Habitacions a canvi de dies lliures o llits per 500 euros al mes: així busquen empleats els hotels d’Eivissa

Roberto (nom fictici per a aquest reportatge a petició pròpia) no pensava la temporada passada, quan va marxar d’Eivissa per tornar a Madrid, la seva ciutat, que l’estiu següent no podria tornar. Després de dos anys residint a l’illa, va decidir traslladar-se de nou a la capital per professionalitzar-se en el seu sector, el de la fusteria, amb un grau de Formació Professional (FP). Una formació, a més, complementària per al lloc de feina que havia estat desenvolupant des del març de 2025 en un dels hotels més luxosos de la pitiüsa.

Després de signar un contracte de fix indefinit, a l'octubre va marxar per a emprendre la seva formació acadèmica, deixant el pis de lloguer de Sant Antoni en el qual vivia i amb el pla de residir, a l'any següent, en un domicili familiar de la seva parella amb el qual finalment no pot comptar. Després de posar-se en contacte amb l'hotel, cada vegada veu més difícil la possibilitat de mantenir el seu contracte: no hi ha habitatge, no hi ha treball. I, si és el cas, tampoc atur per a poder continuar estudiant sense tirar dels seus estalvis el curs que ve.

La crisi habitacional s’ha convertit en els darrers anys en una de les principals amenaces per al funcionament del sector turístic balear. Trobar un sostre o un lloc de residència a preus assequibles és la primera dificultat amb què es troben els treballadors i també els empresaris per mantenir les plantilles any rere any de cara a la temporada, cosa que també afecta la qualitat del servei. No és cap novetat. “És un problema general que a l’arxipèlag s’agreuja per la limitació del territori”, observa Maria Costa, presidenta de la Federació Hotelera d’Eivissa i Formentera. La problemàtica –continua– està enquistada des de fa temps. Tant, que els hotelers han après a conviure-hi temporada rere temporada “amb esforç i seny”.

Aquest escenari ha obligat el sector a improvisar solucions per mantenir el seu personal que van des de l’oferta d’habitacions a canvi que els empleats treballin part dels seus dies lliures, descomptes en nòmina a canvi d’un habitatge o el lloguer de llits en habitacions compartides (dins de pisos compartits també), pels quals la cadena hotelera que va contractar Roberto cobra uns 480 euros mensuals.

La cadena que va contractar a Roberto lloga llits en una habitació compartida per uns 480 euros mensuals

L’empresa disposa de diversos pisos destinats a aquest fi entre els municipis més propers a la ubicació de l’hotel de cinc estrelles, Santa Eulària i Sant Joan. Tot i això, de moment, des del departament de Recursos Humans, amb el qual s’ha posat en contacte en les darreres setmanes, no li han ofert cap solució, i menys encara una que inclogui també la seva parella. “Els he explicat la situació, però diuen que no em poden ajudar”, lamenta Roberto. Mentrestant, hauria de continuar pagant el seu lloguer a Madrid (la meitat de 850 euros més despeses) on és gairebé tan difícil aconseguir un habitatge com a l'illa. Encara que volgués, no li donarien els comptes.

Un altre dels empleats d’aquest hotel de Portinatx explica que encara estan a l’espera d’incorporar més personal i que, per ara, no poden concretar com s’organitzarà l’allotjament enguany. Sí que recorda que en temporades anteriors l’establiment disposava d’apartaments destinats a personal en pràctiques —majoritàriament, alumnes d’escoles turístiques suïsses—, però desconeix el nombre exacte de places disponibles. ElDiario.es ha intentat posar-se en contacte en dues ocasions amb l’empresa a través de correu electrònic, sense obtenir cap mena de resposta per part seva.

Habitacions gratuïtes dins de l’hotel

El Parador d’Eivissa, que ha obert aquest mes les seves portes al públic, ho ha fet amb 25 de les 66 habitacions de què disposa en total no disponibles. Les estances s’han destinat als treballadors de l’establiment, una mesura que la secretària d’Estat de Turisme, Rosario Sánchez, ja va assenyalar en la presentació que es contemplava “des del primer moment” en què es va posar en marxa el parador, el “vaixell insígnia” de la cadena hotelera estatal, ubicat a Dalt Vila, Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

La mateixa mesura s’adopta a l’aparthotel de quatre estrelles de Cala de Bou (Sant Josep), on en Tomeu, de 26 anys, ha treballat com a recepcionista les darreres sis temporades i que forma part d’una cadena amb presència en altres punts turístics d’Espanya com Madrid, València o Maspalomas. L’allotjament per als empleats és gratuït en la majoria dels casos. En alguns casos sí que es descomptava una part de la nòmina per cobrir aquesta despesa, però no era l’habitual. Aquesta fórmula permetia a molts cambrers, vigilants i personal de recepció, entre d’altres, afrontar la temporada turística sense el pes afegit del lloguer i amb la capacitat d’estalvi que havia atret, fins al moment en què les rendes van començar a arribar a preus inassumibles, els treballadors temporals a Eivissa.

