<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - Mallorca]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/temas/mallorca/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - Mallorca]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/tag/1003691/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[La batalla de Joana i els seus veïns pel solar que ha comprat un promotor: "Volem un lloc per trobar-nos"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/batalla-joana-i-els-seus-veins-pel-solar-comprat-promotor-volem-lloc-per-trobar_1_13494151.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/18144087-dbac-476d-8b45-a7aa98723ade_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1447y530.jpg" width="1200" height="675" alt="La batalla de Joana i els seus veïns pel solar que ha comprat un promotor: &quot;Volem un lloc per trobar-nos&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El terreny de Can Pasquet, que el PP va prometre comprar per construir un casal de barri i una biblioteca, ha acabat en mans d'un agent immobiliari després que l'Ajuntament de Palma reservés 237.976 euros per a l'operació</p><p class="subtitle">Leonor, Josefa i centenars de majors es queden sense el seu 'casal' després d'un desnonament: “Sortim amb el 'tacataca' i els cotxets”
</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;Si fessin una llar, un parc... Que la gent gran hi pugui venir, que hi posin pedals per fer exercici, bancs per prendre la fresca...&rdquo;. Als seus 82 anys, Joana fa massa temps que espera el mateix que una bona part dels ve&iuml;ns de Son Sardina: un lloc p&uacute;blic on seure, reunir-se i fer vida de poble. En aquesta antiga barriada de Palma hi ha una pla&ccedil;a que fa anys que est&agrave; dibuixada sobre el paper, per&ograve; que mai no ha arribat a existir sobre el terreny. All&agrave;, entre el nucli tradicional de cases i el creixement residencial dels darrers anys, l'Ajuntament va prometre un gran espai p&uacute;blic, un casal de barri i una biblioteca. Enguany, quan semblava que Cort estava finalment a punt de comprar-lo, el solar ja havia canviat de mans.
    </p><p class="article-text">
        Can Pasquet, un solar de gaireb&eacute; 2.000 metres quadrats situat al cor de Son Sardina, &eacute;s per als ve&iuml;ns molt m&eacute;s que un terreny buit. &Eacute;s l'espai que fa anys que reclamen per trobar-se, organitzar activitats i disposar d'uns equipaments p&uacute;blics que ara estan dispersos o funcionen en locals que ni tan sols s&oacute;n municipals.
    </p><p class="article-text">
        El 13 d'agost de 2025, el batle de Palma, Jaime Mart&iacute;nez (PP), va acudir a Son Sardina i va anunciar que Cort havia iniciat el proc&eacute;s per adquirir Can Pasquet. La intenci&oacute; era construir-hi una pla&ccedil;a, un casal de barri i estudiar la possibilitat d'incorporar-hi un aparcament. L'anunci va generar una expectativa evident entre els ve&iuml;ns. La promesa, a m&eacute;s, no era nova: Can Pasquet feia anys que apareixia en els plans i les reivindicacions del barri, per&ograve; la compra mai no havia arribat a formalitzar-se.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La inversi&oacute; privada s'avan&ccedil;a</strong></h2><p class="article-text">
        Tanmateix, quan el passat 19 de febrer Cort va aprovar una modificaci&oacute; de despeses que reservava 237.976 euros per adquirir el solar, la finca va passar, tot just vuit dies despr&eacute;s, a mans d'una promotora immobili&agrave;ria constitu&iuml;da tres anys abans, Polnaval&oacute;n S.L., tal com figura en la documentaci&oacute; registral consultada per aquest diari. elDiario.es s'ha posat en contacte amb el seu administrador per con&egrave;ixer els detalls de l'operaci&oacute; i el dest&iacute; que preveu donar al solar, per&ograve; aquest ha declinat fer declaracions.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/88f37e6f-0171-4eac-a8de-442d6a44fa7f_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/88f37e6f-0171-4eac-a8de-442d6a44fa7f_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/88f37e6f-0171-4eac-a8de-442d6a44fa7f_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/88f37e6f-0171-4eac-a8de-442d6a44fa7f_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/88f37e6f-0171-4eac-a8de-442d6a44fa7f_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/88f37e6f-0171-4eac-a8de-442d6a44fa7f_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/88f37e6f-0171-4eac-a8de-442d6a44fa7f_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imatge del solar amb un cartell reivindicatiu penjat a la tanca: &quot;Prou menyspreu, plaça i casal ja!&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imatge del solar amb un cartell reivindicatiu penjat a la tanca: &quot;Prou menyspreu, plaça i casal ja!&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Davant la reixa de Can Pasquet, Joana explica el problema des d'un punt de vista molt m&eacute;s senzill que qualsevol expedient urban&iacute;stic: l'actual casal de barri est&agrave; situat en una primera planta i cal pujar-hi per les escales. &ldquo;Com podem pujar si molts ja passam dels 80 anys?&rdquo;, es demana. A l'altre costat de la tanca hi ha el solar que els ve&iuml;ns fa anys que reclamen com a futura pla&ccedil;a p&uacute;blica i on el batle va prometre, fa un any, construir un nou casal de barri i una biblioteca. A Son Sardina, lamenta Joana, &ldquo;no hi ha res&rdquo;. Hi ha un petit parc infantil a l'entrada del poble, per&ograve; resulta insuficient. I el casal tampoc no dona resposta a les necessitats de la gent gran.
    </p><p class="article-text">
        La seva preocupaci&oacute; no &eacute;s nom&eacute;s disposar d'un espai nou. Malgrat les incomoditats de l'actual casal, tem perdre'l com va succeir amb el <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/leonor-josefa-i-centenars-persones-majors-queden-sense-seu-casal-despres-d-desnonament-vam-sortir-amb-tacataca-i-els-cotxets_1_13386719.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">local de majors del barri de Son Cladera</a>, desallotjat a principis de juliol mentre desenes de persones participaven en un taller de mem&ograve;ria. El futur del centre comunitari i de la biblioteca est&agrave; condicionat pel fet que tots dos equipaments funcionen actualment en un immoble adquirit el 2019 per una societat vinculada a un gran fons d'inversi&oacute; internacional amb seu als Estats Units. L'Ajuntament reconeix que tots dos serveis s'ofereixen en locals arrendats i planteja traslladar-los a Can Pasquet si aconsegueix fer-se amb el solar. L'Associaci&oacute; de Ve&iuml;nats tamb&eacute; ha advertit del mal estat del casal actual, amb goteres, humitats i un terra de formig&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Aquest diumenge, mentre queia la tarda sobre Son Sardina, Joana i altres ve&iuml;ns es concentraven davant el solar, convocats per l'Assemblea Popular de Son Sardina i sa Garriga, per exigir que l'Ajuntament lluiti per la parcel&middot;la i la posi a disposici&oacute; del barri.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/061f6976-f2cb-48a0-bb18-56f19a0a78cb_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/061f6976-f2cb-48a0-bb18-56f19a0a78cb_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/061f6976-f2cb-48a0-bb18-56f19a0a78cb_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/061f6976-f2cb-48a0-bb18-56f19a0a78cb_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/061f6976-f2cb-48a0-bb18-56f19a0a78cb_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/061f6976-f2cb-48a0-bb18-56f19a0a78cb_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/061f6976-f2cb-48a0-bb18-56f19a0a78cb_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Desenes de veïns concentrats aquest diumenge davant el solar de Can Pasquet per exigir que l&#039;Ajuntament es faci amb la parcel·la i la posi a disposició del barri"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Desenes de veïns concentrats aquest diumenge davant el solar de Can Pasquet per exigir que l&#039;Ajuntament es faci amb la parcel·la i la posi a disposició del barri                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Un barri de 3.000 ve&iuml;ns sense espais p&uacute;blics</strong></h2><p class="article-text">
        La import&agrave;ncia de Can Pasquet s'ent&eacute;n millor en rec&oacute;rrer Son Sardina. El nucli conserva encara un marcat car&agrave;cter de poble malgrat formar part del municipi de Palma. El seu origen es remunta a l'&egrave;poca isl&agrave;mica, vinculat a les antigues xarxes d'aigua i als molins de la zona, i entre els segles XVII i XIX es va consolidar com un petit nucli d'agricultors, jornalers i artesans. L'agricultura va ser durant segles la principal activitat fins que el creixement residencial va anar transformant progressivament el territori.
    </p><p class="article-text">
        Aquest car&agrave;cter de poble continua sent una de les seves principals senyes d'identitat. Son Sardina est&agrave; f&iacute;sicament separat del centre de Palma -gaireb&eacute; cinc quil&ograve;metres separen tots dos nuclis- i conserva una trama urbana de cases baixes, camins estrets i antigues possessions, envoltada per noves zones residencials i grans &agrave;rees de serveis com Son Castell&oacute;, Son Reus o la Universitat. Amb m&eacute;s de 3.000 habitants, mant&eacute; tamb&eacute; una intensa activitat associativa i festiva. Per&ograve; aquesta vida comunit&agrave;ria topa amb una mancan&ccedil;a: m&eacute;s enll&agrave; del col&middot;legi i el centre de salut, el nucli no disposa d'una xarxa suficient d'espais p&uacute;blics municipals on desenvolupar-la.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2bf275ed-08af-45bb-81d4-4915a9474774_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2bf275ed-08af-45bb-81d4-4915a9474774_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2bf275ed-08af-45bb-81d4-4915a9474774_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2bf275ed-08af-45bb-81d4-4915a9474774_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2bf275ed-08af-45bb-81d4-4915a9474774_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2bf275ed-08af-45bb-81d4-4915a9474774_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2bf275ed-08af-45bb-81d4-4915a9474774_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un dels cartells exhibits durant la concentració"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un dels cartells exhibits durant la concentració                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Un deute pendent des dels anys vuitanta</strong></h2><p class="article-text">
        Ho il&middot;lustra a elDiario.es Antoni Marim&oacute;n, ve&iacute; del nucli i catedr&agrave;tic d'Hist&ograve;ria Contempor&agrave;nia. Marim&oacute;n resumeix el problema en una &ldquo;falta cr&ograve;nica d'equipaments p&uacute;blics&rdquo; malgrat la forta identitat comunit&agrave;ria de Son Sardina. L'abs&egrave;ncia d'espais de titularitat municipal dificulta que les associacions disposin de llocs on reunir-se, que la gent gran compti amb instal&middot;lacions accessibles i que infants i joves tenguin zones de trobada.
    </p><p class="article-text">
        L'historiador situa l'origen del problema urban&iacute;stic de Can Pasquet a comen&ccedil;ament dels anys vuitanta. Segons explica, el planejament d'aquella &egrave;poca ja preveia que els terrenys acabassin destinats a equipaments p&uacute;blics. El sistema previst era complex: la propietat havia de cedir el terreny a l'Ajuntament a canvi que s'hi permet&eacute;s determinada edificaci&oacute;. Per&ograve; el mecanisme mai no va arribar a executar-se. &ldquo;Esperes i esperes i no s'arriba a complir&rdquo;, resumeix Marim&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        El resultat ha estat una llarga successi&oacute; de propietaris i oportunitats frustrades. Marim&oacute;n assegura que el solar ha passat per &ldquo;cinc o sis mans&rdquo; des d'aleshores i que fins i tot altres governs municipals van intentar abordar-ne l'adquisici&oacute;. El problema, explica, &eacute;s que el sistema urban&iacute;stic previst inicialment no va arribar a funcionar. Ara, per primera vegada en anys, l'Ajuntament havia donat la impressi&oacute; que l'operaci&oacute; estava encarrilada. El PP, de fet, va arribar a incloure en el seu darrer programa electoral la construcci&oacute; de la pla&ccedil;a de Can Pasquet: &ldquo;Invertirem a Son Sardina i farem realitat les peticions dels ve&iuml;ns&rdquo;, exposava la formaci&oacute;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2fb71248-4de6-4035-8563-69afb92574e7_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2fb71248-4de6-4035-8563-69afb92574e7_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2fb71248-4de6-4035-8563-69afb92574e7_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2fb71248-4de6-4035-8563-69afb92574e7_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2fb71248-4de6-4035-8563-69afb92574e7_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2fb71248-4de6-4035-8563-69afb92574e7_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2fb71248-4de6-4035-8563-69afb92574e7_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Antoni Marimón, veí de Son Sardina i catedràtic d&#039;Història Contemporània, resumeix el problema en una &quot;manca crònica d&#039;equipaments públics&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Antoni Marimón, veí de Son Sardina i catedràtic d&#039;Història Contemporània, resumeix el problema en una &quot;manca crònica d&#039;equipaments públics&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En Gen&iacute;s, membre de l'Assemblea Popular de Son Sardina i sa Garriga, introdueix una altra dimensi&oacute; en la reivindicaci&oacute;: la dels joves que ja no poden quedar-se a viure al poble. Ell mateix n'ha hagut de marxar. En conversa amb aquest diari, explica que del grup d'una trentena de joves que participa habitualment en les festes de Son Sardina, amb prou feines en queden uns pocs que hi visquin. Molts han acabat traslladant-se a Palma o a altres municipis perqu&egrave; consideren pr&agrave;cticament impossible accedir a un habitatge al nucli si no disposen de terres, d'una casa familiar o d'una her&egrave;ncia. &ldquo;Si no tens preparat un mili&oacute; per gastar, no et pots quedar&rdquo;, afirma. Gen&iacute;s vincula aquesta expulsi&oacute; progressiva de la poblaci&oacute; jove amb l'encariment de l'habitatge, l'especulaci&oacute; immobili&agrave;ria i la turistificaci&oacute; de l'illa.
    </p><p class="article-text">
        Per a ell, la reivindicaci&oacute; de Can Pasquet forma part d'alguna cosa m&eacute;s &agrave;mplia: quin tipus de poble vol continuar sent Son Sardina i si podr&agrave; conservar una vida comunit&agrave;ria pr&ograve;pia mentre augmenta la pressi&oacute; immobili&agrave;ria.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fa23f769-ee37-4e3c-80aa-9e7c3064087c_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fa23f769-ee37-4e3c-80aa-9e7c3064087c_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fa23f769-ee37-4e3c-80aa-9e7c3064087c_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fa23f769-ee37-4e3c-80aa-9e7c3064087c_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fa23f769-ee37-4e3c-80aa-9e7c3064087c_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fa23f769-ee37-4e3c-80aa-9e7c3064087c_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/fa23f769-ee37-4e3c-80aa-9e7c3064087c_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Genís, veí de Son Sardina: &quot;Si no tens preparat un milionet per gastar, no et pots quedar&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Genís, veí de Son Sardina: &quot;Si no tens preparat un milionet per gastar, no et pots quedar&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        L'agost de 2025, l'Assemblea Popular de Son Sardina i sa Garriga ja alertava de la situaci&oacute; del terreny i del risc que acab&agrave;s en mans privades. L'entitat recordava que el Ple de Palma havia aprovat el maig de 2024, amb el suport del PP, instar l'equip de govern a adquirir els terrenys per construir-hi una pla&ccedil;a p&uacute;blica, despr&eacute;s que les associacions del barri reclamassin tamb&eacute; un casal. Malgrat el comprom&iacute;s municipal i les m&eacute;s de 1.000 signatures recollides en nom&eacute;s quatre mesos, denunciava que l'Ajuntament no havia informat de cap avan&ccedil; i mantenia un &ldquo;silenci&rdquo; que deixava en l'aire el futur del solar.
    </p><p class="article-text">
        La preocupaci&oacute; va cr&eacute;ixer quan a la parcel&middot;la va apar&egrave;ixer un cartell de Solvia anunciant-ne la venda. L'Assemblea advertia, a m&eacute;s, que el solar, tot i estar reservat en el Pla General per a espais lliures i equipaments, podia quedar exposat a promocions privades arran de la nova legislaci&oacute; urban&iacute;stica aprovada aleshores pel Parlament. Reclamava aix&iacute; que Cort materialitz&agrave;s el comprom&iacute;s anunciat i imped&iacute;s que Can Pasquet acab&agrave;s venut al millor postor, frustrant l'oportunitat de dotar Son Sardina d'una pla&ccedil;a i un casal p&uacute;blics.
    </p><p class="article-text">
        Els anuncis de venda localitzats per aquest diari permeten posar xifres al valor que tenia aleshores el terreny al mercat. La parcel&middot;la, anunciada amb una superf&iacute;cie de 1.751 metres quadrats, va arribar a oferir-se per 180.700 euros, a ra&oacute; de 103 euros per metre quadrat. Un altre portal immobiliari situava el preu de venda en 210.000 euros. S&oacute;n, en tot cas, preus d'oferta i no permeten determinar l'import pel qual es va tancar finalment la compravenda.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d482cd06-ac98-4c1f-a59f-10a6104c4b53_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d482cd06-ac98-4c1f-a59f-10a6104c4b53_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d482cd06-ac98-4c1f-a59f-10a6104c4b53_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d482cd06-ac98-4c1f-a59f-10a6104c4b53_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d482cd06-ac98-4c1f-a59f-10a6104c4b53_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d482cd06-ac98-4c1f-a59f-10a6104c4b53_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d482cd06-ac98-4c1f-a59f-10a6104c4b53_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Cartell que anunciava la venda de Can Pasquet"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Cartell que anunciava la venda de Can Pasquet                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        L'inter&egrave;s del solar no resideix &uacute;nicament en la seva ubicaci&oacute;, sin&oacute; tamb&eacute; en la seva situaci&oacute; urban&iacute;stica. Com recorda Marim&oacute;n, Can Pasquet arrossega des dels anys vuitanta una ordenaci&oacute; que mai no va arribar a executar-se i que ha anat canviant amb les successives revisions del planejament. L'aprovaci&oacute; del Pla General de 2023 i la posterior caiguda del Pla d'Ordenaci&oacute; Detallada han deixat l'&agrave;mbit en una situaci&oacute; d'incertesa sobre el seu futur urban&iacute;stic. Aquest escenari incorpora, a m&eacute;s, una variable econ&ograve;mica rellevant: una eventual modificaci&oacute; del planejament que millor&agrave;s les condicions urban&iacute;stiques de la parcel&middot;la i n'augment&agrave;s l'aprofitament podria incrementar-ne de manera significativa el valor. No hi ha const&agrave;ncia, per&ograve;, que el nou propietari hagi iniciat cap tr&agrave;mit en aquest sentit ni que aquesta possibilitat estigu&eacute;s darrere de l'adquisici&oacute;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>L'Ajuntament assegura que lluitar&agrave; pel solar</strong></h2><p class="article-text">
        Enmig d'aquesta incertesa, l'Ajuntament assegura que no ha renunciat al projecte. elDiario.es s'ha posat en contacte amb el Consistori, que remet a un comunicat recent en el qual, subratlla, des que l'alcalde va anunciar el seu comprom&iacute;s d'adquirir la parcel&middot;la, l'Administraci&oacute; va iniciar les gestions pertinents amb l'entitat banc&agrave;ria llavors propiet&agrave;ria de la mateixa.  
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e39256ca-bba9-4d1e-9f46-a1af7157ac5f_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e39256ca-bba9-4d1e-9f46-a1af7157ac5f_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e39256ca-bba9-4d1e-9f46-a1af7157ac5f_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e39256ca-bba9-4d1e-9f46-a1af7157ac5f_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e39256ca-bba9-4d1e-9f46-a1af7157ac5f_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e39256ca-bba9-4d1e-9f46-a1af7157ac5f_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e39256ca-bba9-4d1e-9f46-a1af7157ac5f_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Part dels veïns i membres de l&#039;Assemblea Popular de Son Sardina i Sa Garriga, durant la concentració d&#039;aquest diumenge"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Part dels veïns i membres de l&#039;Assemblea Popular de Son Sardina i Sa Garriga, durant la concentració d&#039;aquest diumenge                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El consistori explica que, des de llavors, treballa per trobar una soluci&oacute; i que actualment negocia amb el propietari per assolir un acord de compravenda. Si no fos possible, l'Ajuntament afirma que iniciar&agrave; el corresponent procediment d'expropiaci&oacute;. La intenci&oacute; municipal &eacute;s mantenir el projecte previst: un nou casal de barri i una biblioteca, una pla&ccedil;a p&uacute;blica i, com a possibilitat addicional, un aparcament que contribueixi a alleujar el d&egrave;ficit d'estacionament de la zona. Cort assenyala, a m&eacute;s, que el disseny dels futurs equipaments es far&agrave; amb la participaci&oacute; de les associacions ve&iuml;nals i les entitats del barri.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">L&#039;Ajuntament està negociant amb el propietari per arribar a un acord de compravenda. Si no fos possible, iniciarà l&#039;expropiació</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        L'oposici&oacute; tamb&eacute; ha carregat contra la gesti&oacute; de l'Ajuntament. El secretari general de l'Agrupaci&oacute; Socialista de Palma, Iago Negueruela, ha reclamat explicacions i responsabilitats pol&iacute;tiques a l'equip de govern per la venda de Can Pasquet a una immobili&agrave;ria i ha q&uuml;estionat que Cort no aconsegu&iacute;s tancar la compra del solar que havia anunciat. Per la seva banda, M&eacute;s per Palma ha resumit la seva cr&iacute;tica en una frase: &ldquo;Mart&iacute;nez ho va prometre. El PP ho ha deixat perdre&rdquo;. El regidor Miquel &Agrave;ngel Contreras sost&eacute; que el batle va generar &ldquo;una expectativa davant tot Son Sardina&rdquo; en anunciar una pla&ccedil;a, un casal de barri i un aparcament i considera que ara ha d'explicar per qu&egrave; el consistori no va arribar a adquirir el terreny.
    </p><p class="article-text">
        El manifest llegit durant la concentraci&oacute; reclama que l'Ajuntament adquireixi immediatament el solar i posi en marxa el projecte de pla&ccedil;a i casal de barri. L'Assemblea Popular reivindica, a m&eacute;s, que aquests espais siguin de titularitat p&uacute;blica i que el seu disseny tengui en compte els projectes elaborats pels mateixos ve&iuml;ns. El missatge de fons &eacute;s que Can Pasquet no &eacute;s vist com un equipament m&eacute;s, sin&oacute; com una pe&ccedil;a necess&agrave;ria per mantenir la vida comunit&agrave;ria de Son Sardina. Les entitats recorden que la manca d'espais municipals dificulta fins i tot l'organitzaci&oacute; de les festes i d'altres activitats associatives.
    </p><p class="article-text">
        Despr&eacute;s de d&egrave;cades d'espera i d'una promesa municipal que va acabar coincidint amb la venda del solar a un particular, la pregunta que queda entre els ve&iuml;ns &eacute;s ara quan arribar&agrave;, finalment, la soluci&oacute;. Per a l'Assemblea Popular, la resposta no admet m&eacute;s demores: &ldquo;No &eacute;s una necessitat ni una promesa: &eacute;s un dret&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros, Jaime Reina]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/batalla-joana-i-els-seus-veins-pel-solar-comprat-promotor-volem-lloc-per-trobar_1_13494151.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 08 Sep 2026 08:39:04 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/18144087-dbac-476d-8b45-a7aa98723ade_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1447y530.jpg" length="1881278" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/18144087-dbac-476d-8b45-a7aa98723ade_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1447y530.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1881278" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La batalla de Joana i els seus veïns pel solar que ha comprat un promotor: "Volem un lloc per trobar-nos"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/18144087-dbac-476d-8b45-a7aa98723ade_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1447y530.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Urbanismo,Espacios públicos,Servicios públicos,PP - Partido Popular,Protestas,Protestas ciudadanas,Inmobiliarias,Mercado inmobiliario,Islas Baleares,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La batalla de Joana y sus vecinos por el solar que ha comprado un promotor: "Queremos un lugar para encontrarnos"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/batalla-joana-vecinos-solar-comprado-promotor-queremos-lugar-encontrarnos_1_13482640.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/18144087-dbac-476d-8b45-a7aa98723ade_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1447y530.jpg" width="1200" height="675" alt="La batalla de Joana y sus vecinos por el solar que ha comprado un promotor: &quot;Queremos un lugar para encontrarnos&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El terreno de Can Pasquet, que el PP prometió comprar para construir un casal de barri y una biblioteca, ha acabado en manos de un agente inmobiliario después de que el Ayuntamiento de Palma reservase 237.976 euros para la operación</p><p class="subtitle">Leonor, Josefa y cientos de mayores se quedan sin su 'casal' tras un desahucio: “Salimos con el tacataca y los carritos”
</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;Si hicieran un hogar, un parque... Que la gente mayor pueda venir, que pongan pedales para hacer ejercicio, bancos para tomar el fresco...&rdquo;. A sus 82 a&ntilde;os, Joana lleva demasiado tiempo esperando lo mismo que gran parte de los vecinos de Son Sardina: un lugar p&uacute;blico donde sentarse, reunirse y hacer vida de pueblo. En esta antigua barriada de Palma hay una plaza que lleva a&ntilde;os dibujada sobre el papel, pero que nunca ha llegado a existir sobre el terreno. All&iacute;, entre el n&uacute;cleo tradicional de casas y el crecimiento residencial de los &uacute;ltimos a&ntilde;os, el Ayuntamiento prometi&oacute; un gran espacio p&uacute;blico, un casal de barrio y una biblioteca. Este a&ntilde;o, cuando parec&iacute;a que Cort -como se conoce popularmente al Consistorio- estaba finalmente a punto de comprarlo, el solar ya hab&iacute;a cambiado de manos.
    </p><p class="article-text">
        Can Pasquet, un solar de casi 2.000 metros cuadrados ubicado en el coraz&oacute;n de Son Sardina, es para los vecinos mucho m&aacute;s que un terreno vac&iacute;o. Es el espacio que llevan a&ntilde;os reclamando para encontrarse, organizar actividades y tener unos equipamientos p&uacute;blicos que ahora est&aacute;n dispersos o funcionan en locales que ni siquiera son municipales. 
    </p><p class="article-text">
        El 13 de agosto de 2025, el alcalde de Palma, Jaime Mart&iacute;nez (PP), acudi&oacute; a Son Sardina y anunci&oacute; que Cort hab&iacute;a iniciado el proceso para adquirir Can Pasquet. La intenci&oacute;n era construir una plaza, un casal y estudiar la posibilidad de incorporar un aparcamiento. El anuncio gener&oacute; una expectativa evidente entre los vecinos. La promesa, adem&aacute;s, no era nueva: Can Pasquet llevaba a&ntilde;os apareciendo en los planes y reivindicaciones del barrio, pero la compra nunca hab&iacute;a llegado a formalizarse.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La inversi&oacute;n privada se adelanta</strong></h2><p class="article-text">
        Sin embargo, cuando el pasado 19 de febrero Cort aprob&oacute; una modificaci&oacute;n de gastos que reservaba 237.976 euros para adquirir el solar, la finca pas&oacute;, apenas ocho d&iacute;as despu&eacute;s, a manos de una promotora inmobiliaria constituida tres a&ntilde;os antes, Polnaval&oacute;n S.L., tal como figura en la documentaci&oacute;n registral consultada por este peri&oacute;dico. elDiario.es se ha puesto en contacto con su administrador para conocer los detalles de la operaci&oacute;n y el destino que prev&eacute; dar al solar, pero &eacute;ste ha declinado hacer declaraciones.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/88f37e6f-0171-4eac-a8de-442d6a44fa7f_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/88f37e6f-0171-4eac-a8de-442d6a44fa7f_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/88f37e6f-0171-4eac-a8de-442d6a44fa7f_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/88f37e6f-0171-4eac-a8de-442d6a44fa7f_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/88f37e6f-0171-4eac-a8de-442d6a44fa7f_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/88f37e6f-0171-4eac-a8de-442d6a44fa7f_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/88f37e6f-0171-4eac-a8de-442d6a44fa7f_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imagen del solar con un cartel reivindicativo colgado de la verja: &quot;Basta de menosprecio, ¡plaza y casal ya!&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imagen del solar con un cartel reivindicativo colgado de la verja: &quot;Basta de menosprecio, ¡plaza y casal ya!&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Frente a la verja de Can Pasquet, Joana habla del problema desde un punto de vista mucho m&aacute;s sencillo que cualquier expediente urban&iacute;stico: el actual casal de barri est&aacute; en una primera planta y hay que subir por escaleras. &ldquo;&iquest;C&oacute;mo podemos subir si muchos ya pasamos de 80 a&ntilde;os?&rdquo;, se pregunta. Al otro lado de la valla est&aacute; el solar que los vecinos llevan a&ntilde;os reclamando como futura plaza p&uacute;blica. En Son Sardina, lamenta Joana, &ldquo;no hay nada&rdquo;. Tan solo un peque&ntilde;o parque para los ni&ntilde;os en la entrada del pueblo, pero resulta insuficiente. Y el casal actual tampoco resuelve las necesidades de los mayores.
    </p><p class="article-text">
        Su preocupaci&oacute;n no es &uacute;nicamente disponer de un espacio nuevo. Pese a las incomodidades del actual casal, teme perderlo como sucedi&oacute; con el <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/leonor-josefa-cientos-mayores-quedan-casal-desahucio-salimos-tacataca-carritos_1_13381796.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">local de mayores del barrio de Son Cladera</a>, desalojado a principios de julio mientras decenas de personas participaban en un taller de memoria. El futuro del centro comunitario y de la biblioteca est&aacute; condicionado por el hecho de que funcionan en un inmueble adquirido en 2019 por una sociedad vinculada a un gran fondo internacional estadounidense. El Ayuntamiento reconoce que ambos equipamientos est&aacute;n actualmente en locales arrendados y plantea trasladarlos a Can Pasquet si consigue hacerse con el solar. La Associaci&oacute; de Ve&iuml;nats ya ha advertido adem&aacute;s del mal estado del casal actual, con goteras, humedades y suelo de hormig&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Este domingo, mientras la tarde ca&iacute;a sobre Son Sardina, Joana y otros vecinos se concentraban frente al terreno convocados por la Assemblea Popular de Son Sardina i sa Garriga para exigir que el Consistorio luche por la parcela y la ponga a disposici&oacute;n del barrio.  
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/061f6976-f2cb-48a0-bb18-56f19a0a78cb_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/061f6976-f2cb-48a0-bb18-56f19a0a78cb_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/061f6976-f2cb-48a0-bb18-56f19a0a78cb_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/061f6976-f2cb-48a0-bb18-56f19a0a78cb_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/061f6976-f2cb-48a0-bb18-56f19a0a78cb_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/061f6976-f2cb-48a0-bb18-56f19a0a78cb_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/061f6976-f2cb-48a0-bb18-56f19a0a78cb_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Decenas de vecinos concentrados este domingo frente al solar de Can Pasquet para exigir que el Ayuntamiento se haga con la parcela y la ponga a disposición del barrio"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Decenas de vecinos concentrados este domingo frente al solar de Can Pasquet para exigir que el Ayuntamiento se haga con la parcela y la ponga a disposición del barrio                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Un barrio de 3.000 vecinos sin espacios p&uacute;blicos</strong></h2><p class="article-text">
        La importancia de Can Pasquet se entiende mejor al recorrer Son Sardina. El n&uacute;cleo conserva todav&iacute;a un marcado car&aacute;cter de pueblo pese a formar parte del municipio de Palma. Su origen se remonta a la &eacute;poca isl&aacute;mica, relacionado con las antiguas redes de agua y molinos de la zona, y durante los siglos XVII y XIX se consolid&oacute; como un peque&ntilde;o n&uacute;cleo de agricultores, jornaleros y artesanos. La agricultura fue durante siglos la actividad dominante hasta que el crecimiento residencial fue transformando progresivamente el territorio.
    </p><p class="article-text">
        Ese car&aacute;cter de pueblo sigue siendo una de sus principales se&ntilde;as de identidad. Son Sardina est&aacute; separado f&iacute;sicamente del centro de Palma -casi cinco kil&oacute;metros lo separan ambas zonas- y mantiene una estructura urbana de casas bajas, caminos estrechos y antiguas posesiones, rodeada por zonas residenciales y grandes &aacute;reas de servicios como Son Castell&oacute;, Son Reus o la Universitat. Son Sardina cuenta con m&aacute;s de 3.000 habitantes y mantiene una intensa actividad asociativa y festiva. Pero esa vida comunitaria se desarrolla, m&aacute;s all&aacute; del colegio y el centro de salud, sin una red suficiente de espacios p&uacute;blicos municipales.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2bf275ed-08af-45bb-81d4-4915a9474774_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2bf275ed-08af-45bb-81d4-4915a9474774_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2bf275ed-08af-45bb-81d4-4915a9474774_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2bf275ed-08af-45bb-81d4-4915a9474774_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2bf275ed-08af-45bb-81d4-4915a9474774_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2bf275ed-08af-45bb-81d4-4915a9474774_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2bf275ed-08af-45bb-81d4-4915a9474774_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Uno de los carteles exhibidos durante la concentración"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Uno de los carteles exhibidos durante la concentración                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Una deuda pendiente desde los a&ntilde;os ochenta</strong></h2><p class="article-text">
        Lo ilustra, en declaraciones a elDiario.es, Antoni Marim&oacute;n, vecino del n&uacute;cleo y catedr&aacute;tico de Historia Contempor&aacute;nea. Marim&oacute;n resume el problema en una &ldquo;falta cr&oacute;nica de equipamientos p&uacute;blicos&rdquo; a pesar de la fuerte identidad comunitaria del barrio. La ausencia de espacios que sean realmente de titularidad municipal impide que las asociaciones dispongan de lugares donde reunirse, los mayores, de instalaciones accesibles, y los ni&ntilde;os y j&oacute;venes, de zonas de encuentro.
    </p><p class="article-text">
        El historiador sit&uacute;a el origen del problema urban&iacute;stico de Can Pasquet a comienzos de los a&ntilde;os ochenta. Seg&uacute;n explica, el planeamiento de aquella &eacute;poca ya contemplaba que el espacio terminara destinado a equipamientos. El sistema previsto era complejo: la propiedad deb&iacute;a ceder el terreno al Ayuntamiento a cambio de que se permitiera determinada edificaci&oacute;n. El mecanismo nunca lleg&oacute; a ejecutarse. &ldquo;Esperas y esperas y no se llega a cumplir&rdquo;, resume el historiador. 
    </p><p class="article-text">
        La consecuencia ha sido una larga sucesi&oacute;n de propietarios y oportunidades frustradas. Marim&oacute;n asegura que el solar ha pasado por &ldquo;cinco o seis manos&rdquo; desde entonces y que incluso otros gobiernos municipales intentaron abordar su adquisici&oacute;n. El problema, a&ntilde;ade, es que el sistema urban&iacute;stico previsto no lleg&oacute; a funcionar. Ahora, por primera vez en a&ntilde;os, el Ayuntamiento hab&iacute;a dado la impresi&oacute;n de que la operaci&oacute;n estaba encarrilada. El PP lleg&oacute; a incluir en su &uacute;ltimo programa electoral la construcci&oacute;n de la plaza de Can Pasquet: &ldquo;Invertiremos en Son Sardina y haremos realidad las peticiones de los vecinos&rdquo;, promet&iacute;a la formaci&oacute;n.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2fb71248-4de6-4035-8563-69afb92574e7_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2fb71248-4de6-4035-8563-69afb92574e7_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2fb71248-4de6-4035-8563-69afb92574e7_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2fb71248-4de6-4035-8563-69afb92574e7_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2fb71248-4de6-4035-8563-69afb92574e7_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2fb71248-4de6-4035-8563-69afb92574e7_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2fb71248-4de6-4035-8563-69afb92574e7_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Antoni Marimón, vecino de Son Sardina y catedrático de Historia Contemporánea, resume el problema en una &quot;falta crónica de equipamientos públicos&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Antoni Marimón, vecino de Son Sardina y catedrático de Historia Contemporánea, resume el problema en una &quot;falta crónica de equipamientos públicos&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Mientras tanto, Gen&iacute;s, miembro de la Assemblea Popular de Son Sardina i sa Garriga, introduce otra dimensi&oacute;n: la de los j&oacute;venes que ya no pueden quedarse en la zona. &Eacute;l mismo ha tenido que marcharse. En conversaci&oacute;n con este peri&oacute;dico, cuenta que entre el grupo de unos 30 j&oacute;venes que participa en las fiestas son Sardina apenas quedan unos pocos viviendo all&iacute;; muchos se han trasladado a Palma o a otros municipios porque consideran imposible acceder a una vivienda en el n&uacute;cleo sin disponer de tierras, una casa familiar o una herencia. &ldquo;Si no tienes preparado un milloncito para gastar, no te puedes quedar&rdquo;, explica. Vincula esa expulsi&oacute;n de poblaci&oacute;n joven al encarecimiento de la vivienda, la especulaci&oacute;n y la turistificaci&oacute;n. 
    </p><p class="article-text">
        Para &eacute;l, la reivindicaci&oacute;n de Can Pasquet forma parte de algo m&aacute;s amplio: qu&eacute; tipo de pueblo quiere seguir siendo Son Sardina y si podr&aacute; conservar una vida comunitaria propia mientras aumenta la presi&oacute;n inmobiliaria. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fa23f769-ee37-4e3c-80aa-9e7c3064087c_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fa23f769-ee37-4e3c-80aa-9e7c3064087c_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fa23f769-ee37-4e3c-80aa-9e7c3064087c_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fa23f769-ee37-4e3c-80aa-9e7c3064087c_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fa23f769-ee37-4e3c-80aa-9e7c3064087c_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fa23f769-ee37-4e3c-80aa-9e7c3064087c_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/fa23f769-ee37-4e3c-80aa-9e7c3064087c_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Genís, vecino de Son Sardina: &quot;Si no tienes preparado un milloncito para gastar, no te puedes quedar&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Genís, vecino de Son Sardina: &quot;Si no tienes preparado un milloncito para gastar, no te puedes quedar&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En agosto de 2025, la Assemblea Popular de Son Sardina i sa Garriga ya alertaba de la situaci&oacute;n del solar de Can Pasquet y del riesgo de que acabara en manos privadas. Los vecinos recordaban que el pleno de Palma hab&iacute;a aprobado en mayo de 2024, con el apoyo del PP, instar al equipo de gobierno a adquirir los terrenos para construir una plaza p&uacute;blica despu&eacute;s de que las asociaciones del barrio reclamaran tambi&eacute;n un casal. La entidad denunciaba que, pese al compromiso municipal y a las m&aacute;s de 1.000 firmas recogidas en cuatro meses, el Ayuntamiento no hab&iacute;a informado de ning&uacute;n avance y persist&iacute;a en un &ldquo;silencio&rdquo; que dejaba en el aire el futuro del solar.
    </p><p class="article-text">
        La preocupaci&oacute;n vecinal aument&oacute; al aparecer en la parcela un cartel de Solvia que anunciaba su disponibilidad. La Assemblea advert&iacute;a adem&aacute;s de que el solar, pese a estar reservado en el Plan General para espacios libres y equipamientos, pod&iacute;a quedar expuesto a promociones privadas si Palma aplicaba la nueva legislaci&oacute;n urban&iacute;stica aprobada entonces por el Parlament. Los vecinos reclamaban as&iacute; que Cort materializara su compromiso y evitara que Can Pasquet acabara vendido al mejor postor, frustrando la oportunidad de dotar a Son Sardina de una plaza y un casal p&uacute;blicos.
    </p><p class="article-text">
        En anuncios localizados por este peri&oacute;dico, la parcela de 1.751 metros cuadrados lleg&oacute; a ofrecerse por 180.700 euros, a raz&oacute;n de 103 euros por metro cuadrado, mientras que otro portal situaba el precio de venta en 210.000 euros. Apenas ocho d&iacute;as despu&eacute;s de que el Ayuntamiento habilitase 237.976 euros para hacer frente a la adquisici&oacute;n, el solar acab&oacute; en manos privadas. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d482cd06-ac98-4c1f-a59f-10a6104c4b53_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d482cd06-ac98-4c1f-a59f-10a6104c4b53_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d482cd06-ac98-4c1f-a59f-10a6104c4b53_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d482cd06-ac98-4c1f-a59f-10a6104c4b53_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d482cd06-ac98-4c1f-a59f-10a6104c4b53_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d482cd06-ac98-4c1f-a59f-10a6104c4b53_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d482cd06-ac98-4c1f-a59f-10a6104c4b53_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Cartel que anunciaba la venta de Can Pasquet"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Cartel que anunciaba la venta de Can Pasquet                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El inter&eacute;s del solar no reside &uacute;nicamente en su ubicaci&oacute;n, sino tambi&eacute;n en su situaci&oacute;n urban&iacute;stica. Como se&ntilde;ala Miram&oacute;n, Can Pasquet arrastra desde los a&ntilde;os ochenta una ordenaci&oacute;n que nunca lleg&oacute; a ejecutarse y que ha ido cambiando con las sucesivas revisiones del planeamiento. La aprobaci&oacute;n del Plan General de 2023 y la posterior ca&iacute;da del Plan de Ordenaci&oacute;n Detallada han a&ntilde;adido incertidumbre sobre el futuro urban&iacute;stico del espacio. Esta circunstancia introduce una variable econ&oacute;mica relevante: cualquier modificaci&oacute;n futura que mejorase las condiciones urban&iacute;sticas de la parcela y aumentase su aprovechamiento podr&iacute;a incrementar de forma significativa su valor.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El Ayuntamiento asegura que pelear&aacute; el solar</strong></h2><p class="article-text">
        En medio de esta incertidumbre, el Ayuntamiento asegura que no ha renunciado al proyecto. elDiario.es se ha puesto en contacto con el Consistorio, que remite a un comunicado reciente en el que, subraya, desde que el alcalde anunci&oacute; su compromiso de adquirir la parcela, la Administraci&oacute;n inici&oacute; las gestiones pertinentes con la entidad bancaria entonces propietaria de la misma.  
