Les entitats animalistes Arde i Satya Animal han lliurat aquest divendres al Govern 50.000 signatures per reclamar que freni el projecte d'una nova macrogranja de 80.000 gallines a la finca de Son Brau, a Manacor, impulsat per Avícola Son Perot. El lliurament ha tingut lloc al Consolat de Mar, coincidint amb la celebració del Consell de Govern. Durant l'acte, les entitats també han anunciat una cadena humana aquest diumenge a la finca per reclamar que no s'autoritzi l'explotació.

La mobilització arriba després que totes dues organitzacions hagin presentat davant la Fiscalia dues denúncies relacionades amb altres dues explotacions avícoles de la mateixa empresa a Manacor. La documentació aportada, de la qual va informar en primícia elDiario.es, inclou imatges de l'interior de les instal·lacions en què s'observen gallines vives al costat de cadàvers en descomposició, ous amb àcars, acumulacions d'excrements i paneroles. Les imatges han revifat la controvèrsia sobre les condicions de les granges d'Avícola Son Perot i la conveniència d'autoritzar una nova explotació de més capacitat.

Les entitats animalistes consideren que els fets denunciats s'haurien de tenir en compte abans de donar llum verda al projecte de Son Brau. La portaveu d'Arde, Julia Elizalde, defensa que hi ha una relació directa entre les condicions documentades a les instal·lacions que ja funcionen i les de la futura explotació. “Als ulls de qualsevol, hi ha una relació absoluta”, sosté. “Si això ha passat en una granja de 40.000 gallines, què passarà en una de 80.000?”, es demana.

Simonet, tanmateix, va rebutjar dimarts que les denúncies hagin de condicionar la tramitació del nou projecte. “La inspecció que es va fer a la granja de Mirabó i el projecte de Son Brau són dues coses diferents”, va afirmar. El conseller va recordar que la iniciativa es troba en fase d'autorització ambiental integrada, un procediment en què es recullen informes dels ajuntaments i dels organismes competents en matèries com els recursos hídrics o la mobilitat.

“Administrativament, no podem entrar en una cosa d'aquestes; si féssim una suposició així, estaríem prevaricant”, va concloure el responsable d'Agricultura, que va defensar així la separació entre la investigació sobre les instal·lacions existents i l'expedient administratiu de la futura macrogranja.

El lliurament de les 50.000 signatures pretén traslladar aquesta controvèrsia al Govern i reclamar que les denúncies sobre les condicions de les explotacions actuals es tinguin en compte a l'hora de decidir si s'autoritza una instal·lació que duplicaria la capacitat de la granja de referència esmentada per les organitzacions. El projecte de Son Brau continua pendent de completar els tràmits ambientals.

Cadena humana contra la nova explotació

L'oposició al projecte tindrà una nova expressió aquest diumenge. La Plataforma No Macrogranges ha convocat una cadena humana a les 11.00 hores a la finca de Son Brau per reclamar que no s'autoritzi l'explotació de 80.000 gallines.

El portaveu de Satya Animal, Kike Gimeno, ha qualificat aquestes instal·lacions de “fatídiques” per als animals, els veïns i el medi ambient. Les organitzacions sostenen que concentrar tants animals en una mateixa nau planteja problemes de benestar animal i de gestió ambiental. També han recordat els informes desfavorables que, segons afirmen, han emès l'Ajuntament de Manacor i altres entitats, i han invocat el precedent del macroprojecte de Sineu, les anàlisis ecològiques del qual van advertir de riscos per als ecosistemes i la població.

Gimeno ha defensat que el lliurament de les signatures pretén traslladar a la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural el rebuig ciutadà i pressionar el Govern perquè es pronunciï sobre el projecte. El portaveu ha assegurat que l'empresa ja ha comprat els terrenys i està duent a terme els tràmits necessaris, tot i que ha admès que les entitats desconeixen en quin punt exacte es troba l'expedient. Al seu parer, la iniciativa continua avançant i la Conselleria no es planteja paralitzar-la.

La protesta arriba en plena controvèrsia per les condicions documentades en altres explotacions d'Avícola Son Perot i Avícola Ballester a Mallorca. Després de les denúncies presentades per Arde i Satya Animal davant la Fiscalia, la Conselleria va inspeccionar dimarts la granja de Mirabó, a Manacor. El conseller Joan Simonet va explicar que les dues naus, amb capacitat per a unes 40.000 aus, estaven buides des de la setmana anterior i que les gallines havien estat traslladades a un escorxador de Múrcia amb les autoritzacions pertinents.

A aquesta controvèrsia s'hi ha afegit la resposta de les empreses, que dijous van anunciar accions legals per presumptes difamacions i falsedats contra les entitats animalistes. Les companyies van avançar que presentarien una demanda de conciliació contra Gimeno per les seves declaracions sobre la possible presència de salmonel·losi en els ous de Son Perot i van advertir que podrien emprendre accions penals si no es retractava.

Las entidades animalistas Arde y Satya Animal han entregado este viernes al Govern 50.000 firmas para reclamar que frene el proyecto de una nueva macrogranja de 80.000 gallinas en la finca de Son Brau, en Manacor, impulsado por Avícola Son Perot. La entrega ha tenido lugar en el Consolat de Mar, coincidiendo con la celebración del Consell de Govern, donde han anunciado, además, la realización de una cadena humana este domingo en la finca para reclamar que no se autorice la explotación.

La movilización llega después de que ambas organizaciones hayan presentado ante la Fiscalía dos denuncias relacionadas con otras dos explotaciones avícolas de la misma empresa en Manacor. La documentación aportada, de la que informó en primicia elDiario.es, incluye imágenes del interior de las instalaciones en las que se observan gallinas vivas junto a cadáveres en descomposición, huevos con ácaros, acumulaciones de excrementos y cucarachas. Las imágenes han reavivado la controversia sobre las condiciones de las granjas de Avícola Son Perot y la conveniencia de autorizar una nueva explotación de mayor capacidad.

Las entidades animalistas consideran que los hechos denunciados deberían tenerse en cuenta antes de dar luz verde al proyecto de Son Brau. Su portavoz, Julia Elizalde, defiende que existe una relación directa entre las condiciones documentadas en las instalaciones que ya están en funcionamiento y la futura explotación. “A ojos de cualquiera existe una relación absoluta”, sostiene. “Si esto ha pasado en una granja de 40.000 gallinas, ¿qué pasará en una de 80.000?”, se pregunta.

Simonet, sin embargo, rechazó el pasado martes que las denuncias deban determinar la tramitación del nuevo proyecto. “La inspección que se hizo en la granja de Mirabó y el proyecto de Son Brau son dos cosas diferentes”, afirmó. El conseller recordó que la iniciativa se encuentra en fase de autorización ambiental integrada, un procedimiento en el que se recaban informes de los ayuntamientos y de organismos competentes en materias como recursos hídricos o movilidad.

“Administrativamente no podemos entrar en una cosa de estas; si hiciésemos una suposición así estaríamos prevaricando”, zanjó el responsable de Agricultura, que defendió así la separación entre la investigación de las instalaciones existentes y el expediente administrativo de la futura macrogranja.

La entrega de las 50.000 firmas pretende trasladar esa disputa al Govern y reclamar que las denuncias sobre las condiciones de las explotaciones actuales tengan consecuencias sobre la decisión de autorizar una instalación que duplicaría la capacidad de la granja de referencia citada por las organizaciones. El proyecto de Son Brau continúa pendiente de los trámites ambientales.

Cadena humana contra la nueva explotación

La oposición al proyecto tendrá una nueva expresión este domingo. La Plataforma No Macrogranjas ha convocado a las 11.00 horas una cadena humana en la finca de Son Brau para reclamar que no se autorice la explotación de 80.000 gallinas.

El portavoz de Satya Animal, Kike Gimeno, ha calificado estas instalaciones de “fatídicas” para los animales, los vecinos y el medioambiente. Las organizaciones sostienen que la concentración de tantos animales en una misma nave plantea problemas de bienestar animal y de gestión ambiental. También han recordado los informes desfavorables que, según afirman, han emitido el Ayuntamiento de Manacor y otras entidades, y han invocado el precedente del macroproyecto de Sineu, cuyos análisis ecológicos advirtieron de riesgos para los ecosistemas y la población.

Gimeno ha defendido que la entrega de las firmas busca trasladar a la Conselleria de Agricultura, Pesca y Medio Natural el rechazo ciudadano y presionar al Govern para que se pronuncie sobre el proyecto. El portavoz ha asegurado que la empresa ya ha comprado los terrenos y está realizando los trámites necesarios, aunque ha admitido que las entidades desconocen en qué punto exacto se encuentra el expediente. A su juicio, la iniciativa sigue avanzando y la Conselleria no se plantea paralizarla.

La protesta llega en plena controversia por las condiciones documentadas en otras explotaciones de Avícola Son Perot y Avícola Ballester en Mallorca. Tras las denuncias presentadas por Arde y Satya Animal ante la Fiscalía, la Conselleria inspeccionó el martes la granja de Mirabó, en Manacor. El conseller Joan Simonet explicó que sus dos naves, con capacidad para unas 40.000 aves, estaban vacías desde la semana anterior y que las gallinas habían sido trasladadas a un matadero de Murcia con las autorizaciones pertinentes.

A esta disputa se ha sumado la respuesta de las empresas, que este jueves anunciaron acciones legales por presunta difamación y falsedad contra las entidades animalistas. Las compañías avanzaron que presentarán una demanda de conciliación contra Gimeno por sus declaraciones sobre la posible presencia de salmonelosis en los huevos de Son Perot y advirtieron de que podrían emprender acciones penales si no se retractaba.

L’empresa mallorquina que gestiona les macrogranges de Mirabó, Es Caparó i Llucmajor –totes tres han estat en el punt de mira per presumptes irregularitats– ha anunciat “accions legals, penals i civils” per allò que considera “una campanya de difamació i falsedats” per part de les entitats animalistes que han denunciat les condicions en què viuen les gallines de les diferents explotacions. Aquest dilluns, elDiario.es ha publicat imatges de la granja de Mirabó, enregistrades el juliol de 2026 i facilitades per ARDE i Satya Animal, en què es veuen gallines amb ferides obertes, aus que es piquen entre elles fins a arribar als teixits interns i cadàvers en descomposició al costat d’animals vius. Aquest dijous s’han fet públiques imatges de la granja d’Es Caparó, també del juliol, que mostren gallines canibalitzades per altres, cadàvers desmembrats en diferents estats de descomposició i aus plomades i malaltes.

Avícola Ballester –que opera a través de les societats Avícola Son Perot S.A. i Avícola Ballester S.A.– ha anunciat aquest dijous una demanda de conciliació contra Kike Gimeno, portaveu de Satya Animal, per “desaconsellar el consum d’ous” procedents de les naus de Mirabó partint de la “falsa premissa”, segons Ballester, que hi hauria una “contaminació per salmonel·la”. En declaracions a elDiario.es, Gimeno explica que, quan s’ha referit als riscos, parla de “probabilitats basades en les imatges que tenim contrastades i verificades”, i que aquestes es fonamenten en un informe pericial veterinari signat per Alba Nieto. “Aquest informe també esmenta aquests possibles riscos”. “Aquestes afirmacions en cap cas són rotundes, no fem acusacions directes. Qui les ha de fer és, en tot cas, la Conselleria competent”, afirma.

Pel que fa a Mirabó, la Conselleria d’Agricultura va explicar a aquest diari que, actualment, l’explotació avícola no té “cap gallina a les instal·lacions”, després que l’empresa comuniqués aquesta decisió al Govern aquest mes d’octubre. També afirma que la macrogranja ha estat sotmesa a controls oficials des del 2021 sense que “s’hi hagin detectat deficiències”, llevat d’un brot de salmonel·la l’agost del 2025. A més, afegeix que no hi ha cap data prevista per a la “reintroducció de les gallines”. “Quan es reprengui l’activitat, la Conselleria durà a terme una nova inspecció per comprovar que es compleix la normativa”, va assegurar.

D’altra banda, l’empresa va respondre a aquest diari que es reservava “les accions civils i penals” que li poguessin correspondre “arran de la publicació d’imatges sense certificació de procedència, com també del contingut anunciat”. És a dir, el contingut del reportatge que es va traslladar a l’empresa abans de publicar-lo, amb l’objectiu de contrastar la informació i obtenir-ne la versió dels fets, una possibilitat que l’empresa va declinar. Les imatges, d’altra banda, estan geolocalitzades i es van enregistrar al costat de diaris locals del dia.

L’empresa acusa falsament elDiario.es de mentir

Avícola Son Perot ha explicat que, fa uns mesos, va interposar una demanda per vulneració de drets fonamentals contra Diario de Prensa Digital, SL, la societat editora d’elDiario.es, per “haver publicat fets rotundament falsos”, com ara la “sanció inventada de 200.100 euros a Avícola Son Perot”, que considera “objectivament falsa”. “Confiem que la Justícia, amb els seus terminis, corregirà aquesta greu desviació de la realitat que ens ha perjudicat”. Aquesta demanda, però, no ha arribat a Diario de Prensa Digital, SL.

Pel que fa a la informació esmentada, està contrastada i no només la va publicar elDiario.es, sinó també altres mitjans de comunicació de les Illes Balears. L’inici del procediment sancionador el va anunciar el conseller d’Agricultura, Joan Simonet, el 30 de maig de 2025, arran de les irregularitats detectades a la macrogranja de Llucmajor. Després de l’informe elaborat pels tècnics, es va concloure que s’havien comès set infraccions, totes qualificades de greus, que podien comportar una multa màxima de 60.000 euros cadascuna.

Aquest diari va publicar en exclusiva, el 19 de juny de 2025, que Avícola Son Perot S.A. s’enfrontava a una multa de 200.100 euros per set infraccions greus i una de lleu, després d’haver tingut accés a l’expedient sancionador. Aquesta sanció es podia reduir un 20%, és a dir, fins a uns 160.080 euros, si l’explotació feia el pagament voluntari abans que es dictés la resolució del procediment administratiu.

En l’àmbit judicial, el cas és investigat per l’Audiència Provincial, que revisarà l’arxivament decretat pel Jutjat d’Instrucció número 11 de Palma. El jutjat de primera instància va acordar el sobreseïment provisional en considerar que hi havia deficiències que constituïen infraccions administratives, ja sancionades, i no pas penals. La via administrativa –la multa de 200.100 euros– no es reprendrà fins que no es resolgui la via penal.

Una granja va tenir un brot de salmonel·la

Aquest dimarts, Simonet, conseller d’Agricultura, va insistir que les dues naus de Mirabó estaven buides, però que el seu departament iniciava una investigació per comprovar si les imatges de l’interior de la granja podien “constituir un motiu per obrir els expedients administratius corresponents”. Pel que fa als animals, el conseller d’Agricultura va explicar que, després d’obtenir les autoritzacions pertinents, l’empresa els va traslladar a un escorxador de Múrcia. Quant a la nau on es va detectar un brot de salmonel·la l’agost del 2025, la Direcció General d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural va adoptar mesures cautelars i sanitàries urgents, segons un expedient consultat per elDiario.es.

Quan es detecta un positiu per salmonel·la, hi ha dues opcions: eliminar la producció d’ous de gallina o demanar una autorització especial per produir ou líquid. “Aquesta autorització es va concedir: aquesta nau ha estat produint ou líquid pasteuritzat fins que ha acabat”, va afirmar Simonet. Pel que fa a l’altra nau, la resolució preveia el sacrifici de les aus. Després s’han de dur a terme diverses actuacions de neteja, desinfecció, desinsectació i desratització per evitar problemes de salut pública.

Quant al pla de control de la salmonel·la, el conseller va explicar que, durant els dos darrers anys, la Conselleria ha fet 25 inspeccions en diferents granges de les Balears. “En aquest programa de seguiment s’han detectat cinc positius”, va afirmar, un dels quals es va detectar en una de les naus de Mirabó. En aquest sentit, va aclarir que, quan una nau dona positiu per salmonel·la, si rep l’autorització especial per produir ou líquid, passa a formar part del pla de control i ja no s’hi fan més inspeccions.

A partir d’aquest moment, el control i el seguiment corresponen a Salut Pública –que depèn de la Conselleria de Salut–, en el marc de les seves competències en matèria de seguretat alimentària. “En principi, nosaltres no en tenim constància”, va respondre Simonet quan li van demanar si s’havia detectat algun risc per a la salut pública. En qualsevol cas, va argumentar que, quan els ous es destinen a la producció d’ou líquid, se sotmeten a un procés tèrmic i està permès que els ous amb salmonel·la passin per aquest procés. “Si fossin ous frescos, no es podrien comercialitzar de cap manera”, va aclarir.

Després de les declaracions de Simonet, els animalistes van posar aquests fets en coneixement de la Conselleria de Salut, ja que, segons les entitats, podien comportar la retirada dels ous dels supermercats “per risc de salmonel·la”. També van sol·licitar “l’emissió d’una alerta sanitària” a les autoritats competents. Segons les organitzacions, el risc rau en el fet que els ous d’una de les naus es destinaven a la transformació en ou líquid, mentre que l’altra continuava subministrant ous als supermercats fins que totes dues van quedar buides. A més, es basen en un informe veterinari que alerta d’aquest risc “sanitari, zoonòtic i per a la salut pública”.

“És altament probable que la salmonel·la present en una de les naus s’hagi estès a l’altra”, va afirmar aquest dimecres Gimeno. En l’informe pericial remès a Salut Pública, signat per la veterinària Alba Nieto, s’assenyalava que la presència de cadàvers en descomposició en contacte directe amb animals vius “és una via eficaç de transmissió d’agents infecciosos”. Entre altres qüestions, també s’hi advertia que la infestació per artròpodes –insectes– agreuja el risc sanitari, perquè poden actuar com a “agents patògens aviaris amb capacitat de mantenir comunitats microbianes al seu tracte digestiu” durant cinc setmanes o més.

Després de les declaracions dels animalistes, Avícola Ballester assegura que ha presentat un escrit davant la Fiscalia per “esclarir l’origen de les informacions i defensar amb contundència la legalitat de l’activitat”. Segons la companyia, es tracta d’una campanya de “difusió d’informacions falses” i d’un “assetjament constant” orientat a perjudicar-ne la reputació, així com el model de producció local, tal com ja va explicar aquest diari.

Una demanda contra els animalistes

Així, s’ha anunciat una demanda de conciliació contra el portaveu de Satya Animal per aquesta “campanya de desinformació”, que, segons la versió de Ballester, tindria com a objectiu “perjudicar la imatge d’empreses consolidades”. L’objectiu de l’empresa avícola és que Gimeno es retracti d’haver arribat a “desaconsellar activament als consumidors la compra d’ous de Son Perot, amb l’excusa infundada d’una presumpta salmonel·losi”.

“Si realment els preocupa el perjudici al seu negoci, s’haurien de preocupar per les condicions de la granja, que considerem contrastades mitjançant les imatges i l’informe pericial”, respon Gimeno. El portaveu de Satya Animal lamenta que Ballester es presenti com a víctima d’una “suposada agressió” per part de les entitats animalistes, quan, a parer seu, “hi ha altres interessos afectats”. “Les víctimes, per a nosaltres, són els animals, els consumidors i el medi ambient, entre d’altres”.

En el comunicat remès a aquest diari, la companyia insisteix que va actuar “de manera immediata i rigorosa” quan es va detectar el brot, aplicant “els protocols sanitaris pertinents per erradicar-lo completament”. Segons Ballester, es tracta d’“un fet passat, ja resolt i controlat”. Pel que fa a les inspeccions que s’han dut a terme aquests dies a les tres explotacions del grup empresarial, l’empresa explica que la Conselleria n’ha qualificat els resultats de “satisfactoris” i que només hi ha hagut “esmenes puntuals”.

Sobre la granja de Mirabó, Julia Elizalde, portaveu d’ARDE, afirma a aquest diari que “ens crida l’atenció que l’any passat es detectés un brot de salmonel·la i que les gallines hi romanguessin sense que tinguem constància que s’hi hagin fet inspeccions de seguiment”. “Ens preocupa que la Conselleria d’Agricultura no faci un seguiment del brot quan, a la mateixa granja, hi ha una nau contaminada i una altra que no ho està”, afegeix.

Elizalde explica que l’informe pericial veterinari assenyala que la presència d’àcars hematòfags i altres artròpodes “pot actuar com a vector de transmissió de malalties com la salmonel·losi”. “També indica que aquests animals poden contribuir a transmetre la salmonel·la entre diversos lots successius de gallines”. “És un assumpte seriós i per això hem posat la informació en coneixement de la Direcció General de Salut Pública”, explica. La portaveu d’ARDE insisteix que la preocupació de les entitats rau en el fet que, durant aquests dies, no s’havia aclarit “si hi ha risc de transmissió entre les naus” i que els ous d’una d’elles –on no es va produir el brot– han continuat comercialitzant-se com a frescos.

Sanitat no identifica cap risc per a la salut pública

Les valoracions de les entitats animalistes es van fer abans que Salut Pública informés aquest diari –aquest dijous– que està “avaluant la informació disponible i l’informe pericial aportat per les entitats denunciants, que descriuen possibles deficiències higièniques i un possible risc de salmonel·la”. Abans de determinar possibles mesures, assenyalen fonts de la Conselleria, cal “contrastar els fets mitjançant controls oficials, una ratificació analítica i proves confirmades”. De moment, no s’han identificat riscos per a la salut pública. “Qualsevol mesura de protecció que sigui necessària s’adoptarà en funció dels resultats dels controls oficials i de l’avaluació tècnica del risc”, conclouen.

Pel que fa a la situació de la macrogranja d’Es Caparó, on la Conselleria no ha trobat irregularitats greus, Elizalde considera que el departament d’Agricultura “ha mantingut una actitud laxa en diversos aspectes relacionats amb Avícola Ballester”. “Creiem que podria estar relacionat amb el poder econòmic i la influència que té aquesta empresa a Mallorca”, afirma. Afegeix que, després de revisar diversos expedients, la Direcció General d’Agricultura i Ramaderia sol·licitava «esmenes» en lloc d’“aplicar mesures més contundents”.

“En el comunicat d’Avícola Ballester es reconeix que s’han sol·licitat esmenes per corregir determinades qüestions detectades durant les inspeccions. No coneixem tots els detalls d’aquestes troballes, però sí que tenim antecedents. Per exemple, en el cas del femer de Llucmajor, inicialment també es van demanar esmenes”, afirma la portaveu d’ARDE, que recorda que “en diverses ocasions hem vist expedients en què s’han imposat sancions econòmiques mínimes”. Per això, Elizalde considera que, tenint en compte els antecedents de l’empresa, “no sempre n’hi ha prou de demanar que es corregeixin les deficiències”.

La empresa mallorquina que gestiona las macrogranjas de Mirabó, Es Caparó y Llucmajor –todas ellas han estado en el punto de mira por presuntas irregularidades– ha anunciado “acciones legales, penales y civiles” por lo que consideran “una campaña de difamación y falsedades” por parte de las entidades animalistas denunciantes de la situación en la que viven las gallinas de las diferentes explotaciones. Este lunes, elDiario.es ha publicado imágenes de la granja de Mirabó, de julio de 2026 –facilitadas por ARDE y Satya Animal–, donde se ven gallinas con heridas abiertas, aves que se picotean hasta llegar a los tejidos internos y cadáveres en descomposición junto a animales vivos. Este jueves, se han revelado imágenes de la granja de Es Caparó, también de julio, que muestran gallinas canibalizadas por otras; cadáveres desmembrados y en diferentes estados de descomposición y aves desplumadas y enfermas.

Avícola Ballester (que opera bajo las sociedades Avícola Son Perot S.A. y Avícola Ballester S.A.) ha anunciado este jueves una demanda de conciliación contra Kike Gimeno, portavoz de Satya Animal, por “desaconsejar el consumo de huevos” de las naves de Mirabó bajo la “falsa premisa”, a juicio de Ballester, de una “contaminación por salmonela”. En declaraciones a elDiario.es, Gimeno explica que cuando se ha referido a los riesgos, habla de “probabilidades en base a las imágenes que tenemos contrastadas y verificadas”, y que se sustentan en un informe veterinario pericial, firmado por Alba Nieto. “Este informe también menciona estos posibles riesgos”. “Estas afirmaciones en ningún caso son rotundas, no hacemos acusaciones directas. Quien tiene que hacerlas es, en todo caso, la Conselleria competente”, afirma.

Respecto a Mirabó, la Conselleria de Agricultura explicó a este diario que, en estos momentos, la explotación avícola no tiene “ninguna gallina en sus instalaciones” después de que la empresa comunicara esta decisión al Govern en este mes de octubre. También afirma que la macrogranja ha sido sometida a controles oficiales desde 2021 sin que “se hayan detectado deficiencias”, excepto un brote de salmonela en agosto de 2025. Y añadía que no existe una fecha “para la reintroducción de las gallinas”. “Cuando se reanude la actividad, la Conselleria llevará a cabo una nueva inspección para comprobar el cumplimiento de la normativa”, aseguró.

Por otro lado, la empresa respondió a este diario que se reservaba “las acciones civiles y penales” que les pudieran corresponder “a raíz de la publicación de imágenes sin certificación de procedencia, así como del contenido anunciado”. Es decir, el contenido del reportaje que fue trasladado a la empresa antes de su publicación, con el objetivo de contrastar la información y obtener su versión de los hechos, un extremo al que la empresa no quiso acogerse. Las imágenes, por otro lado, están geolocalizadas, y fueron grabadas junto a diarios locales del día.

La empresa acusa falsamente a elDiario.es de mentir

Avícola Son Perot ha explicado que, hace unos meses, interpuso una demanda sobre derechos fundamentales contra Diario de Prensa Digital, SL, la sociedad que edita elDiario.es, por “haber publicado hechos rotundamente falsos”, como la “inventada sanción de 200.100 euros” a Avícola Son Perot, que es “objetivamente falsa”. “Confiamos en que la Justicia, con sus tiempos, corregirá esta grave desviación de la realidad que nos ha perjudicado”. Esta demanda, no obstante, no ha llegado a Diario de Prensa Digital, SL.

En cuanto a la información mencionada, está contrastada y no solo fue publicada por elDiario.es, sino también por otros medios de comunicación del ámbito balear. El inicio del procedimiento sancionador lo anunció el conseller de Agricultura, Joan Simonet, el 30 de mayo de 2025, tras las irregularidades detectadas en la macrogranja de Llucmajor. Tras el informe elaborado por los técnicos se concluyó que se habían producido siete infracciones, calificadas todas ellas como graves, y que podían comportar una multa máxima de 60.000 euros cada una.

Este diario publicó en exclusiva, el 19 de junio de 2025, que Avícola Son Perot S.A. se enfrentaba a una multa de 200.100 euros por siete faltas graves y una leve, tras haber accedido al expediente sancionador. Esta sanción se podía reducir en un 20%, es decir, a unos 160.080 euros, si la explotación realiza el pago voluntario antes de que finalice la resolución del procedimiento administrativo.

En el plano judicial, el caso está siendo investigado por la Audiencia Provincial, que revisará el archivo decretado por el Juzgado de Instrucción número 11 de Palma. El juzgado de primera instancia acordó el sobreseimiento provisional al apreciar que había deficiencias que corresponden a infracciones administrativas, ya sancionadas, y no penales. La vía administrativa -la multa de 200.100 euros- no se reabrirá hasta que se resuelva la vía penal.

Una granja tuvo un brote de salmonela

Este martes, Simonet, conseller de Agricultura, insistió en que las dos naves de Mirabó estaban vacías, pero que su departamento iniciaba una una investigación para comprobar si las imágenes del interior de la granja pudieran “constituir un motivo para que abramos los expedientes administrativos correspondientes”. En cuanto a los animales, después de que la empresa recibiera las autorizaciones pertinentes, trasladó las aves a un matadero de Murcia, según el titular de Agricultura. Respecto a la nave que registró un brote de salmonela en agosto de 2025, la Dirección General de Agricultura, Ganadería y Desarrollo Rural adoptó medidas cautelares y sanitarias urgentes, según un expediente consultado por elDiario.es.

