La presidenta del Govern balear, Marga Prohens (PP), ha aprovechado este viernes la tradicional audiencia que el rey Felipe VI ofrece cada verano a las principales autoridades de las islas, para trasladarle la estrategia de “contención” que, según le ha transmitido, ha impulsado su Ejecutivo frente a la saturación turística y en materia de vivienda. Mientras tanto, la dirigente popular ha trasladado al monarca, según ha señalado tras el encuentro celebrado en el Palacio de la Almudaina, su preocupación por el aumento de la llegada de migrantes por vía marítima y por la situación de los menores extranjeros no acompañadoque el archipiélago.

Durante su comparecencia ante los medios, la presidenta ha señalado que la conversación con Felipe VI ha girado en torno a los principales asuntos que marcan la actualidad de Balears. Entre ellos, la gestión del eclipse previsto para este verano, la presión demográfica, la crisis de acceso a la vivienda, la inmigración irregular y el modelo turístico balear.

En materia de vivienda, y a las puertas de la manifestación contra la turistificación que tendrá lugar este domingo en Palma, Prohens ha subrayado que Balears es “la primera comunidad que prioriza a los residentes en el acceso a la vivienda”, a pesar de que la crisis habitacional continúa agravándose y el archipiélago encabeza junto a Madrid los alquileres más caros de España. Como recriminan las entidades sociales, la especulación inmobiliaria, la compra masiva por parte de extranjeros de alto poder adquisitivo y la avidez de los fondos buitre han contribuido en los últimos años en el encarecimiento de los precios de la vivienda, provocando que numerosos residentes se vean expulsados de sus barrios como consecuencia de la imparable gentrificación.

En este sentido, la líder autonómica ha expresado que comprende “el malestar de una parte de la población”, si bien ha atribuido la situación al “crecimiento desbocado” de los últimos ocho años. Según afirmó, durante ese periodo se crearon 115.000 plazas turísticas, una cifra que el Govern del PP utiliza de forma recurrente para justificar su política de contención y que ha calificado de “inasumible” para un territorio como Balears.

En línea de lo manifestado por su Ejecutivo en ocasiones anteriores, la presidenta balear ha defendido haber logrado contener el número de turistas en las islas. Lo ha afirmado, sin embargo, en un contexto de cifras que siguen marcando máximos históricos: el año pasado, Balears superó por primera vez los 19 millones de visitantes -frente a una población de 1,2 millones-, consolidando un nivel de presión superior al alcanzado en prepandemia.

Asimismo, ha defendido que el actual Govern ha impuesto una política de “crecimiento cero” en nuevas plazas turísticas, eliminando miles de plazas de alquiler turístico y e impulsando medidas como la limitación de vehículos en las islas. Prohens ha anunciado que la primera ley que tramitará el Parlament tras el verano será la de limitación de vehículos en Mallorca, señalando que el Ejecutivo mantendrá esa estrategia pese al recurso presentado por la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia contra la normativa aprobada en Eivissa.

Del mismo modo, ha asegurado haber explicado al rey que las islas han duplicado su población desde el año 2000, reclamando que el Estado preste “atención política” a los territorios que crecen rápidamente al igual que lo hace con los afectados por la despoblación. También ha citado el incremento de alumnos incorporados una vez iniciado el curso escolar y el aumento de tarjetas sanitarias.

Audiencia con Pedro Sánchez

De cara a la reunión que mantendrá el próximo miércoles con el presidente del Gobierno, Pedro Sánchez, Prohens ha avanzado que volverá a reclamar el cumplimiento de lo que ha denominado la “agenda balear”, además de exigir una mayor implicación del Ejecutivo central ante el incremento de la inmigración irregular. La presidenta ha asegurado que Balears “no puede más”, denunciando que el archipiélago tutela ya a más de 800 menores extranjeros no acompañados, una situación que, a su juicio, mantiene “totalmente desbordado” al Consell de Formentera.

La líder del Ejecutivo balear también ha acusado a Sánchez de “castigar” a los ciudadanos de las islas en materia de financiación e inversiones. En este sentido, ha cuestionado que Balears deba asumir “400 euros de deuda que no le corresponden” tras la condonación pactada por el Gobierno, frente a los más de 2.000 euros que, según ha afirmado, se perdonan a Catalunya. Asimismo, ha reprochado al Ejecutivo central la falta de avances en los convenios de carreteras y ferroviario mientras, sostuvo, destina “miles de millones” a infraestructuras en Catalunya.

Respecto al eclipse del próximo 12 de agosto, Prohens ha defendido que el Govern lleva “más de nueve meses” preparando un dispositivo especial concebido “como una emergencia” y no como un atractivo turístico, con más de 200 efectivos forestales, drones para controlar la afluencia de visitantes y un refuerzo sanitario para proteger tanto a las personas como a la Serra de Tramuntana en un contexto de riesgo extremo de incendios.

Preguntada por si esta había sido su última audiencia con Felipe VI antes de las elecciones autonómicas del próximo año, Prohens ha evitado hacer conjeturas. En este sentido, ha señalado que seguirá trabajando para “volver a ganarse la confianza de los ciudadanos” y ha reivindicado que su Ejecutivo ha cumplido el 95% del programa electoral con el que concurrió a los comicios de 2023.

L'eclipsi solar que tindrà lloc el pròxim 12 d'agost ha revolucionat —encara més— el ja explotat sector turístic de Balears. Els preus dels allotjaments i les experiències vinculades al fenomen astronòmic [i que es venen com a «irrepetibles»] s'han disparat en aquestes dates en què el Consell d'Eivissa preveu que es produeixi un pic de visitants significatiu. En ple apogeu de la temporada, en un lloc presumptament magnètic —per a alguns espiritualment— com Eivissa, el ventall de negoci és molt ampli.

Està previst, per a aquella mateixa tarda de l'eclipsi, que al voltant de 5.000 persones sucumbeixin a la platja de s'Arenal de Sant Antoni a «una de les millors festes de la història de l'illa», segons un dels seus promotors, que va iniciar, juntament amb diversos socis residents, un projecte amb «molta il·lusió» fa un parell d'anys. Tot això, amb el beneplàcit —i els permisos necessaris— per part de l'Ajuntament de Sant Antoni i davant les queixes de grups i entitats ecologistes com Salvem sa Badia, la lluita de la qual consisteix a protegir els ecosistemes de la badia que alberga la platja urbana.

De moment, s'està esperant el permís de Costes per cedir l'espai, han informat des del Consistori a elDiario.es. Tot i així, des de fa aproximadament un mes es van començar a vendre entrades pel preu de 40 euros i, una vegada exhaurides, es van posar a la venda tiquets lleugerament més cars: 45 euros (n'hi ha d'altres per 35 euros que obliguen a entrar abans d'una determinada hora límit). Aquest diari ha consultat amb la Demarcació la sol·licitud de permisos sense haver obtingut resposta de l'organisme en el moment en què es publica aquest reportatge.

El cartell d'Ibiza Feels Like (com s'ha batejat l'esdeveniment) inclou dj's de la música house com Franky Rizardo que als promotors els ha costat esforç —mental i econòmic— aconseguir, expressen a aquest diari entre nervis. Sobretot, per la «pressió» que diuen haver patit des que van començar a idear un esdeveniment que just ha coincidit amb la temporada, però que haurien fet «igualment» si l'eclipsi hagués caigut al març o en un altre mes d'hivern, asseguren.

La filosofia és que els aficionats a l'electrònica en puguin gaudir «a l'aire lliure» i a un preu una mica més permissiu que a les discoteques tradicionals, a les quals per accedir cal pagar al voltant de 80 euros —de vegades les entrades superen els cent—, depenent de l'esdeveniment i de la reputació dels artistes a càrrec.

Privatització d'espais públics

No és la primera concessió que fa a la platja la institució municipal aquest estiu. Ni tampoc en temporades anteriors. La privatització d'espais públics —principalment platges— per a la celebració d'esdeveniments a càrrec de diferents empreses al municipi es repeteix des de fa anys.

El setembre de 2023 el grup socialista, a l'oposició —l'actual govern municipal és exclusivament del PP—, denunciava públicament una festa privada a Cala Gracioneta —i, per tant, que impedia el pas als ciutadans que volien accedir a la petita cala i no tenien entrada— amb el grup de música electrònica alemany Keinemusik com a protagonista.

Amb l'excusa que es va organitzar a benefici de l'Associació de Persones amb Necessitats Especials d'Eivissa i Formentera (Apneef), l'aforament del xiringuito —propietat del grup Mambo, que des de la temporada passada té també la propietat de l'antic xiringuito de la platja veïna i que no ha contestat a la petició d'informació d'elDiario.es—, d'unes 400 persones, es va acabar estenent per tota la superfície de sorra fins a la vora, com va publicar en aquell moment Diario de Ibiza.

Des del Grup Mambo han explicat a elDiario.es que la vetllada solidària ja no se celebra allí i que gràcies a ella van aconseguir «treure de la fallida» l'associació. En aquest sentit, han recordat declaracions de la presidenta i la gerent d'aquesta ONG pitiüsa, Susi Fresneda i Carmen Boned, que van assegurar que l'any 2023 Mambo i Keinemusic van aconseguir l'«impossible», treure l'entitat dels «números vermells» en què es trobava, afegeixen des del grup empresarial.

Un ecosistema delicat

Es tracta, a més, tant en aquesta part del litoral com en el cas de s'Arenal, més a prop del nucli de població d'aquest poble d'Eivissa, d'espais naturals que, tot i no estar estrictament protegits, sí que alberguen ecosistemes delicats. «A la badia és temporada de nidificació d'aus i ho continuarà sent quan es produeixi l'eclipsi», explica Fran Tienda, president de Salvem sa Badia. «El renou afecta el primer vol dels polls, que és en aquesta època», afegeix.

Entre aquestes aus hi ha el virot (o baldriga balear), una de les aus més amenaçades d'Europa, que nidifica exclusivament a Balears i només té una cria a l'any. Per aquests motius de risc està classificada en perill d'extinció al Catàleg Nacional d'Espècies Amenaçades.

Entre les aus que es poden veure afectades per les festes en espais naturals hi ha el virot, una de les espècies més amenaçades d'Europa, que només nidifica a les illes i que té una cria a l'any

L'associació ecologista ha denunciat davant l'Ajuntament de Sant Antoni —mitjançant un registre d'entrada al qual ha tingut accés elDiario.es— la permissió de la celebració de l'esdeveniment, al qual la institució de moment no ha respost. Els ecologistes van presentar recentment al·legacions per la contaminació per part de l'hotel-discoteca O Beach, situat a la mateixa badia, i per la celebració, a principis de juliol també a la platja de s'Arenal, de l'Ibiza Global Festival.

Ara, les crítiques són més grans perquè l'espai públic es destina a un esdeveniment de pagament. No només les espècies de l'entorn pateixen les molèsties pel renou i les llums, també els veïns han expressat el seu malestar. L'impacte sobre el descans veïnal, la seguretat, la contaminació acústica i lumínica i l'acumulació de residus a la platja urbana són conseqüències directes d'aquestes celebracions, destinades principalment a turistes.

L'eclipsi: un reclam massiu

La pàgina oficial de Feels Like Ibiza mostra un compte enrere per al dia de l'eclipsi, un reclam turístic molt potent —no es repetia un esdeveniment similar des de principis del segle XX ni es repetirà durant generacions— i que concentrarà a l'illa aglomeracions de visitants.

Mentrestant, continuen els preparatius per a la festa a l'arenal, que, defensen els promotors, comptarà amb la seva pròpia seguretat privada i amb autobusos llançadora des de punts com l'skatepark de Can Coix per «no saturar» —encara més— els serveis públics ni massificar el centre de Sant Antoni.

Comptaran, això sí, amb el suport de dispositius dels cossos de seguretat amb competència al municipi, Policia Local i Guàrdia Civil. Tot i que un dels problemes crònics de l'illa és la manca d'agents per donar cobertura a una població que pràcticament es triplica durant la temporada estival.

El terme municipal concentra la majoria poblacional a Sant Antoni, però també té extensió rural i zones naturals com el mirador de sa Penya Esbarrada o l'entorn de Punta Galera on hi pot haver acumulació de persones atretes per l'atractiu d'observar des d'allà l'eclipsi solar, que succeirà al voltant de les nou menys quart del vespre, coincidint amb la posta de sol.

Una àmplia oferta d'oci

Salvem sa Badia, en aquest sentit, ha sol·licitat accedir als expedients administratius tant d'aquest festival com del que es va celebrar a principis de juliol per revisar les autoritzacions concedides i comprovar si compleixen la normativa aplicable.

L'associació ecologista va criticar amb duresa l'ampliació del festival d'electrònica celebrat a principis de juliol, que ha augmentat les seves dues jornades d'anys anteriors a tres.

La música, en aquest cas, hauria impedit el descans en habitatges de tot l'entorn de la badia, inclosa la zona de Cala de Bou, on, fins i tot, en cases ben aïllades acústicament —assenyalen els ecologistes— i amb les finestres tancades, es van arribar a registrar prop de 90 decibels en plena matinada. Els promotors de la festa no han contestat als missatges d'elDiario.es en el moment de publicació de l'article.

Tot això, en un panorama en què l'oci nocturn és un dels pilars principals de l'oferta turística, amb beach clubs i hotels-discoteca que discorren al llarg de tota la costa municipal i insular. De manera més exagerada a Sant Antoni, on aquest nínxol de negoci suposa una font important d'ingressos del teixit empresarial.