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e39256ca-bba9-4d1e-9f46-a1af7157ac5f_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e39256ca-bba9-4d1e-9f46-a1af7157ac5f_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e39256ca-bba9-4d1e-9f46-a1af7157ac5f_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e39256ca-bba9-4d1e-9f46-a1af7157ac5f_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e39256ca-bba9-4d1e-9f46-a1af7157ac5f_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e39256ca-bba9-4d1e-9f46-a1af7157ac5f_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e39256ca-bba9-4d1e-9f46-a1af7157ac5f_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Parte de los vecinos y miembros de la Assemblea Popular de Son Sardina y Sa Garriga, durante la concentración de este domingo"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Parte de los vecinos y miembros de la Assemblea Popular de Son Sardina y Sa Garriga, durante la concentración de este domingo                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El Consistorio asegura que, desde entonces, trabaja para encontrar una soluci&oacute;n y se&ntilde;ala que actualmente est&aacute; negociando con el propietario para alcanzar un acuerdo de compraventa. Si no fuera posible, el Ayuntamiento asegura que iniciar&aacute; el correspondiente procedimiento de expropiaci&oacute;n. La intenci&oacute;n municipal es mantener el proyecto: un nuevo casal de barri y una biblioteca, una plaza p&uacute;blica y, como posibilidad adicional, un aparcamiento que contribuya a aliviar el d&eacute;ficit de estacionamiento de la zona. Cort asegura, adem&aacute;s, que el dise&ntilde;o de los futuros equipamientos contar&aacute; con la participaci&oacute;n de las asociaciones vecinales y entidades del barrio.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El Ayuntamiento está negociando con el propietario para alcanzar un acuerdo de compraventa. Si no fuera posible, iniciará la expropiación</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La oposici&oacute;n tambi&eacute;n ha cargado contra la gesti&oacute;n del Ayuntamiento. El secretario general de la Agrupaci&oacute;n Socialista de Palma, Iago Negueruela, ha reclamado explicaciones y responsabilidades pol&iacute;ticas al equipo de gobierno por la venta de Can Pesquet a una inmobiliaria y ha cuestionado que Cort no lograra cerrar la compra del solar que hab&iacute;a anunciado. Por su parte, M&eacute;s per Palma ha resumido su cr&iacute;tica en una frase: &ldquo;Mart&iacute;nez lo prometi&oacute;. El PP lo ha dejado perder&rdquo;. El regidor Miquel &Agrave;ngel Contreras sostiene que el alcalde gener&oacute; &ldquo;una expectativa ante todo Son Sardina&rdquo; al anunciar una plaza, un casal de barri y un aparcamiento y ahora debe explicar por qu&eacute; el Consistorio no lleg&oacute; a adquirir el terreno.
    </p><p class="article-text">
        El manifiesto le&iacute;do durante la concentraci&oacute;n reclama que el Ayuntamiento adquiera inmediatamente el solar y comience el proyecto de plaza y casal. La Assemblea Popular reivindica adem&aacute;s que estos espacios sean p&uacute;blicos y tengan en cuenta los proyectos elaborados por los propios vecinos. El mensaje de fondo es que Can Pasquet no se considera una infraestructura m&aacute;s. Las entidades recuerdan que la falta de espacios municipales dificulta incluso organizar las fiestas y las actividades asociativas. Los vecinos, despu&eacute;s de d&eacute;cadas de espera y de una promesa que termin&oacute; coincidiendo con una venta privada, quieren saber cu&aacute;ndo. Porque, como resum&iacute;a el manifiesto de la concentraci&oacute;n, &ldquo;no es una necesidad ni una promesa: es un derecho&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros, Jaime Reina]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/batalla-joana-vecinos-solar-comprado-promotor-queremos-lugar-encontrarnos_1_13482640.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 08 Sep 2026 04:30:44 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/18144087-dbac-476d-8b45-a7aa98723ade_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1447y530.jpg" length="1881278" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/18144087-dbac-476d-8b45-a7aa98723ade_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1447y530.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1881278" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La batalla de Joana y sus vecinos por el solar que ha comprado un promotor: "Queremos un lugar para encontrarnos"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/18144087-dbac-476d-8b45-a7aa98723ade_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1447y530.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Urbanismo,Espacios públicos,Servicios públicos,PP - Partido Popular,Protestas,Protestas ciudadanas,Inmobiliarias,Mercado inmobiliario,Islas Baleares,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Trobades les restes de dos soldats morts en la gran ofensiva republicana desplegada el 1936 a Mallorca]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/trobades-les-restes-soldats-morts-gran-ofensiva-republicana-desplegada-1936-mallorca_1_13493424.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/d1aa1a59-181e-4ffd-80ba-11eb171a2a05_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Trobades les restes de dos soldats morts en la gran ofensiva republicana desplegada el 1936 a Mallorca"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Les bales i les insígnies militars han estat les principals pistes per reconstruir la seva història: juntament amb les restes òssies han aparegut munició d'arma llarga ja disparada, un projectil de set mil·límetres, dues insígnies del cos de Sanitat i altres restes de vestimenta militar</p><p class="subtitle">La fatídica derrota republicana en què va batallar Amalia Lobato, una de les primeres dones mortes en combat</p></div><p class="article-text">
        Els treballs d'excavaci&oacute; i exhumaci&oacute; al cementiri municipal de Son Servera (Mallorca) han perm&egrave;s localitzar les restes d'almenys dos homes que haurien estat v&iacute;ctimes de les forces revoltades el 1936. Els investigadors apunten que aquestes dues persones van perdre la vida en algun dels enfrontaments registrats als voltants del municipi durant la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/fatidica-derrota-republicana-batallo-amalia-lobato-primera-mujer-fallecida-combate_1_11967200.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Batalla de Mallorca</a>, la gran ofensiva que, entre agost i setembre de 1936, va dur a terme la Rep&uacute;blica amb l'objectiu de recuperar l'illa de mans dels colpistes. L'operaci&oacute; va acabar amb la retirada de les tropes republicanes despr&eacute;s de diverses setmanes de combats.
    </p><p class="article-text">
        Les bales i les ins&iacute;gnies militars han estat les principals pistes per reconstruir la seva hist&ograve;ria: juntament amb les restes &ograve;ssies han aparegut munici&oacute; d'arma llarga ja disparada, un projectil de set mil&middot;l&iacute;metres, dues ins&iacute;gnies del cos de Sanitat i altres restes de vestimenta militar, un conjunt que, segons fonts memorialistes consultades per elDiario.es, apuntarien que els dos homes van pert&agrave;nyer a l'Ex&egrave;rcit republic&agrave;. La Batalla de Mallorca va ser l'&uacute;ltima operaci&oacute; amf&iacute;bia de la hist&ograve;ria d'Espanya i en ella van participar totes les armes de l'Ex&egrave;rcit i les mil&iacute;cies antifeixistes. Tamb&eacute; va ser la primera que va comptar amb un <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/maria-cogio-fusil-5-000-milicianas-marcharon-frente-defender-republica_1_10451974.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">batall&oacute; format &iacute;ntegrament per dones</a>. 
    </p><p class="article-text">
        La intervenci&oacute; arqueol&ograve;gica s'emmarca en el V Pla de Fosses del Govern balear i dona continu&iuml;tat als treballs de localitzaci&oacute; realitzats entre mitjans d'abril i finals de maig. L'objectiu, tal com assenyala l'Executiu en un comunicat dif&oacute;s aquest dilluns, &eacute;s recuperar i estudiar restes humanes que puguin correspondre a milicians morts durant els combats i avan&ccedil;ar, quan sigui possible, en la seva identificaci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Les pistes han aparegut gaireb&eacute; 90 anys despr&eacute;s d'aquells enfrontaments i estan precisament on els investigadors esperaven trobar respostes: a la part m&eacute;s antiga del cementiri. All&agrave;, sota les actuals zones enjardinades i part de les voreres, els arque&ograve;legs han anat separant enterraments ordinaris d'aquells que presenten senyals que podrien revelar una mort vinculada a la Guerra Civil.
    </p><p class="article-text">
        La primera fase de la intervenci&oacute;, desenvolupada entre mitjans d'abril i finals de maig, va treure a la llum un gran nombre d'enterraments de diferents &egrave;poques. En una de les zones enjardinades situada al costat de l'entrada, per exemple, van apar&egrave;ixer 40 sepultures individuals perfectament alineades, amb els cossos dipositats en caixes funer&agrave;ries.
    </p><p class="article-text">
        La majoria d'aquestes persones eren d'edat avan&ccedil;ada i els enterraments corresponien principalment a dates posteriors a la Guerra Civil, a partir de la d&egrave;cada de 1940. Per aix&ograve;, els investigadors van descartar que fossin v&iacute;ctimes de la Batalla de Mallorca.
    </p><p class="article-text">
        El gir va arribar en estudiar els antics pl&agrave;nols del cementiri conservats a l'Arxiu Municipal de Son Servera. Els documents van permetre comprovar que la terrassa superior, la zona m&eacute;s antiga del recinte, havia estat utilitzada durant la primera meitat del segle XX per realitzar enterraments directament a terra.
    </p><p class="article-text">
        L'excavaci&oacute; va permetre documentar almenys 65 inhumacions al sector est, 63 a l'oest i altres 13 a la zona enjardinada central. Entre elles van apar&egrave;ixer enterraments que trencaven amb el patr&oacute; habitual. Alguns cossos havien estat col&middot;locats en posicions inusuals i d'altres mancaven de ta&uuml;t o de qualsevol altre receptacle funerari. S&oacute;n precisament aquestes anomalies les que han perm&egrave;s als arque&ograve;legs concentrar la investigaci&oacute; en determinades sepultures.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Una intervenci&oacute; que obliga a aixecar part del cementiri</strong></h2><p class="article-text">
        Els treballs s'han repr&egrave;s aquesta setmana i es troben ara en una fase m&eacute;s delicada: l'excavaci&oacute; i exhumaci&oacute; de les restes que poden estar relacionades amb la Guerra Civil. El problema rau en el fet que algunes d'aquestes inhumacions es troben parcialment sota la vorera actual que envolta les zones enjardinades. Per accedir-hi, els arque&ograve;legs han de desmuntar part del paviment i continuar l'excavaci&oacute; sota la infraestructura constru&iuml;da posteriorment.
    </p><p class="article-text">
        L'objectiu no &eacute;s &uacute;nicament recuperar les restes. La investigaci&oacute; pret&eacute;n estudiar els esquelets i els objectes associats a ells per obtenir tota la informaci&oacute; possible i, si les proves ho permeten, arribar a identificar les persones enterrades.
    </p><p class="article-text">
        La intervenci&oacute; compta amb la participaci&oacute; de l'equip d'Aranzadi i s'integra en el V Pla de Fosses del Govern. La directora general de Relacions Institucionals i de Relacions amb el Parlament, Xesca Ramis, ha visitat aquest dilluns el cementiri juntament amb el tinent de batle de Son Servera, Jaume Servera, i el t&egrave;cnic d'Aranzadi Cesc Busquets.
    </p><p class="article-text">
        La investigaci&oacute; obre ara la possibilitat que les restes recuperades permetin reconstruir part de la hist&ograve;ria d'uns homes que van morir durant un dels episodis m&eacute;s importants de la Guerra Civil a Mallorca i que van ser enterrats sense que, fins ara, s'hagu&eacute;s pogut establir amb certesa la seva identitat. El prop&ograve;sit &uacute;ltim de la intervenci&oacute; &eacute;s, subratlla el Govern, retornar-los un nom i, quan sigui possible, fer arribar les seves restes a les seves fam&iacute;lies, a m&eacute;s de garantir-los una sepultura digna.
    </p><p class="article-text">
        En la Batalla de Mallorca va morir, a m&eacute;s, una de les primeres dones lluitant al front, Amalia Lobato Rosique, tal com documenten els historiadors Manuel Aguilera i Gonzalo Berger en un estudi sobre l'ofensiva republicana. Juntament amb ella, cinc milicianes del b&agrave;ndol republic&agrave; van perdre la vida a mans dels feixistes en la Batalla de Mallorca. S&oacute;n conegudes com '<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/maria-cogio-fusil-5-000-milicianas-marcharon-frente-defender-republica_1_10451974.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">les milicianes de Bayo</a>': Teresa Bellera, Mar&iacute;a Garc&iacute;a, les germanes Dar&iacute;a i Merc&egrave; Buixad&eacute; i una cinquena el nom de la qual es desconeix, encara que va ser autora del <em>Diari d&rsquo;una miliciana, </em>en el qual narrava aquells dies de caos i lluita. Va ser publicat al setmanari <em>Arriba, </em>per&ograve; mai s'ha trobat el manuscrit original. El relat va servir de base per al documental <em>Milicianas </em>dirigit per T&agrave;nia Ball&oacute; i el manacor&iacute; Jaume Mir&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        El mateix dia que va entrar en combat, el 20 d'agost, va rebre un tret de bala al ventre i va ser traslladada a l'hospital de sang de Ciutadella, on va morir tres dies despr&eacute;s, convertint-se en la primera dona caiguda en defensa de la Segona Rep&uacute;blica. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/trobades-les-restes-soldats-morts-gran-ofensiva-republicana-desplegada-1936-mallorca_1_13493424.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 07 Sep 2026 17:46:26 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/d1aa1a59-181e-4ffd-80ba-11eb171a2a05_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="559279" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/d1aa1a59-181e-4ffd-80ba-11eb171a2a05_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="559279" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Trobades les restes de dos soldats morts en la gran ofensiva republicana desplegada el 1936 a Mallorca]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/d1aa1a59-181e-4ffd-80ba-11eb171a2a05_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Víctimas del franquismo,Represión franquista,Guerra Civil Española,Franquismo,Segunda República,Fosas del franquismo,Memoria Histórica,Islas Baleares,Mallorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Hallan los restos de dos soldados muertos en la gran ofensiva republicana desplegada en 1936 en Mallorca]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/hallan-restos-soldados-muertos-gran-ofensiva-republicana-desplegada-1936-mallorca_1_13493147.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/d1aa1a59-181e-4ffd-80ba-11eb171a2a05_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Hallan los restos de dos soldados muertos en la gran ofensiva republicana desplegada en 1936 en Mallorca"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Las balas y las insignias militares han sido las principales pistas para reconstruir su historia: junto a los restos óseos han aparecido munición de arma larga ya disparada, un proyectil de siete milímetros, dos insignias del cuerpo de Sanidad y otros restos de vestimenta militar</p><p class="subtitle">La fatídica derrota republicana en la que batalló Amalia Lobato, una de las primeras mujeres fallecidas en combate
</p></div><p class="article-text">
        Los trabajos de excavaci&oacute;n y exhumaci&oacute;n en el cementerio municipal de Son Servera (Mallorca) han permitido localizar los restos de al menos dos hombres que habr&iacute;an sido v&iacute;ctimas de las fuerzas sublevadas en 1936. Los investigadores apuntan a que estas dos personas perdieron la vida en alguno de los enfrentamientos registrados en los alrededores del municipio durante la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/fatidica-derrota-republicana-batallo-amalia-lobato-primera-mujer-fallecida-combate_1_11967200.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Batalla de Mallorca</a>, la gran ofensiva que, entre agosto y septiembre de 1936, llev&oacute; a cabo la Rep&uacute;blica con el objetivo de recuperar la isla de manos de los golpistas. La operaci&oacute;n termin&oacute; con la retirada de las tropas republicanas tras varias semanas de combates.
    </p><p class="article-text">
        Las balas y las insignias militares han sido las principales pistas para reconstruir su historia: junto a los restos &oacute;seos han aparecido munici&oacute;n de arma larga ya disparada, un proyectil de siete mil&iacute;metros, dos insignias del cuerpo de Sanidad y otros restos de vestimenta militar, un conjunto que, seg&uacute;n fuentes memorialistas consultadas por elDiario.es, apuntar&iacute;a a que los dos hombres pertenecieron al Ej&eacute;rcito republicano. La Batalla de Mallorca fue la &uacute;ltima operaci&oacute;n anfibia de la historia de Espa&ntilde;a y en ella participaron todas las armas del Ej&eacute;rcito y las milicias antifascistas. Tambi&eacute;n fue la primera que cont&oacute; con un <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/maria-cogio-fusil-5-000-milicianas-marcharon-frente-defender-republica_1_10451974.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">batall&oacute;n formado &iacute;ntegramente por mujeres</a>. 
    </p><p class="article-text">
        La intervenci&oacute;n arqueol&oacute;gica se enmarca en el V Plan de Fosas del Govern balear y da continuidad a los trabajos de localizaci&oacute;n realizados entre mediados de abril y finales de mayo. El objetivo, tal como se&ntilde;ala el Ejecutivo en un comunicado difundido este lunes, es recuperar y estudiar restos humanos que puedan corresponder a milicianos fallecidos durante los combates y avanzar, cuando sea posible, en su identificaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Las pistas han aparecido casi 90 a&ntilde;os despu&eacute;s de aquellos enfrentamientos y est&aacute;n precisamente donde los investigadores esperaban encontrar respuestas: en la parte m&aacute;s antigua del cementerio. All&iacute;, bajo las actuales zonas ajardinadas y parte de las aceras, los arque&oacute;logos han ido separando enterramientos ordinarios de aquellos que presentan se&ntilde;ales que podr&iacute;an revelar una muerte vinculada a la Guerra Civil.
    </p><p class="article-text">
        La primera fase de la intervenci&oacute;n, desarrollada entre mediados de abril y finales de mayo, sac&oacute; a la luz un gran n&uacute;mero de enterramientos de diferentes &eacute;pocas. En una de las zonas ajardinadas situada junto a la entrada, por ejemplo, aparecieron 40 sepulturas individuales perfectamente alineadas, con los cuerpos depositados en cajas funerarias.
    </p><p class="article-text">
        La mayor&iacute;a de estas personas eran de edad avanzada y los enterramientos correspond&iacute;an principalmente a fechas posteriores a la Guerra Civil, a partir de la d&eacute;cada de 1940. Por ello, los investigadores descartaron que fueran v&iacute;ctimas de la Batalla de Mallorca.
    </p><p class="article-text">
        El giro lleg&oacute; al estudiar los antiguos planos del cementerio conservados en el Archivo Municipal de Son Servera. Los documentos permitieron comprobar que la terraza superior, la zona m&aacute;s antigua del recinto, hab&iacute;a sido utilizada durante la primera mitad del siglo XX para realizar enterramientos directamente en tierra.
    </p><p class="article-text">
        La excavaci&oacute;n permiti&oacute; documentar al menos 65 inhumaciones en el sector este, 63 en el oeste y otras 13 en la zona ajardinada central. Entre ellas aparecieron enterramientos que romp&iacute;an con el patr&oacute;n habitual. Algunos cuerpos hab&iacute;an sido colocados en posiciones inusuales y otros carec&iacute;an de ata&uacute;d o de cualquier otro recept&aacute;culo funerario. Son precisamente estas anomal&iacute;as las que han permitido a los arque&oacute;logos concentrar la investigaci&oacute;n en determinadas sepulturas.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Una intervenci&oacute;n que obliga a levantar parte del cementerio</strong></h2><p class="article-text">
        Los trabajos se han retomado esta semana y se encuentran ahora en una fase m&aacute;s delicada: la excavaci&oacute;n y exhumaci&oacute;n de los restos que pueden estar relacionados con la Guerra Civil. El problema radica en que algunas de estas inhumaciones se encuentran parcialmente bajo la acera actual que rodea las zonas ajardinadas. Para acceder a ellas, los arque&oacute;logos tienen que desmontar parte del pavimento y continuar la excavaci&oacute;n bajo la infraestructura construida posteriormente.
    </p><p class="article-text">
        El objetivo no es &uacute;nicamente recuperar los restos. La investigaci&oacute;n pretende estudiar los esqueletos y los objetos asociados a ellos para obtener toda la informaci&oacute;n posible y, si las pruebas lo permiten, llegar a identificar a las personas enterradas.
    </p><p class="article-text">
        La intervenci&oacute;n cuenta con la participaci&oacute;n del equipo de Aranzadi y se integra en el V Plan de Fosas del Govern balear. La directora general de Relaciones Institucionales y de Relaciones con el Parlament, Xesca Ramis, ha visitado este lunes el cementerio junto al teniente de alcalde de Son Servera, Jaume Servera, y el t&eacute;cnico de Aranzadi Cesc Busquets.
    </p><p class="article-text">
        La investigaci&oacute;n abre ahora la posibilidad de que los restos recuperados permitan reconstruir parte de la historia de unos hombres que murieron durante uno de los episodios m&aacute;s importantes de la Guerra Civil en Mallorca y que fueron enterrados sin que, hasta ahora, se hubiera podido establecer con certeza su identidad. El prop&oacute;sito &uacute;ltimo de la intervenci&oacute;n es, subraya el Govern, devolverles un nombre y, cuando sea posible, hacer llegar sus restos a sus familias, adem&aacute;s de garantizarles una sepultura digna.
    </p><p class="article-text">
        En la Batalla de Mallorca falleci&oacute;, adem&aacute;s, una de las primeras mujeres luchando en el frente, Amalia Lobato Rosique, tal como documentan los historiadores Manuel Aguilera y Gonzalo Berger en un estudio sobre la ofensiva republicana. Junto a ella, cinco milicianas del bando republicano perdieron la vida de manos de los fascistas en la Batalla de Mallorca. Son conocidas como '<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/maria-cogio-fusil-5-000-milicianas-marcharon-frente-defender-republica_1_10451974.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">las milicianas de Bayo</a>': Teresa Bellera, Mar&iacute;a Garc&iacute;a, las hermanas Dar&iacute;a y Merc&egrave; Buixad&eacute; y una quinta cuyo nombre se desconoce, aunque fue autora del <em>Diari d&rsquo;una miliciana, </em>en el que narraba aquellos d&iacute;as de caos y lucha. Fue publicado en el semanario <em>Arriba, </em>pero nunca se ha encontrado el manuscrito original. El relato sirvi&oacute; de base para el documental <em>Milicianas </em>dirigido por T&agrave;nia Ball&oacute; y el manacor&iacute; Jaume Mir&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        El mismo d&iacute;a que entr&oacute; en combate, el 20 de agosto, recibi&oacute; un disparo de bala en el vientre y fue trasladada al hospital de sangre de Ciutadella, donde muri&oacute; tres d&iacute;as despu&eacute;s, convirti&eacute;ndose en la primera mujer ca&iacute;da en defensa de la Segunda Rep&uacute;blica. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/hallan-restos-soldados-muertos-gran-ofensiva-republicana-desplegada-1936-mallorca_1_13493147.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 07 Sep 2026 16:40:25 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/d1aa1a59-181e-4ffd-80ba-11eb171a2a05_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="559279" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/d1aa1a59-181e-4ffd-80ba-11eb171a2a05_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="559279" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Hallan los restos de dos soldados muertos en la gran ofensiva republicana desplegada en 1936 en Mallorca]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/d1aa1a59-181e-4ffd-80ba-11eb171a2a05_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Víctimas del franquismo,Represión franquista,Guerra Civil Española,Franquismo,Segunda República,Fosas del franquismo,Memoria Histórica,Islas Baleares,Mallorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[L’agressió amb aigua a una turista alemanya revifa la batalla contra els cotxes de cavalls de Palma]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-agressio-amb-aigua-turista-alemanya-revifa-batalla-els-cotxes-cavalls-palma_1_13488600.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/43cc7f44-df6a-47f6-9139-4e20ec9b6959_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="L’agressió amb aigua a una turista alemanya revifa la batalla contra els cotxes de cavalls de Palma"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La transformació cap a un model elèctric, lliure d’explotació animal, és més a prop. Les llicències, vitalícies i hereditàries, són el principal obstacle, malgrat que cada vegada més persones denuncien que els èquids treballen amb temperatures elevades, coixegen o tenen els ossos marcats</p><p class="subtitle">Expedientat el conductor d'un cotxe de cavalls que va tirar aigua a una dona que demanava que donés a beure a l'animal</p></div><p class="article-text">
        Les calesses de cavalls de Palma tornen a estar al centre de la pol&egrave;mica. L&rsquo;enfrontament entre un cotxer i una turista alemanya, despr&eacute;s que ella li deman&eacute;s que don&eacute;d aigua a un dels seus cavalls, ha revifat un conflicte que fa anys que enfronta el sector amb les organitzacions animalistes. Hi ha diferents fronts oberts, des de l&rsquo;estat i les condicions dels animals, especialment durant els mesos de calor, fins a la progressiva substituci&oacute; de les galeres per vehicles el&egrave;ctrics. Un debat que, mentre les administracions avancen lentament cap a un canvi de model, continua generant protestes, den&uacute;ncies i enfrontaments als carrers de Palma.
    </p><p class="article-text">
        Les entitats animalistes Progreso en Verde i Satya Animal han convocat una concentraci&oacute; aquest dissabte a les 11 del mat&iacute; davant la Catedral de Palma per reclamar, de nou, que la ind&uacute;stria de les galeres de cavalls es reconverteixi i passi a ser de calesses el&egrave;ctriques, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/adios-caballos-desmayados-desnutridos-calesas-electricas-pasear-turistas-son-realidad_1_12226388.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">seguint el model d&rsquo;Alc&uacute;dia</a>. Les protestes s&rsquo;emmarquen en un context en qu&egrave; el president de l&rsquo;Associaci&oacute; de Caleses va protagonitzar una pol&egrave;mica amb una turista alemanya, a qui va insultar (la va anomenar &ldquo;neonazi&rdquo;), li va dir que meng&eacute;s carn i li va tirar aigua al damunt, despr&eacute;s que ella li pregunt&eacute;s, educadament, si podia donar a beure al cavall. Uns dies despr&eacute;s, Manuel Vargas es va disculpar per l&rsquo;incident i va afirmar estar penedit per la seva acci&oacute;. &ldquo;Demano perd&oacute;, em vaig equivocar, per&ograve; &eacute;s que em va dir que els gitanos &eacute;rem uns maltractadors d&rsquo;animals&rdquo;, <a href="https://www.ultimahora.es/noticias/palma/2026/08/30/2698663/pido-perdon-equivoque-pero-dijo-los-gitanos-eramos-maltratadores-animales.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">va assegurar a &Uacute;ltima Hora</a>.
    </p><p class="article-text">
        La turista alemanya &ndash;la 'influencer' Xenia Denise&ndash; ha explicat a elDiario.es que &ldquo;els insults nom&eacute;s van venir de la seva part cap a mi&rdquo;. &ldquo;No li vaig dir res a aquell home, tret que, si us plau, don&eacute;s aigua al cavall (despr&eacute;s de preguntar-li si podia donar al cavall la meva pr&ograve;pia aigua)&rdquo;, ha aclarit. &ldquo;Crec que tamb&eacute; es pot veure pel meu llenguatge corporal que jo no tenia cap agressivitat i que no buscava discutir&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">No li vaig dir res a aquell home, només que, per favor, li donés aigua al cavall. Crec que també pel es veu pel meu llenguatge corporal que jo no mostrava cap agressivitat i que no volia discutir</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Xenia Denise</span>
                                        <span>—</span> Agredida per un conductor d&#039;un cotxe de cavalls
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        L&rsquo;Ajuntament de Palma ha obert un expedient informatiu per aclarir els fets i determinar-ne les circumst&agrave;ncies, segons han informat a aquest diari. En aquest sentit, l&rsquo;Ajuntament de Palma assenyala que &ldquo;no tolerar&agrave; comportaments que puguin resultar incompatibles amb les obligacions i condicions que han de complir els titulars i conductors d&rsquo;aquest servei i que, un cop aclarits els fets, s&rsquo;adoptaran les mesures que corresponguin&rdquo;.
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-embed ">
    
            <blockquote class="instagram-media" data-instgrm-captioned data-instgrm-permalink="https://www.instagram.com/reel/DclU3kroRRF/?utm_source=ig_embed&amp;utm_campaign=loading" data-instgrm-version="14" style=" background:#FFF; border:0; border-radius:3px; box-shadow:0 0 1px 0 rgba(0,0,0,0.5),0 1px 10px 0 rgba(0,0,0,0.15); margin: 1px; max-width:540px; min-width:326px; padding:0; width:99.375%; width:-webkit-calc(100% - 2px); width:calc(100% - 2px);"><div style="padding:16px;"> <a href="https://www.instagram.com/reel/DclU3kroRRF/?utm_source=ig_embed&amp;utm_campaign=loading" style=" background:#FFFFFF; line-height:0; padding:0 0; text-align:center; text-decoration:none; width:100%;" target="_blank"> <div style=" display: flex; flex-direction: row; align-items: center;"> <div style="background-color: #F4F4F4; border-radius: 50%; flex-grow: 0; height: 40px; margin-right: 14px; width: 40px;"></div> <div style="display: flex; flex-direction: column; flex-grow: 1; justify-content: center;"> <div style=" background-color: #F4F4F4; border-radius: 4px; flex-grow: 0; height: 14px; margin-bottom: 6px; width: 100px;"></div> <div style=" background-color: #F4F4F4; border-radius: 4px; flex-grow: 0; height: 14px; width: 60px;"></div></div></div><div style="padding: 19% 0;"></div> <div style="display:block; height:50px; margin:0 auto 12px; width:50px;"><svg width="50px" height="50px" viewBox="0 0 60 60" version="1.1" xmlns="https://www.w3.org/2000/svg" xmlns:xlink="https://www.w3.org/1999/xlink"><g stroke="none" stroke-width="1" fill="none" fill-rule="evenodd"><g transform="translate(-511.000000, -20.000000)" fill="#000000"><g><path d="M556.869,30.41 C554.814,30.41 553.148,32.076 553.148,34.131 C553.148,36.186 554.814,37.852 556.869,37.852 C558.924,37.852 560.59,36.186 560.59,34.131 C560.59,32.076 558.924,30.41 556.869,30.41 M541,60.657 C535.114,60.657 530.342,55.887 530.342,50 C530.342,44.114 535.114,39.342 541,39.342 C546.887,39.342 551.658,44.114 551.658,50 C551.658,55.887 546.887,60.657 541,60.657 M541,33.886 C532.1,33.886 524.886,41.1 524.886,50 C524.886,58.899 532.1,66.113 541,66.113 C549.9,66.113 557.115,58.899 557.115,50 C557.115,41.1 549.9,33.886 541,33.886 M565.378,62.101 C565.244,65.022 564.756,66.606 564.346,67.663 C563.803,69.06 563.154,70.057 562.106,71.106 C561.058,72.155 560.06,72.803 558.662,73.347 C557.607,73.757 556.021,74.244 553.102,74.378 C549.944,74.521 548.997,74.552 541,74.552 C533.003,74.552 532.056,74.521 528.898,74.378 C525.979,74.244 524.393,73.757 523.338,73.347 C521.94,72.803 520.942,72.155 519.894,71.106 C518.846,70.057 518.197,69.06 517.654,67.663 C517.244,66.606 516.755,65.022 516.623,62.101 C516.479,58.943 516.448,57.996 516.448,50 C516.448,42.003 516.479,41.056 516.623,37.899 C516.755,34.978 517.244,33.391 517.654,32.338 C518.197,30.938 518.846,29.942 519.894,28.894 C520.942,27.846 521.94,27.196 523.338,26.654 C524.393,26.244 525.979,25.756 528.898,25.623 C532.057,25.479 533.004,25.448 541,25.448 C548.997,25.448 549.943,25.479 553.102,25.623 C556.021,25.756 557.607,26.244 558.662,26.654 C560.06,27.196 561.058,27.846 562.106,28.894 C563.154,29.942 563.803,30.938 564.346,32.338 C564.756,33.391 565.244,34.978 565.378,37.899 C565.522,41.056 565.552,42.003 565.552,50 C565.552,57.996 565.522,58.943 565.378,62.101 M570.82,37.631 C570.674,34.438 570.167,32.258 569.425,30.349 C568.659,28.377 567.633,26.702 565.965,25.035 C564.297,23.368 562.623,22.342 560.652,21.575 C558.743,20.834 556.562,20.326 553.369,20.18 C550.169,20.033 549.148,20 541,20 C532.853,20 531.831,20.033 528.631,20.18 C525.438,20.326 523.257,20.834 521.349,21.575 C519.376,22.342 517.703,23.368 516.035,25.035 C514.368,26.702 513.342,28.377 512.574,30.349 C511.834,32.258 511.326,34.438 511.181,37.631 C511.035,40.831 511,41.851 511,50 C511,58.147 511.035,59.17 511.181,62.369 C511.326,65.562 511.834,67.743 512.574,69.651 C513.342,71.625 514.368,73.296 516.035,74.965 C517.703,76.634 519.376,77.658 521.349,78.425 C523.257,79.167 525.438,79.673 528.631,79.82 C531.831,79.965 532.853,80.001 541,80.001 C549.148,80.001 550.169,79.965 553.369,79.82 C556.562,79.673 558.743,79.167 560.652,78.425 C562.623,77.658 564.297,76.634 565.965,74.965 C567.633,73.296 568.659,71.625 569.425,69.651 C570.167,67.743 570.674,65.562 570.82,62.369 C570.966,59.17 571,58.147 571,50 C571,41.851 570.966,40.831 570.82,37.631"></path></g></g></g></svg></div><div style="padding-top: 8px;"> <div style=" color:#3897f0; font-family:Arial,sans-serif; font-size:14px; font-style:normal; font-weight:550; line-height:18px;">Veure aquesta publicació a Instagram</div></div><div style="padding: 12.5% 0;"></div> <div style="display: flex; flex-direction: row; margin-bottom: 14px; align-items: center;"><div> <div style="background-color: #F4F4F4; border-radius: 50%; height: 12.5px; width: 12.5px; transform: translateX(0px) translateY(7px);"></div> <div style="background-color: #F4F4F4; height: 12.5px; transform: rotate(-45deg) translateX(3px) translateY(1px); width: 12.5px; flex-grow: 0; margin-right: 14px; margin-left: 2px;"></div> <div style="background-color: #F4F4F4; border-radius: 50%; height: 12.5px; width: 12.5px; transform: translateX(9px) translateY(-18px);"></div></div><div style="margin-left: 8px;"> <div style=" background-color: #F4F4F4; border-radius: 50%; flex-grow: 0; height: 20px; width: 20px;"></div> <div style=" width: 0; height: 0; border-top: 2px solid transparent; border-left: 6px solid #f4f4f4; border-bottom: 2px solid transparent; transform: translateX(16px) translateY(-4px) rotate(30deg)"></div></div><div style="margin-left: auto;"> <div style=" width: 0px; border-top: 8px solid #F4F4F4; border-right: 8px solid transparent; transform: translateY(16px);"></div> <div style=" background-color: #F4F4F4; flex-grow: 0; height: 12px; width: 16px; transform: translateY(-4px);"></div> <div style=" width: 0; height: 0; border-top: 8px solid #F4F4F4; border-left: 8px solid transparent; transform: translateY(-4px) translateX(8px);"></div></div></div> <div style="display: flex; flex-direction: column; flex-grow: 1; justify-content: center; margin-bottom: 24px;"> <div style=" background-color: #F4F4F4; border-radius: 4px; flex-grow: 0; height: 14px; margin-bottom: 6px; width: 224px;"></div> <div style=" background-color: #F4F4F4; border-radius: 4px; flex-grow: 0; height: 14px; width: 144px;"></div></div></div><p style=" color:#c9c8cd; font-family:Arial,sans-serif; font-size:14px; line-height:17px; margin-bottom:0; margin-top:8px; overflow:hidden; padding:8px 0 7px; text-align:center; text-overflow:ellipsis; white-space:nowrap;"><a href="https://www.instagram.com/reel/DclU3kroRRF/?utm_source=ig_embed&amp;utm_campaign=loading" style=" color:#c9c8cd; font-family:Arial,sans-serif; font-size:14px; font-style:normal; font-weight:normal; line-height:17px; text-decoration:none;" target="_blank">Una publicació compartida de Xenia (@xeniadenise)</a></p></div></blockquote>
<script async src="//www.instagram.com/embed.js"></script>
    </figure><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;En Manuel va perdre 50 euros&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Venancio Vargas, portaveu de l&rsquo;Associaci&oacute; de Calessers, explica a elDiario.es que l&rsquo;incident protagonitzat per Manuel Vargas es va produir despr&eacute;s que una fam&iacute;lia alemanya a qui estava a punt de portar en calessa fos increpada per un grup de turistes. Segons la seva versi&oacute;, les dones van intentar conv&egrave;ncer la fam&iacute;lia que no hi pug&eacute;s amb els seus fills i finalment van aconseguir que se n&rsquo;an&eacute;s. Manuel, sost&eacute;, va perdre aix&iacute; uns 50 euros.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;El seu grup va comen&ccedil;ar a ficar-se amb la fam&iacute;lia, dient-los que era una vergonya que hi pugessin amb els seus fills i intentant que no hi pugessin. Al final, la fam&iacute;lia se&rsquo;n va anar i no hi va pujar, i Manuel va perdre 50 euros&rdquo;, relata Vargas. A partir d&rsquo;aqu&iacute;, segons Vargas, va comen&ccedil;ar una discussi&oacute; entre els implicats. El portaveu assegura que Manuel va treure el m&ograve;bil per gravar despr&eacute;s de sentir un comentari que va considerar racista. &ldquo;Tots els gitanos s&oacute;n iguals a tot el m&oacute;n&rdquo;, afirma que li va dir. Vincula aquesta frase a una conversa sobre la pres&egrave;ncia de persones gitanes en el m&oacute;n dels cavalls de curses en pa&iuml;sos com Anglaterra o Alemanya. Tamb&eacute; sost&eacute; que, un cop iniciada la gravaci&oacute;, la turista va passar de l&rsquo;alemany a l&rsquo;angl&egrave;s i que va fer veure que demanava al calesser que tir&eacute;s aigua.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El portaveu de l’Associació de Calessers assegura que un grup de turistes va convèncer a una família perquè no es montés en el cotxe de cavalls i que l’home del vídeo va perdre 50 euros. També afirma que el conductor va rebre comentaris racistes: “Tots els gitanos són iguals en tot el món”. La jove nega aquest comentari</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Vargas admet, tanmateix, que res d&rsquo;aix&ograve; justifica la reacci&oacute; de Manuel. &ldquo;Jo crec, des del meu punt de vista, que aquesta noia ho tenia preparat, per&ograve; no &eacute;s justificable el que va fer. Sempre s&rsquo;ha de ser professional, ets al teu lloc de feina i no pots perdre els papers d&rsquo;aquesta manera&rdquo;, afirma. El portaveu assegura que Manuel est&agrave; &ldquo;molt penedit&rdquo; i que no vol que es torni a produir un episodi similar.
    </p><p class="article-text">
        Pel que fa a les possibles conseq&uuml;&egrave;ncies, Vargas diu descon&egrave;ixer quines mesures pot adoptar l&rsquo;Ajuntament i com es podria desenvolupar el procediment. &ldquo;No s&eacute; exactament qu&egrave; far&agrave; l&rsquo;Ajuntament. Crec que l&rsquo;&uacute;nic delicte &eacute;s que l&rsquo;anomena &lsquo;neonazi&rsquo;, i aquest comentari ve pel comentari racista&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/90e3d0dd-5171-4d45-8d4d-0c1093ffb47a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0_x280y333.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/90e3d0dd-5171-4d45-8d4d-0c1093ffb47a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0_x280y333.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/90e3d0dd-5171-4d45-8d4d-0c1093ffb47a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0_x280y333.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/90e3d0dd-5171-4d45-8d4d-0c1093ffb47a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0_x280y333.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/90e3d0dd-5171-4d45-8d4d-0c1093ffb47a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x280y333.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/90e3d0dd-5171-4d45-8d4d-0c1093ffb47a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x280y333.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/90e3d0dd-5171-4d45-8d4d-0c1093ffb47a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x280y333.jpg"
                    alt="Un cavall que tirava d’una galera es desploma en un carrer de Palma"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un cavall que tirava d’una galera es desploma en un carrer de Palma                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El portaveu dels calessers situa, a m&eacute;s, l&rsquo;episodi en un context de conflictes recurrents amb alguns turistes alemanys. Assegura que uns dies abans una dona havia protagonitzat un incident i sost&eacute; que els conductors tenen m&eacute;s problemes amb visitants alemanys que amb els residents. &ldquo;Els residents et respecten m&eacute;s, perqu&egrave; al final el nostre negoci &eacute;s legal, paguem impostos, ho tenim tot b&eacute; i estem aportant a la societat&rdquo;, assegura. En canvi, considera que els alemanys &ldquo;s&oacute;n els m&eacute;s radicals: venen, es fiquen amb el teu viatge, surten i t&rsquo;insulten&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La difer&egrave;ncia entre tots dos incidents &eacute;s que, en el cas de la 'influencer', segons Vargas, ella va romandre al lloc, mentre que l&rsquo;altra se&rsquo;n va anar. &ldquo;Manuel es va sentir com: &lsquo;Ara haur&eacute; de perdre jo els meus viatges; aix&ograve; &eacute;s el que aquesta dona vol&rsquo;. D&rsquo;aqu&iacute; ve la situaci&oacute;. Per&ograve;, vaja, que una cosa no justifica res i se sent molt penedit pel que va fer&rdquo;, conclou.
