<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - Islas Baleares]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/temas/islas-baleares/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - Islas Baleares]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/tag/1012629/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[De màquina de guerra a símbol d’abandonament: el projecte que busca salvar de la decadència el baluard oblidat de Palma]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/maquina-guerra-simbol-d-abandonament-projecte-busca-salvar-decadencia-baluard-oblidat-palma_1_13166375.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/c1f38478-99fb-4b0e-bf01-5580c1a8f494_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="De màquina de guerra a símbol d’abandonament: el projecte que busca salvar de la decadència el baluard oblidat de Palma"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Després de dècades d’abandonament i d’obres paralitzades, el Govern acaba d’adjudicar les obres de rehabilitació del Baluard des Príncep, peça clau de l’arquitectura militar renaixentista convertida avui en una incòmoda metàfora de la gestió del patrimoni i de la relació de la capital balear amb el seu propi passat
</p><p class="subtitle">El gran forat que ha tret a la llum part de l'obra més colossal de la història de Palma: les seves muralles
</p></div><p class="article-text">
        Entre la postal lluminosa de la badia de Palma i la cruesa de l&rsquo;abandonament, el Baluard des Pr&iacute;ncep s&rsquo;al&ccedil;a avui com una met&agrave;fora inc&ograve;moda de la gesti&oacute; del patrimoni i de la relaci&oacute; de la capital balear amb el seu propi passat. Constru&iuml;t al segle XVII com a part del sistema defensiu renaixentista que envoltava Palma &mdash;una complexa xarxa de muralles i baluards dissenyada per resistir setges i protegir la ciutat&mdash;, aquest enclavament va ser durant segles una pe&ccedil;a clau de l&rsquo;arquitectura militar. Tanmateix, el que antigament fou s&iacute;mbol de protecci&oacute; i solidesa hist&ograve;rica, actualment es degrada entre escombraries, grafits i accessos for&ccedil;ats.
    </p><p class="article-text">
        Despr&eacute;s de cinc anys de par&agrave;lisi de les obres de rehabilitaci&oacute; que s&rsquo;estaven duent a terme al basti&oacute; &mdash;interrompudes per la fallida de l&rsquo;empresa que se n&rsquo;encarregava&mdash;, el Govern central acaba d&rsquo;adjudicar per 1,44 milions d&rsquo;euros els treballs pendents a una nova empresa, Rigel Over, que s&rsquo;ocupar&agrave; de culminar un projecte llargament susp&egrave;s en el temps. La intervenci&oacute;, tanmateix, no &eacute;s m&eacute;s que l&rsquo;&uacute;ltim cap&iacute;tol d&rsquo;una hist&ograve;ria molt m&eacute;s llarga: la d&rsquo;una actuaci&oacute; que arrenca als anys vuitanta i que, m&eacute;s que una obra concreta, constitueix una transformaci&oacute; urbana prolongada durant m&eacute;s de quatre d&egrave;cades. Perqu&egrave; aquest baluard, aparentment marginal en l&rsquo;actual paisatge urb&agrave;, &eacute;s en realitat un dels punts on millor es pot llegir la biografia profunda de Palma: una ciutat constru&iuml;da &mdash;i destru&iuml;da&mdash; a cop de muralla.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;origen de la transformaci&oacute; del Baluard des Pr&iacute;ncep es remunta als anys vuitanta, quan els arquitectes El&iacute;as Torres i Jos&eacute; Antonio Mart&iacute;nez Lape&ntilde;a van plantejar una idea radical per al seu temps: no limitar-se a restaurar les muralles de Palma, sin&oacute; reconvertir-les en un sistema d&rsquo;espai p&uacute;blic contemporani. El seu projecte &mdash;que es desplega al llarg de tot el front mar&iacute;tim de la ciutat&mdash; parteix d&rsquo;una premissa clara: les muralles ja no tenen sentit com a infraestructura defensiva, per&ograve; s&iacute; com a suport urb&agrave;. La intervenci&oacute; no busca congelar el passat, sin&oacute; reinterpretar-lo i fer-lo habitable.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6ab7f8ad-6aca-4df9-b5f8-0d3acc8d8009_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6ab7f8ad-6aca-4df9-b5f8-0d3acc8d8009_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6ab7f8ad-6aca-4df9-b5f8-0d3acc8d8009_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6ab7f8ad-6aca-4df9-b5f8-0d3acc8d8009_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6ab7f8ad-6aca-4df9-b5f8-0d3acc8d8009_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6ab7f8ad-6aca-4df9-b5f8-0d3acc8d8009_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6ab7f8ad-6aca-4df9-b5f8-0d3acc8d8009_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Exteriors d&#039;Es Baluard des Príncep, en l&#039;actualitat"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Exteriors d&#039;Es Baluard des Príncep, en l&#039;actualitat                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b1716928-ae60-4aaf-80c3-937236f86050_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b1716928-ae60-4aaf-80c3-937236f86050_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b1716928-ae60-4aaf-80c3-937236f86050_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b1716928-ae60-4aaf-80c3-937236f86050_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b1716928-ae60-4aaf-80c3-937236f86050_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b1716928-ae60-4aaf-80c3-937236f86050_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b1716928-ae60-4aaf-80c3-937236f86050_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Recreació inclosa en el projecte de rehabilitació del Baluard de San Pere"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Recreació inclosa en el projecte de rehabilitació del Baluard de San Pere                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Convertir una antiga estructura militar en un espai transitable</strong></h2><p class="article-text">
        Per a aix&ograve;, el disseny treballa sobre una operaci&oacute; fonamental: cosir els diferents nivells de la ciutat, articulant la relaci&oacute; entre la ciutat hist&ograve;rica &mdash;situada en cota elevada&mdash;, el fossat &mdash;a mitjana altura&mdash; i el front mar&iacute;tim, completament obert. L&rsquo;arquitectura es converteix aix&iacute; en un sistema de connexions: escales, rampes, recorreguts i plataformes que transformen un antic l&iacute;mit militar en un espai transitable. El Baluard des Pr&iacute;ncep no &eacute;s, en aquest sentit, una pe&ccedil;a a&iuml;llada, sin&oacute; un node dins d&rsquo;aquest sistema.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El projecte de rehabilitació treballa sobre una operació fonamental: cosir els diferents nivells de la ciutat, articulant la relació entre la ciutat històrica, el fossat i el front marítim, completament obert, transformant un antic límit militar en un espai transitable
</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        L&rsquo;execuci&oacute; del projecte, tanmateix, ha estat lluny d&rsquo;aquesta coher&egrave;ncia conceptual. Ja el 2017, el Ministeri de Foment havia invertit m&eacute;s de 4,4 milions d&rsquo;euros en diferents fases de l&rsquo;entorn del baluard dins del programa estatal de rehabilitaci&oacute; patrimonial. La intervenci&oacute; es va fragmentar en m&uacute;ltiples etapes (A, B, C, D, E i F) i va quedar interrompuda despr&eacute;s de la fallida de la constructora encarregada de les darreres fases. El resultat: un espai pr&agrave;cticament acabat, per&ograve; inutilitzable. L&rsquo;adjudicaci&oacute; actual arriba per completar aquest &uacute;ltim tram mitjan&ccedil;ant la urbanitzaci&oacute; del fossat, l&rsquo;execuci&oacute; de les connexions de sanejament, la construcci&oacute; d&rsquo;una escala i un pont que connectaran amb la Porta des Camp, aix&iacute; com la finalitzaci&oacute; de l&rsquo;edifici de recepci&oacute; de visitants. &Eacute;s a dir, no es tracta d&rsquo;una obra nova, sin&oacute; de la rematada de qu&egrave; faltava perqu&egrave; el projecte funcioni tal com va ser concebut.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5dd807a9-68c1-44cf-980e-29b88ad9a45d_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5dd807a9-68c1-44cf-980e-29b88ad9a45d_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5dd807a9-68c1-44cf-980e-29b88ad9a45d_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5dd807a9-68c1-44cf-980e-29b88ad9a45d_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5dd807a9-68c1-44cf-980e-29b88ad9a45d_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5dd807a9-68c1-44cf-980e-29b88ad9a45d_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5dd807a9-68c1-44cf-980e-29b88ad9a45d_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Interior del Baluard des Príncep, on l’abandonament conviu amb les restes de la seva antiga funció defensivaInterior del Baluard des Príncep, on l’abandonament conviu amb les restes de la seva antiga funció defensiva"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Interior del Baluard des Príncep, on l’abandonament conviu amb les restes de la seva antiga funció defensivaInterior del Baluard des Príncep, on l’abandonament conviu amb les restes de la seva antiga funció defensiva                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Per entendre el significat del Baluard des Pr&iacute;ncep cal retrocedir diversos segles. M&eacute;s concretament, al moment en qu&egrave; va veure la llum la muralla renaixentista de Palma, considerada l&rsquo;obra m&eacute;s colossal de totes les que s&rsquo;han constru&iuml;t en els m&eacute;s de dos mil anys d&rsquo;hist&ograve;ria de la ciutat i una de les de m&eacute;s envergadura de les erigides a Espanya. Projectada al segle XVI davant les noves necessitats defensives que van portar els nous temps despr&eacute;s de l&rsquo;abandonament de l&rsquo;edat mitjana, encerclava la ciutat al llarg d&rsquo;un anell de sis quil&ograve;metres. Tanmateix, m&eacute;s enll&agrave; de les seves dimensions portentoses, el seu tret m&eacute;s revolucionari va ser la irrupci&oacute; de dotze estructures baixes, massisses i geom&egrave;triques &mdash;vuit terrestres i quatre mar&iacute;times&mdash; que van transformar completament la l&ograve;gica defensiva: els baluards.
    </p><p class="article-text">
        La imponent fortificaci&oacute; es va construir absorbint part del tra&ccedil;at que des del segle XI havia ocupat la muralla &agrave;rab: composta per una successi&oacute; de murs verticals i torres quadrangulars, presentava un estat precari malgrat les reparacions puntuals a qu&egrave; havia estat sotmesa i amb prou feines oferia ja resist&egrave;ncia. Havia estat constru&iuml;da amb carreus de mar&egrave;s i segments de t&agrave;pia, material que havia resultat efica&ccedil; per resistir l&rsquo;impacte dels trets procedents de les catapultes, els arcs i les ballestes, per&ograve; que havia quedat obsolet davant la irrupci&oacute; dels canons i les bombardes, capa&ccedil;os de llan&ccedil;ar projectils de pedra o ferro amb una pot&egrave;ncia fins aleshores desconeguda.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La revoluci&oacute; dels baluards</strong></h2><p class="article-text">
        Amb l&rsquo;aparici&oacute; de la p&oacute;lvora, ja no es tractava de resistir darrere murs verticals, sin&oacute; de projectar la ciutat cap a l&rsquo;exterior mitjan&ccedil;ant sortints angulats capa&ccedil;os de creuar el foc i eliminar qualsevol punt cec. La muralla deixava de ser un l&iacute;mit passiu per convertir-se en un sistema actiu, on cada pe&ccedil;a protegia la seg&uuml;ent en una cadena cont&iacute;nua de defensa. Als baluards &mdash;Chac&oacute;n, Berard, Sant Pere, Pr&iacute;ncep, Moranta, Sitjar, Jes&uacute;s, Santa Margalida, Zanoguera, Sant Antoni, Socorrador i Sant Jeroni&mdash; s&rsquo;hi afegien vuit portes d&rsquo;acc&eacute;s i, amb el temps, la capacitat militar de la fortificaci&oacute; es completaria amb un hornabec, tres revellins i un fossat de 24 metres d&rsquo;amplada que envoltava la muralla terrestre, acabada de construir el 1714, despr&eacute;s de cent trenta-nou anys des del seu inici. La superf&iacute;cie que ocupava el cintur&oacute; defensiu, amb els seus refor&ccedil;os exteriors i el fossat, arribava als 325.200 metres quadrats. Palma deixava de ser una ciutat simplement emmurallada per convertir-se en una aut&egrave;ntica m&agrave;quina de guerra geom&egrave;trica.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/56923c17-1d69-4e05-8617-ccc2a704ade2_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/56923c17-1d69-4e05-8617-ccc2a704ade2_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/56923c17-1d69-4e05-8617-ccc2a704ade2_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/56923c17-1d69-4e05-8617-ccc2a704ade2_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/56923c17-1d69-4e05-8617-ccc2a704ade2_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/56923c17-1d69-4e05-8617-ccc2a704ade2_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/56923c17-1d69-4e05-8617-ccc2a704ade2_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Plànol de Palma amb la seva muralla renaixentista, elaborat el 1644 pel canonge Pere Garau"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Plànol de Palma amb la seva muralla renaixentista, elaborat el 1644 pel canonge Pere Garau                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/44a77f64-5735-4fbe-9dde-8164a21e5fd6_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/44a77f64-5735-4fbe-9dde-8164a21e5fd6_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/44a77f64-5735-4fbe-9dde-8164a21e5fd6_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/44a77f64-5735-4fbe-9dde-8164a21e5fd6_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/44a77f64-5735-4fbe-9dde-8164a21e5fd6_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/44a77f64-5735-4fbe-9dde-8164a21e5fd6_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/44a77f64-5735-4fbe-9dde-8164a21e5fd6_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Pla de Palma en el que s&#039;aprecia la muralla àrab amb línies dentades i la renaixentista que estava en construcció, amb línia més gruixuda. Antoni Verger, 1596"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Pla de Palma en el que s&#039;aprecia la muralla àrab amb línies dentades i la renaixentista que estava en construcció, amb línia més gruixuda. Antoni Verger, 1596                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Ja no es tractava de resistir darrere murs verticals, sinó de projectar la ciutat cap a l’exterior mitjançant sortints angulats capaços de creuar el foc i eliminar qualsevol punt cec. La muralla deixava de ser un límit passiu per convertir-se en un sistema actiu, on cada peça protegia la següent en una cadena contínua de defensa
</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En el seu treball <em>La formulaci&oacute;n de los principios de la fortificaci&oacute;n abaluartada en el siglo XVI</em>, l&rsquo;arquitecte Fernando Cobos-Guerra destaca que els baluards no van sorgir com una innovaci&oacute; est&egrave;tica ni com una evoluci&oacute; natural de les muralles medievals, sin&oacute; com una resposta urgent a la irrupci&oacute; de l&rsquo;artilleria als segles XV i XVI, que va fer saltar pels aires el sistema defensiu tradicional: les torres altes i els murs verticals, eficients durant segles, es van convertir en blancs f&agrave;cils per als canons. Va ser en aquest context d&rsquo;experimentaci&oacute;, assaig i error on va comen&ccedil;ar a gestar-se una nova manera de fortificar, basada no a resistir l&rsquo;impacte, sin&oacute; en neutralitzar-lo mitjan&ccedil;ant la geometria i el foc creuat.
    </p><p class="article-text">
        Lluny d&rsquo;una invenci&oacute; puntual, el baluard va ser el resultat de d&egrave;cades de debat entre enginyers, militars i tractadistes que buscaven resoldre un problema central: com evitar els punts cecs en la defensa. La soluci&oacute; va consistir a transformar la muralla en un sistema angular, on cada element pogu&eacute;s protegir l&rsquo;altre. Aix&iacute;, el baluard permetia una cosa revolucion&agrave;ria: defensar els llen&ccedil;os de muralla no des de dalt, sin&oacute; des dels costats, mitjan&ccedil;ant l&rsquo;anomenat foc de flanc. La defensa deixava de ser frontal per convertir-se en una xarxa interconnectada d&rsquo;angles, traject&ograve;ries i cobertures.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Lluny d’una invenció puntual, el baluard va ser el resultat de dècades de debat entre enginyers, militars i tractadistes que buscaven resoldre un problema central: com evitar els punts cecs en la defensa. La solució va consistir a transformar la muralla en un sistema angular capaç de defensar els llenços de muralla no des de dalt, sinó des dels costats
</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Despr&eacute;s de la derrota soferta a la Goleta de Tunis el 1574, la monarquia hisp&agrave;nica va assumir que les fortificacions &ldquo;perfectes i inexpugnables&rdquo; que descrivien els tractats no garantien la invulnerabilitat, fet que va portar els enginyers a deixar de perseguir models ideals i a adoptar un enfocament m&eacute;s pragm&agrave;tic, adaptant cada sistema defensiu a cada lloc concret, a la seva topografia, a la posici&oacute; de l&rsquo;enemic i a les condicions del terreny. La geometria, l&rsquo;aritm&egrave;tica i l&rsquo;experi&egrave;ncia militar es van combinar aix&iacute; en un exercici complex en qu&egrave; no existien solucions universals. De fet, els mateixos tractadistes del segle XVI com Pedro Luis Escriv&aacute; &mdash;considerat el primer a formular els problemes de la fortificaci&oacute; moderna&mdash; o Crist&oacute;bal de Rojas &mdash;autor de <em>Te&ograve;rica i pr&agrave;ctica de la fortificaci&oacute; </em>(1598)&mdash; reconeixien que la fortificaci&oacute; era una ci&egrave;ncia plena d&rsquo;incerteses, on cada decisi&oacute; podia significar la caiguda o la resist&egrave;ncia d&rsquo;una pla&ccedil;a.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/88c50daa-7ccc-4eca-911b-7c3ce58d2667_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/88c50daa-7ccc-4eca-911b-7c3ce58d2667_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/88c50daa-7ccc-4eca-911b-7c3ce58d2667_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/88c50daa-7ccc-4eca-911b-7c3ce58d2667_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/88c50daa-7ccc-4eca-911b-7c3ce58d2667_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/88c50daa-7ccc-4eca-911b-7c3ce58d2667_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/88c50daa-7ccc-4eca-911b-7c3ce58d2667_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Escales que baixen al fossat del Baluard des Príncep"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Escales que baixen al fossat del Baluard des Príncep                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En aquest context, el baluard es va convertir en el nucli del sistema defensiu. No era un element a&iuml;llat, sin&oacute; el lloc on &ldquo;hi havia tot l&rsquo;art de la fortificaci&oacute;&rdquo;, en paraules dels enginyers de l&rsquo;&egrave;poca: all&agrave; s&rsquo;hi concentraven les casamates, les troneres i els mecanismes de foc creuat que garantien la defensa del conjunt. La seva forma &mdash;baixa, angulada, parcialment oculta al fossat&mdash; responia a una l&ograve;gica precisa: ser menys visible, m&eacute;s resistent i, sobretot, m&eacute;s efica&ccedil; en el control de l&rsquo;espai circumdant. Els baluards van constituir aix&iacute; no una simple millora t&egrave;cnica, sin&oacute; una aut&egrave;ntica revoluci&oacute; en la manera de concebre la guerra i la ciutat. All&agrave; on abans hi havia un l&iacute;mit est&agrave;tic, va sorgir un sistema din&agrave;mic, pensat per anticipar, creuar i dominar el foc enemic.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Els baluards van constituir així no una simple millora tècnica, sinó una autèntica revolució en la manera de concebre la guerra i la ciutat. Allà on abans hi havia un límit estàtic, va sorgir un sistema dinàmic, pensat per anticipar, creuar i dominar el foc enemic
</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Aquesta evoluci&oacute; arribaria al seu punt culminant al segle XVII amb figures com S&eacute;bastien Le Prestre de Vauban, enginyer al servei de Llu&iacute;s XIV, que va portar el sistema abaluardat a la seva m&agrave;xima perfecci&oacute; t&egrave;cnica. Lluny d&rsquo;inventar formes noves, Vauban va sistematitzar les ja existents: la seva gran innovaci&oacute; va ser entendre la fortificaci&oacute; com un sistema din&agrave;mic i no com una forma tancada i, davant els models te&ograve;rics, va defensar una arquitectura militar basada en l&rsquo;observaci&oacute; directa, l&rsquo;experi&egrave;ncia de camp i l&rsquo;optimitzaci&oacute; de recursos, perfeccionant elements com els fossats, els glacis o les obres exteriors per crear defenses en profunditat.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/597cec5e-f39f-46f6-8606-292a3748f62f_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/597cec5e-f39f-46f6-8606-292a3748f62f_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/597cec5e-f39f-46f6-8606-292a3748f62f_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/597cec5e-f39f-46f6-8606-292a3748f62f_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/597cec5e-f39f-46f6-8606-292a3748f62f_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/597cec5e-f39f-46f6-8606-292a3748f62f_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/597cec5e-f39f-46f6-8606-292a3748f62f_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=" disseny de fortificació basat en el mètode Vauban"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                 disseny de fortificació basat en el mètode Vauban                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En el cas de Palma, tal com documenta l&rsquo;historiador Jaime Escalas Caimary en el seu llibre <em>Les muralles de Palma</em> (1955), en qu&egrave; t&eacute; en consideraci&oacute; les descripcions que ja havia fet l&rsquo;arxiduc Llu&iacute;s Salvador en la seva obra <em>La ciudad de Palma</em> (1882), la forma dels baluards era la mateixa en tots ells, excepte en els dos purament mar&iacute;tims, el de Chac&oacute;n i el de Berard, m&eacute;s petits que la resta. Altres dos, amb la seva gran elevaci&oacute; i la seva ubicaci&oacute; entre terra i mar, sobresortien del recinte defensiu: eren el de Sant Pere i el dels Capellans o es Pr&iacute;ncep &mdash;en honor a Felip II&mdash;, els dos &uacute;nics bastions que perviuen en l&rsquo;actualitat.
    </p><p class="article-text">
        El d&rsquo;Es Pr&iacute;ncep, acabat de construir el 1606, formava part del nucli original de la muralla renaixentista i ocupava una posici&oacute; clau en el front mar&iacute;tim oriental de la ciutat. El de Sant Pere, finalitzat quaranta anys despr&eacute;s, va tenir un &uacute;s militar destacat durant segles i va arribar a acollir instal&middot;lacions vinculades a la formaci&oacute; i pr&agrave;ctica d&rsquo;artilleria, en l&iacute;nia amb la funci&oacute; estrat&egrave;gica del sistema defensiu de Palma en &egrave;poca moderna.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El baluard des Príncep, acabat de construir el 1606, formava part del nucli original de la muralla renaixentista i ocupava una posició clau en el front marítim oriental de la ciutat. El de Sant Pere, finalitzat quaranta anys després, va tenir un ús militar destacat durant segles
</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7634af78-1ddb-46d5-a004-ca4ac225e8e4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7634af78-1ddb-46d5-a004-ca4ac225e8e4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7634af78-1ddb-46d5-a004-ca4ac225e8e4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7634af78-1ddb-46d5-a004-ca4ac225e8e4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7634af78-1ddb-46d5-a004-ca4ac225e8e4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7634af78-1ddb-46d5-a004-ca4ac225e8e4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7634af78-1ddb-46d5-a004-ca4ac225e8e4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Materials i restes d&#039;obra s&#039;acumulen sobre el baluard, pendent de culminar la seva rehabilitació definitiva"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Materials i restes d&#039;obra s&#039;acumulen sobre el baluard, pendent de culminar la seva rehabilitació definitiva                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/edb83298-c298-43d9-bab1-6e2ccddc1cc9_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/edb83298-c298-43d9-bab1-6e2ccddc1cc9_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/edb83298-c298-43d9-bab1-6e2ccddc1cc9_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/edb83298-c298-43d9-bab1-6e2ccddc1cc9_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/edb83298-c298-43d9-bab1-6e2ccddc1cc9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/edb83298-c298-43d9-bab1-6e2ccddc1cc9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/edb83298-c298-43d9-bab1-6e2ccddc1cc9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Les muralles de Palma al segle XIX"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Les muralles de Palma al segle XIX                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Comen&ccedil;a la demolici&oacute; de les muralles</strong></h2><p class="article-text">
        Tanmateix, all&ograve; que durant segles va ser imprescindible va acabar convertint-se en un problema. Durant el temps en qu&egrave; bona part del cintur&oacute; renaixentista de Palma va romandre dempeus, l&rsquo;expansi&oacute; de l&rsquo;Imperi Otom&agrave; va ser considerada una amena&ccedil;a i una preocupaci&oacute; de primer ordre per a Felip II, que va veure a les Balears una posici&oacute; estrat&egrave;gica per defensar el territori de possibles atacs. La construcci&oacute; de la fa&ccedil;ana mar&iacute;tima de la fortificaci&oacute;, per&ograve;, no culminaria fins a comen&ccedil;aments del segle XIX, quan, paradoxalment, l&rsquo;Imperi Otom&agrave; ja es trobava en decad&egrave;ncia i aquest tipus de muralla comen&ccedil;ava a quedar obsolet. Amb prou feines unes d&egrave;cades despr&eacute;s comen&ccedil;aria la demolici&oacute; d&rsquo;una obra que es podia considerar acabada de construir, un enderroc del qual se salvaria el Baluard des Pr&iacute;ncep.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La construcció de la façana marítima de les muralles de Palma no culminaria fins a començaments del segle XIX, quan, paradoxalment, aquest tipus de fortificació començava a quedar obsolet. Amb prou feines unes dècades després començaria la demolició d’una obra que es podia considerar acabada de construir
</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La justificaci&oacute; popular que va adquirir m&eacute;s pes per impulsar l&rsquo;enderrocament del recinte va ser la filosofia higienista imperant a l&rsquo;&egrave;poca, encap&ccedil;alada a Mallorca per l&rsquo;enginyer Eusebi Estada, una de les veus que amb m&eacute;s &iacute;mpetu va defensar l&rsquo;enderroc en la seva obra <em>La ciudad de Palma. Su industria, sus fortificaciones, sus condiciones sanitarias y su ensanche</em> (1885), sota el pretext que, com a conseq&uuml;&egrave;ncia de la pres&egrave;ncia de les muralles, la poblaci&oacute; vivia amuntegada i en condicions d&rsquo;insalubritat. Estada assenyalava que a mitjan segle XVII, l&rsquo;&agrave;rea edificada que ocupava Palma era de 1.023.300 metres quadrats, incloent-hi els seus carrers i les seves places, per la qual cosa a cada habitant li corresponien uns 37 metres quadrats. Tanmateix, advertia, a finals del segle XIX la superf&iacute;cie per habitant es va reduir a 24 metres, quan, segons el seu parer, la dimensi&oacute; id&ograve;nia per persona havia de ser de 40 metres quadrats.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5762edaf-f9ca-453f-9a7c-1c41cb28970c_16-9-aspect-ratio_50p_1141414.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5762edaf-f9ca-453f-9a7c-1c41cb28970c_16-9-aspect-ratio_50p_1141414.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5762edaf-f9ca-453f-9a7c-1c41cb28970c_16-9-aspect-ratio_75p_1141414.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5762edaf-f9ca-453f-9a7c-1c41cb28970c_16-9-aspect-ratio_75p_1141414.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5762edaf-f9ca-453f-9a7c-1c41cb28970c_16-9-aspect-ratio_default_1141414.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5762edaf-f9ca-453f-9a7c-1c41cb28970c_16-9-aspect-ratio_default_1141414.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5762edaf-f9ca-453f-9a7c-1c41cb28970c_16-9-aspect-ratio_default_1141414.jpg"
                    alt="Derrocament d&#039;un dels llenços de la muralla i del baluard de Jesús, a les actuals Avingudes de Palma"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Derrocament d&#039;un dels llenços de la muralla i del baluard de Jesús, a les actuals Avingudes de Palma                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Davant dels qui advocaven per enderrocar les muralles, altres s&rsquo;hi oposaven ferventment, com Bartomeu Ferr&agrave;, mestre d&rsquo;obres de la Societat Arqueol&ograve;gica Lul&middot;liana, o Pere Garau Ca&ntilde;ellas, que va defensar un pla d&rsquo;eixample de Palma en qu&egrave; es preservava el recinte renaixentista, envoltant-lo de zones enjardinades a partir de les quals la ciutat podria anar creixent. Garau sostenia aix&iacute; que les muralles s&iacute; que podien harmonitzar amb el desenvolupament i la modernitzaci&oacute; de la capital balear, una postura que, actualment, continuen compartint nombrosos historiadors. L&rsquo;Ajuntament es va decantar finalment, el 1901, pel projecte presentat per l&rsquo;enginyer Bernat Calvet, el conegut com a &ldquo;pla Calvet&rdquo;, que, sota el lema <em>Felix qui potuit rerum cognoscere causas</em> (&ldquo;Feli&ccedil; aquell que pot con&egrave;ixer les causes de les coses&rdquo;), preveia l&rsquo;eliminaci&oacute; de la fortificaci&oacute;, seguia els criteris d&rsquo;un pl&agrave;nol radio conc&egrave;ntric i apel&middot;lava a l&rsquo;aprofitament urban&iacute;stic dels terrenys afectes a les muralles.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Els baluards sobreviuen</strong></h2><p class="article-text">
        Amb tot, les muralles no van desapar&egrave;ixer del tot. Continuen presents en el tra&ccedil;at urb&agrave;: les Avingudes de Palma segueixen el recorregut de l&rsquo;antic fossat i la seva forma en ziga-zaga reprodueix la geometria defensiva renaixentista. El barri antic mant&eacute; l&rsquo;estructura heretada d&rsquo;una infraestructura militar que ja no existeix, amb l&rsquo;excepci&oacute; dels baluards de Sant Pere i des Pr&iacute;ncep. El de Sant Pere va passar a mans privades a la segona meitat del segle XX: els seus nous propietaris van projectar aixecar edificis a tota la zona i el 1963 fins i tot van intentar enderrocar la muralla mitjan&ccedil;ant c&agrave;rregues de cal&ccedil;. La reacci&oacute; ciutadana, per&ograve;, ho va impedir: la pressi&oacute; social va aconseguir que el conjunt fos declarat historicoart&iacute;stic i se n&rsquo;impuls&eacute;s la reconstrucci&oacute; tot just dos anys despr&eacute;s, el 1965.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">A la segona meitat del segle XX, els nous propietaris del baluard de Sant Pere van projectar aixecar edificis a tota la zona i el 1963 fins i tot van intentar enderrocar la muralla mitjançant càrregues de calç. La reacció ciutadana, però, ho va impedir i va aconseguir que el conjunt fos declarat historicoartístic
</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        No seria fins a finals dels anys vuitanta quan els terrenys van recuperar la seva vocaci&oacute; p&uacute;blica, despr&eacute;s de ser requalificats i sotmesos a un proc&eacute;s d&rsquo;expropiaci&oacute; que, tanmateix, va quedar durant anys en punt mort. L&rsquo;espai va romandre abandonat fins al 1997, quan l&rsquo;Ajuntament de Palma va cedir els terrenys per a la construcci&oacute; d&rsquo;Es Baluard Museu d&rsquo;Art Contemporani de Palma, inaugurat el 30 de gener de 2004.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eff3c345-b14b-46b5-8827-5b39142d02ff_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eff3c345-b14b-46b5-8827-5b39142d02ff_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eff3c345-b14b-46b5-8827-5b39142d02ff_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eff3c345-b14b-46b5-8827-5b39142d02ff_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eff3c345-b14b-46b5-8827-5b39142d02ff_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eff3c345-b14b-46b5-8827-5b39142d02ff_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/eff3c345-b14b-46b5-8827-5b39142d02ff_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Es Baluard Museu d’Art Contemporani de Palma, sobre el baluard de Sant Pere"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Es Baluard Museu d’Art Contemporani de Palma, sobre el baluard de Sant Pere                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El 2023, la pol&egrave;mica va colpejar de nou al baluard arran de les obres d'<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/beach-club-exclusivo-rompe-obra-colosal-historia-palma-murallas_1_10571981.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">instal&middot;laci&oacute; sobre el mateix d'un exclusiu beach club</a>, fet que va desencadenar una forta contestaci&oacute; social i institucional. Els treballs van ser finalment paralitzats despr&eacute;s de detectar-se greus irregularitats, incloent-hi la construcci&oacute; d&rsquo;elements no autoritzats i l&rsquo;alteraci&oacute; del subsol protegit. Associacions com ARCA van denunciar que la intervenci&oacute; convertia el patrimoni en un &ldquo;contenidor&rdquo; al servei d&rsquo;un &uacute;s privat i elitista, allunyant-lo de la seva funci&oacute; p&uacute;blica i de contemplaci&oacute;. L&rsquo;episodi va reobrir un debat de fons que travessa tota la hist&ograve;ria recent de les muralles: fins a quin punt s&rsquo;han d&rsquo;adaptar a nous usos i on se situa el l&iacute;mit entre la seva activaci&oacute; contempor&agrave;nia i la seva desnaturalitzaci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        A finals del 2025, el <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/historica-torre-medieval-palma-sufre-grave-derrumbe_1_12833663.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">derrumbament parcial d'una torre medieval </a>integrada al Baluard de Sant Pere -un dels pocs vestigis visibles de la Palma isl&agrave;mica- va tornar a encendre totes les alarmes sobre l&rsquo;estat del patrimoni defensiu de la ciutat. Les entitats conservacionistes van denunciar la &ldquo;inacci&oacute; prolongada&rdquo; de les administracions malgrat les advert&egrave;ncies reiterades durant anys sobre el risc estructural del conjunt, i van alertar que el col&middot;lapse afectava un tram complet del llen&ccedil; hist&ograve;ric, constru&iuml;t en t&agrave;pia i morter.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0b1ff537-c7b5-4e81-a242-424609ea89b9_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0b1ff537-c7b5-4e81-a242-424609ea89b9_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0b1ff537-c7b5-4e81-a242-424609ea89b9_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0b1ff537-c7b5-4e81-a242-424609ea89b9_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0b1ff537-c7b5-4e81-a242-424609ea89b9_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0b1ff537-c7b5-4e81-a242-424609ea89b9_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0b1ff537-c7b5-4e81-a242-424609ea89b9_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El Baluard de Sant Pere, després del despreniment de la torre medieval"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El Baluard de Sant Pere, després del despreniment de la torre medieval                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El Baluard des Pr&iacute;ncep, per la seva banda, va viure un dels episodis m&eacute;s controvertits de l&rsquo;urbanisme de la capital balear: la construcci&oacute; de diversos blocs d&rsquo;habitatges militars que ocupaven directament la muralla renaixentista, en oberta contradicci&oacute; amb els criteris de protecci&oacute; patrimonial. El complex, projectat el 1966 per l&rsquo;arquitecte Juan Casta&ntilde;&oacute;n de Mena &mdash;recentment nomenat cap de la Casa Militar de Franco i posteriorment ministre de l&rsquo;Ex&egrave;rcit&mdash;, es va materialitzar en diferents fases al llarg de les d&egrave;cades seg&uuml;ents, consolidant l&rsquo;ocupaci&oacute; d&rsquo;aquest enclavament estrat&egrave;gic. Lluny de ser una intervenci&oacute; menor, es tractava de diversos edificis residencials que van arribar a allotjar m&eacute;s d&rsquo;un centenar de fam&iacute;lies i que van transformar completament la fesomia del baluard, ocultant-lo rere una arquitectura aliena al seu car&agrave;cter hist&ograve;ric.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El Baluard des Príncep va viure un dels episodis més controvertits: la construcció de diversos blocs d’habitatges militars que ocupaven directament la muralla renaixentista, en oberta contradicció amb els criteris de protecció patrimonial. L’edificació va ser projectada el 1966 per l’arquitecte Juan Castañón de Mena, recentment nomenat cap de la Casa Militar de Franco
</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a7d82b69-b8a1-49a6-81fd-7db269bdafb3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a7d82b69-b8a1-49a6-81fd-7db269bdafb3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a7d82b69-b8a1-49a6-81fd-7db269bdafb3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a7d82b69-b8a1-49a6-81fd-7db269bdafb3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a7d82b69-b8a1-49a6-81fd-7db269bdafb3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a7d82b69-b8a1-49a6-81fd-7db269bdafb3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a7d82b69-b8a1-49a6-81fd-7db269bdafb3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Panoràmica d&#039;Es Baluard d&#039;Es Príncep amb els antics blocs d&#039;edificis per a militars"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Panoràmica d&#039;Es Baluard d&#039;Es Príncep amb els antics blocs d&#039;edificis per a militars                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f6fc8f6a-dcf5-4d94-96a1-1fb70046bc7b_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f6fc8f6a-dcf5-4d94-96a1-1fb70046bc7b_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f6fc8f6a-dcf5-4d94-96a1-1fb70046bc7b_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f6fc8f6a-dcf5-4d94-96a1-1fb70046bc7b_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f6fc8f6a-dcf5-4d94-96a1-1fb70046bc7b_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f6fc8f6a-dcf5-4d94-96a1-1fb70046bc7b_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f6fc8f6a-dcf5-4d94-96a1-1fb70046bc7b_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Escombreries, matalassos i restes acumulades en un dels espais interiors del baluard"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Escombreries, matalassos i restes acumulades en un dels espais interiors del baluard                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Durant anys, la seva pres&egrave;ncia va simbolitzar la tensi&oacute; entre desenvolupament urb&agrave; i conservaci&oacute; del patrimoni a Palma, en un context en qu&egrave; la mateixa muralla havia deixat d&rsquo;entendre&rsquo;s com un element central de la ciutat. El desenlla&ccedil; no arribaria fins a finals dels noranta, moment en qu&egrave; es va produir el gir definitiu: despr&eacute;s d&rsquo;un llarg proc&eacute;s de negociacions, expropiacions i reallotjaments, el Ministeri de Defensa va cedir els terrenys a l&rsquo;Ajuntament, fet que va permetre alliberar un enclavament fins aleshores inaccessible i obrir la porta a un ambici&oacute;s projecte de transformaci&oacute; urbana que buscava retornar el baluard a la ciutat.
    </p><p class="article-text">
        Des d&rsquo;aleshores, el Baluard des Pr&iacute;ncep ha transitat de recinte tancat i degradat a espai en proc&eacute;s de reintegraci&oacute;, convertit avui en una pe&ccedil;a clau &mdash;encara inacabada&mdash; dins la relectura contempor&agrave;nia de les muralles de Palma.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros, Francisco Ubilla]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/maquina-guerra-simbol-d-abandonament-projecte-busca-salvar-decadencia-baluard-oblidat-palma_1_13166375.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 23 Apr 2026 10:58:38 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/c1f38478-99fb-4b0e-bf01-5580c1a8f494_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="2984912" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/c1f38478-99fb-4b0e-bf01-5580c1a8f494_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2984912" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[De màquina de guerra a símbol d’abandonament: el projecte que busca salvar de la decadència el baluard oblidat de Palma]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/c1f38478-99fb-4b0e-bf01-5580c1a8f494_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Historia,Defensa,Urbanismo,Patrimonio,Patrimonio Histórico,Rehabilitación,Ministerio de Vivienda y Agenda Urbana,Islas Baleares,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[De máquina de guerra a símbolo de abandono: el proyecto que busca salvar de la decadencia el baluarte olvidado de Palma]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/maquina-guerra-simbolo-abandono-proyecto-busca-salvar-decadencia-baluarte-olvidado-palma_1_13160098.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/c1f38478-99fb-4b0e-bf01-5580c1a8f494_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="De máquina de guerra a símbolo de abandono: el proyecto que busca salvar de la decadencia el baluarte olvidado de Palma"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Tras décadas de abandono y obras paralizadas, el Gobierno acaba de adjudicar las obras de rehabilitación del Baluard des Príncep, pieza clave de la arquitectura militar renacentista convertida hoy en incómoda metáfora de la gestión del patrimonio y la relación de la capital balear con su propio pasado</p><p class="subtitle">El gran socavón que ha sacado a la luz parte de la obra más colosal de la historia de Palma: sus murallas
</p></div><p class="article-text">
        Entre la postal luminosa de la bah&iacute;a de Palma y la crudeza del abandono, el Baluard des Pr&iacute;ncep se alza hoy como una met&aacute;fora inc&oacute;moda de la gesti&oacute;n del patrimonio y la relaci&oacute;n de la capital balear con su propio pasado. Levantado en el siglo XVII como parte del sistema defensivo renacentista que rodeaba Palma -una compleja red de murallas y baluartes dise&ntilde;ada para resistir asedios y proteger la ciudad-, este enclave fue durante siglos una pieza clave de la arquitectura militar. Sin embargo, lo que anta&ntilde;o fue s&iacute;mbolo de protecci&oacute;n y solidez hist&oacute;rica, en la actualidad languidece entre basura, grafitis y accesos forzados. 
    </p><p class="article-text">
        Tras cinco a&ntilde;os de par&aacute;lisis de las obras de rehabilitaci&oacute;n que se estaban llevando a cabo en el basti&oacute;n -interrumpidas por la quiebra de la empresa que se encargaba de ellas-, el Gobierno central acaba de adjudicar por 1,44 millones de euros los trabajos pendientes a una nueva empresa, Rigel Over, que se ocupar&aacute; de culminar un proyecto largamente suspendido en el tiempo. La intervenci&oacute;n, sin embargo, no es m&aacute;s que el &uacute;ltimo cap&iacute;tulo de una historia mucho m&aacute;s larga: la de una actuaci&oacute;n que arranca en los a&ntilde;os ochenta y que, m&aacute;s que una obra concreta, constituye una transformaci&oacute;n urbana prolongada durante m&aacute;s de cuatro d&eacute;cadas. Porque este baluarte, aparentemente marginal en el actual paisaje urbano, es en realidad uno de los puntos donde mejor puede leerse la biograf&iacute;a profunda de Palma: una ciudad construida -y destruida- a golpe de muralla.
    </p><p class="article-text">
        El origen de la transformaci&oacute;n del Baluard des Pr&iacute;ncep se remonta a los a&ntilde;os 80, cuando los arquitectos El&iacute;as Torres y Jos&eacute; Antonio Mart&iacute;nez Lape&ntilde;a plantearon una idea radical para su tiempo: no limitarse a restaurar las murallas de Palma, sino reconvertirlas en un sistema de espacio p&uacute;blico contempor&aacute;neo. Su proyecto -que se despliega a lo largo de todo el frente mar&iacute;timo de la ciudad- parte de una premisa clara: las murallas ya no tienen sentido como infraestructura defensiva, pero s&iacute; como soporte urbano. La intervenci&oacute;n no busca congelar el pasado, sino reinterpretarlo y hacerlo habitable.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6ab7f8ad-6aca-4df9-b5f8-0d3acc8d8009_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6ab7f8ad-6aca-4df9-b5f8-0d3acc8d8009_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6ab7f8ad-6aca-4df9-b5f8-0d3acc8d8009_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6ab7f8ad-6aca-4df9-b5f8-0d3acc8d8009_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6ab7f8ad-6aca-4df9-b5f8-0d3acc8d8009_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6ab7f8ad-6aca-4df9-b5f8-0d3acc8d8009_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6ab7f8ad-6aca-4df9-b5f8-0d3acc8d8009_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Exteriores de Es Baluard des Príncep, en la actualidad"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Exteriores de Es Baluard des Príncep, en la actualidad                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b1716928-ae60-4aaf-80c3-937236f86050_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b1716928-ae60-4aaf-80c3-937236f86050_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b1716928-ae60-4aaf-80c3-937236f86050_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b1716928-ae60-4aaf-80c3-937236f86050_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b1716928-ae60-4aaf-80c3-937236f86050_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b1716928-ae60-4aaf-80c3-937236f86050_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b1716928-ae60-4aaf-80c3-937236f86050_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Recreación incluida en el proyecto de rehabilitación del Baluard de San Pere"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Recreación incluida en el proyecto de rehabilitación del Baluard de San Pere                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Convertir una antigua estructura militar en un espacio transitable</strong></h2><p class="article-text">
        Para ello, el dise&ntilde;o trabaja sobre una operaci&oacute;n fundamental: coser los distintos niveles de la ciudad, articulando la relaci&oacute;n entre la ciudad hist&oacute;rica -situada en cota elevada-, el foso -a media altura- y el frente mar&iacute;timo, completamente abierto. La arquitectura se convierte as&iacute; en un sistema de conexiones: escaleras, rampas, recorridos y plataformas que transforman un antiguo l&iacute;mite militar en un espacio transitable. El Baluard des Pr&iacute;ncep no es, en ese sentido, una pieza aislada, sino un nodo dentro de ese sistema.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El proyecto de rehabilitación trabaja sobre una operación fundamental: coser los distintos niveles de la ciudad, articulando la relación entre la ciudad histórica, el foso y el frente marítimo, completamente abierto, transformando un antiguo límite militar en un espacio transitable</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La ejecuci&oacute;n del proyecto, sin embargo, ha estado lejos de esa coherencia conceptual. Ya en 2017, el Ministerio de Fomento hab&iacute;a invertido m&aacute;s de 4,4 millones de euros en distintas fases del entorno del baluarte dentro del programa estatal de rehabilitaci&oacute;n patrimonial. La intervenci&oacute;n se fragment&oacute; en m&uacute;ltiples etapas (A, B, C, D, E y F) y qued&oacute; interrumpida tras la quiebra de la constructora encargada de las &uacute;ltimas fases. El resultado: un espacio pr&aacute;cticamente terminado, pero inutilizable. La adjudicaci&oacute;n actual llega para completar ese &uacute;ltimo tramo mediante la urbanizaci&oacute;n del foso, la ejecuci&oacute;n de las conexiones de saneamiento, la construcci&oacute;n de una escalera y un puente que conectar&aacute;n con la Porta des Camp, as&iacute; como la finalizaci&oacute;n del edificio de recepci&oacute;n de visitantes. Es decir, no se trata de una nueva obra, sino del remate de lo que faltaba para que el proyecto funcione como fue concebido.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5dd807a9-68c1-44cf-980e-29b88ad9a45d_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5dd807a9-68c1-44cf-980e-29b88ad9a45d_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5dd807a9-68c1-44cf-980e-29b88ad9a45d_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5dd807a9-68c1-44cf-980e-29b88ad9a45d_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5dd807a9-68c1-44cf-980e-29b88ad9a45d_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5dd807a9-68c1-44cf-980e-29b88ad9a45d_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5dd807a9-68c1-44cf-980e-29b88ad9a45d_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Interior del Baluard des Príncep, donde el abandono convive con los restos de su antigua función defensiva"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Interior del Baluard des Príncep, donde el abandono convive con los restos de su antigua función defensiva                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Para entender el significado del Baluard des Pr&iacute;ncep hay que retroceder varios siglos. M&aacute;s en concreto, al momento en que vio la luz la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/gran-socavon-sacado-luz-parte-obra-colosal-historia-palma-murallas_1_9997059.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">muralla renacentista de Palma</a>, considerada&nbsp;la obra m&aacute;s colosal de cuantas se han construido en los m&aacute;s de dos mil a&ntilde;os de historia de la ciudad y una de las de mayor envergadura de las erigidas en Espa&ntilde;a. Proyectada en el siglo XVI ante las nuevas necesidades defensivas que trajeron los nuevos tiempos tras el abandono de la Edad Media, cercaba la ciudad a lo largo de un anillo de seis kil&oacute;metros. Sin embargo, m&aacute;s all&aacute; de sus portentosas dimensiones, su rasgo m&aacute;s revolucionario fue la irrupci&oacute;n de doce estructuras bajas, macizas y geom&eacute;tricas -ocho terrestres y cuatro mar&iacute;timas- que transformaron por completo la l&oacute;gica defensiva: los baluartes.
