<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - Ángela Torres Riera]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/autores/angela-torres-riera/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - Ángela Torres Riera]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/author/1052849/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[L’eclipsi desperta la febre per l’astronomia a Balears: “Els hotels ens supliquen que els enviem ulleres de protecció”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-eclipsi-desperta-febre-per-l-astronomia-balears-els-hotels-ens-supliquen-els-enviem-ulleres-proteccio_1_13435605.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/d4c16853-09af-437f-b905-39f9282a735f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="L’eclipsi desperta la febre per l’astronomia a Balears: “Els hotels ens supliquen que els enviem ulleres de protecció”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Els divulgadors multipliquen les xerrades, les cerques d’ulleres augmenten un 700% i una empresa balear ven 100.000 articles en només una setmana
</p><p class="subtitle">Mateix dia, segles de diferència i un equip de científics 'top': breu història dels eclipsis totals a Balears
</p></div><p class="article-text">
        Durant 96 segons, el dia es convertir&agrave; en nit. Els gossos comen&ccedil;aran a bordar, els ocells deixaran de cantar i les gallines buscaran refugi com si hagu&eacute;s arribat el capvespre. Va passar el 1905 i tornar&agrave; a passar el pr&ograve;xim 12 d&rsquo;agost. L&rsquo;eclipsi solar total tornar&agrave; a alterar durant un minut i mig el comportament dels &eacute;ssers vius, per&ograve;, pel que fa al mercat, fa ja diverses setmanes que la &lsquo;revoluci&oacute;&rsquo; ha comen&ccedil;at a Balears: les cerques d&rsquo;ulleres homologades s&rsquo;han disparat un 700%, els hotels apuren la compra de material de protecci&oacute; i les xerrades de divulgaci&oacute; cient&iacute;fica per con&egrave;ixer les causes del fenomen astron&ograve;mic que durant un minut i mig aturar&agrave; el fren&egrave;tic ritme estiuenc de les illes pengen el cartell de complet.
    </p><p class="article-text">
        El divulgador astron&ograve;mic Pep Marc&uacute;s, membre de la comissi&oacute; de divulgaci&oacute; Eclipbal, creada pel Govern balear, ha impartit fins ara 17 xerrades, tallers i confer&egrave;ncies en establiments hotelers, ajuntaments i centres educatius: una xifra considerablement superior a la d&rsquo;anys anteriors. Pel que fa a un dels grans dubtes (on veure l&rsquo;eclipsi?), respon que qui no el pugui observar des de casa es dirigeixi a alguna de les zones d&rsquo;observaci&oacute; oficial que han marcat les institucions a Balears &mdash;26 en total&mdash; per contemplar-lo. Els punts habilitats compleixen determinats requisits d&rsquo;aparcament i accessibilitat per evitar la saturaci&oacute;, tenint en compte que el fenomen es produir&agrave; en plena temporada alta, el pic de massificaci&oacute; a l&rsquo;arxip&egrave;lag.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El divulgador astronòmic Pep Marcús, membre de la comissió de divulgació Eclipbal, creada pel Govern balear, ha impartit fins ara 17 xerrades, tallers i conferències en establiments hotelers, ajuntaments i centres educatius: un nombre considerablement més gran que anys anteriors</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Una altra de les preguntes m&eacute;s freq&uuml;ents en les compareixences de Marc&uacute;s &eacute;s per qu&egrave; es produeix aquest fenomen i qu&egrave; succeeix f&iacute;sicament en el moment en qu&egrave; ocorre: &ldquo;En la fase de lluna nova, la Lluna se superposa al Sol, per&ograve; no est&agrave; exactament davant de l'astre: aix&ograve; &eacute;s el que passa quan hi ha un eclipsi&rdquo;. Aquesta <em>rara avis</em> succeeix amb poca freq&uuml;&egrave;ncia, aproximadament una vegada cada sis mesos. 
    </p><p class="article-text">
        El sat&egrave;l&middot;lit no sempre es troba en la mateixa posici&oacute; respecte del Sol, cosa que dep&egrave;n del Cicle de Saros; un per&iacute;ode de temps de 223 llunes despr&eacute;s del qual la Lluna i la Terra tornen a un punt determinat en la latitud de les seves &ograve;rbites, i nom&eacute;s aix&iacute; es genera un eclipsi (total o parcial). &ldquo;En aquell moment, les retines no processen correctament la foscor sobtada perqu&egrave; les nostres c&egrave;l&middot;lules estan preparades per adaptar-s'hi de manera gradual&rdquo;, detalla el divulgador.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/148521ee-a6aa-4f56-b348-9b3cd5748aca_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/148521ee-a6aa-4f56-b348-9b3cd5748aca_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/148521ee-a6aa-4f56-b348-9b3cd5748aca_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/148521ee-a6aa-4f56-b348-9b3cd5748aca_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/148521ee-a6aa-4f56-b348-9b3cd5748aca_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/148521ee-a6aa-4f56-b348-9b3cd5748aca_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/148521ee-a6aa-4f56-b348-9b3cd5748aca_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imatge de l&#039;Observatori Astronòmic de Costitx, un dels principals centres de divulgació i investigació de Balears"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imatge de l&#039;Observatori Astronòmic de Costitx, un dels principals centres de divulgació i investigació de Balears                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        A Tomeu Mas, membre de la junta directiva de l&rsquo;associaci&oacute; AstroMallorca, una de les tres que hi ha a la m&eacute;s gran de les Balears, la telefonada de elDiario.es el sorpr&egrave;n enmig d&rsquo;una d&rsquo;aquestes xerrades de divulgaci&oacute;. Al llarg de l&rsquo;any han impartit m&eacute;s d&rsquo;un centenar de tallers i han repartit unes 2.500 ulleres d&rsquo;observaci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Un cop ratllada la divulgaci&oacute; de la llista de tasques pendents, el dia de l&rsquo;eclipsi els astr&ograve;noms es dedicaran exclusivament a l&rsquo;observaci&oacute; i a la recollida de dades per a la ci&egrave;ncia. Per&ograve; durant aquest per&iacute;ode, Mas ha pogut percebre com s&rsquo;ha despertat l&rsquo;inter&egrave;s entre la gent, que s&rsquo;ha anat informant, sobretot, sobre les mesures de seguretat necess&agrave;ries per a l&rsquo;observaci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Un augment de cerques del 700%</strong>
    </p><p class="article-text">
        Durant l&rsquo;&uacute;ltim mes, l&rsquo;inter&egrave;s per un fenomen que no es repetir&agrave; en els pr&ograve;xims dos segles ha augmentat vertiginosament. Aix&iacute; ho mostra el seguiment de tend&egrave;ncies de Google: en els darrers 30 dies les cerques relacionades amb l&rsquo;eclipsi havien augmentat &mdash;a data de 6 d&rsquo;agost&mdash; un 650% i les relacionades amb les ulleres per visualitzar-lo en condicions, un 700%.
    </p><p class="article-text">
        Bartolo Torres regenta una botiga de records a la zona de Cal&oacute; des Moro, a Sant Antoni, un dels enclavaments m&eacute;s concorreguts de la costa oest d&rsquo;Eivissa per contemplar la posta de sol. Amb la vista posada en l&rsquo;eclipsi, ha incorporat a la seva oferta ulleres homologades de protecci&oacute; solar. El seu prove&iuml;dor li va aconsellar vendre-les per dos euros fins a uns dies abans del fenomen i, a mesura que s&rsquo;acost&eacute;s la data, apujar-ne el preu. Altres comer&ccedil;os de la zona, de fet, seguiran la mateixa estrat&egrave;gia.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;auge de la demanda, tanmateix, ha portat les autoritats i les organitzacions de consumidors a insistir en la import&agrave;ncia d&rsquo;<a href="https://www.eldiario.es/consumoclaro/si-gafas-ver-eclipse-solar-12-agosto-homologadas_1_13424406.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">adquirir &uacute;nicament ulleres homologades per a l&rsquo;observaci&oacute; solar</a>. No n&rsquo;hi ha prou que l&rsquo;env&agrave;s indiqui que s&oacute;n &ldquo;especials per a eclipsis&rdquo;: han de complir la norma EN ISO 12312-2:2015, portar el marcatge CE i identificar clarament el fabricant. A m&eacute;s, abans d&rsquo;utilitzar-les conv&eacute; comprovar que els filtres no presentin ratllades, esquerdes, perforacions o qualsevol altre desperfecte, ja que unes ulleres danyades poden deixar passar radiaci&oacute; perjudicial per a la retina.
    </p><p class="article-text">
        Les ulleres homologades tamb&eacute; es poden adquirir a les farm&agrave;cies per al voltant d&rsquo;1,5 euros, a m&eacute;s de grans superf&iacute;cies i plataformes de venda per internet. Alguns centres de treball han optat fins i tot per repartir-les entre els seus empleats. &Eacute;s el cas de determinats serveis de l&rsquo;hospital, on part del personal sanitari les ha rebut dels seus responsables per poder observar l&rsquo;eclipsi amb seguretat.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4ecf569b-8d5c-412b-b69d-245ed9558448_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4ecf569b-8d5c-412b-b69d-245ed9558448_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4ecf569b-8d5c-412b-b69d-245ed9558448_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4ecf569b-8d5c-412b-b69d-245ed9558448_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4ecf569b-8d5c-412b-b69d-245ed9558448_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4ecf569b-8d5c-412b-b69d-245ed9558448_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4ecf569b-8d5c-412b-b69d-245ed9558448_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Vista de la posta de sol a Eivissa"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Vista de la posta de sol a Eivissa                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        A m&eacute;s, organitzacions mediambientals de Balears com Salvem Sa Badia de Portmany &mdash;que actua per la protecci&oacute; del medi ambient en aquesta &agrave;rea&mdash; han distribu&iuml;t aquest material per negocis de les illes perqu&egrave; els consumidors el puguin comprar a un preu &ograve;ptim (tres euros i mig per ullera).
    </p><p class="article-text">
        Les opcions s&oacute;n infinites. En el cas d&rsquo;Astronoma, una botiga especialitzada en astronomia que van cofundar els emprenedors Jossie Malis i Julie Reier a Mallorca, els productes s&rsquo;ofereixen en paquets d&rsquo;entre 50 i 200 ulleres &mdash;a dia 5 d&rsquo;agost, tots exhaurits&mdash; o de manera m&eacute;s personalitzada. El projecte mare consistia en una editorial que publica llibres amb il&middot;lustracions sobre curiositats i coneixements astron&ograve;mics amb la qual van acabar col&middot;laborant per a museus de tot el m&oacute;n i tamb&eacute; per a la NASA. A poc a poc, aquesta idea es va comen&ccedil;ar a expandir cap a altres materials espec&iacute;fics relacionats amb el m&oacute;n de l&rsquo;astronomia, com meteorits, telescopis i p&ograve;sters.
    </p><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Desesperaci&oacute;&rdquo; entre els hotelers</strong></h2><p class="article-text">
        Hotels i empreses de l&rsquo;illa han optat fins i tot per encarregar a Astronoma els EPI de protecci&oacute; necessaris per oferir-los als seus clients amb la seva marca gravada. Quan Malis i Reier van posar en marxa el projecte, el novembre passat, ning&uacute; &ldquo;feia cas&rdquo; dels productes que venien, tots relacionats amb l&rsquo;inter&egrave;s per l&rsquo;espai. La situaci&oacute; va fer un gir a l&rsquo;agost, quan la &ldquo;desesperaci&oacute;&rdquo; per adquirir materials de cara a l&rsquo;eclipsi va comen&ccedil;ar a ser &ldquo;tremenda&rdquo;, explica l&rsquo;emprenedor: &ldquo;Els hotels han arribat tard i ens estan suplicant que els enviem ulleres de protecci&oacute; solar&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Aix&iacute; ha estat que, en tot just una setmana, han esgotat l&rsquo;estoc: uns 100.000 articles en total que els clients recullen al seu estudi del centre de Palma o en altres punts de distribuci&oacute; que tenen a Mallorca. &ldquo;Som una empresa local, per&ograve; fabricant, i la demanda que hi ha respecte al que nosaltres venem &eacute;s molt m&eacute;s gran&rdquo;, assegura l&rsquo;empresari. Tot i que no en t&eacute; la xifra contrastada, calcula que els seus beneficis han augmentat aquestes setmanes un 600%.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4a29924d-1609-49d3-8357-16eb672bca54_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4a29924d-1609-49d3-8357-16eb672bca54_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4a29924d-1609-49d3-8357-16eb672bca54_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4a29924d-1609-49d3-8357-16eb672bca54_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4a29924d-1609-49d3-8357-16eb672bca54_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4a29924d-1609-49d3-8357-16eb672bca54_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4a29924d-1609-49d3-8357-16eb672bca54_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Diverses persones fotografien la posta de sol a Ses Variades en una imatge d&#039;arxiu"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Diverses persones fotografien la posta de sol a Ses Variades en una imatge d&#039;arxiu                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        A la web recorden que per veure de manera segura l&rsquo;eclipsi solar total &mdash;que comen&ccedil;ar&agrave; al nord d&rsquo;Espanya, seguir&agrave; per Arag&oacute; i culminar&agrave; a Balears al capvespre&mdash; es necessiten ulleres homologades ISO 12312-2-2015, segons la normativa establerta per la Uni&oacute; Europea (UE). &ldquo;Per&ograve;, qui va dir que no poden tenir estil?&rdquo;, continuen els fundadors d&rsquo;Astronoma promocionant els seus complements hiperpersonalitzats. A la mateixa p&agrave;gina indiquen que les entregues estan garantides abans de l&rsquo;eclipsi per a les comandes realitzades fins al 6 d&rsquo;agost. A partir d&rsquo;aquesta data, impossible complir.
    </p><p class="article-text">
        Els seus clients no es limiten al territori nacional, tamb&eacute; n&rsquo;hi ha de su&iuml;ssos, francesos, alemanys i portuguesos. Per&ograve; malgrat aquesta febre que existeix ara, Malis sap que la demanda &eacute;s puntual i que tocar&agrave; a la seva fi quan s&rsquo;hagin completat els tres eclipsis successius que espera Espanya fins al 2028. El conjunt s&rsquo;ha batejat com a &lsquo;Trio Ib&egrave;ric&rsquo; i mobilitzar&agrave; en aquest per&iacute;ode de temps aficionats a l&rsquo;astronomia i a l&rsquo;astrofotografia: l&rsquo;any que ve, el torn ser&agrave; per al sud peninsular &mdash;Cadis, Huelva, M&agrave;laga&mdash; i per al nord d&rsquo;&Agrave;frica.
    </p><p class="article-text">
        Fa aproximadament una d&egrave;cada ja hi va haver un augment de l&rsquo;inter&egrave;s per l&rsquo;exploraci&oacute; espacial quan SpaceX desenvolupava els seus coets reutilitzables i semblava que &eacute;rem a les portes d&rsquo;una nova era, segons ha explicat aquests dies <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/recerca-l-eclipsi-malgrat-els-preus-i-els-turistes-he-demanat-tota-setmana-vacances_1_13413046.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el divulgador astron&ograve;mic Jamie Carter en un altre reportatge per a elDiario.es</a>.
    </p><p class="article-text">
        Aquell entusiasme &mdash;continua explicant l&rsquo;expert&mdash; ha disminu&iuml;t, per&ograve; la crisi sanit&agrave;ria de 2020 va crear una nova generaci&oacute; d&rsquo;aficionats a l&rsquo;observaci&oacute; del cel perqu&egrave; la gent cercava activitats per fer des de casa. Es varen vendre &ldquo;molt&iacute;ssims&rdquo; telescopis, afirmava Carter. &ldquo;A m&eacute;s, la ca&ccedil;a d&rsquo;eclipsis ha experimentat un gran auge perqu&egrave; a Am&egrave;rica del Nord es varen produir dos eclipsis solars totals, el 2017 i el 2024, que varen ser observats per m&eacute;s de cinquanta milions de persones&rdquo;. El pr&ograve;xim 12 d&rsquo;agost es tornar&agrave; a repetir la situaci&oacute; a Balears, amb residents i turistes aturant-se i mirant cap al cel.
    </p><p class="article-text">
        A Balears, els establiments hotelers han organitzat per a aquest dia una infinitat d&rsquo;experi&egrave;ncies durant el fenomen. De fet, a Eivissa, alguns allotjaments de luxe de cinc estrelles <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-eclipsi-dispara-negoci-espiritual-eivissa-retirs-xakres-i-escapades-celestials-fins-100-000-euros_1_13428310.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">han desplegat una heterog&egrave;nia carta d&rsquo;activitats espirituals &mdash;retirs, ioga i alineaci&oacute; de &lsquo;txakres&rsquo;, entre d&rsquo;altres&mdash;</a> per a aquest dia. Segons un estudi elaborat per la Universitat de les Illes Balears (UIB) i l&rsquo;Institut de F&iacute;sica Interdisciplin&agrave;ria i Sistemes Complexos (IFISC, CSIC-UIB) basat en dades de Booking.com recopilades tres mesos abans de l&rsquo;esdeveniment, l&rsquo;elevada capacitat d&rsquo;allotjament de Balears en ple agost ha esmorte&iuml;t l&rsquo;augment de la demanda que s&iacute; que s&rsquo;ha registrat a bona part de l&rsquo;Espanya peninsular amb motiu de l&rsquo;eclipsi.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-eclipsi-desperta-febre-per-l-astronomia-balears-els-hotels-ens-supliquen-els-enviem-ulleres-proteccio_1_13435605.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 08 Aug 2026 06:42:56 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/d4c16853-09af-437f-b905-39f9282a735f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="13261327" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/d4c16853-09af-437f-b905-39f9282a735f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="13261327" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[L’eclipsi desperta la febre per l’astronomia a Balears: “Els hotels ens supliquen que els enviem ulleres de protecció”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/d4c16853-09af-437f-b905-39f9282a735f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Eclipse,Astronomía,Consumo,Islas Baleares,Ibiza]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El eclipse despierta la fiebre por la astronomía en Balears: “Los hoteles están rogando que les enviemos gafas de protección"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/eclipse-despierta-fiebre-astronomia-balears-hoteles-rogando-les-enviemos-gafas-proteccion_1_13435082.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/d4c16853-09af-437f-b905-39f9282a735f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El eclipse despierta la fiebre por la astronomía en Balears: “Los hoteles están rogando que les enviemos gafas de protección&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Los divulgadores multiplican las charlas, las búsquedas de gafas aumentan un 700% y una empresa balear vende 100.000 artículos en apenas una semana</p><p class="subtitle">MAPA | Dónde ver el eclipse solar del 12 de agosto: recorrido y visibilidad en cada municipio, minuto a minuto</p></div><p class="article-text">
        Durante 96 segundos, el d&iacute;a se convertir&aacute; en noche. Los perros comenzar&aacute;n a ladrar, los p&aacute;jaros dejar&aacute;n de cantar y las gallinas buscar&aacute;n refugio como si hubiera llegado el anochecer. Sucedi&oacute; en 1905 y volver&aacute; a suceder el pr&oacute;ximo 12 de agosto. El eclipse solar total volver&aacute; a alterar durante un minuto y medio el comportamiento de los seres vivos, pero, sobre el mercado, hace varias semanas que la 'revoluci&oacute;n' comenz&oacute; en Balears: las b&uacute;squedas de gafas homologadas se han disparado un 700%, los hoteles apuran la compra de material de protecci&oacute;n y las charlas de divulgaci&oacute;n cient&iacute;fica para conocer las causas del evento astron&oacute;mico que durante un minuto y medio parar&aacute; el fren&eacute;tico ritmo veraniego de las islas cuelgan el cartel de completo.
    </p><p class="article-text">
        El divulgador astron&oacute;mico Pep Marc&uacute;s, miembro de la comisi&oacute;n de divulgaci&oacute;n Eclipbal, creada por el Govern balear, ha impartido hasta ahora 17 charlas, talleres y conferencias en establecimientos hoteleros, ayuntamientos y centros educativos: un n&uacute;mero considerablemente mayor que a&ntilde;os anteriores. Respecto a una de las grandes dudas (&iquest;d&oacute;nde ver el eclipse?), responde que quien no pueda observarlo desde casa se dirija a alguna de las zonas de observaci&oacute;n oficial que han marcado las instituciones en Balears -26 en total- para apreciarlo. Los puntos habilitados cumplen ciertos requisitos de aparcamiento y accesibilidad para evitar la saturaci&oacute;n, teniendo en cuenta que se producir&aacute; en plena temporada alta, pico de masificaci&oacute;n en el archipi&eacute;lago. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El divulgador astronómico Pep Marcús, miembro de la comisión de divulgación Eclipbal, creada por el Govern balear, ha impartido hasta ahora 17 charlas, talleres y conferencias en establecimientos hoteleros, ayuntamientos y centros educativos: un número considerablemente mayor que años anteriores</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Otra de las preguntas m&aacute;s frecuentes en las comparecencias de Marc&uacute;s es por qu&eacute; se produce este fen&oacute;meno y qu&eacute; sucede f&iacute;sicamente en el momento en el que ocurre: &ldquo;En la fase de luna nueva, la luna se superpone al Sol, pero no est&aacute; exactamente delante del astro: eso lo que pasa cuando hay un eclipse&rdquo;. Esta<em> rara avis </em>sucede con poca frecuencia, una vez cada seis meses aproximadamente. El sat&eacute;lite no siempre est&aacute; en la misma posici&oacute;n respecto al Sol, lo que depende del Ciclo de Saros; un periodo de tiempo de 223 lunas tras el que la Luna y la Tierra regresan a un punto determinado en la latitud de sus &oacute;rbitas, solo as&iacute; se genera un eclipse (total o parcial). &ldquo;En ese momento, las retinas no procesan correctamente la oscuridad repentina porque nuestras c&eacute;lulas est&aacute;n preparadas para adaptarnos a ella paulatinamente&rdquo;, detalla el divulgador.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/148521ee-a6aa-4f56-b348-9b3cd5748aca_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/148521ee-a6aa-4f56-b348-9b3cd5748aca_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/148521ee-a6aa-4f56-b348-9b3cd5748aca_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/148521ee-a6aa-4f56-b348-9b3cd5748aca_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/148521ee-a6aa-4f56-b348-9b3cd5748aca_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/148521ee-a6aa-4f56-b348-9b3cd5748aca_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/148521ee-a6aa-4f56-b348-9b3cd5748aca_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imagen del Observatorio Astronómico de Costitx, uno de los principales centros de divulgación e investigación de Balears"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imagen del Observatorio Astronómico de Costitx, uno de los principales centros de divulgación e investigación de Balears                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        A Tomeu Mas, miembro de la junta directiva de la asociaci&oacute;n AstroMallorca, una de las tres que hay en la mayor de las Balears, la llamada de elDiario.es le sorprende en mitad de una de estas charlas de divulgaci&oacute;n. A lo largo del a&ntilde;o han impartido m&aacute;s de cien talleres y han repartido unas 2.500 gafas de observaci&oacute;n. 
    </p><p class="article-text">
        Tachada la divulgaci&oacute;n de la lista de tareas pendientes, el d&iacute;a del eclipse los astr&oacute;nomos se dedicar&aacute;n exclusivamente a la observaci&oacute;n y a la recabaci&oacute;n de datos para la ciencia. Pero en este periodo, Mas ha podido percibir c&oacute;mo se ha despertado el inter&eacute;s en la gente, que se ha ido informando, sobre todo, acerca de las medidas de seguridad necesarias para la observaci&oacute;n.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un aumento de b&uacute;squedas del 700% </strong></h2><p class="article-text">
        Durante el &uacute;ltimo mes, el inter&eacute;s por un fen&oacute;meno que no se repetir&aacute; en los pr&oacute;ximos dos siglos ha aumentado vertiginosamente. As&iacute; lo muestra el seguimiento de tendencias de Google: en los &uacute;ltimos 30 d&iacute;as las b&uacute;squedas relacionadas con el eclipse hab&iacute;an aumentado &ndash;a fecha de 6 de agosto&ndash; un 650% y las relacionadas con las gafas para visualizarlo en condiciones en un 700%.
    </p><p class="article-text">
        Bartolo Torres regenta una tienda de recuerdos en la zona de Cal&oacute; des Moro, en Sant Antoni, uno de los enclaves m&aacute;s concurridos de la costa oeste de Eivissa para contemplar la puesta de sol. Con la vista puesta en el eclipse, ha incorporado a su oferta gafas homologadas de protecci&oacute;n solar. Su proveedor le aconsej&oacute; venderlas por dos euros hasta unos d&iacute;as antes del fen&oacute;meno y, conforme se acercara la fecha, subir el precio. Otros comercios de la zona, de hecho, seguir&aacute;n la misma estrategia.
    </p><p class="article-text">
        El auge de la demanda, sin embargo, ha llevado a las autoridades y a las organizaciones de consumidores a insistir en la importancia de <a href="https://www.eldiario.es/consumoclaro/si-gafas-ver-eclipse-solar-12-agosto-homologadas_1_13424406.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">adquirir &uacute;nicamente gafas homologadas para la observaci&oacute;n solar</a>. No basta con que el envase indique que son &ldquo;especiales para eclipses&rdquo;: deben cumplir la norma EN ISO 12312-2:2015, llevar el marcado CE e identificar claramente al fabricante. Adem&aacute;s, antes de utilizarlas conviene comprobar que los filtros no presenten rayaduras, grietas, perforaciones o cualquier otro desperfecto, ya que unas gafas da&ntilde;adas pueden dejar pasar radiaci&oacute;n perjudicial para la retina
    </p><p class="article-text">
        Las gafas homologadas tambi&eacute;n pueden adquirirse en farmacias por alrededor de 1,5 euros, adem&aacute;s de en grandes superficies y plataformas de venta por internet. Algunos centros de trabajo han optado incluso por repartirlas entre sus empleados. Es el caso de determinados servicios del hospital, donde parte del personal sanitario las ha recibido de sus responsables para poder observar el eclipse con seguridad.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4ecf569b-8d5c-412b-b69d-245ed9558448_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4ecf569b-8d5c-412b-b69d-245ed9558448_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4ecf569b-8d5c-412b-b69d-245ed9558448_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4ecf569b-8d5c-412b-b69d-245ed9558448_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4ecf569b-8d5c-412b-b69d-245ed9558448_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4ecf569b-8d5c-412b-b69d-245ed9558448_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4ecf569b-8d5c-412b-b69d-245ed9558448_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Vista de la puesta del sol en Eivissa"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Vista de la puesta del sol en Eivissa                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Adem&aacute;s, organizaciones medioambientales de Balears como Salvem Sa Badia de Portmany &ndash;que act&uacute;a por la protecci&oacute;n del medio ambiente en este &aacute;rea&ndash; han distribuido este material por negocios de las islas para que los consumidores puedan comprarlos a un precio &oacute;ptimo (tres euros y medio por gafa).
    </p><p class="article-text">
        Las opciones son infinitas. En el caso de Astronoma, una tienda especializada en astronom&iacute;a que cofundaron los emprendedores Jossie Malis y Julie Reier en Mallorca, los productos se ofrecen en packs de entre 50 y 200 gafas -a d&iacute;a 5 de agosto todos agotados- o de manera m&aacute;s personalizada. El proyecto madre consist&iacute;a en una editorial que publica libros con ilustraciones sobre curiosidades y conocimientos astron&oacute;micos con el que terminaron colaborando para museos de todo el mundo y tambi&eacute;n para la NASA. Poco a poco, esta idea se empez&oacute; a expandir a otros materiales espec&iacute;ficos relacionados con el mundo de la astronom&iacute;a como meteoritos, telescopios y p&oacute;sters.
    </p><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Desesperaci&oacute;n&rdquo; entre los hoteleros</strong></h2><p class="article-text">
        Hoteles y empresas de la isla han optado incluso por encargar a Astronoma los EPI&rsquo;s de protecci&oacute;n necesarios para ofrecerlos a sus clientes  con su marca grabada. Cuando Malis y Reier arrancaron el proyecto, el pasado noviembre, nadie &ldquo;hac&iacute;a caso&rdquo; de los productos que vend&iacute;an, todos relacionados con el inter&eacute;s por el espacio. La situaci&oacute;n dio un giro en agosto, cuando la &ldquo;desesperaci&oacute;n&rdquo; para adquirir materiales de cara al eclipse empez&oacute; a ser &ldquo;tremenda&rdquo;, explica el emprendedor: &ldquo;Los hoteles han llegado tarde y est&aacute;n rogando que les enviemos gafas de protecci&oacute;n solar&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        As&iacute; ha sucedido que en apenas una semana, han agotado el stock: unos 100.000 art&iacute;culos en total que los clientes recogen en su estudio del centro de Palma u otros de los puntos de distribuci&oacute;n que tienen en Mallorca. &ldquo;Somos una empresa local, pero fabricante y la demanda que hay respecto a lo que nosotros vendemos es mucho mayor&rdquo;, asegura el empresario. Aunque no tiene la cifra contrastada, calcula que sus beneficios han aumentado estas semanas en un 600%.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4a29924d-1609-49d3-8357-16eb672bca54_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4a29924d-1609-49d3-8357-16eb672bca54_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4a29924d-1609-49d3-8357-16eb672bca54_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4a29924d-1609-49d3-8357-16eb672bca54_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4a29924d-1609-49d3-8357-16eb672bca54_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4a29924d-1609-49d3-8357-16eb672bca54_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4a29924d-1609-49d3-8357-16eb672bca54_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Varias personas fotografían el atardecer en Ses Variades en una imagen de archivo"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Varias personas fotografían el atardecer en Ses Variades en una imagen de archivo                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En la web recuerdan que para ver de forma segura el eclipse solar total &ndash;que empezar&aacute; en el norte de Espa&ntilde;a, seguir&aacute; por Arag&oacute;n y culminar&aacute; en Balears al atardecer&ndash;, se necesitan gafas homologadas ISO 12312-2-2015, seg&uacute;n la normativa establecida por la Uni&oacute;n Europea (UE). &ldquo;Pero, &iquest;qui&eacute;n dijo que no pueden tener estilo?&rdquo;, siguen los fundadores de Astronoma promocionando sus complementos hiper personalizados. En la misma p&aacute;gina indican que las entregas est&aacute;n garantizadas antes del eclipse para pedidos realizados hasta el 6 de agosto. A partir de esa fecha, imposible cumplir.
    </p><p class="article-text">
        Sus clientes no se limitan al territorio nacional, tambi&eacute;n hay suizos, franceses, alemanes y portugueses. Pero a pesar de esta fiebre que existe ahora, Malis sabe que la demanda es puntual y que tocar&aacute; fin cuando se hayan completado los tres eclipses sucesivos que espera Espa&ntilde;a hasta 2028. Su conjunto se ha bautizado como &lsquo;Tr&iacute;o Ib&eacute;rico&rsquo; y movilizar&aacute; en este periodo de tiempo a aficionados de la astronom&iacute;a y la astrofotograf&iacute;a: el a&ntilde;o que viene, el turno ser&aacute; para el sur peninsular -C&aacute;diz, Huelva, M&aacute;laga- y para el norte de &Aacute;frica. 
    </p><p class="article-text">
        Hace alrededor de una d&eacute;cada ya hubo un aumento del inter&eacute;s por la exploraci&oacute;n espacial cuando SpaceX desarrollaba sus cohetes reutilizables y parec&iacute;a que est&aacute;bamos a las puertas de una nueva era, seg&uacute;n ha explicado estos d&iacute;as <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/busqueda-eclipse-pesar-precios-turistas-he-pedido-semana-vacaciones_1_13411963.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el divulgador astron&oacute;mico Jamie Carter en otro para elDiario.es</a>. 
    </p><p class="article-text">
        Ese entusiasmo -contin&uacute;a explicando el experto- ha disminuido, pero la crisis sanitaria de 2020 cre&oacute; una nueva generaci&oacute;n de aficionados a la observaci&oacute;n del cielo porque la gente buscaba actividades para hacer desde casa. Se vendieron &ldquo;much&iacute;simos&rdquo; telescopios, afirmaba Carter. &ldquo;Adem&aacute;s, la caza de eclipses ha experimentado un gran auge porque en Norteam&eacute;rica se produjeron dos eclipses solares totales, en 2017 y 2024, que fueron observados por m&aacute;s de cincuenta millones de personas&rdquo;. El pr&oacute;ximo 12 de agosto, se volver&aacute; repetir la situaci&oacute;n en Balears, con residentes y turistas parando y mirando al cielo.
    </p><p class="article-text">
        En Balears, los establecimientos hoteleros han organizado para este d&iacute;a infinidad de experiencias durante el fen&oacute;meno. De hecho, en Eivissa, algunos alojamientos de lujo cinco estrellas <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/eclipse-dispara-negocio-espiritual-ibiza-retiros-chakras-escapadas-celestiales-100-000-euros_1_13427814.html?utm_source=adelanto&amp;utm_medium=email&amp;utm_content=Socio&amp;utm_campaign=05/08/2026-adelanto&amp;utm_source=elDiario.es&amp;utm_campaign=1b9eea49d2-ADELANTO_05-08-2026&amp;utm_medium=email&amp;utm_term=0_10e11ebad6-1b9eea49d2-71639643&amp;goal=0_10e11ebad6-1b9eea49d2-71639643&amp;mc_cid=1b9eea49d2&amp;mc_eid=19e9c9f3b3" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">han desplegado una heterog&eacute;nea carta de actividades espirituales &ndash;retiros, yoga y alineaci&oacute;n de &lsquo;chakras&rsquo;, entre otras&ndash;</a> para este d&iacute;a. Seg&uacute;n un estudio elaborado por la Universitat de les Illes Balears (UIB) y el Instituto de F&iacute;sica Interdisciplinar y Sistemas Complejos (IFISC, CSIC-UIB) basado en datos de Booking.com recopilados tres meses antes del evento, la elevada capacidad de alojamiento de Balears en pleno agosto ha amortiguado el aumento de la demanda que s&iacute; se ha registrado en buena parte de la Espa&ntilde;a peninsular con motivo del eclipse. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/eclipse-despierta-fiebre-astronomia-balears-hoteles-rogando-les-enviemos-gafas-proteccion_1_13435082.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 07 Aug 2026 20:13:45 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/d4c16853-09af-437f-b905-39f9282a735f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="13261327" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/d4c16853-09af-437f-b905-39f9282a735f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="13261327" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El eclipse despierta la fiebre por la astronomía en Balears: “Los hoteles están rogando que les enviemos gafas de protección"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/d4c16853-09af-437f-b905-39f9282a735f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Eclipse,Astronomía,Consumo,Islas Baleares,Ibiza]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Una depuradora desbordada en pleno paraíso natural: los vertidos del aeropuerto de Ibiza multiplican por 12 el límite legal]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/depuradora-desbordada-pleno-paraiso-natural-vertidos-aeropuerto-ibiza-multiplican-12-limite-legal_1_13434218.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/a68879e8-bb35-4422-8eaf-92a29cd5ef46_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Una depuradora desbordada en pleno paraíso natural: los vertidos del aeropuerto de Ibiza multiplican por 12 el límite legal"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Más de una decena de entidades -sociales, ecologistas, vecinales y en defensa del agua- han denunciado este viernes los vertidos de aguas residuales y bacterias fecales procedentes del aeródromo hacia el Torrent de sa Font, un curso de agua que desemboca directamente en el Parc Natural de ses Salines</p><p class="subtitle">El derroche en grandes villas, el turismo y el crecimiento insostenible dejan a Ibiza sin agua
</p></div><p class="article-text">
        M&aacute;s de una decena de entidades &ndash;sociales, ecologistas, vecinales y en defensa del agua&ndash; han denunciado este viernes los vertidos de aguas residuales y bacterias fecales procedentes de la depuradora del Aeropuerto de Eivissa hacia el Torrent de sa Font, un curso de agua que desemboca directamente en el <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/arquitecta-incorruptible-alcalde-franquista-presidente-capitalista-lucho-ibiza-proteger-naturaleza_1_9560507.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Parc Natural de ses Salines de Eivissa y Formentera</a>. 
    </p><p class="article-text">
        La contaminaci&oacute;n supera en hasta 17 y 12 veces los l&iacute;mites legales, respectivamente, seg&uacute;n cuatro muestreos realizados por la Alianza por el Agua, una entidad que aboga por mejorar la pol&iacute;tica h&iacute;drica de las Piti&uuml;ses. Ses Salines de Eivissa y Formentera constituyen un ejemplo paradigm&aacute;tico de riqueza del ecosistema mediterr&aacute;neo. Su singularidad radica en que es <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/flamencos-arrinconados-ibiza-sequia-presion-humana_1_9270355.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">un &aacute;rea de descanso y nidificaci&oacute;n para las aves</a>, como los flamencos, as&iacute; como un espacio de especial inter&eacute;s por sus valores ecol&oacute;gicos, paisaj&iacute;sticos, hist&oacute;ricos y culturales.
    </p><p class="article-text">
        La Alianza por el Agua explica que la denuncia se basa en los resultados de cuatro tomas de muestras realizadas entre el 12 de junio y el 22 de julio por un laboratorio autorizado por la Conselleria de Salud del Govern balear. 
    </p><p class="article-text">
        Las entidades han anunciado adem&aacute;s que remitir&aacute;n el informe y los resultados de los an&aacute;lisis a la Fiscal&iacute;a de Medio Ambiente y al Seprona de la Guardia Civil para que investiguen los presuntos incumplimientos detectados. Asimismo, reclaman la intervenci&oacute;n urgente de la Direcci&oacute;n General de Recursos H&iacute;dricos y de la Conselleria de Salud para evaluar el impacto de los vertidos y garantizar que no exista riesgo para los usuarios de la playa de Es Codolar ni para el entorno del Parc Natural de ses Salines.
    </p><p class="article-text">
        Los resultados evidencian el incumplimiento del Real Decreto 509/1996 &ndash;que transpone la Directiva Europea sobre tratamiento de aguas residuales urbanas&ndash; y de los par&aacute;metros de calidad exigidos por el Real Decreto 1620/2007 para la reutilizaci&oacute;n de aguas depuradas en el riego de zonas verdes, que es precisamente uno de los usos que el aeropuerto hace de su efluente. En ninguna de las cuatro campa&ntilde;as el efluente de la depuradora cumpli&oacute; ninguna de las dos normativas.
    </p><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Los incumplimientos son especialmente graves&rdquo;</strong> </h2><p class="article-text">
        &ldquo;Los incumplimientos detectados son especialmente graves&rdquo;, sostienen las organizaciones denunciantes, ya que los an&aacute;lisis reflejan un problema ambiental grave. La normativa fija unos l&iacute;mites m&aacute;ximos de contaminaci&oacute;n permitido en el agua depurada pero la depuradora del aeropuerto los super&oacute; en las cuatro muestras recogidas por la Alianza por el Agua y analizadas por un laboratorio independiente. &ldquo;La situaci&oacute;n presenta varios incumplimientos. Por un lado, el acu&iacute;fero est&aacute; salinizado y esa salinizaci&oacute;n est&aacute; provocando un proceso de desnitrificaci&oacute;n y la generaci&oacute;n de salmuera sin que sepamos d&oacute;nde acaba. Todo ello se est&aacute; haciendo, adem&aacute;s, sin la autorizaci&oacute;n correspondiente&rdquo;, explica a elDiario.es <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/vecinos-ibiza-organizan-salvar-agua-derrochan-hoteles-discoteca-salimos-ganando_1_12806005.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Rafa Tur</a>, miembro de la Alianza por el Agua.
    </p><p class="article-text">
        Tur, que est&aacute; vinculado tambi&eacute;n al asociacionismo vecinal y la gesti&oacute;n forestal, argumenta que la depuradora del aeropuerto se dise&ntilde;&oacute; para atender un volumen de unos cinco o seis millones de pasajeros al a&ntilde;o, pero ahora el aeropuerto ya gestiona los nueve millones. &ldquo;La instalaci&oacute;n est&aacute; claramente sobrepasada&rdquo;, lamenta y a&ntilde;ade que parte del agua depurada se reutiliza para regar los jardines del aeropuerto, pero que no cumple los par&aacute;metros exigidos por la normativa para la reutilizaci&oacute;n de aguas regeneradas.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;A eso se suma un tercer problema: se est&aacute;n realizando vertidos de aguas insuficientemente depuradas en el entorno de un parque natural&rdquo;, resume. Pese a todo, Tur recuerda que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/aena-planea-duplicar-capacidad-aeropuerto-ibiza-isla-saturada-turistas-no-responde-interes-general_1_13242391.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">AENA prev&eacute; destinar 230 millones de euros en una ampliaci&oacute;n del aeropuerto</a> que promueve, entre otras cuestiones, una sala VIP m&aacute;s grande. &ldquo;Nosotros decimos que menos sala VIP &ndash;que ya nos est&aacute;n hartando&ndash; y m&aacute;s cumplir la normativa y adaptar las infraestructuras a las necesidades actuales. Si quieren ampliar la capacidad del aeropuerto hasta los 11 millones de pasajeros, antes deber&iacute;an garantizar que las instalaciones b&aacute;sicas, como la depuradora, funcionan correctamente y cumplen la legislaci&oacute;n&rdquo;, advierte.
    </p><p class="article-text">
        Fuentes de AENA responden a elDiario.es que, en base a las autorizaciones vigentes otorgadas por las autoridades competentes, el Aeropuerto de Eivissa se abastece &ldquo;exclusivamente mediante sus cinco pozos propios autorizados, la recogida de agua pluvial y la optimizaci&oacute;n del uso de agua regenerada&rdquo;. &ldquo;Los vol&uacute;menes de captaci&oacute;n se mantienen en todo momento dentro de los l&iacute;mites autorizados por las administraciones correspondientes&rdquo;, se&ntilde;alan.
    </p><p class="article-text">
        Asimismo, indican que todos los datos relativos a la extracci&oacute;n y el consumo de agua, as&iacute; como las anal&iacute;ticas y reportes que resultan de aplicaci&oacute;n, son comunicados peri&oacute;dicamente por el aeropuerto a los organismos competentes, entre ellos la Conselleria del Mar y del Ciclo del Agua del Govern; la Direcci&oacute;n General de Recursos H&iacute;dricos y la Agencia Tributaria de las Illes Balears (ATIB), ante la que se declara el volumen de agua extra&iacute;da para la liquidaci&oacute;n del correspondiente canon. &ldquo;Todo ello se realiza en cumplimiento de las obligaciones administrativas y legales establecidas&rdquo;, afirman y a&ntilde;aden que el aeropuerto est&aacute; autorizado por Recursos H&iacute;dricos &ldquo;para usar el agua saliente de la depuradora en riego de jardines y zonas verdes propias&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Riesgo sanitario</strong></h2><p class="article-text">
        De los muestreos promovidos por la Alianza por el Agua se desprende que el peor resultado se registr&oacute; el 8 de julio, cuando la contaminaci&oacute;n org&aacute;nica alcanz&oacute; un nivel 17 veces superior al permitido y los s&oacute;lidos en suspensi&oacute;n llegaron a multiplicar por 18 el l&iacute;mite legal. Los an&aacute;lisis realizados el 12 y el 25 de junio y el 22 de julio tambi&eacute;n detectaron incumplimientos, sin que se apreciara ninguna mejora. Las entidades advierten de que el problema es especialmente preocupante porque el agua tratada se vierte al Torrent de sa Font, que desemboca en el Parque Natural de ses Salines de Eivissa y Formentera, un espacio protegido por la Red Natura 2000.
    </p><p class="article-text">
        El Torrent de sa Font nace en la serra Grossa, a unos 160 metros de altitud, y recorre cerca de nueve kil&oacute;metros hasta desembocar en la playa de es Codolar. En su camino atraviesa la carretera de Sant Josep de sa Talaia, se une a otro torrente y bordea las instalaciones del aeropuerto antes de llegar al mar. En ese &uacute;ltimo tramo, conocido como torrent des Rafal, el cauce atraviesa una zona pr&aacute;cticamente llana hasta desembocar en el entorno del parque natural.
    </p><p class="article-text">
        Los an&aacute;lisis tambi&eacute;n ponen el foco en el riesgo sanitario. La normativa permite un m&aacute;ximo de 200 unidades de la bacteria <em>E. coli</em> por cada 100 mililitros de agua cuando esta se reutiliza para regar parques y jardines, un uso que el aeropuerto da a parte del agua tratada. Sin embargo, en las tomas de muestras recogidas los an&aacute;lisis superaron las 2.420 unidades por cada 100 mililitros, el m&aacute;ximo que el m&eacute;todo empleado era capaz de medir. Esto significa que la concentraci&oacute;n real podr&iacute;a ser todav&iacute;a mayor, lamentan las entidades. En cualquier caso, insisten en que los resultados multiplican por al menos doce el l&iacute;mite legal.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Descartan que sean hechos aislados</strong></h2><p class="article-text">
        Las organizaciones advierten de que el agua vertida acaba en el Torrent de sa Font y, desde all&iacute;, en la playa de es Codolar, por lo que temen que la contaminaci&oacute;n fecal pueda llegar a una zona de ba&ntilde;o y suponer un riesgo para la salud p&uacute;blica. Por ello reclaman que se suspenda cautelarmente la reutilizaci&oacute;n de esta agua para riego hasta que se garantice su calidad y que las administraciones realicen controles urgentes tanto en los jardines del aeropuerto como en las aguas de ba&ntilde;o de es Codolar.
