<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - Ángela Torres Riera]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/autores/angela-torres-riera/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - Ángela Torres Riera]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/author/1052849/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Un nazi forçós? El carrer dedicat a Will Faber, el gran pintor inclòs a les llistes de Hitler, divideix els experts]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/nazi-forcos-carrer-dedicat-will-faber-gran-pintor-inclos-les-llistes-hitler-divideix-els-experts_1_13327337.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/59fb60df-3b92-41ae-8306-66ac0e4e7f31_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Un nazi forçós? El carrer dedicat a Will Faber, el gran pintor inclòs a les llistes de Hitler, divideix els experts"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L’aparició de l’artista entre els afiliats al Partit Nacionalsocialista Obrer Alemany planteja la continuïtat del seu nom al nomenclàtor d’Eivissa. Alguns experts consideren incompatible l’homenatge públic a qui va militar en una organització antidemocràtica, mentre que d’altres reclamen contextualitzar la seva afiliació</p><p class="subtitle">L’enigma de Will Faber: la fitxa nazi que qüestiona la biografia del pintor alemany vinculat a l’Eivissa bohèmia</p></div><p class="article-text">
        El nom de Will Faber es reflecteix, t&iacute;midament, al r&egrave;tol d&rsquo;un carrer&oacute; sense sortida de Talamanca, en una bifurcaci&oacute; del carrer des Vedr&agrave;, prop de la badia. Fa d&egrave;cades que hi &eacute;s, amagat, sense cridar l&rsquo;atenci&oacute;: &ldquo;Wil Faber&rdquo;. Fins ara. L&rsquo;aparici&oacute; d&rsquo;aquest mateix nom als registres d&rsquo;afiliaci&oacute; al Partit Nazi &mdash;conservats als Arxius Nacionals dels Estats Units, amb milions d&rsquo;inscrits, i desclassificats el mar&ccedil; passat&mdash; ha generat rebombori entre els experts en mem&ograve;ria hist&ograve;rica de l&rsquo;illa.
    </p><p class="article-text">
        No nom&eacute;s pel debat al voltant de retre homenatge a una personalitat af&iacute; als ideals de Hitler, sin&oacute; tamb&eacute; perqu&egrave; l&rsquo;artista havia estat vinculat fins ara a les avantguardes europees. Amic d&rsquo;artistes i intel&middot;lectuals refugiats a l&rsquo;Eivissa de preguerra i figura habitual de la vida art&iacute;stica piti&uuml;sa durant bona part del segle XX, la seva traject&ograve;ria semblava &agrave;mpliament documentada fins a l&rsquo;aparici&oacute; de les noves dades en la biografia de Faber.
    </p><p class="article-text">
        La fitxa, a la qual ha pogut accedir elDiario.es, situa Faber entre els membres del Partit Nacionalsocialista Obrer Alemany (NSDAP), al qual es va afiliar el 1939, quan tenia 38 anys i just abans de tornar primer a Barcelona i despr&eacute;s a Eivissa per establir-s&rsquo;hi definitivament, on el seu cercle d&rsquo;amistats inclo&iuml;a persones d&rsquo;esquerres i jueves, com <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/walter-benjamin-ibiza-fascinacion-isla-virgen-exiliarse-nazismo_1_10694862.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Walter Benjamin</a> o Raoul Hausmann.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a5b6ae61-dcbc-4b5c-878d-70bc4211686e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a5b6ae61-dcbc-4b5c-878d-70bc4211686e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a5b6ae61-dcbc-4b5c-878d-70bc4211686e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a5b6ae61-dcbc-4b5c-878d-70bc4211686e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a5b6ae61-dcbc-4b5c-878d-70bc4211686e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a5b6ae61-dcbc-4b5c-878d-70bc4211686e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a5b6ae61-dcbc-4b5c-878d-70bc4211686e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Will Faber va formar part del Grup Ibiza 59, integrat per artistes d’avantguarda de nacionalitats diverses"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Will Faber va formar part del Grup Ibiza 59, integrat per artistes d’avantguarda de nacionalitats diverses                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Cal analitzar el context [en qu&egrave; l&rsquo;artista es va afiliar], per&ograve; membres de l&rsquo;expressionisme alemany, com Walter Gropius, no nom&eacute;s van cedir obres seves per a la propaganda, sin&oacute; que van col&middot;laborar directament amb el r&egrave;gim&rdquo;, assenyala Antonio Vi&ntilde;ar&aacute;s, historiador i expert en Mem&ograve;ria Democr&agrave;tica.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Cal analitzar el context [en què l’artista es va afiliar], però membres de l’expressionisme alemany, com Walter Gropius, no només van cedir obres seves per a la propaganda, sinó que van col·laborar directament amb el règim</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Antonio Viñarás</span>
                                        <span>—</span> Historiador i expert en Memòria Democràtica
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>La Bauhaus: involucrada amb els nazis</strong></h2><p class="article-text">
        Entre ells, Kandinsky, docent de la Bauhaus alemanya, que va escriure una carta perqu&egrave; els membres de l&rsquo;Escola &mdash;fundada el 1919 a Alemanya&mdash; brindessin suport al ministre del Reich, Alfred Rosenberg, tamb&eacute; comissari d&rsquo;activitats intel&middot;lectuals, encarregat de confiscar les obres art&iacute;stiques que no estiguessin en l&iacute;nia amb el pensament establert pel nazisme de Hitler, continua l&rsquo;historiador.
    </p><p class="article-text">
        Al principi, la Bauhaus va arribar a ser fins i tot col&middot;laboradora del r&egrave;gim, que, d&rsquo;altra banda, no estava gens d&rsquo;acord amb la seva filosofia funcionalista. Sense anar m&eacute;s lluny, Fritz Ertl, arquitecte austr&iacute;ac format a la Bauhaus de Dessau, va ser subcap de l&rsquo;oficina de construcci&oacute; i va participar en el disseny t&egrave;cnic d&rsquo;instal&middot;lacions i barraques.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ff21b1d6-e410-41fb-87d1-37b86dd898a2_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ff21b1d6-e410-41fb-87d1-37b86dd898a2_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ff21b1d6-e410-41fb-87d1-37b86dd898a2_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ff21b1d6-e410-41fb-87d1-37b86dd898a2_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ff21b1d6-e410-41fb-87d1-37b86dd898a2_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ff21b1d6-e410-41fb-87d1-37b86dd898a2_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ff21b1d6-e410-41fb-87d1-37b86dd898a2_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Sense títol. 1985. Oli sobre llenç"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Sense títol. 1985. Oli sobre llenç                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Pot ser que no els qued&eacute;s opci&oacute;&rdquo;, planteja Vi&ntilde;ar&aacute;s. Per&ograve;, &eacute;s clar, &ldquo;qu&egrave; fem amb aquests descobriments?&rdquo;. &Eacute;s la pregunta que es fan els historiadors i experts en mem&ograve;ria democr&agrave;tica de les Balears despr&eacute;s de la troballa. Un dia, el professor i investigador de turisme Joan Buades va decidir cercar personalitats reconegudes de les Illes <a href="https://www.zeit.de/wissen/2026-04/nazi-party-search-engine-membership-records-ancestors-english" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">al cercador habilitat pel diari alemany Die Zeit</a> i vinculat a la base de dades de les afiliacions. Va ser aleshores quan, entre elles, hi va trobar Will Faber.
    </p><p class="article-text">
        Vi&ntilde;ar&aacute;s reflexiona sobre el fet que la ciutat d&rsquo;Eivissa mantingui el carrer en honor al pintor despr&eacute;s d&rsquo;aquesta troballa i ho compara amb altres intel&middot;lectuals. Mari&agrave; Villang&oacute;mez, per exemple, que va donar suport temporalment al r&egrave;gim franquista, o Isidor Macabich, que &ldquo;lloava cont&iacute;nuament Franco&rdquo;. Aix&iacute; com el seminarista Vicent Serra Orvay, promotor i defensor del catal&agrave;, per&ograve; que durant la dictadura va prohibir el catal&agrave; al seminari, amb un carrer amb el seu nom a Vila, com es coneix la ciutat d&rsquo;Eivissa.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El grau d'implicaci&oacute;: la clau?</strong></h2><p class="article-text">
        El Govern va demanar durant el primer mandat de Francina Armengol (2015-2019) a l&rsquo;historiador un informe per valorar la possibilitat de retirar del nomencl&agrave;tor balear tots els noms de persones col&middot;laboradores o vinculades d&rsquo;alguna manera amb el r&egrave;gim franquista. En aquest sentit, l&rsquo;expert diferencia graus entre els implicats directament en la dictadura i tacats &ldquo;amb delictes de sang&rdquo; i aquells intel&middot;lectuals, artistes i altres personalitats que expressaven la seva afinitat amb el franquisme, per&ograve; que no van ser en cap moment part&iacute;cips de la seva pol&iacute;tica.
    </p><p class="article-text">
        Will Faber es va afiliar tardanament (als 38 anys) al partit nazi, que a l&rsquo;Alemanya d&rsquo;aleshores &mdash;amb una moral molt baixa per les derrotes de la Primera Guerra Mundial&mdash; va generar &ldquo;euf&ograve;ria&rdquo; entre la poblaci&oacute;. &ldquo;Per exemple, Faber, si hagu&eacute;s donat suport a l&rsquo;extermini, hagu&eacute;s dissenyat pol&iacute;tiques per al r&egrave;gim de Hitler o s&rsquo;haguessin trobat escrits antisemites redactats de la seva pr&ograve;pia m&agrave;, crec que s&iacute; que hauria creuat una l&iacute;nia&rdquo;, considera Vi&ntilde;ar&aacute;s.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Per exemple Faber, si hagués donat suport a l&#039;extermini, hagués dissenyat polítiques per al règim de Hitler, o s&#039;haguessin trobat escrits antisemites redactats de la seva pròpia mà, crec que sí que hauria creuat una línia</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Antonio Viñarás</span>
                                        <span>—</span> Historiador i expert en Memòria Democràtica
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Llu&iacute;s Ruiz, representant del F&ograve;rum de Mem&ograve;ria Hist&ograve;rica, per la seva banda, no contempla graus d&rsquo;implicaci&oacute;: per a ell, en cas de comprovar-se que Faber era simpatitzant del nazisme, el carrer que l&rsquo;honra a Talamanca s&rsquo;hauria de retirar. Des del seu punt de vista, en un pa&iacute;s amb un r&egrave;gim democr&agrave;tic, no es pot homenatjar sota cap concepte una persona que &ldquo;tingui o hagi tingut idees antidemocr&agrave;tiques&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Lluís Ruiz, representant del Fòrum de Memòria Històrica, creu que s&#039;hauria de retirar el carrer a Faber si es demostra que era simpatitzant del nazisme</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eb7939dc-cb7a-4e3d-89a9-3096b658f5f6_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eb7939dc-cb7a-4e3d-89a9-3096b658f5f6_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eb7939dc-cb7a-4e3d-89a9-3096b658f5f6_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eb7939dc-cb7a-4e3d-89a9-3096b658f5f6_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eb7939dc-cb7a-4e3d-89a9-3096b658f5f6_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eb7939dc-cb7a-4e3d-89a9-3096b658f5f6_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/eb7939dc-cb7a-4e3d-89a9-3096b658f5f6_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Levitàció. 1974. Oli sobre llenç"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Levitàció. 1974. Oli sobre llenç                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Euf&ograve;ria&rdquo; pel partit de Hitler</strong></h2><p class="article-text">
        Els motius pels quals l&rsquo;artista alemany es va afiliar al partit s&oacute;n, de moment, desconeguts. El que s&iacute; que se sap &eacute;s que, despr&eacute;s del 1939 &mdash;any en qu&egrave; es va afiliar&mdash; no va tornar mai m&eacute;s a Alemanya. Una de les hip&ograve;tesis &eacute;s la febre i el patriotisme que van sacsejar la poblaci&oacute; alemanya en un context hist&ograve;ric de derrota i en un moment en qu&egrave; el pa&iacute;s tenia uns nivells educatius m&eacute;s elevats d&rsquo;Europa.
    </p><p class="article-text">
        Al cap de pocs anys que Hitler fos nomenat canceller, m&eacute;s de vuit milions de persones de totes les classes socials s&rsquo;havien inscrit al partit. Va passar amb altres r&egrave;gims similars, com la It&agrave;lia de Mussolini.
    </p><p class="article-text">
        El periodista del diari alemany <em>Mallorca Magazin</em> i autor del llibre <em>Mallorca bajo la cruz gamada. 1933-1945</em>, Alex Sepasgosarian, precisa que, efectivament, el 39 hi havia una &ldquo;euf&ograve;ria patri&ograve;tica&rdquo; desencadenada pel nazisme i accentuada per la recent conquesta de Pol&ograve;nia. &ldquo;En el cas de Faber sembla m&eacute;s una q&uuml;esti&oacute; oportunista, per quedar b&eacute; amb les autoritats alemanyes i tamb&eacute; amb les autoritats espanyoles i poder continuar amb els seus objectius vitals&rdquo;, afegeix.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En el cas de Faber sembla més una qüestió oportunista, per quedar bé amb les autoritats alemanyes i també amb les autoritats espanyoles i poder continuar amb els seus objectius vitals</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Alex Sepasgosarian</span>
                                        <span>—</span> Periodista del diari alemany Mallorca Magazin i autor del llibre &#039;Mallorca sota la creu gamada. 1933- 1945&#039;
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        L&rsquo;abril de 1939, el b&agrave;ndol nacional &mdash;af&iacute; al r&egrave;gim hitleri&agrave;&mdash; havia derrotat el b&agrave;ndol republic&agrave;. Durant el conflicte, els alemanys, que ja professaven amor per les Balears i s&rsquo;havien establert a Espanya, van fugir per por, ajudats fins i tot per la Marina alemanya. &ldquo;Per&ograve;, quan va acabar la guerra, la majoria volia tornar al mar i al sol, i molts ho van fer&rdquo;, continua el periodista.
    </p><p class="article-text">
        Per la seva banda, Ruiz explica que als historiadors de les Balears els va sorprendre, en general, la troballa. &ldquo;&Eacute;s un personatge que arriba a Eivissa als anys 30 i forma part dels moviments contraculturals, el que els nazis consideraven art degenerat. No ens quadrava&rdquo;, expressa. Des de la casa madrilenya Subastas Segre assenyalen que Faber es dedicava sobretot a fer informalismes, un moviment art&iacute;stic abstracte i gestual que va sorgir a Europa durant la segona postguerra mundial.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/60169f7c-9ebc-4cb7-96f4-5b0bf8e9ebd2_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/60169f7c-9ebc-4cb7-96f4-5b0bf8e9ebd2_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/60169f7c-9ebc-4cb7-96f4-5b0bf8e9ebd2_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/60169f7c-9ebc-4cb7-96f4-5b0bf8e9ebd2_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/60169f7c-9ebc-4cb7-96f4-5b0bf8e9ebd2_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/60169f7c-9ebc-4cb7-96f4-5b0bf8e9ebd2_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/60169f7c-9ebc-4cb7-96f4-5b0bf8e9ebd2_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La fitxa del registre en el partit nazi."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La fitxa del registre en el partit nazi.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Perfil de &ldquo;v&iacute;ctima&rdquo; de persecuci&oacute; nazi</strong></h2><p class="article-text">
        T&eacute;, de fet, el perfil de ser una v&iacute;ctima d&rsquo;aquesta persecuci&oacute;. Quan arriba a l&rsquo;illa, a m&eacute;s, es relaciona amb altres artistes d&rsquo;esquerres, alguns d&rsquo;ells jueus. No nom&eacute;s se li va homenatjar amb un carrer a Eivissa, sin&oacute; que va rebre diversos premis, atorgats alguns d&rsquo;ells pel Museu d&rsquo;Art Contemporani d&rsquo;Eivissa (MACE) &mdash;on hi ha alguns dels seus quadres&mdash; i a Barcelona, per exemple, va rebre la Medalla d&rsquo;Or.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Faber, que es va ajuntar amb altres artistes d&#039;esquerres, fins i tot jueus, a Eivissa, també ha rebut premis del Museu d’Art Contemporani d’Eivissa i la Medalla d&#039;Or de Barcelona</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Sorgeix el dubte, per tant, de si abans que aparegu&eacute;s el r&egrave;gim ja tenia aquesta ideologia i la portava de manera dissimulada, o tot el contrari, que arribat el moment, per necessitat, decid&iacute;s afiliar-se per encobrir-se, com feien molts alemanys. A Espanya, tamb&eacute; va passar amb els simpatitzants de l&rsquo;esquerra o afiliats a certs sindicats, que despr&eacute;s apareixien inscrits a la Falange, nom&eacute;s per &ldquo;salvar la pell&rdquo; un cop instaurada la dictadura franquista. &ldquo;Era una manera de poder viure de forma tranquil&middot;la&rdquo;, aclareix Ruiz.
    </p><p class="article-text">
        A l&rsquo;illa convivien persones contr&agrave;ries al r&egrave;gim nazi, per&ograve; tamb&eacute; alemanys que estaven a favor del nazisme. Sobretot, quan despr&eacute;s de la Segona Guerra Mundial es van celebrar els judicis de Nuremberg i molts d&rsquo;ells van ser perseguits.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a1adecf4-4e7c-44d3-9c9a-b32d741e621f_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a1adecf4-4e7c-44d3-9c9a-b32d741e621f_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a1adecf4-4e7c-44d3-9c9a-b32d741e621f_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a1adecf4-4e7c-44d3-9c9a-b32d741e621f_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a1adecf4-4e7c-44d3-9c9a-b32d741e621f_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a1adecf4-4e7c-44d3-9c9a-b32d741e621f_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a1adecf4-4e7c-44d3-9c9a-b32d741e621f_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Sense títol. 1966. Oli sobre llenç"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Sense títol. 1966. Oli sobre llenç                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En aquell moment, a Eivissa comen&ccedil;ava a arrencar &mdash;als anys 60&mdash; el moviment hippy, fugint de la guerra del Vietnam quan Espanya estava sota el r&egrave;gim de Franco, per&ograve; no suposaven cap amena&ccedil;a. Era una illa primitiva i barata, caracter&iacute;stiques que havien fet que els estrangers desitgessin viure-hi la seva boh&egrave;mia: s&rsquo;havia posat de moda.
    </p><p class="article-text">
        Ruiz recorda que fa aproximadament una d&egrave;cada diversos historiadors del F&ograve;rum de Mem&ograve;ria Hist&ograve;rica van organitzar dues exposicions. L&rsquo;&uacute;ltima, el 2016, era sobre l&rsquo;Eivissa i Formentera republicanes i un dels temes que tractava eren els artistes que havien fugit del nazisme i que pertanyien a corrents art&iacute;stics revolucionaris i per aix&ograve; vivien aqu&iacute;, en llibertat: &ldquo;No en sab&iacute;em res i per aix&ograve; vam introduir informaci&oacute; de Will Faber&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        De moment, els motius de la seva afiliaci&oacute; s&oacute;n una inc&ograve;gnita. L&rsquo;Ajuntament de Vila no ha respost a la consulta d&rsquo;aquest diari sobre quin any es va inaugurar el carrer amb el nom del pintor ni tampoc si es plantegen canviar-lo en cas que es confirmi que la seva tend&egrave;ncia pol&iacute;tica era af&iacute; al partit de Hitler.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/nazi-forcos-carrer-dedicat-will-faber-gran-pintor-inclos-les-llistes-hitler-divideix-els-experts_1_13327337.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 24 Jun 2026 04:31:34 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/59fb60df-3b92-41ae-8306-66ac0e4e7f31_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1301916" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/59fb60df-3b92-41ae-8306-66ac0e4e7f31_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1301916" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Un nazi forçós? El carrer dedicat a Will Faber, el gran pintor inclòs a les llistes de Hitler, divideix els experts]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/59fb60df-3b92-41ae-8306-66ac0e4e7f31_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Adolf Hitler,Nazis,Nazismo,Memoria Histórica,Ibiza]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[¿Un nazi forzoso? La calle dedicada a Will Faber, el gran pintor incluido en las listas de Hitler, divide a los expertos]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/nazi-forzoso-calle-dedicada-will-faber-gran-pintor-incluido-listas-hitler-divide-expertos_1_13325463.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/59fb60df-3b92-41ae-8306-66ac0e4e7f31_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="¿Un nazi forzoso? La calle dedicada a Will Faber, el gran pintor incluido en las listas de Hitler, divide a los expertos"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La aparición del artista entre los afiliados al Partido Nacionalsocialista Obrero Alemán plantea la continuidad de su nombre en el callejero en Ibiza. Algunos expertos ven incompatible el homenaje público a quien militó en una organización antidemocrática y otros reclaman contextualizar su afiliación</p><p class="subtitle">El enigma de Will Faber: la ficha nazi que cuestiona la biografía del pintor alemán vinculado a la Ibiza bohemia</p></div><p class="article-text">
        El nombre de Will Faber se refleja, t&iacute;midamente, en el r&oacute;tulo de una calle sin salida de Talamanca, en una ramificaci&oacute;n de la calle de es Vedr&agrave;, cerca de la bah&iacute;a. All&iacute; lleva d&eacute;cadas, escondido, sin llamar la atenci&oacute;n: &ldquo;Wil Faber&rdquo;. Hasta ahora. La aparici&oacute;n de este mismo nombre en los registros de la afiliaci&oacute;n al Partido Nazi -conservados en los Archivos Nacionales de Estados Unidos, con millones de inscritos, y desclasificados en marzo- ha generado revuelo entre los expertos de memoria hist&oacute;rica de la isla.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        No solo por el debate alrededor de hacer honor a una personalidad af&iacute;n a los ideales de Hitler, sino tambi&eacute;n porque el artista se hab&iacute;a vinculado hasta el momento a las vanguardias europeas. Amigo de artistas e intelectuales refugiados en la Eivissa de preguerra y figura habitual de la vida art&iacute;stica pitiusa durante buena parte del siglo XX, su trayectoria parec&iacute;a ampliamente documentada hasta la aparici&oacute;n de los nuevos datos en la biograf&iacute;a de Faber.
    </p><p class="article-text">
        La ficha, a la que ha podido acceder elDiario.es, sit&uacute;a a Faber entre los miembros del Partido Nacionalsocialista Obrero Alem&aacute;n (NSDAP), a los que se afili&oacute; en 1939, cuando ten&iacute;a 38 a&ntilde;os y justo antes de volver primero a Barcelona y luego a Eivissa para asentarse indefinidamente, donde su c&iacute;rculo de amistades inclu&iacute;a a izquierdistas y jud&iacute;os, como <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/walter-benjamin-ibiza-fascinacion-isla-virgen-exiliarse-nazismo_1_10694862.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Walter Benjamin</a> o Raoul Haussmann.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a5b6ae61-dcbc-4b5c-878d-70bc4211686e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a5b6ae61-dcbc-4b5c-878d-70bc4211686e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a5b6ae61-dcbc-4b5c-878d-70bc4211686e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a5b6ae61-dcbc-4b5c-878d-70bc4211686e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a5b6ae61-dcbc-4b5c-878d-70bc4211686e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a5b6ae61-dcbc-4b5c-878d-70bc4211686e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a5b6ae61-dcbc-4b5c-878d-70bc4211686e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Will Faber formó parte del Grupo Ibiza 59, formado por artistas de vanguardia de variopintas nacionalidades."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Will Faber formó parte del Grupo Ibiza 59, formado por artistas de vanguardia de variopintas nacionalidades.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Hay que analizar el contexto [en que el artista se afili&oacute;], pero miembros del expresionismo alem&aacute;n, como Walter Gropius, no solo cedieron obras suyas para la propaganda, sino que colaboraron directamente con el r&eacute;gimen&rdquo;, se&ntilde;ala Antonio Vi&ntilde;ar&aacute;s, historiador y experto en Memoria Democr&aacute;tica.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Hay que analizar el contexto [en que el artista se afilió], pero miembros del expresionismo alemán, como Walter Gropius, no solo cedieron obras suyas para la propaganda, sino que colaboraron directamente con el régimen</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Antonio Viñarás</span>
                                        <span>—</span> Historiador y experto en Memoria Democrática
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>La Bauhaus: involucrada con los nazis</strong></h2><p class="article-text">
        Entre ellos, Kandinsky, docente de la Bauhaus alemana, que escribi&oacute; una carta para que los miembros de la Escuela -fundada en 1919 en Alemania- brindaran apoyo al ministro del Reich, Alfred Rosenberg, y tambi&eacute;n comisario de actividades intelectuales, encargado de confiscar las obras art&iacute;sticas que no fueran en l&iacute;nea con el pensamiento establecido por el nazismo de Hitler, sigue el historiador.
    </p><p class="article-text">
        Al principio, la Bauhaus lleg&oacute; a ser incluso colaboradora del r&eacute;gimen, que, por otro lado, no estaba nada de acuerdo con su filosof&iacute;a funcionalista. Sin ir m&aacute;s lejos, Fritz Ertl, arquitecto austr&iacute;aco formado en la Bauhaus de Dessau, fue subjefe de la oficina de construcci&oacute;n y particip&oacute; en el dise&ntilde;o t&eacute;cnico de instalaciones y barracones.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ff21b1d6-e410-41fb-87d1-37b86dd898a2_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ff21b1d6-e410-41fb-87d1-37b86dd898a2_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ff21b1d6-e410-41fb-87d1-37b86dd898a2_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ff21b1d6-e410-41fb-87d1-37b86dd898a2_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ff21b1d6-e410-41fb-87d1-37b86dd898a2_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ff21b1d6-e410-41fb-87d1-37b86dd898a2_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ff21b1d6-e410-41fb-87d1-37b86dd898a2_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Sin título. 1985. Óleo sobre lienzo."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Sin título. 1985. Óleo sobre lienzo.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Puede ser que no les quedase opci&oacute;n&rdquo;, baraja Vi&ntilde;ar&aacute;s. Pero, claro, &iquest;qu&eacute; hacemos con estos descubrimientos?&ldquo;. Es la pregunta que se hacen los historiadores y expertos de memoria democr&aacute;tica de Balears tras el hallazgo. Un d&iacute;a, el profesor e investigador de turismo Joan Buades, decidi&oacute; buscar personalidades reconocidas de las islas en <a href="https://www.zeit.de/wissen/2026-04/nazi-party-search-engine-membership-records-ancestors-english" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el buscador habilitado por el peri&oacute;dico alem&aacute;n Die Zeit</a> y vinculado a la base de datos contingente de las afiliaciones. Fue entonces cuando, entre ellos, encontr&oacute; a Will Faber.
    </p><p class="article-text">
        Vi&ntilde;ar&aacute;s reflexiona sobre el hecho de que la ciudad de Eivissa mantenga la v&iacute;a en honor al pintor despu&eacute;s de que se haya hecho esta averiguaci&oacute;n y lo compara con otros intelectuales. Mari&agrave; Villang&oacute;mez, por ejemplo, que apoy&oacute; temporalmente al r&eacute;gimen franquista, o Isidor Macabich, quien &ldquo;alababa continuamente a Franco&rdquo;. As&iacute; como el seminarista Vicent Serra Orvay, promotor y defensor del catal&aacute;n, pero que durante la dictadura prohibi&oacute; el catal&aacute;n en el seminario, con una calle con su nombre en Vila, como se conoce a la ciudad de ibiza.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El grado de implicaci&oacute;n: &iquest;la clave?</strong></h2><p class="article-text">
        El Govern le pidi&oacute; durante el primer mandato de Francina Armengol (2015-2019) al historiador un informe para valorar la posibilidad de revocar del callejero balear todos los nombres de aquellas personas colaboradoras o vinculadas de alg&uacute;n modo con el r&eacute;gimen franquista. En ese sentido, el experto diferencia grados, entre los implicados directamente en la dictadura y manchados &ldquo;con delitos de sangre&rdquo; y aquellos intelectuales, artistas y otras personalidades que expresaban su afinidad con el franquismo, pero no fueron, en ning&uacute;n momento, part&iacute;cipes de su pol&iacute;tica.
    </p><p class="article-text">
        Will Faber se afili&oacute; tard&iacute;amente (a sus 38 a&ntilde;os) al partido nazi, que en la Alemania de entonces -con una moral muy baja por las derrotas de la Primera Guerra Mundial-, levant&oacute; &ldquo;euforia&rdquo; entre la poblaci&oacute;n. &ldquo;Por ejemplo Faber, si hubiera apoyado el exterminio, hubiera dise&ntilde;ado pol&iacute;ticas para el r&eacute;gimen de Hitler, o se hubieran encontrado escritos antisemitas redactados de su pu&ntilde;o y letra, creo que s&iacute; hubiera cruzado una l&iacute;nea&rdquo;, considera Vi&ntilde;ar&aacute;s.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Por ejemplo Faber, si hubiera apoyado el exterminio, hubiera diseñado políticas para el régimen de Hitler, o se hubieran encontrado escritos antisemitas redactados de su puño y letra, creo que sí hubiera cruzado una línea</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Antonio Viñarás</span>
                                        <span>—</span> Historiador y experto en Memoria Democrática
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Llu&iacute;s Ruiz, representante del F&ograve;rum de Mem&ograve;ria Hist&ograve;rica, por su parte, no contempla grados de implicaci&oacute;n: para &eacute;l, en caso de comprobarse que Faber era simpatizante del nazismo, la calle que le honra en Talamanca se tendr&iacute;a que retirar. Desde su punto de vista, en un pa&iacute;s con un r&eacute;gimen democr&aacute;tico, no se puede homenajear bajo ning&uacute;n concepto a una persona que &ldquo;tenga o haya tenido ideas antidemocr&aacute;ticas&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Lluís Ruiz, representante del Fòrum de Memòria Històrica, cree que se debería retirar la calle a Faber si se demuestra que era simpatizante del nazismo</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eb7939dc-cb7a-4e3d-89a9-3096b658f5f6_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eb7939dc-cb7a-4e3d-89a9-3096b658f5f6_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eb7939dc-cb7a-4e3d-89a9-3096b658f5f6_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eb7939dc-cb7a-4e3d-89a9-3096b658f5f6_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eb7939dc-cb7a-4e3d-89a9-3096b658f5f6_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eb7939dc-cb7a-4e3d-89a9-3096b658f5f6_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/eb7939dc-cb7a-4e3d-89a9-3096b658f5f6_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Levitación. 1974. Óleo sobre lienzo."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Levitación. 1974. Óleo sobre lienzo.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Euforia&rdquo; por el partido de Hitler</strong></h2><p class="article-text">
        Los motivos por los que el artista alem&aacute;n se afili&oacute; al partido son por ahora desconocidos. Lo que s&iacute; se conoce es que, despu&eacute;s de 1939 -a&ntilde;o en que se afili&oacute;- nunca m&aacute;s volvi&oacute; a Alemania. Una de las hip&oacute;tesis es la fiebre y el patriotismo que sacudi&oacute; a la poblaci&oacute;n alemana en un contexto hist&oacute;rico de derrota y en un momento en que el pa&iacute;s ten&iacute;a unos niveles educativos m&aacute;s elevados de Europa.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        A los pocos a&ntilde;os de que Hitler fuera canciller, m&aacute;s de ocho millones de personas de todas las clases sociales se hab&iacute;an inscrito en el partido. Sucedi&oacute; con otros reg&iacute;menes similares, como la Italia de Mussolini.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        El periodista del diario alem&aacute;n <em>Mallorca Magazin</em> y autor del libro <em>Mallorca bajo la cruz gamada. 1933- 1945</em>, Alex Sepasgosarian, precisa que, efectivamente, en el 39 hab&iacute;a una &ldquo;euforia patri&oacute;tica&rdquo; desencadenada por el nazismo y acentuada por la reciente conquista de Polonia. &ldquo;En el caso de Faber parece m&aacute;s una cuesti&oacute;n oportunista, para quedar bien con las autoridades alemanas y tambi&eacute;n con las autoridades espa&ntilde;olas y poder continuar con sus objetivos vitales&rdquo;, a&ntilde;ade.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En el caso de Faber parece más una cuestión oportunista, para quedar bien con las autoridades alemanas y también con las autoridades españolas y poder continuar con sus objetivos vitales</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Alex Sepasgosarian</span>
                                        <span>—</span> Periodista del diario alemán Mallorca Magazin y autor del libro &#039;Mallorca bajo la cruz gamada. 1933- 1945&#039;
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En abril de 1939, el Bando Nacional -af&iacute;n al r&eacute;gimen hitleriano- hab&iacute;a derrotado al bando republicano. Durante el conflicto, los alemanes, que ya profesaban amor por Balears y se hab&iacute;an asentado en Espa&ntilde;a, huyeron por miedo, ayudados incluso por la Marina Alemana. &ldquo;Pero, cuando termin&oacute; la guerra, la mayor&iacute;a quer&iacute;a volver al mar y al sol, y muchos lo hicieron&rdquo;, sigue el periodista.
    </p><p class="article-text">
        Por su parte, Ruiz explica que a los historiadores de Balears les sorprendi&oacute;, en general, el descubrimiento. &ldquo;Es un personaje que llega a Eivissa en los a&ntilde;os 30 y forma parte de los movimientos contraculturales, lo que los nazis consideraban un arte degenerado. No nos cuadraba&rdquo;, expresa. Desde la casa madrile&ntilde;a Subastas Segre se&ntilde;alan que Faber se dedicaba sobre todo a hacer informalismos, un movimiento art&iacute;stico abstracto y gestual que surgi&oacute; en Europa durante la segunda posguerra mundial.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/60169f7c-9ebc-4cb7-96f4-5b0bf8e9ebd2_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/60169f7c-9ebc-4cb7-96f4-5b0bf8e9ebd2_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/60169f7c-9ebc-4cb7-96f4-5b0bf8e9ebd2_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/60169f7c-9ebc-4cb7-96f4-5b0bf8e9ebd2_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/60169f7c-9ebc-4cb7-96f4-5b0bf8e9ebd2_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/60169f7c-9ebc-4cb7-96f4-5b0bf8e9ebd2_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/60169f7c-9ebc-4cb7-96f4-5b0bf8e9ebd2_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La ficha del registro en el partido nazi."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La ficha del registro en el partido nazi.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Perfil de &ldquo;v&iacute;ctima&rdquo; de persecuci&oacute;n nazi</strong></h2><p class="article-text">
        Tiene, de hecho, el perfil de ser una v&iacute;ctima de esta persecuci&oacute;n. Cuando llega a la isla adem&aacute;s se junta con otros artistas de izquierdas, algunos de ellos jud&iacute;os. No solo se le homenaje&oacute; con una v&iacute;a en Eivissa, sino que recibi&oacute; varios premios, otorgados alguno de ellos por el Museu d&rsquo;Art Contemporani d&rsquo;Eivissa (MACE) -donde hay algunos de sus cuadros- y en Barcelona, por ejemplo, recibi&oacute; la Medalla d&rsquo;Or.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Faber, que se juntó con otros artistas de izquierdas, incluso judíos, en Eivissa, también ha recibido premios del Museu d’Art Contemporani d’Eivissa y la Medalla d&#039;Or de Barcelona</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Surge la duda, por lo tanto, de si antes de que surgiera el r&eacute;gimen ya ten&iacute;a esta ideolog&iacute;a y lo llevaba de manera disimulada, o todo lo contrario, que llegado el momento, por necesidad, decidiera afiliarse para encubrirse, como hac&iacute;an muchos alemanes.&nbsp;En Espa&ntilde;a, sucedi&oacute; tambi&eacute;n con los simpatizantes de la izquierda o afiliados a ciertos sindicatos, que luego aparec&iacute;an inscritos en la Falange, solamente para &ldquo;salvar el pellejo&rdquo; una vez instaurada la dictadura franquista. &ldquo;Era una forma de poder vivir de manera tranquila&rdquo;, aclara Ruiz.
    </p><p class="article-text">
        En la isla conviv&iacute;an personas contrarias al r&eacute;gimen nazi, pero tambi&eacute;n alemanes que estaban a favor del nazismo. Sobre todo, cuando tras la Segunda Guerra Mundial se celebraron los juicios de Nuremberg y muchos de ellos fueron perseguidos.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a1adecf4-4e7c-44d3-9c9a-b32d741e621f_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a1adecf4-4e7c-44d3-9c9a-b32d741e621f_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a1adecf4-4e7c-44d3-9c9a-b32d741e621f_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a1adecf4-4e7c-44d3-9c9a-b32d741e621f_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a1adecf4-4e7c-44d3-9c9a-b32d741e621f_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a1adecf4-4e7c-44d3-9c9a-b32d741e621f_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a1adecf4-4e7c-44d3-9c9a-b32d741e621f_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Sin título. 1966. Óleo sobre lienzo"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Sin título. 1966. Óleo sobre lienzo                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En ese momento, en Eivissa empezaba a arrancar -en los 60- el movimiento <em>hippy</em>, huyendo de la guerra de Vietnam cuando Espa&ntilde;a estaba bajo el r&eacute;gimen de Franco, pero no supon&iacute;an ninguna amenaza. Era una isla primitiva y barata, caracter&iacute;sticas que hab&iacute;an hecho que los extranjeros desearan vivir su bohemia: se hab&iacute;a puesto de moda.
    </p><p class="article-text">
        Ruiz recuerda que hace alrededor de una d&eacute;cada varios historiadores del  F&ograve;rum de Mem&ograve;ria Hist&ograve;rica organizaron dos exposiciones. La &uacute;ltima, en 2016, era sobre Eivissa y Formentera republicanas y uno de los temas que trataba eran los artistas que hab&iacute;an huido del nazismo y que pertenec&iacute;an a corrientes art&iacute;sticas revolucionarias y por eso viv&iacute;an aqu&iacute;, en libertad: &ldquo;No sab&iacute;amos nada de esto y por eso introducimos informaci&oacute;n de Will Faber&rdquo;.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        De momento, los motivos de su afiliaci&oacute;n son una inc&oacute;gnita. El Ayuntamiento de Vila no ha respondido a la consulta de este diario sobre qu&eacute; a&ntilde;o se inaugur&oacute; la calle con el nombre del pintor ni tampoco si se plantean cambiarlo en el caso que se confirme que su tendencia pol&iacute;tica era af&iacute;n al partido de Hitler.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/nazi-forzoso-calle-dedicada-will-faber-gran-pintor-incluido-listas-hitler-divide-expertos_1_13325463.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 23 Jun 2026 20:35:34 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/59fb60df-3b92-41ae-8306-66ac0e4e7f31_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1301916" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/59fb60df-3b92-41ae-8306-66ac0e4e7f31_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1301916" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[¿Un nazi forzoso? La calle dedicada a Will Faber, el gran pintor incluido en las listas de Hitler, divide a los expertos]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/59fb60df-3b92-41ae-8306-66ac0e4e7f31_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Adolf Hitler,Nazis,Nazismo,Memoria Histórica,Ibiza]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Una regidora de Vox, denunciada per una presumpta trama de vendes “fantasma” de locals, trasters i places d’aparcament]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/regidora-vox-denunciada-per-presumpta-trama-vendes-fantasma-locals-trasters-i-places-d-aparcament_1_13324785.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/44f20901-e4e2-4799-9476-ca2869536f01_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Una regidora de Vox, denunciada per una presumpta trama de vendes “fantasma” de locals, trasters i places d’aparcament"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Quatre afectats asseguren haver desemborsat 237.000 euros per actius que mai no van arribar a les seves mans. Les operacions haurien estat gestionades per Araceli Colomar, regidora a Sant Josep, i en aquell moment administradora de finques de la Comunitat de Propietaris de l’Edifici Galaxia</p><p class="subtitle">Una cabra dissecada i fires de caça: els 20 viatges 'sense rastre' que va fer en cotxe oficial el vicepresident de Vox a Mallorca</p></div><p class="article-text">
        Administraci&oacute; deslleial, una estafa que ronda els 237.000 euros i escenes dignes d&rsquo;apar&egrave;ixer al gui&oacute; de <em>La comunidad</em>, el thriller que va enfrontar Terele P&aacute;vez i Carmen Maura en un edifici del barri madrileny de La Latina. Aquests s&oacute;n els presumptes delictes que una den&uacute;ncia i una querella presentades per quatre persones diferents imputen a Araceli Colomar Costilla, administradora de finques, agent de la propietat immobili&agrave;ria i, des de l&rsquo;estiu de 2023, regidora de Vox a Sant Josep de sa Talaia (Eivissa).
    </p><p class="article-text">
        El Jutjat d&rsquo;Instrucci&oacute; n&uacute;mero 1 de l&rsquo;illa va rebre les proves -correus electr&ograve;nics, &agrave;udios de WhatsApp i ingressos bancaris- que van presentar els advocats dels presumptament estafats l&rsquo;abril i el novembre de 2024. Aleshores, Colomar ja feia un any que assistia als plens d&rsquo;un ajuntament on va entrar despr&eacute;s d&rsquo;encap&ccedil;alar la llista del partit d&rsquo;ultradreta en les darreres eleccions municipals. Vox va obtenir dos regidors i &eacute;s clau per garantir el govern &mdash;sense majoria absoluta&mdash; del PP a Sant Josep. A Eivissa est&agrave; en joc un territori clau per als interessos tur&iacute;stics i immobiliaris: compr&egrave;n tot el sud de l&rsquo;illa, t&eacute; el litoral m&eacute;s extens de les Illes Balears &mdash;84 quil&ograve;metres&mdash; i, potser per aix&ograve;, apareix habitualment des de fa m&eacute;s de mig segle als mitjans de comunicaci&oacute; a causa de m&uacute;ltiples irregularitats i esc&agrave;ndols urban&iacute;stics.
    </p><p class="article-text">
        Els fets denunciats haurien tingut lloc abans dels comicis, al llarg de l&rsquo;any 2022. Colomar ja havia desembarcat en la pol&iacute;tica local. Exercia com a coordinadora de Vox a Sant Josep i es perfilava com a candidata prometent &ldquo;oficines antiocupaci&oacute;&rdquo; en cas de governar. Mentrestant, hauria creat &mdash;presumptament i sempre segons les den&uacute;ncies&mdash; un important forat econ&ograve;mic a tres homes i una dona despr&eacute;s de fer-los creure que intermediava per tancar unes compravendes que mai no es van completar. Aix&iacute; ho asseguren els denunciants en el relat que els seus advocats van plasmar en els documents judicials als quals ha tingut acc&eacute;s en exclusiva <a href="http://eldiario.es" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">elDiario.es</a>.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Els denunciants asseguren que la regidora de Vox els va crear un important forat econòmic després de fer-los creure que intermediava per tancar unes compravendes que mai no es van completar</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>El Gal&agrave;xia</strong></h2><p class="article-text">
        Els b&eacute;ns immobles &mdash;places de garatge, trasters, baixos comercials&mdash; sobre els quals orbita la presumpta estafa formen part del Gal&agrave;xia. El Cadastre dissecciona les dades d&rsquo;aquest edifici de cinc plantes que es va construir el 1982, cinc anys abans que Eivissa aprov&eacute;s les seves primeres normes urban&iacute;stiques. Un trencaclosques format per desenes d&rsquo;apartaments de 60 metres quadrats i, almenys, una trentena d&rsquo;espais annexos: magatzems, oficines, locals. No &eacute;s, en absolut, una pla&ccedil;a f&agrave;cil perqu&egrave;, a m&eacute;s, est&agrave; situat a la segona l&iacute;nia de ses Figueretes. Un barri on es barregen el turisme i la classe obrera, hotels revalorats i habitatges humils llogats per migrants. Tamb&eacute;, una zona inundable. Quan la DANA Alice va colpejar l&rsquo;illa l&rsquo;octubre de 2025, va reclamar les escriptures de propietat de l&rsquo;aigua i el garatge del Gal&agrave;xia es va inundar.
    </p><p class="article-text">
        En aquell moment, l&rsquo;administradora Colomar ja no treballava en aquell rusc de formig&oacute;. La pol&iacute;tica de Vox havia gestionat els seus comptes entre desembre de 2021 i febrer de 2024. En assumir el c&agrave;rrec es va trobar amb un ascensor que feia mesos que no funcionava i, sobretot, amb els impagaments que arrossegaven alguns dels propietaris. Segons els denunciants, l&rsquo;anterior administrador &mdash;J.A.V.S., un altre expol&iacute;tic local del PP&mdash; no havia fet la seva feina amb prou dilig&egrave;ncia. La seva &ldquo;gesti&oacute; deficient va provocar, entre altres problemes, l&rsquo;acumulaci&oacute; de diversos ve&iuml;ns morosos&rdquo;, segons el seu relat.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;La proactivitat i la pres&egrave;ncia constant&rdquo; de la nova gestora &ldquo;li van guanyar la confian&ccedil;a&rdquo; de la comunitat, segons el testimoni dels presumptes afectats. El gener de 2022, Colomar va tra&ccedil;ar davant la junta directiva una estrat&egrave;gia per equilibrar el balan&ccedil; econ&ograve;mic de la comunitat: buscar compradors interessats en el patrimoni dels morosos i eixugar els deutes amb les transaccions.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Segons els afectats, la regidora de Vox va voler sanejar els impagaments d’alguns propietaris amb una estratègia clara: buscar compradors interessats en el patrimoni dels morosos i eixugar els deutes amb les transaccions</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        A m&eacute;s, va plantejar la necessitat de disposar de els serveis de Noem&iacute; Boned N&uacute;&ntilde;ez, a qui va presentar com una advocada experta en mediacions que l&rsquo;ajudaria. Hi va haver quatre persones que suposadament van picar l&rsquo;ham. Els denunciants. Noem&iacute; Boned no ha respost a les preguntes d&rsquo;aquest diari respecte a la seva presumpta implicaci&oacute; en la trama immobili&agrave;ria.
    </p><p class="article-text">
        A.V. era propietari d&rsquo;un local comercial a l&rsquo;Edifici Gal&agrave;xia i la suposada proposta de l&rsquo;administradora li va semblar interessant per ampliar el seu patrimoni. El 13 de juny de 2022 va signar les escriptures d&rsquo;un nou local. Colomar va exercir com a enlla&ccedil; en una operaci&oacute; que, segons la primera de les den&uacute;ncies, comptava amb el vistiplau de la junta de propietaris. Tanmateix, &ldquo;al marge&rdquo; dels comuners, va continuar oferint m&eacute;s b&eacute;ns que no estaven al corrent de pagaments. A.V. va ingressar al compte de la comunitat 8.011 euros el 20 de juny, 13.749 tres dies m&eacute;s tard, i 8.151 a finals d&rsquo;aquell any, la vig&iacute;lia de la Loteria de Nadal. Creia estar comprant tres locals m&eacute;s. Entremig, el 29 de novembre, va pagar 16.143 euros per una pla&ccedil;a de garatge. En total, 46.054 euros.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Un dels afectats va pagar, segons la seva versió, 46.054 euros per comprar tres locals més al mateix edifici</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Els preus eren for&ccedil;a m&eacute;s baixos que els que oferia un mercat immobiliari tan especulatiu com l'eivissenc despr&eacute;s de la pand&egrave;mia. El metre quadrat de segona m&agrave; rondava, de mitjana, els 2.000 euros (dades del 2005) abans de l&rsquo;esclat de la pen&uacute;ltima bombolla. Es va enfonsar i, per al 2020, ja arribava als 2.700 euros. L&rsquo;informe m&eacute;s recent del Col&middot;legi Oficial d&rsquo;Agents de la Propietat Immobili&agrave;ria de les Illes Balears fixa en 4.600 euros el metre quadrat dels locals comercials de Vila. El municipi m&eacute;s car de l&rsquo;arxip&egrave;lag per obrir un negoci amb seu f&iacute;sica. De llarg.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Operacions &ldquo;fantasma&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        En plena escalada especulativa, a A.V. li devia semblar un bon negoci recolzar-se en l&rsquo;administradora de finques per adquirir aquells baixos. El comprador li va explicar a una altra persona les seves operacions patrimonials. A.Al. no era comuner de l&rsquo;Edifici Galaxia, per&ograve; tamb&eacute; va decidir invertir-hi. Entre l&rsquo;11 i el 18 de novembre de 2022, va transferir una mica m&eacute;s de 30.000 euros al codi bancari d&rsquo;una comunitat de la qual creia estar a punt de convertir-se en nou membre. Concretament, propietari de dos locals.
