<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - Ángela Torres Riera]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/autores/angela-torres-riera/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - Ángela Torres Riera]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/author/1052849/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Quan l'hotel del costat et deixa sense aigua per omplir la seva piscina: "És catastròfic, m'obliga a tancar"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/quan-l-hotel-costat-et-deixa-sense-aigua-per-omplir-seva-piscina-catastrofic-m-obliga-tancar_1_13183892.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/d6fb8f55-df4e-4a05-8972-348cf6aeb782_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Quan l&#039;hotel del costat et deixa sense aigua per omplir la seva piscina: &quot;És catastròfic, m&#039;obliga a tancar&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Tres establiments deixen sense subministrament altres tres edificis d’Eivissa en utilitzar la xarxa pública. El tall va durar dotze hores i no és una anomalia a Sant Antoni de Portmany, un municipi que, tot i patir una situació d’emergència hídrica, no disposa d’una ordenança que reguli l’ompliment i el buidatge de les piscines
</p><p class="subtitle">Cent piscines més cada any: l'alegria del clor es menja Eivissa</p></div><p class="article-text">
        Un al&middot;lot aferra el nas a un taulell ple de gelat artesanal. Hi ha m&eacute;s de vint sabors, per&ograve; el petit client t&eacute; clar qu&egrave; vol berenar.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Pare, festuc i maduixa!
    </p><p class="article-text">
        Francesca Basta agafa un cucurutxo i el corona amb dues boles &ndash;verda i rosa&ndash; mentre explica: &ldquo;Ara estam en temporada alta perqu&egrave; la nostra clientela &eacute;s sobretot gent local. Com que ja fa bon temps i ve de gust un gelat, venen fam&iacute;lies senceres. Quan comen&ccedil;a de deb&ograve; la temporada tur&iacute;stica &eacute;s m&eacute;s dif&iacute;cil veure-les: el pare o la mare est&agrave; fent feina&rdquo;. L&rsquo;accent itali&agrave; de la gelatera est&agrave; molt matisat perqu&egrave; fa bastant temps que viu a Eivissa. Fa m&eacute;s d&rsquo;una d&egrave;cada que va canviar els Alps &ndash;&eacute;s de Varese, molt a prop de la frontera entre la Llombardia i Su&iuml;ssa&ndash; per la Mediterr&agrave;nia. El seu negoci est&agrave; situat dos metres per sobre des Cal&oacute; des Moro, una caleta on acaba el nucli urb&agrave; de Sant Antoni de Portmany.
    </p><p class="article-text">
        Aquest tram de costa, on es mesclen vesins i turistes quan cau la tarda perqu&egrave; mira a ponent &ndash;el solpost &eacute;s espectacular&ndash;, &eacute;s un territori atape&iuml;t. Pisos de luxe constru&iuml;ts durant l&rsquo;&uacute;ltima d&egrave;cada, un edifici de tres blocs que es va al&ccedil;ar entre els setanta i els vuitanta per allotjar els treballadors d&rsquo;hotels i restaurants, terrasses on punxen m&uacute;sica electr&ograve;nica i diversos hotels de diferents mides. Tots tenen piscina. Que &ldquo;tres establiments&rdquo; les omplissin utilitzant aigua de la xarxa p&uacute;blica va provocar un tall en el subministrament que va afectar aquest bloc de tres edificis on Francesca t&eacute; la seua gelateria. Des de les set del mat&iacute; fins a les sis de la tarda, molts vesins es van quedar sense pressi&oacute;. <a href="https://www.diariodeibiza.es/ibiza/2026/04/10/tres-hoteles-llenaban-piscinas-dejan-128950761.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Aix&iacute; ho va recon&egrave;ixer a Diario de Ibiza un portaveu de la Societat de Foment Agr&iacute;cola Castellonenca (FACSA)</a>, l'empresa que controla el prove&iuml;ment i el sanejament h&iacute;drics d'aquest municipi eivissenc.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b735d6ce-0757-451b-adfb-3ea842dbb28c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b735d6ce-0757-451b-adfb-3ea842dbb28c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b735d6ce-0757-451b-adfb-3ea842dbb28c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b735d6ce-0757-451b-adfb-3ea842dbb28c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b735d6ce-0757-451b-adfb-3ea842dbb28c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b735d6ce-0757-451b-adfb-3ea842dbb28c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b735d6ce-0757-451b-adfb-3ea842dbb28c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una promoció d&#039;‘alt standing’ sumarà una piscina més al barri on es produeixen els talls d&#039;aigua per excés de demanda."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una promoció d&#039;‘alt standing’ sumarà una piscina més al barri on es produeixen els talls d&#039;aigua per excés de demanda.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En declaracions al mateix mitj&agrave;, <a href="https://www.diariodeibiza.es/ibiza/2026/04/10/tres-hoteles-llenaban-piscinas-dejan-128950761.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Josefa Torres, regidora de Medi Ambient, va minimitzar el problema</a>: &nbsp;&ldquo;Hi va haver un petit problema de pressi&oacute; durant unes hores. No &eacute;s una cosa que passi gaire sovint, per&ograve; ens passa a vegades, i m&eacute;s ara, ja que tots els establiments hotelers i comer&ccedil;os de la zona tur&iacute;stica comencen a obrir i es connecten&rdquo;. Els testimonis de diversos residents que prefereixen mantenir l&rsquo;anonimat s&oacute;n completament diferents. &ldquo;Les aixetes es van quedar seques&rdquo; en uns habitatges on ja estan &ldquo;avesats&rdquo; que l&rsquo;aigua corrent arribi sense for&ccedil;a &ldquo;per la demanda del turisme&rdquo;: &ldquo;Amb prou feines hi ha pressi&oacute; als pisos m&eacute;s alts de l&rsquo;edifici&rdquo;. Al juliol o a l&rsquo;agost pot ser una odissea dutxar-se al set&egrave; pis.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ac15529-8ed6-41f5-b973-5c5aae4c97c8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ac15529-8ed6-41f5-b973-5c5aae4c97c8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ac15529-8ed6-41f5-b973-5c5aae4c97c8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ac15529-8ed6-41f5-b973-5c5aae4c97c8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ac15529-8ed6-41f5-b973-5c5aae4c97c8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ac15529-8ed6-41f5-b973-5c5aae4c97c8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8ac15529-8ed6-41f5-b973-5c5aae4c97c8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="L&#039;hotel Blau Parc disposa de piscina i spa, però defensa que a les seves instal·lacions es reutilitza l&#039;aigua per evitar que la xarxa col·lapsi."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                L&#039;hotel Blau Parc disposa de piscina i spa, però defensa que a les seves instal·lacions es reutilitza l&#039;aigua per evitar que la xarxa col·lapsi.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;L&rsquo;&uacute;ltim tall, per sort, no ens va afectar, per&ograve; s&eacute; molt b&eacute; de qu&egrave; va&rdquo;, explica Francesca. &ldquo;Vaig agafar aquest local el 2013 i totes les temporades passa dos, tres, quatre voltes. No hi veig cap patr&oacute;, pot passar en qualsevol moment de maig a setembre. Per a naltros &eacute;s catastr&ograve;fic. Si ens tallen l&rsquo;aigua a la nit, ho perd tot&rdquo;. La gelatera subratlla les seves paraules assenyalant unes terrines &ndash;tiramis&uacute;, llim&oacute;, xocolates, <em>stracciatella</em>, fla&oacute; eivissenc, vainilla&ndash; que no triguen gaire m&eacute;s d&rsquo;una hora a fondre&rsquo;s si el sistema de refrigeraci&oacute; &ndash;que funciona amb aigua&ndash; s&rsquo;atura.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;&uacute;nic alleujament per a Francesca &eacute;s patir el tall a plena llum del dia. Encara que faci m&eacute;s calor, el contratemps l&rsquo;agafar&agrave; dins del negoci. Llavors, anir&agrave; per feina i transportar&agrave; les cubetes de gelat fins a una cambra frigor&iacute;fica on el producte podr&agrave; resistir fins que torni a c&oacute;rrer l&rsquo;aigua. El que no podr&agrave; fer &eacute;s continuar calmant la gola dels seus clients: &ldquo;Aquest &eacute;s el problema: si ens tallen l&rsquo;aigua, o si baixa molt la pressi&oacute;, he de tancar. Ni puc servir ni puc produir gelat. Est&agrave; clar que a l&rsquo;estiu hi ha molt consum, per&ograve; el que m&rsquo;estranya &eacute;s que es posin a omplir piscines amb aigua de la xarxa p&uacute;blica. No estava prohibit?&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Aquest és el problema: si ens tallen l&#039;aigua, o si baixa molt la pressió, he de tancar. Ni puc servir ni puc produir gelat. És clar que a l&#039;estiu hi ha molt de consum, però el que m&#039;estranya és que es posin a omplir piscines amb aigua de la xarxa pública. No estava prohibit?</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Francesca</span>
                                        <span>—</span> Gelatera
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f416b642-da5b-466a-81df-d9c4fba444ae_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f416b642-da5b-466a-81df-d9c4fba444ae_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f416b642-da5b-466a-81df-d9c4fba444ae_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f416b642-da5b-466a-81df-d9c4fba444ae_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f416b642-da5b-466a-81df-d9c4fba444ae_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f416b642-da5b-466a-81df-d9c4fba444ae_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f416b642-da5b-466a-81df-d9c4fba444ae_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Si el taulell es queda sense refrigeració, els gelats artesans es fonen"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Si el taulell es queda sense refrigeració, els gelats artesans es fonen                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0fef6d70-1ade-40e0-b21c-69c0bffaf6dd_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0fef6d70-1ade-40e0-b21c-69c0bffaf6dd_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0fef6d70-1ade-40e0-b21c-69c0bffaf6dd_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0fef6d70-1ade-40e0-b21c-69c0bffaf6dd_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0fef6d70-1ade-40e0-b21c-69c0bffaf6dd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0fef6d70-1ade-40e0-b21c-69c0bffaf6dd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0fef6d70-1ade-40e0-b21c-69c0bffaf6dd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Francesca Basta, propietària de la gelateria Milu"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Francesca Basta, propietària de la gelateria Milu                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Un document guardat en un calaix</strong></h2><p class="article-text">
        El dubte de Francesca t&eacute; diferents respostes. Tot dep&egrave;n del lloc d&rsquo;Eivissa on es pregunti. Sant Antoni de Portmany no t&eacute; normes que controlin el malbaratament h&iacute;dric que suposa buidar i omplir una piscina. El novembre de 2024, l&rsquo;Alian&ccedil;a per l&rsquo;Aigua va presentar al consistori un esborrany sobre el qual es podia sostenir la normativa. <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/cien-piscinas-ano-alegria-cloro-come-ibiza_1_12983491.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Aquesta organitzaci&oacute; sense &agrave;nim de lucre treballa a nivell balear per aconseguir una gesti&oacute; sostenible d'un recurs tan b&agrave;sic com esc&agrave;s</a> i, anteriorment, ja havia assessorat els ajuntaments de Santa Eul&agrave;ria des Riu o Sant Josep de sa Talaia. All&agrave; &eacute;s obligatori fer tractaments de manera cont&iacute;nua, avisar els t&egrave;cnics municipals cada vegada que es buida una piscina i reutilitzar l&rsquo;aigua sobrant. Omplir amb aigua de la xarxa &eacute;s motiu de multa.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Vivim en una situaci&oacute; de crisi permanent: no es tracta de continuar creixent en infraestructures, sin&oacute; de ser m&eacute;s eficients i aprofitar millor el recurs. La relaci&oacute; &eacute;s clara: menys aigua i m&eacute;s demanda. Aquesta combinaci&oacute; ens fa cada vegada m&eacute;s vulnerables. No es pot demanar esfor&ccedil; nom&eacute;s a una part &ndash;els residents&ndash; quan la pressi&oacute; tur&iacute;stica continua augmentant&rdquo;, raona Juan Calvo Cubero, el cient&iacute;fic que dirigeix l&rsquo;Alian&ccedil;a per l&rsquo;Aigua.
    </p><p class="article-text">
        A la Badia de Portmany l&rsquo;emerg&egrave;ncia h&iacute;drica &eacute;s profunda: Sant Antoni &ndash;28.000 habitants, 19.500 places tur&iacute;stiques&ndash; ha hagut d&rsquo;instal&middot;lar una segona dessalinitzadora &ndash;port&agrave;til&ndash; perqu&egrave; el sobreconsum ha esgotat els seus aq&uuml;&iacute;fers. Els <a href="https://www.diariodeibiza.es/ibiza/2025/07/23/vertidos-bahia-portmany-sistema-borde-119997053.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">abocaments s&oacute;n freq&uuml;ents, afecten l'ecosistema mar&iacute; des de fa d&egrave;cades i obliguen a tancar platges com es Cal&oacute; des Moro</a>. Tanmateix, el document que l&rsquo;Alian&ccedil;a per l&rsquo;Aigua va lliurar fa un any i mig continua en un calaix. Els ecologistes lamenten que l&rsquo;Ajuntament de Sant Antoni encara no hagi desenvolupat cap ordenan&ccedil;a. En el ple d&rsquo;abril, el PSOE tamb&eacute; reclamar&agrave; que es prenguin mesures urgents. Una d&rsquo;elles, &ldquo;sancions greus per a aquells establiments que, per un &uacute;s negligent o massiu de l&rsquo;aigua de xarxa, provoquin un desabastament o la p&egrave;rdua de pressi&oacute; a les llars dels vesins&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/debcfd76-0140-4af6-95bb-3811ccbd85e0_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/debcfd76-0140-4af6-95bb-3811ccbd85e0_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/debcfd76-0140-4af6-95bb-3811ccbd85e0_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/debcfd76-0140-4af6-95bb-3811ccbd85e0_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/debcfd76-0140-4af6-95bb-3811ccbd85e0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/debcfd76-0140-4af6-95bb-3811ccbd85e0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/debcfd76-0140-4af6-95bb-3811ccbd85e0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un dels hotels situats a prop d&#039;es Caló des Moro que encara no ha obert portes: la seva piscina és buida"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un dels hotels situats a prop d&#039;es Caló des Moro que encara no ha obert portes: la seva piscina és buida                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        L&rsquo;equip de govern &ndash;majoria absoluta del PP, la formaci&oacute; hegem&ograve;nica des de finals dels vuitanta&ndash; ha rebutjat fer declaracions a <a href="http://eldiario.es/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">elDiario.es</a>. Tampoc ha perm&egrave;s que parli amb aquest diari un portaveu de FACSA. L&rsquo;empresa gestiona el servei municipal de Sant Antoni des de fa set anys &ndash;quan governava un pacte de centreesquerra&ndash; despr&eacute;s de firmar un contracte que no caducar&agrave; fins al 2043. En teoria, la privatitzaci&oacute; de l&rsquo;aigua deixar&agrave; a les arques p&uacute;bliques 38 milions d&rsquo;euros pels c&agrave;nons sobre els beneficis que l&rsquo;adjudicat&agrave;ria ha d&rsquo;anar abonant.
    </p><p class="article-text">
        elDiario.es tamb&eacute; es va posar en contacte amb els tres hotels que s&oacute;n m&eacute;s a prop dels domicilis afectats pel tall d&rsquo;aigua. Nom&eacute;s un dels establiments va respondre, l&rsquo;Hotel &amp; Spa Blau Parc, propietat d&rsquo;una cadena eivissenca que respon al mateix nom comercial. &ldquo;Naltros no hem estat causants d&rsquo;aquest tema&rdquo;, va explicar Sandra Rodr&iacute;guez Tur &ndash;la directora del complex&ndash; per correu electr&ograve;nic: &ldquo;Al contrari, cuidam molt el consum d&rsquo;aigua i mantenim les piscines tractades tot l&rsquo;hivern i, per fer les reparacions, passem l&rsquo;aigua, amb bombes, d&rsquo;una piscina a una altra per no llen&ccedil;ar-la. No hem patit talls, perqu&egrave; treballam amb una cisterna, cosa que tamb&eacute; ens permet controlar la pressi&oacute;&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b0284309-2733-4b88-9b9e-7d99281f6e68_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b0284309-2733-4b88-9b9e-7d99281f6e68_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b0284309-2733-4b88-9b9e-7d99281f6e68_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b0284309-2733-4b88-9b9e-7d99281f6e68_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b0284309-2733-4b88-9b9e-7d99281f6e68_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b0284309-2733-4b88-9b9e-7d99281f6e68_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b0284309-2733-4b88-9b9e-7d99281f6e68_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El Jamaica és un edifici format per tres blocs de pisos en què viuen treballadors del turisme que pateixen els talls d&#039;aigua i les baixades de pressió."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El Jamaica és un edifici format per tres blocs de pisos en què viuen treballadors del turisme que pateixen els talls d&#039;aigua i les baixades de pressió.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Poals d&rsquo;aigua marina per poder anar al bany</strong></h2><p class="article-text">
        Un ca petit corre entre quatre cames. S&oacute;n les set de la tarda quan n&rsquo;Isabel i na Mar&iacute;a tornen a casa despr&eacute;s de fer un passeig voramar. Abans d&rsquo;arribar al portal, aquestes amigues &ndash;que tamb&eacute; s&oacute;n vesines&ndash; deixen enrere la terrassa d&rsquo;un hotel on se celebren festes cada setmana &ndash;en aquell moment sona amb for&ccedil;a <em>A Night in the Room</em>, un tema house del productor japon&egrave;s Yuichi Inoue&ndash;; les obres d&rsquo;&ldquo;uns apartaments d&rsquo;alt est&agrave;nding en primera l&iacute;nia de mar amb piscina i garatge&rdquo; &ndash;aix&ograve; diu l&rsquo;anunci de la tanca&ndash;; la piscina &ndash;buida&ndash; d&rsquo;un hotel que encara no ha obert; una caleta d&rsquo;arena i roques on turistes joves es mesclen amb les padrines que baixen a banyar els n&eacute;ts; un gimn&agrave;s ple a vessar; la gelateria de na Francesca; una cerveseria cap per avall: els propietaris i un parell de treballadors s&rsquo;afanyen a envernissar la barra i el mobiliari mentre un altaveu port&agrave;til reprodueix <em>Dog Days Are Over</em> de Florence and the Machine. La caminada de n&rsquo;Isabel i na Mar&iacute;a &eacute;s un <em>travelling</em> a c&agrave;mera lenta que anuncia una temporada tur&iacute;stica a punt d&rsquo;inaugurar-se.
    </p><p class="article-text">
        Elles no fan gaire cas del que veuen &mdash;ja acumulen molts estius d&rsquo;experi&egrave;ncia&mdash; i van xerrant de les seues coses en un castell&agrave; que no ha perdut el seu deix meridional malgrat que totes dos han passat mitja vida a l&rsquo;illa. D&rsquo;en&ccedil;&agrave; que es constru&iacute;, el Jamaica &ndash;l&rsquo;edifici de tres blocs que es queda sense aigua quan el turisme t&eacute; set i les canonades de Sant Antoni demanen auxili&ndash; &eacute;s una petita Andalusia.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Perdonin, a vost&egrave;s els van tallar l&rsquo;aigua fa un parell de setmanes?
    </p><p class="article-text">
        N&rsquo;Isabel posa cara de p&ograve;quer, no vol contestar. Amb recel, na Mar&iacute;a pren la paraula.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Aix&ograve; em van dir alguns ve&iuml;ns. Jo no me&rsquo;n vaig assabentar. Estava fent feina.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Per&ograve; &eacute;s una cosa estranya que els tallin l&rsquo;aigua o els passa sovent?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Que si passa sovent? Alguna vegada he hagut de baixar per omplir dos poals amb aigua de mar. Si no, ni al bany puc anar. No hi ha pressi&oacute; a casa!
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Pablo Sierra del Sol, Ángela Torres Riera, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/quan-l-hotel-costat-et-deixa-sense-aigua-per-omplir-seva-piscina-catastrofic-m-obliga-tancar_1_13183892.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 30 Apr 2026 04:30:41 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/d6fb8f55-df4e-4a05-8972-348cf6aeb782_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="250309" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/d6fb8f55-df4e-4a05-8972-348cf6aeb782_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="250309" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Quan l'hotel del costat et deixa sense aigua per omplir la seva piscina: "És catastròfic, m'obliga a tancar"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/d6fb8f55-df4e-4a05-8972-348cf6aeb782_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Ibiza,Piscinas,Crisis climática,Agua]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Cuando el hotel de al lado te deja sin agua por llenar su piscina: "Es catastrófico, me obliga a cerrar"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/hotel-lado-deja-agua-llenar-piscina-catastrofico-obliga-cerrar_1_13179526.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/d6fb8f55-df4e-4a05-8972-348cf6aeb782_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Cuando el hotel de al lado te deja sin agua por llenar su piscina: &quot;Es catastrófico, me obliga a cerrar&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Tres establecimientos dejan sin suministro a tres edificios de Ibiza al usar la red pública. El corte duró 12 horas y no es una anomalía en Sant Antoni de Portmany, un municipio que, pese a sufrir una situación de emergencia hídrica, no dispone de una ordenanza que regule el llenado y vaciado de las piscinas</p><p class="subtitle">Cien piscinas más cada año: la alegría del cloro se come Ibiza</p></div><p class="article-text">
        Un ni&ntilde;o pega la nariz a un mostrador repleto de helado artesanal. Hay m&aacute;s de veinte sabores, pero el peque&ntilde;o cliente tiene claro qu&eacute; quiere de merienda. 
    </p><p class="article-text">
        &ndash;&iexcl;Pap&aacute;, pistacho y fresa! 
    </p><p class="article-text">
        Francesca Basta toma un cucurucho y lo corona con dos bolas &ndash;verde y rosa&ndash; mientras explica: &ldquo;Ahora estamos en temporada alta porque nuestra clientela es sobre todo gente local. Como ya hace buen tiempo y apetece un helado, vienen familias enteras. Cuando empieza en serio la temporada tur&iacute;stica es m&aacute;s dif&iacute;cil verlas: el padre o la madre est&aacute; trabajando&rdquo;. El acento italiano de la heladera est&aacute; muy matizado porque lleva bastante tiempo en Eivissa. Hace m&aacute;s de una d&eacute;cada que cambi&oacute; los Alpes &ndash;es de Varese, muy cerca de la frontera entre la Lombard&iacute;a y Suiza&ndash; por el Mediterr&aacute;neo. Su negocio est&aacute; situado dos metros por encima de es Cal&oacute; des Moro, una caleta en la que termina el casco urbano de Sant Antoni de Portmany.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Este tramo de costa en el que se mezclan vecinos y turistas al caer la tarde porque mira a poniente &ndash;la puesta de sol es espectacular&ndash; es un territorio abigarrado. Pisos de lujo construidos durante la &uacute;ltima d&eacute;cada, un edificio de tres bloques que se alz&oacute; entre los setenta y los ochenta para alojar a los currantes de hoteles y restaurantes, terrazas donde pinchan electr&oacute;nica y varios hoteles de distinto tama&ntilde;o. Todos tienen piscina. Que &ldquo;tres establecimientos&rdquo; las llenaran utilizando agua de la red p&uacute;blica provoc&oacute; un corte en el suministro que afect&oacute; a ese bloque de tres edificios en el que Francesca tiene su helader&iacute;a. Desde las siete de la ma&ntilde;ana y hasta las seis de la tarde muchos vecinos se quedaron sin presi&oacute;n. <a href="https://www.diariodeibiza.es/ibiza/2026/04/10/tres-hoteles-llenaban-piscinas-dejan-128950761.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">As&iacute; lo reconoci&oacute; a Diario de Ibiza un portavoz de la Sociedad de Fomento Agr&iacute;cola Castellonense (FACSA)</a>, la empresa que controla el abastecimiento y el saneamiento h&iacute;dricos de este municipio ibicenco.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b735d6ce-0757-451b-adfb-3ea842dbb28c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b735d6ce-0757-451b-adfb-3ea842dbb28c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b735d6ce-0757-451b-adfb-3ea842dbb28c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b735d6ce-0757-451b-adfb-3ea842dbb28c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b735d6ce-0757-451b-adfb-3ea842dbb28c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b735d6ce-0757-451b-adfb-3ea842dbb28c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b735d6ce-0757-451b-adfb-3ea842dbb28c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una promoción de “‘alto standing’” sumará una piscina más al barrio donde se producen los cortes de agua por exceso de demanda."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una promoción de “‘alto standing’” sumará una piscina más al barrio donde se producen los cortes de agua por exceso de demanda.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En declaraciones a ese mismo medio, <a href="https://www.diariodeibiza.es/ibiza/2026/04/10/tres-hoteles-llenaban-piscinas-dejan-128950761.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Josefa Torres, concejala de Medi Ambient, minimiz&oacute; el problema</a>: &ldquo;Hubo un peque&ntilde;o problema de presi&oacute;n durante unas horas. No es algo que suela pasar mucho, pero nos pasa a veces, y m&aacute;s ahora, pues todos los establecimientos hoteleros y comercios de la zona tur&iacute;stica empiezan a abrir y se conectan&rdquo;. Los testimonios de varios residentes que prefieren conservar el anonimato son completamente distintos. &ldquo;Los grifos se secaron&rdquo; en unos domicilios donde ya est&aacute;n &ldquo;acostumbrados&rdquo; a que el agua corriente mane sin fuerza &ldquo;por la demanda del turismo&rdquo;: &ldquo;Apenas hay presi&oacute;n en los pisos m&aacute;s altos del edificio&rdquo;. En julio o agosto puede ser una odisea ducharse en la s&eacute;ptima planta.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ac15529-8ed6-41f5-b973-5c5aae4c97c8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ac15529-8ed6-41f5-b973-5c5aae4c97c8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ac15529-8ed6-41f5-b973-5c5aae4c97c8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ac15529-8ed6-41f5-b973-5c5aae4c97c8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ac15529-8ed6-41f5-b973-5c5aae4c97c8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ac15529-8ed6-41f5-b973-5c5aae4c97c8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8ac15529-8ed6-41f5-b973-5c5aae4c97c8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El hotel Blau Parc cuenta con piscina y spa, pero defiende que en sus instalaciones se reutiliza el agua para evitar que la red colapse."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El hotel Blau Parc cuenta con piscina y spa, pero defiende que en sus instalaciones se reutiliza el agua para evitar que la red colapse.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;El &uacute;ltimo corte, por suerte, no nos afect&oacute;, pero s&eacute; muy bien de qu&eacute; se trata&rdquo;, cuenta Francesca. &ldquo;Cog&iacute; este local en 2013 y todas las temporadas ocurre dos, tres, cuatro veces. No le veo un patr&oacute;n, puede pasar en cualquier momento de mayo a septiembre. Para nosotros es catastr&oacute;fico. Si nos cortan el agua por la noche, lo pierdo todo&rdquo;. La heladera subraya sus palabras se&ntilde;alando unas tarrinas &ndash;tiramis&uacute;, lim&oacute;n, chocolates, <em>stracciatella</em>, <em>fla&oacute; eivissenc</em>, vainilla&ndash; que no tardan mucho m&aacute;s de una hora en derretirse si el sistema de refrigeraci&oacute;n &ndash;que se alimenta de agua&ndash;&nbsp;se detiene. 
    </p><p class="article-text">
        El &uacute;nico alivio para Francesca es sufrir el corte a plena luz del d&iacute;a. Aunque haga m&aacute;s calor, el contratiempo le pillar&aacute; dentro del negocio. Entonces, se arremangar&aacute; y transportar&aacute; las cubetas de helado hasta una c&aacute;mara frigor&iacute;fica donde el producto podr&aacute; resistir hasta que vuelva a correr el agua. Lo que no podr&aacute; es seguir calmando la gula de sus clientes: &ldquo;Ese es el problema: si nos cortan el agua, o si baja mucho la presi&oacute;n, tengo que cerrar. Ni puedo servir ni puedo producir helado. Est&aacute; claro que en verano hay mucho consumo, pero lo que me extra&ntilde;a es que se pongan a rellenar piscinas con agua de la red p&uacute;blica. &iquest;No estaba prohibido?&rdquo;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Ese es el problema: si nos cortan el agua, o si baja mucho la presión, tengo que cerrar. Ni puedo servir ni puedo producir helado. Está claro que en verano hay mucho consumo, pero lo que me extraña es que se pongan a rellenar piscinas con agua de la red pública. ¿No estaba prohibido?</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Francesca</span>
                                        <span>—</span> Heladera
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f416b642-da5b-466a-81df-d9c4fba444ae_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f416b642-da5b-466a-81df-d9c4fba444ae_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f416b642-da5b-466a-81df-d9c4fba444ae_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f416b642-da5b-466a-81df-d9c4fba444ae_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f416b642-da5b-466a-81df-d9c4fba444ae_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f416b642-da5b-466a-81df-d9c4fba444ae_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f416b642-da5b-466a-81df-d9c4fba444ae_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Si el mostrador se queda sin refrigeración, los helados artesanos se derriten"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Si el mostrador se queda sin refrigeración, los helados artesanos se derriten                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0fef6d70-1ade-40e0-b21c-69c0bffaf6dd_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0fef6d70-1ade-40e0-b21c-69c0bffaf6dd_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0fef6d70-1ade-40e0-b21c-69c0bffaf6dd_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0fef6d70-1ade-40e0-b21c-69c0bffaf6dd_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0fef6d70-1ade-40e0-b21c-69c0bffaf6dd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0fef6d70-1ade-40e0-b21c-69c0bffaf6dd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0fef6d70-1ade-40e0-b21c-69c0bffaf6dd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Francesca Basta, propietaria de la heladería Milu"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Francesca Basta, propietaria de la heladería Milu                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Un documento guardado en un caj&oacute;n</strong></h2><p class="article-text">
        La duda de Francesca tiene diferentes respuestas. Todo depende del lugar de Eivissa en el que se pregunte. Sant Antoni de Portmany carece de reglas que controlen el despilfarro h&iacute;drico que provoca vaciar y llenar una piscina. En noviembre de 2024, la Alian&ccedil;a per l&rsquo;Aigua present&oacute; al Consistorio un borrador sobre el que se pod&iacute;a basar la normativa. <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/cien-piscinas-ano-alegria-cloro-come-ibiza_1_12983491.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Esta organizaci&oacute;n sin &aacute;nimo de lucro trabaja a nivel balear para lograr una gesti&oacute;n sostenible de un recurso tan b&aacute;sico como escaso</a> y, anteriormente, ya hab&iacute;a asesorado a los ayuntamientos de Santa Eul&agrave;ria des Riu o Sant Josep de sa Talaia. All&iacute; es obligatorio realizar tratamientos de forma contin&uacute;a, avisar a los t&eacute;cnicos municipales cada vez que se vac&iacute;a una piscina y reutilizar el l&iacute;quido sobrante. Rellenar con agua de la red es motivo de multa.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Vivimos en una situaci&oacute;n de crisis permanente: no se trata de seguir creciendo en infraestructuras, sino de ser m&aacute;s eficientes y aprovechar mejor el recurso. La relaci&oacute;n es clara: menos agua y m&aacute;s demanda. Esa combinaci&oacute;n nos hace cada vez m&aacute;s vulnerables. No se puede pedir esfuerzo solo a una parte &ndash;los residentes&ndash; cuando la presi&oacute;n tur&iacute;stica sigue aumentando&rdquo;, razona Juan Calvo Cubero, el cient&iacute;fico que dirige la Alian&ccedil;a per l&rsquo;Aigua.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        En la Badia de Portmany la emergencia h&iacute;drica es profunda: Sant Antoni &ndash;28.000 habitantes, 19.500 plazas tur&iacute;sticas&ndash; ha tenido que instalar una segunda desaladora &ndash;port&aacute;til&ndash; porque el sobreconsumo ha esquilmado sus acu&iacute;feros. <a href="https://www.diariodeibiza.es/ibiza/2025/07/23/vertidos-bahia-portmany-sistema-borde-119997053.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Los vertidos son frecuentes, afectan al ecosistema marino desde hace d&eacute;cadas y obligan a cerrar playas como es Cal&oacute; des Moro</a>. Sin embargo, el documento que la Alian&ccedil;a per l&rsquo;Aigua entreg&oacute; hace un a&ntilde;o y medio sigue en un caj&oacute;n. Los ecologistas lamentan que el Ajuntament de Sant Antoni no haya desarrollado todav&iacute;a ninguna ordenanza. En el pleno de abril, el PSOE tambi&eacute;n reclamar&aacute; que se tomen medidas urgentes. Una de ellas, &ldquo;sanciones graves para aquellos establecimientos que, por un uso negligente o masivo del agua de red, provoquen un desabastecimiento o la p&eacute;rdida de presi&oacute;n en los hogares de los vecinos&rdquo;.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/debcfd76-0140-4af6-95bb-3811ccbd85e0_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/debcfd76-0140-4af6-95bb-3811ccbd85e0_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/debcfd76-0140-4af6-95bb-3811ccbd85e0_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/debcfd76-0140-4af6-95bb-3811ccbd85e0_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/debcfd76-0140-4af6-95bb-3811ccbd85e0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/debcfd76-0140-4af6-95bb-3811ccbd85e0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/debcfd76-0140-4af6-95bb-3811ccbd85e0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Uno de los hoteles situados cerca de es Caló des Moro que todavía no ha abierto puertas: su piscina está vacía."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Uno de los hoteles situados cerca de es Caló des Moro que todavía no ha abierto puertas: su piscina está vacía.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El equipo de gobierno &ndash;mayor&iacute;a absoluta del PP, la formaci&oacute;n hegem&oacute;nica desde finales de los ochenta&ndash; ha rechazado realizar declaraciones a elDiario.es. Tampoco ha permitido que hable con este peri&oacute;dico un portavoz de FACSA. La empresa gestiona el servicio municipal de Sant Antoni desde hace siete a&ntilde;os &ndash;cuando gobernaba un pacto de centroizquierda&ndash; tras firmar un contrato que no vencer&aacute; hasta 2043. En teor&iacute;a, la privatizaci&oacute;n del agua dejar&aacute; en las arcas p&uacute;blicas 38 millones de euros por los c&aacute;nones sobre los beneficios que la adjudicataria debe ir abonando.
    </p><p class="article-text">
        elDiario.es tambi&eacute;n se puso en contacto con los tres hoteles que est&aacute;n m&aacute;s cerca de los domicilios afectados por el corte de agua. S&oacute;lo uno de los establecimientos contest&oacute;, el Hotel &amp; Spa Blau Parc, propiedad de una cadena ibicenca que responde al mismo nombre comercial. &ldquo;Nosotros no hemos sido causantes de este tema&rdquo;, explic&oacute; Sandra Rodr&iacute;guez Tur &ndash;la directora del complejo&ndash; por correo electr&oacute;nico: &ldquo;Al rev&eacute;s, cuidamos mucho el gasto de agua y mantenemos las piscinas tratadas todo el invierno y para hacer las reparaciones, pasamos el agua, con bombas, de una piscina a otra para no tirarla. No hemos sufrido cortes, porque trabajamos con una cisterna, lo que tambi&eacute;n hace que podamos controlar la presi&oacute;n&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b0284309-2733-4b88-9b9e-7d99281f6e68_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b0284309-2733-4b88-9b9e-7d99281f6e68_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b0284309-2733-4b88-9b9e-7d99281f6e68_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b0284309-2733-4b88-9b9e-7d99281f6e68_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b0284309-2733-4b88-9b9e-7d99281f6e68_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b0284309-2733-4b88-9b9e-7d99281f6e68_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b0284309-2733-4b88-9b9e-7d99281f6e68_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El Jamaica es un edificio formado por tres bloques de pisos en los que viven trabajadores del turismo que sufren los cortes de agua y las bajadas de presión."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El Jamaica es un edificio formado por tres bloques de pisos en los que viven trabajadores del turismo que sufren los cortes de agua y las bajadas de presión.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Cubos de agua marina para poder ir al ba&ntilde;o</strong></h2><p class="article-text">
        Un perro chico corretea entre cuatro piernas. Son las siete de la tarde cuando Isabel y Mar&iacute;a vuelven a casa despu&eacute;s de dar un paseo junto al mar. Antes de llegar al portal de su casa, estas amigas &ndash;que tambi&eacute;n son vecinas&ndash; dejan atr&aacute;s la terraza de un hotel donde se celebran fiestas cada semana &ndash;en ese momento suena con fuerza <em>A Night in the Room</em>, un tema <em>house</em> del productor japon&eacute;s Yuichi Inoue&ndash;; las obras de &ldquo;unos apartamentos de <em>alto standing</em> en primera l&iacute;nea de mar con piscina y garaje&rdquo; &ndash;eso dice el anuncio de la valla&ndash;; la piscina &ndash;vac&iacute;a&ndash; de un hotel que a&uacute;n no ha abierto puertas; una caleta de arena y rocas en la que guiris j&oacute;venes se mezclan con las abuelas que bajan a ba&ntilde;ar a los nietos; un gimnasio a reventar; la helader&iacute;a de Francesca; una cervecer&iacute;a patas arriba: los due&ntilde;os y un par de <em>currelas </em>se afanan en barnizar la barra y el mobiliario mientras un altavoz port&aacute;til reproduce <em>Dogs Days Are Over </em>de Florence and the Machine. La caminata de Isabel y Mar&iacute;a es un <em>travelling</em> a c&aacute;mara lenta que anuncia una temporada tur&iacute;stica a punto de inaugurarse.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Ellas no le echan cuentas a lo que ven, ya son muchos veranos a sus espaldas, y van hablando de sus cosas en un castellano que no ha perdido su deje sure&ntilde;o pese a que ambas han pasado media vida en la isla. Desde que se construy&oacute;, el Jamaica &ndash;el edificio de tres bloques que se queda sin agua cuando el turismo tiene sed y las tuber&iacute;as de Sant Antoni piden auxilio&ndash; es una peque&ntilde;a Andaluc&iacute;a.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Disculpen, &iquest;a ustedes les cortaron el agua hace un par de semanas?
    </p><p class="article-text">
        Isabel pone cara de p&oacute;quer, no quiere contestar. Con mucho recelo, Mar&iacute;a toma la palabra.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Eso me dijeron algunos vecinos. Yo no me enter&eacute;. Estaba trabajando.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;&iquest;Pero es algo raro que les corten el agua o les pasa a menudo?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;&iquest;Que si pasa a menudo? Alguna vez he tenido que bajar para llenar dos cubos con agua de mar. Si no, ni al ba&ntilde;o puedo ir. &iexcl;No hay presi&oacute;n en casa!
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Pablo Sierra del Sol, Ángela Torres Riera, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/hotel-lado-deja-agua-llenar-piscina-catastrofico-obliga-cerrar_1_13179526.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 29 Apr 2026 20:10:13 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/d6fb8f55-df4e-4a05-8972-348cf6aeb782_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="250309" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/d6fb8f55-df4e-4a05-8972-348cf6aeb782_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="250309" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Cuando el hotel de al lado te deja sin agua por llenar su piscina: "Es catastrófico, me obliga a cerrar"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/d6fb8f55-df4e-4a05-8972-348cf6aeb782_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Ibiza,Piscinas,Crisis climática,Agua]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[L’estrany albirament d’un tauró blanc migratori, una espècie en declivi al Mediterrani]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-estrany-albirament-d-tauro-blanc-migratori-especie-declivi-mediterrani_1_13166427.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/2d403a71-cdd9-4582-83ac-b782709c157c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="L’estrany albirament d’un tauró blanc migratori, una espècie en declivi al Mediterrani"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L’aparició d’un exemplar a la badia de Palma ha sorprès un grup de regatistes. L’espècie és cada vegada menys comuna a la mar balear a causa del canvi climàtic</p><p class="subtitle">Les aus migratòries del Mediterrani, en una situació delicada a causa de la crisi climàtica que asseca els aiguamolls</p></div><p class="article-text">
        Entre el ritme habitual de veles i maniobres del Trofeu Princesa Sofia, de car&agrave;cter internacional, celebrat a la badia de Palma, una escena inesperada va interrompre un dels entrenaments de l&rsquo;equip grec. Des de la z&ograve;diac que acompanyava un dels regatistes, un dels membres va albirar un gran exemplar d&rsquo;esqual que es despla&ccedil;ava sota la superf&iacute;cie.
    </p><p class="article-text">
        En un primer instant, la impressi&oacute; va ser clara: un taur&oacute; blanc, una esp&egrave;cie migrat&ograve;ria que feia temps que no es veia en aig&uuml;es de Balears. No obstant aix&ograve;, els experts han obert ara un ventall m&eacute;s ampli de possibilitats que entreteixeixen el canvi clim&agrave;tic, les mesures de protecci&oacute; i els canvis de tend&egrave;ncia en els moviments migratoris d'aquestes esp&egrave;cies.
    </p><p class="article-text">
        A les aig&uuml;es balears solien ser comunes tres esp&egrave;cies de la fam&iacute;lia Lamnidae: el taur&oacute; blanc, el marraix i el ca&ccedil;&oacute;. &ldquo;Es tracta d&rsquo;esp&egrave;cies que abans eren habituals, per&ograve; que al Mediterrani han anat clarament en declivi&rdquo;, explica Biel Morey, de Save the Med. Per la mida de l&rsquo;exemplar &mdash;entre dos i dos metres i mig&mdash;, els experts apunten que podria tractar-se d&rsquo;un juvenil d&rsquo;alguna d&rsquo;aquestes variants, tot i que amb les imatges disponibles no &eacute;s possible confirmar-ho amb exactitud, afegeixen en ser consultats per elDiario.es.
    </p><p class="article-text">
        Les difer&egrave;ncies entre elles s&oacute;n principalment les dimensions. El marraix pot arribar als quatre metres de longitud, el ca&ccedil;&oacute; ronda els tres i el taur&oacute; blanc, el de major mida, pot arribar fins als sis metres, tot i que rarament els exemplars assoleixen aquestes dimensions m&agrave;ximes, indiquen des de la fundaci&oacute; mediambiental. En qualsevol cas, tots comparteixen caracter&iacute;stiques clau: s&oacute;n taurons pel&agrave;gics, grans nedadors d&rsquo;aig&uuml;es obertes i amb un comportament altament migratori.