    </p><p class="article-text">
        Los resultados descartan que se trate de un episodio aislado, apunta la Alianza por el Agua. Los incumplimientos se repitieron en las cuatro campa&ntilde;as realizadas entre junio y julio, sin que los an&aacute;lisis reflejen ninguna mejora, lo que, a su juicio, apunta a &ldquo;un problema estructural de la depuradora m&aacute;s que a una aver&iacute;a puntual&rdquo;. La entidad sostiene que la instalaci&oacute;n ya es incapaz de tratar correctamente el volumen actual de aguas residuales, una situaci&oacute;n que considera especialmente preocupante ante la ampliaci&oacute;n del aeropuerto proyectada por AENA.
    </p><p class="article-text">
        La denuncia llega, adem&aacute;s, en un momento de creciente contestaci&oacute;n social al proyecto de ampliaci&oacute;n de la infraestructura aeroportuaria. En las &uacute;ltimas semanas, numerosas organizaciones ecologistas y vecinales han firmado un manifiesto contra los planes de AENA y el grupo ecologista GEN-GOB tambi&eacute;n ha pedido a la Guardia Civil que investigue el abastecimiento de agua potable del aeropuerto por presuntas extracciones ilegales de un pozo. A juicio de la Alianza por el Agua, los nuevos an&aacute;lisis evidencian que las infraestructuras ambientales del aeropuerto ya presentan carencias con la capacidad actual.
    </p><p class="article-text">
        Las entidades exigen ahora a AENA que haga p&uacute;blicos los datos t&eacute;cnicos de la depuradora, como su capacidad de tratamiento, el volumen de agua que procesa y el caudal que vierte, adem&aacute;s de acreditar que dispone de las autorizaciones necesarias para el vertido y la reutilizaci&oacute;n del agua. Tambi&eacute;n reclaman la intervenci&oacute;n urgente de la Direcci&oacute;n General de Recursos H&iacute;dricos &ndash;dependiente de la Conselleria del Mar y del Ciclo del Agua&ndash; y de la Conselleria de Salud para &ldquo;evaluar el impacto de los vertidos y garantizar que no exista riesgo para los usuarios de la playa de es Codolar ni para el entorno del parque natural&rdquo;. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Ribas, Ángela Torres Riera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/depuradora-desbordada-pleno-paraiso-natural-vertidos-aeropuerto-ibiza-multiplican-12-limite-legal_1_13434218.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 07 Aug 2026 14:56:54 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/a68879e8-bb35-4422-8eaf-92a29cd5ef46_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="753605" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/a68879e8-bb35-4422-8eaf-92a29cd5ef46_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="753605" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Una depuradora desbordada en pleno paraíso natural: los vertidos del aeropuerto de Ibiza multiplican por 12 el límite legal]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/a68879e8-bb35-4422-8eaf-92a29cd5ef46_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Medio ambiente,Ecologismo,Ecologistas en Acción,Depuradoras,Residuos,Aguas residuales,Contaminación,Contaminación del agua,Contaminación ambiental,Islas Baleares,Ibiza,Parques naturales,Espacios protegidos]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Els 'beach clubs' aniquilen els xiringuitos tradicionals d’Eivissa: “Abans podies seure i recolzar els peus damunt l’arena”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/els-beach-clubs-aniquilen-els-xiringuitos-tradicionals-d-eivissa-abans-podies-seure-i-recolzar-els-peus-damunt-l-arena_1_13432983.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/ebd1f1ef-c42e-4ac1-9825-d6058fcf95ef_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148834.jpg" width="4715" height="2652" alt="Els &#039;beach clubs&#039; aniquilen els xiringuitos tradicionals d’Eivissa: “Abans podies seure i recolzar els peus damunt l’arena”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Cala Gració, en el municipi de Sant Antoni, canvia un altre xiringuito per a famílies treballadores per un negoci orientat al turisme d'alt poder adquisitiu
</p><p class="subtitle">Eivissa, el laboratori del luxe que exporta el seu model a Dubai: “La illa ja no ven només una destinació, sinó una marca global”
</p></div><p class="article-text">
        L&rsquo;arribada a Cala Graci&oacute; ofereix una vista panor&agrave;mica de la platja, amb una extensa &agrave;rea d&rsquo;arena ara ocupada per llits balinesos que han substitu&iuml;t les tradicionals hamaques. &ldquo;Abans an&agrave;vem al xiringuito amb la meva fam&iacute;lia a menjar peix, que era dels m&eacute;s barats i bons de l&rsquo;illa&rdquo;, explica Laura Prats, de 28 anys i natural de Sant Antoni. Ara continuen anant gaireb&eacute; cada dia a la cala, per&ograve; s&rsquo;instal&middot;len a la part rocosa, al costat de les tradicionals casetes de pescadors, des d&rsquo;on es banyen sense consumir. El motiu: l&rsquo;antic xiringuito ha donat pas a un negoci orientat al turisme d&rsquo;alt poder adquisitiu i consumir-hi ha deixat d&rsquo;estar a l&rsquo;abast de molts residents.
    </p><p class="article-text">
        Cala Graci&oacute; i Cala Gracioneta estan connectades per mar i tamb&eacute; per un petit cam&iacute; de terra que serpenteja per la part superior del penya-segat que les separa. En l&rsquo;imaginari col&middot;lectiu eivissenc existeix una pr&agrave;ctica no escrita, per&ograve; &agrave;mpliament compartida: travessar nedant des de la primera fins a la segona, m&eacute;s petita, rec&ograve;ndita i d&rsquo;aig&uuml;es encara m&eacute;s turqueses i cristal&middot;lines. Des de fa temps, per&ograve;, la germana petita d&rsquo;aquestes dues cales ha deixat de ser un lloc per seure a menjar o prendre alguna cosa si un no est&agrave; disposat a assumir els preus del restaurant.
    </p><p class="article-text">
        Grupo Mambo va adquirir l&rsquo;antic xiringuito fa m&eacute;s d&rsquo;una d&egrave;cada i avui ofereix una carta de c&ograve;ctels i gastronomia orientada a un client molt diferent. El negoci es ven a la seva p&agrave;gina web com &ldquo;el restaurant de platja ideal per a aquells que pensen que els estius sense xiringuito s&oacute;n menys estiu&rdquo; i tamb&eacute; com un enclavament per celebrar bodes davant la mar, esdeveniments corporatius o celebracions privades. Ara, l&rsquo;ocupaci&oacute; del litoral per part del grup empresarial s&rsquo;est&eacute;n tamb&eacute; a la cala ve&iuml;na, fins fa poc un dels refugis habituals per a moltes fam&iacute;lies residents.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1118cdd6-7c62-4107-b1a1-7bd5e73133cb_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1118cdd6-7c62-4107-b1a1-7bd5e73133cb_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1118cdd6-7c62-4107-b1a1-7bd5e73133cb_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1118cdd6-7c62-4107-b1a1-7bd5e73133cb_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1118cdd6-7c62-4107-b1a1-7bd5e73133cb_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1118cdd6-7c62-4107-b1a1-7bd5e73133cb_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1118cdd6-7c62-4107-b1a1-7bd5e73133cb_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La cala, vista des de la zona rocosa del litoral sud-oest de l&#039;illa"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La cala, vista des de la zona rocosa del litoral sud-oest de l&#039;illa                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Abans busc&agrave;vem crancs&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        &ldquo;Quan &eacute;rem petits, els meus amics i jo cerc&agrave;vem crancs, jug&agrave;vem a futbol i ens refugi&agrave;vem sota l&rsquo;ombra dels arbres&rdquo;, recorda Laura. Tamb&eacute; rememora com, quan anaven a dinar a l&rsquo;antic xiringuito, el propietari s&rsquo;acostava taula per taula per explicar-los quin peix havia comprat aquell mat&iacute; al mercat.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Quan érem petits, els meus amics i jo buscàvem crancs, jugàvem al futbol i ens refugiàvem sota l&#039;ombra dels arbres</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Laura Prats</span>
                                        <span>—</span> Oriünda de Sant Antoni
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Gabriel Pizzuto, de 29 anys i tamb&eacute; d&rsquo;Eivissa, conserva records semblants. Durant la Prim&agrave;ria anava amb l&rsquo;escola d&rsquo;excursi&oacute; a Cala Gracioneta i, ja d&rsquo;adolescent, hi tornava moltes vegades amb els seus amics. Aquest privilegi per als residents va desapar&egrave;ixer la temporada passada amb el canvi de model del negoci i avui queda reservat, en gran mesura, a aquells que es poden permetre consumir-hi.
    </p><p class="article-text">
        Els preus reflecteixen aquest gir. Les postres arriben als 20 euros, una raci&oacute; de calamars a l&rsquo;andalusa costa 30 i un coco importat de pa&iuml;sos pr&ograve;xims al tr&ograve;pic, 16. Segons les darreres dades disponibles de l&rsquo;Ag&egrave;ncia Tribut&agrave;ria, corresponents a 2023, la renda bruta mitjana dels residents de Sant Antoni va ser de 32.668 euros. Despr&eacute;s d&rsquo;impostos i cotitzacions, cada declarant disposa d&rsquo;una renda neta mitjana de 26.294 euros anuals, la m&eacute;s baixa de tota Eivissa. A l&rsquo;extrem oposat se situa Sant Joan, amb una renda neta mitjana 7.258 euros superior &mdash;al voltant d&rsquo;un 22 % m&eacute;s&mdash;. Darrere hi figuren, per aquest ordre, Santa Eul&agrave;ria, Sant Josep i Vila.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d8e4205-1531-4f20-bfdb-046e81eba5cc_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d8e4205-1531-4f20-bfdb-046e81eba5cc_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d8e4205-1531-4f20-bfdb-046e81eba5cc_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d8e4205-1531-4f20-bfdb-046e81eba5cc_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d8e4205-1531-4f20-bfdb-046e81eba5cc_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d8e4205-1531-4f20-bfdb-046e81eba5cc_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1d8e4205-1531-4f20-bfdb-046e81eba5cc_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La platja i l&#039;antic xiringuito formaven part dels records dels residents"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La platja i l&#039;antic xiringuito formaven part dels records dels residents                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Del turisme de masses al turisme </strong><em><strong>premium</strong></em></h2><p class="article-text">
        Fa aproximadament un lustre que els allotjaments i bona part de la restauraci&oacute; de Sant Antoni experimenten una pujada general de categoria. Fins i tot al nucli hist&ograve;ric del municipi, tradicionalment associat al turisme de masses estranger &mdash;especialment brit&agrave;nic, tot i que tamb&eacute; franc&egrave;s, alemany i neerland&egrave;s&mdash; han proliferat els hotels <em>boutique</em>. Molts d&rsquo;aquests establiments acollien fins fa pocs anys un perfil de visitant molt diferent: el que arribava a l&rsquo;illa atret per l&rsquo;oci nocturn de baix cost i que l&rsquo;Ajuntament intenta ara substituir per un altre de major poder adquisitiu. El canvi no es limita als hotels, sin&oacute; que tamb&eacute; afecta el paisatge urb&agrave;, els negocis i la manera de consumir al municipi.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Fa aproximadament un lustre que els allotjaments i bona part de la restauració de Sant Antoni experimenten una pujada general de categoria. Fins i tot en el centre històric del municipi, tradicionalment associat al turisme de masses estranger -especialment britànic, encara que també francès, alemany i neerlandès- han proliferat els hotels &#039;boutique&#039;</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Les d&egrave;cades dels vuitanta i noranta van marcar l&rsquo;expansi&oacute; de la cultura LGTBIQ+ a Eivissa i van consolidar Sant Antoni com un dels grans centres de la vida nocturna de l&rsquo;illa. En aquest context van n&eacute;ixer espais com Caf&eacute; del Mar o Caf&eacute; Mambo, convertits amb el pas del temps en icones internacionals de les postes de sol i de la m&uacute;sica electr&ograve;nica. Tots dos negocis van ajudar a construir una part de l&rsquo;imaginari tur&iacute;stic d&rsquo;Eivissa que encara avui es continua venent dins i fora de l&rsquo;illa.
    </p><p class="article-text">
        A pocs quil&ograve;metres, un altre dels s&iacute;mbols d&rsquo;aquella &egrave;poca tamb&eacute; travessa un moment de transformaci&oacute;. La discoteca Amnesia &mdash;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/amnesia-discoteca-monto-filosofo-antonio-escohotado-contribuir-mafia-hippie_1_10499333.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">fundada pel fil&ograve;sof Antonio Escohotado amb el nom de Taller del Olvido</a>&mdash; ha perdut part del protagonisme que va mantenir durant d&egrave;cades despr&eacute;s de l&rsquo;obertura d&rsquo;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/catedral-electronica-inaugurada-will-smith-ibiza-locura-colectiva-100-euros-noche_1_12346215.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">UNVRS</a>, el nou<em> hyperclub </em>impulsat per The Night League al mateix municipi i situat davant de l&rsquo;antiga Privilege, abans Ku.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/48692550-5cb2-409a-b81c-11d3e80447d7_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/48692550-5cb2-409a-b81c-11d3e80447d7_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/48692550-5cb2-409a-b81c-11d3e80447d7_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/48692550-5cb2-409a-b81c-11d3e80447d7_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/48692550-5cb2-409a-b81c-11d3e80447d7_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/48692550-5cb2-409a-b81c-11d3e80447d7_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/48692550-5cb2-409a-b81c-11d3e80447d7_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un dels atractius turístics de Sant Antoni és la posta de sol, per la seva orientació"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un dels atractius turístics de Sant Antoni és la posta de sol, per la seva orientació                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La nova postal de Cala Graci&oacute;</strong></h2><p class="article-text">
        El gir cap a un turisme de major capacitat econ&ograve;mica tamb&eacute; s&rsquo;aprecia a l&rsquo;entorn de Cala Graci&oacute;. El triangle hoteler situat darrere la platja ha experimentat <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/clase-media-bienvenida-ibiza-tercio-hoteles-son-cuatro-estrellas_1_13371252.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">un profund proc&eacute;s de renovaci&oacute; en els darrers anys</a>. El 2021 va obrir OKU Ibiza i, un any despr&eacute;s, TRS Hotel Ibiza va ampliar l&rsquo;aposta pel segment premium. A aquests s&rsquo;hi suma Cubanito Ibiza Suites, inaugurat el 2018 despr&eacute;s de la reforma integral dels antics apartaments El Coto. L&rsquo;establiment, propietat de Concept Hotel Group, recrea l&rsquo;est&egrave;tica de l&rsquo;Havana dels anys cinquanta i forma part de l&rsquo;estrat&egrave;gia del grup empresarial de convertir cadascun dels seus hotels en una experi&egrave;ncia tem&agrave;tica.
    </p><p class="article-text">
        El circuit es completa ara amb l&rsquo;arribada de Pomelo Playa, l&rsquo;antic xiringuito de Cala Graci&oacute; adquirit per Grupo Mambo. L&rsquo;empresa ha declinat respondre les preguntes d&rsquo;elDiario.es sobre l&rsquo;operaci&oacute; i sobre el canvi de model aplicat a l&rsquo;establiment.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;Ajuntament de Sant Antoni sost&eacute; que el nombre d&rsquo;elements autoritzats sobre la platja no ha variat respecte d&rsquo;anys anteriors: cent llits i cinquanta para-sols. Per&ograve; els llits balinesos ocupen una superf&iacute;cie considerablement m&eacute;s gran que les antigues hamaques, reduint l&rsquo;espai disponible per a aquells que acudeixen a la platja amb el seu propi equip.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">L&#039;Ajuntament de Sant Antoni sosté que el nombre d&#039;elements autoritzats sobre la platja no ha variat respecte a anys anteriors: cent llits i cinquanta para-sols. No obstant això, els llits balinesos ocupen una superfície considerablement major que les antigues hamaques, reduint l&#039;espai disponible per als qui acudeixen a la platja amb el seu propi equip</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/08958841-cdc0-47d4-90aa-810efd1f5ad8_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/08958841-cdc0-47d4-90aa-810efd1f5ad8_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/08958841-cdc0-47d4-90aa-810efd1f5ad8_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/08958841-cdc0-47d4-90aa-810efd1f5ad8_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/08958841-cdc0-47d4-90aa-810efd1f5ad8_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/08958841-cdc0-47d4-90aa-810efd1f5ad8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/08958841-cdc0-47d4-90aa-810efd1f5ad8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La superfície de platja ocupada pels llits balinesos de l&#039;adjudicatària"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La superfície de platja ocupada pels llits balinesos de l&#039;adjudicatària                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Les dades de la Plataforma de Contractaci&oacute; del Sector P&uacute;blic mostren que l&rsquo;explotaci&oacute; dels serveis desmuntables de platja va ser adjudicada per al per&iacute;ode 2023-2026 per un pressupost base de licitaci&oacute; de 33.303,67 euros anuals, fet que eleva el valor estimat del contracte fins als 133.214,68 euros. En la concessi&oacute; anterior, corresponent al per&iacute;ode 2021-2022, l&rsquo;import ascendia a 86.584,88 euros. Durant l&rsquo;any de la pand&egrave;mia, el contracte es va adjudicar per via d&rsquo;urg&egrave;ncia per 46.517,68 euros.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;entorn de Cala Gracioneta ja havia estat objecte de controv&egrave;rsia el 2023, quan una <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/eclipse-solar-impulsa-macrofiesta-privada-playa-ibiza-plena-nidificacion-aves-protegidas_1_13401134.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">macrofesta organitzada per Grupo Mambo juntament amb el col&middot;lectiu alemany Keinemusik</a> &mdash;i prevista per a unes 5.000 persones&mdash; va estendre l&rsquo;aforament del xiringuito &mdash;d&rsquo;unes 400&mdash; per tota la superf&iacute;cie d&rsquo;arena fins a l&rsquo;orla, dificultant l&rsquo;acc&eacute;s habitual a la petita cala.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">L&#039;entorn de Cala Gracioneta ja va ser objecte de controvèrsia en 2023, quan una macrofesta organitzada per Grupo Mambo al costat del col·lectiu alemany Keinemusik va ampliar l&#039;aforament del quiosquet -unes 400 persones- fins a ocupar tota la superfície de sorra de la cala </p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Colonitzaci&oacute; del litoral</strong></h2><p class="article-text">
        La hist&ograve;ria de Cala Graci&oacute; no &eacute;s una excepci&oacute;. Es repeteix, amb diferents matisos, al llarg de bona part del litoral eivissenc, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/hamacas-340-euros-bandeja-sushi-185-precios-prohibitivos-costa-ibiza_1_12411182.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">on els preus augmenten temporada rere temporada</a> i l&rsquo;espai disponible per a l&rsquo;&uacute;s quotidi&agrave; de residents i visitants es redueix progressivament.
    </p><p class="article-text">
        Les concessions p&uacute;bliques per explotar serveis de platja han acabat, en molts casos, en mans d&rsquo;empreses amb una capacitat econ&ograve;mica dif&iacute;cil d&rsquo;igualar. El resultat &eacute;s un model de negoci orientat cada vegada m&eacute;s cap a un visitant d&rsquo;alt poder adquisitiu, mentre que per a bona part de la poblaci&oacute; local seure a menjar o prendre alguna cosa davant la mar es converteix en una opci&oacute; cada vegada menys accessible.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Les concessions públiques per a explotar serveis de platja han acabat, en molts casos, en mans d&#039;empreses amb una capacitat econòmica difícil d&#039;igualar. El resultat és un model de negoci orientat cada vegada més cap a un visitant d&#039;alt poder adquisitiu </p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/31d73d41-4c83-4096-8956-3c620c29c157_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/31d73d41-4c83-4096-8956-3c620c29c157_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/31d73d41-4c83-4096-8956-3c620c29c157_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/31d73d41-4c83-4096-8956-3c620c29c157_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/31d73d41-4c83-4096-8956-3c620c29c157_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/31d73d41-4c83-4096-8956-3c620c29c157_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/31d73d41-4c83-4096-8956-3c620c29c157_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El cartell que indica la direcció del nou &#039;beach club&#039; de Cala Gració"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El cartell que indica la direcció del nou &#039;beach club&#039; de Cala Gració                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        L&rsquo;estiu passat, ve&iuml;ns del litoral de Sant Josep denunciaven precisament aquesta sensaci&oacute; de p&egrave;rdua de l&rsquo;espai p&uacute;blic. Residents d&rsquo;enclavaments com Cala Espart o Cala Mol&iacute; <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/villas-lujo-beach-clubs-colonizan-hamacas-calas-ibiza-hartan-vecinos-playa-espacio-publico_1_12572964.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">criticaven l&rsquo;ocupaci&oacute; creixent de les platges per part de vil&middot;les de luxe properes i de </a><a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/villas-lujo-beach-clubs-colonizan-hamacas-calas-ibiza-hartan-vecinos-playa-espacio-publico_1_12572964.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><em>beach clubs</em></a> que, segons asseguraven, havien transformat completament l&rsquo;&uacute;s tradicional d&rsquo;aquests espais.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;La platja &eacute;s un espai p&uacute;blic&rdquo;, van traslladar aleshores als treballadors de diverses d&rsquo;aquestes mansions, denunciant pr&agrave;ctiques que, al seu parer, restringien l&rsquo;acc&eacute;s al litoral. La normativa estableix que qualsevol activitat comercial de lloguer d&rsquo;hamaques o para-sols requereix una concessi&oacute; administrativa. Quan la platja t&eacute; car&agrave;cter urb&agrave;, la compet&egrave;ncia correspon a l&rsquo;ajuntament; quan forma part del domini p&uacute;blic maritimoterrestre, dep&egrave;n del Govern balear, a trav&eacute;s de la Direcci&oacute; General de Costes.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">L&#039;estiu passat, veïns del litoral de Sant Josep denunciaven la pèrdua de l&#039;espai públic. Residents d&#039;enclavaments com a Cala Espart o Cala Molí criticaven l&#039;ocupació creixent de les platges per part de viles de luxe pròximes i de &#039;beach clubs&#039; que havien transformat per complet l&#039;ús tradicional d&#039;aquests espais </p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        al com va comprovar elDiario.es l&rsquo;estiu passat durant l&rsquo;elaboraci&oacute; d&rsquo;un altre reportatge, els preus regulats en moltes concessions no sempre es respecten. Alguns establiments condicionen l&rsquo;acc&eacute;s a hamaques i para-sols a un consum m&iacute;nim, una pr&agrave;ctica que, tot i permetre mantenir formalment el preu fixat per a cada element &mdash;deu euros per hamaca i deu per para-sol&mdash;, acaba elevant considerablement el cost real per als usuaris.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;A mi m&rsquo;agradava el xiringuito perqu&egrave; podies seure i recolzar els peus damunt l&rsquo;arena&rdquo;, explica Laura, que rutin&agrave;riament encara s&rsquo;encamina cap a la platja on va passar la seva inf&agrave;ncia, sense poder gaudir-ne ja de la mateixa manera.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/els-beach-clubs-aniquilen-els-xiringuitos-tradicionals-d-eivissa-abans-podies-seure-i-recolzar-els-peus-damunt-l-arena_1_13432983.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 07 Aug 2026 04:31:24 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/ebd1f1ef-c42e-4ac1-9825-d6058fcf95ef_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148834.jpg" length="1347173" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/ebd1f1ef-c42e-4ac1-9825-d6058fcf95ef_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148834.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1347173" width="4715" height="2652"/>
      <media:title><![CDATA[Els 'beach clubs' aniquilen els xiringuitos tradicionals d’Eivissa: “Abans podies seure i recolzar els peus damunt l’arena”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/ebd1f1ef-c42e-4ac1-9825-d6058fcf95ef_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148834.jpg" width="4715" height="2652"/>
      <media:keywords><![CDATA[Turismo,Masificación turística,Privatización,Espacios públicos,Playas,Costas,Hoteles,Restaurantes,Islas Baleares,Ibiza]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Los ‘beach clubs’ aniquilan los chiringuitos tradicionales de Ibiza: "Antes podías sentarte y apoyar los pies sobre la arena"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/beach-clubs-aniquilan-chiringuitos-tradicionales-ibiza-podias-sentarte-apoyar-pies-arena_1_13432543.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/ebd1f1ef-c42e-4ac1-9825-d6058fcf95ef_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148834.jpg" width="4715" height="2652" alt="Los ‘beach clubs’ aniquilan los chiringuitos tradicionales de Ibiza: &quot;Antes podías sentarte y apoyar los pies sobre la arena&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Cala Gració, en el municipio de Sant Antoni, cambia otro chiringuito para familias trabajadoras por un negocio orientado al turismo de alto poder adquisitivo</p><p class="subtitle">Ibiza, el laboratorio del lujo que exporta su modelo a Dubái: “La isla ya no vende solo un destino, sino una marca global”
</p></div><p class="article-text">
        La llegada a Cala Graci&oacute; ofrece una vista panor&aacute;mica de la playa, con una extensa &aacute;rea de arena ahora ocupada por camas balinesas que han sustituido a las tradicionales hamacas. &ldquo;Antes &iacute;bamos al chiringuito con mi familia a comer pescado, que era de los m&aacute;s baratos y buenos de la isla&rdquo;, explica Laura Prats, de 28 a&ntilde;os y oriunda de Sant Antoni. Ahora, siguen yendo casi cada d&iacute;a a la cala, pero se instalan en la parte rocosa, junto a las tradicionales casetas de pescadores, desde donde se ba&ntilde;an sin consumir. &iquest;El motivo? El antiguo chiringuito ha dado paso a un negocio orientado al turismo de alto poder adquisitivo y consumir all&iacute; ha dejado de estar al alcance de muchos residentes.
    </p><p class="article-text">
        Cala Graci&oacute; y Cala Gracioneta est&aacute;n conectadas por mar y tambi&eacute;n por un peque&ntilde;o camino de tierra que serpentea por la parte superior del acantilado que las separa. En el imaginario colectivo ibicenco existe una pr&aacute;ctica no escrita, pero ampliamente compartida: cruzar a nado desde la primera hasta la segunda, m&aacute;s peque&ntilde;a, rec&oacute;ndita y de aguas todav&iacute;a m&aacute;s turquesas y cristalinas. Desde hace tiempo, sin embargo, la hermana peque&ntilde;a de estas dos calas ha dejado de ser un lugar para sentarse a comer o tomar algo si uno no est&aacute; dispuesto a asumir los precios del restaurante.
    </p><p class="article-text">
        Grupo Mambo adquiri&oacute; el antiguo chiringuito hace m&aacute;s de una d&eacute;cada y hoy ofrece una carta de c&oacute;cteles y gastronom&iacute;a orientada a un cliente muy distinto. El negocio se vende en su p&aacute;gina web como &ldquo;el restaurante de playa ideal para quienes piensan que los veranos sin chiringuito son menos verano&rdquo; y tambi&eacute;n como un enclave para celebrar bodas frente al mar, eventos corporativos o celebraciones privadas. Ahora, la ocupaci&oacute;n del litoral por parte del grupo empresarial se extiende tambi&eacute;n a la cala vecina, hasta hace poco uno de los refugios habituales para muchas familias residentes.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1118cdd6-7c62-4107-b1a1-7bd5e73133cb_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1118cdd6-7c62-4107-b1a1-7bd5e73133cb_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1118cdd6-7c62-4107-b1a1-7bd5e73133cb_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1118cdd6-7c62-4107-b1a1-7bd5e73133cb_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1118cdd6-7c62-4107-b1a1-7bd5e73133cb_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1118cdd6-7c62-4107-b1a1-7bd5e73133cb_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1118cdd6-7c62-4107-b1a1-7bd5e73133cb_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La cala, vista desde la zona rocosa del litoral suroeste de la isla"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La cala, vista desde la zona rocosa del litoral suroeste de la isla                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Antes busc&aacute;bamos cangrejos&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        &ldquo;Cuando &eacute;ramos peque&ntilde;os, mis amigos y yo busc&aacute;bamos cangrejos, jug&aacute;bamos al f&uacute;tbol y nos refugi&aacute;bamos bajo la sombra de los &aacute;rboles&rdquo;, recuerda Laura. Tambi&eacute;n rememora c&oacute;mo, cuando iban a comer al antiguo chiringuito, el propietario se acercaba mesa por mesa para explicarles qu&eacute; pescado hab&iacute;a comprado aquella ma&ntilde;ana en el mercado.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Cuando éramos pequeños, mis amigos y yo buscábamos cangrejos, jugábamos al fútbol y nos refugiábamos bajo la sombra de los árboles</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Laura Prats</span>
                                        <span>—</span> Oriunda de Sant Antoni
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Gabriel Pizzuto, de 29 a&ntilde;os y tambi&eacute;n de Eivissa, conserva recuerdos parecidos. Durante la Primaria acud&iacute;a con el colegio de excursi&oacute;n a Cala Gracioneta y, ya de adolescente, volv&iacute;a muchas veces con sus amigos. Este privilegio para los residentes desapareci&oacute; la temporada pasada con el cambio de modelo del negocio y hoy queda reservado, en gran medida, a quienes pueden permitirse consumir all&iacute;.
    </p><p class="article-text">
        Los precios reflejan ese viraje. Los postres alcanzan los 20 euros, una raci&oacute;n de calamares a la andaluza cuesta 30 y un coco importado de pa&iacute;ses pr&oacute;ximos al tr&oacute;pico, 16. Seg&uacute;n los &uacute;ltimos datos disponibles de la Agencia Tributaria, correspondientes a 2023, la renta bruta media de los residentes de Sant Antoni fue de 32.668 euros. Tras impuestos y cotizaciones, cada declarante dispone de una renta neta media de 26.294 euros anuales, la m&aacute;s baja de toda Eivissa. En el extremo opuesto se sit&uacute;a Sant Joan, con una renta neta media 7.258 euros superior &ndash;alrededor de un 22 % m&aacute;s&ndash;. Por detr&aacute;s figuran, por este orden, Santa Eul&agrave;ria, Sant Josep y Vila. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d8e4205-1531-4f20-bfdb-046e81eba5cc_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d8e4205-1531-4f20-bfdb-046e81eba5cc_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d8e4205-1531-4f20-bfdb-046e81eba5cc_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d8e4205-1531-4f20-bfdb-046e81eba5cc_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d8e4205-1531-4f20-bfdb-046e81eba5cc_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d8e4205-1531-4f20-bfdb-046e81eba5cc_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1d8e4205-1531-4f20-bfdb-046e81eba5cc_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La playa y el antiguo chiringuito formaban parte de los recuerdos de los residentes"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La playa y el antiguo chiringuito formaban parte de los recuerdos de los residentes                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Del turismo de masas al turismo </strong><em><strong>premium</strong></em></h2><p class="article-text">
        Hace aproximadamente un lustro que los alojamientos y buena parte de la restauraci&oacute;n de Sant Antoni experimentan una subida general de categor&iacute;a. Incluso en el casco hist&oacute;rico del municipio, tradicionalmente asociado al turismo de masas extranjero &ndash;especialmente brit&aacute;nico, aunque tambi&eacute;n franc&eacute;s, alem&aacute;n y neerland&eacute;s&ndash; han proliferado los hoteles <em>boutique</em>. Muchos de esos establecimientos acog&iacute;an hasta hace pocos a&ntilde;os a un perfil de visitante muy distinto: el que llegaba a la isla atra&iacute;do por el ocio nocturno de bajo coste y que el Ayuntamiento intenta ahora sustituir por otro de mayor poder adquisitivo. El cambio no se limita a los hoteles, sino que tambi&eacute;n afecta al paisaje urbano, a los negocios y a la forma de consumir en el municipio.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Hace aproximadamente un lustro que los alojamientos y buena parte de la restauración de Sant Antoni experimentan una subida general de categoría. Incluso en el casco histórico del municipio, tradicionalmente asociado al turismo de masas extranjero -especialmente británico, aunque también francés, alemán y neerlandés- han proliferado los hoteles &#039;boutique&#039;</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Las d&eacute;cadas de los ochenta y noventa marcaron la expansi&oacute;n de la cultura LGTBIQ+ en Eivissa y consolidaron Sant Antoni como uno de los grandes centros de la vida nocturna de la isla. En ese contexto nacieron espacios como Caf&eacute; del Mar o Caf&eacute; Mambo, convertidos con el paso del tiempo en iconos internacionales de las puestas de sol y de la m&uacute;sica electr&oacute;nica. Ambos negocios ayudaron a construir una parte del imaginario tur&iacute;stico de Ibiza que todav&iacute;a sigue vendi&eacute;ndose dentro y fuera de la isla.
    </p><p class="article-text">
        A pocos kil&oacute;metros, otro de los s&iacute;mbolos de aquella &eacute;poca tambi&eacute;n atraviesa un momento de transformaci&oacute;n. La discoteca Amnesia &ndash;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/amnesia-discoteca-monto-filosofo-antonio-escohotado-contribuir-mafia-hippie_1_10499333.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">fundada por el fil&oacute;sofo Antonio Escohotado bajo el nombre de Taller del Olvido</a>&ndash; ha perdido parte del protagonismo que mantuvo durante d&eacute;cadas tras la apertura de <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/catedral-electronica-inaugurada-will-smith-ibiza-locura-colectiva-100-euros-noche_1_12346215.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">UNVRS</a>, el nuevo <em>hyperclub </em>impulsado por The Night League en el mismo municipio y situado frente a la antigua Privilege, antes Ku.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/48692550-5cb2-409a-b81c-11d3e80447d7_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/48692550-5cb2-409a-b81c-11d3e80447d7_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/48692550-5cb2-409a-b81c-11d3e80447d7_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/48692550-5cb2-409a-b81c-11d3e80447d7_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/48692550-5cb2-409a-b81c-11d3e80447d7_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/48692550-5cb2-409a-b81c-11d3e80447d7_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/48692550-5cb2-409a-b81c-11d3e80447d7_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Uno de los atractivos turísticos de Sant Antoni es la puesta de sol, por su orientación"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Uno de los atractivos turísticos de Sant Antoni es la puesta de sol, por su orientación                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La nueva postal de Cala Graci&oacute;</strong></h2><p class="article-text">
        El viraje hacia un turismo de mayor capacidad econ&oacute;mica tambi&eacute;n se aprecia en el entorno de Cala Graci&oacute;. El tri&aacute;ngulo hotelero situado detr&aacute;s de la playa ha experimentado <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/clase-media-bienvenida-ibiza-tercio-hoteles-son-cuatro-estrellas_1_13371252.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">un profundo proceso de renovaci&oacute;n en los &uacute;ltimos a&ntilde;os</a>. En 2021, abri&oacute; OKU Ibiza y, un a&ntilde;o despu&eacute;s, TRS Hotel Ibiza ampli&oacute; la apuesta por el segmento <em>premium</em>. A ellos se suma Cubanito Ibiza Suites, inaugurado en 2018 tras la reforma integral de los antiguos apartamentos El Coto. El establecimiento, propiedad de Concept Hotel Group, recrea la est&eacute;tica de la Habana de los a&ntilde;os cincuenta y forma parte de la estrategia del grupo empresarial de convertir cada uno de sus hoteles en una experiencia tem&aacute;tica.
    </p><p class="article-text">
        El circuito se completa ahora con la llegada de Pomelo Playa, el antiguo chiringuito de Cala Graci&oacute; adquirido por Grupo Mambo. La empresa ha declinado responder a las preguntas de elDiario.es sobre la operaci&oacute;n y sobre el cambio de modelo aplicado al establecimiento. 
    </p><p class="article-text">
        El Ayuntamiento de Sant Antoni sostiene que el n&uacute;mero de elementos autorizados sobre la playa no ha variado respecto a a&ntilde;os anteriores: cien camas y cincuenta parasoles. Sin embargo, las camas balinesas ocupan una superficie considerablemente mayor que las antiguas hamacas, reduciendo el espacio disponible para quienes acuden a la playa con su propio equipo.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El Ayuntamiento de Sant Antoni sostiene que el número de elementos autorizados sobre la playa no ha variado respecto a años anteriores: cien camas y cincuenta parasoles. Sin embargo, las camas balinesas ocupan una superficie considerablemente mayor que las antiguas hamacas, reduciendo el espacio disponible para quienes acuden a la playa con su propio equipo</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/08958841-cdc0-47d4-90aa-810efd1f5ad8_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/08958841-cdc0-47d4-90aa-810efd1f5ad8_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/08958841-cdc0-47d4-90aa-810efd1f5ad8_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/08958841-cdc0-47d4-90aa-810efd1f5ad8_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/08958841-cdc0-47d4-90aa-810efd1f5ad8_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/08958841-cdc0-47d4-90aa-810efd1f5ad8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/08958841-cdc0-47d4-90aa-810efd1f5ad8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La superfície de playa ocupada por las camas balinesas de la adjuticataria"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La superfície de playa ocupada por las camas balinesas de la adjuticataria                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Los datos de la Plataforma de Contrataci&oacute;n del Sector P&uacute;blico muestran que la explotaci&oacute;n de los servicios desmontables de playa fue adjudicada para el periodo 2023-2026 por un presupuesto base de licitaci&oacute;n de 33.303,67 euros anuales, lo que eleva el valor estimado del contrato hasta 133.214,68 euros. En la concesi&oacute;n anterior, correspondiente al periodo 2021-2022, el importe ascend&iacute;a a 86.584,88 euros. Durante el a&ntilde;o de la pandemia, el contrato se adjudic&oacute; por v&iacute;a de urgencia por 46.517,68 euros.
    </p><p class="article-text">
        El entorno de Cala Gracioneta ya hab&iacute;a sido objeto de controversia en 2023, cuando una <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/eclipse-solar-impulsa-macrofiesta-privada-playa-ibiza-plena-nidificacion-aves-protegidas_1_13401134.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">macrofiesta organizada por Grupo Mambo junto al colectivo alem&aacute;n Keinemusik</a> &ndash;y prevista para unas 5.000 personas&ndash; extendi&oacute; el aforo del chiringuito &ndash;de unas 400&ndash; por toda la superficie de arena hasta la orilla, dificultando el acceso habitual a la peque&ntilde;a cala.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El entorno de Cala Gracioneta ya fue objeto de controversia en 2023, cuando una macrofiesta organizada por Grupo Mambo junto al colectivo alemán Keinemusik amplió el aforo del chiringuito -unas 400 personas- hasta ocupar toda la superficie de arena de la cala</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Colonizaci&oacute;n del litoral</strong></h2><p class="article-text">
        La historia de Cala Graci&oacute; no es una excepci&oacute;n. Se repite, con distintos matices, a lo largo de buena parte del litoral ibicenco, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/hamacas-340-euros-bandeja-sushi-185-precios-prohibitivos-costa-ibiza_1_12411182.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">donde los precios aumentan temporada tras temporada</a> y el espacio disponible para el uso cotidiano de residentes y visitantes se reduce progresivamente.
    </p><p class="article-text">
        Las concesiones p&uacute;blicas para explotar servicios de playa han terminado, en muchos casos, en manos de empresas con una capacidad econ&oacute;mica dif&iacute;cil de igualar. El resultado es un modelo de negocio orientado cada vez m&aacute;s hacia un visitante de alto poder adquisitivo, mientras que para buena parte de la poblaci&oacute;n local sentarse a comer o tomar algo frente al mar se convierte en una opci&oacute;n cada vez menos accesible.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Las concesiones públicas para explotar servicios de playa han terminado, en muchos casos, en manos de empresas con una capacidad económica difícil de igualar. El resultado es un modelo de negocio orientado cada vez más hacia un visitante de alto poder adquisitivo</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/31d73d41-4c83-4096-8956-3c620c29c157_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/31d73d41-4c83-4096-8956-3c620c29c157_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/31d73d41-4c83-4096-8956-3c620c29c157_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/31d73d41-4c83-4096-8956-3c620c29c157_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/31d73d41-4c83-4096-8956-3c620c29c157_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/31d73d41-4c83-4096-8956-3c620c29c157_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/31d73d41-4c83-4096-8956-3c620c29c157_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El cartel que indica la dirección del nuevo &#039;beach club&#039; de Cala Gració"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El cartel que indica la dirección del nuevo &#039;beach club&#039; de Cala Gració                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El verano pasado, vecinos del litoral de Sant Josep denunciaban precisamente esa sensaci&oacute;n de p&eacute;rdida del espacio p&uacute;blico. Residentes de enclaves como Cala Espart o Cala Mol&iacute; <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/villas-lujo-beach-clubs-colonizan-hamacas-calas-ibiza-hartan-vecinos-playa-espacio-publico_1_12572964.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">criticaban la ocupaci&oacute;n creciente de las playas por parte de villas de lujo cercanas y de </a><a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/villas-lujo-beach-clubs-colonizan-hamacas-calas-ibiza-hartan-vecinos-playa-espacio-publico_1_12572964.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><em>beach clubs</em></a> que, seg&uacute;n aseguraban, hab&iacute;an transformado por completo el uso tradicional de estos espacios.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;La playa es un espacio p&uacute;blico&rdquo;, trasladaron entonces a los trabajadores de varias de estas mansiones, denunciando pr&aacute;cticas que, a su juicio, restring&iacute;an el acceso al litoral. La normativa establece que cualquier actividad comercial de alquiler de hamacas o sombrillas requiere de una concesi&oacute;n administrativa. Cuando la playa tiene car&aacute;cter urbano, la competencia corresponde al ayuntamiento; cuando forma parte del dominio p&uacute;blico mar&iacute;timo-terrestre, depende del Govern balear, a trav&eacute;s de la Direcci&oacute;n General de Costas.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El verano pasado, vecinos del litoral de Sant Josep denunciaban la pérdida del espacio público. Residentes de enclaves como Cala Espart o Cala Molí criticaban la ocupación creciente de las playas por parte de villas de lujo cercanas y de &#039;beach clubs&#039; que habían transformado por completo el uso tradicional de estos espacios
</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Sin embargo, como comprob&oacute; elDiario.es el verano pasado durante la elaboraci&oacute;n de otro reportaje, los precios regulados en muchas concesiones no siempre se respetan. Algunos establecimientos condicionan el acceso a hamacas y sombrillas a un consumo m&iacute;nimo, una pr&aacute;ctica que, aunque permite mantener formalmente el precio fijado para cada elemento &ndash;diez euros por hamaca y diez por sombrilla&ndash;, termina elevando considerablemente el coste real para los usuarios. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;A m&iacute; me gustaba el chiringuito porque pod&iacute;as sentarte y apoyar los pies sobre la arena&rdquo;, explica Laura, que rutinariamente se encamina a&uacute;n a la playa donde pasaba su infancia, sin poder disfrutarla ya de la misma manera.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/beach-clubs-aniquilan-chiringuitos-tradicionales-ibiza-podias-sentarte-apoyar-pies-arena_1_13432543.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 06 Aug 2026 19:18:26 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/ebd1f1ef-c42e-4ac1-9825-d6058fcf95ef_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148834.jpg" length="1347173" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/ebd1f1ef-c42e-4ac1-9825-d6058fcf95ef_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148834.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1347173" width="4715" height="2652"/>
      <media:title><![CDATA[Los ‘beach clubs’ aniquilan los chiringuitos tradicionales de Ibiza: "Antes podías sentarte y apoyar los pies sobre la arena"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/ebd1f1ef-c42e-4ac1-9825-d6058fcf95ef_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148834.jpg" width="4715" height="2652"/>
      <media:keywords><![CDATA[Turismo,Masificación turística,Privatización,Espacios públicos,Playas,Costas,Hoteles,Restaurantes,Islas Baleares,Ibiza]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Eivissa, el laboratori del luxe que exporta el seu model a Dubai: "L'illa ja no ven només una destinació, sinó una marca global"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/eivissa-laboratori-luxe-exporta-seu-model-dubai-l-illa-ja-no-ven-nomes-destinacio-marca-global_1_13426429.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/5284e9ff-47b5-4f3f-b2dd-0b2aae4ed3e7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Eivissa, el laboratori del luxe que exporta el seu model a Dubai: &quot;L&#039;illa ja no ven només una destinació, sinó una marca global&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Experts adverteixen que el model nascut a la major de les Pitiüses exporta rendibilitat i marques globals, però també alimenta la pressió sobre l'habitatge i la desigualtat. La capital emiratí s'ha convertit en el mercat natural per a empreses que van néixer o van créixer a l'illa i que troben al Golf una forma de desestacionalitzar la seva activitat</p><p class="subtitle">Hotels de luxe i discoteques d'Eivissa es llancen a la promoció de pisos milionaris
</p></div><p class="article-text">
        Les postes de sol de Caf&eacute; Mambo, les festes d&rsquo;Ushua&iuml;a o el concepte dels <em>beach clubs </em>d&rsquo;Eivissa han traspassat fronteres. I &eacute;s que cada vegada m&eacute;s empreses nascudes a l&rsquo;escalf del turisme eivissenc desembarquen a Dubai per exportar un model de negoci basat en el luxe, l&rsquo;oci i les experi&egrave;ncies exclusives, mentre l&rsquo;emirat es converteix en el nou dest&iacute; d&rsquo;una marca que ha deixat de ser &uacute;nicament tur&iacute;stica per convertir-se en un actiu empresarial global.
