<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - Ibiza]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/temas/ibiza/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - Ibiza]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/tag/1013170/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Pisos per 13.500 euros al mes "només per a empreses": la nova fórmula del negoci immobiliari a Balears]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/edificis-sencers-per-13-500-euros-mes-nomes-per-empreses-nova-formula-negoci-immobiliari-balears_1_13285904.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/af08e670-1e28-460e-a08c-59cf5f9e601f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Pisos per 13.500 euros al mes &quot;només per a empreses&quot;: la nova fórmula del negoci immobiliari a Balears"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Mentre els lloguers de les illes se situen entre els més cars del país, una part creixent del mercat immobiliari ja no es dirigeix a famílies ni residents habituals, sinó a companyies que necessiten allotjar temporalment treballadors desplaçats, directius o professionals internacionals</p><p class="subtitle">Horaris de 'check-out', dues rentadores a la setmana i sense “parelles ni amigues” a casa: l'odissea de llogar un pis a Palma
</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;Aquest edifici residencial totalment reformat ofereix una oportunitat &uacute;nica destinada exclusivament a l'ocupaci&oacute; corporativa. Aix&iacute; s'anuncia un immoble a Palma dirigit a &rdquo;satisfer les necessitats empresarials modernes&ldquo;. El preu d'un dels seus pisos: 13.500 euros al mes. Mentre <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/precio-alquiler-bate-records-balears-absorbe-64-sueldo-segundo-caro-espana_1_13265570.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">els lloguers de Balears se situen entre els m&eacute;s cars del pa&iacute;s</a> i centenars de persones subsisteixen dins <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/infierno-trasteros-policia-alquila-ilegalmente-personas-vulnerables-no-quiero-acabar-calle_1_12470630.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">infravivendes</a>,&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/precios-vivienda-hacinan-decenas-familias-caravanas-palma-animales_1_11674442.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">caravanes</a>,&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/vivir-tienda-campana-trabajo-diez-horas-dia-ibiza-volvere-cadiz-isla-no-funciona_1_13240365.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">tendes de campanya</a> i edificis abandonats, una part creixent del mercat immobiliari ja no s'adre&ccedil;a a fam&iacute;lies ni a residents habituals, sin&oacute; a empreses que necessiten allotjar temporalment treballadors despla&ccedil;ats, directius o professionals internacionals. L'oferta forma part d'una tend&egrave;ncia cada vegada m&eacute;s visible en el mercat immobiliari: la transformaci&oacute; d'habitatges residencials en productes espec&iacute;ficament dissenyats per a la mobilitat laboral i empresarial.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Ideal per a empreses que cerquen allotjament de primera qualitat, llest per utilitzar, per als seus equips i executius&rdquo;, resa el mateix anunci. Es tracta d'un habitatge incl&ograve;s a un edifici situat a la zona del carrer Arag&oacute;. Els seus habitatges, assenyala la publicaci&oacute;, &ldquo;compten amb espais exteriors privats, que inclouen terrasses i un sol&agrave;rium a l'&agrave;tic de fins a 30 metres quadrats&rdquo;. El comercialitza una de les principals plataformes immobili&agrave;ries especialitzades en habitatge de luxe i comprador internacional d'Espanya.
    </p><p class="article-text">
        Paral&middot;lelament, milers de residents competeixen per una oferta cada vegada m&eacute;s escassa en un dels mercats immobiliaris m&eacute;s tensionats de l'Estat. D'acord amb el darrer informe d'Idealista, el preu mitj&agrave; del lloguer va arribar al maig als 20,1 euros per metre quadrat a les Balears, un 2,2% m&eacute;s que un any abans, situant l'arxip&egrave;lag com la segona comunitat aut&ograve;noma amb les rendes m&eacute;s elevades d'Espanya, nom&eacute;s per darrere de Madrid. A Palma, on, segons el mateix portal, per cada pis que s'anuncia s'hi interessen 69 fam&iacute;lies, el preu s'ha disparat fins als 19,2 euros per metre quadrat despr&eacute;s d'encarir-se un 8,2% en nom&eacute;s dotze mesos, situant la capital balear com la tercera m&eacute;s cara del pa&iacute;s per llogar un habitatge.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">&#039;Ideal per a empreses que busquen allotjament de primera qualitat, llest per a utilitzar, per als seus equips i executius&#039;, resa un anunci. Es tracta d&#039;un edifici de Palma en el qual es comercialitzen set habitatges per 13.500 euros exclusivament per a empreses</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c3367b82-34a2-4ae6-9f01-610aa5993a3f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c3367b82-34a2-4ae6-9f01-610aa5993a3f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c3367b82-34a2-4ae6-9f01-610aa5993a3f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c3367b82-34a2-4ae6-9f01-610aa5993a3f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c3367b82-34a2-4ae6-9f01-610aa5993a3f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c3367b82-34a2-4ae6-9f01-610aa5993a3f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c3367b82-34a2-4ae6-9f01-610aa5993a3f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Anuncis d&#039;habitatges en una immobiliària a les Balears"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Anuncis d&#039;habitatges en una immobiliària a les Balears                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>L'habitatge convertit en infraestructura laboral</strong></h2><p class="article-text">
        El contrast il&middot;lustra la profunda transformaci&oacute; que travessa el mercat residencial balear. Mentre una part creixent de la poblaci&oacute; resident <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/vivir-tienda-campana-trabajo-diez-horas-dia-ibiza-volvere-cadiz-isla-no-funciona_1_13240365.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">queda expulsada de l'acc&eacute;s a l'habitatge</a>, immobili&agrave;ries especialitzades en luxe i comprador internacional comercialitzen edificis sencers per a empreses, executius i treballadors despla&ccedil;ats. La coexist&egrave;ncia entre un mercat orientat al capital internacional i uns lloguers que baten r&egrave;cord rere r&egrave;cord ha convertit les illes en un dels exemples m&eacute;s extrems de la bretxa entre l'habitatge com a actiu d'inversi&oacute; i l'habitatge com a dret residencial.
    </p><p class="article-text">
        Altres anuncis exemplifiquen clarament aquesta tend&egrave;ncia. Una altra empresa comercialitza per 2.574 euros mensuals un &agrave;tic de dos dormitoris i dos banys a Palma sota una condici&oacute; destacada en maj&uacute;scules: &ldquo;LLOGUER EXCLUSIU PER A EMPRESES&rdquo;. L'habitatge, completament moblat i equipat, disposa d'una terrassa privada de 25 metres quadrats, climatitzaci&oacute; per aerot&egrave;rmia i forma part d'una finca rehabilitada &iacute;ntegrament fa tot just tres anys. L'anunci s'adre&ccedil;a expressament a companyies que necessitin allotjar empleats o directius despla&ccedil;ats i culmina amb un reclam revelador: &ldquo;La teva nova llar a Palma&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Mentre una part creixent de la població resident queda expulsada de l&#039;accés a l&#039;habitatge i es veu abocada a subsistir dins infrahabitatges, caravanes, tendes de campanya i edificis abandonats, immobiliàries especialitzades en luxe i comprador internacional comercialitzen edificis sencers per a empreses, executius i treballadors desplaçats</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El fenomen no es limita a la capital balear. A Eivissa, un anunci a Platja d'en Bossa ofereix un apartament d'obra nova per 5.000 euros mensuals, especificant a la primera l&iacute;nia que es tracta d'un &ldquo;lloguer de temporada&rdquo; i que &eacute;s &ldquo;nom&eacute;s per a empreses&rdquo;. L'habitatge, que compta amb 62 metres quadrats, una terrassa de 30 metres i dues habitacions dobles, a m&eacute;s d'acc&eacute;s a piscina, gimn&agrave;s i sala gourmet, forma part de la luxosa urbanitzaci&oacute; Aguamarina, desenvolupada per la <a href="https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/valencia/clamor-barrio-valenciano-patraix-construccion-24-apartamentos-turisticos-bajos-edificio_1_11742463.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">promotora Via C&eacute;lere</a>, un dels principals actors del negoci promotor espanyol.
    </p><p class="article-text">
        La mercantil est&agrave; controlada, al seu torn, pel fons nord-americ&agrave; V&auml;rde Partners, fons internacional especialitzat en inversi&oacute; immobili&agrave;ria i actius financers. <em>elDiario.es</em> s'ha posat en contacte amb V&iacute;a C&eacute;lere per con&egrave;ixer la seva valoraci&oacute; sobre l'impacte d'aquestes f&oacute;rmules en l'acc&eacute;s a l'habitatge de la poblaci&oacute; resident, per&ograve; no ha obtingut resposta fins a la publicaci&oacute; d'aquest reportatge.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/11d9600d-2c9b-4803-baaa-3037a928df5e_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/11d9600d-2c9b-4803-baaa-3037a928df5e_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/11d9600d-2c9b-4803-baaa-3037a928df5e_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/11d9600d-2c9b-4803-baaa-3037a928df5e_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/11d9600d-2c9b-4803-baaa-3037a928df5e_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/11d9600d-2c9b-4803-baaa-3037a928df5e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/11d9600d-2c9b-4803-baaa-3037a928df5e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Manifestació duta a terme el maig de 2025 a Eivissa pels preus de l&#039;habitatge"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Manifestació duta a terme el maig de 2025 a Eivissa pels preus de l&#039;habitatge                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Mentrestant, a Santa Eul&agrave;ria des Riu, un dels municipis de les Balears amb el lloguer m&eacute;s car -1.107 euros mensuals de mitjana, segons dades recents del Col&middot;legi Oficial d'Agents de la Propietat Immobili&agrave;ria de les Balears (COAPI)-, un altre anunci ofereix un habitatge per 2.100 euros orientat expressament al mercat corporatiu i temporal. La propietat, comercialitzada per un perfil particular, es presenta com una soluci&oacute; per a estades professionals i perfils d'alt poder adquisitiu en l&iacute;nia amb una tend&egrave;ncia cada vegada m&eacute;s visible a les Piti&uuml;ses: habitatges que deixen d'adre&ccedil;ar-se a residents permanents per orientar-se a clients temporals, empreses i professionals despla&ccedil;ats.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un client &ldquo;m&eacute;s rendible&rdquo; que el resident</strong></h2><p class="article-text">
        No es tracta de casos a&iuml;llats. Paral&middot;lelament ha sorgit tota una ind&uacute;stria especialitzada en l'anomenat <em>corporate housing</em> o allotjament corporatiu que explica com, per a molts propietaris, resulta m&eacute;s atractiu llogar a una empresa que a una fam&iacute;lia: el pagador deixa de ser un particular per convertir-se en una societat considerada solvent, els contractes solen ser temporals, la rotaci&oacute; &eacute;s m&eacute;s gran i els preus poden situar-se molt per damunt dels que podria suportar bona part de la poblaci&oacute; local. Les mateixes plataformes de lloguer corporatiu destaquen com a avantatges la reducci&oacute; del risc d'impagament, la flexibilitat contractual i la simplificaci&oacute; de la gesti&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Tot i que no existeixen estad&iacute;stiques oficials espec&iacute;fiques sobre el pes del lloguer corporatiu a les Balears, diversos indicadors apunten a una creixent empresarialitzaci&oacute; de l'habitatge. Una enquesta de la Petita i Mitjana Empresa d'Eivissa i Formentera (PIMEEF) revela que el 60% de les petites i mitjanes empreses de Formentera ofereix allotjament als seus treballadors i que, entre les mercantils que lloguen habitatge per als seus empleats, la meitat destina entre 2.000 i 4.000 euros mensuals a aquest concepte i un 11% supera els 8.000 euros al mes. El 2024, la mateixa patronal denunciava que l'encariment de l'habitatge est&agrave; arribant a Eivissa &ldquo;a nivells que freguen el delictiu&rdquo;. &ldquo;Parlem d'economia submergida i d'especulaci&oacute;. Ja no &eacute;s nom&eacute;s una q&uuml;esti&oacute; d'oferta i demanda. Sembla que tant &eacute;s demanar 2.000 euros com 3.000, perqu&egrave; despr&eacute;s no es tributa per aix&ograve;&rdquo;, afirmava.
    </p><p class="article-text">
        Mentrestant, els sindicats alerten que la manca d'habitatge s'ha convertit en un dels principals obstacles per contractar personal: UGT ha arribat a proposar destinar l'<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/780-millones-recaudados-turistas-proyectos-vivienda-medio-ambiente-funciona-ecotasa-balear_1_11564229.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">impost de turisme sostenible</a>, un gravamen destinat a les pernoctacions hoteleres, a comprar o llogar establiments per allotjar els treballadors.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Una enquesta revela que el 60% de les petites i mitjanes empreses de Formentera ofereix allotjament als seus treballadors i que, entre les que lloguen vivenda per als seus empleats, la meitat destina entre 2.000 i 4.000 euros mensuals a aquest concepte i un 11% supera els 8.000 euros al mes</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Plataformes com Rentaborg destaquen com el mercat del lloguer corporatiu a Espanya ha experimentat un creixement sostingut els darrers anys, &ldquo;creant una oportunitat &uacute;nica per als propietaris que cerquen maximitzar la rendibilitat dels seus immobles&rdquo; en accedir a rendes m&eacute;s elevades -&ldquo;entre un 20% i un 40%&rdquo; m&eacute;s altes que les del lloguer residencial tradicional- i simplificar la gesti&oacute; de l'arrendament mitjan&ccedil;ant contractes signats per societats mercantils. Aquesta major rendibilitat, segons les mateixes empreses, compensa &agrave;mpliament la possible p&egrave;rdua d'avantatges fiscals als quals podrien acollir-se si l'arrendament es destin&agrave;s a habitatge habitual.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e93f653c-35b3-4c61-b2fe-7af6f54f3507_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e93f653c-35b3-4c61-b2fe-7af6f54f3507_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e93f653c-35b3-4c61-b2fe-7af6f54f3507_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e93f653c-35b3-4c61-b2fe-7af6f54f3507_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e93f653c-35b3-4c61-b2fe-7af6f54f3507_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e93f653c-35b3-4c61-b2fe-7af6f54f3507_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e93f653c-35b3-4c61-b2fe-7af6f54f3507_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Habitatges a Palma, al costat de la Catedral, una de les zones més cotitzades de la capital balear"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Habitatges a Palma, al costat de la Catedral, una de les zones més cotitzades de la capital balear                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Palma, una ciutat &ldquo;vibrant&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Algunes empreses es dediquen espec&iacute;ficament a intermediar entre empreses i propietaris, com una que comercialitza directament &ldquo;apartaments corporatius&rdquo; per a professionals despla&ccedil;ats. El llenguatge que utilitza &eacute;s revelador: &ldquo;Palma &eacute;s una ciutat vibrant, agradable i eficient per a qualsevol tipus de lloguer corporatiu. Una destinaci&oacute; que combina oportunitats professionals, serveis de qualitat i un estil de vida que aporta equilibri a cada estada&rdquo;. &Eacute;s a dir, ja no es parla d'habitatge habitual, ve&iuml;nats o arrelament residencial, sin&oacute; de solucions habitacionals per a empreses, mobilitat laboral i allotjament temporal per a professionals. Per la seva banda, segons webs com Weguest, les companyies valoren la disponibilitat immediata, la ubicaci&oacute; estrat&egrave;gica i els serveis inclosos, factors que justifiquen les tarifes <em>premium</em>.
    </p><p class="article-text">
        La conseq&uuml;&egrave;ncia &eacute;s que una part creixent del parc residencial deixa de competir per atreure residents per fer-ho per captar empreses. All&agrave; on una fam&iacute;lia cerca un habitatge per viure de manera estable, els propietaris troben clients capa&ccedil;os de pagar m&eacute;s, assumir lloguers de curta o mitjana durada i acceptar preus inassumibles per a gran part de la poblaci&oacute; local. El resultat &eacute;s una progressiva transformaci&oacute; de l'habitatge en infraestructura per a la mobilitat laboral i empresarial, especialment visible en ciutats tensionades com Palma.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Allà on una família busca un habitatge per viure de forma estable, els propietaris troben clients capaços de pagar més, assumir lloguers de curta o mitja durada i acceptar preus inassumibles per a gran part de la població local</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El model connecta, a m&eacute;s, amb altres fen&ograve;mens que ja estan transformant el mercat residencial balear: l'auge del <em>coliving</em>, el lloguer flexible i la segmentaci&oacute; d'habitatges per habitacions, en qu&egrave; imperen condicions com &ldquo;no menors&rdquo;, &ldquo;no mascotes&rdquo;, &ldquo;no empadronament&rdquo;, &ldquo;parelles i amigues, fora de casa&rdquo;... Les publicacions no parlen de ve&iuml;nats, lloguer estable o habitatge habitual: en el seu lloc proliferen conceptes com <em>co-living premium</em>, <em>community living</em>, <em>hotel ambience</em>, <em>digital nomads</em>, <em>expats</em> o <em>remote workers</em>, evidenciant com l'arxip&egrave;lag ha deixat progressivament de llogar cases per comen&ccedil;ar a comercialitzar experi&egrave;ncies habitacionals temporals dirigides a poblaci&oacute; m&ograve;bil global i perfils internacionals de poder adquisitiu mitj&agrave;-alt. En molts casos, empreses especialitzades comercialitzen habitacions per a &laquo;digital nomads&raquo;, treballadors remots i perfils internacionals amb preus que arriben als 1.300, 1.600 o fins i tot 2.400 euros mensuals durant la temporada alta.
    </p><p class="article-text">
        Mentrestant, el Govern de Marga Prohens (PP) ha donat llum verda, a trav&eacute;s de la seva recentment aprovada <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/militares-policias-restricciones-sociales-ofensiva-catalan-pp-vox-aprueban-ley-omnibus-balears_1_13248515.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">llei &ograve;mnibus</a>, al fet que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-avala-grandes-empresas-accedan-viviendas-precio-tasado-balears-carga-inquiokupas_1_13268518.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">empreses, societats i altres persones jur&iacute;diques adquireixin habitatges protegits de preu taxat </a>per destinar-los al lloguer. Mentre l'esquerra l'acusa de posar la &ldquo;catifa vermella&rdquo; als fons voltor i als grans capitals, l'Executiu insisteix a assegurar que la iniciativa ampliar&agrave; l'oferta residencial assequible. Per a les entitats socials, tanmateix, les mesures impulsades per l'Executiu auton&ograve;mic amb el suport de Vox no ataquen les causes reals de la crisi habitacional i es limiten a rebaixes fiscals com la supressi&oacute; de l'impost de successions.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/edificis-sencers-per-13-500-euros-mes-nomes-per-empreses-nova-formula-negoci-immobiliari-balears_1_13285904.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 09 Jun 2026 04:31:15 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/af08e670-1e28-460e-a08c-59cf5f9e601f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="619197" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/af08e670-1e28-460e-a08c-59cf5f9e601f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="619197" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Pisos per 13.500 euros al mes "només per a empreses": la nova fórmula del negoci immobiliari a Balears]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/af08e670-1e28-460e-a08c-59cf5f9e601f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Vivienda,Mercado inmobiliario,Especulación inmobiliaria,Alquiler,Empresas,Gentrificación,Islas Baleares,Mallorca,Ibiza,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Viviendas por 13.500 euros al mes “solo para empresas”: la nueva fórmula del negocio inmobiliario en Balears]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/edificios-enteros-13-500-euros-mes-empresas-nueva-formula-negocio-inmobiliario-balears_1_13271478.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/af08e670-1e28-460e-a08c-59cf5f9e601f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Viviendas por 13.500 euros al mes “solo para empresas”: la nueva fórmula del negocio inmobiliario en Balears"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Mientras los alquileres de las islas se sitúan entre los más caros del país, una parte creciente del mercado inmobiliario ya no se dirige a familias ni residentes habituales, sino a compañías que necesitan alojar temporalmente a trabajadores desplazados, directivos o profesionales internacionales</p><p class="subtitle">Horarios de 'check-out', dos lavadoras a la semana y sin “parejas ni amigas” en casa: la odisea de alquilar un piso en Palma
</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;Este edificio residencial totalmente reformado ofrece una oportunidad &uacute;nica destinada exclusivamente a la ocupaci&oacute;n corporativa&rdquo;. As&iacute; se anuncia un inmueble en Palma dirigido a &ldquo;satisfacer las necesidades empresariales modernas&rdquo;. El precio de uno de sus pisos, 13.500 euros al mes. Mientras <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/precio-alquiler-bate-records-balears-absorbe-64-sueldo-segundo-caro-espana_1_13265570.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">los alquileres de Balears se sit&uacute;an entre los m&aacute;s caros del pa&iacute;s</a> y cientos de personas subsisten en <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/infierno-trasteros-policia-alquila-ilegalmente-personas-vulnerables-no-quiero-acabar-calle_1_12470630.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">infraviviendas</a>,&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/precios-vivienda-hacinan-decenas-familias-caravanas-palma-animales_1_11674442.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">caravanas</a>,&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/vivir-tienda-campana-trabajo-diez-horas-dia-ibiza-volvere-cadiz-isla-no-funciona_1_13240365.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">tiendas de campa&ntilde;a</a> y edificios abandonados, una parte creciente del mercado inmobiliario ya no se dirige a familias ni residentes habituales, sino a compa&ntilde;&iacute;as que necesitan alojar temporalmente a trabajadores desplazados, directivos o profesionales internacionales. La oferta forma parte de una tendencia cada vez m&aacute;s visible en el mercado inmobiliario: la transformaci&oacute;n de viviendas residenciales en productos espec&iacute;ficamente dise&ntilde;ados para la movilidad laboral y empresarial.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Ideal para empresas que buscan alojamiento de primera calidad, listo para usar, para sus equipos y ejecutivos&rdquo;, reza el mismo anuncio. Se trata de una vivienda ubicada en un edificio de siete apartamentos situado en la zona de la calle Arag&oacute;n. Todos ellos, se&ntilde;ala la publicaci&oacute;n, &ldquo;cuentan con espacios exteriores privados, que incluyen terrazas y un sol&aacute;rium en el &aacute;tico de hasta 30 metros cuadrados&rdquo;. Lo comercializa una de las mayores plataformas inmobiliarias especializadas en vivienda de lujo y comprador internacional de Espa&ntilde;a.
    </p><p class="article-text">
        En paralelo, miles de residentes compiten por una oferta cada vez m&aacute;s escasa en uno de los mercados inmobiliarios m&aacute;s tensionados del Estado. De acuerdo al &uacute;ltimo informe de Idealista, el precio medio del alquiler alcanz&oacute; en mayo los 20,1 euros por metro cuadrado en Balears, un 2,2% m&aacute;s que un a&ntilde;o antes, situando al archipi&eacute;lago como la segunda comunidad aut&oacute;noma con las rentas m&aacute;s elevadas de Espa&ntilde;a, &uacute;nicamente por detr&aacute;s de Madrid. En Palma, donde, seg&uacute;n el mismo portal, por cada piso que se anuncia se interesan 69 familias, el precio se ha disparado hasta los 19,2 euros por metro cuadrado tras encarecerse un 8,2% en solo doce meses, situando a la capital balear como la tercera m&aacute;s cara del pa&iacute;s para arrendar una vivienda.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">&#039;Ideal para empresas que buscan alojamiento de primera calidad, listo para usar, para sus equipos y ejecutivos&#039;, reza un anuncio. Se trata de un edificio de Palma en el que se comercializan siete viviendas por 13.500 euros exclusivamente para empresas</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c3367b82-34a2-4ae6-9f01-610aa5993a3f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c3367b82-34a2-4ae6-9f01-610aa5993a3f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c3367b82-34a2-4ae6-9f01-610aa5993a3f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c3367b82-34a2-4ae6-9f01-610aa5993a3f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c3367b82-34a2-4ae6-9f01-610aa5993a3f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c3367b82-34a2-4ae6-9f01-610aa5993a3f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c3367b82-34a2-4ae6-9f01-610aa5993a3f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Anuncios de viviendas en una inmobiliaria en Balears"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Anuncios de viviendas en una inmobiliaria en Balears                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La vivienda convertida en infraestructura laboral</strong></h2><p class="article-text">
        El contraste ilustra la profunda transformaci&oacute;n que atraviesa el mercado residencial balear. Mientras una parte creciente de la poblaci&oacute;n residente <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/vivir-tienda-campana-trabajo-diez-horas-dia-ibiza-volvere-cadiz-isla-no-funciona_1_13240365.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">queda expulsada del acceso a la vivienda</a>, inmobiliarias especializadas en lujo y comprador internacional comercializan edificios enteros para empresas, ejecutivos y trabajadores desplazados. La coexistencia entre un mercado orientado al capital internacional y unos alquileres que baten r&eacute;cord tras r&eacute;cord ha convertido las islas en uno de los ejemplos m&aacute;s extremos de la brecha entre la vivienda como activo de inversi&oacute;n y la vivienda como derecho residencial.
    </p><p class="article-text">
        Otros anuncios ejemplifican con claridad esta tendencia. Otra empresa comercializa por 2.574 euros mensuales un &aacute;tico de dos dormitorios y dos ba&ntilde;os en Palma bajo una condici&oacute;n destacada en may&uacute;sculas: &ldquo;ALQUILER EXCLUSIVO PARA EMPRESAS&rdquo;. La vivienda, completamente amueblada y equipada, dispone de una terraza privada de 25 metros cuadrados, climatizaci&oacute;n por aerotermia y forma parte de una finca rehabilitada integralmente hace apenas tres a&ntilde;os. El anuncio se dirige expresamente a compa&ntilde;&iacute;as que necesiten alojar empleados o directivos desplazados y culmina con un reclamo revelador: &ldquo;Tu nuevo hogar en Palma&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Mientras una parte creciente de la población residente queda expulsada del acceso a la vivienda y se ve abocada a subsistir en infraviviendas, caravanas, tiendas de campaña y edificios abandonados, inmobiliarias especializadas en lujo y comprador internacional comercializan edificios enteros para empresas, ejecutivos y trabajadores desplazados</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El fen&oacute;meno no se limita a la capital balear. En Eivissa, un anuncio en Playa d'en Bossa ofrece un apartamento de obra nueva por 5.000 euros mensuales, especificando en la primera l&iacute;nea que se trata de un &ldquo;alquiler de temporada&rdquo; y que es &ldquo;solo para empresas&rdquo;. La vivienda, que cuenta con 62 metros cuadrados, terraza de 30 metros y dos habitaciones dobles, adem&aacute;s de acceso a piscina, gimnasio y sala gourmet, forma parte de la lujosa urbanizaci&oacute;n Aguamarina, desarrollada por la <a href="https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/valencia/clamor-barrio-valenciano-patraix-construccion-24-apartamentos-turisticos-bajos-edificio_1_11742463.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">promotora V&iacute;a C&eacute;lere</a>, uno de los principales actores del negocio promotor espa&ntilde;ol. 
    </p><p class="article-text">
        La mercantil se encuentra controlada, a su vez, por el fondo estadounidense V&auml;rde Partners, fondo internacional especializado en inversi&oacute;n inmobiliaria y activos financieros. elDiario.es se ha puesto en contacto con V&iacute;a C&eacute;lere para conocer su su valoraci&oacute;n sobre el impacto de estas f&oacute;rmulas en el acceso a la vivienda de la poblaci&oacute;n residente, pero no ha obtenido respuesta hasta la publicaci&oacute;n de este reportaje. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/11d9600d-2c9b-4803-baaa-3037a928df5e_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/11d9600d-2c9b-4803-baaa-3037a928df5e_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/11d9600d-2c9b-4803-baaa-3037a928df5e_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/11d9600d-2c9b-4803-baaa-3037a928df5e_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/11d9600d-2c9b-4803-baaa-3037a928df5e_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/11d9600d-2c9b-4803-baaa-3037a928df5e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/11d9600d-2c9b-4803-baaa-3037a928df5e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Manifestación llevada a cabo en mayo de 2025 en Eivissa por los precios de la vivienda"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Manifestación llevada a cabo en mayo de 2025 en Eivissa por los precios de la vivienda                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Mientras tanto, en Santa Eul&agrave;ria des Riu, uno de los municipios de Balears con el alquiler m&aacute;s caro -1.107 euros mensuales de media, seg&uacute;n datos recientes del Colegio Oficial de Agentes de la Propiedad Inmobiliaria de Baleares (COAPI)-, otro anuncio ofrece una vivienda por 2.100 euros orientada expresamente al mercado corporativo y temporal. La propiedad, comercializada por un perfil particular, se presenta como una soluci&oacute;n para estancias profesionales y perfiles de alto poder adquisitivo en l&iacute;nea con una tendencia cada vez m&aacute;s visible en las Pit&iuml;uses: viviendas que dejan de dirigirse a residentes permanentes para orientarse a clientes temporales, empresas y profesionales desplazados.
    </p><p class="article-text">
        Aunque no existen estad&iacute;sticas oficiales espec&iacute;ficas sobre el peso del alquiler corporativo en Balears, diversos indicadores apuntan a una creciente empresarializaci&oacute;n de la vivienda. Una encuesta de la Peque&ntilde;a y Mediana Empresa de Eivissa y Formentera (PIMEEF) revela que el 60% de las peque&ntilde;as y medianas empresas de Formentera ofrece alojamiento a sus trabajadores y que, entre las mercantiles que alquilan vivienda para sus empleados, la mitad destina entre 2.000 y 4.000 euros mensuales a ese concepto y un 11% supera los 8.000 euros al mes. En 2024, la misma patronal denunciaba que la carest&iacute;a de la vivienda est&aacute; llegando en Eivissa &ldquo;a niveles que rozan lo delictivo&rdquo;. &ldquo;Hablamos de econom&iacute;a sumergida y de especulaci&oacute;n. Ya no es s&oacute;lo un asunto de oferta y demanda. Parece que da igual pedir 2.000 euros que 3.000, porque despu&eacute;s no se tributa por ello&rdquo;, aseveraba
    </p><p class="article-text">
        Mientras tanto, los sindicatos alertan de que la falta de vivienda se ha convertido en uno de los principales obst&aacute;culos para contratar personal: UGT ha llegado a proponer destinar el <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/780-millones-recaudados-turistas-proyectos-vivienda-medio-ambiente-funciona-ecotasa-balear_1_11564229.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">impuesto de turismo sostenible</a>, un gravamen destinado a las pernoctaciones hoteleras, a comprar o alquilar establecimientos para alojar a los trabajadores.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Una encuesta revela que el 60% de las pequeñas y medianas empresas de Formentera ofrece alojamiento a sus trabajadores y que, entre las que alquilan vivienda para sus empleados, la mitad destina entre 2.000 y 4.000 euros mensuales a ese concepto y un 11% supera los 8.000 euros al mes</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Un cliente 'm&aacute;s rentable' que el residente</strong></h2><p class="article-text">
        No se trata de casos aislados. En paralelo ha surgido toda una industria especializada en el denominado <em>corporate housing</em> o alojamiento corporativo que explican c&oacute;mo, para muchos propietarios, resulta m&aacute;s atractivo alquilar a una empresa que a una familia: el pagador deja de ser un particular para convertirse en una sociedad considerada solvente, los contratos suelen ser temporales, la rotaci&oacute;n es mayor y los precios pueden situarse muy por encima de los que podr&iacute;a soportar buena parte de la poblaci&oacute;n local. Las propias plataformas de alquiler corporativo destacan como ventajas la reducci&oacute;n del riesgo de impago, la flexibilidad contractual y la simplificaci&oacute;n de la gesti&oacute;n.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El pagador deja de ser un particular para convertirse en una sociedad considerada solvente, los contratos suelen ser temporales, la rotación es mayor y los precios pueden situarse muy por encima de los que podría soportar buena parte de la población local</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Plataformas como Rentaborg destacan c&oacute;mo el mercado del alquiler corporativo en Espa&ntilde;a ha experimentado un crecimiento sostenido en los &uacute;ltimos a&ntilde;os, &ldquo;creando una oportunidad &uacute;nica para los propietarios que buscan maximizar la rentabilidad de sus inmuebles&rdquo; al acceder a rentas m&aacute;s elevadas -&ldquo;entre un 20% y 40%&rdquo; m&aacute;s altas que las del alquiler residencial tradicional- y simplificar la gesti&oacute;n del arrendamiento mediante contratos firmados por sociedades mercantiles. Esa mayor rentabilidad, seg&uacute;n las mismas empresas, compensan sobradamente la posible p&eacute;rdida de ventajas fiscales a las que podr&iacute;an acogerse si el arrendamiento se destinase a vivienda habitual. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e93f653c-35b3-4c61-b2fe-7af6f54f3507_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e93f653c-35b3-4c61-b2fe-7af6f54f3507_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e93f653c-35b3-4c61-b2fe-7af6f54f3507_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e93f653c-35b3-4c61-b2fe-7af6f54f3507_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e93f653c-35b3-4c61-b2fe-7af6f54f3507_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e93f653c-35b3-4c61-b2fe-7af6f54f3507_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e93f653c-35b3-4c61-b2fe-7af6f54f3507_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Viviendas en Palma, junto a la Catedral, una de las zonas más cotizadas de la capital balear"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Viviendas en Palma, junto a la Catedral, una de las zonas más cotizadas de la capital balear                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Palma, una ciudad &ldquo;vibrante&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Algunas empresas se dedican espec&iacute;ficamente a intermediar entre empresas y propietarios, como una que comercializa directamente &ldquo;apartamentos corporativos&rdquo; para profesionales desplazados. El lenguaje que utiliza es revelador: &ldquo;Palma es una ciudad vibrante, agradable y eficiente para cualquier tipo de&nbsp;alquiler corporativo. Un destino que combina oportunidades profesionales, servicios de calidad y un estilo de vida que aporta equilibrio a cada estancia&rdquo;. Es decir, ya no se habla de vivienda habitual, vecinos o arraigo residencial, sino de soluciones habitacionales para empresas, movilidad laboral y alojamiento temporal para profesionales. Por su parte, seg&uacute;n webs como Weguest, las compa&ntilde;&iacute;as valoran la disponibilidad inmediata, la ubicaci&oacute;n estrat&eacute;gica y los servicios incluidos, factores que justifican las tarifas <em>premium</em>. 
    </p><p class="article-text">
        La consecuencia es que una parte creciente del parque residencial deja de competir por atraer residentes para hacerlo por captar empresas. All&iacute; donde una familia busca una vivienda para vivir de forma estable, los propietarios encuentran clientes capaces de pagar m&aacute;s, asumir alquileres de corta o media duraci&oacute;n y aceptar precios inasumibles para gran parte de la poblaci&oacute;n local. El resultado es una progresiva transformaci&oacute;n de la vivienda en infraestructura para la movilidad laboral y empresarial, especialmente visible en ciudades tensionadas como Palma.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Allí donde una familia busca una vivienda para vivir de forma estable, los propietarios encuentran clientes capaces de pagar más, asumir alquileres de corta o media duración y aceptar precios inasumibles para gran parte de la población local</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El modelo conecta adem&aacute;s con otros fen&oacute;menos que ya est&aacute;n transformando el mercado residencial balear: el auge del <em>coliving</em>, el alquiler flexible y la segmentaci&oacute;n de viviendas por habitaciones en los que imperan condiciones como &ldquo;no menores&rdquo;, &ldquo;no mascotas&rdquo;, &ldquo;no empadronamiento&rdquo;, &ldquo;parejas y amigas, fuera de casa&rdquo;... Las publicaciones no hablan de vecinos, alquiler estable o vivienda habitual: en su lugar proliferan conceptos como &ldquo;<em>co-living premium</em>&rdquo;, &ldquo;<em>community living</em>&rdquo;, &ldquo;<em>hotel ambience</em>&rdquo;, &ldquo;<em>digital nomads</em>&rdquo;, &ldquo;<em>expats</em>&rdquo; o &ldquo;<em>remote workers</em>&rdquo;, evidenciando c&oacute;mo el archipi&eacute;lago ha dejado progresivamente de alquilar casas para empezar a comercializar experiencias habitacionales temporales dirigidas a poblaci&oacute;n m&oacute;vil global y perfiles internacionales de poder adquisitivo medio-alto. En muchos casos, empresas especializadas comercializan habitaciones para &ldquo;<em>digital nomads</em>&rdquo;, trabajadores remotos y perfiles internacionales con precios que alcanzan los 1.300, 1.600 o incluso 2.400 euros mensuales durante la temporada alta. 
    </p><p class="article-text">
        Mientras tanto, el Govern de Marga Prohens (PP) ha dado luz verde, a trav&eacute;s de su reci&eacute;n aprobada<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/militares-policias-restricciones-sociales-ofensiva-catalan-pp-vox-aprueban-ley-omnibus-balears_1_13248515.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">&nbsp;ley &oacute;mnibus</a>, a que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-avala-grandes-empresas-accedan-viviendas-precio-tasado-balears-carga-inquiokupas_1_13268518.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">empresas, sociedades y otras personas jur&iacute;dicas adquieran viviendas protegidas de precio tasado</a> para destinarlas al alquiler. Mientras la izquierda le acusa de poner la &ldquo;alfombra roja&rdquo; a los fondos buitre y a los grandes capitales, el Ejecutivo insiste en asegurar que la iniciativa ampliar&aacute; la oferta residencial asequible. Para las entidades sociales, sin embargo, las medidas impulsadas por el Ejecutivo auton&oacute;mico con el apoyo de Vox no atacan las causas reales de la crisis habitacional y se limitan a rebajas fiscales como la supresi&oacute;n del impuesto de sucesiones.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/edificios-enteros-13-500-euros-mes-empresas-nueva-formula-negocio-inmobiliario-balears_1_13271478.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 08 Jun 2026 19:58:09 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/af08e670-1e28-460e-a08c-59cf5f9e601f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="619197" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/af08e670-1e28-460e-a08c-59cf5f9e601f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="619197" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Viviendas por 13.500 euros al mes “solo para empresas”: la nueva fórmula del negocio inmobiliario en Balears]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/af08e670-1e28-460e-a08c-59cf5f9e601f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Vivienda,Mercado inmobiliario,Especulación inmobiliaria,Alquiler,Empresas,Gentrificación,Islas Baleares,Mallorca,Ibiza,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[“La zona ja està col·lapsada a qualsevol hora del dia”: els veïns d’Eivissa alerten del trasllat d’una macrodiscoteca]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/zona-ja-col-lapsada-qualsevol-hora-dia-els-veins-d-eivissa-alerten-trasllat-d-macrodiscoteca_1_13269985.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/20ed78f5-2b40-415d-bb5a-dcee5ae18474_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="“La zona ja està col·lapsada a qualsevol hora del dia”: els veïns d’Eivissa alerten del trasllat d’una macrodiscoteca"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El cabaret-discoteca Lío preveu traslladar-se el 2027 a un hotel, a prop de la seva ubicació actual, tot i que hi ha dubtes jurídics sobre si la normativa urbanística ho permet. “No pot ser que vingui un fons d’inversió i pugui fer el que vulgui”, afirma Alberto Sánchez, portaveu veïnal</p><p class="subtitle">El descontrol dels beach club i hotels a plena llum del dia indigna a les discoteques tradicionals d'Eivissa</p></div><p class="article-text">
        Per arribar a l&rsquo;Estaci&oacute; Mar&iacute;tima de Botafoc &ndash;d&rsquo;on surten els ferris des d&rsquo;Eivissa amb destinaci&oacute; a D&eacute;nia, Val&egrave;ncia o Barcelona&ndash; cal passar pel monumental dels podencs, passar l&rsquo;Avinguda Vuit d&rsquo;Agost, passar per un hotel de luxe i deixar enrere la discoteca de les dues cireres, Pach&aacute;, una de les m&eacute;s famoses del m&oacute;n. En aquesta ubicaci&oacute;, la urbanitzaci&oacute; de ve&iuml;ns de s&rsquo;Illa Plana est&agrave; en peu de guerra perqu&egrave; est&agrave; previst que el L&iacute;o es traslladi a la ubicaci&oacute; actual de l&rsquo;Ibiza Hotel Corso de cara al 2027. El L&iacute;o &eacute;s un cabaret de luxe &ndash;el preu m&iacute;nim per reservar un men&uacute; amb espectacle s&oacute;n 500 euros per a dues persones&ndash; que tamb&eacute; funciona com a sala de discoteca, per&ograve; que deixar&agrave; el seu actual empla&ccedil;ament situat a Marina Ibiza, a l&rsquo;anomenada Milla d&rsquo;Or.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Cal aplicar la llei per a tothom&rdquo;, afirma a elDiario.es Alberto S&aacute;nchez, portaveu de la Comunitat de Ve&iuml;ns de s&rsquo;Illa Plana. Els qui resideixen en aquesta urbanitzaci&oacute; interpreten que el L&iacute;o no pot funcionar com a sala d&rsquo;espectacles o discoteca quan es traslladi a la seva nova ubicaci&oacute;, perqu&egrave; presumptament incompliria la normativa urban&iacute;stica. El Pla General d&rsquo;Ordenaci&oacute; Urbana d&rsquo;Eivissa, aprovat el 2023, <a href="https://www.eivissa.es/documents/34357/954061/Acord+provaci%C3%B3+definitiva+PGOU2023+Publicaci%C3%B3n+BOIB+129%2C+de+19.09.2023+CAS.pdf/9eccf576-ea3b-7f3c-789d-91c873842ead?t=1757574663578#page=46" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">estableix en l&rsquo;article 47.5.4 que &ldquo;queda prohibida &ndash;en tot el terme municipal&ndash; la instal&middot;laci&oacute; de noves discoteques o similars&rdquo;</a>, una q&uuml;esti&oacute; la interpretaci&oacute; de la qual en aquest cas concret correspon als serveis t&egrave;cnics i jur&iacute;dics de l&rsquo;Ajuntament. &ldquo;No pot ser que vingui un fons d&rsquo;inversi&oacute; o capital estranger i pugui fer el que vulgui&rdquo;, lamenta S&aacute;nchez.
    </p><p class="article-text">
        D&rsquo;altra banda, els ve&iuml;ns veuen amb preocupaci&oacute; que es puguin generar nous problemes de conviv&egrave;ncia. La zona que compr&egrave;n des de la rotonda del monument dels podencs &ndash;una de les entrades a la ciutat&ndash; fins a l&rsquo;Estaci&oacute; Mar&iacute;tima de Botafoc est&agrave; plena d&rsquo;establiments de tota mena &ndash;cafeteries, bars, restaurants, hotels, clubs, discoteques&ndash;, cosa que la converteix en un lloc molt visitat durant la temporada tur&iacute;stica. A aquesta situaci&oacute; de saturaci&oacute; s&rsquo;hi afegeix el fet que &eacute;s una zona molt transitada per vehicles de tota mena que entren i surten de l&rsquo;Estaci&oacute; Mar&iacute;tima.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ae4f332b-3467-476c-8c74-bfb6cb77962a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ae4f332b-3467-476c-8c74-bfb6cb77962a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ae4f332b-3467-476c-8c74-bfb6cb77962a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ae4f332b-3467-476c-8c74-bfb6cb77962a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ae4f332b-3467-476c-8c74-bfb6cb77962a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ae4f332b-3467-476c-8c74-bfb6cb77962a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ae4f332b-3467-476c-8c74-bfb6cb77962a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El Lío està ubicat, en aquests moments, a Marina Ibiza, una de les zones més cares de l’illa."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El Lío està ubicat, en aquests moments, a Marina Ibiza, una de les zones més cares de l’illa.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;La conviv&egrave;ncia &eacute;s primordial&rdquo;, adverteix S&aacute;nchez. El portaveu detalla que l&rsquo;estrat&egrave;gia del grup empresarial es basa en la utilitzaci&oacute; d&rsquo;una figura legal que, a parer seu, s&rsquo;est&agrave; for&ccedil;ant per encaixar el projecte a s&rsquo;Illa Plana. S&aacute;nchez explica que la promotora s&rsquo;empara presumptament en el fet que l&rsquo;establiment adquirit &mdash;l&rsquo;Ibiza Hotel Corso&mdash; disposa d&rsquo;una llic&egrave;ncia per a activitats complement&agrave;ries, una categoria que els ve&iuml;ns consideren que s&rsquo;est&agrave; intentant utilitzar de manera irregular. &ldquo;El tema &eacute;s que les activitats complement&agrave;ries s&oacute;n per a &uacute;s exclusiu dels clients de l&rsquo;hotel&rdquo;, recalca el portaveu.
