<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - Víctimas del franquismo]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/temas/victimas-del-franquismo/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - Víctimas del franquismo]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/tag/1000597/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[El Gobierno desoye a las víctimas del franquismo y mantiene a la Policía en la comisaría de Via Laietana de Barcelona]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/gobierno-desoye-victimas-franquismo-mantiene-policia-comisaria-via-laietana-barcelona_1_13387336.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/8668a611-5561-4bd4-a8cb-81db6755e995_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El Gobierno desoye a las víctimas del franquismo y mantiene a la Policía en la comisaría de Via Laietana de Barcelona"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El Ejecutivo declara "lugar de memoria" el edificio, pero defiende "diferenciar con claridad ambas etapas históricas" y el "pleno compromiso" de la Policía actual "con la protección de derechos y libertades"</p><p class="subtitle">Las víctimas del franquismo cargan contra el Gobierno por mantener a la Policía en Via Laietana: “Es inaceptable”
</p></div><p class="article-text">
        El Gobierno ha vuelto a deso&iacute;r a las v&iacute;ctimas del franquismo y ha mantenido a la Polic&iacute;a Nacional en la comisar&iacute;a de Via Laietana 43 de Barcelona, a pesar de que fue uno de los epicentros de la represi&oacute;n contra la disidencia pol&iacute;tica en la dictadura y los primeros a&ntilde;os de democracia.
    </p><p class="article-text">
        En un comunicado, las entidades de represaliados han tildado de &ldquo;intolerable&rdquo; el mantenimiento del uso policial del edificio porque &ldquo;representa una forma de continuidad institucional del silencio, el olvido y la impunidad&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La decisi&oacute;n tambi&eacute;n ha levantado cr&iacute;ticas en el seno del Ejecutivo. El ministro de Cultura, Ernest Urtasun (Sumar), ha exigido al titular de Interior, Fernando Grande-Marlaska, el traslado de la Polic&iacute;a de Via Laietana &ldquo;por respeto a las v&iacute;ctimas&rdquo;. &ldquo;No podemos compartir y rechazamos absolutamente que en la resoluci&oacute;n se diga que la Polic&iacute;a pueda seguir operando en el edificio&rdquo;, ha agregado Urtasun.
    </p><p class="article-text">
        A un d&iacute;a del 90 aniversario del golpe de estado que dio inicio a la Guerra Civil, el Gobierno ha publicado en el <a href="https://www.boe.es/boe/dias/2026/07/17/pdfs/BOE-A-2026-15658.pdf" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Bolet&iacute;n Oficial del Estado (BOE)</a> la declaraci&oacute;n de Via Laietana 43 como &ldquo;lugar de memoria democr&aacute;tica&rdquo;. En la misma disposici&oacute;n se recoge que esta denominaci&oacute;n &ldquo;no altera el uso actual&rdquo; del edificio como sede de la Jefatura Superior de Polic&iacute;a de Catalunya.
    </p><p class="article-text">
        El Ejecutivo <a href="https://www.eldiario.es/catalunya/gobierno-inicia-tramites-comisaria-via-laietana-sea-lugar-memoria-trasladar-policia_1_12483054.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">culmina as&iacute; el procedimiento iniciado hace un a&ntilde;o</a> y marcado por las cr&iacute;ticas de las entidades de represaliados y de derechos humanos, que consideran que el Gobierno no las ha tenido en cuenta durante el proceso administrativo.
    </p><p class="article-text">
        La resoluci&oacute;n, firmada por el secretario de Estado de Memoria Democr&aacute;tica, Fernando Mart&iacute;n, <a href="https://www.eldiario.es/catalunya/victimas-franquismo-cargan-gobierno-mantener-policia-via-laietana-inaceptable_1_12727231.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">no menciona las alegaciones presentadas por varios colectivos de represaliados</a>, que reclamaron que el edificio dejara de tener usos policiales para ser &uacute;nicamente un espacio para que no se olvidara la represi&oacute;n pol&iacute;tica de la dictadura y la Transici&oacute;n. Las entidades tambi&eacute;n aportaron informes acad&eacute;micos favorables a que la comisar&iacute;a fuera tan solo un lugar de memoria.
    </p><p class="article-text">
        El Ejecutivo vuelve a dejar en un caj&oacute;n la hist&oacute;rica petici&oacute;n de las entidades de represaliados, que desde d&eacute;cadas piden que la conocida <a href="https://www.eldiario.es/catalunya/barcelona-pesadillas-policia-via-laietana_1_1630995.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">como 'casa de los horrores' franquista </a>abandone sus usos policiales, tal y como ocurre en Buenos Aires con la antigua sede de la ESMA o en Berl&iacute;n con el centro de tortura y represi&oacute;n a la oposici&oacute;n de la Stasi, la polic&iacute;a pol&iacute;tica de la RDA.
    </p><p class="article-text">
        En la resoluci&oacute;n del BOE, el Gobierno da pocas muestras de querer avanzar en esta direcci&oacute;n y ensalza la labor de la Polic&iacute;a. &ldquo;Tras la recuperaci&oacute;n de la democracia, el inmueble pas&oacute; a desempe&ntilde;ar funciones propias de la actual Polic&iacute;a Nacional, integrada en el marco constitucional y plenamente comprometida con la protecci&oacute;n de los derechos y libertades de la ciudadan&iacute;a&rdquo;, reza la publicaci&oacute;n oficial.
    </p><p class="article-text">
        Las palabras del Gobierno chocan con el hecho de que la represi&oacute;n policial en el edificio contra la disidencia pol&iacute;tica sigui&oacute; en el edificio tambi&eacute;n durante el periodo democr&aacute;tico, tal y como <a href="https://www.eldiario.es/catalunya/fiscalia-concluye-primera-investigacion-torturas-franquismo-hallar-policias-responsables_1_13078863.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">ha constatado la primera investigaci&oacute;n de la Fiscal&iacute;a de Memoria de Barcelona</a> con la hist&oacute;rica activista <a href="https://www.eldiario.es/catalunya/muere-blanca-serra-historica-independentista-primera-victima-policias-franquistas-contar-torturas-fiscalia_1_13135033.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Blanca Serra, fallecida este a&ntilde;o.</a>
    </p><p class="article-text">
        Pese a ello, el Ejecutivo mantiene que, desde la recuperaci&oacute;n de la democracia, &ldquo;la actividad desarrollada en el edificio responde a los principios del Estado de Derecho y carece de cualquier vinculaci&oacute;n con las pr&aacute;cticas represivas propias del periodo dictatorial&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Esta &ldquo;circunstancia&rdquo;, a juicio del Ejecutivo, &ldquo;refuerza la necesidad de diferenciar con claridad ambas etapas hist&oacute;ricas en el marco de la presente declaraci&oacute;n&rdquo;. En suma, que la Polic&iacute;a se queda en Via Laietana.
    </p><p class="article-text">
        Por su lado, las entidades de represaliados han criticado el &ldquo;gesto memorialista&rdquo; que supone &ldquo;colocar una sola placa o un reconocimiento simb&oacute;lico&rdquo;. &ldquo;La sede hist&oacute;rica de la Brigada Pol&iacute;tico Social debe convertirse en un espacio dedicado &iacute;ntegramente a la memoria en el que las personas torturadas puedan volver a entrar con dignidad&rdquo;, reclaman.
    </p><p class="article-text">
        La declaraci&oacute;n del edificio como lugar de memoria no comportar&aacute; medidas de protecci&oacute;n espec&iacute;ficas de espacios de Via Laietana 43 m&aacute;s all&aacute; de que se deber&aacute;n evitar &ldquo;la desaparici&oacute;n de vestigios erigidos en recuerdo de la lucha de la ciudadan&iacute;a espa&ntilde;ola por sus derechos y libertades&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        El Estado tambi&eacute;n impulsar&aacute; la realizaci&oacute;n de recursos audiovisuales y digitales explicativos y &ldquo;promover&aacute; la instalaci&oacute;n de placas, paneles o distintivo memorial interpretativo&rdquo; en el edificio, algo que instituciones como el Ayuntamiento de Barcelona llevan a&ntilde;os haciendo. Algunas placas instaladas frente al edificio han sufrido da&ntilde;os a las pocas horas de instalarse.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Oriol Solé Altimira]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/gobierno-desoye-victimas-franquismo-mantiene-policia-comisaria-via-laietana-barcelona_1_13387336.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 17 Jul 2026 09:32:24 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/8668a611-5561-4bd4-a8cb-81db6755e995_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="8794925" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/8668a611-5561-4bd4-a8cb-81db6755e995_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="8794925" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El Gobierno desoye a las víctimas del franquismo y mantiene a la Policía en la comisaría de Via Laietana de Barcelona]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/8668a611-5561-4bd4-a8cb-81db6755e995_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Memoria Histórica,Represión policial,Policía Nacional,Víctimas del franquismo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Els arxius perduts de la Vall dels Caiguts: un informe reconstrueix el caos dels trasllats de cossos a Cuelgamuros]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/els-arxius-perduts-vall-dels-caiguts-informe-reconstrueix-caos-dels-trasllats-cossos-cuelgamuros_1_13377698.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/d6be76e1-d243-4f90-b644-0ba0aa87ff8d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Els arxius perduts de la Vall dels Caiguts: un informe reconstrueix el caos dels trasllats de cossos a Cuelgamuros"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Una investigació centrada en Balears i duta a terme per l'investigador David Tormo Benavent revela un procés plagat de llacunes documentals, expedients incomplets i canvis de criteri que avui segueixen sense explicació</p><p class="subtitle">Entrevista - Catalina Moragues, autora d'un estudi del franquisme que 'oculta' el PP: “Espanya ha negat el dret a la Justícia”
</p></div><p class="article-text">
        L'11 de mar&ccedil; de 1959, una redu&iuml;da comitiva funer&agrave;ria abandona Mallorca i posa rumb a Barcelona. A l'interior hi viatgen les restes dels mallorquins Maties Salv&agrave; Burgera i Pau Serra Torrens, del mariner gallec Jos&eacute; Luis Aguiar Mui&ntilde;os, mort en l'enfonsament del <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/sa-feixina-monumento-franquista-recien-blindado-pp-honra-autores-masacre-desbanda_1_12206433.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">creuer Baleares</a> , i de dos militars residents a l'illa, Juan Donate Franco i el seu fill, Juan Ignacio Donate Cangas. El dia 23, una furgoneta dels serveis funeraris emprendr&agrave; des de la capital catalana l'&uacute;ltim tram del viatge cap a Madrid. Cap fotografia ha immortalitzat aquell comboi, del qual amb prou feines queda rastre m&eacute;s enll&agrave; d'un telegrama oficial que el governador civil va remetre dies abans per comunicar que tenia &ldquo;cinc urnes preparades&rdquo; per al seu trasllat. Es tracta, en realitat, de l'&uacute;nica expedici&oacute; que partiria des de Balears cap al mausoleu m&eacute;s gran aixecat per la dictadura franquista: el del <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/batalla-mantener-obra-magna-franco-ocho-anos-asedio-frenan-resignificacion-cuelgamuros_1_13317162.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Vall dels Caiguts</a>.
    </p><p class="article-text">
        D&egrave;cades despr&eacute;s, una investigaci&oacute; duta a terme per David Tormo Benavent, doctor en Hist&ograve;ria Contempor&agrave;nia per la Universitat de Barcelona (UB), ha identificat un total de 106 persones nascudes o residents a les Illes Balears que van acabar enterrades a Cuelgamuros -denominaci&oacute; actual del pante&oacute;- despr&eacute;s de ser exhumades de cementiris repartits per bona part de la geografia espanyola, des dels escenaris de la batalla de l'Ebre fins a Brunete, Terol, Saragossa, Gri&ntilde;&oacute;n, Castell&oacute;, Santander o Madrid. L'estudi &eacute;s un dels <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-mantiene-ocultos-15-estudios-ineditos-represion-franquista-balears-costaron-218-000-euros_1_13123368.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">15 treballs de gran abast</a> que el Govern balear va encarregar durant la passada legislatura sobre aspectes clau de la repressi&oacute; franquista a les illes i que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/pp-saca-cajon-15-informes-ineditos-mantenia-ocultos-represion-franquista-balears_1_13364743.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la setmana passada van veure per primera vegada la llum</a> (els informes poden consultar-se a trav&eacute;s del <a href="https://www.caib.es/sites/memoria/ca/estudis_de_fosses_i_de_memaria_democratica/?tblci=Giulio%20Vigevani" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">portal institucional de l'Executiu</a>).
    </p><p class="article-text">
        Tal com va constatar la Comissi&oacute; d'Experts sobre la Vall dels Caiguts, creada pel Govern espanyol l'any 2011, almenys 33.833 restes mortals procedents d'arreu de l'Estat van ser traslladades a la gran necr&ograve;poli de la dictadura, <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/muertos-valle-caidos_1_1958818.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">prop d'un ter&ccedil; d'ells sense identificar i sense que les seves fam&iacute;lies en tinguessin coneixement</a>. La investigaci&oacute; de Tormo torna a posar sobre la taula una de les grans inc&ograve;gnites d'aquell gegant&iacute; operatiu: qu&egrave; va passar amb els centenars de trasllats que el r&egrave;gim va arribar a autoritzar per&ograve; mai no va executar, mentre desenes de cossos eren enviats a la Vall sense que consti el consentiment de les seves fam&iacute;lies?
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La investigació reobre un dels grans enigmes d&#039;aquell gegantí operatiu: què va passar amb els centenars de trasllats que el règim va arribar a autoritzar però mai va executar, mentre desenes de cossos van ser enviats a la Vall sense que consti el consentiment de les seves famílies?</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/55c25e7e-03c4-486b-b605-8b94b5f92856_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/55c25e7e-03c4-486b-b605-8b94b5f92856_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/55c25e7e-03c4-486b-b605-8b94b5f92856_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/55c25e7e-03c4-486b-b605-8b94b5f92856_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/55c25e7e-03c4-486b-b605-8b94b5f92856_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/55c25e7e-03c4-486b-b605-8b94b5f92856_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/55c25e7e-03c4-486b-b605-8b94b5f92856_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La creu de la Vall dels Caiguts, ara oficialment anomenada Vall de Cuelgamuros."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La creu de la Vall dels Caiguts, ara oficialment anomenada Vall de Cuelgamuros.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Les xifres de Balears</strong></h2><p class="article-text">
        L'informe documenta aquesta paradoxa amb xifres in&egrave;dites relatives a Balears: nom&eacute;s 53 de les 231 autoritzacions familiars localitzades es van arribar a materialitzar, mentre que 53 trasllats m&eacute;s es van dur a terme sense que en consti l'autoritzaci&oacute; familiar. En total, 106 persones nascudes o residents a les Illes Balears van ser inhumades a Cuelgamuros. Totes eren homes: a hores d'ara no s'ha documentat la pres&egrave;ncia de cap dona balear a la Vall dels Caiguts. Tots formaven part d'unitats de l'ex&egrave;rcit rebel. Les 178 autoritzacions restants no es van arribar a executar, sense que la documentaci&oacute; conservada permeti explicar-ne el motiu.
    </p><p class="article-text">
        La investigaci&oacute; trasllada a l'&agrave;mbit balear el que David Tormo i la historiadora Queralt Sol&eacute; ja havien posat de manifest en el seu estudi de refer&egrave;ncia, <em>Llenar el Valle. Propuesta para una cronolog&iacute;a de los traslados (1959-1983)</em>. En aquest treball desmunten la idea que tots els trasllats responguessin al consentiment de les fam&iacute;lies i acrediten que el proc&eacute;s per omplir Cuelgamuros va estar molt lluny de respondre a un pla perfectament dissenyat. El r&egrave;gim va modificar les instruccions sobre la marxa, va alterar els criteris per autoritzar els trasllats i fins i tot va deixar d'aplicar les seves pr&ograve;pies normes quan l'objectiu d'omplir el mausoleu corria perill. Els governadors civils van rebre l'ordre de localitzar milers de cad&agrave;vers en tot just unes setmanes, per&ograve; el calendari va fracassar des del primer moment: els informes van arribar amb mesos de retard, les previsions sobre els cossos que s'havien de traslladar canviaven constantment i les instruccions es modificaven sobre la marxa.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Els governadors civils van rebre l&#039;ordre de localitzar milers de cadàvers en tot just unes setmanes, però el calendari va fracassar des del principi: els informes van arribar amb mesos de retard, les previsions de cossos a traslladar canviaven constantment i les instruccions es modificaven sobre la marxa</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f271fcea-1d8c-4b4a-8f1b-b67c8668baf0_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f271fcea-1d8c-4b4a-8f1b-b67c8668baf0_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f271fcea-1d8c-4b4a-8f1b-b67c8668baf0_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f271fcea-1d8c-4b4a-8f1b-b67c8668baf0_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f271fcea-1d8c-4b4a-8f1b-b67c8668baf0_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f271fcea-1d8c-4b4a-8f1b-b67c8668baf0_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f271fcea-1d8c-4b4a-8f1b-b67c8668baf0_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Obres a la Vall dels Caiguts, el 1943"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Obres a la Vall dels Caiguts, el 1943                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La documentaci&oacute; revela expedients incomplets, modificacions de criteri, trasllats suspesos sense explicaci&oacute; i decisions administratives contradict&ograve;ries en distintes prov&iacute;ncies, dibuixant un proc&eacute;s molt m&eacute;s improvisat i ca&ograve;tic del que la propaganda franquista va pretendre transmetre. El conjunt monumental es va construir entre 1940 i 1958, en ple franquisme, com un homenatge als &ldquo;herois i m&agrave;rtirs de la Croada&rdquo; que &ldquo;van llegar una Espanya millor&rdquo;, &eacute;s a dir, a aquells que van lluitar i morir per Franco durant la Guerra Civil, com exposa <a href="http://www.memoriahistorica.gob.es/es-es/vallecaidos/Documents/NormativaVALLECAIDOS19401960.pdf?tblci=Giulio%20Vigevani" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">l'ordre signada pel dictador el 1940</a> per a autoritzar l'edificaci&oacute;, duta a terme en els vessants de la Serra de Guadarrama. Malgrat el desig de Franco d'acabar els treballs en un any, aquests van acabar allargant-se durant gaireb&eacute; dues d&egrave;cades. La seva inauguraci&oacute; va tenir lloc l'1 d'abril de 1959, en el vint&egrave; aniversari de la vict&ograve;ria franquista en la Guerra Civil.
    </p><p class="article-text">
        En el discurs inaugural, Franco va mantenir el to bel&middot;ligerant que havia caracteritzat els primers anys del seu r&egrave;gim. Lluny de presentar el monument com un espai de reconciliaci&oacute;, va insistir que la Guerra Civil continuava essent una lluita permanent entre el &ldquo;b&eacute;&rdquo; i el &ldquo;mal&rdquo; i va advertir que l'&ldquo;anti-Espanya&rdquo;, tot i haver estat derrotada, &ldquo;no est&agrave; morta&rdquo;. El dictador va apel&middot;lar, a m&eacute;s, a les noves generacions perqu&egrave; preservassin el llegat de la &ldquo;Croada&rdquo;, evitassin que &ldquo;l'enemic&rdquo; s'infiltr&agrave;s a les seves files i transmetessin als seus fills &ldquo;la ra&oacute; permanent del nostre Moviment&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>'El Valle', m&agrave;xima expressi&oacute; del culte als 'Ca&iacute;dos'</strong></h2><p class="article-text">
        Per a Tormo, &ldquo;ni l'inici de les obres ni la inauguraci&oacute;, tot i haver estat concebuts com el principi i el final d'un proc&eacute;s, no ho van ser realment&rdquo;. &ldquo;Cal entendre, m&eacute;s aviat, el cicle constructiu com el cl&iacute;max d'un dels principals pilars del relat memorial que el franquisme va anar bastint: el culte als Caiguts. Un culte que t&eacute; els seus antecedents molt abans de l'esclat de la Guerra Civil i que encara avui perviu en la societat, arrelat al lema que el va cohesionar, present fins no fa gaire en nombrosos pobles i ciutats de la geografia espanyola: 'Ca&iacute;dos por Dios y por Espa&ntilde;a'&rdquo;, subratlla l'investigador en el seu estudi.
    </p><p class="article-text">
        En el seu treball, l'autor cita com a refer&egrave;ncia pr&egrave;via el treball <em>Guerras sin fin: gu&iacute;a para descifrar el Valle de los Ca&iacute;dos en la Espa&ntilde;a contempor&aacute;nea</em> (2011, Revistas Cient&iacute;ficas Complutenses), en el qual l'antrop&ograve;leg Francisco Ferr&aacute;ndiz interpreta el complex monumental com una pe&ccedil;a clau de l'estrat&egrave;gia memorial del franquisme per perpetuar la mem&ograve;ria dels vencedors mitjan&ccedil;ant una ret&ograve;rica pol&iacute;tica nacionalcat&ograve;lica &ldquo;tenyida de sacrifici, heroisme i martiri&rdquo;. En aquest context, el Ministeri de la Governaci&oacute; va ordenar a tots els governs civils elaborar amb car&agrave;cter d'urg&egrave;ncia un inventari de fosses i cementiris amb l'objectiu d'omplir les criptes de Cuelgamuros, alhora que consolidava el culte als &ldquo;ca&iacute;dos&rdquo; com un dels principals pilars de legitimaci&oacute; de la dictadura. Nom&eacute;s m&eacute;s endavant, en un context marcat per la necessitat de millorar la imatge internacional del r&egrave;gim i de projectar un discurs de reconciliaci&oacute; nacional, el franquisme va reformular parcialment aquest relat per justificar tamb&eacute; la incorporaci&oacute; de restes de combatents i v&iacute;ctimes del b&agrave;ndol republic&agrave;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Després de la construcció de la Vall dels Caiguts, el Ministeri de la Governació va ordenar tots els governadors civils que elaboressin amb urgència un inventari de fosses i cementiris mentre convertia el culte als &quot;caiguts&quot; en un dels pilars de la seva legitimació política. Només anys després, per raons de política internacional, el règim va modificar parcialment el discurs per justificar la incorporació de restes del bàndol republicà</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Buit documental</strong></h2><p class="article-text">
        L'estudi de David Tormo parteix d'una dificultat decisiva: la documentaci&oacute; relacionada amb els trasllats gestionats des de Balears no es conserva entre els fons del Govern Civil de Mallorca, dipositats a l'Arxiu del Regne de Mallorca. La impossibilitat d'accedir als documents que va rebre i generar l'organisme encarregat de coordinar les exhumacions i els trasllats va obligar l'autor a reconstruir el proc&eacute;s a partir del creuament de la documentaci&oacute; del Ministeri de la Governaci&oacute;, el Consell d'Obres del Monument Nacional als Caiguts i el registre d'inhumacions de Cuelgamuros.
    </p><p class="article-text">
        &Eacute;s precisament aquesta abs&egrave;ncia documental la que converteix el cas balear en un dels m&eacute;s reveladors de les contradiccions que envolten Cuelgamuros: el franquisme va ser capa&ccedil; d'aixecar el mausoleu m&eacute;s gran de la dictadura i d'organitzar el trasllat de desenes de milers de restes mortals procedents d'arreu de l'Estat, per&ograve; avui continua sent impossible reconstruir amb certesa com es va decidir qui havia d'acabar-hi enterrat, per qu&egrave; nombrosos trasllats autoritzats no es van arribar a executar o qu&egrave; va passar amb una part dels expedients que havien de deixar const&agrave;ncia de tot el procediment.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/79fa16f5-b7d9-4f46-b01b-25c4db0a256a_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/79fa16f5-b7d9-4f46-b01b-25c4db0a256a_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/79fa16f5-b7d9-4f46-b01b-25c4db0a256a_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/79fa16f5-b7d9-4f46-b01b-25c4db0a256a_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/79fa16f5-b7d9-4f46-b01b-25c4db0a256a_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/79fa16f5-b7d9-4f46-b01b-25c4db0a256a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/79fa16f5-b7d9-4f46-b01b-25c4db0a256a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Acte d&#039;homenatge als &#039;caiguts&#039; per part de la Falange, al municipi mallorquí de Sóller"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Acte d&#039;homenatge als &#039;caiguts&#039; per part de la Falange, al municipi mallorquí de Sóller                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El franquisme va ser capaç de construir el mausoleu més gran de la dictadura i organitzar el trasllat de desenes de milers de cadàvers de tot Espanya, però avui resulta impossible reconstruir amb certesa com es va decidir qui havia d&#039;acabar allà o per què nombrosos trasllats autoritzats mai no es van executar </p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        L'origen de tot el proc&eacute;s se situa el maig de 1958, quan el Ministeri de la Governaci&oacute; va ordenar tots els governs civils elaborar un inventari de les restes susceptibles de ser traslladades a la Vall dels Caiguts. A Balears, la tasca va resultar molt m&eacute;s complexa del que s'havia previst. Com revela la documentaci&oacute; analitzada per David Tormo, el projecte va experimentar un gir radical en tot just tres mesos: si l'octubre de 1958 el governador civil de Balears, Pl&aacute;cido &Aacute;lvarez-Buylla y L&oacute;pez-Villamil, havia rem&egrave;s un llistat amb m&eacute;s de dues-centes autoritzacions familiars -233 persones, concretament-, el gener de 1959 la relaci&oacute; de restes susceptibles de ser traslladades des de Balears s'havia redu&iuml;t a una vintena de cossos. Els expedients ja ni tan sols identificaven els difunts pel seu nom, sin&oacute; &uacute;nicament mitjan&ccedil;ant categories administratives. L'estudi admet que, encara avui, resulta impossible explicar per qu&egrave; es va produir aquesta reducci&oacute; tan dr&agrave;stica.
    </p><p class="article-text">
        Per&ograve; les anomalies no s'acabaven aqu&iacute;. L'historiador tamb&eacute; posa l'accent en el retard amb qu&egrave; el Govern Civil va remetre la documentaci&oacute; a Madrid. En l'ofici d'enviament, l'organisme es disculpava per les &ldquo;dificultats trobades en la recopilaci&oacute; de dades&rdquo;. M&eacute;s de vint anys despr&eacute;s del final de la Guerra Civil, les autoritats franquistes encara no havien elaborat cap inventari de fosses ni d'enterraments relacionats amb el conflicte. Els ajuntaments van haver de reconstruir sobre la marxa una informaci&oacute; que mai no s'havia sistematitzat.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Més de vint anys després del final de la guerra, les autoritats franquistes ni tan sols havien elaborat cap cens de fosses ni d&#039;enterraments relacionats amb el conflicte bèl·lic: els ajuntaments van haver de reconstruir sobre la marxa una informació que mai no havia estat sistematitzada</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La majoria d'aquells homes havien mort lluny de les illes, fet que va obligar el r&egrave;gim a articular una complexa xarxa burocr&agrave;tica entre governs civils per localitzar unes restes disperses arreu de l'Estat. Cada autoritzaci&oacute; familiar s'havia de remetre a la prov&iacute;ncia on es creia que era enterrat el difunt perqu&egrave; s'hi iniciessin les exhumacions i, posteriorment, el trasllat al mausoleu franquista. Tanmateix, el dispositiu mai no es va arribar a desplegar tal com s'havia previst. El mateix estudi constata que la immensa majoria de les autoritzacions van acabar sense efecte. Fins i tot els 23 cossos inhumats a les Illes Balears per als quals les fam&iacute;lies havien autoritzat expressament el trasllat van continuar al mateix lloc. Entre les hip&ograve;tesis que planteja Tormo hi ha la possibilitat que algunes fam&iacute;lies es fessin enrere despr&eacute;s d'haver donat el consentiment o b&eacute; que la informaci&oacute; facilitada pels ajuntaments fos massa imprecisa per localitzar les restes.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7fbf8a5f-2521-4cba-9eaa-b613ce8fc9c6_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7fbf8a5f-2521-4cba-9eaa-b613ce8fc9c6_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7fbf8a5f-2521-4cba-9eaa-b613ce8fc9c6_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7fbf8a5f-2521-4cba-9eaa-b613ce8fc9c6_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7fbf8a5f-2521-4cba-9eaa-b613ce8fc9c6_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7fbf8a5f-2521-4cba-9eaa-b613ce8fc9c6_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7fbf8a5f-2521-4cba-9eaa-b613ce8fc9c6_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Inauguració del monument de sa Feixina en 1947 en record dels caiguts del creuer Baleares &quot;por Dios y por España&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Inauguració del monument de sa Feixina en 1947 en record dels caiguts del creuer Baleares &quot;por Dios y por España&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Els balears inhumats a Cuelgamuros</strong></h2><p class="article-text">
        Amb tot, la investigaci&oacute; posa per primera vegada nom i cognoms a les 106 persones nascudes o residents a les Illes Balears les restes de les quals van acabar sent traslladades a Cuelgamuros. Entre els casos documentats hi ha el de Juan Donate Franco, coronel d'Intend&egrave;ncia de l'Armada mort per causes naturals a Barcelona el 13 de mar&ccedil; de 1939, tot just acabada la Guerra Civil, i el del seu fill, Juan Ignacio Donate Cangas, alferes provisional i militant de Falange mort dos mesos abans al front. Tots dos van ser traslladats des de Palma a la Vall dels Caiguts el 23 de mar&ccedil; de 1959 i enterrats en urnes individuals contig&uuml;es, en un dels pocs casos documentats d'un pare i un fill que acabaren reposant plegats a Cuelgamuros.
    </p><p class="article-text">
        El llistat tamb&eacute; recull perfils singulars, com el del capit&agrave; mallorqu&iacute; Gaspar Forteza Forteza, destinat a Tarragona i executat el 9 de novembre de 1936 despr&eacute;s de ser condemnat a mort per un Tribunal Popular per la seva participaci&oacute; en la sublevaci&oacute; militar. D&egrave;cades m&eacute;s tard, el franquisme va traslladar les seves restes a la Vall amb l'autoritzaci&oacute; de la fam&iacute;lia. Un altre cas especialment singular &eacute;s el de Jos&eacute; Luis Aguiar Mui&ntilde;os, un mariner gallec mort en l'enfonsament del creuer Baleares durant la batalla naval del cap de Palos. Tot i haver nascut a Ourense, havia estat enterrat a Palma i des d'all&agrave; fou traslladat a Cuelgamuros el 1959, fet que el converteix en l'&uacute;nica persona no balear inclosa en la relaci&oacute; de morts vinculats a les Illes.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/54ac87f3-5975-4020-9e88-cc713209bef5_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/54ac87f3-5975-4020-9e88-cc713209bef5_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/54ac87f3-5975-4020-9e88-cc713209bef5_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/54ac87f3-5975-4020-9e88-cc713209bef5_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/54ac87f3-5975-4020-9e88-cc713209bef5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/54ac87f3-5975-4020-9e88-cc713209bef5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/54ac87f3-5975-4020-9e88-cc713209bef5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imatge del creuer Balears el 1938"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imatge del creuer Balears el 1938                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El creuament de les fonts indica que, pel que fa a la seva condici&oacute;, en 84 casos es tractava de militars, mentre que, en els altres 22, l'investigador assenyala que l'abs&egrave;ncia d'indicis que fossin civils convida a considerar que tamb&eacute; ho eren. Aix&iacute; mateix, l'informe assenyala que, entre les unitats a les quals pertanyien els identificats, destaca el Regiment d'Infanteria Palma n&uacute;m. 36, amb seu a Palma. Tot seguit apareix la Legi&oacute;, on servien 13 dels militars identificats, seguida del Regiment d'Infanteria San Marcial n&uacute;m. 22, amb seu a Burgos, al qual pertanyien 11 dels combatents.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Errors i buits</strong></h2><p class="article-text">
        L'an&agrave;lisi tamb&eacute; posa al descobert les contradiccions i els errors que van envoltar el trasllat dels illencs. El cas m&eacute;s cridaner &eacute;s el de Miquel Nadal Vives, el nom del qual figura dues vegades al registre oficial de la Vall dels Caiguts, assignat fins i tot a dues urnes diferents a causa d'una duplicitat administrativa en la documentaci&oacute;. A aix&ograve; s'hi afegeixen nombrosos combatents que durant d&egrave;cades van donar nom a carrers, escoles o monuments franquistes a Mallorca -com Jaume Mart&iacute;nez Vaquer, Joan Canals Alemany o Vicen&ccedil; Llobera Sancho-, la pres&egrave;ncia dels quals al nomencl&agrave;tor va desapar&egrave;ixer amb l'aplicaci&oacute; de les lleis de mem&ograve;ria democr&agrave;tica, fet que reflecteix com la dictadura va convertir determinats caiguts en s&iacute;mbols p&uacute;blics del seu relat oficial.
    </p><p class="article-text">
        Darrere de diversos d'aquests noms, per&ograve;, persisteixen inc&ograve;gnites que l'estudi no aconsegueix aclarir. Quatre d'aquests mallorquins -Mas Oliver, Cardell Juli&agrave;, Barcel&oacute; Vaquer i Moll Serra- figuraven inicialment com a enterrats a Sig&uuml;enza (Guadalajara). Tanmateix, quan finalment van ser registrats per ingressar a Cuelgamuros, apareixien administrativament vinculats a Campos, Llucmajor i Porreres. La desaparici&oacute; de l'expedient del Govern Civil de Balears impedeix reconstruir com es va produir aquest canvi i quin itinerari van seguir les restes abans d'arribar a la necr&ograve;polis, un dels nombrosos buits documentals que encara envolten els trasllats al mausoleu m&eacute;s gran aixecat per la dictadura franquista.
    </p><p class="article-text">
        Les anomalies detectades a Balears no constitueixen un cas a&iuml;llat. En el seu estudi <em>Llenar el Valle</em>, David Tormo i Queralt Sol&eacute; documenten que nom&eacute;s a la prov&iacute;ncia de Tarragona hi va haver 163 restes el trasllat de les quals va ser tramitat administrativament per&ograve; mai no es va arribar a executar: 47 corresponien a Pa&uuml;ls, dues a la Fatarella i 114 a Santa B&agrave;rbara. Finalment, des d'aquesta darrera localitat nom&eacute;s nou cossos van ser traslladats a Cuelgamuros. Els mateixos autors admeten que la documentaci&oacute; conservada no permet explicar qu&egrave; va passar amb la resta dels trasllats i sostenen que nom&eacute;s futures investigacions d'&agrave;mbit local podran aclarir-ho.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c5d38f5d-cfb7-4fd5-b5de-3a0364e839e4_source-aspect-ratio_50p_0_x432y103.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c5d38f5d-cfb7-4fd5-b5de-3a0364e839e4_source-aspect-ratio_50p_0_x432y103.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c5d38f5d-cfb7-4fd5-b5de-3a0364e839e4_source-aspect-ratio_75p_0_x432y103.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c5d38f5d-cfb7-4fd5-b5de-3a0364e839e4_source-aspect-ratio_75p_0_x432y103.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c5d38f5d-cfb7-4fd5-b5de-3a0364e839e4_source-aspect-ratio_default_0_x432y103.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c5d38f5d-cfb7-4fd5-b5de-3a0364e839e4_source-aspect-ratio_default_0_x432y103.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c5d38f5d-cfb7-4fd5-b5de-3a0364e839e4_source-aspect-ratio_default_0_x432y103.jpg"
                    alt="Franco visitant les obres de la Vall juntament amb la seva esposa, Carmen Polo"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Franco visitant les obres de la Vall juntament amb la seva esposa, Carmen Polo                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Els investigadors expliquen que el mateix franquisme va anar modificant les regles de l'operatiu a mesura que avan&ccedil;aven els treballs per omplir Cuelgamuros. En un primer moment, el r&egrave;gim exigia el consentiment expr&eacute;s de les fam&iacute;lies per traslladar restes identificades. Tanmateix, en constatar les enormes dificultats per localitzar els familiars m&eacute;s de vint anys despr&eacute;s del final de la Guerra Civil, a partir de 1960 va anar relaxant aquest requisit i va deixar cada vegada m&eacute;s decisions en mans dels ajuntaments, els governs civils i les autoritats militars. Aquest canvi de criteri ajuda a contextualitzar l'exist&egrave;ncia de nombrosos expedients de persones finalment inhumades a Cuelgamuros per a les quals no consta cap autoritzaci&oacute; familiar documentada.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Els &ldquo;sacrificats&rdquo; que ocultaven la repressi&oacute;</strong></h2><p class="article-text">
        En el seu estudi sobre Balears, Tormo posa l'accent tamb&eacute; en la manera com el franquisme va reinterpretar els seus morts mitjan&ccedil;ant el seu propi llenguatge pol&iacute;tic. En la documentaci&oacute; oficial, les persones represaliades pels revoltats passaven a ser qualificades de &ldquo;sacrificats per la p&agrave;tria&rdquo;, incorporant-les simb&ograve;licament al culte franquista als caiguts. A Palma, el Govern Civil va comunicar l'exist&egrave;ncia de 92 &ldquo;sacrificats&rdquo; enterrats al cementiri municipal, una xifra que contrasta de manera aclaparadora amb les investigacions hist&ograve;riques actuals, que situen en almenys 1.300 les v&iacute;ctimes de la repressi&oacute; franquista a Mallorca -1.544 segons el primer cens publicat al respecte en 2019-. L'estudi sost&eacute; que nombrosos alcaldes i responsables locals van optar per ometre deliberadament informaci&oacute; sobre aquestes fosses, reduint dr&agrave;sticament la dimensi&oacute; oficial de la viol&egrave;ncia exercida pels vencedors.
    </p><p class="article-text">
        A m&eacute;s d'aquestes fosses, la documentaci&oacute; de les autoritats franquistes esmentaven l'anomenada Cripta Militar de Marina, on hi havia 31 cossos individualitzats; mentre que en la Sepultura d'Aviaci&oacute; hi havia quatre: un d'ells, el de <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/ramon-franco-hermano-dictador-acabo-envuelto-misterio-morir-frente-costas-mallorca_1_10031457.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Ram&oacute;n Franco Bahamonde</a>, germ&agrave; menor de qui es convertiria en dictador d'Espanya durant prop de quaranta anys, mort durant una missi&oacute; de bombardeig quan l'hidroavi&oacute; que pilotava es va precipitar a la mar davant la badia de Pollen&ccedil;a, a Mallorca. Finalment, es feia refer&egrave;ncia a l'Arma d'Artilleria, en els n&iacute;nxols de la qual reposava el cos d'un total de 27 soldats.