    </p><p class="article-text">
        No es pot, per tant, parlar d&rsquo;una poblaci&oacute; balear en sentit estricte, sin&oacute; d&rsquo;una pres&egrave;ncia mediterr&agrave;nia. Tot i que existeix una certa connexi&oacute; amb l&rsquo;Atl&agrave;ntic, &eacute;s limitada: pocs exemplars travessen l&rsquo;estret i la majoria roman al Mediterrani, indica Morey. Tot i aix&iacute;, seguir els seus despla&ccedil;aments &eacute;s complex: &ldquo;Les migracions s&oacute;n molt dif&iacute;cils d&rsquo;estudiar perqu&egrave; cal marcar satel&middot;lit&agrave;riament un nombre molt elevat d&rsquo;animals&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9c80653e-15ca-4cfa-805f-724729eb252f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9c80653e-15ca-4cfa-805f-724729eb252f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9c80653e-15ca-4cfa-805f-724729eb252f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9c80653e-15ca-4cfa-805f-724729eb252f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9c80653e-15ca-4cfa-805f-724729eb252f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9c80653e-15ca-4cfa-805f-724729eb252f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9c80653e-15ca-4cfa-805f-724729eb252f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="L&#039;esqual va pertànyer a una subespècie de la família dels taurons pelàgics"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                L&#039;esqual va pertànyer a una subespècie de la família dels taurons pelàgics                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Els estudis impulsats per Save the Med amb taurons, mantes o tintoreres &mdash;tamb&eacute; freq&uuml;ents a Balears&mdash; comencen, per&ograve;, a dibuixar un patr&oacute;. &ldquo;Estem veient que la majoria de grans nedadors tenen un alt grau de resid&egrave;ncia al Mediterrani&rdquo;, afegeix. Una dada que refor&ccedil;a la idea que aquests albiraments no s&oacute;n necess&agrave;riament anecd&ograve;tics, sin&oacute; part d&rsquo;un ecosistema en transformaci&oacute;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Canvis de distribuci&oacute; en les esp&egrave;cies</strong></h2><p class="article-text">
        Amb la crisi clim&agrave;tica i l&rsquo;escalfament progressiu de l&rsquo;aigua, s&rsquo;est&agrave; comen&ccedil;ant a registrar un canvi en la distribuci&oacute; de les esp&egrave;cies, aix&iacute; com la desaparici&oacute; d&rsquo;algunes d&rsquo;elles m&eacute;s lligades al fons mar&iacute;. &Eacute;s el cas de la mussola &mdash;tamb&eacute; coneguda com a galludo o tollo de cacho&mdash;, que s&rsquo;ha extingit a Balears, mentre que en zones m&eacute;s fredes com la mar Adri&agrave;tica o la mar Negra continua sent relativament comuna. Aquest patr&oacute; fa pensar a les organitzacions marines que es tracta d&rsquo;un impacte derivat del canvi clim&agrave;tic.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">L&#039;alfals —també conegut com galludo o tollo de cacho— s&#039;ha extingit en Balears per l&#039;impacte del canvi climàtic</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Alhora, la pr&ograve;pia naturalesa migrat&ograve;ria de moltes d'aquestes esp&egrave;cies dificulta la seva protecci&oacute;. &ldquo;Per molt que es prohibeixi la pesca del taur&oacute; blanc o de les mantes, en migrar a altres pa&iuml;sos continuaran estant en perill. Les mesures de conservaci&oacute; haurien de ser d'&agrave;mbit internacional&rdquo;, assenyala Morey.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0f8d0118-286b-4fa6-9d4f-2c2988529d3a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0f8d0118-286b-4fa6-9d4f-2c2988529d3a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0f8d0118-286b-4fa6-9d4f-2c2988529d3a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0f8d0118-286b-4fa6-9d4f-2c2988529d3a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0f8d0118-286b-4fa6-9d4f-2c2988529d3a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0f8d0118-286b-4fa6-9d4f-2c2988529d3a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0f8d0118-286b-4fa6-9d4f-2c2988529d3a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El Mako, el cailón i el tauró blanc són altament migratoris, amb poblacions molt poc freqüents a Balears"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El Mako, el cailón i el tauró blanc són altament migratoris, amb poblacions molt poc freqüents a Balears                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Actualment, ja existeixen convenis internacionals que busquen aquest consens a escala mediterr&agrave;nia, recolzats en la llista vermella de la Uni&oacute; Internacional per a la Conservaci&oacute; de la Natura. Entre aquests, el conveni de Barcelona, que inclou un annex que els pa&iuml;sos signants han d&rsquo;incorporar a la seva normativa. Espanya ho ha fet i, avui dia, la flota pesquera est&agrave; obligada a retornar aquestes esp&egrave;cies a la mar en les millors condicions possibles.
    </p><p class="article-text">
        Entre aquestes esp&egrave;cies figuren el taur&oacute; blanc, el marraix o el ca&ccedil;&oacute; &mdash;possibles candidats de l&rsquo;exemplar albirat a Palma&mdash;, a m&eacute;s de mantes o peixos serra. D&rsquo;altres, com els angelots o taurons &agrave;ngel i els peixos guitarra, requereixen encara un major grau de protecci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        En alguns casos, els albiraments recents &mdash;dels quals no hi ha proves fefaents&mdash; posen en dubte la seva desaparici&oacute; total. Tamb&eacute; l&rsquo;alit&aacute;n es troba en una situaci&oacute; cr&iacute;tica, amb projectes de repoblaci&oacute; impulsats per institucions privades i el Govern. Pel que fa a les poblacions que viuen al fons de la mar Balear i que s&iacute; es consideren pr&ograve;pies, les reserves marines s&oacute;n &ldquo;essencials&rdquo; per preservar-les.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Per molt que es prohibeixi la pesca del tauró blanc o de les mantes, en migrar a altres països continuaran estant en perill. Les mesures de conservació haurien de ser d&#039;àmbit internacional</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Biel Morey</span>
                                        <span>—</span> Bióleg de Save the Med
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Les aus migrat&ograve;ries, tamb&eacute; afectades</strong></h2><p class="article-text">
        L&rsquo;impacte del canvi clim&agrave;tic no es limita al medi mar&iacute;. Les aus migrat&ograve;ries mostren paral&middot;lelament senyals de deteriorament. &Eacute;s el cas del carricer com&uacute; i la boscarla pintada a Menorca, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/islas-pequenas-mediterraneo-no-son-refugio-paradisiaco-aves-migratorias_1_10473059.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el pas dels quals per enclavaments clau com l&rsquo;Illa de l&rsquo;Aire s&rsquo;ha redu&iuml;t en els darrers anys</a>, segons un estudi cient&iacute;fic publicat el 2023.
    </p><p class="article-text">
        En total, l&rsquo;arxip&egrave;lag balear compta amb 67 zones humides naturals &mdash;32 a Mallorca, 25 a Menorca, tres a Eivissa i quatre a Formentera&mdash; i set d&rsquo;artificials, totes a Mallorca. Per&ograve; la disponibilitat d&rsquo;aigua en aquests espais &eacute;s cada vegada menor a causa dels fen&ograve;mens extrems associats a l&rsquo;escalfament global.
    </p><p class="article-text">
        Alguns d&rsquo;aquests espais, com s&rsquo;Albufera des Grau o el <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/arquitecta-incorruptible-alcalde-franquista-presidente-capitalista-lucho-ibiza-proteger-naturaleza_1_9560507.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Parc Natural de ses Salines d&rsquo;Eivissa i Formentera</a>, van ser protegits despr&eacute;s d&rsquo;anys de mobilitzaci&oacute; social. Per&ograve; organitzacions com Oceana denuncien que en llocs com el Parc Nacional de Cabrera <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/cabrera-parc-nacional-amb-aigues-transparents-plenes-posidonia-pateix-manca-proteccio_1_13128640.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">es continuen permetent activitats incompatibles amb la conservaci&oacute; real dels ecosistemes</a>, a m&eacute;s del retard en l&rsquo;actualitzaci&oacute; de la seva gesti&oacute; fins al 2027, una decisi&oacute; que qualifiquen d&rsquo;&ldquo;irresponsabilitat&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La mar Balear, oberta a activitats &ldquo;destructives&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        D&rsquo;altra banda, Espanya va decidir protegir legalment <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/espana-protegera-guarderia-cachalotes-norte-menorca_1_12369237.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la guarderia de catxalots detectada al nord de l&rsquo;illa de Menorca</a>. Aquestes aig&uuml;es del Mediterrani amb una inusual concentraci&oacute; de cries de balena es van sumar l&rsquo;any passat als plans per salvaguardar 3,1 milions d&rsquo;hect&agrave;rees marines.
    </p><p class="article-text">
        La declaraci&oacute; d&rsquo;aquest espai &mdash;anunciada pel president del Govern Pedro S&aacute;nchez a la Confer&egrave;ncia dels Oceans de l&rsquo;ONU a Ni&ccedil;a&mdash; tenia l&rsquo;objectiu de reduir amenaces com el tr&agrave;nsit mar&iacute;tim, especialment el risc de col&middot;lisi&oacute; i l&rsquo;impacte del renou submar&iacute;. En aquesta &agrave;rea, les cries de catxalot romanen en superf&iacute;cie, mentre les mares se submergeixen per alimentar-se, cosa que les fa especialment vulnerables en un entorn amb alta densitat de navegaci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Segons organismes europeus, el risc de col&middot;lisions entre vaixells i fauna marina ha augmentat en els darrers anys. El santuari es va sumar aix&iacute; a altres &agrave;rees en proc&eacute;s de protecci&oacute; dins la Xarxa Natura 2000, entre les quals tamb&eacute; es pretenien incloure les muntanyes submarines del Canal de Mallorca.
    </p><p class="article-text">
        Espanya ha passat aix&iacute; a disposar del 25,7% de la seva mar protegida, cam&iacute; de l&rsquo;objectiu del 30% fixat per a l&rsquo;any 2030. Una xifra que, com va declarar la Fundaci&oacute; Marilles a elDiario.es en un altre reportatge sobre conservaci&oacute; marina, &eacute;s &ldquo;clarament insuficient&rdquo;. En un informe de la fundaci&oacute; s&rsquo;assenyalava que, darrere aquest objectiu ambici&oacute;s, s&rsquo;amaga una &ldquo;alarmant realitat&rdquo;: nom&eacute;s un 2,8% de l&rsquo;oce&agrave; est&agrave; &ldquo;ben protegit&rdquo;. Les aig&uuml;es marines tant de la mar Balear com del Mediterrani en general s&oacute;n, al seu parer, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/les-organitzacions-marines-lamenten-baixa-proteccio-mar-balear-son-zones-obertes-activitats-destructives_1_12239603.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">zones obertes al desenvolupament de tot tipus d&rsquo;&ldquo;activitats destructives&rdquo;.</a>
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-estrany-albirament-d-tauro-blanc-migratori-especie-declivi-mediterrani_1_13166427.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 27 Apr 2026 04:30:15 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/2d403a71-cdd9-4582-83ac-b782709c157c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="17539" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/2d403a71-cdd9-4582-83ac-b782709c157c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="17539" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[L’estrany albirament d’un tauró blanc migratori, una espècie en declivi al Mediterrani]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/2d403a71-cdd9-4582-83ac-b782709c157c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Mediterráneo,Biodiversidad,Animales]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El extraño avistamiento de un tiburón blanco migratorio, una especie en declive en el Mediterráneo]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/extrano-avistamiento-tiburon-blanco-migratorio-especie-declive-mediterraneo_1_13163245.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/2d403a71-cdd9-4582-83ac-b782709c157c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El extraño avistamiento de un tiburón blanco migratorio, una especie en declive en el Mediterráneo"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La aparición de un ejemplar en la bahía de Palma ha sorprendido a un grupo de regatistas. La especie es cada vez menos común en el mar balear debido al cambio climático</p><p class="subtitle">Las aves migratorias del Mediterráneo, en una situación delicada debido a la crisis climática que seca los humedales</p></div><p class="article-text">
        Entre el ritmo habitual de velas y maniobras del Trofeo Princesa Sof&iacute;a, de car&aacute;cter internacional, celebrado en la bah&iacute;a de Palma, una escena inesperada interrumpi&oacute; uno de los entrenamientos del equipo griego. Desde la zodiac que acompa&ntilde;aba a uno de los regatistas, uno de los miembros divis&oacute; un gran ejemplar de escualo que se desplazaba bajo la superficie.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        En un primer instante, la impresi&oacute;n fue clara: un tibur&oacute;n blanco, una especie migratoria que hac&iacute;a tiempo que no se ve&iacute;a en aguas de Balears. Sin embargo, los expertos han abierto ahora un abanico m&aacute;s amplio de posibilidades que entretejen el cambio clim&aacute;tico, las medidas de protecci&oacute;n y los cambios de tendencia en los movimientos migratorios de estas especies.
    </p><p class="article-text">
        En aguas baleares sol&iacute;an ser comunes tres especies de la familia Lamnidae: el tibur&oacute;n blanco, el marrajo y el cail&oacute;n. &ldquo;Se trata de especies que antes eran habituales, pero que en el Mediterr&aacute;neo han ido claramente en declive&rdquo;, explica Biel Morey, de Save the Med. Por el tama&ntilde;o del ejemplar &mdash;entre dos y dos metros y medio&mdash;, los expertos apuntan a que podr&iacute;a tratarse de un juvenil de alguna de estas variantes, aunque con las im&aacute;genes disponibles no es posible confirmarlo con exactitud, a&ntilde;aden al ser consultados por elDiario.es.
    </p><p class="article-text">
        Las diferencias entre ellas son principalmente las dimensiones. El marrajo puede alcanzar los cuatro metros de longitud, el cail&oacute;n ronda los tres y el tibur&oacute;n blanco, el de mayor tama&ntilde;o, puede llegar hasta los seis metros, aunque rara vez los ejemplares alcanzan esas dimensiones m&aacute;ximas, indican desde la fundaci&oacute;n medioambiental. En cualquier caso, todos comparten caracter&iacute;sticas clave: son tiburones pel&aacute;gicos, grandes nadadores de aguas abiertas y con un comportamiento altamente migratorio.
    </p><p class="article-text">
        No se puede, por lo tanto, hablar de una poblaci&oacute;n balear en sentido estricto, sino de una presencia mediterr&aacute;nea. Aunque existe cierta conexi&oacute;n con el Atl&aacute;ntico, es limitada: pocos ejemplares cruzan el Estrecho y la mayor&iacute;a permanece en el Mediterr&aacute;neo, indica Morey. Aun as&iacute;, seguir sus desplazamientos es complejo: &ldquo;Las migraciones son muy dif&iacute;ciles de estudiar porque es necesario marcar satelitalmente a un n&uacute;mero muy elevado de animales&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9c80653e-15ca-4cfa-805f-724729eb252f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9c80653e-15ca-4cfa-805f-724729eb252f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9c80653e-15ca-4cfa-805f-724729eb252f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9c80653e-15ca-4cfa-805f-724729eb252f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9c80653e-15ca-4cfa-805f-724729eb252f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9c80653e-15ca-4cfa-805f-724729eb252f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9c80653e-15ca-4cfa-805f-724729eb252f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El escualo pertenece a una subespecie de la familia de los tiburones pelágicos"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El escualo pertenece a una subespecie de la familia de los tiburones pelágicos                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Los estudios impulsados por Save the Med con tiburones, mantas o tintoreras &mdash;tambi&eacute;n frecuentes en Balears&mdash; empiezan, sin embargo, a dibujar un patr&oacute;n. &ldquo;Estamos viendo que la mayor&iacute;a de grandes nadadores tienen un alto grado de residencia en el Mediterr&aacute;neo&rdquo;, a&ntilde;ade. Un dato que refuerza la idea de que estos avistamientos no son necesariamente anecd&oacute;ticos, sino parte de un ecosistema en transformaci&oacute;n.
    </p><h2 class="article-text">Cambios de distribuci&oacute;n en las especies</h2><p class="article-text">
        Con la crisis clim&aacute;tica y el calentamiento progresivo del agua, se est&aacute; empezando a registrar un cambio en la distribuci&oacute;n de las especies, as&iacute; como la desaparici&oacute;n de algunas de ellas m&aacute;s ligadas al fondo marino. Es el caso de la mielga &mdash;tambi&eacute;n conocida como galludo o tollo de cacho&mdash;, que se ha extinguido en Balears, mientras que en zonas m&aacute;s fr&iacute;as como el mar Adri&aacute;tico o el mar Negro sigue siendo relativamente com&uacute;n. Este patr&oacute;n hace pensar entre las organizaciones marinas que se trata de un impacto derivado del cambio clim&aacute;tico.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La mielga —también conocida como galludo o tollo de cacho— se ha extinguido en Balears por el impacto del cambio climático</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        A la vez, la propia naturaleza migratoria de muchas de estas especies dificulta su protecci&oacute;n. &ldquo;Por mucho que se proh&iacute;ba la pesca del tibur&oacute;n blanco o de las mantas, al migrar a otros pa&iacute;ses seguir&aacute;n estando en peligro. Las medidas de conservaci&oacute;n deber&iacute;an ser de &aacute;mbito internacional&rdquo;, se&ntilde;ala Morey.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0f8d0118-286b-4fa6-9d4f-2c2988529d3a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0f8d0118-286b-4fa6-9d4f-2c2988529d3a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0f8d0118-286b-4fa6-9d4f-2c2988529d3a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0f8d0118-286b-4fa6-9d4f-2c2988529d3a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0f8d0118-286b-4fa6-9d4f-2c2988529d3a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0f8d0118-286b-4fa6-9d4f-2c2988529d3a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0f8d0118-286b-4fa6-9d4f-2c2988529d3a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El marrajo, el cailón y el tiburón blanco son altamente migratorios, con poblaciones muy poco frecuentes en Balears"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El marrajo, el cailón y el tiburón blanco son altamente migratorios, con poblaciones muy poco frecuentes en Balears                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Actualmente, ya existen convenios internacionales que buscan ese consenso a escala mediterr&aacute;nea, apoyados en la lista roja de la Uni&oacute;n Internacional para la Conservaci&oacute;n de la Naturaleza. Entre ellos, el convenio de Barcelona, que incluye un anexo que los pa&iacute;ses firmantes deben incorporar a su normativa. Espa&ntilde;a lo ha hecho y, a d&iacute;a de hoy, la flota pesquera est&aacute; obligada a devolver estas especies al mar en las mejores condiciones posibles.
    </p><p class="article-text">
        Entre estas especies figuran el tibur&oacute;n blanco, el marrajo o el cail&oacute;n &mdash;posibles candidatos del ejemplar avistado en Palma&mdash;, adem&aacute;s de mantas o peces sierra. Otras, como los angelotes o tiburones &aacute;ngel y los peces guitarra, requieren a&uacute;n un mayor grado de protecci&oacute;n.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        En algunos casos, los avistamientos recientes -de los que no hay pruebas fehacientes- ponen en duda su desaparici&oacute;n total. Tambi&eacute;n el alit&aacute;n se encuentra en una situaci&oacute;n cr&iacute;tica, con proyectos de repoblaci&oacute;n impulsados por instituciones privadas y el Govern. En cuanto a las poblaciones que viven en el fondo del Mar Balear y que s&iacute; se consideran propias, son &ldquo;esenciales&rdquo; las reservas marinas para preservarlas.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Por mucho que se prohíba la pesca del tiburón blanco o de las mantas, al migrar a otros países seguirán estando en peligro. Las medidas de conservación deberían ser de ámbito internacional</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Biel Morey</span>
                                        <span>—</span> Biólogo de Save the Med
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text">Las aves migratorias, tambi&eacute;n afectadas</h2><p class="article-text">
        El impacto del cambio clim&aacute;tico no se limita al medio marino. Las aves migratorias muestran paralelamente se&ntilde;ales de deterioro. Es el caso del carricero com&uacute;n y la buscarla pintoja en Menorca, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/islas-pequenas-mediterraneo-no-son-refugio-paradisiaco-aves-migratorias_1_10473059.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">cuyo paso por enclaves clave como l&rsquo;Illa de l&rsquo;Aire se ha reducido en los &uacute;ltimos a&ntilde;os</a>, seg&uacute;n un estudio cient&iacute;fico publicado en 2023.
    </p><p class="article-text">
        En total, el archipi&eacute;lago balear cuenta con 67 zonas h&uacute;medas naturales &mdash;32 en Mallorca, 25 en Menorca, tres en Eivissa y cuatro en Formentera&mdash; y siete artificiales, todas en Mallorca. Pero la disponibilidad de agua en estos espacios es cada vez menor debido a los fen&oacute;menos extremos asociados al calentamiento global.
    </p><p class="article-text">
        Algunos de estos espacios, como s&rsquo;Albufera des Grau o el <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/arquitecta-incorruptible-alcalde-franquista-presidente-capitalista-lucho-ibiza-proteger-naturaleza_1_9560507.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Parc Natural de ses Salines d&rsquo;Eivissa i Formentera</a>, fueron protegidos tras a&ntilde;os de movilizaci&oacute;n social. Pero organizaciones como Oceana denuncian que en lugares como el Parque Nacional de Cabrera <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/cabrera-parque-nacional-aguas-transparentes-llenas-posidonia-sufre-falta-proteccion_1_13127875.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">se siguen permitiendo actividades incompatibles con la conservaci&oacute;n real de los ecosistemas</a>, adem&aacute;s del retraso en la actualizaci&oacute;n de su gesti&oacute;n hasta 2027, una decisi&oacute;n que califican de &ldquo;irresponsabilidad&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text">El Mar Balear, abierto a actividades &ldquo;destructivas&rdquo;</h2><p class="article-text">
        Por otro lado, Espa&ntilde;a decidi&oacute; proteger legalmente <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/espana-protegera-guarderia-cachalotes-norte-menorca_1_12369237.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la guarder&iacute;a de cachalotes detectada al norte de la isla de Menorca</a>. Estas aguas del Mediterr&aacute;neo con una inusual concentraci&oacute;n de cr&iacute;as de ballena se sumaron el a&ntilde;o pasado a los planes para salvaguardar 3,1 millones de hect&aacute;reas marinas.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        La declaraci&oacute;n de este espacio &mdash;anunciada por el presidente del Gobierno Pedro S&aacute;nchez en la Conferencia de los Oc&eacute;anos de la ONU en Niza&mdash; ten&iacute;a el objetivo de reducir amenazas como el tr&aacute;fico mar&iacute;timo, especialmente el riesgo de colisi&oacute;n y el impacto del ruido submarino. En esta &aacute;rea, las cr&iacute;as de cachalote permanecen en superficie, mientras las madres se sumergen para alimentarse, lo que las hace especialmente vulnerables en un entorno con alta densidad de navegaci&oacute;n.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n organismos europeos, el riesgo de colisiones entre buques y fauna marina ha aumentado en los &uacute;ltimos a&ntilde;os. El santuario se sum&oacute; as&iacute; a otras &aacute;reas en proceso de protecci&oacute;n dentro de la Red Natura 2000, entre las que tambi&eacute;n se pretend&iacute;an incluir los montes marinos del Canal de Mallorca.
    </p><p class="article-text">
        Espa&ntilde;a ha pasado as&iacute; a disponer de 25,7% de su mar protegido, camino del objetivo del 30% fijado para el a&ntilde;o 2030. Una cifra que, como declar&oacute; la Fundaci&oacute;n Marilles a elDiario.es en otro reportaje sobre conservaci&oacute;n marina, es &ldquo;claramente insuficiente&rdquo;.&nbsp;En un informe de la fundaci&oacute;n se arrojaba que, tras el ambicioso objetivo, se esconde una &ldquo;alarmante realidad&rdquo;: solo un 2,8 % del oc&eacute;ano est&aacute; &ldquo;bien protegido&rdquo;. Las aguas marinas tanto del Mar Balear como del Mediterr&aacute;neo en general son, a su juicio, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/organizaciones-marinas-lamentan-baja-proteccion-mar-balear-son-zonas-abiertas-actividades-destructivas_1_12237634.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">zonas abiertas a que se desarrollen en ellas todo tipo de &ldquo;actividades destructivas&rdquo;</a>.&nbsp;
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/extrano-avistamiento-tiburon-blanco-migratorio-especie-declive-mediterraneo_1_13163245.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 27 Apr 2026 04:00:48 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/2d403a71-cdd9-4582-83ac-b782709c157c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="17539" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/2d403a71-cdd9-4582-83ac-b782709c157c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="17539" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El extraño avistamiento de un tiburón blanco migratorio, una especie en declive en el Mediterráneo]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/2d403a71-cdd9-4582-83ac-b782709c157c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Mediterráneo,Biodiversidad,Animales]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El turisme obre les portes a la inversió immobiliària i al luxe nord-americà a les Balears]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/turisme-obre-les-portes-inversio-immobiliaria-i-luxe-nord-america-les-balears_1_13170322.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/07285505-48b1-4878-b2e6-ff90e1e95063_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El turisme obre les portes a la inversió immobiliària i al luxe nord-americà a les Balears"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L’obertura d’una línia directa entre Palma i Nova York el 2022 va ser clau per al creixement d’un nínxol que cada vegada s’explota més sota les consignes de la desestacionalització i el client de més poder adquisitiu</p><p class="subtitle">Mallorca està més cara que mai, però bat rècord de turistes</p></div><p class="article-text">
        L&rsquo;aterratge del turisme nord-americ&agrave; a les Balears va comen&ccedil;ar sent una promesa i cada vegada &eacute;s m&eacute;s una realitat que s&rsquo;imposa. El perfil del turista d&rsquo;aquesta nacionalitat, molt atractiu per al sector per les seves estades llargues i la seva major capacitat de despesa, ha fet que l&rsquo;arxip&egrave;lag es decanti cap a una estrat&egrave;gia tur&iacute;stica per captar aquest visitant. L&rsquo;expressi&oacute; d&rsquo;aquesta intenci&oacute; &mdash;que coincidia amb un mercat cada vegada m&eacute;s consolidat&mdash; va tenir lloc l&rsquo;any 2022, amb l&rsquo;obertura d&rsquo;una ruta directa entre la capital balear i l&rsquo;aeroport de Newark, a Nova Jersey, per arribar a la ciutat que mai no dorm: Nova York.
    </p><p class="article-text">
        A poc a poc, la nacionalitat ha anat acaparant un lloc cada vegada m&eacute;s central en la promoci&oacute; tur&iacute;stica de les illes, en un moment en qu&egrave; la comunitat busca diversificar la seva tradicional depend&egrave;ncia del mercat europeu i part de la ciutadania estatunidenca viu, simult&agrave;niament, un desencantament amb el panorama pol&iacute;tic de Donald Trump. Escenari que tamb&eacute; ha provocat una regressi&oacute; del turisme al rev&eacute;s: cada vegada menys ciutadans balears tenen inter&egrave;s a passar les seves vacances en territori estatunidenc a causa de les dificultats burocr&agrave;tiques que suposa.
    </p><p class="article-text">
        En dades, el mercat estatunidenc ha guanyat pes a les Balears en volum per&ograve;, sobretot, en despesa. Segons estimacions de l&rsquo;Institut de Turisme d&rsquo;Espanya (Turespa&ntilde;a) a partir de dades de l&rsquo;INE, els EUA van tancar el 2025 com a nov&egrave; pa&iacute;s emissor, amb 333.562 visitants &mdash;un 19,7% m&eacute;s que l&rsquo;any anterior&mdash;, superant mercats com B&egrave;lgica i Su&egrave;cia i acostant-se a Pol&ograve;nia.
    </p><p class="article-text">
        Tanmateix, on m&eacute;s es nota l&rsquo;aven&ccedil; &eacute;s en l&rsquo;impacte econ&ograve;mic &mdash;el 2024 ja va superar la despesa brit&agrave;nica&mdash;: en total, es van assolir els 844 milions d&rsquo;euros, un 21,6% m&eacute;s, cosa que situa els Estats Units com a sis&egrave; mercat en ingressos tur&iacute;stics, nom&eacute;s per darrere d&rsquo;Alemanya, el Regne Unit, Fran&ccedil;a, It&agrave;lia i els Pa&iuml;sos Baixos.
    </p><p class="article-text">
        En termes absoluts, els turistes estatunidencs van deixar 150 milions m&eacute;s que el 2024, quan els nord-americans ja s&rsquo;havien convertit en el primer mercat de les Balears de fora d&rsquo;Europa. Per la seva banda, la comunitat aut&ograve;noma &eacute;s el segon dest&iacute; espanyol preferit pels ciutadans dels Estats Units, nom&eacute;s per darrere de Catalunya (especialment pel pes de Barcelona com a porta d&rsquo;entrada i dest&iacute; urb&agrave;).
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En 2025, els turistes estatunidencs van deixar 150 milions més que en 2024, quan els nord-americans ja s&#039;havien convertit en el primer mercat de Balears de fora d&#039;Europa. L&#039;arxipèlag és el segon destí espanyol preferit per als ciutadans dels Estats Units</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La creixent demanda a la ruta Palma-Nova York &mdash;l&rsquo;any passat va incrementar un 30% les seves places, segons dades de Turespa&ntilde;a&mdash; ha fet que la companyia a&egrave;ria United Airlines hagi decidit refor&ccedil;ar la seva aposta per la connexi&oacute; amb avions de m&eacute;s capacitat, m&eacute;s freq&uuml;&egrave;ncies &mdash;ara hi ha entre tres i quatre vols setmanals&mdash; i un calendari de vols que abasta &agrave;mpliament la temporada (del 22 de maig al 24 d&rsquo;octubre) i que es mantindr&agrave; aquest 2026, <a href="https://www.ultimahora.es/noticias/local/2026/02/22/2574175/turismo-eeuu-crece-baleares-deja-casi-1000-millones-euros.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">com va avan&ccedil;ar &Uacute;ltima Hora</a>.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un mercat que s'est&eacute;n a Eivissa</strong></h2><p class="article-text">
        Quant a Eivissa &ndash;al costat de Mallorca experimenta una demanda<em> in crescendo</em> des dels Estats Units&ndash;, la temporada passada <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/sector-luxe-eivissa-punxa-pels-alts-preus-gent-vol-viure-experiencies-ja-no-poden-pagar_1_12550906.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el sector del luxe de l'illa va sofrir una tend&egrave;ncia de decreixement inesperada</a> &ndash;en part provocada per l'augment exagerat de preus i per la realitzaci&oacute; de reserves a &uacute;ltima hora que van impedir una planificaci&oacute;&ndash;. Aquest sector del luxe es va salvar per la despesa de turistes estrangers, principalment nord-americans, que s&iacute; que podien permetre's el que es demanava per uns certs productes.
    </p><p class="article-text">
        Una treballadora de l&rsquo;empresa de lloguer de iots Ibiza Boat Charters va explicar a elDiario.es per a aquest reportatge de 2025 que, tot i l&rsquo;inter&egrave;s dels turistes per continuar vivint experi&egrave;ncies, l&rsquo;encariment dels serveis a la piti&uuml;sa ja no estava a l&rsquo;abast del turista mitj&agrave; (entre els quals es troba l&rsquo;espanyol), que pr&agrave;cticament havia desaparegut ja l&rsquo;any passat en favor d&rsquo;altres amb un poder adquisitiu m&eacute;s elevat. Especialment l&rsquo;estatunidenc, amb molt bona fama entre els empresaris per les seves propines generoses, la seva fidelitat &mdash;quatre de cada deu visitants repeteixen&mdash; i una estada generalment superior als set dies.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El sector del luxe es va salvar a Eivissa la temporada passada gràcies, en part, al turista nord-americà</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Aix&ograve; no elimina, explica l&rsquo;investigador i professor de turisme de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Maci&agrave; Bl&agrave;zquez, el mercat europeu, que continua sent el principal m&uacute;scul tur&iacute;stic de les illes: alemanys, italians, francesos, neerlandesos, belgues i brit&agrave;nics, entre altres. En el cas de la piti&uuml;sa, els estatunidencs no poden volar directament, sin&oacute; que ho fan fins a Mallorca &ndash;a vegades abans han volat a Barcelona&ndash; i despr&eacute;s agafen un vol interilles (d&rsquo;una durada de nom&eacute;s mitja hora) per saltar a Eivissa.
    </p><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Menys quantitat, m&eacute;s qualitat&rdquo; tur&iacute;stica</strong></h2><p class="article-text">
        L&rsquo;intercanvi va fer que el balan&ccedil; econ&ograve;mic del sector es mantingu&eacute;s l&rsquo;estiu de 2025 gaireb&eacute; en equilibri: el petit percentatge de turistes amb alt poder adquisitiu estava disposat a pagar els preus desorbitats de l&rsquo;illa i compensava una baixada de demanda. En una estrat&egrave;gia per la qual ja fa uns anys que aposta el principal motor econ&ograve;mic de l&rsquo;arxip&egrave;lag. Aquest inter&egrave;s es resumeix en la frase de la presidenta del Govern, Marga Prohens, del Partit Popular (PP), <a href="https://forbes.es/baleares/909900/debemos-crecer-en-valor-y-no-en-volumen-para-garantizar-el-bienestar-de-nuestros-ciudadanos-marga-prohens-presidenta-del-govern-de-illes-balears/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">en una entrevista recent concedida a Forbes Woman</a>: &ldquo;Hem de cr&eacute;ixer en valor i no en volum per garantir el benestar dels nostres ciutadans&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;aposta aparentment transformadora per un turisme de major capacitat econ&ograve;mica sota aquesta premissa de &ldquo;menys quantitat, m&eacute;s qualitat&rdquo; planteja interrogants sobre els seus efectes socials i territorials, en un context i un territori on l&rsquo;acc&eacute;s a l&rsquo;habitatge, l&rsquo;encariment del s&ograve;l o la pressi&oacute; sobre els recursos ja s&oacute;n q&uuml;estions centrals.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;&Eacute;s un simple rentat de cara&rdquo;, considera Jos&eacute; Manilla, antrop&ograve;leg urb&agrave; i professor de la Universitat Aut&ograve;noma de Barcelona (UAB). L&rsquo;expert valora, a m&eacute;s, que enfocar-se nom&eacute;s a un client d&rsquo;alt poder adquisitiu t&eacute; trets &ldquo;discriminatoris&rdquo; i contribueix a la desigualtat social. Un altre factor per al qual &eacute;s important el mercat estatunidenc &eacute;s la desestacionalitzaci&oacute;. &ldquo;&Eacute;s interessant per aix&ograve; i per la seva contribuci&oacute; a l&rsquo;augment de la despesa tur&iacute;stica&rdquo;, subratlla Jos&eacute; Antonio Rossell&oacute;, vicepresident de la Confederaci&oacute; d&rsquo;Associacions Empresarials de les Balears (CAEB).
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eec2ec07-f8cf-4638-ab58-49c5167279f9_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eec2ec07-f8cf-4638-ab58-49c5167279f9_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eec2ec07-f8cf-4638-ab58-49c5167279f9_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eec2ec07-f8cf-4638-ab58-49c5167279f9_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eec2ec07-f8cf-4638-ab58-49c5167279f9_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eec2ec07-f8cf-4638-ab58-49c5167279f9_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/eec2ec07-f8cf-4638-ab58-49c5167279f9_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Dos turistes es fan una fotos als voltants de La Seu."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Dos turistes es fan una fotos als voltants de La Seu.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Per&ograve; el creixent inter&egrave;s en aquest n&iacute;nxol no es pot entendre nom&eacute;s des del turisme, sin&oacute; tamb&eacute; des de la inversi&oacute; i l&rsquo;atracci&oacute; residencial, assegura Bl&agrave;zquez. Ambd&oacute;s fen&ograve;mens estan estretament connectats: el turisme actua, en molts casos, com a porta d&rsquo;entrada a processos posteriors de compra d&rsquo;habitatge o inversi&oacute; immobili&agrave;ria.
    </p><p class="article-text">
        A aquesta conclusi&oacute; arriba despr&eacute;s d&rsquo;un estudi realitzat el 2013 juntament amb la investigadora Angela Hof, en qu&egrave; van analitzar la relaci&oacute; entre l&rsquo;activitat tur&iacute;stica i el mercat immobiliari de les illes, especialment a partir de l&rsquo;expansi&oacute; dels lloguers tur&iacute;stics des de mitjans dels anys 2000.
    </p><p class="article-text">
        A aix&ograve; s&rsquo;hi suma el paper de la inversi&oacute; estrangera directa en el sector immobiliari, amb un gran pes de capitals internacionals, inclosos els estatunidencs, en l&rsquo;adquisici&oacute; de propietats a les Balears. El fenomen es pot veure sobre el terreny, amb les vistoses mansions de famosos com Michael Douglas, Claudia Schiffer o la de l&rsquo;entrenador Lionel Scaloni, al Toro, al municipi de Calvi&agrave;.
    </p><p class="article-text">
        Aquest proc&eacute;s s&rsquo;emmarca &ndash;detalla Bl&agrave;zquez&ndash; en una l&ograve;gica global: inversors amb alta capacitat adquisitiva busquen nous espais on obtenir rendibilitat, ja sigui a trav&eacute;s de l&rsquo;&uacute;s tur&iacute;stic, el lloguer o la revaloritzaci&oacute; de la propietat.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un altre factor clau: el cultural</strong></h2><p class="article-text">
        D&rsquo;altra banda, les Balears apareixen com un enclavament especialment atractiu, tant per les seves condicions ambientals com socials. El factor cultural influeix molt en aquesta atracci&oacute;: els estatunidencs perceben en territoris mediterranis com les Balears una qualitat de vida associada a m&eacute;s seguretat, cohesi&oacute; social i formes de vida m&eacute;s flexibles, cosa que refor&ccedil;a tant l&rsquo;inter&egrave;s tur&iacute;stic com el residencial.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Espanya &eacute;s un pa&iacute;s s&ograve;lid, no un estat fallit com per exemple Costa Rica, que podria ser equiparable a Su&iuml;ssa prop dels Estats Units, sense tenir la mateixa seguretat&rdquo;, detalla Bl&agrave;zquez. Responent a aquesta l&ograve;gica &ndash;l'inter&egrave;s per un visitant que, a m&eacute;s de la seva despesa, interessa pel seu potencial com a inversor o resident futur&ndash;, el sector tur&iacute;stic s'ha anat interessant, cada vegada m&eacute;s, cap a aquest perfil de visitant.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/turisme-obre-les-portes-inversio-immobiliaria-i-luxe-nord-america-les-balears_1_13170322.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 25 Apr 2026 04:30:43 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/07285505-48b1-4878-b2e6-ff90e1e95063_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="3295893" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/07285505-48b1-4878-b2e6-ff90e1e95063_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="3295893" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El turisme obre les portes a la inversió immobiliària i al luxe nord-americà a les Balears]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/07285505-48b1-4878-b2e6-ff90e1e95063_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Turismo,Mallorca,Ibiza,Estados Unidos]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El turismo abre las puertas a la inversión inmobiliaria y al lujo estadounidense en Balears]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/turismo-abre-puertas-inversion-inmobiliaria-lujo-estadounidense-balears_1_13169907.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/07285505-48b1-4878-b2e6-ff90e1e95063_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El turismo abre las puertas a la inversión inmobiliaria y al lujo estadounidense en Balears"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La apertura de una línea directa entre Palma y Nueva York en 2022 fue clave para el crecimiento de un nicho que cada vez se explota más bajos las consignas de la desestacionalización y el cliente de más poder adquisitivo</p><p class="subtitle">Mallorca está más cara que nunca, pero bate récord de turistas</p></div><p class="article-text">
        El aterrizaje del turismo estadounidense en Balears empez&oacute; siendo una promesa y es cada vez m&aacute;s una realidad que se impone. El perfil del turista de esta nacionalidad, muy atractivo para el sector por sus estancias largas y mayor capacidad de gasto, ha hecho que el archipi&eacute;lago vire hacia una estrategia tur&iacute;stica para captar a este visitante. La expresi&oacute;n de esta intenci&oacute;n &ndash;que coincid&iacute;a con un mercado cada vez m&aacute;s consolidado&ndash; tuvo lugar en el a&ntilde;o 2022, con la apertura de una ruta directa entre la capital balear y el aeropuerto de Newark, en Nueva Jersey, para llegar a la ciudad que nunca duerme: Nueva York.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Poco a poco, la nacionalidad ha ido acaparando un lugar cada vez m&aacute;s central en la promoci&oacute;n tur&iacute;stica de las islas, en un momento en que la comunidad busca diversificar su tradicional dependencia del mercado europeo y parte de la ciudadan&iacute;a estadounidense vive, simult&aacute;neamente, un desencanto con el panorama pol&iacute;tico de Donald Trump. Escenario que tambi&eacute;n ha provocado una regresi&oacute;n del turismo a la inversa: cada vez menos ciudadanos baleares tienen inter&eacute;s en pasar sus vacaciones en territorio estadounidense debido a las dificultades burocr&aacute;ticas que supone.
    </p><p class="article-text">
        En datos, el mercado estadounidense ha ganado peso en Balears en volumen pero, sobre todo, en gasto. Seg&uacute;n estimaciones del Instituto de Turismo de Espa&ntilde;a (Turespa&ntilde;a) a partir de datos del INE, EEUU cerr&oacute; 2025 como noveno pa&iacute;s emisor, con 333.562 visitantes &mdash;un 19,7% m&aacute;s que el a&ntilde;o anterior&mdash;, superando a mercados como B&eacute;lgica y Suecia y acerc&aacute;ndose a Polonia. Sin embargo, donde m&aacute;s se nota el avance es en el impacto econ&oacute;mico &ndash;en 2024 ya hizo el<em> sorpasso</em> al gasto brit&aacute;nico&ndash;: en total, se alcanzaron los 844 millones de euros, un 21,6% m&aacute;s, lo que sit&uacute;a a Estados Unidos como sexto mercado en ingresos tur&iacute;sticos, solo por detr&aacute;s de Alemania, Reino Unido, Francia, Italia y Pa&iacute;ses Bajos. En t&eacute;rminos absolutos, los turistas estadounidenses dejaron 150 millones m&aacute;s que en 2024, cuando los norteamericanos ya se hab&iacute;an convertido en el primer mercado de Balears de fuera de Europa. Por su parte, la comunidad aut&oacute;noma en el segundo destino espa&ntilde;ol preferido para los ciudadanos de Estados Unidos, solo por detr&aacute;s de Catalunya (especialmente por el tir&oacute;n de Barcelona como puerta de entrada y destino urbano).