Cuando se registra un positivo por salmonela hay dos opciones: eliminar la producción de huevos de gallina o pedir una autorización especial para la producción de huevo líquido. “Esta autorización se dio: esta nave ha estado produciendo huevina hasta que ha finalizado”, afirmó Simonet. En cuanto a la otra nave, la resolución contemplaba el sacrificio de las aves. Después se deben realizar una serie de medidas relacionadas con la limpieza, desinfección, desinsectación y desratización para evitar problemas de salud pública.

En cuanto al plan de control de la salmonela, el conseller explicó que en los dos últimos años la Conselleria ha hecho 25 inspecciones en diferentes granjas de Balears. “En este programa de seguimiento se han detectado cinco positivos”, afirmó, de los cuales uno de ellos se detectó en una de las naves de Mirabó. En este sentido, aclaró que una vez una nave da positivo en salmonela, si recibe la autorización especial para producir huevo líquido, ya entra dentro del plan de control y no se realizan más inspecciones.

A partir de ese momento, el control y seguimiento corresponde a Salut Pública –que depende de la Conselleria de Salud–, en el marco de sus competencias en materia de seguridad alimentaria. “En principio, nosotros no tenemos constancia de ello”, respondió Simonet, sobre si habían detectado riesgo para la salud pública. En cualquier caso, argumentó que cuando los huevos entran dentro de la producción de huevo líquido, se someten a un proceso térmico, y está permitido que los huevos con salmonela pasen por ese proceso. “Si fueran huevos frescos, no se podrían comercializar de ninguna manera”, aclaró.

Tras las declaraciones de Simonet, los animalistas pusieron en conocimiento a la Conselleria de Salud estos hechos, lo que podía implicar, a juicio de las entidades, la retirada de los huevos de los supermercados “por riesgo de salmonela”. Asimismo, solicitaron “la emisión de una alerta sanitaria” a las autoridades competentes. A juicio de las organizaciones, el riesgo está en que los huevos de una de las naves se dedicaban a la transformación en huevo líquido, mientras que la otra nave continuaba suministrando a supermercados hasta el vaciado de ambas. Se basan, además, en un informe veterinario que alerta de dicho riesgo “sanitario, zoonótico y de salud pública”.

“Es altamente probable que la salmonela presente en una de las naves haya saltado a la otra”, afirmó este miércoles Gimeno. En el informe pericial remitido a Salut Pública, firmado por la veterinaria Alba Nieto, señalaban que la permanencia de cadáveres en descomposición en contacto directo con animales vivos “es una vía eficaz de transmisión de agentes infecciosos”. Entre otras cuestiones, también ponían en conocimiento que la infestación por artrópodos –insectos– agrava el riesgo sanitario, porque son “agentes patógenos aviares con capacidad de mantener comunidades microbianas en su tracto digestivo” durante cinco semanas o más.

Tras las declaraciones de los animalistas, Avícola Ballester asegura que ha presentado un escrito ante Fiscalía para “esclarecer el origen de las informaciones y defender con contundencia la legalidad de la actividad”. A juicio de la compañía, se trata de una campaña de “difusión de informaciones falsas” y de un “constante acoso” orientado a dañar su reputación, así como al modelo de producción local, de lo que ya se hizo eco este diario.

Una demanda contra los animalistas

Así, se anuncia una demanda de conciliación contra el portavoz de Satya Animal por esta “campaña de desinformación”, que buscaría “perjudicar la imagen de los negocios consolidados”, según la versión de Ballester. El objetivo de la empresa avícola es que Gimeno se retracte por haber llegado a “desaconsejar activamente entre los consumidores la compra de huevos de Son Perot, bajo la excusa infundada de una presunta salmonelosis”.

“Si realmente les preocupa el daño a su negocio, deberían preocuparse por las condiciones de la granja, que consideramos contrastadas mediante las imágenes y el informe pericial”, responde Gimeno. El portavoz de Satya Animal lamenta que Ballester se presente como víctima de una “supuesta agresión” por parte de las entidades animalistas cuando a su juicio “hay otros intereses afectados”. “Las víctimas, para nosotros, son los animales, los consumidores y el medio ambiente, entre otros”.

En el comunicado, remitido a este diario, la compañía insiste en que actuó “de manera inmediata y rigurosa” cuando se detectó el brote, aplicando “los protocolos sanitarios pertinentes para erradicarla de forma absoluta”. Según Ballester, se trata de “un hecho pasado, ya resuelto y controlado”. En cuanto a las inspecciones que se han llevado a cabo estos días en las tres explotaciones del grupo empresarial, explican que la Conselleria calificó el resultado de “satisfactorias”, y que solo ha habido “subsanaciones puntuales”.

Sobre la granja de Mirabó, Julia Elizalde, portavoz de ARDE, afirma a este diario que “nos llama la atención que el año pasado se detectara un brote de salmonela y que las gallinas permanezcan allí sin que tengamos constancia de que se hayan realizado inspecciones de seguimiento”. “Nos preocupa que la Conselleria de Agricultura no haga un seguimiento del brote cuando en la misma granja hay una nave contaminada y otra que no lo está”, continúa.

Elizalde añade que el informe pericial veterinario explica que la presencia de ácaros hematófagos y otros artrópodos “puede actuar como vector de transmisión de enfermedades como la salmonelosis”. “También señala que estos animales pueden contribuir a transmitir la salmonela entre varios lotes sucesivos de gallinas”. “Es un asunto serio y por eso hemos puesto la información en conocimiento de la Dirección General de Salud Pública”, explica. La portavoz de ARDE insiste en que la preocupación de las entidades está en que durante estos días no se había aclarado “si existe riesgo de transmisión entre las naves” y que los huevos de una de ellas –donde no se produjo el brote– se han continuado comercializando como frescos.

Sanidad no identifica riesgo para la salud pública

Las valoraciones de las entidades animalistas se hicieron antes de que Salut Pública informara a este diario –este jueves– que está “evaluando la información disponible y el informe pericial aportado por las entidades denunciantes, que describen posibles deficiencias higiénicas y un posible riesgo de salmonela”. Antes de determinar posibles medidas, señalan fuentes de la Conselleria, es necesario “contrastar los hechos mediante controles oficiales, ratificación analítica y evidencia confirmada”. Por el momento, no se han identificado riesgos para la salud pública. “Cualquier medida de protección que sea necesaria, se adoptará en función de los resultados de los controles oficiales y de la evaluación técnica del riesgo”, concluyen.

En cuanto a la situación de la macrogranja de Es Caparó, donde la Conselleria no ha encontrado irregularidades graves, Elizalde considera que el departamento de Agricultura “ha mantenido una actitud laxa en distintos aspectos relacionados con Avícola Ballester”. “Creemos que podría estar relacionado con el poder económico y la influencia que tiene esta empresa en Mallorca”, afirma y añade que, tras haber revisado diferentes expedientes, la Dirección General de Agricultura y Ganadería solicitaba “subsanaciones” en lugar de “aplicar medidas más contundentes”.

“En el comunicado de Avícola Ballester se reconoce que se han solicitado subsanaciones por determinadas cuestiones detectadas en las inspecciones. No conocemos todos los detalles de esos hallazgos, pero sí tenemos antecedentes. Por ejemplo, en el caso del estercolero de Llucmajor, inicialmente también se pidieron subsanaciones”, afirma la portavoz de ARDE, que recuerda que “en distintas ocasiones hemos visto expedientes en los que se han aplicado sanciones económicas mínimas”. Por ello, Elizalde cree que ante los antecedentes de la empresa “no siempre es suficiente pedir que se corrijan las deficiencias”.

Rodeada por las montañas de la Sierra de Tramuntana y a escasos kilómetros de la ensenada de Santa Ponça, se levanta la coqueta localidad de Calvià. La fama de este enclave balear no ha dejado de crecer en los últimos años: más de cincuenta kilómetros de litoral, playas con aguas cristalinas, una cuidada gastronomía, importantes yacimientos prehistóricos, torres defensivas y un destacado patrimonio etnográfico sobre el que detenerse. Y no serán los únicos motivos. 

A partir de ahora, a Calvià también se le conocerá por registrar el mayor precio medio de compraventa de vivienda en 2025. Comprar una casa en este municipio mallorquín costó casi un millón de euros, concretamente 981.485 euros, según la edición de 2026 de Indicadores Urbanos publicada este miércoles por el Instituto Nacional de Estadística (INE).

Calvià le ha ganado la partida a otros municipios como el madrileño Pozuelo de Alarcón, donde comprar una vivienda el año pasado costaba una media de 907.270 euros. El tercer lugar de esta lista lo ocupa otro municipio balear, Santa Eulària des Riu (Ibiza) con 888.800 euros. En cuarto lugar, aparece otra localidad ibicenca, Sant Josep de sa Talaia, con un coste de 867.072 euros. En quinta posición, Boadilla del Monte (Comunidad de Madrid), donde el precio de compraventa no bajó de 800.000 euros. 

Comprar una vivienda en algunos municipios españoles se convirtió casi en un lujo. El top 10 lo completan, por orden y precio, los siguientes: Marbella (742.787 euros), Alcobendas (703.369 euros), Majadahonda (668.481 euros), Sant Cugat del Vallès (608.734 euros) y San Roque (605.337 euros). 

Una situación completamente diferente a la Calvià se vivió en Puertollano (Ciudad Real). Según datos del INE, el precio medio de compraventa de la vivienda se situó en 57.698 euros. Le siguieron Mieres (Asturias), donde estas operaciones se situaron en torno a los 61.233 euros. Cifras similares se registraron en la localidad asturiana de Langreo, con 62.838 euros. 

Calvià y sus casas

Calvià nunca ha dejado de ser noticia, aunque ahora lo sea por el elevado coste de compraventa de vivienda. Su historia comienza mucho antes del siglo XIII, cuando se produce la unión de los caseríos en los que vivían los campesinos que cultivaban las tierras de la zona. La comarca en la que se levanta ha estado habitada desde tiempos prehistóricos, como atestiguan los yacimientos arqueológicos de la naveta Alemany, el Puig de Sa Morisca y el Turó de Ses Abelles. De la época romana, destacan los hallazgos arqueológicos de Sa Mesquida, una antigua villa aristocrática.

La vivienda siempre ha cobrado una especial relevancia en la zona. De hecho, durante los siglos XVI y XVII, en el municipio se construyeron multitud de casas señoriales como Can Verger o Can Ros. A la par, se levantó un importante sistema defensivo que bordea la costa, pensado para defenderse de los ataques piratas. Castellot de Santa Ponça, las torres de Cap Andritxol o Portals Vells son algunos de los más destacados. 

Continuen sortint a la llum noves presumptes irregularitats entorn del grup Avícola Ballester (que opera sota les societats Avícola Son Perot S.A. i Avícola Ballester S.A.), que té tres granges de gallines ponedores a Mallorca. En aquest cas, es tracta de la granja d’Es Caparó, que en els darrers anys ha ampliat la seva capacitat de dues a tres naus, passant del màxim autoritzat de 116.928 a 175.392 gallines. Les noves imatges que publica aquest dimecres elDiario.es mostren cadàvers en descomposició en contacte amb les gallines vives; gallines agonitzants o caigudes al fossat sense accés al menjar, entre altres situacions. Les imatges es varen enregistrar els dies 11 i 13 de juliol de 2026 i varen ser facilitades a les entitats ARDE i Satya Animal.

Dilluns d’aquesta setmana, aquest diari ja va informar de les condicions d’insalubritat i del possible maltractament animal, segons denuncien les entitats animalistes ARDE i Satya Animal, en una altra de les tres granges d’Avícola Ballester, la de Mirabó. Les imatges facilitades per les mateixes entitats –enregistrades els dies 12, 15 i 17 de juliol– mostren escenes de canibalisme, cadàvers esquarterats i en diferents estats de descomposició, com també aus plomades i malaltes. A més, a les instal·lacions s’hi observen nombrosos excrements sense retirar, desenes de paneroles i fins i tot una rata momificada. Aquesta explotació avícola és més petita que la d’Es Caparó, amb una capacitat màxima de 40.000 gallines ponedores distribuïdes en dues naus.

Avícola Ballester ha enviat aquest dimarts un comunicat en què denuncia ser víctima d’una “trama” i d’una “campanya d’assetjament” orquestrada per entitats animalistes. A més, segons la seva versió, aquesta «ofensiva» s’ha dut a terme mitjançant “material audiovisual d’origen no certificat, la procedència exacta del qual no ha estat acreditada ni validada oficialment”. No obstant això, aquest diari ha comprovat que les imatges es varen enregistrar amb un sistema de geolocalització i al costat de diaris locals dels dies 12, 15 i 17 de juliol. A més, la responsable veterinària de l’explotació ha qüestionat la validesa de l’informe en què es detallava l’estat de salut de les aus. Sobre les imatges difoses aquest dilluns, Joan Simonet, conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, va reconèixer que eren “preocupants” i va explicar que la Conselleria havia enviat tècnics del Servei de Producció Ramadera a l’explotació amb l’objectiu d’iniciar una investigació.

Aquest dilluns, elDiario.es ha publicat les imatges de la macrogranja de Mirabó i aquest dimecres, les de la d’Es Caparó. Ambdues són de la mateixa empresa

De les noves imatges d’Es Caparó es desprèn la presència reiterada de gallines amb una pèrdua extensa de plomatge, zones de pell exposada i lesions compatibles amb un picatge greu. També hi apareixen nombrosos cadàvers repartits per tota la granja: als diferents nivells de les estructures on s’allotgen les gallines, al costat d’animals vius, als passadissos, damunt les reixetes i a la zona d’acumulació d’excrements. Alguns es troben dessecats o reduïts a esquelets, mentre que d’altres presenten diferents graus de descomposició.

Les imatges mostren, a més, acumulacions de cadàvers directament damunt el terra de la nau, devora cables i conduccions, com també un animal mort dipositat dins un recipient que no estava ben tancat. Les imatges també mostren gallines atrapades dins l’estructura de l’aviari, una de les quals és morta, i una altra de viva que havia quedat atrapada dins una massa compacta d’excrements.

elDiario.es s’ha posat en contacte amb l’empresa per recollir la seva versió sobre l’estat de les gallines i de les instal·lacions d’Es Caparó. No obstant això, ha declinat fer cap valoració. Aquest diari també ha consultat la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, que ha explicat que el passat 2 de juny de 2026 es va dur a terme un control oficial de salmonel·la a la granja d’Es Caparó, el resultat del qual va ser negatiu. Així mateix, dimarts 20 d’octubre, els tècnics de la Conselleria varen dur a terme una inspecció presencial de benestar animal a tota l’explotació, sense que s’hi detectassin deficiències ni incompliments a les instal·lacions inspeccionades.

La Conselleria també ha explicat que va tenir coneixement, a través d’una comunicació de la mateixa empresa, que el 4 de juliol de 2026 es va produir una avaria en el sistema de ventilació d’una de les naus, que va provocar la mort d’animals. Arran d’aquesta comunicació, els tècnics de la Conselleria es varen desplaçar a la granja per inspeccionar els fets i, una vegada efectuades les comprovacions corresponents, varen concloure que es tractava d’un accident.

Un informe veterinari detecta “gallines moribundes”

Després d’analitzar les imatges –un total de 28 minuts–, la veterinària Alba Nieto Palau observa, en un informe pericial, nombroses gallines amb una pèrdua extensa de plomatge, fins al punt que algunes tenen la pell pràcticament al descobert. Les imatges mostren aus amb les plomes rompudes i deteriorades en diferents parts del cos, des del llom i el coll fins al pit i la cua. També s’hi aprecien diferències importants entre animals que comparteixen un mateix espai: mentre que alguns conserven bona part del plomatge, d’altres presenten una pèrdua de plomes greu.

Les imatges mostren aus amb les plomes rompudes i deteriorades en diferents parts del cos, des del llom i el coll fins al pit i la cua

Segons es desprèn de l’anàlisi d’Alba Nieto, aquest patró és “compatible amb el picatge de plomes”, una conducta per la qual les gallines picotegen les plomes d’altres aus. “El picatge greu és reconegut com un dels principals problemes de benestar en l’avicultura de posta i com un precursor directe del canibalisme”, sosté. La veterinària diferencia aquestes lesions de la muda natural, que sol produir-se de manera més homogènia. L’informe adverteix que la pèrdua de plomatge deixa la pell exposada a ferides i infeccions, i dificulta que els animals regulin la seva temperatura corporal.

La professional també observa ferides al cap i a la cara de diverses gallines, algunes amb crostes i pèrdua de teixit. En alguns animals s’hi aprecia sang en aquesta zona, mentre que moltes aus presenten la cresta pàl·lida. Segons explica Alba Nieto, aquestes troballes són “compatibles amb lesions derivades d’un picatge lesiu” o amb cops contra l’estructura de l’allotjament. La pal·lidesa de la cresta, afegeix, pot ser un indici d’anèmia, deshidratació o altres problemes de salut, tot i que no permet determinar per si sola què li passa a l’animal.

“La permanència d’animals amb ferides obertes a l’allotjament col·lectiu és compatible amb la manca de retirada i aïllament dels animals ferits”, fet que incompliria l’annex I, punt 2, del Reial decret 348/2000. La veterinària adverteix que aquestes ferides estan associades a “dolor i patiment evitables” i comporten un risc elevat d’hemorràgies, infeccions i fins i tot de mort. La presència d’animals ferits a les instal·lacions també apunta, segons l’informe, a possibles deficiències “en la detecció i l’atenció dels animals ferits”.

Una veterinària adverteix, en un informe pericial, que les ferides de les gallines estan associades a “dolor i patiment evitables” i comporten un risc elevat d’hemorràgies, infeccions i fins i tot de mort

Entre les escenes que descriu la veterinària, s’hi observa una gallina morta amb el cap i el coll atrapats entre els barrots de la part frontal de l’aviari, a l’altura de la menjadora. L’animal té el bec entreobert i presenta restes de sang. En una altra seqüència apareix una gallina viva, parcialment enfonsada dins una massa compacta d’excrements acumulats sota les estructures. Les imatges també mostren aus atrapades entre diferents elements de la instal·lació, cobertes d’excrements secs i devora restes d’animals morts aferrades a aquestes estructures.

Entre les escenes que descriu la veterinària, s’hi observa una gallina morta amb el cap i el coll atrapats entre els barrots de la part frontal de l’aviari, a l’altura de la menjadora

“Els animals que queden atrapats dins l’estructura pateixen compressió, no poden accedir a l’aigua ni al menjar i habitualment acaben morint per deshidratació, inanició o asfíxia”, interpreta Nieto. La permanència d’aquests animals en aquesta situació, sense que hi hagi proves en el material analitzat que hagin rebut assistència, hagin estat alliberats o hagin estat sotmesos a un sacrifici humanitari, és “compatible amb una fallada en la inspecció diària dels animals”, sosté. Aquest control és un requisit establert a l’annex I, punt 2, del Reial decret 348/2000 i a l’annex I, punt 1, del Reial decret 3/2002. Segons la veterinària, la situació descrita “no constitueix un fet aïllat ni recent”.

L’informe també recull imatges de gallines vives al fossat on s’acumulen els excrements, aparentment sense accés a les menjadores ni als abeuradors. D’altres apareixen ajagudes, immòbils, amb les potes esteses i sense capacitat aparent per aixecar-se o desplaçar-se. La veterinària també identifica animals que amb prou feines reaccionen al que passa al seu voltant, una situació que podria ser compatible amb un estat d’agonia.

L'informe recull així mateix imatges de gallines vives al fossat on s'acumulen els excrements, sense accés aparent a les menjadores ni als abeuradors. D'altres apareixen tombades, immòbils, amb les potes esteses i sense capacitat aparent per aixecar-se o desplaçar-se

En una altra de les escenes, una gallina roman ajaguda en un dels nivells de l’aviari, devora un cadàver en descomposició, sobre una superfície compartida amb la resta de les aus per descansar i alimentar-se. A més, adverteix del risc sanitari que suposa mantenir cadàvers en descomposició devora animals vius. Aquestes restes poden afavorir la proliferació de bacteris i atreure insectes i rosegadors, fet que augmenta el risc de propagació de malalties dins l’explotació, segons interpreta la professional.

Manca de neteja

L’informe d’Alba Nieto també analitza les condicions higièniques de la granja. Les imatges mostren grans acumulacions d’excrements sota les estructures de l’aviari, com també plomes, restes de menjar, pols i altra matèria orgànica aferrada a les menjadores, les cintes transportadores i els elements metàl·lics. “Les condicions observades són compatibles amb deficiències importants en els protocols de neteja, desinfecció i retirada de dejeccions (excrements)”, sosté.

Als passadissos també s’hi observen líquids d’aspecte orgànic i restes d’aus mesclades amb els excrements secs. La veterinària assenyala, a més, la presència d’un envàs de tabac al terra enreixat d’un dels passadissos. De la seva anàlisi es desprèn que aquestes condicions són “compatibles amb deficiències importants en els protocols de neteja, desinfecció i retirada de dejeccions”. L’acumulació de brutor en diferents punts de les instal·lacions, afegeix, apunta a una manca de neteja recent.

La veterinària també assenyala la presència d’un envàs de tabac al terra enreixat d’un dels passadissos. De la seva anàlisi es desprèn que aquestes condicions són 'compatibles amb deficiències importants en els protocols de neteja, desinfecció i retirada de dejeccions'

Alba Nieto adverteix que l’acumulació prolongada de matèria orgànica afavoreix “la generació d’amoníac i de pols respirable”, a més de facilitar la permanència d’agents patògens, insectes i altres animals considerats plagues. Aquestes condicions, segons explica, poden perjudicar la salut respiratòria i la pell de les gallines, a més de reduir l’eficàcia de les tasques de desinfecció.

La veterinària també crida l’atenció sobre la presència de residus aliens a l’activitat de la granja. En concret, considera que trobar objectes personals dins la nau és “incompatible amb una aplicació rigorosa dels protocols de bioseguretat i higiene” exigibles a una explotació dedicada a la producció d’aliments.

Un extintor amb la revisió de manteniment caducada

L’informe d’Alba Nieto també recull un detall relacionat amb la seguretat de les instal·lacions. L’etiqueta d’un extintor indica que la darrera revisió de manteniment anotada correspon al gener de 2023 i que la següent estava prevista per al gener de 2024, més de dos anys abans que s’enregistressin les imatges, el juliol de 2026.

La veterinària aclareix que determinar si es compleix la normativa de protecció contra incendis “excedeix l’àmbit competencial de la perita signant” i correspon a les autoritats i als tècnics especialitzats. No obstant això, considera rellevant deixar constància d’aquesta troballa pel risc que podria suposar per als animals. En cas d’incendi, adverteix, les gallines tenen una capacitat molt limitada per escapar d’una nau on romanen confinades.

La professional assenyala, a més, que l’estat de l’etiqueta de l’extintor constitueix «un indicador objectiu i documentat de l’estat general de manteniment de la instal·lació», en consonància, segons la seva anàlisi, amb el deteriorament de les estructures metàl·liques i les deficiències higièniques descrites a l’informe.

La veterinària adverteix de riscos sanitaris

Les condicions descrites a l’informe també preocupen Alba Nieto per les possibles conseqüències per a la sanitat animal i la seguretat alimentària. La veterinària adverteix que la presència prolongada de cadàvers en descomposició en contacte amb gallines vives i amb les superfícies on s’alimenten pot afavorir la transmissió d’agents infecciosos entre les aus.

A això s’hi afegeix l’acumulació d’excrements i altres restes orgàniques, que, segons la professional, dificulta la neteja i la desinfecció de les instal·lacions i afavoreix la presència d’insectes i rosegadors. Aquestes circumstàncies poden comprometre les mesures de bioseguretat destinades a evitar la propagació de malalties dins l’explotació.

L’informe també posa el focus en la seguretat dels ous destinats al consum humà. Les gallines ponedores estan subjectes a programes de control de la salmonel·la i, segons la veterinària, les condicions higièniques observades i el contacte dels ous amb excrements i matèria en descomposició constitueixen factors de risc de contaminació. La veterinària adverteix que aquesta contaminació pot afectar la closca i, en determinades circumstàncies, també el contingut de l’ou.

L’informe també posa el focus en la seguretat dels ous destinats al consum humà

Un altre dels aspectes que assenyala és la vigilància de malalties com la grip aviària, que pot afectar les aus i requereix mesures específiques de prevenció i detecció. Segons l’informe, una mortalitat elevada que no s’investigui, juntament amb deficiències en la retirada de cadàvers, pot dificultar la detecció precoç de malalties de declaració obligatòria.

Possibles incompliments de la normativa

A partir de les condicions documentades a les imatges, la veterinària Alba Nieto considera que es podrien haver incomplit diverses obligacions legals en matèria de benestar animal, higiene i bioseguretat, que inclouen normativa autonòmica, estatal i europea. Entre aquestes hi ha l’obligació de mantenir les gallines en condicions que no els causin “dolors, patiments ni danys inútils”, recollida en el Reial decret 348/2000 i en la Llei 32/2007.

A més, la normativa obliga a inspeccionar totes les aus almenys una vegada al dia i a atendre sense demora les que estiguin malaltes o ferides, tal com estableixen el Reial decret 3/2002 i el Reial decret 348/2000. Aquest darrer també estableix l’obligació de disposar d’una il·luminació adequada per poder fer una inspecció completa dels animals.

Les imatges d’animals atrapats, caiguts o moribunds, juntament amb la presència de ferides sense que s’hi apreciï atenció veterinària, duen la professional a assenyalar possibles deficiències en la vigilància i la cura de les aus. L’article 6.12.h) del Reial decret 637/2021 estableix que les explotacions han de disposar de mitjans adequats per observar i confinar els animals malalts, ferits o sospitosos de patir una malaltia contagiosa. A les instal·lacions amb diversos nivells, aquests han de poder inspeccionar-se directament i sense obstacles, tal com assenyala el Reial decret 3/2002.

L’informe també assenyala possibles incompliments relacionats amb la retirada de cadàvers i la neteja de les instal·lacions. El Reial decret 3/2002 exigeix retirar diàriament les gallines mortes, mentre que el Reial decret 637/2021 obliga a mantenir les instal·lacions prou netes i a netejar-les i desinfectar-les entre grups de gallines, amb mesures de desratització i, quan escaigui, de desinsectació.

A més, les acumulacions d’excrements, els cadàvers en diferents estats de descomposició i la manca d’un sistema adequat d’emmagatzematge descrits a l’informe són algunes de les troballes que podrien apuntar a deficiències en el compliment d’aquestes obligacions.

El Reial decret 637/2021 estableix l’obligació de disposar de prou mitjans per recollir i emmagatzemar cadàvers i altres subproductes animals no destinats al consum humà. Per la seva banda, el Reial decret 348/2000 exigeix que els materials i equips en contacte amb els animals no siguin perjudicials i es puguin netejar i desinfectar a fons. El Reial decret 637/2021 també preveu l’obligació de disposar de sistemes eficaços per protegir les aus del contacte amb animals silvestres.

“La determinació definitiva del compliment o incompliment de la normativa, així com la possible qualificació administrativa dels fets, correspon a l’autoritat competent, després d’una inspecció oficial i de l’accés a la documentació de l’explotació”. L’informe, conclou, es limita a assenyalar la “compatibilitat de les troballes observades amb possibles incompliments” de les obligacions legals esmentades.