    </p><p class="article-text">
        Va ser aleshores quan es va girar la truita. Les fulles del calendari queien, per&ograve; les claus dels locals no arribaven mai. Els diners avan&ccedil;ats presumptament tampoc no tornaven. El 4 d&rsquo;abril de 2024, A.V. i A.Al. es van cansar d&rsquo;esperar i van suplicar al jutjat que els prengu&eacute;s declaraci&oacute; a ells, com a denunciants, i, com a denunciada, a Araceli Colomar Costilla. En aquell moment, la militant de Vox -ja regidora electa- feia un parell de mesos que havia estat acomiadada del Galaxia. La den&uacute;ncia contra la seva gesti&oacute; tamb&eacute; sol&middot;licitava una auditoria dels comptes de l&rsquo;edifici i el testimoni de la junta directiva d&rsquo;una comunitat que consideraven &ldquo;part&iacute;cip a t&iacute;tol lucratiu&rdquo; de l&rsquo;estafa de la qual se sentien v&iacute;ctimes. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Un altre dels afectats hauria pagat presumptament 30.000 euros per adquirir dos locals</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Dos anys i m&eacute;s de dos mesos despr&eacute;s, aquelles dilig&egrave;ncies &ldquo;encara estan en fase d&rsquo;instrucci&oacute;&rdquo;, indiquen des del Tribunal Superior de Just&iacute;cia de les Illes Balears. Aquesta &ldquo;investigaci&oacute; inacabada&rdquo; &eacute;s v&iacute;ctima d&rsquo;un col&middot;lapse dif&iacute;cil de sostenir: els jutjats d&rsquo;Eivissa poden trigar entre dos i tres anys a celebrar una vista pr&egrave;via des que s&rsquo;inicien les investigacions d&rsquo;una causa.
    </p><p class="article-text">
        Un sot -motivat per la manca de recursos f&iacute;sics i humans- que tamb&eacute; ha afectat A.At. i M.R., els dos ve&iuml;ns empadronats al Galaxia que, el novembre de 2024, van presentar una querella contra l&rsquo;administradora de finques i l&rsquo;advocada especialista en mediaci&oacute;. El seu advocat confirma que tampoc no hi ha data per a un proc&eacute;s a trav&eacute;s del qual poder recuperar els 161.459 euros que van pagar entre tots dos, gaireb&eacute; a parts iguals.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Sorpresa Regal: ni diners ni immobles</strong>
    </p><p class="article-text">
        La hist&ograve;ria &eacute;s molt similar a la dels altres presumptes estafats. Les transfer&egrave;ncies es van fer entre el 27 de juny i el 5 d&rsquo;octubre de 2022, &ldquo;sempre a favor de la comunitat&rdquo;, com afirma una querella molt m&eacute;s rica en detalls que la primera den&uacute;ncia. &ldquo;Ambdues querellades es presentaven com a professionals de confian&ccedil;a, per la qual cosa no sorpr&egrave;n que els querellants confiessin part del seu capital davant el que semblava un conjunt d&rsquo;inversions molt rendibles. (...) L&rsquo;administradora de finques va enviar als meus representats diverses notes simples del Registre de la Propietat d&rsquo;Eivissa relatives a les propietats que suposadament havien d&rsquo;adquirir, les c&ograve;pies de les quals s&rsquo;adjunten a la querella, per tal de tranquil&middot;litzar-los i demostrar-los que estava al corrent del tema. Aix&iacute; mateix, l&rsquo;administradora de finques els va fer arribar els esborranys d&rsquo;uns &lsquo;Contractes d&rsquo;arres confirmat&ograve;ries (senyal)&rsquo;, per deixar const&agrave;ncia de les operacions i dotar-les de m&eacute;s seguretat jur&iacute;dica, cosa que va reafirmar en els meus representats l&rsquo;aparent serietat empresarial i professional de la querellada i va augmentar encara m&eacute;s la seva confian&ccedil;a en ella. C&ograve;pies d&rsquo;alguns d&rsquo;aquests, que mai no es van arribar a signar&hellip;&rdquo;
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;advocat dedica un cap&iacute;tol complet del document que va presentar als jutjats a narrar les suposades comunicacions entre Colomar i els seus clients. La majoria s&oacute;n del 2023, un any en qu&egrave; els querellants aniran descobrint a poc a poc la suposada estafa. Al febrer encara tenen fe en l&rsquo;administradora de finques. Fins i tot defensen la seva tasca quan A.A. i<a href="http://a.al" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> </a><a href="http://a.al" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">A.Al</a>., els primers denunciants, comencen a demanar explicacions sobre uns t&iacute;tols de propietat que s&rsquo;han volatilitzat.
    </p><p class="article-text">
        La situaci&oacute; escala: els afectats aconsegueixen bloquejar el compte de la comunitat, on havien fet els pagaments. Caldr&agrave; un petit flash-forward perqu&egrave;<a href="http://a.at" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> </a><a href="http://a.at" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">A.At</a>. i M.R. tamb&eacute; reclamin els seus drets com a compradors. Perqu&egrave; quan arribi la primavera tampoc no hi haur&agrave; not&iacute;cia dels quatre locals comercials, les tres places d&rsquo;aparcament i els dos trasters que creien haver adquirit. Dotze mesos despr&eacute;s d&rsquo;haver desemborsat fortes quantitats de diners, segons el seu relat, aquell petit patrimoni continua en el llimb.
    </p><p class="article-text">
        Com reacciona Colomar? Segons la querella, amb &ldquo;arguments banals i excuses i evasives tendents a generar la m&agrave;xima confusi&oacute; i a desvincular-se dels fets&rdquo;. A l&rsquo;octubre, M.R. escriu en un grup de WhatsApp que comparteix amb A.At. i l&rsquo;administradora &mdash;batejat amb el curi&oacute;s nom de <em>Sorpresa Regalo</em>&mdash; per demanar una reuni&oacute; per cancel&middot;lar la compravenda i recuperar els diners: &ldquo;[Hem] de parlar del nostre assumpte. Aqu&iacute; &eacute;s molt important aclarir algunes coses&rdquo;. La regidora de Vox &mdash;ja en el c&agrave;rrec&mdash; els promet suposadament, a trav&eacute;s de diversos documents que l&rsquo;advocat va adjuntar a la querella, una devoluci&oacute;, per&ograve; a terminis.
    </p><p class="article-text">
        El novembre &eacute;s un mes fren&egrave;tic. Colomar els envia un certificat bancari per demostrar que els 161.459 euros que els perjudicats van desemborsar entre juny i octubre de 2022 continuen en poder de la comunitat. M.R. i A.At. hi detecten incoher&egrave;ncies: el compte on suposadament hi ha els diners no &eacute;s el mateix on ells van fer els ingressos que consta al document que els ha enviat l&rsquo;administradora per tranquil&middot;litzar-los. El 28 de novembre, Noem&iacute; Boned N&uacute;&ntilde;ez, l&rsquo;advocada que Colomar hauria contractat per mediar amb els morosos, acaba de trencar la confian&ccedil;a dels compradors. Despr&eacute;s de dies &ldquo;ignorant les seves trucades&rdquo;, els comunica que &ldquo;cap dels deutors no ha volgut iniciar cap mena d&rsquo;acord sobre els pagaments ni tan sols ha respost a la petici&oacute; de mediaci&oacute;&rdquo;. La querella explica que, quan els afectats es van interessar per comprar aquelles propietats, les denunciades els van animar a transferir els diners &ldquo;urgentment&rdquo; perqu&egrave; les negociacions anaven &ldquo;a bon ritme&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;La meva consci&egrave;ncia est&agrave; tranquil&middot;la&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Dies despr&eacute;s, tot esclata. El desembre de 2023, Colomar presenta el balan&ccedil; econ&ograve;mic&hellip; del 2022. Els pagaments de M.R. i<a href="http://a.at" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> </a><a href="http://a.at" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">A.At</a>. no figuren entre els ingressos de la comunitat de propietaris del Galaxia. Els querellants s&rsquo;encenen: &ldquo;Quan presentar&agrave;s els comptes del 23 (...) Ens podries indicar sota quin concepte apareix els nostres diners? Si les coses es van fer b&eacute; com ens fas entendre, aleshores on apareixen?&rdquo; La pol&iacute;tica d&rsquo;extrema dreta es defensa a trav&eacute;s d&rsquo;uns &agrave;udios que tamb&eacute; es van adjuntar a la querella:
    </p><p class="article-text">
        -Jo tamb&eacute; lamento el dany que patiu, no &eacute;s en absolut la meva intenci&oacute;, per&ograve; per la meva part crec que no he deixat de treballar, us continuo atenent en tot, per&ograve; tamb&eacute; esteu demanant una immediatesa que &eacute;s impossible. Un bon treball requereix una bona concentraci&oacute; i aix&iacute; &eacute;s impossible poder concentrar-se. (...) Per la meva part, com us dic, no he deixat de treballar, continuo treballant, he d&rsquo;acabar els comptes del 2023 i fer els llibres (...) jo continuar&eacute; lluitant i batallant per tancar tot el que pugui tancar, aix&ograve; ho tinc clar i la meva consci&egrave;ncia est&agrave; tranquil&middot;la de continuar intentant-ho dia a dia fins que la comunitat acordi que he de lliurar la documentaci&oacute;. Puc entendre que tot va molt m&eacute;s lent del que vosaltres desitgeu, per&ograve; per la meva part crec que ahir vaig acabar molt tard amb el Galaxia, avui he comen&ccedil;at el dia treballant per al Galaxia.
    </p><p class="article-text">
        El gener de 2024, &ldquo;per raons evidents&rdquo;, no es renova el contracte amb l&rsquo;administradora de finques. El seu substitut arriba al mar&ccedil; i, abans de l&rsquo;estiu, s&rsquo;escull una nova junta directiva. A.At. ocupa la vicepresid&egrave;ncia de la comunitat de propietaris. Una responsabilitat que li permet revisar els comptes bancaris on M.R. i ella van fer els ingressos. Despr&eacute;s d&rsquo;analitzar-los, descobreix que es van fer &ldquo;moltes transfer&egrave;ncies a favor de totes dues querellades sense que constin factures que les justifiquin&rdquo;. Per a l&rsquo;advocat, aquests moviments de diners proven el &ldquo;prop&ograve;sit criminal&rdquo; d&rsquo;un &ldquo;pla delictiu&rdquo; per apropiar-se d&rsquo;un &ldquo;patrimoni ali&egrave;&rdquo;. O d&rsquo;&ldquo;un conte de terror&rdquo;, com resumeix la hist&ograve;ria A.At. per correu electr&ograve;nic. De moment, i a l&rsquo;espera que la just&iacute;cia segueixi el seu lent curs, ni ella ni el seu advocat volen parlar &mdash;encara&mdash; amb detall del que ha passat.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Els denunciants asseguren que la regidora de Vox i l’advocada han fet &#039;moltes transferències a favor de totes dues querellades sense que constin factures que les justifiquin&#039;</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Colomar nega els fets</strong></h2><p class="article-text">
        Araceli Colomar at&eacute;n elDiario.es a trav&eacute;s d'una trucada telef&ograve;nica. El cas, explica, s'arxivar&agrave; per &ldquo;manca de prova documental&rdquo;. Segons la seva versi&oacute;, disposa de poders notarials i acords de mediaci&oacute; de l'advocada &ndash;Noem&iacute; Boned&ndash; per signar almenys algunes de les compravendes pactades. D'altra banda, nega que ella o tercers s'hagin quedat amb els diners que van dipositar els denunciants i querellants, i indica que els diners van quedar dipositats al compte bancari de la comunitat de propietaris de l'Edifici Gal&agrave;xia. Nom&eacute;s reconeix haver cobrat honoraris en algunes de les operacions. Aix&iacute; mateix, indica que Boned no pot anar a judici perqu&egrave; &ldquo;les actes d'acord de mediaci&oacute; s&oacute;n confidencials&rdquo;, sense desenvolupar aquest punt.
    </p><p class="article-text">
        Colomar nega totes les acusacions que se li fan. Pel que fa al fet que finalment no hi hagu&eacute;s acords amb els propietaris morosos per vendre els seus immobles i saldar el deute de la comunitat de l'Edifici Gal&agrave;xia, tamb&eacute; afirma que &eacute;s mentida. Segons la seva versi&oacute;, un dels denunciants ja s'hauria beneficiat d'un d'aquests acords, i estaria gaudint d'algun dels locals, per&ograve; a l'espera d'obtenir una pla&ccedil;a d'aparcament. En la resta de casos, &ldquo;com que no es dona l'acord de mediaci&oacute;, s'inicia el procediment de reclamaci&oacute; amb subhasta&rdquo;. &ldquo;Que la comunitat els retorni els diners, jo no ho puc fer&rdquo;, insisteix.
    </p><p class="article-text">
        A A.Att., una de les afectades, afirma que &ldquo;cal retornar-li els diners del p&agrave;rquing&rdquo;. &ldquo;Que els hi retorni l'administrador perqu&egrave; t&eacute; els certificats fets&rdquo;. A.At va dipositar 13.074 i 14.802 euros, respectivament, per a dues places d'aparcament el 15 de setembre de 2022, segons consta en la querella consultada per aquest diari. Ha explicat, a m&eacute;s, que hi ha afectats que no figuren en les den&uacute;ncies i amb els quals va dinar la setmana passada, i que li demanen arribar a acords sobre els seus casos, malgrat haver abandonat el seu c&agrave;rrec com a administradora de finques de l'edifici Gal&agrave;xia. Sobre el fet que els preus estiguin per sota del preu de mercat, assegura que &eacute;s a causa de &ldquo;les patologies estructurals de la finca&rdquo;. &ldquo;L'edifici estava a punt de col&middot;lapsar, avui dia no&rdquo;, defensa. Tamb&eacute; ha negat que sigui &ldquo;amiga&rdquo; del constructor i nega que hi hagi hagut cap tracte de favor.
    </p><p class="article-text">
        D'altra banda, afirma que hi ha acords de compravenda d'immobles que estan sense escripturar. En altres casos, assegura que no hi ha acords. Finalment, diu que s'ha fet una auditoria del compte de la comunitat de propietaris i que &ldquo;els diners s&oacute;n all&agrave;&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;I aleshores per qu&egrave; no els cobren?, preguntem els periodistes.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Perqu&egrave; el nou administrador, per sistema, no volia&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Arran de les demandes, assegura, el nou administrador va dir, segons Colomar, &ldquo;que els certificats no servien per a res&rdquo; i que la denunciada havia perpetrat un &ldquo;engany&rdquo;. Segons la seva versi&oacute;, aquest certificat cont&eacute; les quantitats que cada propietari ha dipositat, aix&iacute; com la data exacta. Afirma que &ldquo;una amiga seva&rdquo; ha vist els seus diners dipositats all&agrave;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Dels &rdquo;immobles&ldquo; que estan venuts cobro 1.000 euros m&eacute;s IVA com a gestora immobili&agrave;ria, no com a administradora de finques&rdquo;. Afirma que es va fer aix&iacute; perqu&egrave; una altra immobili&agrave;ria cobrava 3.000 euros per la mateixa gesti&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Hi ha alg&uacute; &ndash;dels denunciants&ndash; que hagi adquirit la seva pla&ccedil;a d'aparcament?
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;No&rdquo;, respon Colomar, per&ograve; &ldquo;tots tenen el seu certificat&rdquo;. &ldquo;Que la comunitat els retorni els diners&rdquo;, repeteix.
    </p><p class="article-text">
        Mentrestant, el Galaxia est&agrave; ocupat pels paletes. Hi ha bastides, cascos que pugen i baixen unes escales en forma de galeria, i una malla que cobreix tota la fa&ccedil;ana de l&rsquo;edifici. S&rsquo;hi practica una rehabilitaci&oacute; que, segons la querella, es va &ldquo;paralitzar&rdquo; quan la regidora de Vox gestionava la finca en &ldquo;descobrir-se que tenia un apropament notable i sospit&oacute;s amb el constructor responsable de les obres&rdquo;. Al mateix carrer on es troba l&rsquo;edifici, a nom&eacute;s uns portals de dist&agrave;ncia, continua oberta l&rsquo;oficina des d&rsquo;on Araceli Colomar Costilla tramita compres, vendes i lloguers d&rsquo;immobles i, com a p&egrave;rita judicial, elabora informes destinats a resoldre conflictes.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Pablo Sierra del Sol, Ángela Torres Riera, Nicolás Ribas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/regidora-vox-denunciada-per-presumpta-trama-vendes-fantasma-locals-trasters-i-places-d-aparcament_1_13324785.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 23 Jun 2026 04:31:13 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/44f20901-e4e2-4799-9476-ca2869536f01_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="401762" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/44f20901-e4e2-4799-9476-ca2869536f01_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="401762" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Una regidora de Vox, denunciada per una presumpta trama de vendes “fantasma” de locals, trasters i places d’aparcament]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/44f20901-e4e2-4799-9476-ca2869536f01_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Vox,Corrupción]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Una concejala de Vox, denunciada por una presunta trama de ventas ‘fantasma’ de locales, trasteros y parkings]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/concejala-vox-denunciada-presunta-trama-ventas-fantasma-locales-trasteros-parkings_1_13322935.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/44f20901-e4e2-4799-9476-ca2869536f01_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Una concejala de Vox, denunciada por una presunta trama de ventas ‘fantasma’ de locales, trasteros y parkings"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Cuatro afectados aseguran haber desembolsado 237.000 euros por activos que nunca llegaron a sus manos. Las operaciones habrían sido gestionadas por Araceli Colomar, regidora en Sant Josep, y en ese momento administradora de fincas de la Comunidad de Propietarios del Edificio Galaxia</p><p class="subtitle">A por una cabra disecada y a una feria de caza: el vicepresidente de Vox en Mallorca hizo 20 viajes 'sin rastro' en coche oficial</p></div><p class="article-text">
        Administraci&oacute;n desleal, una estafa que ronda los 237.000 euros y escenas dignas de aparecer en el guion de <em>La comunidad</em>, el thriller que enfrent&oacute; a Terele P&aacute;vez y Carmen Maura en un edificio del barrio madrile&ntilde;o de La Latina. Esos son los presuntos delitos que una denuncia y una querella presentadas por cuatro personas diferentes le imputan a Araceli Colomar Costilla, administradora de fincas, agente de la propiedad inmobiliaria y, desde el verano de 2023, concejala de Vox en Sant Josep de sa Talaia (Eivissa).
    </p><p class="article-text">
        El Juzgado de Instrucci&oacute;n n&uacute;mero 1 de la isla recibi&oacute; las pruebas &ndash;correos electr&oacute;nicos, audios de WhatsApp, ingresos bancarios&ndash; que presentaron los abogados de los presuntos estafados en abril y noviembre de 2024. Entonces, Colomar ya llevaba un a&ntilde;o sent&aacute;ndose en el pleno de un ayuntamiento donde entr&oacute; tras encabezar la lista del partido de ultraderecha en las &uacute;ltimas elecciones municipales. Vox obtuvo dos concejales y es clave para asegurar el gobierno &ndash;sin mayor&iacute;a absoluta&ndash; del PP en Sant Josep. Un territorio clave para los intereses tur&iacute;sticos e inmobiliarios se juegan en Eivissa: comprende todo el sur de la isla, cuenta con el litoral m&aacute;s extenso de las Illes Balears &ndash;84 kil&oacute;metros&ndash; y, quiz&aacute;s por ello, acostumbra a aparecer desde hace m&aacute;s de medio siglo en los medios de comunicaci&oacute;n a causa de m&uacute;ltiples irregularidades y esc&aacute;ndalos urban&iacute;sticos.
    </p><p class="article-text">
        Los hechos denunciados ocurrieron presuntamente antes de los comicios, a lo largo de 2022. Colomar ya hab&iacute;a desembarcado en la pol&iacute;tica local. Ejerc&iacute;a como coordinadora de Vox en Sant Josep y se perfilaba como candidata prometiendo &ldquo;oficinas antiokupaci&oacute;n&rdquo; en caso de gobernar. Mientras tanto, creaba -presuntamente y siempre seg&uacute;n las denuncias- un importante agujero econ&oacute;mico a tres hombres y una mujer tras hacerles creer que intermediaba para cerrar unas compraventas que nunca se completaron. As&iacute; lo aseguran los denunciantes en el relato que escribieron sus abogados en los documentos judiciales a los que ha tenido acceso en exclusiva elDiario.es.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Los denunciantes aseguran que la regidora de Vox les creó un importante agujero económico tras hacerles creer que intermediaba para cerrar unas compraventas que nunca se completaron</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>El Galaxia</strong></h2><p class="article-text">
        Los bienes ra&iacute;ces &ndash;plazas de garaje, trasteros, bajos comerciales&ndash; sobre los que orbita la presunta estafa forman parte del Galaxia. El Catastro disecciona los datos de este edificio de cinco alturas que se construy&oacute; en 1982, cinco a&ntilde;os antes de que Eivissa aprobara sus primeras normas urban&iacute;sticas. Un tetris formado por decenas de apartamentos de 60 metros cuadrados y, al menos, una treintena de espacios anexos: almacenes, oficinas, locales. Para nada una plaza f&aacute;cil porque, adem&aacute;s, est&aacute; situado en la segunda l&iacute;nea de ses Figueretes. Un barrio donde se mezclan el turismo y la clase obrera, hoteles revalorizados y viviendas humildes alquiladas por migrantes. Tambi&eacute;n, una zona inundable. Cuando la DANA Alice golpe&oacute; la isla en octubre de 2025, reclam&oacute; las escrituras de propiedad del agua y el garaje del Galaxia se inund&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        En aquel momento, la administradora Colomar ya no trabajaba en aquella colmena de cemento. La pol&iacute;tica de Vox hab&iacute;a gestionado sus cuentas entre diciembre de 2021 y febrero de 2024. Al asumir el cargo se encontr&oacute; con un ascensor que llevaba meses sin funcionar y, sobre todo, con los impagos que arrastraban algunos de los propietarios. Seg&uacute;n los denunciantes, el anterior administrador &ndash;J.A.V.S., otro ex pol&iacute;tico local, del PP&ndash; no hab&iacute;a realizado con celo su trabajo. Su &ldquo;gesti&oacute;n deficiente provoc&oacute;, entre otros problemas, la acumulaci&oacute;n de varios vecinos morosos&rdquo;, seg&uacute;n su relato.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;La proactividad y la presencia constante&rdquo; de la nueva gestora &ldquo;le granje&oacute; la confianza&rdquo; de la comunidad, seg&uacute;n el testimonio de los presuntos afectados. En enero de 2022, Colomar traz&oacute; ante la junta directiva una estrategia para equilibrar el balance econ&oacute;mico de la comunidad: buscar compradores interesados en el patrimonio de los morosos y enjugar las deudas con las transacciones.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Según los afectados, la regidora de Vox quiso sanear los impagos de algunos de los propietarios con una clara estrategia: buscar compradores interesados en el patrimonio de los morosos y enjugar las deudas con las transacciones</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Adem&aacute;s, plante&oacute; la necesidad de contar con los servicios de Noem&iacute; Boned N&uacute;&ntilde;ez, a quien present&oacute; como una abogada experta en mediaciones que la ayudar&iacute;a. Hubo cuatro personas que picaron supuestamente el anzuelo. Los denunciantes. Noem&iacute; Boned no ha respondido a las preguntas de este diario respecto a su presunta implicaci&oacute;n en la trama inmobiliaria.
    </p><p class="article-text">
        A.V. era due&ntilde;o de un bajo comercial en el Edificio Galaxia y la supuesta propuesta de la administradora le pareci&oacute; interesante para ampliar su patrimonio. El 13 de junio de 2022, firm&oacute; las escrituras de un nuevo local. Colomar ejerci&oacute; como enlace en una operaci&oacute;n que, seg&uacute;n la primera de las denuncias, contaba con el visto bueno de la junta de propietarios. Sin embargo, &ldquo;al margen&rdquo; de los comuneros, sigui&oacute; ofreciendo m&aacute;s bienes que no estaban al corriente de pagos. A. V. ingres&oacute; en la cuenta de la comunidad 8.011 euros el 20 de junio. 13.749, tres d&iacute;as m&aacute;s tarde, y 8.151, a final de aquel a&ntilde;o, en la v&iacute;spera de la Loter&iacute;a de Navidad. Cre&iacute;a estar comprando tres locales m&aacute;s. Entre medias, el 29 de noviembre, solt&oacute; 16.143 euros por una plaza de garaje. En total, 46.054 euros.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Uno de los afectados pagó, según su versión, 46.054 euros para comprar tres locales más en el mismo edificio</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Los precios eran bastante m&aacute;s bajos que los que ofrec&iacute;a un mercado inmobiliario tan especulativo como el ibicenco tras la pandemia. El metro cuadrado de segunda mano rondaba, de media, los 2.000 euros (datos de 2005) antes del estallido de la pen&uacute;ltima burbuja. Se hundi&oacute; y, para 2020, ya alcanzaba los 2.700 euros. El informe m&aacute;s reciente del Colegio Oficial de Agentes de la Propiedad Inmobiliaria de las Islas Baleares fija en 4.600 euros el metro cuadrado de los locales comerciales de Vila. El municipio m&aacute;s caro del archipi&eacute;lago para abrir un negocio con sede f&iacute;sica. De largo.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Operaciones &ldquo;fantasma&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        En plena escalada especulativa, a A.V. tuvo que parecerle un buen negocio apoyarse en la administradora de fincas para adquirir aquellos bajos. El comprador le cont&oacute; a otra persona sus operaciones patrimoniales. A.Al. no era comunero del Edificio Galaxia, pero tambi&eacute;n decidi&oacute; invertir. Entre el 11 y el 18 de noviembre de 2022, transfiri&oacute; algo m&aacute;s de 30.000 euros al c&oacute;digo bancario de una comunidad de la que cre&iacute;a estar a punto de convertirse en nuevo miembro. Concretamente, propietario de dos locales.
    </p><p class="article-text">
        Fue entonces cuando giraron las tornas. Las hojas del calendario ca&iacute;an, pero las llaves de los locales nunca llegaban. El dinero adelantado presuntamente tampoco regres&oacute;. El 4 de abril de 2024, A.V. y A.Al. se hartaron de esperar y suplicaron al juzgado que les tomara declaraci&oacute;n a ellos, como denunciantes, y, como denunciada, a Araceli Colomar Costilla. En aquel momento, la militante de Vox &ndash;ya concejala electa&ndash; hac&iacute;a un par de meses que la hab&iacute;an despedido del Galaxia. La denuncia contra su gesti&oacute;n tambi&eacute;n solicitaba una auditor&iacute;a de las cuentas del edificio y el testimonio de la junta directiva de una comunidad a quien consideraban &ldquo;part&iacute;cipe a t&iacute;tulo lucrativo&rdquo; de la estafa de la que se sent&iacute;an v&iacute;ctimas.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Otro de los afectados pagó presuntamente 30.000 euros para adquirir dos locales</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Dos a&ntilde;os y m&aacute;s de dos meses despu&eacute;s, aquellas diligencias &ldquo;todav&iacute;a est&aacute;n en fase de instrucci&oacute;n&rdquo;, indican desde el Tribunal Superior de Just&iacute;cia de les Illes Balears. Esta &ldquo;investigaci&oacute;n inacabada&rdquo; es v&iacute;ctima de un colapso dif&iacute;cil de sostener: los juzgados ibicencos pueden tardar entre dos y tres a&ntilde;os en celebrar una vista previa desde que arrancan las pesquisas de una causa.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Un socav&oacute;n &ndash;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/abogados-jueces-arremeten-ley-eficiencia-procesal-advierten-afectara-condenas-ibiza_1_13288372.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">motivado por la falta de recursos f&iacute;sicos y humanos</a>&ndash; que tambi&eacute;n ha afectado a A.At. y M.R., los dos vecinos censados en el Galaxia que, en noviembre de 2024, presentaron una querella contra la administradora de fincas y la abogada especialista en mediaci&oacute;n. Su abogado confirma que tampoco hay fecha para un proceso a trav&eacute;s del que poder recuperar los 161.459 euros que pagaron entre ambos, casi a partes iguales.&nbsp;
    </p><h2 class="article-text"><strong>Sorpresa Regalo: ni dinero ni inmuebles</strong></h2><p class="article-text">
        La historia es muy similar a la de los otros presuntos estafados. Las transferencias se realizaron entre el 27 de junio y el 5 de octubre de 2022, &ldquo;siempre a favor de la comunidad&rdquo;, como afirma una querella mucho m&aacute;s rica en detalles que la primera denuncia. &ldquo;Ambas querelladas se presentaban como profesionales de confianza, por lo que no sorprende que los querellantes confiaran parte de su capital ante lo que parec&iacute;a un conjunto de inversiones muy rentable. (...) La administradora de fincas envi&oacute; a mis representados varias notas simples del Registro de la Propiedad de Ibiza relativas a las propiedades que supuestamente iban a adquirir, cuyas copias se acompa&ntilde;an a la querella, en aras de tranquilizarles y demostrarles que estaba encima del tema. Asimismo, la administradora de fincas les hizo llegar los borradores de unos 'Contratos de arras confirmatorias (se&ntilde;al)', fin de dejar constancia de las operaciones y dotarlas de mayor seguridad jur&iacute;dica, lo cual reafirm&oacute; en mis representados la aparente seriedad empresarial y profesional de la querellada y acrecent&oacute; todav&iacute;a m&aacute;s su confianza en ella. Copias de algunos de estos, que nunca se llegaron a firmar&hellip;&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        El abogado dedica un cap&iacute;tulo completo del documento que present&oacute; en los juzgados a narrar las supuestas comunicaciones entre Colomar y sus clientes. La mayor&iacute;a son de 2023. Un a&ntilde;o en el que los querellantes ir&aacute;n descubriendo poco a poco la supuesta estafa. En febrero a&uacute;n tienen fe en la administradora de fincas. Incluso defienden su labor cuando A.A. y A.Al., los primeros denunciantes, empiezan a pedir explicaciones sobre unos t&iacute;tulos de propiedad que se han volatilizado. La situaci&oacute;n escala: los afectados consiguen bloquear la cuenta de la comunidad, donde hab&iacute;an realizado los pagos. Bastar&aacute; un peque&ntilde;o <em>flash forward</em> para que&nbsp;A.At. y M.R. tambi&eacute;n reclamen sus derechos como compradores. Porque cuando llegue la primavera tampoco habr&aacute; noticia de los cuatro locales comerciales, los tres parkings y los dos trasteros que cre&iacute;an haber adquirido. Doce meses despu&eacute;s de haber desembolsado fuertes sumas de dinero, seg&uacute;n su relato, aquel peque&ntilde;o patrimonio sigue en el limbo.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        &iquest;C&oacute;mo reacciona Colomar? Con &ldquo;banales argumentos y excusas y evasivas tendentes a generar la m&aacute;xima confusi&oacute;n y a desvincularse de los hechos&rdquo;, se lee en la querella. En octubre, M.R. escribe en un grupo de WhatsApp que A.At. y &eacute;l comparten con la administradora &ndash;bautizado con el curioso nombre de Sorpresa Regalo&ndash; una reuni&oacute;n para cancelar la compraventa y recuperar el dinero: &ldquo;[Tenemos] que hablar de nuestro asunto. Aqu&iacute; es muy importante aclarar algunas cosas&rdquo;. La concejala de Vox &ndash;ya en el cargo&ndash; les promete supuestamente &ndash;a trav&eacute;s de varios documentos que el abogado adjunt&oacute; a la querella&ndash; una devoluci&oacute;n. A plazos.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Noviembre es un mes fren&eacute;tico. Colomar les env&iacute;a un certificado bancario para demostrarles que los 161.459 euros que los perjudicados apoquinaron entre junio y octubre de 2022 siguen en poder de la comunidad. M.R. y A.At. tuercen el morro: la cuenta donde est&aacute; el dinero no es la misma en la que ellos depositaron el dinero que figura en el papel que les ha mandado la administradora para tranquilizarlos. El 28 de noviembre, Noem&iacute; Boned N&uacute;&ntilde;ez, la abogada que Colomar habr&iacute;a reclutado para mediar con los morosos, remata la confianza de los compradores. Despu&eacute;s de d&iacute;as &ldquo;ignorando sus llamadas&rdquo;, les comunica que &ldquo;ninguno de los deudores ha querido iniciar alg&uacute;n tipo de acuerdo sobre los pagos o ni tan siquiera respondido a la petici&oacute;n de mediaci&oacute;n&rdquo;. La querella explica que cuando los afectados se interesaron por comprar aquellas propiedades, las denunciadas les animaron a transferir el dinero &ldquo;urgentemente&rdquo; porque las negociaciones iban &ldquo;viento en popa&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Mi conciencia est&aacute; tranquila&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        D&iacute;as despu&eacute;s, todo estalla. En diciembre de 2023, Colomar presenta el balance econ&oacute;mico&hellip; de 2022. Los pagos de M.R. y A.At. no figuran entre los ingresos de la comunidad de propietarios del Galaxia. Los querellantes se encienden: &ldquo;&iquest;Cu&aacute;ndo vas a presentar las cuentas del 23 (...) &iquest;Nos podr&iacute;as indicar bajo cu&aacute;l concepto aparece nuestro dinero? Si las cosas se hicieron bien como nos haces entender, &iquest;entonces d&oacute;nde aparece?&rdquo; La pol&iacute;tica ultraderechista se defiende a trav&eacute;s de unos audios que tambi&eacute;n se adjuntaron a la querella:&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Yo tambi&eacute;n lamento el da&ntilde;o que est&aacute;is sufriendo, no es para nada mi intenci&oacute;n, pero por mi parte creo que no he dejado de trabajar, os sigo atendiendo en toda, pero tambi&eacute;n est&aacute;is pidiendo una inmediatez que es imposible. Un buen trabajo requiere de una buena concentraci&oacute;n y as&iacute; es imposible poder concentrarse. (...) Yo por mi parte como os digo no he dejado de trabajar, sigo trabajando, tengo que cerrar las cuentas del 2023 y hacer los libros (...) yo voy a seguir luchando y batallando para cerrar todo lo que pueda cerrar, esto yo lo tengo claro y mi conciencia est&aacute; tranquila de que lo sigo intentando d&iacute;a a d&iacute;a hasta que la comunidad acuerde que tengo que entregar la documentaci&oacute;n. Yo puedo entender que la cosa va mucho m&aacute;s lenta de lo que vosotros dese&aacute;is, pero yo por mi parte creo que ayer termin&eacute; super tarde con Galaxia, hoy he amanecido trabajando para Galaxia&ldquo;.
    </p><p class="article-text">
        En enero de 2024, &ldquo;por razones evidentes&rdquo;, no se renueva el contrato con la administradora de fincas. Su sustituto llega en marzo y, antes del verano, se elige a una nueva junta directiva. A.At. ocupa la vicepresidencia de la comunidad de propietarios. Una responsabilidad que le permite revisar las cuentas bancarias donde M.R. y ella hicieron los ingresos. Tras analizarlas, descubre que se realizaron &ldquo;muchas transferencias en favor de ambas querelladas sin que consten facturas que la justifiquen&rdquo;. Para el abogado, esos movimientos de dinero prueban &ldquo;el prop&oacute;sito criminal&rdquo; de un &ldquo;plan delictivo&rdquo; para apropiarse de un &ldquo;patrimonio ajeno&rdquo;. O de &ldquo;un cuento de terror&rdquo;. As&iacute; resume la historia A.At. por correo electr&oacute;nico. De momento, y a la espera que la Justicia siga su lento curso, ni ella ni su abogado quieren hablar &ndash;todav&iacute;a&ndash; con detalle de lo sucedido.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Los denunciantes aseguran que la regidora de Vox y la abogada han hecho &#039;muchas transferencias en favor de ambas querelladas sin que consten facturas que la justifiquen&#039;</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Colomar niega los hechos</strong></h2><p class="article-text">
        Araceli Colomar, por su parte, atiende a elDiario.es a trav&eacute;s de una llamada telef&oacute;nica. El caso, explica, se va archivar por &ldquo;falta de prueba documental&rdquo;. Seg&uacute;n su versi&oacute;n, dispone de poderes notariales y acuerdos de mediaci&oacute;n de la abogada &ndash;Noem&iacute; Boned- para firmar al menos algunas de las compraventas pactadas. Por otro lado, niega que ella o terceros se hayan quedado con el dinero que depositaron los denunciantes y querellantes, e indica que el dinero qued&oacute; depositado en la cuenta bancaria de la comunidad de propietarios del Edificio Galaxia. Solo reconoce haber cobrado honorarios en algunas de las operaciones. Por otro lado, indica que Boned no puede ir a juicio porque &ldquo;las actas de acuerdo de mediaci&oacute;n son confidenciales&rdquo;, sin desarrollar este punto.
    </p><p class="article-text">
        Colomar niega todo lo que se le acusa. Sobre que al final no hubo acuerdos con los propietarios morosos para vender sus inmuebles y saldar la deuda de la comunidad del Edificio Galaxia, tambi&eacute;n afirma que es mentira. Seg&uacute;n su versi&oacute;n, uno de los denunciantes ya se habr&iacute;a beneficiado de uno de estos acuerdos, y estar&iacute;a disfrutando de alguno de los locales, pero a la espera de hacerse con una plaza de aparcamiento. En el resto de casos, &ldquo;como no se da el acuerdo de mediaci&oacute;n, se inicia el procedimiento de reclamaci&oacute;n con subasta&rdquo;. &ldquo;Que la comunidad les devuelva el dinero, yo no lo puedo hacer&rdquo;, insiste.
    </p><p class="article-text">
        A A.Att., una de las afectadas, afirma que &ldquo;hay que devolverle el dinero del parking&rdquo;. &ldquo;Que se lo devuelva el administrador porque tiene los certificados hechos&rdquo;. A.At deposit&oacute; 13.074 y 14.802 euros, respectivamente, para dos plazas de aparcamiento el 15 de septiembre de 2022, seg&uacute;n figura en la querella consultada por este diario. Ha explicado, adem&aacute;s, que hay afectados que no figuran en las denuncias y con quienes comi&oacute; la semana pasada que le piden llegar a acuerdos sobre sus casos, pese a haber abandonado su cargo como administradora de fincas del edificio Galaxia. Sobre el hecho de que los precios est&eacute;n por debajo del precio de mercado, asegura que es debido a &ldquo;las patolog&iacute;as estructurales de la finca&rdquo;. &ldquo;El edificio estaba para colapsar, a d&iacute;a de hoy no&rdquo;, defiende. Ha negado tambi&eacute;n que sea &ldquo;amiga&rdquo; del constructor y niega que haya habido ning&uacute;n trato de favor.
    </p><p class="article-text">
        Por otro lado, afirma que hay acuerdos de compraventa de inmuebles que est&aacute;n sin escriturar. En otros casos, asegura que no hay acuerdos. Finalmente, dice que se ha hecho una auditor&iacute;a en la cuenta de la comunidad de propietarios y que &ldquo;el dinero est&aacute; ah&iacute;&rdquo;. Seg&uacute;n su veris&oacute;n, los afectados no cobran &ldquo;porque al nuevo administrador, por sistema, no le daba la gana&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        A ra&iacute;z de las demandas, asegura, el nuevo administrador dijo, seg&uacute;n Colomar, &ldquo;que los certificados no serv&iacute;an para nada&rdquo;, y que la denunciada hab&iacute;a perpetrado un &ldquo;enga&ntilde;o&rdquo;. Seg&uacute;n su versi&oacute;n, ese certificado contiene las cantidades que cada propietario ha depositado, as&iacute; como la fecha exacta. Afirma que &ldquo;una amiga suya&rdquo; ha visto su dinero depositado ah&iacute;. &ldquo;De los [inmuebles] que est&aacute;n vendidos cobro 1.000 euros m&aacute;s IVA como gestora inmobiliaria, no como administradora de fincas&rdquo;. Afirma que se hizo as&iacute; porque otra inmobiliaria cobraba 3.000 euros por la misma gesti&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;&iquest;Hay alguien &ndash;de los denunciantes&ndash; que haya adquirido su plaza de parking?
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;No&rdquo;, responde Colomar, pero &ldquo;todos tienen su certificado&rdquo;. &ldquo;Que la comunidad les devuelva el dinero&rdquo;, repite.
    </p><p class="article-text">
        Sobre esta tem&aacute;tica no ha querido hacer ning&uacute;n comentario Vox, partido al que pertenece la presunta implicada como concejal en el municipio ibicenco de Sant Josep. Este diario tambi&eacute;n se ha puesto en contacto con la actual presidenta de la comunidad de propietarios, que prefiere no hacer ning&uacute;n comentario o valoraci&oacute;n sobre este caso.
    </p><p class="article-text">
        Mientras tanto, el Galaxia est&aacute; tomado por los alba&ntilde;iles. Hay andamios, cascos que suben y bajan unas escaleras en forma de galer&iacute;a, y una malla que cubre toda la fachada del edificio. Se practica una rehabilitaci&oacute;n que, seg&uacute;n la querella, se &ldquo;paraliz&oacute;&rdquo; cuando la concejala de Vox gestionaba la finca al &ldquo;descubrirse que estaba teniendo un acercamiento notable y sospechoso con el constructor responsable de las obras&rdquo;. En la misma avenida donde se encuentra el edificio, a apenas unos portales de distancia, sigue abierta la oficina desde la que Araceli Colomar Costilla tramita compras, ventas y alquileres de inmuebles, y, como perito judicial, elabora informes destinados a resolver conflictos.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Pablo Sierra del Sol, Ángela Torres Riera, Nicolás Ribas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/concejala-vox-denunciada-presunta-trama-ventas-fantasma-locales-trasteros-parkings_1_13322935.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 22 Jun 2026 19:01:19 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/44f20901-e4e2-4799-9476-ca2869536f01_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="401762" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/44f20901-e4e2-4799-9476-ca2869536f01_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="401762" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Una concejala de Vox, denunciada por una presunta trama de ventas ‘fantasma’ de locales, trasteros y parkings]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/44f20901-e4e2-4799-9476-ca2869536f01_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Vox,Corrupción]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La papallona que desafia continents: 7.000 quilòmetres de vol i una escala que ha tenyit de colors els camps de Mallorca]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/papallona-desafia-continents-7-000-quilometres-vol-i-escala-tenyit-colors-els-camps-mallorca_1_13320773.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/b9fb437e-870b-4ead-8095-56438c77dc65_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La papallona que desafia continents: 7.000 quilòmetres de vol i una escala que ha tenyit de colors els camps de Mallorca"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Veïns d’Alcúdia i Pollença han presenciat durant els darrers dies l’abundant presència de la papallona cardera o vanessa dels cards. Aquesta és l’extraordinària travessia que realitza cada primavera la papallona cardera —o vanessa dels cards—, una de les espècies migratòries més sorprenents del planeta</p><p class="subtitle">L'Ikram se salva: la gossa arribada a Eivissa en pastera no serà sacrificada de moment
</p></div><p class="article-text">
        Un viatge de 7.000 quil&ograve;metres des de l&rsquo;&Agrave;frica subsahariana fins al nord d&rsquo;Europa, travessant la Mediterr&agrave;nia i fent escala a les Balears, no est&agrave; a l&rsquo;abast de qualsevol. Molt menys d&rsquo;un petit lepid&ograve;pter que amb prou feines es distingeix a simple vista. Aquesta &eacute;s l&rsquo;extraordin&agrave;ria travessia que realitza cada primavera la papallona cardera &mdash;o vanessa dels cards&mdash;, una de les esp&egrave;cies migrat&ograve;ries m&eacute;s sorprenents del planeta.
    </p><p class="article-text">
        Aix&iacute; ho va descobrir fa uns anys un grup liderat per cient&iacute;fics espanyols del Consell Superior d&rsquo;Investigacions Cient&iacute;fiques (CSIC), i aix&iacute; ho estan comprovant aquests dies centenars de ciutadans de Mallorca, Menorca i Eivissa. Al Parc Nacional de Cabrera, de fet, s&rsquo;han arribat a observar concentracions de milers d&rsquo;exemplars en ple tr&agrave;nsit cap al nord d&rsquo;Europa.
    </p><p class="article-text">
        Les <em>Vanessa cardui</em> passen els mesos c&agrave;lids a Europa i, quan canvia l&rsquo;estaci&oacute;, emprenen el viatge de retorn cap al sud. Aquests dies, en ple recorregut migratori, centenars d&rsquo;exemplars es posen sobre les flors de zones enjardinades i camps de diversos punts de Mallorca, especialment en municipis com Alc&uacute;dia, Fornalutx o S&oacute;ller, en un fenomen que crida l&rsquo;atenci&oacute; de ve&iuml;ns i visitants de l&rsquo;illa, que les han albirades fins i tot mentre navegaven per aig&uuml;es balears.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Les ‘Vanessa cardui’ passen els mesos càlids a Europa i, quan canvia l’estació, emprenen el viatge de retorn cap al sud. Aquests dies, en ple recorregut migratori, centenars d’exemplars es posen sobre les flors de jardins i camps de diversos punts de Mallorca</p>
          </div>

  </blockquote><blockquote class="instagram-media" data-instgrm-version="14" data-instgrm-permalink="https://www.instagram.com/reel/DZr3LuGAc8s/" data-instgrm-captioned></blockquote><script async src="https://www.instagram.com/embed.js"></script><p class="article-text">
        Les imatges dels insectes, que volen en grup, han omplert les xarxes socials, alimentant la curiositat sobre l&rsquo;origen d&rsquo;una pres&egrave;ncia tan abundant. Es tracta d&rsquo;una de les esp&egrave;cies de papallones m&eacute;s esteses del planeta i tamb&eacute; una de les m&eacute;s viatgeres: no hiberna, sin&oacute; que realitza llargues migracions a trav&eacute;s de diverses generacions successives.
    </p><p class="article-text">
        Un dels cient&iacute;fics que va descobrir els llargs vols de la papallona va ser el catal&agrave; Gerard Talavera, que, juntament amb el seu company Roger Vila, va analitzar durant anys el comportament d&rsquo;aquesta esp&egrave;cie. Fa poc, l&rsquo;investigador del CSIC i de l&rsquo;Institut de Biologia Evolutiva de Barcelona va ser a Cabrera coincidint amb la forta onada migrat&ograve;ria que va experimentar en primera persona: &ldquo;&Eacute;s espectacular el que est&agrave; passant aquests dies&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/08da2e8d-2c5e-4c96-abf9-46224c8aabdd_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/08da2e8d-2c5e-4c96-abf9-46224c8aabdd_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/08da2e8d-2c5e-4c96-abf9-46224c8aabdd_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/08da2e8d-2c5e-4c96-abf9-46224c8aabdd_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/08da2e8d-2c5e-4c96-abf9-46224c8aabdd_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/08da2e8d-2c5e-4c96-abf9-46224c8aabdd_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/08da2e8d-2c5e-4c96-abf9-46224c8aabdd_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un exemplar de la papallona dels cards"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un exemplar de la papallona dels cards                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Una explosi&oacute; demogr&agrave;fica com aquesta, explica l&rsquo;expert, es produeix quan coincideixen condicions especialment favorables per al creixement de la vegetaci&oacute; i la reproducci&oacute; de l&rsquo;esp&egrave;cie. Enguany, a causa de les abundants pluges primaverals, s&rsquo;ha produ&iuml;t un creixement que &eacute;s el m&eacute;s gran des de 2009. La multitudin&agrave;ria pres&egrave;ncia d&rsquo;aquests insectes no &eacute;s cridanera nom&eacute;s en zones d&rsquo;Espanya com les Balears, el Parc Nacional de Do&ntilde;ana o els Pirineus, sin&oacute; tamb&eacute; en altres pa&iuml;sos mediterranis com Gr&egrave;cia i It&agrave;lia.
