<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - Francisco Ubilla]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/autores/francisco-ubilla/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - Francisco Ubilla]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/author/1041903/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[L’odissea perquè la Casa del Poble de Palma que va ser convertida en pisos sigui declarada “lloc de memòria”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-odissea-perque-casa-poble-palma-convertida-pisos-sigui-declarada-lloc-memoria_1_13310089.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/2422d04d-cc78-4e32-bc89-9d9f37aceff9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="L’odissea perquè la Casa del Poble de Palma que va ser convertida en pisos sigui declarada “lloc de memòria”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La promoció de luxe s’aixeca sobre les ruïnes de la seu sindical que la dictadura va utilitzar com a centre de tortures i que va enderrocar mesos abans de la mort de Franco. Des de 1975, la parcel·la va quedar buida fins que el Govern de Rajoy la va subhastar el 2014 i el Govern d’esquerres va desestimar protegir el terreny</p><p class="subtitle">La Justícia obliga a tramitar com a lloc de memòria la històrica Casa del Poble que el 'banquer de Franco' va donar als obrers</p></div><p class="article-text">
        Pere Vicen&ccedil; Mir&oacute; va fer un bot quan, el dimecres 3 de juny, va vibrar el seu tel&egrave;fon m&ograve;bil i va veure el nom del seu advocat a la pantalla. Aquella cridada el va agafar per sorpresa, i no nom&eacute;s perqu&egrave; acabava de tornar a Mallorca despr&eacute;s d&rsquo;una llarga temporada vivint molt lluny de l&rsquo;illa. Les not&iacute;cies que el jurista va comen&ccedil;ar a explicar-li eren bones, molt bones, i de cop van transportar Vicen&ccedil; fins al novembre de 2021.
    </p><p class="article-text">
        Quatre anys i mig despr&eacute;s, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/justicia-obliga-tramitar-com-lloc-memoria-historica-casa-poble-banquer-franco-donar-als-obrers_1_13283794.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el Tribunal Superior de Just&iacute;cia de les Illes Balears obliga el Govern a estudiar una sol&middot;licitud de l&rsquo;associaci&oacute; Amics de la Casa del Poble que, en el seu moment, no va ser considerada</a>. Aquest &eacute;s l&rsquo;origen d&rsquo;una batalla que aquesta entitat, impulsada per desenes de vesins de l&rsquo;Eixample de Palma, acaba de guanyar. Almenys, en el terreny judicial.
    </p><p class="article-text">
        Perqu&egrave; el moll de l&rsquo;os de l&rsquo;assumpte &eacute;s la parcel&middot;la que hi ha darrere de Vicen&ccedil;. O que hi havia: al mateix lloc on entre 1924 i 1975 primer es va aixecar la seu mallorquina dels principals sindicats &ndash;fins a la Guerra Civil&ndash; i, despr&eacute;s, la seu mallorquina de Falange, arran del triomf de la rebel&middot;li&oacute; feixista, ara s&rsquo;hi construeixen pisos. Inflats pels preus de la bombolla immobili&agrave;ria, seran un producte de luxe. Com a la lletra de <em>Cambalache</em>, la mem&ograve;ria hist&ograve;rica es barreja amb l&rsquo;especulaci&oacute; urban&iacute;stica.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/02996e7a-455f-44bf-91ee-24426de7dd9f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/02996e7a-455f-44bf-91ee-24426de7dd9f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/02996e7a-455f-44bf-91ee-24426de7dd9f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/02996e7a-455f-44bf-91ee-24426de7dd9f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/02996e7a-455f-44bf-91ee-24426de7dd9f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/02996e7a-455f-44bf-91ee-24426de7dd9f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/02996e7a-455f-44bf-91ee-24426de7dd9f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Interior de la Casa del Poble"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Interior de la Casa del Poble                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Abans que comen&ccedil;assin les obres, Amics de la Casa del Poble va intentar que la Llei de Mem&ograve;ria de les Illes Balears proteg&iacute;s i ressignifiqu&eacute;s el solar, que l&rsquo;inclogu&eacute;s en el seu cat&agrave;leg de llocs relacionats amb la repressi&oacute; franquista. Diu Vicen&ccedil;:
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;La Casa del Poble va ser un element de defensa democr&agrave;tica &ndash;all&agrave; dins es va debatre i es va conscienciar la classe obrera per aconseguir drets com la jornada de vuit hores o les vacances pagades, tot all&ograve; que ara mateix recula&ndash; i, per tant, &eacute;s un element memorial&iacute;stic de primer ordre. Durant el cop d&rsquo;Estat, les columnes que surten de les casernes de Palma van primer al Govern Civil i despr&eacute;s venen aqu&iacute;. Fins i tot els falangistes havien guardat una metralladora en una d&rsquo;aquestes cotxeres per si la situaci&oacute; es complicava i l&rsquo;havien d&rsquo;utilitzar. La tarda del 18 de juliol, Aurora Picornell havia anat a veure les autoritats per demanar-los armes i li van respondre que no es preocup&eacute;s, que tot estava controlat&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La Casa del Poble va ser un element de defensa democràtica. Allà dins es debatia i es conscienciava la classe obrera per aconseguir drets com la jornada de vuit hores o les vacances pagades. Durant el cop d’Estat, les columnes que surten de les casernes de Palma van primer al Govern Civil i, després, venen aquí. Fins i tot els falangistes hi havien guardat una metralladora</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Pere Vicenç Miró</span>
                                        <span>—</span> Membre d&#039;Amics de la Casa del Poble
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Un dia despr&eacute;s, els militars ja havien ocupat la Casa del Poble. Va ser all&agrave; mateix on detendrien la mateixa Picornell abans de traslladar-la a la pres&oacute; de dones de Can Sales i, despr&eacute;s de Cap d&rsquo;Any de 1937, a Son Coletes, a Manacor, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-autopsia-d-aurora-picornell-passionaria-mallorca-confirma-copejada-i-crivellada-trets-pels-franquistes_1_11706614.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">on la van assassinar juntament amb la resta de </a><a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-autopsia-d-aurora-picornell-passionaria-mallorca-confirma-copejada-i-crivellada-trets-pels-franquistes_1_11706614.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><em>ses roges des Molinar</em></a>, el nom amb qu&egrave; es coneix un grup de dones republicanes assassinades pels falangistes a Mallorca. Despr&eacute;s, els colpistes van utilitzar com a centre de tortures aquell edifici que el banquer Joan March Ordinas havia regalat als sindicats per congraciar-se amb les forces obreres quan exercia com a pol&iacute;tic liberal; un lloc, ja situat al centre de Palma, &ldquo;de molt valor simb&ograve;lic&rdquo;. Aix&iacute; el defineix Vicen&ccedil;, recolzant-se en l&rsquo;informe que van lliurar al Govern balear per tramitar una sol&middot;licitud que finalment no va prosperar.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1b6d14f3-49ad-4d80-9d11-d8a1bad1b2ae_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1b6d14f3-49ad-4d80-9d11-d8a1bad1b2ae_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1b6d14f3-49ad-4d80-9d11-d8a1bad1b2ae_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1b6d14f3-49ad-4d80-9d11-d8a1bad1b2ae_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1b6d14f3-49ad-4d80-9d11-d8a1bad1b2ae_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1b6d14f3-49ad-4d80-9d11-d8a1bad1b2ae_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1b6d14f3-49ad-4d80-9d11-d8a1bad1b2ae_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La parcel·la de gairebé 1.600 metres quadrats, situada en ple centre de Palma, era pública: el Ministeri de Treball la va subhastar el 2014 per 880.000 euros; ara és propietat d’un fons d’inversió."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La parcel·la de gairebé 1.600 metres quadrats, situada en ple centre de Palma, era pública: el Ministeri de Treball la va subhastar el 2014 per 880.000 euros; ara és propietat d’un fons d’inversió.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>L'informe de l'historiador Santana</strong></h2><p class="article-text">
        Era un document de sis p&agrave;gines. Ple de dades i esdeveniments. Des de les 450 butaques que tenia la sala d&rsquo;assemblees fins a la bomba que va esclatar al costat d&rsquo;una de les entrades de la Casa del Poble un mes i mig abans del cop d&rsquo;Estat que despr&eacute;s va entrar als llibres d&rsquo;Hist&ograve;ria com a &ldquo;<em>Alzamiento Nacional</em>&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;informe estava redactat de manera &agrave;gil, amb un fil que entrella&ccedil;ava xifres, dates i idees. La conclusi&oacute; no podia ser m&eacute;s clara: &ldquo;La Casa del Poble &eacute;s un espai de mem&ograve;ria de la democr&agrave;cia en un doble sentit. D&rsquo;una banda, un espai on es va canalitzar la participaci&oacute; de la classe obrera a favor d&rsquo;una societat m&eacute;s justa i igualit&agrave;ria. Per&ograve;, al mateix temps, despr&eacute;s del cop d&rsquo;estat de juliol de 1936 i de l&rsquo;inici de la Guerra Civil, va ser un lloc vinculat a la repressi&oacute;. Un espai on es van vulnerar els drets m&eacute;s elementals i on persones dem&ograve;crates van patir tortura i viol&egrave;ncia&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/06fb9399-689e-4b91-b36c-ef496f0a361c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/06fb9399-689e-4b91-b36c-ef496f0a361c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/06fb9399-689e-4b91-b36c-ef496f0a361c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/06fb9399-689e-4b91-b36c-ef496f0a361c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/06fb9399-689e-4b91-b36c-ef496f0a361c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/06fb9399-689e-4b91-b36c-ef496f0a361c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/06fb9399-689e-4b91-b36c-ef496f0a361c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Obres a l’interior de la Casa del Poble."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Obres a l’interior de la Casa del Poble.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;El m&eacute;s ir&ograve;nic&rdquo;, explica Vicen&ccedil;, &ldquo;&eacute;s que l&rsquo;informe el signava Manel Santana, que no nom&eacute;s &eacute;s un historiador especialitzat en el tema, sin&oacute; que va ser el director general de Mem&ograve;ria Democr&agrave;tica que va impulsar una llei recolzada pels mateixos partits que continuaven governant: PSIB, Unides Podem i M&eacute;s. I, tot i aix&iacute;, no ens van fer cas&rdquo;. Mentre l&rsquo;activista &ndash;de professi&oacute;, docent&ndash; parla, apareix damunt la seua bicicleta &ndash;cl&agrave;ssica i vermella&ndash; Joan Segura Mir&oacute;, un altre dels membres d&rsquo;Amics de la Casa del Poble. Tan bon punt pren la paraula, vincula la q&uuml;esti&oacute; memorial&iacute;stica amb la macro i la microeconomia:
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Jo vaig viure en aquest barri fins al 2009. Despr&eacute;s me&rsquo;n vaig anar i, tot i que he continuat vinculat gr&agrave;cies a aquesta associaci&oacute;, ara no hi podria tornar. Qui fa menys de deu anys pagava 650 o 700 euros per un pis, ara no en paga menys de 1.300.
    </p><p class="article-text">
        <a href="https://www.economiademallorca.com/articulo/economia-balear/palma-es-segunda-capital-coste-vida-mas-alto-espana/20250923135733111654.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">El fet que Palma sigui la segona ciutat espanyola amb el cost de vida m&eacute;s alt o que el preu mitj&agrave; de l&rsquo;habitatge a la capital balear gaireb&eacute; dobli la mitjana estatal </a>&eacute;s, per a Vicen&ccedil; i Segura, una de les claus que van impedir resignificar aquella parcel&middot;la mentre va estar buida. Un llarg par&egrave;ntesi de gaireb&eacute; mig segle.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">A les 450 butaques de la Casa del Poble s’hi celebraven assemblees de treballadors. El recinte va patir els estralls d’una bomba que va esclatar al costat d’una de les entrades un mes i mig abans del cop d’estat</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ldquo;El gener de 1975&rdquo;, explica Segura, &ldquo;quan ja se sabia que a Franco li quedava poc per morir i ja s&rsquo;havia produ&iuml;t la Revoluci&oacute; dels Clavells, l&rsquo;Ajuntament de Palma decideix enderrocar la Casa del Poble perqu&egrave;, despr&eacute;s d&rsquo;un incendi, havia quedat en estat ru&iuml;n&oacute;s. O aix&ograve; van dir per treure&rsquo;s de sobre un lloc que els incomodava&rdquo;. Llavors els sindicats, en plena onada de vagues i manifestacions per dotar de drets laborals els treballadors del turisme, van protestar amb for&ccedil;a. I sense &egrave;xit. L&rsquo;edifici va caure. El seu record, per&ograve;, es va escriure amb grans lletres granats en una de les t&agrave;pies que delimitaven el per&iacute;metre del solar. Vicen&ccedil;, que es va criar a prop d&rsquo;all&agrave;, recorda passar-hi quan era infant i, a poc a poc, mentre despertava la seua &ldquo;consci&egrave;ncia pol&iacute;tica&rdquo;, assabentar-se del que havia passat a l&rsquo;altra banda del mur: &ldquo;Igual que hi ha una mem&ograve;ria democr&agrave;tica, tamb&eacute; hi ha una mem&ograve;ria franquista: abans que mor&iacute;s el dictador la van intentar amagar&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ac0b4918-3b81-441d-a62a-124d660256e0_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ac0b4918-3b81-441d-a62a-124d660256e0_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ac0b4918-3b81-441d-a62a-124d660256e0_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ac0b4918-3b81-441d-a62a-124d660256e0_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ac0b4918-3b81-441d-a62a-124d660256e0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ac0b4918-3b81-441d-a62a-124d660256e0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ac0b4918-3b81-441d-a62a-124d660256e0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Fotografia de l&#039;Orfeó Proletari"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Fotografia de l&#039;Orfeó Proletari                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Al gener de 1975 l&#039;Ajuntament de Palma decideix tirar a terra la Casa del Poble perquè, després d&#039;un incendi, s&#039;havia quedat en estat de ruïna. O això van dir per treure&#039;s de sobre un lloc que els incomodava</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Joan Segura Miró</span>
                                        <span>—</span> Membres d&#039;Amics de la Casa del Poble
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Com si fos un presagi, tot va comen&ccedil;ar a canviar arran del 15-M. Durant la primavera efervescent de 2011, la policia va desmantellar uns horts urbans que s&rsquo;havien plantat sense perm&iacute;s del propietari: el Ministeri de Treball. L&rsquo;any 2016, Vicen&ccedil; va descobrir &ldquo;per casualitat&rdquo; que els amos ja eren uns altres. &ldquo;Vaig passar per aqu&iacute; i vaig veure que hi havia unes persones dins del terreny. Em van dir que eren els propietaris. Aix&iacute; em vaig assabentar que dos empresaris mallorquins havien comprat una parcel&middot;la que el Govern de Rajoy va subhastar... amb nocturnitat. No es va donar publicitat a aquella venda, nom&eacute;s es va publicar al BOE, i qui llegeix el BOE?&rdquo;
    </p><h2 class="article-text"><strong>El Ministeri subhasta la parcel&middot;la per menys d&rsquo;un mili&oacute; d&rsquo;euros</strong></h2><p class="article-text">
        El 2014, amb F&aacute;tima B&aacute;&ntilde;ez com a ministra de Treball &ndash;que ja s&rsquo;havia encomanat a la Verge del Roc&iacute;o perqu&egrave; descend&iacute;s l&rsquo;atur&ndash;, el solar on un dia havia estat la Casa del Poble de Palma es va privatitzar. Una societat anomenada Glicina SL va desemborsar 880.000 euros per una superf&iacute;cie de 1.596 metres quadrats. Una ganga: la normativa permetia construir-hi un edifici de planta baixa i tres pisos destinat a &uacute;s residencial a menys de deu minuts a peu de l&rsquo;Estaci&oacute; Intermodal, el cabdell de Palma.
    </p><p class="article-text">
        Segons expliquen Vicen&ccedil; i Segura, els plans dels compradors eren uns altres: &ldquo;Tenien un projecte per crear un Airbnb que no va tirar endavant. Quan ens vam imaginar el barri ple de maletes amb rodes amunt i avall &ndash;una cosa que ja ha passat: la fesomia d&rsquo;aquests carrers ha canviat, fins i tot els bars de tota la vida estan plens d&rsquo;<em>expats</em>&ndash;, ens vam organitzar&rdquo;. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El 2014, el Govern de Rajoy va privatitzar el solar on un dia hi havia hagut la Casa del Poble de Palma: una societat el va comprar per 880.000 euros. Es tractava d’una superfície de 1.596 metres quadrats situada en ple centre de la ciutat</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        L&rsquo;espurna que necessitaven va ser la pand&egrave;mia. Primer es va crear &ldquo;una xarxa de suport mutu entre ve&iuml;nats&rdquo; anomenada <em>Arxiduc fa pinya</em>. Despr&eacute;s, per celebrar la fi del confinament, van organitzar un sopar a la fresca al costat d&rsquo;una parcel&middot;la que encara no tenia llic&egrave;ncia d&rsquo;obres. Aquell 31 d&rsquo;agost de 2020 va n&eacute;ixer Amics de la Casa del Poble. Una olibassa es va posar a dalt d&rsquo;un pal que havien decorat amb garlandes i es va convertir en l&rsquo;emblema d&rsquo;una plataforma ve&iuml;nal que no va desvincular la gentrificaci&oacute; del barri de la seua hist&ograve;ria recent.
    </p><p class="article-text">
        El temps, per&ograve;, corria en la seua contra. Un any m&eacute;s tard, el mig centenar de persones que d&rsquo;una manera o altra s&rsquo;havien implicat en les activitats que ja s&rsquo;hi organitzaven &ndash;concerts, xerrades, tallers d&rsquo;artter&agrave;pia, projeccions de pel&middot;l&iacute;cules, restauraci&oacute; de les lletres que anunciaven a la t&agrave;pia que a l&rsquo;altra banda hi havia hagut la Casa del Poble&ndash; va llegir a la premsa local que el terreny tenia un nou amo. <a href="https://www.diariodemallorca.es/palma/2021/08/31/fondo-inversion-internacional-adquiere-solar-56714554.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Un fons d&rsquo;inversi&oacute;. Sous estrangers.</a>
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4803180d-bdde-472d-bf70-b6703c3c15f9_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4803180d-bdde-472d-bf70-b6703c3c15f9_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4803180d-bdde-472d-bf70-b6703c3c15f9_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4803180d-bdde-472d-bf70-b6703c3c15f9_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4803180d-bdde-472d-bf70-b6703c3c15f9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4803180d-bdde-472d-bf70-b6703c3c15f9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4803180d-bdde-472d-bf70-b6703c3c15f9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Els activistes d’Amics de la Casa del Poble consideren que projectes immobiliaris com el que es duu a terme al solar que reclamaven protegir &quot;estan canviant la fesomia del barri&quot;. "
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Els activistes d’Amics de la Casa del Poble consideren que projectes immobiliaris com el que es duu a terme al solar que reclamaven protegir &quot;estan canviant la fesomia del barri&quot;.                             </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Recaudaci&oacute; en solitari</strong></h2><p class="article-text">
        &ndash;L&rsquo;estiu de 2021, Amics de la Casa del Poble ja s&rsquo;havia reunit amb el Govern i amb l&rsquo;Ajuntament de Palma?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;S&iacute;, per&ograve; no hi va haver aven&ccedil;os &ndash;explica Vicen&ccedil;&ndash; perqu&egrave; no hi va haver inter&egrave;s per part seua, tot i que la nostra motivaci&oacute; provenia dels llibres i dels articles d&rsquo;historiadors que vam consultar i que expliquen molt b&eacute; la import&agrave;ncia de la Casa del Poble. Nosaltres, des del primer moment, vam plantejar que s&rsquo;intent&agrave;s recuperar la titularitat p&uacute;blica de l&rsquo;espai. Per exemple, oferint una permuta als propietaris. Si tenen afany de lucre &ndash;una cosa que l&rsquo;arquitectura jur&iacute;dica protegeix molt b&eacute;&ndash; i Cort t&eacute; propietats a Son Vida, no es podria haver estudiat una permuta? Sup&ograve;s que un terreny en una de les zones m&eacute;s exclusives del municipi hauria satisfet aquests compradors estrangers. Per&ograve; no es va fer res. En Jos&eacute; Hila [<em>alcalde socialista entre 2017 i 2023</em>] s&rsquo;hi va negar a tot, excusant-se que hi havia una llic&egrave;ncia d&rsquo;obres en marxa, que finalment es va concedir. Diuen que hi va haver una Transici&oacute;, per&ograve; jo no estic tan segur que fos aix&iacute;...
    </p><p class="article-text">
        &ndash;&Eacute;s molt representatiu &ndash;li respon Segura&ndash; que enderrocassin la Casa del Poble i, en canvi, encara es mantingui dreta<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/sa-feixina-monument-franquista-recentment-blindat-pel-pp-honora-els-autors-massacre-desbanda_1_12216088.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> sa Feixina [</a><a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/sa-feixina-monument-franquista-recentment-blindat-pel-pp-honora-els-autors-massacre-desbanda_1_12216088.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><em>el monument franquista m&eacute;s gran de les Illes</em></a><a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/sa-feixina-monument-franquista-recentment-blindat-pel-pp-honora-els-autors-massacre-desbanda_1_12216088.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">]</a>. El que no t&eacute; sentit &eacute;s que ara els partits i les associacions que volen tombar aquell mon&ograve;lit no reivindiquin aquest espai.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;El comunicat que Amics de la Casa del Poble va enviar als mitjans de comunicaci&oacute; despr&eacute;s de saber que havia guanyat el contenci&oacute;s administratiu contra el Govern va ser dur amb Francina Armengol i Juan Pedro Yllanes: instava l&rsquo;expresidenta i l&rsquo;exvicepresident de les Illes Balears a assumir &ldquo;volunt&agrave;riament&rdquo; les costes del judici. El desenc&iacute;s del vostre col&middot;lectiu tamb&eacute; el provoca la posici&oacute; de Mem&ograve;ria de Mallorca?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;No va ser f&agrave;cil recaptar els fons per presentar la den&uacute;ncia &ndash;diu Vicen&ccedil;&ndash;. Van sortir de les nostres butxaques, de tot all&ograve; que organitz&agrave;vem i de les aportacions que van fer comer&ccedil;os i negocis del barri (alguns ja no existeixen). Ens hi hem jugat molt i, per aix&ograve;, ens sorpr&egrave;n que les telefonades de felicitaci&oacute; que hem rebut despr&eacute;s de la sent&egrave;ncia siguin d&rsquo;associacions memorial&iacute;stiques... de la Pen&iacute;nsula. Fa anys que Mem&ograve;ria de Mallorca ens va dir que no ens donava suport perqu&egrave; no hi havia edifici, per&ograve; la llei parla d&rsquo;espais de mem&ograve;ria, no de b&eacute;ns immobles.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3e35ed67-cb6e-4847-a2bf-ca4b3fd8ef52_source-aspect-ratio_50p_1038569.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3e35ed67-cb6e-4847-a2bf-ca4b3fd8ef52_source-aspect-ratio_50p_1038569.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3e35ed67-cb6e-4847-a2bf-ca4b3fd8ef52_source-aspect-ratio_75p_1038569.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3e35ed67-cb6e-4847-a2bf-ca4b3fd8ef52_source-aspect-ratio_75p_1038569.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3e35ed67-cb6e-4847-a2bf-ca4b3fd8ef52_source-aspect-ratio_default_1038569.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3e35ed67-cb6e-4847-a2bf-ca4b3fd8ef52_source-aspect-ratio_default_1038569.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3e35ed67-cb6e-4847-a2bf-ca4b3fd8ef52_source-aspect-ratio_default_1038569.jpg"
                    alt="Façana de la Casa del Poble."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Façana de la Casa del Poble.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;No es pot protegir un edifici que ja no existeix&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Maria Ant&ograve;nia Oliver, presidenta de Mem&ograve;ria de Mallorca, considera que &ldquo;no es pot protegir mitjan&ccedil;ant la llei un edifici que ja no existeix&rdquo;. I argumenta el seu punt de vista: &ldquo;Una altra q&uuml;esti&oacute; seria, per exemple, el Fort&iacute; d&rsquo;Illetes, lloc de detenci&oacute; i afusellaments, que s&iacute; que s&rsquo;hauria d&rsquo;incloure en el cens estatal de llocs de mem&ograve;ria i protegir-se perqu&egrave; encara conserva la fesomia que tenia durant la repressi&oacute;. Aquest &eacute;s un espai que Mem&ograve;ria de Mallorca ha demanat reiteradament que s&rsquo;incorpori al registre estatal de mem&ograve;ria democr&agrave;tica&rdquo;. Oliver tamb&eacute; defensa la gesti&oacute; que va fer d&rsquo;aquest assumpte el pacte de centreesquerra que va governar les Illes Balears fins al juny de 2023: &ldquo;El Govern es va retirar del proc&eacute;s i la comissi&oacute; de Mem&ograve;ria Democr&agrave;tica va acordar la inclusi&oacute; [al cat&agrave;leg], a m&eacute;s d&rsquo;instal&middot;lar una placa commemorativa i explicativa al lloc. La resoluci&oacute; [judicial] confirma el que ja s&rsquo;havia acordat, la qual cosa &eacute;s positiva&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Amics de la Casa del Poble, en canvi, &ldquo;no t&eacute; not&iacute;cia&rdquo; que hi hagi cap actuaci&oacute; en marxa per resignificar aquella parcel&middot;la en construcci&oacute;. En el comunicat de premsa que van redactar quan van saber que els tribunals els donaven la ra&oacute;, argumentaven que el Govern es va desdir quan, &ldquo;despr&eacute;s d&rsquo;escoltar el criteri de l&rsquo;Advocacia de la Comunitat Aut&ograve;noma&rdquo;, va acceptar les pretensions del demandant. Va passar el maig de 2023, just abans de les eleccions en qu&egrave; el PP, sense assolir la majoria absoluta, va granar els socialistes i els seus socis progressistes.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ed93f6bd-d490-46ca-b43e-25c2777f0d07_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ed93f6bd-d490-46ca-b43e-25c2777f0d07_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ed93f6bd-d490-46ca-b43e-25c2777f0d07_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ed93f6bd-d490-46ca-b43e-25c2777f0d07_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ed93f6bd-d490-46ca-b43e-25c2777f0d07_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ed93f6bd-d490-46ca-b43e-25c2777f0d07_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ed93f6bd-d490-46ca-b43e-25c2777f0d07_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Saló central de la Casa del Poble"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Saló central de la Casa del Poble                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Despr&eacute;s de derogar la Llei de Mem&ograve;ria per complaure Vox, obligar&agrave; el PP a recordar que l&rsquo;edifici de pisos que s&rsquo;est&agrave; acabant de construir s&rsquo;aixeca sobre les restes d&rsquo;una antiga seu sindical? Segons Amics de la Casa del Poble, el batle Jaime Mart&iacute;nez els va empla&ccedil;ar &ldquo;a reunir-se per considerar el tema&rdquo; quan tenguessin la sent&egrave;ncia. Encara no hi ha hagut cap comunicaci&oacute;. Des de la Conselleria de Presid&egrave;ncia responen de manera m&eacute;s cr&iacute;ptica: &ldquo;La sent&egrave;ncia ha de ser estudiada per part de l&rsquo;Advocacia per decidir com es pot procedir jur&iacute;dicament. Encara no es poden avan&ccedil;ar passos concrets perqu&egrave; cal valorar qu&egrave; podem fer i, per tant, no seria prudent fer especulacions&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El fons d&rsquo;inversi&oacute; es fa el suec</strong></h2><p class="article-text">
        El febrer de 2022, el Govern va rebutjar suspendre &ldquo;per manca de fonament jur&iacute;dic&rdquo; la llic&egrave;ncia d&rsquo;obres que s&rsquo;havia concedit al fons d&rsquo;inversi&oacute; que havia adquirit la finca. Llavors ja es va posar sobre la taula crear un centre d&rsquo;interpretaci&oacute; que record&agrave;s qu&egrave; foula Casa del Poble.
    </p><p class="article-text">
        Sobre aix&ograve; reflexionen Vicen&ccedil; i Segura.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Esteim contents d&rsquo;haver reivindicat la import&agrave;ncia d&rsquo;aquest rac&oacute; de Palma &ndash;diu el primer.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Per&ograve; si tota aquesta odissea no es materialitza en alguna cosa concreta, haurem perdut. La mem&ograve;ria &eacute;s abstracta &ndash;afegeix el segon.
    </p><p class="article-text">
        I &eacute;s just en aquell mateix moment, pel mateix forat per on van sortint, ja sense casc, una dotzena de paletes, quan apareixen tres persones que no van vestides amb granota de feina. Una dona i dos h&ograve;mens; un d&rsquo;ells &ndash;segons l&rsquo;identifica Vicen&ccedil;&ndash; &eacute;s &ldquo;propietari de la meitat de Beach Invest, el fons que va comprar el solar&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Efectivament, &eacute;s James von Eden. Soci i director de Perlentaucher, una empresa dedicada &ldquo;al desenvolupament, construcci&oacute; i venda de projectes propis d&rsquo;alt nivell&rdquo;, segons una p&agrave;gina web que atribueix a la firma &ldquo;m&eacute;s de cent milions d&rsquo;euros anuals en vendes&rdquo;. Al seu cat&agrave;leg figuren desenes d&rsquo;habitatges de luxe &ndash;venuts o encara a la venda&ndash; constru&iuml;ts a Mallorca. Alguns, prop de Port Adriano, el club n&agrave;utic on la promotora t&eacute; les seves oficines. Els pisos que desenvolupen al centre de Palma, per&ograve;, no hi apareixen. I l&rsquo;empresari no vol parlar amb la premsa.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Senyor Von Eden, som periodistes. Tendria un moment?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;[silenci]
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Li vol&iacute;em demanar per les reivindicacions d&rsquo;Amics de la Casa del Poble. <a href="https://www.diariodemallorca.es/palma/2022/04/22/amics-casa-poble-solicitan-reunion-65241998.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Sabem que les coneix perqu&egrave; hi van tenir contacte fa anys.</a> Sap que la just&iacute;cia els ha donat la ra&oacute; en el seu litigi amb el Govern?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;S&iacute;, ho s&eacute;. Els nostres advocats es posaran en contacte amb ells.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Hi haur&agrave; un espai dins el seu projecte immobiliari per recordar l&rsquo;edifici que va desapar&egrave;ixer el 1975?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;S&iacute;, n&rsquo;hi haur&agrave;.
    </p><p class="article-text">
        Esc&agrave;s de paraules, Von Eden puja al seu tot terreny Mercedes, arrenca i es perd enmig del bullici de la ciutat.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Pablo Sierra del Sol, Francisco Ubilla]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-odissea-perque-casa-poble-palma-convertida-pisos-sigui-declarada-lloc-memoria_1_13310089.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 17 Jun 2026 04:31:01 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/2422d04d-cc78-4e32-bc89-9d9f37aceff9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="305639" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/2422d04d-cc78-4e32-bc89-9d9f37aceff9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="305639" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[L’odissea perquè la Casa del Poble de Palma que va ser convertida en pisos sigui declarada “lloc de memòria”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/2422d04d-cc78-4e32-bc89-9d9f37aceff9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Mallorca,Memoria Histórica,Palma,Franquismo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La odisea para que la Casa del Pueblo que 'el banquero de Franco' donó a los obreros y que fue convertida en pisos sea 'lugar de memoria']]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/odisea-casa-pueblo-banquero-franco-dono-obreros-convertida-pisos-sea-lugar-memoria_1_13309123.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/2422d04d-cc78-4e32-bc89-9d9f37aceff9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La odisea para que la Casa del Pueblo que &#039;el banquero de Franco&#039; donó a los obreros y que fue convertida en pisos sea &#039;lugar de memoria&#039;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La promoción de lujo se alza sobre las ruinas de la sede sindical que la dictadura utilizó como centro de torturas y derribó meses antes de la muerte de Franco. Desde 1975, la parcela quedó vacía, hasta que el Gobierno de Rajoy la subastó en 2014 y el Govern de izquierdas desestimó proteger el terreno</p><p class="subtitle">La Justicia obliga a tramitar como lugar de memoria la histórica Casa del Pueblo que el 'banquero de Franco' donó a los obreros</p></div><p class="article-text">
        Pere Vicen&ccedil; Mir&oacute; dio un respingo cuando el mi&eacute;rcoles 3 de junio vibr&oacute; su tel&eacute;fono m&oacute;vil y vio el nombre de su abogado en la pantalla. Aquella llamada le cog&iacute;a por sorpresa, y no s&oacute;lo porque acabara de volver a Mallorca despu&eacute;s de una larga temporada viviendo muy lejos de la isla. Las noticias que empez&oacute; a contarle el jurista eran buenas, muy buenas, y, de golpe, trasladaron a Vicen&ccedil; hasta noviembre de 2021. 
    </p><p class="article-text">
        Cuatro a&ntilde;os y medio despu&eacute;s, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/justicia-obliga-tramitar-lugar-memoria-historica-casa-pueblo-banquero-franco-dono-obreros_1_13283551.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el Tribunal Superior de Just&iacute;cia de les Illes Balears obliga al Govern a estudiar una solicitud de la asociaci&oacute;n Amics de la Casa del Poble</a> que no se consider&oacute; en su momento. El origen de una batalla que esta entidad impulsada por decenas de vecinos del Eixample de Palma acaba de ganar. Al menos, en su plano judicial. 
    </p><p class="article-text">
        Porque el tu&eacute;tano del asunto es la parcela que hay a espaldas de Vicen&ccedil;. O que hab&iacute;a: en el mismo lugar donde entre 1924 y 1975 primero se levant&oacute; la sede mallorquina de los principales sindicatos &ndash;hasta la Guerra Civil&ndash; y, despu&eacute;s, la sede mallorquina de Falange, tras el triunfo de la rebeli&oacute;n fascista, ahora se construyen pisos. Inflados por los precios de la burbuja inmobiliaria, ser&aacute;n un producto de lujo. Como en la letra de <em>Cambalache</em>, la memoria hist&oacute;rica se mezcla con la especulaci&oacute;n urban&iacute;stica.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/02996e7a-455f-44bf-91ee-24426de7dd9f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/02996e7a-455f-44bf-91ee-24426de7dd9f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/02996e7a-455f-44bf-91ee-24426de7dd9f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/02996e7a-455f-44bf-91ee-24426de7dd9f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/02996e7a-455f-44bf-91ee-24426de7dd9f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/02996e7a-455f-44bf-91ee-24426de7dd9f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/02996e7a-455f-44bf-91ee-24426de7dd9f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Interior de la Casa del Pueblo"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Interior de la Casa del Pueblo                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Antes de que empezara la obra, Amics de la Casa del Poble intent&oacute; que la Llei de Mem&ograve;ria de les Illes Balears protegiera y resignificara el solar, que lo incluyera en su cat&aacute;logo de lugares relacionados con la represi&oacute;n franquista. Dice Vicen&ccedil;: &ldquo;La Casa del Poble fue un elemento de defensa democr&aacute;tico &ndash;all&iacute; dentro se debati&oacute; y se concienci&oacute; a la clase obrera para conseguir derechos como la jornada de ocho horas o las vacaciones pagadas, todo lo que ahora mismo recula&ndash; y, por tanto, es un elemento memorial&iacute;stico de primer orden. En el golpe de Estado, las columnas que salen de los cuarteles de Palma van primero a Gobernaci&oacute;n Civil y, despu&eacute;s, vienen aqu&iacute;. Incluso los falangistas hab&iacute;an guardado una ametralladora en una de estas cocheras por si la cosa se pon&iacute;a fea y ten&iacute;an que utilizarla. La tarde del 18 de julio, Aurora Picornell [icono del republicanismo en Mallorca] hab&iacute;a ido a ver a las autoridades para pedirles armas y le respondieron que no se preocupara, que estaba todo controlado&rdquo;. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La Casa del Poble fue un elemento de defensa democrático. Allí dentro se debatió y se concienció a la clase obrera para conseguir derechos como la jornada de ocho horas o las vacaciones pagadas. En el golpe de Estado, las columnas que salen de los cuarteles de Palma van primero a Gobernación Civil y, después, vienen aquí. Incluso los falangistas habían guardado una ametralladora</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Pere Vicenç Miró</span>
                                        <span>—</span> Miembro de Amics de la Casa del Poble
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Un d&iacute;a despu&eacute;s, los militares ya hab&iacute;an ocupado la Casa del Poble. Fue all&iacute; mismo donde detendr&iacute;an a la propia Picornell antes de trasladarla a la c&aacute;rcel de mujeres de Can Sales y, tras el A&ntilde;o Nuevo de 1937, a son Coletes, Manacor, donde <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/autopsia-aurora-picornell-pasionaria-mallorca-confirma-golpeada-acribillada-tiros-franquistas_1_11706196.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la asesinaron junto al resto de ses roges des Molinar</a>, el nombre con el que se conoce a un grupo de mujeres republicanas asesinadas por los falangistas en Mallorca. Despu&eacute;s, los golpistas usaron como centro de torturas aquel edificio que el banquero Joan March Ordinas regal&oacute; a los sindicatos para congraciarse con las fuerzas obreristas cuando ejerc&iacute;a como pol&iacute;tico liberal, un lugar, ya enclavado en el centro de Palma &ldquo;de mucho valor simb&oacute;lico&rdquo;. As&iacute; lo define Vicen&ccedil; y se apoya en el informe que entregaron al Govern balear para tramitar una solicitud que no sali&oacute; adelante.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1b6d14f3-49ad-4d80-9d11-d8a1bad1b2ae_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1b6d14f3-49ad-4d80-9d11-d8a1bad1b2ae_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1b6d14f3-49ad-4d80-9d11-d8a1bad1b2ae_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1b6d14f3-49ad-4d80-9d11-d8a1bad1b2ae_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1b6d14f3-49ad-4d80-9d11-d8a1bad1b2ae_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1b6d14f3-49ad-4d80-9d11-d8a1bad1b2ae_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1b6d14f3-49ad-4d80-9d11-d8a1bad1b2ae_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La parcela de casi 1.600 metros cuadrados y situada en pleno centro de Palma era pública: el Ministerio de Trabajo la subastó en 2014 por 880.000 euros; ahora, es propiedad de un fondo de inversión."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La parcela de casi 1.600 metros cuadrados y situada en pleno centro de Palma era pública: el Ministerio de Trabajo la subastó en 2014 por 880.000 euros; ahora, es propiedad de un fondo de inversión.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>El informe del historiador Santana</strong></h2><p class="article-text">
        Era un documento de seis p&aacute;ginas. Repleto de datos y sucesos. Desde las 450 butacas que ten&iacute;a la sala de asambleas hasta la bomba que explot&oacute; junto a una de las entradas de la Casa del Poble mes y medio antes del golpe de Estado que luego entr&oacute; en los libros de Historia como &ldquo;Alzamiento Nacional&rdquo;. El informe estaba narrado de forma &aacute;gil, un hilo que entrelazaba cifras, fechas, ideas. La conclusi&oacute;n no pod&iacute;a ser m&aacute;s clara: &ldquo;La Casa del Poble es un espacio de memoria de la democracia en un doble sentido. Por un lado, un espacio donde se canaliz&oacute; la participaci&oacute;n de la clase obrera en favor de una sociedad m&aacute;s justa e igualitaria. Pero, al mismo tiempo, tras el golpe de Estado de julio de 1936 y el inicio de la Guerra Civil, fue un lugar vinculado a la represi&oacute;n. Un espacio en el que se vulneraron los derechos m&aacute;s elementales y donde personas dem&oacute;cratas sufrieron tortura y violencia&rdquo;. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/06fb9399-689e-4b91-b36c-ef496f0a361c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/06fb9399-689e-4b91-b36c-ef496f0a361c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/06fb9399-689e-4b91-b36c-ef496f0a361c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/06fb9399-689e-4b91-b36c-ef496f0a361c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/06fb9399-689e-4b91-b36c-ef496f0a361c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/06fb9399-689e-4b91-b36c-ef496f0a361c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/06fb9399-689e-4b91-b36c-ef496f0a361c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Obras dentro de la Casa del Pueblo"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Obras dentro de la Casa del Pueblo                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Lo m&aacute;s ir&oacute;nico&rdquo;, cuenta Vicen&ccedil;, &ldquo;es que el informe lo firmaba Manel Santana, que no es s&oacute;lo un historiador especializado en el tema, sino que fue el director general de Mem&ograve;ria Democr&agrave;tica que impuls&oacute; una ley apoyada por los mismos partidos que segu&iacute;an gobernando: PSIB, Unides Podem, M&eacute;s. Y, aun as&iacute;, no nos hicieron caso&rdquo;. Mientras el activista &ndash;de oficio, docente&ndash; habla, aparece a lomos de su bici &ndash;cl&aacute;sica y roja&ndash; Joan Segura Mir&oacute;, otro de los miembros de Amics de la Casa del Poble. En cuanto toma la palabra, vincula la cuesti&oacute;n memorial&iacute;stica con la macro y la microeconom&iacute;a: &ldquo;Yo viv&iacute; en este barrio hasta 2009. Luego me fui y, aunque he seguido vinculado gracias a esta asociaci&oacute;n, ahora no podr&iacute;a volver. Quien hace menos de diez a&ntilde;os pagaba 650, 700 euros por un piso ahora no paga menos de 1.300&rdquo;. <a href="https://www.economiademallorca.com/articulo/economia-balear/palma-es-segunda-capital-coste-vida-mas-alto-espana/20250923135733111654.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Que Palma sea la segunda ciudad espa&ntilde;ola con el coste de vida m&aacute;s alto o que el precio medio de la vivienda en la capital balear doble &ndash;pr&aacute;cticamente&ndash;&nbsp;la media estatal </a>es, para Vicen&ccedil; y Segura, una de las claves de b&oacute;veda que impidieron resignificar aquella parcela mientras estuvo vac&iacute;a. Un largo par&eacute;ntesis de casi medio siglo.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En las 450 butacas de la Casa del Poble se celebraban asambleas de trabajadores. El recinto sufrió los estragos de una bomba que explotó junto a una de las entradas mes y medio antes del golpe de Estado</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ldquo;En enero de 1975&rdquo;, explica Segura, &ldquo;cuando ya se sab&iacute;a que a Franco le quedaba poco para morirse y ya se hab&iacute;a producido la Revoluci&oacute;n de los Claveles, el Ajuntament de Palma decide tirar la Casa del Poble porque, despu&eacute;s de un incendio, se hab&iacute;a quedado en estado de ruina. O eso dijeron para quitarse de encima un lugar que les incomodaba&rdquo;. Entonces los sindicatos, en plena oleada de huelgas y manifestaciones para dotar de derechos laborales a los empleados del turismo, protestaron con fuerza. Y sin &eacute;xito. El edificio cay&oacute;. Su recuerdo, sin embargo, se escribi&oacute; en may&uacute;sculas granate en una de las tapias que delimitaron el per&iacute;metro del solar. Vicen&ccedil;, que se cri&oacute; cerca de all&iacute;, recuerda pasar por all&iacute; siendo ni&ntilde;o y, poco a poco, mientras despertaba su &ldquo;conciencia pol&iacute;tica&rdquo;, enterarse de qu&eacute; hab&iacute;a ocurrido al otro lado del muro. &ldquo;Igual que hay una memoria democr&aacute;tica tambi&eacute;n hay una memoria franquista: antes de que muriera el dictador la intentaron ocultar&rdquo;, apunta Vicen&ccedil;. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ac0b4918-3b81-441d-a62a-124d660256e0_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ac0b4918-3b81-441d-a62a-124d660256e0_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ac0b4918-3b81-441d-a62a-124d660256e0_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ac0b4918-3b81-441d-a62a-124d660256e0_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ac0b4918-3b81-441d-a62a-124d660256e0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ac0b4918-3b81-441d-a62a-124d660256e0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ac0b4918-3b81-441d-a62a-124d660256e0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Fotografía del Orfeón Proletario"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Fotografía del Orfeón Proletario                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En enero de 1975 el Ajuntament de Palma decide tirar la Casa del Poble porque, después de un incendio, se había quedado en estado de ruina. O eso dijeron para quitarse de encima un lugar que les incomodaba</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Joan Segura Miró</span>
                                        <span>—</span> Miembros de Amics de la Casa del Poble
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Como si fuera un presagio, todo empez&oacute; a cambiar a ra&iacute;z del 15-M. Durante la efervescente primavera de 2011, la polic&iacute;a desmont&oacute; unos huertos urbanos que se hab&iacute;an plantado sin permiso de la propiedad: el Ministerio de Trabajo. En 2016, Vicen&ccedil; descubri&oacute; &ldquo;por casualidad&rdquo; que los due&ntilde;os eran otros. &ldquo;Pas&eacute; por aqu&iacute; y vi que hab&iacute;a unas personas dentro del terreno. Me dijeron que eran los due&ntilde;os. As&iacute; me enter&eacute; que dos empresarios mallorquines hab&iacute;an comprado una parcela que el Gobierno de Rajoy subast&oacute;&hellip; con nocturnidad. No se le dio publicidad a aquella venta, s&oacute;lo se public&oacute; en el BOE, &iquest;y qui&eacute;n se lee el BOE?&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El Ministerio subasta la parcela por menos de un mill&oacute;n de euros</strong></h2><p class="article-text">
        En 2014, siendo ministra de Trabajo F&aacute;tima B&aacute;&ntilde;ez &ndash;que ya se hab&iacute;a encomendado a la Virgen del Roc&iacute;o para que bajara el paro&ndash;, el solar donde un d&iacute;a estuvo la Casa del Poble de Palma se privatiz&oacute;. Una sociedad llamada Glicina SL desembols&oacute; 880.000 euros por una superficie de 1.596 metros cuadrados. Una ganga: la normativa permit&iacute;a construir un edificio de planta baja y tres alturas para uso residencial a menos de diez minutos caminando de la Estaci&oacute; Intermodal, el meollo de Palma. Seg&uacute;n explican Vicen&ccedil; y Segura, los planes de los compradores eran otros: &ldquo;Ten&iacute;an un proyecto para crear un AirBnB que no sali&oacute; adelante. Al imaginarnos el barrio lleno de <em>trolleys</em> para arriba y <em>trolleys</em> para abajo, algo que ya ha ocurrido: la fisionom&iacute;a de estas calles ha cambiado, hasta los bares de toda la vida est&aacute;n llenos de <em>expats</em>, nos organizamos&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En 2014, el Gobierno de Rajoy privatizó el solar donde un día estuvo la Casa del Poble de Palma: una sociedad compró por 880.000 euros por una superficie de 1.596 metros cuadrados en pleno centro</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La chispa que necesitaban fue la pandemia. Primero, se cre&oacute; &ldquo;una red de soporte mutuo entre vecinos&rdquo; que se llam&oacute; <em>Arxiduc fa pinya</em>. Despu&eacute;s, para celebrar el final del confinamiento, organizaron un <em>sopar a la fresca</em> junto a una parcela que segu&iacute;a sin licencia de obra. Aquel 31 de agosto de 2020 naci&oacute; Amics de la Casa del Poble. Una lechuza se pos&oacute; en lo alto de un poste que hab&iacute;an decorado con guirnaldas y se convirti&oacute; en el emblema de una plataforma vecinal que no deslig&oacute; le gentrificaci&oacute;n del barrio de su historia reciente. El tiempo, no obstante, les corr&iacute;a en contra. Un a&ntilde;o m&aacute;s tarde, el medio centenar de personas que de una manera u otra se hab&iacute;an involucrado en las actividades que ya se estaban organizando &ndash;conciertos, charlas, talleres de arteterapia, proyecciones de pel&iacute;culas, restauraci&oacute;n de aquellas letras que anunciaban en la tapia que al otro lado estuvo la Casa del Poble&ndash; ley&oacute; en la prensa local que el terreno ten&iacute;a nuevo amo. <a href="https://www.diariodemallorca.es/palma/2021/08/31/fondo-inversion-internacional-adquiere-solar-56714554.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Un fondo de inversi&oacute;n. Dinero extranjero</a>.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4803180d-bdde-472d-bf70-b6703c3c15f9_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4803180d-bdde-472d-bf70-b6703c3c15f9_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4803180d-bdde-472d-bf70-b6703c3c15f9_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4803180d-bdde-472d-bf70-b6703c3c15f9_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4803180d-bdde-472d-bf70-b6703c3c15f9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4803180d-bdde-472d-bf70-b6703c3c15f9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4803180d-bdde-472d-bf70-b6703c3c15f9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Los activistas de Amics de la Casa del Poble consideran que proyectos inmobiliarios como el que se lleva a cabo en el solar que instaban a proteger “están cambiando la fisionomía del barrio”."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Los activistas de Amics de la Casa del Poble consideran que proyectos inmobiliarios como el que se lleva a cabo en el solar que instaban a proteger “están cambiando la fisionomía del barrio”.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Recaudaci&oacute;n solidaria</strong></h2><p class="article-text">
        &ndash;En el verano de 2021, &iquest;Amics de la Casa del Poble ya se hab&iacute;a reunido con el Govern y con el Ajuntament de Palma?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;S&iacute;, pero no hubo avances &ndash;cuenta Vicen&ccedil;&ndash; porque no hubo inter&eacute;s por su parte, pese a que nuestra motivaci&oacute;n fueron los libros y los art&iacute;culos de historiadores que consultamos y que explican muy bien la importancia de la Casa del Poble. Nosotros, desde el primer momento, planteamos que se intentara recuperar la titularidad p&uacute;blica del espacio. Por ejemplo, ofreciendo una permuta a los due&ntilde;os. Si tienen &aacute;nimo de lucro &ndash;algo que protege muy bien la arquitectura jur&iacute;dica&ndash; y Cort posee propiedades en son Vida, &iquest;no se podr&iacute;a haber estudiado una permuta? Supongo que un terreno en una de las zonas m&aacute;s exclusivas del municipio satisfar&iacute;a a estos compradores extranjeros. Pero no se hizo nada. [Jos&eacute;]&nbsp;Hila [alcalde socialista entre 2017 y 2023] se neg&oacute; a todo, excus&aacute;ndose en que hab&iacute;a una licencia de obra en marcha, que se acab&oacute; concediendo. Dicen que hubo una Transici&oacute;n, pero yo no estoy tan seguro de que fuera as&iacute;&hellip;
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Es muy representativo &ndash;le responde Segura&ndash; que tiraran la Casa del Poble y, en cambio, siga en pie <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/sa-feixina-monumento-franquista-recien-blindado-pp-honra-autores-masacre-desbanda_1_12206433.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">sa Feixina</a> [el mayor monumento franquista de las islas]. Lo que no tiene sentido es que, ahora, los partidos y las asociaciones que quieren tumbar aquel monolito no reivindiquen este espacio.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;El comunicado que envi&oacute; Amics de la Casa del Poble a los medios de comunicaci&oacute;n tras conocer que hab&iacute;a ganado el contencioso-administrativo al Govern fue duro con Francina Armengol y Juan Pedro Yllanes: instaba a la ex presidenta y al ex vicepresidente de las Illes Balears a hacerse cargo &ldquo;voluntariamente&rdquo; de las costas del juicio. &iquest;El desencanto de vuestro colectivo tambi&eacute;n lo provoca la posici&oacute;n de Mem&ograve;ria de Mallorca?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;No fue f&aacute;cil recaudar los fondos para presentar la denuncia &ndash;dice Vicen&ccedil;&ndash;. Salieron de nuestros bolsillos, de las actividades que organizamos y de aportaciones que hicieron comercios y negocios del barrio (algunos ya no existen). Nos hemos jugado mucho y, por eso, nos sorprende que las llamadas de felicitaci&oacute;n que hemos recibido tras la sentencia sean de asociaciones memorial&iacute;sticas&hellip; de la Pen&iacute;nsula. Hace ya a&ntilde;os que Mem&ograve;ria de Mallorca nos dijo que no nos apoyaba porque no hab&iacute;a edificio, pero la ley habla de espacios de memoria, no de bienes inmuebles.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3e35ed67-cb6e-4847-a2bf-ca4b3fd8ef52_source-aspect-ratio_50p_1038569.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3e35ed67-cb6e-4847-a2bf-ca4b3fd8ef52_source-aspect-ratio_50p_1038569.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3e35ed67-cb6e-4847-a2bf-ca4b3fd8ef52_source-aspect-ratio_75p_1038569.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3e35ed67-cb6e-4847-a2bf-ca4b3fd8ef52_source-aspect-ratio_75p_1038569.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3e35ed67-cb6e-4847-a2bf-ca4b3fd8ef52_source-aspect-ratio_default_1038569.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3e35ed67-cb6e-4847-a2bf-ca4b3fd8ef52_source-aspect-ratio_default_1038569.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3e35ed67-cb6e-4847-a2bf-ca4b3fd8ef52_source-aspect-ratio_default_1038569.jpg"
                    alt="Fachada de la Casa del Pueblo"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Fachada de la Casa del Pueblo                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;No se puede proteger un edificio que ya no existe&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Maria Ant&ograve;nia Oliver, presidenta de Mem&ograve;ria de Mallorca, considera que &ldquo;no se puede proteger mediante la ley un edificio que ya no existe&rdquo;. Y argumenta su punto de vista: &ldquo;Otra cuesti&oacute;n ser&iacute;a, por ejemplo, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/deterioro-especulacion-urbanistica-amenazan-ultimo-simbolo-represion-franquista-mallorca_1_11769871.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el Fort&iacute; d&rsquo;Illete</a>s, lugar de detenci&oacute;n y fusilamientos, que s&iacute; debe incluirse en el censo estatal de lugares de memoria y protegerse porque a&uacute;n conserva la fisonom&iacute;a que ten&iacute;a durante la represi&oacute;n. Este es un espacio que Mem&ograve;ria de Mallorca ha solicitado en reiteradas ocasiones que se incorpore al registro estatal de memoria democr&aacute;tica&rdquo;. Oliver tambi&eacute;n defiende la gesti&oacute;n que hizo del tema el pacto de centroizquierda que gobern&oacute; las Illes Balears hasta junio de 2023: &ldquo;El Govern se retir&oacute; del proceso y la comisi&oacute;n de Mem&ograve;ria Democr&agrave;tica acord&oacute; la inclusi&oacute;n [en el cat&aacute;logo], adem&aacute;s de incluir una placa conmemorativa y explicativa en el lugar. La resoluci&oacute;n [judicial] confirma lo que ya se hab&iacute;a acordado, lo cual es positivo&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        Amics de la Casa del Poble, por el contrario, &ldquo;no tiene noticia&rdquo; de que haya en marcha acci&oacute;n alguna para resignificar aquella parcela en construcci&oacute;n. En el comunicado de prensa que escribieron cuando supieron que los tribunales les daban la raz&oacute;n argumentaron que el Govern se desdijo cuando, &ldquo;tras escuchar el criterio de la Abogac&iacute;a de la Comunitat Aut&ograve;noma&rdquo;, acept&oacute; las pretensiones del demandante. Ocurri&oacute; en mayo de 2023, justo antes de las elecciones donde el PP, sin alcanzar la mayor&iacute;a absoluta, barri&oacute; a los socialistas y sus socios progresistas.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ed93f6bd-d490-46ca-b43e-25c2777f0d07_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ed93f6bd-d490-46ca-b43e-25c2777f0d07_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ed93f6bd-d490-46ca-b43e-25c2777f0d07_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ed93f6bd-d490-46ca-b43e-25c2777f0d07_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ed93f6bd-d490-46ca-b43e-25c2777f0d07_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ed93f6bd-d490-46ca-b43e-25c2777f0d07_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ed93f6bd-d490-46ca-b43e-25c2777f0d07_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Salón central de la Casa del Pueblo"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Salón central de la Casa del Pueblo                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Despu&eacute;s de derogar la Llei de Mem&ograve;ria para complacer a Vox, &iquest;obligar&aacute; el PP a recordar que el edificio de pisos que se est&aacute; acabando de construir se levanta sobre los escombros de una antigua sede sindical? Seg&uacute;n Amics de la Casa del Poble, el alcalde Jaime Mart&iacute;nez les emplaz&oacute; &ldquo;a reunirse para considerar el tema&rdquo; cuando tuvieran la sentencia. Todav&iacute;a no ha habido comunicaci&oacute;n. Desde la Conselleria de Presid&egrave;ncia responden de forma m&aacute;s cr&iacute;ptica: &ldquo;La sentencia debe ser estudiada por parte de la Abogac&iacute;a para decidir c&oacute;mo se puede proceder jur&iacute;dicamente. A&uacute;n no se pueden adelantar pasos concretos porque hay que valorar qu&eacute; podemos hacer y, por tanto, no ser&iacute;a prudente hacer futuribles&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El fondo de inversi&oacute;n se hace el sueco</strong></h2><p class="article-text">
        En febrero de 2022, el Govern rechaz&oacute; suspender &ldquo;por falta de fundamento jur&iacute;dico&rdquo; la licencia de obra que se le hab&iacute;a otorgado al fondo de inversi&oacute;n que adquiri&oacute; la finca. Entonces, ya se puso sobre la mesa crear un centro de interpretaci&oacute;n que recordara qu&eacute; fue la Casa del Poble. Sobre ello reflexionan Vicen&ccedil; y Segura. &ldquo;Estamos contentos por haber reivindicado la importancia de este rinc&oacute;n de Palma&rdquo;, dice el primero. &ldquo;Pero si toda esta odisea no se materializa en algo concreto, habremos perdido. La memoria es abstracta&rdquo;, dice el segundo. Y, entonces, por el mismo hueco del que van saliendo, ya sin casco, una docena de alba&ntilde;iles, emergen tres personas que no van vestidas con mono de trabajo. Una mujer y dos hombres, uno de ellos &ndash;as&iacute; lo identifica Vicen&ccedil;&ndash;, &ldquo;propietario de la mitad de Beach Invest, el fondo que compr&oacute; el solar&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        Efectivamente, es James von Eden. Socio y director de Perlentaucher, una empresa que se dedica &ldquo;al desarrollo, construcci&oacute;n y venta de proyectos propios de alto nivel&rdquo; seg&uacute;n una web que otorga a la firma &ldquo;m&aacute;s de cien millones anuales de ventas&rdquo;. En su cat&aacute;logo figuran decenas de casas de lujo &ndash;vendidas o en venta&ndash; construidas en Mallorca, algunas cerca de Port Adriano, el club n&aacute;utico donde la promotora tiene sus oficinas. Los pisos que est&aacute;n desarrollando en el centro de Palma no aparecen, sin embargo. Y el empresario no quiere hablar con la prensa.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Se&ntilde;or Von Eden, somos periodistas. &iquest;Tendr&iacute;a usted un momento?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;[<em>silencio</em>]
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Le quer&iacute;amos preguntar por las reivindicaciones de Amics de la Casa del Poble. <a href="https://www.diariodemallorca.es/palma/2022/04/22/amics-casa-poble-solicitan-reunion-65241998.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Sabemos que las conoce porque tuvieron contacto hace a&ntilde;os.</a> &iquest;Sabe que la justicia le ha dado la raz&oacute;n en su pleito con el Govern?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;S&iacute;, lo s&eacute;. Nuestros abogados se pondr&aacute;n en contacto con ellos.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;&iquest;Habr&aacute; un espacio en su proyecto inmobiliario para recordar el edificio que desapareci&oacute; en 1975?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;S&iacute;, lo habr&aacute;. 
    </p><p class="article-text">
        Parco en palabras, Von Eden se sube a su todoterreno Mercedes, arranca y se pierde en el tumulto de la ciudad.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Pablo Sierra del Sol, Francisco Ubilla]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/odisea-casa-pueblo-banquero-franco-dono-obreros-convertida-pisos-sea-lugar-memoria_1_13309123.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 16 Jun 2026 20:02:16 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/2422d04d-cc78-4e32-bc89-9d9f37aceff9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="305639" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/2422d04d-cc78-4e32-bc89-9d9f37aceff9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="305639" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La odisea para que la Casa del Pueblo que 'el banquero de Franco' donó a los obreros y que fue convertida en pisos sea 'lugar de memoria']]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/2422d04d-cc78-4e32-bc89-9d9f37aceff9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Mallorca,Memoria Histórica,Palma,Franquismo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La massificació del centre de Palma liquida la utopia de la llibreria Literanta: “Els creueristes són com una muralla”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/massificacio-centre-palma-liquida-utopia-llibreria-literanta-els-creueristes-son-com-muralla_1_13306538.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/42774c2c-d97c-4ccb-aa5a-9243414f2e20_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La massificació del centre de Palma liquida la utopia de la llibreria Literanta: “Els creueristes són com una muralla”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La davallada de vendes provocada per la massificació turística dels barris antics de la ciutat obliga a tancar, després de dos dècades d’història, un negoci que va dinamitzar la vida cultural de la capital mallorquina</p><p class="subtitle">No, no és cert que la meitat dels llibres publicats a Espanya no vengui ni un exemplar a l'any</p></div><p class="article-text">
        Per les finestres de l&rsquo;edifici del costat s&rsquo;escapa una cadena d&rsquo;acords majors que recorda els primers compassos d&rsquo;<em>Into My Arms</em>. M&eacute;s que una coincid&egrave;ncia, sembla just&iacute;cia po&egrave;tica. La balada de Nick Cave &eacute;s un cl&agrave;ssic de funeral; el que est&agrave; passant a l&rsquo;altra banda d&rsquo;aquell llindar pintat de vermell que confronta amb una escola de piano &ndash;d&rsquo;aqu&iacute; la m&uacute;sica en directe&ndash; &eacute;s un ad&eacute;u. Tanca Literanta, una de les llibreries que han sacsejat la cultura de Palma durant el segle XXI, i desenes de lectors hi acudeixen per donar el condol. De passada, tafanegen i alleugereixen un cat&agrave;leg que es liquida amb un 30% de descompte.
    </p><p class="article-text">
        S&oacute;n centenars de llibres, desenes de g&egrave;neres, tem&agrave;tiques i formats. Economia, metaf&iacute;sica, viatges, arquitectura, ficci&oacute;, feminisme, hist&ograve;ria. Novel&middot;la, poesia, assaig, cr&ograve;nica period&iacute;stica, fotollibres, revistes &ndash;<em>Panenka</em>, <em>L&iacute;bero</em>&ndash; que en aquestes setmanes mundialistes recorden que el futbol tamb&eacute; &eacute;s narrativa. Hi ha novetats, hi ha cl&agrave;ssics i hi ha alguns exemplars de d&egrave;cades passades. El disseny de les cobertes dels llibres m&eacute;s antics trasllada el diletant a &egrave;poques no tan llunyanes. El 2010, per exemple. El juliol d&rsquo;aquell any, Patti Smith va xerrar amb els seus seguidors mallorquins mentre els dedicava <em>&Eacute;ramos unos ni&ntilde;os</em>, on relatava la seua amistat i el seu roman&ccedil; amb el fot&ograve;graf Robert Mapplethorpe. Temps feli&ccedil;os que han quedat enrere.
    </p><p class="article-text">
        Avui costa de creure, per&ograve; la matriarca del punk va signar exemplars a Literanta. Van ser les p&agrave;gines daurades d&rsquo;una hist&ograve;ria liquidada per la gentrificaci&oacute;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/09f1c9bf-55a7-482c-ae24-98aabce3e6cd_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/09f1c9bf-55a7-482c-ae24-98aabce3e6cd_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/09f1c9bf-55a7-482c-ae24-98aabce3e6cd_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/09f1c9bf-55a7-482c-ae24-98aabce3e6cd_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/09f1c9bf-55a7-482c-ae24-98aabce3e6cd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/09f1c9bf-55a7-482c-ae24-98aabce3e6cd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/09f1c9bf-55a7-482c-ae24-98aabce3e6cd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La llibreria ja es va haver de traslladar el 2018 d’un local que disposava de cafeteria a un espai molt més petit"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La llibreria ja es va haver de traslladar el 2018 d’un local que disposava de cafeteria a un espai molt més petit                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Cada vegada hi ha m&eacute;s turistes i menys habitants, persones que facin barri&rdquo;, explica Sergio Gonz&aacute;lez, el darrer llibreter de Literanta. Poc despr&eacute;s d&rsquo;arribar a Mallorca, aquest lleon&egrave;s va passar de ser un simple &ldquo;aficionat a la lectura&rdquo; a un &ldquo;prescriptor de llibres que es deixa influir pels gustos i les recomanacions dels clients, la part m&eacute;s bonica de l&rsquo;ofici&rdquo; quan va entrar a treballar com a empleat a la llibreria a la qual acaba d&rsquo;abaixar la persiana. Va ser el 2005, quan va arrencar aquest projecte al carrer Can Fortuny, a pocs metres del carrer des Call, on es va traslladar el 2018. Literanta no va fugir de l&rsquo;antic call jueu de Palma &ndash;carrers empedrats, porticons verdosos, portes de fusta noble&ndash; per&ograve;, segons alguns clients, el trasllat va ser un cop per al negoci.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Teresa, Samantha i Elena, tres turistes que coneixen Literanta just abans que la llibreria tanqui</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Sergio González</span>
                                        <span>—</span> L&#039;últim llibreter de Literanta
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ldquo;Van mantenir l&rsquo;esperit, per&ograve; en un espai molt m&eacute;s petit. El primer local tenia pati i una barra on podies fer un caf&egrave; o una copa de vi: all&agrave; hi va haver moltes primeres cites. Aquest barri era ple de vida; molts ve&iuml;nats i funcionaris acabaven fent-hi una aturada per prendre alguna cosa i comprar llibres. Ara, llevat dels turistes, ja no hi passa gaireb&eacute; ning&uacute;. No dir&eacute; que siguem en una ciutat tem&agrave;tica, per&ograve; de vegades costa recon&egrave;ixer alguns racons de Palma&rdquo;, explica Josep Maria Aguil&oacute;. Aquest veter&agrave; periodista s&rsquo;ha acomiadat del llibreter Gonz&aacute;lez enduent-se sota el bra&ccedil; dos lectures de cin&egrave;fil &ndash;una sobre <em>westerns</em>, una altra sobre Grace Kelly&ndash; i amb la mateixa sensaci&oacute; que el poeta Josep Vidal &ndash;que ha optat pel pensament filos&ograve;fic en la seua darrera compra: Az&uacute;a, Sartre&hellip;&ndash;: de la ciutat que van con&egrave;ixer quan eren m&eacute;s joves ja no en queden ni les espines.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3dfb887b-3637-410f-a38e-b40c8a66f9e4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3dfb887b-3637-410f-a38e-b40c8a66f9e4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3dfb887b-3637-410f-a38e-b40c8a66f9e4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3dfb887b-3637-410f-a38e-b40c8a66f9e4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3dfb887b-3637-410f-a38e-b40c8a66f9e4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3dfb887b-3637-410f-a38e-b40c8a66f9e4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3dfb887b-3637-410f-a38e-b40c8a66f9e4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Josep Maria Aguiló creu que el centre històric de Palma s’ha convertit en una ciutat temàtica"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Josep Maria Aguiló creu que el centre històric de Palma s’ha convertit en una ciutat temàtica                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ndash;S&oacute;n cicles, per&ograve; sempre fa pena quan tanca una llibreria &ndash;diu Vidal&ndash;, perqu&egrave; en aquest local m&rsquo;imag&iacute;n que, si hi obre un negoci, ser&agrave; d&rsquo;un altre tipus. Venc de passar dotze dies a Par&iacute;s per una q&uuml;esti&oacute; de traduccions que m&rsquo;han encarregat i m&rsquo;ha agradat veure que all&agrave;, malgrat el turisme, les llibreries continuen essent un lloc de trobada. Literanta tamb&eacute; ho ha estat. El febrer passat, sense anar m&eacute;s lluny, hi vaig fer un taller sobre Cort&aacute;zar i la resposta va ser bona, per&ograve; &eacute;s cert que ja no era el mateix que en altres temps. Entenc la decisi&oacute; d&rsquo;en Sergio.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Són cicles, però sempre fa pena quan tanca una llibreria, perquè en aquest local m’imagín que, si hi obre un negoci, serà d’un altre tipus. Venc de passar dotze dies a París per una qüestió de traduccions que m’han encarregat i m’ha agradat veure que allà, malgrat el turisme, les llibreries continuen essent un lloc de trobada. Literanta també ho ha estat</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Josep Vidal</span>
                                        <span>—</span> Poeta 
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/17bfea76-7cc1-4f0e-a52c-6fa2229ae76b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/17bfea76-7cc1-4f0e-a52c-6fa2229ae76b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/17bfea76-7cc1-4f0e-a52c-6fa2229ae76b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/17bfea76-7cc1-4f0e-a52c-6fa2229ae76b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/17bfea76-7cc1-4f0e-a52c-6fa2229ae76b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/17bfea76-7cc1-4f0e-a52c-6fa2229ae76b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/17bfea76-7cc1-4f0e-a52c-6fa2229ae76b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Josep Vidal és un poeta i traductor que ha impartit tallers literaris en un espai que va ser un punt de trobada per a la cultura palmesana"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Josep Vidal és un poeta i traductor que ha impartit tallers literaris en un espai que va ser un punt de trobada per a la cultura palmesana                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>El llibreter marxa a la universitat</strong></h2><p class="article-text">
        A Gonz&aacute;lez, per&ograve;, li va costar ben poc escriure el punt final de Literanta. No nom&eacute;s hi influ&iuml;en la deriva tur&iacute;stica &ndash;de la ciutat i del barri&ndash; o el fet d&rsquo;haver-se quedat sense socis al capdavant d&rsquo;un negoci que implica pujar i abaixar la persiana de dilluns a dissabte, fer comandes i devolucions, liquidar vendes amb els distribu&iuml;dors, organitzar presentacions, cursos i converses i, si pot ser, llegir, llegir molt. El punt de no retorn per a aquest aut&ograve;nom va ser una oferta de la Universitat de les Illes Balears. L&rsquo;ofici que va aprendre a Literanta el desenvolupa ara com a assalariat a la llibreria del campus. &ldquo;Si algun dia us toca pujar a la universitat, all&agrave; ens veurem&rdquo;, diu a una clienta que ha vingut a acomiadar-se acompanyada del seu fill adolescent. Durant els darrers tres mesos ha compaginat les dos feines. Fins al cap de setmana passat: &ldquo;Un estr&egrave;s, per&ograve; ha valgut la pena&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3a9a30df-2e1a-4333-8f0f-7f0873e53956_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3a9a30df-2e1a-4333-8f0f-7f0873e53956_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3a9a30df-2e1a-4333-8f0f-7f0873e53956_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3a9a30df-2e1a-4333-8f0f-7f0873e53956_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3a9a30df-2e1a-4333-8f0f-7f0873e53956_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3a9a30df-2e1a-4333-8f0f-7f0873e53956_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3a9a30df-2e1a-4333-8f0f-7f0873e53956_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Sergio González passarà a treballar a la llibreria de la Universitat de les Illes Balears"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Sergio González passarà a treballar a la llibreria de la Universitat de les Illes Balears                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Mentre liquida unes prestatgeries que torna a omplir tan aviat com es buiden, el llibreter no amaga un somriure. Els lectors responen i ell hi fa broma. A un parell els recorda que tamb&eacute; es desf&agrave; del mobiliari i els anima a endur-se la taula de billar que ocupa el centre d&rsquo;una sala interior decorada amb retrats d&rsquo;escriptors i un cartell que recull les &ldquo;nou maneres d&rsquo;ensenyar als infants a odiar la lectura&rdquo; formulades pel pedagog itali&agrave; Gianni Rodari: 1. Presentar el llibre com una alternativa a la televisi&oacute;. 2. Presentar el llibre com una alternativa als c&ograve;mics (...). 9. Obligar-los a llegir.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Si una tarda qualsevol entre setmana fos normal veure tant de moviment, no tancaries, oi?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;No, &eacute;s clar que no! Els creueristes i la massificaci&oacute; s&rsquo;havien convertit en una mena de muralla que feia que a molts palmesans els result&agrave;s inc&ograve;mode arribar fins a aquests carrers. Quan vaig anunciar un dimarts a les xarxes socials de la llibreria que tancava, m&rsquo;esperava que vingu&eacute;s gent, per&ograve; no tanta com la que est&agrave; apareixent...
