<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - Islas Baleares]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/temas/islas-baleares/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - Islas Baleares]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/tag/1012629/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Tras la tumba perdida del rey Jaume IV en un convento desaparecido de Soria: “Tenemos 50.000 escenarios posibles”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/tumba-perdida-rey-jaume-iv-convento-desaparecido-soria-50-000-escenarios-posibles_1_13493963.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/bb389460-1d83-41af-9f0f-7258697fa855_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Tras la tumba perdida del rey Jaume IV en un convento desaparecido de Soria: “Tenemos 50.000 escenarios posibles”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Herido con once años en la batalla, encarcelado durante buena parte de su juventud, dedicó su vida a intentar recuperar la corona perdida por su padre. Trás más de 650 años de su muerte, una excavación arqueológica tratará de localizar su tumba y resolver uno de los últimos enigmas de la dinastía</p><p class="subtitle">Los papeles de Gaudí salen a la luz: las cartas, facturas y técnicas del 'arquitecto de Dios' en Mallorca</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;Al ilustre infante Jaime, nuestro hijo primog&eacute;nito leg&iacute;timo y natural, nombramos y queremos que sea nuestro heredero universal&rdquo;. Con estas palabras &mdash;<em>Inclitum infantem Jacobum, filium nostrum primogenitum legitimum et naturalem instituimus [...] nostrum universalem heredem</em>, en el lat&iacute;n del documento&mdash; el monarca Jaume III dej&oacute; escrito en su testamento qui&eacute;n deb&iacute;a sucederle al frente del reino de Mallorca. Era el 7 de agosto de 1349. Apenas dos meses y medio despu&eacute;s, el monarca mor&iacute;a en la batalla de Llucmajor y aquel heredero, un ni&ntilde;o de once a&ntilde;os que hab&iacute;a resultado gravemente herido en el mismo enfrentamiento, comenzaba una vida marcada por el cautiverio, la huida, la guerra y una obsesi&oacute;n que nunca llegar&iacute;a a cumplir: recuperar el reino perdido por su padre. Seis siglos m&aacute;s tarde, el enigma sobre el lugar de su entierro podr&iacute;a resolverse.
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n la investigaci&oacute;n dirigida por un equipo de profesionales de la isla, Jaume IV podr&iacute;a encontrarse enterrado en el subsuelo de un solar de Soria en el que antiguamente se levantaban un convento franciscano y la capilla de la Concepci&oacute;n. Tras 25 a&ntilde;os de estudios preliminares, all&iacute; comenzar&aacute; el pr&oacute;ximo 15 de septiembre una campa&ntilde;a arqueol&oacute;gica que se prolongar&aacute; hasta el 30 de septiembre. El equipo estar&aacute; formado por tres arque&oacute;logos y un t&eacute;cnico auxiliar. Al frente de la coordinaci&oacute;n hist&oacute;rica se encuentra Gabriel Ensenyat, mientras que la direcci&oacute;n arqueol&oacute;gica recae en Helena Inglada. El objetivo parece sencillo de formular y considerablemente m&aacute;s dif&iacute;cil de ejecutar: encontrar una tumba desaparecida dentro de una capilla desaparecida perteneciente, a su vez, a un convento desaparecido.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a1349ca-9330-439b-b4ad-f1479d446ac2_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a1349ca-9330-439b-b4ad-f1479d446ac2_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a1349ca-9330-439b-b4ad-f1479d446ac2_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a1349ca-9330-439b-b4ad-f1479d446ac2_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a1349ca-9330-439b-b4ad-f1479d446ac2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a1349ca-9330-439b-b4ad-f1479d446ac2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2a1349ca-9330-439b-b4ad-f1479d446ac2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La tumba de Jaume IV podría encontrarse, según los investigadores, en la antigua capilla de la Concepción del convento de San Francisco de Soria."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La tumba de Jaume IV podría encontrarse, según los investigadores, en la antigua capilla de la Concepción del convento de San Francisco de Soria.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El objetivo parece sencillo de formular y considerablemente más difícil de ejecutar: encontrar una tumba desaparecida dentro de una capilla desaparecida perteneciente, a su vez, a un convento desaparecido</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La campa&ntilde;a arqueol&oacute;gica de Soria podr&iacute;a reabrir el &uacute;ltimo cap&iacute;tulo del reino de Mallorca, cuya historia suele darse por terminada el 25 de octubre de 1349, cuando Jaume III muri&oacute; derrotado en Llucmajor en su intento de recuperar la corona frente a Pere IV de Arag&oacute;n, el Ceremonioso, consolidando la reincorporaci&oacute;n de los territorios mallorquines a la Corona de Arag&oacute;n. Pero aquel monarca era adem&aacute;s el t&iacute;o de Jaume IV, hermano de su madre, Constanza de Arag&oacute;n, y el hombre que acabar&iacute;a privando a su sobrino de sus derechos din&aacute;sticos. La derrota y muerte de Jaume III acabaron con la corona independiente de Mallorca, pero no con la reivindicaci&oacute;n de sus derechos por parte de su hijo, nacido en Perpi&ntilde;&aacute;n en 1338 y designado heredero universal por su padre antes de emprender aquella expedici&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Hasta aqu&iacute; es la historia que nos han contado&rdquo;, sostiene el informe elaborado por el equipo investigador. Sin embargo, prosigue: &ldquo;falta un cap&iacute;tulo&rdquo;. Para sus responsables, resulta imposible cerrar definitivamente la historia del reino sin estudiar la trayectoria del hijo de Jaume III: sus a&ntilde;os de prisi&oacute;n, las relaciones que mantuvo con el papado y la monarqu&iacute;a francesa, su matrimonio con Juana I de N&aacute;poles, los intentos militares para recuperar sus antiguos territorios y las inc&oacute;gnitas que todav&iacute;a rodean su muerte y enterramiento. &ldquo;Hist&oacute;ricamente, Jaume IV qued&oacute; en la sombra de Jaume III y siempre ha sido una figura de nuestra historia bastante desconocida. Poder recuperarlo ahora supondr&iacute;a constatar con los hechos la hip&oacute;tesis de una larga investigaci&oacute;n que nos ha llevado hasta los archivos de diferentes partes del mundo&rdquo;, explica a elDiario.es el historiador Gabriel Ensenyat.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3be5c5f0-f6ae-4c8f-9ac2-5364e7c8b0ca_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3be5c5f0-f6ae-4c8f-9ac2-5364e7c8b0ca_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3be5c5f0-f6ae-4c8f-9ac2-5364e7c8b0ca_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3be5c5f0-f6ae-4c8f-9ac2-5364e7c8b0ca_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3be5c5f0-f6ae-4c8f-9ac2-5364e7c8b0ca_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3be5c5f0-f6ae-4c8f-9ac2-5364e7c8b0ca_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3be5c5f0-f6ae-4c8f-9ac2-5364e7c8b0ca_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Planimetría de la excavación, superpuesta a un modelo digital de elevaciones elaborado a partir de datos LIDAR del Centro Nacional."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Planimetría de la excavación, superpuesta a un modelo digital de elevaciones elaborado a partir de datos LIDAR del Centro Nacional.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Históricamente, Jaume IV quedó en la sombra de Jaume III y siempre ha sido una figura de nuestra historia bastante desconocida. Poder recuperarlo ahora supondría constatar con los hechos la hipótesis de una larga investigación que nos ha llevado hasta los archivos de diferentes partes del mundo</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Gabriel Ensenyat</span>
                                        <span>—</span> Historiador 
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La investigaci&oacute;n sobre el pr&iacute;ncipe mallorqu&iacute;n que nunca lleg&oacute; a reinar ha sido un largo viaje entre documentos repartidos por diferentes partes del mundo. Seg&uacute;n Ensenyat, el equipo ha revisado &ldquo;documentaci&oacute;n del Arxiu del Regne de Mallorca y del Arxiu de la Corona d'Arag&oacute;, pero tambi&eacute;n materiales conservados en Francia, N&aacute;poles, Montferrato, el Vaticano, Inglaterra, Navarra, Simancas, Valladolid, Valencia y Soria&rdquo;. De hecho, buena parte de esa documentaci&oacute;n ni siquiera estaba a disposici&oacute;n inmediata de los investigadores. &ldquo;Hab&iacute;a que localizarla f&iacute;sicamente, solicitar reproducciones, traducir textos redactados en lat&iacute;n o en otras lenguas y reconstruir a partir de documentos dispersos una historia que hab&iacute;a quedado fragmentada durante siglos&rdquo;, detalla el historiador.
    </p><p class="article-text">
        Tras la muerte de su padre, Jaume IV pas&oacute; a&ntilde;os cautivo en Mallorca, X&agrave;tiva y Barcelona, donde, seg&uacute;n la documentaci&oacute;n estudiada por los investigadores, lleg&oacute; a dormir en una jaula de hierro. En 1362 consigui&oacute; escapar y, bajo protecci&oacute;n papal, comenz&oacute; a reunir apoyos para recuperar la corona. Un a&ntilde;o despu&eacute;s se cas&oacute; con Juana I de N&aacute;poles y se convirti&oacute; en rey consorte, pero su matrimonio y sus alianzas no lograron hacer realidad sus planes. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c8b16300-6cdc-4221-86d8-6f9b95e84b42_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c8b16300-6cdc-4221-86d8-6f9b95e84b42_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c8b16300-6cdc-4221-86d8-6f9b95e84b42_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c8b16300-6cdc-4221-86d8-6f9b95e84b42_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c8b16300-6cdc-4221-86d8-6f9b95e84b42_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c8b16300-6cdc-4221-86d8-6f9b95e84b42_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c8b16300-6cdc-4221-86d8-6f9b95e84b42_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Jaime IV de Mallorca nació en Perpiñán el 24 de agosto de 1336 y murió en Soria el 20 de enero de 1375. Heredero de la Corona de Mallorca, fue también rey consorte de Nápoles tras su matrimonio con Juana I."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Jaime IV de Mallorca nació en Perpiñán el 24 de agosto de 1336 y murió en Soria el 20 de enero de 1375. Heredero de la Corona de Mallorca, fue también rey consorte de Nápoles tras su matrimonio con Juana I.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En 1374 protagoniz&oacute; su &uacute;ltimo intento de recuperar los territorios de su padre. Al frente de unos 6.000 hombres avanz&oacute; desde Narbona por los antiguos dominios de la corona mallorquina y lleg&oacute; hasta las inmediaciones de Barcelona, pero la falta de fuerzas, el hambre y la peste obligaron a sus tropas a retirarse. Gravemente enfermo, Jaume acab&oacute; en Soria, donde el 16 de febrero de 1375 dict&oacute; testamento y orden&oacute; ser enterrado en la iglesia de San Francisco.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Tras la muerte de su padre, Jaume IV pasó años cautivo. Consiguió escapar y, bajo protección papal, comenzó a reunir apoyos para recuperar la corona</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El testamento constituye una de las principales pistas documentales, pero no la &uacute;nica ni, seg&uacute;n la investigaci&oacute;n de Ensenyat, la m&aacute;s concluyente. La referencia decisiva es una cr&oacute;nica castellana, la de Pedro L&oacute;pez de Ayala, que relata la muerte de Jaume IV y afirma expresamente que fue enterrado en el monasterio de San Francisco de Soria. El cronista cuenta adem&aacute;s que el infante Juan, futuro Juan I de Castilla, &ldquo;fizolo enterrar muy honradamente&rdquo; en aquel monasterio. A esta fuente se suman otras cr&oacute;nicas, entre ellas la de Jean Froissart, que tambi&eacute;n recoge los &uacute;ltimos episodios de la vida del monarca mallorqu&iacute;n. 
    </p><p class="article-text">
        El testamento, por su parte, confirma que Jaume IV quer&iacute;a ser enterrado en San Francisco, aunque no permite demostrar por s&iacute; solo que el sepelio se produjera all&iacute;. La investigaci&oacute;n hist&oacute;rica ha seguido estas referencias hasta el antiguo convento franciscano y ser&aacute; ahora la arqueolog&iacute;a la que tenga que determinar si la historia escrita coincide con lo que permanece bajo tierra. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e9412015-a01d-4da7-97c6-91bf64ff612a_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e9412015-a01d-4da7-97c6-91bf64ff612a_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e9412015-a01d-4da7-97c6-91bf64ff612a_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e9412015-a01d-4da7-97c6-91bf64ff612a_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e9412015-a01d-4da7-97c6-91bf64ff612a_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e9412015-a01d-4da7-97c6-91bf64ff612a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e9412015-a01d-4da7-97c6-91bf64ff612a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Testamento de Jaume IV de Mallorca. Soria, 1375"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Testamento de Jaume IV de Mallorca. Soria, 1375                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La &lsquo;sorpresa&rsquo; mallorquina en Soria</strong></h2><p class="article-text">
        Tras superar la fase de documentaci&oacute;n, los investigadores llegaron por primera vez a Soria, donde, explica Helena Inglada, nadie esperaba que pudiera estar enterrado un heredero de la dinast&iacute;a mallorquina. &ldquo;Cuando nosotros llegamos, fue aquello de: &rdquo;&iquest;Ah, s&iacute;? Hay un rey mallorqu&iacute;n enterrado aqu&iacute;?&rsquo;&ldquo;, recuerda entre risas. La documentaci&oacute;n hist&oacute;rica situaba el enterramiento de Jaume IV en la iglesia de San Francisco, en el espacio de la antigua capilla de la Concepci&oacute;n, aunque buena parte del convento hab&iacute;a desaparecido con el paso de los siglos. La investigaci&oacute;n arqueol&oacute;gica comenz&oacute; en 2008, con una primera intervenci&oacute;n impulsada por la Universitat de les Illes Balears y apoyada por instituciones de Mallorca y Castilla y Le&oacute;n. Antes de excavar, el equipo realiz&oacute; un estudio con georradar que se&ntilde;al&oacute; dos grandes anomal&iacute;as pr&oacute;ximas al altar de la antigua iglesia.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Cuando nosotros llegamos, fue aquello de: &#039;¿Ah, sí? Hay un rey mallorquín enterrado aquí?&#039;, recuerda entre risas la investigadora mallorquina Helena Inglada sobre su recibimiento en Soria</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Una de ellas fue excavada en 2008 con un objetivo todav&iacute;a preliminar: comprobar si el subsuelo conservaba potencial arqueol&oacute;gico. &ldquo;Nosotros &iacute;bamos a comprobar si el espacio del subsuelo estaba todav&iacute;a en condiciones de ser valorado&rdquo;, explica Inglada. La excavaci&oacute;n confirm&oacute; que s&iacute;. &ldquo;Los arque&oacute;logos encontraron restos humanos desarticulados, probablemente procedentes de enterramientos de la etapa en que el convento funcion&oacute; como hospital, y bajo ellos localizaron muros de piedra, grandes sillares y elementos constructivos compatibles con una estructura monumental vinculada a la antigua iglesia, algunos con restos de pintura&rdquo;, recuerda Inglada. La intervenci&oacute;n no lleg&oacute; hasta el final de la estratigraf&iacute;a ni permiti&oacute; acceder al supuesto espacio funerario, pero demostr&oacute; que el subsuelo no hab&iacute;a sido completamente destruido.
    </p><p class="article-text">
        La campa&ntilde;a qued&oacute; as&iacute; inconclusa, pero abri&oacute; la puerta a nuevas investigaciones. El equipo sali&oacute; de Soria con la certeza de que a&uacute;n quedaban estructuras por estudiar y con la intenci&oacute;n de regresar, aunque la crisis econ&oacute;mica, los cambios personales, las dificultades de financiaci&oacute;n y posteriormente la pandemia provocada por la COVID-19 retrasaron el proyecto. &ldquo;Todo tiene que cuadrar mucho y nunca es f&aacute;cil&rdquo;, resume la arque&oacute;loga. En este sentido, la nueva campa&ntilde;a lleva unos dos a&ntilde;os de preparaci&oacute;n y ha requerido coordinar permisos, financiaci&oacute;n, disponibilidad del equipo y medios t&eacute;cnicos.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a5f65add-5e8a-40cb-9257-34a1085cacb2_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a5f65add-5e8a-40cb-9257-34a1085cacb2_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a5f65add-5e8a-40cb-9257-34a1085cacb2_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a5f65add-5e8a-40cb-9257-34a1085cacb2_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a5f65add-5e8a-40cb-9257-34a1085cacb2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a5f65add-5e8a-40cb-9257-34a1085cacb2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a5f65add-5e8a-40cb-9257-34a1085cacb2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Espacio de intervención interior durante la campaña de 2008."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Espacio de intervención interior durante la campaña de 2008.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La arqueolog&iacute;a frente a 50.000 escenarios</strong></h2><p class="article-text">
        La nueva intervenci&oacute;n, financiada con cerca de 23.000 euros por el Govern de les Illes Balears y el Consell de Mallorca, actuar&aacute; sobre unos 115 metros cuadrados y ampliar&aacute; la excavaci&oacute;n hacia el &aacute;bside hasta el muro de cierre de la antigua capilla. Los investigadores manejan varios escenarios, ya que el georradar no permite confirmar la existencia de una tumba medieval ni atribuirla a Jaume IV. &ldquo;Puede tratarse de una cavidad, una fosa, una estructura constructiva o incluso de una alteraci&oacute;n producida siglos despu&eacute;s. El antiguo convento sufri&oacute; adem&aacute;s numerosas transformaciones y episodios de destrucci&oacute;n, y la iglesia medieval fue reformada y ampliada con el paso del tiempo. Tenemos 50.000 escenarios posibles&rdquo;, explica Inglada. El objetivo es comprobar hasta d&oacute;nde puede llegar la investigaci&oacute;n, desde localizar la antigua capilla de la Concepci&oacute;n y su posible espacio funerario hasta constatar que este haya desaparecido.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text"> Puede tratarse de una cavidad, una fosa, una estructura constructiva o incluso de una alteración producida siglos después. El antiguo convento sufrió además numerosas transformaciones y episodios de destrucción, y la iglesia medieval fue reformada y ampliada con el paso del tiempo. Tenemos 50.000 escenarios posibles</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Helena Inglada</span>
                                        <span>—</span> Arqueóloga
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La estructura del lugar obliga adem&aacute;s a actuar con cautela: un espacio colapsado que necesitara apuntalamiento requerir&iacute;a nuevos medios y especialistas y podr&iacute;a quedar para una segunda fase. Tampoco puede darse por hecho que la tumba, si existe, permanezca intacta. &ldquo;No sabemos qu&eacute; encontraremos, ni en qu&eacute; condiciones&rdquo;, advierte Inglada. El escenario m&aacute;s complicado ser&iacute;a hallar los restos trasladados y sin contexto arqueol&oacute;gico, &ldquo;en una caja de zapatos&rdquo;, como resume gr&aacute;ficamente. El hallazgo seguir&iacute;a siendo relevante, pero identificar a Jaume IV ser&iacute;a entonces mucho m&aacute;s dif&iacute;cil.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/31c1f872-499d-4e2f-bd2d-a40a2427d676_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/31c1f872-499d-4e2f-bd2d-a40a2427d676_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/31c1f872-499d-4e2f-bd2d-a40a2427d676_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/31c1f872-499d-4e2f-bd2d-a40a2427d676_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/31c1f872-499d-4e2f-bd2d-a40a2427d676_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/31c1f872-499d-4e2f-bd2d-a40a2427d676_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/31c1f872-499d-4e2f-bd2d-a40a2427d676_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="‘Almogávares en la batalla de Llucmajor’, óleo de Fausto Morell que representa el enfrentamiento de 1349."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                ‘Almogávares en la batalla de Llucmajor’, óleo de Fausto Morell que representa el enfrentamiento de 1349.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>&iquest;C&oacute;mo saber si realmente es Jaume IV?</strong></h2><p class="article-text">
        Encontrar huesos medievales en el lugar correcto no bastar&iacute;a para identificar a Jaume IV. El escenario ideal ser&iacute;a localizar una tumba con una inscripci&oacute;n u otro elemento inequ&iacute;voco que vincule el enterramiento con el infante, aunque incluso en ese caso habr&iacute;a que comprobar su contenido. Inglada recuerda que las sepulturas pueden haber sido abiertas, reutilizadas o alteradas. &ldquo;Podr&iacute;amos levantar la l&aacute;pida y que dentro no hubiese nada&rdquo;, explica. Tambi&eacute;n podr&iacute;an aparecer restos mezclados, varios individuos o materiales que no correspondieran al enterramiento original.
    </p><p class="article-text">
        Si aparecieran restos susceptibles de ser atribuidos a Jaume IV, ser&iacute;a necesario, seg&uacute;n Inglada, &ldquo;recurrir a antrop&oacute;logos f&iacute;sicos y paleoantrop&oacute;logos y plantear pruebas como la dataci&oacute;n por an&aacute;lisis gen&eacute;tico&rdquo;. La comparaci&oacute;n de ADN con restos atribuidos a Jaume II y Jaume III, abuelo y padre del infante, podr&iacute;a aportar una evidencia de parentesco especialmente s&oacute;lida, aunque tendr&iacute;a que realizarse bajo condiciones estrictas para evitar contaminaciones. &ldquo;Nosotros no somos especialistas&rdquo; en este tipo de an&aacute;lisis, explica Inglada, por lo que cualquier hallazgo obligar&iacute;a a dise&ntilde;ar un protocolo espec&iacute;fico, incorporar especialistas y establecer un nuevo presupuesto antes de determinar qu&eacute; pruebas realizar.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/79f7a762-667c-4809-8f3a-d3eded8d1135_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/79f7a762-667c-4809-8f3a-d3eded8d1135_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/79f7a762-667c-4809-8f3a-d3eded8d1135_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/79f7a762-667c-4809-8f3a-d3eded8d1135_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/79f7a762-667c-4809-8f3a-d3eded8d1135_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/79f7a762-667c-4809-8f3a-d3eded8d1135_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/79f7a762-667c-4809-8f3a-d3eded8d1135_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Pedro IV de Aragón. Retrato de 1427 por Jaume Mateu."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Pedro IV de Aragón. Retrato de 1427 por Jaume Mateu.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Para Gabriel Ensenyat, la excavaci&oacute;n representa la &ldquo;culminaci&oacute;n&rdquo; de una investigaci&oacute;n que ha avanzado durante a&ntilde;os entre los archivos y el terreno. El punto de partida es el conjunto de referencias documentales que permiten reconstruir la trayectoria de Jaume IV y situar su muerte y enterramiento en Soria, entre ellas la cr&oacute;nica de Pedro L&oacute;pez de Ayala, que se&ntilde;ala expresamente el monasterio de San Francisco. El testamento de Jaume IV, redactado en Soria el 16 de febrero de 1375, aporta adem&aacute;s una referencia directa sobre su voluntad de ser enterrado all&iacute;. 
    </p><p class="article-text">
        A partir de estas fuentes y de otras referencias localizadas en distintos archivos, los investigadores han reconstruido la trayectoria del infante y han podido situar el antiguo convento y la capilla de la Concepci&oacute;n. Durante los &uacute;ltimos 25 a&ntilde;os, el equipo ha reunido documentaci&oacute;n sobre su cautiverio, sus alianzas, su matrimonio con Juana de N&aacute;poles, sus campa&ntilde;as militares y su muerte, con el objetivo de revisar tambi&eacute;n algunas hip&oacute;tesis sobre su biograf&iacute;a.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/faa0ef45-d800-422a-af07-2bde1dab510f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/faa0ef45-d800-422a-af07-2bde1dab510f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/faa0ef45-d800-422a-af07-2bde1dab510f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/faa0ef45-d800-422a-af07-2bde1dab510f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/faa0ef45-d800-422a-af07-2bde1dab510f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/faa0ef45-d800-422a-af07-2bde1dab510f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/faa0ef45-d800-422a-af07-2bde1dab510f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Apertura de una cripta sobre el terreno en 2008."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Apertura de una cripta sobre el terreno en 2008.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La excavaci&oacute;n ser&aacute; as&iacute; la comprobaci&oacute;n material de una hip&oacute;tesis construida durante d&eacute;cadas. Inglada recuerda que la parte arqueol&oacute;gica puede parecer la m&aacute;s llamativa, pero que sin el trabajo documental previo el equipo ni siquiera sabr&iacute;a d&oacute;nde buscar. &ldquo;El rollo Jones mola&rdquo;, bromea la arque&oacute;loga, aunque la verdadera base del proyecto est&aacute; en quienes llevan a&ntilde;os &ldquo;a pico y pala&rdquo; vaciando archivos y conectando fragmentos de una historia dispersa. 
    </p><p class="article-text">
        La pregunta ahora es qu&eacute; ocurrir&aacute; si finalmente aparecen los restos. Desde el punto de vista de Inglada, &ldquo;por justicia hist&oacute;rica&rdquo;, el monarca deber&iacute;a regresar a Mallorca, ya que esa fue &ldquo;su gran obsesi&oacute;n&rdquo; toda la vida: volver y recuperar su trono usurpado. Pero la propia arque&oacute;loga matiza que la decisi&oacute;n sobre el destino de unos posibles restos no corresponde al equipo cient&iacute;fico, sino a las instituciones, que tendr&iacute;an que estudiar antes su conservaci&oacute;n e identidad y despu&eacute;s negociar su traslado y destino entre las administraciones responsables de Soria y Mallorca. &ldquo;Eso es una decisi&oacute;n que se tendr&aacute; que tomar a nivel institucional y que adem&aacute;s se tendr&aacute; que pactar, decidir y negociar a nivel institucional&rdquo;, se&ntilde;ala Inglada.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">&#039;El rollo Jones mola&#039;, bromea la arqueóloga Helena Inglada, aunque la verdadera base del proyecto está en quienes llevan años &#039;a pico y pala&#039; vaciando archivos y conectando fragmentos de una historia dispersa</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ccd1ae8-ea3a-4b17-a043-d94ee2bff093_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ccd1ae8-ea3a-4b17-a043-d94ee2bff093_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ccd1ae8-ea3a-4b17-a043-d94ee2bff093_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ccd1ae8-ea3a-4b17-a043-d94ee2bff093_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ccd1ae8-ea3a-4b17-a043-d94ee2bff093_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ccd1ae8-ea3a-4b17-a043-d94ee2bff093_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8ccd1ae8-ea3a-4b17-a043-d94ee2bff093_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La vicepresidenta del Consell, Antonia Roca, el director general de cultura del Govern, Llorenç Perelló y el equipo liderado por Gabriel Ensenyat y Helena Inglada durante el anuncio de la nueva campaña arqueológica."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La vicepresidenta del Consell, Antonia Roca, el director general de cultura del Govern, Llorenç Perelló y el equipo liderado por Gabriel Ensenyat y Helena Inglada durante el anuncio de la nueva campaña arqueológica.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Durante la rueda de prensa celebrada el pasado viernes, el director general de Cultura del Govern de les Illes Balears, Lloren&ccedil; Perell&oacute;, remarc&oacute; que &ldquo;la historia todav&iacute;a tiene preguntas pendientes, y la investigaci&oacute;n es la mejor herramienta para responderlas&rdquo;, y defendi&oacute; proyectos que &ldquo;desde el rigor cient&iacute;fico, contribuyen a ampliar el conocimiento sobre episodios y figuras capitales de nuestro pasado, como es el caso de Jaime IV&rdquo;. Por su parte, la vicepresidenta primera y consejera de Cultura y Patrimonio del Consell de Mallorca, Ant&ograve;nia Roca, destac&oacute; que &ldquo;este proyecto es toda una oportunidad para continuar recuperando y reivindicando la historia del Reino de Mallorca desde el rigor cient&iacute;fico&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        El Consell y el Govern han respaldado una iniciativa retomada hace unos dos a&ntilde;os, despu&eacute;s de que la intervenci&oacute;n de 2008 demostrara que el subsuelo conservaba estructuras medievales. La nueva campa&ntilde;a comenzar&aacute; pronto y los arque&oacute;logos buscar&aacute;n la antigua iglesia y capilla para comprobar si todav&iacute;a existe una tumba. El equipo sabe d&oacute;nde empezar, pero no qu&eacute; encontrar&aacute; cuando el subsuelo deje de ser una hip&oacute;tesis del georradar y se convierta en una excavaci&oacute;n. Si aparecen los restos, podr&iacute;a salir a la luz el &uacute;ltimo vestigio material de una dinast&iacute;a que perdi&oacute; su reino en el siglo XIV y de un hombre que pas&oacute; buena parte de su vida intentando recuperarlo. Jaume IV nunca pudo regresar a Mallorca como rey; m&aacute;s de seis siglos despu&eacute;s, puede que todav&iacute;a tenga una &uacute;ltima oportunidad de volver a la isla.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alejandro Alcolea]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/tumba-perdida-rey-jaume-iv-convento-desaparecido-soria-50-000-escenarios-posibles_1_13493963.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 08 Sep 2026 19:59:45 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/bb389460-1d83-41af-9f0f-7258697fa855_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="680088" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/bb389460-1d83-41af-9f0f-7258697fa855_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="680088" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Tras la tumba perdida del rey Jaume IV en un convento desaparecido de Soria: “Tenemos 50.000 escenarios posibles”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/bb389460-1d83-41af-9f0f-7258697fa855_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Arqueología,Exhumaciones,Monarquía]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Detingut per fracturar el crani a un home que va intentar impedir que agredís una dona a Cala d'Or]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/detingut-per-fracturar-crani-home-impedir-agredis-dona-cala-d-or_1_13495601.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/eadb0a1b-5d65-4954-82e1-12e3738cdc64_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Detingut per fracturar el crani a un home que va intentar impedir que agredís una dona a Cala d&#039;Or"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La víctima va intervenir en veure com el suposat agressor increpava i colpejava la dona i va acabar rebent punyetades i un cop amb una ampolla de vidre al cap. L'atacant, juntament amb un altre investigat, van continuar colpejant-lo quan ja estava a terra i sagnant</p><p class="subtitle">Dos detinguts per agredir sexualment amb submissió química una dona a Palma
</p></div><p class="article-text">
        La Gu&agrave;rdia Civil ha detingut un home de 20 anys i n'investiga un altre de 22 per presumptament agredir un jove que va intervenir per defensar una dona a qui un dels sospitosos estava increpant i havia arribat a colpejar al rostre. La v&iacute;ctima va acabar amb una fractura de crani despr&eacute;s de rebre diversos cops de puny i un cop al front amb una ampolla de vidre.
    </p><p class="article-text">
        Els fets van succeir el passat mes d'agost a les immediacions d'un establiment nocturn de Cala d'Or (Mallorca). Segons ha informat aquest dimarts la Gu&agrave;rdia Civil, el jove agredit es trobava a la zona quan es va adonar que un dels homes estava increpant una dona, a qui havia arribat a colpejar a la cara.
    </p><p class="article-text">
        El jove, de 22 anys, va intervenir per mediar en la situaci&oacute;. Va ser llavors quan el presumpte agressor va comen&ccedil;ar a colpejar-lo amb diversos cops de puny a la cara. Poc despr&eacute;s, hi va intervenir un segon individu, que portava una ampolla de vidre i li va propinar un cop al front. L'impacte li va provocar una fractura de crani.
    </p><p class="article-text">
        L'agressi&oacute;, per&ograve;, no va acabar aqu&iacute;. Malgrat que la v&iacute;ctima havia caigut a terra i es trobava sagnant abundantment, els dos agressors van continuar colpejant-la. Els atacants van cessar l'agressi&oacute; i van fugir corrents del lloc quan es van adonar de l'arribada dels agents de l'Institut Armat i dels serveis sanitaris.
    </p><p class="article-text">
        Despr&eacute;s dels fets, agents de la Gu&agrave;rdia Civil de Santany&iacute; van iniciar una investigaci&oacute; per intentar identificar els responsables. Els investigadors van realitzar diverses gestions fins a aconseguir localitzar els dos homes presumptament implicats en l'agressi&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Finalment, els agents van procedir a detenir l'home de 20 anys com a presumpte autor d'un delicte de lesions greus, mentre que el jove de 22 anys va quedar en qualitat d'investigat per un presumpte delicte de lesions lleus.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/detingut-per-fracturar-crani-home-impedir-agredis-dona-cala-d-or_1_13495601.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 08 Sep 2026 15:16:05 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/eadb0a1b-5d65-4954-82e1-12e3738cdc64_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1962485" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/eadb0a1b-5d65-4954-82e1-12e3738cdc64_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1962485" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Detingut per fracturar el crani a un home que va intentar impedir que agredís una dona a Cala d'Or]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/eadb0a1b-5d65-4954-82e1-12e3738cdc64_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Sucesos,Agresiones,Agresiones machistas,Violencia machista,Guardia Civil,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Detenido por fracturar el cráneo a un hombre que intentó impedir que agrediera a una mujer en Mallorca]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/detenido-fracturar-craneo-hombre-impedir-agrediera-mujer-mallorca_1_13495533.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/eadb0a1b-5d65-4954-82e1-12e3738cdc64_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Detenido por fracturar el cráneo a un hombre que intentó impedir que agrediera a una mujer en Mallorca"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La víctima intervino al ver cómo el supuesto agresor increpaba y golpeaba a la mujer y acabó recibiendo puñetazos y un botellazo en la cabeza. El atacante, junto a otro investigado, continuaron golpeándolo cuando ya estaba en el suelo y sangrando</p><p class="subtitle">Dos detenidos por agredir sexualmente con sumisión química a una mujer en Palma
</p></div><p class="article-text">
        La Guardia Civil ha detenido a un hombre de 20 a&ntilde;os e investiga a otro de 22 por presuntamente agredir a un joven que intervino para defender a una mujer a la que uno de los sospechosos estaba increpando y hab&iacute;a llegado a golpear en el rostro. La v&iacute;ctima acab&oacute; con una fractura de cr&aacute;neo tras recibir varios pu&ntilde;etazos y un golpe en la frente con una botella de cristal.
    </p><p class="article-text">
        Los hechos sucedieron el pasado mes de agosto en en las inmediaciones de un establecimiento nocturno de Cala d'Or (Mallorca). Seg&uacute;n ha informado este martes la Guardia Civil, el joven agredido se encontraba en la zona cuando se percat&oacute; de que uno de los hombres estaba increpando a la mujer, a la que lleg&oacute; a golpear en la cara.
    </p><p class="article-text">
        El joven, de 22 a&ntilde;os, intervino para mediar en la situaci&oacute;n. Fue entonces cuando el presunto agresor comenz&oacute; a golpearlo con varios pu&ntilde;etazos en la cara. Poco despu&eacute;s intervino un segundo individuo, que portaba una botella de cristal y le propin&oacute; un golpe en la frente. El impacto le provoc&oacute; una fractura de cr&aacute;neo. 
    </p><p class="article-text">
        La agresi&oacute;n, sin embargo, no termin&oacute; ah&iacute;: pese a que la v&iacute;ctima hab&iacute;a ca&iacute;do al suelo y se encontraba sangrando abundantemente, los dos agresores continuaron golpe&aacute;ndola. Los atacantes cesaron la agresi&oacute;n y huyeron del lugar a la carrera cuando se percataron de la llegada de los agentes del Instituto Armado y de los servicios sanitarios.
    </p><p class="article-text">
        Tras los hechos, agentes de la Guardia Civil de Santany&iacute; iniciaron una investigaci&oacute;n para tratar de identificar a los responsables. Los investigadores realizaron diversas gestiones hasta conseguir localizar a los dos hombres presuntamente implicados en la agresi&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Finalmente, los agentes procedieron a detener al hombre de 20 a&ntilde;os como presunto autor de un delito de lesiones graves, mientras que el joven de 22 a&ntilde;os qued&oacute; en calidad de investigado por un presunto delito de lesiones leves.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/detenido-fracturar-craneo-hombre-impedir-agrediera-mujer-mallorca_1_13495533.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 08 Sep 2026 14:55:12 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/eadb0a1b-5d65-4954-82e1-12e3738cdc64_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1962485" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/eadb0a1b-5d65-4954-82e1-12e3738cdc64_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1962485" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Detenido por fracturar el cráneo a un hombre que intentó impedir que agrediera a una mujer en Mallorca]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/eadb0a1b-5d65-4954-82e1-12e3738cdc64_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Sucesos,Agresiones,Agresiones machistas,Violencia machista,Guardia Civil,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El Govern espanyol retira el seu veto a la llei que cerca donar a Balears més poder sobre els seus aeroports]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/govern-espanyol-retira-seu-veto-llei-cerca-donar-balears-mes-els-seus-aeroports_1_13494712.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/96963710-4d19-454f-862d-da72042cca2e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1126579.jpg" width="1912" height="1076" alt="El Govern espanyol retira el seu veto a la llei que cerca donar a Balears més poder sobre els seus aeroports"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La decisió permetrà que la proposta pugui continuar el seu recorregut al Congrés dels Diputats. La iniciativa pretén donar resposta a una de les demandes històriques d'un territori dependent del turisme i fortament condicionat per la insularitat</p><p class="subtitle">Balears desafia Aena i inicia els tràmits per assumir per llei el control dels seus aeroports
</p></div><p class="article-text">
        El Govern espanyol ha retirat la seva oposici&oacute; a la tramitaci&oacute; de la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/balears-desafia-aena-e-inicia-tramites-asumir-ley-control-aeropuertos_1_12607317.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">llei balear de cogesti&oacute; aeroportu&agrave;ria</a>, la qual cosa permetr&agrave; que la iniciativa aprovada pel Parlament auton&ograve;mic pugui continuar el seu recorregut al Congr&eacute;s dels Diputats. La decisi&oacute; suposa fer marxa enrere en el <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/gobierno-opone-ley-balears-quiere-ganar-voz-aeropuertos_1_13488120.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">veto plantejat la setmana passada</a> per l'Executiu central, que havia al&middot;legat un possible impacte sobre els ingressos d'Aena i, per extensi&oacute;, sobre els comptes p&uacute;blics.
    </p><p class="article-text">
        Aix&iacute; ho ha donat a con&egrave;ixer el diputat de M&eacute;s per Mallorca al Congr&eacute;s, Vicen&ccedil; Vidal, que ha celebrat la decisi&oacute; i ha defensat que el que estava en joc no era encara l'aprovaci&oacute; de la llei, sin&oacute; una q&uuml;esti&oacute; pr&egrave;via: que Balears pugui debatre a la Cambra Baixa sobre el model de gesti&oacute; dels seus aeroports. &ldquo;Hem aconseguit que es retiri el veto a una llei que &eacute;s fonamental per al nostre futur i perqu&egrave; les institucions de Balears puguin tenir veu sobre els seus aeroports&rdquo;, ha emfatitzat Vidal, que ha insistit que la iniciativa haur&agrave; de superar ara la resta de tr&agrave;mits parlamentaris.
    </p><p class="article-text">
        Per la seva banda, l'assessor de M&eacute;s al Congr&eacute;s, Antoni Trobat, ha assenyalat, en declaracions a aquest mitj&agrave;, que la iniciativa es tramitar&agrave; &ldquo;gr&agrave;cies a la pressi&oacute;&rdquo; exercida pel seu partit i, especialment, per Vidal. Aix&iacute; mateix, ha destacat que la proposta compta amb el suport del ministre de Cultura, Ernest Urtasun.
    </p><p class="article-text">
        Fonts socialistes assenyalen, mentrestant, que ha estat la presidenta del Congr&eacute;s i secret&agrave;ria general del PSOE a Balears, Francina Armengol, qui ha fet possible finalment que la Cambra Baixa tramiti la proposta.