    </p><p class="article-text">
        &laquo;Aquest fenomen es produeix, sobretot, quan hi ha pluja acumulada a la tardor, l&rsquo;hivern i principis de primavera&raquo;, afegeix Talavera. Aix&ograve; ha passat, en els darrers temps, en llocs tan ins&ograve;lits com el S&agrave;hara. Va succeir el 2024, quan el desert va registrar <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/inundaciones-carreteras-cortadas-sahara-lluvias-torrenciales-historicas_1_11646274.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">les primeres inundacions importants en cinc d&egrave;cades</a>. La meteorologia s&rsquo;ha repetit enguany en indrets des&egrave;rtics on no s&rsquo;esperava un clima tan humit. &laquo;Hem estat observant-ho per sat&egrave;l&middot;lit i, en comparaci&oacute; amb l&rsquo;any passat [que va ser un any molt sec], hem vist difer&egrave;ncies molt marcades&raquo;, explica el cient&iacute;fic.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un dels insectes m&eacute;s migratoris</strong></h2><p class="article-text">
        La migraci&oacute;, aix&ograve; s&iacute;, es repeteix cada any. La cardera viu un cicle migratori d&rsquo;aproximadament deu generacions des de l&rsquo;&Agrave;frica tropical fins al nord d&rsquo;Europa. Despr&eacute;s fa el mateix recorregut de tornada: dels pa&iuml;sos verds del nord d&rsquo;Europa cap a territoris m&eacute;s propers a l&rsquo;Equador. Els exemplars albirats a les Balears haurien iniciat el seu recorregut al nord d&rsquo;&Agrave;frica, travessant la Mediterr&agrave;nia fins a arribar a l&rsquo;arxip&egrave;lag.
    </p><blockquote class="instagram-media" data-instgrm-version="14" data-instgrm-permalink="https://www.instagram.com/p/DZpsShJDDeZ/" data-instgrm-captioned></blockquote><script async src="https://www.instagram.com/embed.js"></script><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La papallona cardera viu un cicle migratori d’uns deu generacions des de l’Àfrica tropical fins al nord d’Europa. Després fa el mateix recorregut de tornada: dels països verds del nord d’Europa cap als territoris més propers a l’equador</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Des de les illes, part de la poblaci&oacute; continuar&agrave; despla&ccedil;ant-se cap al nord d&rsquo;Europa i seran els seus descendents els que emprendran posteriorment el viatge de tornada cap al sud. Talavera i el seu equip van comen&ccedil;ar a estudiar aquesta esp&egrave;cie com a model per entendre els moviments migratoris dels insectes des de diferents perspectives: la psicologia d&rsquo;aquest tr&agrave;nsit (on es mouen? quins factors el provoquen?) i tamb&eacute; a nivell gen&egrave;tic.
    </p><p class="article-text">
        &laquo;Es tracta d&rsquo;una esp&egrave;cie que viu pr&agrave;cticament a tot el m&oacute;n, exceptuant Sud-am&egrave;rica i Austr&agrave;lia, i aix&ograve; &eacute;s molt excepcional en els insectes. Pocs aconsegueixen ser tan cosmopolites: nom&eacute;s aquelles invasores que han estat introdu&iuml;des a l&rsquo;ecosistema per l&rsquo;&eacute;sser hum&agrave;&raquo;, assegura l&rsquo;investigador.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/216ebe0f-d87b-4c44-86f5-1ffd42156d97_16-9-discover-aspect-ratio_50p_1145641.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/216ebe0f-d87b-4c44-86f5-1ffd42156d97_16-9-discover-aspect-ratio_50p_1145641.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/216ebe0f-d87b-4c44-86f5-1ffd42156d97_16-9-discover-aspect-ratio_75p_1145641.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/216ebe0f-d87b-4c44-86f5-1ffd42156d97_16-9-discover-aspect-ratio_75p_1145641.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/216ebe0f-d87b-4c44-86f5-1ffd42156d97_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145641.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/216ebe0f-d87b-4c44-86f5-1ffd42156d97_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145641.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/216ebe0f-d87b-4c44-86f5-1ffd42156d97_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145641.jpg"
                    alt="Un grup de papallones de la pudenta obren les seves ales per escalfar-se amb el sol"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un grup de papallones de la pudenta obren les seves ales per escalfar-se amb el sol                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Es tracta d&#039;una espècie que viu pràcticament a tot el món, exceptuant Sud-amèrica i Austràlia, i això és molt excepcional en els insectes. Pocs aconsegueixen ser tan cosmopolites: tan sols aquelles invasores que han estat introduïdes en l&#039;ecosistema per l&#039;ésser humà</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Gerard Talavera</span>
                                        <span>—</span> Investigador del CSIC i de l&#039;Institut de Biologia Evolutiva de Barcelona
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Fa pocs anys que es coneix el seu cicle vital i el seu car&agrave;cter ind&ograve;mit. Fins aleshores, nom&eacute;s se sospitava que migrava dins d&rsquo;Europa i que venia del nord d&rsquo;&Agrave;frica &mdash;un dels punts on se n&rsquo;han observat en massa &eacute;s Cap Blanc, a Tun&iacute;sia&mdash;. En aquell moment, Talavera i el seu equip sostenien que a la tardor travessava el desert del S&agrave;hara i que criava diverses generacions &mdash;aproximadament, un ou passa a ser adult en un per&iacute;ode entre 15 dies i dos mesos, depenent de les temperatures i del context ambiental&mdash; al sud del S&agrave;hara.
    </p><p class="article-text">
        Cada adult viu quatre setmanes, al llarg de les quals vola, migra, es reprodueix i mor. Els cient&iacute;fics es van despla&ccedil;ar al continent afric&agrave; per extreure&rsquo;n conclusions. &laquo;El que no sab&iacute;em era cap a on es despla&ccedil;ava despr&eacute;s de passar per Europa: no es sospitava que poguessin migrar tant&raquo;, continua. Al principi, van pensar que es tractava de casos espor&agrave;dics, per&ograve; els va sorprendre encara m&eacute;s saber que la poblaci&oacute; sencera es despla&ccedil;a a dist&agrave;ncies intercontinentals.
    </p><h2 class="article-text"><strong>A la cerca de recursos alimentaris</strong></h2><p class="article-text">
        La papallona cardera &mdash;milions d&rsquo;exemplars&mdash; baixa al Sahel (la franja africana des de l&rsquo;Atl&agrave;ntic fins al mar Roig que compr&egrave;n alguns dels pa&iuml;sos m&eacute;s pobres del continent afric&agrave;, com Mali, Txad i Eti&ograve;pia) a la recerca d&rsquo;aliment i capacitat reproductiva. S&oacute;n les generacions seg&uuml;ents les que arriben a zones m&eacute;s tropicals. I d&rsquo;altres les que, quan arriba l&rsquo;&egrave;poca de pluges, tornen a migrar cap amunt en una &egrave;poca de l&rsquo;any en qu&egrave; el nord d&rsquo;&Agrave;frica comen&ccedil;a a tornar-se verd &mdash;all&agrave; neix una altra generaci&oacute; o dues&mdash; i despr&eacute;s continuen en ascens. Fa un mes o dos hi va haver grups que ja es van deixar veure per les Balears i ara, mentre la flora encara continua humida, han tornat abans de la sequera estival.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El borinot negre -milions d&#039;ells- baixa al Sahel (la franja africana des de l&#039;Atlàntic fins al mar Roig) a la recerca d&#039;aliment i capacitat reproductiva. Ja són les següents generacions les que arriben a zones més tropicals</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El moviment constant amaga darrere la recerca incessant de recursos. L&rsquo;objectiu de la cardera &eacute;s trobar un h&agrave;bitat on hi hagi flors &ograve;ptimes per alimentar-se: all&agrave; buscaran, exploraran i, finalment, decidiran si es queden o se&rsquo;n van. En realitat, sempre se&rsquo;n van, perqu&egrave; depenen del clima. &laquo;A Cabrera, per exemple, no s&rsquo;hi queden perqu&egrave; no hi ha entre la vegetaci&oacute; plantes com el card o les malves, necess&agrave;ries per reproduir-se (i que aprofiten per alimentar-se), cosa que les condueix fins a Mallorca&raquo;, detalla Talavera.
    </p><p class="article-text">
        Si arriben al lloc i est&agrave; sec, continuaran el seu recorregut fins a arribar a territoris m&eacute;s verds. El canvi clim&agrave;tic afecta la seva din&agrave;mica, per&ograve; com que &eacute;s una esp&egrave;cie oportunista, no necess&agrave;riament de manera negativa: la <em>Vanessa cardui</em> s&rsquo;adapta f&agrave;cilment als canvis i t&eacute; la capacitat de dispersar-se si no troba el que busca.
    </p><p class="article-text">
        D&rsquo;altra banda, no es tracta d&rsquo;una plaga ni tampoc d&rsquo;un episodi preocupant. Al contrari: la seva pres&egrave;ncia pot ser un indicador que hi ha condicions favorables per als pol&middot;linitzadors, amb prou vegetaci&oacute; en flor i recursos alimentaris disponibles, assegura el cient&iacute;fic catal&agrave;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0bed7247-f51b-4a52-acdd-86017c80515f_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0bed7247-f51b-4a52-acdd-86017c80515f_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0bed7247-f51b-4a52-acdd-86017c80515f_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0bed7247-f51b-4a52-acdd-86017c80515f_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0bed7247-f51b-4a52-acdd-86017c80515f_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0bed7247-f51b-4a52-acdd-86017c80515f_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0bed7247-f51b-4a52-acdd-86017c80515f_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una papallona de carda recentment emergida de la seva crisàlida"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una papallona de carda recentment emergida de la seva crisàlida                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Una migraci&oacute; de 7.000 quil&ograve;metres</strong></h2><p class="article-text">
        L&rsquo;estat de les ales d&rsquo;alguns exemplars, visiblement desgastades, permet endevinar la magnitud de la seva odissea. El seu periple &eacute;s arribar a un lloc on establir-se, sense trobar mai en un territori fix el que necessita per sobreviure. &laquo;Nosaltres hem demostrat que un sol individu ha fet 7.000 quil&ograve;metres des del sud d&rsquo;Europa, passant per la Mediterr&agrave;nia i arribant fins al S&agrave;hara. Despr&eacute;s va volar per tot l&rsquo;oce&agrave; Atl&agrave;ntic fins a arribar a Sud-am&egrave;rica&raquo;, diu, no poc sorpr&egrave;s, Talavera.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Nosaltres hem demostrat que un sol individu ha fet 7.000 quilòmetres des del sud d’Europa, passant per la Mediterrània i arribant fins al Sàhara. Després va volar per tot l’oceà Atlàntic fins a arribar a Sud-amèrica </p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Gerard Talavera</span>
                                        <span>—</span> Investigador del CSIC i de l&#039;Institut de Biologia Evolutiva de Barcelona
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Estudiar el viatge dels insectes no &eacute;s f&agrave;cil (no se&rsquo;ls pot seguir la pista a trav&eacute;s d&rsquo;un GPS, com en el cas dels ocells o dels mam&iacute;fers); es fa &ldquo;indirectament&rdquo; a trav&eacute;s de la gen&egrave;tica de macro poblacions. Tamb&eacute; han estat desenvolupant t&egrave;cniques d&rsquo;is&ograve;tops &mdash;&agrave;toms del mateix element qu&iacute;mic&mdash; estables: la terra t&eacute; un valor d&rsquo;is&ograve;tops que adquireixen les plantes que hi creixen i de les quals s&rsquo;alimenten les larves, que adquireixen la mateixa caracter&iacute;stica qu&iacute;mica.
    </p><p class="article-text">
        A trav&eacute;s d&rsquo;aquesta informaci&oacute; cient&iacute;fica, es pot determinar el lloc de naixement de cada papallona. &laquo;La t&egrave;cnica &eacute;s semblant a la que s&rsquo;utilitza en forense per determinar l&rsquo;ADN d&rsquo;un cabell&raquo;, explica l&rsquo;investigador del CSIC.
    </p><p class="article-text">
        Una altra de les t&egrave;cniques &eacute;s analitzar el pol&middot;len de les plantes que visiten. En ser insectes pol&middot;linitzadors, el transporten durant la recerca del n&egrave;ctar de la flor i es pot saber quines plantes han visitat amb anterioritat. A Sud-am&egrave;rica, per exemple, van trobar pol&middot;len de vegetaci&oacute; end&egrave;mica d&rsquo;&Agrave;frica: a partir d&rsquo;aquestes dades, &eacute;s probable inferir el moviment migratori.
    </p><p class="article-text">
        Aquestes metodologies i el treball de camp els han perm&egrave;s con&egrave;ixer un patr&oacute; previsible en l&rsquo;esp&egrave;cie que, en tot cas, sempre est&agrave; subjecte als fen&ograve;mens de l&rsquo;entorn: &laquo;Les pluges d&rsquo;aquest any al nord d&rsquo;&Agrave;frica no solen succeir, per&ograve; enguany s&iacute;, i la cardera n&rsquo;ha sabut treure avantatge&raquo;, conclou Talavera.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/papallona-desafia-continents-7-000-quilometres-vol-i-escala-tenyit-colors-els-camps-mallorca_1_13320773.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 21 Jun 2026 04:31:02 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/b9fb437e-870b-4ead-8095-56438c77dc65_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="101648" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/b9fb437e-870b-4ead-8095-56438c77dc65_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="101648" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La papallona que desafia continents: 7.000 quilòmetres de vol i una escala que ha tenyit de colors els camps de Mallorca]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/b9fb437e-870b-4ead-8095-56438c77dc65_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Insectos,Animales,Animales salvajes,Migraciones,Islas Baleares,Mallorca,Menorca,Ibiza]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La mariposa que desafía continentes: 7.000 kilómetros de vuelo y una escala que ha teñido de colores los campos de Mallorca]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/mariposa-desafia-continentes-7-000-kilometros-vuelo-escala-tenido-colores-campos-mallorca_1_13317104.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/b9fb437e-870b-4ead-8095-56438c77dc65_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La mariposa que desafía continentes: 7.000 kilómetros de vuelo y una escala que ha teñido de colores los campos de Mallorca"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Vecinos de Alcúdia o Pollença han presenciado en los últimos días la abundante presencia de la mariposa cardera o vanesa de los cardos. Esta es la extraordinaria travesía que realiza cada primavera la mariposa cardera -o vanesa de los cardos-, una de las especies migratorias más sorprendentes del planeta</p><p class="subtitle">Ikram se salva: la perra llegada a Ibiza en patera no será sacrificada de momento
</p></div><p class="article-text">
        Un viaje de 7.000 kil&oacute;metros desde el &Aacute;frica subsahariana hasta el norte de Europa, atravesando el Mediterr&aacute;neo y haciendo escala en Balears, no est&aacute; al alcance de cualquiera. Mucho menos de un peque&ntilde;o lepid&oacute;ptero que apenas se distingue a simple vista. Sin embargo, esa es la extraordinaria traves&iacute;a que realiza cada primavera la mariposa cardera -o vanesa de los cardos-, una de las especies migratorias m&aacute;s sorprendentes del planeta.
    </p><p class="article-text">
        As&iacute; lo descubri&oacute; hace unos a&ntilde;os un grupo liderado por cient&iacute;ficos espa&ntilde;oles del Consejo Superior de Investigaciones Cient&iacute;ficas (CSIC), y as&iacute; lo est&aacute;n comprobando estos d&iacute;as cientos de ciudadanos de Mallorca, Menorca y Eivissa. En el <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/cabrera-parque-nacional-aguas-transparentes-llenas-posidonia-sufre-falta-proteccion_1_13127875.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Parque Nacional de Cabrera</a>, de hecho, se han llegado a observar concentraciones de miles de ejemplares en pleno tr&aacute;nsito hacia el norte de Europa.
    </p><p class="article-text">
        Las <em>Vanessa cardui</em> pasan los meses c&aacute;lidos en Europa y, cuando cambia la estaci&oacute;n, emprenden el viaje de regreso hacia el sur. Estos d&iacute;as, en pleno recorrido migratorio, centenares de ejemplares se posan sobre las flores de zonas ajardinadas y campos de distintos puntos de Mallorca, especialmente en municipios como Alc&uacute;dia, Fornalutx o S&oacute;ller, en un fen&oacute;meno que llama la atenci&oacute;n a vecinos y visitantes de la isla, que las han avistado incluso mientras navegaban por aguas baleares.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Las &#039;Vanessa cardui&#039; pasan los meses cálidos en Europa y, cuando cambia la estación, emprenden el viaje de regreso hacia el sur. Estos días, en pleno recorrido migratorio, centenares de ejemplares se posan sobre las flores de jardines y campos de distintos puntos de Mallorca</p>
          </div>

  </blockquote><blockquote class="instagram-media" data-instgrm-version="14" data-instgrm-permalink="https://www.instagram.com/reel/DZr3LuGAc8s/" data-instgrm-captioned></blockquote><script async src="https://www.instagram.com/embed.js"></script><p class="article-text">
        Las im&aacute;genes de los insectos, que vuelan en grupo, han plagado las redes sociales, alimentando la curiosidad sobre el origen de una presencia tan abundante. Se trata de una de las especies de mariposas m&aacute;s extendidas del planeta y tambi&eacute;n una de las m&aacute;s viajeras: no hiberna, sino que realiza largas migraciones a trav&eacute;s de varias generaciones sucesivas.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Uno de estos cient&iacute;ficos que descubri&oacute; los largos vuelos de la mariposa fue el catal&aacute;n Gerard Talavera, quien, junto a su compa&ntilde;ero Roger Vila, analiz&oacute; durante a&ntilde;os el comportamiento de esta especie. Hace poco, el investigador del CSIC y del Instituto de Biolog&iacute;a Evolutiva de Barcelona estuvo en Cabrera coincidiendo con la fuerte oleada migratoria que experiment&oacute; en primera persona: &ldquo;Es espectacular lo que est&aacute; pasando estos d&iacute;as&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/08da2e8d-2c5e-4c96-abf9-46224c8aabdd_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/08da2e8d-2c5e-4c96-abf9-46224c8aabdd_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/08da2e8d-2c5e-4c96-abf9-46224c8aabdd_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/08da2e8d-2c5e-4c96-abf9-46224c8aabdd_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/08da2e8d-2c5e-4c96-abf9-46224c8aabdd_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/08da2e8d-2c5e-4c96-abf9-46224c8aabdd_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/08da2e8d-2c5e-4c96-abf9-46224c8aabdd_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un ejemplar de la mariposa de los cardos"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un ejemplar de la mariposa de los cardos                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Una explosi&oacute;n demogr&aacute;fica como esta, explica el experto, se produce cuando coinciden condiciones especialmente favorables para el crecimiento de la vegetaci&oacute;n y la reproducci&oacute;n de la especie. Este a&ntilde;o, por las abundantes lluvias primaverales, ha habido un crecimiento, el mayor desde 2009. La multitudinaria presencia de estos insectos no es llamativa s&oacute;lo en zonas de Espa&ntilde;a como Balears, el Parque Nacional de Do&ntilde;ana o los Pirineos, sino tambi&eacute;n en otros pa&iacute;ses mediterr&aacute;neos como Grecia e Italia.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Este fen&oacute;meno se produce, sobre todo, cuando hay lluvia acumulada en oto&ntilde;o, invierno y principios de primavera&rdquo;, a&ntilde;ade Talavera. Esto ha sucedido, en los &uacute;ltimos tiempos, en sitios tan inusitados como el S&aacute;hara. Sucedi&oacute; en 2024, cuando el desierto registr&oacute; <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/inundaciones-carreteras-cortadas-sahara-lluvias-torrenciales-historicas_1_11646274.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">las primeras inundaciones importantes en cinco d&eacute;cadas</a>. La meteorolog&iacute;a se ha repetido este a&ntilde;o en lugares des&eacute;rticos donde no se esperaba un clima tan h&uacute;medo. &ldquo;Hemos estado mirando por sat&eacute;lite y en comparaci&oacute;n con el a&ntilde;o pasado [fue un a&ntilde;o muy seco] hemos visto diferencias muy marcadas&rdquo;, explica el cient&iacute;fico.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Uno de los insectos m&aacute;s migratorios</strong></h2><p class="article-text">
        La migraci&oacute;n, eso s&iacute;, se repite cada a&ntilde;o. La cardera vive un ciclo migratorio de alrededor de diez generaciones desde el &Aacute;frica tropical hasta el norte de Europa. Luego realiza el mismo recorrido de vuelta: de los pa&iacute;ses verdes noreuropeos a pa&iacute;ses m&aacute;s pegados al Ecuador. Los ejemplares avistados en Balears habr&iacute;an iniciado su recorrido en el norte de &Aacute;frica, cruzando el Mediterr&aacute;neo hasta alcanzar el archipi&eacute;lago.
    </p><blockquote class="instagram-media" data-instgrm-version="14" data-instgrm-permalink="https://www.instagram.com/p/DZpsShJDDeZ/" data-instgrm-captioned></blockquote><script async src="https://www.instagram.com/embed.js"></script><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La cardera vive un ciclo migratorio de alrededor de diez generaciones desde el África tropical hasta el norte de Europa. Luego realiza el mismo recorrido de vuelta: de los países verdes noreuropeos a países más pegados al Ecuador</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Desde las islas, parte de la poblaci&oacute;n continuar&aacute; desplaz&aacute;ndose hacia el norte de Europa y ser&aacute;n sus descendientes los que emprendan posteriormente el viaje de regreso hacia el sur. Talavera y su equipo empezaron a estudiar esta especie como modelo para entender los movimientos migratorios de los insectos desde diferentes perspectivas: la psicolog&iacute;a de este tr&aacute;nsito (&iquest;d&oacute;nde se mueven? &iquest;Cu&aacute;les son los factores que lo provocan?) y tambi&eacute;n a nivel gen&eacute;tico.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Se trata de una especie que vive pr&aacute;cticamente en todo el mundo, exceptuando Sudam&eacute;rica y Australia, y esto es muy excepcional en los insectos. Pocos consiguen ser tan cosmopolitas: tan solo aquellas invasoras que han sido introducidas en el ecosistema por el ser humano&rdquo;, asegura el investigador.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/216ebe0f-d87b-4c44-86f5-1ffd42156d97_16-9-discover-aspect-ratio_50p_1145641.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/216ebe0f-d87b-4c44-86f5-1ffd42156d97_16-9-discover-aspect-ratio_50p_1145641.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/216ebe0f-d87b-4c44-86f5-1ffd42156d97_16-9-discover-aspect-ratio_75p_1145641.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/216ebe0f-d87b-4c44-86f5-1ffd42156d97_16-9-discover-aspect-ratio_75p_1145641.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/216ebe0f-d87b-4c44-86f5-1ffd42156d97_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145641.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/216ebe0f-d87b-4c44-86f5-1ffd42156d97_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145641.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/216ebe0f-d87b-4c44-86f5-1ffd42156d97_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145641.jpg"
                    alt="Un grupo de mariposas carderas abren sus alas para calentarse con el sol"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un grupo de mariposas carderas abren sus alas para calentarse con el sol                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Se trata de una especie que vive prácticamente en todo el mundo, exceptuando Sudamérica y Australia, y esto es muy excepcional en los insectos. Pocos consiguen ser tan cosmopolitas: tan solo aquellas invasoras que han sido introducidas en el ecosistema por el ser humano</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Gerard Talavera</span>
                                        <span>—</span> Investigador del CSIC y del Instituto de Biología Evolutiva de Barcelona
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Hace pocos a&ntilde;os que se conoce su ciclo vital y su car&aacute;cter ind&oacute;mito. Hasta entonces, solo se sospechaba que migraba dentro de Europa y que ven&iacute;a del norte de &Aacute;frica -uno de los puntos donde las han avistado en masa es el Cap Blanc, en T&uacute;nez-. Por entonces, Talavera y su equipo sosten&iacute;an que en oto&ntilde;o cruzaba el desierto del S&aacute;hara y que criaba varias generaciones -aproximadamente, un huevo pasa a ser adulto en un periodo entre 15 d&iacute;as y dos meses, dependiendo de las temperaturas y el contexto ambiental- en el &Aacute;frica subsahariana.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Cada adulto vive cuatro semanas, a lo largo de las cuales vuela, migra, se reproduce y muere. Los cient&iacute;ficos se desplazaron al continente africano para extraer conclusiones. &ldquo;Lo que no sab&iacute;amos era d&oacute;nde se desplazaba tras pasar por Europa: no se sospechaba que pod&iacute;an migrar tanto&rdquo;, contin&uacute;a. Al principio, pensaron que se trataba de casos espor&aacute;dicos, pero les sorprendi&oacute; a&uacute;n m&aacute;s saber que la poblaci&oacute;n al completo se desplaza a distancias intercontinentales.
    </p><h2 class="article-text"><strong>En b&uacute;squeda de recursos alimenticios</strong></h2><p class="article-text">
        La mariposa cardera -millones de ellas- baja al Sahel (la franja africana desde el Atl&aacute;ntico hasta el mar Rojo que comprende algunos de los pa&iacute;ses m&aacute;s pobres del continente africano, como Mali, Chad y Etiop&iacute;a) en b&uacute;squeda de alimento y capacidad reproductiva. Ya son las siguientes generaciones las que alcanzan zonas m&aacute;s tropicales. Y otras las que, cuando llega la &eacute;poca de lluvias, vuelven a migrar hacia arriba en una &eacute;poca del a&ntilde;o en que el norte de &Aacute;frica empieza a verdear -all&iacute; nace otra generaci&oacute;n o dos- y luego siguen en ascenso. Hace un mes o dos hubo grupos que ya se dejaron ver por Balears y ahora, cuando todav&iacute;a sigue h&uacute;meda la flora, han vuelto antes de la sequ&iacute;a estival.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La mariposa cardera -millones de ellas- baja al Sahel (la franja africana desde el Atlántico hasta el mar Rojo) en búsqueda de alimento y capacidad reproductiva. Ya son las siguientes generaciones las que alcanzan zonas más tropicales</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El movimiento constante esconde detr&aacute;s la b&uacute;squeda incesante de recursos. El objetivo de la cardera es encontrar un h&aacute;bito donde haya flores &oacute;ptimas para alimentarse: all&iacute; buscar&aacute;n, explorar&aacute;n y finalmente, decidir&aacute;n si se quedan o se marchan. En realidad siempre se marchan, porque dependen del clima. &ldquo;En Cabrera, por ejemplo, no se quedan porque no hay entre la vegetaci&oacute;n plantas como el cardo o las malvas, necesarias para reproducirse (aprovechan para alimentarse), lo que las conduce hasta Mallorca&rdquo;, detalla Talavera.&nbsp;&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Si llegan al lugar y est&aacute; seco, seguir&aacute;n su recorrido hasta llegar a territorios m&aacute;s verdes. El cambio clim&aacute;tico afecta a su din&aacute;mica, pero como es una especie oportunista, no necesariamente de forma negativa: la <em>Vanessa cardui </em>se adapta f&aacute;cilmente a los cambios y tienen la capacidad de dispersarse si no encuentra lo que busca.
    </p><p class="article-text">
        Por otro lado, no se trata de una plaga ni tampoco de un episodio preocupante. Al contrario: su presencia puede ser un indicador de que existen condiciones favorables para los polinizadores, con suficiente vegetaci&oacute;n en flor y recursos alimenticios disponibles, asegura el cient&iacute;fico catal&aacute;n.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0bed7247-f51b-4a52-acdd-86017c80515f_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0bed7247-f51b-4a52-acdd-86017c80515f_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0bed7247-f51b-4a52-acdd-86017c80515f_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0bed7247-f51b-4a52-acdd-86017c80515f_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0bed7247-f51b-4a52-acdd-86017c80515f_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0bed7247-f51b-4a52-acdd-86017c80515f_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0bed7247-f51b-4a52-acdd-86017c80515f_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una mariposa cardera recién emergida de su crisálida"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una mariposa cardera recién emergida de su crisálida                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Una migraci&oacute;n de 7.000 kil&oacute;metros</strong></h2><p class="article-text">
        El estado de las alas de algunos ejemplares, visiblemente desgastadas, deja adivinar la magnitud de su odisea. Su periplo es llegar a un lugar donde asentarse, sin encontrar nunca en un territorio fijo lo que para sobrevivir necesita. &ldquo;Nosotros hemos demostrado que un solo individuo ha hecho 7.000 kil&oacute;metros desde el sur de Europa, pasando por el Mediterr&aacute;neo y llegando hasta el S&aacute;hara. Luego vol&oacute; por todo el oc&eacute;ano Atl&aacute;ntico hasta llegar a Sudam&eacute;rica&rdquo;, dice, no poco sorprendido, Talavera.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Nosotros hemos demostrado que un solo individuo ha hecho 7.000 kilómetros desde el sur de Europa, pasando por el Mediterráneo y llegando hasta el Sáhara. Luego voló por todo el océano Atlántico hasta llegar a Sudamérica</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Gerard Talavera</span>
                                        <span>—</span> Investigador del CSIC y del Instituto de Biología Evolutiva de Barcelona
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Estudiar el viaje de los insectos no es f&aacute;cil (no se les puede seguir la pista a trav&eacute;s de un GPS, como en el caso de las aves o de los mam&iacute;feros), se hace &ldquo;indirectamente&rdquo; a trav&eacute;s de la gen&eacute;tica de macro poblaciones. Tambi&eacute;n han estado desarrollando t&eacute;cnicas de is&oacute;topos -&aacute;tomos del mismo elemento qu&iacute;mico- estables: la tierra tiene un valor de is&oacute;topos que adquieren las plantas que crecen all&iacute; y de las que se alimentan las larvas, que adquieren la misma caracter&iacute;stica qu&iacute;mica.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        A trav&eacute;s de esta informaci&oacute;n cient&iacute;fica, se puede determinar el lugar de nacimiento de cada mariposa. &ldquo;La t&eacute;cnica es parecida a la que se utiliza en forens&iacute;a para determinar el ADN de un cabello&rdquo;, cuenta el investigador del CSIC.
    </p><p class="article-text">
        Otra de las t&eacute;cnicas es analizar el polen de las plantas que visitan. Al ser insectos polinizadores, lo trasladan durante la b&uacute;squeda del n&eacute;ctar de la flor y se puede conocer qu&eacute; plantas han visitado con anterioridad. En Sudam&eacute;rica, por ejemplo, encontraron polen de vegetaci&oacute;n end&eacute;mica de &Aacute;frica: de esos datos, es probable inferir el movimiento migratorio.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Estas metodolog&iacute;as y el trabajo de campo les han permitido conocer un patr&oacute;n predictible en la especie que, en todo caso, siempre est&aacute; sujeta a los fen&oacute;menos del entorno: &ldquo;Las lluvias de este a&ntilde;o en el norte de &Aacute;frica no suelen suceder, pero este a&ntilde;o s&iacute;, y la cardera ha sacado ventaja de eso&rdquo;, concluye Talavera.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/mariposa-desafia-continentes-7-000-kilometros-vuelo-escala-tenido-colores-campos-mallorca_1_13317104.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 20 Jun 2026 19:50:34 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/b9fb437e-870b-4ead-8095-56438c77dc65_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="101648" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/b9fb437e-870b-4ead-8095-56438c77dc65_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="101648" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La mariposa que desafía continentes: 7.000 kilómetros de vuelo y una escala que ha teñido de colores los campos de Mallorca]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/b9fb437e-870b-4ead-8095-56438c77dc65_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Insectos,Animales,Animales salvajes,Migraciones,Islas Baleares,Mallorca,Menorca,Ibiza]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[S'Espalmador, l'illa privada de 18 milions d'euros: les obres que posaran a prova la protecció del paradís]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/s-espalmador-l-illa-privada-18-milions-d-euros-les-obres-posaran-prova-proteccio-paradis_1_13318868.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/0a9343b0-94f0-4cdc-9d55-e64cdf51ff8e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145685.jpg" width="1771" height="996" alt="S&#039;Espalmador, l&#039;illa privada de 18 milions d&#039;euros: les obres que posaran a prova la protecció del paradís"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Els propietaris d'aquest enclavament situat davant de Formentera -propietaris a través d'una societat de Luxemburg- es preparen per rehabilitar les seves dues històriques cases. L'illot forma part del Parc Natural de Ses Salines i està sotmès a algunes de les figures de protecció ambiental més estrictes de Balears</p><p class="subtitle">Tagomago, l'illot protegit amb una mansió de luxe que es lloga als rics
</p></div><p class="article-text">
        Durant d&egrave;cades, les dues cases pageses de s&rsquo;Espalmador han rom&agrave;s pr&agrave;cticament congelades en el temps, envoltades per aig&uuml;es turqueses, dunes verges i algunes de les praderies de posid&ograve;nia millor conservades del Mediterrani. A pocs metres de les concorregudes platges de ses Illetes (Formentera), per&ograve; separada d&rsquo;aquestes per un pas de navegaci&oacute; conegut com es Pas de s&rsquo;Espalmador, continua sent un territori fora de l&rsquo;abast de qualsevol. Vuit anys despr&eacute;s que una fam&iacute;lia belga &mdash;a trav&eacute;s d&rsquo;una societat luxemburguesa&mdash; compr&eacute;s l&rsquo;enclavament per 18 milions d&rsquo;euros, els seus propietaris es preparen per dur a terme una complexa rehabilitaci&oacute; de les edificacions hist&ograve;riques en un dels espais naturals m&eacute;s protegits de les Balears.
    </p><p class="article-text">
        <a href="https://www.europapress.es/comunicados/empresas-00908/noticia-comunicado-formentera-ibiza-marbella-lideran-ranking-playas-mas-caras-espana-veranear-2026-20260601114008.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Formentera lidera, juntament amb Eivissa i Marbella, les platges espanyoles m&eacute;s cares per estiuejar</a>, segons un informe elaborat a partir d&rsquo;una mostra de viatgers espanyols i una an&agrave;lisi comparativa dels costos tur&iacute;stics. Abans de l&rsquo;operaci&oacute; milion&agrave;ria mitjan&ccedil;ant la qual s&rsquo;Espalmador va canviar de mans &mdash;al principi l&rsquo;illot es va posar a la venda per 22 milions d&rsquo;euros&mdash;, aquest tros de parad&iacute;s pertanyia a la fam&iacute;lia Cinnamond, que el 1932 havia pagat 42.000 pessetes (uns 250 euros) a Carlos Tur Roig. Una xifra extremadament allunyada del valor que assoliria d&egrave;cades despr&eacute;s. Els Cinnamond consideraven una bona opci&oacute; que l&rsquo;illot pass&eacute;s a ser de titularitat p&uacute;blica, una cosa que, en el seu moment, tamb&eacute; es va plantejar el Consell de Formentera.
    </p><p class="article-text">
        El 2017, la instituci&oacute; insular, presidida aleshores per Jaume Ferrer, de Gent per Formentera, va plantejar al Govern balear, durant el primer mandat de la socialista Francina Armengol (2015-2019), la compra de l&rsquo;illot. Per&ograve; la proposta finalment no va fructificar i el Consell, per si sol, no disposava de recursos suficients per afrontar la compra en solitari.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Abans de l&#039;operació milionària mitjançant la qual s’Espalmador va canviar de mans -al principi l&#039;illot es va posar a la venda per 22 milions d&#039;euros-, aquest tros de paradís pertanyia a la família Cinnamond, que el 1932 havia pagat 42.000 pessetes (uns 250 euros) a Carles Tur Roig</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/19cb82c7-fc09-436a-8e04-72f883f00952_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/19cb82c7-fc09-436a-8e04-72f883f00952_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/19cb82c7-fc09-436a-8e04-72f883f00952_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/19cb82c7-fc09-436a-8e04-72f883f00952_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/19cb82c7-fc09-436a-8e04-72f883f00952_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/19cb82c7-fc09-436a-8e04-72f883f00952_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/19cb82c7-fc09-436a-8e04-72f883f00952_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Perfil de s&#039;Espalmador, ubicada al cor del Parc Natural de ses Salines"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Perfil de s&#039;Espalmador, ubicada al cor del Parc Natural de ses Salines                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Des de s&rsquo;Espalmador, de 137 hect&agrave;rees, fins a la piti&uuml;sa del Sud, s&rsquo;est&eacute;n una franja de terra que acaba a la Punta des C&agrave;rritx. Cap a l&rsquo;oest, s&rsquo;allarga en forma de diminuta pen&iacute;nsula la platja de s&rsquo;Alga, un arenal verge de postal que es desplega al llarg d&rsquo;un quil&ograve;metre.
    </p><p class="article-text">
        Ha estat la societat propiet&agrave;ria qui ha gestionat la tramitaci&oacute; de la llic&egrave;ncia urban&iacute;stica per a la reforma integral de les dues construccions hist&ograve;riques, s&rsquo;Alga i Majoral, que comen&ccedil;ar&agrave; despr&eacute;s de la temporada tur&iacute;stica, quan es pugui agilitzar la log&iacute;stica per dur a terme els treballs. La llic&egrave;ncia va ser aprovada per la Junta de Govern del Consell de Formentera el passat 12 de gener de 2025. La concessi&oacute; per a la reforma, que no preveu augmentar la superf&iacute;cie constru&iuml;da, est&agrave; subjecta a estrictes condicions de conservaci&oacute; patrimonial, control arqueol&ograve;gic i limitacions pr&ograve;pies d&rsquo;un espai protegit.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Una societat amb seu a Luxemburg</strong></h2><p class="article-text">
        Darrere l&rsquo;empresa luxemburguesa que va adquirir s&rsquo;Espalmador fa vuit anys hi ha tres germans. L&rsquo;administrador &uacute;nic &eacute;s Michel Jan Cigrang, mentre que Jean Philippe Cigrang i Christian Leon Cigrang figuren com a administradors mancomunats, <a href="https://www.newtral.es/sespalmador-luxemburgo/20241008/#google_vignette" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">segons dades del Registre de la Propietat consultades per Newtral</a>.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Darrere l’empresa luxemburguesa que va adquirir s’Espalmador fa vuit anys hi ha tres germans. L’administrador únic és Michel Jan Cigrang, mentre que Jean Philippe Cigrang i Christian Leon Cigrang figuren com a administradors mancomunats</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Tot i que pugui semblar una raresa, comprar una illa &eacute;s legalment possible. A Espanya, aquests territoris poden ser de propietat privada sempre que hagin estat reconeguts hist&ograve;ricament com a tals o estiguessin inscrits com a finques abans de l&rsquo;entrada en vigor de <a href="http://boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1988-18762" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la Llei de Costes, de 1988</a>. Tanmateix, la titularitat no atorga carta blanca als seus propietaris: no permet restringir l&rsquo;acc&eacute;s a les zones de domini p&uacute;blic (com la servitud de tr&agrave;nsit) ni construir lliurement en espais sotmesos a protecci&oacute; ambiental i costanera.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Tot i que pugui semblar una raresa, comprar una illa és legalment possible. A Espanya, aquests territoris poden ser de propietat privada sempre que hagin estat reconeguts històricament com a tals o estiguessin inscrits com a finques abans de l’entrada en vigor de la Llei de Costes, de 1988</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Aix&ograve;, en particular, est&agrave; provocant que el projecte de reforma a s&rsquo;Espalmador no sigui una tasca f&agrave;cil, sin&oacute; &laquo;tot un repte&raquo;, com assenyala a elDiario.es una font propera al projecte. De moment, s&rsquo;ha instal&middot;lat un pantal&agrave; flotant provisional amb unes fixacions ecol&ograve;giques que no danyen la posid&ograve;nia a es Cal&oacute; de s&rsquo;Alga per descarregar equips i materials &mdash;els mateixos que tenien les cases originals&mdash;, fet que ha requerit la tramitaci&oacute; d&rsquo;una autoritzaci&oacute; a trav&eacute;s de la Conselleria de la Mar i del Cicle de l&rsquo;Aigua. Es tracta d&rsquo;un moll complementari al ja existent, situat just al costat, per&ograve; que no t&eacute; l&rsquo;amplada suficient per poder efectuar les desc&agrave;rregues.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5be6394e-e7e0-4ea6-9f8a-ac9609fad7f4_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5be6394e-e7e0-4ea6-9f8a-ac9609fad7f4_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5be6394e-e7e0-4ea6-9f8a-ac9609fad7f4_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5be6394e-e7e0-4ea6-9f8a-ac9609fad7f4_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5be6394e-e7e0-4ea6-9f8a-ac9609fad7f4_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5be6394e-e7e0-4ea6-9f8a-ac9609fad7f4_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5be6394e-e7e0-4ea6-9f8a-ac9609fad7f4_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Vista aèria de s&#039;Espalmador, situada entre Eivissa i Formentera"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Vista aèria de s&#039;Espalmador, situada entre Eivissa i Formentera                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Dues edificacions protegides</strong></h2><p class="article-text">
        El projecte, dissenyat per un estudi d&rsquo;arquitectura de Formentera, se centra a restaurar dues construccions aixecades abans de 1956 i disperses en diferents punts de l&rsquo;illot. S&oacute;n dues cases pageses hist&ograve;riques ubicades en dos indrets diferents de l&rsquo;illot privat: una a la cala de s&rsquo;Alga i l&rsquo;altra a es Majoral, a l&rsquo;interior del terreny insular.
    </p><p class="article-text">
        Les edificacions &lsquo;Majoral&rsquo; i &lsquo;s&rsquo;Alga&rsquo; es consideren legals dins el marc urban&iacute;stic actual i formen part del cat&agrave;leg de protecci&oacute; del territori del Consell Insular de Formentera. Les dues cases tenen una sola planta. La primera disposa de quatre habitacions distribu&iuml;des en 174 metres quadrats i annexos corresponents a unes quadres de 82 metres quadrats. La segona &eacute;s m&eacute;s gran: dotze dormitoris i 468 metres quadrats.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Les edificacions ‘Majoral’ i ‘s’Alga’ es consideren legals dins el marc urbanístic actual i formen part del catàleg de protecció del Consell de Formentera. Les dues cases tenen una sola planta. La primera compta amb quatre habitacions distribuïdes en 174 metres quadrats i la segona, amb dotze dormitoris i 468 metres
</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La primera finca envaeix la zona de servitud de protecci&oacute;, tot i que no la zona de servitud de tr&agrave;nsit, segons la documentaci&oacute;. La segona casa tamb&eacute; es troba afectada per aquesta limitaci&oacute; i, a m&eacute;s, el mur perimetral ocupa la zona de domini p&uacute;blic maritimoterrestre establerta per la Llei de Costes.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;autoritzaci&oacute;, concedida per la instituci&oacute;, no altera els par&agrave;metres urban&iacute;stics existents, asseguren les fonts properes al projecte de reforma, que precisen que les obres es limiten a rehabilitar i millorar els edificis ja presents a l&rsquo;illa sense augmentar volums ni modificar l&rsquo;estructura de l&rsquo;enclavament.
    </p><p class="article-text">
        El Consell, per&ograve;, no &eacute;s l&rsquo;&uacute;nica administraci&oacute; implicada, sin&oacute; que tamb&eacute; cal gestionar permisos amb la xarxa Natura 2000, el Govern balear, Costes i Recursos H&iacute;drics, entre d&rsquo;altres.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">L’autorització, concedida per la institució, no altera els paràmetres urbanístics existents, asseguren les fonts properes al projecte de reforma, que precisen que les obres es limiten a rehabilitar i millorar els edificis ja presents a l’illa sense augmentar volums ni modificar l’estructura de l’enclavament</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>A l&rsquo;interior d&rsquo;un parc natural</strong></h2><p class="article-text">
        S&rsquo;Espalmador es troba al cor del Parc Natural de ses Salines d&rsquo;Eivissa i Formentera i tamb&eacute; compta amb diferents graus de protecci&oacute;: forma part de la xarxa Natura 2000 i &eacute;s Zona d&rsquo;Especial Protecci&oacute; per a les Aus (ZEPA), figures ambdues de protecci&oacute; ambiental de la Uni&oacute; Europea (UE) destinades a conservar els h&agrave;bitats naturals i les esp&egrave;cies de flora i fauna d&rsquo;inter&egrave;s comunitari.
    </p><p class="article-text">
        &Eacute;s un dels motius pels quals la instal&middot;laci&oacute; dels pantalans es va fer, en compliment de la normativa ambiental, abans que comenc&eacute;s el per&iacute;ode de nidificaci&oacute; de les aus, que finalitza l&rsquo;1 de juliol vinent. Tanmateix, en aquesta data &mdash;en plena temporada estival&mdash; tampoc no arrancaran les obres, at&egrave;s que els treballs requereixen moviment de terres i altres intervencions incompatibles amb la pres&egrave;ncia tur&iacute;stica.
    </p><p class="article-text">
        D&rsquo;altra banda, l&rsquo;illot est&agrave; envoltat d&rsquo;una important extensi&oacute; de praderies de posid&ograve;nia oce&agrave;nica, esp&egrave;cie protegida a totes les Balears i distingida com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. A aix&ograve; s&rsquo;hi suma el seu patrimoni cultural: el m&eacute;s important &eacute;s la torre de defensa de sa Guardiola, declarada B&eacute; d&rsquo;Inter&egrave;s Cultural (BIC) d&rsquo;acord amb la llei de patrimoni hist&ograve;ric. Existeixen, a m&eacute;s, quatre jaciments arqueol&ograve;gics i una altra edificaci&oacute; hist&ograve;rica coneguda com el Pou de s&rsquo;Alga.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/363777c9-6581-4ff7-a7c3-53d753176144_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/363777c9-6581-4ff7-a7c3-53d753176144_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/363777c9-6581-4ff7-a7c3-53d753176144_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/363777c9-6581-4ff7-a7c3-53d753176144_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/363777c9-6581-4ff7-a7c3-53d753176144_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/363777c9-6581-4ff7-a7c3-53d753176144_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/363777c9-6581-4ff7-a7c3-53d753176144_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imatge d&#039;arxiu d&#039;un cartell que prohibeix els banys de fang a s&#039;Espalmador"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imatge d&#039;arxiu d&#039;un cartell que prohibeix els banys de fang a s&#039;Espalmador                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">L’illot està envoltat d’una important extensió de praderies de posidònia oceànica, espècie protegida a totes les Balears i distingida com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. A això s’hi suma el seu patrimoni cultural: el més important és la torre de defensa de sa Guardiola, declarada Bé d’Interès Cultural (BIC)</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        L&rsquo;actuaci&oacute; d&rsquo;obra compta amb l&rsquo;autoritzaci&oacute; del Consell Insular de Formentera des del passat gener de 2025, despr&eacute;s que la instituci&oacute; analitz&eacute;s diferents informes t&egrave;cnics i jur&iacute;dics. L&rsquo;expedient administratiu va comen&ccedil;ar el juliol de 2020, quan l&rsquo;empresa propiet&agrave;ria va sol&middot;licitar la llic&egrave;ncia per rehabilitar els immobles.