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Trobar&agrave;s a faltar aquesta llibreria?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;No. &Eacute;s una hist&ograve;ria que, com totes, havia d&rsquo;acabar algun dia.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/05aacec8-31f9-46d7-b702-a988979e6e02_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/05aacec8-31f9-46d7-b702-a988979e6e02_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/05aacec8-31f9-46d7-b702-a988979e6e02_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/05aacec8-31f9-46d7-b702-a988979e6e02_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/05aacec8-31f9-46d7-b702-a988979e6e02_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/05aacec8-31f9-46d7-b702-a988979e6e02_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/05aacec8-31f9-46d7-b702-a988979e6e02_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Els darrers clients de Literanta tafanegen entre les prestatgeries d’un catàleg en liquidació"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Els darrers clients de Literanta tafanegen entre les prestatgeries d’un catàleg en liquidació                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Quan vaig anunciar, un dimarts, a les xarxes socials de la llibreria que tancaria, m&#039;esperava que vingués gent, però no tanta com la que està apareixent…</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Sergio González</span>
                                        <span>—</span> L&#039;últim llibreter de Literanta
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Les llibreries independents, en risc</strong></h2><p class="article-text">
        Mallorca t&eacute; una xarxa de llibreries gens menyspreable. El Gremi de Llibreters compta amb trenta establiments associats. Nom&eacute;s a la ciutat n&rsquo;hi ha una vintena. Per&ograve; el tancament de Literanta &eacute;s un av&iacute;s per navegants: els espais independents ho tenen dif&iacute;cil per sobreviure. La Biblioteca de Babel &ndash;fundada per Jos&eacute; Luis Mart&iacute;nez, un dels impulsors originals de Literanta&ndash; o Quart Creixent s&oacute;n les llibreries que resisteixen al cor de Palma per a qui no vol rec&oacute;rrer a El Corte Ingl&eacute;s o a FNAC.
    </p><p class="article-text">
        El 2025 va confirmar &ndash;paradoxalment&ndash; que el mercat del llibre espanyol publica m&eacute;s que mai i factura a nivells del 2008, quan va esclatar la pen&uacute;ltima bombolla immobili&agrave;ria. L&rsquo;especulaci&oacute; actual eleva els lloguers dels locals del centre hist&ograve;ric de Palma per damunt dels 2.000 euros mensuals. Una quantitat dif&iacute;cil d&rsquo;assumir en un sector on els preus de venda estan fixats. Aquest factor hauria d&rsquo;afavorir els petits llibreters davant dels gegants d&rsquo;internet, per&ograve; que tamb&eacute; estreny els marges. En sortir de Literanta amb la seua compra final &ndash;l&rsquo;evangeli ap&ograve;crif que relata la infantesa de Jes&uacute;s de Natzaret&ndash;, Jaime V&aacute;zquez resumeix aix&iacute; el context:
    </p><p class="article-text">
        &ndash;El m&oacute;n digital ens absorbeix i la intel&middot;lig&egrave;ncia artificial, trob, acabar&agrave; amb negocis com aquest.
    </p><p class="article-text">
        Fins que es compleixin els temors d&rsquo;aquest professor de Periodisme que fa classe al Centre d&rsquo;Ensenyament Superior Alberta Gim&eacute;nez (CESAG), quedar&agrave; la mem&ograve;ria. I la mem&ograve;ria &eacute;s viatgera. Elena i Samantha s&rsquo;enduran el record de Literanta a Concord, New Hampshire, i a Moncton, New Brunswick, a l&rsquo;est dels Estats Units i del Canad&agrave;. S&oacute;n fil&ograve;logues, han vengut a Palma per assistir a unes confer&egrave;ncies sobre Estudis Hisp&agrave;nics i, de retruc, han conegut la llibreria el mateix dia que tanca.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/457cb447-fc9e-4eeb-8ca5-b837df5219ad_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/457cb447-fc9e-4eeb-8ca5-b837df5219ad_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/457cb447-fc9e-4eeb-8ca5-b837df5219ad_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/457cb447-fc9e-4eeb-8ca5-b837df5219ad_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/457cb447-fc9e-4eeb-8ca5-b837df5219ad_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/457cb447-fc9e-4eeb-8ca5-b837df5219ad_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/457cb447-fc9e-4eeb-8ca5-b837df5219ad_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El professor de Periodisme Jaime Vázquez creu que “el món digital acabarà amb les llibreries físiques&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El professor de Periodisme Jaime Vázquez creu que “el món digital acabarà amb les llibreries físiques&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Les turistes tamb&eacute; compren llibres</strong></h2><p class="article-text">
        Samantha, que &eacute;s canadenca, buscava les edicions en castell&agrave; de les dos novel&middot;les m&eacute;s famoses de Carme Riera, <em>Te deix, amor, la mar com a penyora</em> i <em>Dins el darrer blau</em>, per&ograve; no ha tengut sort. Encara que no s&rsquo;endugui res, l&rsquo;espai li ha encantat perqu&egrave; li recorda les &ldquo;petites llibreries que el <em>booktok</em> d&rsquo;alguns <em>influencers </em>est&agrave; posant de moda en ciutats petites&rdquo; del seu pa&iacute;s: &ldquo;A Montreal o Toronto gaireb&eacute; no en queden, d&rsquo;aquests negocis&rdquo;. &ldquo;Tampoc a Boston, que &eacute;s a una hora i mitja d&rsquo;on visc&rdquo;, respon Elena, alternant el castell&agrave; i el valenci&agrave;. &ldquo;Per&ograve; mira, jo s&oacute;c de Santa Pola i, per comprar un llibre de literatura er&ograve;tica dels anys vint, que &eacute;s el que m&rsquo;interessa [<em>riu</em>], has d&rsquo;anar a Alacant... o demanar-lo per internet&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0dd4a8b-58e1-42b8-b8af-1eb3ee49c685_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0dd4a8b-58e1-42b8-b8af-1eb3ee49c685_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0dd4a8b-58e1-42b8-b8af-1eb3ee49c685_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0dd4a8b-58e1-42b8-b8af-1eb3ee49c685_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0dd4a8b-58e1-42b8-b8af-1eb3ee49c685_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0dd4a8b-58e1-42b8-b8af-1eb3ee49c685_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c0dd4a8b-58e1-42b8-b8af-1eb3ee49c685_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Teresa, Samantha i Elena, tres turistes que coneixen Literanta just abans que la llibreria tanqui."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Teresa, Samantha i Elena, tres turistes que coneixen Literanta just abans que la llibreria tanqui.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        I llavors Teresa, que tamb&eacute; &eacute;s santapolera i fil&ograve;loga, surt de la llibreria amb una bossa de paper marr&oacute; plena de gom a gom. Les amigues li exigeixen un <em>unboxing</em> mentre ella exclama: &ldquo;Les turistes tamb&eacute; comprem llibres!&rdquo; Una novel&middot;la ben gruixuda de Laura Gallego per a la seua filla d&rsquo;onze anys; uns assaigs de Mar&iacute;a Zambrano; un diccionari de llocs comuns de Flaubert. I les mem&ograve;ries de Virginia Woolf, un imprescindible que feia temps que cercava. Quan Teresa el va treure de la prestatgeria de Literanta, l'escriptora que fa gaireb&eacute; cent anys reclamava una habitaci&oacute; perqu&egrave; les dones poguessin narrar el m&oacute;n amb mirada pr&ograve;pia l&rsquo;observava &ndash;ulls esc&egrave;ptics, la palma de la m&agrave; esquerra recolzada a la galta&ndash; des d&rsquo;una fotografia en blanc i negre
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Pablo Sierra del Sol, Francisco Ubilla]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/massificacio-centre-palma-liquida-utopia-llibreria-literanta-els-creueristes-son-com-muralla_1_13306538.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 16 Jun 2026 04:30:23 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/42774c2c-d97c-4ccb-aa5a-9243414f2e20_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="4287809" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/42774c2c-d97c-4ccb-aa5a-9243414f2e20_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="4287809" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La massificació del centre de Palma liquida la utopia de la llibreria Literanta: “Els creueristes són com una muralla”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/42774c2c-d97c-4ccb-aa5a-9243414f2e20_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Mallorca,Palma,Librerías,Libros,Cultura]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La masificación del centro de Palma liquida la utopía de la librería Literanta: “Los cruceristas son como una muralla”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/masificacion-centro-palma-liquida-utopia-libreria-literanta-cruceristas-son-muralla_1_13304285.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/42774c2c-d97c-4ccb-aa5a-9243414f2e20_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La masificación del centro de Palma liquida la utopía de la librería Literanta: “Los cruceristas son como una muralla”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La bajada de ventas que ha comportado la masificación turística de los barrios antiguos de la ciudad obliga a cerrar tras dos décadas de historia un negocio que agitó la vida cultural de la capital mallorquina debido</p><p class="subtitle">No, no es cierto que la mitad de los libros publicados en España no venda ni un ejemplar al año</p></div><p class="article-text">
        Por las ventanas del edificio de al lado se escapa una cadena de acordes menores que recuerda a los primeros compases de <em>Into My Arms</em>. M&aacute;s que coincidencia, parece justicia po&eacute;tica. La balada de Nick Cave es un cl&aacute;sico de funeral; lo que est&aacute; ocurriendo al otro lado de ese umbral pintado de rojo que linda con una escuela de piano &ndash;de ah&iacute; la m&uacute;sica en vivo&ndash; es un adi&oacute;s. Cierra Literanta, una de las librer&iacute;as que han agitado la cultura de Palma durante el siglo XXI y decenas de lectores acuden a dar el p&eacute;same. De paso, curiosean y aligeran un cat&aacute;logo que se liquida con un 30% de descuento. 
    </p><p class="article-text">
        Son cientos de libros, decenas de g&eacute;neros, tem&aacute;ticas y formatos. Econom&iacute;a, metaf&iacute;sica, viajes, arquitectura, ficci&oacute;n, feminismo, historia. Novela, poes&iacute;a, ensayo, cr&oacute;nica period&iacute;stica, fotolibros, revistas &ndash;<em>Panenka</em>, <em>L&iacute;bero</em>&ndash; que en estas semanas mundialistas recuerdan que el f&uacute;tbol tambi&eacute;n es narrativa. Hay novedades, hay cl&aacute;sicos y hay algunos ejemplares de d&eacute;cadas pasadas. El dise&ntilde;o de las cubiertas de los libros m&aacute;s viejos trasladan al mir&oacute;n a &eacute;pocas ya no tan&nbsp;recientes. 2010, por ejemplo. En julio de aquel a&ntilde;o, Patti Smith charl&oacute; con sus seguidores mallorquines mientras les dedicaba <em>&Eacute;ramos unos ni&ntilde;os</em>, donde relat&oacute; su amistad y su romance con el fot&oacute;grafo Robert Mapplethorpe. Tiempos felices que quedaron atr&aacute;s. 
    </p><p class="article-text">
        Hoy cuesta creerlo, pero la matriarca del punk firm&oacute; en Literanta. Fueron las p&aacute;ginas doradas de una historia finiquitada por la gentrificaci&oacute;n.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/09f1c9bf-55a7-482c-ae24-98aabce3e6cd_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/09f1c9bf-55a7-482c-ae24-98aabce3e6cd_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/09f1c9bf-55a7-482c-ae24-98aabce3e6cd_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/09f1c9bf-55a7-482c-ae24-98aabce3e6cd_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/09f1c9bf-55a7-482c-ae24-98aabce3e6cd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/09f1c9bf-55a7-482c-ae24-98aabce3e6cd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/09f1c9bf-55a7-482c-ae24-98aabce3e6cd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La librería ya tuvo que trasladarse en 2018 de un local que contaba con una cafetería a un espacio mucho más pequeño."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La librería ya tuvo que trasladarse en 2018 de un local que contaba con una cafetería a un espacio mucho más pequeño.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Cada vez hay m&aacute;s turistas y menos habitantes, personas que hagan barrio&rdquo;, explica Sergio Gonz&aacute;lez, el &uacute;ltimo librero de Literanta. Al poco de llegar a Mallorca, este leon&eacute;s pas&oacute; de ser un simple &ldquo;aficionado a la lectura&rdquo; a un &ldquo;prescriptor de libros que se deja influir por los gustos y recomendaciones de los clientes, lo m&aacute;s bonito del oficio&rdquo; cuando entr&oacute; a trabajar como empleado en la librer&iacute;a a la que acaba de bajar la persiana. Fue en 2005, cuando arranc&oacute; este proyecto en el Carrer Can Fortuny, a apenas unos metros del Carrer des Call, donde se traslad&oacute; en 2018. Literanta no escap&oacute; del antiguo gueto jud&iacute;o de Palma &ndash;calles empedradas, contraventanas verdosas, puertas de madera noble&ndash; pero, seg&uacute;n algunos clientes, la mudanza fue un golpe para el negocio.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Cada vez hay más turistas y menos habitantes, personas que hagan barrio</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Sergio González</span>
                                        <span>—</span> El último librero de Literanta
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ldquo;Mantuvieron el esp&iacute;ritu, pero en un espacio mucho m&aacute;s peque&ntilde;o. El primer local ten&iacute;a patio y una barra donde te pod&iacute;as tomar un caf&eacute; o un vino: hubo all&iacute; muchas primeras citas. Esta barriada estaba llena de vida; muchos vecinos y funcionarios acababan tomando algo all&iacute; y comprando libros. Ahora, excepto turistas, ya no pasa casi nadie por aqu&iacute; delante. No dir&eacute; que estemos en una ciudad tem&aacute;tica, pero a veces es dif&iacute;cil reconocer algunos rincones de Palma&rdquo;, explica Josep Maria Aguil&oacute;. Este veterano periodista se ha despedido del librero Gonz&aacute;lez llev&aacute;ndose bajo el brazo dos lecturas de cin&eacute;filo &ndash;una sobre <em>westerns</em>, otra sobre Grace Kelly&ndash; y con la misma sensaci&oacute;n que el poeta Josep Vidal &ndash;que ha optado por el pensamiento filos&oacute;fico en su &uacute;ltima compra: Az&uacute;a, Sartre&hellip;&ndash;: de la ciudad que conocieron cuando eran m&aacute;s j&oacute;venes ya no quedan ni las raspas.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3dfb887b-3637-410f-a38e-b40c8a66f9e4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3dfb887b-3637-410f-a38e-b40c8a66f9e4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3dfb887b-3637-410f-a38e-b40c8a66f9e4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3dfb887b-3637-410f-a38e-b40c8a66f9e4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3dfb887b-3637-410f-a38e-b40c8a66f9e4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3dfb887b-3637-410f-a38e-b40c8a66f9e4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3dfb887b-3637-410f-a38e-b40c8a66f9e4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Josep Maria Aguiló cree que el casco antiguo de Palma se ha convertido  en una ciudad temática."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Josep Maria Aguiló cree que el casco antiguo de Palma se ha convertido  en una ciudad temática.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ndash;Son ciclos, pero siempre es una pena cuando cierra una librer&iacute;a &ndash;dice Vidal&ndash; porque en este bajo me imagino que si abre un negocio, ser&aacute; de otro tipo. Vengo de pasar doce d&iacute;as en Par&iacute;s por un tema de unas traducciones que me han encargado y me ha gustado ver que all&iacute;, pese al turismo, las librer&iacute;as siguen siendo un lugar de reuni&oacute;n. Literanta tambi&eacute;n lo ha sido. En febrero, sin ir m&aacute;s lejos, di un taller sobre Cort&aacute;zar y la respuesta fue buena, pero es cierto que ya no era lo mismo que en otros tiempos. Entiendo la decisi&oacute;n de Sergio.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Son ciclos, pero siempre es una pena cuando cierra una librería –dice Vidal– porque en este bajo me imagino que si abre un negocio, será de otro tipo. Vengo de pasar doce días en París por un tema de unas traducciones que me han encargado y me ha gustado ver que allí, pese al turismo, las librerías siguen siendo un lugar de reunión. Literanta también lo ha sido</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Josep Vidal</span>
                                        <span>—</span> Poeta 
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/17bfea76-7cc1-4f0e-a52c-6fa2229ae76b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/17bfea76-7cc1-4f0e-a52c-6fa2229ae76b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/17bfea76-7cc1-4f0e-a52c-6fa2229ae76b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/17bfea76-7cc1-4f0e-a52c-6fa2229ae76b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/17bfea76-7cc1-4f0e-a52c-6fa2229ae76b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/17bfea76-7cc1-4f0e-a52c-6fa2229ae76b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/17bfea76-7cc1-4f0e-a52c-6fa2229ae76b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Josep Vidal es un poeta y traductor que ha impartido talleres literarios en un espacio que fue un punto de encuentro para la cultura palmesana."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Josep Vidal es un poeta y traductor que ha impartido talleres literarios en un espacio que fue un punto de encuentro para la cultura palmesana.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>El librero se marcha a la universidad</strong></h2><p class="article-text">
        A Gonz&aacute;lez le cost&oacute; muy poco escribir el punto y final de Literanta, sin embargo. No s&oacute;lo influ&iacute;a la deriva tur&iacute;stica &ndash;de la ciudad y del barrio&ndash;&nbsp;o el haberse quedado sin socios al frente de un negocio que implica subir y bajar la persiana de lunes a s&aacute;bado, realizar pedidos y hacer devoluciones, liquidar las ventas al distribuidor, organizar presentaciones, cursos, conversaciones, y, a ser posible, leer, leer mucho. El punto de no retorno para este aut&oacute;nomo fue una oferta de la Universitat de les Illes Balears. El oficio que aprendi&oacute; en Literanta lo desarrolla ahora como asalariado en la librer&iacute;a del campus. &ldquo;Si alg&uacute;n d&iacute;a le toca subir a la universidad, all&iacute; nos veremos&rdquo;, le dice a una clienta que ha ido a despedirse acompa&ntilde;ada de su hijo adolescente. Durante los &uacute;ltimos tres meses ha compaginado los dos trabajos. Hasta el fin de semana pasado:&nbsp;&ldquo;Un estr&eacute;s, pero ha valido la pena&rdquo;. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3a9a30df-2e1a-4333-8f0f-7f0873e53956_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3a9a30df-2e1a-4333-8f0f-7f0873e53956_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3a9a30df-2e1a-4333-8f0f-7f0873e53956_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3a9a30df-2e1a-4333-8f0f-7f0873e53956_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3a9a30df-2e1a-4333-8f0f-7f0873e53956_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3a9a30df-2e1a-4333-8f0f-7f0873e53956_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3a9a30df-2e1a-4333-8f0f-7f0873e53956_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Sergio González pasará a trabajar en la librería de la Universitat de les Illes Balears."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Sergio González pasará a trabajar en la librería de la Universitat de les Illes Balears.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Mientras liquida unas estanter&iacute;as que vuelve a llenar en cuanto se vac&iacute;an, el librero no esconde una sonrisa. Los lectores responden y bromea con ellos. A un par les recuerda que tambi&eacute;n se est&aacute; deshaciendo del mobiliario y les anima a llevarse la mesa de billar que ocupa el centro de una sala interior decorada con retratos de escritores y un cartel que recoge las &ldquo;nueve maneras de ense&ntilde;ar a los ni&ntilde;os a odiar la lectura&rdquo; que dict&oacute; el pedagogo italiano Gianni Rodari: 1. Presentar El libro como una alternativa a la televisi&oacute;n 2. Presentar al libro como una alternativa a los c&oacute;mics, (...), 9. Obligarlos a leer.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Si una tarde cualquiera entre semana fuera normal tanto movimiento, &iquest;no cerrar&iacute;as, no?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;&iexcl;No, claro que no! Los cruceristas y la masificaci&oacute;n se hab&iacute;an convertido en una especie de muralla que hac&iacute;a que a muchos palmesanos les resultara inc&oacute;modo llegar hasta estas calles. Cuando anunci&eacute;, un martes, en las redes sociales de la librer&iacute;a que iba a cerrar, me esperaba que viniera gente, pero no tanta como la que est&aacute; apareciendo&hellip;
    </p><p class="article-text">
        &ndash;&iquest;Echar&aacute;s de menos esta librer&iacute;a?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;No. Es una historia que, como todo, ten&iacute;a que terminar alguna vez.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/05aacec8-31f9-46d7-b702-a988979e6e02_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/05aacec8-31f9-46d7-b702-a988979e6e02_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/05aacec8-31f9-46d7-b702-a988979e6e02_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/05aacec8-31f9-46d7-b702-a988979e6e02_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/05aacec8-31f9-46d7-b702-a988979e6e02_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/05aacec8-31f9-46d7-b702-a988979e6e02_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/05aacec8-31f9-46d7-b702-a988979e6e02_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Los últimos clientes de Literanta curiosean las estanterías de un catálogo en liquidación."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Los últimos clientes de Literanta curiosean las estanterías de un catálogo en liquidación.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Cuando anuncié, un martes, en las redes sociales de la librería que iba a cerrar, me esperaba que viniera gente, pero no tanta como la que está apareciendo…</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Sergio González</span>
                                        <span>—</span> El último librero de Literanta
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>Las librer&iacute;as independientes, en riesgo</strong>
    </p><p class="article-text">
        Mallorca tiene una red de librer&iacute;as nada despreciable. El Gremi de Llibreters cuenta con treinta comercios asociados. S&oacute;lo en la ciudad hay una veintena. Pero el cierre de Literanta es un aviso a navegantes: los espacios independientes lo tienen complicado para sobrevivir. La Biblioteca de Babel &ndash;fundada por Jos&eacute; Luis Mart&iacute;nez, uno de los impulsores originales de Literanta&ndash; o Quart Creixent son las librer&iacute;as que resisten en el cogollo de Palma para quien no quiere recurrir a El Corte Ingl&eacute;s o a FNAC. 
    </p><p class="article-text">
        2025 confirm&oacute; &ndash;paradoja&ndash; que el mercado libresco espa&ntilde;ol &ndash;91.000 t&iacute;tulos, 3.037 millones de euros&ndash; publica m&aacute;s que nunca y factura a niveles de 2008, cuando estall&oacute; la pen&uacute;ltima burbuja inmobiliaria. La especulaci&oacute;n actual eleva los alquileres de locales en el centro hist&oacute;rico de Palma por encima de los 2.000 euros al mes. Una cantidad dif&iacute;cil de asumir en un sector donde los precios de venta est&aacute;n tasados. Un factor que deber&iacute;a favorecer a los peque&ntilde;os libreros frente a los gigantes de internet, pero que tambi&eacute;n estrecha los m&aacute;rgenes. Al salir de Literanta con su compra final &ndash;el evangelio ap&oacute;crifo que relata la infancia de Jes&uacute;s de Nazaret&ndash;, Jaime V&aacute;zquez resume as&iacute; el contexto:
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Lo digital nos absorbe y la inteligencia artificial, me temo, acabar&aacute; con negocios como este.
    </p><p class="article-text">
        Hasta que se cumplan los temores de este profesor de Periodismo que ense&ntilde;a en el Centro de Ense&ntilde;anza Superior Alberta Gim&eacute;nez (CESAG) quedar&aacute; la memoria. Que es viajera. Elena y Samantha llevar&aacute;n el recuerdo de Literanta a Concord, New Hampshire, y a Moncton, New Brunswick, el este de Estados Unidos y Canad&aacute;. Son fil&oacute;logas, han venido a Palma para asistir a unas conferencias sobre Estudios Hisp&aacute;nicos y, de rebote, han conocido la librer&iacute;a el d&iacute;a que cierra. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/457cb447-fc9e-4eeb-8ca5-b837df5219ad_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/457cb447-fc9e-4eeb-8ca5-b837df5219ad_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/457cb447-fc9e-4eeb-8ca5-b837df5219ad_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/457cb447-fc9e-4eeb-8ca5-b837df5219ad_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/457cb447-fc9e-4eeb-8ca5-b837df5219ad_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/457cb447-fc9e-4eeb-8ca5-b837df5219ad_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/457cb447-fc9e-4eeb-8ca5-b837df5219ad_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El profesor de Periodismo Jaime Vázquez cree que &quot;lo digital acabará con las librerías físicas&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El profesor de Periodismo Jaime Vázquez cree que &quot;lo digital acabará con las librerías físicas&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Las turistas tambi&eacute;n compran libros</strong></h2><p class="article-text">
        Samantha, que es canadiense, buscaba las ediciones en castellano de las dos novelas m&aacute;s famosas de Carme Riera, <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Te_deix,_amor,_la_mar_com_a_penyora" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><em>Te deix, amor, la mar com a penyora</em></a> y <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Dins_el_darrer_blau" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><em>Dins el darrer blau</em></a>, pero no ha tenido suerte. Aunque no se lleve nada, el espacio le ha encantado porque le recuerda a las &ldquo;peque&ntilde;as librer&iacute;as que el BookTok de algunos <em>influencers</em> est&aacute;n poniendo de moda en ciudades peque&ntilde;as&rdquo; de su pa&iacute;s: &ldquo;En Montreal o Toronto casi no quedan este tipo de negocios&rdquo;. &ldquo;Tampoco en Boston, que est&aacute; a hora y media de donde vivo&rdquo;, responde Elena saltando del castellano al valenciano. &ldquo;Pero, mira, yo soy de Santa Pola y para comprar un libro de literatura er&oacute;tica de los a&ntilde;os veinte, que es lo que me interesa [<em>r&iacute;e</em>] te tienes que ir a Alacant&hellip; o pedirlo por internet&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0dd4a8b-58e1-42b8-b8af-1eb3ee49c685_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0dd4a8b-58e1-42b8-b8af-1eb3ee49c685_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0dd4a8b-58e1-42b8-b8af-1eb3ee49c685_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0dd4a8b-58e1-42b8-b8af-1eb3ee49c685_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0dd4a8b-58e1-42b8-b8af-1eb3ee49c685_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0dd4a8b-58e1-42b8-b8af-1eb3ee49c685_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c0dd4a8b-58e1-42b8-b8af-1eb3ee49c685_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Teresa, Samantha y Elena, tres turistas que conocen Literanta justo antes de que cierre la librería."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Teresa, Samantha y Elena, tres turistas que conocen Literanta justo antes de que cierre la librería.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Y, entonces, Teresa, que tambi&eacute;n es santapolera y fil&oacute;loga, sale de la librer&iacute;a con una bolsa de papel marr&oacute;n a reventar. Sus amigas le exigen un <em>unboxing </em>mientras ella exclama: &ldquo;&iexcl;Las turistas tambi&eacute;n compramos libros!&rdquo;. Un novel&oacute;n de Laura Gallego para su hija de once a&ntilde;os; unos ensayos de Mar&iacute;a Zambrano, un diccionario de lugares comunes de Flaubert. Y las memorias de Virginia Woolf, un imprescindible que buscaba hace tiempo. Cuando Teresa lo sac&oacute; de la estanter&iacute;a de Literanta, la novelista que hace casi cien a&ntilde;os reclam&oacute; una habitaci&oacute;n para que las mujeres pudieran narrar el mundo con mirada propia la observaba &ndash;los ojos esc&eacute;pticos, la palma de la mano izquierda apoyada en la mejilla&ndash; desde una fotograf&iacute;a en blanco y negro.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Pablo Sierra del Sol, Francisco Ubilla]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/masificacion-centro-palma-liquida-utopia-libreria-literanta-cruceristas-son-muralla_1_13304285.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 15 Jun 2026 20:14:07 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/42774c2c-d97c-4ccb-aa5a-9243414f2e20_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="4287809" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/42774c2c-d97c-4ccb-aa5a-9243414f2e20_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="4287809" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La masificación del centro de Palma liquida la utopía de la librería Literanta: “Los cruceristas son como una muralla”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/42774c2c-d97c-4ccb-aa5a-9243414f2e20_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Mallorca,Palma,Librerías,Libros,Cultura]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Tres veïnes de Palma guanyen el pols a l’Administració per dormir en silenci: "La festa no va per davant del descans"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/tres-veines-guanyen-pols-l-administracio-per-dormir-silenci-festa-no-per-davant-descans_1_13263752.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/a2e2184f-1179-4098-bfef-f9a52b05e5e5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Tres veïnes de Palma guanyen el pols a l’Administració per dormir en silenci: &quot;La festa no va per davant del descans&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L’Ajuntament de Palma ha estat condemnat a indemnitzar amb 3.000 euros els tres residents que van presentar un contenciós per aconseguir que acabessin els concerts, les festes i altres esdeveniments al recinte de la plaça de toros de la capital balear</p><p class="subtitle">La Justícia eximeix el Reial Madrid de la responsabilitat pel soroll en esdeveniments del Bernabéu i el lliura del banc dels acusats</p></div><p class="article-text">
        Dos germans juguen a futbol a la gegantina vorera que serveix d&rsquo;acc&eacute;s al Coliseu Balear, la pla&ccedil;a de toros de Palma. Per un moment, el boix fonya la pilota &ndash;la boixa protesta, vol que li la torni a passar&ndash; i es queda mirant quatre dones que formen una pinya. S&rsquo;atraquen per fer-se una foto: abans que el fot&ograve;graf premi el bot&oacute;, despleguen una pancarta de fons vermell on es llegeix una sent&egrave;ncia en maj&uacute;scules:
    </p><p class="article-text">
        <em>&ldquo;El ruido es tortura&rdquo;</em>.
    </p><p class="article-text">
        A sota hi ha un <em>hashtag</em> que entrella&ccedil;a tres paraules: silenci, respecte, civisme. A na Maria, n&rsquo;Ana, na Begonya i na Cecilia les va unir la lluita contra els decibels. Fa unes setmanes, van saber que acabaven de guanyar un judici a Cort, el nom popular que rep entre els mallorquins l&rsquo;ajuntament de la capital. La sent&egrave;ncia, en teoria, evitar&agrave; que torni a encendre&rsquo;s la m&uacute;sica al recinte que tenen a l&rsquo;esquena. Elles s&oacute;n vesines d&rsquo;aquesta pla&ccedil;a de toros gaireb&eacute; centen&agrave;ria. Una joia de l&rsquo;arquitectura neomud&egrave;jar on, durant les darreres d&egrave;cades &ndash;i sobretot en els darrers anys&ndash;, s&rsquo;han celebrat m&eacute;s concerts que corregudes. Tamb&eacute; altres esdeveniments &ndash;<em>tardeos</em>, festes privades o, fins i tot, espectacles acrob&agrave;tics de motos&ndash; on la remor era la norma.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Al meu marit i a mi ens va fer viure en un estat d&rsquo;ira constant&rdquo;, explica la Vanessa per tel&egrave;fon. No ha pogut afegir-se a la foto amb les seues vesines perqu&egrave; es troba malament. Pateix fibromi&agrave;lgia &ndash;s&iacute;ndrome cr&ograve;nica del sistema nervi&oacute;s&ndash; i lupus &ndash;una malaltia autoimmune cr&ograve;nica en qu&egrave; el sistema immunitari ataca per error els teixits i els &ograve;rgans sans&ndash;, dos patologies &ndash;que ha agreujat el fet de no poder dormir&ndash;. Ella viu en un pis situat a l&rsquo;Arxiduc, un dels principals carrers de l&rsquo;eixample palmes&agrave;, i gaudeix d&rsquo;una terrassa amb vistes a la pla&ccedil;a de toros. Llum, aire fresc i, a l&rsquo;abast de la m&agrave;, els ornamentats arcs que va dissenyar Gaspar Benn&agrave;ssar i Moner a finals dels anys vint del segle passat. Estar tan a prop d&rsquo;una de les obres m&eacute;s brillants del t&ograve;tem del modernisme mallorqu&iacute; va ser un dels atractius que van portar na Vanessa i el seu marit a comprar aquell pis el 2012.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e29baf3a-79ef-4b9a-b9b7-5792f787fd81_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e29baf3a-79ef-4b9a-b9b7-5792f787fd81_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e29baf3a-79ef-4b9a-b9b7-5792f787fd81_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e29baf3a-79ef-4b9a-b9b7-5792f787fd81_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e29baf3a-79ef-4b9a-b9b7-5792f787fd81_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e29baf3a-79ef-4b9a-b9b7-5792f787fd81_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e29baf3a-79ef-4b9a-b9b7-5792f787fd81_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Na Begonya, geòloga de professió, va assessorar les demandants perquè trobessin una empresa &quot;professional i independent&quot; que fes sonometries"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Na Begonya, geòloga de professió, va assessorar les demandants perquè trobessin una empresa &quot;professional i independent&quot; que fes sonometries                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ndash;Jo estic en contra de la taurom&agrave;quia &ndash;explica na Vanessa&ndash;, per&ograve; som historiadora de l&rsquo;art, s&eacute; molt b&eacute; quin &eacute;s el valor que t&eacute; aquest edifici. Viure a prop seu va ser un est&iacute;mul per mudar-nos aqu&iacute;.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;I no imaginaves que podia ser una trampa? Al Coliseu Balear ja s&rsquo;hi organitzaven concerts als anys vuitanta.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;B&eacute;... ens vam informar, vam fer una petita enquesta, i ens van dir que, a m&eacute;s de la correguda que sempre organitzen a l&rsquo;agost, hi havia renou sobretot algunes nits d&rsquo;estiu, per&ograve; que es podia suportar. El problema de deb&ograve; l&rsquo;hem sentit els darrers dos anys, quan va entrar l&rsquo;empresa que va gestionar la pla&ccedil;a fins a la tardor passada. Aquests concerts i totes les festes que s&rsquo;hi han fet dins m&rsquo;han fet patir el doble. D&rsquo;una banda, ens empass&agrave;vem la remor dels camions que transportaven el material, les proves de so, la llum dels focus ens entrava dins casa, i l&rsquo;enrenou, no nom&eacute;s dels altaveus, sin&oacute; del p&uacute;blic. Quan l&rsquo;&eacute;sser hum&agrave; es reuneix en una gran multitud s&rsquo;oblida de respectar certes normes. &Eacute;s una cosa natural. Per&ograve; &eacute;s que despr&eacute;s tamb&eacute; m&rsquo;ha angoixat veure com utilitzaven grues per introduir materials a la pla&ccedil;a que no cabien per les portes. El Coliseu Balear t&eacute; un valor enorme i se li han donat alguns usos que, encara que sigui privat, crec que no li correspondrien. Cal entendre que l&rsquo;&uacute;s dels edificis ha de canviar, adaptar-se als temps. Quan es va construir, aquesta zona era l&rsquo;extrarradi de la ciutat. Ara &eacute;s el centre. No &eacute;s el lloc per organitzar concerts per a milers de persones.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Quan l’ésser humà es reuneix en una gran multitud s’oblida de respectar certes normes. És una cosa natural. Quan es va construir, aquesta zona era l’extrarradi de la ciutat. Ara és el centre. No és el lloc per organitzar concerts per a milers de persones</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Vanessa</span>
                                        <span>—</span> Veïna del barri de Plaça de Toros
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ndash;Al novembre, Cort va retirar el perm&iacute;s per organitzar esdeveniments al darrer promotor que explotava la pla&ccedil;a de toros. Com ha canviat la vostra vida de llavors en&ccedil;a?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Tenc dues filles, de set i de cinc anys. La gran &eacute;s m&eacute;s reservada i ho havia duit amb m&eacute;s esto&iuml;cisme, per&ograve; la petita no para de dir-me: &ldquo;Mumare, que b&eacute; que ara podem dormir&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La demanda que ho va canviar tot</strong></h2><p class="article-text">
        Quan l&rsquo;Ajuntament de Palma va obligar Es Coliseu Centre Cultural a suspendre la programaci&oacute; que havia dissenyat per a aquesta primavera &ndash;havien d&rsquo;omplir un recinte amb capacitat per a 8.000 espectadors amb grups com La Gossa Sorda o Fito y Fitipaldis&ndash;, tres persones ja havien denunciat davant la Just&iacute;cia la &ldquo;tortura ac&uacute;stica&rdquo; que patien. Van ser n&rsquo;Ana, na Maria i un tercer ves&iacute; que s'ha estimat no apar&egrave;ixer en aquest reportatge. Les dos primeres s&oacute;n amigues, de fet, gr&agrave;cies al seu activisme en favor del descans.
    </p><p class="article-text">
        Des que na Maria es va traslladar a Mallorca des de Barcelona per treballar a la banca &ndash;tanmateix, no va tardar a aconseguir una &ldquo;bona indemnitzaci&oacute; per acomiadament per dedicar-se a altres menesters&rdquo;&ndash;, n&rsquo;Ana &ndash;que, curiosament, era administrativa a Cort&ndash; i ella diuen haver-se reunit amb set alcaldes diferents: Joan Fageda (PP), Catalina Cirer (PP), Aina Calvo (PSIB-PSOE), Mateu Isern (PP), Antoni Noguera (M&eacute;s), Jos&eacute; Hila (PSIB-PSOE) i Jaime Mart&iacute;nez (PP, l&rsquo;actual).
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Tots els que ha tengut Palma menys Ramon Aguil&oacute;, amb qui vaig jurar el c&agrave;rrec quan vaig entrar a treballar a l&rsquo;ajuntament&rdquo;, diu ir&ograve;nicament n&rsquo;Ana. Na Maria, encara m&eacute;s morda&ccedil;, repr&egrave;n el fil:
    </p><p class="article-text">
        &ndash;I de tots ells, l&rsquo;&uacute;nica que ens va fer una mica de cas va ser l&rsquo;Aina Calvo. La majoria ens va tractar amb menyspreu i alguns, directament, ens van arribar a insultar. Tant d&rsquo;esquerres com de dretes, eh? Va ser en temps de Catalina Cirer [1999-2003] quan es va donar carta blanca als promotors perqu&egrave; poguessin fer qualsevol cosa aqu&iacute; dins.
    </p><p class="article-text">
        Fartes de predicar en el desert &laquo;durant anys&raquo; i de cercar advocats &ldquo;que no es volien comprometre i donaven llargues quan veien que s&rsquo;haurien d&rsquo;enfrontar a Cort&rdquo;, na Maria, n&rsquo;Ana i el tercer demandant van decidir canviar d&rsquo;estrat&egrave;gia. Despr&eacute;s de la pand&egrave;mia, es van posar en mans del despatx d&rsquo;Andr&eacute;s Morey Navarro. Aquest advocat &eacute;s membre de Juristes Contra el Soroll. Com es pot llegir al seu web, &eacute;s &ldquo;una associaci&oacute; integrada per professionals del dret sensibilitzats i especialitzats en contaminaci&oacute; ac&uacute;stica&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        El conflicte que posaven damunt la taula resultava molt familiar a Morey. Tamb&eacute; s&rsquo;havia implicat en el proc&eacute;s judicial mitjan&ccedil;ant el qual desenes de vesins cercaven fer callar els concerts que se celebraven a la Ciutat de les Arts i les Ci&egrave;ncies. Aquesta primavera, valencians i palmesans van guanyar totes dues causes.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/83f73ef0-3763-4b57-8708-90f3f45f0e74_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/83f73ef0-3763-4b57-8708-90f3f45f0e74_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/83f73ef0-3763-4b57-8708-90f3f45f0e74_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/83f73ef0-3763-4b57-8708-90f3f45f0e74_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/83f73ef0-3763-4b57-8708-90f3f45f0e74_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/83f73ef0-3763-4b57-8708-90f3f45f0e74_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/83f73ef0-3763-4b57-8708-90f3f45f0e74_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="No és un chroma ni intel·ligència artificial: el pis on viu n’Ana amb el seu marit està aferradíssim a la plaça de toros"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                No és un chroma ni intel·ligència artificial: el pis on viu n’Ana amb el seu marit està aferradíssim a la plaça de toros                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Indemnitzacions que no cobreixen les despeses</strong></h2><p class="article-text">
        El 26 de mar&ccedil;, una sent&egrave;ncia va condemnar l&rsquo;Ajuntament de Val&egrave;ncia a pagar 138.000 euros als afectats pel soroll del Festival de Les Arts, el Big Sound o el Love the 90&rsquo;s. El 19 de maig, n&rsquo;Ana, na Maria i el seu company de fatigues van rebre una telefonada amb gust de vict&ograve;ria: l&rsquo;Ajuntament de Palma renunciava a rec&oacute;rrer contra la sent&egrave;ncia del Tribunal Superior de Just&iacute;cia de les Illes Balears (TSJIB). A l&rsquo;abril, l&rsquo;havia condemnat a pagar 9.000 euros als demandants com a compensaci&oacute; per les mol&egrave;sties sofertes a causa de les activitats que s&rsquo;havien celebrat a la pla&ccedil;a de toros amb perm&iacute;s municipal. La ra&oacute; de la difer&egrave;ncia entre les quantitats? El nombre de vesins que van litigar. A Val&egrave;ncia en van ser quaranta-sis. A Palma, nom&eacute;s tres. La indemnitzaci&oacute; &eacute;s la mateixa: 3.000 euros per cap. &ldquo;El que marca la jurisprud&egrave;ncia del Tribunal Suprem per danys morals si no hi ha informes m&egrave;dics que demostrin un dany f&iacute;sic acreditat&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En termes econ&ograve;mics, va ser un mal negoci per a n&rsquo;Ana, na Maria i el tercer demandant. Reunir les proves que van necessitar per guanyar el judici els va costar 24.000 euros. En altres termes, va ser un negoci rod&oacute;. Na Maria ho explica de manera breu i contundent:
    </p><p class="article-text">
        &ndash;No saps com es dorm de b&eacute; quan et donen la ra&oacute;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Cort no d&oacute;na explicacions despr&eacute;s de perdre el judici</strong></h2><p class="article-text">
        La sent&egrave;ncia que Cort no va rec&oacute;rrer va confirmar que suspendre els concerts al Coliseu Balear no eximia l&rsquo;Administraci&oacute; de pagar indemnitzacions. &ldquo;Sol ser una pr&agrave;ctica habitual dels ajuntaments per confondre els jutges i, de fet, en aquest cas ho van aconseguir&rdquo;, expliquen per escrit des del despatx d&rsquo;Andr&eacute;s Morey: &ldquo;Nosaltres vam presentar una reclamaci&oacute; a l&rsquo;Ajuntament per a la protecci&oacute; dels drets fonamentals que s&rsquo;estaven vulnerant a trav&eacute;s de la contaminaci&oacute; ac&uacute;stica; la reclamaci&oacute; sol&middot;licitava una indemnitzaci&oacute; de 3.000 euros per ve&iacute; i la clausura de l&rsquo;activitat sorollosa. En no contestar, vam anar al contenci&oacute;s i, en primera inst&agrave;ncia, abans que recaigu&eacute;s sent&egrave;ncia, l&rsquo;Ajuntament va adoptar la mesura de clausura i els van donar la ra&oacute;. Nosaltres vam presentar un recurs d&rsquo;apel&middot;laci&oacute; i el TSJIB va fallar a favor dels nostres representats&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        <a href="http://eldiario.es/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">elDiario.es</a> va contactar en diverses ocasions amb el gabinet de premsa de l&rsquo;Ajuntament de Palma per recollir el seu punt de vista. L&rsquo;&uacute;nica resposta que va obtenir per part de l&rsquo;equip de govern &ndash;minoria del PP, amb suport extern de Vox als plens&ndash; va ser: &ldquo;No s&rsquo;ha presentat recurs. El consistori ja va adoptar mesures en la mateixa l&iacute;nia [de la resoluci&oacute; judicial] en suspendre l&rsquo;activitat&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/66505e84-daad-469a-ba22-7b96c69f2097_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/66505e84-daad-469a-ba22-7b96c69f2097_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/66505e84-daad-469a-ba22-7b96c69f2097_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/66505e84-daad-469a-ba22-7b96c69f2097_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/66505e84-daad-469a-ba22-7b96c69f2097_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/66505e84-daad-469a-ba22-7b96c69f2097_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/66505e84-daad-469a-ba22-7b96c69f2097_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El domicili de na Maria és un primer pis que dona directament al recinte del Coliseu Balear"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El domicili de na Maria és un primer pis que dona directament al recinte del Coliseu Balear                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La uni&oacute; entre vesins fa la for&ccedil;a</strong></h2><p class="article-text">
        &ldquo;A mi m&rsquo;ha canviat la vida con&egrave;ixer-les: elles demostren que quan la ciutadania protesta, persisteix i insisteix perqu&egrave; es compleixin els seus drets... pot guanyar. La festa de molts no pot passar per davant del descans d&rsquo;una sola persona&rdquo;, explica na Cecilia. Aquesta professora de Literatura va n&eacute;ixer a San Isidro, una de les ciutats que integren el Gran Buenos Aires, m&eacute;s de quinze milions d&rsquo;habitants en una superf&iacute;cie &ndash;13.000 km&sup2;&ndash; que no quadruplica la de Mallorca: &ldquo;I mai, ni quan vivia all&agrave; ni des que visc aqu&iacute;, fa m&eacute;s de vint anys, havia patit el mateix des que ens vam mudar tan a prop de la pla&ccedil;a de toros&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">A mi m’ha canviat la vida conèixer-les: elles demostren que quan la ciutadania protesta, persisteix i insisteix perquè es compleixin els seus drets... pot guanyar. La festa de molts no pot passar per davant del descans d’una sola persona</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Cecilia</span>
                                        <span>—</span> Veïna del barri de Plaça de Toros
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Na Cecilia, el seu marit i la filla &ndash;una jove d&rsquo;uns vint anys que aleshores estudiava Biotecnologia&ndash; es van mudar a un pis que fins al novembre va tenir dos cares. Un passad&iacute;s llargu&iacute;ssim connecta les habitacions que queden al costat de la porta d&rsquo;entrada amb les estances &ndash;la sala d&rsquo;estar, la cuina&ndash; que donen al carrer. Tot l&rsquo;habitatge &eacute;s molt llumin&oacute;s perqu&egrave; la zona interior, en realitat, no ho &eacute;s: d&oacute;na al Coliseu Balear. All&agrave; la Cecilia hi va instal&middot;lar el seu estudi, una biblioteca carregada de cl&agrave;ssics &ndash;les obres completes de Dostoievski, <em>La Regenta</em> de Clar&iacute;n...&ndash; a la qual renunciava cada vegada que hi havia concert. Despr&eacute;s veuria a la premsa que l&rsquo;Ajuntament de Palma havia susp&egrave;s el perm&iacute;s musical als promotors que gestionaven la pla&ccedil;a. Va voler llavors assabentar-se de si altres vesines protestaven d&rsquo;alguna manera perqu&egrave; la gresca no torn&agrave;s. Va travessar el carrer.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bb8eabf4-b06b-4d1e-b141-66c010003d9f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bb8eabf4-b06b-4d1e-b141-66c010003d9f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bb8eabf4-b06b-4d1e-b141-66c010003d9f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bb8eabf4-b06b-4d1e-b141-66c010003d9f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bb8eabf4-b06b-4d1e-b141-66c010003d9f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bb8eabf4-b06b-4d1e-b141-66c010003d9f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/bb8eabf4-b06b-4d1e-b141-66c010003d9f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Na Cecilia posa a la biblioteca que no podia utilitzar cada vegada que el calendari indicava que hi havia un esdeveniment a la plaça de toros"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Na Cecilia posa a la biblioteca que no podia utilitzar cada vegada que el calendari indicava que hi havia un esdeveniment a la plaça de toros                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El 19 de desembre de 2025, na Cecilia va creuar Arxiduc per anar a una reuni&oacute; que havia convocat l&rsquo;Associaci&oacute; de Ve&iuml;ns Coliseu. Un &uacute;nic punt a l&rsquo;ordre del dia: debatre sobre la suspensi&oacute; dels concerts. Hi havia opinions de tota mena. <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/remor-pels-concerts-placa-toros-enfronta-els-veinats-palma-m-estim-hi-hagi-cultura-i-no-tauromaquia_1_12868918.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">La junta directiva del col&middot;lectiu ve&iuml;nal estava a favor del retorn de la m&uacute;sica</a>. Va ser all&agrave; on na Cecilia va con&egrave;ixer n&rsquo;Ana i na Maria. Ara, totes tres, a m&eacute;s de na Begonya i altres afectats pel soroll, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/30-anys-soroll-dels-barris-mes-turistics-palma-on-abans-hi-havia-6-taules-ara-n-hi-22_1_13195804.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">tenen previst constituir una associaci&oacute; pr&ograve;pia.</a>
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;&Eacute;s que no hi ha barri sense silenci... i sense relacions entre les persones. Noltros vivim a nom&eacute;s uns quants portals de dist&agrave;ncia, per&ograve; mai no ens haur&iacute;em conegut sense ser conscients que pat&iacute;em el mateix problema. El meu marit i jo vivim aqu&iacute; des de finals dels vuitanta i hem vist com tot ha anat canviant. Encara no som al rovell tur&iacute;stic de Palma, per&ograve; han anat desapareixent comer&ccedil;os i bars de tota la vida. Aquest barri era treballador i tranquil. Sense aquesta xarxa, &eacute;s dif&iacute;cil evitar que vengui alg&uacute; a fer negoci davant ca teva i et deixi sense dormir&rdquo;, explica n&rsquo;Ana.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">És que no hi ha barri sense silenci... i sense relacions entre les persones. Noltros vivim a només uns quants portals de distància, però mai no ens hauríem conegut si no haguéssim estat conscients que patíem el mateix problema</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Ana</span>
                                        <span>—</span> Veïna del barri de Plaça de Toros
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>El soroll vist des d&rsquo;un octau pis</strong></h2><p class="article-text">
        &ldquo;Estant tan amunt, &eacute;s impossible que el soroll no hi arribi: rebota i s&rsquo;expandeix cap aqu&iacute;&rdquo;, diu la Begonya. La veu de l&rsquo;administrativa jubilada &eacute;s l&rsquo;&uacute;nica que falta a la seva terrassa. Despr&eacute;s de fotografiar-se a la porta de la pla&ccedil;a, n&rsquo;Ana ha tornat a ca seua mentre na Maria i na Cecilia han pujat a casa d&rsquo;aquesta ge&ograve;loga que fa m&eacute;s de dues d&egrave;cades que hi viu.
    </p><p class="article-text">
        &Eacute;s un octau pis: des d&rsquo;all&agrave; dalt es veu una panor&agrave;mica espectacular de la Serra de Tramuntana, la mola del Galatz&oacute; sobresurt entre les muntanyes. Na Begonya no viu gaire lluny de les seues vesines. El seu pis &eacute;s &ldquo;en un carrer paral&middot;lel a Jaume Ferran, dos carrers per damunt de la pla&ccedil;a&rdquo;, un lloc que coneix com a espectadora. All&agrave; hi era, per exemple, l&rsquo;11 de setembre de 2001. El dia dels atemptats contra les Torres Bessones, <a href="https://www.ultimahora.es/noticias/cultura/2001/09/12/830197/manu-chao-ayuda-a-olvidar-la-desgracia.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Manu Chao va tocar davant 14.000 persones al centre de Palma</a>.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;No et sabria dir a quina hora va ser... per&ograve; record que el concert va acabar just despr&eacute;s que es fes fosc, no a mitjanit. Els grans saraus van venir despr&eacute;s.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Quan alg&uacute; es fa gran es torna m&eacute;s llepafils davant la festa que volen gaudir els j&oacute;vens?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;No ho crec. El que va passar aqu&iacute; va ser un canvi de model. <a href="https://www.ultimahora.es/noticias/local/2025/08/01/2437493/solo-flow-freestyle-mallorca-solo-flow-freestyle-mallorca-espectaculo-mas-salvaje-sobre-ruedas-aterriza-agosto.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">El punt d&rsquo;inflexi&oacute; va ser un festival de motos acrob&agrave;tiques</a>. L&rsquo;endem&agrave;, al diari <em>&Uacute;ltima Hora</em>, l&rsquo;organitzador presumia d&rsquo;haver superat els 120 decibels. Any rere any va anar augmentant la quantitat d&rsquo;esdeveniments. Van arribar els festivals per a estudiants de viatge de final de curs.
    </p><p class="article-text">
        <a href="https://www.eldiario.es/euskadi/macrobrote-millar-estudiantes-afectados-pais-viajar-mallorca-obliga-intervenir-sanidad_1_8070777.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">&ndash;Com aquell concert de reggaeton del 2021 que va acabar expandint un brot de coronavirus per Espanya.</a>
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Exacte! Despr&eacute;s, passada la pand&egrave;mia, es va concedir un perm&iacute;s perqu&egrave; hi hagu&eacute;s festes des de les dotze del migdia fins a les dotze de la nit. Dotze hores! Va ser aleshores, a trav&eacute;s de les xarxes socials, que vaig con&egrave;ixer la Maria i l&rsquo;Ana.
    </p><p class="article-text">
        Quan es va unir a l&rsquo;equip, la Begonya va assessorar les seves companyes perqu&egrave; contractessin una empresa de sonometries: &ldquo;Necessitaven professionals i jo tenia algun contacte. La Policia Local les havia fet durant anys en moments en qu&egrave; no hi havia tant de soroll&rdquo;. Els resultats que van obtenir oscil&middot;laven entre els 75 i els 80 decibels. Una intensitat l&iacute;mit: si aquest volum es converteix en rutina, les o&iuml;des en surten perjudicades i l&rsquo;organisme se&rsquo;n ressent.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Quan acabaven els concerts&rdquo;, comenta na Maria, &ldquo;durant hores et quedava el brunzit dins el cap... i no te&rsquo;l podies llevar, no hi havia manera. Mira que m&rsquo;encanta pintar i m&rsquo;encanta cosir, i tenc el pis ple de quadres i de m&agrave;quines, per&ograve; ni tan sols a aix&ograve; em podia dedicar. No em concentrava&rdquo;. Les migranyes no s&oacute;n la pitjor seq&uuml;ela que el soroll de la pla&ccedil;a de toros va deixar a na Maria. Fa uns mesos va patir un ictus que ella relaciona amb la tortura ac&uacute;stica i prolongada dels concerts.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Per aix&ograve; no em llevo les ulleres de sol, perqu&egrave; em treguis m&eacute;s guapa&rdquo;, dir&agrave; al fot&ograve;graf quan la retrati al balconet de ca seua, on hi ha tantes plantes que sembla un jard&iacute; bot&agrave;nic.
    </p><p class="article-text">
        Mentre sona el flaix, la Maria deixar&agrave; anar:
    </p><p class="article-text">
        &ndash;El millor &eacute;s que mai no ens han llevat les ganes de riure. Quan sentia dir que nosaltres est&agrave;vem donant aquesta batalla perqu&egrave; alg&uacute; ens pagava per darrere... riure era l&rsquo;&uacute;nic que podia fer!
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Pablo Sierra del Sol, Francisco Ubilla]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/tres-veines-guanyen-pols-l-administracio-per-dormir-silenci-festa-no-per-davant-descans_1_13263752.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 01 Jun 2026 09:05:26 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/a2e2184f-1179-4098-bfef-f9a52b05e5e5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="381894" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/a2e2184f-1179-4098-bfef-f9a52b05e5e5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="381894" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Tres veïnes de Palma guanyen el pols a l’Administració per dormir en silenci: "La festa no va per davant del descans"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/a2e2184f-1179-4098-bfef-f9a52b05e5e5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Mallorca,Palma,Ruido]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Tres vecinas de Palma ganan el pulso a la Administración para dormir en silencio: “La fiesta no va por delante del descanso”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/tres-vecinas-palma-ganan-pulso-administracion-dormir-silencio-fiesta-no-delante-descanso_1_13261133.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/a2e2184f-1179-4098-bfef-f9a52b05e5e5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Tres vecinas de Palma ganan el pulso a la Administración para dormir en silencio: “La fiesta no va por delante del descanso”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El Ajuntament de Palma ha sido condenado a indemnizar con 3.000 euros a las tres residentes que presentaron un contencioso para lograr que terminaran los conciertos, las fiestas y otros eventos en el recinto de la plaza de toros de la capital balear</p><p class="subtitle">La Justicia exime al Real Madrid de la responsabilidad por el ruido en eventos del Bernabéu y le libra del banquillo</p></div><p class="article-text">
        Dos hermanos juegan a f&uacute;tbol en la gigantesca acera que sirve de acceso al Coliseu Balear, la plaza de toros de Palma. Por un momento, el ni&ntilde;o pisa la pelota &ndash;la ni&ntilde;a protesta, quiere que se la vuelva a pasar&ndash; y se queda mirando a cuatro mujeres que forman una pi&ntilde;a. Se acercan para sacarse una foto: antes de que el fot&oacute;grafo apriete el bot&oacute;n, despliegan un cartel de fondo rojo donde se lee una sentencia en may&uacute;sculas blancas:&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;El ruido es tortura&rdquo;. Debajo hay un <em>hashtag</em> que entrelaza tres palabras: silencio, respeto, civismo.
    </p><p class="article-text">
        A Mar&iacute;a, Ana, Begonya y Cecilia las uni&oacute; la lucha contra los decibelios. Hace unas semanas, supieron que acababan de ganarle a Cort &ndash;el nombre popular que recibe entre los mallorquines el ayuntamiento de la capital&ndash; un juicio. La sentencia, en teor&iacute;a, evitar&aacute; que vuelva a encenderse la m&uacute;sica en el recinto que tienen a su espalda. Ellas son vecinas de este coso taurino y casi centenario. Una joya de la arquitectura neomud&eacute;jar donde en las &uacute;ltimas d&eacute;cadas &ndash;y, sobre todo, en los &uacute;ltimos a&ntilde;os&ndash; se han celebrado m&aacute;s conciertos que corridas. Tambi&eacute;n, otros eventos &ndash;tardeos, fiestas privadas o, incluso, espect&aacute;culos acrob&aacute;ticos de motos&ndash; donde el ruido era la norma. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;A mi marido y a m&iacute; nos hizo vivir en un estado de ira constante&rdquo;, explica Vanessa por tel&eacute;fono. No ha podido sumarse a la foto con sus vecinas porque se encuentra mal. Sufre fibromialgia &ndash;s&iacute;ndrome cr&oacute;nico del sistema nervioso&ndash; y lupus &ndash;una enfermedad autoinmunitaria cr&oacute;nica en la que el sistema inmunol&oacute;gico ataca por error los tejidos y &oacute;rganos sanos&ndash;, dos patolog&iacute;as &ldquo;que ha agravado no poder dormir&rdquo;. Ella vive en un piso situado en Arxiduc, una de las principales calles del ensanche palmesano, y disfruta de una terraza con vistas a la plaza de toros. Luz, aire fresco y, al alcance de la mano, los ornamentados arcos que dise&ntilde;&oacute; Gaspar Benn&agrave;ssar i Moner a finales de los a&ntilde;os veinte del siglo pasado. Estar tan cerca de una de las obras m&aacute;s brillantes del t&oacute;tem del modernismo mallorqu&iacute;n fue uno de los atractivos que llevaron a Vanessa y a su marido a comprar aquel piso en 2012.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e29baf3a-79ef-4b9a-b9b7-5792f787fd81_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e29baf3a-79ef-4b9a-b9b7-5792f787fd81_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e29baf3a-79ef-4b9a-b9b7-5792f787fd81_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e29baf3a-79ef-4b9a-b9b7-5792f787fd81_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e29baf3a-79ef-4b9a-b9b7-5792f787fd81_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e29baf3a-79ef-4b9a-b9b7-5792f787fd81_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e29baf3a-79ef-4b9a-b9b7-5792f787fd81_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Begonya, geóloga de profesión, asesoró a las demandantes para que encontraran una empresa “profesional e independiente” que hiciera sonometrías."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Begonya, geóloga de profesión, asesoró a las demandantes para que encontraran una empresa “profesional e independiente” que hiciera sonometrías.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ndash; Yo estoy en contra de la tauromaquia &ndash;explica Vanessa&ndash;, pero soy historiadora del arte, s&eacute; muy bien cu&aacute;l es el valor que tiene este edificio. Vivir cerca de &eacute;l fue un est&iacute;mulo para mudarnos aqu&iacute;.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        &ndash; &iquest;Y no imaginabas que pudiera ser una trampa? En el Coliseu Balear ya se organizaban conciertos en los a&ntilde;os ochenta.
    </p><p class="article-text">
        &ndash; Bueno&hellip; nos informamos, hicimos una peque&ntilde;a encuesta y nos dijeron que, adem&aacute;s de la corrida que siempre organizan en agosto, hab&iacute;a jaleo sobre todo algunas noches de verano, pero que se pod&iacute;a soportar. El problema de verdad lo hemos sentido en los &uacute;ltimos dos a&ntilde;os, cuando entr&oacute; la empresa que gestion&oacute; la plaza hasta el pasado oto&ntilde;o. Esos conciertos y todas las fiestas que se han hecho all&iacute; dentro me han hecho sufrir el doble. Por una parte, nos trag&aacute;bamos el ruido de los camiones que transportaban el material, las pruebas de sonido, la luz de los focos nos entraba en casa y el barullo, no solo de los altavoces, sino del p&uacute;blico. Cuando el ser humano se re&uacute;ne en una gran multitud se olvida de respetar ciertas normas. Es algo natural. Pero es que luego me ha dado angustia tambi&eacute;n ver c&oacute;mo usaban gr&uacute;as para meter materiales en la plaza que no cab&iacute;an por las puertas. El Coliseu Balear tiene un valor enorme y se le han dado algunos usos que, aunque sea privado, creo que no le corresponder&iacute;an. Hay que entender que el uso de los edificios tiene que cambiar, adaptarse a los tiempos. Cuando se construy&oacute;, esta zona era el extrarradio de la ciudad. Ahora es el centro. No es el lugar para organizar conciertos para miles de personas.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Cuando el ser humano se reúne en una gran multitud se olvida de respetar ciertas normas. Es algo natural. Cuando se construyó, esta zona era el extrarradio de la ciudad. Ahora es el centro. No es el lugar para organizar conciertos para miles de personas</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Vanessa</span>
                                        <span>—</span> Vecina del barrio de Plaza de Toros
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ndash;En noviembre, Cort le quit&oacute; el permiso para organizar eventos al &uacute;ltimo promotor que explotaba la plaza de toros. &iquest;C&oacute;mo ha cambiado vuestra vida desde entonces?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Tengo dos hijas, de siete y de cinco. La mayor es m&aacute;s reservada y lo hab&iacute;a llevado con m&aacute;s estoicismo, pero la peque&ntilde;a no para de decirme: &ldquo;Mam&aacute;, qu&eacute; bien que ahora podamos dormir&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text">La demanda que lo cambi&oacute; todo</h2><p class="article-text">
        Cuando el Ajuntament de Palma oblig&oacute; a Es Colisseu Centre Cultural la programaci&oacute;n que hab&iacute;a dise&ntilde;ado para la presente primavera &ndash;iban a llenar un recinto con capacidad para 8.000 espectadores con grupos como La Gossa Sorda o Fito y Fitipaldis&ndash;, tres personas ya hab&iacute;an denunciado &ldquo;la tortura ac&uacute;stica&rdquo; que sufr&iacute;an ante la Justicia. Fueron Ana, Mar&iacute;a y un tercer vecino que ha preferido no aparecer en este reportaje. Las dos primeras son amigas, de hecho, gracias a su activismo en pro del descanso. 
    </p><p class="article-text">
        Desde que Mar&iacute;a se traslad&oacute; a Mallorca desde Barcelona para trabajar en banca &ndash;no tard&oacute;, sin embargo, en conseguir una &ldquo;buena indemnizaci&oacute;n por despido para dedicarse a otros menesteres&rdquo;&mdash;, Ana &ndash;que, curiosamente, era administrativa en Cort&ndash; y ella dicen haberse reunido con siete alcaldes diferentes: Joan Fageda (PP), Catalina Cirer (PP), Aina Calvo (PSIB-PSOE), Mateu Isern (PP), Antoni Noguera (M&eacute;s), Jos&eacute; Hila (PSIB-PSOE) y Jaime Mart&iacute;nez (PP, el actual). &ldquo;Todos los que ha tenido Palma menos Ramon Aguil&oacute;, con el que jur&eacute; el cargo cuando entr&eacute; a trabajar en el ayuntamiento&rdquo;, dice ir&oacute;nica Ana. Mar&iacute;a, a&uacute;n m&aacute;s mordaz, recoge el hilo: &ldquo;Y de todos ellos, la &uacute;nica que nos hizo algo de caso fue Aina Calvo. La mayor&iacute;a nos trat&oacute; con desprecio y algunos, directamente, nos llegaron a insultar. Tanto de izquierdas como de derechas, &iquest;eh? Fue en &eacute;poca de Carolina Cirer [1999-2003] cuando se dio carta blanca a los promotores para que pudieran hacer cualquier cosa aqu&iacute; dentro&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Hartas de predicar en el desierto &ldquo;durante a&ntilde;os&rdquo; y de buscar abogados &ldquo;que no se quer&iacute;an comprometer y daban largas cuando ve&iacute;an que tendr&iacute;an que enfrentarse a Cort&rdquo;, Mar&iacute;a, Ana y un tercer demandante decidieron cambiar de estrategia. Despu&eacute;s de la pandemia, se pusieron en manos del despacho de Andr&eacute;s Morey Navarro. Este abogado es miembro de Juristas Contra el Ruido. Como se lee en su web, &ldquo;una asociaci&oacute;n integrada por profesionales del derecho sensibilizados y especializados en contaminaci&oacute;n ac&uacute;stica&rdquo;. El conflicto que pon&iacute;an encima de la mesa le resultaba muy familiar a Morey. Tambi&eacute;n se hab&iacute;a involucrado en el proceso judicial mediante el que decenas de vecinos buscaban acallar los conciertos que se celebraban en la Ciutat de les Arts i les Ci&egrave;ncies. Esta primavera, valencianos y palmesanos ganaron las dos causas.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/83f73ef0-3763-4b57-8708-90f3f45f0e74_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/83f73ef0-3763-4b57-8708-90f3f45f0e74_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/83f73ef0-3763-4b57-8708-90f3f45f0e74_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/83f73ef0-3763-4b57-8708-90f3f45f0e74_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/83f73ef0-3763-4b57-8708-90f3f45f0e74_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/83f73ef0-3763-4b57-8708-90f3f45f0e74_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/83f73ef0-3763-4b57-8708-90f3f45f0e74_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="No es un ‘chroma’ ni inteligencia artificial: el piso en el que Ana vive con su marido está pegadísimo al coso taurino."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                No es un ‘chroma’ ni inteligencia artificial: el piso en el que Ana vive con su marido está pegadísimo al coso taurino.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text">Indemnizaciones que no cubren los gastos</h2><p class="article-text">
        El 26 de marzo, una sentencia conden&oacute; al Ajuntament de Val&egrave;ncia a pagar 138.000 euros a los afectados por el ruido del Festival de Les Arts, el Big Sound o el Love the 90&rsquo;s. El 19 de mayo, Ana, Mar&iacute;a y su compa&ntilde;ero de fatigas recibieron una llamada con sabor a victoria: el Ajuntament de Palma renunciaba a recurrir la sentencia del Tribunal Superior de Just&iacute;cia de les Illes Balears (TSJB). En abril, le hab&iacute;a condenado a pagar 9.000 euros a los demandantes como compensaci&oacute;n por las molestias sufridas a causa de las actividades que se hab&iacute;an celebrado en la plaza de toros con permiso municipal. &iquest;La raz&oacute;n de la diferencia entre las cantidades? El n&uacute;mero de vecinos que pleite&oacute;. En Valencia fueron cuarenta y seis. En Palma, s&oacute;lo tres. La indemnizaci&oacute;n es la misma: 3.000 euros por cabeza. &ldquo;Lo que marca la jurisprudencia del Tribunal Supremo por da&ntilde;os morales si no hay informes m&eacute;dicos que demuestren un da&ntilde;o f&iacute;sico acreditado&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        En t&eacute;rminos econ&oacute;micos, fue un mal negocio para Ana, Mar&iacute;a y el tercer demandante. Reunir las pruebas que necesitaron para ganar el juicio les cost&oacute; 24.000. En otros t&eacute;rminos, fue un negocio redondo. Mar&iacute;a lo explica de forma breve y contundente:
    </p><p class="article-text">
        &ndash; No sabes lo bien que se duerme cuando te dan la raz&oacute;n.
