<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - Mallorca]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/temas/mallorca/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - Mallorca]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/tag/1003691/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[La Guàrdia Civil defensa el seu operatiu contra les activistes acusades de vandalitzar cinc immobiliàries de Mallorca]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/guardia-civil-defensa-seu-operatiu-les-activistes-acusades-vandalitzar-cinc-immobiliaries-mallorca_1_13402506.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/8eed6960-3650-4225-909f-feb93b5e623c_16-9-discover-aspect-ratio_default_1147878.jpg" width="1590" height="894" alt="La Guàrdia Civil defensa el seu operatiu contra les activistes acusades de vandalitzar cinc immobiliàries de Mallorca"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El dispositiu ha suscitat una intensa controvèrsia política i social no només per l'exposició pública de les detingudes durant el seu arrest i trasllat als jutjats, sinó també pel contingut de l'atestat policial, que els atribueix un presumpte delicte de pertinença a grup criminal</p><p class="subtitle">La Guàrdia Civil investiga com a grup criminal dues activistes que van pintar cinc immobiliàries a Mallorca
</p></div><p class="article-text">
        El cap de la Gu&agrave;rdia Civil a les Balears, el general de brigada Alejandro Hern&aacute;ndez, ha defensat aquest dimarts la investigaci&oacute; que va culminar la passada setmana amb la detenci&oacute; de dues joves activistes acusades de participar en els atacs contra cinc immobili&agrave;ries de Santa Maria del Cam&iacute;. &ldquo;No hi va haver cap tipus de desproporci&oacute;&rdquo;, ha asseverat.
    </p><p class="article-text">
        L'operatiu ha suscitat una intensa controv&egrave;rsia pol&iacute;tica i social no nom&eacute;s per l'exposici&oacute; p&uacute;blica de les detingudes durant el seu arrest i trasllat als jutjats, sin&oacute; tamb&eacute; pel contingut de l'atestat policial, que els atribueix, a m&eacute;s d'un delicte continuat de danys i un altre contra el patrimoni hist&ograve;ric, un presumpte delicte de pertinen&ccedil;a a grup criminal. Una qualificaci&oacute; que, juntament amb alguns dels indicis emprats pels investigadors per sostenir-la, ha estat q&uuml;estionada per organitzacions socials, que la consideren desproporcionada.
    </p><p class="article-text">
        Preguntat per l'actuaci&oacute; dels agents, Hern&aacute;ndez ha defensat que tant les detencions com els registres domiciliaris i el trasllat de les dues joves emmanillades a depend&egrave;ncies judicials van ser &ldquo;adients&rdquo;. &ldquo;Van ser alguna cosa m&eacute;s que pintades; es van trencar vidres amb un martell i es van inutilitzar ambcola els panys de cinc edificis. Hi ha un dany agreujat en aquestes actuacions&rdquo;, ha afirmat durant la presentaci&oacute; dels nous agents destinats a les Balears.
    </p><p class="article-text">
        Les declaracions arriben despr&eacute;s de dies de controv&egrave;rsia des que es produ&iuml;ssin els arrestos com tamb&eacute; les imputacions abocades per l'Institut Armat en el seu atestat, un informe de 116 p&agrave;gines que sost&eacute; que els atacs van ser una actuaci&oacute; &ldquo;coordinada i premeditada&rdquo; i que fonamenta bona part de la investigaci&oacute; en l'an&agrave;lisi de c&agrave;meres de videovigil&agrave;ncia p&uacute;bliques i privades, el seguiment de perfils a xarxes socials i altres indicis, entre ells la pres&egrave;ncia d'una pancarta amb el lema <em>SOS Residents, Stop Overtourism</em> al domicili d'una de les investigades. L'informe arriba a afirmar que aquest &uacute;ltim element &ldquo;confirmaria sense cap mena de dubte l'activitat delictiva d'aquesta persona&rdquo;, una valoraci&oacute; que ha estat durament q&uuml;estionada pels col&middot;lectius contra la turistificaci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Davant d'aix&ograve;, Hern&aacute;ndez, les declaracions del qual han estat recollides per Europa Press, ha rebutjat que la Gu&agrave;rdia Civil actu&iuml; moguda per criteris pol&iacute;tics o persegueixi activistes. &ldquo;Nosaltres fem investigacions policials sobre den&uacute;ncies de fets penals, no fem res m&eacute;s. La pol&egrave;mica, a la Gu&agrave;rdia Civil, realment no l'afecta&rdquo;, ha assenyalat. El comandament ha insistit que l'Institut Armat continuar&agrave; investigant &ldquo;tots els fets delictius&rdquo; que arribin al seu coneixement i ha recalcat que &ldquo;els responsables s&oacute;n els autors dels fets delictius&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Respecte a una de les q&uuml;estions que m&eacute;s debat ha generat &mdash;la imputaci&oacute; per pertinen&ccedil;a a grup criminal&mdash;, Hern&aacute;ndez ha defensat que els investigadors es van limitar a aplicar el Codi Penal. Segons ha argumentat, aquest tipus delictiu concorre quan actuen &ldquo;m&eacute;s de dues persones concertades&rdquo;, per la qual cosa, a parer seu, &ldquo;encalla a la perfecci&oacute;&rdquo;. No obstant aix&ograve;, aquesta interpretaci&oacute; ha estat un dels principals punts de fricci&oacute; amb organitzacions com Menys Turisme, M&eacute;s Vida, Alerta Solid&agrave;ria o el Sindicat de Llogateres, que consideren que la investigaci&oacute; suposa una criminalitzaci&oacute; de l'activisme contra la turistificaci&oacute; i la crisi d'acc&eacute;s a l'habitatge.
    </p><p class="article-text">
        El general tamb&eacute; ha restat excepcionalitat al desplegament policial i ha atribu&iuml;t la repercussi&oacute; del cas al debat p&uacute;blic generat entorn de la turistificaci&oacute;. &ldquo;No veig cap tipus de desproporci&oacute;, la considero adequada&rdquo;, ha reiterat, defensant que els registres domiciliaris responien &uacute;nicament a la necessitat d'intervenir la roba presumptament utilitzada durant els atacs i assegurar proves per a la investigaci&oacute;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La Gu&agrave;rdia Civil investigar&agrave; les pintades antisemites</strong></h2><p class="article-text">
        Durant la seva compareixen&ccedil;a, Hern&aacute;ndez ha confirmat a m&eacute;s que la Gu&agrave;rdia Civil ha assumit la investigaci&oacute; sobre les pintades de car&agrave;cter antisemita aparegudes el cap de setmana passat en dos habitatges vinculats a l'entorn familiar de les dues activistes. La den&uacute;ncia va ser presentada inicialment davant la Policia Local de Santa Maria del Cam&iacute;, que posteriorment va remetre les dilig&egrave;ncies a la Gu&agrave;rdia Civil per tractar-se del cos competent.
    </p><p class="article-text">
        Segons el comandament, els agents iniciaran les perquisicions per tractar d'identificar els autors de les pintades, que inclo&iuml;en estrelles de David, la paraula &ldquo;jueus&rdquo; i simbologia nazi. &ldquo;No s&eacute; on acabar&agrave; la investigaci&oacute;. Cada investigaci&oacute; t&eacute; uns derroters diferents i els seus temps&rdquo;, ha assenyalat.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/guardia-civil-defensa-seu-operatiu-les-activistes-acusades-vandalitzar-cinc-immobiliaries-mallorca_1_13402506.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 23 Jul 2026 14:46:14 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/8eed6960-3650-4225-909f-feb93b5e623c_16-9-discover-aspect-ratio_default_1147878.jpg" length="488214" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/8eed6960-3650-4225-909f-feb93b5e623c_16-9-discover-aspect-ratio_default_1147878.jpg" type="image/jpeg" fileSize="488214" width="1590" height="894"/>
      <media:title><![CDATA[La Guàrdia Civil defensa el seu operatiu contra les activistes acusades de vandalitzar cinc immobiliàries de Mallorca]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/8eed6960-3650-4225-909f-feb93b5e623c_16-9-discover-aspect-ratio_default_1147878.jpg" width="1590" height="894"/>
      <media:keywords><![CDATA[Guardia Civil,Activistas,Activismo,Protestas,Protestas sociales,Protestas ciudadanas,Turistificación,Islas Baleares,Mallorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El PP homenatjarà les víctimes dels bombardejos republicans a Palma després de derogar la Llei de memòria democràtica]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pp-homenatjara-les-victimes-dels-bombardejos-republicans-palma-despres-derogar-llei-memoria-democratica_1_13401408.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/0423edb3-0311-4959-958e-46bfdedbd34a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x79y296.jpg" width="1200" height="675" alt="El PP homenatjarà les víctimes dels bombardejos republicans a Palma després de derogar la Llei de memòria democràtica"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L'associació Memòria de Mallorca ha condicionat la seva assistència a l'acte institucional al fet que l'Executiu de Marga Prohens (PP) renunciï públicament a la supressió de la norma. Prop d'un centenar de civils van morir sota els atacs</p><p class="subtitle">Els morts sepultats del “primer terror aeri de la Guerra Civil” que va causar l'aviació de la República
</p></div><p class="article-text">
        El Govern balear celebrar&agrave; el proper 27 de juliol un acte d'homenatge a les v&iacute;ctimes civils dels bombardejos republicans efectuats sobre Palma el 24 de maig de 1937. L'associaci&oacute; Mem&ograve;ria de Mallorca ha condicionat la seva assist&egrave;ncia a l'acte institucional al fet que l'Executiu de Marga Prohens (PP) renunci&iuml; p&uacute;blicament a la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-vox-derogan-ley-balear-memoria-historica-evocan-asesinados-hordas-rojas_1_13055051.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">derogaci&oacute; de la llei auton&ograve;mica de mem&ograve;ria democr&agrave;tica</a>, la supressi&oacute; de la qual, materialitzada el passat 10 de mar&ccedil;, es troba <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/constitucional-suspende-cautelarmente-derogacion-ley-balear-memoria-democratica_1_13362877.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">suspesa de forma cautelar pel Tribunal Constitucional</a>.
    </p><p class="article-text">
        L'entitat memorialista, que assegura haver rebut la primera invitaci&oacute; del Govern durant tota la legislatura per participar en un acte institucional, afirma que nom&eacute;s hi assistir&agrave; si, abans del pr&ograve;xim dia 27, l'Executiu fa p&uacute;blic el seu comprom&iacute;s de mantenir la vig&egrave;ncia de la Llei 2/2018 de mem&ograve;ria i reconeixement democr&agrave;tics i promou que la Cambra auton&ograve;mica voti revocar aquella decisi&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        En un comunicat dif&oacute;s aquest dimecres, Mem&ograve;ria de Mallorca expressa el seu &ldquo;respecte, solidaritat i reconeixement&rdquo; envers totes les v&iacute;ctimes civils dels bombardejos i recorda que va ser la mateixa associaci&oacute; la que va proposar durant l'anterior legislatura l'elaboraci&oacute; d'un estudi espec&iacute;fic sobre aquests atacs, incorporat finalment al IV Pla de Fosses i Estudis de Mem&ograve;ria Democr&agrave;tica impulsat per l'anterior Executiu progressista.
    </p><p class="article-text">
        L'entitat considera, tanmateix, que resulta &ldquo;profundament contradictori&rdquo; que el mateix Govern que va impulsar la derogaci&oacute; de la Llei de mem&ograve;ria democr&agrave;tica convoqui ara un acte institucional emparant-se en uns principis que, al seu parer, emanen precisament d'aquesta norma. En aquest sentit, recorda que la llei continua vigent despr&eacute;s que el Tribunal Constitucional suspengu&eacute;s cautelarment la seva derogaci&oacute; en admetre a tr&agrave;mit el recurs presentat pel Govern central.
    </p><p class="article-text">
        Mem&ograve;ria de Mallorca tamb&eacute; retreu a l'Executiu auton&ograve;mic haver deixat al marge la Comissi&oacute; de Mem&ograve;ria Democr&agrave;tica &mdash;&ograve;rgan del qual forma part com a representant del moviment memorialista&mdash; en l'organitzaci&oacute; de l'acte. Segons denuncia, la Comissi&oacute; no ha estat informada ni ha participat en els preparatius i &uacute;nicament ha estat convocada dues vegades en m&eacute;s de tres anys de legislatura, malgrat ser l'&ograve;rgan previst per la llei per coordinar les pol&iacute;tiques p&uacute;bliques de mem&ograve;ria.
    </p><p class="article-text">
        L'associaci&oacute; sost&eacute; que atorgar legitimitat a una convocat&ograve;ria institucional dedicada a les v&iacute;ctimes mentre es mant&eacute; la voluntat pol&iacute;tica d'eliminar la llei que garanteix els seus drets resulta &ldquo;incoherent i inacceptable&rdquo;. Per aix&ograve;, ha rem&egrave;s un escrit a la presidenta del Govern comunicant-li que &uacute;nicament participar&agrave; en l'homenatge si l'Executiu rectifica la seva posici&oacute; respecte de la normativa memorialista.
    </p><p class="article-text">
        En el mateix comunicat, Mem&ograve;ria de Mallorca reitera el seu comprom&iacute;s amb &ldquo;una mem&ograve;ria democr&agrave;tica basada en la veritat, la just&iacute;cia, la reparaci&oacute;, les garanties de no repetici&oacute; i la mem&ograve;ria de les v&iacute;ctimes&rdquo;, i insisteix que els drets d'aquestes nom&eacute;s estan plenament garantits quan existeix una llei que els protegeix, unes institucions que la desenvolupen i una voluntat pol&iacute;tica de complir-la.
    </p><p class="article-text">
        Una investigaci&oacute; de l'historiador Manuel Aguilera ha recuperat la identitat de, si m&eacute;s no, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/muertos-sepultados-primer-terror-aereo-guerra-civil-causo-aviacion-republica_1_13267817.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">86 v&iacute;ctimes civils dels bombardejos republicans sobre Mallorca</a>. Els bombardejos, dirigits contra objectius militars per&ograve; amb greus conseq&uuml;&egrave;ncies sobre barris i zones comercials de Palma, van deixar desenes de morts &mdash;entre ells dones i menors&mdash; i van romandre durant d&egrave;cades en un segon pla.
    </p><p class="article-text">
        Mesos abans d'aquells bombardejos, el 13 de setembre de 1936, els atacs de l'aviaci&oacute; feixista italiana establerta a Mallorca van causar morts i ferits entre la poblaci&oacute; civil d'Eivissa, a m&eacute;s d'importants destrosses al port i en diferents punts de la ciutat. El 29 de maig de 1937, una esquadra republicana va bombardejar l'illa piti&uuml;sa en repres&agrave;lia per l'atac al creuer alemany <em>Deutschland</em>, provocant noves v&iacute;ctimes mortals entre la poblaci&oacute; civil. Menorca tamb&eacute; va patir, durant els &uacute;ltims mesos de la contesa, bombardejos aeris i navals que van afectar igualment la poblaci&oacute; civil.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Amb els 90 anys dels bombardejos republicans sobre la ciutat de Palma tamb&eacute; commemorarem el centenar de v&iacute;ctimes civils&rdquo;, va anunciar Prohens el passat mes d'octubre. Arran d'aix&ograve;, el 4 de febrer, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/izquierda-aprueba-pp-vox-homenajear-victimas-guerra-civil-balears-dolor-no-bando_1_12963954.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el Parlament balear va aprovar una proposici&oacute; no de llei (PNL) del PSIB-PSOE </a>que insta el Govern a organitzar un acte institucional de reconeixement i homenatge a totes les v&iacute;ctimes civils, &ldquo;sense distinci&oacute; de b&agrave;ndol&rdquo;, dels bombardejos patits a les Illes durant la Guerra Civil.
    </p><p class="article-text">
        La iniciativa, que va tirar endavant amb el suport un&agrave;nime de tots els grups &mdash;inclosos PP i Vox&mdash;, assevera que &ldquo;aquestes v&iacute;ctimes formen part de la trag&egrave;dia compartida que va suposar la guerra i mereixen totes el reconeixement i la reparaci&oacute; moral de les institucions democr&agrave;tiques&rdquo;. &ldquo;El seu dolor no t&eacute; b&agrave;ndol, i la seva mem&ograve;ria ha de contribuir a refor&ccedil;ar la conviv&egrave;ncia i la pau&rdquo;, afegeix el text.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Derogaci&oacute; de la llei balear de mem&ograve;ria</strong></h2><p class="article-text">
        Cal recordar que, el passat 10 de mar&ccedil;, PP i Vox van culminar un dels compromisos pol&iacute;tics assumits per ambd&oacute;s partits a l'inici de la legislatura a les Balears: la derogaci&oacute; de la Llei auton&ograve;mica de mem&ograve;ria democr&agrave;tica. La votaci&oacute; duta a terme al Parlament va suposar l'eliminaci&oacute; d'una de les primeres normes aprovades a escala estatal en aquesta mat&egrave;ria, la que per primera vegada a l'arxip&egrave;lag va articular un marc institucional per investigar els crims del franquisme i promoure el reconeixement p&uacute;blic de les persones represaliades despr&eacute;s del cop militar de 1936.
    </p><p class="article-text">
        L'arxip&egrave;lag es va sumar aix&iacute; a les comunitats aut&ograve;nomes que, governades pel PP i l'extrema dreta, ja han derogat les seves lleis memorialistes, substitu&iuml;des en alguns casos per les anomenades lleis de conc&ograve;rdia, que, amb el pretext de &ldquo;reconciliar&rdquo; els espanyols en lloc de &ldquo;reobrir ferides&rdquo;, equiparen el franquisme amb la democr&agrave;cia.
    </p><p class="article-text">
        Malgrat que el desembre de 2024 els conservadors van assolir un <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-culmina-pacto-izquierda-e-impide-derogacion-ley-recuerda-victimas-franquismo_1_11906388.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">ins&ograve;lit pacte amb els partits d'esquerres </a>per no suprimir la normativa balear, tan sols mig any despr&eacute;s van incomplir el seu comprom&iacute;s en pactar novament amb Vox la seva eliminaci&oacute; a canvi d'assegurar-se el suport dels de Santiago Abascal per poder <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-balear-pliega-vox-presupuestos-derogara-ley-memoria-reforzara-espanol-escuela_1_12343151.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">tirar endavant els pressupostos auton&ograve;mics del 2025</a>. El passat mes de mar&ccedil;, lluny d'expressar qualsevol tipus de condemna a la sublevaci&oacute; feixista i a les <a href="https://www.eldiario.es/andalucia/en-abierto/represion-franquista-victimas-victimarios_132_8823974.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">violacions de drets humans </a>comeses durant la dictadura, PP i Vox van sumar els seus vots per fer caure una norma que rebutja expressament &ldquo;qualsevol totalitarisme i r&egrave;gim antidemocr&agrave;tic&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Mentre a les portes de la Cambra un centenar de persones es manifestaven contra l'eliminaci&oacute; de la llei, a l'hemicicle la bancada de l'esquerra exhibia fotografies de v&iacute;ctimes del franquisme i carregava amb duresa contra la derogaci&oacute; i contra l'&ldquo;assumpci&oacute;&rdquo;, per part dels populars, dels postulats de l'extrema dreta &ldquo;per un grapat de vots per continuar governant&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Fa dues setmanes, el Tribunal Constitucional va admetre a tr&agrave;mit el <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/gobierno-lleva-constitucional-derogacion-ley-memoria-democratica-balears_1_13269592.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">recurs d'inconstitucionalitat presentat pel Govern espanyol contra la derogaci&oacute; de la norma balear </a>i en va acordar la suspensi&oacute; cautelar. La decisi&oacute; de l'alt tribunal implica que la llei continua vigent mentre resol sobre el fons del recurs, en considerar l'Executiu que la seva eliminaci&oacute; podria vulnerar els drets de les v&iacute;ctimes de greus violacions dels drets humans, a m&eacute;s d'afectar el repartiment competencial entre l'Estat i les comunitats aut&ograve;nomes i principis constitucionals com la seguretat jur&iacute;dica.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pp-homenatjara-les-victimes-dels-bombardejos-republicans-palma-despres-derogar-llei-memoria-democratica_1_13401408.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 23 Jul 2026 10:38:13 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/0423edb3-0311-4959-958e-46bfdedbd34a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x79y296.jpg" length="105649" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/0423edb3-0311-4959-958e-46bfdedbd34a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x79y296.jpg" type="image/jpeg" fileSize="105649" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El PP homenatjarà les víctimes dels bombardejos republicans a Palma després de derogar la Llei de memòria democràtica]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/0423edb3-0311-4959-958e-46bfdedbd34a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x79y296.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Memoria Histórica,Guerra Civil Española,Segunda República,Franquismo,PP - Partido Popular,Islas Baleares,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El PP homenajeará a las víctimas de los bombardeos republicanos en Palma tras derogar la Ley de memoria democrática]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-homenajeara-victimas-bombardeos-republicanos-palma-derogar-ley-memoria-democratica_1_13401116.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/0423edb3-0311-4959-958e-46bfdedbd34a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x79y296.jpg" width="1200" height="675" alt="El PP homenajeará a las víctimas de los bombardeos republicanos en Palma tras derogar la Ley de memoria democrática"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La asociación Memòria de Mallorca ha condicionado su asistencia al acto institucional a que el Ejecutivo de Marga Prohens (PP) renuncie públicamente a la supresión de la norma. Cerca de un centenar de civiles murieron bajo los ataques.</p><p class="subtitle">Los muertos sepultados del “primer terror aéreo de la Guerra Civil” que causó la aviación de la República
</p></div><p class="article-text">
        El Govern balear celebrar&aacute; el pr&oacute;ximo 27 de julio un acto de homenaje a las v&iacute;ctimas civiles de los bombardeos republicanos efectuados sobre Palma el 24 de mayo de 1937. La asociaci&oacute;n Mem&ograve;ria de Mallorca ha condicionado su asistencia al acto institucional a que el Ejecutivo de Marga Prohens (PP) renuncie p&uacute;blicamente a la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-vox-derogan-ley-balear-memoria-historica-evocan-asesinados-hordas-rojas_1_13055051.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">derogaci&oacute;n de la ley auton&oacute;mica de memoria democr&aacute;tica</a>, cuya supresi&oacute;n, materializada el pasado 10 de marzo, se encuentra <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/constitucional-suspende-cautelarmente-derogacion-ley-balear-memoria-democratica_1_13362877.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">suspendida de forma cautelar por el Tribunal Constitucional</a>.
    </p><p class="article-text">
        La entidad memorialista, que asegura haber recibido la primera invitaci&oacute;n del Govern durante toda la legislatura para participar en un acto institucional, afirma que solo acudir&aacute; si, antes del pr&oacute;ximo d&iacute;a 27, el Ejecutivo hace p&uacute;blico su compromiso de mantener la vigencia de la Ley 2/2018 de memoria y reconocimiento democr&aacute;ticos y promueve que la C&aacute;mara auton&oacute;mica vote revocar aquella decisi&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        En un comunicado difundido este mi&eacute;rcoles, Mem&ograve;ria de Mallorca expresa su &ldquo;respeto, solidaridad y reconocimiento&rdquo; hacia todas las v&iacute;ctimas civiles de los bombardeos y recuerda que fue la propia asociaci&oacute;n la que propuso durante la anterior legislatura la elaboraci&oacute;n de un estudio espec&iacute;fico sobre estos ataques, incorporado finalmente al IV Plan de Fosas y Estudios de Memoria Democr&aacute;tica impulsado por el anterior Ejecutivo progresista.
    </p><p class="article-text">
        La entidad considera, sin embargo, que resulta &ldquo;profundamente contradictorio&rdquo; que el mismo Govern que impuls&oacute; la derogaci&oacute;n de la Ley de Memoria Democr&aacute;tica convoque ahora un acto institucional ampar&aacute;ndose en unos principios que, a su juicio, emanan precisamente de esa norma. En este sentido, recuerda que la ley contin&uacute;a vigente despu&eacute;s de que el Tribunal Constitucional suspendiera cautelarmente su derogaci&oacute;n al admitir a tr&aacute;mite el recurso presentado por el Gobierno central.
    </p><p class="article-text">
        Mem&ograve;ria de Mallorca tambi&eacute;n reprocha al Ejecutivo auton&oacute;mico haber dejado al margen a la Comisi&oacute;n de Memoria Democr&aacute;tica -&oacute;rgano del que forma parte como representante del movimiento memorialista- en la organizaci&oacute;n del acto. Seg&uacute;n denuncia, la comisi&oacute;n no ha sido informada ni ha participado en los preparativos y &uacute;nicamente ha sido convocada dos veces en m&aacute;s de tres a&ntilde;os de legislatura, pese a ser el &oacute;rgano previsto por la ley para coordinar las pol&iacute;ticas p&uacute;blicas de memoria.
    </p><p class="article-text">
        La asociaci&oacute;n sostiene que otorgar legitimidad a una convocatoria institucional dedicada a las v&iacute;ctimas mientras se mantiene la voluntad pol&iacute;tica de eliminar la ley que garantiza sus derechos resulta &ldquo;incoherente e inaceptable&rdquo;. Por ello, ha remitido un escrito a la presidenta del Govern comunic&aacute;ndole que &uacute;nicamente participar&aacute; en el homenaje si el Ejecutivo rectifica su posici&oacute;n respecto a la normativa memorialista.
    </p><p class="article-text">
        En el mismo comunicado, Mem&ograve;ria de Mallorca reitera su compromiso con &ldquo;una memoria democr&aacute;tica basada en la verdad, la justicia, la reparaci&oacute;n, las garant&iacute;as de no repetici&oacute;n y la memoria de las v&iacute;ctimas&rdquo;, e insiste en que los derechos de estas solo est&aacute;n plenamente garantizados cuando existe una ley que los protege, unas instituciones que la desarrollan y una voluntad pol&iacute;tica de cumplirla.
    </p><p class="article-text">
        Una investigaci&oacute;n del historiador Manuel Aguilera ha recuperado la identidad de, al menos, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/muertos-sepultados-primer-terror-aereo-guerra-civil-causo-aviacion-republica_1_13267817.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">86 v&iacute;ctimas civiles de los bombardeos republicanos sobre Mallorca</a>. Los bombardeos, dirigidos contra objetivos militares pero con graves consecuencias sobre barrios y zonas comerciales de Palma, dejaron decenas de muertos -entre ellos mujeres y menores- y permanecieron durante d&eacute;cadas en un segundo plano. 
    </p><p class="article-text">
        Meses antes de aquellos bombardeos, el 13 de septiembre de 1936, los ataques de la aviaci&oacute;n fascista italiana establecida en Mallorca causaron muertos y heridos entre la poblaci&oacute;n civil de Eivissa, adem&aacute;s de importantes destrozos en el puerto y en distintos puntos de la ciudad. El 29 de mayo de 1937, una escuadra republicana bombarde&oacute; la isla piti&uuml;sa en represalia por el ataque al crucero alem&aacute;n Deutschland, provocando nuevas v&iacute;ctimas mortales entre los civiles. Menorca tambi&eacute;n sufri&oacute;, durante los &uacute;ltimos meses de la contienda, bombardeos a&eacute;reos y navales que afectaron igualmente a poblaci&oacute;n inocente.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Con los 90 a&ntilde;os de los bombardeos republicanos sobre la ciudad de Palma tambi&eacute;n conmemoraremos el centenar de v&iacute;ctimas civiles&rdquo;, anunci&oacute; Prohens el pasado mes de octubre. Tras ello, el 4 de febrero, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/izquierda-aprueba-pp-vox-homenajear-victimas-guerra-civil-balears-dolor-no-bando_1_12963954.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el Parlament balear aprob&oacute; una proposici&oacute;n no de ley (PNL) del PSIB-PSOE </a>que insta al Govern a organizar un acto institucional de reconocimiento y homenaje a todas las v&iacute;ctimas civiles, &ldquo;sin distinci&oacute;n de bando&rdquo;, de los bombardeos sufridos en las islas durante la Guerra Civil. 
    </p><p class="article-text">
        La iniciativa, que sali&oacute; adelante con el apoyo un&aacute;nime de todos los grupos -incluidos PP y Vox-, asevera que &ldquo;estas v&iacute;ctimas forman parte de la tragedia compartida que supuso la guerra y merecen todas el reconocimiento y la reparaci&oacute;n moral de las instituciones democr&aacute;ticas&rdquo;. &ldquo;Su dolor no tiene bando, y su memoria tiene que contribuir a reforzar la convivencia y la paz&rdquo;, a&ntilde;ade el texto.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Derogaci&oacute;n de la ley balear de memoria </strong></h2><p class="article-text">
        Cabe recordar que, el pasado 10 de marzo, PP y Vox culminaron uno de los compromisos pol&iacute;ticos asumidos por ambos partidos al inicio de la legislatura en Balears: la derogaci&oacute;n de la ley auton&oacute;mica de memoria democr&aacute;tica. La votaci&oacute;n llevada a cabo en el Parlament supuso la eliminaci&oacute;n de una de las primeras normas aprobadas a nivel estatal en esta materia, la que por primera vez en el archipi&eacute;lago articul&oacute; un marco institucional para investigar los cr&iacute;menes del franquismo y el reconocimiento p&uacute;blico de quienes fueron represaliados tras el golpe militar de 1936. 
    </p><p class="article-text">
        El archipi&eacute;lago se sum&oacute; as&iacute; a las Comunidades Aut&oacute;nomas que, gobernadas por populares y extrema derecha, ya han tumbado sus textos memorialistas, sustituidos en algunos casos por 'leyes de la concordia' que, <em>so </em>pretexto de &ldquo;reconciliar&rdquo; a los espa&ntilde;oles en lugar de &ldquo;reabrir heridas&rdquo;, equiparan el franquismo con la democracia. 
    </p><p class="article-text">
        A pesar de que en diciembre de 2024 los conservadores alcanzaron un <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-culmina-pacto-izquierda-e-impide-derogacion-ley-recuerda-victimas-franquismo_1_11906388.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">ins&oacute;lito pacto con los partidos de izquierdas </a>para no suprimir la normativa balear, tan solo medio a&ntilde;o despu&eacute;s incumplieron su compromiso al pactar nuevamente con Vox su eliminaci&oacute;n a cambio de granjearse el apoyo de los de Santiago Abascal para poder <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-balear-pliega-vox-presupuestos-derogara-ley-memoria-reforzara-espanol-escuela_1_12343151.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">sacar adelante los presupuestos auton&oacute;micos de 2025</a>. Lejos de expresar cualquier tipo de condena a la sublevaci&oacute;n fascista y a las <a href="https://www.eldiario.es/andalucia/en-abierto/represion-franquista-victimas-victimarios_132_8823974.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">violaciones de derechos humanos </a>cometidas durante la dictadura, PP y Vox sumaron sus votos para echar abajo un documento que rechaza expresamente &ldquo;cualquier totalitarismo y r&eacute;gimen antidemocr&aacute;tico&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Mientras a las puertas de la C&aacute;mara un centenar de personas se manifestaban contra la eliminaci&oacute;n de la ley, en el hemiciclo la bancada de la izquierda exhib&iacute;a fotograf&iacute;as de v&iacute;ctimas del franquismo y cargaba con dureza contra la derogaci&oacute;n y contra la &ldquo;asunci&oacute;n&rdquo;, por parte de los populares, de los postulados de la extrema derecha &ldquo;por un pu&ntilde;ado de votos para seguir gobernando&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        Hace dos semanas, el Constitucional admiti&oacute; a tr&aacute;mite el <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/gobierno-lleva-constitucional-derogacion-ley-memoria-democratica-balears_1_13269592.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">recurso de inconstitucionalidad presentado por el Gobierno central </a>contra la derogaci&oacute;n de la norma balear y acord&oacute; suspender cautelarmente su aplicaci&oacute;n. La decisi&oacute;n del alto tribunal implica que la ley contin&uacute;a vigente mientras resuelve sobre el fondo del recurso, al considerar el Ejecutivo que su eliminaci&oacute;n podr&iacute;a vulnerar los derechos de las v&iacute;ctimas de graves violaciones de derechos humanos, adem&aacute;s de afectar al reparto competencial entre el Estado y las comunidades aut&oacute;nomas y a principios constitucionales como la seguridad jur&iacute;dica.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-homenajeara-victimas-bombardeos-republicanos-palma-derogar-ley-memoria-democratica_1_13401116.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 23 Jul 2026 10:12:16 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/0423edb3-0311-4959-958e-46bfdedbd34a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x79y296.jpg" length="105649" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/0423edb3-0311-4959-958e-46bfdedbd34a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x79y296.jpg" type="image/jpeg" fileSize="105649" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El PP homenajeará a las víctimas de los bombardeos republicanos en Palma tras derogar la Ley de memoria democrática]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/0423edb3-0311-4959-958e-46bfdedbd34a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x79y296.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Memoria Histórica,Guerra Civil Española,Segunda República,Franquismo,PP - Partido Popular,Islas Baleares,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Muere Joan Roca, el bajista que marcó el sonido de Antònia Font]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/muere-joan-roca-bajista-banda-mallorquina-antonia-font-larga-enfermedad_1_13399487.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/9981a4c3-6177-44e8-a0e2-77d47fe24f3c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1194y282.jpg" width="1200" height="675" alt="Grupo Antònia Font en un concierto en Palma. Imagen de archivo/ Europa Press"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El fallecimiento del músico conmociona al panorama musical balear y catalán, que despide a uno de sus artistas más queridos y respetados</p><p class="subtitle">Más allá del éxito de Oques Grasses: ¿qué otros grupos de música en catalán están triunfando?</p></div><p class="article-text">
        Joan Roca, el bajista del conocido grupo mallorqu&iacute;n Ant&ograve;nia Font y del tr&iacute;o de jazz contempor&aacute;neo Geometrical Sardine, ha fallecido este mi&eacute;rcoles a los 54 a&ntilde;os de edad tras una larga enfermedad.