Els agents socials fan així un recordatori: l'illa ja disposa d'una àmplia oferta d'oci vinculada a la música electrònica i per això es rebutja amb més força que platges com s'Arenal s'utilitzin per celebrar macroesdeveniments. Aquests espais naturals —on hi ha posidònia oceànica i hi habiten aus en perill d'extinció—, aleshores, haurien de quedar al marge d'aquest tipus d'activitats.

El PSOE també va fer públiques les seves crítiques en un comunicat després de l'esdeveniment, en què denunciava «la sobreoferta d'oci nocturn i de macrofestes». Celebrar-les suposa una manera, observen els socialistes, de «perpetuar» un model turístic «esgotat».

L'esforç de les institucions se centra teòricament a liquidar el turisme d'excessos que ha dominat el sector empresarial del municipi des de fa cinc dècades. Però la temporada continua sent, per ara, any rere any, un paisatge de festes en vaixells, discoteques a l'aire lliure i xiringuitos de costa amb cada vegada més llicències per demanar als consumidors preus desorbitats.

El eclipse solar que tendrá lugar el próximo 12 de agosto ha revolucionado -aún más- el ya explotado sector turístico de Balears. Los precios de alojamientos y experiencias vinculadas al fenómeno astronómico [y que se venden como “irrepetibles”] se han disparado en esas fechas en las que el Consell d'Eivissa prevé que se dé un pico de visitantes significativo. En pleno apogeo de la temporada, en un lugar presuntamente magnético -para algunos espiritualmente- como Eivissa, el abanico de negocio es muy amplio.

Está previsto, para esa misma tarde del eclipse, que alrededor de 5.000 personas sucumban en la playa de s’Arenal de Sant Antoni a “una de las mejores fiestas de la historia de la isla”, según uno de sus promotores que inició, juntos a varios socios residentes, un proyecto con “mucha ilusión” hace un par de años. Todo esto, con el beneplácito -y los permisos necesarios- por parte del Ayuntamiento de Sant Antoni y frente a las quejas de grupos y entidades ecologistas como Salvem Sa Badia, cuya lucha consiste en proteger los ecosistemas de la bahía que alberga la playa urbana.

De momento, se está esperando el permiso de Costas para ceder el espacio, han informado desde el Consistorio a elDiario.es. Aun así, desde hace aproximadamente un mes se empezaron a vender entradas por el precio de 40 euros y, una vez agotadas, se pasó a poner a la venta tickets ligeramente más caros: 45 euros (hay otros por 35 euros que obligan a entrar a determinada hora límite). Este diario ha consultado con la Demarcación la solicitud de permisos sin haber obtenido respuesta del organismo en el momento en que se publica este reportaje.

El cartel de Ibiza Feels Like (como se ha bautizado el evento) incluye dj's de la música house como Franky Rizardo que a los promotores les ha costado esfuerzo -mental y económico- conseguir, expresan a este diario entre nervios. Sobre todo, por la “presión” que dicen haber sufrido desde que empezaron a idear un evento que justo ha coincidido con la temporada, pero que hubieran hecho “igualmente” si el eclipse hubiera caído en marzo u otro mes de invierno, aseguran.

La filosofía es que los aficionados a la electrónica puedan disfrutar de ella “al aire libre” y a un precio un poco más permisivo que en las discotecas tradicionales, a las que para acceder hay que pagar alrededor de 80 euros -a veces las entradas superan los cien-, dependiendo del evento y de la reputación de los artistas a cargo.

Privatización de espacios públicos

No es la primera concesión que hace en la playa la institución municipal este verano. Ni tampoco anteriores. La privatización de espacios públicos -principalmente playas- para la celebración de eventos a cargo de distintas empresas en el municipio se lleva repitiendo durante años.

En septiembre de 2023 el grupo socialista, en la oposición -el actual gobierno municipal es exclusivamente del PP-, denunciaba públicamente una fiesta privada en Cala Gracioneta -y, por lo tanto, que impedía el paso a los ciudadanos que querían acceder a la pequeña cala y no tenían entrada- con el grupo de música electrónica alemán Keinemusik como protagonista.

Con la idea de que se organizó a beneficio de la Asociación de Personas con Necesidades Especiales de Eivissa y Formentera (Apneef), el aforo del chiringuito -propiedad del grupo Mambo, que desde la temporada pasada tiene también la propiedad del antiguo chiringuito de la playa vecina-, de unas 400 personas, se terminó extendiendo por toda la superficie de arena hasta la orilla, como publicó en ese momento Diario de Ibiza.

Desde el Grupo Mambo han explicado a elDiario.es que la velada solidaria ya no se celebra allí y que gracias ella lograron “sacar de la bancarrota” a la asociación. En ese sentido, han recordado declaraciones de la presidenta y la gerente de esta ONG pitiusa, Susi Fresneda y Carmen Boned, quienes aseguraron que en 2023 Mambo y Keinemusic lograron lo “imposible”, sacar a la entidad de los “números rojos” en los que se encontraban, añaden desde el grupo empresarial.

Un ecosistema delicado

Se trata, además, tanto esta parte del litoral como en el caso de s’Arenal, más cerca del núcleo poblacional de este pueblo de Eivissa, de espacios naturales que, a pesar de no estar estrictamente protegidos, sí que albergan ecosistemas delicados. “En la bahía es temporada de nidificación de aves y seguirá siéndolo cuando se produzca el eclipse-”, explica Fran Tienda, presidente de Salvem Sa Badia. “El ruido afecta al primer vuelo de los pollos que es en esta época”, añade.

Entre estas aves se encuentra el ‘virot’ (o pardela balear), una de las aves más amenazadas de Europa, que nidifica exclusivamente en Balears y solo tiene una cría al año. Por estos motivos de riesgo está clasificada en peligro de extinción en el Catálogo Nacional de Especies Amenazadas.

Entre las aves que pueden verse afectadas por las fiestas en espacios naturales está el virot, una de las especies más amenazadas de Europa, que solo nidifica en las islas y que tiene una cría al año

La asociación ecologista ha denunciado ante el Ayuntamiento de Sant Antoni -mediante un registro de entrada al que ha accedido elDiario.es- la permisión de la celebración del evento y al que la institución de momento no ha respondido. Los ecologistas presentaron recientemente alegaciones por la contaminación por parte del hotel-discoteca O Beach, ubicado en la misma bahía y por la celebración, a principios de julio también en la playa de s’Arenal, del Ibiza Global Festival.

Ahora, las críticas son mayores porque el espacio público se destina a un evento de pago. No solo las especies del entorno sufren las molestias por el ruido y las luces, también los vecinos han expresado su malestar. El impacto sobre el descanso vecinal, la seguridad, la contaminación acústica y lumínica y la acumulación de residuos en la playa urbana son consecuencias directas de estas celebraciones, destinadas principalmente a turistas.

El eclipse: un reclamo masivo

La página oficial de Feels Like Ibiza muestra una cuenta atrás para el día del eclipse, un reclamo turístico muy potente -no se repetía un evento similar desde principios del siglo XX ni se repetirá durante generaciones- y que concentrará en la isla aglomeraciones de visitantes.

Mientras tanto, siguen los preparativos para la fiesta en el arenal, que, defienden los promotores, contará con su propia seguridad privada y con buses lanzadera desde puntos como el skatepark de Can Coix para “no saturar” -aún más- los servicios públicos ni masificar el centro de Sant Antoni.

Contarán, eso sí, con el apoyo de dispositivos de los cuerpos de seguridad con competencia en el municipio, Policía Local y Guardia Civil. Aunque uno de los problemas crónicos de la isla es la falta de agentes para dar cobertura a una población que prácticamente se triplica en la temporada estival.

El término municipal concentra la mayoría poblacional en Sant Antoni, pero también tiene extensión rural y zonas naturales como el mirador de sa Penya Esbarrada o el entorno de Punta Galera donde puede haber acumulación de personas atraídas por el atractivo de observar desde allí el eclipse solar, que sucederá en torno a las nueve menos cuarto de la noche, coincidiendo con el atardecer.

Una amplia oferta de ocio

Salvem Sa Badia, en ese sentido, ha solicitado acceder a los expedientes administrativos tanto de este festival como del que se celebró a principios de julio para revisar las autorizaciones concedidas y comprobar si cumplen con la normativa aplicable.

La asociación ecologista criticó con dureza la ampliación del festival de electrónica celebrado a principios de julio, que ha aumentado sus dos jornadas de años anteriores a tres. La música, en este caso, habría impedido el descanso en viviendas de todo el entorno de la bahía, incluida la zona de Cala de Bou, donde, incluso, en casas bien aisladas acústicamente -señalan los ecologistas- y con las ventanas cerradas, se llegaron a registrar cerca de 90 decibelios en plena madrugada. Los promotores de la fiesta no han contestado a los mensajes de elDiario.es en el momento de publicación del artículo.

Todo esto, en un panorama en que el ocio nocturno es uno de los pilares principales de la oferta turística, con beach clubs y hoteles-discoteca que discurren a lo largo de toda la costa municipal e insular. Más exageradamente en Sant Antoni, donde este nicho de negocio supone una fuente importante de ingresos del tejido empresarial.

Los agentes sociales hacen así un recordatorio: la isla ya dispone de una amplia oferta de ocio vinculada a la música electrónica y por eso se rechaza con más fuerza que playas como s'Arenal se utilicen para celebrar macroeventos. Estos espacios naturales -donde hay posidonia oceánica y habitan aves en peligro de extinción-, entonces, deberían quedar al margen de este tipo de actividades.

El PSOE también hizo públicas sus críticas en un comunicado tras el evento en el que denunciaba “la sobreoferta de ocio nocturno y de macrofiestas”. Celebrarlas supone un modo, observan los socialistas, de “perpetuar” un modelo turístico “agotado”.

El esfuerzo de las instituciones se centra teóricamente en liquidar el turismo de excesos que ha dominado el sector empresarial del municipio desde hace cinco décadas. Pero la temporada sigue siendo, por ahora, año tras año, un paisaje de fiestas en barcos, discotecas al aire libre y chiringuitos de costa con cada vez más licencias para pedir a los consumidores precios desorbitados.

Un estudi de revisió publicat a Science Advances alerta que les illes concentren prop del 75% de les extincions globals registrades per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura. Segons l'equip investigador, les activitats humanes han anat modificant els ecosistemes insulars des de fa milers d'anys fins al punt que la biodiversitat de les illes és cada cop més homogènia i més semblant a la del continent.

La investigació ha estat liderada pel Dr. Thomas J. Matthews de la Universitat de Birmingham i compta amb la participació de diverses entitats espanyoles, entre les quals destaquen el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el Museu de Ciències Naturals de Granollers i el Centre Tecnològic BETA (UVic-UCC).

“En general, observem que l'extinció d'espècies endèmiques i la introducció de plantes i animals àmpliament distribuïts a altres parts del món fan que les illes siguin més homogènies i cada cop més semblants entre elles”, assenyala Sandra Nogué, investigadora de la UAB i del CREAF i coautora de l'estudi.

“Les illes són especialment vulnerables perquè normalment han estat completament aïllades i tenen espècies que són úniques al món i no estan acostumades a estar en contacte amb depredadors”, afegeix Natàlia Martínez-Rubio, investigadora del CREAF, en conversa amb elDiario.es.

Algunes de les causes d'aquesta homogeneïtzació són la introducció d'espècies invasores, l'agricultura, la urbanització i la introducció d'animals domèstics o associats a l'activitat humana, com rates, gats, cabres o porcs. “Moltes espècies insulars van evolucionar durant milions d'anys sense grans depredadors, amb la qual cosa solen ser molt confiades; per tant, són especialment vulnerables a nous depredadors, que acaben desplaçant-les”, explica Martínez-Rubio.

“El canvi climàtic afecta molt. De fet, és una de les causes que es creu que afectarà més en el futur. Fins ara la gran majoria d'extincions s'han degut més a la introducció d'espècies invasores o a la transformació dels hàbitats. Avui dia es creu que la font principal d'extincions serà el canvi climàtic”, afegeix la investigadora.

Moltes espècies insulars van evolucionar durant milions d'anys sense grans depredadors, amb la qual cosa solen ser molt confiades; per tant, són especialment vulnerables a nous depredadors. A més, el canvi climàtic els afecta molt. De fet, és una de les causes que es creu que afectarà més en el futur

Natalia Martínez-Rubio — Investigadora del CREAF

“Canàries i Balears són illes molt afectades”

El miotragus, un bòvid conegut amb el nom científic Myotragus balearicus (‘cabra rata balear’, en grec), habitava les Illes Balears fa 5.000 anys. Avui dia, d'aquesta espècie endèmica només en queda rastre en els fòssils. “Només vivia a Mallorca i a Menorca i durant molts anys va evolucionar aïllada i era una espècie única respecte a trets físics en comparació a altres espècies i, amb l'arribada dels primers humans, va desaparèixer completament”, comenta Martínez-Rubio. Com aquesta, hi ha milers d'espècies que han patit el mateix final. A les illes més properes com les Illes Balears o les Illes Canàries trobem espècies úniques que han desaparegut o que actualment es troben amenaçades.

A les Illes Balears, per exemple, va existir una espècie endèmica d'ocell, el mussol gegant (Tyto balearica), que va desaparèixer fa segles. “La seva desaparició s'associa a l'arribada dels humans”, explica Martínez-Rubio. “Tant les Canàries com les Balears són illes molt afectades per la colonització humana i tant per l'extinció d'espècies endèmiques com per la introducció d'espècies invasores, sobretot gats, porcs, cabres… Hi ha animals que no eren propis de l'illa i es van introduir per poder donar aliment. En l'àmbit de la flora es van introduir moltes plantes ornamentals”, afegeix.