    </p><h2 class="article-text">Cort no da explicaciones tras perder el juicio</h2><p class="article-text">
        La sentencia que no recurri&oacute; Cort confirm&oacute; que suspender los conciertos en el Coliseu Balear no exim&iacute;a a la Administraci&oacute;n de pagar indemnizaciones. &ldquo;Suele ser una pr&aacute;ctica habitual de los ayuntamientos para confundir a los jueces y, de hecho, en este caso lo consiguieron&rdquo;, explican por escrito desde el despacho de Andr&eacute;s Morey: &ldquo;Nosotros presentamos una reclamaci&oacute;n al Ayuntamiento para la protecci&oacute;n de los derechos fundamentales que se estaban violando a trav&eacute;s de la contaminaci&oacute;n ac&uacute;stica, la reclamaci&oacute;n solicitaba una indemnizaci&oacute;n de 3.000 euros por vecino y la clausura de la actividad ruidosa. Al no contestar fuimos al contencioso y, en primera instancia, antes de que recayera sentencia, el Ayuntamiento adopt&oacute; la medida de clausura y les dieron la raz&oacute;n. Nosotros presentamos recurso de apelaci&oacute;n y el TSJB fall&oacute; a favor de nuestros representados&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        elDiario.es contact&oacute; en diversas ocasiones con el gabinete de prensa del Ajuntament de Palma para recabar su punto de vista. La &uacute;nica respuesta que obtuvo por parte del equipo de gobierno &ndash;minor&iacute;a del PP, apoyo externo de Vox en los plenos&ndash; fue: &ldquo;No se ha presentado recurso. El Consistorio ya adopt&oacute; medidas en la misma l&iacute;nea [del fallo judicial] al suspender la actividad&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/66505e84-daad-469a-ba22-7b96c69f2097_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/66505e84-daad-469a-ba22-7b96c69f2097_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/66505e84-daad-469a-ba22-7b96c69f2097_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/66505e84-daad-469a-ba22-7b96c69f2097_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/66505e84-daad-469a-ba22-7b96c69f2097_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/66505e84-daad-469a-ba22-7b96c69f2097_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/66505e84-daad-469a-ba22-7b96c69f2097_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El domicilio de María es un primer piso que da directamente al recinto del Coliseo Balear."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El domicilio de María es un primer piso que da directamente al recinto del Coliseo Balear.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text">La uni&oacute;n vecinal hace la fuerza</h2><p class="article-text">
        &ldquo;A m&iacute; me ha cambiado la vida conocerlas: ellas demuestran que cuando la ciudadan&iacute;a protesta, persiste e insiste en que se cumplan sus derechos&hellip; puede ganar. La fiesta de muchos no puede pasar por delante del descanso de una sola persona&rdquo;, cuenta Cecilia. Esta profesora de Literatura naci&oacute; en San Isidro, una de las ciudades que integran el Gran Buenos Aires, m&aacute;s de quince millones de habitantes en una superficie &ndash;13.000 kil&oacute;metros cuadrados&ndash; que no cuadriplica la de Mallorca: &ldquo;Y nunca, ni cuando viv&iacute;a all&aacute; ni desde que vivo ac&aacute;, hace m&aacute;s de veinte a&ntilde;os, hab&iacute;a sufrido lo mismo desde que nos mudamos tan cerca de la plaza de toros&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">A mí me ha cambiado la vida conocerlas: ellas demuestran que cuando la ciudadanía protesta, persiste e insiste en que se cumplan sus derechos… puede ganar. La fiesta de muchos no puede pasar por delante del descanso de una sola persona</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Cecilia</span>
                                        <span>—</span> Vecina del barrio de Plaza de Toros
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Cecilia, su marido y su hija &ndash;una veintea&ntilde;era que estaba estudiando entonces Biotecnolog&iacute;a&ndash; se mudaron a un piso que hasta noviembre tuvo dos caras. Un pasillo largu&iacute;simo conecta las habitaciones que quedan junto a la puerta de entrada con las estancias &ndash;el sal&oacute;n, la cocina&ndash; que da a la calle. Toda la vivienda es muy luminosa porque la zona interior, en realidad, no lo es: mira al Coliseu Balear. All&iacute; instal&oacute; Cecilia su estudio, una biblioteca cargada de cl&aacute;sicos &ndash;las obras completas de Dostoievski, <em>La Regenta</em> de Clar&iacute;n&hellip;&ndash; a la que renunciaba cada vez que hab&iacute;a concierto. Despu&eacute;s ver&iacute;a en la prensa que el Ajuntament de Palma hab&iacute;a suspendido el permiso musical a los promotores que gestionaban la plaza. Querr&iacute;a entonces enterarse si otras vecinas estaban protestando de alguna manera para que la farra no regresara. Cruzar&iacute;a la calle.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bb8eabf4-b06b-4d1e-b141-66c010003d9f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bb8eabf4-b06b-4d1e-b141-66c010003d9f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bb8eabf4-b06b-4d1e-b141-66c010003d9f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bb8eabf4-b06b-4d1e-b141-66c010003d9f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bb8eabf4-b06b-4d1e-b141-66c010003d9f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bb8eabf4-b06b-4d1e-b141-66c010003d9f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/bb8eabf4-b06b-4d1e-b141-66c010003d9f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Cecilia posa en la biblioteca que no podía utilizar cada vez que el calendario indicaba que había un evento en la plaza de toros."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Cecilia posa en la biblioteca que no podía utilizar cada vez que el calendario indicaba que había un evento en la plaza de toros.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El 19 de diciembre de 2025, Cecilia atraves&oacute; Arxiduc para ir a una reuni&oacute;n que hab&iacute;a convocado la Associaci&oacute; de Ve&iuml;nats Coliseu. Un &uacute;nico punto en el orden del d&iacute;a: debatir sobre la suspensi&oacute;n de los conciertos. Hab&iacute;a voces de todo tipo. <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/ruido-conciertos-plaza-toros-enfrenta-vecinos-palma-prefiero-cultura-tauromaquia_1_12868256.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">La junta directiva del colectivo vecinal estaba a favor del retorno de la m&uacute;sica</a>. All&iacute; fue donde Cecilia conoci&oacute; a Ana y a Mar&iacute;a. <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/30-anos-ruido-barrios-turisticos-palma-habia-6-mesas-ahora-hay-22_1_13195205.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Ahora, las tres, adem&aacute;s de Begonya y otros afectados por el ruido, planean constituir una asociaci&oacute;n propia</a>. &ldquo;Es que no hay barrio sin silencio&hellip; y sin relaciones entre las personas. Nosotras vivimos a s&oacute;lo unos portales de distancia, pero nunca nos hubi&eacute;ramos conocido sin ser conscientes de que sufr&iacute;amos el mismo problema. Mi marido y yo llevamos aqu&iacute; desde finales de los ochenta y hemos visto c&oacute;mo ha ido cambiando todo. No estamos todav&iacute;a en el meollo tur&iacute;stico de Palma, pero han ido desapareciendo comercios y bares de toda la vida. Este barrio era trabajador y tranquilo. Sin esa red, es dif&iacute;cil evitar que venga alguien a hacer negocio a la puerta de tu casa y te deje sin dormir&rdquo;, explica Ana.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Es que no hay barrio sin silencio… y sin relaciones entre las personas. Nosotras vivimos a sólo unos portales de distancia, pero nunca nos hubiéramos conocido sin ser conscientes de que sufríamos el mismo problema</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Ana</span>
                                        <span>—</span> Vecina del barrio de Plaza de Toros
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text">El ruido visto desde un octavo piso</h2><p class="article-text">
        &ldquo;Al estar tan alto, es imposible que no llegue el ruido: rebota y se expande hacia arriba&rdquo;, dice Begonya. La voz de la administrativa jubilada es la &uacute;nica que falta en su terraza. Despu&eacute;s de fotografiarse en la puerta del coso, Ana se ha retirado a su hogar mientras Mar&iacute;a y Cecilia han subido a casa de esta ge&oacute;loga que lleva viviendo desde hace m&aacute;s dos d&eacute;cadas. Es un octavo piso: desde all&iacute; arriba se ve una panor&aacute;mica de la Serra de Tramuntana espectacular, la mole del Galatz&oacute; sobresale entre las monta&ntilde;as. Begonya no vive muy lejos de sus vecinas. Su piso est&aacute; &ldquo;en una paralela a Jaume Ferran, dos calles por encima de la plaza&rdquo;, un lugar que conoce como espectadora. All&iacute; estuvo, por ejemplo,&nbsp;el 11 de septiembre de 2001, el d&iacute;a que atentaron contra las Torres Gemelas, <a href="https://www.ultimahora.es/noticias/cultura/2001/09/12/830197/manu-chao-ayuda-a-olvidar-la-desgracia.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Manu Chao toc&oacute; ante 14.000 personas en el centro de Palma</a>.
    </p><p class="article-text">
        &ndash; No sabr&iacute;a decirte a qu&eacute; hora fue&hellip; pero recuerdo que el concierto acab&oacute; justo despu&eacute;s de que oscureciera, no a medianoche. Los grandes saraos vinieron despu&eacute;s. 
    </p><p class="article-text">
        &ndash; &iquest;Cuando alguien se hace mayor se vuelve m&aacute;s quisquilloso ante la fiesta que quieren disfrutar los j&oacute;venes?
    </p><p class="article-text">
        &ndash; No lo creo. Lo que sucedi&oacute; aqu&iacute; fue un cambio de modelo. <a href="https://www.ultimahora.es/noticias/local/2025/08/01/2437493/solo-flow-freestyle-mallorca-solo-flow-freestyle-mallorca-espectaculo-mas-salvaje-sobre-ruedas-aterriza-agosto.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">El punto de inflexi&oacute;n fue un festival de motos acrob&aacute;ticas</a>. Al d&iacute;a siguiente, sali&oacute; en el diario &Uacute;ltima Hora el organizador presumiendo de haber superado los 120 decibelios. A&ntilde;o tras a&ntilde;o fueron aumentando la cantidad de eventos. Llegaron los festivales para estudiantes de viaje de fin de curso.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        &ndash; <a href="https://www.eldiario.es/euskadi/macrobrote-millar-estudiantes-afectados-pais-viajar-mallorca-obliga-intervenir-sanidad_1_8070777.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Como aquel concierto de reguet&oacute;n de 2021 que termin&oacute; expandiendo un brote de coronavirus por Espa&ntilde;a.</a>
    </p><p class="article-text">
        &ndash; &iexcl;Exacto! Luego, al pasar la pandemia, se concedi&oacute; un permiso para que hubiera fiestas desde las doce del mediod&iacute;a hasta las doce de la noche. &iexcl;Doce horas! Entonces, a trav&eacute;s de redes sociales, fue como conoc&iacute; a Mar&iacute;a y a Ana.
    </p><p class="article-text">
        Al unirse al equipo, Begonya asesor&oacute; a sus compa&ntilde;eras para que contrataran a una empresa de sonometr&iacute;as: &ldquo;Necesitaban profesionales y yo ten&iacute;a alg&uacute;n contacto. La Polic&iacute;a Local las hab&iacute;a hecho durante a&ntilde;os en momentos en los que no hab&iacute;a tanto ruido&rdquo;. Los resultados que consiguieron se mov&iacute;an entre los 75 y los 80 decibelios. La potencia l&iacute;mite: si ese volumen se convierte en rutina, ensordecen los o&iacute;dos, el organismo se resiente. &ldquo;Cuando terminaban los conciertos&rdquo;, comenta Mar&iacute;a, &ldquo;durante horas se te quedaba el runr&uacute;n dentro de la cabeza&hellip; y no te lo pod&iacute;as quitar, no hab&iacute;a manera. Mira que me encanta pintar y me encanta coser, y tengo el piso lleno de cuadros y de m&aacute;quinas, pero ni a eso pod&iacute;a dedicarme. No me concentraba&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Las jaquecas no son la peor secuela que le dej&oacute; a Mar&iacute;a el ruido de la plaza de toros. Hace unos meses sufri&oacute; un ictus que ella relaciona con la tortura, ac&uacute;stica y prolongada, de los conciertos. &ldquo;Por eso no me quito las gafas de sol, para que me saques m&aacute;s guapa&rdquo;, le dir&aacute; al fot&oacute;grafo cuando la retrate en el balconcillo de su casa, tantas plantas hay que parece un jard&iacute;n bot&aacute;nico. Mientras suena el <em>flash</em>, Mar&iacute;a soltar&aacute;:
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Lo bueno es que nunca nos han quitado las ganas de re&iacute;r. Cuando escuchaba decir que nosotras est&aacute;bamos dando la batalla porque alguien nos pagaba por detr&aacute;s&hellip; &iexcl;re&iacute;rme era lo &uacute;nico que pod&iacute;a hacer!
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Pablo Sierra del Sol, Francisco Ubilla]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/tres-vecinas-palma-ganan-pulso-administracion-dormir-silencio-fiesta-no-delante-descanso_1_13261133.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 01 Jun 2026 04:00:59 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/a2e2184f-1179-4098-bfef-f9a52b05e5e5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="381894" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/a2e2184f-1179-4098-bfef-f9a52b05e5e5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="381894" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Tres vecinas de Palma ganan el pulso a la Administración para dormir en silencio: “La fiesta no va por delante del descanso”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/a2e2184f-1179-4098-bfef-f9a52b05e5e5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Mallorca,Palma,Ruido]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Catalina Moragues, autora de un estudio del franquismo que 'oculta' el PP: “España ha negado el derecho a la Justicia”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/catalina-moragues-autora-estudio-franquismo-oculta-pp-espana-negado-derecho-justicia_1_13193791.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/bcc52884-37e9-486b-97f5-7e2843cb3851_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Catalina Moragues, autora de un estudio del franquismo que &#039;oculta&#039; el PP: “España ha negado el derecho a la Justicia”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La reconocida jurista aborda en su informe –que permanece sin publicar junto a otras 14 obras indéditas por decisión del Govern balear de Marga Prohens– hasta qué punto el Estado ha respondido ante los crímenes de la dictadura siguiendo el derecho internacional</p><p class="subtitle">El PP mantiene 'ocultos' 15 estudios inéditos de la represión franquista en Balears que costaron 218.000 euros
</p></div><p class="article-text">
        En octubre de 1977, el Parlamento espa&ntilde;ol daba luz verde a la <a href="https://www.eldiario.es/politica/permite-impunidad-crimenes-franquismo-cumple_1_3131780.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Ley de Amnist&iacute;a</a>, celebrada entonces, tras casi cuatro d&eacute;cadas de dictadura, como uno de los hitos de la transici&oacute;n en el camino hacia la democracia. Aquella norma, que permiti&oacute; la liberaci&oacute;n de miles de presos pol&iacute;ticos y el retorno de los exiliados, acab&oacute; blindando en la pr&aacute;ctica la impunidad judicial de funcionarios, agentes del orden p&uacute;blico y otros responsables de los cr&iacute;menes cometidos por el aparato franquista. En aras a la &ldquo;reconciliaci&oacute;n&rdquo; nacional, el texto amnistiaba no solo a las v&iacute;ctimas, sino tambi&eacute;n a los verdugos, una decisi&oacute;n que colisionaba con el compromiso asumido por Espa&ntilde;a apenas unos meses antes: en abril de ese mismo a&ntilde;o, el Estado hab&iacute;a ratificado el <a href="https://www.ohchr.org/es/instruments-mechanisms/instruments/international-covenant-civil-and-political-rights" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Pacto Internacional de Derechos Civiles y Pol&iacute;ticos</a>, que obliga a investigar y garantizar justicia ante las violaciones de los derechos humanos. Espa&ntilde;a, sin embargo, decidi&oacute; olvidar. 
    </p><p class="article-text">
        Sobre ello puso negro sobre blanco, en 2014, el relator de la ONU <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/onu-espana-guerra-civil-franquismo_1_4683520.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Pablo de Greiff</a>. En un demoledor informe, puso de manifiesto la deuda estructural del pa&iacute;s con las v&iacute;ctimas del franquismo, marcada por la ausencia de una pol&iacute;tica de Estado en materia de verdad, justicia y reparaci&oacute;n. Recriminaba, asimismo, que algunos de los cap&iacute;tulos m&aacute;s oscuros de la contienda y el r&eacute;gimen franquista continuaban envueltos en silencio, como los trabajos forzosos de presos, las muertes en bombardeos y los ni&ntilde;os robados. Reprochaba la &ldquo;indiferencia&rdquo; institucional que <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/relator-onu_1_5042021.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">deleg&oacute; en las familias y las asociaciones la exhumaci&oacute;n de sus muertos</a>. Y denunciaba las restrictivas interpretaciones que los tribunales hab&iacute;an realizado de la Ley de Amnist&iacute;a. Pablo de Greiff lo dej&oacute; claro: una democracia no se fortalece evitando estos debates, sino afront&aacute;ndolos, por muy &ldquo;complejos e inc&oacute;modos&rdquo; que sean. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;El derecho a la Justicia ha sido denegado en Espa&ntilde;a&rdquo;, resume desde Mallorca Catalina Moragues, autora de uno de los <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-mantiene-ocultos-15-estudios-ineditos-represion-franquista-balears-costaron-218-000-euros_1_13123368.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">quince estudios in&eacute;ditos sobre memoria democr&aacute;tica </a>que el Govern balear encarg&oacute; durante la pasada legislatura y que el actual Ejecutivo del PP mantiene sin difundir -seg&uacute;n su versi&oacute;n, porque uno de los trabajos est&aacute; pendiente de ser &ldquo;enmendado&rdquo;-. La jurista, la primera autora de los quince estudios 'ocultados' que decide hablar con un medio de comunicaci&oacute;n, concede, sin embargo, que el escenario comenz&oacute; a cambiar con la ley estatal de memoria democr&aacute;tica de 2022, que, por primera vez, incorpora de forma expresa los principios de verdad, justicia y reparaci&oacute;n. 
    </p><p class="article-text">
        Figura clave para entender el antifranquismo y la lucha obrera en Mallorca, Moragues (Alar&oacute;, 1951) fue elegida en las listas del Partido Comunista en las primeras elecciones municipales democr&aacute;ticas y form&oacute; parte del primer despacho laboralista de Balears, desde donde defendi&oacute; los derechos de los trabajadores en plena Transici&oacute;n. Su trayectoria combina compromiso pol&iacute;tico, ejercicio del derecho -fue magistrada en la Audiencia Provincial de Palma- y activismo social, y ofrece un testimonio directo sobre la resistencia al franquismo, la construcci&oacute;n del sindicalismo y los retos actuales de la izquierda.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/375398dc-e9a7-4f71-8767-79db222f79ac_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/375398dc-e9a7-4f71-8767-79db222f79ac_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/375398dc-e9a7-4f71-8767-79db222f79ac_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/375398dc-e9a7-4f71-8767-79db222f79ac_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/375398dc-e9a7-4f71-8767-79db222f79ac_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/375398dc-e9a7-4f71-8767-79db222f79ac_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/375398dc-e9a7-4f71-8767-79db222f79ac_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Catalina Moragues, en su vivienda, junto a uno de sus perros"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Catalina Moragues, en su vivienda, junto a uno de sus perros                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Entre libros e ingente documentaci&oacute;n, Moragues recibe a elDiario.es en su vivienda, donde desgrana con precisi&oacute;n jur&iacute;dica y memoria militante las grietas de un sistema que, a su juicio, contin&uacute;a sin garantizar plenamente los derechos de las v&iacute;ctimas del franquismo. Moragues sit&uacute;a su an&aacute;lisis en el &aacute;mbito de la llamada justicia transicional -el marco desarrollado por Naciones Unidas para abordar violaciones masivas de derechos humanos en contextos de dictaduras o conflictos- y analiza hasta qu&eacute; punto Espa&ntilde;a ha respondido ante los cr&iacute;menes del r&eacute;gimen franquista a la luz del derecho internacional de los derechos humanos. La conclusi&oacute;n es contundente: Espa&ntilde;a no solo arrastra el legado de una represi&oacute;n que impuso una memoria oficial que &ldquo;solo hablaba de los ca&iacute;dos por Dios y por Espa&ntilde;a&rdquo;, sino que mantiene un bloqueo estructural que impide investigar judicialmente estos cr&iacute;menes, evidenciando una deuda democr&aacute;tica a&uacute;n no resuelta.
    </p><p class="article-text">
        Su diagn&oacute;stico se apoya en el an&aacute;lisis de la pr&aacute;ctica judicial de las &uacute;ltimas d&eacute;cadas, durante las cuales tribunales y fiscal&iacute;as han mantenido una interpretaci&oacute;n uniforme que ha impedido aplicar plenamente los est&aacute;ndares internacionales de derechos humanos y abrir la v&iacute;a penal a estas investigaciones, recurriendo de forma reiterada a dos argumentos: la prescripci&oacute;n de los delitos y la aplicaci&oacute;n de la Ley de Amnist&iacute;a. La jurista asevera que esta interpretaci&oacute;n entra de lleno en conflicto con el derecho internacional, que considera imprescriptibles los cr&iacute;menes contra la humanidad y define la desaparici&oacute;n forzada como un delito permanente mientras no se esclarezca el destino de la v&iacute;ctima. A pesar de que la propia Constituci&oacute;n, en su art&iacute;culo 10.2, insta a interpretar los derechos fundamentales conforme a los tratados internacionales ratificados por Espa&ntilde;a, esa cl&aacute;usula apenas ha tenido efectos en la pr&aacute;ctica judicial cuando se trata de investigar los cr&iacute;menes del franquismo. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb240e29-4564-4f48-a915-1b0416359bea_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb240e29-4564-4f48-a915-1b0416359bea_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb240e29-4564-4f48-a915-1b0416359bea_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb240e29-4564-4f48-a915-1b0416359bea_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb240e29-4564-4f48-a915-1b0416359bea_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb240e29-4564-4f48-a915-1b0416359bea_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/cb240e29-4564-4f48-a915-1b0416359bea_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Catalina Moragues: &quot;Solo el pleno respeto de los derechos humanos genera verdad, justicia, paz y seguridad. En definitiva, la posibilidad de reconciliación&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Catalina Moragues: &quot;Solo el pleno respeto de los derechos humanos genera verdad, justicia, paz y seguridad. En definitiva, la posibilidad de reconciliación&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Qu&eacute; aborda espec&iacute;ficamente su informe?</strong>
    </p><p class="article-text">
        El estudio analiza las obligaciones que tiene el Estado espa&ntilde;ol, desde el punto de vista del derecho internacional de los derechos humanos, para dar respuesta a las violaciones masivas, sistem&aacute;ticas y generalizadas que se produjeron durante la guerra civil y la dictadura franquista. Estas obligaciones se encuadran en lo que Naciones Unidas denomina justicia transicional, es decir, el conjunto de mecanismos que deben aplicarse en contextos de transici&oacute;n de un r&eacute;gimen autoritario a uno democr&aacute;tico. 
    </p><p class="article-text">
        Este marco se articula en torno a cuatro pilares fundamentales: verdad, justicia, reparaci&oacute;n y garant&iacute;as de no repetici&oacute;n. Mi trabajo examina hasta qu&eacute; punto estos principios se han aplicado en Espa&ntilde;a y, m&aacute;s en concreto, en Balears, a ra&iacute;z de las dos leyes auton&oacute;micas de fosas y memoria democr&aacute;tica, tanto desde el punto de vista legislativo como judicial. Y la conclusi&oacute;n es clara: en lo que respecta al derecho a la justicia, este derecho ha sido denegado en Espa&ntilde;a, es decir, no han sido investigadas judicialmente las violaciones de derechos humanos cometidas durante el franquismo pese a que existe una obligaci&oacute;n internacional de hacerlo.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La conclusión es clara: en lo que respecta al derecho a la justicia, este derecho ha sido denegado en España para las víctimas del franquismo</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>Los tribunales espa&ntilde;oles han venido argumentando que esos delitos estar&iacute;an prescritos o amparados por la Ley de Amnist&iacute;a de 1977. &iquest;Es compatible esa interpretaci&oacute;n con el derecho internacional?</strong>
    </p><p class="article-text">
        No. El derecho internacional establece que los cr&iacute;menes contra la humanidad son imprescriptibles y que la desaparici&oacute;n forzada es un delito permanente, mientras no se esclarezca el destino de la v&iacute;ctima. Por tanto, no se puede cerrar la puerta a la investigaci&oacute;n con esos argumentos. Adem&aacute;s, hay una cuesti&oacute;n jur&iacute;dica de fondo que considero especialmente relevante: Espa&ntilde;a ratific&oacute; en abril de 1977 el Pacto Internacional de Derechos Civiles y Pol&iacute;ticos, que a trav&eacute;s de su art&iacute;culo 2 obliga a los Estados a garantizar recursos efectivos ante violaciones de derechos humanos, es decir, a investigar, perseguir y reparar. Sin embargo, apenas unos meses despu&eacute;s, en octubre de 1977, se aprob&oacute; la Ley de Amnist&iacute;a. En su art&iacute;culo 2.f se inclu&iacute;an los delitos cometidos por funcionarios y agentes del orden p&uacute;blico contra el ejercicio de los derechos de las personas. Es decir, la amnist&iacute;a se extend&iacute;a tambi&eacute;n a quienes hab&iacute;an vulnerado derechos humanos.
    </p><p class="article-text">
        Desde mi punto de vista, esta inclusi&oacute;n plantea una contradicci&oacute;n clara con el propio Pacto Internacional. Si el Estado asume la obligaci&oacute;n de investigar esas violaciones, no puede al mismo tiempo aprobar una norma que impida hacerlo. Esa tensi&oacute;n entre el derecho internacional y la normativa interna ha sido se&ntilde;alada reiteradamente por organismos internacionales, como el Comit&eacute; de Derechos Humanos de Naciones Unidas, que ha advertido en varias ocasiones de que Espa&ntilde;a contraviene sus obligaciones al aplicar la Ley de Amnist&iacute;a en estos casos. Ya lo advirti&oacute; en 2014 relator de la ONU Pablo de Greiff: en Espa&ntilde;a este tema se estaba tratando como una cuesti&oacute;n pol&iacute;tica, cuando deber&iacute;a estar por encima de cualquier inter&eacute;s partidista.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Si el Estado asume la obligación de investigar esas violaciones [del franquismo], no puede al mismo tiempo aprobar una norma que impida hacerlo. El Comité de Derechos Humanos de Naciones Unidas ha advertido en varias ocasiones de que España contraviene sus obligaciones al aplicar la Ley de Amnistía en estos casos</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/55bd2353-33d5-4d75-8786-d200888f8aa7_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/55bd2353-33d5-4d75-8786-d200888f8aa7_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/55bd2353-33d5-4d75-8786-d200888f8aa7_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/55bd2353-33d5-4d75-8786-d200888f8aa7_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/55bd2353-33d5-4d75-8786-d200888f8aa7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/55bd2353-33d5-4d75-8786-d200888f8aa7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/55bd2353-33d5-4d75-8786-d200888f8aa7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Miembros del Gobierno aplauden, de pie, tras haber sido aprobada la Ley sobre Amnistía el 14 de octubre de 1977"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Miembros del Gobierno aplauden, de pie, tras haber sido aprobada la Ley sobre Amnistía el 14 de octubre de 1977                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Javier P&eacute;rez Royo, jurista y catedr&aacute;tico de Derecho Constitucional, apunta que si los cr&iacute;menes de guerra, de lesa humanidad, genocidio y tortura no han sido perseguidos en la Espa&ntilde;a democr&aacute;tica </strong><a href="https://www.eldiario.es/contracorriente/ley-amnistia-no-problema_132_8507926.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>no es a causa de la Ley de Amnist&iacute;a, sino por la interpretaci&oacute;n que de la misma han hechos los jueces y magistrados </strong></a><strong>del Poder Judicial en general, y del Tribunal Supremo y del Constitucional en particular. &iquest;Qu&eacute; opina?&nbsp;&iquest;Cu&aacute;les han sido las consecuencias de esa interpretaci&oacute;n por parte de los tribunales?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Estoy totalmente de acuerdo con &eacute;l. Miles de denuncias presentadas por v&iacute;ctimas y asociaciones han sido inadmitidas o archivadas sin investigaci&oacute;n. Hasta el punto de que puede decirse que la noticia es cuando alguna no se archiva. Esto no responde a decisiones puntuales, sino a una pr&aacute;ctica consolidada en el sistema judicial. La consecuencia m&aacute;s importe, la desprotecci&oacute;n de las v&iacute;ctimas, lo que supone revictimizarla.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Historiadores como </strong><a href="https://www.eldiario.es/andalucia/no-aislo-fascismo-goberno-extrema-politica-derecha-acabo-marcando-agenda_1_8912451.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>Miguel &Aacute;ngel del Arco</strong></a><strong>, </strong><a href="https://www.eldiario.es/andalucia/paul-preston-tres-periodos-mayor-corrupcion-politica-son-dictaduras-primo-rivera-franco-ultimos-anos-pp-guertel_1_6219660.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>Paul Preston </strong></a><strong>y </strong><a href="https://www.eldiario.es/sociedad/julian-casanova-franco-tuvo-carisma-hitler-mussolini_128_12067088.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>Juli&aacute;n Casanova</strong></a><strong>, y el propio informe de elaborado por Pablo Greiff, han analizado c&oacute;mo el franquismo construy&oacute; un relato oficial de la guerra e incluso molde&oacute; los libros de texto y la ense&ntilde;anza para legitimar la dictadura, imponiendo una narraci&oacute;n de vencedores y vencidos.  </strong>
    </p><p class="article-text">
        Efectivamente. Durante la dictadura se desarroll&oacute; una memoria de imposici&oacute;n basada en la exaltaci&oacute;n de los vencedores -los llamados &ldquo;ca&iacute;dos por Dios y por Espa&ntilde;a&rdquo;- y en el silenciamiento sistem&aacute;tico de las v&iacute;ctimas republicanas. Ese relato ocup&oacute; el espacio p&uacute;blico durante cuarenta a&ntilde;os. Consecuentemente, las v&iacute;ctimas de los vencidos no comenzaron a ser visibles p&uacute;blicamente hasta despu&eacute;s de la muerte del dictador.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Durante la dictatura se desarrolló una memoria de imposición basada en la exaltación de los vencedores -los llamados &quot;caídos por Dios y por España&quot;- y en el silenciamiento sistemático de las víctimas republicanas. Ese relato ocupó el espacio público durante cuarenta años, por lo que las víctimas de los vencidos no comenzaron a ser visibles públicamente hasta después de la muerte del dictador</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Hasta qu&eacute; punto la Transici&oacute;n rompi&oacute; con ese modelo de memoria impuesto por la dictadura? </strong>
    </p><p class="article-text">
        En t&eacute;rminos de justicia no se produjo una ruptura con ese modelo. El Estado no ofreci&oacute; a los ciudadanos otro relato que no fuera el que existi&oacute; durante el franquismo. No hubo investigaciones judiciales sobre los cr&iacute;menes, ni se impulsaron mecanismos como una comisi&oacute;n de la verdad que permitiera esclarecer lo ocurrido de forma institucional. Tampoco se desarroll&oacute; una pol&iacute;tica p&uacute;blica orientada a garantizar el derecho a la verdad desde una perspectiva de derechos humanos. 
    </p><p class="article-text">
        La Ley de Amnist&iacute;a tuvo como finalidad principal devolver las libertades a todos y todas aquellos que hab&iacute;an perdido la libertad en su lucha por la democracia. Pero tambi&eacute;n fue una ley, en cierto, de punto final, con unas consecuencias que todav&iacute;a hoy perduran. En la pr&aacute;ctica, lo que se consolid&oacute; fue un modelo basado en la no intervenci&oacute;n judicial. Ese vac&iacute;o inicial ha tenido efectos duraderos: ha condicionado la actuaci&oacute;n de los tribunales, ha limitado las posibilidades de las v&iacute;ctimas y ha contribuido a que, d&eacute;cadas despu&eacute;s, el acceso a la justicia siga siendo excepcional en lugar de la norma.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Se puede decir que hubo un </strong><a href="https://www.eldiario.es/andalucia/investigador-s-de-la-memoria/encarnacion-barranquero-familiares-vencidos-dejaban_132_2138741.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>pacto de silencio </strong></a><strong>en relaci&oacute;n con los cr&iacute;menes del franquismo?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Totalmente. Hubo un pacto de silencio e inacci&oacute;n respecto a la necesidad de investigar los cr&iacute;menes y las graves violaciones de los derechos humanos perpetrados durante la guerra civil y la dictadura. Fue un acuerdo pol&iacute;tico y social en el que participaron fuerzas pol&iacute;ticas, sindicales y otros actores, orientado a priorizar la estabilidad y el cierre del pasado. 
    </p><p class="article-text">
        Los representantes designados por el pueblo en unas elecciones libres pasaron la esponja sobre la inmensa mayor&iacute;a de los agravios y de las injusticias. Dec&iacute;an que la amnist&iacute;a era un acto excepcional justificado por la raz&oacute;n de Estado y por la necesidad de hacer borr&oacute;n y cuenta nueva. Hay que tener en cuenta que en ese momento hab&iacute;a miles de personas encarceladas por motivos pol&iacute;ticos, lo que explica en parte el consenso en torno a la amnist&iacute;a. Pero esa decisi&oacute;n tuvo tambi&eacute;n consecuencias duraderas: supuso dejar sin respuesta judicial las violaciones de derechos humanos cometidas durante la dictadura. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/10e7fc89-362c-440e-b55e-f51a6411d578_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/10e7fc89-362c-440e-b55e-f51a6411d578_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/10e7fc89-362c-440e-b55e-f51a6411d578_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/10e7fc89-362c-440e-b55e-f51a6411d578_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/10e7fc89-362c-440e-b55e-f51a6411d578_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/10e7fc89-362c-440e-b55e-f51a6411d578_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/10e7fc89-362c-440e-b55e-f51a6411d578_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Concentración llevada a cabo en 2024 contra la derogación de la ley balear de memoria democrática"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Concentración llevada a cabo en 2024 contra la derogación de la ley balear de memoria democrática                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Durante la transición, hubo un pacto de silencio e inacción respecto a la necesidad de investigar los crímenes y las graves violaciones de los derechos humanos perpetrados durante la guerra civil y la dictadura. Fue un acuerdo político y social en el que participaron fuerzas políticas, sindicales y otros actores, orientado a priorizar la estabilidad y el cierre del pasado</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Las consecuencias de aquel pacto de silencio siguen siendo muy visibles. A diferencia de otros pa&iacute;ses que atravesaron procesos similares, en Espa&ntilde;a nunca se desarrollaron mecanismos como una comisi&oacute;n de la verdad, y eso ha condicionado completamente la respuesta judicial a las demandas de las v&iacute;ctimas. Lo parad&oacute;jico es que los tribunales espa&ntilde;oles han avalado la anulaci&oacute;n de leyes de amnist&iacute;a en pa&iacute;ses como <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/dialogo-espana-argentina-torno-memoria-justicia_1_8565671.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Argentina </a>o <a href="https://www.eldiario.es/internacional/aprender-espana-politicas-memoria-dictadura-pinochet-chile_129_12591863.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Chile</a>, donde s&iacute; se han podido juzgar los cr&iacute;menes de las dictaduras, mientras aqu&iacute; se sigue utilizando la Ley de Amnist&iacute;a como un muro para impedir investigaciones. 
    </p><p class="article-text">
        Es verdad que la Ley de Memoria Democr&aacute;tica de 2022 incorpora expl&iacute;citamente los principios de verdad, justicia y reparaci&oacute;n y obliga a interpretar las normas conforme al derecho internacional y tambi&eacute;n que la creaci&oacute;n de la Fiscal&iacute;a de Derechos Humanos y Memoria Democr&aacute;tica ha abierto una cierta ventana de oportunidad. Pero, en la pr&aacute;ctica, eso todav&iacute;a no ha cambiado de forma sustancial la din&aacute;mica judicial previa ni la tendencia al archivo sistem&aacute;tico de las denuncias.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Desde la muerte del dictador hasta bien entrada la d&eacute;cada de los noventa se continuaba hablando de una &ldquo;memoria de reconciliaci&oacute;n&rdquo;. &iquest;Qu&eacute; diferencia hay entre la &ldquo;reconciliaci&oacute;n&rdquo; de la Transici&oacute;n y el concepto de reconciliaci&oacute;n en el derecho internacional?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Es importante matizar qu&eacute; significa realmente ese concepto, que desde luego no se corresponde con la idea de reconciliaci&oacute;n que manejan hoy los organismos internacionales de derechos humanos, como el Consejo de Derechos Humanos de Naciones Unidas o los relatores especiales. En el &aacute;mbito internacional, la reconciliaci&oacute;n no puede construirse sin verdad, justicia y reconocimiento de las v&iacute;ctimas. Sin embargo, en el caso espa&ntilde;ol, la reconciliaci&oacute;n se plante&oacute; sobre una l&oacute;gica distinta, basada en el olvido y en la idea de que &ldquo;todos fuimos culpables&rdquo; o de que se trat&oacute; de una guerra entre hermanos.
    </p><p class="article-text">
        Ese enfoque, aunque pudo tener una funci&oacute;n pol&iacute;tica en el contexto de la Transici&oacute;n, implicaba diluir una cuesti&oacute;n fundamental: la diferencia entre v&iacute;ctimas y verdugos. Y una reconciliaci&oacute;n basada en el olvido dif&iacute;cilmente puede sostenerse desde el punto de vista de los derechos humanos, porque deja sin resolver cuestiones esenciales como el reconocimiento de las v&iacute;ctimas y la exigencia de responsabilidades. Solo el pleno respeto de los derechos humanos genera verdad, justicia, paz y seguridad. En definitiva, la posibilidad de reconciliaci&oacute;n.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">
Solo el pleno respeto de los derechos humanos genera verdad, justicia, paz y seguridad. En definitiva, la posibilidad de reconciliación</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>La </strong><a href="https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2007-22296" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>ley estatal de memoria democr&aacute;tica </strong></a><strong>aprobada en 2007 fue presentada como el primer gran intento institucional de abordar el legado del franquismo, pero juristas, asociaciones memorialistas y organismos internacionales </strong><a href="https://www.eldiario.es/opinion/tribuna-abierta/desmemoriada-ley-memoria_129_2981900.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>cuestionaron desde el inicio su alcance</strong></a><strong>, principalmente por no declarar la nulidad jur&iacute;dica de los juicios y sentencias dictados por los tribunales franquistas contra republicanos -algo que s&iacute; lleg&oacute; con la ley de memoria de 2022- as&iacute; como por el limitado papel que el Estado asum&iacute;a en la b&uacute;squeda de las v&iacute;ctimas. &iquest;Qu&eacute; carencias cree que arrastraba aquella norma?</strong>
    </p><p class="article-text">
        En mi opini&oacute;n era bastante incompleta, porque hac&iacute;a descansar sobre las familias la <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/exhumacion-25-anos-rompio-silencio-fosas-franco-no-imaginabamos-envergadura_1_12698103.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">apertura de fosas </a>y la identificaci&oacute;n de las v&iacute;ctimas, cuando esta labor, de acuerdo a todos los est&aacute;ndares internacionales, es una obligaci&oacute;n del Estado. El propio relator de la ONU Pablo de Greiff critic&oacute; duramente este modelo y advirti&oacute; de que esa 'privatizaci&oacute;n' alimentaba la indiferencia institucional. No puede depender de la capacidad o los recursos de una familia recuperar a una v&iacute;ctima de desaparici&oacute;n forzada. Aun as&iacute;, la ley empez&oacute; a desplegarse y gener&oacute; un cierto impulso, sobre todo en las <a href="https://www.eldiario.es/andalucia/enclave-rural/andalucia-asume-exhumacion-fosas-franquismo_1_4997069.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">comunidades aut&oacute;nomas</a>, donde ya exist&iacute;a un movimiento fuerte que pas&oacute; de hablar de memoria hist&oacute;rica a memoria democr&aacute;tica, porque estamos hablando de quienes lucharon por la libertad y eso es una columna fundamental de cualquier Estado democr&aacute;tico. 
    </p><p class="article-text">
        En mi informe explico c&oacute;mo en Balears, por ejemplo, se cre&oacute; en 2009 la Fundaci&oacute; Balear de la Mem&ograve;ria. No exist&iacute;an todav&iacute;a leyes auton&oacute;micas ni una Conselleria espec&iacute;fica, pero se impuls&oacute; como una pol&iacute;tica p&uacute;blica desde el Govern, adscrita a Asuntos Sociales, con un objetivo muy claro: localizar fosas, asesorar jur&iacute;dicamente a las familias y acompa&ntilde;ar a los municipios. En ese sentido fuimos bastante pioneros, aunque Catalunya ya llevaba algo de ventaja. La Fundaci&oacute;n fue clave porque permiti&oacute; firmar convenios con entidades como la Asociaci&oacute;n Mem&ograve;ria de Mallorca y el F&ograve;rum de Eivissa y Formentera, y gracias a ese trabajo previo se pudieron iniciar las primeras excavaciones. 
    </p><p class="article-text">
        De hecho, en 2014 se llev&oacute; a cabo la primera exhumaci&oacute;n en Balears, antes incluso de que hubiera una ley. Eso aceler&oacute; la aprobaci&oacute;n de la ley de fosas de 2016, que por primera vez implicaba que una comunidad aut&oacute;noma asumiera oficialmente estas actuaciones. Es importante entender este recorrido porque muestra c&oacute;mo, ante la inacci&oacute;n del Estado, fueron los territorios los que empezaron a construir pol&iacute;ticas p&uacute;blicas de memoria.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf020e16-35f6-46ad-8146-a867632c8f04_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf020e16-35f6-46ad-8146-a867632c8f04_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf020e16-35f6-46ad-8146-a867632c8f04_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf020e16-35f6-46ad-8146-a867632c8f04_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf020e16-35f6-46ad-8146-a867632c8f04_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf020e16-35f6-46ad-8146-a867632c8f04_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/cf020e16-35f6-46ad-8146-a867632c8f04_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Placa instalada en 2011 en el Racó de la Memòria de Porreres (Mallorca), recuperado con el apoyo de la extinta Fundació Balear de la Memòria"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Placa instalada en 2011 en el Racó de la Memòria de Porreres (Mallorca), recuperado con el apoyo de la extinta Fundació Balear de la Memòria                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cdc1e5fb-194e-4ca8-92a5-5850693f4ce9_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cdc1e5fb-194e-4ca8-92a5-5850693f4ce9_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cdc1e5fb-194e-4ca8-92a5-5850693f4ce9_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cdc1e5fb-194e-4ca8-92a5-5850693f4ce9_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cdc1e5fb-194e-4ca8-92a5-5850693f4ce9_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cdc1e5fb-194e-4ca8-92a5-5850693f4ce9_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/cdc1e5fb-194e-4ca8-92a5-5850693f4ce9_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Fosas comunes en el cementerio de Porreres, el municipio mallorquín con más fosas del franquismo"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Fosas comunes en el cementerio de Porreres, el municipio mallorquín con más fosas del franquismo                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>El informe de la ONU tambi&eacute;n habla de la escasa atenci&oacute;n a la represi&oacute;n espec&iacute;fica sufrida por las mujeres. &iquest;Cree que sigue siendo una dimensi&oacute;n poco abordada?</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;, aunque en la actualidad el panorama se est&aacute; modificando en positivo: existen grupos de investigadoras y grupos de divulgaci&oacute;n sobre la represi&oacute;n espec&iacute;fica durante la guerra civil y el franquismo. Las mujeres fueron invisibilizadas, victimizadas, humilladas y no pudieron llorar a sus muertos, de manera que mientras se nieguen las desapariciones no existe duelo. Porque, &iquest;c&oacute;mo se lloran muertos que no existen?
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Las mujeres fueron invisibilizadas, victimizadas, humilladas y no pudieron llorar a sus muertos, de manera que mientras se nieguen las desapariciones no existe duelo. Porque, ¿cómo se lloran muertos que no existen?</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Fue el caso Baltasar Garz&oacute;n un punto de inflexi&oacute;n en el tratamiento judicial de los cr&iacute;menes del franquismo?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Claramente. Las asociaciones de memoria, entre ellas la Asociaci&oacute;n Mem&ograve;ria de Mallorca, decidieron dar un paso adelante cuando vieron que la ley de memoria de 2007 no inclu&iacute;a la obligaci&oacute;n de investigar las violaciones de derechos humanos. Era una ley claramente incompleta. Por eso, en diciembre de 2006, muchas asociaciones de todo el Estado presentaron denuncias por desapariciones forzadas ante la Audiencia Nacional invocando el derecho internacional como el Pacto Internacional de Derechos Civiles y Pol&iacute;ticos. El caso recay&oacute; en el juzgado n&uacute;mero 5, el de Baltasar Garz&oacute;n. 
    </p><p class="article-text">
        Pero en enero de 2008, la Fiscal&iacute;a, siguiendo instrucciones del Fiscal General del Estado, emiti&oacute; un dictamen en contra de admitir esas denuncias. Aun as&iacute;, Garz&oacute;n dict&oacute; un auto en octubre de ese mismo a&ntilde;o asumiendo la competencia para investigar los cr&iacute;menes del franquismo como cr&iacute;menes contra la humanidad e intentando aplicar el derecho internacional. Esa decisi&oacute;n fue recurrida y, en diciembre de 2008, el pleno de la Sala Penal de la Audiencia Nacional decidi&oacute; por mayor&iacute;a que no era competente para investigar. Hubo votos discrepantes que advert&iacute;an que esa decisi&oacute;n iba en contra de los criterios de la ONU. Y, poco despu&eacute;s, Garz&oacute;n fue perseguido penalmente por haber admitido a tr&aacute;mite estas denuncias. Para m&iacute;, eso fue un aviso clar&iacute;simo: a partir de ah&iacute;, ning&uacute;n juez se ha atrevido a investigar estos cr&iacute;menes. Se consolid&oacute; un cierre judicial que explica por qu&eacute; hoy la inmensa mayor&iacute;a de las denuncias siguen siendo archivadas sin investigaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        A eso se sum&oacute; que en 2011, con la llegada de Mariano Rajoy, se elimin&oacute; el presupuesto destinado a memoria y se cerr&oacute; la Oficina de V&iacute;ctimas que hab&iacute;a creado la ley. Es decir, desaparece la estructura institucional y, en la pr&aacute;ctica, desaparecen tambi&eacute;n las v&iacute;ctimas del &aacute;mbito p&uacute;blico.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3397ac30-dd35-49b6-b811-14a34f020abe_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3397ac30-dd35-49b6-b811-14a34f020abe_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3397ac30-dd35-49b6-b811-14a34f020abe_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3397ac30-dd35-49b6-b811-14a34f020abe_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3397ac30-dd35-49b6-b811-14a34f020abe_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3397ac30-dd35-49b6-b811-14a34f020abe_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3397ac30-dd35-49b6-b811-14a34f020abe_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Manifestación en Madrid, en 2012, pidiendo justicia para el juez Baltasar Garzón, procesado por declararse competente para investigar los crímenes del franquismo"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Manifestación en Madrid, en 2012, pidiendo justicia para el juez Baltasar Garzón, procesado por declararse competente para investigar los crímenes del franquismo                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Se han producido avances reales en los &uacute;ltimos a&ntilde;os en materia de memoria democr&aacute;tica?</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;, tanto en Balears con la ley de memoria democr&aacute;tica de 2018 [<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-vox-derogan-ley-balear-memoria-historica-evocan-asesinados-hordas-rojas_1_13055051.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">recientemente derogada por PP y Vox</a>] como a nivel estatal con la de 2022. En el archipi&eacute;lago, con la norma se avanz&oacute; enormemente en las pol&iacute;ticas p&uacute;blicas de memoria. La norma consolid&oacute; numerosas iniciativas que ya se hab&iacute;an empezado a impulsar a&ntilde;os antes, como las exhumaciones, los mapas de fosas, el reconocimiento institucional de las v&iacute;ctimas o la retirada de s&iacute;mbolos franquistas, y permiti&oacute; abordar la memoria democr&aacute;tica como una pol&iacute;tica p&uacute;blica estable y no como actuaciones aisladas.   
    </p><p class="article-text">
        A nivel estatal, la <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/ilegalidad-dictadura-nuevo-nombre-valle-caidos-claves-futura-ley-memoria-democratica_1_9141770.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">ley de memoria democr&aacute;tica de 2022 </a>tambi&eacute;n representa un avance relevante porque incorpora expresamente los principios de verdad, justicia y reparaci&oacute;n y establece la obligaci&oacute;n de interpretar las normas conforme al derecho internacional. Sin embargo, ese avance normativo no se ha traducido todav&iacute;a en una transformaci&oacute;n sustancial de la respuesta judicial. La creaci&oacute;n de la Fiscal&iacute;a de Derechos Humanos y Memoria Democr&aacute;tica ha abierto tambi&eacute;n una cierta ventana de oportunidad, aunque de momento no ha alterado el bloqueo judicial de fondo. Seguimos lejos de una respuesta equiparable a la que se ha dado en otros pa&iacute;ses que s&iacute; han afrontado judicialmente los cr&iacute;menes de sus dictaduras.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Cree que el debate sobre memoria democr&aacute;tica sigue siendo visto como una cuesti&oacute;n partidista?</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;, y ese ha sido uno de los grandes problemas desde la Transici&oacute;n. Se ha tendido a presentar la memoria democr&aacute;tica como una cuesti&oacute;n ideol&oacute;gica o partidista, cuando en realidad estamos hablando de derechos humanos y de obligaciones del Estado. Eso es precisamente lo que critic&oacute; el relator de la ONU Pablo de Greiff: que determinados partidos pol&iacute;ticos espa&ntilde;oles siguieran tratando este tema como un problema pol&iacute;tico en lugar de abordarlo desde la verdad, la justicia y la reparaci&oacute;n. La memoria democr&aacute;tica no consiste en reabrir heridas, sino en garantizar derechos y fortalecer la democracia. Derogar la ley de memoria democr&aacute;tica como ha ocurrido en Balears no es hacer pol&iacute;tica, ni siquiera mala pol&iacute;tica, es simplemente vulnerar los derechos humanos y revictimizar a las v&iacute;ctimas. La memoria democr&aacute;tica no es hacer pol&iacute;tica, es hacer justicia para las v&iacute;ctimas.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros, Francisco Ubilla]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/catalina-moragues-autora-estudio-franquismo-oculta-pp-espana-negado-derecho-justicia_1_13193791.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 11 May 2026 04:31:08 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/bcc52884-37e9-486b-97f5-7e2843cb3851_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="3682138" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/bcc52884-37e9-486b-97f5-7e2843cb3851_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="3682138" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Catalina Moragues, autora de un estudio del franquismo que 'oculta' el PP: “España ha negado el derecho a la Justicia”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/bcc52884-37e9-486b-97f5-7e2843cb3851_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Memoria Histórica,Ley de Memoria Histórica,Amnistía,Ley de amnistía,Franquismo,Crímenes del franquismo,Fosas del franquismo,Víctimas del franquismo,Dictadura franquista,Represión franquista,Segunda República,Guerra Civil Española,ONU - Organización de las Naciones Unidas,Transición española,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Catalina Moragues, autora d'un estudi del franquisme que 'oculta' el PP: "Espanya ha negat el dret a la Justícia"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/catalina-moragues-autora-d-estudi-franquisme-oculta-pp-espanya-negat-dret-justicia_1_13210361.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/bcc52884-37e9-486b-97f5-7e2843cb3851_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Catalina Moragues, autora d&#039;un estudi del franquisme que &#039;oculta&#039; el PP: &quot;Espanya ha negat el dret a la Justícia&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La reconeguda jurista aborda en el seu informe –que roman sense publicar juntament amb altres 14 obres inèdites per decisió del Govern balear de Marga Prohens– fins a quin punt l'Estat ha respost davant dels crims de la dictadura seguint el dret internacional</p><p class="subtitle">El PP manté 'ocults' 15 estudis inèdits de la repressió franquista a Balears que van costar 218.000 euros
</p></div><p class="article-text">
        L'octubre de 1977, el Parlament espanyol donava llum verda a la <a href="https://www.eldiario.es/politica/permite-impunidad-crimenes-franquismo-cumple_1_3131780.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Llei d'Amnistia</a>, celebrada aleshores, despr&eacute;s de gaireb&eacute; quatre d&egrave;cades de dictadura, com una de les fites de la Transici&oacute; en el cam&iacute; cap a la democr&agrave;cia. Aquella norma, que va permetre l'alliberament de milers de presos pol&iacute;tics i el retorn dels exiliats, va acabar blindant, en la pr&agrave;ctica, la impunitat judicial de funcionaris, agents de l'ordre p&uacute;blic i altres responsables dels crims comesos per l'aparell franquista. En nom de la &ldquo;reconciliaci&oacute;&rdquo; nacional, el text amnisti&agrave; no nom&eacute;s les v&iacute;ctimes, sin&oacute; tamb&eacute; els responsables de la repressi&oacute;, una decisi&oacute; que col&middot;lidia amb el comprom&iacute;s assumit per Espanya tot just uns mesos abans: l'abril d'aquell mateix any, l'Estat havia ratificat el <a href="https://www.ohchr.org/es/instruments-mechanisms/instruments/international-covenant-civil-and-political-rights" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Pacte Internacional de Drets Civils i Pol&iacute;tics</a>, que obliga a investigar i garantir just&iacute;cia davant les violacions dels dreis humans. Espanya, per&ograve;, va decidir oblidar.
    </p><p class="article-text">
        Sobre aix&ograve; va posar negre sobre blanc, el 2014, el relator de l'ONU <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/onu-espana-guerra-civil-franquismo_1_4683520.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Pablo de Greiff</a>. En un demolidor informe, va posar de manifest el deute estructural del pa&iacute;s amb les v&iacute;ctimes del franquisme, marcat per l'abs&egrave;ncia d'una pol&iacute;tica d'Estat en mat&egrave;ria de veritat, just&iacute;cia i reparaci&oacute;. Recriminava, aix&iacute; mateix, que alguns dels cap&iacute;tols m&eacute;s foscos de la contesa i del r&egrave;gim franquista continuaven envoltats de silenci, com els treballs for&ccedil;ats de presos, les morts en bombardeigs i els nens robats. Retreia la &ldquo;indifer&egrave;ncia&rdquo; institucional que <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/relator-onu_1_5042021.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">va delegar en les fam&iacute;lies i les associacions l'exhumaci&oacute; dels seus morts</a>. I denunciava les restrictives interpretacions que els tribunals havien realitzat de la Llei d'Amnistia. Pablo de Greiff ho va deixar clar: una democr&agrave;cia no s'enforteix evitant aquests debats, sin&oacute; afrontant-los, per molt &ldquo;complexos i inc&ograve;modes&rdquo; que siguin.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;El dret a la Just&iacute;cia ha estat denegat a Espanya&rdquo;, resumeix des de Mallorca Catalina Moragues, autora d'un dels <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-mantiene-ocultos-15-estudios-ineditos-represion-franquista-balears-costaron-218-000-euros_1_13123368.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">quinze estudis in&egrave;dits sobre mem&ograve;ria democr&agrave;tica </a>que el Govern balear va encarregar durant la passada legislatura i que l'actual Executiu del PP mant&eacute; sense difondre -segons la seva versi&oacute;, perqu&egrave; un dels treballs est&agrave; pendent de ser &ldquo;esmenat&rdquo;-. La jurista, la primera autora dels quinze estudis 'ocultats' que decideix parlar amb un mitj&agrave; de comunicaci&oacute;, concedeix, per&ograve;, que l'escenari va comen&ccedil;ar a canviar amb la llei estatal de mem&ograve;ria democr&agrave;tica de 2022, que, per primera vegada, incorpora de forma expressa els principis de veritat, just&iacute;cia i reparaci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Figura clau per entendre l'antifranquisme i la lluita obrera a Mallorca, Moragues (Alar&oacute;, 1951) va ser elegida a les llistes del Partit Comunista a les primeres eleccions municipals democr&agrave;tiques i va formar part del primer despatx laboralista de Balears, des d'on va defensar els drets dels treballadors en plena Transici&oacute;. La seva traject&ograve;ria combina comprom&iacute;s pol&iacute;tic, exercici del dret &mdash;va ser magistrada a l'Audi&egrave;ncia Provincial de Palma&mdash; i activisme social, i ofereix un testimoni directe sobre la resist&egrave;ncia al franquisme, la construcci&oacute; del sindicalisme i els reptes actuals de l'esquerra.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/375398dc-e9a7-4f71-8767-79db222f79ac_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/375398dc-e9a7-4f71-8767-79db222f79ac_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/375398dc-e9a7-4f71-8767-79db222f79ac_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/375398dc-e9a7-4f71-8767-79db222f79ac_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/375398dc-e9a7-4f71-8767-79db222f79ac_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/375398dc-e9a7-4f71-8767-79db222f79ac_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/375398dc-e9a7-4f71-8767-79db222f79ac_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Catalina Moragues, al seu habitatge, al costat d&#039;un dels seus gossos"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Catalina Moragues, al seu habitatge, al costat d&#039;un dels seus gossos                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Entre llibres i ingent documentaci&oacute;, Moragues rep elDiario.es al seu habitatge, on desgrana amb precisi&oacute; jur&iacute;dica i mem&ograve;ria militant les escletxes d'un sistema que, al seu parer, continua sense garantir plenament els drets de les v&iacute;ctimes del franquisme. Moragues situa la seva an&agrave;lisi en l'&agrave;mbit de l'anomenada just&iacute;cia transicional &mdash;el marc desenvolupat per les Nacions Unides per abordar violacions massives de drets humans en contextos de dictadures o conflictes&mdash; i analitza fins a quin punt Espanya ha respost davant els crims del r&egrave;gim franquista a la llum del dret internacional dels drets humans. La conclusi&oacute; &eacute;s contundent: Espanya no nom&eacute;s arrossega el llegat d'una repressi&oacute; que va imposar una mem&ograve;ria oficial que &ldquo;nom&eacute;s parlava dels caiguts per D&eacute;u i per Espanya&rdquo;, sin&oacute; que mant&eacute; un bloqueig estructural que impedeix investigar judicialment aquests crims, evidenciant un deute democr&agrave;tic encara no resolt.
    </p><p class="article-text">
        El seu diagn&ograve;stic es basa en l'an&agrave;lisi de la pr&agrave;ctica judicial de les &uacute;ltimes d&egrave;cades, durant les quals tribunals i fiscalies han mantingut una interpretaci&oacute; uniforme que ha impedit aplicar plenament els est&agrave;ndards internacionals de drets humans i obrir la via penal a aquestes investigacions, recorrent de forma reiterada a dos arguments: la prescripci&oacute; dels delictes i l'aplicaci&oacute; de la Llei d'Amnistia. La jurista sost&eacute; que aquesta interpretaci&oacute; entra de ple en conflicte amb el dret internacional, que considera imprescriptibles els crims contra la humanitat i defineix la desaparici&oacute; for&ccedil;ada com un delicte permanent mentre no s'aclareixi el dest&iacute; de la v&iacute;ctima. Malgrat que la pr&ograve;pia Constituci&oacute;, en el seu article 10.2, insta a interpretar els drets fonamentals conforme als tractats internacionals ratificats per Espanya, aquesta cl&agrave;usula amb prou feines ha tingut efectes en la pr&agrave;ctica judicial quan es tracta d'investigar els crims del franquisme.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb240e29-4564-4f48-a915-1b0416359bea_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb240e29-4564-4f48-a915-1b0416359bea_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb240e29-4564-4f48-a915-1b0416359bea_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb240e29-4564-4f48-a915-1b0416359bea_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb240e29-4564-4f48-a915-1b0416359bea_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb240e29-4564-4f48-a915-1b0416359bea_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/cb240e29-4564-4f48-a915-1b0416359bea_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Catalina Moragues: &quot;Només el ple respecte dels drets humans genera veritat, justícia, pau i seguretat. En definitiva, la possibilitat de reconciliació&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Catalina Moragues: &quot;Només el ple respecte dels drets humans genera veritat, justícia, pau i seguretat. En definitiva, la possibilitat de reconciliació&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Qu&egrave; aborda espec&iacute;ficament el seu informe?</strong>
    </p><p class="article-text">
        L'estudi analitza les obligacions que t&eacute; l'Estat espanyol, des del punt de vista del dret internacional dels drets humans, per donar resposta a les violacions massives, sistem&agrave;tiques i generalitzades que es van produir durant la Guerra Civil i la dictadura franquista. Aquestes obligacions s'emmarquen en el que les Nacions Unides denominen just&iacute;cia transicional, &eacute;s a dir, el conjunt de mecanismes que s'han d'aplicar en contextos de transici&oacute; d'un r&egrave;gim autoritari a un de democr&agrave;tic.
    </p><p class="article-text">
        Aquest marc s'articula al voltant de quatre pilars fonamentals: veritat, just&iacute;cia, reparaci&oacute; i garanties de no repetici&oacute;. El meu treball examina fins a quin punt aquests principis s'han aplicat a Espanya i, m&eacute;s concretament, a les Balears, arran de les dues lleis auton&ograve;miques de fosses i mem&ograve;ria democr&agrave;tica, tant des del punt de vista legislatiu com judicial. I la conclusi&oacute; &eacute;s clara: pel que fa al dret a la just&iacute;cia, aquest dret ha estat denegat a Espanya. &Eacute;s a dir, les violacions de drets humans comeses durant el franquisme no han estat investigades judicialment malgrat que existeix una obligaci&oacute; internacional de fer-ho.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La conclusió és clara: pel que fa al dret a la justícia, aquest dret ha estat denegat a Espanya per a les víctimes del franquisme</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>Els tribunals espanyols han argumentat que aquests delictes estarien prescrits o emparats per la Llei d'Amnistia de 1977. &Eacute;s compatible aquesta interpretaci&oacute; amb el dret internacional?</strong>
    </p><p class="article-text">
        No. El dret internacional estableix que els crims contra la humanitat s&oacute;n imprescriptibles i que la desaparici&oacute; for&ccedil;ada &eacute;s un delicte permanent mentre no s'esclareixi el dest&iacute; de la v&iacute;ctima. Per tant, no es pot tancar la porta a la investigaci&oacute; amb aquests arguments. A m&eacute;s, hi ha una q&uuml;esti&oacute; jur&iacute;dica de fons que considero especialment rellevant: Espanya va ratificar l'abril de 1977 el Pacte Internacional de Drets Civils i Pol&iacute;tics, que, a trav&eacute;s del seu article 2, obliga els estats a garantir recursos efectius davant les violacions de drets humans, &eacute;s a dir, a investigar, perseguir i reparar. No obstant aix&ograve;, tot just uns mesos despr&eacute;s, l'octubre de 1977, es va aprovar la Llei d'Amnistia. En el seu article 2.f s'inclo&iuml;en els delictes comesos per funcionaris i agents de l'ordre p&uacute;blic contra l'exercici dels drets de les persones. &Eacute;s a dir, l'amnistia s'estenia tamb&eacute; a qui havia vulnerat drets humans.
    </p><p class="article-text">
        Des del meu punt de vista, aquesta inclusi&oacute; planteja una contradicci&oacute; clara amb el mateix Pacte Internacional. Si l'Estat assumeix l'obligaci&oacute; d'investigar aquestes violacions, no pot al mateix temps aprovar una norma que impedeixi fer-ho. Aquesta tensi&oacute; entre el dret internacional i la normativa interna ha estat assenyalada reiteradament per organismes internacionals, com el Comit&egrave; de Drets Humans de les Nacions Unides, que ha advertit en diverses ocasions que Espanya contrav&eacute; les seves obligacions aplicant la Llei d'Amnistia en aquests casos. Ja ho va advertir el 2014 el relator de l'ONU Pablo de Greiff: a Espanya aquest tema s'estava tractant com una q&uuml;esti&oacute; pol&iacute;tica, quan hauria d'estar per damunt de qualsevol inter&egrave;s partidista.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Si l&#039;Estat assumeix l&#039;obligació d&#039;investigar aquestes violacions [del franquisme], no pot al mateix temps aprovar una norma que impedeixi fer-ho. El Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides ha advertit en diverses ocasions que Espanya contravé les seves obligacions en aplicar la Llei d&#039;Amnistia en aquests casos</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/55bd2353-33d5-4d75-8786-d200888f8aa7_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/55bd2353-33d5-4d75-8786-d200888f8aa7_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/55bd2353-33d5-4d75-8786-d200888f8aa7_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/55bd2353-33d5-4d75-8786-d200888f8aa7_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/55bd2353-33d5-4d75-8786-d200888f8aa7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/55bd2353-33d5-4d75-8786-d200888f8aa7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/55bd2353-33d5-4d75-8786-d200888f8aa7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Membres del Govern aplaudeixen, dempeus, després d&#039;haver estat aprovada la Llei sobre Amnistia el 14 d&#039;octubre de 1977"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Membres del Govern aplaudeixen, dempeus, després d&#039;haver estat aprovada la Llei sobre Amnistia el 14 d&#039;octubre de 1977                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Javier P&eacute;rez Royo, jurista i catedr&agrave;tic de Dret Constitucional, apunta que si els crims de guerra, de lesa humanitat, genocidi i tortura no han estat perseguits en l'Espanya democr&agrave;tica </strong><a href="https://www.eldiario.es/contracorriente/ley-amnistia-no-problema_132_8507926.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>no &eacute;s a causa de la Llei d'Amnistia, sin&oacute; per la interpretaci&oacute; que de la mateixa han fet els jutges i magistrats </strong></a><strong>del Poder Judicial en general, i del Tribunal Suprem i del Constitucional en particular. Qu&egrave; opina?&nbsp;Quins han estat les conseq&uuml;&egrave;ncies d'aquesta interpretaci&oacute; per part dels tribunals?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Hi estic totalment d'acord. Milers de den&uacute;ncies presentades per v&iacute;ctimes i associacions han estat inadmeses o arxivades sense investigaci&oacute;. Fins al punt que es pot dir que la not&iacute;cia &eacute;s quan alguna no s'arxiva. Aix&ograve; no respon a decisions puntuals, sin&oacute; a una pr&agrave;ctica consolidada dins el sistema judicial. La conseq&uuml;&egrave;ncia m&eacute;s important &eacute;s la desprotecci&oacute; de les v&iacute;ctimes, cosa que suposa revictimitzar-les.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Historiadors com </strong><a href="https://www.eldiario.es/andalucia/no-aislo-fascismo-goberno-extrema-politica-derecha-acabo-marcando-agenda_1_8912451.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>Miguel &Aacute;ngel del Arco</strong></a><strong>, </strong><a href="https://www.eldiario.es/andalucia/paul-preston-tres-periodos-mayor-corrupcion-politica-son-dictaduras-primo-rivera-franco-ultimos-anos-pp-guertel_1_6219660.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>Paul Preston </strong></a><strong>i </strong><a href="https://www.eldiario.es/sociedad/julian-casanova-franco-tuvo-carisma-hitler-mussolini_128_12067088.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>Juli&aacute;n Casanova</strong></a><strong>, i el propi informe elaborat per Pablo Greiff, han analitzat com el franquisme va construir un relat oficial de la guerra i fins i tot va modelar els llibres de text i l'ensenyament per legitimar la dictadura, imposant una narraci&oacute; de vencedors i ven&ccedil;uts.  </strong>
    </p><p class="article-text">
        Efectivament. Durant la dictadura es va desenvolupar una mem&ograve;ria d'imposici&oacute; basada en l'exaltaci&oacute; dels vencedors &mdash;els anomenats &ldquo;ca&iacute;dos por Dios y por Espa&ntilde;a&rdquo;&mdash; i en el silenciament sistem&agrave;tic de les v&iacute;ctimes republicanes. Aquest relat va ocupar l'espai p&uacute;blic durant quaranta anys. Conseq&uuml;entment, les v&iacute;ctimes dels ven&ccedil;uts no van comen&ccedil;ar a ser visibles p&uacute;blicament fins despr&eacute;s de la mort del dictador.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Durant la dictadura es va desenvolupar una memòria d&#039;imposició basada en l&#039;exaltació dels vencedors -els anomenats &quot;caídos por Dios y por España&quot;- i en el silenciament sistemàtic de les víctimes republicanes. Aquest relat va ocupar l&#039;espai públic durant quaranta anys, per la qual cosa les víctimes dels vençuts no van començar a ser visibles públicament fins després de la mort del dictador</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>Fins a quin punt la Transici&oacute; va trencar amb aquell model de mem&ograve;ria imposat per la dictadura? </strong>
    </p><p class="article-text">
        En termes de just&iacute;cia no es va produir una ruptura amb aquest model. L'Estat no va oferir als ciutadans un altre relat que no fos el que havia existit durant el franquisme. No hi va haver investigacions judicials sobre els crims, ni es van impulsar mecanismes com una comissi&oacute; de la veritat que permetessin esclarir el que va passar de manera institucional. Tampoc es va desenvolupar una pol&iacute;tica p&uacute;blica orientada a garantir el dret a la veritat des d'una perspectiva de drets humans.
