<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - Mallorca]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/temas/mallorca/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - Mallorca]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/tag/1003691/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Pisos per 13.500 euros al mes "només per a empreses": la nova fórmula del negoci immobiliari a Balears]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/edificis-sencers-per-13-500-euros-mes-nomes-per-empreses-nova-formula-negoci-immobiliari-balears_1_13285904.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/af08e670-1e28-460e-a08c-59cf5f9e601f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Pisos per 13.500 euros al mes &quot;només per a empreses&quot;: la nova fórmula del negoci immobiliari a Balears"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Mentre els lloguers de les illes se situen entre els més cars del país, una part creixent del mercat immobiliari ja no es dirigeix a famílies ni residents habituals, sinó a companyies que necessiten allotjar temporalment treballadors desplaçats, directius o professionals internacionals</p><p class="subtitle">Horaris de 'check-out', dues rentadores a la setmana i sense “parelles ni amigues” a casa: l'odissea de llogar un pis a Palma
</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;Aquest edifici residencial totalment reformat ofereix una oportunitat &uacute;nica destinada exclusivament a l'ocupaci&oacute; corporativa. Aix&iacute; s'anuncia un immoble a Palma dirigit a &rdquo;satisfer les necessitats empresarials modernes&ldquo;. El preu d'un dels seus pisos: 13.500 euros al mes. Mentre <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/precio-alquiler-bate-records-balears-absorbe-64-sueldo-segundo-caro-espana_1_13265570.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">els lloguers de Balears se situen entre els m&eacute;s cars del pa&iacute;s</a> i centenars de persones subsisteixen dins <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/infierno-trasteros-policia-alquila-ilegalmente-personas-vulnerables-no-quiero-acabar-calle_1_12470630.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">infravivendes</a>,&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/precios-vivienda-hacinan-decenas-familias-caravanas-palma-animales_1_11674442.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">caravanes</a>,&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/vivir-tienda-campana-trabajo-diez-horas-dia-ibiza-volvere-cadiz-isla-no-funciona_1_13240365.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">tendes de campanya</a> i edificis abandonats, una part creixent del mercat immobiliari ja no s'adre&ccedil;a a fam&iacute;lies ni a residents habituals, sin&oacute; a empreses que necessiten allotjar temporalment treballadors despla&ccedil;ats, directius o professionals internacionals. L'oferta forma part d'una tend&egrave;ncia cada vegada m&eacute;s visible en el mercat immobiliari: la transformaci&oacute; d'habitatges residencials en productes espec&iacute;ficament dissenyats per a la mobilitat laboral i empresarial.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Ideal per a empreses que cerquen allotjament de primera qualitat, llest per utilitzar, per als seus equips i executius&rdquo;, resa el mateix anunci. Es tracta d'un habitatge incl&ograve;s a un edifici situat a la zona del carrer Arag&oacute;. Els seus habitatges, assenyala la publicaci&oacute;, &ldquo;compten amb espais exteriors privats, que inclouen terrasses i un sol&agrave;rium a l'&agrave;tic de fins a 30 metres quadrats&rdquo;. El comercialitza una de les principals plataformes immobili&agrave;ries especialitzades en habitatge de luxe i comprador internacional d'Espanya.
    </p><p class="article-text">
        Paral&middot;lelament, milers de residents competeixen per una oferta cada vegada m&eacute;s escassa en un dels mercats immobiliaris m&eacute;s tensionats de l'Estat. D'acord amb el darrer informe d'Idealista, el preu mitj&agrave; del lloguer va arribar al maig als 20,1 euros per metre quadrat a les Balears, un 2,2% m&eacute;s que un any abans, situant l'arxip&egrave;lag com la segona comunitat aut&ograve;noma amb les rendes m&eacute;s elevades d'Espanya, nom&eacute;s per darrere de Madrid. A Palma, on, segons el mateix portal, per cada pis que s'anuncia s'hi interessen 69 fam&iacute;lies, el preu s'ha disparat fins als 19,2 euros per metre quadrat despr&eacute;s d'encarir-se un 8,2% en nom&eacute;s dotze mesos, situant la capital balear com la tercera m&eacute;s cara del pa&iacute;s per llogar un habitatge.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">&#039;Ideal per a empreses que busquen allotjament de primera qualitat, llest per a utilitzar, per als seus equips i executius&#039;, resa un anunci. Es tracta d&#039;un edifici de Palma en el qual es comercialitzen set habitatges per 13.500 euros exclusivament per a empreses</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c3367b82-34a2-4ae6-9f01-610aa5993a3f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c3367b82-34a2-4ae6-9f01-610aa5993a3f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c3367b82-34a2-4ae6-9f01-610aa5993a3f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c3367b82-34a2-4ae6-9f01-610aa5993a3f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c3367b82-34a2-4ae6-9f01-610aa5993a3f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c3367b82-34a2-4ae6-9f01-610aa5993a3f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c3367b82-34a2-4ae6-9f01-610aa5993a3f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Anuncis d&#039;habitatges en una immobiliària a les Balears"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Anuncis d&#039;habitatges en una immobiliària a les Balears                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>L'habitatge convertit en infraestructura laboral</strong></h2><p class="article-text">
        El contrast il&middot;lustra la profunda transformaci&oacute; que travessa el mercat residencial balear. Mentre una part creixent de la poblaci&oacute; resident <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/vivir-tienda-campana-trabajo-diez-horas-dia-ibiza-volvere-cadiz-isla-no-funciona_1_13240365.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">queda expulsada de l'acc&eacute;s a l'habitatge</a>, immobili&agrave;ries especialitzades en luxe i comprador internacional comercialitzen edificis sencers per a empreses, executius i treballadors despla&ccedil;ats. La coexist&egrave;ncia entre un mercat orientat al capital internacional i uns lloguers que baten r&egrave;cord rere r&egrave;cord ha convertit les illes en un dels exemples m&eacute;s extrems de la bretxa entre l'habitatge com a actiu d'inversi&oacute; i l'habitatge com a dret residencial.
    </p><p class="article-text">
        Altres anuncis exemplifiquen clarament aquesta tend&egrave;ncia. Una altra empresa comercialitza per 2.574 euros mensuals un &agrave;tic de dos dormitoris i dos banys a Palma sota una condici&oacute; destacada en maj&uacute;scules: &ldquo;LLOGUER EXCLUSIU PER A EMPRESES&rdquo;. L'habitatge, completament moblat i equipat, disposa d'una terrassa privada de 25 metres quadrats, climatitzaci&oacute; per aerot&egrave;rmia i forma part d'una finca rehabilitada &iacute;ntegrament fa tot just tres anys. L'anunci s'adre&ccedil;a expressament a companyies que necessitin allotjar empleats o directius despla&ccedil;ats i culmina amb un reclam revelador: &ldquo;La teva nova llar a Palma&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Mentre una part creixent de la població resident queda expulsada de l&#039;accés a l&#039;habitatge i es veu abocada a subsistir dins infrahabitatges, caravanes, tendes de campanya i edificis abandonats, immobiliàries especialitzades en luxe i comprador internacional comercialitzen edificis sencers per a empreses, executius i treballadors desplaçats</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El fenomen no es limita a la capital balear. A Eivissa, un anunci a Platja d'en Bossa ofereix un apartament d'obra nova per 5.000 euros mensuals, especificant a la primera l&iacute;nia que es tracta d'un &ldquo;lloguer de temporada&rdquo; i que &eacute;s &ldquo;nom&eacute;s per a empreses&rdquo;. L'habitatge, que compta amb 62 metres quadrats, una terrassa de 30 metres i dues habitacions dobles, a m&eacute;s d'acc&eacute;s a piscina, gimn&agrave;s i sala gourmet, forma part de la luxosa urbanitzaci&oacute; Aguamarina, desenvolupada per la <a href="https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/valencia/clamor-barrio-valenciano-patraix-construccion-24-apartamentos-turisticos-bajos-edificio_1_11742463.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">promotora Via C&eacute;lere</a>, un dels principals actors del negoci promotor espanyol.
    </p><p class="article-text">
        La mercantil est&agrave; controlada, al seu torn, pel fons nord-americ&agrave; V&auml;rde Partners, fons internacional especialitzat en inversi&oacute; immobili&agrave;ria i actius financers. <em>elDiario.es</em> s'ha posat en contacte amb V&iacute;a C&eacute;lere per con&egrave;ixer la seva valoraci&oacute; sobre l'impacte d'aquestes f&oacute;rmules en l'acc&eacute;s a l'habitatge de la poblaci&oacute; resident, per&ograve; no ha obtingut resposta fins a la publicaci&oacute; d'aquest reportatge.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/11d9600d-2c9b-4803-baaa-3037a928df5e_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/11d9600d-2c9b-4803-baaa-3037a928df5e_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/11d9600d-2c9b-4803-baaa-3037a928df5e_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/11d9600d-2c9b-4803-baaa-3037a928df5e_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/11d9600d-2c9b-4803-baaa-3037a928df5e_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/11d9600d-2c9b-4803-baaa-3037a928df5e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/11d9600d-2c9b-4803-baaa-3037a928df5e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Manifestació duta a terme el maig de 2025 a Eivissa pels preus de l&#039;habitatge"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Manifestació duta a terme el maig de 2025 a Eivissa pels preus de l&#039;habitatge                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Mentrestant, a Santa Eul&agrave;ria des Riu, un dels municipis de les Balears amb el lloguer m&eacute;s car -1.107 euros mensuals de mitjana, segons dades recents del Col&middot;legi Oficial d'Agents de la Propietat Immobili&agrave;ria de les Balears (COAPI)-, un altre anunci ofereix un habitatge per 2.100 euros orientat expressament al mercat corporatiu i temporal. La propietat, comercialitzada per un perfil particular, es presenta com una soluci&oacute; per a estades professionals i perfils d'alt poder adquisitiu en l&iacute;nia amb una tend&egrave;ncia cada vegada m&eacute;s visible a les Piti&uuml;ses: habitatges que deixen d'adre&ccedil;ar-se a residents permanents per orientar-se a clients temporals, empreses i professionals despla&ccedil;ats.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un client &ldquo;m&eacute;s rendible&rdquo; que el resident</strong></h2><p class="article-text">
        No es tracta de casos a&iuml;llats. Paral&middot;lelament ha sorgit tota una ind&uacute;stria especialitzada en l'anomenat <em>corporate housing</em> o allotjament corporatiu que explica com, per a molts propietaris, resulta m&eacute;s atractiu llogar a una empresa que a una fam&iacute;lia: el pagador deixa de ser un particular per convertir-se en una societat considerada solvent, els contractes solen ser temporals, la rotaci&oacute; &eacute;s m&eacute;s gran i els preus poden situar-se molt per damunt dels que podria suportar bona part de la poblaci&oacute; local. Les mateixes plataformes de lloguer corporatiu destaquen com a avantatges la reducci&oacute; del risc d'impagament, la flexibilitat contractual i la simplificaci&oacute; de la gesti&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Tot i que no existeixen estad&iacute;stiques oficials espec&iacute;fiques sobre el pes del lloguer corporatiu a les Balears, diversos indicadors apunten a una creixent empresarialitzaci&oacute; de l'habitatge. Una enquesta de la Petita i Mitjana Empresa d'Eivissa i Formentera (PIMEEF) revela que el 60% de les petites i mitjanes empreses de Formentera ofereix allotjament als seus treballadors i que, entre les mercantils que lloguen habitatge per als seus empleats, la meitat destina entre 2.000 i 4.000 euros mensuals a aquest concepte i un 11% supera els 8.000 euros al mes. El 2024, la mateixa patronal denunciava que l'encariment de l'habitatge est&agrave; arribant a Eivissa &ldquo;a nivells que freguen el delictiu&rdquo;. &ldquo;Parlem d'economia submergida i d'especulaci&oacute;. Ja no &eacute;s nom&eacute;s una q&uuml;esti&oacute; d'oferta i demanda. Sembla que tant &eacute;s demanar 2.000 euros com 3.000, perqu&egrave; despr&eacute;s no es tributa per aix&ograve;&rdquo;, afirmava.
    </p><p class="article-text">
        Mentrestant, els sindicats alerten que la manca d'habitatge s'ha convertit en un dels principals obstacles per contractar personal: UGT ha arribat a proposar destinar l'<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/780-millones-recaudados-turistas-proyectos-vivienda-medio-ambiente-funciona-ecotasa-balear_1_11564229.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">impost de turisme sostenible</a>, un gravamen destinat a les pernoctacions hoteleres, a comprar o llogar establiments per allotjar els treballadors.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Una enquesta revela que el 60% de les petites i mitjanes empreses de Formentera ofereix allotjament als seus treballadors i que, entre les que lloguen vivenda per als seus empleats, la meitat destina entre 2.000 i 4.000 euros mensuals a aquest concepte i un 11% supera els 8.000 euros al mes</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Plataformes com Rentaborg destaquen com el mercat del lloguer corporatiu a Espanya ha experimentat un creixement sostingut els darrers anys, &ldquo;creant una oportunitat &uacute;nica per als propietaris que cerquen maximitzar la rendibilitat dels seus immobles&rdquo; en accedir a rendes m&eacute;s elevades -&ldquo;entre un 20% i un 40%&rdquo; m&eacute;s altes que les del lloguer residencial tradicional- i simplificar la gesti&oacute; de l'arrendament mitjan&ccedil;ant contractes signats per societats mercantils. Aquesta major rendibilitat, segons les mateixes empreses, compensa &agrave;mpliament la possible p&egrave;rdua d'avantatges fiscals als quals podrien acollir-se si l'arrendament es destin&agrave;s a habitatge habitual.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e93f653c-35b3-4c61-b2fe-7af6f54f3507_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e93f653c-35b3-4c61-b2fe-7af6f54f3507_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e93f653c-35b3-4c61-b2fe-7af6f54f3507_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e93f653c-35b3-4c61-b2fe-7af6f54f3507_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e93f653c-35b3-4c61-b2fe-7af6f54f3507_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e93f653c-35b3-4c61-b2fe-7af6f54f3507_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e93f653c-35b3-4c61-b2fe-7af6f54f3507_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Habitatges a Palma, al costat de la Catedral, una de les zones més cotitzades de la capital balear"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Habitatges a Palma, al costat de la Catedral, una de les zones més cotitzades de la capital balear                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Palma, una ciutat &ldquo;vibrant&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Algunes empreses es dediquen espec&iacute;ficament a intermediar entre empreses i propietaris, com una que comercialitza directament &ldquo;apartaments corporatius&rdquo; per a professionals despla&ccedil;ats. El llenguatge que utilitza &eacute;s revelador: &ldquo;Palma &eacute;s una ciutat vibrant, agradable i eficient per a qualsevol tipus de lloguer corporatiu. Una destinaci&oacute; que combina oportunitats professionals, serveis de qualitat i un estil de vida que aporta equilibri a cada estada&rdquo;. &Eacute;s a dir, ja no es parla d'habitatge habitual, ve&iuml;nats o arrelament residencial, sin&oacute; de solucions habitacionals per a empreses, mobilitat laboral i allotjament temporal per a professionals. Per la seva banda, segons webs com Weguest, les companyies valoren la disponibilitat immediata, la ubicaci&oacute; estrat&egrave;gica i els serveis inclosos, factors que justifiquen les tarifes <em>premium</em>.
    </p><p class="article-text">
        La conseq&uuml;&egrave;ncia &eacute;s que una part creixent del parc residencial deixa de competir per atreure residents per fer-ho per captar empreses. All&agrave; on una fam&iacute;lia cerca un habitatge per viure de manera estable, els propietaris troben clients capa&ccedil;os de pagar m&eacute;s, assumir lloguers de curta o mitjana durada i acceptar preus inassumibles per a gran part de la poblaci&oacute; local. El resultat &eacute;s una progressiva transformaci&oacute; de l'habitatge en infraestructura per a la mobilitat laboral i empresarial, especialment visible en ciutats tensionades com Palma.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Allà on una família busca un habitatge per viure de forma estable, els propietaris troben clients capaços de pagar més, assumir lloguers de curta o mitja durada i acceptar preus inassumibles per a gran part de la població local</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El model connecta, a m&eacute;s, amb altres fen&ograve;mens que ja estan transformant el mercat residencial balear: l'auge del <em>coliving</em>, el lloguer flexible i la segmentaci&oacute; d'habitatges per habitacions, en qu&egrave; imperen condicions com &ldquo;no menors&rdquo;, &ldquo;no mascotes&rdquo;, &ldquo;no empadronament&rdquo;, &ldquo;parelles i amigues, fora de casa&rdquo;... Les publicacions no parlen de ve&iuml;nats, lloguer estable o habitatge habitual: en el seu lloc proliferen conceptes com <em>co-living premium</em>, <em>community living</em>, <em>hotel ambience</em>, <em>digital nomads</em>, <em>expats</em> o <em>remote workers</em>, evidenciant com l'arxip&egrave;lag ha deixat progressivament de llogar cases per comen&ccedil;ar a comercialitzar experi&egrave;ncies habitacionals temporals dirigides a poblaci&oacute; m&ograve;bil global i perfils internacionals de poder adquisitiu mitj&agrave;-alt. En molts casos, empreses especialitzades comercialitzen habitacions per a &laquo;digital nomads&raquo;, treballadors remots i perfils internacionals amb preus que arriben als 1.300, 1.600 o fins i tot 2.400 euros mensuals durant la temporada alta.
    </p><p class="article-text">
        Mentrestant, el Govern de Marga Prohens (PP) ha donat llum verda, a trav&eacute;s de la seva recentment aprovada <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/militares-policias-restricciones-sociales-ofensiva-catalan-pp-vox-aprueban-ley-omnibus-balears_1_13248515.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">llei &ograve;mnibus</a>, al fet que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-avala-grandes-empresas-accedan-viviendas-precio-tasado-balears-carga-inquiokupas_1_13268518.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">empreses, societats i altres persones jur&iacute;diques adquireixin habitatges protegits de preu taxat </a>per destinar-los al lloguer. Mentre l'esquerra l'acusa de posar la &ldquo;catifa vermella&rdquo; als fons voltor i als grans capitals, l'Executiu insisteix a assegurar que la iniciativa ampliar&agrave; l'oferta residencial assequible. Per a les entitats socials, tanmateix, les mesures impulsades per l'Executiu auton&ograve;mic amb el suport de Vox no ataquen les causes reals de la crisi habitacional i es limiten a rebaixes fiscals com la supressi&oacute; de l'impost de successions.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/edificis-sencers-per-13-500-euros-mes-nomes-per-empreses-nova-formula-negoci-immobiliari-balears_1_13285904.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 09 Jun 2026 04:31:15 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/af08e670-1e28-460e-a08c-59cf5f9e601f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="619197" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/af08e670-1e28-460e-a08c-59cf5f9e601f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="619197" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Pisos per 13.500 euros al mes "només per a empreses": la nova fórmula del negoci immobiliari a Balears]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/af08e670-1e28-460e-a08c-59cf5f9e601f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Vivienda,Mercado inmobiliario,Especulación inmobiliaria,Alquiler,Empresas,Gentrificación,Islas Baleares,Mallorca,Ibiza,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Viviendas por 13.500 euros al mes “solo para empresas”: la nueva fórmula del negocio inmobiliario en Balears]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/edificios-enteros-13-500-euros-mes-empresas-nueva-formula-negocio-inmobiliario-balears_1_13271478.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/af08e670-1e28-460e-a08c-59cf5f9e601f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Viviendas por 13.500 euros al mes “solo para empresas”: la nueva fórmula del negocio inmobiliario en Balears"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Mientras los alquileres de las islas se sitúan entre los más caros del país, una parte creciente del mercado inmobiliario ya no se dirige a familias ni residentes habituales, sino a compañías que necesitan alojar temporalmente a trabajadores desplazados, directivos o profesionales internacionales</p><p class="subtitle">Horarios de 'check-out', dos lavadoras a la semana y sin “parejas ni amigas” en casa: la odisea de alquilar un piso en Palma
</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;Este edificio residencial totalmente reformado ofrece una oportunidad &uacute;nica destinada exclusivamente a la ocupaci&oacute;n corporativa&rdquo;. As&iacute; se anuncia un inmueble en Palma dirigido a &ldquo;satisfacer las necesidades empresariales modernas&rdquo;. El precio de uno de sus pisos, 13.500 euros al mes. Mientras <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/precio-alquiler-bate-records-balears-absorbe-64-sueldo-segundo-caro-espana_1_13265570.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">los alquileres de Balears se sit&uacute;an entre los m&aacute;s caros del pa&iacute;s</a> y cientos de personas subsisten en <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/infierno-trasteros-policia-alquila-ilegalmente-personas-vulnerables-no-quiero-acabar-calle_1_12470630.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">infraviviendas</a>,&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/precios-vivienda-hacinan-decenas-familias-caravanas-palma-animales_1_11674442.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">caravanas</a>,&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/vivir-tienda-campana-trabajo-diez-horas-dia-ibiza-volvere-cadiz-isla-no-funciona_1_13240365.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">tiendas de campa&ntilde;a</a> y edificios abandonados, una parte creciente del mercado inmobiliario ya no se dirige a familias ni residentes habituales, sino a compa&ntilde;&iacute;as que necesitan alojar temporalmente a trabajadores desplazados, directivos o profesionales internacionales. La oferta forma parte de una tendencia cada vez m&aacute;s visible en el mercado inmobiliario: la transformaci&oacute;n de viviendas residenciales en productos espec&iacute;ficamente dise&ntilde;ados para la movilidad laboral y empresarial.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Ideal para empresas que buscan alojamiento de primera calidad, listo para usar, para sus equipos y ejecutivos&rdquo;, reza el mismo anuncio. Se trata de una vivienda ubicada en un edificio de siete apartamentos situado en la zona de la calle Arag&oacute;n. Todos ellos, se&ntilde;ala la publicaci&oacute;n, &ldquo;cuentan con espacios exteriores privados, que incluyen terrazas y un sol&aacute;rium en el &aacute;tico de hasta 30 metros cuadrados&rdquo;. Lo comercializa una de las mayores plataformas inmobiliarias especializadas en vivienda de lujo y comprador internacional de Espa&ntilde;a.
    </p><p class="article-text">
        En paralelo, miles de residentes compiten por una oferta cada vez m&aacute;s escasa en uno de los mercados inmobiliarios m&aacute;s tensionados del Estado. De acuerdo al &uacute;ltimo informe de Idealista, el precio medio del alquiler alcanz&oacute; en mayo los 20,1 euros por metro cuadrado en Balears, un 2,2% m&aacute;s que un a&ntilde;o antes, situando al archipi&eacute;lago como la segunda comunidad aut&oacute;noma con las rentas m&aacute;s elevadas de Espa&ntilde;a, &uacute;nicamente por detr&aacute;s de Madrid. En Palma, donde, seg&uacute;n el mismo portal, por cada piso que se anuncia se interesan 69 familias, el precio se ha disparado hasta los 19,2 euros por metro cuadrado tras encarecerse un 8,2% en solo doce meses, situando a la capital balear como la tercera m&aacute;s cara del pa&iacute;s para arrendar una vivienda.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">&#039;Ideal para empresas que buscan alojamiento de primera calidad, listo para usar, para sus equipos y ejecutivos&#039;, reza un anuncio. Se trata de un edificio de Palma en el que se comercializan siete viviendas por 13.500 euros exclusivamente para empresas</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c3367b82-34a2-4ae6-9f01-610aa5993a3f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c3367b82-34a2-4ae6-9f01-610aa5993a3f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c3367b82-34a2-4ae6-9f01-610aa5993a3f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c3367b82-34a2-4ae6-9f01-610aa5993a3f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c3367b82-34a2-4ae6-9f01-610aa5993a3f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c3367b82-34a2-4ae6-9f01-610aa5993a3f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c3367b82-34a2-4ae6-9f01-610aa5993a3f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Anuncios de viviendas en una inmobiliaria en Balears"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Anuncios de viviendas en una inmobiliaria en Balears                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La vivienda convertida en infraestructura laboral</strong></h2><p class="article-text">
        El contraste ilustra la profunda transformaci&oacute;n que atraviesa el mercado residencial balear. Mientras una parte creciente de la poblaci&oacute;n residente <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/vivir-tienda-campana-trabajo-diez-horas-dia-ibiza-volvere-cadiz-isla-no-funciona_1_13240365.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">queda expulsada del acceso a la vivienda</a>, inmobiliarias especializadas en lujo y comprador internacional comercializan edificios enteros para empresas, ejecutivos y trabajadores desplazados. La coexistencia entre un mercado orientado al capital internacional y unos alquileres que baten r&eacute;cord tras r&eacute;cord ha convertido las islas en uno de los ejemplos m&aacute;s extremos de la brecha entre la vivienda como activo de inversi&oacute;n y la vivienda como derecho residencial.
    </p><p class="article-text">
        Otros anuncios ejemplifican con claridad esta tendencia. Otra empresa comercializa por 2.574 euros mensuales un &aacute;tico de dos dormitorios y dos ba&ntilde;os en Palma bajo una condici&oacute;n destacada en may&uacute;sculas: &ldquo;ALQUILER EXCLUSIVO PARA EMPRESAS&rdquo;. La vivienda, completamente amueblada y equipada, dispone de una terraza privada de 25 metros cuadrados, climatizaci&oacute;n por aerotermia y forma parte de una finca rehabilitada integralmente hace apenas tres a&ntilde;os. El anuncio se dirige expresamente a compa&ntilde;&iacute;as que necesiten alojar empleados o directivos desplazados y culmina con un reclamo revelador: &ldquo;Tu nuevo hogar en Palma&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Mientras una parte creciente de la población residente queda expulsada del acceso a la vivienda y se ve abocada a subsistir en infraviviendas, caravanas, tiendas de campaña y edificios abandonados, inmobiliarias especializadas en lujo y comprador internacional comercializan edificios enteros para empresas, ejecutivos y trabajadores desplazados</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El fen&oacute;meno no se limita a la capital balear. En Eivissa, un anuncio en Playa d'en Bossa ofrece un apartamento de obra nueva por 5.000 euros mensuales, especificando en la primera l&iacute;nea que se trata de un &ldquo;alquiler de temporada&rdquo; y que es &ldquo;solo para empresas&rdquo;. La vivienda, que cuenta con 62 metros cuadrados, terraza de 30 metros y dos habitaciones dobles, adem&aacute;s de acceso a piscina, gimnasio y sala gourmet, forma parte de la lujosa urbanizaci&oacute;n Aguamarina, desarrollada por la <a href="https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/valencia/clamor-barrio-valenciano-patraix-construccion-24-apartamentos-turisticos-bajos-edificio_1_11742463.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">promotora V&iacute;a C&eacute;lere</a>, uno de los principales actores del negocio promotor espa&ntilde;ol. 
    </p><p class="article-text">
        La mercantil se encuentra controlada, a su vez, por el fondo estadounidense V&auml;rde Partners, fondo internacional especializado en inversi&oacute;n inmobiliaria y activos financieros. elDiario.es se ha puesto en contacto con V&iacute;a C&eacute;lere para conocer su su valoraci&oacute;n sobre el impacto de estas f&oacute;rmulas en el acceso a la vivienda de la poblaci&oacute;n residente, pero no ha obtenido respuesta hasta la publicaci&oacute;n de este reportaje. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/11d9600d-2c9b-4803-baaa-3037a928df5e_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/11d9600d-2c9b-4803-baaa-3037a928df5e_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/11d9600d-2c9b-4803-baaa-3037a928df5e_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/11d9600d-2c9b-4803-baaa-3037a928df5e_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/11d9600d-2c9b-4803-baaa-3037a928df5e_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/11d9600d-2c9b-4803-baaa-3037a928df5e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/11d9600d-2c9b-4803-baaa-3037a928df5e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Manifestación llevada a cabo en mayo de 2025 en Eivissa por los precios de la vivienda"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Manifestación llevada a cabo en mayo de 2025 en Eivissa por los precios de la vivienda                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Mientras tanto, en Santa Eul&agrave;ria des Riu, uno de los municipios de Balears con el alquiler m&aacute;s caro -1.107 euros mensuales de media, seg&uacute;n datos recientes del Colegio Oficial de Agentes de la Propiedad Inmobiliaria de Baleares (COAPI)-, otro anuncio ofrece una vivienda por 2.100 euros orientada expresamente al mercado corporativo y temporal. La propiedad, comercializada por un perfil particular, se presenta como una soluci&oacute;n para estancias profesionales y perfiles de alto poder adquisitivo en l&iacute;nea con una tendencia cada vez m&aacute;s visible en las Pit&iuml;uses: viviendas que dejan de dirigirse a residentes permanentes para orientarse a clientes temporales, empresas y profesionales desplazados.
    </p><p class="article-text">
        Aunque no existen estad&iacute;sticas oficiales espec&iacute;ficas sobre el peso del alquiler corporativo en Balears, diversos indicadores apuntan a una creciente empresarializaci&oacute;n de la vivienda. Una encuesta de la Peque&ntilde;a y Mediana Empresa de Eivissa y Formentera (PIMEEF) revela que el 60% de las peque&ntilde;as y medianas empresas de Formentera ofrece alojamiento a sus trabajadores y que, entre las mercantiles que alquilan vivienda para sus empleados, la mitad destina entre 2.000 y 4.000 euros mensuales a ese concepto y un 11% supera los 8.000 euros al mes. En 2024, la misma patronal denunciaba que la carest&iacute;a de la vivienda est&aacute; llegando en Eivissa &ldquo;a niveles que rozan lo delictivo&rdquo;. &ldquo;Hablamos de econom&iacute;a sumergida y de especulaci&oacute;n. Ya no es s&oacute;lo un asunto de oferta y demanda. Parece que da igual pedir 2.000 euros que 3.000, porque despu&eacute;s no se tributa por ello&rdquo;, aseveraba
    </p><p class="article-text">
        Mientras tanto, los sindicatos alertan de que la falta de vivienda se ha convertido en uno de los principales obst&aacute;culos para contratar personal: UGT ha llegado a proponer destinar el <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/780-millones-recaudados-turistas-proyectos-vivienda-medio-ambiente-funciona-ecotasa-balear_1_11564229.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">impuesto de turismo sostenible</a>, un gravamen destinado a las pernoctaciones hoteleras, a comprar o alquilar establecimientos para alojar a los trabajadores.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Una encuesta revela que el 60% de las pequeñas y medianas empresas de Formentera ofrece alojamiento a sus trabajadores y que, entre las que alquilan vivienda para sus empleados, la mitad destina entre 2.000 y 4.000 euros mensuales a ese concepto y un 11% supera los 8.000 euros al mes</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Un cliente 'm&aacute;s rentable' que el residente</strong></h2><p class="article-text">
        No se trata de casos aislados. En paralelo ha surgido toda una industria especializada en el denominado <em>corporate housing</em> o alojamiento corporativo que explican c&oacute;mo, para muchos propietarios, resulta m&aacute;s atractivo alquilar a una empresa que a una familia: el pagador deja de ser un particular para convertirse en una sociedad considerada solvente, los contratos suelen ser temporales, la rotaci&oacute;n es mayor y los precios pueden situarse muy por encima de los que podr&iacute;a soportar buena parte de la poblaci&oacute;n local. Las propias plataformas de alquiler corporativo destacan como ventajas la reducci&oacute;n del riesgo de impago, la flexibilidad contractual y la simplificaci&oacute;n de la gesti&oacute;n.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El pagador deja de ser un particular para convertirse en una sociedad considerada solvente, los contratos suelen ser temporales, la rotación es mayor y los precios pueden situarse muy por encima de los que podría soportar buena parte de la población local</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Plataformas como Rentaborg destacan c&oacute;mo el mercado del alquiler corporativo en Espa&ntilde;a ha experimentado un crecimiento sostenido en los &uacute;ltimos a&ntilde;os, &ldquo;creando una oportunidad &uacute;nica para los propietarios que buscan maximizar la rentabilidad de sus inmuebles&rdquo; al acceder a rentas m&aacute;s elevadas -&ldquo;entre un 20% y 40%&rdquo; m&aacute;s altas que las del alquiler residencial tradicional- y simplificar la gesti&oacute;n del arrendamiento mediante contratos firmados por sociedades mercantiles. Esa mayor rentabilidad, seg&uacute;n las mismas empresas, compensan sobradamente la posible p&eacute;rdida de ventajas fiscales a las que podr&iacute;an acogerse si el arrendamiento se destinase a vivienda habitual. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e93f653c-35b3-4c61-b2fe-7af6f54f3507_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e93f653c-35b3-4c61-b2fe-7af6f54f3507_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e93f653c-35b3-4c61-b2fe-7af6f54f3507_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e93f653c-35b3-4c61-b2fe-7af6f54f3507_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e93f653c-35b3-4c61-b2fe-7af6f54f3507_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e93f653c-35b3-4c61-b2fe-7af6f54f3507_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e93f653c-35b3-4c61-b2fe-7af6f54f3507_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Viviendas en Palma, junto a la Catedral, una de las zonas más cotizadas de la capital balear"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Viviendas en Palma, junto a la Catedral, una de las zonas más cotizadas de la capital balear                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Palma, una ciudad &ldquo;vibrante&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Algunas empresas se dedican espec&iacute;ficamente a intermediar entre empresas y propietarios, como una que comercializa directamente &ldquo;apartamentos corporativos&rdquo; para profesionales desplazados. El lenguaje que utiliza es revelador: &ldquo;Palma es una ciudad vibrante, agradable y eficiente para cualquier tipo de&nbsp;alquiler corporativo. Un destino que combina oportunidades profesionales, servicios de calidad y un estilo de vida que aporta equilibrio a cada estancia&rdquo;. Es decir, ya no se habla de vivienda habitual, vecinos o arraigo residencial, sino de soluciones habitacionales para empresas, movilidad laboral y alojamiento temporal para profesionales. Por su parte, seg&uacute;n webs como Weguest, las compa&ntilde;&iacute;as valoran la disponibilidad inmediata, la ubicaci&oacute;n estrat&eacute;gica y los servicios incluidos, factores que justifican las tarifas <em>premium</em>. 