Actualment, les sergantanes gegants de les illes Canàries (Gallotia) veuen minvades les seves poblacions per l'expansió de la serp reial de Califòrnia (Lampropeltis californiae). També la coloma rabuda (Columba junoniae), endèmica del bosc de laurisilva canari, comença a ser considerada “en perill”, segons la UICN, a causa de la pèrdua d'hàbitat i als depredadors com gats i rates. Pel que fa a les Illes Balears, la sargantana de les Pitiüses (Podarcis pityusensis), espècie endèmica d'Eivissa, Formentera i els seus illots, es troba en risc d'extinció per una altra serp invasora, la serp de ferradura (Hemorrhois hippocrepis).

“Quan desapareix una espècie insular també desapareixen les funcions ecològiques que exercia”, continua Oriol Lapiedra, investigador del CREAF i un altre dels coautors de l'estudi. Aquestes pèrdues no només impliquen una reducció del nombre d'espècies, sinó també ecosistemes menys funcionals.

“Les espècies tenen funcions ecològiques, és el rol que té cada espècie en l'ecosistema”, continua Natàlia Martínez-Rubio. Per exemple, la sargantana de les Pitiüses actua com a dispersora de llavors i pol·linitzadora i controla plagues d'insectes com els crustacis isòpodes. “Hi ha espècies que són les úniques que poden fer aquestes funcions, si aquesta espècie desapareix i és única en el seu rol, no sabem quin efecte en cascada pot desencadenar”, afegeix.

La sargantana pitiüsa, fortament amenaçada per les serps, actua com a dispersora de llavors i pol·linitzadora i controla plagues d'insectes com els crustacis isòpodes

Les plantes també pateixen les conseqüències de l'alteració dels ecosistemes insulars, “però solen ser les grans oblidades”, assenyala Nogué. “Per exemple, gràcies al pol·len fòssil, s'ha conegut que dues espècies vegetals van desaparèixer abans fins i tot de ser estudiades científicament, com una espècie de roure (Quercus) i un carpe (Carpinus) que habitaven a l'illa de Tenerife”, afegeix.

“En poc temps tindrem la mateixa biodiversitat, tant en una illa de les Balears com en una illa del Carib. Esdevindran unes illes molt pobres tant en l'àmbit biològic com a l'àmbit evolutiu, perdrem moltíssims anys d'història evolutiva de les espècies i no sabem com això afectarà també als continents”, aclareix la investigadora del CREAF.

En poc temps tindrem la mateixa biodiversitat, tant en una illa de les Balears com en una illa del Carib. Es convertiran en unes illes molt pobres tant en l'àmbit biològic com a l'àmbit evolutiu, perdrem moltíssims anys d'història evolutiva de les espècies i no sabem com això arribarà a afectar també els continents", aclareix la investigadora del CREAF

Sandra Nogué — Investigadora del CREAF

Reconstruir el passat per entendre el futur

Les illes han estat fonamentals per entendre els processos evolutius i generar noves teories, com la de la selecció natural que va formular Charles Darwin, i per a la biogeografia —la disciplina que estudia per què unes espècies viuen en determinats llocs i no en altres—. En aquest sentit, l'estudi alerta que els ecosistemes insulars actuals són el resultat de milers d'anys d'impacte humà, i no únicament de processos ecològics i evolutius previs a l'arribada dels humans.

“Per tant, si només estudiem les espècies que han sobreviscut fins avui, tenim una visió parcial i esbiaixada de com eren realment aquests ecosistemes. És a dir, les teories científiques podrien estar incompletes si no s'incorporen les alteracions humanes històriques”, afegeix Ferran Sayol, investigador del Centre Tecnològic BETA (UVic-UCC) i un altre dels coautors de l'estudi.

Per omplir aquestes llacunes d'informació, els autors proposen combinar fòssils, pol·len antic, ADN antic, col·leccions de museus i registres històrics, a més de millorar les bases de dades globals de biodiversitat. “La història de les illes és fonamental per comprendre com han evolucionat les espècies, entendre què passa quan desapareixen i, en última instància, contribuir a conservar el seu futur”, finalitza el Dr. Thomas J. Matthews.

Un estudio en revisión publicado en Science Advances alerta de que las islas concentran cerca del 75% de las extinciones globales registradas por la Unión Internacional para la Conservación de la Naturaleza. Según el equipo investigador, las actividades humanas han ido modificando los ecosistemas insulares desde hace miles de años hasta el punto de que la biodiversidad de las islas es cada vez más homogénea y más parecida a la del continente.

La investigación ha sido liderada por el Dr. Thomas J. Matthews de la Universidad de Birmingham y cuenta con la participación de varias entidades españolas, entre las que destacan el Centro de Investigación Ecológica y Aplicaciones Forestales (CREAF), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el Museo de Ciencias Naturales de Granollers y el Centro Tecnológico BETA (UVic-UCC).

“En general, observamos que la extinción de especies endémicas y la introducción de plantas y animales ampliamente distribuidos en otras partes del mundo hacen que las islas sean más homogéneas y cada vez más parecidas entre ellas”, señala Sandra Nogué, investigadora de la UAB y del CREAF y coautora del estudio.

“Las islas son especialmente vulnerables porque normalmente han estado completamente aisladas y tienen especies que son únicas en el mundo y no están acostumbradas a estar en contacto con depredadores”, añade Natàlia Martínez-Rubio, investigadora del CREAF, en conversación con elDiario.es.

Algunas de las causas de esta homogeneización son la introducción de especies invasoras, la agricultura, la urbanización y la introducción de animales domésticos o asociados a la actividad humana, como ratas, gatos, cabras o cerdos. “Muchas especies insulares evolucionaron durante millones de años sin grandes depredadores, con lo que suelen ser muy confiadas; por lo tanto, son especialmente vulnerables a nuevos depredadores, que acaban desplazándolas”, explica Martínez-Rubio.

“El cambio climático afecta mucho. De hecho, es una de las causas que se cree que va a afectar más en el futuro. Hasta ahora la gran mayoría de extinciones se han debido más a la introducción de especies invasoras o a la transformación de los hábitats. A día de hoy se cree que la fuente principal de extinciones será el cambio climático”, añade la investigadora.

Muchas especies insulares evolucionaron durante millones de años sin grandes depredadores, con lo que suelen ser muy confiadas; por lo tanto, son especialmente vulnerables a nuevos depredadores. Además, el cambio climático afecta mucho. De hecho, es una de las causas que se cree que va a afectar más en el futuro

Natalia Martínez-Rubio — Investigadora del CREAF

“Canarias y Balears son islas muy afectadas”

El miotragus, un bóvido conocido con el nombre científico Myotragus balearicus (‘cabra rata balear’, en griego), habitaba las Illes Balears hace 5.000 años. Hoy en día, de esta especie endémica solo queda rastro en los fósiles. “Solo vivía en Mallorca y en Menorca y durante muchos años evolucionó aislada y era una especie única con respecto a rasgos físicos en comparación a otras especies y, con la llegada de los primeros humanos, desapareció completamente”, comenta Martínez-Rubio. Como esta, hay miles de especies que han sufrido el mismo final. En las islas más cercanas como las Illes Balears o las Islas Canarias encontramos especies únicas que han desaparecido o que actualmente se encuentran amenazadas.

En las Illes Balears, por ejemplo, existió una especie endémica de pájaro, la lechuza gigante (Tyto balearica), que desapareció hace siglos. “Su desaparición se asocia a la llegada de los humanos”, explica Martínez-Rubio. “Tanto Canarias como las Balears son islas muy afectadas por la colonización humana y tanto por la extinción de especies endémicas y por la introducción de especies invasoras, sobre todo gatos, cerdos, cabras… Hay animales que no eran propios de la isla y se introdujeron para poder dar alimento. En el ámbito de la flora se introdujeron muchas plantas ornamentales”, añade.

Actualmente, los lagartos gigantes de las islas Canarias (Gallotia) ven mermadas sus poblaciones por la expansión de la serpiente real de California (Lampropeltis californiae). También la paloma rabiche (Columba junoniae), endémica del bosque de laurisilva canario, empieza a ser considerada “casi amenazada”, según la UICN, debido a la pérdida de hábitat y a los depredadores como gatos y ratas. En cuanto a las Illes Balears , la lagartija de las Pitiusas (Podarcis pityusensis), especie endémica de Ibiza, Formentera y sus islotes, se encuentra en riesgo de extinción por otra serpiente invasora, la culebra de herradura (Hemorrhois hippocrepis).

“Cuando desaparece una especie insular también desaparecen las funciones ecológicas que ejercía”, continúa Oriol Lapiedra, investigador del CREAF y otro de los coautores del estudio. Estas pérdidas no solo implican una reducción del número de especies, sino también ecosistemas menos funcionales.

“Las especies tienen funciones ecológicas, es el rol que tiene cada especie en el ecosistema”, continua Natàlia Martínez-Rubio. Por ejemplo, la lagartija de las Pitiusas actúa como dispersora de semillas y polinizador y controla plagas de insectos como los crustáceos isópodos. “Hay especies que son las únicas que pueden hacer estas funciones, si esta especie desaparece y es única en su rol, no sabemos qué efecto en cascada puede desencadenar”, agrega.

La lagartija de las Pitiusas, fuertemente amenazada por las serpientes, actúa como dispersora de semillas y polinizador y controla plagas de insectos como los crustáceos isópodos

Las plantas también sufren las consecuencias de la alteración de los ecosistemas insulares, “pero suelen ser las grandes olvidadas”, señala Nogué. “Por ejemplo, gracias al polen fósil, se ha conocido que dos especies vegetales desaparecieron antes incluso de ser estudiadas científicamente, como una especie de roble (Quercus) y un carpe (Carpinus) que habitaban en la isla de Tenerife”, añade.

“En poco tiempo tendremos la misma biodiversidad, tanto en una isla de las Balears como en una isla del Caribe. Se convertirán en unas islas muy pobres tanto a nivel biológico como a nivel evolutivo, vamos a perder muchísimos años de historia evolutiva de las especies y no sabemos cómo eso va a llegar a afectar también a los continentes”, aclara la investigadora del CREAF.

En poco tiempo tendremos la misma biodiversidad, tanto en una isla de las Baleares como en una isla del Caribe. Se convertirán en unas islas muy pobres tanto a nivel biológico como a nivel evolutivo, vamos a perder muchísimos años de historia evolutiva de las especies y no sabemos cómo eso va a llegar a afectar también a los continentes", aclara la investigadora del CREAF

Sandra Nogué — Investigadora del CREAF

Reconstruir el pasado para entender el futuro

Las islas han sido fundamentales para entender los procesos evolutivos y generar nuevas teorías, como la de la selección natural que formuló Charles Darwin, y para la biogeografía —la disciplina que estudia por qué unas especies viven en determinados lugares y no en otros—. En este sentido, el estudio alerta de que los ecosistemas insulares actuales son el resultado de miles de años de impacto humano, y no únicamente de procesos ecológicos y evolutivos previos a la llegada de los humanos.

“Por lo tanto, si solo estudiamos las especies que han sobrevivido hasta hoy, tenemos una visión parcial y sesgada de cómo eran realmente estos ecosistemas. Es decir, las teorías científicas podrían estar incompletas si no se incorporan las alteraciones humanas históricas”, añade Ferran Sayol, investigador del Centro Tecnológico BETA (UVic-UCC) y otro de los coautores del estudio.

Para llenar estas lagunas de información, los autores proponen combinar fósiles, polen antiguo, ADN antiguo, colecciones de museos y registros históricos, además de mejorar las bases de datos globales de biodiversidad. “La historia de las islas es fundamental para comprender cómo han evolucionado las especies, entender qué ocurre cuando desaparecen y, en última instancia, contribuir a conservar su futuro”, finaliza el Dr. Thomas J. Matthews.

El cap de la Guàrdia Civil a les Balears, el general de brigada Alejandro Hernández, ha defensat aquest dimarts la investigació que va culminar la passada setmana amb la detenció de dues joves activistes acusades de participar en els atacs contra cinc immobiliàries de Santa Maria del Camí. “No hi va haver cap tipus de desproporció”, ha asseverat.

L'operatiu ha suscitat una intensa controvèrsia política i social no només per l'exposició pública de les detingudes durant el seu arrest i trasllat als jutjats, sinó també pel contingut de l'atestat policial, que els atribueix, a més d'un delicte continuat de danys i un altre contra el patrimoni històric, un presumpte delicte de pertinença a grup criminal. Una qualificació que, juntament amb alguns dels indicis emprats pels investigadors per sostenir-la, ha estat qüestionada per organitzacions socials, que la consideren desproporcionada.

Preguntat per l'actuació dels agents, Hernández ha defensat que tant les detencions com els registres domiciliaris i el trasllat de les dues joves emmanillades a dependències judicials van ser “adients”. “Van ser alguna cosa més que pintades; es van trencar vidres amb un martell i es van inutilitzar ambcola els panys de cinc edificis. Hi ha un dany agreujat en aquestes actuacions”, ha afirmat durant la presentació dels nous agents destinats a les Balears.

Les declaracions arriben després de dies de controvèrsia des que es produïssin els arrestos com també les imputacions abocades per l'Institut Armat en el seu atestat, un informe de 116 pàgines que sosté que els atacs van ser una actuació “coordinada i premeditada” i que fonamenta bona part de la investigació en l'anàlisi de càmeres de videovigilància públiques i privades, el seguiment de perfils a xarxes socials i altres indicis, entre ells la presència d'una pancarta amb el lema SOS Residents, Stop Overtourism al domicili d'una de les investigades. L'informe arriba a afirmar que aquest últim element “confirmaria sense cap mena de dubte l'activitat delictiva d'aquesta persona”, una valoració que ha estat durament qüestionada pels col·lectius contra la turistificació.