    </p><p class="article-text">
        La cogesti&oacute; aeroportu&agrave;ria &eacute;s una reivindicaci&oacute; hist&ograve;rica a les Illes, que cerca que la comunitat aut&ograve;noma pugui participar en la presa de decisions sobre unes infraestructures estrat&egrave;giques per a un territori dependent del turisme i fortament condicionat per la insularitat. La reclamaci&oacute; s'ha intensificat els darrers anys en paral&middot;lel al creixent debat sobre la saturaci&oacute; tur&iacute;stica i la necessitat de <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/balears-colapsa-aire-exige-gestion-aeropuertos-saturacion-turistica-puerta-islas_1_12375913.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">limitar l'arribada de passatgers a les Illes</a>.
    </p><p class="article-text">
        La retirada del veto arriba despr&eacute;s de diversos dies de pressi&oacute; pol&iacute;tica de M&eacute;s per Mallorca i a les portes que la Mesa del Congr&eacute;s abord&eacute;s el futur de la iniciativa. El partit havia reclamat al Govern que retir&eacute;s la seva oposici&oacute; i havia posat especialment el focus en els grups amb representaci&oacute; a la Mesa perqu&egrave; permetessin que la proposici&oacute; pogu&eacute;s ser debatuda.
    </p><p class="article-text">
        La formaci&oacute; havia q&uuml;estionat des del principi els arguments econ&ograve;mics utilitzats pel Govern per impedir-ne la tramitaci&oacute;. En l'escrit rem&egrave;s al Congr&eacute;s, l'Executiu sostenia que l'aplicaci&oacute; de la norma podia afectar les tarifes aeroportu&agrave;ries i el creixement del tr&agrave;nsit aeri i provocar una reducci&oacute; dels ingressos d'Aena. Segons els seus c&agrave;lculs, mantenir el 2026 el volum de passatgers del 2025, en lloc d'arribar als 49 milions previstos, suposaria 32,5 milions d'euros menys d'ingressos. Tamb&eacute; calculava una minva de 32,9 milions si es mantinguessin les tarifes mitjanes del 2025.
    </p><p class="article-text">
        Vidal havia rebutjat aquests arguments i havia acusat Hisenda i Aena d'&ldquo;inventar-se un perjudici econ&ograve;mic per justificar una decisi&oacute; pol&iacute;tica&rdquo;. El diputat havia subratllat, a m&eacute;s, que permetre a les institucions de les Illes participar en les decisions aeroportu&agrave;ries no significa necess&agrave;riament que s'hagin de reduir els vols.
    </p><p class="article-text">
        La proposta que ha arribat al Congr&eacute;s pret&eacute;n precisament refor&ccedil;ar aquesta participaci&oacute;. El text aprovat planteja ampliar les funcions del Comit&egrave; de Coordinaci&oacute; Aeroportu&agrave;ria de les Balears i convertir-lo en un instrument de cogesti&oacute; en el qual, a m&eacute;s de representants de l'Estat i d'Aena, tinguin pres&egrave;ncia la comunitat aut&ograve;noma, els quatre consells insulars, els municipis afectats, les cambres de comer&ccedil;, les organitzacions econ&ograve;miques i els sindicats.
    </p><p class="article-text">
        Entre les funcions previstes figura la participaci&oacute; en la definici&oacute; de l'estrat&egrave;gia aeroportu&agrave;ria i la possibilitat d'informar sobre documents i plans de planificaci&oacute; aeroportu&agrave;ria, tenint en compte la capacitat de c&agrave;rrega de les diferents illes. La iniciativa tamb&eacute; preveu crear una comissi&oacute; de coordinaci&oacute; espec&iacute;fica per a l'aeroport de Menorca.
    </p><p class="article-text">
        La reivindicaci&oacute; ha cobrat especial for&ccedil;a els darrers anys al caliu del debat sobre la saturaci&oacute; tur&iacute;stica i el creixement continuat del nombre de passatgers. L'aeroport s'ha convertit aix&iacute; en una de les principals peces del debat sobre els l&iacute;mits al creixement tur&iacute;stic, especialment a Mallorca i Eivissa.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/govern-espanyol-retira-seu-veto-llei-cerca-donar-balears-mes-els-seus-aeroports_1_13494712.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 08 Sep 2026 10:44:24 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/96963710-4d19-454f-862d-da72042cca2e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1126579.jpg" length="91713" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/96963710-4d19-454f-862d-da72042cca2e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1126579.jpg" type="image/jpeg" fileSize="91713" width="1912" height="1076"/>
      <media:title><![CDATA[El Govern espanyol retira el seu veto a la llei que cerca donar a Balears més poder sobre els seus aeroports]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/96963710-4d19-454f-862d-da72042cca2e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1126579.jpg" width="1912" height="1076"/>
      <media:keywords><![CDATA[Aeropuertos,Aena,Aviones,Ernest Urtasun,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El Gobierno retira su veto a la ley que busca dar a Balears más poder sobre sus aeropuertos]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/gobierno-retira-veto-ley-busca-dar-balears-aeropuertos_1_13494379.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/96963710-4d19-454f-862d-da72042cca2e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1126579.jpg" width="1912" height="1076" alt="El Gobierno retira su veto a la ley que busca dar a Balears más poder sobre sus aeropuertos"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La decisión permitirá que la propuesta pueda continuar su recorrido en el Congreso de los Diputados. La iniciativa pretende dar respuesta a una de las demandas históricas de un territorio dependiente del turismo y fuertemente condicionado por la insularidad</p><p class="subtitle">Balears desafía a Aena e inicia los trámites para asumir por ley el control de sus aeropuertos
</p></div><p class="article-text">
        El Gobierno ha retirado su oposici&oacute;n a la tramitaci&oacute;n de la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/balears-desafia-aena-e-inicia-tramites-asumir-ley-control-aeropuertos_1_12607317.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">ley balear de cogesti&oacute;n aeroportuaria</a>, lo que permitir&aacute; que la iniciativa aprobada por el Parlament auton&oacute;mico pueda continuar su recorrido en el Congreso de los Diputados. La decisi&oacute;n supone dar marcha atr&aacute;s al <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/gobierno-opone-ley-balears-quiere-ganar-voz-aeropuertos_1_13488120.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">veto planteado la semana pasada </a>por el Ejecutivo central, que hab&iacute;a alegado un posible impacto sobre los ingresos de Aena y, por extensi&oacute;n, sobre las cuentas p&uacute;blicas.
    </p><p class="article-text">
        As&iacute; lo ha dado a conocer el diputado de M&eacute;s per Mallorca en el Congreso, Vicen&ccedil; Vidal, quien ha celebrado la decisi&oacute;n y ha defendido que lo que estaba en juego no era todav&iacute;a la aprobaci&oacute;n de la ley, sino algo previo: que Balears pueda debatir en la C&aacute;mara Baja sobre el modelo de gesti&oacute;n de sus aeropuertos. &ldquo;Hemos conseguido que se retire el veto a una ley que es fundamental para nuestro futuro y para que las instituciones de Balears puedan tener voz sobre sus aeropuertos&rdquo;, ha enfatizado Vidal, que ha insistido en que la iniciativa debe ahora superar el resto de tr&aacute;mites parlamentarios.
    </p><p class="article-text">
        Por su parte, el asesor de M&eacute;s en el Congreso, Antoni Trobat, ha se&ntilde;alado, en declaraciones a este medio, que la iniciativa se tramitar&aacute; &ldquo;gracias a la presi&oacute;n&rdquo; ejercida por su partido y, especialmente, por Vidal. Asimismo, ha destacado que la propuesta cuenta con el apoyo del ministro de Cultura, Ernest Urtasun.
    </p><p class="article-text">
        Fuentes socialistas se&ntilde;alan, mientras tanto, que ha sido la presidenta del Congreso y secretaria general del PSOE en Balears, Francina Armengol, quien ha hecho efectivo que la C&aacute;mara Baja tramite finalmente la propuesta. La retirada del veto se ha producido antes de la reuni&oacute;n de la Mesa del Congreso, que ten&iacute;a previsto esta tarde abordar este aspecto. Finalmente, este punto ha deca&iacute;do del orden del d&iacute;a al retirar el Ejecutivo su oposici&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        La cogesti&oacute;n aeroportuaria es una demanda hist&oacute;rica en las islas que busca que la comunidad aut&oacute;noma pueda participar en la toma de decisiones sobre unas infraestructuras que resultan estrat&eacute;gicas para un territorio dependiente del turismo y ampliamente condicionado por la insularidad. La reclamaci&oacute;n se ha intensificado en los &uacute;ltimos a&ntilde;os en paralelo al creciente debate sobre la saturaci&oacute;n tur&iacute;stica y la necesidad de <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/balears-colapsa-aire-exige-gestion-aeropuertos-saturacion-turistica-puerta-islas_1_12375913.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">limitar la llegada de pasajeros a las islas</a>.
    </p><p class="article-text">
        La retirada del veto llega despu&eacute;s de varios d&iacute;as de presi&oacute;n pol&iacute;tica de M&eacute;s per Mallorca y en v&iacute;speras de que la Mesa del Congreso abordara el futuro de la iniciativa. El partido hab&iacute;a reclamado al Gobierno que retirara su oposici&oacute;n y hab&iacute;a situado especialmente el foco sobre los grupos con representaci&oacute;n en la Mesa para que permitieran que la proposici&oacute;n pudiera ser debatida.
    </p><p class="article-text">
        La formaci&oacute;n hab&iacute;a cuestionado desde el principio los argumentos econ&oacute;micos utilizados por el Gobierno para impedir la tramitaci&oacute;n. En el escrito remitido al Congreso, el Ejecutivo sosten&iacute;a que la aplicaci&oacute;n de la norma pod&iacute;a afectar a las tarifas aeroportuarias y al crecimiento del tr&aacute;fico a&eacute;reo y provocar una reducci&oacute;n de los ingresos de Aena. Seg&uacute;n sus c&aacute;lculos, mantener en 2026 el volumen de pasajeros de 2025, en lugar de alcanzar los 49 millones previstos, supondr&iacute;a 32,5 millones de euros menos de ingresos. Tambi&eacute;n calculaba una merma de 32,9 millones si se mantuvieran las tarifas medias de 2025.
    </p><p class="article-text">
        Vidal hab&iacute;a rechazado estos argumentos y acusado a Hacienda y a Aena de &ldquo;inventarse un perjuicio econ&oacute;mico para justificar una decisi&oacute;n pol&iacute;tica&rdquo;. El diputado hab&iacute;a subrayado adem&aacute;s que permitir a las instituciones de las Islas participar en las decisiones aeroportuarias no significa necesariamente que vayan a reducirse los vuelos.
    </p><p class="article-text">
        La propuesta que ha llegado al Congreso pretende precisamente reforzar esa participaci&oacute;n. El texto aprobado plantea ampliar las funciones del Comit&eacute; de Coordinaci&oacute;n Aeroportuaria de Baleares y convertirlo en un instrumento de cogesti&oacute;n en el que, adem&aacute;s de representantes del Estado y de Aena, tengan presencia la comunidad aut&oacute;noma, los cuatro consells insulars, los municipios afectados, las c&aacute;maras de comercio, las organizaciones econ&oacute;micas y los sindicatos. 
    </p><p class="article-text">
        Entre las funciones previstas figura la participaci&oacute;n en la definici&oacute;n de la estrategia aeroportuaria y la posibilidad de informar sobre documentos y planes de planificaci&oacute;n aeroportuaria, teniendo en cuenta la capacidad de carga de las diferentes islas. La iniciativa tambi&eacute;n prev&eacute; crear una comisi&oacute;n de coordinaci&oacute;n espec&iacute;fica para el aeropuerto de Menorca. 
    </p><p class="article-text">
        La reivindicaci&oacute;n ha cobrado especial fuerza en los &uacute;ltimos a&ntilde;os al calor del debate sobre la saturaci&oacute;n tur&iacute;stica y el crecimiento continuado del n&uacute;mero de pasajeros. El aeropuerto se ha convertido as&iacute; en una de las principales piezas del debate sobre los l&iacute;mites al crecimiento tur&iacute;stico, especialmente en Mallorca y Eivissa.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/gobierno-retira-veto-ley-busca-dar-balears-aeropuertos_1_13494379.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 08 Sep 2026 10:33:54 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/96963710-4d19-454f-862d-da72042cca2e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1126579.jpg" length="91713" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/96963710-4d19-454f-862d-da72042cca2e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1126579.jpg" type="image/jpeg" fileSize="91713" width="1912" height="1076"/>
      <media:title><![CDATA[El Gobierno retira su veto a la ley que busca dar a Balears más poder sobre sus aeropuertos]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/96963710-4d19-454f-862d-da72042cca2e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1126579.jpg" width="1912" height="1076"/>
      <media:keywords><![CDATA[Aeropuertos,Aena,Aviones,Ernest Urtasun,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La batalla de Joana i els seus veïns pel solar que ha comprat un promotor: "Volem un lloc per trobar-nos"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/batalla-joana-i-els-seus-veins-pel-solar-comprat-promotor-volem-lloc-per-trobar_1_13494151.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/18144087-dbac-476d-8b45-a7aa98723ade_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1447y530.jpg" width="1200" height="675" alt="La batalla de Joana i els seus veïns pel solar que ha comprat un promotor: &quot;Volem un lloc per trobar-nos&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El terreny de Can Pasquet, que el PP va prometre comprar per construir un casal de barri i una biblioteca, ha acabat en mans d'un agent immobiliari després que l'Ajuntament de Palma reservés 237.976 euros per a l'operació</p><p class="subtitle">Leonor, Josefa i centenars de majors es queden sense el seu 'casal' després d'un desnonament: “Sortim amb el 'tacataca' i els cotxets”
</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;Si fessin una llar, un parc... Que la gent gran hi pugui venir, que hi posin pedals per fer exercici, bancs per prendre la fresca...&rdquo;. Als seus 82 anys, Joana fa massa temps que espera el mateix que una bona part dels ve&iuml;ns de Son Sardina: un lloc p&uacute;blic on seure, reunir-se i fer vida de poble. En aquesta antiga barriada de Palma hi ha una pla&ccedil;a que fa anys que est&agrave; dibuixada sobre el paper, per&ograve; que mai no ha arribat a existir sobre el terreny. All&agrave;, entre el nucli tradicional de cases i el creixement residencial dels darrers anys, l'Ajuntament va prometre un gran espai p&uacute;blic, un casal de barri i una biblioteca. Enguany, quan semblava que Cort estava finalment a punt de comprar-lo, el solar ja havia canviat de mans.
    </p><p class="article-text">
        Can Pasquet, un solar de gaireb&eacute; 2.000 metres quadrats situat al cor de Son Sardina, &eacute;s per als ve&iuml;ns molt m&eacute;s que un terreny buit. &Eacute;s l'espai que fa anys que reclamen per trobar-se, organitzar activitats i disposar d'uns equipaments p&uacute;blics que ara estan dispersos o funcionen en locals que ni tan sols s&oacute;n municipals.
    </p><p class="article-text">
        El 13 d'agost de 2025, el batle de Palma, Jaime Mart&iacute;nez (PP), va acudir a Son Sardina i va anunciar que Cort havia iniciat el proc&eacute;s per adquirir Can Pasquet. La intenci&oacute; era construir-hi una pla&ccedil;a, un casal de barri i estudiar la possibilitat d'incorporar-hi un aparcament. L'anunci va generar una expectativa evident entre els ve&iuml;ns. La promesa, a m&eacute;s, no era nova: Can Pasquet feia anys que apareixia en els plans i les reivindicacions del barri, per&ograve; la compra mai no havia arribat a formalitzar-se.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La inversi&oacute; privada s'avan&ccedil;a</strong></h2><p class="article-text">
        Tanmateix, quan el passat 19 de febrer Cort va aprovar una modificaci&oacute; de despeses que reservava 237.976 euros per adquirir el solar, la finca va passar, tot just vuit dies despr&eacute;s, a mans d'una promotora immobili&agrave;ria constitu&iuml;da tres anys abans, Polnaval&oacute;n S.L., tal com figura en la documentaci&oacute; registral consultada per aquest diari. elDiario.es s'ha posat en contacte amb el seu administrador per con&egrave;ixer els detalls de l'operaci&oacute; i el dest&iacute; que preveu donar al solar, per&ograve; aquest ha declinat fer declaracions.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/88f37e6f-0171-4eac-a8de-442d6a44fa7f_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/88f37e6f-0171-4eac-a8de-442d6a44fa7f_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/88f37e6f-0171-4eac-a8de-442d6a44fa7f_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/88f37e6f-0171-4eac-a8de-442d6a44fa7f_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/88f37e6f-0171-4eac-a8de-442d6a44fa7f_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/88f37e6f-0171-4eac-a8de-442d6a44fa7f_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/88f37e6f-0171-4eac-a8de-442d6a44fa7f_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imatge del solar amb un cartell reivindicatiu penjat a la tanca: &quot;Prou menyspreu, plaça i casal ja!&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imatge del solar amb un cartell reivindicatiu penjat a la tanca: &quot;Prou menyspreu, plaça i casal ja!&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Davant la reixa de Can Pasquet, Joana explica el problema des d'un punt de vista molt m&eacute;s senzill que qualsevol expedient urban&iacute;stic: l'actual casal de barri est&agrave; situat en una primera planta i cal pujar-hi per les escales. &ldquo;Com podem pujar si molts ja passam dels 80 anys?&rdquo;, es demana. A l'altre costat de la tanca hi ha el solar que els ve&iuml;ns fa anys que reclamen com a futura pla&ccedil;a p&uacute;blica i on el batle va prometre, fa un any, construir un nou casal de barri i una biblioteca. A Son Sardina, lamenta Joana, &ldquo;no hi ha res&rdquo;. Hi ha un petit parc infantil a l'entrada del poble, per&ograve; resulta insuficient. I el casal tampoc no dona resposta a les necessitats de la gent gran.
    </p><p class="article-text">
        La seva preocupaci&oacute; no &eacute;s nom&eacute;s disposar d'un espai nou. Malgrat les incomoditats de l'actual casal, tem perdre'l com va succeir amb el <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/leonor-josefa-i-centenars-persones-majors-queden-sense-seu-casal-despres-d-desnonament-vam-sortir-amb-tacataca-i-els-cotxets_1_13386719.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">local de majors del barri de Son Cladera</a>, desallotjat a principis de juliol mentre desenes de persones participaven en un taller de mem&ograve;ria. El futur del centre comunitari i de la biblioteca est&agrave; condicionat pel fet que tots dos equipaments funcionen actualment en un immoble adquirit el 2019 per una societat vinculada a un gran fons d'inversi&oacute; internacional amb seu als Estats Units. L'Ajuntament reconeix que tots dos serveis s'ofereixen en locals arrendats i planteja traslladar-los a Can Pasquet si aconsegueix fer-se amb el solar. L'Associaci&oacute; de Ve&iuml;nats tamb&eacute; ha advertit del mal estat del casal actual, amb goteres, humitats i un terra de formig&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Aquest diumenge, mentre queia la tarda sobre Son Sardina, Joana i altres ve&iuml;ns es concentraven davant el solar, convocats per l'Assemblea Popular de Son Sardina i sa Garriga, per exigir que l'Ajuntament lluiti per la parcel&middot;la i la posi a disposici&oacute; del barri.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/061f6976-f2cb-48a0-bb18-56f19a0a78cb_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/061f6976-f2cb-48a0-bb18-56f19a0a78cb_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/061f6976-f2cb-48a0-bb18-56f19a0a78cb_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/061f6976-f2cb-48a0-bb18-56f19a0a78cb_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/061f6976-f2cb-48a0-bb18-56f19a0a78cb_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/061f6976-f2cb-48a0-bb18-56f19a0a78cb_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/061f6976-f2cb-48a0-bb18-56f19a0a78cb_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Desenes de veïns concentrats aquest diumenge davant el solar de Can Pasquet per exigir que l&#039;Ajuntament es faci amb la parcel·la i la posi a disposició del barri"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Desenes de veïns concentrats aquest diumenge davant el solar de Can Pasquet per exigir que l&#039;Ajuntament es faci amb la parcel·la i la posi a disposició del barri                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Un barri de 3.000 ve&iuml;ns sense espais p&uacute;blics</strong></h2><p class="article-text">
        La import&agrave;ncia de Can Pasquet s'ent&eacute;n millor en rec&oacute;rrer Son Sardina. El nucli conserva encara un marcat car&agrave;cter de poble malgrat formar part del municipi de Palma. El seu origen es remunta a l'&egrave;poca isl&agrave;mica, vinculat a les antigues xarxes d'aigua i als molins de la zona, i entre els segles XVII i XIX es va consolidar com un petit nucli d'agricultors, jornalers i artesans. L'agricultura va ser durant segles la principal activitat fins que el creixement residencial va anar transformant progressivament el territori.
    </p><p class="article-text">
        Aquest car&agrave;cter de poble continua sent una de les seves principals senyes d'identitat. Son Sardina est&agrave; f&iacute;sicament separat del centre de Palma -gaireb&eacute; cinc quil&ograve;metres separen tots dos nuclis- i conserva una trama urbana de cases baixes, camins estrets i antigues possessions, envoltada per noves zones residencials i grans &agrave;rees de serveis com Son Castell&oacute;, Son Reus o la Universitat. Amb m&eacute;s de 3.000 habitants, mant&eacute; tamb&eacute; una intensa activitat associativa i festiva. Per&ograve; aquesta vida comunit&agrave;ria topa amb una mancan&ccedil;a: m&eacute;s enll&agrave; del col&middot;legi i el centre de salut, el nucli no disposa d'una xarxa suficient d'espais p&uacute;blics municipals on desenvolupar-la.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2bf275ed-08af-45bb-81d4-4915a9474774_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2bf275ed-08af-45bb-81d4-4915a9474774_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2bf275ed-08af-45bb-81d4-4915a9474774_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2bf275ed-08af-45bb-81d4-4915a9474774_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2bf275ed-08af-45bb-81d4-4915a9474774_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2bf275ed-08af-45bb-81d4-4915a9474774_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2bf275ed-08af-45bb-81d4-4915a9474774_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un dels cartells exhibits durant la concentració"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un dels cartells exhibits durant la concentració                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Un deute pendent des dels anys vuitanta</strong></h2><p class="article-text">
        Ho il&middot;lustra a elDiario.es Antoni Marim&oacute;n, ve&iacute; del nucli i catedr&agrave;tic d'Hist&ograve;ria Contempor&agrave;nia. Marim&oacute;n resumeix el problema en una &ldquo;falta cr&ograve;nica d'equipaments p&uacute;blics&rdquo; malgrat la forta identitat comunit&agrave;ria de Son Sardina. L'abs&egrave;ncia d'espais de titularitat municipal dificulta que les associacions disposin de llocs on reunir-se, que la gent gran compti amb instal&middot;lacions accessibles i que infants i joves tenguin zones de trobada.
    </p><p class="article-text">
        L'historiador situa l'origen del problema urban&iacute;stic de Can Pasquet a comen&ccedil;ament dels anys vuitanta. Segons explica, el planejament d'aquella &egrave;poca ja preveia que els terrenys acabassin destinats a equipaments p&uacute;blics. El sistema previst era complex: la propietat havia de cedir el terreny a l'Ajuntament a canvi que s'hi permet&eacute;s determinada edificaci&oacute;. Per&ograve; el mecanisme mai no va arribar a executar-se. &ldquo;Esperes i esperes i no s'arriba a complir&rdquo;, resumeix Marim&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        El resultat ha estat una llarga successi&oacute; de propietaris i oportunitats frustrades. Marim&oacute;n assegura que el solar ha passat per &ldquo;cinc o sis mans&rdquo; des d'aleshores i que fins i tot altres governs municipals van intentar abordar-ne l'adquisici&oacute;. El problema, explica, &eacute;s que el sistema urban&iacute;stic previst inicialment no va arribar a funcionar. Ara, per primera vegada en anys, l'Ajuntament havia donat la impressi&oacute; que l'operaci&oacute; estava encarrilada. El PP, de fet, va arribar a incloure en el seu darrer programa electoral la construcci&oacute; de la pla&ccedil;a de Can Pasquet: &ldquo;Invertirem a Son Sardina i farem realitat les peticions dels ve&iuml;ns&rdquo;, exposava la formaci&oacute;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2fb71248-4de6-4035-8563-69afb92574e7_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2fb71248-4de6-4035-8563-69afb92574e7_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2fb71248-4de6-4035-8563-69afb92574e7_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2fb71248-4de6-4035-8563-69afb92574e7_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2fb71248-4de6-4035-8563-69afb92574e7_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2fb71248-4de6-4035-8563-69afb92574e7_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2fb71248-4de6-4035-8563-69afb92574e7_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Antoni Marimón, veí de Son Sardina i catedràtic d&#039;Història Contemporània, resumeix el problema en una &quot;manca crònica d&#039;equipaments públics&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Antoni Marimón, veí de Son Sardina i catedràtic d&#039;Història Contemporània, resumeix el problema en una &quot;manca crònica d&#039;equipaments públics&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En Gen&iacute;s, membre de l'Assemblea Popular de Son Sardina i sa Garriga, introdueix una altra dimensi&oacute; en la reivindicaci&oacute;: la dels joves que ja no poden quedar-se a viure al poble. Ell mateix n'ha hagut de marxar. En conversa amb aquest diari, explica que del grup d'una trentena de joves que participa habitualment en les festes de Son Sardina, amb prou feines en queden uns pocs que hi visquin. Molts han acabat traslladant-se a Palma o a altres municipis perqu&egrave; consideren pr&agrave;cticament impossible accedir a un habitatge al nucli si no disposen de terres, d'una casa familiar o d'una her&egrave;ncia. &ldquo;Si no tens preparat un mili&oacute; per gastar, no et pots quedar&rdquo;, afirma. Gen&iacute;s vincula aquesta expulsi&oacute; progressiva de la poblaci&oacute; jove amb l'encariment de l'habitatge, l'especulaci&oacute; immobili&agrave;ria i la turistificaci&oacute; de l'illa.
    </p><p class="article-text">
        Per a ell, la reivindicaci&oacute; de Can Pasquet forma part d'alguna cosa m&eacute;s &agrave;mplia: quin tipus de poble vol continuar sent Son Sardina i si podr&agrave; conservar una vida comunit&agrave;ria pr&ograve;pia mentre augmenta la pressi&oacute; immobili&agrave;ria.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fa23f769-ee37-4e3c-80aa-9e7c3064087c_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fa23f769-ee37-4e3c-80aa-9e7c3064087c_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fa23f769-ee37-4e3c-80aa-9e7c3064087c_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fa23f769-ee37-4e3c-80aa-9e7c3064087c_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fa23f769-ee37-4e3c-80aa-9e7c3064087c_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fa23f769-ee37-4e3c-80aa-9e7c3064087c_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/fa23f769-ee37-4e3c-80aa-9e7c3064087c_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Genís, veí de Son Sardina: &quot;Si no tens preparat un milionet per gastar, no et pots quedar&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Genís, veí de Son Sardina: &quot;Si no tens preparat un milionet per gastar, no et pots quedar&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        L'agost de 2025, l'Assemblea Popular de Son Sardina i sa Garriga ja alertava de la situaci&oacute; del terreny i del risc que acab&agrave;s en mans privades. L'entitat recordava que el Ple de Palma havia aprovat el maig de 2024, amb el suport del PP, instar l'equip de govern a adquirir els terrenys per construir-hi una pla&ccedil;a p&uacute;blica, despr&eacute;s que les associacions del barri reclamassin tamb&eacute; un casal. Malgrat el comprom&iacute;s municipal i les m&eacute;s de 1.000 signatures recollides en nom&eacute;s quatre mesos, denunciava que l'Ajuntament no havia informat de cap avan&ccedil; i mantenia un &ldquo;silenci&rdquo; que deixava en l'aire el futur del solar.
    </p><p class="article-text">
        La preocupaci&oacute; va cr&eacute;ixer quan a la parcel&middot;la va apar&egrave;ixer un cartell de Solvia anunciant-ne la venda. L'Assemblea advertia, a m&eacute;s, que el solar, tot i estar reservat en el Pla General per a espais lliures i equipaments, podia quedar exposat a promocions privades arran de la nova legislaci&oacute; urban&iacute;stica aprovada aleshores pel Parlament. Reclamava aix&iacute; que Cort materialitz&agrave;s el comprom&iacute;s anunciat i imped&iacute;s que Can Pasquet acab&agrave;s venut al millor postor, frustrant l'oportunitat de dotar Son Sardina d'una pla&ccedil;a i un casal p&uacute;blics.
    </p><p class="article-text">
        Els anuncis de venda localitzats per aquest diari permeten posar xifres al valor que tenia aleshores el terreny al mercat. La parcel&middot;la, anunciada amb una superf&iacute;cie de 1.751 metres quadrats, va arribar a oferir-se per 180.700 euros, a ra&oacute; de 103 euros per metre quadrat. Un altre portal immobiliari situava el preu de venda en 210.000 euros. S&oacute;n, en tot cas, preus d'oferta i no permeten determinar l'import pel qual es va tancar finalment la compravenda.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d482cd06-ac98-4c1f-a59f-10a6104c4b53_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d482cd06-ac98-4c1f-a59f-10a6104c4b53_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d482cd06-ac98-4c1f-a59f-10a6104c4b53_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d482cd06-ac98-4c1f-a59f-10a6104c4b53_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d482cd06-ac98-4c1f-a59f-10a6104c4b53_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d482cd06-ac98-4c1f-a59f-10a6104c4b53_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d482cd06-ac98-4c1f-a59f-10a6104c4b53_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Cartell que anunciava la venda de Can Pasquet"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Cartell que anunciava la venda de Can Pasquet                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        L'inter&egrave;s del solar no resideix &uacute;nicament en la seva ubicaci&oacute;, sin&oacute; tamb&eacute; en la seva situaci&oacute; urban&iacute;stica. Com recorda Marim&oacute;n, Can Pasquet arrossega des dels anys vuitanta una ordenaci&oacute; que mai no va arribar a executar-se i que ha anat canviant amb les successives revisions del planejament. L'aprovaci&oacute; del Pla General de 2023 i la posterior caiguda del Pla d'Ordenaci&oacute; Detallada han deixat l'&agrave;mbit en una situaci&oacute; d'incertesa sobre el seu futur urban&iacute;stic. Aquest escenari incorpora, a m&eacute;s, una variable econ&ograve;mica rellevant: una eventual modificaci&oacute; del planejament que millor&agrave;s les condicions urban&iacute;stiques de la parcel&middot;la i n'augment&agrave;s l'aprofitament podria incrementar-ne de manera significativa el valor. No hi ha const&agrave;ncia, per&ograve;, que el nou propietari hagi iniciat cap tr&agrave;mit en aquest sentit ni que aquesta possibilitat estigu&eacute;s darrere de l'adquisici&oacute;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>L'Ajuntament assegura que lluitar&agrave; pel solar</strong></h2><p class="article-text">
        Enmig d'aquesta incertesa, l'Ajuntament assegura que no ha renunciat al projecte. elDiario.es s'ha posat en contacte amb el Consistori, que remet a un comunicat recent en el qual, subratlla, des que l'alcalde va anunciar el seu comprom&iacute;s d'adquirir la parcel&middot;la, l'Administraci&oacute; va iniciar les gestions pertinents amb l'entitat banc&agrave;ria llavors propiet&agrave;ria de la mateixa.  
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e39256ca-bba9-4d1e-9f46-a1af7157ac5f_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e39256ca-bba9-4d1e-9f46-a1af7157ac5f_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e39256ca-bba9-4d1e-9f46-a1af7157ac5f_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e39256ca-bba9-4d1e-9f46-a1af7157ac5f_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e39256ca-bba9-4d1e-9f46-a1af7157ac5f_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e39256ca-bba9-4d1e-9f46-a1af7157ac5f_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e39256ca-bba9-4d1e-9f46-a1af7157ac5f_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Part dels veïns i membres de l&#039;Assemblea Popular de Son Sardina i Sa Garriga, durant la concentració d&#039;aquest diumenge"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Part dels veïns i membres de l&#039;Assemblea Popular de Son Sardina i Sa Garriga, durant la concentració d&#039;aquest diumenge                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El consistori explica que, des de llavors, treballa per trobar una soluci&oacute; i que actualment negocia amb el propietari per assolir un acord de compravenda. Si no fos possible, l'Ajuntament afirma que iniciar&agrave; el corresponent procediment d'expropiaci&oacute;. La intenci&oacute; municipal &eacute;s mantenir el projecte previst: un nou casal de barri i una biblioteca, una pla&ccedil;a p&uacute;blica i, com a possibilitat addicional, un aparcament que contribueixi a alleujar el d&egrave;ficit d'estacionament de la zona. Cort assenyala, a m&eacute;s, que el disseny dels futurs equipaments es far&agrave; amb la participaci&oacute; de les associacions ve&iuml;nals i les entitats del barri.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">L&#039;Ajuntament està negociant amb el propietari per arribar a un acord de compravenda. Si no fos possible, iniciarà l&#039;expropiació</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        L'oposici&oacute; tamb&eacute; ha carregat contra la gesti&oacute; de l'Ajuntament. El secretari general de l'Agrupaci&oacute; Socialista de Palma, Iago Negueruela, ha reclamat explicacions i responsabilitats pol&iacute;tiques a l'equip de govern per la venda de Can Pasquet a una immobili&agrave;ria i ha q&uuml;estionat que Cort no aconsegu&iacute;s tancar la compra del solar que havia anunciat. Per la seva banda, M&eacute;s per Palma ha resumit la seva cr&iacute;tica en una frase: &ldquo;Mart&iacute;nez ho va prometre. El PP ho ha deixat perdre&rdquo;. El regidor Miquel &Agrave;ngel Contreras sost&eacute; que el batle va generar &ldquo;una expectativa davant tot Son Sardina&rdquo; en anunciar una pla&ccedil;a, un casal de barri i un aparcament i considera que ara ha d'explicar per qu&egrave; el consistori no va arribar a adquirir el terreny.
    </p><p class="article-text">
        El manifest llegit durant la concentraci&oacute; reclama que l'Ajuntament adquireixi immediatament el solar i posi en marxa el projecte de pla&ccedil;a i casal de barri. L'Assemblea Popular reivindica, a m&eacute;s, que aquests espais siguin de titularitat p&uacute;blica i que el seu disseny tengui en compte els projectes elaborats pels mateixos ve&iuml;ns. El missatge de fons &eacute;s que Can Pasquet no &eacute;s vist com un equipament m&eacute;s, sin&oacute; com una pe&ccedil;a necess&agrave;ria per mantenir la vida comunit&agrave;ria de Son Sardina. Les entitats recorden que la manca d'espais municipals dificulta fins i tot l'organitzaci&oacute; de les festes i d'altres activitats associatives.
    </p><p class="article-text">
        Despr&eacute;s de d&egrave;cades d'espera i d'una promesa municipal que va acabar coincidint amb la venda del solar a un particular, la pregunta que queda entre els ve&iuml;ns &eacute;s ara quan arribar&agrave;, finalment, la soluci&oacute;. Per a l'Assemblea Popular, la resposta no admet m&eacute;s demores: &ldquo;No &eacute;s una necessitat ni una promesa: &eacute;s un dret&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros, Jaime Reina]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/batalla-joana-i-els-seus-veins-pel-solar-comprat-promotor-volem-lloc-per-trobar_1_13494151.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 08 Sep 2026 08:39:04 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/18144087-dbac-476d-8b45-a7aa98723ade_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1447y530.jpg" length="1881278" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/18144087-dbac-476d-8b45-a7aa98723ade_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1447y530.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1881278" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La batalla de Joana i els seus veïns pel solar que ha comprat un promotor: "Volem un lloc per trobar-nos"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/18144087-dbac-476d-8b45-a7aa98723ade_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1447y530.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Urbanismo,Espacios públicos,Servicios públicos,PP - Partido Popular,Protestas,Protestas ciudadanas,Inmobiliarias,Mercado inmobiliario,Islas Baleares,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La batalla de Joana y sus vecinos por el solar que ha comprado un promotor: "Queremos un lugar para encontrarnos"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/batalla-joana-vecinos-solar-comprado-promotor-queremos-lugar-encontrarnos_1_13482640.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/18144087-dbac-476d-8b45-a7aa98723ade_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1447y530.jpg" width="1200" height="675" alt="La batalla de Joana y sus vecinos por el solar que ha comprado un promotor: &quot;Queremos un lugar para encontrarnos&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El terreno de Can Pasquet, que el PP prometió comprar para construir un casal de barri y una biblioteca, ha acabado en manos de un agente inmobiliario después de que el Ayuntamiento de Palma reservase 237.976 euros para la operación</p><p class="subtitle">Leonor, Josefa y cientos de mayores se quedan sin su 'casal' tras un desahucio: “Salimos con el tacataca y los carritos”
</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;Si hicieran un hogar, un parque... Que la gente mayor pueda venir, que pongan pedales para hacer ejercicio, bancos para tomar el fresco...&rdquo;. A sus 82 a&ntilde;os, Joana lleva demasiado tiempo esperando lo mismo que gran parte de los vecinos de Son Sardina: un lugar p&uacute;blico donde sentarse, reunirse y hacer vida de pueblo. En esta antigua barriada de Palma hay una plaza que lleva a&ntilde;os dibujada sobre el papel, pero que nunca ha llegado a existir sobre el terreno. All&iacute;, entre el n&uacute;cleo tradicional de casas y el crecimiento residencial de los &uacute;ltimos a&ntilde;os, el Ayuntamiento prometi&oacute; un gran espacio p&uacute;blico, un casal de barrio y una biblioteca. Este a&ntilde;o, cuando parec&iacute;a que Cort -como se conoce popularmente al Consistorio- estaba finalmente a punto de comprarlo, el solar ya hab&iacute;a cambiado de manos.
    </p><p class="article-text">
        Can Pasquet, un solar de casi 2.000 metros cuadrados ubicado en el coraz&oacute;n de Son Sardina, es para los vecinos mucho m&aacute;s que un terreno vac&iacute;o. Es el espacio que llevan a&ntilde;os reclamando para encontrarse, organizar actividades y tener unos equipamientos p&uacute;blicos que ahora est&aacute;n dispersos o funcionan en locales que ni siquiera son municipales. 