    </p><p class="article-text">
        La imponente fortificaci&oacute;n se construy&oacute; absorbiendo parte del trazado que desde el siglo XI hab&iacute;a ocupado la muralla &aacute;rabe: compuesta por una sucesi&oacute;n de muros verticales y torres cuadrangulares, presentaba un estado precario a pesar de los remiendos puntuales a los que hab&iacute;a sido sometida y apenas ofrec&iacute;a ya resistencia: hab&iacute;a sido construida con sillares de mar&eacute;s y segmentos de tapia, material que hab&iacute;a resultado eficaz para resistir el impacto de los disparos procedentes de las catapultas, los arcos y las ballestas, pero obsoleto ante la irrupci&oacute;n de los ca&ntilde;ones y las bombardas, capaces de lanzar proyectiles de piedra o hierro con una potencia hasta entonces desconocida.  
    </p><h2 class="article-text"><strong>La revoluci&oacute;n de los baluartes</strong></h2><p class="article-text">
        Con la aparici&oacute;n de la p&oacute;lvora, ya no se trataba de resistir tras muros verticales, sino de proyectar la ciudad hacia el exterior mediante salientes angulados capaces de cruzar el fuego y eliminar cualquier punto ciego. La muralla dejaba de ser un l&iacute;mite pasivo para convertirse en un sistema activo, donde cada pieza proteg&iacute;a a la siguiente en una cadena continua de defensa. A los baluartes -Chac&oacute;n, Berard, Sant Pere, Pr&iacute;ncep, Moranta, Sitjar, Jes&uacute;s, Santa Margalida, Zanoguera, Sant Antoni, Socorrador y Sant Jeroni- se sumaban ocho puertas de acceso con sus respetivos puentes y un foso de 24 metros de ancho. Con el tiempo, la capacidad militar de la fortificaci&oacute;n se completar&iacute;a con un hornabeque y tres revellines. En total, la superficie que ocupaba el cintur&oacute;n defensivo, con sus refuerzos exteriores y el foso, alcanzaba los 325.200 metros cuadrados. Palma dejaba de ser una ciudad simplemente amurallada para convertirse en una aut&eacute;ntica m&aacute;quina de guerra geom&eacute;trica.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/56923c17-1d69-4e05-8617-ccc2a704ade2_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/56923c17-1d69-4e05-8617-ccc2a704ade2_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/56923c17-1d69-4e05-8617-ccc2a704ade2_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/56923c17-1d69-4e05-8617-ccc2a704ade2_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/56923c17-1d69-4e05-8617-ccc2a704ade2_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/56923c17-1d69-4e05-8617-ccc2a704ade2_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/56923c17-1d69-4e05-8617-ccc2a704ade2_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Plano de Palma con su muralla renacentista, elaborado en 1644 por el canónigo Pere Garau"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Plano de Palma con su muralla renacentista, elaborado en 1644 por el canónigo Pere Garau                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/44a77f64-5735-4fbe-9dde-8164a21e5fd6_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/44a77f64-5735-4fbe-9dde-8164a21e5fd6_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/44a77f64-5735-4fbe-9dde-8164a21e5fd6_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/44a77f64-5735-4fbe-9dde-8164a21e5fd6_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/44a77f64-5735-4fbe-9dde-8164a21e5fd6_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/44a77f64-5735-4fbe-9dde-8164a21e5fd6_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/44a77f64-5735-4fbe-9dde-8164a21e5fd6_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Plano de Palma en el que se aprecia la muralla árabe con líneas dentadas y la renacentista que estaba en construcción, con línea más gruesa. Antoni Verger, 1596"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Plano de Palma en el que se aprecia la muralla árabe con líneas dentadas y la renacentista que estaba en construcción, con línea más gruesa. Antoni Verger, 1596                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Ya no se trataba de resistir tras muros verticales, sino de proyectar la ciudad hacia el exterior mediante salientes angulados capaces de cruzar el fuego y eliminar cualquier punto ciego. La muralla dejaba de ser un límite pasivo para convertirse en un sistema activo, donde cada pieza protegía a la siguiente en una cadena continua de defensa</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Los baluartes, por tanto, no surgieron como una innovaci&oacute;n est&eacute;tica ni como una evoluci&oacute;n natural de las murallas medievales, sino como una respuesta urgente a la irrupci&oacute;n de la artiller&iacute;a en los siglos XV y XVI, como detalla en profundidad el arquitecto Fernando Cobos-Guerra en su trabajo <em>La formulaci&oacute;n de los principios de la fortificaci&oacute;n abaluartada en el siglo XVI. </em>La irrupci&oacute;n de los nuevos m&eacute;todos de ataque hizo saltar por los aires el sistema defensivo tradicional: las torres altas y los muros verticales, eficaces durante siglos, se convirtieron en blancos f&aacute;ciles para los ca&ntilde;ones. Fue en ese contexto de experimentaci&oacute;n, ensayo y error donde comenz&oacute; a gestarse una nueva forma de fortificar, basada no en resistir el impacto, sino en neutralizarlo mediante la geometr&iacute;a y el fuego cruzado. 
    </p><p class="article-text">
        Lejos de una invenci&oacute;n puntual, el baluarte fue el resultado de d&eacute;cadas de debate entre ingenieros, militares y tratadistas que buscaban resolver un problema central: c&oacute;mo evitar los puntos ciegos en la defensa. La soluci&oacute;n consisti&oacute; en transformar la muralla en un sistema angular, donde cada elemento pudiera proteger al otro. As&iacute;, el baluarte permit&iacute;a algo revolucionario: defender los lienzos de muralla no desde arriba, sino desde los lados, mediante el llamado fuego de flanco. La defensa dejaba de ser frontal para convertirse en una red interconectada de &aacute;ngulos, trayectorias y coberturas.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Lejos de una invención puntual, el baluarte fue el resultado de décadas de debate entre ingenieros, militares y tratadistas que buscaban resolver un problema central: cómo evitar los puntos ciegos en la defensa. La solución consistió en transformar la muralla en un sistema angular que pudiera defender los lienzos de muralla no desde arriba, sino desde los lados</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Tras la derrota sufrida en la Goleta de T&uacute;nez en 1574, la monarqu&iacute;a hisp&aacute;nica asumi&oacute; que las fortificaciones &ldquo;perfectas e inexpugnables&rdquo; que describ&iacute;an los tratados no garantizaban la invulnerabilidad, lo que llev&oacute; a los ingenieros a dejar de perseguir modelos ideales y a adoptar un enfoque m&aacute;s pragm&aacute;tico, adaptando cada sistema defensivo a cada lugar concreto, a su topograf&iacute;a, a la posici&oacute;n del enemigo y a las condiciones del terreno. La geometr&iacute;a, la aritm&eacute;tica y la experiencia militar se combinaron as&iacute; en un complejo ejercicio en el que no exist&iacute;an soluciones universales. De hecho, los propios tratadistas del siglo XVI como Pedro Luis Escriv&aacute; -considerado el el primero en formular los problemas de la fortificaci&oacute;n moderna- o Crist&oacute;bal de Rojas -autor de <em>Te&oacute;rica y pr&aacute;ctica de la fortificaci&oacute;n</em> (1598)- reconoc&iacute;an que la fortificaci&oacute;n era una ciencia llena de incertidumbres, donde cada decisi&oacute;n pod&iacute;a significar la ca&iacute;da o la resistencia de una plaza.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/88c50daa-7ccc-4eca-911b-7c3ce58d2667_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/88c50daa-7ccc-4eca-911b-7c3ce58d2667_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/88c50daa-7ccc-4eca-911b-7c3ce58d2667_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/88c50daa-7ccc-4eca-911b-7c3ce58d2667_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/88c50daa-7ccc-4eca-911b-7c3ce58d2667_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/88c50daa-7ccc-4eca-911b-7c3ce58d2667_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/88c50daa-7ccc-4eca-911b-7c3ce58d2667_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Escalinatas que descienden al foso del Baluard des Príncep"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Escalinatas que descienden al foso del Baluard des Príncep                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En ese contexto, el baluarte se convirti&oacute; en el n&uacute;cleo del sistema defensivo. No era un elemento aislado, sino el lugar donde &ldquo;estaba todo el arte de la fortificaci&oacute;n&rdquo;, en palabras de los ingenieros de la &eacute;poca: all&iacute; se concentraban las casamatas, las troneras y los mecanismos de fuego cruzado que garantizaban la defensa del conjunto. Su forma -baja, angulada, parcialmente oculta en el foso- respond&iacute;a a una l&oacute;gica precisa: ser menos visible, m&aacute;s resistente y, sobre todo, m&aacute;s eficaz en el control del espacio circundante. Los baluartes constituyeron as&iacute; no una simple mejora t&eacute;cnica, sino una aut&eacute;ntica revoluci&oacute;n en la manera de concebir la guerra y la ciudad. All&iacute; donde antes hab&iacute;a un l&iacute;mite est&aacute;tico, surgi&oacute; un sistema din&aacute;mico, pensado para anticipar, cruzar y dominar el fuego enemigo.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Los baluartes constituyeron así no una simple mejora técnica, sino una auténtica revolución en la manera de concebir la guerra y la ciudad. Allí donde antes había un límite estático, surgió un sistema dinámico, pensado para anticipar, cruzar y dominar el fuego enemigo</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Esta evoluci&oacute;n alcanzar&iacute;a su punto culminante en el siglo XVII con figuras como S&eacute;bastien Le Prestre de Vauban, ingeniero al servicio de Luis XIV, quien llev&oacute; el sistema abaluartado a su m&aacute;xima perfecci&oacute;n t&eacute;cnica. Lejos de inventar formas nuevas, Vauban sistematiz&oacute; las ya existentes: su gran innovaci&oacute;n fue entender la fortificaci&oacute;n como un sistema din&aacute;mico y no como una forma cerrada y, frente a los modelos te&oacute;ricos, defendi&oacute; una arquitectura militar basada en la observaci&oacute;n directa, la experiencia de campo y la optimizaci&oacute;n de recursos, perfeccionando elementos como los fosos, los glacis o las obras exteriores para crear defensas en profundidad.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/597cec5e-f39f-46f6-8606-292a3748f62f_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/597cec5e-f39f-46f6-8606-292a3748f62f_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/597cec5e-f39f-46f6-8606-292a3748f62f_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/597cec5e-f39f-46f6-8606-292a3748f62f_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/597cec5e-f39f-46f6-8606-292a3748f62f_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/597cec5e-f39f-46f6-8606-292a3748f62f_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/597cec5e-f39f-46f6-8606-292a3748f62f_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=" diseño de fortificación basado en el método Vauban"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                 diseño de fortificación basado en el método Vauban                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En el caso de Palma, como documenta el historiador Jaime Escalas Caimary en su libro&nbsp;<em>Las murallas de Palma</em>&nbsp;(1955), en el que toma en consideraci&oacute;n las descripciones que ya hab&iacute;a efectuado el Arxiduc Llu&iacute;s Salvador en su obra <em>La Ciudad de Palma</em> (1882), la forma de los baluartes era la misma en todos ellos, exceptuando los dos puramente mar&iacute;timos, el de Chac&oacute;n y el de Berard, m&aacute;s peque&ntilde;os que el resto. Otros dos, con su gran elevaci&oacute;n y su ubicaci&oacute;n entre tierra y mar, sobresal&iacute;an del recinto defensivo: eran el de Sant Pere y el de los Capellans o es Pr&iacute;ncep -en honor a Felipe II-, los dos &uacute;nicos bastiones que perviven en la actualidad. 
    </p><p class="article-text">
        El de Es Pr&iacute;ncep, terminado de levantar en 1606, formaba parte del n&uacute;cleo original de la muralla renacentista y ocupaba una posici&oacute;n clave en el frente mar&iacute;timo oriental de la ciudad. El de Sant Pere, finalizado 40 a&ntilde;os despu&eacute;s, tuvo un destacado uso militar durante siglos y lleg&oacute; a albergar instalaciones vinculadas a la formaci&oacute;n y pr&aacute;ctica de artiller&iacute;a, en l&iacute;nea con la funci&oacute;n estrat&eacute;gica del sistema defensivo de Palma en &eacute;poca moderna. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El baluarte de Es Príncep, terminado de levantar en 1606, formaba parte del núcleo original de la muralla renacentista y ocupaba una posición clave en el frente marítimo oriental de la ciudad. El de Sant Pere, finalizado 40 años después, tuvo un destacado uso militar durante siglos</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7634af78-1ddb-46d5-a004-ca4ac225e8e4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7634af78-1ddb-46d5-a004-ca4ac225e8e4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7634af78-1ddb-46d5-a004-ca4ac225e8e4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7634af78-1ddb-46d5-a004-ca4ac225e8e4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7634af78-1ddb-46d5-a004-ca4ac225e8e4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7634af78-1ddb-46d5-a004-ca4ac225e8e4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7634af78-1ddb-46d5-a004-ca4ac225e8e4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Materiales y restos de obra se acumulan sobre el baluarte, pendiente de culminar su rehabilitación definitiva"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Materiales y restos de obra se acumulan sobre el baluarte, pendiente de culminar su rehabilitación definitiva                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/edb83298-c298-43d9-bab1-6e2ccddc1cc9_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/edb83298-c298-43d9-bab1-6e2ccddc1cc9_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/edb83298-c298-43d9-bab1-6e2ccddc1cc9_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/edb83298-c298-43d9-bab1-6e2ccddc1cc9_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/edb83298-c298-43d9-bab1-6e2ccddc1cc9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/edb83298-c298-43d9-bab1-6e2ccddc1cc9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/edb83298-c298-43d9-bab1-6e2ccddc1cc9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Las murallas de Palma en el siglo XIX"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Las murallas de Palma en el siglo XIX                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Comienza la demolici&oacute;n de las murallas</strong></h2><p class="article-text">
        Sin embargo, lo que durante siglos fue imprescindible acab&oacute; convirti&eacute;ndose en un problema. Durante el tiempo en que buena parte del cintur&oacute;n renacentista de Palma permaneci&oacute; -la muralla terrestre fue terminada de construir en 1714, despu&eacute;s de 139 a&ntilde;os desde su inicio-, la expansi&oacute;n del imperio otomano fue considerada una amenaza y una preocupaci&oacute;n de primer orden para Felipe II, que vio en Balears una posici&oacute;n estrat&eacute;gica para defender el territorio de posibles ataques. La construcci&oacute;n de la fachada mar&iacute;tima de la fortificaci&oacute;n, sin embargo, no culminar&iacute;a hasta comienzos del siglo XIX, cuando, parad&oacute;jicamente, el imperio otomano ya se encontraba en decadencia y este tipo de muralla comenzaba a quedar obsoleto. Apenas unas d&eacute;cadas despu&eacute;s comenzar&iacute;a la demolici&oacute;n de una obra que pod&iacute;a considerarse reci&eacute;n acabada, un derribo del que se salvar&iacute;a el Baluard de es Pr&iacute;ncep.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La construcción de la fachada marítima de las murallas de Palma no culminaría hasta comienzos del siglo XIX, cuando, paradójicamente, este tipo de fortificación comenzaba a quedar obsoleto. Apenas unas décadas después comenzaría la demolición de una obra que podía considerarse recién acabada</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La justificaci&oacute;n popular que cobr&oacute; m&aacute;s peso para impulsar el derrocamiento del recinto fue la filosof&iacute;a higienista imperante en la &eacute;poca, encabezada en Mallorca por el ingeniero Eusebi Estada, una de las voces que con m&aacute;s &iacute;mpetu defendi&oacute; el derribo en su obra&nbsp;<em>La ciudad de Palma. Su industria, sus fortificaciones, sus condiciones sanitarias y su ensanche&nbsp;</em>(1885) so pretexto de que, como consecuencia de la presencia de las murallas, la poblaci&oacute;n viv&iacute;a hacinada y en condiciones de insalubridad. Estada se&ntilde;alaba que a mediados del siglo XVII, el &aacute;rea edificada que ocupaba Palma era de 1.023.300 metros cuadrados, incluyendo sus calles y sus plazas, por lo que a cada habitante le correspond&iacute;an unos 37 metros cuadrados. Sin embargo, advert&iacute;a, a finales del XIX la superficie por habitante se redujo a 24 metros, cuando, a su juicio, la dimensi&oacute;n id&oacute;nea por persona deb&iacute;a ser de 40 metros cuadrados.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5762edaf-f9ca-453f-9a7c-1c41cb28970c_16-9-aspect-ratio_50p_1141414.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5762edaf-f9ca-453f-9a7c-1c41cb28970c_16-9-aspect-ratio_50p_1141414.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5762edaf-f9ca-453f-9a7c-1c41cb28970c_16-9-aspect-ratio_75p_1141414.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5762edaf-f9ca-453f-9a7c-1c41cb28970c_16-9-aspect-ratio_75p_1141414.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5762edaf-f9ca-453f-9a7c-1c41cb28970c_16-9-aspect-ratio_default_1141414.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5762edaf-f9ca-453f-9a7c-1c41cb28970c_16-9-aspect-ratio_default_1141414.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5762edaf-f9ca-453f-9a7c-1c41cb28970c_16-9-aspect-ratio_default_1141414.jpg"
                    alt="Derribo de uno de los lienzos de la muralla y del baluarte de Jesús, en las actuales Avenidas de Palma"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Derribo de uno de los lienzos de la muralla y del baluarte de Jesús, en las actuales Avenidas de Palma                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Frente a quienes abogaban por echar abajo las murallas, otros se opon&iacute;an fervientemente a ello, como&nbsp;Bartomeu Ferr&agrave;, maestro de obras de la Societat Arqueol&ograve;gica Lul&middot;liana, o Pere Garau Ca&ntilde;ellas, quien defendi&oacute; un plan de ensanche de Palma en el que se preservaba el recinto renacentista, rode&aacute;ndolo de zonas ajardinadas a partir de las cuales la ciudad podr&iacute;a ir creciendo. Garau alegaba as&iacute; que las murallas s&iacute; pod&iacute;an armonizar con el desarrollo y la modernizaci&oacute;n de la capital balear, una postura que, en la actualidad, contin&uacute;an compartiendo numerosos historiadores. El Ajuntament se decant&oacute; finalmente, en 1901, por el proyecto presentado por el ingeniero Bernat Calvet, el conocido como 'plan Calvet', que, bajo el lema&nbsp;<em>Felix qui potuit rerum cognoscere causas&nbsp;</em>(&ldquo;Dichoso aquel que puede conocer las causas de las cosas&rdquo;), contemplaba la eliminaci&oacute;n de la fortificaci&oacute;n, segu&iacute;a los criterios de un plano radioconc&eacute;ntrico y apelaba al aprovechamiento urban&iacute;stico de los terrenos afectos a las murallas.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Los baluartes sobreviven</strong></h2><p class="article-text">
        Con todo, las murallas no desaparecieron del todo. Contin&uacute;an presentes en el trazado urbano: las Avenidas de Palma siguen el recorrido del antiguo foso y su forma en zigzag reproduce la geometr&iacute;a defensiva renacentista. El casco antiguo mantiene la estructura heredada de una infraestructura militar que ya no existe, con excepci&oacute;n de sus baluartes Sant Pere y Es Pr&iacute;ncep, dos de las puertas que daban acceso a la ciudad -Calatrava y Portella- y dos de los puentes -los que conduc&iacute;an a la Porta de Santa Catalina y a la des Camp-. El baluarte de Sant Pere pas&oacute; a manos privadas en la segunda mitad del siglo XX: sus nuevos propietarios proyectaron levantar edificios en toda la zona y en 1963 llegaron incluso a intentar derribar la muralla mediante cargas de cal. La reacci&oacute;n ciudadana, sin embargo, lo impidi&oacute;: la presi&oacute;n social logr&oacute; que el conjunto fuera declarado hist&oacute;rico-art&iacute;stico y se impulsara su reconstrucci&oacute;n apenas dos a&ntilde;os despu&eacute;s, en 1965.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En la segunda mitad del siglo XX, los nuevos propietarios del baluarte de Sant Pere proyectaron levantar edificios en toda la zona y en 1963 llegaron incluso a intentar derribar la muralla mediante cargas de cal. La reacción ciudadana, sin embargo, lo impidió y logró que el conjunto fuera declarado histórico-artístico </p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        No ser&iacute;a hasta finales de los a&ntilde;os ochenta cuando los terrenos recuperaron su vocaci&oacute;n p&uacute;blica, tras ser recalificados y sometidos a un proceso de expropiaci&oacute;n que, sin embargo, qued&oacute; durante a&ntilde;os en punto muerto. El espacio permaneci&oacute; abandonado hasta 1997, cuando el Ayuntamiento de Palma cedi&oacute; los terrenos para la construcci&oacute;n de Es Baluard Museu d&rsquo;Art Contemporani de Palma, inaugurado el es bal.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eff3c345-b14b-46b5-8827-5b39142d02ff_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eff3c345-b14b-46b5-8827-5b39142d02ff_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eff3c345-b14b-46b5-8827-5b39142d02ff_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eff3c345-b14b-46b5-8827-5b39142d02ff_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eff3c345-b14b-46b5-8827-5b39142d02ff_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eff3c345-b14b-46b5-8827-5b39142d02ff_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/eff3c345-b14b-46b5-8827-5b39142d02ff_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Es Baluard Museu d’Art Contemporani de Palma, sobre el baluarte de Sant Pere"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Es Baluard Museu d’Art Contemporani de Palma, sobre el baluarte de Sant Pere                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En 2023, la pol&eacute;mica golpe&oacute; de nuevo al baluarte a ra&iacute;z de las obras de <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/beach-club-exclusivo-rompe-obra-colosal-historia-palma-murallas_1_10571981.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">instalaci&oacute;n sobre el mismo de un exclusivo beach club</a>, lo que desat&oacute; una fuerte contestaci&oacute;n social e institucional. Los trabajos fueron finalmente paralizados tras detectarse graves irregularidades, incluyendo la construcci&oacute;n de elementos no autorizados y la alteraci&oacute;n del subsuelo protegido. Asociaciones como ARCA denunciaron que la intervenci&oacute;n convert&iacute;a el patrimonio en un &ldquo;contenedor&rdquo; al servicio de un uso privado y elitista, alej&aacute;ndolo de su funci&oacute;n p&uacute;blica y de contemplaci&oacute;n.  El episodio reabri&oacute; un debate de fondo que atraviesa toda la historia reciente de las murallas: hasta qu&eacute; punto deben adaptarse a nuevos usos y d&oacute;nde se sit&uacute;a el l&iacute;mite entre su activaci&oacute;n contempor&aacute;nea y su desnaturalizaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        A finales de 2025, el <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/historica-torre-medieval-palma-sufre-grave-derrumbe_1_12833663.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">derrumbe parcial de una torre medieval </a>integrada en el Baluard de Sant Pere -uno de los pocos vestigios visibles de la Palma isl&aacute;mica- volvi&oacute; a encender todas las alarmas sobre el estado del patrimonio defensivo de la ciudad. Las entidades conservacionistas denunciaron la &ldquo;inacci&oacute;n prolongada&rdquo; de las administraciones pese a las advertencias reiteradas durante a&ntilde;os sobre el riesgo estructural del conjunto, y alertaron de que el colapso afectaba a un tramo completo del lienzo hist&oacute;rico, construido en tapial y mortero.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0b1ff537-c7b5-4e81-a242-424609ea89b9_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0b1ff537-c7b5-4e81-a242-424609ea89b9_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0b1ff537-c7b5-4e81-a242-424609ea89b9_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0b1ff537-c7b5-4e81-a242-424609ea89b9_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0b1ff537-c7b5-4e81-a242-424609ea89b9_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0b1ff537-c7b5-4e81-a242-424609ea89b9_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0b1ff537-c7b5-4e81-a242-424609ea89b9_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El Baluard de Sant Pere, tras el derrumbe de la torre medieval"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El Baluard de Sant Pere, tras el derrumbe de la torre medieval                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El Baluard de Es Pr&iacute;ncep, por su parte, vivi&oacute; uno de los episodios m&aacute;s controvertidos del urbanismo de la capital balear: la construcci&oacute;n de varios bloques de viviendas militares que ocupaban directamente la muralla renacentista, en abierta contradicci&oacute;n con los criterios de protecci&oacute;n patrimonial. El complejo, proyectado en 1966 por el arquitecto Juan Casta&ntilde;&oacute;n de Mena -reci&eacute;n nombrado jefe de la Casa Militar de Franco y posteriormente ministro del Ej&eacute;rcito-, se materializ&oacute; en distintas fases a lo largo de las d&eacute;cadas siguientes, consolidando la ocupaci&oacute;n de este enclave estrat&eacute;gico. Lejos de ser una intervenci&oacute;n menor, se trataba de varios edificios residenciales que llegaron a albergar a m&aacute;s de un centenar de familias y que transformaron por completo la fisonom&iacute;a del baluarte, ocult&aacute;ndolo tras una arquitectura ajena a su car&aacute;cter hist&oacute;rico.  
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El Baluard de Es Príncep vivió uno de los episodios más controvertidos: la construcción de varios bloques de viviendas militares que ocupaban directamente la muralla renacentista, en abierta contradicción con los criterios de protección patrimonial. La edificación fue proyectada en 1966 por el arquitecto Juan Castañón de Mena, recién nombrado jefe de la Casa Militar de Franco</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a7d82b69-b8a1-49a6-81fd-7db269bdafb3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a7d82b69-b8a1-49a6-81fd-7db269bdafb3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a7d82b69-b8a1-49a6-81fd-7db269bdafb3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a7d82b69-b8a1-49a6-81fd-7db269bdafb3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a7d82b69-b8a1-49a6-81fd-7db269bdafb3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a7d82b69-b8a1-49a6-81fd-7db269bdafb3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a7d82b69-b8a1-49a6-81fd-7db269bdafb3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Panorámica de Es Baluard de Es Príncep con los antiguos bloques de edificios para militares"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Panorámica de Es Baluard de Es Príncep con los antiguos bloques de edificios para militares                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f6fc8f6a-dcf5-4d94-96a1-1fb70046bc7b_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f6fc8f6a-dcf5-4d94-96a1-1fb70046bc7b_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f6fc8f6a-dcf5-4d94-96a1-1fb70046bc7b_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f6fc8f6a-dcf5-4d94-96a1-1fb70046bc7b_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f6fc8f6a-dcf5-4d94-96a1-1fb70046bc7b_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f6fc8f6a-dcf5-4d94-96a1-1fb70046bc7b_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f6fc8f6a-dcf5-4d94-96a1-1fb70046bc7b_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Basura, colchones y restos acumulados en uno de los espacios interiores del baluarte"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Basura, colchones y restos acumulados en uno de los espacios interiores del baluarte                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Durante a&ntilde;os, su presencia simboliz&oacute; la tensi&oacute;n entre desarrollo urbano y conservaci&oacute;n del patrimonio en Palma en un contexto en el que la propia muralla hab&iacute;a dejado de entenderse como un elemento central de la ciudad. El desenlace no llegar&iacute;a hasta finales de los noventa, fecha en la que se produjo el giro definitivo: tras un largo proceso de negociaciones, expropiaciones y realojos, el Ministerio de Defensa cedi&oacute; los terrenos al Ayuntamiento, lo que permiti&oacute; liberar un enclave hasta entonces inaccesible, abriendo la puerta a un ambicioso proyecto de transformaci&oacute;n urbana que buscaba devolver el baluarte a la ciudad. 
    </p><p class="article-text">
        Desde entonces, el Baluard des Pr&iacute;ncep ha transitado de recinto cerrado y degradado a espacio en proceso de reintegraci&oacute;n, convertido hoy en una pieza clave -todav&iacute;a inacabada- dentro de la relectura contempor&aacute;nea de las murallas de Palma.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros, Francisco Ubilla]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/maquina-guerra-simbolo-abandono-proyecto-busca-salvar-decadencia-baluarte-olvidado-palma_1_13160098.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 23 Apr 2026 04:02:06 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/c1f38478-99fb-4b0e-bf01-5580c1a8f494_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="2984912" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/c1f38478-99fb-4b0e-bf01-5580c1a8f494_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2984912" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[De máquina de guerra a símbolo de abandono: el proyecto que busca salvar de la decadencia el baluarte olvidado de Palma]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/c1f38478-99fb-4b0e-bf01-5580c1a8f494_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Historia,Defensa,Urbanismo,Patrimonio,Patrimonio Histórico,Rehabilitación,Ministerio de Vivienda y Agenda Urbana,Islas Baleares,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La Policia desallotja un centenar de treballadors precaris a Eivissa a l'inici de temporada: "Tots mereixem un sostre"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/policia-desallotja-centenar-treballadors-precaris-eivissa-l-inici-temporada-tots-mereixem-sostre_1_13164897.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/b82035a2-a721-4e1c-bdf7-27f2cef1ea38_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La Policia desallotja un centenar de treballadors precaris a Eivissa a l&#039;inici de temporada: &quot;Tots mereixem un sostre&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Els expulsats del campament, la majoria saharauis, pateixen els preus elevats de l'habitatge. La illa ha viscut altres grans desallotjaments d'empleats en menys de dos anys</p><p class="subtitle">Els 'macrodesnonaments' de barraques a Eivissa: “Som treballadors, però no hi ha habitatges per menys de 3.000 euros”</p></div><p class="article-text">
        Tres furgons amb quinze agents de la Policia Nacional han arribat aquest mat&iacute;, a les 8.30 hores, amb material antidisturbis per desallotjar treballadors d&rsquo;Eivissa de l&rsquo;assentament de sa Joveria. &Eacute;s un dels m&eacute;s significatius que han anat proliferant a la perif&egrave;ria de la ciutat des que va comen&ccedil;ar i es va agreujar la crisi de l&rsquo;habitatge, creant imatges ins&ograve;lites.
    </p><p class="article-text">
        Es tracta del nucli de barraques m&eacute;s gran que s&rsquo;ha anat configurant als voltants de la ciutat i tamb&eacute; a l&rsquo;illa. Excepte el <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/vida-despres-desnonament-200-treballadors-d-eivissa-quan-tregui-caravana-anire-on-pugui-amb-meu-fill_1_11569241.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">desnonament massiu de mil persones en un terreny privat de Can Rova l&rsquo;estiu de 2024</a>, moltes d&rsquo;elles estafades per un caser pirata que els llogava parcel&middot;les a preus desorbitats perqu&egrave; hi instal&middot;lassin les seves caravanes, barraques o fins i tot embarcacions.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;escena es repeteix des de fa almenys un any i mig: residents i treballadors, alguns fixos i altres de temporada, es veuen obligats a marxar dels infrahabitatges constru&iuml;ts amb les seves pr&ograve;pies mans per la manca d&rsquo;alternatives que deixa la car&egrave;ncia habitacional en espais oberts del territori insular. S&rsquo;escolen entre les mans de les institucions i les autoritats en la mateixa din&agrave;mica que segueixen el ratol&iacute; i el gat.
    </p><p class="article-text">
        La majoria de persones que fins avui han residit a sa Joveria, d&rsquo;origen sahrau&iacute;, vivien abans a l&rsquo;antic assentament de Can Raspalls, a Sant Jordi, d&rsquo;on tamb&eacute; els van fer fora, a la tardor de 2024, despr&eacute;s de l&rsquo;abandonament del fons d&rsquo;inversi&oacute; que el posse&iuml;a i despr&eacute;s que les autoritats municipals al&middot;legassin &ldquo;brut&iacute;cia&rdquo; i el lloguer de barraques a Airbnb per intervenir.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a8fa340d-a2fb-4969-b3fa-9eb3f2c57428_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a8fa340d-a2fb-4969-b3fa-9eb3f2c57428_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a8fa340d-a2fb-4969-b3fa-9eb3f2c57428_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a8fa340d-a2fb-4969-b3fa-9eb3f2c57428_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a8fa340d-a2fb-4969-b3fa-9eb3f2c57428_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a8fa340d-a2fb-4969-b3fa-9eb3f2c57428_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a8fa340d-a2fb-4969-b3fa-9eb3f2c57428_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Diverses persones recullen les seves pertinences al costat d&#039;una caravana després de ser desallotjades de l&#039;assentament."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Diverses persones recullen les seves pertinences al costat d&#039;una caravana després de ser desallotjades de l&#039;assentament.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El cos nacional de seguretat, aix&iacute; com deu agents de la Policia Local de Vila, han irromput aquest mat&iacute; al terreny de sa Joveria a partir de les 10 hores, quan un dron ha comen&ccedil;at a sobrevolar el recinte de l&rsquo;assentament, situat entre l&rsquo;hospital Can Misses i el recinte firal. Des d&rsquo;all&iacute; es veu el castell, s&iacute;mbol de promoci&oacute; tur&iacute;stica en una illa &mdash;abans terra d&rsquo;oportunitat laboral&mdash; cada vegada m&eacute;s corcada per les desigualtats socials i econ&ograve;miques.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Quan han entrat &mdash;els policies nacionals&mdash; semblava una escena de <em>La Casa de Papel</em>&rdquo;, diu Ahmed, treballador del sector de la construcci&oacute;, mentre surt juntament amb tres companys seus. No saben on dormiran aquesta nit i lamenten l&rsquo;escenari en qu&egrave; es troben: &ldquo;El lloguer &eacute;s molt car: una habitaci&oacute; per a una persona val 750 euros al mes&rdquo;. La seva font d&rsquo;ingressos est&agrave; lligada a factors variables que no depenen de la seva decisi&oacute;, com la pluja o els dies festius, quan no es treballa i, per tant, no es cobra.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4c67bde7-5e48-496f-8fe5-43866c3b9218_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4c67bde7-5e48-496f-8fe5-43866c3b9218_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4c67bde7-5e48-496f-8fe5-43866c3b9218_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4c67bde7-5e48-496f-8fe5-43866c3b9218_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4c67bde7-5e48-496f-8fe5-43866c3b9218_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4c67bde7-5e48-496f-8fe5-43866c3b9218_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4c67bde7-5e48-496f-8fe5-43866c3b9218_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Els treballadors residien a l&#039;assentament de sa Joveria."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Els treballadors residien a l&#039;assentament de sa Joveria.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cc0ff94d-21d2-4e9f-8bec-0f442eb4a873_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cc0ff94d-21d2-4e9f-8bec-0f442eb4a873_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cc0ff94d-21d2-4e9f-8bec-0f442eb4a873_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cc0ff94d-21d2-4e9f-8bec-0f442eb4a873_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cc0ff94d-21d2-4e9f-8bec-0f442eb4a873_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cc0ff94d-21d2-4e9f-8bec-0f442eb4a873_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/cc0ff94d-21d2-4e9f-8bec-0f442eb4a873_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El desplegament policial per expulsar els residents ha comptat amb els antiavalots."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El desplegament policial per expulsar els residents ha comptat amb els antiavalots.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Porten amb ells nom&eacute;s el DNI &mdash;s&oacute;n d&rsquo;El Aai&uacute;n, capital del S&agrave;hara Occidental&mdash;, la targeta sanit&agrave;ria de Balears i la targeta de cr&egrave;dit. La resta de les seves pertinences continuen a l&rsquo;interior de la barraca que els servia de llar. Es van traslladar a l&rsquo;illa cercant un millor salari que el que els oferia la recollida de l&rsquo;oliva a Andalusia, per&ograve; es van trobar amb una pitjor qualitat de vida.
    </p><p class="article-text">
        Abans havien estat vivint en un altre solar darrere de la central el&egrave;ctrica de Gesa fins que els van fer fora. Ara es plantegen, mig seriosament mig en broma, cercar una feina de nit perqu&egrave;, de moment, dormiran al carrer: &ldquo;On hem d&rsquo;anar, si no?&rdquo;, es demanen.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Una intervenci&oacute; pac&iacute;fica</strong></h2><p class="article-text">
        La intervenci&oacute; s&rsquo;ha desenvolupat de manera pac&iacute;fica, tal com estava previst, sense que s&rsquo;hagin produ&iuml;t incidents ni detinguts. De les prop de 400 persones que hi havia inicialment, en quedaven unes 60 que han anat sortint a comptagotes. S&iacute; que s&rsquo;ha percebut el descontentament dels ocupants, que lamenten ser el focus d&rsquo;atenci&oacute; de responsables pol&iacute;tics i mitjans de comunicaci&oacute; nom&eacute;s &ldquo;quan s&oacute;n el problema, sense que ning&uacute; ofereixi una soluci&oacute;&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Alguns d&rsquo;ells s&rsquo;han apropat a primera hora del mat&iacute; a les oficines municipals per gestionar el certificat de vulnerabilitat. Els agents, a la seva arribada, han assegurat el per&iacute;metre i controlat els accessos a la finca per evitar alteracions de l&rsquo;ordre p&uacute;blic i garantir la seguretat de totes les persones implicades.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fe47278f-2b55-41bd-a1b9-981579585967_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fe47278f-2b55-41bd-a1b9-981579585967_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fe47278f-2b55-41bd-a1b9-981579585967_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fe47278f-2b55-41bd-a1b9-981579585967_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fe47278f-2b55-41bd-a1b9-981579585967_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fe47278f-2b55-41bd-a1b9-981579585967_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/fe47278f-2b55-41bd-a1b9-981579585967_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Vista general de l&#039;assentament de barraques a Eivissa, amb Dalt Vila al fons, durant l&#039;operatiu de desallotjament"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Vista general de l&#039;assentament de barraques a Eivissa, amb Dalt Vila al fons, durant l&#039;operatiu de desallotjament                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4f3938b3-4bce-4cc1-97bf-6ff20b4644a9_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4f3938b3-4bce-4cc1-97bf-6ff20b4644a9_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4f3938b3-4bce-4cc1-97bf-6ff20b4644a9_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4f3938b3-4bce-4cc1-97bf-6ff20b4644a9_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4f3938b3-4bce-4cc1-97bf-6ff20b4644a9_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4f3938b3-4bce-4cc1-97bf-6ff20b4644a9_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4f3938b3-4bce-4cc1-97bf-6ff20b4644a9_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un dels desallotjats marxa de sa Joveria carregat amb les seves coses"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un dels desallotjats marxa de sa Joveria carregat amb les seves coses                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Una patrulla ha identificat un dels informadors que cobria el desallotjament i li ha indicat, tant a ell com a la resta de periodistes presents, que havien de retirar-se i dirigir-se a la carpa habilitada per als mitjans a la zona de l&rsquo;aparcament, al costat de l&rsquo;acc&eacute;s pr&ograve;xim al recinte firal. Un punt que, d&rsquo;altra banda, no tenia visibilitat sobre el terreny p&uacute;blic on es troben una trentena de caravanes i autocaravanes &mdash;m&eacute;s a prop del col&middot;legi Can Misses&mdash; i que, tal com ha explicat l&rsquo;alcalde Rafael Triguero durant una compareixen&ccedil;a, es desallotjar&agrave; en els pr&ograve;xims dies per incompliment de les ordenances, tot i que no ha especificat quan.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;Ajuntament d&rsquo;Eivissa intenta desallotjar el solar des de finals de 2024, quan van comen&ccedil;ar a instal&middot;lar-s&rsquo;hi els primers treballadors &mdash;una d&rsquo;elles, Maria, treballa com a netejadora a l&rsquo;hospital, situat just al costat&mdash;, mitjan&ccedil;ant mesures dissuasives. Entre aquestes, la instal&middot;laci&oacute; d&rsquo;un g&agrave;lib per impedir el pas de vehicles de m&eacute;s d&rsquo;una determinada altura, que durant la jornada d&rsquo;avui roman obert per facilitar la sortida volunt&agrave;ria, i la pressi&oacute; constant mitjan&ccedil;ant l&rsquo;amena&ccedil;a de multes.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Almenys dos menors d&rsquo;edat</strong></h2><p class="article-text">
        Quan apareix una furgoneta de la Policia Nacional de Fronteres a la zona, comen&ccedil;a a respirar-se certa tensi&oacute;, cap a les onze del mat&iacute;. Un grup d&rsquo;unes quinze persones &mdash;una d&rsquo;elles amb un nad&oacute; als bra&ccedil;os&mdash; es reuneix en un tancat dins del terreny quan dos policies s&rsquo;hi acosten i els comuniquen una not&iacute;cia positiva, tot i que temporal: de moment, podran continuar pernoctant al lloc. &ldquo;Ens han explicat que primer ens han de notificar per poder-nos fer fora&rdquo;, detalla Sara a elDiario.es.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b7544a2f-0ec9-45e7-b73b-bf088bbb220e_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b7544a2f-0ec9-45e7-b73b-bf088bbb220e_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b7544a2f-0ec9-45e7-b73b-bf088bbb220e_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b7544a2f-0ec9-45e7-b73b-bf088bbb220e_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b7544a2f-0ec9-45e7-b73b-bf088bbb220e_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b7544a2f-0ec9-45e7-b73b-bf088bbb220e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b7544a2f-0ec9-45e7-b73b-bf088bbb220e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="L&#039;alcalde de Vila, Rafael Triguero, atén els mitjans de comunicació durant el desallotjament"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                L&#039;alcalde de Vila, Rafael Triguero, atén els mitjans de comunicació durant el desallotjament                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6cc13ca9-4cb7-4abe-9a44-bca5d6305e95_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6cc13ca9-4cb7-4abe-9a44-bca5d6305e95_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6cc13ca9-4cb7-4abe-9a44-bca5d6305e95_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6cc13ca9-4cb7-4abe-9a44-bca5d6305e95_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6cc13ca9-4cb7-4abe-9a44-bca5d6305e95_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6cc13ca9-4cb7-4abe-9a44-bca5d6305e95_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6cc13ca9-4cb7-4abe-9a44-bca5d6305e95_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Agents acompanyen diversos residents mentre abandonen la zona després de l&#039;inici de l&#039;operatiu de desallotjament"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Agents acompanyen diversos residents mentre abandonen la zona després de l&#039;inici de l&#039;operatiu de desallotjament                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Alguns d&rsquo;ells s&oacute;n migrants en proc&eacute;s de regularitzar la seva situaci&oacute;, com la fam&iacute;lia de Camilo, de Col&ograve;mbia. En aquesta &agrave;rea, acordonada amb grans pedres, hi ha almenys dos menors, algun d&rsquo;ells adolescent. Els serveis socials, presents durant tot el mat&iacute;, no han pogut concretar una xifra exacta.
    </p><p class="article-text">
        El punt on es troben les caravanes &mdash;que de moment s&rsquo;han lliurat del desallotjament&mdash; est&agrave; separat per una tanca de la resta del terreny, de propietat privada, on s&rsquo;havien instal&middot;lat principalment treballadors d&rsquo;origen sahrau&iacute;. D&rsquo;all&iacute; han sortit aquest mat&iacute; nom&eacute;s set persones. Una d&rsquo;elles, un home marroqu&iacute; que, mentre abandonava el lloc, no podia contenir les ll&agrave;grimes davant la situaci&oacute; de precarietat en qu&egrave; es troba.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Part de l&rsquo;assentament, en un solar privat</strong></h2><p class="article-text">
        El desallotjament d&rsquo;aquesta propietat es va posar en marxa despr&eacute;s que la Secci&oacute; del Contenci&oacute;s Administratiu del Tribunal d&rsquo;Inst&agrave;ncia de Palma autoritz&eacute;s l&rsquo;Ajuntament a entrar, desmuntar i netejar l&rsquo;assentament, at&egrave;s que la propietat no disposava de mitjans per fer-ho. L&rsquo;actuaci&oacute; &mdash;establia el jutge&mdash; havia de finalitzar abans del 26 de maig.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/867c3e71-8131-40bc-90e3-03aa71e9558e_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/867c3e71-8131-40bc-90e3-03aa71e9558e_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/867c3e71-8131-40bc-90e3-03aa71e9558e_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/867c3e71-8131-40bc-90e3-03aa71e9558e_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/867c3e71-8131-40bc-90e3-03aa71e9558e_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/867c3e71-8131-40bc-90e3-03aa71e9558e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/867c3e71-8131-40bc-90e3-03aa71e9558e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un dels agents desplegats a l&#039;assentament"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un dels agents desplegats a l&#039;assentament                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Ara, l&rsquo;alcalde &mdash;que ha assegurat que ha estat un dels moments m&eacute;s dif&iacute;cils del seu mandat&mdash; ha detallat que el propietari haur&agrave; d&rsquo;encarregar-se de retirar els estris i els enderrocs que han quedat al solar (com palets i restes de barraques), un dels motius que ha condu&iuml;t a la intervenci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Era una bomba de rellotgeria&rdquo;, ha afegit l&rsquo;edil, recordant un tr&agrave;gic succ&eacute;s ocorregut fa anys a l&rsquo;assentament: dos incendis simultanis que van acabar amb la vida d&rsquo;una persona. No ha estat l&rsquo;&uacute;nic episodi d&rsquo;aquest tipus en nuclis de barraques de l&rsquo;illa, ja que a Can Rova 2 va passar una cosa semblant.
    </p><p class="article-text">
        Per aix&ograve;, t&egrave;cnics municipals de medi ambient han accedit a la parcel&middot;la per controlar la gesti&oacute; dels residus. Han trobat electrodom&egrave;stics, plaques solars, bateries, parts de cuines i altres objectes perillosos que suposaven un risc tant per a l&rsquo;entorn com per a les persones que residien al lloc.