    </p><p class="article-text">
        Durant els darrers anys, Eivissa ha estat el laboratori on han nascut alguns dels negocis m&eacute;s rendibles del turisme internacional de la m&agrave; d&rsquo;empresaris que avui posen el focus en el mercat emirati&agrave;, convertit en un dels grans pols del turisme de luxe i en el seg&uuml;ent dest&iacute; per a grups vinculats a l&rsquo;oci, la restauraci&oacute; i l&rsquo;hoteleria de luxe, mentre empreses que hi van cr&eacute;ixer comencen tamb&eacute; a desembarcar a la major de les Piti&uuml;ses. Darrere d&rsquo;aquests moviments emergeix un circuit empresarial que connecta alguns dels principals aparadors del turisme pr&egrave;mium i que t&eacute; un objectiu com&uacute;: maximitzar la rendibilitat d&rsquo;un model de negoci constru&iuml;t entorn de l&rsquo;exclusivitat.
    </p><p class="article-text">
        El fenomen, en el cas d&rsquo;Eivissa, exporta &mdash;a trav&eacute;s de restaurants, discoteques i <em>beach clubs</em>&mdash; una manera d&rsquo;entendre l&rsquo;oci i l&rsquo;hospitalitat que l&rsquo;ha convertida en una marca desitjada internacionalment. L&rsquo;imaginari de la piti&uuml;sa s&rsquo;ha transformat ja &mdash;i cada vegada m&eacute;s&mdash; en un actiu empresarial a escala global.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El fenomen, en el cas d&#039;Eivissa, exporta -a través de restaurants, discoteques i beach clubs- una manera d&#039;entendre l&#039;oci i l&#039;hospitalitat que l&#039;ha convertida en una marca desitjada internacionalment. L&#039;imaginari de la pitiüsa s&#039;ha transformat ja -i cada vegada més- en un actiu empresarial a nivell global</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Empreses vinculades a l&rsquo;illa han anat guanyant m&uacute;scul i obrint portes fora del territori nacional. Un dels darrers exemples &eacute;s l&rsquo;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/canones-confetis-serpentinas-hotel-discoteca-ibiza-alertan-ecologistas-actuan-impunidad_1_13383028.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">hotel-discoteca O Beach</a>, que el 2024 va obrir un establiment a Dubai despr&eacute;s de consolidar-se com un dels <em>beach clubs </em>de refer&egrave;ncia de Sant Antoni. Tamb&eacute; The Night League, el grup encap&ccedil;alat per <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/yann-pissenem-steve-jobs-insomne-controla-noche-ibiza_1_13169565.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Yann Pissenem</a> i responsable d&rsquo;Ushua&iuml;a, H&iuml; Ibiza i UNVRS, va desembarcar a l&rsquo;emirat amb The Ushua&iuml;a Dubai Harbour Experience, un projecte desenvolupat juntament amb un grup hoteler que trasllada al golf P&egrave;rsic el model d&rsquo;entreteniment nascut a Platja d&rsquo;en Bossa, l&rsquo;altra zona enfocada a l&rsquo;oci m&eacute;s potent d&rsquo;Eivissa.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f5f65bc-a3a3-483c-b414-03835dd75aa3_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f5f65bc-a3a3-483c-b414-03835dd75aa3_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f5f65bc-a3a3-483c-b414-03835dd75aa3_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f5f65bc-a3a3-483c-b414-03835dd75aa3_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f5f65bc-a3a3-483c-b414-03835dd75aa3_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f5f65bc-a3a3-483c-b414-03835dd75aa3_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8f5f65bc-a3a3-483c-b414-03835dd75aa3_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Festa a Ushuaia Eivissa, una de les marques que ha portat el segell de l&#039;illa al mercat del luxe a Dubai"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Festa a Ushuaia Eivissa, una de les marques que ha portat el segell de l&#039;illa al mercat del luxe a Dubai                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La tend&egrave;ncia arriba a altres grups empresarials de l&rsquo;illa. Grupo Mambo, convertit en un dels principals actors de l&rsquo;oci i la restauraci&oacute; de Sant Antoni, ha refor&ccedil;at els darrers anys la seva pres&egrave;ncia internacional amb diferents projectes a Dubai. D&rsquo;altra banda, L&iacute;o Ibiza, el cabaret situat a Marina Botafoch que preveu traslladar-se a l&rsquo;hotel Corso el 2027, tamb&eacute; va estudiar implantar-se a l&rsquo;emirat l&rsquo;any passat, tot i que l&rsquo;operaci&oacute; finalment no va prosperar. Ni O Beach, ni The Night League, ni Grupo Mambo han respost a les consultes d&rsquo;aquest diari.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;expansi&oacute;, que respon a una estrat&egrave;gia de creixement empresarial, reflecteix com la marca &lsquo;Ibiza&rsquo; s&rsquo;ha convertit en un actiu exportable. L&rsquo;oci, la restauraci&oacute; i l&rsquo;estil de vida associats a l&rsquo;illa funcionen avui com a carta de presentaci&oacute; en alguns dels principals destins internacionals del turisme de luxe, on el segell insular afegeix valor a projectes dirigits a un perfil de client molt semblant al que visita la piti&uuml;sa.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">L&#039;expansió, que respon a una estratègia de creixement empresarial, reflecteix com la marca &#039;Ibiza&#039; s&#039;ha convertit en un actiu exportable. L&#039;oci, la restauració i l&#039;estil de vida associats a l&#039;illa funcionen avui com a carta de presentació en algunes de les principals destinacions internacionals del turisme de luxe</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Grupo Mambo va ser un dels primers a comprovar aquest potencial el 2017, quan va portar Caf&eacute; Mambo a Dubai mitjan&ccedil;ant una col&middot;laboraci&oacute; amb promotors locals a Soho Garden, un dels principals complexos d&rsquo;oci de l&rsquo;emirat, situat a prop de l&rsquo;illa artificial Palm Jumeirah. El recinte, amb capacitat per a unes 10.000 persones, reuneix restaurants, bars, piscines, discoteques i un espai per a concerts en una superf&iacute;cie de 14.000 metres quadrats.
    </p><p class="article-text">
        &laquo;Atenci&oacute;, amants de la m&uacute;sica house: la marca d&rsquo;Ibiza famosa a tot el m&oacute;n, Caf&eacute; Mambo, arriba a Dubai&raquo;, anunciava aleshores l&rsquo;empresa per presentar una resid&egrave;ncia setmanal que prometia un &laquo;nivell de servei sense precedents&raquo;. Fundat a Sant Antoni el 1994 pels germans Christian i Alan Anadon, Caf&eacute; Mambo ha convertit les seves sessions al capvespre en una de les icones internacionals d&rsquo;Eivissa. A Dubai, la marca ha mantingut aquest mateix relat: una proposta vinculada al house, la posta de sol i una est&egrave;tica definida com una &laquo;mescla &uacute;nica de luxe ecl&egrave;ctic i eleg&agrave;ncia desenfadada&raquo;.
    </p><blockquote class="instagram-media" data-instgrm-version="14" data-instgrm-permalink="https://www.instagram.com/p/DTsYggmDEyc/" data-instgrm-captioned></blockquote><script async src="https://www.instagram.com/embed.js"></script><h2 class="article-text"><strong>Un clar atractiu comercial </strong></h2><p class="article-text">
        La creixent pres&egrave;ncia d&rsquo;empreses eivissenques a Dubai no respon &mdash;&uacute;nicament&mdash; als avantatges fiscals dels Emirats &Agrave;rabs Units. Per a Jos&eacute; P&eacute;rez Montiel, professor titular del Departament d&rsquo;Economia Aplicada de la Universitat de les Illes Balears (UIB), darrere aquesta expansi&oacute; conflueixen diversos factors que expliquen per qu&egrave; l&rsquo;emirat s&rsquo;ha convertit en un dels mercats naturals per a companyies nascudes o consolidades a l&rsquo;illa, detalla a<a href="http://eldiario.es" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> </a><a href="http://eldiario.es" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">elDiario.es</a>.
    </p><p class="article-text">
        El primer &eacute;s el mateix encaix entre el model empresarial desenvolupat a Eivissa i el turisme d&rsquo;ultraluxe que impulsa la capital emirat&iacute;. &ldquo;Les empreses eivissenques dedicades a la restauraci&oacute;, l&rsquo;oci nocturn, l&rsquo;hoteleria o els <em>beach clubs</em> compten amb marques, conceptes i coneixements que encaixen molt b&eacute; en aquest entorn&rdquo;, explica.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;expansi&oacute;, a m&eacute;s, poques vegades consisteix a reproduir exactament el mateix negoci. En molts casos, les empreses arriben al Golf de la m&agrave; de promotors o operadors locals, que aporten el capital, el coneixement del mercat i la gesti&oacute; di&agrave;ria, mentre la companyia eivissenca hi posa all&ograve; que l&rsquo;ha convertida en una refer&egrave;ncia internacional: la marca, el concepte i l&rsquo;experi&egrave;ncia acumulada durant anys. &ldquo;Aix&ograve; els permet cr&eacute;ixer internacionalment amb una inversi&oacute; pr&ograve;pia menor i compartir part del risc&rdquo;, resumeix P&eacute;rez Montiel.
    </p><p class="article-text">
        A aix&ograve; s&rsquo;hi suma un entorn empresarial especialment dissenyat per atreure inversi&oacute;. L&rsquo;economista destaca l&rsquo;agilitat administrativa, la seguretat jur&iacute;dica, la facilitat per repatriar beneficis, les zones franques i unes infraestructures aeroportu&agrave;ries i log&iacute;stiques pensades per convertir-se en un gran node internacional. &ldquo;L&rsquo;Estat no es limita a esperar l&rsquo;arribada d&rsquo;inversors, sin&oacute; que construeix infraestructures, facilita s&ograve;l i promou activament nous projectes&rdquo;, assenyala. Aquesta estreta relaci&oacute; entre administracions, promotors, cadenes hoteleres i grans grups empresarials afavoreix la implantaci&oacute; de marques estrangeres.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;estrat&egrave;gia respon tamb&eacute; a una l&ograve;gica empresarial molt concreta: reduir la depend&egrave;ncia de l&rsquo;estacionalitat. Mentre l&rsquo;activitat tur&iacute;stica d&rsquo;Eivissa es concentra en els mesos d&rsquo;estiu, Dubai rep el gruix de visitants entre la tardor i la primavera. Aquesta complementarietat permet mantenir actives les marques durant gran part de l&rsquo;any, conservar equips de gesti&oacute; i traslladar coneixements d&rsquo;un dest&iacute; a un altre.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8402717f-5f9a-4ee9-9e92-f353395c38a1_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8402717f-5f9a-4ee9-9e92-f353395c38a1_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8402717f-5f9a-4ee9-9e92-f353395c38a1_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8402717f-5f9a-4ee9-9e92-f353395c38a1_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8402717f-5f9a-4ee9-9e92-f353395c38a1_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8402717f-5f9a-4ee9-9e92-f353395c38a1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8402717f-5f9a-4ee9-9e92-f353395c38a1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Cartells de festa a prop de la Platja d&#039;en Bossa, la localitat turística més popular d&#039;Eivissa i llar de les discoteques Ushuaïa i Hï Ibiza."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Cartells de festa a prop de la Platja d&#039;en Bossa, la localitat turística més popular d&#039;Eivissa i llar de les discoteques Ushuaïa i Hï Ibiza.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Exportar el 'model Ibiza'</strong></h2><p class="article-text">
        P&eacute;rez Montiel troba un paral&middot;lelisme amb l&rsquo;expansi&oacute; que varen protagonitzar les grans cadenes hoteleres mallorquines a finals dels anys vuitanta i durant la d&egrave;cada dels noranta. Aquelles companyies varen aprofitar l&rsquo;experi&egrave;ncia acumulada a Balears per implantar-se en destins del Carib la temporada alta dels quals coincidia, en bona mesura, amb la temporada baixa de l&rsquo;arxip&egrave;lag.
    </p><p class="article-text">
        Les empreses eivissenques semblen seguir una l&ograve;gica semblant, encara que exporten un producte diferent. Si els grups hotelers mallorquins varen dur a l&rsquo;estranger principalment el seu coneixement sobre construcci&oacute; i gesti&oacute; hotelera, comercialitzaci&oacute; internacional i turisme vacacional, les companyies nascudes a Eivissa comercialitzen avui actius molt menys tangibles: marques, conceptes gastron&ograve;mics, <em>beach clubs</em>, oci nocturn i experi&egrave;ncies vinculades a l&rsquo;estil de vida que representa l&rsquo;illa.
    </p><p class="article-text">
        Ara b&eacute;, diversificar destinacions no significa necess&agrave;riament diversificar la demanda. &ldquo;Una empresa pot operar a Eivissa, Dubai i Tulum i seguir depenent del mateix tipus de client, de consumidors internacionals de renda alta que busquen gastronomia, oci i experi&egrave;ncies exclusives&rdquo;, adverteix l'economista. L'expansi&oacute; redueix el risc associat a un territori concret i a l'estacionalitat, per&ograve; mant&eacute; la depend&egrave;ncia de la mobilitat internacional i de la capacitat de despesa de les classes m&eacute;s benestants.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8b5690a1-e6cf-407a-aaff-71f41615464e_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8b5690a1-e6cf-407a-aaff-71f41615464e_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8b5690a1-e6cf-407a-aaff-71f41615464e_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8b5690a1-e6cf-407a-aaff-71f41615464e_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8b5690a1-e6cf-407a-aaff-71f41615464e_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8b5690a1-e6cf-407a-aaff-71f41615464e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8b5690a1-e6cf-407a-aaff-71f41615464e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Posta de Sol a la zona de Ses Variades, continuació de la badia de Sant Antoni de Portmany"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Posta de Sol a la zona de Ses Variades, continuació de la badia de Sant Antoni de Portmany                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Una empresa pot operar a Eivissa, Dubai i Tulum i seguir depenent del mateix tipus de client, de consumidors internacionals de renda alta que busquen gastronomia, lleure i experiències exclusives</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">José Pérez Montiel</span>
                                        <span>—</span> Economista
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Aquest mateix circuit empresarial explica tamb&eacute; el moviment invers: no nom&eacute;s les empreses eivissenques busquen cr&eacute;ixer en altres destinacions de luxe, sin&oacute; que companyies nascudes en enclavaments tur&iacute;stics internacionals tamb&eacute; comencen a instal&middot;lar-se a l'illa.
    </p><p class="article-text">
        &Eacute;s el cas de N&ocirc;made Temple, una cadena impulsada per Antonio de la R&uacute;a despr&eacute;s de desenvolupar complexos tur&iacute;stics a Tulum i Holbox (M&egrave;xic), que ha triat Eivissa i Madrid per iniciar el seu desembarcament a Europa. La seva proposta va molt m&eacute;s enll&agrave; de l'allotjament. A la capital ocupa un edifici hist&ograve;ric reconvertit en un hotel de cinc estrelles, mentre que a Eivissa s'ha instal&middot;lat a Portinatx amb un establiment on l'experi&egrave;ncia gira al voltant del benestar, la natura i l'espiritualitat.
    </p><p class="article-text">
        Meditaci&oacute;, banys de gel, sessions de DJ, gastronomia, programes de benestar i fins i tot una llista oficial de reproducci&oacute; a Spotify formen part de l'univers que comercialitza la marca. En la seva presentaci&oacute;, N&ocirc;made assegura que vol que el visitant &laquo;no nom&eacute;s descobreixi una destinaci&oacute;, sin&oacute; que emprengui un viatge de transformaci&oacute; personal&raquo;.
    </p><p class="article-text">
        Aquest discurs connecta amb una filosofia tur&iacute;stica molt similar a la que, des de fa anys, adopten nombrosos establiments d'alta gamma d'Eivissa, basada en la venda d'una experi&egrave;ncia associada a un estil de vida molt concret, vinculat a un hippisme cada vegada m&eacute;s glamur&oacute;s. N&ocirc;made Temple no ha respost a la consulta d'elDiario.es abans de la publicaci&oacute; d'aquest reportatge.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Meditació, banys de gel, sessions de DJ, gastronomia, programes de benestar i fins i tot una llista oficial de reproducció a Spotify formen part de l&#039;univers que comercialitza Nômade. En la seva pròpia presentació, l&#039;empresa assegura que busca que el visitant “no només descobreixi una destinació, sinó que emprengui un viatge de transformació personal”</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Inter&egrave;s en el mercat del luxe</strong></h2><p class="article-text">
        Mentre grups vinculats a l'oci i la restauraci&oacute; exporten les seves marques cap a altres grans destinacions tur&iacute;stiques, el model econ&ograve;mic que les ha fet cr&eacute;ixer continua transformant el territori on van sorgir.
    </p><p class="article-text">
        Per a Maci&agrave; Bl&agrave;zquez, investigador de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Eivissa, Dubai, Bali i Tulum formen part d'una mateixa l&ograve;gica econ&ograve;mica: destinacions que aconsegueixen posicionar-se internacionalment i que acaben atraient cada vegada m&eacute;s inversi&oacute; perqu&egrave; ofereixen elevades expectatives de rendibilitat. &laquo;Pot ser tant a Eivissa com als Emirats o a Bali&raquo;, resumeix.
    </p><p class="article-text">
        L'investigador explica que, en els darrers anys, el grup de recerca del qual forma part ha analitzat com fen&ograve;mens com les guerres, les pand&egrave;mies o les successives crisis internacionals estan transformant el turisme. Una de les conclusions &eacute;s que una part creixent de l'oferta tur&iacute;stica s'orienta cap a segments cada vegada m&eacute;s exclusius, fet que acaba ampliant les desigualtats socials.
    </p><p class="article-text">
        &laquo;Per una banda, s'encareixen els recursos i, per l'altra, les rendes m&eacute;s altes busquen refugis on invertir&raquo;, assenyala. Un fenomen que, recorda, no &eacute;s nou a les Balears. &laquo;Hist&ograve;ricament ja ha passat amb grans fortunes com la fam&iacute;lia March o els Fierro, entre d'altres, tant espanyoles com estrangeres.&raquo;
    </p><p class="article-text">
        Aquest despla&ccedil;ament de capital no afecta &uacute;nicament qui visita les destinacions, sin&oacute; tamb&eacute; la manera com aquestes evolucionen. Bl&agrave;zquez recorre a la teoria del &laquo;balanc&iacute;&raquo; del ge&ograve;graf Neil Smith per explicar com el capital entra i surt cont&iacute;nuament d'uns territoris per maximitzar-ne la rendibilitat. &laquo;Els diners es mouen constantment buscant on poden obtenir m&eacute;s beneficis&raquo;, resumeix.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Per una banda, s&#039;encareixen els recursos i, per l&#039;altra, les rendes més altes busquen refugis on invertir</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Macià Blàzquez</span>
                                        <span>—</span> Investigador
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        A l'arxip&egrave;lag balear, sost&eacute;, aquest moviment es pot observar en la progressiva reconversi&oacute; del sector tur&iacute;stic cap a establiments de m&eacute;s categoria. L'objectiu ja no &eacute;s atraure m&eacute;s visitants, sin&oacute; visitants amb m&eacute;s capacitat de despesa. &ldquo;El sector tur&iacute;stic busca maximitzar la rendibilitat de cada client&rdquo;, sintetitza.
    </p><p class="article-text">
        Les conseq&uuml;&egrave;ncies d'aquesta estrat&egrave;gia no s&oacute;n &uacute;nicament empresarials. Tamb&eacute; alteren l'acc&eacute;s al territori, al mercat de l'habitatge i al propi espai tur&iacute;stic. Bl&agrave;zquez posa com a exemple la <a href="https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2020-2389" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Llei 1/2020 de turisme responsable</a>, que va buscar intervenir en zones associades al turisme de borratxera, com Magaluf. Segons la seva an&agrave;lisi, determinades &agrave;rees travessen processos de degradaci&oacute; que posteriorment faciliten l'arribada de nous fons d'inversi&oacute; i operacions de reposicionament -el que representaria un nou moviment del balanc&iacute;-. Grans inversors internacionals, com Blackstone o BlackRock, desembarquen aleshores en aquests espais on &eacute;s possible incrementar de nou la rendibilitat.
    </p><p class="article-text">
        La mateixa l&ograve;gica, considera l'investigador, ajuda a explicar per qu&egrave; els grans fons mostren avui inter&egrave;s pels mateixos destins que competeixen en un mercat internacional on <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/canar-nucleo-ibiza-turismo-cuadruplica-poblacion-inicia-viraje-lujo_1_13142252.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el luxe s'ha convertit en una estrat&egrave;gia per augmentar beneficis</a>. El que canvia no &eacute;s &uacute;nicament el lloc on operen les empreses, sin&oacute; tamb&eacute; el tipus de turisme que acaben construint en detriment de la vida local dels seus habitants.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/eivissa-laboratori-luxe-exporta-seu-model-dubai-l-illa-ja-no-ven-nomes-destinacio-marca-global_1_13426429.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 04 Aug 2026 04:31:11 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/5284e9ff-47b5-4f3f-b2dd-0b2aae4ed3e7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1368974" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/5284e9ff-47b5-4f3f-b2dd-0b2aae4ed3e7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1368974" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Eivissa, el laboratori del luxe que exporta el seu model a Dubai: "L'illa ja no ven només una destinació, sinó una marca global"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/5284e9ff-47b5-4f3f-b2dd-0b2aae4ed3e7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Turismo,Turistas,Discotecas,Ocio,Islas Baleares,Ibiza]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Ibiza, el laboratorio del lujo que exporta su modelo a Dubái: "La isla ya no vende solo un destino, sino una marca global"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/ibiza-laboratorio-lujo-exporta-modelo-dubai-isla-no-vende-destino-marca-global_1_13425866.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/5284e9ff-47b5-4f3f-b2dd-0b2aae4ed3e7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Ibiza, el laboratorio del lujo que exporta su modelo a Dubái: &quot;La isla ya no vende solo un destino, sino una marca global&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Expertos advierten de que el modelo nacido en la mayor de las Pitiüses exporta rentabilidad y marcas globales, pero también alimenta la presión sobre la vivienda y la desigualdad. La capital emiratí se ha convertido en el mercado natural para empresas que nacieron o crecieron en la isla y que encuentran en el Golfo una forma de desestacionalizar su actividad</p><p class="subtitle">Hoteles de lujo y discotecas de Ibiza se lanzan a la promoción de pisos millonarios
</p></div><p class="article-text">
        Las puestas de sol de Caf&eacute; Mambo, las fiestas de Ushua&iuml;a o el concepto de los <em>beach clubs </em>de Eivissa han traspasado fronteras. Y es que cada vez m&aacute;s empresas nacidas al calor del turismo ibicenco desembarcan en Dub&aacute;i para exportar un modelo de negocio basado en el lujo, el ocio y las experiencias exclusivas, mientras el emirato se convierte en el nuevo destino de una marca que ha dejado de ser &uacute;nicamente tur&iacute;stica para convertirse en un activo empresarial global. 
    </p><p class="article-text">
        Durante los &uacute;ltimos a&ntilde;os, Eivissa ha sido el laboratorio en el que han nacido algunos de los negocios m&aacute;s rentables del turismo internacional de mano de empresarios que hoy ponen el foco en el mercado emirat&iacute;, convertido en uno de los grandes polos del turismo de lujo y en el siguiente destino para grupos vinculados al ocio, la restauraci&oacute;n y la hosteler&iacute;a de lujo, mientras empresas que crecieron all&iacute; empiezan tambi&eacute;n a desembarcar en la mayor de las Piti&uuml;ses. Detr&aacute;s de estos movimientos emerge un circuito empresarial que conecta algunos de los principales escaparates del turismo premium y que tiene un objetivo com&uacute;n: maximizar la rentabilidad de un modelo de negocio construido en torno a la exclusividad.
    </p><p class="article-text">
        El fen&oacute;meno, en el caso de Eivissa, exporta &ndash;a trav&eacute;s de restaurantes, discotecas y <em>beach clubs&ndash;</em> un modo de entender el ocio y la hospitalidad que la ha convertido en una marca apetecible internacionalmente. El imaginario de la pitiusa se ha transformado ya &ndash;y cada vez m&aacute;s&ndash; en un activo empresarial a nivel global.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El fenómeno, en el caso de Eivissa, exporta -a través de restaurantes, discotecas y beach clubs- un modo de entender el ocio y la hospitalidad que la ha convertido en una marca apetecible internacionalmente. El imaginario de la pitiusa se ha transformado ya -y cada vez más- en un activo empresarial a nivel global</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Empresas vinculadas a la isla han ido acrecentando m&uacute;sculo y abriendo puertas fuera del territorio nacional. Uno de los &uacute;ltimos ejemplos es el <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/canones-confetis-serpentinas-hotel-discoteca-ibiza-alertan-ecologistas-actuan-impunidad_1_13383028.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">hotel-discoteca O Beach</a>, que en 2024 abri&oacute; un establecimiento en Dub&aacute;i tras consolidarse como uno de los <em>beach clubs </em>de referencia de Sant Antoni. Tambi&eacute;n The Night League, el grupo encabezado por <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/yann-pissenem-steve-jobs-insomne-controla-noche-ibiza_1_13169565.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Yann Pissenem</a> y responsable de Ushua&iuml;a, H&iuml; Ibiza y UNVRS, desembarc&oacute; en el emirato con The Ushua&iuml;a Dubai Harbour Experience, un proyecto desarrollado junto a un grupo hotelero que traslada al golfo P&eacute;rsico el modelo de entretenimiento nacido en Platja d&rsquo;en Bossa, la otra zona enfocada al ocio m&aacute;s potente de Eivissa.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f5f65bc-a3a3-483c-b414-03835dd75aa3_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f5f65bc-a3a3-483c-b414-03835dd75aa3_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f5f65bc-a3a3-483c-b414-03835dd75aa3_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f5f65bc-a3a3-483c-b414-03835dd75aa3_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f5f65bc-a3a3-483c-b414-03835dd75aa3_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f5f65bc-a3a3-483c-b414-03835dd75aa3_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8f5f65bc-a3a3-483c-b414-03835dd75aa3_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Fiesta en Ushuaia Ibiza, una de las marcas que ha llevado el sello de la isla al mercado del lujo en Dubái"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Fiesta en Ushuaia Ibiza, una de las marcas que ha llevado el sello de la isla al mercado del lujo en Dubái                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La tendencia alcanza a otros grupos empresariales de la isla. Grupo Mambo, convertido en uno de los principales actores del ocio y la restauraci&oacute;n de Sant Antoni, ha reforzado en los &uacute;ltimos a&ntilde;os su presencia internacional con distintos proyectos en Dub&aacute;i. Por otro lado, L&iacute;o Ibiza, el cabaret situado en Marina Botafoch que prev&eacute; trasladarse al hotel Corso en 2027, tambi&eacute;n estudi&oacute; implantarse en el emirato el a&ntilde;o pasado, aunque la operaci&oacute;n finalmente no prosper&oacute;. Ni Grupo Mambo ni The Night League han respondido a las consultas de este diario.
    </p><p class="article-text">
        La expansi&oacute;n, que responde a una estrategia de crecimiento empresarial, refleja c&oacute;mo la marca &lsquo;Ibiza&rsquo; se ha convertido en un activo exportable. El ocio, la restauraci&oacute;n y el estilo de vida asociados a la isla funcionan hoy como carta de presentaci&oacute;n en algunos de los principales destinos internacionales del turismo de lujo, donde el sello insular a&ntilde;ade valor a proyectos dirigidos a un perfil de cliente muy similar al que visita la pitiusa.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La expansión, que responde a una estrategia de crecimiento empresarial, refleja cómo la marca ‘Ibiza’ se ha convertido en un activo exportable. El ocio, la restauración y el estilo de vida asociados a la isla funcionan hoy como carta de presentación en algunos de los principales destinos internacionales del turismo de lujo</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Grupo Mambo fue uno de los primeros en comprobar ese potencial en 2017, cuando llev&oacute; Caf&eacute; Mambo a Dub&aacute;i mediante una colaboraci&oacute;n con promotores locales en Soho Garden, uno de los principales complejos de ocio del emirato, situado cerca de la isla artificial Palm Jumeirah. El recinto, con capacidad para unas 10.000 personas, re&uacute;ne restaurantes, bares, piscinas, discotecas y un espacio para conciertos en una superficie de 14.000 metros cuadrados.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Atenci&oacute;n, amantes de la m&uacute;sica house: la marca de Ibiza famosa en todo el mundo, Caf&eacute; Mambo, llega a Dub&aacute;i&rdquo;, anunciaba entonces la empresa para presentar una residencia semanal que promet&iacute;a un &ldquo;nivel de servicio sin precedentes&rdquo;. Fundado en Sant Antoni en 1994 por los hermanos Christian y Alan Anadon, Caf&eacute; Mambo ha convertido sus sesiones al atardecer en uno de los iconos internacionales de Eivissa. En Dub&aacute;i, la marca ha mantenido ese mismo relato: una propuesta vinculada al house, la puesta de sol y una est&eacute;tica definida como una &ldquo;mezcla &uacute;nica de lujo ecl&eacute;ctico y elegancia desenfadada&rdquo;.
    </p><blockquote class="instagram-media" data-instgrm-version="14" data-instgrm-permalink="https://www.instagram.com/p/DTsYggmDEyc/" data-instgrm-captioned></blockquote><script async src="https://www.instagram.com/embed.js"></script><h2 class="article-text"><strong>Un claro atractivo comercial </strong></h2><p class="article-text">
        La creciente presencia de empresas ibicencas en Dub&aacute;i no responde -&uacute;nicamente- a las ventajas fiscales de Emiratos &Aacute;rabes Unidos. Para Jos&eacute; P&eacute;rez Montiel, profesor titular del Departamento de Econom&iacute;a Aplicada de la Universitat de les Illes Balears (UIB), detr&aacute;s de esta expansi&oacute;n confluyen varios factores que explican por qu&eacute; el emirato se ha convertido en uno de los mercados naturales para compa&ntilde;&iacute;as nacidas o consolidadas en la isla, detalla a elDiario.es.
    </p><p class="article-text">
        El primero es el propio encaje entre el modelo empresarial desarrollado en Eivissa y el turismo de ultralujo que impulsa la capital emirat&iacute;. &ldquo;Las empresas ibicencas dedicadas a la restauraci&oacute;n, el ocio nocturno, la hosteler&iacute;a o los <em>beach clubs </em>cuentan con marcas, conceptos y conocimientos que encajan muy bien en ese entorno&rdquo;, explica.
    </p><p class="article-text">
        La expansi&oacute;n, adem&aacute;s, rara vez consiste en reproducir exactamente el mismo negocio. En muchos casos, las empresas llegan al Golfo de la mano de promotores u operadores locales, que aportan el capital, el conocimiento del mercado y la gesti&oacute;n diaria, mientras la compa&ntilde;&iacute;a ibicenca pone aquello que la ha convertido en una referencia internacional: la marca, el concepto y la experiencia acumulada durante a&ntilde;os. &ldquo;Eso les permite crecer internacionalmente con una inversi&oacute;n propia menor y compartir parte del riesgo&rdquo;, resume P&eacute;rez Montiel.
    </p><p class="article-text">
        A ello se suma un entorno empresarial especialmente dise&ntilde;ado para atraer inversi&oacute;n. El economista destaca la agilidad administrativa, la seguridad jur&iacute;dica, la facilidad para repatriar beneficios, las zonas francas y unas infraestructuras aeroportuarias y log&iacute;sticas pensadas para convertirse en un gran nodo internacional. &ldquo;El Estado no se limita a esperar la llegada de inversores, sino que construye infraestructuras, facilita suelo y promueve activamente nuevos proyectos&rdquo;, se&ntilde;ala. Esa estrecha relaci&oacute;n entre administraciones, promotores, cadenas hoteleras y grandes grupos empresariales favorece la implantaci&oacute;n de marcas extranjeras.
    </p><p class="article-text">
        La estrategia responde tambi&eacute;n a una l&oacute;gica empresarial muy concreta: reducir la dependencia de la estacionalidad. Mientras la actividad tur&iacute;stica de Eivissa se concentra en los meses de verano, Dub&aacute;i recibe el grueso de visitantes entre oto&ntilde;o y primavera. Esa complementariedad permite mantener activas las marcas durante gran parte del a&ntilde;o, conservar equipos de gesti&oacute;n y trasladar conocimientos de un destino a otro.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8402717f-5f9a-4ee9-9e92-f353395c38a1_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8402717f-5f9a-4ee9-9e92-f353395c38a1_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8402717f-5f9a-4ee9-9e92-f353395c38a1_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8402717f-5f9a-4ee9-9e92-f353395c38a1_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8402717f-5f9a-4ee9-9e92-f353395c38a1_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8402717f-5f9a-4ee9-9e92-f353395c38a1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8402717f-5f9a-4ee9-9e92-f353395c38a1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Carteles de fiesta cerca de la Playa d&#039;en Bossa, la localidad turística más popular de Eivissa y hogar de las discotecas Ushuaïa y Hï Ibiza."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Carteles de fiesta cerca de la Playa d&#039;en Bossa, la localidad turística más popular de Eivissa y hogar de las discotecas Ushuaïa y Hï Ibiza.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Exportar el 'modelo Ibiza'</strong></h2><p class="article-text">
        P&eacute;rez Montiel encuentra un paralelismo con la expansi&oacute;n que protagonizaron las grandes cadenas hoteleras mallorquinas a finales de los a&ntilde;os ochenta y durante la d&eacute;cada de los noventa. Aquellas compa&ntilde;&iacute;as aprovecharon la experiencia acumulada en Baleares para implantarse en destinos del Caribe cuya temporada alta coincid&iacute;a, en buena medida, con la temporada baja del archipi&eacute;lago.
    </p><p class="article-text">
        Las empresas ibicencas parecen seguir una l&oacute;gica similar, aunque exportan un producto distinto. Si los grupos hoteleros mallorquines llevaron al extranjero principalmente su conocimiento sobre construcci&oacute;n y gesti&oacute;n hotelera, comercializaci&oacute;n internacional y turismo vacacional, las compa&ntilde;&iacute;as nacidas en Eivissa comercializan hoy activos mucho menos tangibles: marcas, conceptos gastron&oacute;micos, <em>beach clubs</em>, ocio nocturno y experiencias vinculadas al estilo de vida que representa la isla.
    </p><p class="article-text">
        Ahora bien, diversificar destinos no significa necesariamente diversificar la demanda. &ldquo;Una empresa puede operar en Eivissa, Dub&aacute;i y Tulum y seguir dependiendo del mismo tipo de cliente, de consumidores internacionales de renta alta que buscan gastronom&iacute;a, ocio y experiencias exclusivas&rdquo;, advierte el economista. La expansi&oacute;n reduce el riesgo asociado a un territorio concreto y a la estacionalidad, pero mantiene la dependencia de la movilidad internacional y de la capacidad de gasto de las clases m&aacute;s acomodadas.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8b5690a1-e6cf-407a-aaff-71f41615464e_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8b5690a1-e6cf-407a-aaff-71f41615464e_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8b5690a1-e6cf-407a-aaff-71f41615464e_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8b5690a1-e6cf-407a-aaff-71f41615464e_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8b5690a1-e6cf-407a-aaff-71f41615464e_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8b5690a1-e6cf-407a-aaff-71f41615464e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8b5690a1-e6cf-407a-aaff-71f41615464e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Puesta de Sol en la zona de Ses Variades, continuación de la bahía de Sant Antoni de Portmany"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Puesta de Sol en la zona de Ses Variades, continuación de la bahía de Sant Antoni de Portmany                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Una empresa puede operar en Eivissa, Dubái y Tulum y seguir dependiendo del mismo tipo de cliente, de consumidores internacionales de renta alta que buscan gastronomía, ocio y experiencias exclusivas</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">José Pérez Montiel</span>
                                        <span>—</span> Economista
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Ese mismo circuito empresarial explica tambi&eacute;n el movimiento inverso: no solo las empresas ibicencas buscan crecer en otros destinos de lujo; compa&ntilde;&iacute;as nacidas en enclaves tur&iacute;sticos internacionales empiezan tambi&eacute;n a instalarse en la balear.
    </p><p class="article-text">
        Es el caso de N&ocirc;made Temple, una cadena impulsada por Antonio de la R&uacute;a tras desarrollar complejos tur&iacute;sticos en Tulum y Holbox (M&eacute;xico) y que ha elegido Eivissa y Madrid para iniciar su desembarco en Europa. Su propuesta va mucho m&aacute;s all&aacute; del alojamiento. En la capital ocupa un edificio hist&oacute;rico reconvertido en hotel de cinco estrellas, mientras que en el territorio insular se ha instalado en Portinatx con un establecimiento donde la experiencia gira alrededor del bienestar, la naturaleza y la espiritualidad.
    </p><p class="article-text">
        Meditaci&oacute;n, ba&ntilde;os de hielo, sesiones de DJ, gastronom&iacute;a, programas de bienestar e incluso una lista oficial de reproducci&oacute;n en Spotify forman parte del universo que comercializa la marca. En su propia presentaci&oacute;n, N&ocirc;made asegura que busca que el visitante &ldquo;no solo descubra un destino, sino que emprenda un viaje de transformaci&oacute;n personal&rdquo;. El discurso conecta con una filosof&iacute;a tur&iacute;stica muy similar a la que desde hace a&ntilde;os utilizan numerosos establecimientos de alta gama en Eivissa y que pasa por vender una experiencia asociada a un estilo de vida muy concreto, vinculado a un <em>hippismo</em> cada vez m&aacute;s glamuroso. N&ocirc;made Temple no ha respondido a la consulta de elDiario.es antes de la publicaci&oacute;n de este reportaje.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Meditación, baños de hielo, sesiones de DJ, gastronomía, programas de bienestar e incluso una lista oficial de reproducción en Spotify forman parte del universo que comercializa la marca. En su propia presentación, Nômade asegura que busca que el visitante “no solo descubra un destino, sino que emprenda un viaje de transformación personal”</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Inter&eacute;s en el mercado del lujo</strong></h2><p class="article-text">
        Mientras grupos vinculados al ocio y la restauraci&oacute;n exportan sus marcas hacia otros grandes destinos tur&iacute;sticos, el modelo econ&oacute;mico que las ha hecho crecer contin&uacute;a transformando el territorio del que surgieron.
    </p><p class="article-text">
        Para Maci&agrave; Bl&agrave;zquez, investigador de la Universitat de les Illes Balears (UIB), la pitiusa, Dub&aacute;i, Bali o Tulum forman parte de una misma l&oacute;gica econ&oacute;mica: destinos que logran posicionarse internacionalmente y que terminan atrayendo cada vez m&aacute;s inversi&oacute;n porque ofrecen elevadas expectativas de rentabilidad. &ldquo;Puede ser tanto en Eivissa como en los Emiratos o en Bali&rdquo;, resume.
    </p><p class="article-text">
        El investigador explica que, en los &uacute;ltimos a&ntilde;os, el grupo de investigaci&oacute;n en el que participa ha analizado c&oacute;mo fen&oacute;menos como las guerras, las pandemias o las sucesivas crisis internacionales est&aacute;n modificando el turismo. Una de sus conclusiones es que una parte creciente de la oferta tur&iacute;stica se orienta hacia segmentos cada vez m&aacute;s exclusivos, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/clase-media-bienvenida-ibiza-tercio-hoteles-son-cuatro-estrellas_1_13371252.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">lo que termina ampliando las diferencias sociales.</a>
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Por un lado, se encarecen los recursos y, por otro, aparece una b&uacute;squeda de refugios por parte de las rentas m&aacute;s altas&rdquo;, se&ntilde;ala. Un fen&oacute;meno que, recuerda, no es nuevo en Balears. &ldquo;Ha ocurrido hist&oacute;ricamente con grandes fortunas como la familia March o los Fierro, entre otras, tanto espa&ntilde;olas como extranjeras.&rdquo; Ese desplazamiento de capital no afecta &uacute;nicamente a qui&eacute;n visita los destinos, sino tambi&eacute;n a la forma en la que evolucionan. Bl&agrave;zquez recurre a la teor&iacute;a del &ldquo;balanc&iacute;n&rdquo; del ge&oacute;grafo Neil Smith para explicar c&oacute;mo el capital entra y sale continuamente de unos territorios para maximizar su rentabilidad. &ldquo;El dinero se mueve constantemente buscando d&oacute;nde puede obtener mayores beneficios&rdquo;, resume.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Por un lado se encarecen los recursos y, por otro, aparece una búsqueda de refugios por parte de las rentas más altas</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Macià Blàzquez</span>
                                        <span>—</span> Investigador
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En el archipi&eacute;lago balear, sostiene, ese movimiento puede observarse en la progresiva reconversi&oacute;n del sector tur&iacute;stico hacia establecimientos de mayor categor&iacute;a. El objetivo ya no es atraer m&aacute;s visitantes, sino visitantes con mayor capacidad de gasto. &ldquo;El sector tur&iacute;stico est&aacute; buscando maximizar la rentabilidad de cada cliente&rdquo;, sintetiza.
    </p><p class="article-text">
        Las consecuencias de esa estrategia no son &uacute;nicamente empresariales. Tambi&eacute;n alteran el acceso al territorio, al mercado de la vivienda y al propio espacio tur&iacute;stico. Bl&agrave;zquez pone como ejemplo la <a href="https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2020-2389" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Ley 1/2020 de turismo responsable</a>, que busc&oacute; intervenir en zonas asociadas al turismo de borrachera, como Magaluf. Seg&uacute;n su an&aacute;lisis, determinadas &aacute;reas atraviesan procesos de degradaci&oacute;n que posteriormente facilitan la llegada de nuevos fondos de inversi&oacute;n y operaciones de reposicionamiento -lo que representar&iacute;a un nuevo movimiento del balanc&iacute;n-. Grandes inversores internacionales, como Blackstone o BlackRock, desembarcan entonces en esos espacios donde es posible incrementar de nuevo la rentabilidad.
    </p><p class="article-text">
        La misma l&oacute;gica, considera el investigador, ayuda a explicar por qu&eacute; los grandes fondos muestran hoy inter&eacute;s por los mismos destinos que compiten en un mercado internacional donde <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/canar-nucleo-ibiza-turismo-cuadruplica-poblacion-inicia-viraje-lujo_1_13142252.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el lujo se ha convertido en una estrategia para aumentar beneficios</a>. Lo que cambia no es &uacute;nicamente el lugar donde operan las empresas, sino tambi&eacute;n el tipo de turismo que terminan construyendo en detrimento de la vida local de sus habitantes.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/ibiza-laboratorio-lujo-exporta-modelo-dubai-isla-no-vende-destino-marca-global_1_13425866.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 03 Aug 2026 20:29:29 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/5284e9ff-47b5-4f3f-b2dd-0b2aae4ed3e7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1368974" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/5284e9ff-47b5-4f3f-b2dd-0b2aae4ed3e7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1368974" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Ibiza, el laboratorio del lujo que exporta su modelo a Dubái: "La isla ya no vende solo un destino, sino una marca global"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/5284e9ff-47b5-4f3f-b2dd-0b2aae4ed3e7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Turismo,Turistas,Discotecas,Ocio,Islas Baleares,Ibiza]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Los expertos lo tienen claro: el cambio climático agrava y multiplica los grandes incendios]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/sociedad/expertos-claro-cambio-climatico-agrava-multiplica-grandes-incendios_1_13415266.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/7545296c-99a8-47e8-bbe9-dcdc3515bd02_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148395.jpg" width="3834" height="2157" alt="Los expertos lo tienen claro: el cambio climático agrava y multiplica los grandes incendios"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Meteorólogos, ingenieros forestales, ecólogos y divulgadores científicos coinciden en que la crisis climática está agravando el comportamiento del fuego y un análisis señala que esta ha multiplicado por 20 la probabilidad de que se den las condiciones propicias para los incendios en España</p><p class="subtitle">Los bulos sobre los incendios en Madrid y Ávila: del “no dejan limpiar los montes” a que se provocan “para recalificar”
</p></div><p class="article-text">
        Los grandes incendios que han arrasado <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/100-horas-desencadenaron-mayor-desastre-forestal-historia-espana-avila-madrid_1_13410402.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Madrid y &Aacute;vila</a>, as&iacute; como los fuegos que se han declarado durante las &uacute;ltimas semanas en distintos puntos de Espa&ntilde;a han reabierto el falso debate sobre si el cambio clim&aacute;tico explica la virulencia de los incendios o si el problema responde &uacute;nicamente a la falta de gesti&oacute;n forestal. En los &uacute;ltimos d&iacute;as, la ultraderecha ha alimentado ese discurso y la presidenta madrile&ntilde;a, Isabel D&iacute;az Ayuso, ha se&ntilde;alado la <a href="https://www.eldiario.es/madrid/somos/ayuso-tacha-brocha-gorda-culpar-fuego-emergencia-climatica-aviva-bulo-falta-limpieza-montes_1_13409558.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">falta de limpieza del monte</a> como la principal causa de los siniestros.