A l’altra punta de la badia de Portmany, hi ha un dels hotels més grans de Sant Antoni, situat davant del mític monument de l’ou en honor a Cristòfor Colom, a l’entrada de la localitat. El gairebé mastodòntic complex turístic es va fer famós, fa aproximadament una dècada, per ser —o això es deia— un dels llocs on s’havia originat el famós i terrorífic balconing. El seu públic majoritari, igual que a la majoria d’allotjaments de Sant Antoni, és el turisme jove britànic.

Per captar personal (ara mateix cerquen dos recepcionistes), la cadena ofereix habitacions. L’acord consisteix a renunciar a part dels dos dies lliures establerts pel conveni d’Hostaleria, tot i que, en funció de les necessitats de l’empresa, s’ofereixen de manera gratuïta. El perfil que busquen per a determinats llocs, a més, és el d’un treballador mitjanament qualificat, amb coneixement d’idiomes —com a mínim, anglès— i certa experiència de cara al públic.

En un hotel en la badia de Portmany ofereixen habitacions per a treballadors a canvi de renunciar a part dels dos dies lliures

Els empleats que resideixen a l’hotel compten també amb manutenció completa, cosa que, segons expliquen des del sector, facilita un cert estalvi i contribueix a retenir plantilla en un context marcat per la manca d’habitatge i la dificultat per cobrir llocs durant la temporada alta.

En un altre allotjament turístic al cor del mateix poble, destí del turisme de borratxera per excel·lència a Eivissa, Maria —una treballadora que prefereix no donar el seu nom real— detalla que no se sol oferir habitatge, però la situació, afegeix, depèn de la trajectòria professional dins l’empresa. Hi ha treballadors fixos als quals se’ls ajuda, amb preus assequibles. Un d’ells explica a elDiario.es que, en un moment determinat de la seva vida, quan va necessitar un habitatge, li van llogar una habitació per la qual pagava 500 euros mensuals, tot i que no és la tònica habitual per a tots els empleats que necessiten aquest recurs. Tampoc és el cas dels extres, molts provinents del Regne Unit.

L’efecte de la lluita contra l’intrusisme

La presidenta de la Federació Hotelera situa el problema de l’habitatge per a treballadors en un pla estructural que va més enllà del mateix sector turístic. Tot i que reconeix que molts establiments fa anys que ofereixen allotjament als seus empleats “en la mesura que poden”, insisteix que no es tracta d’una responsabilitat —la de proporcionar habitatge als treballadors— que hagi de recaure exclusivament sobre els hotels.

Des de la Federació defensen que el sector ja fa esforços sostinguts en el temps, però adverteixen que aquests tenen un límit. “No és la nostra obligació, però sí que intentam facilitar habitacions o solucions habitacionals sempre que és possible”, assenyala Costa. En la seva opinió, el repte passa per trobar un equilibri entre garantir recursos per als treballadors i mantenir la capacitat operativa dels establiments, cosa clau per poder oferir els serveis que demana la temporada turística.

No és la nostra obligació, però sí que tractem de facilitar habitacions o solucions residencials sempre que és possible

Maria Costa — Presidenta de la Federació Hotelera d'Eivissa i Formentera

La dirigent hotelera confia que les mesures impulsades des de les institucions comencin a tenir efecte. Apunta, en concret, a la lluita del Consell contra el lloguer turístic il·legal com una de les vies que podrien contribuir a alleujar la tensió sobre l’habitatge. “Confiem que a poc a poc això permeti que l’accés sigui més assequible”, sosté, alhora que defensa, de moment, una actuació coordinada entre administracions i sector privat.

D’altra banda, subratlla que no totes les empreses parteixen de la mateixa situació. Mentre les grans cadenes hoteleres compten amb més recursos i marge de maniobra per facilitar allotjament a les seves plantilles, els petits establiments, com hostals o pimes, disposen de menys eines per fer-ho, tot i que també gestionen equips més reduïts i menys especialitzats. “No tindran tants recursos per garantir l’accés a l’habitatge als seus possibles treballadors, però tampoc plantilles tan grans”, assenyala Costa.

Una Setmana Santa molt primerenca, juntament amb l’escenari bèl·lic a l’Orient Mitjà, preocupen aquesta primavera els empresaris pitiüsos. De fet, el sector es prepara per afrontar l’encariment del combustible i no descarten que aquest augment acabi repercutint en el preu final dels productes i serveis que consumeixen els turistes. Les patronals segueixen ara amb atenció l’evolució del context internacional i adverteixen que l’impacte real sobre la temporada turística dependrà, sobretot, de la durada del conflicte, que de moment resulta impossible de preveure.

Per al període festiu obriran les seves portes al voltant de 170 allotjaments turístics, entre hotels, apartaments turístics amb llicència i agroturismes. Després aniran obrint progressivament fins a les primeres setmanes de maig, quan es preveu que ja estiguin tots en funcionament. Quant als treballadors, cada companyia fa l'estimació dels quals necessita per a donar un bon servei, tenint en compte les seves característiques i la quantitat de reserves realitzades o que estimen fer. Roberto, de moment, ha decidit que no tornarà a la seva rutina a l'hotel: “Estic allargant el màxim per a tornar a contactar amb ells, però, si no m'ofereixen una solució, no puc tornar”.