    </p><p class="article-text">
        Su muerte ha causado una gran conmoci&oacute;n en el mundo de la m&uacute;sica catalana y en el panorama balear. Nacido en 1972 en la barriada palmesana de Son Sardina, Joan Roca fue uno de los impulsores de Ant&ograve;nia Font, la banda que fund&oacute; en 1997 junto a Pau Debon (voz), Joan Miquel Oliver (guitarra), Jaume Manresa (teclados), Pere Debon (bater&iacute;a) y Pere Estarellas, a quien sustituy&oacute; al bajo desde los primeros compases del proyecto. 
    </p><p class="article-text">
        Con el paso de los a&ntilde;os, el grupo se convirti&oacute; en una de las formaciones m&aacute;s influyentes y queridas de la m&uacute;sica en catal&aacute;n. Tras 17 a&ntilde;os de trayectoria y ocho discos, Ant&ograve;nia Font anunci&oacute; su disoluci&oacute;n en noviembre de 2013 para emprender proyectos personales. Sin embargo, en 2022 la banda regres&oacute; a los escenarios, recuperando la complicidad y la energ&iacute;a que la hab&iacute;an convertido en un referente para varias generaciones.
    </p><p class="article-text">
        Su compa&ntilde;ero de banda, el guitarrista y compositor Joan Miquel Oliver, se ha despedido de &eacute;l en un mensaje publicado en sus redes sociales: &ldquo;Joan, hemos compartido los a&ntilde;os buenos. No te quer&iacute;as ir, has sido fuerte, dejas un agujero enorme y dejas cosas buenas. Pensaremos mucho en ti. Descansa si puedes, un abrazo eterno&rdquo;, ha escrito el m&uacute;sico mallorqu&iacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Roca contaba con estudios superiores de contrabajo cl&aacute;sico y, adem&aacute;s de su trabajo junto a Ant&ograve;nia Font, fue colaborador habitual de ensambles de m&uacute;sica cl&aacute;sica y formaciones de jazz. Adem&aacute;s de m&uacute;sico era esposo y padre de dos hijas.
    </p><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Vuelta alto, querid&iacute;simo </strong><em><strong>Roccoso</strong></em><strong>&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Su fallecimiento ha provocado una oleada de reacciones en el &aacute;mbito cultural balear, donde su figura era ampliamente reconocida y admirada. Artistas, grupos musicales, entidades e instituciones han inundado las redes sociales de mensajes de despedida, condolencias y agradecimiento, destacando tanto su calidad como m&uacute;sico como su dimensi&oacute;n humana. 
    </p><p class="article-text">
        Artistas como Dinamo, el grupo del que form&oacute; parte tras la separaci&oacute;n de Ant&ograve;nia Font, han lamentado este fallecimiento: &ldquo;Con el coraz&oacute;n roto anunciamos la partida de este mundo de nuestro hermano Joan Roca&rdquo;, escrib&iacute;a la banda en su p&aacute;gina de Facebook. &ldquo;Durante 8 a&ntilde;os tuvimos la suerte de contar con su amistad, m&uacute;sica, vehemencia y empuje infinito&rdquo;, contin&uacute;an, se&ntilde;alando que se va &ldquo;uno de los buenos de verdad&rdquo;. &ldquo;Vuelta alto, querid&iacute;simo <em>Roccoso</em>. Nunca te olvidaremos&rdquo;, subrayan.
    </p><p class="article-text">
        Tambi&eacute;n el grupo Psiconautas han dado su adi&oacute;s diciendo que Joan Roca nos ha dejado para &ldquo;irse a otra dimensi&oacute;n&rdquo;. &ldquo;Bendito seas hermano. Vuela alto&rdquo;, a&ntilde;aden.
    </p><p class="article-text">
        El Auditorium de Palma se ha sumado a los mensajes de cari&ntilde;o a trav&eacute;s de sus redes sociales: &ldquo;Nuestro cari&ntilde;o y condolencias a su familia, amigos y compa&ntilde;eros. Descansa en paz, Joan&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Por otra parte, el Teatre Principal de Palma se ha despedido con estas palabras: &ldquo;Siempre te recordaremos as&iacute;, Joan Roca. Tocando el bajo con precisi&oacute;n y elegancia. Como tambi&eacute;n recordamos los conciertos de despedida de Ant&ograve;nia Font en el Teatro Principal en diciembre de 2013 o el concierto de presentaci&oacute;n de Lamparetes en 2011. Siempre te recordaremos y ser&aacute; algo m&aacute;s jodido &rdquo;viure sense tu&ldquo; (&rdquo;vivir sin ti&ldquo;).
    </p><p class="article-text">
        A las condolencias por la muerte del m&uacute;sico se han sumado dirigentes pol&iacute;ticos como la secretaria de Estado de Turismo, Rosario S&aacute;nchez, quien ha hecho alusi&oacute;n a la &ldquo;huella&rdquo; que deja su talento y que &ldquo;perdurar&aacute; por siempre&rdquo;, o el diputado de M&eacute;s en el Congreso, Vicen&ccedil; Vidal, quien le ha definido como &ldquo;una gran persona y un artista total&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Armengol: &ldquo;Perdemos un artista excepcional y una gran persona&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        La presidenta del Congreso de los Diputados, Francina Armengol, tambi&eacute;n ha lamentado la muerte del bajista, que ha considerado una noticia &ldquo;terrible&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Perdemos un artista excepcional y a una gran persona. Su m&uacute;sica con Ant&ograve;nia Font forma parte de la banda sonora de muchas vidas y tambi&eacute;n de la identidad cultural de nuestras islas. Mi afecto a su familia y a sus compa&ntilde;eros. Gracias por tanto, Joan. Descansa en paz&rdquo;, ha escrito en su cuenta de X.
    </p><p class="article-text">
        Por su parte, la presidenta del Govern balear, Marga Prohens, tambi&eacute;n ha lamentado su fallecimiento en un mensaje publicado esta ma&ntilde;ana en su cuenta de la red social X. &ldquo;Gracias, Joan, por hacernos cantar, bailar, reir y so&ntilde;ar. Por hacernos sentir tanta alegr&iacute;a y por formar parte de nuestras vidas a trav&eacute;s de la m&uacute;sica. Tus notas y tu legado perdurar&aacute;n por siempre&rdquo;, ha escrito.
    </p><p class="article-text">
        Prohens ha trasladado su afecto a la familia de Roca, a sus amigos y a todos los integrantes de Ant&ograve;nia Font, que ha definido como &ldquo;la banda sonora de grandes momentos y tantas historias&rdquo;. Tambi&eacute;n ha hecho alusi&oacute;n a una estrofa de la canci&oacute;n 'Tristesa', incluida en el disco 'Alegria' (2002). &ldquo;Hoy todos cambiamos la alegr&iacute;a por la tristeza. A partir de hoy, esta canci&oacute;n ya no sonar&aacute; igual sin el sonido inconfundible de tu bajo&rdquo;, ha dicho.
    </p><p class="article-text">
        El Govern otorg&oacute; el Premio Ramon Llull en 2009 a Ant&ograve;nia Font, en reconocimiento a su original personalidad musical, por su talento en la experimentaci&oacute;n musical y el esp&iacute;ritu l&uacute;dico de las vanguardias. Adem&aacute;s, el Ejecutivo reconoci&oacute; su brillante aportaci&oacute;n a la cultura propia, reinterpretada en su obra con esp&iacute;ritu universal.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Neus Bonacasa]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/muere-joan-roca-bajista-banda-mallorquina-antonia-font-larga-enfermedad_1_13399487.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 22 Jul 2026 16:05:46 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/9981a4c3-6177-44e8-a0e2-77d47fe24f3c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1194y282.jpg" length="4886279" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/9981a4c3-6177-44e8-a0e2-77d47fe24f3c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1194y282.jpg" type="image/jpeg" fileSize="4886279" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Muere Joan Roca, el bajista que marcó el sonido de Antònia Font]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/9981a4c3-6177-44e8-a0e2-77d47fe24f3c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1194y282.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Música,Muerte,guitarra,Govern,Cultura,Mallorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Santa Maria del Camí es mobilitza contra les agressions homòfobes denunciades durant les seves festes]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/santa-maria-cami-mobilitza-diverses-agressions-homofobes-denunciades-durant-les-seves-festes_1_13398726.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/701ac9bc-6f08-4624-87ed-008a64fcbf97_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x796y499.jpg" width="1200" height="675" alt="Santa Maria del Camí es mobilitza contra les agressions homòfobes denunciades durant les seves festes"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La protesta, convocada per l'Ajuntament i secundada per col·lectius socials, arriba després que Orgull Crític Mallorca i Antifeixistes Mallorca denunciessin una successió d'agressions físiques, persecucions, amenaces i pintades antisemites. Reclamen una resposta institucional “a l'altura de les circumstàncies”</p><p class="subtitle">La Guàrdia Civil investiga com a grup criminal les dues activistes que van pintar cinc immobiliàries de Mallorca
</p></div><p class="article-text">
        El municipi de Santa Maria (Mallorca) ha respost aquest dimarts amb una concentraci&oacute; de rebuig a les agressions hom&ograve;fobes denunciades durant les seves festes patronals el cap de setmana passat. La convocat&ograve;ria, impulsada pel consistori i secundada per col&middot;lectius com Orgull Cr&iacute;tic Mallorca i Antifeixistes Mallorca, ha reunit ve&iuml;ns, representants institucionals i entitats socials per expressar el seu suport a les persones afectades, mostrar el seu rebuig a les agressions denunciades i reclamar que uns fets com els ocorreguts el cap de setmana passat no es tornin a repetir.
    </p><p class="article-text">
        La mobilitzaci&oacute; arriba despr&eacute;s que Orgull Cr&iacute;tic Mallorca i Antifeixistes Mallorca difonguessin un comunicat en qu&egrave; ampliaven el relat dels fets i sostenien que la viol&egrave;ncia no va acabar durant la revetlla de divendres, sin&oacute; que es va prolongar durant tot el cap de setmana. En el text, les organitzacions insisteixen que el que va passar &ldquo;no va ser un conflicte entre dues parts iguals&rdquo;, sin&oacute; una successi&oacute; d'agressions dirigides contra persones LGTBI i contra aquelles que van sortir en la seva defensa. Aix&iacute; mateix, reclamen una resposta institucional &ldquo;a l'altura de les circumst&agrave;ncies&rdquo; i mesures que garanteixin que &ldquo;tots puguem gaudir de les nostres festes i del nostre poble de manera segura&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Segons expliquen les entitats, els incidents van comen&ccedil;ar durant l'actuaci&oacute; de les artistes Lluca i Santa Servera M&agrave;rtir, contractades per l'Ajuntament per a la revetlla de les festes, quan un grup de joves les va increpar amb insults i discursos d'odi de car&agrave;cter LGTBI-f&ograve;bic i misogin. D'acord amb el comunicat, una part del p&uacute;blic va sortir en defensa de les artistes per evitar que l'espectacle s'interromp&eacute;s, moment en qu&egrave; els presumptes agressors van cridar m&eacute;s persones per augmentar la tensi&oacute;. Com a conseq&uuml;&egrave;ncia, diversos assistents van decidir abandonar la pla&ccedil;a en sentir-se insegurs.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Clima d'intimidaci&oacute;</strong></h2><p class="article-text">
        Les organitzacions sostenen que el grup d'agressors va anar creixent fins a envoltar diverses persones que romanien al lloc. Asseguren que aleshores van comen&ccedil;ar les agressions f&iacute;siques i verbals, amb empentes, cops de puny i persecucions que van deixar, almenys, una persona amb un ull de vellut i van provocar diverses crisis d'ansietat que van requerir assist&egrave;ncia sanit&agrave;ria. El clima d'intimidaci&oacute;, afegeixen, va ser tan intens que moltes persones &ldquo;no volien anar soles ni a casa seva ni al lavabo&rdquo;..
    </p><p class="article-text">
        El comunicat tamb&eacute; denuncia que la viol&egrave;ncia va continuar durant la resta del cap de setmana. Segons el relat dels col&middot;lectius, dissabte un jove que havia donat suport a les artistes durant la revetlla va ser perseguit i agredit per un grup de cinc o sis persones del mateix entorn que els presumptes agressors de la nit anterior. Afirmen que va ser colpejat, fet caure a terra mentre li cridaven &ldquo;maric&oacute; de merda&rdquo; i que va necessitar assist&egrave;ncia m&egrave;dica. A m&eacute;s, sostenen que, un cop acabades les celebracions de dissabte, un altre ve&iacute; va ser perseguit fins a la porta del seu domicili per un grup de caracter&iacute;stiques similars.
    </p><p class="article-text">
        Les entitats incorporen, a m&eacute;s, un nou episodi ocorregut la nit de diumenge: l'aparici&oacute; de pintades antisemites i simbologia nazi a la fa&ccedil;ana de l'habitatge d'unes ve&iuml;nes del municipi. Consideren que aquests fets evidencien la continu&iuml;tat del clima de viol&egrave;ncia i intimidaci&oacute; viscut durant el cap de setmana, tot i que, de moment, no ha transcendit cap investigaci&oacute; oficial que vinculi tots dos successos.
    </p><p class="article-text">
        Els fets denunciats es produeixen en un context de forta tensi&oacute; al municipi de Santa Maria. Dies abans de l'inici de les festes, la Gu&agrave;rdia Civil va detenir dues activistes del municipi investigades pels atacs contra cinc immobili&agrave;ries en protesta contra la turistificaci&oacute;, una actuaci&oacute; que va provocar concentracions de suport i cr&iacute;tiques per part de diversos col&middot;lectius socials.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Cr&iacute;tiques a l'actuaci&oacute; policial</strong></h2><p class="article-text">
        A m&eacute;s del relat de les agressions, Orgull Cr&iacute;tic Mallorca i Antifeixistes Mallorca q&uuml;estionen l'actuaci&oacute; de la Policia Local de Santa Maria. Les organitzacions consideren que els agents van abordar el que havia passat durant la revetlla com &ldquo;un conflicte entre dues parts iguals&rdquo; i no com una agressi&oacute; motivada per l'odi envers les persones LGTBI i aquelles que les donaven suport.
    </p><p class="article-text">
        Al seu parer, aquesta actuaci&oacute; va permetre que els presumptes agressors actuessin &ldquo;amb impunitat&rdquo; i va afavorir que la viol&egrave;ncia es prolongu&eacute;s durant la resta del cap de setmana. Per aix&ograve;, reclamen una resposta institucional solvent i l'adopci&oacute; de mesures que garanteixin que totes les persones puguin gaudir de les festes amb seguretat. Aix&iacute; mateix, fan una crida a qualsevol persona que presenci&eacute;s els fets perqu&egrave; aporti testimonis o imatges que ajudin a corroborar el que va passar i a identificar les persones implicades.
    </p><p class="article-text">
        M&eacute;s enll&agrave; de la condemna dels fets concrets, la protesta ha posat de manifest la inquietud d'una part de la societat civil davant el repunt dels discursos d'odi contra el col&middot;lectiu LGTBI i altres col&middot;lectius. Per als col&middot;lectius convocants i per a les persones que van secundar la concentraci&oacute;, episodis com els denunciats a Santa Maria evidencien que la conquesta de drets no &eacute;s irreversible i que, lluny d'avan&ccedil;ar cap a una conviv&egrave;ncia m&eacute;s inclusiva, persisteix la percepci&oacute; que s'estan produint retrocessos.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[A. Lliteras]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/santa-maria-cami-mobilitza-diverses-agressions-homofobes-denunciades-durant-les-seves-festes_1_13398726.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 22 Jul 2026 11:35:38 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/701ac9bc-6f08-4624-87ed-008a64fcbf97_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x796y499.jpg" length="267831" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/701ac9bc-6f08-4624-87ed-008a64fcbf97_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x796y499.jpg" type="image/jpeg" fileSize="267831" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Santa Maria del Camí es mobilitza contra les agressions homòfobes denunciades durant les seves festes]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/701ac9bc-6f08-4624-87ed-008a64fcbf97_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x796y499.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Protestas,Protestas ciudadanas,Protestas sociales,LGTBI,Agresiones homófobas,Agresiones,Islas Baleares,Mallorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Un pueblo de Mallorca se moviliza contra varias agresiones homófobas denunciadas durante sus fiestas]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/pueblo-mallorca-moviliza-agresiones-homofobas-denunciadas-durante-fiestas_1_13397151.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/701ac9bc-6f08-4624-87ed-008a64fcbf97_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x796y499.jpg" width="1200" height="675" alt="Un pueblo de Mallorca se moviliza contra varias agresiones homófobas denunciadas durante sus fiestas"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La protesta, convocada por el ayuntamiento de Santa Maria del Camí y secundada por colectivos sociales, llega después de que Orgull Crític Mallorca y Antifeixistes Mallorca denunciaran una sucesión de agresiones físicas, persecuciones, amenazas y pintadas antisemitas. Reclaman una respuesta institucional "a la altura de las circunstancias" </p><p class="subtitle">La Guardia Civil investiga como grupo criminal a dos activistas que pintaron cinco inmobiliarias de Mallorca
</p></div><p class="article-text">
        El municipio de Santa Maria (Mallorca) ha respondido este martes con una concentraci&oacute;n de rechazo a las agresiones hom&oacute;fobas denunciadas durante sus fiestas patronales el pasado fin de semana. La convocatoria, impulsada por el consistorio y secundada por colectivos como Orgull Cr&iacute;tic Mallorca y Antifeixistes Mallorca, ha reunido a vecinos, representantes institucionales y entidades sociales para expresar su apoyo a las personas afectadas, mostrar su rechazo a las agresiones denunciadas y reclamar que unos hechos como los ocurridos el pasado fin de semana no vuelvan a repetirse.
    </p><p class="article-text">
        La movilizaci&oacute;n llega despu&eacute;s de que Orgull Cr&iacute;tic Mallorca y Antifeixistes Mallorca difundieran un comunicado en el que ampliaban el relato de los hechos y sosten&iacute;an que la violencia no termin&oacute; durante la verbena del viernes, sino que se prolong&oacute; durante todo el fin de semana. En el texto, las organizaciones insisten en que lo ocurrido &ldquo;no fue un conflicto entre dos partes iguales&rdquo;, sino una sucesi&oacute;n de agresiones dirigidas contra personas LGTBI y quienes salieron en su defensa. Asimismo, reclaman una respuesta institucional &ldquo;a la altura de las circunstancias&rdquo; y medidas que garanticen que &ldquo;todos podamos disfrutar de nuestras fiestas y de nuestro pueblo de forma segura&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n explican las entidades, los incidentes comenzaron durante la actuaci&oacute;n de las artistas Lluca y Santa Servera M&agrave;rtir, contratadas por el ayuntamiento para la verbena de las fiestas, cuando un grupo de j&oacute;venes las increp&oacute; con insultos y discursos de odio de car&aacute;cter LGTBIf&oacute;bico y mis&oacute;gino. De acuerdo con el comunicado, parte del p&uacute;blico sali&oacute; en defensa de las artistas para evitar que el espect&aacute;culo se interrumpiera, momento en el que los presuntos agresores llamaron a m&aacute;s personas para aumentar la tensi&oacute;n. Como consecuencia, varios asistentes decidieron abandonar la plaza al sentirse inseguros.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Clima de intimidaci&oacute;n</strong></h2><p class="article-text">
        Las organizaciones sostienen que el grupo de agresores fue creciendo hasta rodear a varias personas que permanec&iacute;an en el lugar. Aseguran que comenzaron entonces las agresiones f&iacute;sicas y verbales, con empujones, pu&ntilde;etazos y persecuciones que dejaron, al menos, a una persona con un ojo morado y provocaron varias crisis de ansiedad que requirieron asistencia sanitaria. El clima de intimidaci&oacute;n, a&ntilde;aden, fue tal que muchas personas &ldquo;no quer&iacute;an ir solas ni a sus casas ni al ba&ntilde;o&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        El comunicado tambi&eacute;n denuncia que la violencia continu&oacute; durante el resto del fin de semana. Seg&uacute;n el relato de los colectivos, el s&aacute;bado, un joven que hab&iacute;a apoyado a las artistas durante la verbena, fue perseguido y agredido por un grupo de cinco o seis personas del mismo entorno que los presuntos agresores de la noche anterior. Afirman que fue golpeado, derribado al suelo mientras le gritaban &ldquo;maric&oacute;n de mierda&rdquo; y que necesit&oacute; asistencia m&eacute;dica. Adem&aacute;s, sostienen que, una vez concluidas las celebraciones del s&aacute;bado, otro vecino fue perseguido hasta la puerta de su domicilio por un grupo de caracter&iacute;sticas similares.
    </p><p class="article-text">
        Las entidades incorporan adem&aacute;s un nuevo episodio ocurrido la noche del domingo: la aparici&oacute;n de pintadas antisemitas y simbolog&iacute;a nazi en la fachada de la vivienda de unas vecinas del municipio. Consideran que estos hechos evidencian la continuidad del clima de violencia e intimidaci&oacute;n vivido durante el fin de semana, si bien por el momento no ha trascendido ninguna investigaci&oacute;n oficial que vincule ambos sucesos.
    </p><p class="article-text">
        Los hechos denunciados se producen en un contexto de fuerte tensi&oacute;n en en el municipio de Santa Maria. D&iacute;as antes del inicio de las fiestas, la Guardia Civil detuvo a dos activistas del municipio investigadas por los <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/activistas-detenidas-investigacion-grupo-criminal-elevan-tension-turistificacion-quieren-criminalizar-protesta_1_13382957.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">ataques contra cinco inmobiliarias en protesta contra la turistificaci&oacute;n</a>, una actuaci&oacute;n que provoc&oacute; concentraciones de apoyo y cr&iacute;ticas por parte de diversos colectivos sociales.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Cr&iacute;ticas a la actuaci&oacute;n policial</strong></h2><p class="article-text">
        Adem&aacute;s del relato de las agresiones, Orgull Cr&iacute;tic Mallorca y Antifeixistes Mallorca cuestionan la actuaci&oacute;n de la Polic&iacute;a Local de Santa Maria. Las organizaciones consideran que los agentes abordaron lo sucedido durante la verbena como &ldquo;un conflicto entre dos partes iguales&rdquo; y no como una agresi&oacute;n motivada por el odio hacia personas LGTBI y quienes las apoyaban.
    </p><p class="article-text">
        A su juicio, esa actuaci&oacute;n permiti&oacute; que los presuntos agresores actuaran &ldquo;con impunidad&rdquo; y favoreci&oacute; que la violencia se prolongara durante el resto del fin de semana. Por ello, reclaman una respuesta institucional solvente y la adopci&oacute;n de medidas que garanticen que todas las personas puedan disfrutar de las fiestas con seguridad. Asimismo, hacen un llamamiento a cualquier persona que presenciara los hechos para que aporte testimonios o im&aacute;genes que ayuden a corroborar lo ocurrido y encontrar a las personas involucradas.
    </p><p class="article-text">
        M&aacute;s all&aacute; de la condena a los hechos concretos, la protesta ha puesto de manifiesto la inquietud de una parte de la sociedad civil ante el repunte de los discursos de odio contra el colectivo LGTBI y otros. Para los colectivos convocantes y quienes secundaron la concentraci&oacute;n, episodios como los denunciados en Santa Maria evidencian que la conquista de derechos no es irreversible y que, lejos de avanzar hacia una convivencia m&aacute;s inclusiva, persiste la percepci&oacute;n de que se est&aacute;n produciendo retrocesos. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[A. Lliteras]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/pueblo-mallorca-moviliza-agresiones-homofobas-denunciadas-durante-fiestas_1_13397151.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 21 Jul 2026 17:14:57 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/701ac9bc-6f08-4624-87ed-008a64fcbf97_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x796y499.jpg" length="267831" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/701ac9bc-6f08-4624-87ed-008a64fcbf97_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x796y499.jpg" type="image/jpeg" fileSize="267831" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Un pueblo de Mallorca se moviliza contra varias agresiones homófobas denunciadas durante sus fiestas]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/701ac9bc-6f08-4624-87ed-008a64fcbf97_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x796y499.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Protestas,Protestas ciudadanas,Protestas sociales,LGTBI,Agresiones homófobas,Agresiones,Islas Baleares,Mallorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La Guardia Civil defiende su operativo contra las activistas acusadas de vandalizar cinco inmobiliarias de Mallorca]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/guardia-civil-defiende-operativo-activistas-acusadas-atacar-cinco-inmobiliarias-mallorca-protesta-turistificacion_1_13396749.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/8eed6960-3650-4225-909f-feb93b5e623c_16-9-discover-aspect-ratio_default_1147878.jpg" width="1590" height="894" alt="La Guardia Civil defiende su operativo contra las activistas acusadas de vandalizar cinco inmobiliarias de Mallorca"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El dispositivo ha suscitado una intensa controversia política y social no solo por la exposición pública de las detenidas durante su arresto y traslado a los juzgados, sino también por el contenido del atestado policial, que les atribuye un presunto delito de pertenencia a grupo criminal</p><p class="subtitle">La Guardia Civil investiga como grupo criminal a dos activistas que pintaron cinco inmobiliarias de Mallorca
</p></div><p class="article-text">
        El jefe de la Guardia Civil en Balears, el general de brigada Alejandro Hern&aacute;ndez, ha defendido este martes la investigaci&oacute;n que culmin&oacute; la pasada semana con la detenci&oacute;n de dos j&oacute;venes activistas acusadas de participar en los ataques contra cinco inmobiliarias de Santa Maria del Cam&iacute;. &ldquo;No hubo ning&uacute;n tipo de desproporci&oacute;n&rdquo;, ha aseverado.
    </p><p class="article-text">
        El operativo ha suscitado una intensa controversia pol&iacute;tica y social no solo por la exposici&oacute;n p&uacute;blica de las detenidas durante su arresto y traslado a los juzgados, sino tambi&eacute;n por el contenido del atestado policial, que les atribuye, adem&aacute;s de un delito continuado de da&ntilde;os y otro contra el patrimonio hist&oacute;rico, un presunto delito de pertenencia a grupo criminal. Una calificaci&oacute;n que, junto a algunos de los indicios empleados por los investigadores para sostenerla, ha sido cuestionada por organizaciones sociales, que la consideran desproporcionada.
    </p><p class="article-text">
        Preguntado por la actuaci&oacute;n de los agentes, Hern&aacute;ndez ha defendido que tanto las detenciones como los registros domiciliarios y el traslado de las dos j&oacute;venes esposadas a dependencias judiciales fueron &ldquo;adecuados&rdquo;. &ldquo;Fueron algo m&aacute;s que pintadas; se rompieron cristales con un martillo y se inutilizaron con pegamento las cerraduras de cinco edificios. Hay un da&ntilde;o agravado en estas actuaciones&rdquo;, ha afirmado durante la presentaci&oacute;n de los nuevos agentes destinados a Baleares.
    </p><p class="article-text">
        Las declaraciones llegan tras d&iacute;as de controversia desde que se produjeran los arrestos as&iacute; como las imputaciones vertidas por el Instituto Armado en su atestado, un informe de 116 p&aacute;ginas que sostiene que los ataques fueron una actuaci&oacute;n &ldquo;coordinada y premeditada&rdquo; y que fundamenta buena parte de la investigaci&oacute;n en el an&aacute;lisis de c&aacute;maras de videovigilancia p&uacute;blicas y privadas, el seguimiento de perfiles en redes sociales y otros indicios, entre ellos la presencia de una pancarta con el lema <em>SOS Residents, Stop Overtourism</em> en el domicilio de una de las investigadas. El informe llega a afirmar que este &uacute;ltimo elemento &ldquo;confirmar&iacute;a sin lugar a dudas la actividad delictiva de esta persona&rdquo;, una valoraci&oacute;n que ha sido duramente cuestionada por los colectivos contra la turistificaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Frente a ello, Hern&aacute;ndez, cuyas declaraciones han sido recogidas por Europa Press, ha rechazado que la Guardia Civil act&uacute;e movida por criterios pol&iacute;ticos o persiga a activistas. &ldquo;Nosotros hacemos investigaciones policiales sobre denuncias de hechos penales, no hacemos otra cosa. La pol&eacute;mica, a la Guardia Civil, realmente no le afecta&rdquo;, ha se&ntilde;alado. El mando ha insistido en que el Instituto Armado continuar&aacute; investigando &ldquo;todos los hechos delictivos&rdquo; que lleguen a su conocimiento y ha recalcado que &ldquo;los responsables son los autores de los hechos delictivos&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Respecto a una de las cuestiones que m&aacute;s debate ha generado &mdash;la imputaci&oacute;n por pertenencia a grupo criminal&mdash;, Hern&aacute;ndez ha defendido que los investigadores se limitaron a aplicar el C&oacute;digo Penal. Seg&uacute;n ha argumentado, este tipo delictivo concurre cuando act&uacute;an &ldquo;m&aacute;s de dos personas concertadas&rdquo;, por lo que, a su juicio, &ldquo;encaja a la perfecci&oacute;n&rdquo;. Sin embargo, esa interpretaci&oacute;n ha sido uno de los principales puntos de fricci&oacute;n con organizaciones como Menys Turisme, M&eacute;s Vida, Alerta Solid&agrave;ria o el Sindicat de Llogateres, que consideran que la investigaci&oacute;n supone una criminalizaci&oacute;n del activismo contra la turistificaci&oacute;n y la crisis de acceso a la vivienda.
    </p><p class="article-text">
        El general tambi&eacute;n ha restado excepcionalidad al despliegue policial y ha atribuido la repercusi&oacute;n del caso al debate p&uacute;blico generado en torno a la turistificaci&oacute;n. &ldquo;No veo ning&uacute;n tipo de desproporci&oacute;n, la considero adecuada&rdquo;, ha reiterado, defendiendo que los registros domiciliarios respond&iacute;an &uacute;nicamente a la necesidad de intervenir la ropa presuntamente utilizada durante los ataques y asegurar pruebas para la investigaci&oacute;n.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La Guardia Civil investigar&aacute; las pintadas antisemitas</strong></h2><p class="article-text">
        Durante su comparecencia, Hern&aacute;ndez ha confirmado adem&aacute;s que la Guardia Civil ha asumido la investigaci&oacute;n sobre las pintadas de car&aacute;cter antisemita aparecidas el pasado fin de semana en dos viviendas vinculadas al entorno familiar de las dos activistas. La denuncia fue presentada inicialmente ante la Polic&iacute;a Local de Santa Maria del Cam&iacute;, que posteriormente remiti&oacute; las diligencias a la Guardia Civil por tratarse del cuerpo competente.
