Cabrera, el Parc Nacional amb aigües transparents plenes de posidònia, pateix la manca de protecció
LLEGIR EN CASTELLÀ
A poc més d'una hora de navegació al sud de Mallorca, l'arxipèlag de Cabrera s'alça com un bastió de biodiversitat a la mar Mediterrània. Aquest conjunt d'illes, testimoni de la història de civilitzacions com fenicis, cartaginesos i romans, ha estat tant refugi com fortalesa. En temps de pirates barbarescos, el seu port natural es va convertir en un estratègic punt d'atac, fet que va portar a la construcció d'un castell a l'entrada, un símbol de la lluita per la protecció de les seves aigües.
Actualment, Cabrera és un espai protegit, però la seva rica història ressalta la paradoxa del seu present: malgrat el seu estatus de conservació, el seu entorn marí s'enfronta a amenaces serioses. Amb més del 80% del parc cobert per aigües transparents que allotgen praderies de posidònia oceànica i una rica biodiversitat, la manca de protecció efectiva esdevé una preocupació urgent, com adverteixen diverses organitzacions de conservació marina. Entre elles Oceana, que critica que el Govern balear de Marga Prohens (PP) “hagi retardat l'actualització de la gestió del Parc Nacional de Cabrera fins al 2027”.
“Trigar vuit anys a elaborar un pla de gestió és una irresponsabilitat i una vulneració de la llei. El pla actual permet activitats incompatibles amb la missió d'un espai que hauria de ser el referent de conservació del Mediterrani occidental”, lamenta Michael Sealey, científic marí d'Oceana. D'altra banda, la Fundació Marilles ha presentat al·legacions al projecte de l'Executiu autonòmic per fer-lo més ambiciós. “Les paraules estan bé, però falta pressupost i cal elevar el nivell d'ambició. Els compromisos, a més de paraules, necessiten recursos per fer-se realitat. Si no, correm el risc que quedi en un manifest preelectoral”, assenyala Aniol Esteban, biòleg marí i director de la fundació.
Trigar vuit anys a elaborar un pla de gestió és una irresponsabilitat i una vulneració de la llei. El pla actual permet activitats incompatibles amb la missió d'un espai que hauria de ser el referent de conservació del Mediterrani occidental
El paisatge litoral de Cabrera també acull importants colònies d'aus marines, així com espècies endèmiques, cosa que li ha valgut la declaració de Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), de Zona Especial de Conservació (ZEC) i de Lloc d'Interès Comunitari (LIC), dins la Xarxa Natura 2000. A més, és Zona Especialment Protegida d'Importància per al Mediterrani (ZEPIM). De fet, més del 80% del parc és mar i les seves aigües transparents alberguen extenses praderies de posidònia oceànica —clau per a la vida marina— a les seves profunditats, que s'entrellacen amb comunitats de corals i algues calcàries, creant un hàbitat ideal per a centenars d'espècies de peixos, mol·luscs i crustacis. Es tracta d'un ecosistema molt ric on coexisteixen meros, polps, morenes i déntols amb tortugues marines i dofins, formant un autèntic santuari natural que ha estat valorat durant dècades.
La riquesa dels seus fons marins no només és un tresor ecològic, sinó també un símbol de la necessitat de protecció i gestió efectiva per assegurar-ne la conservació per a futures generacions. Aquesta joia de la biodiversitat es compon de 807 quilòmetres quadrats de superfície marina incorporats el 2019 —una fita per a la conservació marina a Espanya— que, no obstant això, no estan recollits en el Pla Rector d'Ús i Gestió (PRUG) vigent, que només cobreix una desena part del parc. Així, Oceana alerta que “coralls, cetacis, tortugues, taurons i aus marines manquen de protecció efectiva”. Així mateix, estudis científics ja han comprovat “la disminució de la biodiversitat en la passada dècada”, entre altres coses, a causa de la falta de protecció efectiva.
Més protecció urgent
El passat 27 de novembre, el Govern va proposar crear l'àrea més gran de protecció estricta del Mediterrani, aproximadament 600 quilòmetres quadrats, on tota activitat extractiva estaria prohibida. Oceana recolza aquesta iniciativa, encara que va proposar modificar la superfície proposada d'ús restringit perquè, a més, inclogui entorns de gran importància, com l'escull coral·ligen del Fort d’en Moreu i part de l'escarpament d’Émile Baudot (una zona del fons marí on el relleu canvia bruscament, formant pendents o parets submarines).
Es tracta d'hàbitats profunds amb corals centenaris que “han patit per arts de pesca que contacten amb el fons”, lamenta l'organització marina. “Balears té l'oportunitat de demostrar lideratge en conservació marina, però per a això necessita passar dels compromisos a l'acció efectiva”, subratlla Sealey.