    </p><p class="article-text">
        Davant la pregunta a l&rsquo;equip municipal &mdash;amb la regidora de Benestar Social, Lola Pen&iacute;n, present&mdash; sobre si s&rsquo;havia valorat habilitar un altre solar per oferir una alternativa habitacional als desallotjats, la resposta ha estat afirmativa, tot i que sense &egrave;xit: &ldquo;L&rsquo;habitatge p&uacute;blic no es construeix d&rsquo;un dia per l&rsquo;altre&rdquo;, ha assenyalat Triguero.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c48f993-dfeb-4b14-8946-b05c5bf54421_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c48f993-dfeb-4b14-8946-b05c5bf54421_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c48f993-dfeb-4b14-8946-b05c5bf54421_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c48f993-dfeb-4b14-8946-b05c5bf54421_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c48f993-dfeb-4b14-8946-b05c5bf54421_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c48f993-dfeb-4b14-8946-b05c5bf54421_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7c48f993-dfeb-4b14-8946-b05c5bf54421_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Diverses persones recullen les seves pertinences al costat d&#039;una caravana"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Diverses persones recullen les seves pertinences al costat d&#039;una caravana                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        D&rsquo;altra banda, ha assegurat que a l&rsquo;interior de l&rsquo;assentament ja desmantellat de sa Joveria &mdash;on cap a les 13.30 hores dues retroexcavadores treballaven en la demolici&oacute; d&rsquo;aproximadament un centenar d&rsquo;infrahabitatges&mdash; hi havia persones que cobraven entre 200 i 500 euros a altres en situaci&oacute; de necessitat. Uns fets que la Policia Local preveu sancionar i per als quals ja t&eacute; identificats els responsables.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Set ubicacions temporals d&rsquo;allotjament</strong></h2><p class="article-text">
        De moment, s&rsquo;han habilitat allotjaments d&rsquo;emerg&egrave;ncia per a set unitats familiars i set places per a adults sense c&agrave;rregues familiars. A m&eacute;s, l&rsquo;Ajuntament ha detallat que actualment hi ha deu expedients oberts als serveis socials relacionats amb persones que residien en aquests assentaments.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4c1973c2-25b7-4d67-8a40-60505649a76f_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4c1973c2-25b7-4d67-8a40-60505649a76f_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4c1973c2-25b7-4d67-8a40-60505649a76f_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4c1973c2-25b7-4d67-8a40-60505649a76f_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4c1973c2-25b7-4d67-8a40-60505649a76f_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4c1973c2-25b7-4d67-8a40-60505649a76f_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4c1973c2-25b7-4d67-8a40-60505649a76f_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un furgó de la Policia Nacional, als voltants del solar"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un furgó de la Policia Nacional, als voltants del solar                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Al llarg del mat&iacute;, t&egrave;cnics de la UTS Eixample tamb&eacute; estaven disponibles per atendre les persones derivades des del punt d&rsquo;atenci&oacute; i tramitar prestacions en els casos necessaris, &eacute;s a dir, en situacions de vulnerabilitat. En el cas de persones treballadores amb ingressos superiors &mdash;tot i que insuficients per accedir a un habitatge digne&mdash; hauran de buscar alternatives pel seu compte.
    </p><p class="article-text">
        A mitjan mat&iacute;, una parella abandona el lloc amb diverses maletes, mirant amb el front arrufat els qui fotografien la seva situaci&oacute;. Mentre la dona recolza les seves pertinences sobre unes pedres, ell explica que la seva fam&iacute;lia, procedent de la pen&iacute;nsula, va arribar a Eivissa amb un habitatge. Entre tristesa i incredulitat pel canvi de l&rsquo;illa, s&rsquo;endinsa de nou al bosc, cap a un lloc ja buit.
    </p><p class="article-text">
        Adri&aacute;n Amaya &eacute;s un dels residents de l&rsquo;altra zona que, de moment, podr&agrave; quedar-se. En el seu moment ja va ser desallotjat del <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/dramatica-historia-edificios-don-pepe-ibiza-vivi-ansiedad-tomo-antidepresivos_1_9256542.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">problem&agrave;tic bloc dels Don Pepe</a>, a Sant Josep, i ara tem tornar-se a veure en la mateixa situaci&oacute;: &ldquo;Tots ens mereixem un sostre sota el qual viure&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/policia-desallotja-centenar-treballadors-precaris-eivissa-l-inici-temporada-tots-mereixem-sostre_1_13164897.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 22 Apr 2026 10:31:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/b82035a2-a721-4e1c-bdf7-27f2cef1ea38_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="319280" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/b82035a2-a721-4e1c-bdf7-27f2cef1ea38_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="319280" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La Policia desallotja un centenar de treballadors precaris a Eivissa a l'inici de temporada: "Tots mereixem un sostre"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/b82035a2-a721-4e1c-bdf7-27f2cef1ea38_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Ibiza,Vivienda,Desahucios,Alquiler]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Menys de cinc anys de presó per a l'empresari balear fugit a Taiwan després de revendre cotxes aliens per 20 milions]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/menys-cinc-anys-preso-per-l-empresari-balear-fugit-taiwan-despres-revendre-cotxes-aliens-per-20-milions_1_13162873.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/051965e6-f72a-4602-88ee-0df5f3f17072_16-9-discover-aspect-ratio_default_1141379.jpg" width="1617" height="910" alt="Menys de cinc anys de presó per a l&#039;empresari balear fugit a Taiwan després de revendre cotxes aliens per 20 milions"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Salvador Llinàs, arrestat el 2024 a l'aeroport internacional de Taoyuan, es va desfer de més de 3.500 vehicles que prèviament havia llogat a entitats financeres i concessionaris. Mai no va retornar els turismes i va acabar revenent-los de manera fraudulenta</p><p class="subtitle">La “vida indulgent” del mallorquí detingut a Taiwan per estafar 50 milions amb la revenda il·legal de cotxes</p></div><p class="article-text">
        Un any i mig despr&eacute;s de ser arrestat a Taiwan amb diverses ordres de detenci&oacute; internacional a l&rsquo;esquena, l'empresari mallorqu&iacute; Salvador Llin&agrave;s ha acceptat aquest dimecres una condemna de quatre anys i deu mesos de pres&oacute; per estafar 20 milions d'euros mitjan&ccedil;ant la venda fraudulenta de m&eacute;s de 3.500 cotxes a diversos pa&iuml;sos europeus. L'acusat es va apoderar de vehicles que pr&egrave;viament havia llogat a entitats financeres i concessionaris, mai no va retornar els turismes i va acabar revenent-los de manera il&middot;legal.
    </p><p class="article-text">
        Llin&agrave;s s'ha assegut aquest dimecres al banc dels acusats de l'Audi&egrave;ncia Provincial de Balears, on les parts han pactat una sent&egrave;ncia de conformitat que rebaixa de manera notable la petici&oacute; inicial de la Fiscalia, que s'elevava a nou anys de pres&oacute;. A m&eacute;s de la pena de pres&oacute;, l'empresari haur&agrave; d'abonar una multa d'uns 2.800 euros, mentre que la resta de reclamacions econ&ograve;miques seguiran el seu curs en la jurisdicci&oacute; civil.
    </p><p class="article-text">
        Els fets es remunten al 2018, quan Llin&agrave;s era administrador &uacute;nic d'IMT Holding Spain, matriu de les societats Balear Sport Car i Autoclik. Aquesta &uacute;ltima operava tamb&eacute; en altres pa&iuml;sos europeus com It&agrave;lia, Fran&ccedil;a, Portugal i B&egrave;lgica sota un model de negoci basat en el lloguer de vehicles sense conductor.
    </p><p class="article-text">
        Tal com ha reconegut el mateix acusat, el frau va consistir a vendre cotxes que no eren de la seva propietat. Tot i que els contractes de renting o leasing prohibien expressament la seva venda o cessi&oacute;, Llin&agrave;s va ignorar aquestes condicions i va procedir a comercialitzar-los a particulars i empreses, presentant factures que simulaven que tenia plena capacitat per disposar dels vehicles.
    </p><p class="article-text">
        En molts casos, els compradors rebien el cotxe, per&ograve; no la documentaci&oacute; original, ja que l'empresari no n&rsquo;era el titular real. L'operativa tamb&eacute; es va estendre a l'estranger, on va arribar a vendre desenes de vehicles adquirits mitjan&ccedil;ant finan&ccedil;ament bancari, vulnerant igualment les condicions contractuals.
    </p><p class="article-text">
        La investigaci&oacute; calcula que es va desprendre de manera fraudulenta de fins a 3.568 vehicles repartits per diferents llocs d'Espanya, com Barcelona, Madrid, Alacant, M&agrave;laga o Can&agrave;ries, i diversos pa&iuml;sos europeus, generant un perjudici econ&ograve;mic milionari.
    </p><p class="article-text">
        El 2019, la seva societat, amb seu a la localitat mallorquina de Llucmajor, es va declarar en fallida, per&ograve; ell ja havia desaparegut. Quan a finals del 2018 efectius de la Gu&agrave;rdia Civil, alertats per les m&uacute;ltiples den&uacute;ncies dels seus creditors, es van despla&ccedil;ar fins a la seu d'Autoclik, les oficines es trobaven buides. No hi quedava res ni ning&uacute;.
    </p><p class="article-text">
        D'acord amb les perquisicions dutes a terme en el seu moment, Llin&agrave;s havia buidat els comptes de la mercantil abans de fugir a Taiwan, desviant-se a si mateix cinc milions d'euros per a la seva fuga, tal com van publicar en el seu moment <em>Diari de Mallorca</em> i <em>&Uacute;ltima Hora</em>. A l'illa asi&agrave;tica, Llin&agrave;s va posar en marxa diverses empreses, entre elles Iberico Food Services Co. i, al juliol del 2021, Mallorca Catering International Co., encarregada de l'explotaci&oacute; d'un restaurant de menjar espanyol i itali&agrave; al districte de Da'an, a Taipei, al qual va denominar Malavida, operat per xefs d'Espanya i dels Estats Units, d'acord amb les dades de diferents fitxers empresarials consultats per elDiario.es. &ldquo;La idea &eacute;s que cada amic que vingui aqu&iacute;, ja sigui sol o en grup, se senti lliure i c&ograve;mode en aquest ambient, xerrant i rient amb el vi a la m&agrave; i el delici&oacute;s menjar a la taula... com la vida indulgent&rdquo;, es promocionava el local.
    </p><p class="article-text">
        El 2021, l'ara detingut va obtenir la resid&egrave;ncia permanent a Taiwan, cosa que va facilitar la tasca de cerca de la Interpol. El 9 d'octubre d'aquell any, la Fiscalia de Trento va sol&middot;licitar la seva imputaci&oacute; i Llin&agrave;s es va dotar d'un important equip jur&iacute;dic dedicat a la defensa davant delictes de delinq&uuml;&egrave;ncia organitzada.
    </p><p class="article-text">
        Les autoritats taiwaneses, a trav&eacute;s de l'Ag&egrave;ncia Nacional d'Immigraci&oacute; (NIA), van acordar la seva deportaci&oacute; en comprovar que estava sent reclamat a nivell internacional. Despr&eacute;s de ser traslladat a Singapur, els funcionaris li van denegar finalment l'entrada donada la gravetat dels c&agrave;rrecs en contra seva, emparant-se en l'article 18 de la Llei d'Immigraci&oacute;, que permet prendre mesures contra persones que puguin &ldquo;posar en perill els interessos nacionals, la seguretat p&uacute;blica, l'ordre p&uacute;blic o els costums de l'Estat&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Llin&agrave;s va ser detingut el 20 d'octubre de 2024 a l'aeroport internacional de Taoyuan. Sobre ell pesaven diverses ordres de detenci&oacute; internacional, entre elles una procedent d'It&agrave;lia, on els investigadors locals l'acusen d'haver llogat 1.189 vehicles per revendre'ls posteriorment de manera il&middot;l&iacute;cita. Posteriorment, va ser traslladat a Alemanya, on va romandre prop d'un mes en pres&oacute; provisional abans de ser lliurat a Espanya en virtut d'una ordre europea de detenci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        El cas, que ha afectat tant empreses de lloguer com compradors particulars, continuar&agrave; obert en l'&agrave;mbit civil per dirimir les indemnitzacions derivades del frau.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/menys-cinc-anys-preso-per-l-empresari-balear-fugit-taiwan-despres-revendre-cotxes-aliens-per-20-milions_1_13162873.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 22 Apr 2026 10:04:11 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/051965e6-f72a-4602-88ee-0df5f3f17072_16-9-discover-aspect-ratio_default_1141379.jpg" length="295866" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/051965e6-f72a-4602-88ee-0df5f3f17072_16-9-discover-aspect-ratio_default_1141379.jpg" type="image/jpeg" fileSize="295866" width="1617" height="910"/>
      <media:title><![CDATA[Menys de cinc anys de presó per a l'empresari balear fugit a Taiwan després de revendre cotxes aliens per 20 milions]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/051965e6-f72a-4602-88ee-0df5f3f17072_16-9-discover-aspect-ratio_default_1141379.jpg" width="1617" height="910"/>
      <media:keywords><![CDATA[Tribunales,Estafas,Fraude,Empresarios,Coches,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Menos de cinco años de cárcel para el empresario balear huido a Taiwán tras revender coches ajenos por 20 millones]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/condenan-cinco-anos-carcel-empresario-huyo-mallorca-taiwan-estafar-20-millones-revendiendo-coches_1_13162513.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/051965e6-f72a-4602-88ee-0df5f3f17072_16-9-discover-aspect-ratio_default_1141379.jpg" width="1617" height="910" alt="Menos de cinco años de cárcel para el empresario balear huido a Taiwán tras revender coches ajenos por 20 millones"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Salvador Llinàs, arrestado 2024 en el aeropuerto internacional de Taoyuan, se deshizo de más de 3.500 vehículos que previamente había alquilado a entidades financieras y concesionarios. Jamás devolvió los turismos y acabó revendiéndolos de forma fraudulenta</p><p class="subtitle">La “vida indulgente” del mallorquín detenido en Taiwán por estafar 50 millones con la reventa ilegal de coches
</p></div><p class="article-text">
        Un a&ntilde;o y medio despu&eacute;s de ser arrestado en Taiwan con varias &oacute;rdenes de detenci&oacute;n internacional a sus espaldas, el empresario mallorqu&iacute;n Salvador Llin&aacute;s ha aceptado este mi&eacute;rcoles una condena de cuatro a&ntilde;os y diez meses de prisi&oacute;n por <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/vida-indulgente-mallorquin-detenido-taiwan-estafar-50-millones-reventa-ilegal-coches_1_11763952.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">estafar 20 millones de euros mediante la venta fraudulenta de m&aacute;s de 3.500 de coches </a>en varios pa&iacute;ses europeos. El acusado se apoder&oacute; de veh&iacute;culos que previamente hab&iacute;a alquilado a entidades financieras y concesionarios, jam&aacute;s devolvi&oacute; los turismos y acab&oacute; revendi&eacute;ndolos de forma ilegal.
    </p><p class="article-text">
        Llin&agrave;s se ha sentado este mi&eacute;rcoles en el banquillo de la Audiencia Provincial de Balears, donde las partes han pactado una sentencia de conformidad que rebaja de forma notable la petici&oacute;n inicial de la Fiscal&iacute;a, que se elevaba a nueve a&ntilde;os de c&aacute;rcel. Adem&aacute;s de la pena de prisi&oacute;n, el empresario deber&aacute; abonar una multa de unos 2.800 euros, mientras que el resto de reclamaciones econ&oacute;micas seguir&aacute;n su curso en la jurisdicci&oacute;n civil.
    </p><p class="article-text">
        Los hechos se remontan a 2018, cuando Llin&aacute;s era administrador &uacute;nico de IMT Holding Spain, matriz de las sociedades Balear Sport Car y Autoclik. Esta &uacute;ltima operaba tambi&eacute;n en otros pa&iacute;ses europeos como Italia, Francia, Portugal y B&eacute;lgica bajo un modelo de negocio basado en el alquiler de veh&iacute;culos sin conductor.
    </p><p class="article-text">
        Tal como ha reconocido el propio acusado, el fraude consisti&oacute; en vender coches que no eran de su propiedad. Aunque los contratos de <em>renting </em>o <em>leasing </em>prohib&iacute;an expresamente su venta o cesi&oacute;n, Llin&agrave;s ignor&oacute; estas condiciones y procedi&oacute; a comercializarlos a particulares y empresas, presentando facturas que simulaban que ten&iacute;a plena capacidad para disponer de los veh&iacute;culos.
    </p><p class="article-text">
        En muchos casos, los compradores recib&iacute;an el coche, pero no la documentaci&oacute;n original, ya que el empresario no era el titular real. La operativa tambi&eacute;n se extendi&oacute; al extranjero, donde lleg&oacute; a vender decenas de veh&iacute;culos adquiridos mediante financiaci&oacute;n bancaria, vulnerando igualmente las condiciones contractuales.
    </p><p class="article-text">
        La investigaci&oacute;n calcula que se desprendi&oacute; de forma fraudulenta de hasta 3.568 veh&iacute;culos repartidos por distintos lugares de Espa&ntilde;a como Barcelona, Madrid, Alicante, M&aacute;laga o Canarias y varios pa&iacute;ses europeos, generando un perjuicio econ&oacute;mico millonario.
    </p><p class="article-text">
        En 2019, su sociedad, con sede en la localidad mallorquina de Llucmajor, se declar&oacute; en quiebra, pero &eacute;l ya hab&iacute;a desaparecido. Cuando a finales de 2018 efectivos de la Guardia Civil, alertados por las m&uacute;ltiples denuncias de sus acreedores, se desplazaron hasta la sede de Autoclick, las oficinas se encontraban vac&iacute;as. Nada ni nadie quedaba ya en ellas.
    </p><p class="article-text">
        De acuerdo a las pesquisas llevadas a cabo en su momento, Llin&agrave;s hab&iacute;a vaciado las cuentas de la mercantil antes de huir a Taiw&aacute;n, desvi&aacute;ndose a s&iacute; mismo cinco millones de euros para su fuga, tal como publicaron en su d&iacute;a <a href="https://www.diariodemallorca.es/sucesos/sucesos-mallorca/2024/10/23/capturado-taiwan-mallorquin-acusado-estafa-110117138.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Diario de Mallorca&nbsp;</a>y&nbsp;<a href="https://www.ultimahora.es/sucesos/ultimas/2024/10/24/2263857/salvador-llinas-onate-estafador-escurridizo-obsesionado-rastro-digital.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">&Uacute;ltima Hora</a>. En la isla asi&aacute;tica, Llin&agrave;s puso en marcha varias empresas, entre ellas Iberico Food Services Co. y, en julio de 2021, Mallorca Catering International Co., encargada de la explotaci&oacute;n de un restaurante de comida espa&ntilde;ola e italiana en el distrito Da'an de Taipei al que denomin&oacute; Malavida, operado por chefs de Espa&ntilde;a y Estados Unidos, de acuerdo a los datos de distintos ficheros empresariales consultados por elDiario.es. &ldquo;La idea es que cada amigo que venga aqu&iacute;, ya sea solo o en grupo, se sienta libre y c&oacute;modo en este ambiente, charlando y riendo con el vino en la mano y la deliciosa comida en la mesa... como la vida indulgente&rdquo;, se promocionaba el local.
    </p><p class="article-text">
        En 2021, el ahora detenido obtuvo la residencia permanente en Taiw&aacute;n, lo que facilit&oacute; la labor de b&uacute;squeda de la Interpol. El 9 de octubre de ese a&ntilde;o, la Fiscal&iacute;a de Trento solicit&oacute; su imputaci&oacute;n y Llin&agrave;s se arm&oacute; de una importante equipo jur&iacute;dico dedicado a la defensa frente a los delitos de delincuencia organizada.
    </p><p class="article-text">
        Las autoridades taiwanesas, a trav&eacute;s de la Agencia Nacional de Inmigraci&oacute;n (NIA), acordaron su deportaci&oacute;n al comprobar que estaba siendo reclamado a nivel internacional. Tras ser trasladado a Singapur, los funcionarios le denegaron finalmente la entrada dada la gravedad de los cargos en su contra, ampar&aacute;ndose para ello en el art&iacute;culo 18 de la Ley de Inmigraci&oacute;n, que permite tomar medidas contra personas que puedan &ldquo;poner en peligro los intereses nacionales, la seguridad p&uacute;blica, el orden p&uacute;blico o las costumbres del Estado&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Llin&aacute;s fue detenido el 20 de octubre de 2024 en el aeropuerto internacional de Taoyuan. Sobre &eacute;l pesaban varias &oacute;rdenes de detenci&oacute;n internacional, entre ellas una procedente Italia, donde los investigadores locales le acusan de haber alquilado 1.189 veh&iacute;culos para despu&eacute;s revenderlos de forma il&iacute;cita. Posteriormente, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/trasladan-espana-envian-prision-empresario-mallorquin-acusado-estafar-50-millones-reventa-ilegal-coches_1_11860776.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">fue trasladado a Alemania, donde permaneci&oacute; cerca de un mes en prisi&oacute;n provisional antes de ser entregado a Espa&ntilde;a </a>en virtud de una orden europea de detenci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        El caso, que ha afectado tanto a empresas de renting como a compradores particulares, seguir&aacute; abierto en el &aacute;mbito civil para dirimir las indemnizaciones derivadas del fraude.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/condenan-cinco-anos-carcel-empresario-huyo-mallorca-taiwan-estafar-20-millones-revendiendo-coches_1_13162513.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 22 Apr 2026 09:33:46 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/051965e6-f72a-4602-88ee-0df5f3f17072_16-9-discover-aspect-ratio_default_1141379.jpg" length="295866" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/051965e6-f72a-4602-88ee-0df5f3f17072_16-9-discover-aspect-ratio_default_1141379.jpg" type="image/jpeg" fileSize="295866" width="1617" height="910"/>
      <media:title><![CDATA[Menos de cinco años de cárcel para el empresario balear huido a Taiwán tras revender coches ajenos por 20 millones]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/051965e6-f72a-4602-88ee-0df5f3f17072_16-9-discover-aspect-ratio_default_1141379.jpg" width="1617" height="910"/>
      <media:keywords><![CDATA[Tribunales,Estafas,Fraude,Empresarios,Coches,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[PP i Vox rebutgen impedir actes d'exaltació del franquisme a Balears i apel·len a la "llibertat d'expressió"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pp-i-vox-rebutgen-impedir-actes-d-exaltacio-franquisme-balears-i-apel-len-llibertat-d-expressio_1_13161468.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/f9fb66a3-d409-41e7-858b-ffa0af394af9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="PP i Vox rebutgen impedir actes d&#039;exaltació del franquisme a Balears i apel·len a la &quot;llibertat d&#039;expressió&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">S'oposen, així mateix, a la retirada de símbols franquistes, a la revisió dels honors atorgats als responsables de la dictadura i al reforç de les polítiques públiques de memòria</p><p class="subtitle">Un diputat balear de Vox exalça el cop de Franco amb un “feliç dia de la victòria” en ple hemicicle
</p></div><p class="article-text">
        El Parlament balear ha aprovat aquest dimarts una moci&oacute; sobre mem&ograve;ria democr&agrave;tica impulsada pel grup Mixt-Unides Podem, si b&eacute; el bloc format per PP i Vox ha rebutjat algunes de les seves mesures m&eacute;s contundents, com la retirada de s&iacute;mbols franquistes, la revisi&oacute; dels honors atorgats als responsables de la dictadura franquista i el refor&ccedil; de les pol&iacute;tiques p&uacute;bliques de mem&ograve;ria. Conservadors i extrema dreta tamb&eacute; s'han oposat a impedir qualsevol manifestaci&oacute; que impliqui la glorificaci&oacute; de l'al&ccedil;ament militar, de la dictadura o del mateix Franco.
    </p><p class="article-text">
        Durant el debat, la diputada del PP Cristina Gil ha defensat el rebuig del seu grup a diverses d'aquestes mesures, emmarcant-lo en una cr&iacute;tica de fons a les pol&iacute;tiques de mem&ograve;ria desplegades a Balears. &ldquo;Un Parlament que deroga una llei no est&agrave; destruint la democr&agrave;cia, l'est&agrave; exercint&rdquo;, ha asseverat, en al&middot;lusi&oacute; a la recent supressi&oacute; de la llei auton&ograve;mica de mem&ograve;ria democr&agrave;tica.
    </p><p class="article-text">
        Gil ha q&uuml;estionat, a m&eacute;s, el fet que la mem&ograve;ria depengui d'un text legislatiu, ironitzant que, segons l'esquerra, sense aquesta norma els ciutadans &ldquo;es despertarien sense recordar res&rdquo;. En contraposici&oacute;, ha reivindicat una mem&ograve;ria que &ldquo;viu en arxius, en fam&iacute;lies i en llibres&rdquo;. La diputada popular ha justificat el seu rebuig a mesures com impedir actes d'exaltaci&oacute; franquista en considerar que prohibir-los suposaria una limitaci&oacute; de drets fonamentals com la llibertat d'expressi&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Cal assenyalar que a Espanya no existeix un delicte espec&iacute;fic que prohibeixi l&rsquo;exaltaci&oacute; del franquisme: el Codi Penal inclou els delictes d'incitaci&oacute; a l'odi per ra&oacute; de g&egrave;nere, ra&ccedil;a, religi&oacute; o altres circumst&agrave;ncies, aix&iacute; com el de &ldquo;negaci&oacute; o justificaci&oacute;&rdquo; del genocidi, per&ograve; no fa esment a l'apologia del franquisme o del feixisme. Amb tot, el Congr&eacute;s va donar llum verda l'any passat a la reforma de la llei d'associacions per introduir com a causa de dissoluci&oacute; la realitzaci&oacute; d'activitats que constitueixin apologia de la dictadura o dels seus dirigents. La norma no implica una il&middot;legalitzaci&oacute; autom&agrave;tica, sin&oacute; que han de ser els tribunals els que avalu&iuml;n cada cas i decideixin si procedeix dissoldre una entitat.
    </p><p class="article-text">
        En un dels moments de la seva intervenci&oacute;, Gil ha ampliat el debat m&eacute;s enll&agrave; del context espanyol i ha apel&middot;lat als &ldquo;m&eacute;s de 100 milions d'assassinats&rdquo; que algunes fonts atribueixen al comunisme per q&uuml;estionar la legitimitat de l'esquerra a l'hora de donar &ldquo;lli&ccedil;ons&rdquo; sobre drets humans.
    </p><p class="article-text">
        Per la seva banda, el diputat de Vox Sergio Rodr&iacute;guez ha acusat directament l'esquerra de &ldquo;no tenir mem&ograve;ria ni ser dem&ograve;crata&rdquo; i de voler imposar &ldquo;una veritat falsa&rdquo; sota amena&ccedil;a de sanci&oacute;: &ldquo;Tot aquell que dissenteixi, multa o pres&oacute;&rdquo;, ha insinuat. El parlamentari ha articulat la seva intervenci&oacute; entorn d'una comparaci&oacute; sistem&agrave;tica entre l'Espanya actual i el franquisme, enumerant dades econ&ograve;miques i socials per reivindicar aquest per&iacute;ode &mdash;major pes industrial, m&eacute;s acc&eacute;s a l'habitatge, millors taxes d'emancipaci&oacute; juvenil, menor criminalitat o reducci&oacute; de l'analfabetisme&mdash;, malgrat que la majoria d'aquests indicadors s&oacute;n objecte de controv&egrave;rsia entre historiadors.
    </p><p class="article-text">
        Rodr&iacute;guez ha arribat a atribuir al franquisme el desenvolupament de la xarxa sanit&agrave;ria p&uacute;blica i de la Seguretat Social, citant hospitals i mesures implantades durant la dictadura, obviant que, tot i que el r&egrave;gim va impulsar estructures inicials de protecci&oacute; social, el sistema sanitari universal i l'Estat del benestar actuals s'han desenvolupat principalment en democr&agrave;cia.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Reconeixement de les associacions de v&iacute;ctimes</strong></h2><p class="article-text">
        Malgrat el rebuig d'aquestes mesures, s&iacute; que han tirat endavant altres punts de car&agrave;cter general, com el comprom&iacute;s de recon&egrave;ixer el paper social de les associacions de v&iacute;ctimes de la guerra civil i de la dictadura franquista inscrites en el registre auton&ograve;mic; el compliment de les resolucions de Nacions Unides sobre els drets de les v&iacute;ctimes de violacions de drets humans; la garantia de l'exercici efectiu dels drets a la reparaci&oacute;, la veritat, la mem&ograve;ria democr&agrave;tica, el reconeixement i la just&iacute;cia de totes les v&iacute;ctimes del conflicte b&egrave;l&middot;lic, i el desenvolupament de &ldquo;totes les mesures legals&rdquo; per aconseguir aquest objectiu, entre les quals l'organitzaci&oacute; d'activitats extraescolars per als alumnes d'educaci&oacute; secund&agrave;ria.
    </p><p class="article-text">
        La moci&oacute; insta el Govern, a m&eacute;s, a vetllar per la comprensi&oacute; i la difusi&oacute; de la hist&ograve;ria de Balears durant la Segona Rep&uacute;blica, la guerra civil, la dictadura franquista, la Transici&oacute; i l'Estatut d'Autonomia, aix&iacute; com a continuar amb els homenatges institucionals a les v&iacute;ctimes.
    </p><p class="article-text">
        Al text s'han introdu&iuml;t diverses esmenes del PSIB i de M&Eacute;S per Mallorca que aborden q&uuml;estions com la continu&iuml;tat de les pol&iacute;tiques de mem&ograve;ria democr&agrave;tica; la col&middot;laboraci&oacute; interinstitucional en l'organitzaci&oacute; d'accions de reparaci&oacute;; l'organitzaci&oacute; d'un acte civil de sepultura al &lsquo;Memorial de la Dignitat&rsquo; del cementiri de Palma; l'ampliaci&oacute; del Pla de Fosses; i la instal&middot;laci&oacute; de pedres de la mem&ograve;ria, tamb&eacute; conegudes com a <em>Stolpersteine</em>, als municipis de Balears.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pp-i-vox-rebutgen-impedir-actes-d-exaltacio-franquisme-balears-i-apel-len-llibertat-d-expressio_1_13161468.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 21 Apr 2026 16:40:28 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/f9fb66a3-d409-41e7-858b-ffa0af394af9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="3387891" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/f9fb66a3-d409-41e7-858b-ffa0af394af9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="3387891" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[PP i Vox rebutgen impedir actes d'exaltació del franquisme a Balears i apel·len a la "llibertat d'expressió"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/f9fb66a3-d409-41e7-858b-ffa0af394af9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[PP - Partido Popular,Vox,Franquismo,Represión franquista,Dictadura franquista,Guerra Civil Española,Francisco Franco,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[PP y Vox rechazan impedir actos que enaltezcan el franquismo en Balears y apelan a la "libertad de expresión"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-vox-rechazan-impedir-actos-enaltezcan-franquismo-balears-apelan-libertad-expresion_1_13160026.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/f9fb66a3-d409-41e7-858b-ffa0af394af9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="PP y Vox rechazan impedir actos que enaltezcan el franquismo en Balears y apelan a la &quot;libertad de expresión&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Se oponen, asimismo, a la retirada de símbolos franquistas, a la revisión de los honores otorgados a los responsables de la dictadura y al refuerzo de las políticas públicas de memoria</p><p class="subtitle">Un diputado balear de Vox enaltece el golpe de Franco con un “feliz día de la victoria” en pleno hemiciclo
</p></div><p class="article-text">
        El Parlament balear ha aprobado este martes una moci&oacute;n sobre memoria democr&aacute;tica impulsada por el grupo Mixto-Unides Podem, si bien el bloque formado por PP y Vox ha rechazado algunas de sus medidas m&aacute;s contundentes, como la retirada de s&iacute;mbolos franquistas, la revisi&oacute;n de los honores otorgados a los responsables de la dictadura franquista y el refuerzo de las pol&iacute;ticas p&uacute;blicas de memoria. Conservadores y extrema derecha tambi&eacute;n se han opuesto a impedir cualquier manifestaci&oacute;n que implique la glorificaci&oacute;n del alzamiento militar, de la dictadura o del propio Franco.
    </p><p class="article-text">
        Durante el debate, la diputada del PP Cristina Gil ha defendido el rechazo de su grupo a varias de estas medidas enmarc&aacute;ndolo en una cr&iacute;tica de fondo a las pol&iacute;ticas de memoria desplegadas en Balears. &ldquo;Un Parlament que deroga una ley no est&aacute; destruyendo la democracia, la est&aacute; ejerciendo&rdquo;, ha aseverado, en alusi&oacute;n a la reciente <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-vox-derogan-ley-balear-memoria-historica-evocan-asesinados-hordas-rojas_1_13055051.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">supresi&oacute;n de la ley auton&oacute;mica de memoria democr&aacute;tica</a>. 
    </p><p class="article-text">
        Gil ha cuestionado, adem&aacute;s, el hecho de que la memoria dependa de un texto legislativo, ironizando con que, seg&uacute;n la izquierda, sin esta norma los ciudadanos &ldquo;se despertar&iacute;an sin recordar nada&rdquo;. Frente a ello, ha reivindicado la memoria que &ldquo;vive en archivos, en familias y en libros&rdquo;. La diputada popular ha justificado su rechazo a medidas como impedir actos de exaltaci&oacute;n franquista al considerar que prohibirlos supondr&iacute;a una limitaci&oacute;n de derechos fundamentales como la libertad de expresi&oacute;n. 
    </p><p class="article-text">
        Cabe se&ntilde;alar que en Espa&ntilde;a no existe un delito espec&iacute;fico que proh&iacute;ba la <a href="https://www.eldiario.es/opinion/zona-critica/barra-libre-apologia-franquismo_129_11884842.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">exaltaci&oacute;n del franquismo</a>: el C&oacute;digo Penal incluye los delitos de incitaci&oacute;n al odio por raz&oacute;n de g&eacute;nero, raza, religi&oacute;n u otra circunstancia y tambi&eacute;n el de &ldquo;negaci&oacute;n o justificaci&oacute;n&rdquo; del genocidio, pero no hace menci&oacute;n a la apolog&iacute;a del franquismo o el fascismo. Con todo, el Congreso dio luz verde el a&ntilde;o pasado a la <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/congreso-aprueba-ley-disolver-asociaciones-enaltezcan-franquismo-apoyo-pp-vox_1_12208861.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">reforma de la ley de asociaciones </a>para introducir como causa de disoluci&oacute;n la realizaci&oacute;n de actividades que constituyan apolog&iacute;a de la dictadura o de sus dirigentes. La norma no implica una ilegalizaci&oacute;n autom&aacute;tica, sino que deben ser los tribunales los que eval&uacute;en cada caso y decidan si procede disolver una entidad. 
    </p><p class="article-text">
        En uno de los momentos de su intervenci&oacute;n, Gil ha ampliado el debate m&aacute;s all&aacute; del contexto espa&ntilde;ol y ha apelado a los &ldquo;m&aacute;s de 100 millones de asesinatos&rdquo; que algunas fuentes atribuyen al comunismo para cuestionar la legitimidad de la izquierda a la hora de dar &ldquo;lecciones&rdquo; sobre derechos humanos.
    </p><p class="article-text">
        Por su parte, el diputado de Vox Sergio Rodr&iacute;guez ha acusado directamente a la izquierda de &ldquo;no tener memoria ni ser dem&oacute;crata&rdquo; y de querer imponer &ldquo;una verdad falsa&rdquo; bajo amenaza de sanci&oacute;n: &ldquo;Todo aquel que disienta, multa o c&aacute;rcel&rdquo;, ha insinuado. El parlamentario ha articulado su intervenci&oacute;n en torno a una comparaci&oacute;n sistem&aacute;tica entre la Espa&ntilde;a actual y el franquismo, enumerando datos econ&oacute;micos y sociales para reivindicar ese periodo -mayor peso industrial, m&aacute;s acceso a la vivienda, mejores tasas de emancipaci&oacute;n juvenil, menor criminalidad o reducci&oacute;n del analfabetismo-, a pesar de que la mayor&iacute;a de estos indicadores son objeto de controversia entre historiadores.
    </p><p class="article-text">
        Rodr&iacute;guez ha llegado a atribuir al franquismo el <a href="https://www.eldiario.es/rastreador/franco-seguridad-vacaciones-desmonta-dictador_132_1959639.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">desarrollo de la red sanitaria p&uacute;blica y de la Seguridad Social</a>, citando hospitales y medidas implantadas durante la dictadura, obviando que, aunque el r&eacute;gimen impuls&oacute; estructuras iniciales de protecci&oacute;n social, el sistema sanitario universal y el Estado del bienestar actuales se han desarrollado principalmente en democracia.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Reconocimiento de las asociaciones de v&iacute;ctimas</strong> </h2><p class="article-text">
        Pese al rechazo de estas medidas, s&iacute; han salido adelante otros puntos de car&aacute;cter general, como el compromiso de reconocer el papel social de las asociaciones de v&iacute;ctimas de la guerra civil y de la dictadura franquista inscritas en el registro auton&oacute;mico; el cumplimiento de las resoluciones de Naciones Unidas sobre los derechos de las v&iacute;ctimas de violaciones de derechos humanos; la garantizaci&oacute;n del ejercicio efectivo de los derechos a la reparaci&oacute;n, la verdad, la memoria democr&aacute;tica, el reconocimiento y la justicia de todas las v&iacute;ctimas del conflicto b&eacute;lico y el desarrollo de &ldquo;todas las medidas legales&rdquo; para lograr este objetivo, entre ellas la organizaci&oacute;n de actividades extracurriculares para los alumnos de educaci&oacute;n secundaria.
    </p><p class="article-text">
        La moci&oacute;n insta al Govern, adem&aacute;s, a velar por la comprensi&oacute;n y la difusi&oacute;n de la historia de Balears durante la Segunda Rep&uacute;blica, la guerra civil, la dictadura franquista, la Transici&oacute;n y el Estatut d'Autonomia, y a continuar con los homenajes institucionales a las v&iacute;ctimas.
    </p><p class="article-text">
        Al texto se han introducido diversas enmiendas del PSIB y de M&eacute;s per Mallorca que hablan sobre cuestiones como la continuidad de las pol&iacute;ticas de memoria democr&aacute;tica; la colaboraci&oacute;n interinstitucional en la organizaci&oacute;n de acciones de reparaci&oacute;n; la organizaci&oacute;n de un acto civil de sepultura en el 'Memorial de la Dignidad' del cementerio de Palma; la ampliaci&oacute;n del Plan de Fosas; y la instalaci&oacute;n de piedras de la memoria, tambi&eacute;n conocidas como Stolpersteine, en los municipios de Balears.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-vox-rechazan-impedir-actos-enaltezcan-franquismo-balears-apelan-libertad-expresion_1_13160026.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 21 Apr 2026 16:30:39 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/f9fb66a3-d409-41e7-858b-ffa0af394af9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="3387891" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/f9fb66a3-d409-41e7-858b-ffa0af394af9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="3387891" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[PP y Vox rechazan impedir actos que enaltezcan el franquismo en Balears y apelan a la "libertad de expresión"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/f9fb66a3-d409-41e7-858b-ffa0af394af9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[PP - Partido Popular,Vox,Franquismo,Represión franquista,Dictadura franquista,Guerra Civil Española,Francisco Franco,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[A ocho metros y sin protección: un empresario, condenado a prisión por el accidente de un trabajador en un aljibe de Mallorca]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/proteccion-ocho-metros-condenado-prision-empresario-accidente-trabajador-aljibe-hotel-mallorca_1_13160611.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/4576a1a7-8395-4b4d-9947-a4b4ab181837_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="A ocho metros y sin protección: un empresario, condenado a prisión por el accidente de un trabajador en un aljibe de Mallorca"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La sentencia lanza un mensaje claro: el responsable de la empresa es el garante último de la seguridad laboral, incluso frente a posibles errores o imprudencias de sus empleados. En este caso, señala que el acusado generó "un grave riesgo para la vida e integridad física" del trabajador siniestrado</p><p class="subtitle">La siniestralidad en la región con más accidentes laborales: “Tenemos una sociedad de trabajadores enfermos”
</p></div><p class="article-text">
        La Audiencia Provincial de Balears ha confirmado la condena de prisi&oacute;n (un a&ntilde;o y nueve meses) impuesta a un empresario por su responsabilidad en el accidente que sufri&oacute; uno de sus trabajadores -que estaba sin contrato- al ordenarle desinfectar un aljibe de ocho metros de profundidad en un hotel de Palma sin arn&eacute;s, l&iacute;nea de vida ni equipos de protecci&oacute;n adecuados. La sentencia lanza un mensaje claro: el empresario es el garante &uacute;ltimo de la seguridad laboral, incluso frente a posibles errores o imprudencias de sus empleados, y los incumplimientos en materia de seguridad laboral no son solo sancionables administrativamente, sino que pueden constituir delito.
    </p><p class="article-text">
        La resoluci&oacute;n declara probado que el acusado, en su calidad de administrador de la empresa de limpieza Illes Control, incurri&oacute; en una grave negligencia al instar al empleado, el 21 de junio de 2021, a descender al dep&oacute;sito mientras otro de los trabajadores grababa la maniobra, ausent&aacute;ndose el gerente del lugar a pesar de que su presencia era obligatoria por tratarse de un espacio confinado.
    </p><p class="article-text">
        La operaci&oacute;n se realiz&oacute; con una precariedad de medios, utilizando una escalera enrollable sin fijaci&oacute;n y sustituyendo los sistemas de seguridad reglamentarios por una cuerda atada entre los cinturones de ambos trabajadores, sin arneses, l&iacute;neas de vida ni equipos de protecci&oacute;n adecuados. Durante el procedimiento, el trabajador perdi&oacute; el pie y cay&oacute; en una primera ocasi&oacute;n, lesion&aacute;ndose el brazo, y posteriormente volvi&oacute; a precipitarse de espaldas desde una altura superior a los dos metros al intentar salir del aljibe debido al dolor y a la falta de un sistema de frenado o anclaje independiente.
    </p><p class="article-text">
        Como consecuencia, la v&iacute;ctima sufri&oacute; diversas contusiones que requirieron 93 d&iacute;as de tratamiento m&eacute;dico y rehabilitador. La resoluci&oacute;n concluye que el acusado no garantiz&oacute; la seguridad de sus empleados al no proporcionar formaci&oacute;n, instrucciones ni los equipos de protecci&oacute;n individual necesarios, creando &ldquo;un grave riesgo para la vida e integridad f&iacute;sica del trabajador accidentado y del otro trabajador&rdquo; al obligarles a utilizar m&eacute;todos de contrapeso manual totalmente inseguros.
    </p><p class="article-text">
        Durante el proceso judicial, el gerente aleg&oacute; que no fue &eacute;l quien orden&oacute; al trabajador bajar, que s&iacute; exist&iacute;an medidas de seguridad e incluso que, en todo caso, la responsabilidad era del propio empleado al sostener que, si &eacute;ste no utiliz&oacute; guantes, fue por decisi&oacute;n propia. 
    </p><p class="article-text">
        La Audiencia rechaza estos argumentos ampar&aacute;ndose en la Ley de Prevenci&oacute;n de Riesgos Laborales, que establece que la efectividad de las medidas preventivas deber&aacute; prever las distracciones o imprudencias no temerarias que pudiera cometer el trabajador y se&ntilde;ala que, para su adopci&oacute;n, deben tenerse en cuenta los riesgos adicionales que pudieran implicar determinadas medidas preventivas. Asimismo, recuerda una de las sentencias del Tribunal Supremo en la que se se&ntilde;ala &ldquo;el deber de cuidado&rdquo; que los responsables de la empresa asumen &ldquo;en cuanto garantes de la indemnidad del trabajador, no s&oacute;lo en su actuaci&oacute;n ordinaria sino incluso cuando &eacute;sta llega a ser descuidada por la confianza y la rutina&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El empresario, consciente del peligro</strong> </h2><p class="article-text">
        El tribunal introduce, en este sentido, una idea clave: el empresario no puede escudarse en la conducta del trabajador cuando no ha puesto los medios necesarios para evitar el riesgo. Por ello, descarta que se trate de una simple imprudencia: los magistrados concluyen que el empresario actu&oacute; con dolo eventual, es decir, que era consciente del peligro extremo de la situaci&oacute;n y aun as&iacute; permiti&oacute; que el trabajo se realizara. 
    </p><p class="article-text">
        La resoluci&oacute;n judicial confirma as&iacute; la sentencia de instancia al considerar acreditado que el acusado es responsable de un delito contra la seguridad de los trabajadores. Tras analizar las versiones contradictorias, la Sala determina que existe una base l&oacute;gica y racional para concluir que el empresario no cumpli&oacute; con sus deberes b&aacute;sicos de prevenci&oacute;n, omitiendo tanto la formaci&oacute;n t&eacute;cnica como la informaci&oacute;n sobre los riesgos espec&iacute;ficos del puesto a sus empleados.
    </p><p class="article-text">
        La prueba de cargo, sustentada principalmente en el testimonio coherente de la v&iacute;ctima y en el informe de Inspecci&oacute;n de Trabajo, revela deficiencias de seguridad cr&iacute;ticas. Entre ellas destaca la ausencia de un recurso preventivo durante la operaci&oacute;n en el aljibe, la falta de puntos de anclaje seguros para las escaleras y el suministro de equipos de protecci&oacute;n individual totalmente insuficientes e inadecuados, ya que solo se facilitaron elementos b&aacute;sicos como botas y casco, pero no arneses antica&iacute;da ni las l&iacute;neas de vida necesarias para trabajos en altura.
    </p><p class="article-text">
        Finalmente, el tribunal subraya la gravedad de la situaci&oacute;n al constatar que uno de los operarios carec&iacute;a incluso de contrato laboral. Al considerar que el relato de los hechos probados se ajusta estrictamente a la prueba practicada en el juicio oral, se desestima el recurso del acusado y se ratifica &iacute;ntegramente la condena original por haber puesto en riesgo la vida y la integridad f&iacute;sica de sus trabajadores.
    </p><p class="article-text">
        Adem&aacute;s de la pena de prisi&oacute;n, el condenado deber&aacute; indemnizar al trabajador con m&aacute;s de 5.000 euros, cantidad incrementada en un 20% por tratarse de un accidente laboral, adem&aacute;s de intereses. La aseguradora de la empresa ya hab&iacute;a consignado la cantidad.