Siguen saliendo a la luz nuevas presuntas irregularidades en torno al grupo Avícola Ballester (que opera bajo la sociedad Avícola Son Perot S.A. y Avícola Ballester S.A.), que tiene tres granjas de gallinas ponedoras en Mallorca. En este caso, se trata de la granja de Es Caparó, que en los últimos años ha ampliado su capacidad de dos a tres naves, pasando del máximo autorizado de 116.928 a 175.392 gallinas. Las nuevas imágenes que avanza este miércoles elDiario.es revelan cadáveres en descomposición en contacto con las gallinas vivas; agonizando o caídas al foso sin acceso a la comida, entre otras. Las imágenes fueron grabadas los días 11 y 13 de julio de 2026 y facilitadas a las entidades ARDE y Satya Animal.

El lunes de esta semana, este diario avanzaba las condiciones de insalubridad y posible maltrato animal, según denuncian las entidades animalistas ARDE y Satya Animal, en otra de las tres granjas de Avícola Ballester, la de Mirabó, donde las imágenes facilitadas por las mismas entidades –grabadas los días 12, 15 y 17 de julio– muestran gallinas canibalizadas por otras; cadáveres desmembrados y en diferentes estados de descomposición y aves desplumadas y enfermas. Además, en las instalaciones se observan multitud de excrementos sin retirar, decenas de cucarachas e incluso una rata momificada. Esta explotación avícola es más pequeña que la de Es Caparó, con una capacidad máxima de 40.000 gallinas ponedoras divididas en dos naves.

Avícola Ballester ha enviado un comunicado este martes en el que ha denunciado ser víctima de una “trama” y una “campaña de acoso” orquestada por entidades animalistas. Además, según su versión, esta “ofensiva” se ha desplegado utilizando “material audiovisual de origen no certificado y la procedencia exacta del cual no ha sido acreditada ni validada oficialmente”. Sin embargo, este diario ha comprobado que las imágenes se grabaron con un sistema de geolocalización y junto a periódicos locales de los días 12, 15 y 17 de julio. Además, la responsable veterinaria de la explotación ha desacreditado la validez del informe en el que se desgranaba el estado de salud de las aves. Sobre las imágenes difundidas este lunes, Joan Simonet, conseller de Agricultura, Pesca y Medio Natural, reconoció que eran “preocupantes” y explicó que la Conselleria había enviado a técnicos del Servicio de Producción Ganadera a la explotación con el objetivo de iniciar una investigación.

Este lunes, elDiario.es ha publicado las imágenes de la macrogranja de Mirabó y este miércoles de la de Es Caparó. Ambas son de la misma empresa

De las nuevas imágenes de Es Caparó se desprende la presencia reiterada de gallinas con pérdida extensa de plumaje, zonas de piel expuesta y lesiones compatibles con picaje severo. También aparecen numerosos cadáveres repartidos por la granja: en los diferentes niveles de la estructura de alojamiento para las gallinas, junto a animales vivos, en los pasillos, sobre el enrejado y en la zona de acumulación de excrementos. Algunos se encuentran desecados o esqueletizados y otros presentan distintos grados de descomposición.

Las imágenes muestran además acumulaciones de cadáveres directamente sobre el suelo de la nave, junto a cables y conducciones, así como un animal muerto depositado en un recipiente que no estaba bien cerrado. Las imágenes enseñan también gallinas atrapadas en la estructura del aviario, una de ellas muerta, y otra viva que había quedado atrapada en una masa compacta de excrementos.

elDiario.es se ha puesto en contacto con la empresa para recoger su versión sobre el estado de sus gallinas y de sus instalaciones de Caparó. Sin embargo, la empresa ha rechazado hacerlo. Este diario también ha consultado a la Conselleria de Agricultura, Pesca y Medio Natural, que ha explicado que el pasado 2 de junio de 2026 se realizó un control oficial de salmonela en la granja de Es Caparó, cuyo resultado fue negativo. Asimismo, el martes 20 de octubre, los técnicos de la Conselleria llevaron a cabo una inspección presencial de bienestar animal en toda la explotación, sin que se detectaran deficiencias ni incumplimientos en las instalaciones inspeccionadas.

La Conselleria también ha explicado que tuvo conocimiento, a través de una comunicación de la empresa, de que el 4 de julio de 2026 se produjo una avería en el sistema de ventilación de una de las naves, que provocó la muerte de animales. A raíz de esta comunicación, los técnicos de la Conselleria se desplazaron a la granja para inspeccionar los hechos y, una vez efectuadas las comprobaciones correspondientes, concluyeron que se trataba de un accidente.

Un informe veterinario detecta “gallinas moribundas”

Tras el análisis de las imágenes –un total de 28 minutos–, en un informe pericial, la veterinaria Alba Nieto Palau observa numerosas gallinas con una pérdida extensa de plumaje, hasta el punto de que algunas tienen la piel prácticamente al descubierto. Las imágenes muestran aves con plumas rotas y deterioradas en distintas partes del cuerpo, desde el lomo y el cuello hasta el pecho y la cola. También se aprecian diferencias importantes entre animales que comparten un mismo espacio: mientras algunos conservan buena parte del plumaje, otros presentan un desplume severo.

Las imágenes muestran aves con plumas rotas y deterioradas en distintas partes del cuerpo, desde el lomo y el cuello hasta el pecho y la cola

Según se desprende del análisis de Alba Nieto, este patrón es “compatible con picaje de plumas”, una conducta por la que las gallinas picotean las plumas de otras aves. “El picaje severo es reconocido como uno de los principales problemas de bienestar en la avicultura de puesta y como precursor directo del canibalismo”, sostiene. La veterinaria distingue estas lesiones de la muda natural, que suele producirse de forma más homogénea. El informe advierte de que la pérdida de plumaje deja la piel expuesta a heridas e infecciones y dificulta que los animales regulen su temperatura corporal.

La profesional también observa heridas en la cabeza y la cara de varias gallinas, algunas con costras y pérdida de tejido. En ciertos animales se aprecia sangre en esa zona, mientras que muchas aves presentan la cresta pálida. Según explica Alba Nieto, estos hallazgos son “compatibles con lesiones derivadas de picaje lesivo” o con golpes contra la estructura del alojamiento. La palidez de la cresta, añade, puede ser un indicio de anemia, deshidratación u otros problemas de salud, aunque no permite determinar por sí sola qué le ocurre al animal.

“La permanencia de animales con lesiones abiertas en el alojamiento colectivo es compatible con la ausencia de retirada y aislamiento de los animales heridos”, lo que incumpliría el anexo I, punto 2, del Real Decreto 348/2000. La veterinaria advierte de que estas heridas están asociadas a “dolor y sufrimiento evitable” y entrañan un riesgo elevado de hemorragia, infecciones e incluso muerte. La presencia de animales heridos en las instalaciones también apunta, según el informe, a posibles fallos “en la detección y en la atención de los animales heridos”.

Una veterinaria, en un informe pericial, advierte de que las heridas de las gallinas están asociadas a 'dolor y sufrimiento evitable' y entrañan un riesgo elevado de hemorragia, infecciones e incluso muerte

Entre las escenas que describe la veterinaria, se observa una gallina muerta con la cabeza y el cuello atrapados entre los barrotes de la parte frontal del aviario, a la altura del comedero. El animal tiene el pico entreabierto y presenta restos de sangre. En otra secuencia aparece una gallina viva parcialmente hundida en una masa compacta de excrementos acumulados bajo las estructuras. Las imágenes muestran también aves atrapadas entre distintos elementos de la instalación, cubiertas de excrementos secos y junto a restos de animales muertos adheridos a esas estructuras.

Entre las escenas que describe la veterinaria, se observa una gallina muerta con la cabeza y el cuello atrapados entre los barrotes de la parte frontal del aviario, a la altura del comedero

“Los animales que quedan atrapados en la estructura sufren compresión, imposibilidad de acceder a agua y alimento, y desenlace habitualmente fatal por deshidratación, inanición o asfixia”, interpreta Nieto. La permanencia de estos animales en tal situación, sin evidencia en el material analizado de asistencia, liberación ni sacrificio humanitario, es “compatible con un fallo en la inspección diaria de los animales”, sostiene, lo cual es un requisito exigido por el anexo I, punto 2, del Real Decreto 348/2000 y el anexo I, punto 1, del Real Decreto 3/2002. La situación descrita, según la veterinaria, “no constituye un hecho aislado y reciente”.

El informe recoge asimismo imágenes de gallinas vivas en el foso donde se acumulan los excrementos, sin acceso aparente a los comederos ni a los bebederos. Otras aparecen tumbadas, inmóviles, con las patas extendidas y sin capacidad aparente para levantarse o desplazarse. La veterinaria identifica también animales que apenas reaccionan a lo que ocurre a su alrededor, lo cual podría ser un estado compatible con la agonía.

El informe recoge asimismo imágenes de gallinas vivas en el foso donde se acumulan los excrementos, sin acceso aparente a los comederos ni a los bebederos. Otras aparecen tumbadas, inmóviles, con las patas extendidas y sin capacidad aparente para levantarse o desplazarse

En otra de las escenas, una gallina permanece tumbada en uno de los niveles del aviario, junto a un cadáver en descomposición, sobre una superficie compartida con el resto de las aves para descansar y alimentarse. Advierte, además, del riesgo sanitario que supone mantener cadáveres en descomposición junto a animales vivos. Estos restos pueden favorecer la proliferación de bacterias y atraer insectos y roedores, lo que aumenta el riesgo de propagación de enfermedades dentro de la explotación, interpreta la profesional.

Falta de limpieza

El informe de Alba Nieto también analiza las condiciones higiénicas de la granja. Las imágenes muestran grandes acumulaciones de excrementos bajo las estructuras del aviario, así como plumas, restos de comida, polvo y otra materia orgánica adherida a comederos, cintas y elementos metálicos. “Las condiciones observadas son compatibles con deficiencias significativas en los protocolos de limpieza, desinfección y retirada de deyecciones (excrementos)”, sostiene.

En los pasillos se observan además líquidos de aspecto orgánico y restos de aves mezclados con los excrementos secos. La veterinaria señala también la presencia de un envase de tabaco en el suelo enrejado de uno de los pasillos. Según se desprende de su análisis, estas condiciones son “compatibles con deficiencias significativas en los protocolos de limpieza, desinfección y retirada de deyecciones”. La acumulación de suciedad en distintos puntos de las instalaciones, añade, apunta a una falta de limpieza reciente.

La veterinaria señala también la presencia de un envase de tabaco en el suelo enrejado de uno de los pasillos. Según se desprende de su análisis, estas condiciones son 'compatibles con deficiencias significativas en los protocolos de limpieza, desinfección y retirada de deyecciones'

Alba Nieto advierte de que la acumulación prolongada de materia orgánica favorece “la generación de amoníaco y de polvo respirable”, además de facilitar la permanencia de agentes patógenos y de insectos y otros animales considerados plagas. Estas condiciones, según explica, pueden perjudicar la salud respiratoria y la piel de las gallinas, además de reducir la eficacia de las tareas de desinfección.

La veterinaria también llama la atención sobre la presencia de residuos ajenos a la actividad de la granja. En concreto, considera que encontrar objetos personales dentro de la nave resulta “incompatible con una aplicación rigurosa de los protocolos de bioseguridad e higiene” exigibles a una explotación dedicada a la producción de alimentos.

Un extintor con la revisión de mantenimiento caducada

El informe de Alba Nieto recoge también un detalle relacionado con la seguridad de las instalaciones. La etiqueta de un extintor muestra que la última revisión de mantenimiento anotada corresponde a enero de 2023 y que la siguiente estaba prevista para enero de 2024, más de dos años antes de que se grabaran las imágenes, en julio de 2026.

La veterinaria aclara que determinar si se cumple la normativa de protección contra incendios “excede del ámbito competencial de la perito firmante” y corresponde a las autoridades y a los técnicos especializados. No obstante, considera relevante dejar constancia del hallazgo por el riesgo que podría suponer para los animales. En caso de incendio, advierte, las gallinas tienen una capacidad muy limitada para escapar de una nave en la que permanecen confinadas.

La profesional señala además que el estado de la etiqueta del extintor constituye “un indicador objetivo y documentado del estado general de mantenimiento de la instalación”, en consonancia, según su análisis, con el deterioro de las estructuras metálicas y las deficiencias higiénicas descritas en el informe.

La veterinaria advierte de riesgos sanitarios

Las condiciones descritas en el informe también preocupan a Alba Nieto por sus posibles consecuencias para la sanidad animal y la seguridad alimentaria. La veterinaria advierte de que la presencia prolongada de cadáveres en descomposición en contacto con gallinas vivas y con las superficies donde se alimentan puede favorecer la transmisión de agentes infecciosos entre las aves.

A ello se suma la acumulación de excrementos y otros restos orgánicos, que, según la profesional, dificulta la limpieza y desinfección de las instalaciones y favorece la presencia de insectos y roedores. Estas circunstancias pueden comprometer las medidas de bioseguridad destinadas a evitar la propagación de enfermedades dentro de la explotación.

El informe también pone el foco en la seguridad de los huevos destinados al consumo humano. Las gallinas ponedoras están sujetas a programas de control de salmonela y, según la veterinaria, las condiciones higiénicas observadas y el contacto de los huevos con excrementos y materia en descomposición constituyen factores de riesgo de contaminación. La veterinaria advierte de que esta contaminación puede afectar a la cáscara y, en determinadas circunstancias, también al contenido del huevo.

El informe también pone el foco en la seguridad de los huevos destinados al consumo humano

Otro de los aspectos que señala es la vigilancia de enfermedades como la gripe aviar, que puede afectar a las aves y requiere medidas específicas de prevención y detección. Según el informe, una mortalidad elevada que no se investigue, unida a deficiencias en la retirada de cadáveres, puede dificultar la detección temprana de enfermedades de declaración obligatoria.

Posibles incumplimientos de la normativa

A partir de las condiciones documentadas en las imágenes, la veterinaria Alba Nieto considera que podría haber incumplimientos de varias obligaciones legales en materia de bienestar animal, higiene y bioseguridad, lo que incluye normativa autonómica, estatal y europea. Entre ellas, la obligación de mantener a las gallinas en condiciones que no les causen “dolores, sufrimientos ni daños inútiles”, recogida en el Real Decreto 348/2000 y en la Ley 32/2007.

Además, la normativa obliga a inspeccionar a todas las aves al menos una vez al día y atender sin demora a las que estén enfermas o heridas, como se recoge en el Real Decreto 3/2002 y en Real Decreto 348/2000. Este último también establece la obligación de disponer de iluminación apropiada para realizar una inspección completa de los animales.

Las imágenes de animales atrapados, caídos o moribundos, junto con la presencia de heridas sin que se aprecie atención veterinaria, llevan a la profesional a señalar posibles deficiencias en la vigilancia y el cuidado de las aves. El Real Decreto 637/2021 establece en su artículo 6.12.h) que las explotaciones deben disponer de medios adecuados para la observación y el confinamiento de los animales enfermos, heridos o sospechosos de padecer una enfermedad contagiosa. En las instalaciones con varios niveles, estos deben poder inspeccionarse directamente y sin obstáculos, como apunta el Real Decreto 3/2002.

El informe señala asimismo posibles incumplimientos relacionados con la retirada de cadáveres y la limpieza de las instalaciones. El Real Decreto 3/2002 exige retirar diariamente las gallinas muertas en el anexo y el Real Decreto 637/2021 mantener las instalaciones suficientemente limpias y efectuar su limpieza y desinfección entre manadas, con medidas de desratización y, cuando proceda, desinsectación.

Además, las acumulaciones de excrementos, los cuerpos en distintos estados de descomposición y la falta de un sistema adecuado de almacenamiento descritos en el informe son algunos de los hallazgos que podrían apuntar a deficiencias en el cumplimiento de estas obligaciones.

El Real Decreto 637/2021 establece la obligación de disponer de medios suficientes para la recogida y el almacenamiento de cadáveres y otros subproductos animales no destinados al consumo humano. Por su parte, el Real Decreto 348/2000 exige que los materiales y equipos en contacto con los animales no resulten perjudiciales y puedan limpiarse y desinfectarse a fondo. El Real Decreto 637/2021 contempla la obligación de disponer de sistemas efectivos para proteger a las aves del contacto con animales silvestres.

“La determinación definitiva del cumplimiento o incumplimiento normativo, así como la eventual calificación administrativa de los hechos, corresponde a la autoridad competente, previa inspección oficial y acceso a la documentación de la explotación”. El informe, concluye, se limita a señalar la “compatibilidad de los hallazgos observados con posibles incumplimientos” de las obligaciones legales citadas.

Va voler Antoni Gaudí millorar l'acústica de la Catedral de Mallorca per afavorir la projecció de la música i la paraula a l'interior del temple? La Seu -com es coneix popularment la icona més reconeguda de l'illa- investiga si l'arquitecte català va perseguir aquest objectiu en reorganitzar l'espai del temple durant la reforma que va dur a terme entre 1904 i 1915. A partir de documentació històrica, els estudis analitzen la possible funció acústica de les tribunes corals i la caixa de ressonància, així com el paper dels elements incorporats a la configuració de l'edifici religiós que, des de fa més de set segles, domina el front marítim de Palma.

Una de les novetats és la reconstrucció mitjançant una maqueta del tornaveu del púlpit de l'Evangeli, dissenyat per l'arquitecte modernista el 1905 i desaparegut posteriorment. Elaborada per la Universitat Rovira i Virgili a partir d'una reproducció geomètrica a escala basada en fotografies antigues, la peça permetrà aprofundir en els seus possibles efectes acústics.

Així ho ha explicat aquest dimarts Sebastián Escalas, documentalista de la Catedral, qui ha exposat les hipòtesis sobre la relació entre la reforma de Gaudí, l'organització del cor i la projecció de la música i la paraula al temple. L'investigador ha advertit que la intencionalitat acústica d'aquests elements encara requereix comprovació tècnica i documental. Amb motiu del centenari de la mort de l'artista barceloní, la Catedral ha impulsat noves investigacions sobre la seva intervenció a la Seu amb l'objectiu d'esclarir quines van ser les intencions de la reforma que va dur a terme entre 1904 i 1915 i analitzar la influència dels criteris litúrgics en les decisions de l'artista.

Amb motiu del centenari de la mort de l'artista barceloní, la Catedral de Mallorca ha impulsat noves investigacions sobre la seva intervenció a la Seu

Les investigacions es presentaran al Gaudí International Congress 2026, que se celebrarà del 22 al 25 d'octubre a La Pedrera, a Barcelona. La trobada -la primera dedicada específicament a la investigació científica sobre l'obra de l'arquitecte català- abordarà també la influència dels criteris litúrgics en la seva intervenció a la Seu i la relació entre arquitectura i música, una tradició que el bisbe Pere Joan Campins va impulsar durant aquella època. La Catedral de Mallorca forma part del comitè d'honor del congrés.

El degà de la Seu, Antoni Vera, ha destacat que la institució arriba a l'efemèride amb “una part important dels deures fets”. “El Capítol de la Catedral ha estat conscient de la necessitat de conèixer i cuidar la història i el patrimoni del temple i ha assumit un compromís amb aquesta tasca. Per aquest motiu, s'han impulsat línies d'actuació en les quals la reforma litúrgica i artística d'Antoni Gaudí ha ocupat un lloc primordial”, ha assenyalat.

Els arxius per reconstruir la reforma

Durant el Congrés, el responsable de l'Arxiu Capitular de Mallorca, Rafel Morro, presentarà juntament amb la tècnica Malena Ribes la comunicació “Documentació de l'Arxiu Capitular de Mallorca sobre la intervenció d'Antoni Gaudí a la Catedral”. La catalogació de documents relacionats amb la reforma, procedents tant dels fons propis de l'arxiu com de la Confraria de sant Pere i sant Bernat, permet aprofundir en el paper d'alguns dels col·laboradors de l'arquitecte, entre ells els escultors Llorenç Matamala, Vicenç Vilarubias i Joan Beltran.

“Aquest treball ens permet valorar la tasca dels arxivers i realitzar una aportació a la historiografia de la intervenció de Gaudí a la Catedral”, ha afirmat Morro. La documentació constitueix una de les vies per ampliar el coneixement sobre una intervenció que va transformar diferents aspectes del temple i en la qual van participar altres professionals, la contribució dels quals també resulta rellevant per reconstruir el procés històric.

Per la seva banda, la investigadora de la Universitat de les Illes Balears (UIB) i doctora en Història de l'Art Mercè Gambús abordarà la recepció històrica de la intervenció de l'arquitecte i la seva influència en la conservació del monument. La seva comunicació, titulada “La fortuna crítica de Gaudí a la Catedral de Mallorca i el seu impacte en la conservació del monument”, analitza el que ha definit com la “història de la història” de la reforma.

Una de les conclusions de la seva investigació rau en la singularitat de les condicions en les quals va treballar Gaudí a Mallorca. Segons Gambús, “a la Catedral de Mallorca, per primera vegada, Gaudí va haver de treballar sota criteris litúrgics i no històric-artístics”, a diferència d'altres obres en les quals va intervenir “amb total llibertat”, com la Sagrada Família o l'església de la Colònia Güell. La investigadora també defensa la necessitat de revisar la cronologia de la intervenció a la Seu més enllà de la marxa de l'arquitecte el 1915. En la seva interpretació, dos elements constitueixen les claus permanents de la seva actuació al temple: “l'espai i la llum”.

Segons la investigadora Mercè Gambús, 'a la Catedral de Mallorca, per primera vegada, Gaudí va haver de treballar sota criteris litúrgics i no històric-artístics', a diferència d'altres obres en les quals va intervenir 'amb total llibertat', com la Sagrada Família o l'església de la Colònia Güell

Gambús també ha plantejat una lectura de la intervenció de Miquel Barceló a la capella de sant Pere, actualment del Santíssim, en relació amb el llegat de Gaudí. La investigadora l'ha definida com “una experimentació realitzada per Barceló a partir de la seva lectura de Gaudí”.

L'acústica i la música en el projecte de Gaudí

La tercera línia d'investigació la presentarà Sebastián Escalas, documentalista de la Catedral i coordinador de l'Any Gaudí 2026 a la Seu. La seva comunicació, titulada “La reforma d'Antoni Gaudí a la Catedral de Mallorca (1904-1915): litúrgia, espai i música”, estudia les repercussions acústiques de la intervenció de l'arquitecte. El treball parteix de la importància històrica de la música a la Catedral i de l'impuls que el bisbe Pere Joan Campins va donar a aquesta tradició durant l'època de Gaudí, integrada en les celebracions litúrgiques.

Escalas analitza les modificacions que la nova configuració de l'espai va introduir en l'acústica del temple, entre elles les tribunes corals i la caixa de ressonància. Sobre aquesta última, ha advertit que “falta una comprovació tècnica i documental de la intencionalitat de Gaudí”. La investigació aborda així la relació entre arquitectura, litúrgia i so, encara que deixa oberta la necessitat de verificar documentalment i tècnicament si determinats elements responien a una intenció acústica concreta de l'arquitecte.

Un dels resultats més tangibles d'aquests treballs és la maqueta del tornaveu del púlpit de l'Evangeli, un element dissenyat per Gaudí el 1905 i realitzat amb materials efímers que ja ha desaparegut. A petició de la Catedral, la Universitat Rovira i Virgili ha elaborat una reproducció en resina a partir d'una reconstrucció geomètrica a escala basada en fotografies antigues. Escalas ha presentat la maqueta com una eina per estudiar un element del qual ja no es conserva la peça original.

El doctor en Història de l'Art ha destacat que “l'aplicació de les noves tecnologies a la investigació” permet “recuperar patrimoni perdut” de manera no invasiva. La reconstrucció, no obstant això, constitueix un punt de partida per a noves investigacions, no una conclusió definitiva sobre el comportament acústic del tornaveu. Segons Escalas, “és un primer pas per a posteriors estudis multidisciplinaris sobre les conseqüències acústiques del tornaveu”.

Les tres comunicacions permetran abordar la intervenció de Gaudí a la Seu des de perspectives complementàries: els documents que ajuden a reconstruir el seu procés de treball, la interpretació històrica i patrimonial de la seva reforma i l'estudi de la relació entre arquitectura, litúrgia i música. Una revisió que coincideix amb el centenari de la mort de l'arquitecte i que busca ampliar el coneixement sobre una de les intervencions més rellevants en la història recent de la Catedral de Mallorca.

Avícola Son Perot ha denunciat aquest migdia ser víctima d’una “trama” i d’una “campanya d’assetjament” orquestrada per entitats animalistes “en un context polític i preelectoral sensible” a Mallorca, després que elDiario.es avancés l’estat en què es trobaven les instal·lacions i les gallines de la granja. Les imatges mostren gallines amb ferides obertes, aus que es piquen entre elles fins a arribar als teixits interns i cadàvers en descomposició al costat d’animals vius, a més de molta brutícia, excrements acumulats i fins i tot paneroles. L’empresa ha expressat “el seu rebuig més enèrgic” i denuncia ser, a parer seu, “víctima d’una trama” i d’una “campanya d’assetjament i intoxicació perfectament orquestrada per entitats animalistes”. Per la seva banda, el Govern ha anunciat una investigació per determinar si els fets poden donar lloc a expedients administratius.

En concret, les imatges corresponen a la granja de Mirabó (Manacor), amb capacitat per allotjar fins a 40.000 gallines ponedores i dependent d’Avícola Ballester (que opera sota la marca Avícola Son Perot S.A.), la mateixa empresa que gestiona una altra explotació coneguda a l’illa per les greus deficiències que van sortir a la llum el 2025. De nou, una de les tres granges d’Avícola Ballester torna a estar sota el focus de les organitzacions animalistes i ecologistes, que denuncien excrements sense retirar, brutícia extrema i maltractament animal de les gallines.

Segons l’empresa, resulta “especialment sospitós” que, de manera “coincident i sistemàtica”, a les portes de cites electorals i en moments d’intens debat polític a Mallorca, es desplegui aquesta “ofensiva” que, sempre segons la seva versió, i malgrat que les imatges estan geolocalitzades i apareixien els diaris del dia, utilitza “material audiovisual d’origen no certificat i la procedència exacta del qual no ha estat acreditada ni validada oficialment”. Avícola Son Perot afegeix que la difusió d’aquestes imatges pot afectar un dels seus projectes, a Son Brau, on volen construir una nova granja que actualment ha de superar els tràmits per obtenir l’autorització ambiental integrada.

L’empresa adverteix “categòricament” que les imatges difoses “no disposen de cap certificació oficial ni acreditació de procedència” i continua insistint que “no es pot demostrar de cap manera que corresponguin a la granja de Mirabó, ja que podrien ser imatges enregistrades en qualsevol altra granja o explotació avícola del territori espanyol”. Segons l’empresa, aquesta operació pretén “manipular l’opinió pública” i té com a objectiu “erosionar artificialment el sector primari balear i afeblir la producció local” en un moment clau.

“Vulneració flagrant de la bioseguretat”

Després de posar en dubte que les imatges corresponguin a l’interior de les seves instal·lacions, l’empresa passa a afirmar que hi ha una “vulneració flagrant de la bioseguretat”, així com la possible comissió d’un delicte, ja que “la persona o persones que van accedir a l’interior de les instal·lacions van perpetrar una vulneració flagrant i deliberada dels protocols de bioseguretat”.

En aquest sentit, afirma que s’haurien vulnerat impunement els protocols de bioseguretat d’obligat compliment en qualsevol instal·lació. “El nostre gabinet jurídic ja està analitzant aquests fets d’extrema gravetat per emprendre les accions civils i penals pertinents contra els responsables”, adverteix tot seguit. L’empresa assegura que, actualment, les dues naus de la granja es troben “completament buides d’aus i en el procés habitual de manteniment i buidatge sanitari”, tal com es va comunicar formalment a la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural durant aquest mateix mes d’octubre, “després de finalitzar el cicle productiu”.

