Cala Dúo, el polèmic beach club inspeccionat per no respectar el parc natural de Formentera

Els índexs apunten cap al sostre, els braços s’agiten. En un esclat d’eufòria hi ha qui puja damunt d’un tamboret per arribar més amunt o gronxa una làmpada allargada i penjant. El mòbil recorr una sala plena de gom a gom. És un pla seqüència vertical, perfecte per penjar-lo a Instagram en forma d’story. La música hi és, però gairebé no se sent enmig de la festa. El bum-bum-bum electrònic marca el compàs d’un càntic reiteratiu: desenes de persones insulten el president del Govern d’Espanya recordant-se de la seua mare.

El vídeo es va publicar a finals de juliol a les xarxes socials d’una web ultra, sota un titular que pretenia ser irònic: “Formentera envia salutacions a Pedro Sánchez”. Alguns mitjans locals van replicar la informació, qualificant l’escenari de la gresca com una discoteca. És el que sembla, però no el que hauria de ser. No pot ser-ho: en trobar-se dins d’un parc natural, el reglament d’usos prohibeix expressament “la celebració de festes, concerts i espectacles de qualsevol tipus, siguin o no multitudinaris (...) a l’aire lliure o en un establiment”.

Damunt paper, Cala Dúo és un restaurant. Per aquest motiu, el Consell de Formentera va ordenar el seu “tancament immediat” el 8 d’agost. “La normativa és clara i la seguretat de les persones i la protecció del nostre entorn natural són línies vermelles que no permeten interpretacions. Actuarem amb contundència sempre que sigui necessari”, va dir llavors el president Óscar Portas, que encapçala un govern format per Compromís per Formentera, el seu partit, i el PP.

Els propietaris del restaurant van contestar al polític insular penjant un cartell a l’entrada del local. En majúscules s’hi podia llegir: “LAMENTÁNDOLO ENORMEMENTE Y POR DECISIÓN DESPROPORCIONADA CON ABSOLUTA FALTA DE MOTIVACIÓN JURÍDICA DEL CONSELL DE FORMENTERA -QUE NO COMPARTIMOS PERO QUE ASUMIMOS EN ARAS DE EVITAR MALES MAYORES- HOY LA ACTIVIDAD DE CALA DÚO NO TENDRÁ LUGAR Y PERMANECEREMOS CERRADOS”. L’“avui” va resultar ser literal. Un dia després, Cala Dúo tornava a rebre clients, però aquests es menjaven l’arròs advertits que, de postres, no hi hauria ball.

“Se’ls va donar un termini de vint-i-quatre hores per solucionar les deficiències que presentaven. Una vegada ho van fer, un inspector va comprovar que estava tot solucionat i van tornar a obrir. Tal com es va explicar al comunicat [enviat als mitjans en el moment del tancament], des de l’equip de Govern tenen molt clar que s’ha de complir la llei, especialment en un paratge tan sensible com el parc natural”, expliquen fonts del Consell Insular.

A més de la instal·lació d’un equip de so, amb els altaveus escopint decibels cap a les caletes d’arena i roques enganxades al restaurant, quins altres incompliments van detectar els agents de la Policia Local, els tècnics de la institució insular i els agents mediambientals del Govern balear quan van inspeccionar Cala Dúo? Un aforament superior a les cinquanta persones. Cobrament d’entrada. Un chill out col·locat sobre una zona pública. Per això, els propietaris del negoci s’enfronten a possibles sancions. Al juny, la Conselleria de Medi Ambient ja va aixecar una acta per contaminació acústica i, des de Palma, es valora “si els fets descrits són constitutius d’infracció”. Aquests tràmits se sumen a l’expedient que, des de Formentera, ha començat a preparar el Consell, un possible càstig del qual la institució insular ha refusat donar més detalls.