    </p><p class="article-text">
        La sentencia no es firme y contra la misma cabe recurso de casaci&oacute;n ante el Tribunal Supremo.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/proteccion-ocho-metros-condenado-prision-empresario-accidente-trabajador-aljibe-hotel-mallorca_1_13160611.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 21 Apr 2026 14:08:28 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/4576a1a7-8395-4b4d-9947-a4b4ab181837_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="29214" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/4576a1a7-8395-4b4d-9947-a4b4ab181837_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="29214" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[A ocho metros y sin protección: un empresario, condenado a prisión por el accidente de un trabajador en un aljibe de Mallorca]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/4576a1a7-8395-4b4d-9947-a4b4ab181837_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Accidentes laborales,Prevención de riesgos laborales,Siniestralidad,Siniestralidad laboral,Condiciones laborales,Derechos laborales,Empresas,Empresarios,Tribunales,Islas Baleares,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La Policía desaloja a un centenar de trabajadores precarios en Ibiza al inicio de temporada: "Todos merecemos un techo"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/policia-desaloja-centenar-trabajadores-precarios-ibiza-inicio-temporada-merecemos-techo_1_13160116.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/b82035a2-a721-4e1c-bdf7-27f2cef1ea38_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La Policía desaloja a un centenar de trabajadores precarios en Ibiza al inicio de temporada: &quot;Todos merecemos un techo&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Los expulsados del campamento, la mayoría saharauis, sufren los precios elevados de la vivienda. La isla ha vivido otros grandes desalojos de empleados en menos de dos años</p><p class="subtitle">Los 'macrodesahucios' de chabolas en Ibiza: “Somos trabajadores, pero no hay viviendas por menos de 3.000 euros”</p></div><p class="article-text">
        Tres furgones con quince agentes de la Polic&iacute;a Nacional han llegado esta ma&ntilde;ana, a las 8.30 horas, con material antidisturbios para desalojar a trabajadores de Eivissa del asentamiento de sa Joveria. Es uno de los m&aacute;s significativos que han ido proliferando en la periferia de la ciudad desde que empez&oacute; y empeor&oacute; la crisis de vivienda, creando im&aacute;genes ins&oacute;litas.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Se trata del mayor n&uacute;cleo chabolista que se ha ido configurando en los alrededores de la urbe y tambi&eacute;n en la isla. Exceptuando el <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/vida-desahucio-200-trabajadores-ibiza-saque-caravana-ire-pueda-hijo_1_11569075.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">desahucio masivo de mil personas en un terreno privado de Can Rova el verano de 2024</a>, muchas de ellas estafadas por un caseo pirata que les alquilaba parcelas por precios desorbitados para que instalaran sus caravanas, chabolas o incluso embarcaciones.
    </p><p class="article-text">
        La escena se repite desde hace por lo menos un a&ntilde;o y medio: residentes y empleados, algunos fijos y otros de temporada, se ven obligados a marchar de las infraviviendas construidas con sus propias manos por la falta de alternativas que deja la carencia habitacional en espacios abiertos del territorio insular. Se escurren entre las manos de instituciones y autoridades en la misma din&aacute;mica que siguen el rat&oacute;n y el gato. 
    </p><p class="article-text">
        La mayor&iacute;a de personas que hasta hoy han residido en sa Joveria, de origen saharaui, viv&iacute;an antes en el antiguo asentamiento de Can Raspalls, en Sant Jordi, de donde tambi&eacute;n les echaron, en oto&ntilde;o de 2024, tras el abandono del fondo de inversi&oacute;n que lo pose&iacute;a y despu&eacute;s de que las autoridades municipales alegasen &ldquo;suciedad&rdquo; y el alquiler de chabolas en Airbnb para intervenir.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a8fa340d-a2fb-4969-b3fa-9eb3f2c57428_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a8fa340d-a2fb-4969-b3fa-9eb3f2c57428_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a8fa340d-a2fb-4969-b3fa-9eb3f2c57428_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a8fa340d-a2fb-4969-b3fa-9eb3f2c57428_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a8fa340d-a2fb-4969-b3fa-9eb3f2c57428_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a8fa340d-a2fb-4969-b3fa-9eb3f2c57428_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a8fa340d-a2fb-4969-b3fa-9eb3f2c57428_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Varias personas recogen sus pertenencias junto a una caravana tras ser desalojadas del asentamiento."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Varias personas recogen sus pertenencias junto a una caravana tras ser desalojadas del asentamiento.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El cuerpo nacional de seguridad, as&iacute; como diez agentes de la Polic&iacute;a Local de Vila, han irrumpido esta ma&ntilde;ana en el terreno de sa Joveria a partir de las 10 horas, cuando un dron ha empezado a sobrevolar el recinto del asentamiento, ubicado entre el hospital Can Misses y el recinto ferial. Desde all&iacute;, se ve el castillo, s&iacute;mbolo de promoci&oacute;n tur&iacute;stica en una isla -antes tierra de oportunidad laboral- cada vez m&aacute;s carcomida por las desigualdades sociales y econ&oacute;micas.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Cuando han entrado -los polic&iacute;as nacionales- parec&iacute;a una escena de la <em>Casa de Papel</em>&rdquo;, dice Ahmed, trabajador del sector de la construcci&oacute;n, mientras sale junto a tres compa&ntilde;eros suyos. No saben d&oacute;nde dormir&aacute;n esta noche y lamentan el escenario en el que se encuentran: &ldquo;El alquiler es muy caro: una habitaci&oacute;n para una persona vale 750 euros al mes&rdquo;. Su fuente de ingresos est&aacute; ligado a factores variables que no dependen de la decisi&oacute;n propia, como la lluvia o los d&iacute;as festivos, cuando no se trabaja y por lo tanto, no se cobra.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4c67bde7-5e48-496f-8fe5-43866c3b9218_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4c67bde7-5e48-496f-8fe5-43866c3b9218_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4c67bde7-5e48-496f-8fe5-43866c3b9218_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4c67bde7-5e48-496f-8fe5-43866c3b9218_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4c67bde7-5e48-496f-8fe5-43866c3b9218_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4c67bde7-5e48-496f-8fe5-43866c3b9218_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4c67bde7-5e48-496f-8fe5-43866c3b9218_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Los trabajadores residían en el asentamiento de sa Joveria."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Los trabajadores residían en el asentamiento de sa Joveria.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cc0ff94d-21d2-4e9f-8bec-0f442eb4a873_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cc0ff94d-21d2-4e9f-8bec-0f442eb4a873_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cc0ff94d-21d2-4e9f-8bec-0f442eb4a873_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cc0ff94d-21d2-4e9f-8bec-0f442eb4a873_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cc0ff94d-21d2-4e9f-8bec-0f442eb4a873_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cc0ff94d-21d2-4e9f-8bec-0f442eb4a873_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/cc0ff94d-21d2-4e9f-8bec-0f442eb4a873_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El despliegue policial para expulsar a los residentes ha contado con los antidisturbios."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El despliegue policial para expulsar a los residentes ha contado con los antidisturbios.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Llevan consigo tan solo su DNI -son de El Aai&uacute;n, capital del S&aacute;hara Occidental-, la tarjeta sanitaria de Balears y la tarjeta de cr&eacute;dito. El resto de sus pertenencias, contin&uacute;an en el interior de la chabola que les serv&iacute;a de hogar. Se trasladaron a la isla buscando un mejor salario que el que les ofrec&iacute;a la recolecta de la aceituna en Andaluc&iacute;a, pero se encontraron con peor calidad de vida.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Antes, hab&iacute;an estado viviendo en otro solar detr&aacute;s de la central el&eacute;ctrica de Gesa hasta que los echaron. Ahora se plantean medio en serio medio en broma buscar un trabajo de noche porque de momento dormir&aacute;n en la calle: &ldquo;&iquest;D&oacute;nde vamos si no?&rdquo;, se preguntan.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Una intervenci&oacute;n pac&iacute;fica</strong></h2><p class="article-text">
        La intervenci&oacute;n se ha desarrollado de manera pac&iacute;fica, tal y como estaba previsto, sin que se hayan producido incidentes ni detenidos. De las cerca de 400 personas que hab&iacute;a inicialmente, quedaban unas 60 que han ido saliendo a cuentagotas. S&iacute; se ha percibido el descontento de los ocupantes, que lamentan ser el foco de atenci&oacute;n de responsables pol&iacute;ticos y medios de comunicaci&oacute;n solo &ldquo;cuando son el problema, sin que nadie ofrezca una soluci&oacute;n&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Algunos de ellos se han acercado a primera hora de la ma&ntilde;ana a las oficinas municipales para gestionar el certificado de vulnerabilidad. Los agentes, a su llegada, han asegurado el per&iacute;metro y controlado los accesos a la finca para evitar alteraciones del orden p&uacute;blico y garantizar la seguridad de todas las personas implicadas.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fe47278f-2b55-41bd-a1b9-981579585967_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fe47278f-2b55-41bd-a1b9-981579585967_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fe47278f-2b55-41bd-a1b9-981579585967_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fe47278f-2b55-41bd-a1b9-981579585967_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fe47278f-2b55-41bd-a1b9-981579585967_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fe47278f-2b55-41bd-a1b9-981579585967_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/fe47278f-2b55-41bd-a1b9-981579585967_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Vista general del asentamiento chabolista en Eivissa, con Dalt Vila al fondo, durante el operativo de desalojo"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Vista general del asentamiento chabolista en Eivissa, con Dalt Vila al fondo, durante el operativo de desalojo                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4f3938b3-4bce-4cc1-97bf-6ff20b4644a9_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4f3938b3-4bce-4cc1-97bf-6ff20b4644a9_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4f3938b3-4bce-4cc1-97bf-6ff20b4644a9_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4f3938b3-4bce-4cc1-97bf-6ff20b4644a9_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4f3938b3-4bce-4cc1-97bf-6ff20b4644a9_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4f3938b3-4bce-4cc1-97bf-6ff20b4644a9_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4f3938b3-4bce-4cc1-97bf-6ff20b4644a9_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Uno de los desalojados se marcha de sa Joveria cargado con sus cosas"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Uno de los desalojados se marcha de sa Joveria cargado con sus cosas                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Una patrulla ha identificado a uno de los informadores que cubr&iacute;a el desalojo y le ha indicado, tanto a &eacute;l como al resto de periodistas presentes, que deb&iacute;an retirarse y dirigirse a la carpa habilitada para los medios en la zona del aparcamiento, junto al acceso pr&oacute;ximo al recinto ferial. Un punto que, por otro lado, carec&iacute;a de visibilidad sobre el terreno p&uacute;blico donde se encuentran una treintena de caravanas y autocaravanas -m&aacute;s cerca del colegio Can Misses- y que, como ha explicado el alcalde Rafael Triguero durante una comparecencia, se desalojar&aacute; en los pr&oacute;ximos d&iacute;as por incumplimiento de las ordenanzas, aunque no ha especificado cu&aacute;ndo.
    </p><p class="article-text">
        El Ayuntamiento de Eivissa intenta desalojar el solar desde finales de 2024, cuando comenzaron a asentarse los primeros trabajadores -una de ellas, Mar&iacute;a, trabaja como limpiadora en el hospital, situado justo al lado-, mediante medidas disuasorias. Entre ellas, la instalaci&oacute;n de un g&aacute;libo para impedir el paso de veh&iacute;culos de m&aacute;s de cierta altura, que durante la jornada de hoy permanece abierto para facilitar la salida voluntaria, y la presi&oacute;n constante mediante la amenaza de multas.&nbsp;
    </p><h2 class="article-text"><strong>Al menos dos menores de edad</strong></h2><p class="article-text">
        Cuando aparece un furg&oacute;n de la Polic&iacute;a Nacional de Fronteras en la zona, comienza a respirarse cierta tensi&oacute;n, en torno a las once de la ma&ntilde;ana. Un grupo de unas quince personas &mdash;una de ellas con un beb&eacute; en brazos&mdash; se re&uacute;ne en un cercado dentro del terreno cuando dos polic&iacute;as se acercan y les comunican una noticia positiva, aunque temporal: por el momento, podr&aacute;n seguir pernoctando en el lugar. &ldquo;Nos han explicado que primero tienen que notificarnos para poder echarnos&rdquo;, detalla Sara a elDiario.es.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b7544a2f-0ec9-45e7-b73b-bf088bbb220e_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b7544a2f-0ec9-45e7-b73b-bf088bbb220e_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b7544a2f-0ec9-45e7-b73b-bf088bbb220e_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b7544a2f-0ec9-45e7-b73b-bf088bbb220e_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b7544a2f-0ec9-45e7-b73b-bf088bbb220e_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b7544a2f-0ec9-45e7-b73b-bf088bbb220e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b7544a2f-0ec9-45e7-b73b-bf088bbb220e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El alcalde de Vila, Rafael Triguero, atiende a los medios de comunicación durante el desalojo"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El alcalde de Vila, Rafael Triguero, atiende a los medios de comunicación durante el desalojo                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6cc13ca9-4cb7-4abe-9a44-bca5d6305e95_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6cc13ca9-4cb7-4abe-9a44-bca5d6305e95_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6cc13ca9-4cb7-4abe-9a44-bca5d6305e95_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6cc13ca9-4cb7-4abe-9a44-bca5d6305e95_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6cc13ca9-4cb7-4abe-9a44-bca5d6305e95_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6cc13ca9-4cb7-4abe-9a44-bca5d6305e95_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6cc13ca9-4cb7-4abe-9a44-bca5d6305e95_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Agentes acompañan a varios residentes mientras abandonan la zona tras el inicio del operativo de desalojo"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Agentes acompañan a varios residentes mientras abandonan la zona tras el inicio del operativo de desalojo                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Algunos de ellos son migrantes en proceso de regularizar su situaci&oacute;n, como la familia de Camilo, de Colombia. En esta &aacute;rea, acordonada con grandes piedras, hay al menos dos menores, alguno de ellos adolescente. Los servicios sociales, presentes durante toda la ma&ntilde;ana, no han podido concretar una cifra exacta.
    </p><p class="article-text">
        El punto donde se encuentran las caravanas &mdash;que por ahora se han librado del desalojo&mdash; est&aacute; separado por una valla del resto del terreno, de propiedad privada, donde se hab&iacute;an instalado principalmente trabajadores de origen saharaui. De all&iacute; han salido esta ma&ntilde;ana tan solo siete personas. Una de ellas, un hombre marroqu&iacute; que, mientras abandonaba el lugar, no pod&iacute;a contener las l&aacute;grimas ante la situaci&oacute;n de precariedad en la que se encuentra.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Parte del asentamiento, en un solar privado</strong></h2><p class="article-text">
        El desalojo de esta propiedad se puso en marcha despu&eacute;s de que la Secci&oacute;n de lo Contencioso-Administrativo del Tribunal de Instancia de Palma autorizara al Ayuntamiento a entrar, desmontar y limpiar el asentamiento, dado que la propiedad no dispon&iacute;a de medios para hacerlo. La actuaci&oacute;n &mdash;establec&iacute;a el juez&mdash; deb&iacute;a finalizar antes del 26 de mayo.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/867c3e71-8131-40bc-90e3-03aa71e9558e_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/867c3e71-8131-40bc-90e3-03aa71e9558e_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/867c3e71-8131-40bc-90e3-03aa71e9558e_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/867c3e71-8131-40bc-90e3-03aa71e9558e_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/867c3e71-8131-40bc-90e3-03aa71e9558e_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/867c3e71-8131-40bc-90e3-03aa71e9558e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/867c3e71-8131-40bc-90e3-03aa71e9558e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Uno de los agentes desplegados en el asentamiento"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Uno de los agentes desplegados en el asentamiento                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Ahora, el alcalde &mdash;que ha asegurado que ha sido uno de los momentos m&aacute;s dif&iacute;ciles de su mandato&mdash; ha detallado que el propietario deber&aacute; encargarse de retirar los enseres y escombros que han quedado en el solar (como pal&eacute;s y restos de chabolas), uno de los motivos que ha llevado a la intervenci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Era una bomba de relojer&iacute;a&rdquo;, ha a&ntilde;adido el edil, recordando un tr&aacute;gico suceso ocurrido hace a&ntilde;os en el asentamiento: dos incendios simult&aacute;neos que acabaron con la vida de una persona. No ha sido el &uacute;nico episodio de este tipo en n&uacute;cleos chabolistas de la isla, ya que en Can Rova 2 ocurri&oacute; algo similar.
    </p><p class="article-text">
        Por ello, t&eacute;cnicos municipales de medio ambiente han accedido a la parcela para controlar la gesti&oacute;n de los residuos. Han encontrado electrodom&eacute;sticos, placas solares, bater&iacute;as, partes de cocinas y otros objetos peligrosos que supon&iacute;an un riesgo tanto para el entorno como para las personas que resid&iacute;an en el lugar.
    </p><p class="article-text">
        Ante la pregunta al equipo municipal &mdash;con la concejala de Bienestar Social, Lola Pen&iacute;n, presente&mdash; sobre si se hab&iacute;a valorado habilitar otro solar para ofrecer una alternativa habitacional a los desalojados, la respuesta ha sido afirmativa, aunque sin &eacute;xito: &ldquo;La vivienda p&uacute;blica no se construye de la noche a la ma&ntilde;ana&rdquo;, ha se&ntilde;alado Triguero.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c48f993-dfeb-4b14-8946-b05c5bf54421_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c48f993-dfeb-4b14-8946-b05c5bf54421_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c48f993-dfeb-4b14-8946-b05c5bf54421_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c48f993-dfeb-4b14-8946-b05c5bf54421_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c48f993-dfeb-4b14-8946-b05c5bf54421_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c48f993-dfeb-4b14-8946-b05c5bf54421_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7c48f993-dfeb-4b14-8946-b05c5bf54421_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Varias personas recogen sus pertenencias junto a una caravana"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Varias personas recogen sus pertenencias junto a una caravana                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Por otra parte, ha asegurado que en el interior del ya desmantelado asentamiento de sa Joveria &mdash;donde hacia las 13.30 horas dos retroexcavadoras trabajaban en la demolici&oacute;n de cerca de un centenar de infraviviendas&mdash; hab&iacute;a personas que cobraban entre 200 y 500 euros a otras en situaci&oacute;n de necesidad. Unos hechos que la Polic&iacute;a Local prev&eacute; sancionar y para los que ya tiene identificados a los responsables.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Siete ubicaciones temporales de alojamiento</strong></h2><p class="article-text">
        De momento, se han habilitado alojamientos de emergencia para siete unidades familiares y siete plazas para adultos sin cargas familiares. Adem&aacute;s, el Ayuntamiento ha detallado que existen actualmente diez expedientes abiertos en servicios sociales relacionados con personas que resid&iacute;an en estos asentamientos.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4c1973c2-25b7-4d67-8a40-60505649a76f_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4c1973c2-25b7-4d67-8a40-60505649a76f_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4c1973c2-25b7-4d67-8a40-60505649a76f_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4c1973c2-25b7-4d67-8a40-60505649a76f_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4c1973c2-25b7-4d67-8a40-60505649a76f_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4c1973c2-25b7-4d67-8a40-60505649a76f_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4c1973c2-25b7-4d67-8a40-60505649a76f_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un furgón de la Policía Nacional, en las inmediaciones del solar"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un furgón de la Policía Nacional, en las inmediaciones del solar                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        A lo largo de la ma&ntilde;ana, t&eacute;cnicos de la UTS Eixample tambi&eacute;n estaban disponibles para atender a las personas derivadas desde el punto de atenci&oacute;n y tramitar prestaciones en los casos necesarios, es decir, en situaciones de vulnerabilidad. En el caso de personas trabajadoras con ingresos superiores &mdash;aunque insuficientes para acceder a una vivienda digna&mdash; deber&aacute;n buscar alternativas por su cuenta.
    </p><p class="article-text">
        A media ma&ntilde;ana, una pareja abandona el lugar con varias maletas, mirando con el ce&ntilde;o fruncido a quienes fotograf&iacute;an su situaci&oacute;n. Mientras la mujer apoya sus pertenencias sobre unas piedras, &eacute;l explica que su familia, procedente de la pen&iacute;nsula, lleg&oacute; a Eivissa con una vivienda. Entre tristeza e incredulidad por el cambio de la isla, se adentra de nuevo en el bosque, hacia un lugar ya vac&iacute;o.
    </p><p class="article-text">
        Adri&aacute;n Amaya es uno de los residentes del otro lado que, por ahora, podr&aacute; quedarse. En su momento ya fue desalojado del <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/dramatica-historia-edificios-don-pepe-ibiza-vivi-ansiedad-tomo-antidepresivos_1_9256542.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">problem&aacute;tico bloque de los Don Pepe</a>, en Sant Josep, y ahora teme volver a verse en la misma situaci&oacute;n: &ldquo;Todos nos merecemos un techo bajo el que vivir&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/policia-desaloja-centenar-trabajadores-precarios-ibiza-inicio-temporada-merecemos-techo_1_13160116.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 21 Apr 2026 11:57:47 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/b82035a2-a721-4e1c-bdf7-27f2cef1ea38_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="319280" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/b82035a2-a721-4e1c-bdf7-27f2cef1ea38_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="319280" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La Policía desaloja a un centenar de trabajadores precarios en Ibiza al inicio de temporada: "Todos merecemos un techo"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/b82035a2-a721-4e1c-bdf7-27f2cef1ea38_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Ibiza,Vivienda,Desahucios,Alquiler]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Un diputado tilda de "pequeña Trump" a la presidenta balear del PP por alterar de forma encubierta más de 50 leyes]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/diputado-tilda-pequena-trump-presidenta-balear-pp-alterar-forma-encubierta-50-leyes_1_13159422.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/e556b765-1f84-4cc5-996b-a524e2dc830d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Un diputado tilda de &quot;pequeña Trump&quot; a la presidenta balear del PP por alterar de forma encubierta más de 50 leyes"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La izquierda recrimina que conservadores y Vox utilicen la ley autonómica de proyectos estratégicos para colar modificaciones legislativas en materia de medio ambiente, lengua catalana, función pública, educación y políticas sociales</p><p class="subtitle">PP y Vox reactivan la reforma encubierta de más de 70 leyes para alterar el modelo lingüístico, educativo y social de Balears
</p></div><p class="article-text">
        El Parlament balear ha vivido un nuevo rifirrafe a cuenta de la&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/govern-balear-pp-cree-transformar-economia-estrategico-nuevo-centro-catolico-universitario_1_12632075.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">ley auton&oacute;mica de aceleraci&oacute;n de proyectos estrat&eacute;gicos</a>, una norma que PP y Vox quieren enmendar con decenas de correcciones que, de incorporarse, permitir&aacute;n reformar de forma encubierta m&aacute;s de 50 leyes auton&oacute;micas, alterando con ello el actual modelo ling&uuml;&iacute;stico, educativo y social de las islas. Durante el pleno de este martes, el portavoz de M&eacute;s per Menorca, Josep Castells, ha acusado a la presidenta del Govern, Marga Prohens (PP), de ser &ldquo;la peque&ntilde;a Trump&rdquo; de las islas por &ldquo;menospreciar el funcionamiento de las instituciones democr&aacute;ticas&rdquo; y utilizar &ldquo;la puerta falsa&rdquo; para colar modificaciones legislativas que, seg&uacute;n ha recordado, los letrados de la C&aacute;mara hab&iacute;an cuestionado inicialmente.
    </p><p class="article-text">
        El enfrentamiento se enmarca en la tramitaci&oacute;n de un proyecto de ley, el de proyectos estrat&eacute;gicos, que inicialmente fue impulsado como decreto ley para agilizar inversiones, pero que durante su paso por el Parlament se ha convertido en una herramienta para modificar buena parte del ordenamiento auton&oacute;mico balear. Entre los &aacute;mbitos afectados figuran cambios en la legislaci&oacute;n sobre medio ambiente, la lengua catalana, la funci&oacute;n p&uacute;blica, la educaci&oacute;n, las pol&iacute;ticas sociales o la protecci&oacute;n de Menorca como Reserva de la Biosfera.
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n ha denunciado Castells, el PP ha registrado 87 enmiendas que afectan a 47 leyes, mientras que Vox ha presentado otras tantas que modifican al menos nueve normas m&aacute;s. Para Castells, este procedimiento supone un &ldquo;marem&aacute;gnum&rdquo; que permite introducir cambios de gran calado &ldquo;de forma encubierta&rdquo; y sin el debido control parlamentario.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Usted es una imitadora de Trump y pueden pensar que a los ciudadanos esto no les afecta, pero les afecta mucho, porque cuando ustedes desprecian las capacidades que los diputados tenemos de controlar sus pol&iacute;ticas, lo que hacen es despreciar el papel pol&iacute;tico de la gente que nos vota, que son muchas decenas de miles de ciudadanos&rdquo;, ha enfatizado el diputado ecosoberanista, quien a instado a Prohens, &ldquo;por la salud democr&aacute;tica de nuestras islas&rdquo;, a que &ldquo;deje de despreciar el funcionamiento de las instituciones democr&aacute;ticas y que deje de decir unas cosas para hacer exactamente las contrarias&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Por su parte, Prohens ha rechazado de forma tajante estas acusaciones y ha defendido la legalidad del procedimiento. Ha recordado que el decreto fue convalidado por el pleno y que su tramitaci&oacute;n como ley permite precisamente la presentaci&oacute;n de enmiendas por parte de todos los grupos.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;&iquest;Me est&aacute; diciendo que el registro del Parlament es una puerta de atr&aacute;s?&rdquo;, ha replicado la presidenta, insistiendo en que todas las iniciativas se han presentado &ldquo;de forma p&uacute;blica y accesible&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Lejos de rebajar el tono, el debate ha derivado en reproches mutuos. Castells ha acusado al Ejecutivo del PP de &ldquo;cinismo&rdquo; por criticar pr&aacute;cticas del Gobierno central que, a su juicio, replica en Baleares &ldquo;corregidas y aumentadas&rdquo;. Prohens ha contraatacado se&ntilde;alando contradicciones del propio diputado menorquinista, recordando enmiendas presentadas por &eacute;l en anteriores legislaturas para modificar leyes ajenas a los textos en tramitaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        La ley de proyectos estrat&eacute;gicos ha sido severamente cuestionada por la oposici&oacute;n de izquierdas por diluir el debate parlamentario mediante unas enmiendas que nada tienen que ver con la norma. No en vano, el reglamento de la C&aacute;mara balear, en su art&iacute;culo 124, establece que las enmiendas deben guardar relaci&oacute;n material con el texto en tramitaci&oacute;n, mientras que el art&iacute;culo 23 reconoce el derecho de los diputados a ejercer sus funciones con plenitud, lo que incluye participar en un debate informado y ordenado de las leyes.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/diputado-tilda-pequena-trump-presidenta-balear-pp-alterar-forma-encubierta-50-leyes_1_13159422.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 21 Apr 2026 10:07:17 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/e556b765-1f84-4cc5-996b-a524e2dc830d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="245559" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/e556b765-1f84-4cc5-996b-a524e2dc830d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="245559" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Un diputado tilda de "pequeña Trump" a la presidenta balear del PP por alterar de forma encubierta más de 50 leyes]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/e556b765-1f84-4cc5-996b-a524e2dc830d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[PP - Partido Popular,Vox,Leyes,Medio ambiente,Catalán,Administración pública,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La Justícia dona la raó a l'escola catòlica i tomba part del currículum educatiu balear per "diluir" la religió com a matèria]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/justicia-dona-rao-l-escola-catolica-i-tomba-part-curriculum-educatiu-balear-per-diluir-religio-com-materia_1_13158902.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/11780dda-04b5-406f-9d65-9505f9908766_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La Justícia dona la raó a l&#039;escola catòlica i tomba part del currículum educatiu balear per &quot;diluir&quot; la religió com a matèria"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La resolució, dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Balears, delimita el marge autonòmic en matèria educativa: les Comunitats poden ajustar el seu currículum, però no desdibuixar una assignatura que la llei estatal obliga a mantenir com a assignatura real</p><p class="subtitle">El Govern de Moreno augmenta les classes de Religió a Infantil rescatant una ordre ministerial de fa 30 anys
</p></div><p class="article-text">
        El Tribunal Superior de Just&iacute;cia de Balears (TSJIB) ha anul&middot;lat parcialment el curr&iacute;culum d'Educaci&oacute; Prim&agrave;ria aprovat per l'anterior Govern d'esquerres. Tot i que aquell text ha estat substitu&iuml;t per noves normatives, la sent&egrave;ncia fixa un l&iacute;mit clar al marge auton&ograve;mic: l'assignatura de religi&oacute; ha de mantenir-se com a mat&egrave;ria integrada en el curr&iacute;culum conforme a la normativa estatal.
    </p><p class="article-text">
        La resoluci&oacute;, que estima parcialment el recurs presentat per Escoles Cat&ograve;liques i els bisbats de Mallorca, Menorca i Eivissa, invalida l'article 8 del decret curricular -que no inclo&iuml;a la religi&oacute; entre la relaci&oacute; de mat&egrave;ries a cursar en l'etapa de Prim&agrave;ria, quedant aquella regulada en una disposici&oacute; addicional- i for&ccedil;a l'Administraci&oacute; a revisar com es configura l'assignatura als centres educatius. La resoluci&oacute; exigeix que el seu encaix normatiu respecti les condicions fixades per la legislaci&oacute; b&agrave;sica, cosa que pot tenir efectes en la seva organitzaci&oacute; dins de l'horari escolar o en el seu tractament com a assignatura.
    </p><p class="article-text">
        Amb tot, Escoles Cat&ograve;liques ha anunciat noves impugnacions contra els textos educatius impulsats per l'actual Executiu del PP, en considerar que les modificacions introdu&iuml;des continuen sense ajustar-se plenament a la legislaci&oacute; vigent, tal com assenyala en un comunicat.
    </p><p class="article-text">
        La Llei Org&agrave;nica d'Educaci&oacute; (LOE) estableix que l'assignatura de religi&oacute; ha d'oferir-se obligat&ograve;riament als centres i ser d'elecci&oacute; volunt&agrave;ria per a l'alumnat, en desenvolupament del dret dels pares a que els seus fills rebin formaci&oacute; religiosa conforme a les seves conviccions. Aquest marc es recolza, en el cas de la religi&oacute; cat&ograve;lica, en l'Acord entre l'Estat espanyol i la Santa Seu de 1979, i s'est&eacute;n a altres confessions -com la isl&agrave;mica, la jueva o l'evang&egrave;lica- a trav&eacute;s d'altres acords. En tots els casos, l'Administraci&oacute; educativa est&agrave; obligada a facilitar la seva ensenyan&ccedil;a quan existeixi demanda suficient, cosa que refor&ccedil;a el car&agrave;cter garantit -encara que no obligatori- d'aquestes mat&egrave;ries dins del sistema educatiu.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un precedent recent en Secund&agrave;ria</strong></h2><p class="article-text">
        A les Balears, la resoluci&oacute; del TSJIB no &eacute;s un fet a&iuml;llat. Arriba despr&eacute;s que la mateixa Sala ja q&uuml;estion&eacute;s el curr&iacute;culum de Secund&agrave;ria balear per motius similars. En aquella sent&egrave;ncia, dictada l'abril de 2025, la m&agrave;xima inst&agrave;ncia judicial de les illes conclo&iuml;a que l'assignatura havia quedat fora del curr&iacute;culum real: encara que el text la mencionava en una disposici&oacute; addicional, no l'inclo&iuml;a entre les mat&egrave;ries que l'alumnat podia cursar.
    </p><p class="article-text">
        Per als magistrats, no es tracta d'un detall t&egrave;cnic, sin&oacute; d'una vulneraci&oacute; del marc legal. La Llei Org&agrave;nica d'Educaci&oacute; (LOE), en la seva redacci&oacute; vigent despr&eacute;s de la LOMLOE, estableix que la religi&oacute; s'ha d'incloure com a &agrave;rea o mat&egrave;ria, ser d'oferta obligat&ograve;ria per als centres i de car&agrave;cter voluntari per a l'alumnat. Aquesta previsi&oacute; es remet, a m&eacute;s, a l'Acord entre l'Estat espanyol i la Santa Seu de 1979, que exigeix que l'assignatura s'imparteixi en condicions equiparables a la resta de disciplines fonamentals.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La doctrina del Suprem i el Constitucional</strong></h2><p class="article-text">
        La sent&egrave;ncia del TSJIB es fonamenta en diverses resolucions del Tribunal Suprem en les quals avala el model educatiu derivat de la LOMLOE, establint que la mat&egrave;ria de religi&oacute; s'ha d'oferir obligat&ograve;riament com a mat&egrave;ria, encara que la seva elecci&oacute; sigui volunt&agrave;ria i sense necessitat d'una alternativa avaluable. En la mateixa l&iacute;nia, el Tribunal Constitucional, en la seva sent&egrave;ncia 34/2023, va confirmar la constitucionalitat del sistema actual i va subratllar que el marc legal garanteix tant el dret de les fam&iacute;lies a la formaci&oacute; religiosa com el car&agrave;cter no obligatori de la mat&egrave;ria. Aquesta jurisprud&egrave;ncia fixa un equilibri clar: permet a les administracions educatives modular el tractament de la religi&oacute;, per&ograve; no fins al punt d'eliminar-la o buidar-la de la seva condici&oacute; de mat&egrave;ria dins del curr&iacute;culum.
    </p><p class="article-text">
        Segons el TSJIB, el decret balear incomplia aquests requisits en no integrar-la com a mat&egrave;ria pr&ograve;piament dita, sin&oacute; relegar-la a una regulaci&oacute; secund&agrave;ria que no garanteix el seu estatus acad&egrave;mic. Encara que la sent&egrave;ncia se centra en un punt concret del decret, el conflicte &eacute;s de fons. Les entitats religioses sostenen que l'Administraci&oacute; ha intentat reduir el pes de la mat&egrave;ria en el sistema educatiu, mentre que el Govern defensava que el decret no exclo&iuml;a en cap cas l'ensenyament de la religi&oacute; del sistema educatiu. No en va, la mat&egrave;ria s&iacute; que estava contemplada en la norma a trav&eacute;s de la seva inclusi&oacute; en una disposici&oacute; addicional -la quarta-, en la qual es regulava la seva oferta i es preveia, a m&eacute;s, una <a href="https://www.eldiario.es/opinion/tribuna-abierta/alternativa-religion_129_9164151.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">activitat alternativa </a>per a l'alumnat que no opt&eacute;s per cursar-la.
    </p><p class="article-text">
        En aquesta l&iacute;nia, l'Administraci&oacute; auton&ograve;mica al&middot;legava que la regulaci&oacute; impugnada no nom&eacute;s respectava la legislaci&oacute; estatal, sin&oacute; que pr&agrave;cticament la reprodu&iuml;a. En concret, defensava que el decret s'ajustava tant a la LOE com al Reial Decret 217/2022, que fixa els ensenyaments m&iacute;nims de l'ESO, incloent el model d'oferta obligat&ograve;ria de la mat&egrave;ria i l'organitzaci&oacute; d'una atenci&oacute; educativa alternativa. L'Executiu tamb&eacute; argumentava que el disseny del curr&iacute;culum garantia el compliment de la doctrina del Tribunal Suprem, en establir que l'alumnat havia de cursar obligat&ograve;riament una de les dues opcions: Religi&oacute; o atenci&oacute; educativa. D'aquesta manera, segons el Govern, s'evitava qualsevol situaci&oacute; de discriminaci&oacute; i s'assegurava l'equilibri entre els qui elegien la mat&egrave;ria i els qui no.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El Govern defensa el seu model</strong></h2><p class="article-text">
        A m&eacute;s, l'Executiu auton&ograve;mic defensava que el model adoptat respectava els principis d'igualtat i seguretat jur&iacute;dica, en alinear-se amb resolucions pr&egrave;vies i amb la normativa b&agrave;sica estatal. En aquest sentit, va invocar la necessitat de mantenir una interpretaci&oacute; coherent amb altres pronunciaments judicials i amb el marc educatiu vigent, insistint que el decret no buidava de contingut l'assignatura, sin&oacute; que la integrava conforme als criteris establerts per la legislaci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        El TSJIB rebutja de forma clara la tesi del Govern i considera insuficient que la Religi&oacute; aparegui &uacute;nicament en una disposici&oacute; addicional. Per als magistrats, aquesta forma de regulaci&oacute; no garanteix que l'assignatura tingui l'estatus de mat&egrave;ria dins del curr&iacute;culum, tal com exigeix la legislaci&oacute; estatal. La sent&egrave;ncia subratlla que no n'hi ha prou amb recon&egrave;ixer formalment la seva exist&egrave;ncia: ha de figurar de manera expressa entre les assignatures que l'alumnat pot cursar.
    </p><p class="article-text">
        Lluny de ser un cas a&iuml;llat, el conflicte a Balears s'inscriu en una onada de litigis en diferents comunitats aut&ograve;nomes sobre l'encaix de l'assignatura de religi&oacute; en el sistema educatiu despr&eacute;s de la LOMLOE. En territoris com Catalunya, Cant&agrave;bria o Ast&uacute;ries, els tribunals han avalat models que redueixen el seu pes acad&egrave;mic -per exemple, evitant que computi en determinats processos o establint alternatives no avaluables-, en considerar que no vulneren la normativa estatal sempre que la mat&egrave;ria continu&iacute; existint com a tal dins del curr&iacute;culum. 
    </p><p class="article-text">
        La difer&egrave;ncia en el cas balear, segons el TSJIB, &eacute;s qualitativa: no es tracta nom&eacute;s d'una reducci&oacute; de la seva rellev&agrave;ncia, sin&oacute; d'una configuraci&oacute; que la deixa sense encaix real com a assignatura. En no figurar en el llistat de mat&egrave;ries que l'alumnat pot cursar, la religi&oacute; queda, en la pr&agrave;ctica, fora del sistema d'assignatures, cosa que -a parer del tribunal- sobrepassa el marge auton&ograve;mic i vulnera l'obligaci&oacute; legal d'incloure-la com a &agrave;rea en condicions equiparables a la resta. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/justicia-dona-rao-l-escola-catolica-i-tomba-part-curriculum-educatiu-balear-per-diluir-religio-com-materia_1_13158902.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 21 Apr 2026 06:42:16 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/11780dda-04b5-406f-9d65-9505f9908766_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="543673" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/11780dda-04b5-406f-9d65-9505f9908766_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="543673" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La Justícia dona la raó a l'escola catòlica i tomba part del currículum educatiu balear per "diluir" la religió com a matèria]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/11780dda-04b5-406f-9d65-9505f9908766_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Religión,Educación primaria,Educación secundaria,Currículum,Educación pública,Escuelas públicas,Islas Baleares,Lomce,Educación,Enseñanza,Tribunales]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[L’art, al servei del turisme: els creadors i la Comissió Europea critiquen el model cultural del PP a Palma]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-art-servei-turisme-els-creadors-i-comissio-europea-critiquen-model-cultural-pp-palma_1_13158892.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/7fca03b4-d84a-48de-ae3a-8a856ed5c44b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="L’art, al servei del turisme: els creadors i la Comissió Europea critiquen el model cultural del PP a Palma"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Un informe del jurat per a la Capital Europea de la Cultura 2031 sosté que la candidatura de la ciutat semblava “basar-se més en una metodologia turística que en un concepte artístic”, mentre artistes i gestors culturals critiquen la vigència del model i anuncien la creació d’una “plataforma crítica”	</p><p class="subtitle">Joan Punyet Miró, nét de Joan Miró: “El meu avi no pintava per fer-se milionari, estava en contra de l'especulació”</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;Si no actuem aviat, ser&agrave; massa tard&rdquo;. Sota aquest i altres lemes, un grup de persones es va concentrar el passat 9 d&rsquo;abril davant el Palau de Congressos de Palma durant la inauguraci&oacute; d&rsquo;Art Cologne Palma. La protesta, convocada per la plataforma Menys turisme, m&eacute;s vida, denunciava la &ldquo;turistificaci&oacute; de Mallorca mitjan&ccedil;ant esdeveniments culturals elitistes&rdquo; davant la fira d&rsquo;art organitzada en el marc de Palma 2031, la candidatura &mdash;finalment descartada al mar&ccedil;&mdash; de la ciutat per ser Capital Europea de la Cultura el 2031.
    </p><p class="article-text">
        Pocs dies despr&eacute;s, el jurat de la convocat&ograve;ria, presidit per Tanja Mlaker, ha assenyalat en el seu informe de preselecci&oacute; &mdash;sota la signatura de la Comissi&oacute; Europea&mdash; que la candidatura, impulsada per l&rsquo;Ajuntament de la capital balear, &ldquo;sembla basar-se m&eacute;s en una metodologia tur&iacute;stica que en un concepte art&iacute;stic&rdquo;. Una valoraci&oacute; que comparteixen, amb m&eacute;s duresa, artistes i gestors culturals locals.
    </p><p class="article-text">
        En conjunt, les valoracions coincideixen a assenyalar una mateixa preocupaci&oacute;: el pes de l&rsquo;enfocament tur&iacute;stic davant el desenvolupament d&rsquo;una estrat&egrave;gia cultural s&ograve;lida. Segons l&rsquo;artista Gabriel Peric&agrave;s, les conclusions de l&rsquo;informe, publicat pel Ministerio de Cultura, &ldquo;posen en evid&egrave;ncia la flagrant incapacitat dels impulsors de la candidatura per concebre un model cultural que no estigui al servei dels interessos del sector tur&iacute;stic&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5347bd18-03bf-4bd4-ae44-e4bb1943bc44_16-9-aspect-ratio_50p_1141201.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5347bd18-03bf-4bd4-ae44-e4bb1943bc44_16-9-aspect-ratio_50p_1141201.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5347bd18-03bf-4bd4-ae44-e4bb1943bc44_16-9-aspect-ratio_75p_1141201.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5347bd18-03bf-4bd4-ae44-e4bb1943bc44_16-9-aspect-ratio_75p_1141201.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5347bd18-03bf-4bd4-ae44-e4bb1943bc44_16-9-aspect-ratio_default_1141201.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5347bd18-03bf-4bd4-ae44-e4bb1943bc44_16-9-aspect-ratio_default_1141201.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5347bd18-03bf-4bd4-ae44-e4bb1943bc44_16-9-aspect-ratio_default_1141201.jpg"
                    alt="Concentració del passat 9 d’abril durant la inauguració de la fira d’art Art Cologne Palma"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Concentració del passat 9 d’abril durant la inauguració de la fira d’art Art Cologne Palma                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        L&rsquo;informe, que tamb&eacute; valora les candidatures d&rsquo;altres ciutats com Burgos, C&agrave;ceres, Granada, Jerez de la Frontera, Las Palmas de Gran Canaria, Oviedo, Potr&iacute;es i Toledo, examina les diferents estrat&egrave;gies, continguts culturals i la capacitat d&rsquo;execuci&oacute;, difusi&oacute; i gesti&oacute; de les propostes, aix&iacute; com la seva dimensi&oacute; europea. En el cas de Palma, destaca a m&eacute;s la &ldquo;manca d&rsquo;informaci&oacute; concreta&rdquo; sobre com es preveia implicar artistes locals i institucions culturals, i assegura que &ldquo;tampoc queda clar si alguns projectes ja existeixen o es crearan espec&iacute;ficament per a l&rsquo;any del t&iacute;tol&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En aquest sentit, el comissari d&rsquo;art Tolo Ca&ntilde;ellas assegura a elDiario.es que li sorpr&egrave;n &ldquo;la dificultat per identificar quins projectes han estat realment centrals&rdquo; en aquest proc&eacute;s, en el qual percep &ldquo;manca de transpar&egrave;ncia&rdquo; i &ldquo;din&agrave;miques poc definides que dificulten entendre com es construeix realment el projecte des de dins&rdquo;. Al seu parer, el document &ldquo;demostra que &eacute;s un model que ha prioritzat la narrativa i la projecci&oacute; per damunt de la construcci&oacute; d&rsquo;un ecosistema cultural s&ograve;lid&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">És un model que ha prioritzat la narrativa i la projecció per damunt de la construcció d’un ecosistema cultural sòlid</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Tolo Cañellas</span>
                                        <span>—</span> Comissari d&#039;art
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La historiadora de l&rsquo;art i comiss&agrave;ria Claudia Desile Abraham, que afirma subscriure les paraules de Ca&ntilde;ellas, lamenta a m&eacute;s la &ldquo;instrumentalitzaci&oacute; que s&rsquo;ha fet amb l&rsquo;alumnat de Belles Arts de l&rsquo;Escola Universit&agrave;ria ADEMA&rdquo; durant la campanya i que hagin tingut &ldquo;oportunitats esbojarrades com, per exemple, exposar a la Biennal de Ven&egrave;cia&rdquo;. Altres veus posen el focus en la manca d&rsquo;un desenvolupament compartit amb el sector art&iacute;stic. L&rsquo;artista Biel Llin&agrave;s assenyala que no veu &ldquo;malament&rdquo; que &ldquo;una ciutat pugui aplicar a una capitalitat europea&rdquo;, per&ograve; critica que &ldquo;des de l&rsquo;entrada de l&rsquo;equip de govern del PP a l&rsquo;ajuntament han passat tres anys i no hi ha hagut di&agrave;leg amb els artistes&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Des de l’entrada de l’equip de govern del PP a l’ajuntament han passat tres anys i no hi ha hagut diàleg amb els artistes</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Biel Llinàs</span>
                                        <span>—</span> Artista 
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7495ee23-ce6d-4fc4-a4f7-68d8b5ee9b64_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7495ee23-ce6d-4fc4-a4f7-68d8b5ee9b64_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7495ee23-ce6d-4fc4-a4f7-68d8b5ee9b64_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7495ee23-ce6d-4fc4-a4f7-68d8b5ee9b64_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7495ee23-ce6d-4fc4-a4f7-68d8b5ee9b64_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7495ee23-ce6d-4fc4-a4f7-68d8b5ee9b64_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7495ee23-ce6d-4fc4-a4f7-68d8b5ee9b64_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="L’acció de Menys turisme, més vida va ser una crida a “rebutjar la turistificació de Mallorca amb esdeveniments culturals elitistes”."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                L’acció de Menys turisme, més vida va ser una crida a “rebutjar la turistificació de Mallorca amb esdeveniments culturals elitistes”.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        L&rsquo;Ajuntament de Palma evita noves valoracions i remet a les declaracions del 18 de mar&ccedil;, on el regidor de Cultura, Javier Bonet, va recon&egrave;ixer en roda de premsa &ldquo;certa decepci&oacute;&rdquo; pel rebuig de la candidatura, per&ograve; va defensar que l&rsquo;objectiu no era nom&eacute;s el t&iacute;tol, sin&oacute; pensar formes i procediments a trav&eacute;s dels quals &ldquo;la cultura ens pot ajudar a organitzar una ciutat que viu una realitat molt concreta: la de les ciutats mediterr&agrave;nies que reben milions de visitants cada any, fent-nos una pregunta molt espec&iacute;fica i directa: com pot ajudar la cultura a reconciliar una ciutat amb el turisme?&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Aix&iacute; mateix, el consistori subratlla que el programa d&rsquo;actuacions vinculat a Palma 2031 preveu per al per&iacute;ode 2026-2036 una inversi&oacute; aproximada de 274,7 milions d&rsquo;euros en infraestructures culturals &mdash;com la transformaci&oacute; de l&rsquo;edifici de Gesa, l&rsquo;impuls del Palma Culture &amp; Innovation Bay, la recuperaci&oacute; de Can Ribas, la futura Caixa de M&uacute;sica o el Districte de les Arts&mdash; i defensa que es tracta de projectes que &ldquo;es duran a terme en qualsevol cas&rdquo;, en comptar ja amb diferents graus de desenvolupament administratiu o pressupostari.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Art, turisme i gentrificaci&oacute;</strong></h2><p class="article-text">
        M&eacute;s enll&agrave; del cas concret de Palma 2031, el debat remet a un model m&eacute;s ampli present en nombroses ciutats europees, on la cultura s&rsquo;utilitza com a eina d&rsquo;atracci&oacute; econ&ograve;mica i posicionament internacional, sovint en tensi&oacute; amb el teixit local. Tot i que les valoracions a Balears s&oacute;n diverses, la dimensi&oacute; tur&iacute;stica del projecte &eacute;s la que m&eacute;s rebuig ha generat entre alguns artistes, en un context de forta pressi&oacute; tur&iacute;stica i immobili&agrave;ria, amb <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/preu-l-habitatge-desboca-balears-comprar-casa-20-3-mes-car-fa-any_1_13147379.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">un augment del 20,3% en el preu de l&rsquo;habitatge</a> durant l&rsquo;&uacute;ltim any i pujades continuades dels lloguers.