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n el mando, los agentes iniciar&aacute;n las pesquisas para tratar de identificar a los autores de las pintadas, que inclu&iacute;an estrellas de David, la palabra &ldquo;jud&iacute;os&rdquo; y simbolog&iacute;a nazi. &ldquo;No s&eacute; d&oacute;nde acabar&aacute; la investigaci&oacute;n. Cada investigaci&oacute;n tiene unos derroteros distintos y sus tiempos&rdquo;, ha se&ntilde;alado.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/guardia-civil-defiende-operativo-activistas-acusadas-atacar-cinco-inmobiliarias-mallorca-protesta-turistificacion_1_13396749.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 21 Jul 2026 16:47:32 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/8eed6960-3650-4225-909f-feb93b5e623c_16-9-discover-aspect-ratio_default_1147878.jpg" length="488214" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/8eed6960-3650-4225-909f-feb93b5e623c_16-9-discover-aspect-ratio_default_1147878.jpg" type="image/jpeg" fileSize="488214" width="1590" height="894"/>
      <media:title><![CDATA[La Guardia Civil defiende su operativo contra las activistas acusadas de vandalizar cinco inmobiliarias de Mallorca]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/8eed6960-3650-4225-909f-feb93b5e623c_16-9-discover-aspect-ratio_default_1147878.jpg" width="1590" height="894"/>
      <media:keywords><![CDATA[Guardia Civil,Activistas,Activismo,Protestas,Protestas sociales,Protestas ciudadanas,Turistificación,Islas Baleares,Mallorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Nova ofensiva judicial contra el policia sancionat per llogar infrahabitatges a persones vulnerables a Palma]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/nova-ofensiva-judicial-policia-sancionat-per-lloguer-infrahabitatges-persones-vulnerables-palma_1_13396593.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/382063b5-48c1-48bf-9bd9-37c572f00667_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Nova ofensiva judicial contra el policia sancionat per llogar infrahabitatges a persones vulnerables a Palma"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La denúncia, dirigida contra la societat mercantil de la qual l'agent és administrador únic, li atribueix un delicte d'estafa processal. Es presenta a escassos dies de l'execució de dos desnonaments previstos en un dels immobles, on resideixen diverses famílies</p><p class="subtitle">El drama dels migrants a qui un policia local lloga trasters per 'viure': “Un dia passarà una desgràcia”
</p></div><p class="article-text">
        L'associaci&oacute; Stop Desnonaments Mallorca ha interposat aquest dimarts una den&uacute;ncia contra el propietari dels habitatges infradignes i dels trasters situats als soterranis de l'avinguda Joan Mir&oacute; de Palma, on <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/drama-migrantes-policia-local-alquila-trasteros-vivir-dia-ocurrira-desgracia_1_11311398.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">malviuen desenes de persones</a> en situaci&oacute; de vulnerabilitat. Es tracta d'un policia local que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/detienen-policia-local-alquilar-infraviviendas-trasteros-insalubres-decenas-migrantes-palma_1_10714253.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">va ser detingut per llogar il&middot;legalment aquests habitacles </a>i va ser susp&egrave;s de sou i feina arran d'aquests fets. El Govern balear li va imposar, a m&eacute;s, una multa de dos milions d'euros per l'explotaci&oacute; d'aquests infrahabitatges, per&ograve; continua, segons denuncia l'entitat, cobrant lloguers i pressionant per buidar els habitacles.
    </p><p class="article-text">
        La querella, registrada davant el jutjat de gu&agrave;rdia, s'adre&ccedil;a contra Barama Nesa, la societat mercantil de la qual el policia &eacute;s administrador &uacute;nic, i li atribueix la presumpta comissi&oacute; d'un delicte d'estafa processal, a m&eacute;s d'haver actuat en frau de llei i amb ab&uacute;s de dret.
    </p><p class="article-text">
        La den&uacute;ncia es presenta pocs dies abans de l'execuci&oacute; de dos desnonaments previstos a l'immoble situat al n&uacute;mero 24B de l'avinguda Joan Mir&oacute;, on resideixen diverses fam&iacute;lies. Segons Stop Desnonaments, un d'aquests llan&ccedil;aments estaria directament relacionat amb la presumpta estafa processal denunciada, motiu pel qual ha sol&middot;licitat al jutjat la seva suspensi&oacute; cautelar.
    </p><p class="article-text">
        L'associaci&oacute; sost&eacute; que la mercantil hauria desenvolupat una estrat&egrave;gia &ldquo;deliberada i de mala fe&rdquo; per induir a error el jutjat sobre l'aplicaci&oacute; de la normativa vigent despr&eacute;s de la finalitzaci&oacute; de la morat&ograve;ria antidesnonaments. Al seu parer, l'objectiu hauria estat evitar l'aplicaci&oacute; de la Llei estatal pel Dret a l'Habitatge i el tr&agrave;mit previ de mediaci&oacute; exigit en determinats sup&ograve;sits.
    </p><p class="article-text">
        Stop Desnonaments afegeix que, en cas que l'Administraci&oacute; assum&iacute;s el pagament del lloguer d'una de les fam&iacute;lies vulnerables, els fons p&uacute;blics acabarien beneficiant una empresa que, assegura, acumula &ldquo;quantioses multes&rdquo;. L'organitzaci&oacute; sost&eacute; que aquesta circumst&agrave;ncia explicaria el suposat inter&egrave;s del propietari a mantenir el cobrament d'uns lloguers que considera irregulars i eludir les conseq&uuml;&egrave;ncies derivades de les sancions administratives.
    </p><p class="article-text">
        Pel que fa al segon llan&ccedil;ament previst a l'edifici, l'entitat afirma que afecta una altra fam&iacute;lia la situaci&oacute; de vulnerabilitat de la qual ja hauria estat reconeguda judicialment, tot i que el jutge no va suspendre el procediment per la seva interpretaci&oacute; de la legislaci&oacute; aplicable. En qualsevol cas, la plataforma t&eacute; previst presentar aquest dimarts un nou escrit sol&middot;licitant la paralitzaci&oacute; cautelar del desnonament.
    </p><p class="article-text">
        A m&eacute;s d'aquest front judicial, Stop Desnonaments denuncia que les fam&iacute;lies residents en aquests soterranis continuen patint talls dels subministraments b&agrave;sics i acusa l'Ajuntament de Palma de desenvolupar una estrat&egrave;gia d'&ldquo;assetjament institucional&rdquo;. En concret, sost&eacute; que treballadors socials municipals han acudit als habitatges amb l'objectiu de conv&egrave;ncer els afectats que el desallotjament &eacute;s &ldquo;inevitable&rdquo;, una actuaci&oacute; que l'organitzaci&oacute; considera destinada a &ldquo;desmoralitzar&rdquo; les fam&iacute;lies.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Tres desnonaments previstos per a dijous</strong></h2><p class="article-text">
        La plataforma tamb&eacute; ha alertat d'altres tres procediments de desnonament recents, entre ells el d'una fam&iacute;lia que resideix en un habitatge de l'Institut Balear de l'Habitatge (Ibavi) i el llan&ccedil;ament de la qual est&agrave; previst per a aquest dijous.
    </p><p class="article-text">
        Segons explica l'associaci&oacute;, els afectats van romandre a l'immoble per tenir cura de la titular del contracte de lloguer, la seva padrina, ja difunta. Stop Desnonaments considera que l'Ibavi hauria d'haver estudiat la possibilitat d'autoritzar la subrogaci&oacute; del contracte a favor de la fam&iacute;lia.
    </p><p class="article-text">
        L'entitat tamb&eacute; denuncia presumptes irregularitats en la tramitaci&oacute; del procediment judicial. Assegura que la fam&iacute;lia est&agrave; sense procurador des del novembre, quan la professional que la representava va causar baixa, i que el jutjat no n'ha designat cap substitut mentre continuava la tramitaci&oacute; de l'expedient. Per aquest motiu, ha sol&middot;licitat la nul&middot;litat de les actuacions i la suspensi&oacute; del llan&ccedil;ament a l'empara de la morat&ograve;ria antidesnonaments, escrits sobre els quals, segons afirma, encara no ha rebut resposta.
    </p><p class="article-text">
        L'organitzaci&oacute; recorda, aix&iacute; mateix, que dilluns passat es van aconseguir paralitzar altres dos desnonaments, un que ja estava programat i un altre comunicat, segons assegura, amb menys de dues hores d'antelaci&oacute;. Stop Desnonaments atribueix aquestes suspensions a la mobilitzaci&oacute; ve&iuml;nal i fa una crida a la ciutadania perqu&egrave; es concentri i intenti impedir els tres llan&ccedil;aments previstos per a aquest dijous.
    </p><p class="article-text">
        De fet, el pr&ograve;xim diumenge 26 hi ha convocada una manifestaci&oacute; per denunciar l'encariment de l'habitatge i reclamar mesures davant la dificultat d'acc&eacute;s a un habitatge digne, en un context de creixent tensi&oacute; pels preus del lloguer i de la compravenda.
    </p><p class="article-text">
        Des de fa anys, Balears acusa amb duresa els efectes de l'especulaci&oacute; immobili&agrave;ria, la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/inversores-suecos-franceses-lanzan-gentrificar-expulsar-vecinos-barrio-mallorca-drama-salvaje_1_10819923.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">voracitat dels fons d'inversi&oacute;</a>, la polaritzaci&oacute; econ&ograve;mica i la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/activistas-detenidas-investigacion-grupo-criminal-elevan-tension-turistificacion-quieren-criminalizar-protesta_1_13382957.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">turistificaci&oacute;</a>: l'arxip&egrave;lag &eacute;s la comunitat aut&ograve;noma que registra els <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/balears-mantiene-region-vivienda-cara-incremento-anual-8_1_9780192.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">majors encariments dels preus en la compravenda d'immobles</a> i on m&eacute;s anys de salari es requereixen per poder afrontar l'adquisici&oacute; d'una llar. 
    </p><p class="article-text">
        Aquest nou front judicial coincideix, precisament, amb la convocat&ograve;ria d'una manifestaci&oacute; pel dret a l'habitatge prevista per al pr&ograve;xim diumenge a Palma, en un moment en qu&egrave; l'acc&eacute;s a un sostre s'ha convertit en un dels principals conflictes socials de les Illes. L'escalada dels preus del lloguer i de la compra afecta ja treballadors de pr&agrave;cticament tots els sectors, des de cambrers i personal sanitari fins a docents, mentre que les persones amb menys recursos es veuen empeses a viure en habitatges infradignes, caravanes o, directament
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/nova-ofensiva-judicial-policia-sancionat-per-lloguer-infrahabitatges-persones-vulnerables-palma_1_13396593.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 21 Jul 2026 13:47:08 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/382063b5-48c1-48bf-9bd9-37c572f00667_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="2838859" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/382063b5-48c1-48bf-9bd9-37c572f00667_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2838859" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Nova ofensiva judicial contra el policia sancionat per llogar infrahabitatges a persones vulnerables a Palma]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/382063b5-48c1-48bf-9bd9-37c572f00667_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Vivienda,Viviendas ilegales,Precariedad,Trabajadores pobres,Mercado inmobiliario,Especulación inmobiliaria,Islas Baleares,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Nueva ofensiva judicial contra el policía sancionado por alquilar infraviviendas a personas vulnerables en Palma]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/nueva-ofensiva-judicial-policia-alquila-ilegalmente-infraviviendas-personas-vulnerables-palma_1_13396027.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/382063b5-48c1-48bf-9bd9-37c572f00667_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Nueva ofensiva judicial contra el policía sancionado por alquilar infraviviendas a personas vulnerables en Palma"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La denuncia, dirigida contra la sociedad mercantil de la que el agente es administrador único, le atribuye un delito de estafa procesal. Se presenta a escasos días de la ejecución de dos desahucios previstos en uno de los inmuebles, donde residen varias familias</p><p class="subtitle">El drama de los migrantes a quienes un policía local alquila trasteros para 'vivir': “Un día ocurrirá una desgracia”
</p></div><p class="article-text">
        La asociaci&oacute;n Stop Desahucios Mallorca ha interpuesto este martes una denuncia contra el propietario de las infraviviendas y trasteros situados en unos s&oacute;tanos de la avenida Joan Mir&oacute; de Palma, donde <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/drama-migrantes-policia-local-alquila-trasteros-vivir-dia-ocurrira-desgracia_1_11311398.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">malviven decenas de personas </a>en situaci&oacute;n de vulnerabilidad. Se trata de un polic&iacute;a local que ya <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/detienen-policia-local-alquilar-infraviviendas-trasteros-insalubres-decenas-migrantes-palma_1_10714253.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">fue detenido por arrendar ilegalmente estos habit&aacute;culos </a>y fue suspendido de empleo y sueldo a ra&iacute;z de estos hechos. El Govern balear le impuso adem&aacute;s una multa de dos millones de euros por la explotaci&oacute;n de estas las infraviviendas, pero contin&uacute;a, como denuncia la entidad, cobrando alquileres y presionando para vaciar los habit&aacute;culos.
    </p><p class="article-text">
        La querella, registrada ante el juzgado de guardia, se dirige contra Barama Nesa, la sociedad mercantil de la que el polic&iacute;a es administrador &uacute;nico, y le atribuye la presunta comisi&oacute;n de un delito de estafa procesal, adem&aacute;s de haber actuado en fraude de ley y abuso de derecho.
    </p><p class="article-text">
        La denuncia se presenta a escasos d&iacute;as de la ejecuci&oacute;n de dos desahucios previstos en el inmueble del n&uacute;mero 24B de la avenida Joan Mir&oacute;, donde residen varias familias. Seg&uacute;n Stop Desahucios, uno de esos lanzamientos estar&iacute;a directamente relacionado con la supuesta estafa procesal denunciada, por lo que ha solicitado al juzgado su suspensi&oacute;n cautelar.
    </p><p class="article-text">
        La asociaci&oacute;n sostiene que la mercantil habr&iacute;a desarrollado una estrategia &ldquo;deliberada y de mala fe&rdquo; para inducir a error al juzgado sobre la aplicaci&oacute;n de la normativa vigente tras la finalizaci&oacute;n de la moratoria antidesahucios. A su juicio, el objetivo habr&iacute;a sido evitar la aplicaci&oacute;n de la Ley estatal por el Derecho a la Vivienda y el tr&aacute;mite previo de mediaci&oacute;n exigido en determinados supuestos.
    </p><p class="article-text">
        Stop Desahucios a&ntilde;ade que, en caso de que la Administraci&oacute;n asumiera el pago del alquiler de una de las familias vulnerables, los fondos p&uacute;blicos acabar&iacute;an beneficiando a una empresa que, asegura, acumula &ldquo;cuantiosas multas&rdquo;. La organizaci&oacute;n sostiene que esa circunstancia explicar&iacute;a el supuesto inter&eacute;s del propietario en mantener el cobro de unos alquileres que considera irregulares y eludir las consecuencias derivadas de las sanciones administrativas.
    </p><p class="article-text">
        Respecto al segundo lanzamiento previsto en el edificio, la entidad afirma que afecta a otra familia cuya situaci&oacute;n de vulnerabilidad ya habr&iacute;a sido reconocida judicialmente, aunque el juez no suspendi&oacute; el procedimiento por su interpretaci&oacute;n de la legislaci&oacute;n aplicable. En cualquier caso, la plataforma tiene previsto presentar este martes un nuevo escrito solicitando la paralizaci&oacute;n cautelar del desahucio.
    </p><p class="article-text">
        Adem&aacute;s de este frente judicial, Stop Desahucios denuncia que las familias residentes en estos s&oacute;tanos contin&uacute;an sufriendo cortes de suministros b&aacute;sicos y acusa al Ayuntamiento de Palma de desarrollar una estrategia de &ldquo;acoso institucional&rdquo;. En concreto, sostiene que trabajadores sociales municipales han acudido a las viviendas con el objetivo de convencer a los afectados de que el desalojo resulta &ldquo;inevitable&rdquo;, una actuaci&oacute;n que la organizaci&oacute;n considera destinada a &ldquo;desmoralizar&rdquo; a las familias.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Tres desahucios previstos para el jueves</strong></h2><p class="article-text">
        La plataforma tambi&eacute;n ha alertado de otros tres procedimientos de desahucio recientes, entre ellos el de una familia que reside en una vivienda del Instituto Balear de la Vivienda (Ibavi) y cuyo lanzamiento est&aacute; previsto para este jueves.
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n explica la asociaci&oacute;n, los afectados permanecieron en el inmueble para cuidar de la titular del contrato de alquiler, su abuela, ya fallecida. Stop Desahucios considera que el Ibavi deber&iacute;a haber estudiado la posibilidad de autorizar la subrogaci&oacute;n del contrato en favor de la familia.
    </p><p class="article-text">
        La entidad tambi&eacute;n denuncia supuestas irregularidades en la tramitaci&oacute;n del procedimiento judicial. Asegura que la familia lleva sin procurador desde noviembre, cuando la profesional que la representaba caus&oacute; baja, y que el juzgado no ha designado un sustituto mientras continuaba la tramitaci&oacute;n del expediente. Por este motivo, ha solicitado la nulidad de las actuaciones y la suspensi&oacute;n del lanzamiento al amparo de la moratoria antidesahucios, escritos sobre los que, seg&uacute;n afirma, todav&iacute;a no ha recibido respuesta.
    </p><p class="article-text">
        La organizaci&oacute;n recuerda, asimismo, que el pasado lunes logr&oacute; frenar otros dos desahucios. Uno de ellos hab&iacute;a sido suspendido d&iacute;as antes gracias a una providencia judicial que Stop Desahucios considera un precedente relevante para casos similares. El lanzamiento ya hab&iacute;a sido paralizado el pasado 7 de julio a las puertas de la vivienda y estaba previsto que se ejecutara de nuevo el d&iacute;a 20 con presencia policial. El segundo caso fue suspendido la misma ma&ntilde;ana del lanzamiento tras la movilizaci&oacute;n convocada por la plataforma. Seg&uacute;n la entidad, el juzgado no resolvi&oacute; el recurso presentado hasta despu&eacute;s de la hora prevista para el desahucio, por lo que sostienen que la concentraci&oacute;n fue determinante para evitar su ejecuci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Cabe recordar que el pr&oacute;ximo domingo 26 est&aacute; convocada una manifestaci&oacute;n para denunciar el encarecimiento de la vivienda y reclamar medidas frente a la dificultad de acceso a un hogar, en un contexto de creciente tensi&oacute;n por los precios del alquiler y la compraventa.
    </p><p class="article-text">
        Desde hace a&ntilde;os, Balears acusa con dureza los efectos de la especulaci&oacute;n inmobiliaria, la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/inversores-suecos-franceses-lanzan-gentrificar-expulsar-vecinos-barrio-mallorca-drama-salvaje_1_10819923.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">voracidad de los fondos de inversi&oacute;n</a>, la polarizaci&oacute;n econ&oacute;mica y la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/activistas-detenidas-investigacion-grupo-criminal-elevan-tension-turistificacion-quieren-criminalizar-protesta_1_13382957.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">turistificaci&oacute;n</a>: el archipi&eacute;lago es la comunidad aut&oacute;noma que registra los <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/balears-mantiene-region-vivienda-cara-incremento-anual-8_1_9780192.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">mayores encarecimientos de los precios en la compraventa de inmuebles</a> y donde m&aacute;s a&ntilde;os de salario se requieren para poder afrontar la adquisici&oacute;n de un hogar. 
    </p><p class="article-text">
        El nuevo frente judicial coincide, de hecho, con la convocatoria de una manifestaci&oacute;n por el derecho a la vivienda prevista el pr&oacute;ximo domingo en Palma, en un momento en el que el acceso a un techo se ha convertido en uno de los principales conflictos sociales de las islas. La escalada de los precios del alquiler y la compra afecta ya a trabajadores de pr&aacute;cticamente todos los sectores, desde camareros y personal sanitario hasta docentes, mientras las personas con menos recursos se ven empujadas a infraviviendas, caravanas o, directamente, a abandonar el archipi&eacute;lago.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/nueva-ofensiva-judicial-policia-alquila-ilegalmente-infraviviendas-personas-vulnerables-palma_1_13396027.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 21 Jul 2026 12:27:15 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/382063b5-48c1-48bf-9bd9-37c572f00667_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="2838859" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/382063b5-48c1-48bf-9bd9-37c572f00667_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2838859" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Nueva ofensiva judicial contra el policía sancionado por alquilar infraviviendas a personas vulnerables en Palma]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/382063b5-48c1-48bf-9bd9-37c572f00667_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Vivienda,Viviendas ilegales,Precariedad,Trabajadores pobres,Mercado inmobiliario,Especulación inmobiliaria,Islas Baleares,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Les activistes detingudes pels atacs a immobiliàries de Mallorca denuncien pintades antisemites en habitatges del seu entorn]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/les-activistes-detingudes-pels-atacs-immobiliaries-mallorca-denuncien-pintades-antisemites-habitatges-seu-entorn_1_13393438.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/75a8f934-9612-481e-8f74-ef8f3179b294_16-9-discover-aspect-ratio_default_1147794.jpg" width="1984" height="1116" alt="Les activistes detingudes pels atacs a immobiliàries de Mallorca denuncien pintades antisemites en habitatges del seu entorn"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Presenten una denúncia després que a la façana de dues cases vinculades a la família d'una de les arrestades apareguessin aquest diumenge amb símbols d'inspiració nazi, diverses estrelles de David i la paraula "jueus"</p><p class="subtitle">La Guàrdia Civil investiga com a grup criminal dues activistes que van pintar cinc immobiliàries de Mallorca
</p></div><p class="article-text">
        L'entorn de les dues joves investigades per la seva presumpta vinculaci&oacute; amb la vandalitzaci&oacute; de cinc immobili&agrave;ries a Santa Maria del Cam&iacute; (Mallorca) ha denunciat davant la Policia Local l'aparici&oacute; de pintades de car&agrave;cter antisemita en dos habitatges vinculats a la fam&iacute;lia d'una de les activistes. 
    </p><p class="article-text">
        Segons ha avan&ccedil;at el diari local <a href="https://www.ultimahora.es/noticias/part-forana/2026/07/20/2673665/dos-casas-vinculadas-familia-las-activistas-santa-maria-amanecen-pintadas-antisemitas.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">&Uacute;ltima Hora </a>i han confirmat a elDiario.es fonts properes a les investigades, les fa&ccedil;anes van despertar aquest diumenge amb s&iacute;mbols d'inspiraci&oacute; nazi, diverses estrelles de David i la paraula &ldquo;jueus&rdquo;. En declaracions a aquest diari, l'advocat de les dues joves, Josep de Luis, assegura que les seves clientes no interpreten els fets com un &ldquo;atac personal&rdquo;, ja que, al seu judici, &ldquo;no tindria ra&oacute; de ser&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        No obstant aix&ograve;, considera que el contingut antisemita forma part d'un &ldquo;posicionament ideol&ograve;gic d'alg&uacute; que ha volgut manifestar odi i intoler&agrave;ncia de la pitjor manera possible: tirant de simbologia nazi&rdquo; i permet plantejar la hip&ograve;tesi que els autors estiguin vinculats a l'extrema dreta.
    </p><p class="article-text">
        Les fam&iacute;lies han interposat una den&uacute;ncia amb l'objectiu que s'investigui l'autoria de les pintades. Per ara, no consta que existeixi cap identificaci&oacute; o investigaci&oacute; que permeti atribuir l'autoria dels fets.
    </p><p class="article-text">
        Les dues activistes van ser detingudes la setmana passada per la Gu&agrave;rdia Civil en el marc de la investigaci&oacute; pels atacs a cinc immobili&agrave;ries de Santa Maria del Cam&iacute;. Despr&eacute;s de passar a disposici&oacute; judicial, van quedar en llibertat provisional mentre continua la instrucci&oacute; d'una causa en qu&egrave; se les investiga per presumptes delictes de danys, danys contra el patrimoni hist&ograve;ric i pertinen&ccedil;a a grup criminal.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/les-activistes-detingudes-pels-atacs-immobiliaries-mallorca-denuncien-pintades-antisemites-habitatges-seu-entorn_1_13393438.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 20 Jul 2026 12:12:33 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/75a8f934-9612-481e-8f74-ef8f3179b294_16-9-discover-aspect-ratio_default_1147794.jpg" length="225772" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/75a8f934-9612-481e-8f74-ef8f3179b294_16-9-discover-aspect-ratio_default_1147794.jpg" type="image/jpeg" fileSize="225772" width="1984" height="1116"/>
      <media:title><![CDATA[Les activistes detingudes pels atacs a immobiliàries de Mallorca denuncien pintades antisemites en habitatges del seu entorn]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/75a8f934-9612-481e-8f74-ef8f3179b294_16-9-discover-aspect-ratio_default_1147794.jpg" width="1984" height="1116"/>
      <media:keywords><![CDATA[Vandalismo,Sucesos,Turistificación,Islas Baleares,Mallorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Las activistas detenidas por los ataques a inmobiliarias de Mallorca denuncian pintadas antisemitas en viviendas de su entorno]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/activistas-detenidas-ataques-inmobiliarias-mallorca-denuncian-pintadas-antisemitas-viviendas-entorno_1_13393092.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/75a8f934-9612-481e-8f74-ef8f3179b294_16-9-discover-aspect-ratio_default_1147794.jpg" width="1984" height="1116" alt="Las activistas detenidas por los ataques a inmobiliarias de Mallorca denuncian pintadas antisemitas en viviendas de su entorno"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Presentan una denuncia después de que la fachada de dos viviendas vinculadas a la familia de una de las arrestadas amanecieran este domingo con símbolos de inspiración nazi, varias estrellas de David y la palabra "judíos"</p><p class="subtitle">La Guardia Civil investiga como grupo criminal a dos activistas que pintaron cinco inmobiliarias de Mallorca
</p></div><p class="article-text">
        El entorno de las dos j&oacute;venes investigadas por su presunta vinculaci&oacute;n con la vandalizaci&oacute;n de cinco inmobiliarias en Santa Maria del Cam&iacute; (Mallorca) ha denunciado ante la Polic&iacute;a Local la aparici&oacute;n de pintadas de car&aacute;cter antisemita en dos viviendas vinculadas a la familia de una de las activistas. 
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n ha adelantado el peri&oacute;dico local <a href="https://www.ultimahora.es/noticias/part-forana/2026/07/20/2673665/dos-casas-vinculadas-familia-las-activistas-santa-maria-amanecen-pintadas-antisemitas.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">&Uacute;ltima Hora </a>y han confirmado a elDiario.es fuentes pr&oacute;ximas a las investigadas, las fachadas amanecieron este domingo con s&iacute;mbolos de inspiraci&oacute;n nazi, varias estrellas de David y la palabra &ldquo;jud&iacute;os&rdquo;. En declaraciones a este medio, el abogado de las dos j&oacute;venes, Josep de Luis, asegura  sus clientas no interpretan los hechos como un &ldquo;ataque personal&rdquo;, ya que, a su juicio, &ldquo;no tendr&iacute;a raz&oacute;n de ser&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        No obstante, considera que el contenido antisemita forma parte de un &ldquo;posicionamiento ideol&oacute;gico de alguien que ha querido manifestar odio e intolerancia de la peor forma posible: tirando de simbolog&iacute;a nazi&rdquo; y permite plantear la hip&oacute;tesis de que los autores est&eacute;n vinculados a la extrema derecha
    </p><p class="article-text">
        Las familias han interpuesto una denuncia con el objetivo de que se investigue la autor&iacute;a de las pintadas. Por el momento, no consta que exista ninguna identificaci&oacute;n o investigaci&oacute;n que permita atribuir la autor&iacute;a de los hechos.
    </p><p class="article-text">
        Las dos activistas fueron detenidas la pasada semana por la Guardia Civil en el marco de la investigaci&oacute;n por los ataques a cinco inmobiliarias de Santa Maria del Cam&iacute;. Tras pasar a disposici&oacute;n judicial, quedaron en libertad provisional mientras contin&uacute;a la instrucci&oacute;n de una causa en la que se las investiga por presuntos delitos de da&ntilde;os, da&ntilde;os contra el patrimonio hist&oacute;rico y pertenencia a grupo criminal.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/activistas-detenidas-ataques-inmobiliarias-mallorca-denuncian-pintadas-antisemitas-viviendas-entorno_1_13393092.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 20 Jul 2026 12:03:09 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/75a8f934-9612-481e-8f74-ef8f3179b294_16-9-discover-aspect-ratio_default_1147794.jpg" length="225772" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/75a8f934-9612-481e-8f74-ef8f3179b294_16-9-discover-aspect-ratio_default_1147794.jpg" type="image/jpeg" fileSize="225772" width="1984" height="1116"/>
      <media:title><![CDATA[Las activistas detenidas por los ataques a inmobiliarias de Mallorca denuncian pintadas antisemitas en viviendas de su entorno]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/75a8f934-9612-481e-8f74-ef8f3179b294_16-9-discover-aspect-ratio_default_1147794.jpg" width="1984" height="1116"/>
      <media:keywords><![CDATA[Vandalismo,Sucesos,Turistificación,Islas Baleares,Mallorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Leonor, Josefa i centenars de persones majors es queden sense el seu casal després d'un desnonament: "Vam sortir amb el 'tacataca' i els cotxets"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/leonor-josefa-i-centenars-persones-majors-queden-sense-seu-casal-despres-d-desnonament-vam-sortir-amb-tacataca-i-els-cotxets_1_13386719.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/82af38ee-30cd-4dbd-9ad9-309177fc26a5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1098y491.jpg" width="1200" height="675" alt="Leonor, Josefa i centenars de persones majors es queden sense el seu casal després d&#039;un desnonament: &quot;Vam sortir amb el &#039;tacataca&#039; i els cotxets&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Mentre desenes d'usuaris participaven en un taller de memòria, una comitiva judicial i diversos efectius policials van irrompre al local, ubicat a Palma i que pertany a un banc. Les persones grans denuncien que cada vegada és més difícil ser autònoms i que es queden "sense lloc on anar"</p><p class="subtitle">Viure sense oficines bancàries ni caixers: "Ens tenen completament abandonats"
</p></div><p class="article-text">
        &Eacute;s mig mat&iacute; i el sol cau a plom sobre el barri palmes&agrave; de Son Cladera. Amb prou feines hi ha moviment als carrers, nom&eacute;s el murmuri que arriba des d'una petita pla&ccedil;a on, assegudes a la terrassa d'un bar de tota la vida, conversen diverses dones. Des de fa dues setmanes, aquest &eacute;s el seu punt de trobada habitual. L'anterior el van perdre el passat 2 de juliol, quan una comissi&oacute; judicial, acompanyada per agents de la Policia Nacional, va executar el desallotjament de La Cala, el local on, durant m&eacute;s de tres d&egrave;cades, van ballar, jugar al bingo, celebrar dinars populars i, sobretot, van trobar companyia. All&agrave; on, fins fa dues setmanes, els ve&iuml;ns entraven i sortien constantment, avui nom&eacute;s hi queda una persiana abaixada. &ldquo;Han llevat la diversi&oacute; a molta gent&rdquo;, lamenta Fidela, una de les antigues usu&agrave;ries.
    </p><p class="article-text">
        A Son Cladera, un barri de 7.500 habitants sorgit a mitjan anys seixanta arran de l'expansi&oacute; urbana de Palma, la ferida del desallotjament continua ben oberta. El que va comen&ccedil;ar com un litigi entre l'associaci&oacute; de gent gran i la propietat de l'immoble ha acabat convertint-se en el reflex d'un malestar m&eacute;s profund: el d'un ve&iuml;nat que veu desapar&egrave;ixer progressivament els espais que articulaven la vida comunit&agrave;ria i altres serveis b&agrave;sics, com les sucursals banc&agrave;ries. &ldquo;A m&eacute;s del casal, ens han llevat els dos bancs que ten&iacute;em. Ara depenem dels nostres familiars per poder anar a treure doblers&rdquo;, explica Fidela.
