<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - Víctimas del franquismo]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/temas/victimas-del-franquismo/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - Víctimas del franquismo]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/tag/1000597/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Recurren la declaración de Meirás como Lugar de Memoria para exigir que se centre en las víctimas del franquismo]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/galicia/recurren-declaracion-meiras-lugar-memoria-exigir-centre-victimas-franquismo_1_13496703.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/44055b92-43de-4983-bdb1-fdcb60f07a10_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Recurren la declaración de Meirás como Lugar de Memoria para exigir que se centre en las víctimas del franquismo"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Las entidades memorialistas no entienden que se aluda a la escritora Emilia Pardo Bazán –propietaria del Pazo hasta su muerte, en 1921– en una resolución que "sólo debe tener en cuenta la represión y los atentados cometidos contra los derechos humanos"</p><p class="subtitle">El Gobierno declara Meirás como lugar de memoria democrática</p></div><p class="article-text">
        La Comisi&oacute;n pola Recuperaci&oacute;n da Memoria Hist&oacute;rica (CRMH) de A Coru&ntilde;a ha anunciado que recurrir&aacute; la resoluci&oacute;n por la que se declara el Pazo de Meir&aacute;s como Lugar de Memoria Hist&oacute;rica, al considerar que la motivaci&oacute;n de dicha declaraci&oacute;n no es la adecuada, y que debe tener como eje central la defensa de la memoria de las v&iacute;ctimas del franquismo.
    </p><p class="article-text">
        En un comunicado, recogido por Europa Press, la CRMH ha confirmado la presentaci&oacute;n de un recurso de reposici&oacute;n tras analizar con otras entidades memorialistas los argumentos que utiliza la Secretar&iacute;a de Estado para justificar la declaraci&oacute;n de Lugar de Memoria, una declaraci&oacute;n que la propia CRMH reclam&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        El recurso tomar&aacute; como eje central la defensa de la memoria de las v&iacute;ctimas. &ldquo;No estamos hablando de un plan de usos ni de aspectos culturales del Pazo de Meir&aacute;s. La declaraci&oacute;n solo debe tener en cuenta, en la justificaci&oacute;n, a las v&iacute;ctimas, la represi&oacute;n y los atentados cometidos contra los derechos humanos y su vulneraci&oacute;n sistem&aacute;tica&rdquo;, han apuntado.
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n ha recordado la Comisi&oacute;n, el Pazo es un lugar de Memoria &ldquo;vinculado a la represi&oacute;n franquista&rdquo;, y no se trata, en este sentido, de enarbolar otros valores culturales o literarios. As&iacute;, con respecto a la alusi&oacute;n a Emilia Pardo Baz&aacute;n, recogida en la declaraci&oacute;n de la Secretar&iacute;a de Estado, la CRMH ha recordado que la escritora no fue v&iacute;ctima del franquismo y que, de hecho, falleci&oacute; antes del golpe de estado de 1936.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Por lo tanto, su figura no puede ser un eje justificativo del Lugar de Memoria&rdquo;, ha se&ntilde;alado la Comisi&oacute;n, que ha incidido en que recurrir&aacute;n para solicitar que la clave de la declaraci&oacute;n sean las &ldquo;v&iacute;ctimas de la represi&oacute;n franquista&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Por otra parte, tambi&eacute;n pedir&aacute;n que se restituya la denominaci&oacute;n de Pazo de Meir&aacute;s, tras eliminarse &ldquo;sorpresivamente&rdquo; la denominaci&oacute;n 'Pazo' en la declaraci&oacute;n; y que se corrijan errores en la tipificaci&oacute;n del espolio, en el relato de la represi&oacute;n, o la &ldquo;omisi&oacute;n absolutamente irregular&rdquo; del papel juzgado por las asociaciones memorialistas como promotoras de la iniciativa.
    </p><p class="article-text">
        El recurso se presentar&aacute; &ldquo;pr&oacute;ximamente&rdquo; y est&aacute; apoyado por entidades como la Agrupaci&oacute;n Cultural Alexandre B&oacute;veda, la AAVV Atochas-Montealto-A Torre, la Asociaci&oacute;n Veci&ntilde;al da Agra do Orz&aacute;n, la AC Eira Vella de Betanzos, la Agrupaci&oacute;n Cultural O Galo de Santiago la asociaci&oacute;n viguesa Memoria, Verdade e Xustiza, o las ourensanas Comit&eacute; por la Memoria Hist&oacute;rica do Val del Limia y Comit&eacute; de Memoria Hist&oacute;rica de la Comarca de Celanova.
    </p><p class="article-text">
        Tambi&eacute;n han recibido respaldo de otras organizaciones como V&iacute;a Galega, Fundaci&oacute;n Galiza Sempre, Fundaci&oacute;n Moncho Reboiras o la CIG, adem&aacute;s de otras entidades memorialistas de fuera de Galicia.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[elDiario.es Galicia]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/galicia/recurren-declaracion-meiras-lugar-memoria-exigir-centre-victimas-franquismo_1_13496703.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 09 Sep 2026 08:54:32 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/44055b92-43de-4983-bdb1-fdcb60f07a10_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="14769132" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/44055b92-43de-4983-bdb1-fdcb60f07a10_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="14769132" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Recurren la declaración de Meirás como Lugar de Memoria para exigir que se centre en las víctimas del franquismo]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/44055b92-43de-4983-bdb1-fdcb60f07a10_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Pazo de Meirás,Memoria Histórica,Víctimas del franquismo,A Coruña]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Primer revés para la ley de Concordia de Extremadura: el Constitucional admite a trámite el recurso del Gobierno]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/extremadura/politica/primer-reves-ley-concordia-extremadura-constitucional-admite-tramite-recurso-gobierno_1_13494768.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/e6a1fd51-c136-4ac4-88bb-0043f32aa752_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x579y234.jpg" width="1200" height="675" alt="Primer revés para la ley de Concordia de Extremadura: el Constitucional admite a trámite el recurso del Gobierno"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El pleno toma esta decisión por unanimidad después de que el Ejecutivo haya advertido que la norma de PP y Vox invade competencias estatales y reduce la protección de las víctimas del franquismo reconocida en la ley de Memoria Democrática</p><p class="subtitle">Extremadura deroga su ley de Memoria Histórica, el último pago del PP de Guardiola a Vox
</p></div><p class="article-text">
        El Tribunal Constitucional ha admitido a tr&aacute;mite este martes el recurso presentado por el Gobierno contra la ley de Concordia de Extremadura, elaborada por PP y Vox, al considerar el Ejecutivo que la norma auton&oacute;mica invade competencias estatales y rebaja la protecci&oacute;n reconocida a las v&iacute;ctimas de la dictadura y la Guerra Civil por la ley estatal de memoria democr&aacute;tica.
    </p><p class="article-text">
        La decisi&oacute;n se ha adoptado por unanimidad en el pleno del Constitucional celebrado este martes, seg&uacute;n han informado a EFE fuentes jur&iacute;dicas, en la sesi&oacute;n que ha abierto el nuevo curso judicial del tribunal de garant&iacute;as.
    </p><p class="article-text">
        El recurso del Gobierno sostiene que la ley extreme&ntilde;a incumple el deber de colaboraci&oacute;n con el Estado, vulnera la dignidad de las v&iacute;ctimas y regula materias que est&aacute;n reservadas constitucionalmente al Estado.
    </p><p class="article-text">
        Uno de los principales argumentos del Ejecutivo es que la denominada ley de Concordia reduce la protecci&oacute;n de derechos reconocidos por la legislaci&oacute;n estatal de memoria democr&aacute;tica, entre ellos los derechos a la verdad, a la reparaci&oacute;n material y moral y a las garant&iacute;as de no repetici&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        El Gobierno defiende en su recurso que la concordia no puede sustituir jur&iacute;dicamente a la reparaci&oacute;n de las v&iacute;ctimas y que la reconciliaci&oacute;n social debe construirse precisamente sobre esa reparaci&oacute;n, y no limitarla.
    </p><p class="article-text">
        La impugnaci&oacute;n tambi&eacute;n cuestiona la regulaci&oacute;n de la colaboraci&oacute;n entre las instituciones extreme&ntilde;as y el Estado. Seg&uacute;n el Ejecutivo, la norma auton&oacute;mica restringe la cooperaci&oacute;n prevista en la ley estatal de memoria democr&aacute;tica y la supedita a su propia legislaci&oacute;n de concordia, lo que podr&iacute;a dificultar la aplicaci&oacute;n uniforme de la normativa estatal.
    </p><p class="article-text">
        A ello se suma la denuncia de una invasi&oacute;n de competencias estatales en determinados aspectos procesales y educativos, &aacute;mbitos en los que la Constituci&oacute;n atribuye competencias al Estado.
    </p><p class="article-text">
        La admisi&oacute;n a tr&aacute;mite no supone todav&iacute;a que el Constitucional se haya pronunciado sobre el fondo del recurso. El tribunal deber&aacute; ahora estudiar los argumentos planteados por el Gobierno y determinar si los preceptos impugnados de la ley extreme&ntilde;a se ajustan a la Constituci&oacute;n.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[elDiarioex]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/extremadura/politica/primer-reves-ley-concordia-extremadura-constitucional-admite-tramite-recurso-gobierno_1_13494768.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 08 Sep 2026 11:07:29 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/e6a1fd51-c136-4ac4-88bb-0043f32aa752_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x579y234.jpg" length="97384" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/e6a1fd51-c136-4ac4-88bb-0043f32aa752_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x579y234.jpg" type="image/jpeg" fileSize="97384" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Primer revés para la ley de Concordia de Extremadura: el Constitucional admite a trámite el recurso del Gobierno]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/e6a1fd51-c136-4ac4-88bb-0043f32aa752_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x579y234.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Extremadura,Política,Tribunal Constitucional,PP - Partido Popular,Vox,Memoria Histórica,Ley de Memoria Histórica,Víctimas del franquismo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Trobades les restes de dos soldats morts en la gran ofensiva republicana desplegada el 1936 a Mallorca]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/trobades-les-restes-soldats-morts-gran-ofensiva-republicana-desplegada-1936-mallorca_1_13493424.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/d1aa1a59-181e-4ffd-80ba-11eb171a2a05_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Trobades les restes de dos soldats morts en la gran ofensiva republicana desplegada el 1936 a Mallorca"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Les bales i les insígnies militars han estat les principals pistes per reconstruir la seva història: juntament amb les restes òssies han aparegut munició d'arma llarga ja disparada, un projectil de set mil·límetres, dues insígnies del cos de Sanitat i altres restes de vestimenta militar</p><p class="subtitle">La fatídica derrota republicana en què va batallar Amalia Lobato, una de les primeres dones mortes en combat</p></div><p class="article-text">
        Els treballs d'excavaci&oacute; i exhumaci&oacute; al cementiri municipal de Son Servera (Mallorca) han perm&egrave;s localitzar les restes d'almenys dos homes que haurien estat v&iacute;ctimes de les forces revoltades el 1936. Els investigadors apunten que aquestes dues persones van perdre la vida en algun dels enfrontaments registrats als voltants del municipi durant la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/fatidica-derrota-republicana-batallo-amalia-lobato-primera-mujer-fallecida-combate_1_11967200.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Batalla de Mallorca</a>, la gran ofensiva que, entre agost i setembre de 1936, va dur a terme la Rep&uacute;blica amb l'objectiu de recuperar l'illa de mans dels colpistes. L'operaci&oacute; va acabar amb la retirada de les tropes republicanes despr&eacute;s de diverses setmanes de combats.
    </p><p class="article-text">
        Les bales i les ins&iacute;gnies militars han estat les principals pistes per reconstruir la seva hist&ograve;ria: juntament amb les restes &ograve;ssies han aparegut munici&oacute; d'arma llarga ja disparada, un projectil de set mil&middot;l&iacute;metres, dues ins&iacute;gnies del cos de Sanitat i altres restes de vestimenta militar, un conjunt que, segons fonts memorialistes consultades per elDiario.es, apuntarien que els dos homes van pert&agrave;nyer a l'Ex&egrave;rcit republic&agrave;. La Batalla de Mallorca va ser l'&uacute;ltima operaci&oacute; amf&iacute;bia de la hist&ograve;ria d'Espanya i en ella van participar totes les armes de l'Ex&egrave;rcit i les mil&iacute;cies antifeixistes. Tamb&eacute; va ser la primera que va comptar amb un <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/maria-cogio-fusil-5-000-milicianas-marcharon-frente-defender-republica_1_10451974.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">batall&oacute; format &iacute;ntegrament per dones</a>. 
    </p><p class="article-text">
        La intervenci&oacute; arqueol&ograve;gica s'emmarca en el V Pla de Fosses del Govern balear i dona continu&iuml;tat als treballs de localitzaci&oacute; realitzats entre mitjans d'abril i finals de maig. L'objectiu, tal com assenyala l'Executiu en un comunicat dif&oacute;s aquest dilluns, &eacute;s recuperar i estudiar restes humanes que puguin correspondre a milicians morts durant els combats i avan&ccedil;ar, quan sigui possible, en la seva identificaci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Les pistes han aparegut gaireb&eacute; 90 anys despr&eacute;s d'aquells enfrontaments i estan precisament on els investigadors esperaven trobar respostes: a la part m&eacute;s antiga del cementiri. All&agrave;, sota les actuals zones enjardinades i part de les voreres, els arque&ograve;legs han anat separant enterraments ordinaris d'aquells que presenten senyals que podrien revelar una mort vinculada a la Guerra Civil.
    </p><p class="article-text">
        La primera fase de la intervenci&oacute;, desenvolupada entre mitjans d'abril i finals de maig, va treure a la llum un gran nombre d'enterraments de diferents &egrave;poques. En una de les zones enjardinades situada al costat de l'entrada, per exemple, van apar&egrave;ixer 40 sepultures individuals perfectament alineades, amb els cossos dipositats en caixes funer&agrave;ries.
    </p><p class="article-text">
        La majoria d'aquestes persones eren d'edat avan&ccedil;ada i els enterraments corresponien principalment a dates posteriors a la Guerra Civil, a partir de la d&egrave;cada de 1940. Per aix&ograve;, els investigadors van descartar que fossin v&iacute;ctimes de la Batalla de Mallorca.
    </p><p class="article-text">
        El gir va arribar en estudiar els antics pl&agrave;nols del cementiri conservats a l'Arxiu Municipal de Son Servera. Els documents van permetre comprovar que la terrassa superior, la zona m&eacute;s antiga del recinte, havia estat utilitzada durant la primera meitat del segle XX per realitzar enterraments directament a terra.
    </p><p class="article-text">
        L'excavaci&oacute; va permetre documentar almenys 65 inhumacions al sector est, 63 a l'oest i altres 13 a la zona enjardinada central. Entre elles van apar&egrave;ixer enterraments que trencaven amb el patr&oacute; habitual. Alguns cossos havien estat col&middot;locats en posicions inusuals i d'altres mancaven de ta&uuml;t o de qualsevol altre receptacle funerari. S&oacute;n precisament aquestes anomalies les que han perm&egrave;s als arque&ograve;legs concentrar la investigaci&oacute; en determinades sepultures.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Una intervenci&oacute; que obliga a aixecar part del cementiri</strong></h2><p class="article-text">
        Els treballs s'han repr&egrave;s aquesta setmana i es troben ara en una fase m&eacute;s delicada: l'excavaci&oacute; i exhumaci&oacute; de les restes que poden estar relacionades amb la Guerra Civil. El problema rau en el fet que algunes d'aquestes inhumacions es troben parcialment sota la vorera actual que envolta les zones enjardinades. Per accedir-hi, els arque&ograve;legs han de desmuntar part del paviment i continuar l'excavaci&oacute; sota la infraestructura constru&iuml;da posteriorment.
    </p><p class="article-text">
        L'objectiu no &eacute;s &uacute;nicament recuperar les restes. La investigaci&oacute; pret&eacute;n estudiar els esquelets i els objectes associats a ells per obtenir tota la informaci&oacute; possible i, si les proves ho permeten, arribar a identificar les persones enterrades.
    </p><p class="article-text">
        La intervenci&oacute; compta amb la participaci&oacute; de l'equip d'Aranzadi i s'integra en el V Pla de Fosses del Govern. La directora general de Relacions Institucionals i de Relacions amb el Parlament, Xesca Ramis, ha visitat aquest dilluns el cementiri juntament amb el tinent de batle de Son Servera, Jaume Servera, i el t&egrave;cnic d'Aranzadi Cesc Busquets.
    </p><p class="article-text">
        La investigaci&oacute; obre ara la possibilitat que les restes recuperades permetin reconstruir part de la hist&ograve;ria d'uns homes que van morir durant un dels episodis m&eacute;s importants de la Guerra Civil a Mallorca i que van ser enterrats sense que, fins ara, s'hagu&eacute;s pogut establir amb certesa la seva identitat. El prop&ograve;sit &uacute;ltim de la intervenci&oacute; &eacute;s, subratlla el Govern, retornar-los un nom i, quan sigui possible, fer arribar les seves restes a les seves fam&iacute;lies, a m&eacute;s de garantir-los una sepultura digna.
    </p><p class="article-text">
        En la Batalla de Mallorca va morir, a m&eacute;s, una de les primeres dones lluitant al front, Amalia Lobato Rosique, tal com documenten els historiadors Manuel Aguilera i Gonzalo Berger en un estudi sobre l'ofensiva republicana. Juntament amb ella, cinc milicianes del b&agrave;ndol republic&agrave; van perdre la vida a mans dels feixistes en la Batalla de Mallorca. S&oacute;n conegudes com '<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/maria-cogio-fusil-5-000-milicianas-marcharon-frente-defender-republica_1_10451974.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">les milicianes de Bayo</a>': Teresa Bellera, Mar&iacute;a Garc&iacute;a, les germanes Dar&iacute;a i Merc&egrave; Buixad&eacute; i una cinquena el nom de la qual es desconeix, encara que va ser autora del <em>Diari d&rsquo;una miliciana, </em>en el qual narrava aquells dies de caos i lluita. Va ser publicat al setmanari <em>Arriba, </em>per&ograve; mai s'ha trobat el manuscrit original. El relat va servir de base per al documental <em>Milicianas </em>dirigit per T&agrave;nia Ball&oacute; i el manacor&iacute; Jaume Mir&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        El mateix dia que va entrar en combat, el 20 d'agost, va rebre un tret de bala al ventre i va ser traslladada a l'hospital de sang de Ciutadella, on va morir tres dies despr&eacute;s, convertint-se en la primera dona caiguda en defensa de la Segona Rep&uacute;blica. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/trobades-les-restes-soldats-morts-gran-ofensiva-republicana-desplegada-1936-mallorca_1_13493424.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 07 Sep 2026 17:46:26 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/d1aa1a59-181e-4ffd-80ba-11eb171a2a05_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="559279" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/d1aa1a59-181e-4ffd-80ba-11eb171a2a05_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="559279" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Trobades les restes de dos soldats morts en la gran ofensiva republicana desplegada el 1936 a Mallorca]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/d1aa1a59-181e-4ffd-80ba-11eb171a2a05_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Víctimas del franquismo,Represión franquista,Guerra Civil Española,Franquismo,Segunda República,Fosas del franquismo,Memoria Histórica,Islas Baleares,Mallorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Hallan los restos de dos soldados muertos en la gran ofensiva republicana desplegada en 1936 en Mallorca]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/hallan-restos-soldados-muertos-gran-ofensiva-republicana-desplegada-1936-mallorca_1_13493147.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/d1aa1a59-181e-4ffd-80ba-11eb171a2a05_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Hallan los restos de dos soldados muertos en la gran ofensiva republicana desplegada en 1936 en Mallorca"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Las balas y las insignias militares han sido las principales pistas para reconstruir su historia: junto a los restos óseos han aparecido munición de arma larga ya disparada, un proyectil de siete milímetros, dos insignias del cuerpo de Sanidad y otros restos de vestimenta militar</p><p class="subtitle">La fatídica derrota republicana en la que batalló Amalia Lobato, una de las primeras mujeres fallecidas en combate
</p></div><p class="article-text">
        Los trabajos de excavaci&oacute;n y exhumaci&oacute;n en el cementerio municipal de Son Servera (Mallorca) han permitido localizar los restos de al menos dos hombres que habr&iacute;an sido v&iacute;ctimas de las fuerzas sublevadas en 1936. Los investigadores apuntan a que estas dos personas perdieron la vida en alguno de los enfrentamientos registrados en los alrededores del municipio durante la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/fatidica-derrota-republicana-batallo-amalia-lobato-primera-mujer-fallecida-combate_1_11967200.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Batalla de Mallorca</a>, la gran ofensiva que, entre agosto y septiembre de 1936, llev&oacute; a cabo la Rep&uacute;blica con el objetivo de recuperar la isla de manos de los golpistas. La operaci&oacute;n termin&oacute; con la retirada de las tropas republicanas tras varias semanas de combates.
    </p><p class="article-text">
        Las balas y las insignias militares han sido las principales pistas para reconstruir su historia: junto a los restos &oacute;seos han aparecido munici&oacute;n de arma larga ya disparada, un proyectil de siete mil&iacute;metros, dos insignias del cuerpo de Sanidad y otros restos de vestimenta militar, un conjunto que, seg&uacute;n fuentes memorialistas consultadas por elDiario.es, apuntar&iacute;a a que los dos hombres pertenecieron al Ej&eacute;rcito republicano. La Batalla de Mallorca fue la &uacute;ltima operaci&oacute;n anfibia de la historia de Espa&ntilde;a y en ella participaron todas las armas del Ej&eacute;rcito y las milicias antifascistas. Tambi&eacute;n fue la primera que cont&oacute; con un <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/maria-cogio-fusil-5-000-milicianas-marcharon-frente-defender-republica_1_10451974.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">batall&oacute;n formado &iacute;ntegramente por mujeres</a>. 
    </p><p class="article-text">
        La intervenci&oacute;n arqueol&oacute;gica se enmarca en el V Plan de Fosas del Govern balear y da continuidad a los trabajos de localizaci&oacute;n realizados entre mediados de abril y finales de mayo. El objetivo, tal como se&ntilde;ala el Ejecutivo en un comunicado difundido este lunes, es recuperar y estudiar restos humanos que puedan corresponder a milicianos fallecidos durante los combates y avanzar, cuando sea posible, en su identificaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Las pistas han aparecido casi 90 a&ntilde;os despu&eacute;s de aquellos enfrentamientos y est&aacute;n precisamente donde los investigadores esperaban encontrar respuestas: en la parte m&aacute;s antigua del cementerio. All&iacute;, bajo las actuales zonas ajardinadas y parte de las aceras, los arque&oacute;logos han ido separando enterramientos ordinarios de aquellos que presentan se&ntilde;ales que podr&iacute;an revelar una muerte vinculada a la Guerra Civil.
    </p><p class="article-text">
        La primera fase de la intervenci&oacute;n, desarrollada entre mediados de abril y finales de mayo, sac&oacute; a la luz un gran n&uacute;mero de enterramientos de diferentes &eacute;pocas. En una de las zonas ajardinadas situada junto a la entrada, por ejemplo, aparecieron 40 sepulturas individuales perfectamente alineadas, con los cuerpos depositados en cajas funerarias.
    </p><p class="article-text">
        La mayor&iacute;a de estas personas eran de edad avanzada y los enterramientos correspond&iacute;an principalmente a fechas posteriores a la Guerra Civil, a partir de la d&eacute;cada de 1940. Por ello, los investigadores descartaron que fueran v&iacute;ctimas de la Batalla de Mallorca.
    </p><p class="article-text">
        El giro lleg&oacute; al estudiar los antiguos planos del cementerio conservados en el Archivo Municipal de Son Servera. Los documentos permitieron comprobar que la terraza superior, la zona m&aacute;s antigua del recinto, hab&iacute;a sido utilizada durante la primera mitad del siglo XX para realizar enterramientos directamente en tierra.
    </p><p class="article-text">
        La excavaci&oacute;n permiti&oacute; documentar al menos 65 inhumaciones en el sector este, 63 en el oeste y otras 13 en la zona ajardinada central. Entre ellas aparecieron enterramientos que romp&iacute;an con el patr&oacute;n habitual. Algunos cuerpos hab&iacute;an sido colocados en posiciones inusuales y otros carec&iacute;an de ata&uacute;d o de cualquier otro recept&aacute;culo funerario. Son precisamente estas anomal&iacute;as las que han permitido a los arque&oacute;logos concentrar la investigaci&oacute;n en determinadas sepulturas.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Una intervenci&oacute;n que obliga a levantar parte del cementerio</strong></h2><p class="article-text">
        Los trabajos se han retomado esta semana y se encuentran ahora en una fase m&aacute;s delicada: la excavaci&oacute;n y exhumaci&oacute;n de los restos que pueden estar relacionados con la Guerra Civil. El problema radica en que algunas de estas inhumaciones se encuentran parcialmente bajo la acera actual que rodea las zonas ajardinadas. Para acceder a ellas, los arque&oacute;logos tienen que desmontar parte del pavimento y continuar la excavaci&oacute;n bajo la infraestructura construida posteriormente.
    </p><p class="article-text">
        El objetivo no es &uacute;nicamente recuperar los restos. La investigaci&oacute;n pretende estudiar los esqueletos y los objetos asociados a ellos para obtener toda la informaci&oacute;n posible y, si las pruebas lo permiten, llegar a identificar a las personas enterradas.
    </p><p class="article-text">
        La intervenci&oacute;n cuenta con la participaci&oacute;n del equipo de Aranzadi y se integra en el V Plan de Fosas del Govern balear. La directora general de Relaciones Institucionales y de Relaciones con el Parlament, Xesca Ramis, ha visitado este lunes el cementerio junto al teniente de alcalde de Son Servera, Jaume Servera, y el t&eacute;cnico de Aranzadi Cesc Busquets.
    </p><p class="article-text">
        La investigaci&oacute;n abre ahora la posibilidad de que los restos recuperados permitan reconstruir parte de la historia de unos hombres que murieron durante uno de los episodios m&aacute;s importantes de la Guerra Civil en Mallorca y que fueron enterrados sin que, hasta ahora, se hubiera podido establecer con certeza su identidad. El prop&oacute;sito &uacute;ltimo de la intervenci&oacute;n es, subraya el Govern, devolverles un nombre y, cuando sea posible, hacer llegar sus restos a sus familias, adem&aacute;s de garantizarles una sepultura digna.
    </p><p class="article-text">
        En la Batalla de Mallorca falleci&oacute;, adem&aacute;s, una de las primeras mujeres luchando en el frente, Amalia Lobato Rosique, tal como documentan los historiadores Manuel Aguilera y Gonzalo Berger en un estudio sobre la ofensiva republicana. Junto a ella, cinco milicianas del bando republicano perdieron la vida de manos de los fascistas en la Batalla de Mallorca. Son conocidas como '<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/maria-cogio-fusil-5-000-milicianas-marcharon-frente-defender-republica_1_10451974.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">las milicianas de Bayo</a>': Teresa Bellera, Mar&iacute;a Garc&iacute;a, las hermanas Dar&iacute;a y Merc&egrave; Buixad&eacute; y una quinta cuyo nombre se desconoce, aunque fue autora del <em>Diari d&rsquo;una miliciana, </em>en el que narraba aquellos d&iacute;as de caos y lucha. Fue publicado en el semanario <em>Arriba, </em>pero nunca se ha encontrado el manuscrito original. El relato sirvi&oacute; de base para el documental <em>Milicianas </em>dirigido por T&agrave;nia Ball&oacute; y el manacor&iacute; Jaume Mir&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        El mismo d&iacute;a que entr&oacute; en combate, el 20 de agosto, recibi&oacute; un disparo de bala en el vientre y fue trasladada al hospital de sangre de Ciutadella, donde muri&oacute; tres d&iacute;as despu&eacute;s, convirti&eacute;ndose en la primera mujer ca&iacute;da en defensa de la Segunda Rep&uacute;blica. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/hallan-restos-soldados-muertos-gran-ofensiva-republicana-desplegada-1936-mallorca_1_13493147.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 07 Sep 2026 16:40:25 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/d1aa1a59-181e-4ffd-80ba-11eb171a2a05_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="559279" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/d1aa1a59-181e-4ffd-80ba-11eb171a2a05_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="559279" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Hallan los restos de dos soldados muertos en la gran ofensiva republicana desplegada en 1936 en Mallorca]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/d1aa1a59-181e-4ffd-80ba-11eb171a2a05_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Víctimas del franquismo,Represión franquista,Guerra Civil Española,Franquismo,Segunda República,Fosas del franquismo,Memoria Histórica,Islas Baleares,Mallorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Les entitats memorialistes temen que els homenatges del PP recuperin el relat franquista a Balears]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/les-entitats-memorialistes-temen-els-memorials-pp-recuperin-relat-franquista-balears_1_13485714.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/ffd51366-f2bb-4879-9111-1b0b341eaad4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x702y1075.jpg" width="1200" height="675" alt="Les entitats memorialistes temen que els homenatges del PP recuperin el relat franquista a Balears"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Memòria de Mallorca acusa el Govern de Marga Prohens d'impulsar reconeixements de manera aïllada, sense contextualitzar la repressió sistemàtica exercida pel franquisme i sense abans sotmetre'ls a la Comissió Tècnica de Memòria Democràtica</p><p class="subtitle">El PP honra les víctimes dels bombardeigs republicans de Mallorca després de derogar amb Vox la Llei de Memòria
</p></div><p class="article-text">
        La intenci&oacute; del Govern balear, presidit pel PP, d&rsquo;implantar en set municipis de les Illes un memorial per a les v&iacute;ctimes civils dels bombardejos de la Guerra Civil ha despertat les cr&iacute;tiques del moviment memorialista. En un manifest dif&oacute;s aquest dijous, Mem&ograve;ria de Mallorca acusa l&rsquo;Executiu de plantejar aquests reconeixements de manera a&iuml;llada, sense contextualitzar la repressi&oacute; sistem&agrave;tica exercida pel franquisme i sense haver-los sotm&egrave;s pr&egrave;viament a la Comissi&oacute; T&egrave;cnica de Mem&ograve;ria Democr&agrave;tica, l&rsquo;&ograve;rgan previst per la legislaci&oacute; auton&ograve;mica per desenvolupar aquestes pol&iacute;tiques.
    </p><p class="article-text">
        En concret, la controv&egrave;rsia se situa entorn de la iniciativa &ldquo;Mur de la Dignitat&rdquo;, un memorial concebut per recuperar i fer visible el record de les v&iacute;ctimes dels atacs aeris produ&iuml;ts durant el conflicte b&egrave;l&middot;lic i que, tal com va anunciar el passat 25 d&rsquo;agost la presidenta del Govern, Marga Prohens, l&rsquo;Executiu t&eacute; previst estendre -ja <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-honra-victimas-bombardeos-republicanos-mallorca-derogar-vox-ley-memoria-democratica_1_13410454.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">se'n va celebrar un a Palma</a>- als municipis d&rsquo;Art&agrave;, Inca, Santa Maria del Cam&iacute;, ses Salines, S&oacute;ller, Ma&oacute; i Eivissa, la poblaci&oacute; dels quals va patir durant la guerra les conseq&uuml;&egrave;ncies dels bombardejos. L&rsquo;Administraci&oacute; auton&ograve;mica proposa que cada consistori determini l&rsquo;empla&ccedil;ament, que podr&agrave; ser un lloc directament relacionat amb els bombardejos o qualsevol altre espai que garanteixi la dignitat, la visibilitat i l&rsquo;accessibilitat del memorial.
    </p><p class="article-text">
        En el seu comunicat, Mem&ograve;ria de Mallorca deixa clar que el seu rebuig no es dirigeix contra el reconeixement de les persones que varen morir en els bombardejos, sin&oacute; contra la manera de desenvolupar els homenatges. Recorda, aix&iacute; mateix, que va ser precisament la mateixa entitat la que va proposar al Govern elaborar un informe espec&iacute;fic sobre totes les v&iacute;ctimes d&rsquo;aquests atacs, un treball que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/pp-saca-cajon-15-informes-ineditos-mantenia-ocultos-represion-franquista-balears_1_13364743.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">va acabar incorporant-se al IV Pla de Fosses i Mem&ograve;ria i Reconeixement Democr&agrave;tics </a>de Balears. L&rsquo;estudi ha perm&egrave;s identificar i documentar 152 persones mortes: 97 a Mallorca, 29 a Menorca i 26 a Eivissa.
    </p><p class="article-text">
        Des de l&rsquo;associaci&oacute; memorialista recorden que es tracta de v&iacute;ctimes &ldquo;d&rsquo;una guerra conseq&uuml;&egrave;ncia d&rsquo;un cop d&rsquo;estat contra el govern legal i leg&iacute;tim de la II Rep&uacute;blica que mai no s&rsquo;havia d&rsquo;haver produ&iuml;t&rdquo;, alhora que defensen &ldquo;el reconeixement de totes les v&iacute;ctimes del cop d&rsquo;estat de 1936, de la guerra que aquest va desencadenar i de la posterior dictadura franquista&rdquo;. Precisament per aix&ograve; consideren &ldquo;inacceptable&rdquo; que les pol&iacute;tiques p&uacute;bliques de mem&ograve;ria &ldquo;puguin convertir-se en una selecci&oacute; interessada de v&iacute;ctimes o en una recuperaci&oacute; parcial d&rsquo;un relat hist&ograve;ric que durant d&egrave;cades va ser imposat per la dictadura franquista&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En aquest sentit, l&rsquo;associaci&oacute; recrimina que el Govern hagi traslladat directament als ajuntaments diversos oficis per instal&middot;lar els memorials sense haver sotm&egrave;s pr&egrave;viament les propostes a la Comissi&oacute; T&egrave;cnica de Mem&ograve;ria Democr&agrave;tica -&ograve;rgan t&egrave;cnic previst en la llei balear de mem&ograve;ria democr&agrave;tica per desenvolupar aquest tipus de reconeixements- i mesos despr&eacute;s que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-vox-derogan-ley-balear-memoria-historica-evocan-asesinados-hordas-rojas_1_13055051.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">PP i Vox aprovessin derogar aquesta norma</a>. El text es troba <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/constitucional-suspende-cautelarmente-derogacion-ley-balear-memoria-democratica_1_13362877.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">recorregut davant el Tribunal Constitucional</a>. Mem&ograve;ria de Mallorca considera &ldquo;una profunda contradicci&oacute;&rdquo; que el mateix Executiu que va intentar eliminar aquest marc legal presenti ara aquestes actuacions com a pol&iacute;tiques de mem&ograve;ria democr&agrave;tica.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;No acceptarem que es presentin memorials p&uacute;blics a v&iacute;ctimes de la guerra de manera a&iuml;llada&rdquo;, insisteix l&rsquo;entitat, que reclama que qualsevol memorial relacionat amb els bombardejos inclogui espec&iacute;ficament les v&iacute;ctimes de l&rsquo;aviaci&oacute; del b&agrave;ndol sublevat que operava des de les bases militars de Mallorca, amb el <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/pp-recorta-mitad-cifra-represaliados-franquismo-ibiza-faltan-victimas-bombardeos-italianos_1_13437287.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">suport de l'aviaci&oacute; italiana </a>i alemanya. Tamb&eacute; exigeix la participaci&oacute; de les entitats memorialistes i de v&iacute;ctimes i que els projectes, insisteix, siguin sotmesos pr&egrave;viament a la Comissi&oacute; T&egrave;cnica.
    </p><p class="article-text">
        Des de la Conselleria de Presid&egrave;ncia, de la qual dep&egrave;n la gesti&oacute; de les pol&iacute;tiques de mem&ograve;ria democr&agrave;tica, defensen, a preguntes d'elDiario.es, que la iniciativa respon a un mandat aprovat per unanimitat pel Parlament de les Illes Balears i que els reconeixements parteixen de l&rsquo;estudi hist&ograve;ric elaborat pel doctor en Hist&ograve;ria Manuel Aguilera, que, incideix l&rsquo;Executiu, ha perm&egrave;s censar i posar nom i llinatges per primera vegada a totes les v&iacute;ctimes dels bombardejos patits a les Illes.