Els amos del negoci neguen incomplir la normativa

Els presumptes infractors veuen la pel·lícula just al revés. Per correu electrònic (no van acceptar una entrevista telefònica), un responsable de comunicació dona la seva versió dels fets a elDiario.es. “Vam desmuntar els altaveus i el mobiliari en zona de Costes s’ha retirat per complir amb el Decret, però entenem que no és correcte el que indica el Decret perquè aquest es basa erròniament en la partió de Costes, que va tenir lloc el 1997 per a tota aquella zona de Formentera excepte per a la parcel·la on és Cala Dúo. (...) A Cala Dúo no es cobra entrada. (...) Sí que hi ha un consum mínim, com en qualsevol altre quiosc de la zona. Però és absolutament fals que es cobri entrada. (...) L’aforament no s'incompleix segons el nostre projecte d’activitats presentat al Consell. I, en qualsevol cas, serà objecte d’aquest expedient sancionador, si es tramita. I llavors podrem fer les al·legacions oportunes”.

L’argument és més difús quan se’ls pregunta, al restaurant –que al seu perfil d’Instagram continua prometent live music–, per diverses respostes a ressenyes publicades a Google i Tripadvisor. “No hi ha res com combinar un bon àpat amb la festa de la tarda i els nostres DJs”, afirmaven des de Cala Dúo durant l’estiu passat a la crítica elogiosa d’un client. Abans, hi havia qui es queixava de les angoixes que causava la multitud. Des de fa dos setmanes, de la falta d’ambient. En el passat i en el present, del que per als seus paladars i butxaques és una relació tòxica entre la qualitat i el preu. Els comptes no baixen dels 100 euros per persona.

“[En una de les vostres últimes respostes] comentau que ja ningú punxa per una normativa recent, però el PRUG [el Pla Rector d’Usos i Gestió del Parc natural de ses Salines] es va redactar i aprovar el 2005. Quina justificació en doneu?”, ha preguntat elDiario.es. “Si vols analitzar tots els altres xiringuitos i veure en persona els altaveus que tenen o l’ús de zona de Costes o la manca de llicència d’activitat, t’acompanyem. (...) Tothom se’n vol cuidar d’aquesta illa, nosaltres més que ningú”, han respost des de Cala Dúo.

Un d’aquests restaurants convertits en beach club és el Beso Beach, i el van fundar precisament Miguel Sancho i Andrés García-Prado, els dos socis que van posar en marxa Cala Dúo durant la temporada del 2024. La criatura es va dir així, van explicar ells mateixos, per ser el seu segon negoci a Formentera, una aventura més –a Eivissa, Saragossa o el Pirineu tenen locals de perfil similar– sota el paraigua de Vivir Descalzo. Així es diu l’empresa d’aquests dos emprenedors.

Com a logotip té un peu que emula –involuntàriament?– l’estil de Forges. La filosofia empresarial la descriu al seu web un text que podria firmar amb gust un guionista de Pantomima Full: “Els nostres espais personalitzats destaquen per l’alta qualitat dels productes oferts i la manera honesta en què són tractats. Però, sobretot, creem espais destinats a qui busca aquest je ne sais quoi que els converteix en llocs amb ànima, especials i diferents. Perquè a Vivir Descalzo ens especialitzem en projectes d’alt reconeixement, consolidats com a autèntiques love-brands”.

Silenci al paradís

Entre Beso Beach i Cala Dúo hi ha menys d’un quilòmetre de distància. Es pot recórrer vora la mar o cobrir-lo caminant per una drecera ampla i només oberta a les bicicletes. És gairebé una línia recta que uneix el sud amb el nord d’es Cavall d’en Borràs, la platja on es troba. La ubicació és turquesa i privilegiada. A l’oest, sobre l’horitzó, la silueta del penyal d’es Vedrà guarnint el solpost. Al nord, darrere el Beso, un turonet i la platja de ses Illetes. Al sud, darrere Dúo, els molls i pantalans del port de la Savina. A l’est, una carretera i la llum reflectint-se sobre el llit de les salines i les aigües de s’Estany Pudent, una llacuna que va rebaixar la seua pestil·lència quan, fa un segle llarg, hi van obrir una sèquia cap a la mar. Un paradís que ara suma als seus atributs l’adjectiu de silenciós.