    </p><p class="article-text">
        En aquest escenari, on <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pp-presumeix-contencio-turistica-les-balears-mentre-les-illes-marquen-record-historic-19-milions-visitants_1_13142690.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">les illes van superar l&rsquo;any passat, per primera vegada, els 19 milions de visitants</a>, l&rsquo;artista Ian Waelder sost&eacute; que &ldquo;aquest enfocament &eacute;s el que crea les condicions de la ciutat del futur&rdquo;. Des d&rsquo;una perspectiva m&eacute;s estructural, critica que avui &ldquo;si no ets ric o heretes propietat no pots ser artista en condicions a les illes&rdquo; i afegeix que la figura de Joan Mir&oacute; s&rsquo;ha utilitzat per &ldquo;justificar pol&iacute;tiques&rdquo; que, al seu parer, van en direcci&oacute; contr&agrave;ria: &ldquo;Parlen de redistribuir el turisme, per&ograve; no el reduiran; probablement l&rsquo;augmentaran&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">L’artista Ian Waelder sosté que la figura de Joan Miró s’ha utilitzat per ‘justificar polítiques’ que, al seu parer, van en direcció contrària: ‘Parlen de redistribuir el turisme, però no el reduiran; probablement l’augmentaran’</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6db50f42-0d92-41ab-8087-b9163ab18661_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6db50f42-0d92-41ab-8087-b9163ab18661_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6db50f42-0d92-41ab-8087-b9163ab18661_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6db50f42-0d92-41ab-8087-b9163ab18661_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6db50f42-0d92-41ab-8087-b9163ab18661_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6db50f42-0d92-41ab-8087-b9163ab18661_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6db50f42-0d92-41ab-8087-b9163ab18661_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Vista de l’exposició Paysage Miró a la Fundació Pilar i Joan Miró de Palma"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Vista de l’exposició Paysage Miró a la Fundació Pilar i Joan Miró de Palma                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Per a la creadora Manuela Fidalgo, el que senten molts dels artistes &eacute;s que &ldquo;s&rsquo;ha perdut l&rsquo;essencial: es descuiden algunes necessitats fonamentals de l&rsquo;illa&rdquo;. &ldquo;No tenim espais on treballar, els estudis s&oacute;n inaccessibles, els lloguers estan disparats i &eacute;s molt dif&iacute;cil sostenir una pr&agrave;ctica art&iacute;stica aqu&iacute; si no tens suport extern&rdquo;, explica. Segons la seva experi&egrave;ncia, &ldquo;al final sobrevius gr&agrave;cies a ajudes puntuals d&rsquo;amics o subvencions, sobreproduint constantment per poder pagar despeses. I aix&ograve; t&eacute; un cost: acabem esgotats&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">No tenim espais on treballar, els estudis són inaccessibles, els lloguers estan disparats i és molt difícil sostenir una pràctica artística aquí si no tens suport extern. Al final sobrevius gràcies a ajudes puntuals d’amics o subvencions, sobreproduint constantment per poder pagar despeses. I això té un cost: acabem esgotats</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Manuela Fidalgo</span>
                                        <span>—</span> Creadora
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Davant aquestes cr&iacute;tiques, el projecte Palma 2031, anunciat el 2025 sota l&rsquo;esl&ograve;gan Mediterr&agrave;nia in Motion, destacava des dels seus inicis la intenci&oacute; de transformar Palma en un &ldquo;centre cultural din&agrave;mic on es promogui la producci&oacute; de coneixement, l&rsquo;accessibilitat i la participaci&oacute; comunit&agrave;ria&rdquo;. En aquest marc i amb el suport del Consell de Mallorca i el Govern de les Illes Balears s&rsquo;han dut a terme diversos projectes entre els quals destaquen les exposicions dedicades a Joan Mir&oacute;, Jaume Plensa &mdash;nomenat ambaixador de la marca juntament amb el cantant Rels B i el cofundador de Filmin Jaume Ripoll&mdash;, Cabrita Reis o Julian Opie, l&rsquo;obertura d&rsquo;una oficina espec&iacute;fica o la promoci&oacute; de noves fires d&rsquo;art a la capital balear, com SUMMA Mallorca o Art Cologne Palma.
    </p><p class="article-text">
        En aquest sentit, segons la informaci&oacute; aportada per l&rsquo;Ajuntament, el valor de marca cultural generat per la candidatura despr&eacute;s de la campanya &ldquo;s&rsquo;estima entre 1,2 i 2 milions d&rsquo;euros, amb un retorn proper al 1.500%&rdquo;. &ldquo;Aquestes xifres posen en evid&egrave;ncia que la intel&middot;lig&egrave;ncia cultural i la col&middot;laboraci&oacute; poden generar resultats extraordinaris, fins i tot amb recursos molt limitats&rdquo;, va afirmar el regidor Bonet a la roda de premsa del passat 18 de mar&ccedil;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eddb9dc5-924f-4bf8-861d-fc40729380b7_16-9-aspect-ratio_50p_1141200.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eddb9dc5-924f-4bf8-861d-fc40729380b7_16-9-aspect-ratio_50p_1141200.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eddb9dc5-924f-4bf8-861d-fc40729380b7_16-9-aspect-ratio_75p_1141200.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eddb9dc5-924f-4bf8-861d-fc40729380b7_16-9-aspect-ratio_75p_1141200.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eddb9dc5-924f-4bf8-861d-fc40729380b7_16-9-aspect-ratio_default_1141200.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eddb9dc5-924f-4bf8-861d-fc40729380b7_16-9-aspect-ratio_default_1141200.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/eddb9dc5-924f-4bf8-861d-fc40729380b7_16-9-aspect-ratio_default_1141200.jpg"
                    alt="Javier Bonet, Jaume Bauzà, Margalida Prohens, Jaime Martínez Llabrés i Pedro Vidal durant la mostra de suport del Govern a Palma 2031"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Javier Bonet, Jaume Bauzà, Margalida Prohens, Jaime Martínez Llabrés i Pedro Vidal durant la mostra de suport del Govern a Palma 2031                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Tanmateix, juntament amb les cr&iacute;tiques culturals, tamb&eacute; emergeixen dubtes entorn de la gesti&oacute; econ&ograve;mica de Palma 2031 fins ara. L&rsquo;artista Sergio Monje q&uuml;estiona les xifres aportades per l&rsquo;Ajuntament i apunta a possibles incoher&egrave;ncies en el pressupost: &ldquo;Es va parlar de partides de 80.000 euros que, veient els costos b&agrave;sics de personal o producci&oacute;, no quadren ni de lluny&rdquo;. Des del consistori defensen que les despeses, concretament de 82.500 euros, estan &ldquo;molt per sota de la mitjana d&rsquo;un mili&oacute; d&rsquo;euros que han pressupostat les quatre ciutats que han accedit a la fase final&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d5a8d2a0-f359-4e36-9970-182f857c4c75_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d5a8d2a0-f359-4e36-9970-182f857c4c75_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d5a8d2a0-f359-4e36-9970-182f857c4c75_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d5a8d2a0-f359-4e36-9970-182f857c4c75_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d5a8d2a0-f359-4e36-9970-182f857c4c75_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d5a8d2a0-f359-4e36-9970-182f857c4c75_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d5a8d2a0-f359-4e36-9970-182f857c4c75_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="A l’obra ‘El ocio y el orden’ (2024), Sergio Monje reflexiona sobre el para-sol com una “arquitectura efímera del turisme que privatitza la platja”."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                A l’obra ‘El ocio y el orden’ (2024), Sergio Monje reflexiona sobre el para-sol com una “arquitectura efímera del turisme que privatitza la platja”.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Propostes contra la &ldquo;turistificaci&oacute; disfressada de cultura&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Una de les primeres cr&iacute;tiques va ser plantejada per l&rsquo;artista i activista Carles Gispert en un manifest dif&oacute;s a trav&eacute;s de la Red de Espacios y Agentes de Cultura Comunitaria (REACC) a l&rsquo;inici de la campanya de Palma 2031. En aquest es reclamava &ldquo;una capitalitat cultural transformadora contra la turistificaci&oacute; disfressada de cultura&rdquo; i una estrat&egrave;gia a deu anys vista. Inspirat en l&rsquo;experi&egrave;ncia de la capitalitat cultural europea Donostia 2016, el text proposava traslladar aquest model a Palma mitjan&ccedil;ant projectes de mediaci&oacute; cultural, tot i que, segons el mateix Gispert, va tenir &ldquo;un efecte estrany&rdquo; i poca atenci&oacute; institucional.
    </p><p class="article-text">
        En la recerca de possibles solucions, molts dels artistes consultats coincideixen en la necessitat de refor&ccedil;ar el suport a la creaci&oacute; contempor&agrave;nia, citant exemples com Tabakalera a Sant Sebasti&agrave;, Matadero a Madrid o espais com Hangar, La Escocesa i Fabra &amp; Coats a Barcelona, Bilbao Arte o la Cit&eacute; internationale des Arts a Par&iacute;s.
    </p><p class="article-text">
        Des de la seva experi&egrave;ncia a Alemanya, Ian Waelder explica que a basis Frankfurt i el seu programa HAP &ldquo;tenen un edifici i diversos espais per la ciutat que s&oacute;n comprats per l&rsquo;Estat i llogats com a estudis a artistes a preus per sota del mercat&rdquo;. En la mateixa l&iacute;nia, la creadora Laia Ventayol afegeix que a Berl&iacute;n llogava per setmanes un taller d&rsquo;escultura &ldquo;a un preu molt redu&iuml;t, subvencionat pel Senat i totalment equipat&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e45ad834-7878-4e6f-8c63-23ba96c3a542_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e45ad834-7878-4e6f-8c63-23ba96c3a542_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e45ad834-7878-4e6f-8c63-23ba96c3a542_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e45ad834-7878-4e6f-8c63-23ba96c3a542_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e45ad834-7878-4e6f-8c63-23ba96c3a542_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e45ad834-7878-4e6f-8c63-23ba96c3a542_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e45ad834-7878-4e6f-8c63-23ba96c3a542_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El passat mes de setembre es va presentar la candidatura de Palma a la seu del Parlament Europeu"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El passat mes de setembre es va presentar la candidatura de Palma a la seu del Parlament Europeu                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>De la por a les llistes negres a l&rsquo;organitzaci&oacute; cr&iacute;tica</strong></h2><p class="article-text">
        Lluny de les xifres, el malestar en el sector tamb&eacute; t&eacute; a veure amb les condicions de treball i el clima al voltant de la cr&iacute;tica. Alguns dels creadors contactats assenyalen el temor a quedar fora de circuits institucionals si es posicionen p&uacute;blicament: &ldquo;Hi ha por de caure en llistes negres, que se&rsquo;t tanquin portes en convocat&ograve;ries, exposicions o ajudes&rdquo;, explica Sergio Monje. Al seu torn, Ian Waelder apunta a din&agrave;miques d&rsquo;autocensura en un context redu&iuml;t: &ldquo;Mallorca &eacute;s un entorn petit, depenem de les institucions i molta gent prefereix no parlar&rdquo;, cosa que, afegeix, ha debilitat la capacitat del sector per articular una veu conjunta.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Hi ha por de caure en llistes negres, que se’t tanquin portes en convocatòries, exposicions o ajudes	</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Sergio Monje</span>
                                        <span>—</span> Artista
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Com a resposta a aquest escenari, diversos artistes han comen&ccedil;at a organitzar-se amb la intenci&oacute; d&rsquo;articular una &ldquo;plataforma cr&iacute;tica&rdquo; que permeti intervenir en el debat p&uacute;blic. La iniciativa, encara en fase incipient, busca establir les bases d&rsquo;una estructura m&eacute;s estable, propera a un sindicat, que redueixi la vulnerabilitat del sector. &ldquo;Volem construir una eina col&middot;lectiva que ens permeti interlocuci&oacute; i protegir-nos&rdquo;, assenyala Monje. Entre els seus objectius hi hauria &ldquo;trencar el consens entorn de l&rsquo;&uacute;s de l&rsquo;art com a eina de promoci&oacute; tur&iacute;stica&rdquo;, aix&iacute; com reformular associacions existents que, segons expressa l&rsquo;artista, han quedat &ldquo;inoperatives&rdquo; en els darrers anys.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un debat obert al futur</strong></h2><p class="article-text">
        En el pla pol&iacute;tic, les cr&iacute;tiques al model cultural impulsat per l&rsquo;equip de govern s&oacute;n igualment contundents. Des de l&rsquo;Ajuntament, Bonet ha lamentat que els grups municipals de PSIB-PSOE, M&eacute;s i Podem &ldquo;hagin preferit situar-se en la l&ograve;gica de l&rsquo;oposici&oacute; pol&iacute;tica abans que en la l&ograve;gica del projecte de ciutat&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En aquest sentit, despr&eacute;s de con&egrave;ixer-se la decisi&oacute; negativa del comit&egrave; d&rsquo;avaluaci&oacute; de la candidatura, el secretari general del PSOE de Palma, Iago Negueruela, va criticar que el govern municipal del PP &ldquo;hagi centrat la seva pol&iacute;tica cultural en la candidatura&rdquo; perqu&egrave; aquesta finalment &ldquo;hagi fracassat&rdquo;. D&rsquo;altra banda, el portaveu de M&eacute;s per Palma, Miquel Contreras, considera que l&rsquo;informe europeu &ldquo;no nom&eacute;s rebutja la candidatura, sin&oacute; que suposa una esmena a la totalitat de la gesti&oacute; cultural del Partit Popular a la ciutat&rdquo; i reclama &ldquo;responsabilitats immediates&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Mentrestant, el debat sobre el rumb cultural de Palma continua obert. M&eacute;s enll&agrave; de la candidatura fallida, el model del projecte Palma 2031 continua en marxa i mant&eacute; moltes de les l&iacute;nies estrat&egrave;giques que han estat objecte de controv&egrave;rsia. En un context en qu&egrave; nombroses ciutats europees competeixen per posicionar-se a trav&eacute;s de grans esdeveniments culturals, a la capital balear la discussi&oacute; gira entorn d&rsquo;una q&uuml;esti&oacute; de fons: quin paper ha de jugar la cultura en territoris sotmesos a una forta pressi&oacute; tur&iacute;stica.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alejandro Alcolea]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-art-servei-turisme-els-creadors-i-comissio-europea-critiquen-model-cultural-pp-palma_1_13158892.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 21 Apr 2026 06:29:41 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/7fca03b4-d84a-48de-ae3a-8a856ed5c44b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="688020" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/7fca03b4-d84a-48de-ae3a-8a856ed5c44b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="688020" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[L’art, al servei del turisme: els creadors i la Comissió Europea critiquen el model cultural del PP a Palma]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/7fca03b4-d84a-48de-ae3a-8a856ed5c44b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Joan Miró,Arte,Cultura,PP - Partido Popular]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El arte, al servicio del turismo: los creadores y la Comisión Europea critican el modelo cultural del PP en Palma]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/arte-servicio-turismo-creadores-comision-europea-critican-modelo-cultural-pp-palma_1_13155739.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/7fca03b4-d84a-48de-ae3a-8a856ed5c44b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El arte, al servicio del turismo: los creadores y la Comisión Europea critican el modelo cultural del PP en Palma"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Un informe del jurado para la Capital Europea de la Cultura 2031 sostiene que la candidatura de la ciudad parecía "basarse más en una metodología turística que en un concepto artístico", mientras artistas y gestores culturales critican la vigencia del modelo y anuncian la creación de una "plataforma crítica"</p><p class="subtitle">Joan Punyet Miró, nieto de Joan Miró: “Mi abuelo no pintaba para hacerse millonario, estaba en contra de la especulación”</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;Si no actuamos pronto, ser&aacute; demasiado tarde&rdquo;. Bajo este y otros lemas, un grupo de personas se concentr&oacute; el pasado 9 de abril frente al Palau de Congresos de Palma durante la inauguraci&oacute;n de Art Cologne Palma. La protesta, convocada por la plataforma Menys turisme, m&eacute;s vida, denunciaba la &ldquo;turistificaci&oacute;n de Mallorca mediante eventos culturales elitistas&rdquo; ante la feria de arte organizada en el marco de Palma 2031, la candidatura &mdash;finalmente descartada en marzo&mdash; de la ciudad para ser Capital Europea de la Cultura en 2031.
    </p><p class="article-text">
        Pocos d&iacute;as despu&eacute;s, el jurado de la convocatoria, presidido por Tanja Mlaker, ha apuntado en su informe de preselecci&oacute;n &mdash;bajo la firma de la Comisi&oacute;n Europea&mdash; que la candidatura, impulsada por el Ayuntamiento de la capital balear, &ldquo;parece basarse m&aacute;s en una metodolog&iacute;a tur&iacute;stica que en un concepto art&iacute;stico&rdquo;. Una valoraci&oacute;n que comparten, con mayor dureza, artistas y gestores culturales locales.
    </p><p class="article-text">
        En conjunto, las valoraciones coinciden en se&ntilde;alar una misma preocupaci&oacute;n: el peso del enfoque tur&iacute;stico frente al desarrollo de una estrategia cultural s&oacute;lida. Seg&uacute;n el artista Gabriel Peric&agrave;s, las conclusiones del informe, publicado por el Ministerio de Cultura, &ldquo;ponen en evidencia la flagrante incapacidad de los impulsores de la candidatura para concebir un modelo cultural que no est&eacute; al servicio de los intereses del sector tur&iacute;stico&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5347bd18-03bf-4bd4-ae44-e4bb1943bc44_16-9-aspect-ratio_50p_1141201.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5347bd18-03bf-4bd4-ae44-e4bb1943bc44_16-9-aspect-ratio_50p_1141201.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5347bd18-03bf-4bd4-ae44-e4bb1943bc44_16-9-aspect-ratio_75p_1141201.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5347bd18-03bf-4bd4-ae44-e4bb1943bc44_16-9-aspect-ratio_75p_1141201.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5347bd18-03bf-4bd4-ae44-e4bb1943bc44_16-9-aspect-ratio_default_1141201.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5347bd18-03bf-4bd4-ae44-e4bb1943bc44_16-9-aspect-ratio_default_1141201.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5347bd18-03bf-4bd4-ae44-e4bb1943bc44_16-9-aspect-ratio_default_1141201.jpg"
                    alt="Concentración del pasado 9 de abril durante la inauguración de la feria de arte Art Cologne Palma"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Concentración del pasado 9 de abril durante la inauguración de la feria de arte Art Cologne Palma                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El informe, que tambi&eacute;n valora las candidaturas de otras ciudades como Burgos, C&aacute;ceres, Granada, Jerez de la Frontera, Las Palmas de Gran Canaria, Oviedo, Potr&iacute;es y Toledo, examina las distintas estrategias, contenidos culturales y la capacidad de ejecuci&oacute;n, difusi&oacute;n y gesti&oacute;n de las propuestas, as&iacute; como su dimensi&oacute;n europea. En el caso de Palma, destaca adem&aacute;s la &ldquo;falta de informaci&oacute;n concreta&rdquo; sobre c&oacute;mo se preve&iacute;a implicar a artistas locales e instituciones culturales, y asegura que &ldquo;tampoco queda claro si algunos proyectos ya existen o se crear&aacute;n espec&iacute;ficamente para el a&ntilde;o del t&iacute;tulo&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En este sentido, el comisario de arte Tolo Ca&ntilde;ellas asegura a elDiario.es que le sorprende &ldquo;la dificultad para identificar qu&eacute; proyectos han sido realmente centrales&rdquo; en este proceso, en el que percibe &ldquo;falta de transparencia&rdquo; y &ldquo;din&aacute;micas poco definidas que dificultan entender c&oacute;mo se construye realmente el proyecto desde dentro&rdquo;. A su juicio, el documento &ldquo;demuestra que es un modelo que ha priorizado la narrativa y la proyecci&oacute;n por encima de la construcci&oacute;n de un ecosistema cultural s&oacute;lido&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Es un modelo que ha priorizado la narrativa y la proyección por encima de la construcción de un ecosistema cultural sólido</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Tolo Cañellas</span>
                                        <span>—</span> Comisario de arte
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La historiadora del arte y comisaria Claudia Desile Abraham, que afirma suscribir las palabras de Ca&ntilde;ellas, lamenta adem&aacute;s la &ldquo;instrumentalizaci&oacute;n que se ha hecho con el alumnado de Bellas Artes de la Escuela Universitaria ADEMA&rdquo; durante la campa&ntilde;a y que hayan tenido &ldquo;oportunidades descabelladas como, por ejemplo, exponer en la Bienal de Venecia&rdquo;. Otras voces ponen el foco en la falta de un desarrollo compartido con el sector art&iacute;stico. El artista Biel Llin&agrave;s se&ntilde;ala que no ve &ldquo;mal&rdquo; que &ldquo;una ciudad pueda aplicar a una capitalidad europea&rdquo;, pero critica que &ldquo;desde la entrada del equipo de gobierno del PP en el ayuntamiento han pasado tres a&ntilde;os y no ha habido di&aacute;logo con los artistas&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Desde la entrada del equipo de gobierno del PP en el ayuntamiento han pasado tres años y no ha habido diálogo con los artistas</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Biel Llinàs</span>
                                        <span>—</span> Artista 
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7495ee23-ce6d-4fc4-a4f7-68d8b5ee9b64_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7495ee23-ce6d-4fc4-a4f7-68d8b5ee9b64_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7495ee23-ce6d-4fc4-a4f7-68d8b5ee9b64_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7495ee23-ce6d-4fc4-a4f7-68d8b5ee9b64_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7495ee23-ce6d-4fc4-a4f7-68d8b5ee9b64_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7495ee23-ce6d-4fc4-a4f7-68d8b5ee9b64_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7495ee23-ce6d-4fc4-a4f7-68d8b5ee9b64_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La acción de Menys turisme, més vida fue una llamada a “rechazar la turistificación de Mallorca con eventos culturales elitistas”."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La acción de Menys turisme, més vida fue una llamada a “rechazar la turistificación de Mallorca con eventos culturales elitistas”.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El Ayuntamiento de Palma evita nuevas valoraciones y remite a las declaraciones del 18 de marzo, donde el regidor de Cultura, Javier Bonet, reconoci&oacute; en rueda de prensa &ldquo;cierta decepci&oacute;n&rdquo; por el rechazo de la candidatura, pero defendi&oacute; que el objetivo no era solo el t&iacute;tulo, sino pensar formas y procedimientos a trav&eacute;s de los cuales &ldquo;la cultura nos puede ayudar a organizar una ciudad que vive una realidad muy concreta: la de las ciudades mediterr&aacute;neas que reciben millones de visitantes cada a&ntilde;o, haci&eacute;ndonos una pregunta muy espec&iacute;fica y directa: &iquest;c&oacute;mo puede ayudar la cultura a reconciliar una ciudad con el turismo?&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Asimismo, el consistorio subraya que el programa de actuaciones vinculado a Palma 2031 contempla para el per&iacute;odo 2026-2036 una inversi&oacute;n aproximada de 274,7 millones de euros en infraestructuras culturales &mdash;como la transformaci&oacute;n del edificio de Gesa, el impulso del Palma Culture &amp; Innovation Bay, la recuperaci&oacute;n de Can Ribas, la futura Caixa de M&uacute;sica o el Districte de les Arts&mdash; y defiende que se trata de proyectos que &ldquo;se llevar&aacute;n a cabo en cualquier caso&rdquo;, al contar ya con distintos grados de desarrollo administrativo o presupuestario.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Arte, turismo y gentrificaci&oacute;n</strong></h2><p class="article-text">
        M&aacute;s all&aacute; del caso concreto de Palma 2031, el debate remite a un modelo m&aacute;s amplio presente en numerosas ciudades europeas, donde la cultura se utiliza como herramienta de atracci&oacute;n econ&oacute;mica y posicionamiento internacional, a menudo en tensi&oacute;n con el tejido local. Aunque las valoraciones en Balears son diversas, la dimensi&oacute;n tur&iacute;stica del proyecto es la que mayor rechazo ha generado entre algunos artistas, en un contexto de fuerte presi&oacute;n tur&iacute;stica e inmobiliaria, con un aumento del <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/precio-vivienda-desboca-balears-comprar-casa-20-3-caro-ano_1_13147225.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">20,3% en el precio de la vivienda</a> tras el &uacute;ltimo a&ntilde;o y continuadas subidas en los alquileres.
    </p><p class="article-text">
        En este escenario, donde <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-presume-contencion-turistica-balears-islas-marcan-record-historico-19-millones-visitantes_1_13141399.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">las islas superaron el a&ntilde;o pasado, por primera vez, los 19 millones de visitantes</a>, el artista Ian Waelder sostiene que &ldquo;este enfoque es lo que crea las condiciones de la ciudad del futuro&rdquo;. Desde una perspectiva m&aacute;s estructural, critica que hoy &ldquo;si no eres rico o heredas propiedad no puedes ser artista en condiciones en las islas&rdquo; y a&ntilde;ade que la figura de Joan Mir&oacute; se ha utilizado para &ldquo;justificar pol&iacute;ticas&rdquo; que, a su juicio, van en direcci&oacute;n contraria: &ldquo;Hablan de redistribuir el turismo, pero no van a reducirlo; probablemente lo aumenten&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El artista Ian Waelder sostiene que la figura de Joan Miró se ha utilizado para &#039;justificar políticas&#039;  que, a su juicio, van en dirección contraria: &#039;Hablan de redistribuir el turismo, pero no van a reducirlo; probablemente lo aumenten&#039;
</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6db50f42-0d92-41ab-8087-b9163ab18661_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6db50f42-0d92-41ab-8087-b9163ab18661_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6db50f42-0d92-41ab-8087-b9163ab18661_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6db50f42-0d92-41ab-8087-b9163ab18661_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6db50f42-0d92-41ab-8087-b9163ab18661_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6db50f42-0d92-41ab-8087-b9163ab18661_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6db50f42-0d92-41ab-8087-b9163ab18661_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Vista de la exposición Paysage Miró en la Fundación Pilar i Joan Miró de Palma."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Vista de la exposición Paysage Miró en la Fundación Pilar i Joan Miró de Palma.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Para la creadora Manuela Fidalgo, lo que sienten muchos de los artistas es que &ldquo;se ha perdido lo esencial: se descuidan algunas necesidades fundamentales de la isla&rdquo;. &ldquo;No tenemos espacios donde trabajar, los estudios son inaccesibles, los alquileres est&aacute;n disparados y es muy dif&iacute;cil sostener una pr&aacute;ctica art&iacute;stica aqu&iacute; si no tienes apoyo externo&rdquo;, explica. Seg&uacute;n su experiencia, &ldquo;al final sobrevives gracias a ayudas puntuales de amigos o subvenciones, sobreproduciendo constantemente para poder pagar gastos. Y eso tiene un coste: acabamos agotados&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">No tenemos espacios donde trabajar, los estudios son inaccesibles, los alquileres están disparados y es muy difícil sostener una práctica artística aquí si no tienes apoyo externo. Al final sobrevives gracias a ayudas puntuales de amigos o subvenciones, sobreproduciendo constantemente para poder pagar gastos. Y eso tiene un coste: acabamos agotados
</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Manuela Fidalgo</span>
                                        <span>—</span> Creadora
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Frente a estas cr&iacute;ticas, el proyecto Palma 2031, anunciado en 2025 bajo el eslogan <em>Mediterr&agrave;nia in Motion</em>, destacaba desde sus inicios la intenci&oacute;n de transformar Palma en un &ldquo;centro cultural din&aacute;mico donde se promueva la producci&oacute;n de conocimiento, la accesibilidad y la participaci&oacute;n comunitaria&rdquo;. En este marco y con el apoyo del Consell de Mallorca y el Govern de les Illes Balears se han llevado a cabo diversos proyectos entre los que destacan las exposiciones dedicadas a Joan Mir&oacute;, Jaume Plensa &mdash;nombrado embajador de la marca junto al cantante Rels B y el cofundador de Filmin Jaume Ripoll&mdash;, Cabrita Reis o Julian Opie, la apertura de una oficina espec&iacute;fica o la promoci&oacute;n de nuevas ferias de arte en la capital balear, como SUMMA Mallorca o Art Cologne Palma.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        En este sentido, seg&uacute;n la informaci&oacute;n aportada por el Ayuntamiento, el valor de marca cultural generado por la candidatura tras la campa&ntilde;a &ldquo;est&aacute; estimado entre 1,2 y 2 millones de euros, con un retorno cercano al 1.500 por ciento&rdquo;. &ldquo;Estas cifras ponen en evidencia que la inteligencia cultural y la colaboraci&oacute;n pueden generar resultados extraordinarios, incluso con recursos muy limitados&rdquo;, afirm&oacute; el regidor Bonet en la rueda de prensa del pasado 18 de marzo.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eddb9dc5-924f-4bf8-861d-fc40729380b7_16-9-aspect-ratio_50p_1141200.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eddb9dc5-924f-4bf8-861d-fc40729380b7_16-9-aspect-ratio_50p_1141200.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eddb9dc5-924f-4bf8-861d-fc40729380b7_16-9-aspect-ratio_75p_1141200.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eddb9dc5-924f-4bf8-861d-fc40729380b7_16-9-aspect-ratio_75p_1141200.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eddb9dc5-924f-4bf8-861d-fc40729380b7_16-9-aspect-ratio_default_1141200.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eddb9dc5-924f-4bf8-861d-fc40729380b7_16-9-aspect-ratio_default_1141200.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/eddb9dc5-924f-4bf8-861d-fc40729380b7_16-9-aspect-ratio_default_1141200.jpg"
                    alt="Javier Bonet, Jaume Bauzà, Margalida Prohens, Jaime Martínez Llabrés y Pedro Vidal durante la muestra de apoyo del Govern a Palma 2031"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Javier Bonet, Jaume Bauzà, Margalida Prohens, Jaime Martínez Llabrés y Pedro Vidal durante la muestra de apoyo del Govern a Palma 2031                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Sin embargo, junto a las cr&iacute;ticas culturales, tambi&eacute;n emergen dudas en torno a la gesti&oacute;n econ&oacute;mica de Palma 2031 hasta ahora. El artista Sergio Monje cuestiona las cifras aportadas por el Ayuntamiento y apunta a posibles incoherencias en el presupuesto: &ldquo;Se habl&oacute; de partidas de 80.000 euros que, viendo los costes b&aacute;sicos de personal o producci&oacute;n, no cuadran ni de lejos&rdquo;. Desde el Consistorio defienden que los gastos, de concretamente 82.500 euros, est&aacute;n &ldquo;muy por debajo de la media de un mill&oacute;n de euros que han presupuestado las cuatro ciudades que han accedido a la fase final&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d5a8d2a0-f359-4e36-9970-182f857c4c75_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d5a8d2a0-f359-4e36-9970-182f857c4c75_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d5a8d2a0-f359-4e36-9970-182f857c4c75_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d5a8d2a0-f359-4e36-9970-182f857c4c75_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d5a8d2a0-f359-4e36-9970-182f857c4c75_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d5a8d2a0-f359-4e36-9970-182f857c4c75_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d5a8d2a0-f359-4e36-9970-182f857c4c75_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="En la obra ‘El ocio y el orden’ (2024), Sergio Monje reflexiona sobre el parasol como una “arquitectura efímera del turismo que privatiza la playa”."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                En la obra ‘El ocio y el orden’ (2024), Sergio Monje reflexiona sobre el parasol como una “arquitectura efímera del turismo que privatiza la playa”.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Propuestas contra la &ldquo;turistificaci&oacute;n disfrazada de cultura&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Una de las primeras cr&iacute;ticas fue planteada por el artista y activista Carles Gispert en un manifiesto difundido a trav&eacute;s de la Red de Espacios y Agentes de Cultura Comunitaria (REACC) al inicio de la campa&ntilde;a de Palma 2031. En &eacute;l se reclamaba &ldquo;una capitalidad cultural transformadora contra la turistificaci&oacute;n disfrazada de cultura&rdquo; y una estrategia a diez a&ntilde;os vista. Inspirado en la experiencia de la capitalidad cultural europea Donostia 2016, el texto propon&iacute;a trasladar ese modelo a Palma mediante proyectos de mediaci&oacute;n cultural, aunque, seg&uacute;n el propio Gispert, tuvo &ldquo;un efecto raro&rdquo; y escasa atenci&oacute;n institucional.
    </p><p class="article-text">
        En la b&uacute;squeda de posibles soluciones, muchos de los artistas consultados coinciden en la necesidad de reforzar el apoyo a la creaci&oacute;n contempor&aacute;nea, citando ejemplos como Tabakalera en San Sebasti&aacute;n, Matadero en Madrid o espacios como Hangar, La Escocesa y Fabra i Coats en Barcelona, Bilbao Arte o la Cit&eacute; internationale des Arts en Par&iacute;s.
    </p><p class="article-text">
        Desde su experiencia en Alemania, Ian Waelder explica que en basis Frankfurt y su programa HAP &ldquo;tienen un edificio y varios espacios por la ciudad que son comprados por el estado y alquilados como estudios a artistas a precios por debajo del mercado&rdquo;. En la misma l&iacute;nea, la creadora Laia Ventayol a&ntilde;ade que en Berl&iacute;n alquilaba por semanas un taller de escultura &ldquo;a un precio muy reducido, subvencionado por el Senado y totalmente equipado&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e45ad834-7878-4e6f-8c63-23ba96c3a542_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e45ad834-7878-4e6f-8c63-23ba96c3a542_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e45ad834-7878-4e6f-8c63-23ba96c3a542_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e45ad834-7878-4e6f-8c63-23ba96c3a542_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e45ad834-7878-4e6f-8c63-23ba96c3a542_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e45ad834-7878-4e6f-8c63-23ba96c3a542_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e45ad834-7878-4e6f-8c63-23ba96c3a542_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El pasado mes de septiembre se presentó la candidatura de Palma en la sede del Parlamento Europeo."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El pasado mes de septiembre se presentó la candidatura de Palma en la sede del Parlamento Europeo.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Del miedo a las listas negras a la organizaci&oacute;n cr&iacute;tica</strong></h2><p class="article-text">
        Lejos de las cifras, el malestar en el sector tambi&eacute;n tiene que ver con las condiciones de trabajo y el clima en torno a la cr&iacute;tica. Algunos de los creadores contactados se&ntilde;alan el temor a quedar fuera de circuitos institucionales si se posicionan p&uacute;blicamente: &ldquo;Hay miedo a caer en listas negras, a que se te cierren puertas en convocatorias, exposiciones o ayudas&rdquo;, explica Sergio Monje. A su vez, Ian Waelder apunta a din&aacute;micas de autocensura en un contexto reducido: &ldquo;Mallorca es un entorno peque&ntilde;o, dependemos de las instituciones y mucha gente prefiere no hablar&rdquo;, lo que, a&ntilde;ade, ha debilitado la capacidad del sector para articular una voz conjunta.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Hay miedo a caer en listas negras, a que se te cierren puertas en convocatorias, exposiciones o ayudas</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Sergio Monje</span>
                                        <span>—</span> Artista
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Como respuesta a este escenario, varios artistas han comenzado a organizarse con la intenci&oacute;n de articular una &ldquo;plataforma cr&iacute;tica&rdquo; que permita intervenir en el debate p&uacute;blico. La iniciativa, a&uacute;n en fase incipiente, busca sentar las bases de una estructura m&aacute;s estable, cercana a un sindicato, que reduzca la vulnerabilidad del sector. &ldquo;Queremos construir una herramienta colectiva que nos permita interlocuci&oacute;n y protegernos&rdquo;, se&ntilde;ala Monje. Entre sus objetivos, estar&iacute;a &ldquo;romper el consenso en torno al uso del arte como una herramienta de promoci&oacute;n tur&iacute;stica&rdquo;, as&iacute; como reformular asociaciones existentes que, seg&uacute;n expresa el artista, han quedado &ldquo;inoperativas&rdquo; en los &uacute;ltimos a&ntilde;os.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un debate abierto al futuro</strong></h2><p class="article-text">
        En el plano pol&iacute;tico, las cr&iacute;ticas al modelo cultural impulsado por el equipo de gobierno son igualmente contundentes. Desde el Ayuntamiento, Bonet ha lamentado que los grupos municipales de PSIB-PSOE, M&eacute;s y Podemos &ldquo;hayan preferido situarse en la l&oacute;gica de la oposici&oacute;n pol&iacute;tica antes que en la l&oacute;gica del proyecto de ciudad&rdquo;.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        A este respecto, tras conocerse la decisi&oacute;n negativa del comit&eacute; de evaluaci&oacute;n de la candidatura, el secretario general del PSOE de Palma, Iago Negueruela, critic&oacute; que el gobierno municipal del PP &ldquo;haya centrado su pol&iacute;tica cultural en la candidatura&rdquo; para que esta finalmente &ldquo;haya fracasado&rdquo;. Por otro lado, el portavoz de M&eacute;s per Palma, Miquel Contreras, considera que el informe europeo &ldquo;no solo rechaza la candidatura, sino que supone una enmienda a la totalidad de la gesti&oacute;n cultural del Partido Popular en la ciudad&rdquo; y reclama &ldquo;responsabilidades inmediatas&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Mientras tanto, el debate sobre el rumbo cultural de Palma sigue abierto. M&aacute;s all&aacute; de la candidatura fallida, el modelo del proyecto Palma 2031 contin&uacute;a en marcha y mantiene muchas de las l&iacute;neas estrat&eacute;gicas que han sido objeto de controversia. En un contexto en el que numerosas ciudades europeas compiten por posicionarse a trav&eacute;s de grandes eventos culturales, en la capital balear la discusi&oacute;n gira en torno a una cuesti&oacute;n de fondo: qu&eacute; papel debe jugar la cultura en territorios sometidos a una fuerte presi&oacute;n tur&iacute;stica. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alejandro Alcolea]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/arte-servicio-turismo-creadores-comision-europea-critican-modelo-cultural-pp-palma_1_13155739.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 20 Apr 2026 19:53:12 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/7fca03b4-d84a-48de-ae3a-8a856ed5c44b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="688020" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/7fca03b4-d84a-48de-ae3a-8a856ed5c44b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="688020" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El arte, al servicio del turismo: los creadores y la Comisión Europea critican el modelo cultural del PP en Palma]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/7fca03b4-d84a-48de-ae3a-8a856ed5c44b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Joan Miró,Arte,Cultura,PP - Partido Popular]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Periodismo, memoria y resistencia bajo las bóvedas: elDiario.es reúne en Palma a sus socios y socias]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/periodismo-memoria-resistencia-bovedas-eldiario-reune-palma-socios-socias_1_13156040.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/41baecfa-96ea-42f6-aee7-1f8ee19c0d82_16-9-discover-aspect-ratio_default_1141192.jpg" width="4000" height="2250" alt="Periodismo, memoria y resistencia bajo las bóvedas: elDiario.es reúne en Palma a sus socios y socias"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El director de elDiario.es, Ignacio Escolar, y la delegada del periódico en las Illes Balears, Angy Galvín, han conversado sobre el estado de la profesión y las presiones políticas y económicas. La actriz Aina Frau ha puesto el broche de oro a la jornada</p><p class="subtitle">Aquí puedes ver la fotogalería</p></div><p class="article-text">
        Bajo las b&oacute;vedas de un antiguo aljibe -el que en el siglo XVII abasteci&oacute; Palma y los barcos que arribaban a puerto-, el museo Es Baluard ha reunido a socios y lectores de elDiario.es para participar en una cita que ha combinado reflexi&oacute;n pol&iacute;tica, debate period&iacute;stico y memoria cultural. En presencia del director del peri&oacute;dico, Ignacio Escolar, la responsable de la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">delegaci&oacute;n balear</a>, Angy Galv&iacute;n, y de la actriz Aina Frau, y con la cercan&iacute;a de un formato pensado para escuchar y preguntar, las palabras han dibujado un mismo hilo conductor: la defensa de la independencia -en el periodismo y en la vida- frente a las presiones del poder. Desde la trinchera de la actualidad hasta la memoria de quienes vivieron sin libertades, la conversaci&oacute;n ha tomado cuerpo como un di&aacute;logo compartido sobre qu&eacute; significa, hoy, resistir.
    </p><p class="article-text">
        La primera parte de la tarde ha estado protagonizada por Escolar y Galv&iacute;n en un di&aacute;logo abierto con el p&uacute;blico que deriv&oacute; en una radiograf&iacute;a sin concesiones del ecosistema medi&aacute;tico actual. Tras ellos han tomado el micr&oacute;fono el periodista colaborador de este peri&oacute;dico Alejandro Alcolea y Aina Frau en una entrevista &iacute;ntima que ha repasado m&aacute;s de medio siglo de trayectoria entre el teatro y la historia reciente de Espa&ntilde;a.
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-youtube ratio">
    
                    
                            
<script src="https://www.youtube.com/iframe_api"></script>
<script type="module">
    window.marfeel.cmd.push(['multimedia', function(multimedia) {
        multimedia.initializeItem('yt-QCigYZ-xHP8-3294', 'youtube', 'QCigYZ-xHP8', document.getElementById('yt-QCigYZ-xHP8-3294'));
    }]);
</script>

<iframe id=yt-QCigYZ-xHP8-3294 src="https://www.youtube.com/embed/QCigYZ-xHP8?enablejsapi=1" frameborder="0"></iframe>
            </figure><h2 class="article-text"><strong>Independencia econ&oacute;mica: la base del periodismo libre</strong></h2><p class="article-text">
        Durante su intervenci&oacute;n en respuesta a las preguntas del p&uacute;blico, Escolar ha defendido el modelo de financiaci&oacute;n de elDiario.es como la clave de su independencia. &ldquo;Hacemos informaci&oacute;n para una comunidad de lectores que nos apoyan econ&oacute;micamente&rdquo;, ha explicado, subrayando que ese respaldo -que alcanza los 120.000 socios a nivel estatal y supone casi el 50% de los ingresos totales- permite ejercer un periodismo m&aacute;s libre y operar sin depender de grandes anunciantes o intereses externos. &ldquo;No existe libertad editorial sin independencia econ&oacute;mica&rdquo;, se&ntilde;alaba el periodista en este <a href="https://www.eldiario.es/escolar/cuentas-eldiario-2024-periodico-blindado-comunidad_132_12421645.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">art&iacute;culo sobre las cuentas de elDiario.es relativas a 2024</a>.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6129515d-39ea-4528-80a6-0ece78284ec6_4-3-aspect-ratio_50p_1141245.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6129515d-39ea-4528-80a6-0ece78284ec6_4-3-aspect-ratio_50p_1141245.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6129515d-39ea-4528-80a6-0ece78284ec6_4-3-aspect-ratio_75p_1141245.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6129515d-39ea-4528-80a6-0ece78284ec6_4-3-aspect-ratio_75p_1141245.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6129515d-39ea-4528-80a6-0ece78284ec6_4-3-aspect-ratio_default_1141245.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6129515d-39ea-4528-80a6-0ece78284ec6_4-3-aspect-ratio_default_1141245.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6129515d-39ea-4528-80a6-0ece78284ec6_4-3-aspect-ratio_default_1141245.jpg"
                    alt="Angy Galvín e Ignacio Escolar durante la primera parte del encuentro con los socios y lectores de elDiario.es"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Angy Galvín e Ignacio Escolar durante la primera parte del encuentro con los socios y lectores de elDiario.es                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Esa libertad, ha subrayado, es lo que les permite investigar a grandes poderes econ&oacute;micos en Espa&ntilde;a. Lo ha manifestado al responder a la cuesti&oacute;n con la que uno de los asistentes abri&oacute; el turno de preguntas: c&oacute;mo los medios de comunicaci&oacute;n abordan las informaciones acerca del presidente del Real Madrid. &ldquo;Con <a href="https://www.eldiario.es/economia/10-anos-caso-castor-agujero-multimillonario-contribuyente-responsables_1_10566838.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Florentino P&eacute;rez </a>y con todos los s&uacute;per ricos es muy dif&iacute;cil informar en Espa&ntilde;a&rdquo;, asevera el director de elDiario.es, quien, frente a ello, reivindica que su redacci&oacute;n ha publicado informaciones inc&oacute;modas sobre &eacute;l. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Fuimos el &uacute;nico peri&oacute;dico que inform&oacute; de que [P&eacute;rez] hab&iacute;a tenido que ir a declarar en el <a href="https://www.eldiario.es/temas/operacion-kitchen/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">caso Kitchen</a>&rdquo;, ha puesto como ejemplo, se&ntilde;alando que elDiario.es public&oacute; tambi&eacute;n c&oacute;mo <a href="https://www.eldiario.es/politica/conseguidor-punica-falso-diario-digital-servicio-florentino-perez-real-madrid_1_3497339.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el conseguidor de la trama P&uacute;nica mont&oacute; un falso diario al servicio del club blanco y su presidente</a>, adem&aacute;s de ser &ldquo;uno de los pocos&rdquo; medios que ha informado de los esc&aacute;ndalos urban&iacute;sticos relacionados con la <a href="https://www.eldiario.es/madrid/somos/nuevo-varapalo-judicial-real-madrid-rechazado-recurso-paralizacion-obras-parkings-bernabeu_1_13094088.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">reforma del Bernab&eacute;u y sus parkings</a>. &ldquo;Esto lo hemos contado en exclusiva a trav&eacute;s de los compa&ntilde;eros de Somos Malasa&ntilde;a y no tenemos ning&uacute;n problema en informar de ello&rdquo;, asevera Escolar.
