Els influencers, els guies ‘pirata’ i la massificació turística compliquen la conservació de les coves a Mallorca

A les profunditats de Mallorca hi ha un patrimoni quantitativament difícil de valorar: laboratoris naturals on la vida s’ha anat adaptant a condicions complicades per a la major part dels éssers vius, foscor permanent, nivells baixos d’oxigen i recursos energètics limitats. Les coves costaneres submarines són la llar d’organismes únics, alguns encara per descobrir, i també un espai amenaçat per la pressió humana, la contaminació i el canvi climàtic.

Investigadors i experts en conservació marina han assenyalat la massificació turística com la principal nèmesi de la preservació de les cavitats que a la més gran de les Balears sumen més de 4.000. A poc a poc, les més desconegudes es revelen a través de les xarxes socials, que serveixen de finestra a qualsevol espai natural i n’inciten l’exploració. També de guies turístics que, sense llicència per fer-ho, organitzen aquestes visites sense complir amb la normativa establerta pel Govern per al sector de l’espeleologia.

Les coves són ecosistemes calcaris sensibles, en general, però les de Mallorca compten, a més, amb un afegit: són riques en espeleotemes, estructures minerals que es formen per la precipitació de minerals dissolts en l’aigua que degota a l’interior. És a dir, estalactites, estalagmites i columnes, de caràcter molt fràgil i que corren més riscos de trencar-se com més augmenta la presència humana. Funcionen com un univers propi i, de vegades, com a jaciment paleontològic de restes de matèria que ha caigut a l’interior i s’hi ha preservat durant milers o milions d’anys. Això els atorga un elevat valor arqueològic que ha permès extreure conclusions de l’etapa talaiòtic.

Els espeleotemes, a través de la seva erosió, permeten conèixer, per exemple, l’evolució del nivell de la mar en el transcurs dels mil·lennis. També a nivell biològic són importants: hi ha éssers vius que han quedat relegats del medi exterior pels canvis ambientals i es refugien en aquestes cavitats.

“Són ambients que no estan preparats per rebre molta gent”, assenyala Xisco Gràcia, investigador de la Universitat de les Illes Balears (UIB) partícip en el projecte BioCAVE que estudia les grutes del litoral per comprendre-les a nivell ecosistèmic i la seva interconnectivitat —a través de túnels submarins—. “Les coves que no són turístiques —com les famoses coves del Drac o les dels Hams— no estan preparades per rebre visitants i, a més, són una reserva ecològica on hi ha espècies endèmiques estranyes i formacions delicades en les quals qualsevol alteració pot ser perjudicial”, assenyala a elDiario.es.

Són ambients que no estan preparats per rebre molta gent. Les coves que no són turístiques —com les famoses coves del Drac o les dels Hams— no estan preparades per rebre visitants i, a més, són una reserva ecològica on hi ha espècies endèmiques estranyes i formacions delicades en les quals qualsevol alteració pot ser perjudicial

Xisco Gràcia — Investigador de la Universitat de les Illes Balear

És una situació, d’altra banda, difícil de regular en el cas de les cavitats no protegides i excloses de l’activitat comercial, ja que són llocs oberts al públic on no es pot posar un vigilant que en controli l’accés. Algunes estan protegides (especialment les que tenen continuacions aquàtiques, per Recursos Hídrics) amb la categoria de Zona d’Especial Conservació (ZEC) —en són un total de 30, incloses en el Pla de Natura 2000— i d’altres compten amb la categoria de Bé d’Interès Cultural (BIC). Però no és la tònica habitual, fet que dificulta la preservació de les que tenen una condició més salvatge.

La massificació turística, en el punt de mira

Un dels principals problemes d’aquest descontrol rau en la “massificació turística”, segons Gràcia. No només a les coves, sinó també als torrents, les cales i els espais naturals en general. A la saturació s’hi afegeix l’hàndicap afegit de l’anunci d’aquests enclavaments fins ara “secrets” —o coneguts només pels locals— a les xarxes socials. Així com en aplicacions —gratuïtes o de pagament— que ajuden els excursionistes a arribar a llocs recòndits, com Wikiloc, sense que aquests siguin conscients de com s’han de comportar en espais naturals vulnerables.

El nombre de turistes que visiten les illes ha augmentat de 320.000 visitants el 1959 fins als 19 milions el passat 2025, recorden des de la Fundació Marilles. “Això significa que, en poc més de mig segle, la quantitat de persones que ens visiten s’ha multiplicat per 60”, assenyala una portaveu de la fundació sense ànim de lucre, que treballa per la conservació marina a les illes.

