Eivissa retira el bus gratis a migrants empadronats sense DNI o NIE per a “evitar fraus” de turistes i temporers

Jessica (nom fictici) espera a la marquesina de l'estació d'autobusos del Cetis, a la ciutat d'Eivissa, després d'acabar el seu torn com a voluntària a l'hospital Can Misses. No té vehicle propi i setmanalment fa aquest trajecte d'una mitja hora fins a la costa oest, fins a Sant Antoni, on es baixa per a anar caminant a ca seva. Va arribar fa uns anys des de l'Argentina, on exercia de psicòloga i ara està a l'espera de poder homologar el seu títol a Espanya, però és un tràmit complicat. Mentrestant, treballa del que pot. Mira per la finestra de l'antic autobús sense el qual li seria impossible continuar amb la vida que, a poc a poc, ha anat construint a l'illa.

L'estació de Sant Antoni, on es baixa, va ser l'altre dia escenari de protesta per part de desenes de migrants de diferents nacionalitats que no estan d'acord amb la nova decisió del Consell de retirar el bo de transport gratuït a ciutadans empadronats, però sense Document Nacional d'Identitat (DNI) o sense Número d'Identitat d'Estranger (NIE). La mesura, aprovada per part de l'administració insular a principis de desembre, ha provocat indignació entre les associacions de migrants, que representen a un dels sectors més vulnerables i afectats per l'enduriment de la normativa: treballadors sense papers que necessiten assíduament la xarxa pública de transport per a moure's del seu lloc de residència al seu lloc laboral.

Les agrupacions es van mobilitzar la setmana passada per a exigir a la institució que rectifiqui la seva decisió d'excloure del transport públic gratuït als residents en procés d'obtenir el DNI o NIE. D'altra banda, entitats de paraguaians i uruguaians ja han registrat una petició formal a través de la seu electrònica del Consell, un moviment que preveuen secundar en els pròxims dies col·lectius de residents procedents del Senegal, el Marroc, l'Equador, Bolívia, el Perú i l'Argentina, com ha pubicat Nou Diari.

Les associacions han expressat, en aquest escrit, la seva preocupació per la nova mesura de la institució insular que produeix, al seu judici, un tracte discriminatori cap a persones que figuren al padró municipal i amb residència acreditada conforme a la normativa vigent. A la petició han reclamat que l'accés a l'abonament gratuït es recuperi per a garantir una igualtat de condicions per a totes les persones empadronades a l'illa al marge de la seva situació administrativa.

Els migrants consideren que és un tracte discriminatori cap a persones que figuren al padró municipal i amb residència acreditada conforme a la normativa vigent

De moment, pels que s'estan expedint aquests dies, o per primera vegada o en forma de duplicat, ja es demana la documentació d'acord amb la nova normativa i amb la renovació general prevista amb la nova contracta de transport -adjudicada per a la dècada vinent-, afectarà ja a tots els usuaris. Amine, un treballador marroquí, apunta que diversos dels seus companys, de moment, no s'han vist afectats perquè ja disposen de la targeta gratuïta, però, quan els caduqui, hauran de començar a abonar cadascun dels bitllets per a acudir al seu lloc de treball. Una despesa que se sumarà a l'elevat nivell de vida que té Eivissa en general.

El Consell Insular ha defensat que el canvi en l'accés al transport públic gratuït no suposa una retirada de drets, sinó una “clarificació” administrativa. Segons ha declarat una portaveu a elDiario.es, l’“únic” que s'ha fet amb l'aprovació d'aquesta instrucció interna ha estat fixar quins documents són vàlids per a sol·licitar la targeta de viatger freqüent. Una mesura amb la qual -valora el Consell- l'illa deixa enrere un sistema “anormalment flexible” i passa a equiparar els seus criteris amb els que s'apliquen a la resta de l'Estat.

El Consell Insular defensa que l'illa deixa enrere un sistema 'anormalment flexible' i passa a equiparar els seus criteris amb els que s'apliquen a la resta de l'Estat

Un requisit “insuficient”

L'empadronament, per si sol, no pot considerar-se un requisit suficient, han argumentat des de l'equip de govern insular. El principal motiu, pel que sembla, és que el padró no genera obligacions tributàries com l'Impost de la Renda de les Persones Físiques (IRPF) ni pot servir -al seu judici- com a base per a accedir a beneficis públics de caràcter estructural, com el del transport gratuït habitual.

