<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - Ángela Torres Riera]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/autores/angela-torres-riera/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - Ángela Torres Riera]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/author/1052849/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[La crisi de l’habitatge porta persones sense llar a dormir als cementeris d’Eivissa entre nínxols i làpides]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/crisi-l-habitatge-porta-persones-sense-llar-dormir-als-cementeris-d-eivissa-ninxols-i-lapides_1_13521761.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/0ec997be-efad-46be-9b67-7403162ef4e1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La crisi de l’habitatge porta persones sense llar a dormir als cementeris d’Eivissa entre nínxols i làpides"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L’Ajuntament de Sant Josep ha tancat els cementeris i també un dels poliesportius per evitar que ciutadans sense llar els utilitzin com a alternativa habitacional després de les queixes de familiars i veïns</p><p class="subtitle">Els estrangers paguen gairebé el doble que els residents per un habitatge a Balears</p></div><p class="article-text">
        La solemnitat del cementeri de Sant Jordi (Eivissa) guarda, just abans que caigui la nit, una cosa de particular: en un dels n&iacute;nxols buits hi ha diverses pertinences. No rams de flors, ni fotos, ni altres records per vetllar pel m&eacute;s enll&agrave; d&rsquo;un &eacute;sser estimat. Sin&oacute; objectes d&rsquo;higiene, d&rsquo;abric i els quatre estris b&agrave;sics que qualsevol &eacute;sser hum&agrave; necessita per sobreviure en el m&oacute;n terrenal. En un pla inferior, m&eacute;s avall, encara m&eacute;s, arran de terra, hi ha una persona dormint. Estirada sobre la superf&iacute;cie freda d&rsquo;aquest cementeri eivissenc. No &eacute;s l&rsquo;&uacute;nica. La falta d&rsquo;habitatge ha obligat alguns ciutadans, alguns d&rsquo;ells treballadors, a cercar-se la vida per poder passar la nit tranquils, lluny de la persecuci&oacute; de l&rsquo;administraci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Primer, el paisatge piti&uacute;s es va veure esquitxat de furgonetes i caravanes &mdash;a mesura que augmentaven els preus de l&rsquo;habitatge, tamb&eacute; ho feia el nombre de vehicles on vivien temporers i tamb&eacute; funcionaris als voltants de la ciutat d&rsquo;Eivissa i altres punts de la pitiusa&mdash;; despr&eacute;s, es van anar creant assentaments on van proliferar els infrahabitatges. Tot aix&ograve; va donar pas &mdash;ja comen&ccedil;ada una imatge de barraquisme a l&rsquo;illa del luxe&mdash; a la preocupaci&oacute; institucional i<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/ibiza-barre-villa-miseria-encadena-sexto-desalojo-anos-no-pasare-noche_1_13183274." target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> </a><a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/ibiza-barre-villa-miseria-encadena-sexto-desalojo-anos-no-pasare-noche_1_13183274." target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>als desallotjaments, que des del 2024 han estat pr&agrave;cticament incessants.</strong></a>
    </p><p class="article-text">
        Ara, les persones sense llar s&rsquo;han multiplicat al territori insular, fins i tot algunes d&rsquo;elles ocupant un lloc de feina, fins a fregar les 200, segons dades de C&agrave;ritas. El silenci sepulcral &eacute;s perfecte per entrar en fase REM. Aqu&iacute;, en aquest cementeri municipal, tot &eacute;s est&agrave;tic. No hi ha m&eacute;s disturbis que el d&rsquo;algun familiar o amic que s&rsquo;acosta a netejar i vetllar per les restes dels que un dia van ser.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ff39c20f-5bbc-45ee-ae78-3d1a10268c18_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ff39c20f-5bbc-45ee-ae78-3d1a10268c18_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ff39c20f-5bbc-45ee-ae78-3d1a10268c18_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ff39c20f-5bbc-45ee-ae78-3d1a10268c18_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ff39c20f-5bbc-45ee-ae78-3d1a10268c18_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ff39c20f-5bbc-45ee-ae78-3d1a10268c18_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ff39c20f-5bbc-45ee-ae78-3d1a10268c18_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una persona sense habitatge dorm en un banc al costat del Mercadona de sa Carroca, a Sant Jordi (Eivissa)"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una persona sense habitatge dorm en un banc al costat del Mercadona de sa Carroca, a Sant Jordi (Eivissa)                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        S&oacute;n ells, aix&iacute; com els ve&iuml;ns, els que s&rsquo;han inquietat davant la situaci&oacute; que ciutadans que no poden comptar amb un b&eacute; b&agrave;sic com el de l&rsquo;habitatge carreguin els seus tel&egrave;fons m&ograve;bils i decideixin ocupar per dormir un lloc de respecte als difunts com &eacute;s el cementeri.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Mesures de tancament per &ldquo;seguretat&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        La realitat &eacute;s que, de moment, ning&uacute; els ha ofert, a cap dels afectats a Eivissa (ni Balears) pel problema habitacional, una soluci&oacute; real. El mercat immobiliari balear continua a l&rsquo;al&ccedil;a &mdash;<a href="https://www.idealista.com/sala-de-prensa/informes-precio-vivienda/venta/baleares/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>amb un creixement sostingut des de l&rsquo;any 2015, segons dades del portal immobiliari Idealista&mdash;</strong></a>, cada vegada m&eacute;s tensionat i obert a l&rsquo;especulaci&oacute;. Sense cap tipus de<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/puerta-abierta-bruselas-reactiva-batalla-limitar-compra-vivienda-no-residentes-balears_1_13509153.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> </a><a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/puerta-abierta-bruselas-reactiva-batalla-limitar-compra-vivienda-no-residentes-balears_1_13509153.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>limitaci&oacute; a la compra d&rsquo;habitatge per part de persones no residents</strong></a> i amb un esc&agrave;s parc d&rsquo;habitatge p&uacute;blic.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;Ajuntament de Sant Josep &mdash;municipi on es troba el cementeri on s&rsquo;ha donat aquesta situaci&oacute;&mdash; ha assegurat despr&eacute;s de ser consultat per elDiario.es que totes les persones que aix&iacute; ho han acceptat estan sent ateses pels Serveis Socials i que s&rsquo;est&agrave; actuant segons els procediments establerts, tot i que no han especificat quins.
    </p><p class="article-text">
        Ho ha fet despr&eacute;s d&rsquo;implementar mesures de seguretat per controlar l&rsquo;obertura i el tancament de diverses instal&middot;lacions i garantir el que han considerat el seu &ldquo;&uacute;s correcte&rdquo;. Aix&iacute; succeeix cada dia des que l&rsquo;equip de govern municipal va tenir coneixement de la situaci&oacute;: un vigilant s&rsquo;acosta a l&rsquo;acc&eacute;s a les nou de la nit i tanca amb clau per garantir el bon descans dels morts. Dotze hores m&eacute;s tard acudeix per fer just el contrari: obrir la porta a l&rsquo;imm&ograve;bil regne de l&rsquo;infern i dels cels.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">L&#039;Ajuntament de Sant Josep ha pres mesures: un vigilant s&#039;acosta a l&#039;accés del cementiri a les nou de la nit i tira el forrellat per a garantir el bon descans dels morts. Assegura que les persones que abans dormien en el cementiri estan ateses per Serveis Socials</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La mesura afecta els cementeris de Sant Jordi i de Sant Francesc, aix&iacute; com les pistes de Can Raspalls i el poliesportiu de Can Burgos, on tamb&eacute; hi havia fins ara persones sense llar que hi passaven la nit. En el primer d&rsquo;aquests espais p&uacute;blics dormia Manolo [nom fictici per a aquest reportatge], un ciutad&agrave; d&rsquo;edat avan&ccedil;ada que feia temps que estava &ldquo;en situaci&oacute; de carrer&rdquo;, han explicat des de C&agrave;ritas Diocesana, que l&rsquo;atenia des del seu servei d&rsquo;acollida.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/59bc08a3-7493-40d4-95b1-fd2744197571_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/59bc08a3-7493-40d4-95b1-fd2744197571_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/59bc08a3-7493-40d4-95b1-fd2744197571_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/59bc08a3-7493-40d4-95b1-fd2744197571_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/59bc08a3-7493-40d4-95b1-fd2744197571_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/59bc08a3-7493-40d4-95b1-fd2744197571_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/59bc08a3-7493-40d4-95b1-fd2744197571_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un vigilant tanca la porta del cementiri de Sant Jordi per a impedir que persones en situació de carrer dormin en ell."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un vigilant tanca la porta del cementiri de Sant Jordi per a impedir que persones en situació de carrer dormin en ell.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>L&rsquo;objectiu: &ldquo;Cercar-se la vida&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Era un <em>impasse</em> mentre es determinava la sort de trobar un lloc en una resid&egrave;ncia, que finalment, gr&agrave;cies al treball de l&rsquo;organitzaci&oacute; sense &agrave;nim de lucre juntament amb els Serveis Socials municipals, ha pogut aconseguir. &ldquo;Mentrestant, se cercava la vida com podia&rdquo;, apunten des de C&agrave;ritas. Aclareixen que la mesura no ha estat una resposta [institucional], sin&oacute; que ha coincidit en el temps. &Eacute;s dif&iacute;cil, d&rsquo;altra banda, fer un seguiment de &ldquo;totes les persones en aquesta situaci&oacute;&rdquo;, afegeixen des de Creu Roja.
    </p><p class="article-text">
        Altres de les persones sense llar no opten per recursos habitacionals semblants. Una resident de Sant Josep assegura a elDiario.es que pel carrer, al nucli poblacional, no han vist gent patir aquest desemparament: &ldquo;Ara fa temps que vivim al camp, per&ograve; cada mat&iacute; baixam al poble i no hem percebut res fora del que &eacute;s normal&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bfe03bd8-cf9c-44ee-993e-40343c20aa4c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bfe03bd8-cf9c-44ee-993e-40343c20aa4c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bfe03bd8-cf9c-44ee-993e-40343c20aa4c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bfe03bd8-cf9c-44ee-993e-40343c20aa4c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bfe03bd8-cf9c-44ee-993e-40343c20aa4c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bfe03bd8-cf9c-44ee-993e-40343c20aa4c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/bfe03bd8-cf9c-44ee-993e-40343c20aa4c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Dos ciutadans s&#039;acomoden en el sòl, en els voltants de l&#039;Església de la localitat."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Dos ciutadans s&#039;acomoden en el sòl, en els voltants de l&#039;Església de la localitat.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        A Sant Jordi, per&ograve;, en caure la nit, es pot observar com algunes persones s&rsquo;arraulen embolicades amb mantes i cobertes amb dessuadores &mdash;la imminent arribada de la tardor&mdash; en bancs i zones verdes properes al cementeri, l&rsquo;Esgl&eacute;sia i a un supermercat als afores de la localitat on, en un terreny adjacent, es va produir el 2024 el desallotjament d&rsquo;un centenar de treballadors d&rsquo;origen sahrau&iacute;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">A Sant Jordi, a boca de nit, es pot observar com algunes persones s&#039;arrauleixen embolicades en mantes i cobertes amb dessuadores -la imminent arribada de la tardor- en bancs i zones verdes pròximes al cementiri, l&#039;Església i a un supermercat</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El passat agost, en sessi&oacute; plen&agrave;ria,<a href="https://cadenaser.com/baleares/2026/05/28/sant-josep-avala-el-desalojo-de-150-infraviviendas-en-el-asentamiento-de-can-raspalls-radio-ibiza/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> </a><a href="https://cadenaser.com/baleares/2026/05/28/sant-josep-avala-el-desalojo-de-150-infraviviendas-en-el-asentamiento-de-can-raspalls-radio-ibiza/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>l&rsquo;Ajuntament va avalar el desmantellament dels 150 infrahabitatges</strong></a> i va recordar que &ldquo;no es toleraran assentaments il&middot;legals&rdquo; al municipi. Sant Josep &eacute;s, juntament amb l&rsquo;anell perif&egrave;ric de la ciutat d&rsquo;Eivissa, la zona on m&eacute;s assentaments s&rsquo;han desmantellat els darrers anys. El desallotjament m&eacute;s recent es va produir a la<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/desalojados-trabajadores-turismo-malvivian-hotel-abandonado-ibiza_1_13404784.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> </a><a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/desalojados-trabajadores-turismo-malvivian-hotel-abandonado-ibiza_1_13404784.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>estructura abandonada d&rsquo;un complex hoteler a mig construir a Punta Xinx&oacute;</strong></a>, a la badia, on s&rsquo;havien instal&middot;lat un centenar de persones sense sostre.
    </p><p class="article-text">
        Algunes d&rsquo;elles es van<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/sobrevivir-ruinas-viejo-mercado-hippie-exodo-trabajadores-sostienen-ibiza-lujo_1_13441063.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> </a><a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/sobrevivir-ruinas-viejo-mercado-hippie-exodo-trabajadores-sostienen-ibiza-lujo_1_13441063.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>traslladar despr&eacute;s de l&rsquo;actuaci&oacute; policial a un antic mercat hippy</strong></a>, tamb&eacute; abandonat, molt a prop d&rsquo;all&agrave;. A m&eacute;s, en un altre terreny a vint minuts a peu i proper a la costa que alberga hotels cada vegada m&eacute;s enfocats al turisme de luxe, existeix<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/trabajadores-malviven-chabolas-terreno-casera-famosos-ibiza-proyecta-veintena-pisos_1_13463695.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> </a><a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/trabajadores-malviven-chabolas-terreno-casera-famosos-ibiza-proyecta-veintena-pisos_1_13463695.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>un altre assentament de barraques format per una desena de temporers provinents del S&agrave;hara Occidental</strong></a>. Aix&ograve; indica el que tothom ja sap, que el problema habitacional no s&rsquo;extingeix: nom&eacute;s es mou.
    </p><p class="article-text">
        De moment, Sant Josep &eacute;s l&rsquo;&uacute;nic terme municipal que ha vist com persones sense llar utilitzaven els seus cementeris per passar-hi la nit. Cap dels quatre ajuntaments restants ha tingut const&agrave;ncia, almenys fins ara, d&rsquo;una situaci&oacute; similar, tal com han confirmat a elDiario.es.
    </p><p class="article-text">
        No &eacute;s, aix&ograve; s&iacute;, l&rsquo;&uacute;nic que persegueix els assentaments. Sense anar m&eacute;s lluny, aquest darrer mes la Policia de Sant Antoni ha desmantellat tres nuclis de barraques en &agrave;rees r&uacute;stiques i naturals del territori de la seva compet&egrave;ncia i, en el que va d&rsquo;any, els agents &mdash;que compten amb drons per vigilar zones de dif&iacute;cil acc&eacute;s&mdash; han interposat 41 sancions relacionades amb acampades, caravanes i autocaravanes utilitzades com a habitatge.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/be43aadf-cca5-4e4f-b58f-bc6962ba3a27_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/be43aadf-cca5-4e4f-b58f-bc6962ba3a27_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/be43aadf-cca5-4e4f-b58f-bc6962ba3a27_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/be43aadf-cca5-4e4f-b58f-bc6962ba3a27_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/be43aadf-cca5-4e4f-b58f-bc6962ba3a27_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/be43aadf-cca5-4e4f-b58f-bc6962ba3a27_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/be43aadf-cca5-4e4f-b58f-bc6962ba3a27_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="L&#039;Ajuntament de Sant Josep ha decidit, com a mesura de seguretat, tancar el cementiri de nou de la nit a nou del matí"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                L&#039;Ajuntament de Sant Josep ha decidit, com a mesura de seguretat, tancar el cementiri de nou de la nit a nou del matí                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Un de cada cinc treballadors: en risc d'exclusi&oacute;&nbsp;</strong></h2><p class="article-text">
        A Balears, un 34,2% de les persones sense llar es troben en aquesta tessitura per problemes relacionats amb l&rsquo;habitatge,<a href="https://ine.es/jaxi/Datos.htm?tpx=54534#_tabs-grafico" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> </a><a href="https://ine.es/jaxi/Datos.htm?tpx=54534#_tabs-grafico" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>segons dades de l&rsquo;Institut Nacional d&rsquo;Estad&iacute;stica (INE)</strong></a>. D&rsquo;aquest percentatge total, un 20,1% es van trobar en aquest escenari cr&iacute;tic despr&eacute;s de ser desnonats, un 3,6% perqu&egrave; se&rsquo;ls va acabar el contracte de lloguer que tenien fins aleshores i el 10,5% restant perqu&egrave; no van poder continuar pagant l&rsquo;allotjament.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">A Balears, un 34,2% de les persones sense llar es troben en aquesta tessitura per problemes relacionats amb l’habitatge, segons dades de l’INE. A més, un de cada cinc treballadors està en risc d’exclusió social</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        A l&rsquo;arxip&egrave;lag, un de cada cinc treballadors est&agrave; en risc d&rsquo;exclusi&oacute; social: 223.000 ciutadans residents, segons dades recents recollides a l&rsquo;<a href="https://bit.ly/482R71Z" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>Informe FOESSA sobre Exclusi&oacute; i Desenvolupament Social a les Illes Balears</strong></a>. Aix&ograve; significa que, tot i ocupar un lloc de feina actiu, no poden costejar-se el nivell de vida de les illes i estan atrapats, per contra, en processos de vulnerabilitat.
    </p><p class="article-text">
        De fet, un estudi recent realitzat per dos economistes i presentat aquesta setmana a Eivissa mostra que el folgat creixement del Producte Interior Brut (PIB) de les Piti&uuml;ses no es tradueix en un major benestar ni renda per c&agrave;pita per a la poblaci&oacute;. La conclusi&oacute; es recull a l&rsquo;<a href="https://www.informefenix.cat/Informe_Fenix_PDF.pdf" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>informe F&egrave;nix</strong></a> &mdash;elaborat pel doctor en Economia de la Universitat de Barcelona (UB) Miquel Puig i el catedr&agrave;tic en Economia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Guillem L&oacute;pez&mdash;, que extrapola els resultats obtinguts d&rsquo;analitzar la realitat tur&iacute;stica a Catalunya a les illes, on s&rsquo;agreugen.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Moltes persones viuen amb el just i gairebé tot està marcat pel tema de l’habitatge. Per desgràcia, a l’‘illa del luxe’, la bretxa entre els qui més i menys tenen cada dia és major: la classe mitjana cada vegada toca més dimensions de l’exclusió</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Gustavo Gómez</span>
                                        <span>—</span> Coordinador de Càritas a Eivissa
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        L&rsquo;increment de la poblaci&oacute; a l&rsquo;arxip&egrave;lag repercuteix en un col&middot;lapse dels serveis p&uacute;blics &ndash;perqu&egrave; hi ha una part d&rsquo;aquesta que no contribueix als mateixos o hi contribueix molt poc&ndash; i en un encariment de l&rsquo;habitatge que ho dificulta o pr&agrave;cticament ho impossibilita, recull l&rsquo;an&agrave;lisi.
    </p><p class="article-text">
        A dia d&rsquo;avui, C&agrave;ritas Diocesana at&eacute;n dues mil persones en els seus diferents programes. &ldquo;Moltes d&rsquo;elles viuen amb el just i gaireb&eacute; tot est&agrave; marcat pel tema de l&rsquo;habitatge&rdquo;, lamenta Gustavo G&oacute;mez, coordinador de l&rsquo;organitzaci&oacute; a l&rsquo;illa. &ldquo;Tamb&eacute; hi ha qui cerca millorar la seva ocupabilitat i persones migrants que volen aprendre l&rsquo;idioma per facilitar-ne la integraci&oacute;&rdquo;, continua. &ldquo;Per&ograve;, per desgr&agrave;cia, a l&rsquo;&lsquo;illa del luxe&rsquo;, la bretxa entre els qui m&eacute;s i menys tenen cada dia &eacute;s major: la classe mitjana cada vegada toca m&eacute;s dimensions de l&rsquo;exclusi&oacute;&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/crisi-l-habitatge-porta-persones-sense-llar-dormir-als-cementeris-d-eivissa-ninxols-i-lapides_1_13521761.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 20 Sep 2026 04:31:26 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/0ec997be-efad-46be-9b67-7403162ef4e1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1332842" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/0ec997be-efad-46be-9b67-7403162ef4e1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1332842" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La crisi de l’habitatge porta persones sense llar a dormir als cementeris d’Eivissa entre nínxols i làpides]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/0ec997be-efad-46be-9b67-7403162ef4e1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Ibiza,Vivienda,Personas sin hogar,Sin hogar,Alquiler]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Dormir entre nichos y lápidas en la 'isla del lujo']]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/crisis-vivienda-lleva-personas-hogar-dormir-cementerios-ibiza-nichos-lapidas_1_13520482.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/0ec997be-efad-46be-9b67-7403162ef4e1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Dormir entre nichos y lápidas en la &#039;isla del lujo&#039;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El Ayuntamiento de Sant Josep ha cerrado los camposantos y también uno de los polideportivos para evitar que ciudadanos sin hogar lo utilicen como alternativa habitacional tras las quejas de familiares y vecinos</p><p class="subtitle">Los extranjeros pagan casi el doble que los residentes por una vivienda en Balears</p></div><p class="article-text">
        La solemnidad del cementerio de Sant Jordi (Eivissa) guarda, justo antes de que caiga la noche, algo de particular: en uno de los nichos vac&iacute;os hay varias pertenencias. No ramos de flores, ni fotos, ni otros recuerdos para velar por el m&aacute;s all&aacute; de un ser querido. Sino objetos de aseo, de abrigo y los cuatro enseres b&aacute;sicos que cualquier ser humano necesita para sobrevivir en el mundo terrenal. En un plano inferior, m&aacute;s abajo, incluso m&aacute;s, a ras de suelo, hay una persona durmiendo. Estirada sobre la superficie fr&iacute;a de este camposanto ibicenco. No es la &uacute;nica. La falta de vivienda ha obligado a algunos ciudadanos, algunos de ellos trabajadores, a buscarse la vida para poder pernoctar tranquilos, lejos de la persecuci&oacute;n de la administraci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Primero, el paisaje pitiuso se vio salpicado de furgonetas y caravanas &ndash;a medida que aumentaban los precios de la vivienda, tambi&eacute;n lo hac&iacute;a el n&uacute;mero de veh&iacute;culos donde viv&iacute;an temporeros y tambi&eacute;n funcionarios en los alrededores de la ciudad de Eivissa y otros puntos de la pitiusa&ndash;; luego, se fueron creando asentamientos donde proliferaron las infraviviendas. Todo esto dej&oacute; paso &ndash;ya empezada una imagen de chabolismo en la isla del lujo&ndash; a la preocupaci&oacute;n institucional y <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/ibiza-barre-villa-miseria-encadena-sexto-desalojo-anos-no-pasare-noche_1_13183274.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">los desalojos, que desde 2024 han sido pr&aacute;cticamente incesantes.</a>
    </p><p class="article-text">
        Ahora, las personas sin hogar se han multiplicado en el territorio insular, incluso ocupando algunas de ellas un puesto de trabajo, hasta rozar las 200, seg&uacute;n datos de C&aacute;ritas. El silencio sepulcral es perfecto para entrar en fase REM. Aqu&iacute;, en este cementerio municipal, todo es est&aacute;tico. No hay m&aacute;s disturbios que el de alg&uacute;n que otro familiar o amigo que se acerca a limpiar y velar por los restos de los que un d&iacute;a fueron.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ff39c20f-5bbc-45ee-ae78-3d1a10268c18_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ff39c20f-5bbc-45ee-ae78-3d1a10268c18_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ff39c20f-5bbc-45ee-ae78-3d1a10268c18_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ff39c20f-5bbc-45ee-ae78-3d1a10268c18_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ff39c20f-5bbc-45ee-ae78-3d1a10268c18_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ff39c20f-5bbc-45ee-ae78-3d1a10268c18_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ff39c20f-5bbc-45ee-ae78-3d1a10268c18_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una persona sin vivienda duerme en un banco junto al Mercadona de sa Carroca, en Sant Jordi (Eivissa)."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una persona sin vivienda duerme en un banco junto al Mercadona de sa Carroca, en Sant Jordi (Eivissa).                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Son ellos, as&iacute; como los vecinos, los que se han inquietado ante la situaci&oacute;n de que ciudadanos que no pueden contar con un bien b&aacute;sico como el de la vivienda carguen sus tel&eacute;fonos m&oacute;viles y decidan ocupar para dormir un lugar de respeto a los fallecidos como es el cementerio.&nbsp;
    </p><h2 class="article-text"><strong>Medidas de cierre por &ldquo;seguridad&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        La realidad es que, de momento, nadie les ha ofrecido, a ninguno de los afectados en Eivissa (ni Balears) por el problema habitacional, una soluci&oacute;n real. El mercado inmobiliario balear contin&uacute;a al alza &ndash;<a href="https://www.idealista.com/sala-de-prensa/informes-precio-vivienda/venta/baleares/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">con un crecimiento sostenido desde el a&ntilde;o 2015, seg&uacute;n datos del portal inmobiliario Idealista&ndash;</a>, cada vez m&aacute;s tensionado y abierto a la especulaci&oacute;n. Sin ning&uacute;n tipo de <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/puerta-abierta-bruselas-reactiva-batalla-limitar-compra-vivienda-no-residentes-balears_1_13509153.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">limitaci&oacute;n a la compra de vivienda por parte de personas no residentes</a> y escaso parque de vivienda p&uacute;blica.
    </p><p class="article-text">
        El Ayuntamiento de Sant Josep &ndash;municipio que emplaza el camposanto donde se ha dado esta situaci&oacute;n&ndash; ha asegurado tras ser consultado por elDiario.es que todas las personas que as&iacute; lo han aceptado est&aacute;n siendo atendidas por los Servicios Sociales y que se est&aacute; actuando seg&uacute;n los procedimientos establecidos, aunque no han especificado cu&aacute;les.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Lo ha hecho tras implementar medidas de seguridad para controlar la apertura y el cierre de varias instalaciones y garantizar lo que han considerado su &ldquo;uso correcto&rdquo;. As&iacute; sucede cada d&iacute;a desde que el equipo de gobierno municipal tuvo conocimiento de la situaci&oacute;n, un vigilante se acerca al acceso a las nueve de la noche y echa el cerrojo para garantizar el buen descanso de los muertos. Doce horas m&aacute;s tarde acude a hacer justo lo contrario: abrir la puerta al inamovible&nbsp;reino del infierno y de los cielos.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El Ayuntamiento de Sant Josep ha tomado medidas: un vigilante se acerca al acceso del cementerio a las nueve de la noche y echa el cerrojo para garantizar el buen descanso de los muertos. Asegura que las personas que antes dormían en el camposanto están atendidas por Servicios Sociales</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La medida afecta a los cementerios Sant Jordi y de Sant Francesc, as&iacute; como a las pistas de Can Raspalls y el polideportivo de Can Burgos, donde tambi&eacute;n hab&iacute;a hasta ahora personas sin hogar pernoctando. En el primero de estos espacios p&uacute;blicos dorm&iacute;a Manolo [nombre ficticio para este reportaje], un ciudadano de edad avanzada que llevaba tiempo &ldquo;en situaci&oacute;n de calle&rdquo;, han explicado desde C&aacute;ritas Diocesana, que le atend&iacute;a desde su servicio de acogida.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/59bc08a3-7493-40d4-95b1-fd2744197571_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/59bc08a3-7493-40d4-95b1-fd2744197571_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/59bc08a3-7493-40d4-95b1-fd2744197571_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/59bc08a3-7493-40d4-95b1-fd2744197571_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/59bc08a3-7493-40d4-95b1-fd2744197571_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/59bc08a3-7493-40d4-95b1-fd2744197571_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/59bc08a3-7493-40d4-95b1-fd2744197571_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un vigilante cierra la puerta del cementerio de Sant Jordi para impedir que personas en situación de calle duerman en él."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un vigilante cierra la puerta del cementerio de Sant Jordi para impedir que personas en situación de calle duerman en él.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>El objetivo: &ldquo;buscarse la vida&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Era un <em>impasse </em>mientras se determinaba la&nbsp;suerte de encontrar un lugar en una residencia, que finalmente, gracias al trabajo de la organizaci&oacute;n sin &aacute;nimo de lucro junto con los Servicios Sociales municipales, ha podido conseguir. &ldquo;Mientras tanto, se buscaba la vida c&oacute;mo pod&iacute;a&rdquo;, apuntan desde C&aacute;ritas. Aclaran que la medida no ha sido una respuesta [institucional], sino que ha coincidido en el tiempo. Es dif&iacute;cil, por otra parte, llevar un seguimiento de &ldquo;todas las personas en esta situaci&oacute;n&rdquo;, a&ntilde;aden desde Cruz Roja.
    </p><p class="article-text">
        Otras de las personas sin hogar no optan por recursos habitacionales parecidos. Una residente de Sant Josep asegura a elDiario.es que por la calle, en el n&uacute;cleo poblacional, no han visto a gente sufrir este desamparo: &ldquo;Ahora hace tiempo que vivimos en el campo, pero cada ma&ntilde;ana bajamos al pueblo y no hemos percibido nada fuera de lo normal&rdquo;.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bfe03bd8-cf9c-44ee-993e-40343c20aa4c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bfe03bd8-cf9c-44ee-993e-40343c20aa4c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bfe03bd8-cf9c-44ee-993e-40343c20aa4c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bfe03bd8-cf9c-44ee-993e-40343c20aa4c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bfe03bd8-cf9c-44ee-993e-40343c20aa4c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bfe03bd8-cf9c-44ee-993e-40343c20aa4c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/bfe03bd8-cf9c-44ee-993e-40343c20aa4c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Dos ciudadanos se acomodan en el suelo, en las inmediaciones de la Iglesia de la localidad."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Dos ciudadanos se acomodan en el suelo, en las inmediaciones de la Iglesia de la localidad.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En Sant Jordi, sin embargo, al caer la noche, se puede observar c&oacute;mo algunas personas se acurrucan envueltas en mantas y cubiertas con sudaderas &ndash;la inminente llegada del oto&ntilde;o&ndash; en bancos y zonas verdes cercanas al cementerio, la Iglesia y a un supermercado a los exteriores de la localidad donde, en un terreno adjunto, se produjo en 2024 el desalojo de un centenar de trabajadores de origen saharaui.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En Sant Jordi, al caer la noche, se puede observar cómo algunas personas se acurrucan envueltas en mantas y cubiertas con sudaderas -la inminente llegada del otoño- en bancos y zonas verdes cercanas al cementerio, la Iglesia y a un supermercado </p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El pasado agosto, en sesi&oacute;n plenaria, <a href="https://cadenaser.com/baleares/2026/05/28/sant-josep-avala-el-desalojo-de-150-infraviviendas-en-el-asentamiento-de-can-raspalls-radio-ibiza/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el Ayuntamiento aval&oacute; el desmantelamiento de las 150 infraviviendas</a> y record&oacute; que &ldquo;no se tolerar&aacute;n asentamientos ilegales&rdquo; en el municipio. Sant Josep es, junto al anillo perif&eacute;rico de la ciudad de Eivissa, la zona donde m&aacute;s asentamientos se han desmantelado en los &uacute;ltimos a&ntilde;os. El desalojo m&aacute;s reciente se produjo en la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/desalojados-trabajadores-turismo-malvivian-hotel-abandonado-ibiza_1_13404784.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">estructura abandonada de un complejo hotelero a medio construir en Punta Xinx&oacute;</a>, en la bah&iacute;a, donde se hab&iacute;an asentado un centenar de personas sin techo.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Algunas de ellas se <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/sobrevivir-ruinas-viejo-mercado-hippie-exodo-trabajadores-sostienen-ibiza-lujo_1_13441063.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">trasladaron tras la actuaci&oacute;n policial a un antiguo mercantil hippy</a>, tambi&eacute;n abandonado, muy cerca de all&iacute;. Adem&aacute;s, en otro terreno a veinte minutos a pie y cercano a la costa que alberga hoteles cada vez m&aacute;s enfocados al turismo de lujo, existe <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/trabajadores-malviven-chabolas-terreno-casera-famosos-ibiza-proyecta-veintena-pisos_1_13463695.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">otro asentamiento chabolista formado por una decena de temporeros provenientes del S&aacute;hara Occiental</a>. Lo que indica, lo que todo el mundo ya sabe, que el problema habitacional no se extingue: s&oacute;lo se mueve.
    </p><p class="article-text">
        De momento, Sant Josep es el &uacute;nico t&eacute;rmino municipal que ha visto c&oacute;mo personas sin hogar utilizaban para pernoctar sus cementerios. Ninguno de los cuatro ayuntamientos restantes ha tenido constancia, por lo menos hasta ahora, en una situaci&oacute;n similar, como han confirmado a elDiario.es.
    </p><p class="article-text">
        No es, eso s&iacute;, el &uacute;nico que persigue los asentamientos. Sin ir m&aacute;s lejos, este &uacute;ltimo mes la Polic&iacute;a de Sant Antoni ha desmantelado tres n&uacute;cleos chabolistas en &aacute;reas r&uacute;sticas y naturales del territorio de su competencia y, en lo que va de a&ntilde;o, los agentes &ndash;que cuentan con drones para vigilar zonas de dif&iacute;cil acceso&ndash; han interpuesto 41 sanciones relacionadas con acampadas, caravanas y autocaravanas utilizados como vivienda.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/be43aadf-cca5-4e4f-b58f-bc6962ba3a27_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/be43aadf-cca5-4e4f-b58f-bc6962ba3a27_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/be43aadf-cca5-4e4f-b58f-bc6962ba3a27_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/be43aadf-cca5-4e4f-b58f-bc6962ba3a27_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/be43aadf-cca5-4e4f-b58f-bc6962ba3a27_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/be43aadf-cca5-4e4f-b58f-bc6962ba3a27_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/be43aadf-cca5-4e4f-b58f-bc6962ba3a27_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El Ayuntamiento de Sant Josep ha decidido, como medida de seguridad, cerrar el camposanto de nueve de la noche a nueve de la mañana."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El Ayuntamiento de Sant Josep ha decidido, como medida de seguridad, cerrar el camposanto de nueve de la noche a nueve de la mañana.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Uno de cinco trabajadores: en riesgo de exclusi&oacute;n&nbsp;</strong></h2><p class="article-text">
        En Balears, un 34,2% de las personas sin hogar est&aacute;n en esta tesitura por problemas relacionados con la vivienda, <a href="https://ine.es/jaxi/Datos.htm?tpx=54534#_tabs-grafico" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">seg&uacute;n datos del Instituto Nacional de Estad&iacute;stica (INE)</a>. De este porcentaje total, un 20,1% se vieron en este cr&iacute;tico escenario tras ser desahuciados, un 3,6% porque se les termin&oacute; el contrato de alquiler que ten&iacute;an hasta el momento y el 10,5% restante porque no pudieron seguir pagando el alojamiento.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En Balears, un 34,2% de las personas sin hogar están en esta tesitura por problemas relacionados con la vivienda, según datos del INE. Además, uno de cada cinco trabajadores está en riesgo de exclusión social</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En el archipi&eacute;lago, uno de cada cinco trabajadores est&aacute; en riesgo de exclusi&oacute;n social: 223.000 ciudadanos residentes, seg&uacute;n datos recientes recogidos en el <a href="https://bit.ly/482R71Z" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Informe FOESSA sobre Exclusi&oacute;n y Desarrollo Social en las Islas Baleares</a>. Esto significa que, a pesar de ocupar un puesto de trabajo activo, no pueden costearse el nivel de vida de las islas y est&aacute;n atrapados, por contra, en procesos de vulnerabilidad.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        De hecho, un estudio reciente realizado por dos economistas y presentado esta semana en Eivissa arroja que el holgado crecimiento del Producto Interior Bruto (PIB) de las Pitiusas no se traduce en mayor bienestar ni renta per c&aacute;pita para la poblaci&oacute;n. La conclusi&oacute;n se recoge en el <a href="https://www.informefenix.cat/Informe_Fenix_PDF.pdf" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">informe F&eacute;nix</a> &ndash;elaborado por el doctor en Econom&iacute;a de la Universitat de Barcelona (UB) Miquel Puig y el catedr&aacute;tico en Econom&iacute;a de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Guillem L&oacute;pez&ndash;, que extrapola los resultados obtenidos de analizar la realidad tur&iacute;stica en Catalunya a las islas, donde se agravan.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Muchas personas viven con lo justo y casi todo marcado por el tema de vivienda. Por desgracia, en la ‘isla del lujo&#039;, la brecha entre los que más y menos tienen cada día es mayor: la clase media cada vez toca más dimensiones de la exclusión</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Gustavo Gómez</span>
                                        <span>—</span> Coordinador de Cáritas en Eivissa
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El incremento de la poblaci&oacute;n en el archipi&eacute;lago repercute en un colapso de los servicios p&uacute;blicos &ndash;porque hay parte de la misma que no contribuye a los mismos o contribuye muy poco&ndash; y en un encarecimiento de la vivienda que lo dificulta o pr&aacute;cticamente lo imposibilita, recoge el an&aacute;lisis.
    </p><p class="article-text">
        A d&iacute;a de hoy, C&aacute;ritas Diocesana atiende a dos mil personas en sus distintos programas. &ldquo;Muchas de ellas viven con lo justo y casi todo marcado por el tema de vivienda&rdquo;, lamenta Gustavo G&oacute;mez, coordinador de la organizaci&oacute;n en la isla. &ldquo;Tambi&eacute;n hay quienes buscan mejorar su empleabilidad y personas migrantes que quieren aprender el idioma para facilitar su integraci&oacute;n&rdquo;, sigue. &ldquo;Pero, por desgracia, en la &lsquo;isla del lujo', la brecha entre los que m&aacute;s y menos tienen cada d&iacute;a es mayor: la clase media cada vez toca m&aacute;s dimensiones de la exclusi&oacute;n&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/crisis-vivienda-lleva-personas-hogar-dormir-cementerios-ibiza-nichos-lapidas_1_13520482.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 19 Sep 2026 20:09:12 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/0ec997be-efad-46be-9b67-7403162ef4e1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1332842" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/0ec997be-efad-46be-9b67-7403162ef4e1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1332842" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Dormir entre nichos y lápidas en la 'isla del lujo']]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/0ec997be-efad-46be-9b67-7403162ef4e1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Ibiza,Vivienda,Personas sin hogar,Sin hogar,Alquiler]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Prohibit el lloguer de vaixells sense llicència: “Haurem de tancar l’empresa”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/prohibit-lloguer-vaixells-sense-llicencia-haurem-tancar-l-empresa_1_13516297.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/7643cc5d-a8aa-4d52-91ce-98be10ed9dcc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1378y1153.jpg" width="1200" height="675" alt="Prohibit el lloguer de vaixells sense llicència: “Haurem de tancar l’empresa”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Un canvi en el Reial decret que regula les embarcacions d’esbarjo impedirà que persones sense Llicència de Navegació puguin navegar per la mar, una de les activitats més habituals entre turistes i residents en zones com Balears</p><p class="subtitle">Un de cada cinc iots fondeja il·legalment sobre la posidònia a Eivissa</p></div><p class="article-text">
        A la badia de Sant Antoni (Eivissa), al punt lim&iacute;trof amb el municipi de Sant Josep, hi ha un embarcador, al costat d&rsquo;un quiosquet hist&ograve;ric, des d&rsquo;on pugen i baixen constantment tripulants d&rsquo;embarcacions de dimensions redu&iuml;des, amb capacitat per a sis o set persones, no m&eacute;s. Aquesta imatge desapareixer&agrave;, en principi, a partir d&rsquo;aquest 1 d&rsquo;octubre, no perqu&egrave; la temporada tur&iacute;stica hagi arribat a la seva fi, sin&oacute; per la nova prohibici&oacute; &mdash;ja publicada al Butllet&iacute; Oficial de l&rsquo;Estat (BOE)&mdash; que suposa un pas m&eacute;s en la seguretat mar&iacute;tima de tot Espanya mitjan&ccedil;ant la prohibici&oacute; que qualsevol persona sense titulaci&oacute; pugui conduir embarcacions d&rsquo;esbarjo.
    </p><p class="article-text">
        La nova normativa no permet, aix&iacute;, que turistes o residents sense Llic&egrave;ncia de Navegaci&oacute; (LN) o Titul&iacute;n &mdash;que actualment s&rsquo;obt&eacute; despr&eacute;s d&rsquo;un curs de dues hores te&ograve;riques i dues pr&agrave;ctiques&mdash; puguin llogar barques de mida menor (m&agrave;xim cinc metres d&rsquo;eslora i 15 CV de pot&egrave;ncia), com es venia fent fins ara. Es tracta d&rsquo;un canvi concret contemplat en el<a href="https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2025-27010" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> </a><a href="https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2025-27010" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>Reial decret 1188/2025, de 26 de desembre</strong></a>, que modifica el r&egrave;gim de titulacions n&agrave;utiques, que est&agrave; recorregut al Tribunal Suprem i pendent de sent&egrave;ncia.
    </p><p class="article-text">
        Altres requisits per a aquest tipus de llanxes eren no allunyar-se m&eacute;s de dues milles des del punt de la costa on s&rsquo;havia salpat i navegar nom&eacute;s de dia. Les excursions s&rsquo;organitzen, per aquest motiu, generalment en dos torns: o al mat&iacute; fins passat el migdia o des de primera hora de l&rsquo;horabaixa fins a la posta de sol, quan els clients han de posar rumb de tornada al port. Per&ograve; a partir d&rsquo;aquesta tardor i de cara a qualsevol temporada pr&ograve;xima, la condici&oacute; de comptar amb el t&iacute;tol habilitant romandr&agrave; atemporalment i per a qualsevol tipus de vaixell.
    </p><p class="article-text">
        &laquo;Nosaltres haurem de tancar l&rsquo;empresa&raquo;, confessa Vicente Bonet, propietari de la companyia local Starboats, que nom&eacute;s compta amb embarcacions d&rsquo;esbarjo sense llic&egrave;ncia, dotze en total. A m&eacute;s de quatre treballadors i 25 anys d&rsquo;hist&ograve;ria a l&rsquo;esquena. &laquo;El perm&iacute;s et permet portar un vaixell m&eacute;s gran i amb un motor bastant m&eacute;s potent. Aleshores creim que a la gent que el tengui no li interessar&agrave; agafar barques amb tan poca pot&egrave;ncia&raquo;, lamenta l&rsquo;eivissenc.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Nosaltres haurem de tancar l&#039;empresa. El permís et permet portar un vaixell més gran i amb un motor bastant més potent. Llavors creiem que a la gent que ho tingui no li interessarà agafar barques amb tan poca potència</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Vicente Bonet</span>
                                        <span>—</span> Propietari de la companyia local Starboats
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Considera, respecte al canvi de normativa, que Capitania Mar&iacute;tima ha tingut en compte les dades d&rsquo;accidents que no &laquo;justifiquen&raquo; la decisi&oacute;. Aquest diari s&rsquo;ha posat en contacte amb Capitania per sol&middot;licitar dades actualitzades sense haver obtingut resposta en el moment en qu&egrave; es publica aquesta informaci&oacute;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/500d91f5-c325-4811-9016-08e24564a697_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/500d91f5-c325-4811-9016-08e24564a697_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/500d91f5-c325-4811-9016-08e24564a697_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/500d91f5-c325-4811-9016-08e24564a697_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/500d91f5-c325-4811-9016-08e24564a697_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/500d91f5-c325-4811-9016-08e24564a697_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/500d91f5-c325-4811-9016-08e24564a697_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Vaixells fondejats en la cala de Porroig és una zona de gran valor ecològic gràcies als fons marins, formats per prades de posidònia"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Vaixells fondejats en la cala de Porroig és una zona de gran valor ecològic gràcies als fons marins, formats per prades de posidònia                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Jos&eacute; [nom fictici per a aquest reportatge], propietari d&rsquo;una altra empresa enfocada al lloguer de vaixells amb llic&egrave;ncia i sense llic&egrave;ncia &mdash;en el segon cas de major mida, m&eacute;s motor&mdash;, lamenta tamb&eacute; l&rsquo;aprovaci&oacute; del Reial decret i explica que, a escala nacional, el cas es troba als tribunals amb un advocat que exerceix la defensa legal de tots els perjudicats, representats per l&rsquo;Associaci&oacute; de Lloguer d&rsquo;Embarcacions Tur&iacute;stiques (ALET), amb seu a la Costa Brava. En el seu cas, sobreviuran econ&ograve;micament. &laquo;Si [la mesura] &eacute;s per seguretat mar&iacute;tima, est&agrave; b&eacute;&raquo;, considera.
    </p><p class="article-text">
        Les companyies com la seva &mdash;amb base portu&agrave;ria a Sant Antoni&mdash; ofereixen sobretot embarcacions amb patr&oacute;, per&ograve; algunes van prendre la decisi&oacute; d&rsquo;adquirir, a m&eacute;s, un nombre comptat de vaixells d&rsquo;esbarjo per llogar-los lliures de Titul&iacute;n perqu&egrave; donen un extra de rendibilitat. &laquo;Ara el que es perdran s&oacute;n llocs de feina, perqu&egrave; aquests &lsquo;barquets&rsquo; necessiten bastant manteniment, de neteja i mec&agrave;nica, que en la resta de vaixells sol fer el patr&oacute;&raquo;, continua.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Ara el que es perdran són llocs d&#039;ocupació, perquè aquests ‘barquitos’ necessiten bastant manteniment, de neteja i mecànica, que en la resta de navilis somiï fer el patró&#039;, comenta el propietari d&#039;una altra empresa</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Sense nocions b&agrave;siques de navegaci&oacute;</strong></h2><p class="article-text">
        La patrona d&rsquo;una altra empresa similar i que prefereix no identificar-se rep la prohibici&oacute; de manera &laquo;positiva&raquo;, tant per al sector n&agrave;utic com per a la &laquo;seguretat mar&iacute;tima&raquo; general. Fins ara, tant els patrons professionals com les persones que navegaven de manera recreativa sentien &laquo;preocupaci&oacute;&raquo; quan veien arribar aquestes embarcacions (condu&iuml;des per usuaris sense LN) a les cales. Sobretot, perqu&egrave; les persones que les manegen poques vegades tenen, ni tan sols, nocions b&agrave;siques de navegaci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Tampoc sobre fondeig, normes de prefer&egrave;ncia o protecci&oacute; de la posid&ograve;nia. A aix&ograve; s&rsquo;hi suma que, en alguns casos, es consumeix alcohol durant la jornada, cosa que augmenta considerablement el &laquo;risc&raquo; en estar al comandament d&rsquo;una embarcaci&oacute;. &laquo;Entenc i empatitzo amb les empreses el negoci de les quals dep&egrave;n exclusivament d&rsquo;aquest tipus de lloguer. Tanmateix, &eacute;s un model que ha crescut molt durant els darrers anys i, en alguns llocs, d&rsquo;una manera poc ordenada&raquo;, afegeix la patrona.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En alguns casos, els usuaris de vaixells sense titulació consumeixen alcohol durant la jornada, la qual cosa augmenta considerablement el risc en estar al comandament d&#039;una embarcació</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Aquest increment desbordat de l&rsquo;oferta &eacute;s el que ha emp&egrave;s ara a posar l&iacute;mit als lloguers d&rsquo;aquest tipus, posant en escac les empreses amb una oferta tan particular, que per mantenir-se a flotaci&oacute; hauran d&rsquo;adaptar progressivament la seva activitat i cercar alternatives que combinin la viabilitat econ&ograve;mica amb una major &laquo;formaci&oacute;, seguretat i respecte&raquo; pel medi mar&iacute;. Algunes veus del sector n&agrave;utic opinen que, tot i que la nova llei sigui perjudicial per a alguns negocis a curt termini, pot ser beneficiosa per al sector i per aconseguir una navegaci&oacute; m&eacute;s segura i responsable a mitj&agrave;-llarg termini.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/673d3861-02f2-438f-89b6-e8b10311dad5_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/673d3861-02f2-438f-89b6-e8b10311dad5_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/673d3861-02f2-438f-89b6-e8b10311dad5_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/673d3861-02f2-438f-89b6-e8b10311dad5_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/673d3861-02f2-438f-89b6-e8b10311dad5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/673d3861-02f2-438f-89b6-e8b10311dad5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/673d3861-02f2-438f-89b6-e8b10311dad5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La temporada estival augmenta els vaixells fondejats en la costa d&#039;Eivissa"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La temporada estival augmenta els vaixells fondejats en la costa d&#039;Eivissa                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Delimitaci&oacute; en zones de pas comercials</strong></h2><p class="article-text">
        Un altre dels canvis que contempla la normativa aprovada &eacute;s la limitaci&oacute; a les barques d&rsquo;esbarjo de navegar per rutes comercials. Des del Servei Mar&iacute;tim de la Gu&agrave;rdia Civil manifesten a elDiario.es que el fet que fins ara els usuaris poguessin llogar embarcacions sense experi&egrave;ncia provocava que algunes s&rsquo;apropassin perillosament a altres vaixells m&eacute;s grans i s&rsquo;entrometessin en zones de navegaci&oacute; comercial, posant en risc la seva seguretat i la de la resta. En aquest sentit, els agents comparen, en el pla terrestre, amb circular al volant d&rsquo;un vehicle sense comptar amb el perm&iacute;s de conduir.