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En 2025, los turistas estadounidenses dejaron 150 millones más que en 2024, cuando los norteamericanos ya se habían convertido en el primer mercado de Balears de fuera de Europa. El archipiélago es el segundo destino español preferido para los ciudadanos de Estados Unidos</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La creciente demanda en la ruta Palma-Nueva York &ndash;el a&ntilde;o pasado increment&oacute; en un 30% sus plazas, en datos de Turespa&ntilde;a&ndash; ha hecho que la compa&ntilde;&iacute;a a&eacute;rea United Airlines haya decidido reforzar su apuesta por la conexi&oacute;n con aviones de mayor capacidad, m&aacute;s frecuencias -ahora hay entre tres y cuatro vuelos semanales- y un calendario de vuelos que abarca ampliamente la temporada (del 22 de mayo al 24 de octubre) y que se mantendr&aacute; este 2026, <a href="https://www.ultimahora.es/noticias/local/2026/02/22/2574175/turismo-eeuu-crece-baleares-deja-casi-1000-millones-euros.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">como adelant&oacute; &Uacute;ltima Hora.</a>&nbsp;
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un mercado que se extiende a Eivissa</strong></h2><p class="article-text">
        En cuanto a Eivissa &ndash;junto a Mallorca experimenta una demanda <em>in crescendo </em>desde Estados Unidos&ndash;, la temporada pasada <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/gasto-turistas-extranjeros-salva-sector-lujo-ibiza-son-buenos-clientes-les-da-igual-precio_1_12550187.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el sector del lujo de la isla sufri&oacute; una tendencia de decrecimiento inesperada</a> &ndash;en parte provocada por el aumento exagerado de precios y por la realizaci&oacute;n de reservas a &uacute;ltima hora que impidieron una planificaci&oacute;n&ndash;. Este sector del lujo se salv&oacute; por el gasto de turistas extranjeros, principalmente norteamericanos, que s&iacute; pod&iacute;an permitirse lo que se ped&iacute;a por ciertos productos.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Una trabajadora de la empresa de alquiler de yates Ibiza Boat Charters explic&oacute; a <a href="http://eldiario.es" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">elDiario.es</a> para este reportaje de 2025 que, a pesar del inter&eacute;s de los turistas en seguir viviendo experiencias, la carest&iacute;a de los servicios en la pitiusa ya no estaban al alcance del turista medio (entre ellos, se encuentra el espa&ntilde;ol), que hab&iacute;a pr&aacute;cticamente desaparecido ya el a&ntilde;o pasado en favor de otros con un poder adquisitivo m&aacute;s elevado. Especialmente el estadounidense, con muy buena fama entre los empresarios por sus propinas generosas, su fidelidad &ndash;cuatro de cada diez visitantes repiten&ndash; y una estancia generalmente superior a los siete d&iacute;as.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El sector del lujo se salvó en Eivissa la temporada pasada gracias, en parte, al turista estadounidense</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Eso no elimina, explica el investigador y profesor de turismo de la Universidad de les Illes Balears (UIB), Maci&agrave; Bl&agrave;zquez, el mercado europeo, que sigue siendo el principal m&uacute;sculo tur&iacute;stico de las islas: alemanes, italianos, franceses, holandeses, belgas y brit&aacute;nicos, entre otros. En el caso de la pitiusa, los estadounidenses no pueden volar directamente, sino que lo hacen hasta Mallorca &ndash;a veces antes han volado a Barcelona&ndash; y luego cogen un vuelo interislas (de una duraci&oacute;n de tan solo media hora) para saltar a Eivissa.&nbsp;
    </p><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Menos cantidad, m&aacute;s calidad&rdquo; tur&iacute;stica</strong></h2><p class="article-text">
        El intercambio hizo que el balance econ&oacute;mico del sector se mantuviera el verano de 2025 casi en equilibrio: el peque&ntilde;o porcentaje de turistas con alto poder adquisitivo estaba dispuesto a pagar los precios desorbitados de la isla y compensaba una bajada de demanda. En una estrategia por la que ya lleva apostando unos a&ntilde;os el principal motor econ&oacute;mico del archipi&eacute;lago. Este inter&eacute;s se resume en la frase de la presidenta del Govern, Marga Prohens, del Partido Popular (PP), <a href="https://forbes.es/baleares/909900/debemos-crecer-en-valor-y-no-en-volumen-para-garantizar-el-bienestar-de-nuestros-ciudadanos-marga-prohens-presidenta-del-govern-de-illes-balears/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">en una entrevista reciente concedida a Forbes Woman</a>: &ldquo;Debemos crecer en valor y no en volumen para garantizar el bienestar de nuestros ciudadanos&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La apuesta aparentemente transformadora por un turismo de mayor capacidad econ&oacute;mica bajo esta premisa de &ldquo;menos cantidad, m&aacute;s calidad&rdquo; plantea interrogantes sobre sus efectos sociales y territoriales, en un contexto y un territorio donde el acceso a la vivienda, el encarecimiento del suelo o la presi&oacute;n sobre los recursos son ya cuestiones centrales.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Es un simple lavado de cara&rdquo;, considera Jos&eacute; Manilla, antrop&oacute;logo urbano y profesor de la Universitat Aut&oacute;noma de Barcelona (UAB). El experto valora, adem&aacute;s, que enfocarse tan solo a un cliente de alto poder adquisitivo tiene rasgos &ldquo;discriminatorios&rdquo; y contribuye a la desigualdad social. Otro factor para lo que es importante el mercado estadounidense es la desestacionalizaci&oacute;n. &ldquo;Es interesante por eso y por su contribuci&oacute;n al aumento en el gasto tur&iacute;stico&rdquo;, subraya Jos&eacute; Antonio Rossell&oacute;, vicepresidente de la Confederaci&oacute;n de Asociaciones Empresariales de Baleares (CAEB).
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eec2ec07-f8cf-4638-ab58-49c5167279f9_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eec2ec07-f8cf-4638-ab58-49c5167279f9_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eec2ec07-f8cf-4638-ab58-49c5167279f9_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eec2ec07-f8cf-4638-ab58-49c5167279f9_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eec2ec07-f8cf-4638-ab58-49c5167279f9_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eec2ec07-f8cf-4638-ab58-49c5167279f9_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/eec2ec07-f8cf-4638-ab58-49c5167279f9_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Dos turistas se hacen una fotos en las inmediaciones de La Seu."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Dos turistas se hacen una fotos en las inmediaciones de La Seu.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La puerta a la inversi&oacute;n inmobiliaria</strong></h2><p class="article-text">
        Pero el creciente inter&eacute;s en este nicho no puede entenderse solo desde el turismo, sino tambi&eacute;n desde la inversi&oacute;n y la atracci&oacute;n residencial, asegura Bl&agrave;zquez. Ambos fen&oacute;menos est&aacute;n estrechamente conectados: el turismo act&uacute;a, en muchos casos, como puerta de entrada a procesos posteriores de compra de vivienda o inversi&oacute;n inmobiliaria.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        A esta conclusi&oacute;n llega tras un estudio realizado en 2013 junto a la investigadora Angela Hof, en el que analizaron la relaci&oacute;n entre actividad tur&iacute;stica y mercado inmobiliario de las islas, especialmente a partir de la expansi&oacute;n de los alquileres tur&iacute;sticos desde mediados de los 2000.
    </p><p class="article-text">
        A ello se suma el papel de la inversi&oacute;n extranjera directa en el sector inmobiliario, con un gran peso de capitales internacionales, incluidos los estadounidenses, en la adquisici&oacute;n de propiedades en Balears. El fen&oacute;meno se puede ver sobre el terreno, con las vistosas mansiones de famosos como Michael Douglas, Claudia Schiffer o la del entrenador Lionel Scaloni, en el Toro, en el municipio de Calvi&aacute;.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Este proceso se enmarca &ndash;detalla Bl&agrave;zquez&ndash; en una l&oacute;gica global: inversores con alta capacidad adquisitiva buscan nuevos espacios donde obtener rentabilidad, ya sea a trav&eacute;s del uso tur&iacute;stico, el alquiler o la revalorizaci&oacute;n de la propiedad.&nbsp;
    </p><h2 class="article-text"><strong>Otro factor clave: el cultural</strong></h2><p class="article-text">
        Por otro lado, Balears aparece como un enclave especialmente atractivo, tanto por sus condiciones ambientales como sociales. El factor cultural influye mucho en esta atracci&oacute;n: los estadounidenses perciben en territorios mediterr&aacute;neos como Balears una calidad de vida asociada a mayor seguridad, cohesi&oacute;n social y formas de vida m&aacute;s flexibles, lo que refuerza tanto el inter&eacute;s tur&iacute;stico como el residencial.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Espa&ntilde;a es un pa&iacute;s s&oacute;lido, no un estado fallido como por ejemplo Costa Rica, que podr&iacute;a ser equiparable a Suiza cerca de los Estados Unidos, sin tener la misma seguridad&rdquo;, pormenoriza Bl&agrave;zquez. Respondiendo a esta l&oacute;gica &ndash;el inter&eacute;s por un visitante que, adem&aacute;s de su gasto, interesa por su potencial como inversor o residente futuro&ndash;, el sector tur&iacute;stico se ha ido interesando, cada vez m&aacute;s, hacia este perfil de visitante.&nbsp;
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/turismo-abre-puertas-inversion-inmobiliaria-lujo-estadounidense-balears_1_13169907.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 25 Apr 2026 04:02:24 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/07285505-48b1-4878-b2e6-ff90e1e95063_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="3295893" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/07285505-48b1-4878-b2e6-ff90e1e95063_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="3295893" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El turismo abre las puertas a la inversión inmobiliaria y al lujo estadounidense en Balears]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/07285505-48b1-4878-b2e6-ff90e1e95063_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Turismo,Mallorca,Ibiza,Estados Unidos]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La Policia desallotja un centenar de treballadors precaris a Eivissa a l'inici de temporada: "Tots mereixem un sostre"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/policia-desallotja-centenar-treballadors-precaris-eivissa-l-inici-temporada-tots-mereixem-sostre_1_13164897.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/b82035a2-a721-4e1c-bdf7-27f2cef1ea38_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La Policia desallotja un centenar de treballadors precaris a Eivissa a l&#039;inici de temporada: &quot;Tots mereixem un sostre&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Els expulsats del campament, la majoria saharauis, pateixen els preus elevats de l'habitatge. La illa ha viscut altres grans desallotjaments d'empleats en menys de dos anys</p><p class="subtitle">Els 'macrodesnonaments' de barraques a Eivissa: “Som treballadors, però no hi ha habitatges per menys de 3.000 euros”</p></div><p class="article-text">
        Tres furgons amb quinze agents de la Policia Nacional han arribat aquest mat&iacute;, a les 8.30 hores, amb material antidisturbis per desallotjar treballadors d&rsquo;Eivissa de l&rsquo;assentament de sa Joveria. &Eacute;s un dels m&eacute;s significatius que han anat proliferant a la perif&egrave;ria de la ciutat des que va comen&ccedil;ar i es va agreujar la crisi de l&rsquo;habitatge, creant imatges ins&ograve;lites.
    </p><p class="article-text">
        Es tracta del nucli de barraques m&eacute;s gran que s&rsquo;ha anat configurant als voltants de la ciutat i tamb&eacute; a l&rsquo;illa. Excepte el <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/vida-despres-desnonament-200-treballadors-d-eivissa-quan-tregui-caravana-anire-on-pugui-amb-meu-fill_1_11569241.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">desnonament massiu de mil persones en un terreny privat de Can Rova l&rsquo;estiu de 2024</a>, moltes d&rsquo;elles estafades per un caser pirata que els llogava parcel&middot;les a preus desorbitats perqu&egrave; hi instal&middot;lassin les seves caravanes, barraques o fins i tot embarcacions.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;escena es repeteix des de fa almenys un any i mig: residents i treballadors, alguns fixos i altres de temporada, es veuen obligats a marxar dels infrahabitatges constru&iuml;ts amb les seves pr&ograve;pies mans per la manca d&rsquo;alternatives que deixa la car&egrave;ncia habitacional en espais oberts del territori insular. S&rsquo;escolen entre les mans de les institucions i les autoritats en la mateixa din&agrave;mica que segueixen el ratol&iacute; i el gat.
    </p><p class="article-text">
        La majoria de persones que fins avui han residit a sa Joveria, d&rsquo;origen sahrau&iacute;, vivien abans a l&rsquo;antic assentament de Can Raspalls, a Sant Jordi, d&rsquo;on tamb&eacute; els van fer fora, a la tardor de 2024, despr&eacute;s de l&rsquo;abandonament del fons d&rsquo;inversi&oacute; que el posse&iuml;a i despr&eacute;s que les autoritats municipals al&middot;legassin &ldquo;brut&iacute;cia&rdquo; i el lloguer de barraques a Airbnb per intervenir.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a8fa340d-a2fb-4969-b3fa-9eb3f2c57428_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a8fa340d-a2fb-4969-b3fa-9eb3f2c57428_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a8fa340d-a2fb-4969-b3fa-9eb3f2c57428_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a8fa340d-a2fb-4969-b3fa-9eb3f2c57428_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a8fa340d-a2fb-4969-b3fa-9eb3f2c57428_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a8fa340d-a2fb-4969-b3fa-9eb3f2c57428_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a8fa340d-a2fb-4969-b3fa-9eb3f2c57428_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Diverses persones recullen les seves pertinences al costat d&#039;una caravana després de ser desallotjades de l&#039;assentament."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Diverses persones recullen les seves pertinences al costat d&#039;una caravana després de ser desallotjades de l&#039;assentament.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El cos nacional de seguretat, aix&iacute; com deu agents de la Policia Local de Vila, han irromput aquest mat&iacute; al terreny de sa Joveria a partir de les 10 hores, quan un dron ha comen&ccedil;at a sobrevolar el recinte de l&rsquo;assentament, situat entre l&rsquo;hospital Can Misses i el recinte firal. Des d&rsquo;all&iacute; es veu el castell, s&iacute;mbol de promoci&oacute; tur&iacute;stica en una illa &mdash;abans terra d&rsquo;oportunitat laboral&mdash; cada vegada m&eacute;s corcada per les desigualtats socials i econ&ograve;miques.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Quan han entrat &mdash;els policies nacionals&mdash; semblava una escena de <em>La Casa de Papel</em>&rdquo;, diu Ahmed, treballador del sector de la construcci&oacute;, mentre surt juntament amb tres companys seus. No saben on dormiran aquesta nit i lamenten l&rsquo;escenari en qu&egrave; es troben: &ldquo;El lloguer &eacute;s molt car: una habitaci&oacute; per a una persona val 750 euros al mes&rdquo;. La seva font d&rsquo;ingressos est&agrave; lligada a factors variables que no depenen de la seva decisi&oacute;, com la pluja o els dies festius, quan no es treballa i, per tant, no es cobra.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4c67bde7-5e48-496f-8fe5-43866c3b9218_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4c67bde7-5e48-496f-8fe5-43866c3b9218_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4c67bde7-5e48-496f-8fe5-43866c3b9218_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4c67bde7-5e48-496f-8fe5-43866c3b9218_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4c67bde7-5e48-496f-8fe5-43866c3b9218_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4c67bde7-5e48-496f-8fe5-43866c3b9218_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4c67bde7-5e48-496f-8fe5-43866c3b9218_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Els treballadors residien a l&#039;assentament de sa Joveria."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Els treballadors residien a l&#039;assentament de sa Joveria.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cc0ff94d-21d2-4e9f-8bec-0f442eb4a873_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cc0ff94d-21d2-4e9f-8bec-0f442eb4a873_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cc0ff94d-21d2-4e9f-8bec-0f442eb4a873_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cc0ff94d-21d2-4e9f-8bec-0f442eb4a873_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cc0ff94d-21d2-4e9f-8bec-0f442eb4a873_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cc0ff94d-21d2-4e9f-8bec-0f442eb4a873_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/cc0ff94d-21d2-4e9f-8bec-0f442eb4a873_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El desplegament policial per expulsar els residents ha comptat amb els antiavalots."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El desplegament policial per expulsar els residents ha comptat amb els antiavalots.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Porten amb ells nom&eacute;s el DNI &mdash;s&oacute;n d&rsquo;El Aai&uacute;n, capital del S&agrave;hara Occidental&mdash;, la targeta sanit&agrave;ria de Balears i la targeta de cr&egrave;dit. La resta de les seves pertinences continuen a l&rsquo;interior de la barraca que els servia de llar. Es van traslladar a l&rsquo;illa cercant un millor salari que el que els oferia la recollida de l&rsquo;oliva a Andalusia, per&ograve; es van trobar amb una pitjor qualitat de vida.
    </p><p class="article-text">
        Abans havien estat vivint en un altre solar darrere de la central el&egrave;ctrica de Gesa fins que els van fer fora. Ara es plantegen, mig seriosament mig en broma, cercar una feina de nit perqu&egrave;, de moment, dormiran al carrer: &ldquo;On hem d&rsquo;anar, si no?&rdquo;, es demanen.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Una intervenci&oacute; pac&iacute;fica</strong></h2><p class="article-text">
        La intervenci&oacute; s&rsquo;ha desenvolupat de manera pac&iacute;fica, tal com estava previst, sense que s&rsquo;hagin produ&iuml;t incidents ni detinguts. De les prop de 400 persones que hi havia inicialment, en quedaven unes 60 que han anat sortint a comptagotes. S&iacute; que s&rsquo;ha percebut el descontentament dels ocupants, que lamenten ser el focus d&rsquo;atenci&oacute; de responsables pol&iacute;tics i mitjans de comunicaci&oacute; nom&eacute;s &ldquo;quan s&oacute;n el problema, sense que ning&uacute; ofereixi una soluci&oacute;&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Alguns d&rsquo;ells s&rsquo;han apropat a primera hora del mat&iacute; a les oficines municipals per gestionar el certificat de vulnerabilitat. Els agents, a la seva arribada, han assegurat el per&iacute;metre i controlat els accessos a la finca per evitar alteracions de l&rsquo;ordre p&uacute;blic i garantir la seguretat de totes les persones implicades.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fe47278f-2b55-41bd-a1b9-981579585967_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fe47278f-2b55-41bd-a1b9-981579585967_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fe47278f-2b55-41bd-a1b9-981579585967_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fe47278f-2b55-41bd-a1b9-981579585967_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fe47278f-2b55-41bd-a1b9-981579585967_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fe47278f-2b55-41bd-a1b9-981579585967_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/fe47278f-2b55-41bd-a1b9-981579585967_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Vista general de l&#039;assentament de barraques a Eivissa, amb Dalt Vila al fons, durant l&#039;operatiu de desallotjament"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Vista general de l&#039;assentament de barraques a Eivissa, amb Dalt Vila al fons, durant l&#039;operatiu de desallotjament                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4f3938b3-4bce-4cc1-97bf-6ff20b4644a9_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4f3938b3-4bce-4cc1-97bf-6ff20b4644a9_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4f3938b3-4bce-4cc1-97bf-6ff20b4644a9_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4f3938b3-4bce-4cc1-97bf-6ff20b4644a9_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4f3938b3-4bce-4cc1-97bf-6ff20b4644a9_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4f3938b3-4bce-4cc1-97bf-6ff20b4644a9_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4f3938b3-4bce-4cc1-97bf-6ff20b4644a9_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un dels desallotjats marxa de sa Joveria carregat amb les seves coses"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un dels desallotjats marxa de sa Joveria carregat amb les seves coses                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Una patrulla ha identificat un dels informadors que cobria el desallotjament i li ha indicat, tant a ell com a la resta de periodistes presents, que havien de retirar-se i dirigir-se a la carpa habilitada per als mitjans a la zona de l&rsquo;aparcament, al costat de l&rsquo;acc&eacute;s pr&ograve;xim al recinte firal. Un punt que, d&rsquo;altra banda, no tenia visibilitat sobre el terreny p&uacute;blic on es troben una trentena de caravanes i autocaravanes &mdash;m&eacute;s a prop del col&middot;legi Can Misses&mdash; i que, tal com ha explicat l&rsquo;alcalde Rafael Triguero durant una compareixen&ccedil;a, es desallotjar&agrave; en els pr&ograve;xims dies per incompliment de les ordenances, tot i que no ha especificat quan.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;Ajuntament d&rsquo;Eivissa intenta desallotjar el solar des de finals de 2024, quan van comen&ccedil;ar a instal&middot;lar-s&rsquo;hi els primers treballadors &mdash;una d&rsquo;elles, Maria, treballa com a netejadora a l&rsquo;hospital, situat just al costat&mdash;, mitjan&ccedil;ant mesures dissuasives. Entre aquestes, la instal&middot;laci&oacute; d&rsquo;un g&agrave;lib per impedir el pas de vehicles de m&eacute;s d&rsquo;una determinada altura, que durant la jornada d&rsquo;avui roman obert per facilitar la sortida volunt&agrave;ria, i la pressi&oacute; constant mitjan&ccedil;ant l&rsquo;amena&ccedil;a de multes.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Almenys dos menors d&rsquo;edat</strong></h2><p class="article-text">
        Quan apareix una furgoneta de la Policia Nacional de Fronteres a la zona, comen&ccedil;a a respirar-se certa tensi&oacute;, cap a les onze del mat&iacute;. Un grup d&rsquo;unes quinze persones &mdash;una d&rsquo;elles amb un nad&oacute; als bra&ccedil;os&mdash; es reuneix en un tancat dins del terreny quan dos policies s&rsquo;hi acosten i els comuniquen una not&iacute;cia positiva, tot i que temporal: de moment, podran continuar pernoctant al lloc. &ldquo;Ens han explicat que primer ens han de notificar per poder-nos fer fora&rdquo;, detalla Sara a elDiario.es.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b7544a2f-0ec9-45e7-b73b-bf088bbb220e_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b7544a2f-0ec9-45e7-b73b-bf088bbb220e_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b7544a2f-0ec9-45e7-b73b-bf088bbb220e_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b7544a2f-0ec9-45e7-b73b-bf088bbb220e_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b7544a2f-0ec9-45e7-b73b-bf088bbb220e_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b7544a2f-0ec9-45e7-b73b-bf088bbb220e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b7544a2f-0ec9-45e7-b73b-bf088bbb220e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="L&#039;alcalde de Vila, Rafael Triguero, atén els mitjans de comunicació durant el desallotjament"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                L&#039;alcalde de Vila, Rafael Triguero, atén els mitjans de comunicació durant el desallotjament                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6cc13ca9-4cb7-4abe-9a44-bca5d6305e95_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6cc13ca9-4cb7-4abe-9a44-bca5d6305e95_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6cc13ca9-4cb7-4abe-9a44-bca5d6305e95_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6cc13ca9-4cb7-4abe-9a44-bca5d6305e95_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6cc13ca9-4cb7-4abe-9a44-bca5d6305e95_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6cc13ca9-4cb7-4abe-9a44-bca5d6305e95_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6cc13ca9-4cb7-4abe-9a44-bca5d6305e95_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Agents acompanyen diversos residents mentre abandonen la zona després de l&#039;inici de l&#039;operatiu de desallotjament"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Agents acompanyen diversos residents mentre abandonen la zona després de l&#039;inici de l&#039;operatiu de desallotjament                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Alguns d&rsquo;ells s&oacute;n migrants en proc&eacute;s de regularitzar la seva situaci&oacute;, com la fam&iacute;lia de Camilo, de Col&ograve;mbia. En aquesta &agrave;rea, acordonada amb grans pedres, hi ha almenys dos menors, algun d&rsquo;ells adolescent. Els serveis socials, presents durant tot el mat&iacute;, no han pogut concretar una xifra exacta.
    </p><p class="article-text">
        El punt on es troben les caravanes &mdash;que de moment s&rsquo;han lliurat del desallotjament&mdash; est&agrave; separat per una tanca de la resta del terreny, de propietat privada, on s&rsquo;havien instal&middot;lat principalment treballadors d&rsquo;origen sahrau&iacute;. D&rsquo;all&iacute; han sortit aquest mat&iacute; nom&eacute;s set persones. Una d&rsquo;elles, un home marroqu&iacute; que, mentre abandonava el lloc, no podia contenir les ll&agrave;grimes davant la situaci&oacute; de precarietat en qu&egrave; es troba.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Part de l&rsquo;assentament, en un solar privat</strong></h2><p class="article-text">
        El desallotjament d&rsquo;aquesta propietat es va posar en marxa despr&eacute;s que la Secci&oacute; del Contenci&oacute;s Administratiu del Tribunal d&rsquo;Inst&agrave;ncia de Palma autoritz&eacute;s l&rsquo;Ajuntament a entrar, desmuntar i netejar l&rsquo;assentament, at&egrave;s que la propietat no disposava de mitjans per fer-ho. L&rsquo;actuaci&oacute; &mdash;establia el jutge&mdash; havia de finalitzar abans del 26 de maig.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/867c3e71-8131-40bc-90e3-03aa71e9558e_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/867c3e71-8131-40bc-90e3-03aa71e9558e_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/867c3e71-8131-40bc-90e3-03aa71e9558e_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/867c3e71-8131-40bc-90e3-03aa71e9558e_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/867c3e71-8131-40bc-90e3-03aa71e9558e_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/867c3e71-8131-40bc-90e3-03aa71e9558e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/867c3e71-8131-40bc-90e3-03aa71e9558e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un dels agents desplegats a l&#039;assentament"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un dels agents desplegats a l&#039;assentament                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Ara, l&rsquo;alcalde &mdash;que ha assegurat que ha estat un dels moments m&eacute;s dif&iacute;cils del seu mandat&mdash; ha detallat que el propietari haur&agrave; d&rsquo;encarregar-se de retirar els estris i els enderrocs que han quedat al solar (com palets i restes de barraques), un dels motius que ha condu&iuml;t a la intervenci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Era una bomba de rellotgeria&rdquo;, ha afegit l&rsquo;edil, recordant un tr&agrave;gic succ&eacute;s ocorregut fa anys a l&rsquo;assentament: dos incendis simultanis que van acabar amb la vida d&rsquo;una persona. No ha estat l&rsquo;&uacute;nic episodi d&rsquo;aquest tipus en nuclis de barraques de l&rsquo;illa, ja que a Can Rova 2 va passar una cosa semblant.
    </p><p class="article-text">
        Per aix&ograve;, t&egrave;cnics municipals de medi ambient han accedit a la parcel&middot;la per controlar la gesti&oacute; dels residus. Han trobat electrodom&egrave;stics, plaques solars, bateries, parts de cuines i altres objectes perillosos que suposaven un risc tant per a l&rsquo;entorn com per a les persones que residien al lloc.
    </p><p class="article-text">
        Davant la pregunta a l&rsquo;equip municipal &mdash;amb la regidora de Benestar Social, Lola Pen&iacute;n, present&mdash; sobre si s&rsquo;havia valorat habilitar un altre solar per oferir una alternativa habitacional als desallotjats, la resposta ha estat afirmativa, tot i que sense &egrave;xit: &ldquo;L&rsquo;habitatge p&uacute;blic no es construeix d&rsquo;un dia per l&rsquo;altre&rdquo;, ha assenyalat Triguero.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c48f993-dfeb-4b14-8946-b05c5bf54421_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c48f993-dfeb-4b14-8946-b05c5bf54421_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c48f993-dfeb-4b14-8946-b05c5bf54421_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c48f993-dfeb-4b14-8946-b05c5bf54421_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c48f993-dfeb-4b14-8946-b05c5bf54421_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c48f993-dfeb-4b14-8946-b05c5bf54421_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7c48f993-dfeb-4b14-8946-b05c5bf54421_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Diverses persones recullen les seves pertinences al costat d&#039;una caravana"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Diverses persones recullen les seves pertinences al costat d&#039;una caravana                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        D&rsquo;altra banda, ha assegurat que a l&rsquo;interior de l&rsquo;assentament ja desmantellat de sa Joveria &mdash;on cap a les 13.30 hores dues retroexcavadores treballaven en la demolici&oacute; d&rsquo;aproximadament un centenar d&rsquo;infrahabitatges&mdash; hi havia persones que cobraven entre 200 i 500 euros a altres en situaci&oacute; de necessitat. Uns fets que la Policia Local preveu sancionar i per als quals ja t&eacute; identificats els responsables.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Set ubicacions temporals d&rsquo;allotjament</strong></h2><p class="article-text">
        De moment, s&rsquo;han habilitat allotjaments d&rsquo;emerg&egrave;ncia per a set unitats familiars i set places per a adults sense c&agrave;rregues familiars. A m&eacute;s, l&rsquo;Ajuntament ha detallat que actualment hi ha deu expedients oberts als serveis socials relacionats amb persones que residien en aquests assentaments.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4c1973c2-25b7-4d67-8a40-60505649a76f_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4c1973c2-25b7-4d67-8a40-60505649a76f_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4c1973c2-25b7-4d67-8a40-60505649a76f_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4c1973c2-25b7-4d67-8a40-60505649a76f_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4c1973c2-25b7-4d67-8a40-60505649a76f_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4c1973c2-25b7-4d67-8a40-60505649a76f_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4c1973c2-25b7-4d67-8a40-60505649a76f_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un furgó de la Policia Nacional, als voltants del solar"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un furgó de la Policia Nacional, als voltants del solar                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Al llarg del mat&iacute;, t&egrave;cnics de la UTS Eixample tamb&eacute; estaven disponibles per atendre les persones derivades des del punt d&rsquo;atenci&oacute; i tramitar prestacions en els casos necessaris, &eacute;s a dir, en situacions de vulnerabilitat. En el cas de persones treballadores amb ingressos superiors &mdash;tot i que insuficients per accedir a un habitatge digne&mdash; hauran de buscar alternatives pel seu compte.
    </p><p class="article-text">
        A mitjan mat&iacute;, una parella abandona el lloc amb diverses maletes, mirant amb el front arrufat els qui fotografien la seva situaci&oacute;. Mentre la dona recolza les seves pertinences sobre unes pedres, ell explica que la seva fam&iacute;lia, procedent de la pen&iacute;nsula, va arribar a Eivissa amb un habitatge. Entre tristesa i incredulitat pel canvi de l&rsquo;illa, s&rsquo;endinsa de nou al bosc, cap a un lloc ja buit.
    </p><p class="article-text">
        Adri&aacute;n Amaya &eacute;s un dels residents de l&rsquo;altra zona que, de moment, podr&agrave; quedar-se. En el seu moment ja va ser desallotjat del <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/dramatica-historia-edificios-don-pepe-ibiza-vivi-ansiedad-tomo-antidepresivos_1_9256542.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">problem&agrave;tic bloc dels Don Pepe</a>, a Sant Josep, i ara tem tornar-se a veure en la mateixa situaci&oacute;: &ldquo;Tots ens mereixem un sostre sota el qual viure&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/policia-desallotja-centenar-treballadors-precaris-eivissa-l-inici-temporada-tots-mereixem-sostre_1_13164897.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 22 Apr 2026 10:31:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/b82035a2-a721-4e1c-bdf7-27f2cef1ea38_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="319280" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/b82035a2-a721-4e1c-bdf7-27f2cef1ea38_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="319280" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La Policia desallotja un centenar de treballadors precaris a Eivissa a l'inici de temporada: "Tots mereixem un sostre"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/b82035a2-a721-4e1c-bdf7-27f2cef1ea38_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Ibiza,Vivienda,Desahucios,Alquiler]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La Policía desaloja a un centenar de trabajadores precarios en Ibiza al inicio de temporada: "Todos merecemos un techo"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/policia-desaloja-centenar-trabajadores-precarios-ibiza-inicio-temporada-merecemos-techo_1_13160116.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/b82035a2-a721-4e1c-bdf7-27f2cef1ea38_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La Policía desaloja a un centenar de trabajadores precarios en Ibiza al inicio de temporada: &quot;Todos merecemos un techo&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Los expulsados del campamento, la mayoría saharauis, sufren los precios elevados de la vivienda. La isla ha vivido otros grandes desalojos de empleados en menos de dos años</p><p class="subtitle">Los 'macrodesahucios' de chabolas en Ibiza: “Somos trabajadores, pero no hay viviendas por menos de 3.000 euros”</p></div><p class="article-text">
        Tres furgones con quince agentes de la Polic&iacute;a Nacional han llegado esta ma&ntilde;ana, a las 8.30 horas, con material antidisturbios para desalojar a trabajadores de Eivissa del asentamiento de sa Joveria. Es uno de los m&aacute;s significativos que han ido proliferando en la periferia de la ciudad desde que empez&oacute; y empeor&oacute; la crisis de vivienda, creando im&aacute;genes ins&oacute;litas.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Se trata del mayor n&uacute;cleo chabolista que se ha ido configurando en los alrededores de la urbe y tambi&eacute;n en la isla. Exceptuando el <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/vida-desahucio-200-trabajadores-ibiza-saque-caravana-ire-pueda-hijo_1_11569075.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">desahucio masivo de mil personas en un terreno privado de Can Rova el verano de 2024</a>, muchas de ellas estafadas por un caseo pirata que les alquilaba parcelas por precios desorbitados para que instalaran sus caravanas, chabolas o incluso embarcaciones.
    </p><p class="article-text">
        La escena se repite desde hace por lo menos un a&ntilde;o y medio: residentes y empleados, algunos fijos y otros de temporada, se ven obligados a marchar de las infraviviendas construidas con sus propias manos por la falta de alternativas que deja la carencia habitacional en espacios abiertos del territorio insular. Se escurren entre las manos de instituciones y autoridades en la misma din&aacute;mica que siguen el rat&oacute;n y el gato. 
    </p><p class="article-text">
        La mayor&iacute;a de personas que hasta hoy han residido en sa Joveria, de origen saharaui, viv&iacute;an antes en el antiguo asentamiento de Can Raspalls, en Sant Jordi, de donde tambi&eacute;n les echaron, en oto&ntilde;o de 2024, tras el abandono del fondo de inversi&oacute;n que lo pose&iacute;a y despu&eacute;s de que las autoridades municipales alegasen &ldquo;suciedad&rdquo; y el alquiler de chabolas en Airbnb para intervenir.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a8fa340d-a2fb-4969-b3fa-9eb3f2c57428_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a8fa340d-a2fb-4969-b3fa-9eb3f2c57428_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a8fa340d-a2fb-4969-b3fa-9eb3f2c57428_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a8fa340d-a2fb-4969-b3fa-9eb3f2c57428_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a8fa340d-a2fb-4969-b3fa-9eb3f2c57428_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a8fa340d-a2fb-4969-b3fa-9eb3f2c57428_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a8fa340d-a2fb-4969-b3fa-9eb3f2c57428_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Varias personas recogen sus pertenencias junto a una caravana tras ser desalojadas del asentamiento."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Varias personas recogen sus pertenencias junto a una caravana tras ser desalojadas del asentamiento.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El cuerpo nacional de seguridad, as&iacute; como diez agentes de la Polic&iacute;a Local de Vila, han irrumpido esta ma&ntilde;ana en el terreno de sa Joveria a partir de las 10 horas, cuando un dron ha empezado a sobrevolar el recinto del asentamiento, ubicado entre el hospital Can Misses y el recinto ferial. Desde all&iacute;, se ve el castillo, s&iacute;mbolo de promoci&oacute;n tur&iacute;stica en una isla -antes tierra de oportunidad laboral- cada vez m&aacute;s carcomida por las desigualdades sociales y econ&oacute;micas.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Cuando han entrado -los polic&iacute;as nacionales- parec&iacute;a una escena de la <em>Casa de Papel</em>&rdquo;, dice Ahmed, trabajador del sector de la construcci&oacute;n, mientras sale junto a tres compa&ntilde;eros suyos. No saben d&oacute;nde dormir&aacute;n esta noche y lamentan el escenario en el que se encuentran: &ldquo;El alquiler es muy caro: una habitaci&oacute;n para una persona vale 750 euros al mes&rdquo;. Su fuente de ingresos est&aacute; ligado a factores variables que no dependen de la decisi&oacute;n propia, como la lluvia o los d&iacute;as festivos, cuando no se trabaja y por lo tanto, no se cobra.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4c67bde7-5e48-496f-8fe5-43866c3b9218_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4c67bde7-5e48-496f-8fe5-43866c3b9218_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4c67bde7-5e48-496f-8fe5-43866c3b9218_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4c67bde7-5e48-496f-8fe5-43866c3b9218_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4c67bde7-5e48-496f-8fe5-43866c3b9218_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4c67bde7-5e48-496f-8fe5-43866c3b9218_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4c67bde7-5e48-496f-8fe5-43866c3b9218_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Los trabajadores residían en el asentamiento de sa Joveria."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Los trabajadores residían en el asentamiento de sa Joveria.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cc0ff94d-21d2-4e9f-8bec-0f442eb4a873_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cc0ff94d-21d2-4e9f-8bec-0f442eb4a873_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cc0ff94d-21d2-4e9f-8bec-0f442eb4a873_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cc0ff94d-21d2-4e9f-8bec-0f442eb4a873_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cc0ff94d-21d2-4e9f-8bec-0f442eb4a873_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cc0ff94d-21d2-4e9f-8bec-0f442eb4a873_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/cc0ff94d-21d2-4e9f-8bec-0f442eb4a873_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El despliegue policial para expulsar a los residentes ha contado con los antidisturbios."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El despliegue policial para expulsar a los residentes ha contado con los antidisturbios.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Llevan consigo tan solo su DNI -son de El Aai&uacute;n, capital del S&aacute;hara Occidental-, la tarjeta sanitaria de Balears y la tarjeta de cr&eacute;dito. El resto de sus pertenencias, contin&uacute;an en el interior de la chabola que les serv&iacute;a de hogar. Se trasladaron a la isla buscando un mejor salario que el que les ofrec&iacute;a la recolecta de la aceituna en Andaluc&iacute;a, pero se encontraron con peor calidad de vida.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Antes, hab&iacute;an estado viviendo en otro solar detr&aacute;s de la central el&eacute;ctrica de Gesa hasta que los echaron. Ahora se plantean medio en serio medio en broma buscar un trabajo de noche porque de momento dormir&aacute;n en la calle: &ldquo;&iquest;D&oacute;nde vamos si no?&rdquo;, se preguntan.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Una intervenci&oacute;n pac&iacute;fica</strong></h2><p class="article-text">
        La intervenci&oacute;n se ha desarrollado de manera pac&iacute;fica, tal y como estaba previsto, sin que se hayan producido incidentes ni detenidos. De las cerca de 400 personas que hab&iacute;a inicialmente, quedaban unas 60 que han ido saliendo a cuentagotas. S&iacute; se ha percibido el descontento de los ocupantes, que lamentan ser el foco de atenci&oacute;n de responsables pol&iacute;ticos y medios de comunicaci&oacute;n solo &ldquo;cuando son el problema, sin que nadie ofrezca una soluci&oacute;n&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Algunos de ellos se han acercado a primera hora de la ma&ntilde;ana a las oficinas municipales para gestionar el certificado de vulnerabilidad. Los agentes, a su llegada, han asegurado el per&iacute;metro y controlado los accesos a la finca para evitar alteraciones del orden p&uacute;blico y garantizar la seguridad de todas las personas implicadas.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fe47278f-2b55-41bd-a1b9-981579585967_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fe47278f-2b55-41bd-a1b9-981579585967_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fe47278f-2b55-41bd-a1b9-981579585967_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fe47278f-2b55-41bd-a1b9-981579585967_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fe47278f-2b55-41bd-a1b9-981579585967_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fe47278f-2b55-41bd-a1b9-981579585967_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/fe47278f-2b55-41bd-a1b9-981579585967_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Vista general del asentamiento chabolista en Eivissa, con Dalt Vila al fondo, durante el operativo de desalojo"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Vista general del asentamiento chabolista en Eivissa, con Dalt Vila al fondo, durante el operativo de desalojo                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4f3938b3-4bce-4cc1-97bf-6ff20b4644a9_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4f3938b3-4bce-4cc1-97bf-6ff20b4644a9_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4f3938b3-4bce-4cc1-97bf-6ff20b4644a9_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4f3938b3-4bce-4cc1-97bf-6ff20b4644a9_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4f3938b3-4bce-4cc1-97bf-6ff20b4644a9_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4f3938b3-4bce-4cc1-97bf-6ff20b4644a9_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4f3938b3-4bce-4cc1-97bf-6ff20b4644a9_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Uno de los desalojados se marcha de sa Joveria cargado con sus cosas"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Uno de los desalojados se marcha de sa Joveria cargado con sus cosas                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Una patrulla ha identificado a uno de los informadores que cubr&iacute;a el desalojo y le ha indicado, tanto a &eacute;l como al resto de periodistas presentes, que deb&iacute;an retirarse y dirigirse a la carpa habilitada para los medios en la zona del aparcamiento, junto al acceso pr&oacute;ximo al recinto ferial. Un punto que, por otro lado, carec&iacute;a de visibilidad sobre el terreno p&uacute;blico donde se encuentran una treintena de caravanas y autocaravanas -m&aacute;s cerca del colegio Can Misses- y que, como ha explicado el alcalde Rafael Triguero durante una comparecencia, se desalojar&aacute; en los pr&oacute;ximos d&iacute;as por incumplimiento de las ordenanzas, aunque no ha especificado cu&aacute;ndo.
    </p><p class="article-text">
        El Ayuntamiento de Eivissa intenta desalojar el solar desde finales de 2024, cuando comenzaron a asentarse los primeros trabajadores -una de ellas, Mar&iacute;a, trabaja como limpiadora en el hospital, situado justo al lado-, mediante medidas disuasorias. Entre ellas, la instalaci&oacute;n de un g&aacute;libo para impedir el paso de veh&iacute;culos de m&aacute;s de cierta altura, que durante la jornada de hoy permanece abierto para facilitar la salida voluntaria, y la presi&oacute;n constante mediante la amenaza de multas.&nbsp;
    </p><h2 class="article-text"><strong>Al menos dos menores de edad</strong></h2><p class="article-text">
        Cuando aparece un furg&oacute;n de la Polic&iacute;a Nacional de Fronteras en la zona, comienza a respirarse cierta tensi&oacute;n, en torno a las once de la ma&ntilde;ana. Un grupo de unas quince personas &mdash;una de ellas con un beb&eacute; en brazos&mdash; se re&uacute;ne en un cercado dentro del terreno cuando dos polic&iacute;as se acercan y les comunican una noticia positiva, aunque temporal: por el momento, podr&aacute;n seguir pernoctando en el lugar. &ldquo;Nos han explicado que primero tienen que notificarnos para poder echarnos&rdquo;, detalla Sara a elDiario.es.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b7544a2f-0ec9-45e7-b73b-bf088bbb220e_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b7544a2f-0ec9-45e7-b73b-bf088bbb220e_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b7544a2f-0ec9-45e7-b73b-bf088bbb220e_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b7544a2f-0ec9-45e7-b73b-bf088bbb220e_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b7544a2f-0ec9-45e7-b73b-bf088bbb220e_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b7544a2f-0ec9-45e7-b73b-bf088bbb220e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b7544a2f-0ec9-45e7-b73b-bf088bbb220e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El alcalde de Vila, Rafael Triguero, atiende a los medios de comunicación durante el desalojo"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El alcalde de Vila, Rafael Triguero, atiende a los medios de comunicación durante el desalojo                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6cc13ca9-4cb7-4abe-9a44-bca5d6305e95_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6cc13ca9-4cb7-4abe-9a44-bca5d6305e95_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6cc13ca9-4cb7-4abe-9a44-bca5d6305e95_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6cc13ca9-4cb7-4abe-9a44-bca5d6305e95_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6cc13ca9-4cb7-4abe-9a44-bca5d6305e95_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6cc13ca9-4cb7-4abe-9a44-bca5d6305e95_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6cc13ca9-4cb7-4abe-9a44-bca5d6305e95_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Agentes acompañan a varios residentes mientras abandonan la zona tras el inicio del operativo de desalojo"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Agentes acompañan a varios residentes mientras abandonan la zona tras el inicio del operativo de desalojo                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Algunos de ellos son migrantes en proceso de regularizar su situaci&oacute;n, como la familia de Camilo, de Colombia. En esta &aacute;rea, acordonada con grandes piedras, hay al menos dos menores, alguno de ellos adolescente. Los servicios sociales, presentes durante toda la ma&ntilde;ana, no han podido concretar una cifra exacta.
