“És impossible viure aquí”: Fran, Laura i Fàtima tenen feina, però hauran d'abandonar Eivissa pels lloguers
LLEGIR EN CASTELLÀ
Fa més de trenta anys que Fran va arribar a Eivissa des de Múrcia i fa només dos la crisi de l'habitatge el va obligar a deixar el pis on residia: “Pagava 1.200 euros en negre, sense contracte, i no podia permetre-m'ho més”, relata. Sense contracte oficial no podia desgravar res en la declaració de la renda, així que estava en una posició de desavantatge que –intuïa– només podia anar a pitjor. Encara que Hisenda assumia que cobrava el sou net, la realitat era molt distinta: estava pagant un lloguer pel qual feia esforços i, així i tot, la casa ja era un somni en aquell moment. “Ara?, ni somiar-la”, afirma rotund.
Va decidir comprar una autocaravana per a poder continuar en el seu lloc de treball en el departament de manteniment en un hotel de luxe del nord de l'illa, prop de Portinatx. Una decisió que han pres altres treballadors de la seva empresa, ara preocupats per la nova normativa aprovada pel Consell Insular que sanciona estacionar a llarg termini en sòls rústics de l'illa. Als dies que entrés en vigor la Llei de regulació de vehicles (les restriccions s'apliquen des de l'1 de juny a l'1 de setembre), va aparèixer un cartell d'advertiment en l'aparcament de l'hotel on viuen, en furgonetes i caravanes, una quinzena d'empleats. “Molts han hagut de mudar-se a terrenys privats d'amics o coneguts per a no quedar-se al carrer”, explica a elDiario.es. “I altres han decidit marxar-se”.
L'obligació per a aquesta mena de vehicles va més enllà de pagar la quota obligatòria per a circular durant els mesos d'estiu. També és necessari presentar una reserva en un càmping habilitat per a obtenir el permís i no enfrontar-se a multes de fins a 30.000 euros. I, a pesar que l'hotel els ha ofert com a alternativa l'aparcament dels managers, més amagat –“si no, la plantilla es queda a mig fer en plena temporada”–, Fran critica la gestió política de la crisi residencial: “No ofereixen alternatives, només manen als càmpings autoritzats, que són cinc en tot Eivissa i estan sempre plens”, apunta.
Encara que treballa en un hotel de luxe, Fran ha hagut de deixar la seva casa i viure en una caravana pels preus abusius del lloguer. Ara viu preocupat per la nova normativa del Consell Insular que complica la vida en les caravanes amb multes de fins a 30.000 euros
És a dir, una opció irreal per a la majoria: costen 1.800 euros al mes, una xifra molt més cara que compartir pis. El treballador denuncia la “persecució institucional” que agreuja la precarietat dels qui sostenen el turisme a l'illa –de la qual està enamorat– mentre les polítiques públiques continuen sense donar resposta a un problema que colpeja l'estabilitat dels residents. El pitjor, assenyala així i tot, és que els “mateixos eivissencs” no puguin permetre's un habitatge digne per l'especulació immobiliària. Encara que no vol tornar a Múrcia, la “pressió” i les condicions cada vegada pitjors fan que aquesta opció cobri –amb pena– força en la seva ment.
“El nostre pla era viure aquí, però és impossible”
“El meu marit i jo cercam pis des de finals de 2023 i, fins ara, és impossible”, lamenta Fàtima (nom fictici per a aquest relat), una resident marroquina que va arribar a l'illa quan tenia només cinc anys. Ara en té 23 i li resulta impossible imaginar-se un futur en ella. Treballa en una botiga de souvenirs situada a l'entrada de Sant Antoni i aquesta és la seva cinquena temporada. El seu marit viu a Barcelona. “El nostre pla era que ell es mudés i viure els dos aquí, on està tota la meva família”, explica la treballadora.
Han invertit hores rebuscant amb afany entre les ofertes de tots els portals immobiliaris i fent que es corregués la veu entre coneguts. Ara, han arribat a la conclusió que “és impossible” trobar a l'illa un sostre sota el qual residir. “Per a un estudi demanen 1.400 euros i, a més, una fiança de 6.000 euros o 7.000 euros, és una bogeria”. Aquestes absurdes peticions van ser les que els van conduir a valorar que Eivissa no era un lloc factible per a començar la seva vida de parella. “Comencem a pensar a marxar-nos”, diu amb tristesa.
Per a un estudi demanen 1.400 euros i, a més, una fiança de 6.000 euros o 7.000 euros. És una bogeria
No és l'única que sofreix aquesta situació de la seva família, sinó que la seva germana, una mica més major que ella, cerca un lloc des de “molt abans i tampoc ha aconseguit res”. Conviu amb el seu marit, el seu cunyat i el seu bebè en un pis d'uns cinquanta metres quadrats en el centre de Sant Antoni, amb una sola habitació i un bany. I, encara que han valorat marxar-se a algun país del nord d'Europa, com Bèlgica o Països Baixos –“Allí tenen una vida molt diferent, m'agrada”–, el treball fix que tenen aquí els frena a l'hora de començar de zero en un lloc on no coneixen a ningú.