    </p><p class="article-text">
        El que fa ara el Govern, assenyalen, &eacute;s oferir als municipis que varen patir bombardejos la possibilitat de comptar tamb&eacute; amb un monument en record de les v&iacute;ctimes, si b&eacute;, precisen, seran els mateixos municipis i les fam&iacute;lies de les v&iacute;ctimes qui decidiran si desitgen acollir aquests actes i monuments. Des del departament dirigit per Ant&ograve;nia Maria Estarellas asseguren que es tracta del mateix criteri que s&rsquo;aplica amb les conegudes com a &ldquo;Pedres de la Mem&ograve;ria&rdquo;: el Govern, assenyalen les mateixes fonts, facilita i posa a disposici&oacute; dels municipis aquests elements de record, per&ograve; s&oacute;n els ajuntaments i les fam&iacute;lies qui han de decidir com i on es materialitza aquest homenatge.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;L&rsquo;objectiu &eacute;s molt senzill: recon&egrave;ixer totes les v&iacute;ctimes, recuperar-ne els noms i preservar-ne la mem&ograve;ria amb rigor hist&ograve;ric, respectant sempre la voluntat dels municipis i de les fam&iacute;lies&rdquo;, sentencien.
    </p><h2 class="article-text"><strong>M&eacute;s de 2.000 assassinats pel b&agrave;ndol franquista</strong></h2><p class="article-text">
        En el mateix manifest, Mem&ograve;ria de Mallorca reclama l&rsquo;elaboraci&oacute; d&rsquo;una relaci&oacute; nominal de les v&iacute;ctimes dels bombardejos del b&agrave;ndol feixista procedents de les bases de Mallorca contra poblacions de la costa peninsular, amb especial atenci&oacute; a Menorca, Catalunya, la Comunitat Valenciana i Andalusia, a m&eacute;s d&rsquo;un memorial amb els noms de les v&iacute;ctimes civils de l&rsquo;anomenada &ldquo;carretera de la mort&rdquo;, en al&middot;lusi&oacute; als atacs patits per la poblaci&oacute; que fugia per la carretera de M&agrave;laga a Almeria el febrer de 1937, i un altre amb les v&iacute;ctimes causades per l&rsquo;aviaci&oacute; sublevada procedent de Mallorca a la costa peninsular. Per a aquest darrer reclama una ubicaci&oacute; al passeig Sagrera, integrat en l&rsquo;actual espai del Mur de la Dignitat.
    </p><p class="article-text">
        En aquesta mateixa l&iacute;nia, reclamen un memorial al centre de Palma amb els noms de les m&eacute;s de 2.000 persones assassinades, moltes de les quals v&iacute;ctimes de desaparici&oacute; for&ccedil;ada els familiars de les quals encara desconeixen el seu parador i les circumst&agrave;ncies de la seva mort. Finalment, exigeixen que el Govern convoqui &ldquo;amb car&agrave;cter urgent&rdquo; la Comissi&oacute; T&egrave;cnica de Mem&ograve;ria Democr&agrave;tica per explicar les actuacions que est&agrave; impulsant i que qualsevol projecte de memorial relacionat amb els bombardejos sigui debatut pr&egrave;viament per aquest &ograve;rgan, amb la participaci&oacute; d&rsquo;entitats memorialistes i especialistes en hist&ograve;ria, dret i altres disciplines vinculades a la mem&ograve;ria democr&agrave;tica.
    </p><p class="article-text">
        Les actuacions previstes pel Govern del PP donen continu&iuml;tat al memorial inaugurat el 27 de juliol al passeig Sagrera de Palma en homenatge al <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/muertos-sepultados-primer-terror-aereo-guerra-civil-causo-aviacion-republica_1_13267817.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">centenar de civils que van morir sota els bombardejos republicans </a>registrats a Mallorca entre 1936 i 1938. A l'acte van assistir els descendents de diverses d'aquelles v&iacute;ctimes aix&iacute; com Prohens i altres alts c&agrave;rrecs conservadors i d'extrema dreta. Cap formaci&oacute; d'esquerres va ser present com tampoc Mem&ograve;ria de Mallorca, que havia <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-homenajeara-victimas-bombardeos-republicanos-palma-derogar-ley-memoria-democratica_1_13401116.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">supeditat la seva pres&egrave;ncia al fet que el Govern renunci&eacute;s p&uacute;blicament a la derogaci&oacute; de la llei auton&ograve;mica de mem&ograve;ria democr&agrave;tica</a>, exig&egrave;ncia que l'Executiu en cap moment ha at&egrave;s. 
    </p><p class="article-text">
        Durant l'homenatge, Prohens, que mai no ha expressat una condemna p&uacute;blica espec&iacute;fica a les v&iacute;ctimes de la repressi&oacute; franquista desfermada a les Balears despr&eacute;s del cop militar de juliol de 1936 i a les <a href="https://www.eldiario.es/andalucia/en-abierto/represion-franquista-victimas-victimarios_132_8823974.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">violacions de drets humans </a>comeses durant la dictadura, va defensar que la societat balear ha pres consci&egrave;ncia de la necessitat de &ldquo;tancar ferides restituint la dignitat&rdquo; de les persones assassinades durant la guerra civil, reconduint despr&eacute;s d'aix&ograve; el seu discurs cap als bombardejos de l'Ex&egrave;rcit republic&agrave;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/les-entitats-memorialistes-temen-els-memorials-pp-recuperin-relat-franquista-balears_1_13485714.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 03 Sep 2026 15:38:32 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/ffd51366-f2bb-4879-9111-1b0b341eaad4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x702y1075.jpg" length="341709" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/ffd51366-f2bb-4879-9111-1b0b341eaad4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x702y1075.jpg" type="image/jpeg" fileSize="341709" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Les entitats memorialistes temen que els homenatges del PP recuperin el relat franquista a Balears]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/ffd51366-f2bb-4879-9111-1b0b341eaad4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x702y1075.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[PP - Partido Popular,Memoria Histórica,Represión franquista,Víctimas del franquismo,Guerra Civil Española,Segunda República,Dictadura franquista,Homenajes,Islas Baleares,Mallorca,Menorca,Ibiza]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Declaran víctimas de la Guerra Civil a seis asturianos fusilados en plena represión franquista]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/asturias/declaran-victimas-guerra-civil-seis-asturianos-fusilados-plena-represion-franquista_1_13485548.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/6e2131f4-535c-4c07-b001-0050d68cf1ba_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Declaran víctimas de la Guerra Civil a seis asturianos fusilados en plena represión franquista"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El Fiscal de Memoria Democrática de Asturias pidió al Tribunal de Instancia de Castropol el reconocimiento de que sus muertes fueron "por ejecución violenta y arbitraria". Las tres hermanas Ferrer, de 18, 20 y 21 años, fueron asesinadas acusadas de "incitar a los soldados a que no disparasen contra el pueblo, a que tiraran contra los jefes y así se acabara la guerra". Los otros tres asesinados son Ramón Cuesta Blanco, Lorenzo Solís y Francisco Pena</p><p class="subtitle">Asturias avanza en la reparación a las víctimas del franquismo al identificar los restos de cinco personas de una fosa común</p></div><p class="article-text">
        Las hermanas Ferrer, de 18, 20 y 21 a&ntilde;os, fueron asesinadas en plena represi&oacute;n franquista, en septiembre de 1936,  bajo la acusaci&oacute;n de &ldquo;incitar a los soldados a que no disparasen contra el pueblo, a que tiraran contra los jefes y as&iacute; se acabara la guerra&rdquo;. Sus restos fueron identificados en una fosa com&uacute;n en el cementerio de La Caridad/ A Carid&aacute;, en el concejo asturiano de El Franco, junto a los de otros tres varones que fueron identificados como Ram&oacute;n Cuesta Blanco, Lorenzo Sol&iacute;s y Francisco Pena.
    </p><p class="article-text">
        Noventa a&ntilde;os despu&eacute;s de su asesinato, el tribunal de Instancia, plaza n&uacute;mero 1, de Castropol acaba de dictar cuatro autos independientes por los que declara a estos seis asturianos como &ldquo;v&iacute;ctimas de la Guerra Civil&rdquo;. Un reconocimiento que se extiende a sus familiares vivos m&aacute;s pr&oacute;ximos, seg&uacute;n ha confirmado a <a href="https://www.eldiario.es/asturias/" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">elDiario.es Asturias</a> un portavoz de la Fiscal&iacute;a del Principado. 
    </p><h2 class="article-text"><strong>Ejecuci&oacute;n &ldquo;violenta y arbitraria&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        El fiscal delegado de Memoria Democr&aacute;tica de la Fiscal&iacute;a asturiana, Javier Marqu&eacute;s Ouvia&ntilde;o, hab&iacute;a emitido un informe, el pasado mes de julio, donde solicitaba al tribunal el reconocimiento de los seis asturianos como v&iacute;ctimas de la Guerra Civil y la consignaci&oacute;n de la realidad de sus muertes por &ldquo;ejecuci&oacute;n violenta y arbitraria&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        En el caso de las tres hermanas, sobre las cuales pivot&oacute; el inicio del procedimiento, se sumaban adem&aacute;s otros dos condicionantes: eran mujeres y con orientaci&oacute;n ideol&oacute;gica.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Posible agresi&oacute;n sexual</strong></h2><p class="article-text">
        Las tres hermanas hab&iacute;an sido detenidas, llevadas al calabozo, sin posibilidad de defenderse, y fusiladas. La Fiscal&iacute;a asturiana asegura que incluso se sospecha que tambi&eacute;n pudieron ser agredidas sexualmente. 
    </p><p class="article-text">
        Su localizaci&oacute;n en la fosa permiti&oacute; averiguar la identidad de otros tres varones, todos ellos v&iacute;ctimas de violaciones de las normas internacionales de derechos humanos y del Derecho internacional humanitario. Estos tres hombres fueron &ldquo;agredidos, ejecutados arbitraria y violentamente&rdquo; y arrojados a la fosa com&uacute;n de La Caridad/ A Carid&aacute;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Las labores de identificaci&oacute;n</strong></h2><p class="article-text">
        La Fiscal&iacute;a inst&oacute; al tribunal a esta declaraci&oacute;n como v&iacute;ctimas de la Guerra Civil en los t&eacute;rminos previstos en la Ley 20/2022, de 19 de octubre, de Memoria Democr&aacute;tica.
    </p><p class="article-text">
        Su petici&oacute;n se produc&iacute;a tras los avances del trabajo de un equipo del que tambi&eacute;n formaron parte la Direcci&oacute;n General de Memoria Democr&aacute;tica y el Instituto Arqueos de la Universidad de Oviedo.
    </p><p class="article-text">
        Los trabajos de este equipo de expertos permiti&oacute; conocer que los restos hallados se correspond&iacute;an con las hermanas Luz, Mercedes y Maura Ferrer D&iacute;az, a los que siguieron las identificaciones de los tres varones: Ram&oacute;n Cuesta Blanco, Lorenzo Sol&iacute;s y Francisco Pena.
    </p><h2 class="article-text"><strong>An&aacute;lisis antropol&oacute;gicos y gen&eacute;ticos</strong></h2><p class="article-text">
        Los trabajos de exhumaci&oacute;n comenzaron en el mes de diciembre de 2024 y han permitido localizar estos restos &oacute;seos en una fosa en la que inicialmente se buscaba a tres personas.
    </p><p class="article-text">
        Los an&aacute;lisis antropol&oacute;gicos y gen&eacute;ticos realizados posteriormente han hecho posible identificar con certeza a cinco de las v&iacute;ctimas, lo que supone un &iacute;ndice de efectividad del 83 %, muy por encima de la media habitual en este tipo de procesos que ronda el 10 %, seg&uacute;n explican desde la Consejer&iacute;a de Ordenaci&oacute;n del Territorio, Urbanismo, Vivienda y Derechos Ciudadanos.
    </p><p class="article-text">
        El consejero Ovidio Zapico, de Izquierda Unida (IU)-Convocatoria por Asturies, no pudo disimular su emoci&oacute;n el pasado mes de abril al anunciar la identificaci&oacute;n de cinco de las seis personas exhumadas en la fosa com&uacute;n -faltaba por identificar con certeza una de las tres hermanas Ferrer-, ya que entre sus compromisos pol&iacute;ticos se encuentra la culminaci&oacute;n de estos procesos de identificaci&oacute;n para avanzar en los principios de &ldquo;verdad, justicia y reparaci&oacute;n&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Pilar Campo]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/asturias/declaran-victimas-guerra-civil-seis-asturianos-fusilados-plena-represion-franquista_1_13485548.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 03 Sep 2026 15:31:43 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/6e2131f4-535c-4c07-b001-0050d68cf1ba_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="322848" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/6e2131f4-535c-4c07-b001-0050d68cf1ba_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="322848" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Declaran víctimas de la Guerra Civil a seis asturianos fusilados en plena represión franquista]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/6e2131f4-535c-4c07-b001-0050d68cf1ba_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Concejos de Asturias,Víctimas del franquismo,Fosas comunes,Guerra Civil Española,Tribunales,Fiscalía,Juzgados]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Las entidades memorialistas temen que los homenajes del PP recuperen el relato franquista en Balears]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/entidades-memorialistas-temen-memoriales-pp-recuperen-relato-franquista-balears_1_13485393.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/ffd51366-f2bb-4879-9111-1b0b341eaad4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x702y1075.jpg" width="1200" height="675" alt="Las entidades memorialistas temen que los homenajes del PP recuperen el relato franquista en Balears"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Memòria de Mallorca acusa al Govern de Marga Prohens de impulsar reconocimientos de forma aislada, sin contextualizar la represión sistemática ejercida por el franquismo y sin antes someterlos a la Comisión Técnica de Memoria Democrática</p><p class="subtitle">El PP honra a las víctimas de los bombardeos republicanos de Mallorca tras derogar con Vox la Ley de Memoria
</p></div><p class="article-text">
        La intenci&oacute;n del Govern balear, presidido por el PP, de implantar en siete municipios de las Islas un memorial para las v&iacute;ctimas civiles de los bombardeos de la guerra civil ha despertado las cr&iacute;ticas del movimiento memorialista. En un manifiesto difundido este jueves, Mem&ograve;ria de Mallorca acusa al Ejecutivo de plantear estos reconocimientos de forma aislada, sin contextualizar la represi&oacute;n sistem&aacute;tica ejercida por el franquismo y sin antes someterlos a la Comisi&oacute;n T&eacute;cnica de Memoria Democr&aacute;tica, el &oacute;rgano previsto por la legislaci&oacute;n auton&oacute;mica para desarrollar estas pol&iacute;ticas. 
    </p><p class="article-text">
        En concreto, la controversia se sit&uacute;a en torno a la iniciativa 'Mur de la Dignitat', un memorial concebido para recuperar y hacer visible el recuerdo de las v&iacute;ctimas de los ataques a&eacute;reos producidos durante el conflicto b&eacute;lico y que, como anunci&oacute; el pasado 25 de agosto la presidenta del Govern, Marga Prohens, el Ejecutivo tiene previsto extender -ya <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-honra-victimas-bombardeos-republicanos-mallorca-derogar-vox-ley-memoria-democratica_1_13410454.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">se celebr&oacute; uno en Palma</a>- a los municipios de Art&agrave;, Inca, Santa Maria del Cam&iacute;, ses Salines, S&oacute;ller, Ma&oacute; y Eivissa, cuya poblaci&oacute;n sufri&oacute; durante la guerra las consecuencias de las deflagraciones. La Administraci&oacute;n auton&oacute;mica propone que cada consistorio determine el emplazamiento, que podr&aacute; ser un lugar directamente relacionado con los bombardeos o cualquier otro espacio que garantice la dignidad, visibilidad y accesibilidad del memorial.
    </p><p class="article-text">
        En su comunicado, Mem&ograve;ria de Mallorca deja claro que su rechazo no se dirige contra el reconocimiento de quienes murieron en los bombardeos, sino contra la forma de desarrollar los homenajes. Recuerda, asimismo, que fue precisamente la propia entidad la que propuso al Govern elaborar un informe espec&iacute;fico sobre todas las v&iacute;ctimas de estos ataques, un trabajo que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/pp-saca-cajon-15-informes-ineditos-mantenia-ocultos-represion-franquista-balears_1_13364743.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">acab&oacute; incorpor&aacute;ndose al IV Plan de Fosas y Memoria y Reconocimiento Democr&aacute;ticos </a>de Balears. El estudio ha permitido identificar y documentar 152 personas fallecidas: 97 en Mallorca, 29 en Menorca y 26 en Eivissa. 
    </p><p class="article-text">
        Desde la asociaci&oacute;n memorialista recuerdan que se trata de v&iacute;ctimas &ldquo;de una guerra consecuencia de un golpe de estado contra el gobierno legal y leg&iacute;timo de la II Rep&uacute;blica que nunca se ten&iacute;a que haber producido&rdquo;, al tiempo que defienden &ldquo;el reconocimiento de todas las v&iacute;ctimas del golpe de estado de 1936, de la guerra que &eacute;ste desencaden&oacute; y de la posterior dictadura franquista&rdquo;. Precisamente por ello consideran &ldquo;inaceptable&rdquo; que las pol&iacute;ticas p&uacute;blicas de memoria &ldquo;puedan convertirse en una selecci&oacute;n interesada de v&iacute;ctimas o en una recuperaci&oacute;n parcial de un relato hist&oacute;rico que durante d&eacute;cadas fue impuesto por la dictadura franquista&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En este sentido, la asociaci&oacute;n recrimina que el Govern haya trasladado directamente a los ayuntamientos diversos oficios para instalar los memoriales sin previamente haber sometido las propuestas a la Comisi&oacute;n T&eacute;cnica de Memoria Democr&aacute;tica -&oacute;rgano t&eacute;cnico previsto en la ley balear de memoria democr&aacute;tica para desarrollar este tipo de reconocimientos- y varios meses despu&eacute;s de que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-vox-derogan-ley-balear-memoria-historica-evocan-asesinados-hordas-rojas_1_13055051.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">PP y Vox aprobasen derogar esta norma</a>. El texto se encuentra <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/constitucional-suspende-cautelarmente-derogacion-ley-balear-memoria-democratica_1_13362877.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">recurrido ante el Tribunal Constitucional</a>. Mem&ograve;ria de Mallorca considera &ldquo;una profunda contradicci&oacute;n&rdquo; que el mismo Ejecutivo que trat&oacute; de eliminar ese marco legal presente ahora actuaciones como pol&iacute;ticas de memoria democr&aacute;tica.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;No aceptaremos que se presenten memoriales p&uacute;blicos a v&iacute;ctimas de la guerra de manera aislada&rdquo;, incide la entidad, que reclama que cualquier memorial relacionado con los bombardeos incluya espec&iacute;ficamente a las v&iacute;ctimas de la aviaci&oacute;n del bando sublevado que operaba desde las bases militares de Mallorca, con <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/pp-recorta-mitad-cifra-represaliados-franquismo-ibiza-faltan-victimas-bombardeos-italianos_1_13437287.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">apoyo de la aviaci&oacute;n italiana </a>y alemana. Tambi&eacute;n exige la participaci&oacute;n de las entidades memorialistas y de v&iacute;ctimas y que los proyectos, insiste, sean sometidos previamente a la Comisi&oacute;n T&eacute;cnica. 
    </p><p class="article-text">
        Desde la Conselleria de Presidencia, de la que depende la gesti&oacute;n de las pol&iacute;ticas de memoria democr&aacute;tica, defienden, a preguntas de elDiario.es, que la iniciativa responde a un mandato aprobado por unanimidad por el Parlament de les Illes Balears y que los reconocimientos parten del estudio hist&oacute;rico elaborado por el doctor en Historia Manuel Aguilera, que, incide el Ejecutivo, ha permitido censar y poner nombre y apellidos por primera vez a todas las v&iacute;ctimas de los bombardeos sufridos en las Islas.
    </p><p class="article-text">
        Lo que hace ahora el Govern, se&ntilde;alan, es ofrecer a los municipios que sufrieron bombardeos la posibilidad de contar tambi&eacute;n con un monumento en recuerdo de las v&iacute;ctimas, si bien, precisan, ser&aacute;n los propios municipios y las familias de las v&iacute;ctimas quienes decidan si desean acoger estos actos y monumentos. Desde el departamento dirigido por Ant&ograve;nia Maria Estarellas aseguran que se trata del mismo criterio que se aplica con las conocidas como 'Piedras de la Memoria': el Govern, se&ntilde;alan las mismas fuentes, facilita y pone a disposici&oacute;n de los municipios estos elementos de recuerdo, pero son los ayuntamientos y las familias quienes deben decidir c&oacute;mo y d&oacute;nde se materializa ese homenaje. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;El objetivo es muy sencillo: reconocer a todas las v&iacute;ctimas, recuperar sus nombres y preservar su memoria con rigor hist&oacute;rico, respetando siempre la voluntad de los municipios y de las familias&rdquo;, sentencian.
    </p><h2 class="article-text"><strong>M&aacute;s de 2.000 asesinados por el bando franquista</strong> </h2><p class="article-text">
        En el mismo manifiesto, Mem&ograve;ria de Mallorca reclama la elaboraci&oacute;n de una relaci&oacute;n nominal de las v&iacute;ctimas de los bombardeos del bando fascista procedentes de las bases de Mallorca contra poblaciones de la costa peninsular, con especial atenci&oacute;n a Menorca, Catalunya, la Comunitat Valenciana y Andaluc&iacute;a, adem&aacute;s de un memorial con los nombres de las v&iacute;ctimas civiles de la denominada 'carretera de la muerte', en alusi&oacute;n a los ataques sufridos por la poblaci&oacute;n que hu&iacute;a por la carretera de M&aacute;laga a Almer&iacute;a en febrero de 1937, y otro con las v&iacute;ctimas causadas por la aviaci&oacute;n sublevada procedente de Mallorca en la costa peninsular. Para este &uacute;ltimo reclama una ubicaci&oacute;n en el paseo Sagrera, integrado en el actual espacio del Mur de la Dignitat.
    </p><p class="article-text">
        En esta misma l&iacute;nea, reclaman un memorial en el centro de Palma con los nombres de las m&aacute;s de 2.000 personas asesinadas, muchas de ellas v&iacute;ctimas de desaparici&oacute;n forzada cuyos familiares todav&iacute;a desconocen su paradero y las circunstancias de su muerte. Finalmente, exigen que el Govern convoque &ldquo;con car&aacute;cter urgente&rdquo; la Comisi&oacute;n T&eacute;cnica de Memoria Democr&aacute;tica para explicar las actuaciones que est&aacute; impulsando y que cualquier proyecto de memorial relacionado con los bombardeos sea debatido previamente por este &oacute;rgano, con participaci&oacute;n de entidades memorialistas y especialistas en historia, derecho y otras disciplinas vinculadas a la memoria democr&aacute;tica.
    </p><p class="article-text">
        Las actuaciones previstas por el Govern del PP dan continuidad al memorial inaugurado el 27 de julio en el paseo Sagrera de Palma en homenaje al <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/muertos-sepultados-primer-terror-aereo-guerra-civil-causo-aviacion-republica_1_13267817.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">centenar de civiles que fallecieron bajo los bombardeos republicanos </a>registrados en Mallorca entre 1936 y 1938. Al acto asistieron los descendientes de varias de aquellas v&iacute;ctimas as&iacute; como Prohens y otros altos cargos conservadores y de extrema derecha. Ninguna formaci&oacute;n de izquierdas estuvo presente como tampoco Mem&ograve;ria de Mallorca, que hab&iacute;a <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-homenajeara-victimas-bombardeos-republicanos-palma-derogar-ley-memoria-democratica_1_13401116.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">supeditado su presencia a que el Govern renunciase p&uacute;blicamente a la derogaci&oacute;n de la ley auton&oacute;mica de memoria democr&aacute;tica</a>, exigencia que el Ejecutivo en ning&uacute;n momento ha atendido. 
    </p><p class="article-text">
        Durante el homenaje, Prohens, que nunca ha expresado una condena p&uacute;blica espec&iacute;fica a las v&iacute;ctimas de la represi&oacute;n franquista desatada en Balears tras el golpe militar de julio de 1936 y a las <a href="https://www.eldiario.es/andalucia/en-abierto/represion-franquista-victimas-victimarios_132_8823974.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">violaciones de derechos humanos </a>cometidas durante la dictadura, defendi&oacute; que la sociedad balear ha tomado conciencia de la necesidad de &ldquo;cerrar heridas restituyendo la dignidad&rdquo; de las personas asesinadas durante la guerra civil, reconduciendo tras ello su discurso hacia los bombardeos del Ej&eacute;rcito republicano.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/entidades-memorialistas-temen-memoriales-pp-recuperen-relato-franquista-balears_1_13485393.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 03 Sep 2026 15:20:27 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/ffd51366-f2bb-4879-9111-1b0b341eaad4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x702y1075.jpg" length="341709" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/ffd51366-f2bb-4879-9111-1b0b341eaad4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x702y1075.jpg" type="image/jpeg" fileSize="341709" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Las entidades memorialistas temen que los homenajes del PP recuperen el relato franquista en Balears]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/ffd51366-f2bb-4879-9111-1b0b341eaad4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x702y1075.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[PP - Partido Popular,Memoria Histórica,Represión franquista,Víctimas del franquismo,Guerra Civil Española,Segunda República,Dictadura franquista,Homenajes,Islas Baleares,Mallorca,Menorca,Ibiza]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La derogación de la Ley de Memoria Democrática también perjudica a la infancia y la juventud]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/blogs/opinion/derogacion-ley-memoria-democratica-perjudica-infancia-juventud_132_13480167.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/123f3b5f-bdec-4327-af94-809f202013ed_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x639y153.jpg" width="1200" height="675" alt="La derogación de la Ley de Memoria Democrática también perjudica a la infancia y la juventud"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La memoria democrática no es únicamente una política de reparación hacia quienes sufrieron la Guerra Civil o la dictadura franquista; también es una herramienta educativa y social</p><p class="subtitle">Una investigación saca a la luz los 73 lugares de la represión franquista en Balears: “Éramos 'gentuza' sin valor”</p></div><p class="article-text">
        El Govern balear ha alegado ante el Tribunal Constitucional que derogar la ley de memoria es leg&iacute;timo y que las v&iacute;ctimas no quedan desamparadas porque otras leyes las protegen. Y adem&aacute;s con esta declaraci&oacute;n el Govern demuestra varias cosas: ignorancia, sectarismo, inutilidad, crueldad y que no va a trabajar por la cohesi&oacute;n social en las Illes Balears.
    </p><p class="article-text">
        Cuando se habla de la derogaci&oacute;n de la Ley de Memoria y Reconocimiento Democr&aacute;ticos de las Illes Balears, el debate suele centrarse en la pol&iacute;tica, en las v&iacute;ctimas del franquismo o en el enfrentamiento ideol&oacute;gico entre partidos. Sin embargo, existe una dimensi&oacute;n mucho menos visible y extraordinariamente importante: el impacto que esta decisi&oacute;n puede tener sobre los ni&ntilde;os, las ni&ntilde;as y las personas adolescentes.
    </p><p class="article-text">
        La memoria democr&aacute;tica no es &uacute;nicamente una pol&iacute;tica de reparaci&oacute;n hacia quienes sufrieron la Guerra Civil o la dictadura franquista. Tambi&eacute;n es una herramienta educativa y social que ayuda a las nuevas generaciones a comprender qui&eacute;nes son, de d&oacute;nde vienen y cu&aacute;les son los valores sobre los que se construye una sociedad democr&aacute;tica.
    </p><p class="article-text">
        Los ni&ntilde;os, las ni&ntilde;as y los adolescentes tienen derecho a conocer la historia de su comunidad y de sus familias. Para muchos de ellos, las consecuencias de la represi&oacute;n franquista no son una realidad lejana. Existen familias que todav&iacute;a buscan respuestas sobre familiares desaparecidos, exiliados o perseguidos y que siguen esperando reconocimiento institucional.
    </p><p class="article-text">
        La memoria democr&aacute;tica cumple adem&aacute;s una funci&oacute;n fundamental en la construcci&oacute;n de la identidad personal. El conocimiento de los propios or&iacute;genes y de la historia familiar favorece el bienestar emocional, el sentido de pertenencia y la autoestima.
    </p><p class="article-text">
        La derogaci&oacute;n de las leyes de memoria democr&aacute;tica tiene tambi&eacute;n consecuencias directas en el &aacute;mbito educativo. Sin una protecci&oacute;n legislativa clara, los contenidos relacionados con la represi&oacute;n franquista, los derechos humanos o la transici&oacute;n democr&aacute;tica corren el riesgo de depender de la voluntad individual del profesorado.
    </p><p class="article-text">
        Esto significa que miles de alumnos podr&iacute;an finalizar su escolarizaci&oacute;n sin comprender c&oacute;mo se perdi&oacute; la democracia en Espa&ntilde;a, cu&aacute;les fueron las consecuencias de la dictadura o por qu&eacute; los derechos y libertades actuales son conquistas que deben protegerse.
    </p><p class="article-text">
        La memoria democr&aacute;tica act&uacute;a adem&aacute;s como una vacuna frente a la desinformaci&oacute;n. En una &eacute;poca marcada por las redes sociales y la circulaci&oacute;n de discursos extremistas, la educaci&oacute;n hist&oacute;rica proporciona herramientas para identificar la manipulaci&oacute;n, los mensajes de odio y las posiciones antidemocr&aacute;ticas.
    </p><p class="article-text">
        Desde Esquerra Unida de las Illes Balears se defiende que educar en memoria democr&aacute;tica no busca imponer una ideolog&iacute;a, sino formar ciudadanos capaces de reconocer las vulneraciones de derechos humanos y comprender los riesgos del autoritarismo.
    </p><p class="article-text">
        Los testimonios de las v&iacute;ctimas y las visitas a espacios de memoria poseen un enorme potencial educativo. Permiten desarrollar empat&iacute;a, sensibilidad hacia el sufrimiento ajeno y compromiso con los valores democr&aacute;ticos.
    </p><p class="article-text">
        Por todo ello, la derogaci&oacute;n de la Ley de Memoria Democr&aacute;tica no afecta &uacute;nicamente a quienes vivieron la dictadura o a sus descendientes directos. Tambi&eacute;n afecta a quienes est&aacute;n creciendo hoy, a la calidad de la educaci&oacute;n que reciben y a la fortaleza de los valores democr&aacute;ticos con los que construir&aacute;n el futuro.
    </p><p class="article-text">
        La memoria democr&aacute;tica no es una cuesti&oacute;n del pasado. Es una inversi&oacute;n en la infancia, en la juventud y en la salud democr&aacute;tica de las generaciones que alg&uacute;n d&iacute;a tendr&aacute;n la responsabilidad de defender las libertades de todos.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[José María García García]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/blogs/opinion/derogacion-ley-memoria-democratica-perjudica-infancia-juventud_132_13480167.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 02 Sep 2026 15:00:02 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/123f3b5f-bdec-4327-af94-809f202013ed_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x639y153.jpg" length="100110" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/123f3b5f-bdec-4327-af94-809f202013ed_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x639y153.jpg" type="image/jpeg" fileSize="100110" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La derogación de la Ley de Memoria Democrática también perjudica a la infancia y la juventud]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/123f3b5f-bdec-4327-af94-809f202013ed_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x639y153.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Franquismo,Crímenes del franquismo,Víctimas del franquismo,Fosas del franquismo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Canarias destina 74.804 euros a proyectos relacionados con víctimas del franquismo]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/canariasahora/politica/proyectos-victimas-franquismo-canarias_1_13480243.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/a26a4d73-7963-4c33-9e56-8553a563d9d4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x403y151.jpg" width="1200" height="675" alt="Canarias destina 74.804 euros a proyectos relacionados con víctimas del franquismo"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">También se ha aprobado este martes que el próximo acto institucional del Día de la Memoria Histórica de Canarias, que se celebra el 7 de mayo, sea en Arucas</p></div><p class="article-text">
        La<strong> Comisi&oacute;n T&eacute;cnica de Memoria Hist&oacute;rica de Canarias</strong> ha informado este martes del estado de los proyectos de <strong>localizaci&oacute;n, exhumaci&oacute;n e identificaci&oacute;n de v&iacute;ctimas del franquismo</strong>, as&iacute; como de las actuaciones de divulgaci&oacute;n, dignificaci&oacute;n de lugares de enterramiento y promoci&oacute;n de lugares de memoria, con una inversi&oacute;n total de 74.804 euros.
    </p><p class="article-text">
        La comisi&oacute;n se ha reunido este martes bajo la presidencia de la consejera de Presidencia, Administraciones P&uacute;blicas, Justicia y Seguridad, Nieves Lady Barreto, para abordar estas actuaciones, financiadas con fondos propios de la Viceconsejer&iacute;a de Justicia y Seguridad y con los aportados por el Ministerio en virtud del acuerdo del Consejo Territorial de Memoria Democr&aacute;tica del pasado 24 de abril.
    </p><p class="article-text">
        En un comunicado, el Ejecutivo regional ha informado tambi&eacute;n sobre la localizaci&oacute;n de <strong>fosas</strong>, entre las que se encuentra la exploraci&oacute;n e intervenci&oacute;n en el pozo <em>La Vuelta del Franc&eacute;s </em>en Arucas y el proyecto de localizaci&oacute;n de fosas en los campos de trabajo de presos en Los Rodeos, en La Laguna. 
    </p><p class="article-text">
        Tambi&eacute;n, un proyecto de investigaci&oacute;n y catalogaci&oacute;n sobre centros de detenci&oacute;n que albergaron represaliados en Canarias durante la <strong>Guerra Civil</strong>.
    </p><p class="article-text">
        Adem&aacute;s, la Comisi&oacute;n T&eacute;cnica ha aprobado que el pr&oacute;ximo acto institucional del D&iacute;a de la Memoria Hist&oacute;rica de Canarias, que se celebra el 7 de mayo, sea en Arucas.
    </p><p class="article-text">
        Asimismo, en la Comisi&oacute;n inform&oacute; sobre el estado de la solicitud de la Agrupaci&oacute;n de Familiares de la documentaci&oacute;n de los casos de v&iacute;ctimas del franquismo inhumadas en el Cementerio de Vegueta.
    </p><h2 class="article-text"><strong>&Aacute;mbito editorial</strong></h2><p class="article-text">
        En el &aacute;mbito editorial, se ha dado cuenta de la edici&oacute;n de la publicaci&oacute;n sobre Memoria Democr&aacute;tica en Tenerife titulada <em>La capital del miedo</em>, de Luis Ortega, que forma parte de la serie <em>Memoria y Cultura Democr&aacute;tica</em>.
    </p><p class="article-text">
        La obra se centra en el papel de Tenerife durante el alzamiento y la posterior represi&oacute;n, abordando sus consecuencias sociales, econ&oacute;micas y culturales mediante testimonios, fuentes period&iacute;sticas, radiof&oacute;nicas y audiovisuales y aportaciones de especialistas.
    </p><p class="article-text">
        Tambi&eacute;n se dio cuenta del desarrollo editorial de una obra que recupera la memoria de una familia de origen canario, los Rodr&iacute;guez de la Sierra, combinando el relato y la memoria familiar con la investigaci&oacute;n hist&oacute;rica a partir de fuentes documentales y orales. 
    </p><p class="article-text">
        La autora, Rosalba Rodr&iacute;guez de la Sierra Escobar, aporta la memoria familiar y personal, as&iacute; como sus indagaciones y pesquisas en este relato sobre su familia paterna y Sergio Millares, historiador se encarga de la utilizaci&oacute;n e interpretaci&oacute;n de las fuentes documentales y orales de la historia.
    </p><p class="article-text">
        Por otra parte, en conmemoraci&oacute;n del D&iacute;a en Memoria de los Menores Robados y sus Familias, la consejera destac&oacute; la inauguraci&oacute;n de la exposici&oacute;n fotogr&aacute;fica <em>Cosmos</em> de la artista Espe Pons, el pr&oacute;ximo jueves, 3 de septiembre, en el Parlamento de Canarias.