    </p><p class="article-text">
        Fidela Pedregal feia d&egrave;cades que estava vinculada al casal, que comptava amb m&eacute;s de 300 usuaris. Hi anava dues vegades per setmana &ldquo;per aix&ograve; del cap&rdquo; -en refer&egrave;ncia als tallers de mem&ograve;ria- i compartia les tardes amb altres ve&iuml;ns entre activitats, festes i partides de bingo. Asseguda a la terrassa del bar M&agrave;laga, on cada mat&iacute; es reuneix amb Josefa, Leonor i altres ve&iuml;nes que tamb&eacute; freq&uuml;entaven La Cala, lamenta que el tancament ha deixat moltes persones grans del barri &ldquo;sense cap lloc on anar-hi&rdquo;. Considera que, d'un dia per l'altre, ha desaparegut un espai que durant anys havia servit per combatre la soledat i mantenir activa la gent gran. &ldquo;Ens han abandonat&rdquo;, conclou.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">A més del casal, ens han pres els dos bancs que teníem. Ara depenem dels nostres familiars per poder anar a treure diners</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Fidela</span>
                                        <span>—</span> Usuària de La Cala i veïna de Son Cladera
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f3de770f-e429-479c-8f27-3230830dd8e1_4-3-aspect-ratio_50p_1147516.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f3de770f-e429-479c-8f27-3230830dd8e1_4-3-aspect-ratio_50p_1147516.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f3de770f-e429-479c-8f27-3230830dd8e1_4-3-aspect-ratio_75p_1147516.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f3de770f-e429-479c-8f27-3230830dd8e1_4-3-aspect-ratio_75p_1147516.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f3de770f-e429-479c-8f27-3230830dd8e1_4-3-aspect-ratio_default_1147516.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f3de770f-e429-479c-8f27-3230830dd8e1_4-3-aspect-ratio_default_1147516.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f3de770f-e429-479c-8f27-3230830dd8e1_4-3-aspect-ratio_default_1147516.jpg"
                    alt="La persiana baixada del casal La Cala s&#039;ha convertit en el símbol d&#039;un barri que lamenta haver perdut el principal espai de socialització de les seves persones majors"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La persiana baixada del casal La Cala s&#039;ha convertit en el símbol d&#039;un barri que lamenta haver perdut el principal espai de socialització de les seves persones majors                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/68a77eeb-8378-4780-a49a-c668e9c10b70_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/68a77eeb-8378-4780-a49a-c668e9c10b70_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/68a77eeb-8378-4780-a49a-c668e9c10b70_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/68a77eeb-8378-4780-a49a-c668e9c10b70_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/68a77eeb-8378-4780-a49a-c668e9c10b70_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/68a77eeb-8378-4780-a49a-c668e9c10b70_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/68a77eeb-8378-4780-a49a-c668e9c10b70_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Fidela Pedregal, antiga usuària de La Cala: &quot;Han tret la diversió de molta gent&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Fidela Pedregal, antiga usuària de La Cala: &quot;Han tret la diversió de molta gent&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El passat 2 de juliol, mentre desenes d'usuaris participaven en un taller de mem&ograve;ria, la comitiva judicial i els efectius policials van irrompre a l'edifici per executar el llan&ccedil;ament. En q&uuml;esti&oacute; de minuts, les activitats van quedar interrompudes i els assistents van haver d'abandonar el local entre el desconcert i la incertesa. Els cartells de balls, excursions i tallers que encara pengen a les finestres s&oacute;n l'&uacute;nic vestigi de la intensa activitat que durant d&egrave;cades va acollir el casal, avui convertit en el s&iacute;mbol d'una realitat que va m&eacute;s enll&agrave; d'aquest cas i que planteja interrogants sobre el futur dels espais comunitaris per a la gent gran i la vulnerabilitat de nombroses associacions que desenvolupen la seva tasca social en immobles de titularitat privada.
    </p><p class="article-text">
        L'origen del conflicte es remunta al deute acumulat per l'anterior junta directiva amb la Fundaci&oacute; Sa Nostra, propiet&agrave;ria de l'immoble des del 2020. Despr&eacute;s de diversos impagaments del lloguer, la Fundaci&oacute; va iniciar un procediment judicial per recuperar la possessi&oacute; del local. El 2024, ambdues parts van assolir un acord que va permetre suspendre un primer llan&ccedil;ament i va donar marge a la nova junta gestora per intentar regularitzar la situaci&oacute; econ&ograve;mica. A canvi, l'associaci&oacute; assumia una s&egrave;rie d'obligacions, entre les quals el pagament d'un lloguer de 2.200 euros mensuals, una quantitat destinada a cobrir tant la renda ordin&agrave;ria com l'amortitzaci&oacute; progressiva del deute acumulat, que rondava els 30.000 euros. El pacte va ser avalat per l'assemblea de socis, tot i que una part dels associats s'hi va oposar en considerar que deixava l'entitat en una situaci&oacute; de vulnerabilitat davant la propietat. Finalment, per&ograve;, el desnonament es va acabar executant.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6eff20a4-0f48-453c-9367-a15ea4a2420e_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6eff20a4-0f48-453c-9367-a15ea4a2420e_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6eff20a4-0f48-453c-9367-a15ea4a2420e_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6eff20a4-0f48-453c-9367-a15ea4a2420e_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6eff20a4-0f48-453c-9367-a15ea4a2420e_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6eff20a4-0f48-453c-9367-a15ea4a2420e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6eff20a4-0f48-453c-9367-a15ea4a2420e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Els usuaris de La Cala, concentrats a les portes del local després de ser desallotjats"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Els usuaris de La Cala, concentrats a les portes del local després de ser desallotjats                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        elDiario.es s'ha posat en contacte amb la Fundaci&oacute; Sa Nostra per con&egrave;ixer, entre altres q&uuml;estions, quines comunicacions va mantenir amb l'associaci&oacute; gestora en relaci&oacute; amb la data del desallotjament, quins incompliments concrets van motivar finalment l'execuci&oacute; del llan&ccedil;ament, si es van plantejar alternatives per evitar-lo un cop iniciat el procediment judicial i quin &uacute;s preveu donar a l'immoble a partir d'ara. Tanmateix, no ha obtingut resposta fins al moment de la publicaci&oacute; d'aquest reportatge.
    </p><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Nom&eacute;s queden els metges i tres farm&agrave;cies&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Al costat de Fidela seu Josefa, que confessa que troba a faltar la rutina que durant anys va marcar les seves tardes. Anava al casal per jugar al bingo, comprar loteria i compartir unes hores amb els seus ve&iuml;ns, tot i que reconeix que evitava tornar sola a casa quan es feia fosc perqu&egrave; el trajecte li feia por. No va presenciar el desallotjament, ja que es va produir al mat&iacute;, per&ograve; ha reconstru&iuml;t el que va passar a partir dels relats dels seus antics companys i dels v&iacute;deos que van circular r&agrave;pidament pel barri.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Hi havia persones que van haver de sortir de pressa amb el <em>tacataca</em> i els cotxets. Va ser una falta de respecte. Diuen que arreglaran la situaci&oacute;, per&ograve; no ho s&eacute;. M'han dit que ja han comprat el local per fer-hi pisos&rdquo;, afirma. Per a ella, el tancament del casal &eacute;s un episodi m&eacute;s del progressiu abandonament que, al seu parer, pateix Son Cladera. &ldquo;L'&uacute;nic que ens queda s&oacute;n els metges i tres farm&agrave;cies&rdquo;, lamenta, conven&ccedil;uda que les persones grans s&oacute;n les principals perjudicades.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1648282a-9606-477c-b536-661bd5cd8cab_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1648282a-9606-477c-b536-661bd5cd8cab_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1648282a-9606-477c-b536-661bd5cd8cab_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1648282a-9606-477c-b536-661bd5cd8cab_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1648282a-9606-477c-b536-661bd5cd8cab_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1648282a-9606-477c-b536-661bd5cd8cab_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1648282a-9606-477c-b536-661bd5cd8cab_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Josefa, sobre el desnonament: &quot;Hi havia persones que van haver de sortir de pressa amb el &#039;tacataca&#039; i els cotxets. Va ser una falta de respecte&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Josefa, sobre el desnonament: &quot;Hi havia persones que van haver de sortir de pressa amb el &#039;tacataca&#039; i els cotxets. Va ser una falta de respecte&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;M'han mort&rdquo;, afirma en la mateixa l&iacute;nia Isabel, a punt de fer 90 anys. Al portal de casa seva, a pocs metres del casal, descriu el tancament com un dur cop a la seva rutina. Recorda les tardes de bingo, els tallers de mem&ograve;ria i les converses que, fins fa tot just unes setmanes, omplien el local. Hi participava en les activitats de mem&ograve;ria i hi passava les tardes jugant al bingo abans de tornar a casa.
    </p><p class="article-text">
        Asseguda al costat de Fidela i Josefa, Leonor explica que estava vinculada al casal des de pr&agrave;cticament els seus inicis. Recorda que l'associaci&oacute; va comen&ccedil;ar en un local m&eacute;s petit abans de traslladar-se a l'edifici del qual ara ha estat desallotjada. &ldquo;Era molt gran: tenia un menjador enorme, una cuina enorme i un pati molt gran&rdquo;, rememora. Cada diumenge s'hi organitzaven dinars, s'hi celebraven festes i actes com la darrera missa rociera. &ldquo;Els dissabtes feien pa i bunyols. Ens donava la vida&rdquo;, recorda amb nost&agrave;lgia, resumint en una sola frase la intensa activitat social que durant d&egrave;cades va acollir el casal.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Els dissabtes feien pa i bunyols. Ens donava la vida</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Leonor</span>
                                        <span>—</span> Usuària de La Cala i veïna de Son Cladera
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddc3e101-fa53-4f08-af43-b651b5d06bc4_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddc3e101-fa53-4f08-af43-b651b5d06bc4_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddc3e101-fa53-4f08-af43-b651b5d06bc4_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddc3e101-fa53-4f08-af43-b651b5d06bc4_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddc3e101-fa53-4f08-af43-b651b5d06bc4_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddc3e101-fa53-4f08-af43-b651b5d06bc4_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ddc3e101-fa53-4f08-af43-b651b5d06bc4_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Isabel, que està a punt de fer 90 anys, descriu el tancament com un dur cop al seu dia a dia mentre evoca les tardes de bingo, els tallers de memòria i les converses"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Isabel, que està a punt de fer 90 anys, descriu el tancament com un dur cop al seu dia a dia mentre evoca les tardes de bingo, els tallers de memòria i les converses                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2e827c0d-2a57-406c-964d-164365be9ef7_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2e827c0d-2a57-406c-964d-164365be9ef7_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2e827c0d-2a57-406c-964d-164365be9ef7_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2e827c0d-2a57-406c-964d-164365be9ef7_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2e827c0d-2a57-406c-964d-164365be9ef7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2e827c0d-2a57-406c-964d-164365be9ef7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2e827c0d-2a57-406c-964d-164365be9ef7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Leonor: . &quot;Els dissabtes feien pa i bunyols. Ens donava la vida&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Leonor: . &quot;Els dissabtes feien pa i bunyols. Ens donava la vida&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        L'Ana tamb&eacute; troba a faltar la rutina que havia constru&iuml;t al voltant de La Cala. Hi jugava al bingo, llegia la premsa i, sobretot, hi trobava un espai on conversar amb les seves amigues. Ara confia que l'associaci&oacute; aconsegueixi un nou local on reprendre les activitats. &ldquo;Tant de bo en trobin un altre. &Eacute;s una pena el que ha passat&rdquo;, lamenta. Al seu parer, el tancament del casal se suma a la desaparici&oacute; d'altres serveis essencials a Son Cladera, com les oficines banc&agrave;ries, una circumst&agrave;ncia que, assegura, ha incrementat la depend&egrave;ncia de moltes persones grans. &ldquo;Ara depenen d'alg&uacute; que els dugui a algun lloc o que els faci les gestions&rdquo;, resumeix.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Tant de bo trobin un altre local. És una pena el que ha passat</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Ana</span>
                                        <span>—</span> Usuària de La Cala i veïna de Son Cladera
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Els barris no interessen&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        En un banc de la mateixa pla&ccedil;a, en Jos&eacute; i en Salvador xerren amb altres ve&iuml;ns. En Jos&eacute; lamenta que el tancament ha perjudicat persones grans com un dels seus familiars, que assistia amb freq&uuml;&egrave;ncia als tallers de mem&ograve;ria i que, despr&eacute;s del desnonament, ara dep&egrave;n que les seves filles l'acompanyin a un altre centre. &ldquo;Tot sol no hi pot anar&rdquo;, explica, conven&ccedil;ut que el desnonament ha complicat la vida quotidiana de molts usuaris que trobaven a La Cala un espai proper i accessible.
    </p><p class="article-text">
        En Salvador, per la seva banda, sost&eacute; que el problema reflecteix l'abandonament que, al seu parer, pateix Son Cladera. Lamenta la desaparici&oacute; de serveis al barri, critica la manca de pres&egrave;ncia policial i retreu a les administracions que no hagin trobat una soluci&oacute; abans del desnonament. &ldquo;Els barris no interessen&rdquo;, afirma. Tamb&eacute; defensa que l'associaci&oacute; havia aconseguit sanejar la seva situaci&oacute; econ&ograve;mica i considera que les persones grans han acabat pagant les conseq&uuml;&egrave;ncies d'un conflicte que, segons ell, s'hauria pogut resoldre d'una altra manera.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3823dc36-b50e-4234-87f4-6f905ff96f11_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3823dc36-b50e-4234-87f4-6f905ff96f11_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3823dc36-b50e-4234-87f4-6f905ff96f11_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3823dc36-b50e-4234-87f4-6f905ff96f11_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3823dc36-b50e-4234-87f4-6f905ff96f11_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3823dc36-b50e-4234-87f4-6f905ff96f11_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3823dc36-b50e-4234-87f4-6f905ff96f11_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="En Joan i en Diumenge conversen en un dels bancs de Son Cladera"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                En Joan i en Diumenge conversen en un dels bancs de Son Cladera                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e19c4196-3762-442e-9ffe-a858e22b030e_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e19c4196-3762-442e-9ffe-a858e22b030e_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e19c4196-3762-442e-9ffe-a858e22b030e_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e19c4196-3762-442e-9ffe-a858e22b030e_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e19c4196-3762-442e-9ffe-a858e22b030e_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e19c4196-3762-442e-9ffe-a858e22b030e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e19c4196-3762-442e-9ffe-a858e22b030e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La imatge d&#039;un veí sol a la plaça de Son Cladera resumeix el buit que, lamenten els seus antics usuaris, ha deixat el tancament del casal La Cala"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La imatge d&#039;un veí sol a la plaça de Son Cladera resumeix el buit que, lamenten els seus antics usuaris, ha deixat el tancament del casal La Cala                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La junta gestora: &ldquo;Seguirem lluitant&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        La presidenta de la junta gestora de La Cala, Yusmelis Coronado, assegura que l'associaci&oacute; no dona la batalla per perduda. &ldquo;Continuarem lluitant&rdquo;, afirma en declaracions a elDiario.es, conven&ccedil;uda que encara hi ha opcions per recuperar el casal. Sost&eacute;, fins i tot, que el cas podria establir un precedent per a altres entitats. Coronado confia que el tancament no sigui definitiu, ja que, despr&eacute;s del llan&ccedil;ament, van rebre una comunicaci&oacute; del jutjat en qu&egrave; se'ls informava que revisaria la documentaci&oacute; del procediment i que els havia concedit un termini d'entre quatre i deu dies h&agrave;bils per fer-ho.
    </p><p class="article-text">
        Tot i aix&ograve;, lamenta que la resoluci&oacute; s'estigui endarrerint a causa del per&iacute;ode de vacances. &ldquo;Ens ho prendrem com unes vacances i esperarem, perqu&egrave; continuarem lluitant&rdquo;, assenyala, tot i que reconeix que l'espera &ldquo;es fa eterna&rdquo; per a uns usuaris que fa setmanes que no poden accedir al local.
    </p><p class="article-text">
        En aquest sentit, lamenta que qui m&eacute;s est&agrave; patint les conseq&uuml;&egrave;ncies del tancament s&oacute;n les persones grans. &ldquo;Ara no saben on anar&rdquo;, afirma. Explica que moltes hi acudien cada tarda per refugiar-se de la calor, compartir unes hores de companyia i participar en tallers o activitats l&uacute;diques. &ldquo;Els han pres aix&ograve;&rdquo;, lamenta. Al seu parer, el tancament del local s'afegeix a la desaparici&oacute; d'altres serveis b&agrave;sics del barri, com les sucursals banc&agrave;ries, una situaci&oacute; que, assegura, deixa molts ve&iuml;ns d'edat avan&ccedil;ada en una posici&oacute; de m&eacute;s depend&egrave;ncia. &ldquo;Els han deixat abandonats&rdquo;, conclou.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c1a24c89-b267-4a99-bae7-f5028b927551_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c1a24c89-b267-4a99-bae7-f5028b927551_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c1a24c89-b267-4a99-bae7-f5028b927551_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c1a24c89-b267-4a99-bae7-f5028b927551_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c1a24c89-b267-4a99-bae7-f5028b927551_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c1a24c89-b267-4a99-bae7-f5028b927551_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c1a24c89-b267-4a99-bae7-f5028b927551_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una veïna asseguda en un dels bancs del barri"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una veïna asseguda en un dels bancs del barri                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ef97ac16-df22-4c85-bc2f-76a66d62d052_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ef97ac16-df22-4c85-bc2f-76a66d62d052_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ef97ac16-df22-4c85-bc2f-76a66d62d052_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ef97ac16-df22-4c85-bc2f-76a66d62d052_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ef97ac16-df22-4c85-bc2f-76a66d62d052_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ef97ac16-df22-4c85-bc2f-76a66d62d052_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ef97ac16-df22-4c85-bc2f-76a66d62d052_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Façana del casal La Cala"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Façana del casal La Cala                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En els darrers anys s'han succe&iuml;t les protestes, les concentracions i les crides per evitar el desnonament de La Cala. Despr&eacute;s de con&egrave;ixer la demanda de desnonament, l'Associaci&oacute; de Ve&iuml;ns de Son Cladera es va bolcar en la defensa del casal i va comen&ccedil;ar a organitzar mobilitzacions i campanyes de suport per intentar aturar-ne el tancament. &ldquo;Avui s&oacute;n ells els qui fan fora; per&ograve; dem&agrave; tots serem grans i ens agradaria mantenir els nostres espais de conviv&egrave;ncia amb seguretat jur&iacute;dica i una pol&iacute;tica social humanit&agrave;ria, sabent que es respecten els drets i les obligacions de tothom&rdquo;, expressava l'entitat en un missatge dif&oacute;s a Facebook l'abril de 2024.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La presidenta de la gestora de La Cala, Yusmelis Coronado, lamenta que els qui més estan patint les conseqüències del tancament són els més grans: &quot;Ara no saben on anar&quot;. Explica que molts acudien cada tarda al casal per escapar de la calor, compartir unes hores de companyia i participar en tallers o activitats lúdiques</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Despr&eacute;s del desallotjament del casal, diversos socis i ve&iuml;ns de Son Cladera han fet p&uacute;bliques cartes obertes en qu&egrave; q&uuml;estionen tant l'actuaci&oacute; de la Fundaci&oacute; Sa Nostra com la gesti&oacute; de l'advocat de l'associaci&oacute;. Un dels socis, Juan S&aacute;nchez, retreu a la Fundaci&oacute; que trenqu&eacute;s amb el model de cessi&oacute; gratu&iuml;ta del local, vigent durant tres d&egrave;cades, despr&eacute;s d'assumir-ne la gesti&oacute; el 2020 i d'imposar un contracte de lloguer a l'associaci&oacute;. Segons explica, el deute es va generar durant el mandat de l'anterior junta directiva, que va deixar de pagar les rendes, i va ser la posterior junta gestora la que va assumir el comprom&iacute;s de sanejar la situaci&oacute; econ&ograve;mica i garantir la continu&iuml;tat de l'activitat del casal.
    </p><div id="fb-root"></div><script async defer src="https://connect.facebook.net/es_ES/sdk.js#xfbml=1&version=v19.0"></script><div class="fb-post" data-href="https://www.facebook.com/AvSonCladera/posts/pfbid02pNsbAGJAaow3cHZAykT6hbHxrVJot37mEqQPtGNHrpxEwzvLJkRB8TAH1WVTtSmTl?locale=es_ES"></div><p class="article-text">
        S&aacute;nchez defensa que, durant els dos &uacute;ltims anys, l'associaci&oacute; ha abonat pr&agrave;cticament tot el deute acumulat despr&eacute;s de duplicar la quota mensual que pagava a la Fundaci&oacute;. Per aix&ograve;, considera que el desallotjament no respon a un impagament, sin&oacute; a la voluntat de recuperar l'immoble. A la carta tamb&eacute; acusa la Fundaci&oacute; Sa Nostra d'haver aprofitat el contracte signat amb la junta gestora per recuperar el local i deixar &ldquo;al carrer&rdquo; m&eacute;s de 250 persones grans, una actuaci&oacute; que considera incompatible amb els fins socials que proclama l'entitat i que, al seu parer, contradiu l'esperit dels seus propis estatuts.
    </p><p class="article-text">
        D'altra banda, assegura que la voluntat majorit&agrave;ria de l'assemblea era esgotar totes les vies per continuar al local, inclosa la possibilitat de resistir-se al llan&ccedil;ament si calia. En refer&egrave;ncia a l'advocat de la junta gestora, li retreu no haver informat els socis de la data prevista per a l'execuci&oacute; del desnonament. &ldquo;Si hagu&eacute;s avisat del que faria el jutge, quan el jutge es va presentar al local l'hauria trobat ple de gent negant-se a sortir&rdquo;, escriu.
    </p><p class="article-text">
        Coronado, tanmateix, rebutja aquestes cr&iacute;tiques i assegura que el desallotjament va agafar per sorpresa fins i tot la mateixa entitat, ja que la comunicaci&oacute; judicial va arribar amb molt poc marge. Segons explica, el lletrat va rebre la notificaci&oacute; la tarda anterior i, quan van voler reaccionar, la comissi&oacute; judicial ja s'havia presentat al casal a primera hora del mat&iacute;. &ldquo;No va donar temps a res. No entenem que actu&iuml;n d'aquesta manera&rdquo;, lamenta. La presidenta de la junta gestora insisteix que la prioritat de l'entitat sempre ha estat defensar els interessos dels usuaris i assegura que continuaran lluitant per recuperar el local.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/896aa3e5-364d-4d86-8a36-e8eb52d0d371_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/896aa3e5-364d-4d86-8a36-e8eb52d0d371_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/896aa3e5-364d-4d86-8a36-e8eb52d0d371_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/896aa3e5-364d-4d86-8a36-e8eb52d0d371_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/896aa3e5-364d-4d86-8a36-e8eb52d0d371_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/896aa3e5-364d-4d86-8a36-e8eb52d0d371_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/896aa3e5-364d-4d86-8a36-e8eb52d0d371_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Cartells d&#039;activitats que encara pengen de les finestres"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Cartells d&#039;activitats que encara pengen de les finestres                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Possible cessi&oacute; municipal</strong></h2><p class="article-text">
        <strong>Per la seva banda</strong>, consultades per aquest diari, fonts de l'Ajuntament de Palma expliquen que el Consistori va posar, en el seu moment, el Casal de Barri de Son Cladera a disposici&oacute; dels responsables de La Cala, per&ograve; que l'entitat va rebutjar la proposta. L'Ajuntament recorda que el seu paper consisteix a cedir espais municipals perqu&egrave; s'hi puguin desenvolupar activitats.
    </p><p class="article-text">
        Coronado, tanmateix, retreu que el que es va posar sobre la taula va ser &uacute;nicament una sala insuficient per desenvolupar l'activitat habitual de La Cala. &ldquo;No era adequada per al que nosaltres fem&rdquo;, sost&eacute;. Assegura que t&egrave;cnics municipals van arribar a estudiar la possibilitat d'ampliar aquest espai, per&ograve; van concloure que no era viable. La presidenta de la junta gestora recorda que el casal acollia activitats di&agrave;ries i reunia un nombre d'usuaris molt superior al que podia assumir aquell equipament.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Desallotjament &ldquo;inhum&agrave;&rdquo; i &ldquo;antidemocr&agrave;tic&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        La Uni&oacute; d'Associacions de Mallorca (UAM) tamb&eacute; s'ha sumat a les cr&iacute;tiques pel desallotjament del casal de La Cala. En un comunicat p&uacute;blic signat pel seu president, Pere Felip Buades, l'entitat assegura que no pot quedar-se &ldquo;amb els bra&ccedil;os plegats&rdquo; davant el &ldquo;tancament inadequat i infame&rdquo; del local, &ldquo;m&agrave;xim tenint en compte que La Cala &eacute;s l'associaci&oacute; de persones grans que m&eacute;s activitats duu a terme&rdquo; i que aplega el nombre m&eacute;s gran de socis i s&ograve;cies de les Illes Balears. Tot i assegurar que respecta la resoluci&oacute; judicial que ha perm&egrave;s executar el llan&ccedil;ament, afirma que no la comparteix i la qualifica d'&ldquo;inhumana&rdquo;, &ldquo;anticristiana&rdquo;, &ldquo;antidemocr&agrave;tica&rdquo;, &ldquo;immoral&rdquo;, &ldquo;caciquil&rdquo; i &ldquo;il&middot;legal&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Aix&iacute; mateix, l'organitzaci&oacute; ha reptat p&uacute;blicament la Fundaci&oacute; Sa Nostra a mantenir un debat p&uacute;blic &ldquo;quan vulgui i on vulgui, amb la finalitat d'exposar lliurement i democr&agrave;ticament els respectius punts de vista&rdquo;. En la mateixa nota, adverteix que, si l'entitat declina participar-hi, interpretar&agrave; aquesta decisi&oacute; com una manca de voluntat d'oferir explicacions p&uacute;bliques sobre el cas.
    </p><p class="article-text">
        La UAM assenyala, a m&eacute;s, que aquest assumpte ser&agrave; abordat en el ple municipal d'aquest mes de juliol i sost&eacute; que tots els grups pol&iacute;tics tenen el deure de posicionar-se en defensa de l'associaci&oacute;. &ldquo;Aqu&iacute; no valdran les abstencions&rdquo;, afirma en un altre comunicat, en qu&egrave; considera que no donar suport a La Cala equivaldria a girar l'esquena a una entitat que defineix com a &ldquo;mod&egrave;lica&rdquo; i un &ldquo;referent&rdquo; del moviment associatiu de les Illes Balears.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1386b6b1-a78e-4298-b883-c28873126d92_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1386b6b1-a78e-4298-b883-c28873126d92_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1386b6b1-a78e-4298-b883-c28873126d92_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1386b6b1-a78e-4298-b883-c28873126d92_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1386b6b1-a78e-4298-b883-c28873126d92_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1386b6b1-a78e-4298-b883-c28873126d92_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1386b6b1-a78e-4298-b883-c28873126d92_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Façana de La Cala, ja amb les portes tancades"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Façana de La Cala, ja amb les portes tancades                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Manca de mobilitzaci&oacute; social</strong></h2><p class="article-text">
        Mentrestant, Stop Desnonaments Mallorca ha carregat durament contra el desallotjament del casal de persones grans de Son Cladera, que qualifica de &ldquo;brutal&rdquo;, i responsabilitza la propiet&agrave;ria de l'immoble del que ha passat. La plataforma recorda que durant els darrers anys ha donat suport a les reivindicacions de l'associaci&oacute; per conservar el local, difonent les convocat&ograve;ries i participant, en la mesura de les seves possibilitats, en les mobilitzacions organitzades en defensa del casal. Tot i aix&ograve;, el col&middot;lectiu tamb&eacute; marca dist&agrave;ncies amb la gesti&oacute; de l'actual direcci&oacute; de l'associaci&oacute;. Al seu parer, tant la majoria de la junta directiva com l'assemblea de socis que va donar suport a l'acord subscrit el 2024 amb la Fundaci&oacute; Sa Nostra &ldquo;es van equivocar&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        L'organitzaci&oacute; lamenta que, en la reuni&oacute; en qu&egrave; es va aprovar aquell acord, prevalgu&eacute;s el criteri de l'advocat per damunt del d'altres socis que, tot i no ser juristes, comptaven, segons sost&eacute; el col&middot;lectiu, amb assessorament jur&iacute;dic i amb l'experi&egrave;ncia acumulada despr&eacute;s d'anys de lluita ve&iuml;nal. Al seu entendre, la direcci&oacute; tamb&eacute; es va equivocar en no tornar a convocar els socis per valorar l'evoluci&oacute; del conflicte i en optar per transmetre un missatge de tranquil&middot;litat mentre el procediment judicial continuava avan&ccedil;ant. Aix&iacute; mateix, sost&eacute; que la manca d'informaci&oacute; pr&egrave;via sobre la data del llan&ccedil;ament va impedir organitzar una mobilitzaci&oacute; ve&iuml;nal que, segons defensa, hauria pogut intentar evitar el desallotjament.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0ddd62be-6965-40eb-b59e-7717f11a1d7a_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0ddd62be-6965-40eb-b59e-7717f11a1d7a_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0ddd62be-6965-40eb-b59e-7717f11a1d7a_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0ddd62be-6965-40eb-b59e-7717f11a1d7a_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0ddd62be-6965-40eb-b59e-7717f11a1d7a_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0ddd62be-6965-40eb-b59e-7717f11a1d7a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0ddd62be-6965-40eb-b59e-7717f11a1d7a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un dels carrers que vertebren Son Cladera"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un dels carrers que vertebren Son Cladera                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En aquest context, el col&middot;lectiu defensa que l'estrat&egrave;gia per recuperar el casal s'ha de basar en la mobilitzaci&oacute; social i en la col&middot;laboraci&oacute; entre entitats, i aposta per obrir una nova etapa sustentada en la unitat del barri. Amb aquest objectiu, ha demanat la convocat&ograve;ria d'una reuni&oacute; p&uacute;blica entre la junta de l'associaci&oacute; de persones grans, Stop Desnonaments SONKLA, l'Associaci&oacute; de Ve&iuml;ns de Son Cladera i qualsevol altre col&middot;lectiu o ve&iacute; que vulgui sumar-se a la defensa del casal.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Esperem que, pel b&eacute; de l'associaci&oacute;, del casal i de les persones grans, la junta rectifiqui i passi a confiar en la mobilitzaci&oacute; del barri i en les aliances amb altres col&middot;lectius que volem donar suport a la recuperaci&oacute; del local i a la defensa d'un barri digne&rdquo;, subratlla. La plataforma reivindica la necessitat que les decisions puguin ser debatudes i q&uuml;estionades dins els moviments ve&iuml;nals i socials i reitera la seva disposici&oacute; a continuar donant suport a la recuperaci&oacute; d'un espai que considera fonamental per a la vida comunit&agrave;ria de Son Cladera.
    </p><p class="article-text">
        M&eacute;s enll&agrave; de la batalla judicial, Josefa, Ana, Isabel, Leonor i la resta d'usuaris del casal comparteixen una mateixa reivindicaci&oacute;: recuperar un espai que consideren imprescindible per mantenir viva la conviv&egrave;ncia a Son Cladera. Per a ells, La Cala no era nom&eacute;s un casal de persones grans; era el lloc on omplien les tardes, feien amistats i continuaven sentint-se part d'un barri que avui, diuen, &eacute;s una mica m&eacute;s pobre que fa dues setmanes. &ldquo;Jo ja vaig cap als noranta anys i aix&ograve; era l'&uacute;nic que tenia per sortir de casa&rdquo;, conclou Isabel.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros, Francisco Ubilla]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/leonor-josefa-i-centenars-persones-majors-queden-sense-seu-casal-despres-d-desnonament-vam-sortir-amb-tacataca-i-els-cotxets_1_13386719.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 17 Jul 2026 06:47:44 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/82af38ee-30cd-4dbd-9ad9-309177fc26a5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1098y491.jpg" length="1526799" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/82af38ee-30cd-4dbd-9ad9-309177fc26a5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1098y491.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1526799" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Leonor, Josefa i centenars de persones majors es queden sense el seu casal després d'un desnonament: "Vam sortir amb el 'tacataca' i els cotxets"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/82af38ee-30cd-4dbd-9ad9-309177fc26a5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1098y491.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Tercera edad,Personas mayores,Exclusión social,Ancianos,Movimientos sociales,Centros sociales,Acción social,Desahucios,Desalojos,Islas Baleares,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Leonor, Josefa y cientos de mayores se quedan sin su 'casal' tras un desahucio: "Salimos con el tacataca y los carritos"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/leonor-josefa-cientos-mayores-quedan-casal-desahucio-salimos-tacataca-carritos_1_13381796.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/82af38ee-30cd-4dbd-9ad9-309177fc26a5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1098y491.jpg" width="1200" height="675" alt="Leonor, Josefa y cientos de mayores se quedan sin su &#039;casal&#039; tras un desahucio: &quot;Salimos con el tacataca y los carritos&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Mientras decenas de usuarios participaban en un taller de memoria, una comitiva judicial y varios efectivos policiales irrumpieron en el local, ubicado en Palma y que pertenece a un banco. Las personas mayores denuncian que cada vez es más difícil ser autónomos y que se quedan "sin sitio a donde ir"</p><p class="subtitle">Vivir sin oficinas bancarias ni cajeros: “Nos tienen completamente abandonados”
</p></div><p class="article-text">
        Es media ma&ntilde;ana y el sol cae a plomo sobre la barriada palmesana de Son Cladera. Apenas hay movimiento en las calles, solo el murmullo que llega desde una peque&ntilde;a plaza donde, sentadas en la terraza de un bar de toda la vida, conversan varias mujeres. Desde hace dos semanas es su punto de encuentro habitual. El anterior lo perdieron el pasado 2 de julio, cuando una comisi&oacute;n judicial y varios agentes de la Polic&iacute;a Nacional ejecutaron el desalojo de La Cala, el local en el que, durante m&aacute;s de tres d&eacute;cadas, bailaron, jugaron al bingo, celebraron comidas populares y, sobre todo, encontraron compa&ntilde;&iacute;a. All&iacute; donde, hasta hace dos semanas, los vecinos entraban y sal&iacute;an, hoy solo queda una persiana bajada. &ldquo;Han quitado la diversi&oacute;n de mucha gente&rdquo;, lamenta Fidela, una de las antiguas usuarias.