    </p><p class="article-text">
        La comunitat de ve&iuml;ns interpreta que el trasllat d&rsquo;un negoci com el L&iacute;o &mdash;el model del qual es basa en un espectacle i sala de festes oberta al p&uacute;blic general i no restringida als hostes&mdash; a una ubicaci&oacute; amb aquest tipus de perm&iacute;s suposa, en la pr&agrave;ctica, la creaci&oacute; d&rsquo;un &ldquo;nou concepte&rdquo;. &ldquo;Requereix una sol&middot;licitud de llic&egrave;ncia nova&rdquo;, argumenta S&aacute;nchez.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Els veïns consideren que el Lío no podria traslladar-se a l’hotel que ha adquirit l’empresa, l’Ibiza Hotel Corso, perquè aquest té llicència per a “activitats complementàries”, exclusives per als clients de l’hotel, mentre que el Lío es basa en un espectacle i sala de festes oberta al públic general</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Requereix una nova llic&egrave;ncia&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        &ldquo;Ells han demanat un trasllat per a la ubicaci&oacute; del L&iacute;o a un hotel que t&eacute; activitat complement&agrave;ria &mdash;de sala de festes&mdash; nom&eacute;s per a &uacute;s de l&rsquo;hotel, per&ograve; ells volen dur a terme una activitat secund&agrave;ria, que &eacute;s un nou concepte&rdquo;, puntualitza el portaveu. &ldquo;En primer lloc, requereix sol&middot;licitar una nova llic&egrave;ncia que ja no es pot concedir pel Pla General d&rsquo;Ordenaci&oacute; Urbana&rdquo;, insisteix, ja que prohibeix l&rsquo;obertura de noves discoteques en tot el terme municipal. Per tant, la llic&egrave;ncia antiga de qu&egrave; disposa l&rsquo;hotel no serviria, segons interpreten.
    </p><p class="article-text">
        &Eacute;s la mateixa interpretaci&oacute; que fa l&rsquo;Associaci&oacute; Empresarial d&rsquo;Oci Nocturn (AEON), que recorda que &ldquo;no existeixen llic&egrave;ncies espec&iacute;fiques per a hotels que puguin funcionar com a discoteques, ja que les sales de festes tenen la seva pr&ograve;pia llic&egrave;ncia d&rsquo;activitat, diferent de la d&rsquo;un hotel o un restaurant&rdquo;. &ldquo;En aquest cas, es tractaria de la concessi&oacute; d&rsquo;una llic&egrave;ncia nova en un hotel, amb els conseg&uuml;ents perjudicis per a la conviv&egrave;ncia, i que a m&eacute;s requereix els preceptius estudis de mobilitat i evacuaci&oacute;, per a casos d&rsquo;emerg&egrave;ncies, que l&rsquo;Ajuntament d&rsquo;Eivissa hauria de fer p&uacute;blics, tal com demanen els ve&iuml;ns afectats i tamb&eacute; reclamem des de l&rsquo;associaci&oacute;&rdquo;, segons manifesten en un comunicat traslladat a aquest diari.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El Pla General d’Ordenació Urbana prohibeix la implantació de noves discoteques al municipi. L’Associació Empresarial d’Oci Nocturn (AEON) recorda que “no existeixen llicències específiques per a hotels que puguin funcionar com a discoteques</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        S&aacute;nchez aprofundeix en el fet que a la zona de s&rsquo;Illa Plana s&rsquo;han concedit en el passat llic&egrave;ncies per a determinades activitats als hotels, que permeten petites actuacions o espais de ball. A vegades fins i tot amb m&uacute;sica ambiental o la utilitzaci&oacute; d&rsquo;algun equip de so. D&rsquo;aquesta manera, quan els clients de l&rsquo;hotel acaben de sopar, o mentre gaudeixen del sopar, poden comptar amb una oferta d&rsquo;oci limitada, aix&iacute; com m&uacute;sica i ball. &ldquo;No t&eacute; res a veure amb obrir una macrodiscoteca, oberta al p&uacute;blic, com la del L&iacute;o&rdquo;, lamenta el portaveu.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d4b09419-8e38-4b87-880e-e9d3ddc60a0b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d4b09419-8e38-4b87-880e-e9d3ddc60a0b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d4b09419-8e38-4b87-880e-e9d3ddc60a0b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d4b09419-8e38-4b87-880e-e9d3ddc60a0b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d4b09419-8e38-4b87-880e-e9d3ddc60a0b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d4b09419-8e38-4b87-880e-e9d3ddc60a0b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d4b09419-8e38-4b87-880e-e9d3ddc60a0b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="L’Ibiza Hotel Corso, futur emplaçament del Lío. Els veïns denuncien que “la llei s’ha d’aplicar per a tothom”"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                L’Ibiza Hotel Corso, futur emplaçament del Lío. Els veïns denuncien que “la llei s’ha d’aplicar per a tothom”                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La zona est&agrave; &ldquo;absolutament col&middot;lapsada&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Aix&iacute; mateix, assenyala els problemes de tr&agrave;nsit que es generaran, ja que aquesta zona est&agrave; &ldquo;absolutament col&middot;lapsada&rdquo; a causa de la quantitat de motos, cotxes, taxis, camions i transportistes que circulen entre abril i octubre. A m&eacute;s, recorda que s&rsquo;Illa Plana compta &uacute;nicament amb un carrer d&rsquo;acc&eacute;s d&rsquo;un sol carril i sentit obligatori, a m&eacute;s d&rsquo;una altra via destinada a la sortida. I hi afegeix la quantitat de creuers que arriben a Eivissa al llarg de l&rsquo;Estaci&oacute; Mar&iacute;tima, cosa que suma m&eacute;s c&agrave;rregues i desc&agrave;rregues de motos, cotxes, taxis, autobusos i passatgers. &ldquo;Illa Plana est&agrave; col&middot;lapsada a qualsevol hora del dia&rdquo;. &ldquo;No podem tensionar m&eacute;s el barri&rdquo;, adverteix.
    </p><p class="article-text">
        Consultat sobre si han pogut parlar amb el L&iacute;o, S&aacute;nchez aclareix que el problema el t&eacute; l&rsquo;Ajuntament. &ldquo;Ens van prometre una resposta aviat, per&ograve; encara no l&rsquo;han donada&rdquo;, assenyala el portaveu. L&rsquo;Ajuntament d&rsquo;Eivissa no ha respost a les preguntes d&rsquo;aquest diari en el moment en qu&egrave; es publica aquesta not&iacute;cia. Concretament, al consistori se li preguntava si considera que el trasllat del L&iacute;o a l&rsquo;Ibiza Hotel Corso pot emparar-se en les llic&egrave;ncies actualment vigents o si requereix una nova autoritzaci&oacute;, at&egrave;s que el PGOU prohibeix la implantaci&oacute; de noves discoteques al municipi.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d45785c-bbfd-41bc-8087-c98d41d0eb4d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d45785c-bbfd-41bc-8087-c98d41d0eb4d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d45785c-bbfd-41bc-8087-c98d41d0eb4d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d45785c-bbfd-41bc-8087-c98d41d0eb4d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d45785c-bbfd-41bc-8087-c98d41d0eb4d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d45785c-bbfd-41bc-8087-c98d41d0eb4d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9d45785c-bbfd-41bc-8087-c98d41d0eb4d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Les obres d&#039;ampliació en l&#039;actual Ibiza Hotel Corso."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Les obres d&#039;ampliació en l&#039;actual Ibiza Hotel Corso.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Tamb&eacute; es va sol&middot;licitar informaci&oacute; sobre les den&uacute;ncies ve&iuml;nals que apunten que suposadament les obres a l&rsquo;Ibiza Hotel Corso haurien comen&ccedil;at abans d&rsquo;obtenir la corresponent llic&egrave;ncia i sobre la possibilitat de revisar d&rsquo;ofici les autoritzacions concedides. Aix&iacute; mateix, aquest diari va preguntar si l&rsquo;empresa promotora ha presentat els estudis de mobilitat i evacuaci&oacute; exigibles per a una activitat d&rsquo;aquestes caracter&iacute;stiques en una zona que els residents consideren ja saturada de tr&agrave;nsit durant la temporada tur&iacute;stica.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Nosaltres seguirem els nostres passos&rdquo;, apunta S&aacute;nchez. Els ve&iuml;ns adverteixen que estan disposats a arribar &ldquo;fins on faci falta&rdquo; per defensar la conviv&egrave;ncia del barri, aix&iacute; com la legalitat urban&iacute;stica del municipi, mitjan&ccedil;ant la qual interpreten que no es pot obrir una nova discoteca al municipi.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El L&iacute;o afirma que compleix la llei</strong></h2><p class="article-text">
        El L&iacute;o d&rsquo;Eivissa, que opera sota L&iacute;o Ibiza SL, no ha respost a les preguntes d&rsquo;elDiario.es en el moment en qu&egrave; es publica aquesta not&iacute;cia. El primer missatge &mdash;en qu&egrave; es va posar en coneixement el contingut d&rsquo;aquest reportatge&mdash; es va traslladar el passat 27 de maig, amb l&rsquo;objectiu d&rsquo;incorporar la versi&oacute; oficial de l&rsquo;empresa. No obstant aix&ograve;, el cabaret-discoteca mant&eacute; que el &ldquo;trasllat previst&rdquo; s&rsquo;est&agrave; desenvolupant &ldquo;dins del marc administratiu i urban&iacute;stic corresponent, amb ple i absolut compliment de totes les exig&egrave;ncies legals, t&egrave;cniques, mediambientals i de conviv&egrave;ncia que resultin aplicables&rdquo;, <a href="https://www.diariodeibiza.es/ibiza/2026/04/28/lio-ibiza-traslado-corso-legal-129624692.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">segons va explicar a Diario de Ibiza</a>.
    </p><p class="article-text">
        En la mateixa l&iacute;nia, el L&iacute;o d&rsquo;Eivissa insisteix que no vol &ldquo;alimentar pol&egrave;miques ni entrar en confrontacions est&egrave;rils&rdquo;, i rebutja que el trasllat no s&rsquo;estigui realitzant sobre la base de la llei. &ldquo;Aquest projecte es desenvolupa amb ple respecte a la normativa vigent, a les llic&egrave;ncies aplicables i als procediments administratius corresponents&rdquo;, van insistir.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2106c14d-e71e-4581-bdda-229eb8e92539_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2106c14d-e71e-4581-bdda-229eb8e92539_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2106c14d-e71e-4581-bdda-229eb8e92539_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2106c14d-e71e-4581-bdda-229eb8e92539_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2106c14d-e71e-4581-bdda-229eb8e92539_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2106c14d-e71e-4581-bdda-229eb8e92539_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2106c14d-e71e-4581-bdda-229eb8e92539_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La façana de l’actual Lío, al port d’Eivissa, amb Dalt Vila de fons. "
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La façana de l’actual Lío, al port d’Eivissa, amb Dalt Vila de fons.                             </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        L&rsquo;empresa afirma que exercir&agrave;, com sempre, &ldquo;els seus drets amb responsabilitat i serietat en defensa de la seva activitat, del seu projecte empresarial i dels llocs de treball que genera&rdquo;. Finalment, assenyala que la seva &ldquo;nova etapa a l&rsquo;Hotel Corso&rdquo; t&eacute; com a objectiu millorar la qualitat, el disseny i el posicionament tur&iacute;stic de l&rsquo;empresa, i suposa una oportunitat &ldquo;per continuar aportant valor a l&rsquo;illa, al teixit econ&ograve;mic local i a la imatge d&rsquo;Eivissa com a destinaci&oacute; internacional d&rsquo;excel&middot;l&egrave;ncia&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;administrador &uacute;nic de L&iacute;o Ibiza SL &eacute;s la societat Galaxia Estelar SL. El president del consell d&rsquo;administraci&oacute; d&rsquo;aquesta societat &eacute;s Julio Bruno Castellanos, mentre que els consellers s&oacute;n Manuel Gar&iacute; Eguillor, Javier Ba&ntilde;&oacute;n Trevi&ntilde;o, Mar&iacute;a Iria Urgell Calder&oacute;n, V&iacute;ctor Manuel Garc&iacute;a Reymundo, Javier Fernando Olascoaga Palacio i Mediterranean Sky International SA. Excepte el president, tots ells van estar vinculats a Pacha, abans que el grup vinculat a la ic&ograve;nica discoteca se separ&eacute;s del L&iacute;o, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/nuevos-movimientos-lucha-convertirse-rey-discotecas-ibiza_1_9285507.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">fet que va coincidir amb l&rsquo;entrada de Trilantic Capital Partners a la marca de les dues cireres</a>.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Ribas, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/zona-ja-col-lapsada-qualsevol-hora-dia-els-veins-d-eivissa-alerten-trasllat-d-macrodiscoteca_1_13269985.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 07 Jun 2026 04:31:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/20ed78f5-2b40-415d-bb5a-dcee5ae18474_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1523652" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/20ed78f5-2b40-415d-bb5a-dcee5ae18474_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1523652" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[“La zona ja està col·lapsada a qualsevol hora del dia”: els veïns d’Eivissa alerten del trasllat d’una macrodiscoteca]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/20ed78f5-2b40-415d-bb5a-dcee5ae18474_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Ibiza,Discotecas,Ocio,Ruido]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA["La zona ya está colapsada a cualquier hora del día": los vecinos de Ibiza alertan del traslado de una macrodiscoteca]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/zona-colapsada-hora-dia-vecinos-ibiza-alertan-traslado-macrodiscoteca_1_13269169.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/20ed78f5-2b40-415d-bb5a-dcee5ae18474_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="&quot;La zona ya está colapsada a cualquier hora del día&quot;: los vecinos de Ibiza alertan del traslado de una macrodiscoteca"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El cabaret-discoteca Lío prevé trasladarse en 2027 a un hotel, cerca de su actual ubicación, aunque existen dudas jurídicas sobre si la normativa urbanística lo permite. “No puede ser que venga un fondo de inversión y pueda hacer lo quiera”, afirma Alberto Sánchez, portavoz vecinal</p><p class="subtitle">El descontrol de los 'beach club' y hoteles a plena luz del día indigna a las discotecas tradicionales de Ibiza</p></div><p class="article-text">
        Para llegar a la Estaci&oacute;n Mar&iacute;tima de Botafoc &ndash;de donde salen los ferris desde Eivissa con destino a D&egrave;nia, Val&egrave;ncia o Barcelona&ndash; hay que pasar por el emblem&aacute;tico monumento de los podencos, cruzar l&rsquo;Avinguda Vuit d&rsquo;Agost, pasar por un hotel de lujo y dejar atr&aacute;s la discoteca de las dos cerezas, Pach&aacute;, una de las m&aacute;s famosas del mundo. En esta localizaci&oacute;n, la urbanizaci&oacute;n de vecinos de s&rsquo;Illa Plana est&aacute; en pie de guerra porque est&aacute; previsto que el L&iacute;o se traslade a la ubicaci&oacute;n actual del Ibiza Hotel Corso de cara a 2027. El L&iacute;o es un cabaret de lujo &ndash;el precio m&iacute;nimo para reservar un men&uacute; con espect&aacute;culo son 500 euros para dos personas&ndash; que funciona tambi&eacute;n como sala de discoteca, pero que dejar&aacute; su actual emplazamiento situado en Marina Ibiza, en la denominada Milla de Oro.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;La ley se tiene que aplicar para todos&rdquo;, afirma a elDiario.es Alberto S&aacute;nchez, portavoz de la Comunidad de Vecinos de s&rsquo;Illa Plana. Quienes residen en esta urbanizaci&oacute;n interpretan que L&iacute;o no puede funcionar como sala de espect&aacute;culos o discoteca cuando se traslade a su nueva ubicaci&oacute;n debido a que presuntamente incumplir&iacute;a la normativa urban&iacute;stica. El Plan General de Ordenaci&oacute;n Urbana de Eivissa, aprobado en 2023, <a href="https://www.eivissa.es/documents/34357/954061/Acord+provaci%C3%B3+definitiva+PGOU2023+Publicaci%C3%B3n+BOIB+129%2C+de+19.09.2023+CAS.pdf/9eccf576-ea3b-7f3c-789d-91c873842ead?t=1757574663578#page=46" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">establece en su art&iacute;culo 47.5.4 que &ldquo;queda prohibida &ndash;en todo el t&eacute;rmino municipal&ndash; la instalaci&oacute;n de nuevas discotecas o similares</a>&rdquo;, una cuesti&oacute;n cuya interpretaci&oacute;n en este caso concreto corresponde a los servicios t&eacute;cnicos y jur&iacute;dicos del Ayuntamiento. &ldquo;No puede ser que venga un fondo de inversi&oacute;n o capital extranjero y pueda hacer lo quiera&rdquo;, lamenta S&aacute;nchez.
    </p><p class="article-text">
        Por otro lado, los vecinos ven con preocupaci&oacute;n que se puedan generar nuevos problemas de convivencia. La zona que comprende desde la rotonda del monumento de los podencos &ndash;una de las entradas a la ciudad&ndash; hasta la Estaci&oacute;n Mar&iacute;tima Botafoc est&aacute; repleta de establecimientos de todo tipo &ndash;cafeter&iacute;as, bares, restaurantes, hoteles, clubes, discotecas&ndash;, lo que la convierte en un lugar muy visitado durante la temporada tur&iacute;stica. A esta situaci&oacute;n de saturaci&oacute;n se a&ntilde;ade el hecho de que sea una zona muy transitada por veh&iacute;culos de todo tipo que entran y salen de la Estaci&oacute;n Mar&iacute;tima.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ae4f332b-3467-476c-8c74-bfb6cb77962a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ae4f332b-3467-476c-8c74-bfb6cb77962a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ae4f332b-3467-476c-8c74-bfb6cb77962a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ae4f332b-3467-476c-8c74-bfb6cb77962a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ae4f332b-3467-476c-8c74-bfb6cb77962a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ae4f332b-3467-476c-8c74-bfb6cb77962a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ae4f332b-3467-476c-8c74-bfb6cb77962a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El Lío está ubicado, en estos momentos, en Marina Ibiza, una de las zonas más caras de la isla."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El Lío está ubicado, en estos momentos, en Marina Ibiza, una de las zonas más caras de la isla.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;La convivencia es primordial&rdquo;, advierte S&aacute;nchez. El portavoz detalla que la estrategia del grupo empresarial se basa en la utilizaci&oacute;n de una figura legal que, a su juicio, se est&aacute; forzando para encajar el proyecto en s'Illa Plana. S&aacute;nchez explica que la promotora se ampara presuntamente en que el establecimiento adquirido &ndash;Ibiza Hotel Corso&ndash; dispone de una licencia para actividades complementarias, una categor&iacute;a que los vecinos consideran que se est&aacute; pretendiendo usar de forma irregular. &ldquo;El tema es que las actividades complementarias son para uso exclusivo de los clientes del hotel&rdquo;, recalca el portavoz.
    </p><p class="article-text">
        La comunidad de vecinos interpreta que el traslado de un negocio como el L&iacute;o &mdash;cuyo modelo se basa en un espect&aacute;culo y sala de fiestas abierto al p&uacute;blico general y no restringido a los hu&eacute;spedes&mdash; a una ubicaci&oacute;n con este tipo de permiso supone, en la pr&aacute;ctica, la creaci&oacute;n de un &ldquo;nuevo concepto&rdquo;. &ldquo;Requiere una solicitud de licencia nueva&rdquo;, argumenta S&aacute;nchez.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Los vecinos consideran que Lío no podría trasladarse al hotel que ha adquirido la empresa, el Ibiza Hotel Corso, porque este tiene licencia para &#039;actividades complementarias&#039;, exclusivas par los clientes del hotel, mientas que Lío se basa en un espectáculo y sala de fiestas abierto al público general</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Requiere una nueva licencia&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        &ldquo;Ellos han pedido un traslado para la ubicaci&oacute;n de L&iacute;o a un hotel que tiene actividad complementaria &ndash;de sala de fiestas&ndash; solo para uso de hotel, pero ellos quieren llevar a cabo una actividad secundaria, que es un nuevo concepto&rdquo;, puntualiza el portavoz. &ldquo;En primer lugar, requiere solicitar una nueva licencia que ya no se puede dar por el Plan General de Ordenaci&oacute;n Urbana&rdquo;, insiste, ya que proh&iacute;be la apertura de nuevas discotecas en todo el t&eacute;rmino municipal. Por tanto, la licencia antigua de la que dispone el hotel no servir&iacute;a, seg&uacute;n interpretan.
    </p><p class="article-text">
        Es la misma interpretaci&oacute;n que hace la Asociaci&oacute;n Empresarial de Ocio Nocturno (AEON), que recuerda que &ldquo;no existen licencias espec&iacute;ficas para hoteles que puedan funcionar como discotecas, ya que las salas de fiestas tienen su propia licencia de actividad, distinta a la de un hotel o un restaurante&rdquo;. &ldquo;En ese caso, se tratar&iacute;a de la concesi&oacute;n de una licencia nueva en un hotel, con los consiguientes perjuicios para la convivencia, y que adem&aacute;s requiere los preceptivos estudios de movilidad y evacuaci&oacute;n, para casos de emergencias, que el Ayuntamiento de Eivissa deber&iacute;a hacer p&uacute;blicos, tal y como piden los vecinos afectados y tambi&eacute;n reclamamos desde la Asociaci&oacute;n&rdquo;, seg&uacute;n manifiestan en un comunicado trasladado a este diario.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El Plan General de Ordenación Urbana prohíbe la implantación de nuevas discotecas en el municipio. La Asociación Empresarial de Ocio Nocturno (AEON) recuerda que &#039;no existen licencias específicas para hoteles que puedan funcionar como discotecas&#039;</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        S&aacute;nchez profundiza en que en la zona de s&rsquo;Illa Plana se han concedido en el pasado licencias para determinadas actividades en los hoteles, que permiten peque&ntilde;as actuaciones o espacios de baile. A veces incluso con m&uacute;sica ambiental o la utilizaci&oacute;n de alg&uacute;n equipo de sonido. De este modo, cuando los clientes del hotel terminan de cenar, o mientras disfrutan de la cena, pueden contar con una oferta de ocio limitada, as&iacute; como m&uacute;sica y baile. &ldquo;No tiene nada que ver con abrir una macrodiscoteca, al p&uacute;blico, como la de L&iacute;o&rdquo;, lamenta el portavoz.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d4b09419-8e38-4b87-880e-e9d3ddc60a0b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d4b09419-8e38-4b87-880e-e9d3ddc60a0b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d4b09419-8e38-4b87-880e-e9d3ddc60a0b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d4b09419-8e38-4b87-880e-e9d3ddc60a0b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d4b09419-8e38-4b87-880e-e9d3ddc60a0b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d4b09419-8e38-4b87-880e-e9d3ddc60a0b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d4b09419-8e38-4b87-880e-e9d3ddc60a0b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El Ibiza Hotel Corso, futuro emplazamiento del Lío. Los vecinos denuncian que &quot;la ley se tiene que aplicar para todos&quot;."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El Ibiza Hotel Corso, futuro emplazamiento del Lío. Los vecinos denuncian que &quot;la ley se tiene que aplicar para todos&quot;.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La zona est&aacute; &ldquo;absolutamente colapsada&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Asimismo, se&ntilde;ala los problemas de tr&aacute;fico que se van a generar, ya que esta zona est&aacute; &ldquo;absolutamente colapsada&rdquo;, debido a la cantidad de motos, coches, taxis, camiones y transportistas que circulan entre abril y octubre. Adem&aacute;s, recuerda que s'Illa Plana cuenta con &uacute;nicamente una calle de acceso de un solo carril y sentido obligatorio, adem&aacute;s de otra v&iacute;a destinada a la salida. Y a&ntilde;ade la cantidad de cruceros que llegan a Eivissa a trav&eacute;s de la Estaci&oacute;n Mar&iacute;tima, lo que suma m&aacute;s cargas y descargas de motos, coches, taxis, autobuses y pasajeros. &ldquo;Illa Plana est&aacute; colapsada a cualquier hora del d&iacute;a&rdquo;. &ldquo;No podemos tensionar m&aacute;s el barrio&rdquo;, advierte.
    </p><p class="article-text">
        Consultado sobre si han podido hablar con el L&iacute;o, S&aacute;nchez aclara que el problema lo tiene el Ayuntamiento. &ldquo;Nos prometieron una respuesta en breve, pero a&uacute;n no la han dado&rdquo;, se&ntilde;ala el portavoz. El Ajuntament d&rsquo;Eivissa no ha respondido a las preguntas de este diario en el momento en que se publica esta noticia. Concretamente, al Consistorio se le preguntaba si considera que el traslado del L&iacute;o al Ibiza Hotel Corso puede ampararse en las licencias actualmente vigentes o si requiere una nueva autorizaci&oacute;n, dado que el PGOU proh&iacute;be la implantaci&oacute;n de nuevas discotecas en el municipio.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d45785c-bbfd-41bc-8087-c98d41d0eb4d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d45785c-bbfd-41bc-8087-c98d41d0eb4d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d45785c-bbfd-41bc-8087-c98d41d0eb4d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d45785c-bbfd-41bc-8087-c98d41d0eb4d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d45785c-bbfd-41bc-8087-c98d41d0eb4d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d45785c-bbfd-41bc-8087-c98d41d0eb4d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9d45785c-bbfd-41bc-8087-c98d41d0eb4d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Las obras de ampliación en el actual Ibiza Hotel Corso."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Las obras de ampliación en el actual Ibiza Hotel Corso.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Tambi&eacute;n se solicit&oacute; informaci&oacute;n sobre las denuncias vecinales que apuntan a que supuestamente las obras en el Ibiza Hotel Corso habr&iacute;an comenzado antes de obtener la correspondiente licencia y sobre la posibilidad de revisar de oficio las autorizaciones concedidas. Asimismo, este diario pregunt&oacute; si la empresa promotora ha presentado los estudios de movilidad y evacuaci&oacute;n exigibles para una actividad de estas caracter&iacute;sticas en una zona que los residentes consideran ya saturada de tr&aacute;fico durante la temporada tur&iacute;stica.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Nosotros vamos a seguir nuestros pasos&rdquo;, apunta S&aacute;nchez. Los vecinos advierten de que est&aacute;n dispuestos a llegar &ldquo;hasta donde haga falta&rdquo; con tal de defender la convivencia del barrio, as&iacute; como la legalidad urban&iacute;stica del municipio, mediante la cual interpretan que no se puede abrir una nueva discoteca en el municipio.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El L&iacute;o afirma que cumple la ley</strong></h2><p class="article-text">
        El L&iacute;o de Ibiza, que opera bajo L&iacute;o Ibiza SL, no ha respondido a las preguntas de elDiario.es en el momento en que se publica esta noticia. El primer mensaje &ndash;en el que se puso en conocimiento el contenido de este reportaje&ndash; se traslad&oacute; el pasado 27 de mayo, con el objetivo de incorporar la versi&oacute;n oficial de la empresa. Sin embargo, el cabaret-discoteca mantiene que el &ldquo;traslado previsto&rdquo; se est&aacute; desarrollando &ldquo;dentro del marco administrativo y urban&iacute;stico correspondiente, con pleno y absoluto cumplimiento de todas las exigencias legales, t&eacute;cnicas, medioambientales y de convivencia que resulten aplicables&rdquo;, <a href="https://www.diariodeibiza.es/ibiza/2026/04/28/lio-ibiza-traslado-corso-legal-129624692.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">seg&uacute;n explic&oacute; a Diario de Ibiza</a>.
    </p><p class="article-text">
        En la misma l&iacute;nea, L&iacute;o Ibiza insiste en que no quiere &ldquo;alimentar pol&eacute;micas ni entrar en confrontaciones est&eacute;riles&rdquo;, rechazando que el traslado no se est&eacute; realizando en base a la ley. &ldquo;Este proyecto se desarrolla con pleno respeto a la normativa vigente, a las licencias aplicables y a los procedimientos administrativos correspondientes&rdquo;, insistieron. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2106c14d-e71e-4581-bdda-229eb8e92539_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2106c14d-e71e-4581-bdda-229eb8e92539_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2106c14d-e71e-4581-bdda-229eb8e92539_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2106c14d-e71e-4581-bdda-229eb8e92539_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2106c14d-e71e-4581-bdda-229eb8e92539_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2106c14d-e71e-4581-bdda-229eb8e92539_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2106c14d-e71e-4581-bdda-229eb8e92539_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La fachada del actual Lío, en el puerto de Eivissa, con Dalt Vila de fondo."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La fachada del actual Lío, en el puerto de Eivissa, con Dalt Vila de fondo.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La empresa afirma que ejercer&aacute;, como siempre, &ldquo;sus derechos con responsabilidad y seriedad en defensa de su actividad, de su proyecto empresarial y de los puestos de trabajo que genera&rdquo;. Finalmente, se&ntilde;ala que su &ldquo;nueva etapa en el Hotel Corso&rdquo; tiene como objetivo mejorar la calidad, dise&ntilde;o y posicionamiento tur&iacute;stico de la empresa, y supone una oportunidad &ldquo;para seguir aportando valor a la isla, al tejido econ&oacute;mico local y a la imagen de Ibiza como destino internacional de excelencia&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        El administrador &uacute;nico de L&iacute;o Ibiza SL es la sociedad Galaxia Estelar SL. El presidente del consejo de administraci&oacute;n de esta sociedad es Julio Bruno Castellanos, mientras que los consejeros son Manuel Gar&iacute; Eguillor, Javier Ba&ntilde;&oacute;n Trevi&ntilde;o, Mar&iacute;a Iria Urgell Calder&oacute;n, V&iacute;ctor Manuel Garc&iacute;a Reymundo, Javier Fernando Olascoaga Palacio y Mediterranean Sky International SA. Excepto el presidente, todos ellos estuvieron vinculados a Pach&aacute;, antes de que el grupo vinculado a la ic&oacute;nica discoteca se separara del L&iacute;o, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/nuevos-movimientos-lucha-convertirse-rey-discotecas-ibiza_1_9285507.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">lo que coincidi&oacute; con la entrada de Trilantic Capital Partners en la marca de las dos cerezas</a>.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Ribas, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/zona-colapsada-hora-dia-vecinos-ibiza-alertan-traslado-macrodiscoteca_1_13269169.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 06 Jun 2026 19:52:37 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/20ed78f5-2b40-415d-bb5a-dcee5ae18474_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1523652" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/20ed78f5-2b40-415d-bb5a-dcee5ae18474_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1523652" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA["La zona ya está colapsada a cualquier hora del día": los vecinos de Ibiza alertan del traslado de una macrodiscoteca]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/20ed78f5-2b40-415d-bb5a-dcee5ae18474_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Ibiza,Discotecas,Ocio,Ruido]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Adeu a un dels últims quiosquets assequibles d'Eivissa: “Només quedaran llocs aesthetic amb cerveses a 18 euros”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/adeu-dels-ultims-quiosquets-assequibles-d-eivissa-nomes-quedaran-llocs-aesthetic-amb-cerveses-18-euros_1_13251332.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/36293c47-348d-46ad-afc3-feb5a21b55fe_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Adeu a un dels últims quiosquets assequibles d&#039;Eivissa: “Només quedaran llocs aesthetic amb cerveses a 18 euros”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La Justícia avala la clausura del negoci Es Puetó malgrat les al·legacions de la vídua de l'antic explotador, que encara pot recórrer la resolució</p><p class="subtitle">Viles de luxe i 'beach clubs' colonitzen amb hamaques les cales d'Eivissa i afarten als veïns: “La platja és un espai públic”</p></div><p class="article-text">
        L&rsquo;any 1972 es va construir, al costat de les platges des Pouet i des Puet&oacute;, entre la primera i la quarta fita del terme municipal de Sant Josep, un xiringuito revestit de blanc, amb un r&egrave;tol de lletres blaves (&ldquo;Es Puet&oacute;&rdquo;), al costat d&rsquo;un embarcador d&rsquo;aquesta zona de la costa sud-oest mediterr&agrave;nia d&rsquo;Eivissa. Durant gaireb&eacute; cinc d&egrave;cades ha at&egrave;s els seus clients damunt l&rsquo;arena, amb els peus descal&ccedil;os sobre el moll on est&agrave; edificat mentre els cambrers servien mojitos per cinc o sis euros, cervesa freda i plats combinats a preus assequibles tant per a turistes com per a treballadors.
    </p><p class="article-text">
        Es tracta d&rsquo;un <em>rara avis</em> dins l&rsquo;oferta de restauraci&oacute; actual, sobretot a la costa, que s&rsquo;ha anat pervertint any rere any gaireb&eacute; des del <em>boom</em> tur&iacute;stic. Primer, edificant fins a no deixar gaireb&eacute; ni un espai disponible i, segon, transformant les construccions erigides gaireb&eacute; als mons de Posid&oacute; en un proc&eacute;s d&rsquo;elititzaci&oacute; i gir cap al luxe: fins avui, a es Puet&oacute; s&rsquo;hi serveix i s&rsquo;hi menja en taules i cadires de pl&agrave;stic, 96 en total escampades per 54 metres quadrats de porxo dins el domini p&uacute;blic mar&iacute;tim-terrestre.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        El propietari del xiringuito &mdash;on acaba el municipi de Sant Antoni&mdash; el va posar en funcionament mitjan&ccedil;ant una concessi&oacute; administrativa atorgada l&rsquo;any 1969, gaireb&eacute; de la m&agrave; de la turistificaci&oacute; &mdash;feia nom&eacute;s tres anys que s&rsquo;havia inaugurat l&rsquo;aeroport, el 1966&mdash;, i despr&eacute;s que aquella concessi&oacute; s&rsquo;exting&iacute;s el 1984, l&rsquo;explotador va continuar funcionant amb autoritzacions temporals.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2365a592-a2c0-4258-a717-c488f8e42808_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2365a592-a2c0-4258-a717-c488f8e42808_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2365a592-a2c0-4258-a717-c488f8e42808_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2365a592-a2c0-4258-a717-c488f8e42808_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2365a592-a2c0-4258-a717-c488f8e42808_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2365a592-a2c0-4258-a717-c488f8e42808_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2365a592-a2c0-4258-a717-c488f8e42808_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La platja d&#039;es Pouet, l&#039;última del municipi de Sant Antoni"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La platja d&#039;es Pouet, l&#039;última del municipi de Sant Antoni                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e4657fed-e753-4ccb-9686-5b25b098c5f5_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e4657fed-e753-4ccb-9686-5b25b098c5f5_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e4657fed-e753-4ccb-9686-5b25b098c5f5_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e4657fed-e753-4ccb-9686-5b25b098c5f5_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e4657fed-e753-4ccb-9686-5b25b098c5f5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e4657fed-e753-4ccb-9686-5b25b098c5f5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e4657fed-e753-4ccb-9686-5b25b098c5f5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El quiosquet està sobre la sorra, on es despleguen 96 cadires de plàstic"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El quiosquet està sobre la sorra, on es despleguen 96 cadires de plàstic                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La darrera sol&middot;licitud que va fer a la Demarcaci&oacute; de Costes d&rsquo;Eivissa, per a un per&iacute;ode de dos anys (quatre temporades, del 2018 al 2021), va ser el 2017. Per&ograve; el 2018 Costes va rebutjar la petici&oacute;. En la resoluci&oacute;, del 31 de juliol, la Demarcaci&oacute; va considerar l&rsquo;alt nivell de saturaci&oacute; de serveis i instal&middot;lacions de temporada al litoral balear i, a m&eacute;s &mdash;en refer&egrave;ncia al xiringuito en concret&mdash;, que existien dues peticions d&rsquo;autoritzaci&oacute;: la de la part recurrent i una altra sol&middot;licitada per l&rsquo;entitat Vicente Blay S.A., tal com recull la interlocut&ograve;ria del cas a la qual ha tingut acc&eacute;s elDiario.es.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Una &ldquo;&agrave;mplia oferta de restauraci&oacute;&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Ara, aquesta decisi&oacute; de Costes ha estat ratificada pel Tribunal Superior de Just&iacute;cia de Balears (TSJIB), que ha rebutjat el recurs presentat el 2023 per la v&iacute;dua de l&rsquo;antic explotador, mort el 2022, i dona la ra&oacute; a l&rsquo;Administraci&oacute;. El TSJIB sost&eacute; en la seva resoluci&oacute; que les obres fixes ocupaven una superf&iacute;cie de platja que ja no es considerava necess&agrave;ria, en existir una &ldquo;&agrave;mplia oferta de restauraci&oacute;&rdquo; fora del domini p&uacute;blic. Tamb&eacute; aprecia l&rsquo;exist&egrave;ncia d&rsquo;instal&middot;lacions no autoritzades al xiringuito. Entre elles, l&iacute;nies el&egrave;ctriques a&egrave;ries, magatzems i una ocupaci&oacute; superior a la contemplada en la concessi&oacute; original, la de 1984.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La Justícia considera que el quiosquet ocupa una superfície de platja que ja no es considera necessària, en existir una “àmplia oferta de restauració” fora del domini públic</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Entre les seves al&middot;legacions, la part recurrent &mdash;despr&eacute;s de la negativa de Costes a atorgar la concessi&oacute;&mdash; inclo&iuml;a la vulneraci&oacute; del principi de confian&ccedil;a leg&iacute;tima, a causa de la llarga hist&ograve;ria del quiosc, que ha funcionat durant d&egrave;cades sota el coneixement de l&rsquo;Administraci&oacute;. El principi respon a la idea que l&rsquo;actuaci&oacute; de l&rsquo;administraci&oacute; no pot ser alterada arbitr&agrave;riament i t&eacute; importants conseq&uuml;&egrave;ncies en l&rsquo;&agrave;mbit de la responsabilitat.
    </p><p class="article-text">
        Tanmateix, la sent&egrave;ncia del TSJIB, dictada el mar&ccedil; passat, recull que ocupar el domini p&uacute;blic mar&iacute;tim-terrestre no constitueix un dret adquirit, sin&oacute; una autoritzaci&oacute; que l&rsquo;Administraci&oacute; pot denegar quan considera que afecta l&rsquo;inter&egrave;s general o la protecci&oacute; del litoral. Avala, aix&iacute;, els arguments de Costes i justifica el tancament per la saturaci&oacute; de serveis de temporada a la zona, l&rsquo;exist&egrave;ncia d&rsquo;obres fixes la retirada de les quals ja havia estat acordada i la pres&egrave;ncia d&rsquo;instal&middot;lacions no autoritzades.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/879c6040-f784-4742-b23a-3cf7a74674fc_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/879c6040-f784-4742-b23a-3cf7a74674fc_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/879c6040-f784-4742-b23a-3cf7a74674fc_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/879c6040-f784-4742-b23a-3cf7a74674fc_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/879c6040-f784-4742-b23a-3cf7a74674fc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/879c6040-f784-4742-b23a-3cf7a74674fc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/879c6040-f784-4742-b23a-3cf7a74674fc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Es Puetó va obrir en 1972 i forma part de la memòria col·lectiva ciutadana."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Es Puetó va obrir en 1972 i forma part de la memòria col·lectiva ciutadana.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Ens quedam sense llocs emblem&agrave;tics&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Amb aquesta decisi&oacute;, el tribunal desestima &iacute;ntegrament el recurs presentat per la propietat, que a m&eacute;s est&agrave; obligada a pagar 3.000 euros pels costos del judici. &ldquo;Fa molta pena, sobretot perqu&egrave; ens quedam sense llocs emblem&agrave;tics, amb els quals hem crescut&rdquo;, expressa Sandra Fern&aacute;ndez, de 33 anys, que especula amb els motius que solen haver-hi darrere aquests tancaments: la inversi&oacute; estrangera o la interrupci&oacute; del relleu generacional en un &agrave;mbit laboral dur i dif&iacute;cil de mantenir, sobretot pels elevats costos insulars.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Arribar&agrave; un moment en qu&egrave; nom&eacute;s tendrem llocs <em>aesthetic </em>on venguin te matcha o on la cervesa et costi 18 euros&rdquo;, lamenta, remetent-se als processos de gentrificaci&oacute; que viuen altres llocs (sobretot tur&iacute;stics), com Madrid o Barcelona. &ldquo;Un es planteja si realment aix&ograve; &eacute;s tot el que es pot fer al respecte &mdash;per mantenir els negocis familiars a flotaci&oacute;&mdash;. No pot ser&rdquo;, afegeix.
    </p><p class="article-text">
        Maria Concepci&oacute; Riera, de 60 anys, en assabentar-se de la not&iacute;cia va sentir una lleu decepci&oacute;. El seu horari laboral durant la temporada no li permet gaudir gaire dels capvespres que es veuen des des Puet&oacute;, per&ograve; recorda, de quan hi ha anat, &ldquo;com s&rsquo;hi estava de b&eacute;&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Hi haurà un moment en què només tindrem llocs aesthetic on venguin te matcha o on la cervesa et costa 18 euros</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Sandra Fernández</span>
                                        <span>—</span> Veïna
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Els explotadors del xiringuito han explicat a elDiario.es que, de moment, continuen treballant &ldquo;amb normalitat&rdquo; mentre el procediment administratiu i judicial queda en mans de la seva defensa legal. Per ara, contra la resoluci&oacute; del TSJIB encara hi cap recurs de cassaci&oacute; i, mentrestant, ve&iuml;ns, clients i persones vinculades al local han impulsat una recollida de signatures en suport al xiringuito &ldquo;de manera espont&agrave;nia&rdquo;, sense tenir res a veure amb la propietat, detallen les mateixes fonts.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/83e95c22-b38a-4f02-b5ba-643cab8afdd5_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/83e95c22-b38a-4f02-b5ba-643cab8afdd5_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/83e95c22-b38a-4f02-b5ba-643cab8afdd5_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/83e95c22-b38a-4f02-b5ba-643cab8afdd5_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/83e95c22-b38a-4f02-b5ba-643cab8afdd5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/83e95c22-b38a-4f02-b5ba-643cab8afdd5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/83e95c22-b38a-4f02-b5ba-643cab8afdd5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Hamaques sobre la sorra, al costat del quiosquet que obliga tancar la Justícia."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Hamaques sobre la sorra, al costat del quiosquet que obliga tancar la Justícia.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Es Puet&oacute; ha rebut aquesta setmana fins i tot la visita del president del Consell d&rsquo;Eivissa, Vicent Mar&iacute;, que ha advocat per la &ldquo;continu&iuml;tat&rdquo; dels xiringuitos de gesti&oacute; familiar i ha apostat per cercar f&oacute;rmules que permetin conservar-los sense renunciar a la protecci&oacute; del litoral i al compliment de la normativa. En paral&middot;lel, la Junta de Govern Local de Santa Eul&agrave;ria &mdash;municipi del qual Mar&iacute; havia estat batle&mdash; ha aprovat l&rsquo;enderrocament d&rsquo;un altre d&rsquo;aquests negocis de tota la vida a Cala Llonga, <a href="https://lavozdeibiza.com/actualidad/contradiccion-en-el-litoral-de-ibiza-santa-eularia-prepara-la-demolicion-de-un-chiringuito-en-una-de-sus-mejores-playas/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">tal com publica La Voz de Ibiza</a>.
