Adeu a un dels últims quiosquets assequibles d'Eivissa: “Només quedaran llocs aesthetic amb cerveses a 18 euros”
LLEGIR EN CASTELLÀ
L’any 1972 es va construir, al costat de les platges des Pouet i des Puetó, entre la primera i la quarta fita del terme municipal de Sant Josep, un xiringuito revestit de blanc, amb un rètol de lletres blaves (“Es Puetó”), al costat d’un embarcador d’aquesta zona de la costa sud-oest mediterrània d’Eivissa. Durant gairebé cinc dècades ha atès els seus clients damunt l’arena, amb els peus descalços sobre el moll on està edificat mentre els cambrers servien mojitos per cinc o sis euros, cervesa freda i plats combinats a preus assequibles tant per a turistes com per a treballadors.
Es tracta d’un rara avis dins l’oferta de restauració actual, sobretot a la costa, que s’ha anat pervertint any rere any gairebé des del boom turístic. Primer, edificant fins a no deixar gairebé ni un espai disponible i, segon, transformant les construccions erigides gairebé als mons de Posidó en un procés d’elitització i gir cap al luxe: fins avui, a es Puetó s’hi serveix i s’hi menja en taules i cadires de plàstic, 96 en total escampades per 54 metres quadrats de porxo dins el domini públic marítim-terrestre.
El propietari del xiringuito —on acaba el municipi de Sant Antoni— el va posar en funcionament mitjançant una concessió administrativa atorgada l’any 1969, gairebé de la mà de la turistificació —feia només tres anys que s’havia inaugurat l’aeroport, el 1966—, i després que aquella concessió s’extingís el 1984, l’explotador va continuar funcionant amb autoritzacions temporals.
La darrera sol·licitud que va fer a la Demarcació de Costes d’Eivissa, per a un període de dos anys (quatre temporades, del 2018 al 2021), va ser el 2017. Però el 2018 Costes va rebutjar la petició. En la resolució, del 31 de juliol, la Demarcació va considerar l’alt nivell de saturació de serveis i instal·lacions de temporada al litoral balear i, a més —en referència al xiringuito en concret—, que existien dues peticions d’autorització: la de la part recurrent i una altra sol·licitada per l’entitat Vicente Blay S.A., tal com recull la interlocutòria del cas a la qual ha tingut accés elDiario.es.
Una “àmplia oferta de restauració”
Ara, aquesta decisió de Costes ha estat ratificada pel Tribunal Superior de Justícia de Balears (TSJIB), que ha rebutjat el recurs presentat el 2023 per la vídua de l’antic explotador, mort el 2022, i dona la raó a l’Administració. El TSJIB sosté en la seva resolució que les obres fixes ocupaven una superfície de platja que ja no es considerava necessària, en existir una “àmplia oferta de restauració” fora del domini públic. També aprecia l’existència d’instal·lacions no autoritzades al xiringuito. Entre elles, línies elèctriques aèries, magatzems i una ocupació superior a la contemplada en la concessió original, la de 1984.
La Justícia considera que el quiosquet ocupa una superfície de platja que ja no es considera necessària, en existir una “àmplia oferta de restauració” fora del domini públic
Entre les seves al·legacions, la part recurrent —després de la negativa de Costes a atorgar la concessió— incloïa la vulneració del principi de confiança legítima, a causa de la llarga història del quiosc, que ha funcionat durant dècades sota el coneixement de l’Administració. El principi respon a la idea que l’actuació de l’administració no pot ser alterada arbitràriament i té importants conseqüències en l’àmbit de la responsabilitat.
Tanmateix, la sentència del TSJIB, dictada el març passat, recull que ocupar el domini públic marítim-terrestre no constitueix un dret adquirit, sinó una autorització que l’Administració pot denegar quan considera que afecta l’interès general o la protecció del litoral. Avala, així, els arguments de Costes i justifica el tancament per la saturació de serveis de temporada a la zona, l’existència d’obres fixes la retirada de les quals ja havia estat acordada i la presència d’instal·lacions no autoritzades.
“Ens quedam sense llocs emblemàtics”
Amb aquesta decisió, el tribunal desestima íntegrament el recurs presentat per la propietat, que a més està obligada a pagar 3.000 euros pels costos del judici. “Fa molta pena, sobretot perquè ens quedam sense llocs emblemàtics, amb els quals hem crescut”, expressa Sandra Fernández, de 33 anys, que especula amb els motius que solen haver-hi darrere aquests tancaments: la inversió estrangera o la interrupció del relleu generacional en un àmbit laboral dur i difícil de mantenir, sobretot pels elevats costos insulars.
“Arribarà un moment en què només tendrem llocs aesthetic on venguin te matcha o on la cervesa et costi 18 euros”, lamenta, remetent-se als processos de gentrificació que viuen altres llocs (sobretot turístics), com Madrid o Barcelona. “Un es planteja si realment això és tot el que es pot fer al respecte —per mantenir els negocis familiars a flotació—. No pot ser”, afegeix.
Maria Concepció Riera, de 60 anys, en assabentar-se de la notícia va sentir una lleu decepció. El seu horari laboral durant la temporada no li permet gaudir gaire dels capvespres que es veuen des des Puetó, però recorda, de quan hi ha anat, “com s’hi estava de bé”.