D'altra banda, la Fundació Marilles ha presentat al·legacions al PRUG del Parc Nacional de Cabrera “amb l'objectiu de reforçar l'efectivitat real de la protecció del medi marí i garantir la conservació dels hàbitats més valuosos”. L'organització proposa ampliar la zona de protecció estricta per incloure el Fort d’en Moreu, un espai “de gran valor ecològic que acull hàbitats vulnerables com els corals, les gorgònies, els fons de maërl (un tipus d'hàbitat marí molt especial i fràgil que es forma a partir d'algues roges calcàries) i espècies de profunditat amb una capacitat de recuperació molt limitada”. Afegeixen que aquesta zona es declari com a “lliure de qualsevol activitat extractiva”.
“Cabrera és un dels espais marins més valuosos del Mediterrani, però fins ara el nivell de protecció aplicat ha estat insuficient, fins al punt que no s'han assolit els resultats esperats en la conservació de la biodiversitat”, afirma Núria Salmerón, tècnica d'espais marins protegits de la fundació. En aquest sentit, Marilles insisteix en la necessitat de reforçar els estudis sobre els hàbitats de més valor i vulnerabilitat, de manera que la zonificació es dissenyi pensant en funcions ecològiques clau i en la recuperació d'espècies amb capacitat de regeneració limitada.
Cabrera és un dels espais marins més valuosos de la Mediterrània, però fins ara el nivell de protecció aplicat ha estat insuficient, fins al punt que no s'han assolit els resultats esperats en la conservació de la biodiversitat
Més enllà de la superfície protegida, l'eficàcia d'aquestes mesures dependrà d'un reforç real de la vigilància i del seguiment científic. La pesca furtiva continua sent un problema al parc i, sense control efectiu, qualsevol ampliació normativa pot resultar ineficaç, adverteixen les organitzacions. I insisteixen en la necessitat de millorar els programes de seguiment ecològic i biodiversitat marina, amb indicadors clars que permetin avaluar “l'estat dels hàbitats i l'eficàcia de les mesures de gestió”, amb l'objectiu d'avançar “cap a una gestió adaptativa dels espais marins protegits, especialment important en un context de canvi climàtic tan incert”, on onades de calor marines i canvis en la química de l'aigua amenacen els ecosistemes més sensibles.
Així mateix, destaquen que “no es tracta només d'ampliar superfície, sinó de protegir millor allà on és més necessari”. És a dir, resulta necessari reforçar els estudis per identificar els hàbitats de valor ecològic més alt i assegurar “una planificació basada en criteris científics i ambientals”. Per això és important comptar amb “una zonificació dissenyada pensant en els hàbitats i funcions ecològiques i també garantir la coherència amb altres espais protegits del canal de Mallorca per assegurar la connectivitat ecològica”, assegura Marilles.
Millores insuficients
El pla, que depèn de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, pretén ser un pas endavant, analitza Marilles, amb compromisos com la creació de noves zones de protecció estricta, el reforç de la vigilància, plans de conservació d'espècies i hàbitats vulnerables i l'extensió de la cogestió pesquera a tota la flota professional abans del 2030. No obstant això, l'organització marina adverteix que la majoria d'aquestes noves proteccions es concentren a Cabrera, on ja existeix un alt nivell de conservació, i que l'augment real fora d'aquest àmbit serà limitat. “Caldrà estar atents a com s'executa aquest pla i que es tinguin en compte els fons de més valor ecològic a l'hora d'ampliar la protecció”, matisa Esteban.
El conseller del ram, Joan Simonet, defensa, en canvi, que la tramitació del nou PRUG “és un pas imprescindible per consolidar el futur de Cabrera”. “Parlem d'una eina de planificació que reforçarà la conservació del parc i que respon a la necessitat de comptar amb un marc actualitzat, rigorós i coherent amb els reptes ambientals actuals”. De la mateixa manera, considera que la creació d'una zona de protecció estricta de gairebé 60.000 hectàrees “ens situarà com a referent al Mediterrani occidental”. “Cabrera és un patrimoni natural únic i aquesta ampliació suposa un compromís ferm amb la conservació del nostre entorn marí”, afirma.
Per a Marilles, la protecció estricta és l'eina més eficaç per regenerar ecosistemes, recuperar poblacions de peixos i generar beneficis socials i econòmics, inclosos els vinculats al sector pesquer. La declaració de zones lliures de qualsevol activitat extractiva, juntament amb un seguiment científic rigorós, pot consolidar Cabrera com un referent internacional en conservació marina. No obstant això, adverteixen que l'èxit dependrà de la implicació dels sectors que viuen de la mar –pesca, nàutica i turisme– i de la col·laboració amb les administracions estatals per a aquelles competències que no són autonòmiques.
Els investigadors recorden que Cabrera no és només un refugi de biodiversitat, sinó un ecosistema que pot guiar la gestió d'espais marins a tot el Mediterrani occidental. “Confiem que el procés d'aprovació del PRUG sigui una oportunitat per situar Cabrera com un referent internacional en protecció marina efectiva, alineat amb els objectius europeus i globals de conservació de la biodiversitat”, conclou Salmerón. Per a això, emfatitzen, és imprescindible que el Govern transformi els compromisos en accions concretes, amb pressupost i ambició suficient perquè l'entorn recuperi la seva funció com a santuari de vida marina.
0