<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - Marcelo Sastre]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/autores/marcelo-sastre/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - Marcelo Sastre]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/author/1045246/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Modou, el migrant sense papers que dorm a la platja i que va apagar tot sol un incendi en uns pisos d’Eivissa]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/modou-migrant-sense-papers-dorm-platja-i-apagar-tot-sol-incendi-uns-pisos-d-eivissa_1_13471283.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/69f7469c-11c5-4220-8c03-5f94ad1fbd47_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1066y401.jpg" width="1200" height="675" alt="Modou, el migrant sense papers que dorm a la platja i que va apagar tot sol un incendi en uns pisos d’Eivissa"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El ciutadà d’origen senegalès, que va sol·licitar la regularització extraordinària del Govern, es dedica a la venda ambulant i es dutxa amb aigua de mar. Els veïns s’han mobilitzat perquè l’administració agiliti els seus papers
</p><p class="subtitle">Què va passar amb Gorgui Lamine, l'heroi 'sense papers' de l'incendi de Dénia</p></div><p class="article-text">
        Era el 2015 quan Modou Ndiaye, de 40 anys, va partir del Senegal cap a Espanya per primera vegada. Ho va fer en un pesquer que duia 160 persones a bord: cap d&rsquo;elles va morir. Un extrem que t&eacute; la necessitat d&rsquo;especificar quan parla amb elDiario.es despr&eacute;s de convertir-se en un heroi local. La setmana passada va apagar, pr&agrave;cticament tot sol, les flames que comen&ccedil;aven a devorar un bloc d&rsquo;habitatges de la zona tur&iacute;stica de Cala de Bou (Eivissa).
    </p><p class="article-text">
        En aquell moment es dedicava a la pesca artesanal &mdash;principal economia costanera i sustent de la seguretat aliment&agrave;ria del pa&iacute;s afric&agrave;&mdash;, que des de fa anys pateix una <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/organizaciones-ecologistas-demandan-espana-no-investigar-sancionar-barcos-sospechosos-pesca-ilegal_1_12241795.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">greu crisi per l&rsquo;augment de la pesca industrial estrangera</a> i l&rsquo;activitat il&middot;legal. Des del litoral senegal&egrave;s va arribar, en cayuco, a l&rsquo;arxip&egrave;lag canari, a l&rsquo;illa de Tenerife, per&ograve; l&rsquo;acollida espanyola va durar poc: les autoritats, en comprovar la seva situaci&oacute; irregular, el van retornar a territori senegal&egrave;s. Modou, all&agrave;, t&eacute; un fill i la resta de la seva fam&iacute;lia, tot i que cap &ldquo;oportunitat&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Despr&eacute;s de l&rsquo;intent fallit d&rsquo;arribar a Europa es va posar a estudiar mec&agrave;nica buscant alternatives. &ldquo;Vaig estar-hi uns anys i, quan em vaig treure el perm&iacute;s de conduir, vaig comen&ccedil;ar a treballar en un cami&oacute;, transportant aliments&rdquo;, explica el migrant. En tot just una setmana recorria al voltant de 800 quil&ograve;metres, no nom&eacute;s dins de les fronteres del Senegal, sin&oacute; tamb&eacute; fins a Mali, G&agrave;mbia o Guinea Bissau.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/53dec712-b1e4-41c4-9c12-7c89f4236bbd_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/53dec712-b1e4-41c4-9c12-7c89f4236bbd_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/53dec712-b1e4-41c4-9c12-7c89f4236bbd_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/53dec712-b1e4-41c4-9c12-7c89f4236bbd_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/53dec712-b1e4-41c4-9c12-7c89f4236bbd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/53dec712-b1e4-41c4-9c12-7c89f4236bbd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/53dec712-b1e4-41c4-9c12-7c89f4236bbd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El migrant dorm a la platja des Pinet perquè de moment no té llar. Allà també es dutxa i treballa."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El migrant dorm a la platja des Pinet perquè de moment no té llar. Allà també es dutxa i treballa.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Despr&eacute;s tornava a casa seva, al seu ve&iuml;nat, a prop de la ciutat de Touba, on a principis d&rsquo;agost <a href="https://www.europapress.es/internacional/noticia-cerca-decena-fallecidos-136-heridas-horas-previas-gran-magal-festividad-senegalesa-20260801063602.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">set persones van morir i 136 van resultar ferides en 68 accidents de tr&agrave;nsit</a> diferents durant el multitudinari pelegrinatge religi&oacute;s del Gran Magal, un dels m&eacute;s populars del m&oacute;n de l&rsquo;ordre suf&iacute; de l&rsquo;Islam.
    </p><p class="article-text">
        Relata la seva hist&ograve;ria juntament amb el seu germ&agrave; Al&iacute;, just al costat de l&rsquo;edifici del carrer de Guip&uacute;zcoa els fonaments del qual haurien cremat si no hagu&eacute;s estat per la immediatesa amb qu&egrave; va reaccionar Modou. Al&iacute;, vuit anys m&eacute;s gran que el seu germ&agrave;, parla amb admiraci&oacute; de la seva actuaci&oacute;. Primer va veure el fum i despr&eacute;s les flames des de la platja on de nit dorm i de dia es dedica a la venda ambulant.