    </p><p class="article-text">
        En Son Cladera, un barrio de 7.500 habitantes surgido a mediados de los sesenta al calor de la expansi&oacute;n urbana de Palma, la herida del desalojo a&uacute;n contin&uacute;a abierta. Y es que lo que comenz&oacute; como un litigio entre la asociaci&oacute;n de mayores y la propiedad del inmueble ha acabado convirti&eacute;ndose en la m&aacute;xima expresi&oacute;n de un malestar m&aacute;s profundo: el de un vecindario que llora la desaparici&oacute;n progresiva de los espacios que articulaban su vida comunitaria y la p&eacute;rdida de otros servicios b&aacute;sicos como las sucursales bancarias. &ldquo;Adem&aacute;s del casal, nos han quitado los dos bancos que ten&iacute;amos. Ahora dependemos de nuestros familiares para poder ir a sacar dinero&rdquo;, prosigue Fidela. 
    </p><p class="article-text">
        Fidela Pedregal llevaba d&eacute;cadas vinculada al casal, que contaba con m&aacute;s de 300 usuarios. All&iacute; acud&iacute;a dos veces por semana &ldquo;para lo de la cabeza&rdquo; -en alusi&oacute;n a los talleres de memoria- y compart&iacute;a las tardes con otros vecinos entre actividades, fiestas y partidas de bingo. Sentada en la terraza del bar M&aacute;laga, donde cada ma&ntilde;ana se re&uacute;ne con Josefa, Leonor y otras vecinas que tambi&eacute;n frecuentaban La Cala, lamenta que el cierre ha dejado a muchas personas mayores del barrio &ldquo;sin sitio a donde ir&rdquo;, recriminando que un espacio que durante a&ntilde;os sirvi&oacute; para combatir la soledad y mantener activa a la gente mayor haya desaparecido de un d&iacute;a para otro. &ldquo;Nos han abandonado&rdquo;, abunda.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Además del casal, nos han quitado los dos bancos que teníamos. Ahora dependemos de nuestros familiares para poder ir a sacar dinero</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Fidela</span>
                                        <span>—</span> Usuaria de La Cala y vecina de Son Cladera
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f3de770f-e429-479c-8f27-3230830dd8e1_4-3-aspect-ratio_50p_1147516.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f3de770f-e429-479c-8f27-3230830dd8e1_4-3-aspect-ratio_50p_1147516.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f3de770f-e429-479c-8f27-3230830dd8e1_4-3-aspect-ratio_75p_1147516.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f3de770f-e429-479c-8f27-3230830dd8e1_4-3-aspect-ratio_75p_1147516.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f3de770f-e429-479c-8f27-3230830dd8e1_4-3-aspect-ratio_default_1147516.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f3de770f-e429-479c-8f27-3230830dd8e1_4-3-aspect-ratio_default_1147516.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f3de770f-e429-479c-8f27-3230830dd8e1_4-3-aspect-ratio_default_1147516.jpg"
                    alt="La persiana bajada del casal La Cala se ha convertido en el símbolo de un barrio que lamenta haber perdido el principal espacio de socialización de sus personas mayores"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La persiana bajada del casal La Cala se ha convertido en el símbolo de un barrio que lamenta haber perdido el principal espacio de socialización de sus personas mayores                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/68a77eeb-8378-4780-a49a-c668e9c10b70_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/68a77eeb-8378-4780-a49a-c668e9c10b70_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/68a77eeb-8378-4780-a49a-c668e9c10b70_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/68a77eeb-8378-4780-a49a-c668e9c10b70_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/68a77eeb-8378-4780-a49a-c668e9c10b70_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/68a77eeb-8378-4780-a49a-c668e9c10b70_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/68a77eeb-8378-4780-a49a-c668e9c10b70_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Fidela Pedregal, antigua usuaria de La Cala: &quot;Han quitado la diversión de mucha gente&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Fidela Pedregal, antigua usuaria de La Cala: &quot;Han quitado la diversión de mucha gente&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El pasado 2 de julio, mientras decenas de usuarios participaban en un taller de memoria, la comitiva judicial y los efectivos policiales irrumpieron en el edificio para ejecutar el lanzamiento. En cuesti&oacute;n de minutos, las actividades quedaron interrumpidas y los asistentes tuvieron que abandonar el local entre el desconcierto y la incertidumbre. Los carteles de bailes, excursiones y talleres que a&uacute;n cuelgan de las ventanas son el &uacute;nico vestigio de la intensa actividad que durante d&eacute;cadas acogi&oacute; el casal, reconvertido en el s&iacute;mbolo de una realidad que va m&aacute;s all&aacute; del caso y que plantea interrogantes en torno al futuro de los espacios comunitarios para las personas mayores y sobre la vulnerabilidad de numerosas asociaciones que desarrollan su labor social en inmuebles de titularidad privada.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En cuestión de minutos, las actividades quedaron interrumpidas y los asistentes tuvieron que abandonar el local entre el desconcierto y la incertidumbre</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El origen del conflicto se remonta a la deuda acumulada por la anterior junta directiva con la Fundaci&oacute; Sa Nostra, propietaria del inmueble desde 2020. Tras varios impagos del alquiler, la Fundaci&oacute; inici&oacute; un procedimiento judicial para recuperar el local. En 2024, ambas partes alcanzaron un acuerdo que permiti&oacute; suspender un primer intento de desalojo y dio margen a la nueva junta gestora para intentar regularizar la situaci&oacute;n econ&oacute;mica. A cambio, la asociaci&oacute;n asum&iacute;a una serie de obligaciones, entre ellas el pago de un arrendamiento de 2.200 euros al mes, una cantidad destinada a cubrir tanto la renta corriente como la amortizaci&oacute;n progresiva de la deuda acumulada, que rondaba los 30.000. El pacto fue respaldado por la asamblea de socios, pero una parte de los asociados se opuso al considerar que dejaba a la entidad en una posici&oacute;n de vulnerabilidad frente a la propiedad. El desahucio, finalmente, acab&oacute; por llegar. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6eff20a4-0f48-453c-9367-a15ea4a2420e_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6eff20a4-0f48-453c-9367-a15ea4a2420e_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6eff20a4-0f48-453c-9367-a15ea4a2420e_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6eff20a4-0f48-453c-9367-a15ea4a2420e_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6eff20a4-0f48-453c-9367-a15ea4a2420e_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6eff20a4-0f48-453c-9367-a15ea4a2420e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6eff20a4-0f48-453c-9367-a15ea4a2420e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Los usuarios de La Cala, concentrados a las puertas del local tras ser desalojados"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Los usuarios de La Cala, concentrados a las puertas del local tras ser desalojados                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        elDiario.es se ha puesto en contacto con la Fundaci&oacute; Sa Nostra para conocer, entre otras cuestiones, qu&eacute; comunicaciones mantuvo con la asociaci&oacute;n gestora respecto a la fecha del desalojo, qu&eacute; incumplimientos concretos motivaron finalmente la ejecuci&oacute;n del mismo, si existieron propuestas o alternativas para evitarlo una vez iniciado el procedimiento judicial y qu&eacute; uso tiene previsto dar al inmueble a partir de ahora, pero no ha obtenido respuesta hasta el momento de la publicaci&oacute;n de este reportaje.
    </p><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Solo quedan los m&eacute;dicos y tres farmacias&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Al lado de Fidela est&aacute; sentada Josefa, quien confiesa que echa de menos la rutina que durante a&ntilde;os marc&oacute; sus tardes. Acud&iacute;a al casal para jugar al bingo, comprar la loter&iacute;a y compartir unas horas con sus vecinos, aunque reconoce que evitaba volver sola de noche porque el camino hasta su casa le daba miedo. No presenci&oacute; el desalojo, ya que se produjo por la ma&ntilde;ana, pero ha escuchado a sus antiguos compa&ntilde;eros narrar lo sucedido, plasmado adem&aacute;s en varios v&iacute;deos que corrieron como la p&oacute;lvora. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Hab&iacute;a personas que tuvieron que salir deprisa con el <em>tacataca </em>y los carritos. Fue una falta de respeto. Dicen que recompondr&aacute;n la situaci&oacute;n, pero no lo s&eacute;. Me han dicho que ya han comprado el local para hacer pisos&rdquo;, prosigue. Para ella, el cierre del casal es un cap&iacute;tulo m&aacute;s del progresivo abandono que, a su juicio, sufre Son Cladera. &ldquo;Lo &uacute;nico que nos queda son los m&eacute;dicos y tres farmacias&rdquo;, denuncia, convencida de que las personas mayores son las principales perjudicadas.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1648282a-9606-477c-b536-661bd5cd8cab_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1648282a-9606-477c-b536-661bd5cd8cab_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1648282a-9606-477c-b536-661bd5cd8cab_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1648282a-9606-477c-b536-661bd5cd8cab_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1648282a-9606-477c-b536-661bd5cd8cab_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1648282a-9606-477c-b536-661bd5cd8cab_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1648282a-9606-477c-b536-661bd5cd8cab_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Josefa, sobre el desalojo: &quot;Había personas que tuvieron que salir deprisa con el tacataca y los carritos. Fue una falta de respeto&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Josefa, sobre el desalojo: &quot;Había personas que tuvieron que salir deprisa con el tacataca y los carritos. Fue una falta de respeto&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;A m&iacute; me han matado&rdquo;, afirma en la misma l&iacute;nea Isabel, a punto de cumplir 90 a&ntilde;os. En el portal de su casa, pr&oacute;ximo al casal, describe el cierre como un duro golpe a su d&iacute;a a d&iacute;a mientras recuerda las tardes de bingo, los talleres de memoria y las conversaciones que hasta hace apenas unas semanas llenaban el local. All&iacute; participaba en las actividades de memoria y pasaba ratos jugando al bingo antes de regresar a casa. 
    </p><p class="article-text">
        Sentada junto a Fidela y Josefa, Leonor explica que llevaba vinculada al casal desde pr&aacute;cticamente sus or&iacute;genes. Recuerda que el club comenz&oacute; en un local m&aacute;s peque&ntilde;o hasta trasladarse al edificio del que ahora ha sido desalojado. &ldquo;Era muy grande: ten&iacute;a un comedor muy grande, una cocina muy grande, un patio grande&rdquo;, rememora. All&iacute; se celebraban comidas dominicales, fiestas y actos como la &uacute;ltima misa rociera. &ldquo;Los s&aacute;bados hac&iacute;an pan y bollitos. Nos daba la vida&rdquo;, recuerda, resumiendo con nostalgia la intensa actividad social que albergabael edificio.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Los sábados hacían pan y bollitos. Nos daba la vida</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Leonor</span>
                                        <span>—</span> Usuaria de La Cala y vecina de Son Cladera
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddc3e101-fa53-4f08-af43-b651b5d06bc4_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddc3e101-fa53-4f08-af43-b651b5d06bc4_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddc3e101-fa53-4f08-af43-b651b5d06bc4_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddc3e101-fa53-4f08-af43-b651b5d06bc4_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddc3e101-fa53-4f08-af43-b651b5d06bc4_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddc3e101-fa53-4f08-af43-b651b5d06bc4_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ddc3e101-fa53-4f08-af43-b651b5d06bc4_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Isabel, quien está a punto de cumplir 90 años, describe el cierre como un duro golpe a su día a día mientras evoca las tardes de bingo, los talleres de memoria y las conversaciones"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Isabel, quien está a punto de cumplir 90 años, describe el cierre como un duro golpe a su día a día mientras evoca las tardes de bingo, los talleres de memoria y las conversaciones                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2e827c0d-2a57-406c-964d-164365be9ef7_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2e827c0d-2a57-406c-964d-164365be9ef7_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2e827c0d-2a57-406c-964d-164365be9ef7_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2e827c0d-2a57-406c-964d-164365be9ef7_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2e827c0d-2a57-406c-964d-164365be9ef7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2e827c0d-2a57-406c-964d-164365be9ef7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2e827c0d-2a57-406c-964d-164365be9ef7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Leonor: . &quot;Los sábados hacían pan y bollitos. Nos daba la vida&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Leonor: . &quot;Los sábados hacían pan y bollitos. Nos daba la vida&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Ana tambi&eacute;n echa de menos la rutina que hab&iacute;a construido alrededor de La Cala. All&iacute; jugaba al bingo, le&iacute;a la prensa y, sobre todo, encontraba un lugar donde conversar con sus amigas. Ahora conf&iacute;a en que la asociaci&oacute;n consiga un nuevo espacio para retomar las actividades. &ldquo;Ojal&aacute; encuentren otro local. Es una pena lo que ha pasado&rdquo;, lamenta. A su juicio, el cierre del casal se suma a la desaparici&oacute;n de otros servicios esenciales en Son Cladera, como las oficinas bancarias, una circunstancia que, advierte, ha aumentado la dependencia de muchas personas mayores. &ldquo;Ahora dependen ya de alguien que les lleve a alg&uacute;n sitio o que les haga las gestiones&rdquo;, resume.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Ojalá encuentren otro local. Es una pena lo que ha pasado</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Ana</span>
                                        <span>—</span> Usuaria de La Cala y vecina de Son Cladera
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Los barrios no interesan&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        En un banco de la misma plaza, Jos&eacute; y Domingo charlan con otros vecinos. Jos&eacute; lamenta que el cierre ha perjudicado a personas mayores como uno de sus familiares, que asist&iacute;a con frecuencia a los talleres de memoria y que, tras el desalojo, depende ahora de que sus hijas lo lleven a otro centro. &ldquo;Solo no puede ir&rdquo;, explica, convencido de que el desalojo ha complicado la vida cotidiana de muchos usuarios que encontraban en La Cala un espacio cercano y accesible.
    </p><p class="article-text">
        Salvador, por su parte, sostiene que el problema refleja el abandono que, a su juicio, sufre Son Cladera. Lamenta la desaparici&oacute;n de servicios en el barrio, critica la falta de presencia policial y reprocha a las administraciones no haber encontrado una soluci&oacute;n antes del desalojo. &ldquo;Los barrios no interesan&rdquo;, afirma Salvador, quien tambi&eacute;n defiende que la asociaci&oacute;n hab&iacute;a conseguido sanear su situaci&oacute;n econ&oacute;mica y considera que las personas mayores han terminado pagando las consecuencias de un conflicto que, entiende, podr&iacute;a haberse resuelto de otra manera.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3823dc36-b50e-4234-87f4-6f905ff96f11_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3823dc36-b50e-4234-87f4-6f905ff96f11_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3823dc36-b50e-4234-87f4-6f905ff96f11_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3823dc36-b50e-4234-87f4-6f905ff96f11_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3823dc36-b50e-4234-87f4-6f905ff96f11_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3823dc36-b50e-4234-87f4-6f905ff96f11_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3823dc36-b50e-4234-87f4-6f905ff96f11_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="José y Domingo conversan en uno de los bancos de Son Cladera"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                José y Domingo conversan en uno de los bancos de Son Cladera                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e19c4196-3762-442e-9ffe-a858e22b030e_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e19c4196-3762-442e-9ffe-a858e22b030e_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e19c4196-3762-442e-9ffe-a858e22b030e_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e19c4196-3762-442e-9ffe-a858e22b030e_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e19c4196-3762-442e-9ffe-a858e22b030e_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e19c4196-3762-442e-9ffe-a858e22b030e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e19c4196-3762-442e-9ffe-a858e22b030e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La imagen de un vecino solo en la plaza de Son Cladera resume el vacío que, lamentan sus antiguos usuarios, ha dejado el cierre del casal La Cala"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La imagen de un vecino solo en la plaza de Son Cladera resume el vacío que, lamentan sus antiguos usuarios, ha dejado el cierre del casal La Cala                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La junta gestora: &ldquo;Seguiremos luchando&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        La presidenta de la junta gestora de La Cala, Yusmelis Coronado, asegura que la asociaci&oacute;n no da la batalla por perdida. &ldquo;Seguiremos luchando&rdquo;, afirma en declaraciones a elDiario.es, convencida de que todav&iacute;a existen opciones para recuperar el casal. Sostiene, incluso, que el caso puede sentar un precedente para otras entidades. Coronado conf&iacute;a en que el cierre no sea definitivo dado que, tras el lanzamiento, recibieron la comunicaci&oacute;n de que el Juzgado revisar&iacute;a la documentaci&oacute;n del procedimiento y que &eacute;ste les ha otorgado un plazo de entre cuatro y diez d&iacute;as h&aacute;biles para hacerlo. 
    </p><p class="article-text">
        Sin embargo, lamenta que la resoluci&oacute;n se est&eacute; demorando por el periodo vacacional. &ldquo;Lo tomaremos como unas vacaciones y a esperar, porque seguiremos luchando&rdquo;, se&ntilde;ala, aunque reconoce que la espera &ldquo;se hace una eternidad&rdquo; para unos usuarios que llevan semanas sin poder acceder al local.
    </p><p class="article-text">
        En este sentido, lamenta que quienes m&aacute;s est&aacute;n sufriendo las consecuencias del cierre son las personas mayores. &ldquo;Ahora no saben d&oacute;nde ir&rdquo;, afirma. Explica que muchas acud&iacute;an cada tarde al casal para escapar del calor, compartir unas horas de compa&ntilde;&iacute;a y participar en talleres o actividades l&uacute;dicas. &ldquo;Les han cortado esto&rdquo;, lamenta. A su juicio, el cierre del local se suma a la desaparici&oacute;n de otros servicios b&aacute;sicos del barrio, como las comentadas sucursales bancarias, una situaci&oacute;n que, asegura, deja a muchos vecinos de edad avanzada en una posici&oacute;n de mayor dependencia. &ldquo;Los han dejado abandonados&rdquo;, concluye.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c1a24c89-b267-4a99-bae7-f5028b927551_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c1a24c89-b267-4a99-bae7-f5028b927551_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c1a24c89-b267-4a99-bae7-f5028b927551_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c1a24c89-b267-4a99-bae7-f5028b927551_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c1a24c89-b267-4a99-bae7-f5028b927551_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c1a24c89-b267-4a99-bae7-f5028b927551_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c1a24c89-b267-4a99-bae7-f5028b927551_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una vecina sentada en uno de los bancos de la barriada"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una vecina sentada en uno de los bancos de la barriada                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ef97ac16-df22-4c85-bc2f-76a66d62d052_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ef97ac16-df22-4c85-bc2f-76a66d62d052_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ef97ac16-df22-4c85-bc2f-76a66d62d052_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ef97ac16-df22-4c85-bc2f-76a66d62d052_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ef97ac16-df22-4c85-bc2f-76a66d62d052_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ef97ac16-df22-4c85-bc2f-76a66d62d052_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ef97ac16-df22-4c85-bc2f-76a66d62d052_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Fachada del casal La Cala"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Fachada del casal La Cala                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En los &uacute;ltimos a&ntilde;os se han sucedido las protestas, las concentraciones y los llamamientos contra el desalojo de La Cala. Tras conocer la demanda de desahucio, la Asciaci&oacute;n de Vecinos de Son Cladera se volc&oacute; en la defensa del casal y comenz&oacute; a organizar movilizaciones y campa&ntilde;as de apoyo para tratar de frenar el cierre. &ldquo;Hoy son ellos a quienes echan a la calle; pero ma&ntilde;ana todos seremos mayores y nos gustar&iacute;a mantener nuestros espacios de convivencia con seguridad jur&iacute;dica y pol&iacute;tica social humanitaria, sabiendo que se respetan los derechos y obligaciones de todos&rdquo;, expresaba en un mensaje difundido en Facebook en abril de 2024.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La presidenta de la gestora de La Cala, Yusmelis Coronado, lamenta que quienes más están sufriendo las consecuencias del cierre son los mayores: &quot;Ahora no saben dónde ir&quot;. Explica que muchos acudían cada tarde al casal para escapar del calor, compartir unas horas de compañía y participar en talleres o actividades lúdicas</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Tras el desalojo del casal, varios socios y vecinos de Son Cladera han hecho p&uacute;blicas cartas abiertas en las que cuestionan tanto la actuaci&oacute;n de la Fundaci&oacute; Sa Nostra como la gesti&oacute;n del abogado de la asociaci&oacute;n. Uno de los socios, Juan S&aacute;nchez, critica que la Fundaci&oacute; rompiese con el modelo de cesi&oacute;n gratuita del local que hab&iacute;a estado vigente durante tres d&eacute;cadas tras asumir la gesti&oacute;n del inmueble en 2020 e imponer un alquiler a la asociaci&oacute;n. Como relata, la deuda se origin&oacute; durante la etapa de la anterior junta directiva, que dej&oacute; de abonar las rentas, y fue la posterior junta gestora la que asumi&oacute; el compromiso de sanear la situaci&oacute;n econ&oacute;mica y mantener la actividad del casal.
    </p><div id="fb-root"></div><script async defer src="https://connect.facebook.net/es_ES/sdk.js#xfbml=1&version=v19.0"></script><div class="fb-post" data-href="https://www.facebook.com/AvSonCladera/posts/pfbid02pNsbAGJAaow3cHZAykT6hbHxrVJot37mEqQPtGNHrpxEwzvLJkRB8TAH1WVTtSmTl?locale=es_ES"></div><p class="article-text">
        S&aacute;nchez defiende que, durante los dos &uacute;ltimos a&ntilde;os, la asociaci&oacute;n ha abonado pr&aacute;cticamente toda la deuda acumulada al duplicar la cuota mensual que pagaba a la Fundaci&oacute;n, por lo que considera que el desalojo no responde a un impago, sino al inter&eacute;s de recuperar el inmueble. En la carta acusa adem&aacute;s a la Fundaci&oacute; Sa Nostra de haber aprovechado el contrato firmado con la junta gestora para hacerse con el local y dejar &ldquo;en la calle&rdquo; a m&aacute;s de 250 personas mayores, una actuaci&oacute;n que considera incompatible con los fines sociales que proclama la entidad y que, a su juicio, contradice el esp&iacute;ritu de sus propios estatutos.
    </p><p class="article-text">
        Por otro lado, asegura que la voluntad mayoritaria de la asamblea era agotar todas las v&iacute;as para permanecer en el local, incluida la posibilidad de resistir al lanzamiento si fuera necesario. Dirigi&eacute;ndose al abogado de la gestora, le reprocha no haber informado a los socios de la fecha prevista para la ejecuci&oacute;n del desahucio. &ldquo;Si hubiera avisado de lo que har&iacute;a el juez, cuando el juez se present&oacute; en el local se lo habr&iacute;a encontrado lleno de gente neg&aacute;ndose a salir&rdquo;, escribe.
    </p><p class="article-text">
        Coronado, sin embargo, rechaza las cr&iacute;ticas y asegura que el desalojo cogi&oacute; por sorpresa incluso a la propia entidad, alegando que la comunicaci&oacute;n judicial lleg&oacute; con muy escaso margen. Seg&uacute;n afirma, el letrado recibi&oacute; la notificaci&oacute;n la tarde anterior y, para cuando quisieron reaccionar, la comisi&oacute;n judicial ya se hab&iacute;a presentado en el casal a primera hora de la ma&ntilde;ana. &ldquo;No dio tiempo a nada. No entendemos que act&uacute;en de esa manera&rdquo;, lamenta. La m&aacute;xima responsable de la gestora incide en que la prioridad de &eacute;sta siempre ha sido defender los intereses de los usuarios, por lo que, asevera, continuar&aacute;n luchando para recuperar el local.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/896aa3e5-364d-4d86-8a36-e8eb52d0d371_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/896aa3e5-364d-4d86-8a36-e8eb52d0d371_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/896aa3e5-364d-4d86-8a36-e8eb52d0d371_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/896aa3e5-364d-4d86-8a36-e8eb52d0d371_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/896aa3e5-364d-4d86-8a36-e8eb52d0d371_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/896aa3e5-364d-4d86-8a36-e8eb52d0d371_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/896aa3e5-364d-4d86-8a36-e8eb52d0d371_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Carteles de actividades que aún cuelgan de las ventanas"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Carteles de actividades que aún cuelgan de las ventanas                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Posible cesi&oacute;n municipal</strong></h2><p class="article-text">
        Por su parte, consultadas por este diario, fuentes del Ayuntamiento de Palma explican que el Consistorio, en su momento, puso a disposici&oacute;n de los responsables de La Cala el Casal de Barri de Son Cladera, pero que la propuesta fue rechazada por la entidad. El Ayuntamiento recuerda que su papel consiste en ceder espacios municipales para el desarrollo de actividades. 
    </p><p class="article-text">
        Coronado recrimina, sin embargo, que lo que se puso sobre la mesa fue &uacute;nicamente una sala insuficiente para desarrollar la actividad habitual de La Cala. &ldquo;No era adecuada para lo que nosotros hacemos&rdquo;, sostiene. Asegura que t&eacute;cnicos municipales llegaron a estudiar la posibilidad de ampliar ese espacio, pero concluyeron que no era viable. La presidenta de la gestora recuerda que el casal acog&iacute;a actividades diarias y reun&iacute;a a un n&uacute;mero de usuarios muy superior al que permitir&iacute;a ese emplazamiento.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Desalojo &ldquo;inhumano&rdquo; y &ldquo;antidemocr&aacute;tico&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        La Uni&oacute;n de Asociaciones de Mallorca (UAM) tambi&eacute;n se ha sumado a las cr&iacute;ticas por el desalojo del casal de La Cala. En un comunicado p&uacute;blico firmado por su presidente, Pere Felip Buades, la entidad asegura que no puede quedarse &ldquo;con los brazos cruzados&rdquo; ante el &ldquo;inadecuado e infame&rdquo; cierre del local, &ldquo;m&aacute;xime teniendo en cuenta que La Cala es la asociaci&oacute;n de <em>gent gran</em> [personas mayores en catal&aacute;n] que m&aacute;s actividades viene realizando&rdquo; y que aglutina al mayor n&uacute;mero de socios y socias de Balears. Aunque asegura respetar la resoluci&oacute;n judicial que ha permitido ejecutar el lanzamiento, se&ntilde;ala que no la comparte y la califica de &ldquo;inhumana&rdquo;, &ldquo;anticristiana&rdquo;, &ldquo;antidemocr&aacute;tica&rdquo;, &ldquo;inmoral&rdquo;, &ldquo;caciquil&rdquo; e &ldquo;ilegal&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Asimismo, la organizaci&oacute;n ha retado p&uacute;blicamente a la Fundaci&oacute; Sa Nostra a mantener un debate p&uacute;blico &ldquo;cuando quiera y donde quiera, con el fin de exponer libre y democr&aacute;ticamente los consiguientes puntos de vista por ambas partes&rdquo;. En la misma nota, advierte de que, si la entidad declina participar en ese debate, interpretar&aacute; esa decisi&oacute;n como una falta de voluntad para dar explicaciones p&uacute;blicas sobre el caso. 
    </p><p class="article-text">
        La UAM se&ntilde;ala adem&aacute;s que este asunto ser&aacute; abordado en el pleno municipal de este mes de julio y sostiene que todos los grupos pol&iacute;ticos tienen la obligaci&oacute;n de posicionarse en defensa de la asociaci&oacute;n. &ldquo;Aqu&iacute; no valdr&aacute;n las abstenciones&rdquo;, afirma en otro comunicado, en el que considera que no apoyar a La Cala equivaldr&iacute;a a dar la espalda a una entidad que define como &ldquo;mod&eacute;lica&rdquo; y un &ldquo;referente&rdquo; para el movimiento asociativo de Balears.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1386b6b1-a78e-4298-b883-c28873126d92_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1386b6b1-a78e-4298-b883-c28873126d92_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1386b6b1-a78e-4298-b883-c28873126d92_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1386b6b1-a78e-4298-b883-c28873126d92_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1386b6b1-a78e-4298-b883-c28873126d92_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1386b6b1-a78e-4298-b883-c28873126d92_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1386b6b1-a78e-4298-b883-c28873126d92_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Fachada de La Cala, ya con las puertas cerradas"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Fachada de La Cala, ya con las puertas cerradas                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Falta de movilizaci&oacute;n social</strong></h2><p class="article-text">
        Mientras tanto, Stop Desahucios ha cargado duramente contra el desalojo del casal de personas mayores de Son Cladera, que califica de &ldquo;brutal&rdquo;, y responsabiliza a la entidad propietaria del inmueble. La plataforma recuerda que durante los &uacute;ltimos a&ntilde;os ha respaldado las reivindicaciones de la asociaci&oacute;n para conservar el local, difundiendo convocatorias y participando, en la medida de sus posibilidades, en las movilizaciones convocadas en defensa del casal. No obstante, el colectivo tambi&eacute;n marca distancias con la gesti&oacute;n de la actual direcci&oacute;n de la asociaci&oacute;n. En su opini&oacute;n, tanto la mayor&iacute;a de la junta directiva como la asamblea de socios que respald&oacute; el acuerdo suscrito en 2024 con la Fundaci&oacute; Sa Nostra &ldquo;se equivocaron&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        La organizaci&oacute;n lamenta que, en la reuni&oacute;n en la que se aprob&oacute; aquel el acuerdo, prevaleciera el criterio del abogado frente al de otros socios que, pese a no ser juristas, contaban -asevera- con asesoramiento legal y con la experiencia acumulada de a&ntilde;os de lucha vecinal. A su juicio, la direcci&oacute;n tambi&eacute;n err&oacute; al no volver a convocar a los socios para valorar la evoluci&oacute;n del conflicto y al optar por transmitir un mensaje de tranquilidad mientras avanzaba el procedimiento judicial. Asimismo, sostiene que la falta de informaci&oacute;n previa sobre la fecha del lanzamiento impidi&oacute; organizar una movilizaci&oacute;n vecinal que, en su opini&oacute;n, podr&iacute;a haber tratado de evitar el desalojo. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0ddd62be-6965-40eb-b59e-7717f11a1d7a_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0ddd62be-6965-40eb-b59e-7717f11a1d7a_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0ddd62be-6965-40eb-b59e-7717f11a1d7a_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0ddd62be-6965-40eb-b59e-7717f11a1d7a_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0ddd62be-6965-40eb-b59e-7717f11a1d7a_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0ddd62be-6965-40eb-b59e-7717f11a1d7a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0ddd62be-6965-40eb-b59e-7717f11a1d7a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una de las calles que vertebran Son Cladera"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una de las calles que vertebran Son Cladera                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En este contexto, el colectivo defiende que la estrategia para recuperar el casal debe basarse en la movilizaci&oacute;n social y en la colaboraci&oacute;n entre entidades, por lo que propone abrir una nueva etapa basada en la unidad del barrio. Para ello, ha solicitado la celebraci&oacute;n de una reuni&oacute;n p&uacute;blica entre la junta de la asociaci&oacute;n de personas mayores, Stop Desahucios SONKLA (su rama en Son Cladera), la asociaci&oacute;n de vecinos y cualquier otro colectivo o vecino que quiera sumarse a la defensa del casal. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Esperemos que por el bien de la asociaci&oacute;n, del casal, de los mayores, la junta rectifique y pase a confiar en la movilizaci&oacute;n del barrio y alianzas con otros colectivos que queremos apoyar la recuperaci&oacute;n del local y la defensa de un barrio digno&rdquo;, subraya. La plataforma reivindica la necesidad de que las decisiones puedan ser debatidas y cuestionadas dentro de los movimientos vecinales y sociales y reitera su disposici&oacute;n a seguir apoyando la preservaci&oacute;n un espacio que considera fundamental para la vida comunitaria de Son Cladera.
