PP i Vox converteixen Balears en la primera autonomia a eliminar la seva oficina contra la corrupció

PP i Vox han convertit aquest dimarts Balears en la primera autonomia a liquidar un organisme contra la corrupció. Amb els vots de conservadors i extrema dreta, el Parlament balear ha posat fi a l'Oficina de Prevenció i Lluita contra la Corrupció, impulsada per llei el 2016, durant el primer mandat del pacte d'esquerres liderat per la socialista Francina Armengol, amb l'objectiu de prevenir i investigar, entre d'altres, possibles casos d'ús o destí fraudulent de fons públics.

Es tracta d´una iniciativa, la de l´eliminació d´aquest organisme mitjançant l´aprovació de la Proposició de Llei de transparència i control dels càrrecs públics, contra la qual s´han alçat més de vint associacions i entitats d´àmbit nacional i internacional, que el passat mes de novembre van emetre declaracions de suport amb què reclamaven evitar la supressió de l'ens.

El tancament de l'Oficina Anticorrupció ha estat un dels ferms propòsits que van assolir els populars i l'extrema dreta les setmanes prèvies a l'acord que van rubricar, a finals del mes de juny passat, perquè els conservadors poguessin governar les illes en solitari. El pacte contemplava, a canvi, la participació de Vox als Consells Insulars de Mallorca i Menorca, el compliment de 110 mesures programàtiques i l'assumpció, per part dels conservadors, de gran part de l'ideari polític de l'extrema dreta.

El procediment per a tancar l'Oficina Anticorrupció es va accelerar després de fer-se públic que l'ens atribuïa possibles delictes a un alt càrrec del PP a les Illes. L'organisme públic investigava una presumpta trama de corrupció urbanística que afecta Sebastià Sureda, actual director general d'Emergències del Govern de Marga Prohens (PP). Pocs dies després de revelar-se les investigacions, els conservadors van anunciar que volien accelerar per llei l'eliminació de l'ens.

Mentre es tramitava la llei per a acabar amb l'Oficina, PP i Vox van decidir asfixiar-la econòmicament. Els Pressupostos autonòmics per a 2024 únicament contemplaven 50.000 euros per a les despeses de personal d'aquest organisme. En declaracions a elDiario.es, el director de l'Oficina Anticorrupció, Tòfol Milà, va lamentar que amb els diners que els havien donat PP i Vox no es podia pagar “ni el lloguer, ni la seguretat, ni la neteja, ni l'energia elèctrica, ni les comunicacions telefòniques”. “Res, absolutament res”, resumia.

L'aprovació de la norma ja suposa, en el moment de la seva publicació en el BOIB, la supressió del càrrec de director, que fins ara exercia Tòfol Milan, qui ha acudit a la sessió plenària de la Cambra. A més, amb aquesta aprovació es crea el Registre de Transparència com a òrgan administratiu adscrit al Parlament i la Mesa, encarregada d'adoptar les mesures pertinents en relació als recursos materials i humans que siguin necessaris per al bon funcionament. Les declaracions de béns dels càrrecs públics quedaran dipositades en aquest registre i tindran caràcter reservat, la qual cosa implicarà que aquesta informació deixarà de ser pública. Qualsevol accés hi quedarà, a més, registrat.

Tonar a l'època de Matas

Durant el ple del Parlament, el portaveu adjunt del PSIB-PSOE, Marc Pons, ha lamentat que, amb el tancament de l'oficina, no hi haurà “cap institució que faci investigació i inspecció”, i, a més, les declaracions patrimonials dels alts càrrecs “seran secretes”, evitant així conèixer casos com els dels consellers que “enganyaven i enviaven declaracions falsejades com les de la consellera Marta Vidal”. No en va, la proposició de llei preveu que, després de la clausura de l'Oficina Anticorrupció, les declaracions de béns dels càrrecs públics tinguin “caràcter reservat”, la qual cosa implicarà que aquesta informació deixarà de ser pública i que es dipositarà al nou Registre de Transparència i Control del Patrimoni de Càrrecs Públics de les Illes Balears, dependent del Parlament.