    </p><p class="article-text">
        La consecuencia es que una parte creciente del parque residencial deja de competir por atraer residentes para hacerlo por captar empresas. All&iacute; donde una familia busca una vivienda para vivir de forma estable, los propietarios encuentran clientes capaces de pagar m&aacute;s, asumir alquileres de corta o media duraci&oacute;n y aceptar precios inasumibles para gran parte de la poblaci&oacute;n local. El resultado es una progresiva transformaci&oacute;n de la vivienda en infraestructura para la movilidad laboral y empresarial, especialmente visible en ciudades tensionadas como Palma.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Allí donde una familia busca una vivienda para vivir de forma estable, los propietarios encuentran clientes capaces de pagar más, asumir alquileres de corta o media duración y aceptar precios inasumibles para gran parte de la población local</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El modelo conecta adem&aacute;s con otros fen&oacute;menos que ya est&aacute;n transformando el mercado residencial balear: el auge del <em>coliving</em>, el alquiler flexible y la segmentaci&oacute;n de viviendas por habitaciones en los que imperan condiciones como &ldquo;no menores&rdquo;, &ldquo;no mascotas&rdquo;, &ldquo;no empadronamiento&rdquo;, &ldquo;parejas y amigas, fuera de casa&rdquo;... Las publicaciones no hablan de vecinos, alquiler estable o vivienda habitual: en su lugar proliferan conceptos como &ldquo;<em>co-living premium</em>&rdquo;, &ldquo;<em>community living</em>&rdquo;, &ldquo;<em>hotel ambience</em>&rdquo;, &ldquo;<em>digital nomads</em>&rdquo;, &ldquo;<em>expats</em>&rdquo; o &ldquo;<em>remote workers</em>&rdquo;, evidenciando c&oacute;mo el archipi&eacute;lago ha dejado progresivamente de alquilar casas para empezar a comercializar experiencias habitacionales temporales dirigidas a poblaci&oacute;n m&oacute;vil global y perfiles internacionales de poder adquisitivo medio-alto. En muchos casos, empresas especializadas comercializan habitaciones para &ldquo;<em>digital nomads</em>&rdquo;, trabajadores remotos y perfiles internacionales con precios que alcanzan los 1.300, 1.600 o incluso 2.400 euros mensuales durante la temporada alta. 
    </p><p class="article-text">
        Mientras tanto, el Govern de Marga Prohens (PP) ha dado luz verde, a trav&eacute;s de su reci&eacute;n aprobada<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/militares-policias-restricciones-sociales-ofensiva-catalan-pp-vox-aprueban-ley-omnibus-balears_1_13248515.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">&nbsp;ley &oacute;mnibus</a>, a que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-avala-grandes-empresas-accedan-viviendas-precio-tasado-balears-carga-inquiokupas_1_13268518.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">empresas, sociedades y otras personas jur&iacute;dicas adquieran viviendas protegidas de precio tasado</a> para destinarlas al alquiler. Mientras la izquierda le acusa de poner la &ldquo;alfombra roja&rdquo; a los fondos buitre y a los grandes capitales, el Ejecutivo insiste en asegurar que la iniciativa ampliar&aacute; la oferta residencial asequible. Para las entidades sociales, sin embargo, las medidas impulsadas por el Ejecutivo auton&oacute;mico con el apoyo de Vox no atacan las causas reales de la crisis habitacional y se limitan a rebajas fiscales como la supresi&oacute;n del impuesto de sucesiones.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/edificios-enteros-13-500-euros-mes-empresas-nueva-formula-negocio-inmobiliario-balears_1_13271478.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 08 Jun 2026 19:58:09 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/af08e670-1e28-460e-a08c-59cf5f9e601f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="619197" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/af08e670-1e28-460e-a08c-59cf5f9e601f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="619197" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Viviendas por 13.500 euros al mes “solo para empresas”: la nueva fórmula del negocio inmobiliario en Balears]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/af08e670-1e28-460e-a08c-59cf5f9e601f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Vivienda,Mercado inmobiliario,Especulación inmobiliaria,Alquiler,Empresas,Gentrificación,Islas Baleares,Mallorca,Ibiza,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Detingut per agredir sexualment una turista i copejar la seva parella en una discoteca de la Platja de Palma]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/detingut-per-agredir-sexualment-turista-i-copejar-seva-parella-discoteca-platja-palma_1_13285306.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/aa187fe3-0b59-4664-b57e-a1ba1c341ca8_16-9-discover-aspect-ratio_default_1144834.jpg" width="1022" height="575" alt="Detingut per agredir sexualment una turista i copejar la seva parella en una discoteca de la Platja de Palma"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El personal de seguretat del local va donar avís a la Policia Nacional, a la qual va informar que tenia retingut un home alemany per haver increpat amb tocaments la jove a l'interior del recinte</p><p class="subtitle">Dos detinguts per la presumpta violació grupal d'una turista després de drogar-la en un bar a Mallorca
</p></div><p class="article-text">
        La Policia Nacional ha detingut a Palma a un home per suposadament realitzar tocaments a una turista en una discoteca de Platja de Palma i agredir a la seva parella quan li ho va recriminar.
    </p><p class="article-text">
        Segons ha informat la Prefectura en nota de premsa, sobre les 23.00 hores del passat dimarts, es va rebre anomenada en el 091 en la qual el personal de seguretat d'una discoteca de Platja de Palma informava que tenien retingut a un home alemany per haver agredit sexualment a una jove a l'interior del recinte.
    </p><p class="article-text">
        Diverses patrulles del Grup Operatiu de Resposta (GOR)&nbsp;van acudir al lloc. La v&iacute;ctima els va contar que el presumpte autor, almenys dues vegades, li havia agredit sexualment mentre es trobava ballant al costat de la seva parella.
    </p><p class="article-text">
        La jove va manifestar, a m&eacute;s, que l'ara arrestat va agredir a la seva parella, que tenia un cop en el rostre, quan li va recriminar l'acci&oacute;. Els agents van detenir al presumpte agressor i el van traslladar a depend&egrave;ncies judicials.
    </p><p class="article-text">
        Es dona la circumst&agrave;ncia que, el mes de maig passat, la Policia Nacional va detenir a dos homes acusats d'agredir sexualment a una dona que es trobava de vacances a Mallorca i que va aconseguir escapar del vehicle en el qual presumptament van oc&oacute;rrer els fets per a demanar auxili en un habitatge pr&ograve;xim. L'autoritat judicial va decretar l'ingr&eacute;s provisional a la pres&oacute; de tots dos detinguts.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Europa Press]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/detingut-per-agredir-sexualment-turista-i-copejar-seva-parella-discoteca-platja-palma_1_13285306.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 08 Jun 2026 15:20:53 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/aa187fe3-0b59-4664-b57e-a1ba1c341ca8_16-9-discover-aspect-ratio_default_1144834.jpg" length="268397" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/aa187fe3-0b59-4664-b57e-a1ba1c341ca8_16-9-discover-aspect-ratio_default_1144834.jpg" type="image/jpeg" fileSize="268397" width="1022" height="575"/>
      <media:title><![CDATA[Detingut per agredir sexualment una turista i copejar la seva parella en una discoteca de la Platja de Palma]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/aa187fe3-0b59-4664-b57e-a1ba1c341ca8_16-9-discover-aspect-ratio_default_1144834.jpg" width="1022" height="575"/>
      <media:keywords><![CDATA[Agresiones sexuales,Violencia machista,Violencia sexual,Agresiones,Sucesos,Policía Nacional,Islas Baleares,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Detenido por agredir sexualmente a una turista y golpear a su pareja en una discoteca de la Playa de Palma]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/detenido-agredir-sexualmente-turista-golpear-pareja-discoteca-playa-palma_1_13284732.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/aa187fe3-0b59-4664-b57e-a1ba1c341ca8_16-9-discover-aspect-ratio_default_1144834.jpg" width="1022" height="575" alt="Detenido por agredir sexualmente a una turista y golpear a su pareja en una discoteca de la Playa de Palma"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El personal de seguridad del local dio aviso a la Policía Nacional, a la que informó de que tenía retenido a un varón alemán por haber increpado con tocamientos a la joven en el interior del recinto</p><p class="subtitle">Dos detenidos por la presunta violación grupal de una turista tras drogarla en un bar en Mallorca
</p></div><p class="article-text">
        La Polic&iacute;a Nacional ha detenido en Palma a un hombre por supuestamente realizar tocamientos a una turista en una discoteca de Playa de Palma y agredir a su pareja cuando se lo recrimin&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n ha informado la Jefatura en nota de prensa, sobre las 23.00 horas del pasado martes, se recibi&oacute; llamada en el 091 en la que el personal de seguridad de una discoteca de Playa de Palma informaba de que ten&iacute;an retenido a un var&oacute;n alem&aacute;n por haber agredido sexualmente a una joven en el interior del recinto.
    </p><p class="article-text">
        Varias patrullas del Grupo Operativo de Respuesta (GOR) acudieron al lugar. La v&iacute;ctima les cont&oacute; que el presunto autor, al menos dos veces, le hab&iacute;a agredido sexualmente mientras se encontraba bailando junto a su pareja.
    </p><p class="article-text">
        La joven manifest&oacute;, adem&aacute;s, que el ahora arrestado agredi&oacute; a su pareja, que ten&iacute;a un golpe en el rostro, cuando le recrimin&oacute; la acci&oacute;n. Los agentes detuvieron al presunto agresor y lo trasladaron a dependencias judiciales.
    </p><p class="article-text">
        Se da la circunstancia de que, el pasado mes de mayo, la Polic&iacute;a Nacional detuvo a <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/detenidos-presunta-violacion-grupal-turista-drogarla-bar-mallorca_1_13209829.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">dos hombres acusados de agredir sexualmente a una mujer </a>que se encontraba de vacaciones en Mallorca y que logr&oacute; escapar del veh&iacute;culo en el que presuntamente ocurrieron los hechos para pedir auxilio en una vivienda cercana. La autoridad judicial decret&oacute; el ingreso provisional en prisi&oacute;n de ambos detenidos.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Europa Press]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/detenido-agredir-sexualmente-turista-golpear-pareja-discoteca-playa-palma_1_13284732.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 08 Jun 2026 12:35:43 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/aa187fe3-0b59-4664-b57e-a1ba1c341ca8_16-9-discover-aspect-ratio_default_1144834.jpg" length="268397" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/aa187fe3-0b59-4664-b57e-a1ba1c341ca8_16-9-discover-aspect-ratio_default_1144834.jpg" type="image/jpeg" fileSize="268397" width="1022" height="575"/>
      <media:title><![CDATA[Detenido por agredir sexualmente a una turista y golpear a su pareja en una discoteca de la Playa de Palma]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/aa187fe3-0b59-4664-b57e-a1ba1c341ca8_16-9-discover-aspect-ratio_default_1144834.jpg" width="1022" height="575"/>
      <media:keywords><![CDATA[Agresiones sexuales,Violencia machista,Violencia sexual,Agresiones,Sucesos,Policía Nacional,Islas Baleares,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La Justícia obliga a tramitar com a lloc de memòria la històrica Casa del Poble que el 'banquer de Franco' va donar als obrers]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/justicia-obliga-tramitar-com-lloc-memoria-historica-casa-poble-banquer-franco-donar-als-obrers_1_13283794.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/06fb9399-689e-4b91-b36c-ef496f0a361c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La Justícia obliga a tramitar com a lloc de memòria la històrica Casa del Poble que el &#039;banquer de Franco&#039; va donar als obrers"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Quatre anys després que activistes i veïns presentessin la sol·licitud, el Tribunal Superior de Justícia de Balears els ha donat la raó. La piqueta va esborrar l'immoble, avui ocupat per habitatges de luxe, però no la batalla per la seva memòria</p><p class="subtitle">100 anys de la Casa del Poble que 'el banquer de Franco' va donar als obrers per netejar la seva imatge
</p></div><p class="article-text">
        El Tribunal Superior de Just&iacute;cia de les Illes Balears (TSJIB) ha estimat el recurs presentat pels impulsors de la protecci&oacute; de l'antiga <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/100-anos-casa-pueblo-banquero-franco-dono-obreros-limpiar-imagen_1_11247774.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Casa del Poble de Palma</a>, obligant el Govern balear a tramitar la seva sol&middot;licitud per incloure el solar en el Cat&agrave;leg d'Espais de Mem&ograve;ria. La sent&egrave;ncia anul&middot;la la resoluci&oacute; administrativa que va inadmetre la petici&oacute; el 2021 i ordena a l'Administraci&oacute; auton&ograve;mica iniciar el procediment, tramitar-lo &iacute;ntegrament i dictar una resoluci&oacute; sobre el fons de l'assumpte.
    </p><p class="article-text">
        La Casa del Poble va ser durant m&eacute;s d'una d&egrave;cada un dels principals centres d'organitzaci&oacute; de la classe treballadora de Mallorca. L'edifici original va ser donat pel banquer i <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/mecenas-franco-rebeldes_1_3899990.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">finan&ccedil;ador de la trama colpista de Franco</a>, Juan March, al moviment obrer durant la Segona Rep&uacute;blica i es va convertir en un referent del sindicalisme i de l'associacionisme popular a Palma.
    </p><p class="article-text">
        Tanmateix, despr&eacute;s d'un llarg proc&eacute;s de transformaci&oacute; urbana i revaloritzaci&oacute; immobili&agrave;ria del barri, <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/casa-pueblo-juan-march-dono-obreros-no-sobrevive-gentrificacion_1_8633275.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">l'immoble va desapar&egrave;ixer</a>. Tal com va explicar elDiario.es en un reportatge publicat el 2022, l'hist&ograve;ric edifici no va sobreviure a la pressi&oacute; especulativa i va ser enderrocat per donar pas a una promoci&oacute; residencial de luxe, un desenlla&ccedil; que els activistes consideren paradigm&agrave;tic de com la gentrificaci&oacute; ha esborrat part del patrimoni popular de la ciutat.
    </p><p class="article-text">
        Amb tot, la piqueta va esborrar l'edifici, per&ograve; no la batalla per la seva mem&ograve;ria. La sol&middot;licitud presentada el 2021 perseguia precisament protegir el solar com a espai de mem&ograve;ria democr&agrave;tica, amb l'objectiu de recon&egrave;ixer el paper hist&ograve;ric que va exercir en l'organitzaci&oacute; de les classes treballadores i evitar que el seu significat desaparegu&eacute;s definitivament del paisatge urb&agrave;.
    </p><p class="article-text">
        La resoluci&oacute; suposa ara una vict&ograve;ria per a la plataforma que des de fa anys reclama la preservaci&oacute; d'aquest emblem&agrave;tic enclavament del moviment obrer mallorqu&iacute;, encara que no implica autom&agrave;ticament que el solar hagi de ser protegit. La sent&egrave;ncia deixa clar que la q&uuml;esti&oacute; no &eacute;s si la Casa del Poble ha de ser inscrita o no al cat&agrave;leg, sin&oacute; que l'Administraci&oacute; no podia impedir que aquesta possibilitat fos examinada mitjan&ccedil;ant el procediment previst per la llei.
    </p><p class="article-text">
        La resoluci&oacute; arriba m&eacute;s de quatre anys despr&eacute;s que es present&agrave;s la sol&middot;licitud d'inscripci&oacute; a l'empara de la Llei balear de mem&ograve;ria democr&agrave;tica de 2018. Segons recorden els promotors de la iniciativa, el mateix Govern presidit aleshores per Francina Armengol va acabar aplanant-se al recurs contenci&oacute;s administratiu el maig de 2023 despr&eacute;s d'assumir el criteri de l'Advocacia de la Comunitat Aut&ograve;noma, que considerava insostenible la inadmissi&oacute; inicial. Malgrat aix&ograve;, la Sala ha tardat fins al maig de 2026 a dictar sent&egrave;ncia.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Derogaci&oacute; de la llei de mem&ograve;ria</strong></h2><p class="article-text">
        La decisi&oacute; es produeix, a m&eacute;s, en un context pol&iacute;tic especialment complex. Els promotors de la iniciativa recorden que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-vox-derogan-ley-balear-memoria-historica-evocan-asesinados-hordas-rojas_1_13055051.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">PP i Vox van derogar el mes de mar&ccedil; passat la llei balear de mem&ograve;ria democr&agrave;tica</a>. No obstant aix&ograve;, destaquen que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/gobierno-lleva-constitucional-derogacion-ley-memoria-democratica-balears_1_13269592.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el Govern espanyol ha anunciat un recurs d'inconstitucionalitat </a>contra aquesta derogaci&oacute;, cosa que, si s'admet a tr&agrave;mit, comportaria la suspensi&oacute; de la norma aprovada pel Parlament de les Illes Balears i la recuperaci&oacute; provisional de la llei de 2018 mentre el Tribunal Constitucional resol el conflicte.
    </p><p class="article-text">
        A parer de la plataforma, aquest escenari torna a obrir la porta que el solar pugui ser inscrit en el Cat&agrave;leg d'Espais de Mem&ograve;ria. Els seus integrants sostenen que la reivindicaci&oacute; transcendeix l'&agrave;mbit memorial&iacute;stic i planteja un debat sobre qui decideix l'&uacute;s dels espais urbans en una ciutat marcada per la crisi de l'habitatge i la pressi&oacute; immobili&agrave;ria.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Cor del moviment obrer mallorqu&iacute;</strong></h2><p class="article-text">
        Durant m&eacute;s d'una d&egrave;cada, la Casa del Poble va ser el cor del moviment obrer mallorqu&iacute;. Inaugurada el gener de 1924 despr&eacute;s d'un proc&eacute;s impulsat anys abans per sindicats i organitzacions de treballadors, l'edifici i el solar varen ser donats per March. Segons l'historiador David Ginard, March s'havia comprom&egrave;s inicialment a finan&ccedil;ar &uacute;nicament la construcci&oacute;, confiant que l'Ajuntament ced&iacute;s els terrenys, per&ograve; la negativa de la corporaci&oacute; municipal, aleshores dominada per sectors conservadors, el va dur a assumir tamb&eacute; la compra i cessi&oacute; del solar.
    </p><p class="article-text">
        Durant els seus dotze anys d'exist&egrave;ncia, fins al cop militar del 19 de juliol de 1936, la Casa del Poble es va convertir en molt m&eacute;s que una seu sindical. A m&eacute;s d'acollir reunions d'organitzacions obreres, era escenari de confer&egrave;ncies, classes, representacions teatrals, assajos de corals, disposava d'una biblioteca, una sala d'actes i servia de seu a cooperatives i societats de socors mutu. La seva rellev&agrave;ncia la va convertir tamb&eacute; en objectiu de la viol&egrave;ncia pol&iacute;tica: un atemptat perpetrat per la Falange va deixar set persones ferides.
    </p><p class="article-text">
        Despr&eacute;s del triomf dels revoltats, l'edifici va ser ocupat per la Falange i transformat en un centre de detenci&oacute; i tortura durant la repressi&oacute; franquista. Entre les persones que hi varen passar hi havia Aurora Picornell, coneguda com la Pasionaria de Mallorca. La Casa del Poble va sobreviure a la dictadura, per&ograve; no a l'especulaci&oacute; urban&iacute;stica del tardofranquisme: el 1975 va ser enderrocada despr&eacute;s que l'Ajuntament argument&agrave;s que es trobava en estat ru&iuml;n&oacute;s, una versi&oacute; que els ve&iuml;ns sempre varen q&uuml;estionar.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/justicia-obliga-tramitar-com-lloc-memoria-historica-casa-poble-banquer-franco-donar-als-obrers_1_13283794.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 08 Jun 2026 10:04:42 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/06fb9399-689e-4b91-b36c-ef496f0a361c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="414556" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/06fb9399-689e-4b91-b36c-ef496f0a361c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="414556" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La Justícia obliga a tramitar com a lloc de memòria la històrica Casa del Poble que el 'banquer de Franco' va donar als obrers]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/06fb9399-689e-4b91-b36c-ef496f0a361c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Memoria Histórica,Trabajadores,Segunda República,Franquismo,Islas Baleares,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La Justicia obliga a tramitar como lugar de memoria la histórica Casa del Pueblo que el 'banquero de Franco' donó a los obreros]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/justicia-obliga-tramitar-lugar-memoria-historica-casa-pueblo-banquero-franco-dono-obreros_1_13283551.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/06fb9399-689e-4b91-b36c-ef496f0a361c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La Justicia obliga a tramitar como lugar de memoria la histórica Casa del Pueblo que el &#039;banquero de Franco&#039; donó a los obreros"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Cuatro años después de que activistas y vecinos cursaran la solicitud, el Tribunal Superior de Justicia de Balears les ha dado la razón. La piqueta borró el inmueble, hoy ocupado por viviendas de lujo, pero no la batalla por su memoria</p><p class="subtitle">100 años de la Casa del Pueblo que 'el banquero de Franco' donó a los obreros para limpiar su imagen
</p></div><p class="article-text">
        El Tribunal Superior de Justicia de Balears (TSJIB) ha estimado el recurso presentado por los impulsores de la protecci&oacute;n de la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/100-anos-casa-pueblo-banquero-franco-dono-obreros-limpiar-imagen_1_11247774.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">antigua Casa del Pueblo de Palma</a>, obligando al Govern balear a tramitar su solicitud para incluir el solar en el Cat&aacute;logo de Espacios de Memoria. La sentencia anula la resoluci&oacute;n administrativa que inadmiti&oacute; la petici&oacute;n en 2021 y ordena a la Administraci&oacute;n auton&oacute;mica iniciar el procedimiento, tramitarlo &iacute;ntegramente y dictar una resoluci&oacute;n sobre el fondo del asunto.
    </p><p class="article-text">
        La Casa del Pueblo fue durante m&aacute;s de una d&eacute;cada uno de los principales centros de organizaci&oacute;n de la clase trabajadora de Mallorca. El edificio original fue donado por el banquero y <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/mecenas-franco-rebeldes_1_3899990.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">financiador de la trama golpista de Franco</a> Juan March al movimiento obrero durante la Segunda Rep&uacute;blica y se convirti&oacute; en un referente del sindicalismo y del asociacionismo popular en Palma.
    </p><p class="article-text">
        Sin embargo, tras un largo proceso de transformaci&oacute;n urbana y revalorizaci&oacute;n inmobiliaria del barrio,<a href="https://www.eldiario.es/sociedad/casa-pueblo-juan-march-dono-obreros-no-sobrevive-gentrificacion_1_8633275.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> el inmueble desapareci&oacute;</a>. Tal como cont&oacute; elDiario.es en un reportaje publicado en 2022, el hist&oacute;rico edificio no sobrevivi&oacute; a la presi&oacute;n especulativa y fue demolido para dar paso a una promoci&oacute;n residencial de lujo, un desenlace que los activistas consideran paradigm&aacute;tico de c&oacute;mo la gentrificaci&oacute;n ha borrado parte del patrimonio popular de la ciudad.
    </p><p class="article-text">
        Con todo, la piqueta borr&oacute; el edificio, pero no la batalla por su memoria. La solicitud presentada en 2021 persegu&iacute;a precisamente proteger el solar como espacio de memoria democr&aacute;tica, con el objetivo de reconocer el papel hist&oacute;rico que desempe&ntilde;&oacute; en la organizaci&oacute;n de las clases trabajadoras y evitar que su significado desapareciera definitivamente del paisaje urbano.
    </p><p class="article-text">
        El fallo supone ahora una victoria para la plataforma que desde hace a&ntilde;os reclama la preservaci&oacute;n de este emblem&aacute;tico enclave del movimiento obrero mallorqu&iacute;n, aunque no implica autom&aacute;ticamente que el solar vaya a ser protegido. La sentencia deja claro que la cuesti&oacute;n no es si la Casa del Pueblo debe ser inscrita o no en el cat&aacute;logo, sino que la Administraci&oacute;n no pod&iacute;a impedir que esa posibilidad fuese examinada mediante el procedimiento previsto en la ley.
    </p><p class="article-text">
        La resoluci&oacute;n llega m&aacute;s de cuatro a&ntilde;os despu&eacute;s de que se presentara la solicitud de inscripci&oacute;n al amparo de la Ley balear de memoria democr&aacute;tica de 2018. Seg&uacute;n recuerdan los promotores de la iniciativa, el propio Govern presidido entonces por Francina Armengol acab&oacute; allan&aacute;ndose al recurso contencioso en mayo de 2023 tras asumir el criterio de la Abogac&iacute;a de la Comunidad Aut&oacute;noma, que consider&oacute; insostenible la inadmisi&oacute;n inicial. Pese a ello, la Sala ha tardado hasta mayo de 2026 en dictar sentencia.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Derogaci&oacute;n de la ley de memoria</strong></h2><p class="article-text">
        La decisi&oacute;n se produce adem&aacute;s en un contexto pol&iacute;tico especialmente complejo. Los promotores de la iniciativa recuerdan que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-vox-derogan-ley-balear-memoria-historica-evocan-asesinados-hordas-rojas_1_13055051.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">PP y Vox derogaron el pasado mes de marzo la ley balear de memoria democr&aacute;tica</a>. No obstante, destacan que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/gobierno-lleva-constitucional-derogacion-ley-memoria-democratica-balears_1_13269592.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el Gobierno central ha anunciado un recurso de inconstitucionalidad </a>contra esa derogaci&oacute;n, lo que, de admitirse a tr&aacute;mite, supondr&iacute;a la suspensi&oacute;n de la norma aprobada por el Parlament balear y la recuperaci&oacute;n provisional de la ley de 2018 mientras el Tribunal Constitucional resuelve el conflicto.
    </p><p class="article-text">
        A juicio de la plataforma, este escenario vuelve a abrir la puerta a que el solar pueda ser inscrito en el Cat&aacute;logo de Espacios de Memoria. Sus integrantes sostienen que la reivindicaci&oacute;n trasciende el &aacute;mbito memorial&iacute;stico y plantea un debate sobre qui&eacute;n decide el uso de los espacios urbanos en una ciudad marcada por la crisis de vivienda y la presi&oacute;n inmobiliaria.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Coraz&oacute;n del movimiento obrero mallorqu&iacute;n</strong></h2><p class="article-text">
        Durante m&aacute;s de una d&eacute;cada, la Casa del Pueblo fue el coraz&oacute;n del movimiento obrero mallorqu&iacute;n. Inaugurada en enero de 1924 tras un proceso impulsado a&ntilde;os antes por sindicatos y organizaciones de trabajadores, el edificio y el solar fueron donados por March. Seg&uacute;n el historiador David Ginard, el financiero se hab&iacute;a comprometido inicialmente a financiar &uacute;nicamente la construcci&oacute;n, confiando en que el Ayuntamiento cediera los terrenos, pero la negativa de la corporaci&oacute;n municipal, entonces dominada por sectores conservadores, lo llev&oacute; a asumir tambi&eacute;n la compra y cesi&oacute;n del solar.
    </p><p class="article-text">
        Durante sus doce a&ntilde;os de existencia hasta el golpe militar del 19 de julio de 1936, la Casa del Pueblo se convirti&oacute; en mucho m&aacute;s que una sede sindical. Adem&aacute;s de albergar reuniones de organizaciones obreras, acog&iacute;a conferencias, clases, representaciones de teatro, ensayos de corales, una biblioteca, una sala de actos y las actividades de cooperativas y sociedades de socorro mutuo. Su relevancia la convirti&oacute; tambi&eacute;n en objetivo de la violencia pol&iacute;tica: un atentado perpetrado por la Falange dej&oacute; siete personas heridas.
    </p><p class="article-text">
        Tras el triunfo de los sublevados, el edificio fue ocupado por la Falange y transformado en un centro de detenci&oacute;n y tortura durante la represi&oacute;n franquista. Entre las personas que pasaron por sus dependencias estuvo Aurora Picornell, conocida como la Pasionaria de Mallorca. La Casa del Pueblo sobrevivi&oacute; a la dictadura, pero no a la especulaci&oacute;n urban&iacute;stica del tardofranquismo: en 1975 fue derribada despu&eacute;s de que el Ayuntamiento alegara que se encontraba en estado ruinoso, una versi&oacute;n que los vecinos siempre cuestionaron.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/justicia-obliga-tramitar-lugar-memoria-historica-casa-pueblo-banquero-franco-dono-obreros_1_13283551.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 08 Jun 2026 09:50:38 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/06fb9399-689e-4b91-b36c-ef496f0a361c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="414556" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/06fb9399-689e-4b91-b36c-ef496f0a361c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="414556" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La Justicia obliga a tramitar como lugar de memoria la histórica Casa del Pueblo que el 'banquero de Franco' donó a los obreros]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/06fb9399-689e-4b91-b36c-ef496f0a361c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Memoria Histórica,Trabajadores,Segunda República,Franquismo,Islas Baleares,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Dues dècades de revetlles queer del bar Flexas:  “Veïnes i travestis comparteixen més que una festa”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/dues-decades-revetlles-queer-bar-flexas-veines-i-travestis-comparteixen-mes-festa_1_13279941.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/cbb313b7-129c-406e-8c82-95fad23696a6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Dues dècades de revetlles queer del bar Flexas:  “Veïnes i travestis comparteixen més que una festa”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">En paraules de Pepa Charro, La Terremoto de Alcorcón, "sempre ha estat un lloc molt lliure i molt transversal"</p><p class="subtitle">Desig, VIH i autodestrucció en temps de Grindr amb Marcos Augusto: “L’amor necessita la seva dosi de mentida”</p></div><p class="article-text">
        Fa m&eacute;s de vint anys, una parella va llogar el m&iacute;tic Bar Flexas. Despr&eacute;s d&rsquo;haver estat tancat durant anys, carregat de velles ampolles sense obrir i amb una tassa de caf&egrave; encara damunt la barra, les seves portes es van tornar a obrir. Davant el descr&egrave;dit dels ve&iuml;ns d&rsquo;una zona completament degradada, el local va comen&ccedil;ar a caminar l&rsquo;any 2004. I ho va fer amb tant d&rsquo;entusiasme que, just un any despr&eacute;s, va tenir lloc la primera edici&oacute; de la seva pr&ograve;pia festa, una celebraci&oacute; estiuenca i reivindicativa que no deixaria de cr&eacute;ixer fins a desbordar completament la ciutat.
    </p><p class="article-text">
        La primera revetlla es va fer al carrer davant del bar. L&rsquo;any seg&uuml;ent, la festa es va expandir a dos carrers. El seg&uuml;ent, es va traslladar a una pla&ccedil;a propera. Finalment, el 2009 va haver de mudar-se al Parc de la Mar davant el creixent nombre d&rsquo;assistents, convertint-se aix&iacute; en un dels esdeveniments estiuencs m&eacute;s multitudinaris de Palma. L&rsquo;&egrave;xit d&rsquo;aquesta hist&ograve;rica festa del bar, impulsada per Pepa Charro &mdash;La Terremoto de Alcorc&oacute;n&mdash; i Xavier Aloy, es deu en gran part a la uni&oacute; de dos ingredients fonamentals: el seu paper en la revitalitzaci&oacute; del barri de Canamunt i el seu esperit reivindicatiu, cabareter i inclusiu.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c18a7e0d-7f73-464b-8757-0ceb3f6c9e9e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c18a7e0d-7f73-464b-8757-0ceb3f6c9e9e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c18a7e0d-7f73-464b-8757-0ceb3f6c9e9e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c18a7e0d-7f73-464b-8757-0ceb3f6c9e9e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c18a7e0d-7f73-464b-8757-0ceb3f6c9e9e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c18a7e0d-7f73-464b-8757-0ceb3f6c9e9e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c18a7e0d-7f73-464b-8757-0ceb3f6c9e9e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="L&#039;esperit de la festa defensa un espai intergeneracional on &quot;caben totes les formes de ser, de vestir, de ballar, d&#039;existir&quot;, segons Pepa Charro."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                L&#039;esperit de la festa defensa un espai intergeneracional on &quot;caben totes les formes de ser, de vestir, de ballar, d&#039;existir&quot;, segons Pepa Charro.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/878ef4f5-722e-434d-9b0d-e497fbffd9d0_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/878ef4f5-722e-434d-9b0d-e497fbffd9d0_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/878ef4f5-722e-434d-9b0d-e497fbffd9d0_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/878ef4f5-722e-434d-9b0d-e497fbffd9d0_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/878ef4f5-722e-434d-9b0d-e497fbffd9d0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/878ef4f5-722e-434d-9b0d-e497fbffd9d0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/878ef4f5-722e-434d-9b0d-e497fbffd9d0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="En el cinquè aniversari hi van participar La Prohibida, Óscar (Las Fellini) i Maria Jesús amb el seu acordió."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                En el cinquè aniversari hi van participar La Prohibida, Óscar (Las Fellini) i Maria Jesús amb el seu acordió.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Amb una mitjana de 15.000 assistents en les darreres edicions, al llarg de m&eacute;s de dues d&egrave;cades han passat pels seus escenaris artistes com Falete, Az&uacute;car Moreno, Massiel, Leo Bassi, Samantha Fox, Ni&ntilde;o de Elche, Rodrigo Cuevas, Ladilla Rusa o Tomeu Penya. &ldquo;El que va passar va ser un miracle molt bonic: de sobte tot el barri es va omplir de gent que no coneix&iacute;em, que es barrejava amb les ve&iuml;nes de sempre, amb travestis, amb curiosos, amb gent gran que sortia al balc&oacute;. I aleshores vam entendre que all&ograve; no era nom&eacute;s una festa, era una cosa que estava creant comunitat&rdquo;, explica Pepa Charro a elDiario.es, que recorda que van comen&ccedil;ar al bar i van acabar &ldquo;rebent milers de persones; va ser una bogeria&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Al llarg de més de dues dècades han passat pels seus escenaris artistes com Falete, Azúcar Moreno, Massiel, Leo Bassi, Samantha Fox, Niño de Elche, Rodrigo Cuevas, Ladilla Rusa o Tomeu Penya</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La uni&oacute; de cultura, espectacle i activisme LGTBI ha estat sempre al centre del bar, que, en paraules de Charro, &ldquo;sempre ha estat un lloc molt lliure i molt transversal&rdquo;. &ldquo;Aix&ograve; ha fet que la festa tamb&eacute; sigui un espai on hi caben totes les formes de ser, de vestir, de ballar, d&rsquo;existir. I aix&ograve;, encara que ara sembli molt f&agrave;cil de dir, durant molts anys no ho era tant a Palma&rdquo;, recorda la cantant i actriu espanyola.