Davant d'això, Hernández, les declaracions del qual han estat recollides per Europa Press, ha rebutjat que la Guàrdia Civil actuï moguda per criteris polítics o persegueixi activistes. “Nosaltres fem investigacions policials sobre denúncies de fets penals, no fem res més. La polèmica, a la Guàrdia Civil, realment no l'afecta”, ha assenyalat. El comandament ha insistit que l'Institut Armat continuarà investigant “tots els fets delictius” que arribin al seu coneixement i ha recalcat que “els responsables són els autors dels fets delictius”.

Respecte a una de les qüestions que més debat ha generat —la imputació per pertinença a grup criminal—, Hernández ha defensat que els investigadors es van limitar a aplicar el Codi Penal. Segons ha argumentat, aquest tipus delictiu concorre quan actuen “més de dues persones concertades”, per la qual cosa, a parer seu, “encalla a la perfecció”. No obstant això, aquesta interpretació ha estat un dels principals punts de fricció amb organitzacions com Menys Turisme, Més Vida, Alerta Solidària o el Sindicat de Llogateres, que consideren que la investigació suposa una criminalització de l'activisme contra la turistificació i la crisi d'accés a l'habitatge.

El general també ha restat excepcionalitat al desplegament policial i ha atribuït la repercussió del cas al debat públic generat entorn de la turistificació. “No veig cap tipus de desproporció, la considero adequada”, ha reiterat, defensant que els registres domiciliaris responien únicament a la necessitat d'intervenir la roba presumptament utilitzada durant els atacs i assegurar proves per a la investigació.

La Guàrdia Civil investigarà les pintades antisemites

Durant la seva compareixença, Hernández ha confirmat a més que la Guàrdia Civil ha assumit la investigació sobre les pintades de caràcter antisemita aparegudes el cap de setmana passat en dos habitatges vinculats a l'entorn familiar de les dues activistes. La denúncia va ser presentada inicialment davant la Policia Local de Santa Maria del Camí, que posteriorment va remetre les diligències a la Guàrdia Civil per tractar-se del cos competent.

Segons el comandament, els agents iniciaran les perquisicions per tractar d'identificar els autors de les pintades, que incloïen estrelles de David, la paraula “jueus” i simbologia nazi. “No sé on acabarà la investigació. Cada investigació té uns derroters diferents i els seus temps”, ha assenyalat.

El Govern balear celebrarà el proper 27 de juliol un acte d'homenatge a les víctimes civils dels bombardejos republicans efectuats sobre Palma el 24 de maig de 1937. L'associació Memòria de Mallorca ha condicionat la seva assistència a l'acte institucional al fet que l'Executiu de Marga Prohens (PP) renunciï públicament a la derogació de la llei autonòmica de memòria democràtica, la supressió de la qual, materialitzada el passat 10 de març, es troba suspesa de forma cautelar pel Tribunal Constitucional.

L'entitat memorialista, que assegura haver rebut la primera invitació del Govern durant tota la legislatura per participar en un acte institucional, afirma que només hi assistirà si, abans del pròxim dia 27, l'Executiu fa públic el seu compromís de mantenir la vigència de la Llei 2/2018 de memòria i reconeixement democràtics i promou que la Cambra autonòmica voti revocar aquella decisió.

En un comunicat difós aquest dimecres, Memòria de Mallorca expressa el seu “respecte, solidaritat i reconeixement” envers totes les víctimes civils dels bombardejos i recorda que va ser la mateixa associació la que va proposar durant l'anterior legislatura l'elaboració d'un estudi específic sobre aquests atacs, incorporat finalment al IV Pla de Fosses i Estudis de Memòria Democràtica impulsat per l'anterior Executiu progressista.

L'entitat considera, tanmateix, que resulta “profundament contradictori” que el mateix Govern que va impulsar la derogació de la Llei de memòria democràtica convoqui ara un acte institucional emparant-se en uns principis que, al seu parer, emanen precisament d'aquesta norma. En aquest sentit, recorda que la llei continua vigent després que el Tribunal Constitucional suspengués cautelarment la seva derogació en admetre a tràmit el recurs presentat pel Govern central.

Memòria de Mallorca també retreu a l'Executiu autonòmic haver deixat al marge la Comissió de Memòria Democràtica —òrgan del qual forma part com a representant del moviment memorialista— en l'organització de l'acte. Segons denuncia, la Comissió no ha estat informada ni ha participat en els preparatius i únicament ha estat convocada dues vegades en més de tres anys de legislatura, malgrat ser l'òrgan previst per la llei per coordinar les polítiques públiques de memòria.

L'associació sosté que atorgar legitimitat a una convocatòria institucional dedicada a les víctimes mentre es manté la voluntat política d'eliminar la llei que garanteix els seus drets resulta “incoherent i inacceptable”. Per això, ha remès un escrit a la presidenta del Govern comunicant-li que únicament participarà en l'homenatge si l'Executiu rectifica la seva posició respecte de la normativa memorialista.

En el mateix comunicat, Memòria de Mallorca reitera el seu compromís amb “una memòria democràtica basada en la veritat, la justícia, la reparació, les garanties de no repetició i la memòria de les víctimes”, i insisteix que els drets d'aquestes només estan plenament garantits quan existeix una llei que els protegeix, unes institucions que la desenvolupen i una voluntat política de complir-la.

Una investigació de l'historiador Manuel Aguilera ha recuperat la identitat de, si més no, 86 víctimes civils dels bombardejos republicans sobre Mallorca. Els bombardejos, dirigits contra objectius militars però amb greus conseqüències sobre barris i zones comercials de Palma, van deixar desenes de morts —entre ells dones i menors— i van romandre durant dècades en un segon pla.

Mesos abans d'aquells bombardejos, el 13 de setembre de 1936, els atacs de l'aviació feixista italiana establerta a Mallorca van causar morts i ferits entre la població civil d'Eivissa, a més d'importants destrosses al port i en diferents punts de la ciutat. El 29 de maig de 1937, una esquadra republicana va bombardejar l'illa pitiüsa en represàlia per l'atac al creuer alemany Deutschland, provocant noves víctimes mortals entre la població civil. Menorca també va patir, durant els últims mesos de la contesa, bombardejos aeris i navals que van afectar igualment la població civil.

“Amb els 90 anys dels bombardejos republicans sobre la ciutat de Palma també commemorarem el centenar de víctimes civils”, va anunciar Prohens el passat mes d'octubre. Arran d'això, el 4 de febrer, el Parlament balear va aprovar una proposició no de llei (PNL) del PSIB-PSOE que insta el Govern a organitzar un acte institucional de reconeixement i homenatge a totes les víctimes civils, “sense distinció de bàndol”, dels bombardejos patits a les Illes durant la Guerra Civil.

La iniciativa, que va tirar endavant amb el suport unànime de tots els grups —inclosos PP i Vox—, assevera que “aquestes víctimes formen part de la tragèdia compartida que va suposar la guerra i mereixen totes el reconeixement i la reparació moral de les institucions democràtiques”. “El seu dolor no té bàndol, i la seva memòria ha de contribuir a reforçar la convivència i la pau”, afegeix el text.

Derogació de la llei balear de memòria

Cal recordar que, el passat 10 de març, PP i Vox van culminar un dels compromisos polítics assumits per ambdós partits a l'inici de la legislatura a les Balears: la derogació de la Llei autonòmica de memòria democràtica. La votació duta a terme al Parlament va suposar l'eliminació d'una de les primeres normes aprovades a escala estatal en aquesta matèria, la que per primera vegada a l'arxipèlag va articular un marc institucional per investigar els crims del franquisme i promoure el reconeixement públic de les persones represaliades després del cop militar de 1936.

L'arxipèlag es va sumar així a les comunitats autònomes que, governades pel PP i l'extrema dreta, ja han derogat les seves lleis memorialistes, substituïdes en alguns casos per les anomenades lleis de concòrdia, que, amb el pretext de “reconciliar” els espanyols en lloc de “reobrir ferides”, equiparen el franquisme amb la democràcia.

Malgrat que el desembre de 2024 els conservadors van assolir un insòlit pacte amb els partits d'esquerres per no suprimir la normativa balear, tan sols mig any després van incomplir el seu compromís en pactar novament amb Vox la seva eliminació a canvi d'assegurar-se el suport dels de Santiago Abascal per poder tirar endavant els pressupostos autonòmics del 2025. El passat mes de març, lluny d'expressar qualsevol tipus de condemna a la sublevació feixista i a les violacions de drets humans comeses durant la dictadura, PP i Vox van sumar els seus vots per fer caure una norma que rebutja expressament “qualsevol totalitarisme i règim antidemocràtic”.

Mentre a les portes de la Cambra un centenar de persones es manifestaven contra l'eliminació de la llei, a l'hemicicle la bancada de l'esquerra exhibia fotografies de víctimes del franquisme i carregava amb duresa contra la derogació i contra l'“assumpció”, per part dels populars, dels postulats de l'extrema dreta “per un grapat de vots per continuar governant”.

Fa dues setmanes, el Tribunal Constitucional va admetre a tràmit el recurs d'inconstitucionalitat presentat pel Govern espanyol contra la derogació de la norma balear i en va acordar la suspensió cautelar. La decisió de l'alt tribunal implica que la llei continua vigent mentre resol sobre el fons del recurs, en considerar l'Executiu que la seva eliminació podria vulnerar els drets de les víctimes de greus violacions dels drets humans, a més d'afectar el repartiment competencial entre l'Estat i les comunitats autònomes i principis constitucionals com la seguretat jurídica.

El Govern balear celebrará el próximo 27 de julio un acto de homenaje a las víctimas civiles de los bombardeos republicanos efectuados sobre Palma el 24 de mayo de 1937. La asociación Memòria de Mallorca ha condicionado su asistencia al acto institucional a que el Ejecutivo de Marga Prohens (PP) renuncie públicamente a la derogación de la ley autonómica de memoria democrática, cuya supresión, materializada el pasado 10 de marzo, se encuentra suspendida de forma cautelar por el Tribunal Constitucional.

La entidad memorialista, que asegura haber recibido la primera invitación del Govern durante toda la legislatura para participar en un acto institucional, afirma que solo acudirá si, antes del próximo día 27, el Ejecutivo hace público su compromiso de mantener la vigencia de la Ley 2/2018 de memoria y reconocimiento democráticos y promueve que la Cámara autonómica vote revocar aquella decisión.

En un comunicado difundido este miércoles, Memòria de Mallorca expresa su “respeto, solidaridad y reconocimiento” hacia todas las víctimas civiles de los bombardeos y recuerda que fue la propia asociación la que propuso durante la anterior legislatura la elaboración de un estudio específico sobre estos ataques, incorporado finalmente al IV Plan de Fosas y Estudios de Memoria Democrática impulsado por el anterior Ejecutivo progresista.

La entidad considera, sin embargo, que resulta “profundamente contradictorio” que el mismo Govern que impulsó la derogación de la Ley de Memoria Democrática convoque ahora un acto institucional amparándose en unos principios que, a su juicio, emanan precisamente de esa norma. En este sentido, recuerda que la ley continúa vigente después de que el Tribunal Constitucional suspendiera cautelarmente su derogación al admitir a trámite el recurso presentado por el Gobierno central.

Memòria de Mallorca también reprocha al Ejecutivo autonómico haber dejado al margen a la Comisión de Memoria Democrática -órgano del que forma parte como representante del movimiento memorialista- en la organización del acto. Según denuncia, la comisión no ha sido informada ni ha participado en los preparativos y únicamente ha sido convocada dos veces en más de tres años de legislatura, pese a ser el órgano previsto por la ley para coordinar las políticas públicas de memoria.

La asociación sostiene que otorgar legitimidad a una convocatoria institucional dedicada a las víctimas mientras se mantiene la voluntad política de eliminar la ley que garantiza sus derechos resulta “incoherente e inaceptable”. Por ello, ha remitido un escrito a la presidenta del Govern comunicándole que únicamente participará en el homenaje si el Ejecutivo rectifica su posición respecto a la normativa memorialista.

En el mismo comunicado, Memòria de Mallorca reitera su compromiso con “una memoria democrática basada en la verdad, la justicia, la reparación, las garantías de no repetición y la memoria de las víctimas”, e insiste en que los derechos de estas solo están plenamente garantizados cuando existe una ley que los protege, unas instituciones que la desarrollan y una voluntad política de cumplirla.

Una investigación del historiador Manuel Aguilera ha recuperado la identidad de, al menos, 86 víctimas civiles de los bombardeos republicanos sobre Mallorca. Los bombardeos, dirigidos contra objetivos militares pero con graves consecuencias sobre barrios y zonas comerciales de Palma, dejaron decenas de muertos -entre ellos mujeres y menores- y permanecieron durante décadas en un segundo plano.

Meses antes de aquellos bombardeos, el 13 de septiembre de 1936, los ataques de la aviación fascista italiana establecida en Mallorca causaron muertos y heridos entre la población civil de Eivissa, además de importantes destrozos en el puerto y en distintos puntos de la ciudad. El 29 de mayo de 1937, una escuadra republicana bombardeó la isla pitiüsa en represalia por el ataque al crucero alemán Deutschland, provocando nuevas víctimas mortales entre los civiles. Menorca también sufrió, durante los últimos meses de la contienda, bombardeos aéreos y navales que afectaron igualmente a población inocente.