    </p><p class="article-text">
        A m&eacute;s, els turistes o residents que llogaven aquestes embarcacions sense Llic&egrave;ncia de Navegaci&oacute; sortien fins i tot amb mal temps, amb condicions meteorol&ograve;giques adverses, a alta mar, cosa que suposava un perill afegit, assenyalen des de l&rsquo;institut armat. O, efectivament, sota els efectes de l&rsquo;alcohol o de subst&agrave;ncies estupefaents. Sobretot, en un context marcat per l&rsquo;oci com Balears i molt dif&iacute;cil de controlar en l&rsquo;&agrave;mbit mar&iacute;tim.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La Guàrdia Civil assegura que els turistes o residents que llogaven aquests vaixells sense Llicència de Navegació sortien fins i tot amb mal temps a alta mar</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En aquest sentit, des de l&rsquo;Oficina Perif&egrave;rica de Comunicaci&oacute; (OPC) de la Gu&agrave;rdia Civil indiquen que &eacute;s &laquo;complicat&raquo; actuar perqu&egrave; no es compta amb una legislaci&oacute; contundent, per la qual cosa tan sols s&rsquo;executen controls als patrons en cas d&rsquo;accident o conducta temer&agrave;ria &laquo;molt &ograve;bvia&raquo;.
    </p><p class="article-text">
        Entre els usuaris amb llic&egrave;ncia per navegar a les illes existeix la mateixa percepci&oacute; que millorar&agrave; la seguretat mar&iacute;tima sense aquestes embarcacions d&rsquo;esbarjo, que no &laquo;molesten&raquo;, per&ograve; que generen inseguretat en la resta de navegants. &laquo;Al port, per exemple, se&rsquo;t creuen per davant perqu&egrave; no saben si han de sortir per babord o per estribord; no tenen les pautes necess&agrave;ries per navegar&raquo;, considera Maria Antonia Canals, de Mallorca, que es va treure la llic&egrave;ncia despr&eacute;s d&rsquo;adquirir una embarcaci&oacute; que amarra al port de la Col&ograve;nia de Sant Jordi: &laquo;Tamb&eacute; atraquen on no poden per desconeixement de les normes. &Eacute;s perill&oacute;s&raquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b41f3212-b70b-4386-8b16-c8ae4d97b45b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b41f3212-b70b-4386-8b16-c8ae4d97b45b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b41f3212-b70b-4386-8b16-c8ae4d97b45b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b41f3212-b70b-4386-8b16-c8ae4d97b45b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b41f3212-b70b-4386-8b16-c8ae4d97b45b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b41f3212-b70b-4386-8b16-c8ae4d97b45b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b41f3212-b70b-4386-8b16-c8ae4d97b45b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Vaixells prop de la Cala Conta"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Vaixells prop de la Cala Conta                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Fondejos il&middot;legals sobre posid&ograve;nia</strong></h2><p class="article-text">
        D&rsquo;altra banda, les persones &mdash;de vegades turistes que s&rsquo;han tret algun tipus de titulaci&oacute; al seu pa&iacute;s per&ograve; no a Espanya&mdash; que lloguen embarcacions d&rsquo;esbarjo sense llic&egrave;ncia solen descon&egrave;ixer la bona praxi per fondejar sense perjudicar les praderies de posid&ograve;nia, esp&egrave;cie protegida a Balears i sobre la qual ja fondegen il&middot;legalment<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/cinco-yates-fondea-ilegalmente-posidonia-ibiza_1_13414059.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> </a><a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/cinco-yates-fondea-ilegalmente-posidonia-ibiza_1_13414059.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>un de cada cinc iots que solquen la mar de la piti&uuml;sa</strong></a>.
    </p><p class="article-text">
        Si es produeix algun perjudici sobre aquesta planta end&egrave;mica o abocaments a la costa, actua el Servei Mar&iacute;tim de la Gu&agrave;rdia Civil juntament amb el Servei de Protecci&oacute; de la Natura (SEPRONA) i el Grup d&rsquo;Activitats Subaqu&agrave;tiques (GEAS). Un equip que, tanmateix, ha estat esc&agrave;s fins que el passat abril la Delegaci&oacute; del Govern va anunciar l&rsquo;ampliaci&oacute; de la plantilla amb dotze noves places que s&rsquo;habilitaran quan acabin les obres al pavell&oacute; militar de sa Coma per allotjar els agents,<a href="https://www.diariodeibiza.es/ibiza/2026/04/28/servicio-maritimo-guardia-civil-ibiza-129627435.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> </a><a href="https://www.diariodeibiza.es/ibiza/2026/04/28/servicio-maritimo-guardia-civil-ibiza-129627435.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>segons informacions del Diario de Ibiza.</strong></a>
    </p><p class="article-text">
        Sobre els fondejos il&middot;legals, Lea Leuzinger, coordinadora de l&rsquo;organitzaci&oacute; mediambiental Salvem sa Badia de Portmany, valora que &eacute;s &laquo;normal&raquo; que alg&uacute; sense coneixements n&agrave;utics tampoc s&agrave;piga com llan&ccedil;ar l&rsquo;&agrave;ncora i menys encara seguint la normativa espec&iacute;fica per a la preservaci&oacute; marina de les illes.
    </p><p class="article-text">
        Recalca, tot i aix&iacute;, que el principal problema en aquest sentit s&oacute;n les embarcacions m&eacute;s grans, com els iots, i que a qui es posa realment en perill amb aquestes embarcacions petites &eacute;s als bussejadors quan no es coneix el distintiu que duen als seus vaixells. &laquo;&Eacute;s necessari que les persones que naveguin ho facin amb certes nocions: per la seguretat general a la mar i per la macrofauna; &eacute;s a dir, els mam&iacute;fers marins, amb els quals tamb&eacute; cal tenir cura&raquo;, acaba Leuzinger.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/prohibit-lloguer-vaixells-sense-llicencia-haurem-tancar-l-empresa_1_13516297.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 17 Sep 2026 04:31:16 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/7643cc5d-a8aa-4d52-91ce-98be10ed9dcc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1378y1153.jpg" length="624712" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/7643cc5d-a8aa-4d52-91ce-98be10ed9dcc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1378y1153.jpg" type="image/jpeg" fileSize="624712" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Prohibit el lloguer de vaixells sense llicència: “Haurem de tancar l’empresa”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/7643cc5d-a8aa-4d52-91ce-98be10ed9dcc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1378y1153.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Ibiza,barcos]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Prohibido el alquiler de barcos sin licencia: "Vamos a tener que cerrar la empresa”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/prohibido-alquiler-barcos-licencia-cerrar-empresa_1_13515511.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/7643cc5d-a8aa-4d52-91ce-98be10ed9dcc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1378y1153.jpg" width="1200" height="675" alt="Prohibido el alquiler de barcos sin licencia: &quot;Vamos a tener que cerrar la empresa”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Un cambio en el Real Decreto que regula las embarcaciones de recreo impedirá que personas sin Licencia de Navegación puedan navegar por el mar, una de las actividades más comunes entre turistas y residentes en zonas como Balears</p><p class="subtitle">Uno de cada cinco yates fondea ilegalmente sobre la posidonia en Ibiza</p></div><p class="article-text">
        En la bah&iacute;a de Sant Antoni (Eivissa), en el punto lim&iacute;trofe con el municipio de Sant Josep, hay un embarcadero, junto a un chiringuito hist&oacute;rico, desde donde suben y bajan constantemente tripulantes de embarcaciones de reducidas dimensiones, con capacidad para seis o siete personas, no m&aacute;s. Esta imagen desaparecer&aacute;, en principio, a partir de este 1 de octubre, no porque la temporada tur&iacute;stica haya tocado fin, sino por la nueva prohibici&oacute;n &ndash;ya publicada en el Bolet&iacute;n Oficial del Estado (BOE)&ndash; que supone un paso m&aacute;s en la seguridad mar&iacute;tima de toda Espa&ntilde;a mediante la prohibici&oacute;n de que cualquier persona sin titulaci&oacute;n pueda conducir embarcaciones de recreo.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        La nueva normativa no permite, as&iacute;, que turistas o residentes sin Licencia de Navegaci&oacute;n (LN) o Titul&iacute;n &ndash;que actualmente se obtiene tras un curso de dos horas te&oacute;ricas y dos pr&aacute;cticas&ndash; puedan alquilar barcas de tama&ntilde;o menor (m&aacute;ximo cinco metros de eslora y 15 CV de potencia), como se ven&iacute;a haciendo hasta ahora. Se trata de un cambio concreto contemplado en el <a href="https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2025-27010" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Real Decreto 1188/2025, de 26 de diciembre</a>, que modifica el r&eacute;gimen de titulaciones n&aacute;uticas, que est&aacute; recurrido en el Tribunal Supremo y pendiente de sentencia.
    </p><p class="article-text">
        Otros requisitos para este tipo de lanchas eran no alejarse m&aacute;s de dos millas desde el punto de la costa donde se hab&iacute;a zarpado y navegar solo de d&iacute;a. Las excursiones se organizan, por este motivo, generalmente por dos turnos: o por la ma&ntilde;ana hasta pasado el mediod&iacute;a o desde primera hora de la tarde hasta el atardecer, cuando los clientes tienen que poner rumbo de vuelta al puerto. Pero a partir de este oto&ntilde;o y de cara a cualquier temporada pr&oacute;xima, la condici&oacute;n de contar con el t&iacute;tulo habilitante permanecer&aacute; atemporalmente y para cualquier tipo de barco.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Nosotros vamos a tener que cerrar la empresa&rdquo;, confiesa Vicente Bonet, propietario de la compa&ntilde;&iacute;a local Starboats, que solo cuenta con embarcaciones de recreo sin licencia, doce en total. Adem&aacute;s de cuatro trabajadores y 25 a&ntilde;os de historia a sus espaldas. &ldquo;El permiso te permite llevar un barco m&aacute;s grande y con un motor bastante m&aacute;s potente. Entonces creemos que a la gente que lo tenga no le interesar&aacute; coger barcas con tan poca potencia&rdquo;, lamenta el ibicenco.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Nosotros vamos a tener que cerrar la empresa. El permiso te permite llevar un barco más grande y con un motor bastante más potente. Entonces creemos que a la gente que lo tenga no le interesará coger barcas con tan poca potencia</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Vicente Bonet</span>
                                        <span>—</span> Propietario de la compañía local Starboats
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Considera, respecto al cambio de normativa, que Capitan&iacute;a Mar&iacute;tima ha tenido en cuenta los datos de accidentes que no &ldquo;justifican&rdquo; la decisi&oacute;n. Este diario se ha puesto en contacto con Capitan&iacute;a para solicitar datos actualizados sin haber obtenido respuesta en el momento en que se publica esta informaci&oacute;n.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/500d91f5-c325-4811-9016-08e24564a697_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/500d91f5-c325-4811-9016-08e24564a697_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/500d91f5-c325-4811-9016-08e24564a697_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/500d91f5-c325-4811-9016-08e24564a697_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/500d91f5-c325-4811-9016-08e24564a697_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/500d91f5-c325-4811-9016-08e24564a697_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/500d91f5-c325-4811-9016-08e24564a697_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Barcos fondeados en la cala de Porroig es una zona de gran valor ecológico gracias a los fondos marinos, formados por praderas de posidonia."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Barcos fondeados en la cala de Porroig es una zona de gran valor ecológico gracias a los fondos marinos, formados por praderas de posidonia.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Jos&eacute; [nombre ficticio para este reportaje], due&ntilde;o de otra empresa enfocada al alquiler de barcos sin y con licencia &ndash;en el segundo caso de mayor tama&ntilde;o, m&aacute;s motor&ndash; lamenta tambi&eacute;n la aprobaci&oacute;n del Real Decreto y explica que, a nivel nacional, el caso est&aacute; en los tribunales con un abogado que ejerce la defensa legal de todos los perjudicados, representados por l' Associaci&oacute; de Lloguer d' Embarcacions Tur&iacute;stiques (ALET), con sede en la Costa Brava. En su caso, sobrevivir&aacute;n econ&oacute;micamente. &ldquo;Si [la medida] es por seguridad mar&iacute;tima, est&aacute; bien&rdquo;, considera.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Las compa&ntilde;&iacute;as como la suya &ndash;con base portuaria en Sant Antoni&ndash; ofertan sobre todo embarcaciones con patr&oacute;n, pero algunas tomaron la decisi&oacute;n de adquirir adem&aacute;s un n&uacute;mero contado de barcos de recreo para contratar libres de Titul&iacute;n porque dan un extra de rentabilidad. &ldquo;Ahora lo que se van a perder son lugares de empleo, porque estos &lsquo;barquitos&rsquo; necesitan bastante mantenimiento, de limpieza y mec&aacute;nica, que en el resto de nav&iacute;os sue&ntilde;e hacer el patr&oacute;n&rdquo;, sigue.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">&#039;“Ahora lo que se van a perder son lugares de empleo, porque estos ‘barquitos’ necesitan bastante mantenimiento, de limpieza y mecánica, que en el resto de navíos sueñe hacer el patrón&#039;, comenta el propietario de otra empresa</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Sin nociones b&aacute;sicas de navegaci&oacute;n</strong></h2><p class="article-text">
        La patrona de otra empresa similar y que prefiere no identificarse recibe la prohibici&oacute;n de manera &ldquo;positiva&rdquo;, tanto para el sector n&aacute;utico como para la &ldquo;seguridad mar&iacute;tima&rdquo; general. Hasta la fecha, tanto los patrones profesionales como las personas que navegaban de forma recreativa sent&iacute;an &ldquo;preocupaci&oacute;n&rdquo; cuando ve&iacute;an llegar estas embarcaciones (conducidas por usuarios sin LN) a las calas. Sobre todo, porque las personas que las manejan raras veces tienen, siquiera, nociones b&aacute;sicas de navegaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Tampoco sobre fondeo, normas de preferencia o protecci&oacute;n de la posidonia. A esto se suma que, en algunos casos, se consume alcohol durante la jornada, lo que aumenta considerablemente el &ldquo;riesgo&rdquo; al estar al mando de una embarcaci&oacute;n. &ldquo;Entiendo y empatizo con las empresas cuyo negocio depende exclusivamente de este tipo de alquiler. Sin embargo, es un modelo que ha crecido mucho durante los &uacute;ltimos a&ntilde;os y, en algunos lugares, de una manera poco ordenada&rdquo;, a&ntilde;ade la patrona.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En algunos casos, los usuarios de barcos sin titulación consumen alcohol durante la jornada, lo que aumenta considerablemente el riesgo al estar al mando de una embarcación</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Este incremento desbordado de la oferta es lo que ha empujado ahora a poner coto a los alquileres de este tipo, poniendo en jaque a las empresas con una oferta tan particular, que para mantenerse a flote deber&aacute;n adaptar progresivamente su actividad y buscar alternativas que combinen la viabilidad econ&oacute;mica con una mayor &ldquo;formaci&oacute;n, seguridad y respeto&rdquo; por el medio marino. Algunas voces del sector n&aacute;utico opinan que, a pesar de que la nueva ley sea perjudicial para algunos negocios a corto plazo, puede ser beneficiosa para el sector y para lograr una navegaci&oacute;n m&aacute;s segura y responsable a medio-largo t&eacute;rmino.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/673d3861-02f2-438f-89b6-e8b10311dad5_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/673d3861-02f2-438f-89b6-e8b10311dad5_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/673d3861-02f2-438f-89b6-e8b10311dad5_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/673d3861-02f2-438f-89b6-e8b10311dad5_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/673d3861-02f2-438f-89b6-e8b10311dad5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/673d3861-02f2-438f-89b6-e8b10311dad5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/673d3861-02f2-438f-89b6-e8b10311dad5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La temporada estival aumenta los barcos fondeados en la costa de Eivissa"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La temporada estival aumenta los barcos fondeados en la costa de Eivissa                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Delimitaci&oacute;n en zonas de paso comerciales</strong></h2><p class="article-text">
        Otro de los cambios que contempla la normativa aprobada es la limitaci&oacute;n a las barcas de recreo de navegar por rutas comerciales. Desde el Servicio Mar&iacute;timo de la Guardia Civil manifiestan a elDiario.es que el hecho de que hasta ahora los usuarios pudiesen alquilar embarcaciones sin experiencia provocaba que algunas se acercaran peligrosamente a otros barcos m&aacute;s grandes y se entrometieran en zonas de navegaci&oacute;n comercial, poniendo en riesgo su seguridad y la del resto. En ese sentido, los agentes comparan, en el plano terrestre, a circular al volante de un veh&iacute;culo sin contar con el permiso de conducir.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Adem&aacute;s, los turistas o residentes que alquilaban estos barcos sin Licencia de Navegaci&oacute;n sal&iacute;an incluso con mal tiempo, con condiciones meteorol&oacute;gicas adversas, a alta mar, lo que supon&iacute;a un peligro a&ntilde;adido, apuntan desde el instituto armado. O, efectivamente, bajo el efecto del alcohol o de sustancias estupefacientes. Sobre todo, en un contexto marcado por el ocio como Balears y muy dif&iacute;cil de controlar en el &aacute;mbito mar&iacute;timo.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La Guardia Civil asegura que los turistas o residentes que alquilaban estos barcos sin Licencia de Navegación salían incluso con mal tiempo a alta mar</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En ese sentido, desde la Oficina Perif&eacute;rica de Comunicaci&oacute;n (OPC) de la Guardia Civil indican que es &ldquo;complicado&rdquo; actuar porque no se cuenta con una legislaci&oacute;n contundente, por lo que tan solo se ejecutan controles a los patrones en caso de accidente o conducta temeraria &ldquo;muy obvia&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Entre los usuarios con licencia para navegar en las islas existe la misma percepci&oacute;n de que mejorar&aacute; la seguridad mar&iacute;tima sin estas embarcaciones de recreo, que no &ldquo;molestan&rdquo;, pero que generan inseguridad en el resto de navegantes. &ldquo;En el puerto, por ejemplo, se te cruzan por delante porque no saben si deben salir por babor o por estribor; no tienen las pautas necesarias para navegar&rdquo;, considera Maria Antonia Canals, de Mallorca, que se sac&oacute; la licencia tras adquirir una embarcaci&oacute;n que amarra en el puerto de la colonia de Sant Jordi: &ldquo;Tambi&eacute;n atracan donde no pueden por desconocimiento de las normas. Es peligroso&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b41f3212-b70b-4386-8b16-c8ae4d97b45b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b41f3212-b70b-4386-8b16-c8ae4d97b45b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b41f3212-b70b-4386-8b16-c8ae4d97b45b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b41f3212-b70b-4386-8b16-c8ae4d97b45b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b41f3212-b70b-4386-8b16-c8ae4d97b45b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b41f3212-b70b-4386-8b16-c8ae4d97b45b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b41f3212-b70b-4386-8b16-c8ae4d97b45b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Barcos cerca de la Cala Conta"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Barcos cerca de la Cala Conta                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Fondeos ilegales sobre posidonia</strong></h2><p class="article-text">
        Por otra parte, las personas &ndash;a veces turistas que se han sacado alg&uacute;n tipo de titulaci&oacute;n en su pa&iacute;s pero no en Espa&ntilde;a&ndash; que alquilan barcos de recreo sin licencia suelen desconocer la buena praxis para fondear sin perjudicar las praderas de posidonia, especie protegida en Balears y sobre la que ya fondean ilegalmente <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/cinco-yates-fondea-ilegalmente-posidonia-ibiza_1_13414059.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">uno de cada cinco yates que surcan el mar de la pitiusa</a>.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        De producirse alg&uacute;n perjuicio sobre esta planta end&eacute;mica o vertidos en la costa act&uacute;a el Servicio Mar&iacute;timo de la Guardia Civil junto con el Servicio de Protecci&oacute;n de la Naturaleza (SEPRONA) y el Grupo de Actividades Subacu&aacute;ticas (GEAS). Un equipo que, sin embargo, ha sido escaso hasta que el pasado abril la Delegaci&oacute;n del Gobierno anunci&oacute; la ampliaci&oacute;n de la plantilla con doce nuevas plazas que se habilitar&aacute;n cuando terminen las obras en el pabell&oacute;n militar de sa Coma para hospedar a los agentes, <a href="https://www.diariodeibiza.es/ibiza/2026/04/28/servicio-maritimo-guardia-civil-ibiza-129627435.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">seg&uacute;n informaciones de Diario de Ibiza.&nbsp;</a>
    </p><p class="article-text">
        Sobre los fondeos ilegales, Lea Leuzinger, coordinadora de la organizaci&oacute;n medioambiental Salvem sa Badia de Portmany, valora que es &ldquo;normal&rdquo; que alguien sin conocimientos n&aacute;uticos tampoco sepa c&oacute;mo echar el ancla y menos siguiendo la normativa espec&iacute;fica para la preservaci&oacute;n marina de las islas.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Recalca aun as&iacute; que el principal problema en ese sentido son los barcos m&aacute;s grandes, como los yates, y que a qui&eacute;n se pone realmente en peligro con estas embarcaciones peque&ntilde;as es a los buceadores cuando no se conoce el distintivo que llevan en sus nav&iacute;os. &ldquo;Es necesario que las personas que naveguen lo hagan con ciertas nociones: por la seguridad general en el mar y por la macrofauna; es decir, los mam&iacute;feros marinos, con los que tambi&eacute;n hay que tener cuidado&rdquo;, acaba Leuzinger.&nbsp;
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/prohibido-alquiler-barcos-licencia-cerrar-empresa_1_13515511.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 16 Sep 2026 20:33:30 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/7643cc5d-a8aa-4d52-91ce-98be10ed9dcc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1378y1153.jpg" length="624712" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/7643cc5d-a8aa-4d52-91ce-98be10ed9dcc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1378y1153.jpg" type="image/jpeg" fileSize="624712" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Prohibido el alquiler de barcos sin licencia: "Vamos a tener que cerrar la empresa”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/7643cc5d-a8aa-4d52-91ce-98be10ed9dcc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1378y1153.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Ibiza,barcos]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La meca del turisme ‘hooligan’ d’Eivissa no remunta ni amb 'l’Arcoíris Infinito' d’Okuda: “L’estiu ha estat un desastre”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/meca-turisme-hooligan-d-eivissa-no-remunta-amb-l-arcoiris-infinito-d-okuda-l-estiu-estat-desastre_1_13513168.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/2e7c3af0-1764-4589-9544-d763da897028_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La meca del turisme ‘hooligan’ d’Eivissa no remunta ni amb &#039;l’Arcoíris Infinito&#039; d’Okuda: “L’estiu ha estat un desastre”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Les iniciatives per rehabilitar la zona —contractar l’artista perquè creï un carrer instagramejable— no han evitat el seu declivi, iniciat des del 2018 per una normativa restrictiva de renous. Els empresaris lamenten que la reparació del polèmic mural ha mantingut precintada la calçada fins a mitjan estiu</p><p class="subtitle">Un carrer multicolor de 371.000 euros per fer fora els hooligans preocupa als vesins d'Eivissa</p></div><p class="article-text">
        Els cartells de &lsquo;Es Ven&rsquo;, &lsquo;Es Traspassa&rsquo; i &lsquo;Es Lloga&rsquo; pengen sobre diverses reixes i finestres de propietats sense activitat del West End (Eivissa), identificat com la meca de l&rsquo;oci d&rsquo;excessos i del turisme <em>hooligan</em> de la costa sud-oest de l&rsquo;illa. Passen gaireb&eacute; desapercebuts quan sonen tambors de mitjanit i comencen a emergir amb la foscor venedors ambulants de gas del riure que aguaiten turistes joves que han comen&ccedil;at a omplir diverses hores abans les cadires de les terrasses disposades als bars que queden.
    </p><p class="article-text">
        Gaireb&eacute; tots s&rsquo;estenen al llarg de l&rsquo;art&egrave;ria principal, el carrer de Santa Agn&egrave;s, que va ser tenyit de m&uacute;ltiples colors fa un any i mig amb una obra horitzontal &mdash;sobre el terra&mdash; del c&agrave;ntabre Okuda San Miguel &mdash;<a href="https://www.eldiario.es/madrid/somos/okuda-artista-urbano-colorea-capitalismo-transformar-ciudad-pone_1_11426998.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>conegut com l&rsquo;artista urb&agrave; que acoloreix el capitalisme</strong></a>&mdash; perseguint el somni cada vegada m&eacute;s complicat de complir que aquesta zona d&rsquo;oci nocturn, per la qual s&rsquo;han embriagat almenys dues generacions &mdash;de locals i visitants&mdash;, es converteixi en una &agrave;rea comercial de botigues, hotels boutique i de negocis m&eacute;s amables.
    </p><p class="article-text">
        Esquitxen aix&iacute; la imatge, en aquesta via i en la perpendicular, alguns locals de menjar saludable i restaurants &mdash;fruit dels ajuts de 80.000 euros finan&ccedil;ats amb fons europeus atorgats per l&rsquo;Ajuntament de Sant Antoni per reconvertir els establiments&mdash; que en el moment en qu&egrave; es va pintar el mural sobre el terra feien t&eacute;mer la gentrificaci&oacute; del barri. El West End es troba al cor del poble &mdash;tamb&eacute; constitueix el seu nucli hist&ograve;ric&mdash; que malgrat ser un dels m&eacute;s barats de l&rsquo;illa es troba en un territori on el preu de l&rsquo;habitatge est&agrave; ja pels n&uacute;vols. Dades de l&rsquo;Institut Nacional d&rsquo;Estad&iacute;stica (INE) mostren com el mercat immobiliari a Balears acumula avui dia dotze anys de pujades trimestrals.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/215f1522-d0fb-46fc-96be-47357da3a28f_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/215f1522-d0fb-46fc-96be-47357da3a28f_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/215f1522-d0fb-46fc-96be-47357da3a28f_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/215f1522-d0fb-46fc-96be-47357da3a28f_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/215f1522-d0fb-46fc-96be-47357da3a28f_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/215f1522-d0fb-46fc-96be-47357da3a28f_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/215f1522-d0fb-46fc-96be-47357da3a28f_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="L&#039;obra d&#039;Okuda."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                L&#039;obra d&#039;Okuda.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Menys gent i control policial</strong></h2><p class="article-text">
        Per&ograve; lluny de complir-se aquestes pors, el nucli recreatiu ha viscut aquesta temporada tur&iacute;stica el que des de l&rsquo;Associaci&oacute; Empresarial d&rsquo;Oci Nocturn Noches de Ibiza (AEON), formada per empresaris de la zona, qualifiquen de &ldquo;el pitjor estiu de la hist&ograve;ria&rdquo;. &ldquo;Ha estat un aut&egrave;ntic desastre. Cada vegada arriba menys gent i la pres&egrave;ncia policial tamb&eacute; &eacute;s cada vegada menor&rdquo;, afirmen des de la Junta Directiva, que augura un empitjorament d&rsquo;una situaci&oacute; ja cr&iacute;tica.
    </p><p class="article-text">
        Els factors que han precipitat l&rsquo;escenari desesperan&ccedil;ador van comen&ccedil;ar nom&eacute;s arrencar la temporada, amb la pol&egrave;mica pel desgast de l&rsquo;obra d&rsquo;Okuda, la reparaci&oacute; de la qual &mdash;el desconxat de la pintura i la necessitat de rehabilitar l&rsquo;&uacute;nica part vertical del mural&mdash; va requerir tanques i precintes que van romandre a la cal&ccedil;ada fins a mitjan estiu, causant perjudici als negocis, denuncien.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Els empresaris de la zona denuncien que la reparació de l’obra d’Okuda va requerir tanques i precintes que van romandre a la calçada fins a mitjan estiu, causant perjudicis als negocis</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        A aix&ograve; s&rsquo;hi ha sumat, segons els empresaris, la &ldquo;irregular&rdquo; pres&egrave;ncia policial. El Consistori va contractar &mdash;no sense controv&egrave;rsia&mdash; una empresa de seguretat privada per refor&ccedil;ar el control al municipi durant els mesos de major aflu&egrave;ncia tur&iacute;stica, sense que aquests efectes hagin donat resultat. Tampoc la pres&egrave;ncia d&rsquo;agents c&iacute;vics contractats amb el mateix prop&ograve;sit.
    </p><p class="article-text">
        Passejar de nit pel West End encara suposa esquivar turistes ebris, eludir els intents de vendes pirates i sentir una certa sensaci&oacute; de decad&egrave;ncia general magnificada per la falta d&rsquo;il&middot;luminaci&oacute; i de neteja a l&rsquo;antic barri de sa Raval, que causa una certa reminisc&egrave;ncia a l&rsquo;art delirant d&rsquo;El Bosco. La inseguretat &eacute;s una q&uuml;esti&oacute; que tamb&eacute; preocupa els ve&iuml;ns.
    </p><p class="article-text">
        Els esfor&ccedil;os institucionals per executar un rentat de cara van passar per convocar el passat abril un proc&eacute;s participatiu per canviar-ne la nomenclatura. Es va tancar, per&ograve;, sense la representativitat suficient perqu&egrave; es don&agrave;s suport a un canvi de la denominaci&oacute; popular de la zona, va considerar l&rsquo;Ajuntament. Entre els errors comesos &mdash;pel Consistori&mdash;, l&rsquo;AEON valora que el primer ha estat &ldquo;pretendre canviar el nom a un lloc degradat sense solucionar els problemes que precisament el converteixen en aix&ograve;&rdquo;. El &ldquo;l&ograve;gic&rdquo;, consideren des de l&rsquo;associaci&oacute;, hauria estat canviar primer &ldquo;el concepte i l&rsquo;oferta&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        A principis de juliol, l&rsquo;alcalde de Sant Antoni, Marcos Serra, va inaugurar el nou bulevard de Vara de Rey que connecta l&rsquo;&agrave;rea conflictiva amb el passeig mar&iacute;tim de Caf&eacute; del Mar, on cada temporada s&rsquo;aglomeren milers de turistes per ser testimonis d&rsquo;un dels atractius tur&iacute;stics m&eacute;s potents del municipi: la seva posta de sol. El projecte, amb un cost de 5,5 milions d&rsquo;euros, t&eacute; el mateix objectiu de revitalitzar la zona incentivant el flux de visitants des de la costa fins al centre i viceversa.
    </p><p class="article-text">
        De moment, el carrer de Santa Agn&egrave;s continua tenint el nom del barri d&rsquo;oci londinenc pel qual se&rsquo;l va rebatejar durant la d&egrave;cada dels setanta, quan va comen&ccedil;ar a cobrar vida com a nucli per al turisme de borratxera que continua sent ara. De fet, tot just un mes abans de la inauguraci&oacute; del bulevard,<a href="https://www.noudiari.es/local-ibiza/brutal-pelea-a-punetazos-en-pleno-west-end-de-sant-antoni-sobre-el-mural-de-okuda-video/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> </a><a href="https://www.noudiari.es/local-ibiza/brutal-pelea-a-punetazos-en-pleno-west-end-de-sant-antoni-sobre-el-mural-de-okuda-video/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>una brutal baralla a cops de puny de matinada entre dos turistes sobre l&lsquo;Arco&iacute;ris Infinito&rsquo;</strong></a> de l&rsquo;art&egrave;ria principal va posar en evid&egrave;ncia que continuen existint-hi els mateixos problemes.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d4f880ff-663b-4db6-8c74-092ec4a7f66e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d4f880ff-663b-4db6-8c74-092ec4a7f66e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d4f880ff-663b-4db6-8c74-092ec4a7f66e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d4f880ff-663b-4db6-8c74-092ec4a7f66e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d4f880ff-663b-4db6-8c74-092ec4a7f66e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d4f880ff-663b-4db6-8c74-092ec4a7f66e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d4f880ff-663b-4db6-8c74-092ec4a7f66e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="L&#039;obra, situada al llarg del carrer Sant Agnès, va ser presentada per l&#039;alcalde de Sant Antoni, Marcos Serra, el conseller balear de Turisme, Jaume Bauzà, l&#039;artista Okuda San Miguel, i el regidor de Turisme de l&#039;Ajuntament, Miguel Tur."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                L&#039;obra, situada al llarg del carrer Sant Agnès, va ser presentada per l&#039;alcalde de Sant Antoni, Marcos Serra, el conseller balear de Turisme, Jaume Bauzà, l&#039;artista Okuda San Miguel, i el regidor de Turisme de l&#039;Ajuntament, Miguel Tur.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;&Eacute;s fins i tot ir&ograve;nic que els empresaris del West End valorin negativament la temporada quan tenen un servei a la carta del tipus de turisme que han volgut tenir&rdquo;, explica a elDiario.es Jordi Campillo. &Eacute;s un dels ve&iuml;ns que durant gaireb&eacute; tres d&egrave;cades ha conviscut estiu rere estiu amb el turisme de borratxera que es repeteix en altres &agrave;rees de Balears com Magaluf.
    </p><p class="article-text">
        En una cosa s&iacute; que coincideix amb ells i &eacute;s que el barri est&agrave; &ldquo;pitjor que mai&rdquo;. &ldquo;L&rsquo;han massacrat fins a la sacietat: est&egrave;ticament, econ&ograve;micament i des d&rsquo;un model tur&iacute;stic que atrau brutor i vulnera el patrimoni&rdquo;, continua aquest ve&iacute;. &ldquo;I &eacute;s ara, el 2026, quan s&rsquo;arriba a la conclusi&oacute; que no &eacute;s sostenible i es lamenta que ha estat un mal estiu perqu&egrave; a ning&uacute; li interessa una zona tan desastrosa?&rdquo;, assevera.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Han picat el barri fins a l&#039;avorriment: estèticament, econòmicament i des d&#039;un model turístic que atreu brutícia i vulnera el patrimoni</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Jordi Campillo</span>
                                        <span>—</span> Veí
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Campillo resideix amb la seva fam&iacute;lia al carrer del General Prim, a escassos metres dels bars m&eacute;s freq&uuml;entats per turistes, principalment brit&agrave;nics i d&rsquo;una mitjana d&rsquo;edat d&rsquo;entre 20 i 30 anys. &ldquo;Els ve&iuml;ns fa temps que avisam que s&rsquo;estan carregant una part de l&rsquo;illa que ja no est&agrave; de moda i l&rsquo;oferta de la qual es podria enfocar a un servei m&eacute;s respectu&oacute;s amb l&rsquo;entorn, seguint el que s&rsquo;est&agrave; intentant promoure a tota l&rsquo;illa. Per&ograve; [els empresaris] no ho han volgut&rdquo;, lamenta. Afegeix que el ve&iuml;nat, aix&iacute;, ha hagut de viure una temporada m&eacute;s de &ldquo;drogues, brutor, renou&rdquo; i, en definitiva, &ldquo;el mateix desastre de cada estiu&rdquo;, tot i que s&iacute; que han notat el &ldquo;baix&oacute;&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        D&rsquo;altra banda, els residents no eximeixen l&rsquo;equip de govern municipal &mdash;que no ha respost a les preguntes formulades per aquest diari&mdash; de responsabilitats: &ldquo;Tenint damunt la taula un projecte d&rsquo;harmonitzaci&oacute; del nucli com a pedra angular de la seva campanya, ha acabat fent just el contrari: destruir-la i tornar-la encara m&eacute;s turbulenta&rdquo;. Ara, esperen que el West mori del tot per si mateix perqu&egrave; pugui ren&eacute;ixer, no com una Milla d&rsquo;Or ni un lloc emblem&agrave;tic, sin&oacute; com un carrer m&eacute;s amb negocis oberts tot l&rsquo;any destinats a la gent local.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/17a6ca02-1f1d-43d6-aa16-c242798b1b58_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/17a6ca02-1f1d-43d6-aa16-c242798b1b58_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/17a6ca02-1f1d-43d6-aa16-c242798b1b58_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/17a6ca02-1f1d-43d6-aa16-c242798b1b58_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/17a6ca02-1f1d-43d6-aa16-c242798b1b58_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/17a6ca02-1f1d-43d6-aa16-c242798b1b58_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/17a6ca02-1f1d-43d6-aa16-c242798b1b58_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un local del West End clausurat"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un local del West End clausurat                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Les festes privades, un altre factor afegit&nbsp;</strong></h2><p class="article-text">
        La localitat ha vist com en paral&middot;lel, aquest estiu, se celebraven festes privades en diferents llocs p&uacute;blics amb el benepl&agrave;cit de l&rsquo;Ajuntament, com a la pedrera de Can Coix, on a prop d&rsquo;una &agrave;rea natural protegida es va dur a terme la<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/indignacion-ibiza-fiesta-egipcia-lujo-lleno-lago-artificial-toneladas-agua-prealerta-sequia_1_13459961.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> </a><a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/indignacion-ibiza-fiesta-egipcia-lujo-lleno-lago-artificial-toneladas-agua-prealerta-sequia_1_13459961.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>pol&egrave;mica festa eg&iacute;pcia</strong></a> de luxe amb un llac artificial que ha acabat en una<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/govern-investiga-fiesta-egipcia-lujo-celebrada-ibiza-creacion-lago-artificial-toneladas-agua_1_13497839.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> </a><a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/govern-investiga-fiesta-egipcia-lujo-celebrada-ibiza-creacion-lago-artificial-toneladas-agua_1_13497839.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>investigaci&oacute; per part del Govern</strong></a>. Tamb&eacute; es va organitzar un<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/eclipse-solar-impulsa-macrofiesta-privada-playa-ibiza-plena-nidificacion-aves-protegidas_1_13401134.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> </a><a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/eclipse-solar-impulsa-macrofiesta-privada-playa-ibiza-plena-nidificacion-aves-protegidas_1_13401134.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>macroesdeveniment &mdash;amb al voltant de 4.000 assistents&mdash; a la platja urbana de s&rsquo;Arenal</strong></a> durant l&rsquo;eclipsi total del 12 d&rsquo;agost.
    </p><p class="article-text">
        Aquests esdeveniments en un lloc on ja existeix tanta oferta d&rsquo;oci nocturn subjecta a normatives i limitacions ac&uacute;stiques han generat descontentament entre la poblaci&oacute; i tamb&eacute; entre els negocis d&rsquo;aquesta meca de l&rsquo;oci, que lamenten que s&rsquo;hagi generat una &ldquo;compet&egrave;ncia deslleial&rdquo;, en haver-se organitzat fora de la programaci&oacute; de les festes patronals. &ldquo;Els esdeveniments s&rsquo;han concedit amb exempci&oacute; de l&rsquo;ordenan&ccedil;a de renous, mentre que els locals ens veim obligats a complir escrupolosament la llei, molts de nosaltres, a m&eacute;s, amb el llast de la Zona de Protecci&oacute; Ac&uacute;stica Especial (ZPAE)&rdquo;, assenyalen.
    </p><p class="article-text">
        La<a href="https://www.lineaverdasantantoni.net/documentacion/ordenanzas/4%20BOIB%20Aprovaci%C3%B3n%20definitiva%20ZPAE_1.pdf?" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> </a><a href="https://www.lineaverdasantantoni.net/documentacion/ordenanzas/4%20BOIB%20Aprovaci%C3%B3n%20definitiva%20ZPAE_1.pdf?" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>declaraci&oacute; del West End com a ZPAE l&rsquo;any 2018</strong></a> &mdash;durant el mandat del tripartit progressista format pel PSOE, Reinicia Sant Antoni i el PI&mdash; es va materialitzar en el fet que tots els bars (musicals o no), restaurants, cafeteries, caf&egrave;s concert, discoteques i sales de festes havien de tancar a les tres de la matinada i no a les sis com fins aleshores.
    </p><p class="article-text">
        La normativa va delimitar concretament determinats trams de Santa Agn&egrave;s, Crist&ograve;fol Colom, Bartolome Vicente Ramon, Vara de Rey, Sant Antoni, Sant Mateu i General Prim. La delimitaci&oacute; va tenir, a m&eacute;s, certa controv&egrave;rsia jur&iacute;dica, especialment per l&rsquo;exclusi&oacute; inicial del carrer de la Mar.
    </p><p class="article-text">
        Tamb&eacute; es va regular la retirada de terrasses i vetlladors en horari nocturn &mdash;des de les dotze de la nit (dos quarts d&rsquo;una per recollir cadires i taules) fins a les vuit del mat&iacute;&mdash; i la limitaci&oacute; del consum d&rsquo;alcohol a la via p&uacute;blica de tota la zona afectada. Aix&iacute; com qualsevol tipus d&rsquo;emissi&oacute; musical a l&rsquo;exterior. A m&eacute;s de no admetre la implantaci&oacute; de nous recintes vinculats a l&rsquo;oci nocturn, ni l&rsquo;ampliaci&oacute; dels ja existents.
    </p><p class="article-text">
        Els empresaris ja van denunciar davant<a href="http://eldiario.es/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> </a><a href="http://eldiario.es/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">elDiario.es</a><a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/west-end-ibiza-noches-freno-espejismo-transformador-okuda-no-arregla-color_1_13085057.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> el passat mar&ccedil;</a>, abans de l&rsquo;inici oficial de la temporada, que la ZPAE mant&eacute; el West End en &ldquo;desigualtat de condicions&rdquo; respecte d&rsquo;altres llocs d&rsquo;oci del municipi, a la qual atribueixen la seva conseg&uuml;ent p&egrave;rdua d&rsquo;activitat i ocupaci&oacute;. Ho van fer despr&eacute;s que l&rsquo;equip de govern municipal decid&iacute;s dilatar dues hores l&rsquo;horari de tancament a l&rsquo;hivern.<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/west-end-ibiza-noches-freno-espejismo-transformador-okuda-no-arregla-color_1_13085057.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> </a><a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/west-end-ibiza-noches-freno-espejismo-transformador-okuda-no-arregla-color_1_13085057.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Una mesura que van considerar &ldquo;insuficient</a>&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Per a Pepe Rossell&oacute;, president de l&rsquo;AEON &mdash;i fundador de l&rsquo;extinta discoteca Space&mdash; &ldquo;res canviar&agrave;&rdquo; si no s&rsquo;estableix una regulaci&oacute; del so i tamb&eacute; de l&rsquo;aforament que s&rsquo;apliqui a les festes di&uuml;rnes i nocturnes. Es refereix, sobretot, a hotels-discoteca com el<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/competencia-ataca-hotel-favorito-freddie-mercury-reabre-guerra-silenciosa-ocio-nocturno-ibiza_1_13150476.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> </a><a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/competencia-ataca-hotel-favorito-freddie-mercury-reabre-guerra-silenciosa-ocio-nocturno-ibiza_1_13150476.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>Pikes</strong></a>, l&rsquo;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/dicen-aguantar-turismo-da-comer-hotel-discoteca-tortura-dia-noche-vecinos-ibiza_1_12355909.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>Ibiza Rocks</strong></a> &mdash;propietat tots dos del brit&agrave;nic Andy McKay&mdash; o l&rsquo;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/canones-confetis-serpentinas-hotel-discoteca-ibiza-alertan-ecologistas-actuan-impunidad_1_13383028.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>O Beach</strong></a>, a la badia, que van proliferar el 2012 amb l&rsquo;anomenada<a href="https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2012-10610" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> </a><a href="https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2012-10610" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>Llei Delgado</strong></a>. Aix&iacute; com a recintes com el 528, tamb&eacute; explotat per McKay: &ldquo;sat&egrave;l&middot;lits&rdquo; que &ldquo;enterboleixen&rdquo; l&rsquo;ecosistema general d&rsquo;un poble que, exceptuant la primera l&iacute;nia de costa, est&agrave; totalment en &ldquo;crisi&rdquo;, considera.
    </p><p class="article-text">
        Principalment, per la retroalimentaci&oacute; i el contagi d&rsquo;un comportament de discoteca que es dona des de primera hora de la tarda. &ldquo;Aquest p&uacute;blic &mdash;al qual acudeixen aquestes festes&mdash; &eacute;s el que despr&eacute;s acudeix al West en l&rsquo;estat en qu&egrave; ho fa&rdquo;, determina: &ldquo;El que queda &eacute;s aquest client residual i acabat que consumeix. Per tant &mdash;si no es dona aquesta regulaci&oacute; general&mdash; no veig cap via de progr&eacute;s o renaixement&rdquo;. Mentrestant, els ve&iuml;ns, anestesiats despr&eacute;s de d&egrave;cades aguantant la inseguretat, la brutor i el renou de la zona, esperen, pacientment, que &ldquo;la bombolla exploti&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/meca-turisme-hooligan-d-eivissa-no-remunta-amb-l-arcoiris-infinito-d-okuda-l-estiu-estat-desastre_1_13513168.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 16 Sep 2026 04:51:48 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/2e7c3af0-1764-4589-9544-d763da897028_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="3932359" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/2e7c3af0-1764-4589-9544-d763da897028_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="3932359" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La meca del turisme ‘hooligan’ d’Eivissa no remunta ni amb 'l’Arcoíris Infinito' d’Okuda: “L’estiu ha estat un desastre”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/2e7c3af0-1764-4589-9544-d763da897028_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Ibiza,Turismo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La meca del turismo 'hooligan' de Ibiza no remonta ni con el 'Arcoíris Infinito' de Okuda: “El verano ha sido un desastre"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/meca-turismo-hooligan-ibiza-no-remonta-arcoiris-infinito-okuda-verano-sido-desastre_1_13512251.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/2e7c3af0-1764-4589-9544-d763da897028_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La meca del turismo &#039;hooligan&#039; de Ibiza no remonta ni con el &#039;Arcoíris Infinito&#039; de Okuda: “El verano ha sido un desastre&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Las iniciativas para rehabilitar la zona –contratar al artista para que cree una calle instagrameable– no han evitado su declive, iniciado desde 2018 por una restrictiva normativa de ruidos. Los empresarios lamentan que la reparación del polémico mural ha tenido precintada la calzada hasta mitad del verano</p><p class="subtitle">Una calle multicolor de 371.000 euros para echar a los hooligans preocupa a los vecinos de Ibiza</p></div><p class="article-text">
        Los carteles de &lsquo;Se Vende&rsquo;, &lsquo;Se traspasa&rsquo; y &lsquo;Se alquila&rsquo; cuelgan sobre varias rejas y ventanas de propiedades sin actividad del West End (Eivissa), identificada como la meca del ocio de excesos y de turismo<em> hooligan </em>de la costa sudoeste de la isla. Pasan casi desapercibidos cuando suenan tambores de medianoche y empiezan a emerger con la oscuridad vendedores ambulantes de gas de la risa que acechan a turistas j&oacute;venes que han empezado a plagar varias horas antes las sillas de las terrazas dispuestas en los bares que quedan.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Casi todos se extienden a lo largo de&nbsp;la arteria principal, la calle Santa Agn&egrave;s, que fue te&ntilde;ida de m&uacute;ltiples colores hace un a&ntilde;o y medio con una obra horizontal -sobre el suelo- del c&aacute;ntabro Okuda San Miguel &ndash;<a href="https://www.eldiario.es/madrid/somos/okuda-artista-urbano-colorea-capitalismo-transformar-ciudad-pone_1_11426998.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">conocido como el artista urbano que colorea el capitalismo</a>&ndash; persiguiendo el sue&ntilde;o cada vez m&aacute;s complicado de cumplir de que esta zona de ocio nocturno, por la que se han embriagado por lo menos dos generaciones -de locales y visitantes-, se convierta en un &aacute;rea comercial de tiendas, hoteles boutique y de negocios m&aacute;s amables.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Salpican as&iacute; la imagen, en esta v&iacute;a y en la perpendicular, algunos locales de comida saludable y restaurantes &ndash;fruto de las ayudas de 80.000 euros financiadas con fondos europeos otorgadas por el Ayuntamiento de Sant Antoni para reconvertir los establecimientos&ndash; que en el momento en que se pint&oacute; el mural sobre el suelo hac&iacute;an temer la gentrificaci&oacute;n del barrio. El West End est&aacute; en el coraz&oacute;n del pueblo &ndash;constituye tambi&eacute;n su casco hist&oacute;rico&ndash; y, a pesar de ser de los m&aacute;s baratos de la isla, se encuentra en un territorio donde el precio de la vivienda est&aacute; ya por las nubes. Datos del Instituto Nacional de Estad&iacute;stica (INE) muestran c&oacute;mo el mercado inmobiliario en Balears acumula a d&iacute;a de hoy doce a&ntilde;os de subidas trimestrales del coste habitacional.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/215f1522-d0fb-46fc-96be-47357da3a28f_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/215f1522-d0fb-46fc-96be-47357da3a28f_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/215f1522-d0fb-46fc-96be-47357da3a28f_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/215f1522-d0fb-46fc-96be-47357da3a28f_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/215f1522-d0fb-46fc-96be-47357da3a28f_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/215f1522-d0fb-46fc-96be-47357da3a28f_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/215f1522-d0fb-46fc-96be-47357da3a28f_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El West End, el nombre que recibe la zona de turismo de borrachera en la isla."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El West End, el nombre que recibe la zona de turismo de borrachera en la isla.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Menos gente y control policial</strong></h2><p class="article-text">
        Pero lejos de cumplirse estos temores, el n&uacute;cleo recreativo ha vivido esta temporada tur&iacute;stica lo que desde la Asociaci&oacute;n Empresarial de Ocio Nocturno Noches de Ibiza (AEON), conformada por empresarios de la zona, califican de &ldquo;el peor verano de la historia&rdquo;. &ldquo;Ha sido un aut&eacute;ntico desastre. Cada vez llega menos gente y la presencia policial es tambi&eacute;n cada vez menor&rdquo;, afirman desde la Junta Directiva, que vaticina un empeoramiento de una situaci&oacute;n ya cr&iacute;tica.