    </p><p class="article-text">
        La muestra, que permanecer&aacute; abierta hasta el 19 de septiembre, est&aacute; centrada en la sustracci&oacute;n de menores en Canarias durante el franquismo y aborda cuestiones vinculadas con la identidad, el silencio, la verdad y la reparaci&oacute;n de las v&iacute;ctimas y sus familias.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Canarias Ahora]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/canariasahora/politica/proyectos-victimas-franquismo-canarias_1_13480243.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 01 Sep 2026 15:46:13 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/a26a4d73-7963-4c33-9e56-8553a563d9d4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x403y151.jpg" length="56388" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/a26a4d73-7963-4c33-9e56-8553a563d9d4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x403y151.jpg" type="image/jpeg" fileSize="56388" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Canarias destina 74.804 euros a proyectos relacionados con víctimas del franquismo]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/a26a4d73-7963-4c33-9e56-8553a563d9d4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x403y151.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Memoria Histórica,Canarias,Víctimas del franquismo,Fosas del franquismo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Un proyectil en la cabeza y diez cuerpos recuperados: los hallazgos en la fosa del franquismo de Bodonal de la Sierra]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/extremadura/memoria-democratica/proyectil-cabeza-diez-cuerpos-recuperados-hallazgos-fosa-franquismo-bodonal-sierra_1_13467755.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/2fd87928-b753-4abb-9904-b1e628b42791_16-9-discover-aspect-ratio_default_1149895.jpg" width="5994" height="3372" alt="Un proyectil en la cabeza y diez cuerpos recuperados: los hallazgos en la fosa del franquismo de Bodonal de la Sierra"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El equipo arqueológico busca testimonios y datos para poner nombre a las víctimas de la represión franquista halladas en el centerio de esta localidad de Badajoz</p><p class="subtitle">La memoria histórica planta cara en Cáceres al blindaje de PP y Vox a la Cruz de los Caídos
</p></div><p class="article-text">
        La nueva campa&ntilde;a de excavaci&oacute;n y exhumaci&oacute;n de fosas comunes en el cementerio municipal de Bodonal de la Sierra (Badajoz) ha permitido recuperar hasta el momento los restos de diez v&iacute;ctimas de la represi&oacute;n franquista. La actuaci&oacute;n, iniciada a lo largo del mes de agosto, cuenta con la financiaci&oacute;n de la Federaci&oacute;n Espa&ntilde;ola de Municipios y Provincias (FEMP) y el ayuntamiento de la localidad, adem&aacute;s de la colaboraci&oacute;n de la Asociaci&oacute;n Cultural La Coruj&aacute;.
    </p><p class="article-text">
        Los trabajos, dirigidos por los arque&oacute;logos Adriana Mart&iacute;n L&oacute;pez y F&eacute;lix Bizarro Carmona junto a un equipo multidisciplinar de antropolog&iacute;a forense e investigaci&oacute;n hist&oacute;rica, retoman la intervenci&oacute;n iniciada en el verano de 2025. En aquella primera fase se logr&oacute; exhumar una fosa con tres individuos masculinos que presentaban signos de muerte violenta, mientras que dos dep&oacute;sitos m&aacute;s quedaron parcialmente delimitados a la espera de ampliar el &aacute;rea de excavaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        En las &uacute;ltimas semanas, los especialistas han completado la exhumaci&oacute;n de esas dos fosas pendientes, de las que se han extra&iacute;do los restos de nueve personas. El equipo t&eacute;cnico ha documentado un alto grado de alteraci&oacute;n en ambos dep&oacute;sitos debido a la apertura, en fechas posteriores, de enterramientos normalizados que desplazaron parte de las estructuras &oacute;seas, lo que ha exigido una labor minuciosa para reconstruir la posici&oacute;n original de las v&iacute;ctimas.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/88d2d9ff-ddd8-4c90-bcdb-3eb0741919a3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/88d2d9ff-ddd8-4c90-bcdb-3eb0741919a3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/88d2d9ff-ddd8-4c90-bcdb-3eb0741919a3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/88d2d9ff-ddd8-4c90-bcdb-3eb0741919a3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/88d2d9ff-ddd8-4c90-bcdb-3eb0741919a3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/88d2d9ff-ddd8-4c90-bcdb-3eb0741919a3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/88d2d9ff-ddd8-4c90-bcdb-3eb0741919a3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Trabajos de exhumación de víctimas del franquismo en el cementerio de Bodonal de la Sierra (Badajoz)"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Trabajos de exhumación de víctimas del franquismo en el cementerio de Bodonal de la Sierra (Badajoz)                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        De forma paralela, la apertura de un nuevo sondeo ha permitido hallar un enterramiento individual que albergaba el cuerpo de una d&eacute;cima persona con evidencias directas de ejecuci&oacute;n. Los restos carec&iacute;an de ata&uacute;d y conservaban un proyectil alojado en el interior de la cavidad craneal.
    </p><p class="article-text">
        Las labores de campo continuar&aacute;n desarroll&aacute;ndose hasta la primera semana de septiembre mientras avanzan los estudios antropol&oacute;gicos y documentales. Por este motivo, el equipo ha hecho un llamamiento a los familiares de personas desaparecidas o represaliadas en Bodonal de la Sierra para que aporten testimonios, documentaci&oacute;n e informaci&oacute;n gen&eacute;tica que ayude a la identificaci&oacute;n de las v&iacute;ctimas, pudiendo acudir directamente al cementerio o ponerse en contacto con el ayuntamiento.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Santiago Manchado]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/extremadura/memoria-democratica/proyectil-cabeza-diez-cuerpos-recuperados-hallazgos-fosa-franquismo-bodonal-sierra_1_13467755.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 26 Aug 2026 10:37:18 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/2fd87928-b753-4abb-9904-b1e628b42791_16-9-discover-aspect-ratio_default_1149895.jpg" length="6914048" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/2fd87928-b753-4abb-9904-b1e628b42791_16-9-discover-aspect-ratio_default_1149895.jpg" type="image/jpeg" fileSize="6914048" width="5994" height="3372"/>
      <media:title><![CDATA[Un proyectil en la cabeza y diez cuerpos recuperados: los hallazgos en la fosa del franquismo de Bodonal de la Sierra]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/2fd87928-b753-4abb-9904-b1e628b42791_16-9-discover-aspect-ratio_default_1149895.jpg" width="5994" height="3372"/>
      <media:keywords><![CDATA[Extremadura,Memoria Histórica,Víctimas del franquismo,Represión franquista,Exhumaciones]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Una investigació treu a la llum els 73 llocs de la repressió franquista a Balears: "Érem 'gentussa' sense valor"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/investigacio-treu-llum-els-73-llocs-repressio-franquista-balears-erem-gentussa-sense_1_13456454.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/33ac54f8-3e24-46bf-b35c-05c683753ec1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1837y1498.jpg" width="1200" height="675" alt="Una investigació treu a la llum els 73 llocs de la repressió franquista a Balears: &quot;Érem &#039;gentussa&#039; sense valor&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Un nou estudi identifica una xarxa de presons, camps de concentració i espais habilitats molt més extensa del que ha arribat a la memòria col·lectiva i recupera dibuixos, cartes i altres rastres dels presos</p><p class="subtitle">El PP treu del calaix els 15 informes inèdits que mantenia 'ocults' sobre la repressió franquista a les Balears</p></div><p class="article-text">
        Jaume Serra Cardell no t&eacute; prou paper per escriure a la seva fam&iacute;lia, aix&iacute; que busca un altre suport: la roba. Acaba omplint de paraules la tela de l'esquena de dues camises. No &eacute;s l'&uacute;nic que acut a les formes m&eacute;s inimaginables de deixar const&agrave;ncia del que passa rere els murs de la Pres&oacute; Provincial de Palma. Ricardo Ordinas Fuster, a m&eacute;s d'escriure sobre el seu tancament, ho dibuixa. Per fer-ho, utilitza petits trossos de paper de fumar que li fa arribar la seva fam&iacute;lia. En un d'ells identifica pel seu nom els presos que comparteixen l'espai i deixa const&agrave;ncia de la distribuci&oacute; de la cel&middot;la. El que sembla una escena quotidiana acaba convertida en una radiografia del massificaci&oacute;, amb noms i cossos encaixats en un espai m&iacute;nim.
    </p><p class="article-text">
        Julio L&oacute;pez Bermejo, per la seva banda, aprofita els documents que t&eacute; a m&agrave; a les oficines de la pres&oacute;, on es troba destinat, i utilitza els seus revessos per dibuixar, convertint-los en un suport clandest&iacute;. De sobte, comencen a florir desenes de caricatures tant dels seus companys com dels guardes i els capellans, conformant una col&middot;lecci&oacute; improvisada que, molt de temps despr&eacute;s, permetr&agrave; recuperar els rostres dels qui van compartir aquella vida penitenci&agrave;ria. Joan Cort&egrave;s C&agrave;naves far&agrave; una cosa semblant a <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/horrores-carcel-franquista-can-mir-tenia-suerte-moria_1_9220290.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Can Mir, una de les presons m&eacute;s fosques i tr&agrave;giques de l'&egrave;poca</a>, reproduint tamb&eacute; l'interior del recinte.  
    </p><p class="article-text">
        S&oacute;n petits gestos de resist&egrave;ncia enfront d'un sistema que intenta controlar fins a l'&uacute;ltima paraula que surt de les presons franquistes de Mallorca. En elles, fins i tot una pe&ccedil;a de roba pot convertir-se en una via clandestina de comunicaci&oacute; amb l'exterior. Les cartes estan censurades, els presos tenen limitat quan i quant poden escriure i qualsevol missatge considerat inconvenient pot ser destru&iuml;t. Per aix&ograve; busquen escletxes: amaguen notes al coll de les camises, entre els plecs dels pantalons o als cinturons, dibuixen en papers destinats a altres usos i aprofiten qualsevol superf&iacute;cie que pugui sobreviure als murs de la pres&oacute;.  
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f0c5757-e15c-4b35-a1c9-29becbcc0a92_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f0c5757-e15c-4b35-a1c9-29becbcc0a92_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f0c5757-e15c-4b35-a1c9-29becbcc0a92_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f0c5757-e15c-4b35-a1c9-29becbcc0a92_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f0c5757-e15c-4b35-a1c9-29becbcc0a92_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f0c5757-e15c-4b35-a1c9-29becbcc0a92_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8f0c5757-e15c-4b35-a1c9-29becbcc0a92_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="&#039;Un llençol recossegut&#039;: una de les cartes escrites per Jaume Serra Cardell, mostrada en una exposició a Casa de Amèrica (Madrid) dedicada a l&#039;exili espanyol"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                &#039;Un llençol recossegut&#039;: una de les cartes escrites per Jaume Serra Cardell, mostrada en una exposició a Casa de Amèrica (Madrid) dedicada a l&#039;exili espanyol                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Són petits gestos de resistència davant un sistema que intenta controlar fins a l&#039;última paraula que surt de les presons franquistes de Mallorca. En elles, fins i tot una peça de roba pot convertir-se en una via clandestina de comunicació amb l&#039;exterior</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        D&egrave;cades despr&eacute;s, aquells diminuts dibuixos, les cartes i els escrits sobre roba obren una finestra a una realitat que el r&egrave;gim franquista va intentar mantenir a l'altre costat dels murs i rescaten aspectes de la vida quotidiana que dif&iacute;cilment apareixen en els expedients administratius. S&oacute;n rastres m&iacute;nims, per&ograve; eloq&uuml;ents, que han recopilat els investigadors Manel Su&aacute;rez Salv&agrave; i Maria Eug&egrave;nia Jaume Esteva en un estudi sobre els llocs de la repressi&oacute; franquista a les Balears. Entre els documents conservats hi ha un dibuix d'Ordinas: est&agrave; datat el 29 d'agost de 1936, tot just unes setmanes despr&eacute;s del cop militar, i representa el pati de la Pres&oacute; Provincial de Palma.  
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9b87a007-b7aa-423b-865d-5821bc4bdc68_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9b87a007-b7aa-423b-865d-5821bc4bdc68_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9b87a007-b7aa-423b-865d-5821bc4bdc68_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9b87a007-b7aa-423b-865d-5821bc4bdc68_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9b87a007-b7aa-423b-865d-5821bc4bdc68_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9b87a007-b7aa-423b-865d-5821bc4bdc68_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9b87a007-b7aa-423b-865d-5821bc4bdc68_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Dibuix del pati interior de la Presó Provincial realitzat per Ricardo Ordinas Fuster el 29 d&#039;agost de 1936"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Dibuix del pati interior de la Presó Provincial realitzat per Ricardo Ordinas Fuster el 29 d&#039;agost de 1936                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>73 llocs per tancar els &ldquo;enemics&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        La investigaci&oacute;, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pp-treu-calaix-els-15-informes-inedits-mantenia-ocults-repressio-franquista-les-balears_1_13364992.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">encarregada pel Govern durant la passada legislatura progressista</a>, recorda com van comen&ccedil;ar els empresonaments sistem&agrave;tics de Mallorca despr&eacute;s de l'al&ccedil;ament feixista de juliol: no van ser una reacci&oacute; improvisada a l'esclat del cop, sin&oacute; que van respondre a una planificaci&oacute; pr&egrave;via, seguint les instruccions que el general Emilio Mola Vidal havia fixat el 25 de maig: &ldquo;Es tindr&agrave; en compte que l'acci&oacute; ha de ser en extrem violenta per reduir com m&eacute;s aviat millor l'enemic, que &eacute;s fort i ben organitzat. Sens dubte, seran empresonats tots els directius dels partits pol&iacute;tics, societats o sindicats no afectes al moviment, aplicant-los c&agrave;stigs exemplars a els dits individus per estrangular els moviments de rebel&middot;lia o vagues&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        A partir d'aquell moment, l'informe, de 366 p&agrave;gines, identifica fins a 73 llocs de reclosa i concentraci&oacute; de presos a l'arxip&egrave;lag -65 a Mallorca, quatre a Menorca, tres a Eivissa i un a Formentera- i mostra una xarxa molt m&eacute;s extensa del que suggereixen les presons que han quedat en la mem&ograve;ria col&middot;lectiva, com la de Can Mir. La ra&oacute; &eacute;s que no es tractava &uacute;nicament de presons: el r&egrave;gim va reutilitzar magatzems, convents, hospicis, hospitals, fortaleses, vaixells, edificis p&uacute;blics i altres espais per tancar aquells a qui considerava enemics. La mateixa arquitectura del sistema revela la improvisaci&oacute; com una caracter&iacute;stica del mateix: la majoria dels centres habilitats com a presons o camps de concentraci&oacute; van ser espais preexistents reutilitzats, a vegades mitjan&ccedil;ant expropiacions o lloguers a baix cost.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8d0631a1-c9d4-41d6-9078-6aac864d4336_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8d0631a1-c9d4-41d6-9078-6aac864d4336_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8d0631a1-c9d4-41d6-9078-6aac864d4336_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8d0631a1-c9d4-41d6-9078-6aac864d4336_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8d0631a1-c9d4-41d6-9078-6aac864d4336_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8d0631a1-c9d4-41d6-9078-6aac864d4336_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8d0631a1-c9d4-41d6-9078-6aac864d4336_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Vista de l&#039;antic magatzem de fustes Can Mir, reconvertit en presó franquista a mitjan 1936. En l&#039;actualitat, ocupen aquest mateix espai els actuals cinemes Augusta"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Vista de l&#039;antic magatzem de fustes Can Mir, reconvertit en presó franquista a mitjan 1936. En l&#039;actualitat, ocupen aquest mateix espai els actuals cinemes Augusta                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El règim franquista va reutilitzar magatzems, convents, hospicis, hospitals, fortaleses, vaixells, edificis públics i altres espais per tancar els qui considerava enemics</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Com documenten Su&aacute;rez i Jaume, l'empresonament no nom&eacute;s buscava a&iuml;llar f&iacute;sicament els presos. Tamb&eacute; pretenia convertir-los en paries socials. Heinz Kraschutzki, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/paradis-com-trampa-per-als-jueus-perseguits-pels-nazis-mallorca-ratera-dissidents-alemanys_1_12873071.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">pacifista i antifeixista alemany</a>, recordava, per exemple, la humiliaci&oacute; que suposava rebre diaris dins la pres&oacute;. La lectura podia ser un entreteniment, per&ograve; tamb&eacute; els recordava di&agrave;riament com els presentava la propaganda del nou r&egrave;gim.
    </p><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;&Eacute;rem 'gentussa' que no tenia cap valor&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Kraschutzki, autor de <em>Mem&ograve;ries a les presons de la Guerra Civil a Mallorca</em>, ho evocava aix&iacute;: &ldquo;Pod&iacute;em rebre peri&ograve;dics i no era una lectura agradable. Pod&iacute;em llegir p&agrave;gines i m&eacute;s p&agrave;gines de com 'els rojos', &eacute;s a dir, nosaltres, no &eacute;rem altra cosa que 'gentussa' que no tenia cap valor&rdquo;. En algunes ocasions, i assumint un gran risc, els presos aconseguien introduir a la pres&oacute; peri&oacute;dics republicans, una de les escasses vies que tenien per accedir a una informaci&oacute; distinta de la propaganda que difonia el nou r&egrave;gim.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Podíem rebre diaris i no era una lectura agradable. Podíem llegir pàgines i més pàgines de com &#039;els rojos&#039;, és a dir, nosaltres, no érem res més que &#039;gentussa&#039; que no tenia cap valor</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Heinz Kraschutzki</span>
                                        <span>—</span> Pacifista i antifeixista alemany
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La mateixa pres&oacute; es convertia aix&iacute; en un espai d'exclusi&oacute;. L'estudi explica que rebre una visita, un paquet de menjar o fins i tot una carta depenia que la direcci&oacute; consider&eacute;s que el pres acceptava les regles del nou Estat. Les fam&iacute;lies quedaven atrapades tamb&eacute; al voltant de les presons, despla&ccedil;ant-se per portar roba, menjar o qualsevol ajuda que pogu&eacute;s evitar que els seus familiars morissin de fam. 
    </p><p class="article-text">
        La Pres&oacute; Provincial de Palma resumeix aquesta precarietat. El 1936, l'augment de detinguts va obligar a utilitzar fins i tot la capella com a espai de reclusi&oacute;. Presos comuns i pol&iacute;tics van arribar a conviure aclaparats i els calabossos no tenien lavabos: els interns havien de fer servir grans recipients coneguts com a &ldquo;zambullos&rdquo;. Un informe posterior va descriure la &ldquo;p&uacute;trida olor i emanacions perjudicials&rdquo; provocada per aquelles condicions. A finals de 1941, hi havia 277 reclusos i prop d'un miler d'homes havien passat pel centre des del 1936. Deu van morir dins la pres&oacute; o durant el seu trasllat a l'Hospital Provincial, v&iacute;ctimes de la mala alimentaci&oacute;, les malalties, l'angoixa i la manca d'higiene.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/00d8aaaa-23e5-49b5-9e6e-aa418f974198_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/00d8aaaa-23e5-49b5-9e6e-aa418f974198_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/00d8aaaa-23e5-49b5-9e6e-aa418f974198_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/00d8aaaa-23e5-49b5-9e6e-aa418f974198_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/00d8aaaa-23e5-49b5-9e6e-aa418f974198_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/00d8aaaa-23e5-49b5-9e6e-aa418f974198_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/00d8aaaa-23e5-49b5-9e6e-aa418f974198_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Exterior de la Presó Provincial de Palma el 1960, amb l&#039;església dels Caputxins al fons"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Exterior de la Presó Provincial de Palma el 1960, amb l&#039;església dels Caputxins al fons                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Les &ldquo;nits tristes&rdquo; de Can Mir</strong></h2><p class="article-text">
        La imatge m&eacute;s brutal d'aquell sistema potser sigui la de Can Mir. El recinte no havia estat constru&iuml;t com a pres&oacute;: era un magatzem de fusta. La investigaci&oacute; actualitza les xifres d'aquell espai i permet dimensionar la magnitud delTheorem i les condicions en qu&egrave; foren reclosos els presos. Entre el 19 de juliol de 1936 i comen&ccedil;aments de 1941, hi passaren 2.081 homes i una dona. D'ells, 128 moriren v&iacute;ctimes de les anomenades &ldquo;tretes&rdquo; (&ldquo;sacas&rdquo;), altres 54 foren afusellats i deu moriren per malalties contretes durant el seu empresonament. En total, 192 homes no varen sobreviure al seu pas per la pres&oacute;, gaireb&eacute; el 10% dels reclusos. 
    </p><p class="article-text">
        Dins d'aquella nau, els presos amb prou feines podien sortir a l'exterior. Els qui aconseguien alguna feina -els coneguts com a &ldquo;peladors de patates&rdquo;- podien escombrar el pati, descarregar camions o treballar a la cuina. Era una de les escasses oportunitats per respirar aire lliure i, amb sort, intentar veure els seus familiars a l'altre costat de la tanca. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Entre el 19 de juliol de 1936 i principis de 1941, per Can Mir van passar 2.081 homes i una dona. D&#039;ells, 128 van morir víctimes de les anomenades &quot;tretes&quot; (&quot;sacas&quot;), altres 54 van ser afusellats i deu van morir per malalties contretes durant el seu empresonament</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/be2b489a-5d69-461d-898c-f514f3baf8bc_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/be2b489a-5d69-461d-898c-f514f3baf8bc_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/be2b489a-5d69-461d-898c-f514f3baf8bc_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/be2b489a-5d69-461d-898c-f514f3baf8bc_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/be2b489a-5d69-461d-898c-f514f3baf8bc_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/be2b489a-5d69-461d-898c-f514f3baf8bc_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/be2b489a-5d69-461d-898c-f514f3baf8bc_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una de les poques imatges existents de l&#039;interior de la presó de Can Mir"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una de les poques imatges existents de l&#039;interior de la presó de Can Mir                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El menjar tampoc arribava a Can Mir. El men&uacute; habitual estava compost per patates, moniatos, mongetes i algun os bullit. Els presos passaven fam i depenien dels paquets que enviaven les seves fam&iacute;lies. L'estudi explica que aquells paquets arribaven de vegades oberts i amb part del seu contingut desaparegut, fins al punt que els familiars van comen&ccedil;ar a enganxar a les caixes una llista del que havien introdu&iuml;t. En aquella pres&oacute;, a m&eacute;s, hi va haver moments en qu&egrave; fins i tot s'interrompia el subministrament d'aigua, especialment durant l'estiu. 
    </p><p class="article-text">
        Les &ldquo;tretes&rdquo; van seguir un patr&oacute; particularment sinistre. De nit, alg&uacute; entrava a la pres&oacute; i llegia una llista de noms. Als presos se'ls deia que serien posats en llibertat. Quan arribaven a la porta, en molts casos els lligaven les mans uns amb els altres amb filferro o manilles i els pujaven a un cami&oacute;. Alguns eren alliberats. Altres eren condu&iuml;ts cap a la mort. M&eacute;s de 300 persones van morir a conseq&uuml;&egrave;ncia d'aquestes sacs o &ldquo;tretes&rdquo;, segons l'estudi. Entre les presons de les quals van sortir presos per ser assassinats hi havia Can Mir, Bellver, Manacor i Can Sales. Quan van acabar les &ldquo;tretes&rdquo; generalitzades, el nou governador civil, V&iacute;ctor Ense&ntilde;at, va pronunciar una frase que va quedar associada a Can Mir: &ldquo;S'han acabat les nits tristes en aquesta casa&rdquo;. 
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un miler de dones entre quatre parets</strong></h2><p class="article-text">
        La repressi&oacute; va tenir tamb&eacute; un escenari espec&iacute;ficament femen&iacute;. Can Sales, antic hospici gestionat per les Germanetes dels Pobres, es va convertir des de 1940 en la Pres&oacute; Central de Dones de Palma i va comen&ccedil;ar a rebre internes procedents d'altres punts de l'Estat. El que havia comen&ccedil;at amb 31 dones repartides en dos dormitoris d'uns 66 metres quadrats va acabar convertint-se en un espai que va arribar a albergar al voltant d'un miler de recloses entre 1941 i 1942. L'alimentaci&oacute; es va tornar escassa i de mala qualitat i les malalties es van estendre entre les internes.  
    </p><p class="article-text">
        Algunes van ser tancades sense una acusaci&oacute; concreta. Altres van ser utilitzades com a &ldquo;hostatges&rdquo; per intentar localitzar familiars amagats. I cinc dones -Aurora Picornell, Catalina Flaquer, Maria Pascual Flaquer, Ant&ograve;nia Pascual Flaquer i Belarmina Gonz&aacute;lez- van ser tretes de Can Sales sota una ordre que formalment deia que quedaven &ldquo;en llibertat, a disposici&oacute;&rdquo; del governador civil. <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/son-coletes-cementerio-mujeres-represaliadas-franquismo-albergo-restos-pasionaria-mallorca_1_13455325.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Poc despr&eacute;s van ser assassinades a Son Coletes</a>. El document que va ordenar aquella falsa alliberaci&oacute; conserva encara els seus cinc noms mecanografiats i la signatura del governador civil Mateu Torres Bestard. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">A Can Sales, algunes dones van ser tancades sense una acusació concreta. Altres van ser utilitzades com a &quot;hostatges&quot; per intentar localitzar familiars amagats. I cinc preses -Aurora Picornell, Catalina Flaquer, Maria Pascual Flaquer, Antònia Pascual Flaquer i Belarmina González- van ser posades &quot;a disposició&quot; del governador civil. Poc després van ser assassinades</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6236a649-9c54-4177-8bad-1523a1bf79e0_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6236a649-9c54-4177-8bad-1523a1bf79e0_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6236a649-9c54-4177-8bad-1523a1bf79e0_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6236a649-9c54-4177-8bad-1523a1bf79e0_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6236a649-9c54-4177-8bad-1523a1bf79e0_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6236a649-9c54-4177-8bad-1523a1bf79e0_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6236a649-9c54-4177-8bad-1523a1bf79e0_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Galeria del castell de Sant Felip (Maó)"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Galeria del castell de Sant Felip (Maó)                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Un camp de concentraci&oacute; al costat del mar</strong></h2><p class="article-text">
        A Formentera, el tancament va adquirir una altra dimensi&oacute;. La col&ograve;nia penitenci&agrave;ria de La Savina va rebre entre 1940 i 1942 al voltant de 2.133 presos. Un mur de m&eacute;s de dos metres envoltava les instal&middot;lacions i fins i tot un filferro travessava la zona de mar per impedir les fugues. Els barracons estaven alineats al costat de la costa i les latrines consistien en simples barres de fusta: les deposicions queien a una canaleta que les condu&iuml;a directament a l'aigua.
    </p><p class="article-text">
        En total, 58 homes van morir all&agrave;. L'estudi assenyala que un percentatge elevat de les morts es va produir per tuberculosi i caqu&egrave;xia, &eacute;s a dir, per fam. La manca d'higiene, d'aigua potable i l'alimentaci&oacute; deficient van agreujar les malalties entre uns presos sotmesos a condemnes de llarga durada. D'aquell camp encara queden restes f&iacute;siques: part del mur, els terres d'alguns barracons, les canaletes que condu&iuml;en les deposicions des de les latrines fins al mar i dos pous d'aigua constru&iuml;ts pels mateixos presos, que encara conserven les inicials d'alguns. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">A Formentera, el tancament va adquirir una altra dimensió. La colònia penitenciària de La Savina va rebre entre 1940 i 1942 al voltant de 2.133 presos. 58 homes hi van morir, molts d&#039;ells per tuberculosi i caquèxia, és a dir, per fam</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Aules i claustres convertits en presons</strong></h2><p class="article-text">
        La repressi&oacute;, per&ograve;, no es va quedar a les presons. Va sortir-ne per instal&middot;lar-se en espais quotidians com les escoles, les aules de les quals van deixar de ser espais per ensenyar per albergar adults detinguts, com la de Santany&iacute;, La Salle de Llucmajor i la de Santa Margalida.  
    </p><p class="article-text">
        A Santany&iacute;, la Gu&agrave;rdia Civil i la Falange van utilitzar el col&middot;legi com a centre de detenci&oacute; durant les primeres setmanes del cop. Dinou persones hi van ser tancades fins a finals d'agost de 1936 abans de ser traslladades a altres presons de l'illa. L'edifici, constru&iuml;t entre 1926 i 1931 i amb una superf&iacute;cie de 1.503 metres quadrats, va continuar funcionant com a escola despr&eacute;s de la guerra. La mateixa construcci&oacute; que havia acollit alumnes es va convertir aix&iacute;, durant aquelles setmanes, en un espai de tancament.  
    </p><p class="article-text">
        L'Escola Graduada de Manacor es va sumar a aquests enclaus. All&agrave; hi van ser retingudes cinc infermeres catalanes i altres milicians republicans despr&eacute;s del frac&agrave;s del desembarcament del capit&agrave; Alberto Bayo el setembre de 1936. Tamb&eacute; hi va passar Magdalena Bassa Galm&eacute;s, &ldquo;na Mora&rdquo;, esposa de Jaume Pompeia, alcalde de Son Carri&oacute;. Es va negar a facilitar informaci&oacute; sobre el parador del seu marit i va ser detinguda el 4 de setembre de 1936. Va ser alliberada aquest mateix dia i assassinada poc despr&eacute;s. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Magdalena Bassa Galmés, &quot;na Mora&quot;, es va negar a proporcionar informació sobre el parador del seu marit, Jaume Pompeia, alcalde republicà de Son Carrió. Va ser detinguda el 4 de setembre de 1936, alliberada el mateix dia i assassinada poc després</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Mentrestant, el dip&ograve;sit municipal de Palma es va convertir, des del cop d'Estat, en una de les primeres estacions de la maquin&agrave;ria repressiva. Entre el 20 de juliol i finals d'agost de 1936, al voltant de 60 ve&iuml;ns de Palma, homes i dones, van passar pels seus calabossos, la majoria detinguts simplement com a &ldquo;sospitosos&rdquo;. Entre ells figuren Antoni Perales Hern&aacute;ndez i Francesc Veny Nadal, arrestats sota l'acusaci&oacute; de ser &ldquo;pol&iacute;tics&rdquo;, i Hellmuth Kaiser, assenyalat per ser &ldquo;alemany&rdquo;. Altres cinc van ser detinguts per secundar la vaga convocada pels sindicats. 
    </p><p class="article-text">
        L'estada solia ser breu: la majoria recuperava la llibertat el mateix dia i la resta hi romania, com a m&agrave;xim, dos dies, abans de ser traslladat principalment a Can Mir o al castell de Bellver. El dip&ograve;sit va continuar funcionant com a centre de detenci&oacute; almenys fins al 1938.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Convents i hospitals</strong></h2><p class="article-text">
        Mentrestant, a Palma, el franquisme va habilitar com a espais de detenci&oacute; el convent del carrer Missi&oacute; i el de la Pietat; a Porreres va utilitzar Cals Germans; a Art&agrave;, el claustre dels franciscans; i a Inca, el claustre de Sant Domingo. Fins i tot els vaixells es van convertir en presons: el <em>Cala Gat</em> i el <em>Jaume I</em> van ser emprats com a presons habilitades al costat d'espais tan distints com el mercat de Felanitx o el cinema Modern d'Inca, on, tal com consta en els registres de la repressi&oacute; a les illes, van ser retinguts, entre d'altres, els socialistes Jaume Beltran Munar i Antoni Muntaner Sampol. 
    </p><p class="article-text">
        Tamb&eacute; hospitals com els de Manacor, el Provincial de Palma -on arribaven presos des de totes les illes, majorit&agrave;riament des de Can Mir o de Formentera- i l'hospital militar van acollir desenes de reclusos. El cas de Bernat Colomar Martorell, tamb&eacute; recuperat en la investigaci&oacute;, mostra fins a quin punt el tancament podia acabar destruint els mateixos presos. Electricista d'Inca, tenia 30 anys quan va ser condemnat a mort per adhesi&oacute; a la rebel&middot;li&oacute;, una pena que posteriorment li va ser commutada per 30 anys de reclusi&oacute;. Durant la seva estada a Can Mir va acabar perdent la ra&oacute; i va ser traslladat al manicomi de Palma, on finalment va morir. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e869f21b-8c27-49bb-93b0-b460216c9e10_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e869f21b-8c27-49bb-93b0-b460216c9e10_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e869f21b-8c27-49bb-93b0-b460216c9e10_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e869f21b-8c27-49bb-93b0-b460216c9e10_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e869f21b-8c27-49bb-93b0-b460216c9e10_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e869f21b-8c27-49bb-93b0-b460216c9e10_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e869f21b-8c27-49bb-93b0-b460216c9e10_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Personal tècnic i religiós de l&#039;antic manicomi provincial de Palma, on van ser ingressats desenes de reclusos"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Personal tècnic i religiós de l&#039;antic manicomi provincial de Palma, on van ser ingressats desenes de reclusos                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Es Pujol, una finca convertida en campament de presos</strong></h2><p class="article-text">
        Es Pujol, una finca del terme de Santany&iacute;, va ser tamb&eacute; un dels espais que el franquisme va incorporar a la seva <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/esclavos-franquismo-sirvieron-construir-mallorca-sol-playa_1_9269172.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">xarxa de camps de concentraci&oacute; i treballs for&ccedil;ats</a>. L'estudi situa all&iacute; un dels enclaus utilitzats per recloure presos durant la Guerra Civil i la postguerra, dins d'un sistema que va aprofitar grans propietats rurals per concentrar els captius i destinar-los a treballs.
    </p><p class="article-text">
        Les seves primeres construccions es remunten a finals de l'Edat Mitjana, encara que la major part dels edificis actuals van ser lle- vantats entre el segle XVI i principis del XX. El 26 de febrer de 1940, tanmateix, el lloc va adquirir una funci&oacute; radicalment distinta: va obrir all&iacute; un camp de concentraci&oacute; de postguerra. Per aquest camp van passar almenys 357 presoners del Batall&oacute; Disciplinari de Soldats Treballadors n&uacute;mero 39, tots ells presos de postguerra que havien retornat de l'exili. Despr&eacute;s de ser classificats en els principals dip&ograve;sits de la Pen&iacute;nsula, entre ells Miranda de Ebro (Burgos) o Miguel de Unamuno (Madrid), van ser distribu&iuml;ts per distints punts d'Espanya per fer treballs for&ccedil;ats. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Es Pujol, una finca del terme de Santanyí, va ser també un dels espais que el franquisme va incorporar a la seva xarxa de camps de concentració i treballs forçats. L&#039;estudi el situa dins d&#039;un sistema que va aprofitar grans propietats rurals per concentrar els captius i destinar-los a treballs</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        A Es Pujol, el seu dest&iacute; va estar lligat a la construcci&oacute; de carreteres incloses en l'anomenat Circuit Estrat&egrave;gic, entre elles la carretera de Santany&iacute; a Portocolom. La proximitat del camp a les obres no era casual: el mateix projecte justificava evitar despla&ccedil;aments llargs a uns homes que havien de rec&oacute;rrer el trajecte d'anada i tornada cada dia. El juny de 1940 van arribar a destinar-se 150 homes a aquestes obres, mentre que un altre destacament d'un centenar de presos va ser emprat durant un temps en els treballs del Circuit Estrat&egrave;gic del far de Cap de ses Salines i en la construcci&oacute; del cam&iacute; militar entre el far i la bateria de Salines. 
    </p><p class="article-text">
        El pressupost inicial del campament, aprovat el 23 d'abril de 1940, pujava a 4.710 pessetes per a les denominades obres majors. Es Pujol era aix&iacute; molt m&eacute;s que un lloc de tancament: formava part d'un sistema que utilitzava els presos com a m&agrave; d'obra per transformar infraestructures estrat&egrave;giques de l'illa.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El castell de Sant Felip</strong></h2><p class="article-text">
        A Menorca, una antiga fortificaci&oacute; del segle XVI va acabar convertida en pres&oacute;. El castell de Sant Felip, a Ma&oacute;,es va fer servir com a pres&oacute; entre abril i novembre de 1939. Les cartes del pres Jaume Bestard Mateu permeten reconstruir fins i tot el moment del desallotjament: &ldquo;La not&iacute;cia del meu trasllat a <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/mola-prision-fortaleza-sometio-sindicalistas-opositores-lluis-companys-noi-sucre_1_9641562.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">La Mola </a>t'havia causat gran pesar [...] s'havia de buidar Sant Felip i tots vam ser traslladats aqu&iacute; a la Mola&rdquo;. No tots van acabar all&agrave;: alguns van ser enviats a l'Hospital de Sang i altres a la Pres&oacute; Provincial de Palma. El mateix Hospital de Sang ofereix una altra imatge ins&ograve;lita: havia estat projectat com un hospital subterrani i, en quedar inacabat el 1939, les noves autoritats el van transformar primer en camp de concentraci&oacute; de classificaci&oacute; i despr&eacute;s en pres&oacute;.  
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7cd0d5c1-58fc-4168-b879-f4df4b17aa52_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0_x2429y1796.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7cd0d5c1-58fc-4168-b879-f4df4b17aa52_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0_x2429y1796.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7cd0d5c1-58fc-4168-b879-f4df4b17aa52_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0_x2429y1796.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7cd0d5c1-58fc-4168-b879-f4df4b17aa52_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0_x2429y1796.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7cd0d5c1-58fc-4168-b879-f4df4b17aa52_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x2429y1796.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7cd0d5c1-58fc-4168-b879-f4df4b17aa52_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x2429y1796.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7cd0d5c1-58fc-4168-b879-f4df4b17aa52_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x2429y1796.jpg"
                    alt="La presó de &#039;La Mola&#039;, en l&#039;actualitat"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La presó de &#039;La Mola&#039;, en l&#039;actualitat                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Una xarxa de repressi&oacute; que va ocupar tota la geografia</strong></h2><p class="article-text">
        El nou mapa que dibuixa l'estudi mostra que la repressi&oacute; franquista a les Balears no va tenir un &uacute;nic centre ni es va limitar a les presons. Va ser una xarxa que va aprofitar edificis existents, va despla&ccedil;ar presos d'uns centres a uns altres i va convertir espais quotidians en llocs de tancament. El mateix informe considera que la investigaci&oacute; haur&agrave; de completar-se amb estudis locals capa&ccedil;os de treure a la llum altres llocs encara desconeguts.  