    </p><p class="article-text">
        No li va faltar temps per c&oacute;rrer fins a arribar als habitatges i, en veure que un parell de ve&iuml;ns que havien aconseguit dos extintors no podien apagar el foc, va saltar la tanca &mdash;subjectada a un mur de mig metre d&rsquo;al&ccedil;ada&mdash; i en va buscar un tercer per ajudar a sufocar-lo. Abans, alg&uacute; havia exclamat &ldquo;Foc, foc!&rdquo;: s&rsquo;havia originat a la barbacoa d&rsquo;una planta baixa i es propagava r&agrave;pidament per la fa&ccedil;ana, encara tenyida de negre una setmana despr&eacute;s.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a25a0634-9d96-4219-bb01-4a9059e8cdec_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a25a0634-9d96-4219-bb01-4a9059e8cdec_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a25a0634-9d96-4219-bb01-4a9059e8cdec_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a25a0634-9d96-4219-bb01-4a9059e8cdec_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a25a0634-9d96-4219-bb01-4a9059e8cdec_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a25a0634-9d96-4219-bb01-4a9059e8cdec_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a25a0634-9d96-4219-bb01-4a9059e8cdec_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El foc es va originar en una barbacoa de la planta baixa i va cremar una pèrgola i un tendal. "
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El foc es va originar en una barbacoa de la planta baixa i va cremar una pèrgola i un tendal.                             </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Quan Modou va veure que amb l&rsquo;extintor no n&rsquo;hi havia prou, va decidir, en un reflex &ldquo;molt r&agrave;pid&rdquo; &mdash;en paraules del seu germ&agrave;&mdash;, agafar una m&agrave;nega del jard&iacute; i ficar-se de ple dins l&rsquo;habitatge. Aquell mat&iacute; bufava un vent fort per una tempesta que s&rsquo;acostava, fet que feia encara m&eacute;s complicat controlar les flames, que es van escampar r&agrave;pidament, segons els testimonis de diversos banyistes que van veure en primera persona qu&egrave; estava passant i que ha recollit Nou Diari, <a href="https://www.noudiari.es/local-ibiza/el-heroe-de-punta-pinet-sin-papeles-ni-casa-modu-arriesgo-su-vida-por-salvar-la-de-un-desconocido/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">que va avan&ccedil;ar la not&iacute;cia</a>.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">L’incendi es va originar a la barbacoa d’una planta baixa i es va propagar per la façana. A Modou no li va faltar temps per córrer fins a arribar als habitatges, saltar una tanca, agafar una mànega del jardí i ficar-se de ple dins una casa</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Les flames van amena&ccedil;ar d&rsquo;estendre&rsquo;s a l&rsquo;habitatge del costat i tamb&eacute; als vehicles aparcats en filera al carrer de davant, a prop de l&rsquo;aparcament de la ve&iuml;na platja des Pinet. Va apagar el foc tot sol, quan ja havien cremat completament una p&egrave;rgola i un tendal i just abans que arribessin els bombers d&rsquo;Eivissa, despla&ccedil;ats despr&eacute;s de rebre l&rsquo;av&iacute;s des del Parc Insular, situat a la carretera entre Sant Antoni i la ciutat d&rsquo;Eivissa.
    </p><p class="article-text">
        Un total de sis efectius van arribar amb dos camions cisterna, per&ograve; Modou ja havia fet part de la feina. Quan li expressen aix&ograve;, riu i assenteix. El cos d&rsquo;emerg&egrave;ncies va acabar de sufocar el foc completament per assegurar-se que no es tornava a revifar.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Va apagar el foc tot sol, quan ja havien cremat completament una pèrgola i un tendal i just abans que arribessin els bombers</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>A la recerca d&rsquo;una segona oportunitat</strong></h2><p class="article-text">
        La segona vegada que Modou va intentar arribar a Espanya era el 2018. Aleshores ho va fer d&rsquo;una altra manera: va arribar fins al Marroc per via terrestre, fins a Nador, al Rif, molt a prop de Melilla. Des d&rsquo;all&agrave; va patronejar una embarcaci&oacute; en qu&egrave; duia a bord 85 persones, explica. Ni aquesta ni l&rsquo;anterior vegada va haver de pagar res perqu&egrave; la seva feina de pescador li havia proporcionat contactes.