Va ser en el segon semestre de 2022, per a pal·liar l'espiral inflacionària provocada per la guerra d'Ucraïna, quan el Consell va posar en marxa el servei gratis d'autobús, que ara vincula a una residència estable a l'illa, però més encara a una demostrable contribució fiscal. “Només els qui tenen residència legal a Espanya poden treballar legalment, paguen IRPF i cotitzacions socials, i contribueixen de forma continuada al sosteniment dels serveis públics”, han determinat en un contundent comunicat.

En el document també han respost a les crítiques de l'oposició, que ha acusat el govern de Vicent Marí de “retirar drets bàsics” a veïns que “viuen i treballen” a Eivissa. A partir d'ara, els ciutadans que no disposin de la targeta podran continuar utilitzant el transport públic -han volgut recordar-, però abonant cada vegada un bitllet senzill. L'única excepció seran les persones derivades de Serveis Socials dels diferents ajuntaments de l'illa per raons d'exclusió social.

El servei no té tarifes barates: el tiquet per a fer el trajecte de Sant Antoni a la ciutat d'Eivissa costa, per exemple, 2,20 euros. I a l'estiu, en cas d'haver d'agafar-lo més tard de mitjanit o abans de les sis del matí, l'únic que opera el trajecte és el batejat com Discobus -perquè fa parades per les principals discoteques de l'illa- i la tarifa és més elevada: entre 3 i 5 euros depenent de la ruta. En el cas d'haver de fer transbord -agafar dos autobusos per a arribar a la destinació- només per al viatge d'anada s'han d'abonar més de quatre euros.

El tiquet pot oscil·lar dels 2,20 als 5 euros. L'única excepció seran els migrants derivats de Serveis Socials dels diferents ajuntaments de l'illa per raons d'exclusió social

“Fraus” en l'ús de la targeta

Per a justificar l'aprovació de la nova instrucció que deixa fora als residents més vulnerables, el Consell ha al·legat que, amb l'inici de la gratuïtat, es van començar a detectar fraus en l'obtenció del bo de transport. Arribant fins al punt en què hi havia grups de turistes que es presentaven a la seu del Consell, a l'avinguda de Espanya de Vila, amb la intenció d'adquirir la targeta. Així com treballadors de curta estada que es traslladaven a l'illa per a fer la temporada turística per a després marxar-se a l'hivern. Encara que no han especificat el nombre de fraus comesos durant els dos anys i mig en què ha estat activa la mesura.

El Consell Insular assegura que hi havia fraus, com a grups de turistes que volien adquirir la targeta de transport públic

És per això que -segons la institució- s'han decidit aclarir, de nou, els requisits per a accedir a l'ajuda: tenir residència legal a Eivissa i disposar d'un document d'identitat. Uns requisits que, d'altra banda -determinen- no són “nous ni arbitraris”, sinó que són els que demana, per exemple, el Govern per a accedir als descomptes de RENFE o TMB de l'Ajuntament de Barcelona. També han afegit que l'ocupació sense permís constitueix una infracció greu en matèria d'estrangeria i, en alguns casos, un delicte, pel que consideren que cap administració pública hauria de dissenyar polítiques d'ajudes partint de situacions irregulars o contràries a la llei.

Els portaveus Elena López (PSOE) i Óscar Rodríguez (Unides Podem) han criticat que la nova instrucció afecta a “centenars de famílies residents” que, malgrat estar empadronades, quedaran ara excloses del sistema. Es tracta de col·lectius de migrants que contribueixen activament a l'economia local i al sosteniment de l'illa i qui més depenen de la gratuïtat del transport públic.

La mesura es justifica -han denunciat tots dos grups- en la lluita contra el frau sense aportar proves que vinculin a les persones empadronades sense documentació amb els usos irregulars detectats, que atribueixen principalment a turistes o no residents. Com a alternativa, l'oposició ha demanat aplicar controls contra aquestes accions il·legals sense penalitzar als qui resideixen efectivament a l'illa i no aplicar una mesura “injusta, cruel i discriminatòria”.

De fet, a altres municipis de la resta de Balears, de Mallorca i Menorca, només demanen l'empadronament per a la bonificació. El que fa sospitar, encara més, als sectors afectats que l'exigència busca “castigar” les persones migrants i excloure a veïns que paguen un lloguer al qual costa molt accedir, consumeixen a l'illa i contribueixen tot l'any al funcionament de la seva economia.