    </p><p class="article-text">
        Vargas assegura que el conflicte no ha paralitzat, tanmateix, el proc&eacute;s de substituci&oacute; de les calesses de cavalls per vehicles el&egrave;ctrics. Segons la seva versi&oacute;, l&rsquo;associaci&oacute; t&eacute; &ldquo;gaireb&eacute; acabat&rdquo; un prototip que preveuen visitar a Val&egrave;ncia el mes que ve o traslladar a Mallorca perqu&egrave; pugui ser vist. Les reunions amb l&rsquo;Ajuntament han quedat temporalment ajornades arran de l&rsquo;incident, segons relata, a l&rsquo;espera que la situaci&oacute; es calmi.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/96a81ed4-67c4-48d9-a5df-a4035442d741_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/96a81ed4-67c4-48d9-a5df-a4035442d741_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/96a81ed4-67c4-48d9-a5df-a4035442d741_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/96a81ed4-67c4-48d9-a5df-a4035442d741_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/96a81ed4-67c4-48d9-a5df-a4035442d741_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/96a81ed4-67c4-48d9-a5df-a4035442d741_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/96a81ed4-67c4-48d9-a5df-a4035442d741_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=" El cavall que tirava d’una galera a Palma, immobilitzat per la Policia Local"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                 El cavall que tirava d’una galera a Palma, immobilitzat per la Policia Local                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El portaveu sost&eacute; que la transici&oacute; s&rsquo;haur&agrave; de fer de manera progressiva perqu&egrave; els titulars de les llic&egrave;ncies no poden assumir de cop el cost de substituir els seus vehicles. &ldquo;Potser en canviarem 10 o 15 el primer any i despr&eacute;s s&rsquo;aniran canviant gradualment&rdquo;, planteja. El ritme, afegeix, dependr&agrave; de les temporades i que l&rsquo;Ajuntament pugui aconseguir ajudes o subvencions. &ldquo;Si aconseguim que alg&uacute; ens doni suport econ&ograve;mic d&rsquo;una manera o altra, el canvi es far&agrave; molt abans i molt m&eacute;s r&agrave;pid&rdquo;, reconeix.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">A lo millor canviarem (a calesses elèctriques) deu o quinze el primer any, i després anirà canviant paulatinament. Si aconseguim que ens donin suport econòmic d’una manera o una altra, el canvi es farà molt més ràpid i molt abans</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Venancio Vargas</span>
                                        <span>—</span> Portaveu de l&#039;Associació de Calessers
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Els animalistes exigeixen retirar la seva llic&egrave;ncia</strong></h2><p class="article-text">
        Guillermo Amengual, president de Progreso en Verde, considera que l&rsquo;actuaci&oacute; de Manuel Vargas hauria de tenir conseq&uuml;&egrave;ncies m&eacute;s enll&agrave; d&rsquo;una possible sanci&oacute; econ&ograve;mica. Amengual tem que l&rsquo;Ajuntament acabi tancant el conflicte valorant la infracci&oacute; com a lleu. En aquest cas, assenyala, la sanci&oacute; podria quedar en una multa d&rsquo;entre 300 i 600 euros, i &ldquo;aqu&iacute; no ha passat res&rdquo;. Tanmateix, a parer seu, el comportament del calesser &eacute;s &ldquo;molt greu&rdquo; i fins i tot s&rsquo;hauria d&rsquo;estudiar la retirada definitiva de la llic&egrave;ncia.
    </p><p class="article-text">
        Kike Gimeno, portaveu de Satya Animal, mant&eacute; una postura similar. &ldquo;El fet que sigui el president de l&rsquo;Associaci&oacute; de Calesers agreuja el que ha passat&rdquo;, explica. I es pregunta que, si el president es permet fer aix&ograve;, qu&egrave; estar&agrave; passant cada dia als carrers amb els cavalls, com tamb&eacute; amb altres calesers. Per a Gimeno, la reacci&oacute; observada en les imatges planteja seriosos dubtes sobre la situaci&oacute; dels &egrave;quids i els seus nivells de benestar.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2aec1250-215c-4174-8ffa-ae68096f5e4d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2aec1250-215c-4174-8ffa-ae68096f5e4d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2aec1250-215c-4174-8ffa-ae68096f5e4d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2aec1250-215c-4174-8ffa-ae68096f5e4d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2aec1250-215c-4174-8ffa-ae68096f5e4d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2aec1250-215c-4174-8ffa-ae68096f5e4d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2aec1250-215c-4174-8ffa-ae68096f5e4d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un cavall de les galeres de Palma sota la pluja"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un cavall de les galeres de Palma sota la pluja                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Si una persona es mostra aix&iacute; de violenta amb altres persones que simplement li demanen educadament que doni aigua al seu cavall, com deu tractar els animals? No ens volem imaginar com tractar&agrave; els seus propis cavalls&rdquo;, reflexiona. En opini&oacute; d&rsquo;Amengual, les imatges tampoc no deixen marge per a la interpretaci&oacute;. De fet, el sorpr&egrave;n especialment que Manuel Vargas actu&eacute;s d&rsquo;aquesta manera mentre era gravat. &ldquo;Si no hi hagu&eacute;s hagut tel&egrave;fons gravant, qu&egrave; podria haver passat?&rdquo;, planteja.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Si una persona se mostra així de violenta amb altres persones que simplement li demanen educadament que doni aigua al seu cavall, com tractarà als animals? No ens volem imaginar com tractarà als seus propis cavalls</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Kike Gimeno</span>
                                        <span>—</span> Portaveu de Satya Animal
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El president de Progreso en Verde tampoc no comparteix l&rsquo;explicaci&oacute; oferta pel calesser. Manuel Vargas sost&eacute; que la turista li havia dit que &ldquo;els gitanos eren maltractadors d&rsquo;animals&rdquo;. La jove ha negat aquest extrem a aquest diari. Amengual assegura que aquest tipus d&rsquo;acusacions ja les ha patit personalment. Recorda que va ser denunciat davant la Fiscalia per delictes d&rsquo;odi, racisme i assetjament despr&eacute;s de criticar l&rsquo;estat dels cavalls i denunciar, entre altres q&uuml;estions, l&rsquo;incompliment de les restriccions per altes temperatures. &ldquo;Aquesta sempre &eacute;s la seva basa&rdquo;, opina.
    </p><p class="article-text">
        El dirigent animalista insisteix que mai no ha fet refer&egrave;ncia a l&rsquo;&egrave;tnia dels conductors. &ldquo;M&rsquo;&eacute;s igual qui condueixi les calesses&rdquo;, afirma. I considera que, fins i tot si s&rsquo;haguessin produ&iuml;t els comentaris que denuncia Manuel Vargas, res no justificaria despr&eacute;s tirar aigua a una persona, insultar-la o acostar-li la m&agrave; a la cara. L&rsquo;episodi s&rsquo;ha produ&iuml;t, a m&eacute;s, en un moment especialment delicat per a les galeres de Palma. Les temperatures i l&rsquo;estat d&rsquo;alguns animals han tornat a situar el servei tur&iacute;stic al centre de la pol&egrave;mica, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/caballos-galeras-palma-pasaran-revision-despues-verano-lleno-olas-calor_1_13334620.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">com ja va explicar aquest diari</a>. Les den&uacute;ncies se succeeixen i, segons Amengual, tamb&eacute; les recriminacions de turistes i ciutadans als conductors.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Aquesta sempre serà la seva basa (acusar als animalistes de ser racistes). Me dona igual qui dugui les galeres</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Guillermo Amengual</span>
                                        <span>—</span> President de Progreso en Verde
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        A aix&ograve; s&rsquo;hi afegeix que els &egrave;quids seran inspeccionats cinc mesos m&eacute;s tard que l&rsquo;any passat, cosa que implica que no hauran passat aquesta revisi&oacute; durant els pitjors mesos de l&rsquo;estiu i enmig de les onades de calor. &ldquo;Els cavalls encara no han passat les revisions veterin&agrave;ries i estem acabant la temporada&rdquo;, critica Gimeno. Enguany, les inspeccions estan previstes per als dies 14, 15, 16 i 17 de setembre. D&rsquo;altra banda, el portaveu de Satya Animal lamenta els canvis en els protocols de protecci&oacute; davant el clima extrem. &ldquo;Han eliminat la suspensi&oacute; del servei amb alerta groga, tenint en compte que ha estat un any terrible de calor en qu&egrave; hem viscut permanentment sota aquesta alerta i els animals han estat treballant sense que ning&uacute; es preocupi per ells ni apliqui les limitacions que tenien&rdquo;, afirma.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/53a89c60-176c-4e58-a8da-97ac11f5d00c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/53a89c60-176c-4e58-a8da-97ac11f5d00c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/53a89c60-176c-4e58-a8da-97ac11f5d00c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/53a89c60-176c-4e58-a8da-97ac11f5d00c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/53a89c60-176c-4e58-a8da-97ac11f5d00c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/53a89c60-176c-4e58-a8da-97ac11f5d00c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/53a89c60-176c-4e58-a8da-97ac11f5d00c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Manifestants en una protesta contra les galeres de Palma"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Manifestants en una protesta contra les galeres de Palma                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Han tret la suspensió del servei amb alerta groga, contant amb que ha estat un any amb molta calor on hem viscut de forma permanent sota aquesta alerta i els animals han estat treballant sense que ningú es preocupi per ells ni apliqui les limitacions que tenien</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Kike Gimeno</span>
                                        <span>—</span> Portaveu de Satya Animal
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Els conflictes, cada vegada m&eacute;s habituals</strong></h2><p class="article-text">
        Els enfrontaments entre els conductors de les galeres i els ciutadans s&rsquo;han convertit en una cosa habitual, segons Amengual. Les raons s&oacute;n diverses: les altes temperatures, perqu&egrave; els cavalls coixegen o perqu&egrave; se&rsquo;ls marquen els ossos. &ldquo;Sempre hi ha alg&uacute; que els diu: escolta, aix&ograve; no pot ser, fa calor, el cavall no est&agrave; b&eacute;&rdquo;, explica. El president de Progreso en Verde reconeix que una situaci&oacute; aix&iacute;, repetida dia rere dia, pot acabar generant tensi&oacute; entre els conductors.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Arriba un moment que potser pots perdre els papers&rdquo;, admet. Per&ograve; insisteix que aix&ograve; no justifica determinades reaccions. A parer seu, aquesta pressi&oacute; tamb&eacute; &eacute;s conseq&uuml;&egrave;ncia del fet que la ciutadania ara est&agrave; molt m&eacute;s pendent de l&rsquo;estat dels animals. Segons Amengual, les protestes i les den&uacute;ncies de les organitzacions animalistes han contribu&iuml;t a sensibilitzar la poblaci&oacute;, que cada vegada q&uuml;estiona m&eacute;s que els cavalls continu&iuml;n treballant en aquestes condicions.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eabbee83-dcea-400c-8c75-6d47aa621f95_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0_x857y477.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eabbee83-dcea-400c-8c75-6d47aa621f95_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0_x857y477.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eabbee83-dcea-400c-8c75-6d47aa621f95_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0_x857y477.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eabbee83-dcea-400c-8c75-6d47aa621f95_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0_x857y477.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eabbee83-dcea-400c-8c75-6d47aa621f95_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x857y477.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eabbee83-dcea-400c-8c75-6d47aa621f95_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x857y477.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/eabbee83-dcea-400c-8c75-6d47aa621f95_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x857y477.jpg"
                    alt="Cavall desnodrit immobilitzat d&#039;una galera a la zona de Dalt Murada."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Cavall desnodrit immobilitzat d&#039;una galera a la zona de Dalt Murada.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Les raons dels enfrentaments amb els conductors són variades: les altes temperatures, degut a que els cavalls estan coixos o perquè es marquen els ossos</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        L&rsquo;exposici&oacute; constant de l&rsquo;estat dels animals ha canviat la percepci&oacute; d&rsquo;una part de la ciutadania. Per aix&ograve;, el partit animalista demana a aquells que detectin un cavall en males condicions que facin fotografies o v&iacute;deos i els hi facin arribar per presentar les den&uacute;ncies corresponents. Tanmateix, els problemes succeeixen cada dia. Amengual creu que la situaci&oacute; tamb&eacute; ha generat un desgast entre els mateixos calessers. I aqu&iacute; &eacute;s on, segons el seu relat, s&rsquo;est&agrave; produint un canvi de posici&oacute; respecte de les calesses el&egrave;ctriques.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El sector s'oposava a les calesses el&egrave;ctriques</strong></h2><p class="article-text">
        Durant anys, sost&eacute;, els calessers es van oposar frontalment a substituir els animals per vehicles el&egrave;ctrics. &ldquo;No volem saber res de les calesses el&egrave;ctriques&rdquo;, recorda que defensaven alguns dels conductors. Ara, diu, la situaci&oacute; &eacute;s diferent. El canvi de model ja s&rsquo;ha produ&iuml;t en altres llocs de l&rsquo;illa, com a Alc&uacute;dia, municipi on funcionen amb calesses el&egrave;ctriques. Segons Amengual, els propietaris de les llic&egrave;ncies de la zona estan satisfets amb el nou servei. Tamb&eacute; esmenta el cas de Sant Lloren&ccedil; des Cardassar, els vehicles del qual operen a sa Coma i s&rsquo;Illot.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c98d6b15-1ddc-442e-ba37-ca613fbe421f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c98d6b15-1ddc-442e-ba37-ca613fbe421f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c98d6b15-1ddc-442e-ba37-ca613fbe421f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c98d6b15-1ddc-442e-ba37-ca613fbe421f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c98d6b15-1ddc-442e-ba37-ca613fbe421f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c98d6b15-1ddc-442e-ba37-ca613fbe421f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c98d6b15-1ddc-442e-ba37-ca613fbe421f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un cavall al sol davant la Catedral de Mallorca."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un cavall al sol davant la Catedral de Mallorca.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        L&rsquo;altre obstacle era econ&ograve;mic. Antonio Deudero, regidor de l&rsquo;Ajuntament de Palma, explicava que era inassumible per a l&rsquo;Ajuntament indemnitzar amb 300.000 euros per llic&egrave;ncia -n&rsquo;hi ha 28- els calessers amb l&rsquo;objectiu que abandonessin els cavalls. Era el preu que presumptament haurien sol&middot;licitat. Tanmateix, Venancio Vargas, portaveu de l&rsquo;Associaci&oacute; de Calessers de Palma, va negar aquestes paraules. &ldquo;Pensem&rdquo;, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/establos-paredes-tejados-chapa-malviven-animales-tiran-coches-caballos-palma_1_12408016.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">va dir Vargas a aquest diari</a>, &ldquo;que [aquesta quantitat de diners] la va demanar alguna de les llic&egrave;ncies que no s&oacute;n a l&rsquo;associaci&oacute;&rdquo;. &ldquo;Nosaltres, en cap moment, no hem demanat cap dobler. En altres llocs, com M&agrave;laga, els del PP van dir d&rsquo;acabar amb el servei de calesses perqu&egrave; estaven canviant el centre i no entraven en la seva nova idea. Els han indemnitzat, per una concessi&oacute; que els quedaven deu anys, amb 125.000 euros. Si realment volguessin llevar les calesses aqu&iacute; a Palma&hellip; no ho haurien fet ja? La difer&egrave;ncia &eacute;s que les nostres llic&egrave;ncies s&oacute;n vital&iacute;cies i heredit&agrave;ries&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">És inassumible per l’Ajuntament de Palma indemnitzar amb 300.000 euros per llicència -n’hi ha vint-i-vuit- als calessers amb l’objectiu de que abandonin els cavalls. El portaveu de l’Associació de Calessers nega que hagin demanat aquest preu per les seves licències, que són vitalícies i hereditàries</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ldquo;S&iacute; que hem comunicat que fer una conversi&oacute; de la llic&egrave;ncia a taxi no ens semblaria malament, perqu&egrave; &eacute;s un lloc similar i sabem que no faltar&agrave; el pa a casa: ja hi ha calessers amb llic&egrave;ncies de taxi. Hi ha moltes persones del nostre sector que no donarien la llic&egrave;ncia per 300.000 euros perqu&egrave; no es veuen treballant d&rsquo;una altra cosa. En canvi, en el taxi, s&iacute;&rdquo;, va concloure.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Canvi de posici&oacute; dels calessers</strong></h2><p class="article-text">
        La situaci&oacute; ha canviat despr&eacute;s d&rsquo;anys de protestes, den&uacute;ncies i pressi&oacute; ciutadana. &ldquo;Van anar reculant, reculant, reculant&rdquo;, explica Amengual, fins a arribar al punt actual: els calessers accepten avan&ccedil;ar cap a les el&egrave;ctriques. L&rsquo;Ajuntament de Palma ja va confirmar el 27 de maig que havia fet un primer pas administratiu per fer-ho, despr&eacute;s d&rsquo;aprovar una modificaci&oacute; puntual del Pla Normatiu Municipal de 2026 per incorporar la reforma del reglament del servei de transport urb&agrave; de viatgers amb vehicles de tracci&oacute; animal amb conductor.
    </p><p class="article-text">
        El consistori va assenyalar aleshores que la modificaci&oacute; permetria iniciar formalment el procediment per a la substituci&oacute; progressiva de les actuals calesses per vehicles el&egrave;ctrics. L&rsquo;Ajuntament va vincular el canvi a un acord assolit al mar&ccedil; amb el sector. Segons les seves dades, prop del 90% de les 28 llic&egrave;ncies vigents donen suport a la transformaci&oacute; del model. Per a Amengual, el moviment suposa un canvi respecte de la posici&oacute; mantinguda durant anys, per&ograve; reclama que l&rsquo;Ajuntament acceleri els tr&agrave;mits. Tamb&eacute; critica que les organitzacions animalistes hagin quedat fora de les reunions mantingudes entre el consistori i els titulars de les llic&egrave;ncies, malgrat que, assegura, en el seu moment es va acordar que hi poguessin participar.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">L’Ajuntament de Palma assegura que prop del 90% de les vint-i-vuit llicències vigents respalda la transformació del model cap a les calesses elèctriques</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El portaveu de Satya Animal tamb&eacute; qualifica l&rsquo;actitud institucional de &ldquo;mode passiu&rdquo; i acusa l&rsquo;Ajuntament d&rsquo;actuar com a &ldquo;espectador veient qu&egrave; passa per no haver d&rsquo;implicar-se ni comprometre doblers p&uacute;blics de les arques&rdquo;. A parer de Gimeno, el proc&eacute;s actual &eacute;s insuficient si no es garanteix la prohibici&oacute; total de la tracci&oacute; animal a l&rsquo;ordenan&ccedil;a. &ldquo;El comprom&iacute;s de l&rsquo;Ajuntament hauria de fer un pas m&eacute;s. Ja que s&rsquo;entra en el proc&eacute;s de canvi a el&egrave;ctriques, s&rsquo;hauria d&rsquo;extingir definitivament la possibilitat que hi hagi calesses amb animals&rdquo;. &ldquo;Si no s&rsquo;elimina directament del reglament, s&rsquo;obre la porta que en el futur algun calesser d&iacute;scol mantingui el cavall o el torni a introduir&rdquo;, conclou.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7da7da18-da66-467a-a055-93afa6968683_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0_x398y578.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7da7da18-da66-467a-a055-93afa6968683_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0_x398y578.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7da7da18-da66-467a-a055-93afa6968683_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0_x398y578.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7da7da18-da66-467a-a055-93afa6968683_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0_x398y578.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7da7da18-da66-467a-a055-93afa6968683_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x398y578.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7da7da18-da66-467a-a055-93afa6968683_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x398y578.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7da7da18-da66-467a-a055-93afa6968683_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x398y578.jpg"
                    alt=" Imatge d’un cavall que va patir una caiguda a Palma"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                 Imatge d’un cavall que va patir una caiguda a Palma                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Les primeres calesses el&egrave;ctriques, al maig?</strong></h2><p class="article-text">
        L&rsquo;Ajuntament de Palma valora que les primeres calesses el&egrave;ctriques podrien arribar el maig de 2027. Una previsi&oacute; que Amengual veu poc viable, perqu&egrave; coincideix amb les eleccions locals i auton&ograve;miques. &ldquo;Si tu vols apuntar-te un punt a favor teu, doncs poses tres o quatre calesses el&egrave;ctriques&rdquo;, planteja. El portaveu dels animalistes creu que els darrers esdeveniments poden haver servit per accelerar un proc&eacute;s que, a parer seu, feia massa temps que estava aturat.
    </p><p class="article-text">
        Amengual sost&eacute; que el canvi es pot fer d&rsquo;una manera relativament senzilla prenent com a refer&egrave;ncia el model d&rsquo;Alc&uacute;dia. Segons explica, n&rsquo;hi hauria prou amb adaptar l&rsquo;actual normativa de les calesses de Palma per eliminar les refer&egrave;ncies als cavalls i incorporar les condicions de les el&egrave;ctriques. A partir d&rsquo;aqu&iacute;, l&rsquo;Ajuntament hauria de dur la modificaci&oacute; al ple, obrir un per&iacute;ode per presentar al&middot;legacions i tornar-la a sotmetre a aprovaci&oacute; definitiva. &ldquo;En tres mesos est&agrave; fet&rdquo;, assegura.
    </p><p class="article-text">
        El pas seg&uuml;ent seria l&rsquo;adquisici&oacute; dels nous vehicles. Segons Amengual, seran els mateixos calessers els qui n&rsquo;hauran d&rsquo;assumir el cost, ja que l&rsquo;Ajuntament, segons la informaci&oacute; de qu&egrave; disposa, no t&eacute; previst aportar finan&ccedil;ament. Progreso en Verde reclama, precisament, que l&rsquo;Ajuntament participi econ&ograve;micament en la transici&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        La concentraci&oacute; d&rsquo;aquest dissabte, convocada a les onze del mat&iacute; davant la Catedral de Palma, servir&agrave; per mostrar el rebuig a l&rsquo;actuaci&oacute; de Manuel Vargas i reclamar una &ldquo;sanci&oacute; exemplar&rdquo;, inclosa la retirada definitiva de la seva llic&egrave;ncia. L&rsquo;objectiu general dels convocants, tanmateix, &eacute;s tornar a posar damunt la taula l&rsquo;estat dels cavalls i la continu&iuml;tat de les galeres.
    </p><p class="article-text">
        Amengual posa com a exemple un cavall l&rsquo;estat del qual, assegura, fa temps que denuncien i que continua en les mateixes condicions. Parla fins i tot d&rsquo;una &ldquo;possible prevaricaci&oacute; administrativa&rdquo; si les autoritats coneixen una situaci&oacute; irregular i no actuen. La pressi&oacute;, sost&eacute;, continuar&agrave; per diverses vies: den&uacute;ncies, Fiscalia, recollida de signatures i mobilitzacions. La concentraci&oacute; d&rsquo;aquest dissabte en ser&agrave; una. A l&rsquo;octubre preparen una altra manifestaci&oacute; que esperen que sigui &ldquo;molt important&rdquo;. L&rsquo;objectiu final no ha canviat. &ldquo;Nom&eacute;s queda aquest pas cap a les calesses el&egrave;ctriques&rdquo;, conclou.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Ribas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-agressio-amb-aigua-turista-alemanya-revifa-batalla-els-cotxes-cavalls-palma_1_13488600.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 05 Sep 2026 04:31:35 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/43cc7f44-df6a-47f6-9139-4e20ec9b6959_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="118285" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/43cc7f44-df6a-47f6-9139-4e20ec9b6959_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="118285" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[L’agressió amb aigua a una turista alemanya revifa la batalla contra els cotxes de cavalls de Palma]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/43cc7f44-df6a-47f6-9139-4e20ec9b6959_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Caballos,Animales,Maltrato animal,Animalistas,Igualdad animal,Derechos animales,Explotación animal,Protección animal,Bienestar animal,Palma,Mallorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La agresión con agua a una turista alemana reaviva la batalla contra los coches de caballos de Palma]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/agresion-agua-turista-alemana-reaviva-batalla-coches-caballos-palma_1_13487787.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/43cc7f44-df6a-47f6-9139-4e20ec9b6959_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La agresión con agua a una turista alemana reaviva la batalla contra los coches de caballos de Palma"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La transformación hacia un modelo eléctrico, libre de explotación animal, está más cerca. Las licencias, vitalicias y hereditarias, son el principal obstáculo, a pesar de que cada vez más personas denuncian cuando los equinos trabajan con las altas temperaturas, cojean o se les marcan los huesos</p><p class="subtitle">Expedientado el conductor de un coche de caballos que tiró agua a una mujer que pedía que diera de beber al animal</p></div><p class="article-text">
        Las calesas de caballos de Palma vuelven a estar en el centro de la pol&eacute;mica. El enfrentamiento entre un calesero y una turista alemana, despu&eacute;s de que ella le pidiera que diera agua a uno de sus caballos, ha reavivado un conflicto que lleva a&ntilde;os enfrentando al sector con las organizaciones animalistas. Hay varios frentes abiertos, que van desde el estado y las condiciones de los animales, especialmente durante los meses de calor, hasta la progresiva sustituci&oacute;n de las galeras por veh&iacute;culos el&eacute;ctricos. Un debate que, mientras las administraciones avanzan lentamente hacia un cambio de modelo, sigue generando protestas, denuncias y enfrentamientos en las calles de Palma.
    </p><p class="article-text">
        Las entidades animalistas Progreso en Verde y Satya Animal han convocado una concentraci&oacute;n este s&aacute;bado a las 11 de la ma&ntilde;ana frente a la Catedral de Palma para reclamar, de nuevo, que la industria de las galeras de caballos se reconvierta y pase a ser de calesas el&eacute;ctricas, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/adios-caballos-desmayados-desnutridos-calesas-electricas-pasear-turistas-son-realidad_1_12226388.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">siguiendo el modelo de Alc&uacute;dia</a>. Las protestas se enmarcan en un contexto en el que el presidente de la Asociaci&oacute;n de Calesas protagoniz&oacute; una pol&eacute;mica con una turista alemana, a la que insult&oacute; (la llam&oacute; &ldquo;neonazi&rdquo;), le dijo que comiera carne y le tir&oacute; agua encima, despu&eacute;s de que ella le preguntara, educadamente, si pod&iacute;a darle de beber al caballo. Unos d&iacute;as despu&eacute;s, Manuel Vargas se disculp&oacute; por el incidente y afirm&oacute; estar arrepentido por su acci&oacute;n. &ldquo;Pido perd&oacute;n, me equivoqu&eacute;, pero es que me dijo que los gitanos &eacute;ramos unos maltratadores de animales&rdquo;, <a href="https://www.ultimahora.es/noticias/palma/2026/08/30/2698663/pido-perdon-equivoque-pero-dijo-los-gitanos-eramos-maltratadores-animales.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">asegur&oacute; a &Uacute;ltima Hora</a>.
    </p><p class="article-text">
        La turista alemana &ndash;la influencer Xenia Denise&ndash;, ha explicado a elDiario.es que &ldquo;los insultos solo vinieron de su parte&rdquo; hacia ella. &ldquo;No le dije nada a ese hombre, salvo que, por favor, le diera agua al caballo (despu&eacute;s de preguntarle si pod&iacute;a darle al caballo mi propia agua)&rdquo;, ha aclarado. &ldquo;Creo que tambi&eacute;n se puede ver por mi lenguaje corporal que yo no ten&iacute;a ninguna agresividad y que no buscaba discutir&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">No le dije nada a ese hombre, salvo que, por favor, le diera agua al caballo. Creo que también se puede ver por mi lenguaje corporal que yo no tenía ninguna agresividad y que no buscaba discutir</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Xenia Denise</span>
                                        <span>—</span> Agredida por un conductor de un coche de caballos
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El Ayuntamiento de Palma ha abierto un expediente informativo para esclarecer los hechos y determinar las circunstancias de los mismos, seg&uacute;n han informado a este diario. En este sentido, el Ayuntamiento de Palma se&ntilde;ala que &ldquo;no tolerar&aacute; comportamientos que puedan resultar incompatibles con las obligaciones y condiciones que deben cumplir los titulares y conductores de este servicio y que, una vez esclarecidos los hechos, se adoptar&aacute;n las medidas que correspondan&rdquo;.
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-embed ">
    
            <blockquote class="instagram-media" data-instgrm-captioned data-instgrm-permalink="https://www.instagram.com/reel/DclU3kroRRF/?utm_source=ig_embed&amp;utm_campaign=loading" data-instgrm-version="14" style=" background:#FFF; border:0; border-radius:3px; box-shadow:0 0 1px 0 rgba(0,0,0,0.5),0 1px 10px 0 rgba(0,0,0,0.15); margin: 1px; max-width:540px; min-width:326px; padding:0; width:99.375%; width:-webkit-calc(100% - 2px); width:calc(100% - 2px);"><div style="padding:16px;"> <a href="https://www.instagram.com/reel/DclU3kroRRF/?utm_source=ig_embed&amp;utm_campaign=loading" style=" background:#FFFFFF; line-height:0; padding:0 0; text-align:center; text-decoration:none; width:100%;" target="_blank"> <div style=" display: flex; flex-direction: row; align-items: center;"> <div style="background-color: #F4F4F4; border-radius: 50%; flex-grow: 0; height: 40px; margin-right: 14px; width: 40px;"></div> <div style="display: flex; flex-direction: column; flex-grow: 1; justify-content: center;"> <div style=" background-color: #F4F4F4; border-radius: 4px; flex-grow: 0; height: 14px; margin-bottom: 6px; width: 100px;"></div> <div style=" background-color: #F4F4F4; border-radius: 4px; flex-grow: 0; height: 14px; width: 60px;"></div></div></div><div style="padding: 19% 0;"></div> <div style="display:block; height:50px; margin:0 auto 12px; width:50px;"><svg width="50px" height="50px" viewBox="0 0 60 60" version="1.1" xmlns="https://www.w3.org/2000/svg" xmlns:xlink="https://www.w3.org/1999/xlink"><g stroke="none" stroke-width="1" fill="none" fill-rule="evenodd"><g transform="translate(-511.000000, -20.000000)" fill="#000000"><g><path d="M556.869,30.41 C554.814,30.41 553.148,32.076 553.148,34.131 C553.148,36.186 554.814,37.852 556.869,37.852 C558.924,37.852 560.59,36.186 560.59,34.131 C560.59,32.076 558.924,30.41 556.869,30.41 M541,60.657 C535.114,60.657 530.342,55.887 530.342,50 C530.342,44.114 535.114,39.342 541,39.342 C546.887,39.342 551.658,44.114 551.658,50 C551.658,55.887 546.887,60.657 541,60.657 M541,33.886 C532.1,33.886 524.886,41.1 524.886,50 C524.886,58.899 532.1,66.113 541,66.113 C549.9,66.113 557.115,58.899 557.115,50 C557.115,41.1 549.9,33.886 541,33.886 M565.378,62.101 C565.244,65.022 564.756,66.606 564.346,67.663 C563.803,69.06 563.154,70.057 562.106,71.106 C561.058,72.155 560.06,72.803 558.662,73.347 C557.607,73.757 556.021,74.244 553.102,74.378 C549.944,74.521 548.997,74.552 541,74.552 C533.003,74.552 532.056,74.521 528.898,74.378 C525.979,74.244 524.393,73.757 523.338,73.347 C521.94,72.803 520.942,72.155 519.894,71.106 C518.846,70.057 518.197,69.06 517.654,67.663 C517.244,66.606 516.755,65.022 516.623,62.101 C516.479,58.943 516.448,57.996 516.448,50 C516.448,42.003 516.479,41.056 516.623,37.899 C516.755,34.978 517.244,33.391 517.654,32.338 C518.197,30.938 518.846,29.942 519.894,28.894 C520.942,27.846 521.94,27.196 523.338,26.654 C524.393,26.244 525.979,25.756 528.898,25.623 C532.057,25.479 533.004,25.448 541,25.448 C548.997,25.448 549.943,25.479 553.102,25.623 C556.021,25.756 557.607,26.244 558.662,26.654 C560.06,27.196 561.058,27.846 562.106,28.894 C563.154,29.942 563.803,30.938 564.346,32.338 C564.756,33.391 565.244,34.978 565.378,37.899 C565.522,41.056 565.552,42.003 565.552,50 C565.552,57.996 565.522,58.943 565.378,62.101 M570.82,37.631 C570.674,34.438 570.167,32.258 569.425,30.349 C568.659,28.377 567.633,26.702 565.965,25.035 C564.297,23.368 562.623,22.342 560.652,21.575 C558.743,20.834 556.562,20.326 553.369,20.18 C550.169,20.033 549.148,20 541,20 C532.853,20 531.831,20.033 528.631,20.18 C525.438,20.326 523.257,20.834 521.349,21.575 C519.376,22.342 517.703,23.368 516.035,25.035 C514.368,26.702 513.342,28.377 512.574,30.349 C511.834,32.258 511.326,34.438 511.181,37.631 C511.035,40.831 511,41.851 511,50 C511,58.147 511.035,59.17 511.181,62.369 C511.326,65.562 511.834,67.743 512.574,69.651 C513.342,71.625 514.368,73.296 516.035,74.965 C517.703,76.634 519.376,77.658 521.349,78.425 C523.257,79.167 525.438,79.673 528.631,79.82 C531.831,79.965 532.853,80.001 541,80.001 C549.148,80.001 550.169,79.965 553.369,79.82 C556.562,79.673 558.743,79.167 560.652,78.425 C562.623,77.658 564.297,76.634 565.965,74.965 C567.633,73.296 568.659,71.625 569.425,69.651 C570.167,67.743 570.674,65.562 570.82,62.369 C570.966,59.17 571,58.147 571,50 C571,41.851 570.966,40.831 570.82,37.631"></path></g></g></g></svg></div><div style="padding-top: 8px;"> <div style=" color:#3897f0; font-family:Arial,sans-serif; font-size:14px; font-style:normal; font-weight:550; line-height:18px;">Ver esta publicación en Instagram</div></div><div style="padding: 12.5% 0;"></div> <div style="display: flex; flex-direction: row; margin-bottom: 14px; align-items: center;"><div> <div style="background-color: #F4F4F4; border-radius: 50%; height: 12.5px; width: 12.5px; transform: translateX(0px) translateY(7px);"></div> <div style="background-color: #F4F4F4; height: 12.5px; transform: rotate(-45deg) translateX(3px) translateY(1px); width: 12.5px; flex-grow: 0; margin-right: 14px; margin-left: 2px;"></div> <div style="background-color: #F4F4F4; border-radius: 50%; height: 12.5px; width: 12.5px; transform: translateX(9px) translateY(-18px);"></div></div><div style="margin-left: 8px;"> <div style=" background-color: #F4F4F4; border-radius: 50%; flex-grow: 0; height: 20px; width: 20px;"></div> <div style=" width: 0; height: 0; border-top: 2px solid transparent; border-left: 6px solid #f4f4f4; border-bottom: 2px solid transparent; transform: translateX(16px) translateY(-4px) rotate(30deg)"></div></div><div style="margin-left: auto;"> <div style=" width: 0px; border-top: 8px solid #F4F4F4; border-right: 8px solid transparent; transform: translateY(16px);"></div> <div style=" background-color: #F4F4F4; flex-grow: 0; height: 12px; width: 16px; transform: translateY(-4px);"></div> <div style=" width: 0; height: 0; border-top: 8px solid #F4F4F4; border-left: 8px solid transparent; transform: translateY(-4px) translateX(8px);"></div></div></div> <div style="display: flex; flex-direction: column; flex-grow: 1; justify-content: center; margin-bottom: 24px;"> <div style=" background-color: #F4F4F4; border-radius: 4px; flex-grow: 0; height: 14px; margin-bottom: 6px; width: 224px;"></div> <div style=" background-color: #F4F4F4; border-radius: 4px; flex-grow: 0; height: 14px; width: 144px;"></div></div></a><p style=" color:#c9c8cd; font-family:Arial,sans-serif; font-size:14px; line-height:17px; margin-bottom:0; margin-top:8px; overflow:hidden; padding:8px 0 7px; text-align:center; text-overflow:ellipsis; white-space:nowrap;"><a href="https://www.instagram.com/reel/DclU3kroRRF/?utm_source=ig_embed&amp;utm_campaign=loading" style=" color:#c9c8cd; font-family:Arial,sans-serif; font-size:14px; font-style:normal; font-weight:normal; line-height:17px; text-decoration:none;" target="_blank">Una publicación compartida de Xenia (@xeniadenise)</a></p></div></blockquote>
<script async src="//www.instagram.com/embed.js"></script>
    </figure><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Manuel perdi&oacute; 50 euros&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Venancio Vargas, portavoz de la Asociaci&oacute;n de Caleseros, explica a elDiario.es que el incidente protagonizado por Manuel Vargas se produjo despu&eacute;s de que una familia alemana a la que estaba a punto de llevar en calesa fuera increpada por un grupo de turistas. Seg&uacute;n su versi&oacute;n, las mujeres trataron de convencer a la familia de que no montara con sus hijos y finalmente consiguieron que se marchara. Manuel, sostiene, perdi&oacute; as&iacute; unos 50 euros.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Su grupo se empez&oacute; a meter con la familia, dici&eacute;ndoles que era una verg&uuml;enza que fueran a montar con sus hijos y tratando de que no montaran. Al final, la familia se fue y no mont&oacute;, y Manuel perdi&oacute; 50 euros&rdquo;, relata Vargas. A partir de ah&iacute;, seg&uacute;n Vargas, comenz&oacute; una discusi&oacute;n entre los implicados. El portavoz asegura que Manuel sac&oacute; el m&oacute;vil para grabar despu&eacute;s de escuchar un comentario que consider&oacute; racista. &ldquo;Todos los gitanos son iguales en todo el mundo&rdquo;, afirma que le dijo. Vincula esa frase a una conversaci&oacute;n sobre la presencia de personas gitanas en el mundo de los caballos de carreras en pa&iacute;ses como Inglaterra o Alemania. Tambi&eacute;n sostiene que, una vez iniciada la grabaci&oacute;n, la turista pas&oacute; del alem&aacute;n al ingl&eacute;s y que hizo como si estuviera pidiendo al calesero que echara agua.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El portavoz de la Asociación de Caleseros asegura que un grupo de turistas convenció a una familia para que no se montara en el coche de caballos y que el hombre del vídeo perdió 50 euros. También afirma que el conductor recibió comentarios racistas: &#039;Todos los gitanos son iguales en todo el mundo&#039;. La joven niega ese comentario</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Vargas admite, no obstante, que nada de ello justifica la reacci&oacute;n de Manuel. &ldquo;Yo creo, desde mi punto de vista, que esta chica lo ten&iacute;a preparado, pero no es justificable lo que hizo. Siempre hay que ser profesional, est&aacute;s en tu puesto de trabajo y no puedes perder los papeles de esa forma&rdquo;, afirma. El portavoz asegura que Manuel est&aacute; &ldquo;muy arrepentido&rdquo; y que no quiere que vuelva a producirse un episodio similar.
    </p><p class="article-text">
        Respecto a las posibles consecuencias, Vargas dice desconocer qu&eacute; medidas puede adoptar el Ayuntamiento y c&oacute;mo podr&iacute;a desarrollarse el procedimiento: &ldquo;No s&eacute; exactamente qu&eacute; har&aacute; el Ayuntamiento. Creo que el &uacute;nico delito as&iacute; que le llama 'neonazi' y ese comentario viene por el comentario racista&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/90e3d0dd-5171-4d45-8d4d-0c1093ffb47a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0_x280y333.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/90e3d0dd-5171-4d45-8d4d-0c1093ffb47a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0_x280y333.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/90e3d0dd-5171-4d45-8d4d-0c1093ffb47a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0_x280y333.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/90e3d0dd-5171-4d45-8d4d-0c1093ffb47a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0_x280y333.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/90e3d0dd-5171-4d45-8d4d-0c1093ffb47a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x280y333.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/90e3d0dd-5171-4d45-8d4d-0c1093ffb47a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x280y333.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/90e3d0dd-5171-4d45-8d4d-0c1093ffb47a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x280y333.jpg"
                    alt="Un caballo que tiraba una calesa, desplomado en una calle de Palma."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un caballo que tiraba una calesa, desplomado en una calle de Palma.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El portavoz de los caleseros sit&uacute;a adem&aacute;s el episodio en un contexto de conflictos recurrentes con algunos turistas alemanes. Asegura que unos d&iacute;as antes una mujer hab&iacute;a protagonizado un incidente unos d&iacute;as antes y sostiene que los conductores est&aacute;n sufriendo m&aacute;s problemas con visitantes alemanes que con los residentes. &ldquo;Los residentes te respetan m&aacute;s, porque al final nuestro negocio es legal, pagamos impuestos, lo tenemos todo bien y estamos aportando a la sociedad&rdquo;, asegura. En cambio, considera que los alemanes &ldquo;son los m&aacute;s radicales: vienen, se meten con tu viaje, salen y te insultan&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La diferencia entre ambos incidentes, es que en el caso de la influencer, seg&uacute;n Vargas, permaneci&oacute; en el lugar, mientras que la otra se march&oacute;. &ldquo;Manuel se sinti&oacute; como: &lsquo;Ahora voy a tener que perder yo mis viajes; eso es lo que esta mujer quiere&rsquo;. De ah&iacute; viene la situaci&oacute;n. Pero vamos, que uno no justifica nada y se siente muy arrepentido por lo que hizo&rdquo;, concluye.