    </p><p class="article-text">
        Ayuso rechaz&oacute; adem&aacute;s la propuesta del presidente del Gobierno, Pedro S&aacute;nchez, de alcanzar un acuerdo nacional frente a la emergencia clim&aacute;tica. S&aacute;nchez, por el contrario, vincul&oacute; los incendios con el contexto de calentamiento global tras una campa&ntilde;a que ya deja alrededor de 150.000 hect&aacute;reas calcinadas solo entre Madrid y &Aacute;vila y mantiene activos otros grandes fuegos, como el de Castell&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Antes, los fuegos de <a href="https://www.eldiario.es/andalucia/incendio-gallardos-extinguido-semanas-fuego-causo-muerte-13-personas_1_13406026.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Los Gallardos</a> (Almer&iacute;a) &mdash;en los que <a href="https://www.eldiario.es/andalucia/muerte-mujer-quemaduras-70-cuerpo-eleva-14-incendio-gallardos-victimas-mortales-fallecidos_1_13412529.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">murieron 14 personas</a>&mdash;, Zaragoza o <a href="https://www.eldiario.es/castilla-la-mancha/provincias/guadalajara/incendio-mierla-evoluciona-positivamente-quedan-pequenos-focos-latentes-dificiles-localizar_1_13410102.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">La Mierla</a> (Guadalajara) ya apuntaban a lo que ahora parece una evidencia: la temporada de incendios de este a&ntilde;o se sit&uacute;a entre las peores de la &uacute;ltima d&eacute;cada. El a&ntilde;o pasado ya qued&oacute; registrado como uno de los m&aacute;s devastadores del siglo, seg&uacute;n el Sistema Europeo de Informaci&oacute;n sobre Incendios Forestales (EFFIS).
    </p><p class="article-text">
        Sin embargo, aunque la comunidad cient&iacute;fica rechaza que exista una &uacute;nica explicaci&oacute;n, los expertos se&ntilde;alan que la emergencia clim&aacute;tica es uno de los ingredientes de un <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/coctel-calor-extremo-negligencias-desata-ola-incendios-arrasa-miles-hectareas_1_13360106.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">c&oacute;ctel incendiario</a>. El Panel Intergubernamental sobre Cambio Clim&aacute;tico (IPCC) concluye que el calentamiento global de origen humano favorece unas condiciones meteorol&oacute;gicas cada vez m&aacute;s propicias para los incendios forestales. 
    </p><p class="article-text">
        Al mismo tiempo, recuerda que la gesti&oacute;n del territorio, los usos del suelo o las igniciones siguen siendo factores determinantes. El aumento de las olas de calor, las sequ&iacute;as y el descenso de la humedad de la vegetaci&oacute;n incrementan el riesgo de fuegos m&aacute;s r&aacute;pidos, intensos y dif&iacute;ciles de controlar, pero no sustituyen al resto de causas.
    </p><p class="article-text">
        Los datos reflejan la magnitud del problema. Un <a href="https://www.worldweatherattribution.org/extreme-fire-weather-conditions-in-spain-and-portugal-now-common-due-to-climate-change/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">an&aacute;lisis de la red cient&iacute;fica World Weather Attribution</a>, elaborado a partir de datos de EFFIS, concluye que el cambio clim&aacute;tico provocado por el ser humano ha multiplicado, como m&iacute;nimo, por 20 la probabilidad de que se den las condiciones propicias para los incendios en el centro de Espa&ntilde;a. 
    </p><h2 class="article-text">El &ldquo;tri&aacute;ngulo del fuego&rdquo;</h2><p class="article-text">
        Pero, &iquest;qu&eacute; dice la ciencia sobre los argumentos que resurgen tras cada gran incendio? &ldquo;&iquest;El cambio clim&aacute;tico es el &uacute;nico factor de estos fuegos? Est&aacute; claro que no: los incendios son un fen&oacute;meno complejo que necesita la confluencia de varias causas para desatarse&rdquo;, afirma Cristina Sant&iacute;n, cient&iacute;fica e investigadora del IMIB (CSIC-Universidad de Oviedo-Principado de Asturias).
    </p><p class="article-text">
        Las condiciones meteorol&oacute;gicas que antes se daban una vez cada 500 a&ntilde;os, ahora pueden repetirse aproximadamente cada quince, explica la investigadora. &ldquo;Quien diga que la crisis clim&aacute;tica no tiene nada que ver est&aacute; negando lo que tiene enfrente de sus ojos&rdquo;, a&ntilde;ade. Basta, dice, con observar c&oacute;mo han cambiado los veranos respecto a los que recuerdan quienes hoy tienen entre 40 y 50 a&ntilde;os.
    </p><p class="article-text">
        La atm&oacute;sfera tambi&eacute;n es m&aacute;s inestable en la actualidad, una situaci&oacute;n que favorece la formaci&oacute;n de <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/tormentas-electricas-remolinos-fuego-incendios-forestales-generar-propio-clima_1_13412269.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">piroc&uacute;mulos</a>, nubes generadas por los grandes incendios forestales que a&ntilde;aden un factor m&aacute;s de riesgo. Adem&aacute;s, aunque la cantidad de lluvia que cae cada a&ntilde;o en Espa&ntilde;a apenas ha variado durante el &uacute;ltimo siglo, las precipitaciones tienden a concentrarse en periodos m&aacute;s cortos, alternados con sequ&iacute;as m&aacute;s prolongadas. El patr&oacute;n favorece el secado de la vegetaci&oacute;n y la acumulaci&oacute;n de combustible forestal.
    </p><p class="article-text">
        Este a&ntilde;o ilustra bien esa tendencia: tras el inicio de a&ntilde;o m&aacute;s lluvioso desde 1979, Espa&ntilde;a encadena uno de los cuatrimestres de primavera y verano m&aacute;s secos desde que existen registros. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Se cumple as&iacute; el tri&aacute;ngulo del fuego: el combustible, las condiciones meteorol&oacute;gicas para prenderlo y las fuentes de ignici&oacute;n&rdquo;, resume Sant&iacute;n. Este &uacute;ltimo factor incluye desde accidentes agr&iacute;colas &mdash;como el de la cosechadora que origin&oacute; el incendio de Or&eacute;s, en Zaragoza&mdash; hasta los rayos provocados por tormentas secas.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/18fc63ac-cf16-47b9-bdf8-b58e32675956_source-aspect-ratio_50p_1148394.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/18fc63ac-cf16-47b9-bdf8-b58e32675956_source-aspect-ratio_50p_1148394.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/18fc63ac-cf16-47b9-bdf8-b58e32675956_source-aspect-ratio_75p_1148394.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/18fc63ac-cf16-47b9-bdf8-b58e32675956_source-aspect-ratio_75p_1148394.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/18fc63ac-cf16-47b9-bdf8-b58e32675956_source-aspect-ratio_default_1148394.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/18fc63ac-cf16-47b9-bdf8-b58e32675956_source-aspect-ratio_default_1148394.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/18fc63ac-cf16-47b9-bdf8-b58e32675956_source-aspect-ratio_default_1148394.jpg"
                    alt="Vista del incendio forestal, a 25 de julio de 2026, en San Martín de Valdeiglesias, Madrid (España)"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Vista del incendio forestal, a 25 de julio de 2026, en San Martín de Valdeiglesias, Madrid (España)                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text">M&aacute;s combustible vegetal</h2><p class="article-text">
        La crisis clim&aacute;tica de origen humano ha incrementado desde los a&ntilde;os ochenta las condiciones meteorol&oacute;gicas que favorecen los <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/continente-acorralado-incendios-extienden-europa-escapatoria_1_13364366.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">incendios en el suroeste de Europa</a>. Las olas de calor son ahora m&aacute;s &ldquo;frecuentes, intensas, duraderas y extensas&rdquo;, seg&uacute;n la Agencia Estatal de Meteorolog&iacute;a (Aemet), y Espa&ntilde;a figura entre los pa&iacute;ses m&aacute;s afectados. Francia atraviesa tambi&eacute;n una situaci&oacute;n cr&iacute;tica tras el megaincendio del suroeste del pa&iacute;s, que <a href="https://www.eldiario.es/internacional/42-000-hectareas-arrasadas-220-000-evacuados-carrera-contrarreloj-megaincendio-francia_1_13409552.amp.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">ya ha arrasado m&aacute;s de 42.000 hect&aacute;reas</a>.
    </p><p class="article-text">
        La combinaci&oacute;n de calor extremo, ausencia de precipitaciones y baja humedad acelera el secado de la vegetaci&oacute;n. Esta act&uacute;a como un aut&eacute;ntico &ldquo;combustible vegetal&rdquo;, facilitando la ignici&oacute;n y favoreciendo incendios m&aacute;s r&aacute;pidos y dif&iacute;ciles de controlar.
    </p><p class="article-text">
        El cambio clim&aacute;tico y la gesti&oacute;n forestal &mdash;o el abandono del monte, uno de los argumentos m&aacute;s repetidos por quienes minimizan el papel del calentamiento global&mdash; no son, por tanto, factores excluyentes, sino que se potencian mutuamente.
    </p><p class="article-text">
        El calor extremo es, de hecho, un elemento &ldquo;determinante&rdquo;, subrayan desde la Aemet, porque reseca la vegetaci&oacute;n y dificulta las labores de extinci&oacute;n al favorecer una propagaci&oacute;n mucho m&aacute;s r&aacute;pida de las llamas. A ello se suman las tormentas secas, asociadas con frecuencia a las olas de calor, que combinan escasas precipitaciones, rayos y fuertes rachas de viento.
    </p><p class="article-text">
        Como consecuencia de todo ello, los incendios se est&aacute;n &ldquo;desestacionalizando&rdquo;, apunta el investigador y profesor de Ingenier&iacute;a Forestal y Cambio Global de la Universidad de Lleida, V&iacute;ctor Resco de Dios, que acaba de publicar el libro <em>Ecomitos</em>.
    </p><h2 class="article-text">La ignici&oacute;n, en el punto de mira</h2><p class="article-text">
        Uno de los errores m&aacute;s habituales en el debate p&uacute;blico sobre los incendios forestales es poner el foco casi exclusivamente en la causa de la ignici&oacute;n. &ldquo;Los fuegos provocados suponen un porcentaje muy bajo y, en los incendios de m&aacute;s de 30.000 hect&aacute;reas, la principal causa de ignici&oacute;n est&aacute; en el rayo&rdquo;, explica Resco de Dios. De hecho, este fen&oacute;meno est&aacute; detr&aacute;s del 37% de los incendios de m&aacute;s de 10.000 hect&aacute;reas.
    </p><p class="article-text">
        Otro de los bulos m&aacute;s frecuentes, apunta Cristina Sant&iacute;n, es que los incendios se provocan para instalar parques e&oacute;licos, plantas fotovoltaicas o explotar tierras raras. &ldquo;Es todo lo contrario, porque un terreno que se ha quemado no puede cambiar de uso en 30 a&ntilde;os&rdquo;, recuerda.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Ha habido incendios desde antes del ser humano, lo que estamos viendo ahora es que, a través de nuestras acciones y del cambio climático, el fenómeno se está agravando</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Víctor Resco de Dios</span>
                                        <span>—</span> Investigador y profesor de Ingeniería Forestal y Cambio Global 
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Tambi&eacute;n se suele responsabilizar a determinadas especies arb&oacute;reas, como el eucalipto o el pino, cuando la realidad es mucho m&aacute;s compleja: &ldquo;El fuego se alimenta de cualquier tipo de hojarasca y matorral&rdquo;, explica el autor de <em>Ecomitos</em>. De hecho, alrededor del 70% de la superficie quemada el a&ntilde;o pasado correspondi&oacute; principalmente a encinas y robles. &ldquo;En ese sentido, se buscan chivos expiatorios en lugar de se&ntilde;alar los verdaderos factores que favorecen la propagaci&oacute;n del fuego&rdquo;, resume.
    </p><p class="article-text">
        Los incendios forestales forman parte de la historia de la Tierra desde hace cientos de millones de a&ntilde;os, como muestran los registros f&oacute;siles. &ldquo;Esto ha ocurrido desde antes del ser humano. Lo que estamos viendo ahora es que, a trav&eacute;s de nuestras acciones y del cambio clim&aacute;tico, el fen&oacute;meno se est&aacute; agravando&rdquo;, a&ntilde;ade.
    </p><h2 class="article-text">El surgimiento de los megaincendios</h2><p class="article-text">
        Los megaincendios, capaces de generar tormentas de fuego y alterar su propio comportamiento, irrumpieron con fuerza en Europa en 2017 con <a href="https://www.eldiario.es/galicia/explicarle-gente-galicia-incendios-portugal_128_3336804.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el incendio de Pedr&oacute;g&atilde;o Grande (Portugal), que se cobr&oacute; 64 vidas</a>. Desde entonces, este tipo de fuegos extremos no ha dejado de repetirse.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Son un fen&oacute;meno relativamente nuevo, pero llevamos casi diez a&ntilde;os conviviendo con ellos y seguimos sin tomar medidas a la altura&rdquo;, advierte Resco de Dios. La explicaci&oacute;n, a&ntilde;ade, est&aacute; en la combinaci&oacute;n de montes con cada vez m&aacute;s combustible y un cambio clim&aacute;tico que favorece incendios de una intensidad capaz de perforar las capas altas de la atm&oacute;sfera, donde se forman las nubes.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;El calor del incendio puede generar una nube propia y, en el peor de los casos, cuando esa nube colapsa, desencadena una tormenta que dispersa el fuego a mucha m&aacute;s velocidad&rdquo;, concluye.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Va contra la física afirmar que cualquier tratamiento agrícola impediría que el monte ardiera</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Ana Belén Noriega</span>
                                        <span>—</span> Decana-presidenta del Colegio Oficial de Ingenieros Técnicos Forestales
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La diferencia con los incendios de hace apenas unas d&eacute;cadas es que entonces eran fuegos &ldquo;previsibles&rdquo;. &ldquo;Se pod&iacute;an ir pastoreando&rdquo;, describe la decana presidenta del Colegio Oficial de Ingenieros Tecnicos Forestales, Ana Bel&eacute;n Noriega, para ilustrar la estrategia de dejar que el incendio avance hacia zonas con menos combustible hasta perder intensidad.
    </p><p class="article-text">
        Ahora, en cambio, los fuegos alcanzan intensidades de hasta 10.000 kilovatios por metro de frente de llama, lo que hace pr&aacute;cticamente imposible su extinci&oacute;n. &ldquo;Ser&iacute;a ir contra la f&iacute;sica afirmar que cualquier tratamiento agr&iacute;cola impedir&iacute;a que el monte ardiera&rdquo;, sostiene Noriega.
    </p><p class="article-text">
        El cambio clim&aacute;tico y la gesti&oacute;n forestal son, por tanto, dos caras de un mismo problema. Para conseguir evitar una intensidad desmedida y la r&aacute;pida propagaci&oacute;n de las llamas, la experta defiende una gesti&oacute;n forestal activa y continuada. En un pa&iacute;s donde el 56% del territorio es superficie forestal, apuesta por ordenar el paisaje, aplicar una selvicultura preventiva y favorecer bosques m&aacute;s resilientes, capaces de adaptarse al cambio clim&aacute;tico. As&iacute; como por repartir mejor el agua y los nutrientes entre la vegetaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Cada vez acumulamos m&aacute;s biomasa &mdash;que no biodiversidad&mdash; en unas condiciones clim&aacute;ticas cada vez m&aacute;s agresivas&rdquo;, advierte. A esa estrategia suma la necesidad de reforzar la econom&iacute;a forestal. &ldquo;Es necesario que se premie a quien permanece en el medio rural, tambi&eacute;n desde el punto de vista fiscal&rdquo;, reclama. 
    </p><p class="article-text">
        Noriega considera igualmente prioritario proteger la interfaz urbano-forestal, donde el monte convive con viviendas e infraestructuras &mdash;sobre todo, segundas residencias&mdash;, adem&aacute;s de facilitar el acceso a nuevas tecnolog&iacute;as y garantizar ayudas plurianuales para la gesti&oacute;n del territorio.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3366b162-05e9-478d-94e0-79a8d56ef09a_source-aspect-ratio_50p_1148392.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3366b162-05e9-478d-94e0-79a8d56ef09a_source-aspect-ratio_50p_1148392.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3366b162-05e9-478d-94e0-79a8d56ef09a_source-aspect-ratio_75p_1148392.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3366b162-05e9-478d-94e0-79a8d56ef09a_source-aspect-ratio_75p_1148392.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3366b162-05e9-478d-94e0-79a8d56ef09a_source-aspect-ratio_default_1148392.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3366b162-05e9-478d-94e0-79a8d56ef09a_source-aspect-ratio_default_1148392.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3366b162-05e9-478d-94e0-79a8d56ef09a_source-aspect-ratio_default_1148392.jpg"
                    alt="Personal de la UME apagando fuegos en viviendas y naves en Piedralaves, durante el incendio de Burgohondo, a 26 de julio de 2026"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Personal de la UME apagando fuegos en viviendas y naves en Piedralaves, durante el incendio de Burgohondo, a 26 de julio de 2026                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text">Adaptarse al nuevo escenario</h2><p class="article-text">
        Reducir la exposici&oacute;n al riesgo pasa tambi&eacute;n, seg&uacute;n el bi&oacute;logo y divulgador ambiental Andreu Escriv&agrave;, por replantear la ocupaci&oacute;n del territorio. Igual que hoy se cuestiona construir en zonas inundables, considera que habr&aacute; que empezar a retirar progresivamente <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/peligro-casas-incrustadas-monte-vivimos-pais-arde-aceptarlo-aprender_1_13379840.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">usos residenciales</a> de aquellas &aacute;reas forestales donde el riesgo de incendios extremos es cada vez mayor.
    </p><p class="article-text">
        El divulgador defiende, adem&aacute;s, que la gesti&oacute;n del territorio no puede recaer &uacute;nicamente en los equipos t&eacute;cnicos y apuesta por &ldquo;reconectar con los procesos naturales&rdquo;. &ldquo;El monte no arde por una &uacute;nica causa, sino que estas son multifactoriales&rdquo;, a&ntilde;ade. A ello se suman las particularidades de cada paisaje: &ldquo;No es lo mismo un bosque de C&aacute;diz que uno de &Aacute;vila o de Huesca&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Ese es, a su juicio, uno de los mensajes que deber&iacute;a quedar tras un verano desesperanzador marcado por <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/mapa-incendios-activos-espana-2026-avanzan-zonas-han-quemado_1_13369396.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">grandes incendios</a>: no existen soluciones &uacute;nicas para un problema cada vez m&aacute;s complejo y tampoco cabe esperar que remita por s&iacute; solo. &ldquo;El calentamiento global va a seguir avanzando y tendremos que aprender a convivir con escenarios distintos&rdquo;, concluye. 
    </p><p class="article-text">
        Eso implicar&aacute; adaptar la agricultura y la ganader&iacute;a, explorar nuevas formas de gesti&oacute;n forestal y, sobre todo, replantear la manera en la que la sociedad se relaciona con el territorio.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/sociedad/expertos-claro-cambio-climatico-agrava-multiplica-grandes-incendios_1_13415266.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 01 Aug 2026 21:12:06 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/7545296c-99a8-47e8-bbe9-dcdc3515bd02_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148395.jpg" length="8041078" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/7545296c-99a8-47e8-bbe9-dcdc3515bd02_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148395.jpg" type="image/jpeg" fileSize="8041078" width="3834" height="2157"/>
      <media:title><![CDATA[Los expertos lo tienen claro: el cambio climático agrava y multiplica los grandes incendios]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/7545296c-99a8-47e8-bbe9-dcdc3515bd02_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148395.jpg" width="3834" height="2157"/>
      <media:keywords><![CDATA[Incendios,Incendios forestales,Cambio climático,Emergencia climática,Ciencia]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La Policia desmantella una festa il·legal amb més de 250 persones a la vila de luxe de la propietària dels famosos]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/policia-desmantella-festa-il-legal-amb-mes-250-persones-vila-luxe-casolana-dels-famosos_1_13413451.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/df493bd2-baad-41a3-aa6b-743d3efddce1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La Policia desmantella una festa il·legal amb més de 250 persones a la vila de luxe de la propietària dels famosos"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L'Ajuntament de Sant Josep inicia una investigació que podria comportar una sanció de fins a 300.000 euros per a la propietària de Casa Paola, que també té una ordre de demolició</p><p class="subtitle">Desmantellada una festa il·legal a Eivissa en un habitatge amb 150 persones</p></div><p class="article-text">
        La Policia Local de Sant Josep de sa Talaia ha desmantellat aquest dimarts una presumpta festa il&middot;legal celebrada a la coneguda vila de luxe &lsquo;Casa Paola&rsquo;, situada a es Cubells. Es tracta d&rsquo;una de les mansions il&middot;legals de Francisca S&aacute;nchez Ord&oacute;&ntilde;ez, tamb&eacute; coneguda com a Paquita Marsan, la propiet&agrave;ria dels famosos. Sobre aquest immoble pesen des de fa anys ordres d&rsquo;enderrocament i expedients per presumptes irregularitats urban&iacute;stiques, tot i que aix&ograve; no ha impedit que es continu&iuml;n comercialitzant festes sense autoritzaci&oacute; en no disposar la vila de la llic&egrave;ncia habilitant.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;operatiu va comen&ccedil;ar despr&eacute;s que els agents detectassin dos punts de trobada utilitzats per organitzar l&rsquo;arribada dels assistents. Un es trobava al costat del CEIP L&rsquo;Urgell i un altre a la carretera de Sant Josep, a l&rsquo;altura del quil&ograve;metre 7. Des d&rsquo;ambd&oacute;s llocs es canalitzava l&rsquo;acc&eacute;s fins a la finca, una estrat&egrave;gia habitual en aquest tipus de convocat&ograve;ries per evitar una concentraci&oacute; massiva de motos, cotxes i vehicles al lloc de la festa.
    </p><p class="article-text">
        Quan la Policia Local va arribar a la vila de luxe hi va trobar m&eacute;s d&rsquo;un centenar de persones esperant per accedir-hi. L&rsquo;aflu&egrave;ncia va obligar a desplegar un dispositiu de seguretat ciutadana i de regulaci&oacute; del tr&agrave;nsit. Els agents van restringir l&rsquo;acc&eacute;s de vehicles i van tancar temporalment el pas de persones pel cam&iacute; d&rsquo;entrada per evitar el col&middot;lapse de la zona.
    </p><p class="article-text">
        Amb la col&middot;laboraci&oacute; del servei de seguretat de la mateixa finca, l&rsquo;activitat va acabar poc despr&eacute;s. La m&uacute;sica va cessar, el DJ va deixar d&rsquo;actuar i m&eacute;s de 250 persones van abandonar el recinte de manera esglaonada.
    </p><p class="article-text">
        Durant la inspecci&oacute;, la Policia Local va constatar l&rsquo;exist&egrave;ncia de diferents elements compatibles amb l&rsquo;organitzaci&oacute; d&rsquo;una activitat recreativa sense autoritzaci&oacute;. Entre aquests, promoci&oacute; pr&egrave;via a les xarxes socials, punts de trobada per traslladar els assistents, control d&rsquo;acc&eacute;s, personal de seguretat, animaci&oacute; i equips professionals de so. Com a resultat de l&rsquo;actuaci&oacute;, els agents van aixecar diverses actes per organitzar una activitat sense el corresponent t&iacute;tol habilitant i per &ldquo;alteraci&oacute; de la conviv&egrave;ncia ciutadana&rdquo;. A m&eacute;s, un dels conductors va ser denunciat despr&eacute;s de donar positiu en un control de drogues. Paquita Marsan no ha respost a la pregunta d&rsquo;<a href="http://eldiario.es/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">elDiario.es</a> sobre si ha organitzat una festa a Casa Paola.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1fd8e950-f806-44e5-8873-08973bc61d5c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1fd8e950-f806-44e5-8873-08973bc61d5c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1fd8e950-f806-44e5-8873-08973bc61d5c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1fd8e950-f806-44e5-8873-08973bc61d5c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1fd8e950-f806-44e5-8873-08973bc61d5c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1fd8e950-f806-44e5-8873-08973bc61d5c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1fd8e950-f806-44e5-8873-08973bc61d5c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="L&#039;exterior de la vila de luxe Casa Paola a Sant Josep de sa Talaia (Eivissa)"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                L&#039;exterior de la vila de luxe Casa Paola a Sant Josep de sa Talaia (Eivissa)                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Anys de festes il&middot;legals</strong></h2><p class="article-text">
        Casa Paola fa anys que protagonitza festes il&middot;legals &mdash;en alguns casos amb conegudes &lsquo;influencers&rsquo;, esdeveniments i pol&egrave;miques de tota mena. &Eacute;s una vila que, malgrat les infraccions urban&iacute;stiques, les resolucions administratives i les intervencions policials, continua reapareixent estiu rere estiu a les portades de la premsa local.
    </p><p class="article-text">
        El juny de 2024, una investigaci&oacute; d&rsquo;<a href="http://eldiario.es/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">elDiario.es</a> va reconstruir l&rsquo;estada d&rsquo;un grup de conegudes influencers espanyoles a Casa Paola. Durant diversos dies, les creadores de contingut van compartir imatges, a trav&eacute;s d&rsquo;Instagram, des de la piscina, les terrasses i els jardins de la finca mentre participaven en un viatge promocional associat a empreses vinculades al turisme de luxe.
    </p><p class="article-text">
        La investigaci&oacute; mostrava que el juny de 2024 van passar per la vila de Casa Paola Melyssa Pinto, Marta Riumbau, Anita Matamoros i &Aacute;ngela Rozas (Madame de Rosa). El grup va arribar a l&rsquo;illa en el marc d&rsquo;un viatge vinculat a experi&egrave;ncies de luxe i creaci&oacute; de contingut, amb publicacions a les xarxes socials des de la vila i activitats associades a la promoci&oacute; de iots, aix&iacute; com a l&rsquo;oci de luxe.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Una &lsquo;guerra&rsquo; infinita</strong></h2><p class="article-text">
        Casa Paola pertany a Francisca S&aacute;nchez Ord&oacute;&ntilde;ez, coneguda com a Paquita Marsan, a trav&eacute;s d&rsquo;una de les seves societats. Durant anys, l&rsquo;Ajuntament ha impulsat successius expedients urban&iacute;stics sobre la vila per obres executades sense llic&egrave;ncia, ampliacions il&middot;legals i construccions incompatibles amb les normes urban&iacute;stiques. El conflicte va acabar derivant en una ordre d&rsquo;enderrocament per restituir la legalitat, una resoluci&oacute; que va convertir l&rsquo;immoble en un dels casos m&eacute;s emblem&agrave;tics de la lluita municipal contra les edificacions irregulars de gran luxe, com tamb&eacute; va oc&oacute;rrer amb &lsquo;Casa Lola&rsquo;, tamb&eacute; propietat de la propietaria dels famosos.
    </p><p class="article-text">
        Paral&middot;lelament, el Consell d&rsquo;Eivissa va actuar en l&rsquo;&agrave;mbit de les seves compet&egrave;ncies en mat&egrave;ria tur&iacute;stica. La instituci&oacute; insular ha sostingut que l&rsquo;habitatge no disposa de la llic&egrave;ncia necess&agrave;ria per comercialitzar-se com a allotjament tur&iacute;stic, motiu pel qual tamb&eacute; ha tramitat expedients relacionats amb la seva explotaci&oacute;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7f32f282-a961-4f5f-900b-fba6939a5c34_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7f32f282-a961-4f5f-900b-fba6939a5c34_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7f32f282-a961-4f5f-900b-fba6939a5c34_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7f32f282-a961-4f5f-900b-fba6939a5c34_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7f32f282-a961-4f5f-900b-fba6939a5c34_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7f32f282-a961-4f5f-900b-fba6939a5c34_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7f32f282-a961-4f5f-900b-fba6939a5c34_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Pedra a l&#039;exterior de la vila de luxe Casa Paola a Sant Josep de sa Talaia (Eivissa)"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Pedra a l&#039;exterior de la vila de luxe Casa Paola a Sant Josep de sa Talaia (Eivissa)                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El resultat &eacute;s una complexa successi&oacute; de procediments administratius i judicials que s&rsquo;allarga des de fa anys i que ha donat lloc a inspeccions, actuacions policials, expedients, sancions i recursos.
    </p><p class="article-text">
        El 2023, fins i tot abans de l&rsquo;episodi protagonitzat per les instagramers, la Gu&agrave;rdia Civil i la Policia Local ja havien desallotjat turistes que es trobaven a la finca en compliment de resolucions judicials. Aquella actuaci&oacute; va evidenciar les dificultats de les administracions per impedir que la vila de luxe continu&agrave;s comercialitzant-se irregularment mentre continuaven els litigis oberts.
    </p><p class="article-text">
        Cal esmentar que la festa desmantellada aquest dimarts tampoc figurava a l&rsquo;&lsquo;objectiu&rsquo; d&rsquo;Ocio de Ibiza, la patronal que agrupa la major part de les empreses del sector de l&rsquo;oci.
    </p><p class="article-text">
        El gerent d&rsquo;Ocio de Ibiza, Jos&eacute; Luis Ben&iacute;tez, explica a aquest diari que el sector va tenir coneixement de la intervenci&oacute; policial quan l&rsquo;operatiu ja estava en marxa, per&ograve; va assegurar que no tenien localitzada la celebraci&oacute; ni havien rebut informaci&oacute; pr&egrave;via sobre la seva organitzaci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        La valoraci&oacute; de Ben&iacute;tez evidencia el car&agrave;cter discret amb qu&egrave; es va preparar la presumpta festa il&middot;legal. Els punts de trobada habilitats fora de la finca i el trasllat posterior dels assistents s&oacute;n f&oacute;rmules utilitzades amb freq&uuml;&egrave;ncia per dificultar la detecci&oacute; primerenca d&rsquo;aquest tipus d&rsquo;esdeveniments i minimitzar l&rsquo;impacte d&rsquo;una possible intervenci&oacute; administrativa abans que comenci l&rsquo;activitat.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Fins a 300.000 euros de sanci&oacute;</strong></h2><p class="article-text">
        Les actes aixecades per la Policia Local obren ara un procediment que haur&agrave; de determinar la naturalesa exacta de les infraccions comeses i les responsabilitats dels organitzadors.
    </p><p class="article-text">
        La Llei 7/2013, de 26 de novembre, d&rsquo;activitats de les Illes Balears, preveu per a les infraccions molt greus multes que oscil&middot;len entre 30.001 i 300.000 euros, a m&eacute;s de preveure altres mesures access&ograve;ries, com la suspensi&oacute; de l&rsquo;activitat o la seva clausura, en funci&oacute; de la gravetat dels fets i de les circumst&agrave;ncies que concorrin en l&rsquo;expedient. Aquest extrem encara ha de ser verificat per la investigaci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Mentrestant, Casa Paola continua en el focus de la pol&egrave;mica. La mateixa vila que fa dos estius apareixia com a tel&oacute; de fons d&rsquo;un viatge d&rsquo;&lsquo;influencers&rsquo; torna ara a ser escenari d&rsquo;una actuaci&oacute; policial per una presumpta festa il&middot;legal multitudin&agrave;ria. Estiu rere estiu es repeteix el mateix &lsquo;modus operandi&rsquo;, cosa que no nom&eacute;s genera maldecaps a les autoritats sin&oacute; tamb&eacute; indignaci&oacute; i malestar entre els ve&iuml;ns i residents. L&rsquo;oci reglat, a m&eacute;s, es queixa de la impunitat amb qu&egrave; actuen les empreses que comercialitzen aquest tipus d&rsquo;activitats i festes il&middot;legals.
    </p><p class="article-text">
        Un final que, d&rsquo;altra banda, no s&rsquo;albira i la realitat del qual conviu amb una llarga cadena d&rsquo;expedients urban&iacute;stics, procediments administratius i resolucions que des de fa anys converteixen aquesta vila de luxe en un dels focus contra les festes i el lloguer tur&iacute;stic il&middot;legal.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Ribas, Ángela Torres Riera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/policia-desmantella-festa-il-legal-amb-mes-250-persones-vila-luxe-casolana-dels-famosos_1_13413451.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 28 Jul 2026 19:07:06 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/df493bd2-baad-41a3-aa6b-743d3efddce1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1516844" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/df493bd2-baad-41a3-aa6b-743d3efddce1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1516844" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La Policia desmantella una festa il·legal amb més de 250 persones a la vila de luxe de la propietària dels famosos]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/df493bd2-baad-41a3-aa6b-743d3efddce1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Ilegalidad,Fiestas,Multas,Policía Local]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La Policía desmantela una fiesta ilegal con más de 250 personas en la villa de lujo de la casera de los famosos]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/policia-desmantela-fiesta-ilegal-250-personas-villa-lujo-casera-famosos_1_13413442.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/dfde03e9-58ed-47bf-a627-541ac40ef25a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La Policía desmantela una fiesta ilegal con más de 250 personas en la villa de lujo de la casera de los famosos"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El Ayuntamiento de Sant Josep inicia una investigación que podría costar hasta 300.000 euros a la propietaria de Casa Paola, que también tiene una orden de demolición</p><p class="subtitle">Desmantelada una fiesta ilegal en Ibiza en una vivienda con 150 personas</p></div><p class="article-text">
        La Polic&iacute;a Local de Sant Josep de sa Talaia ha desmantelado este martes una presunta fiesta ilegal celebrada en la conocida villa de lujo 'Casa Paola', situada en es Cubells. Se trata de una de las mansiones ilegales de Francisca S&aacute;nchez Ord&oacute;&ntilde;ez, tambi&eacute;n conocida como Paquita Marsan, la casera de los famosos. Sobre este inmueble pesan desde hace a&ntilde;os &oacute;rdenes de demolici&oacute;n y expedientes por presuntas irregularidades urban&iacute;sticas, aunque ello no ha impedido que se sigan comercializando fiestas sin autorizaci&oacute;n al carecer la villa de la licencia habilitante.
    </p><p class="article-text">
        El operativo comenz&oacute; despu&eacute;s de que los agentes detectaran dos puntos de encuentro utilizados para organizar la llegada de los asistentes. Uno se encontraba junto al CEIP L'Urgell y otro en la carretera de Sant Josep, a la altura del kil&oacute;metro 7. Desde ambos lugares se canalizaba el acceso hasta la finca, una estrategia habitual en este tipo de convocatorias para evitar una concentraci&oacute;n masiva de motos, coches y veh&iacute;culos en el lugar de la fiesta.
    </p><p class="article-text">
        Cuando la Polic&iacute;a Local lleg&oacute; a la villa de lujo encontr&oacute; a m&aacute;s de un centenar de personas esperando para acceder. La afluencia oblig&oacute; a desplegar un dispositivo de seguridad ciudadana y de regulaci&oacute;n del tr&aacute;fico. Los agentes restringieron el acceso de veh&iacute;culos y cerraron temporalmente el paso de personas por el camino de entrada para evitar el colapso de la zona.
    </p><p class="article-text">
        Con la colaboraci&oacute;n del servicio de seguridad de la propia finca, la actividad termin&oacute; poco despu&eacute;s. La m&uacute;sica ces&oacute;, el DJ dej&oacute; de actuar y m&aacute;s de 250 personas abandonaron el recinto escalonadamente.
    </p><p class="article-text">
        Durante la inspecci&oacute;n, la Polic&iacute;a Local constat&oacute; la existencia de distintos elementos compatibles con la organizaci&oacute;n de una actividad recreativa sin autorizaci&oacute;n. Entre ellos, promoci&oacute;n previa en redes sociales, puntos de encuentro para trasladar a los asistentes, control de acceso, personal de seguridad, animaci&oacute;n y equipos profesionales de sonido. Como resultado de la actuaci&oacute;n, los agentes levantaron varias actas por organizar una actividad sin el correspondiente t&iacute;tulo habilitante y por &ldquo;alteraci&oacute;n de la convivencia ciudadana&rdquo;. Adem&aacute;s, uno de los conductores fue denunciado tras dar positivo en un control de drogas. Paquita Marsan no ha respondido a la pregunta de elDiario.es sobre si ha organizado una fiesta en Casa Paola.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f112c71a-55fd-49dd-86fe-ea35104c123a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f112c71a-55fd-49dd-86fe-ea35104c123a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f112c71a-55fd-49dd-86fe-ea35104c123a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f112c71a-55fd-49dd-86fe-ea35104c123a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f112c71a-55fd-49dd-86fe-ea35104c123a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f112c71a-55fd-49dd-86fe-ea35104c123a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f112c71a-55fd-49dd-86fe-ea35104c123a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Part de l&#039;exterior de la villa de lujo Casa Paola en Sant Josep de sa Talaia (Eivissa)"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Part de l&#039;exterior de la villa de lujo Casa Paola en Sant Josep de sa Talaia (Eivissa)                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>A&ntilde;os de fiestas ilegales</strong></h2><p class="article-text">
        Casa Paola lleva a&ntilde;os protagonizando fiestas ilegales -en algunos casos con conocidas 'influencers', eventos y pol&eacute;micas de todo tipo. Es una villa que pese a las infracciones urban&iacute;sticas, las resoluciones administrativas y las intervenciones policiales, sigue reapareciendo verano tras verano en las portadas de la prensa local.
    </p><p class="article-text">
        En junio de 2024, una investigaci&oacute;n de elDiario.es reconstruy&oacute; la estancia de un grupo de conocidas influencers espa&ntilde;olas en Casa Paola. Durante varios d&iacute;as, las creadoras de contenido compartieron im&aacute;genes, a trav&eacute;s de Instagram, desde la piscina, las terrazas y los jardines de la finca mientras participaban en un viaje promocional asociado a empresas vinculadas al turismo de lujo.
    </p><p class="article-text">
        La investigaci&oacute;n mostraba que en junio de 2024 pasaron por la villa de Casa Paola Melyssa Pinto, Marta Riumbau, Anita Matamoros y &Aacute;ngela Rozas (Madame de Rosa). El grupo lleg&oacute; a la isla en el marco de un viaje vinculado a experiencias de lujo y creaci&oacute;n de contenido, con publicaciones en redes sociales desde la villa y actividades asociadas a la promoci&oacute;n de yates, as&iacute; como al ocio de lujo.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Una 'guerra' infinita</strong></h2><p class="article-text">
        Casa Paola pertenece a Francisca S&aacute;nchez Ord&oacute;&ntilde;ez, conocida como Paquita Marsan, a trav&eacute;s de una sus sociedades. Durante a&ntilde;os, el Ayuntamiento ha impulsado sucesivos expedientes urban&iacute;sticos sobre la villa por obras ejecutadas sin licencia, ampliaciones ilegales y construcciones incompatibles con las normas urban&iacute;sticas. El conflicto acab&oacute; derivando en una orden de demolici&oacute;n para restituir la legalidad, una resoluci&oacute;n que convirti&oacute; el inmueble en uno de los casos m&aacute;s emblem&aacute;ticos de la lucha municipal contra las edificaciones irregulares de gran lujo, como ocurri&oacute; tambi&eacute;n en 'Casa Lola', tambi&eacute;n propiedad de la casera de los famosos.
    </p><p class="article-text">
        En paralelo, el Consell d'Eivissa actu&oacute; en el &aacute;mbito de sus competencias en materia tur&iacute;stica. La instituci&oacute;n insular ha sostenido que la vivienda carece de la licencia necesaria para comercializarse como alojamiento tur&iacute;stico, motivo por el que tambi&eacute;n ha tramitado expedientes relacionados con su explotaci&oacute;n.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a0f569b3-021a-4ca8-8ae0-df5170d751bd_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a0f569b3-021a-4ca8-8ae0-df5170d751bd_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a0f569b3-021a-4ca8-8ae0-df5170d751bd_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a0f569b3-021a-4ca8-8ae0-df5170d751bd_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a0f569b3-021a-4ca8-8ae0-df5170d751bd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a0f569b3-021a-4ca8-8ae0-df5170d751bd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a0f569b3-021a-4ca8-8ae0-df5170d751bd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Piedra en la entrada de la villa de lujo Casa Paola en Sant Josep de sa Talaia (Eivissa)"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Piedra en la entrada de la villa de lujo Casa Paola en Sant Josep de sa Talaia (Eivissa)                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El resultado es una compleja sucesi&oacute;n de procedimientos administrativos y judiciales que se prolonga desde hace a&ntilde;os y que ha dado lugar a inspecciones, actuaciones policiales, expedientes, sanciones y recursos.
    </p><p class="article-text">
        En 2023, antes incluso del episodio protagonizado por las instagramers, la Guardia Civil y la Polic&iacute;a Local ya hab&iacute;an desalojado a turistas que se encontraban en la finca en cumplimiento de resoluciones judiciales. Aquella actuaci&oacute;n evidenci&oacute; las dificultades de las administraciones para impedir que la villa de lujo siguiera comercializ&aacute;ndose irregularmente mientras continuaban los litigios abiertos.
    </p><p class="article-text">
        Cabe mencionar que la fiesta desmantelada este martes tampoco figuraba en el 'objetivo' de Ocio de Ibiza, la patronal que aglutina a la mayor parte de las empresas del sector del ocio.
    </p><p class="article-text">
        El gerente de Ocio de Ibiza, Jos&eacute; Luis Ben&iacute;tez, explica a este diario que el sector tuvo conocimiento de la intervenci&oacute;n policial cuando el operativo ya estaba en marcha, pero asegur&oacute; que no ten&iacute;an localizada la celebraci&oacute;n ni hab&iacute;an recibido informaci&oacute;n previa sobre su organizaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        La valoraci&oacute;n de Ben&iacute;tez evidencia el car&aacute;cter discreto con el que se prepar&oacute; la presunta fiesta ilegal. Los puntos de encuentro habilitados fuera de la finca y el traslado posterior de los asistentes son f&oacute;rmulas utilizadas con frecuencia para dificultar la detecci&oacute;n temprana de este tipo de eventos y minimizar el impacto de una posible intervenci&oacute;n administrativa antes de que comience la actividad.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Hasta 300.000 euros de sanci&oacute;n</strong></h2><p class="article-text">
        Las actas levantadas por la Polic&iacute;a Local abren ahora un procedimiento que deber&aacute; determinar la naturaleza exacta de las infracciones cometidas y las responsabilidades de los organizadores.
    </p><p class="article-text">
        La Ley 7/2013, de 26 de noviembre, de actividades de las Illes Balears, contempla para las infracciones muy graves multas que oscilan entre 30.001 y 300.000 euros, adem&aacute;s de prever otras medidas accesorias, como la suspensi&oacute;n de la actividad o su clausura, en funci&oacute;n de la gravedad de los hechos y de las circunstancias que concurran en el expediente. Este extremo todav&iacute;a debe ser verificado por la investigaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Mientras tanto, Casa Paola sigue en el foco de la pol&eacute;mica. La misma villa que hace dos veranos aparec&iacute;a como tel&oacute;n de fondo de un viaje de &lsquo;influencers&rsquo; vuelve ahora a ser escenario de una actuaci&oacute;n policial por una presunta fiesta ilegal multitudinaria. Verano tras verano se repite el mismo 'modus operandi', lo que no solamente genera quebraderos de cabeza a las autoridades sino tambi&eacute;n indignaci&oacute;n y malestar entre los vecinos y residentes. El ocio reglado, adem&aacute;s, se queja de la impunidad con la que act&uacute;an las empresas que comercializan este tipo de actividades y fiestas ilegales.