    </p><p class="article-text">
        Aix&iacute; mateix, l'autor documenta que diversos ajuntaments balears van comunicar oficialment al r&egrave;gim que, despr&eacute;s de consultar les fam&iacute;lies, aquestes rebutjaven el trasllat de les restes a Cuelgamuros. Palma, Ciutadella i Es Castell van remetre respostes en aquest sentit al Govern Civil, fet que demostra que no totes les fam&iacute;lies van acceptar que els seus parents fossin enterrats al gran monument franquista. A aix&ograve; s'hi afegeix un altre element: en nombrosos expedients individuals es repeteix una mateixa anotaci&oacute;: &ldquo;No consta que es dispos&eacute;s d'autoritzaci&oacute; per al trasllat&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        L'investigador insisteix que el proc&eacute;s d'omplir Cuelgamuros va estar molt lluny de la imatge d'efic&agrave;cia i ordre que va projectar la dictadura. Expedients desapareguts, autoritzacions que mai no es van arribar a executar, trasllats efectuats sense consentiment familiar documentat, errors administratius i un registre oficial que va minimitzar l'abast de la repressi&oacute; franquista conformen un mosaic ple de llacunes documentals. M&eacute;s que resoldre definitivament l'enigma dels trasllats, l'estudi evidencia fins a quin punt la construcci&oacute; del mausoleu m&eacute;s gran del franquisme va estar marcada per la improvisaci&oacute;, les contradiccions i la instrumentalitzaci&oacute; pol&iacute;tica dels morts per consolidar el relat oficial de la dictadura.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/els-arxius-perduts-vall-dels-caiguts-informe-reconstrueix-caos-dels-trasllats-cossos-cuelgamuros_1_13377698.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 14 Jul 2026 09:17:43 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/d6be76e1-d243-4f90-b644-0ba0aa87ff8d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="90079" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/d6be76e1-d243-4f90-b644-0ba0aa87ff8d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="90079" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Els arxius perduts de la Vall dels Caiguts: un informe reconstrueix el caos dels trasllats de cossos a Cuelgamuros]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/d6be76e1-d243-4f90-b644-0ba0aa87ff8d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Valle de los Caídos,cuelgamuros,Franquismo,Guerra Civil Española,Dictadura franquista,Represión franquista,Víctimas del franquismo,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Los archivos perdidos del Valle de los Caídos: un informe reconstruye el caos de los traslados de cuerpos a Cuelgamuros]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/archivos-perdidos-valle-caidos-informe-reconstruye-caos-traslados-cuerpos-cuelgamuros_1_13369268.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/d6be76e1-d243-4f90-b644-0ba0aa87ff8d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Vista exterior del Valle de los Caídos y la abadía benedictina"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Una investigación llevada a cabo por el investigador David Tormo Benavent y centrada en Balears revela un proceso plagado de lagunas documentales, expedientes incompletos y cambios de criterio que hoy siguen sin explicación</p><p class="subtitle">Entrevista - Catalina Moragues, autora de un estudio del franquismo que 'oculta' el PP: “España ha negado el derecho a la Justicia”
</p></div><p class="article-text">
        El 11 de marzo de 1959, un reducido cortejo funerario abandona Mallorca y pone rumbo a Barcelona. En su interior viajan los restos de Mat&iacute;as Salv&agrave; y Pau Serra, el marinero gallego fallecido en el hundimiento del <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/sa-feixina-monumento-franquista-recien-blindado-pp-honra-autores-masacre-desbanda_1_12206433.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">crucero Baleares </a>Jos&eacute; Luis Aguiar Mui&ntilde;os, y dos militares residentes en la isla, Juan Donate Franco y su hijo, Juan Ignacio Donate Cangas. El d&iacute;a 23, una furgoneta de los servicios funerarias emprender&aacute; desde la capital catalana el &uacute;ltimo tramo del viaje hacia Madrid. Ninguna fotograf&iacute;a ha inmortalizado aquel convoy, del que apenas queda rastro m&aacute;s all&aacute; del telegrama oficial que el gobernador civil ha remitido d&iacute;as antes para comunicar que ten&iacute;a &ldquo;cinco urnas preparadas&rdquo; para su traslado. Se trata, en realidad, de la &uacute;nica expedici&oacute;n que partir&aacute; desde Balears hacia el mayor mausoleo levantado por la dictadura franquista: el del <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/batalla-mantener-obra-magna-franco-ocho-anos-asedio-frenan-resignificacion-cuelgamuros_1_13317162.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Valle de los Ca&iacute;dos</a>. 
    </p><p class="article-text">
        D&eacute;cadas despu&eacute;s, una investigaci&oacute;n llevada a cabo por el investigador David Tormo Benavent, doctor en Historia Contempor&aacute;nea por la Universitat de Barcelona (UB), ha identificado a un total de 106 personas nacidas o vinculadas al archipi&eacute;lago que acabaron enterradas en Cuelgamuros -denominaci&oacute;n actual del pante&oacute;n- tras ser exhumadas de cementerios repartidos por buena parte de la geograf&iacute;a espa&ntilde;ola, desde los escenarios de la batalla del Ebro hasta Brunete, Teruel, Zaragoza, Gri&ntilde;&oacute;n, Castell&oacute;n, Santander o Madrid. El estudio es uno de los <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-mantiene-ocultos-15-estudios-ineditos-represion-franquista-balears-costaron-218-000-euros_1_13123368.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">15 trabajos de gran alcance </a>que el Govern balear encarg&oacute; la pasada legislatura sobre aspectos clave de la represi&oacute;n franquista en las islas y que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/pp-saca-cajon-15-informes-ineditos-mantenia-ocultos-represion-franquista-balears_1_13364743.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la semana pasada vieron por primera vez la luz</a> (los informes pueden consultarse a trav&eacute;s del <a href="https://www.caib.es/sites/memoria/ca/estudis_de_fosses_i_de_memaria_democratica/?tblci=Giulio%20Vigevani" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">portal institucional del Ejecutivo</a>).
    </p><p class="article-text">
        Como constat&oacute; la Comisi&oacute;n de Expertos sobre el Valle de los Ca&iacute;dos, creada por el Gobierno en 2011, al menos 33.833 restos mortales procedentes de toda Espa&ntilde;a fueron conducidos a la gran necr&oacute;polis de la dictadura, <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/muertos-valle-caidos_1_1958818.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">cerca de un tercio de ellos sin identificar y sin conocimiento de sus familias</a>. La investigaci&oacute;n de Tormo reabre una de las grandes inc&oacute;gnitas de aquel gigantesco operativo: &iquest;qu&eacute; ocurri&oacute; con los centenares de traslados que el r&eacute;gimen lleg&oacute; a autorizar pero nunca ejecut&oacute;, mientras decenas de cuerpos fueron enviados al Valle sin que conste el consentimiento de sus familias?
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La investigación reabre una de las grandes incógnitas de aquel gigantesco operativo: ¿qué ocurrió con los centenares de traslados que el régimen llegó a autorizar pero nunca ejecutó, mientras decenas de cuerpos fueron enviados al Valle sin que conste el consentimiento de sus familias?</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/55c25e7e-03c4-486b-b605-8b94b5f92856_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/55c25e7e-03c4-486b-b605-8b94b5f92856_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/55c25e7e-03c4-486b-b605-8b94b5f92856_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/55c25e7e-03c4-486b-b605-8b94b5f92856_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/55c25e7e-03c4-486b-b605-8b94b5f92856_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/55c25e7e-03c4-486b-b605-8b94b5f92856_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/55c25e7e-03c4-486b-b605-8b94b5f92856_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La cruz del Valle de los Caídos, ahora oficialmente llamado Valle de Cuelgamuros."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La cruz del Valle de los Caídos, ahora oficialmente llamado Valle de Cuelgamuros.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Las cifras de Balears</strong></h2><p class="article-text">
        El informe documenta esa paradoja con cifras in&eacute;ditas relativas a Balears: solo 53 de las 231 autorizaciones familiares localizadas llegaron a materializarse, mientras otros 53 traslados se realizaron sin autorizaci&oacute;n documentada. En total, 106 personas nacidas o residentes en las islas fueron inhumadas en Cuelgamuros. El cien por cien de todas ellas son hombres: a d&iacute;a de hoy no se ha documentado la presencia de ninguna mujer balear en el Valle de los Ca&iacute;dos. Todos formaban parte de unidades del ej&eacute;rcito rebelde. Las 178 autorizaciones restantes nunca llegaron a ejecutarse, sin que la documentaci&oacute;n conservada permita explicar por qu&eacute;. 
    </p><p class="article-text">
        La investigaci&oacute;n ci&ntilde;e al archipi&eacute;lago lo que Tormo y la historiadora Queralt Sol&eacute; ya expusieron en su estudio de referencia, <em>Llenar el Valle. Propuesta para una cronolog&iacute;a de los traslados (1959-1983</em>), publicado en 2024 por la revista <em>Hispania Nova</em>. En &eacute;l desmontan la idea de que todos los traslados respondieran al consentimiento familiar y acreditan que el proceso para llenar Cuelgamuros estuvo lejos de responder a un plan perfectamente dise&ntilde;ado: el r&eacute;gimen modific&oacute; las instrucciones sobre la marcha, alter&oacute; los criterios para autorizar los traslados e incluso dej&oacute; de aplicar sus propias normas cuando el objetivo de llenar el mausoleo corr&iacute;a peligro. Los gobernadores civiles recibieron la orden de localizar miles de cad&aacute;veres en apenas unas semanas, pero el calendario fracas&oacute; desde el principio: los informes llegaron con meses de retraso, las previsiones de cuerpos a trasladar cambiaban constantemente y las instrucciones se modificaban sobre la marcha. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Los gobernadores civiles recibieron la orden de localizar miles de cadáveres en apenas unas semanas, pero el calendario fracasó desde el principio: los informes llegaron con meses de retraso, las previsiones de cuerpos a trasladar cambiaban constantemente y las instrucciones se modificaban sobre la marcha</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f271fcea-1d8c-4b4a-8f1b-b67c8668baf0_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f271fcea-1d8c-4b4a-8f1b-b67c8668baf0_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f271fcea-1d8c-4b4a-8f1b-b67c8668baf0_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f271fcea-1d8c-4b4a-8f1b-b67c8668baf0_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f271fcea-1d8c-4b4a-8f1b-b67c8668baf0_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f271fcea-1d8c-4b4a-8f1b-b67c8668baf0_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f271fcea-1d8c-4b4a-8f1b-b67c8668baf0_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Obras en el Valle de los Caídos, en 1943"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Obras en el Valle de los Caídos, en 1943                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La documentaci&oacute;n revela expedientes incompletos, modificaciones de criterio, traslados suspendidos sin explicaci&oacute;n y decisiones administrativas contradictorias en distintas provincias, dibujando un proceso mucho m&aacute;s improvisado y ca&oacute;tico de lo que la propaganda franquista pretendi&oacute; transmitir. El conjunto monumental fue construido entre 1940 y 1958, en pleno franquismo, como un homenaje a los &ldquo;h&eacute;roes y m&aacute;rtires de la Cruzada&rdquo; que &ldquo;legaron una Espa&ntilde;a mejor&rdquo;, es decir, a quienes lucharon y murieron por Franco durante la Guerra Civil, como expone <a href="http://www.memoriahistorica.gob.es/es-es/vallecaidos/Documents/NormativaVALLECAIDOS19401960.pdf?tblci=Giulio%20Vigevani" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la orden firmada por el dictador en 1940</a> para autorizar la edificaci&oacute;n, llevada a cabo en las vertientes de la Sierra de Guadarrama. Pese al deseo de Franco de terminar los trabajos en un a&ntilde;o, estos acabaron alarg&aacute;ndose durante casi dos d&eacute;cadas. Su inauguraci&oacute;n tuvo lugar el 1 de abril de 1959, en el vig&eacute;simo cumplea&ntilde;os de la victoria franquista en la Guerra Civil.
    </p><p class="article-text">
        En el discurso inaugural, Franco mantuvo el tono beligerante que hab&iacute;a caracterizado los primeros a&ntilde;os de su r&eacute;gimen. Lejos de presentar el monumento como un espacio de reconciliaci&oacute;n, insisti&oacute; en que la Guerra Civil segu&iacute;a siendo una lucha permanente entre el &ldquo;bien&rdquo; y el &ldquo;mal&rdquo; y advirti&oacute; de que la &ldquo;anti-Espa&ntilde;a&rdquo;, aunque derrotada, &ldquo;no est&aacute; muerta&rdquo;. El dictador apel&oacute; adem&aacute;s a las nuevas generaciones para que preservaran el legado de la &ldquo;Cruzada&rdquo;, evitaran que &ldquo;el enemigo&rdquo; se infiltrara en sus filas y transmitieran a sus hijos &ldquo;la raz&oacute;n permanente de nuestro Movimiento&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El Valle, m&aacute;xima expresi&oacute;n del culto a los 'Ca&iacute;dos'</strong></h2><p class="article-text">
        Para Tormo, &ldquo;ni el inicio de las obras ni la inauguraci&oacute;n, a pesar de ser concebidas como el inicio y el fin de un proceso, lo fueron en realidad&rdquo;. &ldquo;M&aacute;s bien hay que entender el ciclo constructivo como el cl&iacute;max de uno de los puntales o motores del corpus memor&iacute;stico que fue construyendo el franquismo: el del culto a los Ca&iacute;dos. Un culto que tiene sus antecedentes mucho antes del estallido de la guerra civil, y que todav&iacute;a pervive en la sociedad actual anclado en el lema que lo cohesion&oacute;, presente hasta no hace mucho en muchos pueblos y ciudades de la geograf&iacute;a espa&ntilde;ola: 'Ca&iacute;dos por Dios y por Espa&ntilde;a&rdquo;, subraya en su investigaci&oacute;n. 
    </p><p class="article-text">
        En su trabajo, el autor cita como referencia previa el trabajo <em>Guerras sin fin: gu&iacute;a para descifrar el Valle de los Ca&iacute;dos en la Espa&ntilde;a contempor&aacute;nea&ldquo; </em>(2011, Revistas Cient&iacute;ficas Complutenses), en el que el antrop&oacute;logo Francisco Ferr&aacute;ndiz analiza el papel del complejo monumental dentro de la estrategia del franquismo destinada a perpetuar la memoria de los vencedores, envuelta en una ret&oacute;rica pol&iacute;tica nacionalcat&oacute;lica &rdquo;te&ntilde;ida de sacrificio, hero&iacute;smo y martirio&ldquo;. En este contexto, el Ministerio de la Gobernaci&oacute;n decidi&oacute; llenar las criptas del Valle de Cuelgamuros y orden&oacute; a todos los gobernadores civiles elaborar con urgencia un inventario de fosas y cementerios mientras consolidaba el culto a los &rdquo;ca&iacute;dos&ldquo; como uno de los principales pilares de legitimaci&oacute;n de la dictadura. 
    </p><p class="article-text">
        Mientras tanto, recuerda Tormo, &ldquo;anatematizados y reducidos a t&eacute;rminos simplistas como la 'anti-Espa&ntilde;a', el 'terror rojo' o la 'horda marxista', aquellos que se opusieron a la rebeli&oacute;n militar fueron expulsados del nuevo corpus nacional. Y lo fueron tanto en la vida como en la muerte&rdquo;. Solo m&aacute;s tarde, en un contexto marcado por la necesidad de mejorar la imagen internacional del r&eacute;gimen y proyectar un discurso de reconciliaci&oacute;n nacional, el franquismo reformul&oacute; parcialmente ese relato para justificar tambi&eacute;n la incorporaci&oacute;n de restos de combatientes y v&iacute;ctimas del bando republicano.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Tras la construcción del Valle de los Caídos, el Ministerio de la Gobernación ordenó a todos los gobernadores civiles elaborar con urgencia un inventario de fosas y cementerios mientras convertía el culto a los &quot;caídos&quot; en uno de los pilares de su legitimación política. Solo años después, por razones de política internacional, el régimen modificó parcialmente el discurso para justificar la incorporación de restos del bando republicano</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Vac&iacute;o documental</strong></h2><p class="article-text">
        El estudio balear de Tormo parte de una dificultad decisiva: la documentaci&oacute;n relacionada con los traslados que se gestionaron desde Balears no se conserva entre los fondos del Gobierno Civil de Mallorca, custodiados en el Arxiu del Regne de Mallorca. La imposibilidad de disponer de los documentos que recibi&oacute; y gener&oacute; el &oacute;rgano responsable de coordinar las exhumaciones y traslados llev&oacute; al autor a cruzar la documentaci&oacute;n del Ministerio de la Gobernaci&oacute;n, el Consejo de Obras del Monumento Nacional a los Ca&iacute;dos y el registro de inhumaciones de Cuelgamuros. Es precisamente esa ausencia documental la que sit&uacute;a el estudio ante una de las grandes paradojas de Cuelgamuros: el franquismo fue capaz de levantar el mayor mausoleo de la dictadura y organizar el traslado de decenas de miles de cad&aacute;veres desde toda Espa&ntilde;a, pero hoy resulta imposible reconstruir con certeza c&oacute;mo decidi&oacute; qui&eacute;n deb&iacute;a acabar all&iacute;, por qu&eacute; numerosos traslados autorizados nunca llegaron a ejecutarse o qu&eacute; ocurri&oacute; con parte de los expedientes que deb&iacute;an dejar constancia de todo el proceso.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/79fa16f5-b7d9-4f46-b01b-25c4db0a256a_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/79fa16f5-b7d9-4f46-b01b-25c4db0a256a_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/79fa16f5-b7d9-4f46-b01b-25c4db0a256a_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/79fa16f5-b7d9-4f46-b01b-25c4db0a256a_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/79fa16f5-b7d9-4f46-b01b-25c4db0a256a_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/79fa16f5-b7d9-4f46-b01b-25c4db0a256a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/79fa16f5-b7d9-4f46-b01b-25c4db0a256a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Acto de homenaje a los &#039;caídos&#039; por parte de la Falange, en el municipio mallorquín de Sóller"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Acto de homenaje a los &#039;caídos&#039; por parte de la Falange, en el municipio mallorquín de Sóller                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El franquismo fue capaz de levantar el mayor mausoleo de la dictadura y organizar el traslado de decenas de miles de cadáveres desde toda España, pero hoy resulta imposible reconstruir con certeza cómo decidió quién debía acabar allí o por qué numerosos traslados autorizados nunca llegaron a ejecutarse </p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El origen de todo el proceso se sit&uacute;a en mayo de 1958, cuando el Ministerio de la Gobernaci&oacute;n orden&oacute; a todos los gobiernos civiles elaborar un inventario de los restos susceptibles de ser trasladados al Valle de los Ca&iacute;dos. En Balears, la tarea result&oacute; mucho m&aacute;s compleja de lo previsto. Como revela la documentaci&oacute;n de Tormo, el proyecto sufri&oacute; un vuelco en apenas tres meses: si en octubre de 1958 el gobernador civil de Balears, Pl&aacute;cido &Aacute;lvarez-Buylla y L&oacute;pez-Villam&iacute;l, hab&iacute;a remitido un listado con m&aacute;s de doscientas autorizaciones familiares -233 personas, en concreto-, en enero de 1959 la relaci&oacute;n de restos susceptibles de ser trasladados desde Balears se hab&iacute;a reducido a una veintena de cuerpos. Los expedientes ya ni siquiera identificaban a los fallecidos por su nombre, sino &uacute;nicamente mediante categor&iacute;as administrativas. El estudio reconoce que hoy resulta imposible explicar por qu&eacute; se produjo esa dr&aacute;stica reducci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        No solo eso. El historiador llama la atenci&oacute;n sobre la tardanza con la que el Gobierno Civil remiti&oacute; la documentaci&oacute;n a Madrid, excus&aacute;ndose por el retraso alegando las &ldquo;dificultades encontradas en el acopio de datos&rdquo;. M&aacute;s de veinte a&ntilde;os despu&eacute;s del final de la guerra, las autoridades franquistas ni siquiera hab&iacute;an elaborado ning&uacute;n censo de fosas ni de enterramientos relacionados con el conflicto b&eacute;lico: los ayuntamientos tuvieron que reconstruir sobre la marcha una informaci&oacute;n que nunca hab&iacute;a sido sistematizada.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Más de veinte años después del final de la guerra, las autoridades franquistas ni siquiera habían elaborado ningún censo de fosas ni de enterramientos relacionados con el conflicto bélico: los ayuntamientos tuvieron que reconstruir sobre la marcha una información que nunca había sido sistematizada</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La mayor&iacute;a de aquellos hombres hab&iacute;an muerto lejos de las islas, lo que oblig&oacute; adem&aacute;s al r&eacute;gimen a poner en marcha una compleja red burocr&aacute;tica entre gobiernos civiles para localizar los cuerpos dispersos por toda Espa&ntilde;a. Cada autorizaci&oacute;n familiar deb&iacute;a remitirse a la provincia donde se cre&iacute;a que estaba enterrado el fallecido para iniciar las exhumaciones y los posteriores traslados al mausoleo franquista. Sin embargo, el plan nunca lleg&oacute; a ejecutarse como estaba previsto. El propio estudio constata que la inmensa mayor&iacute;a de las autorizaciones quedaron finalmente sin efecto. Incluso los 23 cuerpos enterrados en Balears para los que las familias hab&iacute;an solicitado expresamente el traslado permanecieron donde estaban. Entre las hip&oacute;tesis que maneja Tormo se encuentra la que apunta a que algunas familias habr&iacute;an retirado posteriormente su consentimiento o a que la informaci&oacute;n remitida por los ayuntamientos fuera demasiado imprecisa para localizar los restos.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7fbf8a5f-2521-4cba-9eaa-b613ce8fc9c6_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7fbf8a5f-2521-4cba-9eaa-b613ce8fc9c6_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7fbf8a5f-2521-4cba-9eaa-b613ce8fc9c6_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7fbf8a5f-2521-4cba-9eaa-b613ce8fc9c6_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7fbf8a5f-2521-4cba-9eaa-b613ce8fc9c6_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7fbf8a5f-2521-4cba-9eaa-b613ce8fc9c6_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7fbf8a5f-2521-4cba-9eaa-b613ce8fc9c6_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Inauguración del monumento de sa Feixina en 1947 en recuerdo de los caídos del crucero Baleares &quot;por Dios y por España&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Inauguración del monumento de sa Feixina en 1947 en recuerdo de los caídos del crucero Baleares &quot;por Dios y por España&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Más de veinte años después del final de la guerra, las autoridades franquistas ni siquiera habían elaborado ningún censo de fosas ni de enterramientos relacionados con el conflicto bélico: los ayuntamientos tuvieron que reconstruir sobre la marcha una información que nunca había sido sistematizada</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Los baleares inhumados en Cuelgamuros</strong></h2><p class="article-text">
        Con todo, la investigaci&oacute;n pone por primera vez nombre y apellidos a las 106 personas vinculadas a Balears cuyos restos s&iacute; acabaron siendo trasladados a Cuelgamuros. Entre los casos documentados figuran Juan Donate Franco, coronel de Intendencia de la Armada fallecido por causas naturales en Barcelona el 13 de marzo de 1939, apenas finalizada la guerra, y la de su hijo, Juan Ignacio Donate Cangas, alf&eacute;rez provisional y militante de Falange muerto dos meses antes en el frente. Ambos fueron trasladados desde Palma al Valle de los Ca&iacute;dos el 23 de marzo de 1959 y enterrados en urnas individuales contiguas, uno de los pocos casos documentados de un padre y un hijo que acabaron reposando juntos en Cuelgamuros.
    </p><p class="article-text">
        El listado tambi&eacute;n incluye perfiles singulares, como el del capit&aacute;n mallorqu&iacute;n Gaspar Forteza Forteza, destinado en Tarragona y ejecutado el 9 de noviembre de 1936 tras ser condenado a muerte por un Tribunal Popular por su participaci&oacute;n en la sublevaci&oacute;n militar. D&eacute;cadas despu&eacute;s, el franquismo traslad&oacute; sus restos al Valle con autorizaci&oacute;n familiar. Otro caso llamativo es el de Jos&eacute; Luis Aguiar Mui&ntilde;os, un marinero gallego fallecido en el hundimiento del crucero Baleares durante la batalla naval del cabo de Palos. Aunque hab&iacute;a nacido en Ourense, fue enterrado en Palma y desde all&iacute; trasladado a Cuelgamuros en 1959, convirti&eacute;ndose en el &uacute;nico no balear incorporado al listado de fallecidos vinculados a las islas.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/54ac87f3-5975-4020-9e88-cc713209bef5_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/54ac87f3-5975-4020-9e88-cc713209bef5_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/54ac87f3-5975-4020-9e88-cc713209bef5_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/54ac87f3-5975-4020-9e88-cc713209bef5_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/54ac87f3-5975-4020-9e88-cc713209bef5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/54ac87f3-5975-4020-9e88-cc713209bef5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/54ac87f3-5975-4020-9e88-cc713209bef5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imagen del crucero Baleares en 1938"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imagen del crucero Baleares en 1938                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El cruce de fuentes indica que, en relaci&oacute;n a su condici&oacute;n, en 84 de los casos se trataba de militares, mientras que, respecto a los otros 22, el investigador indica que la ausencia de indicios de que fuesen civiles invita a considerar que tambi&eacute;n eran militares. Asimismo, el informe se&ntilde;ala que entre las unidades a las que pertenec&iacute;an los identificados destaca el Regimiento de Infanter&iacute;a Palma n.&ordm; 36, con sede en Palma. Tras &eacute;ste, la segunda unidad con mayor presencia de soldados nacidos o residentes en las islas es la Legi&oacute;n, donde serv&iacute;an 13 de los identificados como militares, seguida del Regimiento de Infanter&iacute;a San Marcial n.&ordm; 22, con sede a Burgos, en la que combat&iacute;an 11 de los militares.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Errores y vac&iacute;os</strong></h2><p class="article-text">
        El an&aacute;lisis tambi&eacute;n saca a la luz las contradicciones y errores que rodearon el traslado de los baleares. El caso m&aacute;s llamativo es el de Miquel Nadal Vives, cuyo nombre figura dos veces en el registro oficial del Valle de los Ca&iacute;dos, asignado incluso a dos urnas distintas debido a una duplicidad administrativa en la documentaci&oacute;n. A ello se suman numerosos combatientes que durante d&eacute;cadas dieron nombre a calles, escuelas o monumentos franquistas en Mallorca -como Jaime Mart&iacute;nez Vaquer, Juan Canals Alemany o Vicen&ccedil; Llobera Sancho- y cuya presencia en el callejero desapareci&oacute; con la aplicaci&oacute;n de las leyes de memoria democr&aacute;tica, reflejo de c&oacute;mo la dictadura convirti&oacute; a determinados ca&iacute;dos en s&iacute;mbolos p&uacute;blicos de su relato oficial.
    </p><p class="article-text">
        Detr&aacute;s de varios de esos nombres, sin embargo, persisten inc&oacute;gnitas que el estudio no logra despejar. Cuatro de esos mallorquines -Mas Oliver, Cardell Juli&agrave;, Barcel&oacute; Vaquer y Moll Serra- figuraban inicialmente como enterrados en Sig&uuml;enza (Guadalajara). Sin embargo, cuando finalmente fueron registrados para su ingreso en Cuelgamuros, aparec&iacute;an administrativamente vinculados a Campos, Llucmajor y Porreres. La desaparici&oacute;n del expediente del Gobierno Civil de Balears impide reconstruir c&oacute;mo se produjo ese cambio y qu&eacute; itinerario siguieron los restos antes de llegar a la necr&oacute;polis, uno de los numerosos vac&iacute;os documentales que a&uacute;n rodean los traslados al mayor mausoleo levantado por la dictadura franquista. 
    </p><p class="article-text">
        Las anomal&iacute;as detectadas en Balears no constituyen un caso aislado. En su estudio <em>Llenar el Valle. Propuesta para una cronolog&iacute;a de los traslados (1959-1983)</em>, David Tormo y Queralt Sol&eacute; documentan que solo en la provincia de Tarragona hubo 163 restos cuyo traslado fue tramitado administrativamente pero nunca lleg&oacute; a ejecutarse: 47 correspond&iacute;an a Pa&uuml;ls, dos a la Fatarella y 114 a Santa B&agrave;rbara. Finalmente, desde esta &uacute;ltima localidad solo nueve cuerpos fueron trasladados a Cuelgamuros. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d6be76e1-d243-4f90-b644-0ba0aa87ff8d_source-aspect-ratio_50p_1147379.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d6be76e1-d243-4f90-b644-0ba0aa87ff8d_source-aspect-ratio_50p_1147379.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d6be76e1-d243-4f90-b644-0ba0aa87ff8d_source-aspect-ratio_75p_1147379.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d6be76e1-d243-4f90-b644-0ba0aa87ff8d_source-aspect-ratio_75p_1147379.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d6be76e1-d243-4f90-b644-0ba0aa87ff8d_source-aspect-ratio_default_1147379.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d6be76e1-d243-4f90-b644-0ba0aa87ff8d_source-aspect-ratio_default_1147379.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d6be76e1-d243-4f90-b644-0ba0aa87ff8d_source-aspect-ratio_default_1147379.jpg"
                    alt="Vista exterior del Valle de los Caídos y la abadía benedictina"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Vista exterior del Valle de los Caídos y la abadía benedictina                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Los investigadores explican que el propio franquismo fue modificando las reglas del operativo conforme avanzaban los trabajos para llenar Cuelgamuros. En un primer momento, el r&eacute;gimen exig&iacute;a el consentimiento expreso de las familias para trasladar restos identificados. Sin embargo, al comprobar las enormes dificultades para localizar a los familiares m&aacute;s de veinte a&ntilde;os despu&eacute;s del final de la Guerra Civil, a partir de 1960 fue relajando ese requisito y dej&oacute; cada vez m&aacute;s decisiones en manos de ayuntamientos, gobiernos civiles y autoridades militares, lo que ayudar&iacute;a a contextualizar la existencia de numerosos expedientes de personas finalmente inhumadas para las que no consta autorizaci&oacute;n familiar documentada.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Los &ldquo;sacrificados&rdquo; que ocultaban la represi&oacute;n</strong></h2><p class="article-text">
        En su estudio sobre Balears, Tormo hace hincapi&eacute;, asimismo, en c&oacute;mo el franquismo reinterpret&oacute; a sus muertos mediante su propio lenguaje pol&iacute;tico. En la documentaci&oacute;n oficial, las personas represaliadas por los sublevados pasaban a ser calificadas como &ldquo;sacrificados por la patria&rdquo;, incorpor&aacute;ndolas simb&oacute;licamente al culto franquista a los ca&iacute;dos. En Palma, el Gobierno Civil comunic&oacute; la existencia de 92 &ldquo;sacrificados&rdquo; enterrados en el cementerio municipal, una cifra que contrasta de forma abrumadora con las investigaciones hist&oacute;ricas actuales, que sit&uacute;an en al menos 1.300 las v&iacute;ctimas de la represi&oacute;n franquista en Mallorca -1.544 seg&uacute;n el primer censo publicado al respecto en 2019-. La investigaci&oacute;n de Tormo apunta que numerosos alcaldes y responsables locales optaron por omitir deliberadamente informaci&oacute;n sobre esas fosas, reduciendo dr&aacute;sticamente la dimensi&oacute;n oficial de la violencia ejercida por los vencedores.
    </p><p class="article-text">
        Adem&aacute;s de estas fosas del camposanto palmesano, la documentaci&oacute;n de las autoridades franquistas mencionaban la llamada Cripta Militar de Marina, donde hab&iacute;a 31 cuerpos individualizados; mientras que en la Sepultura de Aviaci&oacute;n hab&iacute;a cuatro: uno de ellos, el de Ram&oacute;n Franco Bahamonde, hermano menor del que a la postre se convertir&iacute;a en dictador de Espa&ntilde;a durante cerca de cuarenta a&ntilde;os, fallecido durante una misi&oacute;n de bombardeo cuando el hidroavi&oacute;n que pilotaba se precipit&oacute; en barrena frente a las costas de la bah&iacute;a de Pollen&ccedil;a, en Mallorca. Finalmente, se hac&iacute;a referencia al Arma de Artiller&iacute;a, en cuyos nichos reposaba el cuerpo de un total de 27 soldados.
    </p><p class="article-text">
        Asimismo, documenta c&oacute;mo varios ayuntamientos baleares comunicaron oficialmente al r&eacute;gimen que, tras consultar a los familiares, estos rechazaban el traslado de los restos a Cuelgamuros. Palma, Ciutadella y Es Castell remitieron respuestas en ese sentido al Gobierno Civil, lo que demostrar&iacute;a que no todas las familias aceptaron que sus parientes fueran enterrados en el gran monumento franquista. A ello se suma otro elemento: en numerosos expedientes individuales, el autor consigna una misma observaci&oacute;n: &ldquo;No consta que se dispusiera de autorizaci&oacute;n para el traslado&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        El investigador incide en que el proceso de llenar Cuelgamuros estuvo lejos de la imagen de eficacia y orden que proyect&oacute; la dictadura. Expedientes desaparecidos, autorizaciones que nunca llegaron a ejecutarse, traslados realizados sin consentimiento documentado, errores administrativos y un registro oficial que minimiz&oacute; la dimensi&oacute;n de la represi&oacute;n franquista conforman un mosaico lleno de lagunas. M&aacute;s que resolver definitivamente el enigma de los traslados, el estudio evidencia hasta qu&eacute; punto la construcci&oacute;n del mayor mausoleo del franquismo estuvo marcada por la improvisaci&oacute;n, las contradicciones y el uso pol&iacute;tico de los muertos para consolidar el relato oficial de la dictadura franquista.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/archivos-perdidos-valle-caidos-informe-reconstruye-caos-traslados-cuerpos-cuelgamuros_1_13369268.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 13 Jul 2026 19:19:30 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/d6be76e1-d243-4f90-b644-0ba0aa87ff8d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="90079" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/d6be76e1-d243-4f90-b644-0ba0aa87ff8d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="90079" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Los archivos perdidos del Valle de los Caídos: un informe reconstruye el caos de los traslados de cuerpos a Cuelgamuros]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/d6be76e1-d243-4f90-b644-0ba0aa87ff8d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Valle de los Caídos,cuelgamuros,Franquismo,Guerra Civil Española,Dictadura franquista,Represión franquista,Víctimas del franquismo,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La eterna espera del ADN de Paca Saraiba: muere a los 99 años en Cádiz sin saber si encontraron a su padre fusilado en 1937]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/andalucia/cadiz/eterna-espera-adn-paca-saraiba-muere-99-anos-cadiz-si-encontraron-padre-fusilado-1937_1_13375835.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/1f613be8-2abe-4f86-946e-4cdb52bdb0e9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x415y200.jpg" width="1200" height="675" alt="La eterna espera del ADN de Paca Saraiba: muere a los 99 años en Cádiz sin saber si encontraron a su padre fusilado en 1937"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Francisca Saraiba Acedo, que en 2020 aportó muestras de ADN para un cotejo que nunca se ha llegado a producir, ha muerto sin cerrar la herida de confirmar si los restos recuperados en el cementerio de Jimena de la Frontera pertenecían a José Saraiba, su padre, una de las víctimas de la represión franquista</p><p class="subtitle">Morir sin saber el paradero de un familiar víctima del franquismo: la identificación genética se demora en Andalucía
</p></div><p class="article-text">
        Paca ten&iacute;a nueve a&ntilde;os cuando la guerra le cambi&oacute; la vida para siempre. Naci&oacute; y creci&oacute; en San Pablo de Buceite, una pedan&iacute;a de Jimena de la Frontera (C&aacute;diz), donde su infancia qued&oacute; marcada por una huida desesperada, una familia rota y la ausencia de un padre al que nunca volvi&oacute; a ver. Francisca Saraiba Acedo ha muerto a los 99 a&ntilde;os sin haber podido cerrar la herida que la acompa&ntilde;&oacute; durante casi nueve d&eacute;cadas: saber d&oacute;nde estaba enterrado Jos&eacute; Saraiba Saraiba, su padre.
    </p><p class="article-text">
        Su historia es la de muchas familias que todav&iacute;a buscan respuestas sobre la represi&oacute;n franquista. Paca fue una de las &uacute;ltimas supervivientes que conservaba en primera persona el recuerdo de aquellos d&iacute;as de 1936 y 1937, cuando el miedo oblig&oacute; a miles de personas del Campo de Gibraltar a abandonar sus casas ante el avance de las tropas sublevadas.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Paca sali&oacute; con su familia cuando ten&iacute;a nueve a&ntilde;os. Se fueron con lo puesto, como muchas otras personas, camino de M&aacute;laga&rdquo;, explica a <a href="https://www.eldiario.es/andalucia/" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">elDiario.es Andaluc&iacute;a</a> el periodista e investigador Juan Le&oacute;n Moriche, integrante del Foro por la Memoria Hist&oacute;rica del Campo de Gibraltar. &ldquo;Ella recordaba perfectamente aquel camino, c&oacute;mo llegaron hasta San Pedro de Alc&aacute;ntara y c&oacute;mo despu&eacute;s tuvieron que regresar&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La ca&iacute;da de buena parte del Campo de Gibraltar en septiembre de 1936 provoc&oacute; uno de los primeros grandes desplazamientos de poblaci&oacute;n vinculados a la Guerra Civil en Andaluc&iacute;a. Jimena de la Frontera resisti&oacute; algo m&aacute;s que otros municipios de la comarca, al encontrarse en una zona de sierra, pero finalmente las tropas sublevadas entraron en la localidad. Muchas familias que hab&iacute;an huido regresaron despu&eacute;s a sus pueblos pensando que podr&iacute;an recuperar una vida normal. Para muchas de ellas comenz&oacute; entonces una nueva pesadilla.
    </p><p class="article-text">
        Entre quienes volvieron estaba la familia de Paca. Su padre, Jos&eacute; Saraiba, era zapatero y ejerc&iacute;a tambi&eacute;n como guardia municipal en San Pablo. Fue detenido y fusilado en 1937 junto a otros vecinos de Jimena. Su mujer, Josefa Acedo, estaba embarazada y ten&iacute;a varios hijos a su cargo.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;La historia de Paca es la de una mujer que sobrevivi&oacute; desde ni&ntilde;a a una situaci&oacute;n dur&iacute;sima&rdquo;, se&ntilde;ala Moriche. &ldquo;Su madre se qued&oacute; viuda, embarazada y con varios hijos peque&ntilde;os. Fue una superviviente en unas condiciones de absoluta precariedad, como tantas otras mujeres de aquella &eacute;poca&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La b&uacute;squeda de Jos&eacute; Saraiba comenz&oacute; muchas d&eacute;cadas despu&eacute;s de aquel asesinato. Como otras familias de represaliados, los descendientes quer&iacute;an recuperar no solo unos restos, sino tambi&eacute;n una parte de una historia que durante a&ntilde;os permaneci&oacute; silenciada. El Foro por la Memoria Hist&oacute;rica del Campo de Gibraltar inici&oacute; en 2019 una investigaci&oacute;n previa a los trabajos arqueol&oacute;gicos en el cementerio de Jimena, con la recopilaci&oacute;n de testimonios de familiares.