    </p><p class="article-text">
        El punto donde se encuentran las caravanas &mdash;que por ahora se han librado del desalojo&mdash; est&aacute; separado por una valla del resto del terreno, de propiedad privada, donde se hab&iacute;an instalado principalmente trabajadores de origen saharaui. De all&iacute; han salido esta ma&ntilde;ana tan solo siete personas. Una de ellas, un hombre marroqu&iacute; que, mientras abandonaba el lugar, no pod&iacute;a contener las l&aacute;grimas ante la situaci&oacute;n de precariedad en la que se encuentra.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Parte del asentamiento, en un solar privado</strong></h2><p class="article-text">
        El desalojo de esta propiedad se puso en marcha despu&eacute;s de que la Secci&oacute;n de lo Contencioso-Administrativo del Tribunal de Instancia de Palma autorizara al Ayuntamiento a entrar, desmontar y limpiar el asentamiento, dado que la propiedad no dispon&iacute;a de medios para hacerlo. La actuaci&oacute;n &mdash;establec&iacute;a el juez&mdash; deb&iacute;a finalizar antes del 26 de mayo.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/867c3e71-8131-40bc-90e3-03aa71e9558e_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/867c3e71-8131-40bc-90e3-03aa71e9558e_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/867c3e71-8131-40bc-90e3-03aa71e9558e_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/867c3e71-8131-40bc-90e3-03aa71e9558e_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/867c3e71-8131-40bc-90e3-03aa71e9558e_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/867c3e71-8131-40bc-90e3-03aa71e9558e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/867c3e71-8131-40bc-90e3-03aa71e9558e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Uno de los agentes desplegados en el asentamiento"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Uno de los agentes desplegados en el asentamiento                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Ahora, el alcalde &mdash;que ha asegurado que ha sido uno de los momentos m&aacute;s dif&iacute;ciles de su mandato&mdash; ha detallado que el propietario deber&aacute; encargarse de retirar los enseres y escombros que han quedado en el solar (como pal&eacute;s y restos de chabolas), uno de los motivos que ha llevado a la intervenci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Era una bomba de relojer&iacute;a&rdquo;, ha a&ntilde;adido el edil, recordando un tr&aacute;gico suceso ocurrido hace a&ntilde;os en el asentamiento: dos incendios simult&aacute;neos que acabaron con la vida de una persona. No ha sido el &uacute;nico episodio de este tipo en n&uacute;cleos chabolistas de la isla, ya que en Can Rova 2 ocurri&oacute; algo similar.
    </p><p class="article-text">
        Por ello, t&eacute;cnicos municipales de medio ambiente han accedido a la parcela para controlar la gesti&oacute;n de los residuos. Han encontrado electrodom&eacute;sticos, placas solares, bater&iacute;as, partes de cocinas y otros objetos peligrosos que supon&iacute;an un riesgo tanto para el entorno como para las personas que resid&iacute;an en el lugar.
    </p><p class="article-text">
        Ante la pregunta al equipo municipal &mdash;con la concejala de Bienestar Social, Lola Pen&iacute;n, presente&mdash; sobre si se hab&iacute;a valorado habilitar otro solar para ofrecer una alternativa habitacional a los desalojados, la respuesta ha sido afirmativa, aunque sin &eacute;xito: &ldquo;La vivienda p&uacute;blica no se construye de la noche a la ma&ntilde;ana&rdquo;, ha se&ntilde;alado Triguero.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c48f993-dfeb-4b14-8946-b05c5bf54421_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c48f993-dfeb-4b14-8946-b05c5bf54421_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c48f993-dfeb-4b14-8946-b05c5bf54421_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c48f993-dfeb-4b14-8946-b05c5bf54421_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c48f993-dfeb-4b14-8946-b05c5bf54421_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c48f993-dfeb-4b14-8946-b05c5bf54421_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7c48f993-dfeb-4b14-8946-b05c5bf54421_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Varias personas recogen sus pertenencias junto a una caravana"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Varias personas recogen sus pertenencias junto a una caravana                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Por otra parte, ha asegurado que en el interior del ya desmantelado asentamiento de sa Joveria &mdash;donde hacia las 13.30 horas dos retroexcavadoras trabajaban en la demolici&oacute;n de cerca de un centenar de infraviviendas&mdash; hab&iacute;a personas que cobraban entre 200 y 500 euros a otras en situaci&oacute;n de necesidad. Unos hechos que la Polic&iacute;a Local prev&eacute; sancionar y para los que ya tiene identificados a los responsables.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Siete ubicaciones temporales de alojamiento</strong></h2><p class="article-text">
        De momento, se han habilitado alojamientos de emergencia para siete unidades familiares y siete plazas para adultos sin cargas familiares. Adem&aacute;s, el Ayuntamiento ha detallado que existen actualmente diez expedientes abiertos en servicios sociales relacionados con personas que resid&iacute;an en estos asentamientos.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4c1973c2-25b7-4d67-8a40-60505649a76f_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4c1973c2-25b7-4d67-8a40-60505649a76f_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4c1973c2-25b7-4d67-8a40-60505649a76f_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4c1973c2-25b7-4d67-8a40-60505649a76f_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4c1973c2-25b7-4d67-8a40-60505649a76f_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4c1973c2-25b7-4d67-8a40-60505649a76f_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4c1973c2-25b7-4d67-8a40-60505649a76f_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un furgón de la Policía Nacional, en las inmediaciones del solar"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un furgón de la Policía Nacional, en las inmediaciones del solar                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        A lo largo de la ma&ntilde;ana, t&eacute;cnicos de la UTS Eixample tambi&eacute;n estaban disponibles para atender a las personas derivadas desde el punto de atenci&oacute;n y tramitar prestaciones en los casos necesarios, es decir, en situaciones de vulnerabilidad. En el caso de personas trabajadoras con ingresos superiores &mdash;aunque insuficientes para acceder a una vivienda digna&mdash; deber&aacute;n buscar alternativas por su cuenta.
    </p><p class="article-text">
        A media ma&ntilde;ana, una pareja abandona el lugar con varias maletas, mirando con el ce&ntilde;o fruncido a quienes fotograf&iacute;an su situaci&oacute;n. Mientras la mujer apoya sus pertenencias sobre unas piedras, &eacute;l explica que su familia, procedente de la pen&iacute;nsula, lleg&oacute; a Eivissa con una vivienda. Entre tristeza e incredulidad por el cambio de la isla, se adentra de nuevo en el bosque, hacia un lugar ya vac&iacute;o.
    </p><p class="article-text">
        Adri&aacute;n Amaya es uno de los residentes del otro lado que, por ahora, podr&aacute; quedarse. En su momento ya fue desalojado del <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/dramatica-historia-edificios-don-pepe-ibiza-vivi-ansiedad-tomo-antidepresivos_1_9256542.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">problem&aacute;tico bloque de los Don Pepe</a>, en Sant Josep, y ahora teme volver a verse en la misma situaci&oacute;n: &ldquo;Todos nos merecemos un techo bajo el que vivir&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/policia-desaloja-centenar-trabajadores-precarios-ibiza-inicio-temporada-merecemos-techo_1_13160116.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 21 Apr 2026 11:57:47 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/b82035a2-a721-4e1c-bdf7-27f2cef1ea38_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="319280" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/b82035a2-a721-4e1c-bdf7-27f2cef1ea38_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="319280" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La Policía desaloja a un centenar de trabajadores precarios en Ibiza al inicio de temporada: "Todos merecemos un techo"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/b82035a2-a721-4e1c-bdf7-27f2cef1ea38_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Ibiza,Vivienda,Desahucios,Alquiler]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El repartiment de creuers d'Eivissa per a evitar col·lapses: “El problema no és només el vaixell, sinó l'acumulació sobre l'illa”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/repartiment-creuers-d-eivissa-per-evitar-col-lapses-problema-no-nomes-vaixell-l-acumulacio-l-illa_1_13152766.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/ac2a38e5-2ace-4a10-9b8e-dc94a34a0e5a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El repartiment de creuers d&#039;Eivissa per a evitar col·lapses: “El problema no és només el vaixell, sinó l&#039;acumulació sobre l&#039;illa”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L'Autoritat Portuària de Balears ha realitzat una nova planificació en la zona portuària d'Eivissa per a controlar la saturació dels serveis de transport i de la ciutat mentre avança el colossal pla de transformació en el port de Palma</p><p class="subtitle">Eivissa i Menorca reben més visitants que abans de la pandèmia</p></div><p class="article-text">
        A les deu del mat&iacute;, un degoteig constant de turistes comen&ccedil;a a baixar del creuer Wind Star en el port de Palma. En tot just uns minuts, prop de 200 passatgers es dispersen per la ciutat despr&eacute;s d'atracar en l'ampliaci&oacute; de Ponent Nord, operativa des de fa mig any. &Eacute;s una escena quotidiana en temporada alta: arribades concentrades, visites r&agrave;pides i una ciutat que absorbeix, en poques hores, l'impacte d'un turisme que no pernocta a l'illa. S'acosten amb abillament senzill i delator cap a la Seu: ulleres de sol, gorra o barret i, m&eacute;s que c&agrave;mera de fotos, un <em>smartphone</em> que serveix per a capturar qualsevol monument que es posi pel mig.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Fa uns anys vam anar a M&agrave;laga i des d&rsquo;all&agrave; vam fer una ruta en cotxe pels pobles blancs, per&ograve; aix&iacute; &eacute;s molt m&eacute;s f&agrave;cil&rdquo;, explica Jos&eacute; Luis, xil&egrave;, que recorre el Mediterrani amb la seva dona. En aquest viatge han passat per enclavaments com Ronda, Fuengirola, Val&egrave;ncia, Barcelona o Cartagena, a m&eacute;s de fer escala a l&rsquo;antiga ciutat internacional de T&agrave;nger. El recorregut continuar&agrave; fora del vaixell: despr&eacute;s de tornar a la ciutat comtal, volaran a Casablanca per iniciar una ruta pel Marroc amb parades a Chefchaouen, Fes i Marr&agrave;queix.
    </p><p class="article-text">
        La l&ograve;gica del viatge &eacute;s la de tots els creuers que solquen les aig&uuml;es mediterr&agrave;nies, especialment a partir d&rsquo;aquestes dates: veure molt en poc temps i amb poc o gens d&rsquo;equipatge. &ldquo;&Eacute;s m&eacute;s c&ograve;mode perqu&egrave; no has d&rsquo;anar movent les maletes&rdquo;. Al principi, el pla de Jos&eacute; Luis i Rosa Mar&iacute;a era nom&eacute;s viatjar a Espanya, per&ograve; finalment van decidir allargar l&rsquo;aventura pel pa&iacute;s ve&iacute;. En total, tres setmanes d&rsquo;unes heterog&egrave;nies vacances abans de posar rumb a Xile.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1df17ef9-7edf-4083-be32-1f918a7eea96_16-9-aspect-ratio_50p_1141070.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1df17ef9-7edf-4083-be32-1f918a7eea96_16-9-aspect-ratio_50p_1141070.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1df17ef9-7edf-4083-be32-1f918a7eea96_16-9-aspect-ratio_75p_1141070.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1df17ef9-7edf-4083-be32-1f918a7eea96_16-9-aspect-ratio_75p_1141070.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1df17ef9-7edf-4083-be32-1f918a7eea96_16-9-aspect-ratio_default_1141070.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1df17ef9-7edf-4083-be32-1f918a7eea96_16-9-aspect-ratio_default_1141070.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1df17ef9-7edf-4083-be32-1f918a7eea96_16-9-aspect-ratio_default_1141070.jpg"
                    alt="Rosa María i José María, de Xile, en el seu pas per Mallorca durant un viatge en creuer per Espanya i el Marroc"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Rosa María i José María, de Xile, en el seu pas per Mallorca durant un viatge en creuer per Espanya i el Marroc                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        No nom&eacute;s a Palma, sin&oacute; al conjunt de les Balears, l&rsquo;arribada de creuers concentra en poques hores milers de visitants en destinacions ja sotmeses a una forta pressi&oacute; en temporada alta. A Eivissa, aquest estiu s&rsquo;espera que arribin a coincidir, en alguns dies, fins a tres vaixells de gran envergadura, segons informacions de l&rsquo;autoritat portu&agrave;ria balear.
    </p><p class="article-text">
        Per&ograve; la mateixa idea de comoditat i d&rsquo;acc&eacute;s r&agrave;pid a diferents destinacions no nom&eacute;s la tenen els turistes atrets per l&rsquo;atractiu de l&rsquo;arxip&egrave;lag. Tamb&eacute; passa a la inversa: ciutadans que pateixen el problema veuen de vegades en els creuers una possibilitat d&rsquo;impuls per al comer&ccedil; local palmes&agrave; i trien ells mateixos aquesta experi&egrave;ncia en altres destinacions.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Nosaltres &mdash;de Mallorca&mdash; hem triat moltes vegades aquest tipus de viatge i ens ha semblat una bona experi&egrave;ncia&rdquo;, valora Maria Ant&ograve;nia Riera, de 61 anys, a elDiario.es. El seu marit, des de fa anys, t&eacute; aerof&ograve;bia, per la qual cosa &eacute;s una alternativa de viatge que els permet visitar molts llocs sense haver de fer la pallissa de conduir llargues dist&agrave;ncies.
    </p><p class="article-text">
        El model de turisme respon a una din&agrave;mica m&eacute;s &agrave;mplia. Guillermo Inacio, un altre viatger habitual amb formaci&oacute; en Relacions Internacionals, situa els creuers dins de les expressions m&eacute;s intenses del turisme global: permeten visitar diversos destins en poc temps, per&ograve; concentren en poques hores grans volums de persones en llocs ja molt demandats. Roma, Marsella, Ven&egrave;cia o Dubrovnik en s&oacute;n alguns exemples.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Infraestructures colossals per atracar</strong></h2><p class="article-text">
        Mentre els ocupants del Wind Star descobreixen els tresors arquitect&ograve;nics de Palma fins a les 16 hores &mdash;el vaixell t&eacute; previst partir cap a la costa catalana a les 17 hores&mdash;, el creuer romandr&agrave; amarrat al port de Palma. Durant les maniobres, l&rsquo;atracada o l&rsquo;estada, els vaixells generen emissions d&rsquo;&ograve;xids de nitrogen (NOx), &ograve;xids de sofre (SOx), part&iacute;cules fines i CO&#8322;, contribuint a la contaminaci&oacute; en entorns portuaris.
    </p><p class="article-text">
        Ho fan, a m&eacute;s, en un context en qu&egrave; la zona portu&agrave;ria desperta inter&egrave;s entre m&eacute;s de quaranta empreses internacionals, nacionals i locals &mdash;42 s&rsquo;han presentat al concurs convocat per l&rsquo;Autoritat Portu&agrave;ria de Balears (APB)&mdash; per redactar un important pla de transformaci&oacute;: el Pla Mestre d&rsquo;integraci&oacute; port-ciutat, que establir&agrave; les bases de la reordenaci&oacute; del recinte portuari en les pr&ograve;ximes d&egrave;cades.
    </p><p class="article-text">
        El proc&eacute;s de licitaci&oacute; s&rsquo;articular&agrave; en dues fases: en la primera &mdash;amb un termini m&agrave;xim de tres mesos&mdash;, l&rsquo;APB seleccionar&agrave; un m&agrave;xim de cinc equips entre les tretze candidatures presentades. En la segona fase, els equips seleccionats hauran d&rsquo;elaborar un avantprojecte t&egrave;cnic i econ&ograve;mic en qu&egrave; plantegin diferents solucions per a la reorganitzaci&oacute; del port.
    </p><p class="article-text">
        El projecte forma part de les iniciatives impulsades per l&rsquo;entitat per redefinir la relaci&oacute; entre el port i la ciutat i preveu la reordenaci&oacute; d&rsquo;aproximadament 400.000 metres quadrats del recinte portuari. Mentrestant, a la ve&iuml;na Eivissa, el port de Vila, de menor mida, es prepara per rebre aquesta temporada un total de 205 escales de creuers amb una nova planificaci&oacute; que pret&eacute;n evitar els episodis de saturaci&oacute; derivats de la coincid&egrave;ncia de diversos vaixells. En quan al port de Palma espera aquest any 517 creuers i el de Alcudia, dos.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0cad38bd-0a52-4b96-a427-d387820032f1_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0cad38bd-0a52-4b96-a427-d387820032f1_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0cad38bd-0a52-4b96-a427-d387820032f1_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0cad38bd-0a52-4b96-a427-d387820032f1_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0cad38bd-0a52-4b96-a427-d387820032f1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0cad38bd-0a52-4b96-a427-d387820032f1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0cad38bd-0a52-4b96-a427-d387820032f1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Diverses persones fotografien Palma en la seva arribada a la capital."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Diverses persones fotografien Palma en la seva arribada a la capital.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>M&eacute;s de 3.000 creueristes alhora</strong></h2><p class="article-text">
        L'autoritat portu&agrave;ria ha establert un escalonament de les entrades per a evitar fluxos de m&eacute;s de 3.000 passatgers per hora, una mesura que busca garantir la mobilitat en l&rsquo;entorn portuari i reduir la pressi&oacute; sobre els serveis de transport. Ja que l&rsquo;arribada simult&agrave;nia de passatgers dels creuers es tradueix en una pressi&oacute; immediata sobre taxis, autobusos o el bus n&agrave;utic que connecta diferents zones del port. Des del sector del taxi, Toni Roig, president de la Federaci&oacute; Insular del Taxi d&rsquo;Eivissa i Formentera (FITIE), recorda, en ser preguntat per elDiario.es, que aquesta situaci&oacute; &eacute;s un problema recurrent a la ciutat d&rsquo;Eivissa. Una portaveu de la APB ha especificat a elDiario.es que &uacute;nicament hi haur&agrave; 14 dies en qu&egrave; coincidiran tres creuers i un, el 7 de juliol coincidiran quatre, si b&eacute; un aniria al moll adossat i tres d'ells s&oacute;n creuers de petit port.
    </p><p class="article-text">
        Roig explica que cada vegada que coincideixen diversos creuers es dispara la mobilitat i circular per les principals vies d&rsquo;acc&eacute;s a la ciutat o cap a la zona de Marina Botafoch &mdash;coneguda com la Milla d&rsquo;Or de la piti&uuml;sa&mdash; es complica. L&rsquo;any passat es va aplicar una mesura per escalonar els horaris d&rsquo;arribada i desc&agrave;rrega de passatgers, cosa que va permetre alleujar parcialment la situaci&oacute;. Tanmateix, el volum continua sent &ldquo;molt elevat&rdquo; i es concentra exageradament en el nucli urb&agrave; de Vila, molt limitat.
    </p><p class="article-text">
        A aix&ograve; s&rsquo;hi afegeix un efecte indirecte: l&rsquo;impacte en el servei en altres municipis, on es produeixen retards com a conseq&uuml;&egrave;ncia de la concentraci&oacute; de la demanda: &ldquo;Est&agrave; clar que tot el que sigui feina &eacute;s positiu, per&ograve; som una illa, el territori &eacute;s el que &eacute;s i patim una congesti&oacute; i una densitat de tr&agrave;nsit brutal&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">És clar que tot el que sigui treball és positiu, però som una illa, el territori és el que és i sofrim una congestió i una densitat de trànsit brutal</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Toni Roig</span>
                                        <span>—</span> President de la Federació Insular del Taxi d&#039;Eivissa i Formentera (FITIE)
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>El pla: arribades m&eacute;s escalonades</strong></h2><p class="article-text">
        Amb aquesta nova planificaci&oacute;, l&rsquo;autoritat portu&agrave;ria balear &mdash;ha explicat l&rsquo;entitat en un comunicat&mdash; busca evitar aquests pics de concentraci&oacute; i repartir l&rsquo;arribada de passatgers al llarg del dia. L&rsquo;objectiu &eacute;s reduir l&rsquo;impacte immediat que generen els desembarcaments simultanis i facilitar una circulaci&oacute; m&eacute;s fluida tant dins del port com en el seu entorn.
    </p><p class="article-text">
        Per a aix&ograve;, s&rsquo;ha establert que els creuers accedeixin a partir de les 11.30 hores &mdash;excepte excepcions autoritzades&mdash;, amb la intenci&oacute; de no coincidir amb els moments de major activitat de les l&iacute;nies regulars que connecten Eivissa amb altres punts de l&rsquo;arxip&egrave;lag i la pen&iacute;nsula. El tr&agrave;nsit de creuers continuar&agrave; concentrant-se al port de Botafoch &mdash;pantalans, dic i moll adossat&mdash;, mentre que la resta de molls continuar&agrave; destinat al transport regular.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/12976dc7-6ef3-4d28-a1be-6884b2c1d18f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/12976dc7-6ef3-4d28-a1be-6884b2c1d18f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/12976dc7-6ef3-4d28-a1be-6884b2c1d18f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/12976dc7-6ef3-4d28-a1be-6884b2c1d18f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/12976dc7-6ef3-4d28-a1be-6884b2c1d18f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/12976dc7-6ef3-4d28-a1be-6884b2c1d18f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/12976dc7-6ef3-4d28-a1be-6884b2c1d18f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un visitant observa la catedral de Palma durant la seva visita per la ciutat"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un visitant observa la catedral de Palma durant la seva visita per la ciutat                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La previsi&oacute; &eacute;s que, en la majoria de jornades, el port rebi un o dos creuers. La coincid&egrave;ncia de tres vaixells quedar&agrave; limitada a dies concrets i es gestionar&agrave; mitjan&ccedil;ant la distribuci&oacute; hor&agrave;ria de les arribades i l'&uacute;s de diferents punts d'atracada. Nom&eacute;s en casos excepcionals podria superar-se aquesta xifra, generalment quan algun dels vaixells &eacute;s de menor grand&agrave;ria o realitza escales en horaris diferenciats.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En la majoria de jornades, el port d&#039;Eivissa rebrà només un o dos creuers</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Des de l&rsquo;APB defensen que aquest sistema permet compatibilitzar l&rsquo;activitat tur&iacute;stica amb el funcionament del port i la mobilitat de la ciutat, en un context en qu&egrave; el tr&agrave;nsit de creuers ha anat guanyant pes a Eivissa en els darrers anys. La planificaci&oacute;, en qualsevol cas, &eacute;s flexible i es podr&agrave; ajustar en funci&oacute; de necessitats operatives o canvis en els itineraris de les navilieres, afegeixen.
    </p><p class="article-text">
        Els illencs, per la seva banda, posen en dubte la capacitat real de l&rsquo;illa per absorbir aquests volums. &ldquo;Encara que s&rsquo;adoptin mesures per reduir l&rsquo;impacte, el territori t&eacute; l&iacute;mits&rdquo;, diu Sandra, una resident. Al seu parer, l&rsquo;arribada de tres creuers simultanis &mdash;amb milers de visitants per hora&mdash; suposa una pressi&oacute; dif&iacute;cil d&rsquo;assumir en un context ja marcat per la saturaci&oacute; tur&iacute;stica i una escassetat h&iacute;drica preocupant que ha deixat aquests dies (quan els hotels es preparen per obrir i omplen les seves piscines) un centenar de ve&iuml;ns sense aigua, <a href="https://www.diariodeibiza.es/ibiza/2026/04/10/tres-hoteles-llenaban-piscinas-dejan-128950761.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">com va publicar Diario de Ibiza</a>.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c78155f1-3423-444d-a34f-237b7696767e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c78155f1-3423-444d-a34f-237b7696767e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c78155f1-3423-444d-a34f-237b7696767e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c78155f1-3423-444d-a34f-237b7696767e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c78155f1-3423-444d-a34f-237b7696767e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c78155f1-3423-444d-a34f-237b7696767e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c78155f1-3423-444d-a34f-237b7696767e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imatge d&#039;arxiu d&#039;un creuer a Palma"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imatge d&#039;arxiu d&#039;un creuer a Palma                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La pressi&oacute; territorial, al l&iacute;mit</strong></h2><p class="article-text">
        L&rsquo;Informe de Sostenibilitat de 2024 d&rsquo;Ibiza Preservation ja advertia que el tr&agrave;nsit per carretera, la demanda h&iacute;drica i els sistemes de depuraci&oacute; funcionen al l&iacute;mit durant la temporada alta, de manera que la incorporaci&oacute; de visitants d&rsquo;un sol dia afegeix una c&agrave;rrega addicional sobre infraestructures ja tensionades.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;A Eivissa necessitam parlar menys de com absorbir m&eacute;s pressi&oacute; i m&eacute;s de quins s&oacute;n els l&iacute;mits ecol&ograve;gics i territorials que no haur&iacute;em de continuar sobrepassant&rdquo;, assenyala davant elDiario.es la portaveu de l&rsquo;organitzaci&oacute; mediambiental, Inma Saranova.
    </p><p class="article-text">
        Entre aquests, preocupa l&rsquo;impacte sobre la biodiversitat marina, sobretot sobre la fauna, els h&agrave;bitats fr&agrave;gils i les &agrave;rees protegides. En un entorn com el d&rsquo;Eivissa, on el litoral i l&rsquo;ecosistema mar&iacute; s&oacute;n especialment vulnerables, el soroll submar&iacute;, la introducci&oacute; d&rsquo;esp&egrave;cies a trav&eacute;s de l&rsquo;aigua de llast o la contaminaci&oacute; marina &mdash;assenyalats per l&rsquo;Ag&egrave;ncia Europea de Seguretat Mar&iacute;tima (EMSA) o l&rsquo;Ag&egrave;ncia Europea de Medi Ambient (EEA) com a pressions rellevants&mdash; adquireixen un pes afegit. Aix&iacute; com la incorporaci&oacute; de noves fonts d&rsquo;abocaments en zones costaneres molt transitades d&rsquo;un Mediterrani ja molt afectat per la contaminaci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        A aix&ograve; se li suma la pressi&oacute; territorial provocada per l'arribada simult&agrave;nia de milers de passatgers. &ldquo;El problema no &eacute;s nom&eacute;s el vaixell, sin&oacute; l'efecte acumulatiu sobre un territori amb l&iacute;mits ecol&ograve;gics clars&rdquo;, afirmen des d'Ibiza Preservation. Aquesta saturaci&oacute;, encara que es concentri en poques hores, se suma a la c&agrave;rrega total que suporta l'illa i repta la seva capacitat real per a continuar absorbint determinats models tur&iacute;stics.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera, Francisco Ubilla]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/repartiment-creuers-d-eivissa-per-evitar-col-lapses-problema-no-nomes-vaixell-l-acumulacio-l-illa_1_13152766.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 20 Apr 2026 04:31:22 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/ac2a38e5-2ace-4a10-9b8e-dc94a34a0e5a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="2327185" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/ac2a38e5-2ace-4a10-9b8e-dc94a34a0e5a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2327185" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El repartiment de creuers d'Eivissa per a evitar col·lapses: “El problema no és només el vaixell, sinó l'acumulació sobre l'illa”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/ac2a38e5-2ace-4a10-9b8e-dc94a34a0e5a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Turismo,Cruceros,Ibiza,Crisis climática]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El reparto de cruceros de Ibiza para evitar colapsos: "El problema no es solo el barco, sino la acumulación sobre la isla"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/reparto-cruceros-ibiza-evitar-colapsos-problema-no-barco-acumulacion-isla_1_13151726.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/ac2a38e5-2ace-4a10-9b8e-dc94a34a0e5a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El reparto de cruceros de Ibiza para evitar colapsos: &quot;El problema no es solo el barco, sino la acumulación sobre la isla&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La Autoridad Portuaria de Baleares ha realizado una nueva planificación en la zona portuaria de Ibiza para controlar la saturación de los servicios de transporte y de la ciudad mientras avanza el colosal plan de transformación en el puerto de Palma</p><p class="subtitle">Ibiza y Menorca reciben más visitantes que antes de la pandemia</p></div><p class="article-text">
        A las diez de la ma&ntilde;ana, un goteo constante de turistas comienza a bajar del crucero Wind Star en el puerto de Palma. En apenas unos minutos, cerca de 200 pasajeros se dispersan por la ciudad tras atracar en la ampliaci&oacute;n de Poniente Norte, operativa desde hace medio a&ntilde;o. Es una escena cotidiana en temporada alta: llegadas concentradas, visitas r&aacute;pidas y una ciudad que absorbe, en pocas horas, el impacto de un turismo que no pernocta en la isla. Se acercan con atuendo sencillo y delator hacia La Seu: gafas de sol, gorra o sombrero y, m&aacute;s que c&aacute;mara de fotos, un <em>smartphone</em> que sirve para capturar cualquier monumento que se ponga de por medio.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Hace unos a&ntilde;os fuimos a M&aacute;laga y desde all&iacute; hicimos una ruta en coche por los pueblos blancos, pero as&iacute; es mucho m&aacute;s f&aacute;cil&rdquo;, cuenta Jos&eacute; Luis, chileno, que recorre el Mediterr&aacute;neo junto a su mujer. En este viaje han pasado por enclaves como Ronda, Fuengirola, Valencia, Barcelona o Cartagena, adem&aacute;s de hacer escala en la antigua ciudad internacional de T&aacute;nger. El recorrido continuar&aacute; fuera del barco: tras regresar a la ciudad condal, volar&aacute;n a Casablanca para iniciar una ruta por Marruecos con paradas en Chefchaouen, Fez y Marrakech.
    </p><p class="article-text">
        La l&oacute;gica del viaje es la de todos los cruceros que surcan aguas mediterr&aacute;neas especialmente a partir de estas fechas: ver mucho en poco tiempo y cargando con poco o nada de equipaje. &ldquo;Es m&aacute;s c&oacute;modo porque no tienes que ir moviendo las maletas&rdquo;. Al principio, el plan de Jos&eacute; Luis y Rosa Mar&iacute;a era solo viajar a Espa&ntilde;a, pero finalmente decidieron extender la aventura por el pa&iacute;s vecino. En total, tres semanas de unas vacaciones antes de poner rumbo a Chile.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1df17ef9-7edf-4083-be32-1f918a7eea96_16-9-aspect-ratio_50p_1141070.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1df17ef9-7edf-4083-be32-1f918a7eea96_16-9-aspect-ratio_50p_1141070.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1df17ef9-7edf-4083-be32-1f918a7eea96_16-9-aspect-ratio_75p_1141070.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1df17ef9-7edf-4083-be32-1f918a7eea96_16-9-aspect-ratio_75p_1141070.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1df17ef9-7edf-4083-be32-1f918a7eea96_16-9-aspect-ratio_default_1141070.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1df17ef9-7edf-4083-be32-1f918a7eea96_16-9-aspect-ratio_default_1141070.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1df17ef9-7edf-4083-be32-1f918a7eea96_16-9-aspect-ratio_default_1141070.jpg"
                    alt="Rosa María y José María, de Chile, en su paso por Mallorca durante un viaje en crucero por España y Marruecos"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Rosa María y José María, de Chile, en su paso por Mallorca durante un viaje en crucero por España y Marruecos                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        No solo en Palma, sino en el conjunto de Balears, la llegada de cruceros concentra en pocas horas miles de visitantes en destinos ya sometidos a una fuerte presi&oacute;n en temporada alta. En Eivissa, este verano se espera que lleguen a coincidir, en algunos d&iacute;as, hasta tres barcos de gran envergadura, seg&uacute;n informaciones de la autoridad portuaria balear.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Pero la misma idea de comodidad y de acceso r&aacute;pido a distintos destinos no solo la albergan turistas atra&iacute;dos por el atractivo del archipi&eacute;lago. Tambi&eacute;n sucede a la inversa: ciudadanos que padecen el problema ven a veces en los cruceros una posibilidad de impulso para el comercio local palmesano y eligen ellos mismos esta experiencia en otros destinos.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Nosotros -de Mallorca- hemos elegido muchas veces este tipo de viaje y nos ha parecido una buena experiencia&rdquo;, valora Maria Antonia Riera, de 61 a&ntilde;os, a elDiario.es. Su marido, desde hace a&ntilde;os, tiene aerofobia, por lo que es una alternativa de viaje que les permite visitar muchos sitios sin pegarse la paliza de conducir largos kil&oacute;metros.
    </p><p class="article-text">
        El modelo de turismo responde a una din&aacute;mica m&aacute;s amplia. Guillermo Inacio, otro viajero asiduo con formaci&oacute;n en Relaciones Internacionales, sit&uacute;a los cruceros dentro de las expresiones m&aacute;s intensas del turismo global: permiten visitar varios destinos en poco tiempo, pero concentran en pocas horas grandes vol&uacute;menes de personas en lugares ya muy demandados. Roma, Marsella, Venecia o Dubrovnik son algunos ejemplos.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Infraestructuras colosales para atracar</strong></h2><p class="article-text">
        Mientras los ocupantes del Wind Star descubren los tesoros arquitect&oacute;nicos de Palma hasta las 16 horas -el barco tiene previsto partir hacia la costa catalana a las 17 horas-, el crucero permanecer&aacute; amarrado en el puerto de Palma. Durante las maniobras, el atraque o la estancia, los buques generan emisiones de &oacute;xidos de nitr&oacute;geno (NOx), &oacute;xidos de azufre (SOx), part&iacute;culas finas y CO&#8322;, contribuyendo a la contaminaci&oacute;n en entornos portuarios.
    </p><p class="article-text">
        Lo hacen, adem&aacute;s, en un contexto en el que la zona portuaria despierta inter&eacute;s entre m&aacute;s de cuarenta empresas internacionales, nacionales y locales -42 se han presentado al concurso convocado por la Autoridad Portuaria de Baleares (APB)- para redactar un importante plan de transformaci&oacute;n: el Plan Maestro de integraci&oacute;n puerto-ciudad, que establecer&aacute; las bases de la reordenaci&oacute;n del recinto portuario en las pr&oacute;ximas d&eacute;cadas.
    </p><p class="article-text">
        El proceso de licitaci&oacute;n se articular&aacute; en dos fases: en la primera -con un plazo m&aacute;ximo de tres meses-, la APB seleccionar&aacute; un m&aacute;ximo de cinco equipos entre las trece candidaturas presentadas. En la segunda fase, los equipos seleccionados deber&aacute;n elaborar un anteproyecto t&eacute;cnico y econ&oacute;mico en el que planteen distintas soluciones para la reorganizaci&oacute;n del puerto.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        El proyecto forma parte de las iniciativas impulsadas por la entidad para redefinir la relaci&oacute;n entre el puerto y la ciudad y prev&eacute; la reordenaci&oacute;n de aproximadamente 400.000 metros cuadrados del recinto portuario.<strong> </strong>Mientras tanto, en la vecina Eivissa, el puerto de Vila, de menor tama&ntilde;o, se prepara para recibir esta temporada un total de 205 escalas de cruceros con una nueva planificaci&oacute;n que pretende evitar los episodios de saturaci&oacute;n derivados de la coincidencia de varios buques. En cuando al puerto de Palma espera este a&ntilde;o 517 barcos y el de Alcudia, dos.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0cad38bd-0a52-4b96-a427-d387820032f1_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0cad38bd-0a52-4b96-a427-d387820032f1_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0cad38bd-0a52-4b96-a427-d387820032f1_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0cad38bd-0a52-4b96-a427-d387820032f1_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0cad38bd-0a52-4b96-a427-d387820032f1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0cad38bd-0a52-4b96-a427-d387820032f1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0cad38bd-0a52-4b96-a427-d387820032f1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Varias personas fotografían Palma en su llegada a la capital"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Varias personas fotografían Palma en su llegada a la capital                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>M&aacute;s de 3.000 cruceristas a la vez</strong></h2><p class="article-text">
        La autoridad portuaria ha establecido un escalonamiento de las entradas para evitar flujos de m&aacute;s de 3.000 pasajeros por hora, una medida que busca garantizar la movilidad en el entorno portuario y reducir la presi&oacute;n sobre los servicios de transporte. Ya que la llegada simult&aacute;nea de pasajeros desde los cruceros se traduce en una presi&oacute;n inmediata sobre taxis, autobuses o el bus n&aacute;utico que conecta distintas zonas del puerto. Desde el sector del taxi, Toni Roig, presidente de la Federaci&oacute;n Insular del Taxi de Eivissa y Formentera (FITIE), recuerda al ser preguntado por elDiario.es que esta situaci&oacute;n es un problema recurrente en la ciudad de Eivissa. Una portavoz de la APB ha especificado a elDiario.es que &uacute;nicamente habr&aacute; 14 d&iacute;as en los que coincidir&aacute;n tres cruceros y uno, el 7 de julio, coincidir&aacute;n cuatro, si bien uno ir&iacute;a al muelle adosado y tres de ellos son cruceros de peque&ntilde;o porte.
    </p><p class="article-text">
        Roig explica que cada vez que coinciden varios cruceros se dispara la movilidad y circular por las principales v&iacute;as de acceso a la ciudad o hacia la zona de Marina Botafoch &mdash;conocida como la Milla de Oro de la pitiusa&mdash; se complica. El a&ntilde;o pasado se aplic&oacute; una medida para escalonar los horarios de llegada y descarga de pasajeros, lo que permiti&oacute; aliviar parcialmente la situaci&oacute;n. Sin embargo, el volumen sigue siendo &ldquo;muy elevado&rdquo; y se concentra exageradamente en el n&uacute;cleo urbano de Vila, muy limitado.
    </p><p class="article-text">
        A ello se suma un efecto indirecto: el impacto en el servicio en otros municipios, donde se producen retrasos como consecuencia de la concentraci&oacute;n de la demanda: &ldquo;Est&aacute; claro que todo lo que sea trabajo es positivo, pero somos una isla, el territorio es el que es y sufrimos una congesti&oacute;n y una densidad de tr&aacute;fico brutal&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Está claro que todo lo que sea trabajo es positivo, pero somos una isla, el territorio es el que es y sufrimos una congestión y una densidad de tráfico brutal
</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Toni Roig</span>
                                        <span>—</span> Presidente de la Federación Insular del Taxi de Eivissa y Formentera (FITIE)
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>El plan: llegadas m&aacute;s escalonadas</strong></h2><p class="article-text">
        Con esta nueva planificaci&oacute;n, la autoridad portuaria balear -ha explicado la entidad en un comunicado- busca evitar esos picos de concentraci&oacute;n y repartir la llegada de pasajeros a lo largo del d&iacute;a. El objetivo es reducir el impacto inmediato que generan los desembarcos simult&aacute;neos y facilitar una circulaci&oacute;n m&aacute;s fluida tanto dentro del puerto como en su entorno.
    </p><p class="article-text">
        Para ello, se ha establecido que los cruceros accedan a partir de las 11.30 horas &mdash;salvo excepciones autorizadas&mdash;, con la intenci&oacute;n de no coincidir con los momentos de mayor actividad de las l&iacute;neas regulares que conectan Eivissa con otros puntos del archipi&eacute;lago y la pen&iacute;nsula. El tr&aacute;fico de cruceros seguir&aacute; concentr&aacute;ndose en el puerto de Botafoch &mdash;pantalanes, dique y muelle adosado&mdash;, mientras que el resto de muelles continuar&aacute; destinado al transporte regular.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/12976dc7-6ef3-4d28-a1be-6884b2c1d18f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/12976dc7-6ef3-4d28-a1be-6884b2c1d18f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/12976dc7-6ef3-4d28-a1be-6884b2c1d18f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/12976dc7-6ef3-4d28-a1be-6884b2c1d18f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/12976dc7-6ef3-4d28-a1be-6884b2c1d18f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/12976dc7-6ef3-4d28-a1be-6884b2c1d18f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/12976dc7-6ef3-4d28-a1be-6884b2c1d18f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un visitante observa la catedral de Palma durante su visita por la ciudad"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un visitante observa la catedral de Palma durante su visita por la ciudad                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La previsi&oacute;n es que, en la mayor&iacute;a de jornadas, el puerto reciba uno o dos cruceros. La coincidencia de tres buques quedar&aacute; limitada a d&iacute;as concretos y se gestionar&aacute; mediante la distribuci&oacute;n horaria de las llegadas y el uso de distintos puntos de atraque. Solo en casos excepcionales podr&iacute;a superarse esa cifra, generalmente cuando alguno de los barcos es de menor tama&ntilde;o o realiza escalas en horarios diferenciados.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En la mayoría de jornadas, el puerto de Eivissa recibirá solo uno o dos cruceros</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Desde la APB defienden que este sistema permite compatibilizar la actividad tur&iacute;stica con el funcionamiento del puerto y la movilidad de la ciudad, en un contexto en el que el tr&aacute;fico de cruceros ha ido ganando peso en Eivissa en los &uacute;ltimos a&ntilde;os. La planificaci&oacute;n, en cualquier caso, es flexible y podr&aacute; ajustarse en funci&oacute;n de necesidades operativas o cambios en los itinerarios de las navieras, a&ntilde;aden.