    </p><p class="article-text">
        Los factores que han precipitado el desesperanzador escenario empezaron nada m&aacute;s arrancar la temporada, con la pol&eacute;mica por el desgaste de la obra de Okuda, cuya reparaci&oacute;n &ndash;el desconche de la pintura y la necesidad de rehabilitar la &uacute;nica parte vertical del mural&ndash; requiri&oacute; de vallados y precintos que permanecieron en la calzada hasta mitad de verano, causando perjuicio a los negocios, denuncian.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Los empresarios de la zona denuncian que la reparación de la obra de Okuda requirió de vallados y precintos que permanecieron en la calzada hasta mitad de verano, causando perjuicio a los negocios</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        A esto se ha sumado, seg&uacute;n los empresarios, la &ldquo;irregular&rdquo; presencia policial. El Consistorio contrat&oacute; &ndash;no sin controversia&ndash; a una empresa de seguridad privada para reforzar el control en el municipio en los meses de mayor afluencia tur&iacute;stica, sin que estos efectos hayan dado resultado. Tampoco la presencia de agentes c&iacute;vicos contratados para el mismo prop&oacute;sito.
    </p><p class="article-text">
        Pasear de noche por el West End a&uacute;n supone esquivar a turistas ebrios, eludir&nbsp;los intentos de ventas piratas y sentir cierto sentimiento de decadencia general magnificado por la falta de iluminaci&oacute;n y de limpieza en el conocido antiguamente como barrio de Sa Raval que causa cierta reminiscencia al delirante arte de El Bosco. La inseguridad es algo que tambi&eacute;n preocupa a los vecinos. 
    </p><p class="article-text">
        Los esfuerzos institucionales para ejecutar un lavado de cara pasaron por convocar el pasado abril un proceso participativo para cambiar su nomenclatura. Se cerr&oacute;, sin embargo, sin la representatividad suficiente como para que se respaldara un cambio de la denominaci&oacute;n popular de la zona, consider&oacute; el Ayuntamiento. Entre los errores cometidos &ndash;por el Consistorio&ndash;, la AEON valora que el primero ha sido &ldquo;pretender cambiar el nombre a un sitio degradado sin solucionar los problemas que precisamente la convierten en eso&rdquo;. Lo &ldquo;l&oacute;gico&rdquo;, consideran desde la asociaci&oacute;n, habr&iacute;a sido cambiar primero &ldquo;el concepto y la oferta&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        A principios de julio, el alcalde de Sant Antoni, Marcos Serra, inaugur&oacute; el nuevo boulevard de Vara de Rey que conecta el &aacute;rea conflictiva con el paseo mar&iacute;timo de Caf&eacute; del Mar donde cada temporada se agolpan miles de turistas para ser testigos de uno de los atractivos tur&iacute;sticos m&aacute;s potentes del municipio: su puesta de sol. El proyecto, con un coste de 5,5 millones de euros, tiene el mismo objetivo de revitalizar la zona incentivando el flujo de visitantes desde la costa hasta el centro y viceversa.
    </p><p class="article-text">
        De momento, la calle Santa Agn&egrave;s contin&uacute;a teniendo el nombre del barrio de ocio londinense por el que se le renombr&oacute; en la d&eacute;cada de los setenta, cuando empez&oacute; a cobrar vida de n&uacute;cleo para el turismo de borrachera que sigue siendo ahora. De hecho, apenas un mes antes de la inauguraci&oacute;n del boulevard, <a href="https://www.noudiari.es/local-ibiza/brutal-pelea-a-punetazos-en-pleno-west-end-de-sant-antoni-sobre-el-mural-de-okuda-video/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">una brutal pelea a pu&ntilde;etazos de madrugada entre dos turistas sobre el &lsquo;Arco&iacute;ris Infinito&rsquo;</a> de la arteria principal puso en evidencia que siguen existiendo en ella los mismos problemas.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d4f880ff-663b-4db6-8c74-092ec4a7f66e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d4f880ff-663b-4db6-8c74-092ec4a7f66e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d4f880ff-663b-4db6-8c74-092ec4a7f66e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d4f880ff-663b-4db6-8c74-092ec4a7f66e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d4f880ff-663b-4db6-8c74-092ec4a7f66e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d4f880ff-663b-4db6-8c74-092ec4a7f66e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d4f880ff-663b-4db6-8c74-092ec4a7f66e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La obra, ubicada a lo largo de la calle Santa Agnès, fue presentada por el alcalde de Sant Antoni, Marcos Serra, el conseller balear de Turisme, Jaume Bauzà, el artista Okuda San Miguel, y el concejal de Turismo del Ayuntamiento, Miguel Tur."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La obra, ubicada a lo largo de la calle Santa Agnès, fue presentada por el alcalde de Sant Antoni, Marcos Serra, el conseller balear de Turisme, Jaume Bauzà, el artista Okuda San Miguel, y el concejal de Turismo del Ayuntamiento, Miguel Tur.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Es hasta ir&oacute;nico que los empresarios del West End valoren negativamente la temporada cuando tienen un servicio a la carta del tipo de turismo que han querido tener&rdquo;, explica a elDiario.es Jordi Campillo. Es uno de los vecinos que durante casi tres d&eacute;cadas ha convivido verano tras verano con el turismo de borrachera que se repite en otras &aacute;reas de Balears como Magaluf.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        En algo s&iacute; coincide con ellos y es que el barrio est&aacute; &ldquo;peor que nunca&rdquo;. &ldquo;Lo han machacado hasta la saciedad: est&eacute;ticamente, econ&oacute;micamente y desde un modelo tur&iacute;stico que atrae suciedad y vulnera el patrimonio&rdquo;, sigue este vecino. &ldquo;&iquest;Y es ahora, en 2026, cuando se llega a la conclusi&oacute;n de que no es sostenible y se lamenta que ha sido un mal verano porque a nadie le interesa una zona tan desastrosa?&rdquo;, asevera.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Han machacado el barrio hasta la saciedad: estéticamente, económicamente y desde un modelo turístico que atrae suciedad y vulnera el patrimonio
</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Jordi Campillo</span>
                                        <span>—</span> Vecino
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Campillo reside con su familia en la calle General Prim, a escasos metros de los bares m&aacute;s frecuentados por turistas, principalmente brit&aacute;nicos y de una media de edad de entre 20 y 30 a&ntilde;os. &ldquo;Los vecinos llevamos tiempo avisando de que se est&aacute;n cargando una parte de la isla que ya no est&aacute; de moda y cuya oferta se podr&iacute;a enfocar a un servicio m&aacute;s respetuoso con el entorno, siguiendo lo que se est&aacute; intentando promover en toda la isla. Pero [los empresarios] no han querido&rdquo;, lamenta. A&ntilde;ade que el vecindario, as&iacute;, ha tenido que vivir una temporada m&aacute;s de &ldquo;drogas, suciedad, ruido&rdquo; y, en definitiva, &ldquo;el mismo desastre de cada verano&rdquo;, aunque s&iacute; han notado el &ldquo;baj&oacute;n&rdquo;.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Por otro lado, los residentes no eximen al equipo de gobierno municipal &ndash;que no ha respondido a las preguntas formuladas por este diario&ndash; de responsabilidades: &ldquo;Teniendo sobre la mesa un proyecto de armonizaci&oacute;n del n&uacute;cleo como piedra angular de su campa&ntilde;a, ha terminado haciendo justo lo contrario: destruirla y volverla a&uacute;n m&aacute;s turbulenta&rdquo;. Ahora, esperan que el West muera del todo por s&iacute; misma para que pueda renacer, no como una Milla de Oro ni un lugar emblem&aacute;tico, sino como una calle m&aacute;s con negocios abiertos todo el a&ntilde;o destinados a la gente local.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/17a6ca02-1f1d-43d6-aa16-c242798b1b58_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/17a6ca02-1f1d-43d6-aa16-c242798b1b58_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/17a6ca02-1f1d-43d6-aa16-c242798b1b58_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/17a6ca02-1f1d-43d6-aa16-c242798b1b58_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/17a6ca02-1f1d-43d6-aa16-c242798b1b58_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/17a6ca02-1f1d-43d6-aa16-c242798b1b58_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/17a6ca02-1f1d-43d6-aa16-c242798b1b58_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un local del West End clausurado"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un local del West End clausurado                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Las fiestas privadas, otro factor a&ntilde;adido&nbsp;</strong></h2><p class="article-text">
        La localidad ha visto c&oacute;mo en paralelo, este verano, se celebraban fiestas privadas en distintos lugares p&uacute;blicos con el benepl&aacute;cito del Ayuntamiento, como en la cantera de Can Coix, donde cerca de un &aacute;rea natural protegida se llev&oacute; a cabo la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/indignacion-ibiza-fiesta-egipcia-lujo-lleno-lago-artificial-toneladas-agua-prealerta-sequia_1_13459961.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">pol&eacute;mica fiesta egipcia</a> de lujo con un lago artificial que ha terminado en una <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/govern-investiga-fiesta-egipcia-lujo-celebrada-ibiza-creacion-lago-artificial-toneladas-agua_1_13497839.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">investigaci&oacute;n por parte del Govern</a>. Tambi&eacute;n se organiz&oacute; un <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/eclipse-solar-impulsa-macrofiesta-privada-playa-ibiza-plena-nidificacion-aves-protegidas_1_13401134.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">macroevento -con alrededor de 4.000 asistentes- en la playa urbana de s&rsquo;Arenal</a> durante el eclipse total del 12 de agosto.
    </p><p class="article-text">
        Estos acontecimientos en un lugar donde ya existe tanta oferta de ocio nocturno sujeta a normativas y limitaciones ac&uacute;sticas han generado descontento entre la poblaci&oacute;n y tambi&eacute;n entre los negocios de esta meca del ocio, que lamentan que se haya generado una &ldquo;competencia desleal&rdquo;, al haberse organizado fuera de la programaci&oacute;n de las fiestas patronales. &ldquo;Los eventos se han concedido con exenci&oacute;n de la ordenanza de ruidos, mientras que los locales nos vemos obligados a cumplir a rajatabla la ley, muchos de nosotros adem&aacute;s con el lastre de la Zona de Protecci&oacute;n Ac&uacute;stica Especial (ZPAE)&rdquo;, apuntan.
    </p><p class="article-text">
        La <a href="https://www.lineaverdesantantoni.net/documentacion/ordenanzas/4%20BOIB%20Aprovaci%C3%B3n%20definitiva%20ZPAE_1.pdf?" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">declaraci&oacute;n del West End como ZPAE en el a&ntilde;o 2018</a> &ndash;durante el mandato del tripartito progresista formado por PSOE, Reinicia Sant Antoni y el PI&ndash; se materializ&oacute; en que todos los bares (musicales o no), restaurantes, cafeter&iacute;as, caf&eacute;s concierto, discotecas y salas de fiestas deb&iacute;an echar el cerrojo a las tres de la madrugada y no a las seis como hasta entonces.
    </p><p class="article-text">
        La normativa delimit&oacute; concretamente determinados tramos de Santa Agn&egrave;s, Crist&ograve;fol Colom, Bartolome Vicente Ramon, Vara de Rey, Sant Antoni, Sant Mateu y General Prim. La delimitaci&oacute;n tuvo adem&aacute;s cierta controversia jur&iacute;dica, especialmente por la exclusi&oacute;n inicial de la calle del Mar.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Tambi&eacute;n se regul&oacute; la retirada de terrazas y veladores en horario nocturno -desde las doce de la noche (doce y media para recoger sillas y mesas) hasta las ocho de la ma&ntilde;ana- y la limitaci&oacute;n del consumo de alcohol en la v&iacute;a p&uacute;blica de toda la zona afectada. As&iacute; como cualquier tipo de emisi&oacute;n musical en el exterior. Adem&aacute;s de no admitir la implantaci&oacute;n de nuevos recintos vinculados al ocio nocturno, ni la ampliaci&oacute;n de los ya existentes.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Los empresarios ya denunciaron ante <a href="http://eldiario.es" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">elDiario.es</a><a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/west-end-ibiza-noches-freno-espejismo-transformador-okuda-no-arregla-color_1_13085057.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> el pasado marzo</a>, antes del arranque oficial de la temporada, que la ZPAE mantiene al West End en &ldquo;desigualdad de condiciones&rdquo; respecto a otros lugares de ocio del municipio, a lo que atribuyen su consiguiente p&eacute;rdida de actividad y empleo. Lo hicieron despu&eacute;s de que el equipo de gobierno municipal decidiera dilatar dos horas el horario de cierre en invierno. <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/west-end-ibiza-noches-freno-espejismo-transformador-okuda-no-arregla-color_1_13085057.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Una medida que consideraron &ldquo;insuficiente&rdquo;</a>.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Para Pepe Rossell&oacute;, presidente de la AEON &ndash;y fundador de la extinta discoteca Space&ndash; &ldquo;nada cambiar&aacute;&rdquo; a no ser que se establezca una regulaci&oacute;n de sonido y tambi&eacute;n de aforo que se aplique a las fiestas diurnas y nocturnas. Se refiere, sobre todo, a hoteles-discoteca como el <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/competencia-ataca-hotel-favorito-freddie-mercury-reabre-guerra-silenciosa-ocio-nocturno-ibiza_1_13150476.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Pikes</a>, el <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/dicen-aguantar-turismo-da-comer-hotel-discoteca-tortura-dia-noche-vecinos-ibiza_1_12355909.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Ibiza Rocks</a> &ndash;propiedad ambos del brit&aacute;nico Andy McKay&ndash; o el <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/canones-confetis-serpentinas-hotel-discoteca-ibiza-alertan-ecologistas-actuan-impunidad_1_13383028.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">O Beach</a>, en la bah&iacute;a, que proliferaron en 2012 con la conocida como <a href="https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2012-10610" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Ley Delgado</a>. As&iacute; como a recintos como el 528, tambi&eacute;n explotado por McKay: &ldquo;sat&eacute;lites&rdquo; que &ldquo;enturbian&rdquo; el ecosistema general de un pueblo que, exceptuando la primera l&iacute;nea de costa, est&aacute; totalmente en &ldquo;crisis&rdquo;, considera.
    </p><p class="article-text">
        Principalmente, por la retroalimentaci&oacute;n y el contagio de un comportamiento de discoteca que va desde primera hora de la tarde. &ldquo;Ese p&uacute;blico &ndash;al que acude estas fiestas&ndash; es el que luego acude al West en el estado en que lo hace&rdquo;, determina: &ldquo;Lo que queda es ese cliente residual y acabado que consume. Por lo que &ndash;de no darse esa regulaci&oacute;n general&ndash; no veo ninguna v&iacute;a de progreso o renacimiento&rdquo;. Mientras tanto, los vecinos, anestesiados tras d&eacute;cadas aguantando la inseguridad, la suciedad y el ruido de la zona, esperan, pacientemente, a que &ldquo;la burbuja explote&rdquo;.&nbsp;
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/meca-turismo-hooligan-ibiza-no-remonta-arcoiris-infinito-okuda-verano-sido-desastre_1_13512251.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 15 Sep 2026 20:00:09 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/2e7c3af0-1764-4589-9544-d763da897028_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="3932359" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/2e7c3af0-1764-4589-9544-d763da897028_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="3932359" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La meca del turismo 'hooligan' de Ibiza no remonta ni con el 'Arcoíris Infinito' de Okuda: “El verano ha sido un desastre"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/2e7c3af0-1764-4589-9544-d763da897028_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Ibiza,Turismo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La mort sense resoldre de la 'xamana dels empresaris' a Eivissa: "No sabem on són les restes de la meva germana"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/mort-sense-resoldre-xamana-dels-empresaris-eivissa-no-sabem-on-son-les-restes-meva-germana_1_13505791.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/285d0a36-1d83-4ae8-a4c4-422e6d6d7122_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1145y367.jpg" width="1200" height="675" alt="La mort sense resoldre de la &#039;xamana dels empresaris&#039; a Eivissa: &quot;No sabem on són les restes de la meva germana&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La mare i el germà de Flor Bollini, que va morir l'octubre de 2024 en una mansió ubicada al municipi de Sant Antoni, denuncien que no es va notificar als consolats d’Itàlia i l’Argentina la defunció, així com altres irregularitats</p><p class="subtitle">La família d'un DJ italià mort a Eivissa acusa la Guàrdia Civil d'homicidi: “El van lligar i el van colpejar”
</p></div><p class="article-text">
        La fam&iacute;lia de Florencia Bollini vol que les seves restes descansin a la volta familiar, al cementeri de la Recoleta, a Buenos Aires (Argentina). Des que el 14 d&rsquo;octubre de l&rsquo;any 2024 l&rsquo;empres&agrave;ria argentina, de 44 anys en aquell moment, mor&iacute;s en circumst&agrave;ncies no esclarides en una festa privada amb 150 convidats a la vila Can Frit de Sant Mateu (Sant Antoni), els seus familiars han lluitat amb la Just&iacute;cia per poder traslladar-ne les cendres. Al llarg d&rsquo;aquest temps han viscut, a m&eacute;s del patiment causat per la p&egrave;rdua, la ren&uacute;ncia per part d&rsquo;un advocat i una procuradora, una reobertura de la causa i dos arxivaments de la mateixa.
    </p><p class="article-text">
        Florencia va ser batejada com la &lsquo;guia espiritual dels empresaris&rsquo; per la revista Forbes despr&eacute;s de fundar Nanaheals, una plataforma que utilitza psicoactius i mol&egrave;cules qu&iacute;miques per cercar solucions a problemes de salut mental i processos personals. Despr&eacute;s de la seva mort, el seu cos va ser incinerat sense notificaci&oacute; ni autoritzaci&oacute; formal de la seva fam&iacute;lia directa. Aquestes circumst&agrave;ncies, denuncien els seus familiars, els han impedit exercir drets com controlar la prova, oposar-se a la incineraci&oacute;, designar un p&egrave;rit de part o sol&middot;licitar una segona aut&ograve;psia.
    </p><p class="article-text">
        &laquo;A la meva germana li van robar la Just&iacute;cia i als meus pares, el dret de vetllar i disposar de les restes de la seva filla&raquo;, lamenta a aquest diari Federico, el germ&agrave; de la difunta, qui reclama, juntament amb els seus pares, que se&rsquo;ls lliurin les fotografies forenses en qualitat original, aix&iacute; com el registre complet de l&rsquo;aixecament del cos, les imatges originals de la inspecci&oacute; ocular i tota la documentaci&oacute; t&egrave;cnica vinculada a l&rsquo;actuaci&oacute; m&egrave;dica, policial i judicial.imatges originals de la inspecci&oacute; ocular i tota la documentaci&oacute; t&egrave;cnica vinculada a l&rsquo;actuaci&oacute; m&egrave;dica, policial i judicial.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/189783d2-fa52-469e-b3b2-d028375f6c0d_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/189783d2-fa52-469e-b3b2-d028375f6c0d_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/189783d2-fa52-469e-b3b2-d028375f6c0d_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/189783d2-fa52-469e-b3b2-d028375f6c0d_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/189783d2-fa52-469e-b3b2-d028375f6c0d_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/189783d2-fa52-469e-b3b2-d028375f6c0d_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/189783d2-fa52-469e-b3b2-d028375f6c0d_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Els familiars de l&#039;empresària demanen que es preservin i accedir a totes les proves documentals de la investigació."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Els familiars de l&#039;empresària demanen que es preservin i accedir a totes les proves documentals de la investigació.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">A la meva germana li van robar la Justícia i als meus pares, el dret de vetllar i disposar de les restes de la seva filla</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Federico</span>
                                        <span>—</span> Germà de Flor Bollini
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        L&rsquo;argentina, coneguda com a &lsquo;estratega psicoespiritual&rsquo;, era resident a Eivissa i havia assistit, la nit de la seva defunci&oacute;, a una festa multitudin&agrave;ria en una mansi&oacute; ubicada al cam&iacute; de sa Forada. L&rsquo;esdeveniment va ser organitzat pel magnat suec G.E, que figura en la causa com a investigat. Va ser a les 2.17 hores de la matinada &mdash;segons el registre de defunci&oacute;&mdash; quan es va produir la mort; mitja hora despr&eacute;s de la cridada als serveis d&rsquo;emerg&egrave;ncia per part d&rsquo;un dels cinc o sis assistents que quedaven a la celebraci&oacute;, dels quals dos s&oacute;n ara testimonis en el procediment.
    </p><h2 class="article-text"> <strong>La pista de l&rsquo;anell intel&middot;ligent</strong></h2><p class="article-text">
        El germ&agrave; sost&eacute;, no obstant aix&ograve;, que la defunci&oacute; va succeir diverses hores abans &mdash;segons marcava un anell intel&middot;ligent Oura Ring que l&rsquo;empres&agrave;ria duia al canell&mdash; i que Florencia encara tenia pols quan es va fer aquest av&iacute;s al 112. Tamb&eacute; afirma que el cos de Bollini havia estat &laquo;despullat i mogut&raquo; des d&rsquo;una &agrave;rea on hi havia una sauna exterior a una sala on estava tapat i envoltat d&rsquo;espelmes.
    </p><p class="article-text">
        Aquestes q&uuml;estions van ser les que van motivar la jutgessa del Jutjat d&rsquo;Instrucci&oacute; n&uacute;mero 2 d&rsquo;Eivissa, Maria Paloma Poveda &mdash;que havia sobresegut provisionalment la causa el novembre de 2024 a l&rsquo;espera dels resultats toxicol&ograve;gics definitius&mdash;, a reobrir el cas el setembre de 2025 amb el prop&ograve;sit d&rsquo;esclarir les circumst&agrave;ncies en qu&egrave; es va produir la defunci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Entre altres aspectes, la magistrada sol&middot;licitava que es revisessin les proves seg&uuml;ents: la cridada a emerg&egrave;ncies, amb la conseg&uuml;ent declaraci&oacute; dels facultatius del 061 que van actuar davant l&rsquo;av&iacute;s, l&rsquo;informe m&egrave;dic, la hist&ograve;ria cl&iacute;nica i la identificaci&oacute; i la presa de declaraci&oacute; de dos dels testimonis presents per determinar si van poder existir indicis de subministrament de subst&agrave;ncies estupefaents a la v&iacute;ctima, entre d&rsquo;altres.
    </p><p class="article-text">
        Tamb&eacute; acordava que el metge forense encarregat de l&rsquo;aixecament del cad&agrave;ver i l&rsquo;aut&ograve;psia aclar&iacute;s si, tal com manifesta l&rsquo;acusaci&oacute; particular &mdash;que exerceix la fam&iacute;lia&mdash;, l&rsquo;hora registrada de la mort &eacute;s &laquo;equivocada o falsa&raquo;. Finalment, l&rsquo;auto oficia l&rsquo;Institut Toxicol&ograve;gic de Barcelona perqu&egrave; estudi&iuml; les mostres remeses per a la realitzaci&oacute; de l&rsquo;informe definitiu d&rsquo;aut&ograve;psia, del qual es desconeixen els resultats.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ac36f5c5-2096-477f-9f65-0eb5097ebed4_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ac36f5c5-2096-477f-9f65-0eb5097ebed4_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ac36f5c5-2096-477f-9f65-0eb5097ebed4_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ac36f5c5-2096-477f-9f65-0eb5097ebed4_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ac36f5c5-2096-477f-9f65-0eb5097ebed4_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ac36f5c5-2096-477f-9f65-0eb5097ebed4_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ac36f5c5-2096-477f-9f65-0eb5097ebed4_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Els pares i el germà de la coneguda com a ‘xamana dels empresaris han viatjat fins a Eivissa pel cas judicial."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Els pares i el germà de la coneguda com a ‘xamana dels empresaris han viatjat fins a Eivissa pel cas judicial.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Una causa entre obertures i arxius</strong></h2><p class="article-text">
        Els fets van oc&oacute;rrer a la tardor del 2024, per&ograve; un any i mig despr&eacute;s, el maig de 2026, Federico Bollini, des de Buenos Aires, continuava impulsant accions i presentant den&uacute;ncies. El germ&agrave; de la difunta havia acusat la Just&iacute;cia d&rsquo;Eivissa de no haver investigat el cas i d&rsquo;haver contribu&iuml;t a la destrucci&oacute; del cos i dels registres de la investigaci&oacute;. El passat mes de juliol, els familiars van viatjar d&rsquo;urg&egrave;ncia a l&rsquo;illa davant la possibilitat que la causa fos sobreseguda. Va ser aleshores, despr&eacute;s d&rsquo;haver aconseguit la reobertura del procediment i la investigaci&oacute; del propietari de la vila, quan l&rsquo;advocat Vicente Monzo i la procuradora van renunciar al cas.
    </p><p class="article-text">
        La defensa legal havia plantejat davant el Jutjat la possible exist&egrave;ncia de tres delictes: homicidi, &laquo;imprudent, en el millor dels casos&raquo; &mdash;assenyala l&rsquo;advocat a elDiario.es&mdash;; afavoriment i facilitaci&oacute; del consum de subst&agrave;ncies t&ograve;xiques, previst a l&rsquo;article 368 del Codi Penal, i la sostracci&oacute; de les pertinences de Flor. Entre aquestes, un MacBook, un iPad i dos m&ograve;bils que van trobar a Irlanda, a casa d&rsquo;un soci de l&rsquo;empres&agrave;ria, segons el testimoni del seu germ&agrave;, que assegura haver accedit a la geolocalitzaci&oacute; i l&rsquo;historial dels navegadors.
    </p><p class="article-text">
        Pel que sembla, els responsables del furt haurien esborrat totes les dades dels dispositius, aix&iacute; com tots els documents de la seva empresa i comptes bancaris, continua el familiar. Davant el sobrese&iuml;ment de la causa, la fam&iacute;lia va expressar la seva disconformitat amb la resoluci&oacute; i va ser aleshores quan van triomfar els arguments de Monzo, que finalment va cessar la seva activitat com a defensa legal de l&rsquo;acusaci&oacute;. Ara &eacute;s el lletrat Francisco Perona qui se n&rsquo;encarrega. Perona ha sol&middot;licitat que el Jutjat completi l&rsquo;auto d&rsquo;arxivament amb una resposta expressa a la petici&oacute; de preservaci&oacute; del material realitzada per Bollini.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3ab89580-f1f6-450f-b1dc-8cb40fe5dfb1_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3ab89580-f1f6-450f-b1dc-8cb40fe5dfb1_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3ab89580-f1f6-450f-b1dc-8cb40fe5dfb1_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3ab89580-f1f6-450f-b1dc-8cb40fe5dfb1_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3ab89580-f1f6-450f-b1dc-8cb40fe5dfb1_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3ab89580-f1f6-450f-b1dc-8cb40fe5dfb1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3ab89580-f1f6-450f-b1dc-8cb40fe5dfb1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Federico, atenent els mitjans davant els Jutjats d&#039;Eivissa."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Federico, atenent els mitjans davant els Jutjats d&#039;Eivissa.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En les dilig&egrave;ncies &mdash;despr&eacute;s de la reobertura del cas&mdash; es demana tornar a investigar la festa de tancament de temporada celebrada a la vila on es va produir la defunci&oacute; de Florencia, que es va inscriure al registre civil de Sant Antoni quatre dies despr&eacute;s dels fets per ordre del jutjat. Tamb&eacute; se sol&middot;licita el sotmetiment a interrogatori dels cinc o sis testimonis presents en el moment dels fets.
    </p><h2 class="article-text"> <strong>Sentiment de &laquo;desprotecci&oacute; total&raquo;</strong></h2><p class="article-text">
        La fam&iacute;lia, encara a Eivissa per aquests tr&agrave;mits als jutjats, expressa, en declaracions a aquest mitj&agrave;, un sentiment de &laquo;desprotecci&oacute; total&raquo; i q&uuml;estiona el tractament atorgat al cas. &laquo;No hi va haver notificaci&oacute; consular, es va fer una aut&ograve;psia esbiaixada, no existeixen registres fotogr&agrave;fics sense manipular i no hi ha detalls sobre les lesions. I per acabar, es va fer una incineraci&oacute; expr&eacute;s sense la contractaci&oacute; dels serveis funeraris per part de la fam&iacute;lia&raquo;, sost&eacute; el germ&agrave;. El que tenen s&oacute;n diverses fotografies proporcionades per la Gu&agrave;rdia Civil (segons Bollini) que mostren hematomes i altres ferides en el cos de la difunta.
    </p><p class="article-text">
        &laquo;No hi va haver notificaci&oacute; consular, es va fer una aut&ograve;psia esbiaixada, no existeixen registres fotogr&agrave;fics sense manipular i no hi ha detalls sobre les lesions. I, per acabar, es va fer una incineraci&oacute; expr&eacute;s sense la contractaci&oacute; dels serveis funeraris per part de la fam&iacute;lia&raquo;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">No hi va haver notificació consular, es va realitzar una autòpsia esbiaixada, no existeixen registres fotogràfics sense manipular i no hi ha detalls sobre les lesions. I, per acabar, es va fer una cremació exprés sense la contractació dels serveis funeraris per part de la família</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Federico</span>
                                        <span>—</span> Germà de Flor Bollini
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        A aquestes reclamacions se suma la falta de resposta a les peticions d&rsquo;informaci&oacute; fetes a les representacions consulars a les illes d&rsquo;It&agrave;lia &mdash;la difunta tenia passaport itali&agrave;&mdash; i l&rsquo;Argentina.
    </p><p class="article-text">
        El Consolat argent&iacute; a Palma es va adre&ccedil;ar per primera vegada al Jutjat d&rsquo;Eivissa encarregat del cas el setembre de 2025, segons l&rsquo;escrit signat pel c&ograve;nsol al qual ha tingut acc&eacute;s aquest diari. En aquest se sol&middot;licita informaci&oacute; sobre la data de notificaci&oacute; de la defunci&oacute; a la fam&iacute;lia i/o al consolat, la petici&oacute; i autoritzaci&oacute; de l&rsquo;aut&ograve;psia i incineraci&oacute; de l&rsquo;empres&agrave;ria i l&rsquo;autoritzaci&oacute; de disposici&oacute; del cos per terceres persones alienes a la fam&iacute;lia.
    </p><p class="article-text">
        El passat 2 de juny, l&rsquo;&ograve;rgan consular es tornava a posar en contacte amb el Jutjat via correu electr&ograve;nic: &laquo;Es remet aquesta Nota, en el marc de la Convenci&oacute; de Viena sobre Relacions Consulars de Relacions Consulars de 1963 [&hellip;], sol&middot;licitant que tengui a b&eacute; remetre a aquest consolat tota la informaci&oacute; sobre l&rsquo;estat de la causa de refer&egrave;ncia per petici&oacute; de la seva fam&iacute;lia&raquo;.
    </p><p class="article-text">
        Un mes despr&eacute;s, el 3 de juliol &mdash;abans del primer sobrese&iuml;ment provisional en considerar el jutge que no hi havia indicis suficients de delicte&mdash; hi ha una tercera comunicaci&oacute; per part del c&ograve;nsol reiterant la seva petici&oacute;. elDiario.es s&rsquo;ha posat en contacte per correu amb el Jutjat competent en relaci&oacute; amb aquestes q&uuml;estions sense haver obtingut resposta en el moment en qu&egrave; es publica aquesta informaci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        La falta de notificaci&oacute; incompleix, segons la fam&iacute;lia, l&rsquo;article 5 i l&rsquo;article 37 del Conveni de Viena, que estableixen que les autoritats competents de l&rsquo;Estat receptor han d&rsquo;informar sense demora el consolat corresponent quan mor un ciutad&agrave; estranger, sempre que disposin de la informaci&oacute; pertinent. En aquest cas, la Policia Judicial de la Gu&agrave;rdia Civil va elaborar les dilig&egrave;ncies que posteriorment va posar a disposici&oacute; del Jutjat d&rsquo;Instrucci&oacute; n&uacute;mero 2.
    </p><h2 class="article-text"> <strong>Mort &laquo;provisionalment&raquo; violenta</strong></h2><p class="article-text">
        L&rsquo;informe forense inicial, al qual ha tingut acc&eacute;s aquest diari, va qualificar la mort com a &laquo;violenta&raquo;, tot i que va deixar pendent de determinar-ne l&rsquo;etiologia medicolegal. Com a causa immediata va assenyalar un xoc cardiog&egrave;nic i com a causa fonamental una mort sobtada card&iacute;aca &laquo;en possible relaci&oacute; amb intoxicaci&oacute; per subst&agrave;ncies estupefaents&raquo;. La qualificaci&oacute; de &laquo;mort violenta&raquo; no implicava per si mateixa que es tract&agrave;s d&rsquo;un homicidi: deixava oberta la possibilitat d&rsquo;una defunci&oacute; accidental, cosa que acabaria sostenint l&rsquo;informe forense definitiu.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">L&#039;informe forense inicial va qualificar la mort com a &quot;violenta&quot;, encara que va deixar pendent de determinar-ne l&#039;etiologia mèdico-legal. Com a causa immediata va assenyalar un xoc cardiogènic i com a causa fonamental una mort sobtada cardíaca &quot;en possible relació amb intoxicació per substàncies estupefaents&quot;</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Com a causa immediata va assenyalar un xoc cardiog&egrave;nic i com a causa fonamental una mort sobtada card&iacute;aca &laquo;en possible relaci&oacute; amb intoxicaci&oacute; per subst&agrave;ncies estupefaents&raquo;. Aquesta qualificaci&oacute; no implicava que es tract&agrave;s d&rsquo;un homicidi: en aquell moment, l&rsquo;informe mantenia oberta la possibilitat d&rsquo;una defunci&oacute; accidental. El mateix document assenyalava que, una vegada realitzat l&rsquo;estudi necr&ograve;psic, &laquo;no existeixen inconvenients medicoforenses&raquo; per a la incineraci&oacute; del cos, sempre que es complissin les &laquo;normes legals pertinents&raquo;.
    </p><p class="article-text">
        La companya de pis i amiga de l&rsquo;empres&agrave;ria va ser qui va autoritzar la funer&agrave;ria a sol&middot;licitar el trasllat del cos i procedir a la seva incineraci&oacute;, segons sost&eacute; la fam&iacute;lia. Posteriorment, el jutjat va autoritzar aquestes actuacions, com recull l&rsquo;auto. La fam&iacute;lia q&uuml;estiona que l&rsquo;allegada tingu&eacute;s facultats per decidir sobre el cos de Florencia Bollini sense el seu consentiment, tot i que es desconeix si disposava d&rsquo;algun poder notarial que li atorg&agrave;s aquesta potestat.
    </p><p class="article-text">
        La investigaci&oacute; forense posterior va acabar apuntant a una defunci&oacute; accidental, relacionada amb la combinaci&oacute; de diverses subst&agrave;ncies psicoactives, l&rsquo;exposici&oacute; prolongada a altes temperatures a la sauna i una patologia card&iacute;aca pr&egrave;via. El mecanisme immediat de la mort es va tornar a situar en un xoc cardiog&egrave;nic.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La investigació forense posterior va acabar apuntant a una mort accidental, relacionada amb la combinació de diverses substàncies psicoactives, l&#039;exposició prolongada a altes temperatures a la sauna i una patologia cardíaca prèvia. El mecanisme immediat de la mort es va tornar a situar en un xoc cardiogènic</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"> <strong>La toxina del gripau bufo</strong></h2><p class="article-text">
        El mateix dia de la defunci&oacute; es va enviar un formulari de remissi&oacute; de mostres a l&rsquo;Institut Nacional de Toxicologia perqu&egrave; es dugu&eacute;s a terme una an&agrave;lisi toxicol&ograve;gica davant la sospita d&rsquo;una reacci&oacute; adversa a drogues d&rsquo;ab&uacute;s. En l&rsquo;apartat on es resumeix l&rsquo;historial cl&iacute;nic es descriu que un dels coneguts de la difunta va assegurar que a M&egrave;xic li havien diagnosticat una patologia card&iacute;aca sense especificar quina. Tamb&eacute; s&rsquo;assegura que l&rsquo;empres&agrave;ria es definia a si mateixa com a curandera, amb l&rsquo;&uacute;s de subst&agrave;ncies i medicaments psicoactius entre els quals es trobava el gripau bufo.
    </p><p class="article-text">
        Es tracta d&rsquo;una subst&agrave;ncia psicoactiva associada a la secreci&oacute; del gripau del desert de Sonora (Incilius alvarius), que cont&eacute; un potent component psicod&egrave;lic. El seu consum pot provocar una experi&egrave;ncia al&middot;lucin&ograve;gena intensa, amb alteracions profundes de la percepci&oacute;, la consci&egrave;ncia i la sensaci&oacute; d&rsquo;identitat, a m&eacute;s de possibles efectes f&iacute;sics com l&rsquo;augment de la freq&uuml;&egrave;ncia card&iacute;aca o una pressi&oacute; arterial elevada, entre d&rsquo;altres.
    </p><p class="article-text">
        La difunta havia consumit alcohol i drogues, a m&eacute;s de medicaments i &laquo;altres&raquo;, assenyala l&rsquo;informe, la nit del succ&eacute;s. Entre les seves pertinences es van trobar, a m&eacute;s, diversos tipus de subst&agrave;ncies estupefaents, entre aquestes, dues caixes de ketamina produ&iuml;da a Florida (Estats Units) i un pot de pastilles de contingut desconegut. En els indicis de criminalitat, el responsable del departament forense especifica: &laquo;Se sospita la participaci&oacute; en la mort de la mateixa de la Bufotenina &mdash;toxina del gripau bufo&mdash; la qual, tal com oferia a la seva p&agrave;gina web, era la seva subst&agrave;ncia favorita i principal a l&rsquo;hora de realitzar els seus rituals&raquo;.
    </p><p class="article-text">
        Fonts properes a la Subdirecci&oacute; d&rsquo;Eivissa han assenyalat a elDiario.es, i arran de les acusacions dels familiars, que l&rsquo;Institut de Medicina Legal (IML) sempre mant&eacute; una tra&ccedil;abilitat, tamb&eacute; mitjan&ccedil;ant registres fotogr&agrave;fics.
    </p><p class="article-text">
        Per la seva banda, Bollini va presentar una den&uacute;ncia contra el Metge Forense Titular de l&rsquo;Institut de Medicina Legal i Ci&egrave;ncies Forenses de Balears davant el col&middot;legi professional per la seva pr&agrave;ctica deontol&ograve;gica pels resultats i el tractament de l&rsquo;aut&ograve;psia. &laquo;Mai vam tenir la cust&ograve;dia del cos i a dia d&rsquo;avui no sabem on s&oacute;n les restes&raquo;, lamenten els familiars.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/mort-sense-resoldre-xamana-dels-empresaris-eivissa-no-sabem-on-son-les-restes-meva-germana_1_13505791.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 13 Sep 2026 04:31:05 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/285d0a36-1d83-4ae8-a4c4-422e6d6d7122_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1145y367.jpg" length="1148654" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/285d0a36-1d83-4ae8-a4c4-422e6d6d7122_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1145y367.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1148654" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La mort sense resoldre de la 'xamana dels empresaris' a Eivissa: "No sabem on són les restes de la meva germana"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/285d0a36-1d83-4ae8-a4c4-422e6d6d7122_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1145y367.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Tribunales,Sucesos,Investigación,Justicia,Islas Baleares,Ibiza]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La muerte sin resolver de la 'chamana de los empresarios' en Ibiza: "No sabemos dónde están los restos de mi hermana"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/muerte-resolver-chamana-empresarios-ibiza-no-restos-hermana_1_13504115.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/285d0a36-1d83-4ae8-a4c4-422e6d6d7122_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1145y367.jpg" width="1200" height="675" alt="La muerte sin resolver de la &#039;chamana de los empresarios&#039; en Ibiza: &quot;No sabemos dónde están los restos de mi hermana&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La madre y el hermano de Flor Bollini, que murió en octubre de 2024 en una mansión ubicada en el municipio de Sant Antoni, denuncian que no se notificó a los consulados de Italia y Argentina del fallecimiento, así como otras irregularidades</p><p class="subtitle">La familia de un DJ italiano fallecido en Ibiza acusa a la Guardia Civil de homicidio: “Lo ataron y lo golpearon”
</p></div><p class="article-text">
        La familia de Florencia Bollini quiere que sus restos descansen en la b&oacute;veda familiar, en el cementerio de la Recoleta, en Buenos Aires (Argentina). Desde que el 14 de octubre del a&ntilde;o 2024 la empresaria argentina, de 44 a&ntilde;os en ese momento, muriese en circunstancias no esclarecidas en una fiesta privada con 150 invitados en la villa Can Frit de Sant Mateu (Sant Antoni), sus familiares han peleado con la Justicia para poder trasladar sus cenizas. En el transcurso de este tiempo han vivido, adem&aacute;s del sufrimiento causado por la p&eacute;rdida, la renuncia por parte de un abogado y una procuradora, una reapertura de la causa y dos archivos de la misma. 
    </p><p class="article-text">
        Florencia fue <a href="https://forbes.com.mx/forbes-life/florencia-bollini-la-guia-espiritual-de-los-empresarios/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">bautizada como la &lsquo;gu&iacute;a espiritual de los empresarios&rsquo; por la revista Forbes</a> tras fundar Nanaheals, una plataforma que usa psicoactivos y mol&eacute;culas qu&iacute;micas para buscar soluciones a problemas de salud mental y procesos personales. Tras su muerte, su cuerpo fue cremado sin notificaci&oacute;n ni autorizaci&oacute;n formal de su familia directa. Estas circunstancias, denuncian sus familiares, les han impedido ejercer derechos como controlar la prueba, oponerse a la incineraci&oacute;n, designar un perito de parte o solicitar una segunda autopsia.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;A mi hermana le robaron la Justicia y a mis padres, el derecho de velar y disponer los restos de su hija&rdquo;, lamenta a este peri&oacute;dico Federico, el hermano de la fallecida, quien reclama, junto a sus padres, que se les entreguen las fotograf&iacute;as forenses en calidad original, as&iacute; como el registro completo del levantamiento del cuerpo, las im&aacute;genes originales de la inspecci&oacute;n ocular y toda la documentaci&oacute;n t&eacute;cnica vinculada a la actuaci&oacute;n m&eacute;dica, policial y judicial. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/189783d2-fa52-469e-b3b2-d028375f6c0d_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/189783d2-fa52-469e-b3b2-d028375f6c0d_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/189783d2-fa52-469e-b3b2-d028375f6c0d_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/189783d2-fa52-469e-b3b2-d028375f6c0d_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/189783d2-fa52-469e-b3b2-d028375f6c0d_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/189783d2-fa52-469e-b3b2-d028375f6c0d_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/189783d2-fa52-469e-b3b2-d028375f6c0d_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Los familiares de la empresaria piden que se preserven y acceder a todas las pruebas documentales de la investigación."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Los familiares de la empresaria piden que se preserven y acceder a todas las pruebas documentales de la investigación.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">A mi hermana le robaron la Justicia y a mis padres, el derecho de velar y disponer los restos de su hija</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Federico</span>
                                        <span>—</span> Hermano de Flor Bollini
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La argentina, conocida como 'estratega psicoespiritual', era residente en Eivissa y hab&iacute;a asistido, la noche de su fallecimiento, a una fiesta multitudinaria en una mansi&oacute;n ubicada en el cam&iacute; de sa Forada. El evento fue organizado por el magnate sueco G.E, quien figura en la causa como investigado. Fue a las 2.17 horas de la madrugada &mdash;seg&uacute;n el registro de defunci&oacute;n&mdash; cuando se produjo la muerte; media hora despu&eacute;s de la llamada a los servicios de emergencia por parte de uno de los cinco o seis asistentes que quedaban en la celebraci&oacute;n, de los cuales dos son ahora testigos en el procedimiento.
    </p><h2 class="article-text">La pista del anillo inteligente</h2><p class="article-text">
        El hermano sostiene, no obstante, que el deceso sucedi&oacute; varias horas antes &mdash;seg&uacute;n marcaba un anillo inteligente Oura Ring que la empresaria llevaba en la mu&ntilde;eca&mdash; y que Florencia todav&iacute;a ten&iacute;a pulso cuando se realiz&oacute; este aviso al 112. Tambi&eacute;n afirma que el cuerpo de Bollini hab&iacute;a sido &ldquo;desnudado y movido&rdquo; desde un &aacute;rea donde hab&iacute;a una sauna exterior a una sala donde estaba tapado y rodeado de velas.
    </p><p class="article-text">
        Estas cuestiones fueron las que motivaron a la jueza del Juzgado de Instrucci&oacute;n n&uacute;mero 2 de Eivissa, Maria Paloma Poveda &mdash;que hab&iacute;a sobrese&iacute;do provisionalmente la causa en noviembre de 2024 a la espera de los resultados toxicol&oacute;gicos definitivos&mdash;, a reabrir el caso en septiembre de 2025 con el prop&oacute;sito de esclarecer las circunstancias en que se produjo el fallecimiento. 
    </p><p class="article-text">
        Entre otros aspectos, la magistrada solicitaba que se revisaran las siguientes pruebas: la llamada a emergencias, con la consecuente declaraci&oacute;n de los facultativos del 061 que actuaron ante el aviso, el informe m&eacute;dico, la historia cl&iacute;nica y la identificaci&oacute;n y la toma de declaraci&oacute;n de dos de los testigos presentes para determinar si pudieron existir indicios de suministro de sustancias estupefacientes a la v&iacute;ctima, entre otros.
    </p><p class="article-text">
        Tambi&eacute;n acordaba que el m&eacute;dico forense encargado del levantamiento del cad&aacute;ver y la autopsia aclare si, como manifiesta la acusaci&oacute;n particular -que ejerce la familia-, la hora registrada de la muerte es &ldquo;equivocada o falsa&rdquo;. Por &uacute;ltimo, el auto oficia al Instituto Toxicol&oacute;gico de Barcelona a estudiar las muestras remitidas para la realizaci&oacute;n del informe definitivo de autopsia, del que se desconocen los resultados.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ac36f5c5-2096-477f-9f65-0eb5097ebed4_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ac36f5c5-2096-477f-9f65-0eb5097ebed4_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ac36f5c5-2096-477f-9f65-0eb5097ebed4_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ac36f5c5-2096-477f-9f65-0eb5097ebed4_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ac36f5c5-2096-477f-9f65-0eb5097ebed4_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ac36f5c5-2096-477f-9f65-0eb5097ebed4_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ac36f5c5-2096-477f-9f65-0eb5097ebed4_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Los padres y el hermano de la conocida como ‘chamana de los empresarios han viajado hasta Eivissa por el caso judicial."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Los padres y el hermano de la conocida como ‘chamana de los empresarios han viajado hasta Eivissa por el caso judicial.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text">Una causa entre aperturas y archivos</h2><p class="article-text">
        Los hechos ocurrieron en oto&ntilde;o del 2024, pero un a&ntilde;o y medio despu&eacute;s, en mayo de 2026, Federico Bollini, desde Buenos Aires, continuaba impulsando acciones y presentando denuncias. El hermano de la fallecida hab&iacute;a acusado a la Justicia de Eivissa de no haber investigado el caso y de haber contribuido a la destrucci&oacute;n del cuerpo y de los registros de la investigaci&oacute;n. El pasado mes de julio, los familiares viajaron de urgencia a la isla ante la posibilidad de que la causa fuera sobrese&iacute;da. Fue entonces, tras haber conseguido la reapertura el procedimiento y la investigaci&oacute;n del due&ntilde;o de la villa, cuando el abogado Vicente Monzo y la procuradora renunciaron al caso.