    </p><p class="article-text">
        Per&ograve; potser els documents m&eacute;s eloq&uuml;ents no siguin els mapes ni les estad&iacute;stiques. S&oacute;n aquelles petites traces que els presos van deixar per demostrar que hi van ser: un dibuix fet sobre paper de fumar, els noms escrits dins d'una cel&middot;la, una caricatura amagada al revers d'un document, una carta cosida a una camisa o les inicials gravades en un pou de Formentera. La dictadura va voler convertir-los en n&uacute;meros. Ells van deixar, en canvi, els seus noms, els seus dibuixos i les seves paraules.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/investigacio-treu-llum-els-73-llocs-repressio-franquista-balears-erem-gentussa-sense_1_13456454.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 26 Aug 2026 04:31:25 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/33ac54f8-3e24-46bf-b35c-05c683753ec1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1837y1498.jpg" length="1359981" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/33ac54f8-3e24-46bf-b35c-05c683753ec1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1837y1498.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1359981" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Una investigació treu a la llum els 73 llocs de la repressió franquista a Balears: "Érem 'gentussa' sense valor"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/33ac54f8-3e24-46bf-b35c-05c683753ec1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1837y1498.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Memoria Histórica,Víctimas del franquismo,Franquismo,Crímenes del franquismo,Guerra Civil Española,Golpe de Estado,Francisco Franco]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La Diputació de València presenta a Mèxic les seues polítiques d’exhumació i identificació de fosses del franquisme]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/val/diputacio-valencia-presenta-mexic-les-seues-politiques-d-exhumacio-i-identificacio-fosses-franquisme_1_13466845.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/56ff9cc5-9983-413a-a7b0-6fb488e00a10_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x575y394.jpg" width="1200" height="675" alt="La Diputació de València presenta a Mèxic les seues polítiques d’exhumació i identificació de fosses del franquisme"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La institució provincial exposarà els seus avanços en exhumacions i identificació de víctimes dins del marc de la Càtedra de l’Exili al país nord-americà</p><p class="subtitle">La Diputació de València estudia subvencionar el Memorial de víctimes del franquisme de Paterna en plena ofensiva de Vox
</p></div><p class="article-text">
        La Diputaci&oacute; de Val&egrave;ncia participar&agrave; en un congr&eacute;s internacional organitzat per l&rsquo;Ateneo de M&eacute;xico, la Universidad Iberoamericana i la Universitat de Val&egrave;ncia dins del marc de la C&agrave;tedra de l&rsquo;Exili. La instituci&oacute; provincial exposar&agrave; al pa&iacute;s nord-americ&agrave; el model de pol&iacute;tiques p&uacute;bliques desenvolupat en mat&egrave;ria de recuperaci&oacute; de la mem&ograve;ria hist&ograve;rica.
    </p><p class="article-text">
        Les actuacions de la corporaci&oacute; provincial abasten la continu&iuml;tat de les exhumacions i el proc&eacute;s d&rsquo;identificaci&oacute; de les persones represaliades i assassinades durant l&rsquo;&egrave;poca franquista que romanen en fosses comunes. Aix&iacute; mateix, el pla de treball inclou el desenvolupament d&rsquo;un centre de documentaci&oacute; virtual, la convocat&ograve;ria dels premis &ldquo;Mem&ograve;ria a l&rsquo;Escola&rdquo; i &ldquo;Mar&iacute;a La Jabalina&rdquo;, la distribuci&oacute; de fons bibliogr&agrave;fics en biblioteques municipals, activitats pedag&ograve;giques en centres educatius i l&rsquo;organitzaci&oacute; de la segona edici&oacute; del Congr&eacute;s Internacional de Mem&ograve;ria Democr&agrave;tica, fixada per a l&rsquo;any 2027.
    </p><p class="article-text">
        La portaveu d&rsquo;Ens Uneix i vicepresidenta primera de la corporaci&oacute;, Nat&agrave;lia Enguix, ha abordat aquestes actuacions durant una entrevista a Radio Val&egrave;ncia, on ha qualificat la invitaci&oacute; a M&egrave;xic com una fita que &ldquo;formar&agrave; part ja de la hist&ograve;ria de l&rsquo;&agrave;rea de mem&ograve;ria democr&agrave;tica de la Diputaci&oacute;&rdquo;. Enguix ha assegurat que la instituci&oacute; s&rsquo;ha consolidat en els &uacute;ltims tres anys com &ldquo;un referent en tota la Comunitat Valenciana&rdquo; i l&rsquo;&ldquo;&uacute;nica instituci&oacute; que ara mateix treballa de manera ferma i seriosa per la mem&ograve;ria democr&agrave;tica&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En relaci&oacute; amb els treballs d&rsquo;exhumaci&oacute; a les fosses, Enguix ha remarcat que les tasques d&rsquo;identificaci&oacute; constitueixen &ldquo;un tema de just&iacute;cia i d&rsquo;humanitat&rdquo;, despr&eacute;s de subratllar que &ldquo;totes les persones mereixem ser enterrades dignament&rdquo;. Finalment, la portaveu ha recordat que aquesta &agrave;rea de treball es va posar en marxa durant la presid&egrave;ncia de Jorge Rodr&iacute;guez i ha def&eacute;s que el comprom&iacute;s amb la mem&ograve;ria hist&ograve;rica &ldquo;forma part de l&rsquo;ADN d&rsquo;Ens Uneix&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[elDiariocv]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/val/diputacio-valencia-presenta-mexic-les-seues-politiques-d-exhumacio-i-identificacio-fosses-franquisme_1_13466845.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 25 Aug 2026 21:01:14 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/56ff9cc5-9983-413a-a7b0-6fb488e00a10_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x575y394.jpg" length="281823" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/56ff9cc5-9983-413a-a7b0-6fb488e00a10_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x575y394.jpg" type="image/jpeg" fileSize="281823" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La Diputació de València presenta a Mèxic les seues polítiques d’exhumació i identificació de fosses del franquisme]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/56ff9cc5-9983-413a-a7b0-6fb488e00a10_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x575y394.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Memoria Histórica,Comunidad Valenciana,Diputación de Valencia,Comunitat Valenciana,Valencia,Franquismo,Fosas del franquismo,Víctimas del franquismo,Dictadura franquista]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La Diputación de Valencia presenta en México sus políticas de exhumación e identificación de fosas del franquismo]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/diputacion-valencia-presenta-mexico-politicas-exhumacion-e-identificacion-fosas-franquismo_1_13466700.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/56ff9cc5-9983-413a-a7b0-6fb488e00a10_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x575y394.jpg" width="1200" height="675" alt="La Diputación de Valencia presenta en México sus políticas de exhumación e identificación de fosas del franquismo"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La institución provincial expondrá sus avances en exhumaciones e identificación de víctimas dentro del marco de la Cátedra del Exilio en el país norteamericano</p><p class="subtitle">La Diputación de Valencia estudia subvencionar el Memorial de víctimas del franquismo de Paterna en plena ofensiva de Vox
</p></div><p class="article-text">
        La Diputaci&oacute;n de Valencia participar&aacute; en un congreso internacional organizado por el Ateneo de M&eacute;xico, la Universidad Iberoamericana y la Universitat de Val&egrave;ncia dentro del marco de la C&aacute;tedra del Exilio. La instituci&oacute;n provincial expondr&aacute; en el pa&iacute;s norteamericano el modelo de pol&iacute;ticas p&uacute;blicas desarrollado en materia de recuperaci&oacute;n de la memoria hist&oacute;rica.
    </p><p class="article-text">
        Las actuaciones de la corporaci&oacute;n provincial abarcan la continuidad de las exhumaciones y el proceso de identificaci&oacute;n de las personas represaliadas y asesinadas durante la &eacute;poca franquista que permanecen en fosas comunes. Asimismo, el plan de trabajo incluye el desarrollo de un centro de documentaci&oacute;n virtual, la convocatoria de los premios &ldquo;Mem&ograve;ria a l'Escola&rdquo; y &ldquo;Mar&iacute;a La Jabalina&rdquo;, la distribuci&oacute;n de fondos bibliogr&aacute;ficos en bibliotecas municipales, actividades pedag&oacute;gicas en centros educativos y la organizaci&oacute;n de la segunda edici&oacute;n del Congreso Internacional de Memoria Democr&aacute;tica, fijada para el a&ntilde;o 2027.
    </p><p class="article-text">
        La portavoz de Ens Uneix y vicepresidenta primera de la corporaci&oacute;n, Nat&agrave;lia Enguix, ha abordado estas actuaciones durante una entrevista en  Radio Valencia, donde ha calificado la invitaci&oacute;n a M&eacute;xico como un hito que &ldquo;va a formar parte ya de la historia del &aacute;rea de memoria democr&aacute;tica de la Diputaci&oacute;n&rdquo;. Enguix ha asegurado que la instituci&oacute;n se ha consolidado en los &uacute;ltimos tres a&ntilde;os como &ldquo;un referente en toda la Comunidad Valenciana&rdquo; y la &ldquo;&uacute;nica instituci&oacute;n que ahora mismo trabaja de manera firme y seria por la memoria democr&aacute;tica&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En relaci&oacute;n con los trabajos de exhumaci&oacute;n en las fosas, Enguix ha remarcado que las tareas de identificaci&oacute;n constituyen &ldquo;un tema de justicia y de humanidad&rdquo;, tras subrayar que &ldquo;todas las personas merecemos ser enterradas dignamente&rdquo;. Por &uacute;ltimo, la portavoz ha recordado que esta &aacute;rea de trabajo se puso en marcha durante la presidencia de Jorge Rodr&iacute;guez y ha defendido que el compromiso con la memoria hist&oacute;rica &ldquo;forma parte del ADN de Ens Uneix&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[elDiariocv]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/diputacion-valencia-presenta-mexico-politicas-exhumacion-e-identificacion-fosas-franquismo_1_13466700.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 25 Aug 2026 21:00:08 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/56ff9cc5-9983-413a-a7b0-6fb488e00a10_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x575y394.jpg" length="281823" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/56ff9cc5-9983-413a-a7b0-6fb488e00a10_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x575y394.jpg" type="image/jpeg" fileSize="281823" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La Diputación de Valencia presenta en México sus políticas de exhumación e identificación de fosas del franquismo]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/56ff9cc5-9983-413a-a7b0-6fb488e00a10_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x575y394.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Memoria Histórica,Comunidad Valenciana,Diputación de Valencia,Comunitat Valenciana,Valencia,Franquismo,Fosas del franquismo,Víctimas del franquismo,Dictadura franquista]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Una investigación saca a la luz los 73 lugares de la represión franquista en Balears: "Éramos 'gentuza' sin valor"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/investigacion-saca-luz-73-lugares-represion-franquista-balears-gentuza_1_13420669.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/33ac54f8-3e24-46bf-b35c-05c683753ec1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1837y1498.jpg" width="1200" height="675" alt="Una investigación saca a la luz los 73 lugares de la represión franquista en Balears: &quot;Éramos &#039;gentuza&#039; sin valor&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Un nuevo estudio identifica una red de cárceles, campos de concentración y espacios habilitados mucho más extensa de lo que ha llegado a la memoria colectiva y recupera dibujos, cartas y otros rastros de los presos</p><p class="subtitle">El PP saca del cajón los 15 informes inéditos que mantenía 'ocultos' sobre la represión franquista en Balears</p></div><p class="article-text">
        Jaume Serra Cardell no tiene suficiente papel para escribir a su familia, as&iacute; que busca otro soporte: la ropa. Termina llenando de palabras la tela de la espalda de dos camisas. No es el &uacute;nico que acude a las formas m&aacute;s inimaginables de dejar constancia de lo que ocurre tras los muros de la Prisi&oacute;n Provincial de Palma. Ricardo Ordinas Fuster, adem&aacute;s de escribir sobre su encierro, lo dibuja. Para ello, utiliza peque&ntilde;os trozos de papel de fumar que le hace llegar su familia. En uno de ellos identifica por su nombre a los presos que comparten el espacio y deja constancia de la distribuci&oacute;n de la celda. Lo que parece una escena cotidiana acaba convertida en una radiograf&iacute;a del hacinamiento, con nombres y cuerpos encajados en un espacio m&iacute;nimo.
    </p><p class="article-text">
        Julio L&oacute;pez Bermejo, por su parte, aprovecha los documentos que tiene a mano en las oficinas de la c&aacute;rcel, donde se encuentra destinado, y utiliza sus reversos para dibujar, convirti&eacute;ndolos en un soporte clandestino. De repente, comienzan a florecer decenas de caricaturas tanto de sus compa&ntilde;eros como de los guardias y los capellanes, conformando una colecci&oacute;n improvisada que, mucho tiempo despu&eacute;s, permitir&aacute; recuperar los rostros de quienes compartieron aquella vida penitenciaria. Joan Cort&egrave;s C&agrave;naves har&aacute; algo parecido en <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/horrores-carcel-franquista-can-mir-tenia-suerte-moria_1_9220290.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Can Mir, una de las prisiones m&aacute;s oscuras y tr&aacute;gicas de la &eacute;poca</a>, reproduciendo tambi&eacute;n el interior del recinto.  
    </p><p class="article-text">
        Son peque&ntilde;os gestos de resistencia frente a un sistema que intenta controlar hasta la &uacute;ltima palabra que sale de las c&aacute;rceles franquistas de Mallorca. En ellas, hasta una prenda puede convertirse en una v&iacute;a clandestina de comunicaci&oacute;n con el exterior. Las cartas est&aacute;n censuradas, los presos tienen limitado cu&aacute;ndo y cu&aacute;nto pueden escribir y cualquier mensaje considerado inconveniente puede ser destruido. Por eso buscan resquicios: esconden notas en los cuellos de las camisas, entre los dobleces de los pantalones o en los cinturones, dibujan en papeles destinados a otros usos y aprovechan cualquier superficie que pueda sobrevivir a los muros de la prisi&oacute;n.  
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f0c5757-e15c-4b35-a1c9-29becbcc0a92_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f0c5757-e15c-4b35-a1c9-29becbcc0a92_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f0c5757-e15c-4b35-a1c9-29becbcc0a92_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f0c5757-e15c-4b35-a1c9-29becbcc0a92_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f0c5757-e15c-4b35-a1c9-29becbcc0a92_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f0c5757-e15c-4b35-a1c9-29becbcc0a92_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8f0c5757-e15c-4b35-a1c9-29becbcc0a92_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="&#039;Una sábana remendada&#039;: una de las cartas escritas por Jaume Serra Cardell, mostrada en una exposición en Casa de América (Madrid) dedicada al exilio español"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                &#039;Una sábana remendada&#039;: una de las cartas escritas por Jaume Serra Cardell, mostrada en una exposición en Casa de América (Madrid) dedicada al exilio español                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Son pequeños gestos de resistencia frente a un sistema que intenta controlar hasta la última palabra que sale de las cárceles franquistas de Mallorca. En ellas, hasta una prenda puede convertirse en una vía clandestina de comunicación con el exterior</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        D&eacute;cadas despu&eacute;s, aquellos diminutos dibujos, las cartas y los escritos sobre ropa abren una ventana a una realidad que el r&eacute;gimen franquista trat&oacute; de mantener al otro lado de los muros y rescatan aspectos de la vida cotidiana que dif&iacute;cilmente aparecen en los expedientes administrativos. Son rastros m&iacute;nimos, pero elocuentes, que han recopilado los investigadores Manel Su&aacute;rez Salv&agrave; y Maria Eug&egrave;nia Jaume Esteva en un estudio sobre los lugares de la represi&oacute;n franquista en Balears. Entre los documentos conservados hay un dibujo de Ordinas: est&aacute; fechado el 29 de agosto de 1936, apenas unas semanas despu&eacute;s del golpe militar, y representa el patio de la Prisi&oacute;n Provincial de Palma.  
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9b87a007-b7aa-423b-865d-5821bc4bdc68_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9b87a007-b7aa-423b-865d-5821bc4bdc68_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9b87a007-b7aa-423b-865d-5821bc4bdc68_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9b87a007-b7aa-423b-865d-5821bc4bdc68_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9b87a007-b7aa-423b-865d-5821bc4bdc68_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9b87a007-b7aa-423b-865d-5821bc4bdc68_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9b87a007-b7aa-423b-865d-5821bc4bdc68_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Dibujo del patio interior de la Prisión Provincial realizado por Ricardo Ordinas Fuster el 29 de agosto de 1936"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Dibujo del patio interior de la Prisión Provincial realizado por Ricardo Ordinas Fuster el 29 de agosto de 1936                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>73 lugares para encerrar a los &ldquo;enemigos&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        La investigaci&oacute;n, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/pp-saca-cajon-15-informes-ineditos-mantenia-ocultos-represion-franquista-balears_1_13364743.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">encargada por el Govern durante la pasada legislatura progresista</a>, recuerda c&oacute;mo comenzaron las detenciones sistem&aacute;ticas de Mallorca tras el alzamiento fascista de julio: no fueron una reacci&oacute;n improvisada al estallido del golpe, sino que respondieron a una planificaci&oacute;n previa, siguiendo las instrucciones que el general Emilio Mola Vidal hab&iacute;a fijado el 25 de mayo: &ldquo;Se tendr&aacute; en cuenta que la acci&oacute;n ha de ser en extremo violenta para reducir lo antes posible al enemigo, que es fuerte y bien organizado. Desde luego, ser&aacute;n encarcelados todos los directivos de los partidos pol&iacute;ticos, sociedades o sindicatos no afectos al movimiento, aplic&aacute;ndoles castigos ejemplares a dichos individuos para estrangular los movimientos de rebeld&iacute;a o huelgas&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        A partir de ese momento, el informe, de 366 p&aacute;ginas, identifica hasta 73 lugares de reclusi&oacute;n y concentraci&oacute;n de presos en el archipi&eacute;lago -65 en Mallorca, cuatro en Menorca, tres en Eivissa y uno en Formentera- y muestra una red mucho m&aacute;s extensa de lo que sugieren las prisiones que han quedado en la memoria colectiva, como la de Can Mir. Y es que no se trataba &uacute;nicamente de c&aacute;rceles: el r&eacute;gimen reutiliz&oacute; almacenes, conventos, hospicios, hospitales, fortalezas, barcos, edificios p&uacute;blicos y otros espacios para encerrar a quienes consideraba enemigos. La propia arquitectura del sistema revela la improvisaci&oacute;n como una caracter&iacute;stica del mismo: la mayor&iacute;a de los centros habilitados como prisiones o campos de concentraci&oacute;n fueron espacios preexistentes reutilizados, en ocasiones mediante expropiaciones o alquileres a bajo coste.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8d0631a1-c9d4-41d6-9078-6aac864d4336_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8d0631a1-c9d4-41d6-9078-6aac864d4336_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8d0631a1-c9d4-41d6-9078-6aac864d4336_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8d0631a1-c9d4-41d6-9078-6aac864d4336_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8d0631a1-c9d4-41d6-9078-6aac864d4336_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8d0631a1-c9d4-41d6-9078-6aac864d4336_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8d0631a1-c9d4-41d6-9078-6aac864d4336_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Vista del antiguo almacén de maderas Can Mir, reconvertido en cárcel franquista a mediados de 1936. En la actualidad, ocupan ese mismo espacio los actuales cines Augusta"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Vista del antiguo almacén de maderas Can Mir, reconvertido en cárcel franquista a mediados de 1936. En la actualidad, ocupan ese mismo espacio los actuales cines Augusta                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El régimen franquista reutilizó almacenes, conventos, hospicios, hospitales, fortalezas, barcos, edificios públicos y otros espacios para encerrar a quienes consideraba enemigos</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Como documentan Su&aacute;rez y Jaume, el encierro no solo buscaba aislar f&iacute;sicamente a los presos. Tambi&eacute;n pretend&iacute;a convertirlos en parias sociales. Heinz Kraschutzki, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/paraiso-trampa-judios-perseguidos-nazis-mallorca-ratonera-disidentes-alemanes_1_12866351.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">pacifista y antifascista alem&aacute;n</a>, recordaba, por ejemplo, la humillaci&oacute;n que supon&iacute;a recibir peri&oacute;dicos dentro de la prisi&oacute;n. La lectura pod&iacute;a ser un entretenimiento, pero tambi&eacute;n les recordaba diariamente c&oacute;mo los presentaba la propaganda del nuevo r&eacute;gimen.
    </p><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;&Eacute;ramos 'gentuza' que no ten&iacute;a ning&uacute;n valor&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Kraschutzki, autor de <em>Mem&ograve;ries a les presons de la Guerra Civil a Mallorca</em>, lo evocaba as&iacute;: &ldquo;Pod&iacute;amos recibir peri&oacute;dicos y no era una lectura agradable. Pod&iacute;amos leer p&aacute;ginas y m&aacute;s p&aacute;ginas de c&oacute;mo 'los rojos', es decir, nosotros, no &eacute;ramos otra cosa que 'gentuza' que no ten&iacute;a ning&uacute;n valor&rdquo;. En algunas ocasiones, y asumiendo un gran riesgo, los presos consegu&iacute;an introducir en la c&aacute;rcel peri&oacute;dicos republicanos, una de las escasas v&iacute;as que ten&iacute;an para acceder a una informaci&oacute;n distinta de la propaganda que difund&iacute;a el nuevo r&eacute;gimen.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Podíamos recibir periódicos y no era una lectura agradable. Podíamos leer páginas y más páginas de cómo &#039;los rojos&#039;, es decir, nosotros, no éramos otra cosa que &#039;gentuza&#039; que no tenía ningún valor</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Heinz Kraschutzki</span>
                                        <span>—</span> Pacifista y antifascista alemán
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La propia prisi&oacute;n se convert&iacute;a as&iacute; en un espacio de exclusi&oacute;n. El estudio explica que recibir una visita, un paquete de comida o incluso una carta depend&iacute;a de que la direcci&oacute;n considerara que el preso aceptaba las reglas del nuevo Estado. Las familias quedaban atrapadas tambi&eacute;n alrededor de las c&aacute;rceles, desplaz&aacute;ndose para llevar ropa, comida o cualquier ayuda que pudiera evitar que sus familiares murieran de hambre. 
    </p><p class="article-text">
        La Prisi&oacute;n Provincial de Palma resume esa precariedad. En 1936, el aumento de detenidos oblig&oacute; a utilizar incluso la capilla como espacio de reclusi&oacute;n. Presos comunes y pol&iacute;ticos llegaron a convivir hacinados y las celdas carec&iacute;an de retretes: los internos ten&iacute;an que utilizar grandes recipientes conocidos como &ldquo;zambullos&rdquo;. Un informe posterior describi&oacute; el &ldquo;hedor y emanaciones perjudiciales&rdquo; provocado por aquellas condiciones. A finales de 1941, hab&iacute;a 277 reclusos y cerca de un millar de hombres hab&iacute;an pasado por el centro desde 1936. Diez murieron dentro de la prisi&oacute;n o durante su traslado al Hospital Provincial, v&iacute;ctimas de la mala alimentaci&oacute;n, las enfermedades, la angustia y la falta de higiene.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/00d8aaaa-23e5-49b5-9e6e-aa418f974198_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/00d8aaaa-23e5-49b5-9e6e-aa418f974198_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/00d8aaaa-23e5-49b5-9e6e-aa418f974198_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/00d8aaaa-23e5-49b5-9e6e-aa418f974198_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/00d8aaaa-23e5-49b5-9e6e-aa418f974198_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/00d8aaaa-23e5-49b5-9e6e-aa418f974198_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/00d8aaaa-23e5-49b5-9e6e-aa418f974198_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Exterior de la Prisión Provincial de Palma en 1960, con la iglesia de los Caputxins al fondo"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Exterior de la Prisión Provincial de Palma en 1960, con la iglesia de los Caputxins al fondo                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Las &ldquo;noches tristes&rdquo; de Can Mir</strong></h2><p class="article-text">
        La imagen m&aacute;s brutal de ese sistema quiz&aacute; sea la de Can Mir. El recinto no hab&iacute;a sido construido como prisi&oacute;n: era un almac&eacute;n de madera. La investigaci&oacute;n actualiza las cifras de aquel espacio y permite dimensionar la magnitud del hacinamiento y las condiciones en las que fueron recluidos los presos. Entre el 19 de julio de 1936 y comienzos de 1941, pasaron 2.081 hombres y una mujer. De ellos, 128 murieron v&iacute;ctimas de las llamadas &ldquo;tretes&rdquo; (&ldquo;sacas&rdquo;), otros 54 fueron fusilados y diez fallecieron por enfermedades contra&iacute;das durante su encarcelamiento. En total, 192 hombres no sobrevivieron a su paso por la prisi&oacute;n, casi el 10% de los reclusos. 
    </p><p class="article-text">
        Dentro de aquella nave, los presos apenas pod&iacute;an salir al exterior. Los que consegu&iacute;an alg&uacute;n trabajo -los conocidos como &ldquo;peladores de patatas&rdquo;- pod&iacute;an barrer el patio, descargar camiones o trabajar en la cocina. Era una de las escasas oportunidades para respirar aire libre y, con suerte, intentar ver a sus familiares al otro lado de la valla. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Entre el 19 de julio de 1936 y comienzos de 1941, por Can Mir pasaron 2.081 hombres y una mujer. De ellos, 128 murieron víctimas de las llamadas &quot;tretes&quot; (&quot;sacas&quot;), otros 54 fueron fusilados y diez fallecieron por enfermedades contraídas durante su encarcelamiento</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/be2b489a-5d69-461d-898c-f514f3baf8bc_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/be2b489a-5d69-461d-898c-f514f3baf8bc_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/be2b489a-5d69-461d-898c-f514f3baf8bc_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/be2b489a-5d69-461d-898c-f514f3baf8bc_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/be2b489a-5d69-461d-898c-f514f3baf8bc_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/be2b489a-5d69-461d-898c-f514f3baf8bc_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/be2b489a-5d69-461d-898c-f514f3baf8bc_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una de las pocas imágenes existentes del interior de la prisión de Can Mir"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una de las pocas imágenes existentes del interior de la prisión de Can Mir                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La comida tampoco alcanzaba en Can Mir. El men&uacute; habitual estaba compuesto por patatas, boniatos, jud&iacute;as y alg&uacute;n hueso hervido. Los presos pasaban hambre y depend&iacute;an de los paquetes que enviaban sus familias. El estudio explica que esos paquetes llegaban a veces abiertos y con parte de su contenido desaparecido, hasta el punto de que los familiares comenzaron a pegar en las cajas una lista de lo que hab&iacute;an introducido. En aquella c&aacute;rcel, adem&aacute;s, hubo momentos en que incluso se interrump&iacute;a el suministro de agua, especialmente durante el verano. 
    </p><p class="article-text">
        Las &ldquo;tretes&rdquo; siguieron un patr&oacute;n particularmente siniestro. De noche, alguien entraba en la prisi&oacute;n y le&iacute;a una lista de nombres. A los presos se les dec&iacute;a que iban a ser puestos en libertad. Cuando llegaban a la puerta, en muchos casos les ataban las manos unos a otros con alambre o esposas y los sub&iacute;an a un cami&oacute;n. Algunos eran liberados. Otros eran conducidos hacia la muerte. M&aacute;s de 300 personas murieron como consecuencia de estas sacas o &ldquo;tretes&rdquo;, seg&uacute;n el estudio. Entre las prisiones de las que salieron presos para ser asesinados estaban Can Mir, Bellver, Manacor y Can Sales. Cuando terminaron las &ldquo;tretes&rdquo; generalizadas, el nuevo gobernador civil, V&iacute;ctor Ense&ntilde;at, pronunci&oacute; una frase que qued&oacute; asociada a Can Mir: &ldquo;Se han acabado las noches tristes en esta casa&rdquo;. 
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un millar de mujeres entre cuatro paredes</strong></h2><p class="article-text">
        La represi&oacute;n tuvo tambi&eacute;n un escenario espec&iacute;ficamente femenino. Can Sales, antiguo hospicio gestionado por las Hermanitas de los Pobres, se convirti&oacute; desde 1940 en la Prisi&oacute;n Central de Mujeres de Palma y comenz&oacute; a recibir internas procedentes de otros puntos del Estado. Lo que hab&iacute;a comenzado con 31 mujeres repartidas en dos dormitorios de unos 66 metros cuadrados termin&oacute; convirti&eacute;ndose en un espacio que lleg&oacute; a albergar alrededor de un millar de reclusas entre 1941 y 1942. La alimentaci&oacute;n se volvi&oacute; escasa y de mala calidad y las enfermedades se extendieron entre las internas.  
    </p><p class="article-text">
        Algunas fueron encerradas sin una acusaci&oacute;n concreta. Otras fueron utilizadas como &ldquo;rehenes&rdquo; para intentar localizar a familiares escondidos. Y cinco mujeres -Aurora Picornell, Catalina Flaquer, Maria Pascual Flaquer, Ant&ograve;nia Pascual Flaquer y Belarmina Gonz&aacute;lez- fueron sacadas de Can Sales bajo una orden que formalmente dec&iacute;a que quedaban &ldquo;en libertad, a disposici&oacute;n&rdquo; del gobernador civil. <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/son-coletes-cementerio-mujeres-represaliadas-franquismo-albergo-restos-pasionaria-mallorca_1_13455325.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Poco despu&eacute;s fueron asesinadas en Son Coletes</a>. El documento que orden&oacute; aquella falsa liberaci&oacute;n conserva todav&iacute;a sus cinco nombres mecanografiados y la firma del gobernador civil Mateu Torres Bestard. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En Can Sales, algunas mujeres fueron encerradas sin una acusación concreta. Otras fueron utilizadas como &quot;rehenes&quot; para intentar localizar a familiares escondidos. Y cinco presas  -Aurora Picornell, Catalina Flaquer, Maria Pascual Flaquer, Antònia Pascual Flaquer y Belarmina González- fueron puestas &quot;a disposición&quot; del gobernador civil. Poco después fueron asesinadas</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6236a649-9c54-4177-8bad-1523a1bf79e0_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6236a649-9c54-4177-8bad-1523a1bf79e0_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6236a649-9c54-4177-8bad-1523a1bf79e0_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6236a649-9c54-4177-8bad-1523a1bf79e0_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6236a649-9c54-4177-8bad-1523a1bf79e0_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6236a649-9c54-4177-8bad-1523a1bf79e0_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6236a649-9c54-4177-8bad-1523a1bf79e0_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Galería del castillo de Sant Felip (Maó)"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Galería del castillo de Sant Felip (Maó)                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Un campo de concentraci&oacute;n frente al mar</strong></h2><p class="article-text">
        En Formentera, el encierro adquiri&oacute; otra dimensi&oacute;n. La colonia penitenciaria de La Savina recibi&oacute; entre 1940 y 1942 alrededor de 2.133 presos. Un muro de m&aacute;s de dos metros rodeaba las instalaciones y hasta un alambre atravesaba la zona de mar para impedir las fugas. Los barracones estaban alineados junto a la costa y las letrinas consist&iacute;an en simples barras de madera: las deposiciones ca&iacute;an a una canaleta que las conduc&iacute;a directamente al agua.
    </p><p class="article-text">
        En total, 58 hombres murieron all&iacute;. El estudio se&ntilde;ala que un porcentaje elevado de las muertes se produjo por tuberculosis y caquexia, es decir, por hambre. La falta de higiene, de agua potable y la alimentaci&oacute;n deficiente agravaron las enfermedades entre unos presos sometidos a condenas de larga duraci&oacute;n. De aquel campo todav&iacute;a quedan restos f&iacute;sicos: parte del muro, los suelos de algunos barracones, las canaletas que conduc&iacute;an las deposiciones desde las letrinas hasta el mar y dos pozos de agua construidos por los propios presos, que a&uacute;n conservan las iniciales de algunos de ellos. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En Formentera, el encierro adquirió otra dimensión. La colonia penitenciaria de La Savina recibió entre 1940 y 1942 alrededor de 2.133 presos. 58 hombres murieron allí, muchos de ellos por tuberculosis y caquexia, es decir, por hambre</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Aulas y claustros convertidos en c&aacute;rceles</strong></h2><p class="article-text">
        La represi&oacute;n, sin embargo, no se qued&oacute; en las c&aacute;rceles. Sali&oacute; de ellas para instalarse en espacios cotidianos como las escuelas, cuyas aulas dejaron de ser espacios para ense&ntilde;ar para albergar a adultos detenidos, como la de Santany&iacute;, La Salle de Llucmajor y la de Santa Margalida.  
    </p><p class="article-text">
        En Santany&iacute;, la Guardia Civil y Falange utilizaron el colegio como centro de detenci&oacute;n durante las primeras semanas del golpe. Diecinueve personas fueron encerradas all&iacute; hasta finales de agosto de 1936 antes de ser trasladadas a otras prisiones de la isla. El edificio, construido entre 1926 y 1931 y con una superficie de 1.503 metros cuadrados, continu&oacute; funcionando como escuela despu&eacute;s de la guerra. La misma construcci&oacute;n que hab&iacute;a acogido a alumnos se convirti&oacute; as&iacute;, durante aquellas semanas, en un espacio de encierro.  
    </p><p class="article-text">
        La Escola Graduada de Manacor se sum&oacute; a estos enclaves. All&iacute; fueron retenidas cinco enfermeras catalanas y otros milicianos republicanos tras el fracaso del desembarco del capit&aacute;n Alberto Bayo en septiembre de 1936. Tambi&eacute;n pas&oacute; por all&iacute; Magdalena Bassa Galm&eacute;s, &ldquo;na Mora&rdquo;, esposa de Jaume Pompeia, alcalde de Son Carri&oacute;. Se neg&oacute; a facilitar informaci&oacute;n sobre el paradero de su marido y fue detenida el 4 de septiembre de 1936. Fue liberada ese mismo d&iacute;a y asesinada poco despu&eacute;s. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Magdalena Bassa Galmés, &quot;na Mora&quot;, se negó a proporcionar información sobre el paradero de su marido, Jaume Pompeia, alcalde republicano de Son Carrió. Fue detenida el 4 de septiembre de 1936, liberada ese mismo día y asesinada poco después</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Mientras tanto, el dep&oacute;sito municipal de Palma se convirti&oacute;, desde el golpe de Estado, en una de las primeras estaciones de la maquinaria represiva. Entre el 20 de julio y finales de agosto de 1936, alrededor de 60 vecinos de Palma, hombres y mujeres, pasaron por sus calabozos, la mayor&iacute;a detenidos simplemente como &ldquo;sospechosos&rdquo;. Entre ellos figuran Antoni Perales Hern&aacute;ndez y Francesc Veny Nadal, arrestados bajo la acusaci&oacute;n de ser &ldquo;pol&iacute;ticos&rdquo;, y Hellmuth Kaiser, se&ntilde;alado por ser &ldquo;alem&aacute;n&rdquo;. Otros cinco fueron detenidos por secundar la huelga convocada por los sindicatos. 
    </p><p class="article-text">
        La estancia sol&iacute;a ser breve: la mayor&iacute;a recuperaba la libertad el mismo d&iacute;a y el resto permanec&iacute;a all&iacute;, como m&aacute;ximo, dos d&iacute;as, antes de ser trasladado principalmente a Can Mir o al castillo de Bellver. El dep&oacute;sito sigui&oacute; funcionando como centro de detenci&oacute;n al menos hasta 1938.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Conventos y hospitales</strong></h2><p class="article-text">
        Mientras tanto, en Palma, el franquismo habilit&oacute; como espacios de detenci&oacute;n el convento del carrer Missi&oacute; y el de la Pietat; en Porreres utiliz&oacute; Cals Hermanos; en Art&agrave;, el claustro de los franciscanos; y en Inca, el claustro de Sant Domingo. Incluso los barcos se convirtieron en c&aacute;rceles: el <em>Cala Gat</em> y el <em>Jaume I</em> fueron empleados como prisiones habilitadas junto a espacios tan distintos como el mercado de Felanitx o el cine Moderno de Inca, donde, tal como consta en los registros de la represi&oacute;n en las islas, fueron retenidos, entre otros, los socialistas Jaume Beltran Munar y Antoni Muntaner Sampol. 
