La baixada d'impostos del PP i Vox als grans hereus deixa un forat de 290 milions d'euros a les Balears

La 'supressió' de l'impost de successions i donacions a Balears, aprovada pel Govern de Marga Prohens (PP) amb el suport de Vox tot just arrencar l'actual legislatura, l'últim any ha deixat un forat de 460 milions d'euros a les arques públiques. D'aquesta quantitat, 289 milions deixats de pagar corresponen a 15 hereus (el 0,1% de declarants). Tot i que l'Executiu autonòmic presumeix, sobretot, de beneficiar amb aquesta mesura més de 20.000 famílies, la veritat és que són els ultrarrics els que s'han vist afavorits per la reforma impulsada pels conservadors en la seva batalla per reduir al màxim la recaptació fiscal, la qual cosa ha provocat que les rendes més altes de les illes deixin de contribuir al sosteniment de l'Estat de benestar.

En línia d'altres comunitats autònomes governades pel PP, el Govern va aprovar d'urgència, dues setmanes després que Prohens fos investida presidenta, eliminar de facto l'aplicació d'aquest tribut -ja àmpliament bonificat a tot Espanya- so pretext d'“ajudar les famílies amb més dificultats”, emparant-se, a més, a la fal·làcia, àmpliament estesa, que amb la bonificació del 100% d'aquest tribut -que abasta les herències entre pares i fills, néts i avis i entre cònjuges- s'ha deixat de penalitzar “l'esforç de tota una vida de les famílies”. Tot i això, el tribut no s'imposa sobre l'immoble en qüestió, sinó que recau en l'increment de riquesa que obté qui el rep sense haver generat aquesta riquesa amb el seu propi treball. Tot i els arguments del PP, l'impost de successions no busca castigar l'estalvi ni les famílies, sinó equilibrar la concentració de patrimoni que es transmet d'una generació a una altra.

Es tracta, de fet, d'un dels pocs instruments fiscals dissenyats per corregir la desigualtat hereditària, que tendeix a anar en augment quan els patrimonis més elevats es transmeten íntegres sense haver tributat, consolidant així la bretxa entre els que hereten i els que no. El missatge polític del Govern converteix així un privilegi patrimonial en un dret adquirit, reforçant la idea que la riquesa heretada no ha de contribuir al sosteniment de la despesa pública. La bonificació de l'impost de successions desplaça, d'aquesta manera, la càrrega impositiva cap als qui no hereten ni posseeixen béns significatius --atès que la recaptació d'aquest tribut, en deixar-la sense efecte, deixa destinar-se als serveis bàsics- i trenca amb el principi d'equitat vertical del sistema fiscal, segons el qual qui més n'ha d'aportar més.

La reducció i retallada d'impostos respon, a més, a un dels mantres més repetits pels partits conservadors i per la ultradreta: que “els diners estan millor a la butxaca dels ciutadans”. No obstant, aquesta afirmació omet que no totes les butxaques són iguals: qui hereta qui rep diverses propietats evita pagar sumes que, en alguns casos, superaven els centenars de milers d'euros. Una circumstància, la reducció de la capacitat recaptatòria de Balears, que s'agreuja en un context en el qual les illes afronten importants dèficits estructurals, principalment en matèria d'habitatge.

Les dades

En concret, d'acord amb les dades de l'Agència Tributària a Balears (ATIB) a què ha tingut accés elDiario.es, entre el juliol del 2024 i el maig del 2025 s'han acollit a les bonificacions d'aquest impost un total de 9.338 persones, fet que suposa una quantia de 460 milions d'euros deixada d'ingressar per l'erari públic. Davant l'al·legat esgrimit pel Govern de Prohens que aquest tribut “ofegava” la població, les dades de l'últim any mostren com gran part dels ciutadans (un 43%) s'han estalviat menys de 1.000 euros en acceptar una herència. Això és perquè el tipus impositiu que s'aplicava a les herències inferiors als 700.000 euros era de tan sols un 1%, un percentatge que s'eleva gradualment fins al 20% per als patrimonis de més de 4 milions euros.