“Con los 90 años de los bombardeos republicanos sobre la ciudad de Palma también conmemoraremos el centenar de víctimas civiles”, anunció Prohens el pasado mes de octubre. Tras ello, el 4 de febrero, el Parlament balear aprobó una proposición no de ley (PNL) del PSIB-PSOE que insta al Govern a organizar un acto institucional de reconocimiento y homenaje a todas las víctimas civiles, “sin distinción de bando”, de los bombardeos sufridos en las islas durante la Guerra Civil.

La iniciativa, que salió adelante con el apoyo unánime de todos los grupos -incluidos PP y Vox-, asevera que “estas víctimas forman parte de la tragedia compartida que supuso la guerra y merecen todas el reconocimiento y la reparación moral de las instituciones democráticas”. “Su dolor no tiene bando, y su memoria tiene que contribuir a reforzar la convivencia y la paz”, añade el texto.

Derogación de la ley balear de memoria

Cabe recordar que, el pasado 10 de marzo, PP y Vox culminaron uno de los compromisos políticos asumidos por ambos partidos al inicio de la legislatura en Balears: la derogación de la ley autonómica de memoria democrática. La votación llevada a cabo en el Parlament supuso la eliminación de una de las primeras normas aprobadas a nivel estatal en esta materia, la que por primera vez en el archipiélago articuló un marco institucional para investigar los crímenes del franquismo y el reconocimiento público de quienes fueron represaliados tras el golpe militar de 1936.

El archipiélago se sumó así a las Comunidades Autónomas que, gobernadas por populares y extrema derecha, ya han tumbado sus textos memorialistas, sustituidos en algunos casos por 'leyes de la concordia' que, so pretexto de “reconciliar” a los españoles en lugar de “reabrir heridas”, equiparan el franquismo con la democracia.

A pesar de que en diciembre de 2024 los conservadores alcanzaron un insólito pacto con los partidos de izquierdas para no suprimir la normativa balear, tan solo medio año después incumplieron su compromiso al pactar nuevamente con Vox su eliminación a cambio de granjearse el apoyo de los de Santiago Abascal para poder sacar adelante los presupuestos autonómicos de 2025. Lejos de expresar cualquier tipo de condena a la sublevación fascista y a las violaciones de derechos humanos cometidas durante la dictadura, PP y Vox sumaron sus votos para echar abajo un documento que rechaza expresamente “cualquier totalitarismo y régimen antidemocrático”.

Mientras a las puertas de la Cámara un centenar de personas se manifestaban contra la eliminación de la ley, en el hemiciclo la bancada de la izquierda exhibía fotografías de víctimas del franquismo y cargaba con dureza contra la derogación y contra la “asunción”, por parte de los populares, de los postulados de la extrema derecha “por un puñado de votos para seguir gobernando”.

Hace dos semanas, el Constitucional admitió a trámite el recurso de inconstitucionalidad presentado por el Gobierno central contra la derogación de la norma balear y acordó suspender cautelarmente su aplicación. La decisión del alto tribunal implica que la ley continúa vigente mientras resuelve sobre el fondo del recurso, al considerar el Ejecutivo que su eliminación podría vulnerar los derechos de las víctimas de graves violaciones de derechos humanos, además de afectar al reparto competencial entre el Estado y las comunidades autónomas y a principios constitucionales como la seguridad jurídica.

Un niu de vespó oriental es caracteritza per ser horitzontal. Els insectes el construeixen a partir de fibres de fusta que estripen amb les seves mandíbules i barregen amb la seva saliva per formar una estructura de paper dividida en compartiments hexagonals, on es desenvolupen les larves del vespó oriental (Vespa orientalis).

Aquest cicle reproductiu preocupa ara els experts després que s'hagi detectat la primera nidificació a Eivissa d'aquesta espècie invasora, al nucli urbà de Jesús (Santa Eulària), i que ha encès les alarmes entre el sector apícola de l'illa.

Aquesta vespa, considerada un dels principals depredadors de l'abella mel·lífera allà on aconsegueix establir-se, podria suposar una amenaça per a les prop de 4.000 caseres d’abelles a Eivissa, fet que ha portat el Servei de Protecció d'Espècies de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural del Govern a activar un protocol de vigilància per evitar la seva expansió.

Va ser una veïna qui va alertar de la presència d'unes vespes que, pel seu aspecte, li van semblar diferents de la Vespula germanica, l'espècie més comuna, i va facilitar fotografies per a la seva identificació. Entre altres diferències, la vespa oriental assoleix habitualment entre dos i dos centímetres i mig de longitud, podent superar els tres centímetres en el cas de les reines, mentre que la vespa comuna mesura entre 1,2 i 1,7 centímetres.

La vespa oriental assoleix habitualment entre dos i dos centímetres i mig de longitud, i pot superar els tres centímetres en el cas de les reines, mentre que la vespa comuna mesura entre 1,2 i 1,7 centímetres

També es distingeix per la seva coloració: presenta un cos de tons rogencs o castanys amb una banda groga ampla a l'abdomen, davant del característic patró groc i negre de la vespa germànica.

La troballa confirma que, almenys, una reina fecundada ha fet que es fundi una colònia a Eivissa. És a dir, l'espècie no només ha arribat a l'illa, sinó que també ha aconseguit reproduir-s'hi. Tanmateix, des del Govern asseguren a elDiario.es que un únic niu encara no permet afirmar que el vespó oriental s'hagi establert de manera permanent, ja que podria tractar-se d'una introducció puntual afavorida pel transport accidental de mercaderies.

El Govern apunta que podria tractar-se d'una introducció puntual afavorida pel transport accidental de mercaderies

Un depredador “voràç” d'abelles

L'amenaça rau en la seva capacitat per depredar les abelles mel·líferes. El vespó oriental s'alimenta d'aquests insectes —a més de mosques i petites vespes— perquè les larves necessiten les proteïnes que obtenen dels seus cossos per desenvolupar-se.

Són principalment les obreres les encarregades de capturar les abelles (Apis mellifera), decapitar-les i traslladar-les al niu per alimentar les larves. La pressió augmenta durant l'estiu i la tardor, quan les colònies assoleixen la seva major grandària, mentre que a l'hivern l'activitat disminueix i únicament sobreviuen les reines fecundades, que hibernen fins a la primavera següent per iniciar un nou cicle.

Vicent Marí, representant de l'Associació d'Apicultors d'Eivissa i Formentera i president de la Denominació d'Origen Protegida Miel de Ibiza, tem que l'espècie no només instal·li els seus nius en zones boscoses, sinó també prop dels apiaris. La seva capacitat per adaptar-se a entorns urbans i humanitzats incrementa les possibilitats d'interacció amb explotacions apícoles.

El risc, tanmateix, no es limita a la depredació de les abelles. El vespó oriental també consumeix fruita i altres vegetals, fet que pot afectar tant les collites com els processos de pol·linització. “El 70% de la producció d'aliments que consumim depèn d'aquesta pol·linització”, recorden des de l'associació.

El vespó oriental també consumeix fruita i altres vegetals, fet que pot afectar tant les collites com els processos de pol·linització

Per a Marí, eliminar els nius des del primer moment resulta “clau” per la “letalitat” que aquesta espècie pot arribar a tenir sobre les abelles mel·líferes, també les relacionades amb la producció comercial insular.

La vespa oriental constitueix una de les principals amenaces per a l'apicultura allà on assoleix densitats elevades, tant per la depredació directa com per l'estrès que provoca a les colònies, reduint la seva activitat de recol·lecció, expliquen a elDiario.es des de la Conselleria de Medi Natural.

El primer niu de Balears

Va ser la primera constatació de la presència del vespó oriental a l'arxipèlag i d'un possible impacte sobre el medi natural insular. Marí compara ara aquesta amenaça amb l'expansió de les serps invasores —de fins a dos metres— que posen en risc la sargantana pitiüsa.

L'arribada de l'espècie a les illes forma part de l'expansió que està experimentant els darrers anys per la Mediterrània. Originari de l'est d'aquesta regió i de l'Orient Pròxim, el vespó invasor ja manté poblacions establertes al sud de la península, especialment a Màlaga, Cadis i el Camp de Gibraltar, apunten des del Govern.

La seva expansió, tanmateix, es produeix de manera accidental. Les reines fecundades passen l'hivern ocultes en contenidors, palets, vehicles o materials de construcció, fet que en facilita el transport mitjançant el moviment de mercaderies per via marítima i terrestre.

A Balears, els tècnics consideren que la dispersió entre illes respon principalment a aquests desplaçaments humans. Per aclarir l'origen dels focus detectats, la Universitat de les Illes Balears (UIB) té previst analitzar els nius localitzats mitjançant estudis genètics.

Les reines fecundades passen l'hivern ocultes en contenidors, palets, vehicles o materials de construcció, fet que en facilita el transport mitjançant el moviment de mercaderies per via marítima i terrestre

Reforç de la vigilància

El Servei de Protecció d'Espècies ha reforçat ara —a Mallorca des de l'any passat— el protocol de vigilància d'aquesta espècie invasora. Paral·lelament, el Consorci per a la Recuperació de la Fauna de les Illes Balears (COFIB) fa un seguiment per detectar de manera precoç qualsevol nou focus i evitar que l'espècie arribi a establir-se.

Després de retirar el niu de Jesús, el Govern ha iniciat una fase de vigilància que s'allargarà durant tota la temporada d'activitat biològica del vespó oriental. Per a això s'instal·laran trampes amb atraients dolços destinades a detectar la presència d'obreres i localitzar possibles colònies addicionals.

L'Executiu autonòmic instal·larà trampes amb atraients dolços destinades a detectar la presència d'obreres i localitzar possibles colònies addicionals

Des de la Conselleria han fet, en aquest sentit, una crida a la col·laboració ciutadana. Davant la presència d'un exemplar o d'un niu, recomanen no manipular-lo i comunicar-ho al Servei de Protecció d'Espècies, aportant, si és possible, una fotografia que en faciliti la identificació.

A més, aconsellen prestar atenció a la presència reiterada de vespes de gran mida prop de murs, teulades, garatges, magatzems o altres cavitats, llocs que l'espècie sol aprofitar per instal·lar-hi les seves colònies.

Un efecte del canvi climàtic

La presència del vespó oriental a Espanya es va confirmar per primera vegada l'any 2013, després de detectar-se a la Comunitat Valenciana. Des d'aleshores s'ha anat estenent per diferents punts del país, especialment per Andalusia, on manté poblacions consolidades en províncies com Cadis, Màlaga, Jaén o Còrdova.

En aquestes zones, els apicultors han denunciat pèrdues econòmiques després de patir atacs que han delmat ruscs sencers en només uns dies. Un precedent que ara volen evitar tant el Govern com el sector apícola eivissenc, que coincideixen que la detecció primerenca i l'eliminació immediata dels nius seran determinants per impedir que l'espècie arribi a establir-se de manera permanent a l'illa.

“El temps —de reacció— és crucial perquè el nivell de reproducció és molt elevat”, assenyala Ezequiel Navío, fundador de l'Associació per al Desenvolupament d'Accions Climàtiques Integrals (ADACIS), focalitzada en la lluita contra les causes i els efectes del canvi climàtic i la conservació de la biodiversitat, entre altres. Navío i el seu equip han elaborat a Canàries estratègies de canvi climàtic a través de processos d'avaluació per conèixer a les diferents illes l'impacte del canvi global.

En aquest marc s'han reunit amb apicultors de El Hierro, La Gomera i Fuerteventura, afectats pels períodes de sequera cada vegada més intensos i més llargs que provoquen la mort de la flora on els pol·linitzadors poden fer la seva funció. “La producció de mel —a causa de la sequera— ha descendit per culpa d'això en un 50%”, assenyala l'expert.

Aquesta troballa va derivar en el projecte ‘Apiclimpact’, que funciona com una guia preventiva per al sector apicultor que pretén un protocol d'actuació per defensar-se d'espècies invasores com la vespa asiàtica —o Vespa velutina, segons el nom científic—, que presenta paral·lelismes amb l'oriental.

“En aquest cas, una reina es va ficar en un vaixell amb ceràmiques provinents de la Xina i va entrar a Europa per Bordeus, des d'on va començar a colonitzar el sud-est de França fins a arribar al nord d'Espanya l'any 2010, d'allà va anar baixant fins a arribar a Balears”, explica.

El Govern balear, de fet, la va donar per extingida després de combatre-la però al cap d'uns anys es va descobrir que no havia estat així perquè són insectes que es reprodueixen “massa ràpid”. De fet, encara no està controlada i en algunes comunitats s'han comptabilitzat morts de persones per les seves picades en persones amb patologies prèvies i de grups vulnerables.

En algunes comunitats s'han comptabilitzat morts per les seves picades en persones amb patologies prèvies i de grups vulnerables

En el cas de l'oriental, va arribar al món occidental des d'Àsia fa al voltant de 150 anys en algun vaixell amb parada d'atracada als Estats Units. “Per què s'assenta? Perquè les temperatures, a partir de l'escalfament global, han obert finestres a espècies invasores que abans no podien colonitzar i ara, per aquest factor, sí que ho poden fer”, detalla.

A més, es tracta d'espècies altament depredadores que no tenen depredadors naturals a l'arxipèlag ni en altres territoris europeus —com és el cas de les serps— i que troben aliment amb facilitat: poden arribar a menjar-se fins a milers d'abelles en qüestió d'hores perquè són vespots [els asiàtics] gregaris; ataquen en grup. “És totalment comprensible que els apicultors estiguin espantats”, determina l'expert.

Un nido de avispón oriental se caracteriza por ser horizontal. Los insectos lo construyen a partir de fibras de madera que desgarran con sus mandíbulas y mezclan con su saliva para formar una estructura de papel dividida en compartimentos hexagonales, donde se desarrollan las larvas del avispón oriental (Vespa orientalis).