La seva germana petita prossegueix amb la seva història: “Fa un any que cerquem a Barcelona. Allà sí que hi ha pisos, però les agències demanen moltíssims requisits, de manera exagerada”. Detalla a elDiario.es que ella i el seu marit tenen dues nòmines i dos avals. No obstant això, per a llogar un pis amb una mensualitat d'entre 650 i 700 euros els exigeixen pagar a part una despesa de reserva i pels serveis d'agència d'uns 2.500 euros. Tot això, sabent “com estan les nòmines a Espanya”, valora. El més cridaner de tot és que els arrendadors, fins i tot els particulars, pretenen que l'arrendatari destini entre un 30 i un 40% del salari mensual a pagar l'habitatge.
Creix l'estalvi dels propietaris
L'augment del preu del lloguer en els últims anys deixa bocabadat a qualsevol, amb pics en els mesos d'estiu. Al juliol de 2024, arrendar un metre quadrat a l'illa ascendia a 33,70 euros, la quantitat més elevada fins al moment en els últims dos anys, segons les últimes dades d'Idealista. Fent càlculs, un pis petit (de 50 metres) es pot arribar a llogar en plena temporada per 1.685 euros.
A l'hivern, els preus baixen. No obstant això, els inquilins continuen pagant les mateixes xifres estratosfèriques perquè és la demanda estival la que sol marcar el mercat. El portal immobiliari ha publicat aquest dimarts un informe assenyalant un màxim històric en el preu mitjà del lloguer a les illes: 20,2 euros de mitjana el metre quadrat. Quant a Tinsa (un altre portal de referència), ha registrat que el valor d'un habitatge des de 2024 ha crescut un 14,4%.
De fet, l'estalvi de propietaris de Balears amb immobles en lloguer o venda ha augmentat considerablement en l'últim any. El Banc d'Espanya xifra en 34.211 milions d'euros (en 2024, varen ser 32.209 milions) el valor dels dipòsits que les famílies, empreses i Administracions de l'arxipèlag tenen en les entitats financeres, en dades del primer trimestre de 2025 i que ha publicat Diari de Mallorca.
L'estalvi de propietaris de Balears amb immobles en lloguer o venda ha augmentat considerablement en l'últim any, segons el Banc d'Espanya
D'aquest total, els impostos componen una part residual i el gruix prové de l'estalvi d'una minoria de la ciutadania i d'empreses amb actius en el mercat immobiliari de l'arxipèlag. A més a més, gran part dels beneficiaris han engreixat les seves rendes complementàries amb capital provinent de l'estranger, informa el mateix periòdic local. “Acabem amb el negoci de l'habitatge”, va ser el lema vociferat per milers de manifestants a Mallorca, Menorca i les Pitiüses en les concentracions del passat mes d'abril. Molts d'ells, residents que veuen perillar l'accés de les noves generacions a una casa on poder viure.
Viure sola o sol, un sacrifici gegant
Un altre dels àmbits en els quals fa esculls la crisi residencial, i això ja és vox populi, és en les plantilles dels serveis més bàsics. Professors, cossos de seguretat i d'emergència, personal sanitari… “El motiu pel qual em vaig plantejar anar-me'n d'Eivissa és perquè estic vivint sola, cosa que significa que pago un lloguer íntegre”, compta a elDiario.es Laura (nom fictici), una infermera de l'Hospital Ca Misses, de 25 anys, qui prefereix no identificar-se.
Es tracta de l'únic hospital públic de l'illa i un servei que ha vist, en els últims anys, com el preu de l'habitatge causava problemes en les seves plantilles. En oncologia es va lliurar una cruenta batalla que va acabar en èxit en declarar-se les places de difícil cobertura i es concedís un generós plus als especialistes. No sols pel lloguer, sinó per l'elevadíssim nivell de vida de les illes en general: la cistella de la compra, l'oci, la gasolina i una llarga llista que continua.
“Jo estic pagant per un pis 1.350 més despeses”, diu la sanitària. Abans vivia amb la seva parella, però la relació va acabar i, llavors, ella va prendre la decisió que no volia compartir pis amb ningú. De fet, té molt clar que, arribat el moment en què es vegi obligada a compartir habitatge amb altres persones, marxarà “sense dubtar-lo” a la Península.
Són l'elevat preu de la mensualitat que paga i la incertesa sobre el fet de poder continuar gaudint de la llibertat de viure gaudint de la seva privacitat els motius que l'han portat a valorar seriosament la mudança. “Al final, el més segur és que de moment em quedi”, sospesa la infermera. “Almenys a Eivissa tinc treball, una cosa que a Múrcia, d'on soc, em falta. Allí no tinc treball ni a l'estiu ni gairebé a l'hivern”, afegeix amb contundència. No sense una certa aflicció pel dilema al qual es veu abocada.
Una altra companya seva de l'hospital, que també prefereix no donar el seu nom, sí ha abandonat l'illa durant els dies en què es publica aquest reportatge. Segueix els passos d'un tercer company de les dues infermeres que va dir adeu a la plantilla l'any passat. La jove marroquina arrelada a Sant Antoni lamenta: “És una pena, la veritat. Sona una mica lleig, però en el nostre cas sento que ens estan tirant d'Eivissa i també d'Espanya en general”.
0