    </p><p class="article-text">
        Los isle&ntilde;os por su parte ponen en tela de juicio la capacidad real de la isla para absorber estos vol&uacute;menes. &ldquo;Aunque se adopten medidas para reducir el impacto, el territorio tiene l&iacute;mites&rdquo;, dice Sandra, una residente. A su juicio, la llegada de tres cruceros simult&aacute;neos &mdash;con miles de visitantes por hora&mdash; supone una presi&oacute;n dif&iacute;cil de asumir en un contexto ya marcado por la saturaci&oacute;n tur&iacute;stica y una escasez h&iacute;drica preocupante que ha dejado estos d&iacute;as (cuando los hoteles se preparan para abrir y llenan sus piscinas) a un centenar de vecinos sin agua, <a href="https://www.diariodeibiza.es/ibiza/2026/04/10/tres-hoteles-llenaban-piscinas-dejan-128950761.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">como public&oacute; Diario de Ibiza</a>.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c78155f1-3423-444d-a34f-237b7696767e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c78155f1-3423-444d-a34f-237b7696767e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c78155f1-3423-444d-a34f-237b7696767e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c78155f1-3423-444d-a34f-237b7696767e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c78155f1-3423-444d-a34f-237b7696767e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c78155f1-3423-444d-a34f-237b7696767e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c78155f1-3423-444d-a34f-237b7696767e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imagen de archivo de un crucero en Palma"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imagen de archivo de un crucero en Palma                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La presi&oacute;n territorial, al l&iacute;mite</strong></h2><p class="article-text">
        El Informe de Sostenibilidad de 2024 de Ibiza Preservation ya advert&iacute;a de que el tr&aacute;nsito en carretera, la demanda h&iacute;drica y los sistemas de depuraci&oacute;n funcionan al l&iacute;mite durante la temporada alta, por lo que la incorporaci&oacute;n de visitantes de un solo d&iacute;a a&ntilde;ade una carga adicional sobre infraestructuras ya tensionadas.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;En Eivissa necesitamos hablar menos de c&oacute;mo absorber m&aacute;s presi&oacute;n y m&aacute;s de cu&aacute;les son los l&iacute;mites ecol&oacute;gicos y territoriales que no deber&iacute;amos seguir sobrepasando&rdquo;, se&ntilde;ala ante elDiario.es la portavoz de la organizaci&oacute;n medioambiental, Inma Saranova.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Entre ellos, preocupa el impacto sobre la biodiversidad marina, sobre todo sobre fauna, h&aacute;bitats fr&aacute;giles y &aacute;reas protegidas. En un entorno como el de Eivissa, donde el litoral y el ecosistema marino son especialmente vulnerables, el ruido submarino, la introducci&oacute;n de especies a trav&eacute;s del agua de lastre o la contaminaci&oacute;n marina -se&ntilde;alados por la Agencia Europea de Seguridad Mar&iacute;tima (EMSA) o la Agencia Europea de Medio Ambiente (EEA) como presiones relevantes- adquieren un peso a&ntilde;adido. As&iacute; como la incorporaci&oacute;n de nuevas fuentes de vertidos en zonas costeras muy transitadas de un Mediterr&aacute;neo muy afectado ya por la contaminaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        A esto se le suma la presi&oacute;n territorial provocada por la llegada simult&aacute;nea de miles de pasajeros. &ldquo;El problema no es solo el barco, sino el efecto acumulativo sobre un territorio con l&iacute;mites ecol&oacute;gicos claros&rdquo;, afirman desde Ibiza Preservation. Esta saturaci&oacute;n, aunque se concentre en pocas horas, se suma a la carga total que soporta la isla y reta su capacidad real para seguir absorbiendo determinados modelos tur&iacute;sticos.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera, Francisco Ubilla]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/reparto-cruceros-ibiza-evitar-colapsos-problema-no-barco-acumulacion-isla_1_13151726.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 19 Apr 2026 19:38:19 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/ac2a38e5-2ace-4a10-9b8e-dc94a34a0e5a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="2327185" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/ac2a38e5-2ace-4a10-9b8e-dc94a34a0e5a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2327185" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El reparto de cruceros de Ibiza para evitar colapsos: "El problema no es solo el barco, sino la acumulación sobre la isla"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/ac2a38e5-2ace-4a10-9b8e-dc94a34a0e5a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Turismo,Cruceros,Ibiza,Crisis climática]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Es Canar, el nucli d’Eivissa on el turisme quadruplica la població, inicia el seu gir cap al luxe]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/canar-nucli-d-eivissa-on-turisme-quadruplica-poblacio-inicia-seu-gir-cap-luxe_1_13143292.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/3ae10d3d-4039-4222-8629-01bb603f77db_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Es Canar, el nucli d’Eivissa on el turisme quadruplica la població, inicia el seu gir cap al luxe"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La zona d’es Canar compta amb un total de 7.645 places hoteleres i 1.689 ciutadans empadronats, la realitat dels quals canvia completament a l’hivern i a l’estiu, amb la massificació turística dels seus carrers</p><p class="subtitle">Habitacions a canvi de dies lliures o llits per 500 euros al mes: així busquen empleats els hotels d’Eivissa</p></div><p class="article-text">
        Es Canar viu en una doble realitat que gaireb&eacute; no es toca: a l&rsquo;estiu, els seus carrers s&rsquo;omplen fins a quadruplicar la poblaci&oacute; resident; a l&rsquo;hivern, el silenci s&rsquo;imposa en un nucli que queda pr&agrave;cticament buit. Entre aquestes dues imatges es mou aquest nucli poblacional de l&rsquo;est d&rsquo;Eivissa, que suma 7.645 places tur&iacute;stiques davant de 1.689 habitants empadronats i que, sense ser un poble en sentit estricte, ha acabat funcionant com un dels motors del turisme familiar de l&rsquo;illa. Ara, aquest model comen&ccedil;a a fer un gir amb la construcci&oacute; d&rsquo;un hotel de cinc estrelles que apunta cap a un perfil de visitant m&eacute;s exclusiu.
    </p><p class="article-text">
        Des de la platja s'albiren dos illots plans, l'illa d'es Canar i sa Galera, que inspiren la mateixa calma i tranquil&middot;litat que la zona al costat de la qual existeix la seva morfologia. Tur&iacute;stica, per&ograve; familiar, amb visitants que han anat augmentant des de mitjan anys seixanta, al mateix temps que ho feien els complexos hotelers, apartaments i c&agrave;mpings per a albergar-los.
    </p><p class="article-text">
        No &eacute;s un poble ni una parr&ograve;quia &mdash;tot i que compta amb una capella a l&rsquo;aire lliure, com Cala Llonga&mdash;, sin&oacute; un antic disseminat vinculat a la tradici&oacute; de conreus a l&rsquo;estil eivissenc (que combinen cereals i arbres fruiters) i que fa d&egrave;cades arribaven fins a primera l&iacute;nia de mar. Alguns encara sobreviuen, com a Es Figueral &mdash;un altre nucli semblant&mdash;, tot i que ambdues ja siguin &agrave;rees tur&iacute;stiques concentrades amb trams urbans.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/808d72fd-e833-42c2-b2b6-f9e7e5169e1b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/808d72fd-e833-42c2-b2b6-f9e7e5169e1b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/808d72fd-e833-42c2-b2b6-f9e7e5169e1b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/808d72fd-e833-42c2-b2b6-f9e7e5169e1b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/808d72fd-e833-42c2-b2b6-f9e7e5169e1b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/808d72fd-e833-42c2-b2b6-f9e7e5169e1b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/808d72fd-e833-42c2-b2b6-f9e7e5169e1b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Alguns dels primers visitants de la temporada recorren el passeig marítim"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Alguns dels primers visitants de la temporada recorren el passeig marítim                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El parad&iacute;s d&rsquo;es Canar va viure el <em>boom</em> alhora que ho feia la ind&uacute;stria tur&iacute;stica a Eivissa en general, per&ograve; encara m&eacute;s el 1973 de la m&agrave; de la creaci&oacute; del seu mercat <em>hippie</em> &mdash;el primer i m&eacute;s gran de l&rsquo;illa, amb 400 parades en l&rsquo;actualitat&mdash; al Club Punta Arab&iacute;. El seu fundador va ser el venedor m&eacute;s veter&agrave; d&rsquo;aleshores, el brasiler Lucio Moreira. El detonant d&rsquo;aquesta obertura a escala insular va ser l&rsquo;obertura el 1966 de l&rsquo;aeroport d&rsquo;es Codolar al tr&agrave;nsit internacional, que ja havia funcionat com a aer&ograve;drom militar durant la guerra, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/paraiso-artistas-desenfreno-urbanistico-evolucion-turistica-mallorca-e-ibiza_1_9613860.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">cosa que va suposar l&rsquo;inici de la gran transformaci&oacute; econ&ograve;mica i social de l&rsquo;illa</a>.
    </p><p class="article-text">
        Van ser els visitants que arribaven de la Pen&iacute;nsula i d&rsquo;arreu del m&oacute;n els qui van comen&ccedil;ar a vendre artesanies a es Canar utilitzant el terra com a punt de venda, aix&iacute; com a tocar instruments durant aquelles trobades. &ldquo;Era una celebraci&oacute; i un intercanvi&rdquo;, recorda Maiki, artesana de roba de cot&oacute; i actual membre de la Junta de l&rsquo;Associaci&oacute; de Venedors: &ldquo;Amb el temps van comen&ccedil;ar a arribar els primers turistes, tamb&eacute; gent amb diners i artistes, i amb aquesta aflu&egrave;ncia es van comen&ccedil;ar a vendre les primeres artesanies&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Amb el temps van començar a arribar els primers turistes, també gent de diners i artistes i amb aquesta afluència es van començar a vendre les primeres artesanies</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Maiki</span>
                                        <span>—</span> Artesana i membre de la Junta de l&#039;Associació de Venedors
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>El mercat: s&iacute;mbol del &lsquo;boom&rsquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Alguns venien objectes fets a m&agrave; al Per&uacute; i d&rsquo;altres cinturons de plata que venien de l&rsquo;&Iacute;ndia. Fins i tot peces bastant cares que eren adquirides per gent que volia &ldquo;fer-se veure&rdquo; a trav&eacute;s dels seus <em>looks</em>, aleshores molt cridaners. &ldquo;Existia un pseudo hippisme vinculat als diners&rdquo;, afegeix, que encara sobreviu, d&rsquo;altra banda, en l&rsquo;actualitat.
    </p><p class="article-text">
        Amb el temps, els venedors es van comen&ccedil;ar a congregar entre les parets del club &mdash;que acull un hotel&mdash; i m&eacute;s tard es van anar organitzant amb n&uacute;meros i carnets que posteriorment es convertirien en parades pr&ograve;pies per les quals van haver de comen&ccedil;ar a pagar per ser-hi i desenvolupar l&rsquo;activitat que inicialment feien lliurement i que cada cop es va anar tornant m&eacute;s comercial.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/25308405-8798-43e8-80dd-0d233c15641a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/25308405-8798-43e8-80dd-0d233c15641a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/25308405-8798-43e8-80dd-0d233c15641a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/25308405-8798-43e8-80dd-0d233c15641a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/25308405-8798-43e8-80dd-0d233c15641a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/25308405-8798-43e8-80dd-0d233c15641a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/25308405-8798-43e8-80dd-0d233c15641a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La platja d&#039;es Canar amb diversos banyistes a principis de temporada."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La platja d&#039;es Canar amb diversos banyistes a principis de temporada.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En paral&middot;lel, els turistes es van anar assentant pels carrers del nucli tur&iacute;stic durant les seves vacances buscant la <em>slow life</em> que no oferien altres zones que ja havien crescut amb el negoci de l&rsquo;oci nocturn, com Sant Antoni. En aquest rac&oacute; de l&rsquo;est de l&rsquo;illa tamb&eacute; comen&ccedil;aven a apar&egrave;ixer xiringuitos i llocs per sortir de festa, com la discoteca La Cancela &mdash;que als anys vuitanta i noranta atreia fins i tot residents d&rsquo;altres parts d&rsquo;Eivissa&mdash;. Tanmateix, el<em> leitmotiv</em> d&rsquo;es Canar era molt diferent: oferir a grups familiars i joves provinents de diverses parts d&rsquo;Europa tot el que necessitaven dins d&rsquo;un mateix complex. Mentre aix&ograve; passava, augmentaven els llocs de treball que van afavorir en aquella &egrave;poca la migraci&oacute; peninsular.
    </p><p class="article-text">
        La demanda va derivar progressivament en una saturaci&oacute; (el qu&agrave;druple de places tur&iacute;stiques que de persones empadronades) que la Federaci&oacute; Hotelera d&rsquo;Eivissa i Formentera no ha considerat, en ser consultada per elDiario.es, com a particular de l&rsquo;antic disseminat, sin&oacute; habitual a la majoria de zones tur&iacute;stiques de les illes i del conjunt d&rsquo;Espanya.
    </p><p class="article-text">
        En el cas del nord de Santa Eul&agrave;ria, el creixement s&rsquo;ha produ&iuml;t de manera especialment desordenada, no nom&eacute;s a es Canar, sin&oacute; en altres punts com Cala Pada, Es Figueral o Cala Llenya, que presenten un desenvolupament ca&ograve;tic des del punt de vista de la planificaci&oacute;, apunta el ge&ograve;graf i expert en turisme de les Piti&uuml;ses Maurici Cuesta.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dd89209d-2160-471e-850b-c0cd5912fadd_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dd89209d-2160-471e-850b-c0cd5912fadd_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dd89209d-2160-471e-850b-c0cd5912fadd_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dd89209d-2160-471e-850b-c0cd5912fadd_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dd89209d-2160-471e-850b-c0cd5912fadd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dd89209d-2160-471e-850b-c0cd5912fadd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/dd89209d-2160-471e-850b-c0cd5912fadd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Turistes a la terrassa d&#039;un restaurant a es Canar a principis d&#039;abril. "
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Turistes a la terrassa d&#039;un restaurant a es Canar a principis d&#039;abril.                             </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>M&eacute;s de quatre turistes per resident</strong></h2><p class="article-text">
        Avui, les 7.645 places tur&iacute;stiques &mdash;segons dades de la Federaci&oacute;&mdash; contrasten amb els 1.689 residents registrats al padr&oacute; municipal: 863 homes i 826 dones, segons xifres de l&rsquo;Institut Nacional d&rsquo;Estad&iacute;stica (INE). Entre ells, molts conviuen amb aquesta realitat que, en temporada alta, es tradueix en una saturaci&oacute; evident de l&rsquo;espai p&uacute;blic, dificultats d&rsquo;aparcament i una pressi&oacute; constant sobre la vida quotidiana.
    </p><p class="article-text">
        A aix&ograve; s&rsquo;hi suma el contrast estacional: a l&rsquo;hivern, es Canar es converteix en un poble fantasma, no hi ha res per a la gent local que hi viu tot l&rsquo;any: nom&eacute;s un bar. Mentre que a l&rsquo;estiu l&rsquo;activitat es concentra al m&agrave;xim i el nucli multiplica la seva poblaci&oacute;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Les 7.645 places turístiques contrasten amb els 1.689 residents registrats. A l&#039;hivern és una zona fantasma, no hi ha res per a la gent local que viu allí tot l&#039;any: només un bar</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ldquo;Agobia una mica, evidentment, perqu&egrave; a qui no li agobia que de sobte a la zona on vius hi hagi un munt de gent, et costa m&eacute;s trobar aparcament&rdquo;, explica Sof&iacute;a (nom fictici a petici&oacute; pr&ograve;pia), una ve&iuml;na. &ldquo;Per&ograve; la veritat &eacute;s que &eacute;s un turisme, dins del que cap, molt familiar &mdash;gaireb&eacute; tot s&oacute;n fam&iacute;lies brit&agrave;niques&mdash; i molt respectu&oacute;s. Des del COVID sembla que tamb&eacute; hi ha un turisme m&eacute;s nacional, no &eacute;s com a Sant Antoni o Platja d&rsquo;en Bossa, on hi ha un p&uacute;blic m&eacute;s <em>hooligan</em>&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Sof&iacute;a tamb&eacute; percep un contrast estacional molt fort: &ldquo;El que m&eacute;s ens xoca &mdash;a la meva parella i a mi&mdash; &eacute;s l&rsquo;hivern, perqu&egrave; es Canar es converteix en un poble fantasma&rdquo;. Els dimecres &mdash;quan hi ha mercat<em> hippie</em>&mdash; s&oacute;n un &ldquo;terror&rdquo;, afegeix. Tot i tenir aparcament propi i tancat amb una barrera, els turistes aparquen al seu gual.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/79e72797-c136-4bdd-89ad-323505168a97_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/79e72797-c136-4bdd-89ad-323505168a97_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/79e72797-c136-4bdd-89ad-323505168a97_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/79e72797-c136-4bdd-89ad-323505168a97_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/79e72797-c136-4bdd-89ad-323505168a97_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/79e72797-c136-4bdd-89ad-323505168a97_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/79e72797-c136-4bdd-89ad-323505168a97_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un senyal amb indicacions i al fons un bloc d&#039;apartaments turístics"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un senyal amb indicacions i al fons un bloc d&#039;apartaments turístics                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        L&rsquo;escenari dista molt de la platja amb moll i activitat pesquera envoltada de conreus que havia estat. El desenvolupament d&rsquo;aquest nucli poblacional ha anat en paral&middot;lel, des dels anys seixanta, al del turisme a l&rsquo;illa i, amb el temps, s&rsquo;ha convertit en un continu urb&agrave; al costat de Punta Arab&iacute; i Cala Nova, molt important dins del terme municipal de Santa Eul&agrave;ria.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Era una zona bastant normaleta, amb souvenirs, bars, restaurants, serveis de platja, hotels, hostals i apartaments&rdquo;, explica Cuesta. &ldquo;Ara ha canviat d&rsquo;escala, amb molts establiments reconvertits o amb nous noms per adaptar-se a altres tipus de turisme&rdquo;, afegeix.
    </p><p class="article-text">
        Es Canar compta ja amb una trentena de complexos tur&iacute;stics, majorit&agrave;riament de dues i tres estrelles &mdash;de grans dimensions i amb amplis serveis destinats al turisme de masses&mdash;, com l&rsquo;hotel Caribe o el de la cadena hotelera piti&uuml;sa Invisa, amb 230 habitacions. Per&ograve; al llarg dels &uacute;ltims anys han anat sorgint, sobretot als voltants (s&rsquo;Argamassa o Cala Nova), allotjaments de categoria superior, en l&iacute;nia amb una evoluci&oacute; cap a un perfil m&eacute;s<em> high class.</em>
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/369b465c-2cac-4026-99f3-48e793be4101_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/369b465c-2cac-4026-99f3-48e793be4101_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/369b465c-2cac-4026-99f3-48e793be4101_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/369b465c-2cac-4026-99f3-48e793be4101_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/369b465c-2cac-4026-99f3-48e793be4101_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/369b465c-2cac-4026-99f3-48e793be4101_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/369b465c-2cac-4026-99f3-48e793be4101_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="L&#039;hotel Invisa Ereso, construït en l&#039;avinguda d&#039;és Canar l&#039;any 1979"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                L&#039;hotel Invisa Ereso, construït en l&#039;avinguda d&#039;és Canar l&#039;any 1979                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Un nou complex de cinc estrelles</strong></h2><p class="article-text">
        El redu&iuml;t ve&iuml;nat es prepara per continuar ampliant la seva oferta tur&iacute;stica amb un nou hotel d&rsquo;alta gamma previst, si es compleixen els terminis, per a la temporada del 2027, <a href="https://www.periodicodeibiza.es/pitiusas/ibiza/2026/04/06/2603207/inversor-nacional-promueve-nuevo-hotel-cinco-estrellas-canar.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">tal com ha publicat El Peri&oacute;dico de Ibiza</a>. El projecte, promogut per un inversor nacional del sector immobiliari, planteja la construcci&oacute; d&rsquo;un establiment de 116 habitacions que aspira a assolir la categoria de cinc estrelles, tot i que aquesta dependr&agrave; del Consell Insular.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ca30d996-8e00-43cb-a3db-78ba781d92d4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ca30d996-8e00-43cb-a3db-78ba781d92d4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ca30d996-8e00-43cb-a3db-78ba781d92d4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ca30d996-8e00-43cb-a3db-78ba781d92d4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ca30d996-8e00-43cb-a3db-78ba781d92d4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ca30d996-8e00-43cb-a3db-78ba781d92d4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ca30d996-8e00-43cb-a3db-78ba781d92d4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Les obres de construcció del nou hotel de cinc estrelles"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Les obres de construcció del nou hotel de cinc estrelles                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        L&rsquo;immoble, la construcci&oacute; del qual executa Hermanos Parrot, tindr&agrave; planta baixa i una al&ccedil;ada, a m&eacute;s de serveis com piscina, spa i aparcament. Es tractar&agrave; d&rsquo;un edifici d&rsquo;estil mediterrani eivissenc i estar&agrave; envoltat d&rsquo;esp&egrave;cies aut&ograve;ctones &mdash;amb la voluntat de ser respectu&oacute;s amb el medi ambient&mdash;. &ldquo;Si l&rsquo;hotel &mdash;que est&agrave; en construcci&oacute;&mdash; &eacute;s de cinc estrelles i ve el mateix tipus de client [m&eacute;s familiar], ser&agrave; de b&eacute; tamb&eacute;&rdquo;, valora Anabel, una altra resident de 28 anys.
    </p><p class="article-text">
        Les obres van comen&ccedil;ar el passat mes de desembre i tenen una durada estimada de dos anys. En aquests moments, la promotora negocia quina cadena hotelera operar&agrave; l&rsquo;establiment. L&rsquo;arribada d&rsquo;aquest nou complex suposa la materialitzaci&oacute; d&rsquo;un gir que ja estava en marxa: el pas d&rsquo;un turisme familiar i d&rsquo;escala mitjana a un model progressivament orientat al luxe. Un canvi que no trenca amb el que ha estat Es Canar, per&ograve; redefineix cap a on es dirigeix, igual que la resta de l&rsquo;illa, cada vegada m&eacute;s enfocada al client d&rsquo;alt poder adquisitiu.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/canar-nucli-d-eivissa-on-turisme-quadruplica-poblacio-inicia-seu-gir-cap-luxe_1_13143292.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 15 Apr 2026 04:30:25 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/3ae10d3d-4039-4222-8629-01bb603f77db_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1377678" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/3ae10d3d-4039-4222-8629-01bb603f77db_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1377678" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Es Canar, el nucli d’Eivissa on el turisme quadruplica la població, inicia el seu gir cap al luxe]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/3ae10d3d-4039-4222-8629-01bb603f77db_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Ibiza,Hoteles,Turismo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Es Canar, el núcleo de Ibiza donde el turismo cuadruplica a la población, inicia su viraje hacia el lujo]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/canar-nucleo-ibiza-turismo-cuadruplica-poblacion-inicia-viraje-lujo_1_13142252.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/3ae10d3d-4039-4222-8629-01bb603f77db_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Es Canar, el núcleo de Ibiza donde el turismo cuadruplica a la población, inicia su viraje hacia el lujo"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La zona de es Canar cuenta con un total de 7.645 plazas hoteleras y 1.689 ciudadanos empadronados, cuya realidad cambia completamente en invierno y en verano, con la masificación turística de sus calles</p><p class="subtitle">Habitaciones a cambio de días libres o camas por 500 euros al mes: así buscan empleados los hoteles de Ibiza</p></div><p class="article-text">
        Es Canar vive en una doble realidad que apenas se toca: en verano, sus calles se llenan hasta cuadruplicar la poblaci&oacute;n residente; en invierno, el silencio se impone en un n&uacute;cleo que queda pr&aacute;cticamente vac&iacute;o. Entre esas dos im&aacute;genes se mueve este n&uacute;cleo poblacional del este de Eivissa que suma 7.645 plazas tur&iacute;sticas frente a 1.689 habitantes empadronados y que, sin ser un pueblo en sentido estricto, ha terminado funcionando como uno de los motores del turismo familiar de la isla. Ahora, ese modelo empieza a dar un giro con la construcci&oacute;n de un hotel de cinco estrellas que apunta hacia un perfil de visitante m&aacute;s exclusivo.
    </p><p class="article-text">
        Desde la playa se divisan dos islotes llanos, la isla de es Canar y sa Galera, que inspiran la misma calma y tranquilidad que la zona junto a la que existe su morfolog&iacute;a. Tur&iacute;stica, pero familiar, con visitantes que han ido aumentando desde mediados de los a&ntilde;os sesenta, a la par que lo hac&iacute;an los complejos hoteleros, apartamentos y campings para albergarlos.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        No es un pueblo ni una parroquia &ndash;aunque cuenta con una capilla al aire libre, como Cala Llonga&ndash; sino un antiguo diseminado ligado a tradici&oacute;n de cultivos al estilo ibicenco (que combinan cereales y &aacute;rboles frutales) y que hace d&eacute;cadas llegaban hasta primera l&iacute;nea de mar. Algunos todav&iacute;a sobreviven, como en es Figueral &ndash;otro n&uacute;cleo parecido&ndash;, aunque ya ambas sean &aacute;reas tur&iacute;sticas concentradas con tramos urbanos.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/808d72fd-e833-42c2-b2b6-f9e7e5169e1b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/808d72fd-e833-42c2-b2b6-f9e7e5169e1b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/808d72fd-e833-42c2-b2b6-f9e7e5169e1b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/808d72fd-e833-42c2-b2b6-f9e7e5169e1b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/808d72fd-e833-42c2-b2b6-f9e7e5169e1b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/808d72fd-e833-42c2-b2b6-f9e7e5169e1b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/808d72fd-e833-42c2-b2b6-f9e7e5169e1b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Algunos de los primeros visitantes de la temporada recorren el paseo marítimo."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Algunos de los primeros visitantes de la temporada recorren el paseo marítimo.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El para&iacute;so de es Canar peg&oacute; el <em>boom</em> a la vez que lo hac&iacute;a la industria tur&iacute;stica en Eivissa en general, pero a&uacute;n m&aacute;s en 1973 de la mano de la creaci&oacute;n de su mercadillo <em>hippy</em> &ndash;el primero y m&aacute;s grande de la isla, con 400 puestos en la actualidad&ndash; en el Club Punta Arab&iacute;. Su fundador fue el vendedor m&aacute;s veterano de entonces, el brasile&ntilde;o Lucio Moreira. El detonante de esta apertura a nivel insular fue la apertura en 1966 del aeropuerto de es Codolar al tr&aacute;fico internacional, que ya hab&iacute;a funcionado como aer&oacute;dromo militar durante la guerra, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/paraiso-artistas-desenfreno-urbanistico-evolucion-turistica-mallorca-e-ibiza_1_9613860.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">lo que supuso el inicio de la gran transformaci&oacute;n econ&oacute;mica y social de la isla</a>.
    </p><p class="article-text">
        Fueron los visitantes que llegaban de la Pen&iacute;nsula y de todos los lugares del mundo quienes empezaron a vender artesan&iacute;as en es Canar utilizando el suelo como punto de venta, as&iacute; como a tocar instrumentos durante esos encuentros. &ldquo;Era una celebraci&oacute;n y un intercambio&rdquo;, recuerda Maiki, artesana de ropa de algod&oacute;n y actual miembro de la Junta de la Asociaci&oacute;n de Vendedores: &ldquo;Con el tiempo empezaron a llegar los primeros turistas, tambi&eacute;n gente de dinero y artistas y con esa afluencia se empezaron a vender las primeras artesan&iacute;as&rdquo;.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Con el tiempo empezaron a llegar los primeros turistas, también gente de dinero y artistas y con esa afluencia se empezaron a vender las primeras artesanías
</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Maiki</span>
                                        <span>—</span> Artesana y miembro de la Junta de la Asociación de Vendedores
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>El mercadillo: s&iacute;mbolo del &lsquo;boom&rsquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Algunos vend&iacute;an objetos hechos a mano en Per&uacute; y otros cinturones de plata que ven&iacute;an de la India. Incluso piezas bastante caras que eran obtenidas por gentes que se quer&iacute;an &ldquo;hacer ver&rdquo; a trav&eacute;s de sus <em>looks</em>, por entonces muy llamativos. &ldquo;Exist&iacute;a un pseudo<em> hippismo</em> vinculado al dinero&rdquo;, a&ntilde;ade, que todav&iacute;a sobrevive, por otro lado, en la actualidad.
    </p><p class="article-text">
        Con el tiempo, los vendedores se empezaron a congregar entre las paredes del club &ndash;que alberga un hotel&ndash; y m&aacute;s tarde se fueron organizando con n&uacute;meros y carnets que m&aacute;s tarde se convertir&iacute;an en puestos propios por los que tuvieron que empezar a pagar por estar all&iacute; y desarrollar la actividad que desarrollaban libremente al principio y que cada vez se fue volviendo m&aacute;s comercial.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/25308405-8798-43e8-80dd-0d233c15641a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/25308405-8798-43e8-80dd-0d233c15641a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/25308405-8798-43e8-80dd-0d233c15641a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/25308405-8798-43e8-80dd-0d233c15641a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/25308405-8798-43e8-80dd-0d233c15641a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/25308405-8798-43e8-80dd-0d233c15641a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/25308405-8798-43e8-80dd-0d233c15641a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La playa de es Canar con varios bañistas a principios de temporada."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La playa de es Canar con varios bañistas a principios de temporada.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En paralelo, los turistas se fueron asentando entre las calles del n&uacute;cleo tur&iacute;stico durante sus vacaciones buscando la <em>slow life</em> que no ofrec&iacute;an otras zonas que ya hab&iacute;an crecido con el negocio del ocio nocturno, como Sant Antoni. En este rinc&oacute;n del este de la isla tambi&eacute;n empezaba a haber chiringuitos y lugares para ir de fiesta, como la discoteca La Cancela &ndash;que en los a&ntilde;os ochenta y noventa atra&iacute;a hasta a residentes de otras partes de Eivissa&ndash;. Sin embargo, el<em> leitmotiv</em> de es Canar era muy diferente: ofrecer a grupos familiares y j&oacute;venes provenientes de distintas partes de Europa todo lo que necesitaban dentro de un mismo complejo. Mientras esto suced&iacute;a, aumentaban los puestos de trabajo que favorecieron en la &eacute;poca la migraci&oacute;n peninsular.
    </p><p class="article-text">
        La demanda fue derivando progresivamente en una saturaci&oacute;n (el cu&aacute;druple de plazas tur&iacute;sticas que de personas empadronadas) que la Federaci&oacute;n Hotelera de Eivissa i Formentera no ha considerado, al ser consultada por elDiario.es, particular del antiguo diseminado, sino habitual en la mayor&iacute;a de zonas tur&iacute;sticas de las islas y del conjunto de Espa&ntilde;a.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        En el caso del norte de Santa Eul&agrave;ria el crecimiento se ha producido de forma especialmente desordenada, no solo en es Canar, sino en otros puntos como Cala Pada, es Figueral o Cala Llenya, que presentan un desarrollo ca&oacute;tico desde el punto de vista de la planificaci&oacute;n, apunta el ge&oacute;grafo y experto en turismo de las Piti&uuml;ses Maurici Cuesta.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dd89209d-2160-471e-850b-c0cd5912fadd_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dd89209d-2160-471e-850b-c0cd5912fadd_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dd89209d-2160-471e-850b-c0cd5912fadd_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dd89209d-2160-471e-850b-c0cd5912fadd_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dd89209d-2160-471e-850b-c0cd5912fadd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dd89209d-2160-471e-850b-c0cd5912fadd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/dd89209d-2160-471e-850b-c0cd5912fadd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Turistas en la terraza de un restaurante en es Canar a principios de abril."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Turistas en la terraza de un restaurante en es Canar a principios de abril.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>M&aacute;s de cuatro turistas por residente</strong></h2><p class="article-text">
        Hoy, las 7.645 plazas tur&iacute;sticas &ndash;seg&uacute;n datos de la Federaci&oacute;n&ndash; contrastan con los 1.689 residentes registrados en el padr&oacute;n municipal: 863 hombres y 826 mujeres, seg&uacute;n cifras del Instituto Nacional de Estad&iacute;stica (INE). Entre ellos, muchos conviven con esta realidad que, en temporada alta, se traduce en una saturaci&oacute;n evidente del espacio p&uacute;blico, dificultades de aparcamiento y una presi&oacute;n constante sobre la vida cotidiana.
    </p><p class="article-text">
        A ello se suma el contraste estacional: en invierno, es Canar se convierte en un pueblo fantasma, no hay nada para la gente local que vive all&iacute; todo el a&ntilde;o: solo un bar. Mientras que en verano la actividad se concentra al m&aacute;ximo y el n&uacute;cleo multiplica su poblaci&oacute;n.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Las 7.645 plazas turísticas contrastan con los 1.689 residentes registrados. En invierno es una zona fantasma, no hay nada para la gente local que vive allí todo el año: solo un bar</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ldquo;Agobia un poco, evidentemente, porque a qui&eacute;n no le agobia que de repente en la zona en la que vive haya un mont&oacute;n de gente, te cuesta m&aacute;s encontrar aparcamiento&rdquo;, explica Sof&iacute;a (nombre ficticio a petici&oacute;n propia), una vecina. &ldquo;Pero la verdad es que es un turismo, dentro de lo que cabe, muy familiar &ndash;casi todo son familias brit&aacute;nicas&ndash; y muy respetuoso. Desde el COVID parece que hay tambi&eacute;n turismo m&aacute;s nacional, no es como en Sant Antoni o Platja d&rsquo;en Bossa existe un p&uacute;blico m&aacute;s <em>hooligan</em>&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Sof&iacute;a tambi&eacute;n percibe un contraste estacional muy fuerte: &ldquo;Lo que m&aacute;s nos choca &ndash;a mi pareja y a m&iacute;&ndash; es el invierno, porque es Canar se convierte en un pueblo fantasma&rdquo;. Los mi&eacute;rcoles &ndash;cuando hay mercadillo <em>hippy</em>&ndash; son un &ldquo;terror&rdquo;, a&ntilde;ade. A&uacute;n teniendo parking propio y cerrado con una barrera, los turistas aparcan en su vado.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/79e72797-c136-4bdd-89ad-323505168a97_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/79e72797-c136-4bdd-89ad-323505168a97_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/79e72797-c136-4bdd-89ad-323505168a97_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/79e72797-c136-4bdd-89ad-323505168a97_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/79e72797-c136-4bdd-89ad-323505168a97_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/79e72797-c136-4bdd-89ad-323505168a97_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/79e72797-c136-4bdd-89ad-323505168a97_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una señal con indicaciones y al fondo un bloque de apartamentos turísticos."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una señal con indicaciones y al fondo un bloque de apartamentos turísticos.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El escenario dista mucho de la playa con muelle y actividad pesquera rodeada de cultivos que hab&iacute;a sido. El desarrollo de este n&uacute;cleo poblacional ha sido paralelo, desde los a&ntilde;os sesenta, al del turismo en la isla y con el tiempo se ha convertido en un continuo urbano junto a Punta Arab&iacute; y Cala Nova muy importante dentro del t&eacute;rmino municipal de Santa Eul&agrave;ria.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Era una zona bastante normalita, con souvenirs, bares, restaurantes, servicios de playa, hoteles, hostales y apartamentos&rdquo;, explica Cuesta. &ldquo;Ahora ha cambiado de escala, con muchos establecimientos reconvertidos o con nuevos nombres para adaptarse a otros tipos de turismo&rdquo;, a&ntilde;ade.
    </p><p class="article-text">
        Es Canar cuenta ya con una treintena de complejos tur&iacute;sticos, en su mayor&iacute;a de dos y tres estrellas &ndash;de grandes dimensiones y con amplios servicios destinados al turismo de masas&ndash;, como el hotel Caribe o el de la cadena hotelera pitiusa Invisa, con 270 habitaciones. Pero a lo largo de los &uacute;ltimos a&ntilde;os han ido brotando, sobre todo en los alrededores (s&rsquo;Argamassa o Cala Nova), alojamientos de mayor categor&iacute;a, en l&iacute;nea con una evoluci&oacute;n hacia un perfil m&aacute;s <em>high class</em>.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/369b465c-2cac-4026-99f3-48e793be4101_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/369b465c-2cac-4026-99f3-48e793be4101_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/369b465c-2cac-4026-99f3-48e793be4101_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/369b465c-2cac-4026-99f3-48e793be4101_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/369b465c-2cac-4026-99f3-48e793be4101_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/369b465c-2cac-4026-99f3-48e793be4101_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/369b465c-2cac-4026-99f3-48e793be4101_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El hotel Invisa Ereso, construido en la avenida de es Canar en el año 1979."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El hotel Invisa Ereso, construido en la avenida de es Canar en el año 1979.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Un nuevo complejo de cinco estrellas</strong></h2><p class="article-text">
        El reducido vecindario se prepara para seguir ampliando su oferta tur&iacute;stica con un nuevo hotel de alta gama previsto, si se cumplen los plazos, para la temporada de 2027, <a href="https://www.periodicodeibiza.es/pitiusas/ibiza/2026/04/06/2603207/inversor-nacional-promueve-nuevo-hotel-cinco-estrellas-canar.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">como ha publicado El Peri&oacute;dico de Ibiza.</a> El proyecto, promovido por un inversor nacional del sector inmobiliario, plantea la construcci&oacute;n de un establecimiento de 116 habitaciones que aspira a alcanzar la categor&iacute;a de cinco estrellas, aunque esta depender&aacute; del Consell Insular.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ca30d996-8e00-43cb-a3db-78ba781d92d4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ca30d996-8e00-43cb-a3db-78ba781d92d4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ca30d996-8e00-43cb-a3db-78ba781d92d4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ca30d996-8e00-43cb-a3db-78ba781d92d4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ca30d996-8e00-43cb-a3db-78ba781d92d4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ca30d996-8e00-43cb-a3db-78ba781d92d4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ca30d996-8e00-43cb-a3db-78ba781d92d4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Las obras de construcción del nuevo hotel de cinco estrellas."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Las obras de construcción del nuevo hotel de cinco estrellas.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El inmueble, cuya construcci&oacute;n ejecuta Hermanos Parrot, tendr&aacute; planta baja y una altura, adem&aacute;s de servicios como piscina, spa y aparcamiento. Se tratar&aacute; de un edificio de estilo mediterr&aacute;neo ibicenco y estar&aacute; rodeado de especies aut&oacute;ctonas &ndash;pretende ser respetuoso con el medio ambiente&ndash;. &ldquo;Si el hotel &ndash;que est&aacute; en construcci&oacute;n&ndash; es de cinco estrellas y viene el mismo tipo de cliente [m&aacute;s familiar], ser&aacute; de bien tambi&eacute;n&rdquo;, valora Anabel, otra residente de 28 a&ntilde;os.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Las obras comenzaron el pasado mes de diciembre y tienen una duraci&oacute;n estimada de dos a&ntilde;os. En estos momentos, la promotora negocia qu&eacute; cadena hotelera operar&aacute; el establecimiento. La llegada de este nuevo complejo supone la materializaci&oacute;n de un viraje que ya estaba en marcha: el paso de un turismo familiar y de escala media a un modelo progresivamente orientado al lujo. Un cambio que no rompe con lo que es Canar ha sido, pero redefine hacia d&oacute;nde se dirige, igual que el resto de la isla, cada vez m&aacute;s enfocada al cliente de alto poder adquisitivo.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/canar-nucleo-ibiza-turismo-cuadruplica-poblacion-inicia-viraje-lujo_1_13142252.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 15 Apr 2026 04:02:10 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/3ae10d3d-4039-4222-8629-01bb603f77db_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1377678" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/3ae10d3d-4039-4222-8629-01bb603f77db_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1377678" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Es Canar, el núcleo de Ibiza donde el turismo cuadruplica a la población, inicia su viraje hacia el lujo]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/3ae10d3d-4039-4222-8629-01bb603f77db_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Ibiza,Hoteles,Turismo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El descontrol dels beach club i hotels a plena llum del dia indigna a les discoteques tradicionals d'Eivissa]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/descontrol-dels-beach-club-i-hotels-plena-llum-dia-indigna-les-discoteques-tradicionals-d-eivissa_1_13131618.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/0783f46a-a279-48c6-bf77-fa2a4e409b11_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El descontrol dels beach club i hotels a plena llum del dia indigna a les discoteques tradicionals d&#039;Eivissa"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La patronal demana una reforma de la Llei Turística balear de 2012 per a garantir una regulació uniforme perquè, al seu judici, l'oci diürn els fa una competència deslegal, fins i tot dins d'espais naturals protegits</p><p class="subtitle">La històrica pugna de la família Matutes per controlar la nit ibicenca</p></div><p class="article-text">
        Bartolo Torres, eivissenc de 61 anys, recorda quan Ku no nom&eacute;s era la seua discoteca preferida, sin&oacute; tamb&eacute; la de tots els seus amics: &ldquo;Era la que m&eacute;s m&rsquo;agradava, la m&eacute;s bonica de totes&rdquo;. Corrien els anys vuitanta i una casa pagesa al cor d&rsquo;una urbanitzaci&oacute;, la del Club Sant Rafel, constru&iuml;da sobre un vessant, anava cam&iacute; de convertir-se en una de les discoteques &mdash;a cel obert, amb jard&iacute;, terrassa i piscina&mdash; m&eacute;s cotitzades a nivell mundial.
    </p><p class="article-text">
        Aviat es va convertir en un ambient de cares conegudes, des de Sara Montiel fins a Roman Polanski, passant pel dissenyador Jean Paul Gaultier. El seu <em>peak</em> va ser quan, el 87, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/freddie-mercury-l-illa-l-exces-persona-mes-gran-he-conegut-meva-vida_1_12967787.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Freddy Mercury</a> i Montserrat Caball&eacute; van interpretar el &lsquo;Barcelona&rsquo;, que despr&eacute;s representaria els Jocs Ol&iacute;mpics. La febre per assistir a aquell espectacle irrepetible va acabar col&middot;lapsant la carretera principal de l&rsquo;illa.
    </p><p class="article-text">
        Els eivissencs adoraven aquell local on es barrejaven amb el nou m&oacute;n que ja feia d&egrave;cades que havia comen&ccedil;at a apar&egrave;ixer a Eivissa i que ara comen&ccedil;ava a experimentar una transformaci&oacute;: l&rsquo;oci nocturn agafava for&ccedil;a com a principal motor econ&ograve;mic i es professionalitzava. Cada vegada arribava m&eacute;s gent a la piti&uuml;sa amb aquest prop&ograve;sit: el de desinhibir-se en cases tradicionals convertides en temples de la m&uacute;sica disco i, cada cop m&eacute;s, de l&rsquo;electr&ograve;nica.
    </p><p class="article-text">
        Aquest era l&rsquo;escenari quan els ve&iuml;ns, no nom&eacute;s del nucli d&rsquo;habitatges que acollia Ku, sin&oacute; de tota l&rsquo;illa, van protestar. No podien continuar suportant el soroll i l&rsquo;administraci&oacute; local va prendre una decisi&oacute;: calia cobrir i insonoritzar tots els establiments. Aquesta mateixa norma va canviar gaireb&eacute; una d&egrave;cada m&eacute;s tard, el 2012, amb la <a href="https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2012-10610" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Llei Tur&iacute;stica</a> que l&rsquo;Associaci&oacute; Empresarial d&rsquo;Oci Nocturn Noches de Ibiza (AEON) &mdash;agrupaci&oacute; d&rsquo;empresaris del <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/west-end-d-eivissa-les-nits-sense-fre-i-miratge-transformador-d-okuda-aixo-no-s-arregla-amb-color_1_13087718.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">West End, nucli del turisme de borratxera al municipi de Sant Antoni</a>&mdash; demana ara reformar al Govern, al Consell d&rsquo;Eivissa i als ajuntaments insulars.