Hi haurà un moment en què només tindrem llocs aesthetic on venguin te matcha o on la cervesa et costa 18 euros
Els explotadors del xiringuito han explicat a elDiario.es que, de moment, continuen treballant “amb normalitat” mentre el procediment administratiu i judicial queda en mans de la seva defensa legal. Per ara, contra la resolució del TSJIB encara hi cap recurs de cassació i, mentrestant, veïns, clients i persones vinculades al local han impulsat una recollida de signatures en suport al xiringuito “de manera espontània”, sense tenir res a veure amb la propietat, detallen les mateixes fonts.
Es Puetó ha rebut aquesta setmana fins i tot la visita del president del Consell d’Eivissa, Vicent Marí, que ha advocat per la “continuïtat” dels xiringuitos de gestió familiar i ha apostat per cercar fórmules que permetin conservar-los sense renunciar a la protecció del litoral i al compliment de la normativa. En paral·lel, la Junta de Govern Local de Santa Eulària —municipi del qual Marí havia estat batle— ha aprovat l’enderrocament d’un altre d’aquests negocis de tota la vida a Cala Llonga, tal com publica La Voz de Ibiza.
El batle de Sant Josep, Vicent Roig, també ha volgut defensar que establiments com es Puetó formen part de la memòria col·lectiva de residents i visitants i va sostenir que la protecció ambiental pot ser compatible amb la continuïtat d’aquests negocis familiars.
La costa, cada vegada més enfocada al luxe
Els tancaments projecten un futur negre per als negocis d’aquestes característiques al litoral eivissenc. En queden pocs dempeus. Sobreviuen, com a bastions, a un mercat cada vegada més corcat per la recerca d’una pujada de categoria per atendre un turisme que experimenta —o cerca experimentar— també aquests canvis: un model de més “qualitat” i menys “quantitat”, pel qual aposta l’Administració.
Els quiosquets familiars sobreviuen a un mercat cada vegada més orientat al luxe
Una mostra d’això és l’arribada del turisme nord-americà a les Balears, que va començar sent una promesa, però que cada vegada és més una realitat que s’imposa. El perfil del turista d’aquesta nacionalitat, molt atractiu per al sector per les seves estades llargues i una major capacitat de despesa, ha fet que no només Eivissa, sinó l’arxipèlag en general, giri cap a una estratègia turística per captar aquest visitant i qualsevol altre el perfil del qual impliqui un nivell econòmic elevat, independentment de l’origen.
D’altra banda, a les platges, malgrat les concessions i la normativa que regula en teoria els preus de les hamaques i les ombrel·les, les empreses concessionàries sotmeten després els equipaments de platja a condicions abusives que repercuteixen en la butxaca dels clients o, directament, exclouen part de la població. Sobretot els residents i treballadors.
És el cas de Cala Jondal —una platja que ha vist desembarcar dels seus iots Jeff Bezos o Leonardo DiCaprio, entre d’altres— on quatre de les empreses que gestionen aquestes concessions obliguen els consumidors a fer consumició mínima per poder accedir als serveis. Es tracta de llocs on la sangria de cava, per exemple, arriba als 80 euros i on els preus, a més, “cada any pugen”, com va declarar un treballador d’aquests beach clubs a elDiario.es per a un reportatge realitzat el juny de 2025.
S’acumulen, així, sobre la sorra de gairebé totes les platges d’Eivissa, llits balinesos de grans dimensions que gairebé no deixen espai per a aquells que simplement volen gaudir de l’espai públic sense consumir.
Els llits balinesos de grans dimensions proliferen a l'illa i deixen a penes buit per als quals simplement volen gaudir de l'espai públic sense consumir
Les casetes de pescadors: també amenaçades
Els xiringuitos més antics d’Eivissa no són l’únic patrimoni tradicional amenaçat al voltant del litoral, sinó que la Justícia també ha afectat els últims mesos les casetes de pescadors tradicionals. En concret, onze edificacions d’aquest tipus a la platja de Portinatx —al terme municipal de Sant Joan— construïdes sobre el domini públic marítim-terrestre, tal com ja va informar aquest diari.
La situació és gairebé la mateixa: el tribunal va tancar la porta a la legalització del conjunt de casetes i de la terrassa de l’hostal situat just a sobre en considerar que incomplien la Llei de Costes.
El consistori va al·legar, per defensar la continuïtat de les construccions, el caràcter tradicional i etnològic de les casetes varador, que assegurava tenir la intenció d’incorporar al catàleg municipal de patrimoni. En aquest cas, en ser part del patrimoni d’Eivissa, per protegir-les existeix la possibilitat de declarar les edificacions com a Bé d’Interès Cultural (BIC). De fet, n’hi ha algunes, com les de sa Punta des Molí, a prop d’es Pouet, o les de Formentera, declarades com a tal.
La gestió depèn de l’administració local i, en el cas d’un xiringuito, només podria donar-se de manera molt excepcional —únicament la construcció, no l’empresa— i si es pogués demostrar el seu alt valor etnogràfic o social davant la Llei. “Nosaltres, de moment, seguim treballant mentre els advocats s’encarreguen de la part burocràtica”, assenyala la propietat d’es Puetó, que es mostra “molt agraïda” pel suport ciutadà i continuarà atenent aquest estiu.
0