    </p><p class="article-text">
        La Llei d'Amnistia va tenir com a finalitat principal retornar les llibertats a totes aquelles persones que havien perdut la llibertat en la seva lluita per la democr&agrave;cia. Per&ograve; tamb&eacute; va ser, en certa manera, una llei de punt final, amb unes conseq&uuml;&egrave;ncies que encara avui perduren. En la pr&agrave;ctica, el que es va consolidar va ser un model basat en la no-intervenci&oacute; judicial. Aquest buit inicial ha tingut efectes duradors: ha condicionat l'actuaci&oacute; dels tribunals, ha limitat les possibilitats de les v&iacute;ctimes i ha contribu&iuml;t que, d&egrave;cades despr&eacute;s, l'acc&eacute;s a la just&iacute;cia continu&iuml; sent excepcional en lloc de la norma.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&Eacute;s es pot dir que hi va haver un </strong><a href="https://www.eldiario.es/andalucia/investigador-s-de-la-memoria/encarnacion-barranquero-familiares-vencidos-dejaban_132_2138741.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>pacte de silenci </strong></a><strong>en relaci&oacute; amb els crims del franquisme?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Totalment. Hi va haver un pacte de silenci i inacci&oacute; respecte de la necessitat d'investigar els crims i les greus violacions dels drets humans perpetrades durant la Guerra Civil i la dictadura. Va ser un acord pol&iacute;tic i social en qu&egrave; van participar forces pol&iacute;tiques, sindicals i altres actors, orientat a prioritzar l'estabilitat i el tancament del passat.
    </p><p class="article-text">
        Els representants escollits pel poble en unes eleccions lliures van optar per passar p&agrave;gina davant la immensa majoria dels greuges i les injust&iacute;cies. Deien que l'amnistia era un acte excepcional justificat per la ra&oacute; d'Estat i per la necessitat de fer net i comen&ccedil;ar de zero. Cal tenir en compte que en aquell moment hi havia milers de persones empresonades per motius pol&iacute;tics, cosa que explica en part el consens al voltant de l'amnistia. Per&ograve; aquesta decisi&oacute; va tenir tamb&eacute; conseq&uuml;&egrave;ncies duradores: va suposar deixar sense resposta judicial les violacions de drets humans comeses durant la dictadura.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/10e7fc89-362c-440e-b55e-f51a6411d578_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/10e7fc89-362c-440e-b55e-f51a6411d578_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/10e7fc89-362c-440e-b55e-f51a6411d578_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/10e7fc89-362c-440e-b55e-f51a6411d578_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/10e7fc89-362c-440e-b55e-f51a6411d578_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/10e7fc89-362c-440e-b55e-f51a6411d578_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/10e7fc89-362c-440e-b55e-f51a6411d578_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Concentració duta a terme el 2024 contra la derogació de la llei balear de memòria democràtica"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Concentració duta a terme el 2024 contra la derogació de la llei balear de memòria democràtica                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Durant la transició, hi va haver un pacte de silenci i inacció respecte a la necessitat d&#039;investigar els crims i les greus violacions dels drets humans perpetrats durant la guerra civil i la dictadura. Va ser un acord polític i social en què van participar forces polítiques, sindicals i altres actors, orientat a prioritzar l&#039;estabilitat i el tancament del passat</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Les conseq&uuml;&egrave;ncies d'aquell pacte de silenci continuen sent molt visibles. A difer&egrave;ncia d'altres pa&iuml;sos que van travessar processos similars, a Espanya mai no es van desenvolupar mecanismes com una comissi&oacute; de la veritat, i aix&ograve; ha condicionat completament la resposta judicial a les demandes de les v&iacute;ctimes. El m&eacute;s paradoxal &eacute;s que els tribunals espanyols han avalat l'anul&middot;laci&oacute; de lleis d'amnistia en pa&iuml;sos com l'<a href="https://www.eldiario.es/sociedad/dialogo-espana-argentina-torno-memoria-justicia_1_8565671.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Argentina</a> o <a href="https://www.eldiario.es/internacional/aprender-espana-politicas-memoria-dictadura-pinochet-chile_129_12591863.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Xile</a>, on s&iacute; que s'han pogut jutjar els crims de les dictadures, mentre aqu&iacute; se segueix utilitzant la Llei d'Amnistia com un mur per impedir investigacions. 
    </p><p class="article-text">
        &Eacute;s veritat que la Llei de Mem&ograve;ria Democr&agrave;tica de 2022 incorpora expl&iacute;citament els principis de veritat, just&iacute;cia i reparaci&oacute; i obliga a interpretar les normes conforme al dret internacional, i tamb&eacute; que la creaci&oacute; de la Fiscalia de Drets Humans i Mem&ograve;ria Democr&agrave;tica ha obert una certa finestra d'oportunitat. Per&ograve;, en la pr&agrave;ctica, aix&ograve; encara no ha canviat de manera substancial la din&agrave;mica judicial pr&egrave;via ni la tend&egrave;ncia a l'arxivament sistem&agrave;tic de les den&uacute;ncies.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Des de la mort del dictador fins ben entrada la d&egrave;cada dels noranta es continuava parlant d'una &ldquo;mem&ograve;ria de reconciliaci&oacute;&rdquo;. Quina difer&egrave;ncia hi ha entre la &ldquo;reconciliaci&oacute;&rdquo; de la Transici&oacute; i el concepte de reconciliaci&oacute; en el dret internacional?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Cal matisar qu&egrave; significa realment aquest concepte, que sens dubte no es correspon amb la idea de reconciliaci&oacute; que fan servir avui els organismes internacionals de drets humans, com el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides o els relators especials. &Agrave;mbit internacional, la reconciliaci&oacute; no pot construir-se sense veritat, just&iacute;cia i reconeixement de les v&iacute;ctimes. No obstant aix&ograve;, en el cas espanyol, la reconciliaci&oacute; es va plantejar sobre una l&ograve;gica diferent, basada en l'oblit i en la idea que &ldquo;tots vam ser culpables&rdquo; o que es va tractar d'una guerra entre germans.
    </p><p class="article-text">
        Aquest enfocament, tot i que va poder tenir una funci&oacute; pol&iacute;tica en el context de la Transici&oacute;, implicava diluir una q&uuml;esti&oacute; fonamental: la difer&egrave;ncia entre v&iacute;ctimes i botxins. I una reconciliaci&oacute; basada en l'oblit dif&iacute;cilment es pot sostenir des del punt de vista dels drets humans, perqu&egrave; deixa sense resoldre q&uuml;estions essencials com el reconeixement de les v&iacute;ctimes i l'exig&egrave;ncia de responsabilitats. Nom&eacute;s el ple respecte dels drets humans genera veritat, just&iacute;cia, pau i seguretat. En definitiva, la possibilitat de reconciliaci&oacute;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">
Només el ple respecte dels drets humans genera veritat, justícia, pau i seguretat. En definitiva, la possibilitat de reconciliació</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>La </strong><a href="https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2007-22296" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>llei estatal de mem&ograve;ria democr&agrave;tica </strong></a><strong>aprovada el 2007 va ser presentada com el primer gran intent institucional d'abordar el llegat del franquisme, per&ograve; juristes, associacions memorialistes i organismes internacionals </strong><a href="https://www.eldiario.es/opinion/tribuna-abierta/desmemoriada-ley-memoria_129_2981900.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>van q&uuml;estionar des de l'inici el seu abast</strong></a><strong>, principalment per no declarar la nul&middot;litat jur&iacute;dica dels judicis i sent&egrave;ncies dictats pels tribunals franquistes contra republicans -cosa que s&iacute; va arribar amb la llei de mem&ograve;ria del 2022- aix&iacute; com pel limitat paper que l'Estat assumia en la cerca de les v&iacute;ctimes. &Uuml;uines mancances creu que arrossegava aquella norma?</strong>
    </p><p class="article-text">
        En la meva opini&oacute; era bastant incompleta, perqu&egrave; feia descansar sobre les fam&iacute;lies l' <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/exhumacion-25-anos-rompio-silencio-fosas-franco-no-imaginabamos-envergadura_1_12698103.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">obertura de fosses </a>i la identificaci&oacute; de les v&iacute;ctimes, quan aquesta tasca, d'acord a tots els est&agrave;ndards internacionals, &eacute;s una obligaci&oacute; de l'Estat. El propi relator de l'ONU Pablo de Greiff va criticar durament aquest model i va advertir que aquesta 'privatitzaci&oacute;' alimentava la indifer&egrave;ncia institucional. No pot dependre de la capacitat o els recursos d'una fam&iacute;lia recuperar una v&iacute;ctima de desaparici&oacute; for&ccedil;ada. Aun aix&iacute;, la llei va comen&ccedil;ar a desplegar-se i va generar un cert impuls, sobretot a les <a href="https://www.eldiario.es/andalucia/enclave-rural/andalucia-asume-exhumacion-fosas-franquismo_1_4997069.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">comunitats aut&ograve;nomes</a>, on ja existia un moviment fort que va passar de parlar de mem&ograve;ria hist&ograve;rica a mem&ograve;ria democr&agrave;tica, perqu&egrave; estem parlant dels qui van lluitar per la llibertat i aix&ograve; &eacute;s una columna fonamental de qualsevol Estat democr&agrave;tic. 
    </p><p class="article-text">
        En el meu informe explico com a Balears, per exemple, es va crear el 2009 la Fundaci&oacute; Balear de la Mem&ograve;ria. No existien encara lleis auton&ograve;miques ni una Conselleria espec&iacute;fica, per&ograve; es va impulsar com una pol&iacute;tica p&uacute;blica des del Govern, adscrita a Afers Socials, amb un objectiu molt clar: localitzar fosses, assessorar jur&iacute;dicament les fam&iacute;lies i acompanyar els municipis. En aquest sentit vam ser bastant pioners, encara que Catalunya ja portava avantatge. La Fundaci&oacute; va ser clau perqu&egrave; va permetre signar convenis amb entitats com l'Associaci&oacute; Mem&ograve;ria de Mallorca i el F&ograve;rum d'Eivissa i Formentera, i gr&agrave;cies a aquesta feina pr&egrave;via es van poder iniciar les primeres excavacions. 
    </p><p class="article-text">
        De fet, el 2014 es va dur a terme la primera exhumaci&oacute; a Balears, abans fins i tot que hi hagu&eacute;s una llei. Aix&ograve; va accelerar l'aprovaci&oacute; de la llei de fosses de 2016, que per primera vegada implicava que una comunitat aut&ograve;noma assum&iacute;s oficialment aquestes actuacions. &Eacute;s important entendre aquest recorregut perqu&egrave; mostra com, davant la inacci&oacute; de l'Estat, van ser els territoris els que van comen&ccedil;ar a construir pol&iacute;tiques p&uacute;bliques de mem&ograve;ria.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf020e16-35f6-46ad-8146-a867632c8f04_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf020e16-35f6-46ad-8146-a867632c8f04_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf020e16-35f6-46ad-8146-a867632c8f04_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf020e16-35f6-46ad-8146-a867632c8f04_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf020e16-35f6-46ad-8146-a867632c8f04_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf020e16-35f6-46ad-8146-a867632c8f04_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/cf020e16-35f6-46ad-8146-a867632c8f04_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Placa instal·lada el 2011 al Racó de la Memòria de Porreres (Mallorca), recuperat amb el suport de l&#039;extinta Fundació Balear de la Memòria"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Placa instal·lada el 2011 al Racó de la Memòria de Porreres (Mallorca), recuperat amb el suport de l&#039;extinta Fundació Balear de la Memòria                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cdc1e5fb-194e-4ca8-92a5-5850693f4ce9_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cdc1e5fb-194e-4ca8-92a5-5850693f4ce9_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cdc1e5fb-194e-4ca8-92a5-5850693f4ce9_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cdc1e5fb-194e-4ca8-92a5-5850693f4ce9_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cdc1e5fb-194e-4ca8-92a5-5850693f4ce9_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cdc1e5fb-194e-4ca8-92a5-5850693f4ce9_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/cdc1e5fb-194e-4ca8-92a5-5850693f4ce9_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Fosses comunes al cementiri de Porreres, el municipi mallorquí amb més fosses del franquisme"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Fosses comunes al cementiri de Porreres, el municipi mallorquí amb més fosses del franquisme                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>L'informe de l'ONU tamb&eacute; parla de l'escassa atenci&oacute; a la repressi&oacute; espec&iacute;fica patida per les dones. Creu que continua sent una dimensi&oacute; poc abordada?</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;, encara que en l'actualitat el panorama s'est&agrave; modificant en positiu: existeixen grups d'investigadores i grups de divulgaci&oacute; sobre la repressi&oacute; espec&iacute;fica durant la guerra civil i el franquisme. Les dones van ser invisibilitzades, victimitzades, humiliades i no van poder plorar els seus morts, de manera que mentre es neguin les desaparicions no existeix dol. Perqu&egrave;, com es ploren morts que no existeixen?
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Les dones van ser invisibilitzades, victimitzades, humiliades i no van poder plorar els seus morts, de manera que mentre es neguin les desaparicions no existeix dol. Perquè, com es ploren morts que no existeixen?</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>El cas Baltasar Garz&oacute;n va ser un punt d'inflexi&oacute; en el tractament judicial dels crims del franquisme?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Clarament. Les associacions de mem&ograve;ria, entre elles l'Associaci&oacute; Mem&ograve;ria de Mallorca, van decidir fer una passa endavant quan van veure que la llei de mem&ograve;ria de 2007 no inclo&iuml;a l'obligaci&oacute; d'investigar les violacions de drets humans. Era una llei clarament incompleta. Per aix&ograve;, el desembre de 2006, moltes associacions de tot l'Estat van presentar den&uacute;ncies per desaparicions for&ccedil;ades davant l'Audi&egrave;ncia Nacional invocant el dret internacional, com el Pacte Internacional de Drets Civils i Pol&iacute;tics. El cas va recaure en el jutjat n&uacute;mero 5, el de Baltasar Garz&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Per&ograve; el gener de 2008, la Fiscalia, seguint instruccions del fiscal general de l'Estat, va emetre un dictamen contrari a l'admissi&oacute; d'aquestes den&uacute;ncies. Tot i aix&ograve;, Garz&oacute;n va dictar una interlocut&ograve;ria l'octubre d'aquell mateix any assumint la compet&egrave;ncia per investigar els crims del franquisme com a crims contra la humanitat i intentant aplicar el dret internacional. Aquella decisi&oacute; va ser recorreguda i, el desembre de 2008, el ple de la Sala Penal de l'Audi&egrave;ncia Nacional va decidir per majoria que no era competent per investigar. Hi va haver vots discrepants que advertien que aquella decisi&oacute; anava en contra dels criteris de l'ONU. I, poc despr&eacute;s, Garz&oacute;n va ser perseguit penalment per haver adm&egrave;s a tr&agrave;mit aquestes den&uacute;ncies. Per a mi, aix&ograve; va ser un av&iacute;s clar&iacute;ssim: a partir d'aqu&iacute;, cap jutge s'ha atrevit a investigar aquests crims. Es va consolidar un tancament judicial que explica per qu&egrave; avui la immensa majoria de les den&uacute;ncies continuen essent arxivades sense investigaci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        A aix&ograve; s'hi va afegir que el 2011, amb l'arribada de Mariano Rajoy, es va eliminar el pressupost destinat a mem&ograve;ria i es va tancar l'Oficina de V&iacute;ctimes que havia creat la llei. &Eacute;s a dir, desapareix l'estructura institucional i, en la pr&agrave;ctica, desapareixen tamb&eacute; les v&iacute;ctimes de l'espai p&uacute;blic.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3397ac30-dd35-49b6-b811-14a34f020abe_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3397ac30-dd35-49b6-b811-14a34f020abe_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3397ac30-dd35-49b6-b811-14a34f020abe_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3397ac30-dd35-49b6-b811-14a34f020abe_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3397ac30-dd35-49b6-b811-14a34f020abe_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3397ac30-dd35-49b6-b811-14a34f020abe_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3397ac30-dd35-49b6-b811-14a34f020abe_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Manifestació a Madrid, el 2012, demanant justícia per al jutge Baltasar Garzón, processat per declarar-se competent per investigar els crims del franquisme"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Manifestació a Madrid, el 2012, demanant justícia per al jutge Baltasar Garzón, processat per declarar-se competent per investigar els crims del franquisme                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>S'han produ&iuml;t aven&ccedil;os reals en els &uacute;ltims anys en mat&egrave;ria de mem&ograve;ria democr&agrave;tica?</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;, tant a les Balears amb la llei de mem&ograve;ria democr&agrave;tica de 2018 [<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-vox-derogan-ley-balear-memoria-historica-evocan-asesinados-hordas-rojas_1_13055051.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">recentment derogada per PP i Vox</a>] com a nivell estatal amb la de 2022. A l'arxip&egrave;lag, amb aquesta norma es va avan&ccedil;ar enormement en les pol&iacute;tiques p&uacute;bliques de mem&ograve;ria. La llei va consolidar nombroses iniciatives que ja s'havien comen&ccedil;at a impulsar anys abans, com les exhumacions, els mapes de fosses, el reconeixement institucional de les v&iacute;ctimes o la retirada de s&iacute;mbols franquistes, i va permetre abordar la mem&ograve;ria democr&agrave;tica com una pol&iacute;tica p&uacute;blica estable i no com actuacions a&iuml;llades.
    </p><p class="article-text">
        A nivell estatal, la llei de mem&ograve;ria democr&agrave;tica de 2022 tamb&eacute; representa un avan&ccedil; rellevant perqu&egrave; incorpora expressament els principis de veritat, just&iacute;cia i reparaci&oacute; i estableix l'obligaci&oacute; d'interpretar les normes conforme al dret internacional. No obstant aix&ograve;, aquest avan&ccedil; normatiu encara no s'ha tradu&iuml;t en una transformaci&oacute; substancial de la resposta judicial. La creaci&oacute; de la Fiscalia de Drets Humans i Mem&ograve;ria Democr&agrave;tica ha obert tamb&eacute; una certa finestra d'oportunitat, encara que, de moment, no ha alterat el bloqueig judicial de fons. Seguim lluny d'una resposta equiparable a la que s'ha donat en altres pa&iuml;sos que s&iacute; han afrontat judicialment els crims de les seves dictadures.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Creu que el debat sobre mem&ograve;ria democr&agrave;tica continua sent vist com una q&uuml;esti&oacute; partidista?</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;, i aquest ha estat un dels grans problemes des de la Transici&oacute;. S'ha tendit a presentar la mem&ograve;ria democr&agrave;tica com una q&uuml;esti&oacute; ideol&ograve;gica o partidista, quan en realitat estem parlant de drets humans i d'obligacions de l'Estat. Aix&ograve; &eacute;s precisament el que va criticar el relator de l'ONU Pablo de Greiff: que determinats partits pol&iacute;tics espanyols continuassin tractant aquest tema com un problema pol&iacute;tic en lloc d'abordar-lo des de la veritat, la just&iacute;cia i la reparaci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        La mem&ograve;ria democr&agrave;tica no consisteix a reobrir ferides, sin&oacute; a garantir drets i enfortir la democr&agrave;cia. Derogar la llei de mem&ograve;ria democr&agrave;tica, com ha passat a les Balears, no &eacute;s fer pol&iacute;tica &mdash;ni tan sols mala pol&iacute;tica&mdash;, &eacute;s simplement vulnerar els drets humans i revictimitzar les v&iacute;ctimes. La mem&ograve;ria democr&agrave;tica no &eacute;s fer pol&iacute;tica: &eacute;s fer just&iacute;cia per a les v&iacute;ctimes.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros, Francisco Ubilla]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/catalina-moragues-autora-d-estudi-franquisme-oculta-pp-espanya-negat-dret-justicia_1_13210361.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 11 May 2026 04:31:04 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/bcc52884-37e9-486b-97f5-7e2843cb3851_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="3682138" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/bcc52884-37e9-486b-97f5-7e2843cb3851_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="3682138" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Catalina Moragues, autora d'un estudi del franquisme que 'oculta' el PP: "Espanya ha negat el dret a la Justícia"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/bcc52884-37e9-486b-97f5-7e2843cb3851_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Memoria Histórica,Ley de Memoria Histórica,Amnistía,Ley de amnistía,Franquismo,Crímenes del franquismo,Fosas del franquismo,Víctimas del franquismo,Dictadura franquista,Represión franquista,Segunda República,Guerra Civil Española,ONU - Organización de las Naciones Unidas,Transición española,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[30 anys de soroll en un dels barris més turístics de Palma: “On abans hi havia 6 taules, ara n'hi ha 22”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/30-anys-soroll-dels-barris-mes-turistics-palma-on-abans-hi-havia-6-taules-ara-n-hi-22_1_13195804.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/57ef03ef-bff4-4175-a706-0bd54230fda7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="30 anys de soroll en un dels barris més turístics de Palma: “On abans hi havia 6 taules, ara n&#039;hi ha 22”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Diversos col·lectius veïnals reclamen que es “controlin” les molèsties que causen la restauració i l’oci en llocs com sa Llotja, declarada com a Zona Acústicament Contaminada des de finals dels noranta</p><p class="subtitle">Santa Catalina, el barri transformat en 'la petita Suècia' que expulsa els seus veïns: “Això s'ha tornat infernal”</p></div><p class="article-text">
        Feli Marcos est&agrave; farta de desmentir que ca seva est&agrave; en un lloc &ldquo;fant&agrave;stic&rdquo;. Aquest &eacute;s l&rsquo;adjectiu que surt per la boca de molts quan s&rsquo;assabenten que el domicili d&rsquo;aquesta vesina de Palma est&agrave; en un n&uacute;mero d&rsquo;Antoni Maura. <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/cent-anys-mort-d-antoni-maura-politic-dretes-qui-no-mira-pp_1_12842314.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">L&rsquo;avinguda dedicada al pr&ograve;cer de la Restauraci&oacute; borb&ograve;nica</a> &eacute;s el quil&ograve;metre zero de la ciutat. S&oacute;n nom&eacute;s cent metres que enllacen el passeig del Born amb el Moll Vell. A un costat, la Seu de Mallorca; a l&rsquo;altre, sa Llotja de Mercaders. Massa atractius junts per a no haver-se transformat en un actiu econ&ograve;mic. Les dos voreres d&rsquo;aquesta recta &ndash;tan ampla, tan rectil&iacute;nia, tan arbrada&ndash; s&oacute;n un formiguer tur&iacute;stic. Una font de contaminaci&oacute; ac&uacute;stica que va comen&ccedil;ar a rajar fa ja diverses d&egrave;cades: aix&iacute; ho denuncien alguns dels ve&iuml;ns que encara hi viuen.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;El renou &eacute;s tortura i des de temps immemorials s&rsquo;ha utilitzat amb aquesta finalitat. Noltros vivim davant la mar, per&ograve; no podem obrir les finestres perqu&egrave; sempre hi ha aldarull sota casa. Vam haver de posar-les dobles i instal&middot;lar aire condicionat a casa&rdquo;, diu Feli Marcos, descrivint un problema que &ldquo;va comen&ccedil;ar uns anys despr&eacute;s&rdquo; que el seu marit i ella es mudassin, el 1986, al pis en el qual continuen vivint: &ldquo;Antoni Maura &eacute;s un exemple del que no hauria de ser una ciutat. Crec que no hi ha un altre carrer a Palma que estigui m&eacute;s ple de bars i restaurants. &Eacute;s un menjador a l&rsquo;aire lliure que no respecta les normes. Quan els vaixells arriben plens de turistes, toca fer colzes per arribar al portal. Les terrasses ens deixen molt poc espai i no han deixat de cr&eacute;ixer. On abans hi havia sis taules ara n&rsquo;hi ha vint-i-dues. A aix&ograve; suma-hi la c&agrave;rrega i desc&agrave;rrega, la neteja&hellip; i no &eacute;s el pitjor: el Parc de Mar s&rsquo;ha convertit en una revetla. Quan no hi ha un concert, hi posen casetes o, si no, hi ha una cursa que posa els altaveus a tot volum el diumenge al mat&iacute;&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/985321a3-9016-41eb-b4cd-7fdf64fc05e4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/985321a3-9016-41eb-b4cd-7fdf64fc05e4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/985321a3-9016-41eb-b4cd-7fdf64fc05e4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/985321a3-9016-41eb-b4cd-7fdf64fc05e4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/985321a3-9016-41eb-b4cd-7fdf64fc05e4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/985321a3-9016-41eb-b4cd-7fdf64fc05e4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/985321a3-9016-41eb-b4cd-7fdf64fc05e4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Diversos col·lectius veïnals de Palma han repartit entre els seus associats un cartell on es llegeix que “el renou és tortura”"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Diversos col·lectius veïnals de Palma han repartit entre els seus associats un cartell on es llegeix que “el renou és tortura”                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        A mitjan noranta, el Center for Hearing and Communication &ndash;una entitat estatunidenca dedicada a la salut auditiva&ndash; va impulsar el 29 d&rsquo;abril com a Dia Internacional de la Conscienciaci&oacute; sobre el Soroll. Per aquesta ra&oacute;, Feli Marcos va sortir la tarda del passat dimarts de ca seua per rec&oacute;rrer els vint minuts que separen l&rsquo;avinguda Antoni Maura de l&rsquo;inici del carrer F&agrave;brica, just on es troben <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/sa-feixina-monument-franquista-recentment-blindat-pel-pp-honora-els-autors-massacre-desbanda_1_12216088.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el parc de sa Feixina</a> i Santa Catalina. All&iacute; l&rsquo;esperaven una altra dotzena de persones. Totes, censades a Palma. La majoria, residents als carrers i places que Feli Marcos va haver de rec&oacute;rrer per arribar fins al punt de trobada. Un triangle &ndash;&eacute;s Puig de Sant Pere, ses Drassanes, tamb&eacute; es Jonquet i el passeig Mar&iacute;tim&ndash; on l&rsquo;oci ha arrelat. Sota la lluna i a plena llum del dia.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Noltros vivim davant la mar, però no podem obrir les finestres perquè sempre hi ha aldarull sota casa. Vam haver de posar-les dobles i instal·lar aire condicionat a casa. [El meu carrer] és un menjador a l’aire lliure que no respecta les normes. Quan els vaixells arriben plens de turistes, toca fer colzes per arribar al portal. Les terrasses ens deixen molt poc espai i no han deixat de créixer. On abans hi havia sis taules ara n’hi ha vint-i-dues</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Feli Marcos</span>
                                        <span>—</span> Veïna
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>El anhel d'un barri c&iacute;vic</strong></h2><p class="article-text">
        Esperan&ccedil;a Lliteras t&eacute; una lona enrotllada entre les seues mans. Quan la desplegui per fotografiar-se amb la resta de vesins, sobre un fons vermell es llegir&agrave; la mateixa afirmaci&oacute; que proclama Feli Marcos. El renou &eacute;s tortura. Ella tamb&eacute; assegura patir-ho. Va n&eacute;ixer a Porreres, per&ograve; la seua feina d&rsquo;infermera la va portar a Palma. Fa vint anys que viu en un dels carrers frontissa que uneixen es Jonquet amb Santa Catalina i ha acabat convertint-se en la presidenta de l&rsquo;associaci&oacute; ve&iuml;nal que representa aquestes dos barriades lim&iacute;trofes amb molt en com&uacute;. Ambd&oacute;s van ser un dia llar de pescadors i mariners. <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/santa-catalina-barri-transformat-petita-suecia-expulsa-els-seus-veins-aixo-s-tornat-infernal_1_13104574.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Avui, en canvi, estan consagrades al turisme</a>. Amb totes les mol&egrave;sties que comporta.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/558bdb82-bcc8-4a7c-8aa9-e8950e6a8614_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/558bdb82-bcc8-4a7c-8aa9-e8950e6a8614_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/558bdb82-bcc8-4a7c-8aa9-e8950e6a8614_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/558bdb82-bcc8-4a7c-8aa9-e8950e6a8614_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/558bdb82-bcc8-4a7c-8aa9-e8950e6a8614_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/558bdb82-bcc8-4a7c-8aa9-e8950e6a8614_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/558bdb82-bcc8-4a7c-8aa9-e8950e6a8614_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Esperança Lliteras és la presidenta de l’Associació de Veïnats Barri Cívic es Jonquet i Santa Catalina"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Esperança Lliteras és la presidenta de l’Associació de Veïnats Barri Cívic es Jonquet i Santa Catalina                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Com si volguessin recalcar que encara queden vesins d&rsquo;altres temps en un dels exemples m&eacute;s clars de gentrificaci&oacute; que poden trobar-se a Espanya, l&rsquo;associaci&oacute; que encap&ccedil;ala Esperan&ccedil;a Lliteras ha incorporat les paraules barri c&iacute;vic despr&eacute;s dels top&ograve;nims de Santa Catalina i es Jonquet. M&eacute;s que un eloq&uuml;ent sintagma, &eacute;s un anhel. En alguns dels balcons d&rsquo;aquestes cases d&rsquo;una o dos plantes <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/quan-comprador-estranger-expulsa-resident-aquestes-illes-mes-rendible-llogar-habitatges-fer-feina_1_12938205.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">que fan les del&iacute;cies dels inversors del centre i el nord d&rsquo;Europa</a> poden veure&rsquo;s cartells com el que ella acaba de desenrotllar. &ldquo;Quan [fa tres anys] va canviar el govern municipal [d&rsquo;un pacte de centreesquerra a una majoria simple del PP] tant el batle [Jaime Mart&iacute;nez Llabr&eacute;s] com els nous regidors van ser molt amables: qualsevol cosa, ens ho deis... Despr&eacute;s, a poc a poc, costa m&eacute;s accedir a les persones que s&oacute;n les responsables d&rsquo;arreglar el problema que patim&rdquo;, diu Esperan&ccedil;a Lliteras abans de llan&ccedil;ar una reflexi&oacute;:
    </p><p class="article-text">
        &ndash;&Eacute;s una ll&agrave;stima que molts dels problemes comen&ccedil;assin quan es va convertir en zona de vianants el carrer F&agrave;brica. Abans hi havia comer&ccedil;os de tota la vida i, ara, restaurants i <em>tardeo</em>. Els qui patim el renou que generen les terrasses o els locals d&rsquo;oci vivim en barris plens de contrastos.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;En quin sentit?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;El diumenge al mat&iacute; resulta agradable passejar pels mateixos carrers de Santa Catalina que s&rsquo;omplen de cotxes i de motos, de gent que crida i acaba tirant el tass&oacute; a terra, a partir del dissabte a la tarda. Quan passa, gaireb&eacute; prefereixes ficar-te a casa i no veure-ho, per&ograve; noltros no ens rendim, no ens quedarem de bra&ccedil;os plegats. Aqu&iacute; tamb&eacute; hi ha ve&iuml;nats de la pla&ccedil;a de Toros: <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/remor-pels-concerts-placa-toros-enfronta-els-veinats-palma-m-estim-hi-hagi-cultura-i-no-tauromaquia_1_12868918.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">fa uns mesos van aconseguir que se suspengu&eacute;s el perm&iacute;s per organitzar concerts i festes all&agrave; dins</a>. &Eacute;s un precedent que crea jurisprud&egrave;ncia i ens d&oacute;na esperan&ccedil;a.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4eed2a64-798a-4474-855f-a86f0ec19fc1_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4eed2a64-798a-4474-855f-a86f0ec19fc1_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4eed2a64-798a-4474-855f-a86f0ec19fc1_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4eed2a64-798a-4474-855f-a86f0ec19fc1_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4eed2a64-798a-4474-855f-a86f0ec19fc1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4eed2a64-798a-4474-855f-a86f0ec19fc1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4eed2a64-798a-4474-855f-a86f0ec19fc1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La proliferació de bars i restaurants a sa Llotja és una de les raons, segons diversos residents en aquest barri històric, dels decibels que es colen a les seves cases. "
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La proliferació de bars i restaurants a sa Llotja és una de les raons, segons diversos residents en aquest barri històric, dels decibels que es colen a les seves cases.                             </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        A una illa de dist&agrave;ncia del grup d&rsquo;afectats per les remors, un bar t&eacute; abaixada la persiana met&agrave;l&middot;lica. Tanca els dilluns i els dimarts, obre de dijous a diumenge, de cinc de la tarda a dos de la matinada, i a Instagram la paraula <em>copas</em> acompanya el seu nom comercial. Devora el marc de la porta &ndash;com passa en altres restaurants amb els quals comparteix carrer&ndash; hi ha un mesclad&iacute;s de plaques. Demanen &ndash;en catal&agrave;, en castell&agrave;, en angl&egrave;s&ndash; &ldquo;respecte&rdquo; perqu&egrave; els vesins puguin descansar. Sota els lemes apareix el logotip de l&rsquo;Asociaci&oacute;n Balear del Ocio y el Entretenimiento. <a href="http://eldiario.es/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">eldiario.es</a> es va posar en contacte amb aquesta patronal, que agrupa les principals discoteques i pubs de Mallorca, per con&egrave;ixer el seu punt de vista, per&ograve; no va obtenir resposta. El seu president, Miguel P&eacute;rez-Mars&aacute;, <a href="https://www.ondacero.es/emisoras/baleares/mallorca/noticias/presidente-ocio-nocturno-baleares-abone-han-convertido-palma-ciudad-mas-aburrida-mediterraneo_20260113696639b25b0f02269960f321.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">en una entrevista realitzada aquest hivern a la sintonia d&rsquo;Onda Cero</a>, va acusar les institucions de convertir Palma &ldquo;en la ciutat m&eacute;s avorrida del Mediterrani&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El president de l’Associació Balear d’Oci i Entreteniment va acusar les institucions de convertir Palma &#039;en la ciutat més avorrida del Mediterrani&#039;</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La Petita i Mitjana Empresa de Mallorca (PIMEM) assegura que no existeixen negocis de restauraci&oacute; associats a aquesta patronal a Santa Catalina, es Jonquet, el passeig Mar&iacute;tim, sa Llotja o es Born. La Confederaci&oacute; d&rsquo;Associacions Empresarials de Balears &ldquo;no t&eacute; const&agrave;ncia de les protestes&rdquo; relacionades amb l&rsquo;exc&eacute;s de decibels. I Cort &ndash;la manera popular de referir-se al consistori palmes&agrave; entre els mallorquins&ndash; no va concedir declaracions a eldiario.es per a aquest reportatge. Tampoc xifres d&rsquo;expedients per contaminaci&oacute; ac&uacute;stica iniciats en el present mandat. Una portaveu de l&rsquo;equip de govern es va limitar a apuntar que el set&egrave; municipi m&eacute;s poblat d&rsquo;Espanya &ndash;Palma frega ja els 480.000 habitants&ndash; compta amb la seva &ldquo;ordenan&ccedil;a corresponent&rdquo; per regular el soroll i amb una &ldquo;nova ordenan&ccedil;a c&iacute;vica que t&eacute; la patrulla verda de la Policia Local treballant en aquest &agrave;mbit&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/19a80bcb-d6cf-4ce3-a083-5a615056123c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/19a80bcb-d6cf-4ce3-a083-5a615056123c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/19a80bcb-d6cf-4ce3-a083-5a615056123c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/19a80bcb-d6cf-4ce3-a083-5a615056123c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/19a80bcb-d6cf-4ce3-a083-5a615056123c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/19a80bcb-d6cf-4ce3-a083-5a615056123c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/19a80bcb-d6cf-4ce3-a083-5a615056123c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Plaques que reclamen als clients d’un bar musical del carrer Fàbrica “respecte pel descans dels veïns”."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Plaques que reclamen als clients d’un bar musical del carrer Fàbrica “respecte pel descans dels veïns”.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>El pessimisme cansat de Feli Marcos</strong></h2><p class="article-text">
        &ndash;No crec que les protestes canvi&iuml;n res.
    </p><p class="article-text">
        El llenguatge de Feli Marcos per explicar la seua conviv&egrave;ncia amb la remor &eacute;s sec. No utilitza floritures quan explica que el seu pessimisme es deu &ldquo;al cansament&rdquo; que provoca una lluita ve&iuml;nal que va arrencar als noranta. La mobilitzaci&oacute;, conta aquesta vesina de sa Llotja, ve &ldquo;de tan enrere&rdquo; que abasta els mandats de set dels vuit alcaldes que ha tengut Palma des que es van tornar a celebrar eleccions municipals despr&eacute;s del final de la dictadura. Els dotze anys del socialista Ramon Aguil&oacute; &ndash;1979-1991&ndash;, just quan aquesta ve&iuml;na i el seu marit es van mudar a Antoni Maura, serien l&rsquo;excepci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Jo he estat molt generosa per reivindicar que vol&iacute;em viure en silenci &ndash;conta Feli Marcos&ndash; i he donat part de la meva salut, i com jo s&eacute; que hi ha molta gent en aquesta ciutat. Ja estic mig retirada: a la protesta de l&rsquo;altre dia hi vaig ser perqu&egrave; el president [de l&rsquo;Associaci&oacute; de Ve&iuml;nats de sa Llotja i es Born, el metge Jaume Herrero] tenia gu&agrave;rdia i em va demanar que hi an&agrave;s per ell.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Mai ha pensat a mudar-se a un altre lloc m&eacute;s silenci&oacute;s, Feli?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;No. Noltros seguim aqu&iacute; perqu&egrave; l&rsquo;edifici on hi ha ca nostra era de la fam&iacute;lia del meu marit: vam venir fa quaranta anys &ndash;quan a la zona nom&eacute;s hi havia un bar, el L&iacute;ric, on els cambrers i els clients ens coneix&iacute;em&ndash; i hem fet un gran esfor&ccedil; per mantenir-lo, per&ograve; la xarxa tan guapa que es va crear entre els residents &ndash;m&eacute;s que un barri d&rsquo;una ciutat gran, semblava un poble&ndash; ha desaparegut&hellip; Molts altres, &eacute;s clar, se n&rsquo;han anat per culpa del renou. Noltros hem arribat a passar nits senceres a casa d&rsquo;uns amics perqu&egrave; no es podia dormir al nostre pis. Passa a molts barris de Palma: si es fessin mesuraments i s&rsquo;afront&eacute;s de deb&ograve; el problema s&rsquo;adonarien que no es pot estar a casa. Com en aquell del carrer Vallseca [tamb&eacute; a sa Llotja] quan van sortir vuitanta decibels! L&ograve;gicament, la persona que hi vivia se&rsquo;n va haver d&rsquo;anar.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Molts altres, és clar, se n’han anat per culpa del renou. Nosaltres hem arribat a passar nits senceres a casa d’uns amics perquè no es podia dormir al nostre pis</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Feli Marcos</span>
                                        <span>—</span> Veïna
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ndash;Aquest nivell de soroll supera el que pot causar una autovia. A quina sonometria es refereix? Quan es va fer?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Ui! Ja fa molts anys d&rsquo;aix&ograve;. Va ser quan en F&egrave;lix Pons va deixar la pol&iacute;tica i va portar el nostre cas. Crec que el batle era Fageda. Aconsegu&iacute;rem que Cort declar&agrave;s el barri com a zona de protecci&oacute; ac&uacute;stica: som l&rsquo;&uacute;nica que hi ha a la ciutat i no ens va sortir gratis. Aconsegu&iacute;rem que les terrasses tanquessin a les onze. Per desgr&agrave;cia, el nostre advocat es va morir i vam haver de deixar-ho. Llavors hi va haver un altre plet i l&rsquo;horari es va allargar fins a dos quarts d&rsquo;una.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/795930b3-a1a9-4faa-a02a-437ccc557aa0_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/795930b3-a1a9-4faa-a02a-437ccc557aa0_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/795930b3-a1a9-4faa-a02a-437ccc557aa0_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/795930b3-a1a9-4faa-a02a-437ccc557aa0_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/795930b3-a1a9-4faa-a02a-437ccc557aa0_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/795930b3-a1a9-4faa-a02a-437ccc557aa0_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/795930b3-a1a9-4faa-a02a-437ccc557aa0_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Feli Marcos Barrado ha viscut al barri de sa Llotja des de 1986: malgrat la remor de les terrasses no vol marxar de ca seua."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Feli Marcos Barrado ha viscut al barri de sa Llotja des de 1986: malgrat la remor de les terrasses no vol marxar de ca seua.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Estira-i-arronsa a causa dels decibels</strong></h2><p class="article-text">
        El primer volum de <a href="https://palmaxxi.com/wp-content/uploads/2015/12/Llibre-gentrificaci%C3%B3.pdf" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><em>La gentrificaci&oacute; a Palma. Barri a barri</em></a><a href="https://palmaxxi.com/wp-content/uploads/2015/12/Llibre-gentrificaci%C3%B3.pdf" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> </a>ofereix una cronologia molt detallada &ndash;dates, noms, decisions&ndash; de la hist&ograve;ria que esbossa Feli Marcos. El llibre, publicat per l&rsquo;associaci&oacute; ciutadana Palma XXI i la Fundaci&oacute; Iniciatives del Mediterrani, va apar&egrave;ixer a l&rsquo;octubre de 2019. Per entendre el context, els seus autors &ndash;Carlota Cabeza, Jaume Garau i Juanjo Su&aacute;rez&ndash; es remunten a 1995. Llavors, Cort va desenvolupar la seua primera ordenan&ccedil;a de remors. La norma ja va n&eacute;ixer amb pol&egrave;mica. La PIMEM va tractar de tombar-la sol&middot;licitant-ne la suspensi&oacute;. El Tribunal Superior de Just&iacute;cia de les Illes Balears (TSJB) ho va rebutjar. Comen&ccedil;ava un estira-i-arronsa a causa dels decibels que encara no ha acabat. Una vinyeta publicada a la premsa local de l&rsquo;&egrave;poca ironitza amb el suposat mareig al qual l&rsquo;Administraci&oacute; sotmetia els residents que protestaven: un grup de vesins armats amb botzines i cassoles, dos fletxes que indiquen camins oposats (a l&rsquo;esquerra, Ajuntament; a la dreta, Govern) i dos fumets que es demanen: &ldquo;B&eacute;, al final qui t&eacute; les compet&egrave;ncies dels sorolls de la Llotja?&rdquo; &ldquo;No ser&agrave; que volen dividir-nos?&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Durant els quatre anys seg&uuml;ents &ndash;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/jaque-mate-gran-trama-narcotrafic-ressuscitat-fantasma-corrupcio-politica-mallorca_1_11248375.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">segon mandat de l'alcalde popular Joan Fageda</a>&ndash;, l&rsquo;associaci&oacute; ve&iuml;nal de sa Llotja va aconseguir per al barri la declaraci&oacute; de Zona Ac&uacute;sticament Contaminada. Les limitacions, denuncia el llibre, no es van aplicar. Per demostrar-ho, en citen dos exemples. El Defensor del Poble &ndash;Fernando &Aacute;lvarez de Miranda, el president del Congr&eacute;s dels Diputats que va aprovar la Constituci&oacute; de 1978&ndash; ho va recordar a l&rsquo;Ajuntament de Palma amb l&rsquo;objectiu de preservar &ldquo;el dret al descans, la salut i la inviolabilitat del domicili&rdquo;. Temps despr&eacute;s, vist que el PP &ldquo;rebutjava prendre mesures i els empresaris exigien nous mesuraments&rdquo;, el TSJB va llan&ccedil;ar un altre recordatori: l&rsquo;Ajuntament de Palma tenia &ldquo;l&rsquo;obligaci&oacute; de defensar el medi ambient&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La batalla legal va acabar a Madrid. El 2004, una sent&egrave;ncia del Tribunal Suprem va donar la ra&oacute; als ve&iuml;ns. La seg&uuml;ent batlessa &ndash;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/prohens-remodela-seu-govern-hores-despres-dir-confianca-maxima-tots-els-seus-consellers_1_12457471.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Catalina Cirer Adrover: consellera de Fam&iacute;lies i Serveis Socials en el Govern fins que Marga Prohens la va cessar el juliol de 2025 per pressions de Vox</a>&ndash; va haver d&rsquo;avan&ccedil;ar el tancament dels locals. Els problemes no van cessar, tanmateix. <em>La gentrificaci&oacute; a Palma. Barri a barri</em> explica que els habitants de sa Llotja van sol&middot;licitar &ldquo;sonometries independents&rdquo; l&rsquo;octubre de 2005 (i tornarien a fer-ho el 2012, 2013 i 2017). El motiu? L&rsquo;associaci&oacute; ve&iuml;nal assenyalava que els mesuraments que s&rsquo;havien fet fins llavors es duien a terme &ldquo;en punts estrat&egrave;gics&rdquo; i &ldquo;a l&rsquo;hivern&rdquo;, quan el volum era &ldquo;m&eacute;s baix&rdquo;. El 2012, continua el llibre, &ldquo;el Govern va eliminar per decret les restriccions&rdquo;. Fins set anys despr&eacute;s no tornarien els l&iacute;mits a un dels barris hist&ograve;rics i institucionals de la capital balear: envoltada pels bars de la pla&ccedil;a de sa Drassana hi ha la porta posterior del Consolat de Mar, el despatx de la presid&egrave;ncia auton&ograve;mica.
    </p><p class="article-text">
        Com recorda la recerca de Cabezas, Garau i Su&aacute;rez, el febrer de 2019 va ser com tornar a comen&ccedil;ar. Es va tornar a declarar llavors sa Llotja com a &agrave;rea lliure de soroll i les terrasses van avan&ccedil;ar el tancament a les onze de la nit. Una decisi&oacute; presa tamb&eacute; per decret. A l&rsquo;Ajuntament de Palma governava de nou una coalici&oacute; de centreesquerra: PSIB, M&eacute;s per Mallorca i Podem. Havien elaborat un mapa ac&uacute;stic de la ciutat i semblaven tenir una mirada diferent respecte a l&rsquo;assumpte.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4562faae-f9b3-481a-8cb8-e0b0afd2c8ae_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4562faae-f9b3-481a-8cb8-e0b0afd2c8ae_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4562faae-f9b3-481a-8cb8-e0b0afd2c8ae_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4562faae-f9b3-481a-8cb8-e0b0afd2c8ae_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4562faae-f9b3-481a-8cb8-e0b0afd2c8ae_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4562faae-f9b3-481a-8cb8-e0b0afd2c8ae_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4562faae-f9b3-481a-8cb8-e0b0afd2c8ae_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La plaça de sa Drassana, un dels espais que evidencien la gentrificació turística de Mallorca."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La plaça de sa Drassana, un dels espais que evidencien la gentrificació turística de Mallorca.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>El TSJB falla a favor dels empresaris</strong></h2><p class="article-text">
        Els nous horaris no van tenir una vida gaire llarga. <a href="https://www.diariodemallorca.es/palma/2023/05/03/confirman-suspension-restricciones-horarias-terrazas-86785585.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">CAEB Restauraci&oacute; va presentar un contenci&oacute;s</a> i el va acabar guanyant en un moment clau. Comen&ccedil;ava el maig de 2023. Setmanes despr&eacute;s se celebrarien eleccions municipals i el PP aconseguiria la vara de comandament a l&rsquo;Ajuntament de Palma gr&agrave;cies al suport extern de Vox. <a href="https://www.diariodemallorca.es/palma/2023/10/09/terrazas-llotja-podran-ampliar-horario-93141946.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">A l&rsquo;octubre, el nou equip de govern complia la sent&egrave;ncia</a> i donava perm&iacute;s per obrir a sa Llotja fins a mitjanit, amb mitja hora extra els caps de setmana. A difer&egrave;ncia del que havia ocorregut vint anys abans davant la mateixa problem&agrave;tica, el TSJB es pronunciava aquesta vegada a favor dels empresaris. Hi havia, tanmateix, una difer&egrave;ncia: la nova sent&egrave;ncia no concedia la possibilitat de presentar recurs a inst&agrave;ncies superiors.
    </p><p class="article-text">
        Com apuntava Feli Marcos, F&egrave;lix Pons Iraz&aacute;bal no va poder defensar en segona inst&agrave;ncia els interessos dels ve&iuml;ns de sa Llotja. El pol&iacute;tic socialista que va tornar a l&rsquo;advocacia <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/contracronica-de-raquel/felipe-sigue-forma_129_12615368.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">despr&eacute;s de presidir el Congr&eacute;s dels Diputats durant la major part del felipisme (1986-1996) </a>havia <a href="https://www.eldiario.es/la-rioja/fallece-el-ex-presidente-del-congreso-de-los-diputados-felix-pons_1_11053485.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">mort el 2010 a causa d&rsquo;un c&agrave;ncer de p&agrave;ncrees</a>. Quan va compar&egrave;ixer davant el Tribunal Suprem per defensar la regulaci&oacute; que havia d&rsquo;evitar que sa Llotja fos una font de contaminaci&oacute; ac&uacute;stica, l&rsquo;advocat Pons va dir:
    </p><p class="article-text">
        &ndash;La Llei 8/1987 d&rsquo;1 d&rsquo;abril de la CAIB d&rsquo;ordenaci&oacute; territorial de les Illes Balears assenyala en el seu pre&agrave;mbul que, en regular l&rsquo;&uacute;s del s&ograve;l, l&rsquo;ordenaci&oacute; del territori ha de perseguir &ldquo;el m&agrave;xim benestar de l&rsquo;home que l&rsquo;ocupa&rdquo;. (...) Pot alg&uacute; imaginar o sostenir que &eacute;s una societat &ldquo;a escala aut&egrave;nticament humana&rdquo; aquella en qu&egrave; es demana el sacrifici del descans, el son i la tranquil&middot;litat de centenars de ve&iuml;ns perqu&egrave; altres milers ocupin sorollosament carrers i places per pur plaer i inter&egrave;s privat, durant la nit i la matinada? Quina classe d&rsquo;humanitat inspira aquest model?
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Pablo Sierra del Sol, Francisco Ubilla]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/30-anys-soroll-dels-barris-mes-turistics-palma-on-abans-hi-havia-6-taules-ara-n-hi-22_1_13195804.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 06 May 2026 08:35:04 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/57ef03ef-bff4-4175-a706-0bd54230fda7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="525948" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/57ef03ef-bff4-4175-a706-0bd54230fda7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="525948" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[30 anys de soroll en un dels barris més turístics de Palma: “On abans hi havia 6 taules, ara n'hi ha 22”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/57ef03ef-bff4-4175-a706-0bd54230fda7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Mallorca,Ruido,Vecinos,Palma,Turismo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[30 años de ruido en uno de los barrios más turísticos de Palma: “Donde antes había 6 mesas, ahora hay 22”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/30-anos-ruido-barrios-turisticos-palma-habia-6-mesas-ahora-hay-22_1_13195205.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/57ef03ef-bff4-4175-a706-0bd54230fda7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="30 años de ruido en uno de los barrios más turísticos de Palma: “Donde antes había 6 mesas, ahora hay 22”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Varios colectivos vecinales reclaman que se “controlen” las molestias que causan la restauración y el ocio en lugares como sa Llotja, declarada como Zona Acústicamente Contaminada desde finales de los noventa</p><p class="subtitle">Santa Catalina, el barrio transformado en 'la pequeña Suecia' que expulsa a sus vecinos: “Esto se ha vuelto infernal”</p></div><p class="article-text">
        Feli Marcos est&aacute; harta de desmentir que su casa est&aacute; en un sitio &ldquo;estupendo&rdquo;. Ese es el adjetivo que sale por la boca de muchos cuando se enteran de que el domicilio de esta vecina de Palma est&aacute; en un n&uacute;mero de Antoni Maura. La avenida dedicada <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/cien-anos-muerte-antoni-maura-politico-derechas-no-mira-pp_1_12842086.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">al pr&oacute;cer de la Restauraci&oacute;n borb&oacute;nica</a> es el kil&oacute;metro cero de la ciudad. Son apenas cien metros que enlazan el Passeig des Born con los muelles del Moll Vell. 
    </p><p class="article-text">
        A un costado, la Seu de Mallorca; al otro, sa Llotja de Mercaders. Demasiados atractivos juntos como para no haberse transformado en un activo econ&oacute;mico. Las dos aceras de esa recta &ndash;tan ancha, tan rectil&iacute;nea, tan arbolada&ndash; son un hormiguero tur&iacute;stico. Una fuente de contaminaci&oacute;n ac&uacute;stica que empez&oacute; a manar hace ya varias d&eacute;cadas: as&iacute; lo denuncian algunos de los vecinos que todav&iacute;a viven all&iacute;.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;El ruido es tortura y desde tiempos inmemoriales se ha utilizado con ese fin. Nosotros vivimos frente al mar, pero no podemos abrir las ventanas porque siempre hay barullo debajo de casa. Tuvimos que ponerlas dobles e instalar aire acondicionado en casa&rdquo;, dice Feli Marcos, describiendo un problema que &ldquo;empez&oacute; unos a&ntilde;os despu&eacute;s&rdquo; de que su marido y ella se mudaran, en 1986, al piso en el que siguen viviendo: &ldquo;Antonio Maura es un ejemplo de lo que no deber&iacute;a ser una ciudad. Creo que no hay otra calle en Palma que est&eacute; m&aacute;s tomada por bares y restaurantes. Es un comedor al aire libre que no respeta las normas. Cuando los barcos llegan llenos de turistas, toca hacer codos para llegar al portal. Las terrazas nos dejan muy poco espacio y no han dejado de crecer. Donde antes hab&iacute;a seis mesas ahora hay veintid&oacute;s. A eso s&uacute;male la carga y descarga, la limpieza&hellip; y no es lo peor: el Parque de la Mar se ha convertido en una verbena. Cuando no hay un concierto, ponen casetas o, si no, hay una carrera que pone los altavoces a tope el domingo por la ma&ntilde;ana&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/985321a3-9016-41eb-b4cd-7fdf64fc05e4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/985321a3-9016-41eb-b4cd-7fdf64fc05e4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/985321a3-9016-41eb-b4cd-7fdf64fc05e4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/985321a3-9016-41eb-b4cd-7fdf64fc05e4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/985321a3-9016-41eb-b4cd-7fdf64fc05e4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/985321a3-9016-41eb-b4cd-7fdf64fc05e4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/985321a3-9016-41eb-b4cd-7fdf64fc05e4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Varios colectivos vecinales de Palma han repartido entre sus asociados un cartel donde se lee que “el ruido es tortura”."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Varios colectivos vecinales de Palma han repartido entre sus asociados un cartel donde se lee que “el ruido es tortura”.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        A mediados de los noventa, el Center for Hearing and Communication &ndash;una entidad estadounidense dedicada a la salud auditiva&ndash; impuls&oacute; el 29 de abril como D&iacute;a Internacional de la Concienciaci&oacute;n sobre el Ruido. Por esa raz&oacute;n, Feli Marcos sali&oacute; la tarde del pasado martes de su casa para recorrer los veinte minutos que separan la Avinguda Antoni Maura del inicio del Carrer F&agrave;brica, justo donde se encuentran el <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/sa-feixina-monumento-franquista-recien-blindado-pp-honra-autores-masacre-desbanda_1_12206433.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Parc de sa Feixina </a>y Santa Catalina. All&iacute; la esperaban otra docena de personas. Todas, censadas en Palma. La mayor&iacute;a, residentes en las calles y plazas que Feli Marcos tuvo que caminar para llegar hasta el punto de encuentro. Un tri&aacute;ngulo &ndash;es Puig de Sant Pere, ses Drassanes, tambi&eacute;n es Jonquet y el Passeig Mar&iacute;tim&ndash; donde el ocio ha arraigado. Bajo la luna y a plena luz del d&iacute;a.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Nosotros vivimos frente al mar, pero no podemos abrir las ventanas porque siempre hay barullo debajo de casa. Tuvimos que ponerlas dobles e instalar aire acondicionado en casa. [Mi calle] es un comedor al aire libre que no respeta las normas. Cuando los barcos llegan llenos de turistas, toca hacer codos para llegar al portal. Las terrazas nos dejan muy poco espacio y no han dejado de crecer. Donde antes había seis mesas ahora hay veintidós</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Feli Marcos</span>
                                        <span>—</span> Vecina
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>El anhelo de un barrio c&iacute;vico</strong></h2><p class="article-text">
        Esperan&ccedil;a Lliteras tiene una lona enrollada entre sus manos. Cuando la despliegue para fotografiarse con el resto de vecinos, sobre un fondo rojo se leer&aacute; la misma afirmaci&oacute;n que proclama Feli Marcos. <em>El renou &eacute;s tortura</em>, el ruido es tortura. Ella tambi&eacute;n asegura sufrirlo. Naci&oacute; en Porreres, pero su trabajo de enfermera la llev&oacute; a Palma. Lleva veinte a&ntilde;os viviendo en una de las calles-bisagra que unen es Jonquet con Santa Catalina y ha acabado convirti&eacute;ndose en la presidenta de la asociaci&oacute;n vecinal que representa a estas dos barriadas lim&iacute;trofes con mucho en com&uacute;n. Ambas fueron un d&iacute;a hogar de pescadores y marineros. <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/santa-catalina-barrio-transformado-pequena-suecia-expulsa-vecinos-vuelto-infernal_1_13098642.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Hoy, en cambio, est&aacute;n consagradas al turismo</a>. Con todas las molestias que conlleva.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/558bdb82-bcc8-4a7c-8aa9-e8950e6a8614_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/558bdb82-bcc8-4a7c-8aa9-e8950e6a8614_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/558bdb82-bcc8-4a7c-8aa9-e8950e6a8614_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/558bdb82-bcc8-4a7c-8aa9-e8950e6a8614_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/558bdb82-bcc8-4a7c-8aa9-e8950e6a8614_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/558bdb82-bcc8-4a7c-8aa9-e8950e6a8614_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/558bdb82-bcc8-4a7c-8aa9-e8950e6a8614_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Esperança Lliteras es la presidenta de la Associació de Veïnats Barri Cívic es Jonquet i Santa Catalina."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Esperança Lliteras es la presidenta de la Associació de Veïnats Barri Cívic es Jonquet i Santa Catalina.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Como si quisieran recalcar que todav&iacute;a quedan vecinos de otros tiempos en uno de los ejemplos m&aacute;s claros de gentrificaci&oacute;n que pueden encontrarse en Espa&ntilde;a, la asociaci&oacute;n que encabeza Esperan&ccedil;a Lliteras ha incorporado las palabras <em>barrio c&iacute;vico</em> tras los top&oacute;nimos de Santa Catalina y es Jonquet. M&aacute;s que un elocuente sintagma, es un anhelo. En algunos de los balconcillos de esas casas de una o dos plantas que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/comprador-extranjero-expulsa-residente-islas-rentable-alquilar-viviendas-trabajar_1_12937281.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">hacen las delicias de los inversores del centro y el norte de Europa</a> pueden verse carteles como ella acaba de desenrollar. &ldquo;Cuando [hace tres a&ntilde;os] cambi&oacute; el gobierno municipal [de un pacto de centroizquierda a una mayor&iacute;a simple del PP] tanto el alcalde [Jaime Mart&iacute;nez Llabr&eacute;s] como los nuevos concejales fueron muy amables: cualquier cosa, nos dec&iacute;s... Luego, poco a poco, cuesta m&aacute;s acceder a las personas que son las responsables de arreglar el problema que sufrimos&rdquo;, dice Esperan&ccedil;a Lliteras antes de lanzar una reflexi&oacute;n: 
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Es una l&aacute;stima que muchos de los problemas empezaran cuando se peatonaliz&oacute; la calle F&agrave;brica. Antes hab&iacute;a comercios de toda la vida y, ahora, restaurantes y tardeo. Quienes sufrimos el ruido que generan las terrazas o los locales de ocio vivimos en barrios llenos de contrastes. 
    </p><p class="article-text">
        &ndash;&iquest;En qu&eacute; sentido?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;El domingo por la ma&ntilde;ana resulta agradable pasear por las mismas calles de Santa Catalina que se llenan de coches y de motos, de gente que grita y acaba tirando el vaso al suelo, a partir del s&aacute;bado por la tarde. Cuando ocurre, casi prefieres meterte en casa y no verlo, pero nosotras no nos rendimos, no vamos a quedarnos con los brazos cruzados. Aqu&iacute; tambi&eacute;n hay vecinos de la Pla&ccedil;a de Toros: <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/ruido-conciertos-plaza-toros-enfrenta-vecinos-palma-prefiero-cultura-tauromaquia_1_12868256.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">hace unos meses consiguieron que se suspendiera el permiso para organizar conciertos y fiestas all&iacute; dentro</a>. Es un precedente que crea jurisprudencia y nos da esperanza.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4eed2a64-798a-4474-855f-a86f0ec19fc1_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4eed2a64-798a-4474-855f-a86f0ec19fc1_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4eed2a64-798a-4474-855f-a86f0ec19fc1_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4eed2a64-798a-4474-855f-a86f0ec19fc1_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4eed2a64-798a-4474-855f-a86f0ec19fc1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4eed2a64-798a-4474-855f-a86f0ec19fc1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4eed2a64-798a-4474-855f-a86f0ec19fc1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La proliferación de bares y restaurantes en sa Llotja es una de las razones, según varios de los residentes en este barrio histórico, de los decibelios que se cuelan en sus casas."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La proliferación de bares y restaurantes en sa Llotja es una de las razones, según varios de los residentes en este barrio histórico, de los decibelios que se cuelan en sus casas.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        A una manzana de distancia del grupo de afectados por el ruido, un bar tiene echada la persiana met&aacute;lica. Cierra los lunes y los martes, abre de jueves a domingo, de cinco de la tarde a dos de la ma&ntilde;ana, y en Instagram la palabra <em>copas</em> acompa&ntilde;a a su nombre comercial. Junto al marco de la puerta &ndash;como ocurre en otros restaurantes con los que comparte calle&ndash; hay una macedonia de placas met&aacute;licas. Piden &ndash;en catal&aacute;n, en castellano, en ingl&eacute;s&ndash;&nbsp;&ldquo;respeto&rdquo; para que los vecinos puedan descansar. Bajo los lemas aparece el logo de la Asociaci&oacute;n Balear de Ocio y Entretenimiento. elDiario.es se puso en contacto con esta patronal que agrupa a las principales discotecas y pubs de Mallorca para conocer su punto de vista, pero no obtuvo respuesta. Su presidente, Miguel P&eacute;rez-Mars&aacute;, <a href="https://www.ondacero.es/emisoras/baleares/mallorca/noticias/presidente-ocio-nocturno-baleares-abone-han-convertido-palma-ciudad-mas-aburrida-mediterraneo_20260113696639b25b0f02269960f321.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">en una entrevista realizada este invierno en la sinton&iacute;a de Onda Cero </a>acus&oacute; a las instituciones de convertir a Palma &ldquo;en la ciudad m&aacute;s aburrida del Mediterr&aacute;neo&rdquo;.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El presidente de la Asociación Balear de Ocio y Entretenimiento acusó a las instituciones de convertir a Palma &#039;en la ciudad más aburrida del Mediterráneo&#039;</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La Petita i Mitjana Empresa de Mallorca (PIMEM) asegura que no existen negocios de restauraci&oacute;n asociados a esta patronal en Santa Catalina, es Jonquet, el Passeig Mar&iacute;tim, sa Llotja o es Born. La Confederaci&oacute;n de Asociaciones Empresariales de Balears &ldquo;no tiene constancia de las protestas&rdquo; relacionadas con el exceso de decibelios. Y Cort &ndash;la manera popular de referirse al consistorio palmesano entre los mallorquines&ndash;&nbsp;no concedi&oacute; declaraciones a elDiario.es para este reportaje. Tampoco, cifras de expedientes por contaminaci&oacute;n ac&uacute;stica iniciados en el presente mandato. Una portavoz del equipo de gobierno se limit&oacute; a apuntar que el s&eacute;ptimo municipio m&aacute;s poblado de Espa&ntilde;a &ndash;Palma roza ya los 480.000 habitantes&ndash; cuenta con su &ldquo;ordenanza correspondiente&rdquo; para regular el ruido y con una &ldquo;nueva ordenanza c&iacute;vica que tiene a la patrulla verde de la Policia Local trabajando en ese &aacute;mbito&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/19a80bcb-d6cf-4ce3-a083-5a615056123c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/19a80bcb-d6cf-4ce3-a083-5a615056123c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/19a80bcb-d6cf-4ce3-a083-5a615056123c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/19a80bcb-d6cf-4ce3-a083-5a615056123c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/19a80bcb-d6cf-4ce3-a083-5a615056123c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/19a80bcb-d6cf-4ce3-a083-5a615056123c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/19a80bcb-d6cf-4ce3-a083-5a615056123c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Placas que reclaman a los clientes de un bar musical del Carrer Fàbrica “respeto para el descanso de los vecinos”."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Placas que reclaman a los clientes de un bar musical del Carrer Fàbrica “respeto para el descanso de los vecinos”.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>El pesimismo cansado de Feli Marcos</strong></h2><p class="article-text">
        &ndash;No creo que las protestas cambien nada.
    </p><p class="article-text">
        El lenguaje de Feli Marcos para contar su convivencia con el ruido es seco. No utiliza florituras cuando explica que su pesimismo se debe &ldquo;al cansancio&rdquo; que provoca una lucha vecinal que arranc&oacute; en los noventa. La movilizaci&oacute;n, cuenta esta vecina de sa Llotja, viene &ldquo;de tan atr&aacute;s&rdquo; que abarca los mandatos de siete de los ocho alcaldes que ha tenido Palma desde que volvieron a celebrarse elecciones municipales tras el final de la dictadura. Los doce a&ntilde;os del socialista Ramon Aguil&oacute; &ndash;1979-1991&ndash;, justo cuando esta vecina y su marido se mudaron a Antoni Maura, ser&iacute;an la excepci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Yo he sido muy generosa para reivindicar que quer&iacute;amos vivir en silencio &ndash;cuenta Feli Marcos&ndash; y he dado parte de mi salud y como yo s&eacute; que hay mucha gente en esta ciudad. Ya estoy medio retirada: en la protesta del otro d&iacute;a estuve porque el presidente [de la Associaci&oacute; de Vesins de sa Llotja i es Born, el m&eacute;dico Jaume Herrero] ten&iacute;a guardia y me pidi&oacute; que fuera por &eacute;l. 
    </p><p class="article-text">
        &ndash;&iquest;Nunca ha pensado en mudarse a otro lugar m&aacute;s silencioso, Feli?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;No. Nosotros seguimos aqu&iacute; porque el edificio donde est&aacute; nuestra casa era de la familia de mi marido: vinimos hace cuarenta a&ntilde;os &ndash;cuando en la zona s&oacute;lo hab&iacute;a un bar, el L&iacute;rico, donde los camareros y los clientes nos conoc&iacute;amos&ndash; y hemos hecho un gran esfuerzo en mantenerlo, pero la red tan bonita que se cre&oacute; entre los residentes &ndash;m&aacute;s que un barrio de una ciudad grande, parec&iacute;a un pueblo&ndash; ha desaparecido&hellip; Muchos otros, claro, se han ido por culpa del ruido. Nosotros hemos llegado a pasar noches enteras en casa de unos amigos porque no se pod&iacute;a dormir en nuestro piso. Ocurre en muchos barrios de Palma: si se hicieran mediciones y se tomaran realmente en serio el problema se dar&iacute;an cuenta de que no se puede estar en casa. &iexcl;Como en aquella de la calle Vallseca [tambi&eacute;n en sa Llotja] cuando salieron ochenta decibelios! L&oacute;gicamente, la persona que viv&iacute;a all&iacute; se tuvo que marchar.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Muchos otros, claro, se han ido por culpa del ruido. Nosotros hemos llegado a pasar noches enteras en casa de unos amigos porque no se podía dormir en nuestro piso</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Feli Marcos</span>
                                        <span>—</span> Vecina
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ndash;Ese nivel de ruido supera al que puede causar una autov&iacute;a. &iquest;A qu&eacute; sonometr&iacute;a se refiere? &iquest;Cu&aacute;ndo se hizo?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;&iexcl;Uy! Ya hace muchos a&ntilde;os de eso. Fue cuando F&egrave;lix Pons dej&oacute; la pol&iacute;tica y llev&oacute; nuestro caso. Creo que el alcalde era Fageda. Conseguimos que Cort declarara el barrio como zona de protecci&oacute;n ac&uacute;stica: somos la &uacute;nica que hay en la ciudad y no nos sali&oacute; gratis. Conseguimos que las terrazas cerraran a las once. Por desgracia, nuestro abogado se muri&oacute; y tuvimos que dejarlo. Entonces hubo otro pleito y el horario se alarg&oacute; hasta las doce y media.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/795930b3-a1a9-4faa-a02a-437ccc557aa0_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/795930b3-a1a9-4faa-a02a-437ccc557aa0_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/795930b3-a1a9-4faa-a02a-437ccc557aa0_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/795930b3-a1a9-4faa-a02a-437ccc557aa0_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/795930b3-a1a9-4faa-a02a-437ccc557aa0_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/795930b3-a1a9-4faa-a02a-437ccc557aa0_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/795930b3-a1a9-4faa-a02a-437ccc557aa0_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Feli Marcos Barrado lleva viviendo en el barrio de sa Llotja desde 1986: pese al ruido de las terrazas no quiere marcharse de su casa."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Feli Marcos Barrado lleva viviendo en el barrio de sa Llotja desde 1986: pese al ruido de las terrazas no quiere marcharse de su casa.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Estira y afloja a causa de los decibelios</strong></h2><p class="article-text">
        El primer volumen de <a href="https://www.google.com/search?q=La+gentrificaci%C3%B3+a+Palma.+Barri+a+barri&amp;client=safari&amp;hs=h29U&amp;sca_esv=c615aacbb620d3c2&amp;rls=en&amp;sxsrf=ANbL-n7dbJzrk8V8c7etCSW4D-q1d7NbJQ%3A1777898333339&amp;ei=XZP4adS3FLmgi-gPuPu_oAk&amp;ved=0ahUKEwiU2uu005-UAxU50AIHHbj9D5QQ4dUDCBE&amp;uact=5&amp;oq=La+gentrificaci%C3%B3+a+Palma.+Barri+a+barri&amp;gs_lp=Egxnd3Mtd2l6LXNlcnAiKExhIGdlbnRyaWZpY2FjacOzIGEgUGFsbWEuIEJhcnJpIGEgYmFycmkyCBAAGO8FGLADMgsQABiJBRiiBBiwAzILEAAYgAQYogQYsANIjg5QAFgAcAF4AJABAJgBugOgAboDqgEDNC0xuAEDyAEAmAIBoAIGmAMAiAYBkAYDkgcBMaAH7gGyBwC4BwDCBwMyLTHIBwSACAE&amp;sclient=gws-wiz-serp" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><em>La gentrificaci&oacute; a Palma. Barri a barri </em></a>ofrece una cronolog&iacute;a muy detallada &ndash;fechas, nombres, decisiones&ndash; de la historia que esboza Feli Marcos. El libro, publicado por la asociaci&oacute;n ciudadana Palma XXI y la Fundaci&oacute; Iniciatives del Mediterrani, apareci&oacute; en octubre de 2019. Para entender el contexto, sus autores &ndash;Carlota Cabeza, Jaume Garau y Juanjo Su&aacute;rez&ndash;&nbsp;se remontan a 1995. Entonces, Cort desarroll&oacute; su primera ordenanza de ruidos. La norma ya naci&oacute; con pol&eacute;mica. La PIMEM trat&oacute; de tumbarla solicitando su suspensi&oacute;n. El Tribunal Superior de Just&iacute;cia de les Illes Balears (TSJB) lo rechaz&oacute;. Comenzaba un estira y afloja a causa de los decibelios que a&uacute;n no ha terminado. Una vi&ntilde;eta publicada en la prensa local de la &eacute;poca ironiza con el supuesto mareo al que la Administraci&oacute;n somet&iacute;a a los residentes que protestaban: un grupo de vecinos armados con bocinas y cacerolas, dos flechas que indican caminos opuestos (a la izquierda, Ajuntament; a la derecha, Govern) y dos bocadillos que se preguntan: &ldquo;Bueno, &iquest;al final qui&eacute;n tiene las competencias de los ruidos de la Lonja?&rdquo; &ldquo;&iquest;No ser&aacute; que quieren dividirnos?&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Durante los siguientes cuatro a&ntilde;os &ndash;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/jaque-mate-gran-trama-narcotrafico-resucitado-fantasma-corrupcion-politica-mallorca_1_11228696.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">segundo mandato del alcalce popular Joan Fageda</a>&ndash;, la asociaci&oacute;n vecinal de sa Llotja consigui&oacute; para el barrio la declaraci&oacute;n de Zona Ac&uacute;sticamente Contaminada. Las limitaciones, denuncia el libro, no se aplicaron. Para demostrarlo, citan dos ejemplos. El Defensor del Pueblo &ndash;Fernando &Aacute;lvarez de Miranda, el presidente del Congreso de los Diputados que aprob&oacute; la Constituci&oacute;n de 1978&ndash; se lo record&oacute; al Ajuntament de Palma en aras de preservar &ldquo;el derecho al descanso, la salud y la inviolabilidad del domicilio&rdquo;. Tiempo despu&eacute;s, visto que el PP &ldquo;rechazaba tomar medidas y los empresarios exig&iacute;an nuevas mediciones&rdquo;, el TSJB lanz&oacute; otro recordatorio: el Ajuntament de Palma ten&iacute;a &ldquo;la obligaci&oacute;n de defender el medio ambiente&rdquo;.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        La batalla legal termin&oacute; en Madrid. En 2004, una sentencia del Tribunal Supremo dio la raz&oacute;n a los vecinos. La siguiente alcaldesa &ndash;Catalina Cirer Adrover: <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/prohens-remodela-gobierno-horas-despues-decir-no-haria-catalina-cabrer-sera-nueva-consellera-trabajo_1_12456742.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">consellera de Fam&iacute;lies i Serveis Socials en el Govern hasta que Marga Prohens la ces&oacute; en julio de 2025</a> por presiones de Vox&ndash; tuvo que adelantar el cierre de los locales. Los problemas no cesaron, sin embargo. <em>La gentrificaci&oacute; a Palma. Barri a barri </em>explica que los habitantes de sa Llotja solicitaron &ldquo;sonometr&iacute;as independientes&rdquo; en octubre de 2005 (y volver&iacute;an a hacerlo en 2012, 2013 y 2017). &iquest;El motivo? La asociaci&oacute;n vecinal se&ntilde;alaba que las mediciones que se hab&iacute;an realizado hasta entonces se llevaban a cabo &ldquo;en puntos estrat&eacute;gicos&rdquo; y &ldquo;en invierno&rdquo;, cuando el volumen era &ldquo;m&aacute;s bajo&rdquo;. En 2012, contin&uacute;a el libro, &ldquo;el Govern elimin&oacute; por decreto las restricciones&rdquo;. Hasta siete a&ntilde;os despu&eacute;s no volver&iacute;an los l&iacute;mites a uno de los barrios hist&oacute;ricos e institucionales de la capital balear: rodeada por los bares de la Pla&ccedil;a de sa Drassana est&aacute; la puerta trasera del Consolat de Mar, el despacho de la presidencia auton&oacute;mica. 