    </p><p class="article-text">
        Tambi&eacute;n hospitales como los de Manacor, el Provincial de Palma -a donde llegaban presos desde todas las islas, mayoritariamente desde Can Mir o de Formentera- y el hospital militar acogieron a decenas de reclusos. El caso de Bernat Colomar Martorell, tambi&eacute;n recuperado en la investigaci&oacute;n, muestra hasta qu&eacute; punto el encierro pod&iacute;a acabar destruyendo a los propios presos. Electricista de Inca, ten&iacute;a 30 a&ntilde;os cuando fue condenado a muerte por adhesi&oacute;n a la rebeli&oacute;n, una pena que posteriormente le fue conmutada por 30 a&ntilde;os de reclusi&oacute;n. Durante su estancia en Can Mir acab&oacute; perdiendo la raz&oacute;n y fue trasladado al manicomio de Palma, donde finalmente muri&oacute;. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e869f21b-8c27-49bb-93b0-b460216c9e10_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e869f21b-8c27-49bb-93b0-b460216c9e10_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e869f21b-8c27-49bb-93b0-b460216c9e10_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e869f21b-8c27-49bb-93b0-b460216c9e10_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e869f21b-8c27-49bb-93b0-b460216c9e10_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e869f21b-8c27-49bb-93b0-b460216c9e10_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e869f21b-8c27-49bb-93b0-b460216c9e10_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Personal técnico y religioso del antiguo manicomio provincial de Palma, donde fueron ingresados decenas de reclusos"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Personal técnico y religioso del antiguo manicomio provincial de Palma, donde fueron ingresados decenas de reclusos                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Es Pujol, una finca convertida en campo de presos</strong></h2><p class="article-text">
        Es Pujol, una finca del t&eacute;rmino de Santany&iacute;, fue tambi&eacute;n uno de los espacios que el franquismo incorpor&oacute; a su <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/esclavos-franquismo-sirvieron-construir-mallorca-sol-playa_1_9269172.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">red de campos de concentraci&oacute;n y trabajos forzados</a>. El estudio sit&uacute;a all&iacute; uno de los enclaves utilizados para recluir a presos durante la Guerra Civil y la posguerra, dentro de un sistema que aprovech&oacute; grandes propiedades rurales para concentrar a los cautivos y destinarlos a trabajos.
    </p><p class="article-text">
        Sus primeras construcciones se remontan a finales de la Edad Media, aunque la mayor parte de los edificios actuales fueron levantados entre el siglo XVI y comienzos del XX. El 26 de febrero de 1940, sin embargo, el lugar adquiri&oacute; una funci&oacute;n radicalmente distinta: abri&oacute; all&iacute; un campo de concentraci&oacute;n de posguerra. Por este campo pasaron al menos 357 prisioneros del Batall&oacute;n Disciplinario de Soldados Trabajadores n&uacute;mero 39, todos ellos presos de posguerra que hab&iacute;an regresado del exilio. Tras ser clasificados en los principales dep&oacute;sitos de la Pen&iacute;nsula, entre ellos Miranda de Ebro (Burgos) o Miguel de Unamuno (Madrid), fueron distribuidos por distintos puntos de Espa&ntilde;a para realizar trabajos forzados. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Es Pujol, una finca del término de Santanyí, fue también uno de los espacios que el franquismo incorporó a su red de campos de concentración y trabajos forzados. El estudio lo sitúa dentro de un sistema que aprovechó grandes propiedades rurales para concentrar a los cautivos y destinarlos a trabajos</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En Es Pujol, su destino estuvo ligado a la construcci&oacute;n de carreteras incluidas en el llamado Circuito Estrat&eacute;gico, entre ellas la carretera de Santany&iacute; a Portocolom. La proximidad del campo a las obras no era casual: el propio proyecto justificaba evitar desplazamientos largos a unos hombres que deb&iacute;an recorrer el trayecto de ida y vuelta cada d&iacute;a. En junio de 1940 llegaron a destinarse 150 hombres a estas obras, mientras que otro destacamento de un centenar de presos fue empleado durante un tiempo en los trabajos del Circuito Estrat&eacute;gico del faro de Cap de Ses Salines y en la construcci&oacute;n del camino militar entre el faro y la bater&iacute;a de Salines. 
    </p><p class="article-text">
        El presupuesto inicial del campamento, aprobado el 23 de abril de 1940, ascend&iacute;a a 4.710 pesetas para las denominadas obras mayores. Es Pujol era as&iacute; mucho m&aacute;s que un lugar de encierro: formaba parte de un sistema que utilizaba a los presos como mano de obra para transformar infraestructuras estrat&eacute;gicas de la isla.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El castillo de Sant Felip</strong></h2><p class="article-text">
        En Menorca, una antigua fortificaci&oacute;n del siglo XVI acab&oacute; convertida en c&aacute;rcel. El castillo de Sant Felip, en Ma&oacute;, fue utilizado como prisi&oacute;n entre abril y noviembre de 1939. Las cartas del preso Jaume Bestard Mateu permiten reconstruir incluso el momento del desalojo: &ldquo;La noticia de mi traslado a <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/mola-prision-fortaleza-sometio-sindicalistas-opositores-lluis-companys-noi-sucre_1_9641562.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">La Mola </a>te hab&iacute;a causado gran pesar [...] se ten&iacute;a que vaciar San Felipe y todos fuimos trasladados aqu&iacute; en La Mola&rdquo;. No todos terminaron all&iacute;: algunos fueron enviados al Hospital de Sang y otros a la Prisi&oacute;n Provincial de Palma. El propio Hospital de Sang ofrece otra imagen ins&oacute;lita: hab&iacute;a sido proyectado como un hospital subterr&aacute;neo y, al quedar inacabado en 1939, las nuevas autoridades lo transformaron primero en campo de concentraci&oacute;n de clasificaci&oacute;n y despu&eacute;s en prisi&oacute;n.  
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7cd0d5c1-58fc-4168-b879-f4df4b17aa52_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0_x2429y1796.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7cd0d5c1-58fc-4168-b879-f4df4b17aa52_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0_x2429y1796.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7cd0d5c1-58fc-4168-b879-f4df4b17aa52_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0_x2429y1796.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7cd0d5c1-58fc-4168-b879-f4df4b17aa52_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0_x2429y1796.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7cd0d5c1-58fc-4168-b879-f4df4b17aa52_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x2429y1796.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7cd0d5c1-58fc-4168-b879-f4df4b17aa52_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x2429y1796.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7cd0d5c1-58fc-4168-b879-f4df4b17aa52_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x2429y1796.jpg"
                    alt="La cárcel de &#039;La Mola&#039;, en la actualidad"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La cárcel de &#039;La Mola&#039;, en la actualidad                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Una red de represi&oacute;n que ocup&oacute; toda la geograf&iacute;a</strong></h2><p class="article-text">
        El nuevo mapa que dibuja el estudio muestra que la represi&oacute;n franquista en Balears no tuvo un &uacute;nico centro ni se limit&oacute; a las c&aacute;rceles. Fue una red que aprovech&oacute; edificios existentes, desplaz&oacute; presos de unos centros a otros y convirti&oacute; espacios cotidianos en lugares de encierro. El propio informe considera que la investigaci&oacute;n deber&aacute; completarse con estudios locales capaces de sacar a la luz otros lugares todav&iacute;a desconocidos.  
    </p><p class="article-text">
        Pero quiz&aacute; los documentos m&aacute;s elocuentes no sean los mapas ni las estad&iacute;sticas. Son aquellos peque&ntilde;os rastros que los presos dejaron para demostrar que estuvieron all&iacute;: un dibujo hecho sobre papel de fumar, los nombres escritos dentro de una celda, una caricatura escondida en el reverso de un documento, una carta cosida a una camisa o las iniciales grabadas en un pozo de Formentera. La dictadura quiso convertirlos en n&uacute;meros. Ellos dejaron, en cambio, sus nombres, sus dibujos y sus palabras.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/investigacion-saca-luz-73-lugares-represion-franquista-balears-gentuza_1_13420669.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 25 Aug 2026 19:53:52 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/33ac54f8-3e24-46bf-b35c-05c683753ec1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1837y1498.jpg" length="1359981" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/33ac54f8-3e24-46bf-b35c-05c683753ec1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1837y1498.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1359981" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Una investigación saca a la luz los 73 lugares de la represión franquista en Balears: "Éramos 'gentuza' sin valor"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/33ac54f8-3e24-46bf-b35c-05c683753ec1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1837y1498.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Memoria Histórica,Víctimas del franquismo,Franquismo,Crímenes del franquismo,Guerra Civil Española,Golpe de Estado,Francisco Franco]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Una hemeroteca contra la represión: un sistema online reconstruye la biografía de los perseguidos por el franquismo]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/andalucia/granada/hemeroteca-represion-sistema-online-reconstruye-biografia-perseguidos-franquismo_1_13380443.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/75e8e845-9b4e-406f-aa4e-3399574b16ca_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Una hemeroteca contra la represión: un sistema online reconstruye la biografía de los perseguidos por el franquismo"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La Universidad de Granada ha puesto en marcha el proyecto 'Las luces de los que ya no están', que busca recuperar biografías perdidas gracias a la colaboración no solo de investigadores o de asociaciones de memoria sino de cualquier particular</p><p class="subtitle">Cartas de la Guerra Civil o sentencias de la Falange: el proyecto que lleva la memoria histórica a institutos de Granada</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;Recuerdo cuando los veranos se me hac&iacute;an eternos y en casa de mi abuela me pon&iacute;a a preguntarle cosas de la familia&rdquo;. Ese recuerdo, tan arraigado en muchos de nosotros, lo dibuja en su memoria Inmaculada Alem&aacute;n, catedr&aacute;tica de Antropolog&iacute;a F&iacute;sica e investigadora de la C&aacute;tedra Salvador Vila de Memoria Democr&aacute;tica por la Universidad de Granada (UGR), e impulsora de un proyecto que busca precisamente rellenar <a href="https://www.eldiario.es/andalucia/granada/cartas-guerra-civil-sentencias-falange-proyecto-lleva-memoria-historica-institutos-granada_1_13200419.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el puzle que es el pasado</a>.
    </p><p class="article-text">
        Alem&aacute;n, junto con un equipo de investigadores, est&aacute;n desarrollando una hemeroteca del recuerdo que pretende devolver a la vida a represaliados de la Guerra Civil y el franquismo. A trav&eacute;s de un sistema online que pretende acercarse a todas las generaciones nace 'Las luces de los que ya no est&aacute;n'. Una idea que surge de la necesidad de incidir en la memoria hist&oacute;rica de Espa&ntilde;a y de dar acceso a la ciudadan&iacute;a a una herramienta que quiere estar abierta a cualquiera que pretenda dar luz al olvido. 
    </p><p class="article-text">
        Porque la idea est&aacute; &iacute;ntimamente ligada con sacar de la universidad el conocimiento para que sea accesible a cualquier vecino que necesite contar la historia de los suyos o indagar en la de otros para que el tiempo no siga enterr&aacute;ndolas. Con ese convencimiento, Alem&aacute;n y su equipo, que pertenecen a la c&aacute;tedra Salvador Vila, que lleva el nombre del rector de la UGR que fue fusilado en 1936 en el mismo lugar que Federico Garc&iacute;a Lorca, han abierto un periodo de <a href="https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSfWzruAkRWgpOLD4yGcUc2xu3TEv8V2NvlPlexlwG796IxWTw/viewform" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">preinscripci&oacute;n</a> para que todos los interesados, no necesariamente de Granada capital, puedan adherirse a una iniciativa que concluir&aacute; su primera fase el 31 de octubre.
    </p><p class="article-text">
        El proyecto no se limita a abrir un espacio donde recopilar recuerdos. La intenci&oacute;n de la c&aacute;tedra es ense&ntilde;ar a cualquier ciudadano a reconstruir una biograf&iacute;a con la misma metodolog&iacute;a que emplean los historiadores: consultar archivos, rastrear noticias en hemerotecas, localizar documentos oficiales, revisar fotograf&iacute;as familiares o entrevistar a quienes todav&iacute;a conservan la memoria de aquellos a&ntilde;os. Todo ese material servir&aacute; para recomponer vidas que, en muchos casos, quedaron reducidas a un nombre o a un silencio.
    </p><h2 class="article-text">Un proyecto abierto</h2><p class="article-text">
        &ldquo;No quer&iacute;amos que fuera solo para estudiantes o investigadores, sino que quer&iacute;amos que estuviera abierto para toda la ciudadan&iacute;a&rdquo;, explica Alem&aacute;n a este peri&oacute;dico. La iniciativa naci&oacute; cuando los integrantes de la c&aacute;tedra comenzaron a plantear qu&eacute; actividades pod&iacute;an desarrollar. &ldquo;Pensamos en conferencias o presentaciones de libros, pero quer&iacute;amos hacer algo que llegara a todo el mundo&rdquo;. El proyecto tambi&eacute;n busca aprovechar un momento muy concreto del a&ntilde;o: el verano. No por casualidad, sino porque es cuando muchas familias vuelven a reunirse en los pueblos y los nietos comparten m&aacute;s tiempo con sus abuelos. Es ah&iacute; donde la investigadora cree que a&uacute;n sobreviven relatos que nunca llegaron a escribirse.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Nos interesa much&iacute;simo llegar a las personas mayores, porque cada vez quedan menos que conserven ese recuerdo. Queremos que los chavales hablen con sus abuelos este verano y recuperen parte de esa memoria&rdquo;, explica. Para Alem&aacute;n, muchas familias todav&iacute;a guardan piezas de un puzle que nunca terminaron de completar por miedo, por el paso del tiempo o simplemente porque nadie volvi&oacute; a preguntar.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a7001a42-7ea9-4931-a164-61ae9ae89457_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a7001a42-7ea9-4931-a164-61ae9ae89457_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a7001a42-7ea9-4931-a164-61ae9ae89457_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a7001a42-7ea9-4931-a164-61ae9ae89457_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a7001a42-7ea9-4931-a164-61ae9ae89457_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a7001a42-7ea9-4931-a164-61ae9ae89457_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a7001a42-7ea9-4931-a164-61ae9ae89457_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imagen de la presentación del proyecto en la Universidad de Granada."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imagen de la presentación del proyecto en la Universidad de Granada.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Esa es, precisamente, la filosof&iacute;a de una iniciativa que pretende construir la historia desde abajo. &ldquo;Queremos hacer historia con las historias de las familias&rdquo;, resume la investigadora. Porque, sostiene, la represi&oacute;n franquista no solo forma parte de los libros, sino tambi&eacute;n de miles de historias dom&eacute;sticas que permanecen escondidas en &aacute;lbumes de fotograf&iacute;as, cartas, partidas de nacimiento, expedientes administrativos o recortes de prensa que nunca hab&iacute;an vuelto a leerse.
    </p><p class="article-text">
        Cualquier documento puede convertirse en una pista. La plataforma permitir&aacute; subir fotograf&iacute;as, cartas, certificados, testimonios orales o cualquier otro material que ayude a reconstruir una biograf&iacute;a. Despu&eacute;s ser&aacute; el equipo de la Universidad de Granada el encargado de orientar a los participantes y dar coherencia a toda esa informaci&oacute;n para convertirla en un relato documentado.
    </p><p class="article-text">
        Entre quienes ya se han inscrito se encuentra el cantaor flamenco Juan Pinilla, que pretende aprovechar las herramientas que ofrece la universidad para profundizar en dos episodios de la historia de su familia marcados por la represi&oacute;n franquista. Por un lado, quiere seguir investigando el caso de su bisabuelo materno, Rafael Molina Manta, que fue sometido a la depuraci&oacute;n psiqui&aacute;trica impulsada por el equipo del m&eacute;dico Antonio Vallejo-N&aacute;jera en la posguerra. 
    </p><p class="article-text">
        Por otro, tratar&aacute; de arrojar luz sobre un supuesto hijo que su abuelo habr&iacute;a tenido tras resultar herido en la batalla de Brunete, una historia familiar de la que solo recientemente ha comenzado a conocer algunos detalles. &ldquo;Lo que ofrece este proyecto es una herramienta fundamental para enfrentarse a archivos, informaci&oacute;n e investigaci&oacute;n, adem&aacute;s de un soporte digital donde subir los nombres de nuestros familiares para que se conozca su historia y que, como dec&iacute;a Julia Conesa, una de Las Trece Rosas, sus nombres no se borren de la historia&rdquo;, explica.
    </p><h2 class="article-text">Ir m&aacute;s all&aacute;</h2><p class="article-text">
        El trabajo se organizar&aacute; a trav&eacute;s de foros virtuales distribuidos por los barrios de la Granada de los a&ntilde;os treinta -aunque el proyecto tambi&eacute;n est&aacute; abierto a investigaciones de otros municipios-, con recursos metodol&oacute;gicos y acompa&ntilde;amiento durante todo el proceso. La idea es que quienes nunca han investigado aprendan tambi&eacute;n a utilizar archivos y hemerotecas, dos herramientas fundamentales para completar los huecos que la memoria familiar ya no alcanza a llenar.
    </p><p class="article-text">
        La ambici&oacute;n, sin embargo, va m&aacute;s all&aacute; de la propia investigaci&oacute;n. Cuando finalice esta primera fase, la c&aacute;tedra quiere crear un mapa interactivo en el que cada una de las biograf&iacute;as recuperadas vuelva a ocupar el barrio en el que transcurri&oacute; su vida. Tambi&eacute;n prev&eacute; organizar actividades en la calle para que esos nombres regresen simb&oacute;licamente al espacio del que un d&iacute;a desaparecieron.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;No lo planteamos como resistencia, sino como fortaleza&rdquo;, afirma Alem&aacute;n al ser preguntada por el auge de los discursos que cuestionan las pol&iacute;ticas de memoria democr&aacute;tica. &ldquo;Creo que estamos en un momento de suficiente madurez para presentar toda esta evidencia a la ciudadan&iacute;a&rdquo;. Porque, para la investigadora, cada biograf&iacute;a recuperada no solo permite reconstruir la historia de una familia, sino tambi&eacute;n completar el relato colectivo de un pa&iacute;s que todav&iacute;a <a href="https://www.eldiario.es/andalucia/cadiz/estudiantes-memoria-instituto-cadiz-celebra-15-anos-combatiendo-memoricidio-aulas_1_13127044.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">conserva demasiados huecos en su memoria</a>.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Álvaro López]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/andalucia/granada/hemeroteca-represion-sistema-online-reconstruye-biografia-perseguidos-franquismo_1_13380443.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 24 Aug 2026 20:17:25 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/75e8e845-9b4e-406f-aa4e-3399574b16ca_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="200813" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/75e8e845-9b4e-406f-aa4e-3399574b16ca_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="200813" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Una hemeroteca contra la represión: un sistema online reconstruye la biografía de los perseguidos por el franquismo]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/75e8e845-9b4e-406f-aa4e-3399574b16ca_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Guerra Civil Española,Franquismo,Universidad de Granada,Víctimas del franquismo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Son Coletes, "el cementiri de les dones represaliades" del franquisme que va albergar les restes de la ‘Passionària de Mallorca’]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/son-coletes-cementiri-les-dones-represaliades-franquisme-albergar-les-restes-passionaria-mallorca_1_13458473.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/5a63f5bb-109f-44c0-a52f-56e3e6f85729_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x950y207.jpg" width="1200" height="675" alt="Son Coletes, &quot;el cementiri de les dones represaliades&quot; del franquisme que va albergar les restes de la ‘Passionària de Mallorca’"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L’historiador Toni Tugores realitza en la seva darrera obra un recorregut per la història d’aquesta necròpoli on es van trobar els cossos de, entre altres persones, Aurora Picornell
</p><p class="subtitle">El Constitucional suspèn la derogació impulsada per PP i Vox de la llei balear de memòria democràtica</p></div><p class="article-text">
        Les empremtes que les necr&ograve;polis darrere seu voltant s&oacute;n un testimoni immaterial de la nostra hist&ograve;ria i prova d&rsquo;aix&ograve; &eacute;s Son Coletes. Ubicat en Manacor (Mallorca), &eacute;s un cementiri que va passar de ser un dels testimonis muts de l&rsquo;epid&egrave;mia de pesta durant el segle XIX  a convertir-se en una de les zones amb major nombre de foses comunes a les illes fruit de la Guerra Civil i el franquisme, juntament amb el cementiri de Porreres. Un cementiri on es van descobrir les restes de s&iacute;mbols de la repressi&oacute; franquista de tal rellev&agrave;ncia com les d'<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-autopsia-d-aurora-picornell-passionaria-mallorca-confirma-copejada-i-crivellada-trets-pels-franquistes_1_11706614.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Aurora Picornell</a> i la resta de les represaliades conegudes com les <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/identifican-restos-cinco-roges-molinar_1_9898587.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Roges del Molinar</a>. Un lloc que impedeix que es difumini l&rsquo;empremta que va deixar la dictadura a les illes i a Espanya, tot i <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pp-i-vox-deroguen-llei-balear-memoria-historica-i-evoquen-els-assassinats-per-les-hordes-roges_1_13056278.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la derogaci&oacute; de la Llei de Mem&ograve;ria Democr&agrave;tica a les Balears</a>, la qual, no obstant aix&ograve;, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/constitucional-suspen-derogacio-impulsada-per-pp-i-vox-llei-balear-memoria-democratica_1_13362958.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el Tribunal Constitucional va suspendre el passat 7 de juliol</a>.
    </p><p class="article-text">
        Precisament per a ressaltar la rellev&agrave;ncia de Son Coletes dins la hist&ograve;ria de les Balears, l&rsquo;historiador Toni Tugores va publicar recentment l&rsquo;assaig <em>Son Coletes: hist&ograve;ria de la mort a Manacor. De la pesta de 1820 a la repressi&oacute; de la Guerra Civil</em>, en la qual narra l&rsquo;evoluci&oacute; del camp sant manacor&iacute; i el reflex de com els successos hist&ograve;rics ressignifiquen el concepte d&rsquo;un lloc amb un canvi tan dr&agrave;stic.
    </p><p class="article-text">
        Tugores estableix una l&iacute;nia cronol&ograve;gica de l&rsquo;evoluci&oacute; d&rsquo;aquest cementiri a trav&eacute;s de tres etapes. En primer lloc, &ldquo;quan es va inaugurar, el 1820 un tros de terra de conr&oacute; de 3.550 m2, voltats de paret seca i sense la m&eacute;s m&iacute;nima iconografia funer&agrave;ria, amb la finalitat d&rsquo;enterrar-hi les v&iacute;ctimes de la pesta que afectava la zona de Llevant&rdquo;. Una segona etapa fa un salt de m&eacute;s d&rsquo;un segle i &ldquo;seria la de la utilitzaci&oacute; d&rsquo;aquell espai allunyat de Manacor com a lloc de repressi&oacute; i extermini, entre agost de 1936 i gener de 1937&rdquo;. Finalment, Son Coletes arriba a una fase final, &ldquo;la seva inauguraci&oacute; com a cementeri cat&ograve;lic municipal el 1953, realitzat amb una certa fastuositat i degudament ampliat&rdquo;, detalla l&rsquo;historiador.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/05b2b22a-9f6b-4f8d-8dca-dcfbb5b87cb3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/05b2b22a-9f6b-4f8d-8dca-dcfbb5b87cb3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/05b2b22a-9f6b-4f8d-8dca-dcfbb5b87cb3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/05b2b22a-9f6b-4f8d-8dca-dcfbb5b87cb3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/05b2b22a-9f6b-4f8d-8dca-dcfbb5b87cb3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/05b2b22a-9f6b-4f8d-8dca-dcfbb5b87cb3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/05b2b22a-9f6b-4f8d-8dca-dcfbb5b87cb3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La fossa en la qual van ser trobades les restes d’Aurora Picornell"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La fossa en la qual van ser trobades les restes d’Aurora Picornell                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Tot i la seva vasta cronologia, resulta pr&agrave;cticament impossible parlar de Son Coletes sense incidir en el fet que va ser el testimoni mut dels assassinats fruit de la Guerra Civil a les Balears, fins al punt de considerar-se, juntament amb el cementiri de Porreres, l&rsquo;epicentre de la repressi&oacute; a Mallorca.
    </p><p class="article-text">
        El fet que aquesta zona de l&rsquo;illa concentr&eacute;s la repressi&oacute; no es deu a un &uacute;nic motiu. &ldquo;La Falange tenia molta for&ccedil;a a Manacor i alguns falangistes es mostraren ben disposats a fer la feina bruta&rdquo;, afirma Tugores. &ldquo;Per una altra banda, no es pot oblidar que el desembarcament republic&agrave; (desembarcament de Mallorca) havia comen&ccedil;at a la costa manacorina i que hi havia p&agrave;nic al quintacolumnisme i a les tropes de Bayo. Altrament, Son Coletes oferia una certa &lsquo;discreci&oacute;&rsquo; perqu&egrave; estava allunyat del nucli urb&agrave;; i en darrer terme, perqu&egrave; un pres havia estat cavant rases m&eacute;s que suficients que oferien &lsquo;facilitats&rsquo; a l&lsquo;hora dels enterraments&rdquo;, desgrana l&rsquo;historiador.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La Falange tenia molta força a Manacor i alguns falangistes es mostraren ben disposats a fer la feina bruta.  Altrament, Son Coletes oferia una certa ‘discreció’ perquè estava allunyat del nucli urbà; i en darrer terme, perquè un pres havia estat cavant rases més que suficients que oferien ‘facilitats’ a l‘hora dels enterraments</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Toni Tugores </span>
                                        <span>—</span> Historiador
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf5aaf2e-ae0a-4c8f-bdc0-0df86c5cff70_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf5aaf2e-ae0a-4c8f-bdc0-0df86c5cff70_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf5aaf2e-ae0a-4c8f-bdc0-0df86c5cff70_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf5aaf2e-ae0a-4c8f-bdc0-0df86c5cff70_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf5aaf2e-ae0a-4c8f-bdc0-0df86c5cff70_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf5aaf2e-ae0a-4c8f-bdc0-0df86c5cff70_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/cf5aaf2e-ae0a-4c8f-bdc0-0df86c5cff70_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Aurora Picornell, &#039;any 1930."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Aurora Picornell, &#039;any 1930.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Exhumaci&oacute; i identificaci&oacute; de les v&iacute;ctimes</strong></h2><p class="article-text">
        Despr&eacute;s de l&rsquo;aprovaci&oacute; de la Llei de Fosses el juny del 2016 a les Balears, Son Coletes ha estat pressent en tots els plans de Fosses del Govern balear. L&rsquo;arque&ograve;loga Almudena Garc&iacute;a-Rubio ha sigut la coordinadora dels diferents plans de fosses a les Balears, juntament amb les entitats Atics i Aranzadi. &ldquo;Vam fer una investigaci&oacute; d&rsquo;arxiu on vam trobar unes fotos brit&agrave;niques del 1941 que reflectien el lloc exacte del cementiri antic davall del nou, fet que ens va permetre que en 2020 es dugu&eacute;s a terme la primera exhumaci&oacute;, en la qual es van localitzar les tres primeres fosses i es van identificar les primeres v&iacute;ctimes&rdquo;, explica la investigadora. &ldquo;Posteriorment, a partir del 2021, vam treballar junts i vam documentar les primeres restes trobades a les fosses&rdquo;, afegeix Garc&iacute;a-Rubio.
    </p><p class="article-text">
        Respecte a les v&iacute;ctimes, &ldquo;el nombre d&rsquo;individus recuperats &eacute;s de 129; alguns els hem recuperat de forma completa i altres nom&eacute;s de forma parcial. Sabem que part de les fosses que hem documentat es van quedar davall de les tombes modernes; per tant, &eacute;s un m&iacute;nim&rdquo;, detalla l&rsquo;arque&ograve;loga.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El nombre d’individus recuperats és de 129; alguns els hem recuperat de forma completa i altres només de forma parcial. Sabem que part de les fosses que hem documentat es van quedar davall de les tombes modernes; per tant, és un mínim</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Almudena García-Rubio</span>
                                        <span>—</span> Arqueòloga
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;El cementiri de les dones represaliades&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Les caracter&iacute;stiques f&iacute;siques d&rsquo;aquestes v&iacute;ctimes conclouen que &ldquo;hi ha principalment individus de sexe biol&ograve;gic estimat mascul&iacute;&rdquo;, ratifica Garc&iacute;a-Rubio. No obstant aix&ograve;, la proporci&oacute; de dones assassinades trobades a les fosses -Tugores afirma que s&rsquo;han trobat 14 de les 17 dones assassinades a l&rsquo;illa- permet sostenir que Son Coletes &eacute;s el &lsquo;cementiri de les dones represaliades&rsquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;S&rsquo;han trobat un grup important de dones, que s&oacute;n les que ja s&rsquo;han pogut identificar al 100%, que s&oacute;n Francesca Llull i Francesca Salas (mare i filla), a m&eacute;s del grup d&rsquo;Aurora Picornell, Belarmina Gonz&aacute;lez i les Roges del Molinar [Ant&ograve;nia i Maria Pascual Flaquer], que tamb&eacute; van poder ser identificades&rdquo;, agrega la investigadora.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;A m&eacute;s, trobam un conjunt d&rsquo;esquelets femenins que encara no han pogut identificar-se per ADN, per&ograve; que la hip&ograve;tesi d&rsquo;identificaci&oacute; &eacute;s que siguin les milicianes-infermeres de Bayo, ja que &eacute;s l&rsquo;&uacute;nic grup de dones que falta per trobar a Mallorca, per&ograve; encara &eacute;s nom&eacute;s una hip&ograve;tesi&rdquo;, especifica. Aix&iacute; mateix, segons destaca Toni Tugores, tamb&eacute; &ldquo;Va ser clau comptar amb l&rsquo;ADN de la fam&iacute;lia Picornell i trobar la ploma estilogr&agrave;fica de n&rsquo;Aurora. Va ser igualment decisiu l&rsquo;excel&middot;lent treball dels t&egrave;cnics d&rsquo;Aranzadi i &Agrave;tics, aix&iacute; com dels centres d&rsquo;investigaci&oacute; gen&egrave;tica&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c165d4d-b5a6-4015-a0b1-8dcf7568a08c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c165d4d-b5a6-4015-a0b1-8dcf7568a08c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c165d4d-b5a6-4015-a0b1-8dcf7568a08c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c165d4d-b5a6-4015-a0b1-8dcf7568a08c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c165d4d-b5a6-4015-a0b1-8dcf7568a08c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c165d4d-b5a6-4015-a0b1-8dcf7568a08c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8c165d4d-b5a6-4015-a0b1-8dcf7568a08c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Ploma estilogràfica trobada entre les restes d’Aurora Picornell"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Ploma estilogràfica trobada entre les restes d’Aurora Picornell                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Una altra de les particularitats del cementiri manacor&iacute; &eacute;s &ldquo;la seva ubicaci&oacute; i la conviv&egrave;ncia entre v&iacute;ctimes locals i v&iacute;ctimes de fronts, &eacute;s a dir, els milicians que van ser afusellats i enterrats all&agrave;&rdquo;. &ldquo;Una peculiaritat de Son Coletes respecte al qu&egrave; hem trobat fins ara&rdquo;, detalla Garc&iacute;a-Rubio. A m&eacute;s de Porreres, s&rsquo;han localitzat tamb&eacute; alguns cossos a zones com Calvi&agrave;, Marratx&iacute; o el Pou de s&rsquo;&Agrave;guila (Llucmajor).
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9ec68ccf-1bd2-42dd-b4c7-cdd82b7c32dd_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9ec68ccf-1bd2-42dd-b4c7-cdd82b7c32dd_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9ec68ccf-1bd2-42dd-b4c7-cdd82b7c32dd_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9ec68ccf-1bd2-42dd-b4c7-cdd82b7c32dd_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9ec68ccf-1bd2-42dd-b4c7-cdd82b7c32dd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9ec68ccf-1bd2-42dd-b4c7-cdd82b7c32dd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9ec68ccf-1bd2-42dd-b4c7-cdd82b7c32dd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La presidenta de Memòria de Mallorca, Maria Antònia Oliver, amb una de les caixes amb les restes mortals d’Aurora Picornell i les Roges del Molinar."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La presidenta de Memòria de Mallorca, Maria Antònia Oliver, amb una de les caixes amb les restes mortals d’Aurora Picornell i les Roges del Molinar.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>V&iacute;ctimes sense filiaci&oacute; pol&iacute;tica</strong></h2><p class="article-text">
        Respecte a les caracter&iacute;stiques de les v&iacute;ctimes, &ldquo;el patr&oacute; com&uacute; era la ideologia, per&ograve; hi ha moltes v&iacute;ctimes que no tenien cap filiaci&oacute; pol&iacute;tica i que, a hores d&rsquo;ara, desconeixem els motius de la seva mort violenta&rdquo;, explica Tugores qui, aix&iacute; mateix, rebutja la idea que els cossos enterrats a les fosses nom&eacute;s pertanyien al front republic&agrave;. &ldquo;La gran majoria de les v&iacute;ctimes correspon a civils que no tenien res a veure amb el desembarcament. Hi hagu&eacute; un pretext &ndash;totalment fals&ndash; d&rsquo;una fantasmag&ograve;rica revoluci&oacute; comunista preparada per a finals de juliol de 1936, que es va fer servir per eliminar de manera arbitr&agrave;ria i indiscriminada persones que no tenien res a veure amb cap mena de complot, ni tan sols amb la pol&iacute;tica&rdquo;, exposa l&rsquo;historiador.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La gran majoria de les víctimes correspon a civils que no tenien res a veure amb el desembarcament. Hi hagué un pretext –totalment fals– d’una fantasmagòrica revolució comunista preparada per a finals de juliol de 1936, que es va fer servir per eliminar de manera arbitrària i indiscriminada persones que no tenien res a veure amb cap mena de complot, ni tan sols amb la política</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Toni Tugores</span>
                                        <span>—</span> Historiador
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Per una altra banda, desgranar l&rsquo;origen dels cossos trobats al cementiri ha sigut senzill: &ldquo;En Son Coletes es distingeix perfectament les restes antigues del segle XIX de les restes de les fosses (de la Guerra Civil) perqu&egrave; les restes del segle XIX estan en tombes individuals i en posicions totalment ritualitzades, &eacute;s a dir, amb les mans sobre el t&ograve;rax o sobre l&rsquo;abdomen, i cada persona amb el seu propi enterrament&rdquo;, assevera Garc&iacute;a-Rubio.
    </p><p class="article-text">
        Un fet que dista radicalment de les v&iacute;ctimes represaliades: &ldquo;Estan enterrades en foses comunes, s&oacute;n enterraments col&middot;lectius en els quals hi ha diversos individus enterrats amb simultane&iuml;tat al mateix temps, en posicions que no s&oacute;n les &lsquo;adequades&rsquo; -boca avall, de lateral, amb les mans lligades a l&rsquo;esquena- i, per descomptat, amb signes de mort violenta&rdquo;, afegeix la investigadora.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0af72fb-f82a-4e83-9f56-9ff796aa604c_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0af72fb-f82a-4e83-9f56-9ff796aa604c_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0af72fb-f82a-4e83-9f56-9ff796aa604c_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0af72fb-f82a-4e83-9f56-9ff796aa604c_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0af72fb-f82a-4e83-9f56-9ff796aa604c_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0af72fb-f82a-4e83-9f56-9ff796aa604c_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c0af72fb-f82a-4e83-9f56-9ff796aa604c_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El procés d’exhumació de les foses en el cementiri Son Coletes es va iniciar l’any 2020. Cedida per Antoni Tugores."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El procés d’exhumació de les foses en el cementiri Son Coletes es va iniciar l’any 2020. Cedida per Antoni Tugores.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Proc&eacute;s d&rsquo;investigaci&oacute; i dignificaci&oacute;</strong></h2><p class="article-text">
        Per a poder arribar a la conclusi&oacute; de qu&egrave; les restes trobades es tractaven de les v&iacute;ctimes de la Guerra Civil, l&rsquo;equip va dur a terme els desenterraments de les fosses ubicades a Son Coletes, format per arque&ograve;legs, antrop&ograve;legs i genetistes que han fet feina a distintes campanyes, amb un total de 30 persones.