    </p><p class="article-text">
        El batle de Sant Josep, Vicent Roig, tamb&eacute; ha volgut defensar que establiments com es Puet&oacute; formen part de la mem&ograve;ria col&middot;lectiva de residents i visitants i va sostenir que la protecci&oacute; ambiental pot ser compatible amb la continu&iuml;tat d&rsquo;aquests negocis familiars.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La costa, cada vegada m&eacute;s enfocada al luxe</strong></h2><p class="article-text">
        Els tancaments projecten un futur negre per als negocis d&rsquo;aquestes caracter&iacute;stiques al litoral eivissenc. En queden pocs dempeus. Sobreviuen, com a bastions, a un mercat cada vegada m&eacute;s corcat per la recerca d&rsquo;una pujada de categoria per atendre un turisme que experimenta &mdash;o cerca experimentar&mdash; tamb&eacute; aquests canvis: un model de m&eacute;s &ldquo;qualitat&rdquo; i menys &ldquo;quantitat&rdquo;, pel qual aposta l&rsquo;Administraci&oacute;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Els quiosquets familiars sobreviuen a un mercat cada vegada més orientat al luxe</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Una mostra d&rsquo;aix&ograve; &eacute;s l&rsquo;arribada del turisme nord-americ&agrave; a les Balears, que va comen&ccedil;ar sent una promesa, per&ograve; que cada vegada &eacute;s m&eacute;s una realitat que s&rsquo;imposa. El perfil del turista d&rsquo;aquesta nacionalitat, molt atractiu per al sector per les seves estades llargues i una major capacitat de despesa, ha fet que no nom&eacute;s Eivissa, sin&oacute; l&rsquo;arxip&egrave;lag en general, giri cap a una estrat&egrave;gia tur&iacute;stica per captar aquest visitant i qualsevol altre el perfil del qual impliqui un nivell econ&ograve;mic elevat, independentment de l&rsquo;origen.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/976a0fae-2f90-493e-8e07-7d5effaf4952_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/976a0fae-2f90-493e-8e07-7d5effaf4952_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/976a0fae-2f90-493e-8e07-7d5effaf4952_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/976a0fae-2f90-493e-8e07-7d5effaf4952_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/976a0fae-2f90-493e-8e07-7d5effaf4952_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/976a0fae-2f90-493e-8e07-7d5effaf4952_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/976a0fae-2f90-493e-8e07-7d5effaf4952_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Part de la badia de Portmany, que va començar a créixer amb el boom turístic"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Part de la badia de Portmany, que va començar a créixer amb el boom turístic                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        D&rsquo;altra banda, a les platges, malgrat les concessions i la normativa que regula en teoria els preus de les hamaques i les ombrel&middot;les, les empreses concession&agrave;ries sotmeten despr&eacute;s els equipaments de platja a condicions abusives que repercuteixen en la butxaca dels clients o, directament, exclouen part de la poblaci&oacute;. Sobretot els residents i treballadors.
    </p><p class="article-text">
        &Eacute;s el cas de Cala Jondal &mdash;una platja que ha vist desembarcar dels seus iots Jeff Bezos o Leonardo DiCaprio, entre d&rsquo;altres&mdash; on quatre de les empreses que gestionen aquestes concessions obliguen els consumidors a fer consumici&oacute; m&iacute;nima per poder accedir als serveis. Es tracta de llocs on la sangria de cava, per exemple, arriba als 80 euros i on els preus, a m&eacute;s, &ldquo;cada any pugen&rdquo;, com va declarar un treballador d&rsquo;aquests<em> beach clubs</em> a elDiario.es <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/hamaques-340-euros-i-safata-sushi-per-185-els-preus-prohibitius-costa-d-eivissa_1_12412883.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">per a un reportatge realitzat el juny de 2025.</a>
    </p><p class="article-text">
        S&rsquo;acumulen, aix&iacute;, sobre la sorra de gaireb&eacute; totes les platges d&rsquo;Eivissa, llits balinesos de grans dimensions que gaireb&eacute; no deixen espai per a aquells que simplement volen gaudir de l&rsquo;espai p&uacute;blic sense consumir.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Els llits balinesos de grans dimensions proliferen a l&#039;illa i deixen a penes buit per als quals simplement volen gaudir de l&#039;espai públic sense consumir</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Les casetes de pescadors: tamb&eacute; amena&ccedil;ades</strong></h2><p class="article-text">
        Els xiringuitos m&eacute;s antics d&rsquo;Eivissa no s&oacute;n l&rsquo;&uacute;nic patrimoni tradicional amena&ccedil;at al voltant del litoral, sin&oacute; que la Just&iacute;cia tamb&eacute; ha afectat els &uacute;ltims mesos les casetes de pescadors tradicionals. En concret, onze edificacions d&rsquo;aquest tipus a la platja de Portinatx &mdash;al terme municipal de Sant Joan&mdash; constru&iuml;des sobre el domini p&uacute;blic mar&iacute;tim-terrestre, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/adeu-les-imatges-mes-iconiques-d-eivissa-justicia-ordena-l-enderrocament-d-onze-casetes-varador_1_12998373.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">tal com ja va informar aquest diari</a>.
    </p><p class="article-text">
        La situaci&oacute; &eacute;s gaireb&eacute; la mateixa: el tribunal va tancar la porta a la legalitzaci&oacute; del conjunt de casetes i de la terrassa de l&rsquo;hostal situat just a sobre en considerar que incomplien la Llei de Costes.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6b7c8bba-d0d7-40d4-a898-b4b109832d38_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6b7c8bba-d0d7-40d4-a898-b4b109832d38_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6b7c8bba-d0d7-40d4-a898-b4b109832d38_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6b7c8bba-d0d7-40d4-a898-b4b109832d38_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6b7c8bba-d0d7-40d4-a898-b4b109832d38_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6b7c8bba-d0d7-40d4-a898-b4b109832d38_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6b7c8bba-d0d7-40d4-a898-b4b109832d38_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Turistes es banyen a la platja, al fons, el quiosquet"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Turistes es banyen a la platja, al fons, el quiosquet                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El consistori va al&middot;legar, per defensar la continu&iuml;tat de les construccions, el car&agrave;cter tradicional i etnol&ograve;gic de les casetes varador, que assegurava tenir la intenci&oacute; d&rsquo;incorporar al cat&agrave;leg municipal de patrimoni. En aquest cas, en ser part del patrimoni d&rsquo;Eivissa, per protegir-les existeix la possibilitat de declarar les edificacions com a B&eacute; d&rsquo;Inter&egrave;s Cultural (BIC). De fet, n&rsquo;hi ha algunes, com les de sa Punta des Mol&iacute;, a prop d&rsquo;es Pouet, o les de Formentera, declarades com a tal.
    </p><p class="article-text">
        La gesti&oacute; dep&egrave;n de l&rsquo;administraci&oacute; local i, en el cas d&rsquo;un xiringuito, nom&eacute;s podria donar-se de manera molt excepcional &mdash;&uacute;nicament la construcci&oacute;, no l&rsquo;empresa&mdash; i si es pogu&eacute;s demostrar el seu alt valor etnogr&agrave;fic o social davant la Llei. &ldquo;Nosaltres, de moment, seguim treballant mentre els advocats s&rsquo;encarreguen de la part burocr&agrave;tica&rdquo;, assenyala la propietat d&rsquo;es Puet&oacute;, que es mostra &ldquo;molt agra&iuml;da&rdquo; pel suport ciutad&agrave; i continuar&agrave; atenent aquest estiu.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/adeu-dels-ultims-quiosquets-assequibles-d-eivissa-nomes-quedaran-llocs-aesthetic-amb-cerveses-18-euros_1_13251332.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 27 May 2026 07:11:39 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/36293c47-348d-46ad-afc3-feb5a21b55fe_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1133476" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/36293c47-348d-46ad-afc3-feb5a21b55fe_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1133476" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Adeu a un dels últims quiosquets assequibles d'Eivissa: “Només quedaran llocs aesthetic amb cerveses a 18 euros”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/36293c47-348d-46ad-afc3-feb5a21b55fe_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Ibiza,Turismo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Adiós a uno de los últimos chiringuitos asequibles de Ibiza: "Solo quedarán sitios 'aesthetic' con cervezas a 18 euros"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/adios-ultimos-chiringuitos-asequibles-ibiza-quedaran-sitios-aesthetic-cervezas-18-euros_1_13251263.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/36293c47-348d-46ad-afc3-feb5a21b55fe_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Adiós a uno de los últimos chiringuitos asequibles de Ibiza: &quot;Solo quedarán sitios &#039;aesthetic&#039; con cervezas a 18 euros&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La Justicia avala la clausura del negocio Es Puetó a pesar de las alegaciones de la viuda del antiguo explotador, que aún puede recurrir la resolución</p><p class="subtitle">Villas de lujo y 'beach clubs' colonizan con hamacas las calas de Ibiza y hartan a los vecinos: “La playa es un espacio público”</p></div><p class="article-text">
        En 1972 se construy&oacute;, junto a las playas de es Pouet y es Pouet&oacute;, entre el primer y el cuarto hito del t&eacute;rmino municipal de Sant Josep, un chiringuito revestido de blanco, r&oacute;tulo con letras azules (&ldquo;Es Puet&oacute;&rdquo;), junto a un embarcadero de esta zona de la costa suroeste mediterr&aacute;nea de Eivissa. Durante casi cinco d&eacute;cadas ha atendido a sus clientes sobre la arena, con los pies descalzos sobre el muelle en el que est&aacute; edificado mientras los camareros serv&iacute;an mojitos por cinco o seis euros, cerveza fr&iacute;a y platos combinados por precios asequibles tanto para turistas como para trabajadores.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Se trata de un rara avis en la oferta de restauraci&oacute;n actual, sobre todo en la costa, que se ha ido pervirtiendo a&ntilde;o tras a&ntilde;o casi desde el <em>boom tur&iacute;stico</em>. Primero, edificando hasta no dejar casi ni un hueco disponible y, segundo, transformando las construcciones erigidas casi en los mundos de Poseid&oacute;n en un proceso de elitizaci&oacute;n y viraje hacia el lujo: hasta hoy, en es Puet&oacute; se sirve y se come en mesas y sillas de pl&aacute;stico, 96 en total esparcidas por 54 metros cuadrados de sombrajo del dominio p&uacute;blico mar&iacute;timo-terrestre.
    </p><p class="article-text">
        El due&ntilde;o del chiringuito &ndash;donde finaliza el municipio de Sant Antoni&ndash; lo puso a funcionar mediante una concesi&oacute;n administrativa otorgada en 1969, casi de la mano de la turistificaci&oacute;n &ndash;reci&eacute;n se hab&iacute;a estrenado tres a&ntilde;os antes, en 1966, el aeropuerto&ndash;, y despu&eacute;s de que esa concesi&oacute;n se extinguiera en 1984, el explotador continu&oacute; funcionando con autorizaciones temporales. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2365a592-a2c0-4258-a717-c488f8e42808_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2365a592-a2c0-4258-a717-c488f8e42808_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2365a592-a2c0-4258-a717-c488f8e42808_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2365a592-a2c0-4258-a717-c488f8e42808_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2365a592-a2c0-4258-a717-c488f8e42808_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2365a592-a2c0-4258-a717-c488f8e42808_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2365a592-a2c0-4258-a717-c488f8e42808_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La playa de es Pouet, la última del municipio de Sant Antoni."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La playa de es Pouet, la última del municipio de Sant Antoni.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e4657fed-e753-4ccb-9686-5b25b098c5f5_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e4657fed-e753-4ccb-9686-5b25b098c5f5_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e4657fed-e753-4ccb-9686-5b25b098c5f5_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e4657fed-e753-4ccb-9686-5b25b098c5f5_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e4657fed-e753-4ccb-9686-5b25b098c5f5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e4657fed-e753-4ccb-9686-5b25b098c5f5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e4657fed-e753-4ccb-9686-5b25b098c5f5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El chiringuito está sobre la arena, donde se despliegan 96 sillas de plástico"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El chiringuito está sobre la arena, donde se despliegan 96 sillas de plástico                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La &uacute;ltima solicitud que hizo a la Delegaci&oacute;n de Costas de Eivissa, para un periodo de dos a&ntilde;os (cuatro temporadas, de 2018 a 2021), fue en 2017. Pero en 2018 Costas rechaz&oacute; la petici&oacute;n. En la resoluci&oacute;n, del 31 de julio, la Demarcaci&oacute;n consider&oacute; el alto nivel de saturaci&oacute;n de servicios e instalaciones de temporada en el litoral balear y adem&aacute;s &ndash;en referencia al chiringuito en concreto&ndash; que exist&iacute;an dos peticiones de autorizaci&oacute;n: la de la parte recurrente y otra solicitada por la entidad Vicente Blay S.A, como recoge el auto del caso al que ha accedido elDiario.es.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Una &ldquo;amplia oferta de restauraci&oacute;n&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Ahora, esta decisi&oacute;n de Costas ha sido ratificada ahora por el Tribunal Superior de Justicia de Balears (TSJIB), que ha rechazado el recurso presentado en 2023 por la viuda del antiguo explotador, fallecido en 2022, y da la raz&oacute;n a la Administraci&oacute;n. El TSJIB sostiene en su resoluci&oacute;n que las obras fijas ocupaban una superficie de playa que ya no se consideraba necesaria, al existir una &ldquo;amplia oferta de restauraci&oacute;n&rdquo; fuera del dominio p&uacute;blico. Tambi&eacute;n aprecia la existencia de instalaciones no autorizadas en el chiringuito. Entre ellas, l&iacute;neas el&eacute;ctricas a&eacute;reas, almacenes y una ocupaci&oacute;n superior a la contemplada en la concesi&oacute;n original, la de 1984.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La Justicia considera que el chiringuito ocupa una superficie de playa que ya no se considera necesaria, al existir una “amplia oferta de restauración” fuera del dominio público</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Entre sus alegaciones, la parte recurrente &ndash;tras la negativa de Costas de otorgar la concesi&oacute;n&ndash; inclu&iacute;a la vulneraci&oacute;n del principio de confianza leg&iacute;tima, debido a la larga historia del quiosco, que ha funcionado durante d&eacute;cadas bajo el conocimiento de la Administraci&oacute;n. El principio responde a la idea de que la actuaci&oacute;n de la administraci&oacute;n no puede ser alterada arbitrariamente y tiene importantes consecuencias en el &aacute;mbito de la responsabilidad.
    </p><p class="article-text">
        Sin embargo, el fallo del TSJIB, dictado el pasado marzo, recoge que ocupar el dominio p&uacute;blico mar&iacute;timo&ndash;terrestre no constituye un derecho adquirido, sino una autorizaci&oacute;n que la Administraci&oacute;n puede denegar cuando considera que afecta al inter&eacute;s general o a la protecci&oacute;n del litoral. Avala, as&iacute;, los argumentos de Costas y justifica el cierre por la saturaci&oacute;n de servicios de temporada en la zona, la existencia de obras fijas cuya retirada ya hab&iacute;a sido acordada y la presencia de instalaciones no autorizadas.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/879c6040-f784-4742-b23a-3cf7a74674fc_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/879c6040-f784-4742-b23a-3cf7a74674fc_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/879c6040-f784-4742-b23a-3cf7a74674fc_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/879c6040-f784-4742-b23a-3cf7a74674fc_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/879c6040-f784-4742-b23a-3cf7a74674fc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/879c6040-f784-4742-b23a-3cf7a74674fc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/879c6040-f784-4742-b23a-3cf7a74674fc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Es Puetó abrió en 1972 y forma parte de la memoria colectiva ciudadana"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Es Puetó abrió en 1972 y forma parte de la memoria colectiva ciudadana                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Nos quedamos sin sitios emblem&aacute;ticos&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Con esta decisi&oacute;n, el tribunal desestima &iacute;ntegramente el recurso presentado por la propiedad, que adem&aacute;s est&aacute; obligada a pagar 3.000 por los costes del juicio. &ldquo;Da mucha pena, sobre todo porque nos quedamos sin sitios emblem&aacute;ticos, con los que hemos crecido&rdquo;, expresa Sandra Fern&aacute;ndez, de 33 a&ntilde;os, quien especula con los motivos que suele haber detr&aacute;s de estos cierres: la inversi&oacute;n extranjera o la interrupci&oacute;n del relevo generacional en un &aacute;mbito laboral duro y dif&iacute;cil de mantener, sobre todo por los elevados costes insulares.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Va a haber un momento en que solo vamos a tener sitios <em>aesthetic </em>donde vendan t&eacute; matcha o donde la cerveza te cuesta 18 euros&rdquo;, lamenta, remiti&eacute;ndose a los procesos de gentrificaci&oacute;n que viven otros lugares (sobre todo tur&iacute;sticos), como Madrid o Barcelona. &ldquo;Uno se plantea si realmente esto es todo lo que se puede hacer al respecto &ndash;para mantener los negocios familiares a flote&ndash;. No puede ser&rdquo;, a&ntilde;ade. Maria Concepci&oacute;n Riera, de 60 a&ntilde;os, al enterarse de la not&iacute;cia sinti&oacute; una leve decepci&oacute;n. Su horario laboral durante la temporada no le permite disfrutar en gran medida de los atardeceres que se ven desde es Puet&oacute;, pero recuerda, de cuando ha ido, &ldquo;lo bien que se estaba all&iacute;&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Va a haber un momento en que solo vamos a tener sitios aesthetic donde vendan té matcha o donde la cerveza te cuesta 18 euros</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Sandra Fernández</span>
                                        <span>—</span> Vecina
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Los explotadores del chiringuito han explicado a elDiario.es que, de momento, contin&uacute;an trabajando &ldquo;con normalidad&rdquo; mientras el procedimiento administrativo y judicial queda en manos de su defensa legal. Por ahora, cabe contra la resoluci&oacute;n del TSJIB recurso de casaci&oacute;n y, mientras tanto, vecinos, clientes y personas vinculadas al local han impulsado una recogida de firmas en apoyo al chiringuito &ldquo;de manera espont&aacute;nea&rdquo;, sin tener nada que ver con la propiedad, detallan las mismas fuentes.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/83e95c22-b38a-4f02-b5ba-643cab8afdd5_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/83e95c22-b38a-4f02-b5ba-643cab8afdd5_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/83e95c22-b38a-4f02-b5ba-643cab8afdd5_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/83e95c22-b38a-4f02-b5ba-643cab8afdd5_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/83e95c22-b38a-4f02-b5ba-643cab8afdd5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/83e95c22-b38a-4f02-b5ba-643cab8afdd5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/83e95c22-b38a-4f02-b5ba-643cab8afdd5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Hamacas y sombrillas sobre la arena, junto al chiringuito que obliga cerrar la Justicia"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Hamacas y sombrillas sobre la arena, junto al chiringuito que obliga cerrar la Justicia                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Es Puet&oacute; ha recibido esta semana incluso la visita del presidente del Consell d&rsquo;Eivissa, Vicent Mar&iacute;, que ha abogado por la &ldquo;continuidad&rdquo; de los chiringuitos de gesti&oacute;n familiar y ha apostado por buscar f&oacute;rmulas que permitan conservarlos sin renunciar a la protecci&oacute;n del litoral y al cumplimiento de la normativa. En paralelo, la Junta de Gobierno Local de Santa Eul&agrave;ria &ndash;municipio del que Mar&iacute; hab&iacute;a sido alcalde&ndash; ha aprobado la demolici&oacute;n de otro de estos negocios de toda la vida en Cala Llonga, <a href="https://lavozdeibiza.com/actualidad/contradiccion-en-el-litoral-de-ibiza-santa-eularia-prepara-la-demolicion-de-un-chiringuito-en-una-de-sus-mejores-playas/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">como publica La Voz de Ibiza</a>.
    </p><p class="article-text">
        El alcalde de Sant Josep, Vicent Roig, tambi&eacute;n ha querido defender que establecimientos como es Puet&oacute; forman parte de la memoria colectiva de residentes y visitantes y sostuvo que la protecci&oacute;n ambiental puede ser compatible con la continuidad de estos negocios familiares.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La costa, cada vez m&aacute;s enfocada al lujo</strong></h2><p class="article-text">
        Los cierres proyectan un futuro negro para los negocios de estas caracter&iacute;sticas en el litoral ibicenco. Son pocos los que quedan en pie. Sobreviven, como bastiones, a un mercado cada vez m&aacute;s carcomido por la b&uacute;squeda de una subida de categor&iacute;a para atender a un turismo que experimenta &ndash;o busca experimentar&ndash; tambi&eacute;n estos cambios: un modelo de mayor &ldquo;calidad&rdquo; y menor &ldquo;cantidad&rdquo;, por el que apuesta la Administraci&oacute;n.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Los chiringuitos familiares sobreviven a un mercado cada vez más orientado al lujo</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Una muestra de ello es el aterrizaje del turismo estadounidense en Balears, que empez&oacute; siendo una promesa, pero que cada vez es m&aacute;s una realidad que se impone. El perfil del turista de esta nacionalidad, muy atractivo para el sector por sus estancias largas y mayor capacidad de gasto, ha hecho que no solo Eivissa, sino el archipi&eacute;lago en general, voltee hacia una estrategia tur&iacute;stica para captar a este visitante y cualquier otro cuyo perfil involucre un nivel econ&oacute;mico elevado, independientemente del origen.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/976a0fae-2f90-493e-8e07-7d5effaf4952_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/976a0fae-2f90-493e-8e07-7d5effaf4952_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/976a0fae-2f90-493e-8e07-7d5effaf4952_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/976a0fae-2f90-493e-8e07-7d5effaf4952_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/976a0fae-2f90-493e-8e07-7d5effaf4952_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/976a0fae-2f90-493e-8e07-7d5effaf4952_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/976a0fae-2f90-493e-8e07-7d5effaf4952_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Parte de la bahía de Portmany, que empezó a crecer con el boom turístico"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Parte de la bahía de Portmany, que empezó a crecer con el boom turístico                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Por otro lado, en las playas, a pesar de las concesiones y la normativa que regula en teor&iacute;a precios de hamacas y sombrillas, las adjudicatarias someten luego a los equipamientos de playa a condiciones abusivas que repercuten en el bolsillo de los clientes o directamente, excluyen a cierto sector de la poblaci&oacute;n. Sobre todo a los residentes y trabajadores.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Es el caso de Cala Jondal &ndash;una playa que ha visto desembarcar de sus yates a Jeff Bezos o Leonardo DiCaprio, entre otros&ndash; donde cuatro de las empresas que gestionan estas concesiones obligan a los consumidores a pedir comanda para poder acceder a los servicios. Se trata de lugares donde la sangr&iacute;a de cava, por ejemplo, asciente a 80 euros y donde los precios, adem&aacute;s, &ldquo;cada a&ntilde;o suben&rdquo;, como declar&oacute; un trabajador de estos <em>beach clubs</em> a <a href="http://eldiario.es" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">elDiario.es</a> <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/hamacas-340-euros-bandeja-sushi-185-precios-prohibitivos-costa-ibiza_1_12411182.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">para un reportaje realizado en junio de 2025.</a> Se arremolinan, as&iacute;, sobre la arena de casi todas las playas de Eivissa, camas balinesas de grandes dimensiones que no dejan apenas hueco para los que simplemente quieren disfrutar del espacio p&uacute;blico sin consumir.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Las camas balinesas de grandes dimensiones proliferan en la isla y dejan apenas hueco para los que simplemente quieren disfrutar del espacio público sin consumir</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Las casetas de pescadores: tambi&eacute;n amenazadas</strong></h2><p class="article-text">
        Los chiringuitos m&aacute;s antiguos de Eivissa no son lo &uacute;nico tradicional amenazado alrededor del litoral, sino que la Justicia tambi&eacute;n ha acechado los &uacute;ltimos meses a casetas de pescadores tradicionales. En concreto, once edificaciones de este tipo en la playa de Portinatx &ndash;en el t&eacute;rmino municipal Sant Joan&ndash; construidas sobre Dominio P&uacute;blico Mar&iacute;timo&ndash;Terrestre, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/adios-imagenes-iconicas-ibiza-justicia-ordena-derribo-once-casetas-varadero_1_12992230.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">como ya inform&oacute; este diario</a>. La situaci&oacute;n es casi la misma: el tribunal cerr&oacute; la puerta a la legalizaci&oacute;n del conjunto de casetas y de la terraza del hostal situado justo encima al considerar que incumpl&iacute;an la Ley de Costas.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6b7c8bba-d0d7-40d4-a898-b4b109832d38_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6b7c8bba-d0d7-40d4-a898-b4b109832d38_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6b7c8bba-d0d7-40d4-a898-b4b109832d38_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6b7c8bba-d0d7-40d4-a898-b4b109832d38_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6b7c8bba-d0d7-40d4-a898-b4b109832d38_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6b7c8bba-d0d7-40d4-a898-b4b109832d38_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6b7c8bba-d0d7-40d4-a898-b4b109832d38_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Turistas se bañan en la playa, al fondo, el chiringuito."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Turistas se bañan en la playa, al fondo, el chiringuito.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El Consistorio aleg&oacute;, para defender la continuidad de las construcciones, el car&aacute;cter tradicional y etnol&oacute;gico de las casetas varadero, que aseguraba tener intenci&oacute;n de incorporar al cat&aacute;logo municipal de patrimonio. En este caso, al ser parte del patrimonio de Eivissa, para protegerlas existe la posibilidad de declarar las edificaciones como Bien de Inter&eacute;s Cultural (BIC). De hecho, hay algunas, como las de sa Punta des Mol&iacute;, cerca de es Pouet, o las de Formentera, declaradas como tal.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        La gesti&oacute;n depende de la administraci&oacute;n local y, en el caso de un chiringuito, solo podr&iacute;a darse de manera muy excepcional &ndash;&uacute;nicamente la construcci&oacute;n, no la empresa&ndash; y de poder demostrarse su alto valor etnogr&aacute;fico o social ante la Ley. &ldquo;Nosotros, por ahora, seguimos trabajando mientras los abogados se encargan de la parte burocr&aacute;tica&rdquo;, se&ntilde;ala la propiedad de es Puet&oacute;, que se muestra &ldquo;muy agradecida&rdquo; por el apoyo ciudadano y seguir&aacute; atendiendo este verano.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/adios-ultimos-chiringuitos-asequibles-ibiza-quedaran-sitios-aesthetic-cervezas-18-euros_1_13251263.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 26 May 2026 19:36:09 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/36293c47-348d-46ad-afc3-feb5a21b55fe_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1133476" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/36293c47-348d-46ad-afc3-feb5a21b55fe_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1133476" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Adiós a uno de los últimos chiringuitos asequibles de Ibiza: "Solo quedarán sitios 'aesthetic' con cervezas a 18 euros"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/36293c47-348d-46ad-afc3-feb5a21b55fe_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Ibiza,Turismo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El pla d’instal·lar un xiringuito prop d’un penya-segat i en una zona natural protegida indigna els veïns d’Eivissa]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pla-d-instal-lar-xiringuito-prop-d-penya-segat-i-zona-natural-protegida-indigna-els-veins-d-eivissa_1_13243391.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/b189a184-315b-4b26-9a98-ef8c317460fa_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El pla d’instal·lar un xiringuito prop d’un penya-segat i en una zona natural protegida indigna els veïns d’Eivissa"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L’empresa, dedicada al sector dels recreatius nàutics, projecta una construcció d’uns 70 metres quadrats en una Àrea Natural d’Especial Interès (ANEI)</p><p class="subtitle">La famosa cala d'Eivissa que va passar de parc natural a santuari del 'postureig'</p></div><p class="article-text">
        Un establiment tancat de 19,2 metres quadrats acompanyat d&rsquo;una tarima de fusta de 50 metres, a m&eacute;s de banys qu&iacute;mics, dip&ograve;sits d&rsquo;aigua, para-sols, taules i cadires. &Eacute;s el que una empresa projecta en aquest enclavament dins una &agrave;rea especialment sensible d&rsquo;Eivissa davant la indignaci&oacute; de ve&iuml;ns i ecologistes, que han coincidit a afirmar que seria una &ldquo;bogeria&rdquo; instal&middot;lar-hi un quiosc.
    </p><p class="article-text">
        La possibilitat de la construcci&oacute;, que abastaria una superf&iacute;cie d&rsquo;uns 70 metres quadrats, ha generat rebombori en un moment en qu&egrave; les autoritats balears i fins i tot el Tribunal Superior de Just&iacute;cia de les Illes Balears (TSJIB), a trav&eacute;s de resolucions recents, advoquen per alleugerir la costa, ja molt saturada d&rsquo;aquest tipus de serveis temporals.
    </p><p class="article-text">
        Es tracta d&rsquo;una &agrave;rea de piscines de mar&egrave;s (una roca pr&ograve;pia de les Illes) i amb riscos per a la poblaci&oacute; en cas de massificaci&oacute;, ja que &eacute;s una zona de penya-segats i on no hi ha altres serveis destinats al turisme. &ldquo;&Eacute;s en un lloc que t&eacute; els seus riscos per a la ciutadania perqu&egrave; est&agrave; molt a prop d&rsquo;un precipici i molt aferrat a la paret de sa Pedrera &mdash;&agrave;rea rocosa natural&mdash;, no t&eacute; sentit arriscar-se que s&rsquo;hi pugui produir una acumulaci&oacute; de gent&rdquo;, valora Neus Prats, portaveu del GEN-GOB.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6340d96b-6f37-4503-862f-4760165b297d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6340d96b-6f37-4503-862f-4760165b297d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6340d96b-6f37-4503-862f-4760165b297d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6340d96b-6f37-4503-862f-4760165b297d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6340d96b-6f37-4503-862f-4760165b297d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6340d96b-6f37-4503-862f-4760165b297d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6340d96b-6f37-4503-862f-4760165b297d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La zona és escarpada i poc segura"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La zona és escarpada i poc segura                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La zona est&agrave; catalogada com a &Agrave;rea Natural d&rsquo;Especial Inter&egrave;s (ANEI), &eacute;s a dir, est&agrave; classificada com a s&ograve;l no urbanitzable d&rsquo;especial protecci&oacute; en qu&egrave; no es permeten usos ni activitats que impliquin una transformaci&oacute; del seu dest&iacute; o naturalesa o que lesionin els seus valors ecol&ograve;gics o paisatg&iacute;stics. Tamb&eacute; es troba dins del domini p&uacute;blic mar&iacute;tim-terrestre.
    </p><p class="article-text">
        La iniciativa de sol&middot;licitar aquesta autoritzaci&oacute; al Govern balear parteix de l&rsquo;empresa Salt Bay S.L. La societat limitada &mdash;que figura com a activa al Registre Mercantil d&rsquo;Eivissa i es va constituir amb un capital social de 3.000 euros&mdash; es va crear l&rsquo;abril de 2023 i t&eacute; la seu social a Sant Antoni, segons la informaci&oacute; mercantil consultada per aquest diari. La seva activitat econ&ograve;mica est&agrave; vinculada formalment al lloguer d&rsquo;articles aqu&agrave;tics d&rsquo;oci i esportius, dins el sector de serveis recreatius. La petici&oacute; forma part d&rsquo;un expedient obert per al per&iacute;ode 2024-2027.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4a1231e2-ffae-4165-b7e5-ff7d2e690087_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4a1231e2-ffae-4165-b7e5-ff7d2e690087_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4a1231e2-ffae-4165-b7e5-ff7d2e690087_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4a1231e2-ffae-4165-b7e5-ff7d2e690087_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4a1231e2-ffae-4165-b7e5-ff7d2e690087_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4a1231e2-ffae-4165-b7e5-ff7d2e690087_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4a1231e2-ffae-4165-b7e5-ff7d2e690087_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Grups de persones gaudeixen d&#039;un dia de sol al costat de la Pedrera"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Grups de persones gaudeixen d&#039;un dia de sol al costat de la Pedrera                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Alegacions per part dels ecologistes</strong></h2><p class="article-text">
        El GEN-GOB d&rsquo;Eivissa ja ha presentat al&middot;legacions per impedir la instal&middot;laci&oacute; davant la Direcci&oacute; General de Costes i Litoral dins del per&iacute;ode de vint dies h&agrave;bils habilitat. Els ecologistes reclamen la denegaci&oacute; de l&rsquo;autoritzaci&oacute; sol&middot;licitada en un escrit, al qual ha accedit elDiario.es, en qu&egrave; argumenten que la proposta incrementaria encara m&eacute;s la pressi&oacute; sobre el litoral balear en un context que ja consideren de &ldquo;saturaci&oacute;&rdquo; de serveis i instal&middot;lacions de temporada.
    </p><p class="article-text">
        Les entitats cr&iacute;tiques amb el projecte consideren que noves concessions d&rsquo;aquest tipus afecten negativament la conservaci&oacute; de la costa, augmenten la pressi&oacute; humana sobre els ecosistemes i redueixen el gaudi col&middot;lectiu d&rsquo;aquests espais naturals. Tamb&eacute; vinculen la proliferaci&oacute; de negocis de restauraci&oacute; i oci amb el problema d&rsquo;acc&eacute;s a l&rsquo;habitatge a Eivissa, en considerar que l&rsquo;elevada demanda de m&agrave; d&rsquo;obra vinculada a la temporada tur&iacute;stica agreuja la pressi&oacute; sobre el mercat residencial.
    </p><p class="article-text">
        Recorden, a m&eacute;s, que recentment es va ordenar el tancament d&rsquo;un altre establiment situat en una zona propera del mateix municipi i que la instal&middot;laci&oacute; plantejada &ldquo;no respon a una necessitat real&rdquo;, va &ldquo;en contra de l&rsquo;inter&egrave;s general&rdquo; i perjudica tant la conservaci&oacute; del litoral com la qualitat tur&iacute;stica de l&rsquo;illa, per la qual cosa sol&middot;liciten formalment que es rebutgi la concessi&oacute;. Aquest diari s&rsquo;ha posat en contacte tant amb el propietari de l&rsquo;empresa com amb Costes per consultar l&rsquo;estat de la petici&oacute; sense obtenir resposta abans de la publicaci&oacute; d&rsquo;aquest reportatge.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4a538486-3fca-4b6f-8105-8ddeb342f24b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4a538486-3fca-4b6f-8105-8ddeb342f24b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4a538486-3fca-4b6f-8105-8ddeb342f24b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4a538486-3fca-4b6f-8105-8ddeb342f24b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4a538486-3fca-4b6f-8105-8ddeb342f24b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4a538486-3fca-4b6f-8105-8ddeb342f24b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4a538486-3fca-4b6f-8105-8ddeb342f24b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Dos turistes passegen per l&#039;àrea natural, protegida com a ANEI."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Dos turistes passegen per l&#039;àrea natural, protegida com a ANEI.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Un context general de descontentament</strong></h2><p class="article-text">
        La petici&oacute; es produeix en un context de descontentament general dels agents socials i la poblaci&oacute; de l&rsquo;illa pel projecte d&rsquo;ampliaci&oacute; de l&rsquo;aeroport d&rsquo;Eivissa, que suposaria un greu impacte mediambiental i contra el qual tamb&eacute; s&rsquo;han posicionat empresaris i institucions. L&rsquo;augment de la terminal, ubicada a l&rsquo;interior del Parc Natural de ses Salines, xoca amb la necessitat de frenar la saturaci&oacute; tur&iacute;stica que hi ha a la piti&uuml;sa. De fet, el GEN-GOB presentar&agrave; accions legals i impulsar&agrave; mesures de pressi&oacute; social si el projecte d&rsquo;AENA segueix endavant, segons un comunicat publicat a les xarxes socials.
    </p><p class="article-text">
        Tamb&eacute; despr&eacute;s que la just&iacute;cia aval&eacute;s fa menys d&rsquo;un mes que es Puet&oacute;, un dels xiringuitos m&eacute;s emblem&agrave;tics d&rsquo;Eivissa i un dels pocs que queda amb preus assequibles prop de la platja &mdash;a es Puet, terme municipal de Sant Antoni, lim&iacute;trof amb Sant Josep&mdash;, hagi de tancar, <a href="https://www.diariodeibiza.es/ibiza/2026/04/28/justicia-historico-chiringuito-ibiza-es-pueto-129604178.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">com va publicar Diario de Ibiza</a>.
    </p><p class="article-text">
        La resoluci&oacute; del TSJIB confirma la decisi&oacute; de Costes de prohibir que el negoci continu&iuml; operant i rebutja el recurs presentat pels explotadors. La prohibici&oacute; est&agrave; justificada per la &ldquo;saturaci&oacute; de serveis de temporada al litoral balear i la necessitat de retirar les obres fixes que ocupen la platja&rdquo;, segons la sent&egrave;ncia judicial del cas a la qual ha tingut acc&eacute;s elDiario.es.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b05a20c8-89e9-43f8-b53c-e236cb9fc443_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b05a20c8-89e9-43f8-b53c-e236cb9fc443_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b05a20c8-89e9-43f8-b53c-e236cb9fc443_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b05a20c8-89e9-43f8-b53c-e236cb9fc443_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b05a20c8-89e9-43f8-b53c-e236cb9fc443_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b05a20c8-89e9-43f8-b53c-e236cb9fc443_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b05a20c8-89e9-43f8-b53c-e236cb9fc443_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La superfície de l&#039;enclavament natural és rocosa i escarpada"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La superfície de l&#039;enclavament natural és rocosa i escarpada                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        L&rsquo;Ajuntament de Sant Josep ha explicat que el novembre de 2023 el Govern va sol&middot;licitar una valoraci&oacute; a la instituci&oacute;, que va elaborar un informe desfavorable respecte a la instal&middot;laci&oacute; del quiosc des del departament de Medi Ambient. Es tracta d&rsquo;una iniciativa privada que, d&rsquo;altra banda, queda al marge del projecte d&rsquo;instal&middot;lacions temporals dins les compet&egrave;ncies municipals.
    </p><p class="article-text">
        El posicionament de l&rsquo;Ajuntament &mdash;detallen&mdash; respon a &ldquo;criteris de protecci&oacute; de l&rsquo;entorn&rdquo; per tractar-se d&rsquo;una zona protegida com a ANEI, &ldquo;de penya-segats, a&iuml;llada i sense altres tipus d&rsquo;ocupaci&oacute; per a usos tur&iacute;stics&rdquo;. Tanmateix, ser&agrave; el Govern &mdash;amb potestat per decidir&mdash; qui donar&agrave; una resposta definitiva una vegada finalitzat el termini d&rsquo;al&middot;legacions el pr&ograve;xim 8 de juny.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3595105e-b0fd-407f-8ff7-194ce774b2d1_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3595105e-b0fd-407f-8ff7-194ce774b2d1_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3595105e-b0fd-407f-8ff7-194ce774b2d1_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3595105e-b0fd-407f-8ff7-194ce774b2d1_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3595105e-b0fd-407f-8ff7-194ce774b2d1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3595105e-b0fd-407f-8ff7-194ce774b2d1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3595105e-b0fd-407f-8ff7-194ce774b2d1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un home pesca en Punta de sa Pedrera, a mar oberta"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un home pesca en Punta de sa Pedrera, a mar oberta                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>El terme municipal m&eacute;s extens en litoral</strong></h2><p class="article-text">
        El municipi on es pret&eacute;n instal&middot;lar el pol&egrave;mic quiosc &eacute;s Sant Josep, el m&eacute;s costaner de tota l&rsquo;illa i tamb&eacute; on els preus a peu de platja, dins del Domini P&uacute;blic Mar&iacute;tim-Terrestre, s&rsquo;han disparat a trav&eacute;s de concessions p&uacute;bliques atorgades principalment a<em> beach clubs </em>amb preus inassumibles. Algunes de les cartes de les concession&agrave;ries oferien, la temporada tur&iacute;stica passada, safates de sushi per gaireb&eacute; 200 euros i altres plats inaccessibles per a la majoria de butxaques, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/hamaques-340-euros-i-safata-sushi-per-185-els-preus-prohibitius-costa-d-eivissa_1_12412883.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">com va publicar aquest diari.</a>
    </p><p class="article-text">
        En aquest mateix terme municipal, l&rsquo;estiu passat, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/viles-luxe-i-beach-clubs-colonitzen-amb-hamaques-les-cales-d-eivissa-i-afarten-als-veins-platja-espai-public_1_12573919.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">els ve&iuml;ns proclamaven que la &ldquo;platja era un espai p&uacute;blic&rdquo;</a> despr&eacute;s que diverses vil&middot;les el lloguer de les quals est&agrave; destinat a turistes i altres negocis de la costa omplissin aquests espais naturals amb para-sols i gandules. Entre ells, una platja rec&ograve;ndita, de dimensions molt petites, batejada com Cala Espart, per&ograve; tamb&eacute; Cala Mol&iacute;, un altre paratge de c&ograve;dols (un fragment de roca) i aig&uuml;es cristal&middot;lines que conviden a fer <em>snorkel</em> entre posid&ograve;nia oce&agrave;nica. Si s&rsquo;aixeca la vista, aix&ograve; s&iacute;, nom&eacute;s es veuen edificacions que serpentejen muntanya amunt, no poques, de luxe.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/90453665-22b4-44c1-bce2-8a0a0f542861_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/90453665-22b4-44c1-bce2-8a0a0f542861_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/90453665-22b4-44c1-bce2-8a0a0f542861_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/90453665-22b4-44c1-bce2-8a0a0f542861_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/90453665-22b4-44c1-bce2-8a0a0f542861_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/90453665-22b4-44c1-bce2-8a0a0f542861_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/90453665-22b4-44c1-bce2-8a0a0f542861_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Els ecologistes adverteixen que es tracta d&#039;una àrea gens susceptible a massificacions"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Els ecologistes adverteixen que es tracta d&#039;una àrea gens susceptible a massificacions                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Naor Shaharabani, guia de senderisme i educador ambiental, ha estat testimoni aquesta mateixa setmana de com una altra Pedrera, la de Cala d&rsquo;Hort &mdash;al mateix municipi&mdash;, bastant m&eacute;s massificada durant l&rsquo;estiu, s&rsquo;ha anat saturant d&rsquo;empreses oficials de senderisme que baixaven amb grups &ldquo;enormes&rdquo; de visitants. Aix&ograve; a poques setmanes de l&rsquo;estrena oficial de la temporada tur&iacute;stica.