Davant d'aquests menys de 1.000 euros que s'han estalviat les classes mitjanes i baixes, els 93 declarants més rics (l'1%) s'han estalviat 4 milions d'euros cadascun, que de manera global suposa una pèrdua de recaptació de 372 milions d'euros, posant en perill l'escut social desplegat en els últims anys tant a nivell estatal com regional i a risc d'incomplir els objectius de rebaixa del dèficit (el desequilibri entre ingressos i despeses públiques) establerts per la Unió Europea.

D'acord amb la informació consultada, en 79 dels casos, les bonificacions han estat superiors als 500.000 euros, que representen el 0,8 del total de contribuents i suposen un estalvi de 367 milions d'euros. De tots, 15 hereus s'han estalviat 289 milions d'euros. Les dades il·lustren, per tant, que els grans beneficiats no són les classes mitjanes i treballadores de les Balears, sinó les ultrarriques.

“Engrunes” per a la major part de la població

“Han estalviat engrunes a la immensa majoria de la població, però han estalviat molts milions d'euros als que tenen més patrimoni, cosa que socialment és un fracàs”, sosté, en declaracions a elDiario.es, el diputat del PSIB-PSOE i professor d'Economia Aplicada de la Universitat de les Illes Balears (UIB) Llorenç Pou, qui subratlla, a més, que un dels aspectes més cridaners és l'allau de declaracions d'herències i donacions que s'estan registrant en vida, fins a 5.730 l'últim any. Una dada que confirma que s'està produint una “enginyeria financera” per part dels que en tenen més per aprofitar-se d'aquestes rebaixes fiscals. La reforma ha incentivat així l'ús dels pactes successoris, una figura molt estesa a les Balears que permet transmetre béns en vida i que, amb l'eliminació de l'impost, ha esdevingut una via de planificació fiscal gairebé exclusiva per a les rendes altes.

D'acord amb les dades consultades per aquest diari, les xifres contrasten, a més, amb les del primer any en què es va començar a bonificar l'impost de successions. Entre el juliol del 2023 i el juny del 2024, les arques públiques van deixar d'ingressar 70,5 milions d'euros davant els 460 milions deixats d'aportar entre el juliol del 2024 i el maig del 2025, multiplicant-se per set el perjudici econòmic per a l'erari dels ciutadans. Així mateix, el primer any dues persones es van estalviar cadascuna 5 milions d'euros. Al segon any, ja són 11 declarants els que han deixat d'abonar aquesta mateixa quantitat. I també han entrat en joc els ultrarics: en tres casos, cadascú s'ha estalviat 55 milions d'euros, en dos casos, 27 milions, i dos més de 10 milions.

Realitzant una comparativa amb l'Impost de Turisme Sostenible (ITS), que grava les pernoctacions hoteleres als establiments reglats per llei a Balears, la recaptació d'aquest últim tribut el 2024 va ser de 164 milions, cosa que suposa menys d'una tercera part dels 460 milions deixats d'ingressar amb l'Impost de Successions. Una quantitat que, assevera Pou, es podria destinar a construir tres centres sanitaris similars al nou Parc Sanitari de Son Dureta, pressupostat en 150 milions d'euros. “Estan buidant la capacitat fiscal del Govern dels propers 20 anys”, afirma.

El socialista crida l'atenció, així mateix, sobre el fet que, en 2.325 casos (el 20% de les declaracions), no s'han aprofitat les bonificacions fiscals i que fins i tot hi ha contribuents que han preferit pagar 800.000 euros, un fet que, segons la seva opinió, “demostra que una part important dels ciutadans continua donant l'esquena al bunyol fiscal” de l'actual equip de govern.