    </p><p class="article-text">
        La log&iacute;stica d&rsquo;operar en un territori extremadament sensible complica l&rsquo;execuci&oacute; del projecte, que contempla tasques de demolici&oacute; en alguns volums que desvirtuen la construcci&oacute;, segons fonts properes consultades per aquest mitj&agrave;. D&rsquo;una banda, a causa de l&rsquo;estricta necessitat de complir la normativa ambiental i, de l&rsquo;altra, perqu&egrave; &eacute;s molt dif&iacute;cil trobar treballadors disposats a desenvolupar la seva activitat a l&rsquo;hivern en un illot a&iuml;llat. Tot i que la propietat ofereix allotjament, les condicions meteorol&ograve;giques poden impedir durant dies la connexi&oacute; mar&iacute;tima amb Eivissa, dificultant tant els despla&ccedil;aments com l&rsquo;avan&ccedil; de les obres.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Tres illes privades a les Piti&uuml;ses</strong></h2><p class="article-text">
        S&rsquo;Espalmador no &eacute;s l&rsquo;&uacute;nica illa privada de les Piti&uuml;ses. De la dotzena de territoris amb aquestes caracter&iacute;stiques a Espanya, tres es troben a Eivissa i Formentera. Entre ells, la coneguda <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/tagomago-islote-protegido-mansion-lujo-alquila-ricos_1_9986967.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Tagomago</a>, propietat d&rsquo;un descendent dels &Agrave;ustries i integrada dins la Xarxa Natura 2000. L&rsquo;illot, d&rsquo;unes 55 hect&agrave;rees, est&agrave; incl&ograve;s en un entorn mar&iacute;-terrestre protegit des de finals dels anys 90, amb h&agrave;bitats de gran inter&egrave;s per a aus migrat&ograve;ries i esp&egrave;cies com la baldriga balear.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">S’Espalmador no és l’única illa privada de les Pitiüses. De la dotzena de territoris amb aquestes característiques a Espanya, tres es troben a Eivissa i Formentera. Entre ells, la famosa Tagomago, propietat d’un descendent dels Àustries</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Tagomago est&agrave; declarat Lloc d&rsquo;Import&agrave;ncia Comunit&agrave;ria (LIC), Zona d&rsquo;Especial Protecci&oacute; per a les Aus (ZEPA) i Zona d&rsquo;Especial Conservaci&oacute; (ZEC), cosa que li atorga un alt nivell de protecci&oacute; pel seu valor ecol&ograve;gic. Tot i aix&iacute;, acull una mansi&oacute; de luxe que est&agrave; disponible per llogar tur&iacute;sticament i s&rsquo;hi han allotjat celebritats internacionals molt conegudes, com Cristiano Ronaldo o el cantant Justin Bieber.
    </p><p class="article-text">
        Un altre cas similar &eacute;s sa Ferradura, una pen&iacute;nsula de dimensions redu&iuml;des que est&agrave; unida al port de Sant Miquel per un petit tram de terra. El seu propietari &eacute;s l&rsquo;oligarca rus <a href="https://www.eldiario.es/canariasahora/economia/hombre-rusia-crea-banco-oligarcas_1_5419843.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Mikhail Prokhorov</a>, una de les majors fortunes del pa&iacute;s i rival pol&iacute;tic de Vlad&iacute;mir Putin a les eleccions presidencials de 2012.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/s-espalmador-l-illa-privada-18-milions-d-euros-les-obres-posaran-prova-proteccio-paradis_1_13318868.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 20 Jun 2026 13:22:48 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/0a9343b0-94f0-4cdc-9d55-e64cdf51ff8e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145685.jpg" length="2660492" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/0a9343b0-94f0-4cdc-9d55-e64cdf51ff8e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145685.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2660492" width="1771" height="996"/>
      <media:title><![CDATA[S'Espalmador, l'illa privada de 18 milions d'euros: les obres que posaran a prova la protecció del paradís]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/0a9343b0-94f0-4cdc-9d55-e64cdf51ff8e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145685.jpg" width="1771" height="996"/>
      <media:keywords><![CDATA[Privatización,Medio ambiente,Ecologismo,Posidonia,Islas Baleares,Formentera]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[S'Espalmador, la isla privada de 18 millones de euros, afronta unas obras que pondrán a prueba la protección del paraíso]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/s-espalmador-isla-privada-18-millones-euros-afronta-obras-pondran-prueba-proteccion-paraiso_1_13318451.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/0a9343b0-94f0-4cdc-9d55-e64cdf51ff8e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145685.jpg" width="1771" height="996" alt="S&#039;Espalmador, la isla privada de 18 millones de euros, afronta unas obras que pondrán a prueba la protección del paraíso"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Los dueños de este enclave ubicado frente a Formentera -propietarios a través de una sociedad de Luxemburgo- se preparan para acometer la rehabilitación de sus dos históricas casas. El islote forma parte del Parque Natural de Ses Salines y está sometido a algunas de las figuras de protección ambiental más estrictas de Balears</p><p class="subtitle">Tagomago, el islote protegido con una mansión de lujo que se alquila a los ricos
</p></div><p class="article-text">
        Durante d&eacute;cadas, las dos casas payesas de s'Espalmador han permanecido pr&aacute;cticamente congeladas en el tiempo, rodeadas por aguas turquesas, dunas v&iacute;rgenes y algunas de las praderas de posidonia mejor conservadas del Mediterr&aacute;neo. A apenas unos metros de las concurridas playas de ses Illetes (Formentera), pero separada de ellas por un paso de navegaci&oacute;n conocido como Es Pas de s'Espalmador, contin&uacute;a siendo un territorio no al alcance de cualquiera. Ocho a&ntilde;os despu&eacute;s de que una familia belga -a trav&eacute;s de una sociedad luxemburguesa- comprara el enclave por 18 millones de euros, sus propietarios se preparan para acometer una compleja rehabilitaci&oacute;n de las edificaciones hist&oacute;ricas en uno de los espacios naturales m&aacute;s protegidos de Balears.
    </p><p class="article-text">
        <a href="https://www.europapress.es/comunicados/empresas-00908/noticia-comunicado-formentera-ibiza-marbella-lideran-ranking-playas-mas-caras-espana-veranear-2026-20260601114008.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Formentera lidera, junto a Eivissa y Marbella, las playas espa&ntilde;olas m&aacute;s caras para veranear</a>, seg&uacute;n un informe realizado a partir de una muestra de viajeros espa&ntilde;oles y un an&aacute;lisis comparativo de los costes tur&iacute;sticos. Antes de la operaci&oacute;n millonaria mediante la cual s&rsquo;Espalmador cambi&oacute; de manos -al principio el islote se puso a la venta por 22 millones de euros-, este trozo de para&iacute;so pertenec&iacute;a a la familia Cinnamond, que en 1932 hab&iacute;a pagado 42.000 pesetas (unos 250 euros) a Carlos Tur Roig. Una cifra extremadamente alejada del valor que alcanzar&iacute;a d&eacute;cadas despu&eacute;s. Los Cinnamond consideraban una buena opci&oacute;n que el islote pasara a ser de titularidad p&uacute;blica, algo que, en su momento, tambi&eacute;n se plante&oacute; el Consell de Formentera.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        En 2017, la instituci&oacute;n insular, presidida entonces por Jaume Ferrer, de Gent per Formentera, plante&oacute; al Govern balear, durante el primer mandato de la socialista Francina Armengol (2015-2019), la compra del islote. Pero la propuesta finalmente no fructific&oacute; y el Consell, por s&iacute; mismo, carec&iacute;a de recursos suficientes para afrontar la compra en solitario.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Antes de la operación millonaria mediante la cual s’Espalmador cambió de manos -al principio el islote se puso a la venta por 22 millones de euros-, este trozo de paraíso pertenecía a la familia Cinnamond, que en 1932 había pagado 42.000 pesetas (unos 250 euros) a Carlos Tur Roig</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/19cb82c7-fc09-436a-8e04-72f883f00952_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/19cb82c7-fc09-436a-8e04-72f883f00952_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/19cb82c7-fc09-436a-8e04-72f883f00952_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/19cb82c7-fc09-436a-8e04-72f883f00952_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/19cb82c7-fc09-436a-8e04-72f883f00952_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/19cb82c7-fc09-436a-8e04-72f883f00952_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/19cb82c7-fc09-436a-8e04-72f883f00952_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Perfil de s&#039;Espalmador, ubicada en el corazón del Parque Natural de ses Salines"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Perfil de s&#039;Espalmador, ubicada en el corazón del Parque Natural de ses Salines                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Desde s'Espalmador, de 137 hect&aacute;reas, hasta la pitiusa del Sur, se prolonga una franja de tierra que termina en la Punta des C&agrave;rritx. Hacia el oeste, se extiende en forma de diminuta la playa de s'Alga, un arenal virgen de postal que se despliega a lo largo de un kil&oacute;metro.
    </p><p class="article-text">
        Ha sido la sociedad propietaria la que ha gestionado la tramitaci&oacute;n de la licencia urban&iacute;stica para la reforma integral de las dos construcciones hist&oacute;ricas, s'Alga y Majoral, que empezar&aacute; despu&eacute;s de la temporada tur&iacute;stica, cuando pueda agilizarse la log&iacute;stica para llevar a cabo los trabajos.&nbsp;La licencia fue aprobada por la Junta de Gobierno del Consell de Formentera el pasado 12 de enero de 2025. La concesi&oacute;n para la reforma, que no contempla&nbsp;aumentar la superficie construida, est&aacute; sujeta a estrictas condiciones de conservaci&oacute;n patrimonial, control arqueol&oacute;gico y limitaciones en pleno espacio protegido.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Una sociedad con sede en Luxemburgo</strong></h2><p class="article-text">
        Tras la empresa luxemburguesa que adquiri&oacute; s'Espalmador hace ocho a&ntilde;os hay tres hermanos. El administrador &uacute;nico es Michel Jan Cigrang, mientras que Jean Philippe Cigrang y Christian Leon Cigrang figuran como administradores mancomunados, seg&uacute;n datos del Registro de la Propiedad <a href="https://www.newtral.es/sespalmador-luxemburgo/20241008/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">consultados por Newtral</a>.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Tras la empresa luxemburguesa que adquirió s&#039;Espalmador hace ocho años hay tres hermanos. El administrador único es Michel Jan Cigrang, mientras que Jean Philippe Cigrang y Christian Leon Cigrang figuran como administradores mancomunados</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Aunque pueda parecer una rareza, comprar una isla es legalmente posible. En Espa&ntilde;a, estos territorios pueden ser de propiedad privada siempre que hayan sido reconocidos hist&oacute;ricamente como tales o estuvieran inscritos como fincas antes de la entrada en vigor de la <a href="https://boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1988-18762" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Ley de Costas, de 1988</a>. Sin embargo, la titularidad no otorga carta blanca a sus propietarios: no permite restringir el acceso a las zonas de dominio p&uacute;blico (como la servidumbre de tr&aacute;nsito) ni construir libremente en espacios sometidos a protecci&oacute;n ambiental y costera.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Aunque pueda parecer una rareza, comprar una isla es legalmente posible. En España, estos territorios pueden ser de propiedad privada siempre que hayan sido reconocidos históricamente como tales o estuvieran inscritos como fincas antes de la entrada en vigor de la Ley de Costas, de 1988</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Esto, en particular, est&aacute; provocando que el proyecto de reforma en s&rsquo;Espalmador no sea tarea f&aacute;cil, sino &ldquo;todo un reto&rdquo;, como se&ntilde;ala a elDiario.es una fuente cercana al proyecto. De momento, se ha instalado un pantal&aacute;n flotante provisional con unas fijaciones ecol&oacute;gicas que no da&ntilde;an la posidonia en es Cal&oacute; de s'Alga para descargar equipos y materiales -los mismos que ten&iacute;an las casas originales-, lo que ha requerido la tramitaci&oacute;n de una autorizaci&oacute;n a trav&eacute;s de la conselleria del Mar y Ciclo del Agua. Se trata de un muelle complementario al ya existente, situado justo al lado, pero que no tiene la anchura suficiente como para realizar las descargas.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5be6394e-e7e0-4ea6-9f8a-ac9609fad7f4_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5be6394e-e7e0-4ea6-9f8a-ac9609fad7f4_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5be6394e-e7e0-4ea6-9f8a-ac9609fad7f4_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5be6394e-e7e0-4ea6-9f8a-ac9609fad7f4_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5be6394e-e7e0-4ea6-9f8a-ac9609fad7f4_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5be6394e-e7e0-4ea6-9f8a-ac9609fad7f4_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5be6394e-e7e0-4ea6-9f8a-ac9609fad7f4_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Vista aérea de s&#039;Espalmador, situada entre Eivissa y Formentera"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Vista aérea de s&#039;Espalmador, situada entre Eivissa y Formentera                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Dos edificaciones protegidas</strong></h2><p class="article-text">
        El proyecto, dise&ntilde;ado por un estudio de arquitectura de Formentera, se centra en restaurar dos construcciones levantadas antes de 1956 y dispersas en distintos puntos del islote. Son dos casas payesas hist&oacute;ricas ubicadas en dos puntos dispares del islote privado, una de ellas en la cala de s&rsquo;Alga y otra de ellas en es Majoral, &nbsp;en el interior del terreno insular.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Las edificaciones &lsquo;Majoral&rsquo; y &lsquo;s&rsquo;Alga&rsquo; se consideran legales dentro del marco urban&iacute;stico actual y forman parte del cat&aacute;logo de protecci&oacute;n del territorio del Consell Insular de Formentera. Las dos casas tienen una sola planta. La primera cuenta con cuatro habitaciones dispuestas en 174 metros cuadrados y anexos de unas cuadras de 82 metros cuadrados. La segunda es m&aacute;s grande: doce dormitorios y 468 metros cuadrados.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Las edificaciones ‘Majoral’ y ‘s’Alga’ se consideran legales dentro del marco urbanístico actual y forman parte del catálogo de protección del Consell de Formentera. Las dos casas tienen una sola planta. La primera cuenta con cuatro habitaciones dispuestas en 174 metros cuadrados y la segunda, con doce dormitorios y 468 metros</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La primera finca invade la zona de servidumbre de protecci&oacute;n, aunque no la zona de servidumbre de tr&aacute;nsito, seg&uacute;n la documentaci&oacute;n. La segunda casa tambi&eacute;n se encuentra afectada por esta limitaci&oacute;n y, adem&aacute;s, el murete perimetral ocupa la zona de dominio p&uacute;blico mar&iacute;timo-terrestre establecida por la Ley de Costas.
    </p><p class="article-text">
        La autorizaci&oacute;n, concedida por la instituci&oacute;n, no altera los par&aacute;metros urban&iacute;sticos existentes, aseguran las fuentes cercanas al proyecto de reforma, quienes precisan que las obras se limitan a rehabilitar y mejorar los edificios ya presentes en la isla sin aumentar vol&uacute;menes ni modificar la estructura del enclave.
    </p><p class="article-text">
        El Consell, sin embargo, no es la &uacute;nica administraci&oacute;n implicada sino que tambi&eacute;n es necesario gestionar permisos con la red Natura 2000, el Govern balear, Costas y Recursos H&iacute;dricos, entre otros.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La autorización, concedida por la institución, no altera los parámetros urbanísticos existentes, aseguran las fuentes cercanas al proyecto de reforma, quienes precisan que las obras se limitan a rehabilitar y mejorar los edificios ya presentes en la isla sin aumentar volúmenes ni modificar la estructura del enclave</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>En el interior de un Parque Natural</strong></h2><p class="article-text">
        S&rsquo;Espalmador se encuentra en el coraz&oacute;n del Parque Natural de ses Salines de Eivissa y Formentera y tambi&eacute;n cuenta con diferentes grados de protecci&oacute;n: forma parte de la red Natura 2000 y es Zona de Especial Protecci&oacute;n para las Aves (ZEPA), figuras ambas de protecci&oacute;n ambiental de la Uni&oacute;n Europea (UE) destinadas a conservar los h&aacute;bitats naturales y especies de flora y fauna de inter&eacute;s comunitario.
    </p><p class="article-text">
        Es uno de los motivos por los que la instalaci&oacute;n de los pantalanes se hiciera, en cumplimiento con la normativa ambiental, antes de que empezara el periodo de nidificaci&oacute;n de las aves, que termina el pr&oacute;ximo 1 de julio. Sin embargo, en esa fecha -en plena temporada estival-, ta,poco arrancar&aacute;n las obras dado que los trabajos requieren movimiento de tierras y otras intervenciones incompatibles con la presencia tur&iacute;stica.
    </p><p class="article-text">
        Por otro lado, el islote est&aacute; rodeado de una importante extensi&oacute;n de praderas de posidonia oce&aacute;nica, especie protegida en toda Balears y distinguida como Patrimonio de la Humanidad por la Unesco. A ello se suma su patrimonio cultural: el m&aacute;s importante es la torre de defensa de Sa Guardiola, declarada bien de inter&eacute;s cultural (BIC) con base en la ley de patrimonio hist&oacute;rico. Existen adem&aacute;s cuatro yacimientos arqueol&oacute;gicos y otra edificaci&oacute;n hist&oacute;rica conocida como Pou de s'Alga.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/363777c9-6581-4ff7-a7c3-53d753176144_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/363777c9-6581-4ff7-a7c3-53d753176144_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/363777c9-6581-4ff7-a7c3-53d753176144_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/363777c9-6581-4ff7-a7c3-53d753176144_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/363777c9-6581-4ff7-a7c3-53d753176144_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/363777c9-6581-4ff7-a7c3-53d753176144_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/363777c9-6581-4ff7-a7c3-53d753176144_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imagen de archivo de un cartel que prohíbe los baños de barro en s&#039;Espalmador"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imagen de archivo de un cartel que prohíbe los baños de barro en s&#039;Espalmador                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El islote está rodeado de una importante extensión de praderas de posidonia oceánica, especie protegida en toda Balears y distinguida como Patrimonio de la Humanidad por la Unesco. A ello se suma su patrimonio cultural: el más importante es la torre de defensa de Sa Guardiola, declarada bien de interés cultural (BIC) </p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La intervenci&oacute;n de obra cuenta con la autorizaci&oacute;n del Consell Insular de Formentera desde el pasado enero de 2025, despu&eacute;s de que la instituci&oacute;n analizara distintos informes t&eacute;cnicos y jur&iacute;dicos. El expediente administrativo comenz&oacute; en julio de 2020, cuando la empresa propietaria solicit&oacute; la licencia para rehabilitar los inmuebles.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        La log&iacute;stica de operar en un territorio extremadamente sensible complica la ejecuci&oacute;n del proyecto, que contempla labores de demolici&oacute;n en algunos vol&uacute;menes que desvirt&uacute;an la construcci&oacute;n, seg&uacute;n fuentes cercanas consultadas por este peri&oacute;dico. Por un lado, debido a la estricta necesidad de cumplir con la normativa ambiental y, por otro, porque es muy dif&iacute;cil encontrar a trabajadores dispuestos a desarrollar su actividad en invierno en un islote aislado. Aunque la propiedad ofrece alojamiento, las condiciones meteorol&oacute;gicas pueden impedir durante d&iacute;as la conexi&oacute;n mar&iacute;tima con Eivissa, dificultando tanto los desplazamientos como el avance de los trabajos.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Tres islas privadas en las Pitiusas</strong></h2><p class="article-text">
        S'Espalmador no es la &uacute;nica isla privada de las Piti&uuml;sas. De la docena de territorios con estas caracter&iacute;sticas en Espa&ntilde;a, tres se encuentran en Eivissa y Formentera. Entre ellos, la famosa <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/tagomago-islote-protegido-mansion-lujo-alquila-ricos_1_9986967.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Tagomago</a>, propiedad de un descendiente de los Austrias e integrada dentro de la Red Natura 2000. El islote, de unas 55 hect&aacute;reas, est&aacute; incluido en un entorno marino-terrestre protegido desde finales de los a&ntilde;os 90, con h&aacute;bitats de gran inter&eacute;s para aves migratorias y especies como la pardela balear.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">S&#039;Espalmador no es la única isla privada de las Pitiüsas. De la docena de territorios con estas características en España, tres se encuentran en Eivissa y Formentera. Entre ellos, la famosa Tagomago, propiedad de un descendiente de los Austrias</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Tagomago est&aacute; declarado Lugar de Importancia Comunitaria (LIC), Zona de Especial Protecci&oacute;n para las Aves (ZEPA) y Zona de Especial Conservaci&oacute;n (ZEC), lo que le otorga un alto nivel de protecci&oacute;n por su valor ecol&oacute;gico. A&uacute;n as&iacute;, alberga una mansi&oacute;n de lujo que est&aacute; disponible para alquilarla tur&iacute;sticamente y se han alojado en ella celebridades internacionales conocid&iacute;simas, como Cristiano Ronaldo o el cantante Justin Bieber.
    </p><p class="article-text">
        Otro caso similar es Sa Ferradura, una pen&iacute;nsula de reducidas dimensiones que est&aacute; unida al puerto de Sant Miquel por un peque&ntilde;o pedazo de tierra. Su propietario es el oligarca ruso <a href="https://www.eldiario.es/canariasahora/economia/hombre-rusia-crea-banco-oligarcas_1_5419843.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Mikhail Prokhorov</a>, una de las mayores fortunas del pa&iacute;s y rival pol&iacute;tico de Vladimir Putin en las elecciones presidenciales de 2012.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/s-espalmador-isla-privada-18-millones-euros-afronta-obras-pondran-prueba-proteccion-paraiso_1_13318451.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 19 Jun 2026 19:33:43 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/0a9343b0-94f0-4cdc-9d55-e64cdf51ff8e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145685.jpg" length="2660492" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/0a9343b0-94f0-4cdc-9d55-e64cdf51ff8e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145685.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2660492" width="1771" height="996"/>
      <media:title><![CDATA[S'Espalmador, la isla privada de 18 millones de euros, afronta unas obras que pondrán a prueba la protección del paraíso]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/0a9343b0-94f0-4cdc-9d55-e64cdf51ff8e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145685.jpg" width="1771" height="996"/>
      <media:keywords><![CDATA[Privatización,Medio ambiente,Ecologismo,Posidonia,Islas Baleares,Formentera]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA["Hem de fer filigranes": la sobrecàrrega laboral i la crisi de l'habitatge posen al límit la plantilla de psiquiatria d'Eivissa]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/hem-fer-filigranes-sobrecarrega-laboral-i-crisi-l-habitatge-posen-limit-plantilla-psiquiatria-d-eivissa_1_13324938.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/df7c0c7e-6594-4ee2-85e5-e8a96aa105b8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="&quot;Hem de fer filigranes&quot;: la sobrecàrrega laboral i la crisi de l&#039;habitatge posen al límit la plantilla de psiquiatria d&#039;Eivissa"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La baixa simultània de set facultatius ha agreujat la crisi que travessa la Unitat de Salut Mental de les Pitiüses, un servei que arrossega des de fa anys problemes de manca de personal i una pressió assistencial creixent
</p><p class="subtitle">“Un infant no hauria d'estar preocupat per on viurà”: l'impacte de la manca d'habitatge als menors
</p></div><p class="article-text">
        La salut mental de milers de pacients d&rsquo;Eivissa i Formentera dep&egrave;n aquests dies d&rsquo;una plantilla redu&iuml;da al l&iacute;mit. La baixa de set facultatius ha posat contra les cordes el servei de psiquiatria de l&rsquo;&Agrave;rea de Salut d&rsquo;Eivissa i Formentera (ASEF), que ja arrossegava anys de sobrec&agrave;rrega assistencial i dificultats per cobrir places a causa de la greu crisi d&rsquo;habitatge de l&rsquo;illa. El nombre de baixes suposa la inoperativitat de mitja plantilla, amb les defici&egrave;ncies que aix&ograve; comporta, com ara les complicacions a l&rsquo;hora d&rsquo;atendre intents autol&iacute;tics &mdash;conductes dirigides contra un mateix amb la intenci&oacute; de causar-se dany.
    </p><p class="article-text">
        La setmana passada, al centre sanitari des Viver &mdash;un dels centres de salut de la capital eivissenca&mdash; nom&eacute;s quedava un psiquiatre operatiu per assumir una activitat que habitualment requereix almenys quatre especialistes, tal com han denunciat a elDiario.es facultatius de Can Misses &mdash;l&rsquo;hospital de refer&egrave;ncia i l&rsquo;&uacute;nic p&uacute;blic de l&rsquo;illa&mdash;. La situaci&oacute; s&rsquo;agreuja per la combinaci&oacute; de manca de personal, esgotament i problemes organitzatius, que ha acabat esclatant en una de les unitats m&eacute;s sensibles del sistema sanitari piti&uacute;s. &ldquo;Hem de fer filigranes per atendre&rdquo;, han criticat les mateixes fonts sanit&agrave;ries.
    </p><p class="article-text">
        El servei, format per psiquiatres, psic&ograve;legs cl&iacute;nics, infermers i auxiliars d&rsquo;infermeria, engloba tant l&rsquo;hospital p&uacute;blic de Can Misses com els centres de salut des Viver i l&rsquo;infantojuvenil del centre de salut de Vila. Des de l&rsquo;&Agrave;rea de Salut piti&uuml;sa han reconegut que l&rsquo;&agrave;mbit de la salut mental a Eivissa i Formentera afronta, &ldquo;des de fa temps&rdquo;, una elevada pressi&oacute; assistencial i organitzativa que exigeix una adaptaci&oacute; cont&iacute;nua dels recursos &mdash;sobretot de personal&mdash; per garantir una atenci&oacute; adequada als pacients. Fonts de SIMEBAL (el sindicat m&egrave;dic balear) precisen a aquest diari que aquest assumpte &ldquo;est&agrave; en vies de resoluci&oacute;&rdquo;, per la qual cosa prefereixen no fer valoracions de moment.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Set psiquiatres de baixa</strong></h2><p class="article-text">
        Aquest escenari cr&iacute;tic, per&ograve;, ha empitjorat considerablement a causa de la baixa laboral de set dels professionals, fet que va conduir una desena d&rsquo;ells a signar un escrit de den&uacute;ncia davant la Direcci&oacute; General de Salut Mental, la Direcci&oacute; M&egrave;dica, el Servei de Prevenci&oacute; de Riscs Laborals, la Unitat de Seguretat del Pacient i els sindicats corresponents, tal com va avan&ccedil;ar Diario de Ibiza. En el document traslladen la seva &ldquo;creixent preocupaci&oacute;&rdquo; per la situaci&oacute; que travessa la unitat. Els facultatius tamb&eacute; atribueixen diverses complicacions a una comunicaci&oacute; deficient amb l&rsquo;actual cap de servei, que &ldquo;no facilita les gestions per millorar una atenci&oacute; que ja de per si &eacute;s dif&iacute;cil de prestar&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La Direcci&oacute; explica a elDiario.es que &eacute;s coneixedora de les &ldquo;inquietuds&rdquo; dels professionals de la Unitat de Salut Mental en relaci&oacute; amb l&rsquo;organitzaci&oacute; i el funcionament del servei. Per aix&ograve; &mdash;asseguren des de la ger&egrave;ncia&mdash; mantenen el contacte amb els sanitaris implicats i treballen en l&rsquo;an&agrave;lisi de les diferents q&uuml;estions plantejades. &ldquo;Volem afavorir el funcionament adequat del servei, preservar la qualitat assistencial i mantenir un entorn de treball adequat per als equips&rdquo;, afirmen. Tamb&eacute; han activat mesures de suport organitzatiu i de coordinaci&oacute; assistencial amb altres dispositius sanitaris per &ldquo;garantir la cobertura i la continu&iuml;tat de l&rsquo;atenci&oacute;&rdquo;, tot i que no han especificat quines.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un problema &ldquo;end&egrave;mic&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Es tracta, denuncien els facultatius, d&rsquo;un problema &ldquo;end&egrave;mic&rdquo; de l&rsquo;&Agrave;rea de Salut piti&uuml;sa. &ldquo;La demanda &eacute;s molt m&eacute;s alta que el nombre de professionals. Hi ha manca de metges i cal fer una lectura sobre per qu&egrave; passa aix&ograve;. Fonamentalment, pel cost de la vida i pels lloguers&rdquo;, expressa amb contund&egrave;ncia una de les treballadores: &ldquo;Passa el mateix que a la resta de serveis: falta personal&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Pel que fa a la possibilitat de declarar places de &ldquo;dif&iacute;cil cobertura&rdquo; &mdash;fet que va associat a un complement econ&ograve;mic, com es va fer a la unitat d&rsquo;Oncologia&mdash;, aquesta professional explica que es tracta d&rsquo;un &ldquo;greuge comparatiu&rdquo;. &ldquo;Hi ha professionals que fan la mateixa feina i no cobren aquest complement&rdquo;, lamenta la metgessa. &Eacute;s un problema &mdash;expressa&mdash; molt dif&iacute;cil de gestionar.
    </p><p class="article-text">
        Psiquiatria &eacute;s un servei que ha col&middot;lapsat perqu&egrave; el nombre de professionals no &eacute;s suficient per atendre la demanda existent. A m&eacute;s, a l&rsquo;hospital els corresponen unes funcions i als ambulatoris &mdash;ara anomenats centres de salut&mdash; unes altres. Tot i aix&ograve;, lamenten que s&rsquo;han desmantellat unitats dins de Psiquiatria que eren necess&agrave;ries. Entre aquestes, la que atenia persones amb problemes d&rsquo;addiccions.
    </p><p class="article-text">
        Un dels especialistes que actualment est&agrave; de baixa va patir, abans d&rsquo;agafar-la, una crisi d&rsquo;ansietat durant un torn. Aquest metge ja havia lamentat que la situaci&oacute; del servei era &ldquo;insostenible&rdquo;. I un altre especialista que tenia previst marxar a Mallorca finalment hi va renunciar per cobrir-lo. D&rsquo;altra banda, a aquesta combinaci&oacute; de factors de c&agrave;rrega laboral i estr&egrave;s cal afegir-hi que els psiquiatres tamb&eacute; s&rsquo;han de despla&ccedil;ar a l&rsquo;Hospital de Formentera per atendre els m&eacute;s de 6.000 usuaris que hi ha a l&rsquo;illa.
    </p><p class="article-text">
        La situaci&oacute; de c&agrave;rrega laboral tamb&eacute; afecta altres serveis, com l&rsquo;Atenci&oacute; Prim&agrave;ria, on els cupos per metge de fam&iacute;lia arriben als 1.900 pacients, tot i que l&rsquo;Organitzaci&oacute; Mundial de la Salut (OMS) recomana que no superin els 1.500. &ldquo;Hem de fer filigranes&rdquo; per oferir la millor atenci&oacute;, destaca aquesta professional. La sanit&agrave;ria fa m&eacute;s de tres d&egrave;cades que treballa a l&rsquo;&Agrave;rea de Salut i assegura que &ldquo;mai&rdquo; havia vist l&rsquo;hospital en una situaci&oacute; semblant. La poblaci&oacute;, recorda, s&rsquo;ha duplicat des de llavors.
    </p><p class="article-text">
        El municipi on treballa &mdash;Santa Eul&agrave;ria&mdash; ha experimentat el mateix creixement poblacional desmesurat. &ldquo;All&agrave;, a m&eacute;s, tenim el problema que no hi ha espai&rdquo;. L&rsquo;Ajuntament ha cedit un terreny per construir un altre centre per&ograve; &ldquo;jo em jubilar&eacute; i ja no treballar&eacute; en aquest centre&rdquo;, diu. &ldquo;Per poblaci&oacute; i necessitat haur&iacute;em de disposar de molts m&eacute;s recursos dels que tenim&rdquo;. &ldquo;Per exemple, per atendre els despla&ccedil;ats tamb&eacute; hem de fer Tetris i ens hem quedat sense unitat d&rsquo;Atenci&oacute; a la Dona &mdash;que a Sant Antoni s&iacute; que funciona&mdash; per manca d&rsquo;espai&rdquo;, assegura. A m&eacute;s, pel mateix motiu, tamb&eacute; s&rsquo;han quedat sense l&rsquo;equip de raigs X.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Nova fornada de sanitaris residents</strong></h2><p class="article-text">
        L&rsquo;hospital Can Misses &eacute;s, d&rsquo;altra banda, centre docent des de 1991. Els sanitaris lamenten que en altres comunitats aut&ograve;nomes els residents que es formen en un territori determinat s&rsquo;hi queden despr&eacute;s. Segons consideren, aix&ograve; no passa a les Illes Balears, i encara menys a les Piti&uuml;ses. &ldquo;No es volen quedar, i aqu&iacute; es formen en medicina interna, UCI, pediatria, psiquiatria...&rdquo;, lamenten. Al principi, l&rsquo;hospital p&uacute;blic nom&eacute;s formava metges de fam&iacute;lia, per&ograve; l&rsquo;oferta d&rsquo;especialitats ha anat creixent amb el temps.
    </p><p class="article-text">
        Aquesta setmana, precisament, s&rsquo;han incorporat 24 nous residents de la nova promoci&oacute;: 14 metges interns residents (MIR), nou infermeres internes residents (EIR) i una farmac&egrave;utica interna resident (FIR). Entre les especialitats &mdash;detallen des de Salut&mdash; hi ha vuit places de Medicina Familiar i Comunit&agrave;ria, dues de Medicina Interna, una de Psiquiatria, una de Pediatria, una de Ginecologia i Obstetr&iacute;cia i una de Medicina Intensiva.
    </p><p class="article-text">
        Pel que fa a l&rsquo;&agrave;rea d&rsquo;Infermeria, s&rsquo;hi han incorporat cinc residents d&rsquo;Atenci&oacute; Familiar i Comunit&agrave;ria, tres comares i una especialista en Pediatria i Neonatologia. Les incorporacions cobreixen 24 de les 26 places ofertes per a formaci&oacute; especialitzada. Sumant les promocions actualment en formaci&oacute;, l&rsquo;&Agrave;rea de Salut comptar&agrave; amb 60 especialistes residents durant el 2026, detallen les mateixes fonts.
    </p><p class="article-text">
        Tanmateix, l&rsquo;&agrave;rea de Salut Mental continua desabastida i no hi ha expectatives de millora a l&rsquo;horitz&oacute;. Els residents que romanen a Eivissa s&oacute;n casos particulars amb vincles familiars a l&rsquo;illa o persones origin&agrave;ries que en el seu moment van marxar i que ara, per motius personals, tenen inter&egrave;s a tornar, valoren les fonts sanit&agrave;ries consultades per aquest diari. &ldquo;Per&ograve; en la resta de casos &eacute;s molt dif&iacute;cil atreure personal sanitari. No se&rsquo;ls fan ofertes interessants; aquest any ha estat el primer que s&rsquo;han ofert contractes de tres anys a professionals&rdquo;, lamenten.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera, Nicolás Ribas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/hem-fer-filigranes-sobrecarrega-laboral-i-crisi-l-habitatge-posen-limit-plantilla-psiquiatria-d-eivissa_1_13324938.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 19 Jun 2026 14:43:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/df7c0c7e-6594-4ee2-85e5-e8a96aa105b8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="519489" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/df7c0c7e-6594-4ee2-85e5-e8a96aa105b8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="519489" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA["Hem de fer filigranes": la sobrecàrrega laboral i la crisi de l'habitatge posen al límit la plantilla de psiquiatria d'Eivissa]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/df7c0c7e-6594-4ee2-85e5-e8a96aa105b8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Salud mental,Sanidad,Sanidad pública,Hospitales,Psiquiatría,baja laboral,Precariedad laboral,Estrés laboral,Salud laboral,Islas Baleares,Ibiza,Formentera]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA["Tenemos que hacer filigranas": la sobrecarga laboral y la crisis de vivienda ponen al límite a la plantilla de psiquiatría de Ibiza]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/filigranas-sobrecarga-laboral-crisis-vivienda-ponen-limite-plantilla-psiquiatria-ibiza_1_13318128.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/df7c0c7e-6594-4ee2-85e5-e8a96aa105b8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="&quot;Tenemos que hacer filigranas&quot;: la sobrecarga laboral y la crisis de vivienda ponen al límite a la plantilla de psiquiatría de Ibiza"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La baja simultánea de siete facultativos ha agravado la crisis que atraviesa la Unidad de Salud Mental de las Pitiüses, un servicio que arrastra desde hace años problemas de falta de personal y una creciente presión asistencial</p><p class="subtitle">“Un niño no debería estar preocupado por dónde va a vivir”: el impacto de la falta de vivienda en los menores de Ibiza
</p></div><p class="article-text">
        La salud mental de miles de pacientes de Eivissa y Formentera depende estos d&iacute;as de una plantilla reducida al l&iacute;mite. La baja de siete facultativos ha puesto contra las cuerdas al servicio de psiquiatr&iacute;a del &aacute;rea de Salud de Eivissa y Formentera (ASEF), que ya arrastraba a&ntilde;os de sobrecarga asistencial y dificultades para cubrir plazas por la grave crisis de vivienda de la isla. El n&uacute;mero de bajas supone la inoperatividad de media plantilla, con las deficiencias que ello conlleva, como las complicaciones a la hora de atender intentos autol&iacute;ticos &ndash;conductas dirigidas contra uno mismo con intenci&oacute;n de causarse da&ntilde;o&ndash;.
    </p><p class="article-text">
        La semana pasada, en el centro sanitario de es Viver &ndash;uno de los centros de salud de la capital ibicenca&ndash; solo quedaba un psiquiatra operativo para asumir una actividad que habitualmente requiere al menos cuatro especialistas, como han denunciado a elDiario.es facultativos de Can Misses &ndash;el hospital de referencia y &uacute;nico p&uacute;blico de la isla&ndash;. La situaci&oacute;n se agrava por la combinaci&oacute;n de falta de personal, agotamiento y problemas organizativos que ha acabado estallando en una de las unidades m&aacute;s sensibles del sistema sanitario pitiuso. &ldquo;Tenemos que hacer filigranas para atender&rdquo;, han criticado las mismas fuentes sanitarias.
    </p><p class="article-text">
        El servicio, compuesto por psiquiatras, psic&oacute;logos cl&iacute;nicos, enfermeros y auxiliares de enfermer&iacute;a, engloba tanto el hospital p&uacute;blico de Can Misses como los centros de salud de es Viver y el infanto juvenil del centro de salud de Vila. Desde el &Aacute;rea de Salud pitiusa han reconocido que el &aacute;mbito de la salud mental en Eivissa y Formentera afronta, &ldquo;desde hace tiempo&rdquo;, una elevada presi&oacute;n asistencial y organizativa que exige una continua adaptaci&oacute;n de los recursos -sobre todo de personal- para garantizar una atenci&oacute;n adecuada a los pacientes. Fuentes de SIMEBAL (el sindicato m&eacute;dico balear) precisan a este diario que este asunto &ldquo;est&aacute; en v&iacute;as de resoluci&oacute;n&rdquo;, por lo que prefieren no hacer valoraciones por el momento.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Siete psiquiatras de baja</strong></h2><p class="article-text">
        Este escenario cr&iacute;tico, sin embargo, ha empeorado considerablemente debido a la baja laboral de siete de los profesionales, lo que condujo a que una decena de ellos firmara un escrito de denuncia ante la Direcci&oacute;n General de Salud Mental, la Direcci&oacute;n M&eacute;dica, el Servicio de Prevenci&oacute;n de Riesgos Laborales, la Unidad de Seguridad del Paciente y los sindicatos correspondientes, <a href="https://www.diariodeibiza.es/ibiza/2026/05/24/rebelion-unidad-psiquiatria-area-salud-130503162.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">como adelant&oacute; Diario de Ibiza</a>. En el documento trasladan su &ldquo;creciente preocupaci&oacute;n&rdquo; por la situaci&oacute;n que atraviesa la unidad. Los facultativos tambi&eacute;n atribuyen varias complicaciones a una comunicaci&oacute;n deficiente con<em><strong> </strong></em>la actual jefa de servicio que &ldquo;no facilita las gestiones para mejorar una atenci&oacute;n ya de por s&iacute; dif&iacute;cil de brindar&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La Direcci&oacute;n explica a <a href="http://eldiario.es" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">elDiario.es</a> que es conocedora de las &ldquo;inquietudes&rdquo; de los profesionales de la Unidad de Salud Mental en relaci&oacute;n con la organizaci&oacute;n y funcionamiento del servicio. Por ello &ndash;aseguran desde la gerencia&ndash; mantienen el contacto con los sanitarios implicados y trabajan en el an&aacute;lisis de las distintas cuestiones planteadas. &ldquo;Queremos favorecer el adecuado funcionamiento del servicio, preservar la calidad asistencial y mantener un entorno de trabajo adecuado para los equipos&rdquo;, afirman. Tambi&eacute;n han activado medidas de apoyo organizativo y coordinaci&oacute;n asistencial con otros dispositivos sanitarios para &ldquo;garantizar la cobertura y continuidad de la atenci&oacute;n&rdquo;, aunque no han especificado cu&aacute;les.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un problema &ldquo;end&eacute;mico&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Se trata, denuncian los facultativos, de un problema &ldquo;end&eacute;mico&rdquo; del &aacute;rea de Salud pitiusa. &ldquo;La demanda es much&iacute;simo m&aacute;s alta que el n&uacute;mero de profesionales. Hay carencia de m&eacute;dicos y es necesario hacer una lectura respecto a porqu&eacute; sucede esto. Fundamentalmente, por la carest&iacute;a de vida y por los alquileres&rdquo;, expresa rotunda una de las trabajadoras: &ldquo;Pasa lo mismo que en el resto de servicios: falta personal&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En cuanto a la posibilidad de declarar plazas como de &ldquo;dif&iacute;cil cobertura&rdquo; &ndash;lo que va asociado a un plus econ&oacute;mico, como se hizo en la unidad de Oncolog&iacute;a&ndash;, esta profesional explica que se trata de un &ldquo;agravio comparativo&rdquo;. &ldquo;Hay profesionales haciendo el mismo trabajo y que no cobran ese plus&rdquo;, lamenta la m&eacute;dica. Es un problema &ndash;expresa&ndash; de muy dif&iacute;cil manejo.
    </p><p class="article-text">
        Psiquiatr&iacute;a es un servicio que ha petado porque el n&uacute;mero de profesionales no es suficiente para atender la demanda que hay. Adem&aacute;s, en el hospital les corresponden unas funciones y en los ambulatorios &ndash;ahora llamados centros de salud&ndash; otras. Pese a ello, lamentan que se han cargado unidades dentro de Psiquiatr&iacute;a necesarias. Entre ellas, la que atend&iacute;a a personas con problemas de adicciones.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Uno de los especialistas que ahora mismo est&aacute; de baja, sufri&oacute;, antes de darse de baja, una crisis de ansiedad durante un turno. Este m&eacute;dico ya lament&oacute; que la situaci&oacute;n en la que estaba el servicio era &ldquo;insostenible&rdquo;. Y otro especialista que ten&iacute;a previsto marcharse a Mallorca, finalmente renunci&oacute; para cubrirlo. Por otro lado, a esta combinaci&oacute;n de factores de carga laboral y estr&eacute;s hay que a&ntilde;adir que los psiquiatras tambi&eacute;n se tienen que desplazar al Hospital de Formentera, para atender a los m&aacute;s de 6.000 usuarios que hay en la isla.
    </p><p class="article-text">
        La situaci&oacute;n de carga laboral afecta tambi&eacute;n a otros servicios, como Atenci&oacute;n Primaria, donde los cupos por m&eacute;dico de familia llegan a 1.900 pacientes, pese a que la Organizaci&oacute;n Mundial de la Salud (OMS) recomienda que no excedan los 1.500 pacientes. &ldquo;Tenemos que hacer filigranas&rdquo; para dar la mejor atenci&oacute;n, destaca esta profesional. La sanitaria lleva trabajando en el &aacute;rea de Salud desde hace m&aacute;s de tres d&eacute;cadas y asegura que &ldquo;nunca&rdquo; hab&iacute;a visto el hospital en una situaci&oacute;n similar. La poblaci&oacute;n, recuerda, se ha duplicado desde entonces.
    </p><p class="article-text">
        El municipio en el que trabaja &ndash;Santa Eul&agrave;ria&ndash; ha experimentado el mismo crecimiento poblacional desmesurado. &ldquo;All&iacute; adem&aacute;s tenemos el problema de que no hay espacio&rdquo;. El Ayuntamiento ha cedido un terreno para construir otro centro pero &ldquo;yo me jubilar&eacute; y ya no trabajar&eacute; en ese centro&rdquo;, dice. &ldquo;Por poblaci&oacute;n y necesidad tendr&iacute;amos que disponer de muchos m&aacute;s recursos de los que tenemos&rdquo;. &ldquo;Por ejemplo, para atender a los desplazados tambi&eacute;n tenemos que hacer tetris y nos hemos quedado tambi&eacute;n sin unidad de Atenci&oacute;n a la Mujer &ndash;que en Sant Antoni funciona&ndash;, por falta de espacio&rdquo;, asegura. Adem&aacute;s, por el mismo motivo, se han quedado sin el equipo de rayos.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Nueva hornada de sanitarios residentes</strong></h2><p class="article-text">
        El hospital Can Misses es, por otro lado, docente desde 1991. Los sanitarios lamentan que en otras comunidades aut&oacute;nomas los residentes que se forman en un territorio determinado se quedan en el mismo. Algo que, seg&uacute;n consideran, no sucede en Balears, menos en las Piti&uuml;ses. &ldquo;No se quieren quedar, y aqu&iacute; se forman en medicina interna, UCI, Pediatr&iacute;a, Psiquiatr&iacute;a&hellip;&rdquo;, lamentan. Al principio, el hospital p&uacute;blico solo formaba a m&eacute;dicos de familia, pero el abanico de especialidades ha ido creciendo con el tiempo.
    </p><p class="article-text">
        Esta semana, precisamente, se han incorporado 24 nuevos residentes de la nueva promoci&oacute;n: 14 m&eacute;dicos internos (MIR), nueve enfermeras internas (EIR) y una farmac&eacute;utica interna (FIR). Entre las especialidades &ndash;detallan desde Salud&ndash; figuran ocho plazas de Medicina Familiar y Comunitaria, dos de Medicina Interna, una de Psiquiatr&iacute;a, una de Pediatr&iacute;a, una de Ginecolog&iacute;a y Obstetricia y una de Medicina Intensiva.
    </p><p class="article-text">
        En cuanto al &aacute;rea de Enfermer&iacute;a se han incorporado cinco residentes de Atenci&oacute;n Familiar y Comunitaria, tres matronas y una especialista en Pediatr&iacute;a y Neonatolog&iacute;a. Las incorporaciones cubren 24 de las 26 plazas ofertadas para formaci&oacute;n especializada. Sumando las promociones actualmente en formaci&oacute;n, el &Aacute;rea de Salud contar&aacute; con 60 especialistas residentes durante 2026, detallan las mismas fuentes.
    </p><p class="article-text">
        Sin embargo, el &aacute;rea de Salud Mental contin&uacute;a estando desabastecida y no hay expectativas de mejora en el horizonte. Los residentes que permanecen en Eivissa son casos particulares con v&iacute;nculos familiares en la isla o personas oriundas que en su momento se marcharon y ahora, por motivos personales, les interesa volver, valoran las fuentes sanitarias consultadas por este diario. &ldquo;Pero en el resto [de casos] es muy dif&iacute;cil atraer personal sanitario. &rdquo;No se les hacen ofertas interesantes, este a&ntilde;o ha sido el primero que han ofertado contratos de tres a&ntilde;os a profesionales&ldquo;, lamentan.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera, Nicolás Ribas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/filigranas-sobrecarga-laboral-crisis-vivienda-ponen-limite-plantilla-psiquiatria-ibiza_1_13318128.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 19 Jun 2026 12:52:53 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/df7c0c7e-6594-4ee2-85e5-e8a96aa105b8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="519489" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/df7c0c7e-6594-4ee2-85e5-e8a96aa105b8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="519489" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA["Tenemos que hacer filigranas": la sobrecarga laboral y la crisis de vivienda ponen al límite a la plantilla de psiquiatría de Ibiza]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/df7c0c7e-6594-4ee2-85e5-e8a96aa105b8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Salud mental,Sanidad,Sanidad pública,Hospitales,Psiquiatría,baja laboral,Precariedad laboral,Estrés laboral,Salud laboral,Islas Baleares,Ibiza,Formentera]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El propietari del centre multat per manca de benestar animal a Eivissa indemnitza un empleat amb 30.000 euros]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/propietari-centre-multat-per-manca-benestar-animal-eivissa-indemnitza-empleat-amb-30-000-euros_1_13309987.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/4d7801ae-1f33-4783-851c-d5aaf8dd53c4_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145379.jpg" width="2277" height="1281" alt="El propietari del centre multat per manca de benestar animal a Eivissa indemnitza un empleat amb 30.000 euros"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La Justícia ha estimat la demanda de l’antic empleat de Can Dog, que precisament és fill del propietari de l’empresa que ha estat sotmesa a repetides inspeccions per part del Consell Insular</p><p class="subtitle">Tanca Can Dog, el 'refugi' que va capejar dècades de denúncies i va relegar als gossos a l'abandó: “Són 30 anys de maltractament”</p></div><p class="article-text">
        Un dels t&egrave;cnics canins del centre d&rsquo;animals d&rsquo;Eivissa Can Dog, A.A., ha aconseguit que prosperi la demanda contra P.A., antic explotador de la finca de Sant Lloren&ccedil;, que el condemna a pagar una indemnitzaci&oacute; de m&eacute;s de 30.000 euros per impagaments al treballador. El recinte havia funcionat, fins al desembre, durant tres d&egrave;cades sota tota mena de den&uacute;ncies per maltractament animal per part del Partit Animalista amb el Medi Ambient (Pacma) i altres col&middot;lectius animalistes, fins que, fa sis mesos, va ser <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/tanca-can-dog-refugi-capejar-decades-denuncies-i-relegar-als-gossos-l-abando-son-30-anys-maltractament_1_12846828.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">clausurat de manera definitiva pel Consell per les seves condicions insalubres</a>: els cans malvivien entre rosegadors i excrements, tal com ja va publicar elDiario.es. A m&eacute;s, diversos treballadors del suposat &lsquo;refugi&rsquo;, entre ells el demandant, havien acusat el propietari de continus retards en l&rsquo;abonament del seu salari.