Desacredita l’informe pericial recollit per aquest diari

Avícola Son Perot arriba fins i tot a desacreditar l’informe pericial del qual informa aquest diari en aquest reportatge i afirma que es tracta de conclusions extretes “d’una anàlisi parcial de material audiovisual anònim i sostret il·legalment”. “La responsable dels serveis veterinaris d’Avícola Son Perot sosté que les valoracions fetes sobre suposades seqüències del vídeo ignoren completament la realitat de la gestió diària i descontextualitzen imatges puntuals o corresponents a períodes anteriors, ja resolts o subjectes als controls oficials pertinents”, defensa l’empresa.

L’empresa fa referència, concretament, a l’informe aportat per la veterinària Alba Nieto Palau, en què analitza 54 minuts d’enregistraments fets en tres dates diferents, separades per sis dies, i documenta la presència reiterada de gallines amb lesions greus, cadàvers en diferents estats de descomposició, insectes i acumulacions d’excrements. La perita considera que la coexistència d’aquests elements és compatible amb deficiències mantingudes en el temps i no amb un episodi aïllat. També assenyala que la quantitat i l’estat dels cadàvers són incompatibles amb la retirada diària que exigeix la normativa i que les imatges plantegen possibles incompliments de les obligacions de benestar animal, higiene i bioseguretat. Es tracta de qüestions que correspon verificar a les autoritats competents.

En relació amb això, des de Son Perot afirmen que les explotacions de l’empresa disposen del “prestigiós certificat de benestar animal Welfair”, que acreditaria que les seves instal·lacions estan “sotmeses permanentment a auditories rigoroses i controls constants, tant per part d’entitats certificadores independents com dels organismes públics competents del Govern, amb l’objectiu de garantir els màxims estàndards de qualitat, sanitat i benestar animal”.

AENOR va retirar el seu segell de benestar animal a la granja de Llucmajor

Cal assenyalar, en aquest sentit, que AENOR va suspendre el segell de benestar animal Welfair de la granja de Llucmajor durant l’estiu de 2025, després de les imatges que aquest diari va avançar sobre l’estat de les instal·lacions i les condicions en què vivien les gallines en una altra de les explotacions de l’empresa. De fet, elDiario.es també va poder acreditar que AENOR va oferir a la granja de Llucmajor pactar la data de l’auditoria de benestar animal que li va resultar favorable. Aquest diari no ha pogut contrastar si actualment la granja de Llucmajor disposa de certificació.

Malgrat això, Avícola Son Perot defensa que les explotacions del grup funcionen sota “un sistema permanent de controls, inspeccions i auditories” que, segons l’empresa, “garanteixen el compliment de la legislació europea, estatal i autonòmica” i responen –afegeix– a un model de producció “altament regulat, en què la protecció del medi ambient constitueix un dels principals eixos de gestió”.

En la seva defensa, l’empresa desplaça el focus de les condicions de les instal·lacions cap al pes econòmic i laboral del sector. Afirma que la producció avícola representa “molt més que una activitat econòmica” per la generació de llocs de treball directes i indirectes, és a dir, l’activitat de proveïdors, transportistes, empreses de serveis, veterinaris, distribuïdors i altres professionals vinculats al sector primari. També adverteix que reduir la producció local “implicaria inevitablement una dependència més gran dels ous procedents d’altres territoris”.

Mentrestant, la responsable dels serveis veterinaris d’Avícola Son Perot nega les “acusacions” que, a parer seu, es deriven del reportatge publicat per aquest diari. Explica que, quan les aus completen el seu cicle productiu habitual, són traslladades ordenadament a l’escorxador. Actualment, insisteixen, les naus de Mirabó estan completament buides i compleixen el període reglamentari de buit sanitari. A més, defensa que l’empresa aplica “mesures estrictes per prevenir i controlar el picatge i el canibalisme entre les aus” mitjançant diferents tècniques. Entre aquestes hi ha la col·locació de bales d’alfals i tremuges amb carbonat càlcic, juntament amb un control exhaustiu de la intensitat lumínica, l’atenció a la genètica i a la salut digestiva, així com la vigilància i el tractament específic de l’àcar roig mitjançant productes autoritzats. Així mateix, les instal·lacions disposen d’una infermeria “per aïllar i tractar individualment qualsevol animal ferit fins a la seva recuperació completa”.

Pel que fa a la retirada de cadàvers, es duu a terme “sistemàticament mitjançant inspeccions diàries i setmanals”. “Els animals morts s’emmagatzemen en contenidors especialitzats per a la seva recollida posterior per part de vehicles autoritzats”, defensa l’empresa. Quan les gallines deixen de ser productives, es duu a terme “un procés cíclic i exhaustiu de neteja, desinfecció i desinsectació”. L’empresa defensa que aquest procés inclou la retirada completa de la gallinassa, el rentat a pressió amb aigua calenta i detergent i una desinfecció profunda, sotmesa a controls microbiològics per verificar l’absència de Salmonella. A més, “hi ha un contracte permanent amb una empresa especialitzada per al control mensual de plagues i s’utilitza un sistema automatitzat de neteja dels excrements mitjançant pales i cintes transportadores”, insisteixen.

De la mateixa manera, l’empresa afirma garantir “el compliment estricte dels estàndards d’higiene de l’aigua” i assegura que el procés de recollida dels ous està “completament automatitzat” i separat de les zones d’excrements. La companyia nega categòricament que hi hagi “risc sanitari o per a la seguretat alimentària dels consumidors”.

La Conselleria envia inspectors a la granja

Per la seva banda, el conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, ha explicat aquest dimarts que tècnics del Servei de Producció Ramadera s’han desplaçat a primera hora a les instal·lacions de Mirabó d’Avícola Son Perot, a Manacor. Segons ha explicat Simonet, aquestes dues naus estan buides des de fa aproximadament deu dies. “Aquesta granja es va buidar amb les autoritzacions pertinents i els animals van ser traslladats a un escorxador de la península”, ha argumentat. La Conselleria ha anunciat que inicia una investigació per comprovar si les imatges de l’interior de la granja “poden constituir un motiu perquè obrim els expedients administratius corresponents, i actuarem en conseqüència”.

El responsable d’Agricultura ha detallat que hi ha dues resolucions, una per a cada nau de la macrogranja de Mirabó, que pot allotjar fins a 40.000 gallines ponedores. El conseller també ha recordat que l’agost de l’any passat aquesta explotació va registrar un brot de Salmonella Enteritidis en una de les naus. Segons l’expedient al qual va tenir accés aquest diari, la Direcció General d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural va adoptar mesures cautelars i sanitàries urgents, com ara la suspensió de la comercialització dels ous procedents del lot o grup d’aus sospitós. Quan es registra un brot, hi ha dues opcions: eliminar la producció d’ous de gallina o sol·licitar una autorització especial per produir ou líquid.

“Aquesta autorització es va concedir: aquesta nau ha estat produint ou líquid fins que ha finalitzat [el cicle productiu]”, ha afirmat Simonet. Pel que fa a l’altra nau, la resolució preveia el sacrifici de les aus. Després, l’empresa havia de dur a terme una “neteja eficient i completa i la posterior desinfecció, desinsectació i desratització”. Per fer-ho, calia utilitzar productes específicament autoritzats i registrats per a aquests usos. Un cop transcorregut un període adequat des de la desinfecció, s’havien de prendre mostres ambientals per verificar l’eficàcia de les tasques de neteja i desinfecció i l’absència de Salmonella spp. a l’ambient, segons indica l’expedient.

A més, la nau no es podia tornar a omplir immediatament de gallines. La resolució establia la prohibició de repoblar-la durant els dotze dies posteriors a “la realització de la neteja, desinfecció, desratització i, si escau, desinsectació”. Les dates del sacrifici de les aus, de la desinfecció, de la presa de mostres ambientals i de la repoblació posterior s’havien de comunicar a les autoritats competents i quedar registrades. Totes aquestes mesures, precisa l’expedient, s’havien de mantenir “durant tot el cicle productiu de les aus”.

“Ens han enviat dues sol·licituds: una per buidar la nau i traslladar les gallines, cosa que no necessita autorització, i una altra per a la qual sí que es va dictar una resolució perquè era la nau afectada per la salmonel·la”, ha assegurat. En aquest darrer cas, els animals han estat traslladats “amb els permisos corresponents” a un escorxador de Múrcia. “Ens han comunicat –des de l’escorxador– que tenien autorització i que hi han arribat sense incidències”, ha afegit Simonet.

Pel que fa al pla de control de la salmonel·la, el conseller ha explicat que, durant els dos darrers anys, la Conselleria ha fet 25 inspeccions en diferents granges de les Balears. “En aquest programa de seguiment s’han detectat cinc positius”, ha assegurat, un dels quals es va detectar en una de les naus de Mirabó. “La salmonel·losi no ha d’estar necessàriament vinculada a granges grans o intensives. Hi ha granges petites, algunes de producció ecològica, que han tingut salmonel·la en els darrers anys. El que passa és que, en aquests casos, han decidit sacrificar les gallines”, ha dit Simonet.

En aquest sentit, ha aclarit que, quan una nau dona positiu en salmonel·la i rep l’autorització especial per produir ou líquid, passa a formar part del pla de control i ja no s’hi fan més inspeccions. La Conselleria també explica que la macrogranja ha estat sotmesa a controls oficials anuals des de l’any 2021, sense que s’hi hagin detectat deficiències, a excepció del positiu en salmonel·la. A partir d’aquell moment, quan els ous es destinen a la indústria dels ovoproductes, el control i el seguiment corresponen a Salut Pública, en el marc de les seves competències en matèria de seguretat alimentària. “En principi, nosaltres no en tenim constància”, ha respost Simonet quan li han demanat si havien detectat algun risc per a la salut pública. 

Així mateix, la Conselleria ha explicat que tenia previst fer una nova inspecció a l’explotació durant el darrer trimestre d’aquest any. No la va fer, segons ha aclarit, després que l’empresa manifestàs “la seva intenció de treure les gallines”. “Actualment, no hi ha cap data confirmada per a la reintroducció de gallines a les instal·lacions. En qualsevol cas, quan es reprengui l’activitat, la Conselleria durà a terme una nova inspecció a l’explotació per comprovar el compliment de la normativa”, han explicat.

Les entitats animalistes demanen el tancament de la granja

Kike Gimeno, portaveu de Satya Animal –l’organització que, juntament amb ARDE, ha accedit als enregistraments–, ha explicat aquest matí en una roda de premsa que aquestes imatges “ens recorden clarament les de la granja de Llucmajor, que vam denunciar l’any passat i que pertany a la mateixa empresa”. “Són pràcticament idèntiques: creiem que, fins i tot, en aquesta ocasió són una mica pitjors”, ha afirmat.

Després de la publicació en primicia de la situació de la macrogranja de Llucmajor, l’empresa va haver de reduir les seves instal·lacions: va sacrificar una gran part dels animals i va passar de tenir gairebé 136.000 gallines ponedores a 40.000, per complir la legislació autonòmica. A més de les mesures cautelars, el Govern va obrir un expedient sancionador que va acabar amb una multa de 200.100 euros per set infraccions greus i una de lleu, tal com va informar aquest diari. El procediment sancionador va quedar suspès a l’espera que l’Audiència Provincial de les Balears revisi l’arxivament de la denúncia penal presentada per l’Associació Stop Macrogranja Llucmajor. El procediment es va iniciar al Jutjat d’Instrucció número 11 de Palma, que va apreciar infraccions administratives –ja sancionades–, però no penals.

“Després de totes les denúncies de l’any passat, no veiem que hagin tingut cap efecte real sobre l’empresa. Continua cometent les mateixes irregularitats i la situació es repeteix una vegada i una altra”, lamenta Gimeno. També adverteix que, si Avícola Ballester acaba construint una nova macrogranja de 80.000 gallines, tal com projecta a Son Brau (Manacor), aquestes situacions “es podrien tornar a produir”. “Ens preocupa, tant pels animals com per les persones”, conclou.

“Creiem que la Conselleria ha de posar fre a Avícola Ballester. Això passa per tancar les granges investigades que, segons sostenim, han demostrat ser un perill per a la salut pública”, explica Julia Elizalde, portaveu d’ARDE. Així, considera que la Conselleria ha de rebutjar “rotundament” el projecte de la macrogranja de 80.000 gallines a Son Brau. “Si el Govern no fa res per impedir-ho, a Son Brau tindrem una granja dels horrors. Creiem que han de decidir si estan al costat de les veïnes de Manacor, de la salut pública i de la ciutadania de Mallorca, o al costat del que nosaltres considerem una granja dels horrors”, afirma.

Abans de conèixer la posició oficial de la Conselleria, Elizalde havia considerat que buidar una granja avícola és una cosa “extremadament estranya”. Sobretot, tenint en compte que les dues naus s’han buidat completament i que tampoc no hi ha cap data prevista per tornar-hi a introduir gallines. “Això significa que ara mateix la granja estaria inoperativa, i no creiem que això es pugui deure únicament a una decisió empresarial o econòmica”, assegura.

Pel que fa a l’empresa que torna a estar en el punt de mira, Elizalde recorda que “malgrat aquestes sancions, les irregularitats per part d’Avícola Ballester no s’aturen”. “És una constant, com també ho és que l’empresa presenti projectes de macrogranges que provoquen un patiment important a la població de les zones rurals de Mallorca”, opina.

Tanmateix, Simonet ha desvinculat la situació de Mirabó del projecte de Son Brau, perquè es tracta de “procediments independents”. “Són procediments regulats i, en dret administratiu, no podem barrejar una cosa amb l’altra perquè estaríem prevaricant”, ha advertit.

Avícola Son Perot ha denunciado este mediodía ser víctima de una “trama” y una “campaña de acoso” orquestada por entidades animalistas “en un contexto político y preelectoral sensible” en Mallorca, después de que elDiario.es avanzara el estado en el que se encontraban las instalaciones y sus gallinas ya aparecieronde 2026. Las imágenes muestran gallinas con heridas abiertas, aves que se picotean hasta llegar a los tejidos internos y cadáveres en descomposición junto a animales vivos, además de mucha suciedad, excrementos acumulados e incluso cucarachas. La empresa ha mostrado “su más enérgico rechazo” y denuncia ser, a su juicio, “víctima de una trama” y de una “campaña de acoso e intoxicación perfectamente orquestadas por entidades animalistas”. Por su parte, el Govern ha anunciado una investigación para determinar si los hechos pueden dar lugar a expedientes administrativos.

En concreto, las imágenes pertenecen a la granja de Mirabó (Manacor), con capacidad para alojar hasta 40.000 gallinas ponedoras y dependiente de Avícola Ballester (que opera bajo la marca Avícola Son Perot S.A), la misma empresa que gestiona otra explotación conocida en la isla por las graves deficiencias que salieron a la luz en 2025. De nuevo, una de las tres granjas de Avícola Ballester vuelve a estar bajo la lupa de las organizaciones animalistas y ecologistas, que denuncian excrementos sin retirar, suciedad extrema y maltrato animal de las gallinas.

Según la empresa, resulta “especialmente sospechoso” que, de manera “coincidente y sistemática”, a las puertas de citas electorales y en momentos de intenso debate político en Mallorca, se despliegue esta “ofensiva” que, siempre según su versión, utiliza “material audiovisual de origen no certificado y la procedencia exacta del cual no ha sido acreditada ni validada oficialmente”. Sin embargo, este diario ha comprobado que las imágenes se grabaron con un sistema de geolocalización, y junto a periódicos locales de los días 12, 15 y 17 de julio. Avícola Son Perot añade que la difusión de estas imágenes puede afectar a uno de sus proyectos, en Son Brau, donde quieren construir una nueva granja que en estos momentos tiene que pasar los trámites de la autorización ambiental integrada.

La compañía advierte “categóricamente” de que las imágenes difundidas “no cuentan con ninguna certificación oficial ni acreditación de procedencia” y continúa insistiendo en que “no puede demostrarse de ninguna manera que correspondan a la granja de Mirabó, ya que podrían tratarse de imágenes grabadas en cualquier otra granja o explotación avícola del territorio español”. Según la empresa, esta operación busca “manipular la opinión pública” y persigue “erosionar, de forma artificial, al sector primario balear y minar la producción local” en un momento clave.

“Violación flagrante de la bioseguridad”

Tras poner en duda que las imágenes formen parte del interior de sus instalaciones, la empresa pasa a afirmar que existe una “violación flagrante de la bioseguridad”, así como la comisión de un posible delito, ya que “la persona o personas que accedieron al interior de las instalaciones han perpetrado una vulneración flagrante y deliberada de los protocolos de bioseguridad”.

En este sentido, afirma que los protocolos de bioseguridad de obligado cumplimiento en cualquier instalación habrían sido vulnerados impunemente. “Nuestro gabinete jurídico ya está analizando estos hechos de extrema gravedad para emprender las acciones civiles y penales pertinentes contra los responsables”, advierten acto seguido. La empresa asegura que, en la actualidad, las dos naves de la granja se encuentran “completamente vacías de aves y en proceso habitual de mantenimiento y vaciado sanitario”, tal como se comunicó formalmente a la Conselleria de Agricultura, Pesca y Medio Natural durante este mismo mes de octubre, “tras finalizar el ciclo productivo”.

Desacredita el informe pericial recogido por este diario

Avícola Son Perot llega a desacreditar incluso el informe pericial del que informa este periódico en este reportaje y afirma que se trata de conclusiones extraídas “de un análisis parcial de material audiovisual anónimo y sustraído ilegalmente”. “La responsable de los servicios veterinarios de Avícola Son Perot sostiene que las valoraciones realizadas sobre supuestas secuencias del vídeo ignoran por completo la realidad del manejo diario y descontextualizan imágenes puntuales o correspondientes a períodos anteriores, ya resueltos o sujetos a los controles oficiales pertinentes”, defiende la empresa.

Desde la mercantil aluden, en concreto, al informe aportado por la veterinaria Alba Nieto Palau en el que analiza 54 minutos de grabaciones realizadas en tres fechas distintas, separadas por seis días, y documenta la presencia reiterada de gallinas con lesiones graves, cadáveres en diferentes estados de descomposición, insectos y acumulaciones de excrementos. La perito considera que la coexistencia de estos elementos es compatible con deficiencias mantenidas en el tiempo y no con un episodio aislado. También señala que la cantidad y el estado de los cadáveres resultan incompatibles con la retirada diaria que exige la normativa y que las imágenes plantean posibles incumplimientos de las obligaciones de bienestar animal, higiene y bioseguridad, extremos que corresponde verificar a las autoridades competentes.

Al hilo de lo anterior, desde Son Perot afirman que las explotaciones de la empresa cuentan “con el prestigioso certificado de bienestar animal Welfair”, que acreditaría que sus instalaciones están “sometidas permanentemente a auditorías rigurosas y controles constantes, tanto por parte de entidades certificadoras independientes como de los organismos públicos competentes del Govern, con el objetivo de garantizar los máximos estándares de calidad, sanidad y bienestar animal”.

AENOR retiró su sello de bienestar de la granja de Llucmajor

Cabe señalar, en este sentido, que AENOR suspendió el sello de bienestar animal Welfair de la granja de Llucmajor durante el verano de 2025, después de las imágenes que este diario avanzó sobre el estado de las instalaciones y las condiciones en las que vivían las gallinas en otra de las explotaciones de la empresa. De hecho, elDiario.es también pudo acreditar que AENOR ofreció a la granja de Llucmajor pactar la fecha de la auditoría de bienestar animal que le resultó favorable. Este diario no ha podido contrastar si la granja de Llucmajor está certificada en estos momentos.

Pese a ello, Avícola Son Perot defiende que las explotaciones del grupo operan bajo “un sistema permanente de controles, inspecciones y auditorías” que, según la empresa, “garantizan el cumplimiento de la legislación europea, estatal y autonómica” y responden -añade- a un modelo de producción “altamente regulado, en el que la protección del medio ambiente constituye uno de los principales ejes de gestión”.

En su defensa, la empresa desplaza el foco de las condiciones de las instalaciones al peso económico y laboral del sector al aseverar que la producción avícola representa “mucho más que una actividad económica” debido a la generación de puestos de trabajo directos e indirectos, es decir, la actividad de proveedores, transportistas, empresas de servicios, veterinarios, distribuidores y otros profesionales vinculados al sector primario. También advierte de que reducir la producción local, “implicaría inevitablemente una mayor dependencia de huevos procedentes de otros territorios”.

Mientras tanto, la responsable de los servicios veterinarios de Avícola Son Perot niega las “acusaciones” que, a su juicio, se derivan del reportaje publicado por este periódico. Explica que cuando las aves completan su ciclo productivo habitual, son trasladadas de forma ordenada al matadero. Actualmente, insisten, las naves de Mirabó se encuentran completamente vacías, cumpliendo el periodo reglamentario de vacío sanitario. Además, defiende que la compañía aplica “medidas estrictas para prevenir y controlar el picaje y el canibalismo entre las aves”, a través de diferentes técnicas. Entre ellas, la colocación de balas de alfalfa y tolvas con carbonato cálcico, junto con un control exhaustivo de la intensidad lumínica la atención a la genética y a la salud digestiva, así como la vigilancia y el tratamiento específico del ácaro rojo mediante productos autorizados. Asimismo, las instalaciones disponen de una enfermería “para aislar y tratar individualmente a cualquier animal herido hasta su completa recuperación”.

En cuanto a la retirada de cadáveres se realiza “sistemáticamente mediante inspecciones diarias y semanales”. “Los animales muertos se almacenan en contenedores especializados para su posterior recogida por vehículos autorizados”, defiende. Cuando las gallinas dejan de ser productivas, se lleva a cabo “un proceso cíclico y exhaustivo de limpieza, desinfección y desinsectación”. La empresa defiende que este proceso incluye la retirada completa de la gallinaza, el lavado a presión con agua caliente y detergente y una desinfección profunda, sometida a controles microbiológicos para verificar la ausencia de Salmonella. Además, “existe un contrato permanente con una empresa especializada para el control mensual de plagas y se utiliza un sistema automatizado de limpieza de excrementos mediante palas y cintas transportadoras”, insisten.

Del mismo modo, la empresa afirma garantizar “el cumplimiento estricto de los estándares de higiene del agua” y el proceso de recogida de huevos está “completamente automatizado”, separado de las zonas de excrementos. La compañía niega categóricamente que exista “riesgo sanitario o para la seguridad alimentaria de los consumidores”.

La Conselleria envía inspectores a la granja

Por su parte, el conseller de Agricultura, Pesca y Medio Natural, Joan Simonet, ha explicado este martes que técnicos del Servicio de Producción Ganadera se han desplazado a primera hora a las instalaciones de Mirabó de Avícola Son Perot en Manacor. Estas dos naves están vacías desde hace aproximadamente diez días, según ha explicado Simonet. “Esta granja se vació con las autorizaciones pertinentes, y los animales fueron trasladados a un matadero de la península”, ha argumentado. La Conselleria ha anunciado que inicia una investigación para comprobar si las imágenes del interior de la granja “pueden constituir un motivo para que abramos los expedientes administrativos correspondientes, y actuaremos en consecuencia de eso”.

El titular de Agricultura ha detallado que existen dos resoluciones. Una para cada nave de la macrogranja de Mirabó, que puede albergar hasta 40.000 gallinas ponedoras. El conseller ha recordado, además, que en agosto del año pasado esta explotación registró un brote de Salmonella Enteritidis en una de sus naves. Según el expediente al que accedió este diario, la Dirección General de Agricultura, Ganadería y Desarrollo Rural adoptó medidas cautelares y sanitarias urgentes, como el cese de comercialización de huevos procedentes del lote o manada sospechosa. Cuando se registra un brote hay dos opciones: eliminar la producción de huevos de gallina o pedir una autorización especial para la producción de huevo líquido.

“Esta autorización se dio: esta nave ha estado produciendo huevina hasta que ha finalizado”, ha afirmado Simonet. En cuanto a la otra nave, la resolución contemplaba el sacrificio de las aves. Después, la empresa debía realizar una “eficiente y completa limpieza y posterior desinfección, desinsectación y desratización”. Para ello, debían utilizarse productos específicamente autorizados y registrados para esos usos. Transcurrido un periodo de tiempo adecuado desde la desinfección se procedería “a la toma de muestras ambientales con el fin de verificar la eficacia de las labores de limpieza y desinfección y la ausencia de Salmonella spp en el ambiente”, señala el expediente.

Además, la nave no podía llenarse inmediatamente de gallinas. La resolución establecía una prohibición de repoblación durante los 12 días posteriores a “la realización de la limpieza, desinfección, desratización y, en su caso, desinsectación”. Además, las fechas del sacrificio de las aves, de la desinfección, de la toma de muestras ambientales y de la posterior repoblación debían ser comunicadas a las autoridades competentes y quedar registradas. Todas estas medidas, precisa el expediente, debían mantenerse “durante todo el ciclo productivo de las aves”.

“Nos han enviado dos solicitudes: una de vaciado de la nave, para trasladar las gallinas, que eso no necesita autorización y otra que sí se hizo una resolución porque es la que estaba afectada por la salmonela”, ha asegurado. En este último caso, los animales han sido enviados “con los permisos correspondientes” a un matadero de Murcia. “Nos han comunicado –el matadero– que tenían autorización y que han llegado sin incidencias”, ha añadido Simonet.

En cuanto al plan de control de la salmonela, el conseller ha explicado que en los dos últimos años la Conselleria ha hecho 25 inspecciones en diferentes granjas de Balears. “En este programa de seguimiento se han detectado cinco positivos”, ha asegurado, de los cuales uno de ellos se detectó en una de las naves de Mirabó. “La salmonelosis no tiene por qué estar vinculada directamente a granjas grandes o intensivas. Hay granjas pequeñas, algunas de ellas de producción ecológica, que han tenido salmonela en los últimos años. Lo que pasa es que en estos casos han decidido sacrificar a las gallinas”, ha dicho Simonet.

En este sentido, ha aclarado que una vez una nave da positivo en salmonela, si recibe la autorización especial para producir huevo líquido, ya entra dentro del plan de control y no se realizan más inspecciones. La Conselleria, además, explica que la macrogranja ha sido sometida a controles oficiales anuales desde el año 2021, sin que se hayan detectado deficiencias, exceptuando el positivo en salmonela. A partir de ese momento, cuando los se destinan a la industria de ovoproductos, el control y seguimiento corresponde a Salud Pública, en el marco de sus competencias en materia de seguridad alimentaria.

“En principio, nosotros no tenemos constancia de ello”, ha respondido Simonet, sobre si habían detectado riesgo para la salud pública. En cualquier caso, ha explicado que hay que tener en cuenta que cuando los huevos entran dentro de la producción de huevo líquido, se someten a un proceso térmico, y está permitido que los huevos con salmonela pasen por ese proceso. “Si fueran huevos frescos, no se podrían comercializar de ninguna manera”, aclara.

Asimismo, la Conselleria explicó que tenía previsto realizar una nueva inspección en la explotación en el último trimestre de este año. No lo hizo, aclararon, después de que la empresa manifestara “su intención de sacar a las gallinas”. “Actualmente, no hay una fecha confirmada para la reintroducción de gallinas en las instalaciones. En cualquier caso, cuando se vuelva a la actividad, la Conselleria llevará a cabo una nueva inspección en la explotación para comprobar el cumplimiento de la normativa”, explicaron.

Los animalistas piden cerrar la granja

Kike Gimeno, portavoz de Satya Animal –la organización que, junto a ARDE, ha accedido a las grabaciones–, ha explicado en una rueda de prensa esta mañana que estas imágenes “nos recuerdan claramente a las de la granja de Llucmajor, que denunciamos el año pasado y que pertenece a la misma empresa”. “Son prácticamente idénticas: creemos que incluso un poco peores en esta ocasión”, ha afirmado.