    </p><p class="article-text">
        En ese proceso entrevistaron a Paca. Su relato qued&oacute; recogido, junto al de otras familias, en el libro <em>Jimena de la Frontera, 1936-1945. Testimonios. Hablan las personas que buscan a sus familiares asesinados</em>, elaborado por Juan Miguel Le&oacute;n Moriche y Jes&uacute;s Rom&aacute;n Rom&aacute;n.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Cuando la entrevistamos en 2020 ella ten&iacute;a muy presente todo lo que hab&iacute;a ocurrido. No era un recuerdo lejano, era algo que hab&iacute;a formado parte de toda su vida&rdquo;, cuenta Moriche. &ldquo;Siempre estuvo vinculada a los actos de memoria que organiz&aacute;bamos en Jimena. Para ella no era una cuesti&oacute;n del pasado, era una b&uacute;squeda que segu&iacute;a abierta&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Los trabajos de exhumaci&oacute;n realizados en el cementerio municipal durante los veranos de 2020 y 2021 permitieron localizar restos de 19 personas. Treinta familias aportaron muestras de ADN con la esperanza de que las comparaciones gen&eacute;ticas permitieran identificar a sus familiares desaparecidos. Entre ellas estaba Paca, que lo hizo en 2020.
    </p><p class="article-text">
        Pero la respuesta nunca lleg&oacute;. Los an&aacute;lisis quedaron pendientes y las familias contin&uacute;an esperando los resultados que puedan confirmar si alguno de esos restos pertenece a sus seres queridos.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Es muy frustrante porque las familias han hecho todo lo que ten&iacute;an que hacer. Han aportado sus muestras, han dado sus testimonios y siguen esperando&rdquo;, lamenta Moriche. &ldquo;El problema es que el proceso est&aacute; bloqueado. La Universidad de Granada es la que tiene que realizar los an&aacute;lisis comparativos y no se est&aacute; avanzando&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Paca, pese a su avanzada edad y sus problemas de movilidad, sigui&oacute; participando en los homenajes. <a href="https://www.eldiario.es/andalucia/cadiz/jimena-entierra-19-vecinos-represaliados-franquismo-homenaje-llega-tarde-llega_1_9668924.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">En octubre de 2022 acudi&oacute; al cementerio de San Pablo, donde fueron depositados los restos recuperados durante las exhumaciones</a>, aunque todav&iacute;a sin identificar. Lleg&oacute; en silla de ruedas, pero quiso levantarse para fotografiarse junto a otros familiares de v&iacute;ctimas.
    </p><p class="article-text">
        Aquel d&iacute;a volvi&oacute; a recordar a su padre. Lo hac&iacute;a como hab&iacute;a hecho durante toda su vida: sin olvidar su nombre y reclamando que su historia no quedara enterrada junto a &eacute;l.
    </p><p class="article-text">
        Paca deja cinco hijos, que han recibido de ella el testigo de continuar una b&uacute;squeda que empez&oacute; cuando era una ni&ntilde;a y que nunca abandon&oacute;. Su muerte supone la desaparici&oacute;n de una voz directa de aquella generaci&oacute;n que sufri&oacute; la represi&oacute;n, pero tambi&eacute;n deja un legado: el de quienes mantuvieron viva la memoria cuando durante d&eacute;cadas no hubo respuestas.
    </p><p class="article-text">
        Casi 90 a&ntilde;os despu&eacute;s del asesinato de Jos&eacute; Saraiba, la pregunta contin&uacute;a sin resolver. Paca se march&oacute; sin conocer la verdad completa, pero sus hijos y las familias que siguen esperando mantienen pendiente una deuda con quienes fueron asesinados y enterrados en silencio.
    </p><p class="article-text">
        La historia de Paca no termina con su muerte. Contin&uacute;a en una muestra de ADN, en una fosa todav&iacute;a sin identificar y en la memoria de una familia que sigue esperando recuperar el nombre y los restos de un hombre que desapareci&oacute; en 1937.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Francisco J. Jiménez]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/andalucia/cadiz/eterna-espera-adn-paca-saraiba-muere-99-anos-cadiz-si-encontraron-padre-fusilado-1937_1_13375835.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 13 Jul 2026 12:33:31 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/1f613be8-2abe-4f86-946e-4cdb52bdb0e9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x415y200.jpg" length="74881" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/1f613be8-2abe-4f86-946e-4cdb52bdb0e9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x415y200.jpg" type="image/jpeg" fileSize="74881" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La eterna espera del ADN de Paca Saraiba: muere a los 99 años en Cádiz sin saber si encontraron a su padre fusilado en 1937]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/1f613be8-2abe-4f86-946e-4cdb52bdb0e9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x415y200.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Memoria Histórica,Víctimas del franquismo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Buscan a 15 víctimas del franquismo en Conquista de la Sierra a petición de la familia del poeta Manuel Gómez]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/extremadura/memoria-democratica/buscan-15-victimas-franquismo-conquista-sierra-peticion-familia-poeta-manuel-gomez_1_13376554.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/5263228a-6263-4ba7-9b4e-814b81ee5b56_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Buscan a 15 víctimas del franquismo en Conquista de la Sierra a petición de la familia del poeta Manuel Gómez"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La Diputación de Cáceres y la Sociedad Aranzadi inician las catas junto al muro del cementerio para localizar la fosa común donde fueron fusilados en agosto de 1936</p><p class="subtitle">El Gobierno inicia los trámites para declarar la antigua cárcel de Cáceres como Lugar de Memoria Democrática
</p></div><p class="article-text">
        Los trabajos para localizar y exhumar los restos de 15 v&iacute;ctimas de la represi&oacute;n franquista han comenzado en el cementerio municipal de Conquista de la Sierra (C&aacute;ceres), en una intervenci&oacute;n promovida por la Diputaci&oacute;n Provincial que responde, principalmente, a la petici&oacute;n de la familia del poeta Manuel G&oacute;mez S&aacute;nchez, fusilado en agosto de 1936 junto a otras 14 personas.
    </p><p class="article-text">
        La actuaci&oacute;n, encomendada a la Sociedad de Ciencias Aranzadi y financiada por la Secretar&iacute;a de Estado de Memoria Democr&aacute;tica, forma parte del convenio suscrito el pasado mes de mayo entre la Diputaci&oacute;n de C&aacute;ceres, Aranzadi y la Asociaci&oacute;n Memorial en el Cementerio de C&aacute;ceres (AMECECA), que tambi&eacute;n contempla una intervenci&oacute;n en el cementerio de la capital cacere&ntilde;a prevista para el pr&oacute;ximo mes de septiembre.
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n ha informado la Diputaci&oacute;n de C&aacute;ceres, los testimonios orales recopilados en colaboraci&oacute;n con la asociaci&oacute;n cultural local Las Tejoneras sit&uacute;an la fosa en las proximidades del muro del cementerio municipal, donde esta semana han comenzado las labores de localizaci&oacute;n mediante una intervenci&oacute;n arqueol&oacute;gica y antropol&oacute;gica.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/02826aea-a357-4e3f-8bb1-f56a5097ad74_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/02826aea-a357-4e3f-8bb1-f56a5097ad74_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/02826aea-a357-4e3f-8bb1-f56a5097ad74_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/02826aea-a357-4e3f-8bb1-f56a5097ad74_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/02826aea-a357-4e3f-8bb1-f56a5097ad74_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/02826aea-a357-4e3f-8bb1-f56a5097ad74_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/02826aea-a357-4e3f-8bb1-f56a5097ad74_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El poeta Manuel Gómez Sánchez"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El poeta Manuel Gómez Sánchez                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Los trabajos se desarrollar&aacute;n en dos fases. La primera consistir&aacute; en la b&uacute;squeda de la fosa y la posible recuperaci&oacute;n de los restos &oacute;seos, mientras que la segunda, prevista a partir de septiembre, incluir&aacute; el estudio antropol&oacute;gico forense y los an&aacute;lisis gen&eacute;ticos que permitan avanzar en la identificaci&oacute;n de las v&iacute;ctimas.
    </p><p class="article-text">
        La instituci&oacute;n provincial ha destacado que se trata de la primera intervenci&oacute;n de estas caracter&iacute;sticas que se lleva a cabo en Conquista de la Sierra, donde el equipo de Aranzadi conf&iacute;a en localizar la fosa y recuperar los restos de las 15 personas que, seg&uacute;n la documentaci&oacute;n y los testimonios recopilados, fueron fusiladas el 24 de agosto de 1936.
    </p><p class="article-text">
        El proyecto se enmarca en las actuaciones impulsadas por el Servicio de Memoria Hist&oacute;rica y Democr&aacute;tica de la Diputaci&oacute;n de C&aacute;ceres para la localizaci&oacute;n, exhumaci&oacute;n e identificaci&oacute;n de v&iacute;ctimas de la represi&oacute;n franquista, con el objetivo de favorecer su identificaci&oacute;n y atender las demandas de sus familiares
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[elDiarioex]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/extremadura/memoria-democratica/buscan-15-victimas-franquismo-conquista-sierra-peticion-familia-poeta-manuel-gomez_1_13376554.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 13 Jul 2026 12:12:57 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/5263228a-6263-4ba7-9b4e-814b81ee5b56_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="457169" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/5263228a-6263-4ba7-9b4e-814b81ee5b56_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="457169" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Buscan a 15 víctimas del franquismo en Conquista de la Sierra a petición de la familia del poeta Manuel Gómez]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/5263228a-6263-4ba7-9b4e-814b81ee5b56_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Extremadura,Cáceres,Víctimas del franquismo,Fosas del franquismo,Memoria Histórica]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El PP treu del calaix els 15 informes inèdits que mantenia 'ocults' sobre la repressió franquista a les Balears]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pp-treu-calaix-els-15-informes-inedits-mantenia-ocults-repressio-franquista-les-balears_1_13364992.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/438294db-0ea4-4693-b9e3-62a8325c29ce_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El PP treu del calaix els 15 informes inèdits que mantenia &#039;ocults&#039; sobre la repressió franquista a les Balears"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Es tracta d'investigacions de gran abast de les quals elDiario.es va informar en exclusiva, encarregades per l'anterior Govern progressista i el contingut de les quals romanien sense veure la llum des de l'inici de l'actual legislatura. Els treballs ja es poden consultar a través del portal institucional de l'Executiu </p><p class="subtitle">El PP manté 'ocults' 15 estudis inèdits de la repressió franquista a les Balears que van costar 218.000 euros
</p></div><p class="article-text">
        El Govern balear ha fet p&uacute;blics aquest dimarts els 15 estudis de mem&ograve;ria democr&agrave;tica encarregats durant la passada legislatura sobre aspectes clau de la repressi&oacute; franquista a les Illes. Es tracta d'informes in&egrave;dits que l'Executiu de Marga Prohens (PP) mantenia sense difondre des que va comen&ccedil;ar l'actual legislatura, circumst&agrave;ncia de la qual <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-mantiene-ocultos-15-estudios-ineditos-represion-franquista-balears-costaron-218-000-euros_1_13123368.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">elDiario.es va informar en exclusiva </a>el passat mes d'abril. 
    </p><p class="article-text">
        Els treballs, de gran abast -amb milers de p&agrave;gines en conjunt- i de car&agrave;cter multidisciplinari -des d'una perspectiva hist&ograve;rica, psicol&ograve;gica i jur&iacute;dica-, reconstrueixen els episodis menys explorats del cop militar de 1936, la guerra civil i la dictadura franquista i van ser concebuts, de fet, com una de les peces centrals de la pol&iacute;tica p&uacute;blica de mem&ograve;ria democr&agrave;tica a Balears. No nom&eacute;s van ser encarregats, sin&oacute; tamb&eacute; executats i remunerats: en total, l'Administraci&oacute; auton&ograve;mica ha abonat 218.000 euros als diferents autors sense que les seves investigacions veiessin la llum fins ara.
    </p><p class="article-text">
        Les investigacions van ser promogudes per l'anterior Executiu progressista en el marc del IV Pla de Fosses, desenvolupat a l'empara de la llei auton&ograve;mica de recuperaci&oacute; de persones desaparegudes durant la guerra civil i el franquisme -m&eacute;s coneguda com a '<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/guillem-conocio-abuelo-exhumado-fosa-franquista-no-pude-evitar-abrace-le-di-beso_1_13288117.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">llei de fosses</a>'-. D'acord al propi disseny del pla, aquests treballs han de revertir en la societat a trav&eacute;s d'exposicions, materials pedag&ograve;gics i presentacions p&uacute;bliques.
    </p><p class="article-text">
        La Conselleria de Presid&egrave;ncia, Coordinaci&oacute; de l'Acci&oacute; de Govern i Cooperaci&oacute; Local ha anunciat la publicaci&oacute; d'aquests informes juntament amb altres cinc treballs, fins a un total de vint investigacions, que ja poden consultar-se a trav&eacute;s del <a href="https://www.caib.es/sites/memoria/ca/estudis_de_fosses_i_de_memaria_democratica/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">portal institucional del Govern</a>. La iniciativa es presenta com una mesura per facilitar l'acc&eacute;s p&uacute;blic a les investigacions realitzades sobre la guerra civil, la repressi&oacute; franquista i les pol&iacute;tiques de mem&ograve;ria democr&agrave;tica. 
    </p><p class="article-text">
        Entre els estudis ara publicats figuren investigacions de car&agrave;cter hist&ograve;ric, jur&iacute;dic, antropol&ograve;gic i psicol&ograve;gic, com un <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/catalina-moragues-autora-estudio-franquismo-oculta-pp-espana-negado-derecho-justicia_1_13193791.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">informe sobre la resposta de l'Estat espanyol als crims del franquisme </a>des de la perspectiva del dret internacional dels drets humans, aix&iacute; com treballs sobre els refugis antiaeris, els espais de mem&ograve;ria, els arxius de mem&ograve;ria democr&agrave;tica o la pres&egrave;ncia de nazis i feixistes italians refugiats a Balears despr&eacute;s de la Segona Guerra Mundial. 
    </p><p class="article-text">
        Tamb&eacute; aborden q&uuml;estions com la relaci&oacute; de l'arxip&egrave;lag amb la Vall de Cuelgamuros, els bombardejos durant la guerra civil, l'actualitzaci&oacute; del cens de v&iacute;ctimes de la repressi&oacute; franquista, les pol&iacute;tiques memorialistes del franquisme, el desembarcament del capit&agrave; Bayo, l'exili o el <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/depresion-demencia-luto-final-traumas-arrastran-descendientes-victimas-franco_1_12171750.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">trauma transgeneracional </a>derivat del cop d'estat de 1936. 
    </p><p class="article-text">
        L'abs&egrave;ncia de difusi&oacute; contrastava a m&eacute;s amb els objectius amb qu&egrave; van ser concebuts. Quan l'anterior Govern va presentar el IV Pla de Fosses, va defensar que les investigacions tindrien un retorn social mitjan&ccedil;ant exposicions, materials pedag&ograve;gics i activitats divulgatives, amb el prop&ograve;sit de consolidar Balears com a referent estatal en pol&iacute;tiques de mem&ograve;ria democr&agrave;tica.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Una &ldquo;reivindicaci&oacute; hist&ograve;rica&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Despr&eacute;s de con&egrave;ixer l'anunci, l'associaci&oacute; de Mem&ograve;ria de Mallorca ha celebrat el fet que, &ldquo;per primera vegada, s'aconsegueix una de les reivindicacions hist&ograve;riques&rdquo; de l'entitat en publicar-se un cens de v&iacute;ctimes des de la perspectiva del Dret Internacional dels Drets Humans amb la inclusi&oacute; de la tipologia del delicte com&egrave;s.
    </p><p class="article-text">
        La publicaci&oacute; dels informes arriba en un context de forta controv&egrave;rsia al voltant de les pol&iacute;tiques memorialistes de l'Executiu de Prohens. El passat mes de mar&ccedil;, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-vox-derogan-ley-balear-memoria-historica-evocan-asesinados-hordas-rojas_1_13055051.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el PP i Vox van derogar la Llei balear de Mem&ograve;ria i Reconeixement Democr&agrave;tics</a>, una decisi&oacute; que el Govern central ha recorregut davant el Tribunal Constitucional. Aquesta setmana, l'<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/constitucional-suspende-cautelarmente-derogacion-ley-balear-memoria-democratica_1_13362877.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">alt tribunal admetia a tr&agrave;mit el recurs</a>, la qual cosa deixa sense efecte, de forma provisional, l'eliminaci&oacute; de la norma. 
    </p><p class="article-text">
        Precisament, Mem&ograve;ria de Mallorca assevera que la pretensi&oacute; d'aquests estudis havia de ser un fonament per desenvolupar la llei balear de mem&ograve;ria mitjan&ccedil;ant la realitzaci&oacute; de reconeixements, actes i divulgaci&oacute; en pro de &ldquo;garantir els drets a la veritat, la just&iacute;cia i la reparaci&oacute;&rdquo; i, especialment, &ldquo;pedagogia per garantir la no repetici&oacute; dels fets ocorreguts arran del cop d'estat de 1936&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Malgrat que -afegeix- nombroses de les incorporacions proposades per l'entitat no han estat acceptades i que l'Executiu del PP &ldquo;ha fet cas omis&rdquo; a les mateixes, l'entitat considera que la publicaci&oacute; dels estudis &ldquo;&eacute;s un primer pas&rdquo;. &ldquo;Despr&eacute;s de la not&iacute;cia [de l'admissi&oacute; a tr&agrave;mit] per part del Tribunal Constitucional i la publicaci&oacute; avui dels 20 estudis encarregats per l'anterior Executiu, seguirem vigilants perqu&egrave; s'apliqui la Llei 2/2018, de 13 d'abril, de Mem&ograve;ria i Reconeixements Democr&agrave;tics de Balears&rdquo;, sentencien des de Mem&ograve;ria de Mallorca.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pp-treu-calaix-els-15-informes-inedits-mantenia-ocults-repressio-franquista-les-balears_1_13364992.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 08 Jul 2026 11:01:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/438294db-0ea4-4693-b9e3-62a8325c29ce_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="180489" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/438294db-0ea4-4693-b9e3-62a8325c29ce_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="180489" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El PP treu del calaix els 15 informes inèdits que mantenia 'ocults' sobre la repressió franquista a les Balears]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/438294db-0ea4-4693-b9e3-62a8325c29ce_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[PP - Partido Popular,Memoria Histórica,Franquismo,Víctimas del franquismo,Crímenes del franquismo,Represión franquista,Dictadura franquista,Guerra Civil Española,Símbolos franquistas,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El PP saca del cajón los 15 informes inéditos que mantenía 'ocultos' sobre la represión franquista en Balears]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/pp-saca-cajon-15-informes-ineditos-mantenia-ocultos-represion-franquista-balears_1_13364743.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/438294db-0ea4-4693-b9e3-62a8325c29ce_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El PP saca del cajón los 15 informes inéditos que mantenía &#039;ocultos&#039; sobre la represión franquista en Balears"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Se trata de investigaciones de gran alcance de las que elDiario.es informó en exclusiva, encargadas por el anterior Govern progresista y cuyo contenido permanecía sin ver la luz desde que arrancó la actual legislatura. Los trabajos ya pueden consultarse a través del portal institucional del Ejecutivo autonómico </p><p class="subtitle">El PP mantiene 'ocultos' 15 estudios inéditos de la represión franquista en Balears que costaron 218.000 euros
</p></div><p class="article-text">
        El Govern balear ha hecho p&uacute;blicos este martes los 15 estudios de memoria democr&aacute;tica encargados durante la pasada legislatura sobre aspectos clave de la represi&oacute;n franquista en las islas. Se trata de informes in&eacute;ditos que el Ejecutivo de Marga Prohens (PP) manten&iacute;a sin difundir desde que arranc&oacute; la actualidad legislatura, circunstancia de la que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-mantiene-ocultos-15-estudios-ineditos-represion-franquista-balears-costaron-218-000-euros_1_13123368.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">elDiario.es inform&oacute; en exclusiva </a>el pasado mes de abril. 
    </p><p class="article-text">
        Los trabajos, de gran alcance -con miles de p&aacute;ginas en conjunto- y de car&aacute;cter multidisciplinar -a nivel hist&oacute;rico, psicol&oacute;gico y jur&iacute;dico, entre otros-, reconstruyen los episodios menos explorados del golpe militar de 1936, la guerra civil y la dictadura franquista y fueron concebidos, de hecho, como una de las piezas centrales de la pol&iacute;tica p&uacute;blica de memoria democr&aacute;tica en Balears. No solo fueron encargados, sino tambi&eacute;n ejecutados y remunerados: en total, la Administraci&oacute;n auton&oacute;mica ha abonado 218.000 euros a los distintos autores de los mismos sin que sus investigaciones viesen la luz hasta ahora.
    </p><p class="article-text">
        Las investigaciones fueron promovidas por el anterior Ejecutivo progresista en el marco del IV Plan de Fosas, desarrollado al amparo de la ley auton&oacute;mica de recuperaci&oacute;n de personas desaparecidas durante la guerra civil y el franquismo -m&aacute;s conocida como '<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/guillem-conocio-abuelo-exhumado-fosa-franquista-no-pude-evitar-abrace-le-di-beso_1_13288117.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">ley de fosas</a>'-. De acuerdo al propio dise&ntilde;o del plan, estos trabajos deben revertir en la sociedad a trav&eacute;s de exposiciones, materiales pedag&oacute;gicos y presentaciones p&uacute;blicas.
    </p><p class="article-text">
        La Conselleria de Presidencia, Coordinaci&oacute;n de la Acci&oacute;n de Gobierno y Cooperaci&oacute;n Local ha anunciado la publicaci&oacute;n de estos informes junto con otros cinco trabajos, hasta un total de veinte investigaciones, que ya pueden consultarse a trav&eacute;s del <a href="https://www.caib.es/sites/memoria/ca/estudis_de_fosses_i_de_memaria_democratica/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">portal institucional del Govern</a>. La iniciativa se presenta como una medida para facilitar el acceso p&uacute;blico a las investigaciones realizadas sobre la guerra civil, la represi&oacute;n franquista y las pol&iacute;ticas de memoria democr&aacute;tica. 
    </p><p class="article-text">
        Entre los estudios ahora publicados figuran investigaciones de car&aacute;cter hist&oacute;rico, jur&iacute;dico, antropol&oacute;gico y psicol&oacute;gico, entre ellas un <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/catalina-moragues-autora-estudio-franquismo-oculta-pp-espana-negado-derecho-justicia_1_13193791.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">informe sobre la respuesta del Estado espa&ntilde;ol a los cr&iacute;menes del franquismo </a>desde la perspectiva del derecho internacional de los derechos humanos, as&iacute; como trabajos sobre los refugios antia&eacute;reos, los espacios de memoria, los archivos de memoria democr&aacute;tica o la presencia de nazis y fascistas italianos refugiados en Balears tras la Segunda Guerra Mundial. 
    </p><p class="article-text">
        Tambi&eacute;n abordan cuestiones como la relaci&oacute;n del archipi&eacute;lago con el Valle de Cuelgamuros, los bombardeos durante la guerra civil, la actualizaci&oacute;n del censo de v&iacute;ctimas de la represi&oacute;n franquista, las pol&iacute;ticas memorialistas del franquismo, el desembarco del capit&aacute;n Bayo, el exilio o el <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/depresion-demencia-luto-final-traumas-arrastran-descendientes-victimas-franco_1_12171750.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">trauma transgeneracional </a>derivado del golpe de Estado de 1936. 
    </p><p class="article-text">
        La ausencia de difusi&oacute;n contrastaba adem&aacute;s con los objetivos con los que fueron concebidos. Cuando el anterior Govern present&oacute; el IV Plan de Fosas, defendi&oacute; que las investigaciones tendr&iacute;an un retorno social mediante exposiciones, materiales pedag&oacute;gicos y actividades divulgativas, con el prop&oacute;sito de consolidar a Balears como referente estatal en pol&iacute;ticas de memoria democr&aacute;tica.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Una &ldquo;reivindicaci&oacute;n hist&oacute;rica&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Tras conocer el anuncio, la asociaci&oacute;n de Mem&ograve;ria de Mallorca ha celebrado el hecho de que, &ldquo;por primera vez, se logra una de las reivindicaciones hist&oacute;ricas&rdquo; de la entidad al publicarse un censo de v&iacute;ctimas desde la perspectiva del Derecho Internacional de los Derechos Humanos con la inclusi&oacute;n de la tipolog&iacute;a del delito cometido.
    </p><p class="article-text">
        La publicaci&oacute;n de los informes llega en un contexto de fuerte controversia en torno a las pol&iacute;ticas memorialistas del Ejecutivo de Prohens. El pasado mes de marzo, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-vox-derogan-ley-balear-memoria-historica-evocan-asesinados-hordas-rojas_1_13055051.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">PP y Vox derogaron la Ley balear de Memoria y Reconocimiento Democr&aacute;ticos</a>, una decisi&oacute;n que el Gobierno central ha recurrido ante el Tribunal Constitucional. Esta semana, el <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/constitucional-suspende-cautelarmente-derogacion-ley-balear-memoria-democratica_1_13362877.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">alto tribunal admit&iacute;a a tr&aacute;mite el recurso</a>, lo que deja sin efecto, de forma provisional, la eliminaci&oacute;n de la norma. 
    </p><p class="article-text">
        Precisamente, Mem&ograve;ria de Mallorca asevera que la pretensi&oacute;n de estos estudios deb&iacute;a ser un fundamento para desarrollar la ley balear de memoria mediante la realizaci&oacute;n de reconocimientos, actos y divulgaci&oacute;n en aras a &ldquo;garantizar los derechos a la verdad, la justicia y la reparaci&oacute;n&rdquo; y, en especial, &ldquo;pedagog&iacute;a para garantizar la no repetici&oacute;n de los hechos ocurridos ra&iacute;z del golpe de estado de 1936&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        A pesar de que -apostilla- numerosas de las incorporaciones propuestas por la entidad no han sido aceptadas y de que el Ejecutivo del PP &ldquo;ha hecho caso omiso&rdquo; a las mismas, la entidad considera que la publicaci&oacute;n de los estudios &ldquo;es un primer paso&rdquo;. &ldquo;Tras la noticia [de la admisi&oacute;n a tr&aacute;mite] por parte del Tribunal Constitucional y la publicaci&oacute;n hoy de los 20 estudios encargados por el anterior Ejecutivo, seguiremos vigilantes para que se aplique la Ley 2/2018, de 13 de abril, de Memoria y Reconocimientos Democr&aacute;ticos de Balears&rdquo;, sentencian desde Mem&ograve;ria de Mallorca.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/pp-saca-cajon-15-informes-ineditos-mantenia-ocultos-represion-franquista-balears_1_13364743.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 08 Jul 2026 10:31:16 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/438294db-0ea4-4693-b9e3-62a8325c29ce_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="180489" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/438294db-0ea4-4693-b9e3-62a8325c29ce_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="180489" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El PP saca del cajón los 15 informes inéditos que mantenía 'ocultos' sobre la represión franquista en Balears]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/438294db-0ea4-4693-b9e3-62a8325c29ce_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[PP - Partido Popular,Memoria Histórica,Franquismo,Víctimas del franquismo,Crímenes del franquismo,Represión franquista,Dictadura franquista,Guerra Civil Española,Símbolos franquistas,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El Constitucional suspèn la derogació impulsada per PP i Vox de la llei balear de memòria democràtica]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/constitucional-suspen-derogacio-impulsada-per-pp-i-vox-llei-balear-memoria-democratica_1_13362958.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/ffd51366-f2bb-4879-9111-1b0b341eaad4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x702y1075.jpg" width="1200" height="675" alt="El Constitucional suspèn la derogació impulsada per PP i Vox de la llei balear de memòria democràtica"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Admet a tràmit el recurs d'inconstitucionalitat presentat pel Govern central contra la supressió, materialitzada el mes de març passat amb els vots de conservadors i extrema dreta</p><p class="subtitle">PP i Vox deroguen la llei balear de memòria històrica i evoquen els “assassinats per les hordes roges”
</p></div><p class="article-text">
        El Tribunal Constitucional (TC) ha adm&egrave;s a tr&agrave;mit el recurs d'inconstitucionalitat presentat pel president del Govern espanyol contra la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pp-i-vox-deroguen-llei-balear-memoria-historica-i-evoquen-els-assassinats-per-les-hordes-roges_1_13056278.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">derogaci&oacute; de la Llei balear de mem&ograve;ria i reconeixement democr&agrave;tics</a>. 
    </p><p class="article-text">
        La decisi&oacute; suposa, de manera provisional, deixar sense efecte la derogaci&oacute; aprovada el mar&ccedil; passat amb els vots de PP i Vox. Ser&agrave; el mateix Tribunal Constitucional qui haur&agrave; de pronunciar-se ara sobre el fons del recurs i decidir si la derogaci&oacute; s'ajusta o no a la Constituci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        La norma, aprovada el 2018, va articular un marc institucional per investigar els crims del franquisme i promoure el reconeixement p&uacute;blic de les persones represaliades despr&eacute;s del cop militar de 1936. En el seu recurs, l'Executiu central assenyala que l'eliminaci&oacute; de la llei suposa una vulneraci&oacute; dels articles 15 i 10.1 de la Constituci&oacute;, en suprimir l'estatut jur&iacute;dic de les v&iacute;ctimes de greus vulneracions dels drets humans, a m&eacute;s de dificultar el compliment de la legislaci&oacute; estatal en mat&egrave;ria de mem&ograve;ria democr&agrave;tica.
    </p><p class="article-text">
        Aix&iacute; mateix, considera que la llei podria envair compet&egrave;ncies estatals, vulnerar el principi de col&middot;laboraci&oacute; entre administracions i infringir els principis de seguretat jur&iacute;dica i d'interdicci&oacute; de l'arbitrarietat dels poders p&uacute;blics.
    </p><p class="article-text">
        La derogaci&oacute; de la Llei de mem&ograve;ria democr&agrave;tica va ser un dels principals acords assolits entre el PP i Vox durant l'actual legislatura i va provocar un ampli rebuig d'associacions memorialistes, familiars de v&iacute;ctimes i organitzacions de drets humans. Tot i que el desembre de 2024 els populars varen assolir <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-culmina-pacto-izquierda-e-impide-derogacion-ley-recuerda-victimas-franquismo_1_11906388.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">ins&ograve;lit pacte amb els partits d'esquerres </a>per no suprimir la normativa balear, nom&eacute;s mig any despr&eacute;s varen incomplir el seu comprom&iacute;s en pactar novament amb Vox la seva eliminaci&oacute; a canvi d'assegurar-se el suport dels de Santiago Abascal per poder <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-balear-pliega-vox-presupuestos-derogara-ley-memoria-reforzara-espanol-escuela_1_12343151.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">tirar endavant els pressupostos auton&ograve;mics de 2025</a>.
    </p><p class="article-text">
        El mar&ccedil; passat, lluny d'expressar cap mena de condemna a la sublevaci&oacute; feixista i a les <a href="https://www.eldiario.es/andalucia/en-abierto/represion-franquista-victimas-victimarios_132_8823974.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">violacions de drets humans </a>comeses durant la dictadura, PP i Vox varen sumar els seus vots per derogar una norma que rebutja expressament &ldquo;qualsevol totalitarisme i r&egrave;gim antidemocr&agrave;tic&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Entre altres fites, la Llei balear de mem&ograve;ria democr&agrave;tica ha perm&egrave;s delimitar i ampliar la consideraci&oacute; de v&iacute;ctimes de la Guerra Civil i la dictadura: no nom&eacute;s ha fet possible recon&egrave;ixer persones represaliades directament, sin&oacute; tamb&eacute; organitzacions socials, professionals o culturals, partits pol&iacute;tics, sindicats, l&ograve;gies ma&ccedil;&ograve;niques, moviments feministes o col&middot;lectius LGTBI, aix&iacute; com v&iacute;ctimes de bombardejos, nadons robats o persones perseguides per motius ideol&ograve;gics.
    </p><p class="article-text">
        A l'empara d'aquesta normativa tamb&eacute; es va declarar la nul&middot;litat de ple dret de totes les sent&egrave;ncies i resolucions dictades per motius pol&iacute;tics en causes penals, civils o administratives durant la dictadura a les Illes, una mesura simb&ograve;lica destinada a reparar jur&iacute;dicament les persones condemnades pels tribunals franquistes. La llei tamb&eacute; va introduir mesures en l'&agrave;mbit educatiu per garantir la transmissi&oacute; d'aquest per&iacute;ode hist&ograve;ric a les noves generacions. Entre altres disposicions, establia la incorporaci&oacute; de la mem&ograve;ria democr&agrave;tica als curr&iacute;culums escolars, l'impuls de programes pedag&ograve;gics sobre el conflicte b&egrave;l&middot;lic i el r&egrave;gim franquista, aix&iacute; com activitats de recerca i divulgaci&oacute; en col&middot;laboraci&oacute; amb centres educatius i universitats.
    </p><p class="article-text">
        La suspensi&oacute; de la derogaci&oacute; es produeix despr&eacute;s que l'Executiu central invoqu&eacute;s l'article 161.2 de la Constituci&oacute;, que permet paralitzar autom&agrave;ticament una disposici&oacute; auton&ograve;mica quan el Govern espanyol interposa un recurs d'inconstitucionalitat. La mesura tindr&agrave; efectes des del 9 de juny per a les parts del procediment i des de la seva publicaci&oacute; al <em>Butllet&iacute; Oficial de l'Estat</em> per a tercers.
    </p><p class="article-text">
        La resoluci&oacute; del Tribunal Constitucional encara no entra a valorar la constitucionalitat de la llei, per&ograve; garanteix que la derogaci&oacute; romandr&agrave; suspesa mentre el tribunal estudia el recurs presentat pel Govern espanyol.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/constitucional-suspen-derogacio-impulsada-per-pp-i-vox-llei-balear-memoria-democratica_1_13362958.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 07 Jul 2026 14:37:39 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/ffd51366-f2bb-4879-9111-1b0b341eaad4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x702y1075.jpg" length="341709" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/ffd51366-f2bb-4879-9111-1b0b341eaad4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x702y1075.jpg" type="image/jpeg" fileSize="341709" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El Constitucional suspèn la derogació impulsada per PP i Vox de la llei balear de memòria democràtica]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/ffd51366-f2bb-4879-9111-1b0b341eaad4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x702y1075.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Memoria Histórica,Ley de Memoria Histórica,Franquismo,Víctimas del franquismo,Crímenes del franquismo,Represión franquista,Dictadura franquista,PP - Partido Popular,Vox,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El Constitucional suspende la derogación impulsada por PP y Vox de la ley balear de memoria democrática]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/constitucional-suspende-cautelarmente-derogacion-ley-balear-memoria-democratica_1_13362877.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/ffd51366-f2bb-4879-9111-1b0b341eaad4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x702y1075.jpg" width="1200" height="675" alt="El Constitucional suspende la derogación impulsada por PP y Vox de la ley balear de memoria democrática"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Admite a trámite el recurso de inconstitucionalidad presentado por el Gobierno central contra la supresión, materializada el pasado mes de marzo con los votos de PP y Vox</p><p class="subtitle">PP y Vox derogan la ley balear de memoria histórica y evocan a los “asesinados por las hordas rojas”
</p></div><p class="article-text">
        El Tribunal Constitucional (TC) ha admitido a tr&aacute;mite el recurso de inconstitucionalidad presentado por el presidente del Gobierno contra la derogaci&oacute;n de la Ley balear de memoria y reconocimiento democr&aacute;ticos de Balears. 
    </p><p class="article-text">
        La decisi&oacute;n supone, de forma provisional, dejar sin efecto la derogaci&oacute;n aprobada el pasado mes de marzo con los votos de PP. Ser&aacute; el propio Constitucional el que deba pronunciarse ahora sobre el fondo del recurso y decidir si la derogaci&oacute;n se ajusta o no a la Carta Magna.
    </p><p class="article-text">
        La norma, aprobada en 2016, articul&oacute; un marco institucional para investigar los cr&iacute;menes del franquismo y el reconocimiento p&uacute;blico de quienes fueron represaliados tras el golpe militar de 1936. En su recurso, el Ejecutivo central se&ntilde;ala que la eliminaci&oacute;n de la ley supone una vulneraci&oacute;n de los art&iacute;culos 15 y 10.1 de la Constituci&oacute;n, al eliminar el estatuto jur&iacute;dico de las v&iacute;ctimas de graves violaciones de derechos humanos, adem&aacute;s de dificultar el cumplimiento de la legislaci&oacute;n estatal en materia de memoria democr&aacute;tica.
    </p><p class="article-text">
        Asimismo, considera que la ley podr&iacute;a invadir competencias estatales, quebrantar el principio de colaboraci&oacute;n entre administraciones y vulnerar los principios de seguridad jur&iacute;dica y de interdicci&oacute;n de la arbitrariedad de los poderes p&uacute;blicos.
    </p><p class="article-text">
        La derogaci&oacute;n de la Ley de memoria democr&aacute;tica fue uno de los principales acuerdos alcanzados entre PP y Vox durante la presente legislatura y provoc&oacute; un amplio rechazo de asociaciones memorialistas, familiares de v&iacute;ctimas y organizaciones de derechos humanos. A pesar de que en diciembre de 2024 los conservadores alcanzaron un <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-culmina-pacto-izquierda-e-impide-derogacion-ley-recuerda-victimas-franquismo_1_11906388.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">ins&oacute;lito pacto con los partidos de izquierdas </a>para no suprimir la normativa balear, tan solo medio a&ntilde;o despu&eacute;s incumplieron su compromiso al pactar nuevamente con Vox su eliminaci&oacute;n a cambio de granjearse el apoyo de los de Santiago Abascal para poder <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-balear-pliega-vox-presupuestos-derogara-ley-memoria-reforzara-espanol-escuela_1_12343151.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">sacar adelante los presupuestos auton&oacute;micos de 2025</a>. 
    </p><p class="article-text">
        En marzo, lejos de expresar cualquier tipo de condena a la sublevaci&oacute;n fascista y a las <a href="https://www.eldiario.es/andalucia/en-abierto/represion-franquista-victimas-victimarios_132_8823974.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">violaciones de derechos humanos </a>cometidas durante la dictadura, PP y Vox sumaron sus votos para echar abajo un documento que rechaza expresamente &ldquo;cualquier totalitarismo y r&eacute;gimen antidemocr&aacute;tico&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Entre otros hitos, la ley balear de memoria democr&aacute;tica ha permitido delimitar y ampliar la consideraci&oacute;n de v&iacute;ctimas de la guerra civil y la dictadura: no solo ha posibilitado reconocer a personas represaliadas directamente, sino tambi&eacute;n a organizaciones sociales, profesionales o culturales, partidos pol&iacute;ticos, sindicatos, logias mas&oacute;nicas, movimientos feministas o colectivos LGTBI, adem&aacute;s de v&iacute;ctimas de bombardeos, beb&eacute;s robados o personas perseguidas por motivos ideol&oacute;gicos.