    </p><p class="article-text">
        Ara, la jutgessa substituta en funcions de refor&ccedil; del Tribunal d&rsquo;Inst&agrave;ncia, Secci&oacute; Social 1 d&rsquo;Eivissa, ha condemnat l&rsquo;explotador de Can Dog, P.A., al pagament d&rsquo;una indemnitzaci&oacute; per les irregularitats laborals que afecten aquest treballador, tal com recull la sent&egrave;ncia judicial a la qual ha tingut acc&eacute;s aquest diari. L&rsquo;afectat va denunciar el seu pare, ja que &eacute;s el fill de l&rsquo;antic explotador del centre can&iacute;.
    </p><p class="article-text">
        La resoluci&oacute; prospera, segons l&rsquo;auto, per la concurr&egrave;ncia del requisit de gravetat en l&rsquo;incompliment empresarial, ja que l&rsquo;impagament no &eacute;s un &laquo;simple retard espor&agrave;dic, sin&oacute; un comportament persistent&raquo;. &laquo;La gravetat de l&rsquo;incompliment es manifesta aix&iacute; mitjan&ccedil;ant una conducta continuada del deure d&rsquo;abonar els salaris deguts&raquo;, descriu l&rsquo;escrit judicial.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c9d6515-fa52-4cad-80d7-f69c70521ba4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_1129438.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c9d6515-fa52-4cad-80d7-f69c70521ba4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_1129438.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c9d6515-fa52-4cad-80d7-f69c70521ba4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_1129438.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c9d6515-fa52-4cad-80d7-f69c70521ba4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_1129438.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c9d6515-fa52-4cad-80d7-f69c70521ba4_16-9-discover-aspect-ratio_default_1129438.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c9d6515-fa52-4cad-80d7-f69c70521ba4_16-9-discover-aspect-ratio_default_1129438.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1c9d6515-fa52-4cad-80d7-f69c70521ba4_16-9-discover-aspect-ratio_default_1129438.jpg"
                    alt="Unes de les gàbies de Can Dog"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Unes de les gàbies de Can Dog                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>El fill duia 15 anys a l&rsquo;empresa</strong></h2><p class="article-text">
        L&rsquo;empleat, A.A., va presentar una demanda sol&middot;licitant al jutjat l&rsquo;extinci&oacute; de la seva relaci&oacute; laboral amb l&rsquo;empresa Rancho Can Dog Ibiza, i va reclamar la indemnitzaci&oacute; legal corresponent a l&rsquo;import equivalent al que hauria rebut en cas d&rsquo;haver estat acomiadat de manera improcedent. Tamb&eacute; reclamava els salaris no percebuts dels &uacute;ltims cinc mesos previs al tancament, des de juliol de 2025 i fins al desembre del mateix any, quan el Consell va decidir clausurar el ranxo definitivament despr&eacute;s de diverses inspeccions.
    </p><p class="article-text">
        La decisi&oacute; de la jutgessa deriva de considerar que existeixen els requisits necessaris a l&rsquo;empara de l&rsquo;article 50.1 b) i c) de l&rsquo;Estatut dels Treballadors per extingir la relaci&oacute; laboral en les condicions sol&middot;licitades pel demandant, t&egrave;cnic can&iacute; a Can Dog des de l&rsquo;any 2010. &Eacute;s a dir, despr&eacute;s de 15 anys de relaci&oacute; laboral amb l&rsquo;empresa.
    </p><p class="article-text">
        La normativa disposa que s&oacute;n causes justes de rescissi&oacute; sempre que existeixi &laquo;falta de pagament o retards continuats en l&rsquo;abonament del salari pactat&raquo;. S&rsquo;ent&eacute;n que hi ha demora quan se supera en quinze dies la data fixada per a l&rsquo;abonament del sou, i la causa concorre quan l&rsquo;ocupador deu, en el per&iacute;ode d&rsquo;un any, tres mensualitats completes.
    </p><p class="article-text">
        En el cas d&rsquo;A.A., l&rsquo;antic explotador del ranxo li devia 8.395 euros en total corresponents als cinc mesos d&rsquo;impagaments que s&rsquo;afegeixen a l&rsquo;import que haur&agrave; de pagar al demandant, el seu fill, en concepte d&rsquo;indemnitzaci&oacute;. El perjudicat va explicar en el seu moment a elDiario.es &mdash;i aix&iacute; tamb&eacute; ho recull la sent&egrave;ncia&mdash; que es va celebrar l&rsquo;Acte de Conciliaci&oacute; al TAMIB (Tribunal d&rsquo;Arbitratge i Mediaci&oacute; de les Illes Balears) sense que les parts arribassin a un acord.
    </p><p class="article-text">
        D&rsquo;altra banda, l&rsquo;empresari no es va presentar a la vista judicial tot i estar-hi degudament citat, fet que, a efectes probatoris, porta la jutgessa a donar per acreditats els impagaments referenciats pel t&egrave;cnic, segons l&rsquo;auto judicial.
    </p><p class="article-text">
        El Tribunal d&rsquo;Inst&agrave;ncia estima aix&iacute; la demanda i condemna el propietari de l&rsquo;empresa al pagament d&rsquo;una indemnitzaci&oacute; de 30.456 euros &mdash;equivalent a 45 dies de salari per any de servei abans del <a href="https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2012-2076" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Reial decret llei 3/12, de 10 de febrer, de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral</a>, i a 33 dies despr&eacute;s de la seva aplicaci&oacute;&mdash;. Aix&iacute; com al pagament dels salaris endarrerits als quals s&rsquo;afegeix un 10% en concepte d&rsquo;inter&egrave;s per la demora.
    </p><p class="article-text">
        Contra la resoluci&oacute; judicial es pot interposar ara recurs de suplicaci&oacute; per part del demandat davant el Tribunal Superior de Just&iacute;cia de les Illes Balears (TSJIB). Aquest diari ha intentat posar-se en contacte amb el propietari de l&rsquo;empresa per via telef&ograve;nica i per correu electr&ograve;nic sense haver rebut resposta en el moment de la publicaci&oacute; d&rsquo;aquesta informaci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        El Consell, per la seva banda, va tramitar al desembre un expedient sancionador a partir d&rsquo;informes t&egrave;cnics proporcionats per l&rsquo;Ajuntament de Sant Joan despr&eacute;s de les inspeccions. Tal com ha detallat la instituci&oacute; a elDiario.es, la resoluci&oacute; administrativa de l&rsquo;expedient ja ha quedat notificada a les persones implicades: en ella s&rsquo;acorda la baixa de Can Dog com a nucli zool&ograve;gic, per la qual cosa perd l&rsquo;autoritzaci&oacute; municipal per desenvolupar aquesta activitat.
    </p><p class="article-text">
        A m&eacute;s, s&rsquo;han imposat sancions per les infraccions detectades durant les inspeccions realitzades, per un import total de 10.409,13 euros. Actualment, l&rsquo;expedient es troba en fase executiva per al cobrament d&rsquo;aquestes sancions, detallen des del Consell.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Tres d&egrave;cades de den&uacute;ncies</strong></h2><p class="article-text">
        La demanda del treballador per impagaments i retards en l&rsquo;abonament de les n&ograve;mines i l&rsquo;expedient sancionador del Consell arriben despr&eacute;s de trenta anys des que es va obrir el &lsquo;refugi&rsquo; d&rsquo;animals. Durant aquest llarg per&iacute;ode de funcionament, el negoci ha rebut desenes de den&uacute;ncies per calamitoses condicions i insalubritat, amb cans mal cuidats i envoltats de rosegadors, excrements i fems, per part dels animalistes de PACMA.
    </p><p class="article-text">
        Aquestes neglig&egrave;ncies van ser les que van motivar les autoritats insulars a clausurar el centre el passat mes de desembre. Primer de manera cautelar i, despr&eacute;s de la pressi&oacute; de PACMA, de manera definitiva. El partit animalista reclamava des de feia temps el tancament del ranxo per presumptes maltractaments animals.
    </p><p class="article-text">
        Les den&uacute;ncies del partit estaven avalades pels informes, sancions i les nombroses acusacions que envoltaven el gestor del ranxo, P.A. L&rsquo;empresari va anar perdent, a poc a poc, les concessions p&uacute;bliques que se li havien atorgat, mantenint nom&eacute;s el servei de recollida d&rsquo;animals amb l&rsquo;Ajuntament de Sant Antoni. Un dels afectats &eacute;s el demandant i fill de l&rsquo;explotador, que t&eacute; prohibida l&rsquo;entrada al centre des que va denunciar p&uacute;blicament el cas.
    </p><p class="article-text">
        A finals de 2025, despr&eacute;s de la resoluci&oacute; de l&rsquo;expedient administratiu del Consell, Can Dog va deixar d&rsquo;exercir com a resid&egrave;ncia canina i tamb&eacute; com a nucli zool&ograve;gic, en constatar-se reiterats incompliments de la normativa de benestar i sanitat animal en diverses inspeccions realitzades entre octubre i novembre, tant per part dels t&egrave;cnics del Consell Insular i de l&rsquo;Ajuntament com pel Servei de Protecci&oacute; de la Natura (Seprona) de la Gu&agrave;rdia Civil d&rsquo;Eivissa.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Inspeccions des de juny de 2025</strong></h2><p class="article-text">
        La cadena d&rsquo;inspeccions al presumpte &lsquo;refugi&rsquo; per insalubritat i presumpt maltractament animal va comen&ccedil;ar fa un any, el juny de 2025, despr&eacute;s de l&rsquo;obertura de l&rsquo;expedient per part del Consell Insular. Els serveis veterinaris de la instituci&oacute; es van dirigir aleshores al centre d&rsquo;acollida i la vigil&agrave;ncia es va intensificar a la tardor en comprovar indicis d&rsquo;un escenari ple d&rsquo;irregularitats. Sobretot, referents a la brut&iacute;cia de les g&agrave;bies i les instal&middot;lacions en general, amb una acumulaci&oacute; de runa que atreia rosegadors i l&rsquo;abandonament de la cura dels cans, que no rebien, entre altres coses, l&rsquo;atenci&oacute; veterin&agrave;ria necess&agrave;ria.
    </p><p class="article-text">
        La resoluci&oacute; administrativa imposa sancions per valor de 10.409,13 euros a l&rsquo;antic responsable de les instal&middot;lacions despr&eacute;s de detectar diverses irregularitats relacionades amb la gesti&oacute; del nucli zool&ograve;gic i l&rsquo;estat dels animals allotjats. La infracci&oacute; m&eacute;s quantiosa correspon a la manca de vacunaci&oacute; antir&agrave;bica de 29 dels 31 gossos que es trobaven en r&egrave;gim de pensi&oacute; durant una inspecci&oacute;, una conducta considerada greu i sancionada amb 5.808,13 euros. A aix&ograve; s&rsquo;hi suma una altra multa de 3.001 euros per defici&egrave;ncies en el llibre-registre obligatori dels animals que entraven i sortien del centre.
    </p><p class="article-text">
        El Consell tamb&eacute; va apreciar dues infraccions lleus. D&rsquo;una banda, va detectar la pres&egrave;ncia de tres gossos allotjats sense la identificaci&oacute; electr&ograve;nica obligat&ograve;ria mitjan&ccedil;ant microxip, cosa que deriva en una sanci&oacute; de 600 euros. A m&eacute;s, ha imposat una multa de 1.000 euros per les defici&egrave;ncies d&rsquo;higiene i benestar animal observades durant la inspecci&oacute;, aix&iacute; com per mantenir animals en habitacles considerats inadequats per al seu allotjament.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El Consell Insular va constatar la brutícia de les gàbies i les instal·lacions en general, amb una acumulació d&#039;enderrocs que atreien rosegadors i abandó de la cura dels cans, que no rebien, entre altres coses, l&#039;atenció veterinària necessària</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Per aix&ograve;, el Consell va ordenar, el 17 d&rsquo;octubre, la baixa del nucli zool&ograve;gic i va dictar mesures cautelars que prohibien l&rsquo;entrada de nous animals i obligaven a retornar als seus propietaris els gossos que hi estaven allotjats. Tot i aix&ograve;, inspeccions posteriors van revelar encara la pres&egrave;ncia d&rsquo;entre 21 i 41 cans, la majoria pertanyents a persones alienes al centre.
    </p><p class="article-text">
        A finals d&rsquo;octubre, els t&egrave;cnics van observar com el centre continuava funcionant com a resid&egrave;ncia tot i no complir els requisits legals i que les mesures cautelars imposades no s&rsquo;estaven complint plenament. El responsable va assegurar aleshores que necessitaria uns vint dies per completar les devolucions dels gossos, exceptuant els que aparentment havien estat abandonats pels seus propietaris.
    </p><p class="article-text">
        Al novembre la situaci&oacute; gaireb&eacute; no havia variat i es va poder verificar que diversos gossos del mateix titular encara seguien al refugi, tramitant-se, a trav&eacute;s de la Policia Local, la seva reubicaci&oacute; per aband&oacute; m&uacute;ltiple a les instal&middot;lacions de Can Gossos, gestora animal que es va fer c&agrave;rrec dels animals despr&eacute;s del tancament definitiu de Can Dog. L&rsquo;Ajuntament no ha sabut especificar, per&ograve;, el nombre exacte de cans que es van traslladar.
    </p><p class="article-text">
        Aleshores nom&eacute;s van quedar a la parcel&middot;la set gossos del propietari de la finca, que al principi P.A. va decidir cedir al consistori. Tot i que en menys de 24 hores havia canviat d&rsquo;opini&oacute; i va decidir, finalment, continuar cuidant-los, segons expliquen fonts municipals. L&rsquo;equip municipal de govern va signar, en compliment de la Llei de Benestar Animal despr&eacute;s d&rsquo;extingir la llic&egrave;ncia de Can Dog, un contracte amb l&rsquo;empresa Natura Parc perqu&egrave; ofer&iacute;s els mateixos serveis.
    </p><p class="article-text">
        El tancament definitiu del ranxo, d&rsquo;altra banda, podria no estar jur&iacute;dicament blindat del tot. El propietari va sostenir que no havia rebut el decret d&rsquo;inici del procediment, datat el 16 d&rsquo;octubre, ja que va ser tram&egrave;s a un advocat que el va representar en el passat per&ograve; que ja no exercia com el seu defensor, <a href="https://www.periodicodeibiza.es/pitiusas/ibiza/2025/12/05/2525673/aseguran-cierre-can-dog-puede-ser-nulo-pleno-derecho.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">segons va publicar El Peri&oacute;dico de Ibiza.</a>
    </p><p class="article-text">
        D&rsquo;acord amb la mateixa informaci&oacute; &mdash;i tal com van precisar fonts de PACMA a elDiario.es&mdash;, el lletrat va remetre un escrit al Consell en qu&egrave; explicava que la resoluci&oacute; havia estat lliurada al seu despatx tot i no ser ja el representant legal actual de la societat gestora del centre, motiu pel qual va rebutjar la notificaci&oacute;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/propietari-centre-multat-per-manca-benestar-animal-eivissa-indemnitza-empleat-amb-30-000-euros_1_13309987.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 16 Jun 2026 18:28:19 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/4d7801ae-1f33-4783-851c-d5aaf8dd53c4_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145379.jpg" length="1383388" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/4d7801ae-1f33-4783-851c-d5aaf8dd53c4_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145379.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1383388" width="2277" height="1281"/>
      <media:title><![CDATA[El propietari del centre multat per manca de benestar animal a Eivissa indemnitza un empleat amb 30.000 euros]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/4d7801ae-1f33-4783-851c-d5aaf8dd53c4_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145379.jpg" width="2277" height="1281"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Animales,Protección animal,Maltrato animal]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El dueño del centro multado por falta de bienestar animal en Ibiza indemniza a un empleado con 30.000 euros]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/dueno-centro-multado-falta-bienestar-animal-ibiza-indemniza-empleado-30-000-euros_1_13306597.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/4d7801ae-1f33-4783-851c-d5aaf8dd53c4_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145379.jpg" width="2277" height="1281" alt="El dueño del centro multado por falta de bienestar animal en Ibiza indemniza a un empleado con 30.000 euros"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La Justicia ha estimado la demanda del antiguo empleado de Can Dog, que precisamente es hijo del dueño de la empresa que ha sido sometida a repetidas inspecciones por parte del Consell Insular</p><p class="subtitle">Cierra Can Dog, el 'refugio' que capeó décadas de denuncias y relegó a los perros al abandono: “Son 30 años de maltrato”</p></div><p class="article-text">
        Uno de los t&eacute;cnicos caninos del centro de animales de Eivissa Can Dog, A.A., ha conseguido que triunfe la demanda contra P.A, ex explotador de la finca de Sant Lloren&ccedil;, que lo condena a pagar una indemnizaci&oacute;n de m&aacute;s de 30.000 euros por impagos al trabajador. El rancho llevaba, hasta diciembre, funcionando tres d&eacute;cadas bajo todo tipo de denuncias por maltrato animal por parte del Partido Animalista con el Medio Ambiente (Pacma) y otros colectivos animalistas hasta que, hace seis meses, fue <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/cierra-can-dog-refugio-capeo-decadas-denuncias-relego-perros-abandono-son-30-anos-maltrato_1_12846769.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">clausurado de forma definitiva por el Consell por sus condiciones insalubres</a>: los perros malviv&iacute;an entre roedores y heces, como ya public&oacute; elDiario.es. Adem&aacute;s, varios de los trabajadores del supuesto &lsquo;refugio&rsquo;, entre ellos el demandante, hab&iacute;an acusado al due&ntilde;o de continuos retrasos en el abono de su salario.
    </p><p class="article-text">
        Ahora, la jueza sustituta en funciones de refuerzo del Tribunal de Instancia Secci&oacute;n Social 1 d'Eivissa ha condenado al explotador de Can Dog, P.A., al pago de una indemnizaci&oacute;n por las irregularidades laborales que afectan a este trabajador, como recoge la sentencia judicial a la que ha podido acceder este diario.&nbsp;El afectado denunci&oacute; a su padre, ya que es el hijo del antiguo explotador del centro canino.
    </p><p class="article-text">
        La resoluci&oacute;n prospera, seg&uacute;n el auto, con la concurrencia del requisito de gravedad en el incumplimiento empresarial al no ser el impago un &ldquo;mero retraso espor&aacute;dico, sino un comportamiento persistente&rdquo;. &ldquo;La gravedad del incumplimiento se manifiesta as&iacute; mediante una conducta continuada del deber de abonar los salarios debidos&rdquo;, describe el escrito judicial.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c9d6515-fa52-4cad-80d7-f69c70521ba4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_1129438.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c9d6515-fa52-4cad-80d7-f69c70521ba4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_1129438.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c9d6515-fa52-4cad-80d7-f69c70521ba4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_1129438.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c9d6515-fa52-4cad-80d7-f69c70521ba4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_1129438.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c9d6515-fa52-4cad-80d7-f69c70521ba4_16-9-discover-aspect-ratio_default_1129438.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c9d6515-fa52-4cad-80d7-f69c70521ba4_16-9-discover-aspect-ratio_default_1129438.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1c9d6515-fa52-4cad-80d7-f69c70521ba4_16-9-discover-aspect-ratio_default_1129438.jpg"
                    alt="Una de las jaulas de Can Dog"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una de las jaulas de Can Dog                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>El hijo llevaba 15 a&ntilde;os en la empresa</strong></h2><p class="article-text">
        El empleado, A.A., present&oacute; demanda solicitando al juzgado la extinci&oacute;n de su relaci&oacute;n laboral con la empresa Rancho Can Dog Ibiza, recibiendo la indemnizaci&oacute;n legal correspondiente al importe equivalente al que hubiera recibido en caso de haber sido despedido de manera improcedente. Adem&aacute;s de los salarios no percibidos en los &uacute;ltimos cinco meses previos a su cierre, desde julio de 2025 y hasta diciembre del mismo a&ntilde;o, cuando el Consell decidi&oacute; clausurar el rancho definitivamente tras varias inspecciones.
    </p><p class="article-text">
        La decisi&oacute;n de la jueza proviene de considerar que existen los requisitos necesarios al amparo del art&iacute;culo 50.1b) y c) del Estatuto de Trabajadores para extinguir con las condiciones suplicadas por el demandante, t&eacute;cnico canino en Can Dog desde el a&ntilde;o 2010. Es decir, tras 15 a&ntilde;os de relaci&oacute;n laboral con la empresa.
    </p><p class="article-text">
        La normativa dispone que son justas las causas de rescisi&oacute;n siempre y cuando exista &ldquo;falta de pago o retrasos continuados en el abono del salario pactado&rdquo;. Entendiendo que existe una demora siempre y cuando se supere en quince d&iacute;as la fecha fijada para el abono del sueldo, concurriendo la causa cuando el empleador adeude, en el per&iacute;odo de un a&ntilde;o, tres mensualidades completas.
    </p><p class="article-text">
        En el caso de A.A., el ex explotador del rancho le deb&iacute;a 8.395 euros en total correspondientes a los cinco meses de impagos que se suman al importe que le deber&aacute; pagar al demandante, su hijo, de indemnizaci&oacute;n. El perjudicado explic&oacute; en su momento a elDiario.es -y as&iacute; lo recoge tambi&eacute;n la sentencia- que se celebr&oacute; el Acto de Conciliaci&oacute;n en el TAMIB (Tribunal de Arbitraje y Mediaci&oacute;n de las Illes Balears) sin que las partes llegaran a un acuerdo.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Por otro lado, el empresario no se present&oacute; a la vista judicial a pesar de estar debidamente citado, lo que, a efectos probatorios, induce a la jueza a dar por acreditados los impagos referenciados por el t&eacute;cnico, se&ntilde;ala el auto judicial.
    </p><p class="article-text">
        El Tribunal de Instancia estima as&iacute; la demanda y condena al propietario de la empresa al pago de una indemnizaci&oacute;n de 30.456 euros -equivalente a 45 d&iacute;as&nbsp;de salario por a&ntilde;o de servicio antes del <a href="https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2012-2076" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Real Decreto Ley 3/12 de 10 de febrero, de medidas urgentes para la reforma del mercado laboral</a>, y a 33 d&iacute;as tras su aplicaci&oacute;n-. As&iacute; como al pago de los salarios atrasados a los que se suma un 10% en concepto de inter&eacute;s por la demora.
    </p><p class="article-text">
        Contra el fallo judicial cabe ahora recurso de suplicaci&oacute;n por parte del demandado ante el Tribunal Superior de Justicia de les Illes Balears (TSJIB). Este diario se ha intentado poner en contacto con el propietario de la empresa por v&iacute;a telef&oacute;nica y por correo electr&oacute;nico sin haber recibido respuesta en el momento en que se publica esta informaci&oacute;n.&nbsp;
    </p><h2 class="article-text"><strong>El Consell le quit&oacute; la autorizaci&oacute;n y le mult&oacute;</strong></h2><p class="article-text">
        El Consell, por su parte, tramit&oacute; en diciembre un expediente sancionador a partir de informes t&eacute;cnicos proporcionados por el Ayuntamiento de Sant Joan tras las inspecciones. Como ha detallado la instituci&oacute;n a elDiario.es, la resoluci&oacute;n administrativa del expediente ya qued&oacute; notificada a las personas implicadas: en ella se acuerda la baja de Can Dog como n&uacute;cleo zool&oacute;gico, por lo que pierde la autorizaci&oacute;n municipal para desarrollar esta actividad.
    </p><p class="article-text">
        Adem&aacute;s, se han impuesto sanciones por las infracciones detectadas durante las inspecciones realizadas, por un importe total de 10.409,13 euros. Actualmente, el expediente se encuentra en fase ejecutiva para el cobro de dichas sanciones, detallan desde el Consell.&nbsp;
    </p><h2 class="article-text"><strong>Tres d&eacute;cadas de denuncias&nbsp;</strong></h2><p class="article-text">
        La demanda del trabajador por impagos y retrasos en el abono de las n&oacute;minas y el expediente sancionador del Consell llegan tras treinta a&ntilde;os desde que abriera el 'refugio' de animales. Durante este largo periodo de funcionamiento, el negocio ha recibido decenas de denuncias por calamidades e insalubridad, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/excrementos-ratas-refugio-animales-ibiza-amontonaban-bolsas-basura-jaulas_1_12732269.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">con perros mal cuidados y rodeados de roedores, excrementos y basura</a>, por parte de los animalistas de PACMA.
    </p><p class="article-text">
        Estas negligencias fueron las que motivaron a las autoridades insulares a clausurar el centro el pasado mes de diciembre. Primero cautelarmente y, luego, tras la presi&oacute;n de Pacma, de manera definitiva. El partido animalista reclamaba desde hac&iacute;a tiempo el cierre del rancho por presunto maltrato animal.
    </p><p class="article-text">
        Las denuncias del partido ven&iacute;an respaldadas por los informes, sanciones y las numerosas acusaciones que envolv&iacute;an al gestor del rancho, P.A. El empresario fue perdiendo, poco a poco, las concesiones p&uacute;blicas que se le hab&iacute;an otorgado, manteniendo, tan solo, el servicio de recogida de animales con el Ayuntamiento de Sant Antoni. Uno de estos perjudicados es el demandante e hijo del explotador, que tiene prohibida la entrada al centro desde que denunci&oacute; p&uacute;blicamente el caso.
    </p><p class="article-text">
        A finales de 2025, tras la resoluci&oacute;n del expediente administrativo del Consell, Can Dog dej&oacute; de ejercer como residencia canina y tambi&eacute;n como n&uacute;cleo zool&oacute;gico, al constatar reiterados incumplimientos de la normativa de bienestar y sanidad animal en varias inspecciones realizadas entre octubre y noviembre. Tanto por parte de los t&eacute;cnicos del Consell Insular y del Ayuntamiento, como por el Servicio de Protecci&oacute;n de la Naturaleza (Seprona) de la Guardia Civil de Eivissa.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Inspecciones desde junio de 2025</strong></h2><p class="article-text">
        La cadena de inspecciones al presunto &lsquo;refugio&rsquo; por insalubridad y presunto maltrato animal comenz&oacute; hace un a&ntilde;o, en junio de 2025, tras la apertura del expediente por parte del Consell Insular. Los servicios veterinarios de la instituci&oacute;n se dirigieron entonces al centro de acogida y la vigilancia se intensific&oacute; en oto&ntilde;o al comprobar indicios de un escenario lleno de irregularidades. Sobre todo, referentes a la suciedad de las jaulas y las instalaciones en general, con una acumulaci&oacute;n de escombros que atra&iacute;an roedores y abandono del cuidado de los canes, que no recib&iacute;an, entre otras cosas, la atenci&oacute;n veterinaria necesaria.
    </p><p class="article-text">
        La resoluci&oacute;n administrativa impone sanciones por valor de 10.409,13 euros al antiguo responsable de las instalaciones tras detectar diversas irregularidades relacionadas con la gesti&oacute;n del n&uacute;cleo zool&oacute;gico y el estado de los animales alojados. La infracci&oacute;n m&aacute;s cuantiosa corresponde a la falta de vacunaci&oacute;n antirr&aacute;bica de 29 de los 31 perros que se encontraban en r&eacute;gimen de pensi&oacute;n durante una inspecci&oacute;n, una conducta considerada grave y sancionada con 5.808,13 euros. A ello se suma otra multa de 3.001 euros por deficiencias en el libro-registro obligatorio y de los animales que entraban y sal&iacute;an del centro.
    </p><p class="article-text">
        El Consell tambi&eacute;n apreci&oacute; dos infracciones leves. Por un lado, detect&oacute; la presencia de tres perros alojados sin la identificaci&oacute;n electr&oacute;nica obligatoria mediante microchip, lo que deriva en una sanci&oacute;n de 600 euros. Adem&aacute;s, ha impuesto una multa de 1.000 euros por las deficiencias de higiene y bienestar animal observadas durante la inspecci&oacute;n, as&iacute; como por mantener animales en habit&aacute;culos considerados inadecuados para su alojamiento.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El Consell Insular constató la suciedad de las jaulas y las instalaciones en general, con una acumulación de escombros que atraían roedores y abandono del cuidado de los canes, que no recibían, entre otras cosas, la atención veterinaria necesaria</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Por ello, el Consell orden&oacute;, el 17 de octubre, la baja del n&uacute;cleo zool&oacute;gico y dict&oacute; medidas cautelares que prohib&iacute;an la entrada de nuevos animales y obligaban a devolver a sus propietarios los perros que estaban all&iacute; alojados. Pese a ello, inspecciones posteriores revelaron todav&iacute;a la presencia de entre 21 y 41 canes, la mayor&iacute;a pertenecientes a personas ajenas al centro.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        A finales de octubre, los t&eacute;cnicos observaron c&oacute;mo el centro segu&iacute;a funcionando como residencia pese a no cumplir los requisitos legales y que las medidas cautelares impuestas no se estaban cumpliendo plenamente. El responsable asegur&oacute; entonces que necesitar&iacute;a unos veinte d&iacute;as para completar las devoluciones de los perros, exceptuando los que aparentemente hab&iacute;an sido abandonados por sus due&ntilde;os.
    </p><p class="article-text">
        En noviembre la situaci&oacute;n apenas hab&iacute;a variado y se pudo verificar que varios perros del mismo titular segu&iacute;an a&uacute;n en el refugio, tramit&aacute;ndose, a trav&eacute;s de la Polic&iacute;a Local, su reubicaci&oacute;n por abandono m&uacute;ltiple a las instalaciones de Can Gossos, gestora animal que se hizo cargo de los animales tras el cierre definitivo de Can Dog. El Ayuntamiento no ha sabido especificar, sin embargo, el n&uacute;mero exacto de canes que se trasladaron.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Entonces solo quedaron en la parcela siete perros del propietario de la finca, que al principio P.A. decidi&oacute; ceder al Consistorio. Aunque en menos de 24 horas hab&iacute;a cambiado de opini&oacute;n y decidi&oacute;, finalmente, seguir cuidando de ellos, seg&uacute;n explican fuentes municipales.&nbsp;El equipo municipal de gobierno firm&oacute;, en cumplimiento con la Ley de Bienestar Animal tras extinguir la licencia de Can Dog, un contrato con la empresa Natura Parc para que ofreciera los mismos servicios.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        El cierre definitivo del rancho, por otro lado, podr&iacute;a no estar jur&iacute;dicamente blindado del todo. El propietario sostuvo que no hab&iacute;a recibido el decreto de inicio del procedimiento, fechado el 16 de octubre, ya que fue remitido a un abogado que lo represent&oacute; en el pasado pero que ya no ejerc&iacute;a como su defensor, <a href="https://www.periodicodeibiza.es/pitiusas/ibiza/2025/12/05/2525673/aseguran-cierre-can-dog-puede-ser-nulo-pleno-derecho.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">seg&uacute;n public&oacute; El Peri&oacute;dico de Ibiza</a>.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        De acuerdo a la misma informaci&oacute;n -y como precisaron fuentes de Pacma a elDiario.es-, el letrado remiti&oacute; un escrito al Consell en el que explicaba que la resoluci&oacute;n fue entregada en su despacho pese a no ser ya el representante legal actual de la sociedad gestora del centro, por lo que rechaz&oacute; la notificaci&oacute;n.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/dueno-centro-multado-falta-bienestar-animal-ibiza-indemniza-empleado-30-000-euros_1_13306597.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 16 Jun 2026 14:23:19 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/4d7801ae-1f33-4783-851c-d5aaf8dd53c4_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145379.jpg" length="1383388" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/4d7801ae-1f33-4783-851c-d5aaf8dd53c4_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145379.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1383388" width="2277" height="1281"/>
      <media:title><![CDATA[El dueño del centro multado por falta de bienestar animal en Ibiza indemniza a un empleado con 30.000 euros]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/4d7801ae-1f33-4783-851c-d5aaf8dd53c4_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145379.jpg" width="2277" height="1281"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Animales,Protección animal,Maltrato animal]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[L’enigma de Will Faber: la fitxa nazi que qüestiona la biografia del pintor alemany vinculat a l’Eivissa bohèmia]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-enigma-will-faber-fitxa-nazi-questiona-biografia-pintor-alemany-vinculat-l-eivissa-bohemia_1_13279311.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/cd88125d-5340-46b9-a98b-a390ea22f358_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="L’enigma de Will Faber: la fitxa nazi que qüestiona la biografia del pintor alemany vinculat a l’Eivissa bohèmia"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La publicació de milions de registres del NSDAP, el partit d’Adolf Hitler, ha tret a la llum l’afiliació l’any 1939 del pintor, artista de l’avantguarda eivissenca la trajectòria del qual sempre s’ha associat als cercles culturals antifeixistes que van trobar refugi a l’illa</p><p class="subtitle">El paradís com a trampa per als jueus perseguits pels nazis: “Mallorca va ser una ratera de dissidents alemanys”</p></div><p class="article-text">
        Durant gaireb&eacute; vuitanta anys, els Arxius Nacionals dels Estats Units han guardat un secret hist&ograve;ric: la identitat de m&eacute;s de dotze milions de persones afiliades al Partit Nacionalsocialista Obrer Alemany (NSDAP), fundat per Adolf Hitler el gener de 1933, en fitxes disperses entre microfilms i fons parcialment inaccessibles.
    </p><p class="article-text">
        La publicaci&oacute; d&rsquo;aquests registres el mar&ccedil; de 2026 va generar un gran rebombori p&uacute;blic, sobretot despr&eacute;s que cap&ccedil;aleres alemanyes com Die Zeit ho posessin encara m&eacute;s f&agrave;cil per rastrejar la informaci&oacute;, fins aleshores nom&eacute;s disponible si se sol&middot;licitava espec&iacute;ficament als Arxius Federals Alemanys. El diari va crear un <a href="https://www.zeit.de/wissen/2026-04/nazi-party-search-engine-membership-records-ancestors-english" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">cercador</a> per explorar f&agrave;cilment la base de dades utilitzant &uacute;nicament el nom i el lloc de naixement dels avantpassats en q&uuml;esti&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Algun dels seus familiars &mdash;el seu pare, la seva &agrave;via o el seu besavi&mdash; va pert&agrave;nyer al Partit Nacionalsocialista Obrer Alemany (NSDAP), els nazis?&rdquo;, pregunten ret&ograve;ricament a la p&agrave;gina principal de l&rsquo;eina, pensada per descobrir la hist&ograve;ria de les fam&iacute;lies i la seva vinculaci&oacute; amb el partit que va acabar materialitzant &mdash;amb cont&iacute;nues atrocitats, la m&agrave;xima expressi&oacute; de les quals va ser l&rsquo;Holocaust&mdash; la ideologia supremacista dels nazis.
    </p><p class="article-text">
        Al professor i investigador mallorqu&iacute; Joan Buades, quan va con&egrave;ixer la desclassificaci&oacute;, se li va acudir una manera molt diferent d&rsquo;utilitzar el cercador, m&eacute;s vinculada a la recerca hist&ograve;rica: quines personalitats d&rsquo;origen alemany, relacionades amb les Balears d&rsquo;aquella &egrave;poca d&rsquo;entreguerres, hi podien apar&egrave;ixer?
    </p><p class="article-text">
        Aleshores va descobrir que l&rsquo;empremta del nazisme s&rsquo;amagava darrere de biografies individuals tan ins&ograve;lites com la del pintor alemany Will Faber, que va arribar per primera vegada a Eivissa quan ja ressonaven els tambors de la Guerra Civil al territori espanyol. Gaireb&eacute; de manera simult&agrave;nia, al seu pa&iacute;s natal, Adolf Hitler ascendia al poder.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a5b6ae61-dcbc-4b5c-878d-70bc4211686e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a5b6ae61-dcbc-4b5c-878d-70bc4211686e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a5b6ae61-dcbc-4b5c-878d-70bc4211686e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a5b6ae61-dcbc-4b5c-878d-70bc4211686e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a5b6ae61-dcbc-4b5c-878d-70bc4211686e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a5b6ae61-dcbc-4b5c-878d-70bc4211686e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a5b6ae61-dcbc-4b5c-878d-70bc4211686e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Will Faber va formar part del Grup Eivissa 59, format per artistes d&#039;avantguarda de variades nacionalitats."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Will Faber va formar part del Grup Eivissa 59, format per artistes d&#039;avantguarda de variades nacionalitats.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Com a conseq&uuml;&egrave;ncia d&rsquo;aquest nou r&egrave;gim, es va produir una di&agrave;spora de poblaci&oacute; alemanya, jueva i no jueva &mdash;gent d&rsquo;esquerres i dem&ograve;crates&mdash; contr&agrave;ria a la ideologia del nou govern, que va recalar en alguns casos a Barcelona i tamb&eacute; a Mallorca i Eivissa, molt econ&ograve;miques en aquella &egrave;poca. La capital catalana, primera ciutat d&rsquo;exili de l&rsquo;artista alemany, era, d&rsquo;altra banda, un dels bastions nazis estrat&egrave;gics a Espanya per controlar les rutes mar&iacute;times de la Mediterr&agrave;nia occidental.
    </p><p class="article-text">
        A Barcelona hi va viure Faber fins al 1936, quan va decidir tornar a Alemanya coincidint amb l&rsquo;esclat de la Guerra Civil. Tres anys m&eacute;s tard, el desembre de 1939, s&rsquo;inscrivia al NSDAP utilitzant la seva adre&ccedil;a barcelonina: Carolinas, n&uacute;mero 11, segons el document oficial al qual ha tingut acc&eacute;s elDiario.es.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;&Eacute;s for&ccedil;a estrany perqu&egrave; pertanyia a un grup d&rsquo;artistes que feien art &mdash;el de les noves corrents&mdash; que per als nazis era considerat degenerat. Venen a les illes a refugiar-se; alguns d&rsquo;ells, com l&rsquo;alemany Erwin Broner, eren jueus&rdquo;, explica Llu&iacute;s Ruiz, president del F&ograve;rum per la Mem&ograve;ria Hist&ograve;rica a les Piti&uuml;ses.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">És bastant estrany perquè pertanyia a un grup d&#039;artistes que feien art -el dels nous corrents- que per als nazis era considerat degenerat. Venen a les illes a refugiar-se, algun d&#039;ells, com el també alemany Erwin Broner, eren jueus</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Lluís Ruiz</span>
                                        <span>—</span> President del Fòrum per la Memòria Històrica a les Pitiüses
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Una imatge vinculada a l&rsquo;avantguarda</strong></h2><p class="article-text">
        Al costat de les seves dades personals, a la fitxa feta p&uacute;blica pels arxius nord-americans hi consten la seva professi&oacute;: &ldquo;Maler&rdquo; &mdash;pintor, en alemany&mdash; i l&rsquo;abreviatura &ldquo;Graph&rdquo; &mdash;gr&agrave;fic&mdash;, fet que redueix les possibilitats que, com especula amb incredulitat Llu&iacute;s Ruiz, es tracti d&rsquo;una altra persona i no del mateix artista que va desembarcar en la vida cultural eivissenca de la segona meitat del segle XX i es va envoltar de la boh&egrave;mia de les seves tribus estrangeres.
    </p><p class="article-text">
        Will Faber va arribar a convertir-se en una de les figures m&eacute;s recognoscibles de l&rsquo;illa: pintor i il&middot;lustrador, la seva traject&ograve;ria autodidacta va estar marcada pels despla&ccedil;aments entre pa&iuml;sos i l&rsquo;experimentaci&oacute; art&iacute;stica d&rsquo;una carrera que es va forjar principalment a les ciutats de Munic i Berl&iacute;n.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El pintor alemany va ser una de les figures més recognoscibles de l&#039;illa i la seva carrera es va forjar principalment a Múnic i Berlín</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Va n&eacute;ixer el 1901 i, tot i que primer va treballar com a ferrer, ben aviat va orientar la seva activitat cap a l&rsquo;art, segons recull l&rsquo;Enciclop&egrave;dia d&rsquo;Eivissa i Formentera, que dedica un apartat a la seva biografia com una de les personalitats que van passar per la piti&uuml;sa. La seva carrera va comen&ccedil;ar amb t&egrave;cniques de gravat sobre fusta i, a finals d&rsquo;aquells feli&ccedil;os anys vint, va contreure matrimoni amb Emma Kaiser a la capital alemanya. Precisament, una de les hip&ograve;tesis amb m&eacute;s pes sobre el fet que aparegui als registres del partit nazi &eacute;s que s&rsquo;hi afili&eacute;s, d&rsquo;alguna manera, per protegir la seva dona i no pas per afinitats reals amb el nazisme.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Una de les hipòtesis amb més pes que aparegui en els registres al partit nazi és que ho fes per a, d&#039;algun mode, salvar a la seva dona i no per afinitats reals amb el nazisme</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La parella es va establir el 1932 a Barcelona, on Will Faber va treballar com a dissenyador gr&agrave;fic i il&middot;lustrador abans de viatjar a Eivissa per a una estada curta que acabaria allargant. All&iacute; va coincidir amb alguns dels artistes i intel&middot;lectuals europeus que havien trobat refugi a l&rsquo;illa, entre ells el dadaista vien&egrave;s Raoul Hausmann i l&rsquo;arquitecte Erwin Broner, abans de tornar al seu pa&iacute;s d&rsquo;origen fins al 1939 &mdash;any en qu&egrave; s&rsquo;afilia al partit de Hitler&mdash;. Immediatament despr&eacute;s va emprendre per segona vegada el mateix recorregut: primer la ciutat catalana i despr&eacute;s les Balears. Aquesta vegada, per quedar-s&rsquo;hi.
    </p><p class="article-text">
        La seva obra va comen&ccedil;ar a exposar-se de manera habitual en galeries i espais art&iacute;stics d&rsquo;Eivissa. El pintor havia begut de l&rsquo;expressionisme alemany i havia rebut influ&egrave;ncies del racionalisme espacial de la Bauhaus &mdash;que inicialment va coexistir amb el nazisme per&ograve; que m&eacute;s tard fou prohibida pel mateix r&egrave;gim&mdash;, i va arribar a formar part d&rsquo;institucions com el Museu d&rsquo;Art Contemporani d&rsquo;Eivissa, que encara conserva algunes de les seves obres. Tamb&eacute; va estar vinculat a institucions muse&iacute;stiques catalanes i va arribar a rebre la Medalla d&rsquo;Or a Barcelona.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Eivissa: refugi d&rsquo;artistes europeus</strong></h2><p class="article-text">
        L&rsquo;arribada del pintor d&rsquo;avantguarda a l&rsquo;illa es va produir en un context internacional en qu&egrave; Eivissa atreia nombrosos artistes i intel&middot;lectuals europeus, fugitius de la inestabilitat pol&iacute;tica i de l&rsquo;aven&ccedil; dels r&egrave;gims feixistes. Entre ells hi havia Raoul Hausmann o el fil&ograve;sof jueu Walter Benjamin, que va viure durant una temporada a Sant Antoni de Portmany i que acabaria su&iuml;cidant-se mentre fugia de la persecuci&oacute; nazi i de la pressi&oacute; de la Gestapo.
    </p><p class="article-text">
        Tamb&eacute; la menys coneguda pintora jueva austr&iacute;aca Lene Schneider-Kainer va residir a Eivissa entre 1933 i 1936, despr&eacute;s que el Partit Nacionalsocialista Obrer Alemany es convert&iacute;s en la principal for&ccedil;a pol&iacute;tica del seu pa&iacute;s.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">L&#039;arribada del pintor avantguardista a l&#039;illa es va produir en un context mundial en què la pitiusa atreia a nombrosos artistes i intel·lectuals europeus, fugitius de la inestabilitat política i de l&#039;avanç dels règims feixistes, com el filòsof jueu Walter Benjamin</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        L&rsquo;existencialista algeri&agrave; &mdash;i d&rsquo;ascend&egrave;ncia menorquina&mdash; <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/blogs/opinion/albert-camus-hijo-noble-linaje-menorquin_132_10120695.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Albert Camus</a> tamb&eacute; es va establir en aquest parad&iacute;s mediterrani, juntament amb literats nacionals de la Generaci&oacute; del 27, com <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/cueva-refugio-rafael-alberti-maria-teresa-leon-caian-bombas-guerra-civil_1_9573640.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Rafael Alberti o Mar&iacute;a Teresa Le&oacute;n</a>, en un grup d&rsquo;avantguarda que completaven els arquitectes Erwin Broner i el catal&agrave; Josep Llu&iacute;s Sert.
    </p><p class="article-text">
        Eivissa es convertia aix&iacute; en un punt de trobada per a creadors europeus que buscaven desenvolupar la seva feina en un entorn allunyat de les tensions pol&iacute;tiques que sacsejaven el continent. &ldquo;Durant la Segona Rep&uacute;blica hi va haver una pres&egrave;ncia significativa d&rsquo;intel&middot;lectuals estrangers que van difondre aquesta visi&oacute; paradis&iacute;aca de l&rsquo;illa a l&rsquo;exterior&rdquo;, va explicar Rosa Rodr&iacute;guez, llicenciada en Hist&ograve;ria de l&rsquo;Art i autora de <em>La construcci&oacute; d&rsquo;un mite. Cultura i franquisme (1936-1975)</em>, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/franco-utilizo-artistas-extranjeros-blanquear-dictadura-isla-libertad-placer_1_9812831.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">en un altre reportatge d&rsquo;elDiario.es publicat el 2022.</a>
    </p><h2 class="article-text"><strong>El grup &lsquo;Eivissa 59&rsquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Tot i que molts van fugir amb l&rsquo;esclat de la Guerra Civil &mdash;i abans havien estat perseguits o represaliats pels r&egrave;gims nazi-feixistes&mdash;, d&rsquo;altres com Will Faber van continuar trobant refugi <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/historia-cultura-hippie-ibiza-habia-represion-franco-isla-daba-libertad_1_9081243.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">a l&rsquo;illa</a><a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/historia-cultura-hippie-ibiza-habia-represion-franco-isla-daba-libertad_1_9081243.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><em> hippy</em></a>, que, d&rsquo;altra banda, estava sotmesa al jou d&rsquo;una dictadura que havia estat recolzada per les mateixes forces que els havien obligat a fugir.
    </p><p class="article-text">
        Aquestes circumst&agrave;ncies particulars van acabar donant lloc, a finals dels anys cinquanta, al <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/franco-utilizo-artistas-extranjeros-blanquear-dictadura-isla-libertad-placer_1_9812831.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">grup &lsquo;Eivissa 59&rsquo;</a>, format per artistes d&rsquo;avantguarda de nacionalitats diverses que compartien un inter&egrave;s per l&rsquo;art contemporani, especialment per les corrents renovadores europees i l&rsquo;abstracci&oacute; geom&egrave;trica de postguerra.
    </p><p class="article-text">
        A aquesta colla de tend&egrave;ncia esquerrana pertanyia Faber, que, quan es va afiliar al Partit Nazi, tenia 38 anys i ja havia format part d&rsquo;aquest ecosistema bohemi de l&rsquo;illa. &ldquo;A aquella edat ja no era precisament un jove; havia de tenir una consci&egrave;ncia pol&iacute;tica plenament formada&rdquo;, considera Joan Buades.