    </p><p class="article-text">
        Al hilo de esta cuesti&oacute;n, Galv&iacute;n ha tomado la palabra para recordar que la delegaci&oacute;n balear ha publicado temas relacionados con otra familia poderosa, los Matutes, en los que se explica c&oacute;mo &ldquo;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/historica-pugna-familia-matutes-controlar-noche-ibicenca_1_12402307.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">controlan el negocio de la noche en Ibiza</a>&rdquo;: &ldquo;Creo que son reportajes bastante valientes. Ya sab&eacute;is lo que es vivir en una isla, y creo que ese es el tipo de periodismo que nos permite contar lo que otros no. Es un modelo de prensa muy independiente respecto a otros medios que se ven influidos por la publicidad. Por ejemplo, las discotecas dan much&iacute;simo dinero a la prensa local. Entonces, cuando no dependes de un anunciante o &eacute;ste no es tu principal fuente de ingresos, puedes hacer un periodismo much&iacute;simo m&aacute;s honesto&rdquo;. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Creo que son reportajes bastante valientes [sobre la familia Matutes]. Ya sabéis lo que es vivir en una isla. Es el tipo de periodismo que nos permite contar lo que otros no. Es un modelo de prensa muy independiente respecto a otros medios que se ven influidos por la publicidad. Por ejemplo, las discotecas dan muchísimo dinero a la prensa local</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Angy Galvín</span>
                                        <span>—</span> Directora de elDiario.es en las Illes Balears
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5a644ed6-8064-4c0d-a174-fefebd5acefe_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5a644ed6-8064-4c0d-a174-fefebd5acefe_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5a644ed6-8064-4c0d-a174-fefebd5acefe_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5a644ed6-8064-4c0d-a174-fefebd5acefe_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5a644ed6-8064-4c0d-a174-fefebd5acefe_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5a644ed6-8064-4c0d-a174-fefebd5acefe_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5a644ed6-8064-4c0d-a174-fefebd5acefe_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Ignacio Escolar: &quot;Hacemos información para una comunidad de lectores que nos apoyan económicamente y garantizan que no haya otras presiones&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Ignacio Escolar: &quot;Hacemos información para una comunidad de lectores que nos apoyan económicamente y garantizan que no haya otras presiones&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Combatir la polarizaci&oacute;n</strong></h2><p class="article-text">
        En esta l&iacute;nea, y en un clima de &ldquo;pim, pam, pum&rdquo; de insultos y trincheras, Escolar ha se&ntilde;alado que el periodismo se enfrenta en la actualidad a una dificultad creciente para sostener un espacio de informaci&oacute;n honesta. Frente a esa l&oacute;gica de bloques, su apuesta pasa por ejercer el oficio desde los hechos, aunque eso suponga incomodar a todos los lados: la credibilidad reside precisamente en ser capaces de publicar tanto los esc&aacute;ndalos que afectan a la derecha como los que salpican a la izquierda, desde el <a href="https://www.eldiario.es/temas/caso-cifuentes/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">m&aacute;ster de Cifuentes </a>hasta casos que afectan al &aacute;mbito socialista o <a href="https://www.eldiario.es/politica/psoe-anota-cuarto-caso-presunto-acoso-sexual-denuncia-ahora-miembro-direccion-federal_1_12839212.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">denuncias de agresiones sexuales y abusos laborales</a>. El director ha incidido en que esa coherencia editorial, lejos de ser una debilidad, se plantea como la &uacute;nica forma de sostener un periodismo que no responda a intereses partidistas.
    </p><p class="article-text">
        Incidiendo en este asunto, ha lamentado que la <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/estudio-da-cifras-polarizacion-cinco-millones-espanoles-han-roto-relaciones-causas-politicas-ano_1_12839898.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">polarizaci&oacute;n </a>ha erosionado el propio terreno del debate p&uacute;blico, en el que las burbujas informativas impiden que determinadas informaciones atraviesen ciertos espacios ideol&oacute;gicos. As&iacute;, mientras algunas revelaciones tienen impacto inmediato en un sector pol&iacute;tico, otras quedan neutralizadas en el contrario, aunque sean igual de veraces y est&eacute;n igualmente contrastadas: &ldquo;Una de las cosas que peor llevo es que, cuando contamos algo de izquierda, tiene consecuencias inmediatas porque nuestros lectores fluyen mucho en ese espacio pol&iacute;tico. Pero si nosotros contamos las cosas que hace Isabel D&iacute;az Ayuso, mientras ese mundo no hable de ello, da igual. Y son igualmente ciertas. No nos inventamos nada, ni cuando contamos una cosa o la otra. Lo hacemos con fuentes contrastadas y verificadas. Pero, en ese juego de la polarizaci&oacute;n, nosotros nos convertimos en una voz desautorizada completamente para media parte del pa&iacute;s&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/67193d82-4e5b-4aeb-98a3-7affaae61434_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/67193d82-4e5b-4aeb-98a3-7affaae61434_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/67193d82-4e5b-4aeb-98a3-7affaae61434_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/67193d82-4e5b-4aeb-98a3-7affaae61434_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/67193d82-4e5b-4aeb-98a3-7affaae61434_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/67193d82-4e5b-4aeb-98a3-7affaae61434_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/67193d82-4e5b-4aeb-98a3-7affaae61434_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Angy Galvín, durante el encuentro con los socios y socias del archipiélago."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Angy Galvín, durante el encuentro con los socios y socias del archipiélago.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        M&aacute;s all&aacute; de &ldquo;comentarlo y de sufrirlo&rdquo;, Escolar ha apelado a &ldquo;intentar combatirlo&rdquo;. &ldquo;Tenemos que ser fieles a unos principios, no a unas siglas, y, en ese sentido, la &uacute;nica manera de combatir esa polarizaci&oacute;n es no jugando a ese juego donde solo cuentas media realidad&rdquo;, ha anfatizado, invitando a los asistentes a leer el <a href="https://www.eldiario.es/estatuto/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">estatuto de elDiario.es</a>, que, aprobado por su comunidad de socios y socias el 20 de mayo de 2023, rige el funcionamiento del peri&oacute;dico mediante el establecimiento de prioridades editoriales y de est&aacute;ndares de calidad en la informaci&oacute;n y en la opini&oacute;n. Entre sus art&iacute;culos, el director ha destacado el que se compromete a no fomentar la polarizaci&oacute;n, respetando a las personas que no piensen igual y rechazando su deshumanizaci&oacute;n.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La demanda de Julio Iglesias</strong></h2><p class="article-text">
        En respuesta a otra de las preguntas del p&uacute;blico, Escolar ha abordado la <a href="https://www.eldiario.es/politica/julio-iglesias-demanda-eldiario-acusaciones-falsas-denuncia-mujeres-agresiones-sexuales_1_13034611.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">demanda de conciliaci&oacute;n interpuesta por Julio Iglesias </a>por supuestos delitos de injurias y calumnias contra elDiario.es por publicar los testimonios de dos mujeres que denunciaron al cantante ante la Fiscal&iacute;a de la Audiencia Nacional por <a href="https://www.eldiario.es/cultura/extrabajadoras-mansiones-julio-iglesias-acusan-cantante-agresiones-sexuales_1_12902425.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">presuntas agresiones sexuales en 2021</a>. En este sentido, ha defendido con firmeza la investigaci&oacute;n publicada sobre el cantante, en la que, seg&uacute;n subraya, han trabajado durante tres a&ntilde;os con asesoramiento legal en Estados Unidos y Espa&ntilde;a, y junto a periodistas de investigaci&oacute;n de primer nivel, como Gerardo Reyes, que particip&oacute; en una investigaci&oacute;n que recibi&oacute; un premio Pulitzer: &ldquo;Es uno de los periodistas de investigaci&oacute;n m&aacute;s importantes del mundo&rdquo;. Escolar enmarca esta demanda en una pr&aacute;ctica habitual: amenazas judiciales que muchas veces no acaban prosperando. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d14d24f1-533c-40c9-8f94-500a13b11219_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d14d24f1-533c-40c9-8f94-500a13b11219_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d14d24f1-533c-40c9-8f94-500a13b11219_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d14d24f1-533c-40c9-8f94-500a13b11219_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d14d24f1-533c-40c9-8f94-500a13b11219_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d14d24f1-533c-40c9-8f94-500a13b11219_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d14d24f1-533c-40c9-8f94-500a13b11219_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Parte del público asistente"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Parte del público asistente                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El periodista ha recordado otros ejemplos en los que el proceso se qued&oacute; en una conciliaci&oacute;n sin recorrido posterior, evitando as&iacute; el demandante una sentencia que avalara la veracidad de la informaci&oacute;n publicada: sucedi&oacute; con la investigaci&oacute;n publicada acerca del economista Daniel Lacalle, quien <a href="https://www.eldiario.es/economia/daniel-lacalle-obtuvo-doctorado-cum-laude-tesis-plagada-copia-pega-textos-propios_1_9007362.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">obtuvo un doctorado 'cum laude' con una tesis plagada de &ldquo;copia y pega&rdquo; de textos ajenos y propios</a>. En ese sentido, Escolar sugiere que dar el paso hacia un juicio podr&iacute;a no interesar al propio Iglesias, ya que obligar&iacute;a a un tribunal a pronunciarse sobre el fondo del asunto y podr&iacute;a concluir que los hechos est&aacute;n &ldquo;contrastados y son veraces&rdquo;. En cualquier caso, ha aseverado que <a href="https://www.eldiario.es/escolar/julio-iglesias-demanda-defender_132_13038076.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el medio no piensa rectificar</a>: no habr&aacute; acuerdo en la conciliaci&oacute;n y est&aacute;n dispuestos a llegar hasta el final si la v&iacute;a penal se materializa.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Marivent: el palacio que deb&iacute;a ser de la ciudadan&iacute;a</strong> </h2><p class="article-text">
        Acto seguido, otro de los intervinientes ha preguntado sobre el hecho de que el Govern prevea destinar cerca de <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/contratos-fragmentados-fondos-publicos-500-000-euros-reformar-marivent-palacio-expoliado_1_13138305.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">500.000 euros p&uacute;blicos a la reforma del Palacio de Marivent</a>, la residencia veraniega de los reyes que&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/ve-luz-escritura-oculta-marivent-heredero-renuncio-palacio-casa-real-justifica-veraneo-isla_1_10215681.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">hab&iacute;a de convertirse en espacio abierto a la ciudadan&iacute;a&nbsp;</a>y acab&oacute; consolid&aacute;ndose como enclave institucional de acceso restringido. Galv&iacute;n ha situado el debate en el centro de una cr&iacute;tica m&aacute;s amplia a las prioridades del Ejecutivo de Marga Prohens (PP), &ldquo;condicionado por la extrema derecha&rdquo;. &ldquo;No es solo el gasto en Marivent. Son las <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/bajada-impuestos-pp-vox-grandes-herederos-deja-agujero-280-millones-euros-balears_1_12685224.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">rebajas fiscales a los m&aacute;s ricos </a>y tambi&eacute;n el <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/promotora-amenaza-echar-casa-mari-antonio-decenas-personas-mallorca-honrados_1_12951059.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">problema de la vivienda</a>: en vez de ayudar a que la gente con menos recursos y especialmente a la gente joven, nos preocupamos m&aacute;s por el hecho de que los ricos tengan que pagar menos&rdquo;, ha afirmado, advirtiendo de que esa din&aacute;mica acaba repercutiendo en la financiaci&oacute;n de los servicios p&uacute;blicos: &ldquo;Despu&eacute;s tendremos que recordar que no tenemos dinero suficiente para poder pagar los servicios p&uacute;blicos. Es la pescadilla que se muerde la cola&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e666cb01-f9d7-46ad-bd88-5eae7cf8facb_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e666cb01-f9d7-46ad-bd88-5eae7cf8facb_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e666cb01-f9d7-46ad-bd88-5eae7cf8facb_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e666cb01-f9d7-46ad-bd88-5eae7cf8facb_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e666cb01-f9d7-46ad-bd88-5eae7cf8facb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e666cb01-f9d7-46ad-bd88-5eae7cf8facb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e666cb01-f9d7-46ad-bd88-5eae7cf8facb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Angy Galvín: &quot;Cuando no dependes de un anunciante o éste no es tu principal fuente de ingresos, puedes hacer un periodismo muchísimo más honesto&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Angy Galvín: &quot;Cuando no dependes de un anunciante o éste no es tu principal fuente de ingresos, puedes hacer un periodismo muchísimo más honesto&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La directora de elDiario.es en Balears record&oacute; adem&aacute;s el trabajo period&iacute;stico de elDiario.es que ha documentado &ldquo;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/ve-luz-escritura-oculta-marivent-heredero-renuncio-palacio-casa-real-justifica-veraneo-isla_1_10215681.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">c&oacute;mo se produjo el expolio del Palacio de Marivent al pueblo de Mallorca</a>&rdquo; y c&oacute;mo un espacio que deb&iacute;a tener un uso p&uacute;blico ha quedado reservado &ldquo;para el uso y disfrute de la familia real&rdquo;. A partir de ah&iacute;, ha ampliado la cr&iacute;tica a otras medidas recientes, como la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-vox-derogan-ley-balear-memoria-historica-evocan-asesinados-hordas-rojas_1_13055051.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">derogaci&oacute;n de la ley balear de memoria democr&aacute;tica</a>, que ha considerado &ldquo;un retroceso significativo&rdquo; respecto a consensos alcanzados en legislaturas anteriores, recordando que un reportaje de este peri&oacute;dico sobre las <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/nietas-invisibilizadas-viudas-guerra-civil-abuela-quedo-sola-ropa-luto-le-dejaron-traer_1_11338099.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">invisibilizadas viudas republicanas de la guerra civil</a> mereci&oacute; el <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/delegacion-balear-eldiario-gana-premios-apib-fotografia-marcelo-sastre-reportaje-esther-ballesteros_1_13057906.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">reciente reconocimiento por parte de la Asociaci&oacute;n de Periodistas de las Illes Balears</a> (APIB). En conjunto, ha dibujado un escenario en el que, seg&uacute;n defiende, se est&aacute;n deshaciendo avances mientras se agravan problemas estructurales como el acceso a la vivienda.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f63b7321-7023-41b1-8d4b-d5c967e1c9f0_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f63b7321-7023-41b1-8d4b-d5c967e1c9f0_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f63b7321-7023-41b1-8d4b-d5c967e1c9f0_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f63b7321-7023-41b1-8d4b-d5c967e1c9f0_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f63b7321-7023-41b1-8d4b-d5c967e1c9f0_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f63b7321-7023-41b1-8d4b-d5c967e1c9f0_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f63b7321-7023-41b1-8d4b-d5c967e1c9f0_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Ignacio Escolar: &quot;Tenemos que ser fieles a unos principios, no a unas siglas. La única manera de combatir esa polarización es no jugando a ese juego donde solo cuentas media realidad&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Ignacio Escolar: &quot;Tenemos que ser fieles a unos principios, no a unas siglas. La única manera de combatir esa polarización es no jugando a ese juego donde solo cuentas media realidad&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El debate con el p&uacute;blico tambi&eacute;n ha abarcado otra de las grandes tensiones del oficio: qu&eacute; cubrir y qu&eacute; ignorar en un contexto de sobreexposici&oacute;n medi&aacute;tica. Sobre figuras como<a href="https://www.eldiario.es/temas/donald-trump/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> Donald Trump</a>, Escolar ha sido claro: &ldquo;Nos guste o no guste, es la persona m&aacute;s poderosa del mundo ahora mismo y desde su comunidad se toman medidas que afectan a nuestra vida diaria. La gasolina, la seguridad en el mundo, los muertos en algunos pa&iacute;ses... No podemos permitirnos ignorarlo, no debemos. Nuestro trabajo, precisamente, es contar todo eso e intentar ponerlo en contexto&rdquo;. En esta l&iacute;nea, ha se&ntilde;alado que entiende la &ldquo;sensaci&oacute;n de mucha gente que dice: 'No quiero saber m&aacute;s de este se&ntilde;or'&rdquo;. &ldquo;Si pudiera me lo quitaba de la dieta informativa porque es t&oacute;xico. Nosotros no estamos en ese debate de si hay que sacar cada tonter&iacute;a que dice, pero algunas cosas s&iacute; las tenemos que que cubrir&rdquo;, a&ntilde;ade.
    </p><p class="article-text">
        En el evento tambi&eacute;n hubo espacio para abordar su papel en las tertulias televisivas, a las que Escolar ha asegurado que contin&uacute;a yendo porque permiten dar mayor visibilidad al peri&oacute;dico: &ldquo;El diario lo fundamos un grupo de periodistas con nuestros ahorros; no ten&iacute;amos dinero para una campa&ntilde;a de publicidad, no pod&iacute;amos darnos a conocer. La manera de la que mucha gente nos conoci&oacute; fue precisamente a trav&eacute;s de los programas de televisi&oacute;n y de radio. Lo hago como algo necesario para mi peri&oacute;dico&rdquo;, ha confesado, admitiendo a continuaci&oacute;n que en las tertulias no puede &ldquo;poner las reglas de juego&rdquo;: &ldquo;Yo no decido de qu&eacute; se va a hablar, aunque s&iacute; ha habido personas con las que me he negado a aceptar a ir. En una tertulia s&iacute; que puedo garantizar que todo lo que digo es lo que quiero decir, pero no el tema de conversaci&oacute;n&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3a8c5561-04e1-4f80-b03d-7285789396ea_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3a8c5561-04e1-4f80-b03d-7285789396ea_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3a8c5561-04e1-4f80-b03d-7285789396ea_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3a8c5561-04e1-4f80-b03d-7285789396ea_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3a8c5561-04e1-4f80-b03d-7285789396ea_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3a8c5561-04e1-4f80-b03d-7285789396ea_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3a8c5561-04e1-4f80-b03d-7285789396ea_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Nicolás Ribas y Ángela Torres (en el centro), dos de los periodistas colaboradores de elDiario.es en Balears"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Nicolás Ribas y Ángela Torres (en el centro), dos de los periodistas colaboradores de elDiario.es en Balears                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Yo no decido de qué se va a hablar en una tertulia, aunque sí ha habido personas con las que me he negado a aceptar a ir. En una tertulia sí que puedo garantizar que todo lo que digo es lo que quiero decir, pero no el tema de conversación</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Ignacio Escolar</span>
                                        <span>—</span> Director de elDiario.es
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En este sentido tambi&eacute;n ha aludido al &ldquo;amplio rango&rdquo; de periodistas que participan en tertulias: &ldquo;Hay mucha diferencia entre los que manejamos informaci&oacute;n de primera mano y quienes no manejan el mismo tipo de detalles&rdquo;. &ldquo;Nosotros trabajamos en un peri&oacute;dico que tiene fuente directa de casi todo, y si no la tengo yo, directamente la tiene mi equipo, con lo cual [en las tertulias] manejo una informaci&oacute;n mucho mayor y eso acaba siendo a veces frustrante&rdquo;, afirma.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/099c193e-5826-4926-b028-06aff07394db_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/099c193e-5826-4926-b028-06aff07394db_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/099c193e-5826-4926-b028-06aff07394db_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/099c193e-5826-4926-b028-06aff07394db_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/099c193e-5826-4926-b028-06aff07394db_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/099c193e-5826-4926-b028-06aff07394db_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/099c193e-5826-4926-b028-06aff07394db_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Uno de los momentos del evento"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Uno de los momentos del evento                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Aina Frau: memoria, miedo y vocaci&oacute;n</strong></h2><p class="article-text">
        La segunda parte del encuentro ha camiado de tono para adentrarse en la trayectoria de la actriz mallorquina Aina Frau. Entrevistada por el periodista Alejandro Alcolea, colaborador de este medio, su relato ha arrancado en la dictadura, cuando estudiar teatro implicaba riesgos cotidianos: &ldquo;Nos junt&aacute;bamos&hellip; y ven&iacute;a la polic&iacute;a y nos dec&iacute;a 'disp&eacute;rsense', y nos dispers&aacute;bamos muertos de miedo&rdquo;, ha recordado sobre aquellos a&ntilde;os de formaci&oacute;n en Madrid. 
    </p><p class="article-text">
        Ese miedo, ha explicado, no desapareci&oacute; de golpe con el final del franquismo, sino que sigui&oacute; marcando momentos clave de la Transici&oacute;n, como el asesinato de los abogados de Atocha: &ldquo;Ten&iacute;amos miedo de que desde el palco nos ametrallaran. Esa sensaci&oacute;n la recuerdo perfectamente&rdquo;. A partir de esa experiencia, ha reinvidicado la importancia de transmitir esa memoria a las nuevas generaciones: &ldquo;Ojal&aacute; fuera capaz de explicar lo que era no tener libertad&hellip; Nos &iacute;bamos muertos de miedo&rdquo;. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/25365feb-559f-4c95-9ef4-f92d6e8b75fe_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/25365feb-559f-4c95-9ef4-f92d6e8b75fe_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/25365feb-559f-4c95-9ef4-f92d6e8b75fe_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/25365feb-559f-4c95-9ef4-f92d6e8b75fe_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/25365feb-559f-4c95-9ef4-f92d6e8b75fe_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/25365feb-559f-4c95-9ef4-f92d6e8b75fe_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/25365feb-559f-4c95-9ef4-f92d6e8b75fe_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Alejandro Alcolea y Aina Frau, durante la entrevista"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Alejandro Alcolea y Aina Frau, durante la entrevista                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Su vocaci&oacute;n art&iacute;stica, sin embargo, no naci&oacute; solo del impulso creativo, sino tambi&eacute;n de una conciencia social que ha empezado a forjarse en la infancia. Criada en una familia burguesa, ha pasado por un colegio religioso donde, seg&uacute;n ha relatado, se escenificaban desigualdades que le dejaron una huella profunda. &ldquo;Hab&iacute;a pobres y ricas&hellip; y nos hac&iacute;an coger un bollo y un chocolate y d&aacute;rselo a las otras&rdquo;, ha explicado, una pr&aacute;ctica que vivi&oacute; como una forma de humillaci&oacute;n: &ldquo;No entend&iacute;a por qu&eacute; hab&iacute;a que humillar de esa manera&hellip; eso me ayud&oacute; a cambiar de manera de pensar&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        Esa mirada cr&iacute;tica atraves&oacute; despu&eacute;s toda su carrera, en la que defendi&oacute; el teatro como herramienta de reflexi&oacute;n colectiva: &ldquo;El trabajo del actor era hacer que el pueblo viera lo que era la sociedad sobre el escenario&rdquo;. Ya en el tramo final de la conversaci&oacute;n ha lanzado una cr&iacute;tica directa a la industria cultural por la falta de papeles para mujeres mayores: &ldquo;A partir de los 60 no se escribe para personas: los hombres son galanes hasta los 60, pero una mujer ya no es nada&rdquo;. A sus 81 a&ntilde;os, sin embargo, ha reivindicado una vida coherente con su vocaci&oacute;n: &ldquo;He vivido de lo que yo quer&iacute;a y eso es un regalo&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e36f913f-bf6a-45db-8fea-b39e3d2ee09e_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e36f913f-bf6a-45db-8fea-b39e3d2ee09e_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e36f913f-bf6a-45db-8fea-b39e3d2ee09e_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e36f913f-bf6a-45db-8fea-b39e3d2ee09e_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e36f913f-bf6a-45db-8fea-b39e3d2ee09e_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e36f913f-bf6a-45db-8fea-b39e3d2ee09e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e36f913f-bf6a-45db-8fea-b39e3d2ee09e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Los exmagistrados José Castro y Juan Pedro Yllanes, presentes en el evento"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Los exmagistrados José Castro y Juan Pedro Yllanes, presentes en el evento                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Dos conversaciones, un mismo hilo</strong></h2><p class="article-text">
        El encuentro ha dejado dos retratos complementarios: el de un periodismo que busca sostener su independencia frente a las presiones econ&oacute;micas y pol&iacute;ticas y el de una actriz que atraves&oacute; dictadura, transici&oacute;n y democracia defendiendo su oficio. En ambos casos, la misma idea de fondo: que la libertad -de informar, de pensar, de crear- nunca es gratuita, pero sigue siendo el eje sobre el que se construye todo lo dem&aacute;s. En el fondo, tanto las palabras de los periodistas como las de Aina Frau apuntaban a una misma tensi&oacute;n: la de resistir. Resistir a la polarizaci&oacute;n que empuja a elegir bando antes que a buscar la verdad. Resistir a las inercias de una industria cultural que invisibiliza a quienes no encajan en sus moldes. Resistir, tambi&eacute;n, al olvido, a esa tentaci&oacute;n de dar por superadas etapas -como la dictadura- cuyas huellas siguen presentes.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/327eebfe-a225-4b68-9621-7eafb6346057_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/327eebfe-a225-4b68-9621-7eafb6346057_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/327eebfe-a225-4b68-9621-7eafb6346057_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/327eebfe-a225-4b68-9621-7eafb6346057_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/327eebfe-a225-4b68-9621-7eafb6346057_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/327eebfe-a225-4b68-9621-7eafb6346057_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/327eebfe-a225-4b68-9621-7eafb6346057_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Ignacio Escolar conversa con los asistentes una vez finalizado el acto"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Ignacio Escolar conversa con los asistentes una vez finalizado el acto                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El di&aacute;logo ha dejado tambi&eacute;n una idea inc&oacute;moda, pero necesaria: que la independencia, ya sea en el periodismo o en el arte, tiene un coste. En el caso de los medios, implica renunciar a determinadas dependencias econ&oacute;micas; en el del teatro, asumir trayectorias marcadas por la precariedad, el riesgo o la incomprensi&oacute;n. Como se ha puesto sobre la mesa durante el evento, es precisamente ese coste el que dota de sentido a ambos oficios.
    </p><p class="article-text">
        En Palma, ante un p&uacute;blico implicado y participativo, ese mensaje no ha sonado abstracto. Las preguntas, las dudas y los debates que se han abierto durante la tarde han reflejado una preocupaci&oacute;n compartida por el estado del debate p&uacute;blico, por el papel de los medios y por la memoria. No ha sido solo una conversaci&oacute;n, sino un espacio de intercambio en el que el p&uacute;blico tambi&eacute;n form&oacute; parte activa. Tras el acto, los asistentes han podido intercambiar de forma m&aacute;s distendida unas palabras con Escolar y el resto del equipo de elDiario.es. Entre saludos, comentarios y reflexiones todav&iacute;a en caliente, el encuentro se fue diluyendo poco a poco mientras se degustaban unas ensaimadas de la emprea Samimada.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/periodismo-memoria-resistencia-bovedas-eldiario-reune-palma-socios-socias_1_13156040.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 20 Apr 2026 13:11:29 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/41baecfa-96ea-42f6-aee7-1f8ee19c0d82_16-9-discover-aspect-ratio_default_1141192.jpg" length="4507043" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/41baecfa-96ea-42f6-aee7-1f8ee19c0d82_16-9-discover-aspect-ratio_default_1141192.jpg" type="image/jpeg" fileSize="4507043" width="4000" height="2250"/>
      <media:title><![CDATA[Periodismo, memoria y resistencia bajo las bóvedas: elDiario.es reúne en Palma a sus socios y socias]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/41baecfa-96ea-42f6-aee7-1f8ee19c0d82_16-9-discover-aspect-ratio_default_1141192.jpg" width="4000" height="2250"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Mallorca,Palma,elDiario.es]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La Justicia da la razón a la escuela católica y tumba parte del currículo educativo balear por "diluir" la religión como materia]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/justicia-da-razon-escuelas-catolicas-tumba-parte-curriculo-educativo-balear-diluir-religion-asignatura_1_13156551.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/11780dda-04b5-406f-9d65-9505f9908766_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La Justicia da la razón a la escuela católica y tumba parte del currículo educativo balear por &quot;diluir&quot; la religión como materia"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La resolución, dictada por el Tribunal Superior de Justicia de Balears, delimita el margen autonómico en materia educativa: las Comunidades pueden ajustar su currículo, pero no desdibujar una asignatura que la ley estatal obliga a mantener como asignatura real</p><p class="subtitle">El Gobierno de Moreno aumenta las clases de Religión en Infantil rescatando una orden ministerial de hace 30 años
</p></div><p class="article-text">
        El Tribunal Superior de Justicia de Balears (TSJIB) ha anulado parcialmente el curr&iacute;culo de Educaci&oacute;n Primaria aprobado por el anterior Govern de izquierdas. Aunque aquel texto ha sido sustituido por nuevas normativas, la sentencia fija un l&iacute;mite claro al margen auton&oacute;mico: la asignatura de religi&oacute;n debe mantenerse como materia integrada en el curr&iacute;culo conforme a la normativa estatal. 
    </p><p class="article-text">
        El fallo, que estima parcialmente el recurso presentado por Escuela Cat&oacute;lica y los obispados de Mallorca, Menorca y Eivissa, invalida el art&iacute;culo 8 del decreto curricular -que no inclu&iacute;a la religi&oacute;n entre la relaci&oacute;n de materias a cursar en la etapa de Primaria, quedando aquella regulada en una disposici&oacute;n adicional- y fuerza a la Administraci&oacute;n a revisar c&oacute;mo se configura la asignatura en los centros educativos. La resoluci&oacute;n exige que su encaje normativo respete las condiciones fijadas por la legislaci&oacute;n b&aacute;sica, lo que puede tener efectos en su organizaci&oacute;n dentro del horario escolar o en su tratamiento como asignatura.
    </p><p class="article-text">
        Con todo, Escuela Cat&oacute;lica ha anunciado que nuevas impugnaciones contra los textos educativos impulsados por el actual Ejecutivo del PP, al considerar que las modificaciones introducidas contin&uacute;an sin ajustarse plenamente a la legislaci&oacute;n vigente, tal como se&ntilde;ala en un comunicado.
    </p><p class="article-text">
        La<a href="https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/opinion/nueva-ley-educacion-competencias-religion_129_9194705.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> Ley Org&aacute;nica de Educaci&oacute;n </a>(LOE) establece que la asignatura de religi&oacute;n debe ofertarse obligatoriamente en los centros y ser de elecci&oacute;n voluntaria para el alumnado, en desarrollo del derecho de los padres a que sus hijos reciban formaci&oacute;n religiosa conforme a sus convicciones. Este marco se apoya, en el caso de la religi&oacute;n cat&oacute;lica, en el Acuerdo entre el Estado espa&ntilde;ol y la Santa Sede de 1979, y se extiende a otras confesiones -como la isl&aacute;mica, la jud&iacute;a o la evang&eacute;lica- a trav&eacute;s de otros acuerdos. En todos los casos, la Administraci&oacute;n educativa est&aacute; obligada a facilitar su ense&ntilde;anza cuando exista demanda suficiente, lo que refuerza el car&aacute;cter garantizado -aunque no obligatorio- de estas materias dentro del sistema educativo.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un precedente reciente en Secundaria</strong></h2><p class="article-text">
        En Balears, la resoluci&oacute;n del TSJIB no es un hecho aislado. Llega despu&eacute;s de que la misma Sala ya cuestionara el curr&iacute;culo de Secundaria balear por motivos similares. En aquella sentencia, dictada en abril de 2025, la m&aacute;xima instancia judicial de las islas conclu&iacute;a que la asignatura hab&iacute;a quedado fuera del curr&iacute;culo real: aunque el texto la mencionaba en una disposici&oacute;n adicional, no la inclu&iacute;a entre las materias que el alumnado pod&iacute;a cursar. 
    </p><p class="article-text">
        Para los magistrados, no se trata de un detalle t&eacute;cnico, sino de una vulneraci&oacute;n del marco legal. La Ley Org&aacute;nica de Educaci&oacute;n (LOE), en su redacci&oacute;n vigente tras la LOMLOE, establece que la religi&oacute;n debe incluirse como &aacute;rea o materia, ser de oferta obligatoria para los centros y de car&aacute;cter voluntario para el alumnado. Esta previsi&oacute;n se remite, adem&aacute;s, al Acuerdo entre el Estado espa&ntilde;ol y la Santa Sede de 1979, que exige que la asignatura se imparta en condiciones equiparables al resto de disciplinas fundamentales.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La doctrina del Supremo y el Constitucional</strong></h2><p class="article-text">
        La sentencia del TSJIB se apoya en varias resoluciones del Tribunal Supremo en las que avala el modelo educativo derivado de la LOMLOE, estableciendo que la asignatura de religi&oacute;n debe ofertarse obligatoriamente como materia, aunque su elecci&oacute;n sea voluntaria y sin necesidad de una alternativa evaluable. En la misma l&iacute;nea, el Tribunal Constitucional, en su sentencia 34/2023, confirm&oacute; la constitucionalidad del sistema actual y subray&oacute; que el marco legal garantiza tanto el derecho de las familias a la formaci&oacute;n religiosa como el car&aacute;cter no obligatorio de la asignatura. Esta jurisprudencia fija un equilibrio claro: permite a las administraciones educativas modular el tratamiento de la religi&oacute;n, pero no hasta el punto de eliminarla o vaciarla de su condici&oacute;n de materia dentro del curr&iacute;culo.
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n el TSJIB, el decreto balear incumpl&iacute;a estos requisitos al no integrarla como materia propiamente dicha, sino relegarla a una regulaci&oacute;n secundaria que no garantiza su estatus acad&eacute;mico. Aunque la sentencia se centra en un punto concreto del decreto, el conflicto es de fondo. Las entidades religiosas sostienen que la Administraci&oacute;n ha tratado de reducir el peso de la asignatura en el sistema educativo, mientras que el Govern defend&iacute;a que el decreto no exclu&iacute;a en ning&uacute;n caso la ense&ntilde;anza de la religi&oacute;n del sistema educativo. No en vano, la asignatura s&iacute; estaba contemplada en la norma a trav&eacute;s de su inclusi&oacute;n en una disposici&oacute;n adicional -la cuarta-, en la que se regulaba su oferta y se preve&iacute;a, adem&aacute;s, una <a href="https://www.eldiario.es/opinion/tribuna-abierta/alternativa-religion_129_9164151.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">actividad alternativa </a>para el alumnado que no optara por cursarla.
    </p><p class="article-text">
        En esa l&iacute;nea, la Administraci&oacute;n auton&oacute;mica alegaba que la regulaci&oacute;n impugnada no solo respetaba la legislaci&oacute;n estatal, sino que pr&aacute;cticamente la reproduc&iacute;a. En concreto, defend&iacute;a que el decreto se ajustaba tanto a la LOE como al Real Decreto 217/2022, que fija las ense&ntilde;anzas m&iacute;nimas de la ESO, incluyendo el modelo de oferta obligatoria de la asignatura y la organizaci&oacute;n de una atenci&oacute;n educativa alternativa. El Ejecutivo tambi&eacute;n argumentaba que el dise&ntilde;o del curr&iacute;culo garantizaba el cumplimiento de la doctrina del Tribunal Supremo, al establecer que el alumnado deb&iacute;a cursar obligatoriamente una de las dos opciones: Religi&oacute;n o atenci&oacute;n educativa. De este modo, seg&uacute;n el Govern, se evitaba cualquier situaci&oacute;n de discriminaci&oacute;n y se aseguraba el equilibrio entre quienes eleg&iacute;an la asignatura y quienes no.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El Govern defiende su modelo</strong></h2><p class="article-text">
        Adem&aacute;s, el Ejecutivo auton&oacute;mico defend&iacute;a que el modelo adoptado respetaba los principios de igualdad y seguridad jur&iacute;dica, al alinearse con resoluciones previas y con la normativa b&aacute;sica estatal. En este sentido, invoc&oacute; la necesidad de mantener una interpretaci&oacute;n coherente con otros pronunciamientos judiciales y con el marco educativo vigente, insistiendo en que el decreto no vaciaba de contenido la asignatura, sino que la integraba conforme a los criterios establecidos por la legislaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        El TSJIB rechaza de forma clara la tesis del Govern y considera insuficiente que la Religi&oacute;n aparezca &uacute;nicamente en una disposici&oacute;n adicional. Para los magistrados, esa forma de regulaci&oacute;n no garantiza que la asignatura tenga el estatus de materia dentro del curr&iacute;culo, tal y como exige la legislaci&oacute;n estatal. La sentencia subraya que no basta con reconocer formalmente su existencia: debe figurar de manera expresa entre las asignaturas que el alumnado puede cursar.
    </p><p class="article-text">
        Lejos de ser un caso aislado, el conflicto en Balears se inscribe en una oleada de litigios en distintas comunidades aut&oacute;nomas sobre el encaje de la asignatura de religi&oacute;n en el sistema educativo tras la LOMLOE. En territorios como Catalunya, Cantabria o Asturias, los tribunales han avalado modelos que reducen su peso acad&eacute;mico -por ejemplo, evitando que compute en determinados procesos o estableciendo alternativas no evaluables-, al considerar que no vulneran la normativa estatal siempre que la materia siga existiendo como tal dentro del curr&iacute;culo. 
    </p><p class="article-text">
        La diferencia en el caso balear, seg&uacute;n el TSJIB, es cualitativa: no se trata solo de una reducci&oacute;n de su relevancia, sino de una configuraci&oacute;n que la deja sin encaje real como asignatura. Al no figurar en el listado de materias que el alumnado puede cursar, la religi&oacute;n queda, en la pr&aacute;ctica, fuera del sistema de asignaturas, lo que -a juicio del tribunal- desborda el margen auton&oacute;mico y vulnera la obligaci&oacute;n legal de incluirla como &aacute;rea en condiciones equiparables al resto. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/justicia-da-razon-escuelas-catolicas-tumba-parte-curriculo-educativo-balear-diluir-religion-asignatura_1_13156551.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 20 Apr 2026 12:57:20 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/11780dda-04b5-406f-9d65-9505f9908766_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="543673" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/11780dda-04b5-406f-9d65-9505f9908766_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="543673" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La Justicia da la razón a la escuela católica y tumba parte del currículo educativo balear por "diluir" la religión como materia]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/11780dda-04b5-406f-9d65-9505f9908766_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Religión,Educación primaria,Educación secundaria,Currículum,Educación pública,Escuelas públicas,Islas Baleares,Lomce,Educación,Enseñanza,Tribunales]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El repartiment de creuers d'Eivissa per a evitar col·lapses: “El problema no és només el vaixell, sinó l'acumulació sobre l'illa”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/repartiment-creuers-d-eivissa-per-evitar-col-lapses-problema-no-nomes-vaixell-l-acumulacio-l-illa_1_13152766.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/ac2a38e5-2ace-4a10-9b8e-dc94a34a0e5a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El repartiment de creuers d&#039;Eivissa per a evitar col·lapses: “El problema no és només el vaixell, sinó l&#039;acumulació sobre l&#039;illa”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L'Autoritat Portuària de Balears ha realitzat una nova planificació en la zona portuària d'Eivissa per a controlar la saturació dels serveis de transport i de la ciutat mentre avança el colossal pla de transformació en el port de Palma</p><p class="subtitle">Eivissa i Menorca reben més visitants que abans de la pandèmia</p></div><p class="article-text">
        A les deu del mat&iacute;, un degoteig constant de turistes comen&ccedil;a a baixar del creuer Wind Star en el port de Palma. En tot just uns minuts, prop de 200 passatgers es dispersen per la ciutat despr&eacute;s d'atracar en l'ampliaci&oacute; de Ponent Nord, operativa des de fa mig any. &Eacute;s una escena quotidiana en temporada alta: arribades concentrades, visites r&agrave;pides i una ciutat que absorbeix, en poques hores, l'impacte d'un turisme que no pernocta a l'illa. S'acosten amb abillament senzill i delator cap a la Seu: ulleres de sol, gorra o barret i, m&eacute;s que c&agrave;mera de fotos, un <em>smartphone</em> que serveix per a capturar qualsevol monument que es posi pel mig.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Fa uns anys vam anar a M&agrave;laga i des d&rsquo;all&agrave; vam fer una ruta en cotxe pels pobles blancs, per&ograve; aix&iacute; &eacute;s molt m&eacute;s f&agrave;cil&rdquo;, explica Jos&eacute; Luis, xil&egrave;, que recorre el Mediterrani amb la seva dona. En aquest viatge han passat per enclavaments com Ronda, Fuengirola, Val&egrave;ncia, Barcelona o Cartagena, a m&eacute;s de fer escala a l&rsquo;antiga ciutat internacional de T&agrave;nger. El recorregut continuar&agrave; fora del vaixell: despr&eacute;s de tornar a la ciutat comtal, volaran a Casablanca per iniciar una ruta pel Marroc amb parades a Chefchaouen, Fes i Marr&agrave;queix.
    </p><p class="article-text">
        La l&ograve;gica del viatge &eacute;s la de tots els creuers que solquen les aig&uuml;es mediterr&agrave;nies, especialment a partir d&rsquo;aquestes dates: veure molt en poc temps i amb poc o gens d&rsquo;equipatge. &ldquo;&Eacute;s m&eacute;s c&ograve;mode perqu&egrave; no has d&rsquo;anar movent les maletes&rdquo;. Al principi, el pla de Jos&eacute; Luis i Rosa Mar&iacute;a era nom&eacute;s viatjar a Espanya, per&ograve; finalment van decidir allargar l&rsquo;aventura pel pa&iacute;s ve&iacute;. En total, tres setmanes d&rsquo;unes heterog&egrave;nies vacances abans de posar rumb a Xile.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1df17ef9-7edf-4083-be32-1f918a7eea96_16-9-aspect-ratio_50p_1141070.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1df17ef9-7edf-4083-be32-1f918a7eea96_16-9-aspect-ratio_50p_1141070.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1df17ef9-7edf-4083-be32-1f918a7eea96_16-9-aspect-ratio_75p_1141070.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1df17ef9-7edf-4083-be32-1f918a7eea96_16-9-aspect-ratio_75p_1141070.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1df17ef9-7edf-4083-be32-1f918a7eea96_16-9-aspect-ratio_default_1141070.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1df17ef9-7edf-4083-be32-1f918a7eea96_16-9-aspect-ratio_default_1141070.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1df17ef9-7edf-4083-be32-1f918a7eea96_16-9-aspect-ratio_default_1141070.jpg"
                    alt="Rosa María i José María, de Xile, en el seu pas per Mallorca durant un viatge en creuer per Espanya i el Marroc"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Rosa María i José María, de Xile, en el seu pas per Mallorca durant un viatge en creuer per Espanya i el Marroc                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        No nom&eacute;s a Palma, sin&oacute; al conjunt de les Balears, l&rsquo;arribada de creuers concentra en poques hores milers de visitants en destinacions ja sotmeses a una forta pressi&oacute; en temporada alta. A Eivissa, aquest estiu s&rsquo;espera que arribin a coincidir, en alguns dies, fins a tres vaixells de gran envergadura, segons informacions de l&rsquo;autoritat portu&agrave;ria balear.
    </p><p class="article-text">
        Per&ograve; la mateixa idea de comoditat i d&rsquo;acc&eacute;s r&agrave;pid a diferents destinacions no nom&eacute;s la tenen els turistes atrets per l&rsquo;atractiu de l&rsquo;arxip&egrave;lag. Tamb&eacute; passa a la inversa: ciutadans que pateixen el problema veuen de vegades en els creuers una possibilitat d&rsquo;impuls per al comer&ccedil; local palmes&agrave; i trien ells mateixos aquesta experi&egrave;ncia en altres destinacions.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Nosaltres &mdash;de Mallorca&mdash; hem triat moltes vegades aquest tipus de viatge i ens ha semblat una bona experi&egrave;ncia&rdquo;, valora Maria Ant&ograve;nia Riera, de 61 anys, a elDiario.es. El seu marit, des de fa anys, t&eacute; aerof&ograve;bia, per la qual cosa &eacute;s una alternativa de viatge que els permet visitar molts llocs sense haver de fer la pallissa de conduir llargues dist&agrave;ncies.
    </p><p class="article-text">
        El model de turisme respon a una din&agrave;mica m&eacute;s &agrave;mplia. Guillermo Inacio, un altre viatger habitual amb formaci&oacute; en Relacions Internacionals, situa els creuers dins de les expressions m&eacute;s intenses del turisme global: permeten visitar diversos destins en poc temps, per&ograve; concentren en poques hores grans volums de persones en llocs ja molt demandats. Roma, Marsella, Ven&egrave;cia o Dubrovnik en s&oacute;n alguns exemples.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Infraestructures colossals per atracar</strong></h2><p class="article-text">
        Mentre els ocupants del Wind Star descobreixen els tresors arquitect&ograve;nics de Palma fins a les 16 hores &mdash;el vaixell t&eacute; previst partir cap a la costa catalana a les 17 hores&mdash;, el creuer romandr&agrave; amarrat al port de Palma. Durant les maniobres, l&rsquo;atracada o l&rsquo;estada, els vaixells generen emissions d&rsquo;&ograve;xids de nitrogen (NOx), &ograve;xids de sofre (SOx), part&iacute;cules fines i CO&#8322;, contribuint a la contaminaci&oacute; en entorns portuaris.
    </p><p class="article-text">
        Ho fan, a m&eacute;s, en un context en qu&egrave; la zona portu&agrave;ria desperta inter&egrave;s entre m&eacute;s de quaranta empreses internacionals, nacionals i locals &mdash;42 s&rsquo;han presentat al concurs convocat per l&rsquo;Autoritat Portu&agrave;ria de Balears (APB)&mdash; per redactar un important pla de transformaci&oacute;: el Pla Mestre d&rsquo;integraci&oacute; port-ciutat, que establir&agrave; les bases de la reordenaci&oacute; del recinte portuari en les pr&ograve;ximes d&egrave;cades.
    </p><p class="article-text">
        El proc&eacute;s de licitaci&oacute; s&rsquo;articular&agrave; en dues fases: en la primera &mdash;amb un termini m&agrave;xim de tres mesos&mdash;, l&rsquo;APB seleccionar&agrave; un m&agrave;xim de cinc equips entre les tretze candidatures presentades. En la segona fase, els equips seleccionats hauran d&rsquo;elaborar un avantprojecte t&egrave;cnic i econ&ograve;mic en qu&egrave; plantegin diferents solucions per a la reorganitzaci&oacute; del port.