    </p><p class="article-text">
        La defensa legal hab&iacute;a planteado ante el Juzgado la posible existencia de tres delitos: homicidio, &ldquo;imprudente, en el mejor de los casos&rdquo; &mdash;se&ntilde;ala el abogado a elDiario.es&mdash;; favorecimiento y facilitaci&oacute;n del consumo de sustancias t&oacute;xicas, previsto en el art&iacute;culo 368 del C&oacute;digo Penal; y la sustracci&oacute;n de las pertenencias de Flor. Entre ellas, un MacBook, un iPad y dos m&oacute;viles que encontraron en Irlanda en la casa de un socio de la empresaria, seg&uacute;n el testimonio de su hermano, que asegura haber accedido a la geolocalizaci&oacute;n e historial de los navegadores. 
    </p><p class="article-text">
        Al parecer, los responsables del hurto habr&iacute;an borrado todos los datos de los dispositivos, as&iacute; como todos los documentos de su empresa y cuentas bancarias, contin&uacute;a el familiar. Ante el sobreseimiento de la causa, la familia expres&oacute; su disconformidad con la resoluci&oacute;n y fue entonces cuando triunfaron los argumentos de Monzo, quien finalmente ces&oacute; su actividad como defensa legal de la acusaci&oacute;n. Ahora es el letrado Francisco Perona quien se encarga de la misma. Perona ha solicitado que el Juzgado complete el auto de archivo con una respuesta expresa a la petici&oacute;n de preservaci&oacute;n del material realizada por Bollini.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3ab89580-f1f6-450f-b1dc-8cb40fe5dfb1_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3ab89580-f1f6-450f-b1dc-8cb40fe5dfb1_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3ab89580-f1f6-450f-b1dc-8cb40fe5dfb1_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3ab89580-f1f6-450f-b1dc-8cb40fe5dfb1_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3ab89580-f1f6-450f-b1dc-8cb40fe5dfb1_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3ab89580-f1f6-450f-b1dc-8cb40fe5dfb1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3ab89580-f1f6-450f-b1dc-8cb40fe5dfb1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Federico, atendiendo a los medios frente a los Juzgados de Eivissa."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Federico, atendiendo a los medios frente a los Juzgados de Eivissa.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En las diligencias &mdash;tras la reapertura del caso- se pide volver a investigar la fiesta de cierre de temporada celebrada en la villa donde se produjo el fallecimiento de Florencia, que se inscribi&oacute; en el registro civil de Sant Antoni cuatro d&iacute;as despu&eacute;s de los hechos por orden del juzgado. Tambi&eacute;n se solicita el sometimiento a interrogaci&oacute;n de los cinco o seis testigos presentes en el momento de los hechos.
    </p><h2 class="article-text">Sentimiento de &ldquo;desprotecci&oacute;n total&rdquo;</h2><p class="article-text">
        La familia, a&uacute;n en Eivissa por estos tr&aacute;mites en los juzgados, expresa, en declaraciones a este medio, un sentimiento de &ldquo;desprotecci&oacute;n total&rdquo; y cuestiona el tratamiento otorgado al caso. &ldquo;No hubo notificaci&oacute;n consular, se realiz&oacute; una autopsia sesgada, no existen registros fotogr&aacute;ficos sin manipular y no hay detalles sobre las lesiones. Y para terminar, se hizo una cremaci&oacute;n expr&eacute;s sin la contrataci&oacute;n de los servicios funerarios por parte de la familia&rdquo;, sostiene el hermano. Lo que poseen son varias fotograf&iacute;as proporcionadas por la Guardia Civil (seg&uacute;n Bollini) que muestran hematomas y otras heridas en el cuerpo de la fallecida.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">No hubo notificación consular, se realizó una autopsia sesgada, no existen registros fotográficos sin manipular y no hay detalles sobre las lesiones. Y, para terminar, se hizo una cremación exprés sin la contratación de los servicios funerarios por parte de la familia</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Federico</span>
                                        <span>—</span> Hermano de Flor Bollini
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        A estas reclamaciones se suma la falta de respuesta a las peticiones de informaci&oacute;n hechas a las representaciones consulares en las islas de Italia &mdash;la fallecida ten&iacute;a pasaporte italiano&mdash; y Argentina. 
    </p><p class="article-text">
        El Consulado argentino en Palma se dirigi&oacute; por primera vez al Juzgado de Eivissa encargado del caso en septiembre de 2025, seg&uacute;n el escrito firmado por el c&oacute;nsul al que ha tenido acceso este diario. En &eacute;l se solicita informaci&oacute;n sobre la fecha de notificaci&oacute;n del fallecimiento a la familia y/o al consulado, el pedido y autorizaci&oacute;n de la autopsia y cremaci&oacute;n de la empresaria y la autorizaci&oacute;n de disposici&oacute;n del cuerpo por terceras personas ajenas a la familia. 
    </p><p class="article-text">
        El pasado 2 de junio, el &oacute;rgano consular se volv&iacute;a a poner en contacto con el Juzgado v&iacute;a correo electr&oacute;nico: &ldquo;Se remite la presente Nota, en el marco de la Convenci&oacute;n de Viena sobre Relaciones Consulares de Relaciones Consulares de 1963 [...], solicitando tener a bien remitir a este consulado toda la informaci&oacute;n acerca del estado de la causa de referencia por pedido de su familia&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Un mes despu&eacute;s, el 3 de julio &mdash;antes del primer sobreseimiento provisional al considerar el juez que no hab&iacute;a indicios suficientes de delito&mdash; hay una tercera comunicaci&oacute;n por parte del c&oacute;nsul reiterando su petici&oacute;n. <a href="http://eldiario.es/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">elDiario.es</a> se ha puesto en contacto por correo con el Juzgado competente en relaci&oacute;n a estas cuestiones sin haber obtenido respuesta en el momento en que se publica esta informaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        La falta de notificaci&oacute;n incumplir&iacute;a, seg&uacute;n la familia, el art&iacute;culo 5 y el art&iacute;culo 37 del Convenio de Viena, que establecen que las autoridades competentes del Estado receptor deben informar sin demora al consulado correspondiente cuando fallece un ciudadano extranjero, siempre que dispongan de la informaci&oacute;n pertinente. En este caso, la Polic&iacute;a Judicial de la Guardia Civil elabor&oacute; las diligencias que posteriormente puso a disposici&oacute;n del Juzgado de Instrucci&oacute;n n&uacute;mero 2.
    </p><h2 class="article-text">Muerte &ldquo;provisionalmente&rdquo; violenta</h2><p class="article-text">
        El informe forense inicial, al que ha tenido acceso este peri&oacute;dico, calific&oacute; la muerte como &ldquo;violenta&rdquo;, aunque dej&oacute; pendiente de determinar su etiolog&iacute;a m&eacute;dico-legal. Como causa inmediata se&ntilde;al&oacute; un <em>shock </em>cardiog&eacute;nico y como causa fundamental una muerte s&uacute;bita card&iacute;aca &ldquo;en posible relaci&oacute;n con intoxicaci&oacute;n por sustancias estupefacientes&rdquo;. La calificaci&oacute;n de &ldquo;muerte violenta&rdquo; no implicaba por s&iacute; misma que se tratara de un homicidio: dejaba abierta la posibilidad de un fallecimiento accidental, algo que acabar&iacute;a sosteniendo el informe forense definitivo.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El informe forense inicial calificó la muerte como &quot;violenta&quot;, aunque dejó pendiente de determinar su etiología médico-legal. Como causa inmediata señaló un shock cardiogénico y como causa fundamental una muerte súbita cardíaca &quot;en posible relación con intoxicación por sustancias estupefacientes&quot;</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Como causa inmediata se&ntilde;al&oacute; un <em>shock</em> cardiog&eacute;nico y como causa fundamental una muerte s&uacute;bita card&iacute;aca &ldquo;en posible relaci&oacute;n con intoxicaci&oacute;n por sustancias estupefacientes&rdquo;. Esta calificaci&oacute;n no implicaba que se tratara de un homicidio: en ese momento, el informe manten&iacute;a abierta la posibilidad de un fallecimiento accidental. El mismo documento se&ntilde;alaba que, una vez realizado el estudio necr&oacute;psico, &ldquo;no existen inconvenientes m&eacute;dico-forenses&rdquo; para la incineraci&oacute;n del cuerpo, siempre que se cumplieran las &ldquo;normas legales pertinentes&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La compa&ntilde;era de piso y amiga de la empresaria fue quien autoriz&oacute; a la funeraria a solicitar el traslado del cuerpo y proceder a su incineraci&oacute;n, seg&uacute;n sostiene la familia. Posteriormente, el juzgado autoriz&oacute; estas actuaciones, como recoge el auto. La familia cuestiona que la allegada tuviera facultades para decidir sobre el cuerpo de Florencia Bollini sin su consentimiento, aunque se desconoce si dispon&iacute;a de alg&uacute;n poder notarial que le otorgara esa potestad.
    </p><p class="article-text">
        La investigaci&oacute;n forense posterior termin&oacute; apuntando a un fallecimiento accidental, relacionado con la combinaci&oacute;n de varias sustancias psicoactivas, la exposici&oacute;n prolongada a altas temperaturas en la sauna y una patolog&iacute;a card&iacute;aca previa. El mecanismo inmediato de la muerte volvi&oacute; a situarse en un <em>shock</em> cardiog&eacute;nico.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La investigación forense posterior terminó apuntando a un fallecimiento accidental, relacionado con la combinación de varias sustancias psicoactivas, la exposición prolongada a altas temperaturas en la sauna y una patología cardíaca previa. El mecanismo inmediato de la muerte volvió a situarse en un shock cardiogénico</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text">La toxina del sapo bufo</h2><p class="article-text">
        El mismo d&iacute;a del fallecimiento se envi&oacute; un formulario de remisi&oacute;n de muestras al Instituto Nacional de Toxicolog&iacute;a para que se llevara a cabo un an&aacute;lisis toxicol&oacute;gico ante la sospecha de una reacci&oacute;n adversa a drogas de abuso. En el apartado donde se resume el historial cl&iacute;nico se describe que uno de los conocidos de la fallecida asegur&oacute; que en M&eacute;xico le hab&iacute;an diagnosticado una patolog&iacute;a cardiaca sin especificar cu&aacute;l. Tambi&eacute;n se asegura que la empresaria se defin&iacute;a a s&iacute; misma como curandera, con el uso de sustancias y medicamentos psicoactivos entre los que se encontraba el sapo bufo. 
    </p><p class="article-text">
        Se trata de una sustancia psicoactiva asociada a la secreci&oacute;n del sapo del desierto de Sonora (<em>Incilius alvarius</em>), que contiene un potente componente psicod&eacute;lico. Su consumo puede provocar una experiencia alucin&oacute;gena intensa, con alteraciones profundas de la percepci&oacute;n, la conciencia y la sensaci&oacute;n de identidad, adem&aacute;s de posibles efectos f&iacute;sicos como aumento de la frecuencia cardiaca o presi&oacute;n arterial elevada, entre otros.
    </p><p class="article-text">
        La fallecida hab&iacute;a consumido alcohol y drogas, adem&aacute;s de medicamentos y &ldquo;otros&rdquo;, se&ntilde;ala el informe, la noche del suceso. Entre sus pertenencias se encontraron adem&aacute;s varios tipos de sustancias estupefacientes, entre ellas, dos cajas de ketamina producida en Florida (Estados Unidos) y un bote de pastillas de contenido desconocido. En los indicios de criminalidad, el responsable del departamento forense espec&iacute;fica: &ldquo;Se sospecha la participaci&oacute;n en la muerte de la misma de la Bufotenina &mdash;toxina del sapo bufo&mdash; la cual, tal y como ofertaba en su p&aacute;gina web, era su sustancia favorita y principal a la hora de realizar sus rituales&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Fuentes cercanas a la Subdirecci&oacute;n de Eivissa han se&ntilde;alado a <a href="http://eldiario.es/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">elDiario.es</a>, y a ra&iacute;z de las acusaciones de los familiares, que el Instituto de Medicina Legal (IML) siempre mantiene una trazabilidad, tambi&eacute;n mediante registros fotogr&aacute;ficos.
    </p><p class="article-text">
        Por su parte, Bollini present&oacute; una denuncia contra el M&eacute;dico Forense Titular del Instituto de Medicina Legal y Ciencias Forenses de Balears ante el colegio profesional por su pr&aacute;ctica deontol&oacute;gica por los resultados y el tratamiento de la autopsia. &ldquo;Nunca tuvimos la custodia del cuerpo y a d&iacute;a de hoy no sabemos d&oacute;nde est&aacute;n los restos&rdquo;, lamentan los familiares.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/muerte-resolver-chamana-empresarios-ibiza-no-restos-hermana_1_13504115.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 13 Sep 2026 04:00:39 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/285d0a36-1d83-4ae8-a4c4-422e6d6d7122_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1145y367.jpg" length="1148654" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/285d0a36-1d83-4ae8-a4c4-422e6d6d7122_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1145y367.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1148654" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La muerte sin resolver de la 'chamana de los empresarios' en Ibiza: "No sabemos dónde están los restos de mi hermana"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/285d0a36-1d83-4ae8-a4c4-422e6d6d7122_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1145y367.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Tribunales,Sucesos,Investigación,Justicia,Islas Baleares,Ibiza]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Els influencers, els guies ‘pirata’ i la massificació turística compliquen la conservació de les coves a Mallorca]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/els-influencers-els-guies-pirata-i-massificacio-turistica-compliquen-conservacio-les-coves-mallorca_1_13501956.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/96fb3b9e-10ea-419b-b798-59308c745093_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Els influencers, els guies ‘pirata’ i la massificació turística compliquen la conservació de les coves a Mallorca"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L’illa compta amb més de 4.000 enclavaments espeleològics submarins que actuen com a refugi per als éssers vius i serveixen per mesurar l’evolució del nivell de la mar en el transcurs dels mil·lennis</p><p class="subtitle">Uns pisos de luxe amenacen la cova submarina més extensa d'Espanya: “Podria ser una animalada”</p></div><p class="article-text">
        A les profunditats de Mallorca hi ha un patrimoni quantitativament dif&iacute;cil de valorar: laboratoris naturals on la vida s&rsquo;ha anat adaptant a condicions complicades per a la major part dels &eacute;ssers vius, foscor permanent, nivells baixos d&rsquo;oxigen i recursos energ&egrave;tics limitats. Les coves costaneres submarines s&oacute;n la llar d&rsquo;organismes &uacute;nics, alguns encara per descobrir, i tamb&eacute; un espai amena&ccedil;at per la pressi&oacute; humana, la contaminaci&oacute; i el canvi clim&agrave;tic.
    </p><p class="article-text">
        Investigadors i experts en conservaci&oacute; marina han assenyalat la massificaci&oacute; tur&iacute;stica com la principal n&egrave;mesi de la preservaci&oacute; de les cavitats que a la m&eacute;s gran de les Balears sumen m&eacute;s de 4.000. A poc a poc, les m&eacute;s desconegudes es revelen a trav&eacute;s de les xarxes socials, que serveixen de finestra a qualsevol espai natural i n&rsquo;inciten l&rsquo;exploraci&oacute;. Tamb&eacute; de guies tur&iacute;stics que, sense llic&egrave;ncia per fer-ho, organitzen aquestes visites sense complir amb la normativa establerta pel Govern per al sector de l&rsquo;espeleologia.
    </p><p class="article-text">
        Les coves s&oacute;n ecosistemes calcaris sensibles, en general, per&ograve; les de Mallorca compten, a m&eacute;s, amb un afegit: s&oacute;n riques en espeleotemes, estructures minerals que es formen per la precipitaci&oacute; de minerals dissolts en l&rsquo;aigua que degota a l&rsquo;interior. &Eacute;s a dir, estalactites, estalagmites i columnes, de car&agrave;cter molt fr&agrave;gil i que corren m&eacute;s riscos de trencar-se com m&eacute;s augmenta la pres&egrave;ncia humana. Funcionen com un univers propi i, de vegades, com a jaciment paleontol&ograve;gic de restes de mat&egrave;ria que ha caigut a l&rsquo;interior i s&rsquo;hi ha preservat durant milers o milions d&rsquo;anys. Aix&ograve; els atorga un elevat valor arqueol&ograve;gic que ha perm&egrave;s extreure conclusions de l&rsquo;etapa talai&ograve;tic.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/edd5fa80-faef-4d80-87dd-60711ba4b4f6_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/edd5fa80-faef-4d80-87dd-60711ba4b4f6_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/edd5fa80-faef-4d80-87dd-60711ba4b4f6_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/edd5fa80-faef-4d80-87dd-60711ba4b4f6_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/edd5fa80-faef-4d80-87dd-60711ba4b4f6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/edd5fa80-faef-4d80-87dd-60711ba4b4f6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/edd5fa80-faef-4d80-87dd-60711ba4b4f6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La Cova d&#039;en Bassol, cavitat càrstica inundada del municipi de Felanitx."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La Cova d&#039;en Bassol, cavitat càrstica inundada del municipi de Felanitx.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Els espeleotemes, a trav&eacute;s de la seva erosi&oacute;, permeten con&egrave;ixer, per exemple, l&rsquo;evoluci&oacute; del nivell de la mar en el transcurs dels mil&middot;lennis. Tamb&eacute; a nivell biol&ograve;gic s&oacute;n importants: hi ha &eacute;ssers vius que han quedat relegats del medi exterior pels canvis ambientals i es refugien en aquestes cavitats.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;S&oacute;n ambients que no estan preparats per rebre molta gent&rdquo;, assenyala Xisco Gr&agrave;cia, investigador de la Universitat de les Illes Balears (UIB) part&iacute;cip en el<a href="https://biocave.uib.cat/projecte/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> </a><a href="https://biocave.uib.cat/projecte/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>projecte BioCAVE</strong></a> que estudia les grutes del litoral per comprendre-les a nivell ecosist&egrave;mic i la seva interconnectivitat &mdash;a trav&eacute;s de t&uacute;nels submarins&mdash;. &ldquo;Les coves que no s&oacute;n tur&iacute;stiques &mdash;com les famoses coves del Drac o les dels Hams&mdash; no estan preparades per rebre visitants i, a m&eacute;s, s&oacute;n una reserva ecol&ograve;gica on hi ha esp&egrave;cies end&egrave;miques estranyes i formacions delicades en les quals qualsevol alteraci&oacute; pot ser perjudicial&rdquo;, assenyala a elDiario.es.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Són ambients que no estan preparats per rebre molta gent. Les coves que no són turístiques —com les famoses coves del Drac o les dels Hams— no estan preparades per rebre visitants i, a més, són una reserva ecològica on hi ha espècies endèmiques estranyes i formacions delicades en les quals qualsevol alteració pot ser perjudicial</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Xisco Gràcia</span>
                                        <span>—</span> Investigador de la Universitat de les Illes Balear
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &Eacute;s una situaci&oacute;, d&rsquo;altra banda, dif&iacute;cil de regular en el cas de les cavitats no protegides i excloses de l&rsquo;activitat comercial, ja que s&oacute;n llocs oberts al p&uacute;blic on no es pot posar un vigilant que en controli l&rsquo;acc&eacute;s. Algunes estan protegides (especialment les que tenen continuacions aqu&agrave;tiques, per Recursos H&iacute;drics) amb la categoria de Zona d&rsquo;Especial Conservaci&oacute; (ZEC) &mdash;en s&oacute;n un total de 30, incloses en el Pla de Natura 2000&mdash; i d&rsquo;altres compten amb la categoria de B&eacute; d&rsquo;Inter&egrave;s Cultural (BIC). Per&ograve; no &eacute;s la t&ograve;nica habitual, fet que dificulta la preservaci&oacute; de les que tenen una condici&oacute; m&eacute;s salvatge.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La massificaci&oacute; tur&iacute;stica, en el punt de mira</strong></h2><p class="article-text">
        Un dels principals problemes d&rsquo;aquest descontrol rau en la &ldquo;massificaci&oacute; tur&iacute;stica&rdquo;, segons Gr&agrave;cia. No nom&eacute;s a les coves, sin&oacute; tamb&eacute; als torrents, les cales i els espais naturals en general. A la saturaci&oacute; s&rsquo;hi afegeix l&rsquo;h&agrave;ndicap afegit de l&rsquo;anunci d&rsquo;aquests enclavaments fins ara &ldquo;secrets&rdquo; &mdash;o coneguts nom&eacute;s pels locals&mdash; a les xarxes socials. Aix&iacute; com en aplicacions &mdash;gratu&iuml;tes o de pagament&mdash; que ajuden els excursionistes a arribar a llocs rec&ograve;ndits, com Wikiloc, sense que aquests siguin conscients de com s&rsquo;han de comportar en espais naturals vulnerables.
    </p><p class="article-text">
        El nombre de turistes que visiten les illes ha augmentat de 320.000 visitants el 1959 fins als 19 milions el passat 2025, recorden des de la Fundaci&oacute; Marilles. &ldquo;Aix&ograve; significa que, en poc m&eacute;s de mig segle, la quantitat de persones que ens visiten s&rsquo;ha multiplicat per 60&rdquo;, assenyala una portaveu de la fundaci&oacute; sense &agrave;nim de lucre, que treballa per la conservaci&oacute; marina a les illes.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Les coves són importants per conèixer l’evolució del nivell de la mar en el transcurs dels mil·lennis i perquè hi ha éssers vius que es refugien en aquestes cavitats</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        L&rsquo;augment d&rsquo;aquesta poblaci&oacute; visitant provoca pics de m&eacute;s de dos milions de persones al mateix temps al territori insular, generant una pressi&oacute; humana que es nota a terra i tamb&eacute; en el medi mar&iacute;: &ldquo;La mar t&eacute; una certa capacitat de resili&egrave;ncia, per&ograve; &eacute;s limitada&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;increment del nombre d&rsquo;embarcacions, el renou, el tr&agrave;nsit mar&iacute;tim, la contaminaci&oacute; o altres alteracions derivades de l&rsquo;activitat humana s&oacute;n les causants d&rsquo;impactes que, sostinguts en el temps, acaben afectant el funcionament dels sistemes ecol&ograve;gics i comprometent la seva capacitat de recuperaci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Els efectes, d&rsquo;altra banda, no s&oacute;n sempre immediatament visibles: un ecosistema pot continuar semblant saludable mentre est&agrave; sotm&egrave;s a una pressi&oacute; creixent. &Eacute;s determinant, en aquest sentit, fer-ne un seguiment i fixar-se en els indicadors ambientals que permeten percebre els canvis perjudicia
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/39877c92-8940-427a-b7bd-e6297042c437_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/39877c92-8940-427a-b7bd-e6297042c437_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/39877c92-8940-427a-b7bd-e6297042c437_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/39877c92-8940-427a-b7bd-e6297042c437_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/39877c92-8940-427a-b7bd-e6297042c437_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/39877c92-8940-427a-b7bd-e6297042c437_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/39877c92-8940-427a-b7bd-e6297042c437_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La Cova des Drac des Rafal des Porcs, la més famosa de Mallorca, situada a Santanyí."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La Cova des Drac des Rafal des Porcs, la més famosa de Mallorca, situada a Santanyí.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>&lsquo;Influencers&rsquo; i intrusisme en el sector</strong></h2><p class="article-text">
        Tant investigadors com ecologistes valoren, tot i aix&iacute;, que conservar el medi mar&iacute; no significa eliminar l&rsquo;activitat humana, sin&oacute; aconseguir que aquesta activitat sigui compatible amb la capacitat dels ecosistemes: &ldquo;Necessitam saber quina pressi&oacute; pot assumir cada espai i gestionar-la en conseq&uuml;&egrave;ncia, especialment en els per&iacute;odes i les zones de major aflu&egrave;ncia&rdquo;, comenten des de Marilles. Defensen que la conservaci&oacute; marina ha de formar part de la planificaci&oacute; del territori i de l&rsquo;activitat econ&ograve;mica.
    </p><p class="article-text">
        IB Activa, Associaci&oacute; d&rsquo;Empreses de Turisme Actiu de les Illes Balears, associada a la Confederaci&oacute; d&rsquo;Associacions Empresarials de Balears (CAEB), comparteix la &ldquo;preocupaci&oacute;&rdquo; expressada per algunes entitats especialitzades en relaci&oacute; amb la conservaci&oacute; de les coves marines de Mallorca. La popularitzaci&oacute; d&rsquo;aquests espais naturals per part de creadors de contingut i de l&rsquo;intrusisme en el sector del turisme actiu &eacute;s l&rsquo;altra part del conflicte entre activitat humana i cura mediambiental.
    </p><p class="article-text">
        Cada vegada hi ha m&eacute;s guies &lsquo;pirata&rsquo; que no s&rsquo;ajusten als c&agrave;nons professionals del sector i l&rsquo;activitat comercial dels quals es desenvolupa al marge de la normativa, que fixa, entre altres coses, un m&agrave;xim de dotze persones per grup a l&rsquo;hora d&rsquo;accedir a les coves i un calendari de visites que va de dilluns a divendres. &ldquo;De fet, els grups se solen fer nom&eacute;s d&rsquo;entre set i nou persones, perqu&egrave; una dotzena per a un sol guia s&oacute;n massa&rdquo;, explica Toni Rotger, president d&rsquo;IB Activa.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Cada vegada hi ha més guies ‘pirata’ que no s’ajusten als cànons professionals del sector i l’activitat comercial dels quals es desenvolupa al marge de la normativa, que fixa, entre altres coses, un màxim de dotze persones per grup a l’hora d’accedir a les coves i un calendari de visites que va de dilluns a divendres</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El representant rebutja, en ser consultat per elDiario.es, que la massificaci&oacute; tur&iacute;stica sigui l&rsquo;origen del problema de conservaci&oacute;: &ldquo;Els turistes els controlam nosaltres, perqu&egrave; normalment reserven <em>tours</em>&rdquo;. Un altre problema afegit s&oacute;n els excursionistes que decideixen pel seu compte, majorit&agrave;riament els espanyols, inclosos els illencs.
    </p><p class="article-text">
        Aquests s&oacute;n els que, segons Rotger, majorit&agrave;riament cometen imprud&egrave;ncies, com entrar sense casc a les cavitats, tirar-se de cap dins els llacs de l&rsquo;enclavament (on es banyen sense neopr&egrave;), tocar les formacions geol&ograve;giques o al&ccedil;ar massa la veu sense tenir en compte que les vibracions i altres intervencions humanes s&oacute;n perjudicials per a l&rsquo;ecosistema.
    </p><p class="article-text">
        Actituds que els guies &mdash;amb una formaci&oacute; espec&iacute;fica i vinculats al medi natural&mdash; intenten evitar mitjan&ccedil;ant indicacions abans de comen&ccedil;ar l&rsquo;exploraci&oacute; de les coves submarines. Segons Rotger, totes les empreses dedicades al turisme actiu a Mallorca &mdash;unes quatre o cinc&mdash; compten amb un codi deontol&ograve;gic compartit que, en paral&middot;lel a la legislaci&oacute; de la Conselleria de Medi Ambient, pret&eacute;n refor&ccedil;ar la protecci&oacute; mediambiental.
    </p><p class="article-text">
        Algunes de les mesures que prenen s&oacute;n fer tots el mateix circuit per reduir l&rsquo;impacte, mantenir la dist&agrave;ncia entre grups i impartir una xerrada informativa i de conscienciaci&oacute; en qu&egrave;, a m&eacute;s, es transmeten als visitants les prohibicions per cuidar aquest entorn.
    </p><p class="article-text">
        A vegades es troben que a les coves s&rsquo;han com&egrave;s actes vand&agrave;lics, com ara pintades, o l&rsquo;any passat van arribar a trobar, en una d&rsquo;elles, excrements humans. Tamb&eacute; es veuen obligats a recollir, de vegades, espelmes de gent que hi ha anat a passar &ldquo;una tarda rom&agrave;ntica&rdquo;. Sobretot, a la cova des Coloms &mdash;l&rsquo;activitat aqu&agrave;tica m&eacute;s venuda a l&rsquo;illa, segons la plataforma tur&iacute;stica <em>online</em> GetYourGuide&mdash;, on se solen trobar m&eacute;s visitants, fins i tot grups organitzats de 20 i 30 persones. &ldquo;Ens hem trobat de tot, acabam semblant policies all&agrave; dins&rdquo;, acaba.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/els-influencers-els-guies-pirata-i-massificacio-turistica-compliquen-conservacio-les-coves-mallorca_1_13501956.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 11 Sep 2026 04:31:19 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/96fb3b9e-10ea-419b-b798-59308c745093_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="17777374" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/96fb3b9e-10ea-419b-b798-59308c745093_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="17777374" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Els influencers, els guies ‘pirata’ i la massificació turística compliquen la conservació de les coves a Mallorca]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/96fb3b9e-10ea-419b-b798-59308c745093_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Espeleología,Medio ambiente,Mallorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Los influencers, los guías ‘pirata’ y la masificación turística complican la conservación de las cuevas en Mallorca]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/influencers-guias-pirata-masificacion-turistica-complican-conservacion-cuevas-mallorca_1_13500862.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/96fb3b9e-10ea-419b-b798-59308c745093_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Los influencers, los guías ‘pirata’ y la masificación turística complican la conservación de las cuevas en Mallorca"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La isla cuenta con más de 4.000 enclaves espeleológicos submarinos que actuán como refugio para seres vivos y sirven para medir la evolución del nivel del mar en el transcurso de los milenios</p><p class="subtitle">Unos pisos de lujo amenazan la cueva submarina más extensa de España: “Sería una animalada”</p></div><p class="article-text">
        En las profundidades de Mallorca hay un patrimonio cuantitativamente dif&iacute;cil de valorar: laboratorios naturales donde la vida se ha ido adaptando a condiciones complicadas para la mayor parte de los seres vivos, oscuridad permanente, niveles bajos de ox&iacute;geno y recursos energ&eacute;ticos limitados.&nbsp;Las cuevas costeras submarinas son el hogar de organismos &uacute;nicos, algunos a&uacute;n por descubrir, y tambi&eacute;n un espacio amenazado por la presi&oacute;n humana, la contaminaci&oacute;n y el cambio clim&aacute;tico.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Investigadores y expertos en conservaci&oacute;n marina han apuntado a la masificaci&oacute;n tur&iacute;stica como principal n&eacute;mesis de la preservaci&oacute;n de las cavidades que en la m&aacute;s grande de las Balears suman m&aacute;s de 4.000. Poco a poco, las m&aacute;s desconocidas se revelan a trav&eacute;s de las redes sociales, que sirven de ventana a cualquier espacio natural incitando a su exploraci&oacute;n. Tambi&eacute;n de gu&iacute;as tur&iacute;sticos que, sin licencia para ello, organizan estas visitas sin cumplir con la normativa establecida por el Govern para el sector de la espeleolog&iacute;a.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Las cuevas son ecosistemas calc&aacute;reos sensibles, en general, pero las de Mallorca cuentan adem&aacute;s con un a&ntilde;adido: son ricas en espeleotemas, estructuras minerales que se forman por la precipitaci&oacute;n de minerales disueltos en el agua que gotea en el interior. Es decir, estalactitas, estalagmitas y columnas, de car&aacute;cter muy fr&aacute;gil y que corren m&aacute;s riesgos de quebrarse cuanto m&aacute;s aumenta la presencia humana. Funcionan como un universo propio y a veces como yacimiento paleontol&oacute;gico de restos de materia que ha ca&iacute;do al interior y se ha preservado miles o millones de a&ntilde;os. Esto les otorga un elevado valor arqueol&oacute;gico que ha permitido sacar conclusiones de la etapa talay&oacute;tica, romana y otros periodos importantes de la historia de las islas.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/edd5fa80-faef-4d80-87dd-60711ba4b4f6_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/edd5fa80-faef-4d80-87dd-60711ba4b4f6_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/edd5fa80-faef-4d80-87dd-60711ba4b4f6_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/edd5fa80-faef-4d80-87dd-60711ba4b4f6_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/edd5fa80-faef-4d80-87dd-60711ba4b4f6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/edd5fa80-faef-4d80-87dd-60711ba4b4f6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/edd5fa80-faef-4d80-87dd-60711ba4b4f6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La Cova d&#039;en Bassol, cavidad kárstica inundada del municipio de Felanitx."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La Cova d&#039;en Bassol, cavidad kárstica inundada del municipio de Felanitx.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Los espeleotemas, a trav&eacute;s de su erosi&oacute;n, permiten conocer, por ejemplo, la evoluci&oacute;n del nivel del mar en el transcurso de los milenios. Tambi&eacute;n a nivel biol&oacute;gico son importantes: hay seres vivos que han quedado relegados del medio exterior por los cambios ambientales y se refugian en estas cavidades.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Son ambientes que no est&aacute;n preparados para recibir mucha gente&rdquo;, se&ntilde;ala Xisco Gr&agrave;cia, investigador de la Universitat de les Illes Balears (UIB) part&iacute;cipe en el <a href="https://biocave.uib.cat/projecte/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">proyecto BioCAVE</a> que estudia las grutas del litoral para comprenderlas a nivel ecosist&eacute;mico y su interconectividad &mdash;a trav&eacute;s de t&uacute;neles submarinos&mdash;. &ldquo;Las cuevas que no son tur&iacute;sticas &mdash;como las famosas cuevas del Drac o las de Hams&mdash; no est&aacute;n preparadas para recibir visitantes y, adem&aacute;s, son una reserva ecol&oacute;gica donde hay especies end&eacute;micas extra&ntilde;as y formaciones delicadas en las que cualquier alteraci&oacute;n puede ser perjudicial&rdquo;, se&ntilde;ala a elDiario.es.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Son ambientes que no están preparados para recibir mucha gente. Las cuevas que no son turísticas —como las famosas cuevas del Drac o las de Hams— no están preparadas para recibir visitantes y, además, son una reserva ecológica donde hay especies endémicas extrañas y formaciones delicadas en las que cualquier alteración puede ser perjudicial</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Xisco Gràcia</span>
                                        <span>—</span> Investigador de la Universitat de les Illes Balears
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Es una situaci&oacute;n, por otro lado, dif&iacute;cil de controlar en el caso de las cavidades no protegidas y excluidas de la actividad comercial, al ser lugares abiertos al p&uacute;blico donde no se puede poner un vigilante que controle el acceso.&nbsp;Algunas est&aacute;n protegidas (especialmente las que tienen continuaciones acu&aacute;ticas, por Recursos H&iacute;dricos) con la categor&iacute;a Zona de Especial Conservaci&oacute;n (ZEC) &mdash;son un total de 30, incluidas en el Plan de Natura 2000&mdash; y otras cuentan con la categor&iacute;a de Bien de Inter&eacute;s Cultural (BIC). Pero no es la t&oacute;nica habitual, lo que dificulta la preservaci&oacute;n de las que tienen una condici&oacute;n m&aacute;s salvaje.
    </p><h2 class="article-text">La masificaci&oacute;n tur&iacute;stica, en el foco</h2><p class="article-text">
        Uno de los principales problemas de este descontrol reside en la &ldquo;masificaci&oacute;n tur&iacute;stica&rdquo;, seg&uacute;n Gr&agrave;cia. No solo en las cuevas, sino tambi&eacute;n en torrentes, las calas y los espacios naturales en general. A la saturaci&oacute;n se a&ntilde;ade el h&aacute;ndicap a&ntilde;adido del anuncio de estos enclaves hasta ahora &ldquo;secretos&rdquo; &mdash;o conocidos s&oacute;lo por los locales&mdash; en redes sociales. As&iacute; como en aplicaciones -gratuitas o de pago- que ayudan a los excursionistas a llegar a lugares rec&oacute;nditos, como Wikiloc, sin que estos est&eacute;n concienciados de c&oacute;mo se tienen que comportar en espacios naturales vulnerables.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        El n&uacute;mero de turistas que visitan las islas ha aumentado de 320.000 visitantes en 1959 hasta los 19 millones el pasado 2025, recuerdan desde la Fundaci&oacute;n Marilles. &ldquo;Esto significa que, en poco m&aacute;s de medio siglo, la cantidad de personas que nos visitan se ha multiplicado por 60&rdquo;, se&ntilde;ala una portavoz de la fundaci&oacute;n sin &aacute;nimo de lucro, que trabaja por la conservaci&oacute;n marina en las islas.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Las cuevas son importantes para conocer la evolución del nivel del mar en el transcurso de los milenios y porque hay seres vivos que se refugian en estas cavidades</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El aumento de esta poblaci&oacute;n visitante provoca picos de m&aacute;s de dos millones de personas al mismo tiempo en el territorio insular, generando una presi&oacute;n humana que se nota en tierra y tambi&eacute;n en el medio marino: &ldquo;El mar tiene cierta capacidad de resiliencia, pero es limitada&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        El incremento del n&uacute;mero de embarcaciones, el ruido, el tr&aacute;fico mar&iacute;timo, la contaminaci&oacute;n u otras alteraciones derivadas de la actividad humana son las causantes de impactos que, sostenidos en el tiempo, acaban afectando al funcionamiento de los sistemas ecol&oacute;gicos y comprometiendo su capacidad de recuperaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Los efectos, por otra parte, no son siempre inmediatamente visibles: un ecosistema puede seguir pareciendo saludable mientras est&aacute; sometido a una presi&oacute;n creciente. Es determinante, en ese sentido, llevar un seguimiento y fijarse en los indicadores ambientales que permiten percibir los cambios perjudiciales antes de que sea demasiado tarde y se llegue a un punto en que sean irreversibles.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/39877c92-8940-427a-b7bd-e6297042c437_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/39877c92-8940-427a-b7bd-e6297042c437_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/39877c92-8940-427a-b7bd-e6297042c437_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/39877c92-8940-427a-b7bd-e6297042c437_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/39877c92-8940-427a-b7bd-e6297042c437_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/39877c92-8940-427a-b7bd-e6297042c437_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/39877c92-8940-427a-b7bd-e6297042c437_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La Cova des Drac des Rafal des Porcs, la más famosa de Mallorca, ubicada en Santanyí"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La Cova des Drac des Rafal des Porcs, la más famosa de Mallorca, ubicada en Santanyí                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text">&lsquo;Influencers&rsquo; e intrusismo en el sector</h2><p class="article-text">
        Tanto investigadores como ecologistas valoran que conservar el medio marino no significa eliminar la actividad humana, sino conseguir que esta actividad sea compatible con la capacidad de los ecosistemas: &ldquo;Necesitamos saber qu&eacute; presi&oacute;n puede asumir cada espacio y gestionarla en consecuencia, especialmente en los periodos y las zonas de mayor afluencia&rdquo;, comentan desde Marilles. Defienden que la conservaci&oacute;n marina debe formar parte de la planificaci&oacute;n del territorio y de la actividad econ&oacute;mica.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        IB Activa, Asociaci&oacute;n de Empresas de Turismo Activo de las Illes Balears, asociada a la Confederaci&oacute;n de Asociaciones Empresariales de Balears (CAEB), comparte la &ldquo;preocupaci&oacute;n&rdquo; expresada por algunas entidades especializadas en relaci&oacute;n con la conservaci&oacute;n de las cuevas marinas de Mallorca.&nbsp;La popularizaci&oacute;n de estos espacios naturales por parte de creadores de contenido y del intrusismo en el sector del turismo activo es la otra parte del conflicto entre actividad humana y cuidado medioambiental.
    </p><p class="article-text">
        Existen cada vez m&aacute;s gu&iacute;as &lsquo;pirata&rsquo; que no se ajustan a los c&aacute;nones profesionales del sector y cuya actividad comercial se desarrolla al margen de la normativa, que fija, entre otras cosas, un m&aacute;ximo de doce personas por grupo a la hora de acceder a las cuevas y un calendario de visitas que va de lunes a viernes. &ldquo;De hecho, los grupos se suelen hacer solamente de entre siete y nueve personas, porque una docena para un solo gu&iacute;a son demasiadas&rdquo;, explica Toni Rotger, presidente de IB Activa.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Existen cada vez más guías ‘pirata’ que no se ajustan a los cánones profesionales del sector y cuya actividad comercial se desarrolla al margen de la normativa, que fija, entre otras cosas, un máximo de doce personas por grupo a la hora de acceder a las cuevas y un calendario de visitas que va de lunes a viernes</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El representante rechaza, al ser consultado por elDiario.es, que la masificaci&oacute;n tur&iacute;stica sea el origen del problema de conservaci&oacute;n: &ldquo;A los turistas les controlamos nosotros, porque normalmente reservan <em>tours</em>&rdquo;. Otro problema a&ntilde;adido son los excursionistas que deciden por su cuenta, mayoritariamente los espa&ntilde;oles, incluidos los isle&ntilde;os.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Estos son los que, seg&uacute;n Rotger, mayoritariamente cometen imprudencias, como entrar sin casco a las cavidades, tirarse de cabeza dentro de los lagos del enclave (donde se ba&ntilde;an sin neopreno), tocar las formaciones geol&oacute;gicas o alzar demasiado la voz sin tener en cuenta que las vibraciones y otras intervenciones humanas son perjudiciales para el ecosistema.
    </p><p class="article-text">
        Actitudes que los gu&iacute;as -con una formaci&oacute;n espec&iacute;fica y vinculados al medio natural- intentan evitar mediante indicaciones antes de empezar la exploraci&oacute;n de las cuevas submarinas. Seg&uacute;n Rotger, todas las empresas dedicadas al turismo activo en Mallorca &mdash;unas cuatro o cinco&mdash; cuentan con un c&oacute;digo deontol&oacute;gico compartido que en paralelo a legislaci&oacute;n de la Conselleria de Medi Ambient, pretende reforzar la protecci&oacute;n medioambiental.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Algunas de las medidas que toman son hacer todos el mismo circuito para reducir el impacto, mantener la distancia entre grupos e impartir una charla informativa y de concienciaci&oacute;n en la que adem&aacute;s se transmiten a los visitantes las prohibiciones para cuidar este entorno.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        A veces se topan con que en las cuevas se han cometido actos vand&aacute;licos, como pintadas o el a&ntilde;o pasado llegaron a encontrar, en una de ellas, excrementos humanos. Tambi&eacute;n se ven obligados a recoger, a veces, velas de gente que ha ido a pasar &ldquo;una tarde rom&aacute;ntica&rdquo;. Sobre todo, en la cueva des Coloms &mdash;la actividad acu&aacute;tica m&aacute;s vendida en la isla, seg&uacute;n la plataforma tur&iacute;stica <em>online</em> GetYourGuide&mdash;, donde se suelen encontrar a m&aacute;s visitantes, incluso grupos organizados de 20 y 30 personas. &ldquo;Nos hemos encontrado de todo, terminamos pareciendo polic&iacute;as all&iacute; dentro&rdquo;, termina.&nbsp;
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/influencers-guias-pirata-masificacion-turistica-complican-conservacion-cuevas-mallorca_1_13500862.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 10 Sep 2026 19:57:21 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/96fb3b9e-10ea-419b-b798-59308c745093_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="17777374" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/96fb3b9e-10ea-419b-b798-59308c745093_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="17777374" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Los influencers, los guías ‘pirata’ y la masificación turística complican la conservación de las cuevas en Mallorca]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/96fb3b9e-10ea-419b-b798-59308c745093_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Espeleología,Medio ambiente,Mallorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Les motos d’aigua il·legals proliferen en una de les zones més turístiques d’Eivissa: “Ens preocupa la seguretat”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/les-motos-d-aigua-il-legals-proliferen-les-zones-mes-turistiques-d-eivissa-ens-preocupa-seguretat_1_13487951.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/a0b1ff52-4721-44a3-95ad-095391fc7b3b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Les motos d’aigua il·legals proliferen en una de les zones més turístiques d’Eivissa: “Ens preocupa la seguretat”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Empresaris de Platja d’en Bossa lamenten l’activitat irregular d’un negoci en el punt de mira pel seu impacte sobre les praderies de posidònia i les altes velocitats. “És la sensació de sempre: a Eivissa, zero respecte i impunitat total”, protesta l’ecologista Neus Prats</p><p class="subtitle">Mojitos i 'caipirinhas' a alta mar: els 'bars flotants' il·legals s'apoderen de les platges d'Eivissa</p></div><p class="article-text">
        La temporada alta a Eivissa deixa imatges com aquesta a la zona tur&iacute;stica d&rsquo;oci de Platja d&rsquo;en Bossa: l&rsquo;escuma que creen grups de motos d&rsquo;aigua molt a prop de la costa, on els banyistes observen les altes velocitats que assoleixen en un litoral cada vegada m&eacute;s saturat. Entre les activitats n&agrave;utiques que es desenvolupen a la platja, envoltada d&rsquo;hotels i negocis tur&iacute;stics, n&rsquo;hi ha de legals i d&rsquo;altres que no ho s&oacute;n, fet que ha desfermat la pol&egrave;mica aquest estiu.
    </p><p class="article-text">
        Els negocis dedicats al lloguer de motos d&rsquo;aigua i altres activitats recreatives d&rsquo;aquesta zona del terme municipal de Sant Josep, entregada al turisme &mdash;on es troben les famoses discoteques Ushua&iuml;a i H&iuml;&mdash;, han advertit de la creixent saturaci&oacute; i de la manca de control sobre aquests operadors, fet que els fa t&eacute;mer un increment de la falta de seguretat mar&iacute;tima. Els propietaris d&rsquo;aquestes empreses s&rsquo;han adre&ccedil;at a l&rsquo;administraci&oacute; local per denunciar l&rsquo;intrusisme en el sector per part de companyies que, tot i ser legals, no disposen de llic&egrave;ncia per llogar aquest tipus de vehicles aqu&agrave;tics.
    </p><p class="article-text">
        Una d&rsquo;aquestes operadores &eacute;s SUN Supermercado N&aacute;utico, que ofereix a peu de platja excursions amb paddle surf o banana boat &mdash;per a les quals s&iacute; que t&eacute; perm&iacute;s&mdash;, per&ograve; tamb&eacute; motos que amarra a boies properes a la vorera. Quan els periodistes s&rsquo;hi acosten, un treballador s&rsquo;apropa amb pressa per advertir que no es poden fotografiar els clients que utilitzen les motos, que generen tr&agrave;nsit massa a prop de l&rsquo;espai delimitat per al bany. &ldquo;Hem expressat la nostra preocupaci&oacute; a diversos agents &mdash;de la Gu&agrave;rdia Civil&mdash; per les motos d&rsquo;aigua que operen dins els nostres circuits autoritzats i que es lloguen en llocs que consideram il&middot;legals&rdquo;, explica un dels propietaris d&rsquo;aquests negocis a elDiario.es, que assegura que ells s&iacute; que estan sotmesos peri&ograve;dicament a inspeccions.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4dc6b44b-454f-4422-a396-2ff5282cb130_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4dc6b44b-454f-4422-a396-2ff5282cb130_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4dc6b44b-454f-4422-a396-2ff5282cb130_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4dc6b44b-454f-4422-a396-2ff5282cb130_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4dc6b44b-454f-4422-a396-2ff5282cb130_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4dc6b44b-454f-4422-a396-2ff5282cb130_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4dc6b44b-454f-4422-a396-2ff5282cb130_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Banyistes a la zona turística de Platja d’en Boss"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Banyistes a la zona turística de Platja d’en Boss                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        A m&eacute;s d&rsquo;adre&ccedil;ar-se a l&rsquo;Ajuntament per informar de la situaci&oacute;, s&rsquo;han posat en contacte amb la Patrulla Fiscal i de Fronteres (Pafif) de la Gu&agrave;rdia Civil i amb la Policia Local de Sant Josep. Tot i que l&rsquo;institut armat explica que de moment no hi ha registrada cap den&uacute;ncia per aquestes activitats, s&iacute; que en t&eacute; const&agrave;ncia. Per la seva banda, la companyia acusada de les irregularitats, amb la qual aquest diari s&rsquo;ha posat en contacte per correu electr&ograve;nic, no ha respost en el moment de publicar aquest reportatge.