    </p><p class="article-text">
        Un final que, por otro lado, no se visualiza y cuya realidad convive con una larga cadena de expedientes urban&iacute;sticos, procedimientos administrativos y resoluciones que desde hace a&ntilde;os convierten a esta villa de lujo en uno de los focos contra las fiestas y el alquiler tur&iacute;stico ilegal.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Ribas, Ángela Torres Riera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/policia-desmantela-fiesta-ilegal-250-personas-villa-lujo-casera-famosos_1_13413442.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 28 Jul 2026 19:02:09 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/dfde03e9-58ed-47bf-a627-541ac40ef25a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1516844" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/dfde03e9-58ed-47bf-a627-541ac40ef25a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1516844" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La Policía desmantela una fiesta ilegal con más de 250 personas en la villa de lujo de la casera de los famosos]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/dfde03e9-58ed-47bf-a627-541ac40ef25a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Ilegalidad,Fiestas,Multas,Policía Local]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA["La contaminació lumínica avança a una velocitat de bojos": l'eclipsi que posarà a prova el cel de Balears]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/contaminacio-luminica-avanca-velocitat-bojos-l-eclipsi-posara-prova-cel-balears_1_13410818.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/148521ee-a6aa-4f56-b348-9b3cd5748aca_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148096.jpg" width="896" height="504" alt="&quot;La contaminació lumínica avança a una velocitat de bojos&quot;: l&#039;eclipsi que posarà a prova el cel de Balears"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L'excepcional alineació entre la Lluna i el Sol dependrà d'un cel net de núvols i de llum artificial. Els experts assenyalen que Mallorca i Eivissa continuen sense protegir adequadament la foscor nocturna. La qualitat de l'aire i la meteorologia seran determinants per contemplar un fenomen que no tornarà a repetir-se en dos segles
</p><p class="subtitle">MAPA - On veure l'eclipsi solar del 12 d'agost: recorregut i visibilitat a cada municipi, minut a minut</p></div><p class="article-text">
        El pr&ograve;xim 12 d'agost, el Sol es pondr&agrave; dues vegades sobre Balears. Primer ho far&agrave; la Lluna, que el cobrir&agrave; completament durant tot just un minut en un dels fen&ograve;mens astron&ograve;mics m&eacute;s excepcionals de les darreres d&egrave;cades. Despr&eacute;s arribar&agrave; la posta de sol. Aquesta coincid&egrave;ncia convertir&agrave; l'arxip&egrave;lag en un dels llocs m&eacute;s impressionants d'Europa per contemplar l'eclipsi total i en un potent reclam per a milers d'aficionats a l'astronomia i turistes que ja preparen el viatge.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Balears ser&agrave; un dels llocs on ser&agrave; m&eacute;s espectacular perqu&egrave; es produir&agrave; una posta de sol eclipsada, es convertir&agrave; en un observatori&rdquo;, resumeix Amado Carbonell, portaveu de l'Institut Astron&ograve;mic de Mallorca i president de l'Observatori de Costitx. L'experi&egrave;ncia, tanmateix, ser&agrave; diferent de la d'altres territoris situats a la franja de totalitat, com Isl&agrave;ndia, on l'eclipsi es produir&agrave; al migdia i es podr&agrave; contemplar en tota la seva esplendor astron&ograve;mica.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Si mai has vist un eclipsi, el millor &eacute;s anar-hi o a punts del nord d'Espanya com Ast&uacute;ries o Gal&iacute;cia&rdquo;, apunta tamb&eacute; Javier Ares, representant de Polaris Menorca i expresident de la Reserva de la Biosfera de Menorca.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Balears serà un dels llocs on l&#039;experiència serà més espectacular perquè es donarà una posta de sol eclipsada: es convertirà en un observatori</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Amado Carbonell</span>
                                        <span>—</span> Portaveu de l&#039;Institut Astronòmic de Mallorca 
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El fenomen comen&ccedil;ar&agrave; amb un eclipsi parcial, quan la Lluna comenci a cobrir progressivament el Sol i la llum disminueixi de manera gradual durant una mica m&eacute;s d'una hora. El moment culminant arribar&agrave; amb la fase de totalitat, que tot just durar&agrave; un minut: la Lluna ocultar&agrave; completament el disc solar i permetr&agrave; observar la corona del Sol, un t&egrave;nue halo de llum que normalment roman ocult per la intensa brillantor de la fotosfera.
    </p><p class="article-text">
        A continuaci&oacute;, la Lluna anir&agrave; descobrint de nou el Sol i l'eclipsi tornar&agrave; a ser parcial fins a remetre. La llum tornar&agrave; gradualment, tot i que l'espectacle conclour&agrave; poc despr&eacute;s amb la posta de sol sobre l'horitz&oacute; oest. &Eacute;s precisament aquesta coincid&egrave;ncia entre l'eclipsi i el capvespre la que convertir&agrave; el fenomen en una cosa excepcional a Balears.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/01ce949c-a3fb-42f2-8fd6-cc5d7ebf212d_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/01ce949c-a3fb-42f2-8fd6-cc5d7ebf212d_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/01ce949c-a3fb-42f2-8fd6-cc5d7ebf212d_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/01ce949c-a3fb-42f2-8fd6-cc5d7ebf212d_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/01ce949c-a3fb-42f2-8fd6-cc5d7ebf212d_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/01ce949c-a3fb-42f2-8fd6-cc5d7ebf212d_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/01ce949c-a3fb-42f2-8fd6-cc5d7ebf212d_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imatge de l&#039;Observatori Astronòmic de Costitx, un dels principals centres de divulgació i investigació de les Balears"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imatge de l&#039;Observatori Astronòmic de Costitx, un dels principals centres de divulgació i investigació de les Balears                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Una posta de sol &ldquo;eclipsada&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        A les illes, l'eclipsi estar&agrave; molt baix, a tan sols 2,4 graus sobre l'horitz&oacute;, amb prou feines dos dits de dist&agrave;ncia. &ldquo;Visualment ser&agrave; un espectacle que no es repetir&agrave; en dos-cents anys a les illes&rdquo;, assegura Carbonell.
    </p><p class="article-text">
        En concret, el millor lloc per observar-lo ser&agrave; la mar Balear. L'eclipsi parcial es produir&agrave; just sobre la l&iacute;nia que separa el cel de la Mediterr&agrave;nia i, despr&eacute;s de la fase de totalitat, quan la Lluna comenci a retirar-se, el Sol comen&ccedil;ar&agrave; a ocultar-se per l'horitz&oacute;. L'enfosquiment recorrer&agrave; la pen&iacute;nsula d'oest a est &mdash;des d'Ast&uacute;ries fins a la Comunitat Valenciana&mdash; abans d'abandonar el territori espanyol pel cap de Barbaria, el punt m&eacute;s meridional de Formentera.
    </p><p class="article-text">
        Per&ograve; l'atractiu del fenomen ser&agrave; sobretot visual. &ldquo;Cient&iacute;ficament no val res&rdquo;, afirma Carbonell. La informaci&oacute; que es podria obtenir de la corona solar ser&agrave; molt limitada perqu&egrave; no hi haur&agrave; fen&ograve;mens din&agrave;mics, com s&iacute; que ocorreria si l'eclipsi es produ&iacute;s al migdia.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">L&#039;atractiu del fenomen serà sobretot visual. &quot;Científicament no val res&quot;, afirma Carbonell. La informació que es podria obtenir de la corona solar serà molt limitada perquè no hi haurà fenòmens dinàmics, com sí ocorreria si l&#039;eclipsi es produís al migdia</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ldquo;En aquest sentit, ser&agrave; com veure el Sol a trav&eacute;s d'un got d'aigua&rdquo;, il&middot;lustra. Tampoc ser&agrave; comparable a l'eclipsi de 1905, que va atreure a Balears expedicions cient&iacute;fiques internacionals que van instal&middot;lar observatoris temporals per fer mesuraments i fotografies. &ldquo;Aix&ograve; no succeir&agrave; en aquesta ocasi&oacute;&rdquo;, coincideix Pedro P&eacute;rez, portaveu de l'Agrupaci&oacute; Astron&ograve;mica d'Eivissa. El fenomen servir&agrave;, aix&ograve; s&iacute;, per obtenir imatges i recopilar algunes dades astron&ograve;miques.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fcc9c82a-5ec9-4e1b-8aaa-537b6e8b19fb_4-3-aspect-ratio_50p_1148101.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fcc9c82a-5ec9-4e1b-8aaa-537b6e8b19fb_4-3-aspect-ratio_50p_1148101.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fcc9c82a-5ec9-4e1b-8aaa-537b6e8b19fb_4-3-aspect-ratio_75p_1148101.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fcc9c82a-5ec9-4e1b-8aaa-537b6e8b19fb_4-3-aspect-ratio_75p_1148101.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fcc9c82a-5ec9-4e1b-8aaa-537b6e8b19fb_4-3-aspect-ratio_default_1148101.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fcc9c82a-5ec9-4e1b-8aaa-537b6e8b19fb_4-3-aspect-ratio_default_1148101.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/fcc9c82a-5ec9-4e1b-8aaa-537b6e8b19fb_4-3-aspect-ratio_default_1148101.jpg"
                    alt="Imatge del Sol captada des de les Balears"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imatge del Sol captada des de les Balears                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La Serra de Tramuntana i tota Formentera</strong></h2><p class="article-text">
        El m&eacute;s important a l'hora d'albirar-lo b&eacute; &eacute;s el temps: els n&uacute;vols baixos o la boirina estival podrien suposar un problema. Quant a la calitja o la pols en suspensi&oacute; provinent del S&agrave;hara i que de vegades afecta el cel de Balears, la Conselleria d'Energia &mdash;competent en l'&agrave;rea&mdash; assegura que no afectarien la visibilitat de l'eclipsi &ldquo;en cap cas&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Aquest augment dels episodis de pols sahariana &eacute;s l'&uacute;nic que ha fet que es registrin valors puntualment regulars d'afectaci&oacute; del cel a les illes. Les darreres dades consolidades &mdash;de 2024&mdash; reflecteixen que la qualitat de l'aire a l'arxip&egrave;lag es mant&eacute;, en termes generals, entre &ldquo;bona i excel&middot;lent&rdquo;. Tamb&eacute; que l'oz&oacute; es va mantenir, aquell any, per sota dels llindars legals a totes les estacions de mesurament, informen a elDiario.es des de la Conselleria.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Les últimes dades consolidades -de 2024- reflecteixen que la qualitat de l&#039;aire a l&#039;arxipèlag es manté, en termes generals, entre “bona i excel·lent”, segons la Conselleria d&#039;Energia</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        De moment, &eacute;s impossible tenir m&eacute;s informaci&oacute; meteorol&ograve;gica perqu&egrave; els models de previsi&oacute; no arriben &ldquo;tan lluny&rdquo; i a dues setmanes vista &eacute;s dif&iacute;cil saber com es desenvolupar&agrave; la meteorologia. L'&uacute;nic que es pot fer, en aquest sentit, &eacute;s consultar l'historial del clima d'anys enrere per fer una estimaci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Quant a la contaminaci&oacute; lum&iacute;nica &mdash;apunten els experts&mdash; no afectar&agrave; per veure l'eclipsi pel fet que coincideixi amb el capvespre. En concret, la Lluna comen&ccedil;ar&agrave; a cobrir parcialment el Sol sobre les set i mitja de l'horabaixa i l'eclipsi total es produir&agrave; una hora m&eacute;s tard, a les 20.33 &mdash;tot i que dependr&agrave; de la zona des d'on es vegi&mdash; i durar&agrave; al voltant d'un minut. Afectar&agrave;, aix&ograve; s&iacute;, les pluges de Perseids (o Ll&agrave;grimes de Sant Lloren&ccedil;) que es produeixen diversos dies cada any a mitjan agost.
    </p><p class="article-text">
        Les zones amb una atmosfera m&eacute;s neta, segons l'informe del Govern, s&oacute;n la Serra de Tramuntana, Menorca fora de l'entorn de Ma&oacute;, les &agrave;rees d'Eivissa allunyades dels principals nuclis urbans i tota Formentera.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/76c23ad2-6195-4ac5-ab94-461940add734_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/76c23ad2-6195-4ac5-ab94-461940add734_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/76c23ad2-6195-4ac5-ab94-461940add734_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/76c23ad2-6195-4ac5-ab94-461940add734_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/76c23ad2-6195-4ac5-ab94-461940add734_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/76c23ad2-6195-4ac5-ab94-461940add734_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/76c23ad2-6195-4ac5-ab94-461940add734_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imatge d&#039;arxiu d&#039;una posta de sol a Andratx (Mallorca)"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imatge d&#039;arxiu d&#039;una posta de sol a Andratx (Mallorca)                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Menorca: el &ldquo;millor cel&rdquo; de les illes</strong></h2><p class="article-text">
        &ldquo;Menorca ofereix una alternativa m&eacute;s tranquil&middot;la a la seva germana gran, Mallorca. Declarada Reserva de la Biosfera per la UNESCO, l'illa ofereix paisatges verges, punts d'observaci&oacute; menys massificats i una atmosfera genu&iuml;nament tranquil&middot;la per viure l'eclipsi solar total de 2026&rdquo;, aix&iacute; es promociona la que, per mida, &eacute;s la segona illa balear en una de les p&agrave;gines web per informar de l&rsquo;esdeveniment.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Menorca ofereix una alternativa més tranquil·la a la seva germana gran Mallorca. Declarada Reserva de la Biosfera per la UNESCO, l&#039;illa ofereix paisatges verges, punts d&#039;observació menys massificats i una atmosfera genuïnament tranquil·la per viure l&#039;eclipse solar total de 2026</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        L'illa es va adherir el gener de 2019 al llistat Starlight &mdash;que reconeix aquells espais amb una excel&middot;lent qualitat del cel i n'exemplifica la protecci&oacute; i conservaci&oacute;&mdash; com a destinaci&oacute; i tamb&eacute; com a reserva &mdash;que &eacute;s m&eacute;s dif&iacute;cil perqu&egrave; implica disposar d'infraestructures&mdash;. &ldquo;Aquell any, Menorca ocupava el tretz&egrave; lloc del m&oacute;n en el r&agrave;nquing dels millors cels&rdquo;, explica Javier Ares, representant de Polaris Menorca i expresident de la Reserva de la Biosfera de Menorca. L'illot de Cabrera tamb&eacute; est&agrave; certificat com a reserva i Formentera tamb&eacute; s'inclou en aquest llistat.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;A Mallorca cap dels municipis compleix la normativa de protecci&oacute; del cel&rdquo;, lamenta Carbonell. Es refereix a la <a href="https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2005-8460" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Llei 3/2005, que regula la contaminaci&oacute; lum&iacute;nica i estableix la classificaci&oacute; de zones de protecci&oacute;</a> i les obligacions per a les administracions i l'enllumenat p&uacute;blic. &Eacute;s el Govern balear qui t&eacute; la compet&egrave;ncia de fer complir la legislaci&oacute;, que, a m&eacute;s, necessita reglaments particulars a cada illa per poder materialitzar-se en condicions.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f1791864-1e2d-4aca-9c3d-17f813c14adc_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f1791864-1e2d-4aca-9c3d-17f813c14adc_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f1791864-1e2d-4aca-9c3d-17f813c14adc_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f1791864-1e2d-4aca-9c3d-17f813c14adc_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f1791864-1e2d-4aca-9c3d-17f813c14adc_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f1791864-1e2d-4aca-9c3d-17f813c14adc_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f1791864-1e2d-4aca-9c3d-17f813c14adc_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Capvespre a Menorca"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Capvespre a Menorca                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La ve&iuml;na Eivissa tamb&eacute; t&eacute; una situaci&oacute; &ldquo;bastant greu&rdquo; en aquest sentit, apunta P&eacute;rez. L'agrupaci&oacute; fa vuit anys &mdash;detalla&mdash; que intenta impulsar un reglament per aconseguir que es compleixi la Llei, sense &egrave;xit. En els darrers anys s'han dedicat a fer mesuraments de l'illa per elaborar un avantprojecte, per&ograve; de moment no ha tirat endavant.
    </p><p class="article-text">
        Mentrestant, la contaminaci&oacute; lum&iacute;nica &mdash;amb una sobreil&middot;luminaci&oacute; als nuclis de poblaci&oacute; i altres punts des de 2016 a la piti&uuml;sa&mdash; ha avan&ccedil;at &mdash;i continua avan&ccedil;ant&mdash; &ldquo;a una velocitat de bojos&rdquo;, afectant la fauna, desorientant les aus durant el vol i la ciutadania, interferint en el seu ritme circadi&agrave;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un territori ja molt massificat</strong></h2><p class="article-text">
        Per a aquest dia, en qu&egrave; a totes les illes s'espera una massificaci&oacute; tur&iacute;stica particular que se sumar&agrave; a la que, per si mateixa, atrau la temporada, el Govern ha decidit tancar els accessos a la serra de Tramuntana &mdash;un dels millors llocs per veure l'eclipsi&mdash; i nom&eacute;s es donar&agrave; perm&iacute;s per entrar en casos molt particulars, com ara residents, ciutadans amb resid&egrave;ncies temporals o turistes amb allotjament a l'enclavament natural. Aquest &eacute;s el principal problema.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/614de333-bf53-4533-acd1-72156c225a50_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/614de333-bf53-4533-acd1-72156c225a50_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/614de333-bf53-4533-acd1-72156c225a50_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/614de333-bf53-4533-acd1-72156c225a50_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/614de333-bf53-4533-acd1-72156c225a50_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/614de333-bf53-4533-acd1-72156c225a50_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/614de333-bf53-4533-acd1-72156c225a50_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Turistes al cap de Formentor."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Turistes al cap de Formentor.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Altres punts oficials per observar el fenomen a Mallorca &mdash;amb un protocol de seguretat establert pel Govern i coordinaci&oacute; dels serveis sanitaris&mdash; s&oacute;n Calvi&agrave;, Felanitx o Petra. A Eivissa, on el fenomen entrar&agrave; per Portinatx i acabar&agrave; a Cala d'Hort, hi ha sis punts en total: la costa de Portmany, Cala Graci&oacute;, Cala Mol&iacute;, sa Pedrera de Port des Torrent, Platges de Comte i Cala Llentia.
    </p><p class="article-text">
        A Menorca, els millors llocs d'observaci&oacute; s&oacute;n el Monte Toro &mdash;el punt m&eacute;s alt de l'illa, a 358 metres d'altitud&mdash;, els penya-segats de la costa nord i la hist&ograve;rica ciutat de Ciutadella.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/contaminacio-luminica-avanca-velocitat-bojos-l-eclipsi-posara-prova-cel-balears_1_13410818.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 28 Jul 2026 09:59:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/148521ee-a6aa-4f56-b348-9b3cd5748aca_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148096.jpg" length="122005" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/148521ee-a6aa-4f56-b348-9b3cd5748aca_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148096.jpg" type="image/jpeg" fileSize="122005" width="896" height="504"/>
      <media:title><![CDATA["La contaminació lumínica avança a una velocitat de bojos": l'eclipsi que posarà a prova el cel de Balears]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/148521ee-a6aa-4f56-b348-9b3cd5748aca_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148096.jpg" width="896" height="504"/>
      <media:keywords><![CDATA[Eclipse,Astronomía,Astrónomos,Contaminación Atmosférica,Emisiones contaminantes,Islas Baleares,Mallorca,Menorca,Ibiza,Formentera]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA["La contaminación lumínica avanza a una velocidad de locos": el eclipse que pondrá a prueba el cielo de Balears]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/contaminacion-luminica-avanza-velocidad-locos-eclipse-pondra-prueba-cielo-balears_1_13405429.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/148521ee-a6aa-4f56-b348-9b3cd5748aca_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148096.jpg" width="896" height="504" alt="&quot;La contaminación lumínica avanza a una velocidad de locos&quot;: el eclipse que pondrá a prueba el cielo de Balears"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La excepcional alineación entre la Luna y el Sol dependerá de un cielo limpio de nubes y de luz artificial. Los expertos señalan que Mallorca y Eivissa continúan sin proteger adecuadamente la oscuridad nocturna. La calidad del aire y la meteorología serán determinantes para contemplar un fenómeno que no volverá a repetirse en dos siglos</p><p class="subtitle">MAPA - Dónde ver el eclipse solar del 12 de agosto: recorrido y visibilidad en cada municipio, minuto a minuto</p></div><p class="article-text">
        El pr&oacute;ximo 12 de agosto, el Sol se pondr&aacute; dos veces sobre Balears. Primero lo har&aacute; la Luna, que lo cubrir&aacute; por completo durante apenas un minuto en uno de los fen&oacute;menos astron&oacute;micos m&aacute;s excepcionales de las &uacute;ltimas d&eacute;cadas. Despu&eacute;s llegar&aacute; el ocaso. Esa coincidencia convertir&aacute; al archipi&eacute;lago en uno de los lugares m&aacute;s impresionantes de Europa para contemplar el eclipse total y en un potente reclamo para miles de aficionados a la astronom&iacute;a y turistas que ya preparan el viaje.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Balears ser&aacute; uno de los sitios donde la experiencia ser&aacute; m&aacute;s espectacular porque se dar&aacute; una puesta de sol eclipsada: se convertir&aacute; en un observatorio&rdquo;, resume Amado Carbonell, portavoz del Institut Astron&ograve;mic de Mallorca y presidente del Observatorio de Costitx. La experiencia, sin embargo, ser&aacute; distinta a la de otros territorios situados en la franja de totalidad, como Islandia, donde el eclipse se producir&aacute; a mediod&iacute;a y podr&aacute; contemplarse en todo su esplendor astron&oacute;mico. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Si nunca has visto un eclipse, lo mejor es ir all&iacute; o a puntos del norte de Espa&ntilde;a como Asturias o Galicia&rdquo;, apunta tambi&eacute;n Javier Ares, representante de Polaris Menorca y expresidente de la Reserva de la Biosfera de Menorca.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Balears será uno de los sitios donde la experiencia será más espectacular porque se dará una puesta de sol eclipsada: se convertirá en un observatorio</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Amado Carbonell</span>
                                        <span>—</span> Portavoz del Institut Astronòmic de Mallorca 
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El fen&oacute;meno comenzar&aacute; con un eclipse parcial, cuando la Luna empiece a cubrir progresivamente el Sol y la luz disminuya de forma paulatina durante algo m&aacute;s de una hora. El momento culminante llegar&aacute; con la fase de totalidad, que apenas durar&aacute; un minuto: la Luna ocultar&aacute; por completo el disco solar y permitir&aacute; observar la corona del Sol, un tenue halo de luz que normalmente permanece oculto por el intenso brillo de la fotosfera.
    </p><p class="article-text">
        A continuaci&oacute;n, la Luna ir&aacute; descubriendo de nuevo el Sol y el eclipse volver&aacute; a ser parcial hasta remitir. La luz regresar&aacute; gradualmente, aunque el espect&aacute;culo concluir&aacute; poco despu&eacute;s con la puesta de sol sobre el horizonte oeste. Es precisamente esa coincidencia entre el eclipse y el ocaso la que convertir&aacute; el fen&oacute;meno en algo excepcional en Balears.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/01ce949c-a3fb-42f2-8fd6-cc5d7ebf212d_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/01ce949c-a3fb-42f2-8fd6-cc5d7ebf212d_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/01ce949c-a3fb-42f2-8fd6-cc5d7ebf212d_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/01ce949c-a3fb-42f2-8fd6-cc5d7ebf212d_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/01ce949c-a3fb-42f2-8fd6-cc5d7ebf212d_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/01ce949c-a3fb-42f2-8fd6-cc5d7ebf212d_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/01ce949c-a3fb-42f2-8fd6-cc5d7ebf212d_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imagen del Observatorio Astronómico de Costitx, uno de los principales centros de divulgación e investigación de Balears"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imagen del Observatorio Astronómico de Costitx, uno de los principales centros de divulgación e investigación de Balears                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Una puesta de sol &ldquo;eclipsada&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        En las islas, el eclipse estar&aacute; muy bajo, a tan solo 2,4 grados sobre el horizonte, apenas dos dedos de distancia. &ldquo;Visualmente ser&aacute; un espect&aacute;culo que no se repetir&aacute; en doscientos a&ntilde;os en las islas&rdquo;, asegura Carbonell.
    </p><p class="article-text">
        En concreto, el mejor lugar para observarlo ser&aacute; el mar Balear. El eclipse parcial se producir&aacute; justo sobre la l&iacute;nea que separa el cielo del Mediterr&aacute;neo y, tras la fase de totalidad, cuando la Luna empiece a retirarse, el Sol comenzar&aacute; a ocultarse por el horizonte. El ensombrecimiento recorrer&aacute; la pen&iacute;nsula de oeste a este &mdash;desde Asturias hasta la Comunitat Valenciana&mdash; antes de abandonar el territorio espa&ntilde;ol por el Cap de Barbaria, el punto m&aacute;s meridional de Formentera.
    </p><p class="article-text">
        Pero el atractivo del fen&oacute;meno ser&aacute; sobre todo visual. &ldquo;Cient&iacute;ficamente no vale nada&rdquo;, afirma Carbonell. La informaci&oacute;n que podr&iacute;a obtenerse de la corona solar ser&aacute; muy limitada porque no habr&aacute; fen&oacute;menos din&aacute;micos, como s&iacute; ocurrir&iacute;a si el eclipse se produjera a mediod&iacute;a.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El atractivo del fenómeno será sobre todo visual. &quot;Científicamente no vale nada&quot;, afirma Carbonell. La información que podría obtenerse de la corona solar será muy limitada porque no habrá fenómenos dinámicos, como sí ocurriría si el eclipse se produjera a mediodía</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ldquo;En ese sentido, ser&aacute; como ver el Sol a trav&eacute;s de un vaso de agua&rdquo;, ilustra. Tampoco ser&aacute; comparable al eclipse de 1905, que atrajo a Baleares expediciones cient&iacute;ficas internacionales que instalaron observatorios temporales para realizar mediciones y fotograf&iacute;as. &ldquo;Eso no suceder&aacute; en esta ocasi&oacute;n&rdquo;, coincide Pedro P&eacute;rez, portavoz de la Agrupaci&oacute;n Astron&oacute;mica d'Eivissa. El fen&oacute;meno servir&aacute;, eso s&iacute;, para obtener im&aacute;genes y recopilar algunos datos astron&oacute;micos.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fcc9c82a-5ec9-4e1b-8aaa-537b6e8b19fb_4-3-aspect-ratio_50p_1148101.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fcc9c82a-5ec9-4e1b-8aaa-537b6e8b19fb_4-3-aspect-ratio_50p_1148101.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fcc9c82a-5ec9-4e1b-8aaa-537b6e8b19fb_4-3-aspect-ratio_75p_1148101.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fcc9c82a-5ec9-4e1b-8aaa-537b6e8b19fb_4-3-aspect-ratio_75p_1148101.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fcc9c82a-5ec9-4e1b-8aaa-537b6e8b19fb_4-3-aspect-ratio_default_1148101.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fcc9c82a-5ec9-4e1b-8aaa-537b6e8b19fb_4-3-aspect-ratio_default_1148101.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/fcc9c82a-5ec9-4e1b-8aaa-537b6e8b19fb_4-3-aspect-ratio_default_1148101.jpg"
                    alt="Imagen del Sol captada desde Balears"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imagen del Sol captada desde Balears                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La Serra de Tramuntana y toda Formentera</strong></h2><p class="article-text">
        Lo m&aacute;s importante a la hora de avistarlo bien es el tiempo: las nubes bajas o la bruma estival podr&iacute;an suponer un problema. En cuanto a la calima o el polvo en suspensi&oacute;n proveniente del S&aacute;hara y que a veces afecta al cielo de Balears, la Conselleria de Energ&iacute;a -competente en el &aacute;rea- asegura que no afectar&iacute;an a la visibilidad del eclipse &ldquo;en ning&uacute;n caso&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        Este aumento de los episodios de polvo sahariano es lo &uacute;nico que ha hecho que se registren valores puntualmente regulares de afectaci&oacute;n del cielo en las islas.  Los &uacute;ltimos datos consolidados -de 2024- reflejan que la calidad del aire en el archipi&eacute;lago se mantiene, en t&eacute;rminos generales, entre &ldquo;buena y excelente&rdquo;. Tambi&eacute;n que el ozono se mantuvo, este a&ntilde;o, por debajo de los umbrales legales en todas las estaciones de medici&oacute;n, informan a elDiario.es desde la Conselleria.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Los últimos datos consolidados -de 2024- reflejan que la calidad del aire en el archipiélago se mantiene, en términos generales, entre “buena y excelente”, según la Conselleria de Energía</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        De momento, es imposible tener m&aacute;s informaci&oacute;n meteorol&oacute;gica porque los modelos de previsi&oacute;n no llegan &ldquo;tan lejos&rdquo; y a dos semanas vista es dif&iacute;cil saber c&oacute;mo se desarrollar&aacute; la meteorolog&iacute;a. Lo &uacute;nico que puede hacerse, en ese sentido, es consultar el historial del clima de a&ntilde;os atr&aacute;s para hacer una estimaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        En cuanto a la contaminaci&oacute;n lum&iacute;nica -apuntan los expertos- no afectar&aacute; para ver el eclipse por el hecho de que coincida con el atardecer. En concreto, la luna empezar&aacute; parcialmente a cubrir el sol sobre las siete y media de la tarde y el eclipse total se producir&aacute; una hora m&aacute;s tarde, a las 20.33 -aunque depender&aacute; de la zona desde donde se vea- y durar&aacute; alrededor de un minuto. Afectar&aacute;, eso s&iacute;, a las lluvias de perseidas (o L&aacute;grimas de San Lorenzo) que se producen varios d&iacute;as cada a&ntilde;o a mitades de agosto.
    </p><p class="article-text">
        Las zonas con una atm&oacute;sfera m&aacute;s limpia, seg&uacute;n el informe del Govern, son la Serra de Tramuntana, Menorca fuera del entorno de Ma&oacute;, las &aacute;reas de Eivissa alejadas de los principales n&uacute;cleos urbanos y toda Formentera.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/76c23ad2-6195-4ac5-ab94-461940add734_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/76c23ad2-6195-4ac5-ab94-461940add734_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/76c23ad2-6195-4ac5-ab94-461940add734_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/76c23ad2-6195-4ac5-ab94-461940add734_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/76c23ad2-6195-4ac5-ab94-461940add734_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/76c23ad2-6195-4ac5-ab94-461940add734_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/76c23ad2-6195-4ac5-ab94-461940add734_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imagen de archivo de una puesta de sol en Andratx (Mallorca)"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imagen de archivo de una puesta de sol en Andratx (Mallorca)                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Menorca: el &ldquo;mejor cielo&rdquo; de las islas</strong></h2><p class="article-text">
        &ldquo;Menorca ofrece una alternativa m&aacute;s tranquila a su hermana mayor Mallorca. Declarada Reserva de la Biosfera por la UNESCO, la isla ofrece paisajes v&iacute;rgenes, puntos de observaci&oacute;n menos masificados y una atm&oacute;sfera genuinamente tranquila para vivir el eclipse solar total de 2026&rdquo;, se promociona en algunas webs especializadas. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Menorca ofrece una alternativa más tranquila a su hermana mayor Mallorca. Declarada Reserva de la Biosfera por la UNESCO, la isla ofrece paisajes vírgenes, puntos de observación menos masificados y una atmósfera genuinamente tranquila para vivir el eclipse solar total de 2026</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La isla se adhiri&oacute; en enero de 2019 al listado Starlight -que reconoce aquellos espacios con excelente calidad de cielo y ejemplifican su protecci&oacute;n y conservaci&oacute;n- como destino y tambi&eacute;n como reserva -que es m&aacute;s dif&iacute;cil porque involucra tener infraestructuras-. &ldquo;Ese a&ntilde;o, Menorca estaba en el puesto trece del listado de mundo con mejor cielo&rdquo;, explica Javier Ares, representante de Polaris Menorca y expresidente de la Reserva de la Biosfera de Menorca. El islote de Cabrera tambi&eacute;n est&aacute; certificado como reserva y Formentera se incluye tambi&eacute;n en el listado.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;En Mallorca ninguno de los municipios cumple con la normativa de protecci&oacute;n del cielo&rdquo;, lamenta Carbonell. Se refiere a la <a href="https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2005-8460" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Ley 3/2005, que regula la contaminaci&oacute;n lum&iacute;nica y establece la clasificaci&oacute;n de zonas de protecci&oacute;n</a> y las obligaciones para administraciones y alumbrado p&uacute;blicos. Es el Govern balear el que tiene la competencia de hacer cumplir la legislaci&oacute;n, que adem&aacute;s necesita de reglamentos particulares en casa isla para poder materializarse en condiciones. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f1791864-1e2d-4aca-9c3d-17f813c14adc_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f1791864-1e2d-4aca-9c3d-17f813c14adc_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f1791864-1e2d-4aca-9c3d-17f813c14adc_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f1791864-1e2d-4aca-9c3d-17f813c14adc_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f1791864-1e2d-4aca-9c3d-17f813c14adc_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f1791864-1e2d-4aca-9c3d-17f813c14adc_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f1791864-1e2d-4aca-9c3d-17f813c14adc_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Atardecer en Menorca"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Atardecer en Menorca                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La vecina Eivissa tambi&eacute;n tiene una situaci&oacute;n &ldquo;bastante grave&rdquo; en ese sentido, apunta P&eacute;rez. La agrupaci&oacute;n lleva ocho a&ntilde;os -detalla- intentando impulsar un Reglamento para conseguir que se cumpla la Ley, sin &eacute;xito. En los &uacute;ltimos a&ntilde;os se han dedicado a hacer mediciones de la isla para hacer un anteproyecto pero de momento no ha salido adelante. 
    </p><p class="article-text">
        Mientras tanto, la contaminaci&oacute;n lum&iacute;nica -con una sobre iluminaci&oacute;n en n&uacute;cleos poblacionales y otros puntos desde 2016 en la pitiusa- ha avanzado -y sigue avanzando- &ldquo;a una velocidad de locos&rdquo;, afectando a la fauna, despistando a las aves durante el vuelo, y a la ciudadan&iacute;a, interfiriendo en el ritmo circadiano. 
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un territorio ya muy masificado</strong></h2><p class="article-text">
        Para este d&iacute;a, para el que en todas las islas se espera una masificaci&oacute;n tur&iacute;stica particular que se sumar&aacute; a la que <em>per se </em>atrae la temporada, el Govern ha decidido cerrar los accesos a la sierra de Tramuntana -uno de los mejores para ver el eclipse-- y tan solo se dar&aacute; permiso para entrar a casos muy particulares, como residentes, ciudadanos con residencias temporales o turistas con alojamiento en el enclave natural. Ese es el principal problema.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/614de333-bf53-4533-acd1-72156c225a50_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/614de333-bf53-4533-acd1-72156c225a50_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/614de333-bf53-4533-acd1-72156c225a50_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/614de333-bf53-4533-acd1-72156c225a50_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/614de333-bf53-4533-acd1-72156c225a50_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/614de333-bf53-4533-acd1-72156c225a50_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/614de333-bf53-4533-acd1-72156c225a50_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Turistas en el cabo de Formentor."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Turistas en el cabo de Formentor.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Otros puntos oficiales para observar el fen&oacute;meno en Mallorca -con un protocolo de seguridad marcado por el Govern y coordinaci&oacute;n de servicios sanitarios- son Calvi&agrave;, Felanitx o Petra. En Eivissa, donde el fen&oacute;meno entrara por Portinatx y terminar&aacute; en Cala d&rsquo;Hort, hay seis puntos en total: la costa de Portmany, Cala Graci&oacute;, Cala Mol&iacute;, Sa Pedrera de Port des Torrent, Platges de Comte y Cala Llentia. 
    </p><p class="article-text">
        En Menorca los mejores lugares de observaci&oacute;n son Monte Toro -el punto m&aacute;s alto de la isla, a 358 metros de altitud-, los acantilados de la costa norte y la hist&oacute;rica ciudad de Ciutadella.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/contaminacion-luminica-avanza-velocidad-locos-eclipse-pondra-prueba-cielo-balears_1_13405429.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 26 Jul 2026 21:01:33 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/148521ee-a6aa-4f56-b348-9b3cd5748aca_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148096.jpg" length="122005" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/148521ee-a6aa-4f56-b348-9b3cd5748aca_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148096.jpg" type="image/jpeg" fileSize="122005" width="896" height="504"/>
      <media:title><![CDATA["La contaminación lumínica avanza a una velocidad de locos": el eclipse que pondrá a prueba el cielo de Balears]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/148521ee-a6aa-4f56-b348-9b3cd5748aca_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148096.jpg" width="896" height="504"/>
      <media:keywords><![CDATA[Eclipse,Astronomía,Astrónomos,Contaminación Atmosférica,Emisiones contaminantes,Islas Baleares,Mallorca,Menorca,Ibiza,Formentera]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[L'eclipsi solar impulsa una macrofesta privada en una platja d'Eivissa en plena nidificació d'aus protegides]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-eclipsi-solar-impulsa-macrofesta-privada-platja-d-eivissa-plena-nidificacio-d-aus-protegides_1_13402925.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/e73926e4-350f-4981-b37f-2fe50880b676_16-9-discover-aspect-ratio_default_1147970.jpg" width="2739" height="1540" alt="L&#039;eclipsi solar impulsa una macrofesta privada en una platja d&#039;Eivissa en plena nidificació d&#039;aus protegides"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L'esdeveniment multitudinari, d’unes 5.000 persones, està organitzat per diversos promotors locals amb permís de l'Ajuntament de Sant Antoni. És la tercera festa d'aquest tipus que té lloc aquesta temporada a la platja urbana de s'Arenal</p><p class="subtitle">Més de 15.000 persones al dia saturen les platges del parc natural d'Eivissa: “L'entorn no es mereix tants beach clubs”</p></div><p class="article-text">
        L'eclipsi solar que tindr&agrave; lloc el pr&ograve;xim 12 d'agost ha revolucionat &mdash;encara m&eacute;s&mdash; el ja explotat sector tur&iacute;stic de Balears. Els preus dels allotjaments i les experi&egrave;ncies vinculades al fenomen astron&ograve;mic [i que es venen com a &laquo;irrepetibles&raquo;] s'han disparat en aquestes dates en qu&egrave; el Consell d'Eivissa preveu que es produeixi un pic de visitants significatiu. En ple apogeu de la temporada, en un lloc presumptament magn&egrave;tic &mdash;per a alguns espiritualment&mdash; com Eivissa, el ventall de negoci &eacute;s molt ampli.
    </p><p class="article-text">
        Est&agrave; previst, per a aquella mateixa tarda de l'eclipsi, que al voltant de 5.000 persones sucumbeixin a la platja de s'Arenal de Sant Antoni a &laquo;una de les millors festes de la hist&ograve;ria de l'illa&raquo;, segons un dels seus promotors, que va iniciar, juntament amb diversos socis residents, un projecte amb &laquo;molta il&middot;lusi&oacute;&raquo; fa un parell d'anys. Tot aix&ograve;, amb el benepl&agrave;cit &mdash;i els permisos necessaris&mdash; per part de l'Ajuntament de Sant Antoni i davant les queixes de grups i entitats ecologistes com Salvem sa Badia, la lluita de la qual consisteix a protegir els ecosistemes de la badia que alberga la platja urbana.
    </p><p class="article-text">
        De moment, s'est&agrave; esperant el perm&iacute;s de Costes per cedir l'espai, han informat des del Consistori a elDiario.es. Tot i aix&iacute;, des de fa aproximadament un mes es van comen&ccedil;ar a vendre entrades pel preu de 40 euros i, una vegada exhaurides, es van posar a la venda tiquets lleugerament m&eacute;s cars: 45 euros (n'hi ha d'altres per 35 euros que obliguen a entrar abans d'una determinada hora l&iacute;mit). Aquest diari ha consultat amb la Demarcaci&oacute; la sol&middot;licitud de permisos sense haver obtingut resposta de l'organisme en el moment en qu&egrave; es publica aquest reportatge.
    </p><p class="article-text">
        El cartell d'Ibiza Feels Like (com s'ha batejat l'esdeveniment) inclou dj's de la m&uacute;sica house com Franky Rizardo que als promotors els ha costat esfor&ccedil; &mdash;mental i econ&ograve;mic&mdash; aconseguir, expressen a aquest diari entre nervis. Sobretot, per la &laquo;pressi&oacute;&raquo; que diuen haver patit des que van comen&ccedil;ar a idear un esdeveniment que just ha coincidit amb la temporada, per&ograve; que haurien fet &laquo;igualment&raquo; si l'eclipsi hagu&eacute;s caigut al mar&ccedil; o en un altre mes d'hivern, asseguren.
    </p><p class="article-text">
        La filosofia &eacute;s que els aficionats a l'electr&ograve;nica en puguin gaudir &laquo;a l'aire lliure&raquo; i a un preu una mica m&eacute;s permissiu que a les discoteques tradicionals, a les quals per accedir cal pagar al voltant de 80 euros &mdash;de vegades les entrades superen els cent&mdash;, depenent de l'esdeveniment i de la reputaci&oacute; dels artistes a c&agrave;rrec.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/53c9d1ab-8f78-47bc-ae22-0df53d45f004_16-9-aspect-ratio_50p_1147971.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/53c9d1ab-8f78-47bc-ae22-0df53d45f004_16-9-aspect-ratio_50p_1147971.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/53c9d1ab-8f78-47bc-ae22-0df53d45f004_16-9-aspect-ratio_75p_1147971.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/53c9d1ab-8f78-47bc-ae22-0df53d45f004_16-9-aspect-ratio_75p_1147971.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/53c9d1ab-8f78-47bc-ae22-0df53d45f004_16-9-aspect-ratio_default_1147971.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/53c9d1ab-8f78-47bc-ae22-0df53d45f004_16-9-aspect-ratio_default_1147971.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/53c9d1ab-8f78-47bc-ae22-0df53d45f004_16-9-aspect-ratio_default_1147971.jpg"
                    alt="Es preveu que al voltant de 5.000 persones assisteixin a l&#039;esdeveniment d&#039;electrònica previst per al dia de l&#039;eclipsi"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Es preveu que al voltant de 5.000 persones assisteixin a l&#039;esdeveniment d&#039;electrònica previst per al dia de l&#039;eclipsi                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Privatitzaci&oacute; d'espais p&uacute;blics</strong></h2><p class="article-text">
        No &eacute;s la primera concessi&oacute; que fa a la platja la instituci&oacute; municipal aquest estiu. Ni tampoc en temporades anteriors. La privatitzaci&oacute; d'espais p&uacute;blics &mdash;principalment platges&mdash; per a la celebraci&oacute; d'esdeveniments a c&agrave;rrec de diferents empreses al municipi es repeteix des de fa anys.
    </p><p class="article-text">
        El setembre de 2023 el grup socialista, a l'oposici&oacute; &mdash;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/west-end-d-eivissa-les-nits-sense-fre-i-miratge-transformador-d-okuda-aixo-no-s-arregla-amb-color_1_13087718.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">l'actual govern municipal &eacute;s exclusivament del PP</a>&mdash;, denunciava p&uacute;blicament una festa privada a Cala Gracioneta &mdash;i, per tant, que impedia el pas als ciutadans que volien accedir a la petita cala i no tenien entrada&mdash; amb el grup de m&uacute;sica electr&ograve;nica alemany Keinemusik com a protagonista.
    </p><p class="article-text">
        Amb l'excusa que es va organitzar a benefici de l'Associaci&oacute; de Persones amb Necessitats Especials d'Eivissa i Formentera (Apneef), l'aforament del xiringuito &mdash;propietat del grup Mambo, que des de la temporada passada t&eacute; tamb&eacute; la propietat de l'antic xiringuito de la platja ve&iuml;na i que no ha contestat a la petici&oacute; d'informaci&oacute; d'elDiario.es&mdash;, d'unes 400 persones, es va acabar estenent per tota la superf&iacute;cie de sorra fins a la vora, <a href="https://www.diariodeibiza.es/ibiza/2023/09/07/psoe-denuncia-limitacion-acceso-cala-91802727.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">com va publicar en aquell moment Diario de Ibiza</a>.
    </p><p class="article-text">
        Des del Grup Mambo han explicat a elDiario.es que la vetllada solid&agrave;ria ja no se celebra all&iacute; i que gr&agrave;cies a ella van aconseguir &laquo;treure de la fallida&raquo; l'associaci&oacute;. En aquest sentit, han recordat declaracions de la presidenta i la gerent d'aquesta ONG piti&uuml;sa, Susi Fresneda i Carmen Boned, que van assegurar que l'any 2023 Mambo i Keinemusic van aconseguir l'&laquo;impossible&raquo;, treure l'entitat dels &laquo;n&uacute;meros vermells&raquo; en qu&egrave; es trobava, afegeixen des del grup empresarial.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un ecosistema delicat</strong></h2><p class="article-text">
        Es tracta, a m&eacute;s, tant en aquesta part del litoral com en el cas de s'Arenal, m&eacute;s a prop del nucli de poblaci&oacute; d'aquest poble d'Eivissa, d'espais naturals que, tot i no estar estrictament protegits, s&iacute; que alberguen ecosistemes delicats. &laquo;A la badia &eacute;s temporada de nidificaci&oacute; d'aus i ho continuar&agrave; sent quan es produeixi l'eclipsi&raquo;, explica Fran Tienda, president de Salvem sa Badia. &laquo;El renou afecta el primer vol dels polls, que &eacute;s en aquesta &egrave;poca&raquo;, afegeix.
    </p><p class="article-text">
        Entre aquestes aus hi ha el virot (o baldriga balear), <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/party-boats-suman-contaminacion-amenaza-aves-marinas-mediterraneo_1_9863153.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">una de les aus m&eacute;s amena&ccedil;ades d'Europa</a>, que nidifica exclusivament a Balears i nom&eacute;s t&eacute; una cria a l'any. Per aquests motius de risc est&agrave; classificada en perill d'extinci&oacute; al <em>Cat&agrave;leg Nacional d'Esp&egrave;cies Amena&ccedil;ades.</em>
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Entre les aus que es poden veure afectades per les festes en espais naturals hi ha el virot, una de les espècies més amenaçades d&#039;Europa, que només nidifica a les illes i que té una cria a l&#039;any</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        L'associaci&oacute; ecologista ha denunciat davant l'Ajuntament de Sant Antoni &mdash;mitjan&ccedil;ant un registre d'entrada al qual ha tingut acc&eacute;s elDiario.es&mdash; la permissi&oacute; de la celebraci&oacute; de l'esdeveniment, al qual la instituci&oacute; de moment no ha respost. Els ecologistes van presentar recentment al&middot;legacions <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/els-canons-confeti-i-serpentines-d-hotel-discoteca-d-eivissa-alerten-els-ecologistes-actuen-amb-impunitat_1_13383542.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">per la contaminaci&oacute; per part de l'hotel-discoteca O Beach</a>, situat a la mateixa badia, i per la celebraci&oacute;, a principis de juliol tamb&eacute; a la platja de s'Arenal, de l'Ibiza Global Festival.