    </p><p class="article-text">
        En aquest punt de m&agrave;xim inter&egrave;s tur&iacute;stic, especialment al capvespre, quan la postal al costat d&rsquo;es Vedr&agrave; &eacute;s una <em>storie</em> fonamental de les vacances, fa anys que s&rsquo;intenta regular l&rsquo;acc&eacute;s. El consistori est&agrave; treballant en la gesti&oacute; i habilitaci&oacute; de terrenys per disposar d&rsquo;un aparcament p&uacute;blic prop de la zona per controlar el caos que es genera any rere any. &ldquo;L&rsquo;illa ja t&eacute; massa xiringuitos i prou &agrave;rees amb necessitat de protecci&oacute;. El deure de l&rsquo;administraci&oacute; p&uacute;blica &eacute;s justament el contrari: centrar-se a preservar la seguretat i refor&ccedil;ar el control mediambiental&rdquo;, objecta Shaharabani.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pla-d-instal-lar-xiringuito-prop-d-penya-segat-i-zona-natural-protegida-indigna-els-veins-d-eivissa_1_13243391.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 24 May 2026 11:07:13 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/b189a184-315b-4b26-9a98-ef8c317460fa_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1339044" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/b189a184-315b-4b26-9a98-ef8c317460fa_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1339044" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El pla d’instal·lar un xiringuito prop d’un penya-segat i en una zona natural protegida indigna els veïns d’Eivissa]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/b189a184-315b-4b26-9a98-ef8c317460fa_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Ibiza,Turismo,Turistas]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El plan de instalar un chiringuito cerca de un acantilado y en una zona natural protegida indigna a los vecinos de Ibiza]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/plan-instalar-chiringuito-cerca-acantilado-zona-natural-protegida-indigna-vecinos-ibiza_1_13243149.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/b189a184-315b-4b26-9a98-ef8c317460fa_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El plan de instalar un chiringuito cerca de un acantilado y en una zona natural protegida indigna a los vecinos de Ibiza"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La empresa, dedicada al sector de los recreativos náuticos, proyecta una construcción de unos 70 metros cuadrados en un Área Natural de Especial Interés (ANEI)</p><p class="subtitle">La famosa cala de Ibiza que pasó de parque natural a santuario del 'postureo'</p></div><p class="article-text">
        Un establecimiento cerrado de 19,2 metros cuadrados acompa&ntilde;ado de una tarima de madera de 50 metros, adem&aacute;s de ba&ntilde;os qu&iacute;micos, dep&oacute;sitos de agua, sombrillas, mesas y sillas. Es lo que una empresa proyecta en el enclave en un &aacute;rea especialmente sensible de Eivissa ante la indignaci&oacute;n de vecinos y ecologistas que han coincidido en que ser&iacute;a una &ldquo;locura&rdquo; poner un quiosco all&iacute;.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        La posibilidad de la construcci&oacute;n, que abarcar&iacute;a una superficie de unos 70 metros cuadrados, ha generado revuelo en un momento en el que las autoridades baleares e incluso el Tribunal Superior de Justicia de les Illes Balears (TSJIB), a trav&eacute;s de recientes resoluciones, abogan por aligerar la costa, muy saturada ya de este tipo de servicios temporales.
    </p><p class="article-text">
        Se trata de un &aacute;rea de piscinas de mar&egrave;s (una roca propia de las Islas) y con riesgos para la poblaci&oacute;n en caso de masificaci&oacute;n, ya que se trata de una zona acantilada y donde no hay otros servicios destinados al turismo. &ldquo;Es en un lugar que tiene sus riesgos para la ciudadan&iacute;a porque est&aacute; muy cerca de un precipicio y muy pegada a la pared de sa Pedrera &ndash;&aacute;rea rocosa natural&ndash;, no tiene sentido arriesgarse a que se pueda dar una acumulaci&oacute;n de gente all&iacute;&rdquo;, valora Neus Prats, portavoz del GEN&ndash;GOB.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6340d96b-6f37-4503-862f-4760165b297d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6340d96b-6f37-4503-862f-4760165b297d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6340d96b-6f37-4503-862f-4760165b297d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6340d96b-6f37-4503-862f-4760165b297d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6340d96b-6f37-4503-862f-4760165b297d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6340d96b-6f37-4503-862f-4760165b297d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6340d96b-6f37-4503-862f-4760165b297d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La zona es acantilada y poco segura."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La zona es acantilada y poco segura.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La zona est&aacute; categorizada como &Aacute;rea Natural de Especial Inter&eacute;s (ANEI), es decir, est&aacute; clasificada como suelo no urbanizable de especial protecci&oacute;n en el que no se permiten usos ni actividades que impliquen transformaci&oacute;n de su distinto o naturaleza o que lesionen sus valores ecol&oacute;gicos o paisaj&iacute;sticos. Tambi&eacute;n est&aacute; dentro del dominio p&uacute;blico mar&iacute;timo&ndash;terrestre.
    </p><p class="article-text">
        La iniciativa de solicitar esta autorizaci&oacute;n al Govern balear parte de la empresa Salt Bay S.L. La sociedad limitada &ndash;que figura como activa en el Registro Mercantil de Eivissa y se constituy&oacute; con un capital social de 3.000 euros&ndash;, se cre&oacute; en abril de 2023 y tiene sede social en Sant Antoni, seg&uacute;n la informaci&oacute;n mercantil consultada por este diario. Su actividad econ&oacute;mica est&aacute; vinculada formalmente al alquiler de art&iacute;culos acu&aacute;ticos de ocio y deportivos, dentro del sector de servicios recreativos. La petici&oacute;n forma parte de un expediente abierto para el periodo 2024&ndash;2027.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4a1231e2-ffae-4165-b7e5-ff7d2e690087_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4a1231e2-ffae-4165-b7e5-ff7d2e690087_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4a1231e2-ffae-4165-b7e5-ff7d2e690087_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4a1231e2-ffae-4165-b7e5-ff7d2e690087_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4a1231e2-ffae-4165-b7e5-ff7d2e690087_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4a1231e2-ffae-4165-b7e5-ff7d2e690087_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4a1231e2-ffae-4165-b7e5-ff7d2e690087_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Grupos de personas disfrutan de un día de sol junto a la Pedrera."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Grupos de personas disfrutan de un día de sol junto a la Pedrera.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Alegaciones por parte de los ecologistas</strong></h2><p class="article-text">
        El GEN&ndash;GOB de Eivissa ya ha presentado alegaciones para impedir la instalaci&oacute;n ante la Direcci&oacute;n General de Costas y Litoral dentro del periodo de veinte d&iacute;as h&aacute;biles habilitado. Los ecologistas reclaman la denegaci&oacute;n de la autorizaci&oacute;n solicitada en un escrito, al que ha accedido elDiario.es, en el que argumentan que la propuesta incrementar&iacute;a todav&iacute;a m&aacute;s la presi&oacute;n sobre el litoral balear en un contexto que ya consideran de &ldquo;saturaci&oacute;n&rdquo; de servicios e instalaciones de temporada.
    </p><p class="article-text">
        Las entidades cr&iacute;ticas con el proyecto consideran que nuevas concesiones de este tipo afectan negativamente a la conservaci&oacute;n de la costa, aumentan la presi&oacute;n humana sobre los ecosistemas y reducen el disfrute colectivo de estos espacios naturales. Tambi&eacute;n vinculan la proliferaci&oacute;n de negocios de restauraci&oacute;n y ocio con el problema de acceso a la vivienda en Eivissa, al considerar que la elevada demanda de mano de obra ligada a la temporada tur&iacute;stica agrava la presi&oacute;n sobre el mercado residencial.
    </p><p class="article-text">
        Recuerdan, adem&aacute;s, que recientemente se orden&oacute; el cierre de otro establecimiento situado en una zona pr&oacute;xima del mismo municipio y que la instalaci&oacute;n planteada &ldquo;no responde a una necesidad real&rdquo;, va &ldquo;en contra del inter&eacute;s general&rdquo; y perjudica tanto la conservaci&oacute;n del litoral como la calidad tur&iacute;stica de la isla, por lo que solicitan formalmente que se rechace la concesi&oacute;n. Este diario se ha puesto en contacto tanto con el propietario de la empresa como con Costas para consultar el estado de la petici&oacute;n sin obtener respuesta antes de que se publique este reportaje.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4a538486-3fca-4b6f-8105-8ddeb342f24b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4a538486-3fca-4b6f-8105-8ddeb342f24b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4a538486-3fca-4b6f-8105-8ddeb342f24b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4a538486-3fca-4b6f-8105-8ddeb342f24b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4a538486-3fca-4b6f-8105-8ddeb342f24b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4a538486-3fca-4b6f-8105-8ddeb342f24b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4a538486-3fca-4b6f-8105-8ddeb342f24b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Dos turistas pasean por el área natural, protegida como ANEI."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Dos turistas pasean por el área natural, protegida como ANEI.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Un contexto general de descontento&nbsp;</strong></h2><p class="article-text">
        La petici&oacute;n se produce en un contexto de descontento general de los agentes sociales y la poblaci&oacute;n de la isla por el proyecto de ampliaci&oacute;n del aeropuerto de Eivissa, que supondr&iacute;a un grave impacto medioambiental y contra el que se han alzado tambi&eacute;n empresarios e instituciones. El agrandamiento de la terminal, ubicada en el interior del Parque Natural de ses Salines, choca con la necesidad de frenar la saturaci&oacute;n tur&iacute;stica que hay en la pitiusa. De hecho, el GEN&ndash;GOB presentar&aacute; acciones legales y ejecutar&aacute; medidas de presi&oacute;n social si el proyecto de AENA sigue adelante, seg&uacute;n un comunicado que ha hecho en redes sociales.
    </p><p class="article-text">
        Tambi&eacute;n despu&eacute;s de que la Justicia avalara hace menos de un mes que es Puet&oacute;, uno de los chiringuitos m&aacute;s emblem&aacute;ticos de Eivissa y uno de los pocos que queda con precios asequibles cerca de la playa &ndash;en es Puet, t&eacute;rmino municipal de Sant Antoni, lim&iacute;trofe con Sant Josep&ndash;, tenga que echar el cierre, <a href="https://www.diariodeibiza.es/ibiza/2026/04/28/justicia-historico-chiringuito-ibiza-es-pueto-129604178.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">como public&oacute; Diario de Ibiza.</a>&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        La resoluci&oacute;n del TSJIB confirma la decisi&oacute;n de Costas de prohibir que el negocio siga operando y rechaza el recurso presentado por los explotadores. La prohibici&oacute;n est&aacute; justificada por la &ldquo;saturaci&oacute;n de servicios de temporada en el litoral balear y la necesidad de retirar las obras fijas que ocupan la playa&rdquo;, seg&uacute;n la sentencia judicial del caso a la que ha accedido elDiario.es.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b05a20c8-89e9-43f8-b53c-e236cb9fc443_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b05a20c8-89e9-43f8-b53c-e236cb9fc443_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b05a20c8-89e9-43f8-b53c-e236cb9fc443_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b05a20c8-89e9-43f8-b53c-e236cb9fc443_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b05a20c8-89e9-43f8-b53c-e236cb9fc443_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b05a20c8-89e9-43f8-b53c-e236cb9fc443_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b05a20c8-89e9-43f8-b53c-e236cb9fc443_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La superficie del enclave natural es rocosa y escarpada"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La superficie del enclave natural es rocosa y escarpada                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El Ayuntamiento de Sant Josep ha explicado que en noviembre de 2023, el Govern solicit&oacute; valoraci&oacute;n a la instituci&oacute;n, que hizo un informe desfavorable respecto a la instalaci&oacute;n del quiosco desde el departamento de Medio Ambiente. Una iniciativa privada que por otro lado est&aacute; al margen del proyecto de instalaciones temporales dentro de las competencias municipales.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        El posicionamiento del Ayuntamiento &ndash;detallan&ndash; responde a &ldquo;criterios de protecci&oacute;n del entorno&rdquo; por tratarse de una zona protegida como ANEI, &ldquo;de acantilados, aislada y sin otros tipos de ocupaci&oacute;n para usos tur&iacute;sticos&rdquo;. Sin embargo, ser&aacute; el Govern &ndash;con potestad para decidir&ndash; quien d&eacute; una respuesta definitiva una vez finalizado el plazo de alegaciones el pr&oacute;ximo 8 de junio.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3595105e-b0fd-407f-8ff7-194ce774b2d1_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3595105e-b0fd-407f-8ff7-194ce774b2d1_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3595105e-b0fd-407f-8ff7-194ce774b2d1_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3595105e-b0fd-407f-8ff7-194ce774b2d1_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3595105e-b0fd-407f-8ff7-194ce774b2d1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3595105e-b0fd-407f-8ff7-194ce774b2d1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3595105e-b0fd-407f-8ff7-194ce774b2d1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un hombre pesca en Punta de sa Pedrera, a mar abierto."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un hombre pesca en Punta de sa Pedrera, a mar abierto.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>El t&eacute;rmino municipal m&aacute;s extenso en litoral</strong></h2><p class="article-text">
        El municipio donde pretende instalarse el pol&eacute;mico quiosco es Sant Josep, el m&aacute;s costero de toda la isla y tambi&eacute;n donde los precios a pie de playa, dentro del Dominio P&uacute;blico Mar&iacute;timo&ndash;Terrestre, se han disparado a trav&eacute;s de concesiones p&uacute;blicas otorgadas principalmente a <em>beach clubs </em>con precios inasumibles. Algunas de las cartas de las concesionarias ofrec&iacute;an, la temporada tur&iacute;stica pasada, bandejas de sushi por casi 200 euros y otros platos inalcanzables para la mayor&iacute;a de los bolsillos, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/hamacas-340-euros-bandeja-sushi-185-precios-prohibitivos-costa-ibiza_1_12411182.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">como public&oacute; este diario.</a>
    </p><p class="article-text">
        En este mismo t&eacute;rmino municipal, el pasado verano, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/villas-lujo-beach-clubs-colonizan-hamacas-calas-ibiza-hartan-vecinos-playa-espacio-publico_1_12572964.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">los vecinos proclamaban que la &ldquo;playa era un espacio p&uacute;blico</a>&rdquo; despu&eacute;s de que varias villas cuyo alquiler est&aacute; destinado a turistas y otros negocios de la costa plagaran con sombrillas y tumbonas estos espacios naturales. Entre ellos, una rec&oacute;ndita playa, de diminutas dimensiones, bautizada como Cala Espart, pero tambi&eacute;n Cala Mol&iacute;, otro paraje de <em>c&ograve;dols</em> (un fragmento de roca) y aguas cristalinas que invitan a hacer <em>snorkel </em>entre posidonia oce&aacute;nica<em>. </em>Si se levanta la vista, eso s&iacute;, tan solo se ven edificaciones que serpentean monta&ntilde;a arriba, no pocas, de lujo.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/90453665-22b4-44c1-bce2-8a0a0f542861_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/90453665-22b4-44c1-bce2-8a0a0f542861_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/90453665-22b4-44c1-bce2-8a0a0f542861_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/90453665-22b4-44c1-bce2-8a0a0f542861_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/90453665-22b4-44c1-bce2-8a0a0f542861_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/90453665-22b4-44c1-bce2-8a0a0f542861_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/90453665-22b4-44c1-bce2-8a0a0f542861_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Los ecologistas advierten de que se trata de un área nada susceptible a masificaciones"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Los ecologistas advierten de que se trata de un área nada susceptible a masificaciones                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Naor Shaharabani, gu&iacute;a de senderismo y educador ambiental, ha sido testigo esta misma semana de c&oacute;mo otra Pedrera, la de Cala d&rsquo;Hort &ndash;en el mismo municipio&ndash;, bastante m&aacute;s masificada durante el verano, se ha ido saturado de empresas oficiales de senderismo que bajaban con grupos &ldquo;enormes&rdquo; de visitantes. Esto a pocas semanas del estreno oficial de la temporada tur&iacute;stica.
    </p><p class="article-text">
        En este punto de m&aacute;ximo inter&eacute;s tur&iacute;stico, especialmente al atardecer, cuando la postal junto a es Vedr&agrave; es una <em>storie </em>fundamental de las vacaciones, se lleva a&ntilde;os intentando regular el acceso. El Consistorio est&aacute; trabajando en la gesti&oacute;n y habilitaci&oacute;n de terrenos para disponer de un aparcamiento p&uacute;blico cerca del &aacute;rea para controlar el caos que se genera a&ntilde;o tras a&ntilde;o. &ldquo;La isla ya tiene demasiados chiringuitos y suficientes &aacute;reas con necesidad de protecci&oacute;n. El deber de la administraci&oacute;n p&uacute;blica es justamente el contrario: centrarse en preservar la seguridad y reforzar el control medioambiental&rdquo;, objeta Shaharabani.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/plan-instalar-chiringuito-cerca-acantilado-zona-natural-protegida-indigna-vecinos-ibiza_1_13243149.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 23 May 2026 21:12:22 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/b189a184-315b-4b26-9a98-ef8c317460fa_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1339044" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/b189a184-315b-4b26-9a98-ef8c317460fa_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1339044" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El plan de instalar un chiringuito cerca de un acantilado y en una zona natural protegida indigna a los vecinos de Ibiza]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/b189a184-315b-4b26-9a98-ef8c317460fa_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Ibiza,Turismo,Turistas]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[AENA planeja duplicar la capacitat de l’aeroport d’Eivissa, una illa saturada de turistes: “No respon a l’interès general”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/aena-planeja-duplicar-capacitat-l-aeroport-d-eivissa-illa-saturada-turistes-no-respon-l-interes-general_1_13243392.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/f4f99751-a5b8-4870-b4fd-388f2d4b738e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="AENA planeja duplicar la capacitat de l’aeroport d’Eivissa, una illa saturada de turistes: “No respon a l’interès general”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El projecte, que preveu passar de 17 a 32 portes d’embarcament i l’ampliació de la terminal, inclou una inversió de 230 milions d’euros. L’aeròdrom està situat als voltants del Parc Natural de ses Salines d’Eivissa i Formentera, que és una àrea de descans i nidificació per a aus com els flamencs</p><p class="subtitle">L'ús intensiu dels jets privats per les fortunes espanyoles: del tour per l'Eurocopa als vols ultracurts</p></div><p class="article-text">
        L&rsquo;oposici&oacute; social a l&rsquo;ampliaci&oacute; de l&rsquo;aeroport d&rsquo;Eivissa, contemplada en el DORA III &ndash;per&iacute;ode 2027-2031&ndash;, &eacute;s un&agrave;nime. Tant les organitzacions ecologistes com les patronals empresarials i hoteleres, aix&iacute; com els partits pol&iacute;tics, s&rsquo;oposen a un projecte en qu&egrave; AENA preveu incrementar gaireb&eacute; el doble les portes d&rsquo;embarcament, passant de les actuals 17 a 32. El gestor aeroportuari, que t&eacute; interessos privats des que el Govern de Mariano Rajoy va privatitzar el 49% de l&rsquo;empresa p&uacute;blica, preveu una inversi&oacute; de gaireb&eacute; 230 milions d&rsquo;euros amb l&rsquo;objectiu de &ldquo;modernitzar&rdquo; la infraestructura i &ldquo;atendre la demanda futura de tr&agrave;nsit&rdquo;. Tot en un context en qu&egrave; <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/cap-doble-passatgers-deu-anys-els-aeroports-balears-baten-records-l-arribada-milions-persones_1_13180432.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el 2025 hi va haver m&eacute;s de 9 milions de passatgers a l&rsquo;aeroport insular</a>.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Es tracta d&rsquo;ampliar la infraestructura de massificaci&oacute; a costa de la nostra terra i el nostre benestar&rdquo;, assenyala Neus Prats, vicepresidenta del grup ecologista GEN-GOB, que qualifica la remodelaci&oacute; com a &ldquo;absolutament demencial&rdquo;. &ldquo;Representar&agrave; la multiplicaci&oacute; de tots els problemes de massificaci&oacute; que ja pateix l&rsquo;illa i no obeeix de cap manera a l&rsquo;inter&egrave;s general ni est&agrave; al servei de les necessitats dels residents de l&rsquo;illa&rdquo;, afirma. Una altra de les entitats ecologistes de l&rsquo;illa, Amics de la Terra, considera que ampliar l&rsquo;aeroport, ja sobredimensionat, &ldquo;agreujar&agrave; encara m&eacute;s la crisi h&iacute;drica, l&rsquo;emerg&egrave;ncia de l&rsquo;habitatge, la saturaci&oacute; tur&iacute;stica i les emissions de carboni&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Representarà la multiplicació de tots els problemes de massificació que ja pateix l’illa i no obeeix de cap manera a l’interès general ni està al servei de les necessitats dels residents de l’illa</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Neus Prats</span>
                                        <span>—</span> Vicepresidenta del grup ecologista GEN-GOB
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Per&ograve; l&rsquo;esdeveniment que prova el consens que hi ha al voltant del rebuig a l&rsquo;ampliaci&oacute; de la infraestructura aeroportu&agrave;ria va tenir lloc el passat 15 de maig a la Mesa de Di&agrave;leg de l&rsquo;Aigua, promoguda per l'Alian&ccedil;a per l'Aigua, i que va comptar amb la participaci&oacute; dels principals agents socials, excepte els sindicats obrers. L&rsquo;acord m&eacute;s rellevant de la jornada va ser la posici&oacute; un&agrave;nime de totes les entitats participants &ndash;socials, mediambientals, empresarials i hoteleres&ndash; a favor d&rsquo;establir l&iacute;mits efectius al creixement de l&rsquo;illa com a condici&oacute; indispensable per garantir &ldquo;la sostenibilitat h&iacute;drica i ambiental&rdquo;. Aquest consens es va veure reflectit en l&rsquo;oposici&oacute; a l&rsquo;ampliaci&oacute;. A m&eacute;s, es va assenyalar que un increment de la capacitat aeroportu&agrave;ria suposaria &ldquo;un augment directe de la pressi&oacute; sobre els recursos h&iacute;drics i sobre el conjunt del territori insular&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fafbe25f-1854-4c61-a6f8-ac1a986c940a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fafbe25f-1854-4c61-a6f8-ac1a986c940a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fafbe25f-1854-4c61-a6f8-ac1a986c940a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fafbe25f-1854-4c61-a6f8-ac1a986c940a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fafbe25f-1854-4c61-a6f8-ac1a986c940a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fafbe25f-1854-4c61-a6f8-ac1a986c940a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/fafbe25f-1854-4c61-a6f8-ac1a986c940a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=" Exterior de l’aeroport de l’illa"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                 Exterior de l’aeroport de l’illa                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        L&rsquo;Associaci&oacute; Empresarial d&rsquo;Oci Nocturn (AEON) tamb&eacute; s&rsquo;ha posicionat de manera contundent argumentant que augmentar l&rsquo;aflu&egrave;ncia de visitants agreujaria la situaci&oacute; d&rsquo;insostenibilitat social i mediambiental que ja pateix l&rsquo;illa. La patronal de l&rsquo;oci nocturn ha lamentat que AENA &ldquo;ha perm&egrave;s la invasi&oacute; de l&rsquo;aeroport d&rsquo;Eivissa de publicitat de discoteques i hotels&rdquo; i que promocionen l&rsquo;illa &ldquo;com una destinaci&oacute; de festa i excessos&rdquo;. &ldquo;Suposaria un greu perjudici per a l&rsquo;equilibri territorial, social i mediambiental&rdquo;, insisteixen.
    </p><p class="article-text">
        Entre les entitats socials amb m&eacute;s arrelament a l&rsquo;illa destaca l&rsquo;Institut d&rsquo;Estudis Eivissencs, que advoca per &ldquo;reduir la pressi&oacute; tur&iacute;stica&rdquo; amb l&rsquo;objectiu de millorar la &ldquo;qualitat de vida&rdquo; dels residents. Aix&iacute;, adverteixen que el projecte d&rsquo;AENA &ldquo;planteja pr&agrave;cticament duplicar la capacitat&rdquo; de la infraestructura i que aix&ograve; suposaria agreujar problemes ja existents com la turistificaci&oacute;, l&rsquo;escassetat d&rsquo;aigua, el tr&agrave;nsit, la dificultat d&rsquo;acc&eacute;s a l&rsquo;habitatge o la contaminaci&oacute; derivada dels <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/eivissa-i-palma-lideren-transit-jets-espanya-els-rics-son-els-principals-causants-crisi-climatica_1_12623664.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">jets privats</a>. L&rsquo;entitat acusa el gestor aeroportuari de &ldquo;prioritzar el benefici econ&ograve;mic per damunt de la qualitat de vida dels residents&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Aquesta entitat destaca juntament amb GEN-GOB per haver estat <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/arquitecta-incorruptible-alcalde-franquista-presidente-capitalista-lucho-ibiza-proteger-naturaleza_1_9560507.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el moviment social que va aglutinar les lluites</a> per convertir ses Salines d&rsquo;Eivissa i Formentera en un parc natural. L&rsquo;aeroport, per&ograve;, es troba als voltants. De fet, el GEN-GOB adverteix que el parc natural &ldquo;ja pateix greus impactes per la proximitat de les instal&middot;lacions&rdquo; i que una ampliaci&oacute; podria agreujar l&rsquo;equilibri ecol&ograve;gic. A m&eacute;s de ser una &agrave;rea de descans i nidificaci&oacute; per a les aus &ndash;com els flamencs&ndash;, &eacute;s un ecosistema molt valu&oacute;s pels seus valors ecol&ograve;gics, paisatg&iacute;stics, hist&ograve;rics i culturals.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c942bf7-a3c0-4421-9150-cbdd1466fe85_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c942bf7-a3c0-4421-9150-cbdd1466fe85_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c942bf7-a3c0-4421-9150-cbdd1466fe85_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c942bf7-a3c0-4421-9150-cbdd1466fe85_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c942bf7-a3c0-4421-9150-cbdd1466fe85_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c942bf7-a3c0-4421-9150-cbdd1466fe85_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8c942bf7-a3c0-4421-9150-cbdd1466fe85_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Vista d&#039;un jet enlairant-se de l&#039;aeròdrom."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Vista d&#039;un jet enlairant-se de l&#039;aeròdrom.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Per aix&ograve;, el GEN-GOB insisteix que es tracta d&rsquo;&ldquo;un aut&egrave;ntic atemptat&rdquo; per a l&rsquo;illa, que nom&eacute;s obeeix a &ldquo;les &agrave;nsies econ&ograve;miques d&rsquo;una empresa com AENA&rdquo;. L&rsquo;IEE, en la mateixa l&iacute;nia, es q&uuml;estiona quines serien les conseq&uuml;&egrave;ncies futures d&rsquo;aquesta ampliaci&oacute; i es planteja si realment &eacute;s necess&agrave;ria la construcci&oacute; de noves carreteres, m&eacute;s dessalinitzadores, m&eacute;s construccions hoteleres o fins i tot una segona pista d&rsquo;aterratge al costat del parc natural. AENA no ha respost a la consulta d&rsquo;aquest diari sobre si l&rsquo;ampliaci&oacute; de l&rsquo;aeroport implicar&agrave; augmentar el nombre de passatgers.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Una obra mastod&ograve;ntica</strong></h2><p class="article-text">
        A m&eacute;s de preveure un increment de gaireb&eacute; el doble de portes &ndash;de 17 a 32&ndash;, la remodelaci&oacute; pret&eacute;n reorganitzar completament la forma en qu&egrave; els viatgers accedeixen als avions. La major part del creixement es concentrar&agrave; en una nova zona d&rsquo;embarcament comuna, que comptar&agrave; amb 18 portes: set de les quals connectades directament per passarel&middot;la telesc&ograve;pica, quatre dissenyades espec&iacute;ficament per agilitzar el tr&agrave;nsit regional i interinsular i set per a embarcaments remots.
    </p><p class="article-text">
        Aix&iacute; mateix, contempla un nou dic al nord-est, pensat exclusivament per a vols internacionals fora de l&rsquo;espai Schengen. En total, s&rsquo;hi afegiran 12 portes distribu&iuml;des en dues plantes per permetre tant l&rsquo;&uacute;s de passarel&middot;les directes com l&rsquo;acc&eacute;s a peu des de la pista. D&rsquo;altra banda, inclou una zona flexible, &eacute;s a dir, un espai amb dues portes addicionals que es podr&agrave; adaptar segons les necessitats de tr&agrave;nsit de cada moment.
    </p><p class="article-text">
        En aquest sentit, l&rsquo;aeroport seria m&eacute;s modern i accessible. El nou disseny contempla la construcci&oacute; de prepassarel&middot;les d&rsquo;&uacute;ltima generaci&oacute;, dissenyades per facilitar el flux de passatgers tant si l&rsquo;embarcament &eacute;s directe per passarel&middot;la com si es fa de manera remota. D&rsquo;altra banda, s&rsquo;habilitaran zones espec&iacute;fiques per a persones amb mobilitat redu&iuml;da.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4ec2acc9-31e5-42cb-890d-4087f3e8ed7a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4ec2acc9-31e5-42cb-890d-4087f3e8ed7a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4ec2acc9-31e5-42cb-890d-4087f3e8ed7a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4ec2acc9-31e5-42cb-890d-4087f3e8ed7a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4ec2acc9-31e5-42cb-890d-4087f3e8ed7a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4ec2acc9-31e5-42cb-890d-4087f3e8ed7a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4ec2acc9-31e5-42cb-890d-4087f3e8ed7a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Tres activistes de Futuro Vegetal ruixen amb pintura i s’enganxen a un jet privat a l’aeroport d’Eivissa"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Tres activistes de Futuro Vegetal ruixen amb pintura i s’enganxen a un jet privat a l’aeroport d’Eivissa                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Es preveuen altres actuacions, com l&rsquo;ampliaci&oacute; de la terminal cap al sud-oest; la sala d&rsquo;embarcament amb &agrave;rees i portes flexibles adaptables a cada vol; nous controls de passaports per agilitzar les sortides i arribades; un nou dic al nord-est i la reforma de l&rsquo;est&egrave;tica de l&rsquo;edifici actual. A m&eacute;s, es preveu modernitzar ascensors i escales perqu&egrave; els passatgers es puguin despla&ccedil;ar millor. El pla inclou construir noves oficines i locals comercials m&eacute;s moderns.
    </p><p class="article-text">
        Abans de construir el nou dic del nord-est, AENA ha d&rsquo;edificar una nova zona de suport a l&rsquo;aeronau al sud-oest, d&rsquo;uns 9.400 metres quadrats. Associat a l&rsquo;edifici d&rsquo;activitats aeron&agrave;utiques i vials d&rsquo;acc&eacute;s a les noves instal&middot;lacions, es preveu construir un aparcament d&rsquo;uns 8.000 metres quadrats. A m&eacute;s, s&rsquo;hi inclouria un edifici de tallers i oficines de 7.000 metres quadrats per planta, que permetria enderrocar les instal&middot;lacions &ldquo;obsoletes&rdquo; actuals, situades al costat de la torre de control.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El pla inclou, entre altres, un aparcament de 8.000 metres quadrats, nous controls de passaports, noves oficines i locals, i 16 nous aparadors addicionals a la planta baixa</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        De la mateixa manera, es preveu dur a terme obres de grans dimensions, com el desviament de la carretera Cam&iacute; des Codols en un tram d&rsquo;uns 700 metres; el soterrament d&rsquo;almenys 200 metres del torrent de sa Font i el trasllat del punt net actual per permetre l&rsquo;acc&eacute;s a les noves zones. Pel que fa a la terminal, s&rsquo;hi afegiran 16 nous aparadors a la planta baixa; el nou control de seguretat comptar&agrave; amb 17 l&iacute;nies simult&agrave;nies, incloent-hi carrils r&agrave;pids i l&iacute;nies espec&iacute;fiques per a fam&iacute;lies i persones amb mobilitat redu&iuml;da. D&rsquo;altra banda, s&rsquo;hi afegir&agrave; una dotzena cinta de recollida d&rsquo;equipatges d&rsquo;alta capacitat per a avions de grans dimensions.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Tots els partits s&rsquo;hi oposen</strong></h2><p class="article-text">
        Vicent Mar&iacute; (PP), president del Consell Insular, explica a elDiario.es que estan &ldquo;en contra d&rsquo;aquesta ampliaci&oacute; desmesurada de l&rsquo;aeroport d&rsquo;Eivissa&rdquo;. Mar&iacute; &ndash;m&agrave;xim c&agrave;rrec institucional de l&rsquo;illa&ndash; opina que &eacute;s necessari que el Govern millori &ldquo;l&rsquo;accessibilitat, el moviment de passatgers dins la terminal &ndash;tant de residents com de turistes&ndash;, les portes d&rsquo;embarcament i els accessos als avions&rdquo;, perqu&egrave; cal disposar d&rsquo;infraestructures modernes. &ldquo;Per&ograve; no ens sembla admissible que ens n&rsquo;assabentem per la premsa que volen doblar la capacitat de l&rsquo;aeroport&rdquo;, critica.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Tenim una aposta clara per la sostenibilitat&rdquo;. El president ha fet seu &ndash;igual que la resta dels cinc ajuntaments de l&rsquo;illa, on governa el PP&ndash; el discurs de la &ldquo;contenci&oacute;&rdquo; i la &ldquo;moderaci&oacute;&rdquo;, en refer&egrave;ncia als nivells de creixement tur&iacute;stic que ja s&oacute;n inassumibles per cada vegada m&eacute;s veus, tamb&eacute; dins de les patronals empresarials i hoteleres. La consigna es resumeix en &ldquo;no cr&eacute;ixer en quantitat, sin&oacute; en qualitat&rdquo;. &ldquo;Aix&ograve; va en contra de la pol&iacute;tica tur&iacute;stica que estem aplicant&rdquo;, assegura el president.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Estem en contra d’aquesta ampliació desmesurada de l’aeroport. No ens sembla admissible que ens n’assabentem per la premsa</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Vicent Marí</span>
                                        <span>—</span> President del Consell d&#039;Eivissa
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Fonts del Consell Insular assenyalen a aquest diari, en relaci&oacute; amb el DORA III (Document de Regulaci&oacute; Aeroportu&agrave;ria per al per&iacute;ode 2027-2031), que AENA va remetre el setembre de 2025 un escrit a la instituci&oacute; insular informant que redactaria el nou document i que s&rsquo;obria, per imperatiu legal, un termini de participaci&oacute; pr&egrave;via en qu&egrave; el Consell tenia deu dies per introduir &ldquo;aquells assumptes que considerava d&rsquo;inter&egrave;s perqu&egrave; AENA valor&eacute;s la seva incorporaci&oacute; al seu document estrat&egrave;gic&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Tanmateix, segons el Consell Insular, en aquesta petici&oacute; &ldquo;no s&rsquo;adjuntava ni s&rsquo;informava de cap contingut previst en el mateix, ni molt menys de la intenci&oacute; de fer obres a l&rsquo;aeroport o de doblar-ne la capacitat&rdquo;. En aquest sentit, el Consell Insular va informar que considerava d&rsquo;inter&egrave;s &ldquo;abordar la pres&egrave;ncia de publicitat d&rsquo;establiments d&rsquo;oci a la terminal eivissenca, els problemes de mobilitat i d&rsquo;acc&eacute;s a la terminal i les taxes aeroportu&agrave;ries&rdquo;, indiquen les mateixes fonts.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b6870d82-a96d-4962-9c97-221ee9d13b64_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b6870d82-a96d-4962-9c97-221ee9d13b64_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b6870d82-a96d-4962-9c97-221ee9d13b64_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b6870d82-a96d-4962-9c97-221ee9d13b64_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b6870d82-a96d-4962-9c97-221ee9d13b64_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b6870d82-a96d-4962-9c97-221ee9d13b64_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b6870d82-a96d-4962-9c97-221ee9d13b64_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Botiga de Pacha a l’aeroport."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Botiga de Pacha a l’aeroport.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Pel que fa als partits a l&rsquo;oposici&oacute;, PSOE i Esquerra Unida Podem han registrat una proposta d&rsquo;acord per exigir a les institucions governades pel PP &ndash;el mateix Consell, el Govern i l&rsquo;Ajuntament de Sant Josep, terme municipal on s&rsquo;ubica l&rsquo;aeroport&ndash; que defensin &ldquo;una posici&oacute; clara i contundent contra aquest projecte&rdquo;. Els partits progressistes lamenten que aquesta proposta preveu un increment del 29% de la superf&iacute;cie aeroportu&agrave;ria.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;El PP ha de triar: o es posiciona clarament contra aquesta ampliaci&oacute; als espais on t&eacute; veu, o queda retratat com a c&ograve;mplice d&rsquo;un model que perjudica la ciutadania d&rsquo;Eivissa&rdquo;, afirma Elena L&oacute;pez, portaveu dels socialistes. &Oacute;scar Rodr&iacute;guez, d&rsquo;Esquerra Unida Podem, lamenta que l&rsquo;ampliaci&oacute; &ldquo;afecta directament l&rsquo;entorn del Parc Natural de ses Salines, ja sotm&egrave;s a una intensa pressi&oacute; ac&uacute;stica, atmosf&egrave;rica i territorial&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La planificaci&oacute; d&rsquo;AENA, recorda Rodr&iacute;guez, respon als &ldquo;interessos d&rsquo;una empresa que cotitza en borsa&rdquo;, despr&eacute;s que Rajoy decid&iacute;s, el 2015, la privatitzaci&oacute; del 49% del gestor de les instal&middot;lacions aeroportu&agrave;ries de l&rsquo;Estat. &ldquo;Si alg&uacute; ha convertit AENA en una &lsquo;caixa registradora&rsquo; que busca beneficis per als inversors, no &eacute;s altre que el Partit Popular&rdquo;, insisteix Rodr&iacute;guez. El 51% de la propietat d&rsquo;AENA &eacute;s d&rsquo;Enaire, empresa p&uacute;blica adscrita al Ministeri de Transports que dirigeix &Oacute;scar Puente.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El 51% de la propietat d’AENA és d’Enaire, empresa pública adscrita al Ministeri de Transports que dirigeix Óscar Puente</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>El PP exigeix &ldquo;cogesi&oacute;&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        El Partido Popular, en minoria al Govern balear amb el suport extern de Vox, ha registrat una Proposici&oacute; No de Llei (PNL) a la cambra auton&ograve;mica per exigir la paralitzaci&oacute; de l&rsquo;ampliaci&oacute; de l&rsquo;aeroport d&rsquo;Eivissa. Sebasti&agrave; Sagreras, portaveu dels populars a l&rsquo;hemicicle, alerta que rebutgen aquest projecte &ldquo;per l&rsquo;increment de la capacitat operativa i del nombre de passatgers que implicaria&rdquo;, en una illa que ja suporta una forta pressi&oacute; sobre el territori i la mobilitat.
    </p><p class="article-text">
        La iniciativa, signada tamb&eacute; pel president insular i diputat auton&ograve;mic Vicent Mar&iacute;, reclama &ldquo;paralitzar qualsevol tramitaci&oacute; vinculada a una ampliaci&oacute; de l&rsquo;aeroport d&rsquo;Eivissa&rdquo; i que qualsevol inversi&oacute; d&rsquo;AENA s&rsquo;orienti exclusivament a la millora del servei i de la seguretat, aix&iacute; com &ldquo;a la reducci&oacute; d&rsquo;impactes territorials, ambientals o de mobilitat, per&ograve; en cap cas afavorir un increment de la pressi&oacute; sobre el territori&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Finalment, Sagreras ha criticat &ldquo;la manca d&rsquo;informaci&oacute; i de participaci&oacute; real de les institucions de les Illes Balears en una decisi&oacute; d&rsquo;aquesta import&agrave;ncia&rdquo;, i ha concl&ograve;s que &ldquo;aquesta situaci&oacute; demostra, una vegada m&eacute;s, la necessitat d&rsquo;avan&ccedil;ar cap a la cogesti&oacute; aeroportu&agrave;ria perqu&egrave; les decisions estrat&egrave;giques (...) es prenguin comptant amb les institucions de les Illes&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Ribas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/aena-planeja-duplicar-capacitat-l-aeroport-d-eivissa-illa-saturada-turistes-no-respon-l-interes-general_1_13243392.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 23 May 2026 10:56:51 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/f4f99751-a5b8-4870-b4fd-388f2d4b738e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1268698" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/f4f99751-a5b8-4870-b4fd-388f2d4b738e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1268698" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[AENA planeja duplicar la capacitat de l’aeroport d’Eivissa, una illa saturada de turistes: “No respon a l’interès general”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/f4f99751-a5b8-4870-b4fd-388f2d4b738e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Ibiza,Vuelos,Aena,Turistas,Turismo,Medio ambiente]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[AENA planea duplicar la capacidad del aeropuerto de Ibiza, una isla saturada de turistas: "No responde al interés general"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/aena-planea-duplicar-capacidad-aeropuerto-ibiza-isla-saturada-turistas-no-responde-interes-general_1_13242391.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/f4f99751-a5b8-4870-b4fd-388f2d4b738e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="AENA planea duplicar la capacidad del aeropuerto de Ibiza, una isla saturada de turistas: &quot;No responde al interés general&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La obra, que prevé pasar de 17 a 32 puertas de embarque y con ampliación de terminal, incluye una inversión de 230 millones de euros.  El aeródromo está situado en las inmediaciones del Parque Natural de ses Salines d’Eivissa i Formentera, que es un área de descanso y nidificación para aves como flamencos
</p><p class="subtitle">El uso intensivo de los jets privados por las fortunas españolas: del tour por la Eurocopa a los vuelos ultracortos</p></div><p class="article-text">
        La oposici&oacute;n social a la ampliaci&oacute;n del aeropuerto de Eivissa, contemplado en el Documento de Regulaci&oacute;n Aeroportuario para el periodo 2027-2031 &ndash;el (DORA III)&ndash;, es un&aacute;nime. Tanto las organizaciones ecologistas como las patronales empresariales y hoteleras, as&iacute; como los partidos pol&iacute;ticos, se oponen a un proyecto en el que AENA prev&eacute; incrementar casi al doble las puertas de embarque, pasando de las actuales 17 a 32. El gestor aeroportuario, que tiene intereses privados desde que el Gobierno de Mariano Rajoy privatizara el 49% de la empresa p&uacute;blica, prev&eacute; una inversi&oacute;n de casi 230 millones de euros con el objetivo de &ldquo;modernizar&rdquo; la infraestructura y &ldquo;atender la demanda futura de tr&aacute;fico&rdquo;. Todo en un contexto en que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/doble-pasajeros-10-anos-aeropuertos-baleares-baten-records-llegada-millones-personas_1_13174678.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">en 2025 hubo m&aacute;s de 9 millones de pasajeros en el aeropuerto insular</a>.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Se trata de ampliar la infraestructura de masificaci&oacute;n a costa de nuestra tierra y nuestro bienestar&rdquo;, se&ntilde;ala Neus Prats, vicepresidenta del grupo ecologista GEN-GOB, que califica la remodelaci&oacute;n como &ldquo;absolutamente demencial&rdquo;. &ldquo;Representar&aacute; la multiplicaci&oacute;n de todos los problemas de masificaci&oacute;n que ya sufre la isla y no obedece de ninguna manera al inter&eacute;s general ni est&aacute; al servicio de las necesidades de los residentes de la isla&rdquo;, afirma. Otra de las entidades ecologistas de la isla, Amics de la Terra, considera que ampliar el aeropuerto, ya sobredimensionado, &ldquo;agravar&aacute; a&uacute;n m&aacute;s la crisis h&iacute;drica, la emergencia habitacional, la saturaci&oacute;n tur&iacute;stica y las emisiones de carbono&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Representará la multiplicación de todos los problemas de masificación que ya sufre la isla y no obedece de ninguna manera al interés general ni está al servicio de las necesidades de los residentes de la isla</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Neus Prats</span>
                                        <span>—</span> Vicepresidenta del grupo ecologista GEN-GOB
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Pero el evento que prueba el consenso que hay en torno al rechazo a la ampliaci&oacute;n de la infraestructura aeroportuaria tuvo lugar el pasado 15 de mayo en la Mesa de Di&aacute;logo del Agua, promovida por la Alianza por el Agua, y que cont&oacute; con la participaci&oacute;n de los principales agentes sociales, excepto los sindicatos obreros. El acuerdo m&aacute;s relevante de la jornada fue la posici&oacute;n un&aacute;nime de todas las entidades participantes &mdash;sociales, medioambientales, empresariales y hoteleras&mdash; a favor de establecer l&iacute;mites efectivos al crecimiento de la isla como condici&oacute;n indispensable para garantizar &ldquo;la sostenibilidad h&iacute;drica y ambiental&rdquo;. Este consenso se vio reflejado en la oposici&oacute;n a la ampliaci&oacute;n. Adem&aacute;s, se se&ntilde;al&oacute; que un incremento de la capacidad aeroportuaria supondr&iacute;a &ldquo;un aumento directo de la presi&oacute;n sobre los recursos h&iacute;dricos y sobre el conjunto del territorio insular&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fafbe25f-1854-4c61-a6f8-ac1a986c940a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fafbe25f-1854-4c61-a6f8-ac1a986c940a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fafbe25f-1854-4c61-a6f8-ac1a986c940a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fafbe25f-1854-4c61-a6f8-ac1a986c940a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fafbe25f-1854-4c61-a6f8-ac1a986c940a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fafbe25f-1854-4c61-a6f8-ac1a986c940a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/fafbe25f-1854-4c61-a6f8-ac1a986c940a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Exterior del aeropuerto de la isla."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Exterior del aeropuerto de la isla.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La Asociaci&oacute;n Empresarial de Ocio Nocturno (AEON) tambi&eacute;n se ha posicionado de forma contundente argumentando que aumentar la afluencia de visitantes agravar&iacute;a la situaci&oacute;n de insostenibilidad social y medioambiental que ya padece la isla. La patronal del ocio nocturno ha lamentado que AENA &ldquo;ha permitido la invasi&oacute;n del aeropuerto de Ibiza de publicidad de discotecas y hoteles&rdquo; y que promocionan la isla &ldquo;como un destino de fiesta y excesos&rdquo;. &ldquo;Supondr&iacute;a un grave perjuicio para el equilibrio territorial, social y medioambiental&rdquo;, insisten.