    </p><p class="article-text">
        Vargas asegura que el conflicto no ha paralizado, sin embargo, el proceso de sustituci&oacute;n de las calesas de caballos por veh&iacute;culos el&eacute;ctricos. Seg&uacute;n su versi&oacute;n, la asociaci&oacute;n tiene &ldquo;casi terminado&rdquo; un prototipo que prev&eacute;n visitar en Valencia el pr&oacute;ximo mes o trasladar a Mallorca para que pueda ser visto. Las reuniones con el Ayuntamiento han quedado temporalmente pospuestas a ra&iacute;z del incidente, seg&uacute;n relata, a la espera de que se calme la situaci&oacute;n.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/96a81ed4-67c4-48d9-a5df-a4035442d741_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/96a81ed4-67c4-48d9-a5df-a4035442d741_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/96a81ed4-67c4-48d9-a5df-a4035442d741_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/96a81ed4-67c4-48d9-a5df-a4035442d741_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/96a81ed4-67c4-48d9-a5df-a4035442d741_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/96a81ed4-67c4-48d9-a5df-a4035442d741_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/96a81ed4-67c4-48d9-a5df-a4035442d741_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El caballo que tiraba de una calesa en Palma y que fue inmovilizado por la Policía Local."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El caballo que tiraba de una calesa en Palma y que fue inmovilizado por la Policía Local.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El portavoz sostiene que la transici&oacute;n tendr&aacute; que hacerse de manera progresiva porque los titulares de las licencias no pueden asumir de golpe el coste de sustituir sus veh&iacute;culos. &ldquo;A lo mejor cambiaremos 10 o 15 el primer a&ntilde;o y despu&eacute;s se ir&aacute; cambiando paulatinamente&rdquo;, plantea. El ritmo, a&ntilde;ade, depender&aacute; de las temporadas y de que el Ayuntamiento pueda conseguir ayudas o subvenciones. &ldquo;Si conseguimos que alguien nos apoye econ&oacute;micamente de una forma u otra, el cambio se har&aacute; mucho antes y mucho m&aacute;s r&aacute;pido&rdquo;, reconoce.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text"> A lo mejor cambiaremos [a calesas eléctricas] 10 o 15 el primer año y después se irá cambiando paulatinamente. Si conseguimos que alguien nos apoye económicamente de una forma u otra, el cambio se hará mucho antes y mucho más rápido</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Venancio Vargas</span>
                                        <span>—</span> Portavoz de la Asociación de Caleseros
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Los animalistas exigen retirar su licencia</strong></h2><p class="article-text">
        Guillermo Amengual, presidente de Progreso en Verde, considera que la actuaci&oacute;n de Manuel Vargas deber&iacute;a tener consecuencias m&aacute;s all&aacute; de una posible sanci&oacute;n econ&oacute;mica. Amengual teme que el Ayuntamiento termine zanjando el conflicto valorando la infracci&oacute;n como leve. En ese caso, apunta, la sanci&oacute;n podr&iacute;a quedarse en una multa de entre 300 y 600 euros, y &ldquo;aqu&iacute; no ha pasado nada&rdquo;. Sin embargo, a su juicio, el comportamiento del calesero es &ldquo;muy grave&rdquo; y deber&iacute;a estudiarse incluso la retirada definitiva de la licencia.
    </p><p class="article-text">
        Kike Gimeno, portavoz de Satya Animal, sostiene una postura similar. &ldquo;El hecho de que sea el presidente de la Asociaci&oacute;n de Caleseros agrava lo sucedido&rdquo;, explica. Y se pregunta que si el presidente se permite hacer esto, qu&eacute; estar&aacute; pasando cada d&iacute;a en las calles con los caballos, as&iacute; como con otros caleseros. Para Gimeno, la reacci&oacute;n observada en las im&aacute;genes plantea serias dudas sobre la situaci&oacute;n de los equinos y sus niveles de bienestar. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2aec1250-215c-4174-8ffa-ae68096f5e4d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2aec1250-215c-4174-8ffa-ae68096f5e4d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2aec1250-215c-4174-8ffa-ae68096f5e4d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2aec1250-215c-4174-8ffa-ae68096f5e4d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2aec1250-215c-4174-8ffa-ae68096f5e4d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2aec1250-215c-4174-8ffa-ae68096f5e4d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2aec1250-215c-4174-8ffa-ae68096f5e4d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un caballo de las galeras de Palma bajo la lluvia"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un caballo de las galeras de Palma bajo la lluvia                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Si una persona se muestra as&iacute; de violenta con otras personas que simplemente le piden de forma educada que d&eacute; agua a su caballo, &iquest;c&oacute;mo debe tratar a los animales? No nos queremos imaginar c&oacute;mo tratar&aacute; a sus propios caballos&rdquo;, reflexiona Gimeno. En opini&oacute;n de Amengual, las im&aacute;genes tampoco dejan margen para la interpretaci&oacute;n. De hecho, le sorprende especialmente que Manuel Vargas actuara de esa manera mientras estaba siendo grabado. &ldquo;Si no hubiese habido tel&eacute;fonos grabando, &iquest;qu&eacute; podr&iacute;a haber pasado?&rdquo;, plantea.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Si una persona se muestra así de violenta con otras personas que simplemente le piden de forma educada que dé agua a su caballo, ¿cómo debe tratar a los animales? No nos queremos imaginar cómo tratará a sus propios caballos</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Kike Gimeno</span>
                                        <span>—</span> Portavoz de Satya Animal
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El presidente de Progreso en Verde tampoco comparte la explicaci&oacute;n ofrecida por el calesero. Manuel Vargas sostiene que la turista le hab&iacute;a dicho que &ldquo;los gitanos eran maltratadores de animales&rdquo;. La joven ha negado este extremo a este diario. Amengual asegura que ese tipo de acusaciones ya las ha sufrido personalmente. Recuerda que fue denunciado ante la Fiscal&iacute;a por delitos de odio, racismo y acoso despu&eacute;s de criticar el estado de los caballos y denunciar, entre otras cuestiones, el incumplimiento de las restricciones por altas temperaturas. &ldquo;Esa siempre es su baza&rdquo;, opina.
    </p><p class="article-text">
        El dirigente animalista insiste en que nunca ha hecho referencia a la etnia de los conductores. &ldquo;Me da igual qui&eacute;n lleve las calesas&rdquo;, afirma. Y considera que, incluso si se hubieran producido los comentarios que denuncia Manuel Vargas, nada justificar&iacute;a despu&eacute;s arrojar agua a una persona, insultarla o acercarle la mano a la cara. El episodio se ha producido, adem&aacute;s, en un momento especialmente delicado para las galeras de Palma. Las temperaturas y el estado de algunos animales han vuelto a colocar al servicio tur&iacute;stico en el centro de la pol&eacute;mica, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/caballos-galeras-palma-pasaran-revision-despues-verano-lleno-olas-calor_1_13334620.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">como ya explic&oacute; este diario</a>. Las denuncias se suceden y, seg&uacute;n Amengual, tambi&eacute;n las recriminaciones de turistas y ciudadanos a los conductores.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Esa siempre es su baza [acusar a los animalistas de ser racistas]. Me da igual quién lleve las calesas</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Guillermo Amengual</span>
                                        <span>—</span> Presidente de Progreso en Verde
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/caballos-galeras-palma-pasaran-revision-despues-verano-lleno-olas-calor_1_13334620.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">A ello se suma que los equinos ser&aacute;n inspeccionados cinco meses m&aacute;s tarde que el a&ntilde;o pasado</a>, lo que implica que no habr&aacute;n pasado esta revisi&oacute;n durante los peores meses de verano y en medio de las olas de calor. &ldquo;Los caballos no han pasado las revisiones veterinarias todav&iacute;a y estamos acabando la temporada&rdquo;, critica Gimeno. Este a&ntilde;o, las inspecciones est&aacute;n previstas para los d&iacute;as 14, 15, 16 y 17 de septiembre. Por otro lado, el portavoz de Satya Animal lamenta los cambios en los protocolos de protecci&oacute;n por el clima extremo. &ldquo;Han quitado la suspensi&oacute;n del servicio con alerta amarilla, contando con que ha sido un a&ntilde;o tremendo de calor donde hemos vivido de forma permanente bajo esa alerta y los animales han estado trabajando sin que nadie se preocupe por ellos ni aplique las limitaciones que ten&iacute;an&rdquo;, afirma.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/53a89c60-176c-4e58-a8da-97ac11f5d00c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/53a89c60-176c-4e58-a8da-97ac11f5d00c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/53a89c60-176c-4e58-a8da-97ac11f5d00c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/53a89c60-176c-4e58-a8da-97ac11f5d00c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/53a89c60-176c-4e58-a8da-97ac11f5d00c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/53a89c60-176c-4e58-a8da-97ac11f5d00c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/53a89c60-176c-4e58-a8da-97ac11f5d00c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Manifestantes en una protesta contra las calesas en Palma."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Manifestantes en una protesta contra las calesas en Palma.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Han quitado la suspensión del servicio con alerta amarilla, contando con que ha sido un año tremendo de calor donde hemos vivido de forma permanente bajo esa alerta y los animales han estado trabajando sin que nadie se preocupe por ellos ni aplique las limitaciones que tenían</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Kike Gimeno</span>
                                        <span>—</span> Portavoz de Satya Animal
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Los conflictos, cada vez m&aacute;s habituales</strong></h2><p class="article-text">
        Los enfrentamientos entre los conductores de las galeras y los ciudadanos se han convertido en algo habitual, seg&uacute;n Amengual. Las razones son variadas: las altas temperaturas, debido a que los caballos cojean o porque se les marcan los huesos. &ldquo;Siempre hay alguien que les dice: oye, esto no puede ser, hace calor, el caballo no est&aacute; bien&rdquo;, explica. El presidente de Progreso en Verde reconoce que una situaci&oacute;n as&iacute;, repetida d&iacute;a tras d&iacute;a, puede acabar generando tensi&oacute;n entre los conductores.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Llega un momento que quiz&aacute; puedas perder los papeles&rdquo;, admite. Pero insiste en que eso no justifica determinadas reacciones. A su juicio, esta presi&oacute;n es tambi&eacute;n consecuencia de que la ciudadan&iacute;a est&aacute; ahora mucho m&aacute;s pendiente del estado de los animales. Seg&uacute;n Amengual, las protestas y las denuncias de las organizaciones animalistas han contribuido a sensibilizar a la poblaci&oacute;n, que cada vez cuestiona m&aacute;s que los caballos sigan trabajando en estas condiciones.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eabbee83-dcea-400c-8c75-6d47aa621f95_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0_x857y477.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eabbee83-dcea-400c-8c75-6d47aa621f95_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0_x857y477.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eabbee83-dcea-400c-8c75-6d47aa621f95_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0_x857y477.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eabbee83-dcea-400c-8c75-6d47aa621f95_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0_x857y477.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eabbee83-dcea-400c-8c75-6d47aa621f95_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x857y477.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eabbee83-dcea-400c-8c75-6d47aa621f95_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x857y477.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/eabbee83-dcea-400c-8c75-6d47aa621f95_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x857y477.jpg"
                    alt="Caballo desnutrido inmovilizado de una galera en la zona de Dalt Murada."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Caballo desnutrido inmovilizado de una galera en la zona de Dalt Murada.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Las razones de los enfrentamientos con los conductores son variadas: las altas temperaturas, debido a que los caballos cojean o porque se les marcan los huesos</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La exposici&oacute;n constante del estado de los animales ha cambiado la percepci&oacute;n de parte de la ciudadan&iacute;a. Por ello, el partido animalista pide a quienes detecten un caballo en malas condiciones que hagan fotograf&iacute;as o v&iacute;deos y se los hagan llegar para presentar las correspondientes denuncias. Sin embargo, los problemas suceden todos los d&iacute;as. Amengual cree que la situaci&oacute;n tambi&eacute;n ha generado un desgaste entre los propios caleseros. Y ah&iacute; es donde, seg&uacute;n su relato, se est&aacute; produciendo un cambio de posici&oacute;n respecto a las calesas el&eacute;ctricas.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El sector se opon&iacute;a a las calesas el&eacute;ctricas</strong></h2><p class="article-text">
        Durante a&ntilde;os, sostiene, los caleseros se opusieron frontalmente a sustituir los animales por veh&iacute;culos el&eacute;ctricos. &ldquo;No queremos saber nada de las calesas el&eacute;ctricas&rdquo;, recuerda que defend&iacute;an algunos de los conductores. Ahora, dice, la situaci&oacute;n es diferente. El cambio de modelo ya se ha producido en otros lugares de la isla, como en Alc&uacute;dia, municipio donde funcionan con calesas el&eacute;ctricas. Seg&uacute;n Amengual, los due&ntilde;os de las licencias de la zona est&aacute;n satisfechos con el nuevo servicio. Tambi&eacute;n menciona el caso de Sant Lloren&ccedil; des Cardassar, cuyos veh&iacute;culos operan en Sa Coma y S'Illot.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c98d6b15-1ddc-442e-ba37-ca613fbe421f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c98d6b15-1ddc-442e-ba37-ca613fbe421f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c98d6b15-1ddc-442e-ba37-ca613fbe421f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c98d6b15-1ddc-442e-ba37-ca613fbe421f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c98d6b15-1ddc-442e-ba37-ca613fbe421f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c98d6b15-1ddc-442e-ba37-ca613fbe421f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c98d6b15-1ddc-442e-ba37-ca613fbe421f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un caballo al sol frente a la Catedral de Mallorca."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un caballo al sol frente a la Catedral de Mallorca.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El otro obst&aacute;culo era econ&oacute;mico. Antonio Deudero, concejal del Ayuntamiento de Palma, explicaba que era inasumible para el Ayuntamiento indemnizar con 300.000 euros por licencia &ndash;hay 28&ndash; a los caleseros con el objetivo de que abandonen los caballos. El precio que presuntamente habr&iacute;an solicitado. Sin embargo, Venancio Vargas, portavoz de la Asociaci&oacute;n de Caleseros de Palma, neg&oacute; estas palabras. &ldquo;Pensamos&rdquo;, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/establos-paredes-tejados-chapa-malviven-animales-tiran-coches-caballos-palma_1_12408016.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">dijo Vargas a este diario</a>, &ldquo;que [esa cantidad de dinero] la pidi&oacute; alguna de las licencias que no est&aacute;n en la asociaci&oacute;n&rdquo;. &ldquo;Nosotros, en ning&uacute;n momento, hemos pedido dinero alguno. En otros sitios, como en M&aacute;laga, dijeron los del PP de acabar con el servicio de calesas porque estaban cambiando el centro y no entraban en su nueva idea. Les han indemnizado, por una concesi&oacute;n que les quedaban diez a&ntilde;os, con 125.000 euros. Si realmente quisieran quitar las calesas aqu&iacute; en Palma&hellip; &iquest;no lo hubieran hecho ya? La diferencia es que nuestras licencias son vitalicias y hereditarias&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Es inasumible para el Ayuntamiento de Palma indemnizar con 300.000 euros por licencia –hay 28– a los caleseros con el objetivo de que abandonen los caballos. El  portavoz de la Asociación de Caleseros niegan que hayan pedido ese precio por sus licencias, que son vitalicias y hereditarias</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ldquo;S&iacute; que hemos comunicado que hacer una conversi&oacute;n de la licencia a taxi, no nos parecer&iacute;a mal, pues es un puesto similar y sabemos que no faltar&aacute; el pan en casa: ya hay caleseros con licencias de taxi. Hay muchas personas en nuestro sector que no dar&iacute;an la licencia por 300.000 euros porque no se ven trabajando de otra cosa. Sin embargo, en el taxi, s&iacute;&rdquo;, concluy&oacute;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Cambio de posici&oacute;n de los caleseros</strong></h2><p class="article-text">
        La situaci&oacute;n ha cambiado despu&eacute;s de a&ntilde;os de protestas, denuncias y presi&oacute;n ciudadana. &ldquo;Fueron reculando, reculando, reculando&rdquo;, explica Amengual, hasta llegar al punto actual: los caleseros aceptan avanzar hacia las el&eacute;ctricas. El Ayuntamiento de Palma ya confirm&oacute; el 27 de mayo que hab&iacute;a dado un primer paso administrativo para hacerlo, despu&eacute;s de aprobar una modificaci&oacute;n puntual del Plan Normativo Municipal de 2026 para incorporar la reforma del reglamento del servicio de transporte urbano de viajeros con veh&iacute;culos de tracci&oacute;n animal con conductor.
    </p><p class="article-text">
        El Consistorio se&ntilde;al&oacute; entonces que la modificaci&oacute;n permitir&iacute;a iniciar formalmente el procedimiento para la sustituci&oacute;n progresiva de las actuales calesas por veh&iacute;culos el&eacute;ctricos. El Ayuntamiento vincul&oacute; el cambio a un acuerdo alcanzado en marzo con el sector. Seg&uacute;n sus datos, cerca del 90% de las 28 licencias vigentes respaldan la transformaci&oacute;n del modelo. Para Amengual, el movimiento supone un cambio respecto a la posici&oacute;n mantenida durante a&ntilde;os, pero reclama que el Ayuntamiento acelere los tr&aacute;mites. Tambi&eacute;n critica que las organizaciones animalistas hayan quedado fuera de las reuniones mantenidas entre el Consistorio y los titulares de las licencias, pese a que, asegura, en su momento se acord&oacute; que pudieran participar.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El Ayuntamiento de Palma asegura que cerca del 90% de las 28 licencias vigentes respaldan la transformación del modelo hacia las calesas eléctricas</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El portavoz de Satya Animal tambi&eacute;n califica la actitud institucional de &ldquo;modo pasivo&rdquo; y acusa al Ayuntamiento de actuar como &ldquo;espectador viendo lo que pasa para no tener que implicarse ni comprometer dinero p&uacute;blico de las arcas&rdquo;. A juicio de Gimeno, el proceso actual es insuficiente si no se garantiza la prohibici&oacute;n total de la tracci&oacute;n animal en la ordenanza. &ldquo;El compromiso del Ayuntamiento deber&iacute;a dar un paso m&aacute;s. Ya que se entra en el proceso de cambio a el&eacute;ctricas, se deber&iacute;a extinguir definitivamente la posibilidad de que haya calesas con animales&rdquo;. &ldquo;Si no se elimina directamente del reglamento, se abre la puerta a que en el futuro alg&uacute;n calesero d&iacute;scolo mantenga el caballo o lo vuelva a introducir&rdquo;, concluye.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7da7da18-da66-467a-a055-93afa6968683_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0_x398y578.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7da7da18-da66-467a-a055-93afa6968683_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0_x398y578.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7da7da18-da66-467a-a055-93afa6968683_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0_x398y578.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7da7da18-da66-467a-a055-93afa6968683_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0_x398y578.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7da7da18-da66-467a-a055-93afa6968683_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x398y578.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7da7da18-da66-467a-a055-93afa6968683_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x398y578.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7da7da18-da66-467a-a055-93afa6968683_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x398y578.jpg"
                    alt="Imagen de un caballo que sufrió una caída en Palma"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imagen de un caballo que sufrió una caída en Palma                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Las primeras calesas el&eacute;ctricas, &iquest;en mayo?</strong></h2><p class="article-text">
        El Ayuntamiento de Palma valora que las primeras calesas el&eacute;ctricas podr&iacute;an llegar en mayo de 2027. Una previsi&oacute;n que Amengual ve poco viable, debido a que coincide con las elecciones locales y auton&oacute;micas. &ldquo;Si t&uacute; quieres marcarte un tanto a tu favor, pues colocas tres o cuatro calesas el&eacute;ctricas&rdquo;, plantea. El portavoz de los animalistas cree que los &uacute;ltimos acontecimientos pueden haber servido para acelerar un proceso que, a su juicio, llevaba demasiado tiempo parado.
    </p><p class="article-text">
        Amengual sostiene que el cambio puede hacerse de forma relativamente sencilla tomando como referencia el modelo de Alc&uacute;dia. Seg&uacute;n explica, bastar&iacute;a con adaptar la actual normativa de las calesas de Palma para eliminar las referencias a los caballos e incorporar las condiciones de las el&eacute;ctricas. A partir de ah&iacute;, el Ayuntamiento tendr&iacute;a que llevar la modificaci&oacute;n al pleno, abrir un periodo para presentar alegaciones y volver a someterla a aprobaci&oacute;n definitiva. &ldquo;En tres meses est&aacute; hecho&rdquo;, asegura.
    </p><p class="article-text">
        El siguiente paso ser&iacute;a la adquisici&oacute;n de los nuevos veh&iacute;culos. Seg&uacute;n Amengual, ser&aacute;n los propios caleseros quienes tendr&aacute;n que asumir su coste, ya que el Ayuntamiento, seg&uacute;n la informaci&oacute;n de la que dispone, no tiene previsto aportar financiaci&oacute;n. Progreso en Verde reclama, precisamente, que el Ayuntamiento participe econ&oacute;micamente en la transici&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        La concentraci&oacute;n de este s&aacute;bado, convocada a las once de la ma&ntilde;ana frente a la Catedral de Palma, servir&aacute; para mostrar el rechazo a la actuaci&oacute;n de Manuel Vargas y reclamar una &ldquo;sanci&oacute;n ejemplar&rdquo;, incluida la retirada definitiva de su licencia. El objetivo general de los convocantes, sin embargo, es volver a poner sobre la mesa el estado de los caballos y la continuidad de las galeras.
    </p><p class="article-text">
        Amengual pone como ejemplo un caballo cuyo estado, asegura, llevan tiempo denunciando y que contin&uacute;a en las mismas condiciones. Habla incluso de una &ldquo;posible prevaricaci&oacute;n administrativa&rdquo; si las autoridades conocen una situaci&oacute;n irregular y no act&uacute;an. La presi&oacute;n, sostiene, seguir&aacute; por varias v&iacute;as: denuncias, Fiscal&iacute;a, recogida de firmas y movilizaciones. La concentraci&oacute;n de este s&aacute;bado ser&aacute; una. En octubre preparan otra manifestaci&oacute;n que esperan que sea &ldquo;muy importante&rdquo;. El objetivo final no ha cambiado. &ldquo;Solo queda ese paso a las calesas el&eacute;ctricas&rdquo;, concluye.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Ribas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/agresion-agua-turista-alemana-reaviva-batalla-coches-caballos-palma_1_13487787.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 04 Sep 2026 20:45:40 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/43cc7f44-df6a-47f6-9139-4e20ec9b6959_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="118285" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/43cc7f44-df6a-47f6-9139-4e20ec9b6959_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="118285" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La agresión con agua a una turista alemana reaviva la batalla contra los coches de caballos de Palma]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/43cc7f44-df6a-47f6-9139-4e20ec9b6959_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Caballos,Animales,Maltrato animal,Animalistas,Igualdad animal,Derechos animales,Explotación animal,Protección animal,Bienestar animal,Palma,Mallorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Detingut un home per agredir sexualment la filla menor d'edat de la seva exparella a Palma]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/detingut-home-per-agredir-sexualment-filla-menor-d-edat-seva-exparella-palma_1_13488377.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/e70ba290-b4a1-406d-8727-cde7ba44c3f5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Detingut un home per agredir sexualment la filla menor d&#039;edat de la seva exparella a Palma"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La víctima relata que, durant cinc anys, l'obligava a tocar-lo a ell, i, a més, es masturbava davant d'ella. Així mateix, el detingut va gravar les parts íntimes de la menor i li oferia regals a canvi de favors sexuals
</p><p class="subtitle">Detinguts dos jugadors del planter del RCD Mallorca per gravar en secret un encontre sexual amb una menor
</p></div><p class="article-text">
        La Policia Nacional ha detingut a Palma un home com a presumpte autor d'un delicte d'agressi&oacute; sexual a menor de 16 anys, exhibicionisme i provocaci&oacute; sexual, elaboraci&oacute; de pornografia infantil i maltractaments per, presumptament, sotmetre a tocaments i realitzar pr&agrave;ctiques sexuals davant la filla, menor d'edat, de la seva exparella i gravar-la nua.
    </p><p class="article-text">
        Segons ha informat el Cos en un comunicat, la menor va denunciar que els fets es van repetir durant cinc anys. A m&eacute;s, l'home tamb&eacute; ha estat detingut com a presumpte autor d'un delicte de maltractaments contra la seva exparella, mare de la menor.
    </p><p class="article-text">
        La Policia va iniciar una investigaci&oacute; despr&eacute;s que la menor interpos&eacute;s una den&uacute;ncia en la qual relatava que el detingut, que havia estat parella de la seva mare, l'havia sotm&egrave;s a tocaments i havia gravat les seves parts &iacute;ntimes.
    </p><p class="article-text">
        Segons va assenyalar, les agressions sexuals van comen&ccedil;ar fa cinc anys, quan va comen&ccedil;ar a agredir-la sexualment i l'obligava a tocar-lo a ell, i, a m&eacute;s, es masturbava davant d'ella. Aix&iacute; mateix, el detingut va gravar les parts &iacute;ntimes de la menor i li oferia regals a canvi de favors sexuals.
    </p><p class="article-text">
        Els agents de l'UFAM de la Policia Nacional van iniciar una investigaci&oacute; per aclarir els fets i van prendre declaraci&oacute; a la mare de la menor, qui va afirmar haver estat v&iacute;ctima de maltractaments per part de l'home.
    </p><p class="article-text">
        Dijous passat els agents van detenir l'home com a presumpte autor dels delictes d'agressi&oacute; sexual a menor de 16 anys, exhibicionisme i provocaci&oacute; sexual i elaboraci&oacute; de pornografia infantil, aix&iacute; com per presumpte autor d'un delicte de maltractaments a la seva exparella.
    </p><p class="article-text">
        Els agents van intervenir el tel&egrave;fon m&ograve;bil del detingut i van dur a terme una entrada i registre al domicili, on van intervenir diferent material inform&agrave;tic. Els efectes intervinguts seran sotmesos a peritatge i estudi i la investigaci&oacute; segueix oberta per al total esclariment dels fets.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Europa Press]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/detingut-home-per-agredir-sexualment-filla-menor-d-edat-seva-exparella-palma_1_13488377.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 04 Sep 2026 15:47:36 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/e70ba290-b4a1-406d-8727-cde7ba44c3f5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="311609" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/e70ba290-b4a1-406d-8727-cde7ba44c3f5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="311609" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Detingut un home per agredir sexualment la filla menor d'edat de la seva exparella a Palma]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/e70ba290-b4a1-406d-8727-cde7ba44c3f5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Mallorca,Agresiones sexuales]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Detenido un hombre por agredir sexualmente a la hija menor de edad de su expareja en Palma]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/detenido-hombre-agredir-sexualmente-hija-menor-edad-ex-pareja-palma_1_13488076.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/e70ba290-b4a1-406d-8727-cde7ba44c3f5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Detenido un hombre por agredir sexualmente a la hija menor de edad de su expareja en Palma"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La víctima relata que, durante cinco años, le obligaba a tocarle a él, y, además, se masturbaba delante de ella. Asimismo, el detenido grabó las partes íntimas de la menor y le ofrecía regalos a cambio de favores sexuales
</p><p class="subtitle">Detenidos dos canteranos del RCD Mallorca por grabar a escondidas un encuentro sexual con una menor</p></div><p class="article-text">
        La Polic&iacute;a Nacional ha detenido en Palma a un hombre como presunto autor de un delito de agresi&oacute;n sexual a menor de 16 a&ntilde;os, exhibicionismo y provocaci&oacute;n sexual, elaboraci&oacute;n de pornograf&iacute;a infantil y malos tratos por, presuntamente, someter a tocamientos y realizar pr&aacute;cticas sexuales delante de la hija, menor de edad, de su expareja y grabarla desnuda.
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n ha informado el Cuerpo en un comunicado, la menor denunci&oacute; que los hechos se repitieron durante cinco a&ntilde;os. Adem&aacute;s, el hombre tambi&eacute;n ha sido detenido como presunto autor de un delito de malos tratos contra su expareja, madre de la menor.
    </p><p class="article-text">
        La Polic&iacute;a inici&oacute; una investigaci&oacute;n despu&eacute;s de que la menor interpusiera una denuncia en la que relataba que el detenido, que hab&iacute;a sido pareja de su madre, la hab&iacute;a sometido a tocamientos y hab&iacute;a grabado sus partes &iacute;ntimas.
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n se&ntilde;al&oacute;, las agresiones sexuales comenzaron hace cinco a&ntilde;os, cuando comenz&oacute; a agredirla sexualmente y le obligaba a tocarle a &eacute;l, y, adem&aacute;s, se masturbaba delante de ella. Asimismo, el detenido grab&oacute; las partes &iacute;ntimas de la menor y le ofrec&iacute;a regalos a cambio de favores sexuales.
    </p><p class="article-text">
        Los agentes de la UFAM de Polic&iacute;a Nacional iniciaron una investigaci&oacute;n para aclarar los hechos y tomaron declaraci&oacute;n a la madre de la menor, quien afirm&oacute; haber sido v&iacute;ctima de malos tratos por parte del hombre.
    </p><p class="article-text">
        El pasado jueves los agentes detuvieron al var&oacute;n como presunto autor de los delitos de agresi&oacute;n sexual a menor de 16 a&ntilde;os, exhibicionismo y provocaci&oacute;n sexual y elaboraci&oacute;n de pornograf&iacute;a infantil, as&iacute; como por presunto autor de un delito de malos tratos a su expareja.
    </p><p class="article-text">
        Los agentes intervinieron el tel&eacute;fono m&oacute;vil del detenido y llevaron a cabo una entrada y registro en el domicilio donde intervinieron diferente material inform&aacute;tico. Los efectos intervenidos ser&aacute;n sometidos a peritaje y estudio y la investigaci&oacute;n sigue abierta para el total esclarecimiento de los hechos.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Europa Press]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/detenido-hombre-agredir-sexualmente-hija-menor-edad-ex-pareja-palma_1_13488076.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 04 Sep 2026 14:08:14 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/e70ba290-b4a1-406d-8727-cde7ba44c3f5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="311609" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/e70ba290-b4a1-406d-8727-cde7ba44c3f5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="311609" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Detenido un hombre por agredir sexualmente a la hija menor de edad de su expareja en Palma]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/e70ba290-b4a1-406d-8727-cde7ba44c3f5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Mallorca,Agresiones sexuales]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Les entitats memorialistes temen que els homenatges del PP recuperin el relat franquista a Balears]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/les-entitats-memorialistes-temen-els-memorials-pp-recuperin-relat-franquista-balears_1_13485714.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/ffd51366-f2bb-4879-9111-1b0b341eaad4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x702y1075.jpg" width="1200" height="675" alt="Les entitats memorialistes temen que els homenatges del PP recuperin el relat franquista a Balears"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Memòria de Mallorca acusa el Govern de Marga Prohens d'impulsar reconeixements de manera aïllada, sense contextualitzar la repressió sistemàtica exercida pel franquisme i sense abans sotmetre'ls a la Comissió Tècnica de Memòria Democràtica</p><p class="subtitle">El PP honra les víctimes dels bombardeigs republicans de Mallorca després de derogar amb Vox la Llei de Memòria
</p></div><p class="article-text">
        La intenci&oacute; del Govern balear, presidit pel PP, d&rsquo;implantar en set municipis de les Illes un memorial per a les v&iacute;ctimes civils dels bombardejos de la Guerra Civil ha despertat les cr&iacute;tiques del moviment memorialista. En un manifest dif&oacute;s aquest dijous, Mem&ograve;ria de Mallorca acusa l&rsquo;Executiu de plantejar aquests reconeixements de manera a&iuml;llada, sense contextualitzar la repressi&oacute; sistem&agrave;tica exercida pel franquisme i sense haver-los sotm&egrave;s pr&egrave;viament a la Comissi&oacute; T&egrave;cnica de Mem&ograve;ria Democr&agrave;tica, l&rsquo;&ograve;rgan previst per la legislaci&oacute; auton&ograve;mica per desenvolupar aquestes pol&iacute;tiques.
    </p><p class="article-text">
        En concret, la controv&egrave;rsia se situa entorn de la iniciativa &ldquo;Mur de la Dignitat&rdquo;, un memorial concebut per recuperar i fer visible el record de les v&iacute;ctimes dels atacs aeris produ&iuml;ts durant el conflicte b&egrave;l&middot;lic i que, tal com va anunciar el passat 25 d&rsquo;agost la presidenta del Govern, Marga Prohens, l&rsquo;Executiu t&eacute; previst estendre -ja <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-honra-victimas-bombardeos-republicanos-mallorca-derogar-vox-ley-memoria-democratica_1_13410454.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">se'n va celebrar un a Palma</a>- als municipis d&rsquo;Art&agrave;, Inca, Santa Maria del Cam&iacute;, ses Salines, S&oacute;ller, Ma&oacute; i Eivissa, la poblaci&oacute; dels quals va patir durant la guerra les conseq&uuml;&egrave;ncies dels bombardejos. L&rsquo;Administraci&oacute; auton&ograve;mica proposa que cada consistori determini l&rsquo;empla&ccedil;ament, que podr&agrave; ser un lloc directament relacionat amb els bombardejos o qualsevol altre espai que garanteixi la dignitat, la visibilitat i l&rsquo;accessibilitat del memorial.
    </p><p class="article-text">
        En el seu comunicat, Mem&ograve;ria de Mallorca deixa clar que el seu rebuig no es dirigeix contra el reconeixement de les persones que varen morir en els bombardejos, sin&oacute; contra la manera de desenvolupar els homenatges. Recorda, aix&iacute; mateix, que va ser precisament la mateixa entitat la que va proposar al Govern elaborar un informe espec&iacute;fic sobre totes les v&iacute;ctimes d&rsquo;aquests atacs, un treball que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/pp-saca-cajon-15-informes-ineditos-mantenia-ocultos-represion-franquista-balears_1_13364743.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">va acabar incorporant-se al IV Pla de Fosses i Mem&ograve;ria i Reconeixement Democr&agrave;tics </a>de Balears. L&rsquo;estudi ha perm&egrave;s identificar i documentar 152 persones mortes: 97 a Mallorca, 29 a Menorca i 26 a Eivissa.
    </p><p class="article-text">
        Des de l&rsquo;associaci&oacute; memorialista recorden que es tracta de v&iacute;ctimes &ldquo;d&rsquo;una guerra conseq&uuml;&egrave;ncia d&rsquo;un cop d&rsquo;estat contra el govern legal i leg&iacute;tim de la II Rep&uacute;blica que mai no s&rsquo;havia d&rsquo;haver produ&iuml;t&rdquo;, alhora que defensen &ldquo;el reconeixement de totes les v&iacute;ctimes del cop d&rsquo;estat de 1936, de la guerra que aquest va desencadenar i de la posterior dictadura franquista&rdquo;. Precisament per aix&ograve; consideren &ldquo;inacceptable&rdquo; que les pol&iacute;tiques p&uacute;bliques de mem&ograve;ria &ldquo;puguin convertir-se en una selecci&oacute; interessada de v&iacute;ctimes o en una recuperaci&oacute; parcial d&rsquo;un relat hist&ograve;ric que durant d&egrave;cades va ser imposat per la dictadura franquista&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En aquest sentit, l&rsquo;associaci&oacute; recrimina que el Govern hagi traslladat directament als ajuntaments diversos oficis per instal&middot;lar els memorials sense haver sotm&egrave;s pr&egrave;viament les propostes a la Comissi&oacute; T&egrave;cnica de Mem&ograve;ria Democr&agrave;tica -&ograve;rgan t&egrave;cnic previst en la llei balear de mem&ograve;ria democr&agrave;tica per desenvolupar aquest tipus de reconeixements- i mesos despr&eacute;s que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-vox-derogan-ley-balear-memoria-historica-evocan-asesinados-hordas-rojas_1_13055051.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">PP i Vox aprovessin derogar aquesta norma</a>. El text es troba <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/constitucional-suspende-cautelarmente-derogacion-ley-balear-memoria-democratica_1_13362877.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">recorregut davant el Tribunal Constitucional</a>. Mem&ograve;ria de Mallorca considera &ldquo;una profunda contradicci&oacute;&rdquo; que el mateix Executiu que va intentar eliminar aquest marc legal presenti ara aquestes actuacions com a pol&iacute;tiques de mem&ograve;ria democr&agrave;tica.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;No acceptarem que es presentin memorials p&uacute;blics a v&iacute;ctimes de la guerra de manera a&iuml;llada&rdquo;, insisteix l&rsquo;entitat, que reclama que qualsevol memorial relacionat amb els bombardejos inclogui espec&iacute;ficament les v&iacute;ctimes de l&rsquo;aviaci&oacute; del b&agrave;ndol sublevat que operava des de les bases militars de Mallorca, amb el <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/pp-recorta-mitad-cifra-represaliados-franquismo-ibiza-faltan-victimas-bombardeos-italianos_1_13437287.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">suport de l'aviaci&oacute; italiana </a>i alemanya. Tamb&eacute; exigeix la participaci&oacute; de les entitats memorialistes i de v&iacute;ctimes i que els projectes, insisteix, siguin sotmesos pr&egrave;viament a la Comissi&oacute; T&egrave;cnica.
    </p><p class="article-text">
        Des de la Conselleria de Presid&egrave;ncia, de la qual dep&egrave;n la gesti&oacute; de les pol&iacute;tiques de mem&ograve;ria democr&agrave;tica, defensen, a preguntes d'elDiario.es, que la iniciativa respon a un mandat aprovat per unanimitat pel Parlament de les Illes Balears i que els reconeixements parteixen de l&rsquo;estudi hist&ograve;ric elaborat pel doctor en Hist&ograve;ria Manuel Aguilera, que, incideix l&rsquo;Executiu, ha perm&egrave;s censar i posar nom i llinatges per primera vegada a totes les v&iacute;ctimes dels bombardejos patits a les Illes.
    </p><p class="article-text">
        El que fa ara el Govern, assenyalen, &eacute;s oferir als municipis que varen patir bombardejos la possibilitat de comptar tamb&eacute; amb un monument en record de les v&iacute;ctimes, si b&eacute;, precisen, seran els mateixos municipis i les fam&iacute;lies de les v&iacute;ctimes qui decidiran si desitgen acollir aquests actes i monuments. Des del departament dirigit per Ant&ograve;nia Maria Estarellas asseguren que es tracta del mateix criteri que s&rsquo;aplica amb les conegudes com a &ldquo;Pedres de la Mem&ograve;ria&rdquo;: el Govern, assenyalen les mateixes fonts, facilita i posa a disposici&oacute; dels municipis aquests elements de record, per&ograve; s&oacute;n els ajuntaments i les fam&iacute;lies qui han de decidir com i on es materialitza aquest homenatge.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;L&rsquo;objectiu &eacute;s molt senzill: recon&egrave;ixer totes les v&iacute;ctimes, recuperar-ne els noms i preservar-ne la mem&ograve;ria amb rigor hist&ograve;ric, respectant sempre la voluntat dels municipis i de les fam&iacute;lies&rdquo;, sentencien.
    </p><h2 class="article-text"><strong>M&eacute;s de 2.000 assassinats pel b&agrave;ndol franquista</strong></h2><p class="article-text">
        En el mateix manifest, Mem&ograve;ria de Mallorca reclama l&rsquo;elaboraci&oacute; d&rsquo;una relaci&oacute; nominal de les v&iacute;ctimes dels bombardejos del b&agrave;ndol feixista procedents de les bases de Mallorca contra poblacions de la costa peninsular, amb especial atenci&oacute; a Menorca, Catalunya, la Comunitat Valenciana i Andalusia, a m&eacute;s d&rsquo;un memorial amb els noms de les v&iacute;ctimes civils de l&rsquo;anomenada &ldquo;carretera de la mort&rdquo;, en al&middot;lusi&oacute; als atacs patits per la poblaci&oacute; que fugia per la carretera de M&agrave;laga a Almeria el febrer de 1937, i un altre amb les v&iacute;ctimes causades per l&rsquo;aviaci&oacute; sublevada procedent de Mallorca a la costa peninsular. Per a aquest darrer reclama una ubicaci&oacute; al passeig Sagrera, integrat en l&rsquo;actual espai del Mur de la Dignitat.
    </p><p class="article-text">
        En aquesta mateixa l&iacute;nia, reclamen un memorial al centre de Palma amb els noms de les m&eacute;s de 2.000 persones assassinades, moltes de les quals v&iacute;ctimes de desaparici&oacute; for&ccedil;ada els familiars de les quals encara desconeixen el seu parador i les circumst&agrave;ncies de la seva mort. Finalment, exigeixen que el Govern convoqui &ldquo;amb car&agrave;cter urgent&rdquo; la Comissi&oacute; T&egrave;cnica de Mem&ograve;ria Democr&agrave;tica per explicar les actuacions que est&agrave; impulsant i que qualsevol projecte de memorial relacionat amb els bombardejos sigui debatut pr&egrave;viament per aquest &ograve;rgan, amb la participaci&oacute; d&rsquo;entitats memorialistes i especialistes en hist&ograve;ria, dret i altres disciplines vinculades a la mem&ograve;ria democr&agrave;tica.
    </p><p class="article-text">
        Les actuacions previstes pel Govern del PP donen continu&iuml;tat al memorial inaugurat el 27 de juliol al passeig Sagrera de Palma en homenatge al <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/muertos-sepultados-primer-terror-aereo-guerra-civil-causo-aviacion-republica_1_13267817.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">centenar de civils que van morir sota els bombardejos republicans </a>registrats a Mallorca entre 1936 i 1938. A l'acte van assistir els descendents de diverses d'aquelles v&iacute;ctimes aix&iacute; com Prohens i altres alts c&agrave;rrecs conservadors i d'extrema dreta. Cap formaci&oacute; d'esquerres va ser present com tampoc Mem&ograve;ria de Mallorca, que havia <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-homenajeara-victimas-bombardeos-republicanos-palma-derogar-ley-memoria-democratica_1_13401116.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">supeditat la seva pres&egrave;ncia al fet que el Govern renunci&eacute;s p&uacute;blicament a la derogaci&oacute; de la llei auton&ograve;mica de mem&ograve;ria democr&agrave;tica</a>, exig&egrave;ncia que l'Executiu en cap moment ha at&egrave;s. 