Per elaborar un reportatge sobre l’arribada de pasteres a Formentera (un drama social in crescendo), elDiario.es va visitar aquest tram de costa a principis de juny. Aquella tarda, l’activitat a l’entrada del Beso Beach era frenètica. Un dels aparcaments del parc natural s’havia convertit en l’aparcament d’una discoteca. No era fàcil trobar-hi lloc, però encara més difícil resultava entrar al local. La cua humana era llarguíssima, malgrat els 34 euros de consumició mínima –quatre cerveses o dos copes– que es demanaven per ballar entre les taules i les cadires d’un menjador, ombrejat, que estava a vessar.

Per això, no pocs s’estimaven el botellot a la platja. Mentre bevien, Julio Iglesias repicava damunt l’arena vestit de techno. Qui s’asseia en un banc de fusta –“no hay verano sin beso” s’hi llegia al respatller; també hi havia cua, i no curta, per fer-s’hi la foto– havia de sentir la vibració de les cordes vocals del crooner que més milions de discos ha venut al món cantant en castellà. L’eufòria es va tallar a les deu de la nit. El personal en volia més. Alguns hi van anar caminant, però altres es van posar al volant o pujaren a la moto i van enfilar cap a Cala Dúo. Allà hi hauria un parell d’hores extra de bauxa.

Beso Beach és un altre restaurant convertit en ‘beach club’. Si és difícil aparcar, encara més difícil és entrar al local. La cua és llarguíssima, malgrat que la consumició mínima sigui de 34 euros

El diumenge passat, la imatge era molt diferent as Cavall d’en Borràs. La música travessava els límits del restaurant, però el volum era prou més baix. Els preus continuaven pels núvols (una canya doble, 11 euros), però, a més del DJ, hi faltaven altres coses. Entre elles, el banc. On solia estar, dos parelles (dos dones i dos hómens de mitjana edat) comparteixen accent malagueny. Són repetidors, però es mostren decebuts.

–[L’any passat] No sé quanta gent hi havia davant… anàvem un darrere l’altre, i enguany res. Abans era una festa, des que arribaves fins que te n’anaves, i la festa s’ha acabat.

–És com si t’endinses en una discoteca i et posen la música a mitja veu.

–I no vos agrada ara?

–No és qualitat el que tu busques aquí. El preu, [respecte a] la qualitat del que hem menjat, és una barbaritat, però si ens ho haguéssim passat bé segurament encara hi seríem a dins.

–Tu vens buscant un xiringuito amb ambient i ara s’ha transformat en un xiringuito més. Aquí… a què véns? Per fer el que no fas en un altre lloc. Per gastar-te el que m’he gastat aquí doncs et quedes a Fuengirola o te’n vas a Torremolinos o Puerto Banús.

–Tot ens queda a vint minuts, i els preus, com aquests, o menys. I la qualitat, molt millor.

'Tu véns buscant un ‘xiringuito’ amb ambient i ara s’ha transformat en un ‘xiringuito’ més. Aquí… a què véns? Per fer el que no fas en un altre lloc”, comenta una turista peninsular, decebuda perquè la música ja no sona tan fort als ‘beach clubs’ de Formentera

La festa –i els concerts: les fotos d’actuacions de Taburete o Loquillo estan emmagatzemades a l’àlbum d’Instagram– és un dels trets d’identitat de Beso Beach, un negoci que va començar a funcionar el 2012 i que, des de llavors, ha obert seus a Eivissa –també dins del mateix parc natural–, a Mallorca, a Sitges i a Estepona, no gaire lluny dels clients indignats. N’hi ha prou de passejar-se per les xarxes socials per constatar que, a diferència del que permet el PRUG de ses Salines, això, la farra, és la raó de ser del negoci.