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-youtube ratio">
    
                    
                            
<script src="https://www.youtube.com/iframe_api"></script>
<script type="module">
    window.marfeel.cmd.push(['multimedia', function(multimedia) {
        multimedia.initializeItem('yt-V-fNBhbkoVg-9699', 'youtube', 'V-fNBhbkoVg', document.getElementById('yt-V-fNBhbkoVg-9699'));
    }]);
</script>

<iframe id=yt-V-fNBhbkoVg-9699 src="https://www.youtube.com/embed/V-fNBhbkoVg?enablejsapi=1" frameborder="0"></iframe>
            </figure><p class="article-text">
        La Festa del Flexas ha funcionat sempre, segons els seus organitzadors, com una barreja molt precisa entre caos organitzat i una xarxa afectiva teixida a base de favors, complicitats i una log&iacute;stica gaireb&eacute; artesanal. &ldquo;Aqu&iacute; mai no hi ha hagut un gran caixet ni una producci&oacute; convencional; hi havia gent que venia de tot Espanya a demanar-te cantar dues can&ccedil;ons, literalment dues, i amb aix&ograve; constru&iacute;em una nit que podia tenir perfectament vint actuacions o m&eacute;s&rdquo;, recorda Pepa Charro, que subratlla com aquesta acumulaci&oacute; de miniintervencions era part de l&rsquo;ADN de la festa. &ldquo;Era una desfilada cont&iacute;nua, sense jerarquies, on tant podia pujar-hi un artista consagrat com una amiga que feia setmanes que assajava a casa seva&rdquo;, conclou.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El que va passar va ser un miracle molt bonic: de sobte tot el barri es va omplir de gent que no coneixíem, que es barrejava amb les veïnes de sempre, amb travestis, amb curiosos, amb gent gran que sortia al balcó. I aleshores vam entendre que allò no era només una festa, era una cosa que estava creant comunitat</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Pepa Charro</span>
                                        <span>—</span> La Terremoto de Alcorcón
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Un dels segells m&eacute;s celebrats d&rsquo;aquestes nits d&rsquo;estiu era el fam&oacute;s &ldquo;artista sorpresa internacional&rdquo;, la identitat del qual no es revelava ni a part de l&rsquo;equip fins a l&rsquo;&uacute;ltim moment. Tamb&eacute; van estar plenes d&rsquo;enamoraments que encara avui perduren, en parelles que celebren el seu aniversari assistint cada any a la festa. Aix&iacute; mateix, hi va haver actuacions tan inesperades com la de Massiel, que va visitar la festa sense voler cantar despr&eacute;s d&rsquo;haver-se retirat i que, tanmateix, despr&eacute;s d&rsquo;escoltar el p&uacute;blic cantar <em>El Noa, Noa</em>, no va poder resistir-se a pujar a l&rsquo;escenari.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Hi ha hagut actuacions tan inesperades com la de Massiel, que va visitar la festa sense voler cantar després d’haver-se retirat i que, tanmateix, després d’escoltar el públic cantar El Noa, Noa, no va poder resistir-se a pujar a l’escenari</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/982ad6be-65b0-41ae-a228-dfb9f92d4533_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/982ad6be-65b0-41ae-a228-dfb9f92d4533_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/982ad6be-65b0-41ae-a228-dfb9f92d4533_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/982ad6be-65b0-41ae-a228-dfb9f92d4533_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/982ad6be-65b0-41ae-a228-dfb9f92d4533_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/982ad6be-65b0-41ae-a228-dfb9f92d4533_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/982ad6be-65b0-41ae-a228-dfb9f92d4533_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El bar Flexas es troba a Canamunt, un barri del centre de Palma en transformació per la pressió immobiliària i la turistificació."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El bar Flexas es troba a Canamunt, un barri del centre de Palma en transformació per la pressió immobiliària i la turistificació.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Una xarxa de suport entre ve&iuml;ns</strong></h2><p class="article-text">
        M&eacute;s enll&agrave; de l&rsquo;escenari, l&rsquo;impacte del Flexas s&rsquo;est&eacute;n al barri de Canamunt i no es pot entendre sense la dimensi&oacute; comunit&agrave;ria que ha generat al llarg del temps. Una de les veus m&eacute;s properes al Flexas &eacute;s Tina Codina, ve&iuml;na del bar i col&middot;laboradora durant molts anys en les seves activitats. Ella situa la festa com un element que va ajudar a articular la vida ve&iuml;nal en un moment de transformaci&oacute; urbana: &ldquo;Quan vam arribar, el barri estava completament degradat i el Flexas va ajudar a crear una xarxa, juntament amb l&rsquo;associaci&oacute; de ve&iuml;ns, i a regenerar una forma de vida que despr&eacute;s s&rsquo;ha anat perdent amb la gentrificaci&oacute;&rdquo;, apunta.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Quan vam arribar, el barri estava completament degradat i el Flexas va ajudar a crear una xarxa, juntament amb l’associació de veïns, i a regenerar una forma de vida que després s’ha anat perdent amb la gentrificació</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Tina Codina</span>
                                        <span>—</span> Veïna i col·laboradora d&#039;activitats
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Durant els primers anys, abans que existissin les xarxes socials, els organitzadors van rec&oacute;rrer a m&egrave;todes gaireb&eacute; anal&ograve;gics per implicar el ve&iuml;nat: &ldquo;Van deixar cartes als portals de la zona per localitzar l&rsquo;antiga associaci&oacute; de ve&iuml;ns i saber qui continuava vivint-hi&rdquo;, recorda Codina. Aquella recerca va derivar en el renaixement d&rsquo;una entitat ve&iuml;nal que feia anys que estava pr&agrave;cticament inactiva, en un context de reconstrucci&oacute; del teixit comunitari del barri.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9134112f-3e31-40c8-b4be-b325720db44f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9134112f-3e31-40c8-b4be-b325720db44f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9134112f-3e31-40c8-b4be-b325720db44f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9134112f-3e31-40c8-b4be-b325720db44f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9134112f-3e31-40c8-b4be-b325720db44f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9134112f-3e31-40c8-b4be-b325720db44f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9134112f-3e31-40c8-b4be-b325720db44f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Moment en què es reobre, per primer cop, el local del bar Flexas el 2004."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Moment en què es reobre, per primer cop, el local del bar Flexas el 2004.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/87bb3459-44fc-4f52-9a14-39c52702bf07_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/87bb3459-44fc-4f52-9a14-39c52702bf07_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/87bb3459-44fc-4f52-9a14-39c52702bf07_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/87bb3459-44fc-4f52-9a14-39c52702bf07_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/87bb3459-44fc-4f52-9a14-39c52702bf07_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/87bb3459-44fc-4f52-9a14-39c52702bf07_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/87bb3459-44fc-4f52-9a14-39c52702bf07_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una de les festes celebrades a l&#039;interior del reconegut bar palmesà."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una de les festes celebrades a l&#039;interior del reconegut bar palmesà.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Aquesta tensi&oacute; entre arrelament i transformaci&oacute; travessa tota la hist&ograve;ria del Flexas. Codina ho resumeix com una resist&egrave;ncia quotidiana: &ldquo;Vivim envoltats de canvis molt forts, edificis comprats per fons estrangers, cases convertides en un &uacute;nic habitatge, gent que desapareix del barri... i, en aquest context, espais com el Flexas et fan sentir que encara pertanys a algun lloc&rdquo;, assenyala. Aquesta dimensi&oacute; de refugi, gaireb&eacute; dom&egrave;stica, ha estat clau per entendre per qu&egrave; la festa ha transcendit all&ograve; purament festiu.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Vivim envoltats de canvis molt forts, edificis comprats per fons estrangers, cases convertides en un únic habitatge, gent que desapareix del barri... i, en aquest context, espais com el Flexas et fan sentir que encara pertanys a algun lloc</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Tina Codina</span>
                                        <span>—</span> Veïna i col·laboradora d&#039;activitats
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En aquesta mateixa l&iacute;nia, el llegat d&rsquo;un dels grans col&middot;laboradors de les festes, Fernando Estrella, mort el 2023, continua molt present en l&rsquo;imaginari del bar. M&uacute;sic de la movida madrilenya, fundador de Peor Impossible i figura central del projecte, la seva personalitat excessiva, performativa i profundament lliure ha estat recuperada recentment en el documental <em>Estrella, cometa, sat&eacute;lite y planeta</em>, dirigit per Pedro de Echave. El film reuneix testimonis d&rsquo;amistats properes i repassa el seu paper com a &agrave;nima creativa del Flexas, a m&eacute;s de la seva traject&ograve;ria com a artista, cuiner i activista LGTBI. Per a qui el va con&egrave;ixer, Estrella representava la festa com una forma de vida, una idea que encara avui travessa la identitat de l&rsquo;espai.
    </p><p class="article-text">
        Al llarg de la seva hist&ograve;ria, la intensa traject&ograve;ria del bar Flexas li ha valgut nombrosos reconeixements: el 2017 l&rsquo;Ajuntament va declarar la festa Activitat d&rsquo;Inter&egrave;s P&uacute;blic; el 2019 l&rsquo;establiment va ser incorporat al Cat&agrave;leg de Locals Emblem&agrave;tics de Palma; i el 2022 va rebre un Solete Repsol, renovat posteriorment, consolidant el seu prestigi com un dels espais culturals i socials m&eacute;s singulars de la ciutat.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5d9545c3-6b08-4525-bc11-9d3f2c13c7cb_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5d9545c3-6b08-4525-bc11-9d3f2c13c7cb_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5d9545c3-6b08-4525-bc11-9d3f2c13c7cb_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5d9545c3-6b08-4525-bc11-9d3f2c13c7cb_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5d9545c3-6b08-4525-bc11-9d3f2c13c7cb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5d9545c3-6b08-4525-bc11-9d3f2c13c7cb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5d9545c3-6b08-4525-bc11-9d3f2c13c7cb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El llegendari músic de la movida madrilenya Fernando Estrella (al centre) segueix molt present en l&#039;imaginari del bar."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El llegendari músic de la movida madrilenya Fernando Estrella (al centre) segueix molt present en l&#039;imaginari del bar.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d8d873f-1783-473e-a7e5-1bfffdaa1ddc_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d8d873f-1783-473e-a7e5-1bfffdaa1ddc_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d8d873f-1783-473e-a7e5-1bfffdaa1ddc_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d8d873f-1783-473e-a7e5-1bfffdaa1ddc_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d8d873f-1783-473e-a7e5-1bfffdaa1ddc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d8d873f-1783-473e-a7e5-1bfffdaa1ddc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9d8d873f-1783-473e-a7e5-1bfffdaa1ddc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Moment d&#039;una actuació de diferents nenes a l&#039;escenari davant del públic al Parc de la Mar"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Moment d&#039;una actuació de diferents nenes a l&#039;escenari davant del públic al Parc de la Mar                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Sant Reprimoni Bene&iuml;t&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        La hist&ograve;ria del Flexas forma part d&rsquo;una tradici&oacute; molt m&eacute;s llarga d&rsquo;activisme i cultura LGTBI a Mallorca. Abans que existissin les celebracions institucionals de l&rsquo;Orgull, col&middot;lectius com el Front d'Alliberament Gai de les Illes Balears (FAGI) protagonitzaven accions reivindicatives en plena Transici&oacute;. El periodista i escriptor Marcos Augusto recorda que aquells primers moviments tenien un car&agrave;cter &ldquo;profundament contracultural&rdquo; i &ldquo;estaven molt allunyats de les estructures institucionals actuals&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Entre els episodis m&eacute;s recordats hi figura l&rsquo;anomenat &ldquo;Sant Reprimoni Bene&iuml;t&rdquo;, una singular protesta de mitjan anys vuitanta organitzada despr&eacute;s del tancament de diversos locals d&rsquo;ambient a Palma. &ldquo;Totes les marietes d&rsquo;aquell moment es van vestir com si anessin en un pas de Setmana Santa i van portar un sant que simbolitzava el batle&rdquo;, explica Augusto. Mentre recorrien els carrers corejaven consignes com &ldquo;Ram&oacute;n, te asusta, a ti tambi&eacute;n te gusta&rdquo;, en refer&egrave;ncia a l&rsquo;aleshores batle socialista Ram&oacute;n Aguil&oacute;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/36e4951c-25ea-4fbf-b75e-77d3ce65d4df_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/36e4951c-25ea-4fbf-b75e-77d3ce65d4df_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/36e4951c-25ea-4fbf-b75e-77d3ce65d4df_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/36e4951c-25ea-4fbf-b75e-77d3ce65d4df_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/36e4951c-25ea-4fbf-b75e-77d3ce65d4df_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/36e4951c-25ea-4fbf-b75e-77d3ce65d4df_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/36e4951c-25ea-4fbf-b75e-77d3ce65d4df_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Les festes al mític bar sempre han mantingut un esperit reivindicatiu, cabareter i inclusiu."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Les festes al mític bar sempre han mantingut un esperit reivindicatiu, cabareter i inclusiu.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Aquelles mobilitzacions combinaven s&agrave;tira, irrever&egrave;ncia i reivindicaci&oacute; pol&iacute;tica. Una f&oacute;rmula que d&egrave;cades m&eacute;s tard reapareixeria a l&rsquo;univers Flexas. El periodista tamb&eacute; recorda figures com Juanito L&oacute;pez, hist&ograve;ric activista vinculat al moviment d&rsquo;alliberament gai, que recorria Palma amb faldilla a finals dels anys setanta desafiant les convencions socials de l&rsquo;&egrave;poca. Tot i que les formes han canviat, existeix un fil conductor entre aquelles primeres expressions de resist&egrave;ncia i l&rsquo;esperit que va acabar convertint el Flexas en un s&iacute;mbol cultural de la ciutat.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/99235d0c-fc41-41f0-b210-4f4518080353_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/99235d0c-fc41-41f0-b210-4f4518080353_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/99235d0c-fc41-41f0-b210-4f4518080353_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/99235d0c-fc41-41f0-b210-4f4518080353_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/99235d0c-fc41-41f0-b210-4f4518080353_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/99235d0c-fc41-41f0-b210-4f4518080353_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/99235d0c-fc41-41f0-b210-4f4518080353_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Fernando Estrella en una de les seves actuacions a les festes organitzades pel bar"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Fernando Estrella en una de les seves actuacions a les festes organitzades pel bar                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>De la mobilitzaci&oacute; al &ldquo;tardeo tur&iacute;stic&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Tanmateix, malgrat l&rsquo;&egrave;xit de totes les seves convocat&ograve;ries i el reconeixement social, aquest estiu la hist&ograve;ria de les seves festes d&rsquo;aniversari s&rsquo;ha aturat per primera vegada. Els organitzadors han anunciat la cancel&middot;laci&oacute; de la 22a edici&oacute; despr&eacute;s de setmanes de negociacions amb l&rsquo;Ajuntament de Palma. Mentre el consistori sost&eacute; que va oferir suport suficient per garantir-ne la celebraci&oacute;, els organitzadors consideren que les condicions plantejades feien inviable mantenir el model que caracteritza l&rsquo;esdeveniment.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5bc02711-35f3-406e-8170-81907aba4687_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5bc02711-35f3-406e-8170-81907aba4687_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5bc02711-35f3-406e-8170-81907aba4687_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5bc02711-35f3-406e-8170-81907aba4687_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5bc02711-35f3-406e-8170-81907aba4687_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5bc02711-35f3-406e-8170-81907aba4687_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5bc02711-35f3-406e-8170-81907aba4687_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="L&#039;any 2009 la històrica festa es va traslladar al Parc de la Mar, on va arribar a assolir una mitjana de més de 15.000 assistents."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                L&#039;any 2009 la històrica festa es va traslladar al Parc de la Mar, on va arribar a assolir una mitjana de més de 15.000 assistents.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c48da64c-7fb3-4e75-8767-1cb0209502a4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c48da64c-7fb3-4e75-8767-1cb0209502a4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c48da64c-7fb3-4e75-8767-1cb0209502a4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c48da64c-7fb3-4e75-8767-1cb0209502a4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c48da64c-7fb3-4e75-8767-1cb0209502a4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c48da64c-7fb3-4e75-8767-1cb0209502a4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c48da64c-7fb3-4e75-8767-1cb0209502a4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Les festes del Flexas al Parc de la Mar han arribat a assolir els 15.000 assistents."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Les festes del Flexas al Parc de la Mar han arribat a assolir els 15.000 assistents.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La situaci&oacute; adquireix una dimensi&oacute; m&eacute;s gran perqu&egrave; coincideix amb una altra circumst&agrave;ncia que ha sacsejat recentment el moviment LGTBI de les Balears. Nom&eacute;s uns dies abans, l&rsquo;associaci&oacute; Ben Amics anunciava tamb&eacute; la cancel&middot;laci&oacute; de la tradicional revetlla de l&rsquo;Orgull a Palma despr&eacute;s de trencar les negociacions amb l&rsquo;Ajuntament. Per a Jan G&oacute;mez, coordinador de l&rsquo;associaci&oacute; Ben Amics, &ldquo;aquests no s&oacute;n dos problemes a&iuml;llats&rdquo;. &ldquo;Forma part d&rsquo;una estrat&egrave;gia de desmantellament de les pol&iacute;tiques LGTBI del PP i Vox&rdquo;, afirma a aquest diari.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La capital mallorquina no celebrarà l’Orgull LGTBI</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ldquo;Aquest equip de govern ens ha volgut apartar per poder organitzar un <em>tardeo</em> tur&iacute;stic buit de contingut, de cr&iacute;tica i de defensa dels drets&rdquo;, critica G&oacute;mez, que assenyala tamb&eacute; la desaparici&oacute; d&rsquo;activitats de visibilitat i programes educatius durant aquesta legislatura. Segons el coordinador de Ben Amics, el que est&agrave; en joc va molt m&eacute;s enll&agrave; d&rsquo;una festa: &ldquo;Parlam de la mobilitzaci&oacute; de milers de persones amb un enorme valor social i cultural per a la ciutat&rdquo;. En aquest sentit, Ben Amics mantindr&agrave; la manifestaci&oacute; de l&rsquo;Orgull el 28 de juny, tot i que traslladar&agrave; part dels seus actes principals a Manacor despr&eacute;s de la invitaci&oacute; d&rsquo;aquest municipi. L&rsquo;Orgullosament Inca d&rsquo;enguany tamb&eacute; acollir&agrave; activitats LGTBI a l&rsquo;illa.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddedad97-cdb7-4596-b235-334c04659fd8_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddedad97-cdb7-4596-b235-334c04659fd8_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddedad97-cdb7-4596-b235-334c04659fd8_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddedad97-cdb7-4596-b235-334c04659fd8_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddedad97-cdb7-4596-b235-334c04659fd8_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddedad97-cdb7-4596-b235-334c04659fd8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ddedad97-cdb7-4596-b235-334c04659fd8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Cartell de la tretzena edició de l&#039;aniversari, amb un fotomuntatge dedicat a Elvis Presley."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Cartell de la tretzena edició de l&#039;aniversari, amb un fotomuntatge dedicat a Elvis Presley.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Resistir a la ciutat canviant</strong></h2><p class="article-text">
        La cancel&middot;laci&oacute; de la Festa del Flexas arriba, a m&eacute;s, en un moment especialment delicat per al barri que va veure n&eacute;ixer el projecte. Vint anys despr&eacute;s de la reobertura del bar, Canamunt travessa una transformaci&oacute; accelerada marcada per la pressi&oacute; immobili&agrave;ria, la turistificaci&oacute; i l&rsquo;arribada d&rsquo;inversors internacionals. &ldquo;Van arribar les classes creatives, es va dinamitzar el barri i despr&eacute;s va venir l&rsquo;especulaci&oacute;&rdquo;, resumeix Codina, que destaca diferents esfor&ccedil;os del barri a trav&eacute;s del repartiment de menjar a persones vulnerables o una assemblea pedag&ograve;gica per a infants.
    </p><p class="article-text">
        Vint anys despr&eacute;s d&rsquo;aquella primera festa improvisada davant del bar, el Flexas continua representant molt m&eacute;s que una revetlla multitudin&agrave;ria. &Eacute;s la hist&ograve;ria d&rsquo;una ciutat que va trobar en la diversitat, l&rsquo;humor i la cultura popular una manera de construir comunitat. La seva cancel&middot;laci&oacute; deixa un buit al calendari estival de Palma, per&ograve; tamb&eacute; planteja una pregunta m&eacute;s profunda: quin lloc ocupen avui els espais que durant d&egrave;cades han servit per celebrar la difer&egrave;ncia, teixir vincles i resistir davant la uniformitat.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alejandro Alcolea]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/dues-decades-revetlles-queer-bar-flexas-veines-i-travestis-comparteixen-mes-festa_1_13279941.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 06 Jun 2026 07:12:20 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/cbb313b7-129c-406e-8c82-95fad23696a6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="144730" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/cbb313b7-129c-406e-8c82-95fad23696a6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="144730" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Dues dècades de revetlles queer del bar Flexas:  “Veïnes i travestis comparteixen més que una festa”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/cbb313b7-129c-406e-8c82-95fad23696a6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Mallorca,Palma,LGTBI,Orgullo LGTBI,Vox,PP - Partido Popular]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Dos décadas de verbenas queer en el bar de La Terremoto de Alcorcón: “Vecinas y travestis comparten más que una fiesta"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/decadas-verbenas-queer-bar-terremoto-alcorcon-vecinas-travestis-comparten-fiesta_1_13278413.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/878ef4f5-722e-434d-9b0d-e497fbffd9d0_16-9-discover-aspect-ratio_default_1144685.jpg" width="1029" height="579" alt="Dos décadas de verbenas queer en el bar de La Terremoto de Alcorcón: “Vecinas y travestis comparten más que una fiesta&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">En palabras de Pepa Charro, el Flexas "siempre ha sido un sitio muy libre y muy transversal"</p><p class="subtitle">Deseo, VIH y autodestrucción en tiempos de Grindr con Marcos Augusto: “El amor necesita su dosis de mentira”</p></div><p class="article-text">
        Hace m&aacute;s de 20 a&ntilde;os, una pareja alquil&oacute; el m&iacute;tico Bar Flexas. Tras estar cerrado durante a&ntilde;os, cargado de viejas botellas sin abrir y una taza de caf&eacute; todav&iacute;a sobre la barra, sus puertas volvieron a abrirse. Ante el descr&eacute;dito de los vecinos de una zona completamente degradada, el local ech&oacute; a andar en 2004. Y lo hizo con tal entusiasmo que, justo un a&ntilde;o despu&eacute;s, tuvo lugar la primera edici&oacute;n de su propia fiesta, una celebraci&oacute;n veraniega y reivindicativa que crecer&iacute;a sin parar hasta desbordar del todo la ciudad.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        La primera verbena fue en la calle frente al bar. Al a&ntilde;o siguiente, la fiesta se expandi&oacute; a dos calles. Al siguiente, se traslad&oacute; a una plaza cercana. Finalmente, en 2009 tuvo que mudarse al Parc de la Mar ante el creciente n&uacute;mero de asistentes, convirti&eacute;ndose as&iacute; en uno de los eventos veraniegos m&aacute;s multitudinarios de Palma. 
    </p><p class="article-text">
        El &eacute;xito de esta hist&oacute;rica fiesta del bar, impulsado por Pepa Charro &mdash;La Terremoto de Alcorc&oacute;n&mdash; y Xavier Aloy se debe, en gran parte, a la uni&oacute;n de dos ingredientes fundamentales: su papel en la revitalizaci&oacute;n del barrio de Canamunt y su esp&iacute;ritu reivindicativo, cabaretero e inclusivo.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c18a7e0d-7f73-464b-8757-0ceb3f6c9e9e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c18a7e0d-7f73-464b-8757-0ceb3f6c9e9e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c18a7e0d-7f73-464b-8757-0ceb3f6c9e9e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c18a7e0d-7f73-464b-8757-0ceb3f6c9e9e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c18a7e0d-7f73-464b-8757-0ceb3f6c9e9e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c18a7e0d-7f73-464b-8757-0ceb3f6c9e9e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c18a7e0d-7f73-464b-8757-0ceb3f6c9e9e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El espíritu de la fiesta defiende un espacio intergeneracional donde &quot;caben todas las formas de ser, de vestir, de bailar, de existir&quot;, según Pepa Charro."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El espíritu de la fiesta defiende un espacio intergeneracional donde &quot;caben todas las formas de ser, de vestir, de bailar, de existir&quot;, según Pepa Charro.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/878ef4f5-722e-434d-9b0d-e497fbffd9d0_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/878ef4f5-722e-434d-9b0d-e497fbffd9d0_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/878ef4f5-722e-434d-9b0d-e497fbffd9d0_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/878ef4f5-722e-434d-9b0d-e497fbffd9d0_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/878ef4f5-722e-434d-9b0d-e497fbffd9d0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/878ef4f5-722e-434d-9b0d-e497fbffd9d0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/878ef4f5-722e-434d-9b0d-e497fbffd9d0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="En el quinto aniversario participaron La Prohibida, Óscar (Las Fellini) y María Jesús con su acordeón."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                En el quinto aniversario participaron La Prohibida, Óscar (Las Fellini) y María Jesús con su acordeón.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Con una media de 15.000 asistentes en sus &uacute;ltimas ediciones, a lo largo de m&aacute;s de dos d&eacute;cadas han pasado por sus escenarios artistas como Falete, Az&uacute;car Moreno, Massiel, Leo Bassi,&nbsp;Samantha Fox, Ni&ntilde;o de Elche, Rodrigo Cuevas, Ladilla Rusa o Tomeu Penya. &ldquo;Lo que pas&oacute; fue un milagro muy bonito: de repente el barrio entero se llen&oacute; de gente que no conoc&iacute;amos, que se mezclaba con las vecinas de siempre, con travestis, con curiosos, con gente mayor que sal&iacute;a al balc&oacute;n. Y ah&iacute; entendimos que aquello no era solo una fiesta, era algo que estaba creando comunidad&rdquo;, explica Pepa Charro a elDiario.es, quien recuerda que empezaron en el bar y acabaron &ldquo;recibiendo a miles de personas, fue muy loco&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">A lo largo de más de dos décadas han pasado por sus escenarios artistas como Falete, Azúcar Moreno, Massiel, Leo Bassi, Samantha Fox, Niño de Elche, Rodrigo Cuevas, Ladilla Rusa o Tomeu Penya</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La uni&oacute;n de cultura, espect&aacute;culo y activismo LGTBI han estado siempre en el centro del bar, que, en palabras de Charro, &ldquo;siempre ha sido un sitio muy libre y muy transversal&rdquo;. &ldquo;Eso ha hecho que la fiesta tambi&eacute;n sea un sitio donde caben todas las formas de ser, de vestir, de bailar, de existir. Y eso, aunque ahora suene muy f&aacute;cil de decir, durante muchos a&ntilde;os no lo era tanto en Palma&rdquo;, recuerda la cantante y actriz espa&ntilde;ola.