    </p><p class="article-text">
        Durant l'homenatge, Prohens, que mai no ha expressat una condemna p&uacute;blica espec&iacute;fica a les v&iacute;ctimes de la repressi&oacute; franquista desfermada a les Balears despr&eacute;s del cop militar de juliol de 1936 i a les <a href="https://www.eldiario.es/andalucia/en-abierto/represion-franquista-victimas-victimarios_132_8823974.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">violacions de drets humans </a>comeses durant la dictadura, va defensar que la societat balear ha pres consci&egrave;ncia de la necessitat de &ldquo;tancar ferides restituint la dignitat&rdquo; de les persones assassinades durant la guerra civil, reconduint despr&eacute;s d'aix&ograve; el seu discurs cap als bombardejos de l'Ex&egrave;rcit republic&agrave;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/les-entitats-memorialistes-temen-els-memorials-pp-recuperin-relat-franquista-balears_1_13485714.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 03 Sep 2026 15:38:32 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/ffd51366-f2bb-4879-9111-1b0b341eaad4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x702y1075.jpg" length="341709" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/ffd51366-f2bb-4879-9111-1b0b341eaad4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x702y1075.jpg" type="image/jpeg" fileSize="341709" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Les entitats memorialistes temen que els homenatges del PP recuperin el relat franquista a Balears]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/ffd51366-f2bb-4879-9111-1b0b341eaad4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x702y1075.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[PP - Partido Popular,Memoria Histórica,Represión franquista,Víctimas del franquismo,Guerra Civil Española,Segunda República,Dictadura franquista,Homenajes,Islas Baleares,Mallorca,Menorca,Ibiza]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Las entidades memorialistas temen que los homenajes del PP recuperen el relato franquista en Balears]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/entidades-memorialistas-temen-memoriales-pp-recuperen-relato-franquista-balears_1_13485393.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/ffd51366-f2bb-4879-9111-1b0b341eaad4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x702y1075.jpg" width="1200" height="675" alt="Las entidades memorialistas temen que los homenajes del PP recuperen el relato franquista en Balears"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Memòria de Mallorca acusa al Govern de Marga Prohens de impulsar reconocimientos de forma aislada, sin contextualizar la represión sistemática ejercida por el franquismo y sin antes someterlos a la Comisión Técnica de Memoria Democrática</p><p class="subtitle">El PP honra a las víctimas de los bombardeos republicanos de Mallorca tras derogar con Vox la Ley de Memoria
</p></div><p class="article-text">
        La intenci&oacute;n del Govern balear, presidido por el PP, de implantar en siete municipios de las Islas un memorial para las v&iacute;ctimas civiles de los bombardeos de la guerra civil ha despertado las cr&iacute;ticas del movimiento memorialista. En un manifiesto difundido este jueves, Mem&ograve;ria de Mallorca acusa al Ejecutivo de plantear estos reconocimientos de forma aislada, sin contextualizar la represi&oacute;n sistem&aacute;tica ejercida por el franquismo y sin antes someterlos a la Comisi&oacute;n T&eacute;cnica de Memoria Democr&aacute;tica, el &oacute;rgano previsto por la legislaci&oacute;n auton&oacute;mica para desarrollar estas pol&iacute;ticas. 
    </p><p class="article-text">
        En concreto, la controversia se sit&uacute;a en torno a la iniciativa 'Mur de la Dignitat', un memorial concebido para recuperar y hacer visible el recuerdo de las v&iacute;ctimas de los ataques a&eacute;reos producidos durante el conflicto b&eacute;lico y que, como anunci&oacute; el pasado 25 de agosto la presidenta del Govern, Marga Prohens, el Ejecutivo tiene previsto extender -ya <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-honra-victimas-bombardeos-republicanos-mallorca-derogar-vox-ley-memoria-democratica_1_13410454.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">se celebr&oacute; uno en Palma</a>- a los municipios de Art&agrave;, Inca, Santa Maria del Cam&iacute;, ses Salines, S&oacute;ller, Ma&oacute; y Eivissa, cuya poblaci&oacute;n sufri&oacute; durante la guerra las consecuencias de las deflagraciones. La Administraci&oacute;n auton&oacute;mica propone que cada consistorio determine el emplazamiento, que podr&aacute; ser un lugar directamente relacionado con los bombardeos o cualquier otro espacio que garantice la dignidad, visibilidad y accesibilidad del memorial.
    </p><p class="article-text">
        En su comunicado, Mem&ograve;ria de Mallorca deja claro que su rechazo no se dirige contra el reconocimiento de quienes murieron en los bombardeos, sino contra la forma de desarrollar los homenajes. Recuerda, asimismo, que fue precisamente la propia entidad la que propuso al Govern elaborar un informe espec&iacute;fico sobre todas las v&iacute;ctimas de estos ataques, un trabajo que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/pp-saca-cajon-15-informes-ineditos-mantenia-ocultos-represion-franquista-balears_1_13364743.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">acab&oacute; incorpor&aacute;ndose al IV Plan de Fosas y Memoria y Reconocimiento Democr&aacute;ticos </a>de Balears. El estudio ha permitido identificar y documentar 152 personas fallecidas: 97 en Mallorca, 29 en Menorca y 26 en Eivissa. 
    </p><p class="article-text">
        Desde la asociaci&oacute;n memorialista recuerdan que se trata de v&iacute;ctimas &ldquo;de una guerra consecuencia de un golpe de estado contra el gobierno legal y leg&iacute;timo de la II Rep&uacute;blica que nunca se ten&iacute;a que haber producido&rdquo;, al tiempo que defienden &ldquo;el reconocimiento de todas las v&iacute;ctimas del golpe de estado de 1936, de la guerra que &eacute;ste desencaden&oacute; y de la posterior dictadura franquista&rdquo;. Precisamente por ello consideran &ldquo;inaceptable&rdquo; que las pol&iacute;ticas p&uacute;blicas de memoria &ldquo;puedan convertirse en una selecci&oacute;n interesada de v&iacute;ctimas o en una recuperaci&oacute;n parcial de un relato hist&oacute;rico que durante d&eacute;cadas fue impuesto por la dictadura franquista&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En este sentido, la asociaci&oacute;n recrimina que el Govern haya trasladado directamente a los ayuntamientos diversos oficios para instalar los memoriales sin previamente haber sometido las propuestas a la Comisi&oacute;n T&eacute;cnica de Memoria Democr&aacute;tica -&oacute;rgano t&eacute;cnico previsto en la ley balear de memoria democr&aacute;tica para desarrollar este tipo de reconocimientos- y varios meses despu&eacute;s de que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-vox-derogan-ley-balear-memoria-historica-evocan-asesinados-hordas-rojas_1_13055051.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">PP y Vox aprobasen derogar esta norma</a>. El texto se encuentra <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/constitucional-suspende-cautelarmente-derogacion-ley-balear-memoria-democratica_1_13362877.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">recurrido ante el Tribunal Constitucional</a>. Mem&ograve;ria de Mallorca considera &ldquo;una profunda contradicci&oacute;n&rdquo; que el mismo Ejecutivo que trat&oacute; de eliminar ese marco legal presente ahora actuaciones como pol&iacute;ticas de memoria democr&aacute;tica.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;No aceptaremos que se presenten memoriales p&uacute;blicos a v&iacute;ctimas de la guerra de manera aislada&rdquo;, incide la entidad, que reclama que cualquier memorial relacionado con los bombardeos incluya espec&iacute;ficamente a las v&iacute;ctimas de la aviaci&oacute;n del bando sublevado que operaba desde las bases militares de Mallorca, con <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/pp-recorta-mitad-cifra-represaliados-franquismo-ibiza-faltan-victimas-bombardeos-italianos_1_13437287.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">apoyo de la aviaci&oacute;n italiana </a>y alemana. Tambi&eacute;n exige la participaci&oacute;n de las entidades memorialistas y de v&iacute;ctimas y que los proyectos, insiste, sean sometidos previamente a la Comisi&oacute;n T&eacute;cnica. 
    </p><p class="article-text">
        Desde la Conselleria de Presidencia, de la que depende la gesti&oacute;n de las pol&iacute;ticas de memoria democr&aacute;tica, defienden, a preguntas de elDiario.es, que la iniciativa responde a un mandato aprobado por unanimidad por el Parlament de les Illes Balears y que los reconocimientos parten del estudio hist&oacute;rico elaborado por el doctor en Historia Manuel Aguilera, que, incide el Ejecutivo, ha permitido censar y poner nombre y apellidos por primera vez a todas las v&iacute;ctimas de los bombardeos sufridos en las Islas.
    </p><p class="article-text">
        Lo que hace ahora el Govern, se&ntilde;alan, es ofrecer a los municipios que sufrieron bombardeos la posibilidad de contar tambi&eacute;n con un monumento en recuerdo de las v&iacute;ctimas, si bien, precisan, ser&aacute;n los propios municipios y las familias de las v&iacute;ctimas quienes decidan si desean acoger estos actos y monumentos. Desde el departamento dirigido por Ant&ograve;nia Maria Estarellas aseguran que se trata del mismo criterio que se aplica con las conocidas como 'Piedras de la Memoria': el Govern, se&ntilde;alan las mismas fuentes, facilita y pone a disposici&oacute;n de los municipios estos elementos de recuerdo, pero son los ayuntamientos y las familias quienes deben decidir c&oacute;mo y d&oacute;nde se materializa ese homenaje. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;El objetivo es muy sencillo: reconocer a todas las v&iacute;ctimas, recuperar sus nombres y preservar su memoria con rigor hist&oacute;rico, respetando siempre la voluntad de los municipios y de las familias&rdquo;, sentencian.
    </p><h2 class="article-text"><strong>M&aacute;s de 2.000 asesinados por el bando franquista</strong> </h2><p class="article-text">
        En el mismo manifiesto, Mem&ograve;ria de Mallorca reclama la elaboraci&oacute;n de una relaci&oacute;n nominal de las v&iacute;ctimas de los bombardeos del bando fascista procedentes de las bases de Mallorca contra poblaciones de la costa peninsular, con especial atenci&oacute;n a Menorca, Catalunya, la Comunitat Valenciana y Andaluc&iacute;a, adem&aacute;s de un memorial con los nombres de las v&iacute;ctimas civiles de la denominada 'carretera de la muerte', en alusi&oacute;n a los ataques sufridos por la poblaci&oacute;n que hu&iacute;a por la carretera de M&aacute;laga a Almer&iacute;a en febrero de 1937, y otro con las v&iacute;ctimas causadas por la aviaci&oacute;n sublevada procedente de Mallorca en la costa peninsular. Para este &uacute;ltimo reclama una ubicaci&oacute;n en el paseo Sagrera, integrado en el actual espacio del Mur de la Dignitat.
    </p><p class="article-text">
        En esta misma l&iacute;nea, reclaman un memorial en el centro de Palma con los nombres de las m&aacute;s de 2.000 personas asesinadas, muchas de ellas v&iacute;ctimas de desaparici&oacute;n forzada cuyos familiares todav&iacute;a desconocen su paradero y las circunstancias de su muerte. Finalmente, exigen que el Govern convoque &ldquo;con car&aacute;cter urgente&rdquo; la Comisi&oacute;n T&eacute;cnica de Memoria Democr&aacute;tica para explicar las actuaciones que est&aacute; impulsando y que cualquier proyecto de memorial relacionado con los bombardeos sea debatido previamente por este &oacute;rgano, con participaci&oacute;n de entidades memorialistas y especialistas en historia, derecho y otras disciplinas vinculadas a la memoria democr&aacute;tica.
    </p><p class="article-text">
        Las actuaciones previstas por el Govern del PP dan continuidad al memorial inaugurado el 27 de julio en el paseo Sagrera de Palma en homenaje al <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/muertos-sepultados-primer-terror-aereo-guerra-civil-causo-aviacion-republica_1_13267817.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">centenar de civiles que fallecieron bajo los bombardeos republicanos </a>registrados en Mallorca entre 1936 y 1938. Al acto asistieron los descendientes de varias de aquellas v&iacute;ctimas as&iacute; como Prohens y otros altos cargos conservadores y de extrema derecha. Ninguna formaci&oacute;n de izquierdas estuvo presente como tampoco Mem&ograve;ria de Mallorca, que hab&iacute;a <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-homenajeara-victimas-bombardeos-republicanos-palma-derogar-ley-memoria-democratica_1_13401116.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">supeditado su presencia a que el Govern renunciase p&uacute;blicamente a la derogaci&oacute;n de la ley auton&oacute;mica de memoria democr&aacute;tica</a>, exigencia que el Ejecutivo en ning&uacute;n momento ha atendido. 
    </p><p class="article-text">
        Durante el homenaje, Prohens, que nunca ha expresado una condena p&uacute;blica espec&iacute;fica a las v&iacute;ctimas de la represi&oacute;n franquista desatada en Balears tras el golpe militar de julio de 1936 y a las <a href="https://www.eldiario.es/andalucia/en-abierto/represion-franquista-victimas-victimarios_132_8823974.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">violaciones de derechos humanos </a>cometidas durante la dictadura, defendi&oacute; que la sociedad balear ha tomado conciencia de la necesidad de &ldquo;cerrar heridas restituyendo la dignidad&rdquo; de las personas asesinadas durante la guerra civil, reconduciendo tras ello su discurso hacia los bombardeos del Ej&eacute;rcito republicano.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/entidades-memorialistas-temen-memoriales-pp-recuperen-relato-franquista-balears_1_13485393.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 03 Sep 2026 15:20:27 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/ffd51366-f2bb-4879-9111-1b0b341eaad4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x702y1075.jpg" length="341709" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/ffd51366-f2bb-4879-9111-1b0b341eaad4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x702y1075.jpg" type="image/jpeg" fileSize="341709" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Las entidades memorialistas temen que los homenajes del PP recuperen el relato franquista en Balears]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/ffd51366-f2bb-4879-9111-1b0b341eaad4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x702y1075.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[PP - Partido Popular,Memoria Histórica,Represión franquista,Víctimas del franquismo,Guerra Civil Española,Segunda República,Dictadura franquista,Homenajes,Islas Baleares,Mallorca,Menorca,Ibiza]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Mor un jove de 29 anys després de ser atropellat davant d'una discoteca de Palma]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/mor-jove-29-anys-despres-atropellat-davant-d-discoteca-palma_1_13484670.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/29ac04e9-9810-447d-a40d-93f65136efee_16-9-discover-aspect-ratio_default_1150402.jpg" width="990" height="557" alt="Mor un jove de 29 anys després de ser atropellat davant d&#039;una discoteca de Palma"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El succés ha tingut lloc aquesta matinada al camí de Can Capó, davant la discoteca Amok</p><p class="subtitle">Un jove mor atropellat per un taxi mentre estava tombat a la calçada al costat de l'aeroport de Menorca
</p></div><p class="article-text">
        Un home estranger de 29 anys ha mort passada la matinada d'aquest dijous despr&eacute;s de ser atropellat davant d'una discoteca a Palma.
    </p><p class="article-text">
        El succ&eacute;s ha tingut lloc a la carretera Ma-19A (cam&iacute; de Can Cap&oacute;), davant de la discoteca Amok, segons ha informat a Europa Press el SAMU 061, que ha situat l'av&iacute;s al voltant de les 0.25 hores.
    </p><p class="article-text">
        Despr&eacute;s del mateix, els serveis d'emerg&egrave;ncia han enviat al lloc dels fets una unitat de suport vital avan&ccedil;at de la zona i una altra de suport vital b&agrave;sic. Amb tot, a l'arribada de l'equip assistencial, els sanitaris han confirmat la defunci&oacute; de l'home.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Europa Press]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/mor-jove-29-anys-despres-atropellat-davant-d-discoteca-palma_1_13484670.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 03 Sep 2026 10:44:44 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/29ac04e9-9810-447d-a40d-93f65136efee_16-9-discover-aspect-ratio_default_1150402.jpg" length="856329" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/29ac04e9-9810-447d-a40d-93f65136efee_16-9-discover-aspect-ratio_default_1150402.jpg" type="image/jpeg" fileSize="856329" width="990" height="557"/>
      <media:title><![CDATA[Mor un jove de 29 anys després de ser atropellat davant d'una discoteca de Palma]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/29ac04e9-9810-447d-a40d-93f65136efee_16-9-discover-aspect-ratio_default_1150402.jpg" width="990" height="557"/>
      <media:keywords><![CDATA[Sucesos,Atropellos,Ambulancias,Accidentes de tráfico,Islas Baleares,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Muere un joven de 29 años tras ser atropellado frente a una discoteca de Palma]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/muere-joven-29-anos-atropellado-frente-discoteca-palma_1_13484607.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/29ac04e9-9810-447d-a40d-93f65136efee_16-9-discover-aspect-ratio_default_1150402.jpg" width="990" height="557" alt="Muere un joven de 29 años tras ser atropellado frente a una discoteca de Palma"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El suceso ha tenido lugar esta madrugada en el camí de Can Capó, frente a la discoteca Amok</p><p class="subtitle">Un joven muere arrollado por un taxi mientras permanecía tumbado en la calzada junto al aeropuerto de Menorca
</p></div><p class="article-text">
        Un hombre extranjero de 29 a&ntilde;os ha fallecido pasada la medianoche de este jueves tras ser atropellado frente a una discoteca en Palma.
    </p><p class="article-text">
        El suceso ha tenido lugar en la carretera Ma-19A (cam&iacute; de Can Cap&oacute;), frente a la discoteca Amok, seg&uacute;n ha informado a Europa Press el SAMU 061, que ha situado el aviso en torno a las 0.25 horas.
    </p><p class="article-text">
        Tras el mismo, los servicios de emergencia han enviado al lugar de los hechos una unidad de soporte vital avanzado de la zona y otra de soporte vital b&aacute;sico. Con todo, a la llegada del equipo asistencial, los sanitarios han confirmado el deceso del var&oacute;n.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Europa Press]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/muere-joven-29-anos-atropellado-frente-discoteca-palma_1_13484607.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 03 Sep 2026 10:40:39 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/29ac04e9-9810-447d-a40d-93f65136efee_16-9-discover-aspect-ratio_default_1150402.jpg" length="856329" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/29ac04e9-9810-447d-a40d-93f65136efee_16-9-discover-aspect-ratio_default_1150402.jpg" type="image/jpeg" fileSize="856329" width="990" height="557"/>
      <media:title><![CDATA[Muere un joven de 29 años tras ser atropellado frente a una discoteca de Palma]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/29ac04e9-9810-447d-a40d-93f65136efee_16-9-discover-aspect-ratio_default_1150402.jpg" width="990" height="557"/>
      <media:keywords><![CDATA[Sucesos,Atropellos,Ambulancias,Accidentes de tráfico,Islas Baleares,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El PP blinda la gerent de Son Espases malgrat una denúncia per assetjament laboral i la 'fuga' de càrrecs]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pp-blinda-gerent-son-espases-malgrat-denuncia-per-assetjament-laboral-i-fuga-carrecs_1_13482907.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/f8ece6e2-a6c9-4083-818f-120f9f950555_16-9-discover-aspect-ratio_default_1150348.jpg" width="4226" height="2377" alt="El PP blinda la gerent de Son Espases malgrat una denúncia per assetjament laboral i la &#039;fuga&#039; de càrrecs"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El director general del Servei de Salut, Javier Ureña, defensa la tasca de Cristina Granados mentre s'acumulen les sortides dins l'equip directiu de Son Espases i una extreballadora assegura haver estat acusada i humiliada durant la seva etapa al centre hospitalari</p><p class="subtitle">El PP blinda en un lloc d'alt nivell el responsable del Servei Balear de Salut denunciat pel cas Koldo
</p></div><p class="article-text">
        El director general del Servei de Salut de les Illes Balears (IB-Salut), Javier Ure&ntilde;a, ha descartat aquest dimecres cessar la gerent de l'Hospital Universitari Son Espases, Cristina Granados, malgrat l'acumulaci&oacute; de sortides en l'equip directiu del principal centre hospitalari p&uacute;blic de l'arxip&egrave;lag i la recent den&uacute;ncia p&uacute;blica d'una extreballadora, que assegura haver patit situacions d'assetjament i humiliaci&oacute; durant la seva etapa a l'hospital.
    </p><p class="article-text">
        Despr&eacute;s de la presentaci&oacute; d'un nou conveni amb la Universitat de les Illes Balears (UIB), i preguntat per un eventual relleu de Granados, Ure&ntilde;a ha tancat files al voltant de la gerent, assegurant que &ldquo;en cap moment&rdquo; s'ha plantejat la possibilitat d'apartar-la del c&agrave;rrec. El m&agrave;xim responsable de l'IB-Salut ha defensat la traject&ograve;ria de Granados, aix&iacute; com la seva experi&egrave;ncia al capdavant de diferents hospitals. &ldquo;Tenim una gerent amb molt de coneixement i experi&egrave;ncia, ha treballat en molts hospitals&rdquo;, ha incidit.
    </p><p class="article-text">
        En aquesta l&iacute;nia, ha posat en valor que, quan viatgen a altres comunitats aut&ograve;nomes, antics companys o subordinats de Granados s'acosten a parlar d'ella &ldquo;amb un &agrave;nim molt constructiu, amb molt bons records i amb la sensaci&oacute; que han apr&egrave;s molt al seu costat&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La defensa p&uacute;blica de Granados arriba en un moment de creixent controv&egrave;rsia entorn de la gesti&oacute; de l'hospital. La setmana passada, el director de Gesti&oacute; i Serveis Generals, Jos&eacute; Antonio Visedo, va comunicar la seva voluntat de dimitir despr&eacute;s d'aproximadament un any i mig en el c&agrave;rrec. La seva marxa se suma a una cadena de baixes en l'estructura de Son Espases, tant en l'equip directiu de Granados com en la ger&egrave;ncia, des de l'arribada de l'actual gerent el setembre de 2023, coincidint amb l'arrencada de l'actual legislatura del PP.
    </p><p class="article-text">
        Respecte a aix&ograve;, Ure&ntilde;a ha reconegut que a Son Espases &ldquo;hi ha hagut algunes sortides&rdquo;, encara que ha tractat de relativitzar-ne l'abast en assenyalar que es tracta del centre amb &ldquo;l'equip directiu m&eacute;s gran&rdquo; i que algunes de les persones la marxa de les quals s'ha publicat &ldquo;formalment no s&oacute;n directius&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Hi ha hagut sortides, algunes proposades per la direcci&oacute; i altres atribu&iuml;bles completament a circumst&agrave;ncies personals que evidentment respectem&rdquo;, ha assenyalat. Ure&ntilde;a ha afegit que, en tractar-se d'un centre de treball amb m&eacute;s de 6.000 professionals, un elevat pressupost i nombrosos serveis, &ldquo;hi pot haver situacions de tensi&oacute;&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La den&uacute;ncia d'&ldquo;una supervivent de la ger&egrave;ncia de Son Espases&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Ure&ntilde;a s'ha pronunciat, aix&iacute; mateix, sobre la den&uacute;ncia p&uacute;blica efectuada aquest dimarts per Sabrina Vidal, periodista que des de novembre de 2024 dirigia el gabinet de comunicaci&oacute; de Son Espases. En un escrit publicat a les seves xarxes socials, Vidal arriba a definir-se com &ldquo;una supervivent de la ger&egrave;ncia de Son Espases&rdquo;. &ldquo;Ni tan sols s&eacute; com he arribat fins aqu&iacute;, encara que reconec que amb aquesta estrat&egrave;gia s&iacute; va aconseguir callar-me, apagar-me&rdquo;, confessa en al&middot;lusi&oacute; a la ger&egrave;ncia.
    </p><p class="article-text">
        L'extreballadora relata una s&egrave;rie d'episodis que, segons el seu testimoni, es van produir durant l'any i mig que va treballar a l'hospital, com el fet que, en diverses reunions setmanals de la direcci&oacute; i davant d'unes 15 persones, reb&eacute;s en diferents ocasions la frase &ldquo;tu calla que no tens ni idea&rdquo;. Tamb&eacute; assenyala que durant el Nadal va ser apartada de la fotografia de fam&iacute;lia de la direcci&oacute; amb l'expressi&oacute; &ldquo;tu no, tu v&eacute;s-te'n&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Vidal, que no identifica expressament Cristina Granados per&ograve; s&iacute; que al&middot;ludeix a la &ldquo;ger&egrave;ncia&rdquo;, assegura que la persona a qui atribueix aquests comportaments acudia &ldquo;sovint&rdquo; als seus superiors per dir que ella &ldquo;no li servia&rdquo;, volia que li deman&eacute;s perd&oacute; per millorar la relaci&oacute; i pretenia controlar &ldquo;cada moviment&rdquo; que feia. La veterana periodista assegura aix&iacute; mateix que va ser apartada de reunions, repr&egrave;s p&uacute;blicament en cadenes de correus i desautoritzada professionalment. &ldquo;Em va pont, em va renyar en fils de mails davant de nou p&uacute;blic, em va dir que feia malament la meva feina sense llegir els meus informes...&rdquo;, recorda.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Vaig aprendre a sobreviure&rdquo;, escriu, abans d'explicar que va arribar a presentar projectes a trav&eacute;s de companys per evitar enfrontaments. L'exresponsable de Comunicaci&oacute; afirma que va recopilar proves durant mesos amb la intenci&oacute; de denunciar la situaci&oacute; i assegura que se li va indicar que el procediment adequat passava per crear un grup d'investigaci&oacute;. Segons el seu relat, la persona que havia de dirigir-lo o designar-lo era la pr&ograve;pia gerent. Tamb&eacute; afirma que va sol&middot;licitar un canvi de centre que finalment li va ser concedit.
    </p><p class="article-text">
        La situaci&oacute; va acabar afectant la seva salut: relata que va acudir a tres psic&ograve;logues, va patir atacs d'ansietat, va romandre dos mesos de baixa i va sol&middot;licitar un trasllat de lloc. Finalment va abandonar l'IB-Salut. La connexi&oacute; amb Granados deriva del fet que el gabinet de Comunicaci&oacute; depenia directament de la ger&egrave;ncia de l'hospital.
    </p><h2 class="article-text"><strong>L'IB-Salut assegura que no coneixia el cas</strong></h2><p class="article-text">
        Respecte a aix&ograve;, el director general ha afirmat que no van rebre cap comunicaci&oacute; sobre el presumpte assetjament ni a trav&eacute;s del Servei de Prevenci&oacute; de Riscos Laborals ni mitjan&ccedil;ant el canal intern de den&uacute;ncies de l'organitzaci&oacute;. Ure&ntilde;a ha destacat que aquest canal ha rebut enguany unes 2.800 den&uacute;ncies, avisos o reclamacions.
    </p><p class="article-text">
        L'alt c&agrave;rrec ha rebaixat l'abast del conflicte i ha assegurat que el que s&iacute; que havia detectat l'IB-Salut eren &ldquo;desavinences t&egrave;cniques a nivell professional&rdquo;, una explicaci&oacute; que contrasta amb el relat de la comunicadora. Segons Ure&ntilde;a, es va oferir a Vidal la possibilitat de canviar de centre de treball. &ldquo;Aquesta persona va canviar d'hospital i estava all&agrave; exercint quan va deixar l'IB-Salut&rdquo;, ha assenyalat. El m&agrave;xim responsable de l'IB-Salut ha agra&iuml;t els seus serveis i li ha desitjat una prompta recuperaci&oacute;, alhora que ha situat &ldquo;el benestar dels professionals&rdquo; entre les seves &ldquo;m&agrave;ximes preocupacions&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Per la seva banda, el sindicat d'infermeria SATSE ha reclamat l'obertura extraordin&agrave;ria del Comit&egrave; de Seguretat i Salut i d'una Junta de Personal per abordar la situaci&oacute; denunciada per Vidal i determinar, si escau, l'obertura d'un expedient per assetjament laboral. Aix&iacute; mateix, ha sol&middot;licitat la pres&egrave;ncia de Cristina Granados perqu&egrave; doni explicacions no nom&eacute;s sobre la den&uacute;ncia de l'antiga responsable de Comunicaci&oacute;, sin&oacute; tamb&eacute; sobre la successi&oacute; de dimissions i cessaments que s'han produ&iuml;t en l'estructura directiva de l'hospital.
    </p><p class="article-text">
        La Junta de Personal est&agrave; cridada a abordar la situaci&oacute; mentre l'IB-Salut mant&eacute; el seu suport a Granados i descarta ara com ara qualsevol relleu.
    </p><p class="article-text">
        Cristina Granados va arribar a Son Espases el setembre de 2023 amb un ampli curr&iacute;culum en gesti&oacute; hospital&agrave;ria. Metgessa especialista en Admissi&oacute; i Documentaci&oacute; Cl&iacute;nica, ha desenvolupat bona part de la seva carrera en llocs de responsabilitat en hospitals p&uacute;blics i privats de diferents comunitats aut&ograve;nomes, entre ells els de M&oacute;stoles, Guadalajara, Toledo i Salamanca, a m&eacute;s de l'Hospital Universitari de Torrej&oacute;n. Abans d'incorporar-se a l'IB-Salut tamb&eacute; va ocupar responsabilitats directives a Quir&oacute;nsalud. El Govern de Marga Prohens va destacar precisament la seva experi&egrave;ncia en nomenar-la gerent del principal hospital de Balears, en substituci&oacute; de Josep Pomar.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Els altres conflictes de Son Espases</strong></h2><p class="article-text">
        La pol&egrave;mica se suma a altres conflictes recents a Son Espases, entre ells les den&uacute;ncies sindicals sobre la situaci&oacute; recurrent de col&middot;lapse en el servei d'Urg&egrave;ncies. En aquest sentit, USAE denunciava el passat mes d'abril &ldquo;la insostenible situaci&oacute; que es viu di&agrave;riament en aquest servei&rdquo;, assegurant que havien arribat a concentrar-se fins a 70 pacients pendents d'ingr&eacute;s que acumulaven fins a 118 hores d'espera. USAE va criticar que la ger&egrave;ncia de l'hospital &ldquo;continu&eacute;s sense adoptar un protocol d'actuaci&oacute;&rdquo; davant les seves sistem&agrave;tiques den&uacute;ncies i la &ldquo;nefasta gesti&oacute; que s'est&agrave; fent d'aquest servei d'urg&egrave;ncies&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Aix&iacute; mateix, SATSE va acusar a l'agost l'IB-Salut de &ldquo;posar en risc&rdquo; la seguretat d'infermeres i nadons a Neonatologia de Son Espases per la manca de professionals. El sindicat va alertar que la unitat, amb 12 places, havia arribat a atendre 16 pacients sense augmentar la plantilla, cosa que havia obligat en m&uacute;ltiples ocasions una infermera a atendre tres pacients d'UCI neonatal, enfront de la r&agrave;tio habitual de dos.
    </p><p class="article-text">
        SATSE va denunciar, a m&eacute;s, torns sense cobrir, acumulaci&oacute; d'hores extraordin&agrave;ries i un &ldquo;esgotament&rdquo; de les professionals, aix&iacute; com nou places de llevadora sense cobrir a l'&agrave;rea maternoinfantil. El sindicat va assegurar haver comunicat el risc al Comit&egrave; de Seguretat i Salut i va amena&ccedil;ar amb traslladar l'assumpte a altres &ograve;rgans, inclosos els judicials.
    </p><p class="article-text">
        Dos dies abans, el Govern havia posat el focus en l'increment de recursos humans de Son Espases. En un comunicat, la Conselleria de Salut va assegurar que l'hospital havia augmentat la seva plantilla un 8% des del 2023, amb 441 professionals m&eacute;s, entre ells 320 incorporacions d'infermeres i t&egrave;cnics en cures auxiliars d'infermeria (TCAE) i 78 metges especialistes. Segons les dades facilitades per l'Executiu, la plantilla de l'hospital de refer&egrave;ncia de Balears ascendeix actualment a 5.822 treballadors.
    </p><p class="article-text">
        El mateix Executiu havia dif&oacute;s el 29 de juliol una informaci&oacute; espec&iacute;fica sobre la Unitat de Cures Intensives Pedi&agrave;triques (UCIP) de Neonatologia, centrada en la incorporaci&oacute; de 27 butaques ergon&ograve;miques destinades a millorar el benestar dels pacients i les seves fam&iacute;lies. La comunicaci&oacute;, tanmateix, no feia refer&egrave;ncia a les r&agrave;tios d'infermeria ni a la cobertura dels torns a Neonatologia, que s&oacute;n precisament alguns dels aspectes sobre els quals SATSE va alertar posteriorment en denunciar la manca de professionals a la unitat.
    </p><p class="article-text">
        L'octubre de 2025, la presidenta de l'Executiu balear, Marga Prohens, va clausurar a Son Espases l'acte pel 15&egrave; aniversari de l'hospital i va destacar davant els seus treballadors la seva &ldquo;implicaci&oacute;, feina i esfor&ccedil;&rdquo;. La gerent tamb&eacute; va participar en la jornada i va posar en valor els aven&ccedil;os del centre, atribuint les fites sanit&agrave;ries assolides a la feina dels seus professionals i assegurant que &ldquo;cadascun de vosaltres &eacute;s necessari&rdquo;. La consellera de Salut, Manuela Garc&iacute;a, va definir per la seva part Son Espases com un &ldquo;hospital m&eacute;s hum&agrave;&rdquo; gr&agrave;cies al comprom&iacute;s dels seus treballadors i va situar els professionals com &ldquo;el valor m&eacute;s important&rdquo; del centre.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pp-blinda-gerent-son-espases-malgrat-denuncia-per-assetjament-laboral-i-fuga-carrecs_1_13482907.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 02 Sep 2026 15:25:45 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/f8ece6e2-a6c9-4083-818f-120f9f950555_16-9-discover-aspect-ratio_default_1150348.jpg" length="699762" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/f8ece6e2-a6c9-4083-818f-120f9f950555_16-9-discover-aspect-ratio_default_1150348.jpg" type="image/jpeg" fileSize="699762" width="4226" height="2377"/>
      <media:title><![CDATA[El PP blinda la gerent de Son Espases malgrat una denúncia per assetjament laboral i la 'fuga' de càrrecs]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/f8ece6e2-a6c9-4083-818f-120f9f950555_16-9-discover-aspect-ratio_default_1150348.jpg" width="4226" height="2377"/>
      <media:keywords><![CDATA[PP - Partido Popular,Cargos públicos,Hospitales,Acoso laboral,Sanidad,Sanidad pública,Islas Baleares,Mallorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El PP blinda a la gerente del principal hospital de Balears pese a una denuncia por acoso laboral y la 'fuga' de cargos]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-blinda-gerente-principal-hospital-balears-pese-denuncia-acoso-laboral-fuga-cargos_1_13482648.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/f8ece6e2-a6c9-4083-818f-120f9f950555_16-9-discover-aspect-ratio_default_1150348.jpg" width="4226" height="2377" alt="El PP blinda a la gerente del principal hospital de Balears pese a una denuncia por acoso laboral y la &#039;fuga&#039; de cargos"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El director general del Servei de Salut, Javier Ureña, defiende la labor de Cristina Granados mientras se acumulan las salidas en el equipo directivo de Son Espases y una extrabajadora asegura haber sido acusada y humillada durante su etapa en el centro hospitalario</p><p class="subtitle">El PP blinda en un puesto de alto nivel al responsable del Servicio Balear de Salud denunciado por el caso Koldo
</p></div><p class="article-text">
        El director general del Servei de Salut de les Illes Balears (IB-Salut), Javier Ure&ntilde;a, ha descartado este mi&eacute;rcoles cesar a la gerente del Hospital Universitario Son Espases, Cristina Granados, pese a la acumulaci&oacute;n de salidas en el equipo directivo del principal centro hospitalario p&uacute;blico del archipi&eacute;lago y a la reciente denuncia p&uacute;blica de una extrabajadora, quien asegura haber sufrido situaciones de acoso y humillaci&oacute;n durante su etapa en el hospital.
    </p><p class="article-text">
        Tras la presentaci&oacute;n de un nuevo convenio con la Universitat de les Illes Balears (UIB), y preguntado por un eventual relevo de Granados, Ure&ntilde;a ha cerrado filas en torno a la gerente, asegurando que &ldquo;en ning&uacute;n momento&rdquo; se ha planteado la posibilidad de apartarla del cargo. El m&aacute;ximo responsable del IB-Salut ha defendido la trayectoria de Granados as&iacute; como su experiencia al frente de distintos hospitales. &ldquo;Tenemos una gerente con mucho conocimiento y experiencia, ha trabajado en muchos hospitales&rdquo;, ha incidido.
    </p><p class="article-text">
        En esta l&iacute;nea, ha puesto en valor que, cuando viajan a otras comunidades aut&oacute;nomas, antiguos compa&ntilde;eros o subordinados de Granados se acercan a hablar de ella &ldquo;con un &aacute;nimo muy constructivo, con muy buenos recuerdos y con la sensaci&oacute;n de que han aprendido mucho a su lado&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La defensa p&uacute;blica de Granados llega en un momento de creciente controversia en torno a la gesti&oacute;n del hospital. La semana pasada, el director de Gesti&oacute;n y Servicios Generales, Jos&eacute; Antonio Visedo, comunic&oacute; su voluntad de dimitir tras aproximadamente un a&ntilde;o y medio en el cargo. Su marcha se suma a una cadena de bajas en la estructura de Son Espases -tanto equipo en el equipo directivo de Granados como en la gerencia- desde la llegada de la actual gerente en septiembre de 2023, coincidiendo con el arranque de la actual legislatura del PP. 
    </p><p class="article-text">
        Al respecto, Ure&ntilde;a ha reconocido que en Son Espases &ldquo;ha habido algunas salidas&rdquo;, aunque ha tratado de relativizar su alcance al se&ntilde;alar que se trata del centro con &ldquo;el equipo directivo m&aacute;s grande&rdquo; y que algunas de las personas cuya marcha se ha publicado &ldquo;formalmente no son directivos&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Ha habido salidas, algunas propuestas por la direcci&oacute;n y otras atribuibles completamente a circunstancias personales que evidentemente respetamos&rdquo;, ha se&ntilde;alado. Ure&ntilde;a ha a&ntilde;adido que, al tratarse de un centro de trabajo con m&aacute;s de 6.000 profesionales, un elevado presupuesto y numerosos servicios, &ldquo;puede haber situaciones de tensi&oacute;n&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La denuncia de &ldquo;una superviviente de la gerencia de Son Espases&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Ure&ntilde;a se ha pronunciado, asimismo, sobre la denuncia p&uacute;blica efectuada este martes por Sabrina Vidal, periodista que desde noviembre de 2024 dirig&iacute;a el gabinete de comunicaci&oacute;n de Son Espases, un escrito en el que llega a definirse como &ldquo;una superviviente de la gerencia de Son Espases&rdquo;. Ni siquiera s&eacute; c&oacute;mo he llegado hasta aqu&iacute;, aunque reconozco que con esta estrategia s&iacute; logr&oacute; callarme, apagarme&ldquo;, confiesa en alusi&oacute;n a la gerencia.
    </p><p class="article-text">
        La extrabajadora relata una serie de episodios que, seg&uacute;n su testimonio, se produjeron durante el a&ntilde;o y medio que trabaj&oacute; en el hospital, como el hecho de que, en varias reuniones semanales de la direcci&oacute;n y delante de unas 15 personas, recibiese en distintas ocasiones la frase &ldquo;t&uacute; c&aacute;llate que no tienes ni idea&rdquo;. Tambi&eacute;n se&ntilde;ala que durante la Navidad fue apartada de la fotograf&iacute;a de familia de la direcci&oacute;n con la expresi&oacute;n &ldquo;t&uacute; no, t&uacute; vete&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Vidal, quien no identifica expresamente a Cristina Granados pero s&iacute; alude a la &ldquo;gerencia&rdquo;, asegura que la persona a la que atribuye estos comportamientos acud&iacute;a &ldquo;a menudo&rdquo; a sus superiores para decir que ella &ldquo;no le serv&iacute;a&rdquo;, quer&iacute;a que le pidiera perd&oacute;n para mejorar la relaci&oacute;n y pretend&iacute;a controlar &ldquo;cada movimiento&rdquo; que hac&iacute;a. La veterana periodista asegura asimismo que fue apartada de reuniones, reprendida p&uacute;blicamente en cadenas de correos y desautorizada profesionalmente. &ldquo;Me puente&oacute;, me rega&ntilde;&oacute; en hilos de mails frente a nuevo p&uacute;blico, me dijo que hac&iacute;a mal mi trabajo sin leer mis informes&hellip;&rdquo;, recuerda.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Aprend&iacute; a sobrevivir&rdquo;, escribe, antes de explicar que lleg&oacute; a presentar proyectos a trav&eacute;s de compa&ntilde;eros para evitar enfrentamientos. La exresponsable de Comunicaci&oacute;n afirma que recopil&oacute; pruebas durante meses con la intenci&oacute;n de denunciar la situaci&oacute;n y asegura que se le indic&oacute; que el procedimiento adecuado pasaba por crear un grupo de investigaci&oacute;n. Seg&uacute;n su versi&oacute;n, la persona que deb&iacute;a dirigirlo o designarlo era la propia gerente. Tambi&eacute;n afirma que solicit&oacute; un cambio de centro que finalmente le fue concedido.
    </p><p class="article-text">
        La situaci&oacute;n termin&oacute; afectando a su salud: relata que acudi&oacute; a tres psic&oacute;logas, sufri&oacute; ataques de ansiedad, permaneci&oacute; dos meses de baja y solicit&oacute; un traslado de puesto. Finalmente abandon&oacute; el IB-Salut. La conexi&oacute;n con Granados deriva de que el gabinete de Comunicaci&oacute;n depend&iacute;a directamente de la gerencia del hospital.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El IB-Salut asegura que no conoc&iacute;a el caso</strong></h2><p class="article-text">
        Al respecto, el director general ha afirmado que no recibieron ninguna comunicaci&oacute;n sobre el supuesto acoso ni a trav&eacute;s del Servicio de Prevenci&oacute;n de Riesgos Laborales ni mediante el canal interno de denuncias de la organizaci&oacute;n. Ure&ntilde;a ha destacado que ese canal ha recibido este a&ntilde;o unas 2.800 denuncias, avisos o reclamaciones.