    </p><p class="article-text">
        La intenci&oacute;: frenar l&rsquo;intrusisme i la desregulaci&oacute; que, al seu parer, existeix entre l&rsquo;oci di&uuml;rn i nocturn arran de la proliferaci&oacute; de <em>beach clubs</em> i hotels en zones tur&iacute;stiques com Platja d&rsquo;en Bossa o Sant Antoni, que operen com a espais festius, en ocasions sense les mateixes condicions de control que les discoteques tradicionals. Fins i tot dins d&rsquo;espais naturals protegits i a plena llum del dia.
    </p><p class="article-text">
        Aquests establiments, exempts de complir les mateixes condicions d&rsquo;horaris, aforaments o llic&egrave;ncies que les discoteques tradicionals, alimenten &mdash;al seu parer&mdash; la massificaci&oacute; i generen una compet&egrave;ncia deslleial creixent al territori insular. Per aix&ograve;, demanen ara un marc normatiu &ldquo;clar i equitatiu&rdquo; que diferenci&iuml; les activitats i garanteixi igualtat de condicions per als negocis que operen amb llic&egrave;ncia.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La festa di&uuml;rna: una guerra perp&egrave;tua</strong></h2><p class="article-text">
        L&rsquo;evoluci&oacute; dels <em>saraos</em> a Eivissa ha estat vertiginosa. No fa tant &mdash;abans de l&rsquo;arribada dels anys 2000&mdash; que el sector de l&rsquo;oci nocturn havia iniciat la guerra contra els after quan, inaugurat el mil&middot;lenni, van comen&ccedil;ar a consolidar-se a l&rsquo;illa els primers <em>beach clubs</em>, com el ja extingit Bora Bora. En aquest context, i amb l&rsquo;aprovaci&oacute; de la pol&egrave;mica llei d&rsquo;Activitats, va n&eacute;ixer el 2011, en aquest v&egrave;rtex de l&rsquo;illa al costat del local amb nom d&rsquo;illa polin&egrave;sia, Ushua&iuml;a.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/62d245d0-e518-4651-8de8-dc93fee50984_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/62d245d0-e518-4651-8de8-dc93fee50984_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/62d245d0-e518-4651-8de8-dc93fee50984_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/62d245d0-e518-4651-8de8-dc93fee50984_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/62d245d0-e518-4651-8de8-dc93fee50984_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/62d245d0-e518-4651-8de8-dc93fee50984_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/62d245d0-e518-4651-8de8-dc93fee50984_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Discoteca Bora-Bora prop de la Platja d&#039;en Bossa."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Discoteca Bora-Bora prop de la Platja d&#039;en Bossa.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En un altre v&egrave;rtex, m&eacute;s cap a l&rsquo;oest &mdash;de la m&agrave; de la mateixa normativa&mdash; el brit&agrave;nic Andy McKay donava forma al seu propi projecte, l&rsquo;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/ens-diuen-aguantem-perque-turisme-ens-dona-menjar-l-hotel-discoteca-tortura-els-vesins-d-eivissa_1_12358703.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Ibiza Rocks Hotel</a>: un hotel-discoteca en el qual es van comen&ccedil;ar a pujar artistes del panorama anglosax&oacute; com Ed Sheeran o The Kooks i que despr&eacute;s va tenir el seu germ&agrave; mallorqu&iacute;, que finalment va claudicar. Poc despr&eacute;s van apar&egrave;ixer a poca dist&agrave;ncia, a la badia de Portmany, negocis de car&agrave;cter similar m&eacute;s centrats en l&rsquo;espectacle.
    </p><p class="article-text">
        Inaugurat Ushua&iuml;a, impulsat per Yann Pissenem &mdash;tamb&eacute; creador d&rsquo;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/catedral-l-electronica-inaugurada-per-will-smith-eivissa-bogeria-col-lectiva-mes-100-euros-nit_1_12346725.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">UNVRS</a>&mdash;, el model d&rsquo;oci de l&rsquo;illa amb grans esdeveniments musicals a l&rsquo;aire lliure ja havia fet <em>click</em>. La proposta es va consolidar r&agrave;pidament, al traslladar a l&rsquo;horari di&uuml;rn una oferta fins aleshores lligada gaireb&eacute; exclusivament a la nit. El 2013, amb la inauguraci&oacute; de Ushua&iuml;a Tower, la marca de Matutes va refor&ccedil;ar el seu posicionament com a marca global alhora que guanyava fama per acollir una s&egrave;rie dels millors DJ del circuit internacional.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/81080f26-d2af-4a05-8024-864a2c46fccd_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/81080f26-d2af-4a05-8024-864a2c46fccd_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/81080f26-d2af-4a05-8024-864a2c46fccd_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/81080f26-d2af-4a05-8024-864a2c46fccd_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/81080f26-d2af-4a05-8024-864a2c46fccd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/81080f26-d2af-4a05-8024-864a2c46fccd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/81080f26-d2af-4a05-8024-864a2c46fccd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El Ushuaïa Eivissa Beach Hotel a Eivissa. "
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El Ushuaïa Eivissa Beach Hotel a Eivissa.                             </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        David Guetta, Martin Garrix o Solomun, entre altres, han punxat entre el fum, els acr&ograve;bates i l&rsquo;espectacle de llums del recinte. A tot aix&ograve; se sumava una altra novetat: els hostes de l&rsquo;hotel accedien a les festes sense cost addicional, per&ograve; a m&eacute;s es venien &mdash;i encara es venen&mdash; entrades per al p&uacute;blic general que solen oscil&middot;lar entre els 40 i els 50 euros i, en mesos com agost, el pic de la temporada, arriben a superar-los.
    </p><h2 class="article-text"><strong>L&rsquo;origen, els clubs a l&rsquo;aire lliure</strong></h2><p class="article-text">
        Bartolo va con&egrave;ixer l&rsquo;oci nocturn quan va comen&ccedil;ar a emergir sobretot a la seva zona, a la de Sant Antoni, on al principi tenia un car&agrave;cter marcatament local, per&ograve; a finals dels anys vuitanta comen&ccedil;ava a ser molt m&eacute;s heterogeni. Espais com l&rsquo;antic Star Club, m&eacute;s tard reconvertit en Kaos i finalment en l&rsquo;actual Eden, formaven part d&rsquo;un circuit a l&rsquo;aire lliure freq&uuml;entat tant per residents com per turistes europeus.
    </p><p class="article-text">
        Els joves de l&rsquo;illa, com ell i el seu grup, alternaven entre locals sense massa distincions, mentre que alguns operadors tur&iacute;stics internacionals com Air Tours o el Club 18-30, que va gestionar durant anys el turisme brit&agrave;nic &mdash;i on s&rsquo;amaguen els or&iacute;gens del turisme de borratxera que predomina avui al West End&mdash; comen&ccedil;aven a canalitzar els visitants estrangers cap a grans discoteques.
    </p><p class="article-text">
        Entre elles <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/discoteca-mes-gran-mon-reobrira-tres-decades-despres-tancament-ku-local-l-espanya-felipista_1_11761627.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Ku</a> (despr&eacute;s Privilege, ara UNVRS) i <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/amnesia-discoteca-monto-filosofo-antonio-escohotado-contribuir-mafia-hippie_1_10499333.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Amnesia</a>, batejada pel seu fundador, el madrileny Antonio Escohotado, com a Taller del Olvido, que comen&ccedil;aven a despuntar. Totes elles seguien l&rsquo;arquitectura tradicional eivissenca i el perfil del p&uacute;blic variava segons el local: brit&agrave;nics en aquests tours nocturns organitzats, escandinaus en sales com Chuck Mule, o francesos, alemanys i holandesos en espais com Es Parad&iacute;s.
    </p><p class="article-text">
        Aquell ecosistema inclo&iuml;a propostes m&eacute;s ic&ograve;niques i altres m&eacute;s informals, com una discoteca a Cala de Bou amb barbacoa a l&rsquo;aire lliure per la qual, recorda Bartolo, si no pagaves entrada per al club no podies menjar al restaurant. &ldquo;Despr&eacute;s tamb&eacute; an&agrave;vem a les discoteques dels hotels, tots tenien pista de ball, DJ i fins a dues barres per retenir els seus clients&rdquo;. Amb el temps, aquests espais van ser abandonats pels joves i els aprofitava la gent m&eacute;s gran.
    </p><p class="article-text">
        Algunes iniciatives, com l&rsquo;&Eacute;xtasis &mdash;una altra casa pagesa reconvertida en sala a l&rsquo;entrada de Sant Antoni&mdash; van tancar a finals dels 80 en un context de transformaci&oacute; i modernitzaci&oacute;. Amb la professionalitzaci&oacute; del sector als anys 90 i l&rsquo;aparici&oacute; d&rsquo;una nova ind&uacute;stria de l&rsquo;oci, molts d&rsquo;aquests espais van desapar&egrave;ixer o van quedar relegats. A mitjans de la d&egrave;cada, a m&eacute;s, es va consolidar el model de m&uacute;sica electr&ograve;nica a l&rsquo;alba i van comen&ccedil;ar a guanyar popularitat negocis com Caf&eacute; del Mar, amb m&uacute;sica <em>chill out</em> i despr&eacute;s m&eacute;s <em>hard</em>.
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-youtube ratio">
    
                    
                            
<script src="https://www.youtube.com/iframe_api"></script>
<script type="module">
    window.marfeel.cmd.push(['multimedia', function(multimedia) {
        multimedia.initializeItem('yt-lSk-DWAJPbA-3775', 'youtube', 'lSk-DWAJPbA', document.getElementById('yt-lSk-DWAJPbA-3775'));
    }]);
</script>

<iframe id=yt-lSk-DWAJPbA-3775 src="https://www.youtube.com/embed/lSk-DWAJPbA?enablejsapi=1" frameborder="0"></iframe>
            </figure><h2 class="article-text"><strong>La febre pels &lsquo;beach clubs&rsquo;</strong></h2><p class="article-text">
        El passat i el present encara es fonen a trav&eacute;s d&rsquo;alguns locals que sobreviuen, per&ograve; que han hagut de reconvertir-se des que la massificaci&oacute; &eacute;s imminent. Fundat a la d&egrave;cada dels 70 i convertit amb el temps en un dels chiringuitos m&eacute;s emblem&agrave;tics d&rsquo;Eivissa, Sa Trinxa va deixar d&rsquo;acollir l&rsquo;estiu passat sessions de DJ a la seva ubicaci&oacute; de ses Salines per complir amb la normativa del Parc Natural, <a href="https://www.periodicodeibiza.es/pitiusas/ibiza/2025/06/19/2411897/prohiben-chiringuito-trinxa-ses-salines-sesiones-deejays.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">tal com va publicar El Peri&oacute;dico de Ibiza.</a>
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Sa Trinxa, un dels quiosquets més emblemàtics, va deixar d&#039;acollir l&#039;estiu passat sessions de DJ per a complir amb la normativa del Parc Natural de Ses Salines. La clientela va organitzar una campanya en Change.org que va superar les 2.000 signatures en poques hores en defensa del que consideraven un símbol de la “diversitat cultural” i del “esperit” de l&#039;illa</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Aix&ograve; va provocar una r&agrave;pida reacci&oacute; entre part de la seva clientela habitual: en tot just unes hores, una campanya en Change.org va superar les 2.000 signatures en defensa del que consideren un s&iacute;mbol de la &ldquo;diversitat cultural&rdquo; i del &ldquo;esperit&rdquo; de l'illa. &ldquo;Dins d'un lloc com Ses Salines nom&eacute;s hauria d'haver-hi naturalesa&rdquo;, valora Naor Shaharabani, guia de senderisme i educador ambiental. &ldquo;S'hauria de tenir m&eacute;s consci&egrave;ncia sobre com interferim en aquests espais. Cada vegada m&eacute;s s'intenten instaurar limitacions que protegeixin m&iacute;nimament els nostres entorns i a la gran majoria aix&ograve; els sona extrem&rdquo;, afegeix.
    </p><p class="article-text">
        L'alt volum de la m&uacute;sica, igual que les llums a la nit, el soroll dels vehicles de motor, els fums i m&eacute;s factors impacten directament en el comportament i salut de les esp&egrave;cies que all&iacute; habiten. &ldquo;Les mesures de protecci&oacute; no haurien de veure's com una p&egrave;rdua, sin&oacute; com una manera de preservar all&ograve; que, precisament, atreu de l'illa&rdquo;, afegeix l'expert.
    </p><p class="article-text">
        Des del Govern van recordar que el Pla Rector d&rsquo;&Uacute;s i Gesti&oacute; (PRUG) del Parc Natural de ses Salines &mdash;vigent des del 2005 i pendent d&rsquo;actualitzaci&oacute;&mdash; prohibeix <a href="https://boib.caib.es//pdf/2005196/mp31.pdf" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la celebraci&oacute; de festes, concerts o esdeveniments en aquest entorn protegit, fins i tot en establiments ubicats en s&ograve;l r&uacute;stic o domini p&uacute;blic</a>, excepte en casos molt concrets vinculats a activitats tradicionals o institucionals. No era el cas.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Una situaci&oacute; estesa a Formentera</strong></h2><p class="article-text">
        Aix&ograve; passava al juny i el mateix va oc&oacute;rrer, a l&rsquo;agost, amb el suposat restaurant de Formentera Cala D&uacute;o, que era m&eacute;s <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/cala-duo-polemic-beach-club-inspeccionat-per-no-respectar-parc-natural-formentera_1_12548034.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">un chiringuito on s&rsquo;organitzaven festes que superaven els decibels i que despr&eacute;s plogaven a les stories d&rsquo;Instagram</a>. Per incompliment de la normativa, el Consell va imposar als propietaris una sanci&oacute; de 150.000 euros: es cobrava entrada i, a m&eacute;s, l&rsquo;aforament superava les 50 persones, el m&agrave;xim perm&egrave;s, tal com van comprovar els t&egrave;cnics de la instituci&oacute; insular, els agents mediambientals del Govern i la Policia Local de Formentera durant una inspecci&oacute;.
    </p><blockquote class="tiktok-embed" data-video-id="7536243727644396802"><section></section></blockquote><script async src="https://www.tiktok.com/embed.js"></script><p class="article-text">
        Els socis s&oacute;n els que van fundar en 2012, a la zona de Ses Illetes (a nom&eacute;s un quil&ograve;metre, tamb&eacute; dins del Parc Natural de ses Salines), el famos&iacute;ssim Beso Beach, que va trigar poc a comptar amb un hom&ograve;leg a Eivissa, a Cala Jondal [all&iacute; on van brollar els primers <em>beach clubs</em>, com Blue Marlin]. En aquest mateix enclavament es veu, estiu rere estiu, apar&egrave;ixer en les zodiacs procedents dels iots a rostres tan coneguts com Jeff Bezos o Leonardo DiCaprio.
    </p><p class="article-text">
        L'associaci&oacute; d'Eivissa ha posat com a model a seguir aquesta actuaci&oacute; del Consell de Formentera i reclamen el mateix per a Eivissa: &ldquo;Suposaria una cascada de sancions a establiments que incorren en irregularitats similars&rdquo;. Per a aix&ograve; &eacute;s necessari refor&ccedil;ar les inspeccions, establir horaris diferenciats &mdash;regular l'oci nocturn entre les 22 i les 6 hores i limitar l'activitat di&uuml;rna fins a les 20 hores&mdash; i aprovar un pla espec&iacute;fic contra l'intrusisme. L'objectiu? Combatre les 25.000 noves places di&agrave;ries aproximades, part d'una oferta descontrolada amb efectes en el mercat laboral, l'habitatge o el medi ambient.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Part del rebuig &ndash;dels turistes a les limitacions&ndash; ve d'una idea rom&agrave;ntica de l'Eivissa de &lsquo;abans&rsquo; associada a aquests <em>beach clubs</em> i a una suposada llibertat sense l&iacute;mits. &Eacute;s cert que l'illa ha canviat (hem virat a un luxe extravagant), per&ograve; per aix&ograve; m&eacute;s que mai &eacute;s hora d'establir marges i donar prioritat a alguns aspectes que abans passaven per alt, sobretot havent-hi un impacte demogr&agrave;fic i tur&iacute;stic molt major que en el passat&rdquo;, observa Shaharabani.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/descontrol-dels-beach-club-i-hotels-plena-llum-dia-indigna-les-discoteques-tradicionals-d-eivissa_1_13131618.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 12 Apr 2026 04:31:54 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/0783f46a-a279-48c6-bf77-fa2a4e409b11_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="421273" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/0783f46a-a279-48c6-bf77-fa2a4e409b11_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="421273" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El descontrol dels beach club i hotels a plena llum del dia indigna a les discoteques tradicionals d'Eivissa]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/0783f46a-a279-48c6-bf77-fa2a4e409b11_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Ibiza,Discotecas]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El descontrol de los 'beach club' y hoteles a plena luz del día indigna a las discotecas tradicionales de Ibiza]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/descontrol-beach-club-hoteles-plena-luz-dia-indigna-discotecas-tradicionales-ibiza_1_13130753.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/0783f46a-a279-48c6-bf77-fa2a4e409b11_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El descontrol de los &#039;beach club&#039; y hoteles a plena luz del día indigna a las discotecas tradicionales de Ibiza"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La patronal pide una reforma de la Ley Turística balear de 2012 para garantizar una regulación uniforme porque, a su juicio, el ocio diurno les hace una competencia deslegal, incluso dentro de espacios naturales protegidos</p><p class="subtitle">La histórica pugna de la familia Matutes por controlar la noche ibicenca</p></div><p class="article-text">
        Bartolo Torres, ibicenco de 61 a&ntilde;os, recuerda cuando Ku no solo era su discoteca favorita, sino tambi&eacute;n la de todos sus amigos: &ldquo;Era la que m&aacute;s me gustaba, la m&aacute;s bonita de todas&rdquo;. Corr&iacute;an los ochenta y una casa payesa en el coraz&oacute;n de una urbanizaci&oacute;n, la del Club Sant Rafel, construida sobre una ladera, iba camino de convertirse en una de las discotecas &ndash;a techo descubierto con jard&iacute;n, terraza y piscina&ndash; m&aacute;s cotizadas a nivel mundial.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Pronto se convirti&oacute; en ambiente de rostros conocidos, desde Sara Montiel a Roman Polanski, pasando por el dise&ntilde;ador Jean Paul Gaultier. Su <em>peak</em> fue cuando, en el 87, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/freddie-mercury-isla-exceso-persona-grande-he-conocido-vida_1_12964496.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Freddy Mercury</a> y Montserrat Caball&eacute; tocaron el &lsquo;Barcelona&rsquo; que despu&eacute;s representar&iacute;a las Olimpiadas. La fiebre por acudir al irrepetible espect&aacute;culo termin&oacute; colapsando la carretera principal de la isla.
    </p><p class="article-text">
        Los ibicencos adoraban aquel local donde se mezclaban con el nuevo mundo que ya hac&iacute;a d&eacute;cadas hab&iacute;a empezado a aparecer en Eivissa y ahora empezaba a sufrir una transformaci&oacute;n: el ocio nocturno cog&iacute;a fuerza como principal motor econ&oacute;mico y se profesionalizaba. Cada vez llegaba m&aacute;s gente a la pitiusa con ese prop&oacute;sito; el de liberarse en casas tradicionales convertidas en templos de la m&uacute;sica disco y, cada vez m&aacute;s, de la electr&oacute;nica.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Ese era el escenario cuando los vecinos, no solo del n&uacute;cleo de viviendas que albergaba Ku, sino de toda la isla, protestaron. No pod&iacute;an seguir soportando el ruido y la administraci&oacute;n local tom&oacute; una decisi&oacute;n: hab&iacute;a que cubrir e insonorizar todos los establecimientos. Esa misma norma cambi&oacute; casi una d&eacute;cada m&aacute;s tarde, en 2012, con la <a href="https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2012-10610" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Ley Tur&iacute;stica</a> que la Asociaci&oacute;n Empresarial de Ocio Nocturno Noches de Ibiza (AEON) &ndash;agrupaci&oacute;n de empresarios del <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/west-end-ibiza-noches-freno-espejismo-transformador-okuda-no-arregla-color_1_13085057.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">West End, n&uacute;cleo del turismo de borrachera en el municipio de Sant Antoni</a>&ndash; pide ahora reformar al Govern, al Consell d&rsquo;Eivissa y a los ayuntamientos insulares.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        La intenci&oacute;n: frenar el intrusismo y la desregulaci&oacute;n que, a su juicio, existe entre el ocio diurno y nocturno desde la proliferaci&oacute;n de<em> beach clubs </em>y hoteles en zonas tur&iacute;sticas como Platja d&rsquo;en Bossa o Sant Antoni que operan como espacios festivos, en ocasiones sin las mismas condiciones de control que las discotecas tradicionales. Incluso dentro de espacios naturales protegidos y a plena luz del d&iacute;a.
    </p><p class="article-text">
        Estos establecimientos, exentos de cumplir las mismas condiciones de horarios, aforos o licencias que las discotecas tradicionales, alimentan a su juicio la masificaci&oacute;n y generan una competencia desleal creciente en el territorio insular. Por ello, piden ahora un marco normativo &ldquo;claro y equitativo&rdquo; que diferencie las actividades y garantice igualdad de condiciones para los negocios que operan con licencia.&nbsp;
    </p><h2 class="article-text"><strong>La fiesta diurna: una guerra perpetua</strong></h2><p class="article-text">
        La evoluci&oacute;n de los <em>saraos</em> en Eivissa ha sido vertiginosa. No hac&iacute;a mucho &ndash;antes de la llegada de los 2000&ndash; que el sector del ocio nocturno hab&iacute;a empezado la guerra contra los <em>after</em> cuando inaugurado el milenio empezaron a consolidarse en la isla los primeros <em>beach clubs</em>, como el ya extinto Bora Bora. En ese contexto, y con la aprobaci&oacute;n de la pol&eacute;mica ley de Actividades, naci&oacute; en 2011, en este v&eacute;rtice de la isla junto al local con nombre de isla polinesia, Ushua&iuml;a.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/62d245d0-e518-4651-8de8-dc93fee50984_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/62d245d0-e518-4651-8de8-dc93fee50984_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/62d245d0-e518-4651-8de8-dc93fee50984_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/62d245d0-e518-4651-8de8-dc93fee50984_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/62d245d0-e518-4651-8de8-dc93fee50984_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/62d245d0-e518-4651-8de8-dc93fee50984_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/62d245d0-e518-4651-8de8-dc93fee50984_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Discoteca Bora-Bora cerca de la Playa d&#039;en Bossa."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Discoteca Bora-Bora cerca de la Playa d&#039;en Bossa.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En otro v&eacute;rtice, m&aacute;s al oeste &ndash;de la mano de la misma normativa&ndash; el brit&aacute;nico Andy McKay daba forma a su propio proyecto, el <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/dicen-aguantar-turismo-da-comer-hotel-discoteca-tortura-dia-noche-vecinos-ibiza_1_12355909.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Ibiza Rocks Hotel</a>: un hotel-discoteca en cuyo escenario se empezaron a subir artistas del panorama anglosaj&oacute;n<em> </em>Ed Sheeran o The Kooks y que despu&eacute;s tuvo su gemelo mallorqu&iacute;n, que termin&oacute; por claudicar. Poco despu&eacute;s aparecieron a poca distancia, en la bah&iacute;a de Portmany, negocios de car&aacute;cter similar m&aacute;s centrados en el espect&aacute;culo.
    </p><p class="article-text">
        Inaugurado Ushua&iuml;a, impulsado por Yann Pissenem -tambi&eacute;n creador de <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/catedral-electronica-inaugurada-will-smith-ibiza-locura-colectiva-100-euros-noche_1_12346215.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">UNVRS</a>-, el modelo de ocio de la isla con grandes eventos musicales al aire libre ya hab&iacute;a hecho <em>click</em>. La propuesta se consolid&oacute; r&aacute;pido, al trasladar al horario diurno una oferta hasta entonces ligada casi exclusivamente a la noche. En 2013, con la inauguraci&oacute;n de Ushua&iuml;a Tower, la marca de Matutes reforz&oacute; su posicionamiento como marca global a la vez que cog&iacute;a fama por su acogida de una ristra de los mejores dj&rsquo;s del circuito internacional.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/81080f26-d2af-4a05-8024-864a2c46fccd_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/81080f26-d2af-4a05-8024-864a2c46fccd_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/81080f26-d2af-4a05-8024-864a2c46fccd_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/81080f26-d2af-4a05-8024-864a2c46fccd_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/81080f26-d2af-4a05-8024-864a2c46fccd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/81080f26-d2af-4a05-8024-864a2c46fccd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/81080f26-d2af-4a05-8024-864a2c46fccd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El Ushuaïa Ibiza Beach Hotel en Eivissa."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El Ushuaïa Ibiza Beach Hotel en Eivissa.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        David Guetta, Martin Garrix o Solomun, entre otros, han pinchado entre el humo, los acr&oacute;batas y el espect&aacute;culo de luces del recinto. A todo esto se sumaba otra novedad: los hu&eacute;spedes del hotel acced&iacute;an a las fiestas sin coste adicional, pero adem&aacute;s se vend&iacute;an &ndash;y siguen vendiendo&ndash; entradas para el p&uacute;blico general que oscilan habitualmente entre los 40 y los 50 euros y, en meses como agosto, el pico de la temporada, llegan a superarlos.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El origen, los clubs al aire libre</strong></h2><p class="article-text">
        Bartolo conoci&oacute; el ocio nocturno cuando empez&oacute; a emerger sobre todo en su zona, en la de Sant Antoni, donde al principio ten&iacute;a marcado el car&aacute;cter local, pero empezaba a ser, a finales de los ochenta, mucho m&aacute;s heterog&eacute;neo. Espacios como el antiguo Star Club, m&aacute;s tarde reconvertido en Kaos y finalmente en el actual Eden, formaban parte de un circuito al aire libre frecuentado tanto por residentes como por turistas europeos.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Los j&oacute;venes de la isla, como &eacute;l y su grupo, alternaban entre locales sin demasiadas distinciones, mientras que algunos operadores tur&iacute;sticos internacionales como Air Tours o el Club 18-30, que gestion&oacute; durante a&ntilde;os el turismo brit&aacute;nico &ndash;y donde se esconden los or&iacute;genes del turismo de borrachera que predomina hoy en el West End&ndash; comenzaban a canalizar a visitantes extranjeros hacia grandes discotecas.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Entre ellas <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/discoteca-grande-mundo-reabrira-tres-decadas-despues-cierre-ku-local-espana-felipista_1_11759671.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Ku</a> (luego Privilege, ahora UNVRS) y <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/amnesia-discoteca-monto-filosofo-antonio-escohotado-contribuir-mafia-hippie_1_10499333.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Amnesia</a>, bautizada por su fundador, el madrile&ntilde;o Antonio Escohotado, como Taller del Olvido, que empezaban a despuntar. Todas ellas segu&iacute;an la arquitectura tradicional ibicenca y el perfil del p&uacute;blico variaba seg&uacute;n el local: brit&aacute;nicos en estos tours nocturnos organizados, escandinavos en salas como Chuck Mule, o franceses, alemanes y holandeses en espacios como Es Parad&iacute;s.
    </p><p class="article-text">
        Aquel ecosistema encerraba propuestas m&aacute;s ic&oacute;nicas y otras m&aacute;s informales, como una discoteca en Cala de Bou con parrilla al aire libre por la que, recuerda Bartolo,&nbsp;si no pagabas entrada para el club no pod&iacute;as comer en el restaurante. &ldquo;Luego tambi&eacute;n &iacute;bamos a las discotecas de los hoteles, todos ten&iacute;an pista de baile, dj y hasta dos barras para retener a sus clientes&rdquo;. Con el tiempo esos espacios fueron abandonados por los j&oacute;venes y los aprovechaba la gente m&aacute;s mayor.
    </p><p class="article-text">
        Algunas iniciativas, como el &Eacute;xtasis -otra casa payesa reconvertida en sala a la entrada de Sant Antoni- cerraron a finales de los 80 en un contexto de transformaci&oacute;n y modernizaci&oacute;n. Con la profesionalizaci&oacute;n del sector en los a&ntilde;os 90 y la irrupci&oacute;n de una nueva industria del ocio, muchos de estos espacios fueron desapareciendo o quedaron relegados. A mitades de la d&eacute;cada, adem&aacute;s, se consolid&oacute; el modelo de m&uacute;sica electr&oacute;nica junto al amanecer y empezaron a ganar popularidad negocios como Caf&eacute; del Mar, con m&uacute;sica <em>chill out </em>y despu&eacute;s m&aacute;s <em>hard</em>.
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-youtube ratio">
    
                    
                            
<script src="https://www.youtube.com/iframe_api"></script>
<script type="module">
    window.marfeel.cmd.push(['multimedia', function(multimedia) {
        multimedia.initializeItem('yt-lSk-DWAJPbA-5211', 'youtube', 'lSk-DWAJPbA', document.getElementById('yt-lSk-DWAJPbA-5211'));
    }]);
</script>

<iframe id=yt-lSk-DWAJPbA-5211 src="https://www.youtube.com/embed/lSk-DWAJPbA?enablejsapi=1" frameborder="0"></iframe>
            </figure><h2 class="article-text"><strong>La fiebre por los &lsquo;beach clubs&rsquo;</strong></h2><p class="article-text">
        El pasado y el presente se funden todav&iacute;a a trav&eacute;s de algunos locales que sobreviven pero han tenido que reconvertirse desde que la masificaci&oacute;n es inminente.&nbsp;Fundado en la d&eacute;cada de los 70 y convertido con el paso del tiempo en uno de los chiringuitos m&aacute;s emblem&aacute;ticos de Ibiza, Sa Trinxa dej&oacute; de acoger el verano pasado sesiones de DJ en su ubicaci&oacute;n de ses Salines para cumplir con la normativa del Parque Natural, <a href="https://www.periodicodeibiza.es/pitiusas/ibiza/2025/06/19/2411897/prohiben-chiringuito-trinxa-ses-salines-sesiones-deejays.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">como public&oacute; El Peri&oacute;dico de Ibiza</a>.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Sa Trinxa, uno de los chiringuitos más emblemáticos, dejó de acoger el verano pasado sesiones de DJ para cumplir con la normativa del Parque Natural de Ses Salines. La clientela organizó una campaña en Change.org que superó las 2.000 firmas en pocas horas en defensa de lo que consideraban un símbolo de la “diversidad cultural” y del “espíritu” de la isla</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Esto provoc&oacute; una r&aacute;pida reacci&oacute;n entre parte de su clientela habitual: en apenas unas horas, una campa&ntilde;a en Change.org super&oacute; las 2.000 firmas en defensa de lo que consideran un s&iacute;mbolo de la &ldquo;diversidad cultural&rdquo; y del &ldquo;esp&iacute;ritu&rdquo; de la isla.&nbsp;&ldquo;Dentro de un lugar como Ses Salines s&oacute;lo deber&iacute;a haber naturaleza&rdquo;, valora Naor Shaharabani, gu&iacute;a de senderismo y educador ambiental. &ldquo;Se deber&iacute;a tener m&aacute;s conciencia acerca de c&oacute;mo interferimos en estos espacios. Cada vez m&aacute;s se intentan instaurar limitaciones que protejan m&iacute;nimamente nuestros entornos y a la gran mayor&iacute;a esto les suena extremo&rdquo;, a&ntilde;ade.
    </p><p class="article-text">
        El alto volumen de la m&uacute;sica, igual que las luces por la noche, el ruido de los veh&iacute;culos a motor, los humos y m&aacute;s factores impactan directamente en el comportamiento y salud de las especies que all&iacute; habitan. &ldquo;Las medidas de protecci&oacute;n no deber&iacute;an verse como una p&eacute;rdida, sino como una forma de preservar aquello que, precisamente, atrae de la isla&rdquo;, a&ntilde;ade el experto.
    </p><p class="article-text">
        Desde el Govern recordaron que el Plan Rector de Uso y Gesti&oacute;n (PRUG) del Parque Natural de ses Salines &mdash;vigente desde 2005 y pendiente de actualizaci&oacute;n&mdash; proh&iacute;be <a href="https://boib.caib.es//pdf/2005196/mp31.pdf" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la celebraci&oacute;n de fiestas, conciertos o eventos en este entorno protegido, incluso en establecimientos ubicados en suelo r&uacute;stico o dominio p&uacute;blico</a>, salvo en casos muy concretos vinculados a actividades tradicionales o institucionales. No era el caso.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Una situaci&oacute;n extendida a Formentera</strong></h2><p class="article-text">
        Esto suced&iacute;a en junio y lo mismo ocurri&oacute;, en agosto, con el supuesto restaurante de Formentera Cala D&uacute;o, que era m&aacute;s <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/cala-duo-polemico-beach-club-inspeccionado-no-respetar-parque-natural-formentera_1_12546743.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">un chiringuito donde se organizaban fiestas que superaban los decibelios luego plagaban</a><a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/cala-duo-polemico-beach-club-inspeccionado-no-respetar-parque-natural-formentera_1_12546743.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><em> stories</em></a><a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/cala-duo-polemico-beach-club-inspeccionado-no-respetar-parque-natural-formentera_1_12546743.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> en Instagram</a>. Por incumplimiento de la normativa, el Consell impuso a los propietarios una sanci&oacute;n de 150.000 euros: se cobraba entrada y, adem&aacute;s, el aforo superaba las 50 personas, el m&aacute;ximo permitido, como pudieron comprobar los t&eacute;cnicos de la instituci&oacute;n insular, los agentes medioambientales del Govern y la Polic&iacute;a Local de Formentera durante una inspecci&oacute;n.&nbsp;
    </p><blockquote class="tiktok-embed" data-video-id="7536243727644396802"><section></section></blockquote><script async src="https://www.tiktok.com/embed.js"></script><p class="article-text">
        Los socios son los que fundaron en 2012, en la zona de Ses Illetes (a solo un kil&oacute;metro, tambi&eacute;n dentro del Parque Natural de ses Salines), el famos&iacute;simo Beso Beach, que tard&oacute; poco en contar con un hom&oacute;logo en Eivissa, en Cala Jondal [all&iacute; donde brotaron los primeros <em>beach clubs</em>, como Blue Marlin]. En ese mismo enclave se ve, verano tras verano, aparecer en las zodiacs procedentes de los yates a rostros tan conocidos como Jeff Bezos o Leonardo DiCaprio.
    </p><p class="article-text">
        La asociaci&oacute;n de Eivissa ha puesto como modelo a seguir esta actuaci&oacute;n del Consell de Formentera y reclaman lo mismo para Eivissa: &ldquo;Supondr&iacute;a una cascada de sanciones a establecimientos que incurren en irregularidades similares&rdquo;. Para ello es necesario reforzar las inspecciones, establecer horarios diferenciados &mdash;regular el ocio nocturno entre las 22 y las 6 horas y limitar la actividad diurna hasta las 20 horas&mdash; y aprobar un plan espec&iacute;fico contra el intrusismo. &iquest;El objetivo? Combatir las 25.000 nuevas plazas diarias aproximadas, parte de una oferta descontrolada con efectos en el mercado laboral, la vivienda o el medio ambiente.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Parte del rechazo &ndash;de los turistas a las limitaciones&ndash; viene de una idea rom&aacute;ntica de la Eivissa de &lsquo;antes&rsquo; asociada a estos <em>beach clubs </em>y a una supuesta libertad sin l&iacute;mites. Es cierto que la isla ha cambiado (hemos virado a un lujo extravagante), pero por eso m&aacute;s que nunca es hora de establecer m&aacute;rgenes y dar prioridad a algunos aspectos que antes pasaban por alto, sobre todo habiendo un impacto demogr&aacute;fico y tur&iacute;stico mucho mayor que en el pasado&rdquo;, observa Shaharabani.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/descontrol-beach-club-hoteles-plena-luz-dia-indigna-discotecas-tradicionales-ibiza_1_13130753.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 12 Apr 2026 04:01:17 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/0783f46a-a279-48c6-bf77-fa2a4e409b11_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="421273" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/0783f46a-a279-48c6-bf77-fa2a4e409b11_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="421273" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El descontrol de los 'beach club' y hoteles a plena luz del día indigna a las discotecas tradicionales de Ibiza]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/0783f46a-a279-48c6-bf77-fa2a4e409b11_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Ibiza,Discotecas]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Set anys d’espera per a un canvi titànic a la xarxa de transport: Eivissa renova la seva flota d’autobusos “bruts” i amb rutes deficients]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/set-anys-d-espera-per-canvi-titanic-xarxa-transport-eivissa-renova-seva-flota-d-autobusos-bruts-i-amb-rutes-deficients_1_13127968.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/97dbaf61-c31f-49d0-bd47-b6ad81b21c72_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Set anys d’espera per a un canvi titànic a la xarxa de transport: Eivissa renova la seva flota d’autobusos “bruts” i amb rutes deficients"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El Consell d’Eivissa ha posat en marxa els nous vehicles, un total de cent, més de la meitat 100% elèctrics, i 62 línies noves que, en teoria, augmenten la freqüència i milloren la connexió a tot el territori insular</p><p class="subtitle">Cinc anys del cèrcol als vehicles de turistes a l'illa sense semàfors: “La vida a Formentera ha millorat molt”</p></div><p class="article-text">
        Set anys de tr&agrave;mits burocr&agrave;tics, queixes de la ciutadania i les necessitats d&rsquo;una illa amb una xarxa de transport p&uacute;blic deficit&agrave;ria han arribat, aquest 1 d&rsquo;abril, al seu final. La nova flota d&rsquo;autobusos per a Eivissa circula des de llavors per les carreteres insulars, amb 62 l&iacute;nies noves i m&eacute;s de 60 vehicles &mdash;entre el&egrave;ctrics i h&iacute;brids&mdash; de la marca xinesa Yutong, que prometen rec&oacute;rrer m&eacute;s quil&ograve;metres, refor&ccedil;ar les connexions entre nuclis urbans i millorar el servei durant tot l&rsquo;any, i no nom&eacute;s durant els mesos d&rsquo;estiu amb el pic de la temporada tur&iacute;stica, com fins ara.
    </p><p class="article-text">
        Paral&middot;lelament, i a l'espera de veure consolidat el nou sistema, els passatgers recorden els anys de defici&egrave;ncies: seients trencats, sistemes de climatitzaci&oacute; avariats i, sobretot, brut&iacute;cia, problemes que han generalitzat una sensaci&oacute; de malestar durant els trajectes. &ldquo;La falta d'higiene &eacute;s evident, fins i tot a primera hora del mat&iacute;, i la flota est&agrave; generalment en molt mal estat&rdquo;, den&uacute;ncia Nieves, una resident. &ldquo;Em fot molt la connexi&oacute; &mdash;almenys la que hi havia fins ara&mdash; entre Sant Antoni i Santa Eul&agrave;ria; ja no et dic a es Canar&rdquo;, on viu la seva filla i &eacute;s gaireb&eacute; impossible arribar, lamenta. La renovaci&oacute;, afegeix, era &ldquo;necess&agrave;ria&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Jo ara fa temps que no agafo l&rsquo;autob&uacute;s, per&ograve; els &uacute;ltims que he agafat ja eren nous i des de Vila sortien molt puntuals&rdquo;, assegura Conchi, una altra ciutadana de 60 anys que disposa de la targeta gratu&iuml;ta. La primera jornada d&rsquo;estrena dels vehicles es va desenvolupar amb un cert caos que, s&rsquo;espera, no sigui gaire durador, sobretot per la supressi&oacute; de la l&iacute;nia que connectava es Cubells amb Cala d&rsquo;Hort i que ha deixat desprove&iuml;ts diversos usuaris.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Una tit&agrave;nica inversi&oacute; de 88,8 milions</strong></h2><p class="article-text">
        La &ldquo;transformaci&oacute; integral&rdquo; &mdash;com l&rsquo;ha qualificat el Consell&mdash; es produeix despr&eacute;s que la instituci&oacute; insular hagi fet una inversi&oacute; de 88,8 milions d&rsquo;euros en el servei, adjudicat a l&rsquo;empresa de transports ALSA per un per&iacute;ode de deu anys. La nova xarxa d&rsquo;autobusos s&rsquo;estructurar&agrave; en dues grans &agrave;rees. La primera &mdash;corresponent al primer lot de l&rsquo;adjudicaci&oacute;&mdash; abasta l&rsquo;entorn metropolit&agrave; de Vila, amb 17 l&iacute;nies urbanes gestionades per 38 autobusos el&egrave;ctrics, que podran rec&oacute;rrer m&eacute;s d&rsquo;1,8 milions de quil&ograve;metres a l&rsquo;any i donar servei a gaireb&eacute; 1,9 milions de passatgers, segons les estimacions del Consell.
    </p><p class="article-text">
        La segona &agrave;rea (el Lot 2) cobrir&agrave; la resta de l&rsquo;illa, amb 44 l&iacute;nies i 62 vehicles que, en conjunt, sumaran m&eacute;s de quatre milions de quil&ograve;metres anuals i atendran prop de quatre milions de viatgers, ampliant aix&iacute; la cobertura i la connectivitat d&rsquo;un sistema fins ara limitat a l&rsquo;hivern i a les zones perif&egrave;riques.
    </p><p class="article-text">
        La renovaci&oacute; implica la desaparici&oacute; total del sistema anterior, amb canvis en noms, rutes i horaris. El que, de moment, nom&eacute;s ha generat confusi&oacute; entre els usuaris que per a facilitar l'adaptaci&oacute; [diu el Consell] poden consultar la informaci&oacute; a trav&eacute;s de l'aplicaci&oacute; Alsa Mobi4U o mitjan&ccedil;ant la web del servei, que permeten con&egrave;ixer en temps real l'arribada dels autobusos. Encara que uns certs sectors poblacionals, com la gent d'avan&ccedil;ada edat, desconeixen de l'&uacute;s d'aquestes eines. A m&eacute;s, els nous vehicles seran accessibles, disposaran de wifi, punts de c&agrave;rrega USB i sistemes d'informaci&oacute; a bord, presumeix el Consell.