    </p><p class="article-text">
        Va ser l&rsquo;any 1936, despr&eacute;s de l&rsquo;esclat de la guerra civil a Espanya, quan el pintor va tornar a Alemanya, a Saarbr&uuml;cken, la capital del land del Sarre, d&rsquo;on era originari.
    </p><p class="article-text">
        En aquest territori fronterer amb la regi&oacute; francesa de Lorena, que va passar a ser administrat per Fran&ccedil;a com a repres&agrave;lia despr&eacute;s de la Primera Guerra Mundial per&ograve; que Adolf Hitler va recuperar el 1935, va viure Faber quan es va afiliar al NSDAP. Per la seva edat i condici&oacute; d&rsquo;home, li hauria correspost anar al front mentre la Segona Guerra Mundial escalava. Per&ograve; posteriorment va tornar a les illes.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">L&#039;artista, que va pertànyer a una quadrilla de tendència esquerrana -el Grup Eivissa 59-, va abandonar Espanya en el 36 després de l&#039;esclat de la Guerra Civil. Va tornar a Alemanya, des d&#039;on es va afiliar al Partit Nazi amb 38 anys d&#039;edat. Va tornar a l&#039;illa anys més tard</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La seva predilecci&oacute; demostrada per Eivissa i la seva presumpta identitat rupturista amb el feixisme van valer al pintor Will Faber un carrer al barri de ses Figueretes, a Vila, que encara avui conserva el seu nom. Per&ograve; la nova troballa planteja interrogants sobre aquest reconeixement i genera opinions divergents entre els experts en mem&ograve;ria hist&ograve;rica.
    </p><p class="article-text">
        Despr&eacute;s de localitzar-lo a la base de dades de Die Zeit, el mateix Joan Buades va intentar rectificar la informaci&oacute; sobre l&rsquo;artista a Viquip&egrave;dia, per&ograve; la persona responsable del perfil de Faber va revertir els nous arxius que havia aportat el professor i que demostraven la seva afiliaci&oacute; al partit nazi, aix&iacute; com part de la informaci&oacute; que hi havia afegit, segons explica a elDiario.es.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Afiliar-se al partit: una decisi&oacute;</strong></h2><p class="article-text">
        Per ara, nom&eacute;s existeixen especulacions i inc&ograve;gnites sobre els motius que el van portar a inscriure&rsquo;s en un partit aparentment tan contrari als seus ideals i als dels seus cercles m&eacute;s pr&ograve;xims. D&rsquo;altra banda, no era obligatori afiliar-se al NSDAP. &ldquo;De fet, durant llargs per&iacute;odes van suspendre les noves afiliacions per evitar una allau d&rsquo;oportunistes&rdquo;, assenyala Joan Buades. &Eacute;s a dir, per impedir que la poblaci&oacute; alemanya s&rsquo;hi inscrigu&eacute;s &uacute;nicament per protegir-se de possibles repres&agrave;lies del r&egrave;gim.
    </p><p class="article-text">
        Segons la p&agrave;gina oficial dels Arxius Nacionals d&rsquo;Alemanya, la majoria de les sol&middot;licituds daten del per&iacute;ode 1936-1937 &mdash;pr&egrave;viament no estaven permeses&mdash;, abans de la reobertura de la milit&agrave;ncia al p&uacute;blic general el 1939. Va ser aleshores, durant el mes de desembre, quan Faber es va inscriure.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/60169f7c-9ebc-4cb7-96f4-5b0bf8e9ebd2_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/60169f7c-9ebc-4cb7-96f4-5b0bf8e9ebd2_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/60169f7c-9ebc-4cb7-96f4-5b0bf8e9ebd2_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/60169f7c-9ebc-4cb7-96f4-5b0bf8e9ebd2_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/60169f7c-9ebc-4cb7-96f4-5b0bf8e9ebd2_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/60169f7c-9ebc-4cb7-96f4-5b0bf8e9ebd2_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/60169f7c-9ebc-4cb7-96f4-5b0bf8e9ebd2_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La fitxa del registre en el partit nazi."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La fitxa del registre en el partit nazi.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Li van concedir l&rsquo;acc&eacute;s l&rsquo;any 1940; hi va entrar for&ccedil;a tard. Molts alemanys es van afiliar per motius oportunistes, perqu&egrave; era m&eacute;s f&agrave;cil aconseguir feina, obtenir enc&agrave;rrecs del Govern i accedir a ofertes p&uacute;bliques d&rsquo;ocupaci&oacute;&rdquo;, explica Alex Sepasgosarian, periodista del diari <em>Mallorca Magazin</em> i autor del llibre <em>Mallorca bajo la cruz gamada. 1933-1945.</em>
    </p><p class="article-text">
        Una altra de les raons per les quals moltes persones s&rsquo;hi afiliaven era que resultava m&eacute;s senzill sortir d&rsquo;Alemanya i gestionar visats i permisos de viatge, circumst&agrave;ncia que podria ajudar a explicar la decisi&oacute; de l&rsquo;artista.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Li van donar accés l&#039;any 40, va entrar bastant tard. Molts alemanys es van afiliar per motius oportunistes, perquè era més fàcil aconseguir treball, obtenir encàrrecs per part del Govern i entrar a les ofertes públiques d&#039;ocupació</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Alex Sepasgosarian</span>
                                        <span>—</span> Periodista de &#039;Mallorca Magazin&#039; i autor del llibre &#039;Mallorca sota la creu gamada. 1933- 1945&#039;
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Hitler havia desplegat organitzacions del partit a l&rsquo;estranger, incloses les Balears, que comptaven amb la seva filial. En el cas de Mallorca, tenia la seva pr&ograve;pia Org-Gruppe (grup d&rsquo;organitzaci&oacute;), fundada l&rsquo;estiu de 1932, mig any abans que Hitler arrib&eacute;s a la Cancelleria. Tamb&eacute; n&rsquo;hi havia una a Eivissa, encara que amb un nombre de membres molt menor perqu&egrave; la piti&uuml;sa no era una destinaci&oacute; tan popular entre els alemanys &mdash;a dia d&rsquo;avui, el seu principal mercat tur&iacute;stic continua sent el brit&agrave;nic&mdash;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;A Ibiza hi havia un frec ideol&ograve;gic entre el grup de germ&agrave;nics exiliats; de fet, el grup d&rsquo;organitzaci&oacute; eivissenc es va posar en contacte amb el de Mallorca per presentar una queixa &mdash;per l&rsquo;exist&egrave;ncia d&rsquo;una mena de dissid&egrave;ncia contra el NSDAP&mdash; que va arribar fins al c&ograve;nsol&rdquo;, detalla el periodista de <em>Mallorca Magazin</em>.
    </p><p class="article-text">
        En dades, segons <a href="https://www.researchgate.net/publication/317689474_Review_of_Junge_Kampfer_alte_Opportunisten_by_Jurgen_Falter_ed" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">un article</a> del 2017 publicat a la Revista d'Estudis Pol&iacute;tics del Centre d&rsquo;Estudis Pol&iacute;tics i Constitucionals, entre maig de 1937 i 1942 es van afiliar m&eacute;s de 4.800.000 persones al partit. La xifra havia crescut de manera espectacular quan va acabar la Segona Guerra Mundial: el partit nazi comptava amb 8,8 milions d&rsquo;afiliats a tot el territori sota el seu control; &eacute;s a dir, el 15% de la poblaci&oacute; amb dret a vot. El principal requisit era ser ari i, secund&agrave;riament, no tenir antecedents penals, tenir una feina &ldquo;honesta&rdquo; i no haver-se convertit a l&rsquo;islam, entre altres condicions.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Una &ldquo;febre patri&ograve;tica&rdquo; derivada del nazisme</strong></h2><p class="article-text">
        Un dels episodis m&eacute;s cridaners de l&rsquo;&uacute;ltim per&iacute;ode de Will Faber a Espanya va ser la seva amistat amb <a href="https://www.eldiario.es/cultura/libros/censor-censurado-camilo-jose-cela_1_4002270.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Camilo Jos&eacute; Cela, censor durant el franquisme</a>. Tots dos es van con&egrave;ixer el 1960, quan Faber va obtenir un premi de pintura organitzat per la galeria El Corsario i presidit pel mateix escriptor gallec. La relaci&oacute; es va prolongar durant anys i va estar marcada per trobades freq&uuml;ents durant les visites de Cela a Eivissa.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;En realitat, aix&ograve; mostra que estava molt arrecerat per gent del r&egrave;gim i que, tot i aix&ograve;, ha pogut mantenir aquesta ficci&oacute; &mdash;ell com a figura rupturista&mdash; fins avui, quan els americans han fet p&uacute;blica la base de dades d&rsquo;afiliats&rdquo;, conjetura Joan Buades. Per la seva banda, l&rsquo;expert en mem&ograve;ria hist&ograve;rica Antonio Vi&ntilde;ar&aacute;s afegeix que, quan va emergir el moviment, hi havia una &ldquo;febre absoluta&rdquo; pel partit de Hitler: &ldquo;La gent estava euf&ograve;rica, confiava que portaria grans canvis a la societat alemanya&rdquo;. Ho compara amb l&rsquo;auge de l&rsquo;extrema dreta a Europa actual.
    </p><p class="article-text">
        Alex Sepasgosarian precisa que, efectivament, el 1939 hi havia una &ldquo;euf&ograve;ria patri&ograve;tica&rdquo; desencadenada pel nazisme i accentuada per la recent conquesta de Pol&ograve;nia. &ldquo;En el cas de Faber sembla m&eacute;s una q&uuml;esti&oacute; oportunista, per quedar b&eacute; amb les autoritats alemanyes i tamb&eacute; amb les autoritats espanyoles i poder continuar amb els seus objectius vitals&rdquo;, afegeix.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;abril de 1939 el Bando Nacional &mdash;af&iacute; al r&egrave;gim hitleri&agrave;&mdash; havia derrotat el b&agrave;ndol republic&agrave; en el context de la Guerra Civil espanyola. Durant el conflicte, els alemanys, que ja professaven inter&egrave;s per Balears i s&rsquo;hi havien establert, van fugir per por, amb l&rsquo;ajuda fins i tot de la Kriegsmarine. &ldquo;Per&ograve;, quan va acabar la guerra, la majoria volia tornar al mar i al sol, i molts ho van fer&rdquo;, afegeix el periodista.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-enigma-will-faber-fitxa-nazi-questiona-biografia-pintor-alemany-vinculat-l-eivissa-bohemia_1_13279311.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 12 Jun 2026 04:31:44 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/cd88125d-5340-46b9-a98b-a390ea22f358_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="512897" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/cd88125d-5340-46b9-a98b-a390ea22f358_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="512897" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[L’enigma de Will Faber: la fitxa nazi que qüestiona la biografia del pintor alemany vinculat a l’Eivissa bohèmia]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/cd88125d-5340-46b9-a98b-a390ea22f358_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Nazismo,Adolf Hitler,Ibiza,Arte]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El enigma de Will Faber: la ficha nazi que cuestiona la biografía del pintor alemán vinculado a la Ibiza bohemia]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/enigma-will-faber-ficha-nazi-cuestiona-biografia-pintor-aleman-vinculado-ibiza-bohemia_1_13276365.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/cd88125d-5340-46b9-a98b-a390ea22f358_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El enigma de Will Faber: la ficha nazi que cuestiona la biografía del pintor alemán vinculado a la Ibiza bohemia"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La publicación de millones de registros del NSDAP, el partido de Adolf Hitler, ha sacado a la luz la afiliación en 1939 del pintor, artista de la vanguardia ibicenca cuya trayectoria se ha asociado siempre a los círculos culturales antifascistas que encontraron refugio en la isla</p><p class="subtitle">El paraíso como trampa para los judíos perseguidos por los nazis: “Mallorca fue una ratonera de disidentes alemanes”</p></div><p class="article-text">
        Durante casi ochenta a&ntilde;os, los Archivos Nacionales de Estados Unidos han guardado un secreto hist&oacute;rico: la identidad de m&aacute;s de doce millones de personas afiliadas al Partido Nacionalsocialista Obrero Alem&aacute;n (NSDAP) fundado por Adolf Hitler en enero de 1933, en fichas dispersas entre microfilmes y fondos parcialmente inaccesibles.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        La publicaci&oacute;n de estos registros en marzo de 2026 gener&oacute; un revuelo p&uacute;blico, sobre todo, despu&eacute;s de que cabeceras alemanas como <em>Die Zeit</em> lo pusieran a&uacute;n m&aacute;s f&aacute;cil para rastrear la informaci&oacute;n, hasta el momento solo disponible si se solicitaba espec&iacute;ficamente a los Archivos Federales Alemanes. El peri&oacute;dico ide&oacute; <a href="https://www.zeit.de/wissen/2026-04/nazi-party-search-engine-membership-records-ancestors-english" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">un buscador</a> para bucear f&aacute;cilmente en la base de datos tan solo utilizando el nombre y el lugar de nacimiento de los antepasados en cuesti&oacute;n.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;&iquest;Alguno de sus familiares &mdash;su padre, su abuela o su bisabuelo&mdash; perteneci&oacute; al Partido Nacionalsocialista Obrero Alem&aacute;n (NSDAP), los nazis?&rdquo;, preguntan ret&oacute;ricamente en la p&aacute;gina principal de la herramienta, pensada para descubrir la historia de las familias y su vinculaci&oacute;n con el partido que termin&oacute; materializando -con continuas atrocidades, cuya m&aacute;xima expresi&oacute;n fue el Holocausto- la ideolog&iacute;a supremacista de los nazis.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Al profesor e investigador mallorqu&iacute;n Joan Buades, cuando se hizo eco de la desclasificaci&oacute;n, se le ocurri&oacute; una manera muy diferente de utilizar el buscador, m&aacute;s vinculada a la investigaci&oacute;n hist&oacute;rica: &iquest;qu&eacute; personalidades de origen alem&aacute;n, relacionadas con la Balears de esa &eacute;poca de entreguerras, pod&iacute;an aparecer?
    </p><p class="article-text">
        Entonces descubri&oacute; que la huella del nazismo se escond&iacute;a tras biograf&iacute;as individuales tan inusitadas como la del pintor alem&aacute;n de Will Faber, que lleg&oacute; por primera vez a Eivissa cuando ya sonaban tambores de Guerra Civil en territorio espa&ntilde;ol. Casi de forma simult&aacute;nea, en su pa&iacute;s natal, Hitler ascend&iacute;a al poder.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a5b6ae61-dcbc-4b5c-878d-70bc4211686e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a5b6ae61-dcbc-4b5c-878d-70bc4211686e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a5b6ae61-dcbc-4b5c-878d-70bc4211686e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a5b6ae61-dcbc-4b5c-878d-70bc4211686e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a5b6ae61-dcbc-4b5c-878d-70bc4211686e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a5b6ae61-dcbc-4b5c-878d-70bc4211686e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a5b6ae61-dcbc-4b5c-878d-70bc4211686e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Will Faber formó parte del Grupo Ibiza 59, formado por artistas de vanguardia de variopintas nacionalidades."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Will Faber formó parte del Grupo Ibiza 59, formado por artistas de vanguardia de variopintas nacionalidades.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Como consecuencia de este nuevo r&eacute;gimen, se produc&iacute;a una di&aacute;spora de poblaci&oacute;n alemana, jud&iacute;a y no jud&iacute;a -gente de izquierdas y dem&oacute;cratas-, contrarias a la ideolog&iacute;a del nuevo r&eacute;gimen, que recal&oacute; en algunos casos en Barcelona y tambi&eacute;n en Mallorca y Eivissa, muy baratas en aquella &eacute;poca. La capital catalana, primera ciudad de exilio del artista alem&aacute;n, era, por otro lado, uno de los bastiones nazis, estrat&eacute;gicos, en Espa&ntilde;a, para controlar las rutas mar&iacute;timas del Mediterr&aacute;neo Occidental.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        En Barcelona vivi&oacute; Faber hasta 1936, cuando decidi&oacute; volver a Alemana coincidiendo con el estallido de la Guerra Civil. Tres a&ntilde;os m&aacute;s tarde, en diciembre de 1939, se inscrib&iacute;a al NSDAP utilizando su direcci&oacute;n barcelonesa: Carolinas, n&uacute;mero 11, seg&uacute;n el documento oficial al que ha accedido elDiario.es. &ldquo;Es bastante extra&ntilde;o porque pertenec&iacute;a a un grupo de artistas que hac&iacute;an arte -el de las nuevas corrientes- que para los nazis era considerado degenerado. Vienen a las islas a refugiarse, alguno de ellos, como el tambi&eacute;n alem&aacute;n Erwin Broner, eran jud&iacute;os&rdquo;, explica Lluis Ruiz, presidente del F&oacute;rum per la Mem&ograve;ria Hist&oacute;rica en las Pitiusas.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Es bastante extraño porque pertenecía a un grupo de artistas que hacían arte -el de las nuevas corrientes- que para los nazis era considerado degenerado. Vienen a las islas a refugiarse, alguno de ellos, como el también alemán Erwin Broner, eran judíos</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Lluís Ruiz</span>
                                        <span>—</span> Presidente del Fórum per la Memòria Histórica en las Pitiüses
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Una imagen vinculada a la vanguardia</strong></h2><p class="article-text">
        Junto a sus datos personales, se reflejan, en la ficha hecha p&uacute;blica por los archivos estadounidenses, su profesi&oacute;n: &ldquo;Maler&rdquo; -pintor, en alem&aacute;n- junto a la abreviatura &ldquo;Graph&rdquo; -gr&aacute;fico-, lo que revoca las posibilidades de que -como especula Ruiz con incredulidad- pueda tratarse de otra persona y no del mismo artista que aterriz&oacute; en la vida cultural ibicenca de la segunda mitad del siglo XX y se arrop&oacute; en la bohemia de sus tribus extranjeras.
    </p><p class="article-text">
        Faber lleg&oacute; a convertirse en una de las figuras m&aacute;s reconocibles de la isla: pintor e ilustrador, su trayectoria autodidacta estuvo marcada por los desplazamientos entre pa&iacute;ses y la experimentaci&oacute;n art&iacute;stica de una carrera que se forj&oacute; principalmente en las ciudades de M&uacute;nich y Berl&iacute;n.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El pintor alemán fue una de las figuras más reconocibles de la isla y su carrera se forjó principalmente en Múnich y Berlín</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Naci&oacute; en 1901 y, aunque primero trabaj&oacute; como herrero, pronto orient&oacute; su actividad hacia el arte, recoge la Enciclop&egrave;dia d&rsquo;Eivissa i Formentera, que le dedica un apartado a su biograf&iacute;a como parte de las personalidades que pasaron entonces por la pitiusa. Su carrera arranc&oacute; con t&eacute;cnicas de grabado sobre madera y a finales de aquellos felices a&ntilde;os 20 contrajo matrimonio con Emma Kaiser en la capital alemana. Precisamente, una de las hip&oacute;tesis con m&aacute;s peso de que aparezca en los registros al partido nazi es que lo hiciera para, de alg&uacute;n modo, salvar a su mujer y no por afinidades reales con el nazismo.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Una de las hipótesis con más peso de que aparezca en los registros al partido nazi es que lo hiciera para, de algún modo, salvar a su mujer y no por afinidades reales con el nazismo</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La pareja se estableci&oacute; en 1932 en Barcelona, donde Faber trabaj&oacute; como dise&ntilde;ador gr&aacute;fico e ilustrador antes de viajar a Eivissa para una estancia corta que terminar&iacute;a prolongando. All&iacute; coincidi&oacute; con algunos de los artistas e intelectuales europeos que hab&iacute;an encontrado refugio en la isla, entre ellos el dada&iacute;sta vien&eacute;s Raoul Hausmann y el arquitecto Erwin Broner, antes de marcharse a su pa&iacute;s de origen hasta el 39 -a&ntilde;o en que se afilia al partido de Hitler-. Inmediatamente despu&eacute;s se embarc&oacute; por segunda vez el mismo recorrido: primero la ciudad catalana y luego Balears. Esta vez para quedarse.
    </p><p class="article-text">
        Su obra empez&oacute; a exponerse de manera habitual en galer&iacute;as y espacios art&iacute;sticos de Eivissa. El pintor hab&iacute;a bebido del expresionismo alem&aacute;n y recibido influencias del racionalismo espacial de la Bauhaus -que primero colabor&oacute; con el nazismo, pero m&aacute;s tarde fue prohibida por el mismo- y lleg&oacute; a formar parte de instituciones como el Museu d&rsquo;Art Contemporani d&rsquo;Eivissa (MACE), que todav&iacute;a alberga alguna de sus colecciones. As&iacute; como en instituciones muse&iacute;sticas catalanas (lleg&oacute; a recibir la Medalla d&rsquo;Or en Barcelona).
    </p><h2 class="article-text"><strong>Eivissa: refugio de artistas europeos</strong></h2><p class="article-text">
        La llegada del pintor vanguardista a la isla se produjo en un contexto mundial en que la pitiusa atra&iacute;a a numerosos artistas e intelectuales europeos, fugitivos de la inestabilidad pol&iacute;tica y del avance de los reg&iacute;menes fascistas. Entre ellos Haussmann o el fil&oacute;sofo jud&iacute;o Walter Benjamin, quien vivi&oacute; durante una temporada en Sant Antoni y termin&oacute; suicid&aacute;ndose por la continua persecuci&oacute;n de la Gestapo.&nbsp;Tambi&eacute;n la -menos conocida- pintora jud&iacute;a-austriaca Lene Schneider-Kainer residi&oacute; en Eivissa entre 1933 y 1936 despu&eacute;s de que el Partido Nacionalsocialista Obrero Alem&aacute;n se convirtiera en la principal fuerza pol&iacute;tica de su pa&iacute;s.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La llegada del pintor vanguardista a la isla se produjo en un contexto mundial en que la pitiusa atraía a numerosos artistas e intelectuales europeos, fugitivos de la inestabilidad política y del avance de los regímenes fascistas, como el filósofo judío Walter Benjamin</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El existencialista argelino -y de ascendencia menorquina- <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/blogs/opinion/albert-camus-hijo-noble-linaje-menorquin_132_10120695.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Albert Camus</a> se asent&oacute; igualmente en el para&iacute;so mediterr&aacute;neo, junto a literatos nacionales de la generaci&oacute;n del 27, como <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/cueva-refugio-rafael-alberti-maria-teresa-leon-caian-bombas-guerra-civil_1_9573640.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Rafael Alberti o Mar&iacute;a Teresa Le&oacute;n</a>, en un grupo vanguardista que complementaban los arquitectos Broner y el catal&aacute;n Josep Llu&iacute;s Sert.
    </p><p class="article-text">
        Eivissa se convierte as&iacute; en un punto de encuentro para creadores europeos que buscaban desarrollar su trabajo en un entorno alejado de las tensiones pol&iacute;ticas que sacud&iacute;an el continente. &ldquo;Durante la Segunda Rep&uacute;blica hubo una presencia significativa de intelectuales for&aacute;neos que propagaron esta visi&oacute;n paradis&iacute;aca de la isla al exterior&rdquo;, explic&oacute; Rosa Rodr&iacute;guez, licenciada en Historia del Arte y autora de <em>La construcci&oacute; d&rsquo;un mite. Cultura i franquisme (1936-1975)</em>, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/franco-utilizo-artistas-extranjeros-blanquear-dictadura-isla-libertad-placer_1_9812831.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">para otro reportaje de elDiario.es publicado en 2022.</a>
    </p><h2 class="article-text"><strong>El grupo &lsquo;Ibiza 59&rsquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Pese a que muchos huyeron con el estallido de la Guerra Civil -y antes fueron perseguidos o represaliados por los reg&iacute;menes nazi-fascistas-, otros como Faber siguieron encontraron refugio en <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/historia-cultura-hippie-ibiza-habia-represion-franco-isla-daba-libertad_1_9081243.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la isla hippie</a>, que, por otro lado, estaba atada al yugo de una dictadura que hab&iacute;a sido apoyada por las mismas que les hab&iacute;an obligado a huir.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Las particulares circunstancias terminaron creando, a finales de los cincuenta, el <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/franco-utilizo-artistas-extranjeros-blanquear-dictadura-isla-libertad-placer_1_9812831.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Grupo Ibiza 59</a>, formado por artistas de vanguardia de variopintas nacionalidades que compart&iacute;an un inter&eacute;s por el arte contempor&aacute;neo, especialmente por las corrientes renovadoras europeas y la abstracci&oacute;n geom&eacute;trica de posguerra.
    </p><p class="article-text">
        A esta cuadrilla de tendencia izquierdista pertenec&iacute;a Faber, que, cuando se afili&oacute;, por otro lado, al Partido Nazi, ten&iacute;a 38 a&ntilde;os y ya hab&iacute;a pertenecido a este ecosistema bohemio de la isla. &ldquo;A esa edad, ya no era demasiado joven, sino que ya deb&iacute;a tener una conciencia pol&iacute;tica plena&rdquo;, considera Buades. Fue en el a&ntilde;o 36, tras el estallido de la contienda civil en Espa&ntilde;a, cuando el pintor volvi&oacute; a Alemania, a Saarbr&uuml;cken, la capital del <em>land</em> alem&aacute;n de Sarre, de donde era oriundo.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        En este territorio fronterizo con la regi&oacute;n francesa de Lorena y que pas&oacute; a ser administrado por Francia como represalia tras la Primera Guerra Mundial, pero recuperado por Hitler en 1935, vivi&oacute; Faber cuando se afili&oacute; al NSDAP. Por su g&eacute;nero y su edad, le habr&iacute;a correspondido ir al frente -escalaba el segundo conflicto b&eacute;lico a nivel mundial-. Sin embargo, volvi&oacute; a las islas posteriormente.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El artista, que perteneció a una cuadrilla de tendencia izquierdista -el Grupo Ibiza 59-, abandonó España en el 36 tras el estallido de la Guerra Civil. Volvió a Alemania, desde donde se afilió al Partido Nazi con 38 años de edad. Regresó a la isla años más tarde</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Su predilecci&oacute;n fidedigna por Eivissa y su presunta identidad rupturista con el fascismo le merecieron al pintor una calle en el barrio de ses Figueretes de Vila que todav&iacute;a conserva su nomenclatura. Pero el nuevo hallazgo levanta la cuesti&oacute;n sobre el reconocimiento, que ahora suscita contrariedad de opiniones entre los expertos en memoria hist&oacute;rica.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Tras su hallazgo en la base de datos de Die Zeit, el mismo Buades intent&oacute; rectificar la informaci&oacute;n sobre el artista en Viquip&egrave;dia -la versi&oacute;n catalana de Wikipedia-, pero la persona responsable del perfil de Faber revoc&oacute; los nuevos archivos que el profesor hab&iacute;a publicado y demostraban su afiliaci&oacute;n al partido nazi, as&iacute; como parte de la informaci&oacute;n que hab&iacute;a a&ntilde;adido, cuenta a elDiario.es.&nbsp;
    </p><h2 class="article-text"><strong>Afiliarse la partido: una decisi&oacute;n</strong></h2><p class="article-text">
        Por ahora, solo existen especulaciones e inc&oacute;gnitas respecto a los motivos que le condujeron a inscribirse en un partido aparentemente tan contrario a sus ideales y los de sus afines. Por otro lado, no era obligatorio inscribirse a los NSDAP. &ldquo;De hecho, durante largos periodos suspendieron las nuevas afiliaciones para evitar una avalancha de oportunistas&rdquo;, se&ntilde;ala Joan Buades. Es decir, evitar que la poblaci&oacute;n alemana se registrara para protegerse de recibir represalias por parte del r&eacute;gimen.
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n la p&aacute;gina oficial de los Archivos Nacionales de Alemania, la mayor&iacute;a de las solicitudes datan del per&iacute;odo 1936-37 -previamente no estaban permitidas-, antes de la reapertura de la membres&iacute;a al p&uacute;blico en general en 1939. Fue entonces, durante el mes de diciembre, cuando Faber se inscribi&oacute;.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/60169f7c-9ebc-4cb7-96f4-5b0bf8e9ebd2_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/60169f7c-9ebc-4cb7-96f4-5b0bf8e9ebd2_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/60169f7c-9ebc-4cb7-96f4-5b0bf8e9ebd2_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/60169f7c-9ebc-4cb7-96f4-5b0bf8e9ebd2_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/60169f7c-9ebc-4cb7-96f4-5b0bf8e9ebd2_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/60169f7c-9ebc-4cb7-96f4-5b0bf8e9ebd2_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/60169f7c-9ebc-4cb7-96f4-5b0bf8e9ebd2_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La ficha del registro en el partido nazi."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La ficha del registro en el partido nazi.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Le dieron acceso en el a&ntilde;o 40, entr&oacute; bastante tard&iacute;o. Muchos alemanes se afiliaron por motivos oportunistas, porque era m&aacute;s f&aacute;cil conseguir trabajo, obtener encargos por parte del Gobierno y entrar a las ofertas p&uacute;blicas de empleo&rdquo;, detalla Alex Sepasgosarian, periodista del diario alem&aacute;n <em>Mallorca Magazin</em> y autor del libro <em>Mallorca bajo la cruz gamada. 1933- 1945</em>. Otra de las razones por las que la gente se inscrib&iacute;a era que era m&aacute;s f&aacute;cil salir de Alemania y gestionar los visados, lo que podr&iacute;a explicar la decisi&oacute;n del artista.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Le dieron acceso en el año 40, entró bastante tardío. Muchos alemanes se afiliaron por motivos oportunistas, porque era más fácil conseguir trabajo, obtener encargos por parte del Gobierno y entrar a las ofertas públicas de empleo</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Alex Sepasgosarian</span>
                                        <span>—</span> Periodista de &#039;Mallorca Magazin&#039; y autor del libro &#039;Mallorca bajo la cruz gamada. 1933- 1945&#039;
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Hitler hab&iacute;a desplegado organizaciones del partido por el extranjero, incluido Balears, que contaba con su filial. En el caso de Mallorca, ten&iacute;a su propia Org-Gruppe (grupo de organizaci&oacute;n), que se fund&oacute; en verano de 1932, medio a&ntilde;o antes de que Hitler llegara a la Canciller&iacute;a. Tambi&eacute;n hab&iacute;a una en Eivissa, eso s&iacute;, con un n&uacute;mero de miembros mucho menor porque la pitiusa no era un destino tan popular entre los alemanes -a d&iacute;a de hoy, su principal mercado tur&iacute;stico sigue siendo el brit&aacute;nico-. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;En Ibiza hab&iacute;a un roce ideol&oacute;gico entre el grupo de germanos exiliados, de hecho, el grupo de organizaci&oacute;n ibicenco se puso en contacto con el de Mallorca para presentar una queja -por la existencia de una especie de disidencia contra el NSDAP- que lleg&oacute; hasta el c&oacute;nsul&rdquo;, pormenoriza el periodista de <em>Mallorca Magazin</em>.
    </p><p class="article-text">
        En datos, seg&uacute;n <a href="https://www.researchgate.net/publication/317689474_Review_of_Junge_Kampfer_alte_Opportunisten_by_Jurgen_Falter_ed" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">un art&iacute;culo</a> de 2017 publicado en la Revista de Estudios Pol&iacute;ticos del Centro de Estudios Pol&iacute;ticos y Constitucionales, entre mayo 1937 y 1942 se afiliaron m&aacute;s de 4.800.000 personas al partido. La cifra hab&iacute;a crecido escandalosamente cuando termin&oacute; la Segunda Guerra Mundial: el partido nazi ten&iacute;a 8,8 millones de afiliados en todo el territorio bajo su control; esto es el 15% de la poblaci&oacute;n con derecho al voto. El principal requisito era ser ario, y secundariamente, no tener antecedentes penales, contar con un trabajo &ldquo;honesto&rdquo; y no haberse convertido al islam, entre otros.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Una &ldquo;fiebre patri&oacute;tica&rdquo; derivada del nazismo</strong></h2><p class="article-text">
        Uno de los episodios m&aacute;s llamativos del &uacute;ltimo periodo de Faber en Espa&ntilde;a fue su amistad con <a href="https://www.eldiario.es/cultura/libros/censor-censurado-camilo-jose-cela_1_4002270.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Camilo Jos&eacute; Cela, censor durante el franquismo</a>. Ambos se conocieron en 1960, cuando Faber obtuvo un premio de pintura organizado por la galer&iacute;a El Corsario y que estaba presidido por el escritor gallego. La relaci&oacute;n se prolong&oacute; durante a&ntilde;os y estuvo marcada por encuentros frecuentes durante las visitas de Cela a Eivissa.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;En realidad, esto muestra que estaba muy arropado por gente del r&eacute;gimen y que, a&uacute;n as&iacute;, ha podido mantener esta ficci&oacute;n -&eacute;l como figura rupturista- hasta hoy, cuando los americanos han hecho p&uacute;blica la base de datos de afiliados&rdquo;, conjetura Buades. Por su parte, el experto en memoria hist&oacute;rica Antonio Vi&ntilde;ar&aacute;s a&ntilde;ade que, cuando emergi&oacute;, hab&iacute;a una &ldquo;fiebre absoluta&rdquo; por el partido de Hitler: &ldquo;La gente estaba euf&oacute;rica, confiaba en que iba a traer grandes cambios a la sociedad alemana&rdquo;. Lo compara, ahora, con el auge de la ultraderecha en Europa.
    </p><p class="article-text">
        Sepasgosarian precisa que, efectivamente, en el 39 hab&iacute;a una &ldquo;euforia patri&oacute;tica&rdquo; desencadenada por el nazismo y acentuada por la reciente conquista de Polonia. &ldquo;En el caso de Faber parece m&aacute;s una cuesti&oacute;n oportunista, para quedar bien con las autoridades alemanas y tambi&eacute;n con las autoridades espa&ntilde;olas y poder continuar con sus objetivos vitales&rdquo;, a&ntilde;ade. 
    </p><p class="article-text">
        En abril de 1939 el Bando Nacional -af&iacute;n al r&eacute;gimen hitleriano- hab&iacute;a derrotado al bando republicano. Durante el conflicto, los alemanes, que ya profesaban amor por Balears y se hab&iacute;an asentado en Espa&ntilde;a, huyeron por miedo, ayudados incluso por la Marina Alemana. &ldquo;Pero, cuando termin&oacute; la guerra, la mayor&iacute;a quer&iacute;a volver al mar y al sol, y muchos lo hicieron&rdquo;, a&ntilde;ade el periodista.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/enigma-will-faber-ficha-nazi-cuestiona-biografia-pintor-aleman-vinculado-ibiza-bohemia_1_13276365.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 11 Jun 2026 20:27:31 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/cd88125d-5340-46b9-a98b-a390ea22f358_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="512897" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/cd88125d-5340-46b9-a98b-a390ea22f358_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="512897" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El enigma de Will Faber: la ficha nazi que cuestiona la biografía del pintor alemán vinculado a la Ibiza bohemia]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/cd88125d-5340-46b9-a98b-a390ea22f358_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Nazismo,Adolf Hitler,Ibiza,Arte]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La Policia desmantella una festa il·legal amb més de mil persones a Eivissa: DJs, diverses barres i cavallets de fira en sòl rústic]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/policia-desmantella-festa-il-legal-amb-mes-mil-persones-eivissa-djs-diverses-barres-i-cavallets-fira-sol-rustic_1_13292782.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/f32237a4-fed0-46e4-9eb2-d5189287c4f2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La Policia desmantella una festa il·legal amb més de mil persones a Eivissa: DJs, diverses barres i cavallets de fira en sòl rústic"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Els assistents portaven polseres d’accés i hi havia planificats serveis de llançadora que els traslladaven des de diversos punts de trobada fins a l’habitatge on tenia lloc l’esdeveniment. Els organitzadors també havien contractat una ambulància</p></div><p class="article-text">
        En un habitatge situat en una finca de Sant Mateu (Eivissa), la Policia Local de Sant Antoni i la Gu&agrave;rdia Civil d&rsquo;Eivissa han provocat un gran enrenou aquest dimarts al mat&iacute;, quan han irromput a la propietat on m&eacute;s de mil persones gaudien d&rsquo;una festa il&middot;legal, ha informat l&rsquo;Ajuntament de Sant Antoni, terme municipal on s&rsquo;estava desenvolupant l&rsquo;activitat.
    </p><p class="article-text">
        Els assistents havien pagat entrada i portaven una polsera identificativa per accedir a la finca, en una zona anomenada Can Mulo, prop del Cam&iacute; Vell de Sant Mateu, entre Buscastell i la mateixa localitat de Sant Mateu. Es tracta d&rsquo;un terreny en s&ograve;l r&uacute;stic on han intervingut conjuntament els dos cossos de seguretat amb compet&egrave;ncies en aquest municipi del sud-oest de l&rsquo;illa.
    </p><p class="article-text">
        All&agrave;, els organitzadors de l&rsquo;esdeveniment havien instal&middot;lat diverses barres de bar, uns cavallets de fira port&agrave;tils i fins i tot un punt d&rsquo;atenci&oacute; sanit&agrave;ria, amb personal sanitari i una ambul&agrave;ncia. Els agents van tenir coneixement de l&rsquo;activitat il&middot;legal despr&eacute;s de detectar una publicaci&oacute; a les xarxes socials en qu&egrave; els organitzadors promocionaven l&rsquo;esdeveniment. Tamb&eacute; despr&eacute;s de rebre diverses queixes ve&iuml;nals pel renou ocasionat i per l&rsquo;estacionament massiu de vehicles en zones r&uacute;stiques dels voltants.
    </p><p class="article-text">
        En l&rsquo;operatiu hi han participat tres patrulles de la Policia Local de Sant Antoni, acompanyades pel t&egrave;cnic municipal d&rsquo;Activitats de l&rsquo;Ajuntament, aix&iacute; com tres patrulles de la Gu&agrave;rdia Civil. La persona responsable de la finca ha perm&egrave;s l&rsquo;acc&eacute;s del dispositiu a l&rsquo;interior de la propietat per dur a terme la inspecci&oacute;, segons la informaci&oacute; facilitada pel consistori a elDiario.es.
    </p><p class="article-text">
        Els organitzadors havien establert diversos punts de trobada des dels quals es realitzava un servei de llan&ccedil;adora per traslladar els assistents fins al terreny on es desenvolupava la festa, tal com van poder comprovar els agents a la seva arribada a l&rsquo;habitatge.
    </p><p class="article-text">
        El perfil de l&rsquo;organitzador sol ser clar: es tracta, habitualment, de persones de fora de les illes que no arrisquen el seu patrimoni mentre impulsen activitats recreatives &mdash;regulades per la Llei d&rsquo;Activitats&mdash;. La majoria de vegades, les festes es duen a terme en habitatges tur&iacute;stics (gaireb&eacute; sempre vil&middot;les de grans dimensions), per&ograve; tamb&eacute; en construccions com garatges o locals sense llic&egrave;ncia d&rsquo;habitatge que funcionen com a espais d&rsquo;oci nocturn.
    </p><p class="article-text">
        Es tracta, normalment, d&rsquo;empreses de fora d&rsquo;Eivissa que fins i tot porten els seus propis equips de so per organitzar esdeveniments amb un alt grau de professionalitzaci&oacute;, va explicar en el seu moment a elDiario.es Jos&eacute; Luis Ben&iacute;tez, de l&rsquo;Asociaci&oacute;n Ocio de Ibiza.
    </p><p class="article-text">
        Les patrulles tamb&eacute; han esbrinat, durant la inspecci&oacute;, que els promotors comptaven amb una organitzaci&oacute; log&iacute;stica pr&ograve;pia d&rsquo;un esdeveniment de gran aflu&egrave;ncia, incloent-hi personal encarregat de controlar els estacionaments als voltants, lavabos port&agrave;tils o grups electr&ograve;gens per al subministrament el&egrave;ctric.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Els assistents: amb polseres d&rsquo;acc&eacute;s</strong></h2><p class="article-text">
        Els prop de mil assistents portaven, en tots els casos, polseres identificatives d&rsquo;acc&eacute;s als canells per assistir als diferents ambients musicals que els organitzadors havien desplegat als voltants de la casa. A m&eacute;s, al solar s&rsquo;hi havien instal&middot;lat nombroses barres de servei, una zona de restauraci&oacute;, uns cavallets de fira port&agrave;tils i una &agrave;rea sanit&agrave;ria composta per una ambul&agrave;ncia i una carpa amb personal t&egrave;cnic sanitari per atendre els assistents.
    </p><p class="article-text">
        Per totes aquestes infraccions, el t&egrave;cnic municipal d&rsquo;Activitats ha aixecat acta per presumptes infraccions de la Llei 7/2013, de 26 de novembre, de r&egrave;gim jur&iacute;dic d&rsquo;instal&middot;laci&oacute;, acc&eacute;s i exercici d&rsquo;activitats a les Illes Balears. A m&eacute;s, s&rsquo;est&agrave; valorant la possible comissi&oacute; d&rsquo;altres infraccions derivades de la celebraci&oacute; de l&rsquo;esdeveniment en s&ograve;l r&uacute;stic, detallen des de l&rsquo;Ajuntament.
    </p><p class="article-text">
        La intervenci&oacute; policial ha suposat el final de la festa, que tenia previst prolongar-se fins al capvespre-vespre del mateix dia, segons els anuncis publicats i difosos a les xarxes socials. Els assistents han anat, aix&iacute;, abandonant progressivament el lloc despr&eacute;s de l&rsquo;actuaci&oacute; policial.
    </p><p class="article-text">
        Per ara, la investigaci&oacute; i la tramitaci&oacute; administrativa continuen obertes per determinar la totalitat de les responsabilitats i possibles infraccions derivades de l&rsquo;organitzaci&oacute; de l&rsquo;esdeveniment, afegeixen fonts municipals.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Primer any sense els inspectors del Consell</strong></h2><p class="article-text">
        L&rsquo;actuaci&oacute; es produeix en un moment clau: <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/detectius-infiltrats-festes-il-legals-viles-privades-d-eivissa-aixi-detectaven-les-mafies-organitzadores_1_13095702.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">es tracta de la primera temporada en qu&egrave; el Consell havia deixat de comptar amb detectius privats per combatre el problema de les festes il&middot;legals</a>, en considerar que ja no constitu&iuml;en un problema latent a l&rsquo;illa despr&eacute;s de cinc anys lluitant contra aquest tipus d&rsquo;activitats. Van proliferar, sobretot, arran de les restriccions a l&rsquo;oci nocturn durant l&rsquo;&egrave;poca de la pand&egrave;mia.
    </p><p class="article-text">
        Ara fa cinc estius, les institucions eivissenques van comen&ccedil;ar a detectar que els esdeveniments amb DJs professionals i entrada de pagament s&rsquo;havien est&egrave;s tant a Eivissa com a Formentera. Les queixes ve&iuml;nals i el boca-orella van confirmar que la limitada oferta de discoteques en el context de la crisi sanit&agrave;ria &mdash;sense que minv&agrave;s l&rsquo;atractiu de les illes com a destinaci&oacute; de turisme d&rsquo;oci&mdash; havia afavorit l&rsquo;aparici&oacute; d&rsquo;aquesta nova oferta que s&rsquo;ha perseguit fins ara.
    </p><p class="article-text">
        Les festes privades havien emergit principalment en espais generalment tancats, encara que en ocasions el desplegament arribava a paratges naturals paradis&iacute;acs com ses Illetes (Formentera). En aquesta ocasi&oacute;, ha succe&iuml;t en un terreny r&uacute;stic de Sant Mateu, per&ograve; el servei que en feia el seguiment ja no assumeix aquesta compet&egrave;ncia, ja que el Consell ha decidit mantenir-lo per erradicar l&rsquo;intrusisme en el sector del transport, sobretot a la zona de l&rsquo;aeroport.
    </p><p class="article-text">
        Tot i que aquest negoci &ldquo;no era gens nou&rdquo; a les Piti&uuml;ses, com va recordar el conseller de Lluita contra l&rsquo;Intrusisme, Mariano Juan, durant una entrevista per a aquest diari, durant la pand&egrave;mia la situaci&oacute; es va &ldquo;desbordar&rdquo;. Aix&ograve;, juntament amb una crida d&rsquo;auxili per part dels ajuntaments, va conduir el Consell a contractar un equip de detectius privats de fora de l&rsquo;illa perqu&egrave; s&rsquo;infiltressin i recollissin informaci&oacute; sobre aquests esdeveniments.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La Policia Local, una actuaci&oacute; amb limitacions</strong></h2><p class="article-text">
        La feina dels detectius es va donar per acabada enguany, quan la instituci&oacute; va considerar que aquesta tasca podia tornar a mans de la Policia Local, a qui ja havia correspost anteriorment per&ograve; que, tanmateix, t&eacute; limitacions.
    </p><p class="article-text">
        Els agents no poden accedir a propietats privades sense autoritzaci&oacute; o sense ordre judicial, fet que dificulta una intervenci&oacute; immediata. Excepte, com en el cas de la festa il&middot;legal detectada aquest dimarts, que la persona responsable autoritzi l&rsquo;acc&eacute;s a la propietat.
    </p><p class="article-text">
        De cara a aquest estiu, gaireb&eacute; cap municipi de l&rsquo;illa havia considerat les festes il&middot;legals com un problema prioritari. El focus municipal se centra ara en el lloguer tur&iacute;stic il&middot;legal. L&rsquo;&uacute;nic ajuntament que va posar damunt la taula la possibilitat de contractar pel seu compte detectius per continuar la feina iniciada pel Consell va ser Santa Eul&agrave;ria.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;equip de govern municipal no va descartar, el mes de mar&ccedil;, continuar combatent els esdeveniments il&middot;legals en vil&middot;les, ja que durant el 2025 va obrir dos expedients sancionadors per casos similars.
    </p><p class="article-text">
        Pel que fa al terme municipal de Sant Joan, l&rsquo;estrat&egrave;gia es mant&eacute; enguany en la mateixa l&iacute;nia que els estius anteriors. Sant Joan &eacute;s un dels municipis de l&rsquo;illa amb m&eacute;s habitatges unifamiliars a&iuml;llats, destinats en moltes ocasions al lloguer tur&iacute;stic i m&eacute;s sensibles a la celebraci&oacute; de festes no regulades. El fenomen, encara aix&iacute; &mdash;asseguren des del consistori&mdash;, &eacute;s m&eacute;s anecd&ograve;tic del que havia estat en anys anteriors.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/policia-desmantella-festa-il-legal-amb-mes-mil-persones-eivissa-djs-diverses-barres-i-cavallets-fira-sol-rustic_1_13292782.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 11 Jun 2026 06:44:37 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/f32237a4-fed0-46e4-9eb2-d5189287c4f2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="892038" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/f32237a4-fed0-46e4-9eb2-d5189287c4f2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="892038" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La Policia desmantella una festa il·legal amb més de mil persones a Eivissa: DJs, diverses barres i cavallets de fira en sòl rústic]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/f32237a4-fed0-46e4-9eb2-d5189287c4f2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Ibiza,Fiestas,Policía]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Advocats i jutges carreguen contra la Llei d’Eficiència Processal i adverteixen que “afectarà les condemnes” a Eivissa]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/advocats-i-jutges-carreguen-llei-d-eficiencia-processal-i-adverteixen-afectara-les-condemnes-eivissa_1_13292780.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/4e947c8c-d320-4566-9bad-846b13a3b9c2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Advocats i jutges carreguen contra la Llei d’Eficiència Processal i adverteixen que “afectarà les condemnes” a Eivissa"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Juristes de l’arxipèlag denuncien que la norma, impulsada per agilitzar el sistema judicial, està provocant l’efecte contrari a les illes, a causa de problemes crònics de personal vinculats a la crisi de l’habitatge</p><p class="subtitle">El Poder Judicial conclou que la implantació dels tribunals d'instància no ha provocat retards generalitzats</p></div><p class="article-text">
        La reforma que prometia fer m&eacute;s &agrave;gil la Just&iacute;cia est&agrave; tenint l&rsquo;efecte contrari als jutjats de les Balears, segons denuncien advocats, jutges i altres operadors jur&iacute;dics. La nova organitzaci&oacute; judicial impulsada per la <a href="https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2025-76" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Llei Org&agrave;nica 1/2025, de 2 de gener,</a> de mesures en mat&egrave;ria d&rsquo;efici&egrave;ncia del Servei P&uacute;blic de Just&iacute;cia &mdash;m&eacute;s coneguda com a Llei d&rsquo;Efici&egrave;ncia Processal&mdash;, hauria afegit noves complexitats a un sistema que ja arrossegava una greu manca de mitjans.