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-youtube ratio">
    
                    
                            
<script src="https://www.youtube.com/iframe_api"></script>
<script type="module">
    window.marfeel.cmd.push(['multimedia', function(multimedia) {
        multimedia.initializeItem('yt-V-fNBhbkoVg-3739', 'youtube', 'V-fNBhbkoVg', document.getElementById('yt-V-fNBhbkoVg-3739'));
    }]);
</script>

<iframe id=yt-V-fNBhbkoVg-3739 src="https://www.youtube.com/embed/V-fNBhbkoVg?enablejsapi=1" frameborder="0"></iframe>
            </figure><p class="article-text">
        La Fiesta del Flexas ha funcionado siempre, seg&uacute;n sus organizadores, como una mezcla muy precisa entre caos organizado y una red afectiva tejida a base de favores, complicidades y una log&iacute;stica casi artesanal. &ldquo;Aqu&iacute; nunca ha habido un gran cach&eacute; ni una producci&oacute;n convencional; hab&iacute;a gente que ven&iacute;a de toda Espa&ntilde;a a pedirte cantar dos canciones, literalmente dos, y con eso constru&iacute;amos una noche que pod&iacute;a tener perfectamente veinte o m&aacute;s actuaciones&rdquo;, recuerda Pepa Charro, que subraya c&oacute;mo esa acumulaci&oacute;n de mini-intervenciones era parte del ADN de la fiesta. &ldquo;Era un desfile continuo, sin jerarqu&iacute;as, donde lo mismo te sub&iacute;a un artista consagrado que una amiga que llevaba semanas ensayando en su casa&rdquo;, concluye.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Lo que pasó fue un milagro muy bonito: de repente el barrio entero se llenó de gente que no conocíamos, que se mezclaba con las vecinas de siempre, con travestis, con curiosos, con gente mayor que salía al balcón. Y ahí entendimos que aquello no era solo una fiesta, era algo que estaba creando comunidad</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Pepa Charro</span>
                                        <span>—</span> La Terremoto de Alcorcón
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Uno de los sellos m&aacute;s celebrados de estas noches de verano era el famoso &ldquo;artista sorpresa internacional&rdquo;, cuya identidad no se desvelaba ni a parte del equipo hasta el &uacute;ltimo momento. Tambi&eacute;n estuvieron llenas de enamoramientos que hoy todav&iacute;a perduran, en parejas que celebran su aniversario asistiendo cada a&ntilde;o a la fiesta. As&iacute; como de actuaciones tan inesperadas&nbsp;como la de Massiel, quien visit&oacute; la fiesta sin querer cantar tras haberse retirado y que, sin embargo, tras escuchar cantar <em>El Noa, Noa </em>al p&uacute;blico no pudo resistirse a subir al escenario.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Ha habido actuaciones tan inesperadas como la de Massiel, quien visitó la fiesta sin querer cantar tras haberse retirado y que, sin embargo, tras escuchar cantar &#039;El Noa, Noa&#039; al público no pudo resistirse a subir al escenario</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/982ad6be-65b0-41ae-a228-dfb9f92d4533_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/982ad6be-65b0-41ae-a228-dfb9f92d4533_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/982ad6be-65b0-41ae-a228-dfb9f92d4533_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/982ad6be-65b0-41ae-a228-dfb9f92d4533_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/982ad6be-65b0-41ae-a228-dfb9f92d4533_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/982ad6be-65b0-41ae-a228-dfb9f92d4533_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/982ad6be-65b0-41ae-a228-dfb9f92d4533_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El bar Flexas se encuentra en Canamunt, un barrio del centro de Palma en transformación por la presión inmobiliaria y la turistificación."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El bar Flexas se encuentra en Canamunt, un barrio del centro de Palma en transformación por la presión inmobiliaria y la turistificación.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Una red de apoyo entre vecinos</strong></h2><p class="article-text">
        M&aacute;s all&aacute; del escenario, el impacto del Flexas se extiende al barrio de Canamunt y no puede entenderse sin la dimensi&oacute;n comunitaria que ha generado a lo largo del tiempo. Una de las voces m&aacute;s cercanas al Flexas es Tina Codina, vecina del bar y colaboradora durante muchos a&ntilde;os en sus actividades. Ella sit&uacute;a la fiesta como un elemento que ayud&oacute; a articular la vida vecinal en un momento de transformaci&oacute;n urbana: &ldquo;Cuando llegamos, el barrio estaba completamente degradado y el Flexas ayud&oacute; a crear una red, junto a la asociaci&oacute;n de vecinos, y regenerar una forma de vida que despu&eacute;s se ha ido perdiendo con la gentrificaci&oacute;n&rdquo;, apunta.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Cuando llegamos, el barrio estaba completamente degradado y el Flexas ayudó a crear una red, junto a la asociación de vecinos, y regenerar una forma de vida que después se ha ido perdiendo con la gentrificación</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Tina Codina</span>
                                        <span>—</span> Vecina y colaboradora de actividades
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En los primeros a&ntilde;os, antes de que existieran redes sociales, los organizadores recurrieron a m&eacute;todos casi anal&oacute;gicos para implicar al vecindario: &ldquo;Dejaron cartas en los portales de la zona para localizar a la antigua asociaci&oacute;n de vecinos y saber qui&eacute;n segu&iacute;a all&iacute;&rdquo;, recuerda Codina. Aquella b&uacute;squeda deriv&oacute; en el renacer de una entidad vecinal que llevaba a&ntilde;os pr&aacute;cticamente inactiva, en un contexto de reconstrucci&oacute;n del tejido comunitario del barrio.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9134112f-3e31-40c8-b4be-b325720db44f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9134112f-3e31-40c8-b4be-b325720db44f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9134112f-3e31-40c8-b4be-b325720db44f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9134112f-3e31-40c8-b4be-b325720db44f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9134112f-3e31-40c8-b4be-b325720db44f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9134112f-3e31-40c8-b4be-b325720db44f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9134112f-3e31-40c8-b4be-b325720db44f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Momento en el que reabren, por primera vez, el local del bar Flexas en 2004."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Momento en el que reabren, por primera vez, el local del bar Flexas en 2004.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/87bb3459-44fc-4f52-9a14-39c52702bf07_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/87bb3459-44fc-4f52-9a14-39c52702bf07_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/87bb3459-44fc-4f52-9a14-39c52702bf07_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/87bb3459-44fc-4f52-9a14-39c52702bf07_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/87bb3459-44fc-4f52-9a14-39c52702bf07_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/87bb3459-44fc-4f52-9a14-39c52702bf07_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/87bb3459-44fc-4f52-9a14-39c52702bf07_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una de las fiestas celebradas en el interior del reconocido bar palmesano."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una de las fiestas celebradas en el interior del reconocido bar palmesano.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Esa tensi&oacute;n entre arraigo y transformaci&oacute;n atraviesa toda la historia del Flexas. Codina lo resume como una resistencia cotidiana: &ldquo;Vivimos rodeados de cambios muy fuertes, edificios comprados por fondos extranjeros, casas convertidas en una sola vivienda, gente que desaparece del barrio&hellip; y, en ese contexto, espacios como el Flexas te hacen sentir que todav&iacute;a perteneces a alg&uacute;n sitio&rdquo;, se&ntilde;ala. Esa dimensi&oacute;n de refugio, casi dom&eacute;stica, ha sido clave para entender por qu&eacute; la fiesta ha trascendido lo puramente festivo.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Vivimos rodeados de cambios muy fuertes, edificios comprados por fondos extranjeros, casas convertidas en una sola vivienda, gente que desaparece del barrio… y, en ese contexto, espacios como el Flexas te hacen sentir que todavía perteneces a algún sitio</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Tina Codina</span>
                                        <span>—</span> Vecina y colaboradora de actividades
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En esa misma l&iacute;nea, el legado de uno de los grandes colaboradores en las fiestas Fernando Estrella, fallecido en 2023, sigue muy presente en el imaginario del bar. M&uacute;sico de la movida madrile&ntilde;a, fundador de Peor Impossible y figura central del proyecto, su personalidad excesiva, performativa y profundamente libre ha sido recientemente recuperada en el documental &ldquo;Estrella, cometa, sat&eacute;lite y planeta&rdquo;, dirigido por Pedro de Echave. El filme re&uacute;ne testimonios de amistades cercanas y repasa su papel como alma creativa del Flexas, adem&aacute;s de su trayectoria como artista, cocinero y activista LGTBI. Para quienes lo conocieron, Estrella representaba la fiesta como forma de vida, una idea que a&uacute;n hoy atraviesa la identidad del espacio.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        A lo largo de su historia, la intensa trayectoria del bar Flexas le ha valido numerosos reconocimientos: en 2017 el Ayuntamiento declar&oacute; la fiesta Actividad de Inter&eacute;s P&uacute;blico; en 2019 el establecimiento fue incorporado al Cat&aacute;logo de Locales Emblem&aacute;ticos de Palma; y en 2022 recibi&oacute; un Solete Repsol, renovado posteriormente, consolidando su prestigio como uno de los espacios culturales y sociales m&aacute;s singulares de la ciudad.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5d9545c3-6b08-4525-bc11-9d3f2c13c7cb_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5d9545c3-6b08-4525-bc11-9d3f2c13c7cb_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5d9545c3-6b08-4525-bc11-9d3f2c13c7cb_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5d9545c3-6b08-4525-bc11-9d3f2c13c7cb_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5d9545c3-6b08-4525-bc11-9d3f2c13c7cb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5d9545c3-6b08-4525-bc11-9d3f2c13c7cb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5d9545c3-6b08-4525-bc11-9d3f2c13c7cb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El legendario músico de la movida madrileña Fernando Estrella (en el centro) sigue muy presente en el imaginario del bar."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El legendario músico de la movida madrileña Fernando Estrella (en el centro) sigue muy presente en el imaginario del bar.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d8d873f-1783-473e-a7e5-1bfffdaa1ddc_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d8d873f-1783-473e-a7e5-1bfffdaa1ddc_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d8d873f-1783-473e-a7e5-1bfffdaa1ddc_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d8d873f-1783-473e-a7e5-1bfffdaa1ddc_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d8d873f-1783-473e-a7e5-1bfffdaa1ddc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d8d873f-1783-473e-a7e5-1bfffdaa1ddc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9d8d873f-1783-473e-a7e5-1bfffdaa1ddc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Momento de una actuación de diferentes niñas en el escenario frente al público en el Parc de la Mar"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Momento de una actuación de diferentes niñas en el escenario frente al público en el Parc de la Mar                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;San Reprimonio Bendito&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        La historia del Flexas forma parte de una tradici&oacute;n mucho m&aacute;s larga de activismo y cultura LGTBI en Mallorca. Antes de que existieran las celebraciones institucionales del Orgullo, colectivos como el Front d'Alliberament Gai de les Illes Balears (FAGI) protagonizaban acciones reivindicativas en plena Transici&oacute;n. El periodista y escritor Marcos Augusto recuerda que aquellos primeros movimientos ten&iacute;an un car&aacute;cter &ldquo;profundamente contracultural&rdquo; y &ldquo;estaban muy alejados de las estructuras institucionales actuales&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Entre los episodios m&aacute;s recordados figura el llamado &ldquo;San Reprimonio Bendito&rdquo;, una singular protesta a mediados de los a&ntilde;os ochenta organizada tras el cierre de varios locales de ambiente en Palma. &ldquo;Se vistieron todas las maricas de aquel momento como si fueran a un paso de Semana Santa y llevaron a un santo que simbolizaba al alcalde&rdquo;, cuenta Augusto. Mientras recorr&iacute;an las calles coreaban consignas como &ldquo;Ram&oacute;n, te asusta, a ti tambi&eacute;n te gusta&rdquo;, en referencia al entonces alcalde socialista Ram&oacute;n Aguil&oacute;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/36e4951c-25ea-4fbf-b75e-77d3ce65d4df_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/36e4951c-25ea-4fbf-b75e-77d3ce65d4df_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/36e4951c-25ea-4fbf-b75e-77d3ce65d4df_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/36e4951c-25ea-4fbf-b75e-77d3ce65d4df_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/36e4951c-25ea-4fbf-b75e-77d3ce65d4df_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/36e4951c-25ea-4fbf-b75e-77d3ce65d4df_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/36e4951c-25ea-4fbf-b75e-77d3ce65d4df_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Las fiestas en el mítico bar siempre han mantenido un espíritu reivindicativo, cabaretero e inclusivo."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Las fiestas en el mítico bar siempre han mantenido un espíritu reivindicativo, cabaretero e inclusivo.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Aquellas movilizaciones mezclaban s&aacute;tira, irreverencia y reivindicaci&oacute;n pol&iacute;tica. Una f&oacute;rmula que d&eacute;cadas m&aacute;s tarde reaparecer&iacute;a en el universo Flexas. El periodista tambi&eacute;n recuerda figuras como Juanito L&oacute;pez, hist&oacute;rico activista vinculado al movimiento de liberaci&oacute;n gay, que recorr&iacute;a Palma con falda a finales de los a&ntilde;os setenta desafiando las convenciones sociales de la &eacute;poca. Aunque las formas han cambiado, existe un hilo conductor entre aquellas primeras expresiones de resistencia y el esp&iacute;ritu que acab&oacute; convirtiendo al Flexas en un s&iacute;mbolo cultural de la ciudad.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/99235d0c-fc41-41f0-b210-4f4518080353_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/99235d0c-fc41-41f0-b210-4f4518080353_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/99235d0c-fc41-41f0-b210-4f4518080353_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/99235d0c-fc41-41f0-b210-4f4518080353_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/99235d0c-fc41-41f0-b210-4f4518080353_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/99235d0c-fc41-41f0-b210-4f4518080353_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/99235d0c-fc41-41f0-b210-4f4518080353_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Fernando Estrella en una de sus actuaciones en las fiestas organizadas por el bar"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Fernando Estrella en una de sus actuaciones en las fiestas organizadas por el bar                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>De la movilizaci&oacute;n al &ldquo;tardeo tur&iacute;stico&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Sin embargo, pese al &eacute;xito de todas sus convocatorias y reconocimiento social, este verano la historia de sus fiestas de aniversario se ha detenido por primera vez. Los organizadores han anunciado la cancelaci&oacute;n de la 22&ordf; edici&oacute;n tras semanas de negociaciones con el Ayuntamiento de Palma. Mientras el Consistorio sostiene que ofreci&oacute; apoyo suficiente para garantizar la celebraci&oacute;n, los organizadores consideran que las condiciones planteadas hac&iacute;an inviable mantener el modelo que caracteriza al evento.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5bc02711-35f3-406e-8170-81907aba4687_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5bc02711-35f3-406e-8170-81907aba4687_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5bc02711-35f3-406e-8170-81907aba4687_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5bc02711-35f3-406e-8170-81907aba4687_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5bc02711-35f3-406e-8170-81907aba4687_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5bc02711-35f3-406e-8170-81907aba4687_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5bc02711-35f3-406e-8170-81907aba4687_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="En 2009 la histórica fiesta se mudó al Parc de la Mar, donde llegó a alcanzar una media de más de 15.000 asistentes."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                En 2009 la histórica fiesta se mudó al Parc de la Mar, donde llegó a alcanzar una media de más de 15.000 asistentes.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c48da64c-7fb3-4e75-8767-1cb0209502a4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c48da64c-7fb3-4e75-8767-1cb0209502a4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c48da64c-7fb3-4e75-8767-1cb0209502a4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c48da64c-7fb3-4e75-8767-1cb0209502a4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c48da64c-7fb3-4e75-8767-1cb0209502a4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c48da64c-7fb3-4e75-8767-1cb0209502a4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c48da64c-7fb3-4e75-8767-1cb0209502a4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Las fiestas del Flexas en el Parc de la Mar han llegado a alcanzar los 15.000 asistentes."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Las fiestas del Flexas en el Parc de la Mar han llegado a alcanzar los 15.000 asistentes.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La situaci&oacute;n adquiere una dimensi&oacute;n mayor porque coincide con otra circunstancia que ha sacudido recientemente al movimiento LGTBI de Balears. Apenas unos d&iacute;as antes, la asociaci&oacute;n Ben Amics anunciaba tambi&eacute;n la cancelaci&oacute;n de la tradicional verbena del Orgullo en Palma tras romper las negociaciones con el Ayuntamiento. Para Jan G&oacute;mez, coordinador de la asociaci&oacute;n Ben Amics &ldquo;esto no son dos problemas aislados&rdquo;. &ldquo;Forma parte de una estrategia de desmantelamiento de las pol&iacute;ticas LGTBI del PP y Vox&rdquo;, afirma a este diario.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La capital mallorquina no celebrará ni el Orgullo LGTBI ni la fiesta del bar Flexas este año</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ldquo;Este equipo de gobierno ha querido quitarnos de en medio para poder organizar un tardeo tur&iacute;stico vac&iacute;o de contenido, cr&iacute;tica y defensa de derechos&rdquo;, critica G&oacute;mez, quien se&ntilde;ala adem&aacute;s la desaparici&oacute;n de actividades de visibilidad y programas educativos en esta legislatura. Seg&uacute;n el coordinador de Ben Amics, lo que est&aacute; en juego va mucho m&aacute;s all&aacute; de una fiesta: &ldquo;Estamos hablando de la movilizaci&oacute;n de miles de personas con un enorme valor social y cultural para la ciudad&rdquo;. En este sentido, Ben Amics mantendr&aacute; la manifestaci&oacute;n del Orgullo el 28 de junio, aunque trasladar&aacute; parte de sus actos principales a Manacor tras la invitaci&oacute;n de ese municipio.&nbsp;El Orgullosament Inca de este a&ntilde;o tambi&eacute;n acoger&aacute; actividades LGTBI en la isla.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddedad97-cdb7-4596-b235-334c04659fd8_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddedad97-cdb7-4596-b235-334c04659fd8_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddedad97-cdb7-4596-b235-334c04659fd8_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddedad97-cdb7-4596-b235-334c04659fd8_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddedad97-cdb7-4596-b235-334c04659fd8_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddedad97-cdb7-4596-b235-334c04659fd8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ddedad97-cdb7-4596-b235-334c04659fd8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Cartel de la decimotercera edición del aniversario, con un fotomontaje dedicado a Elvis Presley."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Cartel de la decimotercera edición del aniversario, con un fotomontaje dedicado a Elvis Presley.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Resistir en la ciudad cambiante&nbsp;</strong></h2><p class="article-text">
        La cancelaci&oacute;n de la Fiesta del Flexas llega adem&aacute;s en un momento especialmente delicado para el barrio que vio nacer el proyecto. Veinte a&ntilde;os despu&eacute;s de la reapertura del bar, Canamunt atraviesa una transformaci&oacute;n acelerada marcada por la presi&oacute;n inmobiliaria, la turistificaci&oacute;n y la llegada de inversores internacionales. &ldquo;Llegaron las clases creativas, se dinamiz&oacute; el barrio y despu&eacute;s vino la especulaci&oacute;n&rdquo;, resume Codina, que argumenta diferentes esfuerzos del barrio a trav&eacute;s del reparto de comida a personas vulnerables o una asamblea pedag&oacute;gica para ni&ntilde;os y ni&ntilde;as.
    </p><p class="article-text">
        Veinte a&ntilde;os despu&eacute;s de aquella primera fiesta improvisada frente al bar, el Flexas sigue representando mucho m&aacute;s que una verbena multitudinaria. Es la historia de una ciudad que encontr&oacute; en la diversidad, el humor y la cultura popular una forma de construir comunidad. Su cancelaci&oacute;n deja un vac&iacute;o en el calendario estival de Palma, pero tambi&eacute;n plantea una pregunta m&aacute;s profunda: qu&eacute; lugar ocupan hoy los espacios que durante d&eacute;cadas han servido para celebrar la diferencia, tejer v&iacute;nculos y resistir frente a la uniformidad.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alejandro Alcolea]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/decadas-verbenas-queer-bar-terremoto-alcorcon-vecinas-travestis-comparten-fiesta_1_13278413.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 05 Jun 2026 20:29:01 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/878ef4f5-722e-434d-9b0d-e497fbffd9d0_16-9-discover-aspect-ratio_default_1144685.jpg" length="128348" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/878ef4f5-722e-434d-9b0d-e497fbffd9d0_16-9-discover-aspect-ratio_default_1144685.jpg" type="image/jpeg" fileSize="128348" width="1029" height="579"/>
      <media:title><![CDATA[Dos décadas de verbenas queer en el bar de La Terremoto de Alcorcón: “Vecinas y travestis comparten más que una fiesta"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/878ef4f5-722e-434d-9b0d-e497fbffd9d0_16-9-discover-aspect-ratio_default_1144685.jpg" width="1029" height="579"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Mallorca,Palma,LGTBI,Orgullo LGTBI,Vox,PP - Partido Popular]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Les Jerònimes guanyen la batalla de Santa Isabel: el Suprem tomba l'últim intent del Bisbat de quedar-se amb el seu convent]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/les-jeronimes-guanyen-batalla-santa-isabel-suprem-veta-l-ultim-intent-bisbat-prendre-ls-seu-convent_1_13280192.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/d119e77e-e3df-4138-a60b-46ad7f2f8c7f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Les Jerònimes guanyen la batalla de Santa Isabel: el Suprem tomba l&#039;últim intent del Bisbat de quedar-se amb el seu convent"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L'Alt Tribunal tanca definitivament un litigi amb arrels al segle XIV en confirmar la sentència que reconeixia la titularitat dels béns a la comunitat de religioses</p><p class="subtitle">Les monges que van guanyar la batalla al Bisbat</p></div><p class="article-text">
        El Tribunal Suprem ha posat fi al llarg conflicte judicial que enfrontava el Bisbat de Mallorca amb la Comunitat de Religioses Jer&ograve;nimes del convent de Santa Isabel, a Palma, en tombar l'&uacute;ltim intent de la di&ograve;cesi d'arrabassar-los la titularitat de l'immoble. L'Alt Tribunal ha inadm&egrave;s el recurs de cassaci&oacute; amb qu&egrave; el Bisbat pretenia revertir la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/monjas-ganaron-batalla-obispado_1_9179893.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">sent&egrave;ncia que va donar la ra&oacute; a la congregaci&oacute; </a>en la disputa per la propietat dels seus b&eacute;ns i ha declarat ferma la resoluci&oacute;. Despr&eacute;s d'anys de litigi i de diverses inst&agrave;ncies judicials, les Jer&ograve;nimes consoliden definitivament la seva vict&ograve;ria i tanquen una batalla legal que ja no admet m&eacute;s recursos.
    </p><p class="article-text">
        La provid&egrave;ncia de la Secci&oacute; d'Admissi&oacute; de la Sala Primera del Suprem, que imposa les costes processals a la di&ograve;cesi i acorda la p&egrave;rdua del dip&ograve;sit constitu&iuml;t per rec&oacute;rrer, desmunta un per un els arguments amb qu&egrave; la instituci&oacute; eclesi&agrave;stica cercava invalidar la seva derrota judicial. Els magistrats rebutgen els set motius plantejats pel Bisbat i conclouen que cap d'ells presenta l'inter&egrave;s cassacional necessari per justificar una revisi&oacute; del cas.
    </p><p class="article-text">
        L'origen del conflicte es remunta a diversos segles enrere. La hist&ograve;ria del convent i de l'esgl&eacute;sia de Santa Isabel comen&ccedil;a l'any 1336, quan Jaume &Ccedil;a Granada va donar unes cases i un hort a una comunitat femenina que va prendre santa Elisabet com a patrona. Quan aquella comunitat fou dissolta per decisi&oacute; episcopal el 1485, el seu patrimoni pass&agrave; a mans de les monges jer&ograve;nimes que la substitu&iuml;ren. &Eacute;s precisament la titularitat hist&ograve;rica d'aquests b&eacute;ns, alterada posteriorment pels processos desamortitzadors del segle XIX, la que ha estat al centre de la llarga batalla judicial que ara el Tribunal Suprem dona per tancada.
    </p><h2 class="article-text">La llei de 1860, clau del litigi</h2><p class="article-text">
        Una de les estocades del tribunal afecta el nucli hist&ograve;ric del conflicte: la interpretaci&oacute; de la Llei de 4 d'abril de 1860. La norma, aprovada despr&eacute;s dels processos desamortitzadors del segle XIX, regulava la devoluci&oacute; a l'Esgl&eacute;sia d'aquells b&eacute;ns eclesi&agrave;stics que havien estat confiscats per l'Estat per&ograve; que mai no arribaren a vendre's. La q&uuml;esti&oacute; central del litigi era determinar qui havia de ser considerat el leg&iacute;tim propietari d'aquests immobles: si el Bisbat de Mallorca o la comunitat religiosa que els posse&iuml;a abans de la desamortitzaci&oacute;. En aquest sentit, el Suprem avala la tesi de l'Audi&egrave;ncia i recorda que la seva pr&ograve;pia jurisprud&egrave;ncia ha establert que la llei de 1860 ordenava la restituci&oacute; dels b&eacute;ns als qui n'eren propietaris abans de la desamortitzaci&oacute;. En aquest cas, conclou, aquesta condici&oacute; corresponia a la comunitat religiosa i no al Bisbat.
    </p><p class="article-text">
        En aquesta l&iacute;nia, la Sala desactiva tamb&eacute; la rellev&agrave;ncia que la di&ograve;cesi atribu&iuml;a al conveni subscrit el 1865 entre l'Estat i el Bisbat per concretar el repartiment dels b&eacute;ns afectats per la desamortitzaci&oacute; impulsada deu anys abans per l'aleshores ministre d'Hisenda, Pascual Madoz. La instituci&oacute; eclesi&agrave;stica sostenia que aquest document avalava les seves pretensions sobre els immobles en disputa, per&ograve; el Suprem considera que la q&uuml;esti&oacute; ja havia quedat resolta de manera impl&iacute;cita per l'Audi&egrave;ncia. Si aquesta va concloure que els b&eacute;ns desamortitzats que mai no arribaren a vendre's corresponien a la congregaci&oacute; religiosa i no al Bisbat, raona la Sala, el valor probatori que la di&ograve;cesi atribu&iuml;a al conveni de 1865 quedava autom&agrave;ticament descartat, sense necessitat d'un pronunciament espec&iacute;fic sobre aquell document hist&ograve;ric.
    </p><p class="article-text">
        Respecte dels retrets processals formulats per la di&ograve;cesi, els magistrats descarten que l'Audi&egrave;ncia Provincial hagu&eacute;s vulnerat la doctrina sobre la cosa jutjada, un dels principals pilars del recurs. El Bisbat sostenia que una resoluci&oacute; anterior condicionava necess&agrave;riament el resultat del procediment actual, per&ograve; el Suprem replica que ambd&oacute;s litigis perseguien objectius diferents: mentre que el primer versava sobre una rectificaci&oacute; registral, el segon tenia per objecte determinar qui era el leg&iacute;tim propietari dels immobles.
    </p><p class="article-text">
        Els magistrats tamb&eacute; rebutgen els arguments vinculats a la usucapi&oacute; en entendre que, fins i tot si s'eliminassin del raonament de l'Audi&egrave;ncia, la sent&egrave;ncia continuaria sustentant-se en fonaments jur&iacute;dics independents. En altres paraules, la discussi&oacute; no tenia capacitat per alterar el resultat del plet.
    </p><p class="article-text">
        Despr&eacute;s de rebutjar tots els motius de cassaci&oacute;, el Suprem acorda la inadmissi&oacute; &iacute;ntegra del recurs, declara ferma la sent&egrave;ncia de l'Audi&egrave;ncia Provincial de Palma i tanca definitivament una disputa judicial que s'arrossegava des de feia anys. La resoluci&oacute; posa fi a la via judicial ordin&agrave;ria, ja que contra la provid&egrave;ncia d'inadmissi&oacute; no hi cap cap recurs.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Vict&ograve;ria i alleujament entre les Jer&ograve;nimes</strong></h2><p class="article-text">
        En un comunicat dif&oacute;s aquest divendres, la presidenta de la Federaci&oacute; de Monestirs de Monges Jer&ograve;nimes de Santa Paula i priora del monestir de Santa Isabel, sor &Aacute;ngeles Sanz Rodr&iacute;guez, ha celebrat que el Suprem hagi inadm&egrave;s el recurs de la di&ograve;cesi i hagi convertit en ferma la sent&egrave;ncia favorable a la congregaci&oacute;, anul&middot;lant aix&iacute; la inmatriculaci&oacute; duta a terme el 2014 per l'anterior bisbe, Javier Salinas, &ldquo;contra tot dret i tota ra&oacute; i atentant contra els drets hist&ograve;rics i patrimonials de les monges&rdquo;, i mantinguda &ldquo;de manera contuma&ccedil;&rdquo; pel seu successor, Sebasti&agrave; Taltavull.
    </p><p class="article-text">
        Les Jer&ograve;nimes recorden que &ldquo;v&eacute;nen posseint, ampliant, cuidant i atresorant pac&iacute;ficament&rdquo; el monestir des de 1485 i expressen la seva satisfacci&oacute; pel fet que els magistrats ratifiquin que s&oacute;n les leg&iacute;times propiet&agrave;ries de l'immoble i que la sent&egrave;ncia tanqui &ldquo;definitivament&rdquo; una disputa que qualifiquen de &ldquo;tan llarga com lamentable&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Celebram ferventment que aquest pronunciament del Tribunal Suprem sigui el darrer cap&iacute;tol d'aquesta controv&egrave;rsia, tan llarga com lamentable, que ens ha enfrontat a alg&uacute; tan de l'Esgl&eacute;sia com &eacute;s un bisbe&rdquo;, assenyala la nota. Per la seva banda, la lletrada de les religioses, Pilar Rossell&oacute;, destaca que la Sala Primera hagi rebutjat &iacute;ntegrament el recurs de cassaci&oacute; formulat pel Bisbat de Mallorca i ha celebrat &ldquo;amb leg&iacute;tima satisfacci&oacute; que avui s&iacute; es posi fi al patiment&rdquo; de les Jer&ograve;nimes.
    </p><p class="article-text">
        Santa Isabel figurava en el llistat de propietats inmatriculades per l'Esgl&eacute;sia a Palma juntament amb alguns dels immobles m&eacute;s emblem&agrave;tics de la ciutat, com la Catedral de Mallorca, el Palau Episcopal o l'esgl&eacute;sia de Sant Miquel, a m&eacute;s de solars, terrenys i habitatges. El cas adquireix aix&iacute; una rellev&agrave;ncia especial en el debat sobre les inmatriculacions eclesi&agrave;stiques, un fenomen que afect&agrave; milers de b&eacute;ns arreu de l'Estat i l'empremta del qual tamb&eacute; s'est&eacute;n a totes les illes de l'arxip&egrave;lag balear.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El futur del convent</strong></h2><p class="article-text">
        La resoluci&oacute; judicial obre ara una nova etapa per al monestir. Situat en ple centre hist&ograve;ric de Palma, l'immoble ocupa una ubicaci&oacute; especialment cobejada i el seu valor patrimonial i urban&iacute;stic el converteix en un espai susceptible de despertar l'inter&egrave;s de promotors hotelers o immobiliaris. Despr&eacute;s de la primera sent&egrave;ncia que els va donar la ra&oacute;, dictada el 2022, les Jer&ograve;nimes encara no havien concretat quin &uacute;s tindria el conjunt una vegada concl&ograve;s el litigi. La prioritat, manifestaren aleshores a aquest diari, passa per recuperar la vida religiosa al monestir. No obstant aix&ograve;, les dimensions de l'edifici i l'escassetat de vocacions fan preveure una f&oacute;rmula que combini la pres&egrave;ncia conventual amb activitats de car&agrave;cter social, assistencial i cultural, a m&eacute;s de la reobertura al culte de l'esgl&eacute;sia.
    </p><p class="article-text">
        L'any 2016, la Fundaci&oacute; Amadip-ESMENT va plantejar un projecte que permetia compatibilitzar una petita comunitat religiosa amb iniciatives adre&ccedil;ades a persones amb discapacitat, incloent activitats d'agricultura ecol&ograve;gica, elaboraci&oacute; i venda de productes mon&agrave;stics, visites guiades al conjunt hist&ograve;ric i concerts a l'orgue del segle XVIII que conserva l'esgl&eacute;sia. La proposta, que tamb&eacute; preveia la recuperaci&oacute; del culte p&uacute;blic, va rebre el suport del Consell de Mallorca, de l'Institut del Patrimoni Cultural d'Espanya, de la Universitat de les Illes Balears (UIB) i de diferents especialistes en patrimoni. Tanmateix, mai no arrib&agrave; a materialitzar-se a causa del conflicte judicial mantingut durant m&eacute;s d'una d&egrave;cada amb el Bisbat, una controv&egrave;rsia que el Tribunal Suprem acaba ara de donar per tancada.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/les-jeronimes-guanyen-batalla-santa-isabel-suprem-veta-l-ultim-intent-bisbat-prendre-ls-seu-convent_1_13280192.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 05 Jun 2026 17:46:04 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/d119e77e-e3df-4138-a60b-46ad7f2f8c7f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="432565" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/d119e77e-e3df-4138-a60b-46ad7f2f8c7f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="432565" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Les Jerònimes guanyen la batalla de Santa Isabel: el Suprem tomba l'últim intent del Bisbat de quedar-se amb el seu convent]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/d119e77e-e3df-4138-a60b-46ad7f2f8c7f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Obispos,Iglesia,Iglesia católica,Monjas,Religión,Inmatriculaciones,Islas Baleares,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Las Jerónimas ganan la batalla de Santa Isabel: el Supremo veta el último intento del Obispado de quitarles su convento]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/batalla-santa-isabel-supremo-tumba-ultimo-obispado-arrebatar-jeronimas-propiedad-convento_1_13279347.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/d119e77e-e3df-4138-a60b-46ad7f2f8c7f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Las Jerónimas ganan la batalla de Santa Isabel: el Supremo veta el último intento del Obispado de quitarles su convento"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El Alto Tribunal cierra definitivamente un litigio con raíces en el siglo XIV al confirmar la sentencia que reconocía la titularidad de los bienes a la comunidad de religiosas</p><p class="subtitle">Las monjas que ganaron la batalla al Obispado
</p></div><p class="article-text">
        El Tribunal Supremo ha puesto fin al largo conflicto judicial que enfrentaba al Obispado de Mallorca con la Comunidad de Religiosas Jer&oacute;nimas del convento de Santa Isabel, en Palma, al tumbar el &uacute;ltimo intento de la di&oacute;cesis de arrebatarles la titularidad del inmueble. El Alto Tribunal ha inadmitido el recurso de casaci&oacute;n con el que el Obispado pretend&iacute;a revertir la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/monjas-ganaron-batalla-obispado_1_9179893.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">sentencia que dio la raz&oacute;n a la congregaci&oacute;n </a>en la disputa por la propiedad de sus bienes y ha declarado firme la resoluci&oacute;n. Tras a&ntilde;os de litigio y varias instancias judiciales, las Jer&oacute;nimas consolidan definitivamente su victoria y cierran una batalla legal que ya no admite m&aacute;s recursos.
    </p><p class="article-text">
        La providencia de la Secci&oacute;n de Admisi&oacute;n de la Sala Primera del Supremo, que impone las costas procesales a la di&oacute;cesis y acuerda la p&eacute;rdida del dep&oacute;sito constituido para recurrir, desmonta uno por uno los argumentos con los que la instituci&oacute;n eclesi&aacute;stica buscaba invalidar su derrota judicial. Los magistrados rechazan los siete motivos planteados por la instituci&oacute;n eclesi&aacute;stica y concluyen que ninguno de ellos presenta el inter&eacute;s casacional necesario para justificar una revisi&oacute;n del caso.
    </p><p class="article-text">
        El origen del conflicto se remonta varios siglos atr&aacute;s. La historia del convento y de la iglesia de Santa Isabel arranca en 1336, cuando Jaume &Ccedil;a Granada don&oacute; unas casas y un huerto a una comunidad femenina que tom&oacute; a Santa Elisabet como patrona. Cuando aquella comunidad fue disuelta por decisi&oacute;n episcopal en 1485, su patrimonio pas&oacute; a manos de las monjas jer&oacute;nimas que la sustituyeron. Es precisamente la titularidad hist&oacute;rica de esos bienes, alterada posteriormente por los procesos desamortizadores del siglo XIX, la que ha estado en el centro de la larga batalla judicial que ahora el Tribunal Supremo da por cerrada.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La ley de 1860, clave del litigio</strong></h2><p class="article-text">
        Una de las estocadas del tribunal afecta al n&uacute;cleo hist&oacute;rico del conflicto: la interpretaci&oacute;n de la Ley de 4 de abril de 1860. La norma, aprobada tras los procesos desamortizadores del siglo XIX, regulaba la devoluci&oacute;n a la Iglesia de aquellos bienes eclesi&aacute;sticos que hab&iacute;an sido incautados por el Estado pero que nunca llegaron a venderse. La cuesti&oacute;n central del litigio era determinar qui&eacute;n deb&iacute;a ser considerado el leg&iacute;timo propietario de esos inmuebles: si el Obispado de Mallorca o la comunidad religiosa que los pose&iacute;a antes de la desamortizaci&oacute;n. En este sentido, el Supremo respalda la tesis de la Audiencia y recuerda que su propia jurisprudencia ha establecido que la ley de 1860 ordenaba la restituci&oacute;n de los bienes a quienes eran sus propietarios antes de la desamortizaci&oacute;n. En este caso, concluye, esa condici&oacute;n correspond&iacute;a a la comunidad religiosa y no al Obispado.
    </p><p class="article-text">
        En esta l&iacute;nea, la Sala desactiva tambi&eacute;n la relevancia que la di&oacute;cesis atribu&iacute;a al convenio suscrito en 1865 entre el Estado y el Obispado para concretar el reparto de los bienes afectados por la desamortizaci&oacute;n impulsada diez a&ntilde;os antes por el entonces ministro de Hacienda, Pascual Madoz. La instituci&oacute;n eclesi&aacute;stica sosten&iacute;a que ese documento respaldaba sus pretensiones sobre los inmuebles en disputa, pero el Supremo considera que la cuesti&oacute;n ya hab&iacute;a quedado resuelta de forma impl&iacute;cita por la Audiencia. Si &eacute;sta concluy&oacute; que los bienes desamortizados que nunca llegaron a venderse correspond&iacute;an a la congregaci&oacute;n religiosa y no al Obispado, razona la Sala, el valor probatorio que la di&oacute;cesis atribu&iacute;a al convenio de 1865 quedaba autom&aacute;ticamente descartado, sin necesidad de un pronunciamiento espec&iacute;fico sobre aquel documento hist&oacute;rico.
    </p><p class="article-text">
        Respecto a los reproches procesales formulados por la di&oacute;cesis, los magistrados descartan que la Audiencia Provincial vulnerase la doctrina sobre la cosa juzgada, uno de los principales pilares del recurso. El Obispado sosten&iacute;a que una resoluci&oacute;n anterior condicionaba necesariamente el resultado del procedimiento actual, pero el Supremo replica que ambos litigios persegu&iacute;an objetivos distintos: mientras el primero versaba sobre una rectificaci&oacute;n registral, el segundo ten&iacute;a por objeto determinar qui&eacute;n era el leg&iacute;timo propietario de los inmuebles.
    </p><p class="article-text">
        Los magistrados tambi&eacute;n rechazan los argumentos vinculados a la usucapi&oacute;n al entender que, incluso si se eliminaran del razonamiento de la Audiencia, el fallo seguir&iacute;a sosteni&eacute;ndose sobre fundamentos jur&iacute;dicos independientes. En otras palabras, la discusi&oacute;n carec&iacute;a de capacidad para alterar el resultado del pleito.
    </p><p class="article-text">
        Tras rechazar todos los motivos de casaci&oacute;n, el Supremo acuerda la inadmisi&oacute;n &iacute;ntegra del recurso, declara firme la sentencia de la Audiencia Provincial de Palma y cierra definitivamente una disputa judicial que se arrastraba desde hace a&ntilde;os. La resoluci&oacute;n pone fin a la v&iacute;a judicial ordinaria, ya que contra la providencia de inadmisi&oacute;n no cabe recurso alguno.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Victoria y alivio entre las Jer&oacute;nimas</strong></h2><p class="article-text">
        En un comunicado difundido este viernes, la presidenta de la Federaci&oacute;n de Monasterios de Monjas Jer&oacute;nimas de Santa Paula y priora del monasterio de Santa Isabel, sor &Aacute;ngeles Sanz Rodr&iacute;guez, ha aplaudido que el Supremo haya inadmitido el recurso de la di&oacute;cesis y haya convertido en firme la sentencia favorable a la congregaci&oacute;n, cancelando de este modo la inmatriculaci&oacute;n llevada a cabo en 2014 por el anterior Obispo, Javier Salinas, &ldquo;contra todo derecho y raz&oacute;n y atentando contra los derechos hist&oacute;ricos y patrimoniales de las monjas&rdquo;, y mantenida &ldquo;de manera contumaz&rdquo; por su sucesor, Sebasti&agrave; Taltavull.