    </p><p class="article-text">
        El propietari d&rsquo;aquesta mateixa empresa va consultar a les forces de seguretat el passat 1 d&rsquo;agost si s&rsquo;hi estaven fent inspeccions. Per&ograve;, a dia d&rsquo;avui, els operadors &lsquo;pirata&rsquo; continuen actuant a Platja d&rsquo;en Bossa, lamenta el propietari, d&rsquo;origen belga, que va adquirir la companyia d&rsquo;activitats aqu&agrave;tiques a un eivissenc la temporada passada, el 2025.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1576e65f-c867-40ca-af6b-64e00b43aa54_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1576e65f-c867-40ca-af6b-64e00b43aa54_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1576e65f-c867-40ca-af6b-64e00b43aa54_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1576e65f-c867-40ca-af6b-64e00b43aa54_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1576e65f-c867-40ca-af6b-64e00b43aa54_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1576e65f-c867-40ca-af6b-64e00b43aa54_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1576e65f-c867-40ca-af6b-64e00b43aa54_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una de les atraccions aquàtiques que ofereix la companyia i per a les quals sí que té llicència"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una de les atraccions aquàtiques que ofereix la companyia i per a les quals sí que té llicència                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Falta d'inspeccions</strong></h2><p class="article-text">
        Continua, per tant, la &ldquo;preocupaci&oacute;&rdquo; a la zona per l&rsquo;intrusisme en el sector, aix&iacute; com pels accidents n&agrave;utics que pot comportar la falta de supervisi&oacute; sobre el lloguer de les motos d&rsquo;aigua il&middot;legals i sense asseguran&ccedil;a.
    </p><p class="article-text">
        Per conduir aquests vehicles nom&eacute;s cal el t&iacute;tol &mdash;la llic&egrave;ncia de navegaci&oacute; b&agrave;sica per governar determinades embarcacions d&rsquo;esbarjo&mdash;, sense que durant el curs per obtenir-lo s&rsquo;ensenyi a manejar-los. &ldquo;En pots dur una sense experi&egrave;ncia&rdquo;, explica un resident que fa un parell d&rsquo;anys es va treure el perm&iacute;s i que sol llogar aquest tipus de vehicles per oci durant l&rsquo;estiu. &ldquo;El problema &eacute;s que la gent no &eacute;s conscient del perill que pot arribar a suposar&rdquo;, afegeix.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Per conduir aquests vehicles només cal el títol —la llicència de navegació bàsica per governar determinades embarcacions d’esbarjo—, sense que durant el curs per obtenir-lo s’ensenyi a manejar-los</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        L&rsquo;eivissenc explica que una familiar propera va patir, durant la d&egrave;cada dels 2000, un accident amb una moto d&rsquo;aigua que la va atropellar mentre es banyava al Cal&oacute; des Moro (Sant Antoni). Va quedar inconscient a la mar i va patir ferides greus en un dels bra&ccedil;os, per la qual cosa va haver de ser traslladada en ambul&agrave;ncia a l&rsquo;hospital i sotmesa a una operaci&oacute;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddaa1ef5-cae9-4b1e-9316-5beb8456b980_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddaa1ef5-cae9-4b1e-9316-5beb8456b980_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddaa1ef5-cae9-4b1e-9316-5beb8456b980_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddaa1ef5-cae9-4b1e-9316-5beb8456b980_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddaa1ef5-cae9-4b1e-9316-5beb8456b980_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddaa1ef5-cae9-4b1e-9316-5beb8456b980_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ddaa1ef5-cae9-4b1e-9316-5beb8456b980_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La mar de les Pitiüses està saturada d’activitats sense llicència que suposen un perill a la mar"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La mar de les Pitiüses està saturada d’activitats sense llicència que suposen un perill a la mar                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El Reial decret 259/2002, de 8 de mar&ccedil;, que regula les mesures de seguretat i el lloguer de motos n&agrave;utiques, estableix que les empreses que lloguen motos per hores o fraccions han de disposar dels permisos administratius corresponents i de l&rsquo;autoritzaci&oacute; de funcionament de la Capitania Mar&iacute;tima. A m&eacute;s, la norma estableix requisits concrets per a les empreses: instal&middot;lacions adequades, mitjans per traslladar els arrendataris, zones autoritzades per al fondeig o plataformes, entre d&rsquo;altres. Per exemple, especifica que les motos de lloguer no poden estar varades o estacionades a la platja.
    </p><p class="article-text">
        A Balears existeix, a m&eacute;s, la Llei 2/2015, de 27 de febrer, de r&egrave;gim sancionador en mat&egrave;ria d&rsquo;activitats mar&iacute;times, n&agrave;utiques i subaqu&agrave;tiques (esportives i recreatives), que estableix el r&egrave;gim sancionador per als centres de lloguer de motos n&agrave;utiques. La norma considera infracci&oacute; que els centres de lloguer d&rsquo;aquests vehicles aqu&agrave;tics desenvolupin la seva activitat sense haver presentat la declaraci&oacute; responsable, la comunicaci&oacute; pr&egrave;via o sense disposar de l&rsquo;autoritzaci&oacute; corresponent, quan aquesta sigui necess&agrave;ria. Tamb&eacute; contempla com a infraccions operar sense l&rsquo;asseguran&ccedil;a de responsabilitat civil exigida, treballar sense el responsable t&egrave;cnic o incomplint els requisits de titulaci&oacute;, o llogar motos per dies a persones que no tenguin la titulaci&oacute; necess&agrave;ria per governar-les.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/85bf3ec4-8a40-42a4-9650-019932656a6d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/85bf3ec4-8a40-42a4-9650-019932656a6d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/85bf3ec4-8a40-42a4-9650-019932656a6d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/85bf3ec4-8a40-42a4-9650-019932656a6d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/85bf3ec4-8a40-42a4-9650-019932656a6d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/85bf3ec4-8a40-42a4-9650-019932656a6d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/85bf3ec4-8a40-42a4-9650-019932656a6d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El lloc de l’empresa acusada d’operar motos d’aigua sense llicència a Platja d’en Bossa"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El lloc de l’empresa acusada d’operar motos d’aigua sense llicència a Platja d’en Bossa                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Des de l&rsquo;Ajuntament de Sant Josep aclareixen que la compet&egrave;ncia municipal en l&rsquo;&agrave;mbit mar&iacute;tim &eacute;s limitada &mdash;dep&egrave;n de Costes&mdash; i asseguren que ja han traslladat a les administracions competents els suposats casos detectats perqu&egrave; duguin a terme les actuacions que corresponguin.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Falta de control general al litoral</strong></h2><p class="article-text">
        Al llarg del mes d&rsquo;agost, les motos d&rsquo;aigua han generat queixes i indignaci&oacute; general per la pressi&oacute; que exerceixen, juntament amb iots i embarcacions d&rsquo;esbarjo, sobre el litoral piti&uacute;s. Especialment en zones tur&iacute;stiques molt populars, com Benirr&agrave;s o es Vedr&agrave;, a Eivissa, o Cala Saona, a Formentera. Aix&ograve; implica moltes vegades fondejos sobre praderies protegides de posid&ograve;nia.
    </p><p class="article-text">
        A m&eacute;s, no s&oacute;n poques les ocasions en qu&egrave; les motos d&rsquo;aigua &mdash;amb llic&egrave;ncia per exercir la seva activitat o sense&mdash; naveguen a altes velocitats, reptant els patrons d&rsquo;altres embarcacions i sense respectar la dist&agrave;ncia de seguretat amb la resta de navegants, fet que de vegades posa en perill les persones que es troben a la mar i a prop de la costa.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Les motos d&#039;aigua han generat queixes pel seu possible impacte sobre les praderies de posidònia i les seves altes velocitats</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/81ff2c0a-91ec-4a44-a970-d815a57df8f5_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/81ff2c0a-91ec-4a44-a970-d815a57df8f5_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/81ff2c0a-91ec-4a44-a970-d815a57df8f5_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/81ff2c0a-91ec-4a44-a970-d815a57df8f5_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/81ff2c0a-91ec-4a44-a970-d815a57df8f5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/81ff2c0a-91ec-4a44-a970-d815a57df8f5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/81ff2c0a-91ec-4a44-a970-d815a57df8f5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La normativa estableix que les empreses han de contar amb instalacions o zones de fondeig aptes per l’amarrament"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La normativa estableix que les empreses han de contar amb instalacions o zones de fondeig aptes per l’amarrament                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La manca de control sobre el medi mar&iacute; ha perm&egrave;s en els darrers anys que tot tipus d&rsquo;intrusisme s&rsquo;apoderi del litoral piti&uacute;s, aix&iacute; com una activitat fren&egrave;tica en general que contamina els ecosistemes marins, ja molt castigats a l&rsquo;arxip&egrave;lag. Entre altres coses, ha proliferat la impunitat amb qu&egrave; &lsquo;bars flotants&rsquo; il&middot;legals operen en alta mar oferint mojitos i caipirinyes durant tot l&rsquo;estiu a turistes i residents que naveguen per punts com Platja d&rsquo;en Bossa &mdash;atractiva per la seva posta de sol&mdash;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/11c95104-bacf-443f-9c57-5474b9a061c2_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/11c95104-bacf-443f-9c57-5474b9a061c2_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/11c95104-bacf-443f-9c57-5474b9a061c2_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/11c95104-bacf-443f-9c57-5474b9a061c2_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/11c95104-bacf-443f-9c57-5474b9a061c2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/11c95104-bacf-443f-9c57-5474b9a061c2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/11c95104-bacf-443f-9c57-5474b9a061c2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Tres motos d’aigua naveguen i una altra està fondejada a prop de la discoteca Ushuaïa"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Tres motos d’aigua naveguen i una altra està fondejada a prop de la discoteca Ushuaïa                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Un d&rsquo;aquests venedors, que opera principalment a la popular cala de Sant Josep &mdash;el municipi amb m&eacute;s quil&ograve;metres de costa de l&rsquo;illa&mdash;, ha estat albirat durant els darrers dos anys per cambrers i personal dels quiosquets de la costa. Tamb&eacute; pel Grup Especial d&rsquo;Activitats Subaqu&agrave;tiques (GEAS) de la Gu&agrave;rdia Civil, sense que hagin pogut fer res al respecte. Totes aquestes infraccions han fet que ciutadania i empreses de x&agrave;rter reclamin m&eacute;s vigil&agrave;ncia i control, sobretot durant els mesos de m&eacute;s aflu&egrave;ncia de la temporada tur&iacute;stica.
    </p><p class="article-text">
        Neus Prats, portaveu del GEN-GOB Eivissa, assegura que, tot i que no saben espec&iacute;ficament quines s&oacute;n aquestes empreses, des de l&rsquo;entitat ecologista s&iacute; que han detectat organitzadors d&rsquo;excursions en zones protegides de les illes on &ldquo;costa creure&rdquo; que s&rsquo;hagi atorgat una autoritzaci&oacute; per a aquestes activitats. En concret, al voltant d&rsquo;illots protegits com ses Margalides &mdash;als peus del mirador de sa Penya Esbarrada (Santa Agn&egrave;s)&mdash;, els illots de ponent o el fam&oacute;s mirador d&rsquo;es Vedr&agrave;. &ldquo;No entenc les autoritzacions que impliquen motos d&rsquo;aigua al voltant de llocs tan sensibles, tenint en compte tamb&eacute; les conductes perilloses lligades a aquests artefactes. &Eacute;s la sensaci&oacute; de sempre: a Eivissa, zero respecte i impunitat total&rdquo;, protesta l&rsquo;ecologista.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/les-motos-d-aigua-il-legals-proliferen-les-zones-mes-turistiques-d-eivissa-ens-preocupa-seguretat_1_13487951.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 06 Sep 2026 04:30:31 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/a0b1ff52-4721-44a3-95ad-095391fc7b3b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1155496" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/a0b1ff52-4721-44a3-95ad-095391fc7b3b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1155496" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Les motos d’aigua il·legals proliferen en una de les zones més turístiques d’Eivissa: “Ens preocupa la seguretat”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/a0b1ff52-4721-44a3-95ad-095391fc7b3b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Ibiza,Posidonia,Mar Mediterráneo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Las motos de agua ilegales proliferan en una de las zonas más turísticas de Ibiza: “Nos preocupa la seguridad”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/motos-agua-ilegales-proliferan-zonas-turisticas-ibiza-preocupa-seguridad_1_13487475.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/a0b1ff52-4721-44a3-95ad-095391fc7b3b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Las motos de agua ilegales proliferan en una de las zonas más turísticas de Ibiza: “Nos preocupa la seguridad”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Empresarios de Platja d’en Bossa lamentan la actividad irregular de un negocio en el punto de mira por su impacto en las praderas de posidonia y las altas velocidades. "Es la sensación de siempre: en Ibiza cero respeto e impunidad total”, protesta la ecologista Neus Prats</p><p class="subtitle">Mojitos y 'caipirinhas' en alta mar: los 'bares flotantes' ilegales se apoderan de las playas de Ibiza</p></div><p class="article-text">
        La temporada alta en Eivissa deja im&aacute;genes como esta en la zona tur&iacute;stica de ocio de Platja d&rsquo;en Bossa: la espuma que crean grupos de motos de agua muy cerca de la costa, donde ba&ntilde;istas observan las altas velocidades que alcanzan en un litoral cada vez m&aacute;s saturado. Entre las actividades n&aacute;uticas que se desarrollan en la playa, rodeada de hoteles y negocios tur&iacute;sticos, hay algunas legales y otras que no lo son, lo que ha desatado la pol&eacute;mica este verano.
    </p><p class="article-text">
        Negocios dedicados al alquiler de motos de agua y otras actividades recreativas de esta &aacute;rea del t&eacute;rmino municipal de Sant Josep entregada al turismo &mdash;donde se encuentran las famosas discotecas Ushua&iuml;a y H&iuml;&mdash; han advertido de la creciente saturaci&oacute;n y de la carencia de control sobre estos operadores, lo que les hace temer un incremento en la falta de seguridad mar&iacute;tima. Propietarios de estas empresas se han remitido a la administraci&oacute;n local para denunciar el intrusismo en el sector por parte de compa&ntilde;&iacute;as que, a pesar de ser legales, no cuentan con licencia para alquilar este tipo de veh&iacute;culos acu&aacute;ticos. 
    </p><p class="article-text">
        Una de estas operadoras es SUN Supermercado N&aacute;utico, que ofrece a pie de playa excursiones en <em>paddle surf</em> o el <em>banana boat </em>&mdash;para las que s&iacute; tiene permiso&mdash;, pero adem&aacute;s motos que amarra en boyas cercanas a la orilla. Al aproximarse los periodistas, un trabajador se acerca con premura para advertir que no se puede fotografiar a los clientes que est&aacute;n utilizando las motocicletas, creando tr&aacute;fico demasiado cerca del espacio delimitado para el ba&ntilde;o. &ldquo;Hemos expresado nuestra preocupaci&oacute;n a varios agentes &mdash;de la Guardia Civil&mdash; sobre las motos acu&aacute;ticas que operan dentro de nuestros circuitos autorizados y que se alquilan en lugares que consideramos ilegales&rdquo;, explica uno de los propietarios de estos negocios a elDiario.es, quien asegura que ellos s&iacute; est&aacute;n sometidos peri&oacute;dicamente a inspecciones.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4dc6b44b-454f-4422-a396-2ff5282cb130_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4dc6b44b-454f-4422-a396-2ff5282cb130_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4dc6b44b-454f-4422-a396-2ff5282cb130_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4dc6b44b-454f-4422-a396-2ff5282cb130_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4dc6b44b-454f-4422-a396-2ff5282cb130_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4dc6b44b-454f-4422-a396-2ff5282cb130_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4dc6b44b-454f-4422-a396-2ff5282cb130_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Bañistas en la zona turística de Platja d&#039;en Bossa."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Bañistas en la zona turística de Platja d&#039;en Bossa.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Adem&aacute;s de dirigirse al Consistorio para informar de la situaci&oacute;n, se han comunicado con la Patrulla Fiscal y de Fronteras (Pafif) de la Guardia Civil y la Polic&iacute;a Local de Sant Josep. Aunque el instituto armado explica que de momento no hay registrada ninguna denuncia por estas actividades, s&iacute; tienen constancia de las mismas. Por su parte, la compa&ntilde;&iacute;a acusada de las irregularidades, con la que se ha puesto en contacto este diario v&iacute;a correo electr&oacute;nico, no ha respondido en el momento en que se publica este reportaje. 
    </p><p class="article-text">
        El due&ntilde;o de esta misma empresa consult&oacute; a las fuerzas de seguridad el pasado 1 de agosto si se estaban realizando inspecciones al respecto. Pero, a d&iacute;a de hoy, los operadores &lsquo;pirata&rsquo; siguen actuando en Platja d&rsquo;en Bossa, lamenta el propietario, de origen belga, quien adquiri&oacute; la compa&ntilde;&iacute;a de actividades acu&aacute;ticas a un ibicenco la pasada temporada de 2025.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1576e65f-c867-40ca-af6b-64e00b43aa54_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1576e65f-c867-40ca-af6b-64e00b43aa54_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1576e65f-c867-40ca-af6b-64e00b43aa54_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1576e65f-c867-40ca-af6b-64e00b43aa54_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1576e65f-c867-40ca-af6b-64e00b43aa54_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1576e65f-c867-40ca-af6b-64e00b43aa54_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1576e65f-c867-40ca-af6b-64e00b43aa54_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una de las atracciones acuáticas que ofrece la compañía para las que sí tiene licencia."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una de las atracciones acuáticas que ofrece la compañía para las que sí tiene licencia.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text">Falta de inspecciones</h2><p class="article-text">
        Contin&uacute;a, por lo tanto, la &ldquo;preocupaci&oacute;n&rdquo; en la zona por el intrusismo en el sector, as&iacute; como los accidentes n&aacute;uticos que puede involucrar la falta de supervisi&oacute;n sobre el arrendamiento de las motos acu&aacute;ticas ilegales y sin seguro.
    </p><p class="article-text">
        Para manejar estos veh&iacute;culos solo se necesita el t&iacute;tulo &mdash;la licencia de navegaci&oacute;n b&aacute;sica para gobernar ciertas embarcaciones de recreo&mdash;, sin que se ense&ntilde;e durante el curso para obtenerlo a manejarlas. &ldquo;Puedes llevar una sin experiencia&rdquo;, explica un residente que hace un par de a&ntilde;os se sac&oacute; el permiso y suele alquilar este tipo de veh&iacute;culos por ocio a lo largo del verano. &ldquo;El problema es que la gente no es consciente de lo peligroso que puede llegar ser&rdquo;, a&ntilde;ade. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Para manejar estos vehículos solo se necesita el título -la licencia de navegación básica para gobernar ciertas embarcaciones de recreo-, sin que se enseñe durante el curso para obtenerlo a manejarlas</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El ibicenco cuenta que una familiar cercana sufri&oacute;, en la d&eacute;cada de los 2000, un accidente con una moto acu&aacute;tica que la arroll&oacute; mientras se estaba ba&ntilde;ando en Cal&oacute; des Moro (Sant Antoni). Se qued&oacute; inconsciente en el mar y sufri&oacute; graves heridas en uno de los brazos, por lo que tuvo que ser trasladada en ambulancia al hospital y ser sometida a una operaci&oacute;n.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddaa1ef5-cae9-4b1e-9316-5beb8456b980_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddaa1ef5-cae9-4b1e-9316-5beb8456b980_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddaa1ef5-cae9-4b1e-9316-5beb8456b980_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddaa1ef5-cae9-4b1e-9316-5beb8456b980_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddaa1ef5-cae9-4b1e-9316-5beb8456b980_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddaa1ef5-cae9-4b1e-9316-5beb8456b980_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ddaa1ef5-cae9-4b1e-9316-5beb8456b980_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El mar de las pitiusas está saturado de actividades sin licencia y que suponen un peligro en el mar."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El mar de las pitiusas está saturado de actividades sin licencia y que suponen un peligro en el mar.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El <a href="https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2002-4919" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Real Decreto 259/2002, de 8 de marzo, que regula las medidas de seguridad y el alquiler de motos n&aacute;uticas</a>, establece que las empresas que alquilan motos por horas o fracciones deben disponer de los permisos administrativos correspondientes y de autorizaci&oacute;n de funcionamiento de la Capitan&iacute;a Mar&iacute;tima. Adem&aacute;s, la norma establece requisitos concretos para las empresas: instalaciones adecuadas, medios para trasladar a los arrendatarios, zonas autorizadas para fondeo o plataformas, entre otros. Por ejemplo, especifica que las motos de alquiler no pueden estar varadas o estacionadas en la playa.
    </p><p class="article-text">
        En Balears existe adem&aacute;s la <a href="https://boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2015-3331&amp;utm_source=chatgpt.com" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Ley 2/2015, de 27 de febrero, de r&eacute;gimen sancionador en materia de actividades mar&iacute;timas, n&aacute;uticas y subacu&aacute;ticas (deportivas y recreativas)</a>, que establece el r&eacute;gimen sancionador para los centros de arrendamiento de motos n&aacute;uticas.<strong> </strong>La norma considera infracci&oacute;n que los centros de arrendamiento de estos veh&iacute;culos acu&aacute;ticos desarrollen su actividad sin haber presentado la declaraci&oacute;n responsable, comunicaci&oacute;n previa o sin disponer de la autorizaci&oacute;n correspondiente, cuando esta sea necesaria. Tambi&eacute;n contempla como infracciones operar sin el seguro de responsabilidad civil exigido, trabajar sin el responsable t&eacute;cnico o incumpliendo los requisitos de titulaci&oacute;n o alquilar motos por d&iacute;as a personas que no tengan la titulaci&oacute;n necesaria para gobernarlas. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/85bf3ec4-8a40-42a4-9650-019932656a6d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/85bf3ec4-8a40-42a4-9650-019932656a6d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/85bf3ec4-8a40-42a4-9650-019932656a6d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/85bf3ec4-8a40-42a4-9650-019932656a6d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/85bf3ec4-8a40-42a4-9650-019932656a6d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/85bf3ec4-8a40-42a4-9650-019932656a6d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/85bf3ec4-8a40-42a4-9650-019932656a6d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El puesto de la empresa acusada de operar motos de agua sin licencia en Platja d&#039;en Bossa."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El puesto de la empresa acusada de operar motos de agua sin licencia en Platja d&#039;en Bossa.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Desde el Ayuntamiento de Sant Josep aclaran que la competencia municipal en el &aacute;mbito mar&iacute;timo es limitada &mdash;depende de Costas&mdash; y aseguran que ya han trasladado a las administraciones competentes los supuestos casos detectados para que lleven a cabo las actuaciones que correspondan.
    </p><h2 class="article-text">Falta de control general en el litoral</h2><p class="article-text">
        A lo largo del mes de agosto, las motos de agua han generado quejas e indignaci&oacute;n general por su presi&oacute;n, junto a yates y embarcaciones de recreo, sobre el litoral pitiuso. Especialmente en zonas tur&iacute;sticas muy popularizadas, como Benirr&agrave;s o es Vedr&agrave;, en Eivissa, o Cala Saona, en Formentera. Esto involucra muchas veces fondeos sobre praderas protegidas de posidonia.
    </p><p class="article-text">
        Adem&aacute;s, no en pocas ocasiones las motos acu&aacute;ticas &mdash;con licencia para ejercer su actividad y sin ella&mdash; navegan a altas velocidades, retando a patrones de otros barcos y sin respetar la distancia de seguridad con el resto de navegantes, poniendo a veces en peligro a las personas que se encuentran en el mar y cerca de la costa.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Las motos de agua han generado quejas por su posible impacto sobre las praderas de posidonia y sus altas velocidades</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/81ff2c0a-91ec-4a44-a970-d815a57df8f5_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/81ff2c0a-91ec-4a44-a970-d815a57df8f5_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/81ff2c0a-91ec-4a44-a970-d815a57df8f5_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/81ff2c0a-91ec-4a44-a970-d815a57df8f5_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/81ff2c0a-91ec-4a44-a970-d815a57df8f5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/81ff2c0a-91ec-4a44-a970-d815a57df8f5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/81ff2c0a-91ec-4a44-a970-d815a57df8f5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La normativa establece que las empresas han de contar con instalaciones o zonas de fondeo aptas para el amarre."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La normativa establece que las empresas han de contar con instalaciones o zonas de fondeo aptas para el amarre.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La falta de control sobre el medio marino ha permitido en los &uacute;ltimos a&ntilde;os que todo tipo de intrusismo se apodere del litoral pitiuso, as&iacute; como una ajetreada actividad en general que contamina los ecosistemas marinos, ya muy castigados en el archipi&eacute;lago. Entre otras cosas, ha proliferado la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/mojitos-caipirinhas-alta-mar-bares-flotantes-ilegales-apoderan-playas-ibiza_1_12554804.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">impunidad con la que &lsquo;bares flotantes&rsquo; ilegales operan en alta mar ofreciendo mojitos y caipirinhas</a> durante todo el verano a turistas y residentes que navegan en puntos como Platja d&rsquo;en Bossa, atractiva por su puesta de sol.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/11c95104-bacf-443f-9c57-5474b9a061c2_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/11c95104-bacf-443f-9c57-5474b9a061c2_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/11c95104-bacf-443f-9c57-5474b9a061c2_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/11c95104-bacf-443f-9c57-5474b9a061c2_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/11c95104-bacf-443f-9c57-5474b9a061c2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/11c95104-bacf-443f-9c57-5474b9a061c2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/11c95104-bacf-443f-9c57-5474b9a061c2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Tres motos de agua navegan y una fondeada cerca de la discoteca Ushuaïa."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Tres motos de agua navegan y una fondeada cerca de la discoteca Ushuaïa.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Uno de estos vendedores que opera principalmente en la popular cala de Sant Josep &mdash;el municipio con m&aacute;s kil&oacute;metros de costa de la isla&mdash; ha sido en el &uacute;ltimo par de a&ntilde;os avistado por camareros y personal de los chiringuitos de la costa. Tambi&eacute;n por el Grupo Especial de Actividades Subacu&aacute;ticas (GEAS) de la Guardia Civil, sin que hayan podido hacer nada al respecto. Todas estas infracciones han conducido a que ciudadan&iacute;a y empresas de ch&aacute;rter reclamen m&aacute;s vigilancia y control, sobre todo, durante los meses de mayor afluencia de la temporada tur&iacute;stica.
    </p><p class="article-text">
        Neus Prats, portavoz del GEN-GOB Eivissa, asegura que, a pesar de que no saben espec&iacute;ficamente cu&aacute;les son estas empresas, desde la entidad ecologista s&iacute; han detectado organizadores de excursiones en zonas protegidas de las islas donde &ldquo;cuesta creer&rdquo; que se haya otorgado una autorizaci&oacute;n para estas actividades. En concreto, alrededor de islotes protegidos como ses Margalides &mdash;a los pies del mirador de sa Penya Esbarrada (Santa Agn&egrave;s)&mdash;, los islotes de poniente o el famoso mirador de es Vedr&agrave;. &ldquo;No entiendo las autorizaciones que involucran motos de agua alrededor de lugares tan sensibles, teniendo en cuenta tambi&eacute;n las conductas peligrosas ligadas a estos artefactos. Es la sensaci&oacute;n de siempre: en Ibiza cero respeto e impunidad total&rdquo;, protesta la ecologista.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/motos-agua-ilegales-proliferan-zonas-turisticas-ibiza-preocupa-seguridad_1_13487475.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 05 Sep 2026 19:46:49 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/a0b1ff52-4721-44a3-95ad-095391fc7b3b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1155496" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/a0b1ff52-4721-44a3-95ad-095391fc7b3b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1155496" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Las motos de agua ilegales proliferan en una de las zonas más turísticas de Ibiza: “Nos preocupa la seguridad”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/a0b1ff52-4721-44a3-95ad-095391fc7b3b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Ibiza,Posidonia,Mar Mediterráneo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Les onades de calor faciliten els apagons recurrents als negocis en plena temporada turística a Balears]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/les-onades-calor-faciliten-els-apagons-recurrents-als-negocis-plena-temporada-turistica-balears_1_13480145.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/2c190622-40be-4869-a3f0-53a72164eb13_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x815y557.jpg" width="1200" height="675" alt="Les onades de calor faciliten els apagons recurrents als negocis en plena temporada turística a Balears"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La subministradora Endesa explica que està analitzant les peces per esbrinar les causes exactes dels apagons periòdics, però tot apunta a la crisi climàtica, que ha impedit que el sòl es refredi i ha afectat els cables. Alguns establiments s’han quedat durant tardes i nits senceres sense llum</p><p class="subtitle">Ciència contra les apagades: investigadors busquen la recepta per a una xarxa verda i robusta</p></div><p class="article-text">
        Un grup d&rsquo;amics ha quedat per sopar, en ple agost, al nucli antic de Sant Antoni (Eivissa), molt a prop de la zona d&rsquo;oci nocturn. Durant la trobada, se&rsquo;n va la llum durant uns minuts i ho deixa tot a les fosques, sense que es puguin distingir els rostres els uns dels altres. La cambrera els diu que &eacute;s momentani i els informa que aquest tipus de talls fa tota la temporada que es produeixen. Al cap d&rsquo;un parell de minuts, torna la llum.
    </p><p class="article-text">
        Per&ograve; al cap de poc pot passar que el mateix succeeixi en una altra localitat propera a aquest nucli poblacional de la costa sud-oest: a Sant Rafel o, una mica m&eacute;s lluny, a Vila o Sant Josep. Eivissa no &eacute;s una excepci&oacute;: el fenomen es repeteix a cadascuna de les Illes Balears. Sobretot a les zones tur&iacute;stiques, amb una major depend&egrave;ncia d&rsquo;aquestes fonts d&rsquo;energia.
    </p><p class="article-text">
        Ciutadans, comerciants i hotelers de diferents barris i zones tur&iacute;stiques de l&rsquo;arxip&egrave;lag han viscut una temporada inusual en mat&egrave;ria energ&egrave;tica. Els apagons repetitius han portat empresaris i ciutadans al l&iacute;mit dels nervis, sobretot en el cas dels responsables dels negocis, que s&rsquo;han vist obligats a abaixar la persiana despr&eacute;s de no recuperar el subministrament el&egrave;ctric, sense possibilitat de continuar amb la seva activitat econ&ograve;mica.
    </p><p class="article-text">
        A l&rsquo;illa d&rsquo;Eivissa, on hi ha hagut m&eacute;s problemes de subministrament el&egrave;ctric ha estat a Talamanca &mdash;una badia tur&iacute;stica de la ciutat d&rsquo;Eivissa&mdash; i a Sant Antoni, assenyala la presidenta de la Federaci&oacute; Hotelera Piti&uuml;sa, Maria Costa Roig. &ldquo;S&rsquo;han causat bastants problemes puntuals, sobretot a Sant Antoni perqu&egrave; em consta que han estat diverses hores durant alguns dies&rdquo;, continua la portaveu, que afegeix que aquests incidents no repercuteixen nom&eacute;s en la imatge dels negocis, sin&oacute; tamb&eacute; en la qualitat del servei.
    </p><p class="article-text">
        Una avaria en el subministrament va espatllar a mitjan agost un transformador el&egrave;ctric i va deixar durant quatre hores sense llum un barri de ve&iuml;ns al cor de la tur&iacute;stica localitat. El mateix terme municipal va registrar una avaria el&egrave;ctrica a la zona costanera de Cala Salada, Punta Galera i Cala Gracioneta, on els t&egrave;cnics van treballar intensament per restablir el subministrament a 800 abonats. La tercera setmana del mateix mes &mdash;infernal per als eivissencs per la saturaci&oacute; tur&iacute;stica i, per tant, per una gran c&agrave;rrega laboral&mdash; un altre tall a Santa Eul&agrave;ria i un altre a Sant Miquel van deixar a les fosques 600 clients m&eacute;s,<a href="https://www.periodicodeibiza.es/pitiusas/ibiza/2026/08/20/2692309/mas-600-abonados-quedan-luz-durante-horas-santa-eularia-sant-miquel.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> </a><a href="https://www.periodicodeibiza.es/pitiusas/ibiza/2026/08/20/2692309/mas-600-abonados-quedan-luz-durante-horas-santa-eularia-sant-miquel.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>segons va publicar Peri&oacute;dico de Ibiza</strong></a>.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Preocupaci&oacute; per l&rsquo;estiu que ve</strong></h2><p class="article-text">
        L&rsquo;escena ja s&rsquo;havia produ&iuml;t abans, durant el mes de juliol, en altres punts de la piti&uuml;sa, com al barri de Can Misses de Vila, on els negocis van haver de tancar temporalment despr&eacute;s de comprovar que l&rsquo;electricitat no tornava i que no era possible continuar atenent els clients. La preocupaci&oacute; va sorgir de seguida entre els comerciants d&rsquo;Eivissa i Formentera, que l&rsquo;estiu que ve temen una temporada similar a aquesta si Endesa i l&rsquo;administraci&oacute; no prenen les mesures necess&agrave;ries.
    </p><p class="article-text">
        Alhora, a Mallorca, l&rsquo;Associaci&oacute; Balear d&rsquo;Oci i Entreteniment (ABONE) i l&rsquo;Associaci&oacute; Hotelers Platja de Palma (AHPP) al&ccedil;aven la veu conjuntament davant els reiterats i greus talls de subministrament el&egrave;ctric que patien des de feia setmanes en diferents punts de Platja de Palma.
    </p><p class="article-text">
        Assenyalaven tamb&eacute; un aspecte rellevant: que aquests apagons es tradueixen en importants p&egrave;rdues econ&ograve;miques. Incideixen, aix&iacute; mateix, en les possibles afectacions en mat&egrave;ria de seguretat. A principis d&rsquo;agost, els talls es repetien a la m&eacute;s gran de les Balears, al carrer d&rsquo;Arag&oacute; i al barri de Pere Garau, on els negocis es van veure obligats a cessar els seus serveis.
    </p><p class="article-text">
        A Menorca, l&rsquo;escenari no &eacute;s diferent. El problema energ&egrave;tic est&agrave; tensionant la temporada tur&iacute;stica, sobretot a Ciutadella, on les reiterades avaries han afectat restaurants del port, comer&ccedil;os del centre i hotels i locals de diverses urbanitzacions, amb talls prolongats en plena hora punta.
    </p><p class="article-text">
        La Federaci&oacute; de la Petita i Mitjana Empresa de Menorca, l&rsquo;Associaci&oacute; de Restauraci&oacute; de la Confederaci&oacute; d&rsquo;Associacions Empresarials de Balears (CAEB) i Ciutadella Antiga denuncien p&egrave;rdues econ&ograve;miques i reclamen una resposta m&eacute;s r&agrave;pida davant les avaries. Adverteixen, a m&eacute;s, del cost reputacional que aquests episodis poden tenir per a una destinaci&oacute; tur&iacute;stica en plena temporada alta.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;No creiem que sigui casualitat i esperem que es busquin solucions perqu&egrave; no torni a passar. Reclamem que els responsables entenguin que aix&ograve; perjudica les seves empreses i que davant un problema aix&iacute; en temporada alta s&rsquo;han de buscar solucions perqu&egrave; no passi m&eacute;s o promoure que l&rsquo;impacte sigui el menor possible&rdquo;, expressa amb contund&egrave;ncia la presidenta de la patronal hotelera piti&uuml;sa.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">No creiem que sigui casualitat i esperem que es busquin solucions perquè no torni a passar. Reclamem que els responsables entenguin que això perjudica les seves empreses i que davant un problema així en temporada alta s’han de buscar solucions perquè no passi més o promoure que l’impacte sigui el menor possible</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Maria Costa Roig</span>
                                        <span>—</span> Presidenta de la Federació Hotelera pitiüsa
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Els consells insulars d&rsquo;Eivissa i de Formentera han volgut saber, com han comunicat a aquest diari, quins s&oacute;n els plans de la subministradora el&egrave;ctrica tot i no tenir compet&egrave;ncies en mat&egrave;ria energ&egrave;tica, que recauen sobre el Govern. Tot i aix&iacute;, es reuniran amb la companyia coincidint amb l&rsquo;inici del curs acad&egrave;mic amb la finalitat de con&egrave;ixer quines s&oacute;n les causes d&rsquo;aquests talls i el full de ruta que seguir&agrave; l&rsquo;el&egrave;ctrica per resoldre el problema davant la &ldquo;preocupaci&oacute;&rdquo; de la ciutadania.
    </p><p class="article-text">
        Pel que fa als consells de Mallorca i Menorca, queden al marge de la situaci&oacute; i deixen que sigui l&rsquo;administraci&oacute; auton&ograve;mica, dins les seves compet&egrave;ncies, qui dialogui amb Endesa.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Culpa del canvi clim&agrave;tic</strong></h2><p class="article-text">
        Des de la companyia el&egrave;ctrica han assenyalat a elDiario.es que l&rsquo;estr&egrave;s t&egrave;rmic que ha portat l&rsquo;arxip&egrave;lag sovint a l&rsquo;apagada ha estat provocat per les recurrents onades de calor &mdash;transformades en una onada de calor sostinguda&mdash; que han patit les illes aquest estiu.
    </p><p class="article-text">
        Aquests per&iacute;odes de temperatures extremadament altes s&oacute;n cada vegada m&eacute;s &ldquo;freq&uuml;ents, intensos, duradors i extensos&rdquo;, segons l&rsquo;Ag&egrave;ncia Estatal de Meteorologia (Aemet). Espanya figura entre els pa&iuml;sos m&eacute;s afectats, tot i que les condicions meteorol&ograve;giques han canviat a tot Europa, especialment al sud-oest. De fet,<a href="https://www.eldiario.es/economia/verano-extremo-le-cuesta-20-000-millones-espana-pone-jaque-futuro-economia_1_13469862.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> </a><a href="https://www.eldiario.es/economia/verano-extremo-le-cuesta-20-000-millones-espana-pone-jaque-futuro-economia_1_13469862.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>l&rsquo;estiu extrem ha costat al pa&iacute;s m&eacute;s de 20.000 milions d&rsquo;euros, posant en risc el futur de la seva economia</strong></a>.
    </p><p class="article-text">
        La megonada de calor &eacute;s una de les possibles causes de les avaries registrades aquest estiu a la xarxa el&egrave;ctrica de Balears, segons assenyala la subministradora. De moment, en un laboratori s&rsquo;est&agrave; duent a terme una an&agrave;lisi detallada de les peces que podrien estar presentant problemes, per la qual cosa encara no es pot afirmar amb rotunditat la causa general.
    </p><p class="article-text">
        Tanmateix, tot apunta a un canvi en el clima. Des de la portavocia balear de l&rsquo;Aemet apunten que la temperatura mitjana d&rsquo;agost ha estat de 28,8 graus &mdash;extremadament c&agrave;lid&mdash;, fet que representa un increment an&ograve;mal de 3,5 graus. Juliol tamb&eacute; va ser extremadament c&agrave;lid, amb una temperatura mitjana de 28 graus i una anomalia de 2,9, convertint-se en el juliol m&eacute;s c&agrave;lid des de fa 65 anys, assenyalen des de l&rsquo;Aemet.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La temperatura mitjana d’agost ha estat de 28,8 graus —extremadament càlid—, fet que representa un increment anòmal de 3,5 graus</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Pel que fa a les onades de calor, solen durar quatre dies i se&rsquo;n registren dues o tres com a m&agrave;xim durant l&rsquo;any. Per&ograve; aquest any se n&rsquo;han registrat quatre en total: una al juny, de tres dies de durada; dues al juliol, de vuit i sis dies, i una a l&rsquo;agost, de tretze dies.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Les onades de calor solen durar quatre dies i se’n registren dues o tres com a màxim durant l’any. Però enguany se n’han registrat quatre en total i una d’elles ha durat 13 dies</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Un augment del consum</strong></h2><p class="article-text">
        Aix&iacute;, el canvi clim&agrave;tic &eacute;s de moment una de les hip&ograve;tesis amb m&eacute;s pes: les altes temperatures &mdash;que s&rsquo;han mantingut durant setmanes al juliol i l&rsquo;agost&mdash; han sotm&egrave;s les infraestructures a un estr&egrave;s t&egrave;rmic que, segons apunten des d&rsquo;Endesa, no havien vist &ldquo;mai&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        El fenomen afecta especialment els cables el&egrave;ctrics subterranis. El corrent que hi circula genera calor mitjan&ccedil;ant l&rsquo;anomenat efecte Joule, que normalment es dissipa cap al terreny, per&ograve; aquest estiu el s&ograve;l no s&rsquo;ha refredat i, per tant, aquesta calor no s&rsquo;ha absorbit amb normalitat, fet que ha incrementat l&rsquo;estr&egrave;s t&egrave;rmic dels cables conductors.
    </p><p class="article-text">
        A aquest factor s&rsquo;hi suma l&rsquo;augment de la demanda el&egrave;ctrica, especialment durant les tardes i nits, la majoria tropicals (per sobre dels 20 graus) o t&ograve;rrides (per sobre dels 25), fet que ha incrementat el consum d&rsquo;energia. Davant possibles noves incid&egrave;ncies, a les Piti&uuml;ses, per exemple, des de l&rsquo;&uacute;ltima setmana d&rsquo;agost, la subministradora ha previst plans de conting&egrave;ncia als municipis de Vila &mdash;com es coneix la ciutat d&rsquo;Eivissa&mdash;, Sant Rafel, Sant Antoni i la Savina, a Formentera, per resoldre-les amb la &ldquo;major rapidesa possible&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El fenomen afecta especialment els cables elèctrics subterranis, que generen molta calor. El sòl sol absorbir-la, però aquest estiu no ho ha fet a causa de les altes temperatures. A aquest factor s’hi suma l’augment de la demanda elèctric</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Aix&ograve; &eacute;s el que demanen ara els empresaris i els abonats en general. Entre ells, les petites i mitjanes empreses de les Piti&uuml;ses, el representant de les quals, Alfonso Rojo, assenyala que s&rsquo;han quedat durant tardes i nits senceres sense llum. Explica que cal diferenciar entre els microtalls per reparacions de l&iacute;nies i els talls realment &ldquo;perniciosos i perjudicials&rdquo;. En aquests darrers casos, considera que es tracta d&rsquo;&ldquo;un problema important que ha deixat botigues i restaurants sense poder atendre&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En el cas dels microtalls que afecten particulars, comer&ccedil;os i restaurants, Endesa fa maniobres de localitzaci&oacute; i realimentaci&oacute; amb la finalitat de subministrar electricitat, sempre que sigui possible, a trav&eacute;s de vies alternatives, han detallat a elDiario.es. Si es produeixen en cables subterranis, s&oacute;n m&eacute;s complexes de reparar &mdash;indiquen&mdash;, ja que requereixen mobilitzar un laboratori m&ograve;bil per localitzar el punt exacte de la incid&egrave;ncia. Una vegada identificat, cal obrir una rasa submarina i despla&ccedil;ar una unitat d&rsquo;intervenci&oacute; t&egrave;cnica el&egrave;ctrica, que fa l&rsquo;empalmament per reparar el cable.
    </p><p class="article-text">
        Pel que fa a les avaries en l&iacute;nies a&egrave;ries, la resoluci&oacute; sol ser m&eacute;s senzilla perqu&egrave; no cal submergir-se per solucionar-les. La gesti&oacute;, tot i aix&iacute;, de vegades es complica, com va ser el cas d&rsquo;un tall fa dues setmanes a la localitat de Sant Rafel, en una finca particular, a les nou del mat&iacute;, que no es va poder solucionar fins a les tres de la matinada perqu&egrave; els t&egrave;cnics no podien accedir al lloc. A Can Pastilla (Palma), la companyia va haver d&rsquo;instal&middot;lar vuit grups electr&ograve;gens per restablir provisionalment el servei a uns 2.000 clients afectats.
    </p><p class="article-text">
        Des de PIMEEF han demanat participar en la reuni&oacute; que se celebrar&agrave; entre el Consell d&rsquo;Eivissa i la subministradora per abordar el problema a les Piti&uuml;ses. &ldquo;La incertesa &eacute;s bastant gran perqu&egrave; el problema no &eacute;s puntual ni en una zona concreta. Temem que les estructures de generaci&oacute; d&rsquo;energia estiguin tensionades, que els transformadors encarregats de distribuir l&rsquo;electricitat estiguin obsolets o que h&agrave;gim arribat a uns topalls d&rsquo;energia inassumibles&rdquo;, expressa Rojo.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/les-onades-calor-faciliten-els-apagons-recurrents-als-negocis-plena-temporada-turistica-balears_1_13480145.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 03 Sep 2026 07:15:15 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/2c190622-40be-4869-a3f0-53a72164eb13_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x815y557.jpg" length="903085" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/2c190622-40be-4869-a3f0-53a72164eb13_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x815y557.jpg" type="image/jpeg" fileSize="903085" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Les onades de calor faciliten els apagons recurrents als negocis en plena temporada turística a Balears]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/2c190622-40be-4869-a3f0-53a72164eb13_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x815y557.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,cortes de luz,Apagón,Crisis climática,Ola de calor,Clima]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Las olas de calor facilitan los apagones recurrentes en los negocios en plena temporada turística en Balears]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/olas-calor-facilitan-apagones-recurrentes-negocios-plena-temporada-turistica-balears_1_13478576.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/2c190622-40be-4869-a3f0-53a72164eb13_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x815y557.jpg" width="1200" height="675" alt="Las olas de calor facilitan los apagones recurrentes en los negocios en plena temporada turística en Balears"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La suministradora Endesa explica que está analizando las piezas para averiguar las causas exactas de los apagones periódicos, pero todo apunta la crisis climática, que ha impedido que se enfríe el suelo y ha afectado a los cables. Algunos establecimientos se han quedado durante tardes y noches enteras sin luz</p><p class="subtitle">Ciencia contra los apagones: investigadores buscan la receta para una red verde y robusta</p></div><p class="article-text">
        Un grupo de amigos ha quedado para cenar, en pleno agosto, en el casco antiguo de Sant Antoni (Eivissa), muy cerca de la zona de ocio nocturno. Durante el encuentro, se va la luz durante unos minutos, dej&aacute;ndolo todo a oscuras, sin que se puedan divisar los rostros de unos y otros. La camarera les dice que es moment&aacute;neo y les informa de que este tipo de cortes llevan sucediendo durante toda la temporada. Al cabo de un par de minutos, la luz vuelve. 
    </p><p class="article-text">
        Pero al poco rato puede ser que lo mismo suceda en otra localidad cercana a este n&uacute;cleo poblacional de la costa suroeste: en Sant Rafel o un poco m&aacute;s lejos, en Vila o Sant Josep. Eivissa no es una excepci&oacute;n: el fen&oacute;meno se repite en todas y cada una de las Illes Balears. Sobre todo en las zonas tur&iacute;sticas, con mayor dependencia de estas fuentes energ&eacute;ticas.
    </p><p class="article-text">
        Ciudadanos, comercios y hosteleros de distintos vecindarios y zonas tur&iacute;sticas del archipi&eacute;lago han vivido una temporada inusual en materia de energ&iacute;a. Los repetitivos apagones han llevado a empresarios y ciudadanos al borde de los nervios, sobre todo en el caso de los gerentes de negocios, que se han tenido que ver en la situaci&oacute;n de echar el cerrojo despu&eacute;s de no recuperar la corriente el&eacute;ctrica, sin posibilidad de seguir con su actividad econ&oacute;mica.
    </p><p class="article-text">
        En la isla de Eivissa, donde ha habido m&aacute;s problemas de suministro el&eacute;ctrico ha sido en Talamanca -una bah&iacute;a tur&iacute;stica de la ciudad de Eivissa- y en Sant Antoni, se&ntilde;ala la presidenta de la Federaci&oacute;n Hotelera pitiusa, Maria Costa Roig. &ldquo;Se han causado bastantes problemas puntuales, sobre todo en Sant Antoni porque me consta que han sido varias horas durante algunos d&iacute;as&rdquo;, sigue la portavoz, que a&ntilde;ade que estos incidentes no repercute solo en la imagen de los negocios, sino tambi&eacute;n en la calidad del servicio.