    </p><p class="article-text">
        Como recuerda la investigaci&oacute;n de Cabezas, Garau y Su&aacute;rez, febrero de 2019 fue como volver a empezar. Se volvi&oacute; a declarar entonces sa Llotja como &aacute;rea libre de ruidos y las terrazas avanzaron su cierre a las once de la noche. Una decisi&oacute;n tomada tambi&eacute;n por decreto. En el Ajuntament de Palma mandaba de nuevo una coalici&oacute;n de centroizquierda: PSIB, M&eacute;s per Mallorca y Podem. Hab&iacute;an elaborado un mapa ac&uacute;stico de la ciudad y parec&iacute;an tener una mirada diferente respecto al asunto.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4562faae-f9b3-481a-8cb8-e0b0afd2c8ae_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4562faae-f9b3-481a-8cb8-e0b0afd2c8ae_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4562faae-f9b3-481a-8cb8-e0b0afd2c8ae_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4562faae-f9b3-481a-8cb8-e0b0afd2c8ae_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4562faae-f9b3-481a-8cb8-e0b0afd2c8ae_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4562faae-f9b3-481a-8cb8-e0b0afd2c8ae_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4562faae-f9b3-481a-8cb8-e0b0afd2c8ae_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La Plaça de sa Drassana, uno de los espacios que evidencian la gentrificación turística de Mallorca."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La Plaça de sa Drassana, uno de los espacios que evidencian la gentrificación turística de Mallorca.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>El TSJB falla a favor de los empresarios</strong></h2><p class="article-text">
        Los nuevos horarios no tuvieron una vida demasiado larga. CAEB <a href="https://www.diariodemallorca.es/palma/2023/05/03/confirman-suspension-restricciones-horarias-terrazas-86785585.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Restauraci&oacute; present&oacute; un contencioso y lo acab&oacute; ganando en un momento clave. Comenzaba mayo de 2023</a>. Semanas despu&eacute;s se celebrar&iacute;an elecciones municipales y el PP conseguir&iacute;a la vara de mando en el Ajuntament de Palma gracias al apoyo externo de Vox. <a href="https://www.diariodemallorca.es/palma/2023/10/09/terrazas-llotja-podran-ampliar-horario-93141946.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">En octubre, el nuevo equipo de gobierno cumpl&iacute;a con la sentencia y daba permiso para abrir en sa Llotja hasta medianoche, con media hora extra los fines de semana</a>. A diferencia de lo que hab&iacute;a ocurrido veinte a&ntilde;os antes frente a la misma problem&aacute;tica, el TSJB fallaba esta vez a favor de los empresarios. Hab&iacute;a, sin embargo, una diferencia: la nueva sentencia no conced&iacute;a la posibilidad de presentar recurso a instancias superiores.
    </p><p class="article-text">
        Como apuntaba Feli Marcos tirando de memoria, F&egrave;lix Pons Iraz&aacute;bal no pudo defender en segunda instancia los intereses de los vecinos de sa Llotja. El pol&iacute;tico socialista que volvi&oacute; a la abogac&iacute;a <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/contracronica-de-raquel/felipe-sigue-forma_129_12615368.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">tras presidir el Congreso de los Diputados</a> durante la mayor parte del felipismo (1986-1996) <a href="https://www.eldiario.es/la-rioja/fallece-el-ex-presidente-del-congreso-de-los-diputados-felix-pons_1_11053485.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">hab&iacute;a fallecido en 2010 a causa de un c&aacute;ncer de p&aacute;ncreas</a>. Cuando compareci&oacute; ante el Tribunal Supremo para defender la regulaci&oacute;n que deb&iacute;a evitar que sa Llotja fuera una fuente de contaminaci&oacute;n ac&uacute;stica, el abogado Pons dijo:
    </p><p class="article-text">
        &ndash;La Ley 8/1987 de 1 de abril de la CAIB de ordenaci&oacute;n Territorial de las Islas Baleares se&ntilde;ala en su pre&aacute;mbulo que, al regular el uso del suelo, la ordenaci&oacute;n del territorio debe perseguir &ldquo;el m&aacute;ximo bienestar del hombre que lo ocupa&rdquo;. (...) &iquest;Puede alguien imaginar o sostener que es una sociedad &ldquo;a escala aut&eacute;nticamente humana&rdquo; aquella en la que se pide el sacrificio del descanso, el sue&ntilde;o y a tranquilidad de cientos de vecinos para que otros miles ocupen ruidosamente calles y plazas por puro placer e inter&eacute;s privado, durante la noche y la madrugada? &iquest;Qu&eacute; clase de humanidad inspira ese modelo?
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Pablo Sierra del Sol, Francisco Ubilla]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/30-anos-ruido-barrios-turisticos-palma-habia-6-mesas-ahora-hay-22_1_13195205.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 06 May 2026 04:01:53 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/57ef03ef-bff4-4175-a706-0bd54230fda7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="525948" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/57ef03ef-bff4-4175-a706-0bd54230fda7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="525948" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[30 años de ruido en uno de los barrios más turísticos de Palma: “Donde antes había 6 mesas, ahora hay 22”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/57ef03ef-bff4-4175-a706-0bd54230fda7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Mallorca,Ruido,Vecinos,Palma,Turismo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Un docente condenado por acoso a un exalumno pone en jaque a un colegio de 500 alumnos en Mallorca: "El centro ha dejado de ser seguro"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/docente-condenado-acoso-exalumno-pone-jaque-colegio-500-alumnos-mallorca-centro-dejado-seguro_1_13176372.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/57a4d9a6-a341-4a5c-8e80-b535a3b08d96_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Un docente condenado por acoso a un exalumno pone en jaque a un colegio de 500 alumnos en Mallorca: &quot;El centro ha dejado de ser seguro&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">No es la primera vez que se desencadena una movilización de familias a raíz de la presencia de este profesor, quien fue sentenciado a un año de cárcel y al pago de 6.000 euros de indemnización. La resolución, sin embargo, no lo inhabilitó </p><p class="subtitle">La huelga de padres y alumnos contra la reincorporación de un profesor condenado por acoso a un exalumno
</p></div><p class="article-text">
        La comunidad educativa del CEIP Son Pis&agrave;, en Palma, vive desde la semana pasada una situaci&oacute;n sin precedentes. La incorporaci&oacute;n de un <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/huelga-padres-alumnos-reincorporacion-profesor-condenado-acoso-exalumno_1_11917724.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">profesor interino con una sentencia firme por acoso a un menor </a>ha desencadenado una huelga de familias que ha llegado a superar el 60% de seguimiento y mantiene todav&iacute;a a cerca de la mitad del alumnado fuera de las aulas. &ldquo;El colegio ha dejado de ser un lugar seguro&rdquo;, asevera Miguel Palou, uno de los progenitores.  
    </p><p class="article-text">
        La protesta comenz&oacute; tras conocerse que el docente, Miquel Rold&aacute;n, se incorporar&iacute;a como sustituto en una clase de primaria. El profesor fue sentenciado a un a&ntilde;o de c&aacute;rcel y al pago de 6.000 euros de indemnizaci&oacute;n&nbsp;por acosar a un exalumno y su presencia ya hab&iacute;a desencadenado movilizaciones en otros colegios. La resoluci&oacute;n judicial no lo inhabilit&oacute;. elDiario.es se ha puesto en contacto con Rold&aacute;n, quien se remite a las manifestaciones que recientemente hizo p&uacute;blicas en redes sociales, donde defiende su posici&oacute;n y cuestiona el relato que sostiene la protesta. &ldquo;Mi caso no es medi&aacute;tico por la gravedad de los hechos, sino por la gravedad de los bulos que lo rodean&rdquo;, asevera.
    </p><p class="article-text">
        Mientras el malestar crece entre las familias, la Conselleria de Educaci&oacute;n afirma que su margen de actuaci&oacute;n es limitado. El titular de este departamento, Antoni Vera, se&ntilde;ala que la administraci&oacute;n auton&oacute;mica no puede apartar al docente y que la clave est&aacute; en el marco legal estatal. El profesor, recuerda, no est&aacute; inhabilitado, lo que impide tomar medidas disciplinarias o administrativas contra &eacute;l. &ldquo;Mis competencias acaban cuando comienza la ley estatal&rdquo;, espet&oacute; el conseller durante el pleno celebrado el pasado martes en el Parlament balear, derivando responsabilidades al Gobierno central, al que urge a modificar la legislaci&oacute;n vigente para impedir que casos como este vuelvan a repetirse. elDiario.es se ha puesto en contacto con el Ministerio de Educaci&oacute;n para confirmar el margen de actuaci&oacute;n de las autonom&iacute;as en este tipo de casos, pero no ha obtenido respuesta hasta el momento de la publicaci&oacute;n de este reportaje.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/23444983-a6cb-41bd-b662-dd782be09841_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/23444983-a6cb-41bd-b662-dd782be09841_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/23444983-a6cb-41bd-b662-dd782be09841_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/23444983-a6cb-41bd-b662-dd782be09841_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/23444983-a6cb-41bd-b662-dd782be09841_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/23444983-a6cb-41bd-b662-dd782be09841_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/23444983-a6cb-41bd-b662-dd782be09841_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Miguel Palou y Marina Covas, padres y representantes de las familias del CEIP Son Pisà"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Miguel Palou y Marina Covas, padres y representantes de las familias del CEIP Son Pisà                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Ninguna respuesta clara&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        En el exterior del colegio, la escena refleja la fractura que atraviesa la comunidad educativa: mochilas que no cruzan la puerta, grupos de familias que se organizan y carteles que recuerdan la ausencia de decenas de alumnos. Es el ambiente que se respira y se respiraba la tarde del pasado martes. Acaba de llevarse a cabo una reuni&oacute;n con la directora de la Oficina Balear de la Infancia y la Adolescencia (OBIA), Esther Balaguer, en la que, lamentan las familias, no obtuvieron &ldquo;ninguna respuesta clara&rdquo;. Ante la previsi&oacute;n de que el docente contin&uacute;e en el centro, decidieron mantener la huelga de forma indefinida.
    </p><p class="article-text">
        La participaci&oacute;n en el paro, no obstante, empieza a acusar el desgaste de los d&iacute;as. Las dificultades para conciliar han reducido el seguimiento hasta situarlo en torno al 48% en algunas jornadas, aunque el malestar se mantiene intacto. Las familias dan por hecho la continuidad del profesor, quien cubre una baja, y han decidido dar un paso m&aacute;s: llevar el caso al Defensor del Pueblo al considerar que se podr&iacute;an estar vulnerando los derechos de los menores. Mientras tanto, preparan nuevas acciones de protesta, como una sentada en las inmediaciones del centro, en un pulso que, lejos de apagarse, amenaza con cronificarse.
    </p><p class="article-text">
        La huelga en el CEIP Son Pis&agrave; no fue inicialmente una convocatoria organizada, sino una reacci&oacute;n inmediata de las familias ante la llegada del docente. &ldquo;El primer d&iacute;a fue de manera espont&aacute;nea, por miedo&rdquo;, explica Palou, vocal de la Asociaci&oacute;n de Padres y Madres (Apima) del colegio, en declaraciones a este peri&oacute;dico. Ese temor se tradujo en cifras: al d&iacute;a siguiente de la incorporaci&oacute;n del profesor, cerca del 40% del alumnado no acudi&oacute; a clase en un gesto que anticipaba la magnitud del conflicto. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6d8595b9-0eb9-451a-9b5d-5430d92a00a4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6d8595b9-0eb9-451a-9b5d-5430d92a00a4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6d8595b9-0eb9-451a-9b5d-5430d92a00a4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6d8595b9-0eb9-451a-9b5d-5430d92a00a4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6d8595b9-0eb9-451a-9b5d-5430d92a00a4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6d8595b9-0eb9-451a-9b5d-5430d92a00a4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6d8595b9-0eb9-451a-9b5d-5430d92a00a4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Uno de los carteles colgados en las verjas del colegio"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Uno de los carteles colgados en las verjas del colegio                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Miedo y nerviosismo</strong></h2><p class="article-text">
        Marina Covas, tambi&eacute;n representante de los padres y madres, detalla c&oacute;mo se produjo ese primer punto de inflexi&oacute;n. &ldquo;Las familias estaban muy asustadas&rdquo;, se&ntilde;ala. A partir de ah&iacute;, la reacci&oacute;n fue r&aacute;pida: &ldquo;El mismo mi&eacute;rcoles [de la semana pasada] hicimos una reuni&oacute;n con unas 200 familias y se decidi&oacute; hacer huelga, o sea, no llevar a los ni&ntilde;os y ni&ntilde;as a clase&rdquo;. El seguimiento creci&oacute; en cuesti&oacute;n de d&iacute;as hasta superar el 60% en un centro con cerca de 500 alumnos. Sin embargo, la protesta convive con dificultades pr&aacute;cticas: &ldquo;Muchas familias no tienen posibilidad de conciliaci&oacute;n. Nos apoyan, pero no la han podido hacer de otra manera&rdquo;, apunta Marina.
    </p><p class="article-text">
        M&aacute;s all&aacute; de las cifras, la percepci&oacute;n de inseguridad se ha convertido en el eje del conflicto. &ldquo;Al final, las familias tienen miedo. Los ni&ntilde;os tienen miedo. Estamos privando a nuestros hijos de su derecho a la educaci&oacute;n&rdquo;, subraya Palou. Ese clima, asegura, hace inviable la normalidad educativa: &ldquo;&iquest;C&oacute;mo puede un maestro ejercer su profesi&oacute;n si los ni&ntilde;os est&aacute;n as&iacute;? Al final, lo que est&aacute; pasando en nuestro centro es que &eacute;l [en referencia al docente] genera miedo y nerviosismo, con lo cual se corta el funcionamiento normal del colegio&rdquo;. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1da2ec4a-9bfd-4d8f-abe5-7aeb68412052_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1da2ec4a-9bfd-4d8f-abe5-7aeb68412052_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1da2ec4a-9bfd-4d8f-abe5-7aeb68412052_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1da2ec4a-9bfd-4d8f-abe5-7aeb68412052_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1da2ec4a-9bfd-4d8f-abe5-7aeb68412052_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1da2ec4a-9bfd-4d8f-abe5-7aeb68412052_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1da2ec4a-9bfd-4d8f-abe5-7aeb68412052_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Camisetas en apoyo a los alumnos"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Camisetas en apoyo a los alumnos                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La huelga, de hecho, est&aacute; generando un fuerte conflicto interno entre las familias. Muchas aseguran sentirse atrapadas entre dos derechos: la seguridad y la educaci&oacute;n. &ldquo;Hagamos lo que hagamos, nos sentimos mal. Si no los traemos, no siguen su proceso educativo. Nuestros hijos se han quedado en medio de un fuego cruzado&rdquo;. La situaci&oacute;n ha tenido consecuencias directas en la vida escolar. Marina explica que actividades previstas, como las de Sant Jordi, fueron suspendidas debido a la baja asistencia. &ldquo;Los ni&ntilde;os ten&iacute;an mucha ilusi&oacute;n porque hab&iacute;a un concierto y un mercadillo&rdquo;, relata. &ldquo;Nos cuesta entender que por los derechos laborales de una persona se paralice el funcionamiento de todo un colegio&rdquo;, reflexiona.
    </p><p class="article-text">
        Ante este escenario, las familias han reclamado apoyo institucional, incluyendo asistencia psicol&oacute;gica. Sin embargo, Palou cuestiona la eficacia de estas medidas si no se aborda el origen del problema: &ldquo;&iquest;C&oacute;mo vas a apoyar psicol&oacute;gicamente a los ni&ntilde;os con el maestro all&iacute;?&rdquo;. Tanto Palou como Covas insisten en que no pretenden cuestionar la legalidad del caso, sino sus consecuencias. &ldquo;Entendemos que esta persona tiene sus derechos laborales&rdquo;, insiste ella.
    </p><p class="article-text">
        Las familias reclaman soluciones que eviten el contacto del docente con menores y alertan de que el problema no se limita a este centro. Al tratarse de un profesor interino, &eacute;ste puede ser destinado a otros centros cuando termine la sustituci&oacute;n actual, algo que inquieta especialmente a las familias: &ldquo;Esto va a ir rebotando de colegio en colegio&rdquo;, advierte Palou.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/498bd3d9-4d19-45c2-8499-a7efa86176d8_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/498bd3d9-4d19-45c2-8499-a7efa86176d8_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/498bd3d9-4d19-45c2-8499-a7efa86176d8_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/498bd3d9-4d19-45c2-8499-a7efa86176d8_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/498bd3d9-4d19-45c2-8499-a7efa86176d8_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/498bd3d9-4d19-45c2-8499-a7efa86176d8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/498bd3d9-4d19-45c2-8499-a7efa86176d8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Varias camisetas colgadas en la valla del CEIP Son Pisà simbolizan la ausencia de alumnado durante la huelga de familias"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Varias camisetas colgadas en la valla del CEIP Son Pisà simbolizan la ausencia de alumnado durante la huelga de familias                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La versi&oacute;n del docente</strong></h2><p class="article-text">
        Rold&aacute;n, por su parte, public&oacute; esta misma semana un mensaje en Facebook en el que denuncia una campa&ntilde;a de desinformaci&oacute;n en su contra: &ldquo;El problema es que se pretende que la administraci&oacute;n act&uacute;e en base a esos bulos, algo que obviamente no puede hacer (faltar&iacute;a m&aacute;s que pudiera), a la vez que se me pide a m&iacute; que adapte mis decisiones personales a esos bulos, algo que me resulta repugnantemente ofensivo&rdquo;. Asimismo, critica tanto a las familias movilizadas como a las instituciones por no haber frenado lo que califica como un &ldquo;circo&rdquo;: &ldquo;Si se hubiese actuado con rigurosidad a principio de curso no estar&iacute;amos en esta situaci&oacute;n, pero entonces se opt&oacute; por tolerar el absentismo del alumnado como forma de protesta y se&ntilde;alarme p&uacute;blicamente poniendo en duda mis facultades mentales, sin importar ni el peligroso precedente que se estaba creando ni el da&ntilde;o que se le estaba haciendo a mi imagen p&uacute;blica como docente&rdquo;, asevera.
    </p><p class="article-text">
        Frente al argumento central de las familias -la existencia de un vac&iacute;o legal que permite a un condenado por acoso seguir dando clase-, el docente ofrece una interpretaci&oacute;n completamente distinta: &ldquo;No se me aplic&oacute; ning&uacute;n tipo de inhabilitaci&oacute;n no por un vac&iacute;o legal, sino porque no se han producido hechos que justifiquen esa medida&rdquo;, subraya tajante. En esta l&iacute;nea, cuestiona directamente la condena que le fue impuesta, asegurando que los testimonios &ldquo;nunca presentaron prueba objetiva alguna&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8d186b74-e4bb-4744-ab9b-0031720e9969_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8d186b74-e4bb-4744-ab9b-0031720e9969_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8d186b74-e4bb-4744-ab9b-0031720e9969_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8d186b74-e4bb-4744-ab9b-0031720e9969_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8d186b74-e4bb-4744-ab9b-0031720e9969_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8d186b74-e4bb-4744-ab9b-0031720e9969_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8d186b74-e4bb-4744-ab9b-0031720e9969_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una pancarta cedida por el CEIP Maria Antònia Salvà, donde anteriormente ejerció el docente, en apoyo a las familias del CEIP Son Pisà"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una pancarta cedida por el CEIP Maria Antònia Salvà, donde anteriormente ejerció el docente, en apoyo a las familias del CEIP Son Pisà                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        No es la primera vez que se desencadena una movilizaci&oacute;n de familias a ra&iacute;z de la presencia de este docente. A comienzos de curso, su reincorporaci&oacute;n en el colegio palmesano Maria Ant&ograve;nia Salv&agrave; ya provoc&oacute; una huelga en la que los padres dejaron de llevar a sus hijos a clase en se&ntilde;al de protesta. Entonces, las familias reclamaban medidas inmediatas para apartarlo del aula ante la alarma generada por su condena en un conflicto que evidenci&oacute; las dificultades de la administraci&oacute;n para dar una r&aacute;pida respuesta. 
    </p><p class="article-text">
        Aquel episodio no lleg&oacute; a resolverse de forma estructural. La Conselleria admiti&oacute; entonces que &ldquo;no es f&aacute;cil&rdquo; encontrar una soluci&oacute;n y traslad&oacute; el caso a una comisi&oacute;n paritaria con sindicatos que pod&iacute;a autorizar medidas como un examen m&eacute;dico para valorar si deb&iacute;a ser apartado del contacto con menores.  Sin embargo, la falta de una respuesta clara y definitiva dej&oacute; el problema latente. Para las familias de Son Pis&agrave;, lo ocurrido enel CEIP Maria Ant&ograve;nia Salv&agrave; no fue una excepci&oacute;n, sino el precedente de un conflicto que ahora se repite, reforzando la idea de que el sistema carece de herramientas eficaces para evitar que situaciones similares vuelvan a reproducirse.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros, Francisco Ubilla]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/docente-condenado-acoso-exalumno-pone-jaque-colegio-500-alumnos-mallorca-centro-dejado-seguro_1_13176372.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 01 May 2026 19:30:35 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/57a4d9a6-a341-4a5c-8e80-b535a3b08d96_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1597492" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/57a4d9a6-a341-4a5c-8e80-b535a3b08d96_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1597492" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Un docente condenado por acoso a un exalumno pone en jaque a un colegio de 500 alumnos en Mallorca: "El centro ha dejado de ser seguro"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/57a4d9a6-a341-4a5c-8e80-b535a3b08d96_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Acoso escolar,Acoso,Profesores,Docentes,Docentes interinos,Protestas,Menores,Colegios,Islas Baleares,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[De màquina de guerra a símbol d’abandonament: el projecte que busca salvar de la decadència el baluard oblidat de Palma]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/maquina-guerra-simbol-d-abandonament-projecte-busca-salvar-decadencia-baluard-oblidat-palma_1_13166375.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/c1f38478-99fb-4b0e-bf01-5580c1a8f494_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="De màquina de guerra a símbol d’abandonament: el projecte que busca salvar de la decadència el baluard oblidat de Palma"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Després de dècades d’abandonament i d’obres paralitzades, el Govern acaba d’adjudicar les obres de rehabilitació del Baluard des Príncep, peça clau de l’arquitectura militar renaixentista convertida avui en una incòmoda metàfora de la gestió del patrimoni i de la relació de la capital balear amb el seu propi passat
</p><p class="subtitle">El gran forat que ha tret a la llum part de l'obra més colossal de la història de Palma: les seves muralles
</p></div><p class="article-text">
        Entre la postal lluminosa de la badia de Palma i la cruesa de l&rsquo;abandonament, el Baluard des Pr&iacute;ncep s&rsquo;al&ccedil;a avui com una met&agrave;fora inc&ograve;moda de la gesti&oacute; del patrimoni i de la relaci&oacute; de la capital balear amb el seu propi passat. Constru&iuml;t al segle XVII com a part del sistema defensiu renaixentista que envoltava Palma &mdash;una complexa xarxa de muralles i baluards dissenyada per resistir setges i protegir la ciutat&mdash;, aquest enclavament va ser durant segles una pe&ccedil;a clau de l&rsquo;arquitectura militar. Tanmateix, el que antigament fou s&iacute;mbol de protecci&oacute; i solidesa hist&ograve;rica, actualment es degrada entre escombraries, grafits i accessos for&ccedil;ats.
    </p><p class="article-text">
        Despr&eacute;s de cinc anys de par&agrave;lisi de les obres de rehabilitaci&oacute; que s&rsquo;estaven duent a terme al basti&oacute; &mdash;interrompudes per la fallida de l&rsquo;empresa que se n&rsquo;encarregava&mdash;, el Govern central acaba d&rsquo;adjudicar per 1,44 milions d&rsquo;euros els treballs pendents a una nova empresa, Rigel Over, que s&rsquo;ocupar&agrave; de culminar un projecte llargament susp&egrave;s en el temps. La intervenci&oacute;, tanmateix, no &eacute;s m&eacute;s que l&rsquo;&uacute;ltim cap&iacute;tol d&rsquo;una hist&ograve;ria molt m&eacute;s llarga: la d&rsquo;una actuaci&oacute; que arrenca als anys vuitanta i que, m&eacute;s que una obra concreta, constitueix una transformaci&oacute; urbana prolongada durant m&eacute;s de quatre d&egrave;cades. Perqu&egrave; aquest baluard, aparentment marginal en l&rsquo;actual paisatge urb&agrave;, &eacute;s en realitat un dels punts on millor es pot llegir la biografia profunda de Palma: una ciutat constru&iuml;da &mdash;i destru&iuml;da&mdash; a cop de muralla.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;origen de la transformaci&oacute; del Baluard des Pr&iacute;ncep es remunta als anys vuitanta, quan els arquitectes El&iacute;as Torres i Jos&eacute; Antonio Mart&iacute;nez Lape&ntilde;a van plantejar una idea radical per al seu temps: no limitar-se a restaurar les muralles de Palma, sin&oacute; reconvertir-les en un sistema d&rsquo;espai p&uacute;blic contemporani. El seu projecte &mdash;que es desplega al llarg de tot el front mar&iacute;tim de la ciutat&mdash; parteix d&rsquo;una premissa clara: les muralles ja no tenen sentit com a infraestructura defensiva, per&ograve; s&iacute; com a suport urb&agrave;. La intervenci&oacute; no busca congelar el passat, sin&oacute; reinterpretar-lo i fer-lo habitable.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6ab7f8ad-6aca-4df9-b5f8-0d3acc8d8009_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6ab7f8ad-6aca-4df9-b5f8-0d3acc8d8009_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6ab7f8ad-6aca-4df9-b5f8-0d3acc8d8009_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6ab7f8ad-6aca-4df9-b5f8-0d3acc8d8009_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6ab7f8ad-6aca-4df9-b5f8-0d3acc8d8009_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6ab7f8ad-6aca-4df9-b5f8-0d3acc8d8009_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6ab7f8ad-6aca-4df9-b5f8-0d3acc8d8009_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Exteriors d&#039;Es Baluard des Príncep, en l&#039;actualitat"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Exteriors d&#039;Es Baluard des Príncep, en l&#039;actualitat                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b1716928-ae60-4aaf-80c3-937236f86050_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b1716928-ae60-4aaf-80c3-937236f86050_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b1716928-ae60-4aaf-80c3-937236f86050_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b1716928-ae60-4aaf-80c3-937236f86050_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b1716928-ae60-4aaf-80c3-937236f86050_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b1716928-ae60-4aaf-80c3-937236f86050_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b1716928-ae60-4aaf-80c3-937236f86050_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Recreació inclosa en el projecte de rehabilitació del Baluard de San Pere"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Recreació inclosa en el projecte de rehabilitació del Baluard de San Pere                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Convertir una antiga estructura militar en un espai transitable</strong></h2><p class="article-text">
        Per a aix&ograve;, el disseny treballa sobre una operaci&oacute; fonamental: cosir els diferents nivells de la ciutat, articulant la relaci&oacute; entre la ciutat hist&ograve;rica &mdash;situada en cota elevada&mdash;, el fossat &mdash;a mitjana altura&mdash; i el front mar&iacute;tim, completament obert. L&rsquo;arquitectura es converteix aix&iacute; en un sistema de connexions: escales, rampes, recorreguts i plataformes que transformen un antic l&iacute;mit militar en un espai transitable. El Baluard des Pr&iacute;ncep no &eacute;s, en aquest sentit, una pe&ccedil;a a&iuml;llada, sin&oacute; un node dins d&rsquo;aquest sistema.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El projecte de rehabilitació treballa sobre una operació fonamental: cosir els diferents nivells de la ciutat, articulant la relació entre la ciutat històrica, el fossat i el front marítim, completament obert, transformant un antic límit militar en un espai transitable
</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        L&rsquo;execuci&oacute; del projecte, tanmateix, ha estat lluny d&rsquo;aquesta coher&egrave;ncia conceptual. Ja el 2017, el Ministeri de Foment havia invertit m&eacute;s de 4,4 milions d&rsquo;euros en diferents fases de l&rsquo;entorn del baluard dins del programa estatal de rehabilitaci&oacute; patrimonial. La intervenci&oacute; es va fragmentar en m&uacute;ltiples etapes (A, B, C, D, E i F) i va quedar interrompuda despr&eacute;s de la fallida de la constructora encarregada de les darreres fases. El resultat: un espai pr&agrave;cticament acabat, per&ograve; inutilitzable. L&rsquo;adjudicaci&oacute; actual arriba per completar aquest &uacute;ltim tram mitjan&ccedil;ant la urbanitzaci&oacute; del fossat, l&rsquo;execuci&oacute; de les connexions de sanejament, la construcci&oacute; d&rsquo;una escala i un pont que connectaran amb la Porta des Camp, aix&iacute; com la finalitzaci&oacute; de l&rsquo;edifici de recepci&oacute; de visitants. &Eacute;s a dir, no es tracta d&rsquo;una obra nova, sin&oacute; de la rematada de qu&egrave; faltava perqu&egrave; el projecte funcioni tal com va ser concebut.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5dd807a9-68c1-44cf-980e-29b88ad9a45d_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5dd807a9-68c1-44cf-980e-29b88ad9a45d_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5dd807a9-68c1-44cf-980e-29b88ad9a45d_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5dd807a9-68c1-44cf-980e-29b88ad9a45d_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5dd807a9-68c1-44cf-980e-29b88ad9a45d_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5dd807a9-68c1-44cf-980e-29b88ad9a45d_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5dd807a9-68c1-44cf-980e-29b88ad9a45d_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Interior del Baluard des Príncep, on l’abandonament conviu amb les restes de la seva antiga funció defensivaInterior del Baluard des Príncep, on l’abandonament conviu amb les restes de la seva antiga funció defensiva"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Interior del Baluard des Príncep, on l’abandonament conviu amb les restes de la seva antiga funció defensivaInterior del Baluard des Príncep, on l’abandonament conviu amb les restes de la seva antiga funció defensiva                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Per entendre el significat del Baluard des Pr&iacute;ncep cal retrocedir diversos segles. M&eacute;s concretament, al moment en qu&egrave; va veure la llum la muralla renaixentista de Palma, considerada l&rsquo;obra m&eacute;s colossal de totes les que s&rsquo;han constru&iuml;t en els m&eacute;s de dos mil anys d&rsquo;hist&ograve;ria de la ciutat i una de les de m&eacute;s envergadura de les erigides a Espanya. Projectada al segle XVI davant les noves necessitats defensives que van portar els nous temps despr&eacute;s de l&rsquo;abandonament de l&rsquo;edat mitjana, encerclava la ciutat al llarg d&rsquo;un anell de sis quil&ograve;metres. Tanmateix, m&eacute;s enll&agrave; de les seves dimensions portentoses, el seu tret m&eacute;s revolucionari va ser la irrupci&oacute; de dotze estructures baixes, massisses i geom&egrave;triques &mdash;vuit terrestres i quatre mar&iacute;times&mdash; que van transformar completament la l&ograve;gica defensiva: els baluards.
    </p><p class="article-text">
        La imponent fortificaci&oacute; es va construir absorbint part del tra&ccedil;at que des del segle XI havia ocupat la muralla &agrave;rab: composta per una successi&oacute; de murs verticals i torres quadrangulars, presentava un estat precari malgrat les reparacions puntuals a qu&egrave; havia estat sotmesa i amb prou feines oferia ja resist&egrave;ncia. Havia estat constru&iuml;da amb carreus de mar&egrave;s i segments de t&agrave;pia, material que havia resultat efica&ccedil; per resistir l&rsquo;impacte dels trets procedents de les catapultes, els arcs i les ballestes, per&ograve; que havia quedat obsolet davant la irrupci&oacute; dels canons i les bombardes, capa&ccedil;os de llan&ccedil;ar projectils de pedra o ferro amb una pot&egrave;ncia fins aleshores desconeguda.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La revoluci&oacute; dels baluards</strong></h2><p class="article-text">
        Amb l&rsquo;aparici&oacute; de la p&oacute;lvora, ja no es tractava de resistir darrere murs verticals, sin&oacute; de projectar la ciutat cap a l&rsquo;exterior mitjan&ccedil;ant sortints angulats capa&ccedil;os de creuar el foc i eliminar qualsevol punt cec. La muralla deixava de ser un l&iacute;mit passiu per convertir-se en un sistema actiu, on cada pe&ccedil;a protegia la seg&uuml;ent en una cadena cont&iacute;nua de defensa. Als baluards &mdash;Chac&oacute;n, Berard, Sant Pere, Pr&iacute;ncep, Moranta, Sitjar, Jes&uacute;s, Santa Margalida, Zanoguera, Sant Antoni, Socorrador i Sant Jeroni&mdash; s&rsquo;hi afegien vuit portes d&rsquo;acc&eacute;s i, amb el temps, la capacitat militar de la fortificaci&oacute; es completaria amb un hornabec, tres revellins i un fossat de 24 metres d&rsquo;amplada que envoltava la muralla terrestre, acabada de construir el 1714, despr&eacute;s de cent trenta-nou anys des del seu inici. La superf&iacute;cie que ocupava el cintur&oacute; defensiu, amb els seus refor&ccedil;os exteriors i el fossat, arribava als 325.200 metres quadrats. Palma deixava de ser una ciutat simplement emmurallada per convertir-se en una aut&egrave;ntica m&agrave;quina de guerra geom&egrave;trica.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/56923c17-1d69-4e05-8617-ccc2a704ade2_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/56923c17-1d69-4e05-8617-ccc2a704ade2_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/56923c17-1d69-4e05-8617-ccc2a704ade2_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/56923c17-1d69-4e05-8617-ccc2a704ade2_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/56923c17-1d69-4e05-8617-ccc2a704ade2_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/56923c17-1d69-4e05-8617-ccc2a704ade2_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/56923c17-1d69-4e05-8617-ccc2a704ade2_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Plànol de Palma amb la seva muralla renaixentista, elaborat el 1644 pel canonge Pere Garau"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Plànol de Palma amb la seva muralla renaixentista, elaborat el 1644 pel canonge Pere Garau                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/44a77f64-5735-4fbe-9dde-8164a21e5fd6_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/44a77f64-5735-4fbe-9dde-8164a21e5fd6_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/44a77f64-5735-4fbe-9dde-8164a21e5fd6_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/44a77f64-5735-4fbe-9dde-8164a21e5fd6_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/44a77f64-5735-4fbe-9dde-8164a21e5fd6_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/44a77f64-5735-4fbe-9dde-8164a21e5fd6_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/44a77f64-5735-4fbe-9dde-8164a21e5fd6_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Pla de Palma en el que s&#039;aprecia la muralla àrab amb línies dentades i la renaixentista que estava en construcció, amb línia més gruixuda. Antoni Verger, 1596"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Pla de Palma en el que s&#039;aprecia la muralla àrab amb línies dentades i la renaixentista que estava en construcció, amb línia més gruixuda. Antoni Verger, 1596                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Ja no es tractava de resistir darrere murs verticals, sinó de projectar la ciutat cap a l’exterior mitjançant sortints angulats capaços de creuar el foc i eliminar qualsevol punt cec. La muralla deixava de ser un límit passiu per convertir-se en un sistema actiu, on cada peça protegia la següent en una cadena contínua de defensa
</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En el seu treball <em>La formulaci&oacute;n de los principios de la fortificaci&oacute;n abaluartada en el siglo XVI</em>, l&rsquo;arquitecte Fernando Cobos-Guerra destaca que els baluards no van sorgir com una innovaci&oacute; est&egrave;tica ni com una evoluci&oacute; natural de les muralles medievals, sin&oacute; com una resposta urgent a la irrupci&oacute; de l&rsquo;artilleria als segles XV i XVI, que va fer saltar pels aires el sistema defensiu tradicional: les torres altes i els murs verticals, eficients durant segles, es van convertir en blancs f&agrave;cils per als canons. Va ser en aquest context d&rsquo;experimentaci&oacute;, assaig i error on va comen&ccedil;ar a gestar-se una nova manera de fortificar, basada no a resistir l&rsquo;impacte, sin&oacute; en neutralitzar-lo mitjan&ccedil;ant la geometria i el foc creuat.
    </p><p class="article-text">
        Lluny d&rsquo;una invenci&oacute; puntual, el baluard va ser el resultat de d&egrave;cades de debat entre enginyers, militars i tractadistes que buscaven resoldre un problema central: com evitar els punts cecs en la defensa. La soluci&oacute; va consistir a transformar la muralla en un sistema angular, on cada element pogu&eacute;s protegir l&rsquo;altre. Aix&iacute;, el baluard permetia una cosa revolucion&agrave;ria: defensar els llen&ccedil;os de muralla no des de dalt, sin&oacute; des dels costats, mitjan&ccedil;ant l&rsquo;anomenat foc de flanc. La defensa deixava de ser frontal per convertir-se en una xarxa interconnectada d&rsquo;angles, traject&ograve;ries i cobertures.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Lluny d’una invenció puntual, el baluard va ser el resultat de dècades de debat entre enginyers, militars i tractadistes que buscaven resoldre un problema central: com evitar els punts cecs en la defensa. La solució va consistir a transformar la muralla en un sistema angular capaç de defensar els llenços de muralla no des de dalt, sinó des dels costats
</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Despr&eacute;s de la derrota soferta a la Goleta de Tunis el 1574, la monarquia hisp&agrave;nica va assumir que les fortificacions &ldquo;perfectes i inexpugnables&rdquo; que descrivien els tractats no garantien la invulnerabilitat, fet que va portar els enginyers a deixar de perseguir models ideals i a adoptar un enfocament m&eacute;s pragm&agrave;tic, adaptant cada sistema defensiu a cada lloc concret, a la seva topografia, a la posici&oacute; de l&rsquo;enemic i a les condicions del terreny. La geometria, l&rsquo;aritm&egrave;tica i l&rsquo;experi&egrave;ncia militar es van combinar aix&iacute; en un exercici complex en qu&egrave; no existien solucions universals. De fet, els mateixos tractadistes del segle XVI com Pedro Luis Escriv&aacute; &mdash;considerat el primer a formular els problemes de la fortificaci&oacute; moderna&mdash; o Crist&oacute;bal de Rojas &mdash;autor de <em>Te&ograve;rica i pr&agrave;ctica de la fortificaci&oacute; </em>(1598)&mdash; reconeixien que la fortificaci&oacute; era una ci&egrave;ncia plena d&rsquo;incerteses, on cada decisi&oacute; podia significar la caiguda o la resist&egrave;ncia d&rsquo;una pla&ccedil;a.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/88c50daa-7ccc-4eca-911b-7c3ce58d2667_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/88c50daa-7ccc-4eca-911b-7c3ce58d2667_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/88c50daa-7ccc-4eca-911b-7c3ce58d2667_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/88c50daa-7ccc-4eca-911b-7c3ce58d2667_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/88c50daa-7ccc-4eca-911b-7c3ce58d2667_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/88c50daa-7ccc-4eca-911b-7c3ce58d2667_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/88c50daa-7ccc-4eca-911b-7c3ce58d2667_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Escales que baixen al fossat del Baluard des Príncep"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Escales que baixen al fossat del Baluard des Príncep                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En aquest context, el baluard es va convertir en el nucli del sistema defensiu. No era un element a&iuml;llat, sin&oacute; el lloc on &ldquo;hi havia tot l&rsquo;art de la fortificaci&oacute;&rdquo;, en paraules dels enginyers de l&rsquo;&egrave;poca: all&agrave; s&rsquo;hi concentraven les casamates, les troneres i els mecanismes de foc creuat que garantien la defensa del conjunt. La seva forma &mdash;baixa, angulada, parcialment oculta al fossat&mdash; responia a una l&ograve;gica precisa: ser menys visible, m&eacute;s resistent i, sobretot, m&eacute;s efica&ccedil; en el control de l&rsquo;espai circumdant. Els baluards van constituir aix&iacute; no una simple millora t&egrave;cnica, sin&oacute; una aut&egrave;ntica revoluci&oacute; en la manera de concebre la guerra i la ciutat. All&agrave; on abans hi havia un l&iacute;mit est&agrave;tic, va sorgir un sistema din&agrave;mic, pensat per anticipar, creuar i dominar el foc enemic.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Els baluards van constituir així no una simple millora tècnica, sinó una autèntica revolució en la manera de concebre la guerra i la ciutat. Allà on abans hi havia un límit estàtic, va sorgir un sistema dinàmic, pensat per anticipar, creuar i dominar el foc enemic
</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Aquesta evoluci&oacute; arribaria al seu punt culminant al segle XVII amb figures com S&eacute;bastien Le Prestre de Vauban, enginyer al servei de Llu&iacute;s XIV, que va portar el sistema abaluardat a la seva m&agrave;xima perfecci&oacute; t&egrave;cnica. Lluny d&rsquo;inventar formes noves, Vauban va sistematitzar les ja existents: la seva gran innovaci&oacute; va ser entendre la fortificaci&oacute; com un sistema din&agrave;mic i no com una forma tancada i, davant els models te&ograve;rics, va defensar una arquitectura militar basada en l&rsquo;observaci&oacute; directa, l&rsquo;experi&egrave;ncia de camp i l&rsquo;optimitzaci&oacute; de recursos, perfeccionant elements com els fossats, els glacis o les obres exteriors per crear defenses en profunditat.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/597cec5e-f39f-46f6-8606-292a3748f62f_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/597cec5e-f39f-46f6-8606-292a3748f62f_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/597cec5e-f39f-46f6-8606-292a3748f62f_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/597cec5e-f39f-46f6-8606-292a3748f62f_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/597cec5e-f39f-46f6-8606-292a3748f62f_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/597cec5e-f39f-46f6-8606-292a3748f62f_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/597cec5e-f39f-46f6-8606-292a3748f62f_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=" disseny de fortificació basat en el mètode Vauban"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                 disseny de fortificació basat en el mètode Vauban                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En el cas de Palma, tal com documenta l&rsquo;historiador Jaime Escalas Caimary en el seu llibre <em>Les muralles de Palma</em> (1955), en qu&egrave; t&eacute; en consideraci&oacute; les descripcions que ja havia fet l&rsquo;arxiduc Llu&iacute;s Salvador en la seva obra <em>La ciudad de Palma</em> (1882), la forma dels baluards era la mateixa en tots ells, excepte en els dos purament mar&iacute;tims, el de Chac&oacute;n i el de Berard, m&eacute;s petits que la resta. Altres dos, amb la seva gran elevaci&oacute; i la seva ubicaci&oacute; entre terra i mar, sobresortien del recinte defensiu: eren el de Sant Pere i el dels Capellans o es Pr&iacute;ncep &mdash;en honor a Felip II&mdash;, els dos &uacute;nics bastions que perviuen en l&rsquo;actualitat.
    </p><p class="article-text">
        El d&rsquo;Es Pr&iacute;ncep, acabat de construir el 1606, formava part del nucli original de la muralla renaixentista i ocupava una posici&oacute; clau en el front mar&iacute;tim oriental de la ciutat. El de Sant Pere, finalitzat quaranta anys despr&eacute;s, va tenir un &uacute;s militar destacat durant segles i va arribar a acollir instal&middot;lacions vinculades a la formaci&oacute; i pr&agrave;ctica d&rsquo;artilleria, en l&iacute;nia amb la funci&oacute; estrat&egrave;gica del sistema defensiu de Palma en &egrave;poca moderna.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El baluard des Príncep, acabat de construir el 1606, formava part del nucli original de la muralla renaixentista i ocupava una posició clau en el front marítim oriental de la ciutat. El de Sant Pere, finalitzat quaranta anys després, va tenir un ús militar destacat durant segles
</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7634af78-1ddb-46d5-a004-ca4ac225e8e4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7634af78-1ddb-46d5-a004-ca4ac225e8e4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7634af78-1ddb-46d5-a004-ca4ac225e8e4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7634af78-1ddb-46d5-a004-ca4ac225e8e4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7634af78-1ddb-46d5-a004-ca4ac225e8e4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7634af78-1ddb-46d5-a004-ca4ac225e8e4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7634af78-1ddb-46d5-a004-ca4ac225e8e4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Materials i restes d&#039;obra s&#039;acumulen sobre el baluard, pendent de culminar la seva rehabilitació definitiva"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Materials i restes d&#039;obra s&#039;acumulen sobre el baluard, pendent de culminar la seva rehabilitació definitiva                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/edb83298-c298-43d9-bab1-6e2ccddc1cc9_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/edb83298-c298-43d9-bab1-6e2ccddc1cc9_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/edb83298-c298-43d9-bab1-6e2ccddc1cc9_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/edb83298-c298-43d9-bab1-6e2ccddc1cc9_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/edb83298-c298-43d9-bab1-6e2ccddc1cc9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/edb83298-c298-43d9-bab1-6e2ccddc1cc9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/edb83298-c298-43d9-bab1-6e2ccddc1cc9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Les muralles de Palma al segle XIX"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Les muralles de Palma al segle XIX                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Comen&ccedil;a la demolici&oacute; de les muralles</strong></h2><p class="article-text">
        Tanmateix, all&ograve; que durant segles va ser imprescindible va acabar convertint-se en un problema. Durant el temps en qu&egrave; bona part del cintur&oacute; renaixentista de Palma va romandre dempeus, l&rsquo;expansi&oacute; de l&rsquo;Imperi Otom&agrave; va ser considerada una amena&ccedil;a i una preocupaci&oacute; de primer ordre per a Felip II, que va veure a les Balears una posici&oacute; estrat&egrave;gica per defensar el territori de possibles atacs. La construcci&oacute; de la fa&ccedil;ana mar&iacute;tima de la fortificaci&oacute;, per&ograve;, no culminaria fins a comen&ccedil;aments del segle XIX, quan, paradoxalment, l&rsquo;Imperi Otom&agrave; ja es trobava en decad&egrave;ncia i aquest tipus de muralla comen&ccedil;ava a quedar obsolet. Amb prou feines unes d&egrave;cades despr&eacute;s comen&ccedil;aria la demolici&oacute; d&rsquo;una obra que es podia considerar acabada de construir, un enderroc del qual se salvaria el Baluard des Pr&iacute;ncep.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La construcció de la façana marítima de les muralles de Palma no culminaria fins a començaments del segle XIX, quan, paradoxalment, aquest tipus de fortificació començava a quedar obsolet. Amb prou feines unes dècades després començaria la demolició d’una obra que es podia considerar acabada de construir
</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La justificaci&oacute; popular que va adquirir m&eacute;s pes per impulsar l&rsquo;enderrocament del recinte va ser la filosofia higienista imperant a l&rsquo;&egrave;poca, encap&ccedil;alada a Mallorca per l&rsquo;enginyer Eusebi Estada, una de les veus que amb m&eacute;s &iacute;mpetu va defensar l&rsquo;enderroc en la seva obra <em>La ciudad de Palma. Su industria, sus fortificaciones, sus condiciones sanitarias y su ensanche</em> (1885), sota el pretext que, com a conseq&uuml;&egrave;ncia de la pres&egrave;ncia de les muralles, la poblaci&oacute; vivia amuntegada i en condicions d&rsquo;insalubritat. Estada assenyalava que a mitjan segle XVII, l&rsquo;&agrave;rea edificada que ocupava Palma era de 1.023.300 metres quadrats, incloent-hi els seus carrers i les seves places, per la qual cosa a cada habitant li corresponien uns 37 metres quadrats. Tanmateix, advertia, a finals del segle XIX la superf&iacute;cie per habitant es va reduir a 24 metres, quan, segons el seu parer, la dimensi&oacute; id&ograve;nia per persona havia de ser de 40 metres quadrats.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5762edaf-f9ca-453f-9a7c-1c41cb28970c_16-9-aspect-ratio_50p_1141414.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5762edaf-f9ca-453f-9a7c-1c41cb28970c_16-9-aspect-ratio_50p_1141414.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5762edaf-f9ca-453f-9a7c-1c41cb28970c_16-9-aspect-ratio_75p_1141414.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5762edaf-f9ca-453f-9a7c-1c41cb28970c_16-9-aspect-ratio_75p_1141414.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5762edaf-f9ca-453f-9a7c-1c41cb28970c_16-9-aspect-ratio_default_1141414.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5762edaf-f9ca-453f-9a7c-1c41cb28970c_16-9-aspect-ratio_default_1141414.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5762edaf-f9ca-453f-9a7c-1c41cb28970c_16-9-aspect-ratio_default_1141414.jpg"
                    alt="Derrocament d&#039;un dels llenços de la muralla i del baluard de Jesús, a les actuals Avingudes de Palma"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Derrocament d&#039;un dels llenços de la muralla i del baluard de Jesús, a les actuals Avingudes de Palma                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Davant dels qui advocaven per enderrocar les muralles, altres s&rsquo;hi oposaven ferventment, com Bartomeu Ferr&agrave;, mestre d&rsquo;obres de la Societat Arqueol&ograve;gica Lul&middot;liana, o Pere Garau Ca&ntilde;ellas, que va defensar un pla d&rsquo;eixample de Palma en qu&egrave; es preservava el recinte renaixentista, envoltant-lo de zones enjardinades a partir de les quals la ciutat podria anar creixent. Garau sostenia aix&iacute; que les muralles s&iacute; que podien harmonitzar amb el desenvolupament i la modernitzaci&oacute; de la capital balear, una postura que, actualment, continuen compartint nombrosos historiadors. L&rsquo;Ajuntament es va decantar finalment, el 1901, pel projecte presentat per l&rsquo;enginyer Bernat Calvet, el conegut com a &ldquo;pla Calvet&rdquo;, que, sota el lema <em>Felix qui potuit rerum cognoscere causas</em> (&ldquo;Feli&ccedil; aquell que pot con&egrave;ixer les causes de les coses&rdquo;), preveia l&rsquo;eliminaci&oacute; de la fortificaci&oacute;, seguia els criteris d&rsquo;un pl&agrave;nol radio conc&egrave;ntric i apel&middot;lava a l&rsquo;aprofitament urban&iacute;stic dels terrenys afectes a les muralles.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Els baluards sobreviuen</strong></h2><p class="article-text">
        Amb tot, les muralles no van desapar&egrave;ixer del tot. Continuen presents en el tra&ccedil;at urb&agrave;: les Avingudes de Palma segueixen el recorregut de l&rsquo;antic fossat i la seva forma en ziga-zaga reprodueix la geometria defensiva renaixentista. El barri antic mant&eacute; l&rsquo;estructura heretada d&rsquo;una infraestructura militar que ja no existeix, amb l&rsquo;excepci&oacute; dels baluards de Sant Pere i des Pr&iacute;ncep. El de Sant Pere va passar a mans privades a la segona meitat del segle XX: els seus nous propietaris van projectar aixecar edificis a tota la zona i el 1963 fins i tot van intentar enderrocar la muralla mitjan&ccedil;ant c&agrave;rregues de cal&ccedil;. La reacci&oacute; ciutadana, per&ograve;, ho va impedir: la pressi&oacute; social va aconseguir que el conjunt fos declarat historicoart&iacute;stic i se n&rsquo;impuls&eacute;s la reconstrucci&oacute; tot just dos anys despr&eacute;s, el 1965.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">A la segona meitat del segle XX, els nous propietaris del baluard de Sant Pere van projectar aixecar edificis a tota la zona i el 1963 fins i tot van intentar enderrocar la muralla mitjançant càrregues de calç. La reacció ciutadana, però, ho va impedir i va aconseguir que el conjunt fos declarat historicoartístic
</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        No seria fins a finals dels anys vuitanta quan els terrenys van recuperar la seva vocaci&oacute; p&uacute;blica, despr&eacute;s de ser requalificats i sotmesos a un proc&eacute;s d&rsquo;expropiaci&oacute; que, tanmateix, va quedar durant anys en punt mort. L&rsquo;espai va romandre abandonat fins al 1997, quan l&rsquo;Ajuntament de Palma va cedir els terrenys per a la construcci&oacute; d&rsquo;Es Baluard Museu d&rsquo;Art Contemporani de Palma, inaugurat el 30 de gener de 2004.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eff3c345-b14b-46b5-8827-5b39142d02ff_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eff3c345-b14b-46b5-8827-5b39142d02ff_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eff3c345-b14b-46b5-8827-5b39142d02ff_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eff3c345-b14b-46b5-8827-5b39142d02ff_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eff3c345-b14b-46b5-8827-5b39142d02ff_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eff3c345-b14b-46b5-8827-5b39142d02ff_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/eff3c345-b14b-46b5-8827-5b39142d02ff_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Es Baluard Museu d’Art Contemporani de Palma, sobre el baluard de Sant Pere"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Es Baluard Museu d’Art Contemporani de Palma, sobre el baluard de Sant Pere                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El 2023, la pol&egrave;mica va colpejar de nou al baluard arran de les obres d'<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/beach-club-exclusivo-rompe-obra-colosal-historia-palma-murallas_1_10571981.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">instal&middot;laci&oacute; sobre el mateix d'un exclusiu beach club</a>, fet que va desencadenar una forta contestaci&oacute; social i institucional. Els treballs van ser finalment paralitzats despr&eacute;s de detectar-se greus irregularitats, incloent-hi la construcci&oacute; d&rsquo;elements no autoritzats i l&rsquo;alteraci&oacute; del subsol protegit. Associacions com ARCA van denunciar que la intervenci&oacute; convertia el patrimoni en un &ldquo;contenidor&rdquo; al servei d&rsquo;un &uacute;s privat i elitista, allunyant-lo de la seva funci&oacute; p&uacute;blica i de contemplaci&oacute;. L&rsquo;episodi va reobrir un debat de fons que travessa tota la hist&ograve;ria recent de les muralles: fins a quin punt s&rsquo;han d&rsquo;adaptar a nous usos i on se situa el l&iacute;mit entre la seva activaci&oacute; contempor&agrave;nia i la seva desnaturalitzaci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        A finals del 2025, el <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/historica-torre-medieval-palma-sufre-grave-derrumbe_1_12833663.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">derrumbament parcial d'una torre medieval </a>integrada al Baluard de Sant Pere -un dels pocs vestigis visibles de la Palma isl&agrave;mica- va tornar a encendre totes les alarmes sobre l&rsquo;estat del patrimoni defensiu de la ciutat. Les entitats conservacionistes van denunciar la &ldquo;inacci&oacute; prolongada&rdquo; de les administracions malgrat les advert&egrave;ncies reiterades durant anys sobre el risc estructural del conjunt, i van alertar que el col&middot;lapse afectava un tram complet del llen&ccedil; hist&ograve;ric, constru&iuml;t en t&agrave;pia i morter.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0b1ff537-c7b5-4e81-a242-424609ea89b9_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0b1ff537-c7b5-4e81-a242-424609ea89b9_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0b1ff537-c7b5-4e81-a242-424609ea89b9_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0b1ff537-c7b5-4e81-a242-424609ea89b9_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0b1ff537-c7b5-4e81-a242-424609ea89b9_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0b1ff537-c7b5-4e81-a242-424609ea89b9_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0b1ff537-c7b5-4e81-a242-424609ea89b9_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El Baluard de Sant Pere, després del despreniment de la torre medieval"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El Baluard de Sant Pere, després del despreniment de la torre medieval                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El Baluard des Pr&iacute;ncep, per la seva banda, va viure un dels episodis m&eacute;s controvertits de l&rsquo;urbanisme de la capital balear: la construcci&oacute; de diversos blocs d&rsquo;habitatges militars que ocupaven directament la muralla renaixentista, en oberta contradicci&oacute; amb els criteris de protecci&oacute; patrimonial. El complex, projectat el 1966 per l&rsquo;arquitecte Juan Casta&ntilde;&oacute;n de Mena &mdash;recentment nomenat cap de la Casa Militar de Franco i posteriorment ministre de l&rsquo;Ex&egrave;rcit&mdash;, es va materialitzar en diferents fases al llarg de les d&egrave;cades seg&uuml;ents, consolidant l&rsquo;ocupaci&oacute; d&rsquo;aquest enclavament estrat&egrave;gic. Lluny de ser una intervenci&oacute; menor, es tractava de diversos edificis residencials que van arribar a allotjar m&eacute;s d&rsquo;un centenar de fam&iacute;lies i que van transformar completament la fesomia del baluard, ocultant-lo rere una arquitectura aliena al seu car&agrave;cter hist&ograve;ric.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El Baluard des Príncep va viure un dels episodis més controvertits: la construcció de diversos blocs d’habitatges militars que ocupaven directament la muralla renaixentista, en oberta contradicció amb els criteris de protecció patrimonial. L’edificació va ser projectada el 1966 per l’arquitecte Juan Castañón de Mena, recentment nomenat cap de la Casa Militar de Franco
</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a7d82b69-b8a1-49a6-81fd-7db269bdafb3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a7d82b69-b8a1-49a6-81fd-7db269bdafb3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a7d82b69-b8a1-49a6-81fd-7db269bdafb3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a7d82b69-b8a1-49a6-81fd-7db269bdafb3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a7d82b69-b8a1-49a6-81fd-7db269bdafb3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a7d82b69-b8a1-49a6-81fd-7db269bdafb3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a7d82b69-b8a1-49a6-81fd-7db269bdafb3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Panoràmica d&#039;Es Baluard d&#039;Es Príncep amb els antics blocs d&#039;edificis per a militars"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Panoràmica d&#039;Es Baluard d&#039;Es Príncep amb els antics blocs d&#039;edificis per a militars                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f6fc8f6a-dcf5-4d94-96a1-1fb70046bc7b_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f6fc8f6a-dcf5-4d94-96a1-1fb70046bc7b_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f6fc8f6a-dcf5-4d94-96a1-1fb70046bc7b_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f6fc8f6a-dcf5-4d94-96a1-1fb70046bc7b_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f6fc8f6a-dcf5-4d94-96a1-1fb70046bc7b_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f6fc8f6a-dcf5-4d94-96a1-1fb70046bc7b_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f6fc8f6a-dcf5-4d94-96a1-1fb70046bc7b_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Escombreries, matalassos i restes acumulades en un dels espais interiors del baluard"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Escombreries, matalassos i restes acumulades en un dels espais interiors del baluard                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Durant anys, la seva pres&egrave;ncia va simbolitzar la tensi&oacute; entre desenvolupament urb&agrave; i conservaci&oacute; del patrimoni a Palma, en un context en qu&egrave; la mateixa muralla havia deixat d&rsquo;entendre&rsquo;s com un element central de la ciutat. El desenlla&ccedil; no arribaria fins a finals dels noranta, moment en qu&egrave; es va produir el gir definitiu: despr&eacute;s d&rsquo;un llarg proc&eacute;s de negociacions, expropiacions i reallotjaments, el Ministeri de Defensa va cedir els terrenys a l&rsquo;Ajuntament, fet que va permetre alliberar un enclavament fins aleshores inaccessible i obrir la porta a un ambici&oacute;s projecte de transformaci&oacute; urbana que buscava retornar el baluard a la ciutat.
    </p><p class="article-text">
        Des d&rsquo;aleshores, el Baluard des Pr&iacute;ncep ha transitat de recinte tancat i degradat a espai en proc&eacute;s de reintegraci&oacute;, convertit avui en una pe&ccedil;a clau &mdash;encara inacabada&mdash; dins la relectura contempor&agrave;nia de les muralles de Palma.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros, Francisco Ubilla]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/maquina-guerra-simbol-d-abandonament-projecte-busca-salvar-decadencia-baluard-oblidat-palma_1_13166375.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 23 Apr 2026 10:58:38 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/c1f38478-99fb-4b0e-bf01-5580c1a8f494_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="2984912" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/c1f38478-99fb-4b0e-bf01-5580c1a8f494_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2984912" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[De màquina de guerra a símbol d’abandonament: el projecte que busca salvar de la decadència el baluard oblidat de Palma]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/c1f38478-99fb-4b0e-bf01-5580c1a8f494_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Historia,Defensa,Urbanismo,Patrimonio,Patrimonio Histórico,Rehabilitación,Ministerio de Vivienda y Agenda Urbana,Islas Baleares,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[De máquina de guerra a símbolo de abandono: el proyecto que busca salvar de la decadencia el baluarte olvidado de Palma]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/maquina-guerra-simbolo-abandono-proyecto-busca-salvar-decadencia-baluarte-olvidado-palma_1_13160098.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/c1f38478-99fb-4b0e-bf01-5580c1a8f494_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="De máquina de guerra a símbolo de abandono: el proyecto que busca salvar de la decadencia el baluarte olvidado de Palma"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Tras décadas de abandono y obras paralizadas, el Gobierno acaba de adjudicar las obras de rehabilitación del Baluard des Príncep, pieza clave de la arquitectura militar renacentista convertida hoy en incómoda metáfora de la gestión del patrimonio y la relación de la capital balear con su propio pasado</p><p class="subtitle">El gran socavón que ha sacado a la luz parte de la obra más colosal de la historia de Palma: sus murallas
</p></div><p class="article-text">
        Entre la postal luminosa de la bah&iacute;a de Palma y la crudeza del abandono, el Baluard des Pr&iacute;ncep se alza hoy como una met&aacute;fora inc&oacute;moda de la gesti&oacute;n del patrimonio y la relaci&oacute;n de la capital balear con su propio pasado. Levantado en el siglo XVII como parte del sistema defensivo renacentista que rodeaba Palma -una compleja red de murallas y baluartes dise&ntilde;ada para resistir asedios y proteger la ciudad-, este enclave fue durante siglos una pieza clave de la arquitectura militar. Sin embargo, lo que anta&ntilde;o fue s&iacute;mbolo de protecci&oacute;n y solidez hist&oacute;rica, en la actualidad languidece entre basura, grafitis y accesos forzados. 
    </p><p class="article-text">
        Tras cinco a&ntilde;os de par&aacute;lisis de las obras de rehabilitaci&oacute;n que se estaban llevando a cabo en el basti&oacute;n -interrumpidas por la quiebra de la empresa que se encargaba de ellas-, el Gobierno central acaba de adjudicar por 1,44 millones de euros los trabajos pendientes a una nueva empresa, Rigel Over, que se ocupar&aacute; de culminar un proyecto largamente suspendido en el tiempo. La intervenci&oacute;n, sin embargo, no es m&aacute;s que el &uacute;ltimo cap&iacute;tulo de una historia mucho m&aacute;s larga: la de una actuaci&oacute;n que arranca en los a&ntilde;os ochenta y que, m&aacute;s que una obra concreta, constituye una transformaci&oacute;n urbana prolongada durante m&aacute;s de cuatro d&eacute;cadas. Porque este baluarte, aparentemente marginal en el actual paisaje urbano, es en realidad uno de los puntos donde mejor puede leerse la biograf&iacute;a profunda de Palma: una ciudad construida -y destruida- a golpe de muralla.
    </p><p class="article-text">
        El origen de la transformaci&oacute;n del Baluard des Pr&iacute;ncep se remonta a los a&ntilde;os 80, cuando los arquitectos El&iacute;as Torres y Jos&eacute; Antonio Mart&iacute;nez Lape&ntilde;a plantearon una idea radical para su tiempo: no limitarse a restaurar las murallas de Palma, sino reconvertirlas en un sistema de espacio p&uacute;blico contempor&aacute;neo. Su proyecto -que se despliega a lo largo de todo el frente mar&iacute;timo de la ciudad- parte de una premisa clara: las murallas ya no tienen sentido como infraestructura defensiva, pero s&iacute; como soporte urbano. La intervenci&oacute;n no busca congelar el pasado, sino reinterpretarlo y hacerlo habitable.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6ab7f8ad-6aca-4df9-b5f8-0d3acc8d8009_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6ab7f8ad-6aca-4df9-b5f8-0d3acc8d8009_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6ab7f8ad-6aca-4df9-b5f8-0d3acc8d8009_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6ab7f8ad-6aca-4df9-b5f8-0d3acc8d8009_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6ab7f8ad-6aca-4df9-b5f8-0d3acc8d8009_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6ab7f8ad-6aca-4df9-b5f8-0d3acc8d8009_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6ab7f8ad-6aca-4df9-b5f8-0d3acc8d8009_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Exteriores de Es Baluard des Príncep, en la actualidad"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Exteriores de Es Baluard des Príncep, en la actualidad                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b1716928-ae60-4aaf-80c3-937236f86050_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b1716928-ae60-4aaf-80c3-937236f86050_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b1716928-ae60-4aaf-80c3-937236f86050_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b1716928-ae60-4aaf-80c3-937236f86050_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b1716928-ae60-4aaf-80c3-937236f86050_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b1716928-ae60-4aaf-80c3-937236f86050_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b1716928-ae60-4aaf-80c3-937236f86050_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Recreación incluida en el proyecto de rehabilitación del Baluard de San Pere"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Recreación incluida en el proyecto de rehabilitación del Baluard de San Pere                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Convertir una antigua estructura militar en un espacio transitable</strong></h2><p class="article-text">
        Para ello, el dise&ntilde;o trabaja sobre una operaci&oacute;n fundamental: coser los distintos niveles de la ciudad, articulando la relaci&oacute;n entre la ciudad hist&oacute;rica -situada en cota elevada-, el foso -a media altura- y el frente mar&iacute;timo, completamente abierto. La arquitectura se convierte as&iacute; en un sistema de conexiones: escaleras, rampas, recorridos y plataformas que transforman un antiguo l&iacute;mite militar en un espacio transitable. El Baluard des Pr&iacute;ncep no es, en ese sentido, una pieza aislada, sino un nodo dentro de ese sistema.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El proyecto de rehabilitación trabaja sobre una operación fundamental: coser los distintos niveles de la ciudad, articulando la relación entre la ciudad histórica, el foso y el frente marítimo, completamente abierto, transformando un antiguo límite militar en un espacio transitable</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La ejecuci&oacute;n del proyecto, sin embargo, ha estado lejos de esa coherencia conceptual. Ya en 2017, el Ministerio de Fomento hab&iacute;a invertido m&aacute;s de 4,4 millones de euros en distintas fases del entorno del baluarte dentro del programa estatal de rehabilitaci&oacute;n patrimonial. La intervenci&oacute;n se fragment&oacute; en m&uacute;ltiples etapas (A, B, C, D, E y F) y qued&oacute; interrumpida tras la quiebra de la constructora encargada de las &uacute;ltimas fases. El resultado: un espacio pr&aacute;cticamente terminado, pero inutilizable. La adjudicaci&oacute;n actual llega para completar ese &uacute;ltimo tramo mediante la urbanizaci&oacute;n del foso, la ejecuci&oacute;n de las conexiones de saneamiento, la construcci&oacute;n de una escalera y un puente que conectar&aacute;n con la Porta des Camp, as&iacute; como la finalizaci&oacute;n del edificio de recepci&oacute;n de visitantes. Es decir, no se trata de una nueva obra, sino del remate de lo que faltaba para que el proyecto funcione como fue concebido.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5dd807a9-68c1-44cf-980e-29b88ad9a45d_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5dd807a9-68c1-44cf-980e-29b88ad9a45d_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5dd807a9-68c1-44cf-980e-29b88ad9a45d_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5dd807a9-68c1-44cf-980e-29b88ad9a45d_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5dd807a9-68c1-44cf-980e-29b88ad9a45d_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5dd807a9-68c1-44cf-980e-29b88ad9a45d_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5dd807a9-68c1-44cf-980e-29b88ad9a45d_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Interior del Baluard des Príncep, donde el abandono convive con los restos de su antigua función defensiva"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Interior del Baluard des Príncep, donde el abandono convive con los restos de su antigua función defensiva                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Para entender el significado del Baluard des Pr&iacute;ncep hay que retroceder varios siglos. M&aacute;s en concreto, al momento en que vio la luz la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/gran-socavon-sacado-luz-parte-obra-colosal-historia-palma-murallas_1_9997059.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">muralla renacentista de Palma</a>, considerada&nbsp;la obra m&aacute;s colosal de cuantas se han construido en los m&aacute;s de dos mil a&ntilde;os de historia de la ciudad y una de las de mayor envergadura de las erigidas en Espa&ntilde;a. Proyectada en el siglo XVI ante las nuevas necesidades defensivas que trajeron los nuevos tiempos tras el abandono de la Edad Media, cercaba la ciudad a lo largo de un anillo de seis kil&oacute;metros. Sin embargo, m&aacute;s all&aacute; de sus portentosas dimensiones, su rasgo m&aacute;s revolucionario fue la irrupci&oacute;n de doce estructuras bajas, macizas y geom&eacute;tricas -ocho terrestres y cuatro mar&iacute;timas- que transformaron por completo la l&oacute;gica defensiva: los baluartes.