    </p><p class="article-text">
        M&aacute;s all&aacute; de la batalla judicial, Josefa, Ana, Isabel, Leonor y el resto de usuarios del casal comparten una misma reivindicaci&oacute;n: recuperar un lugar que consideran imprescindible para mantener viva la convivencia en Son Cladera. Para ellos, La Cala no era solo un casal de personas mayores: era el espacio donde llenaban las tardes, hac&iacute;an amistades y segu&iacute;an sinti&eacute;ndose parte de un barrio que hoy, dicen, es un poco m&aacute;s pobre que hace dos semanas. &ldquo;Yo ya voy para noventa a&ntilde;os y esto era lo &uacute;nico que ten&iacute;a para salir de casa&rdquo;, concluye Isabel.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros, Francisco Ubilla]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/leonor-josefa-cientos-mayores-quedan-casal-desahucio-salimos-tacataca-carritos_1_13381796.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 16 Jul 2026 19:44:08 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/82af38ee-30cd-4dbd-9ad9-309177fc26a5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1098y491.jpg" length="1526799" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/82af38ee-30cd-4dbd-9ad9-309177fc26a5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1098y491.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1526799" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Leonor, Josefa y cientos de mayores se quedan sin su 'casal' tras un desahucio: "Salimos con el tacataca y los carritos"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/82af38ee-30cd-4dbd-9ad9-309177fc26a5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1098y491.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Tercera edad,Personas mayores,Exclusión social,Ancianos,Movimientos sociales,Centros sociales,Acción social,Desahucios,Desalojos,Islas Baleares,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El turisme i la crisi climàtica degraden les dunes de Mallorca i amenacen una abella endèmica]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/turisme-i-crisi-climatica-degraden-les-dunes-mallorca-i-amenacen-abella-endemica_1_13380631.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/e8d208d3-6be3-4064-ac27-60d7ddb84504_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El turisme i la crisi climàtica degraden les dunes de Mallorca i amenacen una abella endèmica"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">A Cala Mesquida es va descobrir fa uns anys un insecte conegut únicament en el seu sistema dunar: Dufourea balearica. “El meu equip ja ha constatat el declivi de diverses espècies després de la destrucció de l'hàbitat”, adverteix la científica i ecòloga Anna Traveset
</p><p class="subtitle">Les aus migratòries del Mediterrani, en una situació delicada a causa de la crisi climàtica que asseca els aiguamolls</p></div><p class="article-text">
        El desenvolupament urban&iacute;stic del litoral, la pressi&oacute; tur&iacute;stica i la crisi clim&agrave;tica acceleren el deteriorament i dificulten la recuperaci&oacute; dels sistemes dunars de les Illes Balears. A Cala Mesquida, al nord de Mallorca, fa uns anys s'hi va descobrir una abella end&egrave;mica (Dufourea balearica), per&ograve; la degradaci&oacute; &ndash;o fins i tot la possible destrucci&oacute;&ndash; del sistema dunar &ldquo;podria comportar-ne l'extinci&oacute;&rdquo;, en cas que no se'n trobin exemplars en una altra zona de l'arxip&egrave;lag balear. La degradaci&oacute; i la regressi&oacute; de les platges i les dunes &ndash;un dels ecosistemes m&eacute;s valuosos de la Mediterr&agrave;nia, per&ograve; tamb&eacute; un dels m&eacute;s fr&agrave;gils&ndash; no nom&eacute;s transformen el paisatge: tamb&eacute; destrueixen l'h&agrave;bitat de nombroses esp&egrave;cies vegetals i redueixen l'aliment dels insectes pol&middot;linitzadors, amb efectes en cadena sobre tot l'ecosistema.
    </p><p class="article-text">
        Alguns dels sistemes dunars m&eacute;s ben conservats es troben al Parc Natural d'Es Trenc-Salobrar de Campos i al Parc Natural de s'Albufera de Mallorca, on hi ha la platja d'Es Trenc; al Parc Natural de s'Albufera des Grau, on es troba la platja des Grau, i al Parc Natural de ses Salines d'Eivissa i Formentera. Diversos investigadors alerten de la necessitat de desenvolupar pol&iacute;tiques p&uacute;bliques que protegeixin millor els espais dunars, atesa la seva import&agrave;ncia per als ecosistemes.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Els sistemes dunars insulars, com els de Mallorca, s&oacute;n molt vulnerables perqu&egrave; ocupen superf&iacute;cies petites i estan a&iuml;llats, fet que en limita la capacitat de recuperaci&oacute;&rdquo;, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/anna-traveset-alerta-d-sisena-extincio-els-ossos-polars-mengen-menys-foques-per-perdua-gel_1_13249107.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">explica a elDiario.es Anna Traveset, investigadora de l'IMEDEA (CSIC-UIB) i referent internacional en ecologia de les illes</a>. L'ec&ograve;loga argumenta que aquestes dunes acullen esp&egrave;cies altament &ldquo;especialitzades&rdquo; &ndash;&eacute;s a dir, esp&egrave;cies molt adaptades a un h&agrave;bitat concret, com els sistemes dunars, en aquest cas&ndash; i, sovint, end&egrave;miques. Per tant, s&oacute;n &ldquo;sensibles a qualsevol alteraci&oacute;&rdquo;. &ldquo;El meu equip ja ha constatat el declivi de diverses esp&egrave;cies despr&eacute;s de la destrucci&oacute; de l'h&agrave;bitat a Mallorca&rdquo;, denuncia Traveset.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Els sistemes dunars insulars, com els de Mallorca, són molt vulnerables perquè ocupen superfícies petites i estan aïllats, fet que en limita la capacitat de recuperació</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Anna Traveset</span>
                                        <span>—</span> Investigadora de l&#039;IMEDEA (CSIC-UIB)
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Els riscos de la pressi&oacute; tur&iacute;stica</strong></h2><p class="article-text">
        La cient&iacute;fica aprofundeix en la idea que aquestes esp&egrave;cies depenen de processos naturals fr&agrave;gils (el vent, la sorra i la vegetaci&oacute;) que &ldquo;s'alteren f&agrave;cilment amb les infraestructures o la neteja de les platges&rdquo;. Aix&iacute; mateix, Traveset recorda que la pressi&oacute; tur&iacute;stica provoca &ldquo;trepig, destrucci&oacute; de la vegetaci&oacute; i erosi&oacute;&rdquo;, i que el desenvolupament urban&iacute;stic ha fragmentat molts d'aquests sistemes dunars. A aquests impactes, l'ec&ograve;loga hi afegeix que la crisi clim&agrave;tica &ldquo;n'agreuja la degradaci&oacute; a causa de l'augment del nivell de la mar i de temporals m&eacute;s intensos, sense espai perqu&egrave; les dunes puguin retrocedir&rdquo;, fet que en redueix la resili&egrave;ncia. En el cas de Mallorca, els sistemes dunars d'Es Trenc, Cala Mesquida o Son Serra de Marina &ldquo;persisteixen, per&ograve; sota una pressi&oacute; constant&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2e4253f9-bfe3-4558-be31-d7a8d2de0122_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2e4253f9-bfe3-4558-be31-d7a8d2de0122_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2e4253f9-bfe3-4558-be31-d7a8d2de0122_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2e4253f9-bfe3-4558-be31-d7a8d2de0122_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2e4253f9-bfe3-4558-be31-d7a8d2de0122_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2e4253f9-bfe3-4558-be31-d7a8d2de0122_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2e4253f9-bfe3-4558-be31-d7a8d2de0122_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La platja de Cala Mesquida acull un dels sistemes dunars més valuosos de les Balears, amenaçat per la pressió turística i la crisi climàtica "
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La platja de Cala Mesquida acull un dels sistemes dunars més valuosos de les Balears, amenaçat per la pressió turística i la crisi climàtica                             </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Un grup d'investigadors, la majoria vinculats a la UIB, ja va advertir d'aquests problemes a l'article cient&iacute;fic <a href="https://www.researchgate.net/publication/325737181_Restauracion_de_sistemas_dunares_en_las_islas_Baleares_2000-2017_una_vision_critica" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><em>Restauraci&oacute; de sistemes dunars a les Illes Balears (2000-2017): una visi&oacute; cr&iacute;tica</em></a>, publicat el juny de 2018. En aquest treball asseguren que la manca de criteris geomorfol&ograve;gics en algunes actuacions de restauraci&oacute; ha &ldquo;generat i agreujat processos erosius&rdquo; als sistemes que es pretenia recuperar o ha comportat la fixaci&oacute; de dunes que, per naturalesa, s&oacute;n din&agrave;miques.
    </p><p class="article-text">
        Durant d&egrave;cades, el litoral s'ha gestionat sobretot com un espai destinat al turisme i al lleure, adaptant les platges a les necessitats dels visitants i relegant el funcionament natural d'aquests ecosistemes. Tanmateix, les dunes s&oacute;n molt m&eacute;s que un element del paisatge: actuen com una barrera davant l'erosi&oacute;, protegeixen la l&iacute;nia de costa i acullen una gran biodiversitat. La seva fragilitat, unida a la pressi&oacute; humana i als efectes del canvi clim&agrave;tic, n'accelera la degradaci&oacute; i posa en risc les funcions ecol&ograve;giques que exerceixen.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Les dunes són molt més que un element del paisatge: actuen com una barrera davant l&#039;erosió, protegeixen la línia de costa i acullen una gran biodiversitat
</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>P&egrave;rdua d'esp&egrave;cies</strong></h2><p class="article-text">
        La desaparici&oacute; dels sistemes dunars insulars afecta greument les xarxes ecol&ograve;giques, especialment les interaccions entre les plantes i els pol&middot;linitzadors, afirma Traveset. Amb la p&egrave;rdua de l'h&agrave;bitat, afegeix, tamb&eacute; desapareixen moltes esp&egrave;cies vegetals adaptades a les dunes, fet que redueix les fonts de n&egrave;ctar i pol&middot;len per als insectes pol&middot;linitzadors. &ldquo;Aix&ograve; provoca un efecte en cascada: disminueixen els pol&middot;linitzadors i, al seu torn, es redueix la reproducci&oacute; de les plantes que en depenen&rdquo;, afirma. La cient&iacute;fica afegeix que, a les illes, &ldquo;aquest impacte &eacute;s m&eacute;s gran a causa de l'a&iuml;llament i de la menor diversitat funcional, fet que limita la substituci&oacute; d'esp&egrave;cies&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La p&egrave;rdua d'aquestes esp&egrave;cies afecta el funcionament de tot l'ecosistema. Les dunes tenen m&eacute;s dificultats per resistir l'impacte dels temporals o dels episodis de calor extrema i es debiliten processos essencials, com ara la fixaci&oacute; de la sorra o la regeneraci&oacute; de la vegetaci&oacute;. &ldquo;En conjunt, la degradaci&oacute; de les dunes implica no nom&eacute;s la p&egrave;rdua d'esp&egrave;cies, sin&oacute; tamb&eacute; de les relacions que sostenen l'ecosistema&rdquo;, assegura Traveset.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ed52a34b-471f-48c3-8246-0c02d6c6c0ef_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ed52a34b-471f-48c3-8246-0c02d6c6c0ef_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ed52a34b-471f-48c3-8246-0c02d6c6c0ef_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ed52a34b-471f-48c3-8246-0c02d6c6c0ef_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ed52a34b-471f-48c3-8246-0c02d6c6c0ef_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ed52a34b-471f-48c3-8246-0c02d6c6c0ef_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ed52a34b-471f-48c3-8246-0c02d6c6c0ef_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El desenvolupament urbanístic a Cala Mesquida és una de les amenaces per al seu ecosistema, segons els investigadors"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El desenvolupament urbanístic a Cala Mesquida és una de les amenaces per al seu ecosistema, segons els investigadors                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <a href="https://www.researchgate.net/publication/325737181_Restauracion_de_sistemas_dunares_en_las_islas_Baleares_2000-2017_una_vision_critica" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">L'article cient&iacute;fic</a> consultat aprofundeix en els impactes que descriu l'ec&ograve;loga i assenyala que, en els darrers anys, ha augmentat la preocupaci&oacute; pel deteriorament dels ecosistemes litorals. En el cas dels sistemes dunars, el seu equilibri dep&egrave;n d'un proc&eacute;s natural molt delicat en qu&egrave; intervenen l'aportaci&oacute; de sorra, el vent, l'onatge, els temporals i la vegetaci&oacute;. Quan algun d'aquests elements s'altera, el sistema perd estabilitat i esdev&eacute; m&eacute;s vulnerable a l'erosi&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        A aquesta fragilitat s'hi suma l'activitat humana, estretament lligada a la turistificaci&oacute;, que pot comportar la urbanitzaci&oacute; del litoral, la construcci&oacute; de passeigs mar&iacute;tims, la instal&middot;laci&oacute; de serveis a les platges i algunes actuacions de restauraci&oacute; mal planificades, que han accelerat la degradaci&oacute; de molts sistemes dunars.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Els espais dunars, ja de per si fràgils, es veuen afectats per l&#039;activitat humana, estretament lligada a la turistificació
</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Per frenar l'erosi&oacute; i la p&egrave;rdua de platges, aquests cient&iacute;fics <a href="https://www.researchgate.net/publication/325737181_Restauracion_de_sistemas_dunares_en_las_islas_Baleares_2000-2017_una_vision_critica" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">expliquen</a> que durant d&egrave;cades s'han aplicat diverses estrat&egrave;gies de gesti&oacute; del litoral. Algunes han consistit a construir infraestructures, com ara espigons o esculleres, per contenir l'onatge i retenir la sorra. D'altres han apostat per regenerar les platges amb aportacions artificials de sorra, una soluci&oacute; que pot generar nous problemes mediambientals tant a les zones d'extracci&oacute; com als indrets on es diposita el sediment.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5b1ece1-c49e-49c8-b721-effb2ab89bcf_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5b1ece1-c49e-49c8-b721-effb2ab89bcf_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5b1ece1-c49e-49c8-b721-effb2ab89bcf_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5b1ece1-c49e-49c8-b721-effb2ab89bcf_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5b1ece1-c49e-49c8-b721-effb2ab89bcf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5b1ece1-c49e-49c8-b721-effb2ab89bcf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f5b1ece1-c49e-49c8-b721-effb2ab89bcf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Les dunes de Cala Mesquida acullen espècies endèmiques i exerceixen un paper essencial en la protecció del litoral i de la biodiversitat"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Les dunes de Cala Mesquida acullen espècies endèmiques i exerceixen un paper essencial en la protecció del litoral i de la biodiversitat                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Davant aquests models, els investigadors defensen cada vegada m&eacute;s actuacions que imitin el funcionament natural de les dunes. Aquestes intervencions tenen com a objectiu recuperar la din&agrave;mica entre la platja i el sistema dunar perqu&egrave; la sorra i la vegetaci&oacute; tornin a estabilitzar el litoral per si mateixes. Tot i que aquest tipus de restauraci&oacute; acostuma a oferir millors resultats a llarg termini, tamb&eacute; exigeix m&eacute;s espai, m&eacute;s temps i, en alguns casos, limitar l'activitat humana al litoral.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Els investigadors defensen actuacions que imitin el funcionament natural de les dunes. Tot i que acostumen a oferir millors resultats a llarg termini, també exigeixen més espai, més temps i, en alguns casos, limitar l&#039;activitat humana al litoral
</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ldquo;Les actuacions sostenibles s&oacute;n les m&eacute;s adequades per preservar i recuperar el sistema platja-duna, tot i que, des d'un punt de vista socioecon&ograve;mic, poden ser complexes d'implementar, ja que requereixen amplis espais on recuperar les morfologies naturals i per&iacute;odes prolongats per a la seva restauraci&oacute;&rdquo;, destaquen els cient&iacute;fics.
    </p><p class="article-text">
        Traveset explica que les dunes costaneres s&oacute;n un entorn molt exigent, on nom&eacute;s sobreviuen les esp&egrave;cies capaces d'adaptar-se a la salinitat, el vent, el moviment de la sorra o l'escassetat de nutrients. A les illes, a m&eacute;s, l'a&iuml;llament ha afavorit l'aparici&oacute; d'esp&egrave;cies &uacute;niques. Tanmateix, adverteix que el fet que siguin endemismes &ndash;esp&egrave;cies pr&ograve;pies de les Illes Balears&ndash; tamb&eacute; les fa especialment vulnerables. &ldquo;Nom&eacute;s sobreviuen aquelles amb adaptacions a condicions extremes, com la salinitat, el vent o la manca de nutrients. (...) Aquesta &lsquo;especialitzaci&oacute;&rsquo; implica una baixa flexibilitat ecol&ograve;gica, fet que les fa molt vulnerables als canvis ambientals. En conjunt, s&oacute;n sistemes molt estructurats, per&ograve; amb una escassa resili&egrave;ncia davant les pertorbacions&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Ribas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/turisme-i-crisi-climatica-degraden-les-dunes-mallorca-i-amenacen-abella-endemica_1_13380631.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 15 Jul 2026 06:58:08 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/e8d208d3-6be3-4064-ac27-60d7ddb84504_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="723008" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/e8d208d3-6be3-4064-ac27-60d7ddb84504_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="723008" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El turisme i la crisi climàtica degraden les dunes de Mallorca i amenacen una abella endèmica]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/e8d208d3-6be3-4064-ac27-60d7ddb84504_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Mallorca,Medio ambiente,Fauna,Crisis climática,Turistas,Turismo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El turismo y la crisis climática degradan las dunas de Mallorca y amenazan a una abeja endémica]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/turismo-crisis-climatica-degradan-dunas-mallorca-amenazan-abeja-endemica_1_13379451.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/e8d208d3-6be3-4064-ac27-60d7ddb84504_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El turismo y la crisis climática degradan las dunas de Mallorca y amenazan a una abeja endémica"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">En Cala Mesquida se descubrió hace unos años un insecto conocido únicamente en su sistema dunar: Dufourea balearica. "Mi equipo ha constatado ya el declive de varias especies después de la destrucción de hábitat", advierte la científica y ecóloga Anna Traveset</p><p class="subtitle">Las aves migratorias del Mediterráneo, en una situación delicada debido a la crisis climática que seca los humedales</p></div><p class="article-text">
        El desarrollo urban&iacute;stico de la costa, la presi&oacute;n tur&iacute;stica y la crisis clim&aacute;tica aceleran el deterioro y dificultan la recuperaci&oacute;n de los sistemas dunares de las Illes Balears. En Cala Mesquida, al norte de Mallorca, hace unos a&ntilde;os se descubri&oacute; una abeja end&eacute;mica (Dufourea balearica), pero la degradaci&oacute;n &ndash;o posible destrucci&oacute;n&ndash; del sistema dunar &ldquo;podr&iacute;a implicar su extinci&oacute;n&rdquo;, en el caso de que no se encuentre en otra zona del archipi&eacute;lago balear. La degradaci&oacute;n y regresi&oacute;n de las playas y dunas &ndash;uno de los ecosistemas m&aacute;s valiosos del Mediterr&aacute;neo, pero tambi&eacute;n uno de los m&aacute;s fr&aacute;giles&ndash; no solo transforma el paisaje: tambi&eacute;n destruye el h&aacute;bitat de numerosas especies vegetales y reduce el alimento de los insectos polinizadores, con efectos en cadena sobre todo el ecosistema.
    </p><p class="article-text">
        Algunos de los mejor conservados son el Parc Natural Es Trenc-Salobrar de Campos y el Parc Natural de s&rsquo;Albufera, en Mallorca, donde se encuentra la playa de Es Trenc; el Parc Natural de s&rsquo;Albufera des Grau, donde se encuentra la playa des Grau, y el Parc Natural de ses Salines d&rsquo;Eivissa i Formentera. Diferentes investigadores alertan de la necesidad de desarrollar pol&iacute;ticas p&uacute;blicas que protejan mejor los espacios dunares debido a su importancia para los ecosistemas.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Los sistemas dunares insulares como los de Mallorca son muy vulnerables porque ocupan superficies peque&ntilde;as y est&aacute;n aislados, lo que limita su capacidad de recuperaci&oacute;n&rdquo;, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/ecologa-anna-traveset-alerta-sexta-extincion-osos-polares-comen-focas-perdida-hielo_1_13247120.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">explica a elDiario.es Anna Traveset, investigadora del IMEDEA (CSIC-UIB) y referencia internacional en ecolog&iacute;a de islas</a>. La ec&oacute;loga argumenta que estas dunas albergan especies altamente &lsquo;especializadas&rsquo; &ndash;es decir, especies muy adaptadas a un h&aacute;bitat en concreto, como los sistemas dunares, en este caso&ndash; y, a menudo, end&eacute;micas. Por tanto, son &ldquo;sensibles a cualquier alteraci&oacute;n&rdquo;. &ldquo;Mi equipo ha constatado ya el declive de varias especies despu&eacute;s de la destrucci&oacute;n de h&aacute;bitat en Mallorca&rdquo;, denuncia Traveset.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Los sistemas dunares insulares como los de Mallorca son muy vulnerables porque ocupan superficies pequeñas y están aislados, lo que limita su capacidad de recuperación</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Anna Traveset</span>
                                        <span>—</span> Investigadora del IMEDEA (CSIC-UIB)
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Los riesgos de la presi&oacute;n tur&iacute;stica</strong></h2><p class="article-text">
        La cient&iacute;fica ahonda en la idea de que estas especies dependen de procesos naturales fr&aacute;giles (el viento, la arena, la vegetaci&oacute;n) que &ldquo;se alteran f&aacute;cilmente con infraestructuras o limpieza de playas&rdquo;. Del mismo modo, Traveset recuerda que la presi&oacute;n tur&iacute;stica provoca &ldquo;pisoteo, destrucci&oacute;n de vegetaci&oacute;n y erosi&oacute;n&rdquo; y el desarrollo urban&iacute;stico ha fragmentado muchos de estos sistemas dunares. A estos impactos, la ec&oacute;loga advierte que la crisis clim&aacute;tica &ldquo;agrava su degradaci&oacute;n debido al aumento del nivel del mar y temporales m&aacute;s intensos, sin espacio para que las dunas retrocedan&rdquo;, lo cual reduce su resiliencia. En el caso de Mallorca, los sistemas dunares de Es Trenc, Cala Mesquida o Son Serra de Marina &ldquo;persisten pero bajo presi&oacute;n constante&rdquo;. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2e4253f9-bfe3-4558-be31-d7a8d2de0122_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2e4253f9-bfe3-4558-be31-d7a8d2de0122_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2e4253f9-bfe3-4558-be31-d7a8d2de0122_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2e4253f9-bfe3-4558-be31-d7a8d2de0122_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2e4253f9-bfe3-4558-be31-d7a8d2de0122_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2e4253f9-bfe3-4558-be31-d7a8d2de0122_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2e4253f9-bfe3-4558-be31-d7a8d2de0122_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La playa de Cala Mesquida alberga uno de los sistemas dunares más valiosos de Balears, amenazado por la presión turística y la crisis climática"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La playa de Cala Mesquida alberga uno de los sistemas dunares más valiosos de Balears, amenazado por la presión turística y la crisis climática                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Un grupo de investigadores, la mayor&iacute;a vinculados a la UIB, ya advirti&oacute; de estos problemas en el art&iacute;culo cient&iacute;fico <a href="https://www.researchgate.net/publication/325737181_Restauracion_de_sistemas_dunares_en_las_islas_Baleares_2000-2017_una_vision_critica" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><em>Restauraci&oacute;n de sistemas dunares en las Illes Balears (2000-2017): una visi&oacute;n cr&iacute;tica</em></a>, publicado en junio de 2018. En &eacute;l aseguran que la falta de criterios geomorfol&oacute;gicos en algunas actuaciones de restauraci&oacute;n ha &ldquo;generado y agravado procesos erosivos&rdquo; en los sistemas que se pretend&iacute;a recuperar o ha llevado a fijar dunas que, por naturaleza, son din&aacute;micas.
    </p><p class="article-text">
        Durante d&eacute;cadas, la costa se ha gestionado sobre todo como un espacio para el turismo y el ocio, adaptando las playas a las necesidades de los visitantes y relegando el funcionamiento natural de estos ecosistemas. Sin embargo, las dunas son mucho m&aacute;s que un elemento del paisaje: act&uacute;an como una barrera frente a la erosi&oacute;n, protegen la l&iacute;nea de costa y albergan una gran biodiversidad. Su fragilidad, unida a la presi&oacute;n humana y a los efectos del cambio clim&aacute;tico, acelera su degradaci&oacute;n, lo que pone en riesgo las funciones ecol&oacute;gicas que desempe&ntilde;an.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Las dunas son mucho más que un elemento del paisaje: actúan como una barrera frente a la erosión, protegen la línea de costa y albergan una gran biodiversidad</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>P&eacute;rdida de especies</strong></h2><p class="article-text">
        La desaparici&oacute;n de los sistemas dunares insulares afecta gravemente a las redes ecol&oacute;gicas, especialmente a las interacciones entre plantas y polinizadores, afirma Traveset. Al perderse el h&aacute;bitat, a&ntilde;ade, desaparecen tambi&eacute;n muchas especies vegetales adaptadas a las dunas, lo que reduce las fuentes de n&eacute;ctar y polen para los insectos polinizadores. &ldquo;Esto provoca un efecto en cascada: disminuyen los polinizadores y, a su vez, se reduce la reproducci&oacute;n de las plantas que dependen de ellos&rdquo;, afirma. La cient&iacute;fica a&ntilde;ade que en islas &ldquo;este impacto es mayor por el aislamiento y la menor diversidad funcional, lo que limita la sustituci&oacute;n de especies&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La p&eacute;rdida de estas especies afecta al funcionamiento de todo el ecosistema. Las dunas tienen m&aacute;s dificultades para resistir el impacto de temporales o episodios de calor extremo y se debilitan con procesos esenciales, como la fijaci&oacute;n de la arena o la regeneraci&oacute;n de la vegetaci&oacute;n. &ldquo;En conjunto, la degradaci&oacute;n de dunas implica no solo p&eacute;rdida de especies, sino de las relaciones que sostienen el ecosistema&rdquo;, asegura Traveset.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ed52a34b-471f-48c3-8246-0c02d6c6c0ef_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ed52a34b-471f-48c3-8246-0c02d6c6c0ef_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ed52a34b-471f-48c3-8246-0c02d6c6c0ef_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ed52a34b-471f-48c3-8246-0c02d6c6c0ef_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ed52a34b-471f-48c3-8246-0c02d6c6c0ef_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ed52a34b-471f-48c3-8246-0c02d6c6c0ef_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ed52a34b-471f-48c3-8246-0c02d6c6c0ef_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Cala Mesquida"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Cala Mesquida                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El <a href="https://www.researchgate.net/publication/325737181_Restauracion_de_sistemas_dunares_en_las_islas_Baleares_2000-2017_una_vision_critica" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">art&iacute;culo cient&iacute;fico</a> consultado ahonda en los impactos que describe la ec&oacute;loga y apunta a que en los &uacute;ltimos a&ntilde;os ha aumentado la preocupaci&oacute;n por el deterioro de los ecosistemas litorales. En el caso de los sistemas dunares, su equilibrio depende de un proceso natural muy delicado en el que intervienen el aporte de arena, el viento, el oleaje, los temporales y la vegetaci&oacute;n. Cuando alguno de estos elementos se altera, el sistema pierde estabilidad y se vuelve m&aacute;s vulnerable a la erosi&oacute;n. 
    </p><p class="article-text">
        A esa fragilidad se suma la actividad humana, muy ligada a la turistificaci&oacute;n, que puede conllevar la urbanizaci&oacute;n del litoral, la construcci&oacute;n de paseos mar&iacute;timos, la instalaci&oacute;n de servicios en las playas y algunas actuaciones de restauraci&oacute;n mal planificadas, que han acelerado la degradaci&oacute;n de muchos sistemas dunares.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Los espacios dunares, de por sí frágiles, se ven afectados por la actividad humana, muy ligada a la turistificación</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Para frenar la erosi&oacute;n y la p&eacute;rdida de playas, estos cient&iacute;ficos <a href="https://www.researchgate.net/publication/325737181_Restauracion_de_sistemas_dunares_en_las_islas_Baleares_2000-2017_una_vision_critica" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">explican</a> que durante d&eacute;cadas se han aplicado distintas estrategias de gesti&oacute;n del litoral. Algunas han consistido en construir infraestructuras como espigones o escolleras para contener el oleaje y retener la arena. Otras han apostado por regenerar las playas con aportes artificiales de arena, una soluci&oacute;n que puede generar nuevos problemas medioambientales tanto en las zonas de extracci&oacute;n como en los lugares donde se deposita el sedimento.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5b1ece1-c49e-49c8-b721-effb2ab89bcf_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5b1ece1-c49e-49c8-b721-effb2ab89bcf_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5b1ece1-c49e-49c8-b721-effb2ab89bcf_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5b1ece1-c49e-49c8-b721-effb2ab89bcf_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5b1ece1-c49e-49c8-b721-effb2ab89bcf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5b1ece1-c49e-49c8-b721-effb2ab89bcf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f5b1ece1-c49e-49c8-b721-effb2ab89bcf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Las dunas de Cala Mesquida albergan especies endémicas y desempeñan un papel esencial en la protección del litoral y la biodiversidad"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Las dunas de Cala Mesquida albergan especies endémicas y desempeñan un papel esencial en la protección del litoral y la biodiversidad                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Frente a estos modelos, los investigadores defienden cada vez m&aacute;s actuaciones que imiten el funcionamiento natural de las dunas. Estas intervenciones buscan recuperar la din&aacute;mica entre la playa y el sistema dunar para que la arena y la vegetaci&oacute;n vuelvan a estabilizar el litoral por s&iacute; mismas. Aunque este tipo de restauraci&oacute;n suele ofrecer mejores resultados a largo plazo, tambi&eacute;n exige m&aacute;s espacio, tiempo y, en ocasiones, limitar la actividad humana de la costa.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Los investigadores defienden actuaciones que imiten el funcionamiento natural de las dunas. Aunque suelen ofrecer mejores resultados a largo plazo, también exige más espacio, tiempo y, en ocasiones, limitar la actividad humana de la costa</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ldquo;Las actuaciones sostenibles son las m&aacute;s adecuadas para preservar y recuperar el sistema playa-duna, aunque socioecon&oacute;micamente pueden ser complejas de implementar, ya que requieren amplios espacios donde recuperar morfolog&iacute;as y tiempos prolongados en su restauraci&oacute;n&rdquo;, destacan los cient&iacute;ficos.
    </p><p class="article-text">
        Traveset explica que las dunas costeras son un entorno muy exigente, donde solo sobreviven las especies capaces de adaptarse a la sal, el viento, el movimiento de la arena o la escasez de nutrientes. En las islas, adem&aacute;s, el aislamiento ha favorecido la aparici&oacute;n de especies &uacute;nicas. Sin embargo, advierte de que el hecho de que sean endemismos &ndash;especies propias de las Illes Balears&ndash; tambi&eacute;n las hace especialmente vulnerables. &ldquo;Solo sobreviven aquellas con adaptaciones a condiciones extremas como salinidad, viento o falta de nutrientes. (...) Esta &lsquo;especializaci&oacute;n&rsquo; implica baja flexibilidad ecol&oacute;gica, lo que las hace muy vulnerables a cambios ambientales. En conjunto, son sistemas muy estructurados, pero con escasa resiliencia ante perturbaciones&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Ribas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/turismo-crisis-climatica-degradan-dunas-mallorca-amenazan-abeja-endemica_1_13379451.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 15 Jul 2026 04:02:19 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/e8d208d3-6be3-4064-ac27-60d7ddb84504_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="723008" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/e8d208d3-6be3-4064-ac27-60d7ddb84504_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="723008" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El turismo y la crisis climática degradan las dunas de Mallorca y amenazan a una abeja endémica]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/e8d208d3-6be3-4064-ac27-60d7ddb84504_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Mallorca,Medio ambiente,Fauna,Crisis climática,Turistas,Turismo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Detingut per cultivar més d'un centenar de plantes de marihuana a casa seva a Palma]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/detingut-per-cultivar-mes-d-centenar-plantes-marihuana-casa-seva-palma_1_13376184.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/5580d202-3621-4a80-91b6-0b7fe5399f3a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1064y624.jpg" width="1200" height="675" alt="Detingut per cultivar més d&#039;un centenar de plantes de marihuana a casa seva a Palma"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L'home ha estat detingut per un delicte de tràfic de drogues i un altre de defraudació de fluid elèctric</p><p class="subtitle">Talps a la Policia, balises per seguir agents i nexes amb la màfia: així operava la major banda de narcos de Mallorca</p></div><p class="article-text">
        La Policia Nacional ha detingut a Palma un home per suposadament cultivar marihuana al seu habitatge, en qu&egrave; hi havia m&eacute;s de 100 plantes.
    </p><p class="article-text">
        La detenci&oacute; &eacute;s el resultat d'una investigaci&oacute; del Grup II d'Estupefaents, iniciada despr&eacute;s de con&egrave;ixer que s'estaria cultivant, elaborant i preparant marihuana per vendre en un domicili al barri de Son Gotleu.
    </p><p class="article-text">
        Despr&eacute;s de realitzar les indagacions, segons ha informat la Prefectura Superior de Balears en una nota de premsa, es va comprovar que el presumpte autor tenia plantacions de marihuana i estris per al seu cultiu.
    </p><p class="article-text">
        Aix&iacute;, despr&eacute;s de sol&middot;licitar i obtenir autoritzaci&oacute; judicial, els policies van accedir a la casa dijous passat i van trobar 116 plantes de marihuana en diferents estats de marihuana.