    </p><p class="article-text">
        Ara, les cr&iacute;tiques s&oacute;n m&eacute;s grans perqu&egrave; l'espai p&uacute;blic es destina a un esdeveniment de pagament. No nom&eacute;s les esp&egrave;cies de l'entorn pateixen les mol&egrave;sties pel renou i les llums, tamb&eacute; els ve&iuml;ns han expressat el seu malestar. L'impacte sobre el descans ve&iuml;nal, la seguretat, la contaminaci&oacute; ac&uacute;stica i lum&iacute;nica i l'acumulaci&oacute; de residus a la platja urbana s&oacute;n conseq&uuml;&egrave;ncies directes d'aquestes celebracions, destinades principalment a turistes.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b14bdab5-d198-40aa-af32-21ac978de7b0_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b14bdab5-d198-40aa-af32-21ac978de7b0_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b14bdab5-d198-40aa-af32-21ac978de7b0_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b14bdab5-d198-40aa-af32-21ac978de7b0_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b14bdab5-d198-40aa-af32-21ac978de7b0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b14bdab5-d198-40aa-af32-21ac978de7b0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b14bdab5-d198-40aa-af32-21ac978de7b0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La baldriga balear és l&#039;ocell marí més amenaçat d&#039;Europa"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La baldriga balear és l&#039;ocell marí més amenaçat d&#039;Europa                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>L'eclipsi: un reclam massiu</strong></h2><p class="article-text">
        La p&agrave;gina oficial de Feels Like Ibiza mostra un compte enrere per al dia de l'eclipsi, un reclam tur&iacute;stic molt potent &mdash;no es repetia un esdeveniment similar des de principis del segle XX ni es repetir&agrave; durant generacions&mdash; i que concentrar&agrave; a l'illa aglomeracions de visitants.
    </p><p class="article-text">
        Mentrestant, continuen els preparatius per a la festa a l'arenal, que, defensen els promotors, comptar&agrave; amb la seva pr&ograve;pia seguretat privada i amb autobusos llan&ccedil;adora des de punts com l'skatepark de Can Coix per &laquo;no saturar&raquo; &mdash;encara m&eacute;s&mdash; els serveis p&uacute;blics ni massificar el centre de Sant Antoni.
    </p><p class="article-text">
        Comptaran, aix&ograve; s&iacute;, amb el suport de dispositius dels cossos de seguretat amb compet&egrave;ncia al municipi, Policia Local i Gu&agrave;rdia Civil. Tot i que un dels problemes cr&ograve;nics de l'illa &eacute;s la manca d'agents per donar cobertura a una poblaci&oacute; que pr&agrave;cticament es triplica durant la temporada estival.
    </p><p class="article-text">
        El terme municipal concentra la majoria poblacional a Sant Antoni, per&ograve; tamb&eacute; t&eacute; extensi&oacute; rural i zones naturals com el mirador de sa Penya Esbarrada o l'entorn de Punta Galera on hi pot haver acumulaci&oacute; de persones atretes per l'atractiu d'observar des d'all&agrave; l'eclipsi solar, que succeir&agrave; al voltant de les nou menys quart del vespre, coincidint amb la posta de sol.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Una &agrave;mplia oferta d'oci</strong></h2><p class="article-text">
        Salvem sa Badia, en aquest sentit, ha sol&middot;licitat accedir als expedients administratius tant d'aquest festival com del que es va celebrar a principis de juliol per revisar les autoritzacions concedides i comprovar si compleixen la normativa aplicable.
    </p><p class="article-text">
        L'associaci&oacute; ecologista va criticar amb duresa l'ampliaci&oacute; del festival d'electr&ograve;nica celebrat a principis de juliol, que ha augmentat les seves dues jornades d'anys anteriors a tres. 
    </p><p class="article-text">
        La m&uacute;sica, en aquest cas, hauria impedit el descans en habitatges de tot l'entorn de la badia, inclosa la zona de Cala de Bou, on, fins i tot, en cases ben a&iuml;llades ac&uacute;sticament &mdash;assenyalen els ecologistes&mdash; i amb les finestres tancades, es van arribar a registrar prop de 90 decibels en plena matinada. Els promotors de la festa no han contestat als missatges d'elDiario.es en el moment de publicaci&oacute; de l'article.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f238332b-db47-4f9d-b666-e1258680b275_16-9-discover-aspect-ratio_50p_1147969.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f238332b-db47-4f9d-b666-e1258680b275_16-9-discover-aspect-ratio_50p_1147969.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f238332b-db47-4f9d-b666-e1258680b275_16-9-discover-aspect-ratio_75p_1147969.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f238332b-db47-4f9d-b666-e1258680b275_16-9-discover-aspect-ratio_75p_1147969.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f238332b-db47-4f9d-b666-e1258680b275_16-9-discover-aspect-ratio_default_1147969.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f238332b-db47-4f9d-b666-e1258680b275_16-9-discover-aspect-ratio_default_1147969.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f238332b-db47-4f9d-b666-e1258680b275_16-9-discover-aspect-ratio_default_1147969.jpg"
                    alt="L&#039;escenari de l&#039;Ibiza Global Festival celebrat durant tres dies a principis de juliol en s&#039;Arenal"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                L&#039;escenari de l&#039;Ibiza Global Festival celebrat durant tres dies a principis de juliol en s&#039;Arenal                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Tot aix&ograve;, en un panorama en qu&egrave; l'oci nocturn &eacute;s un dels pilars principals de l'oferta tur&iacute;stica, amb <em>beach clubs</em> i hotels-discoteca que discorren al llarg de tota la costa municipal i insular. De manera m&eacute;s exagerada a Sant Antoni, on aquest n&iacute;nxol de negoci suposa una font important d'ingressos del teixit empresarial.
    </p><p class="article-text">
        Els agents socials fan aix&iacute; un recordatori: l'illa ja disposa d'una &agrave;mplia oferta d'oci vinculada a la m&uacute;sica electr&ograve;nica i per aix&ograve; es rebutja amb m&eacute;s for&ccedil;a que platges com s'Arenal s'utilitzin per celebrar macroesdeveniments. Aquests espais naturals &mdash;on hi ha <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/ibiza-testigo-destruccion-vivo-longevo-planeta-necesario-plan-integral_1_10911499.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">posid&ograve;nia oce&agrave;nica</a> i hi habiten aus en perill d'extinci&oacute;&mdash;, aleshores, haurien de quedar al marge d'aquest tipus d'activitats.
    </p><p class="article-text">
        El PSOE tamb&eacute; va fer p&uacute;bliques les seves cr&iacute;tiques en un comunicat despr&eacute;s de l'esdeveniment, en qu&egrave; denunciava &laquo;la sobreoferta d'oci nocturn i de macrofestes&raquo;. Celebrar-les suposa una manera, observen els socialistes, de &laquo;perpetuar&raquo; un model tur&iacute;stic &laquo;esgotat&raquo;.
    </p><p class="article-text">
        L'esfor&ccedil; de les institucions se centra te&ograve;ricament a liquidar el turisme d'excessos que ha dominat el sector empresarial del municipi des de fa cinc d&egrave;cades. Per&ograve; la temporada continua sent, per ara, any rere any, un paisatge de <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/guerra-les-discoteques-flotants-eivissa-gairebe-cent-euros-per-veure-posta-sol-bord-d-party-boat_1_13372023.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">festes en vaixells</a>, discoteques a l'aire lliure i <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/adeu-dels-ultims-quiosquets-assequibles-d-eivissa-nomes-quedaran-llocs-aesthetic-amb-cerveses-18-euros_1_13251332.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">xiringuitos de costa amb cada vegada m&eacute;s llic&egrave;ncies per demanar als consumidors preus desorbitats</a>.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-eclipsi-solar-impulsa-macrofesta-privada-platja-d-eivissa-plena-nidificacio-d-aus-protegides_1_13402925.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 24 Jul 2026 04:31:50 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/e73926e4-350f-4981-b37f-2fe50880b676_16-9-discover-aspect-ratio_default_1147970.jpg" length="2650920" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/e73926e4-350f-4981-b37f-2fe50880b676_16-9-discover-aspect-ratio_default_1147970.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2650920" width="2739" height="1540"/>
      <media:title><![CDATA[L'eclipsi solar impulsa una macrofesta privada en una platja d'Eivissa en plena nidificació d'aus protegides]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/e73926e4-350f-4981-b37f-2fe50880b676_16-9-discover-aspect-ratio_default_1147970.jpg" width="2739" height="1540"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Ibiza,Fiestas,Playas,Medio ambiente,Aves,Posidonia,Eclipse]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El eclipse solar impulsa una macrofiesta privada en una playa de Ibiza en plena nidificación de aves protegidas]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/eclipse-solar-impulsa-macrofiesta-privada-playa-ibiza-plena-nidificacion-aves-protegidas_1_13401134.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/e73926e4-350f-4981-b37f-2fe50880b676_16-9-discover-aspect-ratio_default_1147970.jpg" width="2739" height="1540" alt="El eclipse solar impulsa una macrofiesta privada en una playa de Ibiza en plena nidificación de aves protegidas"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El evento multitudinario, de alrededor de 5.000 personas, está organizado por varios promotores locales con permiso del Ayuntamiento de Sant Antoni. Es la tercera fiesta de este tipo que tiene lugar esta temporada en la playa urbana de s’Arenal</p><p class="subtitle">Más de 15.000 personas al día saturan las playas del parque natural de Ibiza: “El entorno no merece tantos beach club”</p></div><p class="article-text">
        El eclipse solar que tendr&aacute; lugar el pr&oacute;ximo 12 de agosto ha revolucionado -a&uacute;n m&aacute;s- el ya explotado sector tur&iacute;stico de Balears. Los precios de alojamientos y experiencias vinculadas al fen&oacute;meno astron&oacute;mico [y que se venden como &ldquo;irrepetibles&rdquo;] se han disparado en esas fechas en las que el Consell d'Eivissa prev&eacute; que se d&eacute; un pico de visitantes significativo. En pleno apogeo de la temporada, en un lugar presuntamente magn&eacute;tico -para algunos espiritualmente- como Eivissa, el abanico de negocio es muy amplio. 
    </p><p class="article-text">
        Est&aacute; previsto, para esa misma tarde del eclipse, que alrededor de 5.000 personas sucumban en la playa de s&rsquo;Arenal de Sant Antoni a &ldquo;una de las mejores fiestas de la historia de la isla&rdquo;, seg&uacute;n uno de sus promotores que inici&oacute;, juntos a varios socios residentes, un proyecto con &ldquo;mucha ilusi&oacute;n&rdquo; hace un par de a&ntilde;os. Todo esto, con el benepl&aacute;cito -y los permisos necesarios- por parte del Ayuntamiento de Sant Antoni y frente a las quejas de grupos y entidades ecologistas como Salvem Sa Badia, cuya lucha consiste en proteger los ecosistemas de la bah&iacute;a que alberga la playa urbana.
    </p><p class="article-text">
        De momento, se est&aacute; esperando el permiso de Costas para ceder el espacio, han informado desde el Consistorio a elDiario.es. Aun as&iacute;, desde hace aproximadamente un mes se empezaron a vender entradas por el precio de 40 euros y, una vez agotadas, se pas&oacute; a poner a la venta tickets ligeramente m&aacute;s caros: 45 euros (hay otros por 35 euros que obligan a entrar a determinada hora l&iacute;mite). Este diario ha consultado con la Demarcaci&oacute;n la solicitud de permisos sin haber obtenido respuesta del organismo en el momento en que se publica este reportaje.
    </p><p class="article-text">
        El cartel de Ibiza Feels Like (como se ha bautizado el evento) incluye dj's de la m&uacute;sica<em> house</em> como Franky Rizardo que a los promotores les ha costado esfuerzo -mental y econ&oacute;mico- conseguir, expresan a este diario entre nervios. Sobre todo, por la &ldquo;presi&oacute;n&rdquo; que dicen haber sufrido desde que empezaron a idear un evento que justo ha coincidido con la temporada, pero que hubieran hecho &ldquo;igualmente&rdquo; si el eclipse hubiera ca&iacute;do en marzo u otro mes de invierno, aseguran. 
    </p><p class="article-text">
        La filosof&iacute;a es que los aficionados a la electr&oacute;nica puedan disfrutar de ella &ldquo;al aire libre&rdquo; y a un precio un poco m&aacute;s permisivo que en las discotecas tradicionales, a las que para acceder hay que pagar alrededor de 80 euros -a veces las entradas superan los cien-, dependiendo del evento y de la reputaci&oacute;n de los artistas a cargo.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/53c9d1ab-8f78-47bc-ae22-0df53d45f004_16-9-aspect-ratio_50p_1147971.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/53c9d1ab-8f78-47bc-ae22-0df53d45f004_16-9-aspect-ratio_50p_1147971.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/53c9d1ab-8f78-47bc-ae22-0df53d45f004_16-9-aspect-ratio_75p_1147971.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/53c9d1ab-8f78-47bc-ae22-0df53d45f004_16-9-aspect-ratio_75p_1147971.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/53c9d1ab-8f78-47bc-ae22-0df53d45f004_16-9-aspect-ratio_default_1147971.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/53c9d1ab-8f78-47bc-ae22-0df53d45f004_16-9-aspect-ratio_default_1147971.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/53c9d1ab-8f78-47bc-ae22-0df53d45f004_16-9-aspect-ratio_default_1147971.jpg"
                    alt="Se prevé que alrededor de 5.000 personas asistan al evento de electrónica previsto para el día del eclipse"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Se prevé que alrededor de 5.000 personas asistan al evento de electrónica previsto para el día del eclipse                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Privatizaci&oacute;n de espacios p&uacute;blicos</strong></h2><p class="article-text">
        No es la primera concesi&oacute;n que hace en la playa la instituci&oacute;n municipal este verano. Ni tampoco anteriores. La privatizaci&oacute;n de espacios p&uacute;blicos -principalmente playas- para la celebraci&oacute;n de eventos a cargo de distintas empresas en el municipio se lleva repitiendo durante a&ntilde;os. 
    </p><p class="article-text">
        En septiembre de 2023 el grupo socialista, en la oposici&oacute;n -<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/west-end-ibiza-noches-freno-espejismo-transformador-okuda-no-arregla-color_1_13085057.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el actual gobierno municipal es exclusivamente del PP</a>-, denunciaba p&uacute;blicamente una fiesta privada en Cala Gracioneta -y, por lo tanto, que imped&iacute;a el paso a los ciudadanos que quer&iacute;an acceder a la peque&ntilde;a cala y no ten&iacute;an entrada- con el grupo de m&uacute;sica electr&oacute;nica alem&aacute;n Keinemusik como protagonista. 
    </p><p class="article-text">
        Con la idea de que se organiz&oacute; a beneficio de la Asociaci&oacute;n de Personas con Necesidades Especiales de Eivissa y Formentera (Apneef), el aforo del chiringuito -propiedad del grupo Mambo, que desde la temporada pasada tiene tambi&eacute;n la propiedad del antiguo chiringuito de la playa vecina-, de unas 400 personas, se termin&oacute; extendiendo por toda la superficie de arena hasta la orilla, <a href="https://www.diariodeibiza.es/ibiza/2023/09/07/psoe-denuncia-limitacion-acceso-cala-91802727.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">como public&oacute; en ese momento Diario de Ibiza</a>. 
    </p><p class="article-text">
        Desde el Grupo Mambo han explicado a elDiario.es que la velada solidaria ya no se celebra all&iacute; y que gracias ella lograron &ldquo;sacar de la bancarrota&rdquo; a la asociaci&oacute;n. En ese sentido, han recordado declaraciones de la presidenta y la gerente de esta ONG pitiusa, Susi Fresneda y Carmen Boned, quienes aseguraron que en 2023 Mambo y Keinemusic lograron lo &ldquo;imposible&rdquo;, sacar a la entidad de los &ldquo;n&uacute;meros rojos&rdquo; en los que se encontraban, a&ntilde;aden desde el grupo empresarial.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un ecosistema delicado</strong></h2><p class="article-text">
        Se trata, adem&aacute;s, tanto esta parte del litoral como en el caso de s&rsquo;Arenal, m&aacute;s cerca del n&uacute;cleo poblacional de este pueblo de Eivissa, de espacios naturales que, a pesar de no estar estrictamente protegidos, s&iacute; que albergan ecosistemas delicados. &ldquo;En la bah&iacute;a es temporada de nidificaci&oacute;n de aves y seguir&aacute; si&eacute;ndolo cuando se produzca el eclipse-&rdquo;, explica Fran Tienda, presidente de Salvem Sa Badia. &ldquo;El ruido afecta al primer vuelo de los pollos que es en esta &eacute;poca&rdquo;, a&ntilde;ade. 
    </p><p class="article-text">
        Entre estas aves se encuentra el &lsquo;virot&rsquo; (o pardela balear), <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/party-boats-suman-contaminacion-amenaza-aves-marinas-mediterraneo_1_9863153.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">una de las aves m&aacute;s amenazadas de Europa</a>, que nidifica exclusivamente en Balears y solo tiene una cr&iacute;a al a&ntilde;o. Por estos motivos de riesgo est&aacute; clasificada en peligro de extinci&oacute;n en el <em>Cat&aacute;logo Nacional de Especies Amenazadas</em>.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Entre las aves que pueden verse afectadas por las fiestas en espacios naturales está el virot, una de las especies más amenazadas de Europa, que solo nidifica en las islas y que tiene una cría al año</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La asociaci&oacute;n ecologista ha denunciado ante el Ayuntamiento de Sant Antoni -mediante un registro de entrada al que ha accedido elDiario.es- la permisi&oacute;n de la celebraci&oacute;n del evento y al que la instituci&oacute;n de momento no ha respondido. Los ecologistas presentaron recientemente alegaciones <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/canones-confetis-serpentinas-hotel-discoteca-ibiza-alertan-ecologistas-actuan-impunidad_1_13383028.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">por la contaminaci&oacute;n por parte del hotel-discoteca O Beach</a>, ubicado en la misma bah&iacute;a y por la celebraci&oacute;n, a principios de julio tambi&eacute;n en la playa de s&rsquo;Arenal, del Ibiza Global Festival.
    </p><p class="article-text">
        Ahora, las cr&iacute;ticas son mayores porque el espacio p&uacute;blico se destina a un evento de pago. No solo las especies del entorno sufren las molestias por el ruido y las luces, tambi&eacute;n los vecinos han expresado su malestar. El impacto sobre el descanso vecinal, la seguridad, la contaminaci&oacute;n ac&uacute;stica y lum&iacute;nica y la acumulaci&oacute;n de residuos en la playa urbana son consecuencias directas de estas celebraciones, destinadas principalmente a turistas. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b14bdab5-d198-40aa-af32-21ac978de7b0_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b14bdab5-d198-40aa-af32-21ac978de7b0_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b14bdab5-d198-40aa-af32-21ac978de7b0_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b14bdab5-d198-40aa-af32-21ac978de7b0_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b14bdab5-d198-40aa-af32-21ac978de7b0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b14bdab5-d198-40aa-af32-21ac978de7b0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b14bdab5-d198-40aa-af32-21ac978de7b0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La pardela balear es el ave marina más amenazada de Europa."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La pardela balear es el ave marina más amenazada de Europa.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>El eclipse: un reclamo masivo</strong></h2><p class="article-text">
        La p&aacute;gina oficial de Feels Like Ibiza muestra una cuenta atr&aacute;s para el d&iacute;a del eclipse, un reclamo tur&iacute;stico muy potente -no se repet&iacute;a un evento similar desde principios del siglo XX ni se repetir&aacute; durante generaciones- y que concentrar&aacute; en la isla aglomeraciones de visitantes. 
    </p><p class="article-text">
        Mientras tanto, siguen los preparativos para la fiesta en el arenal, que, defienden los promotores, contar&aacute; con su propia seguridad privada y con buses lanzadera desde puntos como el <em>skatepark</em> de Can Coix para &ldquo;no saturar&rdquo; -a&uacute;n m&aacute;s- los servicios p&uacute;blicos ni masificar el centro de Sant Antoni. 
    </p><p class="article-text">
        Contar&aacute;n, eso s&iacute;, con el apoyo de dispositivos de los cuerpos de seguridad con competencia en el municipio, Polic&iacute;a Local y Guardia Civil. Aunque uno de los problemas cr&oacute;nicos de la isla es la falta de agentes para dar cobertura a una poblaci&oacute;n que pr&aacute;cticamente se triplica en la temporada estival.
    </p><p class="article-text">
        El t&eacute;rmino municipal concentra la mayor&iacute;a poblacional en Sant Antoni, pero tambi&eacute;n tiene extensi&oacute;n rural y zonas naturales como el mirador de sa Penya Esbarrada o el entorno de Punta Galera donde puede haber acumulaci&oacute;n de personas atra&iacute;das por el atractivo de observar desde all&iacute; el eclipse solar, que suceder&aacute; en torno a las nueve menos cuarto de la noche, coincidiendo con el atardecer.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Una amplia oferta de ocio</strong></h2><p class="article-text">
        Salvem Sa Badia, en ese sentido, ha solicitado acceder a los expedientes administrativos tanto de este festival como del que se celebr&oacute; a principios de julio para revisar las autorizaciones concedidas y comprobar si cumplen con la normativa aplicable. 
    </p><p class="article-text">
        La asociaci&oacute;n ecologista critic&oacute; con dureza la ampliaci&oacute;n del festival de electr&oacute;nica celebrado a principios de julio, que ha aumentado sus dos jornadas de a&ntilde;os anteriores a tres. La m&uacute;sica, en este caso, habr&iacute;a impedido el descanso en viviendas de todo el entorno de la bah&iacute;a, incluida la zona de Cala de Bou, donde, incluso, en casas bien aisladas ac&uacute;sticamente -se&ntilde;alan los ecologistas- y con las ventanas cerradas, se llegaron a registrar cerca de 90 decibelios en plena madrugada. Los promotores de la fiesta no han contestado a los mensajes de elDiario.es en el momento de publicaci&oacute;n del art&iacute;culo.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f238332b-db47-4f9d-b666-e1258680b275_16-9-discover-aspect-ratio_50p_1147969.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f238332b-db47-4f9d-b666-e1258680b275_16-9-discover-aspect-ratio_50p_1147969.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f238332b-db47-4f9d-b666-e1258680b275_16-9-discover-aspect-ratio_75p_1147969.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f238332b-db47-4f9d-b666-e1258680b275_16-9-discover-aspect-ratio_75p_1147969.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f238332b-db47-4f9d-b666-e1258680b275_16-9-discover-aspect-ratio_default_1147969.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f238332b-db47-4f9d-b666-e1258680b275_16-9-discover-aspect-ratio_default_1147969.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f238332b-db47-4f9d-b666-e1258680b275_16-9-discover-aspect-ratio_default_1147969.jpg"
                    alt="El escenario del Ibiza Global Festival celebrado durante tres días a principios de julio en s&#039;Arenal."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El escenario del Ibiza Global Festival celebrado durante tres días a principios de julio en s&#039;Arenal.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Todo esto, en un panorama en que el ocio nocturno es uno de los pilares principales de la oferta tur&iacute;stica, con <em>beach clubs</em> y hoteles-discoteca que discurren a lo largo de toda la costa municipal e insular. M&aacute;s exageradamente en Sant Antoni, donde este nicho de negocio supone una fuente importante de ingresos del tejido empresarial. 
    </p><p class="article-text">
        Los agentes sociales hacen as&iacute; un recordatorio: la isla ya dispone de una amplia oferta de ocio vinculada a la m&uacute;sica electr&oacute;nica y por eso se rechaza con m&aacute;s fuerza que playas como s'Arenal se utilicen para celebrar macroeventos. Estos espacios naturales -donde hay <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/ibiza-testigo-destruccion-vivo-longevo-planeta-necesario-plan-integral_1_10911499.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">posidonia oce&aacute;nica</a> y habitan aves en peligro de extinci&oacute;n-, entonces, deber&iacute;an quedar al margen de este tipo de actividades.
    </p><p class="article-text">
        El PSOE tambi&eacute;n hizo p&uacute;blicas sus cr&iacute;ticas en un comunicado tras el evento en el que denunciaba &ldquo;la sobreoferta de ocio nocturno y de macrofiestas&rdquo;. Celebrarlas supone un modo, observan los socialistas, de &ldquo;perpetuar&rdquo; un modelo tur&iacute;stico &ldquo;agotado&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        El esfuerzo de las instituciones se centra te&oacute;ricamente en liquidar el turismo de excesos que ha dominado el sector empresarial del municipio desde hace cinco d&eacute;cadas. Pero la temporada sigue siendo, por ahora, a&ntilde;o tras a&ntilde;o, un paisaje de <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/guerra-discotecas-flotantes-ibiza-cien-euros-ver-atardecer-bordo-party-boat_1_13371523.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">fiestas en barcos</a>, discotecas al aire libre y <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/adios-ultimos-chiringuitos-asequibles-ibiza-quedaran-sitios-aesthetic-cervezas-18-euros_1_13251263.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">chiringuitos de costa con cada vez m&aacute;s licencias para pedir a los consumidores precios desorbitados</a>. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/eclipse-solar-impulsa-macrofiesta-privada-playa-ibiza-plena-nidificacion-aves-protegidas_1_13401134.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 23 Jul 2026 19:51:07 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/e73926e4-350f-4981-b37f-2fe50880b676_16-9-discover-aspect-ratio_default_1147970.jpg" length="2650920" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/e73926e4-350f-4981-b37f-2fe50880b676_16-9-discover-aspect-ratio_default_1147970.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2650920" width="2739" height="1540"/>
      <media:title><![CDATA[El eclipse solar impulsa una macrofiesta privada en una playa de Ibiza en plena nidificación de aves protegidas]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/e73926e4-350f-4981-b37f-2fe50880b676_16-9-discover-aspect-ratio_default_1147970.jpg" width="2739" height="1540"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Ibiza,Fiestas,Playas,Medio ambiente,Aves,Posidonia,Eclipse]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La vespa oriental desperta les alarmes a Eivissa: "És letal per a les abelles"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-avispa-oriental-desperta-les-alarmes-eivissa-letal-per-les-abelles_1_13400058.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/fccce4f7-106e-4552-8f09-9183ece02d27_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La vespa oriental desperta les alarmes a Eivissa: &quot;És letal per a les abelles&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L'Executiu autonòmic apunta a la seva possible introducció accidental a través del transport de mercaderies. És una amenaça per a les collites i els processos de pol·linització

</p><p class="subtitle">Serps invasores de fins a dos metres han après a nedar a Eivissa i arrasen les sargantanes endèmiques</p></div><p class="article-text">
        Un niu de vesp&oacute; oriental es caracteritza per ser horitzontal. Els insectes el construeixen a partir de fibres de fusta que estripen amb les seves mand&iacute;bules i barregen amb la seva saliva per formar una estructura de paper dividida en compartiments hexagonals, on es desenvolupen les larves del vesp&oacute; oriental (<em>Vespa orientalis</em>). 
    </p><p class="article-text">
        Aquest cicle reproductiu preocupa ara els experts despr&eacute;s que s'hagi detectat la primera nidificaci&oacute; a Eivissa d'aquesta esp&egrave;cie invasora, al nucli urb&agrave; de Jes&uacute;s (Santa Eul&agrave;ria), i que ha enc&egrave;s les alarmes entre el sector ap&iacute;cola de l'illa.
    </p><p class="article-text">
        Aquesta vespa, considerada un dels principals depredadors de l'abella mel&middot;l&iacute;fera all&agrave; on aconsegueix establir-se, podria suposar una amena&ccedil;a per a les prop de 4.000 caseres d&rsquo;abelles a Eivissa, fet que ha portat el Servei de Protecci&oacute; d'Esp&egrave;cies de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural del Govern a activar un protocol de vigil&agrave;ncia per evitar la seva expansi&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Va ser una ve&iuml;na qui va alertar de la pres&egrave;ncia d'unes vespes que, pel seu aspecte, li van semblar diferents de la <em>Vespula germanica</em>, l'esp&egrave;cie m&eacute;s comuna, i va facilitar fotografies per a la seva identificaci&oacute;. Entre altres difer&egrave;ncies, la vespa oriental assoleix habitualment entre dos i dos cent&iacute;metres i mig de longitud, podent superar els tres cent&iacute;metres en el cas de les reines, mentre que la vespa comuna mesura entre 1,2 i 1,7 cent&iacute;metres.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La vespa oriental assoleix habitualment entre dos i dos centímetres i mig de longitud, i pot superar els tres centímetres en el cas de les reines, mentre que la vespa comuna mesura entre 1,2 i 1,7 centímetres</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Tamb&eacute; es distingeix per la seva coloraci&oacute;: presenta un cos de tons rogencs o castanys amb una banda groga ampla a l'abdomen, davant del caracter&iacute;stic patr&oacute; groc i negre de la vespa germ&agrave;nica.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bea92ef5-282b-4fd2-abe4-1d709b39112a_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bea92ef5-282b-4fd2-abe4-1d709b39112a_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bea92ef5-282b-4fd2-abe4-1d709b39112a_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bea92ef5-282b-4fd2-abe4-1d709b39112a_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bea92ef5-282b-4fd2-abe4-1d709b39112a_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bea92ef5-282b-4fd2-abe4-1d709b39112a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/bea92ef5-282b-4fd2-abe4-1d709b39112a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El primer niu de Vespa Orientalis a Eivissa s&#039;ha descobert en la localitat de Jesús"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El primer niu de Vespa Orientalis a Eivissa s&#039;ha descobert en la localitat de Jesús                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La troballa confirma que, almenys, una reina fecundada ha fet que es fundi una col&ograve;nia a Eivissa. &Eacute;s a dir, l'esp&egrave;cie no nom&eacute;s ha arribat a l'illa, sin&oacute; que tamb&eacute; ha aconseguit reproduir-s'hi. Tanmateix, des del Govern asseguren a elDiario.es que un &uacute;nic niu encara no permet afirmar que el vesp&oacute; oriental s'hagi establert de manera permanent, ja que podria tractar-se d'una introducci&oacute; puntual afavorida pel transport accidental de mercaderies.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El Govern apunta que podria tractar-se d&#039;una introducció puntual afavorida pel transport accidental de mercaderies</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Un depredador &ldquo;vor&agrave;&ccedil;&rdquo; d'abelles</strong></h2><p class="article-text">
        L'amena&ccedil;a rau en la seva capacitat per depredar les abelles mel&middot;l&iacute;feres. El vesp&oacute; oriental s'alimenta d'aquests insectes &mdash;a m&eacute;s de mosques i petites vespes&mdash; perqu&egrave; les larves necessiten les prote&iuml;nes que obtenen dels seus cossos per desenvolupar-se.
    </p><p class="article-text">
        S&oacute;n principalment les obreres les encarregades de capturar les abelles (<em>Apis mellifera</em>), decapitar-les i traslladar-les al niu per alimentar les larves. La pressi&oacute; augmenta durant l'estiu i la tardor, quan les col&ograve;nies assoleixen la seva major grand&agrave;ria, mentre que a l'hivern l'activitat disminueix i &uacute;nicament sobreviuen les reines fecundades, que hibernen fins a la primavera seg&uuml;ent per iniciar un nou cicle.
    </p><p class="article-text">
        Vicent Mar&iacute;, representant de l'Associaci&oacute; d'Apicultors d'Eivissa i Formentera i president de la Denominaci&oacute; d'Origen Protegida Miel de Ibiza, tem que l'esp&egrave;cie no nom&eacute;s instal&middot;li els seus nius en zones boscoses, sin&oacute; tamb&eacute; prop dels apiaris. La seva capacitat per adaptar-se a entorns urbans i humanitzats incrementa les possibilitats d'interacci&oacute; amb explotacions ap&iacute;coles.
    </p><p class="article-text">
        El risc, tanmateix, no es limita a la depredaci&oacute; de les abelles. El vesp&oacute; oriental tamb&eacute; consumeix fruita i altres vegetals, fet que pot afectar tant les collites com els processos de pol&middot;linitzaci&oacute;. &ldquo;El 70% de la producci&oacute; d'aliments que consumim dep&egrave;n d'aquesta pol&middot;linitzaci&oacute;&rdquo;, recorden des de l'associaci&oacute;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El vespó oriental també consumeix fruita i altres vegetals, fet que pot afectar tant les collites com els processos de pol·linització</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Per a Mar&iacute;, eliminar els nius des del primer moment resulta &ldquo;clau&rdquo; per la &ldquo;letalitat&rdquo; que aquesta esp&egrave;cie pot arribar a tenir sobre les abelles mel&middot;l&iacute;feres, tamb&eacute; les relacionades amb la producci&oacute; comercial insular.
    </p><p class="article-text">
        La vespa oriental constitueix una de les principals amenaces per a l'apicultura all&agrave; on assoleix densitats elevades, tant per la depredaci&oacute; directa com per l'estr&egrave;s que provoca a les col&ograve;nies, reduint la seva activitat de recol&middot;lecci&oacute;, expliquen a elDiario.es des de la Conselleria de Medi Natural.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ccb6ca9f-b227-4afc-941e-96ed28e8dd61_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ccb6ca9f-b227-4afc-941e-96ed28e8dd61_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ccb6ca9f-b227-4afc-941e-96ed28e8dd61_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ccb6ca9f-b227-4afc-941e-96ed28e8dd61_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ccb6ca9f-b227-4afc-941e-96ed28e8dd61_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ccb6ca9f-b227-4afc-941e-96ed28e8dd61_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ccb6ca9f-b227-4afc-941e-96ed28e8dd61_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un exemplar de vespa carnissera oriental, que suposa un risc per a les abelles mel·líferes"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un exemplar de vespa carnissera oriental, que suposa un risc per a les abelles mel·líferes                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>El primer niu de Balears</strong></h2><p class="article-text">
        Va ser la primera constataci&oacute; de la pres&egrave;ncia del vesp&oacute; oriental a l'arxip&egrave;lag i d'un possible impacte sobre el medi natural insular. Mar&iacute; compara ara aquesta amena&ccedil;a amb l'expansi&oacute; de <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/serps-invasores-fins-metres-han-apres-nedar-eivissa-i-arrasen-les-sargantanes-endemiques_1_13222176.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">les serps invasores &mdash;de fins a dos metres&mdash; que posen en risc la sargantana piti&uuml;sa</a>.
    </p><p class="article-text">
        L'arribada de l'esp&egrave;cie a les illes forma part de l'expansi&oacute; que est&agrave; experimentant els darrers anys per la Mediterr&agrave;nia. Originari de l'est d'aquesta regi&oacute; i de l'Orient Pr&ograve;xim, el vesp&oacute; invasor ja mant&eacute; poblacions establertes al sud de la pen&iacute;nsula, especialment a M&agrave;laga, Cadis i el Camp de Gibraltar, apunten des del Govern.
    </p><p class="article-text">
        La seva expansi&oacute;, tanmateix, es produeix de manera accidental. Les reines fecundades passen l'hivern ocultes en contenidors, palets, vehicles o materials de construcci&oacute;, fet que en facilita el transport mitjan&ccedil;ant el moviment de mercaderies per via mar&iacute;tima i terrestre. 
    </p><p class="article-text">
        A Balears, els t&egrave;cnics consideren que la dispersi&oacute; entre illes respon principalment a aquests despla&ccedil;aments humans. Per aclarir l'origen dels focus detectats, la Universitat de les Illes Balears (UIB) t&eacute; previst analitzar els nius localitzats mitjan&ccedil;ant estudis gen&egrave;tics.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Les reines fecundades passen l&#039;hivern ocultes en contenidors, palets, vehicles o materials de construcció, fet que en facilita el transport mitjançant el moviment de mercaderies per via marítima i terrestre</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Refor&ccedil; de la vigil&agrave;ncia</strong></h2><p class="article-text">
        El Servei de Protecci&oacute; d'Esp&egrave;cies ha refor&ccedil;at ara &mdash;a Mallorca des de l'any passat&mdash; el protocol de vigil&agrave;ncia d'aquesta esp&egrave;cie invasora. Paral&middot;lelament, el Consorci per a la Recuperaci&oacute; de la Fauna de les Illes Balears (COFIB) fa un seguiment per detectar de manera preco&ccedil; qualsevol nou focus i evitar que l'esp&egrave;cie arribi a establir-se.
    </p><p class="article-text">
        Despr&eacute;s de retirar el niu de Jes&uacute;s, el Govern ha iniciat una fase de vigil&agrave;ncia que s'allargar&agrave; durant tota la temporada d'activitat biol&ograve;gica del vesp&oacute; oriental. Per a aix&ograve; s'instal&middot;laran trampes amb atraients dol&ccedil;os destinades a detectar la pres&egrave;ncia d'obreres i localitzar possibles col&ograve;nies addicionals.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">L&#039;Executiu autonòmic instal·larà trampes amb atraients dolços destinades a detectar la presència d&#039;obreres i localitzar possibles colònies addicionals</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Des de la Conselleria han fet, en aquest sentit, una crida a la col&middot;laboraci&oacute; ciutadana. Davant la pres&egrave;ncia d'un exemplar o d'un niu, recomanen no manipular-lo i comunicar-ho al Servei de Protecci&oacute; d'Esp&egrave;cies, aportant, si &eacute;s possible, una fotografia que en faciliti la identificaci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        A m&eacute;s, aconsellen prestar atenci&oacute; a la pres&egrave;ncia reiterada de vespes de gran mida prop de murs, teulades, garatges, magatzems o altres cavitats, llocs que l'esp&egrave;cie sol aprofitar per instal&middot;lar-hi les seves col&ograve;nies.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un efecte del canvi clim&agrave;tic</strong></h2><p class="article-text">
        La pres&egrave;ncia del vesp&oacute; oriental a Espanya es va confirmar per primera vegada l'any 2013, despr&eacute;s de detectar-se a la Comunitat Valenciana. Des d'aleshores s'ha anat estenent per diferents punts del pa&iacute;s, especialment per Andalusia, on mant&eacute; poblacions consolidades en prov&iacute;ncies com Cadis, M&agrave;laga, Ja&eacute;n o C&ograve;rdova.
    </p><p class="article-text">
        En aquestes zones, els apicultors han denunciat p&egrave;rdues econ&ograve;miques despr&eacute;s de patir atacs que han delmat ruscs sencers en nom&eacute;s uns dies. Un precedent que ara volen evitar tant el Govern com el sector ap&iacute;cola eivissenc, que coincideixen que la detecci&oacute; primerenca i l'eliminaci&oacute; immediata dels nius seran determinants per impedir que l'esp&egrave;cie arribi a establir-se de manera permanent a l'illa.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;El temps &mdash;de reacci&oacute;&mdash; &eacute;s crucial perqu&egrave; el nivell de reproducci&oacute; &eacute;s molt elevat&rdquo;, assenyala Ezequiel Nav&iacute;o, fundador de l'Associaci&oacute; per al Desenvolupament d'Accions Clim&agrave;tiques Integrals (ADACIS), focalitzada en la lluita contra les causes i els efectes del canvi clim&agrave;tic i la conservaci&oacute; de la biodiversitat, entre altres. Nav&iacute;o i el seu equip han elaborat a Can&agrave;ries estrat&egrave;gies de canvi clim&agrave;tic a trav&eacute;s de processos d'avaluaci&oacute; per con&egrave;ixer a les diferents illes l'impacte del canvi global.
    </p><p class="article-text">
        En aquest marc s'han reunit amb apicultors de El Hierro, La Gomera i Fuerteventura, afectats pels per&iacute;odes de sequera cada vegada m&eacute;s intensos i m&eacute;s llargs que provoquen la mort de la flora on els pol&middot;linitzadors poden fer la seva funci&oacute;. &ldquo;La producci&oacute; de mel &mdash;a causa de la sequera&mdash; ha descendit per culpa d'aix&ograve; en un 50%&rdquo;, assenyala l'expert.
    </p><p class="article-text">
        Aquesta troballa va derivar en el projecte &lsquo;Apiclimpact&rsquo;, que funciona com una guia preventiva per al sector apicultor que pret&eacute;n un protocol d'actuaci&oacute; per defensar-se d'esp&egrave;cies invasores com la vespa asi&agrave;tica &mdash;o <em>Vespa velutina</em>, segons el nom cient&iacute;fic&mdash;, que presenta paral&middot;lelismes amb l'oriental.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/19995c42-dc8a-4964-b088-38bcb46e8448_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/19995c42-dc8a-4964-b088-38bcb46e8448_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/19995c42-dc8a-4964-b088-38bcb46e8448_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/19995c42-dc8a-4964-b088-38bcb46e8448_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/19995c42-dc8a-4964-b088-38bcb46e8448_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/19995c42-dc8a-4964-b088-38bcb46e8448_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/19995c42-dc8a-4964-b088-38bcb46e8448_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Vespa asiàtica a Mallorca."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Vespa asiàtica a Mallorca.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;En aquest cas, una reina es va ficar en un vaixell amb cer&agrave;miques provinents de la Xina i va entrar a Europa per Bordeus, des d'on va comen&ccedil;ar a colonitzar el sud-est de Fran&ccedil;a fins a arribar al nord d'Espanya l'any 2010, d'all&agrave; va anar baixant fins a arribar a Balears&rdquo;, explica.
    </p><p class="article-text">
        El Govern balear, de fet, la va donar per extingida despr&eacute;s de combatre-la per&ograve; al cap d'uns anys es va descobrir que no havia estat aix&iacute; perqu&egrave; s&oacute;n insectes que es reprodueixen &ldquo;massa r&agrave;pid&rdquo;. De fet, encara no est&agrave; controlada i en algunes comunitats s'han comptabilitzat morts de persones per les seves picades en persones amb patologies pr&egrave;vies i de grups vulnerables.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En algunes comunitats s&#039;han comptabilitzat morts per les seves picades en persones amb patologies prèvies i de grups vulnerables</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En el cas de l'oriental, va arribar al m&oacute;n occidental des d'&Agrave;sia fa al voltant de 150 anys en algun vaixell amb parada d'atracada als Estats Units. &ldquo;Per qu&egrave; s'assenta? Perqu&egrave; les temperatures, a partir de l'escalfament global, han obert finestres a esp&egrave;cies invasores que abans no podien colonitzar i ara, per aquest factor, s&iacute; que ho poden fer&rdquo;, detalla.
    </p><p class="article-text">
        A m&eacute;s, es tracta d'esp&egrave;cies altament depredadores que no tenen depredadors naturals a l'arxip&egrave;lag ni en altres territoris europeus &mdash;com &eacute;s el cas de les serps&mdash; i que troben aliment amb facilitat: poden arribar a menjar-se fins a milers d'abelles en q&uuml;esti&oacute; d'hores perqu&egrave; s&oacute;n vespots [els asi&agrave;tics] gregaris; ataquen en grup. &ldquo;&Eacute;s totalment comprensible que els apicultors estiguin espantats&rdquo;, determina l'expert.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-avispa-oriental-desperta-les-alarmes-eivissa-letal-per-les-abelles_1_13400058.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 23 Jul 2026 04:31:26 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/fccce4f7-106e-4552-8f09-9183ece02d27_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="16276" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/fccce4f7-106e-4552-8f09-9183ece02d27_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="16276" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La vespa oriental desperta les alarmes a Eivissa: "És letal per a les abelles"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/fccce4f7-106e-4552-8f09-9183ece02d27_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Avispa asiática,Abejas,Animales]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La avispa oriental despierta las alarmas en Ibiza: "Es letal para las abejas"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/avispa-oriental-despierta-alarmas-ibiza-letal-abejas_1_13396397.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/fccce4f7-106e-4552-8f09-9183ece02d27_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La avispa oriental despierta las alarmas en Ibiza: &quot;Es letal para las abejas&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El Ejecutivo autonómico apunta a su posible introducción accidental a través del transporte de mercancías. Es una amenaza para las cosechas y los procesos de polinización

</p><p class="subtitle">Serpientes invasoras de hasta dos metros han aprendido a nadar en Ibiza y arrasan con las lagartijas endémicas</p></div><p class="article-text">
        Un nido de avisp&oacute;n oriental se caracteriza por ser horizontal. Los insectos lo construyen a partir de fibras de madera que desgarran con sus mand&iacute;bulas y mezclan con su saliva para formar una estructura de papel dividida en compartimentos hexagonales, donde se desarrollan las larvas del avisp&oacute;n oriental (Vespa orientalis). 
    </p><p class="article-text">
        Ese ciclo reproductivo preocupa ahora a los expertos despu&eacute;s de que se haya detectado la primera nidificaci&oacute;n en Eivissa de esta especie invasora, en el casco urbano de Jes&uacute;s (Santa Eul&agrave;ria), y que ha encendido las alarmas entre el sector ap&iacute;cola de la isla. 