“El tardeo lo inventamos nosotros”, va dir-li, orgullós, l’empresari bilbaí Rafa Viar en el seu podcast al tinerfeny Pedro Buerbaum, un altre empresari que ha traslladat la seva residència fiscal a la República Dominicana. Viar és l’alma mater de Beso Beach i, per WhatsApp, declina la proposta d’elDiario.es de respondre unes preguntes sobre aquesta història: “És un tema que ja he tractat, per la part que em toca, amb els responsables del Consell i crec que seguir parlant del tema Cala Dúo poc beneficia l’illa. M’estim més no opinar”. Aquesta comunicació amb el govern insular –o un possible expedient sancionador com el que s’ha iniciat contra Cala Dúo–, des de la institució ni la confirmen ni la desmenteixen.

El debat sobre la festa a Formentera

D’ençà ja fa un temps, la paraula festa apareix més d’hora que tard quan a Formentera es debat sobre el model turístic. Un dels seus partidaris més ferms és Juanma Costa. Hoteler –i president de la patronal– i polític en la reserva –va ser el líder del PP formenterer i, el 2003, abans de complir els trenta, breu alcalde de l’illa: una moció de censura el va descavalcar al cap de dos anys–, dirigeix el Grup Empresarial Paya: a més de gestionar sis-centes places turístiques, es dedica als negocis immobiliaris (construcció i venda), al lloguer de vehicles, a la restauració… Una mà de cartes a la qual li falta la discoteca per formar el repòquer. Fa un any, i associat a Ricardo Urgell, el fundador de Pacha, Costa va obtenir la llicència per reformar un restaurant que pretén transformar en cabaret.

“Estam patint una crisi de l’oci a Formentera. Els establiments del parc natural i d’Es Pujols, fins i tot aquells que tenien oferta complementària amb més música, on la gent gaudia amb música després de dinar, estan fent marxa enrere, estan caient. (...) La situació actual és perjudicial per a l’illa i pot tenir efectes multiplicadors en el futur. (...) La llei s’ha de complir igual per a tothom, però a Formentera poca gent [en l’àmbit de l’oci] està exercint l’activitat que té en la llicència i fins i tot alguns haurien de comprovar si tenen llicència per poder treballar”, argumentà Costa als micròfons de Ràdio Illa quan es va conèixer l’ordre de tancament contra Cala Dúo.

La delegació formenterera del Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa ha estat aturada durant “uns vint anys”. Quelcom anòmal per al GOB, que es va fundar el 1973 i que, a Mallorca o Menorca, continua tenint un pes important en el debat públic. “Ara l’estem reactivant, ja tenim unes quantes desenes de socis”, explica el seu portaveu, Jordi Crespo. Aquesta llarga travessia pel desert de l’activisme ecologista ha coincidit amb governs de centreesquerra (Gent x Formentera, en solitari, o en coalició amb el PSOE) al Consell (2007-2023) i amb dos legislatures progressistes (PSIB, junt amb Més i Podem) al Govern (2015-2023). Mesos després que Francina Armengol fos investida per primera vegada, s’havia d’elaborar una nova normativa per al Parc natural de ses Salines. No es va redactar. Dos anys després de la primera investidura de Marga Prohens, el nou PRUG està “en fase de redacció”, expliquen des del Govern.

Per a Crespo, el problema rau en què els beach clubs “demostren que el reglament anterior no es compleix perquè el que ha passat temporada rere temporada as Cavall d’en Borràs va en contra de les lleis establertes per a un parc natural”. “Cada any ha anat una mica a més i creiem que, fins i tot a nivell institucional, s’està apostant per aquest tipus de turisme. Aquests negocis poden funcionar d’acord amb la llicència que tenen, només faltaria, estan en el seu dret, però cada vegada és més flagrant el tipus de festes que s’hi organitzen. La música és massa alta, hi ha tants cotxes que acaben aparcant damunt zones protegides i s’encenen moltíssimes llums a la nit. Parlem d’un lloc on la biodiversitat és tan important com delicada: no és compatible amb l’oci. No som la policia, però estarem vigilants per veure què passa a partir d’ara. Si poses moltes normes, però ningú controla ni revisa, la bola es fa cada vegada més grossa (si el veí posa música, per què no la puc posar jo?). El que va contra la llei té responsabilitat, però els òrgans públics són els encarregats de vetllar perquè això no passi”.