    </p><p class="article-text">
        Un fallo en el suministro estrope&oacute; a mitades de agosto un transformador el&eacute;ctrico dejando durante cuatro horas sin luz a un barrio de vecinos en el coraz&oacute;n de la tur&iacute;stica localidad. El mismo t&eacute;rmino municipal registr&oacute; una aver&iacute;a el&eacute;ctrica en la zona costera de Cala Salada, Punta Galera y Cala Gracioneta, donde los t&eacute;cnicos trabajaron con esfuerzos para devolver el suministro a 800 abonados. La tercera semana del mismo mes -infernal para los ibicencos por la saturaci&oacute;n tur&iacute;stica y, por ende, de una gran carga laboral- otro corte en Santa Eul&agrave;ria y otro en Sant Miquel dejaron a oscuras a 600 clientes m&aacute;s, <a href="https://www.periodicodeibiza.es/pitiusas/ibiza/2026/08/20/2692309/mas-600-abonados-quedan-luz-durante-horas-santa-eularia-sant-miquel.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">seg&uacute;n public&oacute; Peri&oacute;dico de Ibiza</a>. 
    </p><h2 class="article-text"><strong>Preocupaci&oacute;n por el pr&oacute;ximo verano</strong></h2><p class="article-text">
        La escena ya se hab&iacute;a dado antes, durante el mes de julio, en otros puntos de la pitiusa, como en el barrio de Can Misses de Vila, donde los negocios tuvieron que cerrar temporalmente despu&eacute;s de ver que la electricidad no volv&iacute;a y que no era posible seguir atendiendo a los clientes. La preocupaci&oacute;n surgi&oacute; enseguida entre los comerciantes pitiusos que el verano que viene temen una temporada similar a esta si no se toman las medidas necesarias por parte de Endesa y de la administraci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        A la vez, en Mallorca, la Asociaci&oacute;n Balear de Ocio y Entretenimiento (ABONE) y la Asociaci&oacute;n Hoteleros Playa de Palma (AHPP) alzaban la voz de forma conjunta ante los reiterados y graves cortes de suministro el&eacute;ctrico que ven&iacute;an sufriendo desde hac&iacute;a semanas en distintos puntos de Playa de Palma. 
    </p><p class="article-text">
        Se&ntilde;alaban tambi&eacute;n un aspecto relevante: que estos apagones se traducen en importantes p&eacute;rdidas econ&oacute;micas. Inciden asimismo en las posibles afectaciones en materia de seguridad. A principios de agosto los cortes se repet&iacute;an en la m&aacute;s grande de las Balears en la c&eacute;ntrica calle Arag&oacute;n y en el barrio de Pere Garau, donde los negocios se vieron obligados a cesar sus servicios.
    </p><p class="article-text">
        En Menorca el escenario no es distinto, el problema energ&eacute;tico est&aacute; tensionando la temporada tur&iacute;stica, sobre todo en Ciutadella, donde las reiteradas aver&iacute;as han afectado a restaurantes del puerto, comercios del centro y hoteles y locales de varias urbanizaciones, con cortes prolongados en plena hora punta. 
    </p><p class="article-text">
        La Federaci&oacute; de la Petita i Mitjana Empresa de Menorca, la Asociaci&oacute;n de Restauraci&oacute;n de Confederaci&oacute;n de Asociaciones Empresariales de Baleares (CAEB) y Ciutadella Antiga denuncian p&eacute;rdidas econ&oacute;micas y reclaman una respuesta m&aacute;s r&aacute;pida ante las aver&iacute;as. Advierten, adem&aacute;s, del coste reputacional que estos episodios pueden tener para un destino tur&iacute;stico en plena temporada alta.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;No creemos que sea casualidad y esperamos que se busquen soluciones para que no vuelva a pasar. Reclamamos que los responsables entiendan que esto agravia a sus empresas y que ante un problema as&iacute; en temporada alta se tienen que buscar soluciones porque no pase mes o promover que el impacto sea el menor posible&rdquo;, expresa con contundencia la presidenta de la patronal hotelera pitiusa.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">No creemos que sea casualidad y esperamos que se busquen soluciones para que no vuelva a pasar. Reclamamos que los responsables entiendan que esto agravia a sus empresas y que ante un problema así en temporada alta se tienen que buscar soluciones porque no pase mes o promover que el impacto sea el menor posible</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Maria Costa Roig</span>
                                        <span>—</span> Presidenta de la Federación Hotelera pitiusa
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Los consells insulares de Eivissa y de Formentera han querido saber, como han comunicado a este diario, cu&aacute;les son los planes de la suministradora el&eacute;ctrica a pesar de no tener competencias en materia energ&eacute;tica, que recaen sobre el Govern. A&uacute;n as&iacute;, se reunir&aacute;n coincidiendo con el inicio del curso acad&eacute;mico con la compa&ntilde;&iacute;a con la finalidad de conocer cu&aacute;les son las causas de estos cortes y la hoja de ruta que seguir&aacute; la el&eacute;ctrica para solventar el problema ante la &ldquo;preocupaci&oacute;n&rdquo; de la ciudadan&iacute;a. 
    </p><p class="article-text">
        En cuanto al Consell de Mallorca y de Menorca quedan al margen de la situaci&oacute;n y dejan que sea la administraci&oacute;n auton&oacute;mica, dentro de sus competencias, quien dialogue con Endesa.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Culpa del cambio clim&aacute;tico</strong></h2><p class="article-text">
        Desde la compa&ntilde;&iacute;a el&eacute;ctrica han se&ntilde;alado a elDiario.es que el estr&eacute;s t&eacute;rmico que ha llevado al archipi&eacute;lago con frecuencia al apag&oacute;n ha sido provocado por las recurrentes olas de calor -transformadas en una ola de calor sostenida- sufridas por las islas este verano. 
    </p><p class="article-text">
        Estos periodos de temperaturas extremadamente altas son cada vez m&aacute;s &ldquo;frecuentes, intensos, duraderos y extensos&rdquo;, seg&uacute;n la Agencia Estatal de Meteorolog&iacute;a (Aemet). Espa&ntilde;a figura entre los pa&iacute;ses m&aacute;s afectados. Aunque las condiciones meteorol&oacute;gicas han cambiado en todo Europa, especialmente en el suroeste. De hecho, <a href="https://www.eldiario.es/economia/verano-extremo-le-cuesta-20-000-millones-espana-pone-jaque-futuro-economia_1_13469862.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el verano extremo ha costado al pa&iacute;s m&aacute;s de 20.000 millones de euros, poniendo en jaque el futuro de su econom&iacute;a</a>. 
    </p><p class="article-text">
        La mega ola de calor es una de las posibles causas de las aver&iacute;as registradas este verano en la red el&eacute;ctrica en Balears, seg&uacute;n se&ntilde;ala la suministradora. De momento, se est&aacute; llevando a cabo en un laboratorio un an&aacute;lisis detallado de las piezas que podr&iacute;an estar presentando problemas, por lo que la causa general no se puede afirmar a&uacute;n con rotundidad.
    </p><p class="article-text">
        Sin embargo, todo apunta a un cambio en el clima. Desde la portavoc&iacute;a balear de la Aemet apuntan que la temperatura media de agosto ha sido de 28.8 grados -extremadamente c&aacute;lido-, lo que representa un incremento an&oacute;malo de 3.5 grados. Julio tambi&eacute;n fue extremadamente c&aacute;lido con una temperatura media de 28 grados y una anomal&iacute;a 2.9, convirti&eacute;ndose en el julio m&aacute;s c&aacute;lido desde hace 65 a&ntilde;os, se&ntilde;alan desde la Aemet.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La temperatura media de agosto ha sido de 28.8 grados -extremadamente cálido-, lo que representa un incremento anómalo de 3.5 grados</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En cuanto a las olas de calor, suelen durar cuatro d&iacute;as y registrarse dos o tres como m&aacute;ximo en el a&ntilde;o. Pero este se han registrado cuatro en total: una en junio de duraci&oacute;n tres d&iacute;as, dos en julio de duraci&oacute;n 8 y 6 d&iacute;as y una en agosto de duraci&oacute;n 13 d&iacute;as. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Las olas de calor suelen durar cuatro días y registrarse dos o tres como máximo en el año. Pero este se han registrado cuatro en total y una de ellas ha durado 13 días</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Un aumento del consumo</strong></h2><p class="article-text">
        As&iacute;, el cambio clim&aacute;tico es de momento una de las hip&oacute;tesis con m&aacute;s peso: las altas temperaturas -que se han mantenido durante semanas en julio y agosto- han sometido a las infraestructuras a un estr&eacute;s t&eacute;rmico que, seg&uacute;n apuntan desde Endesa, no hab&iacute;an visto &ldquo;nunca&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        El fen&oacute;meno afecta especialmente a los cables el&eacute;ctricos subterr&aacute;neos. La corriente que circula por ellos genera calor mediante el denominado efecto Joule, que normalmente se disipa hacia el terreno, pero este verano el suelo no se ha enfriado y, por lo tanto, ese calor no se ha absorbido con normalidad, incrementando el estr&eacute;s t&eacute;rmico de los cables conductores.
    </p><p class="article-text">
        A este factor se suma el aumento de la demanda el&eacute;ctrica, especialmente durante las tardes y noches, la mayor&iacute;a tropicales (por encima de los 20 grados) o t&oacute;rridas (por encima de los 25), lo que ha incrementado el consumo de energ&iacute;a. Ante posibles nuevas incidencias, en las Pitiusas, por ejemplo, desde la &uacute;ltima semana de agosto, la suministradora previ&oacute; planes de contingencia en los municipios de Vila -como se conoce a la ciudad de Eivissa-, Sant Rafel, Sant Antoni y la Savina, en Formentera, para resolverlas con la &ldquo;mayor rapidez posible&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El fenómeno afecta especialmente a los cables eléctricos subterráneos, que generan mucha calor. El suelo suele absorberla, pero este verano no lo ha hecho por las altas temperaturas. A este factor se suma el aumento de la demanda eléctrica</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Esto es lo que piden ahora empresarios y abonados en general. Entre ellos las peque&ntilde;as y medianas empresas de las Pitiusas, cuyo representante, Alfonso Rojo, indica que se han quedado durante tardes y noches enteras sin luz. Traslada que es necesario diferenciar entre los microcortes por reparaciones de l&iacute;neas y cortes realmente &ldquo;perniciosos y perjudiciales&rdquo;. Entre estos &uacute;ltimos casos, se trata, considera, de &ldquo;un problema importante que ha dejado a tiendas y restaurantes sin poder atender&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En el caso de los microcortes que afectan a particulares, comercios y restaurantes, Endesa realiza maniobras de localizaci&oacute;n y realimentaci&oacute;n con el fin de suministrar electricidad, siempre que sea posible, a trav&eacute;s de v&iacute;as alternativas, han detallado a elDiario.es. Si se dan en cables subterr&aacute;neos son m&aacute;s complejas de reparar -indican-, ya que requieren movilizar un laboratorio m&oacute;vil para localizar el punto exacto de la incidencia. Una vez identificado, es necesario abrir una zanja submarina y desplazar una unidad de intervenci&oacute;n t&eacute;cnica el&eacute;ctrica realiza el empalme para reparar el cable.
    </p><p class="article-text">
        En cuanto a las aver&iacute;as en l&iacute;neas a&eacute;reas, la resoluci&oacute;n suele ser m&aacute;s sencilla porque no hay que sumergirse para solucionarlas. La gesti&oacute;n a&uacute;n as&iacute; a veces se complica, como fue el caso de un corte hace dos semanas en la localidad de Sant Rafel en una finca particular a las nueve de la ma&ntilde;ana que no se pudo solucionar hasta las tres de la ma&ntilde;ana porque los t&eacute;cnicos no pod&iacute;an acceder al lugar. En Can Pastilla (Palma), la compa&ntilde;&iacute;a tuvo que instalar ocho grupos electr&oacute;genos para reestablecer provisionalmente el servicio a unos 2.000 clientes afectados.  
    </p><p class="article-text">
        Desde PIMEEF han pedido ser part&iacute;cipes en la reuni&oacute;n que se celebrar&aacute; entre el Consell d'Eivissa y la suministradora para abarcar el problema en las Pitiusas. &ldquo;La incertidumbre es bastante grande porque el problema no es puntual ni en una zona concreta. Tememos que las estructuras de generaci&oacute;n de energ&iacute;as est&eacute;n tensionadas, que los transformadores encargados de distribuir la electricidad est&eacute;n obsoletos o que hayamos llegado a unos topes de energ&iacute;a inasumibles&rdquo;, expresa Rojo. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/olas-calor-facilitan-apagones-recurrentes-negocios-plena-temporada-turistica-balears_1_13478576.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 03 Sep 2026 04:01:36 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/2c190622-40be-4869-a3f0-53a72164eb13_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x815y557.jpg" length="903085" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/2c190622-40be-4869-a3f0-53a72164eb13_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x815y557.jpg" type="image/jpeg" fileSize="903085" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Las olas de calor facilitan los apagones recurrentes en los negocios en plena temporada turística en Balears]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/2c190622-40be-4869-a3f0-53a72164eb13_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x815y557.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,cortes de luz,Apagón,Crisis climática,Ola de calor,Clima]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Modou, el migrant sense papers que dorm a la platja i que va apagar tot sol un incendi en uns pisos d’Eivissa]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/modou-migrant-sense-papers-dorm-platja-i-apagar-tot-sol-incendi-uns-pisos-d-eivissa_1_13471283.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/69f7469c-11c5-4220-8c03-5f94ad1fbd47_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1066y401.jpg" width="1200" height="675" alt="Modou, el migrant sense papers que dorm a la platja i que va apagar tot sol un incendi en uns pisos d’Eivissa"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El ciutadà d’origen senegalès, que va sol·licitar la regularització extraordinària del Govern, es dedica a la venda ambulant i es dutxa amb aigua de mar. Els veïns s’han mobilitzat perquè l’administració agiliti els seus papers
</p><p class="subtitle">Què va passar amb Gorgui Lamine, l'heroi 'sense papers' de l'incendi de Dénia</p></div><p class="article-text">
        Era el 2015 quan Modou Ndiaye, de 40 anys, va partir del Senegal cap a Espanya per primera vegada. Ho va fer en un pesquer que duia 160 persones a bord: cap d&rsquo;elles va morir. Un extrem que t&eacute; la necessitat d&rsquo;especificar quan parla amb elDiario.es despr&eacute;s de convertir-se en un heroi local. La setmana passada va apagar, pr&agrave;cticament tot sol, les flames que comen&ccedil;aven a devorar un bloc d&rsquo;habitatges de la zona tur&iacute;stica de Cala de Bou (Eivissa).
    </p><p class="article-text">
        En aquell moment es dedicava a la pesca artesanal &mdash;principal economia costanera i sustent de la seguretat aliment&agrave;ria del pa&iacute;s afric&agrave;&mdash;, que des de fa anys pateix una <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/organizaciones-ecologistas-demandan-espana-no-investigar-sancionar-barcos-sospechosos-pesca-ilegal_1_12241795.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">greu crisi per l&rsquo;augment de la pesca industrial estrangera</a> i l&rsquo;activitat il&middot;legal. Des del litoral senegal&egrave;s va arribar, en cayuco, a l&rsquo;arxip&egrave;lag canari, a l&rsquo;illa de Tenerife, per&ograve; l&rsquo;acollida espanyola va durar poc: les autoritats, en comprovar la seva situaci&oacute; irregular, el van retornar a territori senegal&egrave;s. Modou, all&agrave;, t&eacute; un fill i la resta de la seva fam&iacute;lia, tot i que cap &ldquo;oportunitat&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Despr&eacute;s de l&rsquo;intent fallit d&rsquo;arribar a Europa es va posar a estudiar mec&agrave;nica buscant alternatives. &ldquo;Vaig estar-hi uns anys i, quan em vaig treure el perm&iacute;s de conduir, vaig comen&ccedil;ar a treballar en un cami&oacute;, transportant aliments&rdquo;, explica el migrant. En tot just una setmana recorria al voltant de 800 quil&ograve;metres, no nom&eacute;s dins de les fronteres del Senegal, sin&oacute; tamb&eacute; fins a Mali, G&agrave;mbia o Guinea Bissau.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/53dec712-b1e4-41c4-9c12-7c89f4236bbd_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/53dec712-b1e4-41c4-9c12-7c89f4236bbd_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/53dec712-b1e4-41c4-9c12-7c89f4236bbd_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/53dec712-b1e4-41c4-9c12-7c89f4236bbd_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/53dec712-b1e4-41c4-9c12-7c89f4236bbd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/53dec712-b1e4-41c4-9c12-7c89f4236bbd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/53dec712-b1e4-41c4-9c12-7c89f4236bbd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El migrant dorm a la platja des Pinet perquè de moment no té llar. Allà també es dutxa i treballa."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El migrant dorm a la platja des Pinet perquè de moment no té llar. Allà també es dutxa i treballa.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Despr&eacute;s tornava a casa seva, al seu ve&iuml;nat, a prop de la ciutat de Touba, on a principis d&rsquo;agost <a href="https://www.europapress.es/internacional/noticia-cerca-decena-fallecidos-136-heridas-horas-previas-gran-magal-festividad-senegalesa-20260801063602.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">set persones van morir i 136 van resultar ferides en 68 accidents de tr&agrave;nsit</a> diferents durant el multitudinari pelegrinatge religi&oacute;s del Gran Magal, un dels m&eacute;s populars del m&oacute;n de l&rsquo;ordre suf&iacute; de l&rsquo;Islam.
    </p><p class="article-text">
        Relata la seva hist&ograve;ria juntament amb el seu germ&agrave; Al&iacute;, just al costat de l&rsquo;edifici del carrer de Guip&uacute;zcoa els fonaments del qual haurien cremat si no hagu&eacute;s estat per la immediatesa amb qu&egrave; va reaccionar Modou. Al&iacute;, vuit anys m&eacute;s gran que el seu germ&agrave;, parla amb admiraci&oacute; de la seva actuaci&oacute;. Primer va veure el fum i despr&eacute;s les flames des de la platja on de nit dorm i de dia es dedica a la venda ambulant.
    </p><p class="article-text">
        No li va faltar temps per c&oacute;rrer fins a arribar als habitatges i, en veure que un parell de ve&iuml;ns que havien aconseguit dos extintors no podien apagar el foc, va saltar la tanca &mdash;subjectada a un mur de mig metre d&rsquo;al&ccedil;ada&mdash; i en va buscar un tercer per ajudar a sufocar-lo. Abans, alg&uacute; havia exclamat &ldquo;Foc, foc!&rdquo;: s&rsquo;havia originat a la barbacoa d&rsquo;una planta baixa i es propagava r&agrave;pidament per la fa&ccedil;ana, encara tenyida de negre una setmana despr&eacute;s.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a25a0634-9d96-4219-bb01-4a9059e8cdec_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a25a0634-9d96-4219-bb01-4a9059e8cdec_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a25a0634-9d96-4219-bb01-4a9059e8cdec_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a25a0634-9d96-4219-bb01-4a9059e8cdec_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a25a0634-9d96-4219-bb01-4a9059e8cdec_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a25a0634-9d96-4219-bb01-4a9059e8cdec_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a25a0634-9d96-4219-bb01-4a9059e8cdec_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El foc es va originar en una barbacoa de la planta baixa i va cremar una pèrgola i un tendal. "
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El foc es va originar en una barbacoa de la planta baixa i va cremar una pèrgola i un tendal.                             </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Quan Modou va veure que amb l&rsquo;extintor no n&rsquo;hi havia prou, va decidir, en un reflex &ldquo;molt r&agrave;pid&rdquo; &mdash;en paraules del seu germ&agrave;&mdash;, agafar una m&agrave;nega del jard&iacute; i ficar-se de ple dins l&rsquo;habitatge. Aquell mat&iacute; bufava un vent fort per una tempesta que s&rsquo;acostava, fet que feia encara m&eacute;s complicat controlar les flames, que es van escampar r&agrave;pidament, segons els testimonis de diversos banyistes que van veure en primera persona qu&egrave; estava passant i que ha recollit Nou Diari, <a href="https://www.noudiari.es/local-ibiza/el-heroe-de-punta-pinet-sin-papeles-ni-casa-modu-arriesgo-su-vida-por-salvar-la-de-un-desconocido/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">que va avan&ccedil;ar la not&iacute;cia</a>.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">L’incendi es va originar a la barbacoa d’una planta baixa i es va propagar per la façana. A Modou no li va faltar temps per córrer fins a arribar als habitatges, saltar una tanca, agafar una mànega del jardí i ficar-se de ple dins una casa</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Les flames van amena&ccedil;ar d&rsquo;estendre&rsquo;s a l&rsquo;habitatge del costat i tamb&eacute; als vehicles aparcats en filera al carrer de davant, a prop de l&rsquo;aparcament de la ve&iuml;na platja des Pinet. Va apagar el foc tot sol, quan ja havien cremat completament una p&egrave;rgola i un tendal i just abans que arribessin els bombers d&rsquo;Eivissa, despla&ccedil;ats despr&eacute;s de rebre l&rsquo;av&iacute;s des del Parc Insular, situat a la carretera entre Sant Antoni i la ciutat d&rsquo;Eivissa.
    </p><p class="article-text">
        Un total de sis efectius van arribar amb dos camions cisterna, per&ograve; Modou ja havia fet part de la feina. Quan li expressen aix&ograve;, riu i assenteix. El cos d&rsquo;emerg&egrave;ncies va acabar de sufocar el foc completament per assegurar-se que no es tornava a revifar.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Va apagar el foc tot sol, quan ja havien cremat completament una pèrgola i un tendal i just abans que arribessin els bombers</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>A la recerca d&rsquo;una segona oportunitat</strong></h2><p class="article-text">
        La segona vegada que Modou va intentar arribar a Espanya era el 2018. Aleshores ho va fer d&rsquo;una altra manera: va arribar fins al Marroc per via terrestre, fins a Nador, al Rif, molt a prop de Melilla. Des d&rsquo;all&agrave; va patronejar una embarcaci&oacute; en qu&egrave; duia a bord 85 persones, explica. Ni aquesta ni l&rsquo;anterior vegada va haver de pagar res perqu&egrave; la seva feina de pescador li havia proporcionat contactes.
    </p><p class="article-text">
        En aquest segon intent, va creuar la Mediterr&agrave;nia en un trajecte de tres hores durant el qual arriscava el seu futur i el de tots els que viatjaven amb ell: va sortir b&eacute;. Nom&eacute;s recorda, vagament, com van arribar a una illa petita de la qual no recorda el nom i com, abans d&rsquo;arribar-hi, a escasses milles, va intervenir un equip de Salvament Mar&iacute;tim, que els va rescatar a prop del litoral. Ni aleshores ni ara ha tingut &ldquo;mai&rdquo; problemes amb la Policia o les autoritats, puntualitza. Ho va fer buscant una vida millor, no ho diu verbalment, per&ograve; fa que s&rsquo;entengui.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Va arribar a Espanya en una embarcació amb altres 85 persones que havia partit del Marroc</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Gaireb&eacute; una setmana despr&eacute;s del succ&eacute;s, encara nota com li cou el pit quan inspira. L&rsquo;altre dia es va acostar a la farm&agrave;cia i li van donar un medicament per pal&middot;liar les conseq&uuml;&egrave;ncies de la possible intoxicaci&oacute; per fum, tot i que no sap especificar quin. En entrar a l&rsquo;edifici, on hi havia persones a dins i que hauria cremat sense la seva intervenci&oacute;, no duia cap equip de protecci&oacute;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/05857e2c-1fff-476d-8dd5-fd5f52f0f19f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/05857e2c-1fff-476d-8dd5-fd5f52f0f19f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/05857e2c-1fff-476d-8dd5-fd5f52f0f19f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/05857e2c-1fff-476d-8dd5-fd5f52f0f19f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/05857e2c-1fff-476d-8dd5-fd5f52f0f19f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/05857e2c-1fff-476d-8dd5-fd5f52f0f19f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/05857e2c-1fff-476d-8dd5-fd5f52f0f19f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Els veïns de la zona han demanat que s’agilitzi el tràmit de la seva regularització després de la gesta"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Els veïns de la zona han demanat que s’agilitzi el tràmit de la seva regularització després de la gesta                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El SAMU 061 moviliz&oacute; inmediatamente tras recibir el aviso una UVI m&oacute;vil, dos unidades de soporte vital b&aacute;sico, un veh&iacute;culo de intervenci&oacute;n r&aacute;pida y un veh&iacute;culo de log&iacute;stica para atender a los afectados. De hecho, ocho personas resultaron afectadas en distintos grados por la inhalaci&oacute;n de humo durante el incendio, como detallaron los servicios de emergencia.
    </p><p class="article-text">
        Una de ellas tuvo que ser trasladada al Hospital Can Misses, mientras que las otras siete fueron atendidas y dadas de alta en el mismo lugar tras ser evaluadas por los servicios sanitarios. Entre ellas el propio Modou, que not&oacute; c&oacute;mo despu&eacute;s de meterse dentro de la propiedad en llamas ten&iacute;a dificultades para respirar y acudi&oacute; a la ambulancia.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Modou encara sent que li cou el pit quan inspira</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>En situaci&oacute; de regularitzaci&oacute; </strong></h2><p class="article-text">
        La hist&ograve;ria de Modou, que fa vuit anys que viu a Espanya i aproximadament un a l&rsquo;illa, contrasta amb la situaci&oacute; de precarietat en qu&egrave; viu: dorm a la platja, es dutxa amb aigua de mar i es guanya la vida venent ulleres i ajudant a es Pinet.
    </p><p class="article-text">
        El migrant explica que &ldquo;&eacute;s dif&iacute;cil&rdquo; viure aix&iacute;. Fa tres mesos que est&agrave; en proc&eacute;s de regularitzaci&oacute; de la seva situaci&oacute; a Espanya. &Eacute;s a dir, gaireb&eacute; des del mateix moment en qu&egrave; el Govern va formalitzar el Reial decret 316/2026, el passat 14 d&rsquo;abril, <a href="https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2026-8284" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">mitjan&ccedil;ant la seva publicaci&oacute; al Butllet&iacute; Oficial de l&rsquo;Estat (BOE)</a>.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Modou ha sol·licitat la regularització extraordinària del Govern. Mentrestant, dorm a la platja, es dutxa amb aigua de mar i es guanya la vida venent ulleres</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El Reial decret introdueix dues noves vies dins del Reglament d&rsquo;Estrangeria: una autoritzaci&oacute; per a sol&middot;licitants de protecci&oacute; internacional (asil) i un nou sup&ograve;sit d&rsquo;arrelament extraordinari. El frustra que la gesti&oacute; estigui encallada i no haver rebut novetats per part de l&rsquo;Oficina d&rsquo;Estrangeria.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/928411ff-f6ca-4159-91df-9fae132ec82b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/928411ff-f6ca-4159-91df-9fae132ec82b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/928411ff-f6ca-4159-91df-9fae132ec82b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/928411ff-f6ca-4159-91df-9fae132ec82b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/928411ff-f6ca-4159-91df-9fae132ec82b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/928411ff-f6ca-4159-91df-9fae132ec82b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/928411ff-f6ca-4159-91df-9fae132ec82b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="L’heroi local observa l’edifici de Cala de Bou que hauria cremat si no hagués estat per la seva intervenció. "
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                L’heroi local observa l’edifici de Cala de Bou que hauria cremat si no hagués estat per la seva intervenció.                             </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Fonts policials no relacionades amb el succ&eacute;s han explicat a elDiario.es que el gest heroic de Modou &eacute;s motiu de &ldquo;valoraci&oacute;&rdquo; per part dels serveis d&rsquo;Estrangeria. Perqu&egrave; la informaci&oacute; es tingui en compte en el proc&eacute;s de regularitzaci&oacute;, ha d&rsquo;estar inclosa en l&rsquo;atestat policial que va elaborar la Gu&agrave;rdia Civil &mdash;que t&eacute; la compet&egrave;ncia de seguretat al municipi de Sant Josep&mdash; i on es recull el desenvolupament dels fets.
    </p><p class="article-text">
        En cas que la informaci&oacute; no estigui inclosa en l&rsquo;atestat, l&rsquo;advocat que el representa podria prendre declaraci&oacute; a cadascun dels ve&iuml;ns que van ser testimonis dels fets &mdash;o, en cas que hi hagi una associaci&oacute; ve&iuml;nal, a l&rsquo;associaci&oacute;&mdash; per adjuntar-la a l&rsquo;expedient. La Delegaci&oacute; del Govern seria l&rsquo;organisme encarregat de valorar i emetre la resoluci&oacute; final.
    </p><p class="article-text">
        Els ve&iuml;ns del bloc d&rsquo;habitatges de Cala de Bou han demanat conjuntament que es faciliti a Modou el tr&agrave;mit perqu&egrave; pugui treballar regularment a territori espanyol. De fet, quan la seva gesta es va publicar a la premsa va generar una gran repercussi&oacute; entre ve&iuml;ns, turistes i testimonis del succ&eacute;s, que ara reclamen que el seu gest no es limiti nom&eacute;s a les ovacions i es tradueixi en una ajuda burocr&agrave;tica real.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Els veïns han demanat que es faciliti a Modou el tràmit perquè pugui treballar regularment a territori espanyol</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Modou fa un any que &eacute;s a Eivissa i vuit que &eacute;s a altres indrets d&rsquo;Espanya. Primer va estar treballant a Almeria, on va arribar amb l&rsquo;embarcaci&oacute; irregular que va capitanejar. Despr&eacute;s se&rsquo;n va anar a Ja&eacute;n, m&eacute;s tard a M&uacute;rcia i, aleshores, va arribar a aquella illa de la qual encara desconeix el top&ograve;nim abans de comen&ccedil;ar una vida a Eivissa, fa just un any. El seu germ&agrave;, que fa dotze anys que va arribar a territori espanyol, ja t&eacute; els papers &ldquo;arreglats&rdquo; i va poder aconseguir un contracte laboral: treballa al tobogan aqu&agrave;tic que forma part de la inf&agrave;ncia de molts nins eivissencs.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dbf311ca-2b3a-4d1e-a7c5-045f3f294f9d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dbf311ca-2b3a-4d1e-a7c5-045f3f294f9d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dbf311ca-2b3a-4d1e-a7c5-045f3f294f9d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dbf311ca-2b3a-4d1e-a7c5-045f3f294f9d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dbf311ca-2b3a-4d1e-a7c5-045f3f294f9d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dbf311ca-2b3a-4d1e-a7c5-045f3f294f9d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/dbf311ca-2b3a-4d1e-a7c5-045f3f294f9d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Modou Ndiaye davant el bloc d’habitatges del carrer de Guipúzcoa que es va incendiar la setmana passada. "
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Modou Ndiaye davant el bloc d’habitatges del carrer de Guipúzcoa que es va incendiar la setmana passada.                             </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El que va fer [apagar l&rsquo;incendi al bloc de Cala de Bou], Modou ho va fer de &ldquo;cor&rdquo;, expressa. Tot i aix&iacute;, no pot deixar de lamentar la seva condici&oacute; de migrant en situaci&oacute; no regularitzada i que fa diversos mesos que espera sense cap mena de resposta administrativa malgrat l&rsquo;aprovaci&oacute; del Reial decret.
    </p><p class="article-text">
        En el fons, desitja que la seva actuaci&oacute; el pugui ajudar. Si m&eacute;s no, que tot sigui una mica m&eacute;s r&agrave;pid i pugui treballar &ldquo;on sigui&rdquo;. A l&rsquo;hostaleria, per exemple. De moment, quan acabi la temporada, se n&rsquo;anir&agrave; a Ja&eacute;n, com fa cada any, on treballa en la collita de l&rsquo;oliva. &Eacute;s, per&ograve;, un lloc de feina inestable, en qu&egrave; nom&eacute;s es treballa quan el patr&oacute; dona hores.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Solen ser jornades de sis hores al dia durant cinc o deu dies a la setmana, per&ograve; sense garanties. &Eacute;s, a m&eacute;s, una feina dura&rdquo;, assenyala Modou. &ldquo;Jo, si aconsegueixo els papers, em vull quedar aqu&iacute;, a Eivissa&rdquo;, diu amb el cap inclinat, assenyalant cap a terra.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/modou-migrant-sense-papers-dorm-platja-i-apagar-tot-sol-incendi-uns-pisos-d-eivissa_1_13471283.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 30 Aug 2026 04:31:23 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/69f7469c-11c5-4220-8c03-5f94ad1fbd47_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1066y401.jpg" length="1313111" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/69f7469c-11c5-4220-8c03-5f94ad1fbd47_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1066y401.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1313111" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Modou, el migrant sense papers que dorm a la platja i que va apagar tot sol un incendi en uns pisos d’Eivissa]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/69f7469c-11c5-4220-8c03-5f94ad1fbd47_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1066y401.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Inmigrantes,Inmigración,Ibiza,Incendios]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Modou, el migrante sin papeles que duerme en la playa y que apagó él solo un incendio en unos pisos de Ibiza]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/modou-migrante-papeles-duerme-playa-apago-incendio-pisos-ibiza_1_13470731.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/69f7469c-11c5-4220-8c03-5f94ad1fbd47_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1066y401.jpg" width="1200" height="675" alt="Modou, el migrante sin papeles que duerme en la playa y que apagó él solo un incendio en unos pisos de Ibiza"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El ciudadano de origen senegalés, que solicitó la regularización extraordinaria del Gobierno, se dedica a la venta ambulante y se ducha con agua de mar. Los vecinos se han movilizado para que la administración agilice sus papeles</p><p class="subtitle">Qué pasó con Gorgui Lamine, el héroe 'sin papeles' del incendio de Dénia</p></div><p class="article-text">
        Era 2015 cuando Modou Ndiaye, de 40 a&ntilde;os, parti&oacute; de Senegal hacia Espa&ntilde;a por primera vez. Lo hizo en un pesquero que llevaba 160 personas a bordo: ninguna de ellas muri&oacute;. Un extremo que tiene la necesidad de especificar cuando habla con elDiario.es tras convertirse en un h&eacute;roe local. La semana pasada apag&oacute;, pr&aacute;cticamente &eacute;l solo, las llamas que empezaban a devorar un bloque de viviendas de la zona tur&iacute;stica de Cala de Bou (Eivissa). 
    </p><p class="article-text">
        En ese momento se dedicaba a la pesca artesanal -principal econom&iacute;a costera y sustento de la seguridad alimentaria del pa&iacute;s africano-, que desde hace a&ntilde;os sufre una profunda <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/organizaciones-ecologistas-demandan-espana-no-investigar-sancionar-barcos-sospechosos-pesca-ilegal_1_12241795.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">grave crisis por el aumento de la pesca industrial extranjera</a> y la actividad ilegal. Desde el litoral senegal&eacute;s lleg&oacute;, en cayuco, al archipi&eacute;lago canario, a la isla de Tenerife, pero la acogida espa&ntilde;ola dur&oacute; poco: las autoridades, al comprobar su situaci&oacute;n irregular, lo devolvieron a territorio senegal&eacute;s. Modou, all&iacute;, tiene un hijo y al resto de su familia, aunque ninguna &ldquo;oportunidad&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        Tras el intento fallido de alcanzar Europa se arranc&oacute; a estudiar mec&aacute;nica buscando alternativas. &ldquo;Estuve unos a&ntilde;os y, cuando me saqu&eacute; el permiso de conducir, empec&eacute; a trabajar en un cami&oacute;n, transportando alimentos&rdquo;, explica el migrante. En apenas una semana recorr&iacute;a alrededor de 800 kil&oacute;metros, no solo dentro de las fronteras de Senegal, sino tambi&eacute;n hasta Mal&iacute;, Gambia o Guinea-Bis&aacute;u. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/53dec712-b1e4-41c4-9c12-7c89f4236bbd_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/53dec712-b1e4-41c4-9c12-7c89f4236bbd_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/53dec712-b1e4-41c4-9c12-7c89f4236bbd_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/53dec712-b1e4-41c4-9c12-7c89f4236bbd_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/53dec712-b1e4-41c4-9c12-7c89f4236bbd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/53dec712-b1e4-41c4-9c12-7c89f4236bbd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/53dec712-b1e4-41c4-9c12-7c89f4236bbd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El migrante duerme en la playa des Pinet porque de momento no tiene hogar. Allí también se ducha y trabaja."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El migrante duerme en la playa des Pinet porque de momento no tiene hogar. Allí también se ducha y trabaja.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Luego volv&iacute;a a su casa, a su vecindario, cerca de la ciudad de Touba, donde a principios de agosto <a href="https://www.europapress.es/internacional/noticia-cerca-decena-fallecidos-136-heridas-horas-previas-gran-magal-festividad-senegalesa-20260801063602.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">siete personas murieron y 136 resultaron heridas en 68 accidentes de tr&aacute;ficos</a> distintos durante la multitudinaria peregrinaci&oacute;n religiosa del Gran Magal, una de las m&aacute;s populares del mundo de la orden suf&iacute; del Islam.
    </p><p class="article-text">
        Relata su historia junto a su hermano Al&iacute;, justo al lado del edificio de la calle Guip&uacute;zcoa cuyos cimientos hubieran ardido de no haber sido por la inmediatez con la que reaccion&oacute; Modou. Al&iacute;, ocho a&ntilde;os mayor que su hermano, habla con admiraci&oacute;n de su actuaci&oacute;n. Primero vio el humo y luego las llamas desde la playa donde de noche duerme y de d&iacute;a se dedica a la venta ambulante.
    </p><p class="article-text">
        Le falt&oacute; tiempo para correr hasta llegar a las viviendas y al ver que un par de vecinos que se hab&iacute;an hecho con dos extintores no consegu&iacute;an apagar el fuego, salt&oacute; la valla -sujeta a un muro de medio metro de altura- y busc&oacute; un tercero para ayudar a sofocarlo. Antes, alguien hab&iacute;a exclamado &ldquo;&iexcl;Fuego, fuego!&rdquo;: se hab&iacute;a originado en la barbacoa de una planta baja y se propagaba r&aacute;pidamente por la fachada, a&uacute;n te&ntilde;ida de negro una semana despu&eacute;s.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a25a0634-9d96-4219-bb01-4a9059e8cdec_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a25a0634-9d96-4219-bb01-4a9059e8cdec_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a25a0634-9d96-4219-bb01-4a9059e8cdec_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a25a0634-9d96-4219-bb01-4a9059e8cdec_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a25a0634-9d96-4219-bb01-4a9059e8cdec_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a25a0634-9d96-4219-bb01-4a9059e8cdec_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a25a0634-9d96-4219-bb01-4a9059e8cdec_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El fuego se originó en una barbacoa de la planta baja y quemó una pérgola y un toldo."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El fuego se originó en una barbacoa de la planta baja y quemó una pérgola y un toldo.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Cuando Modou vio que con el extintor no era suficiente, decidi&oacute;, en un reflejo &ldquo;muy r&aacute;pido&rdquo; -en palabras de su hermano-, coger una manguera del jard&iacute;n y meterse de lleno en la vivienda. Esa ma&ntilde;ana soplaba un fuerte viento por una tormenta que se avecinaba, lo que hac&iacute;a a&uacute;n m&aacute;s complicado controlar las llamas, que se esparcieron con rapidez, seg&uacute;n los testimonios de varios ba&ntilde;istas que vieron en primera persona lo que ocurr&iacute;a y recogidos por Nou Diari, <a href="https://www.noudiari.es/local-ibiza/el-heroe-de-punta-pinet-sin-papeles-ni-casa-modu-arriesgo-su-vida-por-salvar-la-de-un-desconocido/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">que adelant&oacute; la noticia</a>. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El incendio se originó en la barbacoa de una planta baja y se propagó por la fachada. A Modou le faltó tiempo para correr hasta llegar a las viviendas, saltar una valla, coger una manguera del jardín y meterse de lleno en una casa</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Las llamas amenazaron con extenderse a la vivienda de al lado y tambi&eacute;n a los veh&iacute;culos aparcados en hilera en la calle de enfrente, cerca del aparcamiento de la vecina playa Pinet. Apag&oacute; el fuego &eacute;l solo, cuando ya hab&iacute;an ardido por completo una p&eacute;rgola y un toldo y justo antes de que llegaran los bomberos de Eivissa, desplazados tras recibir el aviso desde el Parque Insular, ubicado en la carretera entre Sant Antoni y la ciudad de Eivissa.
    </p><p class="article-text">
        Un total de seis efectivos llegaron con dos camiones cisterna, pero Modou ya hab&iacute;a hecho parte del trabajo. Cuando le expresan esto se r&iacute;e y asiente. El cuerpo de emergencias termin&oacute; de sofocar el fuego por completo para asegurarse de que no se volv&iacute;a a reavivar.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Apagó el fuego él solo, cuando ya habían ardido por completo una pérgola y un toldo y justo antes de que llegaran los bomberos</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>En busca de una segunda oportunidad</strong></h2><p class="article-text">
        La segunda vez que Modou intent&oacute; llegar a Espa&ntilde;a corr&iacute;a 2018. Entonces lo hizo de otra manera: lleg&oacute; hasta Marruecos por v&iacute;a terrestre, hasta Nador, en el Rif, muy cerca de Melilla. Desde all&iacute; patrone&oacute; una embarcaci&oacute;n en la que llevaba a bordo a 85 personas, cuenta. Ni esta ni la anterior vez tuvo que pagar nada porque su trabajo de pescador le hab&iacute;a proporcionado contactos. 
    </p><p class="article-text">
        En este segundo intento, cruz&oacute; el Mediterr&aacute;neo en un trayecto de tres horas durante el que arriesgaba su futuro y el de todos los que viajaban con &eacute;l: sali&oacute; bien. Solo recuerda, vagamente, c&oacute;mo llegaron a una isla peque&ntilde;a de la que no recuerda el nombre y c&oacute;mo, antes de llegar, a escasas millas, intervino un equipo de Salvamento Mar&iacute;timo, que les rescat&oacute; cerca del litoral. Ni entonces ni ahora ha tenido &ldquo;nunca&rdquo; problemas con la Polic&iacute;a o las autoridades, puntualiza. Lo hizo buscando una vida mejor, no lo dice verbalmente, pero hace porque se sobreentienda.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Llegó a España tras una embarcación con otras 85 personas que partió de Marruecos</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Casi una semana tras el suceso, a&uacute;n nota c&oacute;mo le escuece el pecho cuando inhala. El otro d&iacute;a se acerc&oacute; a la farmacia y le dieron un medicamento para conseguir paliar las consecuencias de la posible intoxicaci&oacute;n por humo, aunque no sabe especificar cu&aacute;l. Al entrar en el edificio, donde hab&iacute;a personas dentro, y que habr&iacute;a ardido sin su intervenci&oacute;n, no llevaba equipos de protecci&oacute;n.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/05857e2c-1fff-476d-8dd5-fd5f52f0f19f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/05857e2c-1fff-476d-8dd5-fd5f52f0f19f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/05857e2c-1fff-476d-8dd5-fd5f52f0f19f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/05857e2c-1fff-476d-8dd5-fd5f52f0f19f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/05857e2c-1fff-476d-8dd5-fd5f52f0f19f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/05857e2c-1fff-476d-8dd5-fd5f52f0f19f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/05857e2c-1fff-476d-8dd5-fd5f52f0f19f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Los vecinos de la zona han pedido que se agilice el trámite de su regulación tras la hazaña."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Los vecinos de la zona han pedido que se agilice el trámite de su regulación tras la hazaña.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El SAMU 061 moviliz&oacute; inmediatamente tras recibir el aviso una UVI m&oacute;vil, dos unidades de soporte vital b&aacute;sico, un veh&iacute;culo de intervenci&oacute;n r&aacute;pida y un veh&iacute;culo de log&iacute;stica para atender a los afectados. De hecho, ocho personas resultaron afectadas en distintos grados por la inhalaci&oacute;n de humo durante el incendio, como detallaron los servicios de emergencia. 
    </p><p class="article-text">
        Una de ellas tuvo que ser trasladada al Hospital Can Misses, mientras que las otras siete fueron atendidas y dadas de alta en el mismo lugar tras ser evaluadas por los servicios sanitarios. Entre ellas el propio Modou, que not&oacute; c&oacute;mo despu&eacute;s de meterse dentro de la propiedad en llamas ten&iacute;a dificultades para respirar y acudi&oacute; a la ambulancia.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Modou todavía siente que le escuece el pecho cuando inhala</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>En situaci&oacute;n de regularizaci&oacute;n </strong></h2><p class="article-text">
        La historia de Modou, que lleva ocho a&ntilde;os en Espa&ntilde;a y alrededor de uno en la isla, contrasta con la situaci&oacute;n de precariedad en la que vive: duerme en la playa, se ducha con agua de mar y se gana la vida vendiendo gafas y ayudando de es Pinet.
    </p><p class="article-text">
        El migrante explica que &ldquo;es dif&iacute;cil&rdquo; vivir as&iacute;. Lleva, desde hace tres meses, en proceso de regularizaci&oacute;n de su situaci&oacute;n en Espa&ntilde;a. Es decir, casi desde el minuto inmediato en que el Gobierno formaliz&oacute; el Real Decreto 316/2026, el pasado 14 de abril, <a href="https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2026-8284" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">mediante su publicaci&oacute;n en el Bolet&iacute;n Oficial del Estado (BOE)</a>. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Modou ha solicitado la regularización extraordinaria del Gobierno. Mientras, duerme en la playa, se ducha con agua de mar y se gana la vida vendiendo gafas</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El Real Decreto introduce dos nuevas v&iacute;as dentro del Reglamento de Extranjer&iacute;a: una autorizaci&oacute;n para solicitantes de protecci&oacute;n internacional (asilo) y un nuevo supuesto de arraigo extraordinario. Le frustra que la gesti&oacute;n est&eacute; estancada y no haber recibido novedades por parte de la Oficina de Extranjer&iacute;a. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/928411ff-f6ca-4159-91df-9fae132ec82b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/928411ff-f6ca-4159-91df-9fae132ec82b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/928411ff-f6ca-4159-91df-9fae132ec82b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/928411ff-f6ca-4159-91df-9fae132ec82b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/928411ff-f6ca-4159-91df-9fae132ec82b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/928411ff-f6ca-4159-91df-9fae132ec82b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/928411ff-f6ca-4159-91df-9fae132ec82b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El héroe local observa el edificio de Cala de Bou que hubiera ardido en llamas de no haber sido por su intervención."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El héroe local observa el edificio de Cala de Bou que hubiera ardido en llamas de no haber sido por su intervención.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Fuentes policiales no relacionadas con el suceso han explicado a elDiario.es que el gesto heroico de Modou es motivo de &ldquo;valoraci&oacute;n&rdquo; por parte de los servicios de Extranjer&iacute;a. Para que se tenga en cuenta la informaci&oacute;n en el proceso de regulaci&oacute;n, debe estar incluida en el atestado policial que realiz&oacute; la Guardia Civil -que tiene la competencia de seguridad en el municipio de Sant Josep- y donde se recoge el desarrollo de los hechos. 
    </p><p class="article-text">
        En caso de que no est&eacute; incluida la informaci&oacute;n en el atestado, el abogado representante podr&iacute;a tomar declaraci&oacute;n a cada uno de los vecinos que testificaron los hechos -o en caso de haber una asociaci&oacute;n vecinal, de la asociaci&oacute;n- para adjuntarla al expediente. La Delegaci&oacute;n del Gobierno ser&iacute;a el organismo encargado de valorar y emitir la resoluci&oacute;n final. 