Después de la publicación en primicia de la situación de la macrogranja de Llucmajor, la empresa tuvo que reducir sus instalaciones: sacrificó a gran parte de los animales, pasando de casi 136.000 gallinas ponedoras a 40.000, para cumplir con la legislación autonómica. Además de las medidas cautelares, el Govern abrió un expediente sancionador que terminó en una multa de 200.100 euros por siete irregularidades graves y una leve, como informó este diario.

El procedimiento sancionador quedó suspendido, a la espera de que la Audiencia Provincial de Balears revise el archivo de la denuncia penal presentada por la Asociación Stop Macrogranja Llucmajor. El procedimiento se inició en el Juzgado de Instrucción número 11 de Palma, que apreció infracciones administrativas –ya sancionadas– y no penales.

“Después de todas las denuncias del año pasado, no vemos que hayan tenido un efecto real en la empresa. Sigue cometiendo las mismas irregularidades y la situación se repite una y otra vez”, lamenta Gimeno, y advierte que si Avícola Ballester termina construyendo una nueva macrogranja de 80.000 gallinas, como proyecta en Son Brau (Manacor), estas situaciones “podrían volver a producirse”. “Nos preocupa, tanto por los animales como por las personas”, concluye.

“Creemos que la Conselleria debe poner freno a Avícola Ballester. Esto pasa por cerrar las granjas investigadas que, según sostenemos, han demostrado ser un peligro para la salud pública”, explica Julia Elizalde, portavoz de ARDE. Así, ha considerado que la Conselleria debe rechazar “tajantemente” el proyecto de la macrogranja de 80.000 gallinas en Son Brau. “Si el Govern no hace nada para impedirlo, en Son Brau, tendremos una granja de los horrores. Creemos que deben decidir si están del lado de las vecinas de Manacor, de la salud pública y de la ciudadanía de Mallorca, o del lado de lo que consideramos una granja de los horrores”, afirma.

Elizalde, antes de conocer la postura oficial de la Conselleria, ha considerado que un vaciado es algo “extremadamente raro” en una granja avícola. Sobre todo, teniendo en cuenta que ambas naves se han vaciado por completo, y que tampoco hay una fecha prevista para la reintroducción de las gallinas. “Eso significa que la granja estaría ahora mismo inoperativa, y no creemos que esto pueda deberse únicamente a una decisión empresarial o económica”, asegura.

En cuanto a la empresa que vuelve a estar en el punto de mira, Elizalde recuerda que “a pesar de estas sanciones, las irregularidades por parte de Avícola Ballester no cesan”. “Es una constante, como también lo es que la empresa presente proyectos de macrogranjas que provocan un importante sufrimiento a la población de las zonas rurales de Mallorca”, opina.

Sin embargo, Simonet ha desligado la situación de Mirabó con el proyecto de Son Brau porque se trata de “procesos independientes”. “Son procesos que están reglados y en derecho administrativo no podemos mezclar una cosa con la otra porque estaríamos prevaricando”, ha alertado.

¿Quiso Antoni Gaudí mejorar la acústica de la Catedral de Mallorca para favorecer la proyección de la música y la palabra en el interior del templo? La Seu -como se conoce popularmente al icono más reconocido de la isla- investiga si el arquitecto catalán persiguió ese objetivo al reorganizar el espacio del templo durante la reforma que llevó a cabo entre 1904 y 1915. A partir de documentación histórica, los estudios analizan la posible función acústica de las tribunas corales y la caja de resonancia, así como el papel de los elementos incorporados a la configuración del edificio religioso que, desde hace más de siete siglos, domina el frente marítimo de Palma.

Una de las novedades es la reconstrucción mediante una maqueta del tornavoz del púlpito del Evangelio, diseñado por el arquitecto modernista en 1905 y desaparecido posteriormente. Elaborada por la Universitat Rovira i Virgili a partir de una reproducción geométrica a escala basada en fotografías antiguas, la pieza permitirá profundizar en sus posibles efectos acústicos.

Así lo ha explicado este martes Sebastián Escalas, documentalista de la Catedral, quien ha expuesto las hipótesis sobre la relación entre la reforma de Gaudí, la organización del coro y la proyección de la música y la palabra en el templo. El investigador ha advertido de que la intencionalidad acústica de estos elementos todavía requiere comprobación técnica y documental. Con motivo del centenario de la muerte del artista barcelonés, la Catedral ha impulsado nuevas investigaciones sobre su intervención en la Seu con el objetivo de esclarecer cuáles fueron las intenciones de la reforma que llevó a cabo entre 1904 y 1915 y analizar la influencia de los criterios litúrgicos en las decisiones del artista.

Con motivo del centenario de la muerte del artista barcelonés, la Catedral de Mallorca ha impulsado nuevas investigaciones sobre su intervención en la Seu

Las investigaciones se presentarán en el Gaudí International Congress 2026, que se celebrará del 22 al 25 de octubre en La Pedrera, en Barcelona. El encuentro -el primero dedicado específicamente a la investigación científica sobre la obra del arquitecto catalán- abordará también la influencia de los criterios litúrgicos en su intervención en la Seu y la relación entre arquitectura y música, una tradición que el obispo Pere Joan Campins impulsó durante aquella época. La Catedral de Mallorca forma parte del comité de honor del congreso.

El deán de la Seu, Antoni Vera, ha destacado que la institución llega a la efeméride con “una parte importante de los deberes hechos”. “El Cabildo de la Catedral ha sido consciente de la necesidad de conocer y cuidar la historia y el patrimonio del templo y ha asumido un compromiso con esta labor. Por este motivo, se han impulsado líneas de actuación en las que la reforma litúrgica y artística de Antoni Gaudí ha ocupado un lugar primordial”, ha señalado.

Los archivos para reconstruir la reforma

Durante el Congreso, el responsable del Archivo Capitular de Mallorca, Rafel Morro, presentará junto con la técnica Malena Ribes la comunicación “Documentación del Archivo Capitular de Mallorca sobre la intervención de Antoni Gaudí en la Catedral”. La catalogación de documentos relacionados con la reforma, procedentes tanto de los fondos propios del archivo como de la Cofradía de sant Pere y sant Bernat, permite profundizar en el papel de algunos de los colaboradores del arquitecto, entre ellos los escultores Llorenç Matamala, Vicenç Vilarubias y Joan Beltran.

“Este trabajo nos permite poner en valor la labor de los archiveros y realizar una aportación a la historiografía de la intervención de Gaudí en la Catedral”, ha afirmado Morro. La documentación constituye una de las vías para ampliar el conocimiento sobre una intervención que transformó distintos aspectos del templo y en la que participaron otros profesionales, cuya contribución también resulta relevante para reconstruir el proceso histórico.

Por su parte, la investigadora de la Universitat de les Illes Balears (UIB) y doctora en Historia del Arte Mercè Gambús abordará la recepción histórica de la intervención del arquitecto y su influencia en la conservación del monumento. Su comunicación, titulada “La fortuna crítica de Gaudí en la Catedral de Mallorca y su impacto en la conservación del monumento”, analiza lo que ha definido como la “historia de la historia” de la reforma.

Una de las conclusiones de su investigación radica en la singularidad de las condiciones en las que trabajó Gaudí en Mallorca. Según Gambús, “en la Catedral de Mallorca, por primera vez, Gaudí tuvo que trabajar bajo criterios litúrgicos y no histórico-artísticos”, a diferencia de otras obras en las que intervino “con total libertad”, como la Sagrada Familia o la iglesia de la Colonia Güell. La investigadora también defiende la necesidad de revisar la cronología de la intervención en la Seu más allá de la marcha del arquitecto en 1915. En su interpretación, dos elementos constituyen las claves permanentes de su actuación en el templo: “el espacio y la luz”.

Según la investigadora Mercè Gambús, 'en la Catedral de Mallorca, por primera vez, Gaudí tuvo que trabajar bajo criterios litúrgicos y no histórico-artísticos', a diferencia de otras obras en las que intervino 'con total libertad', como la Sagrada Familia o la iglesia de la Colonia Güell

Gambús también ha planteado una lectura de la intervención de Miquel Barceló en la capilla de sant Pere, actualmente del Santísimo, en relación con el legado de Gaudí. La investigadora la ha definido como “una experimentación realizada por Barceló a partir de su lectura de Gaudí”.

La acústica y la música en el proyecto de Gaudí

La tercera línea de investigación la presentará Sebastián Escalas, documentalista de la Catedral y coordinador del Año Gaudí 2026 en la Seu. Su comunicación, titulada “La reforma de Antoni Gaudí en la Catedral de Mallorca (1904-1915): liturgia, espacio y música”, estudia las repercusiones acústicas de la intervención del arquitecto. El trabajo parte de la importancia histórica de la música en la Catedral y del impulso que el obispo Pere Joan Campins dio a esta tradición durante la época de Gaudí, integrada en las celebraciones litúrgicas.

Escalas analiza las modificaciones que la nueva configuración del espacio introdujo en la acústica del templo, entre ellas las tribunas corales y la caja de resonancia. Sobre esta última, ha advertido de que “falta una comprobación técnica y documental de la intencionalidad de Gaudí”. La investigación aborda así la relación entre arquitectura, liturgia y sonido, aunque deja abierta la necesidad de verificar documental y técnicamente si determinados elementos respondían a una intención acústica concreta del arquitecto.

Uno de los resultados más tangibles de estos trabajos es la maqueta del tornavoz del púlpito del Evangelio, un elemento diseñado por Gaudí en 1905 y realizado con materiales efímeros que ya ha desaparecido. A petición de la Catedral, la Universitat Rovira i Virgili ha elaborado una reproducción en resina a partir de una reconstrucción geométrica a escala basada en fotografías antiguas. Escalas ha presentado la maqueta como una herramienta para estudiar un elemento del que ya no se conserva la pieza original.

El doctor en Historia del Arte ha destacado que “la aplicación de las nuevas tecnologías a la investigación” permite “recuperar patrimonio perdido” de forma no invasiva. La reconstrucción, sin embargo, constituye un punto de partida para nuevas investigaciones, no una conclusión definitiva sobre el comportamiento acústico del tornavoz. Según Escalas, “es un primer paso para posteriores estudios multidisciplinares sobre las consecuencias acústicas del tornavoz”.

Las tres comunicaciones permitirán abordar la intervención de Gaudí en la Seu desde perspectivas complementarias: los documentos que ayudan a reconstruir su proceso de trabajo, la interpretación histórica y patrimonial de su reforma y el estudio de la relación entre arquitectura, liturgia y música. Una revisión que coincide con el centenario de la muerte del arquitecto y que busca ampliar el conocimiento sobre una de las intervenciones más relevantes en la historia reciente de la Catedral de Mallorca.

Mallorca, Eivissa i Formentera reprenen les classes aquest dimarts després de la suspensió de l'activitat lectiva d'aquest dilluns davant la millora de la situació meteorològica.

El Govern ha informat a través de xarxes socials que les classes es reprendran amb normalitat i ha demanat a les famílies i a la comunitat educativa que estiguin pendents de les comunicacions dels seus centres i de la informació dels canals oficials.

L'Aemet mantindrà l'alerta groga a Mallorca, Eivissa i Formentera fins a les 12.00 hores d'aquest dimarts, mentre que estarà activa entre les 03.00 hores i les 18.00 hores a Menorca. Així mateix, es preveu que demà s'acumulin fins a 30 litres per metre quadrat en una hora, la qual cosa implica un “perill baix” a tot l'arxipèlag.

Tot i així, l'Aemet no descarta precipitacions fortes o molt fortes a les Illes amb ratxes ocasionals de vent molt fortes.

L'Aemet ha avançat que aquest dimecres es mantindrà una situació d'inestabilitat a l'est peninsular i Balears, on predominaran els cels nuvolosos o coberts i hi haurà xàfecs amb tempesta. Aquests es preveuen forts a l'arxipèlag balear i Catalunya, on és probable que siguin localment molt forts i que es registrin acumulats significatius.

Les carreteres i els aeroports de les Balears funcionen aquest dimarts amb normalitat després de les afectacions per les pluges i tempestes que ha deixat la dana Adam a l'arxipèlag.

La circulació a les vies afectades per inundacions, per exemple la carretera de l'aeroport d'Eivissa o el Camí dels Reis, a Palma, han restablert la circulació i funcionen amb normalitat.

Així, segons ha confirmat la DGT, s'han esmenat les incidències a totes les carreteres de les Illes. Cal recordar que també es van veure afectades vies de Santa Ponça, el Toro i Palmanova, entre altres localitats.

Als aeroports la situació també és de normalitat, segons ha informat Aena. D'aquesta manera, no s'han produït retards, cancel·lacions ni desviaments de vols, com sí que va ocórrer aquest dilluns a causa de la meteorologia adversa.

Mallorca, Eivissa y Formentera han retomado las clases este martes después de la suspensión de la actividad lectiva de este lunes ante la mejora de la situación meteorológica. El Govern ha pedido a las familias y a la comunidad educativa que estén pendientes de las comunicaciones de sus centros y de la información de los canales oficiales.

Por su parte, la Agencia Estatal de Meteorología (Aemet) ha afirmado que el episodio de lluvias y tormentas se acerca al final, pero no ha terminado.

Tal y como indicaban las previsiones, durante la madrugada y las primeras horas de la mañana ha vuelto a haber intensas lluvias acompañadas de tormentas eléctricas en Mallorca, Eivissa y Formentera. Estos núcleos han pasado pronto, pero han descargado importantes cantidades de lluvia que en ocasiones han superado los 40 litros por hora.

La previsión para las próximas horas es que el episodio de lluvias y tormentas provocado por 'Adam' merme de forma gradual. De hecho, en las Pitiusas y Mallorca ya se han cancelado los avisos amarillos, mientras que la Aemet mantiene activo un aviso amarillo por lluvias y tormentas que pueden afectar a Menorca hasta las 18.00 horas.

Según explican los predictores, se trataría de episodios de lluvia no tan intensos como los vividos en las últimas horas en Baleares. La previsión estima que podrían producirse precipitaciones de hasta 30 litros por metro cuadrado en una hora.

Aunque la previsión meteorológica es favorable, Emergencias ha decidido mantener activas las alertas de protección civil debido a las afectaciones sufridas en Pitiusas y Mallorca durante los últimos días, que han provocado la saturación del suelo y de las cuencas de algunos torrentes, así como incidentes menores que todavía siguen abiertos.

En concreto, continúa vigente la alerta amarilla (IG-0 del Plan Meteobal) por lluvias y tormentas en todo el archipiélago, así como el Plan Inunbal en Eivissa y Formentera en situación operativa 2 (SO-2) y en Mallorca en situación operativa 0 (SO-0).

Vuelve la normalidad a carreteras y aeropuertos

La circulación en las vías afectadas por inundaciones, por ejemplo la carretera del aeropuerto de Eivissa o el Camí dels Reis, en Palma, han restablecido la circulación y funcionan con normalidad.

Así, según ha confirmado la DGT y recoge Europa Press, se han subsanado las incidencias en todas las carreteras de las Islas. Cabe recordar que también se vieron afectadas vías de Santa Ponça, el Toro y Palmanova, entre otras localidades.

En los aeropuertos la situación también es de normalidad, según ha informado Aena. De este modo, no se han producido retrasos, cancelaciones ni desvíos de vuelos, como sí ocurrió este lunes a causa de la meteorología adversa.

Por su parte, la Dirección General de Emergencias e Interior ha confiado en que la situación generada tras la dana Adam quede “reonducida” en las próximas horas en Eivissa y Formentera, dos islas que han registrado el octubre más lluvioso de toda la serie histórica, es decir, 75 años. Así lo ha destacado el director general de Emergencias, Pablo Gárriz, quien ha explicado que en zonas como la estación de Es Codolar se han registrado cifras récord de hasta 193 litros por metro cuadrado.

En declaraciones a los medios tras presidir en Eivissa la reunión del Cecopi, Gárriz ha señalado que es un dato a resaltar teniendo en cuenta las danas de 2025, que tuvieron “un impacto importantísimo”. Sin embargo, los datos ahora registrados, con niveles incluso superiores en cuanto a la recogida de agua, confirman el buen resultado del trabajo realizado de manera coordinada durante los meses previos.

Según Gárriz, se han registrado cerca de 300 incidentes, con un último “coletazo” en estas últimas horas. En la actualidad, ya no hay avisos activos en Baleares, por lo que los esfuerzos se centran ahora en resolver las incidencias registradas en zonas de Playa d'en Bossa o en el municipio de Santa Eulària.

“La novedad es que en la carretera del aeropuerto no se ha tenido que intervenir de manera extraordinaria con la UME porque durante estos días el operativo de refuerzo ha permitido sacar y evacuar a tiempo el agua y que la vía estuviera practicable”, ha destacado.

El director general ha destacado que las infraestructuras críticas y servicios esenciales están funcionando a pleno rendimiento y sólo se han registrado incidencias en el Hospital de Formentera. “Ahora nos quedan unas horas con mucha intensidad de trabajo”, ha añadido. La previsión es tener la situación reconducida en las próximas horas, aunque se mantiene en Pitiusas el nivel 2 del plan de inundaciones, mientras que se rebaja en Mallorca.

Gárriz también ha querido agradecer el comportamiento de los ciudadanos y ha puesto en valor el “esfuerzo tremendo” que se ha realizado para mantener limpios los torrentes, lo que ha facilitado el drenaje del agua.

36 incidentes pendientes

En cuanto a los incidentes que siguen abiertos, quedan 36 de los 388 que se han registrado en el 112 desde el inicio del episodio, este sábado. De estos 36 incidentes, 11 corresponden a Mallorca, 23 a Eivissa y dos a Formentera.

Por tipología, se trata mayoritariamente de inundaciones en establecimientos o vías, caídas de árboles y caídas de elementos urbanos.

La Dirección General de Recursos Hídricos del Govern realiza un seguimiento constante de los torrentes, especialmente de los de Eivissa, que han estado al límite de su capacidad o incluso se han desbordado debido a la acumulación de precipitaciones. Sin embargo, en estos momentos, ningún torrente de Baleares está desbordado ni se encuentra al límite de su capacidad.

La Unidad Militar de Emergencias (UME) sigue trabajando con los Bomberos de Eivissa y el resto de cuerpos de emergencias de la isla -Protección Civil e Ibanat- en las tareas de recuperación de la Pitiusa menor, que se centran principalmente en la extracción de agua y barro de las zonas que han quedado inundadas.

En arribar a Felanitx, un Crist estén el braç des de dalt del puig de Sant Salvador, un dels cims més emblemàtics del llevant de Mallorca. Està beneint el poble o evoca la salutació romana? Inaugurada el 1934, l'escultura s'ha convertit en un nou front de la batalla pels símbols vinculats al feixisme a Espanya: l'investigador Bartomeu Mestre ha presentat una sol·licitud al Govern perquè estudiï la possible inclusió del monument en el catàleg estatal d'elements contraris a la memòria democràtica.

La controvèrsia rau en el disseny mateix de l'escultura, ja que la proposta original representava un Sagrat Cor amb els braços oberts. Mestre sosté que el canvi, introduït després de la mort de qui havia impulsat el projecte, va incorporar deliberadament una simbologia d'exaltació feixista que, al seu parer, s'hauria d'estudiar i contextualitzar. La iniciativa ha desencadenat una ofensiva per blindar el monument: el PP local amenaça d'acampar sota l'estàtua i Hazte Oír n'ha reclamat aquest dilluns la declaració com a bé d'interès cultural.

“M'han insultat i fins i tot amenaçat. En cap moment no he demanat que s'enderroqui el monument; el que vull és que se'n conegui la història”, assegura Mestre en declaracions a elDiario.es. L'investigador felanitxer, conegut com a Balutxo, fa anys que estudia la figura del Crist Rei, que domina el paisatge del municipi des de fa més de nou dècades.

M'han insultat i fins i tot amenaçat. En cap moment he demanat que s'enderroqui el monument; el que vull és que se'n conegui la història

Bartomeu Mestre — investigador

El passat 2 d'octubre va presentar, juntament amb 33 ciutadans i l'associació Memòria de Mallorca, una sol·licitud perquè el Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica estudiï la documentació relativa al monument i determini quina actuació correspon d'acord amb la llei: des de la instal·lació d'una placa explicativa fins a altres mesures que es considerin oportunes en aplicació de la legislació de memòria democràtica. “No es tracta d'esborrar la història, sinó de conèixer-la i explicar-la”, insisteix. Segons el seu plantejament, l'escultura no es pot analitzar únicament a partir del seu significat religiós actual, sinó també tenint en compte les circumstàncies històriques en què es va dissenyar i executar.

La investigació de Mestre es recolza en fotografies i notícies publicades en la premsa de l'època, així com en nombrosa documentació sobre la construcció del conjunt. D'acord amb les mateixes, el projecte inicial, obra del canonge Mateu Alzamora, contemplava una imatge convencional del Sagrat Cor de Jesús radicalment distinta de l'escultura que finalment es va col·locar al capdamunt del monument. Es tractava d'un projecte al qual Alzamora va dedicar anys d'esforços i recursos: vinculat estretament al santuari, va promoure diverses obres de millora del patrimoni religiós mallorquí i, des de la col·locació de la primera pedra el maig de 1928, va supervisar personalment la construcció de l'escultura que havia somiat aixecar a la muntanya del seu Felanitx natal.

Un projecte religiós sufragat pels fidels

El monument fou impulsat com una iniciativa de caràcter estrictament religiós en uns terrenys, els del Puig de Sant Salvador, que havien passat a mans privades després de les desamortitzacions del segle XIX i la subhasta estatal d'aquests. El 1888, Joan Antoni Puig Montserrat, bisbe de Puerto Rico, va participar juntament amb el llavors rector i altres veïns en la compra de la muntanya, que va quedar posteriorment vinculada al Bisbat de Mallorca després de la cessió dels drets sobre Sant Salvador al bisbe de Mallorca, Jacint Cervera.

Després de la proclamació de la Segona República i tot just elegit alcalde Pere Oliver, aquest va comunicar al rector que no assistiria oficialment a actes religiosos en aplicació del principi de llibertat de consciència i va establir que les processons i els actes litúrgics havien de limitar-se als espais religiosos, una directriu que va portar a celebrar nombroses cerimònies al santuari de Sant Salvador (la joia arquitectònica del massís, construïda al segle XV) així com a projectar, a desenes de metres al sud-est del santuari, la construcció del Crist Rei.

Mateu Oliver i l'ideal d'un Crist humil

El 22 de desembre de 1928, en un ambient d'expectació per conèixer com seria el monument que s'alçaria sobre el Puig de Sant Salvador, l'encarregat de traçar el projecte, Mateu Oliver Capó, va presentar el primer esbós de Crist Rei a La Protectora de Felanitx. Ho va fer durant una conferència titulada L'ideal en art, en la qual va desgranar els detalls d'un projecte cridat a transformar la silueta del massís i a convertir-se en un dels grans símbols del municipi. Delineant, il·lustrador i activista cultural, Oliver estava vinculat a l'ambient intel·lectual i republicà de la Mallorca d'entreguerres, va col·laborar amb històriques figures com Pere Oliver i Domenge i Emili Darder, i defensava una concepció de l'art allunyada de l'ostentació i la grandiloqüència.

Durant la seva intervenció a La Protectora -publicada el 4 de gener de 1929 a El Felanigense-, Oliver va defensar l'escultura del Crist Rei de Felanitx com una renovació moderna del mite cristià allunyada de la sumptuositat tradicional: “Tots els Pares, tots els homes quedaran sublimats en aquest, que, per tal que sigui més home, no va abillat amb les vestidures sumptuoses ni amb mantells radiants de pedreria, sinó que vesteix humil roba del poble i porta els peus despullats. Tot l'amor pel poble d'origen queda significat en aquesta talaia imponent i monolítica, tan sols amb lleugeres aplicacions de bronze”. La senzillesa era, per tant, un dels principis centrals de la proposta inicial.

La construcció va arrancar, finalment, el 1929, assolint els 37 metres d'altura, amb una cripta, una base de pedra i una estàtua d'aproximadament set metres. La fitxa patrimonial municipal identifica el mateix Mateu Oliver com a autor del conjunt arquitectònic.

La construcció va arrancar, finalment, el 1929, assolint els 37 metres d'altura, amb una cripta, una base de pedra i una estàtua d'aproximadament set metres

Del Sagrat Cor al braç estès

El punt d'inflexió, tanmateix, va arribar el 1933. Alzamora, que havia impulsat i supervisat les obres, va emmalaltir greument i moria el 10 de setembre d'aquell any, abans de veure culminada l'obra que havia promogut durant anys. El dia 11, en anunciar la defunció del canonge, la premsa publicava una imatge que reproduïa la maqueta original d'Oliver i que res tindria a veure amb la que finalment prendria forma.

El nou rector, Antoni J. Mora, va prendre el control de la fase final de la construcció i va promoure un canvi substancial del monument de la mà de l'escultor Tomàs Vila, qui va redissenyar la concepció original de la figura de Crist: el projecte inicial va ser substituït per una figura coronada, revestida d'atributs regis, amb una vara o espasa a la mà esquerra i el braç dret estès cap endavant. Francesc Salvà i Pizà va ser l'encarregat de materialitzar la nova versió de la figura.

Va ser llavors quan, en paraules de Mestre, es va produir el gir decisiu en la concepció del monument i es van introduir els canvis que, al seu parer, van transformar la imatge religiosa original en una figura la simbologia de la qual connectaria amb la salutació romana emprada pel feixisme italià, el nazisme alemany i la Falange espanyola.

Les tatxes que van boicotejar la inauguració

La inauguració del monument al Crist Rei va tenir lloc l'1 de juliol de 1934, en un acte multitudinari al qual van assistir veïns de Felanitx i d'altres municipis de Mallorca, a més de diverses autoritats eclesiàstiques. L'escultura, d'uns set metres d'alçària, coronava un conjunt monumental que arribava als 37 metres. La figura de Jesús tenia la mà dreta estesa i sostenia a l'esquerra un objecte semblant a una espasa.

La jornada va quedar marcada per un incident a la carretera d'accés al santuari. Algú havia escampat tatxes pel camí, cosa que va provocar punxades als pneumàtics de diversos vehicles dels assistents, inclòs el del bisbe de Mallorca, Josep Miralles. Alguns dels participants van haver de continuar la pujada a peu. L'incident va desfermar la indignació dels sectors catòlics i conservadors, i aviat van sorgir sospites contra el republicanisme local. Entre els assenyalats hi havia Rafel Estades Adrover, conegut com a s'Esparter, comerciant, exportador i regidor republicà que havia exercit de tinent de batle durant el mandat de Pere Oliver i Domenge. Estades va ser detingut per la Guàrdia Civil, però va quedar en llibertat perquè no es va poder demostrar la seva participació en els fets.

Tanmateix, aquella sospita acabaria projectant una ombra tràgica sobre el seu destí. Dos anys i mig després, arran del cop militar de juliol de 1936, l'acusació tornaria a perseguir-lo en un context de repressió contra els republicans. Estades va romandre amagat durant mesos, fins que va ser localitzat i detingut el gener de 1937. Durant el trasllat cap a Palma, diversos falangistes el van torturar clavant-li tatxes a la cara, al cap i al cos, en una brutal represàlia que evocava l'incident de 1934. Va ser assassinat al cementiri de Palma. La seva responsabilitat en l'episodi de les tatxes mai no va quedar acreditada, i la seva història és recordada com un dels episodis més cruels de la repressió franquista a Felanitx.

Per a Mestre, el fet que l'escultura s'inaugurés abans de l'alçament militar de juliol de 1936 no invalida la seva interpretació. L'investigador considera que cal examinar tant el canvi de disseny com les circumstàncies polítiques i les persones que hi van intervenir.