    </p><p class="article-text">
        Bajo el amparo de esta normativa tambi&eacute;n se declar&oacute; la nulidad de pleno derecho de todas las sentencias y resoluciones dictadas por razones pol&iacute;ticas en causas penales, civiles o administrativas durante la dictadura en las islas, una medida simb&oacute;lica destinada a reparar jur&iacute;dicamente a quienes fueron condenados por tribunales franquistas. La ley tambi&eacute;n introdujo medidas en el &aacute;mbito educativo para garantizar la transmisi&oacute;n de este periodo hist&oacute;rico a las nuevas generaciones. Entre otras disposiciones, establec&iacute;a la incorporaci&oacute;n de la memoria democr&aacute;tica en los curr&iacute;culos escolares, el impulso de programas pedag&oacute;gicos sobre el conflicto b&eacute;lico y el r&eacute;gimen franquista, as&iacute; como actividades de investigaci&oacute;n y divulgaci&oacute;n en colaboraci&oacute;n con centros educativos y universidades.
    </p><p class="article-text">
        La suspensi&oacute;n de la derogaci&oacute;n se produce despu&eacute;s de que el Ejecutivo invocara el art&iacute;culo 161.2 de la Constituci&oacute;n, que permite paralizar autom&aacute;ticamente una disposici&oacute;n auton&oacute;mica cuando el Gobierno interpone un recurso de inconstitucionalidad. La medida tendr&aacute; efectos desde el 9 de junio para las partes del procedimiento y desde su publicaci&oacute;n en el Bolet&iacute;n Oficial del Estado para terceros.
    </p><p class="article-text">
        La resoluci&oacute;n del Constitucional no entra todav&iacute;a a valorar la constitucionalidad de la ley, pero garantiza que la derogaci&oacute;n permanecer&aacute; suspendida mientras el tribunal estudia el recurso presentado por el Gobierno.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/constitucional-suspende-cautelarmente-derogacion-ley-balear-memoria-democratica_1_13362877.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 07 Jul 2026 14:17:47 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/ffd51366-f2bb-4879-9111-1b0b341eaad4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x702y1075.jpg" length="341709" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/ffd51366-f2bb-4879-9111-1b0b341eaad4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x702y1075.jpg" type="image/jpeg" fileSize="341709" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El Constitucional suspende la derogación impulsada por PP y Vox de la ley balear de memoria democrática]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/ffd51366-f2bb-4879-9111-1b0b341eaad4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x702y1075.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Memoria Histórica,Ley de Memoria Histórica,Franquismo,Víctimas del franquismo,Crímenes del franquismo,Represión franquista,Dictadura franquista,PP - Partido Popular,Vox,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El Gobierno central avisa a la nueva Junta de PP y Vox: recurrirá al Constitucional si deroga la Ley de Memoria andaluza]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/andalucia/gobierno-central-avisa-nueva-junta-pp-vox-recurrira-constitucional-si-deroga-ley-memoria-andaluza_1_13354979.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/4a9391dd-59e7-4c20-aae2-7f0e4aada41b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El Gobierno central avisa a la nueva Junta de PP y Vox: recurrirá al Constitucional si deroga la Ley de Memoria andaluza"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El Estado seguirá así la línea que aplica en todas las comunidades en las que gobierna la ultraderecha y se ha sustituido la norma por una "mal llamada" Ley de Concordia que "blanquea" la dictadura</p><p class="subtitle">El pacto PP-Vox asume las tesis de la extrema derecha: “rechazo frontal” a niños migrantes y sin citar la violencia machista</p></div><p class="article-text">
        El nuevo Gobierno andaluz PP-Vox no ha echado formalmente todav&iacute;a a andar y ya ha recibido el primer aviso que cuestiona la legalidad de una de las propuestas acordadas en el pacto entre ambas formaciones: la derogaci&oacute;n de la Ley de Memoria auton&oacute;mica para sustituirla por una Ley de Concordia, en l&iacute;nea con lo acordado en todos los territorios en los que aterriza la formaci&oacute;n de ultraderecha. <a href="https://www.eldiario.es/andalucia/andalucia-memoria-historica-grande-historico_1_3523379.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">La norma andaluza se aprob&oacute; en el Parlamento en 2017</a> sin ni un solo voto en contra, ya que cont&oacute; con 67 a favor (PSOE, Podemos e IU) y 42 abstenciones (PP y Ciudadanos).
    </p><p class="article-text">
        La advertencia la ha lanzado el Ejecutivo central por medio de su secretario de Estado de Memoria Democr&aacute;tica, Fernando Mart&iacute;nez, que en conversaci&oacute;n con elDiario.es ha garantizado este viernes que &ldquo;se recurrir&aacute; al Tribunal Constitucional si se deroga&rdquo; esta norma. De hecho, <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/gobierno-llevara-constitucional-leyes-contrarias-memoria-historica-pp-vox_1_11253874.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">ya se anunci&oacute; hace un par de a&ntilde;os</a> que &eacute;sta ser&iacute;a la v&iacute;a a seguir en todas las comunidades en las que se cambien leyes de memoria por otras bautizadas como de concordia, como ya ha ocurrido en <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/gobierno-lleva-constitucional-derogacion-ley-memoria-democratica-balears_1_13269592.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Balears</a>, <a href="https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/politica/pp-vox-derogan-ley-valenciana-memoria-historica-aprueban-concordia-equipara-franquismo-democracia_1_11512935.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Comunitat Valenciana</a>, <a href="https://www.eldiario.es/aragon/politica/derogacion-ley-memoria-aragonesa-ano-recursos-nuevo-plan-concordia-omite-franco_1_11828377.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Arag&oacute;n</a> y <a href="https://www.eldiario.es/cantabria/tribunal-constitucional-paraliza-derogacion-ley-memoria-historica-cantabria-aprobada-pp-vox_1_12089868.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Cantabria</a>, mientras en <a href="https://www.eldiario.es/extremadura/politica/gobierno-frena-ley-concordia-pp-vox-extremadura-pacta-cambios-ira-constitucional_1_12906013.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Extremadura</a> sigue la negociaci&oacute;n previa antes de dar este paso.
    </p><p class="article-text">
        En un acto de reconocimiento a los <a href="https://www.eldiario.es/sevilla/fusilamiento-exilio-negro-destino-hermanos-leon-trejo-sevilla-queipo-llano_1_13323068.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Le&oacute;n Trejo</a>, tres hermanos fusilados por los golpistas en Sevilla por orden de <a href="https://www.eldiario.es/andalucia/queipo-llano_1_1157309.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Gonzalo Queipo de Llano</a>, Mart&iacute;nez ha se&ntilde;alado adem&aacute;s que, en cuesti&oacute;n de memoria, &ldquo;el Gobierno de Espa&ntilde;a va a ejercer sus competencias hasta el &uacute;ltimo rinc&oacute;n de Andaluc&iacute;a&rdquo;. A su juicio, las leyes de concordia que auspician PP y Vox &ldquo;conciben las exhumaciones de fosas como restos arqueol&oacute;gicos e invisibilizan a las v&iacute;ctimas al no celebrar actos de reconocimiento o reparaci&oacute;n&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text">&ldquo;Dignidad de las v&iacute;ctimas&rdquo;, pero del terrorismo</h2><p class="article-text">
        El punto 148 de los 150 de los que consta el <a href="https://www.eldiario.es/andalucia/consulta-pacto-pp-vox-andalucia-consagra-prioridad-nacional_1_13352537.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">pacto PP-Vox</a> en Andaluc&iacute;a, y dentro del apartado <em>Leyes ideol&oacute;gicas</em>, recoge el compromiso de &ldquo;aprobar una Ley de Concordia que sustituya la normativa vigente en materia de memoria hist&oacute;rica&rdquo;, marc&aacute;ndose de plazo antes de que finalice 2026 para registrar en el Parlamento esta norma. Como contraste, el punto 71 recoge &ndash;en el apartado educativo&ndash; que se incluir&aacute; la historia del terrorismo en Espa&ntilde;a en los planes de estudio &ldquo;con el objetivo de concienciar a nuestros estudiantes sobre el terrorismo, desarrollar valores democr&aacute;ticos y honrar la memoria y dignidad de las v&iacute;ctimas&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1eeab6d6-aab3-4780-a740-00f42f0f6ecd_source-aspect-ratio_50p_1146713.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1eeab6d6-aab3-4780-a740-00f42f0f6ecd_source-aspect-ratio_50p_1146713.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1eeab6d6-aab3-4780-a740-00f42f0f6ecd_source-aspect-ratio_75p_1146713.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1eeab6d6-aab3-4780-a740-00f42f0f6ecd_source-aspect-ratio_75p_1146713.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1eeab6d6-aab3-4780-a740-00f42f0f6ecd_source-aspect-ratio_default_1146713.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1eeab6d6-aab3-4780-a740-00f42f0f6ecd_source-aspect-ratio_default_1146713.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1eeab6d6-aab3-4780-a740-00f42f0f6ecd_source-aspect-ratio_default_1146713.jpg"
                    alt="Fernando Martínez entrega el reconocimiento a la nieta de un profesor fusilado por los golpistas en Sevilla."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Fernando Martínez entrega el reconocimiento a la nieta de un profesor fusilado por los golpistas en Sevilla.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En su intervenci&oacute;n p&uacute;blica en el homenaje a los Le&oacute;n Trejo, el secretario de Estado ha hecho menci&oacute;n expresa a que el acuerdo PP-Vox recoge derogar la Ley de Memoria andaluza, que ha definido como &ldquo;la m&aacute;s importante de todas las que se han aprobado&rdquo; en Espa&ntilde;a, ya que &ldquo;casi la copiaron&rdquo; el grueso del resto de autonom&iacute;as. Y si las normas de memoria &ldquo;ponen la atenci&oacute;n en las v&iacute;ctimas&rdquo;, las &ldquo;mal llamadas leyes de concordia&rdquo; que est&aacute;n viendo la luz &ldquo;equiparan&rdquo; la democracia con la dictadura franquista.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Est&aacute;n blanqueando la dictadura, no se dice que existi&oacute;&rdquo;, ha apostillado. De esta manera, &ldquo;nos est&aacute;n interpelando a que sigamos defendiendo la memoria y los derechos humanos&rdquo;, ya que &ldquo;sin memoria no hay democracia&rdquo;. De hecho, &ldquo;ante el avance del populismo y del neofascismo, la memoria es el mejor ant&iacute;doto&rdquo;. 
    </p><h2 class="article-text">Vulneraci&oacute;n de los derechos de las v&iacute;ctimas</h2><p class="article-text">
        Como suele ocurrir cada vez que hay discrepancias en materia legislativa, el primer paso incluye la apertura de un proceso negociador entre el Estado y el Ejecutivo auton&oacute;mico de turno. Si las diferencias se mantienen, el Gobierno central est&aacute; sistem&aacute;ticamente llevando al Constitucional las derogaciones y su sustituci&oacute;n por leyes de concordia.
    </p><p class="article-text">
        El &uacute;ltimo caso ha sido Baleares el pasado mes de junio, ya que se considera que la norma auton&oacute;mica supone una vulneraci&oacute;n de los derechos de las v&iacute;ctimas del franquismo y dificulta el cumplimiento de la legislaci&oacute;n estatal en materia de memoria. En estos casos, el objetivo adem&aacute;s es que la suspensi&oacute;n de la derogaci&oacute;n pueda aplicarse de forma cautelar mientras se resuelve el procedimiento, algo que por ejemplo <a href="https://www.eldiario.es/cantabria/tribunal-constitucional-paraliza-derogacion-ley-memoria-historica-cantabria-aprobada-pp-vox_1_12089868.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">ya ha ocurrido en Cantabria</a>.
    </p><p class="article-text">
        La eliminaci&oacute;n de la norma de memoria andaluza y su sustituci&oacute;n por una Ley de Concordia <a href="https://www.eldiario.es/andalucia/pp-ciudadanos-memoria-historica-andalucia_1_1754176.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">ya la acordaron PP, Ciudadanos y Vox en 2019</a> en el pacto a tres bandas que suscribieron para que Juan Manuel Moreno (PP) fuese investido por primera vez presidente andaluz. A la hora de la verdad, este compromiso nunca lleg&oacute; a desarrollarse, pero los colectivos memorialistas denuncian el nulo inter&eacute;s del PP en esta materia en los dos mandatos que lleva, con un <a href="https://www.eldiario.es/andalucia/no-gestion-memoria-historica-andalucia-manos-pp-fondos-avances-balance-oficial_1_9056215.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">escaso cumplimiento de la normativa</a> de 2017 todav&iacute;a en vigor.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Antonio Morente]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/andalucia/gobierno-central-avisa-nueva-junta-pp-vox-recurrira-constitucional-si-deroga-ley-memoria-andaluza_1_13354979.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 03 Jul 2026 19:33:58 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/4a9391dd-59e7-4c20-aae2-7f0e4aada41b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="260568" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/4a9391dd-59e7-4c20-aae2-7f0e4aada41b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="260568" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El Gobierno central avisa a la nueva Junta de PP y Vox: recurrirá al Constitucional si deroga la Ley de Memoria andaluza]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/4a9391dd-59e7-4c20-aae2-7f0e4aada41b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Memoria Histórica,Ley de Memoria Histórica,Franquismo,Víctimas del franquismo,Junta de Andalucía]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La hija de Bóveda rechaza la invitación del PP a la inauguración del cuadro de Castelao sobre el fusilamiento de su padre]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/galicia/hija-boveda-rechaza-invitacion-pp-inauguracion-cuadro-castelao-fusilamiento-padre_1_13330447.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/c8e3fa80-461a-490c-a543-a0dfccedd18e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La hija de Bóveda rechaza la invitación del PP a la inauguración del cuadro de Castelao sobre el fusilamiento de su padre"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">"No puedo acompañar a quien niega la realidad histórica e institucional que ese cuadro representa", aseguró Amalia Bóveda en referencia a los pactos con la ultraderecha de los populares, partido que gobierna la Deputación de Pontevedra y que exhibirá desde este jueves 'A derradeira leición do mestre' en el Museo de la ciudad</p><p class="subtitle">Bóveda, el mártir del galleguismo asesinado en 1936, se incorpora a la querella argentina contra el franquismo</p></div><p class="article-text">
        Es &ldquo;el <em>Guernica</em> gallego&rdquo;, el cuadro &ldquo;m&aacute;s simb&oacute;lico de nuestro exilio y represi&oacute;n&rdquo;. Castelao lo pint&oacute; en el exilio como homenaje a Alexandre B&oacute;veda, l&iacute;der galeguista fusilado por el franquismo tras un juicio farsa y cuya muerte, el 17 de agosto, se conmemora cada a&ntilde;o como D&iacute;a da Galiza M&aacute;rtir. <em>A derradeira leici&oacute;n do mestre</em> pudo verse por primera vez en Galicia en 2018, en una exposici&oacute;n organizada por la Xunta de Feij&oacute;o, quien trat&oacute; de borrar todo el significado pol&iacute;tico tras la imagen de los dos ni&ntilde;os que lloran a su maestro asesinado. El Museo de Pontevedra &ndash;dependiente de la Deputaci&oacute;n, gobernada por el PP&ndash; volver&aacute; a mostrarlo a los gallegos desde este jueves. La hija de B&oacute;veda, Amalia, no estar&aacute; en la inauguraci&oacute;n por &ldquo;dignidad&rdquo; y &ldquo;coherencia&rdquo;: considera &ldquo;intolerable&rdquo; el &ldquo;blanqueamiento pol&iacute;tico de aquellos que hoy se autoproclaman galeguistas mientras defienden pactos y acuerdos con partidos de extrema derecha&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La v&iacute;spera de la inauguraci&oacute;n de la muestra, Amalia B&oacute;veda ha emitido un comunicado en el que argumenta tres motivos para justificar su ausencia en el acto oficial. El primero es la &ldquo;incoherencia hist&oacute;rica&rdquo; y el voto en contra da la Deputacion contra el D&iacute;a da Galiza M&aacute;rtir. &ldquo;Resulta de una profunda hipocres&iacute;a institucional ir ante el cuadro m&aacute;s simb&oacute;lico de nuestro exilio y represi&oacute;n y votar en contra de institucionalizar el 17 de agosto&rdquo;, explica. &ldquo;Es necesario recordar que Castelao pint&oacute; esa obra, precisamente, en homenaje a Alexandre B&oacute;veda y a todos los represaliados&rdquo;, por lo que &ldquo;no se puede honrar y admirar la obra mientras se desprecia y vota en contra del motivo por el que fue creada&rdquo;. A esto suma que, desde 2014, &ldquo;todos los gobiernos&rdquo; del ente provincial &ldquo;evitaron deliberadamente&rdquo; llevar este asunto a pleno. 
    </p><p class="article-text">
        La causa en la que m&aacute;s se extiende el texto es en los pactos &ldquo;inaceptables&rdquo; del PP con la extrema derecha. Para la hija del m&aacute;rtir, ese &ldquo;intolerable blanqueamiento&rdquo; supone una &ldquo;ofensa directa a la memoria de quien dio la vida por la libertad y la democracia en Galicia que se pretenda inaugurar un cuadro contra el fascismo con la mano tendida a los herederos ideol&oacute;gicos y valedores de la dictadura&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;El galeguismo es, por naturaleza y coherencia, lo contrario al apoyo en la extrema derecha, sin ning&uacute;n tipo de justificaci&oacute;n, m&aacute;xime con lo ocurrido en este pa&iacute;s&rdquo;. Amalia, que estaba en el vientre de su madre cuando su padre fue asesinado, recuerda que Feij&oacute;o &ldquo;ya compareci&oacute; ante el cuadro con un discurso y unas disculpas que, a tenor del presente, fueron mero tacticismo y faltaron a la verdad&rdquo;. De su sucesor, Alfonso Rueda &ndash;que estar&aacute; presente en la inauguraci&oacute;n,<a href="https://www.eldiario.es/galicia/crisis-problemas-apuestas-estrategicas-tropieza-politica-cultural-xunta-galicia_1_13314590.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> al igual que el conselleiro de Cultura</a>&ndash;, opina que &ldquo;le llama <em>sentidi&ntilde;o</em> a la carencia del mismo, inventando el 'fascismo de izquierdas' delante de nosotros para poder situarse en una falsa equidistancia&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text">Lo que Feij&oacute;o no dijo</h2><p class="article-text">
        En 2018, cuando <em>A derradeira leici&oacute;n do mestre </em>se exhibi&oacute; por primera vez en Galicia, Feij&oacute;o lo present&oacute; como &ldquo;un s&iacute;mbolo&rdquo; por la mano que lo pint&oacute; &ndash;la de Castelao&ndash; y &ldquo;por la lecci&oacute;n hist&oacute;rica que representa y el homenaje que dedica a los maestros&rdquo;. &ldquo;La recuperamos para homenajear la educaci&oacute;n a trav&eacute;s de los ojos y de los trazos de Castelao&rdquo; y de su &ldquo;poderosa carga simb&oacute;lica&rdquo; como defensa de la educaci&oacute;n frente al fanatismo&ldquo; y &rdquo;de una ense&ntilde;anza en libertad&ldquo; como &rdquo;medio de promoci&oacute;n de los valores democr&aacute;ticos&ldquo;, afirm&oacute;. Incluso a&ntilde;adi&oacute; en su discurso menciones gen&eacute;ricas a la &rdquo;advertencia de lo que jam&aacute;s debe volver a pasar&ldquo; o al alegato contra la &rdquo;injusticia&ldquo; que contiene la obra. Ni una palabra sobre la represi&oacute;n franquista y sus asesinatos, como el del propio B&oacute;veda, cuyos rasgos dio Castelao al maestro muerto ante sus alumnos. 
    </p><p class="article-text">
        Ese discurso y su particular &ldquo;borrado de parte de la historia&rdquo; fue el punto de partida de Ictus, el &uacute;ltimo montaje de la compa&ntilde;&iacute;a teatral Ch&eacute;vere, Premio Nacional de Teatro en 2014. Tal y como relataba a elDiario.es <a href="https://www.eldiario.es/galicia/xesus-ron-dramaturgo-cien-anos-golpe-deja-perplejos-parte-sociedad-reivindique-silencio_128_12988962.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el dramatugo Xes&uacute;s Ron</a>, &ldquo;ese cuadro est&aacute; representando algo suficientemente inc&oacute;modo como para que no se puedan pronunciar determinados nombres ni recordar determinadas situaciones y hechos hist&oacute;ricos&rdquo;. La obra &ldquo;nos ofrece un testimonio contempor&aacute;neo de una confrontaci&oacute;n real que supuso el asesinato de miles de personas&rdquo;. Eso es lo que la hija de B&oacute;veda no quiere obviar en esta segunda oportunidad.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;La memoria y la lecci&oacute;n de mi padre y de Castelao, junto con el legado del galeguismo exiliado y asesinado no son mercanc&iacute;a electoral ni un decorado para el cinismo pol&iacute;tico&rdquo;, asegur&oacute;. &ldquo;No puedo acompa&ntilde;ar a quien, con sus votos, actos y pactos diarios, niega la realidad hist&oacute;rica a institucional de lo que ese cuadro representa&rdquo;. Por eso, Amalia exige &ldquo;coherencia&rdquo;: &ldquo;no se puede sostener el pincel del maestro con la mano izquierda mientras, con la derecha, se borra y apaga nuestra memoria y los Derechos Humanos&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La hija del &ldquo;motor&rdquo; del Partido Galeguista agradeci&oacute; el &ldquo;excelente trato&rdquo; de la direcci&oacute;n del Museo de Pontevedra antes de asegurar que s&iacute; tiene intenci&oacute;n de visitar la muestra, en compa&ntilde;&iacute;a de su familia, en otras fechas, empezando por el propio 17 de agosto. &ldquo;La cuesti&oacute;n real y objetiva no debe ser la ausencia de Amalia B&oacute;veda, sino la presencia en la inauguraci&oacute;n y en el D&iacute;a da Galiza m&aacute;rtir de quien niega pol&iacute;ticamente los derechos de las v&iacute;ctimas y de sus familias&rdquo;, subray&oacute;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Luís Pardo]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/galicia/hija-boveda-rechaza-invitacion-pp-inauguracion-cuadro-castelao-fusilamiento-padre_1_13330447.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 24 Jun 2026 17:05:45 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/c8e3fa80-461a-490c-a543-a0dfccedd18e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="200900" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/c8e3fa80-461a-490c-a543-a0dfccedd18e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="200900" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La hija de Bóveda rechaza la invitación del PP a la inauguración del cuadro de Castelao sobre el fusilamiento de su padre]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/c8e3fa80-461a-490c-a543-a0dfccedd18e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Memoria Histórica,Víctimas del franquismo,Pontevedra,Guernica]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Els capellans del castell d'Eivissa: el Papa Lleó XIV declara màrtirs 20 sacerdots assassinats durant la Guerra Civil a l'illa]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/els-capellans-castell-d-eivissa-papa-lleo-xiv-declara-martirs-20-sacerdots-assassinats-durant-guerra-civil-l-illa_1_13315612.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/267ab3ce-fb69-4096-81c8-0135c1e28d4b_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145572.jpg" width="853" height="480" alt="Els capellans del castell d&#039;Eivissa: el Papa Lleó XIV declara màrtirs 20 sacerdots assassinats durant la Guerra Civil a l&#039;illa"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">En plena batalla per la memòria democràtica, el Vaticà ha autoritzat la beatificació de Joan Torres Torres i 19 altres diocesans morts entre l'agost i el setembre de 1936 a les Pitïüses</p><p class="subtitle">Quan l'Església va lluitar colze a colze amb militants comunistes: el cas dels 'capellans rojos' de Menorca</p></div><p class="article-text">
        El papa Lle&oacute; XIV ha autoritzat la beatificaci&oacute; de 20 sacerdots de la di&ograve;cesi d'Eivissa i Formentera assassinats durant els primers mesos de la Guerra Civil. El decret, aprovat aquest dijous pel Dicasteri per a les Causes dels Sants, reconeix el martiri de Joan Torres Torres i altres 19 diocesans morts entre l'agost i el setembre de 1936 a les Piti&uuml;ses. El Vatic&agrave; considera acreditat que varen ser assassinats <em>in odium fidei</em> &mdash;per odi a la fe&mdash;, circumst&agrave;ncia que permet la seva beatificaci&oacute; sense necessitat d'atribuir-los un miracle previ.
    </p><p class="article-text">
        La decisi&oacute; culmina un proc&eacute;s iniciat fa gaireb&eacute; dues d&egrave;cades. La causa va ser oberta oficialment el novembre de 2008 per l'aleshores bisbe d'Eivissa, Vicente Juan Segura. Despr&eacute;s de la recopilaci&oacute; de testimonis i documentaci&oacute; hist&ograve;rica, la fase diocesana va concloure el 2015 i l'expedient va ser rem&egrave;s a Roma. El Dicasteri per a les Causes dels Sants va validar el proc&eacute;s el 2017 i, despr&eacute;s que els consultors hist&ograve;rics avalassin l'anomenada <em>Positio</em> a principis d'enguany, el Vatic&agrave; ha donat ara el vistiplau definitiu a la beatificaci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Els futurs beats s&oacute;n Joan Torres Torres, Antoni Tur Costa, Antoni Roig Guasch, Josep Tur Benn&agrave;ssar, Miquel Planells Tur, Josep Ramon Escandell, Joaquim Cirer Sala, Josep Riera Bonet, Antoni Cardona Vingut, Josep Torres Torres, Mari&agrave; Roig Mar&iacute;, Josep Ferrer Guasch, Antoni Mar&iacute; Torres, Ignasi Serra Riera, Antoni Ramon Orvay, Mari&agrave; Escandell Roig, Miquel Riera Bonet, Andreu Tur Tur, Josep Tur Ferrer i Josep Serra Ribas. La majoria eren rectors repartits per les diferents localitats d'Eivissa i Formentera i diversos d'ells feia d&egrave;cades que exercien quan els militars sublevats s'al&ccedil;aren contra la Segona Rep&uacute;blica el juliol de 1936, enderrocant per la for&ccedil;a l'ordre constitucional vigent aleshores.
    </p><p class="article-text">
        Entre ells convivien dues generacions molt diferents. D'una banda, sacerdots veterans com Josep Tur Benn&agrave;ssar, canonge de la Catedral des de 1935, o rectors hist&ograve;rics de municipis com Sant Joan, Sant Jordi o es Cubells. De l'altra, clergues molt joves com Joan Torres Torres, ordenat tot just tres mesos abans de la seva mort, o Josep Serra Ribas i Josep Tur Ferrer, que amb prou feines havien iniciat el seu ministeri sacerdotal. La documentaci&oacute; difosa pel Bisbat permet reconstruir els seus destins pastorals, per&ograve; aporta pocs detalls sobre el seu paper en la vida pol&iacute;tica i social de l'Eivissa republicana.
    </p><p class="article-text">
        La majoria dels sacerdots la beatificaci&oacute; dels quals ha estat recentment aprovada pel Vatic&agrave; varen ser assassinats per milicians vinculats al b&agrave;ndol republic&agrave; el 13 de setembre de 1936 al castell d'Eivissa, en el que es coneix com <em>els Fets des Castell</em>. Les morts es produ&iuml;ren nom&eacute;s unes hores despr&eacute;s dels bombardejos duts a terme per l'<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/cabeza-mussolini-enterrada-mallorca-seria-prueba-querian-laboratorio-fascista-isla_1_12108418.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">l'aviaci&oacute; italiana feixista que donava suport als militars revoltats </a>i que causaren desenes de v&iacute;ctimes civils a la ciutat.
    </p><p class="article-text">
        Altres casos es produ&iuml;ren en circumst&agrave;ncies diferents. Antoni Tur Costa, rector de Sant Carles, va ser assassinat el 8 d'agost de 1936, m&eacute;s d'un mes abans de la matan&ccedil;a del castell. Diverses fonts assenyalen que va morir juntament amb el seu pare, Antoni Tur Clap&eacute;s, i el seu germ&agrave; Vicent Tur Costa durant els primers dies de l'ocupaci&oacute; republicana. Tamb&eacute; Antoni Roig Guasch, rector de Sant Francesc Xavier, va ser executat fora del castell: segons la documentaci&oacute; reunida per la di&ograve;cesi, va ser rematat pels seus captors a sa Carrossa quan era traslladat cap a Eivissa.
    </p><p class="article-text">
        El Bisbat assegura que, amb aquesta beatificaci&oacute;, l'Esgl&eacute;sia &ldquo;reconeix el testimoni dels qui entregaren la seva vida per fidelitat a Crist enmig de la viol&egrave;ncia i la persecuci&oacute;, convertint-se en mem&ograve;ria viva de fe, esperan&ccedil;a i reconciliaci&oacute;&rdquo;. En un altre comunicat, sost&eacute; que tots ells moriren &ldquo;&uacute;nicament per ser servents de Crist&rdquo; entre el 7 d'agost i el 13 de setembre de 1936. &ldquo;Ells s&oacute;n la prova m&eacute;s eloq&uuml;ent de la veritat de la fe, que sap donar un rostre hum&agrave; &mdash;fins i tot a la mort m&eacute;s violenta&mdash; i manifesta la seva bellesa enmig d'atro&ccedil;os patiments&rdquo;, afegeix la instituci&oacute;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La beatificaci&oacute;, previsiblement a Eivissa</strong></h2><p class="article-text">
        El bisbe d'Eivissa, Vicent Ribas, ha celebrat l'anunci i ha destacat que es tracta dels primers m&agrave;rtirs oficialment reconeguts de la di&ograve;cesi. La cerim&ograve;nia de beatificaci&oacute; est&agrave; prevista per a la pr&ograve;xima tardor i, segons ha avan&ccedil;at el Bisbat, podria celebrar-se a la catedral de l'illa, fet que la convertiria en la primera beatificaci&oacute; organitzada a Balears, ja que les anteriors vinculades a religiosos de les Illes varen tenir lloc a Roma.
    </p><p class="article-text">
        La beatificaci&oacute; torna a situar damunt la taula un debat recurrent entorn de la mem&ograve;ria de la Guerra Civil. Des de fa d&egrave;cades, l'Esgl&eacute;sia cat&ograve;lica impulsa processos de reconeixement de religiosos assassinats a la zona republicana durant el conflicte. Historiadors i associacions memorialistes <a href="https://www.eldiario.es/catalunya/beatificacion-masiva-levanta-ampollas-olvida_1_5836201.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">han q&uuml;estionat en ocasions que aquests reconeixements se centrin exclusivament en v&iacute;ctimes vinculades a l'Esgl&eacute;sia </a>sense referir-se de manera equivalent a les v&iacute;ctimes del franquisme, milers de les quals continuen desaparegudes en fosses comunes o pendents de reparaci&oacute; institucional.
    </p><p class="article-text">
        L'octubre de 2013, la Plataforma per una Comissi&oacute; de la Veritat, que agrupa un centenar d'associacions contra els crims del franquisme, va sol&middot;licitar en una carta al llavors papa Francesc que <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/plataforma-antifranquista-papa-iglesia-dictadura_1_5835463.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">deman&eacute;s perd&oacute; pel suport que l'Esgl&eacute;sia va donar al cop militar i a la dictadura </a>i ajud&eacute;s en la recerca de veritat, just&iacute;cia i reparaci&oacute; per a les v&iacute;ctimes.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/els-capellans-castell-d-eivissa-papa-lleo-xiv-declara-martirs-20-sacerdots-assassinats-durant-guerra-civil-l-illa_1_13315612.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 18 Jun 2026 15:13:57 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/267ab3ce-fb69-4096-81c8-0135c1e28d4b_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145572.jpg" length="79798" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/267ab3ce-fb69-4096-81c8-0135c1e28d4b_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145572.jpg" type="image/jpeg" fileSize="79798" width="853" height="480"/>
      <media:title><![CDATA[Els capellans del castell d'Eivissa: el Papa Lleó XIV declara màrtirs 20 sacerdots assassinats durant la Guerra Civil a l'illa]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/267ab3ce-fb69-4096-81c8-0135c1e28d4b_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145572.jpg" width="853" height="480"/>
      <media:keywords><![CDATA[Sacerdotes,Papa León XIV,Guerra Civil Española,Franquismo,Víctimas del franquismo,Golpe de Estado,Represión franquista,Memoria Histórica,Islas Baleares,Ibiza,Formentera]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Los curas del castillo de Ibiza: el Papa León XIV declara mártires a 20 sacerdotes asesinados durante la Guerra Civil en la isla]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/curas-castillo-ibiza-papa-leon-xiv-declara-martires-20-sacerdotes-asesinados-durante-guerra-civil-isla_1_13315401.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/267ab3ce-fb69-4096-81c8-0135c1e28d4b_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145572.jpg" width="853" height="480" alt="Los curas del castillo de Ibiza: el Papa León XIV declara mártires a 20 sacerdotes asesinados durante la Guerra Civil en la isla"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">En plena batalla por la memoria democrática, el Vaticano ha autorizado la beatificación de Juan Torres Torres y otros 19 diocesanos muertos entre agosto y septiembre de 1936 en las Pitiüses</p><p class="subtitle">Cuando la Iglesia luchó codo a codo junto a militantes comunistas: el caso de los 'curas rojos' de Menorca
</p></div><p class="article-text">
        El papa Le&oacute;n XIV ha autorizado la beatificaci&oacute;n de 20 sacerdotes de la di&oacute;cesis de Eivissa y Formentera asesinados durante los primeros meses de la Guerra Civil. El decreto, aprobado este jueves por el Dicasterio para las Causas de los Santos, reconoce el martirio de Juan Torres Torres y otros 19 diocesanos muertos entre agosto y septiembre de 1936 en las Piti&uuml;ses. El Vaticano considera acreditado que fueron asesinados <em>in odium fidei</em> -por odio a la fe-, circunstancia que permite su beatificaci&oacute;n sin necesidad de atribuirles un milagro previo.
    </p><p class="article-text">
        La decisi&oacute;n culmina un proceso iniciado hace casi dos d&eacute;cadas. La causa fue abierta oficialmente en noviembre de 2008 por el entonces obispo de Ibiza, Vicente Juan Segura. Tras la recopilaci&oacute;n de testimonios y documentaci&oacute;n hist&oacute;rica, la fase diocesana concluy&oacute; en 2015 y el expediente fue remitido a Roma. El Dicasterio para las Causas de los Santos valid&oacute; el proceso en 2017 y, despu&eacute;s de que los consultores hist&oacute;ricos avalaran la denominada <em>Positio</em> a principios de este a&ntilde;o, el Vaticano ha dado ahora el visto bueno definitivo a la beatificaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Los futuros beatos son Juan Torres Torres, Antonio Tur Costa, Antonio Roig Guasch, Jos&eacute; Tur Benn&agrave;ssar, Miguel Planells Tur, Jos&eacute; Ram&oacute;n Escandell, Joaqu&iacute;n Cirer Sala, Jos&eacute; Riera Bonet, Antonio Cardona Vingut, Jos&eacute; Torres Torres, Mariano Roig Mar&iacute;, Jos&eacute; Ferrer Guasch, Antonio Mar&iacute; Torres, Ignacio Serra Riera, Antonio Ram&oacute;n Orvay, Mariano Escandell Roig, Miguel Riera Bonet, Andr&eacute;s Tur Tur, Jos&eacute; Tur Ferrer y Jos&eacute; Serra Ribas. La mayor&iacute;a eran p&aacute;rrocos repartidos por las distintas localidades de Eivissa y Formentera y varios de ellos llevaban d&eacute;cadas ejerciendo cuando los militares sublevados se alzaron contra la Segunda Rep&uacute;blica en julio de 1936, derrocando por la fuerza el orden constitucional entonces vigente.
    </p><p class="article-text">
        Entre ellos conviv&iacute;an dos generaciones muy distintas. Por un lado, sacerdotes veteranos como Jos&eacute; Tur Benn&agrave;ssar, can&oacute;nigo de la Catedral desde 1935, o p&aacute;rrocos hist&oacute;ricos de municipios como Sant Joan, Sant Jordi o Es Cubells. Por otro, cl&eacute;rigos muy j&oacute;venes como Juan Torres Torres, ordenado apenas tres meses antes de su muerte, o Jos&eacute; Serra Ribas y Jos&eacute; Tur Ferrer, que apenas hab&iacute;an iniciado su ministerio sacerdotal. La documentaci&oacute;n difundida por el Obispado permite reconstruir sus destinos pastorales, pero aporta pocos detalles sobre su papel en la vida pol&iacute;tica y social de la Eivissa republicana.
    </p><p class="article-text">
        La mayor&iacute;a de los sacerdotes cuya beatificaci&oacute;n ha sido recientemente aprobada por el Vaticano fueron asesinados por milicianos vinculados al bando republicano el 13 de septiembre de 1936 en el castillo de Eivissa en lo que se conoce como 'Es fets des Castell' ('los hechos del castillo'). Las muertes se produjeron apenas unas horas despu&eacute;s de los bombardeos llevados a cabo por <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/cabeza-mussolini-enterrada-mallorca-seria-prueba-querian-laboratorio-fascista-isla_1_12108418.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la aviaci&oacute;n italiana fascista que apoyaba a los militares sublevados </a>y que causaron decenas de v&iacute;ctimas civiles en la ciudad.  
    </p><p class="article-text">
        Otros casos se produjeron en circunstancias distintas. Antonio Tur Costa, p&aacute;rroco de Sant Carles, fue asesinado el 8 de agosto de 1936, m&aacute;s de un mes antes de la matanza en el castillo. Diversas fuentes se&ntilde;alan que muri&oacute; junto a su padre, Antonio Tur Clap&eacute;s, y su hermano Vicente Tur Costa durante los primeros d&iacute;as de la ocupaci&oacute;n republicana. Tambi&eacute;n Antonio Roig Guasch, p&aacute;rroco de Sant Francesc Xavier, fue ejecutado fuera del castillo: seg&uacute;n la documentaci&oacute;n reunida por la di&oacute;cesis, fue rematado por sus captores en sa Carrossa cuando era trasladado hacia Eivissa.