    </p><p class="article-text">
        La imponente fortificaci&oacute;n se construy&oacute; absorbiendo parte del trazado que desde el siglo XI hab&iacute;a ocupado la muralla &aacute;rabe: compuesta por una sucesi&oacute;n de muros verticales y torres cuadrangulares, presentaba un estado precario a pesar de los remiendos puntuales a los que hab&iacute;a sido sometida y apenas ofrec&iacute;a ya resistencia: hab&iacute;a sido construida con sillares de mar&eacute;s y segmentos de tapia, material que hab&iacute;a resultado eficaz para resistir el impacto de los disparos procedentes de las catapultas, los arcos y las ballestas, pero obsoleto ante la irrupci&oacute;n de los ca&ntilde;ones y las bombardas, capaces de lanzar proyectiles de piedra o hierro con una potencia hasta entonces desconocida.  
    </p><h2 class="article-text"><strong>La revoluci&oacute;n de los baluartes</strong></h2><p class="article-text">
        Con la aparici&oacute;n de la p&oacute;lvora, ya no se trataba de resistir tras muros verticales, sino de proyectar la ciudad hacia el exterior mediante salientes angulados capaces de cruzar el fuego y eliminar cualquier punto ciego. La muralla dejaba de ser un l&iacute;mite pasivo para convertirse en un sistema activo, donde cada pieza proteg&iacute;a a la siguiente en una cadena continua de defensa. A los baluartes -Chac&oacute;n, Berard, Sant Pere, Pr&iacute;ncep, Moranta, Sitjar, Jes&uacute;s, Santa Margalida, Zanoguera, Sant Antoni, Socorrador y Sant Jeroni- se sumaban ocho puertas de acceso con sus respetivos puentes y un foso de 24 metros de ancho. Con el tiempo, la capacidad militar de la fortificaci&oacute;n se completar&iacute;a con un hornabeque y tres revellines. En total, la superficie que ocupaba el cintur&oacute;n defensivo, con sus refuerzos exteriores y el foso, alcanzaba los 325.200 metros cuadrados. Palma dejaba de ser una ciudad simplemente amurallada para convertirse en una aut&eacute;ntica m&aacute;quina de guerra geom&eacute;trica.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/56923c17-1d69-4e05-8617-ccc2a704ade2_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/56923c17-1d69-4e05-8617-ccc2a704ade2_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/56923c17-1d69-4e05-8617-ccc2a704ade2_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/56923c17-1d69-4e05-8617-ccc2a704ade2_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/56923c17-1d69-4e05-8617-ccc2a704ade2_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/56923c17-1d69-4e05-8617-ccc2a704ade2_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/56923c17-1d69-4e05-8617-ccc2a704ade2_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Plano de Palma con su muralla renacentista, elaborado en 1644 por el canónigo Pere Garau"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Plano de Palma con su muralla renacentista, elaborado en 1644 por el canónigo Pere Garau                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/44a77f64-5735-4fbe-9dde-8164a21e5fd6_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/44a77f64-5735-4fbe-9dde-8164a21e5fd6_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/44a77f64-5735-4fbe-9dde-8164a21e5fd6_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/44a77f64-5735-4fbe-9dde-8164a21e5fd6_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/44a77f64-5735-4fbe-9dde-8164a21e5fd6_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/44a77f64-5735-4fbe-9dde-8164a21e5fd6_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/44a77f64-5735-4fbe-9dde-8164a21e5fd6_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Plano de Palma en el que se aprecia la muralla árabe con líneas dentadas y la renacentista que estaba en construcción, con línea más gruesa. Antoni Verger, 1596"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Plano de Palma en el que se aprecia la muralla árabe con líneas dentadas y la renacentista que estaba en construcción, con línea más gruesa. Antoni Verger, 1596                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Ya no se trataba de resistir tras muros verticales, sino de proyectar la ciudad hacia el exterior mediante salientes angulados capaces de cruzar el fuego y eliminar cualquier punto ciego. La muralla dejaba de ser un límite pasivo para convertirse en un sistema activo, donde cada pieza protegía a la siguiente en una cadena continua de defensa</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Los baluartes, por tanto, no surgieron como una innovaci&oacute;n est&eacute;tica ni como una evoluci&oacute;n natural de las murallas medievales, sino como una respuesta urgente a la irrupci&oacute;n de la artiller&iacute;a en los siglos XV y XVI, como detalla en profundidad el arquitecto Fernando Cobos-Guerra en su trabajo <em>La formulaci&oacute;n de los principios de la fortificaci&oacute;n abaluartada en el siglo XVI. </em>La irrupci&oacute;n de los nuevos m&eacute;todos de ataque hizo saltar por los aires el sistema defensivo tradicional: las torres altas y los muros verticales, eficaces durante siglos, se convirtieron en blancos f&aacute;ciles para los ca&ntilde;ones. Fue en ese contexto de experimentaci&oacute;n, ensayo y error donde comenz&oacute; a gestarse una nueva forma de fortificar, basada no en resistir el impacto, sino en neutralizarlo mediante la geometr&iacute;a y el fuego cruzado. 
    </p><p class="article-text">
        Lejos de una invenci&oacute;n puntual, el baluarte fue el resultado de d&eacute;cadas de debate entre ingenieros, militares y tratadistas que buscaban resolver un problema central: c&oacute;mo evitar los puntos ciegos en la defensa. La soluci&oacute;n consisti&oacute; en transformar la muralla en un sistema angular, donde cada elemento pudiera proteger al otro. As&iacute;, el baluarte permit&iacute;a algo revolucionario: defender los lienzos de muralla no desde arriba, sino desde los lados, mediante el llamado fuego de flanco. La defensa dejaba de ser frontal para convertirse en una red interconectada de &aacute;ngulos, trayectorias y coberturas.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Lejos de una invención puntual, el baluarte fue el resultado de décadas de debate entre ingenieros, militares y tratadistas que buscaban resolver un problema central: cómo evitar los puntos ciegos en la defensa. La solución consistió en transformar la muralla en un sistema angular que pudiera defender los lienzos de muralla no desde arriba, sino desde los lados</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Tras la derrota sufrida en la Goleta de T&uacute;nez en 1574, la monarqu&iacute;a hisp&aacute;nica asumi&oacute; que las fortificaciones &ldquo;perfectas e inexpugnables&rdquo; que describ&iacute;an los tratados no garantizaban la invulnerabilidad, lo que llev&oacute; a los ingenieros a dejar de perseguir modelos ideales y a adoptar un enfoque m&aacute;s pragm&aacute;tico, adaptando cada sistema defensivo a cada lugar concreto, a su topograf&iacute;a, a la posici&oacute;n del enemigo y a las condiciones del terreno. La geometr&iacute;a, la aritm&eacute;tica y la experiencia militar se combinaron as&iacute; en un complejo ejercicio en el que no exist&iacute;an soluciones universales. De hecho, los propios tratadistas del siglo XVI como Pedro Luis Escriv&aacute; -considerado el el primero en formular los problemas de la fortificaci&oacute;n moderna- o Crist&oacute;bal de Rojas -autor de <em>Te&oacute;rica y pr&aacute;ctica de la fortificaci&oacute;n</em> (1598)- reconoc&iacute;an que la fortificaci&oacute;n era una ciencia llena de incertidumbres, donde cada decisi&oacute;n pod&iacute;a significar la ca&iacute;da o la resistencia de una plaza.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/88c50daa-7ccc-4eca-911b-7c3ce58d2667_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/88c50daa-7ccc-4eca-911b-7c3ce58d2667_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/88c50daa-7ccc-4eca-911b-7c3ce58d2667_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/88c50daa-7ccc-4eca-911b-7c3ce58d2667_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/88c50daa-7ccc-4eca-911b-7c3ce58d2667_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/88c50daa-7ccc-4eca-911b-7c3ce58d2667_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/88c50daa-7ccc-4eca-911b-7c3ce58d2667_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Escalinatas que descienden al foso del Baluard des Príncep"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Escalinatas que descienden al foso del Baluard des Príncep                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En ese contexto, el baluarte se convirti&oacute; en el n&uacute;cleo del sistema defensivo. No era un elemento aislado, sino el lugar donde &ldquo;estaba todo el arte de la fortificaci&oacute;n&rdquo;, en palabras de los ingenieros de la &eacute;poca: all&iacute; se concentraban las casamatas, las troneras y los mecanismos de fuego cruzado que garantizaban la defensa del conjunto. Su forma -baja, angulada, parcialmente oculta en el foso- respond&iacute;a a una l&oacute;gica precisa: ser menos visible, m&aacute;s resistente y, sobre todo, m&aacute;s eficaz en el control del espacio circundante. Los baluartes constituyeron as&iacute; no una simple mejora t&eacute;cnica, sino una aut&eacute;ntica revoluci&oacute;n en la manera de concebir la guerra y la ciudad. All&iacute; donde antes hab&iacute;a un l&iacute;mite est&aacute;tico, surgi&oacute; un sistema din&aacute;mico, pensado para anticipar, cruzar y dominar el fuego enemigo.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Los baluartes constituyeron así no una simple mejora técnica, sino una auténtica revolución en la manera de concebir la guerra y la ciudad. Allí donde antes había un límite estático, surgió un sistema dinámico, pensado para anticipar, cruzar y dominar el fuego enemigo</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Esta evoluci&oacute;n alcanzar&iacute;a su punto culminante en el siglo XVII con figuras como S&eacute;bastien Le Prestre de Vauban, ingeniero al servicio de Luis XIV, quien llev&oacute; el sistema abaluartado a su m&aacute;xima perfecci&oacute;n t&eacute;cnica. Lejos de inventar formas nuevas, Vauban sistematiz&oacute; las ya existentes: su gran innovaci&oacute;n fue entender la fortificaci&oacute;n como un sistema din&aacute;mico y no como una forma cerrada y, frente a los modelos te&oacute;ricos, defendi&oacute; una arquitectura militar basada en la observaci&oacute;n directa, la experiencia de campo y la optimizaci&oacute;n de recursos, perfeccionando elementos como los fosos, los glacis o las obras exteriores para crear defensas en profundidad.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/597cec5e-f39f-46f6-8606-292a3748f62f_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/597cec5e-f39f-46f6-8606-292a3748f62f_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/597cec5e-f39f-46f6-8606-292a3748f62f_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/597cec5e-f39f-46f6-8606-292a3748f62f_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/597cec5e-f39f-46f6-8606-292a3748f62f_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/597cec5e-f39f-46f6-8606-292a3748f62f_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/597cec5e-f39f-46f6-8606-292a3748f62f_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=" diseño de fortificación basado en el método Vauban"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                 diseño de fortificación basado en el método Vauban                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En el caso de Palma, como documenta el historiador Jaime Escalas Caimary en su libro&nbsp;<em>Las murallas de Palma</em>&nbsp;(1955), en el que toma en consideraci&oacute;n las descripciones que ya hab&iacute;a efectuado el Arxiduc Llu&iacute;s Salvador en su obra <em>La Ciudad de Palma</em> (1882), la forma de los baluartes era la misma en todos ellos, exceptuando los dos puramente mar&iacute;timos, el de Chac&oacute;n y el de Berard, m&aacute;s peque&ntilde;os que el resto. Otros dos, con su gran elevaci&oacute;n y su ubicaci&oacute;n entre tierra y mar, sobresal&iacute;an del recinto defensivo: eran el de Sant Pere y el de los Capellans o es Pr&iacute;ncep -en honor a Felipe II-, los dos &uacute;nicos bastiones que perviven en la actualidad. 
    </p><p class="article-text">
        El de Es Pr&iacute;ncep, terminado de levantar en 1606, formaba parte del n&uacute;cleo original de la muralla renacentista y ocupaba una posici&oacute;n clave en el frente mar&iacute;timo oriental de la ciudad. El de Sant Pere, finalizado 40 a&ntilde;os despu&eacute;s, tuvo un destacado uso militar durante siglos y lleg&oacute; a albergar instalaciones vinculadas a la formaci&oacute;n y pr&aacute;ctica de artiller&iacute;a, en l&iacute;nea con la funci&oacute;n estrat&eacute;gica del sistema defensivo de Palma en &eacute;poca moderna. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El baluarte de Es Príncep, terminado de levantar en 1606, formaba parte del núcleo original de la muralla renacentista y ocupaba una posición clave en el frente marítimo oriental de la ciudad. El de Sant Pere, finalizado 40 años después, tuvo un destacado uso militar durante siglos</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7634af78-1ddb-46d5-a004-ca4ac225e8e4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7634af78-1ddb-46d5-a004-ca4ac225e8e4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7634af78-1ddb-46d5-a004-ca4ac225e8e4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7634af78-1ddb-46d5-a004-ca4ac225e8e4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7634af78-1ddb-46d5-a004-ca4ac225e8e4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7634af78-1ddb-46d5-a004-ca4ac225e8e4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7634af78-1ddb-46d5-a004-ca4ac225e8e4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Materiales y restos de obra se acumulan sobre el baluarte, pendiente de culminar su rehabilitación definitiva"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Materiales y restos de obra se acumulan sobre el baluarte, pendiente de culminar su rehabilitación definitiva                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/edb83298-c298-43d9-bab1-6e2ccddc1cc9_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/edb83298-c298-43d9-bab1-6e2ccddc1cc9_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/edb83298-c298-43d9-bab1-6e2ccddc1cc9_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/edb83298-c298-43d9-bab1-6e2ccddc1cc9_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/edb83298-c298-43d9-bab1-6e2ccddc1cc9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/edb83298-c298-43d9-bab1-6e2ccddc1cc9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/edb83298-c298-43d9-bab1-6e2ccddc1cc9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Las murallas de Palma en el siglo XIX"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Las murallas de Palma en el siglo XIX                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Comienza la demolici&oacute;n de las murallas</strong></h2><p class="article-text">
        Sin embargo, lo que durante siglos fue imprescindible acab&oacute; convirti&eacute;ndose en un problema. Durante el tiempo en que buena parte del cintur&oacute;n renacentista de Palma permaneci&oacute; -la muralla terrestre fue terminada de construir en 1714, despu&eacute;s de 139 a&ntilde;os desde su inicio-, la expansi&oacute;n del imperio otomano fue considerada una amenaza y una preocupaci&oacute;n de primer orden para Felipe II, que vio en Balears una posici&oacute;n estrat&eacute;gica para defender el territorio de posibles ataques. La construcci&oacute;n de la fachada mar&iacute;tima de la fortificaci&oacute;n, sin embargo, no culminar&iacute;a hasta comienzos del siglo XIX, cuando, parad&oacute;jicamente, el imperio otomano ya se encontraba en decadencia y este tipo de muralla comenzaba a quedar obsoleto. Apenas unas d&eacute;cadas despu&eacute;s comenzar&iacute;a la demolici&oacute;n de una obra que pod&iacute;a considerarse reci&eacute;n acabada, un derribo del que se salvar&iacute;a el Baluard de es Pr&iacute;ncep.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La construcción de la fachada marítima de las murallas de Palma no culminaría hasta comienzos del siglo XIX, cuando, paradójicamente, este tipo de fortificación comenzaba a quedar obsoleto. Apenas unas décadas después comenzaría la demolición de una obra que podía considerarse recién acabada</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La justificaci&oacute;n popular que cobr&oacute; m&aacute;s peso para impulsar el derrocamiento del recinto fue la filosof&iacute;a higienista imperante en la &eacute;poca, encabezada en Mallorca por el ingeniero Eusebi Estada, una de las voces que con m&aacute;s &iacute;mpetu defendi&oacute; el derribo en su obra&nbsp;<em>La ciudad de Palma. Su industria, sus fortificaciones, sus condiciones sanitarias y su ensanche&nbsp;</em>(1885) so pretexto de que, como consecuencia de la presencia de las murallas, la poblaci&oacute;n viv&iacute;a hacinada y en condiciones de insalubridad. Estada se&ntilde;alaba que a mediados del siglo XVII, el &aacute;rea edificada que ocupaba Palma era de 1.023.300 metros cuadrados, incluyendo sus calles y sus plazas, por lo que a cada habitante le correspond&iacute;an unos 37 metros cuadrados. Sin embargo, advert&iacute;a, a finales del XIX la superficie por habitante se redujo a 24 metros, cuando, a su juicio, la dimensi&oacute;n id&oacute;nea por persona deb&iacute;a ser de 40 metros cuadrados.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5762edaf-f9ca-453f-9a7c-1c41cb28970c_16-9-aspect-ratio_50p_1141414.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5762edaf-f9ca-453f-9a7c-1c41cb28970c_16-9-aspect-ratio_50p_1141414.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5762edaf-f9ca-453f-9a7c-1c41cb28970c_16-9-aspect-ratio_75p_1141414.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5762edaf-f9ca-453f-9a7c-1c41cb28970c_16-9-aspect-ratio_75p_1141414.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5762edaf-f9ca-453f-9a7c-1c41cb28970c_16-9-aspect-ratio_default_1141414.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5762edaf-f9ca-453f-9a7c-1c41cb28970c_16-9-aspect-ratio_default_1141414.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5762edaf-f9ca-453f-9a7c-1c41cb28970c_16-9-aspect-ratio_default_1141414.jpg"
                    alt="Derribo de uno de los lienzos de la muralla y del baluarte de Jesús, en las actuales Avenidas de Palma"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Derribo de uno de los lienzos de la muralla y del baluarte de Jesús, en las actuales Avenidas de Palma                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Frente a quienes abogaban por echar abajo las murallas, otros se opon&iacute;an fervientemente a ello, como&nbsp;Bartomeu Ferr&agrave;, maestro de obras de la Societat Arqueol&ograve;gica Lul&middot;liana, o Pere Garau Ca&ntilde;ellas, quien defendi&oacute; un plan de ensanche de Palma en el que se preservaba el recinto renacentista, rode&aacute;ndolo de zonas ajardinadas a partir de las cuales la ciudad podr&iacute;a ir creciendo. Garau alegaba as&iacute; que las murallas s&iacute; pod&iacute;an armonizar con el desarrollo y la modernizaci&oacute;n de la capital balear, una postura que, en la actualidad, contin&uacute;an compartiendo numerosos historiadores. El Ajuntament se decant&oacute; finalmente, en 1901, por el proyecto presentado por el ingeniero Bernat Calvet, el conocido como 'plan Calvet', que, bajo el lema&nbsp;<em>Felix qui potuit rerum cognoscere causas&nbsp;</em>(&ldquo;Dichoso aquel que puede conocer las causas de las cosas&rdquo;), contemplaba la eliminaci&oacute;n de la fortificaci&oacute;n, segu&iacute;a los criterios de un plano radioconc&eacute;ntrico y apelaba al aprovechamiento urban&iacute;stico de los terrenos afectos a las murallas.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Los baluartes sobreviven</strong></h2><p class="article-text">
        Con todo, las murallas no desaparecieron del todo. Contin&uacute;an presentes en el trazado urbano: las Avenidas de Palma siguen el recorrido del antiguo foso y su forma en zigzag reproduce la geometr&iacute;a defensiva renacentista. El casco antiguo mantiene la estructura heredada de una infraestructura militar que ya no existe, con excepci&oacute;n de sus baluartes Sant Pere y Es Pr&iacute;ncep, dos de las puertas que daban acceso a la ciudad -Calatrava y Portella- y dos de los puentes -los que conduc&iacute;an a la Porta de Santa Catalina y a la des Camp-. El baluarte de Sant Pere pas&oacute; a manos privadas en la segunda mitad del siglo XX: sus nuevos propietarios proyectaron levantar edificios en toda la zona y en 1963 llegaron incluso a intentar derribar la muralla mediante cargas de cal. La reacci&oacute;n ciudadana, sin embargo, lo impidi&oacute;: la presi&oacute;n social logr&oacute; que el conjunto fuera declarado hist&oacute;rico-art&iacute;stico y se impulsara su reconstrucci&oacute;n apenas dos a&ntilde;os despu&eacute;s, en 1965.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En la segunda mitad del siglo XX, los nuevos propietarios del baluarte de Sant Pere proyectaron levantar edificios en toda la zona y en 1963 llegaron incluso a intentar derribar la muralla mediante cargas de cal. La reacción ciudadana, sin embargo, lo impidió y logró que el conjunto fuera declarado histórico-artístico </p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        No ser&iacute;a hasta finales de los a&ntilde;os ochenta cuando los terrenos recuperaron su vocaci&oacute;n p&uacute;blica, tras ser recalificados y sometidos a un proceso de expropiaci&oacute;n que, sin embargo, qued&oacute; durante a&ntilde;os en punto muerto. El espacio permaneci&oacute; abandonado hasta 1997, cuando el Ayuntamiento de Palma cedi&oacute; los terrenos para la construcci&oacute;n de Es Baluard Museu d&rsquo;Art Contemporani de Palma, inaugurado el es bal.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eff3c345-b14b-46b5-8827-5b39142d02ff_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eff3c345-b14b-46b5-8827-5b39142d02ff_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eff3c345-b14b-46b5-8827-5b39142d02ff_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eff3c345-b14b-46b5-8827-5b39142d02ff_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eff3c345-b14b-46b5-8827-5b39142d02ff_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eff3c345-b14b-46b5-8827-5b39142d02ff_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/eff3c345-b14b-46b5-8827-5b39142d02ff_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Es Baluard Museu d’Art Contemporani de Palma, sobre el baluarte de Sant Pere"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Es Baluard Museu d’Art Contemporani de Palma, sobre el baluarte de Sant Pere                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En 2023, la pol&eacute;mica golpe&oacute; de nuevo al baluarte a ra&iacute;z de las obras de <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/beach-club-exclusivo-rompe-obra-colosal-historia-palma-murallas_1_10571981.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">instalaci&oacute;n sobre el mismo de un exclusivo beach club</a>, lo que desat&oacute; una fuerte contestaci&oacute;n social e institucional. Los trabajos fueron finalmente paralizados tras detectarse graves irregularidades, incluyendo la construcci&oacute;n de elementos no autorizados y la alteraci&oacute;n del subsuelo protegido. Asociaciones como ARCA denunciaron que la intervenci&oacute;n convert&iacute;a el patrimonio en un &ldquo;contenedor&rdquo; al servicio de un uso privado y elitista, alej&aacute;ndolo de su funci&oacute;n p&uacute;blica y de contemplaci&oacute;n.  El episodio reabri&oacute; un debate de fondo que atraviesa toda la historia reciente de las murallas: hasta qu&eacute; punto deben adaptarse a nuevos usos y d&oacute;nde se sit&uacute;a el l&iacute;mite entre su activaci&oacute;n contempor&aacute;nea y su desnaturalizaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        A finales de 2025, el <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/historica-torre-medieval-palma-sufre-grave-derrumbe_1_12833663.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">derrumbe parcial de una torre medieval </a>integrada en el Baluard de Sant Pere -uno de los pocos vestigios visibles de la Palma isl&aacute;mica- volvi&oacute; a encender todas las alarmas sobre el estado del patrimonio defensivo de la ciudad. Las entidades conservacionistas denunciaron la &ldquo;inacci&oacute;n prolongada&rdquo; de las administraciones pese a las advertencias reiteradas durante a&ntilde;os sobre el riesgo estructural del conjunto, y alertaron de que el colapso afectaba a un tramo completo del lienzo hist&oacute;rico, construido en tapial y mortero.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0b1ff537-c7b5-4e81-a242-424609ea89b9_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0b1ff537-c7b5-4e81-a242-424609ea89b9_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0b1ff537-c7b5-4e81-a242-424609ea89b9_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0b1ff537-c7b5-4e81-a242-424609ea89b9_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0b1ff537-c7b5-4e81-a242-424609ea89b9_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0b1ff537-c7b5-4e81-a242-424609ea89b9_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0b1ff537-c7b5-4e81-a242-424609ea89b9_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El Baluard de Sant Pere, tras el derrumbe de la torre medieval"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El Baluard de Sant Pere, tras el derrumbe de la torre medieval                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El Baluard de Es Pr&iacute;ncep, por su parte, vivi&oacute; uno de los episodios m&aacute;s controvertidos del urbanismo de la capital balear: la construcci&oacute;n de varios bloques de viviendas militares que ocupaban directamente la muralla renacentista, en abierta contradicci&oacute;n con los criterios de protecci&oacute;n patrimonial. El complejo, proyectado en 1966 por el arquitecto Juan Casta&ntilde;&oacute;n de Mena -reci&eacute;n nombrado jefe de la Casa Militar de Franco y posteriormente ministro del Ej&eacute;rcito-, se materializ&oacute; en distintas fases a lo largo de las d&eacute;cadas siguientes, consolidando la ocupaci&oacute;n de este enclave estrat&eacute;gico. Lejos de ser una intervenci&oacute;n menor, se trataba de varios edificios residenciales que llegaron a albergar a m&aacute;s de un centenar de familias y que transformaron por completo la fisonom&iacute;a del baluarte, ocult&aacute;ndolo tras una arquitectura ajena a su car&aacute;cter hist&oacute;rico.  
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El Baluard de Es Príncep vivió uno de los episodios más controvertidos: la construcción de varios bloques de viviendas militares que ocupaban directamente la muralla renacentista, en abierta contradicción con los criterios de protección patrimonial. La edificación fue proyectada en 1966 por el arquitecto Juan Castañón de Mena, recién nombrado jefe de la Casa Militar de Franco</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a7d82b69-b8a1-49a6-81fd-7db269bdafb3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a7d82b69-b8a1-49a6-81fd-7db269bdafb3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a7d82b69-b8a1-49a6-81fd-7db269bdafb3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a7d82b69-b8a1-49a6-81fd-7db269bdafb3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a7d82b69-b8a1-49a6-81fd-7db269bdafb3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a7d82b69-b8a1-49a6-81fd-7db269bdafb3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a7d82b69-b8a1-49a6-81fd-7db269bdafb3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Panorámica de Es Baluard de Es Príncep con los antiguos bloques de edificios para militares"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Panorámica de Es Baluard de Es Príncep con los antiguos bloques de edificios para militares                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f6fc8f6a-dcf5-4d94-96a1-1fb70046bc7b_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f6fc8f6a-dcf5-4d94-96a1-1fb70046bc7b_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f6fc8f6a-dcf5-4d94-96a1-1fb70046bc7b_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f6fc8f6a-dcf5-4d94-96a1-1fb70046bc7b_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f6fc8f6a-dcf5-4d94-96a1-1fb70046bc7b_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f6fc8f6a-dcf5-4d94-96a1-1fb70046bc7b_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f6fc8f6a-dcf5-4d94-96a1-1fb70046bc7b_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Basura, colchones y restos acumulados en uno de los espacios interiores del baluarte"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Basura, colchones y restos acumulados en uno de los espacios interiores del baluarte                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Durante a&ntilde;os, su presencia simboliz&oacute; la tensi&oacute;n entre desarrollo urbano y conservaci&oacute;n del patrimonio en Palma en un contexto en el que la propia muralla hab&iacute;a dejado de entenderse como un elemento central de la ciudad. El desenlace no llegar&iacute;a hasta finales de los noventa, fecha en la que se produjo el giro definitivo: tras un largo proceso de negociaciones, expropiaciones y realojos, el Ministerio de Defensa cedi&oacute; los terrenos al Ayuntamiento, lo que permiti&oacute; liberar un enclave hasta entonces inaccesible, abriendo la puerta a un ambicioso proyecto de transformaci&oacute;n urbana que buscaba devolver el baluarte a la ciudad. 
    </p><p class="article-text">
        Desde entonces, el Baluard des Pr&iacute;ncep ha transitado de recinto cerrado y degradado a espacio en proceso de reintegraci&oacute;n, convertido hoy en una pieza clave -todav&iacute;a inacabada- dentro de la relectura contempor&aacute;nea de las murallas de Palma.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros, Francisco Ubilla]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/maquina-guerra-simbolo-abandono-proyecto-busca-salvar-decadencia-baluarte-olvidado-palma_1_13160098.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 23 Apr 2026 04:02:06 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/c1f38478-99fb-4b0e-bf01-5580c1a8f494_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="2984912" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/c1f38478-99fb-4b0e-bf01-5580c1a8f494_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2984912" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[De máquina de guerra a símbolo de abandono: el proyecto que busca salvar de la decadencia el baluarte olvidado de Palma]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/c1f38478-99fb-4b0e-bf01-5580c1a8f494_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Historia,Defensa,Urbanismo,Patrimonio,Patrimonio Histórico,Rehabilitación,Ministerio de Vivienda y Agenda Urbana,Islas Baleares,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El repartiment de creuers d'Eivissa per a evitar col·lapses: “El problema no és només el vaixell, sinó l'acumulació sobre l'illa”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/repartiment-creuers-d-eivissa-per-evitar-col-lapses-problema-no-nomes-vaixell-l-acumulacio-l-illa_1_13152766.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/ac2a38e5-2ace-4a10-9b8e-dc94a34a0e5a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El repartiment de creuers d&#039;Eivissa per a evitar col·lapses: “El problema no és només el vaixell, sinó l&#039;acumulació sobre l&#039;illa”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L'Autoritat Portuària de Balears ha realitzat una nova planificació en la zona portuària d'Eivissa per a controlar la saturació dels serveis de transport i de la ciutat mentre avança el colossal pla de transformació en el port de Palma</p><p class="subtitle">Eivissa i Menorca reben més visitants que abans de la pandèmia</p></div><p class="article-text">
        A les deu del mat&iacute;, un degoteig constant de turistes comen&ccedil;a a baixar del creuer Wind Star en el port de Palma. En tot just uns minuts, prop de 200 passatgers es dispersen per la ciutat despr&eacute;s d'atracar en l'ampliaci&oacute; de Ponent Nord, operativa des de fa mig any. &Eacute;s una escena quotidiana en temporada alta: arribades concentrades, visites r&agrave;pides i una ciutat que absorbeix, en poques hores, l'impacte d'un turisme que no pernocta a l'illa. S'acosten amb abillament senzill i delator cap a la Seu: ulleres de sol, gorra o barret i, m&eacute;s que c&agrave;mera de fotos, un <em>smartphone</em> que serveix per a capturar qualsevol monument que es posi pel mig.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Fa uns anys vam anar a M&agrave;laga i des d&rsquo;all&agrave; vam fer una ruta en cotxe pels pobles blancs, per&ograve; aix&iacute; &eacute;s molt m&eacute;s f&agrave;cil&rdquo;, explica Jos&eacute; Luis, xil&egrave;, que recorre el Mediterrani amb la seva dona. En aquest viatge han passat per enclavaments com Ronda, Fuengirola, Val&egrave;ncia, Barcelona o Cartagena, a m&eacute;s de fer escala a l&rsquo;antiga ciutat internacional de T&agrave;nger. El recorregut continuar&agrave; fora del vaixell: despr&eacute;s de tornar a la ciutat comtal, volaran a Casablanca per iniciar una ruta pel Marroc amb parades a Chefchaouen, Fes i Marr&agrave;queix.
    </p><p class="article-text">
        La l&ograve;gica del viatge &eacute;s la de tots els creuers que solquen les aig&uuml;es mediterr&agrave;nies, especialment a partir d&rsquo;aquestes dates: veure molt en poc temps i amb poc o gens d&rsquo;equipatge. &ldquo;&Eacute;s m&eacute;s c&ograve;mode perqu&egrave; no has d&rsquo;anar movent les maletes&rdquo;. Al principi, el pla de Jos&eacute; Luis i Rosa Mar&iacute;a era nom&eacute;s viatjar a Espanya, per&ograve; finalment van decidir allargar l&rsquo;aventura pel pa&iacute;s ve&iacute;. En total, tres setmanes d&rsquo;unes heterog&egrave;nies vacances abans de posar rumb a Xile.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1df17ef9-7edf-4083-be32-1f918a7eea96_16-9-aspect-ratio_50p_1141070.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1df17ef9-7edf-4083-be32-1f918a7eea96_16-9-aspect-ratio_50p_1141070.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1df17ef9-7edf-4083-be32-1f918a7eea96_16-9-aspect-ratio_75p_1141070.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1df17ef9-7edf-4083-be32-1f918a7eea96_16-9-aspect-ratio_75p_1141070.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1df17ef9-7edf-4083-be32-1f918a7eea96_16-9-aspect-ratio_default_1141070.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1df17ef9-7edf-4083-be32-1f918a7eea96_16-9-aspect-ratio_default_1141070.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1df17ef9-7edf-4083-be32-1f918a7eea96_16-9-aspect-ratio_default_1141070.jpg"
                    alt="Rosa María i José María, de Xile, en el seu pas per Mallorca durant un viatge en creuer per Espanya i el Marroc"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Rosa María i José María, de Xile, en el seu pas per Mallorca durant un viatge en creuer per Espanya i el Marroc                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        No nom&eacute;s a Palma, sin&oacute; al conjunt de les Balears, l&rsquo;arribada de creuers concentra en poques hores milers de visitants en destinacions ja sotmeses a una forta pressi&oacute; en temporada alta. A Eivissa, aquest estiu s&rsquo;espera que arribin a coincidir, en alguns dies, fins a tres vaixells de gran envergadura, segons informacions de l&rsquo;autoritat portu&agrave;ria balear.
    </p><p class="article-text">
        Per&ograve; la mateixa idea de comoditat i d&rsquo;acc&eacute;s r&agrave;pid a diferents destinacions no nom&eacute;s la tenen els turistes atrets per l&rsquo;atractiu de l&rsquo;arxip&egrave;lag. Tamb&eacute; passa a la inversa: ciutadans que pateixen el problema veuen de vegades en els creuers una possibilitat d&rsquo;impuls per al comer&ccedil; local palmes&agrave; i trien ells mateixos aquesta experi&egrave;ncia en altres destinacions.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Nosaltres &mdash;de Mallorca&mdash; hem triat moltes vegades aquest tipus de viatge i ens ha semblat una bona experi&egrave;ncia&rdquo;, valora Maria Ant&ograve;nia Riera, de 61 anys, a elDiario.es. El seu marit, des de fa anys, t&eacute; aerof&ograve;bia, per la qual cosa &eacute;s una alternativa de viatge que els permet visitar molts llocs sense haver de fer la pallissa de conduir llargues dist&agrave;ncies.
    </p><p class="article-text">
        El model de turisme respon a una din&agrave;mica m&eacute;s &agrave;mplia. Guillermo Inacio, un altre viatger habitual amb formaci&oacute; en Relacions Internacionals, situa els creuers dins de les expressions m&eacute;s intenses del turisme global: permeten visitar diversos destins en poc temps, per&ograve; concentren en poques hores grans volums de persones en llocs ja molt demandats. Roma, Marsella, Ven&egrave;cia o Dubrovnik en s&oacute;n alguns exemples.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Infraestructures colossals per atracar</strong></h2><p class="article-text">
        Mentre els ocupants del Wind Star descobreixen els tresors arquitect&ograve;nics de Palma fins a les 16 hores &mdash;el vaixell t&eacute; previst partir cap a la costa catalana a les 17 hores&mdash;, el creuer romandr&agrave; amarrat al port de Palma. Durant les maniobres, l&rsquo;atracada o l&rsquo;estada, els vaixells generen emissions d&rsquo;&ograve;xids de nitrogen (NOx), &ograve;xids de sofre (SOx), part&iacute;cules fines i CO&#8322;, contribuint a la contaminaci&oacute; en entorns portuaris.
    </p><p class="article-text">
        Ho fan, a m&eacute;s, en un context en qu&egrave; la zona portu&agrave;ria desperta inter&egrave;s entre m&eacute;s de quaranta empreses internacionals, nacionals i locals &mdash;42 s&rsquo;han presentat al concurs convocat per l&rsquo;Autoritat Portu&agrave;ria de Balears (APB)&mdash; per redactar un important pla de transformaci&oacute;: el Pla Mestre d&rsquo;integraci&oacute; port-ciutat, que establir&agrave; les bases de la reordenaci&oacute; del recinte portuari en les pr&ograve;ximes d&egrave;cades.
    </p><p class="article-text">
        El proc&eacute;s de licitaci&oacute; s&rsquo;articular&agrave; en dues fases: en la primera &mdash;amb un termini m&agrave;xim de tres mesos&mdash;, l&rsquo;APB seleccionar&agrave; un m&agrave;xim de cinc equips entre les tretze candidatures presentades. En la segona fase, els equips seleccionats hauran d&rsquo;elaborar un avantprojecte t&egrave;cnic i econ&ograve;mic en qu&egrave; plantegin diferents solucions per a la reorganitzaci&oacute; del port.
    </p><p class="article-text">
        El projecte forma part de les iniciatives impulsades per l&rsquo;entitat per redefinir la relaci&oacute; entre el port i la ciutat i preveu la reordenaci&oacute; d&rsquo;aproximadament 400.000 metres quadrats del recinte portuari. Mentrestant, a la ve&iuml;na Eivissa, el port de Vila, de menor mida, es prepara per rebre aquesta temporada un total de 205 escales de creuers amb una nova planificaci&oacute; que pret&eacute;n evitar els episodis de saturaci&oacute; derivats de la coincid&egrave;ncia de diversos vaixells. En quan al port de Palma espera aquest any 517 creuers i el de Alcudia, dos.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0cad38bd-0a52-4b96-a427-d387820032f1_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0cad38bd-0a52-4b96-a427-d387820032f1_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0cad38bd-0a52-4b96-a427-d387820032f1_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0cad38bd-0a52-4b96-a427-d387820032f1_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0cad38bd-0a52-4b96-a427-d387820032f1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0cad38bd-0a52-4b96-a427-d387820032f1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0cad38bd-0a52-4b96-a427-d387820032f1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Diverses persones fotografien Palma en la seva arribada a la capital."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Diverses persones fotografien Palma en la seva arribada a la capital.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>M&eacute;s de 3.000 creueristes alhora</strong></h2><p class="article-text">
        L'autoritat portu&agrave;ria ha establert un escalonament de les entrades per a evitar fluxos de m&eacute;s de 3.000 passatgers per hora, una mesura que busca garantir la mobilitat en l&rsquo;entorn portuari i reduir la pressi&oacute; sobre els serveis de transport. Ja que l&rsquo;arribada simult&agrave;nia de passatgers dels creuers es tradueix en una pressi&oacute; immediata sobre taxis, autobusos o el bus n&agrave;utic que connecta diferents zones del port. Des del sector del taxi, Toni Roig, president de la Federaci&oacute; Insular del Taxi d&rsquo;Eivissa i Formentera (FITIE), recorda, en ser preguntat per elDiario.es, que aquesta situaci&oacute; &eacute;s un problema recurrent a la ciutat d&rsquo;Eivissa. Una portaveu de la APB ha especificat a elDiario.es que &uacute;nicament hi haur&agrave; 14 dies en qu&egrave; coincidiran tres creuers i un, el 7 de juliol coincidiran quatre, si b&eacute; un aniria al moll adossat i tres d'ells s&oacute;n creuers de petit port.
    </p><p class="article-text">
        Roig explica que cada vegada que coincideixen diversos creuers es dispara la mobilitat i circular per les principals vies d&rsquo;acc&eacute;s a la ciutat o cap a la zona de Marina Botafoch &mdash;coneguda com la Milla d&rsquo;Or de la piti&uuml;sa&mdash; es complica. L&rsquo;any passat es va aplicar una mesura per escalonar els horaris d&rsquo;arribada i desc&agrave;rrega de passatgers, cosa que va permetre alleujar parcialment la situaci&oacute;. Tanmateix, el volum continua sent &ldquo;molt elevat&rdquo; i es concentra exageradament en el nucli urb&agrave; de Vila, molt limitat.
    </p><p class="article-text">
        A aix&ograve; s&rsquo;hi afegeix un efecte indirecte: l&rsquo;impacte en el servei en altres municipis, on es produeixen retards com a conseq&uuml;&egrave;ncia de la concentraci&oacute; de la demanda: &ldquo;Est&agrave; clar que tot el que sigui feina &eacute;s positiu, per&ograve; som una illa, el territori &eacute;s el que &eacute;s i patim una congesti&oacute; i una densitat de tr&agrave;nsit brutal&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">És clar que tot el que sigui treball és positiu, però som una illa, el territori és el que és i sofrim una congestió i una densitat de trànsit brutal</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Toni Roig</span>
                                        <span>—</span> President de la Federació Insular del Taxi d&#039;Eivissa i Formentera (FITIE)
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>El pla: arribades m&eacute;s escalonades</strong></h2><p class="article-text">
        Amb aquesta nova planificaci&oacute;, l&rsquo;autoritat portu&agrave;ria balear &mdash;ha explicat l&rsquo;entitat en un comunicat&mdash; busca evitar aquests pics de concentraci&oacute; i repartir l&rsquo;arribada de passatgers al llarg del dia. L&rsquo;objectiu &eacute;s reduir l&rsquo;impacte immediat que generen els desembarcaments simultanis i facilitar una circulaci&oacute; m&eacute;s fluida tant dins del port com en el seu entorn.
    </p><p class="article-text">
        Per a aix&ograve;, s&rsquo;ha establert que els creuers accedeixin a partir de les 11.30 hores &mdash;excepte excepcions autoritzades&mdash;, amb la intenci&oacute; de no coincidir amb els moments de major activitat de les l&iacute;nies regulars que connecten Eivissa amb altres punts de l&rsquo;arxip&egrave;lag i la pen&iacute;nsula. El tr&agrave;nsit de creuers continuar&agrave; concentrant-se al port de Botafoch &mdash;pantalans, dic i moll adossat&mdash;, mentre que la resta de molls continuar&agrave; destinat al transport regular.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/12976dc7-6ef3-4d28-a1be-6884b2c1d18f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/12976dc7-6ef3-4d28-a1be-6884b2c1d18f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/12976dc7-6ef3-4d28-a1be-6884b2c1d18f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/12976dc7-6ef3-4d28-a1be-6884b2c1d18f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/12976dc7-6ef3-4d28-a1be-6884b2c1d18f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/12976dc7-6ef3-4d28-a1be-6884b2c1d18f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/12976dc7-6ef3-4d28-a1be-6884b2c1d18f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un visitant observa la catedral de Palma durant la seva visita per la ciutat"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un visitant observa la catedral de Palma durant la seva visita per la ciutat                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La previsi&oacute; &eacute;s que, en la majoria de jornades, el port rebi un o dos creuers. La coincid&egrave;ncia de tres vaixells quedar&agrave; limitada a dies concrets i es gestionar&agrave; mitjan&ccedil;ant la distribuci&oacute; hor&agrave;ria de les arribades i l'&uacute;s de diferents punts d'atracada. Nom&eacute;s en casos excepcionals podria superar-se aquesta xifra, generalment quan algun dels vaixells &eacute;s de menor grand&agrave;ria o realitza escales en horaris diferenciats.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En la majoria de jornades, el port d&#039;Eivissa rebrà només un o dos creuers</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Des de l&rsquo;APB defensen que aquest sistema permet compatibilitzar l&rsquo;activitat tur&iacute;stica amb el funcionament del port i la mobilitat de la ciutat, en un context en qu&egrave; el tr&agrave;nsit de creuers ha anat guanyant pes a Eivissa en els darrers anys. La planificaci&oacute;, en qualsevol cas, &eacute;s flexible i es podr&agrave; ajustar en funci&oacute; de necessitats operatives o canvis en els itineraris de les navilieres, afegeixen.
    </p><p class="article-text">
        Els illencs, per la seva banda, posen en dubte la capacitat real de l&rsquo;illa per absorbir aquests volums. &ldquo;Encara que s&rsquo;adoptin mesures per reduir l&rsquo;impacte, el territori t&eacute; l&iacute;mits&rdquo;, diu Sandra, una resident. Al seu parer, l&rsquo;arribada de tres creuers simultanis &mdash;amb milers de visitants per hora&mdash; suposa una pressi&oacute; dif&iacute;cil d&rsquo;assumir en un context ja marcat per la saturaci&oacute; tur&iacute;stica i una escassetat h&iacute;drica preocupant que ha deixat aquests dies (quan els hotels es preparen per obrir i omplen les seves piscines) un centenar de ve&iuml;ns sense aigua, <a href="https://www.diariodeibiza.es/ibiza/2026/04/10/tres-hoteles-llenaban-piscinas-dejan-128950761.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">com va publicar Diario de Ibiza</a>.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c78155f1-3423-444d-a34f-237b7696767e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c78155f1-3423-444d-a34f-237b7696767e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c78155f1-3423-444d-a34f-237b7696767e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c78155f1-3423-444d-a34f-237b7696767e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c78155f1-3423-444d-a34f-237b7696767e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c78155f1-3423-444d-a34f-237b7696767e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c78155f1-3423-444d-a34f-237b7696767e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imatge d&#039;arxiu d&#039;un creuer a Palma"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imatge d&#039;arxiu d&#039;un creuer a Palma                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La pressi&oacute; territorial, al l&iacute;mit</strong></h2><p class="article-text">
        L&rsquo;Informe de Sostenibilitat de 2024 d&rsquo;Ibiza Preservation ja advertia que el tr&agrave;nsit per carretera, la demanda h&iacute;drica i els sistemes de depuraci&oacute; funcionen al l&iacute;mit durant la temporada alta, de manera que la incorporaci&oacute; de visitants d&rsquo;un sol dia afegeix una c&agrave;rrega addicional sobre infraestructures ja tensionades.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;A Eivissa necessitam parlar menys de com absorbir m&eacute;s pressi&oacute; i m&eacute;s de quins s&oacute;n els l&iacute;mits ecol&ograve;gics i territorials que no haur&iacute;em de continuar sobrepassant&rdquo;, assenyala davant elDiario.es la portaveu de l&rsquo;organitzaci&oacute; mediambiental, Inma Saranova.
    </p><p class="article-text">
        Entre aquests, preocupa l&rsquo;impacte sobre la biodiversitat marina, sobretot sobre la fauna, els h&agrave;bitats fr&agrave;gils i les &agrave;rees protegides. En un entorn com el d&rsquo;Eivissa, on el litoral i l&rsquo;ecosistema mar&iacute; s&oacute;n especialment vulnerables, el soroll submar&iacute;, la introducci&oacute; d&rsquo;esp&egrave;cies a trav&eacute;s de l&rsquo;aigua de llast o la contaminaci&oacute; marina &mdash;assenyalats per l&rsquo;Ag&egrave;ncia Europea de Seguretat Mar&iacute;tima (EMSA) o l&rsquo;Ag&egrave;ncia Europea de Medi Ambient (EEA) com a pressions rellevants&mdash; adquireixen un pes afegit. Aix&iacute; com la incorporaci&oacute; de noves fonts d&rsquo;abocaments en zones costaneres molt transitades d&rsquo;un Mediterrani ja molt afectat per la contaminaci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        A aix&ograve; se li suma la pressi&oacute; territorial provocada per l'arribada simult&agrave;nia de milers de passatgers. &ldquo;El problema no &eacute;s nom&eacute;s el vaixell, sin&oacute; l'efecte acumulatiu sobre un territori amb l&iacute;mits ecol&ograve;gics clars&rdquo;, afirmen des d'Ibiza Preservation. Aquesta saturaci&oacute;, encara que es concentri en poques hores, se suma a la c&agrave;rrega total que suporta l'illa i repta la seva capacitat real per a continuar absorbint determinats models tur&iacute;stics.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera, Francisco Ubilla]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/repartiment-creuers-d-eivissa-per-evitar-col-lapses-problema-no-nomes-vaixell-l-acumulacio-l-illa_1_13152766.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 20 Apr 2026 04:31:22 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/ac2a38e5-2ace-4a10-9b8e-dc94a34a0e5a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="2327185" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/ac2a38e5-2ace-4a10-9b8e-dc94a34a0e5a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2327185" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El repartiment de creuers d'Eivissa per a evitar col·lapses: “El problema no és només el vaixell, sinó l'acumulació sobre l'illa”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/ac2a38e5-2ace-4a10-9b8e-dc94a34a0e5a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Turismo,Cruceros,Ibiza,Crisis climática]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El reparto de cruceros de Ibiza para evitar colapsos: "El problema no es solo el barco, sino la acumulación sobre la isla"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/reparto-cruceros-ibiza-evitar-colapsos-problema-no-barco-acumulacion-isla_1_13151726.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/ac2a38e5-2ace-4a10-9b8e-dc94a34a0e5a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El reparto de cruceros de Ibiza para evitar colapsos: &quot;El problema no es solo el barco, sino la acumulación sobre la isla&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La Autoridad Portuaria de Baleares ha realizado una nueva planificación en la zona portuaria de Ibiza para controlar la saturación de los servicios de transporte y de la ciudad mientras avanza el colosal plan de transformación en el puerto de Palma</p><p class="subtitle">Ibiza y Menorca reciben más visitantes que antes de la pandemia</p></div><p class="article-text">
        A las diez de la ma&ntilde;ana, un goteo constante de turistas comienza a bajar del crucero Wind Star en el puerto de Palma. En apenas unos minutos, cerca de 200 pasajeros se dispersan por la ciudad tras atracar en la ampliaci&oacute;n de Poniente Norte, operativa desde hace medio a&ntilde;o. Es una escena cotidiana en temporada alta: llegadas concentradas, visitas r&aacute;pidas y una ciudad que absorbe, en pocas horas, el impacto de un turismo que no pernocta en la isla. Se acercan con atuendo sencillo y delator hacia La Seu: gafas de sol, gorra o sombrero y, m&aacute;s que c&aacute;mara de fotos, un <em>smartphone</em> que sirve para capturar cualquier monumento que se ponga de por medio.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Hace unos a&ntilde;os fuimos a M&aacute;laga y desde all&iacute; hicimos una ruta en coche por los pueblos blancos, pero as&iacute; es mucho m&aacute;s f&aacute;cil&rdquo;, cuenta Jos&eacute; Luis, chileno, que recorre el Mediterr&aacute;neo junto a su mujer. En este viaje han pasado por enclaves como Ronda, Fuengirola, Valencia, Barcelona o Cartagena, adem&aacute;s de hacer escala en la antigua ciudad internacional de T&aacute;nger. El recorrido continuar&aacute; fuera del barco: tras regresar a la ciudad condal, volar&aacute;n a Casablanca para iniciar una ruta por Marruecos con paradas en Chefchaouen, Fez y Marrakech.
    </p><p class="article-text">
        La l&oacute;gica del viaje es la de todos los cruceros que surcan aguas mediterr&aacute;neas especialmente a partir de estas fechas: ver mucho en poco tiempo y cargando con poco o nada de equipaje. &ldquo;Es m&aacute;s c&oacute;modo porque no tienes que ir moviendo las maletas&rdquo;. Al principio, el plan de Jos&eacute; Luis y Rosa Mar&iacute;a era solo viajar a Espa&ntilde;a, pero finalmente decidieron extender la aventura por el pa&iacute;s vecino. En total, tres semanas de unas vacaciones antes de poner rumbo a Chile.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1df17ef9-7edf-4083-be32-1f918a7eea96_16-9-aspect-ratio_50p_1141070.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1df17ef9-7edf-4083-be32-1f918a7eea96_16-9-aspect-ratio_50p_1141070.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1df17ef9-7edf-4083-be32-1f918a7eea96_16-9-aspect-ratio_75p_1141070.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1df17ef9-7edf-4083-be32-1f918a7eea96_16-9-aspect-ratio_75p_1141070.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1df17ef9-7edf-4083-be32-1f918a7eea96_16-9-aspect-ratio_default_1141070.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1df17ef9-7edf-4083-be32-1f918a7eea96_16-9-aspect-ratio_default_1141070.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1df17ef9-7edf-4083-be32-1f918a7eea96_16-9-aspect-ratio_default_1141070.jpg"
                    alt="Rosa María y José María, de Chile, en su paso por Mallorca durante un viaje en crucero por España y Marruecos"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Rosa María y José María, de Chile, en su paso por Mallorca durante un viaje en crucero por España y Marruecos                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        No solo en Palma, sino en el conjunto de Balears, la llegada de cruceros concentra en pocas horas miles de visitantes en destinos ya sometidos a una fuerte presi&oacute;n en temporada alta. En Eivissa, este verano se espera que lleguen a coincidir, en algunos d&iacute;as, hasta tres barcos de gran envergadura, seg&uacute;n informaciones de la autoridad portuaria balear.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Pero la misma idea de comodidad y de acceso r&aacute;pido a distintos destinos no solo la albergan turistas atra&iacute;dos por el atractivo del archipi&eacute;lago. Tambi&eacute;n sucede a la inversa: ciudadanos que padecen el problema ven a veces en los cruceros una posibilidad de impulso para el comercio local palmesano y eligen ellos mismos esta experiencia en otros destinos.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Nosotros -de Mallorca- hemos elegido muchas veces este tipo de viaje y nos ha parecido una buena experiencia&rdquo;, valora Maria Antonia Riera, de 61 a&ntilde;os, a elDiario.es. Su marido, desde hace a&ntilde;os, tiene aerofobia, por lo que es una alternativa de viaje que les permite visitar muchos sitios sin pegarse la paliza de conducir largos kil&oacute;metros.
    </p><p class="article-text">
        El modelo de turismo responde a una din&aacute;mica m&aacute;s amplia. Guillermo Inacio, otro viajero asiduo con formaci&oacute;n en Relaciones Internacionales, sit&uacute;a los cruceros dentro de las expresiones m&aacute;s intensas del turismo global: permiten visitar varios destinos en poco tiempo, pero concentran en pocas horas grandes vol&uacute;menes de personas en lugares ya muy demandados. Roma, Marsella, Venecia o Dubrovnik son algunos ejemplos.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Infraestructuras colosales para atracar</strong></h2><p class="article-text">
        Mientras los ocupantes del Wind Star descubren los tesoros arquitect&oacute;nicos de Palma hasta las 16 horas -el barco tiene previsto partir hacia la costa catalana a las 17 horas-, el crucero permanecer&aacute; amarrado en el puerto de Palma. Durante las maniobras, el atraque o la estancia, los buques generan emisiones de &oacute;xidos de nitr&oacute;geno (NOx), &oacute;xidos de azufre (SOx), part&iacute;culas finas y CO&#8322;, contribuyendo a la contaminaci&oacute;n en entornos portuarios.
    </p><p class="article-text">
        Lo hacen, adem&aacute;s, en un contexto en el que la zona portuaria despierta inter&eacute;s entre m&aacute;s de cuarenta empresas internacionales, nacionales y locales -42 se han presentado al concurso convocado por la Autoridad Portuaria de Baleares (APB)- para redactar un importante plan de transformaci&oacute;n: el Plan Maestro de integraci&oacute;n puerto-ciudad, que establecer&aacute; las bases de la reordenaci&oacute;n del recinto portuario en las pr&oacute;ximas d&eacute;cadas.
    </p><p class="article-text">
        El proceso de licitaci&oacute;n se articular&aacute; en dos fases: en la primera -con un plazo m&aacute;ximo de tres meses-, la APB seleccionar&aacute; un m&aacute;ximo de cinco equipos entre las trece candidaturas presentadas. En la segunda fase, los equipos seleccionados deber&aacute;n elaborar un anteproyecto t&eacute;cnico y econ&oacute;mico en el que planteen distintas soluciones para la reorganizaci&oacute;n del puerto.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        El proyecto forma parte de las iniciativas impulsadas por la entidad para redefinir la relaci&oacute;n entre el puerto y la ciudad y prev&eacute; la reordenaci&oacute;n de aproximadamente 400.000 metros cuadrados del recinto portuario.<strong> </strong>Mientras tanto, en la vecina Eivissa, el puerto de Vila, de menor tama&ntilde;o, se prepara para recibir esta temporada un total de 205 escalas de cruceros con una nueva planificaci&oacute;n que pretende evitar los episodios de saturaci&oacute;n derivados de la coincidencia de varios buques. En cuando al puerto de Palma espera este a&ntilde;o 517 barcos y el de Alcudia, dos.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0cad38bd-0a52-4b96-a427-d387820032f1_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0cad38bd-0a52-4b96-a427-d387820032f1_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0cad38bd-0a52-4b96-a427-d387820032f1_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0cad38bd-0a52-4b96-a427-d387820032f1_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0cad38bd-0a52-4b96-a427-d387820032f1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0cad38bd-0a52-4b96-a427-d387820032f1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0cad38bd-0a52-4b96-a427-d387820032f1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Varias personas fotografían Palma en su llegada a la capital"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Varias personas fotografían Palma en su llegada a la capital                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>M&aacute;s de 3.000 cruceristas a la vez</strong></h2><p class="article-text">
        La autoridad portuaria ha establecido un escalonamiento de las entradas para evitar flujos de m&aacute;s de 3.000 pasajeros por hora, una medida que busca garantizar la movilidad en el entorno portuario y reducir la presi&oacute;n sobre los servicios de transporte. Ya que la llegada simult&aacute;nea de pasajeros desde los cruceros se traduce en una presi&oacute;n inmediata sobre taxis, autobuses o el bus n&aacute;utico que conecta distintas zonas del puerto. Desde el sector del taxi, Toni Roig, presidente de la Federaci&oacute;n Insular del Taxi de Eivissa y Formentera (FITIE), recuerda al ser preguntado por elDiario.es que esta situaci&oacute;n es un problema recurrente en la ciudad de Eivissa. Una portavoz de la APB ha especificado a elDiario.es que &uacute;nicamente habr&aacute; 14 d&iacute;as en los que coincidir&aacute;n tres cruceros y uno, el 7 de julio, coincidir&aacute;n cuatro, si bien uno ir&iacute;a al muelle adosado y tres de ellos son cruceros de peque&ntilde;o porte.
    </p><p class="article-text">
        Roig explica que cada vez que coinciden varios cruceros se dispara la movilidad y circular por las principales v&iacute;as de acceso a la ciudad o hacia la zona de Marina Botafoch &mdash;conocida como la Milla de Oro de la pitiusa&mdash; se complica. El a&ntilde;o pasado se aplic&oacute; una medida para escalonar los horarios de llegada y descarga de pasajeros, lo que permiti&oacute; aliviar parcialmente la situaci&oacute;n. Sin embargo, el volumen sigue siendo &ldquo;muy elevado&rdquo; y se concentra exageradamente en el n&uacute;cleo urbano de Vila, muy limitado.
    </p><p class="article-text">
        A ello se suma un efecto indirecto: el impacto en el servicio en otros municipios, donde se producen retrasos como consecuencia de la concentraci&oacute;n de la demanda: &ldquo;Est&aacute; claro que todo lo que sea trabajo es positivo, pero somos una isla, el territorio es el que es y sufrimos una congesti&oacute;n y una densidad de tr&aacute;fico brutal&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Está claro que todo lo que sea trabajo es positivo, pero somos una isla, el territorio es el que es y sufrimos una congestión y una densidad de tráfico brutal
</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Toni Roig</span>
                                        <span>—</span> Presidente de la Federación Insular del Taxi de Eivissa y Formentera (FITIE)
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>El plan: llegadas m&aacute;s escalonadas</strong></h2><p class="article-text">
        Con esta nueva planificaci&oacute;n, la autoridad portuaria balear -ha explicado la entidad en un comunicado- busca evitar esos picos de concentraci&oacute;n y repartir la llegada de pasajeros a lo largo del d&iacute;a. El objetivo es reducir el impacto inmediato que generan los desembarcos simult&aacute;neos y facilitar una circulaci&oacute;n m&aacute;s fluida tanto dentro del puerto como en su entorno.
    </p><p class="article-text">
        Para ello, se ha establecido que los cruceros accedan a partir de las 11.30 horas &mdash;salvo excepciones autorizadas&mdash;, con la intenci&oacute;n de no coincidir con los momentos de mayor actividad de las l&iacute;neas regulares que conectan Eivissa con otros puntos del archipi&eacute;lago y la pen&iacute;nsula. El tr&aacute;fico de cruceros seguir&aacute; concentr&aacute;ndose en el puerto de Botafoch &mdash;pantalanes, dique y muelle adosado&mdash;, mientras que el resto de muelles continuar&aacute; destinado al transporte regular.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/12976dc7-6ef3-4d28-a1be-6884b2c1d18f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/12976dc7-6ef3-4d28-a1be-6884b2c1d18f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/12976dc7-6ef3-4d28-a1be-6884b2c1d18f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/12976dc7-6ef3-4d28-a1be-6884b2c1d18f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/12976dc7-6ef3-4d28-a1be-6884b2c1d18f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/12976dc7-6ef3-4d28-a1be-6884b2c1d18f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/12976dc7-6ef3-4d28-a1be-6884b2c1d18f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un visitante observa la catedral de Palma durante su visita por la ciudad"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un visitante observa la catedral de Palma durante su visita por la ciudad                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La previsi&oacute;n es que, en la mayor&iacute;a de jornadas, el puerto reciba uno o dos cruceros. La coincidencia de tres buques quedar&aacute; limitada a d&iacute;as concretos y se gestionar&aacute; mediante la distribuci&oacute;n horaria de las llegadas y el uso de distintos puntos de atraque. Solo en casos excepcionales podr&iacute;a superarse esa cifra, generalmente cuando alguno de los barcos es de menor tama&ntilde;o o realiza escalas en horarios diferenciados.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En la mayoría de jornadas, el puerto de Eivissa recibirá solo uno o dos cruceros</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Desde la APB defienden que este sistema permite compatibilizar la actividad tur&iacute;stica con el funcionamiento del puerto y la movilidad de la ciudad, en un contexto en el que el tr&aacute;fico de cruceros ha ido ganando peso en Eivissa en los &uacute;ltimos a&ntilde;os. La planificaci&oacute;n, en cualquier caso, es flexible y podr&aacute; ajustarse en funci&oacute;n de necesidades operativas o cambios en los itinerarios de las navieras, a&ntilde;aden.
    </p><p class="article-text">
        Los isle&ntilde;os por su parte ponen en tela de juicio la capacidad real de la isla para absorber estos vol&uacute;menes. &ldquo;Aunque se adopten medidas para reducir el impacto, el territorio tiene l&iacute;mites&rdquo;, dice Sandra, una residente. A su juicio, la llegada de tres cruceros simult&aacute;neos &mdash;con miles de visitantes por hora&mdash; supone una presi&oacute;n dif&iacute;cil de asumir en un contexto ya marcado por la saturaci&oacute;n tur&iacute;stica y una escasez h&iacute;drica preocupante que ha dejado estos d&iacute;as (cuando los hoteles se preparan para abrir y llenan sus piscinas) a un centenar de vecinos sin agua, <a href="https://www.diariodeibiza.es/ibiza/2026/04/10/tres-hoteles-llenaban-piscinas-dejan-128950761.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">como public&oacute; Diario de Ibiza</a>.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c78155f1-3423-444d-a34f-237b7696767e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c78155f1-3423-444d-a34f-237b7696767e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c78155f1-3423-444d-a34f-237b7696767e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c78155f1-3423-444d-a34f-237b7696767e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c78155f1-3423-444d-a34f-237b7696767e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c78155f1-3423-444d-a34f-237b7696767e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c78155f1-3423-444d-a34f-237b7696767e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imagen de archivo de un crucero en Palma"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imagen de archivo de un crucero en Palma                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La presi&oacute;n territorial, al l&iacute;mite</strong></h2><p class="article-text">
        El Informe de Sostenibilidad de 2024 de Ibiza Preservation ya advert&iacute;a de que el tr&aacute;nsito en carretera, la demanda h&iacute;drica y los sistemas de depuraci&oacute;n funcionan al l&iacute;mite durante la temporada alta, por lo que la incorporaci&oacute;n de visitantes de un solo d&iacute;a a&ntilde;ade una carga adicional sobre infraestructuras ya tensionadas.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;En Eivissa necesitamos hablar menos de c&oacute;mo absorber m&aacute;s presi&oacute;n y m&aacute;s de cu&aacute;les son los l&iacute;mites ecol&oacute;gicos y territoriales que no deber&iacute;amos seguir sobrepasando&rdquo;, se&ntilde;ala ante elDiario.es la portavoz de la organizaci&oacute;n medioambiental, Inma Saranova.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Entre ellos, preocupa el impacto sobre la biodiversidad marina, sobre todo sobre fauna, h&aacute;bitats fr&aacute;giles y &aacute;reas protegidas. En un entorno como el de Eivissa, donde el litoral y el ecosistema marino son especialmente vulnerables, el ruido submarino, la introducci&oacute;n de especies a trav&eacute;s del agua de lastre o la contaminaci&oacute;n marina -se&ntilde;alados por la Agencia Europea de Seguridad Mar&iacute;tima (EMSA) o la Agencia Europea de Medio Ambiente (EEA) como presiones relevantes- adquieren un peso a&ntilde;adido. As&iacute; como la incorporaci&oacute;n de nuevas fuentes de vertidos en zonas costeras muy transitadas de un Mediterr&aacute;neo muy afectado ya por la contaminaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        A esto se le suma la presi&oacute;n territorial provocada por la llegada simult&aacute;nea de miles de pasajeros. &ldquo;El problema no es solo el barco, sino el efecto acumulativo sobre un territorio con l&iacute;mites ecol&oacute;gicos claros&rdquo;, afirman desde Ibiza Preservation. Esta saturaci&oacute;n, aunque se concentre en pocas horas, se suma a la carga total que soporta la isla y reta su capacidad real para seguir absorbiendo determinados modelos tur&iacute;sticos.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera, Francisco Ubilla]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/reparto-cruceros-ibiza-evitar-colapsos-problema-no-barco-acumulacion-isla_1_13151726.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 19 Apr 2026 19:38:19 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/ac2a38e5-2ace-4a10-9b8e-dc94a34a0e5a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="2327185" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/ac2a38e5-2ace-4a10-9b8e-dc94a34a0e5a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2327185" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El reparto de cruceros de Ibiza para evitar colapsos: "El problema no es solo el barco, sino la acumulación sobre la isla"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/ac2a38e5-2ace-4a10-9b8e-dc94a34a0e5a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Turismo,Cruceros,Ibiza,Crisis climática]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Contractes fragmentats i fons públics: 500.000 euros més per reformar Marivent, el palau espoliat]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/contractes-fragmentats-i-fons-publics-500-000-euros-mes-per-reformar-marivent-palau-espoliat_1_13152701.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/4feb2c0a-b428-4f73-986a-66e86c637d6e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Contractes fragmentats i fons públics: 500.000 euros més per reformar Marivent, el palau espoliat"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L'adjudicació busca frenar el deteriorament acumulat durant més de dues dècades a la residència d'estiu de la Família Reial. El recinte havia d'haver-se convertit en un espai obert a la ciutadania balear, però la Diputació Provincial en temps de Franco va truncar els plans del veritable propietari, Ionannes Saridakis</p><p class="subtitle">EXCLUSIVA - Veu la llum l'escriptura oculta de Marivent per la qual l'hereu va renunciar al palau i la Casa Reial justifica el seu estiu a l'illa
</p></div><p class="article-text">
        El soroll de les obres trenca la calma dels jardins que, durant d&egrave;cades, han rom&agrave;s gaireb&eacute; intactes davant la badia de Palma. Dins, operaris revisen murs clivellats, sistemes de reg envellits i piscines castigades pel salnitre. Al palau de Marivent, el so met&agrave;l&middot;lic de les eines, el pujar i baixar dels treballadors i la terra remoguda delaten una reforma llargament ajornada a la qual el Govern balear ha donat llum verda amb un pressupost que rondar&agrave; els 500.000 euros de diners p&uacute;blics. L'objectiu: frenar el deteriorament acumulat durant m&eacute;s de dues d&egrave;cades a la resid&egrave;ncia estiuenca dels reis, que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/ve-luz-escritura-oculta-marivent-heredero-renuncio-palacio-casa-real-justifica-veraneo-isla_1_10215681.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">havia de convertir-se en espai obert a la ciutadania</a> i va acabar consolidant-se com un enclavament institucional d'acc&eacute;s restringit. Nom&eacute;s en determinats per&iacute;odes la ciutadania pot passejar pels seus jardins.