    </p><p class="article-text">
        Aquest proc&eacute;s d&rsquo;exhumaci&oacute; compr&egrave;n distintes fases: &ldquo;La primera &eacute;s la de la informaci&oacute; hist&ograve;rica o <em>ante mortem</em> de les v&iacute;ctimes que cercam; &eacute;s a dir, a quins estem buscant, quina edat, quins signes identificables o caracter&iacute;stics tenien, d&rsquo;on eren, qu&egrave; se sap de la seva detenci&oacute; o desaparici&oacute; i si van ser detinguts de forma individual o en grups&rdquo;, detalla Almudena Garc&iacute;a-Rubio. &ldquo;Per exemple, en el cas d&rsquo;Aurora Picornell, sabem que de la pres&oacute; van sortir cinc dones juntes i hem trobat cinc dones juntes... O la saca del Castell de Bellver, de la qual tamb&eacute; es va identificar un grup a Son Coletes&rdquo;, afegeix la investigadora.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/54f15149-ecd6-4348-b9a2-9d79d25e9bf9_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/54f15149-ecd6-4348-b9a2-9d79d25e9bf9_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/54f15149-ecd6-4348-b9a2-9d79d25e9bf9_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/54f15149-ecd6-4348-b9a2-9d79d25e9bf9_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/54f15149-ecd6-4348-b9a2-9d79d25e9bf9_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/54f15149-ecd6-4348-b9a2-9d79d25e9bf9_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/54f15149-ecd6-4348-b9a2-9d79d25e9bf9_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El Govern va confirmar la identificació genètica i antropològica de les cinc Roges del Molinar el 2023."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El Govern va confirmar la identificació genètica i antropològica de les cinc Roges del Molinar el 2023.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Garc&iacute;a-Rubio sost&eacute; que, despr&eacute;s de la seg&uuml;ent passa, que seria la fase arqueol&ograve;gica -en la qual es troben fosses i individus- es procedeix a la fase de laboratori. &ldquo;All&agrave;, les antrop&ograve;logues hem de recavar l&rsquo;estimaci&oacute; de sexe, edat, altura, documentaci&oacute; de patologies, documentaci&oacute; d&rsquo;estat dental i causes i circumst&agrave;ncies de la mort&rdquo;, explica.
    </p><p class="article-text">
        Posteriorment, es procedeix a la &lsquo;materialitat&rsquo;, &eacute;s a dir, &ldquo;l&rsquo;estudi dels materials que apareixen, de la bal&iacute;stica, dels objectes que localitzam; per exemple, a Son Coletes van trobar medalles religioses, vestimenta, la ploma estilogr&agrave;fica de l&rsquo;Aurora Picornell... distints elements que ens parlen d&rsquo;estatus i de la persona que hem descobert&rdquo;, desgrana Garc&iacute;a-Rubio.
    </p><p class="article-text">
        Finalment, la investigadora detalla una fase final: &ldquo;La realitzaci&oacute; de proves gen&egrave;tiques, la recerca de familiars, a part d&rsquo;aquells que ja s&rsquo;han posat en contacte amb nosaltres perqu&egrave; estan en cerca activa dels seus desapareguts, i l&rsquo;an&agrave;lisi gen&egrave;tica de les restes per a arribar a la identificaci&oacute;&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0347e14d-a69f-4856-8cd6-e3a3629cb970_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0347e14d-a69f-4856-8cd6-e3a3629cb970_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0347e14d-a69f-4856-8cd6-e3a3629cb970_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0347e14d-a69f-4856-8cd6-e3a3629cb970_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0347e14d-a69f-4856-8cd6-e3a3629cb970_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0347e14d-a69f-4856-8cd6-e3a3629cb970_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0347e14d-a69f-4856-8cd6-e3a3629cb970_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El relator de Nacions Unides Fabián Salvioli visita les feines d’exhumacions del Govern a Son Coletes l’any 2023."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El relator de Nacions Unides Fabián Salvioli visita les feines d’exhumacions del Govern a Son Coletes l’any 2023.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El fet que Son Coletes fos un testimoni mut de les morts fruit de la repressi&oacute; de la Guerra Civil ha convertit aquest espai en un escenari de dignificaci&oacute; i recuperaci&oacute; de la mem&ograve;ria hist&ograve;rica, tot i que Tugores matisa que &ldquo;potser de manera insuficient&rdquo;. &ldquo;El 1985 es va instal&middot;lar un petit monument al&middot;lusiu als morts de la guerra i el 2016, s&rsquo;hi va instal&middot;lar un impressionant mural de ferro de grans dimensions, que avui &eacute;s l&rsquo;emblema de diversos col&middot;lectius memorial&iacute;stics&rdquo;, assenyala l&rsquo;historiador.
    </p><p class="article-text">
        La reclamaci&oacute; de les restes per part dels familiars forma part tamb&eacute; d&rsquo;aquesta dignificaci&oacute; de les v&iacute;ctimes: &ldquo;Hi ha molt&iacute;ssims casos a Mallorca, Eivissa i Formentera. En el cas dels represaliats en El Penal de Formentera, la majoria de les fam&iacute;lies, si s&rsquo;arriba a la identificaci&oacute;, volen la recuperaci&oacute; de les restes i enterrar-los amb les seves fam&iacute;lies&rdquo;, relata Almudena Garc&iacute;a-Rubio. &ldquo;A Son Coletes, s&rsquo;han realitzat tamb&eacute; actes d&rsquo;homenatge, actes de devoluci&oacute; digna de les restes, i en les quals les institucions i l&rsquo;equip que formam acompanyam als familiars de les v&iacute;ctimes, qui les enterren al lloc que han elegit&rdquo;, afegeix l&rsquo;arque&ograve;loga.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/18e84ea1-abf9-42d1-b78b-0a3ef2ca1cd2_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/18e84ea1-abf9-42d1-b78b-0a3ef2ca1cd2_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/18e84ea1-abf9-42d1-b78b-0a3ef2ca1cd2_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/18e84ea1-abf9-42d1-b78b-0a3ef2ca1cd2_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/18e84ea1-abf9-42d1-b78b-0a3ef2ca1cd2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/18e84ea1-abf9-42d1-b78b-0a3ef2ca1cd2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/18e84ea1-abf9-42d1-b78b-0a3ef2ca1cd2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Fossa de Son Coletes on s&#039;han trobat restes d&#039;Aurora Picornell."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Fossa de Son Coletes on s&#039;han trobat restes d&#039;Aurora Picornell.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Contra l&rsquo;oblit</strong></h2><p class="article-text">
        L&rsquo;historiador Toni Tugores assegura que la seva obra <em>Son Coletes: hist&ograve;ria de la mort a Manacor. De la pesta de 1820 a la repressi&oacute; de la Guerra Civil</em> &eacute;s &ldquo;un llibre contra l&rsquo;oblit&rdquo;: &ldquo;Hi havia un desconeixement generalitzat sobre el paper d&rsquo;aquest cementeri tant al segle XIX com al XX. Perqu&egrave; el llibre no parla solament de Son Coletes, tamb&eacute; del protagonisme del cementeri del Jard&iacute; del Rector els primers dies despr&eacute;s del desembarcament, on es van afusellar un n&uacute;mero que pot anar de 100 a 200 persones, que varen ser cremades en tres caramulls. &Eacute;s un fet documentat que sovint s&rsquo;oblida, com si Son Coletes hagu&eacute;s estat l&rsquo;&uacute;nic lloc d&rsquo;extermini massiu&rdquo;, sost&eacute;.
    </p><p class="article-text">
        Un oblit contra el qual vol lluitar que tamb&eacute; s&rsquo;ha fet patent a les institucions p&uacute;bliques despr&eacute;s de la derogaci&oacute; de la Llei de Mem&ograve;ria Democr&agrave;tica el passat mes de mar&ccedil; -que finalment fou anul&middot;lada pel Tribunal Constitucional el 7 de juliol- i l&rsquo;expulsi&oacute; el 2024 de dues diputades socialistes del Parlament despr&eacute;s de mostrar una instant&agrave;nia d&rsquo;Aurora Picornell i les Roges del Molinar i la posterior <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/president-parlament-balear-vox-trenca-foto-d-victima-afusellada-per-franco-i-fa-fora-dues-diputades-socialistes_1_11458954.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">ruptura de la fotografia per part del president del Parlament</a>, Gabriel Le Senne (Vox), <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/justicia-cita-com-acusat-president-ultra-parlament-balear-per-trencar-foto-tres-victimes-franquisme_1_13294680.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">fet que encara segueix sent investigat</a>. 
    </p><p class="article-text">
        Un fet que Tugores considera de gravetat, ja que &ldquo;&eacute;s un greuge que comet la persona que presideix la instituci&oacute; democr&agrave;tica m&eacute;s important de les Illes, la que representa el poble. I, a m&eacute;s, la seva vexaci&oacute; afecta persones i fam&iacute;lies que patiren persecuci&oacute;, humiliacions i mort i que no mereixen ser menystingudes en un acte d&rsquo;altivesa i manca d&rsquo;empatia que no ha tengut cap mena de conseq&uuml;&egrave;ncia. Per no parlar de delicte d&rsquo;odi &ndash;veurem que diuen els jutjats&ndash; i misog&iacute;nia&rdquo;, agrega l&rsquo;investigador.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Per a l’historiador Tugores, que el president del Parlament, de Vox, trenqués una fotografia de la víctima franquista Aurora Picornell és una «vexació» que «afecta persones i famílies que van patir persecucions, humiliacions i la mort i que no mereixen ser menystingudes en un acte d’arrogància i falta d’empatia</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/edefd4d2-daeb-4e19-a895-f1509be23029_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/edefd4d2-daeb-4e19-a895-f1509be23029_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/edefd4d2-daeb-4e19-a895-f1509be23029_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/edefd4d2-daeb-4e19-a895-f1509be23029_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/edefd4d2-daeb-4e19-a895-f1509be23029_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/edefd4d2-daeb-4e19-a895-f1509be23029_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/edefd4d2-daeb-4e19-a895-f1509be23029_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Entrega de les restes mortals de les víctimes del franquisme a Manacor."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Entrega de les restes mortals de les víctimes del franquisme a Manacor.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Una tasca parcialment acabada</strong></h2><p class="article-text">
        Respecte al proc&eacute;s d&rsquo;exhumaci&oacute; a Balears -el qual inclou Son Coletes-, Almudena Garc&iacute;a-Rubio celebra que estan &ldquo;en un moment positiu&rdquo;. &ldquo;Estam molt a prop de poder dir que a les Balears s&rsquo;han cercat totes les foses de les v&iacute;ctimes de la Guerra Civil i de la dictadura&rdquo;, afegeix. Sobre Son Coletes en concret, la investigadora sost&eacute; que ja han acabat &ldquo;amb la part arqueol&ograve;gica&rdquo;, i que ara nom&eacute;s estan treballant &ldquo;amb la part gen&egrave;tica&rdquo;. &ldquo;Ens queda molt per identificar, aix&iacute; que a nivell de gen&egrave;tica i identificacions encara ens queda un recorregut al davant&rdquo;, comenta.
    </p><p class="article-text">
        Aix&iacute; mateix, Toni Tugores indica tamb&eacute; que falta &ldquo;continuar treballant en la difusi&oacute; de la tasca realitzada entre 2020 i 2023, especialment entre la gent jove. Intentar identificar el major nombre d&rsquo;individus exhumats,  senyalitzar els espais m&eacute;s ic&ograve;nics i, si &eacute;s possible crear a Son Coletes un espai que, com deia abans, es poguessin exposar documents (cartes, dietaris, sent&egrave;ncies, etc.), fotografies i els objectes que s&rsquo;han anat trobant al costat de les v&iacute;ctimes i que demostren que Son Coletes es va convertir en un aut&egrave;ntic epicentre de la repressi&oacute; feixista a Mallorca&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Tot i el cam&iacute; que encara queda per rec&oacute;rrer, Garc&iacute;a-Rubio destaca &ldquo;el fruct&iacute;fer que &eacute;s tot quan col&middot;laboren els investigadors i les associacions memorial&iacute;stiques amb els equips t&egrave;cnics&rdquo;. L&rsquo;arque&ograve;loga agraeix la implicaci&oacute; de Toni Tugores en les exhumacions a Son Coletes: &ldquo;La seva col&middot;laboraci&oacute; des del primer minut ha sigut vital, ens ha compartit la seva informaci&oacute; i ha sigut un membre m&eacute;s de l&rsquo;equip per a les visites guiades, per als seus treballs amb els instituts i he tingut, a m&eacute;s, l&rsquo;honor d&rsquo;escriure el pr&ograve;leg del seu llibre&rdquo;, conclou.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Julio López Ramón]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/son-coletes-cementiri-les-dones-represaliades-franquisme-albergar-les-restes-passionaria-mallorca_1_13458473.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 21 Aug 2026 07:05:02 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/5a63f5bb-109f-44c0-a52f-56e3e6f85729_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x950y207.jpg" length="733183" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/5a63f5bb-109f-44c0-a52f-56e3e6f85729_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x950y207.jpg" type="image/jpeg" fileSize="733183" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Son Coletes, "el cementiri de les dones represaliades" del franquisme que va albergar les restes de la ‘Passionària de Mallorca’]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/5a63f5bb-109f-44c0-a52f-56e3e6f85729_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x950y207.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Memoria Histórica,Franquismo,Dictadura franquista,Represión franquista,Francisco Franco,Dictadura,Víctimas del franquismo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Son Coletes, "el cementerio de las mujeres represaliadas" del franquismo que albergó los restos de la 'Pasionaria de Mallorca']]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/son-coletes-cementerio-mujeres-represaliadas-franquismo-albergo-restos-pasionaria-mallorca_1_13455325.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/5a63f5bb-109f-44c0-a52f-56e3e6f85729_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x950y207.jpg" width="1200" height="675" alt="Son Coletes, &quot;el cementerio de las mujeres represaliadas&quot; del franquismo que albergó los restos de la &#039;Pasionaria de Mallorca&#039;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El historiador Toni Tugores realiza en su última obra un recorrido por la historia de este camposanto en el que se hallaron los cuerpos de, entre otras personas, Aurora Picornell</p><p class="subtitle">El Constitucional suspende la derogación impulsada por PP y Vox de la ley balear de memoria democrática</p></div><p class="article-text">
        Las huellas que las necr&oacute;polis dejan tras de s&iacute; son un testimonio inmaterial nuestra historia y prueba de ello es Son Coletes. Ubicado en Manacor (Mallorca), es un cementerio que pas&oacute; de ser uno de los testigos mudos de la epidemia de peste durante el siglo XIX a convertirse en una de las zonas con mayor n&uacute;mero de fosas comunes en las islas fruto de la Guerra Civil y el franquismo, junto al cementerio de Porreres. Un cementerio donde se hallaron los restos de s&iacute;mbolos de la represi&oacute;n franquista de tal relevancia como los de <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/autopsia-aurora-picornell-pasionaria-mallorca-confirma-golpeada-acribillada-tiros-franquistas_1_11706196.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Aurora Picornell</a> y el resto de las represaliadas conocidas como les <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/identifican-restos-cinco-roges-molinar_1_9898587.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Roges del Molinar</a>. Un lugar que impide que se difumine la impronta que dej&oacute; la dictadura en las islas y en Espa&ntilde;a, pese a <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-vox-derogan-ley-balear-memoria-historica-evocan-asesinados-hordas-rojas_1_13055051.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la derogaci&oacute;n de la Ley de Memoria Democr&aacute;tica en Balears</a>, la cual, sin embargo, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/constitucional-suspende-cautelarmente-derogacion-ley-balear-memoria-democratica_1_13362877.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el Tribunal Constitucional suspendi&oacute; el pasado 7 de julio</a>.
    </p><p class="article-text">
        Precisamente para resaltar la relevancia de Son Coletes en la historia de Balears, el historiador Toni Tugores public&oacute; recientemente el ensayo <em>Son Coletes: hist&ograve;ria de la mort a Manacor. De la pesta de 1820 a la repressi&oacute; de la Guerra Civil</em>, en el cual narra la evoluci&oacute;n del camposanto <em>manacor&iacute;</em> y el reflejo de c&oacute;mo los sucesos hist&oacute;ricos resignifican el concepto de un lugar con un cambio tan dr&aacute;stico.
    </p><p class="article-text">
        Tugores establece una l&iacute;nea cronol&oacute;gica de la evoluci&oacute;n de este cementerio a trav&eacute;s de tres etapas. En primer lugar, &ldquo;cuando se inaugur&oacute; en 1820, el cual era un trozo de tierra de 3.550 metros cuadrados, rodeados de pared seca y sin la m&aacute;s m&iacute;nima iconograf&iacute;a funeraria con la finalidad de enterrar all&iacute; las v&iacute;ctimas de la peste que afectaba la zona del Llevant de Mallorca&rdquo;. Una segunda etapa realiza un salto de m&aacute;s de un siglo y &ldquo;ser&iacute;a la utilizaci&oacute;n de aquel espacio alejado de Manacor como lugar de represi&oacute;n y exterminio, entre agosto de 1936 y enero de 1937&rdquo;. Finalmente, Son Coletes alcanza una fase final, &ldquo;su inauguraci&oacute;n como cementerio cat&oacute;lico municipal en 1953, realizado con una cierta fastuosidad y debidamente ampliado&rdquo;, detalla el historiador.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/05b2b22a-9f6b-4f8d-8dca-dcfbb5b87cb3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/05b2b22a-9f6b-4f8d-8dca-dcfbb5b87cb3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/05b2b22a-9f6b-4f8d-8dca-dcfbb5b87cb3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/05b2b22a-9f6b-4f8d-8dca-dcfbb5b87cb3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/05b2b22a-9f6b-4f8d-8dca-dcfbb5b87cb3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/05b2b22a-9f6b-4f8d-8dca-dcfbb5b87cb3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/05b2b22a-9f6b-4f8d-8dca-dcfbb5b87cb3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La fosa en la que fueron hallados los restos de Aurora Picornell."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La fosa en la que fueron hallados los restos de Aurora Picornell.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Pese a su vasta cronolog&iacute;a, resulta pr&aacute;cticamente imposible hablar de Son Coletes sin incidir en que fue el testigo mudo de los asesinatos fruto de la Guerra Civil en Balears, hasta el punto de considerarse, junto al cementerio de Porreres, el epicentro de la represi&oacute;n en Mallorca. 
    </p><p class="article-text">
        El hecho de que esa zona de la isla concentrara la represi&oacute;n no se debe a un &uacute;nico motivo. &ldquo;La Falange ten&iacute;a mucha fuerza en Manacor y algunos falangistas se mostraban bien dispuestos a hacer el trabajo sucio&rdquo;, afirma Tugores. Por otra parte, &ldquo;no se puede olvidar que el desembarco republicano [desembarco de Mallorca] hab&iacute;a comenzado en la costa <em>manacorina</em> y que hab&iacute;a p&aacute;nico al quintacolumnismo y a las tropas del capit&aacute;n Alberto Bayo. Adem&aacute;s, Son Coletes ofrec&iacute;a una cierta 'discreci&oacute;n' porque estaba alejada del casco urbano y tambi&eacute;n un preso hab&iacute;a estado cavando zanjas m&aacute;s que suficientes que ofrec&iacute;an 'facilidades' a la hora de los enterramientos&rdquo;, desgrana el historiador.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La Falange tenía mucha fuerza en Manacor y algunos falangistas se mostraban bien dispuestos a hacer el trabajo sucio. Además, Son Coletes ofrecía una cierta ‘discreción’ porque estaba alejada del casco urbano y también un preso había estado cavando zanjas más que suficientes que ofrecían ‘facilidades’ a la hora de los enterramientos</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Toni Tugores </span>
                                        <span>—</span> Historiador
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf5aaf2e-ae0a-4c8f-bdc0-0df86c5cff70_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf5aaf2e-ae0a-4c8f-bdc0-0df86c5cff70_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf5aaf2e-ae0a-4c8f-bdc0-0df86c5cff70_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf5aaf2e-ae0a-4c8f-bdc0-0df86c5cff70_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf5aaf2e-ae0a-4c8f-bdc0-0df86c5cff70_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf5aaf2e-ae0a-4c8f-bdc0-0df86c5cff70_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/cf5aaf2e-ae0a-4c8f-bdc0-0df86c5cff70_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Aurora Picornell, en 1930."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Aurora Picornell, en 1930.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Exhumaci&oacute;n e identificaci&oacute;n de las v&iacute;ctimas</strong></h2><p class="article-text">
        Tras la aprobaci&oacute;n de la Ley de Fosas aprobada en junio de 2016 en Balears, Son Coletes ha estado presente en todos los planes de Fosas del Govern. La arque&oacute;loga Almudena Garc&iacute;a-Rubio ha sido la coordinadora de los diferentes planes de fosas en Balears, junto a las entidades Atics y Aranzadi. &ldquo;Hicimos una investigaci&oacute;n de archivo donde encontramos unas fotos brit&aacute;nicas de 1941 que reflejan el lugar exacto del cementerio antiguo debajo del nuevo, con los que se permiti&oacute; que en 2020 se realizara la primera exhumaci&oacute;n, en la cual se localizaron las tres primeras fosas y se identificaron a las primeras v&iacute;ctimas&rdquo;, explica la investigadora. &ldquo;Luego, a partir de 2021, trabajamos juntos y documentamos los primeros restos encontrados en las fosas&rdquo;, a&ntilde;ade Garc&iacute;a-Rubio.
    </p><p class="article-text">
        Respecto a las v&iacute;ctimas, &ldquo;el n&uacute;mero de individuos recuperados es de 129; algunos los hemos recuperado de forma completa y otros solo de forma parcial. &rdquo;Sabemos que parte de las fosas que hemos documentado se quedan debajo de las tumbas modernas, por lo que es un m&iacute;nimo&ldquo;, detalla la arque&oacute;loga.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El número de individuos recuperados es de 129; algunos los hemos recuperado de forma completa y otros solo de forma parcial. Sabemos que parte de las fosas que hemos documentado se quedan debajo de las tumbas modernas, por lo que es un mínimo</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Almudena García-Rubio</span>
                                        <span>—</span> Arqueóloga
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;El cementerio de las mujeres represaliadas</strong>&rdquo; </h2><p class="article-text">
        Las caracter&iacute;sticas f&iacute;sicas de esas v&iacute;ctimas concluyen que &ldquo;hay principalmente individuos de sexo biol&oacute;gico estimado masculino&rdquo;, corrobora Garc&iacute;a-Rubio. No obstante, la proporci&oacute;n de mujeres asesinadas encontradas en las fosas &ndash; Tugores afirma que se han encontrado a 14 de las 17 mujeres asesinadas en la isla&ndash;  permite sostener que Son Coletes es el 'cementerio de las mujeres represaliadas'. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Se han encontrado un grupo importante de mujeres, que son las que ya se han podido identificar al 100%, que son Francesca Llull y Francesca Salas (madre e hija), adem&aacute;s del grupo de Aurora Picornell, Belarmina Gonz&aacute;lez y las Roges del Molinar [Ant&ograve;nia y Maria Pascual Flaquer], que tambi&eacute;n pudieron identificarse&rdquo;, agrega la investigadora. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Adem&aacute;s, encontramos un conjunto de esqueletos femeninos que a&uacute;n no han podido identificarse por ADN, pero que la hip&oacute;tesis de identificaci&oacute;n es que sean las milicianas-enfermeras de Bayo, ya que es el &uacute;nico grupo de mujeres que falta por encontrar en Mallorca, pero todav&iacute;a es solo una hip&oacute;tesis&rdquo;, especifica. Asimismo, seg&uacute;n destaca Toni Tugores, tambi&eacute;n &ldquo;fue clave contar con el ADN de la familia Picornell y encontrar la pluma estilogr&aacute;fica de Aurora, junto con el excelente trabajo de los t&eacute;cnicos, as&iacute; como de los centros de investigaci&oacute;n gen&eacute;tica&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c165d4d-b5a6-4015-a0b1-8dcf7568a08c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c165d4d-b5a6-4015-a0b1-8dcf7568a08c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c165d4d-b5a6-4015-a0b1-8dcf7568a08c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c165d4d-b5a6-4015-a0b1-8dcf7568a08c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c165d4d-b5a6-4015-a0b1-8dcf7568a08c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c165d4d-b5a6-4015-a0b1-8dcf7568a08c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8c165d4d-b5a6-4015-a0b1-8dcf7568a08c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Pluma estilográfica hallada entre los restos de Aurora Picornell"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Pluma estilográfica hallada entre los restos de Aurora Picornell                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Otras de las particularidades del cementerio<em> manacor&iacute; </em>es &ldquo;su ubicaci&oacute;n y la convivencia entre v&iacute;ctimas locales y v&iacute;ctimas frentes, es decir, los milicianos que fueron fusilados y enterrados all&iacute;&rdquo;. &ldquo;Una peculiaridad de Son Coletes respecto a lo que hemos encontrado hasta ahora&rdquo;, detalla Garc&iacute;a-Rubio. Adem&aacute;s de en Porreres, se han encontrado tambi&eacute;n algunos cuerpos en zonas como Calvi&agrave;, Marratx&iacute; o el Pou de s'&Agrave;guila (Llucmajor).
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9ec68ccf-1bd2-42dd-b4c7-cdd82b7c32dd_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9ec68ccf-1bd2-42dd-b4c7-cdd82b7c32dd_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9ec68ccf-1bd2-42dd-b4c7-cdd82b7c32dd_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9ec68ccf-1bd2-42dd-b4c7-cdd82b7c32dd_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9ec68ccf-1bd2-42dd-b4c7-cdd82b7c32dd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9ec68ccf-1bd2-42dd-b4c7-cdd82b7c32dd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9ec68ccf-1bd2-42dd-b4c7-cdd82b7c32dd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La presidenta de Memoria de Mallorca, Maria Antònia Oliver, con una de las cajas con los restos mortales de Aurora Picornell y las Roges del Molinar"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La presidenta de Memoria de Mallorca, Maria Antònia Oliver, con una de las cajas con los restos mortales de Aurora Picornell y las Roges del Molinar                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>V&iacute;ctimas sin filiaci&oacute;n pol&iacute;tica</strong></h2><p class="article-text">
        Respecto a las caracter&iacute;sticas de las v&iacute;ctimas, &ldquo;el patr&oacute;n com&uacute;n era la ideolog&iacute;a, pero hay muchas v&iacute;ctimas que no ten&iacute;an ninguna filiaci&oacute;n pol&iacute;tica y que, hoy en d&iacute;a, desconocemos los motivos de su muerte violenta&rdquo;, explica Tugores quien, asimismo, desecha la idea de que los cuerpos enterrados en las fosas solo pertenec&iacute;an al bando republicano. &ldquo;La gran mayor&iacute;a de v&iacute;ctimas corresponde a civiles que no ten&iacute;an nada que ver con el desembarco de Mallorca. Hay un pretexto &ndash;totalmente falso&ndash; de una fantasmag&oacute;rica revoluci&oacute;n comunista preparada para finales de julio de 1936, que se emple&oacute; para eliminar de manera arbitraria a personas que no ten&iacute;an nada que ver con ning&uacute;n tipo de complot, ni tan solo con la pol&iacute;tica&rdquo;, expone el historiador.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La gran mayoría de víctimas corresponde a civiles que no tenían nada que ver con el desembarco de Mallorca. Hay un pretexto –totalmente falso– de una fantasmagórica revolución comunista preparada para finales de julio de 1936, que se empleó para eliminar de manera arbitraria a personas que no tenían nada que ver con ningún tipo de complot, ni tan solo con la política</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Toni Tugores</span>
                                        <span>—</span> Historiador
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Por otra parte, desgranar el origen de los cuerpos hallados en el cementerio ha sido sencillo: &ldquo;En Son Coletes se distingue perfectamente los restos antiguos del siglo XIX de los restos de las fosas [de la Guerra Civil] porque los restos del siglo XIX est&aacute;n en tumbas individuales y en posiciones totalmente ritualizadas, es decir, con las manos sobre el t&oacute;rax o sobre el abdomen y, cada persona con su propio enterramiento&rdquo;, asevera Garc&iacute;a-Rubio. 
    </p><p class="article-text">
        Algo que dista radicalmente de las v&iacute;ctimas represaliadas: &ldquo;Est&aacute;n enterradas en fosas comunes, son enterramientos colectivos en los que hay varios individuos enterrados con simultaneidad al mismo tiempo, en posiciones que no son las 'adecuadas' &ndash;boca abajo, de lateral, con las manos atadas a la espalda&ndash; y, por supuesto, con signos de muerte violenta&rdquo;, a&ntilde;ade la investigadora.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0af72fb-f82a-4e83-9f56-9ff796aa604c_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0af72fb-f82a-4e83-9f56-9ff796aa604c_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0af72fb-f82a-4e83-9f56-9ff796aa604c_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0af72fb-f82a-4e83-9f56-9ff796aa604c_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0af72fb-f82a-4e83-9f56-9ff796aa604c_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0af72fb-f82a-4e83-9f56-9ff796aa604c_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c0af72fb-f82a-4e83-9f56-9ff796aa604c_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El proceso de exhumación de fosas en el cementerio Son Coletes se inició en 2020."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El proceso de exhumación de fosas en el cementerio Son Coletes se inició en 2020.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Proceso de investigaci&oacute;n y dignificaci&oacute;n</strong></h2><p class="article-text">
        Para poder llegar a la conclusi&oacute;n de que los restos hallados se trataban de v&iacute;ctimas de la Guerra Civil, el equipo llev&oacute; a cabo los desenterramientos de las fosas ubicadas en Son Coletes, formado por arque&oacute;logos, antrop&oacute;logos y genetistas que han trabajado en distintas campa&ntilde;as, con un total de 30 personas. 
    </p><p class="article-text">
        Este proceso de exhumaci&oacute;n se compone de distintas fases: &ldquo;La primera es la de la informaci&oacute;n hist&oacute;rica o <em>ante mortem</em> de las v&iacute;ctimas que buscamos; es decir, a qui&eacute;nes estamos buscando, qu&eacute; edad, qu&eacute; signos identificables o caracter&iacute;sticos f&iacute;sicos ten&iacute;an, de d&oacute;nde eran, qu&eacute; se saben de su detenci&oacute;n o desaparici&oacute;n y si fueron detenidos de forma individual o en grupos&rdquo;, detalla Almudena Garc&iacute;a-Rubio. &ldquo;Por ejemplo, en el caso de Aurora Picornell, sabemos que de la c&aacute;rcel salieron cinco mujeres juntas y hemos encontrado cinco mujeres juntas&hellip; O la saca del Castell de Bellver, de la que tambi&eacute;n se identific&oacute; un grupo en Son Coletes&rdquo;, a&ntilde;ade la investigadora.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/54f15149-ecd6-4348-b9a2-9d79d25e9bf9_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/54f15149-ecd6-4348-b9a2-9d79d25e9bf9_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/54f15149-ecd6-4348-b9a2-9d79d25e9bf9_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/54f15149-ecd6-4348-b9a2-9d79d25e9bf9_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/54f15149-ecd6-4348-b9a2-9d79d25e9bf9_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/54f15149-ecd6-4348-b9a2-9d79d25e9bf9_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/54f15149-ecd6-4348-b9a2-9d79d25e9bf9_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El Govern confirmó la identificación genética y antropológica de las cinco Roges del Molinar en 2023."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El Govern confirmó la identificación genética y antropológica de las cinco Roges del Molinar en 2023.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Garc&iacute;a-Rubio sostiene que, tras el siguiente paso, que ser&iacute;a la fase arqueol&oacute;gica &ndash;en el que se encuentran fosas e individuos, adem&aacute;s de hallazgos de restos relativos a los cuerpos&ndash; se procede a la fase de laboratorio. &ldquo;Ah&iacute; las antrop&oacute;logas tenemos que recabar la estimaci&oacute;n de sexo, edad, altura, documentaci&oacute;n de patolog&iacute;as, documentaci&oacute;n de estado dental y causas y circunstancias de muerte&rdquo;, explica.
    </p><p class="article-text">
        Posteriormente, se procede a la 'materialidad', es decir, &ldquo;el estudio de los materiales que aparecen, de la bal&iacute;stica, de los objetos que encontramos; por ejemplo, en Son Coletes hallamos medallas religiosas, vestimenta, la pluma estilogr&aacute;fica de Aurora Picornell&hellip; distintos elementos que nos hablan de estatus y de la persona que hemos encontrado&rdquo;, desgrana Garc&iacute;a-Rubio. 
    </p><p class="article-text">
        Finalmente, la investigadora detalla una fase final: &ldquo;La realizaci&oacute;n de pruebas gen&eacute;ticas, la b&uacute;squeda de familiares, aparte de aquellos que ya se han puesto en contacto con nosotros porque est&aacute;n en b&uacute;squeda activa de sus desaparecidos, y el an&aacute;lisis gen&eacute;tico de los restos para llegar a la identificaci&oacute;n&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0347e14d-a69f-4856-8cd6-e3a3629cb970_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0347e14d-a69f-4856-8cd6-e3a3629cb970_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0347e14d-a69f-4856-8cd6-e3a3629cb970_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0347e14d-a69f-4856-8cd6-e3a3629cb970_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0347e14d-a69f-4856-8cd6-e3a3629cb970_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0347e14d-a69f-4856-8cd6-e3a3629cb970_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0347e14d-a69f-4856-8cd6-e3a3629cb970_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El relator de Naciones Unidas Fabián Salvioli visita los trabajos de exhumaciones del Govern en Son Coletes en 2023"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El relator de Naciones Unidas Fabián Salvioli visita los trabajos de exhumaciones del Govern en Son Coletes en 2023                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El hecho de que Son Coletes fuera un testigo mudo de las muertes fruto de la represi&oacute;n de la Guerra Civil ha convertido este espacio en un escenario de dignificaci&oacute;n y recuperaci&oacute;n de la memoria hist&oacute;rica, aunque Tugores matiza que &ldquo;quiz&aacute; de manera insuficiente&rdquo;. &ldquo;Desde 1984 se vienen celebrando actos peri&oacute;dicos de homenaje a las v&iacute;ctimas, gracias al comit&eacute; de Son Coletes. En 1985 se instal&oacute; un peque&ntilde;o monumento alusivo a los muertos de la guerra y en 2016 se erigi&oacute; un impresionante mural de hierro de grandes dimensiones, que hoy en d&iacute;a es el emblema de diversos colectivos memorial&iacute;sticos&rdquo;, se&ntilde;ala el historiador.
    </p><p class="article-text">
        La reclamaci&oacute;n de los restos por parte de los familiares forma parte tambi&eacute;n de esta dignificaci&oacute;n de las v&iacute;ctimas: &ldquo;Hay much&iacute;simos casos en Mallorca, Eivissa y Formentera. En los casos de los represaliados en El Penal de Formentera, la mayor&iacute;a de las familias, si se llega a la identificaci&oacute;n, quieren la recuperaci&oacute;n de esos restos y enterrarlos con sus familias&rdquo;, relata Almudena Garc&iacute;a-Rubio. &ldquo;En Son Coletes, se han realizado tambi&eacute;n actos de homenaje, actos de devoluci&oacute;n digna de restos, y en el que las instituciones y el equipo que formamos acompa&ntilde;amos a los familiares de las v&iacute;ctimas, quienes los entierran en el lugar que han elegido&rdquo;, a&ntilde;ade la arque&oacute;loga.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/18e84ea1-abf9-42d1-b78b-0a3ef2ca1cd2_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/18e84ea1-abf9-42d1-b78b-0a3ef2ca1cd2_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/18e84ea1-abf9-42d1-b78b-0a3ef2ca1cd2_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/18e84ea1-abf9-42d1-b78b-0a3ef2ca1cd2_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/18e84ea1-abf9-42d1-b78b-0a3ef2ca1cd2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/18e84ea1-abf9-42d1-b78b-0a3ef2ca1cd2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/18e84ea1-abf9-42d1-b78b-0a3ef2ca1cd2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Fosa de Son Coletes donde se han encontrado restos de Aurora Picornell."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Fosa de Son Coletes donde se han encontrado restos de Aurora Picornell.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Contra el olvido</strong></h2><p class="article-text">
        El historiador Toni Tugores asegura que su obra <em>Son Coletes: hist&ograve;ria de la mort a Manacor. De la pesta de 1820 a la repressi&oacute; de la Guerra Civil</em> es &ldquo;un libro contra el olvido&rdquo;: &ldquo;Hab&iacute;a un desconocimiento general del papel de este cementerio tanto en el siglo XIX como en el XX. El libro no solo habla de Son Coletes, sino tambi&eacute;n del protagonismo del cementerio del Jard&iacute; del Rector los primeros d&iacute;as despu&eacute;s del desembarco de Mallorca, donde se fusilaron a entre 100 y 200 personas, que fueron quemadas en tres montones. Es un hecho que a menudo se olvida, como si Son Coletes hubiera sido el &uacute;nico lugar de exterminio masivo&rdquo;, sostiene.