    </p><p class="article-text">
        Entre las entidades sociales con m&aacute;s arraigo en la isla destaca l&rsquo;Institut d&rsquo;Estudis Eivissencs (IEE), que aboga por &ldquo;reducir la presi&oacute;n tur&iacute;stica&rdquo; con el objetivo de mejorar la &ldquo;calidad de vida&rdquo; de los residentes. As&iacute;, advierten que el proyecto de AENA &ldquo;plantea pr&aacute;cticamente duplicar la capacidad&rdquo; de la infraestructura y que esto supondr&iacute;a agravar problemas ya existentes como la turistificaci&oacute;n, la escasez de agua, el tr&aacute;fico, la dificultad de acceso a la vivienda o la contaminaci&oacute;n derivada de los <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/ibiza-palma-lideran-trafico-jets-espana-ricos-son-principales-causantes-crisis-climatica_1_12619158.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">jets privados</a>. La entidad acusa al gestor aeroportuario de &ldquo;priorizar el beneficio econ&oacute;mico por encima de la calidad de vida de los residentes&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Esta entidad destaca junto al GEN-GOB por haber sido <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/arquitecta-incorruptible-alcalde-franquista-presidente-capitalista-lucho-ibiza-proteger-naturaleza_1_9560507.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el movimiento social que aglutin&oacute; las luchas</a> para convertir ses Salines d&rsquo;Eivissa i Formentera en un parque natural. El aeropuerto, sin embargo, se sit&uacute;a en las inmediaciones. De hecho, el GEN-GOB advierte que el parque natural &ldquo;ya sufre graves impactos por la proximidad de las instalaciones&rdquo; y que una ampliaci&oacute;n podr&iacute;a agravar&iacute;a el equilibrio ecol&oacute;gico. Adem&aacute;s de ser un &aacute;rea de descanso y nidificaci&oacute;n para las aves &ndash;como los flamencos&ndash;, es un ecosistema muy valioso por sus valores ecol&oacute;gicos, paisaj&iacute;sticos, hist&oacute;ricos y culturales.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c942bf7-a3c0-4421-9150-cbdd1466fe85_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c942bf7-a3c0-4421-9150-cbdd1466fe85_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c942bf7-a3c0-4421-9150-cbdd1466fe85_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c942bf7-a3c0-4421-9150-cbdd1466fe85_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c942bf7-a3c0-4421-9150-cbdd1466fe85_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c942bf7-a3c0-4421-9150-cbdd1466fe85_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8c942bf7-a3c0-4421-9150-cbdd1466fe85_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Vista de un jet despegando del aeródromo."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Vista de un jet despegando del aeródromo.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Por ello, el GEN-GOB insiste en que se trata de &ldquo;un aut&eacute;ntico atentado&rdquo; para la isla, que solo obedece a &ldquo;las ansias econ&oacute;micas de una empresa como AENA&rdquo;. El IEE, en la misma l&iacute;nea, se cuestiona cu&aacute;les ser&iacute;an las consecuencias futuras de esta ampliaci&oacute;n y se plantea si realmente es necesaria la construcci&oacute;n de nuevas carreteras, m&aacute;s desaladoras, m&aacute;s construcciones hoteleras o incluso una segunda pista de aterrizaje junto al parque natural. AENA no ha respondido a la consulta de este diario sobre si la ampliaci&oacute;n del aeropuerto implicar&aacute; aumentar el n&uacute;mero de pasajeros.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Una obra mastod&oacute;ntica</strong></h2><p class="article-text">
        Adem&aacute;s de prever un incremento de casi el doble de puertas &ndash;de 17 a 32&ndash;, la remodelaci&oacute;n pretende reorganizar por completo la forma en que los viajeros acceden a los aviones. La mayor parte del crecimiento se concentrar&aacute; en una nueva zona de embarque com&uacute;n, que contar&aacute; con 18 puertas: siete de ellas conectadas directamente por pasarela telesc&oacute;pica, cuatro dise&ntilde;adas espec&iacute;ficamente para agilizar el tr&aacute;fico regional e interislas y siete para embarques remotos.
    </p><p class="article-text">
        Asimismo, contempla un nuevo dique en el noreste, pensado exclusivamente para vuelos internacionales fuera del espacio Schengen. En total, sumar&aacute; 12 puertas distribuidas en dos plantas para permitir tanto el uso de pasarelas directas como el acceso a pie desde la pista. Por otro lado, incluye una zona flexible, es decir, un espacio con dos puertas adicionales que podr&aacute; adaptarse seg&uacute;n las necesidades de tr&aacute;fico de cada momento.
    </p><p class="article-text">
        En este sentido, el aeropuerto ser&iacute;a m&aacute;s moderno y accesible. El nuevo dise&ntilde;o contempla la construcci&oacute;n de prepasarelas de &uacute;ltima generaci&oacute;n, dise&ntilde;adas para facilitar el flujo de pasajeros tanto si el embarque es directo por pasarela como si se realiza en remoto. Por otro lado, se habilitar&aacute;n zonas espec&iacute;ficas para personas con movilidad reducida.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4ec2acc9-31e5-42cb-890d-4087f3e8ed7a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4ec2acc9-31e5-42cb-890d-4087f3e8ed7a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4ec2acc9-31e5-42cb-890d-4087f3e8ed7a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4ec2acc9-31e5-42cb-890d-4087f3e8ed7a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4ec2acc9-31e5-42cb-890d-4087f3e8ed7a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4ec2acc9-31e5-42cb-890d-4087f3e8ed7a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4ec2acc9-31e5-42cb-890d-4087f3e8ed7a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Tres activistas de Futuro Vegetal rocían con pintura y se pegan a un jet privado en el aeropuerto de Eivissa."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Tres activistas de Futuro Vegetal rocían con pintura y se pegan a un jet privado en el aeropuerto de Eivissa.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Se contemplan otras actuaciones, como la ampliaci&oacute;n de la terminal hacia el suroeste; la sala de embarque con &aacute;reas y puertas flexibles adaptables a cada vuelo; nuevos controles de pasaportes para agilizar salidas y llegadas; un nuevo dique al noreste y reforma de la est&eacute;tica del edificio actual. Adem&aacute;s, se prev&eacute; modernizar ascensores y escaleras para que los pasajeros se muevan mejor. El plan incluye construir nuevas oficinas y locales comerciales m&aacute;s modernos.
    </p><p class="article-text">
        Antes de construir el nuevo dique noreste, AENA debe edificar una nueva zona de apoyo a la aeronave al suroeste, de unos 9.400 metros cuadrados. Asociado al edificio de actividades aeron&aacute;uticas y viales de acceso a las nuevas instalaciones, se pretende construir un aparcamiento de unos 8.000 metros cuadrados. Adem&aacute;s, se incluir&iacute;a un edificio de talleres y oficinas de 7.000 metros cuadrados por planta, que permitir&iacute;a demoler las instalaciones &ldquo;obsoletas&rdquo; actuales, situadas junto a la torre de control.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El plan incluye, entre otros, un aparcamiento de 8.000 metros cuadrados, nuevos controles de pasaportes, nuevas oficinas y locales y 16 nuevos mostradores extra en la planta baja</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Del mismo modo, se pretenden realizar obras de grandes dimensiones, como el desv&iacute;o de la carretera Cam&iacute; des Codols en un tramo de unos 700 metros; el soterramiento de al menos 200 metros del Torrent de sa Font y el traslado del punto limpio actual para permitir el acceso a las nuevas zonas. En cuanto a la terminal, se sumar&aacute;n 16 nuevos mostradores en la planta baja; el nuevo control de seguridad contar&aacute; con 17 l&iacute;neas simult&aacute;neas, incluyendo carriles r&aacute;pidos y l&iacute;neas espec&iacute;ficas para familias y personas con movilidad reducida. Por otro lado, se a&ntilde;adir&aacute; una duod&eacute;cima cinta de recogida de gran capacidad para aviones de grandes dimensiones.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Todos los partidos se oponen</strong></h2><p class="article-text">
        Vicent Mar&iacute; (PP), presidente del Consell Insular, explica a elDiario.es que est&aacute;n &ldquo;en contra de esta ampliaci&oacute;n desmedida del aeropuerto de Eivissa&rdquo;. Mar&iacute; &ndash;mayor cargo institucional de la isla&ndash; opina que es necesario que el Gobierno mejore &ldquo;la accesibilidad, el movimiento de pasajeros dentro de la terminal &ndash;tanto de residentes como de turistas&ndash;, las puertas de embarque y los accesos a los aviones&rdquo; porque es necesario tener infraestructuras modernas. &ldquo;Pero no nos parece de recibo que nos enteremos por la prensa de que quieren doblar la capacidad del aeropuerto&rdquo;, critica.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Tenemos una apuesta clara por la sostenibilidad&rdquo;. El presidente ha hecho suyo &ndash;igual que el resto de los cinco ayuntamientos de la isla, donde gobierna el PP&ndash; el discurso de la &ldquo;contenci&oacute;n&rdquo; y la &ldquo;moderaci&oacute;n&rdquo;, en referencia a los niveles de crecimiento tur&iacute;stico que son ya inasumibles para cada vez m&aacute;s voces, tambi&eacute;n dentro de las patronales empresariales y hoteleras. La consigna se resume en, &ldquo;no crecer en cantidad, sino en calidad&rdquo;. &ldquo;Esto va en contra de la pol&iacute;tica tur&iacute;stica que estamos aplicando&rdquo;, asegura el presidente.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Estamos en contra de esta ampliación desmedida del aeropuerto. no nos parece de recibo que nos enteremos por la prensa</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Vicent Marí</span>
                                        <span>—</span> Presidente del Consell d&#039;Eivissa
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Fuentes del Consell Insular se&ntilde;alan a este diario, en relaci&oacute;n al DORA III, que AENA remiti&oacute; en septiembre de 2025 un escrito a la instituci&oacute;n insular informando que iba a redactar el nuevo documento y que se abr&iacute;a, por imperativo legal, un plazo de participaci&oacute;n previa en el que el Consell ten&iacute;a diez d&iacute;as para introducir &ldquo;aquellos asuntos que consideraba de inter&eacute;s para que AENA valorara su inserci&oacute;n en su documento estrat&eacute;gico&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Sin embargo, seg&uacute;n el Consell Insular, en esta petici&oacute;n &ldquo;no se adjuntaba ni se informaba de ning&uacute;n contenido previsto en el mismo, ni mucho menos de la intenci&oacute;n de hacer obras en el aeropuerto o de doblar su capacidad&rdquo;. En este sentido, el Consell Insular inform&oacute; que consideraba de inter&eacute;s &ldquo;abordar la presencia de publicidad de establecimientos de ocio en la terminal ibicenca, los problemas de movilidad y de acceso a la terminal y las tasas aeroportuarias&rdquo;, indican las mismas fuentes.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b6870d82-a96d-4962-9c97-221ee9d13b64_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b6870d82-a96d-4962-9c97-221ee9d13b64_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b6870d82-a96d-4962-9c97-221ee9d13b64_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b6870d82-a96d-4962-9c97-221ee9d13b64_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b6870d82-a96d-4962-9c97-221ee9d13b64_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b6870d82-a96d-4962-9c97-221ee9d13b64_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b6870d82-a96d-4962-9c97-221ee9d13b64_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Tienda de Pachá en el aeropuerto."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Tienda de Pachá en el aeropuerto.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En cuanto a los partidos en la oposici&oacute;n, PSOE y Esquerra Unida Podem han registrado una propuesta de acuerdo para exigir a las instituciones gobernadas por el PP &ndash;el propio Consell, el Govern y el Ajuntament de Sant Josep, t&eacute;rmino municipal donde se sit&uacute;a el aeropuerto&ndash; que defiendan &ldquo;una posici&oacute;n clara y contundente contra este proyecto&rdquo;. Los partidos progresistas lamentan que esta propuesta prev&eacute; un incremento del 29% de la superficie aeroportuario.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;El PP tiene que elegir: o se posiciona claramente contra esta ampliaci&oacute;n en los espacios donde tiene voz, o queda retratado como c&oacute;mplice de un modelo que perjudica a la ciudadan&iacute;a de Eivissa&rdquo;, afirma Elena L&oacute;pez, portavoz de los socialistas. &Oacute;scar Rodr&iacute;guez, de Esquerra Unida Podem, lamenta que la ampliaci&oacute;n &ldquo;afecta directamente al entorno del Parc Natural de ses Salines, ya sometido a una intensa presi&oacute;n ac&uacute;stica, atmosf&eacute;rica y territorial&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La planificaci&oacute;n de AENA, recuerda Rodr&iacute;guez, responde a los &ldquo;intereses de una empresa que cotiza en bolsa&rdquo;, despu&eacute;s de que Rajoy decidiera, en 2015, la privatizaci&oacute;n del 49% del gestor de las instalaciones aeroportuarias del Estado. &ldquo;Si alguien ha convertido AENA en una &lsquo;caja registradora&rsquo; que busca beneficios para los inversores, no es otro que el Partido Popular&rdquo;, insiste Rodr&iacute;guez. El 51% de la propiedad de AENA es de Enaire, empresa p&uacute;blica adscrita al Ministerio de Transportes que dirige &Oacute;scar Puente.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El 51% de la propiedad de AENA es de Enaire, empresa pública adscrita al Ministerio de Transportes que dirige Óscar Puente</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>El PP exige &ldquo;cogesti&oacute;n&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        El PP, en minor&iacute;a en el Govern balear con el apoyo externo de Vox, ha registrado una Proposici&oacute;n No de Ley (PNL) en la c&aacute;mara auton&oacute;mica para exigir la paralizaci&oacute;n de la ampliaci&oacute;n del aeropuerto de Eivissa. Sebasti&agrave; Sagreras, portavoz de los populares en el hemiciclo, alerta de que rechazan este proyecto &ldquo;por el incremento de la capacidad operativa y del n&uacute;mero de pasajeros que implicar&iacute;a&rdquo;, en una isla que ya soporta una fuerte presi&oacute;n sobre el territorio y la movilidad.
    </p><p class="article-text">
        La&nbsp;iniciativa, firmada tambi&eacute;n por el presidente insular y diputado auton&oacute;mico Vicent Mar&iacute;, reclama &ldquo;paralizar cualquier tramitaci&oacute;n vinculada a una ampliaci&oacute;n del aeropuerto de Eivissa&rdquo; y que cualquier inversi&oacute;n de AENA debe orientarse exclusivamente a la mejora del servicio y de la seguridad, as&iacute; como &ldquo;a la reducci&oacute;n de impactos territoriales, ambientales o de movilidad, pero en ning&uacute;n caso favorecer un incremento de la presi&oacute;n sobre el territorio&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Finalmente, Sagreras ha criticado &ldquo;la falta de informaci&oacute;n y de participaci&oacute;n real de las instituciones de las Illes Balears en una decisi&oacute;n de esta importancia&rdquo;, concluyendo que &ldquo;esta situaci&oacute;n demuestra, una vez m&aacute;s, la necesidad de avanzar hacia la cogesti&oacute;n aeroportuaria para que las decisiones estrat&eacute;gicas (...) se tomen contando con las instituciones de las Islas&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Ribas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/aena-planea-duplicar-capacidad-aeropuerto-ibiza-isla-saturada-turistas-no-responde-interes-general_1_13242391.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 23 May 2026 04:02:17 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/f4f99751-a5b8-4870-b4fd-388f2d4b738e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1268698" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/f4f99751-a5b8-4870-b4fd-388f2d4b738e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1268698" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[AENA planea duplicar la capacidad del aeropuerto de Ibiza, una isla saturada de turistas: "No responde al interés general"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/f4f99751-a5b8-4870-b4fd-388f2d4b738e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Ibiza,Vuelos,Aena,Turistas,Turismo,Medio ambiente]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Les mansions de luxe per a turistes disparen el consum d’aigua a Eivissa: “Jo vigilo cada gota, però ells poden gastar”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/les-mansions-luxe-per-turistes-disparen-consum-d-aigua-eivissa-jo-vigilo-gota-ells-poden-gastar_1_13235496.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/2abaa050-a33c-42d0-9eb9-c67d72192e1c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Les mansions de luxe per a turistes disparen el consum d’aigua a Eivissa: “Jo vigilo cada gota, però ells poden gastar”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Ecologistes i veïns denuncien l’ús massiu de camions cisterna per abastir vil·les en plena crisi hídrica a l’illa: “No existeix cap control de la venda d’aigua”</p><p class="subtitle">Més de mil euros per una habitació: el lloguer per a treballadors de temporada arriba a preus abusius a Eivissa</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;Als mesos de juliol i agost, el preu del cami&oacute; cisterna passa de 100 a 160 euros a causa de l&rsquo;augment de la demanda d&rsquo;aigua per part d&rsquo;aquestes viles i mansions de luxe&rdquo;. &Eacute;s el testimoni d&rsquo;una ve&iuml;na d&rsquo;una zona costanera de Sant Josep (Eivissa), entre es Jondal i ses Salines, que reflecteix un descontentament cada vegada m&eacute;s gran entre la poblaci&oacute; resident: el malbaratament i el consum desmesurat d&rsquo;aigua per part d&rsquo;algunes viles i mansions de luxe, de vegades destinades al lloguer tur&iacute;stic.
    </p><p class="article-text">
        Aquesta ve&iuml;na sost&eacute; que a la seva fam&iacute;lia s&oacute;n quatre (ella, la seva parella i els seus dos fills) i que gasten un cami&oacute; cisterna al mes, mentre veuen entrar-ne un o dos d&rsquo;aquests camions cada dia, en els mesos de temporada alta, a les esmentades viles. &ldquo;Cal exigir limitacions en els consums&rdquo;, afirma. &ldquo;Hem demanat [a les administracions competents] restriccions en els camions cisterna que es puguin portar a una casa&rdquo;, assegura Hazel Morgan, presidenta d&rsquo;Amics de la Terra, que afegeix que ha arribat a comprovar l&rsquo;entrada de fins a deu camions en algunes d&rsquo;aquestes viles.
    </p><p class="article-text">
        En una d&rsquo;aquestes mansions s&rsquo;observa una filera de palmeres del g&egrave;nere <em>Washingtonia</em>, origin&agrave;ries de zones &agrave;rides i subtropicals del sud-oest dels Estats Units, aix&iacute; com del nord-oest de M&egrave;xic. Tot i que poden sobreviure amb poca aigua, poden necessitar un reg moderat per mantenir un creixement r&agrave;pid i tenir un aspecte m&eacute;s frond&oacute;s. Encara no ha comen&ccedil;at la temporada alta i la ve&iuml;na afectada lamenta que aquest dimarts al mat&iacute; han tornat a entrar camions cisterna a la vila.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/98b0256b-1814-4fb5-9bf6-b516be03dcca_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/98b0256b-1814-4fb5-9bf6-b516be03dcca_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/98b0256b-1814-4fb5-9bf6-b516be03dcca_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/98b0256b-1814-4fb5-9bf6-b516be03dcca_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/98b0256b-1814-4fb5-9bf6-b516be03dcca_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/98b0256b-1814-4fb5-9bf6-b516be03dcca_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/98b0256b-1814-4fb5-9bf6-b516be03dcca_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una de les mansions de luxe que es lloguen a l’estiu a turistes"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una de les mansions de luxe que es lloguen a l’estiu a turistes                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f06f80a2-ae12-4f7a-8890-67a266715037_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f06f80a2-ae12-4f7a-8890-67a266715037_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f06f80a2-ae12-4f7a-8890-67a266715037_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f06f80a2-ae12-4f7a-8890-67a266715037_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f06f80a2-ae12-4f7a-8890-67a266715037_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f06f80a2-ae12-4f7a-8890-67a266715037_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f06f80a2-ae12-4f7a-8890-67a266715037_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Les palmeres Washingtonia necessiten un reg moderat per mantenir un creixement ràpid"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Les palmeres Washingtonia necessiten un reg moderat per mantenir un creixement ràpid                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Una d&rsquo;aquestes viles est&agrave; valorada en vuit milions d&rsquo;euros, segons una ag&egrave;ncia especialitzada en el sector immobiliari. Aquest portal, que permet el lloguer de la mansi&oacute;, la descriu com &ldquo;una magn&iacute;fica vila de sis dormitoris&rdquo;, situada al sud-oest de l&rsquo;illa. A m&eacute;s de disposar de &ldquo;tota mena de luxes i comoditats&rdquo;, tamb&eacute; t&eacute; una piscina amb gandules que &ldquo;est&agrave; envoltada de jardins cuidats amb plantes mediterr&agrave;nies&rdquo;. La casa est&agrave; envoltada de gespa natural, que tamb&eacute; suposa un altre dels grans consums d&rsquo;aigua en aquest tipus de mansions amb usos tur&iacute;stics.
    </p><p class="article-text">
        Resseguint el cam&iacute; d&rsquo;entrada s&rsquo;observen grans massissos de baladres carregats de flors blanques, que actuen com una barrera visual densa i acolorida que separa el cam&iacute; de la resta del jard&iacute;. A prop de l&rsquo;entrada principal, als marges de la zona pavimentada, apareixen exemplars de iuca, un g&egrave;nere de plantes natives d&rsquo;Am&egrave;rica del Nord i Central, que creixen de forma natural en climes mediterranis i des&egrave;rtics d&rsquo;arreu del m&oacute;n. D&rsquo;altra banda, tamb&eacute; s&rsquo;hi observen garrofers i oliveres, propis del paisatge de l&rsquo;illa.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Deu camions al dia per a una sola vila</strong></h2><p class="article-text">
        Morgan explica a aquest diari que viu en una casa en una zona de camp a&iuml;llada al municipi de Santa Eul&agrave;ria, on s&rsquo;abasteixen d&rsquo;aigua procedent d&rsquo;aquests camions: &ldquo;Els xofers ens expliquen que en algunes viles dels voltants hi arriben &mdash;a l&rsquo;estiu&mdash; entre cinc i deu camions cada dia. &Eacute;s una quantitat extraordin&agrave;ria&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Aquest consum desmesurat es produeix a tots els municipis de l&rsquo;illa, especialment al de Sant Joan, on predominen aquest tipus de viles, moltes d&rsquo;elles destinades al lloguer tur&iacute;stic. No tots s&oacute;n per regar la vegetaci&oacute; dels voltants de la casa: alguns serveixen per omplir les piscines. Morgan assenyala que en un allotjament d&rsquo;aquest terme municipal, que opera legalment amb llic&egrave;ncia tur&iacute;stica, renoven l&rsquo;aigua de la piscina cada vegada que entren nous clients. &ldquo;A Google Maps s&rsquo;observa com una d&rsquo;aquestes mansions no en t&eacute; una, sin&oacute; tres piscines al jard&iacute;&rdquo;, assegura.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">A Google Maps s’observa com una d’aquestes mansions no en té una, sinó tres piscines al jardí</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Hazel Morgan</span>
                                        <span>—</span> Presidenta d&#039;Amics de la Terra
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El mateix tipus d&rsquo;habitatges de lloguer tur&iacute;stic estan envoltats d&rsquo;una frondositat at&iacute;pica [formada a vegades per esp&egrave;cies tropicals i altres per plantes pr&ograve;pies del clima mediterrani de les illes], que per mantenir requereix grans quantitats d&rsquo;aigua. Aix&iacute; com jardins amb gespa que tamb&eacute; necessiten un reg abundant gaireb&eacute; diari. Tot aix&ograve; en un context d&rsquo;estr&egrave;s h&iacute;dric cada vegada m&eacute;s preocupant a les Piti&uuml;ses.
    </p><p class="article-text">
        Juan Calvo, coordinador de l&rsquo;Alian&ccedil;a per l&rsquo;Aigua a Eivissa i Formentera, explica que durant el per&iacute;ode m&eacute;s llarg de sequera que es va produir entre els anys 2024 i 2025, van exigir &ldquo;tres mesures urgents&rdquo; a les administracions p&uacute;bliques. &ldquo;Un major control de l&rsquo;aigua de pou; maximitzar l&rsquo;&uacute;s d&rsquo;aigua dessalinitzada perqu&egrave; els aq&uuml;&iacute;fers puguin descansar i dur a terme projectes de reutilitzaci&oacute; de l&rsquo;aigua depurada&rdquo;, afirma el bi&ograve;leg, que afegeix que actualment l&rsquo;illa reutilitza menys d&rsquo;un 3% d&rsquo;aquest recurs
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">L&#039;illa reutilitza menys d&#039;un 3% de l&#039;aigua depurada, segons Juan Calvo, coordinador de l&#039;Aliança per l&#039;Aigua a Eivissa i Formentera</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        L&rsquo;expert indica que el problema &ldquo;ve de lluny&rdquo; i que, per aix&ograve;, l&rsquo;Alian&ccedil;a exigeix als ajuntaments un major control sobre les extraccions d&rsquo;aigua de pou. &ldquo;Els pous s&rsquo;han assecat i els camions cisterna no donen l&rsquo;abast per respondre a tota la demanda del s&ograve;l r&uacute;stic&rdquo;, explica Calvo, i afegeix que aix&ograve; implica tamb&eacute; &ldquo;una revisi&oacute; de les concessions&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Calvo desenvolupa que molts d&rsquo;aquests pous tenen una concessi&oacute; &ldquo;per a &uacute;s agrari&rdquo;, per&ograve; que en realitat s&rsquo;est&agrave; utilitzant per a altres finalitats. &ldquo;&Eacute;s fonamental revisar aquestes concessions i penalitzar o sancionar aquells que estan incomplint la llei, com poden ser aquestes grans vil&middot;les&rdquo;, assegura el cient&iacute;fic, que aclareix que caldria comprovar si compten amb els permisos per als usos actuals o fins i tot per consumir el volum d&rsquo;aigua extreta.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a3f7052a-0253-46da-977f-20cd8a74fa04_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a3f7052a-0253-46da-977f-20cd8a74fa04_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a3f7052a-0253-46da-977f-20cd8a74fa04_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a3f7052a-0253-46da-977f-20cd8a74fa04_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a3f7052a-0253-46da-977f-20cd8a74fa04_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a3f7052a-0253-46da-977f-20cd8a74fa04_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a3f7052a-0253-46da-977f-20cd8a74fa04_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Veïns i ecologistes asseguren que aquestes mansions poden necessitar fins a 10 camions cisterna al dia"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Veïns i ecologistes asseguren que aquestes mansions poden necessitar fins a 10 camions cisterna al dia                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Entre 12.000 i 16.000 litres d'aigua</strong></h2><p class="article-text">
        Un altre dels residents consultats per a aquest reportatge mostra el seu enuig pel malbaratament que es produeix. &ldquo;Jo vigilo de no gastar ni una gota m&eacute;s del compte, per&ograve; en canvi a aquestes cases se&rsquo;ls permet&rdquo;, lamenta. De la mateixa manera, explica que ha treballat en moltes d&rsquo;aquestes cases i que ha pogut comprovar com han estat decorades &ldquo;amb una vegetaci&oacute; que no &eacute;s pr&ograve;pia de l&rsquo;illa&rdquo;. &ldquo;No pots tenir plantes que consumeixen tanta aigua, o gespa, quan no hi ha cap camp natural a Eivissa&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Per tant, considera que les administracions competents &ndash;ajuntaments i Govern balear&ndash; han d&rsquo;introduir limitacions en els consums. &ldquo;Hi ha cases de gent molt adinerada on cada dia reben 20 camions: cubes d&rsquo;entre 12.000 i 16.000 litres. No existeix control de la venda d&rsquo;aigua a l&rsquo;illa&rdquo;, denuncia. La presidenta d&rsquo;Amics de la Terra tamb&eacute; explica que a casa seva &ndash;fa la comparaci&oacute;&ndash; s&oacute;n vuit persones i han de comprar un cami&oacute; cisterna amb aquesta capacitat per al consum d&rsquo;aigua dom&egrave;stic cada 25 dies, aproximadament.
    </p><p class="article-text">
        Una altra de les mansions objecte de protestes se situa en un entorn rural amb pins i arbustos i el seu acc&eacute;s est&agrave; delimitat per un portal de fusta. L&rsquo;exterior est&agrave; envoltat de murs de pedra seca &ndash;una t&egrave;cnica tradicional balear&ndash;, que s&rsquo;utilitzen per delimitar marjades. L&rsquo;exterior de l&rsquo;habitatge, de disseny contemporani, compta amb c&agrave;meres i sistemes de videovigil&agrave;ncia per mantenir la privacitat dels seus hostes.
    </p><p class="article-text">
        La vila est&agrave; envoltada d&rsquo;oliveres ben cuidades, distribu&iuml;des pel terreny r&uacute;stic rogenc. Al voltant de la finca s&rsquo;est&eacute;n un bosc de pins i a la zona immediata a la vila, tanques baixes i arbustos perfectament retallats. La vegetaci&oacute; de la pista de p&agrave;del est&agrave; envoltada de baladres, caracteritzats per les seves tiges llargues i rectes amb fulles estretes i allargades; arbustos i matollar mediterrani als laterals i altres flors silvestres. La pista est&agrave; situada just al l&iacute;mit d&rsquo;una zona boscosa plena de pins.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/caa069d9-fed9-4b06-970c-c70c4c392027_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/caa069d9-fed9-4b06-970c-c70c4c392027_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/caa069d9-fed9-4b06-970c-c70c4c392027_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/caa069d9-fed9-4b06-970c-c70c4c392027_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/caa069d9-fed9-4b06-970c-c70c4c392027_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/caa069d9-fed9-4b06-970c-c70c4c392027_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/caa069d9-fed9-4b06-970c-c70c4c392027_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=" Vistes des de l&#039;exterior de les mansions que requereixen grans quantitats d&#039;aigua"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                 Vistes des de l&#039;exterior de les mansions que requereixen grans quantitats d&#039;aigua                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e87c4c40-c191-4606-89f1-31cdce4433c8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e87c4c40-c191-4606-89f1-31cdce4433c8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e87c4c40-c191-4606-89f1-31cdce4433c8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e87c4c40-c191-4606-89f1-31cdce4433c8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e87c4c40-c191-4606-89f1-31cdce4433c8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e87c4c40-c191-4606-89f1-31cdce4433c8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e87c4c40-c191-4606-89f1-31cdce4433c8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una pista de pàdel de gespa artificial s&#039;oculta després de massissos de baladres i pins en una de les finques"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una pista de pàdel de gespa artificial s&#039;oculta després de massissos de baladres i pins en una de les finques                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>L'administraci&oacute;: &ldquo;absent&rdquo; en mesures</strong></h2><p class="article-text">
        La situaci&oacute; no es redueix a aquestes vil&middot;les de luxe repartides per tota l&rsquo;illa, sin&oacute; que s&rsquo;est&eacute;n a complexos hotelers que tamb&eacute; necessiten abundants recursos per abastir les seves instal&middot;lacions. El que demanen des d&rsquo;Amics de la Terra &eacute;s que s&rsquo;imposin restriccions en el nombre de viatges que poden fer els camions cisterna a un mateix domicili tenint en compte el nombre de persones que hi viuen perqu&egrave; &ldquo;&eacute;s imperdonable&rdquo;. Aix&iacute; com que es potenci&iuml;n els controls de l&rsquo;&uacute;s dels pous que tenen perm&iacute;s per utilitzar-se amb finalitats agr&iacute;coles, per&ograve; l&rsquo;&uacute;s dels quals &ldquo;no es destina realment a l&rsquo;agricultura&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En la mateixa l&iacute;nia, Calvo afirma que &ldquo;cal posar l&iacute;mits als camions cisterna perqu&egrave; prioritzin l&rsquo;&uacute;s residencial no tur&iacute;stic&rdquo;. Aquesta mesura tamb&eacute; seria beneficiosa per a les persones que resideixen en cases de camp a qui se&rsquo;ls asseca el pou &ldquo;i no tenen acc&eacute;s a l&rsquo;aigua perqu&egrave; est&agrave; anant cap a altres vil&middot;les que tenen un &uacute;s tur&iacute;stic&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/50fed923-3c87-490f-a2cd-c0ea05b4474a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/50fed923-3c87-490f-a2cd-c0ea05b4474a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/50fed923-3c87-490f-a2cd-c0ea05b4474a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/50fed923-3c87-490f-a2cd-c0ea05b4474a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/50fed923-3c87-490f-a2cd-c0ea05b4474a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/50fed923-3c87-490f-a2cd-c0ea05b4474a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/50fed923-3c87-490f-a2cd-c0ea05b4474a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Cartells de videovigilància i sistemes d&#039;alarma s&#039;entrellacen amb la vegetació ornamental"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Cartells de videovigilància i sistemes d&#039;alarma s&#039;entrellacen amb la vegetació ornamental                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Reclamen, a m&eacute;s, que el Govern &mdash;amb compet&egrave;ncies per dur a terme aquestes inspeccions&mdash; augmenti el nombre de t&egrave;cnics per realitzar aquests controls dels recursos h&iacute;drics amb m&eacute;s periodicitat. &ldquo;A vegades no es pot entrar a les finques perqu&egrave; no es t&eacute; perm&iacute;s, per&ograve; amb drons es poden captar imatges a&egrave;ries per dur-ne un control&rdquo;. En aquest sentit, des de l&rsquo;associaci&oacute; ecologista critiquen la manca de pres&egrave;ncia de la instituci&oacute; auton&ograve;mica en mat&egrave;ria de gesti&oacute; h&iacute;drica i reclamen m&eacute;s compet&egrave;ncies i recursos per a les administracions locals.
    </p><p class="article-text">
        El que est&agrave; fent l&rsquo;administraci&oacute; &mdash;critiquen&mdash; &eacute;s &ldquo;absentar-se de prendre mesures i justificar, secund&agrave;riament, la instal&middot;laci&oacute; d&rsquo;una nova dessaladora a l&rsquo;illa&rdquo;. Una infraestructura que, tanmateix, no resoldr&agrave; el problema h&iacute;dric que pateix Eivissa, almenys a curt termini. Respecte a aquest escenari cr&iacute;tic, la portaveu d&rsquo;Amics de la Terra recorda que l&rsquo;alerta permet prendre mesures amb m&eacute;s facilitat i justificaci&oacute;, un aspecte positiu del qual les institucions no s&rsquo;estan aprofitant.
    </p><h2 class="article-text"><strong>M&eacute;s control sobre els grans consumidors</strong></h2><p class="article-text">
        Tot aix&ograve; es va exposar divendres passat, durant la Taula de Di&agrave;leg de l&rsquo;Aigua d&rsquo;Eivissa promoguda per l&rsquo;Alian&ccedil;a per l&rsquo;Aigua, que va reunir representants ecologistes, empresarials, agr&iacute;coles i de les administracions locals sota una idea compartida: l&rsquo;illa no pot continuar creixent al ritme actual si vol garantir la seva sostenibilitat h&iacute;drica. A l&rsquo;espai participatiu, nascut despr&eacute;s de la greu sequera del 2016, les entitats van reclamar &ldquo;l&iacute;mits efectius&rdquo; al creixement urban&iacute;stic i tur&iacute;stic davant la sobreexplotaci&oacute; dels aq&uuml;&iacute;fers i l&rsquo;augment de la pressi&oacute; sobre el territori.
    </p><p class="article-text">
        Les entitats reclamen tamb&eacute; avan&ccedil;ar cap a solucions basades en la natura, com la restauraci&oacute; de zones humides i torrents o mesures agroforestals que afavoreixin la infiltraci&oacute; de l&rsquo;aigua. &ldquo;No es tracta de posar restriccions a les instal&middot;lacions, sin&oacute; a l&rsquo;&uacute;s i consum d&rsquo;aigua&rdquo;, subratlla Morgan. Per la seva banda, l&rsquo;Ajuntament de Sant Josep ha defensat, despr&eacute;s de la consulta d&rsquo;aquest diari, que les institucions ja estan impulsant pol&iacute;tiques de contenci&oacute; i ordenaci&oacute; amb un impacte directe tant en la reducci&oacute; de la pressi&oacute; humana com en l&rsquo;estalvi i &uacute;s responsable de recursos tan sensibles com l&rsquo;aigua, especialment en una illa com Eivissa.
    </p><p class="article-text">
        En concret, les mesures aplicades contra el lloguer tur&iacute;stic il&middot;legal, la limitaci&oacute; de vehicles en temporada alta &mdash;inspirada en el model pioner implantat el 2019 a la piti&uuml;sa menor, Formentera.eco&mdash;, la millora del transport p&uacute;blic o la gesti&oacute; dels fluxos tur&iacute;stics van encaminades precisament a ordenar millor l&rsquo;activitat i compatibilitzar-la amb la qualitat de vida dels residents. Tamb&eacute; citen canvis amb aquest prop&ograve;sit en mat&egrave;ria urban&iacute;stica, com la modificaci&oacute; del Pla Territorial Insular (PTI), que limita de manera clara determinats usos tur&iacute;stics en s&ograve;l r&uacute;stic i refor&ccedil;a la protecci&oacute; del territori i de recursos estrat&egrave;gics com l&rsquo;aigua.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d0ccd52d-6361-4381-88c9-8202f28f64a3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d0ccd52d-6361-4381-88c9-8202f28f64a3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d0ccd52d-6361-4381-88c9-8202f28f64a3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d0ccd52d-6361-4381-88c9-8202f28f64a3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d0ccd52d-6361-4381-88c9-8202f28f64a3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d0ccd52d-6361-4381-88c9-8202f28f64a3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d0ccd52d-6361-4381-88c9-8202f28f64a3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una de les mansions, en un entorn rural amb pins i arbustos, l&#039;accés dels quals està delimitat per una porta gran de fusta"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una de les mansions, en un entorn rural amb pins i arbustos, l&#039;accés dels quals està delimitat per una porta gran de fusta                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Cada vegada m&eacute;s dif&iacute;cil de sostenir</strong></h2><p class="article-text">
        M&eacute;s que simples comoditats &mdash;en paraules de l&rsquo;ag&egrave;ncia que lloga una d&rsquo;aquestes vil&middot;les&mdash;, els elements d&rsquo;aquestes mansions de luxe poden entendre&rsquo;s com una materialitzaci&oacute; del gust socialment constru&iuml;t de les classes dominants, en termes del soci&ograve;leg franc&egrave;s Pierre Bourdieu. Des de la seva teoria de la distinci&oacute;, l&rsquo;acumulaci&oacute; de capital econ&ograve;mic no s&rsquo;expressa &uacute;nicament en la possessi&oacute; de b&eacute;ns, sin&oacute; en la seva conversi&oacute; en formes de capital simb&ograve;lic que naturalitzen i legitimen les classes socials altes.
    </p><p class="article-text">
        Elements com els grans jardins, la piscina o la pista de p&agrave;del, aix&iacute; com la selecci&oacute; de determinades esp&egrave;cies vegetals, no compleixen nom&eacute;s una funci&oacute; recreativa o est&egrave;tica, sin&oacute; que formen part d&rsquo;una l&ograve;gica de distinci&oacute;: ordenen l&rsquo;espai segons una est&egrave;tica del luxe que es presenta com a &ldquo;natural&rdquo; o desitjable. Aix&iacute;, l&rsquo;oci no &eacute;s nom&eacute;s una manera de disposar lliurement del temps, sin&oacute; que es converteix tamb&eacute; en una pr&agrave;ctica d&rsquo;afirmaci&oacute; social, on el control de l&rsquo;entorn &mdash;aigua, paisatge i privacitat&mdash; opera com un mecanisme de reproducci&oacute; de la distinci&oacute; social.