    </p><p class="article-text">
        El alto cargo ha rebajado el alcance del conflicto, se&ntilde;alando que lo que s&iacute; hab&iacute;a detectado el IB-Salut eran &ldquo;desavenencias t&eacute;cnicas a nivel profesional&rdquo;, una lectura que contrasta con lo relatado por la comunicadora. Seg&uacute;n la versi&oacute;n de Ure&ntilde;a, se ofreci&oacute; a Vidal la posibilidad de cambiar de centro de trabajo. &ldquo;Esta persona cambi&oacute; de hospital y estaba ah&iacute; ejerciendo cuando dej&oacute; el IB-Salut&rdquo;, ha se&ntilde;alado. El m&aacute;ximo responsable del IB-Salut ha agradecido sus servicios y le ha deseado una pronta recuperaci&oacute;n, al tiempo que ha situado &ldquo;el bienestar de los profesionales&rdquo; entre sus &ldquo;m&aacute;ximas preocupaciones&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Por su parte, el sindicato de enfermer&iacute;a SATSE ha reclamado la apertura extraordinaria del Comit&eacute; de Seguridad y Salud y de una Junta de Personal para abordar la situaci&oacute;n denunciada por Vidal y determinar, si procede, la apertura de un expediente por acoso laboral. Asimismo, ha solicitado la presencia de Cristina Granados para que d&eacute; explicaciones no solo sobre la denuncia de la antigua responsable de Comunicaci&oacute;n, sino tambi&eacute;n sobre la sucesi&oacute;n de dimisiones y ceses que se han producido en la estructura directiva del hospital.
    </p><p class="article-text">
        La Junta de Personal est&aacute; llamada a abordar la situaci&oacute;n mientras el IB-Salut mantiene su respaldo a Granados y descarta por ahora cualquier relevo.
    </p><p class="article-text">
        Cristina Granados lleg&oacute; a Son Espases en septiembre de 2023 con un amplio curr&iacute;culum en gesti&oacute;n hospitalaria. M&eacute;dica especialista en Admisi&oacute;n y Documentaci&oacute;n Cl&iacute;nica, ha desarrollado buena parte de su carrera en puestos de responsabilidad en hospitales p&uacute;blicos y privados de distintas comunidades aut&oacute;nomas, entre ellos los de M&oacute;stoles, Guadalajara, Toledo y Salamanca, adem&aacute;s del Hospital Universitario de Torrej&oacute;n. Antes de incorporarse al IB-Salut tambi&eacute;n ocup&oacute; responsabilidades directivas en Quir&oacute;nsalud. El Govern de Marga Prohens destac&oacute; precisamente su experiencia al nombrarla gerente del principal hospital de Balears en sustituci&oacute;n de Josep Pomar. 
    </p><h2 class="article-text"><strong>Los otros conflictos de Son Espases</strong></h2><p class="article-text">
        La pol&eacute;mica se suma a otros conflictos recientes en Son Espases, entre ellos las denuncias sindicales sobre la situaci&oacute;n recurrente de colapso en el servicio de Urgencias. En este sentido, USAE denunciaba el pasado mes de abril &ldquo;la insostenible situaci&oacute;n que se vive diariamente en este servicio&rdquo;, aseverando que hab&iacute;an llegado a concentrarse hasta 70 pacientes pendientes de ingreso que acumulaban hasta 118 horas de espera. USAE critic&oacute; que la gerencia del Hospital &ldquo;continuase sin adoptar un protocolo de actuaci&oacute;n&rdquo; ante sus sistem&aacute;ticas denuncias y la &ldquo;nefasta gesti&oacute;n que se est&aacute; haciendo de este servicio de urgencias&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Asimismo, SATSE acus&oacute; en agosto al IB-Salut de &ldquo;poner en riesgo&rdquo; la seguridad de enfermeras y reci&eacute;n nacidos en Neonatolog&iacute;a de Son Espases por la falta de profesionales. El sindicato alert&oacute; de que la unidad, con 12 plazas, hab&iacute;a llegado a atender a 16 pacientes sin aumentar la plantilla, lo que hab&iacute;a obligado en m&uacute;ltiples ocasiones a una enfermera a atender a tres pacientes de UCI neonatal, frente a la ratio habitual de dos. 
    </p><p class="article-text">
        SATSE denunci&oacute; adem&aacute;s turnos sin cubrir, acumulaci&oacute;n de horas extraordinarias y un &ldquo;agotamiento&rdquo; de las profesionales, as&iacute; como nueve plazas de matrona sin cubrir en el &aacute;rea materno-infantil. La entidad asegur&oacute; haber comunicado el riesgo al Comit&eacute; de Seguridad y Salud y amenaz&oacute; con trasladar el asunto a otros &oacute;rganos, incluidos los judiciales. 
    </p><p class="article-text">
        Dos d&iacute;as antes, el Govern hab&iacute;a puesto el foco en el incremento de recursos humanos de Son Espases. En un comunicado, la Conselleria de Salud asegur&oacute; que el hospital hab&iacute;a aumentado su plantilla un 8% desde 2023, con 441 profesionales m&aacute;s, entre ellos 320 incorporaciones de enfermeras y t&eacute;cnicos en cuidados auxiliares de enfermer&iacute;a (TCAE) y 78 m&eacute;dicos especialistas. Seg&uacute;n los datos facilitados por el Ejecutivo, la plantilla del hospital de referencia de Balears asciende actualmente a 5.822 trabajadores.
    </p><p class="article-text">
        El propio Ejecutivo hab&iacute;a difundido el 29 de julio una informaci&oacute;n espec&iacute;fica sobre la Unidad de Cuidados Intensivos Pedi&aacute;tricos (UCIP) de Neonatolog&iacute;a, centrada en la incorporaci&oacute;n de 27 sillones ergon&oacute;micos destinados a mejorar el bienestar de los pacientes y sus familias. La comunicaci&oacute;n, sin embargo, no hac&iacute;a referencia a las ratios de enfermer&iacute;a ni a la cobertura de los turnos en Neonatolog&iacute;a, que son precisamente algunos de los aspectos sobre los que SATSE alert&oacute; posteriormente al denunciar la falta de profesionales en la unidad.
    </p><p class="article-text">
        En octubre de 2025, la presidenta del Ejecutivo balear, Marga Prohens, clausur&oacute; en Son Espases el acto por el 15&ordm; aniversario del hospital y destac&oacute; ante sus trabajadores su &ldquo;implicaci&oacute;n, trabajo y esfuerzo&rdquo;. La gerente particip&oacute; tambi&eacute;n en la jornada y puso en valor los avances del centro, atribuyendo los hitos sanitarios alcanzados al trabajo de sus profesionales y asegurando que &ldquo;cada uno de vosotros es necesario&rdquo;. La consellera de Salud, Manuela Garc&iacute;a, defini&oacute; por su parte Son Espases como un &ldquo;hospital m&aacute;s humano&rdquo; gracias al compromiso de sus trabajadores y situ&oacute; a los profesionales como &ldquo;el valor m&aacute;s importante&rdquo; del centro. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-blinda-gerente-principal-hospital-balears-pese-denuncia-acoso-laboral-fuga-cargos_1_13482648.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 02 Sep 2026 15:09:13 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/f8ece6e2-a6c9-4083-818f-120f9f950555_16-9-discover-aspect-ratio_default_1150348.jpg" length="699762" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/f8ece6e2-a6c9-4083-818f-120f9f950555_16-9-discover-aspect-ratio_default_1150348.jpg" type="image/jpeg" fileSize="699762" width="4226" height="2377"/>
      <media:title><![CDATA[El PP blinda a la gerente del principal hospital de Balears pese a una denuncia por acoso laboral y la 'fuga' de cargos]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/f8ece6e2-a6c9-4083-818f-120f9f950555_16-9-discover-aspect-ratio_default_1150348.jpg" width="4226" height="2377"/>
      <media:keywords><![CDATA[PP - Partido Popular,Cargos públicos,Hospitales,Acoso laboral,Sanidad,Sanidad pública,Islas Baleares,Mallorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El PP homenatjarà amb un acte de "desgreuge" els policies investigats i absolts en el cas del magnat Cursach]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pp-homenatjara-amb-acte-desgreuge-els-policies-investigats-i-absolts-cas-magnat-cursach_1_13482131.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/3890f7a6-1116-4365-876d-15dce5f43a70_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El PP homenatjarà amb un acte de &quot;desgreuge&quot; els policies investigats i absolts en el cas del magnat Cursach"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L'Ajuntament de Palma reconeixerà "la dignitat professional" d'uns 80 agents i funcionaris que van ser acusats i finalment exonerats en la causa, centrats en suposades pràctiques corruptes dirigides a protegir els interessos del 'rei' de la nit mallorquina</p><p class="subtitle">El terratrèmol del cas Cursach: un magnat absolt; un jutge i un fiscal, condemnats a 9 anys de presó
</p></div><p class="article-text">
        La Junta de Govern de l'Ajuntament de Palma ha aprovat la concessi&oacute; d'una medalla simb&ograve;lica &ldquo;a la dignitat professional&rdquo; dels policies locals i funcionaris municipals que van ser investigats i, en alguns casos, processats i despr&eacute;s absolts en diverses peces del conegut com a cas Cursach, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/cursach-absuelto-retirarse-ultima-acusacion-mantenia-pie_1_9750839.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">cas Cursach</a>, impulsat fa m&eacute;s de deu anys per a indagar les suposades pr&agrave;ctiques corruptes desplegades en el si de la Policia Local amb l'objectiu de protegir els interessos del magnat <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/cursach-oscuro-magnate-codeo-pp-llegar-cuspide-ocio-nocturno_1_9082245.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Bartolom&eacute; Cursach</a>.
    </p><p class="article-text">
        El reconeixement es materialitzar&agrave; aquest mes en un acte p&uacute;blic de &ldquo;desagravi&rdquo; en qu&egrave; Cort pret&eacute;n expressar el seu reconeixement als afectats -uns 80 en total- i contribuir a &ldquo;retornar-los el seu honor&rdquo;. Aix&iacute; ho ha anunciat en roda de premsa el tinent de batle de Seguretat Ciutadana, Lloren&ccedil; Bauz&aacute;, que s'ha referit als homenatjats com a &ldquo;v&iacute;ctimes&rdquo; que &ldquo;van patir les conseq&uuml;&egrave;ncies&rdquo; de les investigacions de la causa Sancus -nom amb qu&egrave; es va denominar l'operaci&oacute; policial que va donar inici al cas Cursach-. Bauz&aacute; ha defensat, a m&eacute;s, que l'acte, que tindr&agrave; lloc al quarter de Sant Ferran, hauria d'haver-se celebrat abans com una forma de restablir el seu honor.
    </p><p class="article-text">
        La iniciativa arriba despr&eacute;s d'anys de reclamacions dels agents i funcionaris afectats perqu&egrave; l'Ajuntament <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/indemnizaciones-multas-millonarias-costara-arcas-publicas-absolucion-magnate-cursach_1_9838637.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">assum&iacute;s institucionalment el perjudici que, sostenen, van patir durant la investigaci&oacute;</a>. El juliol de 2023, el ple de Cort ja va aprovar la celebraci&oacute; d'un acte p&uacute;blic de desagravi i reconeixement, a m&eacute;s de reclamar la restituci&oacute; dels drets dels empleats municipals afectats.
    </p><p class="article-text">
        La demora en la seva execuci&oacute; va arribar fins i tot als tribunals: el 2025, un jutjat del Contenci&oacute;s Administratiu va condemnar l'Ajuntament a indemnitzar amb 300 euros un dels funcionaris afectats per haver vulnerat el seu dret de petici&oacute; en no respondre a una sol&middot;licitud relacionada amb el reconeixement institucional.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Gaireb&eacute; un mili&oacute; d'euros en compensacions</strong></h2><p class="article-text">
        Per altra banda, la Junta de Govern tamb&eacute; ha aprovat la concessi&oacute; d'uns 140.000 euros a un dels afectats, una quantitat que, segons ha assenyalat Bauz&aacute;, se suma al gaireb&eacute; mili&oacute; d'euros abonats en indemnitzacions i pagaments als policies i funcionaris.
    </p><p class="article-text">
        Despr&eacute;s de l'absoluci&oacute; dels processats, l'Ajuntament havia d'afrontar tant els salaris deixats de percebre per funcionaris suspesos d'ocupaci&oacute; i sou com les seves despeses de defensa.
    </p><p class="article-text">
        El reconeixement municipal es produeix despr&eacute;s del tomb judicial sense precedents que ha experimentat el cas Cursach. Les investigacions, iniciades a partir d'un suposat arranjament d'oposicions de la Policia Local i posteriorment ampliades a nombroses l&iacute;nies d'investigaci&oacute; sobre una presumpta trama de corrupci&oacute; vinculada a l'empresari de l'oci nocturn Bartolom&eacute; Cursach, van arribar a afectar prop de 70 policies locals, a m&eacute;s d'empresaris i funcionaris.
    </p><p class="article-text">
        Una de les peces m&eacute;s rellevants va ser la relativa al suposat arranjament del concurs de l'ORA de Palma. L'octubre de 2016 van ser detinguts diversos empresaris i els nou funcionaris que integraven la mesa de contractaci&oacute;, a m&eacute;s de familiars del llavors regidor del PP &Aacute;lvaro Gij&oacute;n. Les investigacions contra ells van acabar arxivades per falta d'indicis delictius.
    </p><p class="article-text">
        El macrojudici contra Cursach i altres acusats va acabar finalment amb la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/justicia-ordena-investigar-nuevos-delitos-juez-fiscal-sentaron-cursach-banquillo_1_9816495.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">absoluci&oacute; de l'empresari i de la resta de processats</a>. El gir es va accentuar quan el Tribunal Superior de Just&iacute;cia de Balears <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/justicia-balear-condena-nueve-anos-carcel-juez-fiscal-investigaron-magnate-cursach_1_10646221.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">va condemnar el novembre de 2023 l'exjutge Manuel Penalva i l'exfiscal Miguel &Aacute;ngel Subir&aacute;n a nou anys de pres&oacute;</a>per delictes d'obstrucci&oacute; a la Just&iacute;cia, coaccions i omissi&oacute; del deure de perseguir filtracions durant la instrucci&oacute; en relaci&oacute; amb la pe&ccedil;a relativa a l'exregidor Gij&oacute;n. El tribunal va considerar provat que tots dos havien desplegat <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/fiscalia-dice-investigadores-magnate-cursach-actuaron-sesgo-alemania-nazi_1_10525459.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">pr&agrave;ctiques il&middot;legals per apuntalar les seves investigacions i pressionar diversos investigats</a>. 
    </p><p class="article-text">
        La sent&egrave;ncia tamb&eacute; va condemnar tres policies del Grup de Blanqueig que van treballar amb ells, mentre que un altre agent va ser absolt. Les penes contra Penalva i Subir&aacute;n, no obstant aix&ograve;, no s&oacute;n fermes, ja que van ser recorregudes en cassaci&oacute; davant el Tribunal Suprem. 
    </p><p class="article-text">
        El propi contingut del denominat <a href="https://www.eldiario.es/politica/caso-cursach-tropieza-doctrina-fruto-arbol-envenenado_1_8842965.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">xat Sancus</a>, en el qual participaven Penalva, Subir&aacute;n i diversos policies nacionals, va ser una de les peces centrals de la causa posterior contra els investigadors. En les converses van apar&egrave;ixer missatges que, segons l'acusaci&oacute;, evidenciaven una actitud de pressi&oacute; cap a alguns dels investigats i testimonis. 
    </p><p class="article-text">
        Amb l'homenatge, Cort pret&eacute;n tancar institucionalment una de les etapes m&eacute;s conflictives de la hist&ograve;ria recent de la Policia Local de Palma i recon&egrave;ixer els funcionaris que van ser investigats i, en diferents casos, detinguts, empresonats o apartats temporalment dels seus llocs i que finalment van quedar fora de les acusacions.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pp-homenatjara-amb-acte-desgreuge-els-policies-investigats-i-absolts-cas-magnat-cursach_1_13482131.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 02 Sep 2026 12:38:09 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/3890f7a6-1116-4365-876d-15dce5f43a70_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1893513" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/3890f7a6-1116-4365-876d-15dce5f43a70_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1893513" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El PP homenatjarà amb un acte de "desgreuge" els policies investigats i absolts en el cas del magnat Cursach]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/3890f7a6-1116-4365-876d-15dce5f43a70_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[PP - Partido Popular,Caso Cursach,Bartolomé Cursach,Indemnización,Corrupción,Islas Baleares,Mallorca,Palma,Policía Local,Policías locales]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El PP homenajeará con un acto de "desagravio" a los policías investigados y absueltos en el caso del magnate Cursach]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-homenajeara-acto-desagravio-policias-investigados-absueltos-caso-magnate-cursach_1_13481796.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/3890f7a6-1116-4365-876d-15dce5f43a70_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El PP homenajeará con un acto de &quot;desagravio&quot; a los policías investigados y absueltos en el caso del magnate Cursach"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El Ayuntamiento de Palma reconocerá "la dignidad profesional" de unos 80 agentes y funcionarios que fueron acusados y finalmente exonerados en la causa, centrada en supuestas prácticas corruptas dirigidas a proteger los intereses del 'rey' de la noche mallorquina</p><p class="subtitle">El terremoto del caso Cursach: un magnate absuelto; un juez y un fiscal, condenados a 9 años de cárcel
</p></div><p class="article-text">
        La Junta de Gobierno del Ayuntamiento de Palma ha aprobado la concesi&oacute;n de una medalla simb&oacute;lica &ldquo;a la dignidad profesional&rdquo; de los polic&iacute;as locales y funcionarios municipales que fueron investigados, acusados y finalmente exonerados en varias de las piezas del conocido como <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/cursach-absuelto-retirarse-ultima-acusacion-mantenia-pie_1_9750839.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">caso Cursach</a>, impulsado hace m&aacute;s de diez a&ntilde;os para indagar las supuestas pr&aacute;cticas corruptas desplegadas en el seno de la Polic&iacute;a Local con el objetivo de proteger los intereses del magnate <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/cursach-oscuro-magnate-codeo-pp-llegar-cuspide-ocio-nocturno_1_9082245.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Bartolom&eacute; Cursach</a>. 
    </p><p class="article-text">
        El reconocimiento se materializar&aacute; este mes en un acto p&uacute;blico de &ldquo;desagravio&rdquo; en el que Cort pretende expresar su reconocimiento a los afectados -unos 80 en total- y contribuir a &ldquo;devolverles su honor&rdquo;. As&iacute; lo ha anunciado en rueda de prensa el teniente de alcalde de Seguridad Ciudadana, Lloren&ccedil; Bauz&aacute;, quien se ha referido a los homenajeados como &ldquo;v&iacute;ctimas&rdquo; que &ldquo;sufrieron las consecuencias&rdquo; de las pesquisas de la causa Sancus (como se denomin&oacute; la operaci&oacute;n policial que dio inicio al caso Cursach), al tiempo que ha defendido que el acto, que tendr&aacute; lugar en el cuartel de San Fernando, deber&iacute;a haberse celebrado antes como una forma de restablecer su honor.
    </p><p class="article-text">
        La iniciativa llega despu&eacute;s de a&ntilde;os de reclamaciones de los agentes y funcionarios afectados para que el Ayuntamiento <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/indemnizaciones-multas-millonarias-costara-arcas-publicas-absolucion-magnate-cursach_1_9838637.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">asumiera institucionalmente el perjuicio que, sostienen, sufrieron durante la investigaci&oacute;n</a>. En julio de 2023, el pleno de Cort ya aprob&oacute; la celebraci&oacute;n de un acto p&uacute;blico de desagravio y reconocimiento, adem&aacute;s de reclamar la restituci&oacute;n de los derechos de los empleados municipales afectados. 
    </p><p class="article-text">
        La demora en su ejecuci&oacute;n lleg&oacute; incluso a los tribunales: en 2025, un juzgado de lo Contencioso-Administrativo conden&oacute; al Ayuntamiento a indemnizar con 300 euros a uno de los funcionarios afectados por vulnerar su derecho de petici&oacute;n al no responder a su solicitud para concretar el homenaje. 
    </p><h2 class="article-text"><strong>Casi un mill&oacute;n de euros en compensaciones</strong></h2><p class="article-text">
        Por otro lado, la Junta de Gobierno tambi&eacute;n ha aprobado la concesi&oacute;n de unos 140.000 euros para uno de los afectados, una cantidad que, seg&uacute;n ha se&ntilde;alado Bauz&aacute;, se suma al casi mill&oacute;n de euros abonados en indemnizaciones y pagos a los polic&iacute;as y funcionarios. Tras la absoluci&oacute;n de los investigados, el Ayuntamiento deb&iacute;a afrontar tanto los salarios dejados de percibir por funcionarios suspendidos de empleo y sueldo como sus gastos de defensa. 
    </p><p class="article-text">
        El reconocimiento municipal se produce tras el vuelco judicial sin precedentes que sufri&oacute; el caso Cursach. Las investigaciones, iniciadas a partir de un supuesto ama&ntilde;o de oposiciones de la Polic&iacute;a Local y posteriormente ampliadas a numerosas l&iacute;neas de investigaci&oacute;n sobre una presunta trama de corrupci&oacute;n vinculada al empresario del ocio nocturno Bartolom&eacute; Cursach, llegaron a afectar a cerca de 70 polic&iacute;as locales, adem&aacute;s de empresarios y funcionarios. 
    </p><p class="article-text">
        Una de las piezas m&aacute;s relevantes fue la relativa al supuesto ama&ntilde;o del concurso de la ORA de Palma. En octubre de 2016 fueron detenidos varios empresarios y los nueve funcionarios que integraban la mesa de contrataci&oacute;n, adem&aacute;s de familiares del entonces concejal del PP &Aacute;lvaro Gij&oacute;n. Las investigaciones contra ellos acabaron archivadas por falta de indicios delictivos. 
    </p><p class="article-text">
        El macrojuicio contra Cursach y otros acusados termin&oacute; finalmente con la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/justicia-ordena-investigar-nuevos-delitos-juez-fiscal-sentaron-cursach-banquillo_1_9816495.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">absoluci&oacute;n del empresario y del resto de procesado</a>. El giro se acentu&oacute; cuando el Tribunal Superior de Justicia de Balears <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/justicia-balear-condena-nueve-anos-carcel-juez-fiscal-investigaron-magnate-cursach_1_10646221.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">conden&oacute; en noviembre de 2023 al exjuez Manuel Penalva y al exfiscal Miguel &Aacute;ngel Subir&aacute;n a nueve a&ntilde;os de prisi&oacute;n </a>por delitos de obstrucci&oacute;n a la Justicia, coacciones y omisi&oacute;n del deber de perseguir filtraciones durante la instrucci&oacute;n en relaci&oacute;n con la pieza relativa al exconcejal Gij&oacute;n. El tribunal consider&oacute; probado que ambos hab&iacute;an desplegado <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/fiscalia-dice-investigadores-magnate-cursach-actuaron-sesgo-alemania-nazi_1_10525459.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">pr&aacute;cticas ilegales para apuntalar sus investigaciones y presionar a varios investigados</a>. 
    </p><p class="article-text">
        La sentencia tambi&eacute;n conden&oacute; a tres polic&iacute;as del Grupo de Blanqueo que trabajaron con ellos, mientras que otro agente fue absuelto. Las penas contra Penalva y Subir&aacute;n, no obstante, no son firmes, ya que fueron recurridas en casaci&oacute;n ante el Tribunal Supremo. 
    </p><p class="article-text">
        El propio contenido del denominado <a href="https://www.eldiario.es/politica/caso-cursach-tropieza-doctrina-fruto-arbol-envenenado_1_8842965.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">chat Sancus</a>, en el que participaban Penalva, Subir&aacute;n y varios polic&iacute;as nacionales, fue una de las piezas centrales de la causa posterior contra los investigadores. En las conversaciones aparecieron mensajes que, seg&uacute;n la acusaci&oacute;n, evidenciaban una actitud de presi&oacute;n hacia algunos de los investigados y testigos. Con el homenaje, Cort pretende cerrar institucionalmente una de las etapas m&aacute;s conflictivas de la historia reciente de la Polic&iacute;a Local de Palma y reconocer a los funcionarios que fueron investigados y, en distintos casos, detenidos, encarcelados o apartados temporalmente de sus puestos y que finalmente quedaron fuera de las acusaciones.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-homenajeara-acto-desagravio-policias-investigados-absueltos-caso-magnate-cursach_1_13481796.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 02 Sep 2026 10:49:07 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/3890f7a6-1116-4365-876d-15dce5f43a70_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1893513" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/3890f7a6-1116-4365-876d-15dce5f43a70_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1893513" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El PP homenajeará con un acto de "desagravio" a los policías investigados y absueltos en el caso del magnate Cursach]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/3890f7a6-1116-4365-876d-15dce5f43a70_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[PP - Partido Popular,Caso Cursach,Bartolomé Cursach,Indemnización,Corrupción,Islas Baleares,Mallorca,Palma,Policía Local,Policías locales]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Marga Melià, la cineasta que retrata el col·lapse turístic: “No poden anar contra tot un poble”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/marga-melia-cineasta-retrata-col-lapse-turistic-no-poden-anar-tot-poble_1_13478012.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/e64a583d-f376-483f-a394-2b94e8049bbd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x737y177.jpg" width="1200" height="675" alt="Marga Melià, la cineasta que retrata el col·lapse turístic: “No poden anar contra tot un poble”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Després d’un estiu de mobilitzacions a Mallorca, la directora estrena 'Suportant el paradís', un documental de veus múltiples que recorre 15 anys de transformacions. Davant de l’“estratègia de criminalització” denunciada pels moviments socials, ella reclama “escoltar el malestar i no censurar”
</p><p class="subtitle">Madò Farta, l'activista anònima darrere de la calavera: “No protestem contra el visitant, sinó contra el model turístic”</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;Quan veus el que passa amb el turisme se&rsquo;t parteix el cor&rdquo;. Rodrigo Sorogoyen no coneixia Suportant el parad&iacute;s quan va arribar a Mallorca per presentar El ser querido, per&ograve; el documental de Marga Meli&agrave; va acabar colant-se en la seva <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/rodrigo-sorogoyen-afirma-li-trenca-cor-amb-saturacio-turistica-mallorca_1_13424086.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">intervenci&oacute; davant els mitjans</a>. El cineasta va reivindicar la pel&middot;l&iacute;cula com una obra necess&agrave;ria per mostrar &ldquo;del que som capa&ccedil;os de pervertir un lloc per aquesta idea de progr&eacute;s mal ent&egrave;s&rdquo; i es va preguntar: &ldquo;Fins quan cal seguir guanyant pasta tota l&rsquo;estona?&rdquo;. Va passar dos dies despr&eacute;s que la directora reb&eacute;s una gran sorpresa: Sorogoyen volia assistir a la preestrena de la seva pel&middot;l&iacute;cula a l&rsquo;Atl&agrave;ntida Mallorca Film Fest. Entre rialles i emoci&oacute;, la cineasta recorda que a &uacute;ltima hora van aconseguir, com van poder, una entrada per al reconegut director de cinema.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;inter&egrave;s que ha despertat Suportant el parad&iacute;s arriba ara a les sales: s&rsquo;estrena el 4 de setembre a Mallorca i, a partir d&rsquo;octubre, a diferents ciutats espanyoles. La pel&middot;l&iacute;cula apareix en un moment especialment sensible per a una illa que aquest estiu ha tornat a omplir els seus carrers de <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/milers-persones-converteixen-palma-clamor-turistificacio-i-crisi-l-habitatge-mallorca-arribat-limit_1_13408371.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">protestes contra la massificaci&oacute; tur&iacute;stica i la crisi de l&rsquo;habitatge</a>. Per&ograve; el conflicte que aborda Meli&agrave; no &eacute;s nom&eacute;s pol&iacute;tic ni econ&ograve;mic, tamb&eacute; &eacute;s &iacute;ntim i personal: parla de la p&egrave;rdua d&rsquo;un lloc i de la dificultat de recon&egrave;ixer-se en el territori que una creia propi.
    </p><p class="article-text">
        Ella mateixa ho va experimentar al <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/imposible-tranquilo-lugar-dijeron-paraiso-mallorca-horror-calo-des-moro_1_10428972.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Cal&oacute; d&rsquo;es Moro</a>. En la seva primera pel&middot;l&iacute;cula hi va rodar una escena quan la cala estava pr&agrave;cticament buida. Avui, convertida en un dels s&iacute;mbols de la massificaci&oacute; tur&iacute;stica de Mallorca, no s&rsquo;atreveix a ensenyar-la al seu fill perqu&egrave;, com explica a Suportant el parad&iacute;s, &ldquo;no sent que sigui la mateixa platja que recorda&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Des d&rsquo;aquesta experi&egrave;ncia personal, Meli&agrave; construeix una pel&middot;l&iacute;cula que va n&eacute;ixer fa quinze anys, quan va publicar un llibre de converses amb vint artistes mallorquins, les veus dels quals ara recupera &mdash;com les de Miquel Barcel&oacute;, Carme Riera, Crist&oacute;bal Serra, Biel Mesquida o Susy G&oacute;mez&mdash; per creuar-les amb les d&rsquo;una nova generaci&oacute; de creadors. Entre unes i altres apareix la crua transformaci&oacute; de Mallorca: de l&rsquo;illa que va atreure artistes i escriptors d&rsquo;altres parts del m&oacute;n a la que avui dificulta l&rsquo;acc&eacute;s a l&rsquo;habitatge dels seus propis creadors i de la resta de la poblaci&oacute;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3702368a-7a6b-4ef1-9cc0-cac1eb4089e5_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3702368a-7a6b-4ef1-9cc0-cac1eb4089e5_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3702368a-7a6b-4ef1-9cc0-cac1eb4089e5_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3702368a-7a6b-4ef1-9cc0-cac1eb4089e5_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3702368a-7a6b-4ef1-9cc0-cac1eb4089e5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3702368a-7a6b-4ef1-9cc0-cac1eb4089e5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3702368a-7a6b-4ef1-9cc0-cac1eb4089e5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Suportant el paradís arriba als cinemes després d’un estiu d’intenses mobilitzacions contra la saturació turística a Mallorca"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Suportant el paradís arriba als cinemes després d’un estiu d’intenses mobilitzacions contra la saturació turística a Mallorca                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>La menci&oacute; al Cal&oacute; d&rsquo;es Moro en el documental sembla molt significativa. Diria que aquesta experi&egrave;ncia, tan personal i alhora relacionada amb el seu fill, revela d&rsquo;alguna manera l&rsquo;origen de la pel&middot;l&iacute;cula?</strong>
    </p><p class="article-text">
        El meu fill va n&eacute;ixer el 2018 i cada vegada era pitjor la situaci&oacute; a l&rsquo;illa. M&rsquo;adonava que hi havia llocs on ja no portava el meu fill. Abans no an&agrave;vem a Magaluf o s&rsquo;Arenal, per&ograve; ens quedava la resta de Mallorca. Despr&eacute;s cada vegada hi havia m&eacute;s llocs on no et senties b&eacute;. A partir de 2024 van comen&ccedil;ar les grans manifestacions contra aquest model tur&iacute;stic i tots vam comen&ccedil;ar a reflexionar. Aleshores el meu fill em va preguntar: &ldquo;Mami, per qu&egrave; tanta gent est&agrave; protestant al carrer contra els turistes?&rdquo;. No ho entenia. Em va dir: &ldquo;Si nosaltres, quan viatgem, tamb&eacute; som guiris&rdquo;. I jo li vaig dir que tenia tota la ra&oacute;, que era un tema molt complicat i que intentaria explicar-li-ho amb el temps.
    </p><p class="article-text">
        Jo havia fet un llibre sobre aix&ograve; i mai havia arribat a fer una pel&middot;l&iacute;cula amb les entrevistes que tenia, tot i que m&rsquo;hauria agradat. Per&ograve; ell va continuar parlant del tema i jo vaig pensar: &ldquo;L&rsquo;hem de fer. L&rsquo;hem de fer ja&rdquo;. De fet, crec que ara la gent est&agrave; m&eacute;s preparada per al missatge. Les declaracions que apareixen a la pel&middot;l&iacute;cula estan gravades el 2012 i recordo que aleshores pensava que eren molt catastrofistes. Pensava que tenien ra&oacute; en moltes coses, per&ograve; que eren massa pessimistes. No m&rsquo;hauria imaginat que quinze anys despr&eacute;s estar&iacute;em no com deien, sin&oacute; pitjor. Molt pitjor. 
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-youtube ratio">
    
                    
                            
<script src="https://www.youtube.com/iframe_api"></script>
<script type="module">
    window.marfeel.cmd.push(['multimedia', function(multimedia) {
        multimedia.initializeItem('yt-nAV_tOnSGEk-4605', 'youtube', 'nAV_tOnSGEk', document.getElementById('yt-nAV_tOnSGEk-4605'));
    }]);
</script>

<iframe id=yt-nAV_tOnSGEk-4605 src="https://www.youtube.com/embed/nAV_tOnSGEk?enablejsapi=1" frameborder="0"></iframe>
            </figure><p class="article-text">
        <strong>De fet, a la pel&middot;l&iacute;cula apareixen imatges d&rsquo;arxiu fins i tot anteriors. En una d&rsquo;elles, un tall publicitari de 1977, es parla d&rsquo;una &ldquo;invasi&oacute; pac&iacute;fica&rdquo; quan un grup de turistes baixa d&rsquo;un avi&oacute;. Creu que l&rsquo;aparent pau rere la imatge del turista ha refor&ccedil;at la invisibilitzaci&oacute; dels conflictes que provoca la ind&uacute;stria tur&iacute;stica?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Quan vaig trobar aquests v&iacute;deos estava al&middot;lucinant, perqu&egrave; ja estaven marcant l&rsquo;inici del boom tur&iacute;stic. Aix&ograve; donava una perspectiva molt interessant al documental: deia, sense dir-ho, que aix&ograve; s&rsquo;estava gestant des de feia molt de temps. No ha estat casualitat. Es veu que tot s&rsquo;ha accelerat i que el m&oacute;n est&agrave; agafant una deriva molt b&egrave;stia darrere d&rsquo;aix&ograve;. Tamb&eacute; m&rsquo;encantava veure el to que empraven, tan na&iuml;f i optimista, com si Mallorca fos el cel i tot fos id&iacute;l&middot;lic. &Eacute;s un contrast molt gran amb el que vivim ara. Per&ograve; posar-li aquest mirall al present &eacute;s molt interessant.
    </p><p class="article-text">
        A m&eacute;s, crec que el problema va molt m&eacute;s enll&agrave; del tur&iacute;stic. A mi sempre m&rsquo;ha resultat molt natural tractar amb estrangers, perqu&egrave; els meus pares eren guies, he viscut fora i m&rsquo;agraden els idiomes. El que ha passat &eacute;s una metamorfosi cap a una cosa que provoca crisi, alienaci&oacute;, crisi d&rsquo;identitat i molt desconcert. I que la teva terra estigui en crisi fa que tu acabis tenint tamb&eacute; una crisi sobre qui som. Despr&eacute;s hi ha les coses realment greus: gent que vol treballar aqu&iacute; i no pot pagar el lloguer. Coses molt brutals, reals i horribles.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Que la teva terra estigui en crisi fa que tu acabis tenint també una crisi sobre qui som. Després hi ha les coses realment greus: gent que vol treballar aquí i no pot pagar el lloguer. Coses molt brutals, reals i horribles</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8459c00c-1a68-4b73-ae93-1da16f2adb54_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8459c00c-1a68-4b73-ae93-1da16f2adb54_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8459c00c-1a68-4b73-ae93-1da16f2adb54_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8459c00c-1a68-4b73-ae93-1da16f2adb54_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8459c00c-1a68-4b73-ae93-1da16f2adb54_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8459c00c-1a68-4b73-ae93-1da16f2adb54_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8459c00c-1a68-4b73-ae93-1da16f2adb54_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El reconegut pintor mallorquí Miquel Barceló és un dels entrevistats en el documental."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El reconegut pintor mallorquí Miquel Barceló és un dels entrevistats en el documental.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Aquest canvi social ha anat acompanyat, amb el temps, d&rsquo;un canvi en la poblaci&oacute; que ha generat l&rsquo;actual cicle de protestes. Abans, moltes vegades es responia a qualsevol cr&iacute;tica amb la idea que Mallorca &ldquo;viu del turisme&rdquo;. Creu que s&rsquo;ha trencat, definitivament, aquest mantra?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Jo crec que s&iacute; que hi ha hagut aquest canvi de xip. Abans qualsevol queixa se solucionava amb aquesta frase. Ara, fins i tot gent que viu directament del turisme, diu: &ldquo;B&eacute;, vivim del turisme, per&ograve;... un moment. Segurament no s&rsquo;han fet b&eacute; les coses i hi ha millors maneres de fer-les&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Crec que necessitem una autocr&iacute;tica com a societat. No tothom &eacute;s culpable ni tothom ha estat involucrat, per&ograve; hi ha coses que no s&rsquo;han fet b&eacute;. El que encara tenim pendent &eacute;s fer una reflexi&oacute; col&middot;lectiva, fer una mica d&rsquo;autocr&iacute;tica. Canviar la consci&egrave;ncia ja &eacute;s un pas. El fet que ara estiguem parlant d&rsquo;aquestes coses, que estiguin sobre la taula, ja &eacute;s un pas respecte de fa quinze anys. Fins i tot he escoltat gent de grans cadenes dir: &ldquo;Ei, les coses ja no van com toca&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Encara tenim pendent fer una reflexió col·lectiva, fer una mica d’autocrítica. Canviar la consciència ja és un pas
</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>En el documental hi ha una difer&egrave;ncia entre les preocupacions m&eacute;s simb&ograve;liques de les veus de fa quinze anys i les dels creadors joves, molt m&eacute;s centrades en l&rsquo;habitatge. Pensant-ho des de la pel&middot;l&iacute;cula, estan sent expulsats del parad&iacute;s?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Els de fa quinze anys donaven m&eacute;s voltes al tema simb&ograve;lic, psicol&ograve;gic o sociol&ograve;gic. Els d&rsquo;avui van molt m&eacute;s al gra perqu&egrave; realment ens ho trobem en el dia a dia. Els primers veien tot aix&ograve; de cara al que vindria. El 2012 no era un tema de conversa entre la gent normal i corrent. Ara &eacute;s un dels grans temes dels mallorquins, com tamb&eacute; passa a Barcelona o a Berl&iacute;n. I per aix&ograve; crec que est&agrave; molt relacionat amb la deriva del m&oacute;n. A qui li agrada viure en un parc tem&agrave;tic fet per al postureig, on la gent no viu de veritat?
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El 2012 no era un tema de conversa entre la gent normal i corrent. Ara és un dels grans temes dels mallorquins, com també passa a Barcelona o a Berlín. A qui li agrada viure en un parc temàtic fet per al postureig, on la gent no viu de veritat?</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        M&rsquo;agradaria que la reflexi&oacute; sobre la turistificaci&oacute;, la massificaci&oacute; i convertir els llocs en parcs tem&agrave;tics port&eacute;s tamb&eacute; a una reflexi&oacute; m&eacute;s profunda: com volem viure la nostra vida? Com volem habitar el m&oacute;n? Quan parlem de decreixement a la pel&middot;l&iacute;cula &eacute;s per preguntar-nos qu&egrave; estem perseguint. Per qu&egrave; sempre es pensa que m&eacute;s &eacute;s millor? Crec que aquest &eacute;s l&rsquo;origen de tot el problema.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f6c3816c-0c6f-4a47-a59e-e01eb5eb8a2c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f6c3816c-0c6f-4a47-a59e-e01eb5eb8a2c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f6c3816c-0c6f-4a47-a59e-e01eb5eb8a2c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f6c3816c-0c6f-4a47-a59e-e01eb5eb8a2c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f6c3816c-0c6f-4a47-a59e-e01eb5eb8a2c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f6c3816c-0c6f-4a47-a59e-e01eb5eb8a2c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f6c3816c-0c6f-4a47-a59e-e01eb5eb8a2c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Marga Melià, juntament amb el seu fill, en una de les escenes de Suportant el paradís."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Marga Melià, juntament amb el seu fill, en una de les escenes de Suportant el paradís.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Pel que fa als artistes i la gent de la cultura, el documental reivindica la seva capacitat cr&iacute;tica a trav&eacute;s de diferents casos, com el de Joan Mir&oacute; o Lloren&ccedil; Villalonga. Tanmateix, molts artistes actuals de Mallorca asseguren autocensurar-se sovint, per por de caure a les llistes negres de les institucions. Hi ha hagut algun cas similar en el desenvolupament d&rsquo;aquest projecte?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Fa uns anys era molt atrevit pronunciar-se i per aix&ograve; admiro molt els qui van voler fer les primeres entrevistes. Ara una part molt m&eacute;s gran de la societat ent&eacute;n el problema i el t&eacute; sobre la taula, i no fa tanta por parlar. En el nostre cas no hi ha hagut problemes amb cap artista, per&ograve; tamb&eacute; es veu que hi ha una part de les institucions que vol dialogar i una altra que no.