    </p><p class="article-text">
        Un olvido contra el que quiere luchar que tambi&eacute;n se ha hecho patente en las instituciones p&uacute;blicas tras la derogaci&oacute;n de la Ley de Memoria Democr&aacute;tica el pasado mes de marzo &ndash;que finalmente fue anulada por el Tribunal Constitucional el 7 de julio&ndash; y la expulsi&oacute;n en 2024 de dos diputadas socialistas del Parlament tras mostrar una instant&aacute;nea de Aurora Picornell y las Roges del Molinar y la posterior <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/presidente-parlament-balear-vox-expulsa-diputadas-socialistas-ordena-retirar-fotos-victimas-franquismo_1_11458430.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">ruptura de la fotograf&iacute;a por parte del presidente del Parlament</a>, Gabriel Le Senne (Vox), <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/justicia-cita-acusado-presidente-ultra-parlament-balear-romper-foto-victimas-franquismo_1_13294220.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">hecho que todav&iacute;a sigue siendo investigado</a>. 
    </p><p class="article-text">
        Algo que Tugores considera de gravedad, ya que &ldquo;es un agravio que comete la persona que preside la instituci&oacute;n democr&aacute;tica m&aacute;s importante de las islas, la que representa el pueblo&rdquo;, asevera. &ldquo;Y, adem&aacute;s, la vejaci&oacute;n afecta a personas y familias que padecieron persecuciones, humillaciones y la muerte, y que no merecen ser menospreciadas en un acto de arrogancia y falta de empat&iacute;a que no ha tenido ning&uacute;n tipo de consecuencia. Por no hablar del delito de odio &ndash;veremos lo que dicen los juzgados&ndash; y la misoginia&rdquo;, agrega el investigador.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Para el historiador Tugores, que el presidente del Parlament, de Vox, rompiera una fotografía de la víctima franquista Aurora Picornell es una &#039;vejación&#039; que &#039;afecta a personas y familias que padecieron persecuciones, humillaciones y la muerte y que no merecen ser menospreciadas en un acto de arrogancia y falta de empatía&#039;</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/edefd4d2-daeb-4e19-a895-f1509be23029_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/edefd4d2-daeb-4e19-a895-f1509be23029_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/edefd4d2-daeb-4e19-a895-f1509be23029_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/edefd4d2-daeb-4e19-a895-f1509be23029_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/edefd4d2-daeb-4e19-a895-f1509be23029_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/edefd4d2-daeb-4e19-a895-f1509be23029_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/edefd4d2-daeb-4e19-a895-f1509be23029_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Entrega de los restos mortales de las víctimas del franquismo en Manacor"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Entrega de los restos mortales de las víctimas del franquismo en Manacor                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Una tarea parcialmente acabada</strong></h2><p class="article-text">
        Respecto al proceso de exhumaci&oacute;n en Balears &ndash;el cual incluye Son Coletes&ndash;, Almudena-Garc&iacute;a Rubio celebra que est&aacute;n &ldquo;en un momento positivo&rdquo;. &ldquo;Estamos muy cerca de poder decir que en Balears se han buscado todas las fosas de las v&iacute;ctimas de la Guerra Civil y de la dictadura&rdquo;, a&ntilde;ade. Sobre Son Coletes en particular, la investigadora sostiene que ya han acabado &ldquo;con la parte arqueol&oacute;gica&rdquo;, ahora solo est&aacute;n trabajando &ldquo;con la parte gen&eacute;tica&rdquo;. &ldquo;Nos queda mucho por identificar, as&iacute; que a nivel de gen&eacute;tica e identificaciones todav&iacute;a nos queda un recorrido por delante&rdquo;, comenta.
    </p><p class="article-text">
        Asimismo, Toni Tugores indica tambi&eacute;n que falta &ldquo;continuar trabajando en la difusi&oacute;n del trabajo realizado entre 2020 y 2023, especialmente entre la gente joven, se&ntilde;alizar los espacios m&aacute;s ic&oacute;nicos y, si es posible, crear en Son Coletes un espacio en el que se puedan exponer documentos, fotograf&iacute;as y objetos que se hayan ido encontrando al lado de las v&iacute;ctimas y que demuestren que el cementerio se convirti&oacute; en un aut&eacute;ntico epicentro de la represi&oacute;n fascista en Mallorca&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Pese al camino que a&uacute;n queda por recorrer, Garc&iacute;a-Rubio destaca &ldquo;lo fruct&iacute;fero que es todo cuando colaboran los investigadores y las asociaciones memorial&iacute;sticas con los equipos t&eacute;cnicos&rdquo;. La arque&oacute;loga agradece la implicaci&oacute;n de Toni Tugores en las exhumaciones en Son Coletes: &ldquo;Su colaboraci&oacute;n desde el primer minuto ha sido vital, nos ha compartido su informaci&oacute;n y ha sido un miembro m&aacute;s del equipo para las visitas guiadas, para los trabajos con los institutos, y he tenido, adem&aacute;s, el honor de escribir el pr&oacute;logo de su libro&rdquo;, concluye.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Julio López Ramón]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/son-coletes-cementerio-mujeres-represaliadas-franquismo-albergo-restos-pasionaria-mallorca_1_13455325.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 20 Aug 2026 19:21:45 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/5a63f5bb-109f-44c0-a52f-56e3e6f85729_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x950y207.jpg" length="733183" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/5a63f5bb-109f-44c0-a52f-56e3e6f85729_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x950y207.jpg" type="image/jpeg" fileSize="733183" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Son Coletes, "el cementerio de las mujeres represaliadas" del franquismo que albergó los restos de la 'Pasionaria de Mallorca']]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/5a63f5bb-109f-44c0-a52f-56e3e6f85729_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x950y207.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Memoria Histórica,Franquismo,Dictadura franquista,Represión franquista,Francisco Franco,Dictadura,Víctimas del franquismo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Castilla-La Mancha y la Asociación Manuel Azaña preparan nuevas actuaciones para localizar víctimas de la Guerra Civil]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/castilla-la-mancha/social/castilla-mancha-asociacion-manuel-azana-preparan-nuevas-actuaciones-localizar-victimas-guerra-civil_1_13445418.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/1e9b73e2-f8af-4d2e-96c6-849a186f9c3b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Castilla-La Mancha y la Asociación Manuel Azaña preparan nuevas actuaciones para localizar víctimas de la Guerra Civil"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El viceconsejero de Relaciones Institucionales, Javier Vicario, ha mantenido una reunión con representantes de la entidad en la que han abordado proyectos de localización, identificación y exhumación de personas desaparecidas, así como posibles actuaciones futuras en diferentes localidades de la región</p><p class="subtitle">Noventa años atrás: así comenzó la guerra civil en Albacete</p></div><p class="article-text">
        El Gobierno de Castilla-La Mancha y la Asociaci&oacute;n Manuel Aza&ntilde;a han analizado diversos proyectos relacionados con la localizaci&oacute;n, identificaci&oacute;n y exhumaci&oacute;n de personas desaparecidas durante la Guerra Civil y la dictadura franquista, as&iacute; como posibles actuaciones futuras que puedan desarrollarse en diferentes localidades de la regi&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        As&iacute; lo han abordado durante una reuni&oacute;n mantenida por el viceconsejero de Relaciones Institucionales, Javier Vicario, con el presidente e investigador de la Asociaci&oacute;n Manuel Aza&ntilde;a, Isabelo Herreros, y el responsable de Investigaci&oacute;n de la entidad, Ignacio Cabello.
    </p><p class="article-text">
        Vicario ha destacado la importancia de &ldquo;seguir avanzando de la mano de las asociaciones y, especialmente, de las familias que llevan d&eacute;cadas esperando poder localizar e identificar a sus seres queridos&rdquo;, y ha asegurado que el Gobierno regional &ldquo;va a continuar colaborando en aquellas actuaciones que permitan recuperar nuestra memoria democr&aacute;tica y dar respuesta a quienes todav&iacute;a buscan a familiares desaparecidos&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text">Trabajos de exhumaci&oacute;n en Madridejos (Toledo)</h2><p class="article-text">
        Durante el encuentro, los representantes de la Asociaci&oacute;n Manuel Aza&ntilde;a han informado al viceconsejero del estado de los trabajos que se est&aacute;n desarrollando en el cementerio de Madridejos (Toledo), donde el pasado 29 de julio comenz&oacute;, a petici&oacute;n de varios familiares de las v&iacute;ctimas, la exhumaci&oacute;n de la sepultura 60 del cuadro 13. Esta sepultura procede del traslado de la fosa correspondiente a la denominada Saca 11, integrada por personas fusiladas el 31 de julio de 1939 y enterradas inicialmente en el antiguo cementerio de San Sebasti&aacute;n. A partir del 18 de febrero de 1964, sus restos fueron trasladados por sus familiares a la sepultura 60 del cuadro 13 del nuevo cementerio de Madridejos, por lo que no se trata de la fosa original.
    </p><p class="article-text">
        Asimismo, Isabelo Herreros e Ignacio Cabello han presentado los proyectos que la asociaci&oacute;n prev&eacute; desarrollar pr&oacute;ximamente en diferentes localidades de Castilla-La Mancha, a petici&oacute;n de familiares de las v&iacute;ctimas, tanto para la localizaci&oacute;n como para la identificaci&oacute;n y posible exhumaci&oacute;n de personas desaparecidas durante la Guerra Civil y la dictadura.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/84a9c8bf-e60c-409c-977f-12177ededb22_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/84a9c8bf-e60c-409c-977f-12177ededb22_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/84a9c8bf-e60c-409c-977f-12177ededb22_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/84a9c8bf-e60c-409c-977f-12177ededb22_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/84a9c8bf-e60c-409c-977f-12177ededb22_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/84a9c8bf-e60c-409c-977f-12177ededb22_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/84a9c8bf-e60c-409c-977f-12177ededb22_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Reunión entre el Gobierno de Castilla La Mancha y la Asociación Manuel Azaña"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Reunión entre el Gobierno de Castilla La Mancha y la Asociación Manuel Azaña                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Durante el encuentro, el viceconsejero de Relaciones Institucionales ha puesto en valor la trayectoria y el trabajo desarrollado por la Asociaci&oacute;n Manuel Aza&ntilde;a, fundada en 1993 y con &aacute;mbito de actuaci&oacute;n nacional, y ha se&ntilde;alado que &ldquo;la colaboraci&oacute;n entre las administraciones p&uacute;blicas, las asociaciones especializadas y las propias familias es fundamental para seguir avanzando en una tarea que tiene que ver con la dignidad, la reparaci&oacute;n y el conocimiento de nuestra historia&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Entre las actuaciones desarrolladas por la entidad se encuentran la exhumaci&oacute;n, el pasado a&ntilde;o, de <a href="https://www.eldiario.es/castilla-la-mancha/provincias/toledo/restos-victimas-franquismo-mesegar-tajo-regresan-familias-despues-siglo_1_12989681.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">dos personas en el municipio de Mesegar de Tajo</a> o la recuperaci&oacute;n de 17 cuerpos en el cementerio de Tembleque. Estas intervenciones se han llevado a cabo en el marco de los Planes Cuatrienales de Exhumaciones del Ministerio de Pol&iacute;tica Territorial y Memoria Democr&aacute;tica y han contado con el apoyo de la Junta de Comunidades de Castilla-La Mancha.
    </p><p class="article-text">
        Vicario ha reiterado que el Ejecutivo auton&oacute;mico seguir&aacute; trabajando y colaborando para &ldquo;facilitar que las familias puedan cerrar procesos que en muchos casos llevan abiertos demasiadas d&eacute;cadas y contribuir a preservar una memoria democr&aacute;tica basada en la verdad, la dignidad y la reparaci&oacute;n&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[elDiarioclm.es]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/castilla-la-mancha/social/castilla-mancha-asociacion-manuel-azana-preparan-nuevas-actuaciones-localizar-victimas-guerra-civil_1_13445418.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 13 Aug 2026 12:34:48 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/1e9b73e2-f8af-4d2e-96c6-849a186f9c3b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="165253" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/1e9b73e2-f8af-4d2e-96c6-849a186f9c3b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="165253" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Castilla-La Mancha y la Asociación Manuel Azaña preparan nuevas actuaciones para localizar víctimas de la Guerra Civil]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/1e9b73e2-f8af-4d2e-96c6-849a186f9c3b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Memoria Histórica,Víctimas del franquismo,Guerra Civil Española,Manuel Azaña,Gobierno de Castilla-La Mancha,Exhumaciones]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El PP 'retalla' a la meitat la xifra de represaliats del franquisme a Eivissa: "Falten gairebé totes les víctimes dels bombardeigs italians"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pp-retalla-meitat-xifra-represaliats-franquisme-eivissa-falten-gairebe-totes-les-victimes-dels-bombardeigs-italians_1_13440553.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/7cd32e7a-20e1-4f35-94c8-eafe7daa396f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x733y410.jpg" width="1200" height="675" alt="El PP &#039;retalla&#039; a la meitat la xifra de represaliats del franquisme a Eivissa: &quot;Falten gairebé totes les víctimes dels bombardeigs italians&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Els responsables del Fòrum per sa Memòria es mostren perplexos davant un cens autonòmic en el qual apareixen 93 desapareguts i no els 209 morts que ha documentat un col·lectiu que se sent ignorat pel Govern de Marga Prohens (PP). "Simplement no hi ha interès", lamenten
</p><p class="subtitle">Els llums d'un taxi, un assassí doble i el plànol d'una altra fossa: les pistes per trobar unes víctimes inaccesibles del franquisme
</p></div><p class="article-text">
        Quantes v&iacute;ctimes del feixisme varen acabar ocultades per ordre dels seus propis botxins a les fosses comunes del Cementeri Vell de ses Figueretes, a Eivissa? La resposta balla entre dos xifres. El Govern balear sost&eacute; que varen ser 64 els morts que ning&uacute; no va poder &mdash;o no es va preocupar de&mdash; cercar durant noranta anys. El F&ograve;rum per sa Mem&ograve;ria d&rsquo;Eivissa i Formentera afirma, en canvi, que varen ser 97 els executats per consells de guerra o judicis sumar&iacute;ssims. O &mdash;directament&mdash; desapareguts despr&eacute;s de rebre un tret al clatell. La majoria varen ser assassinats durant la tardor de 1936 i l&rsquo;hivern de 1937. Ull per ull, dent per dent: aquelles vides varen ser la moneda amb qu&egrave; les quadrilles de falangistes que varen pentinar l&rsquo;illa es varen venjar d&rsquo;una matan&ccedil;a perpetrada per milicians just abans de fugir de l&rsquo;illa amb vaixell.
    </p><p class="article-text">
        Va succeir el 13 de setembre de l&rsquo;any en qu&egrave; va comen&ccedil;ar la Guerra Civil. Gaireb&eacute; dos mesos despr&eacute;s que el cop d&rsquo;estat ordit per oficials africanistes &mdash;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/opi-i-silenci-cabaret-on-els-musics-tocaven-amb-els-ulls-embenats-per-no-veure-coses-prohibides_1_12901647.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">i finan&ccedil;at pel contrabandista mallorqu&iacute; Joan March Ordinas</a>&mdash; encengu&eacute;s la metxa del conflicte. En plena retirada balear de les tropes republicanes al comandament del capit&agrave; Alberto Bayo. Les metralladores varen ressonar a les cel&middot;les de l&rsquo;antiga casa del governador. 95 persones &mdash;magnats monopolistes, comerciants pr&ograve;spers, petita burgesia, minifundistes amb carnet del Sindicat Agr&iacute;cola, simpatitzants de partits de dretes, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/curas-castillo-ibiza-papa-leon-xiv-declara-martires-20-sacerdotes-asesinados-durante-guerra-civil-isla_1_13315401.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">religiosos que el pr&ograve;xim 17 d&rsquo;octubre seran beatificats per Lle&oacute; XIV</a>&mdash; varen caure ex&agrave;nimes. Unes palades de terra els varen enterrar molt a prop del lloc on, setmana rere setmana, altres botxins anirien llan&ccedil;ant els rojos.
    </p><p class="article-text">
        Avui, l&rsquo;edifici on va oc&oacute;rrer la trag&egrave;dia va reobrir fa uns mesos &mdash;i despr&eacute;s d&rsquo;una eternitat tancat a pany i forrellat&mdash; amb una nova pell, la d&rsquo;un Parador Nacional de Turisme. Avui, aquells assassinats encara s&oacute;n coneguts per un eufemisme molt vague &mdash;<em>els fets del Castell</em>&mdash;, per&ograve; els assassinats varen ser exhumats, se&rsquo;ls va donar sepultura cristiana i una placa els recorda a la Catedral piti&uuml;sa: la dictadura franquista no va tardar a homenatjar-los. Avui, homenatjar els morts que varen venir despr&eacute;s &mdash;pagesos, pescadors, fusters i picapedrers: m&eacute;s d&rsquo;un, sense filiaci&oacute; esquerrana o sindical coneguda; tamb&eacute; funcionaris municipals, el fundador del primer sindicat que va lluitar a l&rsquo;illa, un militar i, tamb&eacute;, un sacerdot cat&ograve;lic&mdash; continua sent objecte de pol&egrave;mica. L&rsquo;exemple m&eacute;s recent data de fa poc m&eacute;s de dues setmanes.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/60c47359-4430-4ab2-80ed-67f9cb210624_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/60c47359-4430-4ab2-80ed-67f9cb210624_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/60c47359-4430-4ab2-80ed-67f9cb210624_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/60c47359-4430-4ab2-80ed-67f9cb210624_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/60c47359-4430-4ab2-80ed-67f9cb210624_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/60c47359-4430-4ab2-80ed-67f9cb210624_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/60c47359-4430-4ab2-80ed-67f9cb210624_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Capella del Cementiri Vell de ses Figueretes, a Eivissa, on reposen les restes exhumades de víctimes de la repressió franquista"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Capella del Cementiri Vell de ses Figueretes, a Eivissa, on reposen les restes exhumades de víctimes de la repressió franquista                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Un homenatge agredol&ccedil;</strong></h2><p class="article-text">
        Dijous, 23 de juliol. Dos quarts d&rsquo;onze del mat&iacute;. Una placa ocre sobre una paret blanca amb un missatge en catal&agrave;: <em>Aqu&iacute; reposen les v&iacute;ctimes de la repressi&oacute; franquista durant la guerra civil i la dictadura. Eivissa 2026. </em>Al costat de la placa, una porta met&agrave;l&middot;lica i de vidre. A l&rsquo;altra banda, sobre un mosaic hidr&agrave;ulic, set caixes de fusta per a set n&iacute;nxols a la vista. Aquesta capella del Cementeri Vell &mdash;restaurada expressament&mdash; guarda les restes trobades &mdash;a partir de 2020&mdash; en les exhumacions que s&rsquo;han fet a Eivissa gr&agrave;cies a la Llei de Fosses, impulsada durant la primera legislatura de la coalici&oacute; de centreesquerra que va presidir Francina Armengol. En un d&rsquo;aquests petits sarc&ograve;fags hi ha <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/luces-taxi-asesino-doble-plano-fosa-pistas-dar-victimas-inaccesibles-franquismo_1_11429874.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Bartolom&eacute; Costa Serra</a>, conegut com a Bartomeu <em>Miquel</em>. L&rsquo;&uacute;nica v&iacute;ctima amb nom i llinatges que es va dipositar a la capella, a prop d&rsquo;altres que no s&rsquo;han pogut identificar.
    </p><p class="article-text">
        Un viol&iacute; interpreta una partitura de Robert Schumann. &Eacute;s una car&iacute;cia enmig d&rsquo;un acte que transpira tensi&oacute;. Per la calor de just&iacute;cia &mdash;els ventalls tracten d'espolsar l&rsquo;alerta groga&mdash;, per les dimensions de la carpa habilitada per aixoplugar trenta seients &mdash;hi ha el doble de gent, l&rsquo;espai escasseja i els operadors han de desmuntar la c&agrave;mera i abandonar el tr&iacute;pode per acostar-se a la not&iacute;cia&mdash; i, tamb&eacute;, pel ball de xifres. Un c&ograve;ctel que, segons els responsables del F&ograve;rum per sa Mem&ograve;ria, descriu &laquo;les formes&raquo; de la Conselleria de Presid&egrave;ncia de l&rsquo;executiu de Marga Prohens, la presidenta popular que ha pactat amb Vox la derogaci&oacute; de la Llei de Mem&ograve;ria Democr&agrave;tica. Va ser el peatge per aprovar el pressupost de la comunitat aut&ograve;noma. <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/constitucional-oira-govern-parlament-derogacion-ley-memoria_1_13425855.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Ara, la pilota &eacute;s a la teulada del Tribunal Constitucional, despr&eacute;s del recurs presentat pel Govern que formen PSOE i Sumar</a>.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b5ed33a2-855a-4b2e-bc05-4331896244ca_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b5ed33a2-855a-4b2e-bc05-4331896244ca_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b5ed33a2-855a-4b2e-bc05-4331896244ca_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b5ed33a2-855a-4b2e-bc05-4331896244ca_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b5ed33a2-855a-4b2e-bc05-4331896244ca_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b5ed33a2-855a-4b2e-bc05-4331896244ca_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b5ed33a2-855a-4b2e-bc05-4331896244ca_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Placa instal·lada a la capella: &quot;Aquí reposen les víctimes de la repressió franquista durant la guerra civil i la dictadura&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Placa instal·lada a la capella: &quot;Aquí reposen les víctimes de la repressió franquista durant la guerra civil i la dictadura&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &laquo;S&oacute;n diverses les q&uuml;estions que no entenem de l&rsquo;homenatge que es va fer a Eivissa&raquo;, escriu Luis Ruiz Val, el president del F&ograve;rum per sa Mem&ograve;ria. El missatge que envia per WhatsApp aquest historiador, un dels investigadors que varen comen&ccedil;ar a cosir, all&agrave; pels anys noranta, la mem&ograve;ria rompuda dels represaliats pel franquisme en una illa on l&rsquo;exili i el silenci &mdash;for&ccedil;&oacute;s&mdash; dels seus familiars els havien condemnat a l&rsquo;oblit, &eacute;s llarg. &laquo;Pel que fa a la data, en una conversa telef&ograve;nica el dia 1 de juliol, la mateixa directora general em va dir que l&rsquo;acte seria al setembre. Posteriorment, el Govern o l&rsquo;Ajuntament d&rsquo;Eivissa varen fixar unilateralment la data del 23 de juliol. El dia 10 de juliol, la Direcci&oacute; General [de Mem&ograve;ria Democr&agrave;tica] ho va comunicar per correu electr&ograve;nic i jo vaig demanar en qu&egrave; consistiria l&rsquo;acte, a m&eacute;s d&rsquo;oferir la nostra col&middot;laboraci&oacute;. No hi va haver cap resposta&raquo;.
    </p><p class="article-text">
        Uns segons m&eacute;s tard, Ruiz envia una captura de pantalla del correu que, segons afirma, mai no va rebre resposta. No va ser, per&ograve;, la darrera conversa per preparar l&rsquo;enterrament dels represaliats. &laquo;El dia 16 de juliol, entre les 20.00 i les 20.30 hores, es va celebrar una reuni&oacute; telem&agrave;tica amb familiars, l&rsquo;equip de psic&ograve;legs i jo mateix &mdash;continua escrivint Ruiz&mdash; per tractar el desenvolupament de l&rsquo;acte. No hi va assistir cap representant del Govern. En aquella reuni&oacute; v&agrave;rem acordar un gui&oacute; que, finalment, la Direcci&oacute; General va decidir no tenir en compte, sense informar-ne ning&uacute;. La directora general [Xesca Ramis, l&iacute;der tamb&eacute; del PP al municipi mallorqu&iacute; de Lloseta] va manifestar que es tractava d&rsquo;un acte institucional i res m&eacute;s&raquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El president del Fòrum per sa Memòria, Luis Ruiz, denuncia la manca de coordinació i transparència en l’organització de l’homenatge. Segons relata, el Govern va canviar unilateralment la data, no va respondre a la seva proposta de col·laboració i no va participar en la reunió preparatòria amb familiars i psicòlegs</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>El Govern ho nega tot</strong></h2><p class="article-text">
        &laquo;L&rsquo;acte, de fet, estava previst per a una data anterior&raquo;, repliquen, tamb&eacute; per escrit, des de la Conselleria de Presid&egrave;ncia, &laquo;per&ograve; l&rsquo;empresa encarregada de les plaques ens va avisar que no les tindria a punt a temps. Per aquest motiu, es va informar l&rsquo;Ajuntament i els familiars i es va ajornar l&rsquo;acte, fixant una nova data que s&rsquo;ajust&agrave;s a la disponibilitat de les fam&iacute;lies. Tot aix&ograve; es va comunicar al F&ograve;rum en temps i forma. En concret, el correu electr&ograve;nic amb la invitaci&oacute; es va enviar el 10 de juliol de 2026 a les 10.01 del mat&iacute;&raquo;.
    </p><p class="article-text">
        I continuen argumentant des del Consolat de Mar: &laquo;En l&rsquo;escaleta definitiva de l&rsquo;acte no hi havia prevista cap intervenci&oacute; del F&ograve;rum. Es tractava d&rsquo;un acte organitzat pel Govern i l&rsquo;Ajuntament d&rsquo;Eivissa en qu&egrave; els protagonistes eren els familiars, i per aix&ograve; se&rsquo;ls va donar la paraula a ells. Passa el mateix quan assistim a la col&middot;locaci&oacute; de pedres de la mem&ograve;ria als municipis: el Govern les encarrega, les finan&ccedil;a i les lliura a l&rsquo;ajuntament, que &eacute;s qui organitza els actes. El Govern hi assisteix com a convidat, sense intervenir, perqu&egrave; consideram que el protagonisme ha de recaure en les fam&iacute;lies&raquo;. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En l’escaleta definitiva de l’acte no hi havia prevista cap intervenció del Fòrum. Es tractava d’un acte organitzat pel Govern i ’Ajuntament d’Eivissa en què els protagonistes eren els familiars, i per això se’ls va donar la paraula a ells</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Conselleria de Presidència</span>
                                  </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/866cd5e1-4988-4fd6-b452-1103e78f6e6f_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/866cd5e1-4988-4fd6-b452-1103e78f6e6f_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/866cd5e1-4988-4fd6-b452-1103e78f6e6f_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/866cd5e1-4988-4fd6-b452-1103e78f6e6f_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/866cd5e1-4988-4fd6-b452-1103e78f6e6f_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/866cd5e1-4988-4fd6-b452-1103e78f6e6f_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/866cd5e1-4988-4fd6-b452-1103e78f6e6f_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Nínxols de fusta on es troben dipositades les restes exhumades de víctimes de la repressió franquista al Cementeri Vell de ses Figueretes"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Nínxols de fusta on es troben dipositades les restes exhumades de víctimes de la repressió franquista al Cementeri Vell de ses Figueretes                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        A ses Figueretes s&iacute; que varen parlar els pol&iacute;tics. Tanmateix, Luis Ruiz lamenta que el gui&oacute; que havien acordat en la reuni&oacute; pr&egrave;via &laquo;no es va tenir en compte en absolut&raquo;. En aquest sentit, retreu que &laquo;el protagonisme va recaure en la directora general, el regidor de l&rsquo;Ajuntament d&rsquo;Eivissa [Manuel Jim&eacute;nez] i una intervenci&oacute; de la consellera de Patrimoni del Consell d&rsquo;Eivissa [Sara Ram&oacute;n], que va introduir un ram de flors a la capella. Tots tres pertanyen al mateix partit [el PP] que fa pocs mesos va derogar la Llei de Mem&ograve;ria Democr&agrave;tica&raquo;. No obstant aix&ograve;, continua, &laquo;tant en el discurs de la directora general com en el del regidor es va insistir en la import&agrave;ncia de la mem&ograve;ria per guarir les ferides i construir una conviv&egrave;ncia estable&raquo;.
    </p><p class="article-text">
        Durant l&rsquo;acte, la directora Ramis va proclamar que &laquo;la democr&agrave;cia es construeix reconeixent el passat i honorant les v&iacute;ctimes&raquo; i va considerar el cas de Bartomeu Miquel com &laquo;una llum d&rsquo;esperan&ccedil;a per als descendents que encara esperen una resposta [...]. Ja tenen un lloc on dur-los una flor&raquo;. Els seus ossos s&oacute;n un dels tres &uacute;nics identificats a Eivissa gr&agrave;cies a les proves d&rsquo;ADN realitzades a familiars directes. Rafel Serra Costa, un dels descendents d&rsquo;aquest home de seixanta-tres anys que, un 18 de novembre de 1936, varen anar a buscar a Sant Rafel de sa Creu, el poble del centre d&rsquo;Eivissa on vivia amb la seua dona i els seus nou fills, el varen pujar a un cami&oacute; i del qual no se&rsquo;n va tornar a saber mai m&eacute;s res, tenia preparat &laquo;un petit discurs&raquo; per honorar la mem&ograve;ria del seu reg&uuml;elo.
    </p><p class="article-text">
        Segons explica, poc abans que comen&ccedil;&agrave;s l&rsquo;enterrament, un membre de la delegaci&oacute; del Govern li va allargar un altre paper, amb l&rsquo;ordre que el lleg&iacute;s. &laquo;Estava tan nervi&oacute;s, per la calor i per les circumst&agrave;ncies, que vaig llegir el que em varen donar. Era una petita biografia del meu reg&uuml;elo. Despr&eacute;s em va fer r&agrave;bia no llegir el que duia preparat&raquo;, diu Serra. Luis Ruiz corrobora el seu testimoni i, des de la Conselleria de Presid&egrave;ncia, tornen a defensar la seua gesti&oacute;: &laquo;En cap cas es va prohibir que cap familiar lleg&iacute;s el text que tengu&eacute;s previst. L&rsquo;&uacute;nic text facilitat pel Govern va ser el corresponent al llistat de noms (que figura en l&rsquo;estudi aprovat per la Comissi&oacute;) i la biografia de la v&iacute;ctima identificada que va ser inhumada al columbari (que tamb&eacute; figura en l&rsquo;estudi). El llistat amb qu&egrave; comptam al Govern &eacute;s el que el F&ograve;rum va proposar a la Comissi&oacute; i que aquesta va aprovar. Per tant, &eacute;s el llistat oficial i el que, per responsabilitat, hem de donar per v&agrave;lid. La resta de noms que ells tenen no han estat presentats a la Comissi&oacute; ni han estat aprovats. De fet, l&rsquo;estudi est&agrave; publicat a la nostra p&agrave;gina web i es pot consultar&raquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dffa14ec-3f8e-411a-a051-4884d5a9d851_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dffa14ec-3f8e-411a-a051-4884d5a9d851_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dffa14ec-3f8e-411a-a051-4884d5a9d851_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dffa14ec-3f8e-411a-a051-4884d5a9d851_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dffa14ec-3f8e-411a-a051-4884d5a9d851_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dffa14ec-3f8e-411a-a051-4884d5a9d851_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/dffa14ec-3f8e-411a-a051-4884d5a9d851_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Rafel Serra Costa, descendent de Bartomeu Miquel, llegeix la ressenya biogràfica del seu besavi que, segons sosté, li va entregar la delegació del Govern a les Balears"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Rafel Serra Costa, descendent de Bartomeu Miquel, llegeix la ressenya biogràfica del seu besavi que, segons sosté, li va entregar la delegació del Govern a les Balears                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En cap cas es va prohibir que cap familiar llegís el text que tengués previst. L’únic text facilitat pel Govern va ser el corresponent al llistat de noms (que figura en l’estudi aprovat per la Comissió) i la biografia de la víctima identificada que va ser inhumada al columbari (que també figura en l’estudi)</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Govern balear</span>
                                  </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Discussi&oacute; per el llistat oficial</strong></h2><p class="article-text">
        En el &laquo;llistat oficial&raquo; que <a href="https://www.caib.es/sites/memoria/ca/estudi_i_actualitzacia_del_cens_base_de_dades_de_persones_assassinades_per_la_repressia_franquista_a_les_illes_balears/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">es pot descarregar</a> des del portal de Mem&ograve;ria Democr&agrave;tica del Govern hi figuren els 64 desapareguts que es varen llegir en l&rsquo;homenatge eivissenc. Cementeri de ses Figueretes, Cementeri d&rsquo;Eivissa, Cementiri Vell d&rsquo;Eivissa s&oacute;n les tres f&oacute;rmules que s&rsquo;utilitzen per referir-se al cementeri on es va trobar la fossa comuna. El 2018, abans de remoure la terra per primera vegada a la recerca dels morts oblidats, el F&ograve;rum per sa Mem&ograve;ria estimava que podia amagar les restes de &laquo;75 persones&raquo;, basant-se en els estudis que els seus historiadors fa d&egrave;cades que elaboren. La difer&egrave;ncia sembla explicar-se amb altres deu v&iacute;ctimes fantasma que apareixen en el cens auton&ograve;mic.
    </p><p class="article-text">
        Tot i que estan identificades, no s&rsquo;hi indica el lloc on es varen desfer dels cad&agrave;vers. Per aquesta ra&oacute;, els seus noms i llinatges no es varen pronunciar en veu alta el passat 23 de juliol. Una discrep&agrave;ncia que va dur Luis Ruiz a intentar conv&egrave;ncer Xesca Ramis perqu&egrave; ampliassin la llista. Va ser debades. La discussi&oacute; va retardar mitja hora l&rsquo;inici de l&rsquo;enterrament. &laquo;Tot el que va passar&raquo;, argumenta el president del F&ograve;rum per sa Mem&ograve;ria, &laquo;s&rsquo;hauria pogut evitar si la mateixa directora general hagu&eacute;s estat present en la reuni&oacute; preparat&ograve;ria amb els familiars, els psic&ograve;legs i el nostre col&middot;lectiu. Per&ograve; ni ella ni ning&uacute; del Govern no hi varen ser presents&raquo;. I Ruiz insisteix: &laquo;Na&ntilde;trps hem documentat un total de 209 v&iacute;ctimes eivissenques [de la repressi&oacute; franquista], de les quals 97 es trobarien al cementeri de ses Figueretes&raquo;. 