    </p><p class="article-text">
        El projecte forma part de les iniciatives impulsades per l&rsquo;entitat per redefinir la relaci&oacute; entre el port i la ciutat i preveu la reordenaci&oacute; d&rsquo;aproximadament 400.000 metres quadrats del recinte portuari. Mentrestant, a la ve&iuml;na Eivissa, el port de Vila, de menor mida, es prepara per rebre aquesta temporada un total de 205 escales de creuers amb una nova planificaci&oacute; que pret&eacute;n evitar els episodis de saturaci&oacute; derivats de la coincid&egrave;ncia de diversos vaixells. En quan al port de Palma espera aquest any 517 creuers i el de Alcudia, dos.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0cad38bd-0a52-4b96-a427-d387820032f1_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0cad38bd-0a52-4b96-a427-d387820032f1_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0cad38bd-0a52-4b96-a427-d387820032f1_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0cad38bd-0a52-4b96-a427-d387820032f1_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0cad38bd-0a52-4b96-a427-d387820032f1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0cad38bd-0a52-4b96-a427-d387820032f1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0cad38bd-0a52-4b96-a427-d387820032f1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Diverses persones fotografien Palma en la seva arribada a la capital."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Diverses persones fotografien Palma en la seva arribada a la capital.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>M&eacute;s de 3.000 creueristes alhora</strong></h2><p class="article-text">
        L'autoritat portu&agrave;ria ha establert un escalonament de les entrades per a evitar fluxos de m&eacute;s de 3.000 passatgers per hora, una mesura que busca garantir la mobilitat en l&rsquo;entorn portuari i reduir la pressi&oacute; sobre els serveis de transport. Ja que l&rsquo;arribada simult&agrave;nia de passatgers dels creuers es tradueix en una pressi&oacute; immediata sobre taxis, autobusos o el bus n&agrave;utic que connecta diferents zones del port. Des del sector del taxi, Toni Roig, president de la Federaci&oacute; Insular del Taxi d&rsquo;Eivissa i Formentera (FITIE), recorda, en ser preguntat per elDiario.es, que aquesta situaci&oacute; &eacute;s un problema recurrent a la ciutat d&rsquo;Eivissa. Una portaveu de la APB ha especificat a elDiario.es que &uacute;nicament hi haur&agrave; 14 dies en qu&egrave; coincidiran tres creuers i un, el 7 de juliol coincidiran quatre, si b&eacute; un aniria al moll adossat i tres d'ells s&oacute;n creuers de petit port.
    </p><p class="article-text">
        Roig explica que cada vegada que coincideixen diversos creuers es dispara la mobilitat i circular per les principals vies d&rsquo;acc&eacute;s a la ciutat o cap a la zona de Marina Botafoch &mdash;coneguda com la Milla d&rsquo;Or de la piti&uuml;sa&mdash; es complica. L&rsquo;any passat es va aplicar una mesura per escalonar els horaris d&rsquo;arribada i desc&agrave;rrega de passatgers, cosa que va permetre alleujar parcialment la situaci&oacute;. Tanmateix, el volum continua sent &ldquo;molt elevat&rdquo; i es concentra exageradament en el nucli urb&agrave; de Vila, molt limitat.
    </p><p class="article-text">
        A aix&ograve; s&rsquo;hi afegeix un efecte indirecte: l&rsquo;impacte en el servei en altres municipis, on es produeixen retards com a conseq&uuml;&egrave;ncia de la concentraci&oacute; de la demanda: &ldquo;Est&agrave; clar que tot el que sigui feina &eacute;s positiu, per&ograve; som una illa, el territori &eacute;s el que &eacute;s i patim una congesti&oacute; i una densitat de tr&agrave;nsit brutal&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">És clar que tot el que sigui treball és positiu, però som una illa, el territori és el que és i sofrim una congestió i una densitat de trànsit brutal</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Toni Roig</span>
                                        <span>—</span> President de la Federació Insular del Taxi d&#039;Eivissa i Formentera (FITIE)
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>El pla: arribades m&eacute;s escalonades</strong></h2><p class="article-text">
        Amb aquesta nova planificaci&oacute;, l&rsquo;autoritat portu&agrave;ria balear &mdash;ha explicat l&rsquo;entitat en un comunicat&mdash; busca evitar aquests pics de concentraci&oacute; i repartir l&rsquo;arribada de passatgers al llarg del dia. L&rsquo;objectiu &eacute;s reduir l&rsquo;impacte immediat que generen els desembarcaments simultanis i facilitar una circulaci&oacute; m&eacute;s fluida tant dins del port com en el seu entorn.
    </p><p class="article-text">
        Per a aix&ograve;, s&rsquo;ha establert que els creuers accedeixin a partir de les 11.30 hores &mdash;excepte excepcions autoritzades&mdash;, amb la intenci&oacute; de no coincidir amb els moments de major activitat de les l&iacute;nies regulars que connecten Eivissa amb altres punts de l&rsquo;arxip&egrave;lag i la pen&iacute;nsula. El tr&agrave;nsit de creuers continuar&agrave; concentrant-se al port de Botafoch &mdash;pantalans, dic i moll adossat&mdash;, mentre que la resta de molls continuar&agrave; destinat al transport regular.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/12976dc7-6ef3-4d28-a1be-6884b2c1d18f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/12976dc7-6ef3-4d28-a1be-6884b2c1d18f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/12976dc7-6ef3-4d28-a1be-6884b2c1d18f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/12976dc7-6ef3-4d28-a1be-6884b2c1d18f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/12976dc7-6ef3-4d28-a1be-6884b2c1d18f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/12976dc7-6ef3-4d28-a1be-6884b2c1d18f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/12976dc7-6ef3-4d28-a1be-6884b2c1d18f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un visitant observa la catedral de Palma durant la seva visita per la ciutat"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un visitant observa la catedral de Palma durant la seva visita per la ciutat                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La previsi&oacute; &eacute;s que, en la majoria de jornades, el port rebi un o dos creuers. La coincid&egrave;ncia de tres vaixells quedar&agrave; limitada a dies concrets i es gestionar&agrave; mitjan&ccedil;ant la distribuci&oacute; hor&agrave;ria de les arribades i l'&uacute;s de diferents punts d'atracada. Nom&eacute;s en casos excepcionals podria superar-se aquesta xifra, generalment quan algun dels vaixells &eacute;s de menor grand&agrave;ria o realitza escales en horaris diferenciats.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En la majoria de jornades, el port d&#039;Eivissa rebrà només un o dos creuers</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Des de l&rsquo;APB defensen que aquest sistema permet compatibilitzar l&rsquo;activitat tur&iacute;stica amb el funcionament del port i la mobilitat de la ciutat, en un context en qu&egrave; el tr&agrave;nsit de creuers ha anat guanyant pes a Eivissa en els darrers anys. La planificaci&oacute;, en qualsevol cas, &eacute;s flexible i es podr&agrave; ajustar en funci&oacute; de necessitats operatives o canvis en els itineraris de les navilieres, afegeixen.
    </p><p class="article-text">
        Els illencs, per la seva banda, posen en dubte la capacitat real de l&rsquo;illa per absorbir aquests volums. &ldquo;Encara que s&rsquo;adoptin mesures per reduir l&rsquo;impacte, el territori t&eacute; l&iacute;mits&rdquo;, diu Sandra, una resident. Al seu parer, l&rsquo;arribada de tres creuers simultanis &mdash;amb milers de visitants per hora&mdash; suposa una pressi&oacute; dif&iacute;cil d&rsquo;assumir en un context ja marcat per la saturaci&oacute; tur&iacute;stica i una escassetat h&iacute;drica preocupant que ha deixat aquests dies (quan els hotels es preparen per obrir i omplen les seves piscines) un centenar de ve&iuml;ns sense aigua, <a href="https://www.diariodeibiza.es/ibiza/2026/04/10/tres-hoteles-llenaban-piscinas-dejan-128950761.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">com va publicar Diario de Ibiza</a>.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c78155f1-3423-444d-a34f-237b7696767e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c78155f1-3423-444d-a34f-237b7696767e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c78155f1-3423-444d-a34f-237b7696767e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c78155f1-3423-444d-a34f-237b7696767e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c78155f1-3423-444d-a34f-237b7696767e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c78155f1-3423-444d-a34f-237b7696767e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c78155f1-3423-444d-a34f-237b7696767e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imatge d&#039;arxiu d&#039;un creuer a Palma"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imatge d&#039;arxiu d&#039;un creuer a Palma                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La pressi&oacute; territorial, al l&iacute;mit</strong></h2><p class="article-text">
        L&rsquo;Informe de Sostenibilitat de 2024 d&rsquo;Ibiza Preservation ja advertia que el tr&agrave;nsit per carretera, la demanda h&iacute;drica i els sistemes de depuraci&oacute; funcionen al l&iacute;mit durant la temporada alta, de manera que la incorporaci&oacute; de visitants d&rsquo;un sol dia afegeix una c&agrave;rrega addicional sobre infraestructures ja tensionades.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;A Eivissa necessitam parlar menys de com absorbir m&eacute;s pressi&oacute; i m&eacute;s de quins s&oacute;n els l&iacute;mits ecol&ograve;gics i territorials que no haur&iacute;em de continuar sobrepassant&rdquo;, assenyala davant elDiario.es la portaveu de l&rsquo;organitzaci&oacute; mediambiental, Inma Saranova.
    </p><p class="article-text">
        Entre aquests, preocupa l&rsquo;impacte sobre la biodiversitat marina, sobretot sobre la fauna, els h&agrave;bitats fr&agrave;gils i les &agrave;rees protegides. En un entorn com el d&rsquo;Eivissa, on el litoral i l&rsquo;ecosistema mar&iacute; s&oacute;n especialment vulnerables, el soroll submar&iacute;, la introducci&oacute; d&rsquo;esp&egrave;cies a trav&eacute;s de l&rsquo;aigua de llast o la contaminaci&oacute; marina &mdash;assenyalats per l&rsquo;Ag&egrave;ncia Europea de Seguretat Mar&iacute;tima (EMSA) o l&rsquo;Ag&egrave;ncia Europea de Medi Ambient (EEA) com a pressions rellevants&mdash; adquireixen un pes afegit. Aix&iacute; com la incorporaci&oacute; de noves fonts d&rsquo;abocaments en zones costaneres molt transitades d&rsquo;un Mediterrani ja molt afectat per la contaminaci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        A aix&ograve; se li suma la pressi&oacute; territorial provocada per l'arribada simult&agrave;nia de milers de passatgers. &ldquo;El problema no &eacute;s nom&eacute;s el vaixell, sin&oacute; l'efecte acumulatiu sobre un territori amb l&iacute;mits ecol&ograve;gics clars&rdquo;, afirmen des d'Ibiza Preservation. Aquesta saturaci&oacute;, encara que es concentri en poques hores, se suma a la c&agrave;rrega total que suporta l'illa i repta la seva capacitat real per a continuar absorbint determinats models tur&iacute;stics.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera, Francisco Ubilla]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/repartiment-creuers-d-eivissa-per-evitar-col-lapses-problema-no-nomes-vaixell-l-acumulacio-l-illa_1_13152766.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 20 Apr 2026 04:31:22 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/ac2a38e5-2ace-4a10-9b8e-dc94a34a0e5a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="2327185" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/ac2a38e5-2ace-4a10-9b8e-dc94a34a0e5a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2327185" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El repartiment de creuers d'Eivissa per a evitar col·lapses: “El problema no és només el vaixell, sinó l'acumulació sobre l'illa”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/ac2a38e5-2ace-4a10-9b8e-dc94a34a0e5a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Turismo,Cruceros,Ibiza,Crisis climática]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El reparto de cruceros de Ibiza para evitar colapsos: "El problema no es solo el barco, sino la acumulación sobre la isla"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/reparto-cruceros-ibiza-evitar-colapsos-problema-no-barco-acumulacion-isla_1_13151726.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/ac2a38e5-2ace-4a10-9b8e-dc94a34a0e5a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El reparto de cruceros de Ibiza para evitar colapsos: &quot;El problema no es solo el barco, sino la acumulación sobre la isla&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La Autoridad Portuaria de Baleares ha realizado una nueva planificación en la zona portuaria de Ibiza para controlar la saturación de los servicios de transporte y de la ciudad mientras avanza el colosal plan de transformación en el puerto de Palma</p><p class="subtitle">Ibiza y Menorca reciben más visitantes que antes de la pandemia</p></div><p class="article-text">
        A las diez de la ma&ntilde;ana, un goteo constante de turistas comienza a bajar del crucero Wind Star en el puerto de Palma. En apenas unos minutos, cerca de 200 pasajeros se dispersan por la ciudad tras atracar en la ampliaci&oacute;n de Poniente Norte, operativa desde hace medio a&ntilde;o. Es una escena cotidiana en temporada alta: llegadas concentradas, visitas r&aacute;pidas y una ciudad que absorbe, en pocas horas, el impacto de un turismo que no pernocta en la isla. Se acercan con atuendo sencillo y delator hacia La Seu: gafas de sol, gorra o sombrero y, m&aacute;s que c&aacute;mara de fotos, un <em>smartphone</em> que sirve para capturar cualquier monumento que se ponga de por medio.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Hace unos a&ntilde;os fuimos a M&aacute;laga y desde all&iacute; hicimos una ruta en coche por los pueblos blancos, pero as&iacute; es mucho m&aacute;s f&aacute;cil&rdquo;, cuenta Jos&eacute; Luis, chileno, que recorre el Mediterr&aacute;neo junto a su mujer. En este viaje han pasado por enclaves como Ronda, Fuengirola, Valencia, Barcelona o Cartagena, adem&aacute;s de hacer escala en la antigua ciudad internacional de T&aacute;nger. El recorrido continuar&aacute; fuera del barco: tras regresar a la ciudad condal, volar&aacute;n a Casablanca para iniciar una ruta por Marruecos con paradas en Chefchaouen, Fez y Marrakech.
    </p><p class="article-text">
        La l&oacute;gica del viaje es la de todos los cruceros que surcan aguas mediterr&aacute;neas especialmente a partir de estas fechas: ver mucho en poco tiempo y cargando con poco o nada de equipaje. &ldquo;Es m&aacute;s c&oacute;modo porque no tienes que ir moviendo las maletas&rdquo;. Al principio, el plan de Jos&eacute; Luis y Rosa Mar&iacute;a era solo viajar a Espa&ntilde;a, pero finalmente decidieron extender la aventura por el pa&iacute;s vecino. En total, tres semanas de unas vacaciones antes de poner rumbo a Chile.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1df17ef9-7edf-4083-be32-1f918a7eea96_16-9-aspect-ratio_50p_1141070.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1df17ef9-7edf-4083-be32-1f918a7eea96_16-9-aspect-ratio_50p_1141070.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1df17ef9-7edf-4083-be32-1f918a7eea96_16-9-aspect-ratio_75p_1141070.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1df17ef9-7edf-4083-be32-1f918a7eea96_16-9-aspect-ratio_75p_1141070.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1df17ef9-7edf-4083-be32-1f918a7eea96_16-9-aspect-ratio_default_1141070.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1df17ef9-7edf-4083-be32-1f918a7eea96_16-9-aspect-ratio_default_1141070.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1df17ef9-7edf-4083-be32-1f918a7eea96_16-9-aspect-ratio_default_1141070.jpg"
                    alt="Rosa María y José María, de Chile, en su paso por Mallorca durante un viaje en crucero por España y Marruecos"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Rosa María y José María, de Chile, en su paso por Mallorca durante un viaje en crucero por España y Marruecos                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        No solo en Palma, sino en el conjunto de Balears, la llegada de cruceros concentra en pocas horas miles de visitantes en destinos ya sometidos a una fuerte presi&oacute;n en temporada alta. En Eivissa, este verano se espera que lleguen a coincidir, en algunos d&iacute;as, hasta tres barcos de gran envergadura, seg&uacute;n informaciones de la autoridad portuaria balear.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Pero la misma idea de comodidad y de acceso r&aacute;pido a distintos destinos no solo la albergan turistas atra&iacute;dos por el atractivo del archipi&eacute;lago. Tambi&eacute;n sucede a la inversa: ciudadanos que padecen el problema ven a veces en los cruceros una posibilidad de impulso para el comercio local palmesano y eligen ellos mismos esta experiencia en otros destinos.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Nosotros -de Mallorca- hemos elegido muchas veces este tipo de viaje y nos ha parecido una buena experiencia&rdquo;, valora Maria Antonia Riera, de 61 a&ntilde;os, a elDiario.es. Su marido, desde hace a&ntilde;os, tiene aerofobia, por lo que es una alternativa de viaje que les permite visitar muchos sitios sin pegarse la paliza de conducir largos kil&oacute;metros.
    </p><p class="article-text">
        El modelo de turismo responde a una din&aacute;mica m&aacute;s amplia. Guillermo Inacio, otro viajero asiduo con formaci&oacute;n en Relaciones Internacionales, sit&uacute;a los cruceros dentro de las expresiones m&aacute;s intensas del turismo global: permiten visitar varios destinos en poco tiempo, pero concentran en pocas horas grandes vol&uacute;menes de personas en lugares ya muy demandados. Roma, Marsella, Venecia o Dubrovnik son algunos ejemplos.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Infraestructuras colosales para atracar</strong></h2><p class="article-text">
        Mientras los ocupantes del Wind Star descubren los tesoros arquitect&oacute;nicos de Palma hasta las 16 horas -el barco tiene previsto partir hacia la costa catalana a las 17 horas-, el crucero permanecer&aacute; amarrado en el puerto de Palma. Durante las maniobras, el atraque o la estancia, los buques generan emisiones de &oacute;xidos de nitr&oacute;geno (NOx), &oacute;xidos de azufre (SOx), part&iacute;culas finas y CO&#8322;, contribuyendo a la contaminaci&oacute;n en entornos portuarios.
    </p><p class="article-text">
        Lo hacen, adem&aacute;s, en un contexto en el que la zona portuaria despierta inter&eacute;s entre m&aacute;s de cuarenta empresas internacionales, nacionales y locales -42 se han presentado al concurso convocado por la Autoridad Portuaria de Baleares (APB)- para redactar un importante plan de transformaci&oacute;n: el Plan Maestro de integraci&oacute;n puerto-ciudad, que establecer&aacute; las bases de la reordenaci&oacute;n del recinto portuario en las pr&oacute;ximas d&eacute;cadas.
    </p><p class="article-text">
        El proceso de licitaci&oacute;n se articular&aacute; en dos fases: en la primera -con un plazo m&aacute;ximo de tres meses-, la APB seleccionar&aacute; un m&aacute;ximo de cinco equipos entre las trece candidaturas presentadas. En la segunda fase, los equipos seleccionados deber&aacute;n elaborar un anteproyecto t&eacute;cnico y econ&oacute;mico en el que planteen distintas soluciones para la reorganizaci&oacute;n del puerto.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        El proyecto forma parte de las iniciativas impulsadas por la entidad para redefinir la relaci&oacute;n entre el puerto y la ciudad y prev&eacute; la reordenaci&oacute;n de aproximadamente 400.000 metros cuadrados del recinto portuario.<strong> </strong>Mientras tanto, en la vecina Eivissa, el puerto de Vila, de menor tama&ntilde;o, se prepara para recibir esta temporada un total de 205 escalas de cruceros con una nueva planificaci&oacute;n que pretende evitar los episodios de saturaci&oacute;n derivados de la coincidencia de varios buques. En cuando al puerto de Palma espera este a&ntilde;o 517 barcos y el de Alcudia, dos.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0cad38bd-0a52-4b96-a427-d387820032f1_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0cad38bd-0a52-4b96-a427-d387820032f1_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0cad38bd-0a52-4b96-a427-d387820032f1_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0cad38bd-0a52-4b96-a427-d387820032f1_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0cad38bd-0a52-4b96-a427-d387820032f1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0cad38bd-0a52-4b96-a427-d387820032f1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0cad38bd-0a52-4b96-a427-d387820032f1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Varias personas fotografían Palma en su llegada a la capital"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Varias personas fotografían Palma en su llegada a la capital                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>M&aacute;s de 3.000 cruceristas a la vez</strong></h2><p class="article-text">
        La autoridad portuaria ha establecido un escalonamiento de las entradas para evitar flujos de m&aacute;s de 3.000 pasajeros por hora, una medida que busca garantizar la movilidad en el entorno portuario y reducir la presi&oacute;n sobre los servicios de transporte. Ya que la llegada simult&aacute;nea de pasajeros desde los cruceros se traduce en una presi&oacute;n inmediata sobre taxis, autobuses o el bus n&aacute;utico que conecta distintas zonas del puerto. Desde el sector del taxi, Toni Roig, presidente de la Federaci&oacute;n Insular del Taxi de Eivissa y Formentera (FITIE), recuerda al ser preguntado por elDiario.es que esta situaci&oacute;n es un problema recurrente en la ciudad de Eivissa. Una portavoz de la APB ha especificado a elDiario.es que &uacute;nicamente habr&aacute; 14 d&iacute;as en los que coincidir&aacute;n tres cruceros y uno, el 7 de julio, coincidir&aacute;n cuatro, si bien uno ir&iacute;a al muelle adosado y tres de ellos son cruceros de peque&ntilde;o porte.
    </p><p class="article-text">
        Roig explica que cada vez que coinciden varios cruceros se dispara la movilidad y circular por las principales v&iacute;as de acceso a la ciudad o hacia la zona de Marina Botafoch &mdash;conocida como la Milla de Oro de la pitiusa&mdash; se complica. El a&ntilde;o pasado se aplic&oacute; una medida para escalonar los horarios de llegada y descarga de pasajeros, lo que permiti&oacute; aliviar parcialmente la situaci&oacute;n. Sin embargo, el volumen sigue siendo &ldquo;muy elevado&rdquo; y se concentra exageradamente en el n&uacute;cleo urbano de Vila, muy limitado.
    </p><p class="article-text">
        A ello se suma un efecto indirecto: el impacto en el servicio en otros municipios, donde se producen retrasos como consecuencia de la concentraci&oacute;n de la demanda: &ldquo;Est&aacute; claro que todo lo que sea trabajo es positivo, pero somos una isla, el territorio es el que es y sufrimos una congesti&oacute;n y una densidad de tr&aacute;fico brutal&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Está claro que todo lo que sea trabajo es positivo, pero somos una isla, el territorio es el que es y sufrimos una congestión y una densidad de tráfico brutal
</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Toni Roig</span>
                                        <span>—</span> Presidente de la Federación Insular del Taxi de Eivissa y Formentera (FITIE)
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>El plan: llegadas m&aacute;s escalonadas</strong></h2><p class="article-text">
        Con esta nueva planificaci&oacute;n, la autoridad portuaria balear -ha explicado la entidad en un comunicado- busca evitar esos picos de concentraci&oacute;n y repartir la llegada de pasajeros a lo largo del d&iacute;a. El objetivo es reducir el impacto inmediato que generan los desembarcos simult&aacute;neos y facilitar una circulaci&oacute;n m&aacute;s fluida tanto dentro del puerto como en su entorno.
    </p><p class="article-text">
        Para ello, se ha establecido que los cruceros accedan a partir de las 11.30 horas &mdash;salvo excepciones autorizadas&mdash;, con la intenci&oacute;n de no coincidir con los momentos de mayor actividad de las l&iacute;neas regulares que conectan Eivissa con otros puntos del archipi&eacute;lago y la pen&iacute;nsula. El tr&aacute;fico de cruceros seguir&aacute; concentr&aacute;ndose en el puerto de Botafoch &mdash;pantalanes, dique y muelle adosado&mdash;, mientras que el resto de muelles continuar&aacute; destinado al transporte regular.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/12976dc7-6ef3-4d28-a1be-6884b2c1d18f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/12976dc7-6ef3-4d28-a1be-6884b2c1d18f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/12976dc7-6ef3-4d28-a1be-6884b2c1d18f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/12976dc7-6ef3-4d28-a1be-6884b2c1d18f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/12976dc7-6ef3-4d28-a1be-6884b2c1d18f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/12976dc7-6ef3-4d28-a1be-6884b2c1d18f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/12976dc7-6ef3-4d28-a1be-6884b2c1d18f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un visitante observa la catedral de Palma durante su visita por la ciudad"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un visitante observa la catedral de Palma durante su visita por la ciudad                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La previsi&oacute;n es que, en la mayor&iacute;a de jornadas, el puerto reciba uno o dos cruceros. La coincidencia de tres buques quedar&aacute; limitada a d&iacute;as concretos y se gestionar&aacute; mediante la distribuci&oacute;n horaria de las llegadas y el uso de distintos puntos de atraque. Solo en casos excepcionales podr&iacute;a superarse esa cifra, generalmente cuando alguno de los barcos es de menor tama&ntilde;o o realiza escalas en horarios diferenciados.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En la mayoría de jornadas, el puerto de Eivissa recibirá solo uno o dos cruceros</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Desde la APB defienden que este sistema permite compatibilizar la actividad tur&iacute;stica con el funcionamiento del puerto y la movilidad de la ciudad, en un contexto en el que el tr&aacute;fico de cruceros ha ido ganando peso en Eivissa en los &uacute;ltimos a&ntilde;os. La planificaci&oacute;n, en cualquier caso, es flexible y podr&aacute; ajustarse en funci&oacute;n de necesidades operativas o cambios en los itinerarios de las navieras, a&ntilde;aden.
    </p><p class="article-text">
        Los isle&ntilde;os por su parte ponen en tela de juicio la capacidad real de la isla para absorber estos vol&uacute;menes. &ldquo;Aunque se adopten medidas para reducir el impacto, el territorio tiene l&iacute;mites&rdquo;, dice Sandra, una residente. A su juicio, la llegada de tres cruceros simult&aacute;neos &mdash;con miles de visitantes por hora&mdash; supone una presi&oacute;n dif&iacute;cil de asumir en un contexto ya marcado por la saturaci&oacute;n tur&iacute;stica y una escasez h&iacute;drica preocupante que ha dejado estos d&iacute;as (cuando los hoteles se preparan para abrir y llenan sus piscinas) a un centenar de vecinos sin agua, <a href="https://www.diariodeibiza.es/ibiza/2026/04/10/tres-hoteles-llenaban-piscinas-dejan-128950761.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">como public&oacute; Diario de Ibiza</a>.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c78155f1-3423-444d-a34f-237b7696767e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c78155f1-3423-444d-a34f-237b7696767e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c78155f1-3423-444d-a34f-237b7696767e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c78155f1-3423-444d-a34f-237b7696767e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c78155f1-3423-444d-a34f-237b7696767e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c78155f1-3423-444d-a34f-237b7696767e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c78155f1-3423-444d-a34f-237b7696767e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imagen de archivo de un crucero en Palma"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imagen de archivo de un crucero en Palma                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La presi&oacute;n territorial, al l&iacute;mite</strong></h2><p class="article-text">
        El Informe de Sostenibilidad de 2024 de Ibiza Preservation ya advert&iacute;a de que el tr&aacute;nsito en carretera, la demanda h&iacute;drica y los sistemas de depuraci&oacute;n funcionan al l&iacute;mite durante la temporada alta, por lo que la incorporaci&oacute;n de visitantes de un solo d&iacute;a a&ntilde;ade una carga adicional sobre infraestructuras ya tensionadas.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;En Eivissa necesitamos hablar menos de c&oacute;mo absorber m&aacute;s presi&oacute;n y m&aacute;s de cu&aacute;les son los l&iacute;mites ecol&oacute;gicos y territoriales que no deber&iacute;amos seguir sobrepasando&rdquo;, se&ntilde;ala ante elDiario.es la portavoz de la organizaci&oacute;n medioambiental, Inma Saranova.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Entre ellos, preocupa el impacto sobre la biodiversidad marina, sobre todo sobre fauna, h&aacute;bitats fr&aacute;giles y &aacute;reas protegidas. En un entorno como el de Eivissa, donde el litoral y el ecosistema marino son especialmente vulnerables, el ruido submarino, la introducci&oacute;n de especies a trav&eacute;s del agua de lastre o la contaminaci&oacute;n marina -se&ntilde;alados por la Agencia Europea de Seguridad Mar&iacute;tima (EMSA) o la Agencia Europea de Medio Ambiente (EEA) como presiones relevantes- adquieren un peso a&ntilde;adido. As&iacute; como la incorporaci&oacute;n de nuevas fuentes de vertidos en zonas costeras muy transitadas de un Mediterr&aacute;neo muy afectado ya por la contaminaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        A esto se le suma la presi&oacute;n territorial provocada por la llegada simult&aacute;nea de miles de pasajeros. &ldquo;El problema no es solo el barco, sino el efecto acumulativo sobre un territorio con l&iacute;mites ecol&oacute;gicos claros&rdquo;, afirman desde Ibiza Preservation. Esta saturaci&oacute;n, aunque se concentre en pocas horas, se suma a la carga total que soporta la isla y reta su capacidad real para seguir absorbiendo determinados modelos tur&iacute;sticos.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera, Francisco Ubilla]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/reparto-cruceros-ibiza-evitar-colapsos-problema-no-barco-acumulacion-isla_1_13151726.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 19 Apr 2026 19:38:19 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/ac2a38e5-2ace-4a10-9b8e-dc94a34a0e5a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="2327185" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/ac2a38e5-2ace-4a10-9b8e-dc94a34a0e5a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2327185" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El reparto de cruceros de Ibiza para evitar colapsos: "El problema no es solo el barco, sino la acumulación sobre la isla"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/ac2a38e5-2ace-4a10-9b8e-dc94a34a0e5a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Turismo,Cruceros,Ibiza,Crisis climática]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La competència ataca l’hotel favorit de Freddie Mercury i reobre la guerra silenciosa de l’oci nocturn a Eivissa]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/competencia-ataca-l-hotel-favorit-freddie-mercury-i-reobre-guerra-silenciosa-l-oci-nocturn-eivissa_1_13154550.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/6b1dffd2-305d-4005-97a4-6889c1ac82d3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La competència ataca l’hotel favorit de Freddie Mercury i reobre la guerra silenciosa de l’oci nocturn a Eivissa"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L’associació empresarial de la nit demana inspeccions i acusa d’irregularitats el mític Hotel Pikes, una companyia que forma part de l’entitat de l’oci rival. Estan enfrontats per una presumpta competència deslleial i pel repartiment d’un negoci milionari</p><p class="subtitle">Freddie Mercury a l'illa de l’excés: “Va ser la persona més gran que he conegut a la meva vida”</p></div><p class="article-text">
        El Pikes, un dels hotels m&eacute;s m&iacute;tics d&rsquo;Eivissa, conegut per haver estat el lloc de vacances de Freddie Mercury, est&agrave; sota el punt de mira: l&rsquo;Associaci&oacute; Empresarial d&rsquo;Oci Nocturn d&rsquo;Eivissa (AEON) ha denunciat davant l&rsquo;Ajuntament de Sant Antoni i el Consell Insular l&rsquo;establiment per &ldquo;presumptes infraccions urban&iacute;stiques&rdquo; i ha reclamat a ambdues institucions &ldquo;inspeccions per comprovar llic&egrave;ncies d&rsquo;activitat&rdquo; en el context dels <em>openings</em> de les grans sales de festa i discoteques de l&rsquo;illa. &ldquo;Si l&rsquo;Hotel Pikes t&eacute; algun problema urban&iacute;stic, no tinc cap dubte que l&rsquo;Ajuntament de Sant Antoni actuar&agrave; com ha de fer-ho&rdquo;, respon Jos&eacute; Luis Ben&iacute;tez, gerent d&rsquo;Ocio de Ibiza (associaci&oacute; en la qual est&agrave; integrat l&rsquo;hotel Pikes). &ldquo;La regulaci&oacute; actual est&agrave; b&eacute;, tots sabem on som ara, per&ograve; quan vols acabar amb la compet&egrave;ncia denunciant &eacute;s on rau el problema principal&rdquo;, afegeix. L&rsquo;hotel Pikes no ha respost a les preguntes d&rsquo;elDiario.es en el moment en qu&egrave; es publica aquesta not&iacute;cia.
    </p><p class="article-text">
        Aquest hotel boutique s&rsquo;al&ccedil;a al centre-oest de l&rsquo;illa, situat al municipi de Sant Antoni de Portmany. La fama que el precedeix &eacute;s fruit del treball de Tony Pike, un empresari australi&agrave; que va morir el 24 de febrer de 2019. Des de la seva fundaci&oacute;, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/freddie-mercury-l-illa-l-exces-persona-mes-gran-he-conegut-meva-vida_1_12967787.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">l&rsquo;hotel es va convertir en refugi de tota classe d&rsquo;artistes i celebritats exc&egrave;ntriques</a>, que van fer fam&oacute;s el local per les desenfrenades festes que s&rsquo;hi feien, cosa que tamb&eacute; va portar no poques pol&egrave;miques i enfrontaments amb els ve&iuml;ns.
    </p><p class="article-text">
        Per entendre <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/descontrol-dels-beach-club-i-hotels-plena-llum-dia-indigna-les-discoteques-tradicionals-d-eivissa_1_13131618.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">les disputes entre els grans grups de l&rsquo;illa</a>, cal con&egrave;ixer-ne la hist&ograve;ria. El president d&rsquo;AEON &eacute;s Jos&eacute; Rosell&oacute;, fundador de la m&iacute;tica discoteca Space, que va tancar el 2016. Aquest ha estat hist&ograve;ricament enfrontat a Abel Matutes, exministre d&rsquo;Afers Exteriors amb Jos&eacute; Mar&iacute;a Aznar i propietari del Grup Empreses Matutes. De fet, Space tanca perqu&egrave; els Matutes &mdash;propietaris d&rsquo;aquests terrenys de Platja d&rsquo;en Bossa&mdash; obren H&iuml;, la discoteca d&rsquo;oci nocturn que complementa l&rsquo;oferta di&uuml;rna d&rsquo;Ushua&iuml;a, que &eacute;s alhora hotel i discoteca (i que forma part d&rsquo;Ocio de Ibiza).
    </p><p class="article-text">
        Els associats a AEON consideren que l&rsquo;oferta de l&rsquo;oci di&uuml;rn fa &ldquo;compet&egrave;ncia deslleial&rdquo; als seus negocis. I aquest &eacute;s, precisament, el centre de tot el conflicte. Una guerra silenciosa que es lliura des del 2012, quan el conseller de Turisme, Carlos Delgado (PP), va fer una modificaci&oacute; de la llei tur&iacute;stica que permetia que hotels i restaurants poguessin dur a terme &ldquo;activitats i serveis complementaris&rdquo;. O, dit d&rsquo;una altra manera: grans festes, a plena llum del dia, com si fossin una discoteca m&eacute;s.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Disputes pel control de l&rsquo;oci</strong></h2><p class="article-text">
        El Pikes <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/ens-diuen-aguantem-perque-turisme-ens-dona-menjar-l-hotel-discoteca-tortura-els-vesins-d-eivissa_1_12358703.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">est&agrave; controlat per la mercantil Grupo Ibiza Rocks SL, l&rsquo;administrador &uacute;nic del qual &eacute;s McKay Andrew Charles</a>, que alhora &eacute;s propietari d&rsquo;Ibiza Rocks. Aquest recinte, amb capacitat per a 2.500 persones, representa un <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/ens-diuen-aguantem-perque-turisme-ens-dona-menjar-l-hotel-discoteca-tortura-els-vesins-d-eivissa_1_12358703.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">&ldquo;malson&rdquo; per als ve&iuml;ns dels voltants de Sant Antoni</a>. El soroll i les vibracions que hi ha gaireb&eacute; cada tarda s&rsquo;escolen a les sales d&rsquo;estar, cuines, banys i habitacions i els torturen el sistema nervi&oacute;s. Segons els seus propietaris, &eacute;s el negoci pioner a explotar la gallina dels ous d&rsquo;or: generar tant o m&eacute;s diners amb una activitat secund&agrave;ria, una festa o un concert al costat d&rsquo;una piscina. M&eacute;s tard, agafa el relleu Ushua&iuml;a, la joia de la corona dels Matutes.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Parlen de la llei tur&iacute;stica i d&rsquo;un hotel que va tancar a Palma, que feia esdeveniments, que no tenia llic&egrave;ncia d&rsquo;activitat, cosa molt diferent dels casos que denuncien a Eivissa&rdquo;, argumenta Ben&iacute;tez. Tots els locals que formen part de l&rsquo;associaci&oacute; denunciant s&oacute;n de Sant Antoni (o zona lim&iacute;trofa, encara que part de Sant Josep, com Cala de Bou), la meitat dins del West End, o als seus l&iacute;mits, mentre que l&rsquo;altra meitat es troba als voltants, molt a prop del Club N&agrave;utic. &ldquo;Diversos bars del West volen controlar l&rsquo;oci de les Balears. Sincerament, crec que Sant Antoni &eacute;s un dels millors pobles, dels m&eacute;s bonics, per&ograve; t&eacute; una zona que ning&uacute; vol&rdquo;, analitza Ben&iacute;tez. &ldquo;L&rsquo;Ajuntament de Sant Antoni ha intentat per tots els mitjans canviar el model, i no nom&eacute;s aquest govern [local], sin&oacute; els anteriors, que eren d&rsquo;ideologies diferents. Fins i tot el Govern balear ho va intentar, per&ograve; si els empresaris no volen canviar el model, tot continuar&agrave; igual&rdquo;, afirma.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0011587-f559-4ea4-9d8f-cbe12355cdc7_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0_x666y187.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0011587-f559-4ea4-9d8f-cbe12355cdc7_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0_x666y187.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0011587-f559-4ea4-9d8f-cbe12355cdc7_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0_x666y187.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0011587-f559-4ea4-9d8f-cbe12355cdc7_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0_x666y187.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0011587-f559-4ea4-9d8f-cbe12355cdc7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x666y187.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0011587-f559-4ea4-9d8f-cbe12355cdc7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x666y187.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c0011587-f559-4ea4-9d8f-cbe12355cdc7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x666y187.jpg"
                    alt="Tony Pike amb Freddie Mercury i amics, al Pikes"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Tony Pike amb Freddie Mercury i amics, al Pikes                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La den&uacute;ncia d&rsquo;AEON contra el Pikes, per tant, &eacute;s una batalla m&eacute;s dins d&rsquo;una guerra m&eacute;s &agrave;mplia. La interpretaci&oacute; que fan els empresaris de l&rsquo;oci nocturn &eacute;s que l&rsquo;hotel boutique vulnera el pla urban&iacute;stic de Sant Antoni, aix&iacute; com la llei d&rsquo;urbanisme balear, per &ldquo;obres, usos del s&ograve;l i activitats disconformes amb la qualificaci&oacute; del s&ograve;l o sense la preceptiva llic&egrave;ncia&rdquo;. En un informe jur&iacute;dic registrat a l&rsquo;Ajuntament, consultat per elDiario.es, es detalla que la finca s&rsquo;asseu sobre s&ograve;l no urbanitzable. En concret, 1.937 metres quadrats estan inclosos en una &Agrave;rea Natural d&rsquo;Especial Inter&egrave;s (ANEI), on l&rsquo;&uacute;s residencial est&agrave; prohibit. La resta de la parcel&middot;la, de m&eacute;s de 35.515 metres quadrats, es classifica com a s&ograve;l r&uacute;stic com&uacute;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La interpretació que fan els empresaris de l’oci nocturn és que l’hotel boutique vulnera el pla urbanístic de Sant Antoni, així com la llei d’urbanisme balear, a causa d’“obres, usos del sòl i activitats disconformes amb la qualificació del sòl o sense la preceptiva llicència</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        A partir d&rsquo;aquesta classificaci&oacute;, l&rsquo;associaci&oacute; presidida per Rosell&oacute; sost&eacute; que l&rsquo;&uacute;s d&rsquo;habitatge requereix autoritzaci&oacute; de la CIOTUPHA (Comissi&oacute; Insular d&rsquo;Ordenaci&oacute; del Territori, Urbanisme i Patrimoni Hist&ograve;ric Art&iacute;stic del Consell Insular) i que l&rsquo;edificabilitat permesa &eacute;s de 0,014 metres quadrats per cada metre quadrat de s&ograve;l. Tanmateix, l&rsquo;informe jur&iacute;dic d&rsquo;AEON, basat en refer&egrave;ncies cadastrals i normativa del PGOU i el PTI (Pla Territorial Insular), conclou que a la finca nom&eacute;s seria possible construir un habitatge unifamiliar, amb un volum m&agrave;xim de 900 metres c&uacute;bics sobre rasant, a m&eacute;s de construccions destinades a usos agr&iacute;coles i activitats vinculades al camp.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Denuncien infracci&oacute; urban&iacute;stica i d'activitats</strong></h2><p class="article-text">
        &ldquo;No consta l&rsquo;atorgament de Declaraci&oacute; d&rsquo;Inter&egrave;s General&rdquo;, sentencia l&rsquo;associaci&oacute; de l&rsquo;oci nocturn. &ldquo;Aix&iacute; mateix, es desconeixen les llic&egrave;ncies d&rsquo;activitat autoritzades respecte a l&rsquo;establiment, si b&eacute; al seu propi web [del Pikes] es publiciten un gran nombre d&rsquo;activitats que dif&iacute;cilment poden tenir cobertura legal&rdquo;, interpreta AEON. Per aix&ograve;, l&rsquo;agrupaci&oacute; empresarial sol&middot;licita a l&rsquo;Ajuntament les corresponents inspeccions per &ldquo;una presumpta infracci&oacute; de la llei balear de r&egrave;gim jur&iacute;dic de les llic&egrave;ncies&rdquo;, per exercir, a parer seu, &ldquo;una activitat classificada sense la corresponent llic&egrave;ncia o comunicaci&oacute; pr&egrave;via&rdquo;. Per justificar la seva postura, adjunten fotografies a&egrave;ries on &ldquo;s&rsquo;ha documentat la instal&middot;laci&oacute; de contenidors que, segons sembla, podrien tenir &uacute;s com a habitatges i que es troben en una zona on el s&ograve;l t&eacute; classificaci&oacute; r&uacute;stica i &uacute;s principal agrari&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Fonts de l&rsquo;Ajuntament de Sant Antoni expliquen a aquest diari que l&rsquo;establiment constitueix &ldquo;una activitat legalment implantada, que disposa de llic&egrave;ncia d&rsquo;obertura i funcionament atorgada amb anterioritat a 1985&rdquo;. &ldquo;En conseq&uuml;&egrave;ncia, no &eacute;s exigible l&rsquo;obtenci&oacute; de declaraci&oacute; d&rsquo;inter&egrave;s general, tal com s&rsquo;indica a la den&uacute;ncia presentada&rdquo;, valoren. D&rsquo;altra banda, indiquen que compta &ldquo;amb el corresponent t&iacute;tol habilitant i ha procedit a la regularitzaci&oacute; de la seva situaci&oacute;, quedant plenament legalitzat i integrat en l&rsquo;ordenaci&oacute; vigent&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La patronal de l’oci considera que l’hotel no té llicència de discoteca i demana que sigui sancionat, tot i que l’Ajuntament assegura que és una activitat legal</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        A m&eacute;s, les fonts municipals consultades asseguren que la parcel&middot;la associada al negoci &ldquo;correspon exclusivament a la parcel&middot;la cadastral que ocupa la mateixa activitat, ubicada &iacute;ntegrament en s&ograve;l r&uacute;stic com&uacute;&rdquo;. Pel que fa a les mol&egrave;sties ocasionades per sorolls, aix&iacute; com q&uuml;estions de mobilitat &mdash;vehicles mal estacionats en parcel&middot;les confrontants&mdash;, reconeixen haver rebut &ldquo;algunes den&uacute;ncies puntuals&rdquo;. Igualment, indiquen que el departament d&rsquo;Urbanisme i Activitats preveu &ldquo;realitzar una inspecci&oacute; per avaluar tots els aspectes relacionats amb l&rsquo;activitat i verificar la possible exist&egrave;ncia d&rsquo;incompliments fins ara&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/95798614-8f37-4a98-b849-c9b64c7eb88d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/95798614-8f37-4a98-b849-c9b64c7eb88d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/95798614-8f37-4a98-b849-c9b64c7eb88d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/95798614-8f37-4a98-b849-c9b64c7eb88d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/95798614-8f37-4a98-b849-c9b64c7eb88d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/95798614-8f37-4a98-b849-c9b64c7eb88d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/95798614-8f37-4a98-b849-c9b64c7eb88d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Vista aèria de l’hotel Pikes als anys 90."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Vista aèria de l’hotel Pikes als anys 90.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Sembla que tamb&eacute; hi ha un nou &lsquo;xabolisme&rsquo;, que &eacute;s el d&rsquo;un hotel com el Pikes, amb contenidors prefabricats que s&rsquo;usa com a allotjament per a empleats&rdquo;, comenta AEON. &ldquo;No tenim cap informaci&oacute; que l&rsquo;Ajuntament de Sant Antoni hagi pres mesures, realitzades inspeccions, ordena&rsquo;t la retirada dels contenidors o que s&rsquo;hagi adoptat cap mesura cautelar de suspensi&oacute; d&rsquo;activitats, davant la gravetat dels fets denunciats&rdquo;, afirmen. Tampoc els consta cap notificaci&oacute; o comunicat de la Policia Local del municipi, ni de l&rsquo;&agrave;rea d&rsquo;urbanisme. Alhora, defensen els empresaris d&rsquo;AEON, pateixen &ldquo;la compet&egrave;ncia deslleial d&rsquo;aquest tipus d&rsquo;hotels-discoteca que viuen de la festa (sense control de llic&egrave;ncies d&rsquo;activitat, aforaments i horaris) i les infraccions dels quals (tamb&eacute; urban&iacute;stiques) sembla que no tenen conseq&uuml;&egrave;ncies&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En l&rsquo;informe jur&iacute;dic registrat a l&rsquo;Ajuntament reflecteixen a m&eacute;s que les activitats d&rsquo;aquest hotel &ldquo;generen un gran impacte&rdquo; i que han estat &ldquo;objecte de queixes i den&uacute;ncies ve&iuml;nals per sorolls, per aflu&egrave;ncia de multituds que a simple vista excedeixen l&rsquo;aforament de l&rsquo;activitat i que, a m&eacute;s, provoquen problemes&rdquo;, en una zona utilitzada com a &ldquo;aparcament p&uacute;blic&rdquo;. Tanmateix, subratllen, es tracta d&rsquo;un terreny classificat &ldquo;com a r&uacute;stic i amb &uacute;s principal agrari&rdquo;. I afegeixen que el rellevant &eacute;s que hi ha, segons la seva interpretaci&oacute;, un exercici de &ldquo;gran nombre d&rsquo;activitats dispars sense que constin les corresponents autoritzacions administratives&rdquo;, i que aix&ograve; suposa &ldquo;greu perjudici per a la seguretat de les persones i per tant, l&rsquo;inter&egrave;s general&rdquo;. &Eacute;s a dir, obres d&rsquo;ampliaci&oacute; sense llic&egrave;ncia, activitat de bar musical sense llic&egrave;ncia d&rsquo;obertura, sorolls molestos o habilitaci&oacute; d&rsquo;aparcaments, segons la versi&oacute; d&rsquo;AEON.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Exigeixen inspecci&oacute; a l&rsquo;Ajuntament</strong></h2><p class="article-text">
        En conseq&uuml;&egrave;ncia, demanen a l&rsquo;Ajuntament de Sant Antoni que inici&iuml; els corresponents expedients relatius a disciplina urban&iacute;stica i revisi&oacute; de llic&egrave;ncies d&rsquo;activitats, aix&iacute; com una inspecci&oacute; &ldquo;per part dels serveis t&egrave;cnics i de la Policia Local per constatar els fets denunciats&rdquo;. Com a mesura cautelar, demanen &ldquo;la paralitzaci&oacute; immediata de qualsevol obra d&rsquo;ampliaci&oacute; o el cessament de qualsevol activitat irregular&rdquo;. En el context d&rsquo;inici de la temporada tur&iacute;stica, exigeixen que aquestes inspeccions s&rsquo;ampli&iuml;n pel que fa a &ldquo;llic&egrave;ncies d&rsquo;activitat, aforaments, controls sobre horaris d&rsquo;obertura i tancament, aix&iacute; com les sonometries corresponents&rdquo; i que el consistori faci p&uacute;blic el resultat d&rsquo;aquestes.