    </p><p class="article-text">
        Expedients ja instru&iuml;ts acumulen mesos d&rsquo;espera per rebre sent&egrave;ncia i alguns procediments comencen a assenyalar-se per d&rsquo;aqu&iacute; a tres i fins i tot quatre anys. La situaci&oacute; s&rsquo;est&eacute;n a totes les illes, per&ograve; empitjora a Eivissa. En part, per l&rsquo;actual crisi de l&rsquo;habitatge, per&ograve; tamb&eacute; des que els germans germans Cazorla van incendiar l&rsquo;antiga seu dels jutjats el 2019, fet que els va comportar <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/condenados-cuatro-anos-carcel-acusados-incendiar-juzgados-ibiza_1_9928837.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">una condemna de quatre anys de pres&oacute;.</a>
    </p><p class="article-text">
        Aquell episodi va suposar una paralitzaci&oacute;, reconeguda pel Consell General del Poder Judicial, de la Just&iacute;cia a l&rsquo;illa, que es va anar reactivant de manera progressiva en edificis provisionals on encara avui es mantenen alguns &ograve;rgans judicials &mdash;la resta es troben a la seu principal&mdash;. Des d&rsquo;aleshores, el sistema judicial d&rsquo;Eivissa i Formentera ha funcionat sota una situaci&oacute; de sobrec&agrave;rrega.
    </p><p class="article-text">
        Els treballadors dels tribunals piti&uuml;sos perceben que l&rsquo;emb&uacute;s d&rsquo;assumptes, lluny d&rsquo;alleujar-se, continua augmentant amb la nova Llei d&rsquo;Efici&egrave;ncia. Segons la seva versi&oacute;, l&rsquo;aplicaci&oacute; de la norma hauria afectat especialment la tramitaci&oacute; de den&uacute;ncies, ja de per si lenta, i que s&rsquo;ha vist encara m&eacute;s alentida despr&eacute;s de la reorganitzaci&oacute; del sistema judicial.
    </p><p class="article-text">
        Aquesta reorganitzaci&oacute; s&rsquo;afegeix al problema cr&ograve;nic de manca de personal a Eivissa &mdash;on l&rsquo;&agrave;rea forense fa anys que es troba pr&agrave;cticament desmantellada&mdash; i contribueix a una major dilaci&oacute; en la resoluci&oacute; dels procediments, segons assenyala un lletrat amb assumptes a l&rsquo;illa que prefereix mantenir l&rsquo;anonimat. El professional, que tamb&eacute; treballa en ciutats com Madrid, Val&egrave;ncia o Barcelona, sost&eacute; que, malgrat la seva dimensi&oacute;, aquestes no presenten la mateixa c&agrave;rrega de feina que l&rsquo;illa, que compta amb 164.265 habitants segons l&rsquo;INE.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un benefici per als acusats</strong></h2><p class="article-text">
        &ldquo;Per als demandants, aquests retards judicials suposen un estr&egrave;s afegit al que ja es pateix durant els procediments. Es victimitza encara m&eacute;s la v&iacute;ctima&rdquo;, assenyala l&rsquo;advocat. Pel que fa als acusats, afegeix, passa just el contrari: en alguns casos poden veure&rsquo;s fins i tot beneficiats per les dilacions indegudes, &eacute;s a dir, pels retards en la tramitaci&oacute; dels procediments.
    </p><p class="article-text">
        De fet, l&rsquo;article 24.2 de la Constituci&oacute; espanyola reconeix el dret a un proc&eacute;s sense dilacions indegudes: &ldquo;Tothom t&eacute; dret a un proc&eacute;s p&uacute;blic sense dilacions indegudes i amb totes les garanties&rdquo;. &ldquo;Des del gener hi ha expedients que no es tramiten i execut&ograve;ries &mdash;el document mitjan&ccedil;ant el qual es fa efectiva una sent&egrave;ncia ferma&mdash; que s&rsquo;estan veient afectades. Aix&ograve; pot beneficiar els acusats&rdquo;, explica David Salv&agrave;, advocat especialista en dret administratiu i penal.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Des de gener, hi ha expedients que no es tramiten i executòries -el document mitjançant el qual es fa efectiva una sentència ferma- que s&#039;estan veient afectades. Això pot beneficiar als acusats</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">David Salvà</span>
                                        <span>—</span> Advocat especialista en dret administratiu i penal
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En el cas de les v&iacute;ctimes, el lletrat assegura que es veu obligat a presentar escrits davant del Lletrat de l'Administraci&oacute; de Just&iacute;cia per instar l&rsquo;agilitaci&oacute; del procediment, advertint fins i tot de possibles den&uacute;ncies per dilacions davant del Consell General del Poder Judicial. Per ara, afegeix, aix&ograve; no ha afectat les condemnes, encara que &ldquo;pot arribar a fer-ho&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Amb la nova norma es preveia resoldre la saturaci&oacute; del sistema judicial, &ldquo;per&ograve; no ha estat aix&iacute;&rdquo;, adverteixen des del deganat dels jutjats d&rsquo;Eivissa i Formentera. La reforma contemplava una reorganitzaci&oacute; del sistema judicial, amb l&rsquo;eliminaci&oacute; dels jutjats tradicionals, la creaci&oacute; de Tribunals d&rsquo;Inst&agrave;ncia estructurats en seccions i la unificaci&oacute; de les oficines judicials amb personal compartit.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9ac0d6c0-ce19-4710-865a-a1109dfe0b0e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9ac0d6c0-ce19-4710-865a-a1109dfe0b0e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9ac0d6c0-ce19-4710-865a-a1109dfe0b0e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9ac0d6c0-ce19-4710-865a-a1109dfe0b0e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9ac0d6c0-ce19-4710-865a-a1109dfe0b0e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9ac0d6c0-ce19-4710-865a-a1109dfe0b0e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9ac0d6c0-ce19-4710-865a-a1109dfe0b0e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Els funcionaris de justícia d&#039;Eivissa continuen en indefinida en 2023 per les seves condicions laborals"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Els funcionaris de justícia d&#039;Eivissa continuen en indefinida en 2023 per les seves condicions laborals                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>M&eacute;s mitjans: l'aut&egrave;ntica necessitat</strong></h2><p class="article-text">
        El nombre de treballadors que resolen assumptes &eacute;s, tanmateix, &ldquo;exactament el mateix&rdquo;, i la quantitat de procediments tampoc no s&rsquo;ha redu&iuml;t, sin&oacute; que es mant&eacute; o fins i tot ha augmentat, assegura a elDiario.es el jutge deg&agrave; de les Piti&uuml;ses, Sergio Gonz&aacute;lez. &ldquo;Tot all&ograve; que no passi per una inversi&oacute; en mitjans personals i materials no serveix de res&rdquo;, afirma.
    </p><p class="article-text">
        A aix&ograve; s&rsquo;hi afegeix que la redistribuci&oacute; dels funcionaris entre les diferents seccions hauria estat deficient. En el cas d&rsquo;Eivissa, a l&rsquo;&agrave;rea de Tramitaci&oacute; &mdash;encarregada de l&rsquo;admissi&oacute; de demandes, recursos i querelles, entre altres funcions&mdash; s&rsquo;hi ha destinat poc personal, mentre que l&rsquo;&agrave;rea d&rsquo;Execuci&oacute;, responsable de fer complir les sent&egrave;ncies, s&rsquo;ha refor&ccedil;at amb una major dotaci&oacute; de recursos, segons el deg&agrave;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Tot el que no passi per una inversió de mitjans personals i materials no serveix per a res</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Sergio González</span>
                                        <span>—</span> Jutge degà de les Pitiüses
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La manca d&rsquo;efectius al departament encarregat de tots els tr&agrave;mits previs a la sent&egrave;ncia hauria provocat que la documentaci&oacute; no arribi a aquesta segona fase. &ldquo;S&rsquo;ha creat un tap enorme&rdquo;, descriu Sergio Gonz&aacute;lez.
    </p><p class="article-text">
        Les queixes no es limiten als representants de la Just&iacute;cia a Eivissa, sin&oacute; que s&rsquo;estenen a l&rsquo;Il&middot;lustre Col&middot;legi d'Advocats de les Illes Balears i al seu hom&ograve;leg de Mallorca, aix&iacute; com a altres operadors jur&iacute;dics de l&rsquo;arxip&egrave;lag. El desembre de 2025, el president del Tribunal Superior de Just&iacute;cia de les Illes Balears (TSJIB), Carlos G&oacute;mez, es va reunir amb els jutges i jutgesses de pau de les illes per tractar els canvis derivats de la Llei d&rsquo;Efici&egrave;ncia.
    </p><p class="article-text">
        Els antics jutjats de pau es transformaran progressivament en Oficines de Just&iacute;cia a mesura que es constitueixin els nous Tribunals d&rsquo;Inst&agrave;ncia a Palma, Eivissa, Ma&oacute; i Ciutadella. En total, m&eacute;s d&rsquo;un miler de funcionaris de totes les illes s&rsquo;han vist afectats per la irrupci&oacute; de la nova norma i per la reorganitzaci&oacute; derivada de la seva implantaci&oacute; durant la tercera i &uacute;ltima fase, <a href="https://www.diariodemallorca.es/mallorca/2025/12/23/mil-funcionarios-justicia-afectados-reorganizacion-125062310.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">segons va publicar en el seu moment Diario de Mallorca</a>.
    </p><p class="article-text">
        La primera fase va comen&ccedil;ar el gener de 2025, vint dies despr&eacute;s de la seva publicaci&oacute; al Butllet&iacute; Oficial de l'Estat (BOE). La segona es va activar a l&rsquo;abril, quan van entrar en vigor els MASC (Mitjans Adequats de Soluci&oacute; de Controv&egrave;rsies) com a requisit previ en molts assumptes civils, a m&eacute;s de diverses reformes en la legislaci&oacute; processal civil, penal, social i contenciosa administrativa.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Just&iacute;cia defensa la norma</strong></h2><p class="article-text">
        Tres mesos despr&eacute;s, el ministre de la Presid&egrave;ncia, Just&iacute;cia i Relacions amb les Corts, F&eacute;lix Bola&ntilde;os, assegurava durant la clausura de les XX Jornades de presidents i presidentes de Tribunals Superiors de Just&iacute;cia, celebrades a Palma, que la nova norma faria l&rsquo;administraci&oacute; de just&iacute;cia &ldquo;m&eacute;s &agrave;gil, m&eacute;s flexible i m&eacute;s propera&rdquo;. elDiario.es s'ha posat en contacte amb el Ministeri sense rebre resposta en el moment d&rsquo;aquesta publicaci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        De moment, aquesta nova obligaci&oacute; de rec&oacute;rrer als MASC <a href="https://www.eldiario.es/politica/litigios-reducen-20-primer-ano-mediacion-obligatoria-impone-reforma-bolanos_1_13133832.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">ha redu&iuml;t un 20,4% el nombre d&rsquo;assumptes que han ingressat en els ordres jurisdiccionals civil i mercantil</a> &mdash;on es veuen des de divorcis o desnonaments fins a cl&agrave;usules abusives&mdash;. La legislaci&oacute; estableix que, llevat de les excepcions previstes &mdash;tutela de drets fonamentals, filiaci&oacute;, procediments concursals, mesures cautelars o casos de viol&egrave;ncia de g&egrave;nere, entre d&rsquo;altres&mdash;, &eacute;s obligatori acreditar l&rsquo;intent de soluci&oacute; extrajudicial abans de presentar una demanda.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;objectiu &eacute;s passar d&rsquo;&ldquo;una cultura del litigi a una del di&agrave;leg i de l&rsquo;acord&rdquo;, segons el Govern central, a m&eacute;s de reduir la c&agrave;rrega de treball dels tribunals. En total, la baixada de la litigiositat en els quatre ordres jurisdiccionals (incloent penal, social i contenci&oacute;s administratiu) &eacute;s del 9,9% d&rsquo;abril de 2025 a abril de 2026, segons dades de les comunitats que no tenen la compet&egrave;ncia de Just&iacute;cia transferida, entre elles les Illes Balears.
    </p><p class="article-text">
        No obstant, a escala estatal, els sindicats tamb&eacute; han denunciat un cert &ldquo;caos&rdquo; en la posada en marxa de la reforma, amb &ldquo;problemes de coordinaci&oacute; i manca d&rsquo;informaci&oacute;&rdquo;. <a href="https://www.eldiario.es/politica/audiencia-nacional-trunca-ofensiva-ayuso-reforma-judicial-bolanos_1_13045743.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Fonts sindicals consultades en el seu moment per elDiario.es</a> van assenyalar el passat mar&ccedil; que la reassignaci&oacute; massiva de funcionaris havia provocat que molts desconeguessin les seves noves funcions, cosa que ha derivat en suspensions de judicis i retards processals.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Les mateixes fonts tamb&eacute; van denunciar incid&egrave;ncies t&egrave;cniques i problemes amb l&rsquo;assignaci&oacute; digital d&rsquo;expedients antics, aix&iacute; com incompatibilitats entre sistemes operatius.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El CGPJ no detecta &ldquo;suspensions o demores&rdquo; generalitzades</strong></h2><p class="article-text">
        La Comissi&oacute; Permanent del Consell General del Poder Judicial va analitzar el mar&ccedil; passat un informe basat en documentaci&oacute; remesa pels presidents de l&rsquo;Audi&egrave;ncia Nacional i dels diferents tribunals superiors de just&iacute;cia. El document detectava problemes d&rsquo;&ldquo;insufici&egrave;ncia de personal&rdquo;, manca d&rsquo;adaptaci&oacute; dels sistemes inform&agrave;tics i dispersi&oacute; de les seus judicials. D&rsquo;altra banda, l&rsquo;informe conclo&iuml;a que la Llei d&rsquo;Efici&egrave;ncia &ldquo;no ha provocat suspensions o demores, m&eacute;s enll&agrave; de casos puntuals&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La nova estructura judicial transforma 3.900 jutjats unipersonals en 431 Tribunals d&rsquo;Inst&agrave;ncia organitzats per jurisdiccions i seccions especialitzades. Despr&eacute;s de l&rsquo;an&agrave;lisi, el grup de treball encarregat del seguiment de la reforma es va reunir per abordar i intentar resoldre les disfuncions detectades.
    </p><p class="article-text">
        Pel que fa al personal, l&rsquo;informe assenyala que en molts territoris encara no han concl&ograve;s els processos d&rsquo;adscripci&oacute; dels treballadors als seus nous llocs. A aix&ograve; s&rsquo;hi afegeixen una insufici&egrave;ncia general de personal, escassetat de plantilla, p&egrave;rdua de refor&ccedil;os, desequilibris entre seccions i un elevat volum de personal inter&iacute; amb manca de formaci&oacute;, aix&iacute; com una inestabilitat laboral especialment accentuada a les Balears.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El greu problema de l&rsquo;habitatge</strong></h2><p class="article-text">
        Gonz&aacute;lez ja havia advertit el Ministeri de Just&iacute;cia, abans de l&rsquo;entrada en vigor de la normativa, que a les illes existia un col&middot;lapse derivat de la manca de recursos i que la nova llei l&rsquo;&ldquo;empitjoraria&rdquo;. &ldquo;Ara estam pitjor&rdquo;, resumeix.
    </p><p class="article-text">
        Per la seva banda, la Junta de Govern de l&rsquo;Il&middot;lustre Col&middot;legi d'Advocats de les Illes Balears denuncia que la reforma s&rsquo;est&agrave; aplicant en un context ja conegut, marcat per la manca de mitjans materials i per un d&egrave;ficit important de personal, tant de jutges com de funcionaris de tramitaci&oacute; i gesti&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;El que sempre es reclama s&oacute;n m&eacute;s recursos per a la Just&iacute;cia, perqu&egrave;, fem els canvis legislatius que fem, completar les plantilles &eacute;s complicat a tot el territori estatal&rdquo;, assegura Eva Cardona. &ldquo;I a les Balears encara m&eacute;s, perqu&egrave;, encara que hi hagi funcionaris disposats a venir, no hi ha habitatge per a ells&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El que sempre es reclama són més recursos per a la Justícia, perquè, fem els canvis legislatius que fem, completar les plantilles és complicat a tot el territori estatal. I a les Balears encara més, perquè, encara que hi hagi funcionaris disposats a venir, no hi ha habitatge per a ells</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Eva Cardona</span>
                                        <span>—</span> Membre de la Junta de Govern de l&#039;Il·lustre Col·legi d&#039;Advocats de les Illes Balears
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        L&rsquo;emerg&egrave;ncia habitacional genera des de fa anys un d&egrave;ficit estructural de personal, una elevada rotaci&oacute; de plantilles i una inestabilitat permanent que dificulta la reorganitzaci&oacute; interna exigida pel nou model judicial.
    </p><p class="article-text">
        Segons l&rsquo;Il&middot;lustre Col&middot;legi d'Advocats de les Illes Balears, aquesta transici&oacute; est&agrave; agreujant especialment la situaci&oacute; en la jurisdicci&oacute; civil. Entre les conseq&uuml;&egrave;ncies, assenyalen la suspensi&oacute; i l&rsquo;ajornament de judicis, amb assenyalaments fixats ja a tres o fins i tot quatre anys vista, davant dels dos anys d&rsquo;espera que eren habituals anteriorment. Tamb&eacute; apunten a causes ja instru&iuml;des que poden trigar fins a un any a rebre sent&egrave;ncia, fet que incrementa la congesti&oacute; dels jutjats i allarga encara m&eacute;s els terminis de resoluci&oacute; dels procediments.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Segons el Col·legi d&#039;Advocats de les Illes Balears, la reforma ha generat la suspensió i l&#039;ajornament de judicis, amb assenyalaments fixats ja a tres o fins i tot quatre anys vista, enfront dels dos anys d&#039;espera anteriors</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Augment de la inseguretat jur&iacute;dica</strong></h2><p class="article-text">
        La desaparici&oacute; de canals unificats per a la gesti&oacute; dels procediments dificulta, a m&eacute;s, el seguiment dels expedients i saber amb precisi&oacute; en quina fase es troba cada assumpte, assenyala l&rsquo;Il&middot;lustre Col&middot;legi d'Advocats de les Illes Balears. Ara, diversos jutjats de diferents jurisdiccions o especialitats &mdash;penal, instrucci&oacute; o primera inst&agrave;ncia, entre altres&mdash; s&rsquo;integren dins d&rsquo;un &uacute;nic Tribunal d&rsquo;Inst&agrave;ncia.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;objectiu de la reforma &eacute;s equilibrar les c&agrave;rregues de treball mitjan&ccedil;ant una distribuci&oacute; m&eacute;s flexible de les tasques. Tanmateix, segons denuncia el Col&middot;legi d&rsquo;Advocats, aquesta reorganitzaci&oacute; encara no ha donat els resultats esperats i ha provocat un deteriorament en l&rsquo;atenci&oacute; que reben tant els professionals com la ciutadania.
    </p><p class="article-text">
        A aix&ograve; s&rsquo;hi afegeixen els problemes tecnol&ograve;gics i les freq&uuml;ents incid&egrave;ncies d&rsquo;interoperabilitat entre sistemes inform&agrave;tics, que alenteixen encara m&eacute;s el funcionament diari dels &ograve;rgans judicials i augmenten la inseguretat jur&iacute;dica. Un fet que tamb&eacute; reconeix l&rsquo;informe de la Comissi&oacute; Permanent del Consell General del Poder Judicial.
    </p><p class="article-text">
        Un altre dels factors que incrementa aquesta inseguretat jur&iacute;dica, segons critica l&rsquo;ICAIB, &eacute;s la manca de criteris homogenis sobre com acreditar que s&rsquo;ha intentat una soluci&oacute; extrajudicial del conflicte, requisit que la Llei d&rsquo;Efici&egrave;ncia Processal introdueix a trav&eacute;s dels anomenats Mitjans Adequats de Soluci&oacute; de Controv&egrave;rsies (MASC). Aquesta exig&egrave;ncia ha generat interpretacions dispars entre jutjats i fins i tot entre partits judicials.
    </p><p class="article-text">
        Aquesta disparitat, adverteixen els advocats, obre la porta al fet que algunes demandes siguin inadmeses per defectes formals relacionats amb l&rsquo;acreditaci&oacute; d&rsquo;aquest tr&agrave;mit previ. &ldquo;Lluny de contribuir a descongestionar els tribunals, aquesta mesura est&agrave; provocant nous litigis derivats precisament de les resolucions d&rsquo;inadmissi&oacute;&rdquo;, lamenten des de l&rsquo;Il&middot;lustre Col&middot;legi d'Advocats de les Illes Balears.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/advocats-i-jutges-carreguen-llei-d-eficiencia-processal-i-adverteixen-afectara-les-condemnes-eivissa_1_13292780.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 11 Jun 2026 06:41:46 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/4e947c8c-d320-4566-9bad-846b13a3b9c2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="7065386" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/4e947c8c-d320-4566-9bad-846b13a3b9c2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="7065386" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Advocats i jutges carreguen contra la Llei d’Eficiència Processal i adverteixen que “afectarà les condemnes” a Eivissa]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/4e947c8c-d320-4566-9bad-846b13a3b9c2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Justicia,Abogados,Colegio de Abogados,Estado de derecho,Ibiza]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Abogados y jueces arremeten contra la Ley de Eficiencia Procesal y advierten que "afectará a las condenas" en Ibiza]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/abogados-jueces-arremeten-ley-eficiencia-procesal-advierten-afectara-condenas-ibiza_1_13288372.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/4e947c8c-d320-4566-9bad-846b13a3b9c2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Abogados y jueces arremeten contra la Ley de Eficiencia Procesal y advierten que &quot;afectará a las condenas&quot; en Ibiza"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Juristas del archipiélago denuncian que la norma, impulsada para agilizar el sistema judicial, está provocando el efecto contrario en las islas, debido a problemas crónicos de personal vinculados a la crisis de la vivienda</p><p class="subtitle">El Poder Judicial concluye que la implantación de los tribunales de instancia no ha provocado retrasos generalizados</p></div><p class="article-text">
        La reforma que promet&iacute;a hacer m&aacute;s &aacute;gil la Justicia est&aacute; teniendo el efecto contrario en los juzgados de Balears, seg&uacute;n denuncian abogados, jueces y otros operadores jur&iacute;dicos. La nueva organizaci&oacute;n judicial impulsada por la <a href="https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2025-76" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Ley Org&aacute;nica 1/2025, de 2 de enero</a>, de medidas en materia de eficiencia del Servicio P&uacute;blico de Justicia &mdash;m&aacute;s conocida como Ley de Eficiencia Procesal&mdash; habr&iacute;a a&ntilde;adido nuevas complejidades a un sistema que ya arrastraba una grave falta de medios. 
    </p><p class="article-text">
        Expedientes ya instruidos acumulan meses de espera para recibir sentencia y algunos procedimientos comienzan a se&ntilde;alarse para dentro de tres e incluso cuatro a&ntilde;os. La situaci&oacute;n se extiende a todas las islas, pero empeora en Eivissa. En parte, por la actual crisis de la vivienda, pero tambi&eacute;n desde que los hermanos Cazorla incendiaron la antigua sede de los juzgados en 2019, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/condenados-cuatro-anos-carcel-acusados-incendiar-juzgados-ibiza_1_9928837.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">lo que les mereci&oacute; una condena de cuatro a&ntilde;os de c&aacute;rcel</a>.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Aquel episodio supuso una paralizaci&oacute;n, reconocida por el Consejo General del Poder Judicial (CGPJ), de la Justicia en la isla, que fue reactiv&aacute;ndose de forma progresiva en edificios provisionales donde a d&iacute;a de hoy a&uacute;n mantienen algunos &oacute;rganos judiciales &mdash;el resto est&aacute; en la sede principal&mdash;. Desde entonces, el sistema judicial de Eivissa y Formentera ha operado bajo una situaci&oacute;n de sobrecarga.
    </p><p class="article-text">
        Los trabajadores de los tribunales pitiusos perciben que el atasco de asuntos, lejos de aliviarse, contin&uacute;a aumentando con la nueva Ley de Eficiencia. La aplicaci&oacute;n de la norma habr&iacute;a afectado especialmente a la tramitaci&oacute;n de denuncias, ya de por s&iacute; lenta, y que se ha visto a&uacute;n m&aacute;s ralentizada tras la reorganizaci&oacute;n del sistema judicial, seg&uacute;n su versi&oacute;n. elDiario.es se ha puesto en contacto con el Ministerio sin recibir respuesta en el momento de la publicaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Esta reorganizaci&oacute;n se suma al problema cr&oacute;nico de falta de personal en Eivissa &mdash;donde el &aacute;rea forense lleva a&ntilde;os pr&aacute;cticamente desmantelada&mdash; y contribuye a una mayor dilaci&oacute;n en la resoluci&oacute;n de los procedimientos, seg&uacute;n se&ntilde;ala un letrado con asuntos en la isla que prefiere no identificarse.&nbsp;El profesional, que tambi&eacute;n trabaja en ciudades como Madrid, Valencia o Barcelona, sostiene que, pese a su tama&ntilde;o, estas no presentan la misma carga de trabajo que la isla, que cuenta con 164.265 habitantes, seg&uacute;n el Instituto Nacional de Estad&iacute;stica (INE).
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un beneficio para los acusados</strong></h2><p class="article-text">
        &ldquo;Para los demandantes -estos retrasos judiciales- suponen un estr&eacute;s a&ntilde;adido al que ya se sufre durante los procedimientos. Se victimiza a&uacute;n m&aacute;s a la v&iacute;ctima&rdquo;, se&ntilde;ala el abogado.&nbsp; En cuanto a los acusados, a&ntilde;ade, sucede justo lo contrario: en algunos casos pueden verse incluso beneficiados por las dilaciones indebidas, es decir, los retrasos en la tramitaci&oacute;n de los procedimientos.
    </p><p class="article-text">
        De hecho, el art&iacute;culo 24.2 de la Constituci&oacute;n espa&ntilde;ola reconoce el derecho a un proceso sin dilaciones indebidas: &ldquo;Todos tienen derecho a un proceso p&uacute;blico sin dilaciones indebidas y con todas las garant&iacute;as&rdquo;. &ldquo;Desde enero, hay expedientes que no se tramitan y ejecutorias -el documento mediante el que se hace efectiva una sentencia firme- que se est&aacute;n viendo afectadas. Esto puede beneficiar a los acusados&rdquo;, explica el abogado especialista en derecho administrativo y penal David Salv&agrave;.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Desde enero, hay expedientes que no se tramitan y ejecutorias -el documento mediante el que se hace efectiva una sentencia firme- que se están viendo afectadas. Esto puede beneficiar a los acusados</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">David Salvà</span>
                                        <span>—</span> Abogado especialista en derecho administrativo y penal
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En el caso de las v&iacute;ctimas, el letrado asegura que se ve obligado a presentar escritos ante el Letrado de la Administraci&oacute;n de Justicia (LAJ) para instar la agilizaci&oacute;n del procedimiento, advirtiendo incluso de posibles denuncias por dilaciones ante el CGPJ. Por ahora, a&ntilde;ade, esto no ha afectado a las condenas, aunque &ldquo;puede llegar a hacerlo&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Con la nueva norma se preve&iacute;a resolver la saturaci&oacute;n del sistema judicial, &ldquo;pero no ha sido as&iacute;&rdquo;, advierten desde el decanato de los juzgados de Eivissa y Formentera. La reforma contemplaba una reorganizaci&oacute;n del sistema judicial, con la eliminaci&oacute;n de juzgados, la creaci&oacute;n de Tribunales de Instancia con secciones y la unificaci&oacute;n de oficinas judiciales con personal com&uacute;n.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9ac0d6c0-ce19-4710-865a-a1109dfe0b0e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9ac0d6c0-ce19-4710-865a-a1109dfe0b0e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9ac0d6c0-ce19-4710-865a-a1109dfe0b0e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9ac0d6c0-ce19-4710-865a-a1109dfe0b0e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9ac0d6c0-ce19-4710-865a-a1109dfe0b0e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9ac0d6c0-ce19-4710-865a-a1109dfe0b0e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9ac0d6c0-ce19-4710-865a-a1109dfe0b0e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Los funcionarios de justicia de Ibiza continúan en indefinida en 2023 por sus condiciones laborales."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Los funcionarios de justicia de Ibiza continúan en indefinida en 2023 por sus condiciones laborales.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>M&aacute;s medios: la aut&eacute;ntica necesidad</strong></h2><p class="article-text">
        El n&uacute;mero de trabajadores resolviendo asuntos es, sin embargo, &ldquo;exactamente el mismo&rdquo;, y la cantidad de procedimientos tampoco se ha reducido, sino que se mantiene o incluso ha aumentado, asegura a elDiario.es el juez decano de las Pitiusas, Sergio Gonz&aacute;lez. &ldquo;Todo lo que no pase por una inversi&oacute;n de medios personales y materiales no sirve para nada&rdquo;, asevera.
    </p><p class="article-text">
        A esto se suma que la redistribuci&oacute;n de los funcionarios en distintas secciones habr&iacute;a sido deficiente. En el caso de Eivissa, en Tramitaci&oacute;n -admisi&oacute;n de demandas, recursos y querellas, entre otros- se ha destinado poco personal, mientras que el &aacute;rea de Ejecuci&oacute;n, encargada de hacer cumplir las sentencias, se ha reforzado con una mayor dotaci&oacute;n de medios, seg&uacute;n el decano.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Todo lo que no pase por una inversión de medios personales y materiales no sirve para nada</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Sergio González</span>
                                        <span>—</span> Juez decano de las Pitiusas
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La falta de efectivos en el departamento encargado de todos los tr&aacute;mites previos al dictamen de la sentencia habr&iacute;a provocado que la documentaci&oacute;n no llegue a esta segunda fase. &ldquo;Se ha creado un tap&oacute;n tremendo&rdquo;, describe Gonz&aacute;lez.
    </p><p class="article-text">
        Las quejas no se limitan a los representantes de la Justicia en Eivissa, sino que se extienden al Ilustre Colegio de Abogados de Baleares (ICAIB) y a su hom&oacute;logo en Mallorca, as&iacute; como a otros operadores jur&iacute;dicos del archipi&eacute;lago. En diciembre de 2025, el presidente del Tribunal Superior de Justicia de les Illes Balears (TSJIB), Carlos G&oacute;mez, se reuni&oacute; con los jueces y juezas de paz de las islas para tratar los cambios de la Ley de Eficiencia.
    </p><p class="article-text">
        Los antiguos juzgados de paz se ir&aacute;n transformando en Oficinas de Justicia a medida que se constituyan los nuevos Tribunales de Instancia en Palma, Eivissa, Ma&oacute; y Ciutadella. En total, m&aacute;s de mil funcionarios de todas las islas se han visto afectados por la irrupci&oacute;n de la nueva norma y por la reorganizaci&oacute;n derivada de su implantaci&oacute;n durante la tercera y &uacute;ltima fase, <a href="https://www.diariodemallorca.es/mallorca/2025/12/23/mil-funcionarios-justicia-afectados-reorganizacion-125062310.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">seg&uacute;n public&oacute; en su momento Diario de Mallorca</a>.
    </p><p class="article-text">
        La primera fase arranc&oacute; en enero de 2025, a los 20 d&iacute;as de su publicaci&oacute;n en el Bolet&iacute;n Oficial del Estado (BOE). La segunda se activ&oacute; en abril, cuando entraron en vigor los MASC (Medios Adecuados de Soluci&oacute;n de Controversias) como requisito previo en muchos asuntos civiles, adem&aacute;s de reformas en la legislaci&oacute;n procesal civil, penal, social y contencioso-administrativa.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Justicia defiende la norma</strong></h2><p class="article-text">
        Tres meses despu&eacute;s, el ministro de Presidencia, Justicia y Relaciones con las Cortes, F&eacute;lix Bola&ntilde;os, aseguraba en la clausura de las XX Jornadas de presidentes y presidentas de Tribunales Superiores de Justicia, en Palma, que la nueva norma har&iacute;a la administraci&oacute;n de justicia &ldquo;m&aacute;s &aacute;gil, m&aacute;s flexible y m&aacute;s cercana&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        De momento, esta nueva obligaci&oacute;n de recurrir a los MASC <a href="https://www.eldiario.es/politica/litigios-reducen-20-primer-ano-mediacion-obligatoria-impone-reforma-bolanos_1_13133832.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">ha reducido en un 20,4% el n&uacute;mero de asuntos que han ingresado en los &oacute;rdenes jurisdiccionales civil y mercantil</a> &mdash;donde se ven desde divorcios o desahucios a cl&aacute;usulas abusivas&mdash;. La legislaci&oacute;n establece que, salvo las excepciones previstas &mdash;tutela de derechos fundamentales, filiaci&oacute;n, concursales, medidas cautelares o casos de violencia de g&eacute;nero, entre otras&mdash;, es obligatorio acreditar el intento de soluci&oacute;n extrajudicial antes de interponer una demanda.
    </p><p class="article-text">
        El objetivo es pasar de &ldquo;una cultura del litigio a una del di&aacute;logo y del acuerdo&rdquo;, seg&uacute;n el Gobierno central. Adem&aacute;s de reducir la carga de trabajo de los tribunales. En total, la bajada de la litigiosidad en los cuatro &oacute;rdenes (incluyendo penal, social y contencioso-administrativo) es del 9,9% de abril de 2025 a abril de 2026. Son datos de las comunidades que no tienen la competencia de Justicia transferida, entre ellas Balears.
    </p><p class="article-text">
        Sin embargo, a nivel nacional, los sindicatos tambi&eacute;n han denunciado cierto &ldquo;caos&rdquo; en la puesta en marcha de la reforma, con &ldquo;problemas de coordinaci&oacute;n y falta de informaci&oacute;n&rdquo;. <a href="https://www.eldiario.es/politica/audiencia-nacional-trunca-ofensiva-ayuso-reforma-judicial-bolanos_1_13045743.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Fuentes sindicales consultadas en su momento por elDiario.es</a> apuntaron, el pasado marzo, que la reasignaci&oacute;n masiva de funcionarios hab&iacute;a provocado que muchos desconocieran sus nuevas funciones, lo que ha derivado en suspensiones de juicios y retrasos procesales. Las mismas fuentes denunciaron el registro de incidencias t&eacute;cnicas y problemas con la asignaci&oacute;n digital de expedientes antiguos, as&iacute; como incompatibilidades de los sistemas operativos.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El CGPJ no encuentra &ldquo;suspensiones o demoras&rdquo; generalizadas</strong></h2><p class="article-text">
        La Comisi&oacute;n Permanente del Consejo General del Poder Judicial (CGPJ) analiz&oacute; en una reuni&oacute;n celebrada el pasado marzo un informe, basado en otros informes remitidos por los presidentes de la Audiencia Nacional y de los distintos Tribunales Superiores de Justicia, en el que se aprecian problemas de &ldquo;insuficiencia de personal&rdquo;. As&iacute; como de falta de adaptaci&oacute;n de los medios inform&aacute;ticos y de &ldquo;dispersi&oacute;n&rdquo; de las sedes. Por otro lado, el documento concluye que la ley de eficiencia &ldquo;no ha provocado suspensiones o demoras, m&aacute;s all&aacute; de casos puntuales&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La nueva estructura judicial transforma 3.900 juzgados unipersonales en 431 Tribunales de Instancia organizados por jurisdicciones y secciones especializadas. Tras el an&aacute;lisis, el grupo de trabajo creado para analizar el seguimiento de la reforma se reuni&oacute; la semana siguiente para abordar y tratar de resolver las disfunciones detectadas.
    </p><p class="article-text">
        En materia de personal, el informe afirma que en muchos territorios no han concluido los procesos para acoplar al personal a sus nuevos puestos. A esto se suma una insuficiencia general de personal, escasez de plantilla, p&eacute;rdida de refuerzos, desequilibrios entre secciones y un elevado volumen de personal interino &ldquo;con falta de formaci&oacute;n&rdquo; y una inestabilidad en la plantilla que se acent&uacute;a en el caso de Balears.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El acuciante problema de la vivienda</strong></h2><p class="article-text">
        Gonz&aacute;lez ya advirti&oacute; al Ministerio de Justicia, antes de la entrada en vigor de la normativa, de que en las islas exist&iacute;a un colapso derivado de la falta de medios, que la nueva ley iba a &ldquo;empeorar&rdquo;. &ldquo;Ahora estamos peor&rdquo;, resume.
    </p><p class="article-text">
        Por su parte, la Junta de Gobierno del Ilustre Colegio de Abogados de las Illes Balears (ICAIB) denuncia que la reforma se est&aacute; aplicando en un contexto ya conocido, marcado por la falta de medios materiales y un acusado d&eacute;ficit de personal, tanto en jueces como en funcionarios de tramitaci&oacute;n y gesti&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Lo que se reclama siempre son m&aacute;s medios para la Justicia, porque, hagamos los cambios legislativos que hagamos, completar plantillas es complicado en todo el territorio nacional&rdquo;, asegura Eva Cardona, miembro de la junta. &ldquo;Y en Baleares a&uacute;n m&aacute;s, porque aunque haya funcionarios dispuestos a venir, no hay vivienda para ellos&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Lo que se reclama siempre son más medios para la Justicia, porque, hagamos los cambios legislativos que hagamos, completar plantillas es complicado en todo el territorio nacional. Y en Baleares aún más, porque aunque haya funcionarios dispuestos a venir, no hay vivienda para ellos</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Eva Cardona</span>
                                        <span>—</span> Miembro de la Junta de Gobierno del Ilustre Colegio de Abogados de las Illes Balears
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La emergencia habitacional genera desde hace a&ntilde;os un d&eacute;ficit estructural de personal, una elevada rotaci&oacute;n de plantillas y una inestabilidad permanente que complica la reorganizaci&oacute;n interna exigida por el nuevo modelo judicial.
    </p><p class="article-text">
        La transici&oacute;n &mdash;seg&uacute;n el colegio profesional&mdash; est&aacute; agravando especialmente la situaci&oacute;n en la jurisdicci&oacute;n civil. Entre las consecuencias, se&ntilde;alan la suspensi&oacute;n y el aplazamiento de juicios, con se&ntilde;alamientos fijados ya a tres o incluso cuatro a&ntilde;os vista, frente a los dos a&ntilde;os de espera anteriores. Tambi&eacute;n apuntan a causas ya instruidas que tardan hasta un a&ntilde;o en recibir sentencia.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Según el Colegio de Abogados de las Illes Balears, la reforma ha generado la suspensión y el aplazamiento de juicios, con señalamientos fijados ya a tres o incluso cuatro años vista, frente a los dos años de espera anteriores</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Aumento de la inseguridad jur&iacute;dica</strong></h2><p class="article-text">
        La desaparici&oacute;n de canales unificados para la gesti&oacute;n de los procedimientos dificulta, adem&aacute;s, el seguimiento de los expedientes y conocer con precisi&oacute;n en qu&eacute; fase se encuentra cada asunto, se&ntilde;ala el Colegio de Abogados. Ahora, varios juzgados de distintas jurisdicciones o especialidades &mdash;penal, instrucci&oacute;n o primera instancia, entre otras&mdash; se integran dentro de un &uacute;nico Tribunal de Instancia.
    </p><p class="article-text">
        El objetivo de la reforma es equilibrar las cargas de trabajo mediante una distribuci&oacute;n m&aacute;s flexible de las tareas. Sin embargo, seg&uacute;n denuncia el Colegio de Abogados, esa reorganizaci&oacute;n todav&iacute;a no ha dado los resultados esperados y ha provocado un deterioro en la atenci&oacute;n que reciben tanto los profesionales como la ciudadan&iacute;a.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        A ello se suman los problemas tecnol&oacute;gicos y las frecuentes incidencias de interoperabilidad entre sistemas inform&aacute;ticos, que ralentizan a&uacute;n m&aacute;s el funcionamiento cotidiano de los &oacute;rganos judiciales y aumentan la inseguridad jur&iacute;dica. Un hecho que tambi&eacute;n reconoci&oacute; el informe de la Comisi&oacute;n Permanente.
    </p><p class="article-text">
        Otro de los factores que aumenta esta inseguridad jur&iacute;dica, que critica el ICAIB, es la falta de criterios homog&eacute;neos sobre c&oacute;mo acreditar que se ha intentado una soluci&oacute;n extrajudicial del conflicto, requisito que la Ley de Eficiencia Procesal introduce mediante los denominados Medios Adecuados de Soluci&oacute;n de Controversias (MASC). Esta exigencia ha dado lugar a interpretaciones dispares entre juzgados e incluso entre partidos judiciales.
    </p><p class="article-text">
        Esta disparidad, advierten los abogados, abre la puerta a que algunas demandas sean inadmitidas por defectos formales relacionados con la acreditaci&oacute;n de ese tr&aacute;mite previo. &ldquo;Lejos de contribuir a descongestionar los tribunales, esta medida est&aacute; provocando nuevos litigios derivados precisamente de las resoluciones de inadmisi&oacute;n&rdquo;, lamentan desde el Colegio.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/abogados-jueces-arremeten-ley-eficiencia-procesal-advierten-afectara-condenas-ibiza_1_13288372.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 11 Jun 2026 04:02:17 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/4e947c8c-d320-4566-9bad-846b13a3b9c2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="7065386" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/4e947c8c-d320-4566-9bad-846b13a3b9c2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="7065386" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Abogados y jueces arremeten contra la Ley de Eficiencia Procesal y advierten que "afectará a las condenas" en Ibiza]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/4e947c8c-d320-4566-9bad-846b13a3b9c2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Justicia,Abogados,Colegio de Abogados,Estado de derecho,Ibiza]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La Policía desmantela una fiesta ilegal con más de mil personas en Ibiza: djs, varias barras y un tiovivo en suelo rústico]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/policia-desmantela-fiesta-ilegal-mil-personas-ibiza-djs-barras-tiovivo-suelo-rustico_1_13292284.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/f32237a4-fed0-46e4-9eb2-d5189287c4f2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La Policía desmantela una fiesta ilegal con más de mil personas en Ibiza: djs, varias barras y un tiovivo en suelo rústico"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Los asistentes llevaban pulseras de acceso y había planificadas lanzaderas que los llevaban desde varios puntos de encuentro a la vivienda donde tenía lugar el evento. Los organizadores también habían contratado una ambulancia </p></div><p class="article-text">
        En una vivienda ubicada en una finca de Sant Mateu (Ibiza) la Polic&iacute;a Local de Sant Antoni y la Guardia Civil de Eivissa han provocado un sobresalto este martes por la ma&ntilde;ana, cuando han irrumpido en la propiedad en la que m&aacute;s de mil personas disfrutaban de una fiesta ilegal, ha informado el Ayuntamiento de Sant Antoni, t&eacute;rmino municipal donde se estaba desarrollando la actividad.
    </p><p class="article-text">
        Los asistentes hab&iacute;an pagado y llevaban una pulsera identificativa para acceder a la finca, en una zona bautizada como Can Mulo, cerca del Cam&iacute; Vell de Sant Mateu, entre Buscastell y la misma localidad de Sant Mateu. Se trata de un solar en suelo r&uacute;stico donde han intervenido en conjunto los dos cuerpos de seguridad con competencia en este municipio del suroeste de la isla.
    </p><p class="article-text">
        All&iacute;, los organizadores del evento hab&iacute;an desplegado varias barras de bar, un tiovivo port&aacute;til y hasta un punto de atenci&oacute;n sanitaria, con sanitarios y una ambulancia. Los agentes tuvieron conocimiento de la actividad ilegal despu&eacute;s de detectar una publicaci&oacute;n en redes sociales en la que los organizadores promocionaban el evento. Tambi&eacute;n, despu&eacute;s de recibir diversas quejas vecinales por el ruido ocasionado y por el estacionamiento masivo de veh&iacute;culos en zonas r&uacute;sticas de los alrededores. 
    </p><p class="article-text">
        En el operativo han participado tres patrullas de la Polic&iacute;a Local de Sant Antoni, acompa&ntilde;adas por el t&eacute;cnico municipal de Actividades del Ayuntamiento, as&iacute; como tres patrullas de la Guardia Civil. La persona responsable de la finca ha permitido el acceso al dispositivo al interior de la propiedad para realizar la inspecci&oacute;n, seg&uacute;n informaciones proporcionadas por el consistorio a <a href="http://eldiario.es" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">elDiario.es</a>.
    </p><p class="article-text">
        Los organizadores hab&iacute;an establecido varios puntos de encuentro desde el que se realizaba un servicio de lanzadera para trasladar a los asistentes hasta el terreno donde se desarrollaba la fiesta, como han podido comprobar los agentes a su llegada a la vivienda.
    </p><p class="article-text">
        El perfil del organizador suele ser claro: se trata, habitualmente, de personas de fuera de las islas que no arriesgan su patrimonio mientras impulsan actividades recreativas &mdash;reguladas por la Ley de Actividades&mdash;. La mayor&iacute;a de las veces, las fiestas se llevan a cabo en viviendas tur&iacute;sticas (casi siempre villas de grandes dimensiones), pero tambi&eacute;n en construcciones como garajes o locales sin licencia de vivienda que funcionan como espacios de ocio nocturno.
    </p><p class="article-text">
        Se trata, normalmente, de empresas de fuera de Eivissa que traen incluso sus propios equipos de sonido para organizar eventos con un alto grado de profesionalizaci&oacute;n, explic&oacute; en su momento a elDiario.es Jos&eacute; Luis Ben&iacute;tez, de la Asociaci&oacute;n Ocio de Ibiza.
    </p><p class="article-text">
        Las patrullas tambi&eacute;n han averiguado, durante la inspecci&oacute;n, que los promotores contaban con una organizaci&oacute;n log&iacute;stica propia de un evento de gran afluencia, incluyendo personal encargado de controlar los estacionamientos en las inmediaciones, aseos port&aacute;tiles o grupos electr&oacute;genos para el suministro el&eacute;ctrico.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Los asistentes: con pulseras de acceso</strong></h2><p class="article-text">
        Los alrededor de mil asistentes portaban, en todos los casos, pulseras identificativas de acceso en las mu&ntilde;ecas para asistir a los diferentes ambientes musicales que los organizadores hab&iacute;an desplegado en el entorno de la casa. Adem&aacute;s, en el solar se hab&iacute;an instalado numerosas barras de servicio, una zona de restauraci&oacute;n, un tiovivo port&aacute;til y un &aacute;rea sanitaria compuesta por una ambulancia y una carpa con personal t&eacute;cnico sanitario para la atenci&oacute;n de los asistentes. 
    </p><p class="article-text">
        Por todos estas infracciones, el t&eacute;cnico municipal de Actividades ha levantado acta por presuntas infracciones de la Ley 7/2013, de 26 de noviembre, de r&eacute;gimen jur&iacute;dico de instalaci&oacute;n, acceso y ejercicio de actividades en las Illes Balears. Adem&aacute;s, se est&aacute; valorando la posible comisi&oacute;n de otras infracciones derivadas de la celebraci&oacute;n del evento en suelo r&uacute;stico, detallan desde el Ayuntamiento. 
    </p><p class="article-text">
        La intervenci&oacute;n policial ha significado el final de la fiesta, que ten&iacute;a previsto prolongarse hasta la tarde-noche del mismo d&iacute;a, seg&uacute;n los anuncios publicados y difundidos en redes sociales. Los asistentes han ido, as&iacute;, abandonando progresivamente el lugar despu&eacute;s de la actuaci&oacute;n policial.