    </p><p class="article-text">
        Los vecinos del bloque de viviendas de Cala de Bou han pedido conjuntamente que se facilite a Modou el tr&aacute;mite para que pueda trabajar regularmente en suelo espa&ntilde;ol. De hecho, cuando su haza&ntilde;a se public&oacute; en la prensa gener&oacute; una gran repercusi&oacute;n entre vecinos, turistas y testigos del suceso, que reclaman ahora que su gesto no se limite s&oacute;lo a las ovaciones y se traduzca en ayuda burocr&aacute;tica real.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Los vecinos han pedido que se facilite a Modou el trámite para que pueda trabajar regularmente en suelo español</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Modou lleva un a&ntilde;o en Eivissa y ocho en otros lugares de Espa&ntilde;a. Primero estuvo trabajando en Almer&iacute;a, donde lleg&oacute; con la embarcaci&oacute;n irregular que capitane&oacute;. Luego se fue a Ja&eacute;n, m&aacute;s tarde a Murcia y, entonces, lleg&oacute; a esa isla de la que todav&iacute;a desconoce el top&oacute;nimo antes de empezar una vida en Eivissa, hace justo un a&ntilde;o. Su hermano, quien hace doce que lleg&oacute; a territorio espa&ntilde;ol, ya tiene los papeles &ldquo;arreglados&rdquo; y pudo conseguir un contrato laboral: trabaja en el tobog&aacute;n acu&aacute;tico que forma parte de la infancia de muchos ni&ntilde;os ibicencos.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dbf311ca-2b3a-4d1e-a7c5-045f3f294f9d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dbf311ca-2b3a-4d1e-a7c5-045f3f294f9d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dbf311ca-2b3a-4d1e-a7c5-045f3f294f9d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dbf311ca-2b3a-4d1e-a7c5-045f3f294f9d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dbf311ca-2b3a-4d1e-a7c5-045f3f294f9d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dbf311ca-2b3a-4d1e-a7c5-045f3f294f9d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/dbf311ca-2b3a-4d1e-a7c5-045f3f294f9d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Modou Ndiaye frente al bloque de viviendas de la calle Guipúzcoa que se incendió la semana pasada."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Modou Ndiaye frente al bloque de viviendas de la calle Guipúzcoa que se incendió la semana pasada.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Lo que hizo [apagar el incendio en el bloque de Cala de Bou], Modou lo hizo de &ldquo;coraz&oacute;n&rdquo;, expresa. Aun as&iacute;, no puede dejar de lamentar su condici&oacute;n de migrante en situaci&oacute;n no regularizada y que lleva varios meses esperando sin ning&uacute;n tipo de respuesta administrativa a pesar de la aprobaci&oacute;n del Real Decreto. 
    </p><p class="article-text">
        Desea, en el fondo, que su actuaci&oacute;n le pueda ayudar. Por lo menos, a que todo sea un poco m&aacute;s r&aacute;pido y pueda trabajar &ldquo;donde sea&rdquo;. En la hosteler&iacute;a, por ejemplo. De momento, cuando termine la temporada, se marchar&aacute; a Ja&eacute;n, como hace cada a&ntilde;o, donde trabaja la aceituna. Es, sin embargo, un puesto laboral inestable, en el que se trabaja solo cuando el patr&oacute;n da horas. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Suele ser una jornada de seis horas al d&iacute;a durante cinco o diez d&iacute;as a la semana, pero sin garant&iacute;as. Es, adem&aacute;s, un trabajo duro&rdquo;, se&ntilde;ala Modou. &ldquo;Yo, si consigo los papeles, me quiero quedar aqu&iacute;, en Eivissa&rdquo;, dice con la cabeza ladeada, se&ntilde;alando a tierra.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/modou-migrante-papeles-duerme-playa-apago-incendio-pisos-ibiza_1_13470731.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 29 Aug 2026 19:46:28 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/69f7469c-11c5-4220-8c03-5f94ad1fbd47_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1066y401.jpg" length="1313111" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/69f7469c-11c5-4220-8c03-5f94ad1fbd47_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1066y401.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1313111" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Modou, el migrante sin papeles que duerme en la playa y que apagó él solo un incendio en unos pisos de Ibiza]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/69f7469c-11c5-4220-8c03-5f94ad1fbd47_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1066y401.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Inmigrantes,Inmigración,Ibiza,Incendios]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Treballadors malviuen en barraques en un terreny on la ‘casera dels famosos’ d’Eivissa projecta una vintena de pisos]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/treballadors-malviuen-barraques-terreny-on-casera-dels-famosos-d-eivissa-projecta-vintena-pisos_1_13464599.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/27cc5ee4-54ef-413a-9817-5c946f4fbc3c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1295y596.jpg" width="1200" height="675" alt="Treballadors malviuen en barraques en un terreny on la ‘casera dels famosos’ d’Eivissa projecta una vintena de pisos"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La propietària és Paquita Marsan, coneguda per acumular multes i detencions relacionades amb la seva activitat econòmica i amb tres mansions de luxe situades a l’illa
</p><p class="subtitle">Paquita Marsan, la polèmica propietària dels famosos a Eivissa que acumula multes i detencions</p></div><p class="article-text">
        Entre la malesa, en un carrer proper a la costa, a Port des Torrent (Eivissa) es divisen lones, palets i altres materials precaris que aixequen desenes de barraques: es tracta d&rsquo;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/ibiza-barre-villa-miseria-encadena-sexto-desalojo-anos-no-pasare-noche_1_13183274.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">un assentament m&eacute;s en una illa que s&rsquo;ha convertit en els darrers anys en escenari de mis&egrave;ria</a> malgrat l&rsquo;enfocament tur&iacute;stic d&rsquo;alta categoria. Ahmed t&eacute; 20 anys i fa tot just tres dies que ha arribat a la Piti&uuml;sa per comen&ccedil;ar una temporada m&eacute;s treballant en l&rsquo;hostaleria. Durant els pr&ograve;xims mesos atendr&agrave; els clients del bufet d&rsquo;un dels establiments de luxe de Marina Botafoch, mentre ell dorm en una tenda de campanya al costat d&rsquo;una altra quinzena de treballadors del mateix origen, en aquesta &agrave;rea boscosa del municipi de Sant Josep de sa Talaia.
    </p><p class="article-text">
        El terreny no &eacute;s una propietat qualsevol, sin&oacute; que pertany a l&rsquo;empres&agrave;ria Paquita &lsquo;Marsan&rsquo;, m&eacute;s coneguda com la &lsquo;casera dels famosos&rsquo;, qui ha vist, en els darrers anys, com diverses de les seves finques i propietats al voltant de l&rsquo;illa eren ocupades il&middot;legalment. En alguns casos, per treballadors de les seves empreses tur&iacute;stiques que presumptament, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/casera-famosos-ibiza-empresa-desokupacion-recuperar-propiedades-no-vivir_1_12182709.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">segons van denunciar a elDiario.es</a>, havien patit impagaments per part seva. L&rsquo;empres&agrave;ria no ha respost a la petici&oacute; d&rsquo;informaci&oacute; per part d&rsquo;aquest diari.
    </p><p class="article-text">
        En aquesta parcel&middot;la concreta de Cala de Bou, Francisca S&aacute;nchez Ord&oacute;&ntilde;ez projecta la construcci&oacute; d&rsquo;uns vint pisos que podrien estar destinats a l&rsquo;explotaci&oacute; tur&iacute;stica. La iniciativa urban&iacute;stica ja ha rebut l&rsquo;aprovaci&oacute; de la modificaci&oacute; necess&agrave;ria per part del govern municipal per comen&ccedil;ar a edificar els habitatges. Paradoxalment, sobre el s&ograve;l campestre de la parcel&middot;la hi jau prec&agrave;riament la m&agrave; d&rsquo;obra necess&agrave;ria perqu&egrave; el motor tur&iacute;stic, principal economia de les illes, continu&iuml; funcionant.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/813eb5b0-b6b4-429f-8fd8-452ef9c17934_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/813eb5b0-b6b4-429f-8fd8-452ef9c17934_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/813eb5b0-b6b4-429f-8fd8-452ef9c17934_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/813eb5b0-b6b4-429f-8fd8-452ef9c17934_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/813eb5b0-b6b4-429f-8fd8-452ef9c17934_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/813eb5b0-b6b4-429f-8fd8-452ef9c17934_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/813eb5b0-b6b4-429f-8fd8-452ef9c17934_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Roba i llençols estesos a la parcel·la de Cala de Bou on ha crescut un petit nucli de barraques"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Roba i llençols estesos a la parcel·la de Cala de Bou on ha crescut un petit nucli de barraques                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Sobre la figura de Paquita &lsquo;Marsan&rsquo; recau una certa m&iacute;stica: el seu historial de batalles contra l&rsquo;administraci&oacute; no es redueix, sin&oacute; que amb el temps s&rsquo;engreixa. A finals del passat mes de juliol, la Policia Local de Sant Josep de sa Talaia <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/policia-desmantella-festa-il-legal-amb-mes-250-persones-vila-luxe-casolana-dels-famosos_1_13413451.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">va desmantellar una presumpta festa il&middot;legal celebrada a la coneguda vila de luxe 'Casa Paola'</a>, situada a es Cubells, una de les mansions de l&rsquo;empres&agrave;ria.
    </p><p class="article-text">
        Sobre l&rsquo;immoble, que fa anys que protagonitza festes &mdash;en alguns casos amb conegudes 'influencers', esdeveniments i pol&egrave;miques de tota mena&mdash;, pesen ordres de demolici&oacute; i expedients per presumptes irregularitats urban&iacute;stiques, segons l&rsquo;Ajuntament de Sant Josep i el Consell Insular. Ni aix&ograve; ni la manca de llic&egrave;ncia habilitant han impedit que es continu&iuml;n comercialitzant festes sense l&rsquo;autoritzaci&oacute; d&rsquo;aquestes administracions.
    </p><p class="article-text">
        Ara, sobre un dels seus terrenys recauen Ahmed i els seus compatriotes. El jove sahrau&iacute; ve d&rsquo;Elx i, despr&eacute;s d&rsquo;acabar l&rsquo;estiu, ben entrada la tardor, tornar&agrave; a la seva terra. &Eacute;s un dels centenars de treballadors procedents del S&agrave;hara Occidental que, segons explica, han arribat els darrers anys a l&rsquo;illa per ocupar llocs de feina a l&rsquo;hostaleria i que es troben, temporada rere temporada, amb com l&rsquo;allotjament es converteix en un problema cada vegada m&eacute;s seri&oacute;s.
    </p><p class="article-text">
        Una prova d&rsquo;aix&ograve; &eacute;s que, a poc m&eacute;s d&rsquo;un quil&ograve;metre, s&rsquo;ha format <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/sobreviure-les-ruines-d-vell-mercat-hippie-l-exode-dels-treballadors-sostenen-l-eivissa-luxe_1_13441654.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">un altre poblat de barraques en un antic mercadet </a><a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/sobreviure-les-ruines-d-vell-mercat-hippie-l-exode-dels-treballadors-sostenen-l-eivissa-luxe_1_13441654.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><em>hippy</em></a><a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/sobreviure-les-ruines-d-vell-mercat-hippie-l-exode-dels-treballadors-sostenen-l-eivissa-luxe_1_13441654.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> abandonat, batejat com a &lsquo;El Gorila Hippy Market&rsquo;</a>, on ara malviuen una vintena de persones d&rsquo;origen senegal&egrave;s que paguen un lloguer per dormir arran de terra.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/797b7c0d-62e2-4019-b2e1-3eb5b933886a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/797b7c0d-62e2-4019-b2e1-3eb5b933886a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/797b7c0d-62e2-4019-b2e1-3eb5b933886a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/797b7c0d-62e2-4019-b2e1-3eb5b933886a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/797b7c0d-62e2-4019-b2e1-3eb5b933886a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/797b7c0d-62e2-4019-b2e1-3eb5b933886a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/797b7c0d-62e2-4019-b2e1-3eb5b933886a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Els habitants viuen en tendes de campanya o infravivendes aixecades amb palets i lones"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Els habitants viuen en tendes de campanya o infravivendes aixecades amb palets i lones                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Una desena de treballadors desallotjats</strong></h2><p class="article-text">
        Tant ells com els sahrau&iacute;s que habiten en aquest reducte d&rsquo;infravivendes proper a la platja de Port des Torrent s&rsquo;havien instal&middot;lat en aquests dos punts geogr&agrave;fics abans que es produ&iacute;s, a finals de juliol, el desallotjament d&rsquo;una desena de treballadors que malvivien en una estructura abandonada i grafitejada a Punta Xinx&oacute;. Formen part del paisatge decadent d&rsquo;aquesta &agrave;rea tur&iacute;stica del terme municipal de Sant Josep, que va viure els seus millors anys a la d&egrave;cada dels 2000 i el 2010 amb el turisme familiar cada vegada m&eacute;s en declivi a l&rsquo;illa del luxe.
    </p><p class="article-text">
        No &eacute;s la primera vegada que Ahmed es trasllada fins a Eivissa amb un prop&ograve;sit laboral: des de fa dos o tres anys torna per ocupar el seu lloc de feina a les proximitats de la coneguda com a &lsquo;milla d&rsquo;or&rsquo; d&rsquo;Eivissa, que concentra boutiques, negocis de iots i locals d&rsquo;oci centrats en un client d&rsquo;elevat poder adquisitiu.
    </p><p class="article-text">
        Fa temps que empleats de negocis dels voltants s&oacute;n testimonis que hi ha persones vivint a la parcel&middot;la boscosa que els serveix de casa. L&rsquo;encarregada d&rsquo;un restaurant proper assegura que no han molestat &ldquo;mai&rdquo; els ve&iuml;ns i t&eacute; la percepci&oacute;, aix&ograve; s&iacute;, que des del desallotjament de juliol el nombre de persones que hi viuen ha augmentat, encara que molt poc.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">L’encarregada d’un restaurant proper assegura que els ‘residents’ no han molestat ‘mai’ els veïns</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El jove sahrau&iacute; confessa que podria accedir a una de les habitacions que li ofereixen els seus contractants per 400 euros mensuals, per&ograve; tamb&eacute; expressa que aquest import, quan acabi la temporada, suposa molta riquesa al seu lloc d&rsquo;origen. La resta d&rsquo;allotjats entre pins i savines, sobretot en tendes de campanya, senten aquesta necessitat d&rsquo;estalviar per, quan tornin a casa, poder ajudar les seves fam&iacute;lies.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/471bafdc-0a42-4831-9ad3-371da1afc7e7_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/471bafdc-0a42-4831-9ad3-371da1afc7e7_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/471bafdc-0a42-4831-9ad3-371da1afc7e7_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/471bafdc-0a42-4831-9ad3-371da1afc7e7_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/471bafdc-0a42-4831-9ad3-371da1afc7e7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/471bafdc-0a42-4831-9ad3-371da1afc7e7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/471bafdc-0a42-4831-9ad3-371da1afc7e7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una caravana aparcada a la finca propietat de Paquita &#039;Marsan&#039; on es construiran habitatges."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una caravana aparcada a la finca propietat de Paquita &#039;Marsan&#039; on es construiran habitatges.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Pisos que es poden explotar tur&iacute;sticament</strong></h2><p class="article-text">
        Ells desconeixen &mdash;aparentment&mdash; que l&rsquo;Ajuntament de Sant Josep va aprovar el passat 20 de setembre de 2025 una modificaci&oacute; urban&iacute;stica que permetr&agrave; a la casera dels famosos, Paquita &lsquo;Marsan&rsquo;, construir all&agrave; mateix unes 20 cases o apartaments que es podran explotar tur&iacute;sticament, cosa que els obligar&agrave; a buscar una alternativa la pr&ograve;xima vegada.
    </p><p class="article-text">
        El projecte va ser presentat el 10 d&rsquo;octubre de 2018 per l&rsquo;arquitecte Jos&eacute; Torres Torres, en representaci&oacute; de la mercantil Inversiones Hoteleras Tanit S.L., societat que administrava aleshores l&rsquo;empres&agrave;ria malaguenya. Inversiones Hoteleras Tanit S.L. va ser absorbida el 2024 per Inversiones Hoteleras Faro S.L., en una fusi&oacute; aprovada el 27 de febrer d&rsquo;aquell any i inscrita al Registre Mercantil el 30 de setembre. L&rsquo;administradora &uacute;nica de la societat que continua activa &eacute;s tamb&eacute; S&aacute;nchez Ord&oacute;&ntilde;ez.
    </p><p class="article-text">
        El lloc on es pretenen erigir aquests pisos amb llic&egrave;ncia &eacute;s aquest terreny bosc&oacute;s de 13.400 metres quadrats de la costa oest de l&rsquo;illa que, no obstant, no t&eacute; qualificaci&oacute; de s&ograve;l r&uacute;stic, sin&oacute; urb&agrave;. Aquest detall &eacute;s, precisament, el que permetr&agrave; la construcci&oacute; d&rsquo;una vintena de cases o apartaments, ja que l&rsquo;edificaci&oacute; sobre el s&ograve;l r&uacute;stic est&agrave; molt m&eacute;s limitada.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La ‘casera dels famosos’ podrà construir 20 apartaments que podrà explotar turísticament, cosa que obligarà els treballadors a buscar-se un altre lloc</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        D&rsquo;altra banda, uns 2.200 metres quadrats del per&iacute;metre total seran cedits a l&rsquo;Ajuntament, com marca la normativa en aquests casos. Altres 1.600 metres quadrats es destinaran a zones verdes, coincidint amb la zona de servitud i protecci&oacute; de la delimitaci&oacute; maritimoterrestre, i altres 268 metres quadrats se cediran per a equipaments p&uacute;blics, a la cantonada sud-oest del terreny, amb acc&eacute;s des del carrer de Conca. Finalment, se cediran 202 metres quadrats per a voreres i altres 119 metres quadrats per a aparcaments p&uacute;blics.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6254214c-d098-418d-8d6a-aad26660717b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6254214c-d098-418d-8d6a-aad26660717b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6254214c-d098-418d-8d6a-aad26660717b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6254214c-d098-418d-8d6a-aad26660717b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6254214c-d098-418d-8d6a-aad26660717b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6254214c-d098-418d-8d6a-aad26660717b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6254214c-d098-418d-8d6a-aad26660717b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Els habitants viuen en tendes de campanya o infravivendes aixecades amb palets i lones."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Els habitants viuen en tendes de campanya o infravivendes aixecades amb palets i lones.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>La propiet&agrave;ria, clau per al desallotjament</strong>
    </p><p class="article-text">
        El batle del terme municipal, Vicent Roig, ha explicat a elDiario.es &mdash;en refer&egrave;ncia als terrenys ocupats de S&aacute;nchez Ordo&ntilde;ez&mdash; que &eacute;s necess&agrave;ria la col&middot;laboraci&oacute; per part de la propiet&agrave;ria per desallotjar, cosa que no est&agrave; succeint en el cas de Paquita, segons la seva versi&oacute;. Respecte a Casa Lola o al terreny de Port des Torrent, l&rsquo;edil afegeix que si no s&rsquo;interposa una den&uacute;ncia davant el jutjat perqu&egrave; s&rsquo;efectu&iuml; el desmantellament &ldquo;&eacute;s molt complicat actuar&rdquo; administrativament.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Ens consta que hi ha una den&uacute;ncia del 2024, si no m&rsquo;equivoco, per&ograve; sense haver donat resultat&rdquo;, ha respost i ha insistit que el consistori &mdash;governat pel PP&mdash; demana &ldquo;m&eacute;s col&middot;laboraci&oacute; per part de la propietat&rdquo;. Tamb&eacute; ha afirmat que en relaci&oacute; amb la finca de Cala de Bou hi ha dos expedients oberts: un d&rsquo;urban&iacute;stic i un altre de medi ambient, sense aportar m&eacute;s detalls. Aix&iacute; com la mateixa posse&iuml;dora.
    </p><p class="article-text">
        En atenci&oacute; a elDiario.es durant el desallotjament de Punta Xinx&oacute;, Roig va admetre que la mesura no resolia el problema &ldquo;de fons&rdquo; de la manca d&rsquo;habitatge per als treballadors de temporada i va apel&middot;lar als empresaris perqu&egrave; facilitessin &ldquo;allotjament digne&rdquo; als seus empleats.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/68eaf94a-5ef5-480b-909f-245ce46a5b7e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/68eaf94a-5ef5-480b-909f-245ce46a5b7e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/68eaf94a-5ef5-480b-909f-245ce46a5b7e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/68eaf94a-5ef5-480b-909f-245ce46a5b7e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/68eaf94a-5ef5-480b-909f-245ce46a5b7e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/68eaf94a-5ef5-480b-909f-245ce46a5b7e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/68eaf94a-5ef5-480b-909f-245ce46a5b7e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La senyalització del carrer de Conca, on s’han assentat desenes de treballadors sahrauís."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La senyalització del carrer de Conca, on s’han assentat desenes de treballadors sahrauís.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Per la seva banda, la pol&egrave;mica empres&agrave;ria ha vist, en els darrers anys, com diverses de les seves propietats eren ocupades. La coneguda com a &lsquo;casera dels famosos&rsquo; t&eacute; tres viles de luxe a trav&eacute;s de diferents societats: Casa Lola, Casa Paola i Casa Roc&iacute;o. A la primera d&rsquo;elles, s&rsquo;han celebrat en la darrera d&egrave;cada festes que reunien el famoseig i l&rsquo;alta societat que estiuejava a Eivissa.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La ‘casera dels famosos’ té tres viles de luxe on ha celebrat festes amb l’alta societat de l’illa i de la resta d’Espanya</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En total, 9.326 metres quadrats de bungalows, piscines i terrasses sobre els quals requeia una ordre de demolici&oacute; municipal per ampliacions de la casa sense llic&egrave;ncia que va trigar ni m&eacute;s ni menys que dotze anys a complir-se. Despr&eacute;s que el 9 d&rsquo;agost de 2022 entressin les m&agrave;quines a la propietat per executar aquesta ordre &mdash;just quan un grup de turistes mexicans i d&rsquo;altres nacionalitats descansaven a la mansi&oacute;&mdash;, el proc&eacute;s judicial va quedar llargament susp&egrave;s.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Mentre turistes estrangers descansaven en una de les seves mansions, i després de dotze anys d’espera perquè s’executés una sentència, les administracions van demolir 9.326 metres quadrats de bungalows, piscines i terrasses</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Fins que la primavera passada &mdash;despr&eacute;s de dos desnonaments de campaments de barraques als afores de la ciutat d&rsquo;Eivissa&mdash; es va descobrir que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/casa-lola-vil-luxe-villa-miseria-mansio-il-legal-reconvertida-refugi-per-als-treballadors-d-eivissa_1_13361541.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">l&rsquo;extinta vila de famosos ara estava plena de barraques</a>. La situaci&oacute; va empitjorar al juliol, quan es va denunciar un dels habitants per una presumpta agressi&oacute; sexual. L&rsquo;home havia ruixat, a m&eacute;s, un altre resident de la mansi&oacute; ara convertida en un poblat de barraques amb gasolina i havia intentat calar-li foc, causant-li cremades de diversa consideraci&oacute;. Malgrat el caos, la propiet&agrave;ria no s&rsquo;hauria adre&ccedil;at en cap moment a la Just&iacute;cia per denunciar l&rsquo;ocupaci&oacute;, segons va criticar l&rsquo;Ajuntament de Sant Josep. Sense aquest tr&agrave;mit, l&rsquo;administraci&oacute; no pot executar el desnonament.
    </p><p class="article-text">
        La malaguenya, en una <a href="https://www.periodicodeibiza.es/pitiusas/ibiza/2025/08/16/2450647/casa-lola-esta-okupada-destruida-esa-casa-era-belleza-ahora-decadencia-total-eso-hecho-administracion.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">entrevista concedida l&rsquo;estiu de 2025 a Peri&oacute;dico de Ibiza</a>, ja va lamentar airadament: &ldquo;Tenc okupes en gaireb&eacute; totes les meves propietats! A veure, tu veus com tenc la casa, m&rsquo;agraden les coses belles. Jo ara quan vaig a Casa Lola, que hi vaig molt poc perqu&egrave; em provoca ansietat, perqu&egrave; s&rsquo;ho han carregat tot, s&rsquo;ho han endut tot, em van robar de tot quan hi van entrar les m&agrave;quines. Aquella casa era una bellesa. Ara qu&egrave;? Decad&egrave;ncia total. Aix&ograve; &eacute;s el que ha fet l&rsquo;Administraci&oacute;&rdquo;. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Tenc okupes en gairebé totes les meves propietats! A veure, tu veus com tenc la casa, m’agraden les coses belles. Jo ara quan vaig a Casa Lola, que hi vaig molt poc perquè em provoca ansietat, perquè s’ho han carregat tot, s’ho han endut tot, em van robar de tot quan hi van entrar les màquines. Aquella casa era una bellesa. Ara què? Decadència total. Això és el que ha fet l’Administració”, va dir l’empresària fa anys a la premsa local</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        S&aacute;nchez Ord&oacute;&ntilde;ez, que ha presumit en diverses ocasions <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/paquita-marsan-polemica-casera-famosos-ibiza-acumula-multas-detenciones_1_9596915.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">de la seva amistat amb els expresidents Gonz&aacute;lez i Aznar</a>, no ha dubtat a comptar, per solucionar els problemes d&rsquo;ocupaci&oacute;, amb els serveis de D&amp;S Desokupa. Aix&iacute; ho va fer uns mesos abans d&rsquo;aquestes pol&egrave;miques declaracions davant la premsa local, quan <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/casola-dels-famosos-d-eivissa-utilitza-empresa-desokupacio-per-recuperar-propietats-no-tenim-on-viure_1_12184934.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">30 persones &mdash;presumptes treballadors de l&rsquo;empres&agrave;ria que haurien patit impagaments&mdash; van ser desallotjades d&rsquo;un antic complex tur&iacute;stic batejat per l&rsquo;empres&agrave;ria com &lsquo;El Rancho&rsquo;, a es Canar</a>.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Embolics judicials interminables</strong></h2><p class="article-text">
        Els embolics de Paquita amb la Just&iacute;cia semblen no tenir fi. L&rsquo;&uacute;ltim esdeveniment en aquest sentit va ser fa poc m&eacute;s de dos mesos, quan el 18 de juny el Tribunal Superior de Just&iacute;cia de les Illes Balears (TSJIB) va anul&middot;lar per un defecte de forma una multa de 200.000 euros imposada per una festa celebrada a Casa Lola el juliol de 2020, en plena pand&egrave;mia.
    </p><p class="article-text">
        Per&ograve; la pol&egrave;mica empres&agrave;ria no ha tingut sort amb el sistema judicial i les autoritats en totes les ocasions. El 2013, agents de la Policia Nacional i l&rsquo;Ag&egrave;ncia Tribut&agrave;ria van anar a buscar-la a la discoteca Pacha, al port d&rsquo;Eivissa, per defraudar Hisenda 867.469 euros, delicte fiscal pel qual va passar gaireb&eacute; un any entre reixes.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La casera dels famosos va estar gairebé un any a la presó per un delicte fiscal.
</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La majoria dels embolics judicials de S&aacute;nchez Ordo&ntilde;ez van comen&ccedil;ar per infraccions urban&iacute;stiques que amb el temps han generat una llarga llista. El passat 6 de mar&ccedil;, el TSJIB va confirmar finalment la condemna imposada a l&rsquo;empres&agrave;ria per incomplir l&rsquo;ordre d&rsquo;enderrocament de les construccions il&middot;legals de Casa Lola.
    </p><p class="article-text">
        Des de 2011, l&rsquo;empres&agrave;ria havia ignorat els expedients disciplinaris oberts per l&rsquo;Ajuntament de Sant Josep, amb l&rsquo;excepci&oacute; de la seva col&middot;laboraci&oacute; en la gesti&oacute; de l&rsquo;enderrocament de Casa Paola. A m&eacute;s, ella i la seva filla i tamb&eacute; s&ograve;cia Roc&iacute;o Mart&iacute;n van ser condemnades per l&rsquo;Audi&egrave;ncia Provincial de Palma a una multa de 2.920 euros <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/autoridades-ibiza-paralizan-obras-ilegales-paquita-marsan-polemica-casera-famosos_1_9618154.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">per emprar obrers que no estaven donats d&rsquo;alta a la Seguretat Social</a>.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera, Nicolás Ribas, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/treballadors-malviuen-barraques-terreny-on-casera-dels-famosos-d-eivissa-projecta-vintena-pisos_1_13464599.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 25 Aug 2026 04:30:42 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/27cc5ee4-54ef-413a-9817-5c946f4fbc3c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1295y596.jpg" length="1213025" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/27cc5ee4-54ef-413a-9817-5c946f4fbc3c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1295y596.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1213025" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Treballadors malviuen en barraques en un terreny on la ‘casera dels famosos’ d’Eivissa projecta una vintena de pisos]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/27cc5ee4-54ef-413a-9817-5c946f4fbc3c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1295y596.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Ibiza,Turismo,chabolismo,Vivienda,Viviendas ilegales]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Trabajadores malviven en chabolas en un terreno donde la 'casera de los famosos' de Ibiza proyecta una veintena de pisos]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/trabajadores-malviven-chabolas-terreno-casera-famosos-ibiza-proyecta-veintena-pisos_1_13463695.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/27cc5ee4-54ef-413a-9817-5c946f4fbc3c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1295y596.jpg" width="1200" height="675" alt="Trabajadores malviven en chabolas en un terreno donde la &#039;casera de los famosos&#039; de Ibiza proyecta una veintena de pisos"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La propietaria es Paquita Marsan, conocida por acumular multas y detenciones relacionadas con su actividad económica y con tres mansiones de lujo situadas en la isla</p><p class="subtitle">Paquita Marsan, la polémica casera de los famosos en Ibiza que acumula multas y detenciones</p></div><p class="article-text">
        Entre la maleza, en una calle cercana a la costa, en Port des Torrent (Eivissa) se divisan lonas, pal&eacute;s y otros materiales precarios que levantan decenas de chabolas: se trata de <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/ibiza-barre-villa-miseria-encadena-sexto-desalojo-anos-no-pasare-noche_1_13183274.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">un asentamiento m&aacute;s en una isla que se ha convertido en los &uacute;ltimos a&ntilde;os en escenario de miseria</a> a pesar del enfoque tur&iacute;stico de alta categor&iacute;a. Ahmed tiene 20 a&ntilde;os y hace apenas tres d&iacute;as que ha llegado a la pitiusa para empezar una temporada m&aacute;s trabajando en la hosteler&iacute;a. Durante los pr&oacute;ximos meses atender&aacute; a los clientes del buffet de uno de los establecimientos de lujo de Marina Botafoch, mientras &eacute;l duerme en una tienda de campa&ntilde;a junto a otra quincena de trabajadores del mismo origen, en este &aacute;rea boscosa del municipio de Sant Josep de sa Talaia.
    </p><p class="article-text">
        El terreno no es una propiedad cualquiera, sino que pertenece a la empresaria Paquita &lsquo;Marsan&rsquo;, m&aacute;s conocida como la &lsquo;casera de los famosos&rsquo;, quien ha visto, en los &uacute;ltimos a&ntilde;os, c&oacute;mo varias de sus fincas y propiedades alrededor de la isla eran ocupadas ilegalmente. En algunos casos, por trabajadores de sus empresas tur&iacute;sticas que presuntamente, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/casera-famosos-ibiza-empresa-desokupacion-recuperar-propiedades-no-vivir_1_12182709.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">seg&uacute;n denunciaron a elDiario.es</a>, hab&iacute;an sufrido impagos por su parte. La empresaria no ha respondido a la petici&oacute;n de informaci&oacute;n por parte de este peri&oacute;dico.
    </p><p class="article-text">
        En esta parcela concreta de Cala de Bou, Francisca S&aacute;nchez Ord&oacute;&ntilde;ez proyecta la construcci&oacute;n de alrededor de veinte pisos que podr&iacute;an ser destinados a la explotaci&oacute;n tur&iacute;stica. La iniciativa urban&iacute;stica ya ha recibido la aprobaci&oacute;n de la modificaci&oacute;n necesaria por parte del gobierno municipal para empezar a edificar las viviendas. Parad&oacute;jicamente, sobre el suelo campestre de la parcela yace precariamente la mano de obra necesaria para que el motor tur&iacute;stico, principal econom&iacute;a de las islas, siga funcionando.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/813eb5b0-b6b4-429f-8fd8-452ef9c17934_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/813eb5b0-b6b4-429f-8fd8-452ef9c17934_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/813eb5b0-b6b4-429f-8fd8-452ef9c17934_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/813eb5b0-b6b4-429f-8fd8-452ef9c17934_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/813eb5b0-b6b4-429f-8fd8-452ef9c17934_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/813eb5b0-b6b4-429f-8fd8-452ef9c17934_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/813eb5b0-b6b4-429f-8fd8-452ef9c17934_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Ropa y sábanas tendidas en la parcela de Cala de Bou donde ha crecido un pequeño núcleo chabolista."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Ropa y sábanas tendidas en la parcela de Cala de Bou donde ha crecido un pequeño núcleo chabolista.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Sobre la figura de Paquita &lsquo;Marsan&rsquo; recae cierta m&iacute;stica: su historial de batallas contra la administraci&oacute;n no se reduce, sino que con el tiempo engorda. A finales del pasado mes de julio, la Polic&iacute;a Local de Sant Josep de sa Talaia <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/policia-desmantela-fiesta-ilegal-250-personas-villa-lujo-casera-famosos_1_13413442.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">desmantel&oacute; una presunta fiesta ilegal celebrada en la conocida villa de lujo 'Casa Paola'</a>, situada en es Cubells, una de las mansiones de la empresaria. 
    </p><p class="article-text">
        Sobre el inmueble, que lleva a&ntilde;os protagonizando fiestas -en algunos casos con conocidas 'influencers', eventos y pol&eacute;micas de todo tipo-, pesan &oacute;rdenes de demolici&oacute;n y expedientes por presuntas irregularidades urban&iacute;sticas, seg&uacute;n el Ajuntament de Sant Josep y el Consell Insular. Ni ello ni la falta de licencia habilitante han impedido que se sigan comercializando fiestas sin la autorizaci&oacute;n de dichas administraciones.
    </p><p class="article-text">
        Ahora, sobre uno de sus terrenos recaen Ahmed y sus compatriotas. El joven saharaui viene de Elche y, tras finalizar el verano, bien entrado el oto&ntilde;o, regresar&aacute; a su tierra. Es uno de los cientos de trabajadores procedentes del S&aacute;hara Occidental que, seg&uacute;n cuenta, han llegado en los &uacute;ltimos a&ntilde;os a la isla para ocupar puestos en la hosteler&iacute;a y que se encuentran, temporada tras temporada, con c&oacute;mo el alojamiento se convierte en un problema cada vez m&aacute;s serio.
    </p><p class="article-text">
        Prueba de ello es que, a poco m&aacute;s de un kil&oacute;metro, se ha formado <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/sobrevivir-ruinas-viejo-mercado-hippie-exodo-trabajadores-sostienen-ibiza-lujo_1_13441063.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">otro poblado chabolista en un antiguo mercadillo </a><a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/sobrevivir-ruinas-viejo-mercado-hippie-exodo-trabajadores-sostienen-ibiza-lujo_1_13441063.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><em>hippy </em></a><a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/sobrevivir-ruinas-viejo-mercado-hippie-exodo-trabajadores-sostienen-ibiza-lujo_1_13441063.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">abandonado, bautizado como &lsquo;El Gorila Hippy Market&rsquo;</a> donde ahora malviven una veintena de personas de origen senegal&eacute;s que pagan un alquiler por dormir a ras de suelo.<em> </em>
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/797b7c0d-62e2-4019-b2e1-3eb5b933886a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/797b7c0d-62e2-4019-b2e1-3eb5b933886a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/797b7c0d-62e2-4019-b2e1-3eb5b933886a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/797b7c0d-62e2-4019-b2e1-3eb5b933886a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/797b7c0d-62e2-4019-b2e1-3eb5b933886a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/797b7c0d-62e2-4019-b2e1-3eb5b933886a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/797b7c0d-62e2-4019-b2e1-3eb5b933886a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Los moradores viven en tiendas de campaña o infraviviendas levantados con palés y lonas."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Los moradores viven en tiendas de campaña o infraviviendas levantados con palés y lonas.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Una decena de trabajadores desalojados</strong></h2><p class="article-text">
        Tanto ellos como los saharauis que habitan en este reducto de infraviviendas cercano a la playa de Port des Torrent se hab&iacute;an asentado en estos dos puntos geogr&aacute;ficos antes de que se produjera, a finales de julio, el desalojo de una <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/desalojados-trabajadores-turismo-malvivian-hotel-abandonado-ibiza_1_13404784.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">decena de trabajadores que malviv&iacute;an en una estructura abandonada y grafiteada en Punta Xinx&oacute;</a>. Forman parte del decadente paisaje de esta &aacute;rea tur&iacute;stica del t&eacute;rmino municipal Sant Josep, que vivi&oacute; sus mejores a&ntilde;os en la d&eacute;cada de los 2000 y el 2010 con el turismo familiar cada vez m&aacute;s en declive en la isla del lujo.
    </p><p class="article-text">
        No es la primera vez que Ahmed se traslada hasta Eivissa con un prop&oacute;sito laboral: desde hace dos o tres a&ntilde;os vuelve para ocupar su puesto en las proximidades de la conocida como &lsquo;milla de oro&rsquo; de Eivissa que concentra <em>boutiques</em>, negocios de yates y locales de ocio centrados en un cliente de elevado poder adquisitivo.
    </p><p class="article-text">
        Hace tiempo que empleados de negocios de los alrededores son testigos de que hay personas viviendo en la parcela boscosa que les sirve de casa. La encargada de un restaurante cercano asegura que no han molestado &ldquo;nunca&rdquo; a los vecinos y tiene la percepci&oacute;n, eso s&iacute;, que desde el desalojo de julio el n&uacute;mero de personas que viven all&iacute; ha aumentado, aunque muy poco.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La encargada de un restaurante cercano asegura que los &#039;residentes&#039; no han molestado &#039;nunca&#039; a los vecinos</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El joven saharahui confiesa que podr&iacute;a acceder a una de las habitaciones que le ofrecen sus contratantes por 400 euros mensuales, pero tambi&eacute;n expresa que ese importe, cuando termine la temporada, supone mucha riqueza en su lugar de origen. El resto de alojados entre pinos y sabinas, sobre todo en tiendas de campa&ntilde;a, sienten esa necesidad de ahorrar para, cuando vuelvan a casa, poder ayudar a sus familias.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/471bafdc-0a42-4831-9ad3-371da1afc7e7_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/471bafdc-0a42-4831-9ad3-371da1afc7e7_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/471bafdc-0a42-4831-9ad3-371da1afc7e7_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/471bafdc-0a42-4831-9ad3-371da1afc7e7_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/471bafdc-0a42-4831-9ad3-371da1afc7e7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/471bafdc-0a42-4831-9ad3-371da1afc7e7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/471bafdc-0a42-4831-9ad3-371da1afc7e7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una caravana aparcada en la finca propiedad de Paquita &#039;Marsan&#039; donde se construirán viviendas."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una caravana aparcada en la finca propiedad de Paquita &#039;Marsan&#039; donde se construirán viviendas.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Pisos que se pueden explotar tur&iacute;sticamente</strong></h2><p class="article-text">
        Ellos desconocen -aparentemente- que el Ayuntamiento de Sant Josep aprob&oacute; el pasado 20 de septiembre de 2025 una modificaci&oacute;n urban&iacute;stica que permitir&aacute; a la casera de los famosos, Paquita &lsquo;Marsan&rsquo;, construir all&iacute; mismo unas 20 casas o apartamentos que se podr&aacute;n explotar tur&iacute;sticamente, lo que les obligar&aacute; a buscar una alternativa la pr&oacute;xima vez.
    </p><p class="article-text">
        El proyecto fue presentado el 10 de octubre de 2018 por el arquitecto Jos&eacute; Torres Torres, en representaci&oacute;n de la mercantil Inversiones Hoteleras Tanit S.L., sociedad que administraba entonces la empresaria malague&ntilde;a. Inversiones Hoteleras Tanit S.L. fue absorbida en 2024 por Inversiones Hoteleras Faro S.L., en una fusi&oacute;n aprobada el 27 de febrero de ese a&ntilde;o e inscrita en el Registro Mercantil el 30 de septiembre. La administradora &uacute;nica de la sociedad que sigue activa es tambi&eacute;n S&aacute;nchez Ord&oacute;&ntilde;ez.
    </p><p class="article-text">
        El lugar donde se pretenden erigir estos pisos con licencia es este terreno boscoso de 13.400 metros cuadrados de la costa oeste de la isla que, sin embargo, no tiene calificaci&oacute;n de suelo r&uacute;stico, sino urbano. Este detalle es, precisamente, el que permitir&aacute; la construcci&oacute;n de una veintena de casas o apartamentos, ya que la edificaci&oacute;n sobre el suelo r&uacute;stico est&aacute; much&iacute;simo m&aacute;s limitada.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La &#039;casera de los famosos&#039; podrá construir 20 apartamentos que podrá explotar turísticamente, lo que obligará a los trabajadores a buscarse otro lugar</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Por otro lado, unos 2.200 metros cuadrados del per&iacute;metro total ser&aacute;n cedidos al Ayuntamiento, como marca la normativa en estos casos. Otros 1.600 metros cuadrados se destinar&aacute;n a zonas verdes, coincidiendo con la zona de servidumbre y protecci&oacute;n de la delimitaci&oacute;n mar&iacute;timo-terrestre y otros 268 metros cuadrados se ceder&aacute;n para equipamientos p&uacute;blicos, en la esquina suroeste del terreno, con acceso desde la calle de Conca. Finalmente, se ceder&aacute;n 202 metros cuadrados para aceras y otros 119 metros cuadrados para aparcamientos p&uacute;blicos.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6254214c-d098-418d-8d6a-aad26660717b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6254214c-d098-418d-8d6a-aad26660717b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6254214c-d098-418d-8d6a-aad26660717b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6254214c-d098-418d-8d6a-aad26660717b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6254214c-d098-418d-8d6a-aad26660717b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6254214c-d098-418d-8d6a-aad26660717b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6254214c-d098-418d-8d6a-aad26660717b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Los moradores viven en tiendas de campaña o infraviviendas levantados con palés y lonas"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Los moradores viven en tiendas de campaña o infraviviendas levantados con palés y lonas                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La propietaria, clave para el desalojo</strong></h2><p class="article-text">
        El alcalde del t&eacute;rmino municipal, Vicent Roig, ha explicado a elDiario.es -en referencia a los terrenos ocupados de S&aacute;nchez Ordo&ntilde;ez- que es necesaria la colaboraci&oacute;n por parte de la propietaria para desalojar, algo que no est&aacute; sucediendo en el caso de Paquita, seg&uacute;n su versi&oacute;n. Respecto a Casa Lola o al terreno de Port des Torrent, el edil a&ntilde;ade que si no se interpone una denuncia ante el juzgado para que se efect&uacute;e el desmantelamiento &ldquo;es muy complicado actuar&rdquo; administrativamente.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Nos consta que hay una denuncia del 2024, si no me equivoco, pero sin haber dado resultado&rdquo;, ha respondido y ha insistido en que el Consistorio -gobernado por el PP- pide &ldquo;m&aacute;s colaboraci&oacute;n por parte de la propiedad&rdquo;. Tambi&eacute;n ha afirmado que en relaci&oacute;n a la finca de Cala de Bou hay dos expedientes abiertos: uno urban&iacute;stico y otro de medio ambiente, sin aportar m&aacute;s detalles. As&iacute; como la misma poseedora.
    </p><p class="article-text">
        En atenci&oacute;n a elDiario.es durante el desalojo de Punta Xinx&oacute;, Roig admiti&oacute; que la medida no resolv&iacute;a el problema de &ldquo;fondo&rdquo; de la falta de vivienda para los trabajadores de temporada y apel&oacute; a los empresarios para que facilitaran &ldquo;alojamiento digno&rdquo; a sus empleados. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/68eaf94a-5ef5-480b-909f-245ce46a5b7e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/68eaf94a-5ef5-480b-909f-245ce46a5b7e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/68eaf94a-5ef5-480b-909f-245ce46a5b7e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/68eaf94a-5ef5-480b-909f-245ce46a5b7e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/68eaf94a-5ef5-480b-909f-245ce46a5b7e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/68eaf94a-5ef5-480b-909f-245ce46a5b7e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/68eaf94a-5ef5-480b-909f-245ce46a5b7e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La señalización de la calle de Conca, donde se han asentado decenas de trabajadores saharahuis."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La señalización de la calle de Conca, donde se han asentado decenas de trabajadores saharahuis.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Por su parte, la pol&eacute;mica empresaria ha visto, en los &uacute;ltimos a&ntilde;os, c&oacute;mo varias de sus propiedades eran ocupadas. La conocida como &lsquo;casera de los famosos&rsquo; tiene tres villas de lujo a trav&eacute;s de distintas sociedades: Casa Lola, Casa Paola y Casa Roc&iacute;o. En la primera de ellas, se han celebrado en la &uacute;ltima d&eacute;cada fiestas que reun&iacute;an al famoseo y a la alta sociedad que veraneaba en Eivissa.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La ‘casera de los famosos’ tiene tres villas de lujo donde ha celebrado fiestas con la alta sociedad de la isla y el resto de España</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En total, 9.326 metros cuadrados de bungalows, piscinas y terrazas sobre los que reca&iacute;a una orden de demolici&oacute;n municipal por ampliaciones de la casa sin licencia que tard&oacute; nada m&aacute;s y nada menos que doce a&ntilde;os en cumplirse. Despu&eacute;s de que el 9 de agosto de 2022 entraran las m&aacute;quinas a la propiedad para ejecutar esta orden -justo cuando un grupo de turistas mexicanos y de otras nacionalidades descansaban en la mansi&oacute;n-, el proceso judicial qued&oacute; largamente suspendido. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Mientras turistas extranjeros descansaban en una de sus mansiones, y tras doce años de espera para que se ejecutara una sentencia, las administraciones demolieron 9.326 metros cuadrados de bungalows, piscinas y terrazas</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Hasta que la primavera pasada -tras dos desahucios de campamentos chabolistas en la periferia de la ciudad de Eivissa- se averigu&oacute; que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/casa-lola-villa-lujo-villa-miseria-mansion-ilegal-reconvertida-refugio-trabajadores-ibiza_1_13357369.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la extinta villa de famosos estaba ahora repleta de barracas</a>. La situaci&oacute;n empeor&oacute; en julio, cuando se denunci&oacute; a uno de los moradores por una presunta agresi&oacute;n sexual. El hombre hab&iacute;a rociado adem&aacute;s a otro residente en la mansi&oacute;n ahora chabolista con gasolina y le hab&iacute;a intentado prender fuego, caus&aacute;ndole quemaduras de distinta consideraci&oacute;n. A pesar del caos, la propietaria no se habr&iacute;a dirigido en ning&uacute;n momento a la Justicia para denunciar la ocupaci&oacute;n, seg&uacute;n critic&oacute; el Ayuntamiento de Sant Josep. Sin ese tr&aacute;mite, la administraci&oacute;n no puede ejecutar el desahucio. 
    </p><p class="article-text">
        La malague&ntilde;a, en una <a href="https://www.periodicodeibiza.es/pitiusas/ibiza/2025/08/16/2450647/casa-lola-esta-okupada-destruida-esa-casa-era-belleza-ahora-decadencia-total-eso-hecho-administracion.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">entrevista concedida en el verano de 2025 a Peri&oacute;dico de Ibiza</a>, ya lament&oacute; airadamente: &ldquo;&iexcl;Tengo okupas en casi todas mis propiedades! Vamos a ver, t&uacute; ves como tengo la casa, me gustan las cosas bellas. Yo ahora cuando voy a Casa Lola, que voy muy poco porque me provoca ansiedad, porque se lo han cargado todo, se han llevado todo, me robaron de todo cuando entraron las m&aacute;quinas. Esa casa era una belleza &iquest;Ahora qu&eacute;? Decadencia total. Eso es lo que ha hecho la Administraci&oacute;n&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">&#039;Tengo okupas en casi todas mis propiedades! Vamos a ver, tú ves como tengo la casa, me gustan las cosas bellas. Yo ahora cuando voy a Casa Lola, que voy muy poco porque me provoca ansiedad, porque se lo han cargado todo, se han llevado todo, me robaron de todo cuando entraron las máquinas. Esa casa era una belleza ¿Ahora qué? Decadencia total. Eso es lo que ha hecho la Administración&#039;, dijo la empresaria hace años en la prensa local</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        S&aacute;nchez Ord&oacute;&ntilde;ez, que ha presumido en varias ocasiones <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/paquita-marsan-polemica-casera-famosos-ibiza-acumula-multas-detenciones_1_9596915.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">de su amistad con los ex presidentes Gonz&aacute;lez y Aznar</a>, no ha dudado en contar, para solucionar los problemas de ocupaci&oacute;n, con los servicios de D&amp;S Desokupa. As&iacute; lo hizo unos meses antes de estas pol&eacute;micas declaraciones ante la prensa local, cuando <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/casera-famosos-ibiza-empresa-desokupacion-recuperar-propiedades-no-vivir_1_12182709.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">30 personas -presuntos trabajadores de la empresaria que habr&iacute;an sufrido impagos- fueron desalojadas de un antiguo complejo tur&iacute;stico bautizado por la empresaria como &lsquo;El Rancho&rsquo;, en es Canar</a>.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2220b87a-e8da-4851-a964-c8017e53bbbf_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2220b87a-e8da-4851-a964-c8017e53bbbf_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2220b87a-e8da-4851-a964-c8017e53bbbf_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2220b87a-e8da-4851-a964-c8017e53bbbf_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2220b87a-e8da-4851-a964-c8017e53bbbf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2220b87a-e8da-4851-a964-c8017e53bbbf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2220b87a-e8da-4851-a964-c8017e53bbbf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La señalización de la calle de Conca, donde se han asentado decenas de trabajadores saharahuis."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La señalización de la calle de Conca, donde se han asentado decenas de trabajadores saharahuis.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>L&iacute;os judiciales interminables</strong></h2><p class="article-text">
        Los l&iacute;os de Paquita con la Justicia parecen no tener fin. El &uacute;ltimo acontecimiento en ese sentido fue hace poco m&aacute;s de dos meses, cuando el 18 de junio el Tribunal Superior de Just&iacute;cia de les Illes Balears (TSJIB) anul&oacute; por un defecto de forma una multa de 200.000 euros impuesta por una fiesta celebrada en Casa Lola en julio de 2020, en plena pandemia.