    </p><p class="article-text">
        Nou desajust en les xifres. El cens auton&ograve;mic &mdash;publicat el 2024, ja amb els populars al capdavant del Consolat de Mar&mdash; redueix els desapareguts a 93. Inclou fins i tot els eivissencs que varen morir fora de l&rsquo;illa. Hi ha tretze morts a Palma; la majoria, assassinats, amb judici sumar&iacute;ssim o sense, per&ograve; tamb&eacute; algun mort en captivitat. Altres tres v&iacute;ctimes en altres punts de Mallorca: Esporles, Manacor, Portocristo. Una, a Formentera. I dues m&eacute;s, a l&rsquo;Alta &Agrave;ustria: Joan Bonet Ribas i Antoni Rosell&oacute; Roig, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/govern-coloca-primeras-piedras-memoria-ibiza-recuerdo-18-victimas-nazismo-franquismo_1_9626736.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">deportats pels nazis al camp d&rsquo;extermini de Mauthausen-Gusen i rescatats de l&rsquo;oblit per les investigacions dels periodistes Xicu Lluy Torres i Elena Gonz&aacute;lez Escudero</a>. El cens tampoc no exclou dos eivissencs que varen perdre la vida a Ma&oacute;. Un, Josep Mar&iacute; Cardona, sotm&egrave;s a un consell de guerra. L&rsquo;altre, Mari&agrave; Roig Mar&iacute;, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/aerodromo-republica-pago-bombardeado-aviacion-fascista-menorca_1_12226682.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">v&iacute;ctima de les bombes setmanals amb qu&egrave; l&rsquo;aviaci&oacute; del comte Rossi va accelerar la rendici&oacute; de Menorca durant la primavera de 1939</a>, el desenlla&ccedil; de la Guerra Civil.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Tot el que va passar s’hauria pogut evitar si la mateixa directora general hagués estat present en la reunió preparatòria amb els familiars, els psicòlegs i el nostre col·lectiu. Però ni ella [la directora general de Relacions Institucionals, Xisca Ramis] ni ningú del Govern no hi varen ser presents</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Luis Ruiz Val</span>
                                        <span>—</span> President del Fòrum per sa Memòria
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/812ac2b1-5f57-492a-8cde-6d2d65fb5a7a_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/812ac2b1-5f57-492a-8cde-6d2d65fb5a7a_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/812ac2b1-5f57-492a-8cde-6d2d65fb5a7a_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/812ac2b1-5f57-492a-8cde-6d2d65fb5a7a_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/812ac2b1-5f57-492a-8cde-6d2d65fb5a7a_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/812ac2b1-5f57-492a-8cde-6d2d65fb5a7a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/812ac2b1-5f57-492a-8cde-6d2d65fb5a7a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Familiars de víctimes, durant la inauguració de la capella"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Familiars de víctimes, durant la inauguració de la capella                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Les difer&egrave;ncies amb la passada legislatura</strong></h2><p class="article-text">
        Quan se li comuniquen aquestes dades, Luis Ruiz respon fent una telefonada per deixar anar, de cop:
    </p><p class="article-text">
        &mdash;El tema de la llista encara em t&eacute; intrigat. Falten gaireb&eacute; totes les v&iacute;ctimes dels bombardejos italians sobre Eivissa [l&rsquo;estiu del 36, el m&eacute;s mort&iacute;fer, el del 13 de setembre, va deixar una quarantena de morts a la Marina, el port de la capital de l&rsquo;illa, i va servir d&rsquo;excusa per a la matan&ccedil;a dels presoners que els republicans tenien al castell de Dalt Vila; en el cens nom&eacute;s hi apareixen tres noms], per&ograve;, &eacute;s clar, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-honra-victimas-bombardeos-republicanos-mallorca-derogar-vox-ley-memoria-democratica_1_13410454.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">aquest Govern est&agrave; homenatjant els morts que va causar l&rsquo;aviaci&oacute; republicana</a>, no les persones que varen matar els feixistes. Com que va ser foc amic, no conv&eacute;, encara que hi morissin, fins i tot, persones conservadores que mai no haurien votat el Front Popular. Per aix&ograve;, v&agrave;rem incorporar els divuit que v&agrave;rem poder identificar al memorial que fa uns anys v&agrave;rem instal&middot;lar al Cementiri Vell. Ning&uacute; no pot dir que fos sectari. &Eacute;s una ll&agrave;stima que tots aquests noms els retirassin d&rsquo;aquest homenatge. Vist com estan les coses, potser sigui el primer i el darrer, de car&agrave;cter institucional, que es faci a Eivissa.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Aquest Govern està homenatjant els morts que va causar l’aviació republicana, no les persones que varen matar els feixistes. Com que va ser foc amic, no convé, encara que hi morissin, fins i tot, persones conservadores que mai no haurien votat el Front Popular</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Luis Ruiz Val</span>
                                        <span>—</span> President del Fòrum per sa Memòria
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &mdash;Com eren els actes que s&rsquo;organitzaven a Mallorca durant la legislatura passada i als quals va acudir el F&ograve;rum per sa Mem&ograve;ria d&rsquo;Eivissa i Formentera?
    </p><p class="article-text">
        &mdash;Me&rsquo;n record molt b&eacute; del primer a qu&egrave; vaig anar, a Porreres. Hi havia una vintena de restes identificades i es tornaven als familiars. En un acte p&uacute;blic. Hi havia la consellera de Cultura, que s&rsquo;encarregava de les mat&egrave;ries de mem&ograve;ria democr&agrave;tica, que en aquella &egrave;poca era l&rsquo;eivissenca Fanny Tur. Varen permetre parlar a Maria Ant&ograve;nia Oliver [presidenta de Mem&ograve;ria de Mallorca, entitat hom&ograve;loga del F&ograve;rum per sa Mem&ograve;ria a l&rsquo;illa ve&iuml;na]. Mira, un detall que crec que &eacute;s molt significatiu: a Porreres, la gent deixava un passad&iacute;s pel qual entraven els f&egrave;retres, portats pels descendents o persones m&eacute;s o menys vinculades a Mem&ograve;ria de Mallorca, i la gent aplaudia fins que els varen dipositar davant el p&uacute;blic. Hi va haver discursos i es varen lliurar a les fam&iacute;lies: &eacute;s una manera de donar protagonisme a les v&iacute;ctimes.
    </p><p class="article-text">
        &mdash;No va ser igual a Eivissa?
    </p><p class="article-text">
        &mdash;Tot el contrari. Les restes no identificades ja eren dins els n&iacute;nxols: per veure-les, t&rsquo;havies d&rsquo;abocar a la capella. La de Bartomeu Miquel era damunt una taula just al costat de la porta de la capella. Qui la va introduir varen ser els funcionaris de l&rsquo;Ajuntament d&rsquo;Eivissa. No es fan les coses aix&iacute;&hellip; Tot el que va passar s&rsquo;hauria pogut evitar si la mateixa directora general hagu&eacute;s estat present en la reuni&oacute; preparat&ograve;ria amb els familiars, els psic&ograve;legs &mdash;que ens demanaven coses i ens feien propostes sobre l&rsquo;escaleta de l&rsquo;acte&mdash; i el nostre col&middot;lectiu. Per&ograve; ni Xesca Ramis ni ning&uacute; del Govern no hi varen ser presents. Aleshores, per a qu&egrave; han contractat els psic&ograve;legs? Per a qu&egrave; feim reunions <em>online</em>? Potser &eacute;s que estam malacostumats a la legislatura passada: all&ograve; que es decidia a la Comissi&oacute; de Mem&ograve;ria Democr&agrave;tica es decidia despr&eacute;s. I tots hi particip&agrave;vem. Ara, simplement, no hi ha inter&egrave;s.
    </p><p class="article-text">
        El 24 de juliol, un dia despr&eacute;s de l&rsquo;acte, el F&ograve;rum per sa Mem&ograve;ria d&rsquo;Eivissa i Formentera va enviar una carta als diaris locals titulada <em>All&ograve; que no ens van deixar dir</em>. Eren les paraules que l&rsquo;associaci&oacute; memorialista tenia preparades, les que ning&uacute; no va pronunciar durant l&rsquo;homenatge. Despr&eacute;s de citar el galleguista Castelao &mdash;<em>non enterraban cad&aacute;veres, enterraban semente</em>; aquells cossos llan&ccedil;ats dins un clot eren llavor&mdash;, la carta demana perd&oacute;, &laquo;per tantes d&egrave;cades de silenci, solitud i oblit&raquo;, &laquo;a B&aacute;rbara, a Eul&agrave;ria, a Xicu, a Toni, a Vicent&raquo;. S&oacute;n els noms de fonts d&rsquo;alguns dels morts.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Pablo Sierra del Sol, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pp-retalla-meitat-xifra-represaliats-franquisme-eivissa-falten-gairebe-totes-les-victimes-dels-bombardeigs-italians_1_13440553.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 11 Aug 2026 09:27:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/7cd32e7a-20e1-4f35-94c8-eafe7daa396f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x733y410.jpg" length="222031" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/7cd32e7a-20e1-4f35-94c8-eafe7daa396f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x733y410.jpg" type="image/jpeg" fileSize="222031" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El PP 'retalla' a la meitat la xifra de represaliats del franquisme a Eivissa: "Falten gairebé totes les víctimes dels bombardeigs italians"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/7cd32e7a-20e1-4f35-94c8-eafe7daa396f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x733y410.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Franquismo,Víctimas del franquismo,Represión franquista,Dictadura franquista,Memoria Histórica,Fosas del franquismo,PP - Partido Popular,Islas Baleares,Ibiza]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El PP 'recorta' a la mitad la cifra de represaliados del franquismo en Ibiza: "Faltan casi todas las víctimas de los bombardeos italianos"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/pp-recorta-mitad-cifra-represaliados-franquismo-ibiza-faltan-victimas-bombardeos-italianos_1_13437287.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/7cd32e7a-20e1-4f35-94c8-eafe7daa396f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x733y410.jpg" width="1200" height="675" alt="El PP &#039;recorta&#039; a la mitad la cifra de represaliados del franquismo en Ibiza: &quot;Faltan casi todas las víctimas de los bombardeos italianos&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Los responsables del Fòrum per sa Memòria se muestran perplejos ante un censo autonómico en el que aparecen 93 desaparecidos y no los 209 muertos que ha documentado un colectivo que se siente ignorado por el Govern de Marga Prohens (PP). "Simplemente no hay interés", lamentan
</p><p class="subtitle">Las luces de un taxi, un asesino doble y el plano de otra fosa: las pistas para dar con unas víctimas inaccesibles del franquismo
</p></div><p class="article-text">
        &iquest;Cu&aacute;ntas v&iacute;ctimas del fascismo terminaron ocultadas por orden de sus propios verdugos en las fosas comunes del Cementeri Vell de ses Figueretes, en Eivissa? La respuesta baila entre dos cifras. El Govern balear sostiene que fueron 64 los muertos a los que nadie pudo &ndash;o se preocup&oacute; de&ndash; buscar durante noventa a&ntilde;os. El F&ograve;rum per sa Mem&ograve;ria d&rsquo;Eivissa i Formentera afirma, en cambio, que fueron 97 los ejecutados por consejos de guerra o juicios sumar&iacute;simos. O &ndash;directamente&ndash; desaparecidos tras recibir un tiro en la nuca. A la mayor&iacute;a los mataron durante el oto&ntilde;o de 1936 y el invierno de 1937. Ojo por ojo, diente por diente: aquellas vidas fueron la moneda con la que las cuadrillas de falangistas que peinaron la isla se vengaron de una matanza perpetrada por milicianos justo antes de huir de la isla en barco. 
    </p><p class="article-text">
        Sucedi&oacute; el 13 de septiembre del a&ntilde;o en que empez&oacute; la Guerra Civil. Casi dos meses despu&eacute;s de que el golpe de Estado urdido por oficiales africanistas &ndash;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/opi-i-silenci-cabaret-on-els-musics-tocaven-amb-els-ulls-embenats-per-no-veure-coses-prohibides_1_12901647.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">y financiado por el contrabandista mallorqu&iacute;n Joan March Ordinas</a>&ndash; prendiera la mecha del conflicto. En plena retirada balear de las tropas republicanas al mando del capit&aacute;n Alberto Bayo. Las ametralladoras sonaron en las celdas de la antigua casa del gobernador. 95 personas &ndash;magnates monopolistas, pr&oacute;speros comerciantes, peque&ntilde;oburgueses, minifundistas con carn&eacute; del Sindicato Agr&iacute;cola, simpatizantes de partidos de derechas, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/curas-castillo-ibiza-papa-leon-xiv-declara-martires-20-sacerdotes-asesinados-durante-guerra-civil-isla_1_13315401.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">religiosos que el pr&oacute;ximo 17 de octubre ser&aacute;n beatificados por Le&oacute;n XIV</a>&ndash; cayeron ex&aacute;nimes. Unas paladas de tierra los enterraron muy cerca del lugar donde, semana a semana, otros verdugos ir&iacute;an arrojando a los rojos.
    </p><p class="article-text">
        Hoy, el edificio en el que ocurri&oacute; la tragedia reabri&oacute; hace unos meses &ndash;y tras una eternidad cerrado a cal y canto&ndash; con una nueva piel, la de un Parador Nacional de Turismo. Hoy, aquellos asesinatos, se les sigue conociendo por un eufemismo muy vago &ndash;<em>els fets del Castell</em>&ndash;, pero a los asesinados se les desenterr&oacute;, se les dio cristiana sepultura y una placa los recuerda en la Catedral pitiusa: la dictadura franquista no tard&oacute; en homenajearlos. Hoy, homenajear a los muertos que vinieron despu&eacute;s &ndash;payeses, pescadores, carpinteros y alba&ntilde;iles: m&aacute;s de uno, sin filiaci&oacute;n izquierdista o sindical conocida; tambi&eacute;n funcionarios municipales, el fundador del primer sindicato que pele&oacute; en la isla, un militar y, tambi&eacute;n, un sacerdote cat&oacute;lico&ndash; sigue siendo objeto de pol&eacute;mica. El ejemplo m&aacute;s reciente data de hace poco m&aacute;s de dos semanas.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/60c47359-4430-4ab2-80ed-67f9cb210624_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/60c47359-4430-4ab2-80ed-67f9cb210624_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/60c47359-4430-4ab2-80ed-67f9cb210624_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/60c47359-4430-4ab2-80ed-67f9cb210624_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/60c47359-4430-4ab2-80ed-67f9cb210624_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/60c47359-4430-4ab2-80ed-67f9cb210624_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/60c47359-4430-4ab2-80ed-67f9cb210624_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Capilla del Cementeri Vell de ses Figueretes, en Eivissa, donde reposan los restos exhumados de víctimas de la represión franquista"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Capilla del Cementeri Vell de ses Figueretes, en Eivissa, donde reposan los restos exhumados de víctimas de la represión franquista                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Un homenaje agridulce</strong></h2><p class="article-text">
        Jueves, 23 de julio. Diez y media de la ma&ntilde;ana. Una placa ocre sobre una pared blanca con un mensaje en catal&aacute;n: <em>Aqu&iacute; reposen les v&iacute;ctimes de la repressi&oacute; franquista durant la guerra civil i la dictadura. Eivissa 2026. </em>Junto a la placa, una puerta de metal y acristalada. Al otro lado, sobre un mosaico hidr&aacute;ulico, siete cajas de madera para siete nichos a vista. Esta capilla del Cementeri Vell &ndash;restaurada a prop&oacute;sito&ndash; guarda los restos hallados &ndash;a partir de 2020&ndash; en las exhumaciones que se han realizado en Eivissa gracias a la Llei de Fosses, impulsada durante la primera legislatura de la coalici&oacute;n de centroizquierda que presidi&oacute; Francina Armengol. En uno de esos peque&ntilde;os sarc&oacute;fagos est&aacute; <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/luces-taxi-asesino-doble-plano-fosa-pistas-dar-victimas-inaccesibles-franquismo_1_11429874.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Bartolom&eacute; Costa Serra</a>, conocido como Bartomeu <em>Miquel</em>. La &uacute;nica v&iacute;ctima con nombre y apellidos que se deposit&oacute; en la capilla, cerca de otras que no se han podido identificar. 
    </p><p class="article-text">
        Un viol&iacute;n interpreta una partitura de Robert Schumann. Es una caricia en medio de un acto que transpira tensi&oacute;n. Por el calor de justicia &ndash;el aleteo de los abanicos contra la alerta amarilla&ndash;, por las dimensiones de la carpa habilitada para cobijar treinta asientos &ndash;hay el doble de gente, escasea el espacio y los operadores tienen que destrincar la c&aacute;mara y abandonar el tr&iacute;pode para acercarse a la noticia&ndash; y, tambi&eacute;n, por el baile de cifras. Un c&oacute;ctel que, seg&uacute;n los responsables del F&ograve;rum per sa Mem&ograve;ria, describe &ldquo;las formas&rdquo; de la Conselleria de Presid&egrave;ncia del ejecutivo de Marga Prohens, la presidenta popular que ha pactado con Vox la derogaci&oacute;n de la Llei de Mem&ograve;ria Democr&agrave;tica. Fue el peaje para aprobar el presupuesto de la comunidad aut&oacute;noma. <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/constitucional-oira-govern-parlament-derogacion-ley-memoria_1_13425855.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Ahora, la pelota est&aacute; en el tejado del Tribunal Constitucional, despu&eacute;s del recurso presentado por el Gobierno que conforman PSOE y Sumar</a>.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b5ed33a2-855a-4b2e-bc05-4331896244ca_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b5ed33a2-855a-4b2e-bc05-4331896244ca_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b5ed33a2-855a-4b2e-bc05-4331896244ca_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b5ed33a2-855a-4b2e-bc05-4331896244ca_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b5ed33a2-855a-4b2e-bc05-4331896244ca_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b5ed33a2-855a-4b2e-bc05-4331896244ca_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b5ed33a2-855a-4b2e-bc05-4331896244ca_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Placa instalada en la capilla: &quot;Aquí reposan las víctimas de la represión franquista durante la guerra civil i la dictadura&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Placa instalada en la capilla: &quot;Aquí reposan las víctimas de la represión franquista durante la guerra civil i la dictadura&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Son varias cuestiones las que no entendemos del homenaje que se hizo en Eivissa&rdquo;, escribe Luis Ruiz Val, el presidente del F&ograve;rum per sa Mem&ograve;ria. El mensaje que manda por WhatsApp este historiador, uno de los investigadores que empezaron a coser, all&aacute; por los noventa, la memoria rota de los represaliados por el franquismo en una isla donde el exilio y el silencio &ndash;forzoso&ndash; de sus familiares los hab&iacute;a olvidado, es largo. &ldquo;En cuanto a la fecha, en una conversaci&oacute;n telef&oacute;nica el d&iacute;a 1 de julio, la propia directora general me dijo que el acto ser&iacute;a en septiembre. Posteriormente, el Govern o el Ajuntament d&rsquo;Eivissa fijaron de manera unilateral la fecha del 23 de julio. El d&iacute;a 10 de julio, la Direcci&oacute; General [de Mem&ograve;ria Democr&agrave;tica] lo comunic&oacute; por correo electr&oacute;nico y yo pregunt&eacute; en qu&eacute; consistir&iacute;a el acto, adem&aacute;s de ofrecer nuestra colaboraci&oacute;n. No hubo ninguna respuesta&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        Unos segundos m&aacute;s tarde, Ruiz manda la captura de pantalla del correo que, seg&uacute;n dice, nunca se respondi&oacute;. No fue, sin embargo, la &uacute;ltima charla para preparar el entierro de los represaliados. &ldquo;El d&iacute;a 16 de julio, entre las 20:00 y las 20:30 horas, se celebr&oacute; una reuni&oacute;n telem&aacute;tica con familiares, el equipo de psic&oacute;logos y yo mismo &ndash;sigue escribiendo Ruiz&ndash; para tratar el desarrollo del acto. No asisti&oacute; ning&uacute;n representante del Govern. En esa reuni&oacute;n acordamos un guion que, finalmente, la Direcci&oacute; General decidi&oacute; no tener en cuenta, sin informar a nadie. La directora general [Xesca Ramis, l&iacute;der tambi&eacute;n del PP en el municipio mallorqu&iacute;n de Lloseta] manifest&oacute; que se trataba de un acto institucional y nada m&aacute;s&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El presidente del Fòrum per sa Memòria, Luis Ruiz, denuncia la falta de coordinación y transparencia en la organización del homenaje. Según relata, el Govern cambió unilateralmente la fecha, no respondió a su propuesta de colaboración y no participó en la reunión preparatoria con familiares y psicólogos</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>El Govern lo niega todo</strong></h2><p class="article-text">
        &ldquo;El acto, de hecho, estaba previsto para una fecha anterior&rdquo;, replican, tambi&eacute;n por escrito, desde la Conselleria de Presid&egrave;ncia, &ldquo;pero la empresa encargada de las placas nos avis&oacute; de que no las tendr&iacute;a listas a tiempo. Por ese motivo, se inform&oacute; al Ayuntamiento y a los familiares y se aplaz&oacute; el acto, fijando una nueva fecha que se ajustara a la disponibilidad de las familias. Todo ello fue comunicado al F&ograve;rum en tiempo y forma. En concreto, el correo electr&oacute;nico con la invitaci&oacute;n se envi&oacute; el 10 de julio de 2026 a las 10:01 de la ma&ntilde;ana&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        Y contin&uacute;an argumentando desde el Consolat de Mar: &ldquo;En la escaleta definitiva del acto no estaba prevista ninguna intervenci&oacute;n del F&ograve;rum. Se trataba de un acto organizado por el Govern y el Ajuntament d&rsquo;Eivissa en el que los protagonistas eran los familiares, y por eso se les dio la palabra a ellos. Ocurre lo mismo cuando acudimos a la colocaci&oacute;n de piedras de la memoria en los municipios: el Govern las encarga, las financia y las entrega al ayuntamiento, que es quien organiza los actos. El Govern asiste como invitado, sin intervenir, porque consideramos que el protagonismo debe recaer en las familias&rdquo;. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En la escaleta definitiva del acto no estaba prevista ninguna intervención del Fòrum. Se trataba de un acto organizado por el Govern y el Ajuntament d’Eivissa en el que los protagonistas eran los familiares, y por eso se les dio la palabra a ellos</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Conselleria de Presidencia</span>
                                  </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/866cd5e1-4988-4fd6-b452-1103e78f6e6f_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/866cd5e1-4988-4fd6-b452-1103e78f6e6f_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/866cd5e1-4988-4fd6-b452-1103e78f6e6f_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/866cd5e1-4988-4fd6-b452-1103e78f6e6f_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/866cd5e1-4988-4fd6-b452-1103e78f6e6f_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/866cd5e1-4988-4fd6-b452-1103e78f6e6f_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/866cd5e1-4988-4fd6-b452-1103e78f6e6f_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Nichos de madera donde se encuentran depositados los restos exhumados de víctimas de la represión franquista en el Cementeri Vell de ses Figueretes"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Nichos de madera donde se encuentran depositados los restos exhumados de víctimas de la represión franquista en el Cementeri Vell de ses Figueretes                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En ses Figueretes s&iacute; hablaron los pol&iacute;ticos. Sin embargo, Luis Ruiz lamenta que el guion que acordaron en la reuni&oacute;n previa &ldquo;no se tuvo en cuenta en absoluto&rdquo;. En este sentido, recrimina que &ldquo;el protagonismo recay&oacute; en la directora general, el concejal del Ajuntament d&rsquo;Eivissa [Manuel Jim&eacute;nez] y una intervenci&oacute;n de la consellera de Patrimoni del Consell d&rsquo;Eivissa [Sara Ram&oacute;n], que introdujo un ramo de flores en la capilla. Los tres pertenecen al mismo partido [el PP] que hace pocos meses derog&oacute; la Llei de Mem&ograve;ria Democr&agrave;tica&rdquo;. No obstante, prosigue, &ldquo;tanto en el discurso de la directora general como en el del concejal se insisti&oacute; en la importancia de la memoria para resta&ntilde;ar las heridas y asentar una convivencia estable&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Durante el acto, la directora Ramis proclam&oacute; que &ldquo;la democracia se construye reconociendo el pasado y honrando a las v&iacute;ctimas&rdquo; y consider&oacute; el caso de Bartomeu Miquel como &ldquo;una luz de esperanza para los descendientes que esperan a&uacute;n una respuesta [...]. Ya tienen un lugar donde llevarles una flor&rdquo;. Sus huesos son uno de los tres &uacute;nicos identificados en Eivissa gracias a las pruebas de ADN realizadas a familiares directos. Rafel Serra Costa, uno de los descendientes de este hombre de sesenta y tres a&ntilde;os al que un 18 de noviembre de 1936 fueron a buscar a Sant Rafel de sa Creu, el pueblo del centro de Eivissa donde viv&iacute;a con su mujer y sus nueve hijos, lo subieron a un cami&oacute;n y del que nunca m&aacute;s se supo, ten&iacute;a preparado &ldquo;un peque&ntilde;o discurso&rdquo; para honrar la memoria de su bisabuelo. 
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n cuenta, poco antes de que empezara el entierro, un miembro de la delegaci&oacute;n del Govern le extendi&oacute; otro papel, conmin&aacute;ndolo a que lo leyera. &ldquo;Estaba tan nervioso, por el calor y por las circunstancias, que le&iacute; lo que me dieron. Era una peque&ntilde;a biograf&iacute;a de mi bisabuelo. Luego me dio rabia no leer lo que llevaba preparado&rdquo;, dice Serra. Luis Ruiz corrobora su testimonio y, desde la Conselleria de Presid&egrave;ncia, vuelven a defender su gesti&oacute;n:
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dffa14ec-3f8e-411a-a051-4884d5a9d851_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dffa14ec-3f8e-411a-a051-4884d5a9d851_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dffa14ec-3f8e-411a-a051-4884d5a9d851_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dffa14ec-3f8e-411a-a051-4884d5a9d851_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dffa14ec-3f8e-411a-a051-4884d5a9d851_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dffa14ec-3f8e-411a-a051-4884d5a9d851_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/dffa14ec-3f8e-411a-a051-4884d5a9d851_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Rafel Serra Costa, descendiente de Bartomeu Miquel, lee la reseña biográfica de su bisabuelo que, según sostiene, le entregó la delegación del Gobierno en Balears"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Rafel Serra Costa, descendiente de Bartomeu Miquel, lee la reseña biográfica de su bisabuelo que, según sostiene, le entregó la delegación del Gobierno en Balears                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;En ning&uacute;n caso se prohibi&oacute; que ning&uacute;n familiar leyera el texto que tuviera previsto. El &uacute;nico texto facilitado por el Govern fue el correspondiente al listado de nombres (que figura en el estudio aprobado por la Comisi&oacute;n) y la biograf&iacute;a de la v&iacute;ctima identificada que fue inhumada en el columbario (que tambi&eacute;n figura en el estudio). El listado con el que contamos en el Govern es el que el F&ograve;rum propuso a la Comisi&oacute;n y que fue aprobado por &eacute;sta. Por tanto, es el listado oficial y el que, por responsabilidad, debemos dar por v&aacute;lido. El resto de nombres que ellos tienen no han sido presentados a la Comisi&oacute;n ni han sido aprobados. De hecho, el estudio est&aacute; publicado en nuestra p&aacute;gina web y puede consultarse&rdquo;, defiende el Govern.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En ningún caso se prohibió que ningún familiar leyera el texto que tuviera previsto. El único texto facilitado por el Govern fue el correspondiente al listado de nombres (que figura en el estudio aprobado por la Comisión) y la biografía de la víctima identificada que fue inhumada en el columbario (que también figura en el estudio). </p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Govern balear</span>
                                  </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Discusi&oacute;n por el listado oficial</strong></h2><p class="article-text">
        En el &ldquo;listado oficial&rdquo; que <a href="https://www.caib.es/sites/memoria/ca/estudi_i_actualitzacia_del_cens_base_de_dades_de_persones_assassinades_per_la_repressia_franquista_a_les_illes_balears/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">puede descargarse</a> desde el portal de Mem&ograve;ria Democr&agrave;tica del Govern figuran los 64 desaparecidos que se leyeron en el homenaje ibicenco. Cementeri de ses Figueretes, Cementeri d&rsquo;Eivissa, Cementiri Vell d&rsquo;Eivissa son las tres f&oacute;rmulas que se utilizan para mencionar al camposanto donde se hall&oacute; la fosa com&uacute;n. En 2018, antes de remover la tierra por primera vez en busca de los muertos olvidados, el F&ograve;rum per sa Mem&ograve;ria estimaba que pod&iacute;a esconder restos de &ldquo;75 personas&rdquo;, bas&aacute;ndose en los estudios que sus historiadores llevan d&eacute;cadas elaborando. La diferencia parece explicarse con otras diez v&iacute;ctimas fantasma que aparecen en el censo auton&oacute;mico. 
    </p><p class="article-text">
        Aunque est&eacute;n identificadas, no se indica el lugar donde se deshicieron de los cad&aacute;veres. Por esa raz&oacute;n, sus nombres y apellidos no se pronunciaron en voz alta el pasado 23 de julio. Una discrepancia que llev&oacute; a Luis Ruiz a tratar de convencer a Xesca Ramis para que ampliaran la lista. Fue en vano. La discusi&oacute;n retras&oacute; media hora el comienzo del entierro.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Todo lo que ocurri&oacute;&rdquo;, argumenta el presidente del F&ograve;rum per sa Mem&ograve;ria, &ldquo;se habr&iacute;a podido evitar si la propia directora general hubiera estado presente en la reuni&oacute;n preparatoria con los familiares, los psic&oacute;logos y nuestro colectivo. Pero ni ella ni nadie del Govern estuvieron presentes&rdquo;. E insiste Ruiz: &ldquo;Nosotros hemos documentado un total de 209 v&iacute;ctimas ibicencas [de la represi&oacute;n franquista], de las cuales 97 se encontrar&iacute;an en el cementerio de Ses Figueretes&rdquo;. Nuevo desajuste en los n&uacute;meros. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Todo lo que ocurrió se habría podido evitar si la propia directora general hubiera estado presente en la reunión preparatoria con los familiares, los psicólogos y nuestro colectivo. Pero ni ella [la directora general de Relaciones Institucionales, Xisca Ramis] ni nadie del Govern estuvieron presentes</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Luis Ruiz Val</span>
                                        <span>—</span> Presidente del Fòrum per sa Memòria
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El censo auton&oacute;mico &ndash;publicado en 2024, ya con los populares al frente del Consolat de Mar&ndash; reduce los desaparecidos a 93. Incluyendo incluso a los ibicencos que murieron fuera de la isla. Hay trece muertos en Palma; la mayor&iacute;a, asesinados, con o sin juicio sumar&iacute;simo, pero tambi&eacute;n alg&uacute;n fallecido en cautividad. Otras tres v&iacute;ctimas en otros puntos de Mallorca: Esporles, Manacor, Portocristo. Una, en Formentera. Y dos m&aacute;s, en la Alta Austria: Joan Bonet Ribas y Antoni Rosell&oacute; Roig, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/govern-coloca-primeras-piedras-memoria-ibiza-recuerdo-18-victimas-nazismo-franquismo_1_9626736.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">deportados por los nazis al campo de exterminio de Mauthausen-Gusen y rescatados del olvido por las investigaciones de los periodistas Xicu Lluy Torres y Elena Gonz&aacute;lez Escudero</a>. Tampoco excluye el censo a dos ibicencos que pierden la vida en Ma&oacute;. Uno, Josep Mar&iacute; Cardona, sometido a un consejo de guerra. El otro, Mari&agrave; Roig Mar&iacute;, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/aerodromo-republica-pago-bombardeado-aviacion-fascista-menorca_1_12226682.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">v&iacute;ctima de las bombas semanales con las que la aviaci&oacute;n del Conde Rossi aceler&oacute; la rendici&oacute;n de Menorca en la primavera de 1939</a>, el desenlace de la Guerra Civil.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/812ac2b1-5f57-492a-8cde-6d2d65fb5a7a_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/812ac2b1-5f57-492a-8cde-6d2d65fb5a7a_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/812ac2b1-5f57-492a-8cde-6d2d65fb5a7a_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/812ac2b1-5f57-492a-8cde-6d2d65fb5a7a_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/812ac2b1-5f57-492a-8cde-6d2d65fb5a7a_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/812ac2b1-5f57-492a-8cde-6d2d65fb5a7a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/812ac2b1-5f57-492a-8cde-6d2d65fb5a7a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Familiares de víctimas, durante la inauguración de la capilla"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Familiares de víctimas, durante la inauguración de la capilla                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Las diferencias con la pasada legislatura</strong></h2><p class="article-text">
        Cuando se le comunican estos datos, Luis Ruiz responde llamando por tel&eacute;fono para soltar en tromba:
    </p><p class="article-text">
        &ndash;El tema de la lista me tiene todav&iacute;a intrigado. Faltan casi todas las v&iacute;ctimas de los bombardeos italianos sobre Eivissa [en el verano del 36, el m&aacute;s da&ntilde;ino, el 13 de septiembre, dej&oacute; unos cuarenta muertos en la Marina, el puerto de la capital de la isla, y sirvi&oacute; como excusa para la matanza de los prisioneros que los republicanos ten&iacute;an en el castillo de Dalt Vila; en el censo s&oacute;lo aparecen tres nombres], pero, claro, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-honra-victimas-bombardeos-republicanos-mallorca-derogar-vox-ley-memoria-democratica_1_13410454.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">este Govern est&aacute; homenajeando a los muertos que caus&oacute; la aviaci&oacute;n republicana</a>, no a las personas que mataron los fascistas. Como era fuego amigo, no conviene, aunque murieran, incluso, personas conservadoras que nunca habr&iacute;an votado al Frente Popular. Por eso, incorporamos a los dieciocho que pudimos identificar en el memorial que hace unos a&ntilde;os pusimos en el Cementiri Vell. Nadie puede decir que fuera sectario. Es una l&aacute;stima que todos esos nombres los retiraran de este homenaje. Viendo c&oacute;mo est&aacute;n las cosas, quiz&aacute;s sea el primero y el &uacute;ltimo, de car&aacute;cter institucional, que se haga en Eivissa.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Este Govern está homenajeando a los muertos que causó la aviación republicana, no a las personas que mataron los fascistas. Como era fuego amigo no conviene, aunque murieran, incluso, personas conservadoras que nunca habrían votado al Frente Popular</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Luis Ruiz Val</span>
                                        <span>—</span> Presidente del Fòrum per sa Memòria
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ndash;&iquest;C&oacute;mo eran los actos que se organizaban en Mallorca durante la pasada legislatura y a los que acudi&oacute; el F&ograve;rum per sa Mem&ograve;ria d&rsquo;Eivissa i Formentera?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Me acuerdo muy bien al primero que fui, en Porreres. Hab&iacute;a una veintena de restos identificados y se les devolv&iacute;a a los familiares. En un acto p&uacute;blico. Estaba la consellera de Cultura, que se encargaba de las materias de memoria democr&aacute;tica, que en aquella &eacute;poca era la ibicenca Fanny Tur. Permitieron hablar a Maria Ant&ograve;nia Oliver [presidenta de Mem&ograve;ria de Mallorca, entidad hom&oacute;loga del F&ograve;rum per sa Mem&ograve;ria en la isla vecina]. Mira, un detalle, que creo que es muy significativo: en Porreres, la gente dejaba un pasillo por el que entraron los f&eacute;retros, portados por los descendientes o personas m&aacute;s o menos ligadas a Mem&ograve;ria de Mallorca, y la gente aplaud&iacute;a hasta que las depositaron frente al p&uacute;blico, hubo discursos y se les entregaron a las familias: es una manera de dar protagonismo a las v&iacute;ctimas. 
    </p><p class="article-text">
        &ndash;&iquest;No fue igual en Eivissa? 
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Todo lo contrario. Los restos no identificados ya estaban dentro de los nichos: para verlas, ten&iacute;as que asomarte a la capilla. La de Bartomeu Miquel estaba en una mesa justo al lado de la puerta de la capilla. Quien la introdujo fueron los funcionarios del Ajuntament d&rsquo;Eivissa. No se hacen las cosas as&iacute;&hellip; Todo lo que ocurri&oacute; se habr&iacute;a podido evitar si la propia directora general hubiera estado presente en la reuni&oacute;n preparatoria con los familiares, los psic&oacute;logos &ndash;que nos preguntaban y nos hac&iacute;an propuestas sobre la escaleta del acto&ndash; y nuestro colectivo. Pero ni Xesca Ramis ni nadie del Govern estuvieron presentes. Entonces, &iquest;para qu&eacute; han contratado a los psic&oacute;logos? &iquest;Para qu&eacute; hacemos reuniones <em>online</em>? Quiz&aacute;s es que estemos malacostumbrados a la pasada legislatura: lo que se decid&iacute;a en la Comissi&oacute; de Mem&ograve;ria Democr&agrave;tica se decid&iacute;a despu&eacute;s. Y todos particip&aacute;bamos. Ahora, simplemente, no hay inter&eacute;s.
    </p><p class="article-text">
        El 24 de julio, un d&iacute;a despu&eacute;s del acto, el F&ograve;rum per sa Mem&ograve;ria d&rsquo;Eivissa i Formentera envi&oacute; una carta a los peri&oacute;dicos locales titulada <em>All&ograve; que no ens van deixar dir</em>. Eran las palabras que la asociaci&oacute;n memorialista ten&iacute;a preparadas, las que nadie pronunci&oacute; durante el homenaje. Despu&eacute;s de citar al galleguista Castelao &ndash;<em>non enterraban cad&aacute;veres, enterraban semente</em>; <em>aquellos cuerpos arrojados a un hoyo eran semilla</em>&ndash; la carta le pide perd&oacute;n, &ldquo;por tantas d&eacute;cadas de silencio, soledad y olvido&rdquo;, &ldquo;a B&aacute;rbara, a Eul&agrave;ria, a Xicu, a Toni, a Vicent&rdquo;. Son los nombres de pila de algunos de los muertos.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Pablo Sierra del Sol, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/pp-recorta-mitad-cifra-represaliados-franquismo-ibiza-faltan-victimas-bombardeos-italianos_1_13437287.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 10 Aug 2026 19:25:53 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/7cd32e7a-20e1-4f35-94c8-eafe7daa396f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x733y410.jpg" length="222031" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/7cd32e7a-20e1-4f35-94c8-eafe7daa396f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x733y410.jpg" type="image/jpeg" fileSize="222031" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El PP 'recorta' a la mitad la cifra de represaliados del franquismo en Ibiza: "Faltan casi todas las víctimas de los bombardeos italianos"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/7cd32e7a-20e1-4f35-94c8-eafe7daa396f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x733y410.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Franquismo,Víctimas del franquismo,Represión franquista,Dictadura franquista,Memoria Histórica,Fosas del franquismo,PP - Partido Popular,Islas Baleares,Ibiza]]></media:keywords>
    </item>
  </channel>
</rss>