“La importància que hi hagi llum garanteix una millor acció pública”, ha afegit Pons, que ha lamentat que, amb aquesta decisió, PP i Vox crearan el “brou de cultiu i l'ecosistema necessari” perquè casos de corrupció com els impulsats en passades legislatures “tornen a produir-se”. “Serà reprocés que recorda les pitjors èpoques. Balears serà pionera a Espanya i potser també d'Europa que optarà per tancar un organisme d'aquesta mena”, ha asseverat.

En aquest context, el socialista ha recriminat que PP i Vox “passaran a la història per la involució democràtica, la pèrdua de transparència i la falta de compromís en la lluita contra la corrupció”. “Relaxar filtres és una bomba de rellotgeria tal que si tornem a 2003 [any en què es va iniciar la segona legislatura del popular Jaume Matas] ja sabem com va acabar”, ha sentenciat. El PSIB, que ha criticat que el Govern se'n converteixi en jutge i part, ja ha anunciat que estudia la possibilitat de recórrer la norma al Tribunal Constitucional (TC), acusant el PP d'actuar “per venjança” i a Marga Prohens “de no suportar que s'investigués la trama de Campos en la qual podrien estar implicats els seus familiars i ella”.

La batalla judicial pel macrocomplex de Ses Covetes

Precisament, també a Campos, el 2013 la Justícia va posar fi a un dels embats territorials que més repercussió han generat a Mallorca, el relatiu a la construcció de fins a 68 apartaments, una piscina i un restaurant il·legals en Ses Covetes, a l'extrem de la platja verge d'Es Trenc. La llicència va ser concedida de manera irregular l'abril de 1992.

Malgrat les successives resolucions judicials dictades pel Tribunal Superior de Justícia de Balears (TSJIB), l'Audiència Nacional i el Tribunal Suprem en pro de la demolició d'aquestes edificacions, els promotors van fer cas omís a les mateixes en una de les batalles judicials més llargues que es recorden (gairebé dues dècades en mans dels tribunals), mentre el PP, al capdavant de l'Ajuntament de Campos, promovia la reforma de les normes subsidiàries del municipi per a declarar urbanitzables els terrenys en un dels seus múltiples intents per mantenir les edificacions.

La promoció dels apartaments va canviar de mans en diverses ocasions, en una de les quals va recaure sobre un grup d'empresaris entre els qui es trobava el pare de l'actual portaveu del PP en el Parlament balear, Sebastià Sagreras, qui, al seu torn, era llavors batle de la localitat. L'ex primer edil i avui diputat va ser multat diverses vegades pel TSJIB pel retard a complir les ordres judicials i donar inici a l'enderrocament del complex residencial.

Custòdia dels 200 expedients de l'Oficina

Durant la sessió plenària d'aquest dimarts, el diputat del PP Maurici Rovira, qui ha defensat la proposició de llei, ha criticat que el PSIB empri “casos de corrupció de fa molts anys” per a atacar al PP i defensar la vigència del que ha anomenat “oficina socialista de persecució de l'oposició”. El 'popular' ha recordat, no sense ironia, que l'Oficina “no va ser especialment brillant” en matèria de prevenció en relació amb el cas Koldo i la compra de màscares per part de l'anterior Govern d'Armengol.

A l'inici, el ple ha rebutjat sol·licitar, a instàncies de Més per Menorca, un informe al Consell Consultiu en relació a la custòdia, per part del Govern, a través de la Inspecció General de Qualitat, Organització i Serveis de la CAIB, dels expedients actualment en mans de l'Oficina, que s'eleven a uns 200.

Malgrat les recerques tretes a la llum en els últims anys per part de l'Oficina Anticorrupció, la proposició de llei registrada pel PP per a tramitar d'urgència l'eliminació de l'ens assenyala que l'organisme, “més enllà de resultar operatiu, incorre en una duplicitat respecte d'algunes de les seves funcions” d'acord amb l'experiència i els resultats que consten en les memòries anuals de l'organisme.

L'ens va ser impulsat per llei el 2016, durant el primer mandat d'Armengol. Ha estat l'encarregat, entre altres presumptes casos de corrupció, d'instruir la causa contra el president del Consell d'Eivissa, Vicent Marí, acusat de “tracte denigrant” contra una viceinterventora de l'organisme i de “pressionar-la” per a “aixecar les objeccions” a la concessió d'un contracte d'emergència durant la pandèmia.