    </p><p class="article-text">
        El 13 de agosto de 2025, el alcalde de Palma, Jaime Mart&iacute;nez (PP), acudi&oacute; a Son Sardina y anunci&oacute; que Cort hab&iacute;a iniciado el proceso para adquirir Can Pasquet. La intenci&oacute;n era construir una plaza, un casal y estudiar la posibilidad de incorporar un aparcamiento. El anuncio gener&oacute; una expectativa evidente entre los vecinos. La promesa, adem&aacute;s, no era nueva: Can Pasquet llevaba a&ntilde;os apareciendo en los planes y reivindicaciones del barrio, pero la compra nunca hab&iacute;a llegado a formalizarse.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La inversi&oacute;n privada se adelanta</strong></h2><p class="article-text">
        Sin embargo, cuando el pasado 19 de febrero Cort aprob&oacute; una modificaci&oacute;n de gastos que reservaba 237.976 euros para adquirir el solar, la finca pas&oacute;, apenas ocho d&iacute;as despu&eacute;s, a manos de una promotora inmobiliaria constituida tres a&ntilde;os antes, Polnaval&oacute;n S.L., tal como figura en la documentaci&oacute;n registral consultada por este peri&oacute;dico. elDiario.es se ha puesto en contacto con su administrador para conocer los detalles de la operaci&oacute;n y el destino que prev&eacute; dar al solar, pero &eacute;ste ha declinado hacer declaraciones.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/88f37e6f-0171-4eac-a8de-442d6a44fa7f_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/88f37e6f-0171-4eac-a8de-442d6a44fa7f_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/88f37e6f-0171-4eac-a8de-442d6a44fa7f_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/88f37e6f-0171-4eac-a8de-442d6a44fa7f_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/88f37e6f-0171-4eac-a8de-442d6a44fa7f_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/88f37e6f-0171-4eac-a8de-442d6a44fa7f_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/88f37e6f-0171-4eac-a8de-442d6a44fa7f_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imagen del solar con un cartel reivindicativo colgado de la verja: &quot;Basta de menosprecio, ¡plaza y casal ya!&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imagen del solar con un cartel reivindicativo colgado de la verja: &quot;Basta de menosprecio, ¡plaza y casal ya!&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Frente a la verja de Can Pasquet, Joana habla del problema desde un punto de vista mucho m&aacute;s sencillo que cualquier expediente urban&iacute;stico: el actual casal de barri est&aacute; en una primera planta y hay que subir por escaleras. &ldquo;&iquest;C&oacute;mo podemos subir si muchos ya pasamos de 80 a&ntilde;os?&rdquo;, se pregunta. Al otro lado de la valla est&aacute; el solar que los vecinos llevan a&ntilde;os reclamando como futura plaza p&uacute;blica. En Son Sardina, lamenta Joana, &ldquo;no hay nada&rdquo;. Tan solo un peque&ntilde;o parque para los ni&ntilde;os en la entrada del pueblo, pero resulta insuficiente. Y el casal actual tampoco resuelve las necesidades de los mayores.
    </p><p class="article-text">
        Su preocupaci&oacute;n no es &uacute;nicamente disponer de un espacio nuevo. Pese a las incomodidades del actual casal, teme perderlo como sucedi&oacute; con el <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/leonor-josefa-cientos-mayores-quedan-casal-desahucio-salimos-tacataca-carritos_1_13381796.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">local de mayores del barrio de Son Cladera</a>, desalojado a principios de julio mientras decenas de personas participaban en un taller de memoria. El futuro del centro comunitario y de la biblioteca est&aacute; condicionado por el hecho de que funcionan en un inmueble adquirido en 2019 por una sociedad vinculada a un gran fondo internacional estadounidense. El Ayuntamiento reconoce que ambos equipamientos est&aacute;n actualmente en locales arrendados y plantea trasladarlos a Can Pasquet si consigue hacerse con el solar. La Associaci&oacute; de Ve&iuml;nats ya ha advertido adem&aacute;s del mal estado del casal actual, con goteras, humedades y suelo de hormig&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Este domingo, mientras la tarde ca&iacute;a sobre Son Sardina, Joana y otros vecinos se concentraban frente al terreno convocados por la Assemblea Popular de Son Sardina i sa Garriga para exigir que el Consistorio luche por la parcela y la ponga a disposici&oacute;n del barrio.  
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/061f6976-f2cb-48a0-bb18-56f19a0a78cb_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/061f6976-f2cb-48a0-bb18-56f19a0a78cb_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/061f6976-f2cb-48a0-bb18-56f19a0a78cb_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/061f6976-f2cb-48a0-bb18-56f19a0a78cb_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/061f6976-f2cb-48a0-bb18-56f19a0a78cb_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/061f6976-f2cb-48a0-bb18-56f19a0a78cb_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/061f6976-f2cb-48a0-bb18-56f19a0a78cb_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Decenas de vecinos concentrados este domingo frente al solar de Can Pasquet para exigir que el Ayuntamiento se haga con la parcela y la ponga a disposición del barrio"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Decenas de vecinos concentrados este domingo frente al solar de Can Pasquet para exigir que el Ayuntamiento se haga con la parcela y la ponga a disposición del barrio                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Un barrio de 3.000 vecinos sin espacios p&uacute;blicos</strong></h2><p class="article-text">
        La importancia de Can Pasquet se entiende mejor al recorrer Son Sardina. El n&uacute;cleo conserva todav&iacute;a un marcado car&aacute;cter de pueblo pese a formar parte del municipio de Palma. Su origen se remonta a la &eacute;poca isl&aacute;mica, relacionado con las antiguas redes de agua y molinos de la zona, y durante los siglos XVII y XIX se consolid&oacute; como un peque&ntilde;o n&uacute;cleo de agricultores, jornaleros y artesanos. La agricultura fue durante siglos la actividad dominante hasta que el crecimiento residencial fue transformando progresivamente el territorio.
    </p><p class="article-text">
        Ese car&aacute;cter de pueblo sigue siendo una de sus principales se&ntilde;as de identidad. Son Sardina est&aacute; separado f&iacute;sicamente del centro de Palma -casi cinco kil&oacute;metros lo separan ambas zonas- y mantiene una estructura urbana de casas bajas, caminos estrechos y antiguas posesiones, rodeada por zonas residenciales y grandes &aacute;reas de servicios como Son Castell&oacute;, Son Reus o la Universitat. Son Sardina cuenta con m&aacute;s de 3.000 habitantes y mantiene una intensa actividad asociativa y festiva. Pero esa vida comunitaria se desarrolla, m&aacute;s all&aacute; del colegio y el centro de salud, sin una red suficiente de espacios p&uacute;blicos municipales.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2bf275ed-08af-45bb-81d4-4915a9474774_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2bf275ed-08af-45bb-81d4-4915a9474774_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2bf275ed-08af-45bb-81d4-4915a9474774_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2bf275ed-08af-45bb-81d4-4915a9474774_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2bf275ed-08af-45bb-81d4-4915a9474774_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2bf275ed-08af-45bb-81d4-4915a9474774_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2bf275ed-08af-45bb-81d4-4915a9474774_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Uno de los carteles exhibidos durante la concentración"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Uno de los carteles exhibidos durante la concentración                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Una deuda pendiente desde los a&ntilde;os ochenta</strong></h2><p class="article-text">
        Lo ilustra, en declaraciones a elDiario.es, Antoni Marim&oacute;n, vecino del n&uacute;cleo y catedr&aacute;tico de Historia Contempor&aacute;nea. Marim&oacute;n resume el problema en una &ldquo;falta cr&oacute;nica de equipamientos p&uacute;blicos&rdquo; a pesar de la fuerte identidad comunitaria del barrio. La ausencia de espacios que sean realmente de titularidad municipal impide que las asociaciones dispongan de lugares donde reunirse, los mayores, de instalaciones accesibles, y los ni&ntilde;os y j&oacute;venes, de zonas de encuentro.
    </p><p class="article-text">
        El historiador sit&uacute;a el origen del problema urban&iacute;stico de Can Pasquet a comienzos de los a&ntilde;os ochenta. Seg&uacute;n explica, el planeamiento de aquella &eacute;poca ya contemplaba que el espacio terminara destinado a equipamientos. El sistema previsto era complejo: la propiedad deb&iacute;a ceder el terreno al Ayuntamiento a cambio de que se permitiera determinada edificaci&oacute;n. El mecanismo nunca lleg&oacute; a ejecutarse. &ldquo;Esperas y esperas y no se llega a cumplir&rdquo;, resume el historiador. 
    </p><p class="article-text">
        La consecuencia ha sido una larga sucesi&oacute;n de propietarios y oportunidades frustradas. Marim&oacute;n asegura que el solar ha pasado por &ldquo;cinco o seis manos&rdquo; desde entonces y que incluso otros gobiernos municipales intentaron abordar su adquisici&oacute;n. El problema, a&ntilde;ade, es que el sistema urban&iacute;stico previsto no lleg&oacute; a funcionar. Ahora, por primera vez en a&ntilde;os, el Ayuntamiento hab&iacute;a dado la impresi&oacute;n de que la operaci&oacute;n estaba encarrilada. El PP lleg&oacute; a incluir en su &uacute;ltimo programa electoral la construcci&oacute;n de la plaza de Can Pasquet: &ldquo;Invertiremos en Son Sardina y haremos realidad las peticiones de los vecinos&rdquo;, promet&iacute;a la formaci&oacute;n.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2fb71248-4de6-4035-8563-69afb92574e7_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2fb71248-4de6-4035-8563-69afb92574e7_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2fb71248-4de6-4035-8563-69afb92574e7_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2fb71248-4de6-4035-8563-69afb92574e7_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2fb71248-4de6-4035-8563-69afb92574e7_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2fb71248-4de6-4035-8563-69afb92574e7_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2fb71248-4de6-4035-8563-69afb92574e7_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Antoni Marimón, vecino de Son Sardina y catedrático de Historia Contemporánea, resume el problema en una &quot;falta crónica de equipamientos públicos&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Antoni Marimón, vecino de Son Sardina y catedrático de Historia Contemporánea, resume el problema en una &quot;falta crónica de equipamientos públicos&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Mientras tanto, Gen&iacute;s, miembro de la Assemblea Popular de Son Sardina i sa Garriga, introduce otra dimensi&oacute;n: la de los j&oacute;venes que ya no pueden quedarse en la zona. &Eacute;l mismo ha tenido que marcharse. En conversaci&oacute;n con este peri&oacute;dico, cuenta que entre el grupo de unos 30 j&oacute;venes que participa en las fiestas son Sardina apenas quedan unos pocos viviendo all&iacute;; muchos se han trasladado a Palma o a otros municipios porque consideran imposible acceder a una vivienda en el n&uacute;cleo sin disponer de tierras, una casa familiar o una herencia. &ldquo;Si no tienes preparado un milloncito para gastar, no te puedes quedar&rdquo;, explica. Vincula esa expulsi&oacute;n de poblaci&oacute;n joven al encarecimiento de la vivienda, la especulaci&oacute;n y la turistificaci&oacute;n. 
    </p><p class="article-text">
        Para &eacute;l, la reivindicaci&oacute;n de Can Pasquet forma parte de algo m&aacute;s amplio: qu&eacute; tipo de pueblo quiere seguir siendo Son Sardina y si podr&aacute; conservar una vida comunitaria propia mientras aumenta la presi&oacute;n inmobiliaria. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fa23f769-ee37-4e3c-80aa-9e7c3064087c_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fa23f769-ee37-4e3c-80aa-9e7c3064087c_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fa23f769-ee37-4e3c-80aa-9e7c3064087c_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fa23f769-ee37-4e3c-80aa-9e7c3064087c_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fa23f769-ee37-4e3c-80aa-9e7c3064087c_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fa23f769-ee37-4e3c-80aa-9e7c3064087c_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/fa23f769-ee37-4e3c-80aa-9e7c3064087c_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Genís, vecino de Son Sardina: &quot;Si no tienes preparado un milloncito para gastar, no te puedes quedar&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Genís, vecino de Son Sardina: &quot;Si no tienes preparado un milloncito para gastar, no te puedes quedar&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En agosto de 2025, la Assemblea Popular de Son Sardina i sa Garriga ya alertaba de la situaci&oacute;n del solar de Can Pasquet y del riesgo de que acabara en manos privadas. Los vecinos recordaban que el pleno de Palma hab&iacute;a aprobado en mayo de 2024, con el apoyo del PP, instar al equipo de gobierno a adquirir los terrenos para construir una plaza p&uacute;blica despu&eacute;s de que las asociaciones del barrio reclamaran tambi&eacute;n un casal. La entidad denunciaba que, pese al compromiso municipal y a las m&aacute;s de 1.000 firmas recogidas en cuatro meses, el Ayuntamiento no hab&iacute;a informado de ning&uacute;n avance y persist&iacute;a en un &ldquo;silencio&rdquo; que dejaba en el aire el futuro del solar.
    </p><p class="article-text">
        La preocupaci&oacute;n vecinal aument&oacute; al aparecer en la parcela un cartel de Solvia que anunciaba su disponibilidad. La Assemblea advert&iacute;a adem&aacute;s de que el solar, pese a estar reservado en el Plan General para espacios libres y equipamientos, pod&iacute;a quedar expuesto a promociones privadas si Palma aplicaba la nueva legislaci&oacute;n urban&iacute;stica aprobada entonces por el Parlament. Los vecinos reclamaban as&iacute; que Cort materializara su compromiso y evitara que Can Pasquet acabara vendido al mejor postor, frustrando la oportunidad de dotar a Son Sardina de una plaza y un casal p&uacute;blicos.
    </p><p class="article-text">
        En anuncios localizados por este peri&oacute;dico, la parcela de 1.751 metros cuadrados lleg&oacute; a ofrecerse por 180.700 euros, a raz&oacute;n de 103 euros por metro cuadrado, mientras que otro portal situaba el precio de venta en 210.000 euros. Apenas ocho d&iacute;as despu&eacute;s de que el Ayuntamiento habilitase 237.976 euros para hacer frente a la adquisici&oacute;n, el solar acab&oacute; en manos privadas. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d482cd06-ac98-4c1f-a59f-10a6104c4b53_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d482cd06-ac98-4c1f-a59f-10a6104c4b53_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d482cd06-ac98-4c1f-a59f-10a6104c4b53_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d482cd06-ac98-4c1f-a59f-10a6104c4b53_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d482cd06-ac98-4c1f-a59f-10a6104c4b53_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d482cd06-ac98-4c1f-a59f-10a6104c4b53_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d482cd06-ac98-4c1f-a59f-10a6104c4b53_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Cartel que anunciaba la venta de Can Pasquet"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Cartel que anunciaba la venta de Can Pasquet                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El inter&eacute;s del solar no reside &uacute;nicamente en su ubicaci&oacute;n, sino tambi&eacute;n en su situaci&oacute;n urban&iacute;stica. Como se&ntilde;ala Miram&oacute;n, Can Pasquet arrastra desde los a&ntilde;os ochenta una ordenaci&oacute;n que nunca lleg&oacute; a ejecutarse y que ha ido cambiando con las sucesivas revisiones del planeamiento. La aprobaci&oacute;n del Plan General de 2023 y la posterior ca&iacute;da del Plan de Ordenaci&oacute;n Detallada han a&ntilde;adido incertidumbre sobre el futuro urban&iacute;stico del espacio. Esta circunstancia introduce una variable econ&oacute;mica relevante: cualquier modificaci&oacute;n futura que mejorase las condiciones urban&iacute;sticas de la parcela y aumentase su aprovechamiento podr&iacute;a incrementar de forma significativa su valor.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El Ayuntamiento asegura que pelear&aacute; el solar</strong></h2><p class="article-text">
        En medio de esta incertidumbre, el Ayuntamiento asegura que no ha renunciado al proyecto. elDiario.es se ha puesto en contacto con el Consistorio, que remite a un comunicado reciente en el que, subraya, desde que el alcalde anunci&oacute; su compromiso de adquirir la parcela, la Administraci&oacute;n inici&oacute; las gestiones pertinentes con la entidad bancaria entonces propietaria de la misma.  
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e39256ca-bba9-4d1e-9f46-a1af7157ac5f_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e39256ca-bba9-4d1e-9f46-a1af7157ac5f_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e39256ca-bba9-4d1e-9f46-a1af7157ac5f_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e39256ca-bba9-4d1e-9f46-a1af7157ac5f_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e39256ca-bba9-4d1e-9f46-a1af7157ac5f_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e39256ca-bba9-4d1e-9f46-a1af7157ac5f_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e39256ca-bba9-4d1e-9f46-a1af7157ac5f_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Parte de los vecinos y miembros de la Assemblea Popular de Son Sardina y Sa Garriga, durante la concentración de este domingo"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Parte de los vecinos y miembros de la Assemblea Popular de Son Sardina y Sa Garriga, durante la concentración de este domingo                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El Consistorio asegura que, desde entonces, trabaja para encontrar una soluci&oacute;n y se&ntilde;ala que actualmente est&aacute; negociando con el propietario para alcanzar un acuerdo de compraventa. Si no fuera posible, el Ayuntamiento asegura que iniciar&aacute; el correspondiente procedimiento de expropiaci&oacute;n. La intenci&oacute;n municipal es mantener el proyecto: un nuevo casal de barri y una biblioteca, una plaza p&uacute;blica y, como posibilidad adicional, un aparcamiento que contribuya a aliviar el d&eacute;ficit de estacionamiento de la zona. Cort asegura, adem&aacute;s, que el dise&ntilde;o de los futuros equipamientos contar&aacute; con la participaci&oacute;n de las asociaciones vecinales y entidades del barrio.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El Ayuntamiento está negociando con el propietario para alcanzar un acuerdo de compraventa. Si no fuera posible, iniciará la expropiación</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La oposici&oacute;n tambi&eacute;n ha cargado contra la gesti&oacute;n del Ayuntamiento. El secretario general de la Agrupaci&oacute;n Socialista de Palma, Iago Negueruela, ha reclamado explicaciones y responsabilidades pol&iacute;ticas al equipo de gobierno por la venta de Can Pesquet a una inmobiliaria y ha cuestionado que Cort no lograra cerrar la compra del solar que hab&iacute;a anunciado. Por su parte, M&eacute;s per Palma ha resumido su cr&iacute;tica en una frase: &ldquo;Mart&iacute;nez lo prometi&oacute;. El PP lo ha dejado perder&rdquo;. El regidor Miquel &Agrave;ngel Contreras sostiene que el alcalde gener&oacute; &ldquo;una expectativa ante todo Son Sardina&rdquo; al anunciar una plaza, un casal de barri y un aparcamiento y ahora debe explicar por qu&eacute; el Consistorio no lleg&oacute; a adquirir el terreno.
    </p><p class="article-text">
        El manifiesto le&iacute;do durante la concentraci&oacute;n reclama que el Ayuntamiento adquiera inmediatamente el solar y comience el proyecto de plaza y casal. La Assemblea Popular reivindica adem&aacute;s que estos espacios sean p&uacute;blicos y tengan en cuenta los proyectos elaborados por los propios vecinos. El mensaje de fondo es que Can Pasquet no se considera una infraestructura m&aacute;s. Las entidades recuerdan que la falta de espacios municipales dificulta incluso organizar las fiestas y las actividades asociativas. Los vecinos, despu&eacute;s de d&eacute;cadas de espera y de una promesa que termin&oacute; coincidiendo con una venta privada, quieren saber cu&aacute;ndo. Porque, como resum&iacute;a el manifiesto de la concentraci&oacute;n, &ldquo;no es una necesidad ni una promesa: es un derecho&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros, Jaime Reina]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/batalla-joana-vecinos-solar-comprado-promotor-queremos-lugar-encontrarnos_1_13482640.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 08 Sep 2026 04:30:44 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/18144087-dbac-476d-8b45-a7aa98723ade_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1447y530.jpg" length="1881278" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/18144087-dbac-476d-8b45-a7aa98723ade_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1447y530.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1881278" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La batalla de Joana y sus vecinos por el solar que ha comprado un promotor: "Queremos un lugar para encontrarnos"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/18144087-dbac-476d-8b45-a7aa98723ade_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1447y530.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Urbanismo,Espacios públicos,Servicios públicos,PP - Partido Popular,Protestas,Protestas ciudadanas,Inmobiliarias,Mercado inmobiliario,Islas Baleares,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Trobades les restes de dos soldats morts en la gran ofensiva republicana desplegada el 1936 a Mallorca]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/trobades-les-restes-soldats-morts-gran-ofensiva-republicana-desplegada-1936-mallorca_1_13493424.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/d1aa1a59-181e-4ffd-80ba-11eb171a2a05_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Trobades les restes de dos soldats morts en la gran ofensiva republicana desplegada el 1936 a Mallorca"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Les bales i les insígnies militars han estat les principals pistes per reconstruir la seva història: juntament amb les restes òssies han aparegut munició d'arma llarga ja disparada, un projectil de set mil·límetres, dues insígnies del cos de Sanitat i altres restes de vestimenta militar</p><p class="subtitle">La fatídica derrota republicana en què va batallar Amalia Lobato, una de les primeres dones mortes en combat</p></div><p class="article-text">
        Els treballs d'excavaci&oacute; i exhumaci&oacute; al cementiri municipal de Son Servera (Mallorca) han perm&egrave;s localitzar les restes d'almenys dos homes que haurien estat v&iacute;ctimes de les forces revoltades el 1936. Els investigadors apunten que aquestes dues persones van perdre la vida en algun dels enfrontaments registrats als voltants del municipi durant la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/fatidica-derrota-republicana-batallo-amalia-lobato-primera-mujer-fallecida-combate_1_11967200.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Batalla de Mallorca</a>, la gran ofensiva que, entre agost i setembre de 1936, va dur a terme la Rep&uacute;blica amb l'objectiu de recuperar l'illa de mans dels colpistes. L'operaci&oacute; va acabar amb la retirada de les tropes republicanes despr&eacute;s de diverses setmanes de combats.
    </p><p class="article-text">
        Les bales i les ins&iacute;gnies militars han estat les principals pistes per reconstruir la seva hist&ograve;ria: juntament amb les restes &ograve;ssies han aparegut munici&oacute; d'arma llarga ja disparada, un projectil de set mil&middot;l&iacute;metres, dues ins&iacute;gnies del cos de Sanitat i altres restes de vestimenta militar, un conjunt que, segons fonts memorialistes consultades per elDiario.es, apuntarien que els dos homes van pert&agrave;nyer a l'Ex&egrave;rcit republic&agrave;. La Batalla de Mallorca va ser l'&uacute;ltima operaci&oacute; amf&iacute;bia de la hist&ograve;ria d'Espanya i en ella van participar totes les armes de l'Ex&egrave;rcit i les mil&iacute;cies antifeixistes. Tamb&eacute; va ser la primera que va comptar amb un <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/maria-cogio-fusil-5-000-milicianas-marcharon-frente-defender-republica_1_10451974.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">batall&oacute; format &iacute;ntegrament per dones</a>. 
    </p><p class="article-text">
        La intervenci&oacute; arqueol&ograve;gica s'emmarca en el V Pla de Fosses del Govern balear i dona continu&iuml;tat als treballs de localitzaci&oacute; realitzats entre mitjans d'abril i finals de maig. L'objectiu, tal com assenyala l'Executiu en un comunicat dif&oacute;s aquest dilluns, &eacute;s recuperar i estudiar restes humanes que puguin correspondre a milicians morts durant els combats i avan&ccedil;ar, quan sigui possible, en la seva identificaci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Les pistes han aparegut gaireb&eacute; 90 anys despr&eacute;s d'aquells enfrontaments i estan precisament on els investigadors esperaven trobar respostes: a la part m&eacute;s antiga del cementiri. All&agrave;, sota les actuals zones enjardinades i part de les voreres, els arque&ograve;legs han anat separant enterraments ordinaris d'aquells que presenten senyals que podrien revelar una mort vinculada a la Guerra Civil.
    </p><p class="article-text">
        La primera fase de la intervenci&oacute;, desenvolupada entre mitjans d'abril i finals de maig, va treure a la llum un gran nombre d'enterraments de diferents &egrave;poques. En una de les zones enjardinades situada al costat de l'entrada, per exemple, van apar&egrave;ixer 40 sepultures individuals perfectament alineades, amb els cossos dipositats en caixes funer&agrave;ries.
    </p><p class="article-text">
        La majoria d'aquestes persones eren d'edat avan&ccedil;ada i els enterraments corresponien principalment a dates posteriors a la Guerra Civil, a partir de la d&egrave;cada de 1940. Per aix&ograve;, els investigadors van descartar que fossin v&iacute;ctimes de la Batalla de Mallorca.
    </p><p class="article-text">
        El gir va arribar en estudiar els antics pl&agrave;nols del cementiri conservats a l'Arxiu Municipal de Son Servera. Els documents van permetre comprovar que la terrassa superior, la zona m&eacute;s antiga del recinte, havia estat utilitzada durant la primera meitat del segle XX per realitzar enterraments directament a terra.
    </p><p class="article-text">
        L'excavaci&oacute; va permetre documentar almenys 65 inhumacions al sector est, 63 a l'oest i altres 13 a la zona enjardinada central. Entre elles van apar&egrave;ixer enterraments que trencaven amb el patr&oacute; habitual. Alguns cossos havien estat col&middot;locats en posicions inusuals i d'altres mancaven de ta&uuml;t o de qualsevol altre receptacle funerari. S&oacute;n precisament aquestes anomalies les que han perm&egrave;s als arque&ograve;legs concentrar la investigaci&oacute; en determinades sepultures.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Una intervenci&oacute; que obliga a aixecar part del cementiri</strong></h2><p class="article-text">
        Els treballs s'han repr&egrave;s aquesta setmana i es troben ara en una fase m&eacute;s delicada: l'excavaci&oacute; i exhumaci&oacute; de les restes que poden estar relacionades amb la Guerra Civil. El problema rau en el fet que algunes d'aquestes inhumacions es troben parcialment sota la vorera actual que envolta les zones enjardinades. Per accedir-hi, els arque&ograve;legs han de desmuntar part del paviment i continuar l'excavaci&oacute; sota la infraestructura constru&iuml;da posteriorment.
    </p><p class="article-text">
        L'objectiu no &eacute;s &uacute;nicament recuperar les restes. La investigaci&oacute; pret&eacute;n estudiar els esquelets i els objectes associats a ells per obtenir tota la informaci&oacute; possible i, si les proves ho permeten, arribar a identificar les persones enterrades.
    </p><p class="article-text">
        La intervenci&oacute; compta amb la participaci&oacute; de l'equip d'Aranzadi i s'integra en el V Pla de Fosses del Govern. La directora general de Relacions Institucionals i de Relacions amb el Parlament, Xesca Ramis, ha visitat aquest dilluns el cementiri juntament amb el tinent de batle de Son Servera, Jaume Servera, i el t&egrave;cnic d'Aranzadi Cesc Busquets.
    </p><p class="article-text">
        La investigaci&oacute; obre ara la possibilitat que les restes recuperades permetin reconstruir part de la hist&ograve;ria d'uns homes que van morir durant un dels episodis m&eacute;s importants de la Guerra Civil a Mallorca i que van ser enterrats sense que, fins ara, s'hagu&eacute;s pogut establir amb certesa la seva identitat. El prop&ograve;sit &uacute;ltim de la intervenci&oacute; &eacute;s, subratlla el Govern, retornar-los un nom i, quan sigui possible, fer arribar les seves restes a les seves fam&iacute;lies, a m&eacute;s de garantir-los una sepultura digna.
    </p><p class="article-text">
        En la Batalla de Mallorca va morir, a m&eacute;s, una de les primeres dones lluitant al front, Amalia Lobato Rosique, tal com documenten els historiadors Manuel Aguilera i Gonzalo Berger en un estudi sobre l'ofensiva republicana. Juntament amb ella, cinc milicianes del b&agrave;ndol republic&agrave; van perdre la vida a mans dels feixistes en la Batalla de Mallorca. S&oacute;n conegudes com '<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/maria-cogio-fusil-5-000-milicianas-marcharon-frente-defender-republica_1_10451974.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">les milicianes de Bayo</a>': Teresa Bellera, Mar&iacute;a Garc&iacute;a, les germanes Dar&iacute;a i Merc&egrave; Buixad&eacute; i una cinquena el nom de la qual es desconeix, encara que va ser autora del <em>Diari d&rsquo;una miliciana, </em>en el qual narrava aquells dies de caos i lluita. Va ser publicat al setmanari <em>Arriba, </em>per&ograve; mai s'ha trobat el manuscrit original. El relat va servir de base per al documental <em>Milicianas </em>dirigit per T&agrave;nia Ball&oacute; i el manacor&iacute; Jaume Mir&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        El mateix dia que va entrar en combat, el 20 d'agost, va rebre un tret de bala al ventre i va ser traslladada a l'hospital de sang de Ciutadella, on va morir tres dies despr&eacute;s, convertint-se en la primera dona caiguda en defensa de la Segona Rep&uacute;blica. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/trobades-les-restes-soldats-morts-gran-ofensiva-republicana-desplegada-1936-mallorca_1_13493424.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 07 Sep 2026 17:46:26 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/d1aa1a59-181e-4ffd-80ba-11eb171a2a05_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="559279" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/d1aa1a59-181e-4ffd-80ba-11eb171a2a05_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="559279" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Trobades les restes de dos soldats morts en la gran ofensiva republicana desplegada el 1936 a Mallorca]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/d1aa1a59-181e-4ffd-80ba-11eb171a2a05_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Víctimas del franquismo,Represión franquista,Guerra Civil Española,Franquismo,Segunda República,Fosas del franquismo,Memoria Histórica,Islas Baleares,Mallorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La Justícia nega la incapacitat a un treballador amb fibromiàlgia perquè les seves crisis les pot afrontar amb "baixes"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/justicia-nega-incapacitat-treballador-amb-fibromialgia-perque-les-seves-crisis-les-pot-afrontar-amb-baixes_1_13493423.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/368acccc-b3c2-4362-8025-f8deb0229ac7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La Justícia nega la incapacitat a un treballador amb fibromiàlgia perquè les seves crisis les pot afrontar amb &quot;baixes&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El Tribunal Superior de Justícia de les Balears defensa que les limitacions de l'afectat "no presenten un caràcter permanent, sinó fluctuant", de manera que durant els moments de més intensitat l'empleat pot recórrer a acudir a períodes d'incapacitat temporal</p><p class="subtitle">Viure amb fibromiàlgia: “He de prendre calmants per alleujar el dolor brutal que sento”
</p></div><p class="article-text">
        El Tribunal Superior de Just&iacute;cia de les Balears (TSJIB) ha rebutjat recon&egrave;ixer la incapacitat permanent absoluta a un treballador diagnosticat de fibromi&agrave;lgia i altres patologies en considerar que les seves limitacions no s&oacute;n permanents, sin&oacute; que es produeixen de forma fluctuant. La Sala social considera que, encara que el treballador pateix un quadre cr&ograve;nic, pot desenvolupar tasques administratives i de gesti&oacute; fora dels per&iacute;odes de major intensitat dels s&iacute;mptomes. 
    </p><p class="article-text">
        La resoluci&oacute;, que confirma la sent&egrave;ncia dictada en primera inst&agrave;ncia pel Jutjat social n&uacute;mero 1 de Ciutadella de Menorca, analitza el cas d'un empleat de 54 anys la professi&oacute; habitual del qual &eacute;s la de responsable d'una ag&egrave;ncia de viatges, un lloc que compr&egrave;n tasques administratives, de gesti&oacute; i atenci&oacute; al client. L'afectat reclamava que se li reconegu&eacute;s el grau d'incapacitat permanent absoluta, en considerar que les seves patologies li impedien desenvolupar qualsevol activitat laboral. De forma subsidi&agrave;ria, sol&middot;licitava que se li atorgu&eacute;s la incapacitat permanent total. 
    </p><p class="article-text">
        El treballador pateix, segons els fets provats, fibromi&agrave;lgia, polimi&agrave;lgia, poliartr&agrave;lgies, s&iacute;ndrome d'apnea-hipopnea del son (SAHS) lleu, una mononeuropatia axonal al nervi peroneal dret i un trastorn adaptatiu secundari a pluripatologia, a m&eacute;s d'alteracions a la columna vertebral. La sent&egrave;ncia, no obstant aix&ograve;, recull que es tracta d'un quadre de car&agrave;cter cr&ograve;nic i d'evoluci&oacute; fluctuant, la qual cosa permetria al treballador realitzar labors administratives, de gesti&oacute;, cobraments i d'altres de similars, encara que durant els per&iacute;odes de reaguditzaci&oacute; pot veure's afectada la seva capacitat laboral i necessitar una baixa per incapacitat temporal.  
    </p><p class="article-text">
        La Sala considera que, encara que no es discuteix l'exist&egrave;ncia de les patologies, aquestes &ldquo;no presenten un car&agrave;cter permanent, sin&oacute; fluctuant&rdquo;, de manera que durant els moments de major intensitat el treballador pot acudir a per&iacute;odes d'incapacitat temporal. Per al TSJ, aquest &eacute;s &ldquo;el factor determinant&rdquo; que va portar el Jutjat a rebutjar la incapacitat permanent. 
    </p><h2 class="article-text"><strong>El treballador va al&middot;legar dolor en els 18 punts</strong></h2><p class="article-text">
        El treballador havia sol&middot;licitat tamb&eacute; modificar els fets provats de la sent&egrave;ncia de primera inst&agrave;ncia. Entre altres q&uuml;estions, pretenia que s'incorpor&eacute;s al relat judicial que patia una fibromi&agrave;lgia amb 18 punts de dolor sobre 18 possibles, aix&iacute; com ast&egrave;nia, s&iacute;ndrome de fatiga cr&ograve;nica, dolors generalitzats, alteracions de mem&ograve;ria i concentraci&oacute;, ansietat, marejos, fatiga i debilitat muscular, entre altres s&iacute;mptomes. Per a aix&ograve; aportava diferents informes m&egrave;dics, entre ells documents de la Cl&iacute;nica Quir&oacute;n i dels serveis de Reumatologia i Medicina Interna de l'Hospital General Mateu Orfila, a m&eacute;s d'un informe m&egrave;dic aportat amb la demanda. 
    </p><p class="article-text">
        En el seu recurs, assenyalava que pateix, entre altres, dolors generalitzats, episodis de tremolors, sudoraci&oacute; nocturna, entumiment generalitzat, mal de cap, marejos posturals, cansament des del mat&iacute;, fatiga i debilitat muscular generalitzada, aix&iacute; com alteracions de mem&ograve;ria i concentraci&oacute; i episodis d'ansietat amb palpitacions. El curs de la malaltia, al&middot;legava, ha repercutit molt desfavorablement sobre la seva vida laboral i relaci&oacute;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El tribunal rebutja revisar la valoraci&oacute; de les proves m&egrave;diques</strong></h2><p class="article-text">
        El TSJIB, tanmateix, rebutja incorporar aquestes modificacions. La Sala considera que la petici&oacute; suposava, en realitat, oferir una valoraci&oacute; alternativa de la prova m&egrave;dica, en recolzar-se en determinats informes per&ograve; ometre'n d'altres que havien estat tinguts en compte per la jutgessa d'inst&agrave;ncia, especialment l'informe de la metgessa forense. El tribunal recorda a m&eacute;s que un recurs de suplicaci&oacute; no permet simplement tornar a valorar tota la prova com si es tract&eacute;s d'una apel&middot;laci&oacute; ordin&agrave;ria. Per modificar els fets provats ha d'existir un error evident i acreditat documentalment, cosa que la Sala no aprecia en aquest cas. 
    </p><p class="article-text">
        En concret, la sent&egrave;ncia de primera inst&agrave;ncia, que ara confirma el TSJ, havia atorgat especial rellev&agrave;ncia a l'informe de la metgessa forense. Segons recull literalment la resoluci&oacute;, aquesta professional va coincidir amb el metge avaluador de l'INSS i va considerar que el quadre patol&ograve;gic no presentava suficient severitat per impedir l'exercici de la professi&oacute; habitual. La sent&egrave;ncia de Ciutadella assenyalava que la metgessa forense no apreciava limitacions per a la concentraci&oacute; i la mem&ograve;ria i considerava que el treballador podia realitzar les tasques pr&ograve;pies de la seva professi&oacute; habitual, llevat &ldquo;en els per&iacute;odes de reaguditzaci&oacute; amb afectaci&oacute; de la capacitat laboral que determinin situacions de baixa per incapacitat temporal&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La jutgessa tamb&eacute; va considerar que la durada dels per&iacute;odes d'incapacitat temporal no permetia deduir per si sola ni la severitat de les patologies ni que els s&iacute;mptomes s'haguessin mantingut de forma cont&iacute;nua, ja que una baixa pot mantenir-se durant l'estudi, diagn&ograve;stic i tractament d'una malaltia. 
    </p><p class="article-text">
        El TSJ recorda que la Llei General de la Seguretat Social defineix la incapacitat permanent a partir de l'exist&egrave;ncia de reduccions anat&ograve;miques o funcionals greus, objectivables i previsiblement definitives que redueixin o anul&middot;lin la capacitat laboral. La norma estableix diferents graus d'incapacitat, entre ells la permanent total i l'absoluta. En aquest cas, els magistrats consideren que els fets provats no permeten concloure que existeixi una limitaci&oacute; permanent de la capacitat laboral en els termes necessaris per recon&egrave;ixer la incapacitat absoluta en una sent&egrave;ncia contra la qual cap recurs de cassaci&oacute; davant el Tribunal Suprem.  
    </p><h2 class="article-text"><strong>El TSJIB s&iacute; que va atorgar l'absoluta a una altra treballadora</strong></h2><p class="article-text">
        El pronunciament del TSJIB contrasta amb una altra sent&egrave;ncia dictada pel mateix tribunal tot just un mes abans. A l'abril de 2026, la Sala social va ratificar la incapacitat permanent absoluta d'una agent d'assegurances que patia fibromi&agrave;lgia severa, depressi&oacute; i s&iacute;ndrome de cames inquietes. En aquest cas, el Jutjat social n&uacute;mero 1 de Palma ja havia reconegut la incapacitat absoluta a l'octubre de 2024 i l'INSS va rec&oacute;rrer la decisi&oacute;. El TSJIB va rebutjar el recurs i va confirmar el dret de la treballadora a percebre una pensi&oacute; vital&iacute;cia equivalent al 100% de la seva base reguladora, fixada en 1.097,09 euros, amb les corresponents revaloritzacions.
    </p><p class="article-text">
        La difer&egrave;ncia entre ambd&oacute;s casos es troba en les limitacions funcionals que els tribunals consideren acreditades, i no en el diagn&ograve;stic de fibromi&agrave;lgia per si sol. En la sent&egrave;ncia d'abril, el TSJIB va considerar que el quadre de la treballadora feia impossible exercir qualsevol professi&oacute; amb les exig&egrave;ncies m&iacute;nimes de &ldquo;continu&iuml;tat, dedicaci&oacute; i efic&agrave;cia&rdquo; que requereix una activitat laboral. 
