Les sargantanes es troben en una situació “alarmant” després de la proliferació de serps invasores a Eivissa

La sargantana d’Eivissa i Formentera (Podarcis pityusensis), de la qual existeixen unes quaranta subespècies a les Pitiüses —espècie endèmica d’aquests dos petits territoris de l’arxipèlag balear—, es troba en una situació molt delicada. Aquesta espècie icònica —l’únic vertebrat autòcton de les dues illes— ha vist reduïdes les seves poblacions en més d’un 70% en els dos darrers anys en diferents zones del Parc Natural de ses Salines d’Eivissa, un espai d’especial interès pels seus valors ecològics, paisatgístics, històrics i culturals.

El grup ecologista GEN-GOB està duent a terme un mostreig anual en quatre zones del parc natural des de l’estiu de 2023 amb l’objectiu de traçar una radiografia de l’estat de les poblacions de sargantanes que l’habiten. Aquesta anàlisi pot servir, precisen els ecologistes, per conèixer els canvis que s’han anat produint a conseqüència de l’entrada d’espècies invasores a l’illa. “Les sargantanes estan desapareixent a mesura que el territori va sent colonitzat per les serps”, explica Agnès Vidal, educadora ambiental. “Enguany les dades són alarmants. Hem vist serps a sa Revista [fora del parc natural], cosa que significa que han penetrat a fons”, lamenta Vidal.

Sa Revista és un nucli urbà molt petit de cases on antigament vivien els treballadors de la indústria salinera. És una de les poques àrees urbanes que hi ha als voltants del parc natural, tot i que el seu entorn està delimitat per protegir aquest espai tan singular, exemple paradigmàtic de la riquesa de l’ecosistema mediterrani.

Els tècnics del grup ecologista van escollir quatre zones on s’ha documentat la presència de poblacions de sargantanes. Segons explica Vidal, tots els espais estudiats, independentment del seu estat de conservació, així com de les activitats humanes que s’hi han desenvolupat, presenten condicions òptimes per a la vida d’aquests petits rèptils. Entre els factors que en faciliten el desenvolupament, destaquen les parets de pedra, els refugis, la vegetació abundant i la presència de formigues i altres insectes.

Cap des Falcó és la zona que, des del primer any, s’ha vist més minvada», explica l’experta. Entre les platges d’es Codolar i ses Salines, com altres zones del parc natural, representa una àrea de descans i nidificació per a les aus, així com de desenvolupament per a la sargantana. Les poblacions d’aquesta espècie sempre han estat molt petites, però aquest estiu la situació ha estat especialment dolenta, segons l’estudi del GEN-GOB.

Al carreró de Can Blai, el camí del qual passa per l’Observatori d’Aus Aquàtiques, així com pel Centre d’Interpretació de Sant Francesc de s’Estany, les poblacions de sargantanes s’han reduït fins a un 90% en relació amb les dades de 2023 i 2024, que van ser molt semblants. Les parets de pedra que hi ha en aquesta zona, detalla l’Agnès, són propícies per a aquests rèptils perquè hi tenen “un lloc perfecte per amagar-se”. Tanmateix, si els seus depredadors hi penetren, “acaben acorralant-les”. “És el que ha acabat passant”, lamenta.

En algunes zones del Parc Natural de ses Salines d’Eivissa, les poblacions de sargantanes s’han reduït fins a un 90% en relació amb les dades de 2023 i 2024

En les altres dues zones estudiades, la reducció ha arribat al 70% respecte a 2024. A es Codolar, a prop de l’aeroport de l’illa, es va observar una lleu millora l’any passat. Tanmateix, aquesta recuperació va caure considerablement aquest any. El petit augment de les seves poblacions, assegura Vidal, s’atribueix al fet que les sargantanes es desplacen conjuntament a zones més favorables per al seu desenvolupament quan se senten amenaçades pels ofidis. “Aquest any s’ha vist molt minvada”.

Una situació similar es descriu a la zona que abasta des de la torre des Carregador fins a la Xanga. Aquesta antiga torre de defensa està situada a l’extrem sud de la Platja d’en Bossa i dona pas a la cala de sa Sal Rossa, també coneguda com la Xanga. Aquesta torre va ser construïda al segle XVI per protegir els treballadors saliners dels constants atacs dels corsaris.

Una espècie en perill

Devorada des de fa anys per serps introduïdes artificialment, la sargantana pitiüsa es troba inclosa en la Llista Vermella d’espècies amenaçades de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN, per les seves sigles en anglès), amb la classificació d’“en perill”, així com al Catàleg Balear d’Espècies Amenaçades i d’Especial Protecció, que, juntament amb la sargantana balear (Podarcis lilfordi, que es pot trobar en illots aïllats com sa Dragonera o l’arxipèlag de Cabrera), està classificada com a “vulnerable”.

Entre les mesures que du a terme la Conselleria d’Agricultura, Ramaderia i Medi Natural, dirigida per Joan Simonet (PP), per evitar l’extinció de l’espècie, cal esmentar la creació de set reserves urbanes, amb la col·laboració dels ajuntaments i consells insulars, segons expliquen fonts de la Conselleria. En cada reserva s’hi han col·locat trenta refugis artificials i s’hi han plantat 400 plantes autòctones de les quals s’alimenten i que atreuen insectes que també capturen.