    </p><p class="article-text">
        El Obispado asevera que, con esta beatificaci&oacute;n, la Iglesia &ldquo;reconoce el&nbsp;testimonio de quienes entregaron su vida por fidelidad a Cristo en medio de la violencia y la persecuci&oacute;n, convirti&eacute;ndose en memoria viva de fe, esperanza y reconciliaci&oacute;n&rdquo;. En otro comunicado, sostiene que todos ellos murieron &ldquo;&uacute;nicamente por ser siervos de Cristo&rdquo; entre el 7 de agosto y el 13 de septiembre de 1936. &ldquo;Ellos son la prueba m&aacute;s elocuente de la verdad de la fe, que sabe dar un rostro humano -incluso a la muerte m&aacute;s violenta- y manifiesta su belleza en medio de atroces padecimientos&rdquo;, abunda la instituci&oacute;n.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La beatificaci&oacute;n, previsiblemente en Eivissa</strong></h2><p class="article-text">
        El obispo de Eivissa, Vicent Ribas, ha celebrado el anuncio y ha destacado que se trata de los primeros m&aacute;rtires oficialmente reconocidos de la di&oacute;cesis. La ceremonia de beatificaci&oacute;n est&aacute; prevista para el pr&oacute;ximo oto&ntilde;o y, seg&uacute;n ha avanzado el Obispado, podr&iacute;a celebrarse en la catedral de la isla, lo que la convertir&iacute;a en la primera beatificaci&oacute;n organizada en Balears, ya que las anteriores vinculadas a religiosos de las Islas tuvieron lugar en Roma.
    </p><p class="article-text">
        La beatificaci&oacute;n vuelve a situar sobre la mesa un debate recurrente en torno a la memoria de la Guerra Civil. Desde hace d&eacute;cadas, la Iglesia cat&oacute;lica impulsa procesos de reconocimiento de religiosos asesinados en la zona republicana durante el conflicto. Historiadores y asociaciones memorialistas <a href="https://www.eldiario.es/catalunya/beatificacion-masiva-levanta-ampollas-olvida_1_5836201.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">han cuestionado en ocasiones que estos reconocimientos se centren exclusivamente en v&iacute;ctimas vinculadas a la Iglesia </a>sin referirse de forma equivalente a las v&iacute;ctimas del franquismo, miles de las cuales contin&uacute;an desaparecidas en fosas comunes o pendientes de reparaci&oacute;n institucional. 
    </p><p class="article-text">
        En octubre de 2013, la Plataforma por una Comisi&oacute;n de la Verdad, que re&uacute;ne a un centenar de asociaciones contra los cr&iacute;menes del franquismo, solicit&oacute; en una carta al entonces Papa Francisco que <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/plataforma-antifranquista-papa-iglesia-dictadura_1_5835463.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">pidiera perd&oacute;n por el apoyo que la Iglesia dio al golpe militar y a la dictadura </a>y ayudase en la b&uacute;squeda de verdad, justicia y reparaci&oacute;n para las v&iacute;ctimas.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/curas-castillo-ibiza-papa-leon-xiv-declara-martires-20-sacerdotes-asesinados-durante-guerra-civil-isla_1_13315401.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 18 Jun 2026 14:58:14 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/267ab3ce-fb69-4096-81c8-0135c1e28d4b_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145572.jpg" length="79798" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/267ab3ce-fb69-4096-81c8-0135c1e28d4b_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145572.jpg" type="image/jpeg" fileSize="79798" width="853" height="480"/>
      <media:title><![CDATA[Los curas del castillo de Ibiza: el Papa León XIV declara mártires a 20 sacerdotes asesinados durante la Guerra Civil en la isla]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/267ab3ce-fb69-4096-81c8-0135c1e28d4b_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145572.jpg" width="853" height="480"/>
      <media:keywords><![CDATA[Sacerdotes,Papa León XIV,Guerra Civil Española,Franquismo,Víctimas del franquismo,Golpe de Estado,Represión franquista,Memoria Histórica,Islas Baleares,Ibiza,Formentera]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Balears guarda silenci sobre les indemnitzacions a les víctimes de la dictadura franquista]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/balears-guarda-silenci-les-indemnitzacions-les-victimes-dictadura-franquista_1_13315331.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/47f73bf4-ff8d-4d49-8a14-21a4dd3c4647_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145566.jpg" width="1920" height="1080" alt="Balears guarda silenci sobre les indemnitzacions a les víctimes de la dictadura franquista"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Un recent informe analitza les iniciatives desenvolupades per diverses comunitats autònomes per complementar les compensacions estatals als represaliats per motius polítics. No obstant això, les illes no han aportat informació suficient per determinar quantes persones van ser indemnitzades ni quines quantitats van percebre</p><p class="subtitle">Guillem va conèixer el seu avi després de ser exhumat d'una fossa franquista: “No ho vaig poder evitar. Vaig anar cap a ell, el vaig abraçar i li vaig fer un petó”
</p></div><p class="article-text">
        Balears no ha facilitat a la Comissi&oacute; T&egrave;cnica de la Llei de Mem&ograve;ria Democr&agrave;tica informaci&oacute; qualitativa sobre les indemnitzacions concedides per reparar econ&ograve;micament les v&iacute;ctimes de la Guerra Civil i la dictadura franquista, tal com consta en un informe fet p&uacute;blic aquest dijous per aquest &ograve;rgan, encarregat d'avaluar les mesures de reparaci&oacute; impulsades per les diferents administracions p&uacute;bliques.
    </p><p class="article-text">
        El document analitza les iniciatives desenvolupades per diverses comunitats aut&ograve;nomes per complementar les compensacions estatals a les persones represaliades per motius pol&iacute;tics. Tanmateix, en el cas de Balears -igual que passa a Arag&oacute;, Euskadi, Extremadura, Cant&agrave;bria, Castella i Lle&oacute;, La Rioja, Madrid, M&uacute;rcia i la Comunitat Valenciana&mdash; la comissi&oacute; no ha rebut informaci&oacute; suficient per determinar quantes persones van ser indemnitzades ni quines quantitats van percebre.
    </p><p class="article-text">
        El Ministeri de Pol&iacute;tica Territorial i Mem&ograve;ria Democr&agrave;tica matisa que aquesta abs&egrave;ncia de dades no implica necess&agrave;riament que no s'hagin desenvolupat actuacions de reparaci&oacute; econ&ograve;mica, sin&oacute; que la informaci&oacute; no estava disponible o no va ser remesa a la comissi&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        L'informe, el contingut del qual recull Europa Press, revela a m&eacute;s una notable desigualtat territorial en les pol&iacute;tiques de compensaci&oacute;. Catalunya encap&ccedil;ala amb difer&egrave;ncia el volum d'ajudes auton&ograve;miques, amb m&eacute;s de 52,7 milions d'euros destinats a complementar les indemnitzacions estatals a m&eacute;s de 22.500 v&iacute;ctimes del franquisme. Andalusia figura en segon lloc, amb m&eacute;s de 9,4 milions d'euros repartits entre 2.522 beneficiaris, mentre que Ast&uacute;ries supera els 3,4 milions d'euros en ajudes.
    </p><p class="article-text">
        La publicaci&oacute; d'aquestes dades coincideix amb un moment especialment sensible per a les pol&iacute;tiques memorial&iacute;stiques a Balears. El mar&ccedil; passat, el Parlament <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pp-i-vox-deroguen-llei-balear-memoria-historica-i-evoquen-els-assassinats-per-les-hordes-roges_1_13056278.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">va derogar la Llei de Mem&ograve;ria i Reconeixement Democr&agrave;tics amb els vots del PP i Vox</a>, una decisi&oacute; que el Govern central ha anunciat que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/govern-espanyol-porta-constitucional-derogacio-llei-memoria-democratica-balears_1_13269895.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">recorrer&agrave; davant el Tribunal Constitucional </a>en considerar que pot vulnerar els drets de les v&iacute;ctimes.
    </p><p class="article-text">
        Malgrat aix&ograve;, la Llei de Fosses continua vigent a la comunitat aut&ograve;noma. Gr&agrave;cies a aquesta normativa, aprovada el 2016, s'han impulsat <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/guillem-coneixer-seu-avi-despres-exhumat-d-fossa-franquista-no-ho-vaig-evitar-vaig-anar-cap-ell-vaig-abracar-i-li-vaig-fer-peto_1_13298017.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">exhumacions i identificacions de v&iacute;ctimes del franquisme </a>mitjan&ccedil;ant t&egrave;cniques arqueol&ograve;giques i gen&egrave;tiques, convertint Balears en un dels territoris amb m&eacute;s activitat en la localitzaci&oacute; i recuperaci&oacute; de desapareguts.
    </p><p class="article-text">
        D'altra banda, l'Executiu central ha anunciat tamb&eacute; un conjunt de propostes de reparaci&oacute; simb&ograve;lica dirigides al poble gitano despr&eacute;s de segles de discriminaci&oacute; institucional i exclusi&oacute; social.
    </p><p class="article-text">
        Entre les recomanacions figura la celebraci&oacute; d'un congr&eacute;s espec&iacute;fic sobre la mem&ograve;ria hist&ograve;rica del poble gitano i l'organitzaci&oacute; d'un gran acte d'Estat al Congr&eacute;s dels Diputats amb la pres&egrave;ncia del rei Felip VI. L'objectiu seria recon&egrave;ixer p&uacute;blicament la persecuci&oacute; patida per aquesta comunitat i avan&ccedil;ar en una reparaci&oacute; simb&ograve;lica d'unes vulneracions de drets que, segons conclou l'informe, es van prolongar durant segles i tamb&eacute; van arribar al franquisme.
    </p><p class="article-text">
        L'estudi, elaborat per la comissi&oacute; de treball sobre mem&ograve;ria i reconciliaci&oacute; amb el poble gitano, repassa episodis com la Gran Batuda de 1749, definida com un intent d'extermini burocr&agrave;tic de la poblaci&oacute; gitana, i documenta la vigil&agrave;ncia i persecuci&oacute; que va continuar durant la dictadura franquista. Els experts conclouen que l'antigitanisme ha estat un fenomen estructural a Espanya i recomanen refor&ccedil;ar les mesures educatives, institucionals i de reconeixement p&uacute;blic per combatre'n els efectes actuals.
    </p><p class="article-text">
        La proposta s'afegeix a altres actes institucionals celebrats en els darrers anys per visibilitzar la hist&ograve;ria i les aportacions del poble gitano. El 2025, amb motiu del 600&egrave; aniversari de la seva arribada a la Pen&iacute;nsula, els Reis van presidir al Congr&eacute;s un homenatge en qu&egrave; Felip VI va reclamar una &ldquo;plena integraci&oacute;&rdquo; de la comunitat gitana i va denunciar la persist&egrave;ncia de la discriminaci&oacute;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/balears-guarda-silenci-les-indemnitzacions-les-victimes-dictadura-franquista_1_13315331.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 18 Jun 2026 13:30:57 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/47f73bf4-ff8d-4d49-8a14-21a4dd3c4647_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145566.jpg" length="454495" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/47f73bf4-ff8d-4d49-8a14-21a4dd3c4647_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145566.jpg" type="image/jpeg" fileSize="454495" width="1920" height="1080"/>
      <media:title><![CDATA[Balears guarda silenci sobre les indemnitzacions a les víctimes de la dictadura franquista]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/47f73bf4-ff8d-4d49-8a14-21a4dd3c4647_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145566.jpg" width="1920" height="1080"/>
      <media:keywords><![CDATA[Víctimas del franquismo,Represión franquista,Franquismo,Dictadura franquista,Crímenes del franquismo,Indemnización,Memoria Histórica,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Balears guarda silencio sobre las indemnizaciones a las víctimas de la dictadura franquista]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/balears-guarda-silencio-indemnizaciones-victimas-dictadura-franquista_1_13315276.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/47f73bf4-ff8d-4d49-8a14-21a4dd3c4647_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145566.jpg" width="1920" height="1080" alt="Balears guarda silencio sobre las indemnizaciones a las víctimas de la dictadura franquista"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Un reciente informe analiza las iniciativas desarrolladas por varias comunidades autónomas para complementar las compensaciones estatales a los represaliados por motivos políticos. Sin embargo, las islas no han aportado información suficiente para determinar cuántas personas fueron indemnizadas ni qué cuantías percibieron</p><p class="subtitle">Guillem conoció a su abuelo tras ser exhumado de una fosa franquista: “No lo pude evitar. Fui hacia él, lo abracé y le di un beso”
</p></div><p class="article-text">
        Balears no ha facilitado a la Comisi&oacute;n T&eacute;cnica de la Ley de Memoria Democr&aacute;tica informaci&oacute;n cualitativa sobre las indemnizaciones concedidas para reparar econ&oacute;micamente a las v&iacute;ctimas de la Guerra Civil y la dictadura franquista, tal como consta en un informe hecho p&uacute;blico este jueves por este &oacute;rgano, encargado de evaluar las medidas de reparaci&oacute;n impulsadas por las distintas administraciones p&uacute;blicas.
    </p><p class="article-text">
        El documento analiza las iniciativas desarrolladas por varias comunidades aut&oacute;nomas para complementar las compensaciones estatales a las personas represaliadas por motivos pol&iacute;ticos. Sin embargo, en el caso de Balears -al igual que ocurre en Arag&oacute;n, Euskadi, Extremadura, Cantabria, Castilla y Le&oacute;n, La Rioja, Madrid, Murcia y la Comunitat Valenciana- la comisi&oacute;n no ha recibido informaci&oacute;n suficiente para determinar cu&aacute;ntas personas fueron indemnizadas ni qu&eacute; cuant&iacute;as percibieron.
    </p><p class="article-text">
        El Ministerio de Pol&iacute;tica Territorial y Memoria Democr&aacute;tica matiza que esta ausencia de datos no implica necesariamente que no se hayan desarrollado actuaciones de reparaci&oacute;n econ&oacute;mica, sino que la informaci&oacute;n no estaba disponible o no fue remitida a la comisi&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        El informe, cuyo contenido recoge Europa Press, revela adem&aacute;s una notable desigualdad territorial en las pol&iacute;ticas de compensaci&oacute;n. Catalunya encabeza con diferencia el volumen de ayudas auton&oacute;micas, con m&aacute;s de 52,7 millones de euros destinados a complementar las indemnizaciones estatales a m&aacute;s de 22.500 v&iacute;ctimas del franquismo. Andaluc&iacute;a figura en segundo lugar, con m&aacute;s de 9,4 millones de euros repartidos entre 2.522 beneficiarios, mientras que Asturias supera los 3,4 millones de euros en ayudas.
    </p><p class="article-text">
        La publicaci&oacute;n de estos datos coincide con un momento especialmente sensible para las pol&iacute;ticas memorialistas en Balears. El pasado mes de marzo, el Parlament <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-vox-derogan-ley-balear-memoria-historica-evocan-asesinados-hordas-rojas_1_13055051.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">derog&oacute; la Ley de Memoria y Reconocimiento Democr&aacute;ticos con los votos de PP y Vox</a>, una decisi&oacute;n que el Gobierno central ha anunciado que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/gobierno-lleva-constitucional-derogacion-ley-memoria-democratica-balears_1_13269592.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">recurrir&aacute; ante el Tribunal Constitucional </a>al considerar que puede vulnerar los derechos de las v&iacute;ctimas.
    </p><p class="article-text">
        Pese a ello, la Ley de Fosas contin&uacute;a vigente en la comunidad aut&oacute;noma. Gracias a esta normativa, aprobada en 2016, se han impulsado <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/guillem-conocio-abuelo-exhumado-fosa-franquista-no-pude-evitar-abrace-le-di-beso_1_13288117.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">exhumaciones e identificaciones de v&iacute;ctimas del franquismo </a>mediante t&eacute;cnicas arqueol&oacute;gicas y gen&eacute;ticas, convirtiendo a Balears en uno de los territorios con mayor actividad en la localizaci&oacute;n y recuperaci&oacute;n de desaparecidos.
    </p><p class="article-text">
        Por otro lado, el Ejecutivo central ha anunciado tambi&eacute;n una bater&iacute;a de propuestas de reparaci&oacute;n simb&oacute;lica dirigidas al pueblo gitano tras siglos de discriminaci&oacute;n institucional y exclusi&oacute;n social.
    </p><p class="article-text">
        Entre las recomendaciones figura la celebraci&oacute;n de un congreso espec&iacute;fico sobre memoria hist&oacute;rica del pueblo gitano y la organizaci&oacute;n de un gran acto de Estado en el Congreso de los Diputados con la presencia del rey Felipe VI. El objetivo ser&iacute;a reconocer p&uacute;blicamente la persecuci&oacute;n sufrida por esta comunidad y avanzar en una reparaci&oacute;n simb&oacute;lica de unas vulneraciones de derechos que, seg&uacute;n concluye el informe, se prolongaron durante siglos y alcanzaron tambi&eacute;n al franquismo.
    </p><p class="article-text">
        El estudio, elaborado por la comisi&oacute;n de trabajo sobre memoria y reconciliaci&oacute;n con el pueblo gitano, repasa episodios como la Gran Redada de 1749, definida como un intento de exterminio burocr&aacute;tico de la poblaci&oacute;n gitana, y documenta la vigilancia y persecuci&oacute;n que continu&oacute; durante la dictadura franquista. Los expertos concluyen que el antigitanismo ha sido un fen&oacute;meno estructural en Espa&ntilde;a y recomiendan reforzar las medidas educativas, institucionales y de reconocimiento p&uacute;blico para combatir sus efectos actuales.
    </p><p class="article-text">
        La propuesta se suma a otros actos institucionales celebrados en los &uacute;ltimos a&ntilde;os para visibilizar la historia y las aportaciones del pueblo gitano. En 2025, con motivo del 600 aniversario de su llegada a la Pen&iacute;nsula, los Reyes presidieron en el Congreso un homenaje en el que Felipe VI reclam&oacute; una &ldquo;plena integraci&oacute;n&rdquo; de la comunidad gitana y denunci&oacute; la persistencia de la discriminaci&oacute;n.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/balears-guarda-silencio-indemnizaciones-victimas-dictadura-franquista_1_13315276.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 18 Jun 2026 13:26:53 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/47f73bf4-ff8d-4d49-8a14-21a4dd3c4647_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145566.jpg" length="454495" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/47f73bf4-ff8d-4d49-8a14-21a4dd3c4647_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145566.jpg" type="image/jpeg" fileSize="454495" width="1920" height="1080"/>
      <media:title><![CDATA[Balears guarda silencio sobre las indemnizaciones a las víctimas de la dictadura franquista]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/47f73bf4-ff8d-4d49-8a14-21a4dd3c4647_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145566.jpg" width="1920" height="1080"/>
      <media:keywords><![CDATA[Víctimas del franquismo,Represión franquista,Franquismo,Dictadura franquista,Crímenes del franquismo,Indemnización,Memoria Histórica,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Josefa Pessoa, la memoria indómita de la extremeña que sobrevivió al Patronato: "El Estado fue culpable y la Iglesia su cómplice"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/extremadura/memoria-democratica/josefa-pessoa-memoria-indomita-extremena-sobrevivio-patronato-culpable-iglesia-complice_1_13089272.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/2287f063-0076-449c-86e1-141c6bee31dc_16-9-discover-aspect-ratio_default_1139495.jpg" width="961" height="540" alt="Josefa Pessoa, en una imagen de su archivo personal"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">De las cuevas de Madrid al encierro forzado en el franquismo, la historia de esta mujer nacida en Badajoz es el espejo de una generación de trabajadoras que hoy reclaman justicia, reparación y un lugar en la historia oficial</p><p class="subtitle">El Gobierno reconoce y pide perdón a las víctimas de los reformatorios para 'inmorales' de Franco: “El Estado os falló”</p></div><p class="article-text">
        La trayectoria de Josefa Pessoa nace en la tierra fronteriza de la Raya extreme&ntilde;a, lejos de cualquier relato oficial. Nacida en Badajoz (su madre en Valverde de Legan&eacute;s), su biograf&iacute;a est&aacute; marcada por la cicatriz de la emigraci&oacute;n forzada, ese exilio interior que empuj&oacute; a miles de familias de Extremadura hacia la periferia de las grandes ciudades para servir de mano de obra barata. Josefa no lleg&oacute; a Madrid a un piso de protecci&oacute;n oficial; lleg&oacute; a las cuevas y a los barrios de infravivienda del sur, donde la pobreza no solo era una falta de recursos, sino un sistema de disciplinamiento.
    </p><p class="article-text">
        Hoy, a sus a&ntilde;os, Josefa respira desde la estabilidad de una casa que habita desde hace trece inviernos. &ldquo;Creo que ya era hora de estar tranquila bajo un techo&rdquo;, confiesa con la voz de quien ha pasado d&eacute;cadas midiendo el miedo a la intemperie. Pero su descanso no es olvido. Su memoria permanece intacta y afilada, dispuesta a denunciar un sistema que, desde su infancia, intent&oacute; anularla como sujeto y como mujer.
    </p><p class="article-text">
        La precariedad de su hogar en Madrid fue el primer escenario de una violencia estructural. Hija de un alba&ntilde;il y de una madre volcada en sostener lo insostenible, Josefa creci&oacute; en un entorno donde el afecto era un lujo no permitido. &ldquo;Mi madre nunca me abraz&oacute;&rdquo;, recuerda, se&ntilde;alando ese desierto emocional que a menudo acompa&ntilde;a a la miseria. Como hija mayor, sobre ella recayeron responsabilidades adultas y castigos que buscaban moldear a la &ldquo;mujer servicial&rdquo;. Su &uacute;nico refugio fue la escuela, un espacio de dibujo y aprendizaje que le fue arrebatado de un plumazo a los 14 a&ntilde;os. La orden de su padre fue tajante: se acab&oacute; el colegio, hab&iacute;a que ganar el plato de comida.
    </p><p class="article-text">
        Su entrada en la industria textil fue el bautismo en la explotaci&oacute;n de clase. En naves dominadas por el estruendo de los telares, Josefa y cientos de mujeres sosten&iacute;an la producci&oacute;n mientras los hombres ocupaban los puestos de mando. El ruido se le qued&oacute; incrustado en el cuerpo, igual que la subordinaci&oacute;n patriarcal que sufr&iacute;a en casa: su salario se entregaba &iacute;ntegro al padre y su libertad estaba sujeta a cadenas literales. En una ocasi&oacute;n, fue encadenada a la pata de la cama: explotada en la f&aacute;brica y tutelada violentamente en el hogar. 
    </p><p class="article-text">
        En aquellos a&ntilde;os, miles de j&oacute;venes como ella viv&iacute;an atrapadas entre la pobreza, la moral nacionalcat&oacute;lica y un Estado que convert&iacute;a la obediencia femenina en mandato legal. La dictadura hab&iacute;a tejido una red de instituciones &mdash;escuelas del hogar, patronatos, reformatorios encubiertos&mdash; destinadas a vigilar la conducta de las muchachas de clase trabajadora. No hac&iacute;a falta cometer un delito, bastaba simplemente con no encajar en el molde de docilidad que el r&eacute;gimen exig&iacute;a.
    </p><p class="article-text">
        Ese clima de control absoluto sobre su cuerpo y su destino no era un episodio aislado, sino la antesala de algo a&uacute;n m&aacute;s brutal.
    </p><p class="article-text">
        As&iacute;, el golpe m&aacute;s duro de la alianza entre el Estado y el Patriarcado lleg&oacute; a los 16 a&ntilde;os. Sin haber cometido delito alguno, bajo la figura de la &ldquo;protecci&oacute;n&rdquo; moral, su padre decidi&oacute; su ingreso en el Patronato de Protecci&oacute;n a la Mujer. &ldquo;Me dijeron que hiciera una maleta. Mi madre no hizo nada por impedirlo&rdquo;, relata con una amargura que el tiempo no ha mitigado. Aquel centro en la sierra madrile&ntilde;a era, en realidad, un reformatorio encubierto donde la Iglesia y el Estado nacionalcat&oacute;lico castigaban cualquier asomo de rebeld&iacute;a o autonom&iacute;a femenina.
    </p><p class="article-text">
        All&iacute;, Josefa vivi&oacute; el hambre, el fr&iacute;o y el trabajo esclavo. Las internas cos&iacute;an los bordes de pa&ntilde;uelos para El Corte Ingl&eacute;s, los met&iacute;an en sus cajas para su venta y todo sin recibir remuneraci&oacute;n alguna, mientras el sistema las &ldquo;reeducaba&rdquo; mediante el rezo y el silencio. &ldquo;El culpable fue el Estado y la Iglesia fue su c&oacute;mplice&rdquo;, sentencia hoy con claridad pol&iacute;tica. Aquellos centros fueron el epicentro de abusos e historias de terror que hoy las supervivientes, como ella, exigen que salgan a la luz. Cuando por fin cruz&oacute; la puerta de salida del Patronato, Josefa no recuper&oacute; la libertad, solo cambi&oacute; de escenario. El mundo exterior segu&iacute;a marcado por la precariedad, la soledad y la necesidad de sobrevivir como se pudiera.
    </p><p class="article-text">
        Tras su marcha, la vida no le dio tregua, pero Josefa encontr&oacute; en la resistencia su raz&oacute;n de ser. Se enfrent&oacute; al acoso callejero, a los trabajos precarios y a la mirada clasista de una sociedad que la quer&iacute;a sumisa. &ldquo;Nunca me he callado lo que no me gustaba&rdquo;, afirma con orgullo. Su feminismo no naci&oacute; de la teor&iacute;a, sino de la piel, de la sororidad con sus amigas, de la conciencia de que ser mujer en este sistema ha sido, en sus palabras, una traves&iacute;a &ldquo;no para lo bueno&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Una vida de pel&iacute;cula: entre corralas y ausencias</strong></h2><p class="article-text">
        Y la vida sigui&oacute; como siguen las cosas que no tiene mucho sentido, como cantaba aquel. Josefa recuerda los tiempos en los que frecuentaba el bar La Ochava, en la calle madrile&ntilde;a del Ferrocarril, con sus amigas que cuidaban a los ni&ntilde;os de Mensajeros de la Paz. All&iacute; conoci&oacute; a Paco, un camarero de 1,90 m al que sacaba parecido con Clint Eastwood. Se mudaron juntos a una corrala &ldquo;preciosa&rdquo; en Mes&oacute;n de Paredes, en Lavapi&eacute;s, pero la convivencia no fue un idilio. &ldquo;Tardamos tres meses en tener relaciones sexuales, yo ten&iacute;a un miedo horroroso&rdquo;, confiesa Josefa, relatando una sexualidad marcada por el p&aacute;nico y la falta de deseo: &ldquo;Le dejaba hacer para que me dejara tranquila. Yo todav&iacute;a ni era consciente de que me gustaban las mujeres&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        La tragedia la visit&oacute; en un retrete com&uacute;n del patio de la corrala sufriendo un aborto espont&aacute;neo a los cinco meses. Sola, bajo un sudor fr&iacute;o, recogi&oacute; al beb&eacute; con sus manos mientras la portera acud&iacute;a a sus gritos. Tras una semana hospitalizada y tres litros de sangre recibidos, cuando lleg&oacute; a su casa Paco la hab&iacute;a convertido en una &ldquo;pocilga&rdquo;. Poco despu&eacute;s volvi&oacute; a quedarse embarazada. El ni&ntilde;o naci&oacute; de forma prematura y muri&oacute; doce d&iacute;as m&aacute;s tarde. Aquel ingreso hospitalario coincidi&oacute; con el 23F, de modo que la historia de un pa&iacute;s y la de una mujer extreme&ntilde;a volvieron a cruzarse en el mismo punto tr&aacute;gico.
    </p><p class="article-text">
        Aquel hombre, padre de su criatura, al que Josefa cuid&oacute; tras un grave accidente de moto &mdash;e incluso acompa&ntilde;&oacute; a su propia amante a visitarlo a la UCI por pura sororidad ir&oacute;nica&mdash;, termin&oacute; siendo parte de una convivencia ca&oacute;tica en Villaverde junto a su hermano y su cu&ntilde;ada. All&iacute;, la obsesi&oacute;n familiar por el control volvi&oacute; a aparecer: &ldquo;Ten&iacute;an las bombonas de gas y el armario atados con cadenas a los pies de la cama. Qu&eacute; obsesi&oacute;n en mi familia con las cadenas, joder&rdquo;, exclama.
    </p><p class="article-text">
        M&aacute;s tarde, la extreme&ntilde;a entr&oacute; en la prostituci&oacute;n empujada por la pobreza y la ausencia de salidas laborales. Apenas ten&iacute;a dinero para comer y necesitaba reunir una cantidad urgente para ayudar a un hombre cercano a ella, encarcelado entonces por tr&aacute;fico de drogas. Despu&eacute;s de encadenar empleos precarios, como la limpieza de escaleras, conoci&oacute; a una mujer que le habl&oacute; de los pisos donde se ejerc&iacute;a la prostituci&oacute;n en Madrid. As&iacute; comenz&oacute; un recorrido por distintos inmuebles, especialmente en la zona de Princesa y otros grandes edificios de la capital, donde permaneci&oacute; durante un tiempo que, reconoce, se alarg&oacute; mucho m&aacute;s de lo que imagin&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Con los a&ntilde;os, Pessoa ha reinterpretado aquella etapa y tambi&eacute;n las palabras con las que la nombraba. Entonces lo llamaba &ldquo;trabajo&rdquo;, explica, porque era la &uacute;nica forma de obtener ingresos, aunque hoy rechaza esa definici&oacute;n. Recuerda un periodo atravesado por el miedo, las agresiones y la necesidad de beber para soportar el trato de algunos clientes y la dureza cotidiana de los pisos. &ldquo;Hubo momentos de terror&rdquo;, resume. Finalmente logr&oacute; salir de ese circuito e iniciar otra etapa vital compartiendo vivienda con una mujer con la que mantuvo una relaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Hoy, aunque el cuerpo le pesa y los dolores le impiden gritar en las manifestaciones como anta&ntilde;o pero su discurso sigue siendo una barricada. Josefa Pessoa no es una v&iacute;ctima pasiva; es una memoria pol&iacute;tica que sigue caminando y haciendo camino. Su historia es la de la mujer extreme&ntilde;a que no se dej&oacute; romper, la de la trabajadora que reclama su sitio y la de la feminista que, a pesar del cansancio, mantiene el pu&ntilde;o en alto.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Propuesta para la reparaci&oacute;n</strong></h2><p class="article-text">
        El testimonio de Josefa Pessoa nos obliga a mirar de frente las deudas pendientes de nuestra democracia. No basta con escuchar su historia; ahora por fin, se cree necesario convertir su vivencia en una demanda pol&iacute;tica urgente que incluya tres ejes fundamentales: primero, el reconocimiento p&uacute;blico y el perd&oacute;n institucional. El Estado espa&ntilde;ol debe pedir perd&oacute;n formalmente a las mujeres que, como Josefa, fueron v&iacute;ctimas del Patronato de Protecci&oacute;n a la Mujer, reconociendo el da&ntilde;o irreparable causado a su juventud y dignidad. Segundo, la reparaci&oacute;n y memoria ya que es imperativo documentar y musealizar la historia de estos centros, integrando la perspectiva de g&eacute;nero en la Ley de Memoria Democr&aacute;tica para que estas &ldquo;olvidadas&rdquo; ocupen el lugar que les corresponde en la historia nacional. Y tercero, la justicia econ&oacute;mica, ya que deben establecerse mecanismos de indemnizaci&oacute;n para aquellas mujeres cuya fuerza de trabajo fue explotada de forma esclava bajo tutela estatal y religiosa.
    </p><p class="article-text">
        La paz que hoy, por fin, disfruta Josefa bajo su techo no es un regalo: es una tregua conquistada a pulso. Ahora toca asegurar que su lucha se transforme en justicia colectiva. Su vida demuestra que la memoria no pertenece al pasado, sino que es un territorio en disputa permanente. Mientras el Estado no asuma su responsabilidad y la Iglesia no rinda cuentas por su papel en aquel engranaje de violencia, la historia de Josefa seguir&aacute; siendo una herida abierta en nuestra democracia. Ella &mdash;como tantas otras&mdash; ya habl&oacute;; ahora le corresponde escuchar al pa&iacute;s.
    </p><p class="article-text">
        Josefa Pessoa no es una v&iacute;ctima pasiva ya que sigue siendo una memoria pol&iacute;tica que sigue reinvidicando. Es la mujer extreme&ntilde;a que no se dej&oacute; quebrar, la trabajadora que exige su sitio y la superviviente que, tras una vida de cadenas reales y simb&oacute;licas, ha logrado por fin soltarse los grilletes. Hoy, aunque el cuerpo pese, su pu&ntilde;o sigue alzado contra el olvido. Y nos recuerda que la calma que por fin habita bajo su techo no es un obsequio, sino la &uacute;ltima y m&aacute;s luminosa trinchera de una mujer que ya no le debe silencio a nadie.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Sandra Moreno Quintanilla]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/extremadura/memoria-democratica/josefa-pessoa-memoria-indomita-extremena-sobrevivio-patronato-culpable-iglesia-complice_1_13089272.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 14 Jun 2026 08:08:33 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/2287f063-0076-449c-86e1-141c6bee31dc_16-9-discover-aspect-ratio_default_1139495.jpg" length="64266" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/2287f063-0076-449c-86e1-141c6bee31dc_16-9-discover-aspect-ratio_default_1139495.jpg" type="image/jpeg" fileSize="64266" width="961" height="540"/>
      <media:title><![CDATA[Josefa Pessoa, la memoria indómita de la extremeña que sobrevivió al Patronato: "El Estado fue culpable y la Iglesia su cómplice"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/2287f063-0076-449c-86e1-141c6bee31dc_16-9-discover-aspect-ratio_default_1139495.jpg" width="961" height="540"/>
      <media:keywords><![CDATA[Feminismo,mujeres,Memoria Histórica,Machismo,Justicia,Víctimas del franquismo,Extremadura]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Guillem va conèixer el seu avi després de ser exhumat d'una fossa franquista: "No ho vaig poder evitar. Vaig anar cap a ell, el vaig abraçar i li vaig fer un petó"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/guillem-coneixer-seu-avi-despres-exhumat-d-fossa-franquista-no-ho-vaig-evitar-vaig-anar-cap-ell-vaig-abracar-i-li-vaig-fer-peto_1_13298017.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/01b9814b-da09-4598-9216-7a84aee8d74c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Guillem va conèixer el seu avi després de ser exhumat d&#039;una fossa franquista: &quot;No ho vaig poder evitar. Vaig anar cap a ell, el vaig abraçar i li vaig fer un petó&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La llei balear de fosses, que va ser aprovada per unanimitat al Parlament i ha permès la recuperació de més de 300 víctimes i la identificació de més de mig centenar, compleix deu anys. PP i Vox han derogat altra norma, la de memòria democràtica, que impulsava homenatges i reconeixements als represaliats</p><p class="subtitle">A peu de fossa mentre PP i Vox deroguen la Llei de Memòria balear: “Volen exhumacions en silenci”</p></div><p class="article-text">
        El 15 de desembre de 1936, falangistes i dos gu&agrave;rdies civils irromperen a casa dels sogres de Joan Canyelles Capllonch, a Esporles (Mallorca). Tenia 32 anys. Picapedrer i afiliat a la Casa del Poble, formava part d'una generaci&oacute; que havia abra&ccedil;at amb convicci&oacute; els canvis impulsats per la Segona Rep&uacute;blica en un municipi conegut aleshores com la &ldquo;petita R&uacute;ssia&rdquo; per la seva intensa activitat sindical i obrera. Despr&eacute;s del cop militar de juliol, va intentar amagar-se en una barraca del&nbsp;Port&nbsp;des Canonge. Despr&eacute;s va tornar a Esporles, per&ograve; una ve&iuml;na el va acabar delatant.
    </p><p class="article-text">
        Aquell dia, sense poder acomiadar-se de la seva dona, Francisca, amb qui tenia dues filles petites, Catalina i Magdalena, se'l van emportar a la for&ccedil;a i el van arrossegar pel carrer. Despr&eacute;s el van traslladar fins a un vell magatzem de fustes situat en el centre de Palma i reconvertit en una de les presons m&eacute;s fosques i tr&agrave;giques de la&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/sociedad/baleares-comunidad-asesinatos-guerra-civil_1_2219528.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">repressi&oacute; franquista a Mallorca</a>: la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/horrores-carcel-franquista-can-mir-tenia-suerte-moria_1_9220290.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">pres&oacute; de Can Mir</a>. Un mes despr&eacute;s, els carcellers van cridar el seu nom. Juntament amb altres dotze presos, va ser emmanillat i condu&iuml;t al llarg de m&eacute;s de 30 quil&ograve;metres fins al mur de la Creu de Porreres, l'indret on, nit rere nit, els escamots feixistes duien a terme les seves execucions. All&agrave; el van metrallar. Les ferides localitzades a les cames suggereixen que podria haver estat l'&uacute;ltim a morir, potser abatut mentre intentava fugir despr&eacute;s de presenciar l'assassinat dels seus companys. La seva fam&iacute;lia va haver d'esperar m&eacute;s de vuit d&egrave;cades per recuperar les seves restes.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Jo sabia que l'havia de trobar&rdquo;. Guillem Mir parla a poc a poc i visiblement emocionat. Han passat vuit anys des que va poder enterrar finalment el seu avi, per&ograve; encara recorda amb precisi&oacute; el moment en qu&egrave; va deixar de ser un desaparegut per tornar a tenir un nom, una hist&ograve;ria i una tomba. Fins aleshores, la seva fam&iacute;lia, com les de tants altres desapareguts arran del cop militar de 1936 i la dictadura franquista, va conviure amb una <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/depresion-demencia-luto-final-traumas-arrastran-descendientes-victimas-franco_1_12171750.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">abs&egrave;ncia suspesa en el temps i un dol impossible de tancar</a>. &ldquo;Quan vius cont&iacute;nuament amb anys d'angoixa, malestar i dolor, sense poder expressar-los ni alliberar-te'n, aix&ograve; acaba convertint-se en un trauma. A la meva mare li va passar factura. Mai no t'ho planteges, per&ograve; et va minvant tota la vida&rdquo;, confessa Guillem a elDiario.es.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4aa9a000-3da5-48e5-accb-3548249cca75_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4aa9a000-3da5-48e5-accb-3548249cca75_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4aa9a000-3da5-48e5-accb-3548249cca75_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4aa9a000-3da5-48e5-accb-3548249cca75_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4aa9a000-3da5-48e5-accb-3548249cca75_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4aa9a000-3da5-48e5-accb-3548249cca75_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4aa9a000-3da5-48e5-accb-3548249cca75_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Guillem Mir, nét de Joan Canyelles Capllonch, assenyala la casa de la qual els falangistes van arrencar el seu avi"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Guillem Mir, nét de Joan Canyelles Capllonch, assenyala la casa de la qual els falangistes van arrencar el seu avi                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Quan vius contínuament amb anys d&#039;angoixa, malestar i dolor, sense poder expressar ni purgar, això acaba convertint-se en un trauma. A la meva mare li va passar factura. Mai t&#039;ho planteges, però et va minvant tota la vida</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Guillem Mir</span>
                                        <span>—</span> Nét de Joan Canyelles Capllonch, assassinat pel franquisme
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>L'abs&egrave;ncia heretada</strong></h2><p class="article-text">
        La hist&ograve;ria de Joan Canyelles Capllonch condensa la recerca incessant d'aquells que durant generacions van ignorar on eren els seus morts. Mentre els franquistes havien pogut recuperar els seus gaireb&eacute; des del final de la guerra -el r&egrave;gim va facilitar la localitzaci&oacute;, l'exhumaci&oacute; i el trasllat dels qui havien mort a la rereguarda republicana-, els ven&ccedil;uts van ser condemnats al silenci i a la por. Les <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/nietas-invisibilizadas-viudas-guerra-civil-abuela-quedo-sola-ropa-luto-le-dejaron-traer_1_11338099.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">v&iacute;dues -estigmatitzades i sense dret a cap tipus de reconeixement ni pensi&oacute;</a>- recorrien cementiris, preguntaven als enterradors i, infructuosament, seguien qualsevol rumor amb l'esperan&ccedil;a de trobar una pista, un bot&oacute;, una pe&ccedil;a de roba o qualsevol rastre que les condu&iacute;s fins als seus marits. Els fills -als qui despr&eacute;s s'afegirien els n&eacute;ts- van cr&eacute;ixer escoltant relats fragmentaris, converses xiuxiuejades i refer&egrave;ncies imprecises a cunetes i pous. La dictadura, mentrestant, erigia monuments, concedia honors i constru&iuml;a una mem&ograve;ria oficial que glorificava els 'ca&iacute;dos por Dios y por Espa&ntilde;a'.