    </p><p class="article-text">
        Finalment, els ecologistes adverteixen que el model actual de luxe tur&iacute;stic, amb allotjaments amb aquestes caracter&iacute;stiques (jardins tropicals, piscines i, en definitiva, urbanitzacions d&rsquo;alt consum), resulta cada vegada m&eacute;s dif&iacute;cil de sostenir en una illa amb recursos limitats i cada vegada m&eacute;s vulnerable a sequeres severes derivades del canvi clim&agrave;tic.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Ribas, Ángela Torres Riera, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/les-mansions-luxe-per-turistes-disparen-consum-d-aigua-eivissa-jo-vigilo-gota-ells-poden-gastar_1_13235496.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 21 May 2026 05:42:40 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/2abaa050-a33c-42d0-9eb9-c67d72192e1c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1403694" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/2abaa050-a33c-42d0-9eb9-c67d72192e1c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1403694" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Les mansions de luxe per a turistes disparen el consum d’aigua a Eivissa: “Jo vigilo cada gota, però ells poden gastar”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/2abaa050-a33c-42d0-9eb9-c67d72192e1c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Ibiza,Alquiler turístico,Agua]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Las mansiones de lujo para turistas disparan el consumo de agua en Ibiza: "Yo vigilo cada gota, pero ellos pueden gastar"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/mansiones-lujo-turistas-disparan-consumo-agua-ibiza-vigilo-gota-gastar_1_13234841.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/2abaa050-a33c-42d0-9eb9-c67d72192e1c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Las mansiones de lujo para turistas disparan el consumo de agua en Ibiza: &quot;Yo vigilo cada gota, pero ellos pueden gastar&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Ecologistas y vecinos denuncian el uso masivo de camiones cisterna para abastecer villas en plena crisis hídrica en la isla: "No existe control de la venta de agua"</p><p class="subtitle">Más de mil euros por una habitación: el alquiler para trabajadores de temporada alcanza precios abusivos en Ibiza</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;En los meses de julio y agosto, el precio del cami&oacute;n cisterna pasa de 100 a 160 euros debido al aumento de la demanda de agua por parte de estas villas y mansiones de lujo&rdquo;. Es el testimonio de una vecina de una zona costera de Sant Josep (Eivissa), entre es Jondal y ses Salines, que refleja un descontento cada vez mayor entre la poblaci&oacute;n residente: el derroche y consumo desmesurado de agua por parte de algunas villas y mansiones de lujo, en ocasiones destinadas al alquiler tur&iacute;stico.
    </p><p class="article-text">
        Esta vecina sostiene que en su familia son cuatro (ella, su pareja y sus dos hijos) que gastan un cami&oacute;n cisterna al mes, mientras ven entrar uno o dos de estos camiones cada d&iacute;a, en los meses de temporada alta, en las mencionadas villas. &ldquo;Hay que exigir limitaciones en los consumos&rdquo;, afirma. &ldquo;Hemos pedido [a las administraciones competentes] restricciones en los camiones cisterna que se puedan llevar a una casa&rdquo;, asegura Hazel Morgan, presidenta de Amics de la Terra, que a&ntilde;ade que ha llegado a comprobar la entrada de hasta diez camiones en algunas de estas villas.
    </p><p class="article-text">
        En una de estas mansiones se observa una hilera de palmeras del g&eacute;nero <em>Washingtonia</em>, originarias de zonas &aacute;ridas y subtropicales del suroeste de Estados Unidos, as&iacute; como del noroeste de M&eacute;xico. Aunque pueda sobrevivir con poca agua, puede necesitar un riego moderado para mantener un crecimiento r&aacute;pido y tener un aspecto m&aacute;s frondoso. Todav&iacute;a no ha empezado la temporada alta y la vecina afectada lamenta que este martes por la ma&ntilde;ana han vuelto a entrar camiones cisterna en la villa.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/98b0256b-1814-4fb5-9bf6-b516be03dcca_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/98b0256b-1814-4fb5-9bf6-b516be03dcca_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/98b0256b-1814-4fb5-9bf6-b516be03dcca_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/98b0256b-1814-4fb5-9bf6-b516be03dcca_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/98b0256b-1814-4fb5-9bf6-b516be03dcca_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/98b0256b-1814-4fb5-9bf6-b516be03dcca_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/98b0256b-1814-4fb5-9bf6-b516be03dcca_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una de las mansiones de lujo que se alquilan en verano a turistas"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una de las mansiones de lujo que se alquilan en verano a turistas                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f06f80a2-ae12-4f7a-8890-67a266715037_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f06f80a2-ae12-4f7a-8890-67a266715037_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f06f80a2-ae12-4f7a-8890-67a266715037_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f06f80a2-ae12-4f7a-8890-67a266715037_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f06f80a2-ae12-4f7a-8890-67a266715037_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f06f80a2-ae12-4f7a-8890-67a266715037_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f06f80a2-ae12-4f7a-8890-67a266715037_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Las palmeras Washingtonia necesitan un riego moderado para mantener un crecimiento rápido."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Las palmeras Washingtonia necesitan un riego moderado para mantener un crecimiento rápido.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Una de estas villas est&aacute; valorada en ocho millones de euros, seg&uacute;n una agencia especializada en el sector inmobiliario. Este portal, que permite el alquiler de la mansi&oacute;n, la describe como &ldquo;una magn&iacute;fica villa de seis dormitorios&rdquo;, situada en el suroeste de la isla. Adem&aacute;s de disponer de &ldquo;todo tipo de lujos y comodidades&rdquo; tambi&eacute;n posee una piscina con tumbonas que &ldquo;est&aacute; rodeada de jardines cuidadosamente mantenidos con plantas mediterr&aacute;neas&rdquo;. La casa est&aacute; rodeada de c&eacute;sped natural, que tambi&eacute;n supone otro de los grandes consumos de agua en este tipo de mansiones con usos tur&iacute;sticos.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Bordeando el camino de entrada se observan grandes macizos de adelfas cargadas de flores blancas, que act&uacute;an como una barrera visual densa y colorida que separa el camino del resto del jard&iacute;n. Cerca de la entrada principal, en los m&aacute;rgenes del &aacute;rea pavimentada, aparecen ejemplares de yucca, un g&eacute;nero de plantas nativas del Norte y Centroam&eacute;rica, que crecen de forma natural en climas mediterr&aacute;neos y des&eacute;rticos de todo el mundo. Por otro lado, tambi&eacute;n se observan algarrobos y olivos, propios del paisaje de la isla.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Diez camiones al d&iacute;a para una sola villa</strong></h2><p class="article-text">
        Morgan explica a este diario que vive en una casa en una zona de campo aislada en el municipio de Santa Eul&agrave;ria en la que se abastecen de agua proveniente de estos camiones: &ldquo;Los choferes nos explican que a algunas villas de los alrededores vienen &ndash;en verano&ndash; entre cinco y diez camiones cada d&iacute;a. Es una cantidad extraordinaria&rdquo;.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Este consumo desmesurado se produce en todos los municipios de la isla, especialmente en el de Sant Joan<em><strong> </strong></em>donde predominan este tipo de villas, muchas de ellas destinadas al alquiler tur&iacute;stico. No todos son para regar la vegetaci&oacute;n de los alrededores de la casa, algunos de ellos sirven para llenar las piscinas. Morgan se&ntilde;ala que en un alojamiento de este t&eacute;rmino municipal, que opera legalmente con licencia tur&iacute;stica, renuevan el agua de la piscina cada vez que entran nuevos clientes. &ldquo;En Google Maps se observa c&oacute;mo de una de estas mansiones no tiene una, sino tres piscinas en el jard&iacute;n&rdquo;, asegura.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En Google Maps se observa cómo de una de estas mansiones no tiene una, sino tres piscinas en el jardín</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Hazel Morgan</span>
                                        <span>—</span> Presidenta de Amics de la Terra
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El mismo tipo de viviendas de alquiler tur&iacute;stico est&aacute;n rodeadas de una frondosidad at&iacute;pica [formada a veces de especies tropicales y otras de plantas propias del clima mediterr&aacute;neo de las islas], que para mantener requiere de grandes cantidades de agua. As&iacute; como jardines con c&eacute;sped que tambi&eacute;n necesitan de un riego abundante casi a diario. Todo esto en un contexto de estr&eacute;s h&iacute;drico cada vez m&aacute;s preocupante en las Piti&uuml;ses.
    </p><p class="article-text">
        Juan Calvo, coordinador de la Alianza por el Agua en Eivissa y Formentera, explica que durante el mayor periodo de sequ&iacute;a que se produjo entre los a&ntilde;os 2024 y 2025, exigieron &ldquo;tres medidas urgentes&rdquo; a las administraciones p&uacute;blicas. &ldquo;Un mayor control del agua de pozo; maximizar el uso de agua desalada para que puedan descansar los acu&iacute;feros y llevar a cabo proyectos de reutilizaci&oacute;n del agua depurada&rdquo;, afirma el bi&oacute;logo, quien a&ntilde;ade que en estos momentos la isla reutiliza menos de un 3% de este recurso.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La isla reutiliza menos de un 3% del agua depurada, según Juan Calvo, coordinador de la Alianza por el Agua en Eivissa y Formentera</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El experto indica que el problema &ldquo;viene de lejos&rdquo; y que, por ello, la Alianza exige a los ayuntamientos un mayor control sobre las extracciones de agua de pozo. &ldquo;Los pozos se han secado y los camiones cisterna no dan abasto para responder a toda la demanda del suelo r&uacute;stico&rdquo;, explica Calvo y a&ntilde;ade que ello implica tambi&eacute;n &ldquo;una revisi&oacute;n de las concesiones&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Calvo desarrolla que muchos de estos pozos tienen una concesi&oacute;n &ldquo;para uso agrario&rdquo; pero que en realidad se est&aacute; utilizando para otros fines. &ldquo;Es fundamental revisar estas concesiones y penalizar o sancionar a aquellos que est&aacute;n incumpliendo la ley como pueden ser estas grandes villas&rdquo;, asegura el cient&iacute;fico, que aclara que habr&iacute;a que comprobar si cuentan con los permisos para los usos actuales o incluso para consumir el volumen de agua extra&iacute;da.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a3f7052a-0253-46da-977f-20cd8a74fa04_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a3f7052a-0253-46da-977f-20cd8a74fa04_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a3f7052a-0253-46da-977f-20cd8a74fa04_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a3f7052a-0253-46da-977f-20cd8a74fa04_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a3f7052a-0253-46da-977f-20cd8a74fa04_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a3f7052a-0253-46da-977f-20cd8a74fa04_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a3f7052a-0253-46da-977f-20cd8a74fa04_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Vecinos y ecologistas aseguran que estas mansiones pueden necesitar hasta 10 camiones cisterna al día."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Vecinos y ecologistas aseguran que estas mansiones pueden necesitar hasta 10 camiones cisterna al día.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Entre 12.000 y 16.000 litros de agua</strong></h2><p class="article-text">
        Otro de los residentes consultados para este reportaje muestra su enfado debido al despilfarro que se produce. &ldquo;Yo vigilo no gastar ni una gota m&aacute;s de la cuenta, pero en cambio a estas casas se les permite&rdquo;, lamenta. Del mismo modo, explica que ha trabajado en muchas de estas casas y que ha podido comprobar c&oacute;mo han sido decoradas &ldquo;con una vegetaci&oacute;n que no es propia de la isla&rdquo;. &ldquo;No puedes tener plantas que consumen tanta agua, o hierba, cuando no hay ning&uacute;n campo natural en Eivissa&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Por tanto, considera que las administraciones competentes &ndash;ayuntamientos y Govern balear&ndash; deben introducir limitaciones en los consumos. &ldquo;Hay casas de gente muy adinerada donde cada d&iacute;a reciben 20 camiones: cubas de entre 12.000 y 16.000 litros. No existe control de la venta de agua en la isla&rdquo;, denuncia. La presidenta de Amics de la Terra tambi&eacute;n explica que en su casa &ndash;hace la comparaci&oacute;n&ndash; son ocho personas y tienen que comprar un cami&oacute;n cisterna con esta capacidad para el consumo de agua diario dom&eacute;stico cada 25 d&iacute;as, aproximadamente.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Otra de las mansiones objeto de protestas se sit&uacute;a en un entorno rural con pinos y arbustos y su acceso est&aacute; delimitado por un port&oacute;n de madera. El exterior est&aacute; rodeado de muros de piedra seca &ndash;una t&eacute;cnica tradicional balear&ndash;, que se utilizan para delimitar bancales. El exterior de la vivienda, de dise&ntilde;o contempor&aacute;neo, cuenta con c&aacute;maras y sistemas de videovigilancia para mantener la privacidad de sus hu&eacute;spedes.
    </p><p class="article-text">
        La villa est&aacute; rodeada de olivos bien cuidados, distribuidos en el terreno r&uacute;stico rojizo. Alrededor de la finca se extiende un bosque de pinos y en la zona inmediata a la villa, setos bajos y arbustos perfectamente recortados. La vegetaci&oacute;n de la pista de p&aacute;del se rodea de adelfas, caracterizadas por sus tallos largos y rectos con hojas estrechas y alargadas; arbustos y matorral mediterr&aacute;neo en los laterales y otras flores silvestres. La pista est&aacute; situada justo al borde de una zona boscosa llena de pinos.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/caa069d9-fed9-4b06-970c-c70c4c392027_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/caa069d9-fed9-4b06-970c-c70c4c392027_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/caa069d9-fed9-4b06-970c-c70c4c392027_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/caa069d9-fed9-4b06-970c-c70c4c392027_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/caa069d9-fed9-4b06-970c-c70c4c392027_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/caa069d9-fed9-4b06-970c-c70c4c392027_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/caa069d9-fed9-4b06-970c-c70c4c392027_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Vistas desde el exterior de las mansiones que requieren grandes cantidades de agua"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Vistas desde el exterior de las mansiones que requieren grandes cantidades de agua                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e87c4c40-c191-4606-89f1-31cdce4433c8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e87c4c40-c191-4606-89f1-31cdce4433c8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e87c4c40-c191-4606-89f1-31cdce4433c8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e87c4c40-c191-4606-89f1-31cdce4433c8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e87c4c40-c191-4606-89f1-31cdce4433c8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e87c4c40-c191-4606-89f1-31cdce4433c8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e87c4c40-c191-4606-89f1-31cdce4433c8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una pista de pádel de césped artificial se oculta tras macizos de adelfas y pinos en una de las fincas."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una pista de pádel de césped artificial se oculta tras macizos de adelfas y pinos en una de las fincas.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La administraci&oacute;n: &ldquo;ausente&rdquo; en medidas</strong></h2><p class="article-text">
        La situaci&oacute;n no se reduce a estas villas de lujo repartidas por toda la isla, sino que se extiende a complejos hoteleros que tambi&eacute;n necesitan abundantes recursos para abastecer sus instalaciones. Lo que piden desde Amics de la Terra es que se pongan restricciones en el n&uacute;mero de viajes que pueden hacer los camiones cisterna a un mismo domicilio teniendo en cuenta el n&uacute;mero de personas que viven en el mismo porque &ldquo;es imperdonable&rdquo;. As&iacute; como que se potencien los controles del uso de los pozos que tienen permiso para utilizarse con fines agr&iacute;colas, pero cuyo uso &ldquo;no se destina realmente a la agricultura&rdquo;.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        En la misma l&iacute;nea, Calvo afirma que &ldquo;hay que poner coto a los camiones cisterna para que prioricen el uso residencial no tur&iacute;stico&rdquo;. Esta medida tambi&eacute;n ser&iacute;a beneficiosa para las personas que residen en casas de campo a quienes se les seca el pozo &ldquo;y no tienen acceso al agua porque est&aacute; yendo para otras villas que tienen un uso tur&iacute;stico&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/50fed923-3c87-490f-a2cd-c0ea05b4474a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/50fed923-3c87-490f-a2cd-c0ea05b4474a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/50fed923-3c87-490f-a2cd-c0ea05b4474a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/50fed923-3c87-490f-a2cd-c0ea05b4474a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/50fed923-3c87-490f-a2cd-c0ea05b4474a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/50fed923-3c87-490f-a2cd-c0ea05b4474a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/50fed923-3c87-490f-a2cd-c0ea05b4474a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Carteles de videovigilancia y sistemas de alarma se entrelazan con la vegetación ornamental."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Carteles de videovigilancia y sistemas de alarma se entrelazan con la vegetación ornamental.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Reclaman, adem&aacute;s, que el Govern &ndash;con competencias para realizar estas inspecciones&ndash; aumente el n&uacute;mero de t&eacute;cnicos para llevar a cabo estos controles de los recursos h&iacute;dricos con mayor periodicidad. &ldquo;A veces no se puede entrar en las fincas porque no se tiene permiso, pero con drones se pueden captar im&aacute;genes a&eacute;reas para llevar un control&rdquo;. En ese sentido, desde la asociaci&oacute;n ecologista critican la falta de presencia de la instituci&oacute;n auton&oacute;mica en materia de gesti&oacute;n h&iacute;drica y reclaman m&aacute;s competencias y recursos para las administraciones locales.
    </p><p class="article-text">
        Lo que est&aacute; haciendo la administraci&oacute;n &ndash;critican&ndash; es &ldquo;ausentarse de tomar medidas y justificar, secundariamente, la instalaci&oacute;n de una nueva desaladora en la isla&rdquo;. Una infraestructura que, sin embargo, no resolver&aacute; el problema h&iacute;drico que sufre Eivissa, por lo menos a corto plazo. Respecto a este escenario cr&iacute;tico, la portavoz de Amics de la Terra recuerda que la alerta permite tomar medidas con mayor facilidad y justificaci&oacute;n, un aspecto positivo del que las instituciones no se est&aacute;n aventajando.
    </p><h2 class="article-text"><strong>M&aacute;s control sobre los grandes consumidores</strong></h2><p class="article-text">
        Todo esto se arroj&oacute; el pasado viernes, durante la Mesa de Di&aacute;logo del Agua de Eivissa promovida por la Alianza por el Agua, que reuni&oacute; a representantes ecologistas, empresariales, agr&iacute;colas y de las administraciones locales bajo una idea compartida: la isla no puede seguir creciendo al ritmo actual si quiere garantizar su sostenibilidad h&iacute;drica. En el espacio participativo, nacido tras la grave sequ&iacute;a de 2016, las entidades reclamaron &ldquo;l&iacute;mites efectivos&rdquo; al crecimiento urban&iacute;stico y tur&iacute;stico ante la sobreexplotaci&oacute;n de los acu&iacute;feros y el aumento de la presi&oacute;n sobre el territorio.
    </p><p class="article-text">
        Las entidades reclaman tambi&eacute;n avanzar hacia soluciones basadas en la naturaleza, como la restauraci&oacute;n de humedales y torrentes o medidas agroforestales que favorezcan la infiltraci&oacute;n del agua. &ldquo;No se trata de poner restricciones a las instalaciones, sino al uso y consumo de agua&rdquo;, subraya Morgan. Por su parte, el Ayuntamiento de Sant Josep ha defendido tras la consulta de este diario que las instituciones ya est&aacute;n impulsando pol&iacute;ticas de contenci&oacute;n y ordenaci&oacute;n con un impacto directo tanto en la reducci&oacute;n de la presi&oacute;n humana como en el ahorro y uso responsable de recursos tan sensibles como el agua, especialmente en una isla como Eivissa.
    </p><p class="article-text">
        En concreto, las medidas aplicadas contra el alquiler tur&iacute;stico ilegal, la limitaci&oacute;n de veh&iacute;culos en temporada alta &ndash;inspirada en el modelo pionero implantado en 2019 en la pitiusa menor, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/cinco-anos-cerco-vehiculos-turistas-isla-semaforos-vida-formentera-mejorado_1_11493580.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Formentera.eco</a>&ndash;, la mejora del transporte p&uacute;blico o la gesti&oacute;n de flujos tur&iacute;sticos van encaminadas precisamente a ordenar mejor la actividad y compatibilizarse con la calidad de vida de los residentes. Tambi&eacute;n citan cambios con este prop&oacute;sito en materia urban&iacute;stica, como la modificaci&oacute;n del Plan Territorial Insular (PTI), que limita de forma clara determinados usos tur&iacute;sticos en suelo r&uacute;stico y refuerza la protecci&oacute;n del territorio y de recursos estrat&eacute;gicos como el agua.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d0ccd52d-6361-4381-88c9-8202f28f64a3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d0ccd52d-6361-4381-88c9-8202f28f64a3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d0ccd52d-6361-4381-88c9-8202f28f64a3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d0ccd52d-6361-4381-88c9-8202f28f64a3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d0ccd52d-6361-4381-88c9-8202f28f64a3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d0ccd52d-6361-4381-88c9-8202f28f64a3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d0ccd52d-6361-4381-88c9-8202f28f64a3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una de las mansiones, en un entorno rural con pinos y arbustos, cuyo acceso está delimitado por un portón de madera."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una de las mansiones, en un entorno rural con pinos y arbustos, cuyo acceso está delimitado por un portón de madera.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Tras la consulta de este diario, el Ayuntamiento de Santa Eul&agrave;ria explica que las instituciones de la isla vienen aplicando desde hace tiempo &ldquo;pol&iacute;ticas de contenci&oacute;n y gesti&oacute;n que tienen un reflejo directo tanto en la reducci&oacute;n de consumos como en la protecci&oacute;n de recursos esenciales como el agua&rdquo;. Seg&uacute;n fuentes municipales, el Consistorio lleva a&ntilde;os implementando &ldquo;medidas de control y limitaci&oacute;n&rdquo; dirigidas a los grandes consumidores durante los meses de mayor demanda h&iacute;drica.
    </p><p class="article-text">
        En este sentido, se&ntilde;alan que durante 2023 se pudieron ahorrar unos 26.164 metros c&uacute;bicos de agua y en 2024 la cifra de ahorro alcanz&oacute; los 23.626 metros c&uacute;bicos, tomando como referencia el a&ntilde;o 2022, cuando a&uacute;n no se aplicaban estas restricciones. Adem&aacute;s, Santa Eul&agrave;ria tambi&eacute;n ha actualizado recientemente su normativa urban&iacute;stica para &ldquo;reforzar el control sobre el alquiler tur&iacute;stico, promover un uso m&aacute;s sostenible del agua y regular de forma m&aacute;s estricta las edificaciones en suelo r&uacute;stico&rdquo;. La nueva regulaci&oacute;n incorpora &ldquo;limitaciones sobre el tama&ntilde;o y n&uacute;mero de piscinas en suelo urbano, as&iacute; como restricciones relacionadas con su vaciado&rdquo;, se&ntilde;alan las fuentes consultadas.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Cada vez m&aacute;s dif&iacute;cil de sostener</strong></h2><p class="article-text">
        M&aacute;s que simples comodidades &ndash;en palabras de la agencia que alquila una de estas villas&ndash;, los elementos de estas mansiones de lujo pueden entenderse como una materializaci&oacute;n del gusto socialmente construido de las clases dominantes, en t&eacute;rminos del soci&oacute;logo franc&eacute;s Pierre Bourdieu. Desde su teor&iacute;a de la distinci&oacute;n, la acumulaci&oacute;n de capital econ&oacute;mico no se expresa &uacute;nicamente en la posesi&oacute;n de bienes, sino en su conversi&oacute;n en formas de capital simb&oacute;lico que naturalizan y legitiman a las clases sociales altas.
    </p><p class="article-text">
        Elementos como los grandes jardines, la piscina o la pista de p&aacute;del, as&iacute; como la selecci&oacute;n de determinadas especies vegetales, no cumplen solo una funci&oacute;n recreativa o est&eacute;tica, sino que forman parte de una l&oacute;gica de distinci&oacute;n: ordenan el espacio seg&uacute;n una est&eacute;tica del lujo que se presenta como &ldquo;natural&rdquo; o deseable. As&iacute;, el ocio no es solamente una manera de disponer libremente del tiempo, sino que se convierte tambi&eacute;n en una pr&aacute;ctica de afirmaci&oacute;n social, donde el control del entorno &mdash;agua, paisaje y privacidad&mdash; opera como un mecanismo de reproducci&oacute;n de la distinci&oacute;n social.
    </p><p class="article-text">
        Finalmente, los ecologistas advierten de que el modelo actual de lujo tur&iacute;stico, con alojamientos con estas caracter&iacute;sticas (jardines tropicales, piscinas y en definitiva, urbanizaciones de alto consumo), resulta cada vez m&aacute;s dif&iacute;cil de sostener en una isla con recursos limitados y cada vez m&aacute;s vulnerable a severas sequ&iacute;as derivadas del cambio clim&aacute;tico.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Ribas, Ángela Torres Riera, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/mansiones-lujo-turistas-disparan-consumo-agua-ibiza-vigilo-gota-gastar_1_13234841.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 21 May 2026 04:01:42 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/2abaa050-a33c-42d0-9eb9-c67d72192e1c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1403694" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/2abaa050-a33c-42d0-9eb9-c67d72192e1c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1403694" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Las mansiones de lujo para turistas disparan el consumo de agua en Ibiza: "Yo vigilo cada gota, pero ellos pueden gastar"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/2abaa050-a33c-42d0-9eb9-c67d72192e1c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Ibiza,Alquiler turístico,Agua]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Sense alarmes ni uniformes protegits: què va fallar en l'agressió sexual a una dona de 69 anys en pal·liatius de l'hospital d'Eivissa]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/sense-alarmes-uniformes-protegits-fallar-l-agressio-sexual-dona-69-anys-pal-liatius-l-hospital-d-eivissa_1_13232918.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/df7c0c7e-6594-4ee2-85e5-e8a96aa105b8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Sense alarmes ni uniformes protegits: què va fallar en l&#039;agressió sexual a una dona de 69 anys en pal·liatius de l&#039;hospital d&#039;Eivissa"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La Policia considera que el detingut, ara a la presó provisional, va forçar una porta d'entrada per a accedir al centre hospitalari, que estudia ampliar les seves mesures de seguretat. Els sanitaris denuncien que “qualsevol persona” pot fer-se passar per ells</p><p class="subtitle">Una agressió sexual a una pacient sacseja l'hospital de Can Misses: “Ens farà replantejar tot el sistema de seguretat”</p></div><p class="article-text">
        La presumpta agressi&oacute; sexual la setmana passada a una pacient de 69 anys ingressada en la unitat de pal&middot;liatius de l'Hospital Ca Misses d'Eivissa ha posat el focus sobre una preocupaci&oacute; que portava temps instal&middot;lada entre part de la plantilla: el principal centre sanitari de l'illa arrossega importants defici&egrave;ncies de seguretat. &ldquo;&Eacute;s relativament f&agrave;cil colar-se&rdquo;, denuncien, despr&eacute;s del succ&eacute;s, professionals sanitaris consultats per elDiario.es, que enumeren accessos f&agrave;cils de for&ccedil;ar, falta de vigil&agrave;ncia fixa durant la nit i protocols que consideren insuficients per al recinte hospitalari, obert les 24 hores del dia.
    </p><p class="article-text">
        La terrible agressi&oacute;, <a href="https://www.noudiari.es/local-ibiza/un-hombre-irrumpe-de-noche-en-el-hospital-can-misses-de-ibiza-y-agrede-sexualmente-a-una-mujer-ingresada/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">avan&ccedil;ada per Noudiari</a>, va oc&oacute;rrer sobre dos quarts de quatre de la matinada del dilluns 12 de maig, quan es van sentir &ldquo;crits en una habitaci&oacute;&rdquo;, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/agressio-sexual-pacient-sacseja-l-hospital-can-misses-ens-fara-replantejar-tot-sistema-seguretat_1_13224191.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">com ja va informar elDiario.es</a>. El presumpte agressor, que no &eacute;s un treballador del centre ni mant&eacute; relaci&oacute; amb cap pacient i que tampoc coneixia pr&egrave;viament a la v&iacute;ctima, segons la Policia Nacional, va for&ccedil;ar una porta d'entrada per a accedir a l'hospital i va agredir sexualment a la dona.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;home &mdash;ara sota tutela judicial&mdash; va entrar de manera il&middot;l&iacute;cita a l&rsquo;habitaci&oacute; on es trobava la pacient, va aixecar el llen&ccedil;ol i el camis&oacute; que duia i va cometre l&rsquo;agressi&oacute; mentre l&rsquo;agafava pel coll i l&rsquo;amena&ccedil;ava de &ldquo;tallar-li&rdquo; si demanava ajuda. Malgrat les amenaces, la v&iacute;ctima va sol&middot;licitar &ldquo;assist&egrave;ncia sanit&agrave;ria&rdquo; prement el bot&oacute; del comandament del seu llit.
    </p><p class="article-text">
        El presumpte agressor va emprendre aleshores la fugida de l&rsquo;hospital mentre diversos sanitaris, que havien escoltat renou en tornar d&rsquo;un descans, veien com fugia de l&rsquo;habitaci&oacute; i sortien corrents darrere d&rsquo;ell per atrapar-lo, sense &egrave;xit. Mentrestant, la resta d&rsquo;infermers i personal de planta es van dirigir a l&rsquo;habitaci&oacute; doble d&rsquo;on havia sortit l&rsquo;home. Una de les pacients s&rsquo;estava dutxant i va ser l&rsquo;altra, estirada al llit, qui va denunciar haver estat v&iacute;ctima d&rsquo;una agressi&oacute; sexual.
    </p><p class="article-text">
        <strong>El sistema de seguretat: sota lupa</strong>
    </p><p class="article-text">
        La plantilla de l&rsquo;hospital va traslladar que els fets van ser un &ldquo;xoc&rdquo; general i van generar molt nerviosisme entre el personal perqu&egrave; mai abans no havien passat uns fets similars al recinte hospitalari.
    </p><p class="article-text">
        El gerent de l&rsquo;&Agrave;rea de Salut d&rsquo;Eivissa i Formentera, Eduardo Escudero, va lamentar davant els mitjans en una convocat&ograve;ria d&rsquo;urg&egrave;ncia que, tot i que des de Salut activen &ldquo;desgraciadament&rdquo; amb freq&uuml;&egrave;ncia protocols per agressions sexuals ateses des d&rsquo;Urg&egrave;ncies o derivades pel 061, dins el mateix hospital mai no s&rsquo;havia produ&iuml;t una situaci&oacute; similar.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;&agrave;rea sanit&agrave;ria piti&uuml;sa ja ha comunicat que s&rsquo;han posat en marxa diverses mesures per refor&ccedil;ar la protecci&oacute; dels pacients despr&eacute;s de l&rsquo;incident, tal com han confirmat a elDiario.es. Entre aquestes, un nou sistema d&rsquo;acc&eacute;s mitjan&ccedil;ant targeta a les entrades no p&uacute;bliques, la limitaci&oacute; de l&rsquo;horari d&rsquo;entrada per la porta principal &mdash;que passa de les onze a les deu de la nit&mdash; i el refor&ccedil; del zelador al vest&iacute;bul, que s&rsquo;amplia fins a aquesta mateixa hora.
    </p><p class="article-text">
        A m&eacute;s, el centre ha avan&ccedil;at al mes de maig el refor&ccedil; estival de seguretat, previst inicialment per al juliol, i estudia incrementar el personal de vigil&agrave;ncia durant tot l&rsquo;any i no nom&eacute;s a l&rsquo;estiu com fins ara. Paral&middot;lelament, s&rsquo;han activat campanyes internes per al personal que incideixen en l&rsquo;&uacute;s de la targeta identificativa i en la detecci&oacute; de comportaments sospitosos.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Portes obertes o f&agrave;cils de for&ccedil;ar</strong>
    </p><p class="article-text">
        Fonts hospital&agrave;ries que demanen mantenir-se en l&rsquo;anonimat asseguren a elDiario.es que les mesures de seguretat a Can Misses s&oacute;n &mdash;o han estat fins ara&mdash; massa laxes: &ldquo;El sistema de protecci&oacute; &eacute;s bastant deficient i colar-s&rsquo;hi &eacute;s relativament f&agrave;cil&rdquo;. Escudero va precisar en la seva atenci&oacute; a aquest diari despr&eacute;s de l&rsquo;agressi&oacute; que no hi ha alarmes a tot l&rsquo;hospital. El que s&iacute; que hi ha s&oacute;n c&agrave;meres de seguretat que posteriorment van servir als agents per identificar el responsable dels fets.
    </p><p class="article-text">
        Les mateixes fonts sanit&agrave;ries an&ograve;nimes asseguren que hi ha sales que, tot i tenir pestell, s&oacute;n molt f&agrave;cils de for&ccedil;ar &mdash;un fet reconegut pel gerent&mdash; i que els dos vigilants nocturns encarregats de vetllar per la seguretat de tot el recinte &mdash;Escudero va assegurar que feien diverses rondes per diferents &agrave;rees del complex hospitalari, des de consultes fins a altres edificis annexos&mdash; s&oacute;n clarament &ldquo;insuficients&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Fonts sanitàries asseguren que els dos vigilants nocturns encarregats de tot el recinte són clarament &#039;insuficients&#039;</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        No hi ha, d&rsquo;aquesta manera, cap vigilant fix a la recepci&oacute; principal durant aquesta franja hor&agrave;ria. &ldquo;El m&eacute;s estrany &eacute;s que no passin m&eacute;s coses aix&iacute;&rdquo;, lamenten des de l&rsquo;entorn sanitari. Escudero ja va admetre que aquest incident ha obert la necessitat de &ldquo;replantejar&rdquo; tot el sistema de seguretat de l&rsquo;hospital p&uacute;blic, una cosa que l&rsquo;&Agrave;rea de Salut ha intentat resoldre els darrers dies.
    </p><p class="article-text">
        El visionament de les c&agrave;meres per part de la Policia va ser el que va revelar que l&rsquo;agressor havia for&ccedil;at una porta d&rsquo;entrada per la qual va accedir a l&rsquo;hospital i tamb&eacute; una altra utilitzada per escapar, una vegada com&egrave;s el presumpte delicte. Des de ger&egrave;ncia varen detallar que les portes, quan es tanquen, queden bloquejades, per&ograve; es poden for&ccedil;ar si la persona amb aquesta intenci&oacute; &eacute;s capa&ccedil; d&rsquo;obrir entre les dues l&agrave;mines de vidre i estirar amb prou for&ccedil;a.
    </p><p class="article-text">
        Una altra de les preocupacions que ha sorgit despr&eacute;s del que ha passat entre el personal d&rsquo;infermeria &eacute;s que els uniformes no estan guardats sota clau. &ldquo;Hi ha moltes sales on nom&eacute;s es pot entrar amb una targeta d&rsquo;acc&eacute;s, per&ograve; n&rsquo;hi ha d&rsquo;altres que romanen obertes i estan ubicades en passadissos per on passen cont&iacute;nuament pacients i visitants&rdquo;, assenyalen a elDiario.es.
    </p><p class="article-text">
        Per tant, &mdash;expliquen&mdash; &ldquo;qualsevol persona&rdquo; pot aconseguir les peces de roba que utilitzen zeladors, auxiliars, infermers i metges i fer-se passar per part del personal sanitari: &ldquo;&Ograve;bviament, no ens coneixem tots i seria molt dif&iacute;cil identificar una persona que no correspon a la plantilla&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Els uniformes no estan guardats baix clau, per la qual cosa &#039;qualsevol persona&#039; pot fer-se passar com a part del professional sanitari</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El personal de Can Misses encara recorda quan el passat agost, al vest&iacute;bul de l&rsquo;hospital, va apar&egrave;ixer un home d&rsquo;uns 40 anys vestit amb un abric i amena&ccedil;ant de &ldquo;muntar-la&rdquo; si ning&uacute; no l&rsquo;atenia. D&rsquo;una de les m&agrave;nigues de la jaqueta sobresortia la punta afilada d&rsquo;un ganivet i va haver de ser redu&iuml;t per un dels vigilants de seguretat.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Un lloc associat a la &ldquo;protecci&oacute;&rdquo;</strong>
    </p><p class="article-text">
        El presumpte autor de l&rsquo;agressi&oacute; sexual va ser identificat hores despr&eacute;s dels fets a trav&eacute;s del sistema de c&agrave;meres de vigil&agrave;ncia de Can Misses, segons informacions de la Policia Nacional d&rsquo;Eivissa, que es va personar a l&rsquo;hospital per investigar el cas juntament amb un metge forense, tal com estableix el protocol. L&rsquo;home havia amena&ccedil;at la v&iacute;ctima dient-li que tindria repres&agrave;lies si contactava amb la Policia per denunciar l&rsquo;agressi&oacute;, cosa que no li va impedir demanar auxili.
    </p><p class="article-text">
        Respecte a aix&ograve;, l&rsquo;associaci&oacute; feminista Dones Progressistes ha assenyalat que &eacute;s important no posar el focus en la &ldquo;reacci&oacute; de les v&iacute;ctimes&rdquo; quan hi ha una agressi&oacute;. &ldquo;La por, el bloqueig o la paralitzaci&oacute; tamb&eacute; s&oacute;n conseq&uuml;&egrave;ncies de la viol&egrave;ncia&rdquo;, sostenen. Tamb&eacute; expressen que el que ha passat evidencia una realitat que el feminisme fa anys que denuncia: la inexist&egrave;ncia d&rsquo;espais completament segurs per a les dones, ni tan sols en llocs com un hospital, &ldquo;associats a la cura i la protecci&oacute;&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Aix&iacute; com que qualsevol dona, independentment de la seva edat, situaci&oacute; o condici&oacute;, pot ser v&iacute;ctima de la viol&egrave;ncia masclista. El mateix subratlla una portaveu d&rsquo;Emprendada Feminista, que afegeix que les agressions ocorren &ldquo;a tots els llocs&rdquo;, fins i tot en aquells on d&rsquo;entrada mai no haurien de passar: &ldquo;&Eacute;s evident que s&rsquo;han de revisar els protocols de seguretat, tant per possibles violacions com per evitar altres tipus de delictes&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Sota pres&oacute; provisional sense fian&ccedil;a</strong></h2><p class="article-text">
        L&rsquo;atestat sobre el cas es va traslladar divendres al Jutjat de Viol&egrave;ncia contra la Dona d&rsquo;Eivissa, quan el detingut tamb&eacute; va passar a disposici&oacute; judicial. El tribunal va acordar la pres&oacute; provisional comunicada i sense fian&ccedil;a per al detingut com a presumpte autor de l&rsquo;agressi&oacute; sexual a l&rsquo;Hospital Can Misses, segons informacions del Tribunal Superior de Just&iacute;cia de les Illes Balears (TSJIB).
    </p><p class="article-text">
        El jutge competent li va imposar, a m&eacute;s, una ordre d&rsquo;allunyament i prohibici&oacute; de comunicaci&oacute; amb la v&iacute;ctima, segons la mateixa font oficial. Despr&eacute;s d&rsquo;escoltar el relat de la v&iacute;ctima, l&rsquo;hospital va activar el protocol habitual previst per a agressions sexuals i va contactar amb la Policia Nacional.
    </p><p class="article-text">
        Una llevadora va acudir, a m&eacute;s, per realitzar l&rsquo;exploraci&oacute; corresponent i un ginec&ograve;leg i una psic&ograve;loga varen atendre la v&iacute;ctima. Tamb&eacute; es va traslladar l&rsquo;altra pacient de l&rsquo;habitaci&oacute; a una altra sala perqu&egrave; la dona pogu&eacute;s estar sola i aix&iacute; garantir la seva tranquil&middot;litat.
    </p><p class="article-text">
        Els agents varen posar els fets en coneixement de la Unitat d&rsquo;Atenci&oacute; a la Fam&iacute;lia i a la Dona (UFAM) i del jutjat de gu&agrave;rdia. Va ser despr&eacute;s de prendre declaraci&oacute; per videotrucada a la v&iacute;ctima quan els policies varen posar en marxa la investigaci&oacute; i varen aconseguir, al cap d&rsquo;unes hores, localitzar i arrestar l&rsquo;home.
    </p><p class="article-text">
        Tal com varen informar fonts sanit&agrave;ries a elDiario.es i confirma la Policia, el detingut havia estat vivint en un dels assentaments dels voltants del centre sanitari, generats per la greu crisi d&rsquo;habitatge a l&rsquo;illa. Actualment, residia en una caravana situada en una finca rural que es va registrar durant la investigaci&oacute;, que ja est&agrave; tancada.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El detingut havia estat vivint en un dels assentaments dels voltants del centre sanitari, generats per la greu crisi d&#039;habitatge a l&#039;illa</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>L'exig&egrave;ncia d'un protocol nacional</strong></h2><p class="article-text">
        De moment, el mateix 12 de maig &ndash;coincidint amb el dia de l&rsquo;agressi&oacute;&ndash; l&rsquo;&agrave;rea va anunciar un refor&ccedil; de seguretat operatiu des del passat divendres i fins al mes d&rsquo;octubre. No nom&eacute;s a Can Misses, sin&oacute; a tots els centres de salut pitiusos, com cada any amb l&rsquo;arribada de la temporada tur&iacute;stica.
    </p><p class="article-text">
        S&rsquo;hi inclouen m&eacute;s hores de vigil&agrave;ncia i m&eacute;s personal, i s&rsquo;hi suma la instal&middot;laci&oacute; de botons de p&agrave;nic a Atenci&oacute; Prim&agrave;ria, connectats tant amb la seguretat privada com amb les forces i cossos de seguretat de l&rsquo;Estat. Tot i aix&ograve;, Escudero va aclarir que aquest refor&ccedil; no mant&eacute; relaci&oacute; amb l&rsquo;agressi&oacute; sexual, sin&oacute; que es tracta d&rsquo;una mesura prevista en el sistema sanitari piti&uacute;s en general.
    </p><p class="article-text">
        D&rsquo;altra banda, a Formentera, l&rsquo;hospital i el centre de salut s&iacute; que compten durant tot l&rsquo;any amb vigil&agrave;ncia les 24 hores, una cosa que ara s&rsquo;estudia implantar a Eivissa. El Defensor del Pacient ha reclamat, despr&eacute;s de l&rsquo;agressi&oacute; sexual a Can Misses, la creaci&oacute; d&rsquo;un protocol nacional de videovigil&agrave;ncia preventiva als centres sanitaris. L&rsquo;entitat ha demanat al Govern, al Ministeri de Sanitat i al Govern balear que actu&iuml;n davant uns fets que, asseguren, &ldquo;no s&oacute;n una excepci&oacute;&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La proposta planteja instal&middot;lar c&agrave;meres a zones comunes, urg&egrave;ncies, passadissos i determinats espais assistencials, amb acc&eacute;s restringit per ordre judicial o de la Fiscalia i un termini m&agrave;xim de conservaci&oacute; de 30 dies, amb l&rsquo;objectiu de prevenir i investigar delictes contra la llibertat sexual.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/sense-alarmes-uniformes-protegits-fallar-l-agressio-sexual-dona-69-anys-pal-liatius-l-hospital-d-eivissa_1_13232918.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 20 May 2026 04:31:18 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/df7c0c7e-6594-4ee2-85e5-e8a96aa105b8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="519489" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/df7c0c7e-6594-4ee2-85e5-e8a96aa105b8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="519489" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Sense alarmes ni uniformes protegits: què va fallar en l'agressió sexual a una dona de 69 anys en pal·liatius de l'hospital d'Eivissa]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/df7c0c7e-6594-4ee2-85e5-e8a96aa105b8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Ibiza,Agresiones sexuales,Hospitales]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Sin alarmas ni uniformes protegidos: qué falló en la agresión sexual a una mujer de 69 años en paliativos del hospital de Ibiza]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/alarmas-uniformes-protegidos-fallo-agresion-sexual-mujer-69-anos-paliativos-hospital-ibiza_1_13231805.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/df7c0c7e-6594-4ee2-85e5-e8a96aa105b8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Sin alarmas ni uniformes protegidos: qué falló en la agresión sexual a una mujer de 69 años en paliativos del hospital de Ibiza"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La Policía considera que el detenido, ahora en prisión provisional, forzó una puerta de entrada para acceder al centro hospitalario, que estudia ampliar sus medidas de seguridad. Los sanitarios denuncian que "cualquier persona" puede hacerse pasar por ellos</p><p class="subtitle">Una agresión sexual a una paciente sacude el hospital de Ibiza: “Nos hará replantear todo el sistema de seguridad”</p></div><p class="article-text">
        La presunta agresi&oacute;n sexual la semana pasada a una paciente de 69 a&ntilde;os ingresada en la unidad de paliativos del Hospital Can Misses de Eivissa ha puesto el foco sobre una preocupaci&oacute;n que llevaba tiempo instalada entre parte de la plantilla: el principal centro sanitario de la isla arrastra importantes deficiencias de seguridad. &ldquo;Es relativamente f&aacute;cil colarse&rdquo;, denuncian, tras el suceso, profesionales sanitarios consultados por elDiario.es, que enumeran accesos f&aacute;ciles de forzar, falta de vigilancia fija durante la noche y protocolos que consideran insuficientes para el recinto hospitalario, abierto las 24 horas del d&iacute;a.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        La terrible agresi&oacute;n, <a href="https://www.noudiari.es/local-ibiza/un-hombre-irrumpe-de-noche-en-el-hospital-can-misses-de-ibiza-y-agrede-sexualmente-a-una-mujer-ingresada/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">avanzada por Noudiari</a>, ocurri&oacute; sobre las tres y media de la madrugada del lunes 12 de mayo, cuando se escucharon &ldquo;gritos en una habitaci&oacute;n&rdquo;, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/agresion-sexual-paciente-sacude-hospital-ibiza-hara-replantear-sistema-seguridad_1_13223699.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">como ya inform&oacute; elDiario.es</a>. El presunto agresor, que no es un trabajador del centro ni mantiene relaci&oacute;n con ning&uacute;n paciente y que tampoco conoc&iacute;a previamente a la v&iacute;ctima, seg&uacute;n la Polic&iacute;a Nacional, forz&oacute; una puerta de entrada para acceder al hospital y agredi&oacute; sexualmente a la mujer de 69 a&ntilde;os ingresada en la unidad de paliativos, seg&uacute;n fuentes sanitarias que prefieren no identificarse.