    </p><p class="article-text">
        El tribunal va tenir a m&eacute;s en compte que un servei de prevenci&oacute; l'havia declarat no apta per al seu lloc per no reunir les condicions psicof&iacute;siques i que posteriorment havia estat acomiadada per ineptitud sobrevinguda. La pr&ograve;pia Sala va assenyalar que la incapacitat absoluta no pot descartar-se per la mera possibilitat de realitzar determinades tasques de forma espor&agrave;dica. La sent&egrave;ncia no era ferma i podia ser recorreguda davant el Tribunal Suprem.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/justicia-nega-incapacitat-treballador-amb-fibromialgia-perque-les-seves-crisis-les-pot-afrontar-amb-baixes_1_13493423.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 07 Sep 2026 17:40:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/368acccc-b3c2-4362-8025-f8deb0229ac7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="115887" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/368acccc-b3c2-4362-8025-f8deb0229ac7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="115887" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La Justícia nega la incapacitat a un treballador amb fibromiàlgia perquè les seves crisis les pot afrontar amb "baixes"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/368acccc-b3c2-4362-8025-f8deb0229ac7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Fibromialgia,Enfermedades,Medicina,Incapacidad permanente,Salud,Tribunales,Islas Baleares,Menorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Nou enfrontament entre el polèmic conductor d’un cotxe de cavalls de Palma i una turista: “Hi haurà violència”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/nou-enfrontament-polemic-conductor-d-cotxe-cavalls-palma-i-turista-hi-haura-violencia_1_13493271.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/f5f3a08d-f4de-40df-a9d7-e630efb6df96_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x121y40.jpg" width="1200" height="675" alt="Nou enfrontament entre el polèmic conductor d’un cotxe de cavalls de Palma i una turista: “Hi haurà violència”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El president de l’Associació de Calesers de Palma torna a increpar-se amb activistes: “Sabràs què som els gitanets, paio. Cridarem les nostres famílies de Son Banya, que portin les dones”</p><p class="subtitle">L’agressió amb aigua a una turista alemanya revifa la batalla contra els cotxes de cavalls de Palma</p></div><p class="article-text">
        Manuel Vargas, president de l&rsquo;Associaci&oacute; de Calesers de Palma, ha tornat a protagonitzar un nou enfrontament: &ldquo;Hi haur&agrave; viol&egrave;ncia, home. Hi haur&agrave; viol&egrave;ncia, per&ograve; viol&egrave;ncia&rdquo;, amena&ccedil;a uns turistes i activistes en un v&iacute;deo que ha tornat a incendiar les xarxes socials. En les imatges, Vargas, que en aquell moment es troba damunt d&rsquo;una galera sense passatgers, discuteix amb diverses persones que estan enregistrant l&rsquo;escena i les acusa d&rsquo;haver-hi anat per &ldquo;buscar problemes&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;A qu&egrave; veniu? A buscar m&eacute;s problemes? Truco a m&eacute;s gent? Truco als meus amics?&rdquo;, pregunta el president dels calessers, que arriba a demanar a un dels seus companys que &ldquo;truqui als seus amics&rdquo;. Poc despr&eacute;s baixa de la galera i es dirigeix cap a les persones amb qui est&agrave; discutint. &ldquo;Voleu problemes?&rdquo;, pregunta. &ldquo;No&rdquo;, respon una d&rsquo;elles. El v&iacute;deo mostra com l&rsquo;enfrontament continua pujant de to, amb acusacions m&uacute;tues d&rsquo;haver-se tocat. Vargas dona diversos copets al bra&ccedil; de la persona que est&agrave; gravant i, posteriorment, colpeja el m&ograve;bil.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Sabr&agrave;s qu&egrave; som els gitanets, paio&rdquo;, li etziba. L&rsquo;altra persona insisteix que &eacute;s al carrer i que t&eacute; dret a gravar. &ldquo;Jo veig que s&iacute;, que veniu aqu&iacute; amb problemes, amb aquesta borratxa, alcoh&ograve;lica, drogada&rdquo;, diu Vargas. &ldquo;Jo puc gravar si vull, eh. &Eacute;s el meu dret&rdquo;, diu en castell&agrave;, per darrere, la persona que est&agrave; gravant. &ldquo;A tu qu&egrave; et passa?&rdquo;, li diu Vargas, dirigint-se a ell. &ldquo;Em tocar&agrave;s a mi?&rdquo;, li pregunta. &ldquo;Trucarem a les nostres fam&iacute;lies de Son Banya&rdquo; i &ldquo;que portin les dones&rdquo;, diu aleshores Vargas, que tamb&eacute; comen&ccedil;a a gravar per &ldquo;agafar la cara&rdquo; dels activistes.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Sabràs què som els gitanets. Trucarem a les nostres famílies de Son Banya, comenta el calesser, fent referència als seus familiars, que suposadament viuen en un assentament de barraques</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &Eacute;s el segon incident que protagonitza Manuel Vargas, que fa dues setmanes va insultar una turista alemanya &ndash;la va anomenar neonazi&ndash; i la va ruixar amb aigua despr&eacute;s que aquesta li deman&eacute;s si podia donar a beure a l&rsquo;equ&iacute;. Arran d&rsquo;aquell episodi, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/expedientat-conductor-d-cotxe-cavalls-tirar-aigua-dona-demanava-dones-beure-l-animal_1_13477662.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">l&rsquo;Ajuntament de Palma va obrir un expedient informatiu</a> per aclarir qu&egrave; havia passat i determinar si correspon adoptar alguna mesura. En aquest nou cas, l&rsquo;Ajuntament assegura que encara no disposa d&rsquo;informaci&oacute; sobre el que ha succe&iuml;t.
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-embed ">
    
            <blockquote class="instagram-media" data-instgrm-captioned data-instgrm-permalink="https://www.instagram.com/reel/Dc8Tjx3Nlj_/?utm_source=ig_embed&amp;utm_campaign=loading" data-instgrm-version="14" style=" background:#FFF; border:0; border-radius:3px; box-shadow:0 0 1px 0 rgba(0,0,0,0.5),0 1px 10px 0 rgba(0,0,0,0.15); margin: 1px; max-width:540px; min-width:326px; padding:0; width:99.375%; width:-webkit-calc(100% - 2px); width:calc(100% - 2px);"><div style="padding:16px;"> <a href="https://www.instagram.com/reel/Dc8Tjx3Nlj_/?utm_source=ig_embed&amp;utm_campaign=loading" style=" background:#FFFFFF; line-height:0; padding:0 0; text-align:center; text-decoration:none; width:100%;" target="_blank"> <div style=" display: flex; flex-direction: row; align-items: center;"> <div style="background-color: #F4F4F4; border-radius: 50%; flex-grow: 0; height: 40px; margin-right: 14px; width: 40px;"></div> <div style="display: flex; flex-direction: column; flex-grow: 1; justify-content: center;"> <div style=" background-color: #F4F4F4; border-radius: 4px; flex-grow: 0; height: 14px; margin-bottom: 6px; width: 100px;"></div> <div style=" background-color: #F4F4F4; border-radius: 4px; flex-grow: 0; height: 14px; width: 60px;"></div></div></div><div style="padding: 19% 0;"></div> <div style="display:block; height:50px; margin:0 auto 12px; width:50px;"><svg width="50px" height="50px" viewBox="0 0 60 60" version="1.1" xmlns="https://www.w3.org/2000/svg" xmlns:xlink="https://www.w3.org/1999/xlink"><g stroke="none" stroke-width="1" fill="none" fill-rule="evenodd"><g transform="translate(-511.000000, -20.000000)" fill="#000000"><g><path d="M556.869,30.41 C554.814,30.41 553.148,32.076 553.148,34.131 C553.148,36.186 554.814,37.852 556.869,37.852 C558.924,37.852 560.59,36.186 560.59,34.131 C560.59,32.076 558.924,30.41 556.869,30.41 M541,60.657 C535.114,60.657 530.342,55.887 530.342,50 C530.342,44.114 535.114,39.342 541,39.342 C546.887,39.342 551.658,44.114 551.658,50 C551.658,55.887 546.887,60.657 541,60.657 M541,33.886 C532.1,33.886 524.886,41.1 524.886,50 C524.886,58.899 532.1,66.113 541,66.113 C549.9,66.113 557.115,58.899 557.115,50 C557.115,41.1 549.9,33.886 541,33.886 M565.378,62.101 C565.244,65.022 564.756,66.606 564.346,67.663 C563.803,69.06 563.154,70.057 562.106,71.106 C561.058,72.155 560.06,72.803 558.662,73.347 C557.607,73.757 556.021,74.244 553.102,74.378 C549.944,74.521 548.997,74.552 541,74.552 C533.003,74.552 532.056,74.521 528.898,74.378 C525.979,74.244 524.393,73.757 523.338,73.347 C521.94,72.803 520.942,72.155 519.894,71.106 C518.846,70.057 518.197,69.06 517.654,67.663 C517.244,66.606 516.755,65.022 516.623,62.101 C516.479,58.943 516.448,57.996 516.448,50 C516.448,42.003 516.479,41.056 516.623,37.899 C516.755,34.978 517.244,33.391 517.654,32.338 C518.197,30.938 518.846,29.942 519.894,28.894 C520.942,27.846 521.94,27.196 523.338,26.654 C524.393,26.244 525.979,25.756 528.898,25.623 C532.057,25.479 533.004,25.448 541,25.448 C548.997,25.448 549.943,25.479 553.102,25.623 C556.021,25.756 557.607,26.244 558.662,26.654 C560.06,27.196 561.058,27.846 562.106,28.894 C563.154,29.942 563.803,30.938 564.346,32.338 C564.756,33.391 565.244,34.978 565.378,37.899 C565.522,41.056 565.552,42.003 565.552,50 C565.552,57.996 565.522,58.943 565.378,62.101 M570.82,37.631 C570.674,34.438 570.167,32.258 569.425,30.349 C568.659,28.377 567.633,26.702 565.965,25.035 C564.297,23.368 562.623,22.342 560.652,21.575 C558.743,20.834 556.562,20.326 553.369,20.18 C550.169,20.033 549.148,20 541,20 C532.853,20 531.831,20.033 528.631,20.18 C525.438,20.326 523.257,20.834 521.349,21.575 C519.376,22.342 517.703,23.368 516.035,25.035 C514.368,26.702 513.342,28.377 512.574,30.349 C511.834,32.258 511.326,34.438 511.181,37.631 C511.035,40.831 511,41.851 511,50 C511,58.147 511.035,59.17 511.181,62.369 C511.326,65.562 511.834,67.743 512.574,69.651 C513.342,71.625 514.368,73.296 516.035,74.965 C517.703,76.634 519.376,77.658 521.349,78.425 C523.257,79.167 525.438,79.673 528.631,79.82 C531.831,79.965 532.853,80.001 541,80.001 C549.148,80.001 550.169,79.965 553.369,79.82 C556.562,79.673 558.743,79.167 560.652,78.425 C562.623,77.658 564.297,76.634 565.965,74.965 C567.633,73.296 568.659,71.625 569.425,69.651 C570.167,67.743 570.674,65.562 570.82,62.369 C570.966,59.17 571,58.147 571,50 C571,41.851 570.966,40.831 570.82,37.631"></path></g></g></g></svg></div><div style="padding-top: 8px;"> <div style=" color:#3897f0; font-family:Arial,sans-serif; font-size:14px; font-style:normal; font-weight:550; line-height:18px;">Veure aquesta publicació a Instagram</div></div><div style="padding: 12.5% 0;"></div> <div style="display: flex; flex-direction: row; margin-bottom: 14px; align-items: center;"><div> <div style="background-color: #F4F4F4; border-radius: 50%; height: 12.5px; width: 12.5px; transform: translateX(0px) translateY(7px);"></div> <div style="background-color: #F4F4F4; height: 12.5px; transform: rotate(-45deg) translateX(3px) translateY(1px); width: 12.5px; flex-grow: 0; margin-right: 14px; margin-left: 2px;"></div> <div style="background-color: #F4F4F4; border-radius: 50%; height: 12.5px; width: 12.5px; transform: translateX(9px) translateY(-18px);"></div></div><div style="margin-left: 8px;"> <div style=" background-color: #F4F4F4; border-radius: 50%; flex-grow: 0; height: 20px; width: 20px;"></div> <div style=" width: 0; height: 0; border-top: 2px solid transparent; border-left: 6px solid #f4f4f4; border-bottom: 2px solid transparent; transform: translateX(16px) translateY(-4px) rotate(30deg)"></div></div><div style="margin-left: auto;"> <div style=" width: 0px; border-top: 8px solid #F4F4F4; border-right: 8px solid transparent; transform: translateY(16px);"></div> <div style=" background-color: #F4F4F4; flex-grow: 0; height: 12px; width: 16px; transform: translateY(-4px);"></div> <div style=" width: 0; height: 0; border-top: 8px solid #F4F4F4; border-left: 8px solid transparent; transform: translateY(-4px) translateX(8px);"></div></div></div> <div style="display: flex; flex-direction: column; flex-grow: 1; justify-content: center; margin-bottom: 24px;"> <div style=" background-color: #F4F4F4; border-radius: 4px; flex-grow: 0; height: 14px; margin-bottom: 6px; width: 224px;"></div> <div style=" background-color: #F4F4F4; border-radius: 4px; flex-grow: 0; height: 14px; width: 144px;"></div></div></div><p style=" color:#c9c8cd; font-family:Arial,sans-serif; font-size:14px; line-height:17px; margin-bottom:0; margin-top:8px; overflow:hidden; padding:8px 0 7px; text-align:center; text-overflow:ellipsis; white-space:nowrap;"><a href="https://www.instagram.com/reel/Dc8Tjx3Nlj_/?utm_source=ig_embed&amp;utm_campaign=loading" style=" color:#c9c8cd; font-family:Arial,sans-serif; font-size:14px; font-style:normal; font-weight:normal; line-height:17px; text-decoration:none;" target="_blank">Una publicació compartida de ImSarahFaith79 (@imsarahfaith79)</a></p></div></blockquote>
<script async src="//www.instagram.com/embed.js"></script>
    </figure><h2 class="article-text"><strong>Protesta animalista</strong></h2><p class="article-text">
        El nou episodi torna a situar al centre de la pol&egrave;mica la relaci&oacute; entre els conductors de les galeres i les organitzacions animalistes, en un context de pressi&oacute; creixent sobre el servei per les condicions dels cavalls, especialment durant els mesos de calor.
    </p><p class="article-text">
        Aquest dissabte, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/decenas-personas-exigen-coches-caballos-palma-verguenza-ciudad-explotacion-animal_1_13489953.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Progreso en Verde i Satya Animal es van concentrar davant la Catedral de Palma</a> per reclamar la reconversi&oacute; de les calesses de cavalls en vehicles el&egrave;ctrics i exigir una &ldquo;sanci&oacute; exemplar&rdquo; per a Manuel Vargas, inclosa la retirada de la seva llic&egrave;ncia per l&rsquo;incident amb la turista alemanya.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;associaci&oacute; animalista Satya Animal creu que el nou enfrontament es va produir despr&eacute;s de la concentraci&oacute; de dissabte, en qu&egrave; va participar la turista anglesa que protagonitza el v&iacute;deo amb Manuel Vargas. L&rsquo;organitzaci&oacute; lamenta que es continu&iuml;n produint escenes d&rsquo;intimidaci&oacute;, tot i que tamb&eacute; demana que es redueixi el nivell de tensi&oacute; i de conflicte amb els calesers.
    </p><p class="article-text">
        elDiario.es ha intentat contactar amb la turista anglesa a trav&eacute;s de les xarxes socials, sense &egrave;xit. Per la seva banda, Venancio Vargas, president de l&rsquo;Associaci&oacute; de Calessers, considera que l&rsquo;incident es va produir perqu&egrave; hi ha grups que intenten boicotejar la feina dels calessers per evitar que tinguin clients i afirma que el v&iacute;deo &eacute;s anterior a aquest dissabte. Aporta, a m&eacute;s, un altre v&iacute;deo d&rsquo;aquest dissabte en qu&egrave; apareix una activista queixant-se que no posen aigua als cavalls i que s&oacute;n &ldquo;uns maltractadors&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Aix&ograve; s&rsquo;est&agrave; tornant molt perill&oacute;s&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Progreso en Verde i Satya Animal van anunciar que les protestes es prolongarien durant tot el mes de setembre amb l&rsquo;objectiu de reclamar a l&rsquo;Ajuntament de Palma que estableixi un calendari &ldquo;clar&rdquo; per posar fi a aquest servei. &ldquo;Vergonya de ciutat, explotaci&oacute; animal&rdquo; i &ldquo;Palma no vol calesses de cavalls&rdquo; s&oacute;n algunes de les consignes que han pogut sentir-se per part dels manifestants, que tamb&eacute; duien cartells per reivindicar que els animals &ldquo;no s&oacute;n un mitj&agrave; de transport ni una atracci&oacute; tur&iacute;stica&rdquo;. Satya Animal va exigir, a m&eacute;s, garantir el futur dels cavalls.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Aix&ograve; s&rsquo;est&agrave; tornant molt perill&oacute;s&rdquo;, lamenta Guillermo Amengual, president de Progreso en Verde, preguntat per un enfrontament sobre el qual no t&eacute; informaci&oacute;. Sobre l&rsquo;anterior, va afirmar que temia que l&rsquo;Ajuntament qualifiqu&eacute;s l&rsquo;actitud de Vargas com una infracci&oacute; lleu, cosa que suposaria una sanci&oacute; d&rsquo;entre 300 i 600 euros. A parer seu, el seu comportament va ser &ldquo;molt greu&rdquo; i fins i tot s&rsquo;hauria d&rsquo;estudiar la retirada definitiva de la llic&egrave;ncia.
    </p><p class="article-text">
        Kike Gimeno, portaveu de Satya Animal, va coincidir que la condici&oacute; de Vargas com a president de l&rsquo;Associaci&oacute; de Calessers agreujava el que havia passat. &ldquo;Si una persona es mostra aix&iacute; de violenta amb altres persones que simplement li demanen educadament que doni aigua al seu cavall, com deu tractar els animals? No ens volem imaginar com tractar&agrave; els seus propis cavalls&rdquo;, va sostenir.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;episodi va servir aix&iacute; per tornar a posar en primer pla una q&uuml;esti&oacute; que transcendeix l&rsquo;enfrontament concret entre Vargas i els turistes: les condicions en qu&egrave; treballen els cavalls de les galeres de Palma. Les altes temperatures d&rsquo;aquest estiu, les den&uacute;ncies sobre l&rsquo;estat d&rsquo;alguns animals i l&rsquo;aplicaci&oacute; de les restriccions durant els episodis de calor han alimentat una tensi&oacute; que, segons els animalistes, es repeteix pr&agrave;cticament cada dia.
    </p><p class="article-text">
        Els equins, a m&eacute;s, passaran la seva revisi&oacute; veterin&agrave;ria anual els dies 14, 15, 16 i 17 de setembre, quan la temporada tur&iacute;stica ja arriba al final. L&rsquo;any passat les inspeccions es van fer abans, de manera que aquest any els cavalls no han estat revisats pels veterinaris durant els mesos m&eacute;s durs de l&rsquo;estiu.
    </p><p class="article-text">
        Gimeno critica especialment que s&rsquo;hagi eliminat la suspensi&oacute; del servei amb alerta groga. &ldquo;Han eliminat la suspensi&oacute; del servei amb alerta groga, tenint en compte que ha estat un any terrible de calor en qu&egrave; hem viscut permanentment sota aquesta alerta i els animals han estat treballant sense que ning&uacute; es preocup&eacute;s per ells ni apliqu&eacute;s les limitacions que tenien&rdquo;, afirma.
    </p><p class="article-text">
        Des de Progreso en Verde consideren que aquest context explica tamb&eacute; l&rsquo;augment dels enfrontaments entre ciutadans i calessers. Amengual assegura que cada vegada s&oacute;n m&eacute;s habituals les recriminacions de turistes i residents quan observen cavalls que, segons la seva valoraci&oacute;, presenten signes de cansament o treballen en condicions inadequades. &ldquo;Sempre hi ha alg&uacute; que els diu: escolta, aix&ograve; no pot ser, fa calor, el cavall no est&agrave; b&eacute;&rdquo;, explica.
    </p><p class="article-text">
        El mateix dirigent animalista reconeix que una situaci&oacute; aix&iacute;, repetida durant tota la temporada, pot acabar generant tensi&oacute;. &ldquo;Arriba un moment que potser pots perdre els papers&rdquo;, admet. Per&ograve; insisteix que aquesta pressi&oacute; no justifica les reaccions que s&rsquo;han produ&iuml;t.
    </p><p class="article-text">
        En paral&middot;lel, el conflicte ha anat modificant la posici&oacute; del mateix sector respecte del futur de les calesses. Durant anys, els calessers es van oposar a la substituci&oacute; dels cavalls per vehicles el&egrave;ctrics. Ara, per&ograve;, el canvi de model sembla possible, encara que no es produeixi de cop.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Maig de 2027: primeres calesses el&egrave;ctriques?</strong></h2><p class="article-text">
        L&rsquo;Ajuntament de Palma va fer al maig un primer pas administratiu per iniciar la substituci&oacute; progressiva de les calesses actuals. La modificaci&oacute; del Pla Normatiu Municipal de 2026 permetr&agrave; reformar el reglament del servei de transport urb&agrave; de viatgers amb vehicles de tracci&oacute; animal amb conductor. El consistori va vincular aleshores la decisi&oacute; a un acord assolit al mar&ccedil; amb el sector i va assegurar que prop del 90% de les vint-i-vuit llic&egrave;ncies vigents donaven suport a la transformaci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Els mateixos calessers admeten ara que el canvi &eacute;s necessari. Venancio Vargas assegura que l&rsquo;associaci&oacute; t&eacute; &ldquo;gaireb&eacute; acabat&rdquo; un prototip de vehicle el&egrave;ctric i que est&agrave; previst visitar-ne un a Val&egrave;ncia el mes vinent o traslladar-lo a Mallorca perqu&egrave; pugui ser vist. Les reunions amb l&rsquo;Ajuntament, explica, han quedat temporalment ajornades arran de l&rsquo;incident protagonitzat per Manuel Vargas amb la turista alemanya.
    </p><p class="article-text">
        La principal dificultat, sost&eacute; el sector, &eacute;s econ&ograve;mica. Els titulars de les llic&egrave;ncies afirmen que no poden afrontar de cop el cost de substituir els seus vehicles, per la qual cosa plantegen una transici&oacute; progressiva. &ldquo;Potser en canviarem deu o quinze el primer any i despr&eacute;s s&rsquo;aniran canviant gradualment&rdquo;, assenyala Vargas. El ritme dependr&agrave;, afegeix, de les temporades i de la possibilitat d&rsquo;obtenir ajudes p&uacute;bliques. &ldquo;Si aconseguim que alg&uacute; ens doni suport econ&ograve;mic d&rsquo;una manera o altra, el canvi es far&agrave; molt abans i molt m&eacute;s r&agrave;pid&rdquo;, reconeix.
    </p><p class="article-text">
        Els animalistes, per&ograve;, volen que el proc&eacute;s vagi m&eacute;s enll&agrave;. Reclamen que la modificaci&oacute; normativa elimini definitivament la possibilitat d&rsquo;utilitzar animals per al servei i que no es limiti a establir una substituci&oacute; progressiva. &ldquo;El comprom&iacute;s de l&rsquo;Ajuntament hauria de fer un pas m&eacute;s. Ja que s&rsquo;entra en el proc&eacute;s de canvi a el&egrave;ctriques, s&rsquo;hauria d&rsquo;extingir definitivament la possibilitat que hi hagi calesses amb animals&rdquo;, sost&eacute; Gimeno.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;administraci&oacute; preveu que les primeres calesses el&egrave;ctriques puguin circular per Palma el maig de 2027. Una data que els animalistes consideren massa llunyana i que Amengual veu, a m&eacute;s, amb escepticisme. El president de Progreso en Verde assenyala que l&rsquo;arribada dels nous vehicles coincidiria amb les eleccions locals i auton&ograve;miques i considera que el calendari pot estar condicionat per aquest escenari.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El model d&rsquo;Alc&uacute;dia com a objectiu</strong></h2><p class="article-text">
        Els animalistes posen com a refer&egrave;ncia el model d&rsquo;Alc&uacute;dia, on les calesses el&egrave;ctriques ja funcionen. Tamb&eacute; Sant Lloren&ccedil; des Cardassar ha optat per vehicles d&rsquo;aquest tipus per al servei a Sa Coma i s&rsquo;Illot. A parer d&rsquo;Amengual, Palma podria avan&ccedil;ar amb m&eacute;s rapidesa si adapta la seva normativa prenent aquests models com a refer&egrave;ncia.
    </p><p class="article-text">
        La transici&oacute;, en qualsevol cas, no est&agrave; tancada. El sector defensa que ha de ser progressiva i amb suport econ&ograve;mic, mentre que les organitzacions animalistes reclamen que l&rsquo;Ajuntament acceleri els tr&agrave;mits i garanteixi que la substituci&oacute; es faci tan aviat com sigui possible. Al mig queden unes llic&egrave;ncies &ldquo;vital&iacute;cies i heredit&agrave;ries&rdquo; que els calessers consideren el seu mitj&agrave; de vida i uns animals les males condicions dels quals han tornat a convertir-se en el principal argument de qui reclama el canvi.
    </p><p class="article-text">
        La concentraci&oacute; d&rsquo;aquest dissabte ha tornat a demostrar que el conflicte continua lluny de resoldre&rsquo;s. Progreso en Verde i Satya Animal preparen noves mobilitzacions i den&uacute;ncies. A l&rsquo;octubre preveuen celebrar una altra manifestaci&oacute;, que esperen que sigui &ldquo;molt important&rdquo;. Tamb&eacute; mantenen oberta la via de la Fiscalia i la recollida de signatures. Mentrestant, l&rsquo;Ajuntament haur&agrave; de resoldre l&rsquo;expedient obert a Manuel Vargas i determinar qu&egrave; va passar en el primer enfrontament amb la turista alemanya. El nou v&iacute;deo afegeix ara un altre episodi a una relaci&oacute; cada vegada m&eacute;s tensa entre els qui volen acabar amb les galeres de cavalls i els qui han convertit aquesta ind&uacute;stria en el seu mitj&agrave; de vida.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Ribas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/nou-enfrontament-polemic-conductor-d-cotxe-cavalls-palma-i-turista-hi-haura-violencia_1_13493271.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 07 Sep 2026 17:10:35 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/f5f3a08d-f4de-40df-a9d7-e630efb6df96_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x121y40.jpg" length="12999" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/f5f3a08d-f4de-40df-a9d7-e630efb6df96_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x121y40.jpg" type="image/jpeg" fileSize="12999" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Nou enfrontament entre el polèmic conductor d’un cotxe de cavalls de Palma i una turista: “Hi haurà violència”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/f5f3a08d-f4de-40df-a9d7-e630efb6df96_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x121y40.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Animalistas,Animales,Caballos]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Hallan los restos de dos soldados muertos en la gran ofensiva republicana desplegada en 1936 en Mallorca]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/hallan-restos-soldados-muertos-gran-ofensiva-republicana-desplegada-1936-mallorca_1_13493147.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/d1aa1a59-181e-4ffd-80ba-11eb171a2a05_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Hallan los restos de dos soldados muertos en la gran ofensiva republicana desplegada en 1936 en Mallorca"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Las balas y las insignias militares han sido las principales pistas para reconstruir su historia: junto a los restos óseos han aparecido munición de arma larga ya disparada, un proyectil de siete milímetros, dos insignias del cuerpo de Sanidad y otros restos de vestimenta militar</p><p class="subtitle">La fatídica derrota republicana en la que batalló Amalia Lobato, una de las primeras mujeres fallecidas en combate
</p></div><p class="article-text">
        Los trabajos de excavaci&oacute;n y exhumaci&oacute;n en el cementerio municipal de Son Servera (Mallorca) han permitido localizar los restos de al menos dos hombres que habr&iacute;an sido v&iacute;ctimas de las fuerzas sublevadas en 1936. Los investigadores apuntan a que estas dos personas perdieron la vida en alguno de los enfrentamientos registrados en los alrededores del municipio durante la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/fatidica-derrota-republicana-batallo-amalia-lobato-primera-mujer-fallecida-combate_1_11967200.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Batalla de Mallorca</a>, la gran ofensiva que, entre agosto y septiembre de 1936, llev&oacute; a cabo la Rep&uacute;blica con el objetivo de recuperar la isla de manos de los golpistas. La operaci&oacute;n termin&oacute; con la retirada de las tropas republicanas tras varias semanas de combates.
    </p><p class="article-text">
        Las balas y las insignias militares han sido las principales pistas para reconstruir su historia: junto a los restos &oacute;seos han aparecido munici&oacute;n de arma larga ya disparada, un proyectil de siete mil&iacute;metros, dos insignias del cuerpo de Sanidad y otros restos de vestimenta militar, un conjunto que, seg&uacute;n fuentes memorialistas consultadas por elDiario.es, apuntar&iacute;a a que los dos hombres pertenecieron al Ej&eacute;rcito republicano. La Batalla de Mallorca fue la &uacute;ltima operaci&oacute;n anfibia de la historia de Espa&ntilde;a y en ella participaron todas las armas del Ej&eacute;rcito y las milicias antifascistas. Tambi&eacute;n fue la primera que cont&oacute; con un <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/maria-cogio-fusil-5-000-milicianas-marcharon-frente-defender-republica_1_10451974.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">batall&oacute;n formado &iacute;ntegramente por mujeres</a>. 
    </p><p class="article-text">
        La intervenci&oacute;n arqueol&oacute;gica se enmarca en el V Plan de Fosas del Govern balear y da continuidad a los trabajos de localizaci&oacute;n realizados entre mediados de abril y finales de mayo. El objetivo, tal como se&ntilde;ala el Ejecutivo en un comunicado difundido este lunes, es recuperar y estudiar restos humanos que puedan corresponder a milicianos fallecidos durante los combates y avanzar, cuando sea posible, en su identificaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Las pistas han aparecido casi 90 a&ntilde;os despu&eacute;s de aquellos enfrentamientos y est&aacute;n precisamente donde los investigadores esperaban encontrar respuestas: en la parte m&aacute;s antigua del cementerio. All&iacute;, bajo las actuales zonas ajardinadas y parte de las aceras, los arque&oacute;logos han ido separando enterramientos ordinarios de aquellos que presentan se&ntilde;ales que podr&iacute;an revelar una muerte vinculada a la Guerra Civil.
    </p><p class="article-text">
        La primera fase de la intervenci&oacute;n, desarrollada entre mediados de abril y finales de mayo, sac&oacute; a la luz un gran n&uacute;mero de enterramientos de diferentes &eacute;pocas. En una de las zonas ajardinadas situada junto a la entrada, por ejemplo, aparecieron 40 sepulturas individuales perfectamente alineadas, con los cuerpos depositados en cajas funerarias.
    </p><p class="article-text">
        La mayor&iacute;a de estas personas eran de edad avanzada y los enterramientos correspond&iacute;an principalmente a fechas posteriores a la Guerra Civil, a partir de la d&eacute;cada de 1940. Por ello, los investigadores descartaron que fueran v&iacute;ctimas de la Batalla de Mallorca.
    </p><p class="article-text">
        El giro lleg&oacute; al estudiar los antiguos planos del cementerio conservados en el Archivo Municipal de Son Servera. Los documentos permitieron comprobar que la terraza superior, la zona m&aacute;s antigua del recinto, hab&iacute;a sido utilizada durante la primera mitad del siglo XX para realizar enterramientos directamente en tierra.
    </p><p class="article-text">
        La excavaci&oacute;n permiti&oacute; documentar al menos 65 inhumaciones en el sector este, 63 en el oeste y otras 13 en la zona ajardinada central. Entre ellas aparecieron enterramientos que romp&iacute;an con el patr&oacute;n habitual. Algunos cuerpos hab&iacute;an sido colocados en posiciones inusuales y otros carec&iacute;an de ata&uacute;d o de cualquier otro recept&aacute;culo funerario. Son precisamente estas anomal&iacute;as las que han permitido a los arque&oacute;logos concentrar la investigaci&oacute;n en determinadas sepulturas.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Una intervenci&oacute;n que obliga a levantar parte del cementerio</strong></h2><p class="article-text">
        Los trabajos se han retomado esta semana y se encuentran ahora en una fase m&aacute;s delicada: la excavaci&oacute;n y exhumaci&oacute;n de los restos que pueden estar relacionados con la Guerra Civil. El problema radica en que algunas de estas inhumaciones se encuentran parcialmente bajo la acera actual que rodea las zonas ajardinadas. Para acceder a ellas, los arque&oacute;logos tienen que desmontar parte del pavimento y continuar la excavaci&oacute;n bajo la infraestructura construida posteriormente.
    </p><p class="article-text">
        El objetivo no es &uacute;nicamente recuperar los restos. La investigaci&oacute;n pretende estudiar los esqueletos y los objetos asociados a ellos para obtener toda la informaci&oacute;n posible y, si las pruebas lo permiten, llegar a identificar a las personas enterradas.
    </p><p class="article-text">
        La intervenci&oacute;n cuenta con la participaci&oacute;n del equipo de Aranzadi y se integra en el V Plan de Fosas del Govern balear. La directora general de Relaciones Institucionales y de Relaciones con el Parlament, Xesca Ramis, ha visitado este lunes el cementerio junto al teniente de alcalde de Son Servera, Jaume Servera, y el t&eacute;cnico de Aranzadi Cesc Busquets.
    </p><p class="article-text">
        La investigaci&oacute;n abre ahora la posibilidad de que los restos recuperados permitan reconstruir parte de la historia de unos hombres que murieron durante uno de los episodios m&aacute;s importantes de la Guerra Civil en Mallorca y que fueron enterrados sin que, hasta ahora, se hubiera podido establecer con certeza su identidad. El prop&oacute;sito &uacute;ltimo de la intervenci&oacute;n es, subraya el Govern, devolverles un nombre y, cuando sea posible, hacer llegar sus restos a sus familias, adem&aacute;s de garantizarles una sepultura digna.
    </p><p class="article-text">
        En la Batalla de Mallorca falleci&oacute;, adem&aacute;s, una de las primeras mujeres luchando en el frente, Amalia Lobato Rosique, tal como documentan los historiadores Manuel Aguilera y Gonzalo Berger en un estudio sobre la ofensiva republicana. Junto a ella, cinco milicianas del bando republicano perdieron la vida de manos de los fascistas en la Batalla de Mallorca. Son conocidas como '<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/maria-cogio-fusil-5-000-milicianas-marcharon-frente-defender-republica_1_10451974.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">las milicianas de Bayo</a>': Teresa Bellera, Mar&iacute;a Garc&iacute;a, las hermanas Dar&iacute;a y Merc&egrave; Buixad&eacute; y una quinta cuyo nombre se desconoce, aunque fue autora del <em>Diari d&rsquo;una miliciana, </em>en el que narraba aquellos d&iacute;as de caos y lucha. Fue publicado en el semanario <em>Arriba, </em>pero nunca se ha encontrado el manuscrito original. El relato sirvi&oacute; de base para el documental <em>Milicianas </em>dirigido por T&agrave;nia Ball&oacute; y el manacor&iacute; Jaume Mir&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        El mismo d&iacute;a que entr&oacute; en combate, el 20 de agosto, recibi&oacute; un disparo de bala en el vientre y fue trasladada al hospital de sangre de Ciutadella, donde muri&oacute; tres d&iacute;as despu&eacute;s, convirti&eacute;ndose en la primera mujer ca&iacute;da en defensa de la Segunda Rep&uacute;blica. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/hallan-restos-soldados-muertos-gran-ofensiva-republicana-desplegada-1936-mallorca_1_13493147.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 07 Sep 2026 16:40:25 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/d1aa1a59-181e-4ffd-80ba-11eb171a2a05_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="559279" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/d1aa1a59-181e-4ffd-80ba-11eb171a2a05_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="559279" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Hallan los restos de dos soldados muertos en la gran ofensiva republicana desplegada en 1936 en Mallorca]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/d1aa1a59-181e-4ffd-80ba-11eb171a2a05_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Víctimas del franquismo,Represión franquista,Guerra Civil Española,Franquismo,Segunda República,Fosas del franquismo,Memoria Histórica,Islas Baleares,Mallorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Nuevo enfrentamiento entre el polémico conductor de un coche de caballos de Palma y una turista: “Habrá violencia"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/nuevo-enfrentamiento-polemico-conductor-coche-caballos-palma-turista-tendremos-violencia_1_13492783.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/f5f3a08d-f4de-40df-a9d7-e630efb6df96_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x121y40.jpg" width="1200" height="675" alt="Nuevo enfrentamiento entre el polémico conductor de un coche de caballos de Palma y una turista: “Habrá violencia&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El presidente de la Asociación de Caleseros de Palma vuelve a increparse con activistas: "Vas saber lo que somos los gitanitos, tío. Vamos a llamar a nuestras familias de Son Banya, que se traigan a las mujeres"</p><p class="subtitle">La agresión con agua a una turista alemana reaviva la batalla contra los coches de caballos de Palma</p></div><p class="article-text">
        Manuel Vargas, presidente de la Asociaci&oacute;n de Caleseros de Palma, ha vuelto a protagonizar un nuevo enfrentamiento con una turista. &ldquo;Vamos a tener violencia, hombre. Vais a tener violencia, pero violencia&rdquo;, comenta a unos activistas en un v&iacute;deo que ha vuelto a incendiar las redes sociales. En las im&aacute;genes, Vargas, que en ese momento se encuentra subido a una galera sin pasajeros, discute con varias personas que est&aacute;n grabando la escena y les acusa de acudir para &ldquo;buscar problemas&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;&iquest;A qu&eacute; ven&iacute;s? &iquest;A m&aacute;s [buscar] problemas? &iquest;Llamo a m&aacute;s gente? &iquest;Llamo a mis amigos?&rdquo;, pregunta el presidente de los caleseros, que llega a pedir a uno de sus compa&ntilde;eros que &ldquo;llame a sus amigos&rdquo;. Poco despu&eacute;s se baja de la galera y se dirige hacia las personas con las que est&aacute; discutiendo. &ldquo;&iquest;Quer&eacute;is problemas?&rdquo;, pregunta. &ldquo;No&rdquo;, responde uno de ellos. El v&iacute;deo muestra c&oacute;mo el enfrentamiento contin&uacute;a subiendo de tono, con acusaciones mutuas de haberse tocado. Vargas da varias palmadas en el brazo a la persona que est&aacute; grabando y, posteriormente, golpea el m&oacute;vil. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Vas a saber lo que somos los gitanitos, t&iacute;o&rdquo;, le espeta. La otra persona insiste en que est&aacute; en la calle y que tiene derecho a grabar. &ldquo;Yo veo que s&iacute;, que ven&iacute;s aqu&iacute; con problemas, con esta borracha, alcoh&oacute;lica, drogada&rdquo;, dice Vargas. &ldquo;Yo puedo grabar si quiero, eh. Es mi derecho&rdquo;, dice en castellano, por detr&aacute;s, la persona que est&aacute; grabando. &ldquo;&iquest;A ti qu&eacute; te pasa?&rdquo;, le dice Vargas, dirigi&eacute;ndose a &eacute;l. &ldquo;&iquest;Me vas a tocar a m&iacute;?&rdquo;, le pregunta. &ldquo;Vamos a llamar a nuestras familias de Son Banya&rdquo; y &ldquo;que se traigan a las mujeres&rdquo;, dice entonces Vargas, quien tambi&eacute;n empieza a grabar para &ldquo;coger la cara&rdquo; de los activistas.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Vas a saber lo que somos los gitanitos. Vamos a llamar a nuestras familias de Son Banya&#039;, comenta el calesero, haciendo referencia a sus familiares, que supuestamente viven en un poblado chabolista</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Es el segundo incidente que protagoniza Manuel Vargas, que hace dos semanas insult&oacute; a una turista alemana &ndash;la llam&oacute; neonazi&ndash; y la roci&oacute; de agua despu&eacute;s de que &eacute;sta le pidiera si pod&iacute;a dar de beber al equino. A ra&iacute;z de aquel episodio, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/expedientado-conductor-coche-caballos-tiro-agua-mujer-pedia-diera-beber-animal_1_13474714.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el Ayuntamiento de Palma abri&oacute; un expediente informativo</a> para esclarecer lo ocurrido y determinar si corresponde adoptar alguna medida. En este nuevo caso, el Consistorio asegura que todav&iacute;a no dispone de informaci&oacute;n sobre lo sucedido.