    </p><p class="article-text">
        Fonts del Consell Insular informen que, en l&rsquo;&agrave;mbit de les seves compet&egrave;ncies, &ldquo;no tenim const&agrave;ncia per ara d&rsquo;actuacions ni expedients vinculats a aquest assumpte&rdquo;. Aix&iacute; mateix, no els consta &ldquo;l&rsquo;exist&egrave;ncia d&rsquo;autoritzacions insulars associades a l&rsquo;establiment&rdquo;, per la qual cosa han recomanat sol&middot;licitar acc&eacute;s al registre de l&rsquo;Ajuntament de Sant Antoni.
    </p><p class="article-text">
        Segons AEON, els fets denunciats s&oacute;n reiteratius des de, almenys, l&rsquo;any passat. El registre tur&iacute;stic del Consell Insular indica que <a href="https://registreturistic.conselldeivissa.es/establiments-hotelers/PIKES-3865/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el Pikes figura com a hotel</a>, tot i que <a href="https://registreturistic.conselldeivissa.es/oferta-entreteniment/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">no apareix com a discoteca o sala de festes</a> al llistat d&rsquo;oferta d&rsquo;entreteniment de la instituci&oacute; insular. Per aix&ograve;, l&rsquo;associaci&oacute; de l&rsquo;oci nocturn de l&rsquo;illa insisteix que hi hagi un &ldquo;control de llic&egrave;ncies d&rsquo;activitats, aforaments i horaris de les festes que organitzen&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Ribas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/competencia-ataca-l-hotel-favorit-freddie-mercury-i-reobre-guerra-silenciosa-l-oci-nocturn-eivissa_1_13154550.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 19 Apr 2026 08:25:05 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/6b1dffd2-305d-4005-97a4-6889c1ac82d3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="299907" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/6b1dffd2-305d-4005-97a4-6889c1ac82d3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="299907" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La competència ataca l’hotel favorit de Freddie Mercury i reobre la guerra silenciosa de l’oci nocturn a Eivissa]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/6b1dffd2-305d-4005-97a4-6889c1ac82d3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Ibiza,Ocio]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La competencia ataca al hotel favorito de Freddie Mercury y reabre la guerra silenciosa del ocio nocturno en Ibiza]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/competencia-ataca-hotel-favorito-freddie-mercury-reabre-guerra-silenciosa-ocio-nocturno-ibiza_1_13150476.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/6b1dffd2-305d-4005-97a4-6889c1ac82d3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La competencia ataca al hotel favorito de Freddie Mercury y reabre la guerra silenciosa del ocio nocturno en Ibiza"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La asociación empresarial de la noche pide inspecciones y acusa de irregularidades al mítico Hotel Pikes, una compañía que es parte de la entidad del ocio rival. Están enfrentados por presunta competencia desleal y por el reparto de un negocio millonario</p><p class="subtitle">Freddie Mercury en la isla del exceso: “Fue la persona más grande que he conocido en mi vida”</p></div><p class="article-text">
        El Pikes, uno de los hoteles m&aacute;s m&iacute;ticos de Eivissa, conocido por haber sido un predilecto lugar de vacaciones de Freddie Mercury, est&aacute; bajo el punto de mira: la Asociaci&oacute;n Empresarial de Ocio Nocturno de Ibiza (AEON) ha denunciado ante el Ajuntament de Sant Antoni y el Consell Insular al establecimiento por &ldquo;presuntas infracciones urban&iacute;sticas&rdquo; y ha reclamado a ambas instituciones &ldquo;inspecciones para comprobar licencias de actividad&rdquo; en el contexto de los <em>openings</em> de las grandes salas de fiesta y discotecas de la isla.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Si el Hotel Pikes tiene alg&uacute;n problema urban&iacute;stico no me cabe duda de que el Ayuntamiento de Sant Antoni actuar&aacute; como debe&rdquo;, responde Jos&eacute; Luis Ben&iacute;tez, gerente de Ocio de Ibiza (asociaci&oacute;n en la que est&aacute; integrado el hotel Pikes). &ldquo;La regulaci&oacute;n actual est&aacute; bien, todos sabemos d&oacute;nde estamos ahora, pero cuando quieres acabar con la competencia denunciando es donde reside el problema principal&rdquo;, a&ntilde;ade. El hotel Pikes no ha respondido a las preguntas de elDiario.es en el momento en que se publica esta noticia.
    </p><p class="article-text">
        Este <em>hotel-boutique</em> se erige en el centro oeste de la isla, ubicado en el municipio de Sant Antoni de Portmany. La fama que le precede es fruto del trabajo de Tony Pike, un empresario australiano que falleci&oacute; el 24 de febrero de 2019. Desde su fundaci&oacute;n, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/freddie-mercury-isla-exceso-persona-grande-he-conocido-vida_1_12964496.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el hotel se convirti&oacute; en refugio de todo tipo de artistas y celebridades exc&eacute;ntricas</a>, que hicieron famoso el local por las desenfrenadas juergas que se corr&iacute;an, lo que trajo tambi&eacute;n no pocas pol&eacute;micas y enfrentamientos con los vecinos.
    </p><p class="article-text">
        Para entender <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/descontrol-beach-club-hoteles-plena-luz-dia-indigna-discotecas-tradicionales-ibiza_1_13130753.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">las disputas entre los grandes grupos de la isla</a> hay que conocer su historia. El presidente de AEON es Jos&eacute; Rosell&oacute;, fundador de la m&iacute;tica discoteca Space, que cerr&oacute; en 2016. &Eacute;ste, a su vez, ha estado hist&oacute;ricamente enfrentado a Abel Matutes, exministro de Asuntos Exteriores con Jos&eacute; Mar&iacute;a Aznar, y due&ntilde;o del Grupo Empresas Matutes. De hecho, Space echa el cierre porque los Matutes &ndash;due&ntilde;os de esos terrenos de Platja d&rsquo;en Bossa&ndash; abren H&iuml;, la discoteca de ocio nocturno que complementa la oferta diurna de Ushua&iuml;a, que es tanto hotel como discoteca (y que forman parte de Ocio de Ibiza).
    </p><p class="article-text">
        Los asociados a AEON consideran que la oferta del ocio diurno hace 'competencia desleal' a sus negocios. Y &eacute;ste es, precisamente, el centro de todo el conflicto. Una guerra silenciosa que se lleva librando desde el a&ntilde;o 2012, cuando el conseller de Turismo, Carlos Delgado (PP), hizo una modificaci&oacute;n de la ley tur&iacute;stica que permit&iacute;a que hoteles y restaurantes pudieran llevar a cabo &ldquo;actividades y servicios complementarios&rdquo;. O dicho de otra manera: grandes fiestas, a plena luz del d&iacute;a, como si fueran una discoteca m&aacute;s.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Disputas por el control del ocio</strong></h2><p class="article-text">
        El Pikes <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/dicen-aguantar-turismo-da-comer-hotel-discoteca-tortura-dia-noche-vecinos-ibiza_1_12355909.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">est&aacute; controlado por la mercantil Grupo Ibiza Rocks SL, cuyo administrador &uacute;nico es McKay Andrew Charles</a>, que es due&ntilde;o a su vez del Ibiza Rocks. Este recinto, con capacidad para 2.500 personas, representa <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/dicen-aguantar-turismo-da-comer-hotel-discoteca-tortura-dia-noche-vecinos-ibiza_1_12355909.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">una &lsquo;pesadilla&rsquo; para los vecinos de los alrededores de Sant Antoni</a>. El ruido y las vibraciones que hay casi todas las tardes se les cuelan en las salas de estar, las cocinas, los cuartos de ba&ntilde;o, las habitaciones y les torturan el sistema nervioso. Seg&uacute;n sus due&ntilde;os, es el negocio pionero en explotar la gallina de los huevos de oro: generar tanto o m&aacute;s dinero con una actividad secundaria, una fiesta o un concierto junto a una piscina. M&aacute;s tarde, coge el testigo Ushua&iuml;a, la joya de la corona de los Matutes.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Hablan de la ley tur&iacute;stica y de un hotel que cerr&oacute; en Palma que hac&iacute;a eventos, que no ten&iacute;a licencia de actividad, cosa muy diferente de los casos que denuncian en Ibiza&rdquo;, argumenta Ben&iacute;tez. Todos los locales que forman parte de la asociaci&oacute;n denunciante son de Sant Antoni (o zona colindante aunque parte de Sant Josep, como Cala de Bou), la mitad de ellos dentro del West End, o en sus l&iacute;mites, mientras que la otra mitad se encuentra en los alrededores, muy cerca del Club N&aacute;utico. &ldquo;Varios bares del West quieren controlar el ocio de Baleares. Sinceramente, creo que Sant Antoni es unos de los mejores pueblos, de los m&aacute;s bonitos, pero tiene una zona que nadie quiere&rdquo;, analiza Ben&iacute;tez. &ldquo;El Ayuntamiento de Sant Antoni ha intentado por todos los medios cambiar el modelo, y no solo este gobierno [local], si no los anteriores, que eran de diferentes ideolog&iacute;as. Hasta el propio Govern balear lo intent&oacute;, pero si sus empresarios no quieren cambiar el modelo, todo seguir&aacute; igual&rdquo;, afirma.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0011587-f559-4ea4-9d8f-cbe12355cdc7_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0_x666y187.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0011587-f559-4ea4-9d8f-cbe12355cdc7_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0_x666y187.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0011587-f559-4ea4-9d8f-cbe12355cdc7_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0_x666y187.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0011587-f559-4ea4-9d8f-cbe12355cdc7_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0_x666y187.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0011587-f559-4ea4-9d8f-cbe12355cdc7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x666y187.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0011587-f559-4ea4-9d8f-cbe12355cdc7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x666y187.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c0011587-f559-4ea4-9d8f-cbe12355cdc7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x666y187.jpg"
                    alt="Tony Pike con Freddie Mercury y amigos en común, en el Pikes."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Tony Pike con Freddie Mercury y amigos en común, en el Pikes.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La denuncia de AEON contra el Pikes, por tanto, es una batalla m&aacute;s dentro de una guerra m&aacute;s amplia. La interpretaci&oacute;n que hacen los empresarios del ocio nocturno es que el <em>hotel-boutique </em>vulnera el plan urban&iacute;stico de Sant Antoni, as&iacute; como la ley de urbanismo balear, debido a &ldquo;obras, usos del suelo y actividades disconformes con la calificaci&oacute;n del suelo o sin la preceptiva licencia&rdquo;. En un informe jur&iacute;dico registrado ante el Ayuntamiento, consultado por elDiario.es, se detalla que la finca se asienta sobre suelo no urbano. En concreto, 1.937 metros cuadrados est&aacute;n incluidos en un &Aacute;rea Natural de Especial Inter&eacute;s (ANEI), donde el uso residencial est&aacute; prohibido. El resto de la parcela, de m&aacute;s de 35.515 metros cuadrados, se clasifica como suelo r&uacute;stico com&uacute;n.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La interpretación que hacen los empresarios del ocio nocturno es que el hotel-boutique vulnera el plan urbanístico de Sant Antoni, así como la ley de urbanismo balear, debido a &#039;obras, usos del suelo y actividades disconformes con la calificación del suelo o sin la preceptiva licencia&#039;</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        A partir de esta clasificaci&oacute;n, la asociaci&oacute;n presidida por Rosell&oacute; sostiene que el uso de vivienda requiere autorizaci&oacute;n de la CIOTUPHA (Comisi&oacute;n Insular de Ordenaci&oacute;n del Territorio, Urbanismo y Patrimonio Hist&oacute;rico Art&iacute;stico del Consell Insular) y que la edificabilidad permitida es de 0,014 metros cuadrados por cada metro cuadrado de suelo. Sin embargo, el informe jur&iacute;dico de AEON, basado en referencias catastrales y normativa del PGOU y el PTI (Plan Territorial Insular), concluye que en la finca solo ser&iacute;a posible construir una vivienda unifamiliar, con un volumen m&aacute;ximo de 900 metros c&uacute;bicos sobre rasante, adem&aacute;s de construcciones destinadas a usos agr&iacute;colas y actividades vinculadas al campo.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Denuncian infracci&oacute;n urban&iacute;stica y de actividades</strong></h2><p class="article-text">
        &ldquo;No consta otorgamiento de Declaraci&oacute;n de Inter&eacute;s General&rdquo;, sentencia la asociaci&oacute;n del ocio nocturno. &ldquo;Asimismo, se desconoce las licencias de actividad autorizadas respecto al referido establecimiento, si bien en su propia web [del Pikes] se publicitan gran n&uacute;mero de actividades que dif&iacute;cilmente pueden tener cobertura legal&rdquo;, interpreta AEON. Por ello, la agrupaci&oacute;n empresarial solicita al Ayuntamiento las correspondientes inspecciones por &ldquo;una presunta infracci&oacute;n de la ley balear de r&eacute;gimen jur&iacute;dico de las licencias&rdquo;, al ejercer, a su parecer, &ldquo;una actividad clasificada sin la correspondiente licencia o comunicaci&oacute;n previa&rdquo;. Para justificar su postura, adjuntan fotograf&iacute;as a&eacute;reas donde &ldquo;se ha documentado la instalaci&oacute;n de contenedores que, al aparecer, podr&iacute;an tener un uso como viviendas y que se encuentran en una zona donde el suelo tiene la clasificaci&oacute;n de r&uacute;stico y cuyo uso principal es agrario&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Fuentes del Ajuntament de Sant Antoni explican a este diario que el establecimiento constituye &ldquo;una actividad legalmente implantada, que dispone de licencia de apertura y funcionamiento otorgada con anterioridad a 1985&rdquo;. &ldquo;En consecuencia, no resulta exigible la obtenci&oacute;n de declaraci&oacute;n de inter&eacute;s general, tal como se indica en la denuncia presentada&rdquo;, valoran. Por otro lado, indican que cuenta &ldquo;con el correspondiente t&iacute;tulo habilitante y ha procedido a la regularizaci&oacute;n de su situaci&oacute;n, quedando plenamente legalizado e integrado en la ordenaci&oacute;n vigente&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La patronal del ocio considera que el hotel no tiene licencia de discoteca y pide que sea sancionado, aunque el Ayuntamiento asegura que es una actividad legal</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Adem&aacute;s, las fuentes municipales consultadas aseguran que la parcela asociada al negocio &ldquo;se corresponde exclusivamente con la parcela catastral que ocupa la propia actividad, ubicada en su totalidad en suelo r&uacute;stico com&uacute;n&rdquo;. En cuanto a las molestias ocasionadas por ruidos, as&iacute; como por cuestiones de movilidad &ndash;veh&iacute;culos mal estacionados en parcelas colindantes&ndash;, reconocen haber recibido &ldquo;algunas denuncias puntuales&rdquo;. Igualmente, se&ntilde;alan que el departamento de Urbanismo y Actividades tiene previsto &ldquo;realizar una inspecci&oacute;n con el fin de evaluar todos los aspectos relacionados con la actividad y verificar la posible existencia de incumplimientos hasta la fecha&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/95798614-8f37-4a98-b849-c9b64c7eb88d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/95798614-8f37-4a98-b849-c9b64c7eb88d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/95798614-8f37-4a98-b849-c9b64c7eb88d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/95798614-8f37-4a98-b849-c9b64c7eb88d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/95798614-8f37-4a98-b849-c9b64c7eb88d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/95798614-8f37-4a98-b849-c9b64c7eb88d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/95798614-8f37-4a98-b849-c9b64c7eb88d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Vista aérea del hotel Pikes en los 90."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Vista aérea del hotel Pikes en los 90.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;No tenemos ninguna informaci&oacute;n sobre que el Ayuntamiento de Sant Antoni haya tomado medidas, realizado inspecciones, ordenado la retirada de los contenedores o que se haya adoptado ninguna medida cautelar de suspensi&oacute;n de actividades, ante la gravedad de los hechos denunciados&rdquo;, afirman desde AEON. Tampoco les consta que haya ninguna notificaci&oacute;n o comunicado de la Polic&iacute;a Local del municipio, ni del &aacute;rea de urbanismo. Al tiempo, defienden los empresarios de AEON, sufren &ldquo;la competencia desleal de este tipo de hoteles-discoteca que viven de la fiesta (sin control de licencias de actividad, aforos y horarios) y cuyas infracciones (tambi&eacute;n urban&iacute;sticas) parece que no tienen consecuencias&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En el informe jur&iacute;dico registrado ante el Ayuntamiento reflejan adem&aacute;s que las actividades de este hotel &ldquo;generan un gran impacto&rdquo; y que han sido &ldquo;objeto de quejas y denuncias vecinales por ruidos, por afluencia de multitudes que a simple vista exceden el aforo de la actividad y que adem&aacute;s provocan problemas&rdquo;, en una zona utilizada como &ldquo;aparcamiento p&uacute;blico&rdquo;. Sin embargo, subrayan, se trata de un terreno clasificado &ldquo;como r&uacute;stico y cuyo uso principal es agrario&rdquo;. Y a&ntilde;aden que lo relevante es que hay, seg&uacute;n su interpretaci&oacute;n, un ejercicio de &ldquo;gran n&uacute;mero de actividades dispares sin que consten las correspondientes autorizaciones administrativas&rdquo;, y que ello supone &ldquo;grave perjuicio para la seguridad de las personas y por ende el inter&eacute;s general&rdquo;. Es decir, obras de ampliaci&oacute;n sin licencia, actividad de bar musical sin licencia de apertura, ruidos molestos o habilitaci&oacute;n de parkings, seg&uacute;n la versi&oacute;n de AEON.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Exigen inspecci&oacute;n al Ayuntamiento</strong></h2><p class="article-text">
        En consecuencia, piden al Ayuntamiento de Sant Antoni que inicie los correspondientes expedientes relativos a disciplina urban&iacute;stica y revisi&oacute;n de licencias de actividades, as&iacute; como una inspecci&oacute;n &ldquo;por parte de los servicios t&eacute;cnicos y de la Polic&iacute;a Local para constatar los hechos denunciados&rdquo;. Como medida cautelar, piden &ldquo;la paralizaci&oacute;n inmediata de cualquier obra de ampliaci&oacute;n o el cese de cualquier actividad irregular&rdquo;. En el contexto de inicio de la temporada tur&iacute;stica, exigen que dichas inspecciones se ampl&iacute;en en cuanto a &ldquo;licencias de actividad, aforos, controles sobre horarios de apertura y cierre, as&iacute; como las sonometr&iacute;as correspondientes&rdquo; y que el Consistorio haga p&uacute;blico el resultado de las mismas. 
    </p><p class="article-text">
        Fuentes del Consell Insular informan de que, en el &aacute;mbito de sus competencias, &ldquo;no tenemos constancia por el momento de actuaciones ni expedientes vinculados a este asunto&rdquo;. Asimismo, no les consta &ldquo;la existencia de autorizaciones insulares asociadas al establecimiento&rdquo;, por lo que han recomendado solicitar acceso al registro del Ajuntament de Sant Antoni.
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n AEON, los hechos denunciados son reiterativos desde, al menos, el a&ntilde;o pasado. El registro tur&iacute;stico del Consell Insular indica que <a href="https://registreturistic.conselldeivissa.es/establiments-hotelers/PIKES-3865/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el Pikes figura como un hotel</a> aunque <a href="https://registreturistic.conselldeivissa.es/oferta-entreteniment/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">no aparece como discoteca o sala de fiestas</a> en el listado de oferta de entretenimiento de la instituci&oacute;n insular. Por eso la asociaci&oacute;n del ocio nocturno de la isla insiste en que haya un &ldquo;control de licencia de actividades, aforos y horarios de las fiestas que organizan&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Ribas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/competencia-ataca-hotel-favorito-freddie-mercury-reabre-guerra-silenciosa-ocio-nocturno-ibiza_1_13150476.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 18 Apr 2026 19:34:28 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/6b1dffd2-305d-4005-97a4-6889c1ac82d3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="299907" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/6b1dffd2-305d-4005-97a4-6889c1ac82d3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="299907" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La competencia ataca al hotel favorito de Freddie Mercury y reabre la guerra silenciosa del ocio nocturno en Ibiza]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/6b1dffd2-305d-4005-97a4-6889c1ac82d3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Ibiza,Ocio]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Contractes fragmentats i fons públics: 500.000 euros més per reformar Marivent, el palau espoliat]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/contractes-fragmentats-i-fons-publics-500-000-euros-mes-per-reformar-marivent-palau-espoliat_1_13152701.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/4feb2c0a-b428-4f73-986a-66e86c637d6e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Contractes fragmentats i fons públics: 500.000 euros més per reformar Marivent, el palau espoliat"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L'adjudicació busca frenar el deteriorament acumulat durant més de dues dècades a la residència d'estiu de la Família Reial. El recinte havia d'haver-se convertit en un espai obert a la ciutadania balear, però la Diputació Provincial en temps de Franco va truncar els plans del veritable propietari, Ionannes Saridakis</p><p class="subtitle">EXCLUSIVA - Veu la llum l'escriptura oculta de Marivent per la qual l'hereu va renunciar al palau i la Casa Reial justifica el seu estiu a l'illa
</p></div><p class="article-text">
        El soroll de les obres trenca la calma dels jardins que, durant d&egrave;cades, han rom&agrave;s gaireb&eacute; intactes davant la badia de Palma. Dins, operaris revisen murs clivellats, sistemes de reg envellits i piscines castigades pel salnitre. Al palau de Marivent, el so met&agrave;l&middot;lic de les eines, el pujar i baixar dels treballadors i la terra remoguda delaten una reforma llargament ajornada a la qual el Govern balear ha donat llum verda amb un pressupost que rondar&agrave; els 500.000 euros de diners p&uacute;blics. L'objectiu: frenar el deteriorament acumulat durant m&eacute;s de dues d&egrave;cades a la resid&egrave;ncia estiuenca dels reis, que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/ve-luz-escritura-oculta-marivent-heredero-renuncio-palacio-casa-real-justifica-veraneo-isla_1_10215681.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">havia de convertir-se en espai obert a la ciutadania</a> i va acabar consolidant-se com un enclavament institucional d'acc&eacute;s restringit. Nom&eacute;s en determinats per&iacute;odes la ciutadania pot passejar pels seus jardins.
    </p><p class="article-text">
        La intervenci&oacute; actual, per&ograve;, no &eacute;s un episodi a&iuml;llat, sin&oacute; una pe&ccedil;a m&eacute;s d'un sistema de despesa sostingut que es reactiva especialment durant els per&iacute;odes d'estada dels reis a Mallorca. Nom&eacute;s en neteja i subministraments, el Butllet&iacute; Oficial de l'Estat (BOE) i el de Balears (BOIB) recullen contractes de m&eacute;s de 217.000 euros anuals, als quals s'afegeixen serveis de refor&ccedil; adjudicats amb f&oacute;rmules de contractaci&oacute; per hores que permeten ampliar el servei durant els mesos d'estiu. A nivell global, l'Executiu auton&ograve;mic, titular de l'immoble, destina m&eacute;s d'1,2 milions d'euros cada any al seu manteniment, una xifra que va arribar a assolir els 1,7 milions el 2013, amb Jos&eacute; Ram&oacute;n Bauz&aacute; (PP) com a president.
    </p><p class="article-text">
        No s&oacute;n les &uacute;niques inversions que rep el palau. Sense precisar quantitats econ&ograve;miques concretes, la mem&ograve;ria d'activitats de Patrimoni Nacional relativa a 2025, consultada per aquest mitj&agrave;, recull que l'any passat es van instal&middot;lar nous sistemes de detecci&oacute; i protecci&oacute; contra incendis en diferents immobles de la seva propietat i, tot i no estar incl&ograve;s entre ells, tamb&eacute; a Marivent &mdash;m&eacute;s concretament a l'edifici Camaretas&mdash;. Aix&iacute; mateix, es va dur a terme la renovaci&oacute; dels banys als apartaments del personal de servei i la demolici&oacute; del forjat de l'antiga piscina per problemes estructurals. El 2024 es van dur a terme estudis i tomografies de l'arbrat amb c&agrave;rrec als fons del Govern. Segons dades obtingudes en el seu moment per Newtral a trav&eacute;s del Portal de Transpar&egrave;ncia, l'ens encarregat de la gesti&oacute; dels b&eacute;ns vinculats a la Corona destinava &mdash;almenys fins a 2021&mdash; uns 220.000 euros anuals per sufragar despeses de personal i subministraments.
    </p><p class="article-text">
        En aquest context, la reforma actual reobre una q&uuml;esti&oacute; de fons: quin retorn p&uacute;blic tenen aquestes inversions en una resid&egrave;ncia institucional d'&uacute;s limitat en un escenari, a m&eacute;s, marcat per la crisi d'acc&eacute;s a l'habitatge, la saturaci&oacute; tur&iacute;stica i el debat sobre el model econ&ograve;mic de les illes?
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La reforma reobre una qüestió de fons: quin retorn públic té la inversió pública sostinguda en una residència institucional d&#039;ús limitat en un escenari, a més, marcat per la crisi d&#039;accés a l&#039;habitatge, la saturació turística i el debat sobre el model econòmic de les illes?</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6fd7eb62-4633-44f0-bad4-956ef736c2de_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6fd7eb62-4633-44f0-bad4-956ef736c2de_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6fd7eb62-4633-44f0-bad4-956ef736c2de_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6fd7eb62-4633-44f0-bad4-956ef736c2de_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6fd7eb62-4633-44f0-bad4-956ef736c2de_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6fd7eb62-4633-44f0-bad4-956ef736c2de_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6fd7eb62-4633-44f0-bad4-956ef736c2de_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Porta principal d&#039;accés als jardins de Marivent"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Porta principal d&#039;accés als jardins de Marivent                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>M&eacute;s de 25 anys sense reformes profundes</strong></h2><p class="article-text">
        En la pr&ograve;pia mem&ograve;ria justificativa de la reforma actual, a la qual ha tingut acc&eacute;s elDiario.es, la Conselleria de Presid&egrave;ncia i Administracions P&uacute;bliques considera fins i tot que &eacute;s &ldquo;totalment necessari incrementar la partida prevista&rdquo; per al manteniment de Marivent davant el deteriorament del palau, que arrossega m&eacute;s de 25 anys sense reformes profundes. L'informe va m&eacute;s enll&agrave; i adverteix que el cost del manteniment ordinari ja supera els l&iacute;mits dels contractes menors &mdash;reservats per a despeses puntuals i de minsa quantia&mdash;, fet que obliga a rec&oacute;rrer a noves licitacions de major import i a planificar intervencions m&eacute;s &agrave;mplies per evitar que els danys estructurals s'agreugin. Un fet que confirma el car&agrave;cter estructural i elevat de la despesa associada al complex. Marivent ha deixat de ser una despesa puntual per convertir-se en una estructura de despesa permanent.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La memòria de la reforma adverteix que el cost del manteniment ordinari ja supera els límits dels contractes menors -reservats per a despeses puntuals i de nínima quantia-, la qual cosa obliga a recórrer a noves licitacions de més import i a planificar intervencions més àmplies per evitar que els danys estructurals s&#039;agravin</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        D'acord amb el document consultat per aquest mitj&agrave;, la reforma prevista abasta tant elements estructurals com instal&middot;lacions i espais exteriors. Entre les actuacions previstes hi ha la restauraci&oacute; de paviments de pedra i empedrats, la substituci&oacute; de baranes corro&iuml;des per l'oxidaci&oacute; i la intervenci&oacute; en cobertes, cornises i fa&ccedil;anes exposades al salnitre, aix&iacute; com la reparaci&oacute; del vial d'acc&eacute;s danyat per arrels. Tamb&eacute; es contemplen actuacions a la piscina &mdash;amb filtracions i maquin&agrave;ria obsoleta&mdash;, vestuaris, camins interiors i edificis auxiliars, aix&iacute; com la reparaci&oacute; de murs, canalitzacions i sistemes de drenatge. A l'exterior, es preveuen treballs en jardins, la rehabilitaci&oacute; de fonts ornamentals en des&uacute;s, la reparaci&oacute; de danys causats pels temporals i la millora dels sistemes de reg.
    </p><p class="article-text">
        El pressupost base de licitaci&oacute; ascendeix, en concret, a 470.444 euros (IVA incl&ograve;s). No obstant aix&ograve;, l'expedient preveu la possibilitat d'incrementar l'import fins a un 20% addicional en cas d'aparici&oacute; de vicis ocults &mdash;defectes no detectats en la inspecci&oacute; inicial que solen aflorar durant l'execuci&oacute; d'una obra&mdash;, cosa que podria elevar el cost final per sobre dels 560.000 euros.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/48d40e5d-82f9-4c0b-a649-aee9e9b3c2aa_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/48d40e5d-82f9-4c0b-a649-aee9e9b3c2aa_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/48d40e5d-82f9-4c0b-a649-aee9e9b3c2aa_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/48d40e5d-82f9-4c0b-a649-aee9e9b3c2aa_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/48d40e5d-82f9-4c0b-a649-aee9e9b3c2aa_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/48d40e5d-82f9-4c0b-a649-aee9e9b3c2aa_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/48d40e5d-82f9-4c0b-a649-aee9e9b3c2aa_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Placa amb el nom del palau"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Placa amb el nom del palau                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Com explicita la mem&ograve;ria justificativa, arran de la constituci&oacute; de la Comunitat Aut&ograve;noma, els immobles que conformen el recinte de Marivent varen ser transferits per l'aleshores Consell General Interinsular, passant aix&iacute; a formar part del patrimoni auton&ograve;mic. En conseq&uuml;&egrave;ncia, la seva administraci&oacute;, conservaci&oacute; i protecci&oacute; &eacute;s responsabilitat del Govern balear, tal com disposa la llei de patrimoni de la Comunitat Aut&ograve;noma de les Illes Balears.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Com qualsevol altre immoble del qual &eacute;s propiet&agrave;ria, la Comunitat Aut&ograve;noma t&eacute; l'obligaci&oacute; de cuidar de la conservaci&oacute; i el manteniment de Marivent per un doble motiu: la protecci&oacute; de la finca, com a conjunt arquitect&ograve;nic que forma part d'un llegat integrat en el nostre patrimoni, i la necessitat que pugui servir a la finalitat a la qual l'immoble est&agrave; destinat&rdquo;, afegeix el document. En definir aquest &ldquo;dest&iacute;&rdquo;, l'informe, lluny de fer refer&egrave;ncia a l'&uacute;s original del palau &mdash;concebut com a museu obert a la ciutadania&mdash;, assumeix plenament que el complex &eacute;s, &ldquo;des de fa molt de temps, no nom&eacute;s la resid&egrave;ncia d'estiu de la Fam&iacute;lia Reial, sin&oacute; tamb&eacute; lloc de descans al llarg de l'any, per la qual cosa &eacute;s freq&uuml;entment utilitzat per tots els seus membres i hi passen nombroses personalitats de tots els &agrave;mbits&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un model de contractaci&oacute; fragmentada</strong></h2><p class="article-text">
        Tot i que el procediment d'adjudicaci&oacute; &eacute;s obert, la reforma s'insereix en un model de contractaci&oacute; fragmentada que caracteritza la gesti&oacute; de Marivent des de fa d&egrave;cades. El manteniment del complex no es licita com un servei integral, sin&oacute; que es divideix en m&uacute;ltiples contractes individuals &mdash;neteja, jardineria, plagues, electricitat, climatitzaci&oacute;, obres&mdash; adjudicats a diferents empreses. En aquest cas, la contractaci&oacute; ha recaigut en Bonfill Enginyeria, Arquitectura i Paisatge SL, una empresa mallorquina fundada el 2011 que ha incrementat la seva pres&egrave;ncia en la contractaci&oacute; p&uacute;blica balear en els darrers anys. Nom&eacute;s el 2025, el volum de contractes va superar els cinc milions d'euros. La seva activitat es concentra en reformes d'edificis p&uacute;blics, infraestructures i projectes per a diferents administracions.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Tot i que el procediment d&#039;adjudicació és obert, la reforma s&#039;insereix en un model de contractació fragmentada que caracteritza la gestió de Marivent des de fa dècades</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Cal destacar que la despesa a Marivent no es limita a obres i contractes externs. Un acord del Consell de&nbsp;Govern&nbsp;aprovat al juliol de 2025 inclou expl&iacute;citament al personal que presta serveis en el palau dins dels col&middot;lectius que poden percebre retribucions per hores extraordin&agrave;ries, la qual cosa evidencia que l'activitat del complex genera tamb&eacute; costos laborals addicionals vinculats al seu funcionament ordinari. La mesura es justifica, segons el propi document, per la impossibilitat de compensar aquestes hores amb descans, la qual cosa refor&ccedil;a la idea que el manteniment i &uacute;s del palau comporta una c&agrave;rrega estructural de despesa p&uacute;blica m&eacute;s enll&agrave; de les partides pressupost&agrave;ries visibles.
    </p><p class="article-text">
        En les &uacute;ltimes legislatures, d'acord amb la documentaci&oacute; analitzada per aquest mitj&agrave;, el Govern ha adjudicat serveis de refor&ccedil; per imports de fins a 100.000 euros, amb sistemes flexibles que permeten ampliar el servei durant els mesos de major activitat. Depenent del per&iacute;ode, les diferents contractacions han recaigut en una o altra empresa: aix&iacute;, el 2011 el Govern va adjudicar per 47.200 euros a Hidr&agrave;ulica i Electricitat SA el manteniment de les instal&middot;lacions el&egrave;ctriques del complex, mentre que la climatitzaci&oacute; va ser encarregada a Refrigeraci&oacute; i Confort SA per imports similars en contractes de dos anys formalitzats el 2014. A aix&ograve; s'hi sumen actuacions puntuals d'obra menor, com el contracte adjudicat el 2016 a Construcciones Llull Sastre SA per 56.562 euros per a la reposici&oacute; de paviments, murs i escales, i altres per al control de plagues, que va recaure en mercantils com Will Kill SA per 41.300 euros.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f1198666-c37b-4b8c-b094-4123e3566e9b_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f1198666-c37b-4b8c-b094-4123e3566e9b_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f1198666-c37b-4b8c-b094-4123e3566e9b_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f1198666-c37b-4b8c-b094-4123e3566e9b_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f1198666-c37b-4b8c-b094-4123e3566e9b_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f1198666-c37b-4b8c-b094-4123e3566e9b_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f1198666-c37b-4b8c-b094-4123e3566e9b_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Només en determinats períodes, la ciutadania pot passejar pels jardins de Marivent"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Només en determinats períodes, la ciutadania pot passejar pels jardins de Marivent                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Incompliment de contracte</strong></h2><p class="article-text">
        Mentrestant, algunes de les contractacions no s'han deslliurat de la pol&egrave;mica. En 2014, el Tribunal Superior de Just&iacute;cia de&nbsp;Balears&nbsp;(TSJIB)&nbsp;va ratificar que 292.132 euros reclamats per&nbsp;Lireba&nbsp;Serveis&nbsp;Integrats&nbsp;-que va operar com a filial del grup ACS- arran de la liquidaci&oacute; del contracte per a la neteja i manteniment del palau de Marivent corresponien al&nbsp;Govern, que li va adjudicar aquests treballs a l'agost de 2007. La Sala declarava provat com, durant la vig&egrave;ncia del contracte, l'empresa va facturar i va cobrar l'anterior quantitat sense cap contraprestaci&oacute; per part seva.
    </p><p class="article-text">
        Posteriorment, el Tribunal Suprem va validar l'actuaci&oacute; de l'Executiu balear de rescindir el contracte abans de la seva resoluci&oacute; definitiva, en considerar que la mesura estava justificada per raons d'inter&egrave;s p&uacute;blic i seguretat, especialment en un entorn sensible com Marivent. Entre altres aspectes, l'Alt Tribunal destaca que&nbsp;Lireba&nbsp;havia de mantenir un servei permanent amb un nombre concret d'empleats adaptat a les estades de la Fam&iacute;lia Reial. No obstant aix&ograve;, l'empresa va arribar a prestar el servei amb menys de la meitat del personal exigit, incomplint una condici&oacute; que el propi contracte qualificava com a essencial. La sala subratlla que aquest d&egrave;ficit no era un aspecte menor, sin&oacute; un &ldquo;trencament&rdquo; del nucli del contracte, en afectar directament la qualitat i viabilitat del manteniment del complex.
    </p><p class="article-text">
        La resoluci&oacute;, no obstant aix&ograve;, anava m&eacute;s enll&agrave;: deixava al descobert rellevants disfuncions en la gesti&oacute; d'aquests serveis p&uacute;blics, no sols respecte a les fallades en el control de l'execuci&oacute; contractual -el fet que l'empresa arrib&eacute;s a facturar serveis no prestats conforme als pactes-, sin&oacute; que posa en relleu la complexitat d'un model basat en contractes fragmentats i altament dependents de condicions variables, com les estades de la Fam&iacute;lia Reial. El resultat &eacute;s un sistema en el qual el seguiment efectiu del servei es torna clau, per&ograve; tamb&eacute; dif&iacute;cil de fiscalitzar.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El 2014, el Tribunal Superior de Justícia de les Balears va ratificar que l&#039;empresa Lireba, que va operar com a filial d&#039;ACS, va percebre 292.132 euros sense haver efectuat la corresponent contraprestació per la neteja i manteniment de Marivent que tenia encomanat des de l&#039;agost del 2007</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La despesa p&uacute;blica a Marivent ha estat &mdash;i continua sent&mdash; objecte de cr&iacute;tiques pol&iacute;tiques i socials durant anys. A m&eacute;s dels fons p&uacute;blics destinats al seu manteniment, formacions pol&iacute;tiques i moviments ciutadans han denunciat la falta de transpar&egrave;ncia sobre el proc&eacute;s que va convertir el palau en la resid&egrave;ncia d'estiu de la Fam&iacute;lia Reial a Mallorca. elDiario.es va treure a la llum l'<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/ve-luz-escritura-oculta-marivent-heredero-renuncio-palacio-casa-real-justifica-veraneo-isla_1_10215681.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">escriptura amb la qual Jos&eacute; Carlos Herrmann&ndash;Marconi, hereu del fil&agrave;ntrop Ionannes Saridakis, renunciava el 1978 al palau</a>, contravenint el que havia disposat el seu padrastre en el testament. Saridakis, filantrop d'origen grec, havia fet fortuna a Sud-am&egrave;rica i va trobar a Mallorca el seu retir daurat. L'illa el va enlluernar fins a tal punt que va decidir donar a Balears un immens llegat art&iacute;stic i arquitect&ograve;nic que inclo&iuml;a el palau que va fer aixecar a la vora del mar.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c62d1db2-7603-4219-b91a-24b7c2b5e978_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c62d1db2-7603-4219-b91a-24b7c2b5e978_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c62d1db2-7603-4219-b91a-24b7c2b5e978_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c62d1db2-7603-4219-b91a-24b7c2b5e978_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c62d1db2-7603-4219-b91a-24b7c2b5e978_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c62d1db2-7603-4219-b91a-24b7c2b5e978_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c62d1db2-7603-4219-b91a-24b7c2b5e978_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un dels camins que divideix els jardins"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un dels camins que divideix els jardins                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d9da78cf-3e9b-48a3-a5ae-dfdc0ecd761d_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d9da78cf-3e9b-48a3-a5ae-dfdc0ecd761d_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d9da78cf-3e9b-48a3-a5ae-dfdc0ecd761d_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d9da78cf-3e9b-48a3-a5ae-dfdc0ecd761d_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d9da78cf-3e9b-48a3-a5ae-dfdc0ecd761d_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d9da78cf-3e9b-48a3-a5ae-dfdc0ecd761d_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d9da78cf-3e9b-48a3-a5ae-dfdc0ecd761d_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una de les càmeres que vigilen el recinte"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una de les càmeres que vigilen el recinte                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Va ser la seva v&iacute;dua qui, el 1965, va cedir l'edifici, els terrenys de 33.905 metres quadrats sobre els quals havia estat constru&iuml;t i la col&middot;lecci&oacute; d'art del filantrop a l'aleshores Diputaci&oacute; Provincial sota la condici&oacute; que els mallorquins &mdash;i la poblaci&oacute; en general&mdash; poguessin delectar-se amb la cultura i el pensament que albergaven les seves parets. Un extrem que nom&eacute;s es va complir entre 1965 i 1972. Durant diversos anys, l'espai muse&iacute;stic va romandre obert al p&uacute;blic, per&ograve;, despr&eacute;s de la seva cessi&oacute; als reis per part de la franquista Diputaci&oacute; Provincial de Balears, mai m&eacute;s no va tornar a obrir les seves portes, convertint-se en la resid&egrave;ncia privada de la Fam&iacute;lia Reial durant les seves estades a Mallorca.
    </p><p class="article-text">
        L'escriptura de ren&uacute;ncia, un document de 14 p&agrave;gines que mai abans havia sortit a la llum, &eacute;s el paper al qual s'agafen a la Casa Reial per justificar l'&uacute;s privatiu de Marivent per part de la reialesa. En el document, per&ograve;, l'hereu (Jos&eacute; Carlos Herrmann-Marconi) no justifica els motius que el porten a incomplir l'&uacute;ltima voluntat de Saridakis.
    </p><p class="article-text">
        El document deixa const&agrave;ncia del moment en qu&egrave;, sis mesos abans de la promulgaci&oacute; de la Constituci&oacute;, el 6 d'abril de 1978 Marconi compareixia davant el notari Julio Albi, amb despatx a Madrid, per formalitzar la ren&uacute;ncia. De la mansi&oacute; va desistir en ple proc&eacute;s judicial impulsat pels hereus contra el Govern &mdash;que havia absorbit la Diputaci&oacute; Provincial&mdash; i la Fundaci&oacute; Museu d'Art Saridakis &mdash;declarada aleshores en rebel&middot;lia&mdash; pel mal &uacute;s de la donaci&oacute; del seu ascendent. Marconi va recuperar la titularitat dels b&eacute;ns del seu padrastre, per&ograve; no el palau. Durant cinc d&egrave;cades, els reis han convidat al palauet <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/siete-presidentes-gobierno-e-ilustres-mandatarios-extranjeros-cinco-decadas-marivent-residencia-real_1_10086542.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">presidents del Govern i il&middot;lustres mandataris estrangers</a> i han gaudit de les vacances a l'illa a costa dels contribuents, que es van quedar sense palau i sense museu.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9a3ab076-bf1c-40ea-b0c0-5e96db76b598_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9a3ab076-bf1c-40ea-b0c0-5e96db76b598_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9a3ab076-bf1c-40ea-b0c0-5e96db76b598_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9a3ab076-bf1c-40ea-b0c0-5e96db76b598_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9a3ab076-bf1c-40ea-b0c0-5e96db76b598_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9a3ab076-bf1c-40ea-b0c0-5e96db76b598_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9a3ab076-bf1c-40ea-b0c0-5e96db76b598_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una de les escultures de Joan Miró exposades als jardins de Marivent"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una de les escultures de Joan Miró exposades als jardins de Marivent                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Els jardins amb les escultures de Mir&oacute;, oberts al p&uacute;blic</strong></h2><p class="article-text">
        A l'actualitat, de totes les pintures que pengen a l'interior de Marivent, m&eacute;s de vuitanta s&oacute;n propietat del Govern, com consta a l'Inventari General de B&eacute;ns i Drets de l'Administraci&oacute; de la Comunitat Aut&ograve;noma de les Illes Balears (CAIB), consultat per elDiario.es. Juntament amb els quadres, l'Executiu auton&ograve;mic tamb&eacute; posseeix bona part del mobiliari de l'edifici, com diversos llits mallorquins dels segles XVIII i XIX, un bagul g&ograve;tic mallorqu&iacute;, un banc neocl&agrave;ssic, un escriptori barroc i nombrosos miralls i c&ograve;modes. Elements de gran valor als quals la ciutadania, tanmateix, no t&eacute; acc&eacute;s.
    </p><p class="article-text">
        Per contra, els jardins de Marivent, que ocupen una superf&iacute;cie total de 9.155 metres quadrats, s&iacute; que estan oberts al p&uacute;blic arran de l'acord assolit el maig de 2017 entre el Govern de Francina Armengol i la Casa Reial per conjugar l'obertura de la zona exterior amb l'&uacute;s del palau com a resid&egrave;ncia de la Fam&iacute;lia Reial. S'hi exhibeixen dotze escultures en bronze que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/joan-punyet-miro-nieto-joan-miro-abuelo-no-pintaba-hacerse-millonario-especulacion_1_12532944.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Joan Mir&oacute; </a>va realitzar entre 1969 i 1981 i que la fam&iacute;lia de l'artista va cedir per donar un valor afegit a les visites. Una iniciativa que pret&eacute;n, a m&eacute;s, posar de manifest el vincle de l'obra de l'artista amb el barri de Cala Major, que ell mateix va escollir per viure i treballar.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros, Francisco Ubilla]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/contractes-fragmentats-i-fons-publics-500-000-euros-mes-per-reformar-marivent-palau-espoliat_1_13152701.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 18 Apr 2026 08:29:37 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/4feb2c0a-b428-4f73-986a-66e86c637d6e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="733943" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/4feb2c0a-b428-4f73-986a-66e86c637d6e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="733943" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Contractes fragmentats i fons públics: 500.000 euros més per reformar Marivent, el palau espoliat]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/4feb2c0a-b428-4f73-986a-66e86c637d6e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Marivent,Casa Real,Familia Real,Reyes,Felipe VI,Juan Carlos I,Gasto público,Licitaciones,Islas Baleares,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
  </channel>
</rss>