    </p><p class="article-text">
        El hombre &mdash;ahora bajo tutela judicial&mdash; ingres&oacute; de manera il&iacute;cita a la sala donde estaba la paciente, levant&oacute; la s&aacute;bana y el camis&oacute;n que llevaba y cometi&oacute; la agresi&oacute;n mientras la agarraba de la garganta y le amenazaba con &ldquo;cortarle el cuello&rdquo; si ped&iacute;a auxilio. A pesar de las amenazas, la v&iacute;ctima solicit&oacute; &ldquo;asistencia sanitaria&rdquo; pulsando el bot&oacute;n del mando de su cama.
    </p><p class="article-text">
        El supuesto agresor emprendi&oacute; entonces la huida del hospital mientras varios sanitarios, que hab&iacute;an escuchado gritos en el retorno de un descanso, ve&iacute;an c&oacute;mo hu&iacute;a de la habitaci&oacute;n y sal&iacute;an corriendo detr&aacute;s de &eacute;l para alcanzarlo, sin &eacute;xito. Mientras tanto, el resto de enfermeros y personal de planta se dirigieron al cuarto doble del que hab&iacute;a salido el hombre. Una de las pacientes se estaba duchando y fue la otra, yacida en la cama, quien denunci&oacute; haber sido v&iacute;ctima de una agresi&oacute;n sexual.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El sistema de seguridad: bajo lupa</strong></h2><p class="article-text">
        La plantilla del hospital traslad&oacute; que los hechos fueron un &ldquo;shock&rdquo; general y generaron mucho nerviosismo entre el personal porque nunca antes hab&iacute;a ocurrido algo similar en el recinto hospitalario.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        El gerente del &Aacute;rea de Salut d&rsquo;Eivissa i Formentera, Eduardo Escudero, lament&oacute; a los medios en una convocatoria de urgencia que, aunque desde Salut activan &ldquo;desgraciadamente&rdquo; con frecuencia protocolos por agresiones sexuales atendidas desde Urgencias o derivadas por el 061, dentro del propio hospital no se hab&iacute;a producido nunca una situaci&oacute;n similar.
    </p><p class="article-text">
        El &aacute;rea sanitaria pitiusa ya ha comunicado que se han puesto en marcha varias medidas para reforzar la protecci&oacute;n de los pacientes despu&eacute;s del incidente, como han confirmado a elDiario.es. Entre ellas, un nuevo sistema de acceso mediante tarjeta en las entradas no p&uacute;blicas, la limitaci&oacute;n del horario de entrada por la puerta principal &mdash;que pasa de las once a las diez de la noche&mdash; y el refuerzo del celador en el vest&iacute;bulo, que se ampl&iacute;a hasta esa misma hora.
    </p><p class="article-text">
        Adem&aacute;s, el centro ha adelantado al mes de mayo el refuerzo estival de seguridad, previsto inicialmente para julio, y estudia incrementar el personal de vigilancia durante todo el a&ntilde;o y no solo en verano como hasta ahora. En paralelo, se han activado campa&ntilde;as internas para el personal que inciden en el uso de la tarjeta identificativa y en la detecci&oacute;n de comportamientos sospechosos.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Puertas abiertas o f&aacute;ciles de forzar</strong></h2><p class="article-text">
        Fuentes hospitalarias que piden mantenerse en el anonimato aseguran a elDiario.es que las medidas de seguridad en Can Misses son &mdash;o han sido hasta ahora&mdash; demasiado laxas: &ldquo;El sistema de protecci&oacute;n es bastante deficiente y colarse es relativamente f&aacute;cil&rdquo;. Escudero precis&oacute; en su atenci&oacute;n a este diario tras la agresi&oacute;n que no hay alarmas en todo el hospital. Lo que s&iacute; hay son c&aacute;maras de seguridad que sirvieron posteriormente a los agentes para identificar al responsable de los hechos.
    </p><p class="article-text">
        Las mismas fuentes sanitarias an&oacute;nimas aseguran que hay salas que, a pesar de tener pestillo, son muy f&aacute;ciles de forzar &mdash;un hecho reconocido por el gerente&mdash; y que los dos vigilantes nocturnos encargados de velar por la seguridad de todo el recinto &mdash;Escudero asegur&oacute; que hac&iacute;an diversas rondas por distintas &aacute;reas del complejo hospitalario, desde consultas hasta otros edificios anexos&mdash; son claramente &ldquo;insuficientes&rdquo;.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Las fuentes sanitarias reconocen que los dos vigilantes nocturnos encargados de todo el recinto son claramente &#039;insuficientes&#039;</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        No hay, de este modo, ning&uacute;n vigilante fijo en la recepci&oacute;n principal durante esta franja horaria. &ldquo;Lo raro es que no sucedan m&aacute;s cosas as&iacute;&rdquo;, lamentan desde el entorno sanitario. Escudero ya admiti&oacute; que este incidente ha abierto la necesidad de &ldquo;replantear&rdquo; todo el sistema de seguridad del hospital p&uacute;blico, algo que el &Aacute;rea de Salud ha intentado resolver en los &uacute;ltimos d&iacute;as.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        El visionado de las c&aacute;maras por parte de la Polic&iacute;a fue lo que revel&oacute; que el agresor hab&iacute;a forzado una puerta de entrada por la que accedi&oacute; al hospital y tambi&eacute;n otra utilizada para escapar, una vez cometido el presunto delito. Desde gerencia detallaron que las puertas cuando se cierran se bloquean, pero se pueden forzar si la persona con esa intenci&oacute;n es capaz de abrir entre las dos lamas de cristal y traccionar con la suficiente fuerza.
    </p><p class="article-text">
        Otra de las preocupaciones que ha surgido tras lo ocurrido entre el personal de enfermer&iacute;a es que los uniformes no est&aacute;n guardados bajo llave. &ldquo;Hay muchas salas a las que s&iacute; se puede entrar solo con una tarjeta de acceso, pero otras que permanecen abiertas y est&aacute;n ubicadas en pasillos por los que pasan continuamente pacientes y visitantes&rdquo;, se&ntilde;alan a elDiario.es.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Por lo tanto, -explican- &ldquo;cualquier persona&rdquo; puede hacerse con las prendas que utilizan celadores, auxiliares, enfermeros y m&eacute;dicos y pasar como parte del profesional sanitario: &ldquo;Obviamente, no nos conocemos todos y ser&iacute;a muy dif&iacute;cil identificar a una persona que no corresponde a la plantilla&rdquo;.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Los uniformes no están guardados bajo llave, por lo que &#039;cualquier persona&#039; puede hacerse pasar como parte del profesional sanitario</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El personal de Can Misses a&uacute;n recuerda cuando el pasado agosto, en el vest&iacute;bulo del hospital, apareci&oacute; un hombre de unos 40 a&ntilde;os ataviado con un abrigo y amenazando con &ldquo;liarla&rdquo; si nadie le atend&iacute;a. De una de las mangas de la chaqueta asomaba la punta afilada de un cuchillo y tuvo que ser reducido por uno de los vigilantes de seguridad.&nbsp;
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un lugar asociado a la &ldquo;protecci&oacute;n&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        El presunto autor de la agresi&oacute;n sexual fue identificado horas despu&eacute;s del suceso a trav&eacute;s del sistema de c&aacute;maras de vigilancia de Can Misses, seg&uacute;n informaciones de la Polic&iacute;a Nacional de Eivissa, que se person&oacute; en el hospital para investigar el caso junto a un m&eacute;dico forense, como establece el protocolo. El hombre hab&iacute;a amenazado a la v&iacute;ctima con que tendr&iacute;a represalias si contactaba con la Polic&iacute;a para denunciar la agresi&oacute;n, algo que no le impidi&oacute; pedir auxilio.
    </p><p class="article-text">
        Respecto a esto, la asociaci&oacute;n feminista Dones Progressistes ha se&ntilde;alado que es importante no poner el foco en la &ldquo;reacci&oacute;n de las v&iacute;ctimas&rdquo; cuando hay una agresi&oacute;n. &ldquo;El miedo, el bloqueo o la paralizaci&oacute;n tambi&eacute;n son consecuencias de la violencia&rdquo;, sostienen. Tambi&eacute;n expresan que lo ocurrido evidencia una realidad que el feminismo lleva a&ntilde;os denunciando: la inexistencia de espacios completamente seguros para las mujeres, ni siquiera en lugares como un hospital, &ldquo;asociados al cuidado y la protecci&oacute;n&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        As&iacute; como de que cualquier mujer, independientemente de su edad, situaci&oacute;n o condici&oacute;n, puede ser v&iacute;ctima de la violencia machista. Lo mismo subraya una portavoz de Emprendada Feminista, que a&ntilde;ade que las agresiones ocurren &ldquo;en todos los lugares&rdquo;, incluso en aquellos donde de entrada, nunca deber&iacute;an ocurrir: &ldquo;Es evidente que se tienen que revisar los protocolos de seguridad, tanto por posibles violaciones como para evitar otro tipo de delitos&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Bajo prisi&oacute;n provisional sin fianza</strong></h2><p class="article-text">
        El atestado sobre el caso se traslad&oacute; el viernes al Juzgado de Violencia Contra la Mujer de Eivissa, cuando el detenido pas&oacute; tambi&eacute;n a disposici&oacute;n judicial. El tribunal&nbsp;acord&oacute; la prisi&oacute;n provisional comunicada y sin fianza para el detenido como presunto autor de la agresi&oacute;n sexual en el Hospital Can Misses, en informaciones del Tribunal Superior de Justicia de les Illes Balears (TSJIB).&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        El juez competente le impuso adem&aacute;s una orden de alejamiento y prohibici&oacute;n de comunicaci&oacute;n con la v&iacute;ctima, seg&uacute;n la misma fuente oficial. Tras escuchar el relato de la v&iacute;ctima, el hospital activ&oacute; el protocolo habitual previsto para agresiones sexuales y contact&oacute; con la Polic&iacute;a Nacional.
    </p><p class="article-text">
        Una matrona acudi&oacute;, adem&aacute;s, para realizar la exploraci&oacute;n correspondiente y un ginec&oacute;logo y una psic&oacute;loga atendieron a la v&iacute;ctima. Tambi&eacute;n se traslad&oacute; a la otra paciente de la habitaci&oacute;n a otra sala para que la mujer pudiera estar sola y as&iacute; garantizar su tranquilidad.
    </p><p class="article-text">
        Los agentes pusieron los hechos en conocimiento de la Unidad de Atenci&oacute;n a la Familia y a la Mujer (UFAM) y al juzgado de guardia. Fue tras tomar declaraci&oacute;n por videollamada a la v&iacute;ctima cuando los polic&iacute;as pusieron en marcha la investigaci&oacute;n y consiguieron, al cabo de unas horas, localizar y arrestar al hombre.
    </p><p class="article-text">
        Como informaron fuentes sanitarias a elDiario.es y confirma la Polic&iacute;a, el detenido hab&iacute;a estado viviendo en uno de los asentamientos de los alrededores del centro sanitario, generados por la grave crisis de vivienda en la isla. Actualmente, resid&iacute;a en una caravana situada en una finca rural que se registr&oacute; durante la investigaci&oacute;n, que ya est&aacute; cerrada.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El detenido había estado viviendo en uno de los asentamientos de los alrededores del centro sanitario, generados por la grave crisis de vivienda en la isla</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>La exigencia de un protocolo nacional</strong></h2><p class="article-text">
        De momento, el mismo 12 de mayo &ndash;coincidiendo con el d&iacute;a de la agresi&oacute;n&ndash; el &aacute;rea anunci&oacute; un refuerzo de seguridad operativo desde el pasado viernes y hasta el mes de octubre. No solo en Can Misses, sino en todos los centros de salud pitiusos, como cada a&ntilde;o con la llegada de la temporada tur&iacute;stica.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Se incluyen m&aacute;s horas de vigilancia y m&aacute;s personal y se suma la instalaci&oacute;n de botones de p&aacute;nico en Atenci&oacute;n Primaria, conectados tanto con la seguridad privada como con las fuerzas y cuerpos de seguridad del Estado. Sin embargo, Escudero aclar&oacute; que este refuerzo no mantiene relaci&oacute;n con la agresi&oacute;n sexual, sino que se trata de una medida prevista en el sistema sanitario pitiuso en general.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Por otro lado, en Formentera, el hospital y el centro de salud s&iacute; cuentan durante todo el a&ntilde;o con vigilancia las 24 horas, algo que se estudia implantar ahora en Eivissa. El Defensor del Paciente ha reclamado tras la agresi&oacute;n sexual en Can Misses la creaci&oacute;n de un protocolo nacional de videovigilancia preventiva en centros sanitarios. La entidad ha pedido al Gobierno, al Ministerio de Sanidad y al Govern que act&uacute;en ante unos hechos que, aseguran, &ldquo;no son una excepci&oacute;n&rdquo;.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        La propuesta plantea instalar c&aacute;maras en zonas comunes, urgencias, pasillos y determinados espacios asistenciales, con acceso restringido a orden judicial o Fiscal&iacute;a y un plazo m&aacute;ximo de conservaci&oacute;n de 30 d&iacute;as, con el objetivo de prevenir e investigar delitos contra la libertad sexual.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/alarmas-uniformes-protegidos-fallo-agresion-sexual-mujer-69-anos-paliativos-hospital-ibiza_1_13231805.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 19 May 2026 21:05:29 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/df7c0c7e-6594-4ee2-85e5-e8a96aa105b8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="519489" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/df7c0c7e-6594-4ee2-85e5-e8a96aa105b8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="519489" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Sin alarmas ni uniformes protegidos: qué falló en la agresión sexual a una mujer de 69 años en paliativos del hospital de Ibiza]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/df7c0c7e-6594-4ee2-85e5-e8a96aa105b8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Ibiza,Agresiones sexuales,Hospitales]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Una agressió sexual a una pacient sacseja l'hospital de Can Misses: "Ens farà replantejar tot el sistema de seguretat"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/agressio-sexual-pacient-sacseja-l-hospital-can-misses-ens-fara-replantejar-tot-sistema-seguretat_1_13224191.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/d742c5fb-8fd0-4330-bab9-c5f3c1d807e7_16-9-discover-aspect-ratio_default_1143076.jpg" width="3865" height="2174" alt="Una agressió sexual a una pacient sacseja l&#039;hospital de Can Misses: &quot;Ens farà replantejar tot el sistema de seguretat&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Un home va entrar al recinte durant la matinada de dilluns a dimarts forçant una porta i va accedir a l’habitació de la dona. Després d’activar-se el protocol d’actuació en casos d’agressió sexual, la Policia Nacional va arrestar el presumpte agressor
</p><p class="subtitle">Què va fallar amb la víctima de violència masclista d'Eivissa: un dispositiu en dubte i una ordre d'allunyament insuficient
</p></div><p class="article-text">
        Una dona ha denunciat haver patit una agressi&oacute; sexual brutal mentre estava ingressada a l&rsquo;hospital Can Misses d&rsquo;Eivissa durant la matinada de dilluns a dimarts. Els fets van provocar la intervenci&oacute; d&rsquo;agents de la Policia Nacional, que van detenir un home com a presumpte autor dels fets gr&agrave;cies a la revisi&oacute; de les c&agrave;meres de seguretat del centre i a les dades aportades per la v&iacute;ctima. L&rsquo;arrestat passar&agrave; a disposici&oacute; judicial mentre la investigaci&oacute; continua oberta. La dona rep atenci&oacute; psicol&ograve;gica continuada.
    </p><p class="article-text">
        Els fets, <a href="https://www.noudiari.es/local-ibiza/un-hombre-irrumpe-de-noche-en-el-hospital-can-misses-de-ibiza-y-agrede-sexualmente-a-una-mujer-ingresada/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">avan&ccedil;ats per Noudiari</a>, van tenir lloc cap a dos quarts de quatre de la matinada quan es van sentir &ldquo;crits en una habitaci&oacute;&rdquo;, segons explica Eduardo Escudero, gerent de l&rsquo;&Agrave;rea de Salut d&rsquo;Eivissa i Formentera, que assenyala que el presumpte agressor va for&ccedil;ar una porta d&rsquo;acc&eacute;s per entrar a l&rsquo;hospital i agredir sexualment la pacient. &ldquo;El primer que vull manifestar &eacute;s la meva m&agrave;xima repulsa davant incidents de qualsevol mena de viol&egrave;ncia i, m&eacute;s concretament, davant una molt probable agressi&oacute; sexual&rdquo;, ha declarat als mitjans.
    </p><p class="article-text">
        Escudero relata que, despr&eacute;s que se sentissin els crits, les infermeres tornaven &ldquo;de prendre una coca-cola o un caf&egrave; i van veure sortir corrent una persona d&rsquo;una habitaci&oacute;&rdquo;. &ldquo;La van perseguir, per&ograve; r&agrave;pidament la van perdre perqu&egrave; corria molt&rdquo;, continua. Tant els infermers com altres sanitaris de la planta es van despla&ccedil;ar r&agrave;pidament fins al lloc i van comprovar que en aquella habitaci&oacute;, que &eacute;s doble, una de les pacients s&rsquo;estava dutxant mentre l&rsquo;altra dona denunciava haver estat v&iacute;ctima d&rsquo;una agressi&oacute; sexual.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Va ser una situaci&oacute; de &lsquo;xoc&rsquo; per a tot el personal d&rsquo;infermeria, auxiliars i zeladors perqu&egrave; &eacute;s la primera vegada que passa a l&rsquo;hospital&rdquo;, lamenta Escudero. El gerent precisa que, tot i que l&rsquo;&agrave;rea de salut activa &ldquo;desgraciadament&rdquo; amb freq&uuml;&egrave;ncia protocols per agressions sexuals ateses des d&rsquo;Urg&egrave;ncies o derivades pel 061, mai no s&rsquo;havia produ&iuml;t una situaci&oacute; d&rsquo;aquestes caracter&iacute;stiques dins del mateix hospital. &ldquo;El primer va ser tranquil&middot;litzar la situaci&oacute;. Tots est&agrave;vem molt nerviosos&rdquo;, ha afegit.
    </p><p class="article-text">
        El gerent de l&rsquo;&agrave;rea de salut explica que es va avisar immediatament la Policia Nacional despr&eacute;s d&rsquo;escoltar el relat de la pacient. Paral&middot;lelament, l&rsquo;hospital va activar el protocol habitual previst per a agressions sexuals, pel qual el servei de seguretat del centre interv&eacute;. Segons ha detallat Escudero, una llevadora va acudir immediatament per fer l&rsquo;exploraci&oacute; corresponent i, a m&eacute;s, un ginec&ograve;leg i una psic&ograve;loga van atendre la v&iacute;ctima.
    </p><p class="article-text">
        La Policia Nacional i el metge forense es van despla&ccedil;ar fins al lloc dels fets, tal com estableixen aquests procediments. La direcci&oacute; de l&rsquo;hospital va decidir, a m&eacute;s, convertir l&rsquo;habitaci&oacute; en individual per garantir la tranquil&middot;litat de la v&iacute;ctima. L&rsquo;altra pacient ingressada va ser traslladada a una altra estan&ccedil;a i posteriorment la dona agredida va passar a ocupar una altra habitaci&oacute; individual, on roman acompanyada per familiars i personal sanitari.
    </p><p class="article-text">
        La revisi&oacute; de les c&agrave;meres de seguretat va detectar que l&rsquo;agressor havia for&ccedil;at una porta d&rsquo;entrada per la qual s&rsquo;accedeix a l&rsquo;interior de l&rsquo;hospital. Despr&eacute;s, va escapar per una altra sortida diferent que tamb&eacute; va aconseguir for&ccedil;ar. Escudero assegura que l&rsquo;hospital Can Misses queda tancat a la nit, per la qual cosa la persona detinguda va poder entrar al recinte hospitalari despr&eacute;s de for&ccedil;ar les portes. &ldquo;La porta principal es tanca a les onze de la nit i la resta quan acaba l&rsquo;activitat de l&rsquo;hospital, normalment cap a les vuit del vespre&rdquo;, ha explicat.
    </p><p class="article-text">
        El gerent ha precisat que no hi ha alarmes a tot l&rsquo;hospital i que les portes tenen un funcionament autom&agrave;tic, per&ograve; que es poden for&ccedil;ar. &ldquo;Quan es tanquen es bloquegen, per&ograve; evidentment les pots for&ccedil;ar si ets capa&ccedil; d&rsquo;obrir entre les dues l&agrave;mines de vidre i estirar amb for&ccedil;a&rdquo;, ha explicat. Tot i aix&ograve;, ha subratllat que fins ara les mesures de seguretat es consideraven prou per cobrir el complex hospitalari. Escudero ha indicat que no consta cap robatori ni altres desperfectes m&eacute;s enll&agrave; de les dues portes for&ccedil;ades i ha evitat precisar per quines zones es va poder despla&ccedil;ar el detingut dins del recinte, ja que es tracta d&rsquo;una investigaci&oacute; encara oberta. Tamb&eacute; ha rebutjat oferir detalls cl&iacute;nics o personals sobre la v&iacute;ctima, i s&rsquo;ha limitat a assenyalar que estava ingressada &ldquo;per un proc&eacute;s patol&ograve;gic en una planta d&rsquo;hospitalitzaci&oacute; convencional&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Despr&eacute;s d&rsquo;aquest incident, Escudero ha proposat &ldquo;replantejar&rdquo; tot el sistema de seguretat de l&rsquo;hospital. &ldquo;Evidentment, aquest incident ens far&agrave; replantejar tot el sistema de seguretat de l&rsquo;hospital&rdquo;, ha afirmat. El gerent ha explicat que els vigilants fan rondes cont&iacute;nues durant tota la nit per diferents &agrave;rees del complex, des de consultes fins a altres edificis annexos, tot i que no romanen de manera fixa a la recepci&oacute; principal. A m&eacute;s, ha aclarit que el refor&ccedil; de seguretat anunciat recentment per a l&rsquo;estiu no t&eacute; relaci&oacute; amb aquesta agressi&oacute; i que es tractava d&rsquo;una mesura ja prevista des de fa mesos tant per a l&rsquo;hospital com per als centres de salut de les Piti&uuml;ses.
    </p><p class="article-text">
        Sobre la possible relaci&oacute; entre l&rsquo;agressor i la v&iacute;ctima, Escudero ha assenyalat que &ldquo;podria ser un conegut&rdquo;, tot i que ha insistit que &eacute;s una q&uuml;esti&oacute; que correspon determinar a la Policia Nacional. &ldquo;Ho desconec totalment&rdquo;. &ldquo;Si he de donar la meva opini&oacute;, no [ho crec], perqu&egrave; &eacute;s molt estrany. Aquesta persona podria haver estat dins sense haver for&ccedil;at cap porta si hagu&eacute;s estat alg&uacute; ben conegut&rdquo;, ha apuntat, matisant que es tracta &uacute;nicament d&rsquo;una apreciaci&oacute; personal.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Ribas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/agressio-sexual-pacient-sacseja-l-hospital-can-misses-ens-fara-replantejar-tot-sistema-seguretat_1_13224191.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 15 May 2026 11:01:06 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/d742c5fb-8fd0-4330-bab9-c5f3c1d807e7_16-9-discover-aspect-ratio_default_1143076.jpg" length="1813067" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/d742c5fb-8fd0-4330-bab9-c5f3c1d807e7_16-9-discover-aspect-ratio_default_1143076.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1813067" width="3865" height="2174"/>
      <media:title><![CDATA[Una agressió sexual a una pacient sacseja l'hospital de Can Misses: "Ens farà replantejar tot el sistema de seguretat"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/d742c5fb-8fd0-4330-bab9-c5f3c1d807e7_16-9-discover-aspect-ratio_default_1143076.jpg" width="3865" height="2174"/>
      <media:keywords><![CDATA[Agresiones sexuales,Violaciones,Violencia sexual,Sucesos,Policía Nacional,Hospitales,Islas Baleares,Ibiza]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Una agresión sexual a una paciente sacude el hospital de Ibiza: "Nos hará replantear todo el sistema de seguridad"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/agresion-sexual-paciente-sacude-hospital-ibiza-hara-replantear-sistema-seguridad_1_13223699.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/d742c5fb-8fd0-4330-bab9-c5f3c1d807e7_16-9-discover-aspect-ratio_default_1143076.jpg" width="3865" height="2174" alt="Una agresión sexual a una paciente sacude el hospital de Ibiza: &quot;Nos hará replantear todo el sistema de seguridad&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Un hombre entró en el recinto durante la madrugada del lunes al martes forzando una puerta y entró en la habitación de la mujer. Tras activarse el protocolo de actuación en casos de agresión sexual, la Policía Nacional arrestó al presunto agresor
</p><p class="subtitle">Qué falló con la víctima de violencia machista de Ibiza: un dispositivo en duda y una orden de alejamiento insuficiente
</p></div><p class="article-text">
        Una mujer ha denunciado haber sufrido una brutal agresi&oacute;n sexual mientras permanec&iacute;a ingresada en el hospital Can Misses de Eivissa durante la madrugada del lunes al martes. Los hechos provocaron la intervenci&oacute;n de agentes de la Polic&iacute;a Nacional, que detuvieron a un hombre como presunto autor de los hechos gracias al visionado de las c&aacute;maras de seguridad del centro y datos aportados por la v&iacute;ctima. El arrestado pasar&aacute; a disposici&oacute;n judicial mientras la investigaci&oacute;n contin&uacute;a abierta. La mujer recibe atenci&oacute;n psicol&oacute;gica continuada.
    </p><p class="article-text">
        Los hechos, <a href="https://www.noudiari.es/local-ibiza/un-hombre-irrumpe-de-noche-en-el-hospital-can-misses-de-ibiza-y-agrede-sexualmente-a-una-mujer-ingresada/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">avanzados por Noudiari</a>, ocurrieron hacia las tres y media de la madrugada cuando se escucharon &ldquo;gritos en una habitaci&oacute;n&rdquo;, seg&uacute;n explica Eduardo Escudero, gerente del &Aacute;rea de Salud de Ibiza y Formentera, quien se&ntilde;ala de que el presunto agresor forz&oacute; una puerta de entrada para acceder al hospital y agredir sexualmente a la paciente. &ldquo;Lo primero que quiero manifestar es mi mayor repulsa ante incidentes de cualquier tipo de violencia y m&aacute;s concretamente ante una muy probable agresi&oacute;n sexual&rdquo;, ha manifestado en declaraciones a los medios.
    </p><p class="article-text">
        Escudero relata que, despu&eacute;s de que se escucharan los gritos, las trabajadoras de enfermer&iacute;a volv&iacute;an &ldquo;de tomar una coca cola o un caf&eacute; y vieron salir corriendo a una persona de una habitaci&oacute;n&rdquo;. &ldquo;La persiguieron pero r&aacute;pidamente la perdieron porque corr&iacute;a mucho&rdquo;, prosigue. Tanto los enfermeros como otros sanitarios de la planta se desplazaron r&aacute;pidamente hacia el lugar y comprobaron que en esa habitaci&oacute;n, que es doble, una de las pacientes se estaba duchando mientras que la otra mujer denunciaba que hab&iacute;a sido v&iacute;ctima de una agresi&oacute;n sexual.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Fue una situaci&oacute;n de &lsquo;shock&rsquo; para todo el personal de enfermer&iacute;a, auxiliares y celadores porque es la primera vez que sucede en el hospital&rdquo;, lamenta Escudero. El gerente precisa que, aunque el &aacute;rea de salud activa &ldquo;desgraciadamente&rdquo; con frecuencia protocolos por agresiones sexuales atendidas desde Urgencias o derivadas por el 061, nunca se hab&iacute;a producido una situaci&oacute;n de estas caracter&iacute;sticas dentro del propio hospital. &ldquo;Lo primero fue tranquilizar la situaci&oacute;n. Todos est&aacute;bamos muy nerviosos&rdquo;, ha a&ntilde;adido.
    </p><p class="article-text">
        El gerente del &aacute;rea de salud explica que se llam&oacute; de inmediato a la Polic&iacute;a Nacional tras escuchar el relato de la paciente. Paralelamente, el hospital activ&oacute; el protocolo habitual previsto para agresiones sexuales, por el que el servicio de seguridad del centro pasa a intervenir. Seg&uacute;n ha detallado Escudero, una matrona acudi&oacute; inmediatamente para realizar la exploraci&oacute;n correspondiente y, adem&aacute;s, un ginec&oacute;logo y una psic&oacute;loga atendieron a la v&iacute;ctima. 
    </p><p class="article-text">
        La Polic&iacute;a Nacional y el m&eacute;dico forense se desplazaron hacia el lugar de los hechos, como establecen estos procedimientos. La direcci&oacute;n del hospital decidi&oacute; adem&aacute;s convertir la habitaci&oacute;n en individual para garantizar la tranquilidad de la v&iacute;ctima. La otra paciente ingresada fue trasladada a otra estancia y posteriormente la mujer agredida pas&oacute; a ocupar otra habitaci&oacute;n individual, donde permanece acompa&ntilde;ada por familiares y personal sanitario.
    </p><p class="article-text">
        La revisi&oacute;n de las c&aacute;maras de seguridad detect&oacute; que el agresor hab&iacute;a forzado una puerta de entrada por la que se accede al interior del hospital. Luego, escap&oacute; por otra diferente que tambi&eacute;n consigui&oacute; forzar. Escudero asegura que el hospital Can Misses queda cerrado por la noche, por lo que la persona detenida pudo entrar en el interior del recinto hospitalario tras forzar las puertas. &ldquo;La puerta principal se cierra a las once de la noche y el resto cuando acaba la actividad del hospital, normalmente sobre las ocho de la tarde&rdquo;, ha explicado.
    </p><p class="article-text">
        El gerente ha precisado que no hay alarmas en todo el hospital y que las puertas tienen un funcionamiento autom&aacute;tico, pero que se pueden forzar. &ldquo;Cuando se cierran se bloquean, pero evidentemente las puedes forzar si eres capaz de abrir entre las dos lamas de cristal y traccionar con fuerza&rdquo;, ha explicado. No obstante, ha subrayado que hasta ahora las medidas de seguridad se consideraban suficientes para cubrir el complejo hospitalario. Escudero ha indicado que no consta ning&uacute;n robo ni otros desperfectos m&aacute;s all&aacute; de las dos puertas forzadas y ha evitado precisar por qu&eacute; zonas pudo desplazarse el detenido dentro del recinto, al tratarse de una investigaci&oacute;n todav&iacute;a abierta. Tambi&eacute;n ha rehusado ofrecer detalles cl&iacute;nicos o personales sobre la v&iacute;ctima, limit&aacute;ndose a se&ntilde;alar que estaba ingresada &ldquo;por un proceso patol&oacute;gico en una planta de hospitalizaci&oacute;n convencional&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Tras este incidente, Escudero ha propuesto &ldquo;replantear&rdquo; todo el sistema de seguridad del hospital. &ldquo;Evidentemente, este incidente nos va a hacer replantear todo el sistema de seguridad del hospital&rdquo;, ha afirmado. El gerente ha explicado que los vigilantes realizan rondas continuas durante toda la noche por distintas &aacute;reas del complejo, desde consultas hasta otros edificios anexos, aunque no permanecen de manera fija en la recepci&oacute;n principal. Adem&aacute;s, ha aclarado que el refuerzo de seguridad anunciado recientemente para el verano no guarda relaci&oacute;n con esta agresi&oacute;n y que se trataba de una medida ya prevista desde hace meses tanto para el hospital como para los centros de salud de las Piti&uuml;ses.
    </p><p class="article-text">
        Sobre la posible relaci&oacute;n entre el agresor y la v&iacute;ctima, Escudero ha se&ntilde;alado que &ldquo;podr&iacute;a ser un conocido&rdquo;, aunque ha insistido en que se trata de una cuesti&oacute;n que corresponde determinar a la Polic&iacute;a Nacional. &ldquo;Lo desconozco totalmente&rdquo;. &ldquo;Si tengo que dar mi opini&oacute;n, no [lo creo], porque es muy extra&ntilde;o. Esa persona pod&iacute;a haber estado dentro sin haber forzado ninguna puerta si hubiera sido bien conocido&rdquo;, ha apuntado, matizando que se trata &uacute;nicamente de una apreciaci&oacute;n personal.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Ribas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/agresion-sexual-paciente-sacude-hospital-ibiza-hara-replantear-sistema-seguridad_1_13223699.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 15 May 2026 09:47:27 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/d742c5fb-8fd0-4330-bab9-c5f3c1d807e7_16-9-discover-aspect-ratio_default_1143076.jpg" length="1813067" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/d742c5fb-8fd0-4330-bab9-c5f3c1d807e7_16-9-discover-aspect-ratio_default_1143076.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1813067" width="3865" height="2174"/>
      <media:title><![CDATA[Una agresión sexual a una paciente sacude el hospital de Ibiza: "Nos hará replantear todo el sistema de seguridad"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/d742c5fb-8fd0-4330-bab9-c5f3c1d807e7_16-9-discover-aspect-ratio_default_1143076.jpg" width="3865" height="2174"/>
      <media:keywords><![CDATA[Agresiones sexuales,Violaciones,Violencia sexual,Sucesos,Policía Nacional,Hospitales,Islas Baleares,Ibiza]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Serps invasores de fins a dos metres han après a nedar a Eivissa i arrasen les sargantanes endèmiques]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/serps-invasores-fins-metres-han-apres-nedar-eivissa-i-arrasen-les-sargantanes-endemiques_1_13222176.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/ec0c5597-a722-4216-9b27-a4eee8c11711_16-9-discover-aspect-ratio_default_1143021.jpg" width="2497" height="1405" alt="Serps invasores de fins a dos metres han après a nedar a Eivissa i arrasen les sargantanes endèmiques"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Els investigadors assenyalen que aquest comportament “no s’havia observat” mai en aquesta espècie. L’avanç del depredador, present al 90% del territori, amenaça l’equilibri ecològic de les Pitiüses</p><p class="subtitle">Prohibida l'entrada a Balears d'oliveres, garrofers i alzines per protegir una icònica sargantana de serps invasores</p></div><p class="article-text">
        La sargantana piti&uuml;sa (<em>Podarcis pityusensis</em>) est&agrave; en perill d&rsquo;extinci&oacute;. Des de fa dues d&egrave;cades, viu amena&ccedil;ada per la introducci&oacute; artificial d&rsquo;una esp&egrave;cie invasora, la serp de ferradura (<em>Hemorrhois hippocrepis</em>), que s&rsquo;alimenta d&rsquo;ella i d&rsquo;altres mam&iacute;fers. En nom&eacute;s quinze anys ha arribat a colonitzar el 90% del territori d&rsquo;Eivissa, fet que amena&ccedil;a l&rsquo;equilibri ecol&ograve;gic de les illes, aix&iacute; com la superviv&egrave;ncia d&rsquo;aquesta esp&egrave;cie. Abans de la seva desaparici&oacute; progressiva, existien una quarantena de subesp&egrave;cies de la sargantana a les Piti&uuml;ses, una esp&egrave;cie end&egrave;mica d&rsquo;aquests dos petits territoris de l&rsquo;arxip&egrave;lag balear. &ldquo;Podria desapar&egrave;ixer completament&rdquo;, conclou una investigaci&oacute; del CREAF (Centre de Recerca Ecol&ograve;gica i Aplicacions Forestals), encap&ccedil;alada per Oriol Lapiedra.
    </p><p class="article-text">
        La funci&oacute; de la sargantana piti&uuml;sa per als ecosistemes piti&uuml;sos &eacute;s de gran import&agrave;ncia: pol&middot;linitza la majoria de les flors, controla plagues perqu&egrave; s&rsquo;alimenta d&rsquo;insectes i dispersa llavors. Aquesta esp&egrave;cie tamb&eacute; es troba a Formentera i en gaireb&eacute; una quarantena d&rsquo;illots dels seus voltants, fet que ha donat lloc a &ldquo;poblacions amb coloracions &uacute;niques a cada zona&rdquo;. De fet, aquesta esp&egrave;cie &eacute;s una de les que presenten &ldquo;m&eacute;s variacions de color de tot el m&oacute;n&rdquo;, cosa que ha generat molt d&rsquo;inter&egrave;s entre la comunitat cient&iacute;fica internacional. La gran varietat de colors &ndash;amb tons verds, marrons, grisos, blaus i negres&ndash; &eacute;s el resultat de &ldquo;milers d&rsquo;anys d&rsquo;adaptaci&oacute; a diferents h&agrave;bitats i de l&rsquo;a&iuml;llament gen&egrave;tic dels illots&rdquo;. &ldquo;Perdre aquestes poblacions evolutivament &uacute;niques significa que mai m&eacute;s no tornarem a veure exemplars iguals&rdquo;, adverteix Guillem Casbas, investigador predoctoral del CREAF i un dels principals autors de l&rsquo;estudi.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/18d595ec-c0df-4c13-ba66-946ad81e16b0_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/18d595ec-c0df-4c13-ba66-946ad81e16b0_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/18d595ec-c0df-4c13-ba66-946ad81e16b0_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/18d595ec-c0df-4c13-ba66-946ad81e16b0_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/18d595ec-c0df-4c13-ba66-946ad81e16b0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/18d595ec-c0df-4c13-ba66-946ad81e16b0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/18d595ec-c0df-4c13-ba66-946ad81e16b0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una sargantana amb una coloració única de l’illot de Santa Eulària, on ja està extingida"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una sargantana amb una coloració única de l’illot de Santa Eulària, on ja està extingida                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        A causa de la introducci&oacute; artificial de les serps a trav&eacute;s d&rsquo;oliveres, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/prohibida-entrada-balears-olivos-algarrobos-encinas-proteger-iconica-lagartija-serpientes-invasoras_1_9922677.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">l&rsquo;anterior Govern de Francina Armengol va limitar l&rsquo;entrada d&rsquo;aquests arbres a determinats mesos de l&rsquo;any</a>, sent Miquel Mir conseller de Medi Ambient i Territori. &ldquo;La llei est&agrave; molt b&eacute;, per&ograve; hauria d&rsquo;haver entrat en vigor el 2015&rdquo;, va afirmar a aquest diari Ant&ograve;nia Maria Cirer, catedr&agrave;tica de Ci&egrave;ncies Biol&ograve;giques. Es creu que les serps van ser detectades per primera vegada a Eivissa cap a l&rsquo;any 2003, per&ograve; no va ser fins al 2010 quan es van publicar els primers estudis cient&iacute;fics s&ograve;lids que van certificar el seu establiment a l&rsquo;illa.
    </p><iframe src="https://geo.dailymotion.com/player/x8zbz.html?video=xa9pns8" allowfullscreen allow="fullscreen; picture-in-picture; web-share"></iframe><p class="article-text">
        Els principals resultats de la investigaci&oacute; del CREAF apunten que la serp de ferradura s&rsquo;ha expandit &ldquo;per gaireb&eacute; tota l&rsquo;illa&rdquo; i que ja &ldquo;ocupa m&eacute;s del 90% del territori&rdquo;. &ldquo;Ha devorat la majoria d&rsquo;exemplars de la sargantana end&egrave;mica, que no estava acostumada a aquest nou depredador&rdquo;, assenyalen les conclusions. Sobre aix&ograve;, s&rsquo;estan publicant diversos estudis cient&iacute;fics: un dels m&eacute;s rellevants <a href="https://esajournals.onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1002/ecy.70373" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">a la revista </a><a href="https://esajournals.onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1002/ecy.70373" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><em>Ecology</em></a> &ndash;a m&eacute;s dels signants, hi van participar el Consorci de Recuperaci&oacute; de Fauna de les Illes Balears i el Servei d&rsquo;Agents de Medi Ambient, tots dos dependents del Govern; l&rsquo;Associaci&oacute; Herpetol&ograve;gica Espanyola (AHE) i la Universitat de Granada&ndash;. Aquest estudi constata que aquestes serps no nom&eacute;s han arrasat amb les sargantanes d&rsquo;Eivissa, sin&oacute; que, en ser capaces de nedar per la mar, &ldquo;tamb&eacute; estan extingint poblacions amb coloracions &uacute;niques dels illots propers&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Segons l’estudi, les serps ja ocupen més del 90% del territori, han devorat la majoria d’exemplars de la sargantana endèmica i &#039;també estan extingint poblacions amb coloracions úniques dels illots propers&#039;</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f81ba96-311d-4924-ba64-6083a5ac3f3e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f81ba96-311d-4924-ba64-6083a5ac3f3e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f81ba96-311d-4924-ba64-6083a5ac3f3e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f81ba96-311d-4924-ba64-6083a5ac3f3e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f81ba96-311d-4924-ba64-6083a5ac3f3e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f81ba96-311d-4924-ba64-6083a5ac3f3e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8f81ba96-311d-4924-ba64-6083a5ac3f3e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Per intentar protegir aquesta espècie endèmica, el Govern va aprovar una llei que limitava l’entrada d’oliveres."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Per intentar protegir aquesta espècie endèmica, el Govern va aprovar una llei que limitava l’entrada d’oliveres.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/68991509-3b3c-4eb9-be66-f7b09b0430c8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/68991509-3b3c-4eb9-be66-f7b09b0430c8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/68991509-3b3c-4eb9-be66-f7b09b0430c8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/68991509-3b3c-4eb9-be66-f7b09b0430c8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/68991509-3b3c-4eb9-be66-f7b09b0430c8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/68991509-3b3c-4eb9-be66-f7b09b0430c8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/68991509-3b3c-4eb9-be66-f7b09b0430c8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=" Les serps “també estan extingint poblacions amb coloracions úniques dels illots propers”, segons els investigadors."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                 Les serps “també estan extingint poblacions amb coloracions úniques dels illots propers”, segons els investigadors.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Els investigadors assenyalen que aquest comportament &ldquo;no s&rsquo;havia observat en aquesta esp&egrave;cie ni, de fet, en gaireb&eacute; cap altre cas al m&oacute;n&rdquo;, ja que fins ara es considerava &ldquo;molt poc probable que una serp colonitz&eacute;s activament altres territoris nedant&rdquo;. Un dels motius, afirmen, podria ser que les serps ja han esgotat &ldquo;bona part de l&rsquo;aliment&rdquo; a Eivissa. El grup de recerca est&agrave; salvant alguns d&rsquo;aquests exemplars que es troben en aquests illots, traslladant aquestes subesp&egrave;cies de la sargantana eivissenca al Zoo de Barcelona, en col&middot;laboraci&oacute; amb la Conselleria de Medi Natural. Tot i aix&ograve;, s&rsquo;ha constatat l&rsquo;extinci&oacute; de les poblacions &uacute;niques de sargantana en deu illots.