    </p><p class="article-text">
        Tanmateix, quaranta anys de r&egrave;gim no van aconseguir esborrar la mem&ograve;ria dels desapareguts. Mort Franco i encarrilat el cam&iacute; cap a la democr&agrave;cia, els descendents republicans es van llan&ccedil;ar a rastrejar arxius i a recollir testimonis. Per&ograve;, sobretot -i quan una gran part del pa&iacute;s havia decidit oblidar-, <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/victimas-franquismo-abrian-tierra-manos-historia-exhumaciones-fosas-transicion_1_6201776.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">van comen&ccedil;ar a esgarrapar la terra</a>. Caldrien, amb tot, quatre d&egrave;cades m&eacute;s perqu&egrave; aquella tasca comen&ccedil;&agrave;s, a principis dels anys 2000 -m&eacute;s de seixanta anys despr&eacute;s dels assassinats-, a obrir-se pas en el debat p&uacute;blic. Paul Preston ho va anomenar &ldquo;<a href="https://www.eldiario.es/politica/anomalia-espana-homenajes-dictadura-franco_1_1829883.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">l'anomalia d'Espanya</a>&rdquo;: mentre la resta de pa&iuml;sos condemnaven les seves dictadures i afrontaven d'una manera o altra el llegat dels seus r&egrave;gims autoritaris, la Transici&oacute; espanyola <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/catalina-moragues-autora-estudio-franquismo-oculta-pp-espana-negado-derecho-justicia_1_13193791.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">havia deixat sense investigar els crims del franquisme</a>, havia optat per mantenir milers de desapareguts en fosses comunes i havia relegat la recerca de les v&iacute;ctimes a l'empenta de les seves fam&iacute;lies.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/938d4f27-340c-435e-9749-ceed5887da79_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/938d4f27-340c-435e-9749-ceed5887da79_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/938d4f27-340c-435e-9749-ceed5887da79_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/938d4f27-340c-435e-9749-ceed5887da79_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/938d4f27-340c-435e-9749-ceed5887da79_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/938d4f27-340c-435e-9749-ceed5887da79_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/938d4f27-340c-435e-9749-ceed5887da79_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imatge real d&#039;una execució al Fortí d&#039;Illetes (Mallorca), on els feixistes van assassinar unes seixanta persones"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imatge real d&#039;una execució al Fortí d&#039;Illetes (Mallorca), on els feixistes van assassinar unes seixanta persones                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Mort Franco i encarrilat el camí cap a la democràcia, els descendents republicans es van llançar a rastrejar arxius i a recollir testimonis. Però, sobretot, van començar a esgarrapar la terra. Amb tot, haurien de passar quatre dècades més perquè aquella tasca començàs a obrir-se pas en el debat públic a principis dels anys 2000</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ldquo;Era com tenir una paret de vint metres d'al&ccedil;ada davant i dir: 'La botarem'&rdquo;, il&middot;lustra Miguel Rabal, n&eacute;t d'un altre dels represaliats del franquisme a Mallorca, Emilio Garc&iacute;a-Pe&ntilde;uela, en recordar els inicis d'un moviment memorialista que s'enfrontava a d&egrave;cades de desinter&egrave;s institucional, silenci social i abs&egrave;ncia de pol&iacute;tiques p&uacute;bliques per localitzar els desapareguts. En aquell moment, recorda, no faltava qui els considerava &ldquo;quatre vells donant la llauna&rdquo; amb una guerra que, per a molts, pertanyia a un temps remot i una hist&ograve;ria que gran part del pa&iacute;s creia definitivament tancada.
    </p><p class="article-text">
        Tanmateix, aquell esfor&ccedil; va cristal&middot;litzar a les Illes Balears amb la creaci&oacute; de l'associaci&oacute; Mem&ograve;ria de Mallorca. Era l'any 2006. La mare de Rabal va assistir a l'acte fundacional, celebrat a l'edifici de Sa Riera de Palma. Molts dels qui hi acudiren ja eren persones grans que portaven tota una vida esperant respostes sobre el parador dels seus pares, germans o marits. En una de les fotografies d'aquell dia hi apareixia una llarga filera de fills de represaliats. La reivindicaci&oacute; de tots ells es podia resumir en una sola frase: &ldquo;Els volem trobar&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb2fac35-204c-4307-9903-eae95b459b40_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb2fac35-204c-4307-9903-eae95b459b40_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb2fac35-204c-4307-9903-eae95b459b40_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb2fac35-204c-4307-9903-eae95b459b40_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb2fac35-204c-4307-9903-eae95b459b40_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb2fac35-204c-4307-9903-eae95b459b40_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/cb2fac35-204c-4307-9903-eae95b459b40_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Cementiri d&#039;Esporles, on està enterrat Joan Canyelles Capllonch"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Cementiri d&#039;Esporles, on està enterrat Joan Canyelles Capllonch                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">[La tasca inicial del moviment memorialista després de dècades de silenci] era com tenir una paret de 20 metres d&#039;alt i dir: &#039;Anem a saltar&#039;</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Miguel Rabal</span>
                                        <span>—</span> Nét d&#039;Emilio García-Peñuela, represaliat pel franquisme
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>La llei que va canviar les regles</strong></h2><p class="article-text">
        Sant Joan (Mallorca), juny de 2014. Sota el sol abrasador d'aquell estiu, arque&ograve;legs, forenses i familiars assisteixen a una escena in&egrave;dita a les Illes Balears: l'obertura de la primera fossa comuna de la Guerra Civil excavada a les illes. Al petit cementeri d'aquesta localitat de 2.300 habitants, les pales retiren les primeres capes de terra mentre desenes d'ulls segueixen cada moviment amb una barreja d'expectaci&oacute; i nerviosisme. Molts dels presents porten tota una vida esperant aquell moment. La intervenci&oacute; no est&agrave; exempta de dificultats: part de les sepultures es troben ocultes sota construccions de formig&oacute;, fet que obliga a dur a terme una complexa tasca pr&egrave;via d'investigaci&oacute; hist&ograve;rica, prospecci&oacute; arqueol&ograve;gica i retirada controlada d'estructures.
    </p><p class="article-text">
        Durant sis dies, l'excavaci&oacute; combina documentaci&oacute; d'arxiu, testimonis orals, arqueologia i antropologia forense. Coordinats per Mem&ograve;ria de Mallorca i gr&agrave;cies a la feina volunt&agrave;ria d'especialistes del Laboratori de Bioarqueologia Humana de la Universitat Aut&ograve;noma de Barcelona, els equips avancen cent&iacute;metre a cent&iacute;metre. El 20 de juny apareixen els primers indicis inequ&iacute;vocs de la fossa. Dos dies despr&eacute;s, en pres&egrave;ncia dels familiars, emergeixen a la llum els tres primers cossos exhumats: corresponen a Jaume Gual Mas, Joan Gual Genovart i Miquel Salom Ribot, tres pagesos de Maria de la Salut assassinats pels feixistes l'octubre de 1936. Un any despr&eacute;s, el juny de 2015, les an&agrave;lisis gen&egrave;tiques permeten retornar les seves restes a les seves fam&iacute;lies.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b7db3a7b-5beb-4750-84cb-04b30ce11bf9_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b7db3a7b-5beb-4750-84cb-04b30ce11bf9_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b7db3a7b-5beb-4750-84cb-04b30ce11bf9_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b7db3a7b-5beb-4750-84cb-04b30ce11bf9_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b7db3a7b-5beb-4750-84cb-04b30ce11bf9_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b7db3a7b-5beb-4750-84cb-04b30ce11bf9_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b7db3a7b-5beb-4750-84cb-04b30ce11bf9_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Fotografies de Joan Canyelles Capllonch, custodiades pel seu nét"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Fotografies de Joan Canyelles Capllonch, custodiades pel seu nét                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        L'investigador Manel Su&aacute;rez, autor de nombrosos estudis sobre la Segona Rep&uacute;blica i el moviment obrer a Mallorca, recorda que l'elecci&oacute; de Sant Joan per dur a terme la primera exhumaci&oacute; d'una fossa de la Guerra Civil a les Illes Balears no va ser casual. L'aleshores batlessa del municipi, l'ecosoberanista Catalina Gay&agrave; -que governava amb el suport del PP-, va donar suport a la intervenci&oacute; des del primer moment, fet que va facilitar que el projecte pogu&eacute;s tirar endavant malgrat la manca de suport institucional. &ldquo;No vam rebre cap ajuda&rdquo;, recorda Su&aacute;rez. Tamb&eacute; rememora que, tot i haver localitzat tres cossos amb evidents impactes de bala, ni jutges ni fiscals es van despla&ccedil;ar fins al lloc dels fets per investigar-los.
    </p><p class="article-text">
        Amb tot, el resultat va superar totes les expectatives. L'exhumaci&oacute; va despertar un enorme inter&egrave;s social i medi&agrave;tic i es va convertir en un esdeveniment sense precedents a les illes. Ja no hi havia marxa enrere. L'obertura de la fossa de Sant Joan va demostrar que els desapareguts podien ser localitzats i que d&egrave;cades de silenci no havien aconseguit esborrar-ne les petjades. Dos anys despr&eacute;s, el juny de 2016, Balears feia el pas decisiu: l'aprovaci&oacute;, per unanimitat, de la Llei de recuperaci&oacute; de persones desaparegudes durant la guerra civil i el franquisme, una norma que va convertir en obligaci&oacute; p&uacute;blica all&ograve; que fins aleshores havia estat una lluita sostinguda en solitari per familiars i activistes. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Amb aquesta llei es pret&eacute;n complir les obligacions que t&eacute; Espanya amb les v&iacute;ctimes de les desaparicions de la Guerra Civil i del franquisme, i tamb&eacute; amb els seus familiars&rdquo;, resa l'exposici&oacute; de motius del text. El Govern passava a assumir la responsabilitat de localitzar fosses, elaborar mapes d'enterraments, impulsar an&agrave;lisis gen&egrave;tiques i coordinar els treballs arqueol&ograve;gics. Aquesta setmana, la llei de fosses, que va marcar un abans i un despr&eacute;s en aquesta hist&ograve;ria d'incertesa col&middot;lectiva i va canviar la relaci&oacute; de les Illes Balears amb un dels cap&iacute;tols m&eacute;s foscos del seu passat recent, ha complert deu anys. En aquest temps, la norma ha perm&egrave;s recuperar fins ara les restes de 334 v&iacute;ctimes i identificar-ne 68 mitjan&ccedil;ant t&egrave;cniques forenses i proves gen&egrave;tiques.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/324b0983-24f3-43a1-9939-456801ced240_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/324b0983-24f3-43a1-9939-456801ced240_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/324b0983-24f3-43a1-9939-456801ced240_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/324b0983-24f3-43a1-9939-456801ced240_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/324b0983-24f3-43a1-9939-456801ced240_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/324b0983-24f3-43a1-9939-456801ced240_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/324b0983-24f3-43a1-9939-456801ced240_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Placa amb el nom de Joan Canyelles Capllonch al cementiri d&#039;Esporles"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Placa amb el nom de Joan Canyelles Capllonch al cementiri d&#039;Esporles                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">L&#039;obertura de la fossa de Sant Joan, el 2014, va demostrar que els desapareguts podien ser trobats i que dècades de silenci no havien aconseguit esborrar les seves petjades. Dos anys després, el Parlament aprovava per unanimitat la seva llei de fosses, que ha permès recuperar les restes de més de 330 víctimes i identificar-ne més de mig centenar</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El seu impact resulta significatiu en un territori on la repressi&oacute; franquista va ser especialment cruenta. Despr&eacute;s que, el 19 de juliol de 1936, el recent proclamat comandant militar de Balears Manuel Goded declar&eacute;s l'estat de guerra i assum&iacute;s el control absolut de Mallorca i Eivissa, es va deslligar una intensa viol&egrave;ncia que, com sost&eacute; l'historiador Bartomeu Gar&iacute; Salleras, ja havia estat planificada mesos abans del conflicte i seria perfectament executada per falangistes, militars, autoritats civils, xarxes clientelars de dretes, capellans i, fins i tot, per familiars de les pr&ograve;pies v&iacute;ctimes.&nbsp; 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Es va iniciar una aut&egrave;ntica ca&ccedil;a de sospitosos, que serien afusellats sense contemplacions a les cunetes de les carreteres o davant les t&agrave;pies dels cementeris, sense cap mena de judici i sovint per motius inconfessables&rdquo;, afirma Gar&iacute;. L'historiador, autor de <em>La repressi&oacute; a Mallorca durant la Guerra Civil espanyola</em>, es basa en les investigacions recollides a <em>Guerra Civil i repressi&oacute; a Mallorca</em>, de Josep Massot i Muntaner, un dels estudiosos que m&eacute;s esfor&ccedil;os va dedicar durant la Transici&oacute; a esclarir com es va desenvolupar el conflicte b&egrave;l&middot;lic a l'illa. Prop de 2.000 persones van ser assassinades a les Balears i m&eacute;s de 10.000 van passar per la pres&oacute;. A aquestes v&iacute;ctimes s'hi afegeixen les que van patir condemnes injustes, execucions extrajudicials i desaparicions for&ccedil;ades. Es calcula que encara queden 56 fosses repartides entre Mallorca, Eivissa i Formentera.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddf5e135-9d1e-4915-bcfc-7d9107533da6_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddf5e135-9d1e-4915-bcfc-7d9107533da6_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddf5e135-9d1e-4915-bcfc-7d9107533da6_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddf5e135-9d1e-4915-bcfc-7d9107533da6_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddf5e135-9d1e-4915-bcfc-7d9107533da6_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddf5e135-9d1e-4915-bcfc-7d9107533da6_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ddf5e135-9d1e-4915-bcfc-7d9107533da6_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Excavació en una de les fosses del cementiri de Son Coletes (Mallorca)"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Excavació en una de les fosses del cementiri de Son Coletes (Mallorca)                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Des de l'aprovaci&oacute; de la llei de fosses, les exhumacions s'han dut a terme seguint protocols arqueol&ograve;gics i forenses homologats internacionalment. Els equips delimiten les &agrave;rees de recerca a partir de l'estudi d'arxius, testimonis orals, documentaci&oacute; hist&ograve;rica i pl&agrave;nols antics, i posteriorment excaven de manera manual i estratigr&agrave;fica per preservar qualsevol evid&egrave;ncia que pugui contribuir a la identificaci&oacute; de les v&iacute;ctimes. Un cop localitzades les restes, els especialistes documenten minuciosament la posici&oacute; de cada individu, recuperen els objectes associats a l'enterrament i traslladen els ossos als laboratoris d'antropologia forense.
    </p><p class="article-text">
        All&agrave;, els experts analitzen possibles lesions compatibles amb execucions extrajudicials, determinen el perfil biol&ograve;gic de les v&iacute;ctimes -edat, sexe o caracter&iacute;stiques f&iacute;siques- i, quan &eacute;s possible, duen a terme proves gen&egrave;tiques per contrastar-les amb les mostres d'ADN aportades pels familiars. Aquest procediment ha perm&egrave;s no nom&eacute;s recuperar centenars de desapareguts, sin&oacute; tamb&eacute; restituir-ne la identitat i oferir una resposta a fam&iacute;lies que, en molts casos, han hagut d'esperar m&eacute;s de vuit d&egrave;cades per saber on eren els seus &eacute;ssers estimats.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La llei balear de fosses ha permès recuperar les restes de més de 280 víctimes i identificar-ne més d&#039;un centenar en un territori on la repressió franquista va ser especialment cruenta. Més de 2.000 persones assassinades. Es calcula que encara existeixen 56 fosses repartides entre Mallorca, Eivissa i Formentera</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Molt m&eacute;s que exhumar restes</strong></h2><p class="article-text">
        Cada exhumaci&oacute; permet reconstruir biografies, documentar la repressi&oacute; i retornar hist&ograve;ries a l'espai p&uacute;blic. Per a Guillem Mir, la recerca del seu avi va acabar convertint-se en una part inseparable de la seva pr&ograve;pia vida. Quan li van comunicar que les proves d'ADN havien confirmat la identitat de les restes, va sentir una punxada al pit. &ldquo;Va ser una emoci&oacute; enorme&rdquo;, rememora encara avui amb ll&agrave;grimes als ulls. Durant anys havia perseguit documents, testimonis i pistes disperses per reconstruir la hist&ograve;ria de Joan Canyelles. De sobte, aquella recerca deixava de ser una hip&ograve;tesi per convertir-se en una certesa. &ldquo;El vam trobar&rdquo;, resumeix. Per primera vegada des de 1937, la fam&iacute;lia sabia on havia estat tot aquell temps. All&ograve; que havia comen&ccedil;at com una inquietud familiar es va acabar transformant en una necessitat &iacute;ntima, gaireb&eacute; en una obligaci&oacute; moral cap a un home que mai no va arribar a con&egrave;ixer, per&ograve; l'abs&egrave;ncia del qual havia marcat diverses generacions.
    </p><p class="article-text">
        Guillem reconeix que la desaparici&oacute; d'un familiar deixa seq&uuml;eles que travessen el temps. En el seu cas, el silenci heretat, les hist&ograve;ries explicades a mitges i la incertesa sobre el parador del seu avi van acabar formant part de la identitat familiar. La identificaci&oacute; de les restes va permetre posar fi a aquella recerca. &ldquo;El dia de l'entrega &eacute;s un dia que tampoc no oblidar&eacute; mai&rdquo;, recorda. Quan els forenses van demanar a la fam&iacute;lia si volien obrir la capsa que contenia les restes de Joan Canyelles, van acceptar. &ldquo;El primer que vaig veure va ser el crani. Era petit, cabia dins una capsa aix&iacute;. I hi havia un forat molt gros&rdquo;. L'emoci&oacute; va poder m&eacute;s que les paraules. &ldquo;No ho vaig poder evitar. Vaig anar cap a ell, el vaig abra&ccedil;ar i li vaig fer un pet&oacute;&rdquo;. M&eacute;s de vuitanta anys despr&eacute;s del seu assassinat, el seu avi deixava definitivament de ser un desaparegut per tornar a casa.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f7845379-c5d5-4c7c-9722-32347d63c122_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f7845379-c5d5-4c7c-9722-32347d63c122_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f7845379-c5d5-4c7c-9722-32347d63c122_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f7845379-c5d5-4c7c-9722-32347d63c122_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f7845379-c5d5-4c7c-9722-32347d63c122_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f7845379-c5d5-4c7c-9722-32347d63c122_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f7845379-c5d5-4c7c-9722-32347d63c122_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Despatx on Guillem emmagatzema gran part dels documents i records del seu avi"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Despatx on Guillem emmagatzema gran part dels documents i records del seu avi                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;El dia del lliurament &eacute;s un dia que tampoc no oblidar&eacute; mai&rdquo;, recorda. Els forenses van demanar a la fam&iacute;lia si volia obrir la caixa que contenia les restes de Joan Canyelles. Van acceptar. &ldquo;El primer que vaig veure va ser el crani. Era molt petit, cabia dins una caixa aix&iacute;. I hi havia un forat molt gros&rdquo;. L'emoci&oacute; va poder m&eacute;s que les paraules. &ldquo;No ho vaig poder evitar. Vaig anar cap a ell, el vaig abra&ccedil;ar i li vaig fer un pet&oacute;&rdquo;. Aquell gest va posar fi a m&eacute;s de vuitanta anys d'incertesa i va permetre que el seu avi deix&agrave;s de ser un desaparegut per tornar, finalment, amb la seva fam&iacute;lia.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Guillem mai no va conèixer el seu avi, assassinat pels franquistes, però per a ell &#039;va ser una emoció enorme&#039; quan li van comunicar que l&#039;ADN havia confirmat la identitat de les restes. Recorda, amb llàgrimes als ulls, que va sentir una punxada al pit: &#039;No ho vaig poder evitar. Vaig anar cap a ell, el vaig abraçar i li vaig fer un petó&#039;</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En conversa amb elDiario.es, insisteix que la recuperaci&oacute; dels cossos transcendeix l'&agrave;mbit estrictament familiar. &ldquo;La hist&ograve;ria del meu avi &eacute;s la hist&ograve;ria de tots aquells a qui van voler matar&rdquo;, sost&eacute;. Per aix&ograve; considera que les exhumacions no nom&eacute;s reparen les v&iacute;ctimes i els seus descendents, sin&oacute; que tamb&eacute; contribueixen a reconstruir una part de la hist&ograve;ria col&middot;lectiva que durant massa temps va romandre soterrada sota el silenci i la por.
    </p><p class="article-text">
        Des de llavors, continua investigant i recopilant documentaci&oacute; sobre altres represaliats d'Esporles. &ldquo;No aturam&rdquo;, explica en refer&egrave;ncia a l'arxiu que ha anat construint juntament amb altres investigadors locals. Potser aquesta sigui la gran her&egrave;ncia de la llei de fosses. No nom&eacute;s ha perm&egrave;s recuperar cossos: ha ajudat a rescatar vides senceres de l'oblit i a restituir hist&ograve;ries que la repressi&oacute; va intentar esborrar per sempre.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/812a1178-8108-4021-9663-956f0d1e4131_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/812a1178-8108-4021-9663-956f0d1e4131_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/812a1178-8108-4021-9663-956f0d1e4131_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/812a1178-8108-4021-9663-956f0d1e4131_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/812a1178-8108-4021-9663-956f0d1e4131_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/812a1178-8108-4021-9663-956f0d1e4131_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/812a1178-8108-4021-9663-956f0d1e4131_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Document d&#039;afiliació de Joan Canyelles a l&#039;Agrupació Socialista d&#039;Esporles"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Document d&#039;afiliació de Joan Canyelles a l&#039;Agrupació Socialista d&#039;Esporles                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La història del meu avi és la història de tots aquells als qui van voler matar</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Guillem Mir</span>
                                        <span>—</span> Nét de Joan Canyelles Capllonch, represaliat pel franquisme
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>L'ordenan&ccedil;a detingut a la sucursal del Banc d'Espanya</strong></h2><p class="article-text">
        A centenars de quil&ograve;metres de Madrid, on havia nascut el 1899, Emilio Garc&iacute;a-Pe&ntilde;uela va construir una nova vida a Mallorca. Havia arribat a Palma el 1929 despr&eacute;s d'obtenir una pla&ccedil;a d'ordenan&ccedil;a a la sucursal del Banc d'Espanya. Socialista, laic i comprom&egrave;s pol&iacute;ticament, freq&uuml;entava la Casa del Poble i col&middot;laborava econ&ograve;micament amb iniciatives obreres, malgrat les limitacions econ&ograve;miques d'una fam&iacute;lia treballadora amb dues filles petites. Deu dies despr&eacute;s del cop d'Estat, la policia es va presentar a la sucursal per detenir-lo. Des d'all&agrave; fou traslladat al castell de Bellver, convertit aleshores en centre de reclusi&oacute; per a centenars de republicans. Era el 28 de juliol de 1936.
    </p><p class="article-text">
        El seu n&eacute;t, Miquel Rabal, ha dedicat anys a reconstruir aquella hist&ograve;ria. La fam&iacute;lia sabia que Emilio havia estat detingut, per&ograve; desconeixia bona part del que havia succe&iuml;t despr&eacute;s. La investigaci&oacute; li va permetre descobrir fins a quin punt havia estat vigilat per les seves idees pol&iacute;tiques i com va acabar convertit en objectiu de la repressi&oacute;. &ldquo;No era precisament l'Stalin de Mallorca&rdquo;, ironitza, &ldquo;per&ograve; s&iacute; una persona prou significativa perqu&egrave; no el deixassin en llibertat&rdquo;. Aquella persecuci&oacute; acabaria conduint-lo a una de les fosses comunes de Porreres, on romangu&eacute; desaparegut durant m&eacute;s de vuit d&egrave;cades.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5e9536b-4881-4ae9-8bfc-8ebcdbd9207a_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5e9536b-4881-4ae9-8bfc-8ebcdbd9207a_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5e9536b-4881-4ae9-8bfc-8ebcdbd9207a_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5e9536b-4881-4ae9-8bfc-8ebcdbd9207a_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5e9536b-4881-4ae9-8bfc-8ebcdbd9207a_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5e9536b-4881-4ae9-8bfc-8ebcdbd9207a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f5e9536b-4881-4ae9-8bfc-8ebcdbd9207a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Fotografia d&#039;Emilio García-Peñuela"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Fotografia d&#039;Emilio García-Peñuela                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El meu avi no era precisament l&#039;&#039;Stalin&#039; de Mallorca, però sí prou interessant com per què no el deixassin en llibertat</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Miguel Rabal</span>
                                        <span>—</span> Nét d&#039;Emilio García-Peñuela, assassinat pel franquisme
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Molt abans que les an&agrave;lisis gen&egrave;tiques confirmessin la identitat del seu avi, Miguel ja tenia una esperan&ccedil;a. Quan van comen&ccedil;ar les exhumacions i la recollida de mostres d'ADN, la seva mare i la seva tia van aportar les seves conven&ccedil;udes que algun dia podrien trobar-lo. Aquella possibilitat va deixar de semblar remota durant la segona campanya d'excavacions en la fossa de Son&nbsp;Coletes, en la localitat de Manacor, quan desenes de familiars van poder contemplar per primera vegada les restes que emergien de la terra despr&eacute;s de vuit d&egrave;cades de silenci. A tot just uns metres de dist&agrave;ncia, dins de la mateixa fossa, havien estat localitzats les restes d'<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/aurora-picornell-pasionaria-balear-asesinada-franquismo-cuya-foto-roto-presidente-parlament_1_11459151.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Aurora Picornell</a>, batejada com la 'Passionera balear' i icona del republicanisme a Mallorca. Formava part de les conegudes com 'Roges del&nbsp;Molinar', assassinades pel franquisme la nit de reis de 1937.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f9b8e71f-b930-4dfd-9a82-56f9a062e4f0_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f9b8e71f-b930-4dfd-9a82-56f9a062e4f0_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f9b8e71f-b930-4dfd-9a82-56f9a062e4f0_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f9b8e71f-b930-4dfd-9a82-56f9a062e4f0_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f9b8e71f-b930-4dfd-9a82-56f9a062e4f0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f9b8e71f-b930-4dfd-9a82-56f9a062e4f0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f9b8e71f-b930-4dfd-9a82-56f9a062e4f0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Informe de la Comissaria d&#039;Investigació i Vigilància de Balears, datat de 1937, en què Joan Canyelles Capllonch és descrit com un &quot;socialista perillós&quot; després del seu assassinat a mans dels franquistes"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Informe de la Comissaria d&#039;Investigació i Vigilància de Balears, datat de 1937, en què Joan Canyelles Capllonch és descrit com un &quot;socialista perillós&quot; després del seu assassinat a mans dels franquistes                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Semblava que ens cridaven: 'A la fi ens heu trobat'&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        El n&eacute;t de Garc&iacute;a-Pe&ntilde;uela&nbsp;rememora especialment un petit acte celebrat al costat de la fossa, sense tribunes ni grans discursos. Els familiars es trobaven a escassos metres dels esquelets recentment exhumats. &ldquo;Pod&iacute;em gaireb&eacute; tocar-los&rdquo;, recorda. Sonaven un violoncel i una flauta mentre els assistents observaven aquells cossos que, durant d&egrave;cades, havien rom&agrave;s ocults sota terra. Va ser llavors quan va sentir una cosa dif&iacute;cil d'explicar. &ldquo;Semblava que els senties&rdquo;, diu. &ldquo;Com si ens estiguessin cridant: 'A la fi ens heu trobat'&rdquo;. La imatge continua emocionant-li anys despr&eacute;s. &ldquo;Fins llavors tots ells eren desapareguts&rdquo;, reflexiona. Enfront de la fossa oberta, envoltat de familiars que portaven d&egrave;cades esperant respostes, va tenir la sensaci&oacute; que els qui jeien all&agrave; baix recuperaven per fi all&ograve; que els havia estat arrabassat: un nom, una hist&ograve;ria i el dret a ser trobats.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a6de989-a165-42a8-acca-6a651138b26b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a6de989-a165-42a8-acca-6a651138b26b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a6de989-a165-42a8-acca-6a651138b26b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a6de989-a165-42a8-acca-6a651138b26b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a6de989-a165-42a8-acca-6a651138b26b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a6de989-a165-42a8-acca-6a651138b26b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2a6de989-a165-42a8-acca-6a651138b26b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Treballs d&#039;exhumació al cementiri de Son Coletes"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Treballs d&#039;exhumació al cementiri de Son Coletes                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Igual que Guillem i tants altres familiars, Miquel Rabal tampoc no oblidar&agrave; mai la telefonada que va rebre el novembre de 2022. Caminava tot sol per la Comuna de Bunyola quan va sonar el tel&egrave;fon. A l'altra banda de la l&iacute;nia hi havia Maria Ant&ograve;nia Oliver, presidenta de Mem&ograve;ria de Mallorca i una de les persones que m&eacute;s ha lluitat durant les darreres d&egrave;cades per localitzar els desapareguts del franquisme. Dos dies abans li havia enviat diverses fotografies del seu avi per a una exposici&oacute; dedicada a les v&iacute;ctimes de la repressi&oacute;. En veure el seu nom a la pantalla, va tenir la intu&iuml;ci&oacute; que aquella telefonada estava relacionada amb la recerca que havia marcat bona part de la seva vida. No va fer falta gaire m&eacute;s. Amb unes poques paraules, Oliver li va confirmar all&ograve; que feia anys que esperava sentir. &ldquo;Miquel, el teu avi ha estat identificat&rdquo;, recorda que li va dir. 
    </p><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Va ser com si s'hagu&eacute;s trencat un dic&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Rabal explica que va intentar contenir l'emoci&oacute; durant la conversa. Sabia que l'activista havia acompanyat desenes de fam&iacute;lies en moments semblants -&ldquo;t&eacute; una espatlla per a aix&ograve; i per a tot el que li tirin&rdquo;, subratlla- i va procurar mantenir la serenor. &ldquo;Vaig aguantar com vaig poder&rdquo;, rememora. Amb el pas del temps, gaireb&eacute; no recorda qu&egrave; li va respondre. &ldquo;Ja no importava el que jo digu&eacute;s&rdquo;. Va ser despr&eacute;s de penjar quan tot es va desbordar. &ldquo;Va ser com si s'hagu&eacute;s trencat un dic&rdquo;, recorda. De cop van aflorar d&egrave;cades de preguntes, documents consultats, hist&ograve;ries familiars reconstru&iuml;des i esperances acumulades. La recerca havia acabat. M&eacute;s de vuitanta anys despr&eacute;s del seu assassinat, Emilio Garc&iacute;a-Pe&ntilde;uela deixava de ser un desaparegut per tornar, finalment, amb la seva fam&iacute;lia.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0e42f315-c976-4a2c-b9bd-962a963e70b1_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0e42f315-c976-4a2c-b9bd-962a963e70b1_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0e42f315-c976-4a2c-b9bd-962a963e70b1_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0e42f315-c976-4a2c-b9bd-962a963e70b1_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0e42f315-c976-4a2c-b9bd-962a963e70b1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0e42f315-c976-4a2c-b9bd-962a963e70b1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0e42f315-c976-4a2c-b9bd-962a963e70b1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Guillem Mir, recolzat en un dels murs de l&#039;habitatge on es van emportar el seu avi"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Guillem Mir, recolzat en un dels murs de l&#039;habitatge on es van emportar el seu avi                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        S'emociona de nou en recordar el dia en qu&egrave; la fam&iacute;lia va rebre les restes del seu avi. L'acte es va celebrar al cementiri de Son Valent&iacute; seguint un minuci&oacute;s protocol, dissenyat per respectar els temps i els desitjos de cada fam&iacute;lia. Els forens els van preguntar si volien obrir la caixa que contenia els ossos recuperats de la fossa. Tamb&eacute; els van consultar si permetien la pres&egrave;ncia de representants institucionals i observadors internacionals. &ldquo;Tot estava fet amb una delicadesa extraordin&agrave;ria. Entenien que cada fam&iacute;lia viu aix&ograve; d'una manera diferent&rdquo;, rememora.
    </p><p class="article-text">
        Entre els assistents es trobava&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/fabian-salvioli-relator-onu-no-entiende-dolor-victimas-franquismo-no-buena-persona_128_10021022.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Favi&aacute;n Salvioli</a>, relator especial per a la promoci&oacute; de la veritat, la just&iacute;cia, reparacions i garanties de no repetici&oacute; de l'ONU. Lluny de percebre-ho com una pres&egrave;ncia aliena, Rabal ho va interpretar com un reconeixement a la dignitat del seu avi. &ldquo;Per a mi va ser un honor maj&uacute;scul&rdquo;, explica. &ldquo;Era una persona que representava la humanitat acompanyant una altra persona an&ograve;nima i modesta en un moment tan important&rdquo;, afegeix. La imatge el continua emocionant: un treballador del Banc d'Espanya, assassinat i desaparegut durant d&egrave;cades, rebent finalment l'empara i el reconeixement que li havien estat negats. Quan van obrir la caixa, Miguel va veure per primera vegada les restes del seu avi. Es va apropar al crani i el va tocar: &ldquo;El vaig con&egrave;ixer en aquell moment&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6fb3809c-84fb-40e4-b89e-24166baeab6a_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6fb3809c-84fb-40e4-b89e-24166baeab6a_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6fb3809c-84fb-40e4-b89e-24166baeab6a_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6fb3809c-84fb-40e4-b89e-24166baeab6a_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6fb3809c-84fb-40e4-b89e-24166baeab6a_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6fb3809c-84fb-40e4-b89e-24166baeab6a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6fb3809c-84fb-40e4-b89e-24166baeab6a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Acte d&#039;homenatge a Emilio García-Peñuela i altres represaliats del franquisme al cementiri de Son Valentí"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Acte d&#039;homenatge a Emilio García-Peñuela i altres represaliats del franquisme al cementiri de Son Valentí                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Miguel Rabal continua emocionant-se en recordar l&#039;acte d&#039;homenatge al seu avi: un treballador del Banc d&#039;Espanya, assassinat i desaparegut durant dècades, rebent finalment l&#039;empara i el reconeixement que li havien estat negats. Quan van obrir la caixa, va veure per primera vegada el pare de la seva mare. Es va acostar al crani i el va tocar: &quot;El vaig conèixer en aquell moment&quot;</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Lluny d'erigir-se en protagonista, Miguel reivindica la perseveran&ccedil;a d'activistes, historiadors i associacions memorialistes i com, amb el pas dels anys, van demostrar que el seu afany estava lluny de ser una extravag&agrave;ncia. L'aprovaci&oacute; de la llei balear de fosses el 2016 va ser, per a ell, la prova que aquella obstinaci&oacute; havia valgut la pena. Com Guillem, subratlla que el veritable abast de les exhumacions va molt m&eacute;s enll&agrave; de cada cas individual. 
    </p><p class="article-text">
        L'arque&ograve;loga <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/almudena-garcia-rubio-antropologa-tocar-huesos-fosa-no-dice-objetos-hablan-persona_1_10553555.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Almudena Garc&iacute;a-Rubio</a>, responsable de nombroses de les exhumacions a les illes, explica que els plans de fosses impulsats en Balears van anar incorporant progressivament noves disciplines i eines per a abordar les conseq&uuml;&egrave;ncies de la repressi&oacute;. A la labor d'arque&ograve;legs, antrop&ograve;legs forenses i historiadors es van sumar especialistes en restauraci&oacute;, juristes, antrop&ograve;legs socials i, fins i tot, equips d'acompanyament psicosocial per a atendre els familiars durant tot el proc&eacute;s. La investigadora, qui aquest divendres va participar en la jornada organitzada per la Universitat de les Illes Balears (UIB) per a commemorar els deu anys de la llei de fosses, subratlla que aquest enfocament multidisciplinari va convertir a les illes en una refer&egrave;ncia dins de l'Estat, en entendre que la recuperaci&oacute; dels desapareguts no consisteix &uacute;nicament a localitzar i identificar restes, sin&oacute; tamb&eacute; a acompanyar a les fam&iacute;lies i preservar la mem&ograve;ria de les v&iacute;ctimes. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Darrere de cada esquelet hi ha una persona desapareguda i una família que porta dècades esperant resposta
</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Almudena García-Rubio</span>
                                        <span>—</span> Arqueòloga
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>La llavor del moviment memorialista</strong></h2><p class="article-text">
        Es tracta d'una idea que connecta directament amb l'origen mateix del moviment memorialista. Perqu&egrave;, per a les associacions i els familiars, mai no es va tractar &uacute;nicament d'obrir una fossa o de retornar unes restes als seus descendents. Tamb&eacute; implica reconstruir les hist&ograve;ries que la repressi&oacute; va intentar esborrar, explicar qui van ser aquelles persones i recon&egrave;ixer p&uacute;blicament les vulneracions de drets humans que van patir.