    </p><p class="article-text">
        Aquesta pel&middot;l&iacute;cula, per exemple, compta amb suports del Consell de Mallorca i d&rsquo;IB3. Em sembla valent i crec que &eacute;s l&rsquo;&uacute;nica via l&ograve;gica per arribar a un benestar col&middot;lectiu. Al final, cada vegada som m&eacute;s i no et pots posicionar contra tota la societat. Si alg&uacute; penalitza un artista per expressar obertament un malestar que &eacute;s el de tota la societat o gaireb&eacute; tota, crec que &eacute;s una estrat&egrave;gia amb poca visi&oacute;. L&rsquo;&uacute;nica via possible &eacute;s escoltar la gent i no censurar. No pots escoltar nom&eacute;s quatre. Negar el problema i mirar cap a una altra banda no porta enlloc. I &eacute;s que ja s&rsquo;ha desbordat.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5454bff4-7e42-4ee0-a128-79b6f4a2a5ba_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5454bff4-7e42-4ee0-a128-79b6f4a2a5ba_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5454bff4-7e42-4ee0-a128-79b6f4a2a5ba_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5454bff4-7e42-4ee0-a128-79b6f4a2a5ba_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5454bff4-7e42-4ee0-a128-79b6f4a2a5ba_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5454bff4-7e42-4ee0-a128-79b6f4a2a5ba_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5454bff4-7e42-4ee0-a128-79b6f4a2a5ba_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="L’escriptora Carme Riera parla sobre la seva visió de l’art, la literatura i l’evolució del territori insular."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                L’escriptora Carme Riera parla sobre la seva visió de l’art, la literatura i l’evolució del territori insular.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Tot i que sembli que la pol&iacute;tica &ldquo;no pot posicionar-se contra tota la societat&rdquo;, d&rsquo;altra banda, col&middot;lectius com Menys Turisme, M&eacute;s Vida avisen que s&rsquo;est&agrave; &ldquo;criminalitzant&rdquo; la protesta despr&eacute;s de les c&agrave;rregues policials en </strong><a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/milers-persones-converteixen-palma-clamor-turistificacio-i-crisi-l-habitatge-mallorca-arribat-limit_1_13408371.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>la manifestaci&oacute; del 26 de juliol</strong></a><strong>. Fa pocs dies, </strong><a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/policia-acusa-set-manifestants-dels-disturbis-ocorreguts-despres-protesta-turistificacio-palma_1_13470837.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>la policia va enviar un informe en qu&egrave; &ldquo;culpava&rdquo; una &ldquo;massa hostil&rdquo; de les c&agrave;rregues</strong></a><strong>, segons el col&middot;lectiu organitzador.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Jo vaig ser a la manifestaci&oacute;, tot i que no hi vaig arribar al final. Quan hi era era s&uacute;per pac&iacute;fica. Hi havia nens i gent de totes les edats i de tots els or&iacute;gens socials. Era senzillament un poble unit que est&agrave; cansat i que vol estar b&eacute; al lloc on viu&hellip; I, b&eacute;, perqu&egrave; no s&rsquo;interpreti malament el que comentava abans: el que vull dir &eacute;s que, si s&oacute;n una mica vius, als pol&iacute;tics no els hauria de quedar cap altra opci&oacute; que escoltar i veure que no poden anar contra tot un poble. Aix&ograve; &eacute;s el que vull dir. I si es posen a girar el cap cap a una altra banda i a negar el problema&hellip; &Eacute;s brutal, no?
    </p><p class="article-text">
        El m&oacute;n no &eacute;s perfecte ni id&iacute;l&middot;lic, ni &eacute;s com a mi m&rsquo;agradaria. Per&ograve; jo el que dic, repeteixo i repeteixo &eacute;s que necessitem di&agrave;leg. Per exemple, a la pel&middot;l&iacute;cula <em>Cien libros juntas</em> mostrem un grup de lectura que per a mi ha estat un entrenament s&uacute;per guai per parlar apassionadament sobre un munt de temes des d&rsquo;opinions diverses sense enfadar-nos mai. Realment, crec que els pol&iacute;tics podrien apuntar-se a un club de lectura i tot seria molt millor.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/39610c01-2c97-4fe9-99ec-16d14a08f89e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/39610c01-2c97-4fe9-99ec-16d14a08f89e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/39610c01-2c97-4fe9-99ec-16d14a08f89e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/39610c01-2c97-4fe9-99ec-16d14a08f89e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/39610c01-2c97-4fe9-99ec-16d14a08f89e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/39610c01-2c97-4fe9-99ec-16d14a08f89e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/39610c01-2c97-4fe9-99ec-16d14a08f89e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="“El que ha passat és una metamorfosi cap a una cosa que provoca crisi, alienació, crisi d’identitat i desconcert”, expressa la cineasta."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                “El que ha passat és una metamorfosi cap a una cosa que provoca crisi, alienació, crisi d’identitat i desconcert”, expressa la cineasta.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Per acabar: hi ha una frase de Pep Tosar al documental que diu que l&rsquo;illa t&eacute; dues opcions: desapar&egrave;ixer o ren&eacute;ixer de&hellip;</strong>
    </p><p class="article-text">
        De les seves pr&ograve;pies cendres.
    </p><p class="article-text">
        <strong>S&iacute;. Aleshores, reprenent la primera pregunta de l&rsquo;entrevista: qu&egrave; hauria de passar perqu&egrave; pogu&eacute;s anar amb el seu fill al Cal&oacute; d&rsquo;es Moro i sentir que torna a recon&egrave;ixer aquell lloc?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Es pot ren&eacute;ixer des del Cal&oacute; d&rsquo;es Moro? M&rsquo;agradaria pensar que s&iacute;. &Eacute;s molt dif&iacute;cil i no nom&eacute;s hi ha en joc forces d&rsquo;aqu&iacute;, sin&oacute; globals. Estem immersos en una realitat que escapa bastant de nosaltres i cada vegada sembla que va pitjor. Per&ograve; si ens resignem a acceptar que tot aix&ograve; se&rsquo;n va a la merda, aix&ograve; nom&eacute;s ens portar&agrave; a acceptar el final de moltes coses.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text"> Estem immersos en una realitat que escapa bastant de nosaltres i cada vegada sembla que va pitjor. Però si ens resignem a acceptar que tot això se’n va a la merda, això només ens portarà a acceptar el final de moltes coses.
</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eee6cb19-530d-4989-ac17-e7688c6079f8_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eee6cb19-530d-4989-ac17-e7688c6079f8_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eee6cb19-530d-4989-ac17-e7688c6079f8_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eee6cb19-530d-4989-ac17-e7688c6079f8_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eee6cb19-530d-4989-ac17-e7688c6079f8_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eee6cb19-530d-4989-ac17-e7688c6079f8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/eee6cb19-530d-4989-ac17-e7688c6079f8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Cartell de &#039;Suportant el paradís&#039;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Cartell de &#039;Suportant el paradís&#039;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Per &uacute;ltim, vull afegir que la pel&middot;l&iacute;cula no ignora que hi ha altres realitats molt pitjors. &Eacute;s una reflexi&oacute; sobre la realitat d&rsquo;un lloc que es pot aplicar a molts altres i que &eacute;s m&eacute;s perillosa del que sembla. &Eacute;s una cosa molt pac&iacute;fica, que t&eacute; conseq&uuml;&egrave;ncies molt m&eacute;s fortes del que un pot veure a primera vista. No m&rsquo;agradaria que s&rsquo;interpret&eacute;s com &ldquo;mira aquesta que viu en un parad&iacute;s i es queixa que t&eacute; massa guiris i no pot anar a les seves platges preferides&rdquo;. La realitat &eacute;s molt m&eacute;s complexa.
    </p><p class="article-text">
        <strong>B&eacute;, no est&agrave; malament parlar si s&rsquo;&eacute;s conscient del privilegi.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Aix&ograve; est&agrave; molt clar, s&iacute;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alejandro Alcolea]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/marga-melia-cineasta-retrata-col-lapse-turistic-no-poden-anar-tot-poble_1_13478012.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 02 Sep 2026 04:31:42 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/e64a583d-f376-483f-a394-2b94e8049bbd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x737y177.jpg" length="430437" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/e64a583d-f376-483f-a394-2b94e8049bbd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x737y177.jpg" type="image/jpeg" fileSize="430437" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Marga Melià, la cineasta que retrata el col·lapse turístic: “No poden anar contra tot un poble”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/e64a583d-f376-483f-a394-2b94e8049bbd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x737y177.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Mallorca,Turismo,Turistas]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Marga Melià, la cineasta que retrata el colapso turístico: "No pueden ir contra todo un pueblo"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/marga-melia-cineasta-retrata-colapso-turistico-no-pueblo_1_13476803.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/e64a583d-f376-483f-a394-2b94e8049bbd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x737y177.jpg" width="1200" height="675" alt="Marga Melià, la cineasta que retrata el colapso turístico: &quot;No pueden ir contra todo un pueblo&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Tras un verano de movilizaciones en Mallorca, la directora estrena 'Suportant el paradís', un documental de voces múltiples que recorre 15 años de transformaciones. Frente a la “estrategia de criminalización” denunciada por los movimientos sociales, ella reclama “escuchar el malestar y no censurar”</p><p class="subtitle">Madò Farta, la activista anónima detrás de la calavera: “No protestamos contra el visitante, sino contra el modelo turístico”</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;Cuando ves lo que pasa con el turismo se te parte el coraz&oacute;n&rdquo;. Rodrigo Sorogoyen no conoc&iacute;a <em>Suportant el parad&iacute;s</em> cuando lleg&oacute; a Mallorca para presentar <em>El ser querido</em>, pero el documental de Marga Meli&agrave; acab&oacute; col&aacute;ndose en su <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/rodrigo-sorogoyen-afirma-le-parte-corazon-saturacion-turistica-mallorca_1_13423715.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">intervenci&oacute;n ante los medios</a>. El cineasta reivindic&oacute; la pel&iacute;cula como una obra necesaria para mostrar &ldquo;de lo que somos capaces de pervertir un sitio por esa idea de progreso mal entendido&rdquo; y se pregunt&oacute;: &ldquo;&iquest;Hasta cu&aacute;ndo hay que seguir ganando pasta todo el rato?&rdquo;. Ocurri&oacute; dos d&iacute;as despu&eacute;s de que la directora recibiera una gran sorpresa: Sorogoyen quer&iacute;a asistir al preestreno de su pel&iacute;cula en el Atl&agrave;ntida Mallorca Film Fest. Entre risas y emoci&oacute;n, la cineasta recuerda que a &uacute;ltima hora consiguieron, como pudieron, una entrada para el reconocido director de cine.
    </p><p class="article-text">
        El inter&eacute;s que ha despertado <em>Suportant el parad&iacute;s</em> llega ahora a las salas: se estrena el 4 de septiembre en Mallorca y, a partir de octubre, en diferentes ciudades espa&ntilde;olas. La pel&iacute;cula aparece en un momento especialmente sensible para una isla que este verano ha vuelto a llenar sus calles de <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/miles-personas-convierten-palma-clamor-turistificacion-mallorca-llegado-limite_1_13407939.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">protestas contra la masificaci&oacute;n tur&iacute;stica y la crisis de la vivienda</a>. Pero el conflicto que aborda Meli&agrave; no es solamente pol&iacute;tico ni econ&oacute;mico, tambi&eacute;n es &iacute;ntimo y personal: habla de la p&eacute;rdida de un lugar y de la dificultad de reconocerse en el territorio que una cre&iacute;a propio.
    </p><p class="article-text">
        Ella misma lo experiment&oacute; en el <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/imposible-tranquilo-lugar-dijeron-paraiso-mallorca-horror-calo-des-moro_1_10428972.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Cal&oacute; d&rsquo;es Moro</a>. En su primera pel&iacute;cula rod&oacute; all&iacute; una escena cuando la cala estaba pr&aacute;cticamente vac&iacute;a. Hoy, convertida en uno de los s&iacute;mbolos de la masificaci&oacute;n tur&iacute;stica de Mallorca, no se atreve a ense&ntilde;&aacute;rsela a su hijo porque, como explica en <em>Suportant el parad&iacute;s</em>, &ldquo;no siente que sea la misma playa que recuerda&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        Desde esa experiencia personal, Meli&agrave; construye una pel&iacute;cula que naci&oacute; hace quince a&ntilde;os, cuando public&oacute; un libro de conversaciones con veinte artistas mallorquines, cuyas voces ahora recupera &mdash;como las de Miquel Barcel&oacute;, Carme Riera, Crist&oacute;bal Serra, Biel Mesquida o Susy G&oacute;mez&mdash; para cruzarlas con las de una nueva generaci&oacute;n de creadores. Entre unas y otras aparece la cruda transformaci&oacute;n de Mallorca: de la isla que atrajo a artistas y escritores de otras partes del mundo a la que hoy dificulta el acceso a la vivienda de sus propios creadores y del resto de la poblaci&oacute;n.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3702368a-7a6b-4ef1-9cc0-cac1eb4089e5_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3702368a-7a6b-4ef1-9cc0-cac1eb4089e5_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3702368a-7a6b-4ef1-9cc0-cac1eb4089e5_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3702368a-7a6b-4ef1-9cc0-cac1eb4089e5_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3702368a-7a6b-4ef1-9cc0-cac1eb4089e5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3702368a-7a6b-4ef1-9cc0-cac1eb4089e5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3702368a-7a6b-4ef1-9cc0-cac1eb4089e5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Suportant el paradís llega a los cines tras un verano de intensas movilizaciones contra la saturación turística en Mallorca."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Suportant el paradís llega a los cines tras un verano de intensas movilizaciones contra la saturación turística en Mallorca.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>La menci&oacute;n al Cal&oacute; d&rsquo;es Moro en el documental parece muy significativa. &iquest;Dir&iacute;a que esa experiencia, tan personal y a la vez relacionada con su hijo, revela de alguna manera el origen de la pel&iacute;cula?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Mi hijo naci&oacute; en 2018 y cada vez era peor la situaci&oacute;n en la isla. Me daba cuenta de que hab&iacute;a lugares a los que ya no llevaba a mi hijo. Antes no &iacute;bamos a Magaluf o s&rsquo;Arenal, pero nos quedaba el resto de Mallorca. Luego cada vez hab&iacute;a m&aacute;s lugares en los que no te sent&iacute;as bien. A partir de 2024 comenzaron las grandes manifestaciones contra este modelo tur&iacute;stico y todos empezamos a reflexionar. Entonces mi hijo me pregunt&oacute;: &ldquo;Mami, &iquest;por qu&eacute; tanta gente est&aacute; protestando en la calle contra los turistas?&rdquo;. No lo entend&iacute;a. Me dijo: &ldquo;Si nosotros, cuando viajamos, tambi&eacute;n somos guiris&rdquo;. Y yo le dije que ten&iacute;a toda la raz&oacute;n, que era un tema muy complicado y que intentar&iacute;a explic&aacute;rselo con el tiempo.
    </p><p class="article-text">
        Yo hab&iacute;a hecho un libro sobre esto y nunca hab&iacute;a llegado a hacer una pel&iacute;cula con las entrevistas que ten&iacute;a, aunque me habr&iacute;a gustado. Pero &eacute;l sigui&oacute; hablando del tema y yo pens&eacute;: &ldquo;Tenemos que hacerla. Tenemos que hacerla ya&rdquo;. De hecho, creo que ahora la gente est&aacute; m&aacute;s preparada para el mensaje. Las declaraciones que aparecen en la pel&iacute;cula est&aacute;n grabadas en 2012 y recuerdo que entonces pensaba que eran muy catastrofistas. Pensaba que ten&iacute;an raz&oacute;n en muchas cosas, pero que eran demasiado pesimistas. No me habr&iacute;a imaginado que quince a&ntilde;os despu&eacute;s estar&iacute;amos no como dec&iacute;an, sino peor. Mucho peor.
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-youtube ratio">
    
                    
                            
<script src="https://www.youtube.com/iframe_api"></script>
<script type="module">
    window.marfeel.cmd.push(['multimedia', function(multimedia) {
        multimedia.initializeItem('yt-nAV_tOnSGEk-1841', 'youtube', 'nAV_tOnSGEk', document.getElementById('yt-nAV_tOnSGEk-1841'));
    }]);
</script>

<iframe id=yt-nAV_tOnSGEk-1841 src="https://www.youtube.com/embed/nAV_tOnSGEk?enablejsapi=1" frameborder="0"></iframe>
            </figure><p class="article-text">
        <strong>De hecho, en la pel&iacute;cula aparecen im&aacute;genes de archivo incluso anteriores. En una de ellas, un corte publicitario de 1977, se habla de una &ldquo;invasi&oacute;n pac&iacute;fica&rdquo; cuando un grupo de turistas baja de un avi&oacute;n. &iquest;Cree que la aparente paz tras la imagen del turista ha reforzado la invisibilizaci&oacute;n de los conflictos que provoca la industria tur&iacute;stica?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Cuando encontr&eacute; esos v&iacute;deos estaba alucinando, porque ya estaban marcando el inicio del boom tur&iacute;stico. Eso le daba una perspectiva muy interesante al documental: dec&iacute;a, sin decirlo, que esto se estaba gestando desde hac&iacute;a mucho tiempo. No ha sido casualidad. Se ve que todo se ha acelerado y que el mundo est&aacute; cogiendo una deriva muy bestia detr&aacute;s de esto. Me encantaba tambi&eacute;n ver el tono que empleaban, tan na&iacute;f y optimista, como si Mallorca fuera el cielo y todo fuera id&iacute;lico. Es un contraste muy grande con lo que vivimos ahora. Pero ponerle ese espejo al presente es muy interesante.
    </p><p class="article-text">
        Adem&aacute;s, creo que el problema va mucho m&aacute;s all&aacute; de lo tur&iacute;stico. A m&iacute; siempre me ha resultado muy natural tratar con extranjeros, porque mis padres eran gu&iacute;as, he vivido fuera y me gustan los idiomas. Lo que ha ocurrido es una metamorfosis hacia algo que provoca crisis, alienaci&oacute;n, crisis de identidad y mucho desconcierto. Y que tu tierra est&eacute; en crisis hace que t&uacute; acabes teniendo tambi&eacute;n una crisis sobre qui&eacute;nes somos. Luego est&aacute;n las cosas realmente graves: gente que quiere trabajar aqu&iacute; y no puede pagar el alquiler. Cosas muy brutales, reales y horribles.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Que tu tierra esté en crisis hace que tú acabes teniendo también una crisis sobre quiénes somos. Luego están las cosas realmente graves: gente que quiere trabajar aquí y no puede pagar el alquiler. Cosas muy brutales, reales y horribles</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8459c00c-1a68-4b73-ae93-1da16f2adb54_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8459c00c-1a68-4b73-ae93-1da16f2adb54_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8459c00c-1a68-4b73-ae93-1da16f2adb54_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8459c00c-1a68-4b73-ae93-1da16f2adb54_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8459c00c-1a68-4b73-ae93-1da16f2adb54_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8459c00c-1a68-4b73-ae93-1da16f2adb54_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8459c00c-1a68-4b73-ae93-1da16f2adb54_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El reconocido pintor mallorquín Miquel Barceló es uno de los entrevistados en el documental."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El reconocido pintor mallorquín Miquel Barceló es uno de los entrevistados en el documental.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Ese cambio social ha ido acompa&ntilde;ado, con el tiempo, de un cambio en la poblaci&oacute;n que ha generado el actual ciclo de protestas. Antes, muchas veces se respond&iacute;a a cualquier cr&iacute;tica con la idea de que Mallorca &ldquo;vive del turismo&rdquo;. &iquest;Cree que se ha roto, definitivamente, ese mantra?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Yo creo que s&iacute; ha habido ese cambio de chip. Antes cualquier queja se solucionaba con esa frase. Ahora, incluso gente que vive directamente del turismo, dice: &ldquo;Bueno, vivimos del turismo, pero... un momento. Seguramente no se han hecho bien las cosas y hay mejores maneras de hacerlas&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Creo que necesitamos una autocr&iacute;tica como sociedad. No todo el mundo es culpable ni todo el mundo ha estado involucrado, pero hay cosas que no se han hecho bien. Lo que todav&iacute;a tenemos pendiente es hacer una reflexi&oacute;n colectiva, hacer un poco de autocr&iacute;tica. Cambiar la conciencia ya es un paso. El hecho de que ahora estemos hablando de estas cosas, de que est&eacute;n sobre la mesa, ya es un paso respecto a hace quince a&ntilde;os. Incluso he escuchado a gente de grandes cadenas decir: &ldquo;Oye, las cosas ya no van como toca&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Todavía tenemos pendiente hacer una reflexión colectiva, hacer un poco de autocrítica. Cambiar la conciencia ya es un paso</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>En el documental hay una diferencia entre las preocupaciones m&aacute;s simb&oacute;licas de las voces de hace quince a&ntilde;os y las de los creadores j&oacute;venes, mucho m&aacute;s centradas en la vivienda. Pens&aacute;ndolo desde la pel&iacute;cula, &iquest;est&aacute;n siendo expulsados del para&iacute;so?</strong> 
    </p><p class="article-text">
        Los de hace quince a&ntilde;os le daban m&aacute;s vueltas al tema simb&oacute;lico, psicol&oacute;gico o sociol&oacute;gico. Los de hoy van mucho m&aacute;s al grano porque realmente nos lo encontramos en el d&iacute;a a d&iacute;a. Los primeros ve&iacute;an todo esto de cara a lo que vendr&iacute;a. En 2012 no era un tema de conversaci&oacute;n entre la gente normal y corriente. Ahora es uno de los grandes temas de los mallorquines, como tambi&eacute;n ocurre en Barcelona o en Berl&iacute;n. Y por eso creo que est&aacute; muy relacionado con la deriva del mundo. &iquest;A qui&eacute;n le gusta vivir en un parque tem&aacute;tico hecho para el postureo, donde la gente no vive de verdad?
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En 2012 no era un tema de conversación entre la gente normal y corriente. Ahora es uno de los grandes temas de los mallorquines, como también ocurre en Barcelona o en Berlín. ¿A quién le gusta vivir en un parque temático hecho para el postureo, donde la gente no vive de verdad?</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Me gustar&iacute;a que la reflexi&oacute;n sobre la turistificaci&oacute;n, la masificaci&oacute;n y convertir los lugares en parques tem&aacute;ticos llevara tambi&eacute;n a una reflexi&oacute;n m&aacute;s profunda: &iquest;c&oacute;mo queremos vivir nuestra vida? &iquest;C&oacute;mo queremos habitar el mundo? Cuando hablamos de decrecimiento en la pel&iacute;cula es para preguntarnos qu&eacute; estamos persiguiendo. &iquest;Por qu&eacute; siempre se piensa que m&aacute;s es mejor? Creo que ese es el origen de todo el problema.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f6c3816c-0c6f-4a47-a59e-e01eb5eb8a2c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f6c3816c-0c6f-4a47-a59e-e01eb5eb8a2c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f6c3816c-0c6f-4a47-a59e-e01eb5eb8a2c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f6c3816c-0c6f-4a47-a59e-e01eb5eb8a2c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f6c3816c-0c6f-4a47-a59e-e01eb5eb8a2c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f6c3816c-0c6f-4a47-a59e-e01eb5eb8a2c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f6c3816c-0c6f-4a47-a59e-e01eb5eb8a2c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Marga Melià, junto a su hijo, en una de las escenas de Suportant el paradís."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Marga Melià, junto a su hijo, en una de las escenas de Suportant el paradís.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>En cuanto a los artistas y la gente de la cultura, el documental reivindica su capacidad cr&iacute;tica a trav&eacute;s de diferentes casos, como el de Joan Mir&oacute; o Lloren&ccedil; Villalonga. Sin embargo, muchos artistas actuales de Mallorca aseguran autocensurarse a menudo, por miedo a caer en las listas negras de las instituciones. &iquest;Ha habido alg&uacute;n caso similar en el desarrollo de este proyecto?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Hace unos a&ntilde;os era muy atrevido pronunciarse y por eso admiro mucho a quienes quisieron hacer las primeras entrevistas. Ahora una parte mucho mayor de la sociedad entiende el problema y lo tiene sobre la mesa, y no da tanto miedo hablar. En nuestro caso no ha habido problemas con ning&uacute;n artista, pero tambi&eacute;n se ve que hay una parte de las instituciones que quiere dialogar y otra que no. 
    </p><p class="article-text">
        Esta pel&iacute;cula, por ejemplo, cuenta con apoyos del Consell de Mallorca y de IB3. Me parece valiente y creo que es la &uacute;nica v&iacute;a l&oacute;gica para llegar a un bienestar colectivo. Al final, cada vez somos m&aacute;s y no te puedes posicionar contra toda la sociedad. Si alguien penaliza a un artista por expresar abiertamente un malestar que es el de toda la sociedad o casi toda, creo que es una estrategia con poca visi&oacute;n. La &uacute;nica v&iacute;a posible es escuchar a la gente y no censurar. No puedes escuchar solo a cuatro. Negar el problema y mirar hacia otro lado no lleva a ning&uacute;n sitio. Y es que ya se ha desbordado.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5454bff4-7e42-4ee0-a128-79b6f4a2a5ba_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5454bff4-7e42-4ee0-a128-79b6f4a2a5ba_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5454bff4-7e42-4ee0-a128-79b6f4a2a5ba_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5454bff4-7e42-4ee0-a128-79b6f4a2a5ba_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5454bff4-7e42-4ee0-a128-79b6f4a2a5ba_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5454bff4-7e42-4ee0-a128-79b6f4a2a5ba_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5454bff4-7e42-4ee0-a128-79b6f4a2a5ba_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La escritora Carme Riera habla sobre su visión del arte, la literatura y la evolución del territorio insular."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La escritora Carme Riera habla sobre su visión del arte, la literatura y la evolución del territorio insular.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Aunque parezca que la pol&iacute;tica &ldquo;no puede posicionarse contra toda la sociedad&rdquo;, por otro lado, colectivos como </strong><em><strong>Menys Turisme, M&eacute;s Vida </strong></em><strong>avisan de que se est&aacute; &ldquo;criminalizando&rdquo; la protesta tras las cargas policiales en </strong><a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/miles-personas-convierten-palma-clamor-turistificacion-mallorca-llegado-limite_1_13407939.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>la manifestaci&oacute;n del 26 de julio</strong></a><strong>. Hace pocos d&iacute;as, </strong><a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/policia-acusa-siete-manifestantes-disturbios-ocurridos-protesta-turistificacion-palma_1_13470822.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>la polic&iacute;a envi&oacute; un informe en el que &ldquo;culpaba&rdquo; a una &ldquo;masa hostil&rdquo; de las cargas</strong></a><strong>, seg&uacute;n el colectivo organizador.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Yo estuve en la manifestaci&oacute;n, aunque no llegu&eacute; al final. Cuando estuve era s&uacute;per pac&iacute;fica. Hab&iacute;a ni&ntilde;os y gente de todas las edades y de todos los or&iacute;genes sociales. Era sencillamente un pueblo unido que est&aacute; cansado y que quiere estar bien en el lugar en el que vive&hellip; Y, bueno, para que no se interprete mal lo anterior que comentaba: lo que quiero decir es que, si son un poco vivos, a los pol&iacute;ticos no les deber&iacute;a quedar otra que escuchar y ver que no pueden ir contra todo un pueblo. Eso es lo que quiero decir. Y si se ponen a girar la cabeza hacia otro lado y a negar el problema&hellip; Es brutal, &iquest;no?  
    </p><p class="article-text">
        El mundo no es perfecto ni id&iacute;lico, ni es como a m&iacute; me gustar&iacute;a. Pero yo lo que digo, repito y repito es que necesitamos di&aacute;logo. Por ejemplo, en la pel&iacute;cula <em>Cien libros juntas </em>mostramos un<em> </em>grupo de lectura que para m&iacute; ha sido un entrenamiento s&uacute;per guay para hablar apasionadamente sobre un mont&oacute;n de temas desde opiniones diversas sin enfadarnos nunca. Realmente, creo que los pol&iacute;ticos podr&iacute;an apuntarse a un club de lectura y todo ser&iacute;a mucho mejor.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/39610c01-2c97-4fe9-99ec-16d14a08f89e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/39610c01-2c97-4fe9-99ec-16d14a08f89e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/39610c01-2c97-4fe9-99ec-16d14a08f89e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/39610c01-2c97-4fe9-99ec-16d14a08f89e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/39610c01-2c97-4fe9-99ec-16d14a08f89e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/39610c01-2c97-4fe9-99ec-16d14a08f89e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/39610c01-2c97-4fe9-99ec-16d14a08f89e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="“Lo que ha ocurrido es una metamorfosis hacia algo que provoca crisis, alienación, crisis de identidad y desconcierto”, expresa la cineasta."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                “Lo que ha ocurrido es una metamorfosis hacia algo que provoca crisis, alienación, crisis de identidad y desconcierto”, expresa la cineasta.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Por terminar: hay una frase de Pep Tosar en el documental que dice que la isla tiene dos opciones: desaparecer o renacer de&hellip;</strong>
    </p><p class="article-text">
        De sus propias cenizas.
    </p><p class="article-text">
        <strong>S&iacute;. Entonces, retomando la primera pregunta de la entrevista: &iquest;qu&eacute; tendr&iacute;a que pasar para que pudiera ir con su hijo al Cal&oacute; d&rsquo;es Moro y sentir que vuelve a reconocer aquel lugar?</strong>
    </p><p class="article-text">
        &iquest;Se puede renacer desde el Cal&oacute; d&rsquo;es Moro? Me gustar&iacute;a pensar que s&iacute;. Es muy dif&iacute;cil y no solo est&aacute;n en juego fuerzas de aqu&iacute;, sino globales. Estamos inmersos en una realidad que escapa bastante de nosotros y cada vez parece que va peor. Pero si nos resignamos a aceptar que todo esto se va a la mierda, eso solo nos llevar&aacute; a aceptar el final de muchas cosas.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Estamos inmersos en una realidad que escapa bastante de nosotros y cada vez parece que va peor. Pero si nos resignamos a aceptar que todo esto se va a la mierda, eso solo nos llevará a aceptar el final de muchas cosas</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eee6cb19-530d-4989-ac17-e7688c6079f8_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eee6cb19-530d-4989-ac17-e7688c6079f8_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eee6cb19-530d-4989-ac17-e7688c6079f8_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eee6cb19-530d-4989-ac17-e7688c6079f8_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eee6cb19-530d-4989-ac17-e7688c6079f8_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eee6cb19-530d-4989-ac17-e7688c6079f8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/eee6cb19-530d-4989-ac17-e7688c6079f8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Cartel de &#039;Suportant el paradís&#039;."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Cartel de &#039;Suportant el paradís&#039;.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Por &uacute;ltimo, quiero a&ntilde;adir que la pel&iacute;cula no ignora que hay otras realidades mucho peores. Es una reflexi&oacute;n sobre la realidad de un lugar que puede aplicarse a muchos otros y que es m&aacute;s peligrosa de lo que parece. Es una cosa muy pac&iacute;fica, que tiene consecuencias mucho m&aacute;s fuertes de lo que uno puede ver a primera vista. No me gustar&iacute;a que se interpretara como &ldquo;mira esta que vive en un para&iacute;so y se queja de que tiene demasiados guiris y no puede ir a sus playas favoritas&rdquo;. La realidad es mucho m&aacute;s compleja.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Bueno, no est&aacute; mal hablar si se es consciente del privilegio.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Eso est&aacute; muy claro, s&iacute;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alejandro Alcolea]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/marga-melia-cineasta-retrata-colapso-turistico-no-pueblo_1_13476803.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 01 Sep 2026 19:22:53 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/e64a583d-f376-483f-a394-2b94e8049bbd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x737y177.jpg" length="430437" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/e64a583d-f376-483f-a394-2b94e8049bbd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x737y177.jpg" type="image/jpeg" fileSize="430437" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Marga Melià, la cineasta que retrata el colapso turístico: "No pueden ir contra todo un pueblo"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/e64a583d-f376-483f-a394-2b94e8049bbd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x737y177.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Mallorca,Turismo,Turistas]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Milers d’ossos rentadors envaeixen la serra de Mallorca: "Quan són petits són una monada, però després deixen de voler-los"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/milers-d-ossos-rentadors-envaeixen-serra-mallorca-quan-son-petits-son-monada-despres-deixen-voler_1_13478037.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/87c9c049-ebe3-4144-b147-80fd0f24e58b_16-9-discover-aspect-ratio_default_1150157.jpg" width="2903" height="1633" alt="Dos rents mostren la característica màscara negra que ha afavorit la seva imatge d&#039;animal simpàtic."></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Els experts calculen que la població augmenta a un ritme superior al de les captures. El 2025 varen ser eutanasiats 767 ossos rentadors i 438 més fins a finals de juliol de 2026
</p><p class="subtitle">Serps invasores de fins a dos metres han après a nedar a Eivissa i arrasen les sargantanes endèmiques</p></div><p class="article-text">
        Milers d&rsquo;ossos rentadors (<em>Procyon lotor</em>), v&iacute;ctimes de la irresponsabilitat humana que els va introduir a Mallorca, s&rsquo;estenen avui per la Serra de Tramuntana. El Servei de Protecci&oacute; d&rsquo;Esp&egrave;cies intenta reduir-ne la poblaci&oacute;, el Consorci per a la Recuperaci&oacute; de la Fauna de les Illes Balears (COFIB) col&middot;loca trampes i captura centenars d&rsquo;exemplars cada any, i l&rsquo;Institut Mediterrani d&rsquo;Estudis Avan&ccedil;ats (IMEDEA-CSIC/UIB) intenta esbrinar quants en continuen all&agrave; defora. L&rsquo;estimaci&oacute; m&eacute;s recent situa la poblaci&oacute; de 2023 en uns 3.000 ossos rentadors, tot i que l&rsquo;interval possible va dels 1.500 als 5.000.
    </p><p class="article-text">
        Durant anys, la pres&egrave;ncia de l&rsquo;os rentador a Mallorca es va mesurar a partir dels exemplars que queien a les trampes, per&ograve; ning&uacute; no sabia realment quants en vivien en llibertat. La primera estimaci&oacute; prov&eacute; d&rsquo;un estudi encarregat per la Conselleria al Grup d&rsquo;Ecologia i Demografia Animal (GEDA) de l&rsquo;IMEDEA. L&rsquo;equip de Giacomo Tavecchia ha analitzat les captures efectuades pel COFIB entre 2019 i 2023 mitjan&ccedil;ant un m&egrave;tode estad&iacute;stic denominat <em>removal analysis</em>. No es tracta simplement de comptar els animals atrapats, sin&oacute; d&rsquo;emprar les captures mensuals per calcular tamb&eacute; els que continuen en llibertat. L&rsquo;estimaci&oacute; definitiva encara no s&rsquo;ha publicat i l&rsquo;equip treballa ara per actualitzar-la amb les dades de captures m&eacute;s recents.
    </p><p class="article-text">
        La xifra t&eacute; un marge d&rsquo;incertesa considerable. Hi ha propietats privades i zones de dif&iacute;cil acc&eacute;s on resulta complicat instal&middot;lar trampes i, per afinar el c&agrave;lcul, caldria con&egrave;ixer la probabilitat que un os rentador hi entr&agrave;s. Tavecchia ho explica amb una imatge ben mallorquina: &ldquo;&Eacute;s com intentar esbrinar com &eacute;s de grossa una ensa&iuml;mada mirant-ne nom&eacute;s un bocinet&rdquo;. Els models no s&oacute;n perfectes, admet, per&ograve; permeten obtenir per primera vegada l&rsquo;ordre de magnitud d&rsquo;una poblaci&oacute; que romania oculta darrere les estad&iacute;stiques de captures.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">&quot;És com intentar esbrinar com és de grossa una ensaïmada mirant-ne només un bocinet&quot;, explica Giacomo Tavecchia sobre la dificultat de calcular quants ossos rentadors viuen en llibertat</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b35beca0-a318-4a02-ac94-e8c28c216cd2_source-aspect-ratio_50p_1150159.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b35beca0-a318-4a02-ac94-e8c28c216cd2_source-aspect-ratio_50p_1150159.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b35beca0-a318-4a02-ac94-e8c28c216cd2_source-aspect-ratio_75p_1150159.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b35beca0-a318-4a02-ac94-e8c28c216cd2_source-aspect-ratio_75p_1150159.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b35beca0-a318-4a02-ac94-e8c28c216cd2_source-aspect-ratio_default_1150159.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b35beca0-a318-4a02-ac94-e8c28c216cd2_source-aspect-ratio_default_1150159.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b35beca0-a318-4a02-ac94-e8c28c216cd2_source-aspect-ratio_default_1150159.jpg"
                    alt="Un mapache capturat en una gàbia a Mallorca. El 2025 se&#039;n van retirar 767 exemplars i fins a finals de juliol del 2026 se n&#039;havien capturat 438 més."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un mapache capturat en una gàbia a Mallorca. El 2025 se&#039;n van retirar 767 exemplars i fins a finals de juliol del 2026 se n&#039;havien capturat 438 més.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Del jard&iacute; particular a tota la Serra</strong></h2><p class="article-text">
        El Servei de Protecci&oacute; d&rsquo;Esp&egrave;cies situa la primera const&agrave;ncia d&rsquo;un os rentador a Mallorca el mar&ccedil; de 2005: un exemplar abandonat per una persona. Els primers animals documentats en llibertat apareixen el 2006 i les primeres captures mitjan&ccedil;ant trampeig, el setembre de 2010. La pres&egrave;ncia de l&rsquo;esp&egrave;cie s&rsquo;atribueix principalment a fugues o alliberaments d&rsquo;animals mantinguts en captivitat, tant en instal&middot;lacions zool&ograve;giques com per particulars. Tavecchia considera &ldquo;molt probable&rdquo; que es produ&iuml;ssin diverses introduccions al llarg dels anys i no una de sola, en una &egrave;poca en qu&egrave; les mesures per impedir l&rsquo;expansi&oacute; d&rsquo;esp&egrave;cies ex&ograve;tiques no existien o varen arribar massa tard.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La presència de l’espècie s’atribueix principalment a fugues o alliberaments d’animals mantinguts en captivitat, tant en instal·lacions zoològiques com per particulars.
</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Elizabeth Fern&aacute;ndez Torvales, veterin&agrave;ria experta en animals ex&ograve;tics d&rsquo;Exotely, Cl&iacute;nica Veterin&agrave;ria de Palma, ja no rep ossos rentadors a la consulta perqu&egrave; fa anys que n&rsquo;est&agrave; prohibida la tinen&ccedil;a. Els exemplars que ja estaven en mans de particulars abans de l&rsquo;entrada en vigor de la normativa es podien regularitzar i quedar amb els seus propietaris, per&ograve; ja no se&rsquo;n podien adquirir de nous.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fd20457b-5a05-4b33-8f0f-5e8cc1ac3c9d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fd20457b-5a05-4b33-8f0f-5e8cc1ac3c9d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fd20457b-5a05-4b33-8f0f-5e8cc1ac3c9d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fd20457b-5a05-4b33-8f0f-5e8cc1ac3c9d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fd20457b-5a05-4b33-8f0f-5e8cc1ac3c9d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fd20457b-5a05-4b33-8f0f-5e8cc1ac3c9d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/fd20457b-5a05-4b33-8f0f-5e8cc1ac3c9d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un os rentador es mou entre les branques i les garroves d’un arbre de la Serra de Tramuntana. L’espècie s’enfila amb facilitat i s’adapta tant als ambients forestals com als rurals i urbans."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un os rentador es mou entre les branques i les garroves d’un arbre de la Serra de Tramuntana. L’espècie s’enfila amb facilitat i s’adapta tant als ambients forestals com als rurals i urbans.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Encara recorda els ossos rentadors que arribaven a la consulta fa vint o vint-i-cinc anys. Un dels propietaris volia que li llimassin els ullals perqu&egrave; li feia mal quan jugaven. Com a animals de companyia, el seu comportament t&eacute; poc a veure amb all&ograve; que suggereix la seva aparen&ccedil;a. &ldquo;Quan s&oacute;n petits s&oacute;n una monada&rdquo;, explica. &ldquo;Quan creixen, per&ograve;, es converteixen en animals forts, capa&ccedil;os d&rsquo;esgarrapar i mossegar, i alguns propietaris se n&rsquo;acaben desfent&rdquo;, assenyala.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Quan són petits són una monada. Quan creixen, però, es converteixen en animals forts, capaços d’esgarrapar i mossegar, i alguns propietaris se n’acaben desfent.</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Elizabeth Fernández Torvales</span>
                                        <span>—</span> Veterinària
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El resultat s&rsquo;observa avui al llarg de tota la Serra. El Servei de Protecci&oacute; d&rsquo;Esp&egrave;cies situa el nombre m&eacute;s elevat de captures a Bunyola, seguit de Puigpunyent i Valldemossa, per&ograve; ja s&rsquo;han registrat albiraments i alguna captura a Pollen&ccedil;a, Mancor i Alc&uacute;dia. El seu diagn&ograve;stic &eacute;s que l&rsquo;os rentador ocupa tota la Serra de Tramuntana. Fora de la Serra no s&rsquo;ha confirmat, per ara, l&rsquo;exist&egrave;ncia de poblacions reproductores establertes, tot i que s&iacute; que s&rsquo;hi han produ&iuml;t deteccions puntuals.