    </p><p class="article-text">
        Esta avispa, considerada uno de los principales depredadores de la abeja mel&iacute;fera all&iacute; donde logra establecerse, podr&iacute;a suponer una amenaza para las 3.765 colmenas en Eivissa, lo que ha llevado al Servicio de Protecci&oacute;n de Especies de la Conselleria de Agricultura, Pesca y Medio Natural del Govern a activar un protocolo de vigilancia para evitar su expansi&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Fue una vecina quien alert&oacute; de la presencia de unas avispas que, por su aspecto, le parecieron diferentes de la Vespula germanica, la especie m&aacute;s com&uacute;n, y facilit&oacute; fotograf&iacute;as para su identificaci&oacute;n. Entre otras diferencias, la avispa oriental alcanza habitualmente entre dos y dos cent&iacute;metros y medio de longitud, pudiendo superar los tres cent&iacute;metros en el caso de las reinas, mientras que la avispa com&uacute;n mide entre 1,2 y 1,7 cent&iacute;metros.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La avispa oriental alcanza habitualmente entre dos y dos centímetros y medio de longitud, pudiendo superar los tres centímetros en el caso de las reinas, mientras que la avispa común mide entre 1,2 y 1,7 centímetros</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Tambi&eacute;n se distingue por su coloraci&oacute;n: presenta un cuerpo de tonos rojizos o casta&ntilde;os con una banda amarilla ancha en el abdomen, frente al caracter&iacute;stico patr&oacute;n amarillo y negro de la avispa germ&aacute;nica.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bea92ef5-282b-4fd2-abe4-1d709b39112a_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bea92ef5-282b-4fd2-abe4-1d709b39112a_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bea92ef5-282b-4fd2-abe4-1d709b39112a_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bea92ef5-282b-4fd2-abe4-1d709b39112a_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bea92ef5-282b-4fd2-abe4-1d709b39112a_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bea92ef5-282b-4fd2-abe4-1d709b39112a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/bea92ef5-282b-4fd2-abe4-1d709b39112a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El primer nido de Vespa Orientalis en Eivissa se ha descubierto en la localidad de Jesús"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El primer nido de Vespa Orientalis en Eivissa se ha descubierto en la localidad de Jesús                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El hallazgo confirma que, al menos, una reina fecundada ha hecho que se funde una colonia en Eivissa. Es decir, la especie no solo ha llegado a la isla, sino que tambi&eacute;n ha conseguido reproducirse en ella. Sin embargo, desde el Govern aseguran a elDiario.es que un &uacute;nico nido todav&iacute;a no permite afirmar que el avisp&oacute;n oriental se haya establecido de forma permanente, ya que podr&iacute;a tratarse de una introducci&oacute;n puntual favorecida por el transporte accidental de mercanc&iacute;as.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El Govern apunta que podría tratarse de una introducción puntual favorecida por el transporte accidental de mercancías</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Un depredador &ldquo;voraz&rdquo; de abejas</strong></h2><p class="article-text">
        La amenaza radica en su capacidad para depredar sobre las abejas mel&iacute;feras. El avisp&oacute;n oriental se alimenta de estos insectos &mdash;adem&aacute;s de moscas y peque&ntilde;as avispas&mdash; porque las larvas necesitan las prote&iacute;nas que obtienen de sus cuerpos para desarrollarse.
    </p><p class="article-text">
        Son principalmente las obreras las encargadas de capturar las abejas (Apis mellifera), decapitarlas y trasladarlas al nido para alimentar a las larvas. La presi&oacute;n aumenta durante el verano y el oto&ntilde;o, cuando las colonias alcanzan su mayor tama&ntilde;o, mientras que en invierno la actividad disminuye y &uacute;nicamente sobreviven las reinas fecundadas, que hibernan hasta la primavera siguiente para iniciar un nuevo ciclo.
    </p><p class="article-text">
        Vicent Mar&iacute;, representante de la Asociaci&oacute;n de Apicultores d&rsquo;Eivissa i Formentera y presidente de la Denominaci&oacute;n de Origen Protegida Miel de Ibiza, teme que la especie no solo instale sus nidos en zonas boscosas, sino tambi&eacute;n cerca de los apiarios. Su capacidad para adaptarse a entornos urbanos y humanizados incrementa las posibilidades de interacci&oacute;n con explotaciones ap&iacute;colas.
    </p><p class="article-text">
        El riesgo, sin embargo, no se limita a la depredaci&oacute;n de las abejas. El avisp&oacute;n oriental tambi&eacute;n consume fruta y otros vegetales, lo que puede afectar tanto a las cosechas como a los procesos de polinizaci&oacute;n. &ldquo;El 70% de la producci&oacute;n de alimentos que consumimos depende de esta polinizaci&oacute;n&rdquo;, recuerdan desde la asociaci&oacute;n.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El avispón oriental también consume fruta y otros vegetales, lo que puede afectar tanto a las cosechas como a los procesos de polinización</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Para Mar&iacute;, eliminar los nidos desde el primer momento resulta &ldquo;clave&rdquo; por la &ldquo;letalidad&rdquo; que esta especie puede llegar a tener sobre las abejas mel&iacute;feras, tambi&eacute;n las relacionadas con la producci&oacute;n comercial insular.
    </p><p class="article-text">
        La avispa oriental constituye una de las principales amenazas para la apicultura all&iacute; donde alcanza densidades elevadas, tanto por la depredaci&oacute;n directa como por el estr&eacute;s que provoca en las colonias, reduciendo su actividad de forrajeo, explican a elDiario.es desde la Conselleria de Medio Natural.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ccb6ca9f-b227-4afc-941e-96ed28e8dd61_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ccb6ca9f-b227-4afc-941e-96ed28e8dd61_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ccb6ca9f-b227-4afc-941e-96ed28e8dd61_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ccb6ca9f-b227-4afc-941e-96ed28e8dd61_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ccb6ca9f-b227-4afc-941e-96ed28e8dd61_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ccb6ca9f-b227-4afc-941e-96ed28e8dd61_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ccb6ca9f-b227-4afc-941e-96ed28e8dd61_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un ejemplar de avispón oriental, que supone un riesgo para las abejas melíferas"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un ejemplar de avispón oriental, que supone un riesgo para las abejas melíferas                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>El primer nido de Balears</strong></h2><p class="article-text">
        La preocupaci&oacute;n en el archipi&eacute;lago es anterior a este hallazgo. La especie fue detectada por primera vez en Balears en octubre del a&ntilde;o pasado, cuando se localiz&oacute; un nido en las proximidades de varias viviendas de Esporles (Mallorca). 
    </p><p class="article-text">
        Fue la primera constataci&oacute;n de la presencia del avisp&oacute;n oriental en el archipi&eacute;lago y de un posible impacto sobre el medio natural insular. Mar&iacute; compara ahora esta amenaza con la expansi&oacute;n de <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/serpientes-invasoras-metros-han-aprendido-nadar-ibiza-arrasan-lagartijas-endemicas_1_13221594.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">las culebras invasoras -de hasta dos metros- que ponen en riesgo a la sargantana pitiusa</a>.
    </p><p class="article-text">
        La llegada de la especie a las islas forma parte de la expansi&oacute;n que est&aacute; experimentando en los &uacute;ltimos a&ntilde;os por el Mediterr&aacute;neo. Originaria del este de esta regi&oacute;n y de Oriente Pr&oacute;ximo, el avisp&oacute;n invasor ya mantiene poblaciones establecidas en el sur de la pen&iacute;nsula, especialmente en M&aacute;laga, C&aacute;diz y el Campo de Gibraltar, apuntan desde el Govern.
    </p><p class="article-text">
        Su expansi&oacute;n, sin embargo, se produce de forma accidental. Las reinas fecundadas pasan el invierno ocultas en contenedores, pal&eacute;s, veh&iacute;culos o materiales de construcci&oacute;n, lo que facilita su transporte mediante el movimiento de mercanc&iacute;as por v&iacute;a mar&iacute;tima y terrestre. En Balears, los t&eacute;cnicos consideran que la dispersi&oacute;n entre islas responde principalmente a estos desplazamientos humanos. Para esclarecer el origen de los focos detectados, la Universitat de les Illes Balears (UIB) tiene previsto analizar los nidos localizados mediante estudios gen&eacute;ticos.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Las reinas fecundadas pasan el invierno ocultas en contenedores, palés, vehículos o materiales de construcción, lo que facilita su transporte mediante el movimiento de mercancías por vía marítima y terrestre</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Refuerzo de la vigilancia</strong></h2><p class="article-text">
        El Servicio de Protecci&oacute;n de Especies ha reforzado ahora -en Mallorca desde el a&ntilde;o pasado- el protocolo de vigilancia de esta especie invasora. Paralelamente, el Consorcio para la Recuperaci&oacute;n de la Fauna de las Islas Baleares (COFIB) realiza un seguimiento para detectar de forma precoz cualquier nuevo foco y evitar que la especie llegue a establecerse.
    </p><p class="article-text">
        Despu&eacute;s de retirar el nido de Jes&uacute;s, el Govern ha iniciado una fase de vigilancia que se prolongar&aacute; durante toda la temporada de actividad biol&oacute;gica del avisp&oacute;n oriental. Para ello se instalar&aacute;n trampas con atrayentes dulces destinadas a detectar la presencia de obreras y localizar posibles colonias adicionales.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El Ejecutivo autonómico instalará trampas con atrayentes dulces destinadas a detectar la presencia de obreras y localizar posibles colonias adicionales</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Desde la Conselleria han hecho, en ese sentido, un llamamiento a la colaboraci&oacute;n ciudadana. Ante la presencia de un ejemplar o de un nido, recomiendan no manipularlo y comunicarlo al Servicio de Protecci&oacute;n de Especies, aportando, si es posible, una fotograf&iacute;a que facilite su identificaci&oacute;n. 
    </p><p class="article-text">
        Adem&aacute;s, aconsejan prestar atenci&oacute;n a la presencia reiterada de avispas de gran tama&ntilde;o cerca de muros, tejados, garajes, almacenes u otras cavidades, lugares que la especie suele aprovechar para instalar sus colonias.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un efecto del cambio clim&aacute;tico</strong></h2><p class="article-text">
        La presencia del avisp&oacute;n oriental en Espa&ntilde;a se confirm&oacute; por primera vez en 2013, tras detectarse en la Comunitat Valenciana. Desde entonces ha ido extendi&eacute;ndose por distintos puntos del pa&iacute;s, especialmente por Andaluc&iacute;a, donde mantiene poblaciones consolidadas en provincias como C&aacute;diz, M&aacute;laga, Ja&eacute;n o C&oacute;rdoba.
    </p><p class="article-text">
        En estas zonas, los apicultores han denunciado p&eacute;rdidas econ&oacute;micas tras sufrir ataques que han diezmado colmenas enteras en apenas unos d&iacute;as. Un precedente que ahora quieren evitar tanto el Govern como el sector ap&iacute;cola ibicenco, que coinciden en que la detecci&oacute;n temprana y la eliminaci&oacute;n inmediata de los nidos ser&aacute;n determinantes para impedir que la especie llegue a establecerse de forma permanente en la isla.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;El tiempo -de reacci&oacute;n- es crucial porque el nivel de reproducci&oacute;n es muy elevado&rdquo;, se&ntilde;ala Ezequiel Nav&iacute;o, fundador de la Asociaci&oacute;n para el desarrollo de acciones clim&aacute;ticas integrales (ADACIS), focalizada en la lucha contra las causas y efectos del cambio clim&aacute;tico y la conservaci&oacute;n de la biodiversidad, entre otros. Nav&iacute;os y su equipo han hecho en Canarias estrategias de cambio clim&aacute;tico a trav&eacute;s de procesos de evaluaci&oacute;n para conocer en las diferentes islas el impacto del cambio global. 
    </p><p class="article-text">
        En ese marco se han reunido con apicultores de El Hierro, La Gomera y Fuerteventura, afectados por los periodos de sequ&iacute;a cada vez m&aacute;s intensos y m&aacute;s largos que provocan la muerte de la flora donde los polinizadores puedan hacer su funci&oacute;n. &ldquo;La producci&oacute;n de miel -a causa de la sequ&iacute;a- ha descendido por culpa de esto en un 50%&rdquo;, se&ntilde;ala el experto. 
    </p><p class="article-text">
        Este hallazgo deriv&oacute; en el proyecto &lsquo;Apiclimpact&rsquo; que funciona como una gu&iacute;a preventiva para el sector apicultor que pretende un protocolo de actuaci&oacute;n para defenderse de especies invasoras como la avispa asi&aacute;tica -o Vespa velutina, seg&uacute;n el nombre cient&iacute;fico-, que presenta paralelismos con la oriental.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/19995c42-dc8a-4964-b088-38bcb46e8448_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/19995c42-dc8a-4964-b088-38bcb46e8448_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/19995c42-dc8a-4964-b088-38bcb46e8448_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/19995c42-dc8a-4964-b088-38bcb46e8448_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/19995c42-dc8a-4964-b088-38bcb46e8448_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/19995c42-dc8a-4964-b088-38bcb46e8448_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/19995c42-dc8a-4964-b088-38bcb46e8448_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Avispa asiática en Mallorca."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Avispa asiática en Mallorca.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;En este caso, una reina se meti&oacute; en un barco con cer&aacute;micas provenientes de China y entr&oacute; a Europa por Burdeos, desde donde empez&oacute; a colonizar el sureste de Francia hasta llegar al norte de Espa&ntilde;a en 2010, de ah&iacute; fue bajando hasta llegar a Balears&rdquo;, explica. 
    </p><p class="article-text">
        El Govern, de hecho, la dio por extinguida despu&eacute;s de combatir contra ella, pero al cabo de unos a&ntilde;os se descubri&oacute; que no hab&iacute;a sido as&iacute; porque son insectos que se reproducen &ldquo;demasiado r&aacute;pido&rdquo;. De hecho, a&uacute;n no est&aacute; controlada y en algunas comunidades se han contabilizado muertes por sus picaduras en personas con patolog&iacute;as previas y de grupos vulnerables.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En algunas comunidades se han contabilizado muertes por sus picaduras en personas con patologías previas y de grupos vulnerables</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En el caso de la oriental, lleg&oacute; al mundo Occidental desde Asia hace alrededor de 150 a&ntilde;os en alg&uacute;n buque con parada de atraque en Estados Unidos. &ldquo;&iquest;Por qu&eacute; se asienta? Porque las temperaturas a partir del calentamiento global ha abierto ventanas a especies invasoras que antes no pod&iacute;an colonizar ahora por este factor s&iacute; lo pueden hacer&rdquo;, pormenoriza. 
    </p><p class="article-text">
        Adem&aacute;s, se trata de especies altamente depredadoras que no tienen predadores naturales en el archipi&eacute;lago ni en otros territorios europeos -como es el caso de las serpientes- y que encuentran alimento con facilidad: pueden llegar a comerse hasta miles de abejas en cuesti&oacute;n de horas porque son avispones [los asi&aacute;ticos] gregarios; atacan en grupo. &ldquo;Es totalmente comprensible que los apicultores est&eacute;n asustados&rdquo;, determina el experto.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/avispa-oriental-despierta-alarmas-ibiza-letal-abejas_1_13396397.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 22 Jul 2026 19:27:02 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/fccce4f7-106e-4552-8f09-9183ece02d27_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="16276" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/fccce4f7-106e-4552-8f09-9183ece02d27_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="16276" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La avispa oriental despierta las alarmas en Ibiza: "Es letal para las abejas"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/fccce4f7-106e-4552-8f09-9183ece02d27_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Avispa asiática,Abejas,Animales]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Els avisos dels veïns, les multes i el número de registre a Airbnb redueixen el lloguer turístic il·legal a Eivissa]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/els-avisos-dels-veins-les-multes-i-numero-registre-airbnb-redueixen-lloguer-turistic-il-legal-eivissa_1_13388935.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/b6dc4551-9e9a-4ddf-a7a3-83754549c8b1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Els avisos dels veïns, les multes i el número de registre a Airbnb redueixen el lloguer turístic il·legal a Eivissa"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El Consell Insular ha retirat en els últims sis mesos al voltant de 1.500 anuncis que no complien els requisits legals després de la consolidació de l'acord amb la plataforma. Ha passat de recaptar 77.672 euros el 2016 a 1,37 milions d'euros el 2025</p><p class="subtitle">El registre de lloguer de curta durada colpeja de ple les Balears i destapa més de 3.000 pisos il·legals</p></div><p class="article-text">
        Prop de 15.000 places tur&iacute;stiques irregulars &mdash;concretament, 14.532&mdash; han desaparegut de les principals plataformes digitals a Eivissa entre mar&ccedil; de 2025 i 2026, segons dades del Consell, la m&agrave;xima instituci&oacute; insular. L'oferta d'allotjament il&middot;legal amb finalitats tur&iacute;stiques &eacute;s un dels principals esculls de la piti&uuml;sa, sobretot, des del dificil&iacute;ssim acc&eacute;s a l'habitatge pels preus desorbitats que s'atribueixen, en part, a l'exist&egrave;ncia d'aquests recursos per a turistes i a l'intrusisme en el sector, molt regulat a les illes.
    </p><p class="article-text">
        Darrere d'aquesta xifra no hi ha necess&agrave;riament un augment del frau respecte d'exercicis anteriors, sin&oacute; un canvi en l'estrat&egrave;gia basat a detectar i bloquejar els anuncis pr&agrave;cticament en temps real per impedir que l'oferta il&middot;legal arribi a consolidar-se a Internet. Nom&eacute;s aquest any s'han bloquejat m&eacute;s de 4.000 anuncis associats a oferta il&middot;legal a l'illa, segons dades aportades pel Consell.
    </p><p class="article-text">
        La pressi&oacute; del lloguer tur&iacute;stic il&middot;legal sobre l'illa continua sent elevada. Per refor&ccedil;ar la detecci&oacute; d'aquests habitatges, el Consell mant&eacute; obert un formulari de den&uacute;ncies confidencials adre&ccedil;at tant a ve&iuml;ns afectats com a qualsevol ciutad&agrave; que tingui coneixement d'una activitat irregular.
    </p><p class="article-text">
        &laquo;Vius en un edifici residencial on es lloguen pisos tur&iacute;stics de manera il&middot;legal? Est&agrave;s fart de les mol&egrave;sties dels turistes al teu edifici? Vols denunciar alguna casa on lloguen a turistes sense llic&egrave;ncia?&raquo;, formula la instituci&oacute;, adre&ccedil;ant-se a qualsevol ciutad&agrave; que pugui comunicar casos de lloguer vacacional il&middot;legal.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El formulari anònim del Consell Insular pregunta als residents: &quot;Vius en un edifici residencial on es lloguen pisos turístics de manera il·legal? Estàs fart de les molèsties dels turistes al teu edifici? Vols denunciar alguna casa on lloguen a turistes sense llicència?&quot;</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Al mateix apartat sobre Intrusisme del seu portal web, el Consell recull informaci&oacute; sobre el marc normatiu que prohibeix el lloguer tur&iacute;stic il&middot;legal en edificis residencials plurifamiliars de l'illa. &Eacute;s a dir, la <a href="https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2012-10610" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Llei 8/2012, de Turisme de les Illes Balears</a>, que preveu, a m&eacute;s, sancions que poden arribar als 400.000 euros. Tot i aix&ograve;, ara ja no es persegueix nom&eacute;s l'infractor, sin&oacute; que s'intenta prevenir perqu&egrave; l'anunci ni tan sols arribi a materialitzar-se rastrejant qui hi ha darrere de l'oferta
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1bf17434-b84a-458c-a06c-3c2789707fbf_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1bf17434-b84a-458c-a06c-3c2789707fbf_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1bf17434-b84a-458c-a06c-3c2789707fbf_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1bf17434-b84a-458c-a06c-3c2789707fbf_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1bf17434-b84a-458c-a06c-3c2789707fbf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1bf17434-b84a-458c-a06c-3c2789707fbf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1bf17434-b84a-458c-a06c-3c2789707fbf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Inspectors i Policia Local acudeixen a realitzar una inspecció a un habitatge sense llicència turística"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Inspectors i Policia Local acudeixen a realitzar una inspecció a un habitatge sense llicència turística                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Oferta escassa i elitista</strong></h2><p class="article-text">
        Si un dona una ullada a Airbnb en plena temporada alta a la recerca d'allotjament vacacional per a dues persones, per exemple, a finals de juliol, l'oferta &eacute;s limitada: alguns allotjaments a Sant Joan &mdash;que ronden els 2.000 euros per tres nits&mdash; i en altres zones tur&iacute;stiques del nord de l'illa, com Cala Llenya, sa Trenca o es Canar. Un d'ells &eacute;s una tenda de campanya que es lloga per gaireb&eacute; 500 euros del 23 al 26 de juliol en &laquo;primera l&iacute;nia de mar&raquo;, al conegut c&agrave;mping La Playa, a prop de Cala Martina.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En Airbnb, una tenda de campanya es lloga per gairebé 500 euros del 23 al 26 de juliol en &quot;&#039;primera línia de mar&quot;</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Tamb&eacute; hi ha allotjaments a Vila &mdash;com es coneix la ciutat d'Eivissa&mdash; i a pobles dels voltants com Sant Jordi, on la mitjana de preu &eacute;s de 1.500 euros, aix&iacute; com en nuclis de poblaci&oacute; d'inter&egrave;s tur&iacute;stic com Sant Antoni i Sant Josep. L'oferta compr&egrave;n un ventall que va des de petits estudis o apartaments a prop de la platja propietat de particulars fins a aparthotels, hotels i viles de luxe que en alguns casos ro&ccedil;en els 15.000 euros per un cap de setmana llarg a l'agost. Aix&ograve; s&iacute;, amb capacitat per a entre sis i vuit persones.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">L&#039;oferta comprèn un ventall que va des de petits estudis o apartaments a prop de la platja propietat de particulars fins a aparthotels, hotels i viles de luxe que en alguns casos roçen els 15.000 euros per un cap de setmana llarg a l&#039;agost</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Les dades del <a href="https://www.eldiario.es/_preview/eyJ0eXAiOiJKV1QiLCJhbGciOiJIUzUxMiJ9.eyJpYXQiOjE3ODQyOTE4MTcsImp0aSI6Im5neXMzSWNmRnB1c2NhYWVDekdaSVViZ3FBMjBvb2YrWDBVZXJEdzUxZTA9IiwiaXNzIjoiYkN1YmUiLCJhdWQiOiJiQ3ViZSIsIm5iZiI6MTc4NDI5MTgxNywiZXhwIjoxNzg0MzM1MDE3LCJwYXlsb2FkQ2xhc3MiOiJCaXRiYW5cXEJCTlhcXEJjdWJlQXBpXFxGcm9udFxcTW9kZWxzXFxQcmV2aWV3Snd0UGF5bG9hZCIsInBheWxvYWQiOiJ7XCJ0eXBlQWxpYXNcIjpcImFydGljbGVcIixcImlkXCI6MTMzODg1NzMsXCJjaGFubmVsXCI6XCJtYXN0ZXJcIixcInN0YWZmSWRcIjo2NDE0MjB9In0.WSLni3FhKDN-vby0IErvzr87Z9vJeanErmzL2nPTGgHIVRR2ZqhCGN-eWFRTazk95kdfOnFJXX6EQoDNglwdsw" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">sistema SIT Eivissa</a>, l'eina del Consell encarregada de gestionar la informaci&oacute; estad&iacute;stica generada al voltant del turisme a l'illa i del coneixement i la intel&middot;lig&egrave;ncia dels diferents mercats, mostren que l'oferta d'habitatges d'Eivissa anunciats a Airbnb s'ha redu&iuml;t un 36,5% durant l'&uacute;ltim any, en passar de 3.171 anuncis el juny de 2025 a 2.014 el mateix mes de 2026. Tanmateix, la caiguda s'explica gaireb&eacute; exclusivament per la desaparici&oacute; dels allotjaments sense llic&egrave;ncia. Fa un any, el 35,8% dels anuncis publicats a la plataforma corresponien a habitatges irregulars (1.135 en total), mentre que des del desembre Airbnb ja no registra cap oferta sense n&uacute;mero de registre tur&iacute;stic v&agrave;lid.
    </p><p class="article-text">
        A la pr&agrave;ctica, el volum d'allotjaments legals amb prou feines ha variat: els anuncis amb llic&egrave;ncia han passat de 2.036 a 2.014 en el per&iacute;ode d'un any. Paral&middot;lelament, l'oferta que roman a la plataforma correspon cada vegada m&eacute;s a habitatges de major capacitat i preu, mentre que disminueixen especialment els anuncis d'habitacions privades i altres allotjaments de menor grand&agrave;ria.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f951883e-57fb-4134-901f-f0fec1b303d2_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f951883e-57fb-4134-901f-f0fec1b303d2_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f951883e-57fb-4134-901f-f0fec1b303d2_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f951883e-57fb-4134-901f-f0fec1b303d2_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f951883e-57fb-4134-901f-f0fec1b303d2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f951883e-57fb-4134-901f-f0fec1b303d2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f951883e-57fb-4134-901f-f0fec1b303d2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Banyistes gaudeixen a la platja d&#039;Eivissa"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Banyistes gaudeixen a la platja d&#039;Eivissa                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Alian&ccedil;a amb Airbnb</strong></h2><p class="article-text">
        La retirada dels anuncis respon principalment a la col&middot;laboraci&oacute; amb les plataformes de lloguer tur&iacute;stic. Airbnb va anunciar el setembre de 2025 que eliminar&agrave; tots els anuncis d'habitatges que no disposin d'un n&uacute;mero de registre v&agrave;lid, una mesura que va presentar durant la Mesa de Lluita contra l'Intrusisme d'Eivissa.
    </p><p class="article-text">
        L'acord que Airbnb mant&eacute; amb el Consell d'Eivissa per combatre el lloguer tur&iacute;stic il&middot;legal es remunta a 2020, expliquen a elDiario.es des de la plataforma. La col&middot;laboraci&oacute; es va refor&ccedil;ar el 2025 amb la implantaci&oacute; del registre obligatori per als anuncis, campanyes informatives adre&ccedil;ades als amfitrions, un nou protocol de col&middot;laboraci&oacute; amb la instituci&oacute; insular i la incorporaci&oacute; de la plataforma a la Mesa de Lluita contra l'Intrusisme. Aquest refor&ccedil; va donar fruits la tardor passada, quan es van retirar tots els anuncis de lloguer de curta durada que no havien incorporat un n&uacute;mero de registre tur&iacute;stic v&agrave;lid.
    </p><p class="article-text">
        La decisi&oacute; culminava un proc&eacute;s de col&middot;laboraci&oacute; iniciat el 2019 entre la plataforma i el Consell que es va refor&ccedil;ar el 2024 amb un memor&agrave;ndum que va permetre agilitzar la detecci&oacute; i retirada de l'oferta irregular. El juny de l'any seg&uuml;ent [2025], la instituci&oacute; i la plataforma d'allotjament tornaven a consolidar el seu acord per combatre l'oferta d'allotjament tur&iacute;stic no reglat.
    </p><p class="article-text">
        Advertien: &laquo;En virtut d'aquest acord voluntari, qualsevol allotjament catalogat com a lloguer de curta durada que s'anunci&iuml; a Eivissa a trav&eacute;s d'Airbnb i no mostri el seu n&uacute;mero de registre &mdash;ara, n&uacute;mero de lloguer de curta durada&mdash; ser&agrave; donat de baixa de la plataforma&raquo;. Eivissa es va convertir aix&iacute; en un territori &laquo;pioner&raquo; &mdash;en paraules del president del Consell, Vicent Mar&iacute;&mdash; en la lluita contra les activitats tur&iacute;stiques il&middot;legals, en ser un dels primers territoris a instaurar aquest tipus d'iniciatives.
    </p><p class="article-text">
        Les mesures, d'altra banda, responen en part a l'entrada en vigor del nou marc regulador europeu i espanyol &mdash;el reglament serveix perqu&egrave; els Estats membres tinguin acc&eacute;s a totes les dades d'activitat que s'han realitzat en aquests immobles anunciats a les plataformes&mdash;, que refor&ccedil;a el control sobre els habitatges comercialitzats a trav&eacute;s de plataformes digitals i exigeix una major tra&ccedil;abilitat de l'oferta tur&iacute;stica. En el cas d'Espanya, la compet&egrave;ncia en ordenaci&oacute; tur&iacute;stica correspon a les comunitats aut&ograve;nomes.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/944c0b87-d149-48c4-8262-647a47f2c9fb_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/944c0b87-d149-48c4-8262-647a47f2c9fb_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/944c0b87-d149-48c4-8262-647a47f2c9fb_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/944c0b87-d149-48c4-8262-647a47f2c9fb_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/944c0b87-d149-48c4-8262-647a47f2c9fb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/944c0b87-d149-48c4-8262-647a47f2c9fb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/944c0b87-d149-48c4-8262-647a47f2c9fb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Desenes de persones durant una manifestació per l&#039;habitatge a l&#039;illa en 2025"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Desenes de persones durant una manifestació per l&#039;habitatge a l&#039;illa en 2025                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Xarxes organitzades</strong></h2><p class="article-text">
        La via sancionadora per als infractors &eacute;s un dels aspectes que ha canviat de manera significativa. Des del segon semestre de 2025, el Consell inicia els expedients per una sanci&oacute; mitjana de 275.000 euros, juntament amb l'ordre de cessament de l'activitat i la clausura de l'immoble, en lloc de partir de la multa m&iacute;nima de 40.000 euros, com passava abans de la reforma legal.
    </p><p class="article-text">
        El canvi permet, a m&eacute;s, dirigir els expedients directament contra els propietaris dels habitatges, sense dependre de les dades facilitades per les plataformes digitals. De moment, la recaptaci&oacute; derivada de sancions per lloguer tur&iacute;stic il&middot;legal ha passat de 77.672 euros el 2016 a 1,37 milions d'euros el 2025. Pel que fa a aquest any, a data de 17 de juliol de 2026, la recaptaci&oacute; acumulada ja supera els 604.000 euros, segons dades oficials.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La recaptació derivada de sancions per lloguer turístic il·legal ha passat de 77.672 euros el 2016 a 1,37 milions d&#039;euros el 2025</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La meitat de les infraccions corresponen a propietaris que comercialitzen directament els seus habitatges sense autoritzaci&oacute; i la resta es reparteix entre llogaters que relloguen els immobles &mdash;amb o sense coneixement del propietari&mdash;, intermediaris professionals i altres f&oacute;rmules.
    </p><p class="article-text">
        A m&eacute;s, s'han detectat patrons propis de xarxes organitzades, amb anuncis que reutilitzen les mateixes fotografies, descripcions o n&uacute;meros de registre, i fins i tot comptes que arriben a publicar desenes d'anuncis en pocs minuts en diferents punts del sud d'Europa, una cosa que apunta m&eacute;s a una possible estafa, per&ograve; que tamb&eacute; tenia cabuda a les plataformes que s'utilitzen per al lloguer tur&iacute;stic.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Desaparici&oacute; d'anuncis</strong></h2><p class="article-text">
        La caiguda de l'oferta &mdash;segons mostra el SIT&mdash; no ha estat uniforme a tota l'illa: el descens m&eacute;s acusat s'ha registrat al terme municipal de Vila, on el nombre d'anuncis publicats a Airbnb s'ha redu&iuml;t un 67% entre el juny de 2025 i el juny de 2026. La xifra ascendeix a un 78% en el cas de les cases ofertes senceres. Aix&ograve; deixa nom&eacute;s 136 immobles disponibles.
    </p><p class="article-text">
        Les infraccions, tanmateix, no cessen: en una de les &uacute;ltimes actuacions, la Policia Local d'Eivissa va detectar un immoble que, segons la investigaci&oacute; municipal, funcionava com un establiment hoteler encobert, amb quatre apartaments comercialitzats a trav&eacute;s d'una plataforma digital. La intervenci&oacute; va donar lloc a una nova den&uacute;ncia, la desena d'aquest tipus en el que va de 2026.
    </p><p class="article-text">
        Amb prou feines un mes abans, al juny, l'Ajuntament de Vila confirmava una multa de 793.443 euros per transformar un habitatge residencial en allotjament tur&iacute;stic sense autoritzaci&oacute;, una de les sancions m&eacute;s elevades imposades fins ara per aquest tipus d'infraccions urban&iacute;stiques.
    </p><p class="article-text">
        Despr&eacute;s de Vila, el descens m&eacute;s important es registra a Sant Josep, on el nombre d'anuncis a Airbnb s'ha redu&iuml;t un 36% durant l'&uacute;ltim any. A Santa Eul&agrave;ria i Sant Joan la caiguda arriba al 32%, mentre que Sant Antoni presenta el retroc&eacute;s m&eacute;s moderat, amb un 22%, segons dades del SIT.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/els-avisos-dels-veins-les-multes-i-numero-registre-airbnb-redueixen-lloguer-turistic-il-legal-eivissa_1_13388935.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 20 Jul 2026 06:53:44 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/b6dc4551-9e9a-4ddf-a7a3-83754549c8b1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="258013" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/b6dc4551-9e9a-4ddf-a7a3-83754549c8b1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="258013" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Els avisos dels veïns, les multes i el número de registre a Airbnb redueixen el lloguer turístic il·legal a Eivissa]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/b6dc4551-9e9a-4ddf-a7a3-83754549c8b1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Ibiza,Vivienda,Alquiler turístico,Turistas,Ilegalidad,Airbnb]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Los chivatazos de los vecinos, las multas y el número de registro en Airbnb reducen el alquiler turístico ilegal en Ibiza]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/chivatazos-vecinos-multas-numero-registro-airbnb-reducen-alquiler-turistico-ilegal-ibiza_1_13388573.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/b6dc4551-9e9a-4ddf-a7a3-83754549c8b1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Los chivatazos de los vecinos, las multas y el número de registro en Airbnb reducen el alquiler turístico ilegal en Ibiza"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El Consell Insular ha retirado en los últimos seis meses alrededor de 1.500 anuncios que no cumplían con los requisitos legales tras la consolidación del acuerdo con la plataforma. Ha pasado de recaudar 77.672 euros en 2016 a 1,37 millones de euros en 2025</p><p class="subtitle">El registro de alquiler de corta duración golpea de lleno a Balears y destapa más de 3.000 pisos ilegales</p></div><p class="article-text">
        Casi 15.000 plazas tur&iacute;sticas irregulares -concretamente, 14.532- han desaparecido de las principales plataformas digitales en Eivissa entre marzo de 2019 y el mismo mes de 2026, seg&uacute;n datos del Consell, la m&aacute;xima instituci&oacute;n insular. La oferta habitacional ilegal con fines tur&iacute;sticos es uno de los principales escollos de la pitiusa, sobre todo, desde el dificil&iacute;simo acceso a la vivienda por los precios desorbitados que se achacan, en parte, a la existencia de estos recursos para turistas y al intrusismo en el sector, muy regulado en las islas. 
    </p><p class="article-text">
        Detr&aacute;s de esa cifra no hay necesariamente un aumento del fraude respecto a ejercicios anteriores, sino un cambio en la estrategia basada en detectar y bloquear los anuncios pr&aacute;cticamente en tiempo real para impedir que la oferta ilegal llegue a consolidarse en Internet. Solo este a&ntilde;o se han bloqueado m&aacute;s de 4.000 anuncios asociados a oferta ilegal en la isla, seg&uacute;n datos aportados por el Consell. 
    </p><p class="article-text">
        La presi&oacute;n del alquiler tur&iacute;stico ilegal sobre la isla contin&uacute;a siendo elevada. Para reforzar la detecci&oacute;n de estas viviendas, el Consell mantiene abierto un formulario de denuncias confidenciales dirigido tanto a vecinos afectados como a cualquier ciudadano que tenga conocimiento de una actividad irregular. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;&iquest;Vives en un edificio residencial donde se alquilan pisos tur&iacute;sticos de forma ilegal?, &iquest;Est&aacute;s harto de las molestias de los turistas en tu edificio?, &iquest;Quieres denunciar alguna casa donde alquilan a turistas sin licencia?&rdquo;, formula la instituci&oacute;n, dirigi&eacute;ndose a cualquier ciudadano que pueda comunicar casos de alquiler vacacional ilegal. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El formulario anónimo del Consell Insular pregunta a los residentes: &#039;¿Vives en un edificio residencial donde se alquilan pisos turísticos de forma ilegal?, ¿Estás harto de las molestias de los turistas en tu edificio?, ¿Quieres denunciar alguna casa donde alquilan a turistas sin licencia?&#039;</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En el mismo apartado sobre Intrusismo de su portal web, el Consell recoge informaci&oacute;n acerca del marco normativo que proh&iacute;be el alquiler tur&iacute;stico ilegal en edificios residenciales plurifamiliares de la isla. Esto es, <a href="https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2012-10610" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">La Ley 8/2012, de Turismo de las Islas Baleares</a>, que prev&eacute;, adem&aacute;s, sanciones para los que pueden alcanzar los 400.000 euros. Aunque ahora ya no se persigue solo al infractor, sino que se intenta prevenir para que el anuncio ni siquiera llegue a materializarse rastreando qui&eacute;n est&aacute; detr&aacute;s de la oferta. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1bf17434-b84a-458c-a06c-3c2789707fbf_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1bf17434-b84a-458c-a06c-3c2789707fbf_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1bf17434-b84a-458c-a06c-3c2789707fbf_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1bf17434-b84a-458c-a06c-3c2789707fbf_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1bf17434-b84a-458c-a06c-3c2789707fbf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1bf17434-b84a-458c-a06c-3c2789707fbf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1bf17434-b84a-458c-a06c-3c2789707fbf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Inspectores y Policía Local acuden a realizar una inspección a una vivienda sin licencia turística"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Inspectores y Policía Local acuden a realizar una inspección a una vivienda sin licencia turística                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Oferta escasa y elitista</strong></h2><p class="article-text">
        Si uno ojea Airbnb en plena temporada alta en b&uacute;squeda de alojamiento vacacional para dos personas, por ejemplo, a finales de julio, la oferta es limitada: algunos hospedajes en Sant Joan -que rondan los 2.000 euros por tres noches- y en otras zonas tur&iacute;sticas del norte de la isla, como Cala Llenya, Sa Trenca o es Canar. Uno de ellos es una tienda de campa&ntilde;a que se alquila por casi 500 euros del 23 al 26 de julio en &ldquo;primera l&iacute;nea de mar&rdquo;, en el reconocido camping La Playa, cerca de Cala Martina. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En Airbnb, una tienda de campaña se alquila por casi 500 euros del 23 al 26 de julio en &#039;primera línea de mar&#039;</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Tambi&eacute;n hay alojamientos en Vila -como se conoce a la ciudad de Eivissa- y en pueblos de alrededores como Sant Jordi, donde la media de precio es 1.500 euros, as&iacute; como en n&uacute;cleos poblacionales de inter&eacute;s tur&iacute;stico como Sant Antoni y Sant Josep. La oferta comprende un abanico que va desde peque&ntilde;os estudios o apartamentos cerca de la playa propiedad de particulares a apartahoteles, hoteles y villas de lujo que en algunos casos rozan los 15.000 euros por un fin de semana largo en agosto. Eso s&iacute;, con capacidad para entre seis y ocho personas.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La oferta comprende un abanico que va desde pequeños estudios o apartamentos cerca de la playa propiedad de particulares a apartahoteles, hoteles y villas de lujo que en algunos casos rozan los 15.000 euros por un fin de semana largo en agosto</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Los datos del <a href="https://siteivissa.com/es/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">sistema SIT Eivissa</a>, la herramienta del Consell encargada de gestionar la informaci&oacute;n estad&iacute;stica generada en torno al turismo en la isla y del conocimiento y la inteligencia de los distintos mercados, muestran que la oferta de viviendas de Eivissa anunciadas en Airbnb se ha reducido un 36,5% en el &uacute;ltimo a&ntilde;o, al pasar de 3.171 anuncios en junio de 2025 a 2.014 en el mismo mes de 2026. Sin embargo, la ca&iacute;da se explica casi exclusivamente por la desaparici&oacute;n de los alojamientos sin licencia. Hace un a&ntilde;o, el 35,8% de los anuncios publicados en la plataforma correspond&iacute;an a viviendas irregulares (1.135 en total), mientras que desde diciembre Airbnb ya no registra ninguna oferta sin n&uacute;mero de registro tur&iacute;stico v&aacute;lido.
    </p><p class="article-text">
        En la pr&aacute;ctica, el volumen de alojamientos legales apenas ha variado: los anuncios con licencia han pasado de 2.036 a 2.014 en el periodo de un a&ntilde;o. Paralelamente, la oferta que permanece en la plataforma corresponde cada vez m&aacute;s a viviendas de mayor capacidad y precio, mientras que disminuyen especialmente los anuncios de habitaciones privadas y otros alojamientos de menor tama&ntilde;o.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f951883e-57fb-4134-901f-f0fec1b303d2_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f951883e-57fb-4134-901f-f0fec1b303d2_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f951883e-57fb-4134-901f-f0fec1b303d2_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f951883e-57fb-4134-901f-f0fec1b303d2_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f951883e-57fb-4134-901f-f0fec1b303d2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f951883e-57fb-4134-901f-f0fec1b303d2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f951883e-57fb-4134-901f-f0fec1b303d2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Bañistas disfrutan en la playa de Eivissa."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Bañistas disfrutan en la playa de Eivissa.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Alianza con Airbnb</strong></h2><p class="article-text">
        La retirada de los anuncios responde primordialmente a la colaboraci&oacute;n con las plataformas de alquiler tur&iacute;stico. Airbnb anunci&oacute; en septiembre de 2025 que eliminar&aacute; todos los anuncios de viviendas que no dispongan de un n&uacute;mero de registro v&aacute;lido, una medida que present&oacute; durante la Mesa de Lucha contra el Intrusismo de Eivissa.
    </p><p class="article-text">
        El acuerdo que Airbnb mantiene con el Consell de Ibiza para combatir el alquiler tur&iacute;stico ilegal se remonta a 2020, explican a elDiario.es desde la plataforma. La colaboraci&oacute;n se reforz&oacute; en 2025 con la implantaci&oacute;n del registro obligatorio para los anuncios, campa&ntilde;as informativas dirigidas a los anfitriones, un nuevo protocolo de colaboraci&oacute;n con la instituci&oacute;n insular y la incorporaci&oacute;n de la plataforma a la Mesa de Lucha contra el Intrusismo. Ese refuerzo fructific&oacute;, el oto&ntilde;o pasado, cuando se retiraron todos los anuncios de alquiler de corta duraci&oacute;n que no hab&iacute;an incorporado un n&uacute;mero de registro tur&iacute;stico v&aacute;lido.
    </p><p class="article-text">
        La decisi&oacute;n culminaba un proceso de colaboraci&oacute;n iniciado en 2019 entre la plataforma y el Consell que se reforz&oacute; en 2024 con un memor&aacute;ndum que permiti&oacute; agilizar la detecci&oacute;n y retirada de la oferta irregular. En junio del a&ntilde;o siguiente [2025], la instituci&oacute;n y la plataforma habitacional volv&iacute;an a consolidar su acuerdo para combatir la oferta de alojamiento tur&iacute;stico no reglado.
    </p><p class="article-text">
        Avisaban: &ldquo;En virtud de este acuerdo voluntario, cualquier alojamiento catalogado como alquiler de corta duraci&oacute;n que se anuncie en Eivissa a trav&eacute;s de Airbnb y no muestre su n&uacute;mero de registro -ahora, n&uacute;mero de alquiler de corta duraci&oacute;n- ser&aacute; dado de baja de la plataforma&rdquo;. Eivissa se convirti&oacute; as&iacute; en un territorio &ldquo;pionero&rdquo; -en palabras del presidente del Consell, Vicent Mar&iacute;- en la lucha contra las actividades tur&iacute;sticas ilegales, al ser uno de los primeros territorios en instaurar este tipo de iniciativas. 
    </p><p class="article-text">
        Las medidas, por otro lado, responden en parte a la entrada en vigor del nuevo marco regulador europeo y espa&ntilde;ol -el reglamento sirve para que los Estados miembros tengan acceso a todos los datos de actividad que se han realizado en estos inmuebles anunciados en las plataformas-, que refuerza el control sobre las viviendas comercializadas a trav&eacute;s de plataformas digitales y exige una mayor trazabilidad de la oferta tur&iacute;stica. En el caso de Espa&ntilde;a, la competencia en ordenaci&oacute;n tur&iacute;stica corresponde a las comunidades aut&oacute;nomas.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/944c0b87-d149-48c4-8262-647a47f2c9fb_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/944c0b87-d149-48c4-8262-647a47f2c9fb_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/944c0b87-d149-48c4-8262-647a47f2c9fb_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/944c0b87-d149-48c4-8262-647a47f2c9fb_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/944c0b87-d149-48c4-8262-647a47f2c9fb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/944c0b87-d149-48c4-8262-647a47f2c9fb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/944c0b87-d149-48c4-8262-647a47f2c9fb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Decenas de personas durante una manifestación por la vivienda en la isla en 2025."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Decenas de personas durante una manifestación por la vivienda en la isla en 2025.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Redes organizadas</strong></h2><p class="article-text">
        La v&iacute;a sancionadora para los infractores es uno de los aspectos que ha cambiado de forma significativa. Desde el segundo semestre de 2025, el Consell inicia los expedientes por una sanci&oacute;n media de 275.000 euros, junto con la orden de cese de la actividad y la clausura del inmueble, en lugar de partir de la multa m&iacute;nima de 40.000 euros, como ocurr&iacute;a antes de la reforma legal. 