Les coves són importants per conèixer l’evolució del nivell de la mar en el transcurs dels mil·lennis i perquè hi ha éssers vius que es refugien en aquestes cavitats

L’augment d’aquesta població visitant provoca pics de més de dos milions de persones al mateix temps al territori insular, generant una pressió humana que es nota a terra i també en el medi marí: “La mar té una certa capacitat de resiliència, però és limitada”.

L’increment del nombre d’embarcacions, el renou, el trànsit marítim, la contaminació o altres alteracions derivades de l’activitat humana són les causants d’impactes que, sostinguts en el temps, acaben afectant el funcionament dels sistemes ecològics i comprometent la seva capacitat de recuperació.

Els efectes, d’altra banda, no són sempre immediatament visibles: un ecosistema pot continuar semblant saludable mentre està sotmès a una pressió creixent. És determinant, en aquest sentit, fer-ne un seguiment i fixar-se en els indicadors ambientals que permeten percebre els canvis perjudicia

‘Influencers’ i intrusisme en el sector

Tant investigadors com ecologistes valoren, tot i així, que conservar el medi marí no significa eliminar l’activitat humana, sinó aconseguir que aquesta activitat sigui compatible amb la capacitat dels ecosistemes: “Necessitam saber quina pressió pot assumir cada espai i gestionar-la en conseqüència, especialment en els períodes i les zones de major afluència”, comenten des de Marilles. Defensen que la conservació marina ha de formar part de la planificació del territori i de l’activitat econòmica.

IB Activa, Associació d’Empreses de Turisme Actiu de les Illes Balears, associada a la Confederació d’Associacions Empresarials de Balears (CAEB), comparteix la “preocupació” expressada per algunes entitats especialitzades en relació amb la conservació de les coves marines de Mallorca. La popularització d’aquests espais naturals per part de creadors de contingut i de l’intrusisme en el sector del turisme actiu és l’altra part del conflicte entre activitat humana i cura mediambiental.

Cada vegada hi ha més guies ‘pirata’ que no s’ajusten als cànons professionals del sector i l’activitat comercial dels quals es desenvolupa al marge de la normativa, que fixa, entre altres coses, un màxim de dotze persones per grup a l’hora d’accedir a les coves i un calendari de visites que va de dilluns a divendres. “De fet, els grups se solen fer només d’entre set i nou persones, perquè una dotzena per a un sol guia són massa”, explica Toni Rotger, president d’IB Activa.

Cada vegada hi ha més guies ‘pirata’ que no s’ajusten als cànons professionals del sector i l’activitat comercial dels quals es desenvolupa al marge de la normativa, que fixa, entre altres coses, un màxim de dotze persones per grup a l’hora d’accedir a les coves i un calendari de visites que va de dilluns a divendres

El representant rebutja, en ser consultat per elDiario.es, que la massificació turística sigui l’origen del problema de conservació: “Els turistes els controlam nosaltres, perquè normalment reserven tours”. Un altre problema afegit són els excursionistes que decideixen pel seu compte, majoritàriament els espanyols, inclosos els illencs.

Aquests són els que, segons Rotger, majoritàriament cometen imprudències, com entrar sense casc a les cavitats, tirar-se de cap dins els llacs de l’enclavament (on es banyen sense neoprè), tocar les formacions geològiques o alçar massa la veu sense tenir en compte que les vibracions i altres intervencions humanes són perjudicials per a l’ecosistema.

Actituds que els guies —amb una formació específica i vinculats al medi natural— intenten evitar mitjançant indicacions abans de començar l’exploració de les coves submarines. Segons Rotger, totes les empreses dedicades al turisme actiu a Mallorca —unes quatre o cinc— compten amb un codi deontològic compartit que, en paral·lel a la legislació de la Conselleria de Medi Ambient, pretén reforçar la protecció mediambiental.

Algunes de les mesures que prenen són fer tots el mateix circuit per reduir l’impacte, mantenir la distància entre grups i impartir una xerrada informativa i de conscienciació en què, a més, es transmeten als visitants les prohibicions per cuidar aquest entorn.

A vegades es troben que a les coves s’han comès actes vandàlics, com ara pintades, o l’any passat van arribar a trobar, en una d’elles, excrements humans. També es veuen obligats a recollir, de vegades, espelmes de gent que hi ha anat a passar “una tarda romàntica”. Sobretot, a la cova des Coloms —l’activitat aquàtica més venuda a l’illa, segons la plataforma turística online GetYourGuide—, on se solen trobar més visitants, fins i tot grups organitzats de 20 i 30 persones. “Ens hem trobat de tot, acabam semblant policies allà dins”, acaba.