    </p><p class="article-text">
        La intervenci&oacute; actual, per&ograve;, no &eacute;s un episodi a&iuml;llat, sin&oacute; una pe&ccedil;a m&eacute;s d'un sistema de despesa sostingut que es reactiva especialment durant els per&iacute;odes d'estada dels reis a Mallorca. Nom&eacute;s en neteja i subministraments, el Butllet&iacute; Oficial de l'Estat (BOE) i el de Balears (BOIB) recullen contractes de m&eacute;s de 217.000 euros anuals, als quals s'afegeixen serveis de refor&ccedil; adjudicats amb f&oacute;rmules de contractaci&oacute; per hores que permeten ampliar el servei durant els mesos d'estiu. A nivell global, l'Executiu auton&ograve;mic, titular de l'immoble, destina m&eacute;s d'1,2 milions d'euros cada any al seu manteniment, una xifra que va arribar a assolir els 1,7 milions el 2013, amb Jos&eacute; Ram&oacute;n Bauz&aacute; (PP) com a president.
    </p><p class="article-text">
        No s&oacute;n les &uacute;niques inversions que rep el palau. Sense precisar quantitats econ&ograve;miques concretes, la mem&ograve;ria d'activitats de Patrimoni Nacional relativa a 2025, consultada per aquest mitj&agrave;, recull que l'any passat es van instal&middot;lar nous sistemes de detecci&oacute; i protecci&oacute; contra incendis en diferents immobles de la seva propietat i, tot i no estar incl&ograve;s entre ells, tamb&eacute; a Marivent &mdash;m&eacute;s concretament a l'edifici Camaretas&mdash;. Aix&iacute; mateix, es va dur a terme la renovaci&oacute; dels banys als apartaments del personal de servei i la demolici&oacute; del forjat de l'antiga piscina per problemes estructurals. El 2024 es van dur a terme estudis i tomografies de l'arbrat amb c&agrave;rrec als fons del Govern. Segons dades obtingudes en el seu moment per Newtral a trav&eacute;s del Portal de Transpar&egrave;ncia, l'ens encarregat de la gesti&oacute; dels b&eacute;ns vinculats a la Corona destinava &mdash;almenys fins a 2021&mdash; uns 220.000 euros anuals per sufragar despeses de personal i subministraments.
    </p><p class="article-text">
        En aquest context, la reforma actual reobre una q&uuml;esti&oacute; de fons: quin retorn p&uacute;blic tenen aquestes inversions en una resid&egrave;ncia institucional d'&uacute;s limitat en un escenari, a m&eacute;s, marcat per la crisi d'acc&eacute;s a l'habitatge, la saturaci&oacute; tur&iacute;stica i el debat sobre el model econ&ograve;mic de les illes?
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La reforma reobre una qüestió de fons: quin retorn públic té la inversió pública sostinguda en una residència institucional d&#039;ús limitat en un escenari, a més, marcat per la crisi d&#039;accés a l&#039;habitatge, la saturació turística i el debat sobre el model econòmic de les illes?</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6fd7eb62-4633-44f0-bad4-956ef736c2de_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6fd7eb62-4633-44f0-bad4-956ef736c2de_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6fd7eb62-4633-44f0-bad4-956ef736c2de_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6fd7eb62-4633-44f0-bad4-956ef736c2de_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6fd7eb62-4633-44f0-bad4-956ef736c2de_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6fd7eb62-4633-44f0-bad4-956ef736c2de_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6fd7eb62-4633-44f0-bad4-956ef736c2de_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Porta principal d&#039;accés als jardins de Marivent"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Porta principal d&#039;accés als jardins de Marivent                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>M&eacute;s de 25 anys sense reformes profundes</strong></h2><p class="article-text">
        En la pr&ograve;pia mem&ograve;ria justificativa de la reforma actual, a la qual ha tingut acc&eacute;s elDiario.es, la Conselleria de Presid&egrave;ncia i Administracions P&uacute;bliques considera fins i tot que &eacute;s &ldquo;totalment necessari incrementar la partida prevista&rdquo; per al manteniment de Marivent davant el deteriorament del palau, que arrossega m&eacute;s de 25 anys sense reformes profundes. L'informe va m&eacute;s enll&agrave; i adverteix que el cost del manteniment ordinari ja supera els l&iacute;mits dels contractes menors &mdash;reservats per a despeses puntuals i de minsa quantia&mdash;, fet que obliga a rec&oacute;rrer a noves licitacions de major import i a planificar intervencions m&eacute;s &agrave;mplies per evitar que els danys estructurals s'agreugin. Un fet que confirma el car&agrave;cter estructural i elevat de la despesa associada al complex. Marivent ha deixat de ser una despesa puntual per convertir-se en una estructura de despesa permanent.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La memòria de la reforma adverteix que el cost del manteniment ordinari ja supera els límits dels contractes menors -reservats per a despeses puntuals i de nínima quantia-, la qual cosa obliga a recórrer a noves licitacions de més import i a planificar intervencions més àmplies per evitar que els danys estructurals s&#039;agravin</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        D'acord amb el document consultat per aquest mitj&agrave;, la reforma prevista abasta tant elements estructurals com instal&middot;lacions i espais exteriors. Entre les actuacions previstes hi ha la restauraci&oacute; de paviments de pedra i empedrats, la substituci&oacute; de baranes corro&iuml;des per l'oxidaci&oacute; i la intervenci&oacute; en cobertes, cornises i fa&ccedil;anes exposades al salnitre, aix&iacute; com la reparaci&oacute; del vial d'acc&eacute;s danyat per arrels. Tamb&eacute; es contemplen actuacions a la piscina &mdash;amb filtracions i maquin&agrave;ria obsoleta&mdash;, vestuaris, camins interiors i edificis auxiliars, aix&iacute; com la reparaci&oacute; de murs, canalitzacions i sistemes de drenatge. A l'exterior, es preveuen treballs en jardins, la rehabilitaci&oacute; de fonts ornamentals en des&uacute;s, la reparaci&oacute; de danys causats pels temporals i la millora dels sistemes de reg.
    </p><p class="article-text">
        El pressupost base de licitaci&oacute; ascendeix, en concret, a 470.444 euros (IVA incl&ograve;s). No obstant aix&ograve;, l'expedient preveu la possibilitat d'incrementar l'import fins a un 20% addicional en cas d'aparici&oacute; de vicis ocults &mdash;defectes no detectats en la inspecci&oacute; inicial que solen aflorar durant l'execuci&oacute; d'una obra&mdash;, cosa que podria elevar el cost final per sobre dels 560.000 euros.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/48d40e5d-82f9-4c0b-a649-aee9e9b3c2aa_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/48d40e5d-82f9-4c0b-a649-aee9e9b3c2aa_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/48d40e5d-82f9-4c0b-a649-aee9e9b3c2aa_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/48d40e5d-82f9-4c0b-a649-aee9e9b3c2aa_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/48d40e5d-82f9-4c0b-a649-aee9e9b3c2aa_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/48d40e5d-82f9-4c0b-a649-aee9e9b3c2aa_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/48d40e5d-82f9-4c0b-a649-aee9e9b3c2aa_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Placa amb el nom del palau"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Placa amb el nom del palau                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Com explicita la mem&ograve;ria justificativa, arran de la constituci&oacute; de la Comunitat Aut&ograve;noma, els immobles que conformen el recinte de Marivent varen ser transferits per l'aleshores Consell General Interinsular, passant aix&iacute; a formar part del patrimoni auton&ograve;mic. En conseq&uuml;&egrave;ncia, la seva administraci&oacute;, conservaci&oacute; i protecci&oacute; &eacute;s responsabilitat del Govern balear, tal com disposa la llei de patrimoni de la Comunitat Aut&ograve;noma de les Illes Balears.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Com qualsevol altre immoble del qual &eacute;s propiet&agrave;ria, la Comunitat Aut&ograve;noma t&eacute; l'obligaci&oacute; de cuidar de la conservaci&oacute; i el manteniment de Marivent per un doble motiu: la protecci&oacute; de la finca, com a conjunt arquitect&ograve;nic que forma part d'un llegat integrat en el nostre patrimoni, i la necessitat que pugui servir a la finalitat a la qual l'immoble est&agrave; destinat&rdquo;, afegeix el document. En definir aquest &ldquo;dest&iacute;&rdquo;, l'informe, lluny de fer refer&egrave;ncia a l'&uacute;s original del palau &mdash;concebut com a museu obert a la ciutadania&mdash;, assumeix plenament que el complex &eacute;s, &ldquo;des de fa molt de temps, no nom&eacute;s la resid&egrave;ncia d'estiu de la Fam&iacute;lia Reial, sin&oacute; tamb&eacute; lloc de descans al llarg de l'any, per la qual cosa &eacute;s freq&uuml;entment utilitzat per tots els seus membres i hi passen nombroses personalitats de tots els &agrave;mbits&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un model de contractaci&oacute; fragmentada</strong></h2><p class="article-text">
        Tot i que el procediment d'adjudicaci&oacute; &eacute;s obert, la reforma s'insereix en un model de contractaci&oacute; fragmentada que caracteritza la gesti&oacute; de Marivent des de fa d&egrave;cades. El manteniment del complex no es licita com un servei integral, sin&oacute; que es divideix en m&uacute;ltiples contractes individuals &mdash;neteja, jardineria, plagues, electricitat, climatitzaci&oacute;, obres&mdash; adjudicats a diferents empreses. En aquest cas, la contractaci&oacute; ha recaigut en Bonfill Enginyeria, Arquitectura i Paisatge SL, una empresa mallorquina fundada el 2011 que ha incrementat la seva pres&egrave;ncia en la contractaci&oacute; p&uacute;blica balear en els darrers anys. Nom&eacute;s el 2025, el volum de contractes va superar els cinc milions d'euros. La seva activitat es concentra en reformes d'edificis p&uacute;blics, infraestructures i projectes per a diferents administracions.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Tot i que el procediment d&#039;adjudicació és obert, la reforma s&#039;insereix en un model de contractació fragmentada que caracteritza la gestió de Marivent des de fa dècades</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Cal destacar que la despesa a Marivent no es limita a obres i contractes externs. Un acord del Consell de&nbsp;Govern&nbsp;aprovat al juliol de 2025 inclou expl&iacute;citament al personal que presta serveis en el palau dins dels col&middot;lectius que poden percebre retribucions per hores extraordin&agrave;ries, la qual cosa evidencia que l'activitat del complex genera tamb&eacute; costos laborals addicionals vinculats al seu funcionament ordinari. La mesura es justifica, segons el propi document, per la impossibilitat de compensar aquestes hores amb descans, la qual cosa refor&ccedil;a la idea que el manteniment i &uacute;s del palau comporta una c&agrave;rrega estructural de despesa p&uacute;blica m&eacute;s enll&agrave; de les partides pressupost&agrave;ries visibles.
    </p><p class="article-text">
        En les &uacute;ltimes legislatures, d'acord amb la documentaci&oacute; analitzada per aquest mitj&agrave;, el Govern ha adjudicat serveis de refor&ccedil; per imports de fins a 100.000 euros, amb sistemes flexibles que permeten ampliar el servei durant els mesos de major activitat. Depenent del per&iacute;ode, les diferents contractacions han recaigut en una o altra empresa: aix&iacute;, el 2011 el Govern va adjudicar per 47.200 euros a Hidr&agrave;ulica i Electricitat SA el manteniment de les instal&middot;lacions el&egrave;ctriques del complex, mentre que la climatitzaci&oacute; va ser encarregada a Refrigeraci&oacute; i Confort SA per imports similars en contractes de dos anys formalitzats el 2014. A aix&ograve; s'hi sumen actuacions puntuals d'obra menor, com el contracte adjudicat el 2016 a Construcciones Llull Sastre SA per 56.562 euros per a la reposici&oacute; de paviments, murs i escales, i altres per al control de plagues, que va recaure en mercantils com Will Kill SA per 41.300 euros.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f1198666-c37b-4b8c-b094-4123e3566e9b_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f1198666-c37b-4b8c-b094-4123e3566e9b_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f1198666-c37b-4b8c-b094-4123e3566e9b_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f1198666-c37b-4b8c-b094-4123e3566e9b_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f1198666-c37b-4b8c-b094-4123e3566e9b_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f1198666-c37b-4b8c-b094-4123e3566e9b_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f1198666-c37b-4b8c-b094-4123e3566e9b_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Només en determinats períodes, la ciutadania pot passejar pels jardins de Marivent"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Només en determinats períodes, la ciutadania pot passejar pels jardins de Marivent                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Incompliment de contracte</strong></h2><p class="article-text">
        Mentrestant, algunes de les contractacions no s'han deslliurat de la pol&egrave;mica. En 2014, el Tribunal Superior de Just&iacute;cia de&nbsp;Balears&nbsp;(TSJIB)&nbsp;va ratificar que 292.132 euros reclamats per&nbsp;Lireba&nbsp;Serveis&nbsp;Integrats&nbsp;-que va operar com a filial del grup ACS- arran de la liquidaci&oacute; del contracte per a la neteja i manteniment del palau de Marivent corresponien al&nbsp;Govern, que li va adjudicar aquests treballs a l'agost de 2007. La Sala declarava provat com, durant la vig&egrave;ncia del contracte, l'empresa va facturar i va cobrar l'anterior quantitat sense cap contraprestaci&oacute; per part seva.
    </p><p class="article-text">
        Posteriorment, el Tribunal Suprem va validar l'actuaci&oacute; de l'Executiu balear de rescindir el contracte abans de la seva resoluci&oacute; definitiva, en considerar que la mesura estava justificada per raons d'inter&egrave;s p&uacute;blic i seguretat, especialment en un entorn sensible com Marivent. Entre altres aspectes, l'Alt Tribunal destaca que&nbsp;Lireba&nbsp;havia de mantenir un servei permanent amb un nombre concret d'empleats adaptat a les estades de la Fam&iacute;lia Reial. No obstant aix&ograve;, l'empresa va arribar a prestar el servei amb menys de la meitat del personal exigit, incomplint una condici&oacute; que el propi contracte qualificava com a essencial. La sala subratlla que aquest d&egrave;ficit no era un aspecte menor, sin&oacute; un &ldquo;trencament&rdquo; del nucli del contracte, en afectar directament la qualitat i viabilitat del manteniment del complex.
    </p><p class="article-text">
        La resoluci&oacute;, no obstant aix&ograve;, anava m&eacute;s enll&agrave;: deixava al descobert rellevants disfuncions en la gesti&oacute; d'aquests serveis p&uacute;blics, no sols respecte a les fallades en el control de l'execuci&oacute; contractual -el fet que l'empresa arrib&eacute;s a facturar serveis no prestats conforme als pactes-, sin&oacute; que posa en relleu la complexitat d'un model basat en contractes fragmentats i altament dependents de condicions variables, com les estades de la Fam&iacute;lia Reial. El resultat &eacute;s un sistema en el qual el seguiment efectiu del servei es torna clau, per&ograve; tamb&eacute; dif&iacute;cil de fiscalitzar.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El 2014, el Tribunal Superior de Justícia de les Balears va ratificar que l&#039;empresa Lireba, que va operar com a filial d&#039;ACS, va percebre 292.132 euros sense haver efectuat la corresponent contraprestació per la neteja i manteniment de Marivent que tenia encomanat des de l&#039;agost del 2007</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La despesa p&uacute;blica a Marivent ha estat &mdash;i continua sent&mdash; objecte de cr&iacute;tiques pol&iacute;tiques i socials durant anys. A m&eacute;s dels fons p&uacute;blics destinats al seu manteniment, formacions pol&iacute;tiques i moviments ciutadans han denunciat la falta de transpar&egrave;ncia sobre el proc&eacute;s que va convertir el palau en la resid&egrave;ncia d'estiu de la Fam&iacute;lia Reial a Mallorca. elDiario.es va treure a la llum l'<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/ve-luz-escritura-oculta-marivent-heredero-renuncio-palacio-casa-real-justifica-veraneo-isla_1_10215681.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">escriptura amb la qual Jos&eacute; Carlos Herrmann&ndash;Marconi, hereu del fil&agrave;ntrop Ionannes Saridakis, renunciava el 1978 al palau</a>, contravenint el que havia disposat el seu padrastre en el testament. Saridakis, filantrop d'origen grec, havia fet fortuna a Sud-am&egrave;rica i va trobar a Mallorca el seu retir daurat. L'illa el va enlluernar fins a tal punt que va decidir donar a Balears un immens llegat art&iacute;stic i arquitect&ograve;nic que inclo&iuml;a el palau que va fer aixecar a la vora del mar.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c62d1db2-7603-4219-b91a-24b7c2b5e978_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c62d1db2-7603-4219-b91a-24b7c2b5e978_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c62d1db2-7603-4219-b91a-24b7c2b5e978_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c62d1db2-7603-4219-b91a-24b7c2b5e978_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c62d1db2-7603-4219-b91a-24b7c2b5e978_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c62d1db2-7603-4219-b91a-24b7c2b5e978_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c62d1db2-7603-4219-b91a-24b7c2b5e978_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un dels camins que divideix els jardins"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un dels camins que divideix els jardins                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d9da78cf-3e9b-48a3-a5ae-dfdc0ecd761d_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d9da78cf-3e9b-48a3-a5ae-dfdc0ecd761d_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d9da78cf-3e9b-48a3-a5ae-dfdc0ecd761d_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d9da78cf-3e9b-48a3-a5ae-dfdc0ecd761d_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d9da78cf-3e9b-48a3-a5ae-dfdc0ecd761d_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d9da78cf-3e9b-48a3-a5ae-dfdc0ecd761d_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d9da78cf-3e9b-48a3-a5ae-dfdc0ecd761d_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una de les càmeres que vigilen el recinte"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una de les càmeres que vigilen el recinte                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Va ser la seva v&iacute;dua qui, el 1965, va cedir l'edifici, els terrenys de 33.905 metres quadrats sobre els quals havia estat constru&iuml;t i la col&middot;lecci&oacute; d'art del filantrop a l'aleshores Diputaci&oacute; Provincial sota la condici&oacute; que els mallorquins &mdash;i la poblaci&oacute; en general&mdash; poguessin delectar-se amb la cultura i el pensament que albergaven les seves parets. Un extrem que nom&eacute;s es va complir entre 1965 i 1972. Durant diversos anys, l'espai muse&iacute;stic va romandre obert al p&uacute;blic, per&ograve;, despr&eacute;s de la seva cessi&oacute; als reis per part de la franquista Diputaci&oacute; Provincial de Balears, mai m&eacute;s no va tornar a obrir les seves portes, convertint-se en la resid&egrave;ncia privada de la Fam&iacute;lia Reial durant les seves estades a Mallorca.
    </p><p class="article-text">
        L'escriptura de ren&uacute;ncia, un document de 14 p&agrave;gines que mai abans havia sortit a la llum, &eacute;s el paper al qual s'agafen a la Casa Reial per justificar l'&uacute;s privatiu de Marivent per part de la reialesa. En el document, per&ograve;, l'hereu (Jos&eacute; Carlos Herrmann-Marconi) no justifica els motius que el porten a incomplir l'&uacute;ltima voluntat de Saridakis.
    </p><p class="article-text">
        El document deixa const&agrave;ncia del moment en qu&egrave;, sis mesos abans de la promulgaci&oacute; de la Constituci&oacute;, el 6 d'abril de 1978 Marconi compareixia davant el notari Julio Albi, amb despatx a Madrid, per formalitzar la ren&uacute;ncia. De la mansi&oacute; va desistir en ple proc&eacute;s judicial impulsat pels hereus contra el Govern &mdash;que havia absorbit la Diputaci&oacute; Provincial&mdash; i la Fundaci&oacute; Museu d'Art Saridakis &mdash;declarada aleshores en rebel&middot;lia&mdash; pel mal &uacute;s de la donaci&oacute; del seu ascendent. Marconi va recuperar la titularitat dels b&eacute;ns del seu padrastre, per&ograve; no el palau. Durant cinc d&egrave;cades, els reis han convidat al palauet <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/siete-presidentes-gobierno-e-ilustres-mandatarios-extranjeros-cinco-decadas-marivent-residencia-real_1_10086542.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">presidents del Govern i il&middot;lustres mandataris estrangers</a> i han gaudit de les vacances a l'illa a costa dels contribuents, que es van quedar sense palau i sense museu.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9a3ab076-bf1c-40ea-b0c0-5e96db76b598_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9a3ab076-bf1c-40ea-b0c0-5e96db76b598_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9a3ab076-bf1c-40ea-b0c0-5e96db76b598_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9a3ab076-bf1c-40ea-b0c0-5e96db76b598_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9a3ab076-bf1c-40ea-b0c0-5e96db76b598_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9a3ab076-bf1c-40ea-b0c0-5e96db76b598_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9a3ab076-bf1c-40ea-b0c0-5e96db76b598_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una de les escultures de Joan Miró exposades als jardins de Marivent"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una de les escultures de Joan Miró exposades als jardins de Marivent                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Els jardins amb les escultures de Mir&oacute;, oberts al p&uacute;blic</strong></h2><p class="article-text">
        A l'actualitat, de totes les pintures que pengen a l'interior de Marivent, m&eacute;s de vuitanta s&oacute;n propietat del Govern, com consta a l'Inventari General de B&eacute;ns i Drets de l'Administraci&oacute; de la Comunitat Aut&ograve;noma de les Illes Balears (CAIB), consultat per elDiario.es. Juntament amb els quadres, l'Executiu auton&ograve;mic tamb&eacute; posseeix bona part del mobiliari de l'edifici, com diversos llits mallorquins dels segles XVIII i XIX, un bagul g&ograve;tic mallorqu&iacute;, un banc neocl&agrave;ssic, un escriptori barroc i nombrosos miralls i c&ograve;modes. Elements de gran valor als quals la ciutadania, tanmateix, no t&eacute; acc&eacute;s.
    </p><p class="article-text">
        Per contra, els jardins de Marivent, que ocupen una superf&iacute;cie total de 9.155 metres quadrats, s&iacute; que estan oberts al p&uacute;blic arran de l'acord assolit el maig de 2017 entre el Govern de Francina Armengol i la Casa Reial per conjugar l'obertura de la zona exterior amb l'&uacute;s del palau com a resid&egrave;ncia de la Fam&iacute;lia Reial. S'hi exhibeixen dotze escultures en bronze que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/joan-punyet-miro-nieto-joan-miro-abuelo-no-pintaba-hacerse-millonario-especulacion_1_12532944.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Joan Mir&oacute; </a>va realitzar entre 1969 i 1981 i que la fam&iacute;lia de l'artista va cedir per donar un valor afegit a les visites. Una iniciativa que pret&eacute;n, a m&eacute;s, posar de manifest el vincle de l'obra de l'artista amb el barri de Cala Major, que ell mateix va escollir per viure i treballar.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros, Francisco Ubilla]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/contractes-fragmentats-i-fons-publics-500-000-euros-mes-per-reformar-marivent-palau-espoliat_1_13152701.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 18 Apr 2026 08:29:37 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/4feb2c0a-b428-4f73-986a-66e86c637d6e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="733943" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/4feb2c0a-b428-4f73-986a-66e86c637d6e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="733943" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Contractes fragmentats i fons públics: 500.000 euros més per reformar Marivent, el palau espoliat]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/4feb2c0a-b428-4f73-986a-66e86c637d6e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Marivent,Casa Real,Familia Real,Reyes,Felipe VI,Juan Carlos I,Gasto público,Licitaciones,Islas Baleares,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Contratos fragmentados y fondos públicos: 500.000 euros más para reformar Marivent, el palacio expoliado]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/contratos-fragmentados-fondos-publicos-500-000-euros-reformar-marivent-palacio-expoliado_1_13138305.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/4feb2c0a-b428-4f73-986a-66e86c637d6e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Contratos fragmentados y fondos públicos: 500.000 euros más para reformar Marivent, el palacio expoliado"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La adjudicación busca frenar el deterioro acumulado durante más de dos décadas en la residencia veraniega de la Familia Real. El recinto debía haberse convertido en un espacio abierto a la ciudadanía balear, pero la Diputación Provincial en tiempos de Franco truncó los planes del verdadero dueño, Ionannes Saridakis</p><p class="subtitle">EXCLUSIVA - Ve la luz la escritura oculta de Marivent por la que el heredero renunció al palacio y la Casa Real justifica su veraneo en la isla
</p></div><p class="article-text">
        El ruido de las obras rompe la calma de los jardines que, durante d&eacute;cadas, han permanecido casi intactos frente a la bah&iacute;a de Palma. Dentro, operarios revisan muros agrietados, sistemas de riego envejecidos y piscinas castigadas por el salitre. En el palacio de Marivent, el sonido met&aacute;lico de las herramientas, el ir y venir de los trabajadores y la tierra removida delatan una reforma a la que el Govern balear ha dado luz verde con un presupuesto que rondar&aacute; los 500.000 euros de dinero p&uacute;blico. El objetivo: frenar el deterioro acumulado durante m&aacute;s de dos d&eacute;cadas en la residencia veraniega de los reyes que&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/ve-luz-escritura-oculta-marivent-heredero-renuncio-palacio-casa-real-justifica-veraneo-isla_1_10215681.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">hab&iacute;a de convertirse en espacio abierto a la ciudadan&iacute;a&nbsp;</a>y acab&oacute; consolid&aacute;ndose como enclave institucional de acceso restringido. Solo en determinados periodos la ciudadan&iacute;a puede pasear por sus jardines. 
    </p><p class="article-text">
        La intervenci&oacute;n actual, sin embargo, no es un episodio aislado, sino una pieza m&aacute;s de un sistema de gasto sostenido que se reactiva especialmente durante los periodos de estancia de los reyes en Mallorca. Solo en limpieza y suministros, el Bolet&iacute;n Oficial del Estado (BOE) recoge contratos de m&aacute;s de 217.000 euros anuales, al que se a&ntilde;aden servicios de refuerzo adjudicados con f&oacute;rmulas de contrataci&oacute;n por horas que permiten ampliar el servicio durante los meses de verano. A nivel global, el Ejecutivo auton&oacute;mico, titular del inmueble, destina m&aacute;s de 1,2 millones de euros cada a&ntilde;o a su mantenimiento, una cifra que lleg&oacute; a alcanzar los 1,7 millones en 2013, con Jos&eacute; Ram&oacute;n Bauz&aacute; (PP) como presidente. 
    </p><p class="article-text">
        No son las &uacute;nicas inversiones que recibe el palacio. Sin precisar cantidades econ&oacute;micas concretas, la memoria de actividades de Patrimonio Nacional relativa a 2025, consultada por este medio, recoge que el a&ntilde;o pasado se instalaron nuevos sistemas de detecci&oacute;n y protecci&oacute;n contra incendios en distintos inmuebles de su propiedad y, pese a no estar incluido entre ellos, tambi&eacute;n en Marivent -m&aacute;s en concreto en el edificio Camaretas-. Asimismo, se llev&oacute; a cabo la renovaci&oacute;n de los ba&ntilde;os en los apartamentos del personal de servicio y la demolici&oacute;n del forjado de la &ldquo;antigua piscina&rdquo; por problemas estructurales. En 2024, se llevaron a cabo estudios y tomograf&iacute;as en el arbolado con cargo a los fondos del Gobierno. Seg&uacute;n datos obtenidos en su momento por <a href="https://www.newtral.es/patrimonio-nacional-marivent-dinero/20211002/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Newtral </a>a trav&eacute;s del Portal de Transparencia, el ente encargado de la gesti&oacute;n de los bienes vinculados a la Corona destina -al menos hasta 2021- una medida de 220.000 euros anuales para sufragar gastos de personal y suministros.  
    </p><p class="article-text">
        En este contexto, la reforma actual reabre una cuesti&oacute;n de fondo: qu&eacute; retorno p&uacute;blico tienen las inversiones en una residencia institucional de uso limitado en un escenario, adem&aacute;s, marcado por la crisis de acceso a la vivienda, la saturaci&oacute;n tur&iacute;stica y el debate sobre el modelo econ&oacute;mico de las islas.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La reforma reabre una cuestión de fondo: qué retorno público tiene la inversión pública sostenida en una residencia institucional de uso limitado en un escenario, además, marcado por la crisis de acceso a la vivienda, la saturación turística y el debate sobre el modelo económico de las islas</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6fd7eb62-4633-44f0-bad4-956ef736c2de_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6fd7eb62-4633-44f0-bad4-956ef736c2de_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6fd7eb62-4633-44f0-bad4-956ef736c2de_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6fd7eb62-4633-44f0-bad4-956ef736c2de_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6fd7eb62-4633-44f0-bad4-956ef736c2de_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6fd7eb62-4633-44f0-bad4-956ef736c2de_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6fd7eb62-4633-44f0-bad4-956ef736c2de_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Puerta principal de acceso a los jardines de Marivent"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Puerta principal de acceso a los jardines de Marivent                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>M&aacute;s de 25 a&ntilde;os sin reformas profundas</strong></h2><p class="article-text">
        En la propia memoria justificativa de la reforma actual, a la que ha tenido acceso elDiario.es, la Conselleria de Presidencia y Administraciones P&uacute;blicas considera incluso que es &ldquo;totalmente necesario incrementar la partida prevista&rdquo; para el mantenimiento de Marivent ante el deterioro del palacio, que arrastra m&aacute;s de 25 a&ntilde;os sin reformas profundas. El informe va m&aacute;s all&aacute; y advierte de que el coste del mantenimiento ordinario ya supera los l&iacute;mites de los contratos menores &ndash;reservados para gastos puntuales y de escasa cuant&iacute;a&ndash;, lo que obliga a recurrir a nuevas licitaciones de mayor importe y a planificar intervenciones m&aacute;s amplias para evitar que los da&ntilde;os estructurales se agraven. Un hecho que confirma el car&aacute;cter estructural y elevado del gasto asociado al complejo. Marivent ha dejado de ser un gasto puntual para convertirse en una estructura de gasto permanente.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La memoria de la reforma advierte de que el coste del mantenimiento ordinario ya supera los límites de los contratos menores -reservados para gastos puntuales y de escasa cuantía-, lo que obliga a recurrir a nuevas licitaciones de mayor importe y a planificar intervenciones más amplias para evitar que los daños estructurales se agraven</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        De acuerdo al documento consultado por este peri&oacute;dico, la reforma prevista abarca tanto elementos estructurales como instalaciones y espacios exteriores. Entre las actuaciones previstas se encuentran la restauraci&oacute;n de pavimentos de piedra y empedrados, la sustituci&oacute;n de barandillas corro&iacute;das por la oxidaci&oacute;n y la intervenci&oacute;n en cubiertas, cornisas y fachadas expuestas al salitre y la reparaci&oacute;n del vial de acceso da&ntilde;ado por ra&iacute;ces. Tambi&eacute;n se contemplan actuaciones en la piscina &ndash;con filtraciones y maquinaria obsoleta&ndash;, vestuarios, caminos interiores y edificios auxiliares, as&iacute; como la reparaci&oacute;n de muros, canalizaciones y sistemas de drenaje. En el exterior, se prev&eacute;n trabajos en jardines, la rehabilitaci&oacute;n de fuentes ornamentales en desuso, la reparaci&oacute;n de da&ntilde;os causados por los temporales y la mejora de los sistemas de riego.
    </p><p class="article-text">
        El presupuesto base de licitaci&oacute;n asciende, en concreto, a 470.444 euros (IVA incluido). Sin embargo, el expediente prev&eacute; la posibilidad de incrementar el importe hasta un 20% adicional en caso de aparici&oacute;n de vicios ocultos, es decir, defectos no detectados en la inspecci&oacute;n inicial que suelen afloran durante la ejecuci&oacute;n de una obra, lo que podr&iacute;a elevar el coste final por encima de los 560.000 euros.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/48d40e5d-82f9-4c0b-a649-aee9e9b3c2aa_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/48d40e5d-82f9-4c0b-a649-aee9e9b3c2aa_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/48d40e5d-82f9-4c0b-a649-aee9e9b3c2aa_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/48d40e5d-82f9-4c0b-a649-aee9e9b3c2aa_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/48d40e5d-82f9-4c0b-a649-aee9e9b3c2aa_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/48d40e5d-82f9-4c0b-a649-aee9e9b3c2aa_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/48d40e5d-82f9-4c0b-a649-aee9e9b3c2aa_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Placa con el nombre del palacio"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Placa con el nombre del palacio                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Como explicita la memoria justificativa de la reforma, a ra&iacute;z de la constituci&oacute;n de la Comunidad Aut&oacute;noma, los inmuebles que conforman el recinto de Marivent fueron transferidos por el entonces Consejo General Interinsular, pasando as&iacute; a formar parte del patrimonio auton&oacute;mico. En consecuencia, su administraci&oacute;n, conservaci&oacute;n y protecci&oacute;n es responsabilidad del Govern balear, tal como dispone la ley del patrimonio de la Comunidad Aut&oacute;noma de Balears. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Como cualquier otro inmueble de la cual es propietaria, la Comunidad Aut&oacute;noma tiene la obligaci&oacute;n de cuidar de la conservaci&oacute;n y el mantenimiento de Marivent por un doble motivo: la protecci&oacute;n de la finca, como conjunto arquitect&oacute;nico que forma parte de un&nbsp;legado integrado en nuestro patrimonio, y la necesidad de que pueda servir a la finalidad a la cual el inmueble est&aacute; destinado&rdquo;, a&ntilde;ade el documento. Al definir ese &ldquo;destino&rdquo;, el informe, lejos de hacer referencia al uso original del palacio &ndash;concebido como museo abierto a la ciudadan&iacute;a&ndash;, asume plenamente que el complejo es, &ldquo;desde hace mucho tiempo, no solo la residencia de verano de la Familia Real, sino lugar de descanso a lo largo del a&ntilde;o, por lo cual es frecuentemente utilizado por todos sus miembros y pasan numerosas personalidades de todos los &aacute;mbitos&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un modelo de contrataci&oacute;n fragmentada</strong></h2><p class="article-text">
        Aunque el procedimiento de adjudicaci&oacute;n es abierto, la reforma se inserta en un modelo de contrataci&oacute;n fragmentada que caracteriza la gesti&oacute;n de Marivent desde hace d&eacute;cadas. El mantenimiento del complejo no se licita como un servicio integral, sino que se divide en m&uacute;ltiples contratos individuales &ndash;limpieza, jardiner&iacute;a, plagas, electricidad, climatizaci&oacute;n, obras&ndash; adjudicados a distintas empresas. En este caso, la contrataci&oacute;n ha reca&iacute;do en Bonfill Ingenier&iacute;a, Arquitectura y Paisaje SL, una empresa mallorquina fundada en 2011 que ha incrementado su presencia en la contrataci&oacute;n p&uacute;blica balear en los &uacute;ltimos a&ntilde;os. Solo en 2025, el volumen de contratos super&oacute; los cinco millones. Su actividad se concentra en reformas de edificios p&uacute;blicos, infraestructuras y proyectos para distintas administraciones. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Aunque el procedimiento de adjudicación es abierto, la reforma se inserta en un modelo de contratación fragmentada que caracteriza la gestión de Marivent desde hace décadas</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Cabe destacar que el gasto en Marivent no se limita a obras y contratos externos. Un acuerdo del Consell de Govern aprobado en julio de 2025 incluye expl&iacute;citamente al personal que presta servicios en el palacio dentro de los colectivos que pueden percibir retribuciones por horas extraordinarias, lo que evidencia que la actividad del complejo genera tambi&eacute;n costes laborales adicionales vinculados a su funcionamiento ordinario. La medida se justifica, seg&uacute;n el propio documento, por la imposibilidad de compensar esas horas con descanso, lo que refuerza la idea de que el mantenimiento y uso del palacio comporta una carga estructural de gasto p&uacute;blico m&aacute;s all&aacute; de las partidas presupuestarias visibles.
    </p><p class="article-text">
        En las &uacute;ltimas legislaturas, de acuerdo a la documentaci&oacute;n analizada por este medio, el Govern ha adjudicado servicios de refuerzo por importes de hasta 100.000 euros, con sistemas flexibles que permiten ampliar el servicio durante los meses de mayor actividad. Dependiendo del periodo, las distintas contrataciones han reca&iacute;do en una u otra empresa: as&iacute;, en 2011 el Govern adjudic&oacute; por 47.200 euros a Hidr&aacute;ulica y Electricidad SA el mantenimiento de las instalaciones el&eacute;ctricas del complejo, mientras que la climatizaci&oacute;n fue encargada a Refrigeraci&oacute;n y Confort SA por importes similares en contratos de dos a&ntilde;os formalizados en 2014. A ello se suman actuaciones puntuales de obra menor, como el contrato adjudicado en 2016 a Construcciones Llull Sastre SA por 56.562 euros para la reposici&oacute;n de pavimentos, muros y escaleras, y otros para el control de plagas, que recay&oacute; en mercantiles como Will Kill SA por 41.300 euros.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f1198666-c37b-4b8c-b094-4123e3566e9b_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f1198666-c37b-4b8c-b094-4123e3566e9b_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f1198666-c37b-4b8c-b094-4123e3566e9b_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f1198666-c37b-4b8c-b094-4123e3566e9b_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f1198666-c37b-4b8c-b094-4123e3566e9b_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f1198666-c37b-4b8c-b094-4123e3566e9b_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f1198666-c37b-4b8c-b094-4123e3566e9b_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Solo en determinados periodos, la ciudadanía puede pasear por los jardines de Marivent"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Solo en determinados periodos, la ciudadanía puede pasear por los jardines de Marivent                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Incumplimiento de contrato</strong></h2><p class="article-text">
        Mientras tanto, algunas de las contrataciones no se han librado de la pol&eacute;mica. En 2014, el Tribunal Superior de Justicia de Balears (TSJIB) ratific&oacute; que 292.132 euros reclamados por Lireba Serveis Integrats -que oper&oacute; como filial del grupo ACS- a ra&iacute;z de la liquidaci&oacute;n del contrato para la limpieza y mantenimiento del palacio de Marivent correspond&iacute;an al Govern, que le adjudic&oacute; estos trabajos en agosto de 2007. La Sala declaraba probado c&oacute;mo, durante la vigencia del contrato, la empresa factur&oacute; y cobr&oacute; la anterior cantidad sin contraprestaci&oacute;n alguna por su parte. 
    </p><p class="article-text">
        Posteriormente, el Tribunal Supremo valid&oacute; la actuaci&oacute;n del Ejecutivo balear de rescindir el contrato antes de su resoluci&oacute;n definitiva, al considerar que la medida estaba justificada por razones de inter&eacute;s p&uacute;blico y seguridad, especialmente en un entorno sensible como Marivent. Entre otros aspectos, el Alto Tribunal destaca que Lireba deb&iacute;a mantener un servicio permanente con un n&uacute;mero concreto de empleados adaptado a las estancias de la Familia Real. Sin embargo, la empresa lleg&oacute; a prestar el servicio con menos de la mitad del personal exigido, incumpliendo una condici&oacute;n que el propio contrato calificaba como esencial. La sala subraya que este d&eacute;ficit no era un aspecto menor, sino un &ldquo;quebrantamiento&rdquo; del n&uacute;cleo del contrato, al afectar directamente a la calidad y viabilidad del mantenimiento del complejo.
    </p><p class="article-text">
        La resoluci&oacute;n, sin embargo, iba m&aacute;s all&aacute;: dejaba al descubierto relevantes disfunciones en la gesti&oacute;n de estos servicios p&uacute;blicos, no solo respecto a los fallos en el control de la ejecuci&oacute;n contractual -el hecho de que la empresa llegase a facturar servicios no prestados conforme a lo pactado-, sino que pone de relieve la complejidad de un modelo basado en contratos fragmentados y altamente dependientes de condiciones variables, como las estancias de la Familia Real. El resultado es un sistema en el que el seguimiento efectivo del servicio se vuelve clave, pero tambi&eacute;n dif&iacute;cil de fiscalizar.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En 2014, el Tribunal Superior de Justicia de Balears ratificó que la empresa Lireba, que operó como filial de ACS, percibió 292.132 euros sin haber efectuado la correspondiente contraprestación por la limpieza y mantenimiento de Marivent que tenía encomendado desde agosto de 2007</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El gasto p&uacute;blico en Marivent ha sido &ndash;y contin&uacute;a siendo&ndash; objeto de cr&iacute;ticas pol&iacute;ticas y sociales durante a&ntilde;os. Adem&aacute;s de los fondos p&uacute;blicos destinados a su mantenimiento, formaciones pol&iacute;ticas y movimientos ciudadanos han denunciado la falta de transparencia sobre el proceso que convirti&oacute; el palacio en la 'residencia real' de verano en Mallorca. elDiario.es sac&oacute; a la luz la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/ve-luz-escritura-oculta-marivent-heredero-renuncio-palacio-casa-real-justifica-veraneo-isla_1_10215681.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">escritura con la que Jos&eacute; Carlos Herrmann&ndash;Marconi, heredero del fil&aacute;ntropo Ionannes Saridakis, renunciaba en 1978 al palacio</a>, contraviniendo lo que hab&iacute;a dispuesto en su testamento su padrastro.&nbsp;Saridakis, fil&aacute;ntropo de origen griego, hab&iacute;a hecho fortuna en Sudam&eacute;rica y encontr&oacute; en Mallorca su retiro dorado. La isla lo encandil&oacute; hasta tal punto que decidi&oacute; donar a Balears un inmenso legado art&iacute;stico y arquitect&oacute;nico que inclu&iacute;a el palacio que hizo levantar a orillas del mar. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c62d1db2-7603-4219-b91a-24b7c2b5e978_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c62d1db2-7603-4219-b91a-24b7c2b5e978_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c62d1db2-7603-4219-b91a-24b7c2b5e978_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c62d1db2-7603-4219-b91a-24b7c2b5e978_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c62d1db2-7603-4219-b91a-24b7c2b5e978_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c62d1db2-7603-4219-b91a-24b7c2b5e978_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c62d1db2-7603-4219-b91a-24b7c2b5e978_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Uno de los caminos que divide los jardines"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Uno de los caminos que divide los jardines                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d9da78cf-3e9b-48a3-a5ae-dfdc0ecd761d_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d9da78cf-3e9b-48a3-a5ae-dfdc0ecd761d_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d9da78cf-3e9b-48a3-a5ae-dfdc0ecd761d_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d9da78cf-3e9b-48a3-a5ae-dfdc0ecd761d_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d9da78cf-3e9b-48a3-a5ae-dfdc0ecd761d_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d9da78cf-3e9b-48a3-a5ae-dfdc0ecd761d_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d9da78cf-3e9b-48a3-a5ae-dfdc0ecd761d_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una de las cámaras que vigilan el recinto"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una de las cámaras que vigilan el recinto                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Fue su viuda quien, en 1965, cedi&oacute; el edificio, el terreno de 33.905 metros cuadrados sobre el que hab&iacute;a sido construido y la&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/picasso-delacroix-goya-seria-museo-marivent-franquismo-usurpo-pueblo-cederlo-reyes_1_10070146.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">colecci&oacute;n de arte del fil&aacute;ntropo</a>&nbsp;a la entonces Diputaci&oacute;n Provincial bajo la condici&oacute;n de que los mallorquines &ndash;y la poblaci&oacute;n en general&ndash; pudieran deleitarse con la cultura y el pensamiento que encerraban sus paredes. Un extremo que solo se cumpli&oacute; entre 1965 y 1972. Durante varios a&ntilde;os, el espacio muse&iacute;stico permaneci&oacute; abierto al p&uacute;blico, pero, tras su cesi&oacute;n a los reyes por parte de la franquista Diputaci&oacute;n Provincial de Balears, nunca m&aacute;s volvi&oacute; a abrir sus puertas, convirti&eacute;ndose en la residencia privada de la Familia Real durante sus estancias en Mallorca.
    </p><p class="article-text">
        La escritura de renuncia, un documento de 14 p&aacute;ginas que nunca antes hab&iacute;a salido a la luz, es el papel al que se agarran en la Casa Real para justificar el uso privativo de Marivent por parte de la realeza. En el documento, sin embargo, el heredero (Jos&eacute; Carlos Herrmann-Marconi) no justifica los motivos que le conducen a incumplir la &uacute;ltima voluntad de Ionannes Saridakis.
    </p><p class="article-text">
        El documento deja constancia del momento en el que, seis meses antes de la promulgaci&oacute;n de la Constituci&oacute;n, el 6 de abril de 1978 Marconi comparec&iacute;a ante el notario Julio Albi, con despacho en Madrid, para formalizar la renuncia. De la mansi&oacute;n desisti&oacute; en pleno proceso judicial impulsado por los herederos contra el Govern &ndash;que hab&iacute;a absorbido a la Diputaci&oacute;n Provincial&ndash; y a la Fundaci&oacute;n Museo de Arte Saridakis &ndash;declarada entonces en rebeld&iacute;a&ndash; por el mal uso de la donaci&oacute;n de su ascendiente. Marconi recuper&oacute; la titularidad de los bienes de su padrastro, pero no el palacio. Durante cinco d&eacute;cadas, los reyes han invitado al palacete a&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/siete-presidentes-gobierno-e-ilustres-mandatarios-extranjeros-cinco-decadas-marivent-residencia-real_1_10086542.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">presidentes del Gobierno e ilustres mandatarios extranjeros</a>&nbsp;y han disfrutado de las vacaciones en la isla a costa de los contribuyentes, que se quedaron sin palacio y sin museo.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9a3ab076-bf1c-40ea-b0c0-5e96db76b598_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9a3ab076-bf1c-40ea-b0c0-5e96db76b598_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9a3ab076-bf1c-40ea-b0c0-5e96db76b598_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9a3ab076-bf1c-40ea-b0c0-5e96db76b598_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9a3ab076-bf1c-40ea-b0c0-5e96db76b598_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9a3ab076-bf1c-40ea-b0c0-5e96db76b598_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9a3ab076-bf1c-40ea-b0c0-5e96db76b598_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una de las esculturas de Joan Miró expuestas en los jardines de Marivent"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una de las esculturas de Joan Miró expuestas en los jardines de Marivent                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Los jardines con las esculturas de Mir&oacute;, abiertos al p&uacute;blico</strong></h2><p class="article-text">
        En la actualidad, de todas las pinturas que cuelgan en el interior de Marivent, m&aacute;s de ochenta son propiedad del Govern, como consta en el Inventario General de Bienes y Derechos de la Administraci&oacute;n de la Comunidad Aut&oacute;noma de les Illes Balears (CAIB), consultado por elDiario.es. Junto a los cuadros, el Ejecutivo auton&oacute;mico tambi&eacute;n posee la propiedad de buena parte del mobiliario del edificio, como varias camas mallorquinas de los siglos XVIII y XIX, un arc&oacute;n g&oacute;tico mallorqu&iacute;n, un banco neocl&aacute;sico, un escritorio barroco e innumerables espejos y c&oacute;modas. Elementos de gran valor a los que ciudadan&iacute;a, sin embargo, no tiene acceso.
    </p><p class="article-text">
        Por el contrario, los jardines de Marivent, que ocupan una superficie total de 9.155 metros cuadrados, s&iacute; se encuentran abiertos al p&uacute;blico tras el acuerdo alcanzado en mayo de 2017 entre el Govern de Francina Armengol y la Casa Real para conjugar el proyecto de apertura de la zona exterior del complejo con el uso del palacio como residencia de la familia real. En ellos se exhiben doce esculturas en bronce que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/joan-punyet-miro-nieto-joan-miro-abuelo-no-pintaba-hacerse-millonario-especulacion_1_12532944.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Joan Mir&oacute; </a>realiz&oacute; entre los a&ntilde;os 1969 y 1981 y que la familia del pintor cedi&oacute; para dar un valor a&ntilde;adido a las visitas. Una iniciativa que pretende, adem&aacute;s, poner de manifiesto el v&iacute;nculo de la obra del artista catal&aacute;n con el barrio de Cala Major, que &eacute;l mismo escogi&oacute; para vivir y trabajar.&nbsp;
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros, Francisco Ubilla]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/contratos-fragmentados-fondos-publicos-500-000-euros-reformar-marivent-palacio-expoliado_1_13138305.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 18 Apr 2026 04:02:37 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/4feb2c0a-b428-4f73-986a-66e86c637d6e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="733943" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/4feb2c0a-b428-4f73-986a-66e86c637d6e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="733943" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Contratos fragmentados y fondos públicos: 500.000 euros más para reformar Marivent, el palacio expoliado]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/4feb2c0a-b428-4f73-986a-66e86c637d6e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Marivent,Casa Real,Familia Real,Reyes,Felipe VI,Juan Carlos I,Gasto público,Licitaciones,Islas Baleares,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Santa Catalina, el barri transformat en 'la petita Suècia' que expulsa els seus veïns: "Això s'ha tornat infernal"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/santa-catalina-barri-transformat-petita-suecia-expulsa-els-seus-veins-aixo-s-tornat-infernal_1_13104574.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/26afaadd-cb99-4275-8458-fc5a0deea0eb_16-9-discover-aspect-ratio_default_1139700.jpg" width="3994" height="2247" alt="Santa Catalina, el barri transformat en &#039;la petita Suècia&#039; que expulsa els seus veïns: &quot;Això s&#039;ha tornat infernal&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">En els darrers anys s'han multiplicat els negocis i les immobiliàries escandinaves que anuncien habitatges amb preus que arriben a les set xifres. "Et ve un suec i et paga quatre vegades més del que val... i què fas?", es demana un resident d’aquest barri de Palma</p><p class="subtitle">Inversors suecs i francesos es llancen a gentrificar i expulsar els veïns d'aquest barri de Mallorca: “És un drama salvatge”
</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;Aquesta barriada s&rsquo;ha tornat infernal&rdquo;. Antoni, de 79 anys, ho diu sense embuts, recolzat a la vorera d&rsquo;un carrer on ja gaireb&eacute; no reconeix ning&uacute;. Ha viscut tota la vida a Santa Catalina, antic barri pesquer que ara descriu com a irreconeixible: &ldquo;Mallorquins en queden pocs ja&rdquo;. Als voltants, fa&ccedil;anes acabades de rehabilitar i aparadors en angl&egrave;s, alemany... i en suec. En aquesta barriada de Palma, es multipliquen els negocis i les immobili&agrave;ries escandinaves que anuncien habitatges amb preus que arriben a les set xifres mentre, a pocs metres, els darrers ve&iuml;ns de tota la vida observen com el barri canvia de mans. L&rsquo;idioma varia segons la taula. El preu, sempre a l&rsquo;al&ccedil;a. &ldquo;Aqu&iacute; no s&rsquo;hi pot viure, aqu&iacute; no s&rsquo;hi pot dormir&rdquo;, lamenta Antoni, que assenyala el renou constant, els conflictes nocturns i una sensaci&oacute; d&rsquo;abandonament que, diu, ning&uacute; no ha sabut frenar.
    </p><p class="article-text">
        La transformaci&oacute; no &eacute;s nom&eacute;s perceptiva. El preu de l&rsquo;habitatge a Santa Catalina se situa ja entorn dels 6.200 euros per metre quadrat &mdash;fa una d&egrave;cada, rondava els 2.500&mdash;, amb pujades de m&eacute;s del 14 % nom&eacute;s en el darrer any, segons Idealista. Pel que fa al lloguer, el m&eacute;s barat que s&rsquo;ofereix en aquest portal immobiliari ascendeix a 1.100 euros: un pis de 50 metres sense moblar. El gestiona MallorcaByr&aring;n Real Estate, una de les nombroses immobili&agrave;ries sueques implantades a la zona. I &eacute;s que aquestes ag&egrave;ncies actuen com a intermedi&agrave;ries clau en aquest circuit, connectant compradors del nord d&rsquo;Europa amb un mercat local cada vegada m&eacute;s inaccessible. El resultat, visible al carrer, &eacute;s un despla&ccedil;ament progressiu: contractes que no es renoven, lloguers que es disparen i ve&iuml;ns que se&rsquo;n van. Antoni &eacute;s un d&rsquo;ells: &ldquo;Estic esperant anar-me&rsquo;n d&rsquo;aqu&iacute; ben aviat, a una altra zona m&eacute;s tranquil&middot;la&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        A pocs metres apareix Tomeu, que ha sentit fragments de la conversa i s&rsquo;hi afegeix. &ldquo;&Eacute;s que &eacute;s un tema que em bull la sang&rdquo;, justifica. Per a ell, la transformaci&oacute; no &eacute;s una dada, sin&oacute; una p&egrave;rdua personal. &ldquo;All&agrave; els meus padrins tenien una botiga, Casa Paco&rdquo;, explica, assenyalant una cantonada. En aquell mateix lloc es varen con&egrave;ixer els seus pares. Avui, per&ograve;, el local ha canviat de mans i de funci&oacute;: &ldquo;Ara &eacute;s el t&iacute;pic bar de torrades d&rsquo;alvocat&rdquo;. El contrast li fa mal. El seu relat dibuixa amb precisi&oacute; el canvi de model: del comer&ccedil; de proximitat al consum global. En un local pr&ograve;xim, recorda, hi havia una papereria on la seva padrina li comprava &ldquo;cotxets&rdquo;. Ara &eacute;s un establiment de vins &ldquo;de deu euros la copa on no hi entra cap mallorqu&iacute;&rdquo;. Al seu voltant, el que queda del barri original &eacute;s ja residual: &ldquo;Nom&eacute;s queden alguns negocis de sempre, i poca cosa m&eacute;s&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Només queden alguns comerços dels de sempre. Aquí hi havia una papereria en la qual la meva àvia em comprava cotxets. Ara és un lloc de vins de deu euros la copa on no entra cap mallorquí
</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Tomeu</span>
                                        <span>—</span> Veí de Santa Catalina
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/afa14626-2d5b-4891-b25e-92a62d130270_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/afa14626-2d5b-4891-b25e-92a62d130270_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/afa14626-2d5b-4891-b25e-92a62d130270_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/afa14626-2d5b-4891-b25e-92a62d130270_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/afa14626-2d5b-4891-b25e-92a62d130270_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/afa14626-2d5b-4891-b25e-92a62d130270_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/afa14626-2d5b-4891-b25e-92a62d130270_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Tomeu, veí de Santa Catalina, assenyala a un local de la zona: &quot;Aquí els meus avis tenien una botiga, Casa Paco. Ara és el típic bar de torrades d&#039;alvocat&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Tomeu, veí de Santa Catalina, assenyala a un local de la zona: &quot;Aquí els meus avis tenien una botiga, Casa Paco. Ara és el típic bar de torrades d&#039;alvocat&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/84eafe08-1e57-4104-ac6f-767cc74ae02b_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/84eafe08-1e57-4104-ac6f-767cc74ae02b_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/84eafe08-1e57-4104-ac6f-767cc74ae02b_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/84eafe08-1e57-4104-ac6f-767cc74ae02b_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/84eafe08-1e57-4104-ac6f-767cc74ae02b_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/84eafe08-1e57-4104-ac6f-767cc74ae02b_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/84eafe08-1e57-4104-ac6f-767cc74ae02b_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Terrassa d&#039;un dels nombrosos bars de Santa Catalina"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Terrassa d&#039;un dels nombrosos bars de Santa Catalina                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>'Lilla sverige' (o la 'petita Su&egrave;cia')</strong></h2><p class="article-text">
        Aquest &ldquo;poca cosa m&eacute;s&rdquo; &eacute;s el rastre d&rsquo;un barri que durant d&egrave;cades va funcionar com una comunitat: un entramat d&rsquo;habitatges assequibles, fam&iacute;lies treballadores i una identitat profundament arrelada a la mar i al port. En el seu lloc ha emergit un altre espai, cada vegada m&eacute;s globalitzat, on l&rsquo;habitatge s&rsquo;ha convertit en un producte d&rsquo;inversi&oacute;. La transformaci&oacute; ha estat tan intensa que alguns mitjans i immobili&agrave;ries el descriuen directament com 'lilla sverige' -'la petita Su&egrave;cia'-. No &eacute;s una exageraci&oacute; ni una etiqueta casual. &Eacute;s la conseq&uuml;&egrave;ncia visible de m&eacute;s d&rsquo;una d&egrave;cada d&rsquo;inversi&oacute; estrangera &mdash;principalment escandinava&mdash; que ha alterat no nom&eacute;s el preu de l&rsquo;habitatge, sin&oacute; tamb&eacute; la composici&oacute; social i cultural del barri.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Durant dècades, Santa Catalina era un entramat d&#039;habitatges assequibles, famílies treballadores i una identitat profundament arrelada a la mar i al port. En el seu lloc ha emergit un altre espai, cada vegada més globalitzat, on l&#039;habitatge s&#039;ha convertit en un producte d&#039;inversió. La transformació ha estat tan intensa que alguns mitjans i immobiliàries ho descriuen com &#039;la petita Suècia&#039;
</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El punt d&rsquo;inflexi&oacute; se situa despr&eacute;s de la crisi de 2008. A partir de 2013, amb la recuperaci&oacute; del mercat, la inversi&oacute; sueca va trobar a Santa Catalina un enclavament ideal: c&egrave;ntric, proper a la mar i amb un parc immobiliari antic susceptible de revaloritzaci&oacute;. El que per a molts era la seva llar, per a altres es va convertir en una oportunitat. Edificis sencers comen&ccedil;aren a canviar de mans. El patr&oacute; es repeteix: compra a preus relativament baixos, rehabilitaci&oacute; integral i posterior venda com a producte de luxe dirigit a compradors internacionals. En paral&middot;lel, els antics residents van desapareixent: contractes que no es renoven, lloguers que es disparen, obres que s&rsquo;allarguen durant anys. El despla&ccedil;ament no sempre &eacute;s abrupte, per&ograve; s&iacute; constant.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a37c9259-8384-4e37-b896-ee626fb555e1_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a37c9259-8384-4e37-b896-ee626fb555e1_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a37c9259-8384-4e37-b896-ee626fb555e1_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a37c9259-8384-4e37-b896-ee626fb555e1_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a37c9259-8384-4e37-b896-ee626fb555e1_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a37c9259-8384-4e37-b896-ee626fb555e1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a37c9259-8384-4e37-b896-ee626fb555e1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Clients a la terrassa d&#039;un altre bar de Santa Catalina"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Clients a la terrassa d&#039;un altre bar de Santa Catalina                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>El negoci immobiliari</strong></h2><p class="article-text">
        En aquest proc&eacute;s, les ag&egrave;ncies immobili&agrave;ries exerceixen un paper clau. No nom&eacute;s intermedien en la compravenda d&rsquo;habitatges, sin&oacute; que actuen com a pont entre el capital estranger i el mercat local, identificant propietats amb potencial, assessorant inversions i gestionant actius. Un dels pilars d&rsquo;aquest fenomen ha estat precisament la implantaci&oacute; d&rsquo;ag&egrave;ncies escandinaves especialitzades en compradors del nord d&rsquo;Europa.
    </p><p class="article-text">
        Una d&rsquo;elles &eacute;s BO Mallorca, fundada per l&rsquo;empres&agrave;ria Vivian Grunblatt, que reivindica el seu arrelament al barri davant la percepci&oacute; d&rsquo;una immobili&agrave;ria vinculada exclusivament a capital estranger. &ldquo;He nascut i crescut aqu&iacute; i he viscut aqu&iacute; la major part de la meva vida&rdquo;, subratlla en declaracions a elDiario.es. La seva relaci&oacute; amb Santa Catalina es remunta a m&eacute;s de quatre d&egrave;cades: &ldquo;Els meus pares sempre han tengut despatx i despr&eacute;s casa a Santa Catalina, aix&iacute; que fa m&eacute;s de 40 anys que estic en aquest barri&rdquo;. Des de fa dues d&egrave;cades dirigeix la seva pr&ograve;pia immobili&agrave;ria a la zona, cosa que, assegura, li ha perm&egrave;s observar de primera m&agrave; la seva transformaci&oacute;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9604269f-328b-4f4b-9d72-2d0383029c91_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9604269f-328b-4f4b-9d72-2d0383029c91_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9604269f-328b-4f4b-9d72-2d0383029c91_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9604269f-328b-4f4b-9d72-2d0383029c91_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9604269f-328b-4f4b-9d72-2d0383029c91_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9604269f-328b-4f4b-9d72-2d0383029c91_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9604269f-328b-4f4b-9d72-2d0383029c91_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Façana de BO Mallorca, una de les immobiliàries orientades, entre altres clients, als compradors suecs"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Façana de BO Mallorca, una de les immobiliàries orientades, entre altres clients, als compradors suecs                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Pel que fa a l&rsquo;escalada de preus, Grunblatt rebutja que es pugui explicar &uacute;nicament per l&rsquo;arribada de compradors internacionals: &ldquo;En termes generals, el principal factor darrere la manca d&rsquo;habitatge a preus assequibles a Palma &eacute;s l&rsquo;escassetat d&rsquo;oferta, especialment d&rsquo;obra nova. Durant els darrers deu anys, la creaci&oacute; de nous habitatges ha estat limitada, fet que ha generat una pressi&oacute; constant sobre els preus&rdquo;. En el cas de Santa Catalina, afegeix, l&rsquo;encariment respon tamb&eacute; a la seva evoluci&oacute; com a barri: &ldquo;Avui dia compta amb una oferta gastron&ograve;mica, cultural i esportiva molt atractiva, fet que ha incrementat notablement la seva demanda&rdquo;. Aquest atractiu, sost&eacute;, no nom&eacute;s ha captat compradors estrangers &mdash;principalment suecs i alemanys&mdash;, sin&oacute; tamb&eacute; residents locals amb alt poder adquisitiu. &ldquo;L&rsquo;augment de preus no es pot atribuir &uacute;nicament a la demanda estrangera, sin&oacute; a una combinaci&oacute; de factors&rdquo;, insisteix, en un context en qu&egrave;, a m&eacute;s, els habitatges amb terrassa o vistes a la mar s&oacute;n els que assoleixen els valors m&eacute;s elevats.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En termes generals, el principal factor darrere de la falta d&#039;habitatge a preus assequibles a Palma és l&#039;escassetat d&#039;oferta, especialment d&#039;obra nova. Durant els últims deu anys, la creació de nous habitatges ha estat limitada, la qual cosa ha generat una pressió constant sobre els preus
</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Vivian Grunblatt </span>
                                        <span>—</span> Propietària de l&#039;agència inmobiliària BO Mallorca Real Estate
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Una altra de les empreses que s&rsquo;han establert a la &lsquo;petita Su&egrave;cia de Palma&rsquo; &eacute;s Fastighetsbyr&aring;n, presentada com la major xarxa immobili&agrave;ria de Su&egrave;cia. Des de la seva oficina al carrer Protectora de Palma comercialitza habitatges que arriben a preus de fins a 17,5 milions d&rsquo;euros. Al capdavant d&rsquo;aquesta estructura hi ha Mattias Rosenlund, un dels perfils clau en la implantaci&oacute; del negoci immobiliari escandinau a Palma. La seva activitat no es limita a la intermediaci&oacute;: forma part d&rsquo;una xarxa que acompanya tot el proc&eacute;s d&rsquo;inversi&oacute;, des de la recerca de propietats fins a la gesti&oacute; posterior de l&rsquo;actiu. La seva figura exemplifica com el capital estranger accedeix de manera directa al mercat residencial local.
    </p><p class="article-text">
        A aquesta xarxa s&rsquo;hi afegeixen altres firmes com Svensk Fastighetsf&ouml;rmedling Real Estate: &ldquo;Hem portat el model immobiliari suec a Espanya i l&rsquo;acompanyarem durant tot el proc&eacute;s fins que gaudeixi del sol, la calor i la seva llar espanyola&rdquo;, es pot llegir al seu web, on apareixen suggerents recomanacions com &ldquo;desperti&rsquo;s amb vistes a la serra i a la mar&rdquo;. Tamb&eacute; SkandiaM&auml;klarna, que va obrir oficina a Palma per captar clients escandinaus interessats en zones c&egrave;ntriques amb alt potencial de revaloritzaci&oacute;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d111c54-b8bb-4955-95f6-6d7360f3c210_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d111c54-b8bb-4955-95f6-6d7360f3c210_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d111c54-b8bb-4955-95f6-6d7360f3c210_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d111c54-b8bb-4955-95f6-6d7360f3c210_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d111c54-b8bb-4955-95f6-6d7360f3c210_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d111c54-b8bb-4955-95f6-6d7360f3c210_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3d111c54-b8bb-4955-95f6-6d7360f3c210_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Façana de la immobiliària Svensk Fastighetsförmedling Real Estate, en la web de la qual pot llegir-se: &quot;Hem portat el model immobiliari suec a Espanya&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Façana de la immobiliària Svensk Fastighetsförmedling Real Estate, en la web de la qual pot llegir-se: &quot;Hem portat el model immobiliari suec a Espanya&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Altres mirades: entre la cr&iacute;tica i la resignaci&oacute;</strong></h2><p class="article-text">
        Davant el malestar generalitzat, un altre ve&iacute;, Ra&uacute;l, introdueix una mirada diferent sobre el que est&agrave; passant a Santa Catalina. Nascut al barri i amb tota la seva fam&iacute;lia vinculada als seus carrers, recorda un passat molt diferent de l&rsquo;actual: &ldquo;Fa 25 o 30 anys aix&ograve; era un aut&egrave;ntic desastre. Ning&uacute; volia viure aqu&iacute;. Era un suburbi&rdquo;. Segons el seu relat, aquesta degradaci&oacute; va ser precisament el que va devaluar el barri i va permetre que, anys despr&eacute;s, es convert&iacute;s en un objectiu atractiu per a la inversi&oacute;. A difer&egrave;ncia d&rsquo;altres ve&iuml;ns, Ra&uacute;l no assenyala nom&eacute;s els compradors estrangers. &ldquo;El problema no &eacute;s del que compra, el problema &eacute;s del que ven&rdquo;, afirma. I ho explica amb cruesa: &ldquo;Et ve un suec i et paga quatre vegades m&eacute;s del que val... i qu&egrave; fas?&rdquo;. En la seva opini&oacute;, la pujada de preus i la transformaci&oacute; del barri responen tamb&eacute; a la decisi&oacute; de qui va vendre les seves propietats quan el mercat es va comen&ccedil;ar a disparar. &ldquo;De tots els meus amics de quan &eacute;rem petits no en queda cap&rdquo;, reconeix.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El problema no és del que compra, el problema és del que ven. Si et ve un suec i et paga quatre vegades més del que val... què fas?”</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Raúl</span>
                                        <span>—</span> Veí de Santa Catalina
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c589f24-3488-4e30-b310-126ace4c7058_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c589f24-3488-4e30-b310-126ace4c7058_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c589f24-3488-4e30-b310-126ace4c7058_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c589f24-3488-4e30-b310-126ace4c7058_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c589f24-3488-4e30-b310-126ace4c7058_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c589f24-3488-4e30-b310-126ace4c7058_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8c589f24-3488-4e30-b310-126ace4c7058_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Raúl, veí de Santa Catalina: &quot;De tots els meus amics de quan érem petits no en queda ningú&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Raúl, veí de Santa Catalina: &quot;De tots els meus amics de quan érem petits no en queda ningú&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La seva pr&ograve;pia hist&ograve;ria reflecteix aquesta contradicci&oacute;. Ra&uacute;l vivia en un pis amb lloguer antic &mdash;&ldquo;pagava 117 euros&rdquo;&mdash; quan la propiet&agrave;ria va decidir vendre l&rsquo;edifici per m&eacute;s de mig mili&oacute; d&rsquo;euros. No obstant aix&ograve;, en el seu cas va aconseguir una sortida excepcional: un acord de lloguer amb opci&oacute; de compra que li va permetre adquirir l&rsquo;habitatge i, posteriorment, tota la finca. &ldquo;Ara tot &eacute;s molt car, est&agrave; enfocat als estrangers, s&iacute;&rdquo;, admet. Per&ograve; insisteix en el seu diagn&ograve;stic: el canvi del barri no s&rsquo;explica nom&eacute;s per qui arriba, sin&oacute; tamb&eacute; per qui decideix marxar.