    </p><p class="article-text">
        El cambio permite adem&aacute;s dirigir los expedientes directamente contra los propietarios de las viviendas, sin depender de los datos facilitados por las plataformas digitales. De momento, la recaudaci&oacute;n derivada de sanciones por alquiler tur&iacute;stico ilegal ha pasado de 77.672 euros en 2016 a 1,37 millones de euros en 2025. En cuanto a este a&ntilde;o, a fecha de 17 de julio de 2026, la recaudaci&oacute;n acumulada supera ya los 604.000 euros, seg&uacute;n datos oficiales.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La recaudación derivada de sanciones por alquiler turístico ilegal ha pasado de 77.672 euros en 2016 a 1,37 millones de euros en 2025</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La mitad de las infracciones corresponden a propietarios que comercializan directamente sus viviendas sin autorizaci&oacute;n y el resto se reparte entre inquilinos que subarriendan los inmuebles &mdash;con o sin conocimiento del propietario&mdash;, intermediarios profesionales y otras f&oacute;rmulas. 
    </p><p class="article-text">
        Adem&aacute;s, se han detectado patrones propios de redes organizadas, con anuncios que reutilizan las mismas fotograf&iacute;as, descripciones o n&uacute;meros de registro, e incluso cuentas que llegan a publicar decenas de anuncios en pocos minutos en distintos puntos del sur de Europa, algo que apunta m&aacute;s a una posible estafa, pero que tambi&eacute;n se daba cabida en las plataformas que se utilizan para el alquiler tur&iacute;stico.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Desaparici&oacute;n de anuncios</strong></h2><p class="article-text">
        La ca&iacute;da de la oferta -seg&uacute;n muestra el SIT- no ha sido uniforme en toda la isla: el descenso m&aacute;s acusado se ha registrado en el t&eacute;rmino municipal de Vila, donde el n&uacute;mero de anuncios publicados en Airbnb se ha reducido un 67% entre junio de 2025 y junio de 2026. La cifra asciende a un 78% en el caso de las casas ofertadas enteras. Esto deja solo 136 inmuebles disponibles.
    </p><p class="article-text">
        Las infracciones, sin embargo, no cesan: en una de las &uacute;ltimas actuaciones, la Polic&iacute;a Local de Eivissa detect&oacute; un inmueble que, seg&uacute;n la investigaci&oacute;n municipal, funcionaba como un establecimiento hotelero encubierto, con cuatro apartamentos comercializados a trav&eacute;s de una plataforma digital. La intervenci&oacute;n dio lugar a una nueva denuncia, la d&eacute;cima de este tipo en lo que va de 2026. 
    </p><p class="article-text">
        Apenas un mes antes, en junio, el Ayuntamiento de Vila confirmaba una multa de 793.443 euros por transformar una vivienda residencial en alojamiento tur&iacute;stico sin autorizaci&oacute;n, una de las sanciones m&aacute;s elevadas impuestas hasta ahora por este tipo de infracciones urban&iacute;sticas.
    </p><p class="article-text">
        Despu&eacute;s de Vila, el mayor descenso se registra en Sant Josep, donde el n&uacute;mero de anuncios en Airbnb se ha reducido un 36% en el &uacute;ltimo a&ntilde;o. En Santa Eul&agrave;ria y Sant Joan la ca&iacute;da alcanza el 32%, mientras que Sant Antoni presenta el retroceso m&aacute;s moderado, con un 22%, en datos del SIT.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/chivatazos-vecinos-multas-numero-registro-airbnb-reducen-alquiler-turistico-ilegal-ibiza_1_13388573.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 19 Jul 2026 19:33:27 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/b6dc4551-9e9a-4ddf-a7a3-83754549c8b1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="258013" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/b6dc4551-9e9a-4ddf-a7a3-83754549c8b1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="258013" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Los chivatazos de los vecinos, las multas y el número de registro en Airbnb reducen el alquiler turístico ilegal en Ibiza]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/b6dc4551-9e9a-4ddf-a7a3-83754549c8b1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Ibiza,Vivienda,Alquiler turístico,Turistas,Ilegalidad,Airbnb]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Els canons de confeti i serpentines d'un hotel-discoteca d'Eivissa alerten els ecologistes: “Actuen amb impunitat”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/els-canons-confeti-i-serpentines-d-hotel-discoteca-d-eivissa-alerten-els-ecologistes-actuen-amb-impunitat_1_13383542.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/5284e9ff-47b5-4f3f-b2dd-0b2aae4ed3e7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="L&#039;O Beach, vist des del passeig marítim de s&#039;Arenal."></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L'associació Salvem sa Badia ha criticat que l'empresa O Beach utilitza per a les seves festes materials plàstics que acaben a l'entorn marí i a la vegetació dels voltants, on habiten espècies protegides</p><p class="subtitle">Yann Pissenem, “l’Steve Jobs” insomne que controla la nit d’Eivissa</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;No inventem les festes a la piscina, simplement les perfeccionam&rdquo;, &eacute;s el lema d'O Beach, que es promociona aix&iacute; a la seva p&agrave;gina web. L'afirmaci&oacute; va acompanyada d'una seq&uuml;&egrave;ncia de v&iacute;deos on apareixen purpurina, gog&oacute;s, inflables i gent ballant al l&iacute;mit de l'&egrave;xtasi musical en una presa a&egrave;ria que mostra gran part del <em>beach club</em>. Just al costat, hi ha la principal platja d'un municipi que, molt a desgrat seu, no aconsegueix deixar enrere el turisme d'excessos: Sant Antoni.
    </p><p class="article-text">
        A escassos metres de la mar, aquest centaure &mdash;meitat hotel, meitat discoteca&mdash; passa els dies, un cop iniciada la temporada, llan&ccedil;ant amb potents canons serpentines, confeti i altres materials que acaben durant les seves festes dispersos en aquest punt del Mediterrani &mdash;que encara alberga un petit nucli de tradicionals casetes de pescadors&mdash;. Col&middot;lectius ecologistes han presentat ara una den&uacute;ncia davant l'Ajuntament de Sant Antoni per aquest presumpte perjudici a l'entorn natural, sense haver rebut encara resposta institucional.
    </p><p class="article-text">
        No nom&eacute;s aix&ograve;, la contradicci&oacute; de les accions de l'empresa, que organitza juntament amb l'Ajuntament neteges a la platja, ha portat l'associaci&oacute; Salvem sa Badia (que lluita per mantenir sana la biodiversitat de s'Arenal i els voltants) a acusar de <em>greenwashing</em> l'hotel-discoteca. Els ecologistes consideren que el discurs ambiental corporatiu xoca amb l'impacte real dels seus esdeveniments a la badia de Portmany.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/783bed90-2408-4f8b-ba86-8492cec96cd6_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/783bed90-2408-4f8b-ba86-8492cec96cd6_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/783bed90-2408-4f8b-ba86-8492cec96cd6_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/783bed90-2408-4f8b-ba86-8492cec96cd6_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/783bed90-2408-4f8b-ba86-8492cec96cd6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/783bed90-2408-4f8b-ba86-8492cec96cd6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/783bed90-2408-4f8b-ba86-8492cec96cd6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un grup de turistes a la part posterior de l&#039;establiment."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un grup de turistes a la part posterior de l&#039;establiment.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El <em>greenwashing</em> (o ecoblanqueig, en catal&agrave;) &eacute;s una pr&agrave;ctica de m&agrave;rqueting en qu&egrave; una empresa, organitzaci&oacute; o producte sembla molt m&eacute;s respectu&oacute;s amb el medi ambient del que realment &eacute;s. &Eacute;s a dir, s'exageren, es maquillen o fins i tot s'utilitzen credencials ambientals sense posseir-les per millorar la imatge p&uacute;blica o augmentar les vendes.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;El problema [respecte a les actuacions de l&rsquo;O Beach] &eacute;s m&eacute;s gran: &eacute;s la impunitat, la falta de transpar&egrave;ncia i la falta de rendici&oacute; de comptes de les seves actuacions&rdquo;, expressa L&eacute;a Leuzinger, coordinadora de l'entitat ecologista Salvem sa Badia. elDiario.es ha contactat amb O Beach per con&egrave;ixer la seva versi&oacute; dels fets, per&ograve; l'empresa ha declinat fer declaracions al respecte.
    </p><p class="article-text">
        L'associaci&oacute; ha denunciat el cas en forma de registre d'entrada amb l'objectiu que aquesta administraci&oacute; actu&iuml; contra la contaminaci&oacute; reiterada de la platja de s'Arenal i el seu entorn que perpetra l'hotel-discoteca, a peu del passeig mar&iacute;tim, al litoral.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/88f64c52-0b30-4154-aa29-030db3a03fff_16-9-aspect-ratio_50p_1147533.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/88f64c52-0b30-4154-aa29-030db3a03fff_16-9-aspect-ratio_50p_1147533.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/88f64c52-0b30-4154-aa29-030db3a03fff_16-9-aspect-ratio_75p_1147533.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/88f64c52-0b30-4154-aa29-030db3a03fff_16-9-aspect-ratio_75p_1147533.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/88f64c52-0b30-4154-aa29-030db3a03fff_16-9-aspect-ratio_default_1147533.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/88f64c52-0b30-4154-aa29-030db3a03fff_16-9-aspect-ratio_default_1147533.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/88f64c52-0b30-4154-aa29-030db3a03fff_16-9-aspect-ratio_default_1147533.jpg"
                    alt="Una embarcació recull unes serpentines que, segons els ecologistes, són provinents de l&#039;O Beach."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una embarcació recull unes serpentines que, segons els ecologistes, són provinents de l&#039;O Beach.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Inaugurat sota la Llei Tur&iacute;stica de 2012</strong></h2><p class="article-text">
        Wayne Lineker va fundar O Beach &mdash;THB OCEAN BEACH, segons el seu nom comercial&mdash; l'any 2012, quan es va modificar la llei tur&iacute;stica que permet activitats complement&agrave;ries als hotels, com festes i espectacles. El brit&agrave;nic, propietari fins ara d'un bar esportiu del passeig que rep el seu propi nom, l'ha hagut de clausurar lamentant a les xarxes socials la &ldquo;fi d'una era&rdquo;. El local era una refer&egrave;ncia del turisme <em>hooligan</em> del Regne Unit que durant d&egrave;cades ha copat el terme municipal.
    </p><p class="article-text">
        Al portal de registres tur&iacute;stics del Consell d'Eivissa, O Beach apareix com un establiment hoteler del subtipus hotel apartament i amb la categoria de quatre estrelles. El complex alberga un total de 146 places tur&iacute;stiques, per&ograve; a la pr&agrave;ctica funciona, a m&eacute;s, com una discoteca a l'aire lliure amb tota mena de <em>performances</em>, inclosos espectacles amb trapezistes.
    </p><p class="article-text">
        La seva p&agrave;gina web, de fet, inclou un calendari de festes al qual precedeix una contundent declaraci&oacute; d'intencions promocionals: &ldquo;Hi ha una ra&oacute; per la qual Eivissa &eacute;s la capital mundial de la festa: deixa'ns demostrar-t'ho qualsevol dia de la setmana aquest estiu amb el nostre calendari de festes a Eivissa&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">“Hi ha una raó per la qual Eivissa és la capital mundial de la festa: deixa&#039;ns demostrar-t&#039;ho qualsevol dia de la setmana aquest estiu amb el nostre calendari de festes a l&#039;illa&quot;, comenta l&#039;establiment a la seva web</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        A continuaci&oacute;, es desplega una organitzaci&oacute; d'esdeveniments per a cada dia de la setmana al llarg de tota la jornada. En realitat, O Beach va comen&ccedil;ar organitzant <em>pool parties</em> (festes a la piscina) que cada vegada s'han anat professionalitzant i fent m&eacute;s sofisticades.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/58f663f3-a930-40ec-86f2-5367c51b8f08_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/58f663f3-a930-40ec-86f2-5367c51b8f08_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/58f663f3-a930-40ec-86f2-5367c51b8f08_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/58f663f3-a930-40ec-86f2-5367c51b8f08_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/58f663f3-a930-40ec-86f2-5367c51b8f08_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/58f663f3-a930-40ec-86f2-5367c51b8f08_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/58f663f3-a930-40ec-86f2-5367c51b8f08_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Dos policies locals patrullen pels voltants de l&#039;hotel-discoteca"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Dos policies locals patrullen pels voltants de l&#039;hotel-discoteca                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Des de l'empresa especifiquen que l'horari d'obertura &eacute;s la una del migdia, tanmateix, mantenen difusa l'hora de tancament: &ldquo;Fins tard&rdquo;. Els <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/quan-l-hotel-costat-et-deixa-sense-aigua-per-omplir-seva-piscina-catastrofic-m-obliga-tancar_1_13183892.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">ve&iuml;ns de la zona han lamentat en diverses ocasions l'estr&egrave;s h&iacute;dric que pateixen</a>, fins al punt de quedar-se sense aigua en moments punta de la temporada.
    </p><p class="article-text">
        Independentment del tipus d'esdeveniment, el preu aproximat es mant&eacute;: el m&eacute;s baix &eacute;s assequible, entre quinze euros i vint per accedir-hi amb limitacions hor&agrave;ries, normalment abans de les dues del migdia. A partir d'aquest import, pugen estrepitosament fins als 1.850 euros que costa un lloc privilegiat per a deu persones al costat del dj al capvespre.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Els preus oscil·len entre els quinze i els vint euros per accedir-hi amb limitacions horàries fins als 1.850 euros que costa un lloc privilegiat per a deu persones al costat del dj al capvespre</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La posta de sol &eacute;s el principal atractiu del municipi &mdash;el m&eacute;s situat al sud-oest de l'illa&mdash; i tamb&eacute; de l&rsquo;O Beach, que desplega al seu cat&agrave;leg d'oferta diverses opcions per veure aquest moment de postal en condicions: el preu d'entrada per a un &lsquo;sunset sofa&rsquo; per a sis persones (o una balinesa a la zona enjardinada) &eacute;s de cent euros, als quals cal afegir una despesa m&iacute;nima de 625 euros.
    </p><p class="article-text">
        &Eacute;s a dir, 725 euros en total que es converteixen en 875 si el servei &eacute;s per a vuit persones o en 1.125 si el que es vol &eacute;s una &lsquo;caseta&rsquo; al jard&iacute;. Tot aix&ograve;, a m&eacute;s, amb el requisit indispensable d'ocupar els llits abans de les tres del migdia.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d99fb02-9485-44bd-8a75-92349b68263b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d99fb02-9485-44bd-8a75-92349b68263b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d99fb02-9485-44bd-8a75-92349b68263b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d99fb02-9485-44bd-8a75-92349b68263b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d99fb02-9485-44bd-8a75-92349b68263b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d99fb02-9485-44bd-8a75-92349b68263b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9d99fb02-9485-44bd-8a75-92349b68263b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Diversos cartells promocionals de les festes diürnes de l&#039;empresa"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Diversos cartells promocionals de les festes diürnes de l&#039;empresa                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Tentacles a Dubai </strong></h2><p class="article-text">
        L'any d'inauguraci&oacute; del negoci [2012] no sorpr&egrave;n, va ser quan el Govern de Jos&eacute; Ram&oacute;n Bauz&aacute; (PP) va aprovar la <a href="https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2012-13487" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Llei 8/2012, de 19 de juliol, del Turisme de les Illes Balears</a>, que va derogar la Llei 2/1999, General Tur&iacute;stica de les Illes Balears, i va establir un nou marc normatiu per al sector tur&iacute;stic balear, introduint una filosofia molt m&eacute;s flexible respecte de l'activitat tur&iacute;stica.
    </p><p class="article-text">
        Des d'aquell moment es van permetre, entre altres coses, activitats complement&agrave;ries als hotels, com festes i espectacles. Un dels prop&ograve;sits era impulsar la reconversi&oacute; de zones tur&iacute;stiques madures, entre aquestes, Platja de Palma i Magaluf, a la ve&iuml;na Mallorca, o Sant Antoni, a Eivissa.
    </p><p class="article-text">
        El model havia crescut simult&agrave;niament a la zona de Platja d'en Bossa amb Hard Rock o Ushua&iuml;a. Locals l'activitat dels quals ja no es limita a Eivissa, sin&oacute; que el concepte ha fet el salt a Dubai &mdash;en el cas de l&rsquo;O Beach ho va fer el 2024&mdash; amb la finalitat d'obrir-se les portes a la clientela als Emirats &Agrave;rabs. Pel que fa a The Night League &mdash;el grup empresarial encap&ccedil;alat per <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/yann-pissenem-l-steve-jobs-insomne-controla-nit-d-eivissa_1_13173172.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Yann Pissenem</a>, promotor del megaclub UNVRS i tamb&eacute; d'Ushua&iuml;a i H&iuml; Ibiza&mdash; es va aliar per a aix&ograve; amb un grup hoteler i va fundar The Ushua&iuml;a Dubai Harbour Experience, ubicada a la Marina de Dubai.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb48cff4-c96e-4104-8c43-34c9bf32b995_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb48cff4-c96e-4104-8c43-34c9bf32b995_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb48cff4-c96e-4104-8c43-34c9bf32b995_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb48cff4-c96e-4104-8c43-34c9bf32b995_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb48cff4-c96e-4104-8c43-34c9bf32b995_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb48cff4-c96e-4104-8c43-34c9bf32b995_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/cb48cff4-c96e-4104-8c43-34c9bf32b995_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un vigilant de seguretat contempla la badia de Portmany"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un vigilant de seguretat contempla la badia de Portmany                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La mateixa estrat&egrave;gia corporativa van seguir l'exclusiu restaurant Tatel &mdash;un projecte creat el 2014 per l'empresari Manuel Campos Guallar juntament amb Abel Matutes Prats, Rafa Nadal i Cristiano Ronaldo, entre d'altres&mdash; i que tamb&eacute; va aterrar a la capital emirat&iacute;.
    </p><p class="article-text">
        Matutes s'ha desvinculat fa poc d'aquest projecte, per&ograve; la rastellera d'empreses amb n&iacute;nxol a Eivissa que continuen expandint-se al golf P&egrave;rsic continua. Aix&iacute; ho demostra que L&iacute;o &mdash;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/zona-ja-col-lapsada-qualsevol-hora-dia-els-veins-d-eivissa-alerten-trasllat-d-macrodiscoteca_1_13269985.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el club cabaret situat a Marina Botafoch, la Milla d'Or d'Eivissa que t&eacute; previst traslladar-se a l'hotel Corso de cara al 2027</a>&mdash; tingu&eacute;s l'any passat la mateixa intenci&oacute;, tot i que l'operaci&oacute; finalment va acabar en no res. En el moment en qu&egrave; es publica aquest reportatge, L&iacute;o no ha respost a la consulta d'aquest mitj&agrave; per especificar-ne el motiu.
    </p><p class="article-text">
        L'empresa de Lineker es promociona ara als Emirats com un &laquo;nou parad&iacute;s davant la mar&raquo;, amb una varietat de llits VIP, &lsquo;casitas&rsquo; privades, luxoses cabanes i gandules ideals per socialitzar, que ofereixen &ldquo;vistes perfectes&rdquo; de la &ldquo;posta de sol sobre el golf&rdquo;. Al seu torn, a l'illa se celebra &lsquo;La fiesta!&rsquo;, una <em>pool party</em> amb reminisc&egrave;ncies de Dubai, de la m&agrave; de dos dj's de renom, Darrel Privett i Dave Hodges.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dbf7553f-41ab-42ce-bd21-264be9803d1e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dbf7553f-41ab-42ce-bd21-264be9803d1e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dbf7553f-41ab-42ce-bd21-264be9803d1e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dbf7553f-41ab-42ce-bd21-264be9803d1e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dbf7553f-41ab-42ce-bd21-264be9803d1e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dbf7553f-41ab-42ce-bd21-264be9803d1e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/dbf7553f-41ab-42ce-bd21-264be9803d1e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Turistes passegen al costat de l&#039;entrada del &#039;beach club&#039;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Turistes passegen al costat de l&#039;entrada del &#039;beach club&#039;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Contaminaci&oacute; perpetua a la badia</strong></h2><p class="article-text">
        Segons la den&uacute;ncia presentada per Salvem sa Badia, durant les festes es llancen a l'aire dos tipus de serpentines de pl&agrave;stic &ndash;unes d'uns tres metres de longitud i unes altres d'uns deu metres aproximadament&mdash; des de la zona de piscines i la pista de ball de l'establiment.
    </p><p class="article-text">
        Com que es tracta d'un recinte a l'aire lliure situat al costat de la costa &mdash;on sobrevola la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/party-boats-suman-contaminacion-amenaza-aves-marinas-mediterraneo_1_9863153.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">baldriga balear, un ocell protegit que nom&eacute;s cria a les illes</a>&mdash;, el col&middot;lectiu sost&eacute; que el vent arrossega part d'aquests materials cap a la mar, la vegetaci&oacute; i l'entorn de sa Punta des Mol&iacute;.
    </p><p class="article-text">
        Les restes romanen, segons els ecologistes, durant mesos a les palmeres del passeig mar&iacute;tim, al fons mar&iacute; i a finques situades a m&eacute;s de cent metres de l'hotel. Un cop arriben a l'aigua &mdash;continuen els ecologistes&mdash; molts d'aquests pl&agrave;stics resulten dif&iacute;cils de retirar perqu&egrave; es fragmenten, s'enfonsen i perden el revestiment platejat que els fa visibles, cosa que afavoreix la seva dispersi&oacute; al medi mar&iacute;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ac4a523a-cdf2-459d-a90f-218fbdd680c4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ac4a523a-cdf2-459d-a90f-218fbdd680c4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ac4a523a-cdf2-459d-a90f-218fbdd680c4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ac4a523a-cdf2-459d-a90f-218fbdd680c4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ac4a523a-cdf2-459d-a90f-218fbdd680c4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ac4a523a-cdf2-459d-a90f-218fbdd680c4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ac4a523a-cdf2-459d-a90f-218fbdd680c4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una serpentina en el passeig marítim, al costat de l&#039;establiment"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una serpentina en el passeig marítim, al costat de l&#039;establiment                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Els abocaments de material contaminant no s&oacute;n nous, sin&oacute; que es repeteixen temporada rere temporada, segons els ecologistes. En aquest sentit, l'associaci&oacute; acusa l'establiment de projectar una imatge de comprom&iacute;s ambiental incompatible amb la seva activitat. &ldquo;Mentre organitzen campanyes de neteja del litoral i difonen missatges de conscienciaci&oacute; sobre la contaminaci&oacute;, continuen actuant contra el medi ambient&rdquo;, assenyala Leuzinger.
    </p><p class="article-text">
        A la den&uacute;ncia, presentada el 7 de juliol, el col&middot;lectiu sol&middot;licita a l'Ajuntament de Sant Antoni que inspeccioni l'establiment durant la celebraci&oacute; d'una d'aquestes festes per comprovar quins materials s'utilitzen, si s&oacute;n reutilitzables o d'un sol &uacute;s, quines mesures existeixen per evitar-ne la dispersi&oacute; i si l'activitat compta amb les autoritzacions i condicions ambientals exigibles. Tamb&eacute; sol&middot;liciten que, en cas de detectar-se incompliments, s'adoptin les mesures correctores i sancionadores que corresponguin.
    </p><p class="article-text">
        L'Ajuntament de Sant Antoni assegura a elDiario.es que ja ha incorporat la den&uacute;ncia a les actuacions que mant&eacute; obertes sobre aquest assumpte i que est&agrave; recollint informaci&oacute; per intervenir, evitar que aquests materials continu&iuml;n arribant a la platja i adoptar les mesures necess&agrave;ries per impedir que la situaci&oacute; es repeteixi.
    </p><p class="article-text">
        El Consistori explica que les inspeccions ordin&agrave;ries de la Regidoria de Medi Ambient se centren en la gesti&oacute; dels residus dels establiments i no solen revisar els elements d'ambientaci&oacute; utilitzats durant les activitats. En aquest sentit, ha precisat que aquest cas s'est&agrave; tramitant des de l'&agrave;rea de Neteja Vi&agrave;ria, en considerar que &eacute;s l'&agrave;mbit competencial que correspon d'acord amb l'ordenan&ccedil;a municipal.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/els-canons-confeti-i-serpentines-d-hotel-discoteca-d-eivissa-alerten-els-ecologistes-actuen-amb-impunitat_1_13383542.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 16 Jul 2026 04:30:46 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/5284e9ff-47b5-4f3f-b2dd-0b2aae4ed3e7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1368974" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/5284e9ff-47b5-4f3f-b2dd-0b2aae4ed3e7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1368974" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Els canons de confeti i serpentines d'un hotel-discoteca d'Eivissa alerten els ecologistes: “Actuen amb impunitat”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/5284e9ff-47b5-4f3f-b2dd-0b2aae4ed3e7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Ibiza,Turismo,Contaminación,Contaminación ambiental,Ecologismo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Los cañones de confetis y serpentinas de un hotel-discoteca de Ibiza alertan a los ecologistas: “Actúan con impunidad”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/canones-confetis-serpentinas-hotel-discoteca-ibiza-alertan-ecologistas-actuan-impunidad_1_13383028.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/5284e9ff-47b5-4f3f-b2dd-0b2aae4ed3e7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El O Beach, visto desde el paseo marítimo de s&#039;Arenal."></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La asociación Salvem sa Badia ha criticado que la empresa O Beach utiliza para sus fiestas materiales plásticos que terminan en el entorno marino y en la vegetación de alrededor, donde habitan especies protegidas</p><p class="subtitle">Yann Pissenem, “el Steve Jobs” insomne que controla la noche de Ibiza</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;No inventamos las fiestas en la piscina, simplemente las perfeccionamos&rdquo;, es el lema de O Beach, que se promociona as&iacute; en su p&aacute;gina web. La afirmaci&oacute;n viene acompa&ntilde;ada de una secuencia de v&iacute;deos donde aparecen purpurina, gog&oacute;s, hinchables y gente bailando al borde del &eacute;xtasis musical a vista de p&aacute;jaro en un plano a&eacute;reo que muestra gran parte del <em>beach club</em>. Justo al lado, est&aacute; la principal playa de un municipio que, muy a su pesar, no consigue dejar atr&aacute;s el turismo de excesos: Sant Antoni.
    </p><p class="article-text">
        A escasos metros del mar, este centauro -mitad hotel, mitad discoteca- pasa los d&iacute;as, una vez arrancada la temporada, lanzando con potentes ca&ntilde;ones serpentinas, confeti y otros materiales que acaban durante sus fiestas dispersos en este punto del Mediterr&aacute;neo -que a&uacute;n alberga un peque&ntilde;o n&uacute;cleo de tradicionales casetas de pescadores-. Colectivos ecologistas han presentado ahora una denuncia frente al Ayuntamiento de Sant Antoni por este presunto perjuicio al entorno natural, sin haber recibido a&uacute;n respuesta institucional.
    </p><p class="article-text">
        No solo eso, la contradicci&oacute;n de las acciones de la empresa, que organiza junto al limpiezas en la playa junto al Consistorio, ha llevado a la asociaci&oacute;n Salvem sa Badia (que lucha por mantener sana la biodiversidad de s&rsquo;Arenal y alrededores) a acusar de <em>greenwashing</em> al hotel-discoteca. Los ecologistas consideran que el discurso ambiental corporativo choca con el impacto real de sus eventos en la bah&iacute;a de Portmany. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/783bed90-2408-4f8b-ba86-8492cec96cd6_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/783bed90-2408-4f8b-ba86-8492cec96cd6_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/783bed90-2408-4f8b-ba86-8492cec96cd6_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/783bed90-2408-4f8b-ba86-8492cec96cd6_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/783bed90-2408-4f8b-ba86-8492cec96cd6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/783bed90-2408-4f8b-ba86-8492cec96cd6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/783bed90-2408-4f8b-ba86-8492cec96cd6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un grupo de turistas en la parte trasera del establecimiento."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un grupo de turistas en la parte trasera del establecimiento.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El <em>greenwashing</em> (o eco blanqueo, en espa&ntilde;ol) es una pr&aacute;ctica de marketing en la que una empresa, organizaci&oacute;n o producto parece mucho m&aacute;s respetuoso con el medio ambiente de lo que realmente es. Es decir, se exageran, maquillan o incluso utilizan credenciales ambientales sin poseerlas para mejorar la imagen p&uacute;blica o aumentar las ventas. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;El problema [respecto a las actuaciones del O Beach] es mayor: es la impunidad, falta de transparencia y falta de rendici&oacute;n de cuentas de sus actuaciones&rdquo;, expresa L&eacute;a Leuzinger, coordinadora de la entidad ecologista Salvem sa Badia. elDiario.es ha contactado con O Beach para conocer su versi&oacute;n de los hechos, pero la empresa ha declinado hacer declaraciones al respecto.
    </p><p class="article-text">
        La asociaci&oacute;n ha denunciado el caso en forma de registro de entrada con el objetivo de que esta administraci&oacute;n act&uacute;e contra la contaminaci&oacute;n reiterada de la playa de s&rsquo;Arenal y su entorno que perpetra el hotel-discoteca, a pie del paseo mar&iacute;timo, en el litoral. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/88f64c52-0b30-4154-aa29-030db3a03fff_16-9-aspect-ratio_50p_1147533.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/88f64c52-0b30-4154-aa29-030db3a03fff_16-9-aspect-ratio_50p_1147533.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/88f64c52-0b30-4154-aa29-030db3a03fff_16-9-aspect-ratio_75p_1147533.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/88f64c52-0b30-4154-aa29-030db3a03fff_16-9-aspect-ratio_75p_1147533.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/88f64c52-0b30-4154-aa29-030db3a03fff_16-9-aspect-ratio_default_1147533.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/88f64c52-0b30-4154-aa29-030db3a03fff_16-9-aspect-ratio_default_1147533.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/88f64c52-0b30-4154-aa29-030db3a03fff_16-9-aspect-ratio_default_1147533.jpg"
                    alt="Una embarcación recoge unas serpentinas que, según los ecologistas, son provenientes del O Beach."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una embarcación recoge unas serpentinas que, según los ecologistas, son provenientes del O Beach.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Inaugurado bajo la Ley Tur&iacute;stica de 2012</strong></h2><p class="article-text">
        Wayne Lineker fund&oacute; O Beach -THB OCEAN BEACH, seg&uacute;n su nombre comercial- en el a&ntilde;o 2012, cuando se modific&oacute; la ley tur&iacute;stica que permite actividades complementarias en los hoteles, como fiestas y espect&aacute;culos. El brit&aacute;nico, due&ntilde;o hasta ahora de un bar deportivo del paseo que recibe su propio nombre, ha tenido que clausurarlo lamentando en redes sociales el &ldquo;fin de una era&rdquo;.  El local era una referencia del turismo <em>hooligan</em> de Reino Unido que durante d&eacute;cadas ha copado el t&eacute;rmino municipal.
    </p><p class="article-text">
        En el portal de registros tur&iacute;sticos del Consell de Eivissa el O Beach aparece como un establecimiento hotelero del subtipo hotel apartamento y con la categor&iacute;a de cuatro estrellas. El complejo alberga un total de 146 plazas tur&iacute;sticas, pero en la pr&aacute;ctica funciona adem&aacute;s como una discoteca al aire libre con todo tipo de performances, incluidos shows con trapecistas.
    </p><p class="article-text">
        Su p&aacute;gina web, de hecho, incluye un calendario de fiestas al que precede una contundente declaraci&oacute;n de intenciones promocionales: &ldquo;Hay una raz&oacute;n por la que Ibiza es la capital mundial de la fiesta: d&eacute;janos demostr&aacute;rtelo cualquier d&iacute;a de la semana este verano con nuestro calendario de fiestas en Ibiza&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">&#039;Hay una razón por la que Ibiza es la capital mundial de la fiesta: déjanos demostrártelo cualquier día de la semana este verano con nuestro calendario de fiestas en la isla&#039;, comenta el establecimiento en su web</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        A continuaci&oacute;n, se despliega una organizaci&oacute;n de eventos para cada d&iacute;a de la semana a lo largo de toda la jornada. En realidad, el O Beach empez&oacute; organizando<em> pool parties </em>(fiestas en la piscina) que cada vez se han ido profesionalizando y haciendo m&aacute;s sofisticadas. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/58f663f3-a930-40ec-86f2-5367c51b8f08_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/58f663f3-a930-40ec-86f2-5367c51b8f08_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/58f663f3-a930-40ec-86f2-5367c51b8f08_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/58f663f3-a930-40ec-86f2-5367c51b8f08_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/58f663f3-a930-40ec-86f2-5367c51b8f08_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/58f663f3-a930-40ec-86f2-5367c51b8f08_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/58f663f3-a930-40ec-86f2-5367c51b8f08_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Dos policías locales patrullan por las inmediaciones del hotel-discoteca"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Dos policías locales patrullan por las inmediaciones del hotel-discoteca                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Desde la empresa especifican que el horario de apertura es la una del mediod&iacute;a, sin embargo, mantienen difusa la hora de cierre: &ldquo;Hasta tarde&rdquo;. Los <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/hotel-lado-deja-agua-llenar-piscina-catastrofico-obliga-cerrar_1_13179526.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">vecinos de la zona han lamentado en varias ocasiones el estr&eacute;s h&iacute;drico que sufren</a>, hasta el punto de quedarse sin agua en momentos pico de la temporada.
    </p><p class="article-text">
        Independientemente del tipo de evento, el precio aproximado se mantiene: el m&aacute;s bajo es asequible, entre quince euros y veinte para acceder con limitaciones horarias, normalmente antes de las dos del mediod&iacute;a. A partir de este importe, suben estrepitosamente hasta los 1.850 euros que cuesta un lugar privilegiado para diez personas al lado del dj's al atardecer. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Los precios oscilan entre los quince euros y veinte para acceder con limitaciones horarias hasta los .850 euros que cuesta un lugar privilegiado para diez personas al lado del dj&#039;s al atardecer</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La puesta de sol es el mayor atractivo del municipio -el m&aacute;s ubicado al sudoeste de la isla- y tambi&eacute;n del O Beach, que despliega en su cat&aacute;logo de oferta varias opciones para ver el momento de postal en condiciones: el precio de entrada por un &lsquo;sunset sofa&rsquo; para seis personas (o una balinesa en la zona ajardinada) es de cien euros, a los hay que a&ntilde;adir un gasto m&iacute;nimo de 625 euros. 
    </p><p class="article-text">
        Es decir, 725 euros en total que se convierten en 875 si el servicio es para ocho personas o en 1.125 si lo que se quiere es una &lsquo;casita&rsquo; en el jard&iacute;n. Todo esto, adem&aacute;s, con el requisito indispensable de ocupar las camas antes de las tres del mediod&iacute;a.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d99fb02-9485-44bd-8a75-92349b68263b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d99fb02-9485-44bd-8a75-92349b68263b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d99fb02-9485-44bd-8a75-92349b68263b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d99fb02-9485-44bd-8a75-92349b68263b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d99fb02-9485-44bd-8a75-92349b68263b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d99fb02-9485-44bd-8a75-92349b68263b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9d99fb02-9485-44bd-8a75-92349b68263b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Varios carteles promocionales de las fiestas diurnas de la empresa."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Varios carteles promocionales de las fiestas diurnas de la empresa.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Tent&aacute;culos en Dubai </strong></h2><p class="article-text">
        El a&ntilde;o de inauguraci&oacute;n del negocio [2012] no sorprende, fue cuando el Govern de Jos&eacute; Ram&oacute;n Bauz&aacute; (PP) aprob&oacute; la <a href="https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2012-13487" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Ley 8/2012, de 19 de julio, del Turismo de las Illes Balears</a>, que derog&oacute; la Ley 2/1999, General Tur&iacute;stica de las Illes Balears, y estableci&oacute; un nuevo marco normativo para el sector tur&iacute;stico balear, introduciendo una filosof&iacute;a mucho m&aacute;s flexible respecto a la actividad tur&iacute;stica. 
    </p><p class="article-text">
        Desde ese momento se permitieron, entre otras cosas, actividades complementarias en los hoteles, como fiestas y espect&aacute;culos. Uno de los prop&oacute;sitos era impulsar la reconversi&oacute;n de zonas tur&iacute;sticas maduras, entre ellas, Platja de Palma y Magaluf, en la vecina Mallorca, o de Sant Antoni, en Eivissa.
    </p><p class="article-text">
        El modelo hab&iacute;a crecido simult&aacute;neamente en la zona de Platja d&rsquo;en Bossa con Hard Rock o Ushua&iuml;a. Locales cuya actividad ya no se limita a Eivissa, sino que el concepto ha saltado a Dubai -en caso de O Beach lo hizo en 2024- con el fin de abrirse las puertas a la clientela en Emiratos &Aacute;rabes. En cuanto a The Night League -el grupo empresarial encabezado por<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/yann-pissenem-steve-jobs-insomne-controla-noche-ibiza_1_13169565.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> Yann Pissemen</a>, promotor del megaclub UNVRS y tambi&eacute;n de Ushua&iuml;a y H&Iuml; Ibiza- se ali&oacute; para ello con un grupo hotelero y fund&oacute; The Ushua&iuml;a Dubai Harbour Experience, ubicada en La Marina dubait&iacute;. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb48cff4-c96e-4104-8c43-34c9bf32b995_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb48cff4-c96e-4104-8c43-34c9bf32b995_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb48cff4-c96e-4104-8c43-34c9bf32b995_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb48cff4-c96e-4104-8c43-34c9bf32b995_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb48cff4-c96e-4104-8c43-34c9bf32b995_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb48cff4-c96e-4104-8c43-34c9bf32b995_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/cb48cff4-c96e-4104-8c43-34c9bf32b995_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un vigilante de seguridad contempla la bahía de Portmany"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un vigilante de seguridad contempla la bahía de Portmany                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La misma estrategia corporativa siguieron el exclusivo restaurante Tatel -un proyecto creado en 2014 por el empresario Manuel Campos Guallar junto a Abel Matutes Prats, Rafa Nadal y Cristiano Ronaldo, entre otros- y que tambi&eacute;n aterriz&oacute; en la capital emirat&iacute;. 
    </p><p class="article-text">
        Matutes se ha desvinculado hace poco de este proyecto, pero la retah&iacute;la de empresas con nicho en Eivissa que siguen expandi&eacute;ndose al Golfo P&eacute;rsico contin&uacute;a. As&iacute; lo demuestra que L&iacute;o -<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/zona-colapsada-hora-dia-vecinos-ibiza-alertan-traslado-macrodiscoteca_1_13269169.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el club cabaret ubicado en Marina Botafoch, la Milla de Oro de Eivissa que tiene previsto trasladarse al hotel Corso de cara a 2027</a>- tuviera el a&ntilde;o pasado la misma intenci&oacute;n, aunque la operaci&oacute;n finalmente termin&oacute; en saco roto. En el momento en que se publica este reportaje L&iacute;o no ha respondido a la consulta de este medio para especificar el motivo.
    </p><p class="article-text">
        La empresa de Lineker se promociona ahora en Emiratos como un &ldquo;nuevo para&iacute;so frente al mar&rdquo;, con una variedad de camas VIP, casitas privadas, lujosas caba&ntilde;as y tumbonas ideales para socializar, que ofrecen &ldquo;vistas perfectas&rdquo; de la &ldquo;puesta de sol sobre el golfo&rdquo;. A su vez, en la isla se celebra &lsquo;La fiesta!&rsquo;, una <em>pool party </em>con reminiscencias a Dub&aacute;i, de la mano de dos dj&rsquo;s de renombre, Darrel Privett y Dave Hodges.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dbf7553f-41ab-42ce-bd21-264be9803d1e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dbf7553f-41ab-42ce-bd21-264be9803d1e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dbf7553f-41ab-42ce-bd21-264be9803d1e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dbf7553f-41ab-42ce-bd21-264be9803d1e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dbf7553f-41ab-42ce-bd21-264be9803d1e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dbf7553f-41ab-42ce-bd21-264be9803d1e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/dbf7553f-41ab-42ce-bd21-264be9803d1e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Turistas pasean junto a la entrada del &#039;beach club&#039;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Turistas pasean junto a la entrada del &#039;beach club&#039;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Contaminaci&oacute;n perpet&uacute;a en la bah&iacute;a</strong></h2><p class="article-text">
        Seg&uacute;n la denuncia presentada por Salvem sa Badia, durante las fiestas se lanzan al aire dos tipos de serpentinas de pl&aacute;stico -unas de unos tres metros de longitud y otras de alrededor de diez metros- desde la zona de piscinas y la pista de baile del establecimiento. 
    </p><p class="article-text">
        Al tratarse de un recinto al aire libre situado junto a la costa -en ella sobrevuela la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/party-boats-suman-contaminacion-amenaza-aves-marinas-mediterraneo_1_9863153.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">pardela balear, un ave protegida que s&oacute;lo cr&iacute;a en las islas</a>-, el colectivo sostiene que el viento arrastra parte de estos materiales hacia el mar, la vegetaci&oacute;n y el entorno de sa Punta des Mol&iacute;.
    </p><p class="article-text">
        Los restos permanecen, seg&uacute;n los ecologistas, durante meses en las palmeras del paseo mar&iacute;timo, en el fondo marino y en fincas situadas a m&aacute;s de cien metros del hotel. Una vez llegan al agua -contin&uacute;an los ecologistas- muchos de estos pl&aacute;sticos resultan dif&iacute;ciles de retirar porque se fragmentan, se hunden y pierden el revestimiento plateado que los hace visibles, lo que favorece su dispersi&oacute;n en el medio marino.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ac4a523a-cdf2-459d-a90f-218fbdd680c4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ac4a523a-cdf2-459d-a90f-218fbdd680c4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ac4a523a-cdf2-459d-a90f-218fbdd680c4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ac4a523a-cdf2-459d-a90f-218fbdd680c4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ac4a523a-cdf2-459d-a90f-218fbdd680c4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ac4a523a-cdf2-459d-a90f-218fbdd680c4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ac4a523a-cdf2-459d-a90f-218fbdd680c4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una serpentina en el paseo marítimo, junto al establecimiento"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una serpentina en el paseo marítimo, junto al establecimiento                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Los vertidos de material contaminante no son nuevos, sino que se repiten temporada tras temporada, seg&uacute;n los ecologistas. En ese sentido, la asociaci&oacute;n acusa al establecimiento de proyectar una imagen de compromiso ambiental incompatible con su actividad. &ldquo;Mientras organizan campa&ntilde;as de limpieza del litoral y difunden mensajes de concienciaci&oacute;n sobre la contaminaci&oacute;n, siguen actuando contra el medio ambiente&rdquo;, se&ntilde;ala Leuzinger.
    </p><p class="article-text">
        En la denuncia, presentada el 7 de julio, el colectivo solicita al Ayuntamiento de Sant Antoni que inspeccione el establecimiento durante la celebraci&oacute;n de una de estas fiestas para comprobar qu&eacute; materiales se emplean, si son reutilizables o de un solo uso, qu&eacute; medidas existen para evitar su dispersi&oacute;n y si la actividad cuenta con las autorizaciones y condiciones ambientales exigibles. Tambi&eacute;n solicitan que, en caso de detectarse incumplimientos, se adopten las medidas correctoras y sancionadoras que correspondan.
    </p><p class="article-text">
        El Ayuntamiento de Sant Antoni asegura a elDiario.es que ya ha incorporado la denuncia a las actuaciones que mantiene abiertas sobre este asunto y que est&aacute; recabando informaci&oacute;n para intervenir, evitar que sigan llegando estos materiales a la playa y adoptar las medidas necesarias para impedir que la situaci&oacute;n se repita.
    </p><p class="article-text">
        El Consistorio explica que las inspecciones ordinarias de la Concejal&iacute;a de Medio Ambiente se centran en la gesti&oacute;n de los residuos de los establecimientos y no suelen revisar los elementos de ambientaci&oacute;n utilizados durante las actividades. En ese sentido, ha precisado que este caso se est&aacute; tramitando desde el &aacute;rea de Limpieza Viaria, al considerar que es el &aacute;mbito competencial que corresponde de acuerdo con la ordenanza municipal.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/canones-confetis-serpentinas-hotel-discoteca-ibiza-alertan-ecologistas-actuan-impunidad_1_13383028.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 16 Jul 2026 04:01:21 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/5284e9ff-47b5-4f3f-b2dd-0b2aae4ed3e7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1368974" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/5284e9ff-47b5-4f3f-b2dd-0b2aae4ed3e7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1368974" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Los cañones de confetis y serpentinas de un hotel-discoteca de Ibiza alertan a los ecologistas: “Actúan con impunidad”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/5284e9ff-47b5-4f3f-b2dd-0b2aae4ed3e7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Ibiza,Turismo,Contaminación,Contaminación ambiental,Ecologismo]]></media:keywords>
    </item>
  </channel>
</rss>