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-embed ">
    
            <blockquote class="instagram-media" data-instgrm-captioned data-instgrm-permalink="https://www.instagram.com/reel/Dc8Tjx3Nlj_/?utm_source=ig_embed&amp;utm_campaign=loading" data-instgrm-version="14" style=" background:#FFF; border:0; border-radius:3px; box-shadow:0 0 1px 0 rgba(0,0,0,0.5),0 1px 10px 0 rgba(0,0,0,0.15); margin: 1px; max-width:540px; min-width:326px; padding:0; width:99.375%; width:-webkit-calc(100% - 2px); width:calc(100% - 2px);"><div style="padding:16px;"> <a href="https://www.instagram.com/reel/Dc8Tjx3Nlj_/?utm_source=ig_embed&amp;utm_campaign=loading" style=" background:#FFFFFF; line-height:0; padding:0 0; text-align:center; text-decoration:none; width:100%;" target="_blank"> <div style=" display: flex; flex-direction: row; align-items: center;"> <div style="background-color: #F4F4F4; border-radius: 50%; flex-grow: 0; height: 40px; margin-right: 14px; width: 40px;"></div> <div style="display: flex; flex-direction: column; flex-grow: 1; justify-content: center;"> <div style=" background-color: #F4F4F4; border-radius: 4px; flex-grow: 0; height: 14px; margin-bottom: 6px; width: 100px;"></div> <div style=" background-color: #F4F4F4; border-radius: 4px; flex-grow: 0; height: 14px; width: 60px;"></div></div></div><div style="padding: 19% 0;"></div> <div style="display:block; height:50px; margin:0 auto 12px; width:50px;"><svg width="50px" height="50px" viewBox="0 0 60 60" version="1.1" xmlns="https://www.w3.org/2000/svg" xmlns:xlink="https://www.w3.org/1999/xlink"><g stroke="none" stroke-width="1" fill="none" fill-rule="evenodd"><g transform="translate(-511.000000, -20.000000)" fill="#000000"><g><path d="M556.869,30.41 C554.814,30.41 553.148,32.076 553.148,34.131 C553.148,36.186 554.814,37.852 556.869,37.852 C558.924,37.852 560.59,36.186 560.59,34.131 C560.59,32.076 558.924,30.41 556.869,30.41 M541,60.657 C535.114,60.657 530.342,55.887 530.342,50 C530.342,44.114 535.114,39.342 541,39.342 C546.887,39.342 551.658,44.114 551.658,50 C551.658,55.887 546.887,60.657 541,60.657 M541,33.886 C532.1,33.886 524.886,41.1 524.886,50 C524.886,58.899 532.1,66.113 541,66.113 C549.9,66.113 557.115,58.899 557.115,50 C557.115,41.1 549.9,33.886 541,33.886 M565.378,62.101 C565.244,65.022 564.756,66.606 564.346,67.663 C563.803,69.06 563.154,70.057 562.106,71.106 C561.058,72.155 560.06,72.803 558.662,73.347 C557.607,73.757 556.021,74.244 553.102,74.378 C549.944,74.521 548.997,74.552 541,74.552 C533.003,74.552 532.056,74.521 528.898,74.378 C525.979,74.244 524.393,73.757 523.338,73.347 C521.94,72.803 520.942,72.155 519.894,71.106 C518.846,70.057 518.197,69.06 517.654,67.663 C517.244,66.606 516.755,65.022 516.623,62.101 C516.479,58.943 516.448,57.996 516.448,50 C516.448,42.003 516.479,41.056 516.623,37.899 C516.755,34.978 517.244,33.391 517.654,32.338 C518.197,30.938 518.846,29.942 519.894,28.894 C520.942,27.846 521.94,27.196 523.338,26.654 C524.393,26.244 525.979,25.756 528.898,25.623 C532.057,25.479 533.004,25.448 541,25.448 C548.997,25.448 549.943,25.479 553.102,25.623 C556.021,25.756 557.607,26.244 558.662,26.654 C560.06,27.196 561.058,27.846 562.106,28.894 C563.154,29.942 563.803,30.938 564.346,32.338 C564.756,33.391 565.244,34.978 565.378,37.899 C565.522,41.056 565.552,42.003 565.552,50 C565.552,57.996 565.522,58.943 565.378,62.101 M570.82,37.631 C570.674,34.438 570.167,32.258 569.425,30.349 C568.659,28.377 567.633,26.702 565.965,25.035 C564.297,23.368 562.623,22.342 560.652,21.575 C558.743,20.834 556.562,20.326 553.369,20.18 C550.169,20.033 549.148,20 541,20 C532.853,20 531.831,20.033 528.631,20.18 C525.438,20.326 523.257,20.834 521.349,21.575 C519.376,22.342 517.703,23.368 516.035,25.035 C514.368,26.702 513.342,28.377 512.574,30.349 C511.834,32.258 511.326,34.438 511.181,37.631 C511.035,40.831 511,41.851 511,50 C511,58.147 511.035,59.17 511.181,62.369 C511.326,65.562 511.834,67.743 512.574,69.651 C513.342,71.625 514.368,73.296 516.035,74.965 C517.703,76.634 519.376,77.658 521.349,78.425 C523.257,79.167 525.438,79.673 528.631,79.82 C531.831,79.965 532.853,80.001 541,80.001 C549.148,80.001 550.169,79.965 553.369,79.82 C556.562,79.673 558.743,79.167 560.652,78.425 C562.623,77.658 564.297,76.634 565.965,74.965 C567.633,73.296 568.659,71.625 569.425,69.651 C570.167,67.743 570.674,65.562 570.82,62.369 C570.966,59.17 571,58.147 571,50 C571,41.851 570.966,40.831 570.82,37.631"></path></g></g></g></svg></div><div style="padding-top: 8px;"> <div style=" color:#3897f0; font-family:Arial,sans-serif; font-size:14px; font-style:normal; font-weight:550; line-height:18px;">Ver esta publicación en Instagram</div></div><div style="padding: 12.5% 0;"></div> <div style="display: flex; flex-direction: row; margin-bottom: 14px; align-items: center;"><div> <div style="background-color: #F4F4F4; border-radius: 50%; height: 12.5px; width: 12.5px; transform: translateX(0px) translateY(7px);"></div> <div style="background-color: #F4F4F4; height: 12.5px; transform: rotate(-45deg) translateX(3px) translateY(1px); width: 12.5px; flex-grow: 0; margin-right: 14px; margin-left: 2px;"></div> <div style="background-color: #F4F4F4; border-radius: 50%; height: 12.5px; width: 12.5px; transform: translateX(9px) translateY(-18px);"></div></div><div style="margin-left: 8px;"> <div style=" background-color: #F4F4F4; border-radius: 50%; flex-grow: 0; height: 20px; width: 20px;"></div> <div style=" width: 0; height: 0; border-top: 2px solid transparent; border-left: 6px solid #f4f4f4; border-bottom: 2px solid transparent; transform: translateX(16px) translateY(-4px) rotate(30deg)"></div></div><div style="margin-left: auto;"> <div style=" width: 0px; border-top: 8px solid #F4F4F4; border-right: 8px solid transparent; transform: translateY(16px);"></div> <div style=" background-color: #F4F4F4; flex-grow: 0; height: 12px; width: 16px; transform: translateY(-4px);"></div> <div style=" width: 0; height: 0; border-top: 8px solid #F4F4F4; border-left: 8px solid transparent; transform: translateY(-4px) translateX(8px);"></div></div></div> <div style="display: flex; flex-direction: column; flex-grow: 1; justify-content: center; margin-bottom: 24px;"> <div style=" background-color: #F4F4F4; border-radius: 4px; flex-grow: 0; height: 14px; margin-bottom: 6px; width: 224px;"></div> <div style=" background-color: #F4F4F4; border-radius: 4px; flex-grow: 0; height: 14px; width: 144px;"></div></div></a><p style=" color:#c9c8cd; font-family:Arial,sans-serif; font-size:14px; line-height:17px; margin-bottom:0; margin-top:8px; overflow:hidden; padding:8px 0 7px; text-align:center; text-overflow:ellipsis; white-space:nowrap;"><a href="https://www.instagram.com/reel/Dc8Tjx3Nlj_/?utm_source=ig_embed&amp;utm_campaign=loading" style=" color:#c9c8cd; font-family:Arial,sans-serif; font-size:14px; font-style:normal; font-weight:normal; line-height:17px; text-decoration:none;" target="_blank">Una publicación compartida de ImSarahFaith79 (@imsarahfaith79)</a></p></div></blockquote>
<script async src="//www.instagram.com/embed.js"></script>
    </figure><h2 class="article-text"><strong>Protesta animalista</strong></h2><p class="article-text">
        El nuevo episodio vuelve a situar en el centro de la pol&eacute;mica la relaci&oacute;n entre los conductores de las galeras y las organizaciones animalistas, en un contexto de creciente presi&oacute;n sobre el servicio por las condiciones de los caballos, especialmente durante los meses de calor.
    </p><p class="article-text">
        Este s&aacute;bado, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/decenas-personas-exigen-coches-caballos-palma-verguenza-ciudad-explotacion-animal_1_13489953.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Progreso en Verde y Satya Animal se concentraron frente a la Catedral de Palma</a> para reclamar la reconversi&oacute;n de las calesas de caballos en veh&iacute;culos el&eacute;ctricos y exigir una &ldquo;sanci&oacute;n ejemplar&rdquo; para Manuel Vargas, incluida la retirada de su licencia por el incidente con la turista alemana.
    </p><p class="article-text">
        La asociaci&oacute;n animalista Satya Animal cree que el nuevo enfrentamiento se produjo despu&eacute;s de la concentraci&oacute;n del s&aacute;bado, en la que estuvo la turista inglesa que protagoniza el v&iacute;deo con Manuel Vargas. La organizaci&oacute;n lamenta que contin&uacute;en produci&eacute;ndose escenas de intimidaci&oacute;n, aunque tambi&eacute;n piden reducir el nivel de tensi&oacute;n y conflicto con los caleseros. 
    </p><p class="article-text">
        elDiario.es ha intentado contactar con la turista inglesa a trav&eacute;s de redes sociales, sin &eacute;xito. Por su parte, Venancio Vargas, presidente de la Asociaci&oacute;n de Caleseros, considera que el incidente se produjo porque hay grupos que intentan boicotear el trabajo de los caleseros para evitar que tengan clientes y afirma que el v&iacute;deo es anterior a este s&aacute;bado. Aporta, adem&aacute;s, otro v&iacute;deo de este s&aacute;bado en el que aparece una activista quej&aacute;ndose de que no les ponen agua a los caballos y que son &ldquo;unos maltratadores&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Esto se est&aacute; poniendo muy peligroso&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Progreso en Verde y Satya Animal anunciaron que las protestas se iban a prolongar durante todo el mes de septiembre con el fin de reclamar al Ayuntamiento de Palma que establezca un calendario &ldquo;claro&rdquo; para poner fin a este servicio. &ldquo;Verg&uuml;enza de ciudad, explotaci&oacute;n animal&rdquo; y &ldquo;Palma no quiere calesas de caballos&rdquo; son algunas de las consignas que se han podido escuchar por parte de los manifestantes, que tambi&eacute;n llevaban carteles para reivindicar que los animales &ldquo;no son un medio de transporte ni una atracci&oacute;n tur&iacute;stica&rdquo;. Satya Animal exigi&oacute;, adem&aacute;s, garantizar el futuro de los caballos.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Esto se est&aacute; poniendo muy peligroso&rdquo;, lamenta Guillermo Amengual, presidente de Progreso en Verde, preguntado por un enfrentamiento sobre el cual no tiene informaci&oacute;n. Sobre el anterior, afirm&oacute; que tem&iacute;a que el Ayuntamiento califique la actitud de Vargas como una infracci&oacute;n leve, lo que supondr&iacute;a una sanci&oacute;n de entre 300 y 600 euros. A su juicio, su comportamiento fue &ldquo;muy grave&rdquo; y deber&iacute;a estudiarse incluso la retirada definitiva de la licencia.
    </p><p class="article-text">
        Kike Gimeno, portavoz de Satya Animal, coincidi&oacute; en que la condici&oacute;n de Vargas como presidente de la Asociaci&oacute;n de Caleseros agravaba lo ocurrido. &ldquo;Si una persona se muestra as&iacute; de violenta con otras personas que simplemente le piden de forma educada que d&eacute; agua a su caballo, &iquest;c&oacute;mo debe tratar a los animales? No nos queremos imaginar c&oacute;mo tratar&aacute; a sus propios caballos&rdquo;, sostuvo.
    </p><p class="article-text">
        El episodio sirvi&oacute; as&iacute; para volver a colocar en primer plano una cuesti&oacute;n que trasciende el enfrentamiento concreto entre Vargas y los turistas: las condiciones en las que trabajan los caballos de las galeras de Palma. Las altas temperaturas de este verano, las denuncias sobre el estado de algunos animales y la aplicaci&oacute;n de las restricciones durante los episodios de calor han alimentado una tensi&oacute;n que, seg&uacute;n los animalistas, se repite pr&aacute;cticamente a diario.
    </p><p class="article-text">
        Los equinos, adem&aacute;s, pasar&aacute;n su revisi&oacute;n veterinaria anual los d&iacute;as 14, 15, 16 y 17 de septiembre, cuando la temporada tur&iacute;stica est&aacute; ya llegando a su final. El a&ntilde;o pasado las inspecciones se realizaron antes, de manera que este a&ntilde;o los caballos no han sido revisados por los veterinarios durante los meses m&aacute;s duros del verano. 
    </p><p class="article-text">
        Gimeno critica especialmente que se haya eliminado la suspensi&oacute;n del servicio con alerta amarilla. &ldquo;Han quitado la suspensi&oacute;n del servicio con alerta amarilla, contando con que ha sido un a&ntilde;o tremendo de calor donde hemos vivido de forma permanente bajo esa alerta y los animales han estado trabajando sin que nadie se preocupe por ellos ni aplique las limitaciones que ten&iacute;an&rdquo;, afirma.
    </p><p class="article-text">
        Desde Progreso en Verde consideran que este contexto explica tambi&eacute;n el aumento de los enfrentamientos entre ciudadanos y caleseros. Amengual asegura que cada vez son m&aacute;s habituales las recriminaciones de turistas y residentes cuando observan caballos que, seg&uacute;n su valoraci&oacute;n, presentan signos de cansancio o trabajan en condiciones inadecuadas. &ldquo;Siempre hay alguien que les dice: oye, esto no puede ser, hace calor, el caballo no est&aacute; bien&rdquo;, explica.
    </p><p class="article-text">
        El propio dirigente animalista reconoce que una situaci&oacute;n as&iacute;, repetida durante toda la temporada, puede acabar generando tensi&oacute;n. &ldquo;Llega un momento que quiz&aacute; puedas perder los papeles&rdquo;, admite. Pero insiste en que esa presi&oacute;n no justifica las reacciones que se han producido.
    </p><p class="article-text">
        En paralelo, el conflicto ha ido modificando la posici&oacute;n del propio sector respecto al futuro de las calesas. Durante a&ntilde;os, los caleseros se opusieron a la sustituci&oacute;n de los caballos por veh&iacute;culos el&eacute;ctricos. Ahora, sin embargo, el cambio de modelo parece posible, aunque no se vaya a producir de golpe.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Mayo de 2027: &iquest;primeras calesas el&eacute;ctricas?</strong></h2><p class="article-text">
        El Ayuntamiento de Palma dio en mayo un primer paso administrativo para iniciar la sustituci&oacute;n progresiva de las actuales calesas. La modificaci&oacute;n del Plan Normativo Municipal de 2026 permitir&aacute; reformar el reglamento del servicio de transporte urbano de viajeros con veh&iacute;culos de tracci&oacute;n animal con conductor. El Consistorio vincul&oacute; entonces la decisi&oacute;n a un acuerdo alcanzado en marzo con el sector y asegur&oacute; que cerca del 90% de las 28 licencias vigentes respaldaban la transformaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Los propios caleseros admiten ahora que el cambio es necesario. Venancio Vargas asegura que la asociaci&oacute;n tiene &ldquo;casi terminado&rdquo; un prototipo de veh&iacute;culo el&eacute;ctrico y que est&aacute; previsto visitar uno en Valencia el pr&oacute;ximo mes o trasladarlo a Mallorca para que pueda ser visto. Las reuniones con el Ayuntamiento, explica, han quedado temporalmente pospuestas a ra&iacute;z del incidente protagonizado por Manuel Vargas con la turista alemana.
    </p><p class="article-text">
        La principal dificultad, sostiene el sector, es econ&oacute;mica. Los titulares de las licencias afirman que no pueden afrontar de golpe el coste de sustituir sus veh&iacute;culos, por lo que plantean una transici&oacute;n progresiva. &ldquo;A lo mejor cambiaremos 10 o 15 el primer a&ntilde;o y despu&eacute;s se ir&aacute; cambiando paulatinamente&rdquo;, se&ntilde;ala Vargas. El ritmo depender&aacute;, a&ntilde;ade, de las temporadas y de la posibilidad de obtener ayudas p&uacute;blicas. &ldquo;Si conseguimos que alguien nos apoye econ&oacute;micamente de una forma u otra, el cambio se har&aacute; mucho antes y mucho m&aacute;s r&aacute;pido&rdquo;, reconoce.
    </p><p class="article-text">
        Los animalistas, sin embargo, quieren que el proceso vaya m&aacute;s all&aacute;. Reclaman que la modificaci&oacute;n normativa elimine definitivamente la posibilidad de utilizar animales para el servicio y que no se limite a establecer una sustituci&oacute;n progresiva. &ldquo;El compromiso del Ayuntamiento deber&iacute;a dar un paso m&aacute;s. Ya que se entra en el proceso de cambio a el&eacute;ctricas, se deber&iacute;a extinguir definitivamente la posibilidad de que haya calesas con animales&rdquo;, sostiene Gimeno.
    </p><p class="article-text">
        La administraci&oacute;n prev&eacute; que las primeras calesas el&eacute;ctricas puedan circular por Palma en mayo de 2027. Una fecha que los animalistas consideran demasiado lejana y que Amengual ve adem&aacute;s con escepticismo. El presidente de Progreso en Verde apunta que la llegada de los nuevos veh&iacute;culos coincidir&iacute;a con las elecciones locales y auton&oacute;micas y considera que el calendario puede estar condicionado por ese escenario.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El modelo de Alc&uacute;dia como objetivo</strong></h2><p class="article-text">
        Los animalistas ponen como referencia el modelo de Alc&uacute;dia, donde las calesas el&eacute;ctricas ya funcionan. Tambi&eacute;n Sant Lloren&ccedil; des Cardassar ha optado por veh&iacute;culos de este tipo para el servicio en Sa Coma y S'Illot. A juicio de Amengual, Palma podr&iacute;a avanzar con mayor rapidez si adapta su normativa tomando esos modelos como referencia.
    </p><p class="article-text">
        La transici&oacute;n, en cualquier caso, no est&aacute; cerrada. El sector defiende que debe ser progresiva y con apoyo econ&oacute;mico, mientras que las organizaciones animalistas reclaman que el Ayuntamiento acelere los tr&aacute;mites y garantice que la sustituci&oacute;n se haga cuanto antes. En medio quedan unas licencias &ldquo;vitalicias y hereditarias&rdquo; que los caleseros consideran su medio de vida y unos animales cuyas malas condiciones han vuelto a convertirse en el principal argumento de quienes reclaman el cambio.
    </p><p class="article-text">
        La concentraci&oacute;n de este s&aacute;bado ha vuelto a demostrar que el conflicto sigue lejos de resolverse. Progreso en Verde y Satya Animal preparan nuevas movilizaciones y denuncias. En octubre prev&eacute;n celebrar otra manifestaci&oacute;n, que esperan que sea &ldquo;muy importante&rdquo;. Tambi&eacute;n mantienen abierta la v&iacute;a de la Fiscal&iacute;a y la recogida de firmas. Mientras tanto, el Ayuntamiento deber&aacute; resolver el expediente abierto a Manuel Vargas y determinar qu&eacute; ocurri&oacute; en el primer enfrentamiento con la turista alemana. El nuevo v&iacute;deo a&ntilde;ade ahora otro episodio a una relaci&oacute;n cada vez m&aacute;s tensa entre quienes quieren acabar con las galeras de caballos y quienes han convertido esta industria en su medio de vida.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Ribas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/nuevo-enfrentamiento-polemico-conductor-coche-caballos-palma-turista-tendremos-violencia_1_13492783.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 07 Sep 2026 15:26:16 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/f5f3a08d-f4de-40df-a9d7-e630efb6df96_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x121y40.jpg" length="12999" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/f5f3a08d-f4de-40df-a9d7-e630efb6df96_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x121y40.jpg" type="image/jpeg" fileSize="12999" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Nuevo enfrentamiento entre el polémico conductor de un coche de caballos de Palma y una turista: “Habrá violencia"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/f5f3a08d-f4de-40df-a9d7-e630efb6df96_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x121y40.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Animalistas,Animales,Caballos]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La Justicia niega la incapacidad a un trabajador con fibromialgia porque sus crisis puede afrontarlas con "bajas"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/justicia-niega-incapacidad-absoluta-trabajador-fibromialgia-sintomas-son-fluctuantes_1_13492309.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/368acccc-b3c2-4362-8025-f8deb0229ac7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La Justicia niega la incapacidad a un trabajador con fibromialgia porque sus crisis puede afrontarlas con &quot;bajas&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El Tribunal Superior de Justicia de Balears defiende que las limitaciones del afectado "no presentan un carácter permanente, sino fluctuante", de modo que durante los momentos de mayor intensidad el empleado puede recurrir acudir a periodos de incapacidad temporal</p><p class="subtitle">Vivir con fibromialgia: “Tengo que tomar calmantes para aliviar el dolor brutal que siento”
</p></div><p class="article-text">
        El Tribunal Superior de Justicia de Balears (TSJIB) ha rechazado reconocer la incapacidad permanente absoluta a un trabajador diagnosticado de fibromialgia y otras patolog&iacute;as al considerar que sus limitaciones no son permanentes, sino que se producen de forma fluctuante. La Sala de lo Social considera que, aunque el trabajador sufre un cuadro cr&oacute;nico, puede desarrollar tareas administrativas y de gesti&oacute;n fuera de los periodos de mayor intensidad de los s&iacute;ntomas. 
    </p><p class="article-text">
        La resoluci&oacute;n, que confirma la sentencia dictada en primera instancia por el Juzgado de lo Social n&uacute;mero 1 de Ciutadella de Menorca, analiza el caso de un empleado de 54 a&ntilde;os cuya profesi&oacute;n habitual es la de responsable de una agencia de viajes, un puesto que comprende tareas administrativas, de gesti&oacute;n y atenci&oacute;n al cliente. El afectado reclamaba que se le reconociera el grado de incapacidad permanente absoluta, al considerar que sus patolog&iacute;as le imped&iacute;an desarrollar cualquier actividad laboral. De forma subsidiaria, solicitaba que se le otorgara la incapacidad permanente total. 
    </p><p class="article-text">
        El trabajador padece, seg&uacute;n los hechos probados, fibromialgia, polimialgia, poliartralgias, s&iacute;ndrome de apnea-hipopnea del sue&ntilde;o (SAHS) leve, una mononeuropat&iacute;a axonal en el nervio peroneal derecho y un trastorno adaptativo secundario a pluripatolog&iacute;a, adem&aacute;s de alteraciones en la columna vertebral. La sentencia, sin embargo, recoge que se trata de un cuadro de car&aacute;cter cr&oacute;nico y de evoluci&oacute;n fluctuante, lo que permitir&iacute;a al trabajador realizar labores administrativas, de gesti&oacute;n, cobros y otras similares, aunque durante los periodos de reagudizaci&oacute;n puede verse afectada su capacidad laboral y necesitar una baja por incapacidad temporal.  
    </p><p class="article-text">
        La Sala considera que, aunque no se discute la existencia de las patolog&iacute;as, estas &ldquo;no presentan un car&aacute;cter permanente, sino fluctuante&rdquo;, de modo que durante los momentos de mayor intensidad el trabajador puede acudir a periodos de incapacidad temporal. Para el TSJ, este es &ldquo;el factor determinante&rdquo; que llev&oacute; al Juzgado a rechazar la incapacidad permanente. 
    </p><h2 class="article-text"><strong>El trabajador aleg&oacute; dolor en los 18 puntos</strong></h2><p class="article-text">
        El trabajador hab&iacute;a solicitado tambi&eacute;n modificar los hechos probados de la sentencia de primera instancia. Entre otras cuestiones, pretend&iacute;a que se incorporase al relato judicial que padec&iacute;a una fibromialgia con 18 puntos de dolor sobre 18 posibles, as&iacute; como astenia, s&iacute;ndrome de fatiga cr&oacute;nica, dolores generalizados, alteraciones de memoria y concentraci&oacute;n, ansiedad, mareos, fatiga y debilidad muscular, entre otros s&iacute;ntomas. Para ello aportaba distintos informes m&eacute;dicos, entre ellos documentos de la Cl&iacute;nica Quir&oacute;n y de los servicios de Reumatolog&iacute;a y Medicina Interna del Hospital General Mateu Orfila, adem&aacute;s de un informe m&eacute;dico aportado con la demanda. 
    </p><p class="article-text">
        En su recurso, se&ntilde;alaba que padece, entre otros, dolores generalizados, ardores en manos y pies, episodios de temblores, sudoraci&oacute;n nocturna, entumecimiento generalizado, dolor de cabeza, mareos posturales, cansancio desde la ma&ntilde;ana, fatiga y debilidad muscular generalizada, as&iacute; como alteraciones de memoria y concentraci&oacute;n y episodios de ansiedad con palpitaciones. El curso de la enfermedad, alegaba, ha repercutido muy desfavorablemente sobre su vida laboral y relaci&oacute;n.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El tribunal rechaza revisar la valoraci&oacute;n de las pruebas m&eacute;dicas</strong></h2><p class="article-text">
        El TSJIB, sin embargo, rechaza incorporar esas modificaciones. La Sala considera que la petici&oacute;n supon&iacute;a, en realidad, ofrecer una valoraci&oacute;n alternativa de la prueba m&eacute;dica, al apoyarse en determinados informes pero omitir otros que hab&iacute;an sido tenidos en cuenta por la juzgadora de instancia, especialmente el informe de la m&eacute;dico forense. El tribunal recuerda adem&aacute;s que un recurso de suplicaci&oacute;n no permite simplemente volver a valorar toda la prueba como si se tratara de una apelaci&oacute;n ordinaria. Para modificar los hechos probados debe existir un error evidente y acreditado documentalmente, algo que la Sala no aprecia en este caso. 
    </p><p class="article-text">
        En concreto, la sentencia de primera instancia, que ahora confirma el TSJ, hab&iacute;a otorgado especial relevancia al informe de la m&eacute;dico forense. Seg&uacute;n recoge literalmente la resoluci&oacute;n, esta profesional coincidi&oacute; con el m&eacute;dico evaluador del INSS y consider&oacute; que el cuadro patol&oacute;gico no presentaba suficiente severidad para impedir el desempe&ntilde;o de la profesi&oacute;n habitual. La sentencia de Ciutadella se&ntilde;alaba que la m&eacute;dico forense no apreciaba limitaciones para la concentraci&oacute;n y la memoria y consideraba que el trabajador pod&iacute;a realizar las tareas propias de su profesi&oacute;n habitual, salvo &ldquo;en los per&iacute;odos de reagudizaci&oacute;n con afectaci&oacute;n de la capacidad laboral que determinen situaciones de baja por incapacidad temporal&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La jueza tambi&eacute;n consider&oacute; que la duraci&oacute;n de los periodos de incapacidad temporal no permit&iacute;a deducir por s&iacute; sola ni la severidad de las patolog&iacute;as ni que los s&iacute;ntomas se hubieran mantenido de forma continua, puesto que una baja puede mantenerse durante el estudio, diagn&oacute;stico y tratamiento de una enfermedad. 
    </p><p class="article-text">
        El TSJ recuerda que la Ley General de la Seguridad Social define la incapacidad permanente a partir de la existencia de reducciones anat&oacute;micas o funcionales graves, objetivables y previsiblemente definitivas que reduzcan o anulen la capacidad laboral. La norma establece distintos grados de incapacidad, entre ellos la permanente total y la absoluta. En este caso, los magistrados consideran que los hechos probados no permiten concluir que exista una limitaci&oacute;n permanente de la capacidad laboral en los t&eacute;rminos necesarios para reconocer la incapacidad absoluta en una sentencia contra la que cabe recurso de casaci&oacute;n ante el Tribunal Supremo.  
    </p><h2 class="article-text"><strong>El TSJIB s&iacute; otorg&oacute; la absoluta a otra trabajadora</strong></h2><p class="article-text">
        El pronunciamiento del TSJIB contrasta con otra sentencia dictada por el mismo tribunal apenas un mes antes. En abril de 2026, la Sala de lo Social ratific&oacute; la incapacidad permanente absoluta de una agente de seguros que padec&iacute;a fibromialgia severa, depresi&oacute;n y s&iacute;ndrome de piernas inquietas. En ese caso, el Juzgado de lo Social n&uacute;mero 1 de Palma ya hab&iacute;a reconocido la incapacidad absoluta en octubre de 2024 y el INSS recurri&oacute; la decisi&oacute;n. El TSJIB rechaz&oacute; el recurso y confirm&oacute; el derecho de la trabajadora a percibir una pensi&oacute;n vitalicia equivalente al 100% de su base reguladora, fijada en 1.097,09 euros, con las correspondientes revalorizaciones.
    </p><p class="article-text">
        La diferencia entre ambos casos se encuentra en las limitaciones funcionales que los tribunales consideran acreditadas, y no en el diagn&oacute;stico de fibromialgia por s&iacute; solo. En la sentencia de abril, el TSJIB consider&oacute; que el cuadro de la trabajadora hac&iacute;a imposible desempe&ntilde;ar cualquier profesi&oacute;n con las exigencias m&iacute;nimas de &ldquo;continuidad, dedicaci&oacute;n y eficacia&rdquo; que requiere una actividad laboral. 
    </p><p class="article-text">
        El tribunal tuvo adem&aacute;s en cuenta que un servicio de prevenci&oacute;n la hab&iacute;a declarado no apta para su puesto por no reunir las condiciones psicof&iacute;sicas y que posteriormente hab&iacute;a sido despedida por ineptitud sobrevenida. La propia Sala se&ntilde;al&oacute; que la incapacidad absoluta no puede descartarse por la mera posibilidad de realizar determinadas tareas de forma espor&aacute;dica. La sentencia no era firme y pod&iacute;a ser recurrida ante el Tribunal Supremo.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/justicia-niega-incapacidad-absoluta-trabajador-fibromialgia-sintomas-son-fluctuantes_1_13492309.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 07 Sep 2026 12:43:26 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/368acccc-b3c2-4362-8025-f8deb0229ac7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="115887" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/368acccc-b3c2-4362-8025-f8deb0229ac7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="115887" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La Justicia niega la incapacidad a un trabajador con fibromialgia porque sus crisis puede afrontarlas con "bajas"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/368acccc-b3c2-4362-8025-f8deb0229ac7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Fibromialgia,Enfermedades,Medicina,Incapacidad permanente,Salud,Tribunales,Islas Baleares,Menorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El preu de l'habitatge puja un 13,7% en el segon trimestre de 2026 a Balears]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/preu-l-habitatge-puja-13-7-segon-trimestre-2026-balears_1_13491764.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/11eeca60-d26d-4b8d-a6df-3a9e605cb164_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El preu de l&#039;habitatge puja un 13,7% en el segon trimestre de 2026 a Balears"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Es tracta de la vuitena major pujada del país, segons l'INE</p><p class="subtitle">El turisme de luxe agreuja la crisi d'habitatge a Balears
</p></div><p class="article-text">
        El preu de l'habitatge ha pujat de mitjana un 13,7% en el segon trimestre de 2026 a les Balears, la vuitena pujada m&eacute;s elevada del pa&iacute;s, segons l'&Iacute;ndex de Preus de l'Habitatge (IPH) publicat aquest dilluns per l'Institut Nacional d'Estad&iacute;stica (INE).
    </p><p class="article-text">
        Segons l'IPH, el preu de l'habitatge lliure va pujar a Espanya un 12,2% en el segon trimestre de l'any en relaci&oacute; amb el mateix per&iacute;ode de 2025, la taxa m&eacute;s baixa des del primer trimestre de l'any passat, quan tamb&eacute; va augmentar un 12,2%.
    </p><p class="article-text">
        El 2025, a l'arxip&egrave;lag balear, la pujada del preu va ser del 13,4% en l'habitatge nou i de l'11,8% en els immobles de segona m&agrave;.
    </p><p class="article-text">
        A tot l'Estat, amb la pujada del segon trimestre, el preu de l'habitatge lliure acumula 49 trimestres consecutius d'alces interanuals, &eacute;s a dir, fa una mica m&eacute;s de 12 anys que puja de manera ininterrompuda.
    </p><p class="article-text">
        Segons l'INE, el preu de l'habitatge nou va pujar un 7,4% interanual en el segon trimestre, 1,7 punts menys que en el trimestre anterior i la taxa m&eacute;s moderada des del primer trimestre de 2023, mentre que el preu de l'habitatge usat es va incrementar un 12,9%, sis d&egrave;cimes menys que en el trimestre previ i el seu menor avan&ccedil; en un any.
    </p><p class="article-text">
        Totes les comunitats aut&ograve;nomes i les dues ciutats aut&ograve;nomes van presentar en el segon trimestre taxes interanuals positives en el preu de l'habitatge lliure i, a m&eacute;s, totes van ser de dos d&iacute;gits excepte en el cas de Navarra, on l'augment va ser del 9,5%.
    </p><p class="article-text">
        Les majors pujades de preus es van produir a la ciutat aut&ograve;noma de Ceuta (+15,2%), Ast&uacute;ries (+15%), Castella i Lle&oacute; (+14,8%) i Arag&oacute; (+14,6%).
    </p><p class="article-text">
        Per la seva banda, els increments m&eacute;s moderats en el preu de l'habitatge lliure es van registrar a Navarra (+9,5%), el Pa&iacute;s Basc (+10%), Catalunya (+10,1%) i les Can&agrave;ries (+11%).
    </p><p class="article-text">
        En taxa trimestral (segon trimestre sobre primer trimestre), el preu de l'habitatge lliure va pujar un 3,4%, una d&egrave;cima menys que en el trimestre anterior.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Europa Press]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/preu-l-habitatge-puja-13-7-segon-trimestre-2026-balears_1_13491764.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 07 Sep 2026 09:24:53 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/11eeca60-d26d-4b8d-a6df-3a9e605cb164_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="13738861" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/11eeca60-d26d-4b8d-a6df-3a9e605cb164_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="13738861" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El preu de l'habitatge puja un 13,7% en el segon trimestre de 2026 a Balears]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/11eeca60-d26d-4b8d-a6df-3a9e605cb164_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Vivienda,Compraventa,Mercado inmobiliario,INE - Instituto Nacional de Estadística,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El precio de la vivienda sube un 13,7% en el segundo trimestre de 2026 en Balears]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/precio-vivienda-sube-13-7-segundo-trimestre-2026-balears_1_13491650.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/11eeca60-d26d-4b8d-a6df-3a9e605cb164_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El precio de la vivienda sube un 13,7% en el segundo trimestre de 2026 en Balears"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Se trata de la octava mayor subida del país, según el INE</p><p class="subtitle">El turismo de lujo agrava la crisis de vivienda en Balears
</p></div><p class="article-text">
        El precio de la vivienda ha subido de media un 13,7% en el segundo trimestre de 2026 en Balears, la octava mayor subida del pa&iacute;s, seg&uacute;n el &Iacute;ndice de Precios de Vivienda (IPV) publicado este lunes por el Instituto Nacional de Estad&iacute;stica (INE).
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n el IPV, el precio de la vivienda libre subi&oacute; en Espa&ntilde;a un 12,2% en el segundo trimestre del a&ntilde;o en relaci&oacute;n al mismo periodo de 2025, su menor tasa desde el primer trimestre del a&ntilde;o pasado, cuando tambi&eacute;n aument&oacute; un 12,2%.
    </p><p class="article-text">
        En 2025, en el archipi&eacute;lago balear la subida en el precio fue del 13,4% en vivienda nueva y del 11,8 en los inmuebles de segunda mano.
    </p><p class="article-text">
        En todo el pa&iacute;s, con la subida del segundo trimestre, el precio de la vivienda libre acumula 49 trimestres consecutivos de alzas interanuales, es decir, lleva subiendo de manera interrumpida algo m&aacute;s de 12 a&ntilde;os.
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n Estad&iacute;stica, el precio de la vivienda nueva subi&oacute; un 7,4% interanual en el segundo trimestre, 1,7 puntos menos que en el trimestre anterior y su tasa m&aacute;s moderada desde el primer trimestre de 2023, mientras que el precio de la vivienda usada se increment&oacute; un 12,9%, seis d&eacute;cimas menos que en el trimestre previo y su menor avance en un a&ntilde;o.
    </p><p class="article-text">
        Todas las comunidades y las dos ciudades aut&oacute;nomas presentaron en el segundo trimestre tasas interanuales positivas en el precio de la vivienda libre y todas adem&aacute;s fueron de dos d&iacute;gitos salvo en el caso de Navarra, donde el aumento fue del 9,5%.
    </p><p class="article-text">
        Las mayores subidas de precios se produjeron en la ciudad aut&oacute;noma de Ceuta (+15,2%), Asturias (+15%), Castilla y Le&oacute;n (+14,8%) y Arag&oacute;n (+14,6%).
    </p><p class="article-text">
        Por su parte, los incrementos m&aacute;s moderados en el precio de la vivienda libre se dieron en Navarra (+9,5%), Pa&iacute;s Vasco (+10%), Catalunya (+10,1%) y Canarias (+11%).