Les veus que defensen el monument

Davant d'aquesta interpretació, altres veus defensen que el Crist, en realitat, beneeix i protegeix el poble de Felanitx. L'historiador felanitxer Pere Xamena Fiol va transmetre aquesta idea al mateix Mestre durant una conversa mantinguda el 2005, en què es feia ressò de les explicacions que havia donat en el seu moment el rector Mora: “Vull creure, com va dir el rector d'aleshores, que la imatge beneeix el poble de Felanitx”.

Aquesta és també la interpretació que reivindica l'alcaldessa de Felanitx, Catalina Soler (PP), que rebutja que el gest de l'escultura s'hagi d'entendre com una exaltació feixista i en defensa l'arrelament religiós, històric i sentimental entre els veïns. “En 90 anys mai no hi havia hagut cap polèmica”, afirma en declaracions a elDiario.es. La batlessa assenyala que l'Ajuntament no ha rebut cap notificació sobre la petició d'incloure el monument en el catàleg estatal i subratlla que, quan arribi el moment, escoltarà l'opinió de la població.

El PP de Felanitx ja ha expressat la seva oposició a una eventual retirada i ha plantejat mobilitzar la població per protegir l'escultura, amb una recollida de signatures i fins i tot la possibilitat d'acampar als peus de l'estàtua per impedir-ne la retirada. “Molts ciutadans s'han mostrat disposats a fer-ho”, assegura Soler.

La històrica dirigent popular recorda, així mateix, que el Crist Rei no figura en el cens de simbologia franquista elaborat pel Govern el 2019, quan Francina Armengol presidia l'Executiu autonòmic. Aquell inventari va ser elaborat per un equip d'historiadors dirigit per Bartomeu Garí a partir de treball de camp i documentació històrica. L'Executiu autonòmic va anunciar la inclusió de 92 elements repartits per 28 municipis, entre ells plaques, noms de carrers, distincions i creus de la Victòria. El llistat va incloure també el polèmic monòlit de sa Feixina, a Palma.

El Crist Rei no figura en el cens de simbologia franquista elaborat pel Govern el 2019, quan Francina Armengol presidia l'Executiu autonòmic

Amb tot, el catàleg autonòmic de 2019 i l'eventual procediment que segueixi el Govern no són equivalents. La legislació estatal contempla la possibilitat d'examinar elements situats en propietats privades o religioses quan aquestes tenen projecció pública. La titularitat eclesiàstica del monument no resol per si mateixa la qüestió: l'Administració haurà d'estudiar el seu significat, els antecedents històrics i les circumstàncies jurídiques i patrimonials.

A la polèmica s'hi ha sumat aquest dilluns l'organització ultracatòlica Hazte Oír, que, sota el lema “Salvem el Crist”, ha llançat una campanya per reclamar la protecció patrimonial de l'escultura. L'entitat demana al president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, i als responsables insulars de Cultura i Patrimoni que iniciïn l'expedient per declarar bé d'interès cultural (BIC) el Crist Rei del puig de Sant Salvador o que reconeguin expressament la seva protecció si ja està inclòs en la del santuari.

Al llegar a Felanitx, un Cristo extiende su brazo desde lo alto del Puig de Sant Salvador, una de las cimas más emblemáticas del levante de Mallorca. ¿Está bendiciendo al pueblo o evocando el saludo romano? Inaugurada en 1934, la escultura se ha convertido en el nuevo frente de la batalla por los símbolos vinculados al fascismo en España: el investigador Bartomeu Mestre ha cursado una petición ante el Gobierno para que estudie su posible inclusión en el catálogo estatal de elementos contrarios a la memoria democrática.

La controversia radica en el propio diseño de la escultura, cuya propuesta original representaba un Sagrado Corazón con los brazos abiertos. Mestre sostiene que el cambio, realizado tras la muerte de quien impulsó el proyecto, introdujo deliberadamente una simbología de exaltación fascista que, a su juicio, debería ser estudiada y contextualizada. La iniciativa ha desatado una ofensiva para blindar el monumento: el PP local amenaza con acampar bajo la estatua y Hazte Oír ha reclamado este lunes su declaración como Bien de Interés Cultural.

“Me han insultado e incluso amenazado. En ningún momento he pedido que se derribe el monumento; lo que quiero es que se conozca su historia”, asegura Mestre en declaraciones a elDiario.es. El investigador 'felanitxer', conocido como 'Balutxo,' lleva años investigando la figura del Cristo Rey que domina el paisaje del municipio desde hace más de nueve décadas.

Me han insultado e incluso amenazado. En ningún momento he pedido que se derribe el monumento; lo que quiero es que se conozca su historia

Bartomeu Mestre — investigador

El pasado 2 de octubre presentó, junto con 33 ciudadanos y la asociación Memòria de Mallorca, una solicitud para que el Ministerio de Política Territorial y Memoria Democrática estudie la documentación relativa al monumento y decida qué actuación corresponde conforme a la ley: desde la instalación de una placa explicativa a otras medidas que consideren oportunas en aplicación de la ley de memoria democrática. “No se trata de borrar la historia, sino de conocerla y explicarla”, incide. Su planteamiento es que la escultura no puede analizarse únicamente desde su significado religioso actual, sino también a partir de las circunstancias históricas en las que se diseñó y ejecutó.

La investigación de Mestre se apoya en fotografías y noticias publicadas en la prensa de la época, así como en numerosa documentación sobre la construcción del conjunto. De acuerdo a las mismas, el proyecto inicial, obra del canónigo Mateu Alzamora, contemplaba una imagen convencional del Sagrado Corazón de Jesús radicalmente distinta de la escultura que finalmente se colocó en lo alto del monumento. Se trataba de un proyecto al que Alzamora dedicó años de esfuerzos y recursos: vinculado estrechamente al santuario, promovió diversas obras de mejora del patrimonio religioso mallorquín y, desde la colocación de la primera piedra en mayo de 1928, supervisó personalmente la construcción de la escultura que había soñado levantar en la montaña de su Felanitx natal.

Un proyecto religioso sufragado por los fieles

El monumento fue impulsado como una iniciativa de carácter estrictamente religioso en unos terrenos, los del Puig de Sant Salvador, que habían pasado a manos privadas tras las desamortizaciones del siglo XIX y la subasta estatal de los mismos. En 1888, Joan Antoni Puig Montserrat, obispo de Puerto Rico, participó junto con el entonces rector y otros vecinos en la compra de la montaña, que quedó posteriormente vinculada al Obispado de Mallorca tras la cesión de los derechos sobre Sant Salvador al obispo de Mallorca, Jacint Cervera.

Tras la proclamación de la Segunda República y recién elegido alcalde Pere Oliver, éste comunicó al rector que no asistiría oficialmente a actos religiosos en aplicación del principio de libertad de conciencia y estableció que las procesiones y los actos litúrgicos debían limitarse a los espacios religiosos, una directriz que llevó a celebrar numerosas ceremonias en el santuario de Sant Salvador (la joya arquitectónica del macizo, construida en el siglo XV) así como a proyectar, a varias decenas de metros al sureste del santuario, la construcción del Cristo Rey.

Mateu Oliver y el ideal de un Cristo humilde

El 22 de diciembre de 1928, en un ambiente de expectación por conocer cómo sería el monumento que se alzaría sobre el Puig de Sant Salvador, el encargado de trazar el proyecto, Mateu Oliver Capó, presentó el primer esbozo de Cristo Rey en La Protectora de Felanitx. Lo hizo durante una conferencia titulada L'ideal en art, en la que desgranó los detalles de un proyecto llamado a transformar la silueta del macizo y a convertirse en uno de los grandes símbolos del municipio. Delineante, ilustrador y activista cultural, Oliver estaba vinculado al ambiente intelectual y republicano de la Mallorca de entreguerras, colaboró con históricas figuras como Pere Oliver i Domenge y Emili Darder, y defendía una concepción del arte alejada de la ostentación y la grandilocuencia.

Durante su intervención en La Protectora -publicada el 4 de enero de 1929 en El Felanigense-, Oliver defendió la escultura del Cristo Rey de Felanitx como una renovación moderna del mito cristiano alejada de la suntuosidad tradicional: “Todos los Padres, todos los hombres quedarán sublimados en este, que, para que sea más hombre, no va ataviado con las vestiduras suntuosas ni con mantos radiantes de pedrerías, sino que viste humilde ropaje del pueblo y lleva los pies desnudos. Todo el amor por el pueblo de origen queda significado en esta atalaya imponente y monolítica, tan solo con ligeras aplicaciones de bronce”. La sencillez era, por tanto, uno de los principios centrales de la propuesta inicial.

La construcción arrancó, finalmente, en 1929, alcanzando los 37 metros de altura, con una cripta, una base de piedra y una estatua de aproximadamente siete metros. La ficha patrimonial municipal identifica al propio Mateu Oliver como autor del conjunto arquitectónico.

La construcción arrancó, finalmente, en 1929, alcanzando los 37 metros de altura, con una cripta, una base de piedra y una estatua de aproximadamente siete metros

Del Sagrado Corazón al brazo extendido

El punto de inflexión, sin embargo, llegó en 1933. Alzamora, que había impulsado y supervisado las obras, enfermó gravemente y moría el 10 de septiembre de ese año, antes de ver culminada la obra que había promovido durante años. El día 11, al anunciar el fallecimiento del canónigo, la prensa publicaba una imagen que reproducía la maqueta original de Oliver y que nada tendría que ver con la que finalmente tomaría forma.

El nuevo rector, Antoni J. Mora, tomó el control de la fase final de la construcción y promovió un cambio sustancial del monumento de la mano del escultor Tomàs Vila, quien rediseñó la concepción original de la figura de Cristo: el proyecto original fue sustituido por una figura coronada, revestida de atributos regios, con una vara o espada en la mano izquierda y el brazo derecho extendido hacia delante. Francesc Salvà i Pizà fue el encargado de materializar la nueva versión de la figura.

Fue entonces cuando, en palabras de Mestre, se produjo el giro decisivo en la concepción del monumento y se introdujeron los cambios que, a su juicio, transformaron la imagen religiosa original en una figura cuya simbología conectaría con el saludo romano empleado por el fascismo italiano, el nazismo alemán y la Falange española.

Las tachuelas que boicotearon la inauguración

La inauguración del monumento a Cristo Rey tuvo lugar el 1 de julio de 1934, en un acto multitudinario al que acudieron vecinos de Felanitx y de otros municipios de Mallorca, además de varias autoridades eclesiásticas. La escultura, de unos siete metros de altura, coronaba un conjunto monumental que alcanzaba los 37 metros. La figura de Jesús, con la mano derecha extendida y un objeto semejante a una espada en la izquierda.

La jornada quedó marcada por un incidente en la carretera de acceso al santuario. Alguien había esparcido tachuelas sobre el camino, lo que provocó pinchazos en varios vehículos de los asistentes, incluido el del obispo de Mallorca, Josep Miralles. Algunos de los asistentes tuvieron que continuar la subida a pie. El incidente desató la indignación de los sectores católicos y conservadores y pronto activó las sospechas contra el republicanismo local. Entre los señalados se encontraba Rafel Estades, conocido como s'Esparter, comerciante, exportador y concejal republicano que había ejercido como teniente de alcalde durante el mandato de Pere Oliver. Estades fue detenido por la Guardia Civil, aunque quedó en libertad al no poder demostrarse su participación en los hechos.

Sin embargo, aquella sospecha acabaría proyectando una sombra trágica sobre su destino. Dos años y medio después, tras el golpe militar de julio de 1936, la acusación volvería a perseguirlo en un contexto de represión contra los republicanos. Estades permaneció escondido durante meses, hasta que fue localizado y detenido en enero de 1937. Durante su traslado hacia Palma, varios falangistas lo torturaron incrustándole clavos en la cara, la cabeza y el cuerpo en una brutal represalia por el sabotaje de 1934. Fue asesinado en el cementerio de Palma. Su responsabilidad en el incidente de las tachuelas nunca quedó acreditada y su historia es recordada como uno de los episodios más crueles de la represión franquista en Felanitx.

Para Mestre, que la escultura se inaugurase antes del alzamiento de julio de 1936 no invalida su interpretación: considera que deben examinarse tanto el cambio de diseño como las circunstancias políticas y las personas que intervinieron en él.

Las voces que defienden el monumento

Frente a ello, otras voces defienden que el Cristo, en realidad, está bendiciendo y protegiendo al pueblo de Felanitx. El historiador 'felanitxer' Pere Xamena Fiol así se lo transmitió al propio Mestre en una conversación mantenida en 2005, en la que se apoyaba en las explicaciones que dio en su momento el rector Mora: “Quiero creer, como dijo el rector de entonces, que la imagen bendice al pueblo de Felanitx”.

Esa interpretación es la que reivindica también la alcaldesa de Felanitx, Catalina Soler (PP), quien rechaza que el gesto de la escultura deba entenderse como una exaltación fascista y defiende el arraigo religioso, histórico y sentimental del monumento entre los vecinos. “En 90 años jamás había habido ninguna polémica”, asevera en declaraciones a elDiario.es. La primera edil señala que el Ayuntamiento no ha recibido ninguna notificación sobre la petición de incluir el monumento en el censo estatal y subraya que, llegado el momento, escuchará el parecer de la población.

El PP de Felanitx ya ha expresado su oposición a una eventual retirada y ha planteado movilizar a la población para proteger la escultura, incluida una recogida de firmas e incluso la posibilidad de acampar a los pies de la estatua para impedir el derribo. “Muchos ciudadanos se han mostrado dispuestos a ello”, asegura Soler.

La histórica dirigente popular recuerda, asimismo, que el Cristo Rey no figura en el censo de simbología franquista elaborado por el Govern en 2019, cuando Francina Armengol presidía el Ejecutivo autonómico. Aquel inventario fue elaborado por un equipo de historiadores dirigido por Bartomeu Garí a partir de trabajo de campo y documentación histórica. El Ejecutivo autonómico anunció la inclusión de 92 elementos repartidos por 28 municipios, entre ellos placas, nombres de calles, distinciones y cruces de la Victoria. El listado incluyó también el polémico monolito de Sa Feixina, en Palma.

El Cristo Rey no figura en el censo de simbología franquista elaborado por el Govern en 2019, cuando Francina Armengol presidía el Ejecutivo autonómico

Con todo, el catálogo autonómico de 2019 y el eventual procedimiento que siga el Gobierno no son equivalentes. La legislación estatal contempla la posibilidad de examinar elementos situados en propiedades privadas o religiosas cuando éstas tienen proyección pública. La titularidad eclesiástica del monumento no resuelve por sí misma la cuestión: la Administración deberá estudiar su significado, los antecedentes históricos y las circunstancias jurídicas y patrimoniales.

A la polémica se ha sumado este mismo lunes la organización ultracatólica Hazte Oír, que, bajo el lema 'Salvemos el Cristo', ha lanzado una campaña para reclamar la protección patrimonial de la escultura. La entidad pide al presidente del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, y a los responsables insulares de Cultura y Patrimonio que inicien el expediente para declarar Bien de Interés Cultural (BIC) el Cristo Rey del Puig de Sant Salvador o que reconozcan expresamente su protección si ya está incluida en la del santuario. La iniciativa coincide con el pleno del Ayuntamiento de Felanitx previsto para este mismo lunes.

Gallines amb ferides obertes, aus que es piquen fins a arribar als teixits interns i cadàvers en descomposició al costat d’animals vius. És el que mostren les imatges que aquest dilluns avança elDiario.es, enregistrades al juliol per les entitats ARDE i Satya Animal en una explotació avícola de Mallorca, on també s’hi observen excrements acumulats, paneroles i una rata momificada.

Les imatges corresponen a la granja de Mirabó (Manacor), que té capacitat per allotjar fins a 40.000 gallines ponedores i pertany a Avícola Ballester (que opera sota la raó social Avícola Son Perot S.A.), la mateixa empresa que gestiona una altra explotació coneguda a l’illa per les greus deficiències que van sortir a la llum el 2025. Una vegada més, una de les tres granges d’Avícola Ballester torna a estar sota el punt de mira de les organitzacions animalistes i ecologistes, que denuncien excrements sense retirar, brutícia extrema i maltractament de les gallines.

L’empresa ja havia estat sota el punt de mira durant l’últim any i mig arran de la seva granja de Llucmajor, que va haver de reduir les seves instal·lacions: va sacrificar una gran part dels animals, passant de gairebé 136.000 gallines ponedores a 40.000 per complir la legislació autonòmica. Després de la publicació de les imatges de Llucmajor, el maig del 2025, el Govern va obrir un expedient sancionador que va acabar amb una multa de 200.100 euros per set infraccions greus i una de lleu, tal com va informar aquest diari. El procediment sancionador va quedar suspès, a l’espera que l’Audiència Provincial de les Illes Balears revisi l’arxivament de la denúncia penal presentada per l’Associació Stop Macrogranja Llucmajor. El procediment es va iniciar al Jutjat d’Instrucció número 11 de Palma, que va apreciar infraccions administratives –ja sancionades– i no pas penals.

Les imatges de l’explotació de Mirabó són molt similars a les que elDiario.es va destapar de la granja dels horrors de Llucmajor el maig del 2025. Hi apareixen gallines atacades per altres gallines fins al punt de ser devorades, cadàvers desmembrats en diferents fases de descomposició i aus desplomades i malaltes. Pel que fa a les condicions higièniques de la granja, s’hi observa brutícia a les instal·lacions, àcars a les estructures, als ous i a les gallines, a més de desenes de paneroles i una rata momificada.

Ara no hi ha gallines a la instal·lació

elDiario.es s’ha posat en contacte amb Avícola Ballester mitjançant un correu electrònic en què s’han traslladat fins a 21 preguntes a l’empresa. En aquestes preguntes, s’explicava el contingut de les imatges i es donava a la part afectada l’oportunitat de respondre i oferir la seva versió dels fets.En la seva resposta, expliquen: “Desconeixem els extrems que ens has plantejat i, per tant, no farem cap tipus de manifestació al respecte. Així mateix, t'advertim que ens reservam totes les accions civils i penals que ens puguin correspondre arran de la publicació d’imatges sense certificació de procedència, així com del contingut que ens has anunciat”.

Aquest diari també ha consultat a la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, la qual ha informat que, en aquests moments, l'explotació avícola no té “cap gallina en les seves instal·lacions” després que l'empresa comuniqués aquesta decisió al Govern en aquest mes d'octubre. També afirma que la macrogranja ha estat sotmesa a controls oficials des de 2021 sense que “s'hagin detectat deficiències”, excepte un brot de salmonel·la en 2025, i que no han rebut cap denúncia, queixa o comunicació per part del Ajuntament de Manacor.

Sobre les imatges, sobre les quals afirma “no tenir constància”, el Govern vol “deixar clar que davant qualsevol coneixement d'una possible irregularitat s'actua de manera immediata”. També afirma que, encara que “no hi ha una data per a la reintroducció de les gallines, quan es reprengui l'activitat, la Conselleria durà a terme una nova inspecció per a comprovar el compliment de la normativa”.

Un informe veterinari detecta “canibalisme i cadàvers”

Després d’analitzar els enregistraments –un total de 54 minuts– en un informe pericial, la veterinària Alba Nieto Palau conclou que el material audiovisual documenta reiteradament la presència de gallines amb una “pèrdua extensa de plomatge”, amb àmplies zones de pell exposada i lesions compatibles amb episodis de picoteig sever. Segons la professional, a les imatges també s’hi observen conductes compatibles amb el canibalisme: animals vius que piquen els teixits exposats i les ferides obertes d’altres gallines fins a arribar a zones profundes del cos, inclosos els músculs, el greix i els òrgans interns.

Es tracta, segons Nieto, de “la fase més greu de la seqüència de picoteig” i d’una situació que comporta “un patiment sever” per als animals afectats, que romanen conscients mentre són atacats. L’informe també recull la presència de gallines amb ferides obertes al cap, al coll i a la zona de l’obertura situada a la part posterior del cos, per on les aus expulsen els excrements i ponen els ous. Entre aquestes, la veterinària identifica un animal viu a qui falta el globus ocular. En el material analitzat, assenyala, no hi ha cap indici que aquesta au hagués estat retirada, aïllada o hagués rebut atenció veterinària.

La veterinària Alba Nieto adverteix que les imatges mostren “la fase més greu de la seqüència de picoteig” i una situació que comporta “un patiment sever” per als animals afectats, que romanen conscients mentre són atacats

Un altre dels elements que destaca l’informe és la quantitat de cadàvers distribuïts per l’interior de l’explotació. Nieto assenyala que es troben dins dels allotjaments, al costat d’animals vius; sobre les reixes; als passadissos, i a la zona situada sota les gàbies, on s’acumulen els excrements i altres residus de les aus. A més, les restes es troben en “estadis de descomposició clarament diferents”, inclosos cadàvers ja reduïts a l’esquelet.

Segons la professional, aquest conjunt de troballes és incompatible amb la retirada diària dels animals morts que exigeix la normativa i és compatible amb “una mortalitat elevada i sostinguda en el temps”. A això s’hi afegeix una infestació d’artròpodes. Les imatges mostren aquests insectes sobre superfícies estructurals, sobre les acumulacions d’excrements, sobre la pell d’almenys una gallina viva i també sobre la closca d’un ou.

Les imatges mostren aquests insectes sobre superfícies estructurals, sobre les acumulacions d’excrements, sobre la pell d’almenys una gallina viva i també sobre la closca d’un ou

A més, l’informe assenyala l’acumulació prolongada i compactada d’excrements, matèria orgànica adherida a estructures, conduccions i línies d’abeuradors, com també pols i teranyines. Segons la veterinària, el conjunt d’aquestes evidències és compatible amb “deficiències significatives i mantingudes” en els protocols de neteja, desinfecció i desinsectació de l’explotació. També hi identifica ous en contacte directe amb excrements i altres restes orgàniques, alguns dels quals a prop de cadàvers, i un ou amb insectes a la closca.

L’informe també identifica ous en contacte directe amb excrements i altres restes orgàniques, alguns dels quals a prop de cadàvers, i un ou amb insectes a la closca

L’informe pericial sosté que, considerats en conjunt, tots aquests elements constitueixen indicadors objectius d’“un compromís greu del benestar dels animals allotjats”. Segons la professional, les imatges també són compatibles amb “deficiències substancials” en les condicions de maneig, manteniment, control sanitari i bioseguretat de l’explotació.

Nieto posa un èmfasi especial en la reiteració dels fets observats. Les troballes apareixen en múltiples animals i en tres dates diferents, separades entre si per sis dies. A això s’hi afegeix la coexistència de lesions i cadàvers en diferents estadis de descomposició. Segons la veterinària, aquests elements “acrediten que les condicions documentades van persistir sense que s’hi introduïssin correccions durant el període enregistrat” i són compatibles amb una situació mantinguda en el temps, “i no amb un fet puntual o aïllat”.

A partir de tot plegat, l’informe assenyala que les condicions observades “podrien no ajustar-se als requisits mínims establerts en la normativa vigent” en matèria de benestar animal, higiene, gestió de subproductes i bioseguretat, tot i que matisa que correspon a les autoritats competents –la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural del Govern– verificar aquests extrems i determinar-ne, si escau, la qualificació.

La veterinària detecta més deficiències

L’informe també assenyala el deteriorament de les instal·lacions, amb estructures metàl·liques corroïdes i gallines amuntegades, en contacte constant entre si i amb una mobilitat escassa. Segons Nieto, aquestes condicions poden afavorir lesions, dificultar la neteja i la desinfecció i comprometre el benestar animal.

Nieto destaca la brutícia acumulada a les instal·lacions, amb matèria orgànica i excrements adherits a estructures, conduccions, menjadores i abeuradors. Li preocupa especialment que la brutícia entri en contacte amb l’aigua que beuen les gallines. L’informe també recull la presència de pols i teranyines a les parts altes de la nau i sobre connexions elèctriques, indicis que, segons la veterinària, apunten a una manca de neteja prolongada.

L’informe assenyala que nombroses gallines tenen les crestes pàl·lides, un signe que pot estar associat a anèmia, deshidratació o malaltia. Nieto apunta que una possible causa seria una infestació d’àcars hematòfags, tot i que adverteix que les imatges no permeten identificar els paràsits i que caldria prendre mostres per confirmar-ho.

La veterinària assenyala que nombroses gallines tenen les crestes pàl·lides, un signe que pot estar associat a anèmia, deshidratació o malaltia

L’informe pericial relaciona el picoteig, la pèrdua de plomatge i el canibalisme com a parts d’un mateix procés: les gallines comencen picotejant les plomes d’altres aus i poden arribar a atacar-ne la pell i els teixits exposats. Per a Nieto, la pèrdua severa de plomatge i el canibalisme actiu són compatibles amb aquesta seqüència.

La veterinària també observa aus immòbils, amb les plomes eriçades i el cos encongit, signes que poden indicar dolor, malaltia o malestar. En els enregistraments tampoc no s’hi observen comportaments naturals com ara els banys de sorra, furgar a terra o batre les ales, tot i que l’absència d’aquestes conductes a les imatges no significa que no es produeixin en altres moments o zones de l’explotació.

“Risc sanitari i de salut pública”

La presència de cadàvers en descomposició al costat d’animals vius i de zones d’alimentació pot afavorir la transmissió d’infeccions, adverteix Nieto. L’acumulació de restes orgàniques i d’insectes també dificulta la neteja i la desinfecció i compromet la bioseguretat. L’informe assenyala que alguns ous estan en contacte amb excrements i altres restes orgàniques, i que fins i tot presenten insectes a la closca. Segons la veterinària, aquestes condicions poden afavorir-ne la contaminació i comprometre la seguretat alimentària.

Nieto recorda que les granges avícoles són clau en la detecció de malalties com la grip aviària, l’aparició de la qual s’ha de notificar a les autoritats. La normativa exigeix prevenir l’entrada d’animals salvatges i gestionar adequadament els cadàvers. Una mortalitat elevada i sostinguda que no s’investigui, juntament amb deficiències en la retirada dels cadàvers, pot dificultar la detecció precoç de malalties de declaració obligatòria i comprometre la vigilància sanitària, que també depèn que les granges comuniquin qualsevol augment anormal de la mortalitat.

L’informe assenyala “possibles incompliments”

A partir de les imatges analitzades, l’informe pericial identifica almenys una desena d’obligacions legals el possible incompliment de les quals hauria de ser comprovat per les autoritats. Entre aquestes obligacions hi ha la necessitat d’inspeccionar les gallines almenys una vegada al dia. La normativa també estableix que els animals malalts o ferits han de rebre “sense demora” el tractament adequat i han de ser aïllats quan sigui necessari.

Segons Nieto, la presència d’animals ferits i d’una gallina amb una lesió ocular greu, sense que a les imatges s’apreciï que hagi estat retirada o atesa, planteja dubtes sobre el compliment d’aquestes obligacions. El Reial decret 3/2002, d’11 de gener, pel qual s’estableixen les normes mínimes de protecció de les gallines ponedores, estableix que les gallines s’han d’inspeccionar diàriament.

La mateixa normativa estableix que les gallines mortes s’han de retirar “diàriament” i que els excrements s’han de retirar “amb la freqüència que sigui necessària”. També obliga a mantenir les instal·lacions “prou netes” i a netejar i desinfectar a fons els equips i estris que estiguin en contacte amb les aus. Segons la veterinària, l’acumulació de cadàvers, excrements i matèria orgànica que apareix als enregistraments planteja dubtes sobre el compliment d’aquestes obligacions.

L’atenció als animals malalts o ferits és una altra de les qüestions que assenyala l’informe pericial. El Reial decret 348/2000, de 10 de març, relatiu a la protecció dels animals a les explotacions ramaderes, estableix que qualsevol animal que sembli malalt o ferit ha de rebre “immediatament el tractament adequat” i que, quan sigui necessari, ha de ser aïllat en un lloc adequat.