    </p><p class="article-text">
        Pero la pol&eacute;mica empresaria no ha tenido suerte con el sistema judicial y las autoridades en todas las ocasiones. En 2013, agentes de la Polic&iacute;a Nacional y la Agencia Tributaria fueron a buscarla a la discoteca Pacha, en el puerto de Eivissa, por defraudar a Hacienda 867.469 euros, delito fiscal por el que pas&oacute; casi un a&ntilde;o entre rejas.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La casera de los famosos estuvo casi un año en la cárcel por un delito fiscal</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La mayor&iacute;a de los jaleos judiciales de S&aacute;nchez Ordo&ntilde;ez empezaron por infracciones urban&iacute;sticas que con el tiempo han generado una larga lista. El pasado 6 de marzo, el TSJIB confirm&oacute; finalmente la condena impuesta a la empresaria por incumplir la orden de derribo de las construcciones ilegales de Casa Lola. 
    </p><p class="article-text">
        Desde 2011, la empresaria hab&iacute;a ignorado los expedientes disciplinarios abiertos por el Ajuntament de Sant Josep, con la excepci&oacute;n de su colaboraci&oacute;n en la gesti&oacute;n del derribo de Casa Paola. Adem&aacute;s, ella y su hija y tambi&eacute;n socia Roc&iacute;o Mart&iacute;n fueron condenadas por la Audiencia Provincial de Palma a una multa de 2.920 euros <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/autoridades-ibiza-paralizan-obras-ilegales-paquita-marsan-polemica-casera-famosos_1_9618154.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">por emplear a obreros que no estaban dados de alta en la Seguridad Social</a>.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera, Nicolás Ribas, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/trabajadores-malviven-chabolas-terreno-casera-famosos-ibiza-proyecta-veintena-pisos_1_13463695.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 24 Aug 2026 20:17:25 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/27cc5ee4-54ef-413a-9817-5c946f4fbc3c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1295y596.jpg" length="1213025" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/27cc5ee4-54ef-413a-9817-5c946f4fbc3c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1295y596.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1213025" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Trabajadores malviven en chabolas en un terreno donde la 'casera de los famosos' de Ibiza proyecta una veintena de pisos]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/27cc5ee4-54ef-413a-9817-5c946f4fbc3c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1295y596.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Ibiza,Turismo,chabolismo,Vivienda,Viviendas ilegales]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Un hotel de 6.000 euros la nit no assenyala l’accés a una “preciosa cala” a Eivissa i presumeix "d’accés directe”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/hotel-6-000-euros-nit-no-assenyala-l-acces-preciosa-cala-eivissa-i-presumeix-d-acces-directe_1_13458526.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/2b01a08a-4f64-4c2d-9094-6d0a2c91a061_16-9-discover-aspect-ratio_default_1149552.jpg" width="4718" height="2654" alt="Un hotel de 6.000 euros la nit no assenyala l’accés a una “preciosa cala” a Eivissa i presumeix &quot;d’accés directe”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L’establiment Nômade, que busca una “transformació personal” a través del ioga i la meditació, està ubicat en una zona que a poc a poc abandona el turisme familiar
</p><p class="subtitle">Una multa de 5.700 euros, el 'castigo' a un hotel “ecorresponsable” de 3.000 euros la noche por 'robar' agua en Menorca</p></div><p class="article-text">
        El cam&iacute; cap a una estreta platja de Portinatx serpenteja des de dalt de la carretera i implica passar per un aparcament, unes escales de color terracota i un restaurant de luxe. Tot aix&ograve; forma part d&rsquo;un hotel de cinc estrelles que va obrir les seves portes el juliol passat i que abasta bona part del litoral. De fet, l&rsquo;acc&eacute;s a la cala, de dimensions redu&iuml;des i sense nom, obliga a passar per l&rsquo;allotjament, inspirat en els colors i l&rsquo;estil del desert marroqu&iacute; d&rsquo;Agafay i l&rsquo;edificaci&oacute; del qual arriba gaireb&eacute; fins a l&rsquo;arena.
    </p><p class="article-text">
        All&agrave;, un socorrista controla, des d&rsquo;una cadira, el mar. &Eacute;s un treballador d&rsquo;una empresa externa contractada per l&rsquo;hotel, explica en ser preguntat per aquest diari. Fins fa poc, no treballaven a Portinatx &mdash;continua&mdash;, per&ograve; aquest estiu la companyia t&eacute; socorristes en tres allotjaments d&rsquo;alt standing de la zona vacacional. Un d&rsquo;ells &eacute;s el Barcel&oacute; Portinatx, ubicat a uns 20 metres de la platja.
    </p><p class="article-text">
        La majoria dels turistes que s&oacute;n a la cala davant del N&ocirc;made s&oacute;n clients de l&rsquo;establiment de luxe. Entre ells, David, un parisenc que viatja amb la seva dona i el seu fill petit. Han vingut a passar les seves vacances primer en una vila que han llogat amb uns amics i ara passen quatre dies a l&rsquo;hotel, tot i que els ha &ldquo;decebut&rdquo; una mica el servei pel preu que han pagat.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fd626aee-d18b-4567-b6a8-56db84290be3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fd626aee-d18b-4567-b6a8-56db84290be3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fd626aee-d18b-4567-b6a8-56db84290be3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fd626aee-d18b-4567-b6a8-56db84290be3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fd626aee-d18b-4567-b6a8-56db84290be3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fd626aee-d18b-4567-b6a8-56db84290be3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/fd626aee-d18b-4567-b6a8-56db84290be3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Els clients de l’hotel de luxe gaudeixen de la cala gairebé en exclusiva, ja que l’accés no està senyalitzat"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Els clients de l’hotel de luxe gaudeixen de la cala gairebé en exclusiva, ja que l’accés no està senyalitzat                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        De fet, la majoria de les ressenyes que acumula l&rsquo;hotel a la plataforma Booking &mdash;on amb prou feines assoleix una puntuaci&oacute; de quatre punts sobre deu&mdash; s&oacute;n negatives, malgrat la seva alta categoria. L&rsquo;aparcament de l&rsquo;allotjament &eacute;s exclusiu per a clients i compta amb vigil&agrave;ncia &mdash;est&agrave; dins de la servitud de protecci&oacute; de Costes, que inclou alguns terrenys privats&mdash;. No obstant, cal travessar-lo per arribar fins a la cala, que no compta amb senyalitzaci&oacute; p&uacute;blica.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a1e40db5-1d34-4375-b8d8-3fb10abefff8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a1e40db5-1d34-4375-b8d8-3fb10abefff8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a1e40db5-1d34-4375-b8d8-3fb10abefff8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a1e40db5-1d34-4375-b8d8-3fb10abefff8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a1e40db5-1d34-4375-b8d8-3fb10abefff8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a1e40db5-1d34-4375-b8d8-3fb10abefff8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a1e40db5-1d34-4375-b8d8-3fb10abefff8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="L’aparcament dins de la servitud de protecció de Costes"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                L’aparcament dins de la servitud de protecció de Costes                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Dues nits per a dues persones al N&ocirc;made Temple Ibiza, ubicat entre Cala Xarraca i Portinatx, ronden en ple mes d&rsquo;agost els 2.600 euros, escollint l&rsquo;opci&oacute; d&rsquo;habitaci&oacute; m&eacute;s barata. En el cas de les suites amb millors vistes, l&rsquo;allotjament s&rsquo;encareix fins a gaireb&eacute; els 6.000 euros per parella. Malgrat que els preus descendeixen lleument en temporada m&eacute;s baixa, sobretot a finals de setembre, continuen estant per sobre dels 1.600 euros.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Una filosofia vinculada al &ldquo;creixement personal&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        La cadena va ser impulsada per l&rsquo;empresari argent&iacute; Antonio de la R&uacute;a &mdash;fill de l&rsquo;expresident argent&iacute; Fernando de la R&uacute;a i exparella de la cantant Shakira&mdash; despr&eacute;s de desenvolupar complexos tur&iacute;stics a Tulum i Holbox (M&egrave;xic) i que ha triat Eivissa i Madrid per iniciar el seu desembarcament a Europa.
    </p><p class="article-text">
        La seva proposta va molt m&eacute;s enll&agrave; de l&rsquo;allotjament. A la capital ocupa un edifici hist&ograve;ric reconvertit en hotel de cinc estrelles, mentre que al territori insular s&rsquo;ha instal&middot;lat a Portinatx amb un establiment on l&rsquo;experi&egrave;ncia gira al voltant del benestar, la natura i l&rsquo;espiritualitat.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e52bb376-7687-44a5-8422-5e7cbda66589_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e52bb376-7687-44a5-8422-5e7cbda66589_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e52bb376-7687-44a5-8422-5e7cbda66589_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e52bb376-7687-44a5-8422-5e7cbda66589_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e52bb376-7687-44a5-8422-5e7cbda66589_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e52bb376-7687-44a5-8422-5e7cbda66589_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e52bb376-7687-44a5-8422-5e7cbda66589_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="L’exterior del Nômade Temple, que imita l’arquitectura de Ricardo Bofill i les tradicionals ‘marjades’ eivissenques per al cultiu"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                L’exterior del Nômade Temple, que imita l’arquitectura de Ricardo Bofill i les tradicionals ‘marjades’ eivissenques per al cultiu                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Meditaci&oacute;, banys de gel, sessions de DJ, gastronomia, programes de benestar i fins i tot una llista oficial de reproducci&oacute; a Spotify formen part de l&rsquo;univers que comercialitza la marca. En la seva pr&ograve;pia presentaci&oacute;, N&ocirc;made assegura que busca que el visitant &ldquo;no nom&eacute;s descobreixi una destinaci&oacute;, sin&oacute; que emprengui un viatge de transformaci&oacute; personal&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        El discurs connecta amb una <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/eivissa-laboratori-luxe-exporta-seu-model-dubai-l-illa-ja-no-ven-nomes-destinacio-marca-global_1_13426429.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">filosofia tur&iacute;stica molt similar a la que des de fa anys utilitzen nombrosos establiments d&rsquo;alta gamma a Eivissa</a> i que passa per vendre una experi&egrave;ncia associada a un estil de vida molt concret, vinculat a un <em>hippisme</em> cada vegada m&eacute;s glamur&oacute;s. N&ocirc;made Temple no ha respost a la consulta d&rsquo;elDiario.es. L&rsquo;Ajuntament de Sant Joan tampoc ha contestat les preguntes d&rsquo;aquest diari abans de la publicaci&oacute; d&rsquo;aquest reportatge.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cca3d0ae-00cc-4c63-8f3e-8dac419273ad_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cca3d0ae-00cc-4c63-8f3e-8dac419273ad_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cca3d0ae-00cc-4c63-8f3e-8dac419273ad_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cca3d0ae-00cc-4c63-8f3e-8dac419273ad_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cca3d0ae-00cc-4c63-8f3e-8dac419273ad_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cca3d0ae-00cc-4c63-8f3e-8dac419273ad_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/cca3d0ae-00cc-4c63-8f3e-8dac419273ad_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La cadena de l’empresari Antonio de la Rúa va aterrar a Eivissa el passat mes de juliol."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La cadena de l’empresari Antonio de la Rúa va aterrar a Eivissa el passat mes de juliol.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En la seva primera temporada en funcionament, un asfixiant mat&iacute; d&rsquo;agost, els empleats pugen i baixen per les escales &mdash;de color terra, que pretenen integrar-se al m&agrave;xim possible en l&rsquo;entorn natural que les envolta&mdash; que serpentegen des de la piscina de grans dimensions fins al xiringuito que precedeix la rec&ograve;ndita cala. El cam&iacute; passa pel spa &mdash;obert a turistes de fora de l&rsquo;hotel&mdash; i tamb&eacute; pel restaurant, batejat com a 4 Fuegos i amb el seu propi concepte.
    </p><p class="article-text">
        Un cambrer col&middot;loca uns coixins de grans dimensions a terra aren&oacute;s d&rsquo;una terrassa de pedra que s&rsquo;al&ccedil;a sobre la platja. Un altre treballador acaba de recollir els <em>mats</em> que acaben d&rsquo;utilitzar els hostes per unir-se a la classe de ioga impartida al mat&iacute;. La seg&uuml;ent activitat &eacute;s nocturna: un bany conjunt a la llum de la Lluna, detalla a elDiario.es una altra empleada.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c4b44d7e-2f36-46d1-8474-6a3caca7985c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c4b44d7e-2f36-46d1-8474-6a3caca7985c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c4b44d7e-2f36-46d1-8474-6a3caca7985c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c4b44d7e-2f36-46d1-8474-6a3caca7985c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c4b44d7e-2f36-46d1-8474-6a3caca7985c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c4b44d7e-2f36-46d1-8474-6a3caca7985c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c4b44d7e-2f36-46d1-8474-6a3caca7985c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Diverses embarcacions fondegen a la badia de Portinatx a principis del mes d’agost. "
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Diverses embarcacions fondegen a la badia de Portinatx a principis del mes d’agost.                             </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        L&rsquo;exist&egrave;ncia d&rsquo;una propietat privada al voltant d&rsquo;una platja no est&agrave; prohibida per si mateixa. Hi pot haver terrenys privats lim&iacute;trofs amb el domini p&uacute;blic mar&iacute;tim-terrestre. El que no pot fer el propietari &eacute;s convertir de facto la platja en un espai inaccessible al p&uacute;blic. L&rsquo;impediment de privatitzar una platja &mdash;com passa en llocs com Cuba o la Riviera Maya&mdash; est&agrave; regulat a Espanya per la <a href="https://www.boe.es/buscar/pdf/1988/BOE-A-1988-18762-consolidado.pdf#page=23" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Llei 22/1988, de 28 de juliol, de Costes, a trav&eacute;s del seu article 33.1</a>.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">L’existència d’una propietat privada al voltant d’una platja no està prohibida, però el propietari no pot convertir de facto la platja en un espai inaccessible al públic</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La normativa estableix la servitud d&rsquo;acc&eacute;s p&uacute;blic i gratu&iuml;t al mar i obliga a preveure accessos suficients i assenyala que aquests han d&rsquo;estar &ldquo;senyalitzats i oberts a l&rsquo;&uacute;s p&uacute;blic&rdquo;, recull. Una cosa que no es compleix en el cas de la rec&ograve;ndita cala del N&ocirc;made, que explica el seg&uuml;ent a la seva p&agrave;gina web: &ldquo;L&rsquo;hotel ofereix acc&eacute;s directe a una preciosa cala&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf200c15-b54d-412b-b5e9-201d310cfba4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf200c15-b54d-412b-b5e9-201d310cfba4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf200c15-b54d-412b-b5e9-201d310cfba4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf200c15-b54d-412b-b5e9-201d310cfba4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf200c15-b54d-412b-b5e9-201d310cfba4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf200c15-b54d-412b-b5e9-201d310cfba4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/cf200c15-b54d-412b-b5e9-201d310cfba4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El camí pertanyent a l’hotel que arriba fins a la cala."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El camí pertanyent a l’hotel que arriba fins a la cala.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>La transformaci&oacute; de Portinatx</strong>
    </p><p class="article-text">
        Portinatx &eacute;s, des de fa gaireb&eacute; una d&egrave;cada, un enclavament entregat als hotels &lsquo;Adults Only&rsquo; &mdash;nom&eacute;s adults&mdash; cada vegada m&eacute;s luxosos, una tend&egrave;ncia que va comen&ccedil;ar als anys 2000 i que des d&rsquo;aleshores ha anat <em>in crescendo</em>. Anteriorment, l&rsquo;enclavament estava enfocat principalment al turisme familiar, sobretot a fam&iacute;lies del nord d&rsquo;Europa, per&ograve; progressivament es va anar reconvertint en una &agrave;rea m&eacute;s pensada per a establiments hotelers d&rsquo;alta categoria. En els darrers anys, comerciants i petits empresaris de la zona han lamentat el gir &mdash;que a m&eacute;s &eacute;s general a l&rsquo;illa&mdash; cap al luxe i la p&egrave;rdua de visitants de classe treballadora.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Portinatx estava enfocat principalment al turisme familiar, però progressivament es va anar reconvertint en una àrea més pensada per a establiments hotelers d’alta categoria</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        L&rsquo;&egrave;xit d&rsquo;aquest model es reflecteix, almenys en aquesta punta d&rsquo;Eivissa, en el fet que l&rsquo;ocupaci&oacute; ha mantingut bones xifres durant tota la temporada. En un altre hotel d&rsquo;elevada categoria ubicat darrere del N&ocirc;made &mdash;m&eacute;s antic que aquest, vinculat a un concepte de sostenibilitat, per&ograve; erigit igualment a escass&iacute;ssims metres de la costa&mdash; un treballador explica a elDiario.es que el mateix: les habitacions han estat durant l&rsquo;estiu plenes de clients.
    </p><p class="article-text">
        La petita pen&iacute;nsula que dibuixa sobre el mapa parteix de Portinatx &mdash;amb la torre defensiva a l&rsquo;extrem, mirant cap a la costa catalana&mdash; ha patit una metamorfosi dr&agrave;stica en menys d&rsquo;un segle. El 1956, abans que les Piti&uuml;ses detonessin en un <em>boom </em>tur&iacute;stic, aquest territori septentrional nom&eacute;s albergava vegetaci&oacute; aut&ograve;ctona i al mar no s&rsquo;hi divisava cap embarcaci&oacute;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a469fa7b-bd4e-47d8-b39e-c302985b78d8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a469fa7b-bd4e-47d8-b39e-c302985b78d8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a469fa7b-bd4e-47d8-b39e-c302985b78d8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a469fa7b-bd4e-47d8-b39e-c302985b78d8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a469fa7b-bd4e-47d8-b39e-c302985b78d8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a469fa7b-bd4e-47d8-b39e-c302985b78d8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a469fa7b-bd4e-47d8-b39e-c302985b78d8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La platja entre Cala Xarraca i Portinatx a la qual només es pot accedir a través de l’allotjament de cinc estrelles."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La platja entre Cala Xarraca i Portinatx a la qual només es pot accedir a través de l’allotjament de cinc estrelles.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Els primers turistes de sol i platja</strong></h2><p class="article-text">
        &ldquo;Portinatx est&agrave; situat en una zona molt estrat&egrave;gica, al voltant de tres platges: s&rsquo;Arenal Gran, s&rsquo;Arenal Petit i es Portitxol, que abans servia per exportar productes dels camps agr&iacute;coles cap a Mallorca i la ciutat&rdquo;, explica l&rsquo;expert en Turisme Maurici Cuesta.
    </p><p class="article-text">
        A m&eacute;s d&rsquo;aquestes exportacions, el port de Portinatx va servir per al contraban fins que als anys 50 van comen&ccedil;ar a arribar els primers turistes, que sobretot eren valencians i catalans que viatjaven des de la Pen&iacute;nsula, per&ograve; tamb&eacute; estrangers.
    </p><p class="article-text">
        Va ser llavors quan van comen&ccedil;ar a emergir els primers quioscos &mdash;com s&rsquo;anomena els xiringuitos de platja a les Piti&uuml;ses&mdash;, que m&eacute;s tard es van convertir en restaurants amb apartaments a les plantes superiors fins que als anys seixanta van comen&ccedil;ar a construir-se els primers hotels.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/17fa6672-c144-4fb6-800c-6b151b7ccbb1_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/17fa6672-c144-4fb6-800c-6b151b7ccbb1_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/17fa6672-c144-4fb6-800c-6b151b7ccbb1_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/17fa6672-c144-4fb6-800c-6b151b7ccbb1_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/17fa6672-c144-4fb6-800c-6b151b7ccbb1_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/17fa6672-c144-4fb6-800c-6b151b7ccbb1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/17fa6672-c144-4fb6-800c-6b151b7ccbb1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El port de Portinatx l’any 1956, abans del ‘boom’ turístic"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El port de Portinatx l’any 1956, abans del ‘boom’ turístic                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e04af389-4ee2-4d10-9e30-6618ef4079ca_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e04af389-4ee2-4d10-9e30-6618ef4079ca_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e04af389-4ee2-4d10-9e30-6618ef4079ca_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e04af389-4ee2-4d10-9e30-6618ef4079ca_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e04af389-4ee2-4d10-9e30-6618ef4079ca_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e04af389-4ee2-4d10-9e30-6618ef4079ca_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e04af389-4ee2-4d10-9e30-6618ef4079ca_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Portinatx en l’actualitat, amb diversos hotels de luxe"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Portinatx en l’actualitat, amb diversos hotels de luxe                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En aquell moment, hi va haver un augment considerable del nombre de places tur&iacute;stiques a Eivissa que s&rsquo;ocupaven de la m&agrave; de touroperadors europeus qui fomentaren a l&rsquo;illa el turisme de sol i platja, que requeria serveis com hamaques i para-sols. Empresaris amb terrenys agr&iacute;coles de la costa amb poc valor van encap&ccedil;alar el canvi, que van finan&ccedil;ar amb el que es va denominar cr&egrave;dit tur&iacute;stic, impulsat per l&rsquo;Estat.
    </p><p class="article-text">
        Va ser un moment en qu&egrave; peninsulars que s&rsquo;havien traslladat van comen&ccedil;ar a construir petits xalets al centre de Portinatx. Aleshores era una localitat pr&agrave;cticament a&iuml;llada, amb escasses connexions de transport p&uacute;blic amb la ciutat d&rsquo;Eivissa i uns lla&ccedil;os amb l&rsquo;exterior que depenien de la vida burocr&agrave;tica i escolar.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;La construcci&oacute; de la via va permetre que es desenvolup&eacute;s el litoral, tamb&eacute; als voltants tur&iacute;stics de la badia de Cala Xarraca i Cala Xuclar&rdquo;, assenyala Cuesta. L&rsquo;expert recorda que a prop, a Cala d&rsquo;en Serra, es va projectar el <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/complex-turistic-abandonat-pervertit-durant-50-anys-paisatge-d-eivissa-i-per-fi-sera-demolit_1_12828283.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">macrocomplex tur&iacute;stic dissenyat per l&rsquo;arquitecte catal&agrave; Josep Lluis Sert</a>, que va acabar abandonant i sobre el qual ara pesa una ordre de demolici&oacute;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/806766b0-0384-4abf-8aea-6e3500483709_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/806766b0-0384-4abf-8aea-6e3500483709_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/806766b0-0384-4abf-8aea-6e3500483709_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/806766b0-0384-4abf-8aea-6e3500483709_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/806766b0-0384-4abf-8aea-6e3500483709_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/806766b0-0384-4abf-8aea-6e3500483709_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/806766b0-0384-4abf-8aea-6e3500483709_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La piscina de l’hotel de cinc estrelles que envolta una cala a Portinatx"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La piscina de l’hotel de cinc estrelles que envolta una cala a Portinatx                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        A mitjans dels vuitanta &mdash;com mostra el visualitzador del Cadastre, amb dades sobre creixement urban&iacute;stic&mdash; s&rsquo;hi apreciaven nombroses embarcacions a la badia i les primeres construccions destinades a la ind&uacute;stria hotelera en les quals van invertir els residents i els hotelers locals. Entre elles, es van edificar els antics apartaments que m&eacute;s tard es van convertir en el complex de luxe que ara forma part de la cadena de De La R&uacute;a.
    </p><p class="article-text">
        Tot i que l&rsquo;&agrave;rea tur&iacute;stica &mdash;la m&eacute;s important del municipi de Sant Joan de Labritja, inclosa en el Pla d&rsquo;Ordenaci&oacute; Tur&iacute;stica (POT)&mdash; &eacute;s avui log&iacute;sticament m&eacute;s accessible, cada vegada est&agrave; m&eacute;s vinculada a nous poders econ&ograve;mics. Un canvi que ja ha transformat, d&rsquo;altra banda, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/canar-nucleo-ibiza-turismo-cuadruplica-poblacion-inicia-viraje-lujo_1_13142252.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">altres punts hom&ograve;legs de l&rsquo;illa com, per exemple, es Canar, a Santa Eul&agrave;ria</a>. &ldquo;Fins no fa gaire, els negocis encara eren de fam&iacute;lies de Portinatx, una cosa que continua succeint en el cas dels serveis de platja&rdquo;, observa l&rsquo;expert tur&iacute;stic. Per&ograve; hi ha &ldquo;altres monstres&rdquo; &mdash;com els hotels de luxe&mdash; que han engolit la costa.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/hotel-6-000-euros-nit-no-assenyala-l-acces-preciosa-cala-eivissa-i-presumeix-d-acces-directe_1_13458526.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 24 Aug 2026 07:09:47 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/2b01a08a-4f64-4c2d-9094-6d0a2c91a061_16-9-discover-aspect-ratio_default_1149552.jpg" length="1309359" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/2b01a08a-4f64-4c2d-9094-6d0a2c91a061_16-9-discover-aspect-ratio_default_1149552.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1309359" width="4718" height="2654"/>
      <media:title><![CDATA[Un hotel de 6.000 euros la nit no assenyala l’accés a una “preciosa cala” a Eivissa i presumeix "d’accés directe”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/2b01a08a-4f64-4c2d-9094-6d0a2c91a061_16-9-discover-aspect-ratio_default_1149552.jpg" width="4718" height="2654"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Ibiza,Hoteles,Playas,Costas]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Un hotel de 6.000 euros la noche no señala el acceso a una “preciosa cala” en Ibiza y presume de "acceso directo"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/hotel-6-000-euros-noche-no-senala-acceso-preciosa-cala-ibiza-presume-acceso-directo_1_13457045.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/2b01a08a-4f64-4c2d-9094-6d0a2c91a061_16-9-discover-aspect-ratio_default_1149552.jpg" width="4718" height="2654" alt="Un hotel de 6.000 euros la noche no señala el acceso a una “preciosa cala” en Ibiza y presume de &quot;acceso directo&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El establecimiento Nômade, que busca una “transformación personal” a través del yoga y la meditación, está ubicado en una zona que poco a poco abandona el turismo familiar</p><p class="subtitle">Una multa de 5.700 euros, el 'castigo' a un hotel “ecorresponsable” de 3.000 euros la noche por 'robar' agua en Menorca</p></div><p class="article-text">
        El camino hacia una angosta playa de Portinatx serpentea desde lo alto de la carretera e involucra el paso por un aparcamiento, unas escaleras de color terracota y un restaurante de lujo. Todo ello forma parte de un hotel de cinco estrellas que abri&oacute; sus puertas el pasado mes de julio y que abarca buena parte del litoral. De hecho, el acceso a la cala, de reducidas dimensiones y sin nombre, obliga a pasar por el alojamiento, inspirado en los colores y el estilo del desierto marroqu&iacute; de Agafay y cuya edificaci&oacute;n llega casi hasta la arena.
    </p><p class="article-text">
        All&iacute;, un socorrista controla, desde una silla, el mar. Es un trabajador de una empresa externa contratada por el hotel, explica al ser preguntado por este diario. Hasta hace poco, no trabajaban en Portinatx &mdash;contin&uacute;a&mdash;, pero este verano la compa&ntilde;&iacute;a tiene socorristas en tres alojamientos de alto standing de la zona vacacional. Uno de ellos es el Barcel&oacute; Portinatx, ubicado a unos 20 metros de la playa.
    </p><p class="article-text">
        La mayor&iacute;a de los turistas que est&aacute;n en la cala frente al N&ocirc;made son clientes del establecimiento de lujo. Entre ellos, David, un parisino que viaja junto a su mujer y su hijo peque&ntilde;o. Han venido a pasar sus vacaciones primero en una villa que han alquilado junto a unos amigos y ahora pasan cuatro d&iacute;as en el hotel, aunque les ha &ldquo;decepcionado&rdquo; un poco el servicio por el precio que han pagado. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fd626aee-d18b-4567-b6a8-56db84290be3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fd626aee-d18b-4567-b6a8-56db84290be3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fd626aee-d18b-4567-b6a8-56db84290be3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fd626aee-d18b-4567-b6a8-56db84290be3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fd626aee-d18b-4567-b6a8-56db84290be3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fd626aee-d18b-4567-b6a8-56db84290be3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/fd626aee-d18b-4567-b6a8-56db84290be3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Los clientes del hotel de lujo disfrutan de la cala casi en exclusiva, al no estar el acceso señalizado."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Los clientes del hotel de lujo disfrutan de la cala casi en exclusiva, al no estar el acceso señalizado.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La mayor&iacute;a de las rese&ntilde;as que acumula el hotel en la plataforma Booking &mdash;donde apenas alcanza una nota de cuatro puntos sobre diez&mdash; son negativas, a pesar de su alta categor&iacute;a. El aparcamiento del alojamiento es exclusivo para clientes y cuenta con vigilancia &mdash;est&aacute; dentro de la servidumbre de protecci&oacute;n de Costas, que incluye algunos terrenos privados&mdash;. Sin embargo, hay que cruzarlo para llegar hasta la cala, que no cuenta con se&ntilde;alizaci&oacute;n p&uacute;blica.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a1e40db5-1d34-4375-b8d8-3fb10abefff8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a1e40db5-1d34-4375-b8d8-3fb10abefff8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a1e40db5-1d34-4375-b8d8-3fb10abefff8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a1e40db5-1d34-4375-b8d8-3fb10abefff8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a1e40db5-1d34-4375-b8d8-3fb10abefff8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a1e40db5-1d34-4375-b8d8-3fb10abefff8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a1e40db5-1d34-4375-b8d8-3fb10abefff8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El aparcamiento dentro de la servidumbre de protección de Costas."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El aparcamiento dentro de la servidumbre de protección de Costas.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Dos noches para dos personas en el N&ocirc;made Temple Ibiza, ubicado entre Cala Xarraca y Portinatx, rondan en pleno mes de agosto los 2.600 euros, eligiendo la opci&oacute;n de habitaci&oacute;n m&aacute;s barata. En el caso de las suites con mejores vistas, el alojamiento se encarece hasta casi los 6.000 euros por pareja. A pesar de que los precios descienden levemente en temporada m&aacute;s baja, sobre todo a finales de septiembre, siguen estando por encima de los 1.600 euros.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Una filosof&iacute;a vinculada al &ldquo;crecimiento personal&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        La cadena fue impulsada por el empresario argentino Antonio de la R&uacute;a &mdash;hijo del expresidente argentino Fernando de la R&uacute;a y expareja de la cantante Shakira&mdash; despu&eacute;s de desarrollar complejos tur&iacute;sticos en Tulum y Holbox (M&eacute;xico) y ha elegido Eivissa y Madrid para iniciar su desembarco en Europa.
    </p><p class="article-text">
        Su propuesta va mucho m&aacute;s all&aacute; del alojamiento. En la capital ocupa un edificio hist&oacute;rico reconvertido en hotel de cinco estrellas, mientras que en el territorio insular se ha instalado en Portinatx con un establecimiento donde la experiencia gira alrededor del bienestar, la naturaleza y la espiritualidad.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e52bb376-7687-44a5-8422-5e7cbda66589_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e52bb376-7687-44a5-8422-5e7cbda66589_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e52bb376-7687-44a5-8422-5e7cbda66589_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e52bb376-7687-44a5-8422-5e7cbda66589_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e52bb376-7687-44a5-8422-5e7cbda66589_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e52bb376-7687-44a5-8422-5e7cbda66589_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e52bb376-7687-44a5-8422-5e7cbda66589_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El exterior del Nômade Temple, que imita la arquitectura de Ricardo Bofill y las tradicionales &#039;marjades&#039; ibicencas para el cultivo"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El exterior del Nômade Temple, que imita la arquitectura de Ricardo Bofill y las tradicionales &#039;marjades&#039; ibicencas para el cultivo                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Meditaci&oacute;n, ba&ntilde;os de hielo, sesiones de DJ, gastronom&iacute;a, programas de bienestar e incluso una lista oficial de reproducci&oacute;n en Spotify forman parte del universo que comercializa la marca. En su propia presentaci&oacute;n, N&ocirc;made asegura que busca que el visitante &ldquo;no solo descubra un destino, sino que emprenda un viaje de transformaci&oacute;n personal&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        El discurso conecta con una <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/ibiza-laboratorio-lujo-exporta-modelo-dubai-isla-no-vende-destino-marca-global_1_13425866.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">filosof&iacute;a tur&iacute;stica muy similar a la que desde hace a&ntilde;os utilizan numerosos establecimientos de alta gama en Eivissa</a> y que pasa por vender una experiencia asociada a un estilo de vida muy concreto, vinculado a un <em>hippismo </em>cada vez m&aacute;s glamuroso. N&ocirc;made Temple no ha respondido a la consulta de elDiario.es. El Ayuntamiento de Sant Joan tampoco ha contestado a las preguntas de este peri&oacute;dico antes de la publicaci&oacute;n de este reportaje.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cca3d0ae-00cc-4c63-8f3e-8dac419273ad_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cca3d0ae-00cc-4c63-8f3e-8dac419273ad_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cca3d0ae-00cc-4c63-8f3e-8dac419273ad_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cca3d0ae-00cc-4c63-8f3e-8dac419273ad_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cca3d0ae-00cc-4c63-8f3e-8dac419273ad_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cca3d0ae-00cc-4c63-8f3e-8dac419273ad_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/cca3d0ae-00cc-4c63-8f3e-8dac419273ad_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La cadena del empresario Antonio de la Rúa aterrizó en Eivissa el pasado mes de julio."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La cadena del empresario Antonio de la Rúa aterrizó en Eivissa el pasado mes de julio.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En su primera temporada en funcionamiento, una asfixiante ma&ntilde;ana de agosto, los empleados suben y bajan por las escaleras &mdash;de color tierra, que pretenden integrarse lo m&aacute;ximo posible en el entorno natural que las envuelve&mdash; que serpentean desde la piscina de grandes dimensiones hasta el chiringuito que precede a la rec&oacute;ndita cala. El camino pasa por el spa &mdash;abierto a turistas de fuera del hotel&mdash; y tambi&eacute;n por el restaurante, bautizado como 4 Fuegos y con su propio concepto.
    </p><p class="article-text">
        Un camarero coloca unos cojines de grandes dimensiones en el suelo arenisco de una terraza de piedra que se alza sobre la playa. Otro trabajador acaba de recoger los<em> mats </em>que acaban de utilizar los hu&eacute;spedes para unirse a la clase de yoga impartida por la ma&ntilde;ana. La siguiente actividad es nocturna: un ba&ntilde;o conjunto a la luz de la Luna, detalla a elDiario.es otra empleada.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c4b44d7e-2f36-46d1-8474-6a3caca7985c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c4b44d7e-2f36-46d1-8474-6a3caca7985c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c4b44d7e-2f36-46d1-8474-6a3caca7985c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c4b44d7e-2f36-46d1-8474-6a3caca7985c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c4b44d7e-2f36-46d1-8474-6a3caca7985c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c4b44d7e-2f36-46d1-8474-6a3caca7985c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c4b44d7e-2f36-46d1-8474-6a3caca7985c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Varios barcos fondean en la bahía de Portinatx a principios del mes de agosto."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Varios barcos fondean en la bahía de Portinatx a principios del mes de agosto.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La existencia de una propiedad privada alrededor de una playa no est&aacute; prohibida por s&iacute; misma. Puede haber terrenos privados colindantes con el dominio p&uacute;blico mar&iacute;timo-terrestre. Lo que no puede hacer el propietario es convertir de facto la playa en un espacio inaccesible al p&uacute;blico. El impedimento de privatizar una playa &mdash;como ocurre en lugares como Cuba o la Riviera Maya&mdash; est&aacute; regulado en Espa&ntilde;a por la <a href="https://www.boe.es/buscar/pdf/1988/BOE-A-1988-18762-consolidado.pdf#page=23" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Ley 22/1988, de 28 de julio, de Costas, a trav&eacute;s de su art&iacute;culo 33.1</a>.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La existencia de una propiedad privada alrededor de una playa no está prohibida, pero el propietario no puede convertir de facto la playa en un espacio inaccesible al público</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La normativa establece la servidumbre de acceso p&uacute;blico y gratuito al mar y obliga a prever accesos suficientes y se&ntilde;ala que estos deben estar &ldquo;se&ntilde;alizados y abiertos al uso p&uacute;blico&rdquo;, recoge. Algo que no se cumple en el caso de la rec&oacute;ndita cala del N&ocirc;made, que explica lo siguiente en su p&aacute;gina web: &ldquo;El hotel ofrece acceso directo a una preciosa cala&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf200c15-b54d-412b-b5e9-201d310cfba4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf200c15-b54d-412b-b5e9-201d310cfba4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf200c15-b54d-412b-b5e9-201d310cfba4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf200c15-b54d-412b-b5e9-201d310cfba4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf200c15-b54d-412b-b5e9-201d310cfba4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf200c15-b54d-412b-b5e9-201d310cfba4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/cf200c15-b54d-412b-b5e9-201d310cfba4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El camino perteneciente al hotel que llega hasta la cala."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El camino perteneciente al hotel que llega hasta la cala.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La transformaci&oacute;n de Portinatx</strong></h2><p class="article-text">
        Portinatx es, desde hace casi una d&eacute;cada, un enclave entregado a los hoteles &lsquo;Adults Only&rsquo; &mdash;solo adultos&mdash; cada vez m&aacute;s lujosos, una tendencia que empez&oacute; en los a&ntilde;os 2000 y que desde entonces ha ido <em>in crescendo</em>. Anteriormente, el enclave estaba enfocado principalmente al turismo familiar, sobre todo a familias del norte de Europa, pero progresivamente se fue reconvirtiendo en un &aacute;rea m&aacute;s pensada para establecimientos hoteleros de alta categor&iacute;a. En los &uacute;ltimos a&ntilde;os, comerciantes y peque&ntilde;os empresarios de la zona han lamentado el giro &mdash;que adem&aacute;s es general en la isla&mdash; hacia el lujo y la p&eacute;rdida de visitantes de clase trabajadora.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Portinatx estaba enfocado principalmente al turismo familiar, pero progresivamente se fue reconvirtiendo en un área más pensada para establecimientos hoteleros de alta categoría</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El &eacute;xito de este modelo se refleja, por lo menos en esta punta de Eivissa, en que la ocupaci&oacute;n ha mantenido buenas cifras en todo lo que va de temporada. En otro hotel de elevada categor&iacute;a ubicado detr&aacute;s del N&ocirc;made &mdash;m&aacute;s antiguo que el mismo, vinculado a un concepto de sostenibilidad, pero erigido igualmente a escas&iacute;simos metros de la costa&mdash; un trabajador explica a elDiario.es que lo mismo: las habitaciones han estado durante el verano llenas de clientes.
    </p><p class="article-text">
        La peque&ntilde;a pen&iacute;nsula que dibuja sobre el mapa parte de Portinatx &mdash;con la torre defensiva en el extremo, mirando hacia la costa catalana&mdash; ha sufrido una metamorfosis dr&aacute;stica en menos de un siglo. En 1956, antes de que las Pitiusas detonaran en un <em>boom </em>tur&iacute;stico, este territorio septentrional solo albergaba vegetaci&oacute;n aut&oacute;ctona y en el mar no se divisaba ninguna embarcaci&oacute;n.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a469fa7b-bd4e-47d8-b39e-c302985b78d8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a469fa7b-bd4e-47d8-b39e-c302985b78d8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a469fa7b-bd4e-47d8-b39e-c302985b78d8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a469fa7b-bd4e-47d8-b39e-c302985b78d8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a469fa7b-bd4e-47d8-b39e-c302985b78d8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a469fa7b-bd4e-47d8-b39e-c302985b78d8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a469fa7b-bd4e-47d8-b39e-c302985b78d8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La playa entre Cala Xarraca y Portinatx a la que solo se puede acceder a través el alojamiento de cinco estrellas."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La playa entre Cala Xarraca y Portinatx a la que solo se puede acceder a través el alojamiento de cinco estrellas.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Los primeros turistas de sol y playa</strong></h2><p class="article-text">
        &ldquo;Portinatx est&aacute; situado en una zona muy estrat&eacute;gica, alrededor de tres playas: s&rsquo;Arenal Gran, s&rsquo;Arenal Petit i es Portitxol, que antes serv&iacute;a para exportar productos de los campos agr&iacute;colas hacia Mallorca y la ciudad&rdquo;, explica el experto en Turismo Maurici Cuesta.
    </p><p class="article-text">
        Adem&aacute;s de para estas exportaciones, el puerto de Portinatx sirvi&oacute; para el contrabando hasta que en los a&ntilde;os 50 empezaron a llegar los primeros turistas, que sobre todo eran valencianos y catalanes que viajaban desde la Pen&iacute;nsula, pero tambi&eacute;n extranjeros.
    </p><p class="article-text">
        Fue entonces cuando empezaron a emerger los primeros quioscos &mdash;como se denomina a los chiringuitos de playa en las Pitiusas&mdash;, que m&aacute;s tarde se convirtieron en restaurantes con apartamentos en las plantas superiores hasta que en los a&ntilde;os sesenta empezaron a construirse los primeros hoteles.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/17fa6672-c144-4fb6-800c-6b151b7ccbb1_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/17fa6672-c144-4fb6-800c-6b151b7ccbb1_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/17fa6672-c144-4fb6-800c-6b151b7ccbb1_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/17fa6672-c144-4fb6-800c-6b151b7ccbb1_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/17fa6672-c144-4fb6-800c-6b151b7ccbb1_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/17fa6672-c144-4fb6-800c-6b151b7ccbb1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/17fa6672-c144-4fb6-800c-6b151b7ccbb1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El puerto de Portinatx en el año 1956, antes del &#039;boom&#039; turístico"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El puerto de Portinatx en el año 1956, antes del &#039;boom&#039; turístico                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e04af389-4ee2-4d10-9e30-6618ef4079ca_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e04af389-4ee2-4d10-9e30-6618ef4079ca_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e04af389-4ee2-4d10-9e30-6618ef4079ca_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e04af389-4ee2-4d10-9e30-6618ef4079ca_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e04af389-4ee2-4d10-9e30-6618ef4079ca_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e04af389-4ee2-4d10-9e30-6618ef4079ca_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e04af389-4ee2-4d10-9e30-6618ef4079ca_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Portinatx en la actualidad, con varios hoteles de lujo"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Portinatx en la actualidad, con varios hoteles de lujo                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En ese momento, hubo un aumento considerable del n&uacute;mero de plazas tur&iacute;sticas en Eivissa que se ocupaban de la mano de touroperadores europeos que fomentaban en la isla el turismo de sol y playa, que requer&iacute;a servicios como hamacas y sombrillas. Empresarios con terrenos agr&iacute;colas de la costa con poco valor encabezaron el cambio, que financiaron con el que se denomin&oacute; cr&eacute;dito tur&iacute;stico, impulsado por el Estado.
    </p><p class="article-text">
        Fue un momento en que peninsulares que se hab&iacute;an trasladado empezaron a construir peque&ntilde;os chalets en el centro de Portinatx. Entonces era una localidad pr&aacute;cticamente aislada, con escasas conexiones de transporte p&uacute;blico con la ciudad de Eivissa y unos lazos con el exterior que depend&iacute;an de la vida burocr&aacute;tica y escolar. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;La construcci&oacute;n de la v&iacute;a permiti&oacute; que se desarrollara el litoral, tambi&eacute;n en los alrededores tur&iacute;sticos de la bah&iacute;a de Cala Xarraca y Cala Xuclar&rdquo;, se&ntilde;ala Cuesta. El experto recuerda que cerca, en Cala d&rsquo;en Serra, se proyect&oacute; el <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/complejo-turistico-abandonado-pervertido-durante-50-anos-paisaje-ibiza-sera-demolido_1_12824230.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">macrocomplejo tur&iacute;stico dise&ntilde;ado por el arquitecto catal&aacute;n Josep Lluis Sert</a>, que termin&oacute; abandonando y sobre el que ahora pesa una orden de demolici&oacute;n.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/806766b0-0384-4abf-8aea-6e3500483709_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/806766b0-0384-4abf-8aea-6e3500483709_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/806766b0-0384-4abf-8aea-6e3500483709_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/806766b0-0384-4abf-8aea-6e3500483709_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/806766b0-0384-4abf-8aea-6e3500483709_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/806766b0-0384-4abf-8aea-6e3500483709_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/806766b0-0384-4abf-8aea-6e3500483709_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La piscina del hotel de cinco estrellas que cerca una cala en Portinatx."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La piscina del hotel de cinco estrellas que cerca una cala en Portinatx.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        A mediados de los ochenta &mdash;como plasma el visualizador del Catastro, con datos sobre crecimiento urban&iacute;stico&mdash; se apreciaban numerosos barcos en la bah&iacute;a y las primeras construcciones destinadas a la industria hotelera en las que invirtieron los residentes y los hoteleros locales. Entre ellas, se edificaron los antiguos apartamentos que m&aacute;s tarde se convirtieron en el complejo de lujo que ahora forma parte de la cadena de De La R&uacute;a.
    </p><p class="article-text">
        A pesar de que el &aacute;rea tur&iacute;stica &mdash;la m&aacute;s importante del municipio de Sant Joan de Labritja, incluida en el Plan de Ordenaci&oacute;n Tur&iacute;stica (POT)&mdash; es hoy log&iacute;sticamente m&aacute;s accesible, cada vez est&aacute; m&aacute;s vinculada a nuevos poderes econ&oacute;micos. Un cambio que ya ha transformado, por otro lado, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/canar-nucleo-ibiza-turismo-cuadruplica-poblacion-inicia-viraje-lujo_1_13142252.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">otros puntos hom&oacute;logos de la isla como, por ejemplo, es Canar, en Santa Eul&agrave;ria</a>. &ldquo;Hasta no hace mucho, los negocios eran a&uacute;n de familias de Portinatx, algo que sigue sucediendo en el caso de los servicios de playa&rdquo;, observa el experto tur&iacute;stico. Pero hay &ldquo;otros monstruos&rdquo; &mdash;como los hoteles de lujo&mdash; que han engullido la costa.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/hotel-6-000-euros-noche-no-senala-acceso-preciosa-cala-ibiza-presume-acceso-directo_1_13457045.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 23 Aug 2026 18:56:22 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/2b01a08a-4f64-4c2d-9094-6d0a2c91a061_16-9-discover-aspect-ratio_default_1149552.jpg" length="1309359" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/2b01a08a-4f64-4c2d-9094-6d0a2c91a061_16-9-discover-aspect-ratio_default_1149552.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1309359" width="4718" height="2654"/>
      <media:title><![CDATA[Un hotel de 6.000 euros la noche no señala el acceso a una “preciosa cala” en Ibiza y presume de "acceso directo"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/2b01a08a-4f64-4c2d-9094-6d0a2c91a061_16-9-discover-aspect-ratio_default_1149552.jpg" width="4718" height="2654"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Ibiza,Hoteles,Playas,Costas,Turismo,Turistificación]]></media:keywords>
    </item>
  </channel>
</rss>