    </p><p class="article-text">
        Las Jer&oacute;nimas recuerdan que &ldquo;vienen poseyendo, ampliando, cuidando y atesorando pac&iacute;ficamente&rdquo; el monasterio desde 1485 y expresan su satisfacci&oacute;n por el hecho de que los magistrados ratifiquen que son las leg&iacute;timas propietarias del inmueble y que el fallo zanje &ldquo;definitivamente&rdquo; una disputa que califican de &ldquo;tan larga como lamentable&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Celebramos fervientemente que este pronunciamiento del Tribunal Supremo sea el &uacute;ltimo cap&iacute;tulo de esta controversia, tan larga como lamentable, que nos ha enfrentado a alguien tan de la Iglesia como es un Obispo&rdquo;, subraya la nota. Por su parte, la letrada de las religiosas, Pilar Rossell&oacute;, pone de relieve que la Sala Primera haya rechazado en su totalidad el recurso de casaci&oacute;n formulado por el Obispado de Mallorca y ha celebrado &ldquo;con leg&iacute;tima satisfacci&oacute;n que hoy s&iacute; se ponga fin al sufrimiento&rdquo; de las Jer&oacute;nimas.
    </p><p class="article-text">
        Santa Isabel figuraba en el listado de propiedades inmatriculadas por la Iglesia en Palma junto a algunos de los inmuebles m&aacute;s emblem&aacute;ticos de la ciudad, como la Catedral de Mallorca, el Palacio Episcopal o la iglesia de Sant Miquel, adem&aacute;s de solares, terrenos y viviendas. El caso adquiere as&iacute; una relevancia especial en el debate sobre las inmatriculaciones eclesi&aacute;sticas, un fen&oacute;meno que afect&oacute; a miles de bienes en todo el Estado y cuya huella tambi&eacute;n se extiende a todas las islas del archipi&eacute;lago balear.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El futuro del convento</strong></h2><p class="article-text">
        La resoluci&oacute;n judicial abre ahora una nueva etapa para el monasterio. Situado en pleno centro hist&oacute;rico de Palma, el inmueble ocupa una ubicaci&oacute;n especialmente codiciada y su valor patrimonial y urban&iacute;stico lo convierte en un espacio susceptible de despertar el inter&eacute;s de promotores hoteleros o inmobiliarios. Tras la primera sentencia que les dio la raz&oacute;n, dictada en 2022, las Jer&oacute;nimas todav&iacute;a no hab&iacute;an concretado qu&eacute; uso tendr&iacute;a el conjunto una vez concluido el litigio. La prioridad, manifestaron entonces a este peri&oacute;dico, pasa por recuperar la vida religiosa en el monasterio. No obstante, las dimensiones del edificio y la escasez de vocaciones hacen prever una f&oacute;rmula que combine la presencia conventual con actividades de car&aacute;cter social, asistencial y cultural, adem&aacute;s de la reapertura al culto de la iglesia.
    </p><p class="article-text">
        En 2016, la Fundaci&oacute;n Amadip-ESMENT plante&oacute; un proyecto que permit&iacute;a compatibilizar una peque&ntilde;a comunidad religiosa con iniciativas dirigidas a personas con discapacidad, incluyendo actividades de agricultura ecol&oacute;gica, elaboraci&oacute;n y venta de productos mon&aacute;sticos, visitas guiadas al conjunto hist&oacute;rico y conciertos en el &oacute;rgano del siglo XVIII que conserva la iglesia. La propuesta, que tambi&eacute;n contemplaba la recuperaci&oacute;n del culto p&uacute;blico, recibi&oacute; el respaldo del Consell de Mallorca, del Instituto del Patrimonio Cultural de Espa&ntilde;a, de la Universitat de les Illes Balears (UIB) y de distintos especialistas en patrimonio. Sin embargo, nunca lleg&oacute; a materializarse debido al conflicto judicial mantenido durante m&aacute;s de una d&eacute;cada con el Obispado, una controversia que el Tribunal Supremo acaba ahora de dar por cerrada.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/batalla-santa-isabel-supremo-tumba-ultimo-obispado-arrebatar-jeronimas-propiedad-convento_1_13279347.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 05 Jun 2026 15:19:10 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/d119e77e-e3df-4138-a60b-46ad7f2f8c7f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="432565" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/d119e77e-e3df-4138-a60b-46ad7f2f8c7f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="432565" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Las Jerónimas ganan la batalla de Santa Isabel: el Supremo veta el último intento del Obispado de quitarles su convento]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/d119e77e-e3df-4138-a60b-46ad7f2f8c7f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Obispos,Iglesia,Iglesia católica,Monjas,Religión,Inmatriculaciones,Islas Baleares,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El PP rebutja limitar per la via ràpida l'entrada de cotxes a Mallorca]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pp-rebutja-limitar-per-via-rapida-l-entrada-cotxes-mallorca_1_13278748.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/9892e831-a102-40ea-933c-695c83981d42_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El PP rebutja limitar per la via ràpida l&#039;entrada de cotxes a Mallorca"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El Consell Insular aprova la proposició de llei de regulació d'afluència de vehicles, que serà enviada al Parlament per a la seva tramitació. El Govern de Marga Prohens s'oposa, no obstant això, a l'oferta del PSIB de tramitar la mesura via decret llei, que permetria accelerar la posada en marxa de les restriccions
</p><p class="subtitle">Multes de fins a 30.000 euros i una taxa dissuasòria: Mallorca es prepara per limitar l'entrada de cotxes a l'illa</p></div><p class="article-text">
        El ple del Consell de Mallorca ha aprovat la proposici&oacute; de llei de regulaci&oacute; d'aflu&egrave;ncia de vehicles, que ara ser&agrave; enviada al&nbsp;Parlament&nbsp;per a la seva corresponent tramitaci&oacute;. El Govern balear, no obstant aix&ograve;, ha rebutjat la proposta del PSIB-PSOE d'aprovar mitjan&ccedil;ant un decret llei la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/multes-fins-30-000-euros-i-taxa-dissuasoria-mallorca-prepara-per-limitar-l-entrada-cotxes-l-illa_1_13277181.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">regulaci&oacute; de l'entrada de vehicles a Mallorca</a>, una f&oacute;rmula que permetria accelerar la posada en marxa de les restriccions davant la saturaci&oacute; de les carreteres de l'illa. El portaveu de l'Executiu auton&ograve;mic, Antoni Costa, ha descartat aquesta possibilitat en considerar que suposaria &ldquo;un atac&rdquo; a l'autonomia del Consell de Mallorca.
    </p><p class="article-text">
        Durant el ple extraordinari celebrat aquest divendres, el PP ha aconseguit tirar endavant la seva proposta amb el suport del&nbsp;PSIB,&nbsp;M&eacute;s&nbsp;per&nbsp;Mallorca i El PI. Encara que estava previst que Vox fos l'&uacute;nic grup que vot&eacute;s en contra de la norma, finalment ha optat per l'abstenci&oacute; en recon&egrave;ixer &ldquo; el problema&rdquo; del col&middot;lapse circulatori &ldquo;per&ograve; no la recepta del bipartidisme&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Per part seva, Costa, en la roda de premsa posterior al Consell de&nbsp;Govern, ha mostrat el seu rebuig a l'oferiment de vots dels socialistes per a tirar endavant la limitaci&oacute; per la via del decret. La diputada del PSIB, Amanda Fern&aacute;ndez, va defensar dimecres passat que aquest mecanisme facilitaria que la mesura entr&agrave;s en vigor aquesta temporada tur&iacute;stica, tot i que posteriorment hauria de ser convalidada pel Parlament. Els socialistes sostenen que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/els-embussos-quilometrics-retraten-massificacio-extrema-mallorca-els-veins-ens-quedem-casa_1_11369500.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">les carreteres estan &ldquo;col&middot;lapsades cada dia&rdquo; </a>i que la mesura &ldquo;no pot esperar m&eacute;s&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Si volguessin, la limitaci&oacute; podria posar-se en marxa les pr&ograve;ximes setmanes&rdquo;, ha assenyalat, per la seva banda, la portaveu socialista al Consell, Catalina Cladera, durant el ple extraordinari que se celebra aquest divendres per aprovar la proposici&oacute; de llei de regulaci&oacute; de l'aflu&egrave;ncia de vehicles a l'illa, que posteriorment ser&agrave; enviada a la Cambra auton&ograve;mica perqu&egrave; continu&iuml; la seva tramitaci&oacute; ordin&agrave;ria. La iniciativa cerca reduir la saturaci&oacute; de les carreteres mitjan&ccedil;ant la fixaci&oacute; de l&iacute;mits als cotxes procedents de l'exterior, un sostre per als vehicles de lloguer i la creaci&oacute; d'una taxa amb car&agrave;cter dissuasiu.
    </p><p class="article-text">
        Mentre els socialistes assenyalen que el decret llei evitaria una tramitaci&oacute; que podria prolongar-se fins a la pr&ograve;xima legislatura, el PP defensa que la limitaci&oacute; de vehicles s'ha d'aprovar mitjan&ccedil;ant una llei elaborada amb el m&agrave;xim consens possible entre navilieres, empreses de lloguer i sectors afectats, amb l'objectiu de blindar-la jur&iacute;dicament i garantir-ne la continu&iuml;tat. Un estudi de capacitat de c&agrave;rrega encarregat per la instituci&oacute; va concloure que l'any 2023 varen arribar a Mallorca uns 400.000 vehicles a trav&eacute;s dels ports, el doble que el 2017.
    </p><p class="article-text">
        En la seva intervenci&oacute; davant els mitjans, Costa ha argumentat que la regulaci&oacute; correspon a l'&agrave;mbit competencial de la instituci&oacute; insular i ha de seguir el procediment impulsat pel Consell presidit per Lloren&ccedil; Galm&eacute;s (PP). Aix&iacute; mateix, ha acusat el PSIB d'actuar per interessos partidistes i ha qualificat la proposta com una &ldquo;maniobra desesperada&rdquo; pel fet que sigui un govern del PP qui impulsa aquesta regulaci&oacute;. Els grups d'esquerres, per la seva banda, acusen els conservadors d'haver bloquejat iniciatives similars i d'haver retardat durant anys una mesura que ara presenten com a pr&ograve;pia.
    </p><p class="article-text">
        Els socialistes sostenen que la via ordin&agrave;ria escollida pel Consell retardar&agrave; durant mesos l'entrada en vigor de les restriccions. Al seu parer, la futura llei encara haur&agrave; de superar diversos tr&agrave;mits administratius i parlamentaris abans de poder aplicar-se, motiu pel qual dubten que arribi a estar operativa abans que finalitzi la legislatura. Per aix&ograve;, defensen que el Govern recorri a un decret llei per accelerar la regulaci&oacute; i respondre de manera immediata a la creixent pressi&oacute; del tr&agrave;nsit a Mallorca.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pp-rebutja-limitar-per-via-rapida-l-entrada-cotxes-mallorca_1_13278748.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 05 Jun 2026 11:48:34 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/9892e831-a102-40ea-933c-695c83981d42_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1301357" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/9892e831-a102-40ea-933c-695c83981d42_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1301357" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El PP rebutja limitar per la via ràpida l'entrada de cotxes a Mallorca]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/9892e831-a102-40ea-933c-695c83981d42_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Masificación turística,Coches,Tráfico,Atascos,Turismo,Islas Baleares,Mallorca,PP - Partido Popular]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El PP rechaza limitar por la vía rápida la entrada de coches en Mallorca]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-rechaza-limitar-via-rapida-entrada-coches-mallorca_1_13278517.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/9892e831-a102-40ea-933c-695c83981d42_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El PP rechaza limitar por la vía rápida la entrada de coches en Mallorca"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El Consell Insular aprueba la proposición de ley de regulación de afluencia de vehículos, que será enviada al Parlament autonómico para su tramitación. El Govern de Marga Prohens se opone, sin embargo, a la oferta del PSIB-PSOE de tramitar la medida vía decreto ley, que permitiría acelerar la puesta en marcha de las restricciones</p><p class="subtitle">Multas de hasta 30.000 euros y una tasa disuasoria: Mallorca se prepara para limitar la entrada de coches a la isla
</p></div><p class="article-text">
        El pleno del Consell de Mallorca ha aprobado la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/multas-30-000-euros-tasa-disuasoria-mallorca-prepara-limitar-entrada-coches-isla_1_13266934.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">proposici&oacute;n de ley de regulaci&oacute;n de afluencia de veh&iacute;culos</a>, que ahora ser&aacute; enviada al Parlament para su correspondiente tramitaci&oacute;n. El Govern balear, sin embargo, ha rechazado la propuesta del PSIB-PSOE de dar luz verde a la medida mediante decreto ley, una f&oacute;rmula que permitir&iacute;a acelerar la puesta en marcha de las restricciones ante la saturaci&oacute;n de las carreteras de la isla. El portavoz del Ejecutivo auton&oacute;mico, Antoni Costa, ha descartado esta posibilidad al considerar que supondr&iacute;a &ldquo;un ataque&rdquo; a la autonom&iacute;a del Consell de Mallorca.
    </p><p class="article-text">
        Durante el pleno extraordinario celebrado este viernes, el PP ha logrado sacar adelante su propuesta con el apoyo del PSIB, M&eacute;s per Mallorca y El PI. Aunque estaba previsto que Vox fuera el &uacute;nico grupo que votara en contra de la norma, finalmente ha optado por la abstenci&oacute;n al &ldquo;reconocer el problema&rdquo; del colapso circulatorio &ldquo;pero no la receta del bipartidismo&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Por su parte, Costa, en la rueda de prensa posterior al Consell de Govern, ha mostrado su rechazo al ofrecimiento de votos de los socialistas para sacar adelante la limitaci&oacute;n por la v&iacute;a del decreto ley. La diputada del PSIB, Amanda Fern&aacute;ndez, defendi&oacute; el pasado mi&eacute;rcoles que este mecanismo facilitar&iacute;a que la medida entrara en vigor esta temporada tur&iacute;stica, aunque despu&eacute;s tendr&iacute;a que ser convalidada por el Parlament. La formaci&oacute;n sostiene que las carreteras est&aacute;n &ldquo;colapsadas cada d&iacute;a&rdquo; y que la medida &ldquo;no puede esperar m&aacute;s&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Si quisieran, la limitaci&oacute;n podr&iacute;a ponerse en marcha en las pr&oacute;ximas semanas&rdquo;, ha se&ntilde;alado, por su parte, la portavoz socialista en el Consell, Catalina Cladera, durante el pleno extraordinario que se est&aacute; celebrando este viernes para aprobar la proposici&oacute;n de ley de regulaci&oacute;n de afluencia de veh&iacute;culos en la isla, que posteriormente ser&aacute; enviada a la C&aacute;mara auton&oacute;mica para que contin&uacute;e su tramitaci&oacute;n ordinaria. 
    </p><p class="article-text">
        La iniciativa busca reducir la saturaci&oacute;n de las carreteras mediante la fijaci&oacute;n de l&iacute;mites a los coches procedentes del exterior, un techo para los veh&iacute;culos de alquiler y la creaci&oacute;n de una tasa con car&aacute;cter disuasorio. Un estudio de capacidad de carga encargado por la instituci&oacute;n concluy&oacute; que en 2023 llegaron a Mallorca unos 400.000 veh&iacute;culos a trav&eacute;s de los puertos, el doble que en 2017.
    </p><p class="article-text">
        Mientras los socialistas defienden que el decreto ley evitar&iacute;a una tramitaci&oacute;n que podr&iacute;a prolongarse hasta la pr&oacute;xima legislatura, el PP alega que la limitaci&oacute;n de veh&iacute;culos debe aprobarse mediante una ley elaborada con el m&aacute;ximo consenso posible entre navieras, empresas de alquiler y sectores afectados, con el objetivo de blindarla jur&iacute;dicamente y garantizar su continuidad. 
    </p><p class="article-text">
        En su intervenci&oacute;n ante los medios, Costa ha esgrimido que la regulaci&oacute;n corresponde al &aacute;mbito competencial de la instituci&oacute;n insular y debe seguir el procedimiento impulsado por el Consell presidido por Lloren&ccedil; Galm&eacute;s (PP). Asimismo, ha acusado adem&aacute;s al PSIB de actuar por intereses partidistas y ha calificado la propuesta como una &ldquo;maniobra desesperada&rdquo; por ser un gobierno del PP el que est&aacute; impulsando esta regulaci&oacute;n. Los grupos de izquierdas, por su parte, acusan a los conservadores de haber bloqueado iniciativas similares y de retrasar durante a&ntilde;os una medida que ahora presenta como propia.
    </p><p class="article-text">
        Los socialistas sostienen que la v&iacute;a ordinaria elegida por el Consell retrasar&aacute; durante meses la entrada en vigor de las restricciones. A su juicio, la futura ley deber&aacute; superar todav&iacute;a varios tr&aacute;mites administrativos y parlamentarios antes de poder aplicarse, por lo que dudan de que llegue a estar operativa antes de que finalice la legislatura. Por ello, defienden que el Govern recurra a un decreto ley para acelerar la regulaci&oacute;n y responder de forma inmediata a la creciente presi&oacute;n del tr&aacute;fico en Mallorca.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-rechaza-limitar-via-rapida-entrada-coches-mallorca_1_13278517.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 05 Jun 2026 11:39:35 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/9892e831-a102-40ea-933c-695c83981d42_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1301357" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/9892e831-a102-40ea-933c-695c83981d42_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1301357" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El PP rechaza limitar por la vía rápida la entrada de coches en Mallorca]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/9892e831-a102-40ea-933c-695c83981d42_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Masificación turística,Coches,Tráfico,Atascos,Turismo,Islas Baleares,Mallorca,PP - Partido Popular]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Moncloa esquiva la petició dels jutges José Castro i Juan Pedro Yllanes de suprimir la inviolabilitat del rei]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/moncloa-esquiva-peticio-dels-jutges-jose-castro-i-juan-pedro-yllanes-suprimir-inviolabilitat-rei_1_13274424.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/3e15548b-f268-43d0-9cc4-992ad60f5307_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Moncloa esquiva la petició dels jutges José Castro i Juan Pedro Yllanes de suprimir la inviolabilitat del rei"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Una vintena de juristes de prestigi -entre ells, el magistrat del cas Nóos, que hauria investigat el rei emèrit si no hagués existit l'article 56.3 de la Constitució- reclamaren per quarta vegada que Felip VI renunciï al privilegi, però Presidència del Govern d'Espanya els ha remès a la Zarzuela</p><p class="subtitle">Opinió - Presidència del Govern d'Espanya ens ha respost: ajuda'ns a decidir</p></div><p class="article-text">
        Gaireb&eacute; set mesos despr&eacute;s que una vintena de jutges i juristes de prestigi de Balears, entre els quals es troben els exjutges <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/jose-castro-juez-caso-noos-habria-investigado-rey-juan-carlos-si-no-existiera-articulo-blinda-inviolabilidad_1_12649450.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Jos&eacute; Castro&nbsp;</a> i&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/exjuez-juan-pedro-yllanes-error-partido-sido-imponer-politicas-silenciar-discrepante_1_10254841.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Juan Pedro Yllanes</a>, remetessin una carta al president del Govern d'Espanya, Pedro S&aacute;nchez, en qu&egrave; <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/jueces-castro-e-yllanes-reclaman-cuarta-vez-rey-felipe-renuncie-inviolabilidad_1_12779357.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">reclamaven, per quarta vegada consecutiva, que el rei Felip VI anunci&eacute;s la seva ren&uacute;ncia a la inviolabilitat penal que li atorga la Constituci&oacute;</a>, la Moncloa ha respost sense entrar en el fons de la petici&oacute;. Lluny de pronunciar-se sobre la possibilitat d'impulsar una reforma legal o constitucional en aquest &agrave;mbit, el Govern central ha recomanat als signants que traslladin directament la seva sol&middot;licitud a la Casa del Rei.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Gr&agrave;cies per escriure al president del Govern. Li contestam en nom seu&rdquo;, comen&ccedil;a el missatge rem&egrave;s per la Secretaria General de Relacions Institucionals i Ciutadania. &ldquo;Acusam recepci&oacute; del seu escrit i li recomanam que, si aix&iacute; ho considera, el faci arribar directament a la Casa de Sa Majestat el Rei a trav&eacute;s de la seva p&agrave;gina web. Tamb&eacute; pot fer-ho per via postal remetent una carta al Palau de la Zarzuela&rdquo;, expressa la missiva adre&ccedil;ant-se a un dels signants, afegint tot seguit l'adre&ccedil;a on s'ubica la resid&egrave;ncia oficial de la Fam&iacute;lia Reial.
    </p><p class="article-text">
        La carta tamb&eacute; evita pronunciar-se sobre una altra de les peticions que els juristes havien dirigit exclusivament a l'Executiu central: que el CIS incorpori una pregunta sobre aquesta q&uuml;esti&oacute; als seus bar&ograve;metres. &ldquo;At&egrave;s que no hem rebut d'aquesta Presid&egrave;ncia del Govern resposta a cap dels tres escrits que li envi&agrave;rem abans dels successius discursos de Nadal pronunciats des de 2022, amb la mateixa petici&oacute; que aqu&iacute; reiteram, volem sol&middot;licitar tamb&eacute; que, a partir de gener de 2026, el CIS inclogui entre les preguntes de les seves enquestes una que reculli l'opini&oacute; de la societat sobre si ha de continuar el privilegi que permet a l'actual cap de l'Estat situar-se al marge de l'acci&oacute; de la Just&iacute;cia en qualsevol circumst&agrave;ncia&rdquo;, comentaven els juristes en la seva darrera missiva.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f61f3514-94c5-444d-bacd-efd5da34c84a_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f61f3514-94c5-444d-bacd-efd5da34c84a_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f61f3514-94c5-444d-bacd-efd5da34c84a_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f61f3514-94c5-444d-bacd-efd5da34c84a_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f61f3514-94c5-444d-bacd-efd5da34c84a_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f61f3514-94c5-444d-bacd-efd5da34c84a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f61f3514-94c5-444d-bacd-efd5da34c84a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Joan Carles i Felip de Borbó, en una imatge d&#039;arxiu"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Joan Carles i Felip de Borbó, en una imatge d&#039;arxiu                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Sondejar l'opini&oacute; p&uacute;blica</strong></h2><p class="article-text">
        Els sol&middot;licitants consideren en aquesta mateixa carta que sondejar l'opini&oacute; p&uacute;blica ajudaria a superar qualsevol incertesa sobre una possible reforma legal en aquest sentit: &ldquo;Aquesta petici&oacute; nom&eacute;s dep&egrave;n del Govern que vost&egrave; presideix [en refer&egrave;ncia a Pedro S&aacute;nchez] i la consideram important per resoldre els dubtes que poguessin existir entre els membres del Congr&eacute;s i del Senat sobre la reforma legal d'un privilegi personal que es mant&eacute; i les conseq&uuml;&egrave;ncies reals del qual han estat molt negatives per a la nostra democr&agrave;cia&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En aquest sentit, la Moncloa es limita a respondre que tamb&eacute; &ldquo;pot enviar la seva sol&middot;licitud en relaci&oacute; amb el q&uuml;estionari del Centre d'Investigacions Sociol&ograve;giques a aquest mateix organisme&rdquo;, facilitant tot seguit l'enlla&ccedil; que condueix a la p&agrave;gina web de l'ens demosc&ograve;pic. &ldquo;Li agra&iuml;m de nou que s'hagi pres el temps d'escriure al president del Govern. Per a ell &eacute;s molt important con&egrave;ixer les necessitats, inquietuds i reivindicacions de la ciutadania. Una cordial salutaci&oacute;&rdquo;, conclou l'escrit.
    </p><p class="article-text">
        La resposta remesa per la Moncloa ha generat perplexitat entre els impulsors de la iniciativa. Els promotors q&uuml;estionen que la Presid&egrave;ncia del Govern els remeti a la Casa del Rei quan la seva reclamaci&oacute; no anava adre&ccedil;ada a la Corona, sin&oacute; a l'Executiu, que consideren competent per impulsar els canvis legals i constitucionals necessaris per posar fi a la inviolabilitat que empara el cap de l'Estat. En els seus escrits, els juristes no sol&middot;licitaven una actuaci&oacute; personal de Felip VI, motiu pel qual consideren cridaner que la Moncloa eviti pronunciar-se sobre el fons de la petici&oacute; i els convidi a adre&ccedil;ar-se precisament a la instituci&oacute; la situaci&oacute; jur&iacute;dica de la qual pretenen modificar.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Els juristes no sol·licitaven una actuació personal de Felip VI, per la qual cosa consideren cridaner que Moncloa eviti pronunciar-se sobre el fons de la petició i els convidi a dirigir-se precisament a la institució la situació jurídica de la qual pretenen modificar</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Aix&iacute; mateix, els signants mostren la seva estranyesa pel fet que la resposta es formuli com si es tract&agrave;s d'una iniciativa individual, malgrat que tots els escrits remesos fins ara identificaven expressament els membres del col&middot;lectiu i els juristes que donen suport a la reivindicaci&oacute;. Al seu parer, la contestaci&oacute; no aclareix si el Govern comparteix la necessitat de revisar aquest privilegi constitucional, si contempla alguna reforma en aquest &agrave;mbit o si, per contra, descarta qualsevol modificaci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Davant la manca de pronunciament de la Moncloa, els juristes han decidit obrir el debat a la ciutadania mitjan&ccedil;ant una <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/blogs/opinion/presidencia-gobierno-respondido-ayudanos-decidir_11_13265512.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">columna d'opini&oacute; a elDiario.es </a>en qu&egrave; expliquen que, abans de decidir les pr&ograve;ximes passes de la iniciativa, desitgen con&egrave;ixer el parer de la societat sobre la reforma constitucional que venen reclamant des de 2022. La columna est&agrave; signada per Juan Calatayud, Jos&eacute; Castro, Rafael Company, V&iacute;ctor Cornell, Mar de la Loma, Josep de Luis, Aina D&iacute;az, Cristina G&oacute;mez, Ferran Gomila, Alejandro Ju&aacute;rez, Francisca Mas, Catalina Monserrat, Catalina Moragues, Josep Pina, Carlos Portalo, Pablo Alonso de Caso, Mariano Rea&ntilde;o, Ignasi Ribas, Josep Vald&eacute;s, Juan Pedro Yllanes i Mar&iacute;a Dur&aacute;n.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La proposta de Carmen Calvo que mai no va prosperar</strong></h2><p class="article-text">
        La inviolabilitat del rei &eacute;s una prerrogativa la interpretaci&oacute; de la qual ha estat  <a href="https://www.eldiario.es/politica/monarquia-felipe-vi_1_6094405.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">ampliament discutida per experts en Dret Constitucional</a>&nbsp;i altres juristes, que consideren que aquesta figura hauria de suprimir-se completament o limitar-se exclusivament als actes realitzats en l'exercici del c&agrave;rrec -i no a l'&agrave;mbit privat-.
    </p><p class="article-text">
        En la seva darrera missiva, a la qual va tenir acc&eacute;s en prim&iacute;cia elDiario.es, els impulsors de la iniciativa recordaven que l'actual presidenta del Consell d'Estat, Carmen Calvo, va recon&egrave;ixer el maig de 2022 que, com a vicepresidenta del Govern, havia dut a terme gestions davant la Casa Reial per con&egrave;ixer l'opini&oacute; del cap de l'Estat sobre la possibilitat d'una reforma legal destinada, segons els juristes, a &ldquo;suprimir el privilegi personal que li permet cometre tota mena d'abusos sense retre comptes davant la Just&iacute;cia&rdquo;, una circumst&agrave;ncia que, asseguren els signants de la carta, pot provocar, &ldquo;entre altres conseq&uuml;&egrave;ncies no desitjables, la indefensi&oacute; de persones afectades&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Sense citar-les expressament, al&middot;ludien a les manifestacions que Calvo va fer a <em>El Pa&iacute;s</em> en un <a href="https://www.smry.ai/proxy?url=https%3A%2F%2Felpais.com%2Fespana%2F2022-05-09%2Fel-gobierno-descarto-eliminar-la-inviolabilidad-del-rey-tras-discutirlo-con-el-pp-y-la-casa-real.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">article publicat al maig de 2022</a>. &ldquo;Jo ho vaig plantejar, es va valorar, es va posar damunt la taula i no es va veure l'oportunitat en aquell moment, ni per part del president del Govern, ni per part del PP, ni per part de la Casa Reial&rdquo;, va manifestar. Pedro S&aacute;nchez li havia encomanat un any abans la tasca de posar en marxa un nou &ldquo;marc d'actuaci&oacute;&rdquo; m&eacute;s transparent, modern i actualitzat de la monarquia, per&ograve;, finalment, els canvis varen quedar limitats a una s&egrave;rie de mesures de transpar&egrave;ncia. En unes jornades celebrades a principis de 2022, segons recollia el mateix mitj&agrave;, Calvo va emfatitzar la necessitat d'establir, sense necessitat de reformar la Constituci&oacute;, &ldquo;en qu&egrave; &eacute;s inviolable i en qu&egrave; no&rdquo; el monarca.
    </p><p class="article-text">
        Els signants de la carta lamentaven que haguessin transcorregut m&eacute;s de tres anys i mig des que es va con&egrave;ixer &ldquo;el frac&agrave;s d'aquella gesti&oacute;&rdquo; sense que des de llavors s'hagi produ&iuml;t &ldquo;cap aven&ccedil; en la justa reforma plantejada per qui fou vicepresidenta del Govern&rdquo;. Per aix&ograve;, reiteraven la seva petici&oacute; perqu&egrave; el cap de l'Estat, durant el discurs televisat que va pronunciar el passat 24 de desembre, inclogu&eacute;s la seva ren&uacute;ncia al privilegi de la inviolabilitat.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Carmen Calvo va assegurar que el Govern central va estudiar la possibilitat de modificar la inviolabilitat del rei: &#039;Jo ho vaig plantejar, es va estudiar, es va posar sobre la taula i no es va veure l&#039;oportunitat en aquell moment, ni per part del president del Govern, ni per part del PP, ni per part de la Casa Reial&#039;</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>El precedent de Joan Carles I</strong></h2><p class="article-text">
        &ldquo;Una decisi&oacute; que estam conven&ccedil;uts que seria acceptada per una majoria suficient dels representants elegits en les darreres eleccions generals&rdquo;, subratllaven els juristes. &ldquo;El mateix any en qu&egrave; celebram les primeres passes cap a la democr&agrave;cia despr&eacute;s de la <a href="https://www.eldiario.es/opinion/zona-critica/franco-50-anos-paz_129_12776583.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">desaparici&oacute; del dictador</a>&nbsp;ens sembla un moment molt adequat perqu&egrave; comenci la reforma d'un privilegi personal que mai no hauria d'haver estat traslladat a la Constituci&oacute; de 1978 en els termes que varen permetre la <a href="https://www.eldiario.es/politica/fiscalia-cierra-investigaciones-rey-emerito-alegando-inviolable-prescripcion-delitos_1_8770139.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">realitzada pel Fiscal Anticorrupci&oacute; el mar&ccedil; de 2022</a>&rdquo;, remarcaven.
    </p><p class="article-text">
        Es referien, concretament, a la <a href="https://www.eldiario.es/politica/polemica-investigacion-fiscalia-libra-rey-emerito-querella-allana-vuelta-espana_1_8796908.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">decisi&oacute; adoptada aquell any per la Fiscalia del Tribunal Suprem</a>, que va arxivar les investigacions dirigides a seguir el rastre dels <a href="https://www.eldiario.es/politica/millones-juan-carlos-cronologia-retrata_1_1027438.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">100 milions de d&ograve;lars que va percebre Joan Carles I del seu hom&ograve;leg a l'Ar&agrave;bia Saudita</a>, Abdullah bin Abdul Aziz Al Saud, aix&iacute; com dels diners que els seus benefactors varen emprar per pagar-li centenars de milers d'euros en despeses personals i que mai no varen passar per les mans de l'Ag&egrave;ncia Tribut&agrave;ria. Les claus de la seva exoneraci&oacute; residien, principalment, en la seva inviolabilitat.
    </p><p class="article-text">
        Tal com <a href="https://www.eldiario.es/politica/juan-carlos-i-rey-ingrato-sigue-libre-gracias-poderes_129_12751303.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">ha informat aquest diari</a>, l'anterior rei d'Espanya va guardar la seva fortuna en un banc su&iacute;s i a nom d'una fundaci&oacute; domiciliada a Panam&agrave;. Si hagu&eacute;s ingressat els diners en un banc espanyol i hagu&eacute;s declarat aquella donaci&oacute; davant Hisenda, Joan Carles hauria aportat 51 milions d'euros a les arques p&uacute;bliques.
    </p><p class="article-text">
        El maig de 2025, a m&eacute;s, el <a href="https://www.eldiario.es/politica/supremo-blinda-rey-emerito-tribunales-plena-batalla-legal-revilla-corinna_1_12272233.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Tribunal Suprem va blindar el rei em&egrave;rit davant dels tribunals&nbsp;</a>despr&eacute;s de&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/politica/supremo-rechaza-imputar-rey-emerito-gestion-fortuna_1_12270040.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">rebutjar la querella</a>&nbsp;amb qu&egrave; intel&middot;lectuals i juristes cercaven imputar el monarca per frau fiscal i blanqueig de capitals. Els magistrats varen emprar uns arguments que barren el pas a qualsevol iniciativa legal present o futura contra ell, emparant-se en les resolucions d'arxivament signades per la Fiscalia el 2022 i que &ldquo;tanquen la porta a l'obertura d'una investigaci&oacute; judicial&rdquo; sobre els seus diners. Es tracta d'un desenlla&ccedil; que, a la pr&agrave;ctica, situa el monarca fora de l'abast del Dret penal en qualsevol circumst&agrave;ncia, fins i tot per actes estrictament privats.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El Suprem va blindar el rei emèrit davant dels tribunals després de rebutjar la querella amb què intel·lectuals i juristes buscaven imputar el monarca per frau fiscal i blanqueig</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><em><strong>Rex non potest peccare</strong></em></h2><p class="article-text">
        La inviolabilitat del monarca, emparada per l'article 56.3 de la Constituci&oacute; de 1978 -&ldquo;la persona del rei &eacute;s inviolable i no est&agrave; subjecta a responsabilitat&rdquo;-, &eacute;s un dels aspectes m&eacute;s controvertits de l'arquitectura constitucional espanyola. Es tracta d'una figura jur&iacute;dica que abasta tant els actes oficials del cap de l'Estat com els privats i que enfonsa les seves arrels en la sacralitat reial de les antigues monarquies -resumida en l'aforisme llat&iacute; <em>Rex non potest peccare</em> (&ldquo;el rei no pot pecar&rdquo;)-, incorporada al constitucionalisme modern com un escut davant qualsevol responsabilitat penal o civil.