    </p><p class="article-text">
        A prop d&rsquo;un dels bars de sempre, el Isle&ntilde;o, dos argentins, Francisco i Gustavo, observen la transformaci&oacute; de Santa Catalina amb una barreja de resignaci&oacute; i an&agrave;lisi. Francisco ho resumeix de manera directa: &ldquo;Cada vegada hi ha menys residents perqu&egrave; els pisos estan buits o comprats per a &uacute;s vacacional&rdquo;. Despr&eacute;s de tres d&egrave;cades a Mallorca, assegura que el canvi ha estat progressiu, per&ograve; evident: &ldquo;Palma ja est&agrave; una mica enva&iuml;da. Ja no &eacute;s la Palma que m&rsquo;agradava&rdquo;. I en el cas concret del barri, ho descriu amb ironia: &ldquo;Santa Catalina &eacute;s l&rsquo;ambaixada sueca&rdquo;. La conversa deriva r&agrave;pidament cap als preus. &ldquo;Ja ni la compra pots fer, i els caf&egrave;s costen tres, quatre, cinc euros&rdquo;, comenta Gustavo. Fins i tot sortir a dinar s&rsquo;ha convertit en una excepci&oacute;: &ldquo;L&rsquo;altre dia v&agrave;rem anar tres a menjar men&uacute; i ens v&agrave;rem gastar 90 euros&rdquo;. Per a ells, el problema no &eacute;s nom&eacute;s la pres&egrave;ncia estrangera, sin&oacute; un canvi de model m&eacute;s ampli: &ldquo;Aix&ograve; ja &eacute;s tot luxe&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/59e2e319-09d4-48c4-b7f5-4353acdf8b21_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/59e2e319-09d4-48c4-b7f5-4353acdf8b21_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/59e2e319-09d4-48c4-b7f5-4353acdf8b21_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/59e2e319-09d4-48c4-b7f5-4353acdf8b21_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/59e2e319-09d4-48c4-b7f5-4353acdf8b21_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/59e2e319-09d4-48c4-b7f5-4353acdf8b21_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/59e2e319-09d4-48c4-b7f5-4353acdf8b21_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Francisco i Gustavo, sobre la transformació del barri: &quot;Cada vegada hi ha menys residents, perquè els pisos estan buits o comprats per a ús vacacional&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Francisco i Gustavo, sobre la transformació del barri: &quot;Cada vegada hi ha menys residents, perquè els pisos estan buits o comprats per a ús vacacional&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Francisco, que treballa en el sector tur&iacute;stic, amplia la mirada i situa el fenomen en un context m&eacute;s ampli. &ldquo;S&rsquo;est&agrave; portant tot cap al luxe, menys gent per&ograve; de m&eacute;s qualitat&rdquo;, explica, en refer&egrave;ncia a una estrat&egrave;gia que, segons ell, s&rsquo;est&agrave; replicant a tot Balears. No obstant aix&ograve;, adverteix de les seves contradiccions: manca de treballadors, precarietat en el servei i dificultats per sostenir aquest model. Tot i aix&iacute;, ambd&oacute;s coincideixen en el diagn&ograve;stic final: &ldquo;Aqu&iacute; ja no hi ha marxa enrere&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6441080c-34a3-4543-8969-54d91eaf2704_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6441080c-34a3-4543-8969-54d91eaf2704_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6441080c-34a3-4543-8969-54d91eaf2704_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6441080c-34a3-4543-8969-54d91eaf2704_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6441080c-34a3-4543-8969-54d91eaf2704_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6441080c-34a3-4543-8969-54d91eaf2704_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6441080c-34a3-4543-8969-54d91eaf2704_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Francisco, al costat de la seva gossa, Lucía"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Francisco, al costat de la seva gossa, Lucía                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Residents suecs: &ldquo;&Eacute;s la millor zona&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        A m&eacute;s de les ag&egrave;ncies immobili&agrave;ries, a Santa Catalina tamb&eacute; s&rsquo;hi han implantat altres negocis com una fleca sueca, Palma Brand, que reflecteix el canvi del barri i l&rsquo;arribada de residents estrangers. A l&rsquo;interior gaireb&eacute; no s&rsquo;hi parla espanyol. Molt menys catal&agrave;. Dues clientes, Christin i Ebba, conversen en suec mentre esperen una comanda. Viuen a la zona i no dubten a explicar per qu&egrave; aquest barri s&rsquo;ha convertit en un dels m&eacute;s atractius per als seus compatriotes. &ldquo;&Eacute;s la millor zona&rdquo;, assegura Christin. Destaca la seva ubicaci&oacute; &mdash;&ldquo;&eacute;s a prop del centre, per&ograve; sense ser al centre&rdquo;&mdash; i el seu estil de vida: &ldquo;Els restaurants, l&rsquo;ambient&hellip; &eacute;s preci&oacute;s&rdquo;. Tamb&eacute; menciona la connexi&oacute; amb la resta de l&rsquo;illa i la mar: &ldquo;Tens tot el que necessites aqu&iacute;&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Tanmateix, el seu relat introdueix un mat&iacute;s revelador. &ldquo;Molts suecs se&rsquo;n van de Santa Catalina&rdquo;, diu. El motiu &eacute;s el mateix que els va atreure: &ldquo;Hi ha massa suecs&rdquo;. Segons explica Ebba, la concentraci&oacute; ha arribat a un punt inc&ograve;mode: &ldquo;No pots sortir a sopar sense vigilar el que dius, perqu&egrave; tothom t&rsquo;ent&eacute;n&rdquo;. Sobre els preus, apunten a una idea clara: &ldquo;Els espanyols venen perqu&egrave; reben molts de doblers&rdquo;. I conclouen: &ldquo;Al final, tot dep&egrave;n dels doblers&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/64b35ff8-4504-40d4-84ba-4efc31e3123f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/64b35ff8-4504-40d4-84ba-4efc31e3123f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/64b35ff8-4504-40d4-84ba-4efc31e3123f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/64b35ff8-4504-40d4-84ba-4efc31e3123f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/64b35ff8-4504-40d4-84ba-4efc31e3123f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/64b35ff8-4504-40d4-84ba-4efc31e3123f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/64b35ff8-4504-40d4-84ba-4efc31e3123f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Exterior del forn suec Palma Bread"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Exterior del forn suec Palma Bread                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a87a4ac3-6782-48fb-808e-00e2481f2509_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a87a4ac3-6782-48fb-808e-00e2481f2509_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a87a4ac3-6782-48fb-808e-00e2481f2509_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a87a4ac3-6782-48fb-808e-00e2481f2509_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a87a4ac3-6782-48fb-808e-00e2481f2509_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a87a4ac3-6782-48fb-808e-00e2481f2509_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a87a4ac3-6782-48fb-808e-00e2481f2509_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Forn suec que un dia va florir en Santa Catalina però va acabar tancant les seves portes"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Forn suec que un dia va florir en Santa Catalina però va acabar tancant les seves portes                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Sobre la pujada de preus, la seva explicaci&oacute; barreja factors. D'una banda,&nbsp;Christin&nbsp;relativitza el pes dels suecs enfront d'altres compradors: &ldquo;Els alemanys o els brit&agrave;nics s&oacute;n molts m&eacute;s&rdquo;. Per&ograve; tamb&eacute; apunta a la din&agrave;mica del mercat: &ldquo;Els espanyols venen perqu&egrave; reben molts diners&rdquo;. En la seva opini&oacute;, si els propietaris locals romanguessin en els seus habitatges, el barri seria m&eacute;s divers. &ldquo;Podria haver-hi una comunitat amb espanyols, suecs, alemanys&hellip;&rdquo;, assenyala. Per&ograve; conclou amb una idea clara: &ldquo;Al final, tot dep&egrave;n dels diners&rdquo;. En el mateix carrer, un r&egrave;tol &eacute;s l'&uacute;nica cosa que queda de&nbsp;Swedish&nbsp;Stuff, un altre forn que va florir a Santa Catalina, per&ograve; va acabar tancant les seves portes.
    </p><p class="article-text">
        A Thomas Bakeshop, Michelle at&eacute;n els seus clients entre pans i pastissos, per&ograve; tamb&eacute; entre llibres en diversos idiomes. Fa una d&egrave;cada que viu al barri i defensa el car&agrave;cter internacional del lloc. &ldquo;&Eacute;s el meu somni viure en una ciutat on hi hagi gent de tot el m&oacute;n&rdquo;, explica. Per a ella, aquesta barreja &eacute;s precisament l&rsquo;atractiu: &ldquo;Aqu&iacute; ve gent d&rsquo;Espanya, de Mallorca, d&rsquo;Am&egrave;rica Llatina, d&rsquo;Alemanya, d&rsquo;&Agrave;sia&hellip; tothom &eacute;s benvingut&rdquo;. Davant les cr&iacute;tiques ve&iuml;nals, Michelle, que juntament amb el seu marit regenta Thomas Bakeshop, relativitza el focus sobre el barri i assenyala: &ldquo;El problema de l&rsquo;habitatge no &eacute;s nom&eacute;s d&rsquo;aqu&iacute;, &eacute;s de tota Mallorca&rdquo;. En el seu cas, assegura no haver tengut dificultats, per&ograve; reconeix la complexitat del context: &ldquo;&Eacute;s molt complicat&rdquo;. El seu discurs reflecteix una altra de les mirades presents a Santa Catalina: la d&rsquo;aquells que entenen la transformaci&oacute; com a part d&rsquo;una din&agrave;mica global i no exclusivament com un conflicte local.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El problema de l&#039;habitatge no és només de Santa Catalina, sinó de tota Mallorca
</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Michelle</span>
                                        <span>—</span> Copropietària del forn Thomas Bakeshop
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/38d2d542-dbe5-419e-9ee3-6ef9f2d3c1c1_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/38d2d542-dbe5-419e-9ee3-6ef9f2d3c1c1_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/38d2d542-dbe5-419e-9ee3-6ef9f2d3c1c1_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/38d2d542-dbe5-419e-9ee3-6ef9f2d3c1c1_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/38d2d542-dbe5-419e-9ee3-6ef9f2d3c1c1_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/38d2d542-dbe5-419e-9ee3-6ef9f2d3c1c1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/38d2d542-dbe5-419e-9ee3-6ef9f2d3c1c1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="En Thomas Bakeshop, Michelle atén entre pans i pastissos. Porta una dècada vivint a Santa Catalina: &quot;És el meu somni viure a una ciutat on hi ha gent de tot el món&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                En Thomas Bakeshop, Michelle atén entre pans i pastissos. Porta una dècada vivint a Santa Catalina: &quot;És el meu somni viure a una ciutat on hi ha gent de tot el món&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La p&egrave;rdua de negocis hist&ograve;rics</strong></h2><p class="article-text">
        Durant d&egrave;cades, els negocis van pert&agrave;nyer a fam&iacute;lies locals o van allotjar lloguers assequibles, transformats ara en promocions d'alt&nbsp;<em>standing</em>, reduint el nombre d'habitatges i multiplicant el seu valor. El Bar Progreso, obert en 1920 a la&nbsp;Pla&ccedil;a&nbsp;Progr&eacute;s, va ser durant gaireb&eacute; un segle un dels s&iacute;mbols del Santa Catalina popular. Regentat durant d&egrave;cades per la mateixa fam&iacute;lia, va tancar en 2016 despr&eacute;s de la jubilaci&oacute; dels seus propietaris, posant fi a 96 anys d'hist&ograve;ria. En el seu lloc s'han succe&iuml;t nous negocis de restauraci&oacute; internacional, reflex del canvi comercial del barri, on els antics bars de tota la vida han estat substitu&iuml;ts per locals orientats a un p&uacute;blic global.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d832006f-e18c-4f63-8a54-5155d87d93fd_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d832006f-e18c-4f63-8a54-5155d87d93fd_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d832006f-e18c-4f63-8a54-5155d87d93fd_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d832006f-e18c-4f63-8a54-5155d87d93fd_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d832006f-e18c-4f63-8a54-5155d87d93fd_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d832006f-e18c-4f63-8a54-5155d87d93fd_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d832006f-e18c-4f63-8a54-5155d87d93fd_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Columna sobre el bar Progreso a la revista &#039;París-Balears&#039;, editada des de París per l&#039;associació &#039;Les Cadets de Majorque&#039; entre els anys 1954 i 1998"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Columna sobre el bar Progreso a la revista &#039;París-Balears&#039;, editada des de París per l&#039;associació &#039;Les Cadets de Majorque&#039; entre els anys 1954 i 1998                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        L'impacte de la xarxa immobili&agrave;ria en Santa Catalina ha adoptat formes que van des del subtil fins al conflictiu. En 2024, ve&iuml;ns van denunciar noves estrat&egrave;gies de captaci&oacute;: immobili&agrave;ries que deixaven publicitat en les b&uacute;sties oferint taxacions gratu&iuml;tes acompanyades de brioixos de canyella, una imatge que il&middot;lustra com el desembarcament de capital estranger es filtra fins i tot en els gestos m&eacute;s quotidians. Les actuacions poden aconseguir formes m&eacute;s agressives, com l'assetjament o assetjament psicol&ograve;gic immobiliari: actuacions destinades a for&ccedil;ar la sortida d'un resident mitjan&ccedil;ant pressi&oacute;, fustigaci&oacute; o deterioraci&oacute; de les seves condicions de vida. El Codi Penal, en el seu article 172, les reconeix com a delicte quan es dirigeixen a &ldquo;impedir a un altre amb viol&egrave;ncia o intimidaci&oacute; fer el que la llei no prohibeix o compel&middot;lir-li a realitzar el que no vol&rdquo;, mentre que la Llei estatal d'Habitatge l'identifica com una vulneraci&oacute; del dret a l'habitatge.
    </p><p class="article-text">
        Diversos estudis acad&egrave;mics coincideixen a assenyalar Santa Catalina com un dels casos m&eacute;s clars de gentrificaci&oacute; a Palma. Recerques de la Universitat de Barcelona, la Universitat Aut&ograve;noma de Barcelona (UAB) i el col&middot;lectiu Palma XXI documenten com l'arribada d'inversi&oacute; estrangera i els processos de rehabilitaci&oacute; urbana han anat acompanyats d'un augment sostingut del preu de l'habitatge i del despla&ccedil;ament de la poblaci&oacute; resident. En el seu <em>Informe sobre la gentrificaci&oacute; al barri de Santa Catalina</em>, des de l&rsquo;Observatori de Gentrificaci&oacute; de Palma XXI descriuen amb claredat el proc&eacute;s que ha viscut la zona en la darrera d&egrave;cada, marcada per una intensa pressi&oacute; immobili&agrave;ria i una transformaci&oacute; social accelerada.
    </p><p class="article-text">
        El document parla d&rsquo;una &ldquo;revaloritzaci&oacute; del barri associada a l&rsquo;arribada de nous residents amb major poder adquisitiu&rdquo;, una din&agrave;mica que ha convertit un dels antics barris populars de Palma en un espai cada vegada m&eacute;s inaccessible per als seus propis ve&iuml;ns. El canvi no &eacute;s nom&eacute;s una q&uuml;esti&oacute; de preus, sin&oacute; de qui es pot quedar. L&rsquo;informe adverteix d&rsquo;un proc&eacute;s de substituci&oacute; progressiva: &ldquo;La poblaci&oacute; resident tradicional &eacute;s substitu&iuml;da per nous perfils amb major capacitat adquisitiva&rdquo;. Un fenomen que ja no &eacute;s puntual, sin&oacute; estructural. Comprar &eacute;s cada vegada m&eacute;s dif&iacute;cil, per&ograve; quedar-se de lloguer tampoc &eacute;s una opci&oacute; realista per a molts. El resultat &eacute;s un despla&ccedil;ament silenci&oacute;s: ve&iuml;ns que se&rsquo;n van sense titulars, sense desnonaments visibles, per&ograve; empesos per un mercat que ja no poden assumir.
    </p><p class="article-text">
        Per part seva, un estudi de l'investigador Ismael&nbsp;Yrigoy&nbsp;Cadena, incl&ograve;s en el llibre El m&oacute;n vist de les ciutats, analitza la transformaci&oacute; de Santa Catalina com a resultat de la interacci&oacute; entre conversi&oacute; en zona de vianants i inversi&oacute; estrangera, vinculant-la amb processos de despla&ccedil;ament poblacional.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros, Francisco Ubilla]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/santa-catalina-barri-transformat-petita-suecia-expulsa-els-seus-veins-aixo-s-tornat-infernal_1_13104574.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 30 Mar 2026 05:44:57 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/26afaadd-cb99-4275-8458-fc5a0deea0eb_16-9-discover-aspect-ratio_default_1139700.jpg" length="2842076" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/26afaadd-cb99-4275-8458-fc5a0deea0eb_16-9-discover-aspect-ratio_default_1139700.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2842076" width="3994" height="2247"/>
      <media:title><![CDATA[Santa Catalina, el barri transformat en 'la petita Suècia' que expulsa els seus veïns: "Això s'ha tornat infernal"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/26afaadd-cb99-4275-8458-fc5a0deea0eb_16-9-discover-aspect-ratio_default_1139700.jpg" width="3994" height="2247"/>
      <media:keywords><![CDATA[Vivienda,Especulación inmobiliaria,Compraventa,Alquiler,Mercado inmobiliario,Inmobiliarias,Gentrificación,Ciudades,Turismo,Suecia,Islas Baleares,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Santa Catalina, el barrio transformado en 'la pequeña Suecia' que expulsa a sus vecinos: "Esto se ha vuelto infernal"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/santa-catalina-barrio-transformado-pequena-suecia-expulsa-vecinos-vuelto-infernal_1_13098642.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/a87a4ac3-6782-48fb-808e-00e2481f2509_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Santa Catalina, el barrio transformado en &#039;la pequeña Suecia&#039; que expulsa a sus vecinos: &quot;Esto se ha vuelto infernal&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">En los últimos años se han multiplicado los negocios y las inmobiliarias escandinavas que anuncian viviendas cuyo precio alcanza las siete cifras. "Te viene un sueco y te paga cuatro veces más de lo que vale... ¿y qué haces?", se pregunta un residente de este barrio de Palma</p><p class="subtitle">Inversores suecos y franceses se lanzan a gentrificar y expulsar a los vecinos de este barrio de Mallorca: “Es un drama salvaje”
</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;Esta barriada se ha vuelto infernal&rdquo;. Antoni, de 79 a&ntilde;os, lo dice sin rodeos, apoyado en la acera de una calle donde ya no reconoce a casi nadie. Lleva toda la vida en Santa Catalina, antiguo barrio pesquero que ahora describe como irreconocible: &ldquo;Mallorquines quedan pocos ya&rdquo;. En los alrededores, fachadas reci&eacute;n rehabilitadas y escaparates en ingl&eacute;s, alem&aacute;n... y en sueco. En esta zona de Palma se multiplican los negocios y las inmobiliarias escandinavas que anuncian viviendas cuyo precio alcanza las siete cifras mientras, a pocos pasos, los &uacute;ltimos vecinos de toda la vida observan c&oacute;mo la barriada cambia de manos. El idioma var&iacute;a seg&uacute;n la mesa de cada bar. El precio, siempre al alza. &ldquo;Aqu&iacute; no se puede vivir, aqu&iacute; no se puede dormir&rdquo;, lamenta Antoni, quien, en su caso, apunta al ruido constante, los conflictos nocturnos y a una sensaci&oacute;n de abandono que, dice, nadie ha sabido frenar.
    </p><p class="article-text">
        La transformaci&oacute;n no es solo perceptiva. El precio de la vivienda en Santa Catalina se sit&uacute;a ya en torno a los 6.200 euros por metro cuadrado -hace una d&eacute;cada rondaba los 2.500-, con subidas de m&aacute;s del 14% solo en el &uacute;ltimo a&ntilde;o, seg&uacute;n Idealista. En cuanto al alquiler, el m&aacute;s barato que se oferta en este portal inmobiliario asciende a 1.100 euros: un piso de 50 metros sin amueblar. Lo administra Mallorcabyr&aring;n Real Estate, una de las numerosas inmobiliarias suecas implantadas en la zona. Y es que estas agencias act&uacute;an como intermediarias clave en ese circuito, conectando compradores del norte de Europa con un mercado local cada vez m&aacute;s inaccesible. El resultado, visible en la calle, es un desplazamiento progresivo: contratos que no se renuevan, alquileres que se disparan y vecinos que se marchan. Antoni es uno de ellos: &ldquo;Estoy esperando irme de aqu&iacute; enseguida, a otra zona m&aacute;s tranquila&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        A pocos metros aparece Tomeu, quien ha escuchado ecos de la conversaci&oacute;n y se suma a la misma. &ldquo;Es que es un tema que me hierve la sangre&rdquo;, justifica. Para &eacute;l, la transformaci&oacute;n no es un dato, sino una p&eacute;rdida personal. &ldquo;Ah&iacute; mis abuelos ten&iacute;an un colmado, Casa Paco&rdquo;, explica, se&ntilde;alando una esquina. En ese mismo lugar se conocieron sus padres. Hoy, sin embargo, el local ha cambiado de manos y de funci&oacute;n: &ldquo;Ahora es el t&iacute;pico bar de tostadas de aguacate&rdquo;. El contraste le duele. Su relato dibuja con precisi&oacute;n el cambio de modelo: de comercio de proximidad a consumo global. En un establecimiento pr&oacute;ximo, recuerda, hab&iacute;a una papeler&iacute;a donde su abuela le compraba &ldquo;cochecitos&rdquo;. Ahora es una vinoteca &ldquo;de diez euros la copa donde no entra ning&uacute;n mallorqu&iacute;n&rdquo;. A su alrededor, lo que queda del barrio original es ya residual: &ldquo;Solo quedan algunos negocios de siempre, y poco m&aacute;s&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Solo quedan algunos comercios de los de siempre. Ahí había una papelería en la que mi abuela me compraba cochecitos. Ahora es un sitio de vinos de diez euros la copa donde no entra ningún mallorquín</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Tomeu</span>
                                        <span>—</span> Vecino de Santa Catalina
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/afa14626-2d5b-4891-b25e-92a62d130270_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/afa14626-2d5b-4891-b25e-92a62d130270_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/afa14626-2d5b-4891-b25e-92a62d130270_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/afa14626-2d5b-4891-b25e-92a62d130270_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/afa14626-2d5b-4891-b25e-92a62d130270_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/afa14626-2d5b-4891-b25e-92a62d130270_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/afa14626-2d5b-4891-b25e-92a62d130270_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Tomeu, vecino de Santa Catalina, señala a un local de la zona: &quot;Ahí mis abuelos tenían un colmado, Casa Paco. Ahora es el típico bar de tostadas de aguacate&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Tomeu, vecino de Santa Catalina, señala a un local de la zona: &quot;Ahí mis abuelos tenían un colmado, Casa Paco. Ahora es el típico bar de tostadas de aguacate&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/84eafe08-1e57-4104-ac6f-767cc74ae02b_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/84eafe08-1e57-4104-ac6f-767cc74ae02b_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/84eafe08-1e57-4104-ac6f-767cc74ae02b_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/84eafe08-1e57-4104-ac6f-767cc74ae02b_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/84eafe08-1e57-4104-ac6f-767cc74ae02b_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/84eafe08-1e57-4104-ac6f-767cc74ae02b_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/84eafe08-1e57-4104-ac6f-767cc74ae02b_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Terraza de uno de los bares de Santa Catalina"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Terraza de uno de los bares de Santa Catalina                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>'Lilla sverige' (o la 'peque&ntilde;a Suecia')</strong></h2><p class="article-text">
        Ese &ldquo;poco m&aacute;s&rdquo; es el rastro de un barrio que durante d&eacute;cadas funcion&oacute; como comunidad: un entramado de viviendas asequibles, familias trabajadoras y una identidad profundamente arraigada al mar y al puerto. En su lugar ha emergido otro espacio, cada vez m&aacute;s globalizado, donde la vivienda se ha convertido en un producto de inversi&oacute;n. La transformaci&oacute;n ha sido tan intensa que algunos medios e inmobiliarias lo describen directamente como &ldquo;la peque&ntilde;a Suecia&rdquo;. No es una exageraci&oacute;n ni una etiqueta casual. Es la consecuencia visible de m&aacute;s de una d&eacute;cada de inversi&oacute;n extranjera &ndash;principalmente escandinava&ndash; que ha alterado no solo el precio de la vivienda, sino tambi&eacute;n la composici&oacute;n social y cultural del barrio. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Durante décadas, Santa Catalina era un entramado de viviendas asequibles, familias trabajadoras y una identidad profundamente arraigada al mar y al puerto. En su lugar ha emergido otro espacio, cada vez más globalizado, donde la vivienda se ha convertido en un producto de inversión. La transformación ha sido tan intensa que algunos medios e inmobiliarias lo describen como &quot;la pequeña Suecia&quot;</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El punto de inflexi&oacute;n se sit&uacute;a tras la crisis de 2008. A partir de 2013, con la recuperaci&oacute;n del mercado, la inversi&oacute;n sueca encontr&oacute; en Santa Catalina un enclave ideal: c&eacute;ntrico, cercano al mar y con un parque inmobiliario antiguo susceptible de revalorizaci&oacute;n. Lo que para muchos era su hogar, para otros se convirti&oacute; en una oportunidad. Edificios enteros comenzaron a cambiar de manos.  El patr&oacute;n se repite: compra a precios relativamente bajos, rehabilitaci&oacute;n integral y posterior venta como producto de lujo dirigido a compradores internacionales. En paralelo, los antiguos residentes van desapareciendo: contratos que no se renuevan, alquileres que se disparan, obras que se prolongan durante a&ntilde;os. El desplazamiento no siempre es abrupto, pero s&iacute; constante.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a37c9259-8384-4e37-b896-ee626fb555e1_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a37c9259-8384-4e37-b896-ee626fb555e1_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a37c9259-8384-4e37-b896-ee626fb555e1_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a37c9259-8384-4e37-b896-ee626fb555e1_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a37c9259-8384-4e37-b896-ee626fb555e1_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a37c9259-8384-4e37-b896-ee626fb555e1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a37c9259-8384-4e37-b896-ee626fb555e1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Clientes en la terraza de un bar de Santa Catalina"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Clientes en la terraza de un bar de Santa Catalina                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>El negocio inmobiliario</strong></h2><p class="article-text">
        En este proceso, las agencias inmobiliarias desempe&ntilde;an un papel clave. No solo intermedian en la compra y venta de viviendas, sino que act&uacute;an como puente entre el capital extranjero y el mercado local, identificando propiedades con potencial, asesorando inversiones y gestionando activos. Uno de los pilares de este fen&oacute;meno ha sido precisamente la implantaci&oacute;n de agencias escandinavas especializadas en compradores del norte de Europa.
    </p><p class="article-text">
        Una de ellas es BO Mallorca, fundada por la empresaria Vivian Grunblatt, quien reivindica su arraigo en el barrio frente a la percepci&oacute;n de una inmobiliaria vinculada exclusivamente a capital extranjero. &ldquo;He nacido y crecido aqu&iacute; y he vivido aqu&iacute; la mayor parte de mi vida&rdquo;, subraya en declaraciones a elDiario.es. Su relaci&oacute;n con Santa Catalina se remonta a m&aacute;s de cuatro d&eacute;cadas: &ldquo;Mis padres siempre han tenido despacho y luego casa en Santa Catalina, as&iacute; que hace m&aacute;s de 40 a&ntilde;os que estoy en este barrio&rdquo;. Desde hace dos d&eacute;cadas dirige su propia inmobiliaria en la zona, lo que, asegura, le ha permitido observar de primera mano su transformaci&oacute;n.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9604269f-328b-4f4b-9d72-2d0383029c91_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9604269f-328b-4f4b-9d72-2d0383029c91_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9604269f-328b-4f4b-9d72-2d0383029c91_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9604269f-328b-4f4b-9d72-2d0383029c91_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9604269f-328b-4f4b-9d72-2d0383029c91_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9604269f-328b-4f4b-9d72-2d0383029c91_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9604269f-328b-4f4b-9d72-2d0383029c91_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Fachada de BO Mallorca, una de las inmobiliarias orientadas, entre otros clientes, a los compradores suecos"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Fachada de BO Mallorca, una de las inmobiliarias orientadas, entre otros clientes, a los compradores suecos                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Sobre la escalada de precios, Grunblatt rechaza que pueda explicarse &uacute;nicamente por la llegada de compradores internacionales: &ldquo;En t&eacute;rminos generales, el principal factor detr&aacute;s de la falta de vivienda a precios asequibles en Palma es la escasez de oferta, especialmente de obra nueva. Durante los &uacute;ltimos diez a&ntilde;os, la creaci&oacute;n de nuevas viviendas ha sido limitada, lo que ha generado una presi&oacute;n constante sobre los precios&rdquo;. En el caso de Santa Catalina, a&ntilde;ade, el encarecimiento responde tambi&eacute;n a su evoluci&oacute;n como barrio: &ldquo;Hoy en d&iacute;a cuenta con una oferta gastron&oacute;mica, cultural y deportiva muy atractiva, lo que ha incrementado notablemente su demanda&rdquo;. Ese atractivo, sostiene, no solo ha captado a compradores extranjeros &ndash;principalmente suecos y alemanes&ndash;, sino tambi&eacute;n a residentes locales con alto poder adquisitivo. &ldquo;El aumento de precios no puede atribuirse &uacute;nicamente a la demanda extranjera, sino a una combinaci&oacute;n de factores&rdquo;, insiste, en un contexto en el que, adem&aacute;s, las viviendas con terraza o vistas al mar son las que alcanzan los valores m&aacute;s elevados.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En términos generales, el principal factor detrás de la falta de vivienda a precios asequibles en Palma es la escasez de oferta, especialmente de obra nueva. Durante los últimos diez años, la creación de nuevas viviendas ha sido limitada, lo que ha generado una presión constante sobre los precios</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Vivian Grunblatt </span>
                                        <span>—</span> Propietaria de la agencia inmobiliaria BO Mallorca Real Estate
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Otra de las empresas que se han asentado en la 'peque&ntilde;a Suecia de Palma' es Fastighetsbyr&aring;n, presentada como la mayor red inmobiliaria de Suecia. Desde su oficina en la calle Protectora de Palma comercializa viviendas que alcanzan precios de hasta 17,5 millones de euros. Al frente de esta estructura se sit&uacute;a Mattias Rosenlund, uno de los perfiles clave en la implantaci&oacute;n del negocio inmobiliario escandinavo en Palma. Su actividad no se limita a la intermediaci&oacute;n: forma parte de una red que acompa&ntilde;a todo el proceso de inversi&oacute;n, desde la b&uacute;squeda de propiedades hasta la gesti&oacute;n posterior del activo. Su figura ejemplifica c&oacute;mo el capital extranjero accede de forma directa al mercado residencial local. 
    </p><p class="article-text">
        A esta red se suman otras firmas como Svensk Fastighetsf&ouml;rmedling Real Estate: &ldquo;Hemos tra&iacute;do el modelo inmobiliario sueco a Espa&ntilde;a y le acompa&ntilde;aremos durante todo el proceso hasta que disfrute del sol, el calor y su hogar espa&ntilde;ol&rdquo;, se lee en su web, en la que asoman sugerentes recomendaciones como &ldquo;despi&eacute;rtese con vistas a la sierra y al mar&rdquo;. Tambi&eacute;n SkandiaM&auml;klarna, que abri&oacute; oficina en Palma para captar clientes escandinavos interesados en zonas c&eacute;ntricas con alto potencial de revalorizaci&oacute;n. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d111c54-b8bb-4955-95f6-6d7360f3c210_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d111c54-b8bb-4955-95f6-6d7360f3c210_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d111c54-b8bb-4955-95f6-6d7360f3c210_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d111c54-b8bb-4955-95f6-6d7360f3c210_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d111c54-b8bb-4955-95f6-6d7360f3c210_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d111c54-b8bb-4955-95f6-6d7360f3c210_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3d111c54-b8bb-4955-95f6-6d7360f3c210_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Fachada de la inmobiliaria Svensk Fastighetsförmedling Real Estate, en cuya web puede leerse: &quot;Hemos traído el modelo inmobiliario sueco a España&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Fachada de la inmobiliaria Svensk Fastighetsförmedling Real Estate, en cuya web puede leerse: &quot;Hemos traído el modelo inmobiliario sueco a España&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Otras miradas: entre la cr&iacute;tica y la resignaci&oacute;n</strong></h2><p class="article-text">
        Frente al malestar generalizado, otro vecino, Ra&uacute;l, introduce una mirada distinta sobre lo que est&aacute; ocurriendo en Santa Catalina. Nacido en el barrio y con toda su familia vinculada a sus calles, recuerda un pasado muy diferente al actual: &ldquo;Hace 25 o 30 a&ntilde;os esto era un aut&eacute;ntico desastre. Nadie quer&iacute;a vivir aqu&iacute;. Era un suburbio&rdquo;. Seg&uacute;n su relato, esa degradaci&oacute;n fue precisamente lo que devalu&oacute; el barrio y permiti&oacute; que, a&ntilde;os despu&eacute;s, se convirtiera en un objetivo atractivo para la inversi&oacute;n. A diferencia de otros vecinos, Ra&uacute;l no se&ntilde;ala solo a los compradores extranjeros. &ldquo;El problema no es del que compra, el problema es del que vende&rdquo;, afirma. Y lo explica con crudeza: &ldquo;Te viene un sueco y te paga cuatro veces m&aacute;s de lo que vale... &iquest;y qu&eacute; haces?&rdquo;. En su opini&oacute;n, la subida de precios y la transformaci&oacute;n del barrio responden tambi&eacute;n a la decisi&oacute;n de quienes vendieron sus propiedades cuando el mercado empez&oacute; a dispararse. &ldquo;De todos mis amigos de cuando &eacute;ramos peque&ntilde;os no queda ninguno&rdquo;, reconoce.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El problema no es del que compra, el problema es del que vende. Si te viene un sueco y te paga cuatro veces más de lo que vale... ¿qué haces?</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Raúl</span>
                                        <span>—</span> Vecino de Santa Catalina
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c589f24-3488-4e30-b310-126ace4c7058_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c589f24-3488-4e30-b310-126ace4c7058_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c589f24-3488-4e30-b310-126ace4c7058_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c589f24-3488-4e30-b310-126ace4c7058_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c589f24-3488-4e30-b310-126ace4c7058_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c589f24-3488-4e30-b310-126ace4c7058_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8c589f24-3488-4e30-b310-126ace4c7058_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Raúl, vecino de Santa Catalina: &quot;De todos mis amigos de cuando éramos pequeños no queda ninguno&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Raúl, vecino de Santa Catalina: &quot;De todos mis amigos de cuando éramos pequeños no queda ninguno&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Su propia historia refleja esa contradicci&oacute;n. Ra&uacute;l viv&iacute;a en un piso con alquiler antiguo &ndash;&ldquo;pagaba 117 euros&rdquo;&ndash; cuando la propietaria decidi&oacute; vender el edificio por m&aacute;s de medio mill&oacute;n de euros. Sin embargo, en su caso, logr&oacute; una salida excepcional: un acuerdo de alquiler con opci&oacute;n a compra que le permiti&oacute; adquirir la vivienda y, posteriormente, toda la finca. &ldquo;Ahora es todo muy caro, est&aacute; enfocado a los extranjeros, s&iacute;&rdquo;, admite. Pero insiste en su diagn&oacute;stico: el cambio del barrio no se explica solo por quienes llegan, sino tambi&eacute;n por quienes decidieron marcharse.
    </p><p class="article-text">
        Junto a uno de los bares de siempre, el Isle&ntilde;o, dos argentinos, Francisco y Gustavo, observan la transformaci&oacute;n de Santa Catalina con una mezcla de resignaci&oacute;n y an&aacute;lisis. Francisco lo resume de forma directa: &ldquo;Cada vez hay menos residentes porque los pisos est&aacute;n vac&iacute;os o comprados para uso vacacional&rdquo;. Tras tres d&eacute;cadas en Mallorca, asegura que el cambio ha sido progresivo, pero evidente: &ldquo;Palma ya est&aacute; un poco invadida. Ya no es la Palma que me gustaba&rdquo;. Y en el caso concreto del barrio, lo describe con iron&iacute;a: &ldquo;Santa Catalina es la embajada sueca&rdquo;. La conversaci&oacute;n deriva r&aacute;pidamente hacia los precios. &ldquo;Ya ni la compra puedes hacer, y los caf&eacute;s cuestan tres, cuatro, cinco euros&rdquo;, comenta Gustavo, comparando el coste de la vida actual con el de hace a&ntilde;os. Incluso salir a comer se ha convertido en algo excepcional: &ldquo;El otro d&iacute;a fuimos tres a comer men&uacute; y nos gastamos 90 euros&rdquo;. Para ellos, el problema no es solo la presencia extranjera, sino un cambio de modelo m&aacute;s amplio: &ldquo;Esto ya es todo lujo&rdquo;, se&ntilde;ala uno, describiendo una evoluci&oacute;n que ha llevado a sustituir la cantidad por la exclusividad.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/59e2e319-09d4-48c4-b7f5-4353acdf8b21_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/59e2e319-09d4-48c4-b7f5-4353acdf8b21_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/59e2e319-09d4-48c4-b7f5-4353acdf8b21_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/59e2e319-09d4-48c4-b7f5-4353acdf8b21_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/59e2e319-09d4-48c4-b7f5-4353acdf8b21_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/59e2e319-09d4-48c4-b7f5-4353acdf8b21_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/59e2e319-09d4-48c4-b7f5-4353acdf8b21_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Francisco y Gustavo, sobre la transformación del barrio: &quot;Cada vez hay menos residentes, porque los pisos están vacíos o comprados para uso vacacional&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Francisco y Gustavo, sobre la transformación del barrio: &quot;Cada vez hay menos residentes, porque los pisos están vacíos o comprados para uso vacacional&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Francisco, quien trabaja en el sector tur&iacute;stico, ampl&iacute;a la mirada y sit&uacute;a el fen&oacute;meno en un contexto m&aacute;s amplio. &ldquo;Se est&aacute; llevando todo hacia el lujo, menos gente, pero de m&aacute;s calidad&rdquo;, explica, en referencia a una estrategia que, seg&uacute;n &eacute;l, se est&aacute; replicando en toda Balears. Sin embargo, advierte de sus contradicciones: falta de trabajadores, precariedad en el servicio y dificultades para sostener ese modelo. Aun as&iacute;, ambos coinciden en el diagn&oacute;stico final: &ldquo;Aqu&iacute; ya no hay vuelta atr&aacute;s&rdquo;, una frase que resume la sensaci&oacute;n compartida de que la transformaci&oacute;n del barrio es ya irreversible.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6441080c-34a3-4543-8969-54d91eaf2704_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6441080c-34a3-4543-8969-54d91eaf2704_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6441080c-34a3-4543-8969-54d91eaf2704_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6441080c-34a3-4543-8969-54d91eaf2704_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6441080c-34a3-4543-8969-54d91eaf2704_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6441080c-34a3-4543-8969-54d91eaf2704_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6441080c-34a3-4543-8969-54d91eaf2704_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Francisco, junto a su perrita, Lucía"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Francisco, junto a su perrita, Lucía                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Residentes suecos: &ldquo;Es la mejor zona&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Adem&aacute;s de agencias inmobiliarias, en Santa Catalina tambi&eacute;n se han implantado otros negocios como una panader&iacute;a sueca, Palma Brand, que refleja el cambio del barrio y la llegada de residentes extranjeros. Apenas se habla espa&ntilde;ol en su interior. Mucho menos catal&aacute;n. Dos clientas, Christin y Ebba, conversan en sueco mientras esperan un pedido. Viven en la zona y no dudan en explicar por qu&eacute; este barrio se ha convertido en uno de los m&aacute;s atractivos para sus compatriotas. &ldquo;Es la mejor zona&rdquo;, asegura Christin. Destaca su ubicaci&oacute;n &ndash;&ldquo;est&aacute; cerca del centro, pero sin estar en el centro&rdquo;&ndash; y su estilo de vida: &ldquo;Los restaurantes, el ambiente&hellip; es precioso&rdquo;. Tambi&eacute;n menciona la conexi&oacute;n con el resto de la isla y el mar: &ldquo;Tienes todo lo que necesitas aqu&iacute;, buenas comunicaciones y est&aacute;s cerca de la ciudad y del mar&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Sin embargo, su relato introduce un matiz revelador. Seg&uacute;n percibe, &ldquo;muchos suecos se est&aacute;n yendo de Santa Catalina&rdquo;. El motivo, parad&oacute;jicamente, es el mismo que atrajo a tantos: &ldquo;Hay demasiados suecos&rdquo;. Seg&uacute;n describe Ebba, la concentraci&oacute;n ha llegado a un punto inc&oacute;modo incluso para ellos: &ldquo;No puedes salir a cenar sin tener cuidado con lo que dices, porque todo el mundo te entiende&rdquo;. A su juicio, el barrio ha alcanzado un nivel de saturaci&oacute;n que est&aacute; empujando a parte de esta comunidad a buscar otras zonas.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/64b35ff8-4504-40d4-84ba-4efc31e3123f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/64b35ff8-4504-40d4-84ba-4efc31e3123f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/64b35ff8-4504-40d4-84ba-4efc31e3123f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/64b35ff8-4504-40d4-84ba-4efc31e3123f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/64b35ff8-4504-40d4-84ba-4efc31e3123f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/64b35ff8-4504-40d4-84ba-4efc31e3123f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/64b35ff8-4504-40d4-84ba-4efc31e3123f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Exterior de la panadería sueca Palma Bread"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Exterior de la panadería sueca Palma Bread                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a87a4ac3-6782-48fb-808e-00e2481f2509_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a87a4ac3-6782-48fb-808e-00e2481f2509_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a87a4ac3-6782-48fb-808e-00e2481f2509_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a87a4ac3-6782-48fb-808e-00e2481f2509_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a87a4ac3-6782-48fb-808e-00e2481f2509_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a87a4ac3-6782-48fb-808e-00e2481f2509_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a87a4ac3-6782-48fb-808e-00e2481f2509_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Panadería sueca que un día floreció en Santa Catalina pero acabó echando el cierre "
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Panadería sueca que un día floreció en Santa Catalina pero acabó echando el cierre                             </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Sobre la subida de precios, su explicaci&oacute;n mezcla factores. Por un lado, Christin relativiza el peso de los suecos frente a otros compradores: &ldquo;Los alemanes o los brit&aacute;nicos son muchos m&aacute;s&rdquo;. Pero tambi&eacute;n apunta a la din&aacute;mica del mercado: &ldquo;Los espa&ntilde;oles venden porque reciben mucho dinero&rdquo;. En su opini&oacute;n, si los propietarios locales permanecieran en sus viviendas, el barrio ser&iacute;a m&aacute;s diverso. &ldquo;Podr&iacute;a haber una comunidad con espa&ntilde;oles, suecos, alemanes&hellip;&rdquo;, se&ntilde;ala. Pero concluye con una idea clara: &ldquo;Al final, todo depende del dinero&rdquo;. En la misma calle, un letrero es lo &uacute;nico que queda de Swedish Stuff, otra panader&iacute;a que floreci&oacute; en Santa Catalina, pero acab&oacute; echando el cierre. 
    </p><p class="article-text">
        En Thomas Bakeshop, Michelle atiende a sus clientes entre panes y pasteles, pero tambi&eacute;n entre libros en varios idiomas. Lleva una d&eacute;cada viviendo en el barrio y defiende el car&aacute;cter internacional del lugar. &ldquo;Es mi sue&ntilde;o vivir en una ciudad donde hay gente de todo el mundo&rdquo;, explica. Para ella, esa mezcla es precisamente el atractivo: &ldquo;Aqu&iacute; viene gente de Espa&ntilde;a, de Mallorca, de Am&eacute;rica Latina, de Alemania, de Asia&hellip; todo el mundo es bienvenido&rdquo;. Frente a las cr&iacute;ticas vecinales, Michelle, quien junto a su marido regenta Thomas Bakeshop, relativiza el foco sobre el barrio y se&ntilde;ala: &ldquo;El problema de la vivienda no es solo de aqu&iacute;, es de toda Mallorca&rdquo;. En su caso, asegura no haber tenido dificultades, pero reconoce la complejidad del contexto: &ldquo;Es muy complicado&rdquo;. Su discurso refleja otra de las visiones presentes en Santa Catalina: la de quienes entienden la transformaci&oacute;n como parte de una din&aacute;mica global y no exclusivamente como un conflicto local.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El problema de la vivienda no es solo de Santa Catalina, sino de toda Mallorca</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Michelle</span>
                                        <span>—</span> Propietaria de la panadería Thomas Bakeshop
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/38d2d542-dbe5-419e-9ee3-6ef9f2d3c1c1_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/38d2d542-dbe5-419e-9ee3-6ef9f2d3c1c1_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/38d2d542-dbe5-419e-9ee3-6ef9f2d3c1c1_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/38d2d542-dbe5-419e-9ee3-6ef9f2d3c1c1_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/38d2d542-dbe5-419e-9ee3-6ef9f2d3c1c1_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/38d2d542-dbe5-419e-9ee3-6ef9f2d3c1c1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/38d2d542-dbe5-419e-9ee3-6ef9f2d3c1c1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="En Thomas Bakeshop, Michelle atiende entre panes y pasteles. Lleva una década viviendo en Santa Catalina: &quot;Es mi sueño vivir en una ciudad donde hay gente de todo el mundo&quot;, "
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                En Thomas Bakeshop, Michelle atiende entre panes y pasteles. Lleva una década viviendo en Santa Catalina: &quot;Es mi sueño vivir en una ciudad donde hay gente de todo el mundo&quot;,                             </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La p&eacute;rdida de hist&oacute;ricos negocios</strong></h2><p class="article-text">
        Durante d&eacute;cadas, los negocios pertenecieron a familias locales o alojaron alquileres asequibles, transformados ahora en promociones de alto standing, reduciendo el n&uacute;mero de viviendas y multiplicando su valor. El Bar Progreso, abierto en 1920 en la Pla&ccedil;a Progreso, fue durante casi un siglo uno de los s&iacute;mbolos del Santa Catalina popular. Regentado durante d&eacute;cadas por la misma familia, cerr&oacute; en 2016 tras la jubilaci&oacute;n de sus propietarios, poniendo fin a 96 a&ntilde;os de historia. En su lugar se han sucedido nuevos negocios de restauraci&oacute;n internacional, reflejo del cambio comercial del barrio, donde los antiguos bares de toda la vida han sido sustituidos por locales orientados a un p&uacute;blico global.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d832006f-e18c-4f63-8a54-5155d87d93fd_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d832006f-e18c-4f63-8a54-5155d87d93fd_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d832006f-e18c-4f63-8a54-5155d87d93fd_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d832006f-e18c-4f63-8a54-5155d87d93fd_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d832006f-e18c-4f63-8a54-5155d87d93fd_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d832006f-e18c-4f63-8a54-5155d87d93fd_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d832006f-e18c-4f63-8a54-5155d87d93fd_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Columna sobre el bar Progreso en la revista &#039;París-Baleares&#039;, editada desde París por la asociación &#039;Les Cadets de Majorque&#039; entre los años 1954 y 1998"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Columna sobre el bar Progreso en la revista &#039;París-Baleares&#039;, editada desde París por la asociación &#039;Les Cadets de Majorque&#039; entre los años 1954 y 1998                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El impacto de la red inmobiliaria en Santa Catalina ha adoptado formas que van desde lo sutil hasta lo conflictivo. En 2024, vecinos denunciaron nuevas estrategias de captaci&oacute;n: inmobiliarias que dejaban publicidad en los buzones ofreciendo tasaciones gratuitas acompa&ntilde;adas de bollos de canela, una imagen que ilustra c&oacute;mo el desembarco de capital extranjero se filtra incluso en los gestos m&aacute;s cotidianos. Las actuaciones pueden alcanzar formas m&aacute;s agresivas, como el acoso o <em>mobbing</em> inmobiliario: actuaciones destinadas a forzar la salida de un residente mediante presi&oacute;n, hostigamiento o deterioro de sus condiciones de vida. El C&oacute;digo Penal, en su art&iacute;culo 172, las reconoce como delito cuando se dirigen a &ldquo;impedir a otro con violencia o intimidaci&oacute;n hacer lo que la ley no proh&iacute;be o compelerle a realizar lo que no quiere&rdquo;, mientras que la Ley estatal por el Derecho a la Vivienda lo identifica como una vulneraci&oacute;n del derecho a la vivienda.
    </p><p class="article-text">
        Diversos estudios acad&eacute;micos coinciden en se&ntilde;alar Santa Catalina como uno de los casos m&aacute;s claros de gentrificaci&oacute;n en Palma. Investigaciones de la Universitat de Barcelona, la Universitat Aut&ograve;noma de Barcelona (UAB) y el colectivo Palma XXI documentan c&oacute;mo la llegada de inversi&oacute;n extranjera y los procesos de rehabilitaci&oacute;n urbana han ido acompa&ntilde;ados de un aumento sostenido del precio de la vivienda y del desplazamiento de la poblaci&oacute;n residente. En su 'Informe sobre la gentrificaci&oacute; al barri de Santa Catalina', desde el Observatori de Gentrificaci&oacute; de Palma XXI describen con claridad el proceso que ha vivido la zona en la &uacute;ltima d&eacute;cada, marcada por una intensa presi&oacute;n inmobiliaria y una transformaci&oacute;n social acelerada. 
    </p><p class="article-text">
        El documento habla de una &ldquo;revalorizaci&oacute;n del barrio asociada a la llegada de nuevos residentes con mayor poder adquisitivo, una din&aacute;mica que ha convertido uno de los antiguos barrios populares de Palma en un espacio cada vez m&aacute;s inaccesible para sus propios vecinos. El cambio no es solo una cuesti&oacute;n de precios, sino de qui&eacute;n puede quedarse. El informe advierte de un proceso de sustituci&oacute;n progresiva: &rdquo;La poblaci&oacute;n residente tradicional es sustituida por nuevos perfiles con mayor capacidad adquisitiva&ldquo;. Un fen&oacute;meno que ya no es puntual, sino estructural. Comprar es cada vez m&aacute;s dif&iacute;cil, pero quedarse de alquiler tampoco es una opci&oacute;n realista para muchos. El resultado es un desplazamiento silencioso: vecinos que se marchan sin titulares, sin desahucios visibles, pero empujados por un mercado que ya no pueden asumir. 
    </p><p class="article-text">
        Por su parte, un estudio del investigador Ismael Yrigoy Cadena, incluido en el libro <em>El mundo visto de las ciudades</em>, analiza la transformaci&oacute;n de Santa Catalina como resultado de la interacci&oacute;n entre peatonalizaci&oacute;n e inversi&oacute;n extranjera, vincul&aacute;ndola con procesos de desplazamiento poblacional.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros, Francisco Ubilla]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/santa-catalina-barrio-transformado-pequena-suecia-expulsa-vecinos-vuelto-infernal_1_13098642.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 29 Mar 2026 20:10:11 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/a87a4ac3-6782-48fb-808e-00e2481f2509_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="2840158" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/a87a4ac3-6782-48fb-808e-00e2481f2509_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2840158" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Santa Catalina, el barrio transformado en 'la pequeña Suecia' que expulsa a sus vecinos: "Esto se ha vuelto infernal"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/a87a4ac3-6782-48fb-808e-00e2481f2509_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Vivienda,Especulación inmobiliaria,Compraventa,Gentrificación,Mercado inmobiliario,Alquiler,Ciudades,Turismo,Suecia,Islas Baleares,Mallorca,Palma,Inmobiliarias]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El bar millor ubicat de Mallorca: 3 euros per un cafè i dos anys sense pagar el lloguer públic]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/bar-millor-ubicat-mallorca-3-euros-per-cafe-i-anys-sense-pagar-lloguer-public_1_13099005.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/051721e9-88cb-47a9-848c-80c048fd00a1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El bar millor ubicat de Mallorca: 3 euros per un cafè i dos anys sense pagar el lloguer públic"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La concessió del negoci, situat enfront de la Catedral, va acabar el març de 2023, quan l'empresa va deixar d'abonar les mensualitats a l'Ajuntament de Palma. El desembre de 2025, el Consistori va concedir una nova pròrroga als hostalers i els va reclamar 150.000 euros que ara estan pagant</p><p class="subtitle">Els preus dels bars de Mallorca espanten els turistes: “Ara demanen un suc i s'ho prenen entre cinc”</p></div><p class="article-text">
        S&oacute;n sis persones de mitjana edat en la taula, tres parelles. Xarrupen quatre batuts i es mengen amb cullera uns gelats en copa de cristall. Ja fa calor sota el sol de mar&ccedil;. La conversa &ndash;en itali&agrave;&ndash; &eacute;s relaxada. El grup est&agrave; passant uns dies de vacacions a Mallorca. Han visitat Alc&uacute;dia, el Magaluf desert abans de la marabunta, les platges del sud de l'illa. Ara, gaudeixen del berenar alhora que miren cap a la meravella arquitect&ograve;nica que tenen davant. Al&ccedil;ada sobre una llacuna artificial i un retall de muralla emergeix &ndash;imponent&ndash; la Catedral de Santa Maria. Les formes del temple han de resultar-los familiars al grup. S&oacute;n de Mil&agrave;: la Seu podria passar per una miniatura mediterr&agrave;nia del seu Duomo, una de les esgl&eacute;sies g&ograve;tiques m&eacute;s grans i espectaculars del m&oacute;n. En algun moment de la xerrada, els sis agarren els seus m&ograve;bils, disparen una foto, proposen un autoretrat col&middot;lectiu. Sense aixecar-se de la cadira, tan ben situats estan en aquella terrassa. Per&ograve; l'harmonia es romp en un moment donat.
    </p><p class="article-text">
        En off, podria pensar-se que els tres homes i les tres dones discuteixen de pol&iacute;tica &ndash;acaba de morir l'ultradret&agrave; Umberto Bossi&ndash;, de m&uacute;sica &ndash;acaba de morir el cantant Gino Paoli&ndash; o de futbol &ndash;Inter i Milan es disputen el t&iacute;tol de la S&egrave;rie A&ndash;, per&ograve; no. Estan escandalitzats pel compte que acaben de deixar damunt de la taula. Treuen bitllets de les carteres, tracten de repartir el clau de manera equitativa. &ldquo;Han estat 75 euros. No s&eacute; on anirem a parar&hellip;&rdquo;, exclamar&agrave; despr&eacute;s una d'elles. Es diu Titi Montavano: va treballar durant d&egrave;cades per a un turoperador llombard &ndash;I Viaggi del Ventaglio&ndash; al qual va arrossegar la fallida de Lehman Brothers i, per aix&ograve;, coneix molt b&eacute; tant les Can&agrave;ries com les Illes Balears: &ldquo;Sempre he admirat, i molt, als espanyols, especialment als illencs, perqu&egrave; crec que aqu&iacute; &eacute;s on s'inicia el turisme de masses&hellip; ent&egrave;s com s'entenia abans: apte per a la classe mitjana. Crec que aquest tipus d'ind&uacute;stria va permetre que aquest pa&iacute;s es desenvolup&agrave;s. Per a naltros va ser un mirall. Per&ograve; els preus d'aquest bar, o els que et trobes en molts llocs del centre de Palma, no s&eacute;, espanten a qualsevol. A It&agrave;lia no els veus ni a la <em>riviera </em>de l'Em&iacute;lia-Romanya, i m&eacute;s tur&iacute;stic que R&iacute;mini&hellip;&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        El que Titi Montavano &ndash;i Elena Coppola i Caterina Aieta, les dos amigues amb les quals es treu una &uacute;ltima selfie amb els companys allunyant-se cap al Passeig donis Born&ndash; no sap &eacute;s que el bar en el qual han pagat m&eacute;s de deu euros per un refrigeri ha estat m&eacute;s de dos anys i mig sense pagar el lloguer. L'amo &ndash;que no va reclamar el deute&ndash; era l'Ajuntament de Palma.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bda514f0-9e28-4bc6-a332-a6733a8f851c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bda514f0-9e28-4bc6-a332-a6733a8f851c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bda514f0-9e28-4bc6-a332-a6733a8f851c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bda514f0-9e28-4bc6-a332-a6733a8f851c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bda514f0-9e28-4bc6-a332-a6733a8f851c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bda514f0-9e28-4bc6-a332-a6733a8f851c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/bda514f0-9e28-4bc6-a332-a6733a8f851c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La terrassa, amb unes privilegiades vistes a la Seu mallorquina, és un lloc freqüentat per turistes"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La terrassa, amb unes privilegiades vistes a la Seu mallorquina, és un lloc freqüentat per turistes                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Un informe jur&iacute;dic que estira les orelles als pol&iacute;tics</strong></h2><p class="article-text">
        Un informe jur&iacute;dic del mateix Consistori va tra&ccedil;ar el desembre passat una cronologia per a explicar com JA Riutort SL ha explotat un dels bars m&eacute;s ben situats d'una de les ciutats m&eacute;s tur&iacute;stiques d'Espanya gaudint del privilegi de ser un inquil&iacute; sense renda. La concessi&oacute; que gaudia l'empresa hauria d'haver acabat el 27 de mar&ccedil; de 2023. Deu dies abans que acab&agrave;s el contracte p&uacute;blic, no obstant aix&ograve;, la Junta de Govern Local va concedir als hostalers una pr&ograve;rroga per set mesos i mig. Data de caducitat: 12 de novembre. Fou una mesura de gr&agrave;cia. Segons especifiquen els juristes municipals, la concessi&oacute; no podia allargar-se. En principi, sota cap terme. Tret que la Regidoria d&rsquo;Hisenda, Funci&oacute; P&uacute;blica i Govern Interior no tengu&eacute;s enllestida la convocat&ograve;ria d'un concurs p&uacute;blic per a licitar de nou el servei. En aquest cas, per a no deixar als ciutadans sense la possibilitat d'asseure's en una terrassa a prendre un refrigeri davant de la Catedral o d'utilitzar els banys annexos &ndash;oberts a qualsevol passejant i, segons l'informe jur&iacute;dic, mantenguts per la contracta&ndash;, s&iacute; que podia considerar-se la pr&ograve;rroga com una soluci&oacute; excepcional.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Qu&egrave; va oc&oacute;rrer despr&eacute;s? Mentre se signava l&rsquo;allargament del contracte, els partits pol&iacute;tics posaven les seues maquin&agrave;ries electorals en marxa. El 28 de maig de 2023, els palmesans van anar a votar i es va produir una sacsejada en el sal&oacute; de plens. D'un govern format per PSIB, M&eacute;s per Mallorca i Podem es va passar a una majoria simple del PP, amb suport extern de Vox. Durant un any i mig, el departament que dirigeix la regidora Mar&iacute;a de les Mercedes Celeste Palmero ha tengut a la seua m&agrave; la possibilitat de desnonar a JA Riutort SL del bar municipal. No ho ha fet. Aix&iacute; s'infereix en l'informe jur&iacute;dic. Tampoc consta que l'Ajuntament de Palma hagi elaborat els plecs de condicions per a treure a concurs un servei d'hostaleria que es va licitar per &uacute;ltima vegada el 31 d'octubre de 2002.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Aquell va ser el proc&eacute;s que va guanyar &ndash;en la primavera de 2003&ndash; JA Riutort SL. Com indica el seu web, aquesta empresa gestiona altres negocis hostalers situats en espais p&uacute;blics. Un exemple &eacute;s la cafeteria-restaurant del far que corona el Cap de Formentor. Un paisatge salvatge i espectacular que suposa un dels grans reclams tur&iacute;stics de l'illa. Com una terrassa de m&eacute;s de deu taules amb vista a la Catedral de Mallorca. Per la privilegiada ubicaci&oacute; del bar municipal, JA Riutort SL ha desemborsat un mili&oacute; d'euros al llarg de dos d&egrave;cades. Al voltant de 4.000 euros mensuals.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La terrassa disposa de més de deu taules amb vista a la Catedral de Mallorca. Per la privilegiada ubicació del bar municipal, l&#039;empresa ha desemborsat un milió d&#039;euros al llarg de dos dècades. Al voltant de 4.000 euros mensuals</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/482576a5-371a-461e-92d8-fbfadf690d76_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/482576a5-371a-461e-92d8-fbfadf690d76_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/482576a5-371a-461e-92d8-fbfadf690d76_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/482576a5-371a-461e-92d8-fbfadf690d76_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/482576a5-371a-461e-92d8-fbfadf690d76_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/482576a5-371a-461e-92d8-fbfadf690d76_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/482576a5-371a-461e-92d8-fbfadf690d76_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un grup de viatgers de l&#039;Imserso entra en els banys públics que manté l&#039;empresa que gestiona el bar municipal."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un grup de viatgers de l&#039;Imserso entra en els banys públics que manté l&#039;empresa que gestiona el bar municipal.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El lloguer &ndash;aix&iacute; ho reconeix l'informe jur&iacute;dic&ndash; va deixar de pagar-se a l'abril de 2023, just quan es va concedir la pr&ograve;rroga. Llavors &ndash;diu el document&ndash; es produeix una esp&egrave;cie de buit que dura m&eacute;s de dos anys i mig. I, entremig, els juristes de la instituci&oacute; assenyalen l'&ldquo;enriquiment injust (...) i benefici patrimonial del cessionari&rdquo;. &Eacute;s a dir, dels amos d'una societat limitada davant la qual l'Ajuntament de Palma no va fer valdre els seus drets com a propietari fins al 22 de desembre de 2025.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Com s&rsquo;ho va fer Cort? Mentre es celebrava l'&uacute;ltim Sorteig de Nadal, la Junta de Govern Local va idear una f&oacute;rmula per a resoldre l&rsquo;embolic. L'acord es va basar en dos punts principals. El primer, atorgar un altre termini extra a l'empresa hostalera fins al 12 de novembre que permet&eacute;s al Consistori disposar de marge per a fer el concurs p&uacute;blic &ndash;que hauria d'haver-se convocat en 2023, quan es va esgotar la concessi&oacute;. El segon, reclamar a JA Riutort SL el pagament de 150.000 euros. Les mensualitats que haur&agrave; d'abonar durant 2026&hellip; i les que no va pagar a partir del 12 de novembre de 2023, quan va acabar la pr&ograve;rroga original i els cambrers del bar municipal van continuar servint caf&egrave;s (2,90 euros el sol), panets (m&eacute;s de 10 euros el m&eacute;s barat) o pizzes (a 19 euros la unitat).
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Un informe jurídic de l&#039;Ajuntament de Palma reconeix que la institució va deixar de cobrar el lloguer a l&#039;abril de 2023, quan es va concedir una pròrroga, i el Consistori no va reclamar els seus drets com a propietari fins a desembre de 2025. La companyia haurà d&#039;abonar 150.000 euros en 2026</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Aquesta pol&iacute;tica empresarial de preus per a guiris va generar un &ldquo;robust&rdquo; benefici. Aquest va ser l'adjectiu que utilitz&agrave; a l'octubre de 2022 l'auditoria que va elaborar el consultor Vicen&ccedil; Ribas Fuster per enc&agrave;rrec municipal i que apareix citada en l'informe jur&iacute;dic. Un document on els juristes de la casa estiren de les orelles a l'Ajuntament de Palma &ndash;&ldquo;No va instar la recuperaci&oacute; del domini p&uacute;blic i va permetre la continu&iuml;tat d'una activitat sobre el mateix sense cap base jur&iacute;dica&rdquo;&ndash; alhora que reconeixen que JA Riutort SL va complir amb els seus deures de neteja, vigil&agrave;ncia i manteniment de les instal&middot;lacions.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;&Eacute;s cert que la concessi&oacute; est&agrave; caducada i, en tot cas, es treballa per a tornar a licitar. Ara s&iacute; que s'est&agrave; pagant el que estableix el c&agrave;non&rdquo;, han explicat fonts consistorials a <a href="http://eldiario.es/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">eldiario.es</a>, per&ograve; sense donar detalls concrets ni oferir la possibilitat de plantejar dubtes espec&iacute;fics a la regidora Celeste Palmero. Una portaveu de JA Riutort SL, per la seua banda, ha at&egrave;s per tel&egrave;fon a aquest peri&ograve;dic per a recalcar que l'empresa no donar&agrave; el seu punt de vista sobre unes informacions que consideren &ldquo;falses&rdquo;.<a href="https://www.ultimahora.es/noticias/palma/2026/03/22/2593741/ajuntament-palma-consiente-dos-anos-cobrar-euro-bar-municipal-frente-catedral.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> La primera publicaci&oacute; al respecte va ser avan&ccedil;ada pel peri&ograve;dic local &Uacute;ltima Hora</a>.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El batibull de la </strong><em><strong>tourist trap</strong></em></h2><p class="article-text">
        El bar duu en el nom el llinatge que bateja la que potser &eacute;s la cervesa negra m&eacute;s famosa del planeta: Guinness, tot un s&iacute;mbol nacional d'Irlanda. En el decorat del negoci no hi ha, en canvi, res que transport al client a un pub de Belfast, Galway o Cork en plena ressaca de Sant Patrici. Ni taules i tamborets de fusta fosca, ni rastre de verd maragda, ni violins i guitarres ac&uacute;stiques: a la tarda, de fet, sona electr&ograve;nica pel fil musical. La carta tampoc &eacute;s massa irlandesa. Ni mallorquina. Resulta ser un batibull de begudes i menjars &ndash;inclosa la paella&ndash; que solen apar&egrave;ixer en els restaurants i cafeteries que es van ensenyorir en diferents moments dels cabdells de les ciutats m&eacute;s tur&iacute;stiques d'Espanya. Negocis cl&ograve;nics que podrien estar a Barcelona o M&agrave;laga; en certa manera, tamb&eacute; a Madrid o Sevilla. Malgrat la disson&agrave;ncia entre marca i oferta, preu i qualitat, a la cantina llogada &ndash;sense lloguer&ndash; per l'Ajuntament de Palma no sembla faltar-li la clientela. Les vistes s&oacute;n irresistibles. A dos quarts de deu del mat&iacute;, un ter&ccedil; de la terrassa ja est&agrave; plena. Per davant, desfilen alguns j&oacute;vens xuclant mat i dos excursions guiades. S&oacute;n desenes de persones, majoria de matrimonis jubilats.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c6956281-1ffb-4ad5-9717-8ba0301a4fa1_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c6956281-1ffb-4ad5-9717-8ba0301a4fa1_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c6956281-1ffb-4ad5-9717-8ba0301a4fa1_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c6956281-1ffb-4ad5-9717-8ba0301a4fa1_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c6956281-1ffb-4ad5-9717-8ba0301a4fa1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c6956281-1ffb-4ad5-9717-8ba0301a4fa1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c6956281-1ffb-4ad5-9717-8ba0301a4fa1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El cafè sol frega els tres euros en aquest negoci que va deixar de pagar el lloguer al Ajuntament de Palma en la primavera de 2023, quan va caducar la concessió"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El cafè sol frega els tres euros en aquest negoci que va deixar de pagar el lloguer al Ajuntament de Palma en la primavera de 2023, quan va caducar la concessió                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Els pen&uacute;ltims turistes de la temporada de l'Imserso escolten la hist&ograve;ria resumida de la Seu (&ldquo;Es va comen&ccedil;ar a construir en el segle XIII, sobre una mesquita, a l'esquerra veuen l'Almudaina i a la dreta, el Palau Episcopal&hellip;&rdquo;) que els conten els guies. Esperen impacients per a treure's una selfie (&ldquo;Esperin-se, que els deixarem una estoneta perqu&egrave; facin fotos&rdquo;). S&oacute;n obedients davant el consell de fer &uacute;s dels banys p&uacute;blics (&ldquo;Aprofitin, que s&oacute;n gratis i grans; en la pr&ograve;xima parada hi haur&agrave; molta cua&rdquo;). Els grups estan formats per gent d'aqu&iacute; i d'all&agrave;. Entre ells parlen en catal&agrave; amb accent valenci&agrave; o en castell&agrave; amb accent gadit&agrave;. Una madrilenya s&rsquo;atraca a unes navarreses quan les sent dir que s&oacute;n d&rsquo;Aoiz: &ldquo;Al vostre poble va estar destinat el meu marit fa molts anys&rdquo;. &ldquo;De Gu&agrave;rdia Civil, m'imag&iacute;n&rdquo;. &ldquo;S&iacute;, brandant el sabre&hellip;&rdquo;. Cara de p&ograve;quer.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9a9c71d5-da3a-4082-9048-cb116e3127c0_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9a9c71d5-da3a-4082-9048-cb116e3127c0_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9a9c71d5-da3a-4082-9048-cb116e3127c0_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9a9c71d5-da3a-4082-9048-cb116e3127c0_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9a9c71d5-da3a-4082-9048-cb116e3127c0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9a9c71d5-da3a-4082-9048-cb116e3127c0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9a9c71d5-da3a-4082-9048-cb116e3127c0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Dorothee i Sophia, mare i filla: dos visitants alemanyes que no volen &quot;caure en la ’tourist trap’ del bar enfront de la Catedral”"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Dorothee i Sophia, mare i filla: dos visitants alemanyes que no volen &quot;caure en la ’tourist trap’ del bar enfront de la Catedral”                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ndash;Qu&egrave; vos pareixen els preus de Palma?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Ui, encara no ens ha donat temps a fer despesa &ndash;respon la Carmen, una de les navarreses&ndash;. Vam aterrar ahir vespre, gaireb&eacute; a la una de la matinada. Encara no hem esmorzat.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Vos quedareu en aquest bar a prendre alguna cosa?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;No. Sembla una mica car, no?
    </p><p class="article-text">
        Dorothee i Sophia, mare i filla a la vintena, de Hannover, l'ant&iacute;tesi de la caricatura d'una certa mena de turista alemany que passa les seues vacances a Mallorca. I no per una q&uuml;esti&oacute; de fidelitat: &ldquo;&Eacute;s la quarta vegada que vam venir. La primera, Sophia tenia dotze anys.<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/ballermann-abismo-cerveza-balconing-camisetas-nazis-mallorca-he-salido-no-conozco-isla_1_12519906.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> Aix&ograve; s&iacute;, no ens veur&agrave;s mai pel Ballermann</a>: no ens agrada res de res&rdquo;, diu la mare. I diu la filla: &ldquo;Som m&eacute;s de passejar pel centre de Palma i fer plans culturals. Prendre alguna cosa davant de la Catedral i fer-nos unes fotos ens encanta&hellip; per&ograve; ens quedem en els bancs, com la gent d'aqu&iacute;. Sabem b&eacute; que aquest bar &eacute;s una <em>tourist trap</em>, un parany per a turistes&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Pablo Sierra del Sol, Francisco Ubilla]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/bar-millor-ubicat-mallorca-3-euros-per-cafe-i-anys-sense-pagar-lloguer-public_1_13099005.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 26 Mar 2026 08:09:36 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/051721e9-88cb-47a9-848c-80c048fd00a1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="334013" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/051721e9-88cb-47a9-848c-80c048fd00a1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="334013" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El bar millor ubicat de Mallorca: 3 euros per un cafè i dos anys sense pagar el lloguer públic]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/051721e9-88cb-47a9-848c-80c048fd00a1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Alquiler,Comercio,Turismo,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
  </channel>
</rss>