    </p><p class="article-text">
        Por ahora, la investigaci&oacute;n y la tramitaci&oacute;n administrativa contin&uacute;an abiertas para determinar la totalidad de las responsabilidades y posibles infracciones derivadas de la organizaci&oacute;n del evento, a&ntilde;aden fuentes municipales.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Primer a&ntilde;o sin los inspectores del Consell</strong></h2><p class="article-text">
        La actuaci&oacute;n se produce en un momento clave: <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/detectives-infiltrados-fiestas-ilegales-villas-privadas-ibiza-detectaban-mafias-organizadoras_1_13094535.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">se trata de la primera temporada en que el Consell hab&iacute;a dejado de contar con detectives privados para combatir el problema de las fiestas ilegales</a>, al no percibirlas ya como un problema latente en la isla tras un lustro luchando contra este tipo de actividades. Proliferaron, sobre todo, con las restricciones hacia el ocio nocturno en la &eacute;poca de la pandemia.
    </p><p class="article-text">
        Hace ya cinco veranos, las instituciones ibicencas empezaron a detectar que los eventos con djs profesionales y entrada de pago se hab&iacute;an extendido tanto en Eivissa como en Formentera. Las quejas vecinales y el boca a boca confirmaron que la escasa oferta de discotecas en el contexto de crisis sanitaria -no ces&oacute; el atractivo de las islas para hacer turismo de ocio- hab&iacute;a propiciado la aparici&oacute;n de esta nueva oferta que se ha perseguido hasta ahora. 
    </p><p class="article-text">
        Las fiestas privadas hab&iacute;an emergido principalmente en espacios generalmente cerrados, aunque en ocasiones el despliegue llegaba a parajes naturales paradis&iacute;acos como ses Illetes (Formentera). En esta ocasi&oacute;n, ha sucedido en un terreno r&uacute;stico de Sant Mateu, pero el servicio que daba seguimiento ya no se encarga de la competencia, sino que el Consell ha decidido mantenerlo para erradicar el intrusismo en el sector del transporte, sobre todo en la zona del aeropuerto.
    </p><p class="article-text">
        A pesar de que este negocio &ldquo;no era nada nuevo&rdquo; en las Pitiusas, como record&oacute; el conseller de Lucha contra el Intrusismo, Mariano Juan, durante una entrevista para este diario, en la pandemia la situaci&oacute;n se &ldquo;desbord&oacute;&rdquo;. Esto, y una llamada de auxilio por parte de los ayuntamientos, condujeron al Consell a contratar al equipo de detectives privados de fuera de la isla para que se infiltraran y recabaran informaci&oacute;n sobre los eventos. 
    </p><h2 class="article-text"><strong>La Polic&iacute;a Local, actuaci&oacute;n con limitaciones</strong></h2><p class="article-text">
        El trabajo de los detectives se dio por finalizado este a&ntilde;o, cuando la instituci&oacute;n ha considerado que la labor pod&iacute;a volver en manos de la Polic&iacute;a Local, a quien hab&iacute;a pertenecido con anterioridad y que sin embargo, tienen limitaciones. 
    </p><p class="article-text">
        Los agentes no pueden acceder a propiedades privadas sin autorizaci&oacute;n o sin orden judicial, lo que dificulta la intervenci&oacute;n inmediata. A no ser, como en el caso de la fiesta ilegal detectada este martes, que la persona responsable autorice su acceso en la propiedad.
    </p><p class="article-text">
        De cara a este verano, casi ning&uacute;n municipio de la isla hab&iacute;a considerado las fiestas ilegales como un problema prioritario. El foco municipal est&aacute; ahora en el alquiler tur&iacute;stico ilegal. El &uacute;nico Ayuntamiento que puso sobre la mesa la posibilidad de contratar por su propia cuenta detectives para seguir adelante con el trabajo iniciado por el Consell fue Santa Eul&agrave;ria.
    </p><p class="article-text">
        El equipo de gobierno municipal no descart&oacute;, en el mes de marzo, seguir combatiendo los eventos ilegales en villas, ya que durante 2025 abri&oacute; dos expedientes sancionadores por casos similares.
    </p><p class="article-text">
        En cuanto al t&eacute;rmino municipal de Sant Joan, la estrategia se mantiene este a&ntilde;o en la misma l&iacute;nea que en veranos anteriores. Sant Joan es uno de los municipios de la isla con m&aacute;s viviendas unifamiliares aisladas, destinadas en muchas ocasiones al alquiler tur&iacute;stico y m&aacute;s sensible a fiestas no reguladas. El fen&oacute;meno, sin embargo -aseguran desde el consistorio- es m&aacute;s anecd&oacute;tico de lo que hab&iacute;a sido en a&ntilde;os anteriores.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/policia-desmantela-fiesta-ilegal-mil-personas-ibiza-djs-barras-tiovivo-suelo-rustico_1_13292284.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 10 Jun 2026 18:08:06 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/f32237a4-fed0-46e4-9eb2-d5189287c4f2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="892038" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/f32237a4-fed0-46e4-9eb2-d5189287c4f2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="892038" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La Policía desmantela una fiesta ilegal con más de mil personas en Ibiza: djs, varias barras y un tiovivo en suelo rústico]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/f32237a4-fed0-46e4-9eb2-d5189287c4f2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Ibiza,Fiestas,Policía]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La generació que només podrà emancipar-se amb herències o amb hipoteques als 40 anys]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/generacio-nomes-podra-emancipar-amb-herencies-amb-hipoteques-als-40-anys_1_13269920.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/b53bb317-25ad-4594-ac2a-4127c027b584_16-9-discover-aspect-ratio_default_1144366.jpg" width="4672" height="2628" alt="La generació que només podrà emancipar-se amb herències o amb hipoteques als 40 anys"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Tenir un habitatge depèn cada vegada menys de l’estalvi i cada vegada més del patrimoni familiar. Els elevats preus del mercat immobiliari a l’arxipèlag balear, un dels territoris més afectats, obliguen molts joves a retardar l’edat d’emancipació i a sotmetre’s a la pluriocupació</p><p class="subtitle">Sostres de 1.191 euros i lloguers de 1.176 enfonsen l'emancipació juvenil a mínims històrics</p></div><p class="article-text">
        Cada vegada m&eacute;s joves amb feina estable descobreixen que el salari ja no &eacute;s suficient per accedir a un habitatge. La impossibilitat d&rsquo;estalviar per a l&rsquo;entrada d&rsquo;un pis, l&rsquo;encariment del lloguer i la dificultat per obtenir finan&ccedil;ament estan retardant l&rsquo;emancipaci&oacute; i despla&ccedil;ant l&rsquo;acc&eacute;s a la propietat cap a f&oacute;rmules cada vegada m&eacute;s dependents del patrimoni familiar, les her&egrave;ncies o l&rsquo;endeutament a llarg termini.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;L&rsquo;&uacute;nica manera que trob ara mateix d&rsquo;independitzar-me &eacute;s fent fora de casa la meva mare&rdquo;, expressa amb humor Luc&iacute;a, d&rsquo;Eivissa. T&eacute; 25 anys, treballa com a infermera a l&rsquo;hospital de l&rsquo;illa i, tot i que fa temps que es planteja la possibilitat de comprar un habitatge, continua vivint al domicili familiar perqu&egrave;, de moment, no s&rsquo;ho pot permetre.
    </p><p class="article-text">
        Durant l&rsquo;&uacute;ltim any ha continuat mirant anuncis immobiliaris i ha explorat diferents opcions per comprar. Tanmateix, tot i comptar amb una feina estable, no ha aconseguit estalviar prou per afrontar l&rsquo;entrada que exigeixen la majoria d&rsquo;operacions. &ldquo;Seria per comprar, per&ograve; &ograve;bviament &eacute;s impossible&rdquo;, resumeix.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;opci&oacute; del lloguer tampoc entra en els seus plans. Conscient dels preus que es mouen actualment a l&rsquo;illa, considera que destinar una part tan important del seu sou a la renda suposaria una p&egrave;rdua de poder adquisitiu dif&iacute;cil d&rsquo;assumir. Aix&iacute; que, de moment, com tants altres joves eivissencs, continua ajornant l&rsquo;emancipaci&oacute; a l&rsquo;espera que el mercat ofereixi alguna oportunitat que encaixi amb les seves possibilitats econ&ograve;miques.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e5e380d9-7fbd-420e-92fa-57d30478eb49_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e5e380d9-7fbd-420e-92fa-57d30478eb49_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e5e380d9-7fbd-420e-92fa-57d30478eb49_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e5e380d9-7fbd-420e-92fa-57d30478eb49_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e5e380d9-7fbd-420e-92fa-57d30478eb49_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e5e380d9-7fbd-420e-92fa-57d30478eb49_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e5e380d9-7fbd-420e-92fa-57d30478eb49_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Nou de cada deu joves amb treball a l&#039;arxipèlag balear no es poden emancipar malgrat tenir ingressos"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Nou de cada deu joves amb treball a l&#039;arxipèlag balear no es poden emancipar malgrat tenir ingressos                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La crisi de l&rsquo;habitatge est&agrave; enfonsant la taxa d&rsquo;emancipaci&oacute; a m&iacute;nims hist&ograve;rics des de l&rsquo;any 2006, quan es tenen els primers registres. Un 85% dels espanyols d&rsquo;entre 16 i 29 anys no s&rsquo;ha pogut independitzar, tot i treballar, perqu&egrave; no es pot permetre els preus ni de compra ni de lloguer, <a href="https://www.eldiario.es/economia/sueldos-1-191-euros-alquileres-1-176-hunden-emancipacion-juvenil-minimos-historicos_1_13241723.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">segons dades recents del Consell de la Joventut d&rsquo;Espanya.</a>
    </p><h2 class="article-text"><strong>El nivell educatiu, fora de l'equaci&oacute;</strong></h2><p class="article-text">
        L&rsquo;informe on es recull l&rsquo;an&agrave;lisi destaca que el nivell educatiu i la feina ja no garanteixen ni l&rsquo;emancipaci&oacute; ni l&rsquo;estabilitat, i recull que l&rsquo;edat mitjana d&rsquo;emancipaci&oacute; a nivell nacional &eacute;s de 30 anys. De fet, nom&eacute;s un de cada quatre joves amb feina est&agrave; emancipat, &eacute;s a dir, un 14,5%.
    </p><p class="article-text">
        Un altre de les dades impactants del document &eacute;s que l&rsquo;oferta de lloguer d&rsquo;habitacions ha crescut en quatre anys un 85% perqu&egrave; als arrendadors els resulta m&eacute;s rendible, fet que ha transformat considerablement el mercat residencial.
    </p><p class="article-text">
        La baixa taxa d&rsquo;emancipaci&oacute; es produeix malgrat una millora general dels indicadors laborals. Tanmateix, mentre el salari dels joves se situava el 2025 en 1.191 euros al mes (14.292,22 euros anuals), a finals del mateix any, llogar un habitatge lliure costava de mitjana 1.176 euros mensuals, el preu m&eacute;s alt de les &uacute;ltimes dues d&egrave;cades.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/08704f55-1086-4ae8-93aa-9d3664b95255_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/08704f55-1086-4ae8-93aa-9d3664b95255_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/08704f55-1086-4ae8-93aa-9d3664b95255_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/08704f55-1086-4ae8-93aa-9d3664b95255_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/08704f55-1086-4ae8-93aa-9d3664b95255_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/08704f55-1086-4ae8-93aa-9d3664b95255_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/08704f55-1086-4ae8-93aa-9d3664b95255_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Els joves de Balears necessiten 7,1 anys d&#039;estalvi de sou íntegre per a l&#039;entrada d&#039;una casa"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Els joves de Balears necessiten 7,1 anys d&#039;estalvi de sou íntegre per a l&#039;entrada d&#039;una casa                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Aquest &eacute;s el panorama a escala nacional i encara empitjora a les Balears, on fan falta uns set anys de salari &iacute;ntegre per comen&ccedil;ar a somiar amb tenir un habitatge propi. Segons dades de 2024 de l&rsquo;Observatori de Joventut de les Illes Balears, si a Espanya els joves necessitaven quatre anys de sou &iacute;ntegre en aquest per&iacute;ode per a l&rsquo;entrada d&rsquo;un pis, a l&rsquo;arxip&egrave;lag en necessitaven diversos m&eacute;s, en concret 7,1 anys. Pel que fa a la hipoteca, suposaria &mdash;en cas d&rsquo;haver pogut avan&ccedil;ar l&rsquo;entrada&mdash; un 111% del salari mitj&agrave; net. Aix&iacute;, nom&eacute;s el 10,9% dels joves ocupats a les Balears vivien en el segon semestre de 2024 fora de la llar familiar. O, dit d&rsquo;una altra manera, nou de cada deu joves amb feina no es van poder emancipar malgrat tenir ingressos.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Si a Espanya els joves necessiten quatre anys de sou íntegre en aquest període per a l&#039;entrada d&#039;un pis, en l&#039;arxipèlag els joves necessiten 7,1 anys més</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La situaci&oacute;, en l&rsquo;&uacute;ltim any, nom&eacute;s ha anat a pitjor, perqu&egrave; el preu de l&rsquo;habitatge no ha deixat d&rsquo;augmentar: el preu mitj&agrave; se situa en el segon trimestre de 2026 en 4.173 euros per metre quadrat, amb una pujada interanual del 10,3% i nous m&agrave;xims hist&ograve;rics, segons dades del Col&middot;legi d&rsquo;Agents de la Propietat Immobili&agrave;ria de les Balears. Dins de l&rsquo;arxip&egrave;lag, Eivissa concentra els preus m&eacute;s elevats.
    </p><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Esclavitzar-se&rdquo; amb dues feines</strong></h2><p class="article-text">
        &ldquo;No &eacute;s res nou que el lloguer aqu&iacute; [a les illes] et costa el salari sencer i has de triar: o menjar o viure emancipat. Ara mateix tinc dos feines per poder-me&rsquo;n anar de casa&rdquo;, explica Jos&eacute; Vingut, eivissenc de 26 anys. &ldquo;Si vols independitzar-te et costa aix&ograve;, duplicar la jornada laboral per &mdash;no aconseguir, sin&oacute; intentar&mdash; tenir una vida independent&rdquo;, continua. De moment, continua vivint amb la seva mare.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">No és res nou que el lloguer aquí [a les illes] et costa el salari sencer i has de triar: o menjar o viure emancipat. Ara mateix tinc dos treballs per a poder anar-me de casa</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">José Vingut</span>
                                        <span>—</span> Eivissenc de 26 anys
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Vingut treballa al concessionari de Mercedes, a Eivissa, de dilluns a divendres de set del mat&iacute; a quatre de la tarda i cinc dies a la setmana. Quan acaba, se&rsquo;n va fins a l&rsquo;aeroport, on la seva jornada laboral sovint s&rsquo;allarga fins a les dotze de la nit. Tot i que el seu horari varia en funci&oacute;, entre altres factors, dels vols programats per Aena.
    </p><p class="article-text">
        Des de l&rsquo;any passat fulleja pisos per comprar, per&ograve; des de finals de l&rsquo;any passat busca des d&rsquo;una perspectiva &ldquo;realista&rdquo; [nom&eacute;s mirant immobles que s&rsquo;ajustin a les seves possibilitats econ&ograve;miques]. &ldquo;He vist estudis de 35 metres quadrats per m&eacute;s de 275.000 euros, em sembla s&uacute;per desorbitat. Pisos fets una pena. Els d&rsquo;una habitaci&oacute; que estan en condicions ja arriben als 300.000&rdquo;, explica l&rsquo;eivissenc.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">José Vingut treballa en el concessionari de Mercedes de dilluns a divendres de set del matí a quatre de la tarda. Quan acaba, es va fins a l&#039;aeroport on la seva jornada laboral se sol allargar fins a les dotze de la nit</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Aquest punt de vista &ldquo;realista&rdquo; implica, d&rsquo;altra banda, una visi&oacute; de futur que passa per formar una fam&iacute;lia, una cosa molt dif&iacute;cil de materialitzar i que entra en conflicte amb les caracter&iacute;stiques dels immobles que es pot permetre.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cbc2c657-671c-4425-bd3a-2c2e07eb3d66_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cbc2c657-671c-4425-bd3a-2c2e07eb3d66_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cbc2c657-671c-4425-bd3a-2c2e07eb3d66_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cbc2c657-671c-4425-bd3a-2c2e07eb3d66_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cbc2c657-671c-4425-bd3a-2c2e07eb3d66_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cbc2c657-671c-4425-bd3a-2c2e07eb3d66_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/cbc2c657-671c-4425-bd3a-2c2e07eb3d66_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Josep Vingut, de 26 anys, resident a Eivissa."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Josep Vingut, de 26 anys, resident a Eivissa.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Ajuts amb condicions impossibles</strong></h2><p class="article-text">
        Una de les opcions de Vingut &eacute;s aconseguir beneficiar-se dels avals ICO per a primer habitatge que ha posat en marxa el Govern per a joves de fins a 35 anys. Es tracta d&rsquo;una garantia p&uacute;blica oferida per l&rsquo;Institut de Cr&egrave;dit Oficial espanyol que dona suport a part de la hipoteca concedida pel banc i que permet arribar fins al 100% del valor de l&rsquo;immoble en alguns casos. Aix&ograve; permet a les entitats banc&agrave;ries, en determinades situacions, concedir hipoteques de fins al 100% del valor de l&rsquo;habitatge en lloc del habitual 80%.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;ajuda t&eacute; per&ograve; una condici&oacute; important: est&agrave; subjecta a diversos requisits. Entre ells, un l&iacute;mit m&agrave;xim en el preu de l&rsquo;habitatge que es vol comprar que fixa cada comunitat aut&ograve;noma, tot i que la prestaci&oacute; sigui estatal. En el cas de les Balears, aquest preu l&iacute;mit &eacute;s d&rsquo;uns 275.000 euros. &ldquo;&Eacute;s rid&iacute;cul perqu&egrave; els pisos o cases decents comencen a trobar-se a partir d&rsquo;aquest m&iacute;nim&rdquo;, lamenta Vingut.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El preu límit per a acollir-se a un aval ICO per a primers habitatges és a Balears de 275.000, un preu que &#039;és ridícul perquè els pisos o cases decents es comencen a trobar a partir d&#039;aquest mínim&#039;, comenta José Vingut</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ldquo;D&rsquo;altra banda, els lloguers no baixen dels mil i poc, que &eacute;s la quota mensual d&rsquo;una hipoteca. Per aix&ograve; molts residents de les illes preferim destinar, en el moment en qu&egrave; sigui possible, aquests diners a una hipoteca per a una casa que almenys ser&agrave; nostra. Per&ograve; no &eacute;s f&agrave;cil&rdquo;, valora. Quan li va comentar al seu pare que es volia independitzar, la resposta del progenitor va ser franca, directa: &ldquo;Em va dir: no diguis ximpleries perqu&egrave; aix&ograve; &eacute;s impossible&rdquo;. Acte seguit, li va explicar que quan poguessin heretar el pis de la seva &agrave;via materna, seria per a ell.
    </p><p class="article-text">
        El que ha fet &eacute;s entrar en aquesta espera agredol&ccedil;a d&rsquo;una defunci&oacute; dins la seva fam&iacute;lia per poder independitzar-se i arribar a aquesta conclusi&oacute; ferma: cal rec&oacute;rrer a les her&egrave;ncies, ja sigui en vida o <em>post mortem</em>. Maria Antonia, de la mateixa edat i nascuda a Mallorca, explica que la major part dels seus amics estan en el mateix escenari: o viuen a casa de les seves fam&iacute;lies o han heretat habitatges dels seus avis on tenen previst anar a viure.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a1a61696-4c92-46a0-b1f9-cff7a5c08ce9_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a1a61696-4c92-46a0-b1f9-cff7a5c08ce9_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a1a61696-4c92-46a0-b1f9-cff7a5c08ce9_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a1a61696-4c92-46a0-b1f9-cff7a5c08ce9_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a1a61696-4c92-46a0-b1f9-cff7a5c08ce9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a1a61696-4c92-46a0-b1f9-cff7a5c08ce9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a1a61696-4c92-46a0-b1f9-cff7a5c08ce9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Vingut té dos treballs per a estalviar i que li donin una hipoteca"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Vingut té dos treballs per a estalviar i que li donin una hipoteca                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Trobava a faltar l&rsquo;illa&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Mar&iacute;a Pe&ntilde;a (Eivissa, 30 anys) es considera, dins del que cap, una de les afortunades de la seva generaci&oacute;, tot i que no compta amb la sort de la possible transmissi&oacute; d&rsquo;un patrimoni familiar. Mestra de Prim&agrave;ria, va passar diversos anys vivint a Madrid, on assegura que podia pagar el lloguer amb el seu sou i fins i tot estalviar part dels ingressos. Tanmateix, quan va tornar a Eivissa per incorporar-se al curs escolar 2025-2026 es va trobar amb una realitat coneguda que ara li afecta de ple. Accedir a un habitatge en propietat &eacute;s gaireb&eacute; il&middot;lusori.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;No em puc queixar del meu sou i s&eacute; que hi ha gent en una situaci&oacute; molt m&eacute;s complicada que la meva, per&ograve; tinc 30 anys i vull viure sola&rdquo;, explica. Tot i que podria assumir el cost d&rsquo;un lloguer, la compra d&rsquo;un immoble est&agrave; totalment fora del seu abast. &ldquo;He estat mirant pisos, per&ograve; si vas sola al banc, no et concedeixen hipoteques tan altes i al final et quedes igual&rdquo;, resumeix.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">No puc queixar-me del meu sou i sé que hi ha gent en una situació molt més complicada que la meva, però tinc 30 anys i vull viure sola</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Maria Peña</span>
                                        <span>—</span> Eivissenca de 30 anys
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Pe&ntilde;a va decidir tornar a l&rsquo;illa perqu&egrave; l&rsquo;enyorava i perqu&egrave; les condicions laborals dels docents s&oacute;n millors que a la capital. La seva intenci&oacute; era establir-se a prop dels llocs on ha crescut, a la zona de Sant Antoni i Cala de Bou, per&ograve; la recerca ha acabat topant amb els preus del mercat: &ldquo;He intentat mirar alguna cosa per all&agrave; i &eacute;s impossible&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fa766ed8-e057-4781-ab02-1f7728235090_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fa766ed8-e057-4781-ab02-1f7728235090_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fa766ed8-e057-4781-ab02-1f7728235090_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fa766ed8-e057-4781-ab02-1f7728235090_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fa766ed8-e057-4781-ab02-1f7728235090_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fa766ed8-e057-4781-ab02-1f7728235090_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/fa766ed8-e057-4781-ab02-1f7728235090_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La jove eivissenca continua residint a casa dels seus pares després d&#039;haver viscut a Madrid"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La jove eivissenca continua residint a casa dels seus pares després d&#039;haver viscut a Madrid                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Hipoteques que arriben als 40</strong></h2><p class="article-text">
        Rebeca, de Palma, va comen&ccedil;ar a treballar als 16 anys &mdash;&ldquo;s&uacute;per jove&rdquo;&mdash; amb una autoritzaci&oacute; dels seus pares i, quan tenia gaireb&eacute; 18, es va mudar a Madrid, a un pis compartit, i va comen&ccedil;ar a pagar lloguer. Ara, als 41, recorda com, estudiant Sociologia, havia de compaginar dos treballs per poder pagar la renda, cobrir les despeses i que li qued&eacute;s marge suficient per estalviar. &ldquo;Vaja, el que hem hagut de fer alguna vegada tots per sobreviure&rdquo;, observa.
    </p><p class="article-text">
        Era &lsquo;sabadera&rsquo; a Sfera &mdash;aix&iacute; es coneixia a la botiga t&egrave;xtil als empleats que treballaven el cap de setmana&mdash; del carrer Preciados, prop de Sol, i alguns dies arribava a fer jornades de deu hores seguides. Despr&eacute;s, a la nit, treballava servint copes: &ldquo;Guanyava mil euros d&rsquo;un costat i mil de l&rsquo;altre&rdquo;. Va ser als 29, amb tres feines, quan &ldquo;per fi&rdquo; va poder comen&ccedil;ar a estalviar; despr&eacute;s va aconseguir una bona feina en un canal de televisi&oacute; i amb aix&ograve; es va acabar el pluriocupaci&oacute;, als 31. &ldquo;Aleshores vivia amb la meva parella i, tot i que continuava pagant lloguer, entre els dos era m&eacute;s f&agrave;cil&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Va ser despr&eacute;s de separar-se d&rsquo;ell quan va comen&ccedil;ar a mirar opcions, mentre vivia a casa dels seus pares, i als 39, just abans de fer els 40, es va llan&ccedil;ar a la hipoteca. Era el 2024 i ser propietari a les Balears ja era molt dif&iacute;cil, tot i que en els &uacute;ltims dos anys els preus han tornat a pujar vertiginosament.
    </p><p class="article-text">
        En el proc&eacute;s de compra es va trobar amb un munt de situacions: pisos destrossats, edificis sencers ocupats&hellip; per&ograve;, si pujava el preu de compra &mdash;fins a uns 300.000 euros&mdash;, la hipoteca superava els mil. &ldquo;Una quota tan alta, havent donat un 20% d&rsquo;entrada, era una bogeria. Vaig mirar-ne diversos que m&rsquo;agradaven i hi vaig donar moltes voltes, per&ograve; al final els vaig descartar perqu&egrave; ho havia d&rsquo;assumir sola i, si alguna cosa sortia malament, no volia veure&rsquo;m en escenaris complicats&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Finalment va trobar una opci&oacute; m&eacute;s econ&ograve;mica i la va reformar de manera gaireb&eacute; integral, per a la qual cosa es va veure obligada a estalviar durant anys despr&eacute;s d&rsquo;una d&egrave;cada de feines prec&agrave;ries: &ldquo;M&rsquo;he pegat unes bones pallisses treballant&rdquo;, assegura la treballadora.
    </p><p class="article-text">
        Ara, l&rsquo;esfor&ccedil; laboral s&rsquo;ha desvinculat completament de la capacitat d&rsquo;adquisici&oacute; perqu&egrave;, amb la pujada continuada dels preus, l&rsquo;emancipaci&oacute; es retarda i acomiadar-se de la llar familiar nom&eacute;s &eacute;s factible per a aquells que disposen de patrimoni familiar. &ldquo;&Eacute;s el que est&agrave; passant &mdash;diu Vingut&mdash; a Eivissa. Si no, emancipar-se &eacute;s pr&agrave;cticament impossible&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/generacio-nomes-podra-emancipar-amb-herencies-amb-hipoteques-als-40-anys_1_13269920.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 05 Jun 2026 04:30:50 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/b53bb317-25ad-4594-ac2a-4127c027b584_16-9-discover-aspect-ratio_default_1144366.jpg" length="1433336" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/b53bb317-25ad-4594-ac2a-4127c027b584_16-9-discover-aspect-ratio_default_1144366.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1433336" width="4672" height="2628"/>
      <media:title><![CDATA[La generació que només podrà emancipar-se amb herències o amb hipoteques als 40 anys]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/b53bb317-25ad-4594-ac2a-4127c027b584_16-9-discover-aspect-ratio_default_1144366.jpg" width="4672" height="2628"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Vivienda,Alquiler,Hipotecas]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La generación que solo podrá emanciparse con herencias o hipotecas a los 40 años]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/generacion-podra-emanciparse-herencias-hipotecas-40-anos_1_13268043.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/b53bb317-25ad-4594-ac2a-4127c027b584_16-9-discover-aspect-ratio_default_1144366.jpg" width="4672" height="2628" alt="La generación que solo podrá emanciparse con herencias o hipotecas a los 40 años"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Tener un inmueble depende cada vez menos del ahorro y cada vez más del patrimonio familiar. Los elevados precios del mercado inmobiliario en el archipiélago balear, uno de los territrios más afectados, obligan a muchos jóvenes a retrasar la edad de emancipación y a someterse al pluriempleo</p><p class="subtitle">Sueldos de 1.191 euros y alquileres de 1.176 hunden la emancipación juvenil a mínimos históricos</p></div><p class="article-text">
        Cada vez m&aacute;s j&oacute;venes con empleo estable descubren que el salario ya no es suficiente para acceder a una vivienda. La imposibilidad de ahorrar para la entrada de un piso, el encarecimiento del alquiler y la dificultad para obtener financiaci&oacute;n est&aacute;n retrasando la emancipaci&oacute;n y desplazando el acceso a la propiedad hacia f&oacute;rmulas cada vez m&aacute;s dependientes del patrimonio familiar, las herencias o el endeudamiento a largo plazo.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;La &uacute;nica manera que encuentro ahora mismo de independizarme es echando de casa a mi madre&rdquo;, expresa con humor Luc&iacute;a, de Eivissa. Tiene 25 a&ntilde;os, trabaja como enfermera en el Hospital de la isla y, a pesar de que lleva un tiempo barajando la posibilidad de comprarse una casa, sigue viviendo en el domicilio familiar porque, de momento, no puede permit&iacute;rselo.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Durante el &uacute;ltimo a&ntilde;o ha seguido viendo anuncios inmobiliarios y ha explorado distintas opciones para comprar. Sin embargo, pese a contar con un empleo estable, no ha conseguido ahorrar lo suficiente para afrontar la entrada que exigen la mayor&iacute;a de las operaciones. &ldquo;Ser&iacute;a para comprar, pero obviamente es imposible&rdquo;, resume.
    </p><p class="article-text">
        La opci&oacute;n del alquiler tampoco entra en sus planes. Consciente de los precios que se manejan actualmente en la isla, considera que destinar una parte tan importante de su salario a la renta supondr&iacute;a una p&eacute;rdida de poder adquisitivo dif&iacute;cil de asumir. As&iacute; que, por ahora, como tantos otros j&oacute;venes ibicencos, sigue aplazando la emancipaci&oacute;n a la espera de que el mercado ofrezca alguna oportunidad que encaje con sus posibilidades econ&oacute;micas.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e5e380d9-7fbd-420e-92fa-57d30478eb49_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e5e380d9-7fbd-420e-92fa-57d30478eb49_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e5e380d9-7fbd-420e-92fa-57d30478eb49_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e5e380d9-7fbd-420e-92fa-57d30478eb49_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e5e380d9-7fbd-420e-92fa-57d30478eb49_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e5e380d9-7fbd-420e-92fa-57d30478eb49_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e5e380d9-7fbd-420e-92fa-57d30478eb49_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Nueve de cada diez jóvenes con trabajo en el archipiélago balear no se pueden emancipar pese a tener ingresos."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Nueve de cada diez jóvenes con trabajo en el archipiélago balear no se pueden emancipar pese a tener ingresos.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La crisis de la vivienda est&aacute; hundiendo la tasa de emancipaci&oacute;n a m&iacute;nimos hist&oacute;ricos desde el a&ntilde;o 2006, cuando se tienen los primeros registros. Un 85% de los espa&ntilde;oles de entre 16 y 29 a&ntilde;os no ha podido independizarse aunque trabajan porque no pueden permitirse los precios ni de compra ni de alquiler, <a href="https://www.eldiario.es/economia/sueldos-1-191-euros-alquileres-1-176-hunden-emancipacion-juvenil-minimos-historicos_1_13241723.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">seg&uacute;n datos recientes del Consejo de la Juventud de Espa&ntilde;a</a>.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El nivel educativo, fuera de la ecuaci&oacute;n</strong></h2><p class="article-text">
        El informe donde se recoge el an&aacute;lisis resalta que el nivel educativo y el empleo ya no garantizan ni la emancipaci&oacute;n ni la estabilidad y plasma que la edad media de emancipaci&oacute;n a nivel nacional es de 30 a&ntilde;os. De hecho, solo uno de cada cuatro j&oacute;venes con trabajo est&aacute; independizado, es decir, un 14,5%.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Otro de los datos impactantes del documento es que la oferta de alquiler de habitaciones ha crecido en cuatro a&ntilde;os un 85% porque a los arrendadores les sale m&aacute;s rentable, lo que ha transformado considerablemente el mercado residencial.
    </p><p class="article-text">
        La baja tasa de emancipaci&oacute;n se produce a pesar de una mejora general de los indicadores laborales. Sin embargo, mientras el salario de la juventud se situ&oacute; en 2025 en los 1.191 euros al mes (14.292,22 euros anuales), a finales del mismo a&ntilde;o, alquilar una vivienda libre costaba de media 1.176 euros mensuales, el precio m&aacute;s alto de las &uacute;ltimas dos d&eacute;cadas.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/08704f55-1086-4ae8-93aa-9d3664b95255_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/08704f55-1086-4ae8-93aa-9d3664b95255_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/08704f55-1086-4ae8-93aa-9d3664b95255_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/08704f55-1086-4ae8-93aa-9d3664b95255_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/08704f55-1086-4ae8-93aa-9d3664b95255_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/08704f55-1086-4ae8-93aa-9d3664b95255_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/08704f55-1086-4ae8-93aa-9d3664b95255_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Los jóvenes de Balears necesitan 7,1 años de ahorro de sueldo íntegro para la entrada de una casa."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Los jóvenes de Balears necesitan 7,1 años de ahorro de sueldo íntegro para la entrada de una casa.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Este es el panorama a nivel nacional y a&uacute;n empeora en Balears, donde hacen falta alrededor de siete a&ntilde;os de salario &iacute;ntegro para empezar a so&ntilde;ar con tener una casa propia. Seg&uacute;n datos de 2024 del Observatorio de Juventud de les Illes Balears, si en Espa&ntilde;a los j&oacute;venes necesitaban cuatro a&ntilde;os de sueldo &iacute;ntegro en ese periodo para la entrada de un piso, en el archipi&eacute;lago los j&oacute;venes necesitaban una serie de a&ntilde;os m&aacute;s, en concreto 7,1 a&ntilde;os. En cuanto a la hipoteca, supondr&iacute;a &mdash;en caso de haber podido adelantar la entrada&mdash; un 111% del salario medio neto. As&iacute; es que solo el 10,9% de los j&oacute;venes ocupados en Balears viv&iacute;an en el segundo semestre de 2024 fuera del hogar familiar. O, dicho de otra forma, nueve de cada diez j&oacute;venes con trabajo no se pudieron emancipar a pesar de tener ingresos.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Si en España los jóvenes necesitan cuatro años de sueldo íntegro en ese periodo para la entrada de un piso, en el archipiélago los jóvenes necesitan 7,1 años más</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La situaci&oacute;n, en el &uacute;ltimo a&ntilde;o, solo ha ido a peor, porque el precio de la vivienda no ha dejado de aumentar: el precio medio se sit&uacute;a en el segundo trimestre de 2026 en 4.173 euros por metro cuadrado, con una subida interanual del 10,3% y nuevos m&aacute;ximos hist&oacute;ricos, seg&uacute;n datos del Colegio de Agentes de la Propiedad Inmobiliaria de Balears. Dentro del archipi&eacute;lago, Eivissa concentra los precios m&aacute;s elevados.
    </p><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Esclavizarse&rdquo; con dos trabajos</strong></h2><p class="article-text">
        &ldquo;No es nada nuevo que el alquiler aqu&iacute; [en las islas] te cuesta el salario entero y tienes que elegir: o comer o vivir emancipado. Ahora mismo tengo dos trabajos para poder irme de casa&rdquo;, cuenta Jos&eacute; Vingut, ibicenco de 26 a&ntilde;os. &ldquo;Si quieres independizarte te cuesta eso, duplicar la jornada laboral para &mdash;no conseguir, sino intentar&mdash; tener una vida independiente&rdquo;, sigue. De momento, contin&uacute;a viviendo con su madre.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">No es nada nuevo que el alquiler aquí [en las islas] te cuesta el salario entero y tienes que elegir: o comer o vivir emancipado. Ahora mismo tengo dos trabajos para poder irme de casa</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">José Vingut</span>
                                        <span>—</span> Ibicenco de 26 años
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Vingut trabaja en el concesionario de Mercedes, en Eivissa, de lunes a viernes de siete de la ma&ntilde;ana a cuatro de la tarde y cinco d&iacute;as a la semana. Cuando termina, se va hasta el aeropuerto donde su jornada laboral se suele alargar hasta las doce de la noche. Aunque su horario var&iacute;a dependiendo, entre otros factores, de los vuelos programados por Aena.
    </p><p class="article-text">
        Desde el a&ntilde;o pasado ojea pisos para comprar, pero desde finales del a&ntilde;o pasado busca desde una perspectiva &ldquo;realista&rdquo; [solo mirando inmuebles que se ajusten a sus posibilidades pecuniarias]. &ldquo;He visto estudios de 35 metros cuadrados por m&aacute;s de 275.000 euros, me parece s&uacute;per desorbitado. Pisos hechos una pena. Los de una habitaci&oacute;n que est&aacute;n en verdaderas condiciones ya llegan a los 300.000&rdquo;, explica el ibicenco.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">José Vingut trabaja en el concesionario de Mercedes de lunes a viernes de siete de la mañana a cuatro de la tarde. Cuando termina, se va hasta el aeropuerto donde su jornada laboral se suele alargar hasta las doce de la noche</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Este punto de vista &ldquo;realista&rdquo; involucra, por otro lado, una visi&oacute;n a futuro que pasa por formar una familia muy dif&iacute;cil de materializar y que entra en conflicto con las caracter&iacute;sticas de los inmuebles que se puede permitir.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cbc2c657-671c-4425-bd3a-2c2e07eb3d66_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cbc2c657-671c-4425-bd3a-2c2e07eb3d66_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cbc2c657-671c-4425-bd3a-2c2e07eb3d66_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cbc2c657-671c-4425-bd3a-2c2e07eb3d66_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cbc2c657-671c-4425-bd3a-2c2e07eb3d66_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cbc2c657-671c-4425-bd3a-2c2e07eb3d66_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/cbc2c657-671c-4425-bd3a-2c2e07eb3d66_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="José Vingut, de 26 años, residente en Eivissa."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                José Vingut, de 26 años, residente en Eivissa.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Ayudas con condiciones imposibles</strong></h2><p class="article-text">
        Una de las opciones de Vingut es lograr beneficiarse de los avales ICO para primeras viviendas que ha sacado el Gobierno para j&oacute;venes de hasta 35 a&ntilde;os. Se trata de una garant&iacute;a p&uacute;blica ofrecida por el Instituto de Cr&eacute;dito Oficial espa&ntilde;ol que respalda parte de la hipoteca concedida por el banco y que permite hasta el 100% del valor del inmueble en algunos casos. Esto permite a los bancos, en algunos casos, conceder hipotecas de hasta el 100% del valor del inmueble en lugar del habitual 80%.
    </p><p class="article-text">
        La ayuda tiene un pero porque est&aacute; sujeta a varias condiciones. Entre ellas, un tope m&aacute;ximo en el precio de la vivienda que se quiere comprar que fija cada comunidad aut&oacute;noma, a pesar de que la prestaci&oacute;n sea estatal. En el caso de Balears, este precio l&iacute;mite es de unos 275.000 euros. &ldquo;Es rid&iacute;culo porque los pisos o casas decentes se empiezan a encontrar a partir de ese m&iacute;nimo&rdquo;, lamenta Vingut.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El precio límite para acogerse a un aval ICO para primeras viviendas es en Balears de 275.000, un precio que &#039;es ridículo porque los pisos o casas decentes se empiezan a encontrar a partir de ese mínimo&#039;, comenta José Vingut</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ldquo;Por otro lado, los alquileres no bajan de los mil y pico, que es la letra de una hipoteca. Por eso muchos residentes de las islas preferimos destinar en el momento en que sea posible ese dinero a una hipoteca para una casa que por lo menos vaya a ser suya. Pero no es f&aacute;cil&rdquo;, valora. Cuando le coment&oacute; a su padre que se quer&iacute;a independizar, la respuesta de su progenitor fue franca, directa: &ldquo;Me dijo: no digas tonter&iacute;as porque eso es imposible&rdquo;. Acto seguido, le explic&oacute; que cuando pudieran heredar el piso de su abuela materna, ser&iacute;a para &eacute;l.
    </p><p class="article-text">
        Lo que ha hecho es meterse en esa agridulce espera de un fallecimiento en su familia para poder independizarse y llegar a esta firme conclusi&oacute;n: hay que tirar de herencias, ya sea en vida o <em>post mortem</em>. Maria Antonia, de la misma edad y nacida en Mallorca, explica que la mayor parte de sus amigos est&aacute;n en ese mismo escenario: o est&aacute;n en casas de sus familias o han heredado viviendas de sus abuelos donde tienen previsto mudarse.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a1a61696-4c92-46a0-b1f9-cff7a5c08ce9_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a1a61696-4c92-46a0-b1f9-cff7a5c08ce9_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a1a61696-4c92-46a0-b1f9-cff7a5c08ce9_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a1a61696-4c92-46a0-b1f9-cff7a5c08ce9_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a1a61696-4c92-46a0-b1f9-cff7a5c08ce9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a1a61696-4c92-46a0-b1f9-cff7a5c08ce9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a1a61696-4c92-46a0-b1f9-cff7a5c08ce9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Vingut tiene dos trabajos para ahorrar y que le den una hipoteca."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Vingut tiene dos trabajos para ahorrar y que le den una hipoteca.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Echaba de menos la isla&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Mar&iacute;a Pe&ntilde;a (Eivissa, 30 a&ntilde;os) se considera, dentro de lo que cabe, una de las afortunadas de su generaci&oacute;n, aunque no corre esa suerte de la posible transmisi&oacute;n de un patrimonio familiar. Profesora de Primaria, pas&oacute; varios a&ntilde;os viviendo en Madrid, donde asegura que pod&iacute;a pagar el alquiler con su sueldo e incluso ahorrar parte de sus ingresos. Sin embargo, cuando regres&oacute; a Eivissa para incorporarse al curso escolar 2025-2026 se encontr&oacute; con una realidad conocida que ahora le afecta de lleno. Acceder a una vivienda en propiedad es casi ilusorio.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;No puedo quejarme de mi sueldo y s&eacute; que hay gente en una situaci&oacute;n mucho m&aacute;s complicada que la m&iacute;a, pero tengo 30 a&ntilde;os y quiero vivir sola&rdquo;, explica. Aunque podr&iacute;a asumir el coste de un alquiler, la compra de un inmueble est&aacute; totalmente fuera de su alcance. &ldquo;He estado mirando pisos, pero si vas sola al banco, no te conceden hipotecas tan altas y al final te quedas igual&rdquo;, resume.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">No puedo quejarme de mi sueldo y sé que hay gente en una situación mucho más complicada que la mía, pero tengo 30 años y quiero vivir sola</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">María Peña</span>
                                        <span>—</span> Ibicenca de 30 años
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Pe&ntilde;a decidi&oacute; volver a la isla porque la echaba de menos y porque las condiciones laborales de los docentes son mejores que en la capital. Su intenci&oacute;n era establecerse cerca de los lugares donde ha crecido, en la zona de Sant Antoni y Cala de Bou, pero la b&uacute;squeda ha terminado chocando con los precios del mercado: &ldquo;He intentado mirar algo por all&iacute; y es imposible&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fa766ed8-e057-4781-ab02-1f7728235090_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fa766ed8-e057-4781-ab02-1f7728235090_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fa766ed8-e057-4781-ab02-1f7728235090_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fa766ed8-e057-4781-ab02-1f7728235090_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fa766ed8-e057-4781-ab02-1f7728235090_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fa766ed8-e057-4781-ab02-1f7728235090_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/fa766ed8-e057-4781-ab02-1f7728235090_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La joven ibicenca continúa residiendo en casa de sus padres tras haber vivido en Madrid."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La joven ibicenca continúa residiendo en casa de sus padres tras haber vivido en Madrid.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Hipotecas que llegan a los 40</strong></h2><p class="article-text">
        Rebeca, de Palma, empez&oacute; a trabajar a los 16 a&ntilde;os -&ldquo;s&uacute;per joven&rdquo;- con una autorizaci&oacute;n de sus padres y cuando ten&iacute;a casi 18 se mud&oacute; a Madrid, a un piso compartido y empez&oacute; a pagar alquiler. Ahora, a sus 41, recuerda c&oacute;mo estudiando Sociolog&iacute;a ten&iacute;a que compaginar dos trabajos para poder pagar la renta, cubrir sus gastos y que le quedara margen suficiente para ahorrar. &ldquo;Vamos, lo que hemos tenido que hacer alguna vez todos para sobrevivir&rdquo;, observa.
    </p><p class="article-text">
        Era &lsquo;sabadera&rsquo; en el Sfera &mdash;as&iacute; se conoc&iacute;a en la tienda textil a los empleados que trabajaban el fin de semana&mdash; de la calle Preciados, cerca de Sol, y algunos d&iacute;as llegaba a echar jornadas de diez horas seguidas. Luego, por la noche, trabajaba sirviendo copas: &ldquo;Me sacaba mil euros de un lado y mil del otro&rdquo;. Fue a los 29, con tres trabajos, cuando &ldquo;por fin&rdquo; pudo empezar a ahorrar; luego consigui&oacute; un buen puesto en un canal de televisi&oacute;n y con &eacute;l se termin&oacute; el pluriempleo, a los 31. &ldquo;Entonces viv&iacute;a con mi pareja y aunque segu&iacute;a pagando alquiler, entre los dos era m&aacute;s f&aacute;cil&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Fue despu&eacute;s de separarse de &eacute;l cuando empez&oacute; a mirar opciones, mientras viv&iacute;a en casa de sus padres, y a los 39, justo antes de cumplir los 40, se lanz&oacute; a la hipoteca. Entonces era 2024 y ser propietario en Balears ya era muy dif&iacute;cil, aunque en el &uacute;ltimo par de a&ntilde;os los precios han vuelto a subir vertiginosamente.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        En el proceso de compra se encontr&oacute; con un mont&oacute;n de cosas: pisos destrozados, edificios enteros ocupados&hellip; pero, si sub&iacute;a el precio de compra -a alrededor de 300.000 euros-, la hipoteca ascend&iacute;a a m&aacute;s de mil. &ldquo;Una letra tan alta, habiendo dado un 20% de entrada, era una locura. Mir&eacute; varios que me gustaban y le di muchas vueltas, pero al final los descart&eacute; porque ten&iacute;a que asumirlo sola y si algo sal&iacute;a mal no quer&iacute;a verme en escenarios complicados&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Finalmente encontr&oacute; una opci&oacute;n m&aacute;s econ&oacute;mica y la reform&oacute; de manera casi integral, para lo que se vio obligada a ahorrar otros a&ntilde;os despu&eacute;s de una d&eacute;cada de empleos precarios: &ldquo;Me he pegado unas buenas palizas trabajando&rdquo;, asegura la trabajadora.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Ahora, el esfuerzo laboral se ha desligado por completo de la capacidad de adquisici&oacute;n porque con la subida continuada de los precios, la emancipaci&oacute;n se retrasa y despedirse del hogar familiar s&oacute;lo es factible para aquellos que poseen patrimonio familiar. &ldquo;Es lo que est&aacute; sucediendo -dice Vingut- en Eivissa. Si no, emanciparse es pr&aacute;cticamente imposible&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/generacion-podra-emanciparse-herencias-hipotecas-40-anos_1_13268043.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 05 Jun 2026 04:01:31 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/b53bb317-25ad-4594-ac2a-4127c027b584_16-9-discover-aspect-ratio_default_1144366.jpg" length="1433336" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/b53bb317-25ad-4594-ac2a-4127c027b584_16-9-discover-aspect-ratio_default_1144366.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1433336" width="4672" height="2628"/>
      <media:title><![CDATA[La generación que solo podrá emanciparse con herencias o hipotecas a los 40 años]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/b53bb317-25ad-4594-ac2a-4127c027b584_16-9-discover-aspect-ratio_default_1144366.jpg" width="4672" height="2628"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Vivienda,Alquiler,Hipotecas]]></media:keywords>
    </item>
  </channel>
</rss>