    </p><p class="article-text">
        En els darrers anys, ha cobrat for&ccedil;a el debat sobre l'abast d'aquesta prerrogativa i la impossibilitat d'exigir responsabilitats m&eacute;s enll&agrave; dels actes comesos pel rei com a cap de l'Estat. La controv&egrave;rsia es va intensificar arran de l'esclat del cas N&oacute;os, en qu&egrave;, per primera vegada en la hist&ograve;ria judicial espanyola, un membre de la fam&iacute;lia reial, la infanta Cristina, es va asseure al banc dels acusats. La causa va obrir seriosos interrogants sobre la suposada intervenci&oacute; que Joan Carles I hauria tingut en els fets investigats i va posar en q&uuml;esti&oacute; fins a quin punt el seu blindatge hauria pogut emparar decisions o comportaments que, en el cas d'altres ciutadans, haurien estat objecte de responsabilitat penal.
    </p><p class="article-text">
        Precisament sobre aix&ograve;, el jutge que va instruir la causa, Jos&eacute; Castro, assegurava en una <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/jose-castro-juez-caso-noos-habria-investigado-rey-juan-carlos-si-no-existiera-articulo-blinda-inviolabilidad_1_12649450.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">entrevista concedida a elDiario.es </a>que hauria investigat el rei em&egrave;rit si no hagu&eacute;s existit l'article 56.3 de la Constituci&oacute;, el que blinda la immunitat legal del cap de l'Estat.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/84ef987d-8653-430a-ba95-51c71e5b0d92_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/84ef987d-8653-430a-ba95-51c71e5b0d92_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/84ef987d-8653-430a-ba95-51c71e5b0d92_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/84ef987d-8653-430a-ba95-51c71e5b0d92_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/84ef987d-8653-430a-ba95-51c71e5b0d92_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/84ef987d-8653-430a-ba95-51c71e5b0d92_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/84ef987d-8653-430a-ba95-51c71e5b0d92_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La infanta Cristina, al fons, en el banc dels acusats"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La infanta Cristina, al fons, en el banc dels acusats                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El jutge que va instruir el cas Nóos, José Castro, assegurava que hauria investigat el rei emèrit de no haver existit l&#039;article 56.3 de la Constitució, el que blinda la immunitat legal del cap de l&#039;Estat</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Diverses sent&egrave;ncies del Tribunal Constitucional (TC) han posat de relleu, a m&eacute;s, la tensi&oacute; existent entre la inviolabilitat del rei i el control parlamentari. Una d'elles &eacute;s la que va anul&middot;lar part d'una <a href="https://www.eldiario.es/politica/constitucional-derecho-parlamentos-autonomicos-censurar_1_1818582.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">resoluci&oacute; del Parlament de Catalunya que reprovava Felip VI</a>&nbsp;pel seu discurs despr&eacute;s del refer&egrave;ndum de l'1-O de 2017 i que qualificava la monarquia d'&ldquo;instituci&oacute; caduca&rdquo;: segons els magistrats, la reprovaci&oacute; vulnerava l'article 56.3 de la Constituci&oacute; perqu&egrave; atribu&iuml;a al Rei una responsabilitat pol&iacute;tica que la Carta Magna no li permet assumir.
    </p><p class="article-text">
        Altra sent&egrave;ncia, que va anul&middot;lar la creaci&oacute;, per part de la Cambra auton&ograve;mica catalana, d'una <a href="https://www.eldiario.es/politica/investigar-rey-congreso-mision-imposible_1_6447284.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">comissi&oacute; parlament&agrave;ria d'investigaci&oacute; sobre la monarquia</a>, va dictaminar que all&ograve; que es pretenia era indagar en activitats del rei que, d'acord amb la Constituci&oacute;, estan protegides per la seva inviolabilitat i no estan subjectes a cap responsabilitat. Ambdues resolucions posaven aix&iacute; de manifest que la inviolabilitat no &eacute;s un simple blindatge simb&ograve;lic, sin&oacute; un l&iacute;mit legal que impedeix que qualsevol &ograve;rgan parlamentari pugui exercir control pol&iacute;tic o investigar penalment el rei.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Els sondejos de Su&aacute;rez a favor de la III Rep&uacute;blica</strong></h2><p class="article-text">
        Cal recordar que el mateix grup de juristes que reclama que el rei renunci&iuml; a la inviolabilitat va remetre el gener de l'any passat una carta al ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, en qu&egrave; li reclamen que&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/jueces-castro-e-yllanes-instan-gobierno-desclasificar-sondeos-suarez-favor-iii-republica_1_10829896.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">es desclassifiqui tota la informaci&oacute; relativa als sondejos</a>&nbsp;que suposadament l'expresident del Govern Adolfo Su&aacute;rez hauria encarregat, diversos anys abans de l'aprovaci&oacute; de la Constituci&oacute; espanyola, per con&egrave;ixer si&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/politica/adolfo-suarez-referendum-monarquia-encuestas_1_1158112.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">l'opini&oacute; p&uacute;blica, en el context de la Transici&oacute;, preferia un Estat mon&agrave;rquic o republic&agrave;</a>. Els sondejos donarien la vict&ograve;ria a la proclamaci&oacute; d'una nova Rep&uacute;blica a Espanya, per&ograve; els detalls que envolten aquest assumpte romanen en el forat negre dels secrets oficials.
    </p><p class="article-text">
        La confecci&oacute; i els resultats de tals sondejos havien dormit el somni dels justos durant diverses d&egrave;cades fins que un 'resbal&oacute;' del mateix Su&aacute;rez va jugar en contra seva. En una entrevista in&egrave;dita que la periodista i bi&ograve;grafa oficial de la Transici&oacute;, Victoria Prego, va realitzar el 1995 a l'expol&iacute;tic i que seria&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/politica/adolfo-suarez-referendum-monarquia-encuestas_1_1158112.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">desvelada per La Sexta Columna el novembre del 2016</a>&nbsp;&ndash;res menys que 21 anys despr&eacute;s&ndash;, Su&aacute;rez va recon&egrave;ixer que, quan el 1977 va impulsar la Llei per a la Reforma Pol&iacute;tica que eliminaria jur&iacute;dicament les estructures de l'aparell franquista, hi va introduir les paraules 'rei' i 'monarquia', amb disposicions com &ldquo;el Rei sanciona i est&eacute;n les lleis&rdquo; o &ldquo;el President de les Corts i del Consell del Regne ser&agrave; nomenat pel Rei&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Quan la major part dels caps de Govern estrangers em demanaven un refer&egrave;ndum sobre monarquia o rep&uacute;blica... f&egrave;iem sondejos i perd&iacute;em&rdquo;, va comentar tapant-se el micr&ograve;fon que portava a la corbata. &ldquo;Vaig ficar la paraula rei i la paraula monarquia a la Llei i aix&iacute; vaig dir que havia estat sotm&egrave;s a refer&egrave;ndum ja&rdquo;, va justificar literalment l'expol&iacute;tic, qui, d'aquesta manera, evitava una consulta expressa sobre monarquia o rep&uacute;blica i&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/euskadi/blogs/al-margen/metieron-monarquia-rey-juan-carlos_132_3725285.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">s'assegurava la perman&egrave;ncia de la instituci&oacute; din&agrave;stica</a>&nbsp;sense tan sols haver estat sotmesa a votaci&oacute; popular.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/moncloa-esquiva-peticio-dels-jutges-jose-castro-i-juan-pedro-yllanes-suprimir-inviolabilitat-rei_1_13274424.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 04 Jun 2026 08:20:57 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/3e15548b-f268-43d0-9cc4-992ad60f5307_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="54584" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/3e15548b-f268-43d0-9cc4-992ad60f5307_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="54584" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Moncloa esquiva la petició dels jutges José Castro i Juan Pedro Yllanes de suprimir la inviolabilitat del rei]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/3e15548b-f268-43d0-9cc4-992ad60f5307_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Adolfo Suárez,Encuesta CIS,CIS - Centro de Investigaciones Sociológicas,Encuestas,Sondeos,República,Monarquía,Monarquía española,Casa Real,Islas Baleares,Mallorca,José Castro,Caso Nóos]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[L’empresa de la 'granja dels horrors' de Mallorca vol construir una altra explotació amb 80.000 gallines]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-empresa-granja-dels-horrors-mallorca-vol-construir-altra-explotacio-amb-80-000-gallines_1_13273535.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/107cd515-86f6-4f73-91bd-a2a220986c14_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="L’empresa de la &#039;granja dels horrors&#039; de Mallorca vol construir una altra explotació amb 80.000 gallines"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Avícola Son Perot, que opera sota Avícola Ballester, ha presentat un projecte per construir una macroinstal·lació a Manacor, que encara ha de superar les autoritzacions urbanístiques, agràries, hidrològiques i mediambientals</p><p class="subtitle">La 'granja dels horrors' de Mallorca amb certificat de benestar animal: gallines sense veure el sol i cadàvers putrefactes</p></div><p class="article-text">
        Av&iacute;cola Son Perot S.A., empresa que opera sota la marca Av&iacute;cola Ballester, vol construir una macrogranja amb 80.000 gallines ponedores <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/macrogranja-dels-horrors-sacrifica-gairebe-90-000-gallines-per-complir-amb-les-mesures-govern-balear_1_13037799.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">despr&eacute;s d&rsquo;haver hagut de sacrificar-ne gaireb&eacute; 90.000 a l&rsquo;explotaci&oacute; de Llucmajor</a> per complir les mesures dictades pel Govern. <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/granja-dels-horrors-mallorca-amb-certificat-benestar-animal-gallines-sense-veure-sol-i-cadavers-putrefactes_1_12330712.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Coneguda com la &ldquo;granja dels horrors&rdquo;</a>, va estar operant de manera il&middot;legal tant per les successives ampliacions que es van fer a les instal&middot;lacions com per la manca de determinats permisos i autoritzacions ambientals obligatoris, segons el Govern. La Direcci&oacute; General d&rsquo;Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural va sancionar l&rsquo;empresa amb 200.100 euros per set infraccions greus i una de lleu, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/granja-dels-horrors-amuntega-gallines-vives-i-mortes-sera-multada-amb-200-100-euros-per-irregularitats-greus_1_12400658.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">tal com va informar aquest diari</a>.
    </p><p class="article-text">
        Les instal&middot;lacions de Llucmajor van estar en el punt de mira despr&eacute;s que elDiario.es publiqu&eacute;s en exclusiva unes imatges in&egrave;dites que mostraven la situaci&oacute; perjudicial en qu&egrave; malvivien les gallines. L&rsquo;interior de la macrogranja presentava unes condicions d&rsquo;insalubritat, manca d&rsquo;higiene i brut&iacute;cia extremes. Les imatges, enregistrades entre els dies 21 i 29 d&rsquo;abril de 2025, van ser facilitades a aquest diari per les associacions ARDE i Satya Animal.
    </p><p class="article-text">
        La nova granja que projecta Av&iacute;cola Son Perot pret&eacute;n construir una explotaci&oacute; av&iacute;cola formada per dues naus amb una capacitat de 40.000 gallines cadascuna, en una parcel&middot;la situada a la finca de Son Brau, a Manacor. Aix&iacute; consta en el Projecte b&agrave;sic d&rsquo;obra, consultat per aquest diari. Amb ubicaci&oacute; a Manacor, seria la segona granja que l&rsquo;empresa construeix en aquest terme municipal. La totalitat de les gallines ponedores estarien destinades a la tipologia amb codi 2, &eacute;s a dir, gallines criades a terra: amb llibertat de moviments, per&ograve; sense acc&eacute;s a l&rsquo;exterior.
    </p><p class="article-text">
        La capacitat del projecte presentat davant el Govern &ndash;per al qual es va obrir un termini de trenta dies per presentar al&middot;legacions, exposat al p&uacute;blic des del 28 de maig segons l&rsquo;anunci del BOIB&ndash; frega els l&iacute;mits del que permet la legislaci&oacute; i ha de superar diversos tr&agrave;mits, entre els quals l&rsquo;Estudi d&rsquo;Impacte Ambiental i l&rsquo;Autoritzaci&oacute; Ambiental Integrada. La xifra de 80.000 aus coincideix exactament amb un dels llindars fixats per la legislaci&oacute; agr&agrave;ria balear per determinar les dist&agrave;ncies m&iacute;nimes que s&rsquo;han de respectar en la construcci&oacute; d&rsquo;instal&middot;lacions av&iacute;coles respecte dels nuclis urbans residencials.
    </p><iframe src="https://geo.dailymotion.com/player/x8zbz.html?video=k67NyLaNLfhsjZDgyxI" allowfullscreen allow="fullscreen; picture-in-picture; web-share"></iframe><h2 class="article-text"><strong>Av&iacute;cola Ballester defensa que compleix</strong></h2><p class="article-text">
        Av&iacute;cola Son Perot sost&eacute; que la macrogranja compleix aquest requisit perqu&egrave; la llei exigeix una separaci&oacute; de 6.000 metres &uacute;nicament a les explotacions que superin una c&agrave;rrega ramadera equivalent a 80.000 gallines ponedores, segons argumenta en el Projecte B&agrave;sic d&rsquo;Autoritzaci&oacute; Ambiental Integrada, consultat per aquest diari. Com que no supera aquesta xifra, sin&oacute; que s&rsquo;hi situa exactament, l&rsquo;empresa ent&eacute;n que li &eacute;s aplicable el tram anterior, que obliga a mantenir una dist&agrave;ncia m&iacute;nima de 4.000 metres respecte del s&ograve;l urb&agrave; residencial m&eacute;s proper.
    </p><p class="article-text">
        Segons el projecte, la urbanitzaci&oacute; de Son Talent, el nucli residencial m&eacute;s proper, es troba a 4.435 metres de les instal&middot;lacions previstes. La dist&agrave;ncia als nuclis urbans de Manacor, Petra i Ariany &eacute;s de 5.560, 5.820 i 6.610 metres, respectivament. La interpretaci&oacute; d&rsquo;aquest l&iacute;mit podria ser objecte de debat durant la tramitaci&oacute; ambiental. elDiario.es s&rsquo;ha posat en contacte amb Av&iacute;cola Son Perot, que ha respost que no far&agrave; declaracions sobre el projecte, at&egrave;s que es troba en fase d&rsquo;exposici&oacute; p&uacute;blica.
    </p><p class="article-text">
        Un dels problemes associats a una altra de les granges de l&rsquo;empresa, l&rsquo;explotaci&oacute; de Llucmajor, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pudor-insuportable-granja-dels-horrors-mallorca-desespera-els-veins-hem-deixat-menjar-fora_1_12335185.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">s&oacute;n les males olors que pateixen els ve&iuml;ns de les urbanitzacions dels voltants</a>. Aquest i altres problemes relacionats van ser els que van portar els ve&iuml;ns de Sineu a rebutjar un projecte de dimensions desmesurades: una macrogranja de 750.000 gallines ponedores, la tramitaci&oacute; de la qual va ser paralitzada per l&rsquo;Ajuntament.
    </p><p class="article-text">
        Malgrat aix&ograve;, l&rsquo;empresa considera que &ldquo;no &eacute;s previsible que es generin mol&egrave;sties a la poblaci&oacute; per olors&rdquo;, tenint en compte la dist&agrave;ncia entre l&rsquo;explotaci&oacute; i els nuclis urbans esmentats. En aquest sentit, argumenta que, per reduir les olors i evitar afectacions ambientals derivades de la seva emissi&oacute;, &ldquo;s&rsquo;aplicaran de manera continuada a la instal&middot;laci&oacute; una s&egrave;rie de mesures preventives&rdquo;. Entre aquestes mesures hi haur&agrave; un pla de gesti&oacute; espec&iacute;fic. A m&eacute;s, es preveu instal&middot;lar barreres sanit&agrave;ries per &ldquo;reduir el risc de difusi&oacute; de malalties&rdquo;. L&rsquo;Ajuntment de Manacor no havia respost a les consultes d&rsquo;aquest diari en el moment de publicar-se aquesta not&iacute;cia.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Qu&egrave; diu el projecte</strong></h2><p class="article-text">
        L&rsquo;explotaci&oacute; av&iacute;cola es preveu construir sobre una superf&iacute;cie de 403.119 metres quadrats, dels quals 376.178 corresponen a una &agrave;rea de s&ograve;l r&uacute;stic, que &eacute;s on es pret&eacute;n ubicar les instal&middot;lacions. D&rsquo;altra banda, hi ha una parcel&middot;la de 26.941 metres quadrats considerada &Agrave;rea de Prevenci&oacute; de Riscos (APR) d&rsquo;incendis, situada a uns 300 metres de l&rsquo;empla&ccedil;ament previst de les hipot&egrave;tiques naus.
    </p><p class="article-text">
        A m&eacute;s, el projecte contempla la construcci&oacute; d&rsquo;un magatzem per a l&rsquo;envasament dels ous d&rsquo;uns 343 metres quadrats; un femer d&rsquo;uns 644 metres quadrats, dimensionat per poder emmagatzemar els fems produ&iuml;ts durant un per&iacute;ode de quatre mesos; i altres construccions auxiliars. El femer nom&eacute;s podr&agrave; gestionar els fems procedents d&rsquo;aquesta explotaci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Sota un sistema de producci&oacute; d&rsquo;ous basat en un r&egrave;gim de semillibertat &ndash;les gallines s&rsquo;allotgen lliures dins les instal&middot;lacions, sense g&agrave;bies, per&ograve; tamb&eacute; sense acc&eacute;s a l&rsquo;exterior&ndash;, les aus arriben a l&rsquo;explotaci&oacute; amb disset setmanes de vida. Despr&eacute;s d&rsquo;un per&iacute;ode d&rsquo;adaptaci&oacute; d&rsquo;una setmana, comencen el per&iacute;ode de posta, que sol durar aproximadament un any. Un cop finalitzat aquest per&iacute;ode, s&oacute;n traslladades a l&rsquo;escorxador. Els cad&agrave;vers s&rsquo;emmagatzemaran en un contenidor tancat fins al moment del seu trasllat a la planta de valoritzaci&oacute; energ&egrave;tica, &eacute;s a dir, a la incineradora gestionada per TIRME. Es preveu una producci&oacute; anual de 25,6 milions d&rsquo;ous.
    </p><p class="article-text">
        Aquesta producci&oacute; implica un consum de 9.600 metres c&uacute;bics d&rsquo;aigua. Per aix&ograve;, l&rsquo;explotaci&oacute; disposar&agrave; d&rsquo;un subministrament d&rsquo;aigua procedent d&rsquo;un pou propi, degudament legalitzat, aix&iacute; com d&rsquo;una concessi&oacute; per explotar les aig&uuml;es subterr&agrave;nies, amb un volum anual de 17.817 metres c&uacute;bics per a regadiu, altres usos agraris i abastament de la granja.
    </p><p class="article-text">
        La zona es troba en una &agrave;rea de vulnerabilitat d&rsquo;aq&uuml;&iacute;fers mitjana, segons el Pla General d&rsquo;Ordenaci&oacute; Urbana (PGOU) de Manacor. De fet, l&rsquo;estat global d&rsquo;aquesta massa d&rsquo;aigua subterr&agrave;nia &eacute;s dolent, i aquesta &agrave;rea &eacute;s vulnerable &laquo;a la contaminaci&oacute; per nitrats d&rsquo;origen agrari&raquo;. Les conseq&uuml;&egrave;ncies negatives sobre les aig&uuml;es subterr&agrave;nies podrien agreujar-se encara m&eacute;s si es produ&iacute;s una mala gesti&oacute; dels fems, cosa que s&rsquo;ha d&rsquo;evitar amb un pla de vigil&agrave;ncia ambiental. Av&iacute;cola Son Perot maneja un pressupost d&rsquo;un mili&oacute; d&rsquo;euros per executar el projecte.
    </p><p class="article-text">
        Sobre aquesta q&uuml;esti&oacute;, la Direcci&oacute; General de Recursos H&iacute;drics respon a aquest diari que el projecte encara es troba &ldquo;en una fase molt inicial de tramitaci&oacute;&rdquo; i que, per tant, no s&rsquo;ha em&egrave;s &ldquo;cap informe&rdquo; al respecte. Quan correspongui, s&rsquo;analitzaran les q&uuml;estions que s&oacute;n compet&egrave;ncia de la Direcci&oacute; General, &ldquo;com la disponibilitat de recursos h&iacute;drics, l&rsquo;aprofitament de l&rsquo;aigua prevista per a l&rsquo;activitat, possibles canvis d&rsquo;&uacute;s, aix&iacute; com altres aspectes relacionats amb el Pla Hidrol&ograve;gic o possibles afectacions al domini p&uacute;blic hidr&agrave;ulic&rdquo;. Es tracta d&rsquo;un procediment, indiquen aquestes fonts, que encara t&eacute; un recorregut administratiu important, &ldquo;per la qual cosa en aquests moments no &eacute;s possible fer una valoraci&oacute; concreta&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Fonts de la Conselleria d&rsquo;Agricultura, Pesca i Medi Natural &ndash;hi ha informes que depenen de dues de les seves direccions generals&ndash; assenyalen que es va aprovar el Decret llei 1/2025, amb el vot favorable de M&Eacute;S, partit a l&rsquo;oposici&oacute;, avalat pels ajuntaments, que estableix mesures urgents per protegir el medi ambient i fixa limitacions estrictes a les explotacions av&iacute;coles. El projecte, per tant, haur&agrave; d&rsquo;encaixar dins d&rsquo;aquesta norma. Les mateixes fonts indiquen que les autoritzacions poden demorar-se entre un any i mig i dos anys, si tots els informes de les autoritats competents s&oacute;n favorables.
    </p><p class="article-text">
        El projecte ha sortit a exposici&oacute; p&uacute;blica a trav&eacute;s de la Conselleria d&rsquo;Habitatge, Territori i Mobilitat, de manera que ser&agrave; aquest organisme qui sol&middot;licitar&agrave; tots els informes a les autoritats competents. Aquest procediment inclou l&rsquo;informe de l&rsquo;Ajuntament, que ha de justificar si autoritza o no el projecte i segons a quins motius. Fonts de la Conselleria de Territori expliquen que la Direcci&oacute; General d&rsquo;Harmonitzaci&oacute; Urban&iacute;stica i Avaluaci&oacute; Ambiental, que &eacute;s l&rsquo;&ograve;rgan ambiental que atorga l&rsquo;autoritzaci&oacute; ambiental integrada, est&agrave; condicionada pel Decret llei 1/2025. Aquesta norma destaca el l&iacute;mit m&agrave;xim de capacitat fixat en 160.000 gallines i l&rsquo;obligaci&oacute; de respectar dist&agrave;ncies m&iacute;nimes respecte als nuclis residencials.
    </p><p class="article-text">
        El projecte presentat &eacute;s de fins a un m&agrave;xim de 80.000 gallines, fet que obliga que s&rsquo;hagi de situar a una dist&agrave;ncia de 4.000 metres dels nuclis urbans. Pel que fa a la seva tramitaci&oacute;, el projecte &ldquo;es troba actualment en una fase inicial, i en aquest tipus de procediment, la tramitaci&oacute; administrativa pot durar entre un any i mig i dos anys&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Despr&eacute;s de l&rsquo;inici del per&iacute;ode d&rsquo;informaci&oacute; p&uacute;blica, les diferents administracions p&uacute;bliques hauran de fer els seus informes i s&rsquo;obrir&agrave; un per&iacute;ode d&rsquo;al&middot;legacions per a totes les persones interessades. &ldquo;Un cop conclogui aquest proc&eacute;s d&rsquo;informaci&oacute; p&uacute;blica, s&rsquo;haur&agrave; d&rsquo;iniciar el procediment d&rsquo;avaluaci&oacute; d&rsquo;impacte ambiental ordinari, obligatori en una instal&middot;laci&oacute; d&rsquo;aquestes caracter&iacute;stiques&rdquo;, assenyalen les fonts consultades. L&rsquo;Ajuntament de Manacor, finalment, haur&agrave; d&rsquo;informar si el projecte &eacute;s compatible o no amb la planificaci&oacute; urban&iacute;stica del municipi.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Alternatives al projecte</strong></h2><p class="article-text">
        Av&iacute;cola Son Perot es planteja alternatives a la presentaci&oacute; de l&rsquo;actual projecte. En primer lloc, l&rsquo;opci&oacute; de no executar-lo, ja que d&rsquo;aquesta manera &ldquo;els impactes mediambientals negatius del projecte s&rsquo;evitarien&rdquo;, segons consta a l&rsquo;Estudi d&rsquo;Impacte Ambiental, consultat per aquest diari.
    </p><p class="article-text">
        En segon lloc, l&rsquo;empresa explica que ha intentat escollir la ubicaci&oacute; de manera que &ldquo;els costos mediambientals i econ&ograve;mics del projecte fossin els m&iacute;nims possibles&rdquo;. La promotora detalla que, tenint en compte les limitacions que suposen les dist&agrave;ncies respecte de les zones residencials, no s&rsquo;han trobat &ldquo;alternatives que resultin ambientalment m&eacute;s adequades que la triada&rdquo; i que siguin &ldquo;t&egrave;cnicament viables per al projecte proposat i les seves caracter&iacute;stiques espec&iacute;fiques&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En tercer lloc, plantegen la possibilitat de reduir &ldquo;la capacitat productiva&rdquo;. Aix&iacute;, es reduirien tots els factors ambientals que van directament lligats al nombre d&rsquo;animals, com ara &ldquo;les emissions totals a l&rsquo;atmosfera, el consum d&rsquo;aigua, la quantitat total de fems produ&iuml;da o el nombre de cad&agrave;vers&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Tanmateix, segons Av&iacute;cola Son Perot, aquesta opci&oacute; redueix la &ldquo;rendibilitat del projecte&rdquo; i afegeixen que, per raons d&rsquo;economia d&rsquo;escala, un augment de la capacitat permet &ldquo;reduir els costos de producci&oacute; per pla&ccedil;a, augmentant la rendibilitat econ&ograve;mica de l&rsquo;activitat i la viabilitat futura de l&rsquo;explotaci&oacute;&rdquo;. Aspectes que consideren &ldquo;realment importants en un sector que pateix especialment els sobrecostos de la insularitat&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Ribas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-empresa-granja-dels-horrors-mallorca-vol-construir-altra-explotacio-amb-80-000-gallines_1_13273535.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 04 Jun 2026 07:03:01 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/107cd515-86f6-4f73-91bd-a2a220986c14_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="219511" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/107cd515-86f6-4f73-91bd-a2a220986c14_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="219511" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[L’empresa de la 'granja dels horrors' de Mallorca vol construir una altra explotació amb 80.000 gallines]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/107cd515-86f6-4f73-91bd-a2a220986c14_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Mallorca,Macrogranjas,Stop Macrogranjas,Animalistas,Animales,Experimentación animal]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Moncloa esquiva la petición de los jueces José Castro y Juan Pedro Yllanes de suprimir la inviolabilidad del rey]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/moncloa-esquiva-peticion-jueces-jose-castro-juan-pedro-yllanes-suprimir-inviolabilidad-rey_1_13265155.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/3e15548b-f268-43d0-9cc4-992ad60f5307_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Moncloa esquiva la petición de los jueces José Castro y Juan Pedro Yllanes de suprimir la inviolabilidad del rey"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Una veintena de juristas de prestigio —entre ellos, el magistrado del caso Nóos, que habría investigado al rey emérito si no hubiera existido el artículo 56.3 de la Constitución— reclamaron por cuarta vez que Felipe VI renuncie al privilegio, pero Presidencia del Gobierno les ha remitido a Zarzuela</p><p class="subtitle">Opinión - Presidencia del Gobierno nos ha respondido: ayúdanos a decidir</p></div><p class="article-text">
        Casi siete meses despu&eacute;s de que una veintena de jueces y juristas de prestigio de Balears, entre quienes se encuentran los exjueces&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/jose-castro-juez-caso-noos-habria-investigado-rey-juan-carlos-si-no-existiera-articulo-blinda-inviolabilidad_1_12649450.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Jos&eacute; Castro&nbsp;</a>y&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/exjuez-juan-pedro-yllanes-error-partido-sido-imponer-politicas-silenciar-discrepante_1_10254841.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Juan Pedro Yllanes</a>,&nbsp;remitieran una carta&nbsp;al presidente del Gobierno, Pedro S&aacute;nchez, en la que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/jueces-castro-e-yllanes-reclaman-cuarta-vez-rey-felipe-renuncie-inviolabilidad_1_12779357.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">reclamaban, por cuarta vez consecutiva, que el rey Felipe VI anunciase su renuncia a la inviolabilidad penal que le otorga la Constituci&oacute;n</a>, Moncloa ha respondido sin entrar en el fondo de la petici&oacute;n. Lejos de pronunciarse sobre la posibilidad de promover una reforma legal o constitucional en este &aacute;mbito, el Gobierno central ha recomendado a los firmantes que trasladen directamente su solicitud a la Casa del Rey.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Gracias por escribir al presidente del Gobierno. Le contestamos en su nombre&rdquo;, arranca el mensaje remitido por la Secretar&iacute;a General de Relaciones Institucionales y Ciudadan&iacute;a. &ldquo;Acusamos recibo de su escrito y le recomendamos que, si as&iacute; lo considera, se lo haga llegar directamente a la Casa de Su Majestad el Rey a trav&eacute;s de su&nbsp;<a href="http://www.casareal.es/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">p&aacute;gina web</a>. Tambi&eacute;n puede hacerlo por v&iacute;a postal remitiendo una carta a Palacio de la Zarzuela&rdquo;, expresa la misiva dirigi&eacute;ndose a uno de los firmantes, a&ntilde;adiendo a continuaci&oacute;n la direcci&oacute;n donde se ubica la residencia oficial de la Familia Real.
    </p><p class="article-text">
        La carta tambi&eacute;n esquiva pronunciarse respecto a otra de las peticiones que los juristas dirigieron exclusivamente al Ejecutivo central: que el CIS incorpore una pregunta sobre esta materia en sus bar&oacute;metros. &ldquo;No habiendo recibido de esa presidencia del Gobierno respuesta a ninguno de los tres escritos que le enviamos antes de los sucesivos discursos de Navidad pronunciados desde 2022, con la misma petici&oacute;n que aqu&iacute; reiteramos, queremos solicitar tambi&eacute;n que, a partir de enero de 2026, el CIS incluya entre las preguntas de sus encuestas una que recabe la opini&oacute;n de la sociedad sobre si debe continuar el privilegio que permite al actual jefe del Estado situarse al margen de la acci&oacute;n de la Justicia en cualquier circunstancia&rdquo;, comentaron los juristas en su &uacute;ltima misiva.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f61f3514-94c5-444d-bacd-efd5da34c84a_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f61f3514-94c5-444d-bacd-efd5da34c84a_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f61f3514-94c5-444d-bacd-efd5da34c84a_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f61f3514-94c5-444d-bacd-efd5da34c84a_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f61f3514-94c5-444d-bacd-efd5da34c84a_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f61f3514-94c5-444d-bacd-efd5da34c84a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f61f3514-94c5-444d-bacd-efd5da34c84a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Juan Carlos y Felipe de Borbón, en una imagen de archivo"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Juan Carlos y Felipe de Borbón, en una imagen de archivo                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text">Sondear a la opini&oacute;n p&uacute;blica</h2><p class="article-text">
        Los solicitantes consideran en esa misma carta que sondear a la opini&oacute;n p&uacute;blica ayudar&iacute;a a superar cualquier incertidumbre sobre una posible reforma legal en este sentido: &ldquo;Esta petici&oacute;n solo depende del Gobierno que usted preside [en referencia a Pedro S&aacute;nchez] y la consideramos importante para resolver las dudas que pudieran existir entre los miembros del Congreso y del Senado sobre la reforma legal de un privilegio personal que se mantiene y cuyas consecuencias reales han sido muy negativas para nuestra democracia&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En este sentido, Moncloa se limita a responder que tambi&eacute;n &ldquo;puede enviar su solicitud en relaci&oacute;n al cuestionario del Centro de Investigaciones Sociol&oacute;gicas a ese mismo organismo&rdquo;, facilitando acto seguido el enlace que conduce a la p&aacute;gina web del ente demosc&oacute;pico. &ldquo;Le agradecemos de nuevo que se haya tomado el tiempo de escribir al presidente del Gobierno. Para &eacute;l es muy importante conocer las necesidades, inquietudes y reivindicaciones de la ciudadan&iacute;a. Un cordial saludo&rdquo;, concluye el escrito.