Ese ciclo reproductivo preocupa ahora a los expertos después de que se haya detectado la primera nidificación en Eivissa de esta especie invasora, en el casco urbano de Jesús (Santa Eulària), y que ha encendido las alarmas entre el sector apícola de la isla.

Esta avispa, considerada uno de los principales depredadores de la abeja melífera allí donde logra establecerse, podría suponer una amenaza para las 3.765 colmenas en Eivissa, lo que ha llevado al Servicio de Protección de Especies de la Conselleria de Agricultura, Pesca y Medio Natural del Govern a activar un protocolo de vigilancia para evitar su expansión.

Fue una vecina quien alertó de la presencia de unas avispas que, por su aspecto, le parecieron diferentes de la Vespula germanica, la especie más común, y facilitó fotografías para su identificación. Entre otras diferencias, la avispa oriental alcanza habitualmente entre dos y dos centímetros y medio de longitud, pudiendo superar los tres centímetros en el caso de las reinas, mientras que la avispa común mide entre 1,2 y 1,7 centímetros.

La avispa oriental alcanza habitualmente entre dos y dos centímetros y medio de longitud, pudiendo superar los tres centímetros en el caso de las reinas, mientras que la avispa común mide entre 1,2 y 1,7 centímetros

También se distingue por su coloración: presenta un cuerpo de tonos rojizos o castaños con una banda amarilla ancha en el abdomen, frente al característico patrón amarillo y negro de la avispa germánica.

El hallazgo confirma que, al menos, una reina fecundada ha hecho que se funde una colonia en Eivissa. Es decir, la especie no solo ha llegado a la isla, sino que también ha conseguido reproducirse en ella. Sin embargo, desde el Govern aseguran a elDiario.es que un único nido todavía no permite afirmar que el avispón oriental se haya establecido de forma permanente, ya que podría tratarse de una introducción puntual favorecida por el transporte accidental de mercancías.

El Govern apunta que podría tratarse de una introducción puntual favorecida por el transporte accidental de mercancías

Un depredador “voraz” de abejas

La amenaza radica en su capacidad para depredar sobre las abejas melíferas. El avispón oriental se alimenta de estos insectos —además de moscas y pequeñas avispas— porque las larvas necesitan las proteínas que obtienen de sus cuerpos para desarrollarse.

Son principalmente las obreras las encargadas de capturar las abejas (Apis mellifera), decapitarlas y trasladarlas al nido para alimentar a las larvas. La presión aumenta durante el verano y el otoño, cuando las colonias alcanzan su mayor tamaño, mientras que en invierno la actividad disminuye y únicamente sobreviven las reinas fecundadas, que hibernan hasta la primavera siguiente para iniciar un nuevo ciclo.

Vicent Marí, representante de la Asociación de Apicultores d’Eivissa i Formentera y presidente de la Denominación de Origen Protegida Miel de Ibiza, teme que la especie no solo instale sus nidos en zonas boscosas, sino también cerca de los apiarios. Su capacidad para adaptarse a entornos urbanos y humanizados incrementa las posibilidades de interacción con explotaciones apícolas.

El riesgo, sin embargo, no se limita a la depredación de las abejas. El avispón oriental también consume fruta y otros vegetales, lo que puede afectar tanto a las cosechas como a los procesos de polinización. “El 70% de la producción de alimentos que consumimos depende de esta polinización”, recuerdan desde la asociación.

El avispón oriental también consume fruta y otros vegetales, lo que puede afectar tanto a las cosechas como a los procesos de polinización

Para Marí, eliminar los nidos desde el primer momento resulta “clave” por la “letalidad” que esta especie puede llegar a tener sobre las abejas melíferas, también las relacionadas con la producción comercial insular.

La avispa oriental constituye una de las principales amenazas para la apicultura allí donde alcanza densidades elevadas, tanto por la depredación directa como por el estrés que provoca en las colonias, reduciendo su actividad de forrajeo, explican a elDiario.es desde la Conselleria de Medio Natural.

El primer nido de Balears

La preocupación en el archipiélago es anterior a este hallazgo. La especie fue detectada por primera vez en Balears en octubre del año pasado, cuando se localizó un nido en las proximidades de varias viviendas de Esporles (Mallorca).

Fue la primera constatación de la presencia del avispón oriental en el archipiélago y de un posible impacto sobre el medio natural insular. Marí compara ahora esta amenaza con la expansión de las culebras invasoras -de hasta dos metros- que ponen en riesgo a la sargantana pitiusa.

La llegada de la especie a las islas forma parte de la expansión que está experimentando en los últimos años por el Mediterráneo. Originaria del este de esta región y de Oriente Próximo, el avispón invasor ya mantiene poblaciones establecidas en el sur de la península, especialmente en Málaga, Cádiz y el Campo de Gibraltar, apuntan desde el Govern.

Su expansión, sin embargo, se produce de forma accidental. Las reinas fecundadas pasan el invierno ocultas en contenedores, palés, vehículos o materiales de construcción, lo que facilita su transporte mediante el movimiento de mercancías por vía marítima y terrestre. En Balears, los técnicos consideran que la dispersión entre islas responde principalmente a estos desplazamientos humanos. Para esclarecer el origen de los focos detectados, la Universitat de les Illes Balears (UIB) tiene previsto analizar los nidos localizados mediante estudios genéticos.

Las reinas fecundadas pasan el invierno ocultas en contenedores, palés, vehículos o materiales de construcción, lo que facilita su transporte mediante el movimiento de mercancías por vía marítima y terrestre

Refuerzo de la vigilancia

El Servicio de Protección de Especies ha reforzado ahora -en Mallorca desde el año pasado- el protocolo de vigilancia de esta especie invasora. Paralelamente, el Consorcio para la Recuperación de la Fauna de las Islas Baleares (COFIB) realiza un seguimiento para detectar de forma precoz cualquier nuevo foco y evitar que la especie llegue a establecerse.

Después de retirar el nido de Jesús, el Govern ha iniciado una fase de vigilancia que se prolongará durante toda la temporada de actividad biológica del avispón oriental. Para ello se instalarán trampas con atrayentes dulces destinadas a detectar la presencia de obreras y localizar posibles colonias adicionales.

El Ejecutivo autonómico instalará trampas con atrayentes dulces destinadas a detectar la presencia de obreras y localizar posibles colonias adicionales

Desde la Conselleria han hecho, en ese sentido, un llamamiento a la colaboración ciudadana. Ante la presencia de un ejemplar o de un nido, recomiendan no manipularlo y comunicarlo al Servicio de Protección de Especies, aportando, si es posible, una fotografía que facilite su identificación.

Además, aconsejan prestar atención a la presencia reiterada de avispas de gran tamaño cerca de muros, tejados, garajes, almacenes u otras cavidades, lugares que la especie suele aprovechar para instalar sus colonias.

Un efecto del cambio climático

La presencia del avispón oriental en España se confirmó por primera vez en 2013, tras detectarse en la Comunitat Valenciana. Desde entonces ha ido extendiéndose por distintos puntos del país, especialmente por Andalucía, donde mantiene poblaciones consolidadas en provincias como Cádiz, Málaga, Jaén o Córdoba.

En estas zonas, los apicultores han denunciado pérdidas económicas tras sufrir ataques que han diezmado colmenas enteras en apenas unos días. Un precedente que ahora quieren evitar tanto el Govern como el sector apícola ibicenco, que coinciden en que la detección temprana y la eliminación inmediata de los nidos serán determinantes para impedir que la especie llegue a establecerse de forma permanente en la isla.

“El tiempo -de reacción- es crucial porque el nivel de reproducción es muy elevado”, señala Ezequiel Navío, fundador de la Asociación para el desarrollo de acciones climáticas integrales (ADACIS), focalizada en la lucha contra las causas y efectos del cambio climático y la conservación de la biodiversidad, entre otros. Navíos y su equipo han hecho en Canarias estrategias de cambio climático a través de procesos de evaluación para conocer en las diferentes islas el impacto del cambio global.

En ese marco se han reunido con apicultores de El Hierro, La Gomera y Fuerteventura, afectados por los periodos de sequía cada vez más intensos y más largos que provocan la muerte de la flora donde los polinizadores puedan hacer su función. “La producción de miel -a causa de la sequía- ha descendido por culpa de esto en un 50%”, señala el experto.

Este hallazgo derivó en el proyecto ‘Apiclimpact’ que funciona como una guía preventiva para el sector apicultor que pretende un protocolo de actuación para defenderse de especies invasoras como la avispa asiática -o Vespa velutina, según el nombre científico-, que presenta paralelismos con la oriental.

“En este caso, una reina se metió en un barco con cerámicas provenientes de China y entró a Europa por Burdeos, desde donde empezó a colonizar el sureste de Francia hasta llegar al norte de España en 2010, de ahí fue bajando hasta llegar a Balears”, explica.

El Govern, de hecho, la dio por extinguida después de combatir contra ella, pero al cabo de unos años se descubrió que no había sido así porque son insectos que se reproducen “demasiado rápido”. De hecho, aún no está controlada y en algunas comunidades se han contabilizado muertes por sus picaduras en personas con patologías previas y de grupos vulnerables.

En algunas comunidades se han contabilizado muertes por sus picaduras en personas con patologías previas y de grupos vulnerables

En el caso de la oriental, llegó al mundo Occidental desde Asia hace alrededor de 150 años en algún buque con parada de atraque en Estados Unidos. “¿Por qué se asienta? Porque las temperaturas a partir del calentamiento global ha abierto ventanas a especies invasoras que antes no podían colonizar ahora por este factor sí lo pueden hacer”, pormenoriza.

Además, se trata de especies altamente depredadoras que no tienen predadores naturales en el archipiélago ni en otros territorios europeos -como es el caso de las serpientes- y que encuentran alimento con facilidad: pueden llegar a comerse hasta miles de abejas en cuestión de horas porque son avispones [los asiáticos] gregarios; atacan en grupo. “Es totalmente comprensible que los apicultores estén asustados”, determina el experto.

Joan Roca, el baixista del conegut grup mallorquí Antònia Font i del trio de jazz contemporani Geometrical Sardine, ha mort aquest dimecres als 54 anys després d'una llarga malaltia.

La seva mort ha causat una gran commoció al món de la música catalana i al panorama balear. Nascut el 1972 a la barriada palmesana de Son Sardina, Joan Roca va ser un dels impulsors d'Antònia Font, la banda que va fundar el 1997 amb Pau Debon (veu), Joan Miquel Oliver (guitarra), Jaume Manresa (teclats), Pere Debon (bateria) i Pere Estarellas, a qui va substiruir desde els primers compasos del projecte.

Amb el pas dels anys, el grup esdevingué una de les formacions més influents i estimades de la música en català. Després de 17 anys de trajectòria i vuit discos, Antònia Font va anunciar la seva dissolució el novembre del 2013 per emprendre projectes personals. Tot i això, el 2022 la banda va tornar als escenaris, recuperant la complicitat i l'energia que l'havien convertit en un referent per a diverses generacions.

El seu company de banda, el guitarrista i compositor Joan Miquel Oliver, se n'ha acomiadat en un missatge publicat a les seves xarxes socials: “Joan, hem compartit els anys bons. No t'hi volies anar, has estat fort, deixes un forat enorme i deixes coses bones. Pensarem molt en tu”.

Roca comptava amb estudis superiors de contrabaix clàssic i, a més a més del seu treball juntament amb Antònia Font, va ser col·laborador habitual d'assemblatges de música clàssica i formacions de jazz. A més de músic era marit i pare de dues filles.

“Vola alt, estimadíssim Roccoso”

La seva mort ha provocat una onada de reaccions a l'àmbit cultural balear, on la seva figura era àmpliament reconeguda i admirada. Artistes, grups musicals, entitats i institucions han inundat les xarxes socials de missatges de comiat, condols i agraïment, destacant-ne tant la qualitat com el músic com la dimensió humana.

Artistes com Dinamo, el grup del qual va formar part després de la separació d'Antònia Font, han lamentat aquesta mort: “Amb el cor trencat anunciem la partida d'aquest món del nostre germà Joan Roca”, escrivia la banda a la seva pàgina de Facebook. “Durant 8 anys vam tenir la sort de comptar amb la seva amistat, música, vehemència i empenta infinita”, continuen, assenyalant que se'n va “un dels bons de veritat”. “Vola alt, estimadíssim Roccoso. Mai t'oblidarem”, subratllen.

També el grup Psiconautas han donat el seu adéu dient que Joan Roca ens ha deixat per “anar-se'n a una altra dimensió”. “Beneït siguis germà. Vola alt”, afegeixen.

L'Auditorium de Palma s'ha sumat als missatges d'afecte a través de les xarxes socials: “El nostre afecte i condol a la família, amics i companys. Descansa en pau, Joan”.

D'altra banda, el Teatre Principal de Palma s'ha acomiadat amb aquestes paraules: “Sempre et recordarem així, Joan Roca. Tocant el baix amb precisió i elegància. Com també recordem els concerts de comiat d'Antònia Font al Teatre Principal el desembre de 2013 o el concert de presentació de Lamparetes el 2011.Sempre et recordarem i serà un poc més fotut ”Viure sense tu“.

Als condols per la mort del músic s'hi han sumat dirigents polítics com la secretària d'Estat de Turisme, Rosario Sánchez, que ha fet al·lusió a la “petjada” que deixa el seu talent i que “perdurarà per sempre”, o el diputat de Més al Congrés, Vicenç Vidal, que l'ha definit com “una gran persona i un artista total”.