    </p><p class="article-text">
        En tasa trimestral (segundo trimestre sobre primer trimestre), el precio de la vivienda libre subi&oacute; un 3,4%, una d&eacute;cima menos que en el trimestre previo.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Europa Press]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/precio-vivienda-sube-13-7-segundo-trimestre-2026-balears_1_13491650.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 07 Sep 2026 08:50:18 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/11eeca60-d26d-4b8d-a6df-3a9e605cb164_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="13738861" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/11eeca60-d26d-4b8d-a6df-3a9e605cb164_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="13738861" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El precio de la vivienda sube un 13,7% en el segundo trimestre de 2026 en Balears]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/11eeca60-d26d-4b8d-a6df-3a9e605cb164_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Vivienda,Compraventa,Mercado inmobiliario,INE - Instituto Nacional de Estadística,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Les motos d’aigua il·legals proliferen en una de les zones més turístiques d’Eivissa: “Ens preocupa la seguretat”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/les-motos-d-aigua-il-legals-proliferen-les-zones-mes-turistiques-d-eivissa-ens-preocupa-seguretat_1_13487951.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/a0b1ff52-4721-44a3-95ad-095391fc7b3b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Les motos d’aigua il·legals proliferen en una de les zones més turístiques d’Eivissa: “Ens preocupa la seguretat”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Empresaris de Platja d’en Bossa lamenten l’activitat irregular d’un negoci en el punt de mira pel seu impacte sobre les praderies de posidònia i les altes velocitats. “És la sensació de sempre: a Eivissa, zero respecte i impunitat total”, protesta l’ecologista Neus Prats</p><p class="subtitle">Mojitos i 'caipirinhas' a alta mar: els 'bars flotants' il·legals s'apoderen de les platges d'Eivissa</p></div><p class="article-text">
        La temporada alta a Eivissa deixa imatges com aquesta a la zona tur&iacute;stica d&rsquo;oci de Platja d&rsquo;en Bossa: l&rsquo;escuma que creen grups de motos d&rsquo;aigua molt a prop de la costa, on els banyistes observen les altes velocitats que assoleixen en un litoral cada vegada m&eacute;s saturat. Entre les activitats n&agrave;utiques que es desenvolupen a la platja, envoltada d&rsquo;hotels i negocis tur&iacute;stics, n&rsquo;hi ha de legals i d&rsquo;altres que no ho s&oacute;n, fet que ha desfermat la pol&egrave;mica aquest estiu.
    </p><p class="article-text">
        Els negocis dedicats al lloguer de motos d&rsquo;aigua i altres activitats recreatives d&rsquo;aquesta zona del terme municipal de Sant Josep, entregada al turisme &mdash;on es troben les famoses discoteques Ushua&iuml;a i H&iuml;&mdash;, han advertit de la creixent saturaci&oacute; i de la manca de control sobre aquests operadors, fet que els fa t&eacute;mer un increment de la falta de seguretat mar&iacute;tima. Els propietaris d&rsquo;aquestes empreses s&rsquo;han adre&ccedil;at a l&rsquo;administraci&oacute; local per denunciar l&rsquo;intrusisme en el sector per part de companyies que, tot i ser legals, no disposen de llic&egrave;ncia per llogar aquest tipus de vehicles aqu&agrave;tics.
    </p><p class="article-text">
        Una d&rsquo;aquestes operadores &eacute;s SUN Supermercado N&aacute;utico, que ofereix a peu de platja excursions amb paddle surf o banana boat &mdash;per a les quals s&iacute; que t&eacute; perm&iacute;s&mdash;, per&ograve; tamb&eacute; motos que amarra a boies properes a la vorera. Quan els periodistes s&rsquo;hi acosten, un treballador s&rsquo;apropa amb pressa per advertir que no es poden fotografiar els clients que utilitzen les motos, que generen tr&agrave;nsit massa a prop de l&rsquo;espai delimitat per al bany. &ldquo;Hem expressat la nostra preocupaci&oacute; a diversos agents &mdash;de la Gu&agrave;rdia Civil&mdash; per les motos d&rsquo;aigua que operen dins els nostres circuits autoritzats i que es lloguen en llocs que consideram il&middot;legals&rdquo;, explica un dels propietaris d&rsquo;aquests negocis a elDiario.es, que assegura que ells s&iacute; que estan sotmesos peri&ograve;dicament a inspeccions.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4dc6b44b-454f-4422-a396-2ff5282cb130_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4dc6b44b-454f-4422-a396-2ff5282cb130_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4dc6b44b-454f-4422-a396-2ff5282cb130_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4dc6b44b-454f-4422-a396-2ff5282cb130_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4dc6b44b-454f-4422-a396-2ff5282cb130_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4dc6b44b-454f-4422-a396-2ff5282cb130_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4dc6b44b-454f-4422-a396-2ff5282cb130_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Banyistes a la zona turística de Platja d’en Boss"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Banyistes a la zona turística de Platja d’en Boss                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        A m&eacute;s d&rsquo;adre&ccedil;ar-se a l&rsquo;Ajuntament per informar de la situaci&oacute;, s&rsquo;han posat en contacte amb la Patrulla Fiscal i de Fronteres (Pafif) de la Gu&agrave;rdia Civil i amb la Policia Local de Sant Josep. Tot i que l&rsquo;institut armat explica que de moment no hi ha registrada cap den&uacute;ncia per aquestes activitats, s&iacute; que en t&eacute; const&agrave;ncia. Per la seva banda, la companyia acusada de les irregularitats, amb la qual aquest diari s&rsquo;ha posat en contacte per correu electr&ograve;nic, no ha respost en el moment de publicar aquest reportatge.
    </p><p class="article-text">
        El propietari d&rsquo;aquesta mateixa empresa va consultar a les forces de seguretat el passat 1 d&rsquo;agost si s&rsquo;hi estaven fent inspeccions. Per&ograve;, a dia d&rsquo;avui, els operadors &lsquo;pirata&rsquo; continuen actuant a Platja d&rsquo;en Bossa, lamenta el propietari, d&rsquo;origen belga, que va adquirir la companyia d&rsquo;activitats aqu&agrave;tiques a un eivissenc la temporada passada, el 2025.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1576e65f-c867-40ca-af6b-64e00b43aa54_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1576e65f-c867-40ca-af6b-64e00b43aa54_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1576e65f-c867-40ca-af6b-64e00b43aa54_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1576e65f-c867-40ca-af6b-64e00b43aa54_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1576e65f-c867-40ca-af6b-64e00b43aa54_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1576e65f-c867-40ca-af6b-64e00b43aa54_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1576e65f-c867-40ca-af6b-64e00b43aa54_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una de les atraccions aquàtiques que ofereix la companyia i per a les quals sí que té llicència"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una de les atraccions aquàtiques que ofereix la companyia i per a les quals sí que té llicència                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Falta d'inspeccions</strong></h2><p class="article-text">
        Continua, per tant, la &ldquo;preocupaci&oacute;&rdquo; a la zona per l&rsquo;intrusisme en el sector, aix&iacute; com pels accidents n&agrave;utics que pot comportar la falta de supervisi&oacute; sobre el lloguer de les motos d&rsquo;aigua il&middot;legals i sense asseguran&ccedil;a.
    </p><p class="article-text">
        Per conduir aquests vehicles nom&eacute;s cal el t&iacute;tol &mdash;la llic&egrave;ncia de navegaci&oacute; b&agrave;sica per governar determinades embarcacions d&rsquo;esbarjo&mdash;, sense que durant el curs per obtenir-lo s&rsquo;ensenyi a manejar-los. &ldquo;En pots dur una sense experi&egrave;ncia&rdquo;, explica un resident que fa un parell d&rsquo;anys es va treure el perm&iacute;s i que sol llogar aquest tipus de vehicles per oci durant l&rsquo;estiu. &ldquo;El problema &eacute;s que la gent no &eacute;s conscient del perill que pot arribar a suposar&rdquo;, afegeix.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Per conduir aquests vehicles només cal el títol —la llicència de navegació bàsica per governar determinades embarcacions d’esbarjo—, sense que durant el curs per obtenir-lo s’ensenyi a manejar-los</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        L&rsquo;eivissenc explica que una familiar propera va patir, durant la d&egrave;cada dels 2000, un accident amb una moto d&rsquo;aigua que la va atropellar mentre es banyava al Cal&oacute; des Moro (Sant Antoni). Va quedar inconscient a la mar i va patir ferides greus en un dels bra&ccedil;os, per la qual cosa va haver de ser traslladada en ambul&agrave;ncia a l&rsquo;hospital i sotmesa a una operaci&oacute;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddaa1ef5-cae9-4b1e-9316-5beb8456b980_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddaa1ef5-cae9-4b1e-9316-5beb8456b980_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddaa1ef5-cae9-4b1e-9316-5beb8456b980_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddaa1ef5-cae9-4b1e-9316-5beb8456b980_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddaa1ef5-cae9-4b1e-9316-5beb8456b980_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddaa1ef5-cae9-4b1e-9316-5beb8456b980_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ddaa1ef5-cae9-4b1e-9316-5beb8456b980_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La mar de les Pitiüses està saturada d’activitats sense llicència que suposen un perill a la mar"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La mar de les Pitiüses està saturada d’activitats sense llicència que suposen un perill a la mar                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El Reial decret 259/2002, de 8 de mar&ccedil;, que regula les mesures de seguretat i el lloguer de motos n&agrave;utiques, estableix que les empreses que lloguen motos per hores o fraccions han de disposar dels permisos administratius corresponents i de l&rsquo;autoritzaci&oacute; de funcionament de la Capitania Mar&iacute;tima. A m&eacute;s, la norma estableix requisits concrets per a les empreses: instal&middot;lacions adequades, mitjans per traslladar els arrendataris, zones autoritzades per al fondeig o plataformes, entre d&rsquo;altres. Per exemple, especifica que les motos de lloguer no poden estar varades o estacionades a la platja.
    </p><p class="article-text">
        A Balears existeix, a m&eacute;s, la Llei 2/2015, de 27 de febrer, de r&egrave;gim sancionador en mat&egrave;ria d&rsquo;activitats mar&iacute;times, n&agrave;utiques i subaqu&agrave;tiques (esportives i recreatives), que estableix el r&egrave;gim sancionador per als centres de lloguer de motos n&agrave;utiques. La norma considera infracci&oacute; que els centres de lloguer d&rsquo;aquests vehicles aqu&agrave;tics desenvolupin la seva activitat sense haver presentat la declaraci&oacute; responsable, la comunicaci&oacute; pr&egrave;via o sense disposar de l&rsquo;autoritzaci&oacute; corresponent, quan aquesta sigui necess&agrave;ria. Tamb&eacute; contempla com a infraccions operar sense l&rsquo;asseguran&ccedil;a de responsabilitat civil exigida, treballar sense el responsable t&egrave;cnic o incomplint els requisits de titulaci&oacute;, o llogar motos per dies a persones que no tenguin la titulaci&oacute; necess&agrave;ria per governar-les.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/85bf3ec4-8a40-42a4-9650-019932656a6d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/85bf3ec4-8a40-42a4-9650-019932656a6d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/85bf3ec4-8a40-42a4-9650-019932656a6d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/85bf3ec4-8a40-42a4-9650-019932656a6d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/85bf3ec4-8a40-42a4-9650-019932656a6d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/85bf3ec4-8a40-42a4-9650-019932656a6d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/85bf3ec4-8a40-42a4-9650-019932656a6d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El lloc de l’empresa acusada d’operar motos d’aigua sense llicència a Platja d’en Bossa"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El lloc de l’empresa acusada d’operar motos d’aigua sense llicència a Platja d’en Bossa                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Des de l&rsquo;Ajuntament de Sant Josep aclareixen que la compet&egrave;ncia municipal en l&rsquo;&agrave;mbit mar&iacute;tim &eacute;s limitada &mdash;dep&egrave;n de Costes&mdash; i asseguren que ja han traslladat a les administracions competents els suposats casos detectats perqu&egrave; duguin a terme les actuacions que corresponguin.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Falta de control general al litoral</strong></h2><p class="article-text">
        Al llarg del mes d&rsquo;agost, les motos d&rsquo;aigua han generat queixes i indignaci&oacute; general per la pressi&oacute; que exerceixen, juntament amb iots i embarcacions d&rsquo;esbarjo, sobre el litoral piti&uacute;s. Especialment en zones tur&iacute;stiques molt populars, com Benirr&agrave;s o es Vedr&agrave;, a Eivissa, o Cala Saona, a Formentera. Aix&ograve; implica moltes vegades fondejos sobre praderies protegides de posid&ograve;nia.
    </p><p class="article-text">
        A m&eacute;s, no s&oacute;n poques les ocasions en qu&egrave; les motos d&rsquo;aigua &mdash;amb llic&egrave;ncia per exercir la seva activitat o sense&mdash; naveguen a altes velocitats, reptant els patrons d&rsquo;altres embarcacions i sense respectar la dist&agrave;ncia de seguretat amb la resta de navegants, fet que de vegades posa en perill les persones que es troben a la mar i a prop de la costa.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Les motos d&#039;aigua han generat queixes pel seu possible impacte sobre les praderies de posidònia i les seves altes velocitats</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/81ff2c0a-91ec-4a44-a970-d815a57df8f5_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/81ff2c0a-91ec-4a44-a970-d815a57df8f5_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/81ff2c0a-91ec-4a44-a970-d815a57df8f5_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/81ff2c0a-91ec-4a44-a970-d815a57df8f5_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/81ff2c0a-91ec-4a44-a970-d815a57df8f5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/81ff2c0a-91ec-4a44-a970-d815a57df8f5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/81ff2c0a-91ec-4a44-a970-d815a57df8f5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La normativa estableix que les empreses han de contar amb instalacions o zones de fondeig aptes per l’amarrament"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La normativa estableix que les empreses han de contar amb instalacions o zones de fondeig aptes per l’amarrament                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La manca de control sobre el medi mar&iacute; ha perm&egrave;s en els darrers anys que tot tipus d&rsquo;intrusisme s&rsquo;apoderi del litoral piti&uacute;s, aix&iacute; com una activitat fren&egrave;tica en general que contamina els ecosistemes marins, ja molt castigats a l&rsquo;arxip&egrave;lag. Entre altres coses, ha proliferat la impunitat amb qu&egrave; &lsquo;bars flotants&rsquo; il&middot;legals operen en alta mar oferint mojitos i caipirinyes durant tot l&rsquo;estiu a turistes i residents que naveguen per punts com Platja d&rsquo;en Bossa &mdash;atractiva per la seva posta de sol&mdash;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/11c95104-bacf-443f-9c57-5474b9a061c2_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/11c95104-bacf-443f-9c57-5474b9a061c2_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/11c95104-bacf-443f-9c57-5474b9a061c2_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/11c95104-bacf-443f-9c57-5474b9a061c2_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/11c95104-bacf-443f-9c57-5474b9a061c2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/11c95104-bacf-443f-9c57-5474b9a061c2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/11c95104-bacf-443f-9c57-5474b9a061c2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Tres motos d’aigua naveguen i una altra està fondejada a prop de la discoteca Ushuaïa"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Tres motos d’aigua naveguen i una altra està fondejada a prop de la discoteca Ushuaïa                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Un d&rsquo;aquests venedors, que opera principalment a la popular cala de Sant Josep &mdash;el municipi amb m&eacute;s quil&ograve;metres de costa de l&rsquo;illa&mdash;, ha estat albirat durant els darrers dos anys per cambrers i personal dels quiosquets de la costa. Tamb&eacute; pel Grup Especial d&rsquo;Activitats Subaqu&agrave;tiques (GEAS) de la Gu&agrave;rdia Civil, sense que hagin pogut fer res al respecte. Totes aquestes infraccions han fet que ciutadania i empreses de x&agrave;rter reclamin m&eacute;s vigil&agrave;ncia i control, sobretot durant els mesos de m&eacute;s aflu&egrave;ncia de la temporada tur&iacute;stica.
    </p><p class="article-text">
        Neus Prats, portaveu del GEN-GOB Eivissa, assegura que, tot i que no saben espec&iacute;ficament quines s&oacute;n aquestes empreses, des de l&rsquo;entitat ecologista s&iacute; que han detectat organitzadors d&rsquo;excursions en zones protegides de les illes on &ldquo;costa creure&rdquo; que s&rsquo;hagi atorgat una autoritzaci&oacute; per a aquestes activitats. En concret, al voltant d&rsquo;illots protegits com ses Margalides &mdash;als peus del mirador de sa Penya Esbarrada (Santa Agn&egrave;s)&mdash;, els illots de ponent o el fam&oacute;s mirador d&rsquo;es Vedr&agrave;. &ldquo;No entenc les autoritzacions que impliquen motos d&rsquo;aigua al voltant de llocs tan sensibles, tenint en compte tamb&eacute; les conductes perilloses lligades a aquests artefactes. &Eacute;s la sensaci&oacute; de sempre: a Eivissa, zero respecte i impunitat total&rdquo;, protesta l&rsquo;ecologista.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/les-motos-d-aigua-il-legals-proliferen-les-zones-mes-turistiques-d-eivissa-ens-preocupa-seguretat_1_13487951.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 06 Sep 2026 04:30:31 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/a0b1ff52-4721-44a3-95ad-095391fc7b3b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1155496" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/a0b1ff52-4721-44a3-95ad-095391fc7b3b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1155496" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Les motos d’aigua il·legals proliferen en una de les zones més turístiques d’Eivissa: “Ens preocupa la seguretat”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/a0b1ff52-4721-44a3-95ad-095391fc7b3b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Ibiza,Posidonia,Mar Mediterráneo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Las motos de agua ilegales proliferan en una de las zonas más turísticas de Ibiza: “Nos preocupa la seguridad”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/motos-agua-ilegales-proliferan-zonas-turisticas-ibiza-preocupa-seguridad_1_13487475.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/a0b1ff52-4721-44a3-95ad-095391fc7b3b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Las motos de agua ilegales proliferan en una de las zonas más turísticas de Ibiza: “Nos preocupa la seguridad”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Empresarios de Platja d’en Bossa lamentan la actividad irregular de un negocio en el punto de mira por su impacto en las praderas de posidonia y las altas velocidades. "Es la sensación de siempre: en Ibiza cero respeto e impunidad total”, protesta la ecologista Neus Prats</p><p class="subtitle">Mojitos y 'caipirinhas' en alta mar: los 'bares flotantes' ilegales se apoderan de las playas de Ibiza</p></div><p class="article-text">
        La temporada alta en Eivissa deja im&aacute;genes como esta en la zona tur&iacute;stica de ocio de Platja d&rsquo;en Bossa: la espuma que crean grupos de motos de agua muy cerca de la costa, donde ba&ntilde;istas observan las altas velocidades que alcanzan en un litoral cada vez m&aacute;s saturado. Entre las actividades n&aacute;uticas que se desarrollan en la playa, rodeada de hoteles y negocios tur&iacute;sticos, hay algunas legales y otras que no lo son, lo que ha desatado la pol&eacute;mica este verano.
    </p><p class="article-text">
        Negocios dedicados al alquiler de motos de agua y otras actividades recreativas de esta &aacute;rea del t&eacute;rmino municipal de Sant Josep entregada al turismo &mdash;donde se encuentran las famosas discotecas Ushua&iuml;a y H&iuml;&mdash; han advertido de la creciente saturaci&oacute;n y de la carencia de control sobre estos operadores, lo que les hace temer un incremento en la falta de seguridad mar&iacute;tima. Propietarios de estas empresas se han remitido a la administraci&oacute;n local para denunciar el intrusismo en el sector por parte de compa&ntilde;&iacute;as que, a pesar de ser legales, no cuentan con licencia para alquilar este tipo de veh&iacute;culos acu&aacute;ticos. 
    </p><p class="article-text">
        Una de estas operadoras es SUN Supermercado N&aacute;utico, que ofrece a pie de playa excursiones en <em>paddle surf</em> o el <em>banana boat </em>&mdash;para las que s&iacute; tiene permiso&mdash;, pero adem&aacute;s motos que amarra en boyas cercanas a la orilla. Al aproximarse los periodistas, un trabajador se acerca con premura para advertir que no se puede fotografiar a los clientes que est&aacute;n utilizando las motocicletas, creando tr&aacute;fico demasiado cerca del espacio delimitado para el ba&ntilde;o. &ldquo;Hemos expresado nuestra preocupaci&oacute;n a varios agentes &mdash;de la Guardia Civil&mdash; sobre las motos acu&aacute;ticas que operan dentro de nuestros circuitos autorizados y que se alquilan en lugares que consideramos ilegales&rdquo;, explica uno de los propietarios de estos negocios a elDiario.es, quien asegura que ellos s&iacute; est&aacute;n sometidos peri&oacute;dicamente a inspecciones.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4dc6b44b-454f-4422-a396-2ff5282cb130_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4dc6b44b-454f-4422-a396-2ff5282cb130_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4dc6b44b-454f-4422-a396-2ff5282cb130_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4dc6b44b-454f-4422-a396-2ff5282cb130_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4dc6b44b-454f-4422-a396-2ff5282cb130_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4dc6b44b-454f-4422-a396-2ff5282cb130_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4dc6b44b-454f-4422-a396-2ff5282cb130_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Bañistas en la zona turística de Platja d&#039;en Bossa."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Bañistas en la zona turística de Platja d&#039;en Bossa.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Adem&aacute;s de dirigirse al Consistorio para informar de la situaci&oacute;n, se han comunicado con la Patrulla Fiscal y de Fronteras (Pafif) de la Guardia Civil y la Polic&iacute;a Local de Sant Josep. Aunque el instituto armado explica que de momento no hay registrada ninguna denuncia por estas actividades, s&iacute; tienen constancia de las mismas. Por su parte, la compa&ntilde;&iacute;a acusada de las irregularidades, con la que se ha puesto en contacto este diario v&iacute;a correo electr&oacute;nico, no ha respondido en el momento en que se publica este reportaje. 
    </p><p class="article-text">
        El due&ntilde;o de esta misma empresa consult&oacute; a las fuerzas de seguridad el pasado 1 de agosto si se estaban realizando inspecciones al respecto. Pero, a d&iacute;a de hoy, los operadores &lsquo;pirata&rsquo; siguen actuando en Platja d&rsquo;en Bossa, lamenta el propietario, de origen belga, quien adquiri&oacute; la compa&ntilde;&iacute;a de actividades acu&aacute;ticas a un ibicenco la pasada temporada de 2025.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1576e65f-c867-40ca-af6b-64e00b43aa54_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1576e65f-c867-40ca-af6b-64e00b43aa54_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1576e65f-c867-40ca-af6b-64e00b43aa54_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1576e65f-c867-40ca-af6b-64e00b43aa54_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1576e65f-c867-40ca-af6b-64e00b43aa54_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1576e65f-c867-40ca-af6b-64e00b43aa54_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1576e65f-c867-40ca-af6b-64e00b43aa54_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una de las atracciones acuáticas que ofrece la compañía para las que sí tiene licencia."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una de las atracciones acuáticas que ofrece la compañía para las que sí tiene licencia.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text">Falta de inspecciones</h2><p class="article-text">
        Contin&uacute;a, por lo tanto, la &ldquo;preocupaci&oacute;n&rdquo; en la zona por el intrusismo en el sector, as&iacute; como los accidentes n&aacute;uticos que puede involucrar la falta de supervisi&oacute;n sobre el arrendamiento de las motos acu&aacute;ticas ilegales y sin seguro.
    </p><p class="article-text">
        Para manejar estos veh&iacute;culos solo se necesita el t&iacute;tulo &mdash;la licencia de navegaci&oacute;n b&aacute;sica para gobernar ciertas embarcaciones de recreo&mdash;, sin que se ense&ntilde;e durante el curso para obtenerlo a manejarlas. &ldquo;Puedes llevar una sin experiencia&rdquo;, explica un residente que hace un par de a&ntilde;os se sac&oacute; el permiso y suele alquilar este tipo de veh&iacute;culos por ocio a lo largo del verano. &ldquo;El problema es que la gente no es consciente de lo peligroso que puede llegar ser&rdquo;, a&ntilde;ade. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Para manejar estos vehículos solo se necesita el título -la licencia de navegación básica para gobernar ciertas embarcaciones de recreo-, sin que se enseñe durante el curso para obtenerlo a manejarlas</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El ibicenco cuenta que una familiar cercana sufri&oacute;, en la d&eacute;cada de los 2000, un accidente con una moto acu&aacute;tica que la arroll&oacute; mientras se estaba ba&ntilde;ando en Cal&oacute; des Moro (Sant Antoni). Se qued&oacute; inconsciente en el mar y sufri&oacute; graves heridas en uno de los brazos, por lo que tuvo que ser trasladada en ambulancia al hospital y ser sometida a una operaci&oacute;n.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddaa1ef5-cae9-4b1e-9316-5beb8456b980_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddaa1ef5-cae9-4b1e-9316-5beb8456b980_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddaa1ef5-cae9-4b1e-9316-5beb8456b980_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddaa1ef5-cae9-4b1e-9316-5beb8456b980_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddaa1ef5-cae9-4b1e-9316-5beb8456b980_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddaa1ef5-cae9-4b1e-9316-5beb8456b980_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ddaa1ef5-cae9-4b1e-9316-5beb8456b980_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El mar de las pitiusas está saturado de actividades sin licencia y que suponen un peligro en el mar."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El mar de las pitiusas está saturado de actividades sin licencia y que suponen un peligro en el mar.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El <a href="https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2002-4919" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Real Decreto 259/2002, de 8 de marzo, que regula las medidas de seguridad y el alquiler de motos n&aacute;uticas</a>, establece que las empresas que alquilan motos por horas o fracciones deben disponer de los permisos administrativos correspondientes y de autorizaci&oacute;n de funcionamiento de la Capitan&iacute;a Mar&iacute;tima. Adem&aacute;s, la norma establece requisitos concretos para las empresas: instalaciones adecuadas, medios para trasladar a los arrendatarios, zonas autorizadas para fondeo o plataformas, entre otros. Por ejemplo, especifica que las motos de alquiler no pueden estar varadas o estacionadas en la playa.
    </p><p class="article-text">
        En Balears existe adem&aacute;s la <a href="https://boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2015-3331&amp;utm_source=chatgpt.com" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Ley 2/2015, de 27 de febrero, de r&eacute;gimen sancionador en materia de actividades mar&iacute;timas, n&aacute;uticas y subacu&aacute;ticas (deportivas y recreativas)</a>, que establece el r&eacute;gimen sancionador para los centros de arrendamiento de motos n&aacute;uticas.<strong> </strong>La norma considera infracci&oacute;n que los centros de arrendamiento de estos veh&iacute;culos acu&aacute;ticos desarrollen su actividad sin haber presentado la declaraci&oacute;n responsable, comunicaci&oacute;n previa o sin disponer de la autorizaci&oacute;n correspondiente, cuando esta sea necesaria. Tambi&eacute;n contempla como infracciones operar sin el seguro de responsabilidad civil exigido, trabajar sin el responsable t&eacute;cnico o incumpliendo los requisitos de titulaci&oacute;n o alquilar motos por d&iacute;as a personas que no tengan la titulaci&oacute;n necesaria para gobernarlas. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/85bf3ec4-8a40-42a4-9650-019932656a6d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/85bf3ec4-8a40-42a4-9650-019932656a6d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/85bf3ec4-8a40-42a4-9650-019932656a6d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/85bf3ec4-8a40-42a4-9650-019932656a6d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/85bf3ec4-8a40-42a4-9650-019932656a6d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/85bf3ec4-8a40-42a4-9650-019932656a6d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/85bf3ec4-8a40-42a4-9650-019932656a6d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El puesto de la empresa acusada de operar motos de agua sin licencia en Platja d&#039;en Bossa."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El puesto de la empresa acusada de operar motos de agua sin licencia en Platja d&#039;en Bossa.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Desde el Ayuntamiento de Sant Josep aclaran que la competencia municipal en el &aacute;mbito mar&iacute;timo es limitada &mdash;depende de Costas&mdash; y aseguran que ya han trasladado a las administraciones competentes los supuestos casos detectados para que lleven a cabo las actuaciones que correspondan.
    </p><h2 class="article-text">Falta de control general en el litoral</h2><p class="article-text">
        A lo largo del mes de agosto, las motos de agua han generado quejas e indignaci&oacute;n general por su presi&oacute;n, junto a yates y embarcaciones de recreo, sobre el litoral pitiuso. Especialmente en zonas tur&iacute;sticas muy popularizadas, como Benirr&agrave;s o es Vedr&agrave;, en Eivissa, o Cala Saona, en Formentera. Esto involucra muchas veces fondeos sobre praderas protegidas de posidonia.
    </p><p class="article-text">
        Adem&aacute;s, no en pocas ocasiones las motos acu&aacute;ticas &mdash;con licencia para ejercer su actividad y sin ella&mdash; navegan a altas velocidades, retando a patrones de otros barcos y sin respetar la distancia de seguridad con el resto de navegantes, poniendo a veces en peligro a las personas que se encuentran en el mar y cerca de la costa.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Las motos de agua han generado quejas por su posible impacto sobre las praderas de posidonia y sus altas velocidades</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/81ff2c0a-91ec-4a44-a970-d815a57df8f5_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/81ff2c0a-91ec-4a44-a970-d815a57df8f5_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/81ff2c0a-91ec-4a44-a970-d815a57df8f5_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/81ff2c0a-91ec-4a44-a970-d815a57df8f5_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/81ff2c0a-91ec-4a44-a970-d815a57df8f5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/81ff2c0a-91ec-4a44-a970-d815a57df8f5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/81ff2c0a-91ec-4a44-a970-d815a57df8f5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La normativa establece que las empresas han de contar con instalaciones o zonas de fondeo aptas para el amarre."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La normativa establece que las empresas han de contar con instalaciones o zonas de fondeo aptas para el amarre.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La falta de control sobre el medio marino ha permitido en los &uacute;ltimos a&ntilde;os que todo tipo de intrusismo se apodere del litoral pitiuso, as&iacute; como una ajetreada actividad en general que contamina los ecosistemas marinos, ya muy castigados en el archipi&eacute;lago. Entre otras cosas, ha proliferado la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/mojitos-caipirinhas-alta-mar-bares-flotantes-ilegales-apoderan-playas-ibiza_1_12554804.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">impunidad con la que &lsquo;bares flotantes&rsquo; ilegales operan en alta mar ofreciendo mojitos y caipirinhas</a> durante todo el verano a turistas y residentes que navegan en puntos como Platja d&rsquo;en Bossa, atractiva por su puesta de sol.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/11c95104-bacf-443f-9c57-5474b9a061c2_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/11c95104-bacf-443f-9c57-5474b9a061c2_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/11c95104-bacf-443f-9c57-5474b9a061c2_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/11c95104-bacf-443f-9c57-5474b9a061c2_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/11c95104-bacf-443f-9c57-5474b9a061c2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/11c95104-bacf-443f-9c57-5474b9a061c2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/11c95104-bacf-443f-9c57-5474b9a061c2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Tres motos de agua navegan y una fondeada cerca de la discoteca Ushuaïa."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Tres motos de agua navegan y una fondeada cerca de la discoteca Ushuaïa.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Uno de estos vendedores que opera principalmente en la popular cala de Sant Josep &mdash;el municipio con m&aacute;s kil&oacute;metros de costa de la isla&mdash; ha sido en el &uacute;ltimo par de a&ntilde;os avistado por camareros y personal de los chiringuitos de la costa. Tambi&eacute;n por el Grupo Especial de Actividades Subacu&aacute;ticas (GEAS) de la Guardia Civil, sin que hayan podido hacer nada al respecto. Todas estas infracciones han conducido a que ciudadan&iacute;a y empresas de ch&aacute;rter reclamen m&aacute;s vigilancia y control, sobre todo, durante los meses de mayor afluencia de la temporada tur&iacute;stica.
    </p><p class="article-text">
        Neus Prats, portavoz del GEN-GOB Eivissa, asegura que, a pesar de que no saben espec&iacute;ficamente cu&aacute;les son estas empresas, desde la entidad ecologista s&iacute; han detectado organizadores de excursiones en zonas protegidas de las islas donde &ldquo;cuesta creer&rdquo; que se haya otorgado una autorizaci&oacute;n para estas actividades. En concreto, alrededor de islotes protegidos como ses Margalides &mdash;a los pies del mirador de sa Penya Esbarrada (Santa Agn&egrave;s)&mdash;, los islotes de poniente o el famoso mirador de es Vedr&agrave;. &ldquo;No entiendo las autorizaciones que involucran motos de agua alrededor de lugares tan sensibles, teniendo en cuenta tambi&eacute;n las conductas peligrosas ligadas a estos artefactos. Es la sensaci&oacute;n de siempre: en Ibiza cero respeto e impunidad total&rdquo;, protesta la ecologista.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/motos-agua-ilegales-proliferan-zonas-turisticas-ibiza-preocupa-seguridad_1_13487475.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 05 Sep 2026 19:46:49 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/a0b1ff52-4721-44a3-95ad-095391fc7b3b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1155496" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/a0b1ff52-4721-44a3-95ad-095391fc7b3b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1155496" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Las motos de agua ilegales proliferan en una de las zonas más turísticas de Ibiza: “Nos preocupa la seguridad”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/a0b1ff52-4721-44a3-95ad-095391fc7b3b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Ibiza,Posidonia,Mar Mediterráneo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Decenas de personas exigen el fin de los coches de caballos en Palma: "Vergüenza de ciudad, explotación animal"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/decenas-personas-exigen-coches-caballos-palma-verguenza-ciudad-explotacion-animal_1_13489953.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/1ae934c0-c350-4e7a-b87b-406f1664f3be_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x989y647.jpg" width="1200" height="675" alt="Decenas de personas exigen el fin de los coches de caballos en Palma: &quot;Vergüenza de ciudad, explotación animal&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Los manifestantes piden al Ayuntamiento que implante las calesas eléctricas</p><p class="subtitle">La agresión con agua a una turista alemana reaviva la batalla contra los coches de caballos de Palma</p></div><p class="article-text">
        Decenas de personas -unas 200, seg&uacute;n los organizadores- se han concentrado este s&aacute;bado en Palma para exigir exigir al Ayuntamiento que ponga fin al servicio de calesas de caballos. La protesta, convocada por Satya Animal y Progeso en Verde, ha reunido a decenas de personas frente a la Catedral para reclamar a Consistorio que establezca un calendario &ldquo;claro&rdquo; para poner fin a este servicio.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Verg&uuml;enza de ciudad, explotaci&oacute;n animal&rdquo; y &ldquo;Palma no quiere calesas de caballos&rdquo; son algunas de las consignas que se han podido escuchar por parte de los manifestantes, que tambi&eacute;n llevaban carteles para reivindicar que los animales &ldquo;no son un medio de transporte ni una atracci&oacute;n tur&iacute;stica&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En un manifiesto, los animalistas han subrayado que la alternativa existe, en referencia a las calesas el&eacute;ctricas. &ldquo;No queremos promesas vac&iacute;as ni excusas&rdquo;, han reclamado, agregando que el Ayuntamiento &ldquo;tiene que actuar ahora&rdquo;.
    </p><blockquote class="twitter-tweet" data-lang="es"><a href="https://twitter.com/X/status/2096179135538192390?ref_src=twsrc%5Etfw"></a></blockquote><script async src="https://platform.twitter.com/widgets.js" charset="utf-8"></script><p class="article-text">
        Desde Satya Animal tambi&eacute;n han exigido que aparte de sustituir los veh&iacute;culos se garantice el futuro de los caballos y se facilite su retirada definitiva. La entidad ha manifestado que, debido a su indignaci&oacute;n y rechazo, cada s&aacute;bado de septiembre se convocar&aacute;n movilizaciones &ldquo;hasta obtener una respuesta clara y compromisos&rdquo; por parte de Cort.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Europa Press]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/decenas-personas-exigen-coches-caballos-palma-verguenza-ciudad-explotacion-animal_1_13489953.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 05 Sep 2026 16:29:11 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/1ae934c0-c350-4e7a-b87b-406f1664f3be_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x989y647.jpg" length="602726" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/1ae934c0-c350-4e7a-b87b-406f1664f3be_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x989y647.jpg" type="image/jpeg" fileSize="602726" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Decenas de personas exigen el fin de los coches de caballos en Palma: "Vergüenza de ciudad, explotación animal"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/1ae934c0-c350-4e7a-b87b-406f1664f3be_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x989y647.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Animales]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[L’agressió amb aigua a una turista alemanya revifa la batalla contra els cotxes de cavalls de Palma]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-agressio-amb-aigua-turista-alemanya-revifa-batalla-els-cotxes-cavalls-palma_1_13488600.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/43cc7f44-df6a-47f6-9139-4e20ec9b6959_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="L’agressió amb aigua a una turista alemanya revifa la batalla contra els cotxes de cavalls de Palma"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La transformació cap a un model elèctric, lliure d’explotació animal, és més a prop. Les llicències, vitalícies i hereditàries, són el principal obstacle, malgrat que cada vegada més persones denuncien que els èquids treballen amb temperatures elevades, coixegen o tenen els ossos marcats</p><p class="subtitle">Expedientat el conductor d'un cotxe de cavalls que va tirar aigua a una dona que demanava que donés a beure a l'animal</p></div><p class="article-text">
        Les calesses de cavalls de Palma tornen a estar al centre de la pol&egrave;mica. L&rsquo;enfrontament entre un cotxer i una turista alemanya, despr&eacute;s que ella li deman&eacute;s que don&eacute;d aigua a un dels seus cavalls, ha revifat un conflicte que fa anys que enfronta el sector amb les organitzacions animalistes. Hi ha diferents fronts oberts, des de l&rsquo;estat i les condicions dels animals, especialment durant els mesos de calor, fins a la progressiva substituci&oacute; de les galeres per vehicles el&egrave;ctrics. Un debat que, mentre les administracions avancen lentament cap a un canvi de model, continua generant protestes, den&uacute;ncies i enfrontaments als carrers de Palma.
    </p><p class="article-text">
        Les entitats animalistes Progreso en Verde i Satya Animal han convocat una concentraci&oacute; aquest dissabte a les 11 del mat&iacute; davant la Catedral de Palma per reclamar, de nou, que la ind&uacute;stria de les galeres de cavalls es reconverteixi i passi a ser de calesses el&egrave;ctriques, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/adios-caballos-desmayados-desnutridos-calesas-electricas-pasear-turistas-son-realidad_1_12226388.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">seguint el model d&rsquo;Alc&uacute;dia</a>. Les protestes s&rsquo;emmarquen en un context en qu&egrave; el president de l&rsquo;Associaci&oacute; de Caleses va protagonitzar una pol&egrave;mica amb una turista alemanya, a qui va insultar (la va anomenar &ldquo;neonazi&rdquo;), li va dir que meng&eacute;s carn i li va tirar aigua al damunt, despr&eacute;s que ella li pregunt&eacute;s, educadament, si podia donar a beure al cavall. Uns dies despr&eacute;s, Manuel Vargas es va disculpar per l&rsquo;incident i va afirmar estar penedit per la seva acci&oacute;. &ldquo;Demano perd&oacute;, em vaig equivocar, per&ograve; &eacute;s que em va dir que els gitanos &eacute;rem uns maltractadors d&rsquo;animals&rdquo;, <a href="https://www.ultimahora.es/noticias/palma/2026/08/30/2698663/pido-perdon-equivoque-pero-dijo-los-gitanos-eramos-maltratadores-animales.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">va assegurar a &Uacute;ltima Hora</a>.
    </p><p class="article-text">
        La turista alemanya &ndash;la 'influencer' Xenia Denise&ndash; ha explicat a elDiario.es que &ldquo;els insults nom&eacute;s van venir de la seva part cap a mi&rdquo;. &ldquo;No li vaig dir res a aquell home, tret que, si us plau, don&eacute;s aigua al cavall (despr&eacute;s de preguntar-li si podia donar al cavall la meva pr&ograve;pia aigua)&rdquo;, ha aclarit. &ldquo;Crec que tamb&eacute; es pot veure pel meu llenguatge corporal que jo no tenia cap agressivitat i que no buscava discutir&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">No li vaig dir res a aquell home, només que, per favor, li donés aigua al cavall. Crec que també pel es veu pel meu llenguatge corporal que jo no mostrava cap agressivitat i que no volia discutir</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Xenia Denise</span>
                                        <span>—</span> Agredida per un conductor d&#039;un cotxe de cavalls
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        L&rsquo;Ajuntament de Palma ha obert un expedient informatiu per aclarir els fets i determinar-ne les circumst&agrave;ncies, segons han informat a aquest diari. En aquest sentit, l&rsquo;Ajuntament de Palma assenyala que &ldquo;no tolerar&agrave; comportaments que puguin resultar incompatibles amb les obligacions i condicions que han de complir els titulars i conductors d&rsquo;aquest servei i que, un cop aclarits els fets, s&rsquo;adoptaran les mesures que corresponguin&rdquo;.
