El Mediterrani, un mar enverinat: els gats alerten dels alts nivells de mercuri entre les seves aigües

El Mar Mediterrani és un mar contaminat, principalment a causa de les activitats humanes, ja siguin turístiques, industrials o vinculades al trànsit marítim. Es tracta d'un mar semitancat, cosa que a la pràctica suposa que la renovació de les aigües sigui molt menor que la que hi ha als oceans. Les conseqüències es tradueixen, sobretot, en l'acumulació de fems marins i materials contaminants. La Mar Mediterrània està connectada amb l'oceà Atlàntic a través de l'estret de Gibraltar. A l'illot deshabitat de l'Alegranza, al nord de Lanzarote, s'acumulen centenars de quilos d'escombraries marines, sobretot plàstic, en un entorn que forma part del parc natural de l'arxipèlag Chinijo.

Una nova investigació, publicada a la revista Marine Pollution Bulletin i liderada per l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) i l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO-CSIC), ha trobat concentracions importants de mercuri al gat de mar (Scyliorhinus canicula), un petit tauró de la família dels elasmobranquis que viu en aigües profundes del Mediterrani i de les costes cantàbriques. Té un cos allargat d’entre 40 i 50 centímetres de longitud, que pot arribar a un màxim de 100 centímetres. Es considera una espècie sentinella, és a dir, aquella que pot ser utilitzada per determinar els riscos que el seu consum té per als éssers humans, ja que és capaç d’acumular contaminants als seus teixits.

El resultat de l’estudi mostra que les concentracions més elevades de mercuri es van trobar en els exemplars de més grandària, així com aquells que vivien a la costa catalana. Les conclusions coincideixen amb les d’estudis anteriors, que indiquen que les concentracions de mercuri són més altes al Mediterrani que a l’oceà Atlàntic.

Una nova recerca, liderada pel Institut de Ciències de la Mar (ICM-CSIC) i l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO-CSIC), ha trobat importants concentracions de mercuri en el gat, un petit tauró que viu en aigües profundes del Mediterrani i la consta cantàbrica. Es tracta d'una espècie sentinella, és a dir, aquella que pot ser utilitzada per a determinar els riscos que el seu consum té per als éssers humans

L'estudi, tal com destaca Elena Lloret, investigadora postdoctoral de l'ICM-CSIC, alerta que el consum regular de gat “podria implicar riscos sanitaris, especialment en determinades regions on el consum és més habitual”. El risc potencial per a la salut humana, segons aquesta investigació, mostra que varia en funció dels nivells de consum. Els llindars de seguretat establerts per les autoritats sanitàries se superen en escenaris de consum moderat a dalt.

El document també proporciona “evidències de com aquesta mena de tauró pot servir com a espècie bioindicadora de la presència de contaminants en ecosistemes marins de profunditat”, tal com subratlla, per la seva banda, Joan Giménez, investigador investigador del Centre Oceanogràfic de Màlaga de l'IEO-CSIC.

L'amenaça de la pesca d'arrossegament

La pesca d'arrossegament és la principal amenaça per als taurons i les ratlles. Biel Morey, biòleg marí i cofundador de Save the Med, afirma que constitueix un perill tant per a les espècies com per“l'alteració o destrucció de l'hàbitat”. En el cas de la pesca ha suposat, de vegades, “un impacte molt elevat” per als fons marins.

La pesca d'arrossegament és la principal amenaça per als taurons i les ratlles. Biel Morey, biòleg marí i cofundador de Save the Med, afirma que constitueix un perill tant per a les espècies com per “l'alteració o destrucció de l'hàbitat”. En el cas de la pesca ha suposat, a vegades, “un impacte molt elevat” per als fons marins

Aquests animals marins són molt sensibles als desenvolupaments urbanístics de la costa, a les instal·lacions portuàries i a determinats processos lligats al turisme, com la regeneració de platges. Segons Morey, les intervencions humanes al litoral i a la mar afecten els taurons i les rajades per l’alteració dels seus hàbitats. De manera combinada es poden donar, a més, altres tipus d’impactes, com les aigües contaminades als ports.

La presència de contaminants en aquests organismes té efectes sobre les seves poblacions. Encara que no estiguin ben definits, en l'àmbit individual és clar que afecta la seva fisiologia. És una contaminació que, a més, es transmet de mares a cries, i que pot afectar els humans que els consumeixen.