L’informe també assenyala que les explotacions han de disposar de “mitjans adequats per a l’observació i el confinament” dels animals malalts, ferits o susceptibles de patir una malaltia contagiosa, tal com recull el Reial decret 637/2021, de 27 de juliol, pel qual s’estableixen les normes bàsiques d’ordenació de les granges avícoles.

La veterinària també apunta possibles deficiències en la gestió dels cadàvers. La normativa esmentada obliga les explotacions a disposar de “mitjans suficients per a la recollida i l’emmagatzematge de cadàvers i altres subproductes d’origen animal no destinats al consum humà”. Aquests sistemes també han de permetre reduir “al màxim la disseminació d’agents patògens”.

D’altra banda, el Reial decret 637/2021 estableix que les explotacions han de mantenir les instal·lacions i els equips en bon estat i que aquests han de permetre dur a terme operacions eficaces de “neteja, desinfecció, desinsectació i desratització”.

També hi ha requisits específics per evitar que les gallines puguin sortir de les zones destinades al seu allotjament. El Reial decret 3/2002 estableix que els sistemes de cria s’han d’adaptar “de manera que les gallines no puguin escapar-se”. A les instal·lacions de diversos nivells, la norma exigeix, a més, que hi hagi dispositius que permetin “inspeccionar directament i sense obstacles tots els nivells” i facilitin la retirada de les gallines.

La normativa també estableix obligacions de bioseguretat destinades a evitar l’entrada d’animals que puguin transmetre malalties. El Reial decret 637/2021 determina que les explotacions han de disposar de “sistemes eficaços que protegeixin les aus de corral del contacte amb animals salvatges que puguin transmetre malalties”.

En el seu informe, Nieto conclou que les condicions observades podrien “no ajustar-se als requisits mínims establerts en la normativa vigent en matèria de benestar animal, higiene, gestió de subproductes i bioseguretat”, una qüestió que, afegeix, han de verificar i qualificar les autoritats competents.

El 2025 hi va haver un brot de salmonel·la

En una de les naus de la granja de Mirabó (Manacor), ara sota el punt de mira, l’any passat es va registrar un brot de Salmonella Enteritidis a la nau A, segons consta en un expedient consultat per elDiario.es. La Direcció General d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural –dependent de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural– va adoptar mesures cautelars i sanitàries urgents, com ara la suspensió de la comercialització dels ous procedents del lot o grup de gallines sospitós.

La resolució també preveia el sacrifici de les aus de la nau afectada. Posteriorment, l’empresa havia de dur a terme una “neteja completa i eficaç, seguida de la desinfecció, desinsectació i desratització”. Per fer-ho, calia utilitzar productes específicament autoritzats i registrats per a aquests usos. Un cop transcorregut un període de temps adequat des de la desinfecció, s’havien de “prendre mostres ambientals per verificar l’eficàcia de les tasques de neteja i desinfecció i l’absència de Salmonella spp. en l’ambient”.

Gallinas con heridas abiertas, aves que se picotean hasta llegar a los tejidos internos y cadáveres en descomposición junto a animales vivos. Es lo que muestran las imágenes, que adelanta este lunes elDiario.es, grabadas en julio por las entidades ARDE y Satya Animal en una explotación avícola de Mallorca, donde también se observan excrementos acumulados, cucarachas y una rata momificada.

Las imágenes pertenecen a la granja de Mirabó (Manacor), que tiene capacidad para alojar hasta 40.000 gallinas ponedoras y pertenece a Avícola Ballester (que opera bajo Avícola Son Perot S.A.), la misma empresa que gestiona otra explotación conocida en la isla por las graves deficiencias que salieron a la luz en 2025. De nuevo, una de las tres granjas de Avícola Ballester vuelve a estar bajo la lupa de las organizaciones animalistas y ecologistas, que denuncian excrementos sin retirar, suciedad extrema y maltrato animal de las gallinas.

La empresa ya estuvo bajo la lupa el último año y medio debido a su granja de Llucmajor, que tuvo que reducir sus instalaciones: sacrificó a gran parte de los animales, pasando de casi 136.000 gallinas ponedoras a 40.000, para cumplir con la legislación autonómica. Después de que se publicaran las imágenes de Llucmajor, en mayo de 2025, el Govern abrió un expediente sancionador que terminó en una multa de 200.100 euros por siete irregularidades graves y una leve, como informó este diario. El procedimiento sancionador quedó suspendido, a la espera de que la Audiencia Provincial de Balears revise el archivo de la denuncia penal presentada por la Asociación Stop Macrogranja Llucmajor. El procedimiento se inició en el Juzgado de Instrucción número 11 de Palma, que apreció infracciones administrativas –ya sancionadas– y no penales.

Las imágenes de la explotación de Mirabó son muy similares a las que elDiario.es destapó de la granja de los horrores de Llucmajor en mayo de 2025. De ellas se desprenden gallinas canibalizadas por otras; cadáveres desmembrados y en diferentes estados de descomposición y aves desplumadas y enfermas. En cuanto a las condiciones higiénicas de la granja, se observa suciedad en las instalaciones, ácaros en las estructuras, huevos y gallinas; además de decenas de cucarachas y una rata momificada.

Ahora no hay gallinas en la instalación

elDiario.es se ha puesto en contacto con Avícola Ballester a través de un correo electrónico en el que se han trasladado hasta 21 preguntas a la empresa, en las que se explicaba el contenido de las imágenes y se daba la oportunidad de que la parte afectada de responder y dar su versión de los hechos. En su respuesta, explican que desconocen “los extremos” que este diario les ha planteado: “Por tanto, no realizaremos ningún tipo de manifestación al respecto”. “Asimismo, nos reservamos todas las acciones civiles y penales que nos puedan corresponder a raíz de la publicación de imágenes sin certificación de procedencia, así como del contenido anunciado”, han añadido.

Este diario también ha consultado a la Conselleria de Agricultura, Pesca y Medio Natural, la cual ha informado que, en estos momentos, la explotación avícola no tiene “ninguna gallina en sus instalaciones” después de que la empresa comunicara esta decisión al Govern en este mes de octubre. También afirma que la macrogranja ha sido sometida a controles oficiales desde 2021 sin que “se hayan detectado deficiencias”, excepto un brote de salmonela en 2025, y que no han recibido ninguna denuncia, queja o comunicación por parte del Ajuntament de Manacor.

Sobre las imágenes, sobre las cuales afirma “no tener constancia”, el Govern quiere “dejar claro que ante cualquier conocimiento de una posible irregularidad se actúa de manera inmediata”. También afirma que, aunque “no hay una fecha para la reintroducción de las gallinas, cuando se reanude la actividad, la Conselleria llevará a cabo una nueva inspección para comprobar el cumplimiento de la normativa”.

Un informe veterinario detecta “canibalismo y cadáveres”

Después de haber analizado las grabaciones –un total de 54 minutos– en un informe pericial, la veterinaria Alba Nieto Palau concluye que el material audiovisual documenta de forma reiterada la presencia de gallinas con una “pérdida extensa de plumaje”, con amplias zonas de piel expuesta y lesiones compatibles con episodios de picaje severo. Según la profesional, en las imágenes se observan también conductas compatibles con el canibalismo: animales vivos que picotean los tejidos expuestos y las heridas abiertas de otras gallinas, hasta alcanzar zonas profundas del cuerpo, incluidos los músculos, la grasa y órganos internos.

Se trata, según Nieto, de “la fase más grave de la secuencia de picaje” y de una situación que comporta “un sufrimiento severo” para los animales afectados, que permanecen conscientes mientras son atacados. El informe también recoge la presencia de gallinas con heridas abiertas en la cabeza, el cuello y la zona de la abertura situada en la parte trasera del cuerpo por la que las aves expulsan las heces y ponen los huevos. Entre ellas, la veterinaria identifica un animal vivo al que le falta el globo ocular. En el material analizado, señala, no existe evidencia de que esta ave hubiera sido retirada, aislada o recibido atención veterinaria.

La veterinaria Alba Nieto advierte que las imágenes muestran 'la fase más grave de la secuencia de picaje' y una situación que comporta 'un sufrimiento severo' para los animales afectados, que permanecen conscientes mientras son atacados

Otro de los elementos que destaca el informe es la cantidad de cadáveres distribuidos en el interior de la explotación. Nieto señala que se encuentran dentro de los alojamientos, junto a animales vivos; sobre el enrejado; en los pasillos y en la zona situada bajo las jaulas donde se acumulan las heces y otros residuos de las aves. Los restos aparecen, además, en “estadios de descomposición claramente distintos”, incluidos cadáveres ya esqueletizados. 

Según la profesional, este conjunto de hallazgos resulta incompatible con la retirada diaria de los animales muertos que exige la normativa y es compatible con “una mortalidad elevada y sostenida en el tiempo”. A ello se suma el establecimiento de una infestación por artrópodos. Las imágenes muestran estos insectos sobre superficies estructurales, sobre las acumulaciones de excrementos, sobre la piel de al menos una gallina viva y también sobre la cáscara de un huevo.

Las imágenes muestran estos insectos sobre superficies estructurales, sobre las acumulaciones de excrementos, sobre la piel de al menos una gallina viva y también sobre la cáscara de un huevo

Además, el informe señala la acumulación prolongada y compactada de excrementos, materia orgánica adherida a estructuras, conducciones y líneas de bebederos, así como polvo y telarañas. Según la veterinaria, el conjunto de estas evidencias es compatible con “deficiencias significativas y mantenidas” en los protocolos de limpieza, desinfección y desinsectación de la explotación. Además, localiza huevos en contacto directo con excrementos y otros restos orgánicos, algunos de ellos en las proximidades de cadáveres, y un huevo con insectos sobre la cáscara.

El informe también localiza huevos en contacto directo con excrementos y otros restos orgánicos, algunos de ellos en las proximidades de cadáveres, y un huevo con insectos sobre la cáscara

El informe pericial sostiene que, considerados en su conjunto, todos estos elementos constituyen indicadores objetivos de “un compromiso grave del bienestar de los animales alojados”. Según la profesional, las imágenes son además compatibles con “deficiencias sustanciales” en las condiciones de manejo, mantenimiento, control sanitario y bioseguridad de la explotación.

Nieto incide especialmente en la reiteración de lo observado. Los hallazgos aparecen en múltiples animales y en tres fechas diferentes, separadas entre sí por seis días. A esto se añade la coexistencia de lesiones y cadáveres en diferentes estadios de descomposición. Según la veterinaria, estos elementos “acreditan que las condiciones documentadas persistieron sin corrección durante el periodo registrado” y son compatibles con una situación mantenida en el tiempo, “y no con un evento puntual o aislado”.

A partir de todo ello, el informe señala que las condiciones observadas “podrían no ajustarse a los requisitos mínimos establecidos en la normativa vigente” en materia de bienestar animal, higiene, gestión de subproductos y bioseguridad, aunque matiza que corresponde a las autoridades competentes –la Conselleria de Agricultura, Pesca y Medio Natural del Govern– verificar esos extremos y determinar, en su caso, su calificación.

La veterinaria detecta más deficiencias

El informe también señala el deterioro de las instalaciones, con estructuras metálicas corroídas y gallinas hacinadas, en contacto constante y con escasa movilidad. Según Nieto, estas condiciones pueden favorecer lesiones, dificultar la limpieza y desinfección y comprometer el bienestar animal.

Nieto destaca la suciedad acumulada en las instalaciones, con materia orgánica y excrementos adheridos a estructuras, conducciones, comederos y bebederos. Le preocupa especialmente que la suciedad entre en contacto con el agua que consumen las gallinas. El informe también recoge polvo y telarañas en las partes altas de la nave y sobre conexiones eléctricas, signos que, según la veterinaria, apuntan a una falta de limpieza prolongada.

El informe señala que numerosas gallinas presentan crestas pálidas, un signo que puede asociarse a anemia, deshidratación o enfermedad. Nieto apunta que una posible causa sería una infestación de ácaros hematófagos, aunque advierte de que las imágenes no permiten identificar los parásitos y que sería necesario tomar muestras para confirmarlo.

La veterinaria señala que numerosas gallinas presentan crestas pálidas, un signo que puede asociarse a anemia, deshidratación o enfermedad

La pericial relaciona el picaje, la pérdida de plumaje y el canibalismo como parte de un mismo proceso: las gallinas empiezan picoteando las plumas de otras aves y pueden llegar a atacar la piel y los tejidos expuestos. Para Nieto, el desplume severo y el canibalismo activo son compatibles con esta secuencia.

La veterinaria también observa aves inmóviles, con las plumas erizadas y el cuerpo encogido, signos que pueden indicar dolor, enfermedad o malestar. En las grabaciones tampoco aparecen conductas naturales como el baño de arena, el escarbado o el aleteo, aunque su ausencia en las imágenes no significa que no se produzcan en otros momentos o zonas de la explotación.

“Riesgo sanitario y de salud pública”

La presencia de cadáveres en descomposición junto a animales vivos y zonas de alimentación puede favorecer la transmisión de infecciones, advierte Nieto. La acumulación de restos orgánicos y de insectos también dificulta la limpieza y desinfección y compromete la bioseguridad. El informe señala que algunos huevos están en contacto con excrementos y otros restos orgánicos, e incluso presentan insectos sobre la cáscara. Según la veterinaria, estas condiciones pueden favorecer la contaminación y comprometer la seguridad alimentaria.

Nieto recuerda que las granjas avícolas son clave en la detección de enfermedades como la gripe aviar, cuya aparición debe notificarse a las autoridades. La normativa exige prevenir la entrada de animales silvestres y gestionar adecuadamente los cadáveres. Una mortalidad elevada y sostenida sin investigar, junto con deficiencias en la retirada de cadáveres, puede dificultar la detección precoz de enfermedades de declaración obligatoria y comprometer la vigilancia sanitaria, que depende también de que las granjas comuniquen cualquier aumento anormal de la mortalidad.

El informe señala “posibles incumplimientos”

A partir de las imágenes analizadas, la pericial identifica al menos una decena de obligaciones legales cuyo posible incumplimiento debería ser comprobado por las autoridades. Entre las obligaciones figura la necesidad de inspeccionar a las gallinas al menos una vez al día. La normativa también establece que los animales enfermos o heridos deben recibir “sin dilación” el tratamiento apropiado y ser aislados cuando sea necesario.

Según Nieto, la presencia de animales heridos y de una gallina con una lesión ocular grave sin que en las imágenes se aprecie su retirada o atención plantea dudas sobre el cumplimiento de estas obligaciones. El Real Decreto 3/2002, de 11 de enero, por el que se establecen las normas mínimas de protección de las gallinas ponedoras, establece la inspección diaria de las gallinas.

La misma normativa establece que las gallinas muertas deben retirarse “diariamente” y que los excrementos deben retirarse “con la frecuencia que sea necesaria”. También obliga a mantener las instalaciones “suficientemente limpias” y a limpiar y desinfectar a fondo los equipos y utensilios que estén en contacto con las aves. Según la veterinaria, la acumulación de cadáveres, excrementos y materia orgánica que aparece en las grabaciones plantea dudas sobre el cumplimiento de estas obligaciones.

La atención a los animales enfermos o heridos es otra de las cuestiones que señala la pericial. El Real Decreto 348/2000, de 10 de marzo, relativo a la protección de los animales en las explotaciones ganaderas, establece que cualquier animal que parezca enfermo o herido debe recibir “inmediatamente el tratamiento apropiado” y que, cuando sea necesario, debe ser aislado en un lugar adecuado.

El informe señala además que las explotaciones deben contar con “medios adecuados para la observación y el confinamiento” de los animales enfermos, heridos o susceptibles de padecer una enfermedad contagiosa, tal como recoge el Real Decreto 637/2021, de 27 de julio, por el que se establecen las normas básicas de ordenación de las granjas avícolas.

La veterinaria apunta también posibles deficiencias en la gestión de los cadáveres. La normativa mencionada obliga a las explotaciones a disponer de “medios suficientes para la recogida y el almacenamiento de cadáveres y demás subproductos de origen animal no destinados a consumo humano”. Estos sistemas deben permitir, además, reducir “al máximo la diseminación de agentes patógenos”.

Por otro lado, el Real Decreto 637/2021 establece que las explotaciones deben mantener sus instalaciones y equipos en buen estado y que estos deben poder someterse a operaciones eficaces de “limpieza, desinfección, desinsectación y desratización”.

También existen requisitos específicos para evitar que las gallinas puedan salir de las zonas destinadas a su alojamiento. El Real Decreto 3/2002 establece que los sistemas de cría deben estar acondicionados “de manera que las gallinas no puedan escaparse”. En las instalaciones de varios niveles, la norma exige además que existan dispositivos que permitan “inspeccionar directamente y sin trabas todos los niveles” y faciliten la extracción de las gallinas.

La normativa establece asimismo obligaciones de bioseguridad destinadas a evitar la entrada de animales que puedan transmitir enfermedades. El Real Decreto 637/2021, asimismo, sostiene que las explotaciones deben disponer de “sistemas efectivos que protejan a las aves de corral del contacto con animales silvestres que puedan transmitir enfermedades”.

En su informe, Nieto concluye que las condiciones observadas podrían “no ajustarse a los requisitos mínimos establecidos en la normativa vigente en materia de bienestar animal, higiene, gestión de subproductos y bioseguridad”, lo cual debe ser verificado y calificado, añade, por las autoridades competentes.

Hubo un brote de salmonela en 2025

En una de las naves de la granja de Mirabó (Manacor), ahora bajo el punto de mira, se registró un brote de Salmonella Enteritidis el año pasado en la nave A, según se desprende de un expediente consultado por elDiario.es. La Dirección General de Agricultura, Ganadería y Desarrollo Rural –dependiente de la Conselleria de Agricultura, Pesca y Medio Natural– adoptó medidas cautelares y sanitarias urgentes, como el cese de comercialización de huevos procedentes del lote o manada sospechosa.

La resolución contemplaba además el sacrificio de las aves de la nave afectada. Después, la empresa debía realizar una “eficiente y completa limpieza y posterior desinfección, desinsectación y desratización”. Para ello, debían utilizarse productos específicamente autorizados y registrados para esos usos. Transcurrido un periodo de tiempo adecuado desde la desinfección se procedería “a la toma de muestras ambientales con el fin de verificar la eficacia de las labores de limpieza y desinfección y la ausencia de Salmonella spp en el ambiente”.

Les addiccions apareixen sovint als mitjans de comunicació quan es converteixen en un succés, protagonitzen un episodi especialment cridaner o deixen al descobert les seves conseqüències més visibles. Molt menys habitual és que siguin objecte de reportatges capaços d'aprofundir en els factors socials, econòmics i psicològics que intervenen en el seu desenvolupament. Aquesta és una de les qüestions centrals del col·loqui “Periodisme ètic, responsabilitat social en la comunicació”, celebrat aquest dijous en el marc de les V Jornades d'Intercanvi Professional de Projecte Home Balears.

El debat, que ha tingut lloc a la seu de la Fundació Sa Nostra i ha estat moderat pel periodista David Oliver, ha reunit Angy Galvin, doctora en Periodisme, directora d'elDiario.es a les Balears i professora del CESAG-Comillas; Ángeles Durán, doctora en Comunicació, presidenta de l'Associació de Periodistes de les Illes Balears (APIB) i professora del CESAG-Comillas, i Antoni Parets, director de Comunicació i Projectes de Projecte Home Balears. Sota el lema general de les jornades, “Comprendre l'addicció des d'una mirada integradora”, els participants han reflexionat sobre la responsabilitat dels mitjans a l'hora de representar el consum de drogues, evitar l'estigma i explicar un fenomen que no es pot reduir a decisions individuals.

“Jo crec que no s'explica prou o no s'explica bé”, ha afirmat Durán durant la seva intervenció, en què ha defensat una cobertura més profunda i formativa, en forma de reportatges que incorporin fonts expertes, dades, xifres i evidència científica, en lloc de limitar-se a recollir declaracions de veïns o testimonis que alimentin el morbo sense aportar coneixement sobre el problema. En aquesta línia, la presidenta de l'APIB sosté que no informar d'una realitat no contribueix a resoldre-la. “No parlar d'aquest problema no implica que s'hagi de solucionar”, ha remarcat, tot subratllant que la qüestió no consisteix a publicar indiscriminadament qualsevol episodi relacionat amb les drogues, sinó a abordar les addiccions amb context, rigor i una finalitat preventiva.

També ha defensat la necessitat d'oferir informació útil sobre les possibilitats de tractament i recuperació i, com passa amb la cobertura del suïcidi, ha afegit que informar responsablement exigeix evitar determinats enfocaments i, alhora, contribuir a fer que la ciutadania conegui la dimensió del problema. La periodista ha defensat que les addiccions s'han de tractar en reportatges que incorporin fonts expertes, dades, xifres i evidència científica, i no únicament a través de declaracions de veïns o testimonis sense coneixements especialitzats. L'objectiu, ha recalcat, ha de ser oferir informació que ajudi a comprendre el problema i que inclogui recursos d'ajuda i possibilitats de recuperació.

En aquest sentit, Galvín ha posat l'accent en la importància de contextualitzar: “Per molt que el periodista no expliqui el que està passant, això no vol dir que desaparegui”. La directora de la delegació balear d'aquest diari ha defensat una cobertura que no es limiti a reaccionar davant casos concrets, sinó que permeti comprendre el fenomen i les seves diferents dimensions. “Jo sempre seré partidària d'explicar-ho i contextualitzar-ho”, ha remarcat.

Des de Projecte Home, Parets ha defensat la necessitat d'extremar la prudència a l'hora d'informar sobre persones amb addiccions i d'evitar que una notícia acabi condicionant-los la vida. El responsable de Comunicació i Projectes de l'entitat ha explicat que, quan es plantegen donar veu a una persona que ha passat per un procés de recuperació, valoren tant la seva edat com les conseqüències que l'exposició pública pot tenir en el seu futur. La decisió, assenyala, exigeix trobar un equilibri entre l'interès informatiu i el respecte a la persona.

De la secció de successos a un problema col·lectiu

Els ponents han coincidit que el tractament informatiu de les addiccions ha evolucionat respecte de dècades anteriors, quan el consum d'heroïna apareixia sovint vinculat a la delinqüència, la inseguretat i la marginalitat. Sobre aquesta qüestió, Galvín ha assenyalat que les redaccions tenen avui una consciència més gran de les conseqüències del llenguatge que utilitzen. “Els periodistes ara tenim en compte que no tot s'hi val per tal de comunicar una cosa de manera més efectiva”, ha apuntat, tot explicant com durant anys els mitjans han fet servir expressions estigmatitzants com ara “ionqui” i “porrero”, que han contribuït a revictimitzar les persones que patien problemes d'addicció.

Durán, per la seva banda, ha advertit que persisteixen els enfocaments que redueixen un problema complex a una imatge estereotipada, especialment en les informacions de successos i en determinats continguts que circulen per les xarxes socials. “Les paraules no són neutres”, ha afirmat Durán, que defensa l'aplicació dels principis deontològics del periodisme i, en particular, el respecte a la dignitat humana.

Tot i que el codi de la Federació d'Associacions de Periodistes d'Espanya (FAPE) no inclou un apartat específic dedicat a les addiccions, la periodista assenyala que els seus principis ètics són aplicables a la cobertura d'aquestes realitats. També alerta que els mitjans continuen tenint una capacitat important per marcar l'agenda pública, malgrat l'auge de les plataformes digitals.

Parets també ha advertit dels riscos de construir els relats periodístics al voltant dels aspectes més morbosos d'una història. Durant la seva intervenció, ha explicat com Projecte Home intenta evitar que els testimonis es redueixin a episodis de violència, delictes o conflictes familiars, especialment quan aquests elements no representen necessàriament la realitat de les persones amb addiccions. La intenció, sosté, és oferir una visió més àmplia i evitar que la cobertura reforci els prejudicis que vinculen automàticament el consum de drogues amb l'exclusió social o la delinqüència.

Els vídeos sensacionalistes

La directora de la delegació balear d'aquest diari ha advertit, d'altra banda, que el repte no es limita a les pràctiques dels mitjans tradicionals, sinó que s'estén als continguts que circulen per les xarxes socials i que arriben especialment als més joves. En aquesta línia, ha expressat la seva preocupació per la viralització d'alguns continguts de youtubers que presenten visites a barris vulnerables com si fossin experiències extremes, amb titulars que exageren el perill. A parer seu, aquest tipus de continguts reprodueix males pràctiques periodístiques que es consideraven superades i contribueix a construir una imatge distorsionada de les persones amb addiccions. “La imatge que tenen moltíssims joves sobre la drogodependència moltes vegades els arriba a través de les xarxes socials”, afegeix.

Galvín defensa la necessitat que els qui comuniquen, siguin periodistes o creadors de contingut, assumeixin la responsabilitat social que implica informar sobre una problemàtica complexa. Tot i que considera que les redaccions han avançat i que hi ha més atenció als codis deontològics, rebutja que els mitjans puguin donar el problema per resolt: “Crec que ara la batalla és a les xarxes socials i demana intentar educar aquests comunicadors, que no són periodistes, però sí comunicadors, sobre la necessitat de tractar el tema amb més consciència social”.

El context social que queda fora del relat

La mirada integradora que han plantejat els participants implica no explicar les addiccions exclusivament a partir del comportament de qui consumeix. La precarització, les condicions de vida, els problemes psicològics i les circumstàncies personals formen part del context que pot ajudar a comprendre les trajectòries de consum, tot i que no hi ha una única causa que expliqui el desenvolupament d'una dependència.

El debat ha assenyalat així una limitació freqüent de la informació sobre drogues: quan la notícia es construeix al voltant d'un episodi aïllat, el focus es concentra en la conducta individual i deixa en segon pla les circumstàncies que l'envolten. Per aprofundir-hi calen temps, investigació i fonts especialitzades, recursos que no sempre encaixen amb la lògica de la notícia immediata.

Els participants també han qüestionat la tendència a associar les addiccions amb la marginalitat. Sobre aquesta qüestió, Galvín ha advertit que els estereotips continuen condicionant la percepció pública i dificulten reconèixer el problema quan afecta persones que no responen a la imatge tradicional de l'exclusió social.

Com ha posat de manifest, el consum de cocaïna pot tenir dues lectures molt diferents segons qui el protagonitzi. En determinats ambients, consumir durant una festa es presenta com una forma més de diversió; quan el consum es fa visible al carrer i s'associa a la pobresa, la imatge canvia i apareixen els estereotips de la marginalitat i la delinqüència. “El ionqui no és el del xalet d'Eivissa que es fica ratlles. Aquest és un festero”, afirma per il·lustrar com un mateix consum pot rebre una consideració social diferent segons qui el protagonitzi i l'entorn en què es produeixi. La diferència de percepció, ha afegit, contribueix a invisibilitzar els problemes d'addicció entre persones que mantenen una vida aparentment normal.

La periodista ha advertit així que el tractament mediàtic d'aquesta qüestió està travessat per prejudicis de classe. “Hi ha un component d'aporofòbia quan es tracta el tema del consum de drogues”, assenyala, tot contraposant la imatge de la celebritat de Hollywood que acudeix a una clínica de desintoxicació amb la del “ionqui” que apareix “estès al carrer” i el problema del qual es percep com una amenaça pública. Entre tots dos extrems, lamenta, gairebé no hi ha “una escala de grisos”: mentre determinats consums es normalitzen i fins i tot es presenten com a part d'un estil de vida atractiu, les persones que desenvolupen una dependència continuen carregant amb l'estigma.

Parets, per la seva banda, recorda que l'acceptació social de les substàncies també influeix en la manera de percebre'n les conseqüències. La dependència de l'alcohol, tot i que pot tenir efectes greus, no sempre rep la mateixa consideració que el consum de drogues il·legals. Per al director de Comunicació i Projectes de Projecte Home Balears, comprendre les addiccions exigeix una perspectiva biopsicosocial que en tingui en compte la complexitat.