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-embed ">
    
            <blockquote class="instagram-media" data-instgrm-captioned data-instgrm-permalink="https://www.instagram.com/reel/DclU3kroRRF/?utm_source=ig_embed&amp;utm_campaign=loading" data-instgrm-version="14" style=" background:#FFF; border:0; border-radius:3px; box-shadow:0 0 1px 0 rgba(0,0,0,0.5),0 1px 10px 0 rgba(0,0,0,0.15); margin: 1px; max-width:540px; min-width:326px; padding:0; width:99.375%; width:-webkit-calc(100% - 2px); width:calc(100% - 2px);"><div style="padding:16px;"> <a href="https://www.instagram.com/reel/DclU3kroRRF/?utm_source=ig_embed&amp;utm_campaign=loading" style=" background:#FFFFFF; line-height:0; padding:0 0; text-align:center; text-decoration:none; width:100%;" target="_blank"> <div style=" display: flex; flex-direction: row; align-items: center;"> <div style="background-color: #F4F4F4; border-radius: 50%; flex-grow: 0; height: 40px; margin-right: 14px; width: 40px;"></div> <div style="display: flex; flex-direction: column; flex-grow: 1; justify-content: center;"> <div style=" background-color: #F4F4F4; border-radius: 4px; flex-grow: 0; height: 14px; margin-bottom: 6px; width: 100px;"></div> <div style=" background-color: #F4F4F4; border-radius: 4px; flex-grow: 0; height: 14px; width: 60px;"></div></div></div><div style="padding: 19% 0;"></div> <div style="display:block; height:50px; margin:0 auto 12px; width:50px;"><svg width="50px" height="50px" viewBox="0 0 60 60" version="1.1" xmlns="https://www.w3.org/2000/svg" xmlns:xlink="https://www.w3.org/1999/xlink"><g stroke="none" stroke-width="1" fill="none" fill-rule="evenodd"><g transform="translate(-511.000000, -20.000000)" fill="#000000"><g><path d="M556.869,30.41 C554.814,30.41 553.148,32.076 553.148,34.131 C553.148,36.186 554.814,37.852 556.869,37.852 C558.924,37.852 560.59,36.186 560.59,34.131 C560.59,32.076 558.924,30.41 556.869,30.41 M541,60.657 C535.114,60.657 530.342,55.887 530.342,50 C530.342,44.114 535.114,39.342 541,39.342 C546.887,39.342 551.658,44.114 551.658,50 C551.658,55.887 546.887,60.657 541,60.657 M541,33.886 C532.1,33.886 524.886,41.1 524.886,50 C524.886,58.899 532.1,66.113 541,66.113 C549.9,66.113 557.115,58.899 557.115,50 C557.115,41.1 549.9,33.886 541,33.886 M565.378,62.101 C565.244,65.022 564.756,66.606 564.346,67.663 C563.803,69.06 563.154,70.057 562.106,71.106 C561.058,72.155 560.06,72.803 558.662,73.347 C557.607,73.757 556.021,74.244 553.102,74.378 C549.944,74.521 548.997,74.552 541,74.552 C533.003,74.552 532.056,74.521 528.898,74.378 C525.979,74.244 524.393,73.757 523.338,73.347 C521.94,72.803 520.942,72.155 519.894,71.106 C518.846,70.057 518.197,69.06 517.654,67.663 C517.244,66.606 516.755,65.022 516.623,62.101 C516.479,58.943 516.448,57.996 516.448,50 C516.448,42.003 516.479,41.056 516.623,37.899 C516.755,34.978 517.244,33.391 517.654,32.338 C518.197,30.938 518.846,29.942 519.894,28.894 C520.942,27.846 521.94,27.196 523.338,26.654 C524.393,26.244 525.979,25.756 528.898,25.623 C532.057,25.479 533.004,25.448 541,25.448 C548.997,25.448 549.943,25.479 553.102,25.623 C556.021,25.756 557.607,26.244 558.662,26.654 C560.06,27.196 561.058,27.846 562.106,28.894 C563.154,29.942 563.803,30.938 564.346,32.338 C564.756,33.391 565.244,34.978 565.378,37.899 C565.522,41.056 565.552,42.003 565.552,50 C565.552,57.996 565.522,58.943 565.378,62.101 M570.82,37.631 C570.674,34.438 570.167,32.258 569.425,30.349 C568.659,28.377 567.633,26.702 565.965,25.035 C564.297,23.368 562.623,22.342 560.652,21.575 C558.743,20.834 556.562,20.326 553.369,20.18 C550.169,20.033 549.148,20 541,20 C532.853,20 531.831,20.033 528.631,20.18 C525.438,20.326 523.257,20.834 521.349,21.575 C519.376,22.342 517.703,23.368 516.035,25.035 C514.368,26.702 513.342,28.377 512.574,30.349 C511.834,32.258 511.326,34.438 511.181,37.631 C511.035,40.831 511,41.851 511,50 C511,58.147 511.035,59.17 511.181,62.369 C511.326,65.562 511.834,67.743 512.574,69.651 C513.342,71.625 514.368,73.296 516.035,74.965 C517.703,76.634 519.376,77.658 521.349,78.425 C523.257,79.167 525.438,79.673 528.631,79.82 C531.831,79.965 532.853,80.001 541,80.001 C549.148,80.001 550.169,79.965 553.369,79.82 C556.562,79.673 558.743,79.167 560.652,78.425 C562.623,77.658 564.297,76.634 565.965,74.965 C567.633,73.296 568.659,71.625 569.425,69.651 C570.167,67.743 570.674,65.562 570.82,62.369 C570.966,59.17 571,58.147 571,50 C571,41.851 570.966,40.831 570.82,37.631"></path></g></g></g></svg></div><div style="padding-top: 8px;"> <div style=" color:#3897f0; font-family:Arial,sans-serif; font-size:14px; font-style:normal; font-weight:550; line-height:18px;">Veure aquesta publicació a Instagram</div></div><div style="padding: 12.5% 0;"></div> <div style="display: flex; flex-direction: row; margin-bottom: 14px; align-items: center;"><div> <div style="background-color: #F4F4F4; border-radius: 50%; height: 12.5px; width: 12.5px; transform: translateX(0px) translateY(7px);"></div> <div style="background-color: #F4F4F4; height: 12.5px; transform: rotate(-45deg) translateX(3px) translateY(1px); width: 12.5px; flex-grow: 0; margin-right: 14px; margin-left: 2px;"></div> <div style="background-color: #F4F4F4; border-radius: 50%; height: 12.5px; width: 12.5px; transform: translateX(9px) translateY(-18px);"></div></div><div style="margin-left: 8px;"> <div style=" background-color: #F4F4F4; border-radius: 50%; flex-grow: 0; height: 20px; width: 20px;"></div> <div style=" width: 0; height: 0; border-top: 2px solid transparent; border-left: 6px solid #f4f4f4; border-bottom: 2px solid transparent; transform: translateX(16px) translateY(-4px) rotate(30deg)"></div></div><div style="margin-left: auto;"> <div style=" width: 0px; border-top: 8px solid #F4F4F4; border-right: 8px solid transparent; transform: translateY(16px);"></div> <div style=" background-color: #F4F4F4; flex-grow: 0; height: 12px; width: 16px; transform: translateY(-4px);"></div> <div style=" width: 0; height: 0; border-top: 8px solid #F4F4F4; border-left: 8px solid transparent; transform: translateY(-4px) translateX(8px);"></div></div></div> <div style="display: flex; flex-direction: column; flex-grow: 1; justify-content: center; margin-bottom: 24px;"> <div style=" background-color: #F4F4F4; border-radius: 4px; flex-grow: 0; height: 14px; margin-bottom: 6px; width: 224px;"></div> <div style=" background-color: #F4F4F4; border-radius: 4px; flex-grow: 0; height: 14px; width: 144px;"></div></div></div><p style=" color:#c9c8cd; font-family:Arial,sans-serif; font-size:14px; line-height:17px; margin-bottom:0; margin-top:8px; overflow:hidden; padding:8px 0 7px; text-align:center; text-overflow:ellipsis; white-space:nowrap;"><a href="https://www.instagram.com/reel/DclU3kroRRF/?utm_source=ig_embed&amp;utm_campaign=loading" style=" color:#c9c8cd; font-family:Arial,sans-serif; font-size:14px; font-style:normal; font-weight:normal; line-height:17px; text-decoration:none;" target="_blank">Una publicació compartida de Xenia (@xeniadenise)</a></p></div></blockquote>
<script async src="//www.instagram.com/embed.js"></script>
    </figure><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;En Manuel va perdre 50 euros&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Venancio Vargas, portaveu de l&rsquo;Associaci&oacute; de Calessers, explica a elDiario.es que l&rsquo;incident protagonitzat per Manuel Vargas es va produir despr&eacute;s que una fam&iacute;lia alemanya a qui estava a punt de portar en calessa fos increpada per un grup de turistes. Segons la seva versi&oacute;, les dones van intentar conv&egrave;ncer la fam&iacute;lia que no hi pug&eacute;s amb els seus fills i finalment van aconseguir que se n&rsquo;an&eacute;s. Manuel, sost&eacute;, va perdre aix&iacute; uns 50 euros.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;El seu grup va comen&ccedil;ar a ficar-se amb la fam&iacute;lia, dient-los que era una vergonya que hi pugessin amb els seus fills i intentant que no hi pugessin. Al final, la fam&iacute;lia se&rsquo;n va anar i no hi va pujar, i Manuel va perdre 50 euros&rdquo;, relata Vargas. A partir d&rsquo;aqu&iacute;, segons Vargas, va comen&ccedil;ar una discussi&oacute; entre els implicats. El portaveu assegura que Manuel va treure el m&ograve;bil per gravar despr&eacute;s de sentir un comentari que va considerar racista. &ldquo;Tots els gitanos s&oacute;n iguals a tot el m&oacute;n&rdquo;, afirma que li va dir. Vincula aquesta frase a una conversa sobre la pres&egrave;ncia de persones gitanes en el m&oacute;n dels cavalls de curses en pa&iuml;sos com Anglaterra o Alemanya. Tamb&eacute; sost&eacute; que, un cop iniciada la gravaci&oacute;, la turista va passar de l&rsquo;alemany a l&rsquo;angl&egrave;s i que va fer veure que demanava al calesser que tir&eacute;s aigua.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El portaveu de l’Associació de Calessers assegura que un grup de turistes va convèncer a una família perquè no es montés en el cotxe de cavalls i que l’home del vídeo va perdre 50 euros. També afirma que el conductor va rebre comentaris racistes: “Tots els gitanos són iguals en tot el món”. La jove nega aquest comentari</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Vargas admet, tanmateix, que res d&rsquo;aix&ograve; justifica la reacci&oacute; de Manuel. &ldquo;Jo crec, des del meu punt de vista, que aquesta noia ho tenia preparat, per&ograve; no &eacute;s justificable el que va fer. Sempre s&rsquo;ha de ser professional, ets al teu lloc de feina i no pots perdre els papers d&rsquo;aquesta manera&rdquo;, afirma. El portaveu assegura que Manuel est&agrave; &ldquo;molt penedit&rdquo; i que no vol que es torni a produir un episodi similar.
    </p><p class="article-text">
        Pel que fa a les possibles conseq&uuml;&egrave;ncies, Vargas diu descon&egrave;ixer quines mesures pot adoptar l&rsquo;Ajuntament i com es podria desenvolupar el procediment. &ldquo;No s&eacute; exactament qu&egrave; far&agrave; l&rsquo;Ajuntament. Crec que l&rsquo;&uacute;nic delicte &eacute;s que l&rsquo;anomena &lsquo;neonazi&rsquo;, i aquest comentari ve pel comentari racista&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/90e3d0dd-5171-4d45-8d4d-0c1093ffb47a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0_x280y333.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/90e3d0dd-5171-4d45-8d4d-0c1093ffb47a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0_x280y333.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/90e3d0dd-5171-4d45-8d4d-0c1093ffb47a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0_x280y333.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/90e3d0dd-5171-4d45-8d4d-0c1093ffb47a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0_x280y333.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/90e3d0dd-5171-4d45-8d4d-0c1093ffb47a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x280y333.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/90e3d0dd-5171-4d45-8d4d-0c1093ffb47a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x280y333.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/90e3d0dd-5171-4d45-8d4d-0c1093ffb47a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x280y333.jpg"
                    alt="Un cavall que tirava d’una galera es desploma en un carrer de Palma"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un cavall que tirava d’una galera es desploma en un carrer de Palma                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El portaveu dels calessers situa, a m&eacute;s, l&rsquo;episodi en un context de conflictes recurrents amb alguns turistes alemanys. Assegura que uns dies abans una dona havia protagonitzat un incident i sost&eacute; que els conductors tenen m&eacute;s problemes amb visitants alemanys que amb els residents. &ldquo;Els residents et respecten m&eacute;s, perqu&egrave; al final el nostre negoci &eacute;s legal, paguem impostos, ho tenim tot b&eacute; i estem aportant a la societat&rdquo;, assegura. En canvi, considera que els alemanys &ldquo;s&oacute;n els m&eacute;s radicals: venen, es fiquen amb el teu viatge, surten i t&rsquo;insulten&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La difer&egrave;ncia entre tots dos incidents &eacute;s que, en el cas de la 'influencer', segons Vargas, ella va romandre al lloc, mentre que l&rsquo;altra se&rsquo;n va anar. &ldquo;Manuel es va sentir com: &lsquo;Ara haur&eacute; de perdre jo els meus viatges; aix&ograve; &eacute;s el que aquesta dona vol&rsquo;. D&rsquo;aqu&iacute; ve la situaci&oacute;. Per&ograve;, vaja, que una cosa no justifica res i se sent molt penedit pel que va fer&rdquo;, conclou.
    </p><p class="article-text">
        Vargas assegura que el conflicte no ha paralitzat, tanmateix, el proc&eacute;s de substituci&oacute; de les calesses de cavalls per vehicles el&egrave;ctrics. Segons la seva versi&oacute;, l&rsquo;associaci&oacute; t&eacute; &ldquo;gaireb&eacute; acabat&rdquo; un prototip que preveuen visitar a Val&egrave;ncia el mes que ve o traslladar a Mallorca perqu&egrave; pugui ser vist. Les reunions amb l&rsquo;Ajuntament han quedat temporalment ajornades arran de l&rsquo;incident, segons relata, a l&rsquo;espera que la situaci&oacute; es calmi.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/96a81ed4-67c4-48d9-a5df-a4035442d741_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/96a81ed4-67c4-48d9-a5df-a4035442d741_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/96a81ed4-67c4-48d9-a5df-a4035442d741_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/96a81ed4-67c4-48d9-a5df-a4035442d741_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/96a81ed4-67c4-48d9-a5df-a4035442d741_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/96a81ed4-67c4-48d9-a5df-a4035442d741_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/96a81ed4-67c4-48d9-a5df-a4035442d741_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=" El cavall que tirava d’una galera a Palma, immobilitzat per la Policia Local"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                 El cavall que tirava d’una galera a Palma, immobilitzat per la Policia Local                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El portaveu sost&eacute; que la transici&oacute; s&rsquo;haur&agrave; de fer de manera progressiva perqu&egrave; els titulars de les llic&egrave;ncies no poden assumir de cop el cost de substituir els seus vehicles. &ldquo;Potser en canviarem 10 o 15 el primer any i despr&eacute;s s&rsquo;aniran canviant gradualment&rdquo;, planteja. El ritme, afegeix, dependr&agrave; de les temporades i que l&rsquo;Ajuntament pugui aconseguir ajudes o subvencions. &ldquo;Si aconseguim que alg&uacute; ens doni suport econ&ograve;mic d&rsquo;una manera o altra, el canvi es far&agrave; molt abans i molt m&eacute;s r&agrave;pid&rdquo;, reconeix.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">A lo millor canviarem (a calesses elèctriques) deu o quinze el primer any, i després anirà canviant paulatinament. Si aconseguim que ens donin suport econòmic d’una manera o una altra, el canvi es farà molt més ràpid i molt abans</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Venancio Vargas</span>
                                        <span>—</span> Portaveu de l&#039;Associació de Calessers
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Els animalistes exigeixen retirar la seva llic&egrave;ncia</strong></h2><p class="article-text">
        Guillermo Amengual, president de Progreso en Verde, considera que l&rsquo;actuaci&oacute; de Manuel Vargas hauria de tenir conseq&uuml;&egrave;ncies m&eacute;s enll&agrave; d&rsquo;una possible sanci&oacute; econ&ograve;mica. Amengual tem que l&rsquo;Ajuntament acabi tancant el conflicte valorant la infracci&oacute; com a lleu. En aquest cas, assenyala, la sanci&oacute; podria quedar en una multa d&rsquo;entre 300 i 600 euros, i &ldquo;aqu&iacute; no ha passat res&rdquo;. Tanmateix, a parer seu, el comportament del calesser &eacute;s &ldquo;molt greu&rdquo; i fins i tot s&rsquo;hauria d&rsquo;estudiar la retirada definitiva de la llic&egrave;ncia.
    </p><p class="article-text">
        Kike Gimeno, portaveu de Satya Animal, mant&eacute; una postura similar. &ldquo;El fet que sigui el president de l&rsquo;Associaci&oacute; de Calesers agreuja el que ha passat&rdquo;, explica. I es pregunta que, si el president es permet fer aix&ograve;, qu&egrave; estar&agrave; passant cada dia als carrers amb els cavalls, com tamb&eacute; amb altres calesers. Per a Gimeno, la reacci&oacute; observada en les imatges planteja seriosos dubtes sobre la situaci&oacute; dels &egrave;quids i els seus nivells de benestar.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2aec1250-215c-4174-8ffa-ae68096f5e4d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2aec1250-215c-4174-8ffa-ae68096f5e4d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2aec1250-215c-4174-8ffa-ae68096f5e4d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2aec1250-215c-4174-8ffa-ae68096f5e4d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2aec1250-215c-4174-8ffa-ae68096f5e4d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2aec1250-215c-4174-8ffa-ae68096f5e4d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2aec1250-215c-4174-8ffa-ae68096f5e4d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un cavall de les galeres de Palma sota la pluja"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un cavall de les galeres de Palma sota la pluja                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Si una persona es mostra aix&iacute; de violenta amb altres persones que simplement li demanen educadament que doni aigua al seu cavall, com deu tractar els animals? No ens volem imaginar com tractar&agrave; els seus propis cavalls&rdquo;, reflexiona. En opini&oacute; d&rsquo;Amengual, les imatges tampoc no deixen marge per a la interpretaci&oacute;. De fet, el sorpr&egrave;n especialment que Manuel Vargas actu&eacute;s d&rsquo;aquesta manera mentre era gravat. &ldquo;Si no hi hagu&eacute;s hagut tel&egrave;fons gravant, qu&egrave; podria haver passat?&rdquo;, planteja.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Si una persona se mostra així de violenta amb altres persones que simplement li demanen educadament que doni aigua al seu cavall, com tractarà als animals? No ens volem imaginar com tractarà als seus propis cavalls</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Kike Gimeno</span>
                                        <span>—</span> Portaveu de Satya Animal
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El president de Progreso en Verde tampoc no comparteix l&rsquo;explicaci&oacute; oferta pel calesser. Manuel Vargas sost&eacute; que la turista li havia dit que &ldquo;els gitanos eren maltractadors d&rsquo;animals&rdquo;. La jove ha negat aquest extrem a aquest diari. Amengual assegura que aquest tipus d&rsquo;acusacions ja les ha patit personalment. Recorda que va ser denunciat davant la Fiscalia per delictes d&rsquo;odi, racisme i assetjament despr&eacute;s de criticar l&rsquo;estat dels cavalls i denunciar, entre altres q&uuml;estions, l&rsquo;incompliment de les restriccions per altes temperatures. &ldquo;Aquesta sempre &eacute;s la seva basa&rdquo;, opina.
    </p><p class="article-text">
        El dirigent animalista insisteix que mai no ha fet refer&egrave;ncia a l&rsquo;&egrave;tnia dels conductors. &ldquo;M&rsquo;&eacute;s igual qui condueixi les calesses&rdquo;, afirma. I considera que, fins i tot si s&rsquo;haguessin produ&iuml;t els comentaris que denuncia Manuel Vargas, res no justificaria despr&eacute;s tirar aigua a una persona, insultar-la o acostar-li la m&agrave; a la cara. L&rsquo;episodi s&rsquo;ha produ&iuml;t, a m&eacute;s, en un moment especialment delicat per a les galeres de Palma. Les temperatures i l&rsquo;estat d&rsquo;alguns animals han tornat a situar el servei tur&iacute;stic al centre de la pol&egrave;mica, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/caballos-galeras-palma-pasaran-revision-despues-verano-lleno-olas-calor_1_13334620.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">com ja va explicar aquest diari</a>. Les den&uacute;ncies se succeeixen i, segons Amengual, tamb&eacute; les recriminacions de turistes i ciutadans als conductors.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Aquesta sempre serà la seva basa (acusar als animalistes de ser racistes). Me dona igual qui dugui les galeres</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Guillermo Amengual</span>
                                        <span>—</span> President de Progreso en Verde
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        A aix&ograve; s&rsquo;hi afegeix que els &egrave;quids seran inspeccionats cinc mesos m&eacute;s tard que l&rsquo;any passat, cosa que implica que no hauran passat aquesta revisi&oacute; durant els pitjors mesos de l&rsquo;estiu i enmig de les onades de calor. &ldquo;Els cavalls encara no han passat les revisions veterin&agrave;ries i estem acabant la temporada&rdquo;, critica Gimeno. Enguany, les inspeccions estan previstes per als dies 14, 15, 16 i 17 de setembre. D&rsquo;altra banda, el portaveu de Satya Animal lamenta els canvis en els protocols de protecci&oacute; davant el clima extrem. &ldquo;Han eliminat la suspensi&oacute; del servei amb alerta groga, tenint en compte que ha estat un any terrible de calor en qu&egrave; hem viscut permanentment sota aquesta alerta i els animals han estat treballant sense que ning&uacute; es preocupi per ells ni apliqui les limitacions que tenien&rdquo;, afirma.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/53a89c60-176c-4e58-a8da-97ac11f5d00c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/53a89c60-176c-4e58-a8da-97ac11f5d00c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/53a89c60-176c-4e58-a8da-97ac11f5d00c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/53a89c60-176c-4e58-a8da-97ac11f5d00c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/53a89c60-176c-4e58-a8da-97ac11f5d00c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/53a89c60-176c-4e58-a8da-97ac11f5d00c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/53a89c60-176c-4e58-a8da-97ac11f5d00c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Manifestants en una protesta contra les galeres de Palma"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Manifestants en una protesta contra les galeres de Palma                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Han tret la suspensió del servei amb alerta groga, contant amb que ha estat un any amb molta calor on hem viscut de forma permanent sota aquesta alerta i els animals han estat treballant sense que ningú es preocupi per ells ni apliqui les limitacions que tenien</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Kike Gimeno</span>
                                        <span>—</span> Portaveu de Satya Animal
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Els conflictes, cada vegada m&eacute;s habituals</strong></h2><p class="article-text">
        Els enfrontaments entre els conductors de les galeres i els ciutadans s&rsquo;han convertit en una cosa habitual, segons Amengual. Les raons s&oacute;n diverses: les altes temperatures, perqu&egrave; els cavalls coixegen o perqu&egrave; se&rsquo;ls marquen els ossos. &ldquo;Sempre hi ha alg&uacute; que els diu: escolta, aix&ograve; no pot ser, fa calor, el cavall no est&agrave; b&eacute;&rdquo;, explica. El president de Progreso en Verde reconeix que una situaci&oacute; aix&iacute;, repetida dia rere dia, pot acabar generant tensi&oacute; entre els conductors.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Arriba un moment que potser pots perdre els papers&rdquo;, admet. Per&ograve; insisteix que aix&ograve; no justifica determinades reaccions. A parer seu, aquesta pressi&oacute; tamb&eacute; &eacute;s conseq&uuml;&egrave;ncia del fet que la ciutadania ara est&agrave; molt m&eacute;s pendent de l&rsquo;estat dels animals. Segons Amengual, les protestes i les den&uacute;ncies de les organitzacions animalistes han contribu&iuml;t a sensibilitzar la poblaci&oacute;, que cada vegada q&uuml;estiona m&eacute;s que els cavalls continu&iuml;n treballant en aquestes condicions.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eabbee83-dcea-400c-8c75-6d47aa621f95_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0_x857y477.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eabbee83-dcea-400c-8c75-6d47aa621f95_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0_x857y477.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eabbee83-dcea-400c-8c75-6d47aa621f95_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0_x857y477.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eabbee83-dcea-400c-8c75-6d47aa621f95_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0_x857y477.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eabbee83-dcea-400c-8c75-6d47aa621f95_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x857y477.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eabbee83-dcea-400c-8c75-6d47aa621f95_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x857y477.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/eabbee83-dcea-400c-8c75-6d47aa621f95_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x857y477.jpg"
                    alt="Cavall desnodrit immobilitzat d&#039;una galera a la zona de Dalt Murada."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Cavall desnodrit immobilitzat d&#039;una galera a la zona de Dalt Murada.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Les raons dels enfrentaments amb els conductors són variades: les altes temperatures, degut a que els cavalls estan coixos o perquè es marquen els ossos</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        L&rsquo;exposici&oacute; constant de l&rsquo;estat dels animals ha canviat la percepci&oacute; d&rsquo;una part de la ciutadania. Per aix&ograve;, el partit animalista demana a aquells que detectin un cavall en males condicions que facin fotografies o v&iacute;deos i els hi facin arribar per presentar les den&uacute;ncies corresponents. Tanmateix, els problemes succeeixen cada dia. Amengual creu que la situaci&oacute; tamb&eacute; ha generat un desgast entre els mateixos calessers. I aqu&iacute; &eacute;s on, segons el seu relat, s&rsquo;est&agrave; produint un canvi de posici&oacute; respecte de les calesses el&egrave;ctriques.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El sector s'oposava a les calesses el&egrave;ctriques</strong></h2><p class="article-text">
        Durant anys, sost&eacute;, els calessers es van oposar frontalment a substituir els animals per vehicles el&egrave;ctrics. &ldquo;No volem saber res de les calesses el&egrave;ctriques&rdquo;, recorda que defensaven alguns dels conductors. Ara, diu, la situaci&oacute; &eacute;s diferent. El canvi de model ja s&rsquo;ha produ&iuml;t en altres llocs de l&rsquo;illa, com a Alc&uacute;dia, municipi on funcionen amb calesses el&egrave;ctriques. Segons Amengual, els propietaris de les llic&egrave;ncies de la zona estan satisfets amb el nou servei. Tamb&eacute; esmenta el cas de Sant Lloren&ccedil; des Cardassar, els vehicles del qual operen a sa Coma i s&rsquo;Illot.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c98d6b15-1ddc-442e-ba37-ca613fbe421f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c98d6b15-1ddc-442e-ba37-ca613fbe421f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c98d6b15-1ddc-442e-ba37-ca613fbe421f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c98d6b15-1ddc-442e-ba37-ca613fbe421f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c98d6b15-1ddc-442e-ba37-ca613fbe421f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c98d6b15-1ddc-442e-ba37-ca613fbe421f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c98d6b15-1ddc-442e-ba37-ca613fbe421f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un cavall al sol davant la Catedral de Mallorca."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un cavall al sol davant la Catedral de Mallorca.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        L&rsquo;altre obstacle era econ&ograve;mic. Antonio Deudero, regidor de l&rsquo;Ajuntament de Palma, explicava que era inassumible per a l&rsquo;Ajuntament indemnitzar amb 300.000 euros per llic&egrave;ncia -n&rsquo;hi ha 28- els calessers amb l&rsquo;objectiu que abandonessin els cavalls. Era el preu que presumptament haurien sol&middot;licitat. Tanmateix, Venancio Vargas, portaveu de l&rsquo;Associaci&oacute; de Calessers de Palma, va negar aquestes paraules. &ldquo;Pensem&rdquo;, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/establos-paredes-tejados-chapa-malviven-animales-tiran-coches-caballos-palma_1_12408016.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">va dir Vargas a aquest diari</a>, &ldquo;que [aquesta quantitat de diners] la va demanar alguna de les llic&egrave;ncies que no s&oacute;n a l&rsquo;associaci&oacute;&rdquo;. &ldquo;Nosaltres, en cap moment, no hem demanat cap dobler. En altres llocs, com M&agrave;laga, els del PP van dir d&rsquo;acabar amb el servei de calesses perqu&egrave; estaven canviant el centre i no entraven en la seva nova idea. Els han indemnitzat, per una concessi&oacute; que els quedaven deu anys, amb 125.000 euros. Si realment volguessin llevar les calesses aqu&iacute; a Palma&hellip; no ho haurien fet ja? La difer&egrave;ncia &eacute;s que les nostres llic&egrave;ncies s&oacute;n vital&iacute;cies i heredit&agrave;ries&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">És inassumible per l’Ajuntament de Palma indemnitzar amb 300.000 euros per llicència -n’hi ha vint-i-vuit- als calessers amb l’objectiu de que abandonin els cavalls. El portaveu de l’Associació de Calessers nega que hagin demanat aquest preu per les seves licències, que són vitalícies i hereditàries</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ldquo;S&iacute; que hem comunicat que fer una conversi&oacute; de la llic&egrave;ncia a taxi no ens semblaria malament, perqu&egrave; &eacute;s un lloc similar i sabem que no faltar&agrave; el pa a casa: ja hi ha calessers amb llic&egrave;ncies de taxi. Hi ha moltes persones del nostre sector que no donarien la llic&egrave;ncia per 300.000 euros perqu&egrave; no es veuen treballant d&rsquo;una altra cosa. En canvi, en el taxi, s&iacute;&rdquo;, va concloure.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Canvi de posici&oacute; dels calessers</strong></h2><p class="article-text">
        La situaci&oacute; ha canviat despr&eacute;s d&rsquo;anys de protestes, den&uacute;ncies i pressi&oacute; ciutadana. &ldquo;Van anar reculant, reculant, reculant&rdquo;, explica Amengual, fins a arribar al punt actual: els calessers accepten avan&ccedil;ar cap a les el&egrave;ctriques. L&rsquo;Ajuntament de Palma ja va confirmar el 27 de maig que havia fet un primer pas administratiu per fer-ho, despr&eacute;s d&rsquo;aprovar una modificaci&oacute; puntual del Pla Normatiu Municipal de 2026 per incorporar la reforma del reglament del servei de transport urb&agrave; de viatgers amb vehicles de tracci&oacute; animal amb conductor.
    </p><p class="article-text">
        El consistori va assenyalar aleshores que la modificaci&oacute; permetria iniciar formalment el procediment per a la substituci&oacute; progressiva de les actuals calesses per vehicles el&egrave;ctrics. L&rsquo;Ajuntament va vincular el canvi a un acord assolit al mar&ccedil; amb el sector. Segons les seves dades, prop del 90% de les 28 llic&egrave;ncies vigents donen suport a la transformaci&oacute; del model. Per a Amengual, el moviment suposa un canvi respecte de la posici&oacute; mantinguda durant anys, per&ograve; reclama que l&rsquo;Ajuntament acceleri els tr&agrave;mits. Tamb&eacute; critica que les organitzacions animalistes hagin quedat fora de les reunions mantingudes entre el consistori i els titulars de les llic&egrave;ncies, malgrat que, assegura, en el seu moment es va acordar que hi poguessin participar.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">L’Ajuntament de Palma assegura que prop del 90% de les vint-i-vuit llicències vigents respalda la transformació del model cap a les calesses elèctriques</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El portaveu de Satya Animal tamb&eacute; qualifica l&rsquo;actitud institucional de &ldquo;mode passiu&rdquo; i acusa l&rsquo;Ajuntament d&rsquo;actuar com a &ldquo;espectador veient qu&egrave; passa per no haver d&rsquo;implicar-se ni comprometre doblers p&uacute;blics de les arques&rdquo;. A parer de Gimeno, el proc&eacute;s actual &eacute;s insuficient si no es garanteix la prohibici&oacute; total de la tracci&oacute; animal a l&rsquo;ordenan&ccedil;a. &ldquo;El comprom&iacute;s de l&rsquo;Ajuntament hauria de fer un pas m&eacute;s. Ja que s&rsquo;entra en el proc&eacute;s de canvi a el&egrave;ctriques, s&rsquo;hauria d&rsquo;extingir definitivament la possibilitat que hi hagi calesses amb animals&rdquo;. &ldquo;Si no s&rsquo;elimina directament del reglament, s&rsquo;obre la porta que en el futur algun calesser d&iacute;scol mantingui el cavall o el torni a introduir&rdquo;, conclou.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7da7da18-da66-467a-a055-93afa6968683_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0_x398y578.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7da7da18-da66-467a-a055-93afa6968683_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0_x398y578.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7da7da18-da66-467a-a055-93afa6968683_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0_x398y578.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7da7da18-da66-467a-a055-93afa6968683_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0_x398y578.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7da7da18-da66-467a-a055-93afa6968683_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x398y578.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7da7da18-da66-467a-a055-93afa6968683_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x398y578.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7da7da18-da66-467a-a055-93afa6968683_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x398y578.jpg"
                    alt=" Imatge d’un cavall que va patir una caiguda a Palma"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                 Imatge d’un cavall que va patir una caiguda a Palma                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Les primeres calesses el&egrave;ctriques, al maig?</strong></h2><p class="article-text">
        L&rsquo;Ajuntament de Palma valora que les primeres calesses el&egrave;ctriques podrien arribar el maig de 2027. Una previsi&oacute; que Amengual veu poc viable, perqu&egrave; coincideix amb les eleccions locals i auton&ograve;miques. &ldquo;Si tu vols apuntar-te un punt a favor teu, doncs poses tres o quatre calesses el&egrave;ctriques&rdquo;, planteja. El portaveu dels animalistes creu que els darrers esdeveniments poden haver servit per accelerar un proc&eacute;s que, a parer seu, feia massa temps que estava aturat.
    </p><p class="article-text">
        Amengual sost&eacute; que el canvi es pot fer d&rsquo;una manera relativament senzilla prenent com a refer&egrave;ncia el model d&rsquo;Alc&uacute;dia. Segons explica, n&rsquo;hi hauria prou amb adaptar l&rsquo;actual normativa de les calesses de Palma per eliminar les refer&egrave;ncies als cavalls i incorporar les condicions de les el&egrave;ctriques. A partir d&rsquo;aqu&iacute;, l&rsquo;Ajuntament hauria de dur la modificaci&oacute; al ple, obrir un per&iacute;ode per presentar al&middot;legacions i tornar-la a sotmetre a aprovaci&oacute; definitiva. &ldquo;En tres mesos est&agrave; fet&rdquo;, assegura.
    </p><p class="article-text">
        El pas seg&uuml;ent seria l&rsquo;adquisici&oacute; dels nous vehicles. Segons Amengual, seran els mateixos calessers els qui n&rsquo;hauran d&rsquo;assumir el cost, ja que l&rsquo;Ajuntament, segons la informaci&oacute; de qu&egrave; disposa, no t&eacute; previst aportar finan&ccedil;ament. Progreso en Verde reclama, precisament, que l&rsquo;Ajuntament participi econ&ograve;micament en la transici&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        La concentraci&oacute; d&rsquo;aquest dissabte, convocada a les onze del mat&iacute; davant la Catedral de Palma, servir&agrave; per mostrar el rebuig a l&rsquo;actuaci&oacute; de Manuel Vargas i reclamar una &ldquo;sanci&oacute; exemplar&rdquo;, inclosa la retirada definitiva de la seva llic&egrave;ncia. L&rsquo;objectiu general dels convocants, tanmateix, &eacute;s tornar a posar damunt la taula l&rsquo;estat dels cavalls i la continu&iuml;tat de les galeres.
    </p><p class="article-text">
        Amengual posa com a exemple un cavall l&rsquo;estat del qual, assegura, fa temps que denuncien i que continua en les mateixes condicions. Parla fins i tot d&rsquo;una &ldquo;possible prevaricaci&oacute; administrativa&rdquo; si les autoritats coneixen una situaci&oacute; irregular i no actuen. La pressi&oacute;, sost&eacute;, continuar&agrave; per diverses vies: den&uacute;ncies, Fiscalia, recollida de signatures i mobilitzacions. La concentraci&oacute; d&rsquo;aquest dissabte en ser&agrave; una. A l&rsquo;octubre preparen una altra manifestaci&oacute; que esperen que sigui &ldquo;molt important&rdquo;. L&rsquo;objectiu final no ha canviat. &ldquo;Nom&eacute;s queda aquest pas cap a les calesses el&egrave;ctriques&rdquo;, conclou.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Ribas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-agressio-amb-aigua-turista-alemanya-revifa-batalla-els-cotxes-cavalls-palma_1_13488600.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 05 Sep 2026 04:31:35 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/43cc7f44-df6a-47f6-9139-4e20ec9b6959_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="118285" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/43cc7f44-df6a-47f6-9139-4e20ec9b6959_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="118285" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[L’agressió amb aigua a una turista alemanya revifa la batalla contra els cotxes de cavalls de Palma]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/43cc7f44-df6a-47f6-9139-4e20ec9b6959_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Caballos,Animales,Maltrato animal,Animalistas,Igualdad animal,Derechos animales,Explotación animal,Protección animal,Bienestar animal,Palma,Mallorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La agresión con agua a una turista alemana reaviva la batalla contra los coches de caballos de Palma]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/agresion-agua-turista-alemana-reaviva-batalla-coches-caballos-palma_1_13487787.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/43cc7f44-df6a-47f6-9139-4e20ec9b6959_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La agresión con agua a una turista alemana reaviva la batalla contra los coches de caballos de Palma"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La transformación hacia un modelo eléctrico, libre de explotación animal, está más cerca. Las licencias, vitalicias y hereditarias, son el principal obstáculo, a pesar de que cada vez más personas denuncian cuando los equinos trabajan con las altas temperaturas, cojean o se les marcan los huesos</p><p class="subtitle">Expedientado el conductor de un coche de caballos que tiró agua a una mujer que pedía que diera de beber al animal</p></div><p class="article-text">
        Las calesas de caballos de Palma vuelven a estar en el centro de la pol&eacute;mica. El enfrentamiento entre un calesero y una turista alemana, despu&eacute;s de que ella le pidiera que diera agua a uno de sus caballos, ha reavivado un conflicto que lleva a&ntilde;os enfrentando al sector con las organizaciones animalistas. Hay varios frentes abiertos, que van desde el estado y las condiciones de los animales, especialmente durante los meses de calor, hasta la progresiva sustituci&oacute;n de las galeras por veh&iacute;culos el&eacute;ctricos. Un debate que, mientras las administraciones avanzan lentamente hacia un cambio de modelo, sigue generando protestas, denuncias y enfrentamientos en las calles de Palma.