Els taurons i les ratlles són molt sensibles als desenvolupaments urbanístics de la costa, a les instal·lacions portuaris i a determinats processos lligats al turisme, com la regeneració de platges

Per tant, parlam d’espècies que presenten unes característiques biològiques que les fan especialment vulnerables a les activitats antropogèniques, és a dir, aquelles produïdes o causades pels éssers humans. La pesca és la problemàtica principal. Les conseqüències són que 39 de les 73 espècies de taurons i rajades al Mediterrani estan amenaçades. En el cas de les aigües del mar balear s'han citat 59 espècies, de les quals 30 estan amenaçades i sis es consideren extintes localment: els peixos serra (Pristis pectinata i Pristis pristis), l'agullat ver (squalus acanthias) i tres espècies de tauró àngel (Squatina spp).

L’Informe Mar Balear, elaborado por la Fundació Marilles, mostra l’estat de fragilitat de dues espècies: la musola (Mustelus mustelus) i el gatvaire (Scyliorhinus stellaris). En el cas de la primera, es considera que es troba en un estat molt vulnerable perquè la majoria dels exemplars capturats a la llotja de Palma són immadurs, mentre que les captures de les poblacions d’gatvaire s’han reduït un 37% en els darrers vuit anys. A aquestes espècies en perill s’hi ha d’afegir la del quelvacho, que fins ara no ho estava, les captures del qual s’han reduït un 77% entre 2009 i 2020. Aquesta tendència mostra, segons els investigadors, que aquesta espècie es troba “en perill d’extinció” a les aigües de Mallorca.

L'Informe Mar Balear, elaborat per la Fundació Marilles, mostra l'estat de fragilitat de dues espècies: la musola i el alitán. En el cas de la primera, es considera que es troba en un estat molt vulnerable perquè la majoria dels exemplars capturats en la llotja de Palma són immadurs, mentre que les captures de les poblacions de alitán s'han reduït un 37% en els últims vuit anys

Els taurons i les ratlles, en declivi

Les mateixes característiques dels taurons i les ratlles són raons del seu declivi. És a dir, fecunditat baixa, creixement lent, maduresa sexual tardana, elevada longevitat i alta taxa de supervivència de totes les franges d’edat. El resultat és un baix potencial reproductiu, cosa que redunda en “una baixa capacitat per incrementar les poblacions”, assenyalen els investigadors. Per això la meitat d’aquestes espècies de la mar balear estan amenaçades i són altament vulnerables a les activitats pesqueres.

En aquest sentit, es proposa augmentar la protecció amb “plans de gestió específics” per a les espècies que presentin “un estat de conservació preocupant”. Així, tant els plans de gestió pesquera com els associats a la gestió de la Xarxa Natura 2000 han d’incloure, segons els investigadors de la Fundació Marilles, mesures de “llibertat de taurons i rajades per part dels pescadors”.

Entre les famílies d'elasmobranquis legalment protegides que habiten les aigües de l'arxipèlag balear, i que estan incloses al Catàleg espanyol d'espècies amenaçades, cal assenyalar el tauró guineu; el tauró martell; el tauró àngel; el tauró blanc; el marraix; el tigre de mar; el tauró pelegrí; el caralló; la caputxa; la manta; el porc marí; la rajada blanca; els rinobàtids i els pristis pectinata.

A més, el decret balear pel qual es regulen les activitats d'extracció de flora o fauna marina i les activitats subaquàtiques a les reserves marines, també protegeix, entre d'altres, l'alità, l'escurçana, la tintorella, la milana, la vaca comuna i les mussoles, amb la qual cosa està prohibida “qualsevol actuació amb la intenció de matar-los, capturar-los, perseguir-los o molestar-los”.

La influència de la crisi climàtica

Encara no hi ha estudis concloents a les Balears sobre la influència que pugui tenir el canvi climàtic en algunes d’aquestes espècies. Tanmateix, l’augment de la temperatura del Mediterrani produeix “escalfament, acidificació i desoxigenació de les mars i oceans, canviant els hàbitats i la seva biogeoquímica”.

Raquel Sunyer, doctora en Ciències del Mar i coordinadora de l’Informe Mar Balear, creu que els taurons que es podrien veure més afectats per l’escalfament “són els que viuen i es reprodueixen en zones més costaneres”. Aquells que viuen a l’oceà obert, per altra banda, “podrien estar modificant la seva distribució per desplaçar-se a aigües més profundes i menys càlides”, conclou.