    </p><p class="article-text">
        Maria Ant&ograve;nia Oliver recorda, de fet, que l'origen de Mem&ograve;ria de Mallorca va n&eacute;ixer d'una convicci&oacute; profundament arrelada. &ldquo;Tenia clar que en democr&agrave;cia tenim drets&rdquo;, explica. No podia entendre que hi hagu&eacute;s fam&iacute;lies que desconeixien on eren els seus pares, germans o marits i que les institucions romanguessin al marge. Molt abans de familiaritzar-se amb conceptes com veritat, just&iacute;cia i reparaci&oacute;, assegura que ja els sentia com una necessitat vital.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;No els coneixia te&ograve;ricament, per&ograve; els sentia&rdquo;, rememora. Li resultava incomprensible que hi hagu&eacute;s persones cercant els seus desapareguts mentre jutges, fiscals i administracions miraven cap a una altra banda. &ldquo;Em demanava com era possible que hi hagu&eacute;s gent exhumant i que tot qued&agrave;s aqu&iacute;&rdquo;, afirma, mentre observava com en altres pa&iuml;sos les desaparicions for&ccedil;ades eren abordades des de la just&iacute;cia i els drets humans. Aquella inquietud va n&eacute;ixer d'una experi&egrave;ncia personal &mdash;la recerca del seu avi, Andreu Par&iacute;s&mdash; que aviat va descobrir compartida per centenars de fam&iacute;lies.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/47f73bf4-ff8d-4d49-8a14-21a4dd3c4647_16-9-discover-aspect-ratio_50p_1136220.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/47f73bf4-ff8d-4d49-8a14-21a4dd3c4647_16-9-discover-aspect-ratio_50p_1136220.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/47f73bf4-ff8d-4d49-8a14-21a4dd3c4647_16-9-discover-aspect-ratio_75p_1136220.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/47f73bf4-ff8d-4d49-8a14-21a4dd3c4647_16-9-discover-aspect-ratio_75p_1136220.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/47f73bf4-ff8d-4d49-8a14-21a4dd3c4647_16-9-discover-aspect-ratio_default_1136220.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/47f73bf4-ff8d-4d49-8a14-21a4dd3c4647_16-9-discover-aspect-ratio_default_1136220.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/47f73bf4-ff8d-4d49-8a14-21a4dd3c4647_16-9-discover-aspect-ratio_default_1136220.jpg"
                    alt="Protesta duta a terme al juny de 2024 després que el president del Parlament balear, Gabriel Le Senne (Vox), trenqués a l&#039;hemicicle la foto de tres víctimes del franquisme"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Protesta duta a terme al juny de 2024 després que el president del Parlament balear, Gabriel Le Senne (Vox), trenqués a l&#039;hemicicle la foto de tres víctimes del franquisme                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En els primers anys de recerca, Oliver acudia a historiadors, arxius i testimonis amb una sensaci&oacute; inc&ograve;moda. &ldquo;A vegades em sentia violenta demanant informaci&oacute;. Pensava que no havia de ser jo qui ho fes; havien de ser les institucions o un jutge qui m'ho diguessin&rdquo;. All&ograve; que havia viscut a la seva pr&ograve;pia fam&iacute;lia ho trobava repetit una vegada i una altra en els relats d'altres fills i n&eacute;ts de represaliats. Recorda especialment les hist&ograve;ries de dones que havien passat d&egrave;cades preguntant pels seus marits desapareguts i suportant burles o insinuacions. &ldquo;Ni tan sols sabien si els havien matat perqu&egrave; ning&uacute; no els ho deia&rdquo;, lamenta.
    </p><p class="article-text">
        Per aix&ograve; insisteix que els aven&ccedil;os assolits durant les darreres dues d&egrave;cades no van sorgir del no-res. Abans de les lleis, dels plans de fosses i de les exhumacions institucionals hi va haver anys de feina discreta de familiars i activistes recopilant testimonis, localitzant enterraments i elaborant els primers llistats de desapareguts. &ldquo;Si avui tenim un mapa de fosses &eacute;s gr&agrave;cies als familiars de les v&iacute;ctimes&rdquo;, subratlla. Aquella documentaci&oacute; va permetre demostrar que les fosses existien i que es podien obrir. &ldquo;Era important demostrar que es podia exhumar, que els pol&iacute;tics no tinguessin por de fer-ho&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En un context marcat per la recent <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pp-i-vox-deroguen-llei-balear-memoria-historica-i-evoquen-els-assassinats-per-les-hordes-roges_1_13056278.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">derogaci&oacute; de la llei balear de mem&ograve;ria democr&agrave;tica per part de PP i Vox</a>, les v&iacute;ctimes insisteixen que la reparaci&oacute; no acaba quan es localitza un cos. Sense pol&iacute;tiques p&uacute;bliques de mem&ograve;ria, adverteixen, les exhumacions corren el risc de convertir-se en simples operacions arqueol&ograve;giques desprove&iuml;des de context. Per aix&ograve; continuen reclamant veritat, just&iacute;cia i reparaci&oacute; per retornar la dignitat als qui van ser assassinats i restituir una part de la hist&ograve;ria col&middot;lectiva que durant massa temps va romandre enterrada sota la terra i el silenci.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/guillem-coneixer-seu-avi-despres-exhumat-d-fossa-franquista-no-ho-vaig-evitar-vaig-anar-cap-ell-vaig-abracar-i-li-vaig-fer-peto_1_13298017.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 13 Jun 2026 04:30:57 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/01b9814b-da09-4598-9216-7a84aee8d74c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1341729" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/01b9814b-da09-4598-9216-7a84aee8d74c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1341729" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Guillem va conèixer el seu avi després de ser exhumat d'una fossa franquista: "No ho vaig poder evitar. Vaig anar cap a ell, el vaig abraçar i li vaig fer un petó"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/01b9814b-da09-4598-9216-7a84aee8d74c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Memoria Histórica,Fosas comunes,Fosas del franquismo,Franquismo,Víctimas del franquismo,Represión franquista,Crímenes del franquismo,Guerra Civil Española,Dictadura franquista,Desaparecidos,Islas Baleares,Mallorca,Ibiza,Formentera]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[De cárcel de Yeserías a centro de inserción social Victoria Kent: la transformación de la última prisión franquista en Madrid]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/madrid/carcel-yeserias-centro-insercion-social-victoria-kent-transformacion-ultima-prision-franquista-madrid_1_13283853.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/206c0db8-615d-4708-a78f-0f5e28cb7cf7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="De cárcel de Yeserías a centro de inserción social Victoria Kent: la transformación de la última prisión franquista en Madrid"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La mayor parte de los internos del centro cumple la última fase de su condena en tercer grado, lo que les permite salir fuera del recinto hasta 16 horas al día. Asociaciones memorialistas han pedido al Gobierno central que lo declare Lugar de Memoria, aunque han recibido silencio por parte del Ejecutivo</p><p class="subtitle">La cárcel de Carabanchel, la 'estrella de la muerte' de la dictadura que Franco no fue a inaugurar
</p></div><p class="article-text">
        Cuando uno pasea por la calle Juan de Vera, en el madrile&ntilde;o barrio de Arganzuela, pocas cosas son las que le ayudan a conocer lo que sucedi&oacute;, y todav&iacute;a ocurre, tras esos muros. El actual centro de inserci&oacute;n social (CIS) Victoria Kent, antigua c&aacute;rcel de Yeser&iacute;as, alberga en su arquitectura neomud&eacute;jar casi un siglo de historia entre sus pabellones y antiguas celdas. De infraestructura algo deteriorada, a d&iacute;a de hoy los internos gozan de un r&eacute;gimen de semilibertad que les permite estar fuera del centro hasta 16 horas al d&iacute;a. A pesar de ser de los pocos enclaves utilizados por el franquismo para recluir a los y las disidentes que sigue en pie en la capital, desde el Gobierno central todav&iacute;a no lo han declarado Lugar de Memoria Democr&aacute;tica.
    </p><p class="article-text">
        Llamada as&iacute; por ubicarse en una zona industrial en la que se trabajaba el yeso, la construcci&oacute;n erigida por el Ayuntamiento de Madrid en torno a 1928 ten&iacute;a como destino ser un asilo de mendigos. De ella sobresalen seis pabellones en forma de &lsquo;H&rsquo; con largos brazos dispuestos en parejas y paralelos a la calle Juana Do&ntilde;a que son de doble altura, con cubiertas inclinadas de teja curva. Entre los pabellones quedan espacios libres en forma de calle que se denominaban &ldquo;patios&rdquo;. En la segunda planta, los pabellones se conectan a trav&eacute;s de un eje longitudinal, en forma de puente, sobre estos patios. Existe tambi&eacute;n un &uacute;ltimo pabell&oacute;n, con un solo brazo, m&aacute;s corto que los anteriores.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8626eba8-799f-48cf-af9e-a01e69dfb182_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8626eba8-799f-48cf-af9e-a01e69dfb182_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8626eba8-799f-48cf-af9e-a01e69dfb182_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8626eba8-799f-48cf-af9e-a01e69dfb182_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8626eba8-799f-48cf-af9e-a01e69dfb182_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8626eba8-799f-48cf-af9e-a01e69dfb182_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8626eba8-799f-48cf-af9e-a01e69dfb182_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Varios coches aparcados en el Centro de Inserción Social de Victoria Kent en una imagen de archivo"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Varios coches aparcados en el Centro de Inserción Social de Victoria Kent en una imagen de archivo                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El comienzo de la Guerra Civil tras el fracaso del golpe de Estado de julio de 1936 hizo que el asilo tuviera diversas funciones, entre ellas centro de detenci&oacute;n y hospital, esta &uacute;ltima a partir de 1938. En 1941, el centro comenz&oacute; a llamarse prisi&oacute;n de Yeser&iacute;as. A ella arribaban &uacute;nicamente hombres hasta que se cerr&oacute; la<a href="https://www.eldiario.es/sociedad/carcel-rojas-hablan-antiguas-presas-ventas-prision-resistencia-femenina-antifranquista_1_10532566.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> c&aacute;rcel de Ventas</a>, cuando tambi&eacute;n empezaron a entrar mujeres. Tendr&iacute;an que pasar varias d&eacute;cadas hasta que en 1971 la prisi&oacute;n fuera considerada femenina en exclusiva. Justos 20 a&ntilde;os despu&eacute;s se cerr&oacute; y, ya en 1994, volvi&oacute; a abrir sus puertas como CIS Victoria Kent.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Lo primero que me dijo un guardia civil es que menuda pinta traíamos las rojas. Yo había estado una semana en la Dirección General de Seguridad, torturada, sin poder lavarme, con el vestido descosido</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Rosa García Alcón</span>
                                        <span>—</span> Detenida en 1975
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text">Los recuerdos franquistas</h2><p class="article-text">
        Una vez que se abre la primera puerta, se cruza un peque&ntilde;o aparcamiento y se supera el control de seguridad, un peque&ntilde;o jard&iacute;n con floridos arbustos y cuidado c&eacute;sped da la bienvenida al visitante. Lo primero que se observa, un cartel con el art&iacute;culo de la Constituci&oacute;n Espa&ntilde;ola que garantiza que las penas de prisi&oacute;n y las medidas de seguridad deben orientarse fundamentalmente hacia la reeducaci&oacute;n y reinserci&oacute;n social.
    </p><p class="article-text">
        El d&iacute;a en que Rosa Garc&iacute;a Alc&oacute;n ingres&oacute; en Yeser&iacute;as no exist&iacute;a ese jard&iacute;n, y mucho menos ese precepto constitucional. Detenida el 24 de agosto de 1975 y trasladada a la prisi&oacute;n el 1 de septiembre, esta militante de la Federaci&oacute;n Universitaria Democr&aacute;tica de Espa&ntilde;a, ligada al FRAP, recuerda c&oacute;mo empezaba a anochecer cuando ingres&oacute; en la c&aacute;rcel. &ldquo;Lo primero que me dijo un guardia civil es que menuda pinta tra&iacute;amos las rojas. Yo hab&iacute;a estado una semana en la Direcci&oacute;n General de Seguridad, torturada, sin poder lavarme, con el vestido descosido&rdquo;, rememora.
    </p><p class="article-text">
        El m&eacute;dico de la prisi&oacute;n se neg&oacute; a poner en el informe que Garc&iacute;a Alc&oacute;n presentaba numerosos hematomas en el cuerpo y un dislocamiento en el pie izquierdo. &ldquo;Llegu&eacute; a la secci&oacute;n de pol&iacute;ticas y ah&iacute; estaban mis compa&ntilde;eras. Me recibieron, me apoyaron mucho, me dieron ropa y me escucharon. A partir de entonces, la estancia no fue tan dura, porque &eacute;ramos muchas&rdquo;, explica la actual militante de la asociaci&oacute;n de presos y presas represaliadas por el franquismo La Comuna.
    </p><p class="article-text">
        El nombre de esta organizaci&oacute;n no es balad&iacute;. Algunas presas crearon su propia comuna entre rejas, donde compart&iacute;an todo lo que ten&iacute;an. Garc&iacute;a Alc&oacute;n recuerda con angustia el 27 de septiembre de aquel a&ntilde;o, cuando el franquismo fusil&oacute; por &uacute;ltima vez: &ldquo;Estuvimos con las dos &uacute;ltimas condenadas a muerte de la dictadura, Mar&iacute;a Jes&uacute;s Dasca y Concepci&oacute;n Trist&aacute;n. Fueron unos momentos tr&aacute;gicos&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        Adem&aacute;s de estos dos nombres, el de miles de mujeres tambi&eacute;n han quedado impregnados en la historia de Yeser&iacute;as, como la escritora y abogada Lidia Falc&oacute;n, la activista y escritora Eva Forest, la dirigente del PCE y diputada Pilar Brabo y la actriz antifranquista Mari Paz Ballesteros.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d3395450-c4ec-4b53-b256-f4527d53235f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d3395450-c4ec-4b53-b256-f4527d53235f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d3395450-c4ec-4b53-b256-f4527d53235f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d3395450-c4ec-4b53-b256-f4527d53235f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d3395450-c4ec-4b53-b256-f4527d53235f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d3395450-c4ec-4b53-b256-f4527d53235f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d3395450-c4ec-4b53-b256-f4527d53235f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Puerta de entrada del Centro de Inserción Social de Victoria Kent, a 2 de septiembre de 2022, en Madrid"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Puerta de entrada del Centro de Inserción Social de Victoria Kent, a 2 de septiembre de 2022, en Madrid                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text">La nueva vida en la Espa&ntilde;a democr&aacute;tica</h2><p class="article-text">
        Seg&uacute;n Instituciones Penitenciarias, en la actualidad 291 internos cumplen su condena de forma presencial en el CIS Victoria Kent, donde hay hombres, mujeres y un pabell&oacute;n para madres con hasta diez plazas. La mayor parte de ellos se han visto privados de libertad por delitos de violencia de g&eacute;nero o contra la seguridad vial. En este sentido, acuden a formaciones para potenciar su reeducaci&oacute;n y reinserci&oacute;n y as&iacute; evitar la reincidencia. Su estancia obligatoria es de m&iacute;nimo ocho horas al d&iacute;a. Es decir, tienen que estar presentes en uno de los tres recuentos que se realizan cada jornada. La mayor&iacute;a pasa la noche en el CIS, por lo que el horario habitual de entrada es de 23.00 horas hasta las 8.00 horas del d&iacute;a siguiente.
    </p><p class="article-text">
        La prisi&oacute;n de Yeser&iacute;as, recordada por muchos como set de rodaje de la pel&iacute;cula &lsquo;Tacones lejanos&rsquo; de Pedro Almod&oacute;var, no goza de cocinas propias. La comida llega desde la c&aacute;rcel de Valdemoro, a las 13.00 horas y a las 19.00 horas. El desayuno se basa en algo de boller&iacute;a y caf&eacute;. El comedor est&aacute; en la planta baja del primer pabell&oacute;n. Son mesas ancladas al suelo de ocho personas, con asientos sin respaldo y atornillados a las mismas mesas. Un s&aacute;bado de mayo, los internos comieron pasta con pollo y patatas y cenaron verduras con hamburguesa y patatas. Al d&iacute;a siguiente, comieron cocido completo y pasta con carne de cerdo y cenaron verdura con pollo y patatas.
    </p><p class="article-text">
        Esa planta la gobierna una gran sala de estar, rodeada de bancos incrustados a la pared, y en medio una peque&ntilde;a televisi&oacute;n protegida por un cristal. Al lado est&aacute; la biblioteca, cerrada con llave, tambi&eacute;n enrejada. La pol&iacute;tica marca que, si un usuario quiere alg&uacute;n libro, acuda a las bibliotecas municipales. Cerca pero ya en otro pabell&oacute;n se ubica el archivo, con varias salas forradas de estanter&iacute;as met&aacute;licas hasta el techo y donde pocas profesionales se afanan en digitalizar cientos de legajos amarilleados por el paso del tiempo. En ellos, miles de sentencias franquistas, entre las que se cuentan, por ejemplo, las de aquellos detenidos por luchar contra el r&eacute;gimen y las de aquellas presas por abortar, que motivan la consulta de historiadores.
    </p><h2 class="article-text">Madres que cumplen prisi&oacute;n</h2><p class="article-text">
        La mayor&iacute;a de los internos se encuentran en tercer grado. Es el estadio m&aacute;s avanzado de una condena hacia la libertad que llega cuando has cumplido la mayor parte de la pena. &ldquo;Muchos lo piden porque tienen que cuidar de familiares o porque tienen un precontrato de trabajo que les vale como justificaci&oacute;n de que quieren reinsertarse&rdquo;, comenta una trabajadora que ha desempe&ntilde;ado sus funciones en el CIS durante unos meses.
    </p><p class="article-text">
        En el centro hay trabajadora social, psic&oacute;loga, jurista y educadora, pero no equipo m&eacute;dico. Se entiende que, ante una necesidad sanitaria, el usuario acude al m&eacute;dico habitual del centro de salud. &ldquo;Quienes est&aacute;n peor aqu&iacute; son las madres porque la mayor&iacute;a de presas que tienen hijos lo que intentan es que se quede alg&uacute;n familiar o allegado con ellos&rdquo;, determina esta trabajadora que prefiere no dar su nombre.
    </p><p class="article-text">
        En el caso concreto del CIS Victoria Kent, tambi&eacute;n se encargan de realizar el seguimiento a los liberados condicionales, aquellos que cumplen medidas alternativas a la privaci&oacute;n de libertad y quienes est&aacute;n en tercer grado telem&aacute;tico, con una pulsera en el tobillo, que alcanzan las 105 personas.
    </p><p class="article-text">
        Desde La Comuna han pedido el Ministerio de Pol&iacute;tica Territorial y Memoria Democr&aacute;tica que declaren el CIS Victoria Kent como Lugar de Memoria Democr&aacute;tica. La propuesta decay&oacute; ante el silencio de la cartera liderada por &Aacute;ngel V&iacute;ctor Torres a principios de febrero. &ldquo;Aqu&iacute; no solo estuvimos pol&iacute;ticas, tambi&eacute;n hab&iacute;a mujeres presas por abortar o ayudar a hacerlo, o por adulterio, o por ejercer la prostituci&oacute;n. Eso tiene que explicarse, que la gente entienda lo que ocurri&oacute; aqu&iacute; para que no se olvide&rdquo;, reclama Garc&iacute;a Alc&oacute;n, quien dej&oacute; Yeser&iacute;as atr&aacute;s el 3 de diciembre de 1975 en libertad condicional tras abonar sus padres 30.000 pesetas.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Guillermo Martínez]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/madrid/carcel-yeserias-centro-insercion-social-victoria-kent-transformacion-ultima-prision-franquista-madrid_1_13283853.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 12 Jun 2026 20:45:03 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/206c0db8-615d-4708-a78f-0f5e28cb7cf7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="709217" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/206c0db8-615d-4708-a78f-0f5e28cb7cf7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="709217" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[De cárcel de Yeserías a centro de inserción social Victoria Kent: la transformación de la última prisión franquista en Madrid]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/206c0db8-615d-4708-a78f-0f5e28cb7cf7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Madrid,Historia,Memoria Histórica,Cárceles,Franquismo,Víctimas del franquismo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Guillem conoció a su abuelo tras ser exhumado de una fosa franquista: "No lo pude evitar. Fui hacia él, lo abracé y le di un beso"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/guillem-conocio-abuelo-exhumado-fosa-franquista-no-pude-evitar-abrace-le-di-beso_1_13288117.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/01b9814b-da09-4598-9216-7a84aee8d74c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Guillem conoció a su abuelo tras ser exhumado de una fosa franquista: &quot;No lo pude evitar. Fui hacia él, lo abracé y le di un beso&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La ley balear de fosas, que fue aprobada por unanimidad en el Parlament y ha permitido la recuperación de más de 330 víctimas y la identificación de más de medio centenar, cumple diez años. PP y Vox han derogado otra norma, la de memoria democrática, que impulsaba homenajes y reconocimientos a los represaliados</p><p class="subtitle">A pie de fosa mientras PP y Vox derogan la Ley de Memoria balear: “Quieren exhumaciones en silencio”
</p></div><p class="article-text">
        El 15 de diciembre de 1936, dos guardias civiles y varios falangistas irrumpieron en casa de los suegros de Joan Canyelles Capllonch, en Esporles (Mallorca). Ten&iacute;a 32 a&ntilde;os. <em>Picapedrer</em> y afiliado a la Casa del Pueblo, formaba parte de una generaci&oacute;n que hab&iacute;a abrazado con convicci&oacute;n los cambios impulsados por la Segunda Rep&uacute;blica en un municipio conocido entonces como la &ldquo;peque&ntilde;a Rusia&rdquo; por su intensa actividad sindical y obrera. Tras el golpe militar de julio, intent&oacute; esconderse en una barraca del Port des Canonge. Despu&eacute;s regres&oacute; a Esporles, pero una vecina acab&oacute; delat&aacute;ndolo. 
    </p><p class="article-text">
        Aquel d&iacute;a, sin poder despedirse de su mujer, Francisca, con quien ten&iacute;a dos hijas peque&ntilde;as, Catalina y Magdalena, se lo llevaron a la fuerza, lo ataron y lo arrastraron por la calle. Despu&eacute;s lo trasladaron hasta un viejo almac&eacute;n de maderas situado en el centro de Palma y reconvertido en una de las c&aacute;rceles m&aacute;s oscuras y tr&aacute;gicas de la&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/sociedad/baleares-comunidad-asesinatos-guerra-civil_1_2219528.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">represi&oacute;n franquista en Mallorca</a>: la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/horrores-carcel-franquista-can-mir-tenia-suerte-moria_1_9220290.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">prisi&oacute;n de Can Mir</a>. Un mes despu&eacute;s, los carceleros gritaron su nombre. Junto a otros doce presos, fue esposado y conducido en cami&oacute;n, a lo largo de m&aacute;s de 30 kil&oacute;metros, hasta el muro de la Cruz de Porreres, el lugar donde, noche tras noche, los escuadrones fascistas llevaban a cabo sus ejecuciones. All&iacute; lo acribillaron a tiros. Las hip&oacute;tesis apuntan a que fue el &uacute;ltimo en morir: lo sugieren los disparos hallados en sus piernas, quiz&aacute;s al intentar huir tras presenciar el asesinato de sus compa&ntilde;eros. Su familia tard&oacute; m&aacute;s de ocho d&eacute;cadas en recuperar sus restos. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Yo sab&iacute;a que ten&iacute;a que encontrarlo&rdquo;. Guillem Mir habla despacio y visiblemente emocionado. Han pasado ocho a&ntilde;os desde que pudo enterrar por fin a su abuelo, pero todav&iacute;a recuerda con precisi&oacute;n el momento en que dej&oacute; de ser un desaparecido para volver a tener un nombre, una historia y una tumba. Hasta entonces, su familia, como las de tantos otros desaparecidos por el golpe militar de 1936 y la dictadura franquista, convivi&oacute; con una <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/depresion-demencia-luto-final-traumas-arrastran-descendientes-victimas-franco_1_12171750.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">ausencia suspendida en el tiempo y un duelo imposible de cerrar</a>. &ldquo;Cuando vives continuamente con a&ntilde;os de angustia, malestar y dolor, sin poder expresar ni purgar, acaba convirti&eacute;ndose en un trauma. A mi madre le pas&oacute; factura. Nunca te lo planteas, pero te va mermando toda la vida&rdquo;, confiesa Guillem a elDiario.es. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4aa9a000-3da5-48e5-accb-3548249cca75_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4aa9a000-3da5-48e5-accb-3548249cca75_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4aa9a000-3da5-48e5-accb-3548249cca75_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4aa9a000-3da5-48e5-accb-3548249cca75_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4aa9a000-3da5-48e5-accb-3548249cca75_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4aa9a000-3da5-48e5-accb-3548249cca75_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4aa9a000-3da5-48e5-accb-3548249cca75_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Guillem Mir señala la casa de la que los falangistas arrancaron a su abuelo"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Guillem Mir señala la casa de la que los falangistas arrancaron a su abuelo                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Cuando vives continuamente con años de angustia, malestar y dolor, sin poder expresar ni purgar, acaba convertido en un trauma. A mi madre le pasó factura. Nunca te lo planteas, pero te va mermando toda la vida</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Guillem Mir</span>
                                        <span>—</span> Nieto de Joan Canyelles Capllonch, asesinado por el franquismo
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>La ausencia heredada</strong></h2><p class="article-text">
        La historia de Joan Canyelles Capllonch condensa la b&uacute;squeda incesante de aquellos que durante generaciones ignoraron d&oacute;nde estaban sus muertos. Mientras los franquistas hab&iacute;an podido recuperar a los suyos casi desde el final de la guerra -el r&eacute;gimen facilit&oacute; la localizaci&oacute;n, exhumaci&oacute;n y traslado de quienes hab&iacute;an fallecido en la retaguardia republicana-, los vencidos fueron condenados al silencio y al miedo. Las <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/nietas-invisibilizadas-viudas-guerra-civil-abuela-quedo-sola-ropa-luto-le-dejaron-traer_1_11338099.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">viudas -estigmatizadas y sin derecho a ning&uacute;n tipo de reconocimiento ni pensi&oacute;n-</a> recorr&iacute;an cementerios, preguntaban a enterradores y, de forma infructuosa, segu&iacute;an cualquier rumor con la esperanza de encontrar una pista, un bot&oacute;n, una prenda de ropa o cualquier rastro que las condujera hasta sus maridos. Los hijos -a quienes despu&eacute;s se unir&iacute;an los nietos- crecieron escuchando relatos fragmentarios, conversaciones susurradas y referencias imprecisas a cunetas, simas y pozos. En paralelo, la dictadura erig&iacute;a monumentos, conced&iacute;a honores y constru&iacute;a una memoria oficial que glorificaba a los 'ca&iacute;dos por Dios y por Espa&ntilde;a'. 
    </p><p class="article-text">
        Sin embargo, casi cuarenta a&ntilde;os de r&eacute;gimen no lograron borrar la memoria de los desaparecidos. Muerto Franco y encauzado el camino hacia la democracia, los descendientes republicanos se lanzaron a rastrear archivos y a recoger testimonios. Pero, sobre todo -cuando gran parte del pa&iacute;s hab&iacute;a decidido olvidar-, <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/victimas-franquismo-abrian-tierra-manos-historia-exhumaciones-fosas-transicion_1_6201776.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">comenzaron a ara&ntilde;ar la tierra</a>. Har&iacute;an falta, con todo, otras tantas d&eacute;cadas para que aquella labor comenzara, a principios de los 2000 -m&aacute;s de 60 a&ntilde;os despu&eacute;s de los asesinatos-, a abrirse paso en el debate p&uacute;blico. Paul Preston lo llam&oacute; &ldquo;<a href="https://www.eldiario.es/politica/anomalia-espana-homenajes-dictadura-franco_1_1829883.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la anomal&iacute;a de Espa&ntilde;a</a>&rdquo;: mientras el resto de pa&iacute;ses condenaban sus dictaduras, afrontando de una u otra forma el legado de sus reg&iacute;menes autoritarios, la Transici&oacute;n espa&ntilde;ola, en aras a la &ldquo;reconciliaci&oacute;n&rdquo; nacional, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/catalina-moragues-autora-estudio-franquismo-oculta-pp-espana-negado-derecho-justicia_1_13193791.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">hab&iacute;a cerrado la puerta a la posibilidad de investigar los cr&iacute;menes del franquismo</a>, hab&iacute;a optado por mantener a miles de desaparecidos en fosas comunes y hab&iacute;a relegado la b&uacute;squeda de las v&iacute;ctimas al empe&ntilde;o de sus familias.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/938d4f27-340c-435e-9749-ceed5887da79_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/938d4f27-340c-435e-9749-ceed5887da79_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/938d4f27-340c-435e-9749-ceed5887da79_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/938d4f27-340c-435e-9749-ceed5887da79_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/938d4f27-340c-435e-9749-ceed5887da79_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/938d4f27-340c-435e-9749-ceed5887da79_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/938d4f27-340c-435e-9749-ceed5887da79_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imagen real de una ejecución en el Fortí de Illetes (Mallorca), donde los fascistas asesinaron a unas sesenta personas"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imagen real de una ejecución en el Fortí de Illetes (Mallorca), donde los fascistas asesinaron a unas sesenta personas                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Muerto Franco y encauzado el camino hacia la democracia, los descendientes republicanos se lanzaron a rastrear archivos y a recoger testimonios. Pero, sobre todo, comenzaron a arañar la tierra. Harían falta, con todo, otras tantas décadas para que aquella labor comenzara, a principios de los 2000, a abrirse paso en el debate público</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ldquo;Era como tener una pared de 20 metros de alto y decir: 'Vamos a saltar'&rdquo;, ilustra Miguel Rabal, nieto de otro de los represaliados del franquismo en Mallorca, Emilio Garc&iacute;a-Pe&ntilde;uela, al recordar los inicios de un movimiento memorialista que se enfrentaba a d&eacute;cadas de desinter&eacute;s institucional, silencio social y ausencia de pol&iacute;ticas p&uacute;blicas para localizar a los desaparecidos. En aquel momento, recuerda, no faltaban quienes los consideraban &ldquo;cuatro viejos dando la paliza&rdquo; con una guerra que para muchos pertenec&iacute;a a un tiempo remoto y una historia que gran parte del pa&iacute;s cre&iacute;a definitivamente cerrada. 
    </p><p class="article-text">
        Sin embargo, aquel empe&ntilde;o cristaliz&oacute; en Balears con la creaci&oacute;n de la asociaci&oacute;n Mem&ograve;ria de Mallorca. Era el a&ntilde;o 2006. La madre de Rabal asisti&oacute; al acto fundacional, celebrado en el edificio de Sa Riera de Palma. Muchos de quienes acudieron eran ya ancianos que llevaban toda una vida esperando respuestas sobre el paradero de sus padres, hermanos o maridos. En una de las fotograf&iacute;as de aquel d&iacute;a aparec&iacute;a una larga fila de hijos de represaliados. La reivindicaci&oacute;n de todos ellos pod&iacute;a resumirse en una sola frase: &ldquo;Queremos encontrarlos&rdquo;. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb2fac35-204c-4307-9903-eae95b459b40_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb2fac35-204c-4307-9903-eae95b459b40_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb2fac35-204c-4307-9903-eae95b459b40_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb2fac35-204c-4307-9903-eae95b459b40_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb2fac35-204c-4307-9903-eae95b459b40_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb2fac35-204c-4307-9903-eae95b459b40_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/cb2fac35-204c-4307-9903-eae95b459b40_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Cementerio de Esporles, donde está enterrado Joan Canyelles Capllonch"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Cementerio de Esporles, donde está enterrado Joan Canyelles Capllonch                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">[La labor inicial del movimiento memorialista tras décadas de silencio] era como tener una pared de 20 metros de alto y decir: &#039;Vamos a saltar&#039;</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Miguel Rabal</span>
                                        <span>—</span> Nieto de Emilio García-Peñuela, represaliado por el franquismo
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>La ley que cambi&oacute; las reglas</strong></h2><p class="article-text">
        Sant Joan (Mallorca), junio de 2014. Bajo el sol abrasador de aquel verano, arque&oacute;logos, forenses y familiares asisten a una escena in&eacute;dita en Balears: la apertura de la primera fosa com&uacute;n de la guerra civil excavada en las islas. En el peque&ntilde;o cementerio de esta localidad de 2.300 habitantes, las palas retiran las primeras capas de tierra mientras decenas de ojos siguen cada movimiento con una mezcla de expectaci&oacute;n y nerviosismo. Muchos de los presentes llevan toda una vida esperando aquel momento. La intervenci&oacute;n no est&aacute; exenta de dificultades: parte de las sepulturas se encuentran ocultas bajo construcciones de hormig&oacute;n, lo que obliga a desarrollar una compleja labor previa de investigaci&oacute;n hist&oacute;rica, prospecci&oacute;n arqueol&oacute;gica y retirada controlada de estructuras.
    </p><p class="article-text">
        Durante seis d&iacute;as, la excavaci&oacute;n combina documentaci&oacute;n de archivo, testimonios orales, arqueolog&iacute;a y antropolog&iacute;a forense. Coordinados por Mem&ograve;ria de Mallorca y gracias al trabajo voluntario de especialistas del Laboratori de Bioarqueologia Humana de la Universitat Aut&ograve;noma de Barcelona, los equipos avanzan cent&iacute;metro a cent&iacute;metro. El 20 de junio aparecen los primeros indicios inequ&iacute;vocos de la fosa. Dos d&iacute;as despu&eacute;s, en presencia de los familiares, emergen a la luz los tres primeros cuerpos exhumados: corresponden a Jaume Gual Mas, Joan Gual Genovart y Miquel Salom Ribot, tres campesinos de Maria de la Salut asesinados por los fascistas en octubre de 1936. Un a&ntilde;o despu&eacute;s, en junio de 2015, los an&aacute;lisis gen&eacute;ticos permiten devolverlos a sus familias.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b7db3a7b-5beb-4750-84cb-04b30ce11bf9_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b7db3a7b-5beb-4750-84cb-04b30ce11bf9_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b7db3a7b-5beb-4750-84cb-04b30ce11bf9_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b7db3a7b-5beb-4750-84cb-04b30ce11bf9_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b7db3a7b-5beb-4750-84cb-04b30ce11bf9_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b7db3a7b-5beb-4750-84cb-04b30ce11bf9_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b7db3a7b-5beb-4750-84cb-04b30ce11bf9_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Fotografías de Joan Canyelles Capllonch, custodiadas por su nieto"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Fotografías de Joan Canyelles Capllonch, custodiadas por su nieto                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El investigador Manel Su&aacute;rez, autor de numerosas investigaciones sobre la Segunda Rep&uacute;blica y el movimiento obrero de Mallorca, recuerda que la elecci&oacute;n de Sant Joan para acometer la primera exhumaci&oacute;n de una fosa de la guerra civil en Balears no fue casual. La entonces alcaldesa del municipio, la ecosoberanista Catalina Gay&agrave; -quien gobernaba con el apoyo del PP-, respald&oacute; desde el primer momento la intervenci&oacute;n, lo que facilit&oacute; que el proyecto pudiera salir adelante pese a la ausencia de apoyo institucional. &ldquo;No recibimos ninguna ayuda&rdquo;, rememora Su&aacute;rez. Recuerda, asimismo, que, pese a hallar tres cuerpos con evidentes impactos de bala, ni jueces ni fiscales acudieron al lugar para investigar los hechos. 
    </p><p class="article-text">
        Con todo, el resultado super&oacute; todas las expectativas. La exhumaci&oacute;n despert&oacute; un enorme inter&eacute;s social y medi&aacute;tico y se convirti&oacute; en un acontecimiento sin precedentes en las islas. Ya no hab&iacute;a vuelta atr&aacute;s: la apertura de la fosa de Sant Joan demostr&oacute; que los desaparecidos pod&iacute;an ser encontrados y que d&eacute;cadas de silencio no hab&iacute;an logrado borrar sus huellas. Dos a&ntilde;os despu&eacute;s, en junio de 2016, Balears daba el paso decisivo: la aprobaci&oacute;n, por unanimidad, de la Ley de recuperaci&oacute;n de personas desaparecidas durante la Guerra Civil y el franquismo, una norma que convirti&oacute; en obligaci&oacute;n p&uacute;blica lo que hasta entonces hab&iacute;a sido una lucha sostenida en solitario por familiares y activistas. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Con esta ley se pretende cumplir con las obligaciones que tiene Espa&ntilde;a con las v&iacute;ctimas de las desapariciones de la Guerra Civil y del franquismo, y tambi&eacute;n con quienes son sus familiares&rdquo;, reza la exposici&oacute;n de motivos del texto.&nbsp;El Govern, presidido entonces por la socialista Francina Armengol, pasaba a asumir la responsabilidad de localizar fosas, elaborar mapas de enterramientos, impulsar an&aacute;lisis gen&eacute;ticos y coordinar los trabajos arqueol&oacute;gicos. Esta semana, la 'ley de fosas', que marc&oacute; un antes y un despu&eacute;s en esta historia de incertidumbre colectiva y cambi&oacute; la relaci&oacute;n de Balears con uno de los cap&iacute;tulos m&aacute;s oscuros de su pasado reciente, ha cumplido 10 a&ntilde;os. En todo este tiempo, la norma ha permitido recuperar los restos de 334 v&iacute;ctimas e identificar a 68 mediante t&eacute;cnicas forenses y pruebas gen&eacute;ticas. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/324b0983-24f3-43a1-9939-456801ced240_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/324b0983-24f3-43a1-9939-456801ced240_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/324b0983-24f3-43a1-9939-456801ced240_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/324b0983-24f3-43a1-9939-456801ced240_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/324b0983-24f3-43a1-9939-456801ced240_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/324b0983-24f3-43a1-9939-456801ced240_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/324b0983-24f3-43a1-9939-456801ced240_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Placa con el nombre de Joan Canyelles Capllonch en el cementerio de Esporles"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Placa con el nombre de Joan Canyelles Capllonch en el cementerio de Esporles                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La apertura de la fosa de Sant Joan, en 2014, demostró que los desaparecidos podían ser encontrados y que décadas de silencio no habían logrado borrar sus huellas. Dos años después, el Parlament aprobaba por unanimidad su &#039;ley de fosas&#039;, que ha permitido recuperar los restos de más de 280 víctimas e identificar a más de medio centenar</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Su impacto resulta significativo en un territorio donde la represi&oacute;n franquista fue especialmente cruenta. Despu&eacute;s de que, el 19 de julio de 1936, el reci&eacute;n proclamado comandante militar de Balears Manuel Goded declarase el estado de guerra y asumiera el control absoluto de Mallorca y Eivissa, se desat&oacute; una intensa violencia que, como sostiene el historiador Bartomeu Gar&iacute; Salleras, ya hab&iacute;a sido planificada meses antes del conflicto y ser&iacute;a perfectamente ejecutada por falangistas, militares, autoridades civiles, redes clientelares de derechas, capellanes e, incluso, por familiares de las propias v&iacute;ctimas.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Se inici&oacute; una aut&eacute;ntica caza de sospechosos, que ser&iacute;an fusilados sin contemplaciones en las&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/balears-completara-mapa-fosas-guerra-civil-localizadas-menorca_1_9142457.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">cunetas de las carreteras o en las tapias de los cementerios</a>, sin ning&uacute;n tipo de juicio y sin ning&uacute;n motivo o muchas veces por motivos inconfesables&rdquo;, afirma Gar&iacute;, autor de <em>La repressi&oacute; a Mallorca durant la Guerra Civil espanyola</em>, con base en lo arrojado en&nbsp;<em>Guerra Civil i repressi&oacute; a Mallorca</em>, del historiador Josep Massot Muntaner, uno de los estudiosos que durante la Transici&oacute;n se volc&oacute; en esclarecer c&oacute;mo se desarroll&oacute; el conflicto b&eacute;lico en la isla. Cerca de 2.000 personas fueron asesinadas en las islas y m&aacute;s de 10.000 pasaron por prisi&oacute;n. A ellas se suman quienes sufrieron condenas consideradas injustas, ejecuciones extrajudiciales y desapariciones forzadas. Se calcula que todav&iacute;a existen 56 fosas repartidas entre la mayor de las Balears y las Piti&uuml;sas.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddf5e135-9d1e-4915-bcfc-7d9107533da6_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddf5e135-9d1e-4915-bcfc-7d9107533da6_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddf5e135-9d1e-4915-bcfc-7d9107533da6_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddf5e135-9d1e-4915-bcfc-7d9107533da6_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddf5e135-9d1e-4915-bcfc-7d9107533da6_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddf5e135-9d1e-4915-bcfc-7d9107533da6_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ddf5e135-9d1e-4915-bcfc-7d9107533da6_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Excavación en una de las fosas del cementerio de Son Coletes (Mallorca)"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Excavación en una de las fosas del cementerio de Son Coletes (Mallorca)                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Desde la aprobaci&oacute;n de la 'ley de fosas', las exhumaciones se han llevado a cabo siguiendo protocolos arqueol&oacute;gicos y forenses homologados internacionalmente. Los equipos delimitan las &aacute;reas de b&uacute;squeda mediante el estudio de archivos, testimonios y planos hist&oacute;ricos, excavando despu&eacute;s de forma manual y estratigr&aacute;fica para preservar cualquier evidencia. Una vez localizados los restos, los especialistas documentan la posici&oacute;n de cada individuo, recuperan objetos asociados y trasladan los huesos a laboratorios de antropolog&iacute;a forense. All&iacute; analizan lesiones compatibles con ejecuciones, determinan el perfil biol&oacute;gico de las v&iacute;ctimas y, cuando es posible, realizan pruebas de ADN para cotejarlas con las muestras aportadas por familiares. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La ley balear de fosas ha permitido recuperar los restos de más de 330 víctimas e identificar a más de medio centenar en un territorio donde la represión franquista fue especialmente cruenta. Más de 2.000 personas asesinadas. Se calcula que todavía existen 56 fosas repartidas entre Mallorca, Eivissa y Formentera</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Mucho m&aacute;s que exhumar restos</strong></h2><p class="article-text">
        Cada exhumaci&oacute;n permite reconstruir biograf&iacute;as, documentar la represi&oacute;n y devolver historias al espacio p&uacute;blico. Para Guillem Mir, la b&uacute;squeda de su abuelo acab&oacute; convirti&eacute;ndose en una parte inseparable de su propia vida. Cuando le comunicaron que el ADN hab&iacute;a confirmado la identidad de los restos, Guillem sinti&oacute; una punzada en el pecho. &ldquo;Fue una emoci&oacute;n enorme&rdquo;, rememora con l&aacute;grimas en los ojos. Durante a&ntilde;os hab&iacute;a perseguido documentos, testimonios y pistas dispersas para reconstruir la historia de su abuelo. De repente, aquella b&uacute;squeda dejaba de ser una hip&oacute;tesis para convertirse en una certeza. &ldquo;Lo encontramos&rdquo;, resume. Por primera vez desde 1937, la familia sab&iacute;a d&oacute;nde hab&iacute;a estado todo ese tiempo. Lo que comenz&oacute; como una inquietud familiar acab&oacute; transform&aacute;ndose en una necesidad &iacute;ntima, casi en una obligaci&oacute;n moral hacia un hombre al que nunca lleg&oacute; a conocer, pero cuya ausencia marc&oacute; a varias generaciones.