    </p><p class="article-text">
        Aquest diari ja va informar que aquest hivern passat havia de ser el primer en qu&egrave; la Conselleria de Medi Natural no retiraria les 63 trampes que havia col&middot;locat al Parc Natural de ses Salines, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/les-sargantanes-troben-situacio-alarmant-despres-proliferacio-serps-invasores-eivissa_1_12695810.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">on aquesta esp&egrave;cie end&egrave;mica ha vist redu&iuml;des les seves poblacions fins a un 70%, segons el grup ecologista GEN-GOB</a>. &ldquo;Les sargantanes estan desapareixent a mesura que el territori va sent colonitzat per les serps&rdquo;, explica Agn&egrave;s Vidal, educadora ambiental.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4c908f8c-ff24-4501-8eb8-9a61cb54f898_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4c908f8c-ff24-4501-8eb8-9a61cb54f898_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4c908f8c-ff24-4501-8eb8-9a61cb54f898_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4c908f8c-ff24-4501-8eb8-9a61cb54f898_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4c908f8c-ff24-4501-8eb8-9a61cb54f898_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4c908f8c-ff24-4501-8eb8-9a61cb54f898_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4c908f8c-ff24-4501-8eb8-9a61cb54f898_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un exemplar de Podarcis pityusensis, en perill d’extinció. "
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un exemplar de Podarcis pityusensis, en perill d’extinció.                             </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d747de6-1d88-4cee-99d1-e17afffea242_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d747de6-1d88-4cee-99d1-e17afffea242_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d747de6-1d88-4cee-99d1-e17afffea242_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d747de6-1d88-4cee-99d1-e17afffea242_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d747de6-1d88-4cee-99d1-e17afffea242_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d747de6-1d88-4cee-99d1-e17afffea242_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9d747de6-1d88-4cee-99d1-e17afffea242_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Les sargantanes han vist reduïda la seva població en un 70%, segons el GEN-GOB."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Les sargantanes han vist reduïda la seva població en un 70%, segons el GEN-GOB.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La colonitzaci&oacute; dels illots</strong></h2><p class="article-text">
        L&rsquo;extinci&oacute; de les poblacions &uacute;niques de sargantana en 10 illots va m&eacute;s enll&agrave; i constata una &ldquo;p&egrave;rdua irreparable&rdquo;, ja que &ldquo;no existeixen m&eacute;s en cap altre lloc del m&oacute;n&rdquo;. Els cient&iacute;fics assenyalen que, en tractar-se d&rsquo;illots petits, l&rsquo;extinci&oacute; &ldquo;succeeix molt r&agrave;pidament&rdquo;, perqu&egrave; en q&uuml;esti&oacute; de pocs mesos &ldquo;unes poques serps poden acabar amb tota la poblaci&oacute;&rdquo;. Entre aquests casos, l&rsquo;extinci&oacute; s&rsquo;ha produ&iuml;t als illots de Santa Eul&agrave;ria i de s&rsquo;Ora.
    </p><p class="article-text">
        Tom&agrave;s Bosch, cap del Servei de Protecci&oacute; d&rsquo;Esp&egrave;cies &ndash;dependent de la Direcci&oacute; General de Medi Natural i Gesti&oacute; Forestal del Govern&ndash;, va assenyalar a aquest diari que les trampes per a serps es mantindrien actives tant en zones costaneres com als illots. Per exemple, es van prospectar tots els illots del Parc Natural de ses Salines, tot i que no es van trobar indicis d&rsquo;invasi&oacute; de serps, excepte a l&rsquo;illot Escull d&rsquo;en Terra, on es va capturar una serp de ferradura. Com a mesura preventiva, tamb&eacute; es van instal&middot;lar trampes a l&rsquo;illot d&rsquo;en Caragoler.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6859513e-fb4d-4913-bdde-2504c7e5412d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6859513e-fb4d-4913-bdde-2504c7e5412d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6859513e-fb4d-4913-bdde-2504c7e5412d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6859513e-fb4d-4913-bdde-2504c7e5412d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6859513e-fb4d-4913-bdde-2504c7e5412d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6859513e-fb4d-4913-bdde-2504c7e5412d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6859513e-fb4d-4913-bdde-2504c7e5412d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Les sargantanes són capaces de pol·linitzar la majoria de les flors, controlar plagues i dispersar llavors."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Les sargantanes són capaces de pol·linitzar la majoria de les flors, controlar plagues i dispersar llavors.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5695b98e-f71e-40ca-86cf-9d5a8c0521db_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5695b98e-f71e-40ca-86cf-9d5a8c0521db_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5695b98e-f71e-40ca-86cf-9d5a8c0521db_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5695b98e-f71e-40ca-86cf-9d5a8c0521db_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5695b98e-f71e-40ca-86cf-9d5a8c0521db_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5695b98e-f71e-40ca-86cf-9d5a8c0521db_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5695b98e-f71e-40ca-86cf-9d5a8c0521db_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="En només quinze anys, les serps han passat a colonitzar el 90% d’Eivissa."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                En només quinze anys, les serps han passat a colonitzar el 90% d’Eivissa.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Els investigadors detallen que al principi pensaven que els illots &ldquo;estaven protegits&rdquo; de la serp, que no tenia manera d&rsquo;accedir-hi amb la mar pel mig. &ldquo;Quan vam comen&ccedil;ar a detectar les primeres serps pens&agrave;vem que es tractava d&rsquo;introduccions accidentals, potser vinculades a embarcacions o al transport hum&agrave;. Per&ograve;, a mesura que vam recopilar v&iacute;deos, fotografies i testimonis de serps nedant en mar obert, vam entendre que eren capaces d&rsquo;arribar-hi per si mateixes&rdquo;, assegura Oriol Lapiedra, investigador del CREAF.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Quan vam començar a detectar les primeres serps pensàvem que es tractava d’introduccions accidentals, potser vinculades a embarcacions o al transport humà. Però, a mesura que vam recopilar vídeos, fotografies i testimonis de serps nedant en mar obert, vam entendre que eren capaces d’arribar-hi per si mateixes</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Oriol Lapiedra</span>
                                        <span>—</span> Investigador del CREAF
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Per realitzar l&rsquo;estudi, el grup de recerca ha combinat treball de camp, trampes per detectar serps, comparaci&oacute; de censos actuals i antics, enregistraments, fotografies i observacions verificades de pescadors i ciutadans. En el cas de l&rsquo;illot de Santa Eul&agrave;ria van instal&middot;lar 12 trampes i van capturar fins a 58 serps entre 2023 i 2025. A m&eacute;s, van comparar les poblacions de sargantanes amb un cens realitzat el 2016. &ldquo;Mentre que aquell any s&rsquo;havien registrat 72 sargantanes, el 2023 nom&eacute;s se&rsquo;n van detectar tres i el 2025 ja no s&rsquo;hi va observar cap exemplar, confirmant l&rsquo;extinci&oacute; local de la poblaci&oacute;&rdquo;, lamenta Guillem Casbas, investigador predoctoral del CREAF.
    </p><iframe src="https://geo.dailymotion.com/player/x8zbz.html?video=xa9pefq" allowfullscreen allow="fullscreen; picture-in-picture; web-share"></iframe><p class="article-text">
        Els investigadors expliquen que la &ldquo;invasi&oacute;&rdquo; dels ofidis va comen&ccedil;ar fa dues d&egrave;cades. Al principi, la serp es va establir a poc a poc en zones molt concretes, per&ograve; entre 2010 i 2015 va comen&ccedil;ar &ldquo;una fase d&rsquo;expansi&oacute; imparable&rdquo;. A inicis de la d&egrave;cada, s&rsquo;estima que la serp ocupava menys del 5% del territori eivissenc. Tanmateix, aquest percentatge va augmentar fins aproximadament el 40% el 2016 i ja superava el 90% el 2025. &ldquo;De fet, quan la serp conquereix una nova zona de l&rsquo;illa pot tardar menys de tres anys a extirpar tota la poblaci&oacute; de sargantanes; la invasi&oacute; es mou com un incendi, amb un front que avan&ccedil;a a mesura que s&rsquo;acaba el menjar&rdquo;, afegeix Lapiedra.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La invasió es mou com un incendi, amb un front que avança a mesura que s’acaba el menjar</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Oriol Lapiedra</span>
                                        <span>—</span> Investigador del CREAF
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d1005ea-9ca0-4f67-8229-7077dc72173b_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d1005ea-9ca0-4f67-8229-7077dc72173b_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d1005ea-9ca0-4f67-8229-7077dc72173b_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d1005ea-9ca0-4f67-8229-7077dc72173b_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d1005ea-9ca0-4f67-8229-7077dc72173b_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d1005ea-9ca0-4f67-8229-7077dc72173b_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3d1005ea-9ca0-4f67-8229-7077dc72173b_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un investigador amb una de les serps invasores"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un investigador amb una de les serps invasores                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Podria desapar&egrave;ixer a Formentera</strong></h2><p class="article-text">
        A m&eacute;s de sargantanes, els ofidis s&rsquo;alimenten de ratolins, ratpenats, aus i musaranyes. &ldquo;Aix&ograve;, juntament amb la desaparici&oacute; de la sargantana, provoca efectes ecol&ograve;gics en cascada molt preocupants, perqu&egrave; deixen de dur-se a terme funcions clau com la pol&middot;linitzaci&oacute; de flors i plantes cultivades; la dispersi&oacute; de llavors; la regulaci&oacute; de la poblaci&oacute; d&rsquo;insectes, que pot evitar plagues; o el despla&ccedil;ament d&rsquo;altres depredadors que es quedaran sense aliment, com algunes aus que s&rsquo;alimenten de petits mam&iacute;fers&rdquo;, lamenta l&rsquo;investigador.
    </p><p class="article-text">
        Lapiedra llan&ccedil;a una advert&egrave;ncia: la serp no t&eacute; competidors i est&agrave; tan ben alimentada que s&rsquo;han capturat alguns exemplars molt grans, de fins a 2 metres. &Eacute;s a dir, &ldquo;un 200% m&eacute;s grans que els de la pen&iacute;nsula&rdquo;. El problema tamb&eacute; ha arribat a la piti&uuml;sa del sud, on aquesta esp&egrave;cie viu amb variacions gen&egrave;tiques i un color diferent. All&agrave; ja s&rsquo;han comen&ccedil;at a observar ofidis i, at&egrave;s que es tracta d&rsquo;una illa molt petita, &ldquo;una explosi&oacute; demogr&agrave;fica de la serp de ferradura podria implicar la desaparici&oacute; de les sargantanes en pocs anys&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Ribas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/serps-invasores-fins-metres-han-apres-nedar-eivissa-i-arrasen-les-sargantanes-endemiques_1_13222176.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 15 May 2026 06:21:11 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/ec0c5597-a722-4216-9b27-a4eee8c11711_16-9-discover-aspect-ratio_default_1143021.jpg" length="2759532" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/ec0c5597-a722-4216-9b27-a4eee8c11711_16-9-discover-aspect-ratio_default_1143021.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2759532" width="2497" height="1405"/>
      <media:title><![CDATA[Serps invasores de fins a dos metres han après a nedar a Eivissa i arrasen les sargantanes endèmiques]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/ec0c5597-a722-4216-9b27-a4eee8c11711_16-9-discover-aspect-ratio_default_1143021.jpg" width="2497" height="1405"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Ibiza,Fauna]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Serpientes invasoras de hasta dos metros han aprendido a nadar en Ibiza y arrasan con las lagartijas endémicas]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/serpientes-invasoras-metros-han-aprendido-nadar-ibiza-arrasan-lagartijas-endemicas_1_13221594.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/ec0c5597-a722-4216-9b27-a4eee8c11711_16-9-discover-aspect-ratio_default_1143021.jpg" width="2497" height="1405" alt="Serpientes invasoras de hasta dos metros han aprendido a nadar en Ibiza y arrasan con las lagartijas endémicas"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Los investigadores señalan que este comportamiento "no se había observado" nunca en esta especie. El avance del depredador, presente en el 90% del territorio, amenaza el equilibrio ecológico de las Pitiüses</p><p class="subtitle">Prohibida la entrada en Balears de olivos, algarrobos y encinas para proteger una icónica lagartija de serpientes invasoras</p></div><p class="article-text">
        La lagartija pitiusa (<em>Podarcis pityusensis</em>) est&aacute; en peligro de extinci&oacute;n. Desde hace dos d&eacute;cadas, vive amenazada por la introducci&oacute;n artificial de una especie invasora, la serpiente de herradura (<em>Hemorrhois hippocrepis)</em>, que se alimenta de ella y de  mam&iacute;feros. En solo 15 a&ntilde;os ha pasado a colonizar el 90% del territorio de Eivissa, lo que amenaza el equilibrio ecol&oacute;gico de las islas, as&iacute; como la supervivencia de esta especie. Antes de su progresiva desaparici&oacute;n, exist&iacute;an unas cuarenta subespecies de la lagartija en las Piti&uuml;ses, una especie end&eacute;mica de estos dos peque&ntilde;os territorios del archipi&eacute;lago balear. &ldquo;Podr&iacute;a desaparecer por completo&rdquo;, concluye una investigaci&oacute;n del CREAF (Centro de Investigaci&oacute;n Ecol&oacute;gica y Aplicaciones Forestales), encabezada por Oriol Lapiedra.
    </p><p class="article-text">
        La funci&oacute;n de la lagartija pitiusa para los ecosistemas pitiusos es de suma importancia: poliniza la mayor&iacute;a de flores, controla plagas porque se alimenta de insectos y dispersa semillas. Esta especie tambi&eacute;n se encuentra en Formentera y en casi cuarenta islotes de sus alrededores, lo cual ha dado lugar a &ldquo;poblaciones con coloraciones &uacute;nicas en cada zona&rdquo;. De hecho, esta especie es una de las que presentan &ldquo;m&aacute;s variaciones de color en todo el mundo&rdquo;, lo que ha generado mucho inter&eacute;s entre la comunidad cient&iacute;fica internacional. La gran variedad de colores &ndash;con tonos verdes, marrones, grises, azules y negros&ndash; es el resultado de &ldquo;miles de a&ntilde;os de adaptaci&oacute;n a distintos h&aacute;bitats y del aislamiento gen&eacute;tico de los islotes&rdquo;. &ldquo;Perder estas poblaciones evolutivamente &uacute;nicas significa que nunca volveremos a ver ejemplares iguales&rdquo;, advierte Guillem Casbas, investigador predoctoral del CREAF y uno de los principales autores del estudio.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/18d595ec-c0df-4c13-ba66-946ad81e16b0_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/18d595ec-c0df-4c13-ba66-946ad81e16b0_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/18d595ec-c0df-4c13-ba66-946ad81e16b0_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/18d595ec-c0df-4c13-ba66-946ad81e16b0_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/18d595ec-c0df-4c13-ba66-946ad81e16b0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/18d595ec-c0df-4c13-ba66-946ad81e16b0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/18d595ec-c0df-4c13-ba66-946ad81e16b0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una lagartija con una coloración única del islote de Santa Eulària donde ya está extinta."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una lagartija con una coloración única del islote de Santa Eulària donde ya está extinta.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Debido a la introducci&oacute;n artificial de las serpientes a trav&eacute;s de olivos, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/prohibida-entrada-balears-olivos-algarrobos-encinas-proteger-iconica-lagartija-serpientes-invasoras_1_9922677.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el anterior Govern de Francina Armengol limit&oacute; la entrada de estos &aacute;rboles a ciertos meses del a&ntilde;o</a>, siendo Miquel Mir conseller de Medio Ambiente y Territorio. &ldquo;La ley est&aacute; muy bien, pero deber&iacute;a haber entrado en vigor en 2015&rdquo;, afirm&oacute; a este diario Ant&ograve;nia Maria Cirer, catedr&aacute;tica de Ciencias Biol&oacute;gicas. Se cree que las serpientes fueron detectadas por primera vez en Eivissa hacia el a&ntilde;o 2003, pero no fue hasta 2010 cuando se publicaron los primeros estudios cient&iacute;ficos s&oacute;lidos que certificaron su asentamiento en la isla.
    </p><iframe src="https://geo.dailymotion.com/player/x8zbz.html?video=xa9pns8" allowfullscreen allow="fullscreen; picture-in-picture; web-share"></iframe><p class="article-text">
        Los principales resultados de la investigaci&oacute;n del CREAF apuntan a que la serpiente de herradura se ha expandido &ldquo;por casi toda la isla&rdquo; y que ya &ldquo;ocupa m&aacute;s del 90% del territorio&rdquo;. &ldquo;Ha devorado a la mayor&iacute;a de ejemplares de la lagartija end&eacute;mica, que no estaba acostumbrada a este nuevo depredador&rdquo;, se&ntilde;alan las conclusiones. Sobre ello, se est&aacute;n publicando varios estudios cient&iacute;ficos: uno de los m&aacute;s relevantes <a href="https://esajournals.onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1002/ecy.70373" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">en la revista </a><a href="https://esajournals.onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1002/ecy.70373" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><em>Ecology</em></a> &ndash;adem&aacute;s de quienes lo firman, cont&oacute; con la participaci&oacute;n del Consorcio de Recuperaci&oacute;n de Fauna de las Illes Balears y el Servicio de Agentes de Medio Ambiente, ambos dependientes del Govern; la Asociaci&oacute;n Herpetol&oacute;gica Espa&ntilde;ola (AHE) y la Universidad de Granada&ndash;. Este estudio constata que estas serpientes no solo han arrasado con las lagartijas de Eivissa, sino que, al ser capaces de nadar por el mar, &ldquo;tambi&eacute;n est&aacute;n extinguiendo poblaciones con coloraciones &uacute;nicas de los islotes cercanos&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Según el estudio, las serpientes ya ocupan más del 90% del territorio, han devorado la mayoría de ejemplares de la lagartija endémica y &#039;también están extinguiendo poblaciones con coloraciones únicas de los islotes cercanos&#039;</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f81ba96-311d-4924-ba64-6083a5ac3f3e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f81ba96-311d-4924-ba64-6083a5ac3f3e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f81ba96-311d-4924-ba64-6083a5ac3f3e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f81ba96-311d-4924-ba64-6083a5ac3f3e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f81ba96-311d-4924-ba64-6083a5ac3f3e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f81ba96-311d-4924-ba64-6083a5ac3f3e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8f81ba96-311d-4924-ba64-6083a5ac3f3e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Para intentar proteger a esta especie endémica, el Govern aprobó una ley que limitaba la entrada de olivos."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Para intentar proteger a esta especie endémica, el Govern aprobó una ley que limitaba la entrada de olivos.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/68991509-3b3c-4eb9-be66-f7b09b0430c8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/68991509-3b3c-4eb9-be66-f7b09b0430c8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/68991509-3b3c-4eb9-be66-f7b09b0430c8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/68991509-3b3c-4eb9-be66-f7b09b0430c8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/68991509-3b3c-4eb9-be66-f7b09b0430c8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/68991509-3b3c-4eb9-be66-f7b09b0430c8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/68991509-3b3c-4eb9-be66-f7b09b0430c8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Las serpientes &quot;también están extinguiendo poblaciones con coloraciones únicas de los islotes cercanos&quot;, según los investigadores."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Las serpientes &quot;también están extinguiendo poblaciones con coloraciones únicas de los islotes cercanos&quot;, según los investigadores.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Los investigadores se&ntilde;alan que este comportamiento &ldquo;no se hab&iacute;a observado en esta especie ni, de hecho, en casi ning&uacute;n otro caso en el mundo&rdquo;, ya que hasta ahora se consideraba &ldquo;muy poco probable que una serpiente colonizara activamente otros territorios nadando&rdquo;. Uno de los motivos, afirman, podr&iacute;a ser que las serpientes ya han agotado &ldquo;buena parte del alimento&rdquo; en Eivissa. El grupo de investigaci&oacute;n est&aacute; salvando algunos de estos ejemplares que se encuentran en dichos islotes, trasladando a estas subespecies de la lagartija ibicenca al Zoo de Barcelona, en colaboraci&oacute;n con la Conselleria de Medio Natural. Pese a todo, se ha constatado la extinci&oacute;n de las poblaciones &uacute;nicas de lagartija en diez islotes.
    </p><p class="article-text">
        Este diario ya inform&oacute; de que este pasado invierno iba a ser el primero en el que la Conselleria de Medio Natural no iba a retirar las 63 trampas que hab&iacute;a colocado en el Parc Natural de ses Salines, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/lagartijas-situacion-alarmante-proliferacion-serpientes-invasoras-ibiza_1_12691400.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">donde esta especie end&eacute;mica ha visto reducidas sus poblaciones en hasta un 70%, seg&uacute;n el grupo ecologista GEN-GOB</a>. &ldquo;Las lagartijas est&aacute;n desapareciendo a medida que el territorio va siendo colonizado por las serpientes&rdquo;, cuenta Agn&egrave;s Vidal, educadora ambiental.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4c908f8c-ff24-4501-8eb8-9a61cb54f898_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4c908f8c-ff24-4501-8eb8-9a61cb54f898_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4c908f8c-ff24-4501-8eb8-9a61cb54f898_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4c908f8c-ff24-4501-8eb8-9a61cb54f898_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4c908f8c-ff24-4501-8eb8-9a61cb54f898_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4c908f8c-ff24-4501-8eb8-9a61cb54f898_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4c908f8c-ff24-4501-8eb8-9a61cb54f898_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un ejemplar de Podarcis pityusensis, en peligro de extinción."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un ejemplar de Podarcis pityusensis, en peligro de extinción.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d747de6-1d88-4cee-99d1-e17afffea242_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d747de6-1d88-4cee-99d1-e17afffea242_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d747de6-1d88-4cee-99d1-e17afffea242_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d747de6-1d88-4cee-99d1-e17afffea242_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d747de6-1d88-4cee-99d1-e17afffea242_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d747de6-1d88-4cee-99d1-e17afffea242_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9d747de6-1d88-4cee-99d1-e17afffea242_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Las lagartijas han visto reducida su especie en un 70%, según el GEN-GOB."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Las lagartijas han visto reducida su especie en un 70%, según el GEN-GOB.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Colonizaci&oacute;n de los islotes</strong></h2><p class="article-text">
        La extinci&oacute;n de las poblaciones &uacute;nicas de lagartija en 10 islotes va m&aacute;s all&aacute; y constata una &ldquo;p&eacute;rdida irrecuperable&rdquo;, ya que &ldquo;no existen m&aacute;s en ning&uacute;n otro lugar del mundo&rdquo;. Los cient&iacute;ficos se&ntilde;alan que, al tratarse de islotes peque&ntilde;os, la extinci&oacute;n &ldquo;sucede muy r&aacute;pidamente&rdquo;, ya que en cuesti&oacute;n de pocos meses &ldquo;unas pocas serpientes pueden acabar con toda la poblaci&oacute;n&rdquo;. Entre ellos, la extinci&oacute;n se ha producido en los islotes de Santa Eul&agrave;ria y de s&rsquo;Ora.
    </p><p class="article-text">
        Tom&agrave;s Bosch, jefe del Servicio de Protecci&oacute;n de Especies &ndash;dependiente de la Direcci&oacute;n General de Medio Natural y Gesti&oacute;n Forestal del Govern&ndash;, se&ntilde;al&oacute; a este diario que las trampas para serpientes se iban a mantener activas tanto en zonas costeras como en los islotes. Por&nbsp;ejemplo, se prospectaron todos los islotes del Parc Natural de ses Salines, aunque no se encontraron indicios de invasi&oacute;n de serpientes, excepto en el islote Escull d&rsquo;en Terra, donde se captur&oacute; una serpiente de herradura. Como medida preventiva, se instalaron tambi&eacute;n trampas en el islote d&rsquo;en Caragoler.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6859513e-fb4d-4913-bdde-2504c7e5412d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6859513e-fb4d-4913-bdde-2504c7e5412d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6859513e-fb4d-4913-bdde-2504c7e5412d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6859513e-fb4d-4913-bdde-2504c7e5412d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6859513e-fb4d-4913-bdde-2504c7e5412d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6859513e-fb4d-4913-bdde-2504c7e5412d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6859513e-fb4d-4913-bdde-2504c7e5412d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Las lagartijas son capaces de polinizar la mayoría de flores, controlar plagas y dispersar semillas. "
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Las lagartijas son capaces de polinizar la mayoría de flores, controlar plagas y dispersar semillas.                             </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5695b98e-f71e-40ca-86cf-9d5a8c0521db_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5695b98e-f71e-40ca-86cf-9d5a8c0521db_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5695b98e-f71e-40ca-86cf-9d5a8c0521db_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5695b98e-f71e-40ca-86cf-9d5a8c0521db_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5695b98e-f71e-40ca-86cf-9d5a8c0521db_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5695b98e-f71e-40ca-86cf-9d5a8c0521db_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5695b98e-f71e-40ca-86cf-9d5a8c0521db_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="En solo 15 años, las serpientes han pasado a colonizar el 90% de Eivissa"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                En solo 15 años, las serpientes han pasado a colonizar el 90% de Eivissa                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Los investigadores detallan que al principio pensaban que los islotes &ldquo;estaban protegidos&rdquo; de la serpiente, que no ten&iacute;a forma de acceder a ellos con el mar de por medio. &ldquo;Cuando empezamos a detectar las primeras serpientes pens&aacute;bamos que se trataba de introducciones accidentales, quiz&aacute; vinculadas a embarcaciones o al transporte humano. Pero, a medida que recopilamos v&iacute;deos, fotograf&iacute;as y testimonios de serpientes nadando en mar abierto, entendimos que eran capaces de llegar por s&iacute; mismas&rdquo;, asegura Oriol Lapiedra, investigador del CREAF.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Cuando empezamos a detectar las primeras serpientes pensábamos que se trataba de introducciones accidentales, quizá vinculadas a embarcaciones o al transporte humano. Pero, a medida que recopilamos vídeos, fotografías y testimonios de serpientes nadando en mar abierto, entendimos que eran capaces de llegar por sí mismas</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Oriol Lapiedra</span>
                                        <span>—</span> Investigador del CREAF
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Para realizar el estudio, el grupo de investigaci&oacute;n ha combinado trabajo de campo, trampas para detectar serpientes, comparaci&oacute;n de censos actuales y antiguos, grabaciones, fotograf&iacute;as y observaciones verificadas de pescadores y ciudadanos. En el caso del islote de Santa Eul&agrave;ria instalaron 12 trampas y capturaron hasta 58 serpientes entre 2023 y 2025. Adem&aacute;s, compararon las poblaciones de lagartijas con un censo realizado en 2016. &ldquo;Mientras que ese a&ntilde;o se hab&iacute;an registrado 72 lagartijas, en 2023 solo se detectaron tres y en 2025 ya no se observ&oacute; ning&uacute;n ejemplar, confirmando la extinci&oacute;n local de la poblaci&oacute;n&rdquo;, lamenta Guillem Casbas, investigador predoctoral del CREAF.
    </p><iframe src="https://geo.dailymotion.com/player/x8zbz.html?video=xa9pefq" allowfullscreen allow="fullscreen; picture-in-picture; web-share"></iframe><p class="article-text">
        Los investigadores explican que la &ldquo;invasi&oacute;n&rdquo; de los ofidios empez&oacute; hace dos d&eacute;cadas. Al principio, la serpiente se estableci&oacute; poco a poco en zonas muy concretas, pero entre 2010 y 2015 empez&oacute; &ldquo;una fase de expansi&oacute;n imparable&rdquo;. A inicios de la d&eacute;cada, se estima que la serpiente ocupaba menos del 5% del territorio ibicenco. Sin embargo, este porcentaje aument&oacute; hasta aproximadamente el 40% en 2016 y ya superaba el 90% en 2025. &ldquo;De hecho, cuando la serpiente conquista una nueva zona de la isla puede tardar menos de tres a&ntilde;os en extirpar toda la poblaci&oacute;n de lagartijas; la invasi&oacute;n se mueve como un incendio, con un frente que avanza a medida que se acaba la comida&rdquo;, a&ntilde;ade Lapiedra.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La invasión se mueve como un incendio, con un frente que avanza a medida que se acaba la comida</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Oriol Lapiedra</span>
                                        <span>—</span> Investigador del CREAF
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d1005ea-9ca0-4f67-8229-7077dc72173b_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d1005ea-9ca0-4f67-8229-7077dc72173b_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d1005ea-9ca0-4f67-8229-7077dc72173b_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d1005ea-9ca0-4f67-8229-7077dc72173b_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d1005ea-9ca0-4f67-8229-7077dc72173b_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d1005ea-9ca0-4f67-8229-7077dc72173b_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3d1005ea-9ca0-4f67-8229-7077dc72173b_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un investigador con una de las serpientes invasoras."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un investigador con una de las serpientes invasoras.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Podr&iacute;a desaparecer en Formentera</strong></h2><p class="article-text">
        Adem&aacute;s de lagartijas, los ofidios se alimentan de ratones, murci&eacute;lagos, aves y musara&ntilde;as. &ldquo;Esto, junto con la desaparici&oacute;n de la lagartija, provoca efectos ecol&oacute;gicos en cascada muy preocupantes, porque dejan de realizarse funciones clave como polinizar flores y plantas cultivadas; la dispersi&oacute;n de semillas; la regulaci&oacute;n de la poblaci&oacute;n de insectos, que puede evitar plagas; o el desplazamiento de otros depredadores que se quedar&aacute;n sin alimento, como algunas aves que se alimentan de peque&ntilde;os mam&iacute;feros&rdquo;, lamenta el investigador.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Lapiedra lanza una advertencia: la serpiente no tiene competidores y est&aacute; tan bien alimentada que se han capturado algunos ejemplares muy grandes, de hasta 2 metros. Es decir, &ldquo;un 200% m&aacute;s grandes que los de la pen&iacute;nsula&rdquo;. El problema tambi&eacute;n ha llegado a la pitiusa del sur, donde esta especie vive con variaciones gen&eacute;ticas y un color diferente. All&iacute; ya se han empezado a observar ofidios y, dado que se trata de una isla muy peque&ntilde;a, &ldquo;una explosi&oacute;n demogr&aacute;fica de la culebra de herradura podr&iacute;a implicar la desaparici&oacute;n de las lagartijas en pocos a&ntilde;os&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Ribas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/serpientes-invasoras-metros-han-aprendido-nadar-ibiza-arrasan-lagartijas-endemicas_1_13221594.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 15 May 2026 06:05:22 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/ec0c5597-a722-4216-9b27-a4eee8c11711_16-9-discover-aspect-ratio_default_1143021.jpg" length="2759532" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/ec0c5597-a722-4216-9b27-a4eee8c11711_16-9-discover-aspect-ratio_default_1143021.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2759532" width="2497" height="1405"/>
      <media:title><![CDATA[Serpientes invasoras de hasta dos metros han aprendido a nadar en Ibiza y arrasan con las lagartijas endémicas]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/ec0c5597-a722-4216-9b27-a4eee8c11711_16-9-discover-aspect-ratio_default_1143021.jpg" width="2497" height="1405"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Ibiza,Fauna]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La Justícia paralitza l'ordre de sacrifici del gos que va arribar a Eivissa en una pastera procedent d'Algèria]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/justicia-paralitza-l-ordre-sacrifici-gos-arribar-eivissa-pastera-procedent-d-algeria_1_13221804.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/fc6401dd-8630-43f6-ba32-319fcd889287_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La Justícia paralitza l&#039;ordre de sacrifici del gos que va arribar a Eivissa en una pastera procedent d&#039;Algèria"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Mentre es resol el procediment, el cadell continuarà aïllat i sota vigilància veterinària a les instal·lacions de Natura Parc, a Mallorca, on roman des de gener "en perfectes condicions", segons ha informat l'Ajuntament de Santa Eulàlia</p><p class="subtitle">Ikram, la cadella que va arribar en patera, i els seus companys viuen entre filtracions i gàbies corroses per l'òxid
</p></div><p class="article-text">
        El Tribunal Superior de Just&iacute;cia de Balears (TSJIB) ha susp&egrave;s cautelarment l'ordre de sacrifici del gos que el passat mes de desembre va arribar en pastera a la platja de s&rsquo;Estanyol, a Santa Eul&agrave;ria, juntament amb una fam&iacute;lia procedent d'Alg&egrave;ria.
    </p><p class="article-text">
        L'acte dictat per la Sala del Contenci&oacute;s-Administratiu estima el recurs interposat per l'Ajuntament de Santa Eul&agrave;ria contra la resoluci&oacute; amb la qual la Direcci&oacute; General de Salut P&uacute;blica del Govern balear va ordenar sacrificar l'animal per procedir d'un pa&iacute;s amb r&agrave;bia end&egrave;mica.
    </p><p class="article-text">
        Mentre es resol el procediment judicial, el cadell continuar&agrave; a&iacute;llat i sota vigil&agrave;ncia veterin&agrave;ria a les instal&middot;lacions de Natura Parc, a Mallorca, on roman des de gener &ldquo;en perfectes condicions&rdquo;, segons ha informat el Consistori en un comunicat. La corporaci&oacute; municipal seguir&agrave; assumint els costos derivats de la seva cura i manteniment.
    </p><p class="article-text">
        El gos va arribar a l'illa l'11 de desembre juntament amb una fam&iacute;lia argelina i posteriorment va ser traslladat a un centre d'inclusi&oacute; de Creu Roja a Mallorca, d'acord amb la informaci&oacute; facilitada per la Policia Nacional i Estrangeria. L'animal, un cadell mest&iacute;s de caniche d'uns tres mesos, va ser recollit pel servei municipal d'acollida a les depend&egrave;ncies de la Fundaci&oacute; Natura Parc Eivissa.
    </p><p class="article-text">
        Segons l'Ajuntament, el cadell no presentava ferides de mossegada ni s&iacute;mptomes compatibles amb la r&agrave;bia quan va ser localitzat. No obstant aix&ograve;, cinc dies despr&eacute;s de la seva arribada, Salut P&uacute;blica va dictar una resoluci&oacute; ordenant el seu sacrifici en aplicar el protocol previst per a animals procedents de pa&iuml;sos on la r&agrave;bia &eacute;s end&egrave;mica.
    </p><p class="article-text">
        El Consistori va rec&oacute;rrer aquesta decisi&oacute; en considerar que la mesura no estava prou justificada i defensant alternatives previstes en la pr&ograve;pia normativa, com el manteniment de l'animal en quarentena i sota observaci&oacute; veterin&agrave;ria. Tamb&eacute; va al&middot;legar que, a causa de la curta edat i redu&iuml;ta mida del ca, aix&iacute; com a l'abs&egrave;ncia de lesions o s&iacute;mptomes, la probabilitat que fos portador del virus era &ldquo;molt baixa&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        El recurs d'al&middot;&ccedil;ada va ser desestimat el passat 6 de mar&ccedil;, mantenint-se l'ordre de sacrifici. Davant aix&ograve;, l'Ajuntament va presentar el 14 d'abril un recurs davant la jurisdicci&oacute; contenci&oacute;s-administrativa sol&middot;licitant la suspensi&oacute; cautelar de la mesura.
    </p><p class="article-text">
        En la seva resoluci&oacute;, el TSJIB considera que, malgrat que la protecci&oacute; de la salut p&uacute;blica ha de prevaler, en aquest cas &eacute;s possible compatibilitzar aquest inter&egrave;s amb la conservaci&oacute; de l'animal, at&egrave;s que roman &ldquo;perfectament a&iuml;llat&rdquo;, sota control veterinari permanent i sense que existeixi actualment risc per a la poblaci&oacute;. La Sala tamb&eacute; aprecia que executar el sacrifici abans de resoldre el fons de l'assumpte podria causar un perill irreversible si finalment prosper&agrave;s el recurs interposat per l'Ajuntament.
    </p><p class="article-text">
        El Consistori ha desmentit, aix&iacute; mateix, les informacions que atribu&iacute;en al propi Ajuntament la decisi&oacute; de sacrificar el gos i ha subratllat que ha estat precisament l'administraci&oacute; municipal la que ha impulsat les accions judicials per intentar evitar-ho.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[elDiario.es]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/justicia-paralitza-l-ordre-sacrifici-gos-arribar-eivissa-pastera-procedent-d-algeria_1_13221804.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 14 May 2026 13:33:35 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/fc6401dd-8630-43f6-ba32-319fcd889287_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="141353" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/fc6401dd-8630-43f6-ba32-319fcd889287_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="141353" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La Justícia paralitza l'ordre de sacrifici del gos que va arribar a Eivissa en una pastera procedent d'Algèria]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/fc6401dd-8630-43f6-ba32-319fcd889287_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Pateras,Perros,Animales,Derechos animales,Protección animal,Animales de compañía,Mascotas,Tribunales,Islas Baleares,Ibiza]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La Justicia paraliza la orden de sacrificio de un perro que llegó a Ibiza en una patera procedente de Argelia]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/justicia-paraliza-orden-sacrificio-perro-llego-ibiza-patera-procedente-argelia_1_13221677.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/fc6401dd-8630-43f6-ba32-319fcd889287_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La Justicia paraliza la orden de sacrificio de un perro que llegó a Ibiza en una patera procedente de Argelia"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Mientras se resuelve el procedimiento, el cachorro continuará aislado y bajo vigilancia veterinaria en las instalaciones de Natura Parc, en Mallorca, donde permanece desde enero "en perfectas condiciones", según ha informado el Ayuntamiento de Santa Eulàlia</p><p class="subtitle">Ikram, la cachorra que llegó en patera, y sus compañeros viven entre filtraciones y jaulas corroídas por el óxido
</p></div><p class="article-text">
        El Tribunal Superior de Justicia de Balears (TSJIB) ha suspendido cautelarmente la orden de sacrificio del perro que el pasado mes de diciembre lleg&oacute; en patera a la playa de s&rsquo;Estanyol, en Santa Eul&agrave;ria, junto a una familia procedente de Argelia.
    </p><p class="article-text">
        El auto dictado por la Sala de lo Contencioso-Administrativo estima el recurso interpuesto por el Ayuntamiento de Santa Eul&agrave;ria contra la resoluci&oacute;n con la que la Direcci&oacute;n General de Salud P&uacute;blica del Govern balear orden&oacute; sacrificar al animal por proceder de un pa&iacute;s con rabia end&eacute;mica.
    </p><p class="article-text">
        Mientras se resuelve el procedimiento judicial, el cachorro continuar&aacute; aislado y bajo vigilancia veterinaria en las instalaciones de Natura Parc, en Mallorca, donde permanece desde enero &ldquo;en perfectas condiciones&rdquo;, seg&uacute;n ha informado el Consistorio en un comunicado. La corporaci&oacute;n municipal seguir&aacute; asumiendo adem&aacute;s los costes derivados de su cuidado y mantenimiento.
    </p><p class="article-text">
        El perro lleg&oacute; a la isla el 11 de diciembre junto a una familia argelina y posteriormente fue trasladado a un centro de inclusi&oacute;n de Cruz Roja en Mallorca, de acuerdo a la informaci&oacute;n facilitada por la Polic&iacute;a Nacional y Extranjer&iacute;a. El animal, un cachorro mestizo de caniche de unos tres meses, fue recogido por el servicio municipal de acogida en las dependencias de la Fundaci&oacute; Natura Parc Eivissa.
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n el Ayuntamiento, el cachorro no presentaba heridas de mordedura ni s&iacute;ntomas compatibles con la rabia cuando fue localizado. Sin embargo, cinco d&iacute;as despu&eacute;s de su llegada, Salud P&uacute;blica dict&oacute; una resoluci&oacute;n ordenando su sacrificio al aplicar el protocolo previsto para animales procedentes de pa&iacute;ses donde la rabia es end&eacute;mica.
    </p><p class="article-text">
        El Consistorio recurri&oacute; esa decisi&oacute;n al considerar que la medida no estaba suficientemente justificada y defendiendo alternativas previstas en la propia normativa, como el mantenimiento del animal en cuarentena y bajo observaci&oacute;n veterinaria. Tambi&eacute;n aleg&oacute; que, debido a la corta edad y reducido tama&ntilde;o del can, as&iacute; como a la ausencia de lesiones o s&iacute;ntomas, la probabilidad de que fuese portador del virus era &ldquo;muy baja&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        El recurso de alzada fue desestimado el pasado 6 de marzo, manteni&eacute;ndose la orden de sacrificio. Ante ello, el Ayuntamiento present&oacute; el 14 de abril un recurso ante la jurisdicci&oacute;n contencioso-administrativa solicitando la suspensi&oacute;n cautelar de la medida.
    </p><p class="article-text">
        En su resoluci&oacute;n, el TSJIB considera que, aunque la protecci&oacute;n de la salud p&uacute;blica debe prevalecer, en este caso es posible compatibilizar ese inter&eacute;s con la conservaci&oacute;n del animal, dado que permanece &ldquo;perfectamente aislado&rdquo;, bajo control veterinario permanente y sin que exista actualmente riesgo para la poblaci&oacute;n. La Sala tambi&eacute;n aprecia que ejecutar el sacrificio antes de resolver el fondo del asunto podr&iacute;a causar un perjuicio irreversible si finalmente prosperara el recurso interpuesto por el Ayuntamiento.
    </p><p class="article-text">
        El Consistorio ha desmentido, asimismo, las informaciones que atribu&iacute;an al propio Ayuntamiento la decisi&oacute;n de sacrificar al perro y ha subrayado que ha sido precisamente la administraci&oacute;n municipal la que ha impulsado las acciones judiciales para intentar evitarlo.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[elDiario.es]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/justicia-paraliza-orden-sacrificio-perro-llego-ibiza-patera-procedente-argelia_1_13221677.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 14 May 2026 13:24:18 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/fc6401dd-8630-43f6-ba32-319fcd889287_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="141353" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/fc6401dd-8630-43f6-ba32-319fcd889287_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="141353" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La Justicia paraliza la orden de sacrificio de un perro que llegó a Ibiza en una patera procedente de Argelia]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/fc6401dd-8630-43f6-ba32-319fcd889287_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Pateras,Perros,Animales,Derechos animales,Protección animal,Animales de compañía,Mascotas,Tribunales,Islas Baleares,Ibiza]]></media:keywords>
    </item>
  </channel>
</rss>