    </p><p class="article-text">
        L'habitatge comptava amb una instal&middot;laci&oacute;, dividida en dues habitacions, especialitzada per al cultiu de les plantacions. A m&eacute;s, la instal&middot;laci&oacute; el&egrave;ctrica que s'utilitzava era il&middot;legal, la qual cosa suposava perill d'incendi.
    </p><p class="article-text">
        Els agents van trobar compressors d'aire i altres aparells per al cultiu de la plantaci&oacute;. Aix&iacute;, van desmantellar totes les plantes i van sol&middot;licitar la destrucci&oacute; de totes les instal&middot;lacions necess&agrave;ries per al cultiu.
    </p><p class="article-text">
        El presumpte autor, d'origen espanyol, va ser detingut per un suposat delicte de tr&agrave;fic de drogues i un altre de defraudaci&oacute; de fluid el&egrave;ctric.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Europa Press]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/detingut-per-cultivar-mes-d-centenar-plantes-marihuana-casa-seva-palma_1_13376184.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 13 Jul 2026 11:04:44 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/5580d202-3621-4a80-91b6-0b7fe5399f3a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1064y624.jpg" length="486832" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/5580d202-3621-4a80-91b6-0b7fe5399f3a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1064y624.jpg" type="image/jpeg" fileSize="486832" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Detingut per cultivar més d'un centenar de plantes de marihuana a casa seva a Palma]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/5580d202-3621-4a80-91b6-0b7fe5399f3a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1064y624.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Drogas,Consumo de drogas,Tráfico de drogas,Mallorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Detenido por cultivar más de un centenar de plantas de marihuana en su casa en Palma]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/detenido-cultivar-centenar-plantas-marihuana-casa-palma_1_13376145.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/5580d202-3621-4a80-91b6-0b7fe5399f3a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1064y624.jpg" width="1200" height="675" alt="Detenido por cultivar más de un centenar de plantas de marihuana en su casa en Palma"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El hombre ha sido detenido por un delito de tráfico de drogas y otro de defraudación de fluido eléctrico</p><p class="subtitle">Topos en la Policía, balizas para seguir a agentes y nexos con la mafia: así operaba la mayor banda de narcos de Mallorca</p></div><p class="article-text">
        La Polic&iacute;a Nacional ha detenido en Palma a un hombre por supuestamente cultivar marihuana en su vivienda, en la que hab&iacute;a m&aacute;s de 100 plantas.
    </p><p class="article-text">
        La detenci&oacute;n es el resultado de una investigaci&oacute;n del Grupo II de Estupefacientes, iniciada tras conocer que se estar&iacute;a cultivando, elaborando y preparando marihuana para vender en un domicilio en el barrio de Son Gotleu.
    </p><p class="article-text">
        Tras realizar las pesquisas, seg&uacute;n ha informado la Jefatura Superior de Balears en una nota de prensa, se comprob&oacute; que el presunto autor ten&iacute;a plantaciones de marihuana y enseres para su cultivo.
    </p><p class="article-text">
        As&iacute;, despu&eacute;s de solicitar y obtener autorizaci&oacute;n judicial, los polic&iacute;as accedieron a la casa el pasado jueves y encontraron 116 plantas de marihuana en diferentes estados de marihuana.
    </p><p class="article-text">
        La vivienda contaba con una instalaci&oacute;n, dividida en dos habitaciones, especializada para el cultivo de las plantaciones. Adem&aacute;s, la instalaci&oacute;n el&eacute;ctrica que se utilizaba era ilegal, lo que supon&iacute;a peligro de incendio.
    </p><p class="article-text">
        Los agentes hallaron compresores de aire y otros aparatos para el cultivo de la plantaci&oacute;n. As&iacute;, desmantelaron todas las plantas y solicitaron la destrucci&oacute;n de todas las instalaciones necesarias para el cultivo.
    </p><p class="article-text">
        El presunto autor, de origen espa&ntilde;ol, fue detenido por un supuesto delito de tr&aacute;fico de drogas y otro de defraudaci&oacute;n de fluido el&eacute;ctrico.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Europa Press]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/detenido-cultivar-centenar-plantas-marihuana-casa-palma_1_13376145.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 13 Jul 2026 10:59:02 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/5580d202-3621-4a80-91b6-0b7fe5399f3a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1064y624.jpg" length="486832" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/5580d202-3621-4a80-91b6-0b7fe5399f3a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1064y624.jpg" type="image/jpeg" fileSize="486832" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Detenido por cultivar más de un centenar de plantas de marihuana en su casa en Palma]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/5580d202-3621-4a80-91b6-0b7fe5399f3a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1064y624.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Drogas,Consumo de drogas,Tráfico de drogas,Mallorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Saray lluita per un pis del 'banc dolent' després de pagar per entrar-hi: "No vull que els meus fills es quedin sense casa"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/saray-lluita-per-pis-banc-dolent-despres-pagar-per-entrar-hi-no-vull-els-meus-fills-quedin-sense-casa_1_13374972.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/373aba91-49f2-40de-abed-4f82d77f2b94_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Saray lluita per un pis del &#039;banc dolent&#039; després de pagar per entrar-hi: &quot;No vull que els meus fills es quedin sense casa&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La dona porta deu anys criant els seus dos fills en un pis de la Sareb a Palma i demana poder pagar un lloguer per no perdre la seva llar. El seu cas posa de manifest, segons les entitats socials, les dificultats per aplicar la mediació prevista a la Llei d'Habitatge per evitar que una família vulnerable sigui desnonada sense alternativa habitacional</p><p class="subtitle">Casa Lola, de vil·la de luxe a 'vil·la misèria': la mansió il·legal reconvertida en refugi per als treballadors d'Eivissa
</p></div><p class="article-text">
        El seu fill petit corre pel menjador mentre Saray reconstrueix la decisi&oacute; que, fa deu anys, li va canviar la vida. Asseguda al menjador auster d'un habitatge situat en un bloc de pisos de la perif&egrave;ria de Palma, espera una resposta que pot determinar si podr&agrave; continuar vivint-hi amb la seva fam&iacute;lia. La seva hist&ograve;ria, per&ograve;, transcendeix el seu cas personal. Stop Desahucios Mallorca sost&eacute; que la batalla de Saray posa de manifest una de les principals llacunes en l'aplicaci&oacute; de la Llei pel Dret a l'Habitatge: la manca d'activaci&oacute; de la mediaci&oacute; prevista per a determinats procediments de desnonament promoguts per grans tenidors abans de reprendre els llan&ccedil;aments suspesos durant la pand&egrave;mia.
    </p><p class="article-text">
        Mentre la plataforma denuncia que aquesta garantia gaireb&eacute; no s'est&agrave; aplicant, Saray continua intentant regularitzar la seva situaci&oacute; mitjan&ccedil;ant un lloguer social per a l'habitatge de la Sareb on resideix des de fa una d&egrave;cada. I &eacute;s que, m&eacute;s enll&agrave; del debat jur&iacute;dic, aquesta mare de 29 anys descriu una llarga espera per arribar fins a aquest moment. Mentre la Sareb sost&eacute; en seu judicial que l'afectada va rebutjar inicialment un lloguer social, els correus electr&ograve;nics intercanviats amb l'empresa que gestiona l'immoble per compte de l'anomenat &ldquo;banc dolent&rdquo; -que no ha respost a les preguntes d'aquest mitj&agrave;- mostren que la companyia continuava comunicant-li mesos despr&eacute;s que la seva sol&middot;licitud de regularitzaci&oacute; romania &ldquo;en estudi&rdquo;, i l'instava a tornar a contactar-hi si, transcorreguts 45 dies, no havia rebut cap not&iacute;cia.
    </p><p class="article-text">
        Dies abans de la data fixada per al desnonament, Saray es va tornar a adre&ccedil;ar a l'empresa per intentar arribar a un acord i, posteriorment, va comunicar que continuava sense tenir cap gestor social assignat ni informaci&oacute; sobre l'estat del seu expedient. La jove insisteix que l'&uacute;nic que pret&eacute;n &eacute;s regularitzar la seva situaci&oacute;. &ldquo;Em varen telefonar perqu&egrave; envi&agrave;s tota la documentaci&oacute; i la vaig enviar. Em varen dir que complia els requisits&rdquo;, afirma, tot reconeixent que est&agrave; &ldquo;una mica nerviosa&rdquo; davant la incertesa sobre el seu futur residencial. &ldquo;Jo nom&eacute;s vull pagar un lloguer&rdquo;, comenta. Rep l'ingr&eacute;s m&iacute;nim vital i viu pendent d'una resoluci&oacute; que encara no arriba.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La Saray viu pendent d&#039;una resposta que no arriba mentre continua la incertesa sobre el seu futur residencial: &quot;Jo només vull pagar un lloguer&quot;</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>El pis buit que la Saray va convertir en la seva llar</strong></h2><p class="article-text">
        Saray va arribar al pis despr&eacute;s d'una etapa complicada en qu&egrave; compartia sostre amb la fam&iacute;lia del seu marit. &ldquo;Jo no podia continuar vivint all&agrave;, volia la meva intimitat&rdquo;, explica. Treballava a l'aeroport de Palma, per&ograve; el seu sou amb prou feines li permetia cobrir les despeses del dia a dia i accedir a un lloguer al mercat lliure era una opci&oacute; completament fora del seu abast. Amb una filla petita i sense cap alternativa habitacional, va comen&ccedil;ar a cercar qualsevol opci&oacute; que li permet&eacute;s independitzar-se. En aquell moment, els preus del lloguer comen&ccedil;aven a disparar-se a Mallorca i trobar un habitatge assequible s'havia convertit en una missi&oacute; pr&agrave;cticament impossible per a moltes fam&iacute;lies amb ingressos modestos.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/659cc608-ac4a-4cc8-b6dd-08b1cf88bb3b_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/659cc608-ac4a-4cc8-b6dd-08b1cf88bb3b_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/659cc608-ac4a-4cc8-b6dd-08b1cf88bb3b_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/659cc608-ac4a-4cc8-b6dd-08b1cf88bb3b_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/659cc608-ac4a-4cc8-b6dd-08b1cf88bb3b_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/659cc608-ac4a-4cc8-b6dd-08b1cf88bb3b_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/659cc608-ac4a-4cc8-b6dd-08b1cf88bb3b_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El fill de la Saray, jugant al fons del passadís"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El fill de la Saray, jugant al fons del passadís                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Un dia, va sentir una companya parlar amb un home que, segons li van explicar, es dedicava a obrir habitatges buits d'entitats financeres. Es va interessar per un d'aquells pisos, propietat de la Sareb. Va pagar 130 euros perqu&egrave; li obrissin la porta i va entrar en un habitatge abandonat i gaireb&eacute; sense condicions per ser habitat. I &eacute;s que, despr&eacute;s de la crisi immobili&agrave;ria del 2008, van comen&ccedil;ar a proliferar en diferents ciutats persones que localitzaven habitatges buits de bancs o de la mateixa Sareb i en facilitaven l'acc&eacute;s a fam&iacute;lies sense recursos, una pr&agrave;ctica que va conviure tant amb xarxes de suport a l'ocupaci&oacute; com amb episodis de frau.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;La casa estava plena de pols, fatal&rdquo;, recorda Saray. Mai no va signar un contracte de lloguer. Amb el pas del temps, per&ograve;, aquell pis es va convertir en la llar on ha criat els seus dos fills. La seva situaci&oacute; va comen&ccedil;ar a canviar anys despr&eacute;s, quan la Sareb va iniciar accions per recuperar l'habitatge. El procediment judicial va acabar derivant en un desnonament que va quedar susp&egrave;s durant la pand&egrave;mia a l'empara de la morat&ograve;ria estatal aprovada mitjan&ccedil;ant el Reial decret llei 11/2020.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">&#039;La casa estava plena de pols, fatal&#039;, recorda Saray. Mai no va signar un contracte de lloguer. Va pagar 130 euros perquè li obrissin la porta del pis, propietat de la SAERB. Amb el temps, però, aquell lloc es va convertir en la llar on ha criat els seus dos fills</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>La disposici&oacute; que pot canviar un desnonament</strong></h2><p class="article-text">
        El seu cas ha acabat convertint-se en un exemple de les dificultats que, segons denuncia Stop Desnonaments Mallorca, est&agrave; trobant l'aplicaci&oacute; de la disposici&oacute; transit&ograve;ria tercera de la Llei estatal pel Dret a l'Habitatge. El precepte estableix que, abans de reprendre determinats procediments promoguts per <a href="https://www.eldiario.es/economia/espana-millon-viviendas-manos-grandes-propietarios_1_11844846.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">grans tenidors</a> -els que s&oacute;n titulars de m&eacute;s de deu immobles urbans d'&uacute;s residencial-, s'ha de seguir un procediment de conciliaci&oacute; o d'intermediaci&oacute; destinat a valorar la situaci&oacute; de vulnerabilitat de la fam&iacute;lia afectada i a explorar solucions que evitin el desnonament, com ara ajuts p&uacute;blics o alternatives residencials.
    </p><p class="article-text">
        La finalitat d'aquest tr&agrave;mit no &eacute;s &uacute;nicament intentar un acord entre les parts, sin&oacute; tamb&eacute; permetre l'activaci&oacute; de recursos p&uacute;blics destinats a evitar que una fam&iacute;lia vulnerable sigui desnonada sense una alternativa residencial.
    </p><p class="article-text">
        L'entitat, per&ograve;, denuncia que aquesta previsi&oacute; amb prou feines s'est&agrave; aplicant. Com assenyala Joan Segura, portaveu de Stop Desnonaments Mallorca, nombrosos &ograve;rgans judicials estan reprenent procediments sense aplicar el mecanisme previst en la disposici&oacute; transit&ograve;ria tercera o responen a les sol&middot;licituds amb resolucions que no tenen res a veure amb el contingut de la norma. La plataforma sost&eacute;, a m&eacute;s, que la sent&egrave;ncia del Tribunal Constitucional que va avalar la Llei d'Habitatge refor&ccedil;a l'aplicaci&oacute; d'aquest precepte i que els jutjats l'haurien d'aplicar d'ofici quan concorrin els requisits legals.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d744b311-46b9-44fd-ae66-229357d69f52_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d744b311-46b9-44fd-ae66-229357d69f52_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d744b311-46b9-44fd-ae66-229357d69f52_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d744b311-46b9-44fd-ae66-229357d69f52_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d744b311-46b9-44fd-ae66-229357d69f52_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d744b311-46b9-44fd-ae66-229357d69f52_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d744b311-46b9-44fd-ae66-229357d69f52_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Blocs de pisos a Palma"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Blocs de pisos a Palma                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text"> Stop Desnonaments Mallorca denuncia que nombrosos òrgans judicials estan reprenent procediments sense aplicar el mecanisme previst en la disposició transitòria tercera o responent a les sol·licituds amb resolucions que res tenen a veure amb el contingut de la norma</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Aquest diari s'ha posat en contacte amb el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) per comprovar com s'est&agrave; aplicant la disposici&oacute; transit&ograve;ria tercera. Al web del m&agrave;xim &ograve;rgan de govern dels jutges, al qual aquest mitj&agrave; ha estat rem&egrave;s pel mateix CGPJ, hi figuren estad&iacute;stiques sobre els llan&ccedil;aments, per&ograve; no hi ha cap apartat que permeti con&egrave;ixer quants procediments s'han repr&egrave;s despr&eacute;s d'acreditar la mediaci&oacute; prevista a la llei. Davant aquesta manca de dades, elDiario.es ha revisat resolucions judicials dictades des de l'entrada en vigor de la Llei pel Dret a l'Habitatge. Aquesta an&agrave;lisi posa de manifest que encara no existeix un criteri uniforme: algunes resolucions analitzen l'obligaci&oacute; dels grans tenidors d'oferir un lloguer social o de complir determinats requisits previs al desnonament d'acord amb la normativa auton&ograve;mica. D'altres es limiten a resoldre q&uuml;estions processals o relatives a la situaci&oacute; de vulnerabilitat, sense entrar a valorar expressament l'aplicaci&oacute; d'aquest precepte.
    </p><p class="article-text">
        Stop Desnonaments Mallorca explica que l'advocada de Saray va ser una de les primeres a les Illes Balears a sol&middot;licitar l'aplicaci&oacute; d'aquesta disposici&oacute;, ja l'any 2024, quan tot feia pensar que la morat&ograve;ria aprovada mitjan&ccedil;ant el Reial decret llei 11/2020 -i prorrogada successivament des de l'inici de la pand&egrave;mia- podia arribar a la seva fi. Enguany n'ha tornat a reclamar l'aplicaci&oacute;. Tanmateix, el jutjat no s'ha pronunciat expressament sobre aquesta petici&oacute; i el procediment va romandre pr&agrave;cticament inalterat fins que, tres dies abans de la data fixada per al llan&ccedil;ament, la mateixa Sareb va sol&middot;licitar al jutjat la suspensi&oacute; del procediment al&middot;legant que les parts es trobaven &ldquo;en vies d'assolir un acord&rdquo;. El jutjat va estimar la petici&oacute; i va suspendre tant el procediment com el llan&ccedil;ament durant trenta dies.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Activaci&oacute; d'ajuts econ&ograve;mics</strong></h2><p class="article-text">
        La mediaci&oacute; no constitueix un mer tr&agrave;mit formal. Segons explica Stop Desnonaments Mallorca, &eacute;s precisament durant aquest procediment quan es poden activar ajuts econ&ograve;mics destinats a garantir una alternativa residencial per a les persones en situaci&oacute; de vulnerabilitat. Per aix&ograve; considera que, si el gran tenidor no promou aquesta mediaci&oacute; i el procediment continua igualment, la fam&iacute;lia afectada pot perdre l'oportunitat d'accedir a aquests recursos p&uacute;blics.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La mediació no constitueix un mer tràmit formal: és precisament durant aquest procediment quan es poden activar ajuts econòmics destinats a garantir una alternativa residencial per a les persones en situació de vulnerabilitat. Si el gran tenidor no promou aquesta mediació i el procediment continua igualment, la família afectada pot perdre l&#039;oportunitat d&#039;accedir a aquests recursos públics</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/baea34f2-e8f9-4cb6-ab4f-f69271639aa2_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/baea34f2-e8f9-4cb6-ab4f-f69271639aa2_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/baea34f2-e8f9-4cb6-ab4f-f69271639aa2_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/baea34f2-e8f9-4cb6-ab4f-f69271639aa2_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/baea34f2-e8f9-4cb6-ab4f-f69271639aa2_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/baea34f2-e8f9-4cb6-ab4f-f69271639aa2_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/baea34f2-e8f9-4cb6-ab4f-f69271639aa2_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Veïns celebrant la paralització del desnonament de vuit famílies vulnerables en un edifici propietat de la Sareb a Las Palmas de Gran Canària"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Veïns celebrant la paralització del desnonament de vuit famílies vulnerables en un edifici propietat de la Sareb a Las Palmas de Gran Canària                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Jo vull un lloguer&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        M&eacute;s enll&agrave; del debat jur&iacute;dic, Saray descriu una llarga espera per intentar regularitzar la seva situaci&oacute;. &ldquo;Jo vull ca meva. Jo vull un lloguer&rdquo;, afirma. Segons explica, va rebre una comunicaci&oacute; perqu&egrave; aport&agrave;s documentaci&oacute; amb l'objectiu d'estudiar la possibilitat de concedir-li un lloguer social al mateix habitatge. &ldquo;Em van telefonar perqu&egrave; envi&agrave;s tota la documentaci&oacute; i la vaig enviar. Em van dir que complia els requisits&rdquo;, explica.
    </p><p class="article-text">
        Els correus electr&ograve;nics intercanviats entre Saray i l'empresa gestora mostren que aquesta va obrir un expedient de regularitzaci&oacute;, va confirmar que la sol&middot;licitud de lloguer social estava en estudi i va empla&ccedil;ar l'afectada a tornar-hi a contactar si, transcorreguts 45 dies, no havia rebut cap not&iacute;cia. No obstant aix&ograve;, pocs dies abans de la data prevista per al desnonament, la mateixa Saray va comunicar que continuava sense tenir cap gestor social assignat i que ning&uacute; no s'havia posat en contacte amb ella.
    </p><p class="article-text">
        Si finalment ha de marxar, reconeix que nom&eacute;s contempla dues alternatives: tornar temporalment a ca son pare o sol&middot;licitar una pla&ccedil;a en un centre d'acollida per no quedar-se sense allotjament. La dona viu pendent d'una resposta que no arriba, mentre la incertesa sobre el seu futur residencial continua. &ldquo;Estic una mica nerviosa perqu&egrave; ja han passat els trenta dies del termini i no m'han dit res. A la meva advocada tampoc no li contesten&rdquo;, relata. Rep l'ingr&eacute;s m&iacute;nim vital i assegura que els mateixos gestors de l'expedient li van comunicar que reunia els requisits per optar a un lloguer social a causa de la seva situaci&oacute; de vulnerabilitat.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ca0cf3ef-39e4-412d-a8a5-6c926cd69da0_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ca0cf3ef-39e4-412d-a8a5-6c926cd69da0_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ca0cf3ef-39e4-412d-a8a5-6c926cd69da0_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ca0cf3ef-39e4-412d-a8a5-6c926cd69da0_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ca0cf3ef-39e4-412d-a8a5-6c926cd69da0_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ca0cf3ef-39e4-412d-a8a5-6c926cd69da0_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ca0cf3ef-39e4-412d-a8a5-6c926cd69da0_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Protesta duta a terme el 2021 davant la seu de la Sareb per protestar contra l&#039;&quot;opacitat&quot; de la situació de l&#039;anomenat &#039;banc dolent&#039;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Protesta duta a terme el 2021 davant la seu de la Sareb per protestar contra l&#039;&quot;opacitat&quot; de la situació de l&#039;anomenat &#039;banc dolent&#039;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La incertesa ha acabat passant factura a la seva salut. &ldquo;M'estan marejant&rdquo;, resumeix. Recorda que, quan estava previst un dels llan&ccedil;aments, va passar setmanes sense gaireb&eacute; dormir mentre anava d'un jutjat a l'altre, parlava amb la seva advocada i acudia als Serveis Socials intentant esbrinar qu&egrave; passaria. &ldquo;Vaig estar un mes aix&iacute;, sense dormir. Tres setmanes anant al jutjat, parlant amb la meva advocada i als Serveis Socials, movent papers. No contestaven fins a l'&uacute;ltim moment&rdquo;, explica.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Jo vull la meva casa. Jo vull un lloguer</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Saray</span>
                                        <span>—</span> Afectada per un desnonament promogut per la SAREB
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Els gestors del 'banc dolent'</strong></h2><p class="article-text">
        Stop Desnonaments Mallorca considera que el cas de Saray obre interrogants sobre la gesti&oacute; dels lloguers socials de la Sareb per part dels <em>servicers</em>, les empreses privades contractades per gestionar una part important dels actius immobiliaris del &ldquo;banc dolent&rdquo;, inclosos els expedients de lloguer social. Diverses companyies han assumit durant anys funcions de comercialitzaci&oacute;, administraci&oacute; i gesti&oacute; d'habitatges i cr&egrave;dits de la Sareb en virtut dels contractes subscrits amb la mateixa societat.
    </p><p class="article-text">
        Aquests gestors concentren bona part de la tramitaci&oacute; dels expedients de lloguer social, per&ograve; els procediments, denuncia l'organitzaci&oacute;, manquen de transpar&egrave;ncia i, en ocasions, s'allarguen durant mesos sense una resposta clara per a les fam&iacute;lies. Stop Desnonaments sost&eacute; que l'actual model de gesti&oacute; incentiva la venda d'actius per damunt de la consolidaci&oacute; de lloguers socials, una valoraci&oacute; que relaciona amb el sistema de remuneraci&oacute; dels <em>servicers</em>. Segons l'entitat, aquestes empreses poden obtenir una rendibilitat econ&ograve;mica m&eacute;s elevada amb la venda d'actius que amb la gesti&oacute; de contractes de lloguer, una circumst&agrave;ncia que, al seu parer, pot desincentivar les solucions residencials estables per a les fam&iacute;lies en situaci&oacute; de vulnerabilitat.
    </p><p class="article-text">
        Segons explica la Sareb al seu web, la societat va n&eacute;ixer amb l'objectiu de maximitzar la venda d'actius per amortitzar el deute avalat per l'Estat. Des del 2022, per&ograve;, afirma haver incorporat un mandat orientat tamb&eacute; a la sostenibilitat i a la utilitat social, aix&iacute; com al trasp&agrave;s d'habitatges al parc p&uacute;blic. La Sareb assenyala igualment que una part significativa dels actius que gestiona estan habitats i que, des del 2022, ha desenvolupat un model de gesti&oacute; dual que permet treballar amb fam&iacute;lies vulnerables, a les quals ofereix un Programa de Lloguer Social amb Acompanyament per ajudar-les a superar la seva situaci&oacute; de risc d'exclusi&oacute;. Per desenvolupar aquesta tasca, explica, compta amb empreses especialitzades en mediaci&oacute; social.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La via de les Nacions Unides</strong></h2><p class="article-text">
        Segura tamb&eacute; critica que Espanya continu&iuml; sense donar un efecte efectiu a les mesures cautelars sol&middot;licitades pel Comit&egrave; de Drets Econ&ograve;mics, Socials i Culturals (DESC) de les Nacions Unides en determinats procediments de desnonament sense alternativa residencial. En el cas de Saray, la seva advocada ha presentat, amb el suport de Stop Desnonaments Mallorca, una comunicaci&oacute; davant aquest &ograve;rgan internacional, encarregat de vetllar pel compliment del Pacte Internacional de Drets Econ&ograve;mics, Socials i Culturals. Espanya va ratificar aquest tractat juntament amb el seu Protocol Facultatiu, que permet a les persones que consideren vulnerats els seus drets acudir al Comit&egrave; una vegada exhaurides, en determinades circumst&agrave;ncies, les vies internes.
    </p><p class="article-text">
        Juntament amb aquesta comunicaci&oacute;, Stop Desnonaments va sol&middot;licitar l'adopci&oacute; de mesures cautelars perqu&egrave; el llan&ccedil;ament qued&eacute;s susp&egrave;s fins que es garant&iacute;s una alternativa residencial adequada. La plataforma sost&eacute; que, en la seva experi&egrave;ncia, quan el Comit&egrave; DESC formula aquest tipus de peticions a l'Estat espanyol, els procediments se suspenen de vegades per decisi&oacute; del gran tenidor o del jutjat sense fer cap refer&egrave;ncia expressa a la intervenci&oacute; de les Nacions Unides, fet que -al seu parer- invisibilitza el paper que exerceixen aquestes mesures cautelars internacionals. Aquesta &eacute;s, tanmateix, la valoraci&oacute; de l'entitat i no implica que existeixi un pronunciament general sobre el grau de compliment per part d'Espanya de les sol&middot;licituds del Comit&egrave; en tots els casos.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros, Francisco Ubilla]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/saray-lluita-per-pis-banc-dolent-despres-pagar-per-entrar-hi-no-vull-els-meus-fills-quedin-sense-casa_1_13374972.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 12 Jul 2026 17:43:09 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/373aba91-49f2-40de-abed-4f82d77f2b94_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="619744" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/373aba91-49f2-40de-abed-4f82d77f2b94_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="619744" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Saray lluita per un pis del 'banc dolent' després de pagar per entrar-hi: "No vull que els meus fills es quedin sense casa"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/373aba91-49f2-40de-abed-4f82d77f2b94_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Mallorca,Vivienda,Alquiler,Alquiler social,Sareb,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El Mundial toma Magaluf: la polémica arbitral impulsa a Inglaterra y apaga el sueño de la armada vikinga]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/mundial-toma-magaluf-inglaterra-desata-euforia-apaga-sueno-armada-vikinga_1_13373875.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/90ab2af0-5f6a-4e2d-b5da-e97ee94e54ab_16-9-discover-aspect-ratio_default_1147286.jpg" width="1500" height="844" alt="El Mundial toma Magaluf: la polémica arbitral impulsa a Inglaterra y apaga el sueño de la armada vikinga"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Casi mil años después de la batalla de Stamford Bridge, cuando el rey Harald Hardrada cayó intentando conquistar la Inglaterra de Harold Godwinson, los descendientes simbólicos de aquellos vikingos no lograron en el Miami Stadium la revancha que muchos esperaban</p><p class="subtitle">Akron, el estadio mexicano donde el Mundial se disputa sobre cadáveres: “Juegan encima de nuestros hijos”
</p></div><p class="article-text">
        El pitido final apenas se escuch&oacute;. Qued&oacute; sepultado bajo el rugido de cientos de aficionados ingleses agolpados en hileras de terrazas. Los abrazos dieron paso a las pintas alzadas al cielo y a un repertorio inevitable: <em>Three Lions</em>, <em>Sweet Caroline</em> y el ya inseparable <em>Football's Coming Home</em> resonaban mientras las pantallas repet&iacute;an una y otra vez los goles de Inglaterra en un partido no exento de pol&eacute;mica. Hasta el &uacute;ltimo minuto, Noruega so&ntilde;&oacute; con el pase a semifinales mientras Magaluf, principal basti&oacute;n brit&aacute;nico de Mallorca, se convirti&oacute; una noche m&aacute;s en una prolongaci&oacute;n de cualquier ciudad inglesa.  
    </p><p class="article-text">
        Casi mil a&ntilde;os despu&eacute;s de la <a href="https://www.eldiario.es/spin/deportes/batalla-vikinga-stamford-bridge-acabo-dando-nombre-estadio-chelsea-cambio-rumbo-inglaterra-1066-pm_1_12834235.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">batalla de Stamford Bridge</a>, cuando el rey Harald Hardrada cay&oacute; intentando conquistar la Inglaterra del monarca Harold Godwinson, los descendientes simb&oacute;licos de aquellos vikingos no lograron en el Miami Stadium materializar la revancha que muchos esperaban. No hubo espadas ni escudos, sino camisetas rojas y un ej&eacute;rcito de aficionados que, remando al un&iacute;sono, en todo momento mantuvo viva la esperanza: decenas de personas alineadas, hombro con hombro, moviendo los brazos como si empu&ntilde;aran remos invisibles mientras coreaban el nombre de Noruega. 
    </p><p class="article-text">
        El <em>Viking Row</em> hab&iacute;a desembarcado en Magaluf desde mucho antes del saque inicial. Tras el pitido final, sin embargo, el remo dej&oacute; de ser un grito de guerra para convertirse en un homenaje. Decenas de aficionados noruegos volvieron a formar filas por &uacute;ltima vez, ya sin la euforia de la victoria, despidiendo entre aplausos a la selecci&oacute;n que m&aacute;s lejos les hab&iacute;a llevado en casi tres d&eacute;cadas. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/148c0930-e0d9-4cb0-b4e7-07ed9bae69c8_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/148c0930-e0d9-4cb0-b4e7-07ed9bae69c8_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/148c0930-e0d9-4cb0-b4e7-07ed9bae69c8_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/148c0930-e0d9-4cb0-b4e7-07ed9bae69c8_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/148c0930-e0d9-4cb0-b4e7-07ed9bae69c8_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/148c0930-e0d9-4cb0-b4e7-07ed9bae69c8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/148c0930-e0d9-4cb0-b4e7-07ed9bae69c8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Aficionados ingleses siguen atentos el desarrollo del partido en uno de los bares de Magaluf con pantalla habilitada"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Aficionados ingleses siguen atentos el desarrollo del partido en uno de los bares de Magaluf con pantalla habilitada                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/aab59eb6-e60b-4a1e-9bef-9da9338d9d43_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/aab59eb6-e60b-4a1e-9bef-9da9338d9d43_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/aab59eb6-e60b-4a1e-9bef-9da9338d9d43_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/aab59eb6-e60b-4a1e-9bef-9da9338d9d43_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/aab59eb6-e60b-4a1e-9bef-9da9338d9d43_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/aab59eb6-e60b-4a1e-9bef-9da9338d9d43_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/aab59eb6-e60b-4a1e-9bef-9da9338d9d43_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Aficionados de Noruega, en el interior del Viking Magaluf"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Aficionados de Noruega, en el interior del Viking Magaluf                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Sobre el c&eacute;sped, Inglaterra tuvo que remar m&aacute;s de lo previsto para doblegar a la armada liderada por Erling Haaland, convertido durante este campeonato en el gran icono de una selecci&oacute;n que no disputaba un Mundial masculino desde Francia 1998. Andreas Schjelderup adelant&oacute; al conjunto escandinavo antes del descanso con un brillante disparo que hizo estallar de j&uacute;bilo a los aficionados vestidos de rojo en Magaluf. 