Armengol: “Perdem un artista excepcional i una gran persona”

La presidenta del Congrés dels Diputats, Francina Armengol, també ha lamentat la mort del baixista, que ha considerat una notícia “terrible”.

“Perdem un artista excepcional i una gran persona. La seva música amb Antònia Font forma part de la banda sonora de moltes vides i també de la identitat cultural de les nostres illes. El meu afecte a la seva família i als seus companys. Gràcies per tant, Joan. Descansa en pau”, ha escrit al seu compte de X.

Per la seva banda, la presidenta del Govern balear, Marga Prohens, també ha lamentat la seva mort en un missatge publicat aquest matí al seu compte de la xarxa social X. “Gràcies, Joan, per fer-nos cantar, ballar, riure i somiar. Per fer-nos sentir tanta alegria i per formar part de les nostres vides a través de la música. Les teves notes i el teu llegat perduraran per sempre”, ha escrit.

Prohens ha traslladat el seu afecte a la família de Roca, als seus amics ia tots els integrants d'Antònia Font, que ha definit com “la banda sonora de grans moments i tantes històries”. També ha fet al·lusió a una estrofa de la cançó 'Tristesa', inclosa al disc 'Alegria' (2002). “Avui tots canviem l'alegria per la tristesa. A partir d'avui, aquesta cançó ja no sonarà igual sense el so inconfusible del teu baix”, ha dit.

El Govern va atorgar el Premi Ramon Llull el 2009 a Antònia Font, en reconeixement a la seva original personalitat musical, pel talent en l'experimentació musical i l'esperit lúdic de les avantguardes. A més, l'Executiu va reconèixer la seva brillant aportació a la cultura pròpia, reinterpretada a la seva obra amb esperit universal.

L'Audiència Provincial de les Balears ha rebutjat l'intent d'una empresa immobiliària de desnonar una inquilina a Eivissa a la qual acusava de subarrendar l'habitatge per a ús turístic basant-se, fonamentalment, en una fotografia d'una persona amb maletes a les zones comunes i en diversos missatges de WhatsApp remesos per una veïna. El tribunal conclou que les proves aportades per la societat no són suficients per acreditar que l'arrendatària explotés l'immoble com a allotjament vacacional.

La sentència confirma íntegrament la resolució del Jutjat de Primera Instància número 4 d'Eivissa, que ja havia desestimat la demanda interposada per Lowestolf Norm SL, una societat constituïda el 2015 els administradors de la qual figuren al capdavant de nombroses societats vinculades al sector immobiliari i turístic a l'illa. Encara que la inquilina ja havia abandonat l'habitatge durant la tramitació del procediment i va lliurar les claus l'octubre del 2023, l'empresa va mantenir la seva reclamació econòmica i exigia el pagament de 50.000 euros, és a dir, 500 euros per cada dia que, segons la immobiliària, havia transcorregut des de la resolució del contracte fins al lliurament efectiu de l'immoble.

El litigi es va iniciar després que la immobiliària demandés l'arrendatària en considerar que aquesta havia vulnerat el contracte en cedir o subarrendar l'habitatge a tercers per a ús turístic, una conducta expressament prohibida tant pel contracte com per l'article 8 de la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU), que impedeix a l'inquilí subarrendar o cedir l'habitatge sense el consentiment escrit del propietari.

Segons l'empresa, la sospita va sorgir després de les queixes d'una veïna de la comunitat, a les quals s'afegia una fotografia presa a les zones comunes de l'edifici en les quals apareixia una dona amb maletes i bosses de gran mida. La immobiliària entenia que aquests indicis demostraven que l'habitatge estava sent utilitzat per a lloguer vacacional i va decidir resoldre el contracte d'arrendament mitjançant un burofax abans d'acudir als tribunals per reclamar el desnonament i una indemnització.

No obstant això, el tribunal considera que l'empresa no va aconseguir demostrar aquests fets, asseverant que l'única prova consistia en missatges de WhatsApp remesos per una veïna i en diverses fotografies d'una dona amb maletes, elements que, per si sols, no permeten acreditar l'existència d'un subarrendament o d'una activitat de lloguer turístic.

La sentència dictada en primera instància ja indicava que, juntament amb la demanda, “no es va aportar prova alguna d'aquests subarrendaments, aportant-se posteriorment una sèrie de wasaps i fotografies que no permeten tenir per acreditats els subarrendaments ni l'activitat de lloguer turístic al·legada”. “Estem davant de missatges d'una veïna i una fotografia d'una persona amb maletes per les zones comunes que no ens permeten tenir per acreditats els fets constitutius de la pretensió actora, per la qual cosa la demanda ha de ser desestimada”, afegia la resolució, confirmada íntegrament per l'Audiència.

El tribunal afegeix que l'empresa ni tan sols va proposar declarar com a testimoni la veïna que va alertar dels fets ni el president de la comunitat de propietaris, malgrat que ambdós podien haver aportat informació rellevant. Tampoc va incorporar els estatuts o acords comunitaris que, segons sostenia, prohibien expressament el lloguer turístic a l'edifici.

La sentència, contra la qual cap recurs de cassació davant del Tribunal Suprem, també posa en dubte un altre dels pilars de la demanda. Lowestolf Norm SL assegurava haver comunicat a l'arrendatària la resolució del contracte mitjançant un burofax. No obstant això, l'Audiència observa que la comunicació es va remetre a una adreça diferent de la que figurava en el contracte d'arrendament, per la qual cosa tampoc va quedar demostrat que la demandada tingués coneixement efectiu d'aquesta resolució contractual.

Una penalització de 500 euros diaris

L'empresa no només pretenia recuperar l'habitatge. El contracte incloïa una clàusula que imposava una penalització de 500 euros per cada dia que transcorregués des de la resolució del contracte fins al lliurament efectiu de l'immoble, a més d'una altra indemnització equivalent a una anualitat de renda. Amb base en aquesta clàusula, la immobiliària va arribar a reclamar 50.000 euros malgrat que l'arrendatària ja havia abandonat el pis durant la tramitació del procediment.

Encara que l'Audiència no entra a valorar la legalitat d'aquesta penalització, sí que recorda que el jutjat de primera instància havia advertit que podria tractar-se d'una condició abusiva en tractar-se d'un contracte signat entre una empresa i una consumidora. En qualsevol cas, considera innecessari pronunciar-se sobre aquesta qüestió perquè la demanda havia de desestimar-se prèviament per falta de prova del suposat lloguer turístic.

Joan Roca, el bajista del conocido grupo mallorquín Antònia Font y del trío de jazz contemporáneo Geometrical Sardine, ha fallecido este miércoles a los 54 años de edad tras una larga enfermedad.

Su muerte ha causado una gran conmoción en el mundo de la música catalana y en el panorama balear. Nacido en 1972 en la barriada palmesana de Son Sardina, Joan Roca fue uno de los impulsores de Antònia Font, la banda que fundó en 1997 junto a Pau Debon (voz), Joan Miquel Oliver (guitarra), Jaume Manresa (teclados), Pere Debon (batería) y Pere Estarellas, a quien sustituyó al bajo desde los primeros compases del proyecto.

Con el paso de los años, el grupo se convirtió en una de las formaciones más influyentes y queridas de la música en catalán. Tras 17 años de trayectoria y ocho discos, Antònia Font anunció su disolución en noviembre de 2013 para emprender proyectos personales. Sin embargo, en 2022 la banda regresó a los escenarios, recuperando la complicidad y la energía que la habían convertido en un referente para varias generaciones.

Su compañero de banda, el guitarrista y compositor Joan Miquel Oliver, se ha despedido de él en un mensaje publicado en sus redes sociales: “Joan, hemos compartido los años buenos. No te querías ir, has sido fuerte, dejas un agujero enorme y dejas cosas buenas. Pensaremos mucho en ti. Descansa si puedes, un abrazo eterno”, ha escrito el músico mallorquín.

Roca contaba con estudios superiores de contrabajo clásico y, además de su trabajo junto a Antònia Font, fue colaborador habitual de ensambles de música clásica y formaciones de jazz. Además de músico era esposo y padre de dos hijas.

“Vuelta alto, queridísimo Roccoso”

Su fallecimiento ha provocado una oleada de reacciones en el ámbito cultural balear, donde su figura era ampliamente reconocida y admirada. Artistas, grupos musicales, entidades e instituciones han inundado las redes sociales de mensajes de despedida, condolencias y agradecimiento, destacando tanto su calidad como músico como su dimensión humana.

Artistas como Dinamo, el grupo del que formó parte tras la separación de Antònia Font, han lamentado este fallecimiento: “Con el corazón roto anunciamos la partida de este mundo de nuestro hermano Joan Roca”, escribía la banda en su página de Facebook. “Durante 8 años tuvimos la suerte de contar con su amistad, música, vehemencia y empuje infinito”, continúan, señalando que se va “uno de los buenos de verdad”. “Vuelta alto, queridísimo Roccoso. Nunca te olvidaremos”, subrayan.

También el grupo Psiconautas han dado su adiós diciendo que Joan Roca nos ha dejado para “irse a otra dimensión”. “Bendito seas hermano. Vuela alto”, añaden.

El Auditorium de Palma se ha sumado a los mensajes de cariño a través de sus redes sociales: “Nuestro cariño y condolencias a su familia, amigos y compañeros. Descansa en paz, Joan”.

Por otra parte, el Teatre Principal de Palma se ha despedido con estas palabras: “Siempre te recordaremos así, Joan Roca. Tocando el bajo con precisión y elegancia. Como también recordamos los conciertos de despedida de Antònia Font en el Teatro Principal en diciembre de 2013 o el concierto de presentación de Lamparetes en 2011. Siempre te recordaremos y será algo más jodido ”viure sense tu“ (”vivir sin ti“).

A las condolencias por la muerte del músico se han sumado dirigentes políticos como la secretaria de Estado de Turismo, Rosario Sánchez, quien ha hecho alusión a la “huella” que deja su talento y que “perdurará por siempre”, o el diputado de Més en el Congreso, Vicenç Vidal, quien le ha definido como “una gran persona y un artista total”.

Armengol: “Perdemos un artista excepcional y una gran persona”

La presidenta del Congreso de los Diputados, Francina Armengol, también ha lamentado la muerte del bajista, que ha considerado una noticia “terrible”.

“Perdemos un artista excepcional y a una gran persona. Su música con Antònia Font forma parte de la banda sonora de muchas vidas y también de la identidad cultural de nuestras islas. Mi afecto a su familia y a sus compañeros. Gracias por tanto, Joan. Descansa en paz”, ha escrito en su cuenta de X.

Por su parte, la presidenta del Govern balear, Marga Prohens, también ha lamentado su fallecimiento en un mensaje publicado esta mañana en su cuenta de la red social X. “Gracias, Joan, por hacernos cantar, bailar, reir y soñar. Por hacernos sentir tanta alegría y por formar parte de nuestras vidas a través de la música. Tus notas y tu legado perdurarán por siempre”, ha escrito.

Prohens ha trasladado su afecto a la familia de Roca, a sus amigos y a todos los integrantes de Antònia Font, que ha definido como “la banda sonora de grandes momentos y tantas historias”. También ha hecho alusión a una estrofa de la canción 'Tristesa', incluida en el disco 'Alegria' (2002). “Hoy todos cambiamos la alegría por la tristeza. A partir de hoy, esta canción ya no sonará igual sin el sonido inconfundible de tu bajo”, ha dicho.

El Govern otorgó el Premio Ramon Llull en 2009 a Antònia Font, en reconocimiento a su original personalidad musical, por su talento en la experimentación musical y el espíritu lúdico de las vanguardias. Además, el Ejecutivo reconoció su brillante aportación a la cultura propia, reinterpretada en su obra con espíritu universal.

Un jutjat contenciós administratiu de Palma ha desestimat la suspensió de les autoritzacions municipals concedides per l'Ajuntament de Calvià per a la celebració del Mallorca Live i Es Jardí que havia sol·licitat l'Associació Balear d'Oci i Entreteniment (Abone).

En la seva resolució, el jutjat conclou que el recurrent no ha acreditat l'existència d'uns perjudicis que justifiquin l'adopció d'una mesura cautelar com la suspensió.

És per això que les autoritzacions vigents es mantindran vigents mentre es resol el procediment principal, segons ha informat l'organitzador dels esdeveniments musicals, La Isla & Co, en un comunicat.

D'aquesta manera, la programació de Mallorca Live i Es Jardí Mallorca es continuarà desenvolupant amb total normalitat, oferint seguretat jurídica a l'organització, als artistes, als treballadors, a les empreses col·laboradores, als patrocinadors i al públic assistent.

Els promotors d'ambdós projectes han valorat molt positivament aquesta decisió judicial, que dona suport a la continuïtat d'una programació musical que genera “un important impacte econòmic, turístic i social per a Calvià i per al conjunt de Mallorca”.

Així mateix, l'organització ha reiterat que el seu compromís va “més enllà de l'estricte compliment de la normativa”, ja que continuaran han treballat amb les administracions públiques per garantir el correcte desenvolupament de l'activitat i la seva compatibilitat amb la convivència social.

Un juzgado de lo contencioso-administrativo de Palma ha desestimado la suspensión de las autorizaciones municipales concedidas por el Ayuntamiento de Calvià para la celebración del Mallorca Live y Es Jardí que había solicitado la Asociación Balear de Ocio y Entretenimiento (Abone).

En su resolución, el juzgado concluye que el recurrente no ha acreditado la existencia de unos perjuicios que justifiquen la adopción de una medida cautelar como la suspensión.

Es por ello que las autorizaciones vigentes se mantendrán vigentes mientras se resuelve el procedimiento principal, según ha informado el organizador de los eventos musicales, La Isla & Co, en un comunicado.