    </p><p class="article-text">
        En aquesta l&iacute;nia de transformaci&oacute; 2.0 tamb&eacute; es pot, des del passat 1 d'abril, pagar amb targeta i adquirir els bitllets en m&agrave;quines i canals digitals. Una reclamaci&oacute; que s&iacute; havien fet els ciutadans i que ja es va incorporar fa uns mesos en la l&iacute;nia de l'aeroport amb Sant Jordi i la ciutat d'Eivissa.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Queixes per &ldquo;insalubritat&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Usuaris i treballadors que a finals de l&rsquo;estiu passat van posar el focus sobre la &ldquo;insalubritat&rdquo; dels autobusos, <a href="https://www.periodicodeibiza.es/pitiusas/ibiza/2025/07/14/2428949/usuarios-denuncian-deficiencias-servicio-autobus-publico.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">tal com va publicar El Peri&oacute;dico de Ibiza</a>, esperen ara que amb la reforma tamb&eacute; es produeixi una transformaci&oacute; en els h&agrave;bits d&rsquo;higiene. Sobretot a la l&iacute;nia 8, que connecta Vila, Sant Josep i Sant Antoni i &eacute;s una de les m&eacute;s freq&uuml;entades de l&rsquo;illa.
    </p><p class="article-text">
        Els passatgers fa anys que denuncien la precarietat dels vehicles, amb sistemes de climatitzaci&oacute; espatllats, filtracions d&rsquo;humitat i acumulaci&oacute; de deixalles, entre altres. A aquestes defici&egrave;ncies se sumen (o se sumaven) retards constants en les rutes, marquesines en mal estat que, als mesos m&eacute;s calorosos, fan tortuoses les esperes, o aglomeracions [a causa d&rsquo;aquests retards] que fan inc&ograve;modes els despla&ccedil;aments, especialment a l&rsquo;hora punta.
    </p><p class="article-text">
        En el moment &agrave;lgid de les queixes estava previst que la nova concessi&oacute; es pos&eacute;s en marxa l&rsquo;1 de novembre passat, quan &mdash;prometia l&rsquo;administraci&oacute;&mdash; es produiria un &ldquo;canvi radical&rdquo; en el servei. En confirmar-se a la tardor el retard de la modernitzaci&oacute; dels autobusos &mdash;que s&rsquo;havia anat ajornant durant anys&mdash; el PSIB va criticar que el Consell havia prom&egrave;s el nou servei per primera vegada el 2022.
    </p><p class="article-text">
        La instituci&oacute;, en resposta, va aclarir que hi havia hagut dues paralitzacions en el procediment d&rsquo;adjudicaci&oacute; a causa de la presentaci&oacute; de dos recursos. &ldquo;Els contractes estaven caducats des de fa 15 anys i ara que hem aconseguit materialitzar l&rsquo;adjudicaci&oacute;, la renovaci&oacute; &eacute;s important&rdquo;, assenyala el conseller de Mobilitat, Mariano Juan.
    </p><p class="article-text">
        La m&eacute;s important &eacute;s l&rsquo;electrificaci&oacute;, afegeix davant elDiario.es. El nou transport p&uacute;blic forma part &mdash;assenyala el conseller&mdash; d&rsquo;un projecte molt m&eacute;s ampli: &ldquo;Un pla d&rsquo;adequaci&oacute; de la capacitat de c&agrave;rrega dels serveis insulars per a la poblaci&oacute; resident i visitant&rdquo;. Des del Consell reconeixen que fins ara la xarxa de transport &ldquo;no estava a l&rsquo;al&ccedil;ada d&rsquo;una illa com Eivissa&rdquo; i per aix&ograve; van impulsar &mdash;abans de llan&ccedil;ar la nova flota&mdash; un paquet amb 20 millores a les l&iacute;nies per a una major cobertura i freq&uuml;&egrave;ncia.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un incendi a finals de 2023</strong></h2><p class="article-text">
        A les cr&iacute;tiques generals, el 2023 se li va sumar la presentaci&oacute; d&rsquo;uns vehicles que l&rsquo;Ajuntament d&rsquo;Almeida, a Madrid, havia descartat per contaminants. Aix&iacute; com la instal&middot;laci&oacute; de 190 t&ograve;tems intel&middot;ligents a diverses parades &mdash;amb un codi QR que havia d&rsquo;enlla&ccedil;ar amb la p&agrave;gina informativa de mobilitat&mdash; i que des del primer dia van presentar problemes de connectivitat.
    </p><p class="article-text">
        De fet, actualment continuen inoperatius. Aquesta &uacute;ltima mesura estava inclosa en el projecte Ibiza Smart Land, contractat a trav&eacute;s de l&rsquo;organisme estatal Red.es, i prometia ser l&rsquo;inici de la modernitzaci&oacute; del sistema.
    </p><p class="article-text">
        Al desembre del mateix any, un incendi d&rsquo;un autob&uacute;s de transport p&uacute;blic que cobria la l&iacute;nia 3, entre Sant Antoni i Vila, va obligar a evacuar tots els passatgers a bord. Per sort, no hi va haver danys personals, per&ograve; el succ&eacute;s es va emmarcar inevitablement en un context de vehicles envellits i fallades de manteniment i va actuar com a detonant de la necessitat urgent de renovar la flota.
    </p><p class="article-text">
        Malgrat que autoritats i empreses van insistir en el seu car&agrave;cter fortu&iuml;t. Segons l&rsquo;informe encarregat pel Consell, el vehicle afectat, de la companyia ALSA i matriculat el 2004, es va incendiar per una causa &ldquo;dif&iacute;cilment detectable&rdquo;, <a href="https://www.diariodeibiza.es/ibiza/2024/03/23/incendio-autobus-ibiza-fortuito-dificilmente-99844445.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">va publicar Diario de Ibiza.</a>
    </p><h2 class="article-text"><strong>Tarifes &ldquo;massa elevades&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        El transport p&uacute;blic a Eivissa, a m&eacute;s, mai no havia tingut tarifes barates &mdash;fins a la implementaci&oacute; del bo gratu&iuml;t el 2022&mdash;. El bitllet est&agrave;ndard per fer el trajecte de Sant Antoni a la ciutat d&rsquo;Eivissa costa, per exemple, 2,20 euros. A l&rsquo;estiu, en cas de haver d&rsquo;agafar-lo m&eacute;s tard de mitjanit o abans de les sis del mat&iacute;, l&rsquo;&uacute;nic servei disponible &eacute;s el denominat Discobus &mdash;perqu&egrave; realitza parades a les principals discoteques&mdash; i la tarifa &eacute;s encara m&eacute;s elevada: entre tres i cinc euros depenent de la ruta. Si cal fer transbord, el cost del trajecte d&rsquo;anada pot superar els quatre euros.
    </p><p class="article-text">
        De fet, des que va entrar en vigor la gratu&iuml;tat impulsada pel Consell, el nombre de passatgers va cr&eacute;ixer un 45%, amb pics diaris que van superar els 23.000 usuaris, segons dades de la instituci&oacute;. Tres anys m&eacute;s tard, s'ha excl&ograve;s d'aquesta mesura, a la qual podien accedir tots els residents a l'illa, a les <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/eivissa-retira-bus-gratis-migrants-empadronats-sense-dni-nie-per-evitar-fraus-turistes-i-temporers_1_12871621.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">persones migrants sense una situaci&oacute; regularitzada a Espanya, per&ograve; que s&iacute; que comptaven amb el padr&oacute;</a>. La mesura, defensada com un ajust per a prevenir fraus, ha estat qualificada per associacions i partits de l'oposici&oacute; com a discriminat&ograve;ria cap als qui viuen i treballen a Eivissa sense comptar encara amb DNI o NIE.
    </p><p class="article-text">
        Els residents continuen expectants -per&ograve; incr&egrave;duls- davant la promesa d'un transport m&eacute;s modern a l'illa encara dies despr&eacute;s que hagi arrencat el nou servei. Els t&egrave;cnics competents ja van advertir que durant les primeres jornades podrien produir-se &ldquo;ajustos puntuals&rdquo; i demanaven paci&egrave;ncia als usuaris per a un canvi de &ldquo;gran envergadura&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/set-anys-d-espera-per-canvi-titanic-xarxa-transport-eivissa-renova-seva-flota-d-autobusos-bruts-i-amb-rutes-deficients_1_13127968.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 08 Apr 2026 15:41:37 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/97dbaf61-c31f-49d0-bd47-b6ad81b21c72_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="2336053" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/97dbaf61-c31f-49d0-bd47-b6ad81b21c72_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2336053" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Set anys d’espera per a un canvi titànic a la xarxa de transport: Eivissa renova la seva flota d’autobusos “bruts” i amb rutes deficients]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/97dbaf61-c31f-49d0-bd47-b6ad81b21c72_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Transporte]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Siete años de espera para un cambio titánico en la red de transporte: Ibiza renueva su flota de autobuses “sucios” y con rutas deficientes]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/siete-anos-espera-cambio-titanico-red-transporte-ibiza-renueva-flota-autobuses-sucios-rutas-deficientes_1_13124213.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/97dbaf61-c31f-49d0-bd47-b6ad81b21c72_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Siete años de espera para un cambio titánico en la red de transporte: Ibiza renueva su flota de autobuses “sucios” y con rutas deficientes"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El Consell d'Eivissa ha puesto en marcha los nuevos vehículos, un total de cien, más de la mitad 100% eléctricos, y 62 líneas nuevas que en teoría aumentan la frecuencia y mejoran la conexión en el territorio insular</p><p class="subtitle">Cinco años del cerco a los vehículos de turistas en la isla sin semáforos: “La vida en Formentera ha mejorado mucho”</p></div><p class="article-text">
        Siete a&ntilde;os de tr&aacute;mites burocr&aacute;ticos, quejas de la ciudadan&iacute;a y las necesidades de una isla con una red de transporte p&uacute;blico deficiente han llegado, este 1 de abril, a su fin. La nueva flota de autobuses para Eivissa circula desde entonces por las carreteras insulares, con 62 l&iacute;neas nuevas y m&aacute;s de 60 veh&iacute;culos &mdash;entre el&eacute;ctricos e h&iacute;bridos&mdash; de la marca china Yutong, que prometen recorrer m&aacute;s kil&oacute;metros, reforzar las conexiones entre n&uacute;cleos urbanos y mejorar el servicio durante todo el a&ntilde;o, y no solo durante los meses de verano con el pico de la temporada tur&iacute;stica, como hasta ahora.
    </p><p class="article-text">
        Paralelamente, y a la espera de ver consolidado el nuevo sistema, los pasajeros recuerdan los a&ntilde;os de deficiencias: asientos rotos, sistemas de climatizaci&oacute;n averiados y, sobre todo, suciedad, problemas que han generalizado una sensaci&oacute;n de malestar durante los trayectos. &ldquo;La falta de higiene es evidente, incluso a primera hora de la ma&ntilde;ana, y la flota est&aacute; generalmente en muy mal estado&rdquo;, denuncia Nieves, una residente. &ldquo;Me fastidia mucho la conexi&oacute;n &mdash;por lo menos la que hab&iacute;a hasta ahora&mdash; entre Sant Antoni y Santa Eul&agrave;ria; ya no te digo a es Canar&rdquo;, donde vive su hija y es casi imposible llegar, lamenta. La renovaci&oacute;n, a&ntilde;ade, era &ldquo;necesaria&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Yo ahora hace tiempo que no cojo el bus, pero los &uacute;ltimos que he cogido ya eran nuevos y desde Vila sal&iacute;an muy puntuales&rdquo;, asegura Conchi, otra ciudadana de 60 a&ntilde;os que cuenta con la tarjeta gratuita. La primera jornada de estreno de los veh&iacute;culos se desarroll&oacute; con un caos que, se espera, no sea muy duradero. Sobre todo, por la supresi&oacute;n de la l&iacute;nea que conectaba es Cubells con Cala d&rsquo;Hort y que ha dejado desprovistos a varios usuarios.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Una tit&aacute;nica inversi&oacute;n de 88,8 millones</strong></h2><p class="article-text">
        La &ldquo;transformaci&oacute;n integral&rdquo; &mdash;como la ha calificado el Consell&mdash; se produce despu&eacute;s de que la instituci&oacute;n insular haya hecho una inversi&oacute;n de 88,8 millones de euros en el servicio, adjudicado a la empresa de transportes ALSA por un periodo de diez a&ntilde;os. La nueva red de autobuses se estructurar&aacute; en dos grandes &aacute;reas. La primera &mdash;correspondiente al primer lote de la adjudicaci&oacute;n&mdash; abarca el entorno metropolitano de Vila, con 17 l&iacute;neas urbanas gestionadas por 38 autobuses el&eacute;ctricos, que podr&aacute;n recorrer m&aacute;s de 1,8 millones de kil&oacute;metros al a&ntilde;o y dar servicio a casi 1,9 millones de pasajeros, seg&uacute;n las estimaciones del Consell.
    </p><p class="article-text">
        La segunda &aacute;rea (el Lote 2) cubrir&aacute; el resto de la isla, con 44 l&iacute;neas y 62 veh&iacute;culos que, en conjunto, sumar&aacute;n m&aacute;s de cuatro millones de kil&oacute;metros anuales y atender&aacute;n a cerca de cuatro millones de viajeros, ampliando as&iacute; la cobertura y la conectividad de un sistema hasta ahora limitado en invierno y en las zonas perif&eacute;ricas.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        La renovaci&oacute;n implica la desaparici&oacute;n total del sistema anterior, con cambios en nombres, rutas y horarios. Lo que, de momento, solo ha generado confusi&oacute;n entre los usuarios que para facilitar la adaptaci&oacute;n [dice el Consell] pueden consultar la informaci&oacute;n a trav&eacute;s de la aplicaci&oacute;n Alsa Mobi4U o mediante la web del servicio, que permiten conocer en tiempo real la llegada de los autobuses. Aunque ciertos sectores poblacionales, como la gente de avanzada edad, desconocen del uso de estas herramientas. Adem&aacute;s, los nuevos veh&iacute;culos ser&aacute;n accesibles, dispondr&aacute;n de wifi, puntos de carga USB y sistemas de informaci&oacute;n a bordo, presume el Consell.
    </p><p class="article-text">
        En esta l&iacute;nea de transformaci&oacute;n 2.0 tambi&eacute;n se puede, desde el pasado 1 de abril, pagar con tarjeta y adquirir los billetes en m&aacute;quinas y canales digitales. Una reclamaci&oacute;n que s&iacute; hab&iacute;an hecho los ciudadanos y que ya se incorpor&oacute; hace unos meses en la l&iacute;nea del aeropuerto con Sant Jordi y la ciudad de Eivissa.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Quejas por &ldquo;insalubridad&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Usuarios y trabajadores que pusieron a finales del pasado verano el foco sobre la &ldquo;insalubridad&rdquo; de los autobuses, <a href="https://www.periodicodeibiza.es/pitiusas/ibiza/2025/07/14/2428949/usuarios-denuncian-deficiencias-servicio-autobus-publico.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">como public&oacute; El Peri&oacute;dico de Ibiza</a>, esperan ahora que con la reforma tambi&eacute;n se d&eacute; una transformaci&oacute;n en los h&aacute;bitos de higiene. Sobre todo, en la l&iacute;nea 8, que conecta Vila, Sant Josep y Sant Antoni y es una de las m&aacute;s frecuentadas de la isla.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Los pasajeros llevan a&ntilde;os denunciando la precariedad de los veh&iacute;culos, con sistemas de climatizaci&oacute;n averiados, filtraciones de humedad y acumulaci&oacute;n de basura, entre otros. A estas deficiencias se suman (o sumaban) retrasos constantes en las rutas, marquesinas en mal estado que en los meses m&aacute;s calurosos hacen tortuosas las esperas o aglomeraciones [debido a estos retrasos] que hacen inc&oacute;modos los desplazamientos, especialmente en hora punta.
    </p><p class="article-text">
        En el momento pico de las quejas estaba previsto que la nueva concesi&oacute;n se pusiera en marcha el pasado 1 de noviembre, cuando -promet&iacute;a la administraci&oacute;n- se producir&iacute;a un &ldquo;cambio radical&rdquo; en el servicio. Al confirmarse en oto&ntilde;o el retraso de la modernizaci&oacute;n de los autobuses -que se llevaba a&ntilde;os postergando- el PSIB critic&oacute; que el Consell hab&iacute;a prometido el nuevo servicio por primera vez en 2022.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        La instituci&oacute;n, en respuesta, aclar&oacute; que hab&iacute;a habido dos paralizaciones en el procedimiento de adjudicaci&oacute;n debido a la presentaci&oacute;n de dos recursos. &ldquo;Los contratos estaban caducados desde hace 15 a&ntilde;os y ahora que hemos conseguido materializar la adjudicaci&oacute;n, la renovaci&oacute;n es importante&rdquo;, se&ntilde;ala el&nbsp;conseller de Movilidad, Mariano Juan.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        La m&aacute;s importante es la electrificaci&oacute;n, a&ntilde;ade ante elDiario.es. El nuevo servicio de transporte p&uacute;blico forma parte -se&ntilde;ala el conseller- de un proyecto mucho m&aacute;s amplio: &ldquo;Un plan de adecuaci&oacute;n de la capacidad de carga de los servicios insulares para la poblaci&oacute;n residente y la visitante&rdquo;. Desde el Consell reconocen que hasta ahora la red de transporte &ldquo;no estaba a la altura de una isla como Eivissa&rdquo; y por eso impulsaron -antes de lanzar la nueva flota- un paquete con 20 mejoras en las l&iacute;neas para una mayor cobertura y frecuencia.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un incendio a finales de 2023</strong></h2><p class="article-text">
        A las cr&iacute;ticas generales, en 2023, se sum&oacute; la presentaci&oacute;n de unos veh&iacute;culos que el Ayuntamiento de Almeida, en Madrid, hab&iacute;a descartado por contaminantes. As&iacute; como la instalaci&oacute;n de 190 t&oacute;tems inteligentes en varias paradas &mdash;con un c&oacute;digo QR que deb&iacute;a enlazar con la p&aacute;gina informativa de movilidad&mdash; y que presentaron desde el primer d&iacute;a problemas de conectividad.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        De hecho, actualmente contin&uacute;an inoperativos. Esta &uacute;ltima medida estaba incluida en el proyecto Ibiza Smart Land, contratado a trav&eacute;s del organismo estatal Red.es, y promet&iacute;a ser el inicio de la modernizaci&oacute;n del sistema.
    </p><p class="article-text">
        En diciembre del mismo a&ntilde;o, un incendio de un autob&uacute;s de transporte p&uacute;blico que cubr&iacute;a la l&iacute;nea 3, entre Sant Antoni y Vila, oblig&oacute; a evacuar a todos los pasajeros a bordo. Afortunadamente, no hubo da&ntilde;os personales, pero el suceso se enmarc&oacute; inevitablemente en un contexto de veh&iacute;culos envejecidos y fallos de mantenimiento y actu&oacute; como detonante de la necesidad urgente de renovar la flota.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Pese a que autoridades y empresas insistieron en su car&aacute;cter fortuito. Seg&uacute;n el informe encargado por el Consell, el veh&iacute;culo afectado, de la compa&ntilde;&iacute;a ALSA y matriculado en 2004, se incendi&oacute; por una causa &ldquo;dif&iacute;cilmente detectable&rdquo;, <a href="https://www.diariodeibiza.es/ibiza/2024/03/23/incendio-autobus-ibiza-fortuito-dificilmente-99844445.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">public&oacute; Diario de Ibiza</a>.&nbsp;
    </p><h2 class="article-text"><strong>Tarifas &ldquo;demasiado elevadas&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        El transporte p&uacute;blico en Eivissa, adem&aacute;s, no ha tenido nunca tarifas baratas &mdash;hasta la implementaci&oacute;n del bono gratuito en 2022&mdash;. El billete est&aacute;ndar para hacer el trayecto de Sant Antoni a la ciudad de Vila cuesta, por ejemplo, 2,20 euros. En verano, en caso de tener que cogerlo m&aacute;s tarde de medianoche o antes de las seis de la ma&ntilde;ana, el &uacute;nico servicio disponible es el denominado Discobus &mdash;porque realiza paradas en las principales discotecas&mdash; y la tarifa es a&uacute;n m&aacute;s elevada: entre tres y cinco euros dependiendo de la ruta. Si es necesario hacer transbordo, el coste del trayecto de ida puede superar los cuatro euros.
    </p><p class="article-text">
        De hecho, desde que entr&oacute; en vigor la gratuidad impulsada por el Consell, el n&uacute;mero de pasajeros creci&oacute; un 45%, con picos diarios que superaron los 23.000 usuarios, seg&uacute;n datos de la instituci&oacute;n. Tres a&ntilde;os m&aacute;s tarde, se ha excluido de esta medida, a la que pod&iacute;an acceder todos los residentes en la isla, a las <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/ibiza-retira-bus-gratis-migrantes-empadronados-dni-nie-evitar-fraudes-turistas-temporeros_1_12871230.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">personas migrantes sin una situaci&oacute;n regularizada en Espa&ntilde;a, pero que s&iacute; contaban con el padr&oacute;n</a>. La medida, defendida como un ajuste para prevenir fraudes, ha sido calificada por asociaciones y partidos de la oposici&oacute;n como discriminatoria hacia quienes viven y trabajan en Eivissa sin contar todav&iacute;a con DNI o NIE.
    </p><p class="article-text">
        Los residentes siguen expectantes -pero incr&eacute;dulos- ante la promesa de un transporte m&aacute;s moderno en la isla a&uacute;n d&iacute;as despu&eacute;s de que haya arrancado el nuevo servicio. Los t&eacute;cnicos competentes ya advirtieron que durante las primeras jornadas podr&iacute;an producirse &ldquo;ajustes puntuales&rdquo; y ped&iacute;an paciencia a los usuarios para un cambio de &ldquo;gran envergadura&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/siete-anos-espera-cambio-titanico-red-transporte-ibiza-renueva-flota-autobuses-sucios-rutas-deficientes_1_13124213.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 08 Apr 2026 10:14:43 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/97dbaf61-c31f-49d0-bd47-b6ad81b21c72_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="2336053" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/97dbaf61-c31f-49d0-bd47-b6ad81b21c72_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2336053" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Siete años de espera para un cambio titánico en la red de transporte: Ibiza renueva su flota de autobuses “sucios” y con rutas deficientes]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/97dbaf61-c31f-49d0-bd47-b6ad81b21c72_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Transporte]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Habitacions a canvi de dies lliures o llits per 500 euros al mes: així busquen empleats els hotels d’Eivissa]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/habitacions-canvi-dies-lliures-llits-per-500-euros-mes-aixi-busquen-empleats-els-hotels-d-eivissa_1_13114196.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/7e744fc9-d32a-43df-8ed6-c33328dbd679_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Habitacions a canvi de dies lliures o llits per 500 euros al mes: així busquen empleats els hotels d’Eivissa"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La Federació Hotelera indica que proporcionar allotjament a les plantilles no és “responsabilitat” seva, sinó un problema estructural agreujat a les illes i en el qual l’administració ja està treballant</p><p class="subtitle">Més de mil euros per una habitació: el lloguer per a treballadors de temporada arriba a preus abusius a Eivissa</p></div><p class="article-text">
        Roberto (nom fictici per a aquest reportatge a petici&oacute; pr&ograve;pia) no pensava la temporada passada, quan va marxar d&rsquo;Eivissa per tornar a Madrid, la seva ciutat, que l&rsquo;estiu seg&uuml;ent no podria tornar. Despr&eacute;s de dos anys residint a l&rsquo;illa, va decidir traslladar-se de nou a la capital per professionalitzar-se en el seu sector, el de la fusteria, amb un grau de Formaci&oacute; Professional (FP). Una formaci&oacute;, a m&eacute;s, complement&agrave;ria per al lloc de feina que havia estat desenvolupant des del mar&ccedil; de 2025 en un dels hotels m&eacute;s luxosos de la piti&uuml;sa.
    </p><p class="article-text">
        Despr&eacute;s de signar un contracte de fix indefinit, a l'octubre va marxar per a emprendre la seva formaci&oacute; acad&egrave;mica, deixant el pis de lloguer de Sant Antoni en el qual vivia i amb el pla de residir, a l'any seg&uuml;ent, en un domicili familiar de la seva parella amb el qual finalment no pot comptar. Despr&eacute;s de posar-se en contacte amb l'hotel, cada vegada veu m&eacute;s dif&iacute;cil la possibilitat de mantenir el seu contracte: no hi ha habitatge, no hi ha treball. I, si &eacute;s el cas, tampoc atur per a poder continuar estudiant sense tirar dels seus estalvis el curs que ve.
    </p><p class="article-text">
        La crisi habitacional s&rsquo;ha convertit en els darrers anys en una de les principals amenaces per al funcionament del sector tur&iacute;stic balear. Trobar un sostre o un lloc de resid&egrave;ncia a preus assequibles &eacute;s la primera dificultat amb qu&egrave; es troben els treballadors i tamb&eacute; els empresaris per mantenir les plantilles any rere any de cara a la temporada, cosa que tamb&eacute; afecta la qualitat del servei. No &eacute;s cap novetat. &ldquo;&Eacute;s un problema general que a l&rsquo;arxip&egrave;lag s&rsquo;agreuja per la limitaci&oacute; del territori&rdquo;, observa Maria Costa, presidenta de la Federaci&oacute; Hotelera d&rsquo;Eivissa i Formentera. La problem&agrave;tica &ndash;continua&ndash; est&agrave; enquistada des de fa temps. Tant, que els hotelers han apr&egrave;s a conviure-hi temporada rere temporada &ldquo;amb esfor&ccedil; i seny&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Aquest escenari ha obligat el sector a improvisar solucions per mantenir el seu personal que van des de l&rsquo;oferta d&rsquo;habitacions a canvi que els empleats treballin part dels seus dies lliures, descomptes en n&ograve;mina a canvi d&rsquo;un habitatge o el lloguer de llits en habitacions compartides (dins de pisos compartits tamb&eacute;), pels quals la cadena hotelera que va contractar Roberto cobra uns 480 euros mensuals.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La cadena que va contractar a Roberto lloga llits en una habitació compartida per uns 480 euros mensuals</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        L&rsquo;empresa disposa de diversos pisos destinats a aquest fi entre els municipis m&eacute;s propers a la ubicaci&oacute; de l&rsquo;hotel de cinc estrelles, Santa Eul&agrave;ria i Sant Joan. Tot i aix&ograve;, de moment, des del departament de Recursos Humans, amb el qual s&rsquo;ha posat en contacte en les darreres setmanes, no li han ofert cap soluci&oacute;, i menys encara una que inclogui tamb&eacute; la seva parella. &ldquo;Els he explicat la situaci&oacute;, per&ograve; diuen que no em poden ajudar&rdquo;, lamenta Roberto. Mentrestant, hauria de continuar pagant el seu lloguer a Madrid (la meitat de 850 euros m&eacute;s despeses) on &eacute;s gaireb&eacute; tan dif&iacute;cil aconseguir un habitatge com a l'illa. Encara que volgu&eacute;s, no li donarien els comptes.
    </p><p class="article-text">
        Un altre dels empleats d&rsquo;aquest hotel de Portinatx explica que encara estan a l&rsquo;espera d&rsquo;incorporar m&eacute;s personal i que, per ara, no poden concretar com s&rsquo;organitzar&agrave; l&rsquo;allotjament enguany. S&iacute; que recorda que en temporades anteriors l&rsquo;establiment disposava d&rsquo;apartaments destinats a personal en pr&agrave;ctiques &mdash;majorit&agrave;riament, alumnes d&rsquo;escoles tur&iacute;stiques su&iuml;sses&mdash;, per&ograve; desconeix el nombre exacte de places disponibles. ElDiario.es ha intentat posar-se en contacte en dues ocasions amb l&rsquo;empresa a trav&eacute;s de correu electr&ograve;nic, sense obtenir cap mena de resposta per part seva.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Habitacions gratu&iuml;tes dins de l&rsquo;hotel</strong></h2><p class="article-text">
        El Parador d&rsquo;Eivissa, que ha obert aquest mes les seves portes al p&uacute;blic, ho ha fet amb 25 de les 66 habitacions de qu&egrave; disposa en total no disponibles. Les estances s&rsquo;han destinat als treballadors de l&rsquo;establiment, una mesura que la secret&agrave;ria d&rsquo;Estat de Turisme, Rosario S&aacute;nchez, ja va assenyalar en la presentaci&oacute; que es contemplava &ldquo;des del primer moment&rdquo; en qu&egrave; es va posar en marxa el parador, el &ldquo;vaixell ins&iacute;gnia&rdquo; de la cadena hotelera estatal, ubicat a Dalt Vila, Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7e7a5766-efd3-49c5-a488-704c8d94b951_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7e7a5766-efd3-49c5-a488-704c8d94b951_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7e7a5766-efd3-49c5-a488-704c8d94b951_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7e7a5766-efd3-49c5-a488-704c8d94b951_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7e7a5766-efd3-49c5-a488-704c8d94b951_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7e7a5766-efd3-49c5-a488-704c8d94b951_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7e7a5766-efd3-49c5-a488-704c8d94b951_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una platja amb vista al castell de Dalt Vila, on està situat el Parador."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una platja amb vista al castell de Dalt Vila, on està situat el Parador.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La mateixa mesura s&rsquo;adopta a l&rsquo;aparthotel de quatre estrelles de Cala de Bou (Sant Josep), on en Tomeu, de 26 anys, ha treballat com a recepcionista les darreres sis temporades i que forma part d&rsquo;una cadena amb pres&egrave;ncia en altres punts tur&iacute;stics d&rsquo;Espanya com Madrid, Val&egrave;ncia o Maspalomas. L&rsquo;allotjament per als empleats &eacute;s gratu&iuml;t en la majoria dels casos. En alguns casos s&iacute; que es descomptava una part de la n&ograve;mina per cobrir aquesta despesa, per&ograve; no era l&rsquo;habitual. Aquesta f&oacute;rmula permetia a molts cambrers, vigilants i personal de recepci&oacute;, entre d&rsquo;altres, afrontar la temporada tur&iacute;stica sense el pes afegit del lloguer i amb la capacitat d&rsquo;estalvi que havia atret, fins al moment en qu&egrave; les rendes van comen&ccedil;ar a arribar a preus inassumibles, els treballadors temporals a Eivissa.
    </p><p class="article-text">
        A l&rsquo;altra punta de la badia de Portmany, hi ha un dels hotels m&eacute;s grans de Sant Antoni, situat davant del m&iacute;tic monument de l&rsquo;ou en honor a Crist&ograve;for Colom, a l&rsquo;entrada de la localitat. El gaireb&eacute; mastod&ograve;ntic complex tur&iacute;stic es va fer fam&oacute;s, fa aproximadament una d&egrave;cada, per ser &mdash;o aix&ograve; es deia&mdash; un dels llocs on s&rsquo;havia originat el fam&oacute;s i terror&iacute;fic <em>balconing</em>. El seu p&uacute;blic majoritari, igual que a la majoria d&rsquo;allotjaments de Sant Antoni, &eacute;s el turisme jove brit&agrave;nic.
    </p><p class="article-text">
        Per captar personal (ara mateix cerquen dos recepcionistes), la cadena ofereix habitacions. L&rsquo;acord consisteix a renunciar a part dels dos dies lliures establerts pel conveni d&rsquo;Hostaleria, tot i que, en funci&oacute; de les necessitats de l&rsquo;empresa, s&rsquo;ofereixen de manera gratu&iuml;ta. El perfil que busquen per a determinats llocs, a m&eacute;s, &eacute;s el d&rsquo;un treballador mitjanament qualificat, amb coneixement d&rsquo;idiomes &mdash;com a m&iacute;nim, angl&egrave;s&mdash; i certa experi&egrave;ncia de cara al p&uacute;blic.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En un hotel en la badia de Portmany ofereixen habitacions per a treballadors a canvi de renunciar a part dels dos dies lliures</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Els empleats que resideixen a l&rsquo;hotel compten tamb&eacute; amb manutenci&oacute; completa, cosa que, segons expliquen des del sector, facilita un cert estalvi i contribueix a retenir plantilla en un context marcat per la manca d&rsquo;habitatge i la dificultat per cobrir llocs durant la temporada alta.
    </p><p class="article-text">
        En un altre allotjament tur&iacute;stic al cor del mateix poble, dest&iacute; del turisme de borratxera per excel&middot;l&egrave;ncia a Eivissa, Maria &mdash;una treballadora que prefereix no donar el seu nom real&mdash; detalla que no se sol oferir habitatge, per&ograve; la situaci&oacute;, afegeix, dep&egrave;n de la traject&ograve;ria professional dins l&rsquo;empresa. Hi ha treballadors fixos als quals se&rsquo;ls ajuda, amb preus assequibles. Un d&rsquo;ells explica a elDiario.es que, en un moment determinat de la seva vida, quan va necessitar un habitatge, li van llogar una habitaci&oacute; per la qual pagava 500 euros mensuals, tot i que no &eacute;s la t&ograve;nica habitual per a tots els empleats que necessiten aquest recurs. Tampoc &eacute;s el cas dels extres, molts provinents del Regne Unit.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e4c62257-00d7-4589-b82c-3454162ba242_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e4c62257-00d7-4589-b82c-3454162ba242_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e4c62257-00d7-4589-b82c-3454162ba242_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e4c62257-00d7-4589-b82c-3454162ba242_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e4c62257-00d7-4589-b82c-3454162ba242_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e4c62257-00d7-4589-b82c-3454162ba242_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e4c62257-00d7-4589-b82c-3454162ba242_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un hotel amb vista a la mar en la costa eivissenca"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un hotel amb vista a la mar en la costa eivissenca                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>L&rsquo;efecte de la lluita contra l&rsquo;intrusisme</strong></h2><p class="article-text">
        La presidenta de la Federaci&oacute; Hotelera situa el problema de l&rsquo;habitatge per a treballadors en un pla estructural que va m&eacute;s enll&agrave; del mateix sector tur&iacute;stic. Tot i que reconeix que molts establiments fa anys que ofereixen allotjament als seus empleats &ldquo;en la mesura que poden&rdquo;, insisteix que no es tracta d&rsquo;una responsabilitat &mdash;la de proporcionar habitatge als treballadors&mdash; que hagi de recaure exclusivament sobre els hotels.
    </p><p class="article-text">
        Des de la Federaci&oacute; defensen que el sector ja fa esfor&ccedil;os sostinguts en el temps, per&ograve; adverteixen que aquests tenen un l&iacute;mit. &ldquo;No &eacute;s la nostra obligaci&oacute;, per&ograve; s&iacute; que intentam facilitar habitacions o solucions habitacionals sempre que &eacute;s possible&rdquo;, assenyala Costa. En la seva opini&oacute;, el repte passa per trobar un equilibri entre garantir recursos per als treballadors i mantenir la capacitat operativa dels establiments, cosa clau per poder oferir els serveis que demana la temporada tur&iacute;stica.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">No és la nostra obligació, però sí que tractem de facilitar habitacions o solucions residencials sempre que és possible</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Maria Costa</span>
                                        <span>—</span> Presidenta de la Federació Hotelera d&#039;Eivissa i Formentera
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La dirigent hotelera confia que les mesures impulsades des de les institucions comencin a tenir efecte. Apunta, en concret, a la lluita del Consell contra el lloguer tur&iacute;stic il&middot;legal com una de les vies que podrien contribuir a alleujar la tensi&oacute; sobre l&rsquo;habitatge. &ldquo;Confiem que a poc a poc aix&ograve; permeti que l&rsquo;acc&eacute;s sigui m&eacute;s assequible&rdquo;, sost&eacute;, alhora que defensa, de moment, una actuaci&oacute; coordinada entre administracions i sector privat.
    </p><p class="article-text">
        D&rsquo;altra banda, subratlla que no totes les empreses parteixen de la mateixa situaci&oacute;. Mentre les grans cadenes hoteleres compten amb m&eacute;s recursos i marge de maniobra per facilitar allotjament a les seves plantilles, els petits establiments, com hostals o pimes, disposen de menys eines per fer-ho, tot i que tamb&eacute; gestionen equips m&eacute;s redu&iuml;ts i menys especialitzats. &ldquo;No tindran tants recursos per garantir l&rsquo;acc&eacute;s a l&rsquo;habitatge als seus possibles treballadors, per&ograve; tampoc plantilles tan grans&rdquo;, assenyala Costa.
    </p><p class="article-text">
        Una Setmana Santa molt primerenca, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/guerra-orient-mitja-amenaca-amb-incrementar-els-ja-elevats-preus-turisme-l-arxipelag-balear_1_13073829.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">juntament amb l&rsquo;escenari b&egrave;l&middot;lic a l&rsquo;Orient Mitj&agrave;, preocupen aquesta primavera els empresaris piti&uuml;sos</a>. De fet, el sector es prepara per afrontar l&rsquo;encariment del combustible i no descarten que aquest augment acabi repercutint en el preu final dels productes i serveis que consumeixen els turistes. Les patronals segueixen ara amb atenci&oacute; l&rsquo;evoluci&oacute; del context internacional i adverteixen que l&rsquo;impacte real sobre la temporada tur&iacute;stica dependr&agrave;, sobretot, de la durada del conflicte, que de moment resulta impossible de preveure.
    </p><p class="article-text">
        Per al per&iacute;ode festiu obriran les seves portes al voltant de 170 allotjaments tur&iacute;stics, entre hotels, apartaments tur&iacute;stics amb llic&egrave;ncia i agroturismes. Despr&eacute;s aniran obrint progressivament fins a les primeres setmanes de maig, quan es preveu que ja estiguin tots en funcionament. Quant als treballadors, cada companyia fa l'estimaci&oacute; dels quals necessita per a donar un bon servei, tenint en compte les seves caracter&iacute;stiques i la quantitat de reserves realitzades o que estimen fer. Roberto, de moment, ha decidit que no tornar&agrave; a la seva rutina a l'hotel: &ldquo;Estic allargant el m&agrave;xim per a tornar a contactar amb ells, per&ograve;, si no m'ofereixen una soluci&oacute;, no puc tornar&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/habitacions-canvi-dies-lliures-llits-per-500-euros-mes-aixi-busquen-empleats-els-hotels-d-eivissa_1_13114196.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 06 Apr 2026 08:16:31 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/7e744fc9-d32a-43df-8ed6-c33328dbd679_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1398969" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/7e744fc9-d32a-43df-8ed6-c33328dbd679_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1398969" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Habitacions a canvi de dies lliures o llits per 500 euros al mes: així busquen empleats els hotels d’Eivissa]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/7e744fc9-d32a-43df-8ed6-c33328dbd679_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Vivienda,Hoteles,Trabajadores,Alquiler]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Habitaciones a cambio de días libres o camas por 500 euros al mes: así buscan empleados los hoteles de Ibiza]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/habitaciones-cambio-dias-libres-camas-500-euros-mes-buscan-empleados-hoteles-ibiza_1_13113411.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/7e744fc9-d32a-43df-8ed6-c33328dbd679_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Habitaciones a cambio de días libres o camas por 500 euros al mes: así buscan empleados los hoteles de Ibiza"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La Federación Hotelera indica que proporcionar alojamiento a las plantillas no es “responsabilidad” suya, sino un problema estructural agravado en las islas y con el que la administración ya está trabajando</p><p class="subtitle">Más de mil euros por una habitación: el alquiler para trabajadores de temporada alcanza precios abusivos en Ibiza</p></div><p class="article-text">
        Roberto (nombre ficticio para este reportaje a petici&oacute;n propia) no pensaba la temporada pasada, cuando se march&oacute; de Eivissa para volver a Madrid, su ciudad, que el pr&oacute;ximo verano no iba a poder volver. Tras dos a&ntilde;os residiendo en la isla decidi&oacute; trasladarse de nuevo a la capital para profesionalizarse en su sector, el de la carpinter&iacute;a, con un grado de Formaci&oacute;n Profesional (FP). Una formaci&oacute;n, adem&aacute;s, complementaria para el puesto de trabajo que llevaba desempe&ntilde;ando desde marzo de 2025 en uno de los hoteles m&aacute;s lujosos de la pitiusa.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Tras firmar un contrato de fijo indefinido, en octubre se march&oacute; para emprender su formaci&oacute;n acad&eacute;mica, dejando el piso de alquiler de Sant Antoni en el que viv&iacute;a y con el plan de residir, al a&ntilde;o siguiente, en un domicilio familiar de su pareja con el que finalmente no puede contar. Tras ponerse en contacto con el hotel, cada vez ve m&aacute;s dif&iacute;cil la posibilidad de mantener su contrato: no hay vivienda, no hay trabajo. Y, en su caso, tampoco paro para poder seguir estudiando sin tirar de sus ahorros el curso que viene.
    </p><p class="article-text">
        La crisis habitacional se ha convertido en los &uacute;ltimos a&ntilde;os en una de las principales amenazas para el funcionamiento del sector tur&iacute;stico balear. Encontrar un techo o un lugar de residencia a precios asequibles es la primera dificultad con la que los trabajadores y tambi&eacute;n para los empresarios para mantener plantillas a&ntilde;o tras a&ntilde;o de cara a la temporada, lo que afecta tambi&eacute;n a la calidad del servicio. No es ninguna novedad. &ldquo;Es un problema general que en el archipi&eacute;lago se agrava por la limitaci&oacute;n del territorio&rdquo;, observa Maria Costa, presidenta de la Federaci&oacute;n Hotelera de Eivissa y Formentera. La problem&aacute;tica &ndash;contin&uacute;a&ndash; est&aacute; enquistada desde hace tiempo. Tanto, que los hoteleros han aprendido a lidiar con ella temporada tras temporada &ldquo;con esfuerzo y cabeza&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Este escenario ha obligado al sector a improvisar soluciones para mantener su personal que van desde el ofrecimiento de habitaciones a cambio de que los empleados trabajen parte de sus d&iacute;as libres, descuentos en n&oacute;mina a cambio de una vivienda o el alquiler de camas en habitaciones compartidas (dentro de pisos compartidos tambi&eacute;n) por las que la cadena hotelera que contrat&oacute; a Roberto cobra&nbsp;unos 480 euros mensuales.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La cadena que contrató a Roberto alquila camas en una habitación compartida por unos 480 euros mensuales</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La empresa dispone de varios pisos destinados a este fin entre los municipios m&aacute;s cercanos a la ubicaci&oacute;n del hotel de cinco estrellas, Santa Eul&agrave;ria y Sant Joan. Aunque, de momento, desde el departamento de Recursos Humanos, con el que se ha puesto en contacto en las &uacute;ltimas semanas, no le han ofrecido ninguna soluci&oacute;n, menos, una que incluya tambi&eacute;n a su pareja. &ldquo;Les he explicado la situaci&oacute;n, pero dicen que no me pueden ayudar&rdquo;, lamenta Roberto. Mientras tanto, tendr&iacute;a que seguir pagando su alquiler en Madrid (la mitad de 850 euros m&aacute;s gastos) , donde es casi tan dif&iacute;cil conseguir una vivienda como en la isla. Aunque quisiera, no le dar&iacute;an las cuentas.