    </p><p class="article-text">
        La respuesta inglesa lleg&oacute; justo antes del intermedio, cuando Bellingham firm&oacute; una acci&oacute;n individual para restablecer el empate. Sin embargo, el gol lleg&oacute; precedido de controversia: la jugada se inici&oacute; tras un saque de puerta de &Oslash;rjan Nyland en el que los jugadores noruegos reclamaron que el bal&oacute;n hab&iacute;a rozado el cable de la <em>spidercam</em>, una circunstancia que, se quejaron, deb&iacute;a haber obligado al &aacute;rbitro a detener el juego y reanudarlo con un bal&oacute;n a tierra. Con todo, el colegiado dio continuidad a la acci&oacute;n y el centrocampista firm&oacute; el 1-1. Tras el encuentro, la FIFA sostuvo que el sensor del bal&oacute;n conectado no detect&oacute; contacto alguno con el cable, descartando as&iacute; la irregularidad denunciada por Noruega. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5f2e50b2-a833-459c-9a2b-adf0c1e95f9c_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5f2e50b2-a833-459c-9a2b-adf0c1e95f9c_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5f2e50b2-a833-459c-9a2b-adf0c1e95f9c_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5f2e50b2-a833-459c-9a2b-adf0c1e95f9c_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5f2e50b2-a833-459c-9a2b-adf0c1e95f9c_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5f2e50b2-a833-459c-9a2b-adf0c1e95f9c_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5f2e50b2-a833-459c-9a2b-adf0c1e95f9c_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Magaluf, preparada para la ocasión"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Magaluf, preparada para la ocasión                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En una segunda parte en la que los n&oacute;rdicos volvieron a poner contra las cuerdas a los de Thomas Tuchel, otra pol&eacute;mica lleg&oacute; en el minuto 55, cuando Noruega lleg&oacute; a celebrar el 1-2 de Torbj&oslash;rn Heggem. No obstante, el VAR anul&oacute; el tanto por un empuj&oacute;n previo de Erling Haaland sobre Elliot Anderson antes de que el bal&oacute;n estuviera en juego, obligando adem&aacute;s a repetir el saque de esquina conforme a la nueva interpretaci&oacute;n reglamentaria. La anulaci&oacute;n del tanto permiti&oacute; mantener con ox&iacute;geno a un combinado ingl&eacute;s que sobrevivi&oacute; a los mejores minutos de su rival. 
    </p><p class="article-text">
        En la pr&oacute;rroga, Bellingham apareci&oacute; de nuevo: el centrocampista aprovech&oacute; un rechace del guardameta &Oslash;rjan Nyland tras un disparo lejano de Morgan Rogers para culminar la remontada y sellar el billete de los Three Lions hacia las semifinales del Mundial. Los hombres de St&aring;le Solbakken no pudieron reescribir la vieja historia de Stamford Bridge. 
    </p><p class="article-text">
        Las dos acciones que marcaron el Inglaterra-Noruega se sumaron a una larga lista de decisiones arbitrales que han alimentado el debate durante este Mundial. Antes ya hab&iacute;an levantado ampollas el gol anulado a Ir&aacute;n frente a Egipto en la fase de grupos, las <a href="https://www.eldiario.es/mundial-2026/messi-renacido-salva-argentina-remontada-epica_1_13363792.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">protestas egipcias por dos posibles penaltis no se&ntilde;alados en su eliminaci&oacute;n ante Argentina</a>, la no expulsi&oacute;n de Bellingham en el Inglaterra-Ghana o la tarjeta roja mostrada a Breel Embolo en los cuartos de final entre Suiza y Argentina tras la aplicaci&oacute;n de la nueva regla de &ldquo;confusi&oacute;n de identidad&rdquo;. El torneo ha convertido al VAR y a las nuevas interpretaciones del reglamento en protagonistas casi permanentes, hasta el punto de que muchas de las conversaciones posteriores a los partidos han girado tanto alrededor del arbitraje como del propio juego.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0d242bad-2756-42b9-970a-ed6265d2a4eb_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0d242bad-2756-42b9-970a-ed6265d2a4eb_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0d242bad-2756-42b9-970a-ed6265d2a4eb_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0d242bad-2756-42b9-970a-ed6265d2a4eb_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0d242bad-2756-42b9-970a-ed6265d2a4eb_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0d242bad-2756-42b9-970a-ed6265d2a4eb_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0d242bad-2756-42b9-970a-ed6265d2a4eb_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Tumulto de aficionados"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Tumulto de aficionados                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4b93bfbc-c2e8-4181-a562-3c0c4e91c15d_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4b93bfbc-c2e8-4181-a562-3c0c4e91c15d_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4b93bfbc-c2e8-4181-a562-3c0c4e91c15d_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4b93bfbc-c2e8-4181-a562-3c0c4e91c15d_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4b93bfbc-c2e8-4181-a562-3c0c4e91c15d_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4b93bfbc-c2e8-4181-a562-3c0c4e91c15d_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4b93bfbc-c2e8-4181-a562-3c0c4e91c15d_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Tres de los seguidores noruegos aglutinados en el Viking Magaluf"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Tres de los seguidores noruegos aglutinados en el Viking Magaluf                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La euforia se apodera de Magaluf</strong></h2><p class="article-text">
        Mientras tanto, en Magaluf, los ingleses entonaban una y otra vez el ya cl&aacute;sico <em>Football's Coming Home</em>, varios aficionados noruegos se abrazaban antes de interpretar por &uacute;ltima vez el &ldquo;remo vikingo&rdquo;, convertido durante el torneo en el s&iacute;mbolo de una selecci&oacute;n que se despidi&oacute; entre aplausos.
    </p><p class="article-text">
        Camisetas de Harry Kane mezcladas con las de Jude Bellingham, banderas de San Jorge atadas como capas y turistas que apenas unas horas antes ocupaban las hamacas de la playa se hab&iacute;an convertido ahora en una marea humana que desbordaba terrazas y aceras. En locales como Magaluf Square, Linekers o los numerosos sports bars del centro tur&iacute;stico apenas quedaban mesas libres desde antes del inicio del encuentro. Numerosos aficionados hab&iacute;an reservado durante d&iacute;as conscientes de que el partido era uno de los grandes acontecimientos del verano. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b37dbb4f-cd97-4d13-ab0b-66d022b33696_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b37dbb4f-cd97-4d13-ab0b-66d022b33696_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b37dbb4f-cd97-4d13-ab0b-66d022b33696_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b37dbb4f-cd97-4d13-ab0b-66d022b33696_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b37dbb4f-cd97-4d13-ab0b-66d022b33696_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b37dbb4f-cd97-4d13-ab0b-66d022b33696_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b37dbb4f-cd97-4d13-ab0b-66d022b33696_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Tras el pitido final, la celebración en las calles del bastión británico de Mallorca"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Tras el pitido final, la celebración en las calles del bastión británico de Mallorca                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/781e287b-7f5b-488d-9185-b899aa7420d3_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/781e287b-7f5b-488d-9185-b899aa7420d3_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/781e287b-7f5b-488d-9185-b899aa7420d3_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/781e287b-7f5b-488d-9185-b899aa7420d3_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/781e287b-7f5b-488d-9185-b899aa7420d3_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/781e287b-7f5b-488d-9185-b899aa7420d3_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/781e287b-7f5b-488d-9185-b899aa7420d3_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Las calles de Magaluf, abarrotadas"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Las calles de Magaluf, abarrotadas                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Cuando el marcador qued&oacute; definitivamente del lado de Inglaterra, los m&oacute;viles aparecieron para retransmitir en directo la celebraci&oacute;n a familiares desde Manchester, Liverpool, Birmingham o Newcastle.
    </p><p class="article-text">
        En las calles de Magaluf, la euforia y la resignaci&oacute;n conviv&iacute;an a escasos metros de distancia. &ldquo;Sab&iacute;amos que iba a ser una batalla. Noruega nos ha hecho sufrir much&iacute;simo, pero este equipo sabe competir cuando llegan los momentos decisivos&rdquo;, celebraba Tom, un aficionado llegado desde Birmingham que segu&iacute;a el Mundial desde Magaluf junto a una decena de amigos. A pocos metros, el sentimiento era bien distinto entre los seguidores escandinavos. &ldquo;Perder as&iacute; duele, porque estuvimos muy cerca, pero nos vamos orgullosos. Hace unos a&ntilde;os nadie imaginaba a Noruega plantando cara a Inglaterra en unos cuartos de final&rdquo;, afirmaba Henrik, residente en la isla. 
    </p><p class="article-text">
        La escena resum&iacute;a tambi&eacute;n la propia paradoja de Magaluf. El mismo enclave que cada verano reaparece en el centro del debate sobre la masificaci&oacute;n tur&iacute;stica, el turismo de excesos y el modelo econ&oacute;mico de Mallorca se transform&oacute; por unas horas en una gigantesca grada al aire libre, dejando en un segundo plano las discusiones sobre saturaci&oacute;n tur&iacute;stica para convertirse en una improvisada sede mundialista a m&aacute;s de 7.000 kil&oacute;metros de los estadios de Estados Unidos. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros, Francisco Ubilla]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/mundial-toma-magaluf-inglaterra-desata-euforia-apaga-sueno-armada-vikinga_1_13373875.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 12 Jul 2026 08:37:02 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/90ab2af0-5f6a-4e2d-b5da-e97ee94e54ab_16-9-discover-aspect-ratio_default_1147286.jpg" length="141248" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/90ab2af0-5f6a-4e2d-b5da-e97ee94e54ab_16-9-discover-aspect-ratio_default_1147286.jpg" type="image/jpeg" fileSize="141248" width="1500" height="844"/>
      <media:title><![CDATA[El Mundial toma Magaluf: la polémica arbitral impulsa a Inglaterra y apaga el sueño de la armada vikinga]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/90ab2af0-5f6a-4e2d-b5da-e97ee94e54ab_16-9-discover-aspect-ratio_default_1147286.jpg" width="1500" height="844"/>
      <media:keywords><![CDATA[Mundial de fútbol,Fútbol,Deportes,Inglaterra,Noruega,Islas Baleares,Mallorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Saray lucha por un piso del 'banco malo' tras pagar por entrar en él: "No quiero que mis hijos se queden sin casa"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/saray-lucha-piso-banco-malo-pagar-entrar-no-quiero-hijos-queden-casa_1_13360871.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/373aba91-49f2-40de-abed-4f82d77f2b94_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Saray lucha por un piso del &#039;banco malo&#039; tras pagar por entrar en él: &quot;No quiero que mis hijos se queden sin casa&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La mujer lleva diez años criando a sus dos hijos en un piso de la Sareb en Palma y pide poder pagar un alquiler para no perder su hogar. Su caso pone de relieve, según las entidades sociales, las dificultades para aplicar la mediación prevista en la Ley de Vivienda para evitar que una familia vulnerable sea desalojada sin alternativa habitacional</p><p class="subtitle">Casa Lola, de villa de lujo a 'villa miseria': la mansión ilegal reconvertida en refugio para los trabajadores de Ibiza
</p></div><p class="article-text">
        Su hijo peque&ntilde;o corretea por el sal&oacute;n mientras Saray reconstruye la decisi&oacute;n que, hace diez a&ntilde;os, cambi&oacute; su vida. Sentada en el austero comedor de una vivienda situada en un bloque de pisos de la periferia de Palma, aguarda una respuesta que puede determinar si podr&aacute; seguir viviendo all&iacute; con su familia. Su historia, sin embargo, trasciende su caso personal. Stop Desahucios Mallorca sostiene que la batalla de Saray pone de manifiesto una de las principales lagunas en la aplicaci&oacute;n de la Ley 12/2023 por el Derecho a la Vivienda: la falta de activaci&oacute;n de la mediaci&oacute;n prevista para determinados procedimientos de desahucio promovidos por grandes tenedores antes de reanudar los lanzamientos suspendidos durante la pandemia. 
    </p><p class="article-text">
        Mientras la plataforma denuncia que esa garant&iacute;a apenas se est&aacute; aplicando, Saray contin&uacute;a intentando regularizar su situaci&oacute;n mediante un alquiler social para la vivienda de la Sareb en la que reside desde hace una d&eacute;cada. Y es que, m&aacute;s all&aacute; del debate jur&iacute;dico, esta madre de 29 a&ntilde;os describe una larga espera para llegar hasta ese momento. Mientras la Sareb sostiene en sede judicial que la afectada rechaz&oacute; inicialmente un alquiler social, los correos intercambiados con la empresa que gestiona el inmueble por cuenta del llamado 'banco malo' -que no ha respondido a las preguntas de este medio-, muestran que la compa&ntilde;&iacute;a segu&iacute;a comunic&aacute;ndole meses despu&eacute;s que su solicitud de regularizaci&oacute;n permanec&iacute;a 'en estudio', inst&aacute;ndola a volver a contactar si transcurridos 45 d&iacute;as no recib&iacute;a noticias.
    </p><p class="article-text">
        D&iacute;as antes de la fecha fijada para el desahucio, Saray volvi&oacute; a dirigirse a la empresa para intentar alcanzar un acuerdo y, posteriormente, comunic&oacute; que segu&iacute;a sin tener un gestor social asignado ni informaci&oacute;n sobre el estado de su expediente. La joven insiste en que lo &uacute;nico que pretende es regularizar su situaci&oacute;n. &ldquo;Me llamaron para enviar toda la documentaci&oacute;n y la envi&eacute;. Me dijeron que cumpl&iacute;a los requisitos&rdquo;, afirma, reconociendo estar &ldquo;un poco nerviosa&rdquo; ante la incertidumbre de su futuro residencial. &ldquo;Yo solo quiero pagar un alquiler&rdquo;, comenta. Percibe el ingreso m&iacute;nimo vital y vive pendiente de una resoluci&oacute;n que todav&iacute;a no llega. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Saray vive pendiente de una respuesta que no llega mientras continúa la incertidumbre sobre su futuro residencial: &quot;Yo solo quiero pagar un alquiler&quot;</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>El piso vac&iacute;o que Saray convirti&oacute; en su hogar</strong></h2><p class="article-text">
        Saray lleg&oacute; al piso despu&eacute;s de una etapa complicada en la que compart&iacute;a techo con la familia de su marido. &ldquo;Yo no pod&iacute;a seguir viviendo all&iacute;, quer&iacute;a mi intimidad&rdquo;, explica. Trabajaba en el aeropuerto de Palma, pero su salario apenas le permit&iacute;a cubrir los gastos del d&iacute;a a d&iacute;a y acceder a un alquiler en el mercado libre era una posibilidad completamente fuera de su alcance. Con una hija peque&ntilde;a y sin una alternativa habitacional, comenz&oacute; a buscar cualquier opci&oacute;n que le permitiera independizarse. Para entonces, los precios del alquiler comenzaban a dispararse en Mallorca y encontrar una vivienda asequible se hab&iacute;a convertido en una misi&oacute;n pr&aacute;cticamente imposible para muchas familias con ingresos modestos. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/659cc608-ac4a-4cc8-b6dd-08b1cf88bb3b_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/659cc608-ac4a-4cc8-b6dd-08b1cf88bb3b_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/659cc608-ac4a-4cc8-b6dd-08b1cf88bb3b_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/659cc608-ac4a-4cc8-b6dd-08b1cf88bb3b_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/659cc608-ac4a-4cc8-b6dd-08b1cf88bb3b_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/659cc608-ac4a-4cc8-b6dd-08b1cf88bb3b_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/659cc608-ac4a-4cc8-b6dd-08b1cf88bb3b_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El hijo de Saray, jugando al fondo del pasillo"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El hijo de Saray, jugando al fondo del pasillo                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Un d&iacute;a, escuch&oacute; a una compa&ntilde;era hablar con un hombre que, seg&uacute;n le contaron, se dedicaba a abrir viviendas vac&iacute;as de entidades financieras. Se interes&oacute; por uno de esos pisos, propiedad de la Sareb. Pag&oacute; 130 euros para que le abrieran la puerta y entr&oacute; en una vivienda abandonada y sin apenas condiciones para ser habitada. Y es que, tras la crisis inmobiliaria de 2008 comenzaron a proliferar en distintas ciudades personas que localizaban viviendas vac&iacute;as de bancos o de la SAREB y facilitaban el acceso a familias sin recursos, una pr&aacute;ctica que convivi&oacute; con redes de apoyo a la ocupaci&oacute;n pero tambi&eacute;n con episodios de fraude. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;La casa estaba llena de polvo, fatal&rdquo;, recuerda Saray. Nunca firm&oacute; un contrato de alquiler. Con el tiempo, sin embargo, aquel piso se convirti&oacute; en el hogar donde ha criado a sus dos hijos. Su situaci&oacute;n comenz&oacute; a cambiar a&ntilde;os despu&eacute;s, cuando la Sareb inici&oacute; acciones para recuperar la vivienda. El procedimiento judicial acab&oacute; derivando en un desahucio que qued&oacute; suspendido durante la pandemia al amparo de la moratoria estatal aprobada mediante el Real Decreto-ley 11/2020. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">&#039;La casa estaba llena de polvo, fatal&#039;, recuerda Saray. Nunca firmó un contrato de alquiler. Pagó 130 euros para que le abrieran la puerta del piso, propiedad de la SAERB. Con el tiempo, sin embargo, aquel lugar se convirtió en el hogar donde ha criado a sus dos hijos</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>La disposici&oacute;n que puede cambiar un desahucio</strong></h2><p class="article-text">
        Su caso ha acabado convirti&eacute;ndose en un ejemplo de las dificultades que, seg&uacute;n denuncia Stop Desahucios Mallorca, est&aacute; encontrando la aplicaci&oacute;n de la disposici&oacute;n transitoria tercera de la Ley estatal por el Derecho a la Vivienda: el precepto establece que, antes de reanudar determinados procedimientos promovidos por <a href="https://www.eldiario.es/economia/espana-millon-viviendas-manos-grandes-propietarios_1_11844846.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">grandes tenedores</a> -aquellos que poseen m&aacute;s de 10 inmuebles urbanos de uso residencial-, debe seguirse un procedimiento de conciliaci&oacute;n o intermediaci&oacute;n destinado a valorar la situaci&oacute;n de vulnerabilidad de la familia afectada y explorar soluciones que eviten el lanzamiento, como ayudas p&uacute;blicas o alternativas habitacionales.
    </p><p class="article-text">
        La finalidad de ese tr&aacute;mite no es &uacute;nicamente intentar un acuerdo entre las partes, sino permitir la activaci&oacute;n de recursos p&uacute;blicos dirigidos a evitar que una familia vulnerable sea desalojada sin alternativa habitacional.
    </p><p class="article-text">
        La entidad, sin embargo, denuncia que esa previsi&oacute;n apenas se est&aacute; aplicando. Como se&ntilde;ala Joan Segura, portavoz de Stop Desahucios, numerosos &oacute;rganos judiciales est&aacute;n reanudando procedimientos sin aplicar el mecanismo previsto en la disposici&oacute;n transitoria tercera o respondiendo a las solicitudes con resoluciones que nada tienen que ver con el contenido de la norma. La plataforma se&ntilde;ala, adem&aacute;s, que la sentencia del Tribunal Constitucional que aval&oacute; la Ley de Vivienda refuerza la aplicaci&oacute;n del precepto y que los juzgados deber&iacute;an aplicarla de oficio cuando concurren los requisitos legales para ello.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d744b311-46b9-44fd-ae66-229357d69f52_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d744b311-46b9-44fd-ae66-229357d69f52_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d744b311-46b9-44fd-ae66-229357d69f52_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d744b311-46b9-44fd-ae66-229357d69f52_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d744b311-46b9-44fd-ae66-229357d69f52_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d744b311-46b9-44fd-ae66-229357d69f52_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d744b311-46b9-44fd-ae66-229357d69f52_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Bloques de pisos en Palma"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Bloques de pisos en Palma                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text"> Stop Desahucios Mallorca denuncia que numerosos órganos judiciales están reanudando procedimientos sin aplicar el mecanismo previsto en la disposición transitoria tercera o respondiendo a las solicitudes con resoluciones que nada tienen que ver con el contenido de la norma</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Este peri&oacute;dico se ha puesto en contacto con el Consejo General del Poder Judicial (CGPJ) para comprobar la aplicaci&oacute;n de la disposici&oacute;n transitoria tercera. En la web del m&aacute;ximo &oacute;rgano de los jueces, a la que ha sido remitido este diario por parte del CGPJ, figuran estad&iacute;sticas sobre lanzamientos en las que, sin embargo, no existe ning&uacute;n apartado que permita conocer cu&aacute;ntos procedimientos se han reanudado tras acreditar la mediaci&oacute;n prevista en la ley. Ante esta circunstancia, elDiario.es ha revisado resoluciones judiciales dictadas desde la entrada en vigor de la Ley de Vivienda. Esa b&uacute;squeda refleja que no existe todav&iacute;a un criterio uniforme: algunas resoluciones analizan la obligaci&oacute;n de los grandes tenedores de ofrecer un alquiler social o de cumplir requisitos previos al desahucio conforme a la normativa auton&oacute;mica. Otras se limitan a resolver cuestiones procesales o de vulnerabilidad sin entrar a valorar expresamente la aplicaci&oacute;n del precepto. 
    </p><p class="article-text">
        Stop Desahucios explica que la abogada de Saray fue una de las primeras en Balears en solicitar la aplicaci&oacute;n de esa disposici&oacute;n, ya en 2024, cuando todo apuntaba a que la moratoria aprobada mediante el Real Decreto-ley 11/2020 -y sucesivamente prorrogada desde el inicio de la pandemia- pod&iacute;a llegar a su fin. Este a&ntilde;o ha vuelto a reclamar su aplicaci&oacute;n. Sin embargo, el Juzgado no ha resuelto expresamente esa petici&oacute;n y el procedimiento ha permanecido pr&aacute;cticamente inalterado hasta que, tres d&iacute;as antes de la fecha fijada para el lanzamiento, la propia Sareb solicit&oacute; al juzgado la suspensi&oacute;n del procedimiento alegando que las partes se encontraban 'en v&iacute;as de alcanzar un acuerdo'. El juzgado accedi&oacute; a la petici&oacute;n y suspendi&oacute; el lanzamiento durante treinta d&iacute;as.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Activaci&oacute;n de ayudas econ&oacute;micas</strong></h2><p class="article-text">
        La mediaci&oacute;n no constituye un mero tr&aacute;mite formal. Como explica la entidad, es precisamente durante ese procedimiento cuando pueden activarse ayudas econ&oacute;micas destinadas a garantizar una alternativa habitacional para personas en situaci&oacute;n de vulnerabilidad. De ah&iacute; que considere que, si el gran tenedor no promueve esa mediaci&oacute;n y el procedimiento contin&uacute;a igualmente, la familia afectada puede perder la oportunidad de acceder a esos recursos p&uacute;blicos.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La mediación no constituye un mero trámite formal: es precisamente durante ese procedimiento cuando pueden activarse ayudas económicas destinadas a garantizar una alternativa habitacional para personas en situación de vulnerabilidad. Si el gran tenedor no promueve esa mediación y el procedimiento continúa igualmente, la familia afectada puede perder la oportunidad de acceder a esos recursos públicos</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/baea34f2-e8f9-4cb6-ab4f-f69271639aa2_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/baea34f2-e8f9-4cb6-ab4f-f69271639aa2_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/baea34f2-e8f9-4cb6-ab4f-f69271639aa2_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/baea34f2-e8f9-4cb6-ab4f-f69271639aa2_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/baea34f2-e8f9-4cb6-ab4f-f69271639aa2_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/baea34f2-e8f9-4cb6-ab4f-f69271639aa2_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/baea34f2-e8f9-4cb6-ab4f-f69271639aa2_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Vecinos celebrando la paralización del desahucio de ocho familias vulnerables en un edificio propiedad de la Sareb en Las Palmas de Gran Canaria"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Vecinos celebrando la paralización del desahucio de ocho familias vulnerables en un edificio propiedad de la Sareb en Las Palmas de Gran Canaria                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Yo quiero un alquiler&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        M&aacute;s all&aacute; del debate jur&iacute;dico, Saray describe una larga espera para intentar regularizar su situaci&oacute;n. &ldquo;Yo quiero mi casa. Yo quiero un alquiler&rdquo;, afirma. Seg&uacute;n explica, recibi&oacute; una comunicaci&oacute;n para aportar documentaci&oacute;n con el fin de estudiar la posibilidad de concederle un alquiler social en la misma vivienda. &ldquo;Me llamaron para mandar toda la documentaci&oacute;n y la envi&eacute;. Me dijeron que cumpl&iacute;a los requisitos&rdquo;, afirma.
    </p><p class="article-text">
        Los correos intercambiados entre Saray y la gestora muestran que la empresa abri&oacute; un expediente de regularizaci&oacute;n, confirm&oacute; que la solicitud de alquiler social estaba en estudio y emplaz&oacute; a la afectada a volver a contactar si transcurridos 45 d&iacute;as no recib&iacute;a noticias. Sin embargo, pocos d&iacute;as antes de la fecha prevista para el desahucio, la propia Saray comunic&oacute; que segu&iacute;a sin tener un gestor social asignado y que nadie se hab&iacute;a puesto en contacto con ella.
    </p><p class="article-text">
        Si finalmente tiene que marcharse, reconoce que solo contempla dos alternativas: volver temporalmente con su padre o solicitar una plaza en un centro de acogida para no quedarse sin alojamiento. La mujer vive pendiente de una respuesta que no llega mientras contin&uacute;a la incertidumbre sobre su futuro residencial. &ldquo;Estoy un poco nerviosa porque pasan los treinta d&iacute;as del plazo y no me han dicho nada. A mi abogada tampoco le contestan&rdquo;, relata. Percibe el ingreso m&iacute;nimo vital y asegura que los propios gestores del expediente le comunicaron que reun&iacute;a las condiciones para optar al alquiler social debido a su situaci&oacute;n de vulnerabilidad.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ca0cf3ef-39e4-412d-a8a5-6c926cd69da0_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ca0cf3ef-39e4-412d-a8a5-6c926cd69da0_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ca0cf3ef-39e4-412d-a8a5-6c926cd69da0_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ca0cf3ef-39e4-412d-a8a5-6c926cd69da0_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ca0cf3ef-39e4-412d-a8a5-6c926cd69da0_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ca0cf3ef-39e4-412d-a8a5-6c926cd69da0_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ca0cf3ef-39e4-412d-a8a5-6c926cd69da0_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Protesta llevada a cabo en 2021 frente a la sede de la Sareb para protestar contra la &quot;opacidad&quot; de la situación del llamado &#039;banco malo&#039;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Protesta llevada a cabo en 2021 frente a la sede de la Sareb para protestar contra la &quot;opacidad&quot; de la situación del llamado &#039;banco malo&#039;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La incertidumbre ha acabado pasando factura a su salud. &ldquo;Me est&aacute;n mareando&rdquo;, resume. Recuerda que cuando estaba previsto uno de los lanzamientos pas&oacute; semanas sin apenas dormir mientras recorr&iacute;a juzgados, hablaba con su abogada y acud&iacute;a a Servicios Sociales intentando conocer qu&eacute; iba a ocurrir. &ldquo;Estuve un mes as&iacute;, sin dormir. Tres semanas yendo al juzgado, hablando con mi abogada y a Servicios Sociales moviendo papeles. No contestaban hasta el &uacute;ltimo momento&rdquo;, explica.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Yo quiero mi casa. Yo quiero un alquiler</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Saray</span>
                                        <span>—</span> Afectada por un desahucio promovido por la SAREB
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Los gestores del 'banco malo'</strong></h2><p class="article-text">
        Stop Desahucios considera que el caso de Saray abre interrogantes sobre la gesti&oacute;n de los alquileres sociales de la Sareb por parte de los <em>servicers</em>, las empresas privadas contratadas para gestionar gran parte de los activos inmobiliarios del 'banco malo', incluidos los expedientes de alquiler social. <a href="https://www.eldiario.es/economia/servihabitat-anticipa-aliseda-llevan-ultimo-gran-contrato-sareb-174-millones-deshacerse-4-860-m_1_13260273.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Diversas compa&ntilde;&iacute;as han asumido durante a&ntilde;os funciones de comercializaci&oacute;n</a>, administraci&oacute;n y gesti&oacute;n de viviendas y cr&eacute;ditos del llamado &ldquo;banco malo&rdquo; en virtud de contratos suscritos con la propia sociedad.
    </p><p class="article-text">
        Estos gestores concentran buena parte de la tramitaci&oacute;n de los expedientes de alquiler social, pero los procedimientos, critica la organizaci&oacute;n, carecen de transparencia y, en ocasiones, se prolongan durante meses sin una respuesta clara para las familias. Stop Desahucios sostiene que el actual modelo de gesti&oacute;n incentiva la venta de activos frente a la consolidaci&oacute;n de alquileres sociales, una valoraci&oacute;n que la organizaci&oacute;n relaciona con el sistema de remuneraci&oacute;n de los servicers, quienes, seg&uacute;n la entidad, pueden obtener una mayor rentabilidad econ&oacute;mica con la venta de activos que con la gesti&oacute;n de contratos de alquiler, lo que en su opini&oacute;n puede desincentivar las soluciones habitacionales estables para familias vulnerables. 
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n se&ntilde;ala la Sareb en su web, naci&oacute; con el objetivo de maximizar la venta de activos para amortizar la deuda avalada por el Estado, aunque desde 2022 incorpor&oacute; un mandato desinversor en t&eacute;rminos de sostenibilidad y utilidad social y, m&aacute;s recientemente, el traspaso de viviendas al parque p&uacute;blico. Asimismo, indica que un porcentaje relevante de los activos que recibe est&aacute;n habitados con diferentes casu&iacute;sticas: se&ntilde;ala que desde 2022 ha desarrollado un modelo de gesti&oacute;n dual que permite trabajar con las familias vulnerables a las que se les ofrece un Programa de Alquiler Social con Acompa&ntilde;amiento que les permita superar su situaci&oacute;n de riesgo de exclusi&oacute;n. Para el desarrollo de esta labor la sociedad se apoya, afirma, en la experiencia de empresas especializadas en mediaci&oacute;n social.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La v&iacute;a de Naciones Unidas</strong></h2><p class="article-text">
        Segura tambi&eacute;n critica que Espa&ntilde;a siga sin otorgar un efecto efectivo a las medidas cautelares solicitadas por el Comit&eacute; de Derechos Econ&oacute;micos, Sociales y Culturales (DESC) de Naciones Unidas en determinados procedimientos de desahucio sin alternativa habitacional. En el caso de Saray, su abogada ha promovido, con el apoyo de Stop Desahucios, una comunicaci&oacute;n ante este &oacute;rgano internacional, encargado de supervisar el cumplimiento del Pacto Internacional de Derechos Econ&oacute;micos, Sociales y Culturales. El tratado fue ratificado por Espa&ntilde;a junto con su Protocolo Facultativo. Ese mecanismo permite a personas que consideran vulnerados sus derechos acudir al Comit&eacute; una vez agotadas, en determinadas circunstancias, las v&iacute;as internas.
    </p><p class="article-text">
        Stop Desahucios explica que, junto con la comunicaci&oacute;n, solicit&oacute; medidas cautelares para suspender el lanzamiento hasta que se garantizara una alternativa habitacional adecuada. La plataforma critica que, en su experiencia, cuando el Comit&eacute; DESC solicita este tipo de medidas al Estado espa&ntilde;ol, los procedimientos se suspenden en ocasiones por decisi&oacute;n del gran tenedor o del juzgado sin hacer referencia expresa a la intervenci&oacute;n de Naciones Unidas, lo que -a su juicio- invisibiliza el papel que desempe&ntilde;an esas cautelares internacionales. Esa valoraci&oacute;n, no obstante, refleja la posici&oacute;n de la entidad y no implica que exista un pronunciamiento general sobre el cumplimiento por Espa&ntilde;a de las solicitudes del Comit&eacute; en todos los casos.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros, Francisco Ubilla]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/saray-lucha-piso-banco-malo-pagar-entrar-no-quiero-hijos-queden-casa_1_13360871.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 11 Jul 2026 19:52:19 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/373aba91-49f2-40de-abed-4f82d77f2b94_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="619744" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/373aba91-49f2-40de-abed-4f82d77f2b94_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="619744" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Saray lucha por un piso del 'banco malo' tras pagar por entrar en él: "No quiero que mis hijos se queden sin casa"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/373aba91-49f2-40de-abed-4f82d77f2b94_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Mallorca,Vivienda,Alquiler,Alquiler social,Sareb,Palma]]></media:keywords>
    </item>
  </channel>
</rss>