    </p><p class="article-text">
        Guillem reconoce que la desaparici&oacute;n de un familiar deja secuelas que atraviesan el tiempo. En su caso, el silencio heredado, las historias contadas a medias y la incertidumbre sobre el paradero de su abuelo acabaron formando parte de la identidad familiar. La identificaci&oacute;n de los restos permiti&oacute; poner fin a esa b&uacute;squeda. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f7845379-c5d5-4c7c-9722-32347d63c122_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f7845379-c5d5-4c7c-9722-32347d63c122_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f7845379-c5d5-4c7c-9722-32347d63c122_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f7845379-c5d5-4c7c-9722-32347d63c122_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f7845379-c5d5-4c7c-9722-32347d63c122_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f7845379-c5d5-4c7c-9722-32347d63c122_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f7845379-c5d5-4c7c-9722-32347d63c122_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Despacho en el que Guillem almacena gran parte de los documentos y recuerdos de su abuelo"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Despacho en el que Guillem almacena gran parte de los documentos y recuerdos de su abuelo                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;El d&iacute;a de la entrega fue un d&iacute;a que tampoco olvidar&eacute; nunca&rdquo;, recuerda. Los forenses preguntaron a la familia si quer&iacute;a abrir la caja que conten&iacute;a los restos de Joan Canyelles. Aceptaron. &ldquo;Lo primero que vi fue el cr&aacute;neo. Era muy peque&ntilde;o, cab&iacute;a en una caja as&iacute;. Y hab&iacute;a un agujero muy grande&rdquo;. La emoci&oacute;n pudo m&aacute;s que las palabras. &ldquo;No lo pude evitar. Fui hacia &eacute;l, lo abrac&eacute; y le di un beso&rdquo;. Aquel gesto puso fin a m&aacute;s de ochenta a&ntilde;os de incertidumbre y permiti&oacute; que su abuelo dejara de ser un desaparecido para regresar definitivamente a su familia.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Guillem nunca conoció a su abuelo, asesinado por los franquistas, pero para él &#039;fue una emoción enorme&#039; cuando le comunicaron que el ADN había confirmado la identidad de los restos. Recuerda, con lágrimas en los ojos, que sintió una punzada en el pecho: &#039;No lo pude evitar. Fui hacia él, lo abracé y le di un beso&#039;</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En conversaci&oacute;n con elDiario.es, insiste en que la recuperaci&oacute;n de los cuerpos va m&aacute;s all&aacute; del &aacute;mbito familiar. &ldquo;La historia de mi abuelo es la historia de todos aquellos a quienes quisieron matar&rdquo;, sostiene. Por eso considera que las exhumaciones no solo reparan a las v&iacute;ctimas y a sus descendientes, sino que ayudan a reconstruir una parte de la historia colectiva que durante demasiado tiempo permaneci&oacute; enterrada. Desde entonces contin&uacute;a investigando y recopilando documentaci&oacute;n sobre otros represaliados de Esporles. &ldquo;No paramos&rdquo;, explica al hablar del archivo que ha construido junto a otros investigadores locales. Esa quiz&aacute; sea la mayor herencia de la ley de fosas. No solo ha permitido recuperar cuerpos: ha contribuido a rescatar vidas enteras del olvido.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/812a1178-8108-4021-9663-956f0d1e4131_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/812a1178-8108-4021-9663-956f0d1e4131_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/812a1178-8108-4021-9663-956f0d1e4131_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/812a1178-8108-4021-9663-956f0d1e4131_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/812a1178-8108-4021-9663-956f0d1e4131_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/812a1178-8108-4021-9663-956f0d1e4131_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/812a1178-8108-4021-9663-956f0d1e4131_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Documento de afiliación de Joan Canyelles a la Agrupación Socialista de Esporles"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Documento de afiliación de Joan Canyelles a la Agrupación Socialista de Esporles                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La historia de mi abuelo es la historia de todos aquellos a quienes quisieron matar</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Guillem Mir</span>
                                        <span>—</span> Nieto de Joan Canyelles Capllonch, represaliado por el franquismo
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>El ordenanza detenido en la sucursal del Banco de Espa&ntilde;a</strong></h2><p class="article-text">
        A cientos de kil&oacute;metros de Madrid, donde hab&iacute;a nacido en 1899, Emilio Garc&iacute;a-Pe&ntilde;uela construy&oacute; una nueva vida en Mallorca. Hab&iacute;a llegado a Palma en 1929 tras obtener una plaza de ordenanza en la sucursal del Banco de Espa&ntilde;a. Socialista, laico y comprometido pol&iacute;ticamente, frecuentaba la Casa del Pueblo y colaboraba econ&oacute;micamente con iniciativas obreras, incluso a pesar de las limitaciones econ&oacute;micas de una familia trabajadora con dos hijas peque&ntilde;as. Diez d&iacute;as despu&eacute;s del golpe de Estado, la polic&iacute;a acudi&oacute; hasta la sucursal para detenerlo. Desde all&iacute; fue trasladado hasta el castillo de Bellver, convertido entonces en prisi&oacute;n para centenares de detenidos republicanos. Era el 28 de julio de 1936. 
    </p><p class="article-text">
        Su nieto, Miguel Rabal, ha dedicado a&ntilde;os a reconstruir aquella historia. La familia sab&iacute;a que Emilio hab&iacute;a sido detenido, pero desconoc&iacute;a muchos detalles de lo ocurrido. La investigaci&oacute;n permiti&oacute; descubrir c&oacute;mo hab&iacute;a sido vigilado durante a&ntilde;os por sus ideas pol&iacute;ticas y c&oacute;mo acab&oacute; convertido en objetivo prioritario de la represi&oacute;n. &ldquo;No era precisamente el 'Stalin' de Mallorca, pero s&iacute; lo suficientemente interesante como para no dejarlo suelto&rdquo;, recuerda.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5e9536b-4881-4ae9-8bfc-8ebcdbd9207a_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5e9536b-4881-4ae9-8bfc-8ebcdbd9207a_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5e9536b-4881-4ae9-8bfc-8ebcdbd9207a_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5e9536b-4881-4ae9-8bfc-8ebcdbd9207a_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5e9536b-4881-4ae9-8bfc-8ebcdbd9207a_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5e9536b-4881-4ae9-8bfc-8ebcdbd9207a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f5e9536b-4881-4ae9-8bfc-8ebcdbd9207a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Fotografía de Emilio García-Peñuela"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Fotografía de Emilio García-Peñuela                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Mi abuelo no era precisamente el &#039;Stalin&#039; de Mallorca, pero sí lo suficientemente interesante como para no dejarlo suelto</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Miguel Rabal</span>
                                        <span>—</span> Nieto de Emilio García-Peñuela, asesinado por el franquismo
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Mucho antes de que los an&aacute;lisis gen&eacute;ticos confirmaran la identidad de su abuelo, Miguel ya albergaba una esperanza. Cuando comenzaron las exhumaciones y la recogida de muestras de ADN, su madre y su t&iacute;a aportaron las suyas convencidas de que alg&uacute;n d&iacute;a podr&iacute;an encontrarlo. Aquella posibilidad dej&oacute; de parecer remota durante la segunda campa&ntilde;a de excavaciones en la fosa de Son Coletes, en la localidad de Manacor, cuando decenas de familiares pudieron contemplar por primera vez los restos que emerg&iacute;an de la tierra tras ocho d&eacute;cadas de silencio. A apenas unos metros de distancia, dentro de la misma fosa, hab&iacute;an sido localizados los restos de <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/aurora-picornell-pasionaria-balear-asesinada-franquismo-cuya-foto-roto-presidente-parlament_1_11459151.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Aurora Picornell</a>, bautizada como la 'Pasionaria balear' e icono del republicanismo en Mallorca. Formaba parte de las conocidas como 'Rojas del Molinar', asesinadas por el franquismo la noche de reyes de 1937. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f9b8e71f-b930-4dfd-9a82-56f9a062e4f0_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f9b8e71f-b930-4dfd-9a82-56f9a062e4f0_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f9b8e71f-b930-4dfd-9a82-56f9a062e4f0_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f9b8e71f-b930-4dfd-9a82-56f9a062e4f0_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f9b8e71f-b930-4dfd-9a82-56f9a062e4f0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f9b8e71f-b930-4dfd-9a82-56f9a062e4f0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f9b8e71f-b930-4dfd-9a82-56f9a062e4f0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Informe de la Comisaría de Investigación y Vigilancia de Balears, fechado en 1937, en el que Joan Canyelles Capllonch es descrito como un &quot;socialista peligroso&quot; tras su asesinato a manos de los franquistas"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Informe de la Comisaría de Investigación y Vigilancia de Balears, fechado en 1937, en el que Joan Canyelles Capllonch es descrito como un &quot;socialista peligroso&quot; tras su asesinato a manos de los franquistas                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Parec&iacute;a que nos gritaban: 'Por fin nos hab&eacute;is encontrado'&rdquo;</strong> </h2><p class="article-text">
        El nieto de Garc&iacute;a-Pe&ntilde;uela rememora especialmente un peque&ntilde;o acto celebrado junto a la fosa, sin tribunas ni grandes discursos. Los familiares se encontraban a escasos metros de los esqueletos reci&eacute;n exhumados. &ldquo;Pod&iacute;amos casi tocarlos&rdquo;, recuerda. Sonaban un violonchelo y una flauta mientras los asistentes observaban aquellos cuerpos que, durante d&eacute;cadas, hab&iacute;an permanecido ocultos bajo tierra. Fue entonces cuando sinti&oacute; algo dif&iacute;cil de explicar. &ldquo;Parec&iacute;a que los o&iacute;as&rdquo;, dice. &ldquo;Como si nos estuvieran gritando: 'Por fin nos hab&eacute;is encontrado'&rdquo;. La imagen contin&uacute;a emocion&aacute;ndole a&ntilde;os despu&eacute;s. &ldquo;Hasta entonces todos ellos eran desaparecidos&rdquo;, reflexiona. Frente a la fosa abierta, rodeado de familiares que llevaban d&eacute;cadas esperando respuestas, tuvo la sensaci&oacute;n de que quienes yac&iacute;an all&iacute; abajo recuperaban por fin aquello que les hab&iacute;a sido arrebatado: un nombre, una historia y el derecho a ser encontrados.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a6de989-a165-42a8-acca-6a651138b26b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a6de989-a165-42a8-acca-6a651138b26b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a6de989-a165-42a8-acca-6a651138b26b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a6de989-a165-42a8-acca-6a651138b26b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a6de989-a165-42a8-acca-6a651138b26b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a6de989-a165-42a8-acca-6a651138b26b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2a6de989-a165-42a8-acca-6a651138b26b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Trabajos de exhumación en el cementerio de Son Coletes"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Trabajos de exhumación en el cementerio de Son Coletes                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Al igual que Guillem y tantos otros familiares, tampoco olvida la llamada que recibi&oacute; en noviembre de 2022. Estaba solo, caminando por la Comuna de Bunyola, cuando son&oacute; el tel&eacute;fono. Al otro lado de la l&iacute;nea estaba Maria Ant&ograve;nia Oliver, presidenta de Mem&ograve;ria de Mallorca, quien lleva d&eacute;cadas luchando por localizar a los desaparecidos del franquismo. Dos d&iacute;as antes le hab&iacute;a enviado varias fotograf&iacute;as de su abuelo para una exposici&oacute;n sobre las v&iacute;ctimas de la represi&oacute;n. Al ver su nombre en la pantalla, intuy&oacute; que se trataba de aquel asunto. Sin embargo, bastaron apenas unas palabras para confirmar lo que llevaba a&ntilde;os esperando: &ldquo;Miguel, tu abuelo ha sido identificado&rdquo;, recuerda que le dijo. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0e42f315-c976-4a2c-b9bd-962a963e70b1_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0e42f315-c976-4a2c-b9bd-962a963e70b1_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0e42f315-c976-4a2c-b9bd-962a963e70b1_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0e42f315-c976-4a2c-b9bd-962a963e70b1_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0e42f315-c976-4a2c-b9bd-962a963e70b1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0e42f315-c976-4a2c-b9bd-962a963e70b1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0e42f315-c976-4a2c-b9bd-962a963e70b1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Guillem Mir, apoyado en uno de los muros de la vivienda donde se llevaron a su abuelo"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Guillem Mir, apoyado en uno de los muros de la vivienda donde se llevaron a su abuelo                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Fue como si se hubiera roto un dique&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Miguel recuerda que intent&oacute; contenerse durante la conversaci&oacute;n. Sab&iacute;a que la activista hab&iacute;a acompa&ntilde;ado a decenas de familias en momentos similares -&ldquo;tiene un hombro para eso y para todo lo que le echen&rdquo;, subraya- y no quiso derrumbarse al tel&eacute;fono. &ldquo;Aguant&eacute; como pude&rdquo;, rememora. Apenas recuerda qu&eacute; le respondi&oacute;. &ldquo;Ya daba igual lo que dijera. Lo importante era otra cosa&rdquo;. Fue despu&eacute;s de colgar cuando la emoci&oacute;n acumulada durante a&ntilde;os termin&oacute; por desbordarse. &ldquo;Fue como si se hubiera roto un dique&rdquo;, explica. De repente afloraron d&eacute;cadas de preguntas, de documentos consultados, de historias familiares reconstruidas y de incertidumbre. La llamada confirmaba que la b&uacute;squeda hab&iacute;a terminado. 
    </p><p class="article-text">
        Se emociona de nuevo al recordar el d&iacute;a en que la familia recibi&oacute; los restos de su abuelo. El acto se celebr&oacute; en el cementerio de Son Valent&iacute; siguiendo un minucioso protocolo, dise&ntilde;ado para respetar los tiempos y los deseos de cada familia. Los forenses les preguntaron si quer&iacute;an abrir la caja que conten&iacute;a los huesos recuperados de la fosa. Tambi&eacute;n les consultaron si permit&iacute;an la presencia de representantes institucionales y observadores internacionales. &ldquo;Todo estaba hecho con una delicadeza extraordinaria. Entend&iacute;an que cada familia vive esto de una manera distinta&rdquo;, rememora.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6fb3809c-84fb-40e4-b89e-24166baeab6a_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6fb3809c-84fb-40e4-b89e-24166baeab6a_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6fb3809c-84fb-40e4-b89e-24166baeab6a_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6fb3809c-84fb-40e4-b89e-24166baeab6a_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6fb3809c-84fb-40e4-b89e-24166baeab6a_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6fb3809c-84fb-40e4-b89e-24166baeab6a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6fb3809c-84fb-40e4-b89e-24166baeab6a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Acto de homenaje a Emilio García-Peñuela y otros represaliados del franquismo en el cementerio de Son Valentí"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Acto de homenaje a Emilio García-Peñuela y otros represaliados del franquismo en el cementerio de Son Valentí                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Entre los asistentes se encontraba <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/fabian-salvioli-relator-onu-no-entiende-dolor-victimas-franquismo-no-buena-persona_128_10021022.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Favi&aacute;n Salvioli</a>, relator especial para la promoci&oacute;n de la verdad, la justicia, reparaciones y garant&iacute;as de no repetici&oacute;n de la ONU. Lejos de percibirlo como una presencia ajena, Rabal lo interpret&oacute; como un reconocimiento a la dignidad de su abuelo. &ldquo;Para m&iacute; fue un honor may&uacute;sculo&rdquo;, explica. &ldquo;Era una persona que representaba a la humanidad acompa&ntilde;ando a otra persona an&oacute;nima y modesta en un momento tan importante&rdquo;, a&ntilde;ade. La imagen le sigue emocionando: un trabajador del Banco de Espa&ntilde;a, asesinado y desaparecido durante d&eacute;cadas, recibiendo finalmente el amparo y el reconocimiento que le hab&iacute;an sido negados. Cuando abrieron la caja, Miguel vio por primera vez los restos de su abuelo. Se acerc&oacute; al cr&aacute;neo y lo toc&oacute;: &ldquo;Lo conoc&iacute; en aquel momento&rdquo;. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Miguel Rabal continúa emocionándose al recordar el acto de homenaje a su abuelo: un trabajador del Banco de España, asesinado y desaparecido durante décadas, recibiendo finalmente el amparo y el reconocimiento que le habían sido negados. Cuando abrieron la caja, vio por primera al padre de su madre. Se acercó al cráneo y lo tocó: &quot;Lo conocí en aquel momento&quot;</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Lejos de erigirse en protagonista, Miguel reivindica la perseverancia de activistas, historiadores y asociaciones memorialistas y c&oacute;mo, con el paso de los a&ntilde;os, demostraron que su empe&ntilde;o estaba lejos de ser una extravagancia. La aprobaci&oacute;n de la ley balear de fosas en 2016 fue, para &eacute;l, la prueba de que aquella obstinaci&oacute;n hab&iacute;a merecido la pena. Como Guillem, subraya que el verdadero alcance de las exhumaciones va mucho m&aacute;s all&aacute; de cada caso individual. 
    </p><p class="article-text">
        La arque&oacute;loga <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/almudena-garcia-rubio-antropologa-tocar-huesos-fosa-no-dice-objetos-hablan-persona_1_10553555.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Almudena Garc&iacute;a-Rubio</a>, responsable de numerosas exhumaciones en las islas, explica que los planes de fosas impulsados en Balears fueron incorporando progresivamente nuevas disciplinas y herramientas para abordar las consecuencias de la represi&oacute;n. A la labor de arque&oacute;logos, antrop&oacute;logos forenses e historiadores se sumaron especialistas en restauraci&oacute;n, juristas, antrop&oacute;logos sociales e, incluso, equipos de acompa&ntilde;amiento psicosocial para atender a los familiares durante todo el proceso. Durante la jornada organizada este viernes por la Universitat de les Illes Balears (UIB) para conmemorar los diez a&ntilde;os de la ley de fosas, la investigadora subray&oacute; que este enfoque multidisciplinar convirti&oacute; a las islas en una referencia dentro del Estado, al entender que la recuperaci&oacute;n de los desaparecidos no consiste &uacute;nicamente en localizar e identificar restos, sino tambi&eacute;n en acompa&ntilde;ar a las familias y preservar la memoria de las v&iacute;ctimas.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Detrás de cada esqueleto hay una persona desaparecida y una familia que lleva décadas esperando respuesta</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Almudena García-Rubio</span>
                                        <span>—</span> Arqueóloga
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>La semilla del movimiento memorialista</strong></h2><p class="article-text">
        Se trata de una idea que conecta directamente con el origen del propio movimiento memorialista. Porque para las asociaciones y los familiares nunca se trat&oacute; &uacute;nicamente de abrir una fosa o devolver unos huesos a sus descendientes. Tambi&eacute;n implica reconstruir las historias que la represi&oacute;n intent&oacute; borrar, explicar qui&eacute;nes fueron aquellas personas y reconocer p&uacute;blicamente las vulneraciones de derechos humanos que sufrieron. Maria Ant&ograve;nia Oliver recuerda, de hecho, que el origen de Mem&ograve;ria de Mallorca naci&oacute; de una convicci&oacute;n profundamente arraigada. &ldquo;Ten&iacute;a claro que en democracia tenemos derechos&rdquo;, explica. No pod&iacute;a entender que hubiera familias que desconoc&iacute;an d&oacute;nde estaban sus padres, hermanos o maridos y que las instituciones permanecieran al margen. Mucho antes de familiarizarse con conceptos como verdad, justicia y reparaci&oacute;n, asegura que ya los sent&iacute;a como una necesidad vital. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;No los conoc&iacute;a te&oacute;ricamente, pero los sent&iacute;a&rdquo;, rememora. Le resultaba incomprensible que hubiera personas buscando a sus desaparecidos mientras jueces, fiscales y administraciones miraban hacia otro lado. &ldquo;Me preguntaba c&oacute;mo era posible que hubiera gente exhumando y que todo quedara ah&iacute;&rdquo;, afirma, mientras observaba c&oacute;mo en otros pa&iacute;ses las desapariciones forzadas eran abordadas desde la justicia y los derechos humanos. Aquella inquietud naci&oacute; de una experiencia personal -la b&uacute;squeda de su abuelo, Andreu Par&iacute;s- que pronto descubri&oacute; compartida por centenares de familias. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/47f73bf4-ff8d-4d49-8a14-21a4dd3c4647_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/47f73bf4-ff8d-4d49-8a14-21a4dd3c4647_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/47f73bf4-ff8d-4d49-8a14-21a4dd3c4647_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/47f73bf4-ff8d-4d49-8a14-21a4dd3c4647_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/47f73bf4-ff8d-4d49-8a14-21a4dd3c4647_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/47f73bf4-ff8d-4d49-8a14-21a4dd3c4647_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/47f73bf4-ff8d-4d49-8a14-21a4dd3c4647_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Protesta llevada a cabo en junio de 2024 después de que el presidente del Parlament balear, Gabriel Le Senne (Vox), rompiese en pleno hemiciclo la foto de varias víctimas del franquismo"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Protesta llevada a cabo en junio de 2024 después de que el presidente del Parlament balear, Gabriel Le Senne (Vox), rompiese en pleno hemiciclo la foto de varias víctimas del franquismo                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Me preguntaba cómo era posible que hubiera gente exhumando y que todo quedara ahí </p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Maria Antònia Oliver</span>
                                        <span>—</span> Presidenta de Memòria de Mallorca
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En los primeros a&ntilde;os de b&uacute;squeda, Oliver acud&iacute;a a historiadores, archivos y testigos con una sensaci&oacute;n inc&oacute;moda. &ldquo;A veces me sent&iacute;a violenta pidiendo informaci&oacute;n. Pensaba que no deb&iacute;a ser yo quien lo hiciera; ten&iacute;an que ser las instituciones o un juez quienes me lo dijeran&rdquo;. Lo que hab&iacute;a vivido en su propia familia lo encontraba repetido una y otra vez en los relatos de otros hijos y nietos de represaliados. Recuerda especialmente las historias de mujeres que hab&iacute;an pasado d&eacute;cadas preguntando por sus maridos desaparecidos y soportando burlas o insinuaciones. &ldquo;Ni siquiera sab&iacute;an si los hab&iacute;an matado porque no se lo dec&iacute;an&rdquo;, lamenta.
    </p><p class="article-text">
        Por eso insiste en que los avances logrados durante las &uacute;ltimas dos d&eacute;cadas no surgieron de la nada. Antes de las leyes, de los planes de fosas y de las exhumaciones institucionales hubo a&ntilde;os de trabajo sigiloso de familiares y activistas recopilando testimonios, localizando enterramientos y elaborando los primeros listados de desaparecidos. &ldquo;Si hoy tenemos un mapa de fosas es gracias a los familiares de las v&iacute;ctimas&rdquo;, subraya. Aquella documentaci&oacute;n permiti&oacute; demostrar que las fosas exist&iacute;an y que pod&iacute;an abrirse. &ldquo;Era importante demostrar que se pod&iacute;a exhumar, que los pol&iacute;ticos no tuvieran miedo de hacerlo&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        En un contexto marcado por la reciente <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-vox-derogan-ley-balear-memoria-historica-evocan-asesinados-hordas-rojas_1_13055051.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">derogaci&oacute;n de la ley balear de memoria democr&aacute;tica -la otra gran norma memorialista de las Islas- por parte de PP y Vox</a>, las v&iacute;ctimas insisten en que la reparaci&oacute;n no termina cuando se localiza un cuerpo. Sin pol&iacute;ticas p&uacute;blicas de memoria, advierten, las exhumaciones corren el riesgo de convertirse en simples operaciones arqueol&oacute;gicas desprovistas de contexto. Por eso contin&uacute;an reclamando verdad, justicia y reparaci&oacute;n para devolver la dignidad a quienes fueron asesinados y restituir una parte de la historia colectiva que durante demasiado tiempo permaneci&oacute; enterrada bajo la tierra y el silencio.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/guillem-conocio-abuelo-exhumado-fosa-franquista-no-pude-evitar-abrace-le-di-beso_1_13288117.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 12 Jun 2026 20:45:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/01b9814b-da09-4598-9216-7a84aee8d74c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1341729" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/01b9814b-da09-4598-9216-7a84aee8d74c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1341729" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Guillem conoció a su abuelo tras ser exhumado de una fosa franquista: "No lo pude evitar. Fui hacia él, lo abracé y le di un beso"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/01b9814b-da09-4598-9216-7a84aee8d74c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Memoria Histórica,Fosas comunes,Fosas del franquismo,Franquismo,Víctimas del franquismo,Represión franquista,Crímenes del franquismo,Guerra Civil Española,Dictadura franquista,Desaparecidos,Islas Baleares,Mallorca,Ibiza,Formentera]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La Justícia cita com a acusat el president ultra del Parlament balear per trencar la foto de tres víctimes del franquisme]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/justicia-cita-com-acusat-president-ultra-parlament-balear-per-trencar-foto-tres-victimes-franquisme_1_13294680.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/a663730f-f23b-451f-ac83-116633b6ce45_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La Justícia cita com a acusat el president ultra del Parlament balear per trencar la foto de tres víctimes del franquisme"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Gabriel Le Senne haurà de comparèixer el proper 28 d'octubre en una vista en la qual es decidirà si les parts arriben a algun tipus d'acord de conformitat. De no ser així, el líder de Vox a Balears haurà de ser jutjat per un delicte d'odi</p><p class="subtitle">Le Senne usa el Parlament balear contra el Govern per denunciar-lo a la Fiscalia: “Les amenaces no taparan els seus escàndols”
</p></div><p class="article-text">
        L'Audi&egrave;ncia Provincial de les Illes Balears ha citat el president del Parlament balear, Gabriel Le Senne (Vox), perqu&egrave; comparegui com a acusat el pr&ograve;xim 28 d'octubre en una vista pels fets que varen tenir lloc el 18 de juny de 2024, quan <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/presidente-parlament-balear-vox-expulsa-diputadas-socialistas-ordena-retirar-fotos-victimas-franquismo_1_11458430.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el dirigent d'extrema dreta va trencar una fotografia de tres v&iacute;ctimes del franquisme</a>, exposada a la tapa de l'ordinador de la vicepresidenta segona de la Mesa, mentre es debatia la derogaci&oacute; de la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-culmina-pacto-izquierda-e-impide-derogacion-ley-recuerda-victimas-franquismo_1_11906388.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Llei de mem&ograve;ria democr&agrave;tica</a>. La vista servir&agrave; per resoldre q&uuml;estions pr&egrave;vies i determinar si les parts arriben a algun tipus d'acord. En cas contrari, Le Senne ser&agrave; jutjat per un delicte d'odi.
    </p><p class="article-text">
        En concret, els querellants i les acusacions populars personades en la causa -els descendents de les republicanes assassinades, Mem&ograve;ria de Mallorca, el col&middot;lectiu Estimada Aurora (que agrupa una cinquantena de ciutadans), el Partit Comunista d'Espanya (PCE) i el Partit Comunista dels Pobles d'Espanya (PCPE)- <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/acusaciones-piden-cuatro-anos-carcel-ultra-le-senne-romper-foto-victima-franco_1_12041737.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">reclamen per a ell des d'un any i quatre mesos fins a quatre anys de pres&oacute;</a>, aix&iacute; com fins a onze anys d'inhabilitaci&oacute;. La Fiscalia i el mateix encausat, per la seva banda, en demanen l'absoluci&oacute; en al&middot;legar que va actuar en l'exercici de les seves funcions per preservar la neutralitat institucional i el pluralisme pol&iacute;tic.
    </p><p class="article-text">
        Els fets varen provocar una &nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/gobierno-central-oposicion-balears-exigen-cese-le-senne-romper-foto-victima-franco_1_11459996.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">onada d'indignaci&oacute; dins i fora de l'arxip&egrave;lag</a>, amb peticions de dimissi&oacute; que Le Senne mai no ha at&egrave;s. El Govern de Marga Prohens (PP) tampoc no l'ha for&ccedil;at a abandonar el c&agrave;rrec.
    </p><p class="article-text">
        En la interlocut&ograve;ria que va posar fi a la instrucci&oacute; i va deixar el dirigent d'extrema dreta a les portes del judici, el jutge instructor va considerar que el seu gest va lesionar &ldquo;la dignitat d'aquestes persones i dels seus familiars i dels partits pol&iacute;tics dels quals eren militants, i acredita la clara intenci&oacute; d'humiliar-los&rdquo;. La resoluci&oacute; es basava en les dilig&egrave;ncies practicades fins aleshores, entre les quals les imatges aportades al procediment, en qu&egrave; &ldquo;es pot apreciar com el senyor Le Senne, despr&eacute;s d'arrabassar la fotografia, no la tira immediatament a terra sin&oacute; que la mant&eacute; a la m&agrave; esquerra, la deixa un moment a la zona situada damunt les seves cames, on podria semblar que l'est&agrave; manipulant d'alguna manera, i despr&eacute;s la tira amb la m&agrave; dreta&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Per la seva banda, la Sala de l'Audi&egrave;ncia que va enviar Le Senne definitivament a judici coincidia amb el jutge instructor que, a l'hora de valorar les imatges, aquestes aporten un context indiciari &ldquo;compatible amb la possible concurr&egrave;ncia de dol&rdquo;, un extrem que tant el mateix acusat com la Fiscalia rebutgen. &ldquo;En aquest sentit, la forma aparentment contundent i enfadada amb qu&egrave; el senyor Le Senne va arrabassar la fotografia de les '<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/identifican-restos-cinco-roges-molinar_1_9898587.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Roges del Molinar</a>'&rdquo; [com es coneix popularment les tres dones assassinades] de l'ordinador de la senyora [Mercedes] Garrido, podria resultar objectivament compatible amb una conducta intencionada de rompre la fotografia&ldquo;. No obstant aix&ograve;, assenyalen que ha de ser durant el judici quan es practiqui la prova pertinent que permeti aclarir si la ruptura va ser accidental o intencionada.
    </p><p class="article-text">
        Una de les acusacions, el Col&middot;lectiu Aurora, sost&eacute; que el gest de Le Senne &ldquo;va ser un acte objectivament injuri&oacute;s i objectivament expressiu d'un atac a la dignitat de les dones assassinades la matinada del 5 de gener de 1937, en tant que demostratiu d'un menyspreu i d'un &agrave;nim d'humiliar&rdquo;. &ldquo;Va causar dolor i, en tant que injuriades, va lesionar la dignitat dels parents de les v&iacute;ctimes reprodu&iuml;des a la fotografia, de les v&iacute;ctimes del franquisme i dels ciutadans concernits pels reconeixements p&uacute;blics que ha rebut Aurora Picornell&rdquo; [una de les tres dones].
    </p><p class="article-text">
        En el seu escrit de conclusions provisionals, el Col&middot;lectiu Aurora recorda que la fotografia esquin&ccedil;ada per l'acusat reprodu&iuml;a els rostres de Picornell, m&eacute;s coneguda com la 'Pasionaria' de Mallorca, i de les germanes Ant&ograve;nia i Maria Pascual Flaquer. Totes elles, juntament amb Catalina Flaquer Pascual &mdash;mare de les germanes Pascual&mdash; i Belarmina Gonz&aacute;lez Rodr&iacute;guez, &laquo;varen ser torturades, probablement violades i assassinades de manera atro&ccedil; per un escamot falangista i enterrades al cementeri de Son Coletes, a Manacor&raquo;, recorda l'advocat del col&middot;lectiu.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Le Senne defensa que no va cometre cap delicte</strong></h2><p class="article-text">
        Fins ara, el dirigent de Vox ha defensat la seva innoc&egrave;ncia i ha manifestat la seva &ldquo;voluntat de col&middot;laborar amb la Just&iacute;cia en l'acte del judici per dissipar qualsevol dubte&rdquo; que &ldquo;no va cometre cap delicte&rdquo;. &ldquo;Aquell 18 de juny vaig actuar &uacute;nicament en aplicaci&oacute; del reglament i sense cap intenci&oacute; d'humiliar ning&uacute;&rdquo;, afirmava el febrer en un comunicat oficial rem&egrave;s a trav&eacute;s de Presid&egrave;ncia, malgrat que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/letrados-parlament-balear-censuran-le-senne-expulsar-diputadas-llevaban-camisetas-foto-victimas-franquismo_1_11738641.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">els mateixos lletrats de la Cambra van censurar el seu comportament</a>.
    </p><p class="article-text">
        Durant la declaraci&oacute; que va prestar com a investigat durant la instrucci&oacute; del cas, Le Senne es va aferrar als mateixos arguments que fins aleshores havia esgrimit p&uacute;blicament: que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/le-senne-juez-romper-foto-victima-franco-dice-habria-hecho-igual-imagen-dictador_1_11686895.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">l'episodi va ser &ldquo;accidental&rdquo;</a>&nbsp;i que es va produir despr&eacute;s que Garrido es neg&agrave;s a retirar el retrat, fet que, segons el president, contradeia la neutralitat exigida a la Mesa del Parlament. En ser preguntat per la Fiscalia sobre si amb una fotografia de Franco hauria fet el mateix, el m&agrave;xim representant de la Cambra auton&ograve;mica va respondre que s&iacute;. El parlamentari es va negar a respondre les acusacions particulars, per&ograve; s&iacute; que ho va fer a preguntes del Ministeri Fiscal, del seu advocat i del jutge.
    </p><p class="article-text">
        Per la seva banda, la Fiscalia, que s'ha pronunciat en diverses ocasions a favor de l'arxivament de la causa, sost&eacute; que, tenint en compte el context, les imatges del ple i les declaracions dels testimonis, no queda acreditat, amb les exig&egrave;ncies pr&ograve;pies del dret penal, el dol que permetria parlar d'un delicte d'odi, concretat, en aquest cas, en la voluntat de lesionar la dignitat i la mem&ograve;ria de les dones v&iacute;ctimes de la repressi&oacute; franquista. Tampoc no aprecia en els fets cap motivaci&oacute; discriminat&ograve;ria.
    </p><p class="article-text">
        El fiscal s&iacute; que apunta a l'exist&egrave;ncia d'un &ldquo;acte col&egrave;ric&rdquo; de mala praxi i d'unes &ldquo;formes sens dubte incorrectes&rdquo; per part de l'investigat, que tindrien m&eacute;s a veure amb una reacci&oacute; fora de lloc que expressava &ldquo;el seu fort enuig&rdquo; davant la negativa de les diputades socialistes Mercedes Garrido i Pilar Costa a retirar la imatge.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/justicia-cita-com-acusat-president-ultra-parlament-balear-per-trencar-foto-tres-victimes-franquisme_1_13294680.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 11 Jun 2026 13:58:25 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/a663730f-f23b-451f-ac83-116633b6ce45_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="64729" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/a663730f-f23b-451f-ac83-116633b6ce45_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="64729" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La Justícia cita com a acusat el president ultra del Parlament balear per trencar la foto de tres víctimes del franquisme]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/a663730f-f23b-451f-ac83-116633b6ce45_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Gabriel Le Senne,Vox,Tribunales,Franquismo,Víctimas del franquismo,Memoria Histórica,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
  </channel>
</rss>
