La pressió internacional dispara el mercat balear des de 2007: una de cada tres cases, comprades per estrangers

Balears se situa al capdavant del mercat immobiliari espanyol en la compra d'habitatges per part d'estrangers: el 38% dels immobles venuts entre 2007 i 2025 van ser adquirits per no residents, segons les dades publicades aquest dijous pel Consell General del Notariat. Es tracta d'una xifra que converteix l'arxipèlag —juntament amb altres zones costaneres— en un dels territoris on més intensa és la pressió internacional sobre el mercat de l'habitatge.

De conformitat amb les mateixes dades, Balears lidera un altre rànquing estatal: les illes registren el preu més alt en el cas dels habitatges adquirits per persones jurídiques, amb una mitjana de 3.137 euros/m2, i comparteix amb Euskadi el lideratge en les operacions realitzades per persones físiques, on el preu mitjà arriba als 2.484 euros/m2.

Per tipologia, el 86% de les compravendes van ser realitzades per persones físiques i el 14%, per persones jurídiques. Dins d'aquestes últimes, el 9% va correspondre a empreses estrangeres.

Encara que minoritària, aquesta participació corporativa de capital estranger sol concentrar-se en operacions d'alt valor, cosa que contribueix a tensionar encara més un mercat ja de per si inaccessible per a bona part de la població local. La creixent irrupció de compradors forans en el mercat immobiliari illenc, sobretot per part de fons d'inversió i grans propietaris, ha exacerbat la crisi de l'habitatge que arrossega Balears, amb el consegüent buidament residencial de les principals ciutats.

D'altra banda, el desfasament entre els preus i el que els compradors realment poden pagar tampoc deixa de créixer. A Palma, durant el segon semestre de 2025, aquesta bretxa va arribar al 18%, segons el nou Índex de Negociació de Fotocasa. El portal immobiliari assenyala que aquesta diferència obre cert marge per a la negociació, però també confirma “la gran distància” entre la realitat financera dels compradors i les expectatives dels venedors, com subratlla la seva directora d'Estudis, María Matos.

“En el mercat de l'habitatge és habitual que la demanda busqui preus més ajustats a la seva realitat financera i que quan l'oferta no acompanya, la bretxa es dispari. Davant aquest desfasament, la principal forma d'arribar a un acord és a través de la negociació”, assenyala Matos.

A nivell estatal, Palma és la segona capital de província amb major distorsió entre preus ofertats i buscats, tan sols per darrere de Granada (22%) i per davant d'Alacant (17%). Altres ciutats tensionades —Múrcia, Màlaga, Oviedo o Las Palmas— també presenten diferències superiors al 14%. En contrast, localitats com Pamplona (2%), Terol (3%) o Sant Sebastià (4%) mostren una bretxa significativament menor, senyal del diferent grau de pressió al qual s'enfronten els seus mercats.

A Balears, on el salari mitjà i la capacitat d'estalvi de les famílies creixen molt més lentament que els preus de l'habitatge, la combinació d'un mercat fortament internacionalitzat -amb compradors principalment alemanys, britànics i francesos-, la presència creixent d'inversors i un estoc limitat d'habitatge habitual conformen un escenari que dificulta cada cop més l'accés dels residents a un habitatge digne i assequible.

L'atractiu turístic de l'arxipèlag manté a l'alça les expectatives dels compradors internacionals amb major solvència financera, que veuen en la compravenda d'habitatges una inversió més que rendible en poder destinar-les al lloguer de temporada o per la seva revalorització futura, principalment per a aquells que busquen luxe, exclusivitat o una segona residència en un entorn privilegiat. De conformitat amb recents dades publicades pel portal Idealista, Balears és, de fet, la província d'Espanya amb major concentració d'immobles de luxe, amb preus superiors al milió d'euros, i d'ultralux, aquelles amb preu superior als tres milions d'euros.