    </p><p class="article-text">
        Las entidades animalistas Progreso en Verde y Satya Animal han convocado una concentraci&oacute;n este s&aacute;bado a las 11 de la ma&ntilde;ana frente a la Catedral de Palma para reclamar, de nuevo, que la industria de las galeras de caballos se reconvierta y pase a ser de calesas el&eacute;ctricas, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/adios-caballos-desmayados-desnutridos-calesas-electricas-pasear-turistas-son-realidad_1_12226388.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">siguiendo el modelo de Alc&uacute;dia</a>. Las protestas se enmarcan en un contexto en el que el presidente de la Asociaci&oacute;n de Calesas protagoniz&oacute; una pol&eacute;mica con una turista alemana, a la que insult&oacute; (la llam&oacute; &ldquo;neonazi&rdquo;), le dijo que comiera carne y le tir&oacute; agua encima, despu&eacute;s de que ella le preguntara, educadamente, si pod&iacute;a darle de beber al caballo. Unos d&iacute;as despu&eacute;s, Manuel Vargas se disculp&oacute; por el incidente y afirm&oacute; estar arrepentido por su acci&oacute;n. &ldquo;Pido perd&oacute;n, me equivoqu&eacute;, pero es que me dijo que los gitanos &eacute;ramos unos maltratadores de animales&rdquo;, <a href="https://www.ultimahora.es/noticias/palma/2026/08/30/2698663/pido-perdon-equivoque-pero-dijo-los-gitanos-eramos-maltratadores-animales.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">asegur&oacute; a &Uacute;ltima Hora</a>.
    </p><p class="article-text">
        La turista alemana &ndash;la influencer Xenia Denise&ndash;, ha explicado a elDiario.es que &ldquo;los insultos solo vinieron de su parte&rdquo; hacia ella. &ldquo;No le dije nada a ese hombre, salvo que, por favor, le diera agua al caballo (despu&eacute;s de preguntarle si pod&iacute;a darle al caballo mi propia agua)&rdquo;, ha aclarado. &ldquo;Creo que tambi&eacute;n se puede ver por mi lenguaje corporal que yo no ten&iacute;a ninguna agresividad y que no buscaba discutir&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">No le dije nada a ese hombre, salvo que, por favor, le diera agua al caballo. Creo que también se puede ver por mi lenguaje corporal que yo no tenía ninguna agresividad y que no buscaba discutir</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Xenia Denise</span>
                                        <span>—</span> Agredida por un conductor de un coche de caballos
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El Ayuntamiento de Palma ha abierto un expediente informativo para esclarecer los hechos y determinar las circunstancias de los mismos, seg&uacute;n han informado a este diario. En este sentido, el Ayuntamiento de Palma se&ntilde;ala que &ldquo;no tolerar&aacute; comportamientos que puedan resultar incompatibles con las obligaciones y condiciones que deben cumplir los titulares y conductores de este servicio y que, una vez esclarecidos los hechos, se adoptar&aacute;n las medidas que correspondan&rdquo;.
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-embed ">
    
            <blockquote class="instagram-media" data-instgrm-captioned data-instgrm-permalink="https://www.instagram.com/reel/DclU3kroRRF/?utm_source=ig_embed&amp;utm_campaign=loading" data-instgrm-version="14" style=" background:#FFF; border:0; border-radius:3px; box-shadow:0 0 1px 0 rgba(0,0,0,0.5),0 1px 10px 0 rgba(0,0,0,0.15); margin: 1px; max-width:540px; min-width:326px; padding:0; width:99.375%; width:-webkit-calc(100% - 2px); width:calc(100% - 2px);"><div style="padding:16px;"> <a href="https://www.instagram.com/reel/DclU3kroRRF/?utm_source=ig_embed&amp;utm_campaign=loading" style=" background:#FFFFFF; line-height:0; padding:0 0; text-align:center; text-decoration:none; width:100%;" target="_blank"> <div style=" display: flex; flex-direction: row; align-items: center;"> <div style="background-color: #F4F4F4; border-radius: 50%; flex-grow: 0; height: 40px; margin-right: 14px; width: 40px;"></div> <div style="display: flex; flex-direction: column; flex-grow: 1; justify-content: center;"> <div style=" background-color: #F4F4F4; border-radius: 4px; flex-grow: 0; height: 14px; margin-bottom: 6px; width: 100px;"></div> <div style=" background-color: #F4F4F4; border-radius: 4px; flex-grow: 0; height: 14px; width: 60px;"></div></div></div><div style="padding: 19% 0;"></div> <div style="display:block; height:50px; margin:0 auto 12px; width:50px;"><svg width="50px" height="50px" viewBox="0 0 60 60" version="1.1" xmlns="https://www.w3.org/2000/svg" xmlns:xlink="https://www.w3.org/1999/xlink"><g stroke="none" stroke-width="1" fill="none" fill-rule="evenodd"><g transform="translate(-511.000000, -20.000000)" fill="#000000"><g><path d="M556.869,30.41 C554.814,30.41 553.148,32.076 553.148,34.131 C553.148,36.186 554.814,37.852 556.869,37.852 C558.924,37.852 560.59,36.186 560.59,34.131 C560.59,32.076 558.924,30.41 556.869,30.41 M541,60.657 C535.114,60.657 530.342,55.887 530.342,50 C530.342,44.114 535.114,39.342 541,39.342 C546.887,39.342 551.658,44.114 551.658,50 C551.658,55.887 546.887,60.657 541,60.657 M541,33.886 C532.1,33.886 524.886,41.1 524.886,50 C524.886,58.899 532.1,66.113 541,66.113 C549.9,66.113 557.115,58.899 557.115,50 C557.115,41.1 549.9,33.886 541,33.886 M565.378,62.101 C565.244,65.022 564.756,66.606 564.346,67.663 C563.803,69.06 563.154,70.057 562.106,71.106 C561.058,72.155 560.06,72.803 558.662,73.347 C557.607,73.757 556.021,74.244 553.102,74.378 C549.944,74.521 548.997,74.552 541,74.552 C533.003,74.552 532.056,74.521 528.898,74.378 C525.979,74.244 524.393,73.757 523.338,73.347 C521.94,72.803 520.942,72.155 519.894,71.106 C518.846,70.057 518.197,69.06 517.654,67.663 C517.244,66.606 516.755,65.022 516.623,62.101 C516.479,58.943 516.448,57.996 516.448,50 C516.448,42.003 516.479,41.056 516.623,37.899 C516.755,34.978 517.244,33.391 517.654,32.338 C518.197,30.938 518.846,29.942 519.894,28.894 C520.942,27.846 521.94,27.196 523.338,26.654 C524.393,26.244 525.979,25.756 528.898,25.623 C532.057,25.479 533.004,25.448 541,25.448 C548.997,25.448 549.943,25.479 553.102,25.623 C556.021,25.756 557.607,26.244 558.662,26.654 C560.06,27.196 561.058,27.846 562.106,28.894 C563.154,29.942 563.803,30.938 564.346,32.338 C564.756,33.391 565.244,34.978 565.378,37.899 C565.522,41.056 565.552,42.003 565.552,50 C565.552,57.996 565.522,58.943 565.378,62.101 M570.82,37.631 C570.674,34.438 570.167,32.258 569.425,30.349 C568.659,28.377 567.633,26.702 565.965,25.035 C564.297,23.368 562.623,22.342 560.652,21.575 C558.743,20.834 556.562,20.326 553.369,20.18 C550.169,20.033 549.148,20 541,20 C532.853,20 531.831,20.033 528.631,20.18 C525.438,20.326 523.257,20.834 521.349,21.575 C519.376,22.342 517.703,23.368 516.035,25.035 C514.368,26.702 513.342,28.377 512.574,30.349 C511.834,32.258 511.326,34.438 511.181,37.631 C511.035,40.831 511,41.851 511,50 C511,58.147 511.035,59.17 511.181,62.369 C511.326,65.562 511.834,67.743 512.574,69.651 C513.342,71.625 514.368,73.296 516.035,74.965 C517.703,76.634 519.376,77.658 521.349,78.425 C523.257,79.167 525.438,79.673 528.631,79.82 C531.831,79.965 532.853,80.001 541,80.001 C549.148,80.001 550.169,79.965 553.369,79.82 C556.562,79.673 558.743,79.167 560.652,78.425 C562.623,77.658 564.297,76.634 565.965,74.965 C567.633,73.296 568.659,71.625 569.425,69.651 C570.167,67.743 570.674,65.562 570.82,62.369 C570.966,59.17 571,58.147 571,50 C571,41.851 570.966,40.831 570.82,37.631"></path></g></g></g></svg></div><div style="padding-top: 8px;"> <div style=" color:#3897f0; font-family:Arial,sans-serif; font-size:14px; font-style:normal; font-weight:550; line-height:18px;">Ver esta publicación en Instagram</div></div><div style="padding: 12.5% 0;"></div> <div style="display: flex; flex-direction: row; margin-bottom: 14px; align-items: center;"><div> <div style="background-color: #F4F4F4; border-radius: 50%; height: 12.5px; width: 12.5px; transform: translateX(0px) translateY(7px);"></div> <div style="background-color: #F4F4F4; height: 12.5px; transform: rotate(-45deg) translateX(3px) translateY(1px); width: 12.5px; flex-grow: 0; margin-right: 14px; margin-left: 2px;"></div> <div style="background-color: #F4F4F4; border-radius: 50%; height: 12.5px; width: 12.5px; transform: translateX(9px) translateY(-18px);"></div></div><div style="margin-left: 8px;"> <div style=" background-color: #F4F4F4; border-radius: 50%; flex-grow: 0; height: 20px; width: 20px;"></div> <div style=" width: 0; height: 0; border-top: 2px solid transparent; border-left: 6px solid #f4f4f4; border-bottom: 2px solid transparent; transform: translateX(16px) translateY(-4px) rotate(30deg)"></div></div><div style="margin-left: auto;"> <div style=" width: 0px; border-top: 8px solid #F4F4F4; border-right: 8px solid transparent; transform: translateY(16px);"></div> <div style=" background-color: #F4F4F4; flex-grow: 0; height: 12px; width: 16px; transform: translateY(-4px);"></div> <div style=" width: 0; height: 0; border-top: 8px solid #F4F4F4; border-left: 8px solid transparent; transform: translateY(-4px) translateX(8px);"></div></div></div> <div style="display: flex; flex-direction: column; flex-grow: 1; justify-content: center; margin-bottom: 24px;"> <div style=" background-color: #F4F4F4; border-radius: 4px; flex-grow: 0; height: 14px; margin-bottom: 6px; width: 224px;"></div> <div style=" background-color: #F4F4F4; border-radius: 4px; flex-grow: 0; height: 14px; width: 144px;"></div></div></a><p style=" color:#c9c8cd; font-family:Arial,sans-serif; font-size:14px; line-height:17px; margin-bottom:0; margin-top:8px; overflow:hidden; padding:8px 0 7px; text-align:center; text-overflow:ellipsis; white-space:nowrap;"><a href="https://www.instagram.com/reel/DclU3kroRRF/?utm_source=ig_embed&amp;utm_campaign=loading" style=" color:#c9c8cd; font-family:Arial,sans-serif; font-size:14px; font-style:normal; font-weight:normal; line-height:17px; text-decoration:none;" target="_blank">Una publicación compartida de Xenia (@xeniadenise)</a></p></div></blockquote>
<script async src="//www.instagram.com/embed.js"></script>
    </figure><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Manuel perdi&oacute; 50 euros&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Venancio Vargas, portavoz de la Asociaci&oacute;n de Caleseros, explica a elDiario.es que el incidente protagonizado por Manuel Vargas se produjo despu&eacute;s de que una familia alemana a la que estaba a punto de llevar en calesa fuera increpada por un grupo de turistas. Seg&uacute;n su versi&oacute;n, las mujeres trataron de convencer a la familia de que no montara con sus hijos y finalmente consiguieron que se marchara. Manuel, sostiene, perdi&oacute; as&iacute; unos 50 euros.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Su grupo se empez&oacute; a meter con la familia, dici&eacute;ndoles que era una verg&uuml;enza que fueran a montar con sus hijos y tratando de que no montaran. Al final, la familia se fue y no mont&oacute;, y Manuel perdi&oacute; 50 euros&rdquo;, relata Vargas. A partir de ah&iacute;, seg&uacute;n Vargas, comenz&oacute; una discusi&oacute;n entre los implicados. El portavoz asegura que Manuel sac&oacute; el m&oacute;vil para grabar despu&eacute;s de escuchar un comentario que consider&oacute; racista. &ldquo;Todos los gitanos son iguales en todo el mundo&rdquo;, afirma que le dijo. Vincula esa frase a una conversaci&oacute;n sobre la presencia de personas gitanas en el mundo de los caballos de carreras en pa&iacute;ses como Inglaterra o Alemania. Tambi&eacute;n sostiene que, una vez iniciada la grabaci&oacute;n, la turista pas&oacute; del alem&aacute;n al ingl&eacute;s y que hizo como si estuviera pidiendo al calesero que echara agua.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El portavoz de la Asociación de Caleseros asegura que un grupo de turistas convenció a una familia para que no se montara en el coche de caballos y que el hombre del vídeo perdió 50 euros. También afirma que el conductor recibió comentarios racistas: &#039;Todos los gitanos son iguales en todo el mundo&#039;. La joven niega ese comentario</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Vargas admite, no obstante, que nada de ello justifica la reacci&oacute;n de Manuel. &ldquo;Yo creo, desde mi punto de vista, que esta chica lo ten&iacute;a preparado, pero no es justificable lo que hizo. Siempre hay que ser profesional, est&aacute;s en tu puesto de trabajo y no puedes perder los papeles de esa forma&rdquo;, afirma. El portavoz asegura que Manuel est&aacute; &ldquo;muy arrepentido&rdquo; y que no quiere que vuelva a producirse un episodio similar.
    </p><p class="article-text">
        Respecto a las posibles consecuencias, Vargas dice desconocer qu&eacute; medidas puede adoptar el Ayuntamiento y c&oacute;mo podr&iacute;a desarrollarse el procedimiento: &ldquo;No s&eacute; exactamente qu&eacute; har&aacute; el Ayuntamiento. Creo que el &uacute;nico delito as&iacute; que le llama 'neonazi' y ese comentario viene por el comentario racista&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/90e3d0dd-5171-4d45-8d4d-0c1093ffb47a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0_x280y333.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/90e3d0dd-5171-4d45-8d4d-0c1093ffb47a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0_x280y333.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/90e3d0dd-5171-4d45-8d4d-0c1093ffb47a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0_x280y333.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/90e3d0dd-5171-4d45-8d4d-0c1093ffb47a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0_x280y333.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/90e3d0dd-5171-4d45-8d4d-0c1093ffb47a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x280y333.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/90e3d0dd-5171-4d45-8d4d-0c1093ffb47a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x280y333.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/90e3d0dd-5171-4d45-8d4d-0c1093ffb47a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x280y333.jpg"
                    alt="Un caballo que tiraba una calesa, desplomado en una calle de Palma."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un caballo que tiraba una calesa, desplomado en una calle de Palma.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El portavoz de los caleseros sit&uacute;a adem&aacute;s el episodio en un contexto de conflictos recurrentes con algunos turistas alemanes. Asegura que unos d&iacute;as antes una mujer hab&iacute;a protagonizado un incidente unos d&iacute;as antes y sostiene que los conductores est&aacute;n sufriendo m&aacute;s problemas con visitantes alemanes que con los residentes. &ldquo;Los residentes te respetan m&aacute;s, porque al final nuestro negocio es legal, pagamos impuestos, lo tenemos todo bien y estamos aportando a la sociedad&rdquo;, asegura. En cambio, considera que los alemanes &ldquo;son los m&aacute;s radicales: vienen, se meten con tu viaje, salen y te insultan&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La diferencia entre ambos incidentes, es que en el caso de la influencer, seg&uacute;n Vargas, permaneci&oacute; en el lugar, mientras que la otra se march&oacute;. &ldquo;Manuel se sinti&oacute; como: &lsquo;Ahora voy a tener que perder yo mis viajes; eso es lo que esta mujer quiere&rsquo;. De ah&iacute; viene la situaci&oacute;n. Pero vamos, que uno no justifica nada y se siente muy arrepentido por lo que hizo&rdquo;, concluye.
    </p><p class="article-text">
        Vargas asegura que el conflicto no ha paralizado, sin embargo, el proceso de sustituci&oacute;n de las calesas de caballos por veh&iacute;culos el&eacute;ctricos. Seg&uacute;n su versi&oacute;n, la asociaci&oacute;n tiene &ldquo;casi terminado&rdquo; un prototipo que prev&eacute;n visitar en Valencia el pr&oacute;ximo mes o trasladar a Mallorca para que pueda ser visto. Las reuniones con el Ayuntamiento han quedado temporalmente pospuestas a ra&iacute;z del incidente, seg&uacute;n relata, a la espera de que se calme la situaci&oacute;n.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/96a81ed4-67c4-48d9-a5df-a4035442d741_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/96a81ed4-67c4-48d9-a5df-a4035442d741_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/96a81ed4-67c4-48d9-a5df-a4035442d741_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/96a81ed4-67c4-48d9-a5df-a4035442d741_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/96a81ed4-67c4-48d9-a5df-a4035442d741_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/96a81ed4-67c4-48d9-a5df-a4035442d741_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/96a81ed4-67c4-48d9-a5df-a4035442d741_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El caballo que tiraba de una calesa en Palma y que fue inmovilizado por la Policía Local."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El caballo que tiraba de una calesa en Palma y que fue inmovilizado por la Policía Local.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El portavoz sostiene que la transici&oacute;n tendr&aacute; que hacerse de manera progresiva porque los titulares de las licencias no pueden asumir de golpe el coste de sustituir sus veh&iacute;culos. &ldquo;A lo mejor cambiaremos 10 o 15 el primer a&ntilde;o y despu&eacute;s se ir&aacute; cambiando paulatinamente&rdquo;, plantea. El ritmo, a&ntilde;ade, depender&aacute; de las temporadas y de que el Ayuntamiento pueda conseguir ayudas o subvenciones. &ldquo;Si conseguimos que alguien nos apoye econ&oacute;micamente de una forma u otra, el cambio se har&aacute; mucho antes y mucho m&aacute;s r&aacute;pido&rdquo;, reconoce.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text"> A lo mejor cambiaremos [a calesas eléctricas] 10 o 15 el primer año y después se irá cambiando paulatinamente. Si conseguimos que alguien nos apoye económicamente de una forma u otra, el cambio se hará mucho antes y mucho más rápido</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Venancio Vargas</span>
                                        <span>—</span> Portavoz de la Asociación de Caleseros
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Los animalistas exigen retirar su licencia</strong></h2><p class="article-text">
        Guillermo Amengual, presidente de Progreso en Verde, considera que la actuaci&oacute;n de Manuel Vargas deber&iacute;a tener consecuencias m&aacute;s all&aacute; de una posible sanci&oacute;n econ&oacute;mica. Amengual teme que el Ayuntamiento termine zanjando el conflicto valorando la infracci&oacute;n como leve. En ese caso, apunta, la sanci&oacute;n podr&iacute;a quedarse en una multa de entre 300 y 600 euros, y &ldquo;aqu&iacute; no ha pasado nada&rdquo;. Sin embargo, a su juicio, el comportamiento del calesero es &ldquo;muy grave&rdquo; y deber&iacute;a estudiarse incluso la retirada definitiva de la licencia.
    </p><p class="article-text">
        Kike Gimeno, portavoz de Satya Animal, sostiene una postura similar. &ldquo;El hecho de que sea el presidente de la Asociaci&oacute;n de Caleseros agrava lo sucedido&rdquo;, explica. Y se pregunta que si el presidente se permite hacer esto, qu&eacute; estar&aacute; pasando cada d&iacute;a en las calles con los caballos, as&iacute; como con otros caleseros. Para Gimeno, la reacci&oacute;n observada en las im&aacute;genes plantea serias dudas sobre la situaci&oacute;n de los equinos y sus niveles de bienestar. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2aec1250-215c-4174-8ffa-ae68096f5e4d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2aec1250-215c-4174-8ffa-ae68096f5e4d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2aec1250-215c-4174-8ffa-ae68096f5e4d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2aec1250-215c-4174-8ffa-ae68096f5e4d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2aec1250-215c-4174-8ffa-ae68096f5e4d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2aec1250-215c-4174-8ffa-ae68096f5e4d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2aec1250-215c-4174-8ffa-ae68096f5e4d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un caballo de las galeras de Palma bajo la lluvia"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un caballo de las galeras de Palma bajo la lluvia                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Si una persona se muestra as&iacute; de violenta con otras personas que simplemente le piden de forma educada que d&eacute; agua a su caballo, &iquest;c&oacute;mo debe tratar a los animales? No nos queremos imaginar c&oacute;mo tratar&aacute; a sus propios caballos&rdquo;, reflexiona Gimeno. En opini&oacute;n de Amengual, las im&aacute;genes tampoco dejan margen para la interpretaci&oacute;n. De hecho, le sorprende especialmente que Manuel Vargas actuara de esa manera mientras estaba siendo grabado. &ldquo;Si no hubiese habido tel&eacute;fonos grabando, &iquest;qu&eacute; podr&iacute;a haber pasado?&rdquo;, plantea.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Si una persona se muestra así de violenta con otras personas que simplemente le piden de forma educada que dé agua a su caballo, ¿cómo debe tratar a los animales? No nos queremos imaginar cómo tratará a sus propios caballos</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Kike Gimeno</span>
                                        <span>—</span> Portavoz de Satya Animal
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El presidente de Progreso en Verde tampoco comparte la explicaci&oacute;n ofrecida por el calesero. Manuel Vargas sostiene que la turista le hab&iacute;a dicho que &ldquo;los gitanos eran maltratadores de animales&rdquo;. La joven ha negado este extremo a este diario. Amengual asegura que ese tipo de acusaciones ya las ha sufrido personalmente. Recuerda que fue denunciado ante la Fiscal&iacute;a por delitos de odio, racismo y acoso despu&eacute;s de criticar el estado de los caballos y denunciar, entre otras cuestiones, el incumplimiento de las restricciones por altas temperaturas. &ldquo;Esa siempre es su baza&rdquo;, opina.
    </p><p class="article-text">
        El dirigente animalista insiste en que nunca ha hecho referencia a la etnia de los conductores. &ldquo;Me da igual qui&eacute;n lleve las calesas&rdquo;, afirma. Y considera que, incluso si se hubieran producido los comentarios que denuncia Manuel Vargas, nada justificar&iacute;a despu&eacute;s arrojar agua a una persona, insultarla o acercarle la mano a la cara. El episodio se ha producido, adem&aacute;s, en un momento especialmente delicado para las galeras de Palma. Las temperaturas y el estado de algunos animales han vuelto a colocar al servicio tur&iacute;stico en el centro de la pol&eacute;mica, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/caballos-galeras-palma-pasaran-revision-despues-verano-lleno-olas-calor_1_13334620.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">como ya explic&oacute; este diario</a>. Las denuncias se suceden y, seg&uacute;n Amengual, tambi&eacute;n las recriminaciones de turistas y ciudadanos a los conductores.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Esa siempre es su baza [acusar a los animalistas de ser racistas]. Me da igual quién lleve las calesas</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Guillermo Amengual</span>
                                        <span>—</span> Presidente de Progreso en Verde
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/caballos-galeras-palma-pasaran-revision-despues-verano-lleno-olas-calor_1_13334620.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">A ello se suma que los equinos ser&aacute;n inspeccionados cinco meses m&aacute;s tarde que el a&ntilde;o pasado</a>, lo que implica que no habr&aacute;n pasado esta revisi&oacute;n durante los peores meses de verano y en medio de las olas de calor. &ldquo;Los caballos no han pasado las revisiones veterinarias todav&iacute;a y estamos acabando la temporada&rdquo;, critica Gimeno. Este a&ntilde;o, las inspecciones est&aacute;n previstas para los d&iacute;as 14, 15, 16 y 17 de septiembre. Por otro lado, el portavoz de Satya Animal lamenta los cambios en los protocolos de protecci&oacute;n por el clima extremo. &ldquo;Han quitado la suspensi&oacute;n del servicio con alerta amarilla, contando con que ha sido un a&ntilde;o tremendo de calor donde hemos vivido de forma permanente bajo esa alerta y los animales han estado trabajando sin que nadie se preocupe por ellos ni aplique las limitaciones que ten&iacute;an&rdquo;, afirma.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/53a89c60-176c-4e58-a8da-97ac11f5d00c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/53a89c60-176c-4e58-a8da-97ac11f5d00c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/53a89c60-176c-4e58-a8da-97ac11f5d00c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/53a89c60-176c-4e58-a8da-97ac11f5d00c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/53a89c60-176c-4e58-a8da-97ac11f5d00c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/53a89c60-176c-4e58-a8da-97ac11f5d00c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/53a89c60-176c-4e58-a8da-97ac11f5d00c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Manifestantes en una protesta contra las calesas en Palma."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Manifestantes en una protesta contra las calesas en Palma.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Han quitado la suspensión del servicio con alerta amarilla, contando con que ha sido un año tremendo de calor donde hemos vivido de forma permanente bajo esa alerta y los animales han estado trabajando sin que nadie se preocupe por ellos ni aplique las limitaciones que tenían</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Kike Gimeno</span>
                                        <span>—</span> Portavoz de Satya Animal
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Los conflictos, cada vez m&aacute;s habituales</strong></h2><p class="article-text">
        Los enfrentamientos entre los conductores de las galeras y los ciudadanos se han convertido en algo habitual, seg&uacute;n Amengual. Las razones son variadas: las altas temperaturas, debido a que los caballos cojean o porque se les marcan los huesos. &ldquo;Siempre hay alguien que les dice: oye, esto no puede ser, hace calor, el caballo no est&aacute; bien&rdquo;, explica. El presidente de Progreso en Verde reconoce que una situaci&oacute;n as&iacute;, repetida d&iacute;a tras d&iacute;a, puede acabar generando tensi&oacute;n entre los conductores.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Llega un momento que quiz&aacute; puedas perder los papeles&rdquo;, admite. Pero insiste en que eso no justifica determinadas reacciones. A su juicio, esta presi&oacute;n es tambi&eacute;n consecuencia de que la ciudadan&iacute;a est&aacute; ahora mucho m&aacute;s pendiente del estado de los animales. Seg&uacute;n Amengual, las protestas y las denuncias de las organizaciones animalistas han contribuido a sensibilizar a la poblaci&oacute;n, que cada vez cuestiona m&aacute;s que los caballos sigan trabajando en estas condiciones.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eabbee83-dcea-400c-8c75-6d47aa621f95_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0_x857y477.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eabbee83-dcea-400c-8c75-6d47aa621f95_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0_x857y477.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eabbee83-dcea-400c-8c75-6d47aa621f95_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0_x857y477.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eabbee83-dcea-400c-8c75-6d47aa621f95_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0_x857y477.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eabbee83-dcea-400c-8c75-6d47aa621f95_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x857y477.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eabbee83-dcea-400c-8c75-6d47aa621f95_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x857y477.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/eabbee83-dcea-400c-8c75-6d47aa621f95_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x857y477.jpg"
                    alt="Caballo desnutrido inmovilizado de una galera en la zona de Dalt Murada."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Caballo desnutrido inmovilizado de una galera en la zona de Dalt Murada.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Las razones de los enfrentamientos con los conductores son variadas: las altas temperaturas, debido a que los caballos cojean o porque se les marcan los huesos</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La exposici&oacute;n constante del estado de los animales ha cambiado la percepci&oacute;n de parte de la ciudadan&iacute;a. Por ello, el partido animalista pide a quienes detecten un caballo en malas condiciones que hagan fotograf&iacute;as o v&iacute;deos y se los hagan llegar para presentar las correspondientes denuncias. Sin embargo, los problemas suceden todos los d&iacute;as. Amengual cree que la situaci&oacute;n tambi&eacute;n ha generado un desgaste entre los propios caleseros. Y ah&iacute; es donde, seg&uacute;n su relato, se est&aacute; produciendo un cambio de posici&oacute;n respecto a las calesas el&eacute;ctricas.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El sector se opon&iacute;a a las calesas el&eacute;ctricas</strong></h2><p class="article-text">
        Durante a&ntilde;os, sostiene, los caleseros se opusieron frontalmente a sustituir los animales por veh&iacute;culos el&eacute;ctricos. &ldquo;No queremos saber nada de las calesas el&eacute;ctricas&rdquo;, recuerda que defend&iacute;an algunos de los conductores. Ahora, dice, la situaci&oacute;n es diferente. El cambio de modelo ya se ha producido en otros lugares de la isla, como en Alc&uacute;dia, municipio donde funcionan con calesas el&eacute;ctricas. Seg&uacute;n Amengual, los due&ntilde;os de las licencias de la zona est&aacute;n satisfechos con el nuevo servicio. Tambi&eacute;n menciona el caso de Sant Lloren&ccedil; des Cardassar, cuyos veh&iacute;culos operan en Sa Coma y S'Illot.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c98d6b15-1ddc-442e-ba37-ca613fbe421f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c98d6b15-1ddc-442e-ba37-ca613fbe421f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c98d6b15-1ddc-442e-ba37-ca613fbe421f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c98d6b15-1ddc-442e-ba37-ca613fbe421f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c98d6b15-1ddc-442e-ba37-ca613fbe421f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c98d6b15-1ddc-442e-ba37-ca613fbe421f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c98d6b15-1ddc-442e-ba37-ca613fbe421f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un caballo al sol frente a la Catedral de Mallorca."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un caballo al sol frente a la Catedral de Mallorca.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El otro obst&aacute;culo era econ&oacute;mico. Antonio Deudero, concejal del Ayuntamiento de Palma, explicaba que era inasumible para el Ayuntamiento indemnizar con 300.000 euros por licencia &ndash;hay 28&ndash; a los caleseros con el objetivo de que abandonen los caballos. El precio que presuntamente habr&iacute;an solicitado. Sin embargo, Venancio Vargas, portavoz de la Asociaci&oacute;n de Caleseros de Palma, neg&oacute; estas palabras. &ldquo;Pensamos&rdquo;, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/establos-paredes-tejados-chapa-malviven-animales-tiran-coches-caballos-palma_1_12408016.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">dijo Vargas a este diario</a>, &ldquo;que [esa cantidad de dinero] la pidi&oacute; alguna de las licencias que no est&aacute;n en la asociaci&oacute;n&rdquo;. &ldquo;Nosotros, en ning&uacute;n momento, hemos pedido dinero alguno. En otros sitios, como en M&aacute;laga, dijeron los del PP de acabar con el servicio de calesas porque estaban cambiando el centro y no entraban en su nueva idea. Les han indemnizado, por una concesi&oacute;n que les quedaban diez a&ntilde;os, con 125.000 euros. Si realmente quisieran quitar las calesas aqu&iacute; en Palma&hellip; &iquest;no lo hubieran hecho ya? La diferencia es que nuestras licencias son vitalicias y hereditarias&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Es inasumible para el Ayuntamiento de Palma indemnizar con 300.000 euros por licencia –hay 28– a los caleseros con el objetivo de que abandonen los caballos. El  portavoz de la Asociación de Caleseros niegan que hayan pedido ese precio por sus licencias, que son vitalicias y hereditarias</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ldquo;S&iacute; que hemos comunicado que hacer una conversi&oacute;n de la licencia a taxi, no nos parecer&iacute;a mal, pues es un puesto similar y sabemos que no faltar&aacute; el pan en casa: ya hay caleseros con licencias de taxi. Hay muchas personas en nuestro sector que no dar&iacute;an la licencia por 300.000 euros porque no se ven trabajando de otra cosa. Sin embargo, en el taxi, s&iacute;&rdquo;, concluy&oacute;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Cambio de posici&oacute;n de los caleseros</strong></h2><p class="article-text">
        La situaci&oacute;n ha cambiado despu&eacute;s de a&ntilde;os de protestas, denuncias y presi&oacute;n ciudadana. &ldquo;Fueron reculando, reculando, reculando&rdquo;, explica Amengual, hasta llegar al punto actual: los caleseros aceptan avanzar hacia las el&eacute;ctricas. El Ayuntamiento de Palma ya confirm&oacute; el 27 de mayo que hab&iacute;a dado un primer paso administrativo para hacerlo, despu&eacute;s de aprobar una modificaci&oacute;n puntual del Plan Normativo Municipal de 2026 para incorporar la reforma del reglamento del servicio de transporte urbano de viajeros con veh&iacute;culos de tracci&oacute;n animal con conductor.
    </p><p class="article-text">
        El Consistorio se&ntilde;al&oacute; entonces que la modificaci&oacute;n permitir&iacute;a iniciar formalmente el procedimiento para la sustituci&oacute;n progresiva de las actuales calesas por veh&iacute;culos el&eacute;ctricos. El Ayuntamiento vincul&oacute; el cambio a un acuerdo alcanzado en marzo con el sector. Seg&uacute;n sus datos, cerca del 90% de las 28 licencias vigentes respaldan la transformaci&oacute;n del modelo. Para Amengual, el movimiento supone un cambio respecto a la posici&oacute;n mantenida durante a&ntilde;os, pero reclama que el Ayuntamiento acelere los tr&aacute;mites. Tambi&eacute;n critica que las organizaciones animalistas hayan quedado fuera de las reuniones mantenidas entre el Consistorio y los titulares de las licencias, pese a que, asegura, en su momento se acord&oacute; que pudieran participar.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El Ayuntamiento de Palma asegura que cerca del 90% de las 28 licencias vigentes respaldan la transformación del modelo hacia las calesas eléctricas</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El portavoz de Satya Animal tambi&eacute;n califica la actitud institucional de &ldquo;modo pasivo&rdquo; y acusa al Ayuntamiento de actuar como &ldquo;espectador viendo lo que pasa para no tener que implicarse ni comprometer dinero p&uacute;blico de las arcas&rdquo;. A juicio de Gimeno, el proceso actual es insuficiente si no se garantiza la prohibici&oacute;n total de la tracci&oacute;n animal en la ordenanza. &ldquo;El compromiso del Ayuntamiento deber&iacute;a dar un paso m&aacute;s. Ya que se entra en el proceso de cambio a el&eacute;ctricas, se deber&iacute;a extinguir definitivamente la posibilidad de que haya calesas con animales&rdquo;. &ldquo;Si no se elimina directamente del reglamento, se abre la puerta a que en el futuro alg&uacute;n calesero d&iacute;scolo mantenga el caballo o lo vuelva a introducir&rdquo;, concluye.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7da7da18-da66-467a-a055-93afa6968683_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0_x398y578.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7da7da18-da66-467a-a055-93afa6968683_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0_x398y578.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7da7da18-da66-467a-a055-93afa6968683_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0_x398y578.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7da7da18-da66-467a-a055-93afa6968683_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0_x398y578.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7da7da18-da66-467a-a055-93afa6968683_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x398y578.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7da7da18-da66-467a-a055-93afa6968683_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x398y578.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7da7da18-da66-467a-a055-93afa6968683_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x398y578.jpg"
                    alt="Imagen de un caballo que sufrió una caída en Palma"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imagen de un caballo que sufrió una caída en Palma                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Las primeras calesas el&eacute;ctricas, &iquest;en mayo?</strong></h2><p class="article-text">
        El Ayuntamiento de Palma valora que las primeras calesas el&eacute;ctricas podr&iacute;an llegar en mayo de 2027. Una previsi&oacute;n que Amengual ve poco viable, debido a que coincide con las elecciones locales y auton&oacute;micas. &ldquo;Si t&uacute; quieres marcarte un tanto a tu favor, pues colocas tres o cuatro calesas el&eacute;ctricas&rdquo;, plantea. El portavoz de los animalistas cree que los &uacute;ltimos acontecimientos pueden haber servido para acelerar un proceso que, a su juicio, llevaba demasiado tiempo parado.
    </p><p class="article-text">
        Amengual sostiene que el cambio puede hacerse de forma relativamente sencilla tomando como referencia el modelo de Alc&uacute;dia. Seg&uacute;n explica, bastar&iacute;a con adaptar la actual normativa de las calesas de Palma para eliminar las referencias a los caballos e incorporar las condiciones de las el&eacute;ctricas. A partir de ah&iacute;, el Ayuntamiento tendr&iacute;a que llevar la modificaci&oacute;n al pleno, abrir un periodo para presentar alegaciones y volver a someterla a aprobaci&oacute;n definitiva. &ldquo;En tres meses est&aacute; hecho&rdquo;, asegura.
    </p><p class="article-text">
        El siguiente paso ser&iacute;a la adquisici&oacute;n de los nuevos veh&iacute;culos. Seg&uacute;n Amengual, ser&aacute;n los propios caleseros quienes tendr&aacute;n que asumir su coste, ya que el Ayuntamiento, seg&uacute;n la informaci&oacute;n de la que dispone, no tiene previsto aportar financiaci&oacute;n. Progreso en Verde reclama, precisamente, que el Ayuntamiento participe econ&oacute;micamente en la transici&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        La concentraci&oacute;n de este s&aacute;bado, convocada a las once de la ma&ntilde;ana frente a la Catedral de Palma, servir&aacute; para mostrar el rechazo a la actuaci&oacute;n de Manuel Vargas y reclamar una &ldquo;sanci&oacute;n ejemplar&rdquo;, incluida la retirada definitiva de su licencia. El objetivo general de los convocantes, sin embargo, es volver a poner sobre la mesa el estado de los caballos y la continuidad de las galeras.
    </p><p class="article-text">
        Amengual pone como ejemplo un caballo cuyo estado, asegura, llevan tiempo denunciando y que contin&uacute;a en las mismas condiciones. Habla incluso de una &ldquo;posible prevaricaci&oacute;n administrativa&rdquo; si las autoridades conocen una situaci&oacute;n irregular y no act&uacute;an. La presi&oacute;n, sostiene, seguir&aacute; por varias v&iacute;as: denuncias, Fiscal&iacute;a, recogida de firmas y movilizaciones. La concentraci&oacute;n de este s&aacute;bado ser&aacute; una. En octubre preparan otra manifestaci&oacute;n que esperan que sea &ldquo;muy importante&rdquo;. El objetivo final no ha cambiado. &ldquo;Solo queda ese paso a las calesas el&eacute;ctricas&rdquo;, concluye.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Ribas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/agresion-agua-turista-alemana-reaviva-batalla-coches-caballos-palma_1_13487787.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 04 Sep 2026 20:45:40 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/43cc7f44-df6a-47f6-9139-4e20ec9b6959_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="118285" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/43cc7f44-df6a-47f6-9139-4e20ec9b6959_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="118285" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La agresión con agua a una turista alemana reaviva la batalla contra los coches de caballos de Palma]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/43cc7f44-df6a-47f6-9139-4e20ec9b6959_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Caballos,Animales,Maltrato animal,Animalistas,Igualdad animal,Derechos animales,Explotación animal,Protección animal,Bienestar animal,Palma,Mallorca]]></media:keywords>
    </item>
  </channel>
</rss>