    </p><p class="article-text">
        Otro de los empleados de este hotel de Portinatx explica que todav&iacute;a est&aacute;n a la espera de incorporar a m&aacute;s personal y que, por ahora, no pueden concretar c&oacute;mo se organizar&aacute; el alojamiento este a&ntilde;o. S&iacute; recuerda que en temporadas anteriores el establecimiento dispon&iacute;a de apartamentos destinados a personal en pr&aacute;cticas &ndash;mayoritariamente, alumnos de escuelas tur&iacute;sticas suizas&ndash;, pero desconoce el n&uacute;mero exacto de plazas disponibles. ElDiario.es se ha intentado poner en contacto en dos ocasiones con la empresa a trav&eacute;s de correo electr&oacute;nico, sin obtener ning&uacute;n tipo de respuesta por su parte.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Habitaciones gratuitas dentro del hotel</strong></h2><p class="article-text">
        El Parador de Ibiza, que ha abierto este mes sus puertas al p&uacute;blico, lo ha hecho con 25 de las 66 habitaciones de las que dispone en total no disponibles. Las estancias se han destinado a los trabajadores del establecimiento, una medida que la secretaria de Estado de Turismo, Rosario S&aacute;nchez, ya se&ntilde;al&oacute; en la presentaci&oacute;n que se contemplaba &ldquo;desde el primer momento&rdquo; en que se puso en marcha el parador, el &ldquo;buque insignia&rdquo; de la cadena hotelera estatal, ubicado en Dalt Vila, Patrimonio de la Humanidad por la UNESCO.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7e7a5766-efd3-49c5-a488-704c8d94b951_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7e7a5766-efd3-49c5-a488-704c8d94b951_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7e7a5766-efd3-49c5-a488-704c8d94b951_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7e7a5766-efd3-49c5-a488-704c8d94b951_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7e7a5766-efd3-49c5-a488-704c8d94b951_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7e7a5766-efd3-49c5-a488-704c8d94b951_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7e7a5766-efd3-49c5-a488-704c8d94b951_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una playa con vistas al castillo de Dalt Vila, donde está ubicado el Parador."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una playa con vistas al castillo de Dalt Vila, donde está ubicado el Parador.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La misma medida se adopta en el aparthotel de cuatro estrellas de Cala de Bou (Sant Josep) donde Tomeu, de 26 a&ntilde;os, ha trabajado como recepcionista las &uacute;ltimas seis temporadas y que es parte de una cadena con presencia en otros puntos tur&iacute;sticos de Espa&ntilde;a como Madrid, Valencia o Maspalomas. El alojamiento para empleados es gratuito en la mayor&iacute;a de los casos. En algunos s&iacute; se descuenta una parte de la n&oacute;mina para cubrir este gasto, pero no era lo habitual. Esta f&oacute;rmula permite a muchos camareros, vigilantes y personal de recepci&oacute;n, entre otros, asumir la temporada tur&iacute;stica sin el peso a&ntilde;adido del alquiler y con la capacidad de ahorro que hab&iacute;a atra&iacute;do, hasta el momento en que las rentas empezaron a rozar precios inasumibles, a los temporeros a Eivissa.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        En la otra punta de la bah&iacute;a de Portmany, en uno de los hoteles m&aacute;s grandes de Sant Antoni, ubicado frente al m&iacute;tico monumento del huevo en honor a Crist&oacute;bal Col&oacute;n, trabaja Marta &ndash;persona que tampoco quiere identificarse&ndash; como administrativa. El casi mastod&oacute;ntico complejo tur&iacute;stico cogi&oacute; fama, hace alrededor de una d&eacute;cada, por tratarse &ndash;o esa voz se corri&oacute;&ndash; de uno de los lugares donde se hab&iacute;a originado el famoso y terror&iacute;fico <em>balconing</em>. Su p&uacute;blico mayoritario, al igual que en la mayor&iacute;a de hospedajes de Sant Antoni, es el turismo joven brit&aacute;nico.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Para captar plantilla (ahora mismo buscan dos recepcionistas) la cadena ofrece habitaciones. El trato es renunciar a parte de los dos d&iacute;as libres establecidos por el convenio de Hosteler&iacute;a, aunque en funci&oacute;n de la necesidad de la empresa, se ofrecen de manera gratuita. El perfil que persiguen para ciertos puestos, adem&aacute;s, es el de un trabajador medianamente cualificado, con conocimiento de idiomas &ndash;como m&iacute;nimo, ingl&eacute;s&ndash; y cierta experiencia de cara al p&uacute;blico.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En un hotel en la bahía de Portmany ofrecen habitaciones para trabajadores a cambio de renunciar a parte de los dos días libres</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Los empleados que residen en el hotel cuentan tambi&eacute;n con manutenci&oacute;n completa, lo que, seg&uacute;n explican desde el sector, facilita cierto ahorro y contribuye a retener plantilla en un contexto marcado por la falta de vivienda y la dificultad para cubrir puestos durante la temporada alta.
    </p><p class="article-text">
        En<strong> </strong>otro alojamiento tur&iacute;stico en el coraz&oacute;n del mismo pueblo, destino del turismo de borrachera por excelencia en Eivissa, Maria &ndash;una trabajadora que prefiere no dar su nombre real&ndash; detalla que no se suele dar vivienda, pero la situaci&oacute;n, a&ntilde;ade, depende de la trayectoria profesional dentro de la empresa. Hay a fijos a los que se les ayuda, con precios asequibles. Uno de ellos explica a elDiario.es que, en un punto determinado de su vida, cuando necesit&oacute; una vivienda, le alquilaron una habitaci&oacute;n por la que pagaba 500 euros mensuales, aunque no es la t&oacute;nica habitual para todos los empleados que necesiten este recurso. Tampoco es el caso de los extras, muchos provenientes de Reino Unido.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e4c62257-00d7-4589-b82c-3454162ba242_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e4c62257-00d7-4589-b82c-3454162ba242_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e4c62257-00d7-4589-b82c-3454162ba242_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e4c62257-00d7-4589-b82c-3454162ba242_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e4c62257-00d7-4589-b82c-3454162ba242_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e4c62257-00d7-4589-b82c-3454162ba242_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e4c62257-00d7-4589-b82c-3454162ba242_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un hotel con vistas al mar en la costa ibicenca"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un hotel con vistas al mar en la costa ibicenca                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>El efecto de la lucha contra el intrusismo</strong></h2><p class="article-text">
        La presidenta de la Federaci&oacute;n Hotelera sit&uacute;a el problema de la vivienda para trabajadores en un plano estructural que va m&aacute;s all&aacute; del propio sector tur&iacute;stico. Aunque reconoce que muchos establecimientos llevan a&ntilde;os ofreciendo casa a sus empleados &ldquo;en la medida en que pueden&rdquo;, insiste en que no se trata de una responsabilidad [la de proporcionar alojamiento a los empleados] que deba recaer exclusivamente sobre los hoteles.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Desde la Federaci&oacute;n defienden que el sector ya viene haciendo esfuerzos sostenidos en el tiempo, pero advierten de que estos tienen un l&iacute;mite. &ldquo;No es nuestra obligaci&oacute;n, pero s&iacute; tratamos de facilitar habitaciones o soluciones habitacionales siempre que es posible&rdquo;, se&ntilde;ala Costa. En su opini&oacute;n, el reto pasa por encontrar un equilibrio entre garantizar recursos para los trabajadores y mantener la capacidad operativa de los establecimientos, algo clave para poder ofrecer los servicios que demanda la temporada tur&iacute;stica.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">No es nuestra obligación, pero sí tratamos de facilitar habitaciones o soluciones habitacionales siempre que es posible</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Maria Costa</span>
                                        <span>—</span> Presidenta de la Federación Hotelera de Eivissa y Formentera
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La dirigente hotelera conf&iacute;a en que las medidas impulsadas desde las instituciones empiecen a tener efecto. Apunta, en concreto, a la lucha del Consell contra el alquiler tur&iacute;stico ilegal como una de las v&iacute;as que podr&iacute;an contribuir a aliviar la tensi&oacute;n sobre la vivienda. &ldquo;Confiamos en que poco a poco eso permita que el acceso sea m&aacute;s asequible&rdquo;, sostiene, al tiempo que defiende, por ahora, una actuaci&oacute;n coordinada entre administraciones y sector privado.
    </p><p class="article-text">
        Por otro lado, subraya que no todas las empresas parten de la misma situaci&oacute;n. Mientras las grandes cadenas hoteleras cuentan con m&aacute;s recursos y margen de maniobra para facilitar alojamiento a sus plantillas, los peque&ntilde;os establecimientos, como hostales o pymes, disponen de menos herramientas para hacerlo, aunque tambi&eacute;n manejan equipos m&aacute;s reducidos y menos especializados. &ldquo;No tendr&aacute;n tantos recursos para garantizar el acceso a la vivienda a sus posibles trabajadores, pero tampoco plantillas tan grandes&rdquo;, se&ntilde;ala Costa.
    </p><p class="article-text">
        Una Semana Santa muy prematura, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/guerra-oriente-medio-amenaza-subir-elevados-precios-turismo-archipielago-balear_1_13072669.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">junto al escenario b&eacute;lico en Oriente Medio, preocupan esta primavera a los empresarios pitiusos</a>. De hecho, el sector se prepara para afrontar el encarecimiento del combustible y no descartan que este aumento termine repercutiendo en el precio final de los productos y servicios que consumen los turistas. Las patronales siguen ahora con atenci&oacute;n la evoluci&oacute;n del contexto internacional y advierten de que el impacto real sobre la temporada tur&iacute;stica depender&aacute;, sobre todo, de la duraci&oacute;n del conflicto, que por el momento resulta imposible de prever.
    </p><p class="article-text">
        Para el periodo festivo abrir&aacute;n sus puertas alrededor de 170 alojamientos tur&iacute;sticos, entre hoteles, apartamentos tur&iacute;sticos con licencia y agroturismos. Luego ir&aacute;n abriendo progresivamente hasta las primeras semanas de mayo, cuando se prev&eacute; que ya est&eacute;n todos en funcionamiento. En cuanto a los trabajadores, cada compa&ntilde;&iacute;a hace la estimaci&oacute;n de los que necesita para dar un buen servicio, teniendo en cuenta sus caracter&iacute;sticas y la cantidad de reservas realizadas o que estiman hacer. Roberto, de momento, ha decidido que no volver&aacute; a su rutina en el hotel: &ldquo;Estoy alargando lo m&aacute;ximo para volver a contactar con ellos, pero, si no me ofrecen una soluci&oacute;n, no puedo volver&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/habitaciones-cambio-dias-libres-camas-500-euros-mes-buscan-empleados-hoteles-ibiza_1_13113411.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 05 Apr 2026 19:32:08 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/7e744fc9-d32a-43df-8ed6-c33328dbd679_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1398969" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/7e744fc9-d32a-43df-8ed6-c33328dbd679_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1398969" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Habitaciones a cambio de días libres o camas por 500 euros al mes: así buscan empleados los hoteles de Ibiza]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/7e744fc9-d32a-43df-8ed6-c33328dbd679_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Vivienda,Hoteles,Trabajadores,Alquiler]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Ikram, la cadella que va arribar en pastera, i els seus companys viuen entre filtracions i gàbies corroïdes per l'òxid]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/ikram-cadella-arribar-pastera-i-els-seus-companys-viuen-filtracions-i-gabies-corroides-per-l-oxid_1_13105088.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/9d4c7d0d-4d0a-440d-a327-e093be55f212_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Ikram, la cadella que va arribar en pastera, i els seus companys viuen entre filtracions i gàbies corroïdes per l&#039;òxid"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L'Ajuntament d'Eivissa defensa que va gastar l'any 2023 entre 20.000 i 30.000 euros sol en gàbies, que presenten un estat bastant degradat, i que la inversió general en el centre “és major”</p><p class="subtitle">Els flamencos, arraconats a Eivissa per la sequera i la pressió humana</p></div><p class="article-text">
        G&agrave;bies corro&iuml;des per l&rsquo;&ograve;xid, sostres que es desprenen despr&eacute;s de cada temporal i filtracions que amaren els habitacles on viuen prop d&rsquo;un centenar d&rsquo;animals, comprometent la seva seguretat i tamb&eacute; la del recinte. Aquest &eacute;s l&rsquo;escenari que descriu l&rsquo;associaci&oacute; Acts4Animals sobre el Centre de Protecci&oacute; Animal (CPA) de sa Coma, a Eivissa, el deteriorament del qual &mdash;denuncien&mdash; afecta directament el benestar de gossos i gats.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;estat de la instal&middot;laci&oacute; municipal ha preocupat els animalistes, que han assegurat a trav&eacute;s d&rsquo;un comunicat p&uacute;blic que els voluntaris del servei s&rsquo;han vist obligats a improvisar arranjaments d&rsquo;emerg&egrave;ncia davant la manca de resposta institucional per evitar fugues o accidents. El col&middot;lectiu qualifica la situaci&oacute; d&rsquo;&ldquo;aband&oacute;&rdquo; i reclama una intervenci&oacute; urgent de l&rsquo;Ajuntament de Vila, responsable de la compet&egrave;ncia, per garantir unes condicions m&iacute;nimes dignes per als animals.
    </p><p class="article-text">
        Les cr&iacute;tiques apunten a una &ldquo;falta greu de manteniment&rdquo; que s'arrossegaria des de fa almenys dos anys, segons informacions que van publicar diversos mitjans locals en 2023, quan la Fundaci&oacute; de Gossos Abandonats d'Eivissa tamb&eacute; va denunciar que el centre estava al l&iacute;mit de la seva capacitat. Sobretot, per la pres&egrave;ncia de PPP (Gossos Potencialment Perillosos) que troben m&eacute;s dif&iacute;cilment una fam&iacute;lia que els vulgui adoptar. Al llarg d'enguany, l'estat de sa Coma ha empitjorat despr&eacute;s dels consecutius temporals de l'hivern, que han agreujat la situaci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Vaig demanar l&rsquo;octubre de 2024 a la Regidoria que arreglassin el sostre [perqu&egrave; no hi hagu&eacute;s filtracions a les g&agrave;bies] i em van respondre que a Eivissa no plovia. Poc despr&eacute;s, a la tardor, va passar el de la DANA&rdquo;, lamenta el representant d&rsquo;Acts4Animals i portaveu de PACMA Eivissa, Olivier Hassler. Entre altres desperfectes, hi ha un forat al sostre de la zona destinada als gats i on una coberta, durant les abundants pluges, va arribar a desprendre&rsquo;s. Aix&ograve; va obligar els col&middot;laboradors de sa Coma a fer reparacions d&rsquo;emerg&egrave;ncia amb brides per evitar fugues o accidents. Les filtracions, a m&eacute;s, s&rsquo;estenen a les &agrave;rees canines: l&rsquo;aigua entra directament en algunes g&agrave;bies, dificultant les tasques de neteja i higiene. &ldquo;Mentre l&rsquo;Ajuntament prioritza despeses est&egrave;tiques o festives, els treballadors i col&middot;laboradors ens veiem obligats a actuar&rdquo;, critiquen amb rotunditat.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Entre altres desperfectes, hi ha un forat al sostre de la zona destinada als gats i on una coberta, durant les abundants pluges, va arribar a desprendre’s. Les filtracions, a més, s’estenen a les àrees canines: l’aigua entra directament en algunes gàbies</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En una d&rsquo;aquestes g&agrave;bies amb filtracions es troba Ikram, la cadella que va arribar en pastera a les illes a trav&eacute;s de la ruta migrat&ograve;ria amb Alg&egrave;ria i rescatada per Salvament Mar&iacute;tim a poques milles de Formentera. La gossa, sana i amb cartilla veterin&agrave;ria, va estar a punt de ser sacrificada per motius burocr&agrave;tics, per&ograve; l&rsquo;Ajuntament i PACMA es van mobilitzar per protegir-la. Finalment, el Ministeri d&rsquo;Agricultura, Pesca i Alimentaci&oacute; va enviar un ofici al consistori en qu&egrave; cedia a l&rsquo;administraci&oacute; local tota la responsabilitat sobre el futur de la gossa d&rsquo;acord amb la Llei 7/2023 de protecci&oacute; dels drets i el benestar dels animals. A dia d&rsquo;avui, continua esperant una fam&iacute;lia que l&rsquo;aculli. El mateix estiu, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel D&iacute;az Ayuso, visitava les instal&middot;lacions acompanyada de l&rsquo;alcalde de Vila, Rafael Triguero, i convidava, a trav&eacute;s de les xarxes socials, a visitar l&rsquo;Eivissa &ldquo;interior i rural&rdquo;, alhora que promovia les adopcions al centre.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cec31f11-eba7-4b5d-8449-b48e103ceb76_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cec31f11-eba7-4b5d-8449-b48e103ceb76_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cec31f11-eba7-4b5d-8449-b48e103ceb76_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cec31f11-eba7-4b5d-8449-b48e103ceb76_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cec31f11-eba7-4b5d-8449-b48e103ceb76_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cec31f11-eba7-4b5d-8449-b48e103ceb76_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/cec31f11-eba7-4b5d-8449-b48e103ceb76_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una de les gàbies per a gats, en total, el centre acull 50 felins"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una de les gàbies per a gats, en total, el centre acull 50 felins                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/759004fc-5c94-45f9-b66b-32a11e381533_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/759004fc-5c94-45f9-b66b-32a11e381533_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/759004fc-5c94-45f9-b66b-32a11e381533_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/759004fc-5c94-45f9-b66b-32a11e381533_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/759004fc-5c94-45f9-b66b-32a11e381533_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/759004fc-5c94-45f9-b66b-32a11e381533_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/759004fc-5c94-45f9-b66b-32a11e381533_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un dels gossos del centre de protecció d’Eivissa que espera adopció"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un dels gossos del centre de protecció d’Eivissa que espera adopció                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Gaireb&eacute; 30.000 euros invertits en g&agrave;bies</strong></h2><p class="article-text">
        Enfront d'aquestes acusacions, l'Ajuntament de Vila defensa davant elDiario.es que el centre ha experimentat millores significatives des de l'any 2023. El Consistori assegura haver invertit entre 20.000 i 30.000 euros en noves g&agrave;bies (en el centre en general s'ha invertit m&eacute;s), la instal&middot;laci&oacute; de teulades on faltaven, l'enrajolat d'espais deteriorats i la incorporaci&oacute; de sistemes de seguretat. Encara que nom&eacute;s ha acreditat un contracte menor per a l'adquisici&oacute; d'aquests &ldquo;recintes individuals canins&rdquo; per valor de 15.881 euros (IVA incl&ograve;s).&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        A aix&ograve; se suma la rehabilitaci&oacute; d'oficines, la creaci&oacute; d'un recinte perqu&egrave; els gossos puguin estar solts i l'eliminaci&oacute; d'una zona amb pres&egrave;ncia permanent de rates. Olivier considera que aquesta inversi&oacute; s'ha fet, sobretot, a cuidar la fa&ccedil;ana &ndash;&ldquo;a posar bonic el que est&agrave; cara al p&uacute;blic&rdquo;&ndash; i en les depend&egrave;ncies per als treballadors del centre.
    </p><p class="article-text">
        Les intervencions m&eacute;s destacades s&rsquo;han fet fins ara, a ulls dels animalistes, en els espais m&eacute;s visibles, mentre que les zones on romanen els animals continuen patint defici&egrave;ncies que es podrien resoldre amb una inversi&oacute; redu&iuml;da. Per aix&ograve;, critiquen l&rsquo;actitud de l&rsquo;&agrave;rea de Benestar Animal que, segons afirmen, &ldquo;desat&eacute;n&rdquo; les seves peticions i sol&middot;liciten una major inversi&oacute; en mat&egrave;ria de protecci&oacute; animal de cara als pr&ograve;xims pressupostos municipals.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ce451365-ee5c-4fcb-820d-fad2ebcf329a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ce451365-ee5c-4fcb-820d-fad2ebcf329a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ce451365-ee5c-4fcb-820d-fad2ebcf329a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ce451365-ee5c-4fcb-820d-fad2ebcf329a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ce451365-ee5c-4fcb-820d-fad2ebcf329a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ce451365-ee5c-4fcb-820d-fad2ebcf329a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ce451365-ee5c-4fcb-820d-fad2ebcf329a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Els animalistes han denunciat l’òxid i les filtracions"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Els animalistes han denunciat l’òxid i les filtracions                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        L&rsquo;Ajuntament rebutja aquest relat d&rsquo;abandonament de sa Coma i sost&eacute; que les instal&middot;lacions &ldquo;han millorat molt&rdquo;, tot i que reconeix que continuar&agrave; actuant. Pel que fa a l&rsquo;&ograve;xid a les g&agrave;bies, ha respost a aquest diari que no respon a una manca de manteniment, sin&oacute; a l&rsquo;&uacute;s intensiu d&rsquo;aigua per a la seva neteja di&agrave;ria, i assegura que es van reposant progressivament. &ldquo;Les inversions s&oacute;n cont&iacute;nues: s&rsquo;han reparat 36 g&agrave;bies i se n&rsquo;han enrajolat altres 26 per millorar l&rsquo;espai&rdquo;, detalla Manuel Jim&eacute;nez, regidor de l&rsquo;&agrave;rea.
    </p><p class="article-text">
        Des de l&rsquo;equip municipal de govern insisteixen que cap animal roman exposat a la pluja sense protecci&oacute;: tots els espais compten, asseguren, amb zones cobertes o sistemes per resguardar-los en cas de mal temps. Tamb&eacute; assenyalen altres mesures, com l&rsquo;eliminaci&oacute; de la taxa d&rsquo;adopci&oacute; &mdash;que ara &eacute;s gratu&iuml;ta&mdash; i la supressi&oacute; de les llistes d&rsquo;espera per al voluntariat.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Des de l’equip municipal de govern insisteixen que cap animal roman exposat a la pluja sense protecció</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Defici&egrave;ncies en el model de gesti&oacute;</strong></h2><p class="article-text">
        ASSAIB Animalistes d&rsquo;Eivissa assegura que la situaci&oacute; del centre no &eacute;s nova i que fa anys que arrossega defici&egrave;ncies estructurals. Recorden que ja van denunciar en un ple municipal &ldquo;el lamentable estat de les instal&middot;lacions i la manca de seguretat per als animals&rdquo; i adverteixen que, malgrat el pas del temps, problemes com les humitats a les g&agrave;bies persisteixen. &ldquo;Fa m&eacute;s de trenta anys ja hi an&agrave;vem a ajudar com a voluntaris i les condicions continuen sent molt similars&rdquo;, lamenten. Per aix&ograve;, no poden fer una valoraci&oacute; &ldquo;positiva&rdquo; del centre. Unes cr&iacute;tiques que estenen al model de gesti&oacute; de l&rsquo;illa.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;hist&ograve;ric ranxo de Can Dog, a Sant Joan, va tancar les seves portes despr&eacute;s de tres d&egrave;cades de calamitats i insalubritat, amb cans envoltats de brut&iacute;cia, rosegadors i excrements, sense que les irregularitats haguessin derivat fins aleshores en la seva clausura, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/tanca-can-dog-refugi-capejar-decades-denuncies-i-relegar-als-gossos-l-abando-son-30-anys-maltractament_1_12846828.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">tal com va publicar elDiario.es</a>. Els animalistes feia anys que denunciaven les p&egrave;ssimes condicions en qu&egrave; vivien els animals sense que s&rsquo;hagu&eacute;s instat al seu tancament.
    </p><p class="article-text">
        Diverses inspeccions del Servei de Protecci&oacute; de la Natura (Seprona) de la Gu&agrave;rdia Civil i dels t&egrave;cnics de l&rsquo;Ajuntament de Sant Joan van determinar, finalment, el novembre de 2025, que les condicions del lloc no permetien que el &ldquo;refugi&rdquo; pogu&eacute;s continuar operant ni com a resid&egrave;ncia canina &mdash;per als per&iacute;odes vacacionals dels propietaris de les mascotes o altres sup&ograve;sits&mdash; ni tampoc com a nucli zool&ograve;gic, segons van informar des de PACMA Eivissa en aquell moment a aquest diari.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/50304ea5-a971-4e79-bd25-d81eb18cef4a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/50304ea5-a971-4e79-bd25-d81eb18cef4a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/50304ea5-a971-4e79-bd25-d81eb18cef4a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/50304ea5-a971-4e79-bd25-d81eb18cef4a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/50304ea5-a971-4e79-bd25-d81eb18cef4a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/50304ea5-a971-4e79-bd25-d81eb18cef4a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/50304ea5-a971-4e79-bd25-d81eb18cef4a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Les gàbies que els animalistes denuncien que no estan en condicions."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Les gàbies que els animalistes denuncien que no estan en condicions.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5ec7a82f-2d8c-45b9-b785-eeb836068880_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5ec7a82f-2d8c-45b9-b785-eeb836068880_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5ec7a82f-2d8c-45b9-b785-eeb836068880_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5ec7a82f-2d8c-45b9-b785-eeb836068880_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5ec7a82f-2d8c-45b9-b785-eeb836068880_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5ec7a82f-2d8c-45b9-b785-eeb836068880_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5ec7a82f-2d8c-45b9-b785-eeb836068880_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una de les reixes oxidades del centre."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una de les reixes oxidades del centre.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Des d&rsquo;ASSAIB denuncien que, malgrat els aven&ccedil;os legislatius en mat&egrave;ria de benestar animal, la realitat sobre el terreny no ha millorat. &ldquo;S&rsquo;han creat departaments i estructures, per&ograve; la situaci&oacute; dels animals abandonats continua empitjorant&rdquo;, sostenen. Al seu parer, la soluci&oacute; passa m&eacute;s per la implicaci&oacute; i la voluntat pol&iacute;tica que per la normativa.
    </p><p class="article-text">
        Ara, els col&middot;lectius animalistes han creat la p&agrave;gina &lsquo;Salvem al CPA sa Coma&rsquo; a trav&eacute;s de Google en la qual demanen ajuda per als gossos i gats del centre municipal. En la plataforma hi ha un apartat que permet als interessats obrir directament el correu electr&ograve;nic per a &ldquo;enviar un email directe a l'alcalde Rafael Triguero i al regidor de Protecci&oacute; Animal Manuel Jim&eacute;nez exigint: la reparaci&oacute; urgent dels sostres (impermeabilitzaci&oacute; i fixaci&oacute; segura, tractament antioxidant o pintat complet de les g&agrave;bies i un comprom&iacute;s p&uacute;blic amb pressupost i calendari d'obres&rdquo;. &ldquo;Amb inter&egrave;s real i una m&iacute;nima inversi&oacute;, les condicions podrien ser molt diferents&rdquo;, conclouen des de ASSAIB, insistint en la necessitat d'actuar amb urg&egrave;ncia per a garantir el benestar dels animals.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/ikram-cadella-arribar-pastera-i-els-seus-companys-viuen-filtracions-i-gabies-corroides-per-l-oxid_1_13105088.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 29 Mar 2026 09:01:26 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/9d4c7d0d-4d0a-440d-a327-e093be55f212_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1328411" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/9d4c7d0d-4d0a-440d-a327-e093be55f212_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1328411" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Ikram, la cadella que va arribar en pastera, i els seus companys viuen entre filtracions i gàbies corroïdes per l'òxid]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/9d4c7d0d-4d0a-440d-a327-e093be55f212_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Ibiza,Animalistas,Animales,Perros,Adopción de perros]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Ikram, la cachorra que llegó en patera, y sus compañeros viven entre filtraciones y jaulas corroídas por el óxido]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/ikram-cachorra-llego-patera-companeros-viven-filtraciones-jaulas-corroidas-oxido_1_13101961.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/9d4c7d0d-4d0a-440d-a327-e093be55f212_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Ikram, la cachorra que llegó en patera, y sus compañeros viven entre filtraciones y jaulas corroídas por el óxido"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El Ayuntamiento de Ibiza defiende que gastó en el año 2023 entre 20.000 y 30.000 euros solo en jaulas, que presentan un estado bastante degradado, y que la inversión general en el centro “es mayor”</p><p class="subtitle">Los flamencos, arrinconados en Ibiza por la sequía y la presión humana</p></div><p class="article-text">
        Jaulas corro&iacute;das por el &oacute;xido, techos que se desprenden tras cada temporal y filtraciones que empapan los habit&aacute;culos donde viven unos cien animales, comprometiendo su seguridad y tambi&eacute;n la del recinto. Ese es el escenario que describe la asociaci&oacute;n Acts4Animals sobre el Centro de Protecci&oacute;n Animal (CPA) de sa Coma, en Eivissa, cuyo deterioro &ndash;denuncian&ndash; afecta directamente al bienestar de perros y gatos. El estado de la instalaci&oacute;n municipal ha preocupado a los animalistas, que han asegurado a trav&eacute;s de un comunicado p&uacute;blico que los voluntarios del servicio se han visto obligados a improvisar arreglos de emergencia ante la falta de respuesta institucional para evitar fugas o accidentes. El colectivo categoriza la situaci&oacute;n de &ldquo;abandono&rdquo; y reclama una intervenci&oacute;n urgente del Ayuntamiento de Vila, responsable de la competencia, para garantizar unas condiciones m&iacute;nimas dignas para los animales.
    </p><p class="article-text">
        Las cr&iacute;ticas apuntan a una &ldquo;falta grave de mantenimiento&rdquo; que se arrastrar&iacute;a desde hace al menos dos a&ntilde;os, seg&uacute;n informaciones que publicaron varios medios locales en 2023, cuando la Fundaci&oacute;n de Perros Abandonados de Ibiza tambi&eacute;n denunci&oacute; que el centro estaba al l&iacute;mite de su capacidad. Sobre todo, por la presencia de PPP (Perros Potencialmente Peligrosos) que encuentran m&aacute;s dif&iacute;cilmente una familia que les quiera adoptar. A lo largo de este a&ntilde;o, el estado de sa Coma ha empeorado tras los consecutivos temporales del invierno, que han agravado la situaci&oacute;n. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Ped&iacute; en octubre de 2024 a la Concejal&iacute;a que arreglaran el techo [para que no hubiera filtraciones en las jaulas] y me respondieron que en Eivissa no llov&iacute;a. Poco despu&eacute;s, en oto&ntilde;o, pas&oacute; lo de la dana&rdquo;, lamenta el representante de Acts4Animals y portavoz de PACMA Eivissa, Olivier Hassler. Entre otros desperfectos, hay un agujero en el techo de la zona destinada a los gatos y donde una cubierta, durante las abundantes lluvias, lleg&oacute; a desprenderse. Esto oblig&oacute; a los colaboradores de sa Coma a realizar reparaciones de emergencia con bridas para evitar fugas o accidentes. Las filtraciones adem&aacute;s se extienden a las &aacute;reas caninas: el agua entra directamente en algunas jaulas, dificultando las tareas de limpieza e higiene. &ldquo;Mientras el Ayuntamiento prioriza gastos est&eacute;ticos o festivos, los trabajadores y colaboradores nos vemos obligados a actuar&rdquo;, critican con rotundidad.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Entre otros desperfectos, hay un agujero en el techo de la zona destinada a los gatos y donde una cubierta, durante las abundantes lluvias, llegó a desprenderse. Las filtraciones además se extienden a las áreas caninas: el agua entra directamente en algunas jaulas</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En una de estas jaulas con filtraciones est&aacute; <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/pacma-pide-salvar-ikram-cachorra-llego-patera-ibiza_1_12409730.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Ikram, la cachorra que lleg&oacute; en patera a las islas</a> mediante la ruta migratoria con Argelia y rescatada por Salvamento Mar&iacute;timo a pocas millas de Formentera. La perra, sana y con cartilla veterinaria, estuvo a punto de ser sacrificada por motivos burocr&aacute;ticos, pero el Ayuntamiento y PACMA se movilizaron para protegerla. Finalmente, el Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentaci&oacute;n envi&oacute; finalmente un oficio al Consistorio en el que ced&iacute;a a la administraci&oacute;n local toda la responsabilidad sobre el futuro de la perra en funci&oacute;n de la Ley 7/2023 de protecci&oacute;n de los derechos y el bienestar de los animales. A d&iacute;a de hoy, sigue esperando una familia que la acoja. El mismo verano, la presidenta de la Comunidad de Madrid, Isabel D&iacute;az Ayuso, visitaba las instalaciones acompa&ntilde;ada del alcalde de Vila, Rafael Triguero e invitaba, a trav&eacute;s de redes sociales, a visitar la Eivissa &ldquo;interior y rural&rdquo;, a la vez que promov&iacute;a las adopciones en el centro.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cec31f11-eba7-4b5d-8449-b48e103ceb76_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cec31f11-eba7-4b5d-8449-b48e103ceb76_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cec31f11-eba7-4b5d-8449-b48e103ceb76_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cec31f11-eba7-4b5d-8449-b48e103ceb76_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cec31f11-eba7-4b5d-8449-b48e103ceb76_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cec31f11-eba7-4b5d-8449-b48e103ceb76_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/cec31f11-eba7-4b5d-8449-b48e103ceb76_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una de las jaulas para gatos, en total, el centro acoge a 50 felinos."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una de las jaulas para gatos, en total, el centro acoge a 50 felinos.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/759004fc-5c94-45f9-b66b-32a11e381533_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/759004fc-5c94-45f9-b66b-32a11e381533_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/759004fc-5c94-45f9-b66b-32a11e381533_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/759004fc-5c94-45f9-b66b-32a11e381533_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/759004fc-5c94-45f9-b66b-32a11e381533_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/759004fc-5c94-45f9-b66b-32a11e381533_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/759004fc-5c94-45f9-b66b-32a11e381533_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Uno de los perros del centro de protección de Eivissa y que espera adopción."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Uno de los perros del centro de protección de Eivissa y que espera adopción.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Casi 30.000 euros invertidos en jaulas</strong></h2><p class="article-text">
        Frente a estas acusaciones, el Ayuntamiento de Eivissa defiende ante elDiario.es que el centro ha experimentado mejoras significativas desde el a&ntilde;o 2023. El Consistorio asegura haber invertido entre 20.000 y 30.000 euros en nuevas jaulas (en el centro en general se ha invertido m&aacute;s), la instalaci&oacute;n de techados donde faltaban, el embaldosado de espacios deteriorados y la incorporaci&oacute;n de sistemas de seguridad. Aunque solo ha acreditado un contrato menor para la adquisici&oacute;n de estos &ldquo;recintos individuales caninos&rdquo; por valor de 15.881 euros (IVA incluido). A ello se suma la rehabilitaci&oacute;n de oficinas, la creaci&oacute;n de un recinto para que los perros puedan estar sueltos y la eliminaci&oacute;n de una zona con presencia permanente de ratas. Olivier considera que esta inversi&oacute;n se ha hecho, sobre todo, en cuidar la fachada &ndash;&ldquo;en poner bonito lo que est&aacute; cara al p&uacute;blico&rdquo;&ndash; y en las dependencias para los trabajadores del centro.
    </p><p class="article-text">
        Las intervenciones m&aacute;s destacadas se han hecho hasta ahora, a ojos de los animalistas, en los espacios m&aacute;s visibles, mientras que las zonas donde permanecen los animales contin&uacute;an sufriendo deficiencias que podr&iacute;an resolverse con una inversi&oacute;n reducida. Por ello, critican la actitud del &aacute;rea de Bienestar Animal que, seg&uacute;n afirman, &ldquo;desoye&rdquo; sus peticiones y solicitan una mayor inversi&oacute;n en materia de protecci&oacute;n animal de cara a los pr&oacute;ximos presupuestos municipales.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ce451365-ee5c-4fcb-820d-fad2ebcf329a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ce451365-ee5c-4fcb-820d-fad2ebcf329a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ce451365-ee5c-4fcb-820d-fad2ebcf329a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ce451365-ee5c-4fcb-820d-fad2ebcf329a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ce451365-ee5c-4fcb-820d-fad2ebcf329a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ce451365-ee5c-4fcb-820d-fad2ebcf329a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ce451365-ee5c-4fcb-820d-fad2ebcf329a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Los animalistas han denunciado el óxido y las filtraciones."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Los animalistas han denunciado el óxido y las filtraciones.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El Ayuntamiento rechaza este relato de abandono de sa Coma y sostiene que las instalaciones &ldquo;han mejorado mucho&rdquo;, aunque reconoce que seguir&aacute; actuando. En cuanto al &oacute;xido en las jaulas, ha respondido a este diario que no responde a falta de mantenimiento, sino al uso intensivo de agua para su limpieza diaria, y asegura que se van reponiendo progresivamente. &ldquo;Las inversiones son continuas: se han reparado 36 jaulas y se han embaldosado otras 26 para mejorar el espacio&rdquo;, detalla Manuel Jim&eacute;nez, concejal de Bienestar Animal.
    </p><p class="article-text">
        Desde el equipo municipal de gobierno insisten en que ning&uacute;n animal permanece expuesto a la lluvia sin protecci&oacute;n: todos los espacios cuentan, aseguran, con zonas cubiertas o sistemas para resguardarlos en caso de mal tiempo. Tambi&eacute;n se&ntilde;alan otras medidas, como la eliminaci&oacute;n de la tasa de adopci&oacute;n &mdash;que ahora es gratuita&mdash; y la supresi&oacute;n de las listas de espera para el voluntariado.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Desde el equipo municipal de gobierno insisten en que ningún animal permanece expuesto a la lluvia sin protección</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Deficiencias en el modelo de gesti&oacute;n</strong></h2><p class="article-text">
        ASSAIB Animalistas Ibiza asegura que la situaci&oacute;n del centro no es nueva y que lleva a&ntilde;os arrastrando deficiencias estructurales. Recuerdan que ya denunciaron en un pleno municipal &ldquo;el lamentable estado de las instalaciones y la falta de seguridad para los animales&rdquo; y advierten de que, pese al paso del tiempo, problemas como las humedades en las jaulas persisten. &ldquo;Hace m&aacute;s de treinta a&ntilde;os ya &iacute;bamos a ayudar como voluntarios y las condiciones siguen siendo muy similares&rdquo;, lamenta. Por lo que no pueden hacer una valoraci&oacute;n &ldquo;positiva&rdquo; del centro. Unas cr&iacute;ticas que extienden al modelo de gesti&oacute;n de la isla.
    </p><p class="article-text">
        El hist&oacute;rico rancho de Can Dog, en Sant Joan, cerr&oacute; sus puertas tras tres d&eacute;cadas de calamidades e insalubridad, con perros rodeados de suciedad, roedores y excrementos, sin que las irregularidades hubieran derivado hasta ahora en su clausura hasta entonces, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/cierra-can-dog-refugio-capeo-decadas-denuncias-relego-perros-abandono-son-30-anos-maltrato_1_12846769.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">como public&oacute; </a><a href="http://eldiario.es" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">elDiario.es</a>. Los animalistas llevaban a&ntilde;os denunciando las p&eacute;simas condiciones en las que viv&iacute;an los animales sin que se hubiera instado a su cierre.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Varias inspecciones del Servicio de Protecci&oacute;n de la Naturaleza (Seprona) de la Guardia Civil y de los t&eacute;cnicos del Ayuntamiento de Sant Joan determinaron, finalmente, en noviembre de 2025, que las condiciones del lugar no permit&iacute;an que el &lsquo;refugio&rsquo; pudiera seguir operando ni como residencia canina &ndash;para los periodos vacacionales de los due&ntilde;os de las mascotas u otros supuestos&ndash; ni tampoco como n&uacute;cleo zool&oacute;gico, informaron desde PACMA Ibiza en su momento a este diario.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/50304ea5-a971-4e79-bd25-d81eb18cef4a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/50304ea5-a971-4e79-bd25-d81eb18cef4a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/50304ea5-a971-4e79-bd25-d81eb18cef4a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/50304ea5-a971-4e79-bd25-d81eb18cef4a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/50304ea5-a971-4e79-bd25-d81eb18cef4a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/50304ea5-a971-4e79-bd25-d81eb18cef4a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/50304ea5-a971-4e79-bd25-d81eb18cef4a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Las jaulas que los animalistas denuncian no estar en condiciones."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Las jaulas que los animalistas denuncian no estar en condiciones.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5ec7a82f-2d8c-45b9-b785-eeb836068880_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5ec7a82f-2d8c-45b9-b785-eeb836068880_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5ec7a82f-2d8c-45b9-b785-eeb836068880_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5ec7a82f-2d8c-45b9-b785-eeb836068880_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5ec7a82f-2d8c-45b9-b785-eeb836068880_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5ec7a82f-2d8c-45b9-b785-eeb836068880_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5ec7a82f-2d8c-45b9-b785-eeb836068880_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una de las verjas oxidadas del centro."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una de las verjas oxidadas del centro.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Desde ASSAIB denuncian que, pese a los avances legislativos en materia de bienestar animal, la realidad sobre el terreno no ha mejorado. &ldquo;Se han creado departamentos y estructuras, pero la situaci&oacute;n de los animales abandonados sigue empeorando&rdquo;, sostienen.<strong> </strong>A su juicio, la soluci&oacute;n pasa m&aacute;s por la implicaci&oacute;n y la voluntad pol&iacute;tica que por la normativa.
    </p><p class="article-text">
        Ahora, los colectivos animalistas han creado la p&aacute;gina &lsquo;Salvamos al CPA sa Coma&rsquo; a trav&eacute;s de Google en la que piden ayuda para los perros y gatos del centro municipal. En la plataforma hay un apartado que permite a los interesados abrir directamente el correo electr&oacute;nico para &ldquo;enviar un email directo al alcalde Rafael Triguero y al concejal de Protecci&oacute;n Animal Manuel Jim&eacute;nez exigiendo: la reparaci&oacute;n urgente de los techos (impermeabilizaci&oacute;n y fijaci&oacute;n segura, tratamiento antioxidante o pintado completo de las jaulas y un compromiso p&uacute;blico con presupuesto y calendario de obras&rdquo;. &ldquo;Con inter&eacute;s real y una m&iacute;nima inversi&oacute;n, las condiciones podr&iacute;an ser muy diferentes&rdquo;, concluyen desde ASSAIB, insistiendo en la necesidad de actuar con urgencia para garantizar el bienestar de los animales.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/ikram-cachorra-llego-patera-companeros-viven-filtraciones-jaulas-corroidas-oxido_1_13101961.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 29 Mar 2026 04:00:40 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/9d4c7d0d-4d0a-440d-a327-e093be55f212_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1328411" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/9d4c7d0d-4d0a-440d-a327-e093be55f212_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1328411" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Ikram, la cachorra que llegó en patera, y sus compañeros viven entre filtraciones y jaulas corroídas por el óxido]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/9d4c7d0d-4d0a-440d-a327-e093be55f212_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Ibiza,Animalistas,Animales,Perros,Adopción de perros]]></media:keywords>
    </item>
  </channel>
</rss>