Durán insisteix que les paraules no són neutres i que els principis deontològics del periodisme també s'han d'aplicar en aquest àmbit. La informació ha d'evitar els prejudicis i la revictimització, sense que això impliqui ocultar fets rellevants. La clau, ha defensat, és explicar les coses en profunditat i no convertir cada cas en un espectacle.

Investigar el negoci que hi ha al darrere

La responsabilitat dels mitjans, segons Durán, tampoc no s'ha de limitar a les persones que consumeixen o desenvolupen una dependència. La periodista reclama investigar els interessos econòmics que operen darrere de determinats mercats relacionats amb les drogues i cita el cas del fentanil als Estats Units com a exemple de la importància d'examinar les responsabilitats empresarials.

“Els mitjans de comunicació són empreses que tenen interessos”, ha advertit, abans de reivindicar un periodisme valent que investigui què hi ha darrere del negoci. La reflexió introdueix una altra dimensió en la cobertura de les addiccions: a més d'analitzar-ne les conseqüències individuals i socials, el periodisme pot examinar qui n'obté beneficis econòmics i quines responsabilitats se'n deriven.

Al final del col·loqui, Parets ha reclamat un periodisme “creatiu, professional, educatiu i que generi valor” davant del mercantilisme. Galvín ha recordat que darrere de cada fotografia, frase o titular hi ha una persona i que allò que es publica pot tenir conseqüències tant per a ella com per al col·lectiu al qual pertany.

Les intervencions de la taula han coincidit en una idea: informar sobre les addiccions requereix molt més que explicar el consum quan es converteix en notícia. Exigeix aportar context, contrastar la informació amb fonts expertes, evitar els estereotips i examinar les dimensions socials i econòmiques del problema. El repte per als mitjans és deixar de mirar únicament l'episodi visible i dedicar espai a explicar què hi ha al darrere.

24 de maig de 1931. La Segona República fa tot just unes setmanes que està en marxa i un grup de joves treballadors d'Esporles (Mallorca) ha decidit organitzar-se políticament. Congregats a la Casa del Poble, funden l'Agrupació Socialista del municipi, que es presenta com un instrument per “educar cívicament la classe treballadora” i “capacitar-la per a la conquesta de tots els seus drets” mentre criden els treballadors a trencar les cadenes de la seva explotació econòmica. Entre ells es troba José Comes Ferrà, elegit secretari.

Jornaler, es convertirà en una de les figures més reconegudes del moviment obrer de la Serra de Tramuntana. Tant, que els seus companys acabaran anomenant-lo 'Largo Caballero': igual que l'històric dirigent socialista espanyol, defensa posicions revolucionàries i és un dels principals referents del socialisme en un municipi que, per la seva intensa activitat obrera i sindical, és conegut com la “petita Rússia” de Mallorca. Els qui el coneixen asseguren que Josep Comes porta tatuada al pit una imatge de Karl Marx.

El seu compromís polític i les seves idees revolucionàries acabarien convertint-lo en un dels objectius de la repressió desencadenada després del cop militar de juliol de 1936. En l'ofensiva per desarticular el moviment obrer i esborrar qualsevol rastre d'organització col·lectiva, els colpistes van perseguir, empresonar i assassinar dirigents sindicals, militants socialistes i republicans. Entre ells hi havia Josep Comes Ferrà, que encarnava precisament allò que pretenien eradicar: l'aspiració dels treballadors a transformar la societat. Aquesta setmana s'han complert 90 anys del seu assassinat al crit de “Visca Rússia!”, juntament amb el d'altres joves que compartien aquell anhel i que van pagar amb la vida el desafiament a l'ordre que els colpistes volien imposar.

Les investigacions dutes a terme pel grup de memòria històrica d'Esporles permeten rastrejar la trajectòria de Comes Ferrà des de la seva activitat política durant la Segona República fins al seu assassinat. El treball de Guillem Mir, Arnau Alemany i Bartomeu Garau, plasmat en el llibre Les petjades dels oblidats. La repressió a Esporles ('Les petjades dels oblidats. La repressió a Esporles'), reconstrueix la vida de fins a 157 veïns represaliats després del cop militar franquista en un poble que, més enllà del seu teixit de fàbriques tèxtils, es va convertir en un dels grans focus obrers i socialistes de la Mallorca d'entreguerres.

La concentració de treballadors, l'organització sindical i la inauguració de la 'Casa del Poble' el 1930 van alimentar una consciència de classe que va fer d'Esporles un símbol de la mobilització obrera a l'illa. Va ser allà on va néixer, el 12 de juliol de 1909, el 'Largo Caballero' mallorquí, un nom durant dècades relegat a la memòria familiar i al record d'antics militants obrers i que els investigadors han recuperat dels arxius, els expedients judicials i els testimonis orals.

L'activitat de Comes a l'Agrupació Socialista d'Esporles anava molt més enllà d'un càrrec orgànic. Exercia com a propagandista i divulgador del socialisme i utilitzava les pàgines d'El Obrero Balear per intervenir en els debats polítics i ideològics de l'època. Al llarg d'aquells anys, Comes va deixar impresa la seva visió materialista de la societat, la seva crítica de la propietat privada i del capitalisme, la seva defensa de l'organització obrera i una preocupació explícita per la formació política dels treballadors.

Del sindicat a la Casa del Poble

La seva activitat es va desenvolupar també en el moviment sindical. El gener de 1932 El Obrero Balear l'identifica com a representant de la Federació Gremial d'Esporles, una organització que comptava llavors amb 200 afiliats. El seu nom apareix entre els delegats de les organitzacions obreres representades en el congrés socialista balear.

La Casa del Poble d'Esporles havia estat inaugurada el 20 d'abril de 1930, culminant un projecte iniciat el 1923 per un grup de treballadors de la Federació Gremial Esporlerina que va impulsar la construcció d'un local destinat a la classe treballadora sobre uns terrenys cedits per l'escriptor i polític Alexandre Jaume Rosselló. Durant anys, nombrosos veïns van contribuir a aixecar l'edifici amb petites aportacions econòmiques i jornades de treball, convertint-lo en un símbol de l'esforç col·lectiu i de la lluita per la dignitat. La Casa del Poble es va convertir en un espai de trobada, formació, alfabetització, participació política i activitat cultural i recreativa, fonamental per a la identitat del moviment obrer local. Comes formava part d'aquest entramat.

La seva militància tenia, a més, una marcada dimensió laica. El Obrero Balear recollia diverses informacions procedents d'Esporles sobre matrimonis i actes civils. El maig de 1935, per exemple, Comes va signar, en nom de l'Agrupació Socialista, una crònica sobre el matrimoni civil de dos militants. Hi destacava les dificultats que la parella havia hagut de superar davant la tradició i els prejudicis familiars, i presentava la celebració com una ruptura amb el “clericalisme”. La defensa d'una vida civil al marge de l'Església formava part del projecte polític d'aquell socialisme. Comas no era únicament un organitzador sindical: també contribuïa a construir una cultura política socialista que pretenia transformar les relacions econòmiques, l'educació i els costums.

Aquella notorietat va assolir fins i tot una dimensió insòlita per a un jove obrer mallorquí. El 1934, Comes, a qui les fonts de l'època el descriuen com un home de forta presència física, amb un notable prestigi entre els treballadors d'Esporles i d'altres municipis de Mallorca, va ser seleccionat per participar en un viatge a la Unió Soviètica. El Obrero Balear va obrir una subscripció per sufragar el trajecte. Les organitzacions obreres i particulars de Mallorca van anar realitzant aportacions per cobrir el cost. El maig, el periòdic explicava que s'havien recaptat 409,30 pessetes i que el viatge podia costar al voltant de mil.

Com anunciava la publicació, al seu retorn Comes oferiria diverses conferències per compartir les seves impressions a la Rússia soviètica amb l'objectiu de traslladar al moviment obrer els debats internacionals del socialisme i convertiria la seva experiència en material de divulgació per a altres treballadors. Durant la seva estada a l'URSS va participar en diverses intervencions radiofòniques des de Moscou que van ser escoltades pels seus companys d'Esporles. A la seva tornada, va emprendre una gira per diversos pobles de Mallorca per explicar el que havia vist i après durant el viatge. Aquella experiència va reforçar encara més el seu prestigi entre la militància socialista i va alimentar l'hostilitat que despertava entre els seus adversaris polítics. No en va, la seva influència preocupava especialment els sectors conservadors del municipi, que l'identificaven com un dels dirigents més destacats de l'esquerra local.

El jove obrer mallorquí va participar en un viatge a la Unió Soviètica, sufragat en part per El Obrero Balear, per traslladar al moviment obrer els debats internacionals del socialisme

Tot just unes setmanes abans del cop militar, durant el Congrés de la Federació Socialista Balear celebrat a la Casa del Poble de Palma, Comes va formar part de la ponència encarregada d'examinar les credencials de les agrupacions i apareix com a representant d'Esporles, amb 50 afiliats. Així mateix, El Obrero Balear el situa per aquestes mateixes dates en un míting celebrat a Alaró amb motiu de la unificació de les Joventuts Socialistes i Comunistes. L'acte va concloure amb la creació d'una organització marxista unificada de les joventuts. El seu últim període d'activitat política documentada coincideix amb una creixent radicalització del moviment obrer i amb la crisi que va precedir el cop de juliol de 1936.

La resistència al cop

Una investigació publicada a Llucmajor. De Pinte en Ample reconstrueix els seus últims mesos i relata com durant la nit del 18 al 19 de juliol de 1936, quan van començar a arribar les notícies de la revolta militar, Comes va participar activament en l'organització de la resistència republicana a Esporles. Va organitzar guàrdies a la Casa del Poble i a l'Ajuntament, va impulsar piquets en diversos punts del municipi i va supervisar grups de vigilància pels carrers de la localitat.

La resistència, tanmateix, fou breu. El 20 de juliol, una vegada consumat el triomf del cop militar a Mallorca i lliurat l'Ajuntament a la Guàrdia Civil, Comes va comprendre que la seva situació era extremadament perillosa. Juntament amb el sindicalista Miquel Seguí es va refugiar a la muntanya, on va romandre ocult durant prop de tres mesos. La seva captura es va convertir en una obsessió per als falangistes locals. Els dirigents obrers més visibles figuraven entre els principals objectius de la repressió que s'estava desplegant per tota l'illa.

Després del cop militar a Mallorca, Comes es va refugiar a la muntanya, on va romandre ocult durant prop de tres mesos. La seva captura es va convertir en una obsessió per als falangistes locals

A mitjan octubre de 1936, després de mesos amagat, Comes es trobava exhaust. Però hi havia un altre motiu que l'empentava a abandonar el refugi: volia tornar a veure el seu fill Tomeu, de tot just tres mesos, a qui pràcticament no havia pogut conèixer. El 13 d'octubre va descendir de la muntanya acompanyat d'altres fugits. Va buscar refugi a casa d'un veí, Pere Bonet, conegut com a Palla Llarga. El propietari ja havia estat detingut. La seva esposa els va donar aixopluc, però una denúncia veïnal va acabar precipitant-ho tot.

Aquell mateix matí, falangistes i guàrdies civils van localitzar l'amagatall i van procedir a la detenció. Els arrestats van ser conduïts primer a la caserna de la Guàrdia Civil d'Esporles. Segons la documentació conservada, els falangistes van exigir al comandant que els lliurés els detinguts. L'oficial s'hi va negar i va ordenar el seu trasllat a Palma, on van quedar a disposició de la Direcció General de Seguretat.

“Visca Rússia!”

Les hores següents van estar marcades per les tortures. Durant els interrogatoris, els seus botxins li van arrencar el tatuatge de Karl Marx a ganivetades. També van intentar obligar-lo a cridar “Visca Espanya!”, al que ell responia reiteradament: “Visca Rússia!”. L'endemà, 14 d'octubre de 1936, va aparèixer mort.

El seu cadàver va ser trobat al costat del de Miquel Seguí a prop de les portes del cementiri de Palma. L'autòpsia va atribuir la mort a diversos impactes de bala. El cos va ser identificat pel seu pare, Josep Comes Arbós. Entre les seves pertinences va aparèixer un petit retrat de la seva vida truncada: a la butxaca de l'americana portava el rebut d'unes entrades per a les pel·lícules Sin rumbo i Justicia del fuego, projectades a la Casa del Poble el 19 de juliol, així com un plànol del futur habitatge que projectava construir per a la seva família a la costa des Rafal. Dies després, un falangista local va arribar a jactar-se públicament de les tortures infligides al dirigent socialista. “Quin gran gust he passat estirant dels cabells a Largo Caballero”, va dir en un cafè del poble.

Un enemic prioritari

La importància política de Josep Comes Ferrà queda reflectida en la pròpia documentació repressiva. En un informe, les autoritats franquistes el descrivien com “un dels principals dirigents marxistes d'aquesta localitat”. Recordaven el seu viatge a la Unió Soviètica, les seves intervencions radiofòniques des de Moscou i les conferències que va impartir al seu retorn. També destacaven el seu paper en l'organització sindical i la seva influència entre els treballadors d'Esporles.

Segons el document, havia participat activament en les mobilitzacions obreres dels anys republicans i era considerat “el major responsable de la propaganda marxista d'aquesta vila” i una persona “molt perillosa”. Paradoxalment, la burocràcia franquista va deixar una mostra més del caràcter arbitrari de la repressió: un escrit policial datat el 22 de desembre de 1936 afirmava que Josep Comes havia estat posat en llibertat perquè no s'havia trobat cap càrrec contra ell. Aleshores feia més de dos mesos que era mort. El 22 de setembre de 1937, les autoritats militars van emetre un requeriment perquè comparegués davant el jutjat en un termini de cinc dies, sota amenaça de ser declarat rebel. El destinatari d'aquella citació havia estat executat feia gairebé un any.

Noranta anys després del seu assassinat, el sobrenom amb el qual era conegut continua ressonant en la memòria d'Esporles. La figura de Josep Comes Ferrà roman lligada a aquella generació de treballadors que es van organitzar per conquerir drets i defensar els seus ideals polítics, i que van acabar convertint-se en objectiu de la repressió deslligada després del cop militar de 1936. La seva història, com la de tants altres militants perseguits i assassinats, forma part d'una memòria col·lectiva que encara mira de recuperar els seus noms, reconstruir les seves trajectòries i tornar-los el lloc que els va ser arrabassat.

Al juliol de l'any passat, l'Ajuntament d'Esporles va aprovar la primera ordenança municipal de memòria democràtica de l'Estat, en resposta a la derogació de la llei autonòmica per part de PP i Vox. La norma local estableix un marc normatiu propi per reconèixer, reparar i preservar la memòria de les víctimes de la repressió franquista. El Grup de Memòria Democràtica d'Esporles —constituït com a delegació local de l'associació Memòria de Mallorca— eleva a prop de 300 les dones i homes que van ser represaliats al municipi “per tenir unes idees diferents de les d'aquells que es van revoltar contra la Segona República”.

24 de mayo de 1931. La Segunda República lleva apenas unas semanas en marcha y un grupo de jóvenes trabajadores de Esporles (Mallorca) ha decidido organizarse políticamente. Congregados en la Casa del Pueblo, fundan la Agrupación Socialista del municipio, que se presenta como un instrumento para “educar cívicamente a la clase trabajadora” y “capacitarle para la conquista de todos sus derechos” mientras llaman a los trabajadores a romper las cadenas de su explotación económica. Entre ellos se encuentra José Comes Ferrà, elegido secretario.

Jornalero, se convertirá en una de las figuras más reconocidas del movimiento obrero de la Serra de Tramuntana. Tanto, que sus compañeros acabarán apodándolo 'Largo Caballero': al igual que el histórico dirigente socialista español, defiende posiciones revolucionarias y es uno de los principales referentes del socialismo en un municipio que, por su intensa actividad obrera y sindical, es conocido como la “pequeña Rusia” de Mallorca. Quienes le conocen aseguran que Josep Comes lleva tatuada en el pecho una imagen de Karl Marx.

Su compromiso político y sus ideas revolucionarias acabarán convirtiéndolo en uno de los objetivos de la represión desatada tras el golpe militar de julio de 1936. En su ofensiva por desarticular el movimiento obrero y borrar cualquier rastro de organización colectiva, los sublevados perseguirán, encarcelarán y matarán a dirigentes sindicales, militantes socialistas y republicanos. Entre ellos se encuentra Josep Comes Ferrà, quien encarna precisamente aquello que los fascistas pretenden erradicar: la aspiración de los trabajadores a transformar la sociedad. Esta semana se han cumplido 90 años de su asesinato, junto al de otros jóvenes que compartían ese anhelo y que pagaron con su vida el desafío al orden que los golpistas pretendían imponer.

Las investigaciones llevadas a cabo por el grupo de memoria histórica de Esporles permiten rastrear la trayectoria de Comes Ferrà desde su actividad política durante la Segunda República hasta su asesinato. El trabajo de Guillem Mir, Arnau Alemany y Bartomeu Garau, plasmado en el libro Les petjades dels oblidats. La repressió a Esporles ('Las huellas de los olvidados. La represión en Esporles'), reconstruye la vida de hasta 157 vecinos represaliados tras el golpe militar franquista en un pueblo que, más allá de su tejido de fábricas textiles, se convirtió en uno de los grandes focos obreros y socialistas de la Mallorca de entreguerras.

La concentración de trabajadores, la organización sindical y la inauguración de la 'Casa del Poble' en 1930 alimentaron una conciencia de clase que hizo de Esporles un símbolo de la movilización obrera en la isla. Fue allí donde nació, el 12 de julio de 1909, el 'Largo Caballero' mallorquín, un nombre durante décadas relegado a la memoria familiar y al recuerdo de antiguos militantes obreros y que los investigadores han recuperado de los archivos, los expedientes judiciales y los testimonios orales.

La actividad de Comes en la Agrupación Socialista de Esporles iba mucho más allá de un cargo orgánico. Ejercía como propagandista y divulgador del socialismo y utilizaba las páginas de El Obrero Balear para intervenir en los debates políticos e ideológicos de la época. A lo largo de aquellos años, Comes dejó impresa su visión materialista de la sociedad, su crítica de la propiedad privada y del capitalismo, su defensa de la organización obrera y una preocupación explícita por la formación política de los trabajadores.

Del sindicato a la Casa del Pueblo

Su actividad se desarrolló también en el movimiento sindical. En enero de 1932 El Obrero Balear lo identifica como representante de la Federación Gremial de Esporles, una organización que contaba entonces con 200 afiliados. Su nombre aparece entre los delegados de las organizaciones obreras representadas en el congreso socialista balear.

La Casa del Pueblo de Esporles había sido inaugurada el 20 de abril de 1930, culminando un proyecto iniciado en 1923 por un grupo de trabajadores de la Federación Gremial Esporlerense que impulsó la construcción de un local destinado a la clase trabajadora sobre unos terrenos cedidos por el escritor y político Alexandre Jaume Rosselló. Durante años, numerosos vecinos contribuyeron a levantar el edificio con pequeñas aportaciones económicas y jornadas de trabajo, convirtiéndolo en un símbolo del esfuerzo colectivo y de la lucha por la dignidad. La Casa del Pueblo se convirtió en un espacio de encuentro, formación, alfabetización, participación política y actividad cultural y recreativa, fundamental para la identidad del movimiento obrero local. Comes formaba parte de ese entramado.

Su militancia tenía además una marcada dimensión laica. El Obrero Balear recoge distintas informaciones procedentes de Esporles sobre matrimonios y actos civiles. En mayo de 1935, por ejemplo, Comes firmó en nombre de la Agrupación Socialista una crónica sobre el matrimonio civil de dos militantes y destacó las dificultades que la pareja había tenido que superar frente a la tradición y los prejuicios familiares y relata la celebración como una ruptura con el “clericalismo”. La defensa de una vida civil al margen de la Iglesia formaba parte del proyecto político de aquel socialismo. Comes no era únicamente un organizador sindical: intervenía también en la construcción de una cultura política socialista que pretendía transformar las relaciones económicas, la educación y las costumbres.

Aquella notoriedad alcanzó incluso una dimensión insólita para un joven obrero mallorquín. En 1934, Comes, a quien las fuentes de la época lo describen como un hombre de fuerte presencia física, con un notable prestigio entre los trabajadores de Esporles y de otros municipios de Mallorca, fue seleccionado para participar en un viaje a la Unión Soviética. El Obrero Balear abrió una suscripción para sufragar el trayecto. Las organizaciones obreras y particulares de Mallorca fueron realizando aportaciones para cubrir el coste. En mayo, el periódico explicaba que se habían recaudado 409,30 pesetas y que el viaje podía costar alrededor de mil.

Como anunciaba la publicación, a su regreso Comes ofrecería varias conferencias para compartir sus impresiones en la Rusia soviética con el objetivo de trasladar al movimiento obrero los debates internacionales del socialismo y convertiría su experiencia en material de divulgación para otros trabajadores. Durante su estancia en la URSS participó en varias intervenciones radiofónicas desde Moscú que fueron escuchadas por sus compañeros de Esporles. A su vuelta, emprendió una gira por distintos pueblos de Mallorca para explicar lo que había visto y aprendido durante el viaje. Aquella experiencia reforzó aún más su prestigio entre la militancia socialista y alimentó la hostilidad que despertaba entre sus adversarios políticos. No en vano, su influencia preocupaba especialmente a los sectores conservadores del municipio, que lo identificaban como uno de los dirigentes más destacados de la izquierda local.

El joven obrero mallorquín participó en un viaje a la Unión Soviética, sufragado en parte por El Obrero Balear, para trasladar al movimiento obrero los debates internacionales del socialismo

Apenas unas semanas antes del golpe militar, durante el Congreso de la Federación Socialista Balear celebrado en la Casa del Pueblo de Palma, Comes formó parte de la ponencia encargada de examinar las credenciales de las agrupaciones y aparece como representante de Esporles, con 50 afiliados. Asimismo, El Obrero Balear lo sitúa por esas mismas fechas en un mitin celebrado en Alaró con motivo de la unificación de las Juventudes Socialistas y Comunistas. El acto concluyó con la creación de una organización marxista unificada de las juventudes. Su último periodo de actividad política documentada coincide con una creciente radicalización del movimiento obrero y con la crisis que precedió al golpe de julio de 1936.

La resistencia al golpe

Una investigación histórica publicada en Llucmajor. De Pinte en Ample reconstruye sus últimos meses y relata cómo durante la noche del 18 al 19 de julio de 1936, cuando comenzaron a llegar las noticias de la sublevación militar, Comes participó activamente en la organización de la resistencia republicana en Esporles. Organizó guardias en la Casa del Pueblo y en el Ayuntamiento, impulsó piquetes en diversos puntos del municipio y supervisó grupos de vigilancia por las calles de la localidad.

La resistencia, sin embargo, fue breve. El 20 de julio, una vez consumado el triunfo del golpe militar en Mallorca y entregado el Ayuntamiento a la Guardia Civil, Comes comprendió que su situación era extremadamente peligrosa. Junto al sindicalista Miquel Seguí se refugió en la montaña, donde permaneció oculto durante cerca de tres meses. Su captura se convirtió en una obsesión para los falangistas locales. Los dirigentes obreros más visibles figuraban entre los principales objetivos de la represión que se estaba desplegando por toda la isla.

Tras el golpe militar en Mallorca, Comes se refugió en la montaña, donde permaneció oculto durante cerca de tres meses. Su captura se convirtió en una obsesión para los falangistas locales

A mediados de octubre de 1936, tras meses escondido, Comes se encontraba exhausto. Pero había otro motivo que lo empujaba a abandonar el refugio: quería volver a ver a su hijo Tomeu, de apenas tres meses, a quien prácticamente no había podido conocer. El 13 de octubre descendió de la montaña acompañado de otros huidos. Buscó refugio en casa de un vecino, Pere Bonet, conocido como Palla Llarga. El propietario ya había sido detenido. Su esposa les dio cobijo, pero una denuncia vecinal acabó precipitándolo todo.

Aquella misma mañana, falangistas y guardias civiles localizaron el escondite y procedieron a la detención. Los arrestados fueron conducidos primero al cuartel de la Guardia Civil de Esporles. Según la documentación conservada, los falangistas exigieron al comandante que les entregara a los detenidos. El oficial se negó y ordenó su traslado a Palma, donde quedaron a disposición de la Dirección General de Seguridad.

“¡Viva Rusia!”

Las horas siguientes estuvieron marcadas por las torturas. Durante los interrogatorios, sus verdugos le arrancaron el tatuaje de Karl Marx a cuchilladas. También intentaron obligarlo a gritar “¡Viva España!”, a lo que él respondía reiteradamente: “¡Viva Rusia!”. Al día siguiente, 14 de octubre de 1936, apareció muerto.

Su cadáver fue hallado junto al de Miquel Seguí cerca de las puertas del cementerio de Palma. La autopsia atribuyó la muerte a diversos impactos de bala. El cuerpo fue identificado por su padre, Josep Comes Arbós. Entre sus pertenencias apareció un pequeño retrato de su vida truncada: en el bolsillo de la americana llevaba el recibo de unas entradas para las películas Sin rumbo y Justicia del fuego, proyectadas en la Casa del Pueblo el 19 de julio, así como un plano de la futura vivienda que proyectaba construir para su familia en la costa des Rafal. Días después, un falangista local llegó a jactarse públicamente de las torturas infligidas al dirigente socialista. “Qué gran gusto he pasado estirando de los cabellos a Largo Caballero”, dijo en un café del pueblo.

Un enemigo prioritario

La importancia política de Josep Comes Ferrà queda reflejada en la propia documentación represiva. En un informe, las autoridades franquistas lo describían como “uno de los principales dirigentes marxistas de esta localidad”. Recordaban su viaje a la Unión Soviética, sus intervenciones radiofónicas desde Moscú y las conferencias que impartió a su regreso. También destacaban su papel en la organización sindical y su influencia entre los trabajadores de Esporles.

Según el documento, había participado activamente en las movilizaciones obreras de los años republicanos y era considerado “el mayor responsable de la propaganda marxista de esta villa” y una persona “muy peligrosa”. Paradójicamente, la burocracia franquista dejó una muestra más del carácter arbitrario de la represión: un escrito policial fechado el 22 de diciembre de 1936 afirmaba que Josep Comes había sido puesto en libertad porque no se había hallado ningún cargo contra él. Para entonces llevaba más de dos meses muerto. El 22 de septiembre de 1937, las autoridades militares emitieron un requerimiento para que compareciera ante el juzgado en un plazo de cinco días, bajo amenaza de ser declarado rebelde. El destinatario de aquella citación había sido ejecutado hacía casi un año.

Noventa años después de su asesinato, el sobrenombre con el que era conocido continúa resonando en la memoria de Esporles. La figura de Josep Comes Ferrà permanece ligada a aquella generación de trabajadores que se organizaron para conquistar derechos y defender sus ideales políticos, y que acabaron convirtiéndose en objetivo de la represión desatada tras el golpe militar de 1936. Su historia, como la de tantos otros militantes perseguidos y asesinados, forma parte de una memoria colectiva que todavía trata de recuperar sus nombres, reconstruir sus trayectorias y devolverles el lugar que les fue arrebatado.

En julio del año pasado, el Ayuntamiento de Esporles aprobó la primera ordenanza municipal de memoria democrática del Estado, en respuesta a la derogación de la ley autonómica por parte de PP y Vox. La norma local establece un marco normativo propio para reconocer, reparar y preservar la memoria de las víctimas de la represión franquista. El Grupo de Memoria Democrática de Esporles —constituida como delegación local de la asociación Memòria de Mallorca— eleva a cerca de 300 las mujeres y hombres que fueron represaliados en el municipio “por tener unas ideas diferentes de quienes se sublevaron contra la Segunda República”.