De este modo, la programación de Mallorca Live y Es Jardí Mallorca se continuará desarrollando con total normalidad, ofreciendo seguridad jurídica a la organización, a los artistas, a los trabajadores, a las empresas colaboradoras, a los patrocinadores y al público asistente.

Los promotores de ambos proyectos han valorado muy positivamente esta decisión judicial, que respalda la continuidad de una programación musical que genera “un importante impacto económico, turístico y social para Calvià y para el conjunto de Mallorca”.

Asimismo, la organización ha reiterado que su compromiso va “más allá del estricto cumplimiento de la normativa”, pues continuarán han trabajado con las administraciones públicas para garantizar el correcto desarrollo de la actividad y su compatibilidad con la convivencia social.

La Guàrdia Civil ha recuperat quatre cadàvers que van aparèixer aquest dimarts en aigües de Portocolom en avançat estat de descomposició.

Segons ha informat l'Institut Armat, la troballa es va produir després que Salvament Marítim, quan es dirigia a auxiliar una pastera, alertés de l'albirament de diversos cossos surant al mar. Fins al lloc es van desplaçar efectius del Grup Especial d'Activitats Subaquàtiques (GEAS), que van recuperar els cadàvers de l'aigua, mentre que Salvament Marítim els va traslladar posteriorment a port.

Les mateixes fonts no han pogut precisar si els cossos portaven armilles salvavides, encara que han insistit que es trobaven en un avançat estat de descomposició.

Cal recordar que els migrants rescatats d'una pastera el passat dijous van relatar que tres persones havien mort durant la travessia cap a Mallorca i que, a mesura que anaven morint, van ser tirades al mar.

La Guardia Civil ha recuperado cuatro cadáveres que aparecieron este martes en aguas de Portocolom en avanzado estado de descomposición.

Según ha informado el Instituto Armado, el hallazgo se produjo después de que Salvamento Marítimo, cuando se dirigía a auxiliar a una patera, alertara del avistamiento de varios cuerpos flotando en el mar. Hasta el lugar se desplazaron efectivos del Grupo Especial de Actividades Subacuáticas (GEAS), que recuperaron los cadáveres del agua, mientras que Salvamento Marítimo los trasladó posteriormente a puerto.

Las mismas fuentes no han podido precisar si los cuerpos llevaban chalecos salvavidas, aunque han insistido en que se encontraban en un avanzado estado de descomposición.

Cabe recordar que los migrantes rescatados de una patera el pasado jueves relataron que tres personas habían fallecido durante la travesía hacia Mallorca y que, a medida que iban muriendo, fueron arrojadas al mar.

Els coneguts narcotraficants Carlos Cortés Radó 'El Charly' i Tamara Campos Maya 'La Tamara', juntament amb sis acusats més, seran jutjats a l'Audiència Provincial de les Balears per suposadament blanquejar 250.000 euros d'un bitllet de loteria comprat al seu guanyador.

La Secció Segona ha celebrat el matí d'aquest dimecres la vista prèvia del procediment, que ha finalitzat sense que les parts hagin arribat a un acord de conformitat.

La Sala hi haurà ara de fixar una data per a la celebració del judici oral, en el qual cadascun dels vuit condemnats s'enfronta a set anys de presó, 56 en total, i al pagament d'una multa d'1,5 milions d'euros com a suposats autors d'un delicte de blanqueig de capitals i un altre de pertinença a organització criminal.

Una de les defenses ha al·legat l'existència d'un frau de llei en haver-se incomplert els terminis previstos per la legislació durant la fase d'instrucció, una qüestió que el tribunal resoldrà en el judici.

Una trama per blanquejar 250.000 euros

Els fets, segons exposa el fiscal en el seu escrit d'acusació, es remunten a l'activitat delictiva que duien a terme 'La Tamara', germana del també conegut narcotraficant 'El Pablo', i el seu marit.

Ambdós dirigien un punt de venda d'estupefaents ubicat a Palma des d'almenys el 2014. Quatre anys després, quan el marit estava a càrrec i amb la col·laboració d'una altra de les acusades, que va actuar com a testaferro, van comprar un bitllet de l'ONCE premiat amb 250.000 euros al seu posseïdor inicial, una persona desconeguda.

D'aquesta manera, van cobrar el premi, distribuït durant una dècada a raó de 25.000 euros anuals, i van aconseguir ocultar l'origen il·lícit del seu patrimoni.

Ja el 2020, sempre segons el relat del representant del Ministeri Públic, 'El Charly', la seva filla i la seva dona van signar un contracte d'opció de compra sobre un xalet ubicat a Marratxí de la seva propietat amb la testaferro de 'La Tamara'.

La narcotraficant i el seu marit els van pagar 250.000 euros per l'immoble, dels quals 100.000 van ser al comptat i la resta s'abonaria en un termini màxim de vuit anys, que sabien que 'El Charly' i la seva família sabien que procedien del narcotràfic.

Uns dies després, altres dos acusats van registrar una declaració d'obra nova valorada en 120.000 euros a l'indicat xalet, amb la qual cosa els 131 metres originalment construïts van passar a ser més de 600, als quals calia sumar una piscina de grans dimensions.

Aquestes obres van ser en realitat pagades per 'La Tamara' i el seu espòs emprant els diners procedents del tràfic d'estupefaents, cosa de la qual també eren coneixedors 'El Charly' i la seva família.

Entre març i maig del 2023, i sempre amb l'objectiu d'ocultar l'origen il·lícit dels seus diners, l'últim dels vuit acusats va realitzar 15 transferències per import de 280.300 euros a un compte lituà a nom de Tamara Campos Amaya “sota l'aparença d'un préstec fictici”.

El maig del 2025, des del mateix compte bancari, l'acusada va transferir 119.962 euros al compte comú de la dona i la filla 'd'El Charly' com a pagament pel xalet de Marratxí, els quals havien estat blanquejats prèviament mitjançant el suposat préstec.

Los conocidos narcotraficantes Carlos Cortés Radó 'El Charly' y Tamara Campos Maya 'La Tamara', junto a otros seis acusados, serán juzgados en la Audiencia Provincial de Balears por supuestamente te blanquear 250.000 euros de un billete de lotería comprado a su ganador.

La Sección Segunda ha celebrado la mañana de este miércoles la vista previa del procedimiento, que ha finalizado sin que las partes hayan alcanzado un acuerdo de conformidad.

La Sala deberá ahora fijar una fecha para la celebración del juicio oral, en el que cada uno de los ocho condenados se enfrenta a siete años de prisión, 56 en total, y al pago de una multa de 1,5 millones de euros como supuestos autores de un delito de blanqueo de capitales y otro de pertenencia a organización criminal.

Una de las defensas ha alegado la existencia de un fraude de ley al haberse incumplido los plazos previstos por la legislación durante la fase de instrucción, una cuestión que el tribunal resolverá en el juicio.

Una trama para blanquear 250.000 euros

Los hechos, según expone el fiscal en su escrito de acusación, se remontan a la actividad delictiva que llevaban a cabo 'La Tamara', hermana del también conocido narcotraficante 'El Pablo', y su marido.

Ambos dirigían un punto de venta de estupefacientes ubicado en Palma desde al menos 2014. Cuatro años después, cuando el marido estaba a cargo y con la colaboración de otra de las acusadas, que actuó como testaferro, compraron un billete de la ONCE premiado con 250.000 euros a su poseedor inicial, una persona desconocida.

De este modo, cobraron el premio, distribuido durante una década a razón de 25.000 euros anuales, y consiguieron ocultar el origen ilícito de su patrimonio.

Ya en 2020, siempre según el relato del representante del Ministerio Público, 'El Charly', su hija y su mujer celebraron un contrato de opción de compra sobre un chalé ubicado en Marratxí de su propiedad con la testaferro de 'La Tamara'.

La narcotraficante y su marido les pagaron 250.000 euros por el inmueble, de los cuales 100.000 fueron al contado y el resto se abonaría en un plazo máximo de ochos años, que sabían que 'El Charly' y su familia sabían que procedían del narcotráfico.

Unos días después, otros dos acusados registraron una declaración de obra nueva valorada en 120.000 euros en el indicado chalé, con lo que los 131 metros originalmente construidos pasaron a ser más de 600, a los que había que sumar una piscina de grandes dimensiones.

Estas obras fueron en realidad pagadas por 'La Tamara' y su esposo empleando el dinero procedente del tráfico de estupefacientes, algo de lo que también eran conocedores 'El Charly' y su familia.

Entre marzo y mayo de 2023, y siempre con el objetivo de ocultar el origen ilícito de su dinero, el último de los ocho acusados realizó 15 transferencias por importe de 280.300 euros a una cuenta lituana a nombre de Tamara Campos Amaya “bajo la apariencia de un préstamo ficticio”.

En mayo de 2025, desde la misma cuenta bancaria, la acusada transfirió 119.962 euros a la cuenta común de la mujer y la hija de 'El Charly' como pago por el chalé de Marratxí, los cuales habían sido blanqueados previamente mediante el supuesto préstamo.

La Audiencia Provincial de Balears ha rechazado el intento de una empresa inmobiliaria de desahuciar a una inquilina en Eivissa a la que acusaba de subarrendar la vivienda para uso turístico basándose, fundamentalmente, en una fotografía de una persona con maletas en las zonas comunes y en varios mensajes de WhatsApp remitidos por una vecina. El tribunal concluye que las pruebas aportadas por la sociedad no son suficientes para acreditar que la arrendataria explotara el inmueble como alojamiento vacacional.

La sentencia confirma íntegramente el fallo del Juzgado de Primera Instancia número 4 de Eivissa, que ya había desestimado la demanda interpuesta por Lowestolf Norm SL, una sociedad constituida en 2015 cuyos administradores figuran al frente de numerosas sociedades vinculadas al sector inmobiliario y turístico en la isla. Aunque la inquilina ya había abandonado la vivienda durante la tramitación del procedimiento y entregó las llaves en octubre de 2023, la empresa mantuvo su reclamación económica y exigía el pago de 50.000 euros, es decir, 500 euros por cada día que, según la inmobiliaria, había transcurrido desde la resolución del contrato hasta la entrega efectiva del inmueble.

El litigio se inició después de que la inmobiliaria demandase a la arrendataria al considerar que ésta había vulnerado el contrato al ceder o subarrendar la vivienda a terceros para uso turístico, una conducta expresamente prohibida tanto por el contrato como por el artículo 8 de la Ley de Arrendamientos Urbanos (LAU), que impide al inquilino subarrendar o ceder la vivienda sin el consentimiento escrito del propietario.

Según la empresa, la sospecha surgió tras las quejas de una vecina de la comunidad, a las que se añadía una fotografía tomada en las zonas comunes del edificio en las que aparecía una mujer con maletas y bolsas de gran tamaño. La inmobiliaria entendía que esos indicios demostraban que la vivienda estaba siendo utilizada para alquiler vacacional y decidió resolver el contrato de arrendamiento mediante un burofax antes de acudir a los tribunales para reclamar el desahucio y una indemnización.

Sin embargo, el tribunal considera que la empresa no logró demostrar esos hechos, aseverando que la única prueba consistía en mensajes de WhatsApp remitidos por una vecina y en varias fotografías de una mujer con maletas, elementos que, por sí solos, no permiten acreditar la existencia de un subarriendo o de una actividad de alquiler turístico.

La sentencia dictada en primera instancia ya indicaba que, junto a la demanda, “no se aportó prueba alguna de dichos subarrendamientos, aportándose posteriormente una serie de wasaps y fotografías que no permiten tener por acreditados los subarriendos ni la actividad de alquiler turístico alegada”. “Estamos ante mensajes de una vecina y una fotografía de una persona con maletas por las zonas comunes que no nos permiten tener por acreditados los hechos constitutivos de la pretensión actora, por lo que la demanda debe ser desestimada”, añadía la resolución, confirmada íntegramente por la Audiencia.

El tribunal añade que la empresa ni siquiera propuso declarar como testigo a la vecina que alertó de los hechos ni al presidente de la comunidad de propietarios, pese a que ambos podían haber aportado información relevante. Tampoco incorporó los estatutos o acuerdos comunitarios que, según sostenía, prohibían expresamente el alquiler turístico en el edificio.

La sentencia, contra la que cabe recurso de casación ante el Tribunal Supremo, también pone en duda otro de los pilares de la demanda. Lowestolf Norm SL aseguraba haber comunicado a la arrendataria la resolución del contrato mediante un burofax. Sin embargo, la Audiencia observa que la comunicación se remitió a una dirección distinta de la que figuraba en el contrato de arrendamiento, por lo que tampoco quedó demostrado que la demandada tuviera conocimiento efectivo de esa resolución contractual.

Una penalización de 500 euros diarios

La empresa no solo pretendía recuperar la vivienda. El contrato incluía una cláusula que imponía una penalización de 500 euros por cada día que transcurriera desde la resolución del contrato hasta la entrega efectiva del inmueble, además de otra indemnización equivalente a una anualidad de renta. Con base en esa cláusula, la inmobiliaria llegó a reclamar 50.000 euros pese a que la arrendataria ya había abandonado el piso durante la tramitación del procedimiento.

Aunque la Audiencia no entra a valorar la legalidad de esa penalización, sí recuerda que el juzgado de primera instancia había advertido de que podría tratarse de una condición abusiva al tratarse de un contrato celebrado entre una empresa y una consumidora. En cualquier caso, considera innecesario pronunciarse sobre esa cuestión porque la demanda debía desestimarse previamente por falta de prueba del supuesto alquiler turístico.