Les mateixes fonts assenyalen que es van capturar 2.007 i 3.072 serps els anys 2023 i 2024, respectivament, gràcies al nombre de trampes instal·lades pel departament de Medi Natural. “L’augment de captures està relacionat amb el nombre més gran de trampes que s’han col·locat, ja que durant aquesta darrera temporada hem incrementat l’esforç, amb la instal·lació de 200 trampes més que el 2023”, va afirmar el conseller Simonet. El Govern invertirà gairebé 2 milions d’euros durant els pròxims quatre anys per controlar les espècies invasores, principalment als ofidis.

Les serps han anat entrant a les Balears a través dels olivers, garrovers i alzines des del 2003, però no va ser fins vint anys després que el Govern balear en va limitar l’entrada, durant l’etapa de Miquel Mir (Més per Mallorca) com a conseller de Medi Ambient del Govern. Tot i que la comunitat autònoma és la responsable de garantir la protecció mediambiental, ni les competències en la gestió de ports i aeroports ni les relatives al lliure mercat (lliure circulació de mercaderies) ho són. Això, segons Mir, convertia la resolució del problema en quelcom “molt complex” jurídicament.

Les serps han anat entrant a les Illes Balears a través d’oliveres, garrovers i alzines des del 2003, però no va ser fins vint anys després que el Govern balear en va limitar l’entrada

“Es va demanar per activa i per passiva al Ministeri per a la Transició Ecològica que aprovés una norma que permetés a les comunitats autònomes actuar. Hi he insistit molt, però l’esforç ha estat en va. Crec que el Ministeri no ha estat a l’altura, ni amb les Balears ni amb Canàries, les dues comunitats que, en aquest sentit, tenen més problemes”, va criticar Mir quan va ser consultat per aquest diari.

Gairebé cent serps capturades

El control que exerceix l’administració balear també es du a terme als vivers de les illes a través dels agents de medi ambient de la Conselleria. Aquestes instal·lacions ja compten amb trampes per capturar possibles invasores. A més, el COFIB (Consorci per a la Recuperació de la Fauna de les Illes Balears) ha repartit 500 trampes als cinc ajuntaments. La Conselleria té vuit tècnics —sis a Eivissa i dos a Formentera— per afrontar la campanya de control de la serp de ferradura (Hemorrhois hippocrepis) i de la serp d’escala (Zamenis scalaris), segons va indicar Anna Torres, directora general de Medi Natural i Gestió Forestal. Aquest control se sol dur a terme entre els mesos de març i novembre.

Pel que fa a les mesures específiques aplicades al Parc Natural de ses Salines, la Conselleria de Medi Natural ha col·locat 63 trampes enguany que han capturat 92 serps de ferradura. La seva distribució cobreix el perímetre del parc, l’entrada i la carretera que separa l’aeroport, que és la zona principal de captures. A més, també se n’han instal·lat al camí que arriba fins a la torre de ses Portes en direcció a l’illot Escull d’en Terra i des de la torre des Carregador fins a es Cavallet.

“Enguany, per primera vegada, no es retiraran les trampes durant l’hivern”, assenyala a elDiario.es Tomàs Bosch, cap del Servei de Protecció d’Espècies, dependent de la Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal del Govern. Està previst que en les pròximes setmanes el COFIB reforci el nombre de trampes a l’interior del parc natural fins a arribar a les 200. “També es mantindran actives les trampes als illots i zones costaneres veïnes”, recalca Bosch.

Aquest any, per primera vegada, no es retiraran les trampes durant l’hivern. També es mantindran actives les trampes als illots i a les zones costaneres veïnals

Tomàs Bosch — Cap del Servei de Protecció d’Espècies

En aquest sentit, indica que la Conselleria de Medi Natural, a través dels tècnics del COFIB, del Parc Natural de ses Salines i de les reserves naturals d’es Vedrà, es Vedranell i illots de Ponent, du a terme, des de l’any passat, campanyes de prospecció als illots de les Pitiüses per “detectar la possible presència de serps”, així com les variacions en les poblacions de rèptils. “S’instal·len trampes en aquells illots amb indicis de serps o que, per la seva proximitat amb Eivissa, corrin més risc d’invasió”, detalla Bosch.

El cap del Servei de Protecció d’Espècies del Govern afegeix que també s’han prospectat tots els illots del Parc Natural de ses Salines, però que no s’han trobat indicis d’invasió de serps, excepte a l’illot Escull d’en Terra, on es va capturar una serp de ferradura. Com a mesura preventiva, també s’han instal·lat trampes a l’illot d’en Caragoler, sense que s’hi hagi atrapat cap ofidi de moment.

L'educadora ambiental del GEN-GOB, Agnès Vidal, sosté que les sargantanes es desplacen cada vegada més del nord de l’illa (Santa Eulària, Sant Llorenç i Sant Joan) cap a les zones més properes al sud, com Sant Francesc de s’Estany, situat al costat dels estanys de ses Salines. “És cert que el Govern, a través del COFIB, ha col·locat moltes trampes a l’interior del parc natural”, reconeix. No obstant això, diu, “cal redoblar esforços per protegir-la perquè no és suficient”.