    </p><p class="article-text">
        La respuesta remitida por Moncloa ha generado perplejidad entre los impulsores de la iniciativa. Los promotores cuestionan que Presidencia del Gobierno les remita a la Casa del Rey cuando su reclamaci&oacute;n no iba dirigida a la Corona, sino al Ejecutivo, al que consideran competente para impulsar los cambios legales y constitucionales necesarios para poner fin a la inviolabilidad que ampara al jefe del Estado. En sus escritos, los juristas no solicitaban una actuaci&oacute;n personal de Felipe VI, por lo que consideran llamativo que Moncloa evite pronunciarse sobre el fondo de la petici&oacute;n y los invite a dirigirse precisamente a la instituci&oacute;n cuya situaci&oacute;n jur&iacute;dica pretenden modificar.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Los juristas no solicitaban una actuación personal de Felipe VI, por lo que consideran llamativo que Moncloa evite pronunciarse sobre el fondo de la petición y los invite a dirigirse precisamente a la institución cuya situación jurídica pretenden modificar</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Asimismo, los firmantes muestran su extra&ntilde;eza por el hecho de que la respuesta se formule como si se tratara de una iniciativa individual, pese a que todos los escritos remitidos hasta ahora identificaban expresamente a los miembros del colectivo y a los juristas que respaldan la reivindicaci&oacute;n. A su juicio, la contestaci&oacute;n no aclara si el Gobierno comparte la necesidad de revisar este privilegio constitucional, si contempla alguna reforma en este &aacute;mbito o si, por el contrario, descarta cualquier modificaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Ante la falta de pronunciamiento de Moncloa, los juristas han decidido abrir el debate a la ciudadan&iacute;a mediante una <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/blogs/opinion/presidencia-gobierno-respondido-ayudanos-decidir_11_13265512.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">columna de opini&oacute;n en elDiario.es </a>en la que explican que, antes de decidir los pr&oacute;ximos pasos de la iniciativa, desean conocer el parecer de la sociedad sobre la reforma constitucional que vienen reclamando desde 2022. La columna est&aacute; suscrita por Juan Calatayud, Jos&eacute; Castro, Rafael Company, V&iacute;ctor Cornell, Mar de la Loma, Josep de Luis, Aina D&iacute;az, Cristina G&oacute;mez, Ferran Gomila, Alejandro Ju&aacute;rez, Francisca Mas, Catalina Monserrat, Catalina Moragues, Josep Pina, Carlos Portalo, Pablo Alonso de Caso, Mariano Rea&ntilde;o, Ignasi Ribas, Josep Vald&eacute;s, Juan Pedro Yllanes y Mar&iacute;a Dur&aacute;n.
    </p><h2 class="article-text">La propuesta de Carmen Calvo que nunca prosper&oacute;</h2><p class="article-text">
        La inviolabilidad del rey es una prerrogativa cuya interpretaci&oacute;n&nbsp;ha sido&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/politica/monarquia-felipe-vi_1_6094405.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">ampliamente discutida por expertos en Derecho Constitucional</a>&nbsp;y otros juristas, quienes consideran que esta figura deber&iacute;a suprimirse por completo o limitarse exclusivamente a los actos realizados en el ejercicio del cargo &ndash;no al &aacute;mbito privado&ndash;.
    </p><p class="article-text">
        En su &uacute;ltima misiva, a la que tuvo acceso en primicia elDiario.es, los impulsores de la iniciativa recordaban que la actual presidenta del Consejo de Estado, Carmen Calvo, reconoci&oacute; en mayo de 2022 que, como vicepresidenta del Gobierno, hab&iacute;a llevado a cabo gestiones ante la Casa Real para conocer la opini&oacute;n del jefe del Estado sobre la posibilidad de una reforma legal destinada, seg&uacute;n los juristas, a &ldquo;suprimir el privilegio personal que le permite cometer toda clase de atropellos sin rendir cuentas ante la Justicia&rdquo;, una circunstancia que, aseveran los firmantes de la carta, puede provocar, &ldquo;entre otras consecuencias no deseables, la indefensi&oacute;n de personas afectadas&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Sin citarlas expresamente, alud&iacute;an a las manifestaciones que Calvo realiz&oacute; a&nbsp;<em>El Pa&iacute;s</em><a href="https://elpais.com/espana/2022-05-09/el-gobierno-descarto-eliminar-la-inviolabilidad-del-rey-tras-discutirlo-con-el-pp-y-la-casa-real.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">&nbsp;</a>en un&nbsp;<a href="https://www.smry.ai/proxy?url=https%3A%2F%2Felpais.com%2Fespana%2F2022-05-09%2Fel-gobierno-descarto-eliminar-la-inviolabilidad-del-rey-tras-discutirlo-con-el-pp-y-la-casa-real.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">art&iacute;culo publicado en mayo de 2022</a>. &ldquo;Yo lo plante&eacute;, se baraj&oacute;, se puso sobre la mesa y no se vio la oportunidad en ese momento, ni por parte del presidente del Gobierno, ni por parte del PP, ni por parte de la Casa Real&rdquo;,&nbsp;manifest&oacute;. Pedro S&aacute;nchez le hab&iacute;a encomendado un a&ntilde;o antes la tarea de poner en marcha un nuevo &ldquo;marco de actuaci&oacute;n&rdquo; m&aacute;s transparente, moderno y actualizado de la monarqu&iacute;a, pero, finalmente, los cambios quedaron limitados a una serie de medidas de transparencia. En unas jornadas celebradas a principios de 2022, seg&uacute;n recoge el mismo medio, Calvo enfatiz&oacute; la necesidad de establecer, sin necesidad de reformar la Constituci&oacute;n, &ldquo;en qu&eacute; es inviolable y en qu&eacute; no&rdquo; el monarca.
    </p><p class="article-text">
        Los firmantes de la carta lamentaban que hab&iacute;an transcurrido m&aacute;s de tres a&ntilde;os y medio desde que se conoci&oacute; &ldquo;el fracaso de aquella gesti&oacute;n&rdquo; sin que se haya producido desde entonces &ldquo;ning&uacute;n avance en la justa reforma planteada por quien fue vicepresidenta del Gobierno&rdquo;. Por ello, reiteraban su petici&oacute;n para que el jefe del Estado, durante el discurso televisado que pronunci&oacute; el pasado 24 de diciembre, incluyese su renuncia al privilegio de la inviolabilidad. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Carmen Calvo aseguró que el Gobierno estudió la posibilidad de modificar la inviolabilidad del rey: &#039;Yo lo planteé, se barajó, se puso sobre la mesa y no se vio la oportunidad en ese momento, ni por parte del presidente del Gobierno, ni por parte del PP, ni por parte de la Casa Real&#039;</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text">El precedente de Juan Carlos I</h2><p class="article-text">
        &ldquo;Una decisi&oacute;n que estamos convencidos ser&iacute;a aceptada por una mayor&iacute;a suficiente de los representantes elegidos en las &uacute;ltimas elecciones generales&rdquo;, subrayaban los juristas. &ldquo;El mismo a&ntilde;o en el que estamos celebrando los primeros pasos hacia la democracia tras la&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/opinion/zona-critica/franco-50-anos-paz_129_12776583.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">desaparici&oacute;n del dictador</a>&nbsp;nos parece un momento muy adecuado para que comience la reforma de un privilegio personal que nunca deber&iacute;a haberse trasladado a la Constituci&oacute;n de 1978 en los t&eacute;rminos que permitieron la interpretaci&oacute;n<a href="https://www.eldiario.es/politica/fiscalia-cierra-investigaciones-rey-emerito-alegando-inviolable-prescripcion-delitos_1_8770139.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">&nbsp;realizada por el Fiscal Anticorrupci&oacute;n en marzo de 2022</a>&rdquo;, recalcaban.
    </p><p class="article-text">
        Se refer&iacute;an, en concreto, a la<a href="https://www.eldiario.es/politica/polemica-investigacion-fiscalia-libra-rey-emerito-querella-allana-vuelta-espana_1_8796908.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">&nbsp;decisi&oacute;n adoptada ese a&ntilde;o por la Fiscal&iacute;a del Tribunal Supremo</a>, que archiv&oacute; las investigaciones dirigidas a seguir el rastro de los&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/politica/millones-juan-carlos-cronologia-retrata_1_1027438.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">100 millones de d&oacute;lares que percibi&oacute; Juan Carlos I de su hom&oacute;logo en Arabia Saud&iacute;</a>, Abdullah bin Adbul Aziz Al Saud, as&iacute; como del dinero que sus benefactores usaron para pagarle cientos de miles de euros en gastos personales y que nunca pasaron por manos de la Agencia Tributaria. Las claves de su exoneraci&oacute;n resid&iacute;an, principalmente, en su inviolabilidad.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Tal como&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/politica/juan-carlos-i-rey-ingrato-sigue-libre-gracias-poderes_129_12751303.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">ha informado este peri&oacute;dico</a>, el anterior rey de Espa&ntilde;a guard&oacute; su fortuna en un banco suizo y a nombre de una fundaci&oacute;n con domicilio en Panam&aacute;. Si hubiera ingresado el dinero en un banco espa&ntilde;ol y declarado aquella donaci&oacute;n ante Hacienda, Juan Carlos habr&iacute;a aportado a Hacienda 51 millones de euros.
    </p><p class="article-text">
        En mayo de 2025, adem&aacute;s, el&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/politica/supremo-blinda-rey-emerito-tribunales-plena-batalla-legal-revilla-corinna_1_12272233.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Supremo blind&oacute; al rey em&eacute;rito frente a los tribunales&nbsp;</a>tras&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/politica/supremo-rechaza-imputar-rey-emerito-gestion-fortuna_1_12270040.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">rechazar la querella</a>&nbsp;con la que intelectuales y juristas buscaban imputar al monarca por fraude fiscal y blanqueo. Los magistrados utilizaron unos argumentos que cortan el paso a cualquier iniciativa legal presente o futura contra &eacute;l al ampararse en las resoluciones de archivo firmadas por la Fiscal&iacute;a en 2022 y que &ldquo;cierran la puerta a la apertura de una investigaci&oacute;n judicial&rdquo; sobre su dinero. Se trata de un desenlace que, en la pr&aacute;ctica, sit&uacute;a al monarca fuera del alcance del Derecho penal en cualquier circunstancia, incluso por actos estrictamente privados.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El Supremo blindó al rey emérito frente a los tribunales tras rechazar la querella con la que intelectuales y juristas buscaban imputar al monarca por fraude fiscal y blanqueo</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><em>Rex non potest peccare</em></h2><p class="article-text">
        La inviolabilidad del monarca, amparada por el art&iacute;culo 56.3 de la Constituci&oacute;n de 1978 &ndash;&ldquo;la persona del rey es inviolable y no est&aacute; sujeta a responsabilidad&rdquo;&ndash;, es uno de los aspectos m&aacute;s controvertidos de la arquitectura constitucional espa&ntilde;ola. Se trata de una figura jur&iacute;dica que abarca tanto los actos oficiales del jefe del Estado como los privados y que hunde sus ra&iacute;ces en la sacralidad real de las antiguas monarqu&iacute;as &ndash;resumida en el aforismo latino&nbsp;<em>Rex non potest peccare&nbsp;</em>(&ldquo;el rey no puede pecar&rdquo;)&ndash;, siendo incorporada al constitucionalismo moderno como un escudo frente a toda responsabilidad penal o civil.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        En los &uacute;ltimos a&ntilde;os, ha cobrado fuerza el debate sobre el alcance de esta prerrogativa y la imposibilidad de exigir responsabilidades m&aacute;s all&aacute; de los actos cometidos por el rey como jefe del Estado. La controversia se intensific&oacute; a partir del estallido del&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/politica/papeles-extraviados-noos-supremo-calvario_1_2076628.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">caso N&oacute;os</a>, en el que, por primera vez en la historia judicial espa&ntilde;ola, un miembro de la familia real, la infanta Cristina,&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/opinion/zona-critica/sentencia-noos-indicador-problema-resuelto_129_2076333.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">se sent&oacute; en el banquillo de los acusados</a>. La causa abri&oacute; serios interrogantes sobre la supuesta intervenci&oacute;n que Juan Carlos I habr&iacute;a tenido en los hechos investigados y puso en cuestionamiento hasta qu&eacute; punto su blindaje habr&iacute;a podido amparar decisiones o comportamientos que, en el caso de otros ciudadanos, habr&iacute;an sido objeto de responsabilidad penal.
    </p><p class="article-text">
        Precisamente sobre ello, el juez que instruy&oacute; la causa, Jos&eacute; Castro, aseguraba en esta <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/jose-castro-juez-caso-noos-habria-investigado-rey-juan-carlos-si-no-existiera-articulo-blinda-inviolabilidad_1_12649450.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">entrevista concedida a elDiario.es</a>&nbsp;que habr&iacute;a investigado al rey em&eacute;rito de no haber existido el art&iacute;culo 56.3 de la Constituci&oacute;n, el que blinda la inmunidad legal del jefe del Estado.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/84ef987d-8653-430a-ba95-51c71e5b0d92_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/84ef987d-8653-430a-ba95-51c71e5b0d92_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/84ef987d-8653-430a-ba95-51c71e5b0d92_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/84ef987d-8653-430a-ba95-51c71e5b0d92_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/84ef987d-8653-430a-ba95-51c71e5b0d92_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/84ef987d-8653-430a-ba95-51c71e5b0d92_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/84ef987d-8653-430a-ba95-51c71e5b0d92_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La infanta Cristina, al fondo, en el banquillo de los acusados"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La infanta Cristina, al fondo, en el banquillo de los acusados                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El juez que instruyó el caso Nóos, José Castro, aseguraba que habría investigado al rey emérito de no haber existido el artículo 56.3 de la Constitución, el que blinda la inmunidad legal del jefe del Estado</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Varias sentencias del Tribunal Constitucional (TC) han puesto de relieve, adem&aacute;s, la tensi&oacute;n existente entre la inviolabilidad del rey y el control parlamentario. Una de ellas es la que anul&oacute; parte de una&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/politica/constitucional-derecho-parlamentos-autonomicos-censurar_1_1818582.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">resoluci&oacute;n del Parlament de Catalunya que reprobaba a Felipe&#8239;VI</a>&nbsp;por su discurso tras el refer&eacute;ndum del 1&#8209;O de 2017 y que calificaba la monarqu&iacute;a de &ldquo;instituci&oacute;n caduca&rdquo;: seg&uacute;n los magistrados, la reprobaci&oacute;n vulneraba el art&iacute;culo 56.3 de la Constituci&oacute;n porque atribu&iacute;a al Rey una responsabilidad pol&iacute;tica que la Constituci&oacute;n no le permite asumir.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        La otra sentencia, que anul&oacute; la creaci&oacute;n, por parte de la C&aacute;mara auton&oacute;mica catalana, de una&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/politica/investigar-rey-congreso-mision-imposible_1_6447284.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">comisi&oacute;n parlamentaria de investigaci&oacute;n sobre la monarqu&iacute;a</a>, dictamin&oacute; que lo que se pretend&iacute;a era indagar en actividades del rey que, de acuerdo a la Carta Magna, est&aacute;n protegidas por su inviolabilidad y no est&aacute;n sujetas a responsabilidad alguna. Ambos fallos pon&iacute;an as&iacute; de manifiesto que la inviolabilidad no es un simple blindaje simb&oacute;lico, sino un l&iacute;mite legal que impide que cualquier &oacute;rgano parlamentario pueda ejercer control pol&iacute;tico o investigar penalmente al rey.
    </p><h2 class="article-text">Los sondeos de Su&aacute;rez a favor de la III Rep&uacute;blica</h2><p class="article-text">
        Cabe recordar que el mismo grupo de juristas que reclama que el rey renuncie a la inviolabilidad remiti&oacute; en enero del a&ntilde;o pasado una carta al ministro del Interior, Fernando Grande-Marlaska, en la que le reclaman que&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/jueces-castro-e-yllanes-instan-gobierno-desclasificar-sondeos-suarez-favor-iii-republica_1_10829896.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">se desclasifique toda la informaci&oacute;n relativa a las encuestas</a>&nbsp;que supuestamente el expresidente del Gobierno Adolfo Su&aacute;rez habr&iacute;a encargado, varios a&ntilde;os antes de la aprobaci&oacute;n de la Constituci&oacute;n espa&ntilde;ola, para conocer si&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/politica/adolfo-suarez-referendum-monarquia-encuestas_1_1158112.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la opini&oacute;n p&uacute;blica, en el contexto de la Transici&oacute;n, prefer&iacute;a un Estado mon&aacute;rquico o republicano</a>. Los sondeos dar&iacute;an la victoria a la proclamaci&oacute;n de una nueva Rep&uacute;blica en Espa&ntilde;a, pero los pormenores que rodean a este asunto permanecen en el agujero negro de los secretos oficiales.
    </p><p class="article-text">
        La confecci&oacute;n y los resultados de tales encuestas hab&iacute;an dormido el sue&ntilde;o de los justos durante varias d&eacute;cadas hasta que un 'desliz' del propio Su&aacute;rez jug&oacute; en su contra. En una entrevista in&eacute;dita que la periodista y bi&oacute;grafa oficial de la Transici&oacute;n, Victoria Prego, realiz&oacute; en 1995 al expol&iacute;tico y que ser&iacute;a&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/politica/adolfo-suarez-referendum-monarquia-encuestas_1_1158112.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">desvelada por La Sexta Columna en noviembre de 2016</a>&nbsp;&ndash;nada menos que 21 a&ntilde;os despu&eacute;s&ndash;, Su&aacute;rez reconoci&oacute; que, cuando en 1977 impuls&oacute; la Ley para la Reforma Pol&iacute;tica que eliminar&iacute;a jur&iacute;dicamente las estructuras del aparato franquista, introdujo en ella las palabras 'rey' y 'monarqu&iacute;a', con disposiciones como &ldquo;el Rey sanciona y promulga las leyes&rdquo; o &ldquo;el Presidente de las Cortes y del Consejo del Reino ser&aacute; nombrado por el Rey&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Cuando la mayor parte de los jefes de Gobierno extranjeros me ped&iacute;an un refer&eacute;ndum sobre monarqu&iacute;a o rep&uacute;blica... hac&iacute;amos encuestas y perd&iacute;amos&rdquo;, coment&oacute; tap&aacute;ndose el micro que llevaba en la corbata. &ldquo;Met&iacute; la palabra rey y la palabra monarqu&iacute;a en la Ley y as&iacute; dije que hab&iacute;a sido sometido a refer&eacute;ndum ya&rdquo;, justific&oacute; literalmente el expol&iacute;tico, quien, de este modo, evitaba una consulta expresa sobre monarqu&iacute;a o rep&uacute;blica y&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/euskadi/blogs/al-margen/metieron-monarquia-rey-juan-carlos_132_3725285.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">se aseguraba la permanencia de la instituci&oacute;n din&aacute;stica</a>&nbsp;sin tan siquiera haber sido sometida a votaci&oacute;n popular.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/moncloa-esquiva-peticion-jueces-jose-castro-juan-pedro-yllanes-suprimir-inviolabilidad-rey_1_13265155.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 03 Jun 2026 20:52:02 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/3e15548b-f268-43d0-9cc4-992ad60f5307_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="54584" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/3e15548b-f268-43d0-9cc4-992ad60f5307_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="54584" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Moncloa esquiva la petición de los jueces José Castro y Juan Pedro Yllanes de suprimir la inviolabilidad del rey]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/3e15548b-f268-43d0-9cc4-992ad60f5307_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Adolfo Suárez,Encuesta CIS,CIS - Centro de Investigaciones Sociológicas,Encuestas,Sondeos,República,Monarquía,Monarquía española,Casa Real,Islas Baleares,Mallorca,José Castro,Caso Nóos]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La empresa de la 'granja de los horrores' de Mallorca quiere construir otra explotación con 80.000 gallinas]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/empresa-granja-horrores-mallorca-quiere-construir-explotacion-80-000-gallinas_1_13272997.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/107cd515-86f6-4f73-91bd-a2a220986c14_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La empresa de la &#039;granja de los horrores&#039; de Mallorca quiere construir otra explotación con 80.000 gallinas"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Avícola Son Perot, que opera bajo Avícola Ballester, ha presentado un proyecto para construir una macro instalación en Manacor (Mallorca), que todavía tiene que pasar autorizaciones urbanísticas, agrarias, hidrológicas y medioambientales</p><p class="subtitle">La 'granja de los horrores' de Mallorca con certificado de bienestar animal: gallinas sin ver el sol y con cadáveres “putrefactos”</p></div><p class="article-text">
        Av&iacute;cola Son Perot S.A., empresa que opera bajo la marca Av&iacute;cola Ballester, quiere construir una macrogranja con 80.000 gallinas ponedoras <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/macrogranja-horrores-sacrifica-90-000-gallinas-cumplir-medidas-govern-balear_1_13037594.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">despu&eacute;s de haber tenido que sacrificar casi 90.000 en la explotaci&oacute;n de Llucmajor (Mallorca)</a> para cumplir con las medidas dictadas por el Govern. <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/granja-horrores-mallorca-certificado-bienestar-animal-gallinas-ver-sol-cadaveres-putrefactos_1_12323386.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Conocida como la &lsquo;granja de los horrores&rsquo;</a>, estuvo operando de forma ilegal tanto por las sucesivas ampliaciones que se hicieron en las instalaciones, como por la inexistencia de determinados permisos y autorizaciones ambientales obligatorias, seg&uacute;n el Govern. La Direcci&oacute;n General de Agricultura, Ganader&iacute;a y Desarrollo Rural sancion&oacute; a la empresa con 200.100 euros por siete faltas graves y una leve, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/govern-pp-aplica-multa-minima-granja-horrores-mallorca-21-100-euros-pese-graves-irregularidades_1_12396814.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">como inform&oacute; este diario</a>.
    </p><p class="article-text">
        Las instalaciones de Llucmajor estuvieron en el punto de mira <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/granja-horrores-mallorca-certificado-bienestar-animal-gallinas-ver-sol-cadaveres-putrefactos_1_12323386.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">despu&eacute;s de que elDiario.es publicara en primicia unas im&aacute;genes in&eacute;ditas que mostraban la perniciosa situaci&oacute;n en la que malviv&iacute;an las gallinas</a>. El interior de la macrogranja presentaba unas condiciones de insalubridad, falta de higiene y suciedad extremas. Las im&aacute;genes, grabadas entre los d&iacute;as 21 y 29 de abril de 2025, fueron facilitadas a este diario por las asociaciones ARDE y Satya Animal.
    </p><p class="article-text">
        La nueva granja que proyecta Av&iacute;cola Son Perot pretende construir una explotaci&oacute;n av&iacute;cola de dos naves con una capacidad de 40.000 gallinas en cada una, en una parcela ubicada en la finca de Son Brau (Manacor). As&iacute; consta en el Proyecto b&aacute;sico de obra, consultado por este diario. Con ubicaci&oacute;n en Manacor, ser&iacute;a la segunda granja que la empresa construye en este t&eacute;rmino municipal. La totalidad de las gallinas ponedoras estar&iacute;an destinadas a la tipolog&iacute;a con c&oacute;digo 2, de gallinas en suelo. Es decir, con libertad de movimientos pero sin acceso al exterior.
    </p><p class="article-text">
        La capacidad del proyecto presentado ante el Govern &ndash;se abri&oacute; un plazo de alegaciones de treinta d&iacute;as que se abri&oacute; a exposici&oacute;n p&uacute;blica el 28 de mayo, seg&uacute;n el anuncio del BOIB&ndash;, roza los l&iacute;mites de lo que permite la legislaci&oacute;n y debe pasar por varios tr&aacute;mites, entre ellos el Estudio de Impacto Ambiental y la Autorizaci&oacute;n Ambiental Integrada. La cifra de 80.000 aves coincide exactamente con uno de los umbrales fijados por la ley agraria balear para determinar las distancias m&iacute;nimas que se deben respetar en la construcci&oacute;n de instalaciones av&iacute;colas respecto a los n&uacute;cleos urbanos residenciales.
    </p><iframe src="https://geo.dailymotion.com/player/x8zbz.html?video=k67NyLaNLfhsjZDgyxI" allowfullscreen allow="fullscreen; picture-in-picture; web-share"></iframe><h2 class="article-text"><strong>Av&iacute;cola Ballester defiende que cumple</strong></h2><p class="article-text">
        Av&iacute;cola Son Perot sostiene que la macrogranja cumple este requisito porque la ley exige una separaci&oacute;n de 6.000 metros &uacute;nicamente a las granjas que superen la carga ganadera equivalente a 80.000 gallinas ponedoras, seg&uacute;n argumentan en el Proyecto B&aacute;sico de Autorizaci&oacute;n Ambiental Integrada, consultado por este diario. Al no superar esa cifra, sino situarse exactamente en ella, la empresa entiende que le resulta aplicable el escal&oacute;n anterior, que obliga a mantener una distancia m&iacute;nima de 4.000 metros respecto al suelo urbano residencial m&aacute;s pr&oacute;ximo. 
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n el proyecto, la urbanizaci&oacute;n de Son Talent, el n&uacute;cleo residencial m&aacute;s cercano, se encuentra a 4.435 metros de las instalaciones previstas. La distancia a los cascos urbanos de Manacor, Petra y Ariany es de 5.560, 5.820 y 6.610 metros, respectivamente. La interpretaci&oacute;n de ese l&iacute;mite podr&iacute;a ser objeto de discusi&oacute;n durante la tramitaci&oacute;n ambiental. elDiario.es se ha puesto en contacto con Av&iacute;cola Son Perot, que responde que no va a hacer declaraciones sobre el proyecto, dado que est&aacute; en fase de exposici&oacute;n p&uacute;blica.
    </p><p class="article-text">
        Uno de los problemas asociados a otra de las granjas de la empresa, la explotaci&oacute;n de Llucmajor (Mallorca), son <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/hedor-insoportable-granja-horrores-mallorca-desespera-vecinos-hemos-dejado-comer-fuera_1_12331279.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">los malos olores que soportan los vecinos de las urbanizaciones colindantes</a>.  Estos y otros problemas relacionados fueron los que llevaron a los vecinos de Sineu a rechazar un proyecto de dimensiones estratosf&eacute;ricas: <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/tumban-tramitacion-polemica-macrogranja-750-000-gallinas-proyectada-mallorca_1_11747328.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">una macrogranja de 750.000 gallinas ponedoras, cuya tramitaci&oacute;n fue paralizada por el Ayuntamiento</a>. Pese a todo, la empresa considera que &ldquo;no es previsible que se originen molestias a la poblaci&oacute;n por olores&rdquo;, teniendo en cuenta la distancia de la explotaci&oacute;n a los n&uacute;cleos urbanos mencionados.
    </p><p class="article-text">
        En este sentido, argumentan que para reducir los olores y evitar afecciones ambientales por la emisi&oacute;n de los mismos &ldquo;se aplicar&aacute;n de forma continua en la instalaci&oacute;n una serie de medidas preventivas&rdquo;. Entre ellas, se dispondr&aacute; de un plan de gesti&oacute;n. Adem&aacute;s, pretenden instalar barreras sanitarias para &ldquo;disminuir el riesgo de difusi&oacute;n de enfermedades&rdquo;. El Ajuntament de Manacor no ha respondido a las consultas de este diario, en el momento en que se publica esta noticia.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Qu&eacute; dice el proyecto</strong></h2><p class="article-text">
        La explotaci&oacute;n av&iacute;cola se prev&eacute; edificar sobre una superficie de 403.119 metros cuadrados, de los cuales 376.178 corresponden a un &aacute;rea de suelo r&uacute;stico, que es donde se pretenden colocar las instalaciones. Por otro lado, hay una parcela de 26.941 metros cuadrados considerada como &Aacute;rea de Prevenci&oacute;n de Riesgos (APR) de incendios, a unos 300 metros de la ubicaci&oacute;n de las hipot&eacute;ticas naves.
    </p><p class="article-text">
        Adem&aacute;s, contempla la construcci&oacute;n de un almac&eacute;n para el empacado de los huevos de unos 343 metros cuadrados; un estercolero de unos 644 metros cuadrados, dimensionado para poder almacenar el esti&eacute;rcol producido durante un periodo de 4 meses y otras construcciones auxiliares. El estercolero solo podr&aacute; gestionar el esti&eacute;rcol procedente de esta explotaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Bajo un sistema de producci&oacute;n de huevo basado en un r&eacute;gimen de semilibertad (las gallinas se alojan libres en las instalaciones, sin jaula, pero tambi&eacute;n sin salida al exterior), las aves llegan a la explotaci&oacute;n con 17 semanas de vida. Tras un periodo de adaptaci&oacute;n de una semana, empiezan el per&iacute;odo de puesta que suele durar un a&ntilde;o. Pasado este tiempo, se llevan al matadero. Los cad&aacute;veres se almacenar&aacute;n en un contenedor cerrado hasta el momento de su traslado a la planta de valorizaci&oacute;n energ&eacute;tica, es decir, la incineradora gestionada por TIRME. Se prev&eacute; una producci&oacute;n de 25,6 millones de huevos al a&ntilde;o.
    </p><p class="article-text">
        Esta producci&oacute;n implica un consumo de 9.600 metros c&uacute;bicos de agua. Para ello, la explotaci&oacute;n dispondr&aacute; de abastecimiento de agua procedente de un pozo propio, debidamente legalizado, as&iacute; como una concesi&oacute;n para explotar las aguas subterr&aacute;neas, con un volumen anual de 17.817 metros c&uacute;bicos para regad&iacute;o, otros usos agrarios y abastecimiento de la granja.
    </p><p class="article-text">
        La zona se encuentra en una &aacute;rea de vulnerabilidad de acu&iacute;feros media, seg&uacute;n el Plan General de Ordenaci&oacute;n Urbana (PGOU) de Manacor. De hecho, el estado global de esta masa de agua subterr&aacute;nea es malo, y esta &aacute;rea es vulnerable &ldquo;a la contaminaci&oacute;n por nitratos de origen agrario&rdquo;. Las consecuencias negativas sobre las aguas subterr&aacute;neas podr&iacute;an derivarse todav&iacute;a m&aacute;s si se produjera una mala gesti&oacute;n del esti&eacute;rcol, lo cual debe evitarse con un plan de vigilancia ambiental. Av&iacute;cola Son Perot maneja un presupuesto de un mill&oacute;n de euros para ejecutar el proyecto.
    </p><p class="article-text">
        Sobre esta cuesti&oacute;n, la Direcci&oacute;n General de Recursos H&iacute;dricos responde a este diario que el proyecto todav&iacute;a est&aacute; &ldquo;en una fase muy inicial de tramitaci&oacute;n&rdquo;, y que, por tanto, no se ha emitido &ldquo;ning&uacute;n informe&rdquo; al respecto. Cuando corresponda, se analizar&aacute;n las cuestiones que son competencia de la Direcci&oacute;n General, &ldquo;como la disponibilidad de recursos h&iacute;dricos, el aprovechamiento del agua prevista para la actividad, posibles cambios de uso, as&iacute; como otros aspectos relacionados con el Plan Hidrol&oacute;gico o posibles afecciones al dominio p&uacute;blico hidr&aacute;ulico&rdquo;. Se trata de un procedimiento, se&ntilde;alan dichas fuentes, que todav&iacute;a tiene un recorrido administrativo importante, &ldquo;por lo que en estos momentos no es posible realizar una valoraci&oacute;n concreta&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Fuentes de la Conselleria de Agricultura, Pesca y Medio Natural &ndash;hay informes que dependen de dos de sus direcciones generales&ndash; se&ntilde;alan que se aprob&oacute; el Decreto Ley 1/2025 &ndash;con el voto favorable de M&Eacute;S, partido en la oposici&oacute;n&ndash;, avalado por los ayuntamientos, que establece medidas urgentes para proteger el medio ambiente y fija limitaciones estrictas a las explotaciones av&iacute;colas. El proyecto, por tanto, deber&aacute; encajar dentro de esta norma. Las mismas fuentes se&ntilde;alan que las autorizaciones pueden demorarse entre a&ntilde;o y medio y dos a&ntilde;os, si todos los informes de las autoridades competentes son favorables.
    </p><p class="article-text">
        El proyecto ha salido a exposici&oacute;n p&uacute;blica a trav&eacute;s de la Conselleria de Vivienda, Territorio y Movilidad, por lo que ser&aacute; este organismo quien solicitar&aacute; todos los informes a las autoridades competentes. Este procedimiento incluye el informe del Ayuntamiento, que tiene que justificar si autoriza o no el proyecto, y en base a qu&eacute; motivos. Fuentes de la Conselleria de Territorio explican que la Direcci&oacute;n General de Armonizaci&oacute;n Urban&iacute;stica y Evaluaci&oacute;n Ambiental, que es el &oacute;rgano ambiental que otorga la autorizaci&oacute;n ambiental integrada, est&aacute; condicionada por el Decreto Ley 1/2025.
    </p><p class="article-text">
        Esta norma destaca el l&iacute;mite m&aacute;ximo de capacidad fijado en 160.000 gallinas y la obligaci&oacute;n de respetar distancias m&iacute;nimas respecto a n&uacute;cleos residenciales. El proyecto presentado es de hasta un m&aacute;ximo de 80.000 gallinas, lo que obliga que debe estar a una distancia de 4.000 metros de los n&uacute;cleos urbanos. En cuanto a su tramitaci&oacute;n, el proyecto &ldquo;se encuentra actualmente en una fase inicial, y en este tipo de procedimiento, su tramitaci&oacute;n administrativa puede durar entre un a&ntilde;o y medio y dos a&ntilde;os&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Despu&eacute;s del inicio del periodo de informaci&oacute;n p&uacute;blica, las distintas administraciones p&uacute;blicas deber&aacute;n realizar sus informes y se abre periodo de alegaciones para todas aquellas personas interesadas. &ldquo;Una vez concluya este proceso de informaci&oacute;n p&uacute;blica, se deber&aacute; iniciar el procedimiento de evaluaci&oacute;n de impacto ambiental ordinario, obligatorio en una instalaci&oacute;n de estas caracter&iacute;sticas&rdquo;, se&ntilde;alan las fuentes consultadas. El Ayuntamiento de Manacor, finalmente, deber&aacute; informar si el proyecto es compatible o no con la planificaci&oacute;n urban&iacute;stica del municipio.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Alternativas al proyectoc</strong></h2><p class="article-text">
        Av&iacute;cola Son Perot se plantea alternativas a la presentaci&oacute;n del actual proyecto. En primer lugar, la opci&oacute;n de no ejecutarlo porque de este modo &ldquo;los impactos medioambientales negativos del proyecto se evitar&iacute;an&rdquo;, como figura en el Estudio de Impacto Ambiental, consultado por este diario.