El Govern: “És un impost injust”

Des del Govern, no obstant, defensen com a justa la reforma fiscal implantada. “Sempre hem defensat que ningú ha de pagar per l'impost de successions i donacions perquè és un impost injust, grava l'esforç de les famílies, i a més la seva eliminació permet mantenir el patrimoni dins de la família”, assenyalen a elDiario.es fonts de la Conselleria d'Economia, Hisenda i Innovació. Subratllen, a més, que 20.646 famílies s'han beneficiat de l'eliminació del tribut i que el 94% de les herències bonificades al 100% són inferiors al milió d'euros, cosa que ha permès un estalvi de 758 milions. Una dada, però, que s'extreu dels dos anys d'aplicació de la mesura i no de l'últim exercici. “Llavors, aquestes 20.646 famílies de les Illes Balears són grans fortunes?”, recalquen.

La supressió de l'impost de Successions se suma, a més, a la rebaixa parcial de l'Impost de Patrimoni, que ha suposat una minva important d'ingressos -entre 60 i 70 milions d'euros anuals- per a la Comunitat Autònoma, afavorint així les fortunes més elevades. Tot i que ni el PP ni Vox parlen d'eliminació d'aquest gravamen, a la pràctica sí que suposa la supressió de la seva aplicació a Balears, atès que la pràctica totalitat dels contribuents estan exempts del pagament: els populars van decidir eximir del pagament d'aquest tribut els que posseeixin un patrimoni inferior de tres milions d'euros -exclosa l'habitatge habitual-, quan fins llavors el límit se situava en els 700.000 euros.

Si l'Executiu hagués eliminat també el tribut per a les fortunes superiors als tres milions d'euros, l'efecte seria nul a l'arxipèlag, atès que aquests patrimonis passarien a tributar al Govern central a través del 'impost de solidaritat de les grans fortunes', el tipus impositiu del qual se situa en l'1,7% per als patrimonis d'entre 3 i 5 milions d'euros; del 2,1% per als que posseeixin un conjunt de béns d?entre 5 milions i 10 milions, i del 3,5% per a aquells que superin els 10 milions d'euros. Les arques de les illes, per tant, no rebrien res d'aquesta recaudació.

Advertiments dels organismes nacionals i internacionals

La reforma fiscal del Govern de Prohens es va dur a terme, a més, contra els advertiments efectuats per l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF), ens estatal encarregat d'avaluar els comptes públics. En diversos informes, l'organisme carrega contra les mesures adoptades pel PP a Balears per fiar la seva política econòmica a l'increment de despeses ia la reducció i l'eliminació d'impostos. En aquest sentit, l'organisme amonesta especialment les illes pel fet de disminuir el mínim exempt a l'impost de patrimoni mentre s'encomana a ingressos de menor quantia, com els derivats de l'augment de les tarifes del cànon de sanejament d'aigües.

De la mateixa manera, institucions com el Banc d'Espanya, el Banc Central Europeu (BCE) i el Fons Monetari Internacional (FMI) han advertit del risc de baixar impostos i advoquen, a més, per incrementar els gravàmens a les grans fortunes i a les empreses que més s'han beneficiat de la inflació –principalment, els bancs i les energètiques-. Per la seva banda, l'OCDE recolza especialment el manteniment i l'increment de l'impost de successions en considerar-ho una eina primordial per millorar l'equitat econòmica, promoure la justícia social i reduir la desigualtat estructural a la societat. “Aquest impost enalteix la igualtat d'oportunitats”, defensa l'organització en un dels seus informes, en què assevera que la riquesa mundial és, en gran part, heretada i la seva fiscalitat pot ajudar a corregir desigualtats que s'arrosseguen i que, sense això, es poden prolongar en generacions futures.

Amb tot, l'Executiu del PP subratlla que el balanç del compliment de dos anys de l'inici de la reforma fiscal, aglutinant l'estalvi de les bonificacions de l'impost sobre successions, l'impost sobre transmissions patrimonials i les deduccions fiscals aplicades a la campanya de la renda del passat exercici, ascendeix a 835 milions d'euros. Unes mesures que s'han conjugat amb un increment de la despesa no financera de 615 milions d'euros aquests dos anys i amb una reducció d'aproximadament 500 milions d'euros de deute viu. “Vam demostrar que l'equilibri era més que possible”, subratllava recentment el conseller d'Economia i el vicepresident primer de l'Executiu balear, Antoni Costa.