    </p><p class="article-text">
        Carol Cerezo ha estat testimoni, gaireb&eacute; per casualitat, d&rsquo;aquesta expansi&oacute;. Fa feina per la zona de Valldemossa i Dei&agrave;, on en dues ocasions s&rsquo;ha trobat amb ossos rentadors mentre condu&iuml;a. La primera vegada, a l&rsquo;estreta carretera que baixa de Valldemossa al Port des Canonge, va veure dos adults i tres cries travessant l&rsquo;asfalt. &ldquo;Em va sorprendre molt&iacute;ssim. No sabia que hi hagu&eacute;s ossos rentadors a Mallorca&rdquo;. Mesos despr&eacute;s, prop de Bens d&rsquo;Avall, entre Dei&agrave; i S&oacute;ller, un altre exemplar va caminar davant el seu cotxo sense fer-se a un costat. &ldquo;Em pensava que era un moix gras i, quan es va girar i em va mirar, li vaig veure l&rsquo;antifa&ccedil; dibuixat a la cara&rdquo;, recorda.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/42b04560-a441-4060-a689-9f72322539cb_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/42b04560-a441-4060-a689-9f72322539cb_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/42b04560-a441-4060-a689-9f72322539cb_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/42b04560-a441-4060-a689-9f72322539cb_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/42b04560-a441-4060-a689-9f72322539cb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/42b04560-a441-4060-a689-9f72322539cb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/42b04560-a441-4060-a689-9f72322539cb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un os rentador adult devora una cria. L’elevada capacitat reproductiva de l’espècie ha contribuït a consolidar poblacions autosuficients allà on ha estat introduïda."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un os rentador adult devora una cria. L’elevada capacitat reproductiva de l’espècie ha contribuït a consolidar poblacions autosuficients allà on ha estat introduïda.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Una esp&egrave;cie preparada per prosperar</strong></h2><p class="article-text">
        L&rsquo;&egrave;xit de l&rsquo;os rentador no dep&egrave;n d&rsquo;unes condicions especialment favorables, sin&oacute; de la seva capacitat per aprofitar gaireb&eacute; qualsevol entorn. &Eacute;s un omn&iacute;vor generalista i oportunista, d&rsquo;h&agrave;bits principalment nocturns i crepusculars, que es pot alimentar de fruits, insectes, ous, petits vertebrats, carronya o fins i tot fems. S&rsquo;enfila, neda i s&rsquo;instal&middot;la en ambients forestals, rurals i urbans. Aquesta plasticitat ajuda a entendre com un animal originari d&rsquo;Am&egrave;rica del Nord ha aconseguit adaptar-se a territoris tan diferents.
    </p><p class="article-text">
        El clima tampoc no sembla que sigui la clau. Tavecchia recorda que hi ha grans poblacions al Canad&agrave; i que l&rsquo;esp&egrave;cie s&rsquo;ha est&egrave;s pel nord d&rsquo;Europa. &ldquo;T&eacute; una gran capacitat d&rsquo;adaptar-se a climes diferents&rdquo;. A Mallorca s&rsquo;hi afegeix una circumst&agrave;ncia delicada: &eacute;s una illa. Les comunitats animals insulars s&oacute;n m&eacute;s redu&iuml;des i moltes esp&egrave;cies han evolucionat durant milers d&rsquo;anys sense determinats depredadors i competidors. Tampoc no hi ha grans carn&iacute;vors com l&rsquo;os, el linx o el llop, que podrien competir amb l&rsquo;os rentador en altres indrets de la seva &agrave;rea de distribuci&oacute;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">L’os rentador és un animal omnívor i oportunista, capaç d’adaptar-se a l’entorn: s’enfila, neda i s’instal·la en ambients forestals, rurals i urbans. En un entorn com Mallorca, una illa, les espècies estan menys adaptades a aquests depredadors forans.
</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En llibertat, l&rsquo;os rentador sol tenir una ventrada a l&rsquo;any. El m&eacute;s habitual &eacute;s que tengui entre dues i cinc cries, i les femelles arriben a la maduresa sexual durant el primer any. A Hokkaido, on el Jap&oacute; va viure un proc&eacute;s d&rsquo;invasi&oacute; comparable al que viu Mallorca, un estudi va detectar gestaci&oacute; en el 66% de les femelles d&rsquo;un any i en el 96% de les adultes, amb ventrades mitjanes de 3,6 i 3,9 cries, respectivament. Les dades de Mallorca apunten a una capacitat reproductiva igualment elevada: el 86% de les femelles madures analitzades havia alletat o estava alletant, davant el 40% de l&rsquo;estudi anterior. Aquesta xifra confirma que la poblaci&oacute; es reprodueix &agrave;mpliament, tot i que les dades no permeten saber quantes cries sobreviuen.
    </p><p class="article-text">
        En qualsevol cas, la poblaci&oacute; mallorquina d&rsquo;ossos rentadors ja ha deixat enrere la fase m&eacute;s incerta de qualsevol invasi&oacute;. Els estudis anteriors al treball de l&rsquo;IMEDEA varen concloure que est&agrave; naturalitzada, &eacute;s a dir, que es reprodueix i es mant&eacute; tota sola. Que estigui naturalitzada, per&ograve;, no significa que hagi deixat de ser invasora: una esp&egrave;cie pot dur d&egrave;cades en un territori i continuar alterant les relacions de l&rsquo;ecosistema.
    </p><h2 class="article-text"><strong>M&eacute;s trampes, m&eacute;s captures</strong></h2><p class="article-text">
        Mentre la poblaci&oacute; es consolidava, el dispositiu de control tamb&eacute; va anar creixent. Fins ara s&rsquo;han capturat amb trampes 3.684 ossos rentadors a Mallorca. A aquests s&rsquo;hi afegeixen altres registres per troballes, col&middot;lisions amb vehicles, abandonaments, albiraments i altres causes. El 2025 el dispositiu va arribar als 1.017 punts de trampeig. Aquell any varen ser eutanasiats 767 ossos rentadors i, fins a finals de juliol de 2026, 438 m&eacute;s. &ldquo;M&eacute;s trampes, m&eacute;s captures&rdquo;, resumeix Tavecchia.
    </p><p class="article-text">
        Malgrat aix&ograve;, els c&agrave;lculs de Tavecchia indiquen un creixement d&rsquo;aproximadament un 20% anual. Segons aquest model, les captures i eutan&agrave;sies del COFIB varen reduir aproximadament a la meitat aquest augment de la poblaci&oacute; d&rsquo;ossos rentadors, per&ograve; encara no aconsegueixen invertir-ne la tend&egrave;ncia. &ldquo;La poblaci&oacute; creix m&eacute;s aviat del que es pot capturar&rdquo;, explica Tavecchia. La seva conclusi&oacute; resumeix bona part de la hist&ograve;ria d&rsquo;aquesta invasi&oacute;: &ldquo;Hem arribat tard&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/763c183c-6984-40dd-b233-2c2c216a4b85_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/763c183c-6984-40dd-b233-2c2c216a4b85_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/763c183c-6984-40dd-b233-2c2c216a4b85_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/763c183c-6984-40dd-b233-2c2c216a4b85_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/763c183c-6984-40dd-b233-2c2c216a4b85_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/763c183c-6984-40dd-b233-2c2c216a4b85_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/763c183c-6984-40dd-b233-2c2c216a4b85_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Personal del COFIB participa en una actuació de maneig i seguiment de fauna silvestre. L’organisme executa sobre el terreny bona part de les tasques de control d’espècies invasores a les Balears."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Personal del COFIB participa en una actuació de maneig i seguiment de fauna silvestre. L’organisme executa sobre el terreny bona part de les tasques de control d’espècies invasores a les Balears.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>L&rsquo;impacte que encara no es pot mesurar</strong></h2><p class="article-text">
        L&rsquo;avan&ccedil; de l&rsquo;os rentador obre una pregunta m&eacute;s dif&iacute;cil que la de quants n&rsquo;hi ha: quins danys pot causar. El Servei de Protecci&oacute; d&rsquo;Esp&egrave;cies reconeix que no hi ha estudis espec&iacute;fics que permetin quantificar-ne l&rsquo;impacte sobre esp&egrave;cies aut&ograve;ctones concretes ni determinar de manera concloent quines en resulten afectades.
    </p><p class="article-text">
        Entre les esp&egrave;cies que preocupen, Tavecchia assenyala el <em>ferreret</em> (<em>Alytes muletensis</em>), un amfibi end&egrave;mic de la Serra de Tramuntana. No s&rsquo;ha demostrat que els ossos rentadors n&rsquo;estiguin provocant el declivi, per&ograve; encara se sap poc sobre les interaccions d&rsquo;una poblaci&oacute; invasora en expansi&oacute;. Falten dades sobre els seus moviments, la reproducci&oacute;, la proporci&oacute; de joves i adults, la colonitzaci&oacute; de nous territoris i els possibles par&agrave;sits transmissibles als animals dom&egrave;stics i al bestiar. &ldquo;Necessitam m&eacute;s informaci&oacute;&rdquo;, insisteix l&rsquo;investigador.
    </p><p class="article-text">
        Guillem Ferrer, ve&iuml;nat de Mancor de la Vall, va capturar tres ossos rentadors a la seva finca en unes tres setmanes. Va comen&ccedil;ar amb dues g&agrave;bies seves i el COFIB n&rsquo;hi va instal&middot;lar dues m&eacute;s. Ferrer no hi ha observat danys importants: no li han tocat les tom&agrave;tigues ni altres hortalisses de l&rsquo;hort, tot i que atribueix als ossos rentadors la desaparici&oacute; del ra&iuml;m.
    </p><iframe src="https://geo.dailymotion.com/player/x8zbz.html?video=xb2rlda" allowfullscreen allow="fullscreen; picture-in-picture; web-share"></iframe><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Els ossos rentadors nom&eacute;s intenten sobreviure&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        La captura planteja tamb&eacute; el dilema de qu&egrave; s&rsquo;ha de fer amb els animals una vegada atrapats. Quique Gimeno, portaveu de Satya Animal, considera que els ossos rentadors s&oacute;n, en darrera inst&agrave;ncia, &ldquo;v&iacute;ctimes&rdquo; d&rsquo;una situaci&oacute; provocada per l&rsquo;&eacute;sser hum&agrave;: &ldquo;Els ossos rentadors han estat introdu&iuml;ts aqu&iacute;; l&rsquo;&uacute;nic que fan &eacute;s intentar sobreviure&rdquo;. L&rsquo;organitzaci&oacute; defensa que, abans de rec&oacute;rrer a m&egrave;todes letals, s&rsquo;haurien d&rsquo;estudiar i esgotar altres possibilitats de control de la poblaci&oacute; i reclama que les decisions es fonamentin en l&rsquo;evid&egrave;ncia cient&iacute;fica i en l&rsquo;experi&egrave;ncia acumulada en altres indrets.
    </p><p class="article-text">
        Gimeno admet la dificultat del problema en una illa i que hi pot haver poques alternatives a l&rsquo;eliminaci&oacute; directa, per&ograve; sost&eacute; que la mort dels exemplars hauria de ser &ldquo;absolutament la darrera&rdquo; opci&oacute;. Al mateix temps, reclama actuar a l&rsquo;altre extrem del problema: evitar noves introduccions. Tot i que la legislaci&oacute; ha endurit les condicions per a la tinen&ccedil;a d&rsquo;animals ex&ograve;tics, Satya adverteix que encara hi ha tr&agrave;fic i compravenda, especialment de manera il&middot;legal, i reclama m&eacute;s recursos per controlar-los. &ldquo;Els ossos rentadors no tenen la culpa de res&rdquo;, insisteix Gimeno.
    </p><p class="article-text">
        Capturar molts d&rsquo;animals, a m&eacute;s, no significa necess&agrave;riament que la poblaci&oacute; disminueixi. Els c&agrave;lculs de Tavecchia situen entorn del 30% l&rsquo;eutan&agrave;sia anual necess&agrave;ria perqu&egrave; comenci a decr&eacute;ixer. Fins ara s&rsquo;arriba aproximadament al 14%. &ldquo;&Eacute;s un esfor&ccedil; molt gros&rdquo;, recalca, per&ograve; encara insuficient per canviar el signe de la corba.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Capturar molts d’animals no significa necessàriament que la població disminueixi. Els càlculs de l’expert Giacomo Tavecchia situen entorn del 30% l’eutanàsia anual necessària perquè comenci a decréixer. Fins ara s’ha arribat aproximadament al 14%.
</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Aqu&iacute; apareix el dilema dels pr&ograve;xims anys. El Servei mant&eacute; l&rsquo;erradicaci&oacute; com a objectiu operatiu i el dispositiu de seguiment i captura continua orientat cap a aquesta finalitat. Tavecchia &eacute;s m&eacute;s esc&egrave;ptic: &ldquo;&Eacute;s dif&iacute;cil que es pugui erradicar l&rsquo;os rentador&rdquo;. No diu que sigui impossible, per&ograve; planteja que una poblaci&oacute; estesa per la Serra pot obligar a canviar d&rsquo;horitz&oacute;. &ldquo;Si no podem erradicar el problema, val m&eacute;s comen&ccedil;ar a gestionar-lo. I per aix&ograve; necessitam m&eacute;s informaci&oacute;&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/14b6def6-01e5-4b17-b692-ca9e048a7499_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/14b6def6-01e5-4b17-b692-ca9e048a7499_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/14b6def6-01e5-4b17-b692-ca9e048a7499_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/14b6def6-01e5-4b17-b692-ca9e048a7499_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/14b6def6-01e5-4b17-b692-ca9e048a7499_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/14b6def6-01e5-4b17-b692-ca9e048a7499_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/14b6def6-01e5-4b17-b692-ca9e048a7499_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="L’os rentador ocupa ja el conjunt de la Serra, està naturalitzat però continua essent invasor, segons el diagnòstic del Servei de Protecció d’Espècies."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                L’os rentador ocupa ja el conjunt de la Serra, està naturalitzat però continua essent invasor, segons el diagnòstic del Servei de Protecció d’Espècies.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La &ldquo;s&iacute;ndrome del peluixisme&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        L&rsquo;os rentador t&eacute;, a m&eacute;s, un avantatge que t&eacute; poc a veure amb la seva biologia: ens cau b&eacute;. L&rsquo;antifa&ccedil;, les orelles arrodonides, les mans gaireb&eacute; humanes i una llarga tradici&oacute; de dibuixos animats han constru&iuml;t una imatge dif&iacute;cil d&rsquo;associar amb una esp&egrave;cie invasora. Tavecchia i els seus companys anomenen informalment aquest fenomen &ldquo;la s&iacute;ndrome del peluixisme&rdquo;. &ldquo;Els animals que tenen p&egrave;l, orelles visibles i ulls frontals generen m&eacute;s simpatia. Si es pot fer un peluix d&rsquo;aquest animal, ser&agrave; m&eacute;s simp&agrave;tic&rdquo;, explica.
    </p><p class="article-text">
        Aquesta simpatia no &eacute;s irrellevant. Les invasions biol&ograve;giques comencen moltes vegades abans que ning&uacute; col&middot;loqui la primera trampa. Durant anys es varen comprar animals ex&ograve;tics sense valorar qu&egrave; passaria quan deixassin de ser petits. Fern&aacute;ndez Torvales ho ha vist amb ossos rentadors, per&ograve; tamb&eacute; amb coat&iacute;s, tortugues i porcs vietnamites. &ldquo;Quan s&oacute;n petits fan molta gr&agrave;cia, per&ograve; despr&eacute;s el porc creix, el coat&iacute; creix o l&rsquo;os rentador creix i deixen de voler-los. I alguns acaben amollant-los dins la natura&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Per a Tavecchia, l&rsquo;experi&egrave;ncia de l&rsquo;os rentador cont&eacute; una lli&ccedil;&oacute; que va m&eacute;s enll&agrave; d&rsquo;aquesta esp&egrave;cie. Davant una nova invasi&oacute;, actuar aviat resulta molt m&eacute;s efica&ccedil; que intentar recuperar el terreny quan la poblaci&oacute; ja s&rsquo;hi ha establert. Cal prioritzar les introduccions recents, valorar quines causen m&eacute;s danys i quines encara es poden erradicar i, quan aix&ograve; deixa de ser possible, gestionar-ne les poblacions per reduir-ne l&rsquo;impacte. El futur, adverteix, probablement dur&agrave; noves esp&egrave;cies i no sempre hi haur&agrave; prou informaci&oacute; ni recursos per actuar contra totes.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alberto Fraile]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/milers-d-ossos-rentadors-envaeixen-serra-mallorca-quan-son-petits-son-monada-despres-deixen-voler_1_13478037.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 01 Sep 2026 04:30:13 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/87c9c049-ebe3-4144-b147-80fd0f24e58b_16-9-discover-aspect-ratio_default_1150157.jpg" length="3032585" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/87c9c049-ebe3-4144-b147-80fd0f24e58b_16-9-discover-aspect-ratio_default_1150157.jpg" type="image/jpeg" fileSize="3032585" width="2903" height="1633"/>
      <media:title><![CDATA[Milers d’ossos rentadors envaeixen la serra de Mallorca: "Quan són petits són una monada, però després deixen de voler-los"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/87c9c049-ebe3-4144-b147-80fd0f24e58b_16-9-discover-aspect-ratio_default_1150157.jpg" width="2903" height="1633"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Mallorca,Especies invasoras,Fauna,Fauna Salvaje,Fauna Silvestre]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Miles de mapaches invaden la sierra de Mallorca: "Cuando son pequeños son monos, pero luego dejan de quererlos"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/miles-mapaches-invaden-sierra-mallorca-son-pequenos-son-monos-luego-dejan-quererlos_1_13476470.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/87c9c049-ebe3-4144-b147-80fd0f24e58b_16-9-discover-aspect-ratio_default_1150157.jpg" width="2903" height="1633" alt="Dos mapaches muestran el característico antifaz negro que ha favorecido su imagen de animal simpático."></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Los expertos calculan que la población de esta especie aumenta a un ritmo superior al de las capturas. 767 mapaches fueron eutanasiados en 2025 y otros 438 hasta finales de julio de 2026</p><p class="subtitle">Serpientes invasoras de hasta dos metros han aprendido a nadar en Ibiza y arrasan con las lagartijas endémicas</p></div><p class="article-text">
        Miles de mapaches (<em>Procyon lotor</em>), v&iacute;ctimas de la irresponsabilidad humana que los introdujo en Mallorca, se extienden hoy por la Serra de Tramuntana. El Servei de Protecci&oacute; d&rsquo;Esp&egrave;cies intenta reducir su poblaci&oacute;n a trav&eacute;s de la eutanasia, el Consorcio para la Recuperaci&oacute;n de la Fauna de las Illes Balears (COFIB) coloca trampas y captura centenares de ejemplares cada a&ntilde;o y el Institut Mediterrani d&rsquo;Estudis Avan&ccedil;ats (IMEDEA-CSIC/UIB) trata de averiguar cu&aacute;ntos siguen ah&iacute; fuera. La estimaci&oacute;n m&aacute;s reciente sit&uacute;a la poblaci&oacute;n de 2023 en unos 3.000 mapaches, aunque el intervalo posible va de 1.500 a 5.000.
    </p><p class="article-text">
        Durante a&ntilde;os, la presencia del mapache en Mallorca se midi&oacute; por los ejemplares que ca&iacute;an en las trampas, pero nadie sab&iacute;a realmente cu&aacute;ntos viv&iacute;an en libertad. La primera estimaci&oacute;n procede de un estudio encargado por la Conselleria al Grup d&rsquo;Ecologia i Demografia Animal (GEDA) del IMEDEA. El equipo de Giacomo Tavecchia ha analizado las capturas realizadas por el COFIB entre 2019 y 2023 mediante un m&eacute;todo estad&iacute;stico denominado <em>removal analysis</em>. No se trata simplemente de contar los animales atrapados, sino de utilizar las capturas mensuales para calcular tambi&eacute;n los que contin&uacute;an fuera. La estimaci&oacute;n final todav&iacute;a no se ha publicado y el equipo trabaja ahora en actualizarla con los datos de capturas m&aacute;s recientes.
    </p><p class="article-text">
        La cifra tiene un margen considerable de incertidumbre. Hay propiedades privadas y zonas de dif&iacute;cil acceso donde resulta complicado instalar trampas y, para afinar el c&aacute;lculo, ser&iacute;a necesario conocer la probabilidad de que un mapache entre en ellas. Tavecchia lo explica con una imagen muy mallorquina: &ldquo;Es como intentar averiguar cu&aacute;n grande es una ensaimada mirando solo un peque&ntilde;o trozo&rdquo;. Los modelos no son perfectos, admite, pero permiten obtener por primera vez el orden de magnitud de una poblaci&oacute;n que permanec&iacute;a oculta detr&aacute;s de las estad&iacute;sticas de capturas.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">&#039;Es como intentar averiguar cuán grande es una ensaimada, mirando solo un pequeño trozo&#039;, explica Giacomo Tavecchia sobre la dificultad de calcular cuántos mapaches viven en libertad</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b35beca0-a318-4a02-ac94-e8c28c216cd2_source-aspect-ratio_50p_1150159.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b35beca0-a318-4a02-ac94-e8c28c216cd2_source-aspect-ratio_50p_1150159.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b35beca0-a318-4a02-ac94-e8c28c216cd2_source-aspect-ratio_75p_1150159.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b35beca0-a318-4a02-ac94-e8c28c216cd2_source-aspect-ratio_75p_1150159.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b35beca0-a318-4a02-ac94-e8c28c216cd2_source-aspect-ratio_default_1150159.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b35beca0-a318-4a02-ac94-e8c28c216cd2_source-aspect-ratio_default_1150159.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b35beca0-a318-4a02-ac94-e8c28c216cd2_source-aspect-ratio_default_1150159.jpg"
                    alt="Un mapache capturado en una jaula en Mallorca. En 2025 se eutanasiaron 767 ejemplares y hasta finales de julio de 2026 se habían capturado otros 438."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un mapache capturado en una jaula en Mallorca. En 2025 se eutanasiaron 767 ejemplares y hasta finales de julio de 2026 se habían capturado otros 438.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Del jard&iacute;n particular a toda la Serra</strong></h2><p class="article-text">
        El Servei de Protecci&oacute; d&rsquo;Esp&egrave;cies sit&uacute;a la primera constancia de un mapache en Mallorca en marzo de 2005: un ejemplar abandonado por una persona. Los primeros animales documentados en libertad aparecen en 2006 y las primeras capturas mediante trampeo, en septiembre de 2010. La presencia de la especie se atribuye principalmente a escapes o liberaciones de animales mantenidos en cautividad, tanto en instalaciones zool&oacute;gicas como por particulares. Tavecchia considera &ldquo;muy probable&rdquo; que se produjeran varias introducciones a lo largo de los a&ntilde;os y no una sola, en una &eacute;poca en la que las medidas para impedir la expansi&oacute;n de especies ex&oacute;ticas no exist&iacute;an o llegaron demasiado tarde.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La presencia de la especie se atribuye principalmente a escapes o liberaciones de animales mantenidos en cautividad, tanto en instalaciones zoológicas como por particulares</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Elizabeth Fern&aacute;ndez Torvales, veterinaria experta en animales ex&oacute;ticos de Exotely, Cl&iacute;nica Veterinaria de Palma, ya no recibe mapaches en la consulta porque su tenencia est&aacute; prohibida desde hace a&ntilde;os. Los ejemplares que permanec&iacute;an en manos de particulares antes de la normativa pod&iacute;an ser regularizados y quedarse con sus propietarios, pero ya no pod&iacute;an adquirirse nuevos animales. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fd20457b-5a05-4b33-8f0f-5e8cc1ac3c9d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fd20457b-5a05-4b33-8f0f-5e8cc1ac3c9d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fd20457b-5a05-4b33-8f0f-5e8cc1ac3c9d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fd20457b-5a05-4b33-8f0f-5e8cc1ac3c9d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fd20457b-5a05-4b33-8f0f-5e8cc1ac3c9d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fd20457b-5a05-4b33-8f0f-5e8cc1ac3c9d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/fd20457b-5a05-4b33-8f0f-5e8cc1ac3c9d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un mapache se mueve entre las ramas y las algarrobas de un árbol de la Serra de Tramuntana. La especie trepa con facilidad y se adapta tanto a ambientes forestales como rurales y urbanos."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un mapache se mueve entre las ramas y las algarrobas de un árbol de la Serra de Tramuntana. La especie trepa con facilidad y se adapta tanto a ambientes forestales como rurales y urbanos.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Todav&iacute;a recuerda los mapaches que llegaban a consulta hace 20 o 25 a&ntilde;os. Uno de sus propietarios quer&iacute;a que le limaran los colmillos porque le hac&iacute;a da&ntilde;o al jugar. Como mascotas, su comportamiento tiene poco que ver con lo que sugiere su apariencia. &ldquo;Cuando son peque&ntilde;os son muy monos&rdquo;, explica. &ldquo;Al crecer, sin embargo, se convierten en animales fuertes, capaces de ara&ntilde;ar y morder, y algunos propietarios acaban desprendi&eacute;ndose de ellos&rdquo;, se&ntilde;ala.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Cuando son pequeños son muy monos. Al crecer, sin embargo, se convierten en animales fuertes, capaces de arañar y morder, y algunos propietarios acaban desprendiéndose de ellos</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Elizabeth Fernández Torvales</span>
                                        <span>—</span> Veterinaria
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El resultado se observa hoy a lo largo de la Serra. El Servei de Protecci&oacute; d&rsquo;Esp&egrave;cies sit&uacute;a el mayor n&uacute;mero de capturas en Bunyola, seguido de Puigpunyent y Valldemossa, pero ya se han registrado avistamientos y alguna captura en Pollen&ccedil;a, Mancor y Alc&uacute;dia. Su diagn&oacute;stico es que el mapache ocupa toda la Serra de Tramuntana. Fuera de ella no se ha confirmado, por ahora, la existencia de poblaciones reproductoras establecidas, aunque s&iacute; se han producido detecciones puntuales.
    </p><p class="article-text">
        Carol Cerezo ha sido testigo casi por casualidad de esa expansi&oacute;n. Trabaja por la zona de Valldemossa y Dei&agrave;, donde se ha encontrado en dos ocasiones con mapaches mientras conduc&iacute;a. La primera vez, en la estrecha carretera que baja de Valldemossa al Port des Canonge, vio a dos adultos y tres cr&iacute;as cruzando el asfalto. &ldquo;Me sorprendi&oacute; un mont&oacute;n. No sab&iacute;a que hab&iacute;a mapaches en Mallorca&rdquo;. Meses despu&eacute;s, cerca de Bens d&rsquo;Avall, entre Dei&agrave; y S&oacute;ller, otro ejemplar camin&oacute; delante de su coche sin apartarse. &ldquo;Cre&iacute;a que era un gato gordo, y cuando gir&oacute; y me mir&oacute; le vi el antifaz dibujado en la cara&rdquo;, recuerda.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/42b04560-a441-4060-a689-9f72322539cb_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/42b04560-a441-4060-a689-9f72322539cb_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/42b04560-a441-4060-a689-9f72322539cb_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/42b04560-a441-4060-a689-9f72322539cb_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/42b04560-a441-4060-a689-9f72322539cb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/42b04560-a441-4060-a689-9f72322539cb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/42b04560-a441-4060-a689-9f72322539cb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un mapache adulto junto a una cría. La elevada capacidad reproductiva de la especie ha contribuido a la consolidación de poblaciones autosuficientes allí donde ha sido introducida."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un mapache adulto junto a una cría. La elevada capacidad reproductiva de la especie ha contribuido a la consolidación de poblaciones autosuficientes allí donde ha sido introducida.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Una especie preparada para prosperar</strong></h2><p class="article-text">
        El &eacute;xito del mapache no depende de unas condiciones especialmente favorables, sino de su capacidad para aprovechar casi cualquier entorno. Es un omn&iacute;voro generalista y oportunista, de h&aacute;bitos principalmente nocturnos y crepusculares, que puede alimentarse de frutos, insectos, huevos, peque&ntilde;os vertebrados, carro&ntilde;a o incluso basura. Trepa, nada y se instala en ambientes forestales, rurales y urbanos. Esa plasticidad ayuda a entender c&oacute;mo un animal originario de Norteam&eacute;rica ha logrado adaptarse a territorios tan distintos.
    </p><p class="article-text">
        El clima tampoco parece ser la clave. Tavecchia recuerda que existen grandes poblaciones en Canad&aacute; y que la especie se ha extendido por el norte de Europa. &ldquo;Tiene una gran capacidad de adaptarse a climas diferentes&rdquo;. En Mallorca se a&ntilde;ade una circunstancia delicada: es una isla. Las comunidades animales insulares son m&aacute;s reducidas y muchas especies han evolucionado durante miles de a&ntilde;os sin determinados depredadores y competidores. Tampoco existen grandes carn&iacute;voros como el oso, el lince o el lobo, que podr&iacute;an competir con el mapache en otras partes de su &aacute;rea de distribuci&oacute;n.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El mapache es un animal omnívoro y oportunista, capaz de adaptarse al entorno: trepa, nada y se instala en ambiente forestales, rurales y urbanos. En un entorno como Mallorca, una isla, las especies están menos adaptadas a estos depredadores foráneos</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En libertad, el mapache suele tener una camada al a&ntilde;o. Lo habitual son entre dos y cinco cr&iacute;as y las hembras alcanzan la madurez sexual durante su primer a&ntilde;o. En Hokkaido, donde Jap&oacute;n vivi&oacute; un proceso de invasi&oacute;n comparable al que vive Mallorca, un estudio detect&oacute; gestaci&oacute;n en el 66% de las hembras de un a&ntilde;o y en el 96% de las adultas, con camadas medias de 3,6 y 3,9 cr&iacute;as, respectivamente. Los datos de Mallorca apuntan a una capacidad reproductiva igualmente elevada: el 86% de las hembras maduras analizadas hab&iacute;a lactado o estaba lactando, frente al 40% del estudio anterior. Esa cifra confirma que la poblaci&oacute;n se reproduce ampliamente, aunque los datos no permiten saber cu&aacute;ntas cr&iacute;as sobreviven.
    </p><p class="article-text">
        En todo caso, la poblaci&oacute;n mallorquina de mapaches ya ha dejado atr&aacute;s la fase m&aacute;s incierta de cualquier invasi&oacute;n. Los estudios anteriores al trabajo del IMEDEA concluyeron que est&aacute; naturalizada, es decir, que se reproduce y se mantiene por s&iacute; sola. Naturalizada, sin embargo, no significa que haya dejado de ser invasora: una especie puede llevar d&eacute;cadas en un territorio y continuar alterando las relaciones del ecosistema.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/750416c7-c228-4c67-8744-3961aa9c5111_16-9-aspect-ratio_50p_1150158.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/750416c7-c228-4c67-8744-3961aa9c5111_16-9-aspect-ratio_50p_1150158.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/750416c7-c228-4c67-8744-3961aa9c5111_16-9-aspect-ratio_75p_1150158.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/750416c7-c228-4c67-8744-3961aa9c5111_16-9-aspect-ratio_75p_1150158.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/750416c7-c228-4c67-8744-3961aa9c5111_16-9-aspect-ratio_default_1150158.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/750416c7-c228-4c67-8744-3961aa9c5111_16-9-aspect-ratio_default_1150158.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/750416c7-c228-4c67-8744-3961aa9c5111_16-9-aspect-ratio_default_1150158.jpg"
                    alt="Varios mapaches en un entorno natural. Su dieta oportunista y su capacidad para desenvolverse en ambientes muy distintos explican parte de su éxito como especie invasora."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Varios mapaches en un entorno natural. Su dieta oportunista y su capacidad para desenvolverse en ambientes muy distintos explican parte de su éxito como especie invasora.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>M&aacute;s trampas, m&aacute;s capturas</strong></h2><p class="article-text">
        Mientras la poblaci&oacute;n se consolidaba, el dispositivo de control tambi&eacute;n fue creciendo. Hasta la fecha 3.684 mapaches han sido capturados en trampas en Mallorca. A ellos se suman otros registros por hallazgos, colisiones con veh&iacute;culos, abandonos, avistamientos y otras causas. En 2025 el dispositivo alcanz&oacute; 1.017 puntos de trampeo. Ese a&ntilde;o fueron eutanasiados 767 mapaches y hasta finales de julio de 2026 otros 438. &ldquo;M&aacute;s trampas, m&aacute;s capturas&rdquo;, resume Tavecchia. 
    </p><p class="article-text">
        A pesar de ello, los c&aacute;lculos de Tavecchia indican un crecimiento de alrededor del 20% anual. Seg&uacute;n ese modelo, las capturas y eutanasias del COFIB redujeron aproximadamente a la mitad ese aumento de la poblaci&oacute;n de mapaches, pero todav&iacute;a no consigue invertir la tendencia. &ldquo;La poblaci&oacute;n crece m&aacute;s r&aacute;pido de lo que se puede capturar&rdquo;, explica Tavecchia. Su conclusi&oacute;n resume buena parte de la historia de esta invasi&oacute;n: &ldquo;Hemos llegado tarde&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El impacto que a&uacute;n no se puede medir</strong></h2><p class="article-text">
        El avance del mapache abre una pregunta m&aacute;s dif&iacute;cil que la de cu&aacute;ntos hay: qu&eacute; da&ntilde;os puede causar. El Servei de Protecci&oacute; d&rsquo;Esp&egrave;cies reconoce que no existen estudios espec&iacute;ficos que permitan cuantificar su impacto sobre especies aut&oacute;ctonas concretas ni determinar de manera concluyente cu&aacute;les est&aacute;n siendo afectadas.
    </p><p class="article-text">
        Entre las especies que preocupan, Tavecchia se&ntilde;ala al <em>ferreret </em>(<em>Alytes muletensis</em>), un anfibio end&eacute;mico de la Serra de Tramuntana. No se ha demostrado que los mapaches est&eacute;n provocando su declive, pero todav&iacute;a se sabe poco sobre las interacciones de una poblaci&oacute;n invasora en expansi&oacute;n. Faltan datos sobre sus movimientos, reproducci&oacute;n, proporci&oacute;n de j&oacute;venes y adultos, colonizaci&oacute;n de nuevos territorios y posibles par&aacute;sitos transmisibles a animales dom&eacute;sticos y ganado. &ldquo;Necesitamos m&aacute;s informaci&oacute;n&rdquo;, insiste el investigador.
    </p><iframe src="https://geo.dailymotion.com/player/x8zbz.html?video=xb2rlda" allowfullscreen allow="fullscreen; picture-in-picture; web-share"></iframe><p class="article-text">
        Guillem Ferrer, vecino de Mancor de la Vall, captur&oacute; tres mapaches en su finca en unas tres semanas. Empez&oacute; con dos jaulas propias y el COFIB instal&oacute; otras dos. Ferrer no ha observado da&ntilde;os importantes: no le han tocado los tomates ni otras hortalizas del huerto, aunque atribuye a los mapaches la desaparici&oacute;n de las uvas.
    </p><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Los mapaches solo intentan sobrevivir&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        La captura plantea tambi&eacute;n un dilema sobre qu&eacute; hacer con los animales una vez atrapados. Quique Gimeno, portavoz de Satya Animal, considera que los mapaches son, en &uacute;ltima instancia, &ldquo;v&iacute;ctimas&rdquo; de una situaci&oacute;n provocada por el ser humano: &ldquo;A los mapaches se les ha introducido aqu&iacute;; lo &uacute;nico que hacen es intentar sobrevivir&rdquo;. La organizaci&oacute;n defiende que antes de recurrir a m&eacute;todos letales deber&iacute;an estudiarse y agotarse otras posibilidades de control de la poblaci&oacute;n y reclama que las decisiones se apoyen en la evidencia cient&iacute;fica y en la experiencia acumulada en otros lugares.
    </p><p class="article-text">
        Gimeno admite la dificultad del problema en una isla y que puede haber pocas alternativas a la eliminaci&oacute;n directa, pero sostiene que la muerte de los ejemplares deber&iacute;a ser &ldquo;absolutamente la &uacute;ltima&rdquo; opci&oacute;n. Al mismo tiempo, reclama actuar en el otro extremo del problema: evitar nuevas introducciones. Aunque la legislaci&oacute;n ha endurecido las condiciones para la tenencia de animales ex&oacute;ticos, Satya advierte de que todav&iacute;a existe tr&aacute;fico y compraventa, especialmente de forma ilegal, y reclama m&aacute;s recursos para controlarlos. &ldquo;Los mapaches no son los culpables de nada&rdquo;, insiste Gimeno.
    </p><p class="article-text">
        Capturar muchos animales, adem&aacute;s, no significa necesariamente que la poblaci&oacute;n disminuya. Los c&aacute;lculos de Tavecchia sit&uacute;an en torno al 30% la eutanasia anual necesaria para que empiece a decrecer. Hasta ahora se logra alrededor del 14%.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Capturar muchos animales no significa necesariamente que la población disminuya. Los cálculos del experto Giacomo Tavecchia sitúan en torno al 30% la eutanasia anual necesaria para que empiece a decrecer. Hasta ahora se ha logrado alrededor del 14%</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Ah&iacute; aparece el dilema de los pr&oacute;ximos a&ntilde;os. El Servei mantiene la erradicaci&oacute;n como objetivo operativo y el dispositivo de seguimiento y captura contin&uacute;a orientado hacia ella. Tavecchia es m&aacute;s esc&eacute;ptico: &ldquo;Es dif&iacute;cil que se pueda erradicar el mapache&rdquo;. No dice que sea imposible, pero plantea que una poblaci&oacute;n extendida por la Serra puede obligar a cambiar de horizonte. &ldquo;Si no podemos erradicar el problema, mejor empezar a manejarlo. Y por esto necesitamos m&aacute;s informaci&oacute;n&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/14b6def6-01e5-4b17-b692-ca9e048a7499_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/14b6def6-01e5-4b17-b692-ca9e048a7499_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/14b6def6-01e5-4b17-b692-ca9e048a7499_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/14b6def6-01e5-4b17-b692-ca9e048a7499_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/14b6def6-01e5-4b17-b692-ca9e048a7499_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/14b6def6-01e5-4b17-b692-ca9e048a7499_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/14b6def6-01e5-4b17-b692-ca9e048a7499_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El mapache ocupa ya el conjunto de la Serra, está naturalizada pero sigue siendo invasora, según el diagnóstico del Servei de Protecció d’Espècies"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El mapache ocupa ya el conjunto de la Serra, está naturalizada pero sigue siendo invasora, según el diagnóstico del Servei de Protecció d’Espècies                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>El &ldquo;s&iacute;ndrome del peluchismo&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        El mapache tiene, adem&aacute;s, una ventaja que poco tiene que ver con su biolog&iacute;a: nos cae bien. Su antifaz, las orejas redondeadas, las manos casi humanas y una larga tradici&oacute;n de dibujos animados han construido una imagen dif&iacute;cil de asociar con una especie invasora. Tavecchia y sus compa&ntilde;eros llaman informalmente a ese fen&oacute;meno &ldquo;el s&iacute;ndrome del peluchismo&rdquo;. &ldquo;Los animales que tienen pelo, orejas visibles y ojos frontales generan m&aacute;s simpat&iacute;a. Si se puede hacer un peluche de este animal, entonces ser&aacute; m&aacute;s simp&aacute;tico&rdquo;, explica.
    </p><p class="article-text">
        Esa simpat&iacute;a no es irrelevante. Las invasiones biol&oacute;gicas empiezan muchas veces antes de que alguien coloque la primera trampa. Durante a&ntilde;os se compraron animales ex&oacute;ticos sin valorar qu&eacute; ocurrir&iacute;a cuando dejaran de ser peque&ntilde;os. Fern&aacute;ndez Torvales lo ha visto con mapaches, pero tambi&eacute;n con coat&iacute;es, tortugas y cerdos vietnamitas. &ldquo;Cuando son peque&ntilde;os son muy monos, pero luego el cerdo crece, el coat&iacute; crece o el mapache crece y dejan de quererlos. Y algunos acaban solt&aacute;ndolos en la naturaleza&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Para Tavecchia, la experiencia del mapache encierra una lecci&oacute;n que va m&aacute;s all&aacute; de esta especie. Ante una nueva invasi&oacute;n, actuar pronto resulta mucho m&aacute;s eficaz que intentar recuperar el terreno cuando la poblaci&oacute;n ya se ha establecido. Hay que priorizar las introducciones recientes, valorar cu&aacute;les causan mayores da&ntilde;os y cu&aacute;les todav&iacute;a pueden erradicarse y, cuando eso deja de ser posible, gestionar sus poblaciones para reducir el impacto. El futuro, advierte, probablemente traer&aacute; nuevas especies y no siempre habr&aacute; informaci&oacute;n ni recursos suficientes para actuar contra todas ellas.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alberto Fraile]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/miles-mapaches-invaden-sierra-mallorca-son-pequenos-son-monos-luego-dejan-quererlos_1_13476470.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 31 Aug 2026 19:30:15 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/87c9c049-ebe3-4144-b147-80fd0f24e58b_16-9-discover-aspect-ratio_default_1150157.jpg" length="3032585" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/87c9c049-ebe3-4144-b147-80fd0f24e58b_16-9-discover-aspect-ratio_default_1150157.jpg" type="image/jpeg" fileSize="3032585" width="2903" height="1633"/>
      <media:title><![CDATA[Miles de mapaches invaden la sierra de Mallorca: "Cuando son pequeños son monos, pero luego dejan de quererlos"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/87c9c049-ebe3-4144-b147-80fd0f24e58b_16-9-discover-aspect-ratio_default_1150157.jpg" width="2903" height="1633"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Mallorca,Especies invasoras,Fauna,Fauna Salvaje,Fauna Silvestre]]></media:keywords>
    </item>
  </channel>
</rss>