    </p><p class="article-text">
        En segundo lugar, la empresa explica que ha intentado elegir el lugar de forma que &ldquo;los costes medioambientales y econ&oacute;micos del proyecto fueran los m&iacute;nimos posibles&rdquo;. La empresa promotora detalla, teniendo en cuenta las limitaciones que suponen las distancias respecto a las zonas residenciales, que no se han encontrado &ldquo;alternativas que resulten ambientalmente m&aacute;s adecuadas que la elegida&rdquo; y que sean &ldquo;t&eacute;cnicamente viables para el proyecto propuesto y sus caracter&iacute;sticas espec&iacute;ficas&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En tercer lugar, plantean la posibilidad de reducir &ldquo;la capacidad productiva&rdquo;. As&iacute;, se reducir&iacute;an todos los factores ambientales que van directamente ligados al n&uacute;mero de animales, como &ldquo;las emisiones totales a la atm&oacute;sfera, el consumo de agua, la cantidad total de esti&eacute;rcol producida o el n&uacute;mero de cad&aacute;veres&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Sin embargo, a juicio de Av&iacute;cola Son Perot, esta opci&oacute;n reduce la &ldquo;rentabilidad del proyecto&rdquo; y a&ntilde;ade que, por razones de econom&iacute;a de escala, un aumento de la capacidad permite &ldquo;reducir los costes de producci&oacute;n por plaza, aumentando la rentabilidad econ&oacute;mica de la actividad y la viabilidad futura de la explotaci&oacute;n&rdquo;. Aspectos que son &ldquo;realmente importantes en un sector que sufre especialmente los sobrecostes de la insularidad&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Ribas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/empresa-granja-horrores-mallorca-quiere-construir-explotacion-80-000-gallinas_1_13272997.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 03 Jun 2026 17:02:56 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/107cd515-86f6-4f73-91bd-a2a220986c14_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="219511" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/107cd515-86f6-4f73-91bd-a2a220986c14_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="219511" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La empresa de la 'granja de los horrores' de Mallorca quiere construir otra explotación con 80.000 gallinas]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/107cd515-86f6-4f73-91bd-a2a220986c14_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Mallorca,Macrogranjas,Stop Macrogranjas,Animalistas,Animales,Experimentación animal]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La Justícia autoritza el desnonament forçós de les últimes 80 persones que subsisteixen a la vella presó de Palma]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/justicia-autoritza-desnonament-forcos-les-ultimes-80-persones-subsisteixen-vella-preso-palma_1_13269170.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/c66e6a20-15eb-4b82-932f-a4589b9d3f77_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La Justícia autoritza el desnonament forçós de les últimes 80 persones que subsisteixen a la vella presó de Palma"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Des de fa més de vint anys, l'antiga presó funciona com a refugi precari de centenars de persones expulsades del mercat de l'habitatge</p><p class="subtitle">“Per una habitació em demanaven 1.200 euros”: l'últim aniversari d'Aurora abans del desallotjament de la vella presó de Palma
</p></div><p class="article-text">
        Un jutjat de Palma ha autoritzat l'entrada a l'antiga pres&oacute; de la ciutat i el desallotjament for&ccedil;&oacute;s de les prop de 80 persones que encara resideixen a l'immoble, una mesura que previsiblement s'executar&agrave; durant aquest mes de juny. La resoluci&oacute; judicial arriba despr&eacute;s que l'Ajuntament sol&middot;licit&eacute;s recuperar la possessi&oacute; de l'edifici, que des de fa m&eacute;s de vint anys funciona com a <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/necesito-lugar-dormir-palma-activa-desalojo-200-personas-malviven-antigua-carcel_1_13018889.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">refugi precari de centenars de persones expulsades del mercat de l'habitatge</a>.
    </p><p class="article-text">
        Un jutjat de Palma ha autoritzat l'entrada a l'antiga pres&oacute; de la ciutat i el desallotjament for&ccedil;&oacute;s de les prop de 80 persones que encara resideixen a l'immoble, una mesura que previsiblement s'executar&agrave; durant aquest mes de juny. La resoluci&oacute; judicial arriba despr&eacute;s que l'Ajuntament sol&middot;licit&agrave;s recuperar la possessi&oacute; de l'edifici, que des de fa m&eacute;s de vint anys funciona com a refugi precari de centenars de persones expulsades del mercat de l'habitatge.
    </p><p class="article-text">
        El batle de Palma, Jaime Mart&iacute;nez (PP), ha informat aquest dimarts que la interlocut&ograve;ria va ser dictada divendres passat, nom&eacute;s unes hores despr&eacute;s que Cort formalitz&agrave;s la petici&oacute;. Segons ha destacat el primer edil, el jutge avala &ldquo;tots i cadascun dels punts&rdquo; recollits a l'expedient municipal i considera justificada l'actuaci&oacute; plantejada pel consistori.
    </p><p class="article-text">
        La resoluci&oacute; fonamenta el desallotjament en els informes elaborats per la Policia Local, els bombers i les autoritats sanit&agrave;ries, que alerten d'un &ldquo;risc real, greu i actual&rdquo; per a la vida i la integritat f&iacute;sica dels residents a causa del deteriorament de l'immoble. La interlocut&ograve;ria judicial adverteix de les deficients condicions de salubritat, les dificultats per a una eventual evacuaci&oacute; i l'elevat risc d'incendi existent a l'edifici.
    </p><p class="article-text">
        Aix&iacute; mateix, el jutjat subratlla que els serveis socials municipals han identificat i at&egrave;s els ocupants, oferint-los acc&eacute;s a diferents recursos assistencials, i conclou que el desallotjament for&ccedil;&oacute;s constitueix una mesura &ldquo;necess&agrave;ria, adequada i proporcionada&rdquo;. La resoluci&oacute; tamb&eacute; destaca que els informes socials no han detectat la pres&egrave;ncia de menors ni de v&iacute;ctimes de viol&egrave;ncia de g&egrave;nere entre les persones que romanen a l'antiga pres&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Tal com ha explicat el batle i recull Europa Press, l'Ajuntament donar&agrave; compte aquest dimecres de la interlocut&ograve;ria a la Junta de Govern, alhora que ha convocat per dijous una Junta Local de Seguretat extraordin&agrave;ria amb l'objectiu de coordinar el dispositiu i fixar la data d'execuci&oacute; del desallotjament. Mart&iacute;nez no ha concretat quan es dur&agrave; a terme la intervenci&oacute;, tot i que ha assegurat que mant&eacute; contactes amb la Delegaci&oacute; del Govern per planificar el dispositiu.
    </p><p class="article-text">
        Segons les dades facilitades per Cort, de les m&eacute;s de 200 persones que residien a l'edifici el passat febrer, unes 140 ja han abandonat l'immoble. El consistori assegura que la majoria ha abandonat Palma i que unes altres 45 han accedit a recursos gestionats per l'Institut Mallorqu&iacute; d'Afers Socials (IMAS). L'Ajuntament sost&eacute;, a m&eacute;s, que no t&eacute; const&agrave;ncia que aquestes persones s'hagin traslladat a altres assentaments o edificis ocupats de la capital.
    </p><p class="article-text">
        Una vegada executat el desallotjament, l'&Agrave;rea d'Infraestructures preveu segellar els accessos a l'immoble i instal&middot;lar sistemes de videovigil&agrave;ncia, a m&eacute;s de refor&ccedil;ar la pres&egrave;ncia de la Policia Local per evitar noves ocupacions. Quan finalitzi el proc&eacute;s judicial, l'Ajuntament preveu tapiar i demolir completament l'antiga pres&oacute;. Sobre el solar, el consistori projecta construir nous accessos viaris vinculats al projecte de reordenaci&oacute; impulsat pel Consell de Mallorca, a m&eacute;s de desenvolupar promocions d'habitatges dotacionals.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La vella pres&oacute;, s&iacute;mbol de la crisi habitacional</strong></h2><p class="article-text">
        L'antiga pres&oacute; de Palma va ser inaugurada l'any 1968 i va funcionar com a pres&oacute; provincial fins al 1999, quan els interns foren traslladats a l'actual centre penitenciari, als afores de la ciutat. Despr&eacute;s del seu tancament, el recinte va quedar abandonat entre promeses pol&iacute;tiques de reconversi&oacute; que mai no arribaren a materialitzar-se. Amb el pas dels anys, les cel&middot;les buides, els patis interiors i les depend&egrave;ncies en ru&iuml;nes varen ser ocupats progressivament per persones sense alternativa habitacional que, en els darrers temps, han sobreviscut entre enderrocs, munts de fems i murs esquerdats que amb prou feines aconsegueixen contenir el fred i la humitat de l'exterior.
    </p><p class="article-text">
        Com si es tract&agrave;s d'un term&ograve;metre extrem de la fractura habitacional de Palma, entre els murs de l'immoble hi han conviscut perfils molt diversos: treballadors de la construcci&oacute; i de l'hostaleria, jubilats amb pensions insuficients, persones migrants en situaci&oacute; irregular o dones v&iacute;ctimes de viol&egrave;ncia, als quals en els darrers anys s'hi han sumat joves abocats a cercar solucions alternatives per protegir la seva integritat f&iacute;sica i mental.
    </p><p class="article-text">
        Molts compartien i comparteixen una mateixa traject&ograve;ria: habitacions cada vegada m&eacute;s cares, feines prec&agrave;ries, desnonaments silenciosos i la impossibilitat d'accedir fins i tot al lloguer m&eacute;s b&agrave;sic en una ciutat on la pressi&oacute; immobili&agrave;ria no ha deixat d'augmentar i en qu&egrave; fins i tot les persones que treballen han deixat de poder permetre's un habitatge.
    </p><p class="article-text">
        Actualment, trobar una habitaci&oacute; assequible s'ha convertit en una cursa impossible en una ciutat on els lloguers no deixen de disparar-se i en qu&egrave; moltes fam&iacute;lies destinen gran part del seu sou &uacute;nicament a pagar un sostre: els residents de la capital balear han de destinar gaireb&eacute; el 70% del seu salari brut mensual al lloguer d'un habitatge mitj&agrave; de 90 metres quadrats, el preu del qual arriba als 1.767 euros mensuals, segons les darreres dades publicades per pisos.com.
    </p><p class="article-text">
        Mentre els preus continuen marcant m&agrave;xims hist&ograve;rics i accedir a un pis resulta inabastable per a &agrave;mplies capes de la poblaci&oacute;, centenars de persones s'han vist abocades a viure amuntegades en <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/infierno-trasteros-policia-alquila-ilegalmente-personas-vulnerables-no-quiero-acabar-calle_1_12470630.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">infrahabitatges</a>,&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/precios-vivienda-hacinan-decenas-familias-caravanas-palma-animales_1_11674442.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">caravanes&nbsp;</a>i edificis abandonats com l'antiga pres&oacute; de Palma.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/justicia-autoritza-desnonament-forcos-les-ultimes-80-persones-subsisteixen-vella-preso-palma_1_13269170.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 02 Jun 2026 12:36:55 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/c66e6a20-15eb-4b82-932f-a4589b9d3f77_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="3738819" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/c66e6a20-15eb-4b82-932f-a4589b9d3f77_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="3738819" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La Justícia autoritza el desnonament forçós de les últimes 80 persones que subsisteixen a la vella presó de Palma]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/c66e6a20-15eb-4b82-932f-a4589b9d3f77_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Vivienda,Mercado inmobiliario,Especulación inmobiliaria,Alquiler,Trabajadores,Trabajadores pobres,Precariedad,Islas Baleares,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La Justicia autoriza el desalojo forzoso de las últimas 80 personas que subsisten en la vieja prisión de Palma]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/justicia-autoriza-desalojo-forzoso-ultimas-80-personas-subsisten-vieja-prision-palma_1_13269038.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/c66e6a20-15eb-4b82-932f-a4589b9d3f77_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La Justicia autoriza el desalojo forzoso de las últimas 80 personas que subsisten en la vieja prisión de Palma"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Desde hace más de veinte años, la antigua cárcel funciona como refugio precario de centenares de personas expulsadas del mercado de la vivienda</p><p class="subtitle">“Por una habitación me pedían 1.200 euros”: el último cumpleaños de Aurora antes del desalojo de la vieja cárcel de Palma
</p></div><p class="article-text">
        Un juzgado de Palma ha autorizado la entrada en la antigua prisi&oacute;n de la ciudad y el desalojo forzoso de las cerca de 80 personas que todav&iacute;a residen en el inmueble, una medida que previsiblemente se ejecutar&aacute; durante este mes de junio. La resoluci&oacute;n judicial llega despu&eacute;s de que el Ayuntamiento solicitara recuperar la posesi&oacute;n del edificio, que desde hace m&aacute;s de veinte a&ntilde;os funciona como <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/necesito-lugar-dormir-palma-activa-desalojo-200-personas-malviven-antigua-carcel_1_13018889.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">refugio precario de centenares de personas expulsadas del mercado de la vivienda</a>.
    </p><p class="article-text">
        El alcalde de Palma, Jaime Mart&iacute;nez (PP), ha informado este martes de que el auto fue dictado el pasado viernes, apenas unas horas despu&eacute;s de que Cort formalizara la petici&oacute;n. Seg&uacute;n ha destacado el primer edil, el juez avala &ldquo;todos y cada uno de los puntos&rdquo; recogidos en el expediente municipal y considera justificada la actuaci&oacute;n planteada por el consistorio.
    </p><p class="article-text">
        La resoluci&oacute;n fundamenta el desalojo en los informes elaborados por la Polic&iacute;a Local, los bomberos y las autoridades sanitarias, que alertan de un &ldquo;riesgo real, grave y actual&rdquo; para la vida y la integridad f&iacute;sica de los residentes debido al deterioro del inmueble. El auto judicial advierte de las deficientes condiciones de salubridad, las dificultades para una eventual evacuaci&oacute;n y el elevado riesgo de incendio existente en el edificio.
    </p><p class="article-text">
        Asimismo, el juzgado subraya que los servicios sociales municipales han identificado y atendido a los ocupantes, ofreci&eacute;ndoles acceso a distintos recursos asistenciales, y concluye que el desalojo forzoso constituye una medida &ldquo;necesaria, adecuada y proporcionada&rdquo;. La resoluci&oacute;n tambi&eacute;n destaca que los informes sociales no han detectado la presencia de menores ni de v&iacute;ctimas de violencia de g&eacute;nero entre las personas que permanecen en la antigua c&aacute;rcel.
    </p><p class="article-text">
        Tal como ha explicado el alcalde y recoge Europa Press, el Ayuntamiento dar&aacute; cuenta este mi&eacute;rcoles del auto en la Junta de Gobierno, al tiempo que ha convocado para el jueves una Junta Local de Seguridad extraordinaria con el objetivo de coordinar el operativo y fijar la fecha de ejecuci&oacute;n del desalojo. Mart&iacute;nez no ha concretado cu&aacute;ndo se llevar&aacute; a cabo la intervenci&oacute;n, aunque ha asegurado que mantiene contactos con la Delegaci&oacute;n del Gobierno para planificar el dispositivo.
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n los datos facilitados por Cort, de las m&aacute;s de 200 personas que resid&iacute;an en el edificio el pasado febrero, unas 140 ya han abandonado el inmueble. El consistorio asegura que la mayor&iacute;a ha abandonado Palma y que otras 45 han accedido a recursos gestionados por el Instituto Mallorqu&iacute;n de Asuntos Sociales (IMAS). El Ayuntamiento sostiene adem&aacute;s que no tiene constancia de que estas personas se hayan trasladado a otros asentamientos o edificios ocupados de la capital.
    </p><p class="article-text">
        Una vez ejecutado el desalojo, el &Aacute;rea de Infraestructuras prev&eacute; sellar los accesos al inmueble e instalar sistemas de videovigilancia, adem&aacute;s de reforzar la presencia de la Polic&iacute;a Local para evitar nuevas ocupaciones. Cuando termine el proceso judicial, el Ayuntamiento prev&eacute; tapiar y demoler completamente la antigua prisi&oacute;n. Sobre el solar, el Consistorio proyecta construir nuevos accesos viarios vinculados al proyecto de reordenaci&oacute;n impulsado por el Consell de Mallorca, adem&aacute;s de desarrollar promociones de viviendas dotacionales. 
    </p><h2 class="article-text"><strong>La vieja c&aacute;rcel, s&iacute;mbolo de la crisis habitacional</strong></h2><p class="article-text">
        La antigua c&aacute;rcel de Palma fue inaugurada en 1968 y funcion&oacute; como prisi&oacute;n provincial hasta 1999, cuando los internos fueron trasladados al actual centro penitenciario, en las afueras de la ciudad. Tras su clausura, el recinto qued&oacute; abandonado entre promesas pol&iacute;ticas de reconversi&oacute;n que nunca llegaron a materializarse. Con el paso de los a&ntilde;os, las celdas vac&iacute;as, los patios interiores y las dependencias en ruinas fueron ocupados progresivamente por personas sin alternativa habitacional que, en los &uacute;ltimos tiempos, han sobrevivido entre escombros, montones de basura y muros agrietados que apenas logran contener el fr&iacute;o y la humedad del exterior. 
    </p><p class="article-text">
        Como si de un term&oacute;metro extremo de la fractura habitacional de Palma se tratara, entre los muros del inmueble han convivido perfiles muy distintos: trabajadores de la construcci&oacute;n y de la hosteler&iacute;a, jubilados con pensiones insuficientes, personas migrantes en situaci&oacute;n irregular o mujeres v&iacute;ctimas de violencia, a quienes en los &uacute;ltimos a&ntilde;os se han sumado j&oacute;venes abocados a encontrar soluciones alternativas para proteger su integridad f&iacute;sica y mental. 
    </p><p class="article-text">
        Muchos compart&iacute;an y comparten una misma trayectoria: habitaciones cada vez m&aacute;s caras, empleos precarios, desahucios silenciosos y la imposibilidad de acceder incluso al alquiler m&aacute;s b&aacute;sico en una ciudad donde la presi&oacute;n inmobiliaria no ha dejado de aumentar y en la que incluso quienes trabajan han dejado de poder permitirse una vivienda. 
    </p><p class="article-text">
        En la actualidad, encontrar una habitaci&oacute;n asequible se ha convertido en una carrera imposible en una ciudad donde los alquileres no dejan de dispararse y en la que muchas familias destinan gran parte de su sueldo &uacute;nicamente a pagar un techo: los residentes de la capital balear deben destinar casi el 70% de su salario bruto mensual al alquiler de una vivienda media de 90 metros cuadrados, cuyo precio alcanza los 1.767 euros al mes, seg&uacute;n los &uacute;ltimos datos publicados por pisos.com. 
    </p><p class="article-text">
        Mientras los precios contin&uacute;an marcando m&aacute;ximos hist&oacute;ricos y acceder a un piso resulta inalcanzable para amplias capas de la poblaci&oacute;n, centenares de personas se han visto abocadas a vivir hacinadas en&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/infierno-trasteros-policia-alquila-ilegalmente-personas-vulnerables-no-quiero-acabar-calle_1_12470630.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">infraviviendas</a>,&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/precios-vivienda-hacinan-decenas-familias-caravanas-palma-animales_1_11674442.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">caravanas&nbsp;</a>y edificios abandonados como la antigua prisi&oacute;n de Palma.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/justicia-autoriza-desalojo-forzoso-ultimas-80-personas-subsisten-vieja-prision-palma_1_13269038.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 02 Jun 2026 12:27:16 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/c66e6a20-15eb-4b82-932f-a4589b9d3f77_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="3738819" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/c66e6a20-15eb-4b82-932f-a4589b9d3f77_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="3738819" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La Justicia autoriza el desalojo forzoso de las últimas 80 personas que subsisten en la vieja prisión de Palma]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/c66e6a20-15eb-4b82-932f-a4589b9d3f77_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Vivienda,Mercado inmobiliario,Especulación inmobiliaria,Alquiler,Trabajadores,Trabajadores pobres,Precariedad,Islas Baleares,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[L'empresa responsable del polèmic cartell en alemany associat al turisme d'excessos a Mallorca el retira: "Demanem disculpes"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-empresa-responsable-polemic-cartell-alemany-associat-turisme-d-excessos-mallorca-retira-demanem-disculpes_1_13266513.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/e4d57a2e-0895-4347-881c-0e309383dd1c_16-9-discover-aspect-ratio_default_1144285.jpg" width="1920" height="1080" alt="L&#039;empresa responsable del polèmic cartell en alemany associat al turisme d&#039;excessos a Mallorca el retira: &quot;Demanem disculpes&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La controvèrsia es va desencadenar arran del llenguatge utilitzat per la campanya: "Malle" és la forma col·loquial amb què molts turistes alemanys es refereixen a l'illa i forma part del conegut eslògan "El que passa a Malle es queda a Malle", integrat des de fa anys en l'imaginari festiu alemany associat a la més gran de les Balears</p><p class="subtitle">Un polèmic cartell en alemany que juga amb el doble sentit enfronta AENA i el Govern balear
</p></div><p class="article-text">
        El grup financer alemany Sparkassen-Finanzgruppe, impulsor del <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/pasa-mallorca-queda-mallorca-polemica-cartel-aleman-aeropuerto-asocia-isla-turismo-excesos_1_13256305.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">pol&egrave;mic cartell publicitari instal&middot;lat fa diversos dies a l'aeroport de Palma</a>, ha anunciat que retirar&agrave; la lona i ha demanat disculpes despr&eacute;s que el Govern balear denunci&agrave;s que el missatge &ldquo;Was auf Malle passiert, wird auf Malle beglichen&rdquo; (&ldquo;El que passa a Mallorca es paga a Mallorca&rdquo;) projecta una imatge &ldquo;denigrant&rdquo; de Mallorca associada al turisme d'excessos.
    </p><p class="article-text">
        La controv&egrave;rsia es va desencadenar arran del llenguatge utilitzat per la campanya: &ldquo;Malle&rdquo; &eacute;s la forma col&middot;loquial amb qu&egrave; molts turistes alemanys es refereixen a Mallorca i forma part del conegut esl&ograve;gan &ldquo;Was auf Malle passiert, bleibt auf Malle&rdquo; (&ldquo;El que passa a Mallorca es queda a Mallorca&rdquo;), integrat des de fa anys en l'imaginari festiu alemany associat a l'illa. La frase, inspirada al seu torn en el c&egrave;lebre lema nord-americ&agrave; &ldquo;El que passa a Las Vegas es queda a Las Vegas&rdquo;, apareix de fet en adhesius, articles de marxandatge i fins i tot en can&ccedil;ons i v&iacute;deos vinculats a la cultura del <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/ballermann-abismo-cerveza-balconing-camisetas-nazis-mallorca-he-salido-no-conozco-isla_1_12519906.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">'Ballermann</a>', el turisme de festa i els excessos nocturns en zones tur&iacute;stiques de Mallorca.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Lamentam profundament que el missatge que preten&iacute;em transmetre no hagi tengut &egrave;xit i s'hagi percebut a Mallorca com una falta de respecte&rdquo;, ha assenyalat l'entitat financera en un comunicat, en qu&egrave; demana disculpes per aquest fet i atribueix la pol&egrave;mica al fet que determinats matisos humor&iacute;stics poden interpretar-se de manera diferent segons l'idioma i generar &ldquo;percepcions no desitjades&rdquo;. L'anunci promocionava Wero, una nova plataforma europea de pagaments digitals impulsada per bancs i entitats financeres per competir amb sistemes com PayPal o Bizum.
    </p><p class="article-text">
        La campanya va provocar la reacci&oacute; immediata del Govern. El mat&iacute; de dijous passat, la Conselleria de Turisme, Cultura i Esports va anunciar que el seu titular, Jaume Bauz&agrave;, havia rem&egrave;s una carta al president d'AENA, Maurici Lucena, en la qual reclamava la retirada immediata de la publicitat en considerar que projectava una imatge &ldquo;denigrant&rdquo; de l'illa i contribu&iuml;a a refor&ccedil;ar estereotips vinculats al turisme d'excessos. L'Executiu auton&ograve;mic sost&eacute; que resulta &ldquo;absolutament inacceptable&rdquo; que la principal porta d'entrada a les Balears difongui missatges que contradiuen els esfor&ccedil;os institucionals per combatre aquest fenomen.
    </p><p class="article-text">
        L'horabaixa, l'organisme aeroportuari va difondre la seva reacci&oacute; als mitjans: &ldquo;Davant les informacions publicades referents a un cartell publicitari localitzat a l'edifici d'aparcament de l'Aeroport de Palma de Mallorca, en les quals s'afirma que aquesta campanya incentiva el turisme d'excessos a Mallorca, Aena vol aclarir que l'anunci al qual es fa refer&egrave;ncia &mdash;la traducci&oacute; del qual seria &lsquo;el que passa a Mallorca es paga a Mallorca, envia doblers entre amics de manera f&agrave;cil i r&agrave;pida&rsquo;&mdash; forma part d'una campanya comercial d'una caixa d'estalvis alemanya. L'entitat promociona l'&uacute;s de Wero (plataforma de pagament digital similar a Bizum). Per tant, no es tracta de cap campanya que incentivi el turisme d'excessos a l'illa. L'aeroport no &eacute;s generador de la demanda tur&iacute;stica, &eacute;s a dir, l'aflu&egrave;ncia de visitants dep&egrave;n fonamentalment del dest&iacute; i de l'oferta tur&iacute;stica de l'illa&rdquo;, remarcaven des d'Aena.
    </p><p class="article-text">
        Des de fa d&egrave;cades, espais com la Platja de Palma constitueixen una de les principals destinacions del turisme alemany a la Mediterr&agrave;nia i un dels s&iacute;mbols hist&ograve;rics del model de sol i platja de les Balears. Precisament per aix&ograve;, les institucions auton&ograve;miques i insulars han impulsat durant els darrers anys diverses mesures per combatre el turisme d'excessos, entre les quals restriccions a les promocions d'alcohol, la prohibici&oacute; de determinades ofertes de barra lliure i sancions m&eacute;s severes per a les conductes inc&iacute;viques.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-empresa-responsable-polemic-cartell-alemany-associat-turisme-d-excessos-mallorca-retira-demanem-disculpes_1_13266513.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 01 Jun 2026 14:39:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/e4d57a2e-0895-4347-881c-0e309383dd1c_16-9-discover-aspect-ratio_default_1144285.jpg" length="399336" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/e4d57a2e-0895-4347-881c-0e309383dd1c_16-9-discover-aspect-ratio_default_1144285.jpg" type="image/jpeg" fileSize="399336" width="1920" height="1080"/>
      <media:title><![CDATA[L'empresa responsable del polèmic cartell en alemany associat al turisme d'excessos a Mallorca el retira: "Demanem disculpes"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/e4d57a2e-0895-4347-881c-0e309383dd1c_16-9-discover-aspect-ratio_default_1144285.jpg" width="1920" height="1080"/>
      <media:keywords><![CDATA[Turismo,Turistas,Masificación turística,Bancos,Aena,Islas Baleares,Mallorca,Palma,Alemania]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La empresa responsable del polémico cartel en alemán asociado al turismo de excesos en Mallorca lo retira: "Pedimos disculpas"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/empresa-responsable-polemico-cartel-aleman-asociado-turismo-excesos-mallorca-retira-pedimos-disculpas_1_13266445.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/e4d57a2e-0895-4347-881c-0e309383dd1c_16-9-discover-aspect-ratio_default_1144285.jpg" width="1920" height="1080" alt="La empresa responsable del polémico cartel en alemán asociado al turismo de excesos en Mallorca lo retira: &quot;Pedimos disculpas&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La controversia se desató a raíz del lenguaje utilizado por la campaña: "Malle" es la forma coloquial con la que muchos turistas alemanes se refieren a la isla y forma parte del conocido eslogan “Lo que pasa en Malle se queda en Malle”, integrado desde hace años en el imaginario festivo alemán asociado a la mayor de las Balears</p><p class="subtitle">Un polémico cartel en alemán que juega con el doble sentido enfrenta a AENA y al Govern balear
</p></div><p class="article-text">
        El grupo financiero alem&aacute;n Sparkassen-Finanzgruppe, impulsor del <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/pasa-mallorca-queda-mallorca-polemica-cartel-aleman-aeropuerto-asocia-isla-turismo-excesos_1_13256305.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">pol&eacute;mico cartel publicitario instalado hace varios d&iacute;as en el aeropuerto de Palma</a>, ha anunciado que retirar&aacute; la lona y ha pedido disculpas despu&eacute;s de que el Govern balear denunciara que el mensaje &ldquo;Was auf Malle passiert, wird auf Malle beglichen&rdquo; (&ldquo;Lo que pasa en Mallorca se paga en Mallorca&rdquo;) proyecta una imagen &ldquo;denigrante&rdquo; de Mallorca asociada al turismo de excesos.
    </p><p class="article-text">
        La controversia se desat&oacute; a ra&iacute;z del lenguaje utilizado por la campa&ntilde;a: &ldquo;Malle&rdquo; es la forma coloquial con la que muchos turistas alemanes se refieren a Mallorca y forma parte del conocido eslogan &ldquo;Was auf Malle passiert, bleibt auf Malle&rdquo; (&ldquo;Lo que pasa en Mallorca se queda en Mallorca&rdquo;), integrado desde hace a&ntilde;os en el imaginario festivo alem&aacute;n asociado a la isla. La frase, inspirada a su vez en el c&eacute;lebre lema estadounidense &ldquo;Lo que pasa en Las Vegas se queda en Las Vegas&rdquo;, aparece de hecho en pegatinas, art&iacute;culos de&nbsp;<em>merchandising&nbsp;</em>e incluso en canciones y v&iacute;deos vinculados a la cultura del&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/ballermann-abismo-cerveza-balconing-camisetas-nazis-mallorca-he-salido-no-conozco-isla_1_12519906.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">'Ballermann</a>', el turismo de fiesta y los excesos nocturnos en zonas tur&iacute;sticas de Mallorca.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Lamentamos profundamente que el mensaje que pretend&iacute;amos transmitir no haya tenido &eacute;xito y se haya percibido en Mallorca como una falta de respeto&rdquo;, ha se&ntilde;alado la entidad financiera en un comunicado, en el que pde disculpas por ello y atribuye la pol&eacute;mica a que determinados matices humor&iacute;sticos pueden interpretarse de manera diferente seg&uacute;n el idioma y generar &ldquo;percepciones no deseadas&rdquo;. El anuncio promocionaba Wero, una nueva plataforma europea de pagos digitales impulsada por bancos y entidades financieras para competir con sistemas como PayPal o Bizum.
    </p><p class="article-text">
        La campa&ntilde;a provoc&oacute; la inmediata reacci&oacute;n del Govern. En la ma&ntilde;ana del pasado jueves, la Conselleria de Turismo, Cultura y Deportes anunci&oacute; que su titular, Jaume Bauz&agrave;, hab&iacute;a remitido una carta al presidente de AENA, Maurici Lucena, en la que reclamaba la retirada inmediata de la publicidad por considerar que proyectaba una imagen &ldquo;denigrante&rdquo; de la isla y contribu&iacute;a a reforzar estereotipos vinculados al turismo de excesos. El Ejecutivo auton&oacute;mico sostiene que resulta &ldquo;absolutamente inaceptable&rdquo; que la principal puerta de entrada a Balears difunda mensajes que contradicen los esfuerzos institucionales para combatir este fen&oacute;meno.
    </p><p class="article-text">
        Por la tarde, el organismo aeroportuario difundi&oacute; su reacci&oacute;n a los medios: &ldquo;Ante las informaciones publicadas referentes a un cartel publicitario localizado en el edificio parking del Aeropuerto de Palma de Mallorca, en las que se afirma que dicha campa&ntilde;a incentiva el turismo de excesos en Mallorca, Aena quiere aclarar que el anuncio al que se hace referencia -cuya traducci&oacute;n seria &rdquo;lo que pasa en Mallorca se paga en Mallorca, env&iacute;a dinero entre amigos de forma f&aacute;cil y r&aacute;pida&ldquo;- forma parte de una campa&ntilde;a comercial de una caja de ahorros alemana. La entidad est&aacute; promocionando el uso de wero (plataforma de pago digital similar a bizum). Por tanto, no se trata de ninguna campa&ntilde;a que incentive el turismo de excesos en la isla. El aeropuerto no es generador de la demanda tur&iacute;stica, es decir, la afluencia de visitantes depehab&iacute;a rnde fundamentalmente del destino y de la oferta tur&iacute;stica de la isla&rdquo;, remarcaban desde Aena.
    </p><p class="article-text">
        Desde hace d&eacute;cadas, espacios como la Playa de Palma constituyen uno de los principales destinos del turismo alem&aacute;n en el Mediterr&aacute;neo y uno de los s&iacute;mbolos hist&oacute;ricos del modelo de sol y playa de Balears. Precisamente por ello, las instituciones auton&oacute;micas e insulares han impulsado durante los &uacute;ltimos a&ntilde;os diversas medidas para combatir el turismo de excesos, entre ellas restricciones a las promociones de alcohol, la prohibici&oacute;n de determinadas ofertas de barra libre y sanciones m&aacute;s severas para conductas inc&iacute;vicas.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/empresa-responsable-polemico-cartel-aleman-asociado-turismo-excesos-mallorca-retira-pedimos-disculpas_1_13266445.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 01 Jun 2026 14:21:59 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/e4d57a2e-0895-4347-881c-0e309383dd1c_16-9-discover-aspect-ratio_default_1144285.jpg" length="399336" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/e4d57a2e-0895-4347-881c-0e309383dd1c_16-9-discover-aspect-ratio_default_1144285.jpg" type="image/jpeg" fileSize="399336" width="1920" height="1080"/>
      <media:title><![CDATA[La empresa responsable del polémico cartel en alemán asociado al turismo de excesos en Mallorca lo retira: "Pedimos disculpas"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/e4d57a2e-0895-4347-881c-0e309383dd1c_16-9-discover-aspect-ratio_default_1144285.jpg" width="1920" height="1080"/>
      <media:keywords><![CDATA[Turismo,Turistas,Masificación turística,Bancos,Aena,Islas Baleares,Mallorca,Palma,Alemania]]></media:keywords>
    </item>
  </channel>
</rss>