    </p><p class="article-text">
        En aquest segon intent, va creuar la Mediterr&agrave;nia en un trajecte de tres hores durant el qual arriscava el seu futur i el de tots els que viatjaven amb ell: va sortir b&eacute;. Nom&eacute;s recorda, vagament, com van arribar a una illa petita de la qual no recorda el nom i com, abans d&rsquo;arribar-hi, a escasses milles, va intervenir un equip de Salvament Mar&iacute;tim, que els va rescatar a prop del litoral. Ni aleshores ni ara ha tingut &ldquo;mai&rdquo; problemes amb la Policia o les autoritats, puntualitza. Ho va fer buscant una vida millor, no ho diu verbalment, per&ograve; fa que s&rsquo;entengui.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Va arribar a Espanya en una embarcació amb altres 85 persones que havia partit del Marroc</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Gaireb&eacute; una setmana despr&eacute;s del succ&eacute;s, encara nota com li cou el pit quan inspira. L&rsquo;altre dia es va acostar a la farm&agrave;cia i li van donar un medicament per pal&middot;liar les conseq&uuml;&egrave;ncies de la possible intoxicaci&oacute; per fum, tot i que no sap especificar quin. En entrar a l&rsquo;edifici, on hi havia persones a dins i que hauria cremat sense la seva intervenci&oacute;, no duia cap equip de protecci&oacute;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/05857e2c-1fff-476d-8dd5-fd5f52f0f19f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/05857e2c-1fff-476d-8dd5-fd5f52f0f19f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/05857e2c-1fff-476d-8dd5-fd5f52f0f19f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/05857e2c-1fff-476d-8dd5-fd5f52f0f19f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/05857e2c-1fff-476d-8dd5-fd5f52f0f19f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/05857e2c-1fff-476d-8dd5-fd5f52f0f19f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/05857e2c-1fff-476d-8dd5-fd5f52f0f19f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Els veïns de la zona han demanat que s’agilitzi el tràmit de la seva regularització després de la gesta"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Els veïns de la zona han demanat que s’agilitzi el tràmit de la seva regularització després de la gesta                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El SAMU 061 moviliz&oacute; inmediatamente tras recibir el aviso una UVI m&oacute;vil, dos unidades de soporte vital b&aacute;sico, un veh&iacute;culo de intervenci&oacute;n r&aacute;pida y un veh&iacute;culo de log&iacute;stica para atender a los afectados. De hecho, ocho personas resultaron afectadas en distintos grados por la inhalaci&oacute;n de humo durante el incendio, como detallaron los servicios de emergencia.
    </p><p class="article-text">
        Una de ellas tuvo que ser trasladada al Hospital Can Misses, mientras que las otras siete fueron atendidas y dadas de alta en el mismo lugar tras ser evaluadas por los servicios sanitarios. Entre ellas el propio Modou, que not&oacute; c&oacute;mo despu&eacute;s de meterse dentro de la propiedad en llamas ten&iacute;a dificultades para respirar y acudi&oacute; a la ambulancia.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Modou encara sent que li cou el pit quan inspira</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>En situaci&oacute; de regularitzaci&oacute; </strong></h2><p class="article-text">
        La hist&ograve;ria de Modou, que fa vuit anys que viu a Espanya i aproximadament un a l&rsquo;illa, contrasta amb la situaci&oacute; de precarietat en qu&egrave; viu: dorm a la platja, es dutxa amb aigua de mar i es guanya la vida venent ulleres i ajudant a es Pinet.
    </p><p class="article-text">
        El migrant explica que &ldquo;&eacute;s dif&iacute;cil&rdquo; viure aix&iacute;. Fa tres mesos que est&agrave; en proc&eacute;s de regularitzaci&oacute; de la seva situaci&oacute; a Espanya. &Eacute;s a dir, gaireb&eacute; des del mateix moment en qu&egrave; el Govern va formalitzar el Reial decret 316/2026, el passat 14 d&rsquo;abril, <a href="https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2026-8284" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">mitjan&ccedil;ant la seva publicaci&oacute; al Butllet&iacute; Oficial de l&rsquo;Estat (BOE)</a>.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Modou ha sol·licitat la regularització extraordinària del Govern. Mentrestant, dorm a la platja, es dutxa amb aigua de mar i es guanya la vida venent ulleres</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El Reial decret introdueix dues noves vies dins del Reglament d&rsquo;Estrangeria: una autoritzaci&oacute; per a sol&middot;licitants de protecci&oacute; internacional (asil) i un nou sup&ograve;sit d&rsquo;arrelament extraordinari. El frustra que la gesti&oacute; estigui encallada i no haver rebut novetats per part de l&rsquo;Oficina d&rsquo;Estrangeria.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/928411ff-f6ca-4159-91df-9fae132ec82b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/928411ff-f6ca-4159-91df-9fae132ec82b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/928411ff-f6ca-4159-91df-9fae132ec82b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/928411ff-f6ca-4159-91df-9fae132ec82b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/928411ff-f6ca-4159-91df-9fae132ec82b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/928411ff-f6ca-4159-91df-9fae132ec82b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/928411ff-f6ca-4159-91df-9fae132ec82b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="L’heroi local observa l’edifici de Cala de Bou que hauria cremat si no hagués estat per la seva intervenció. "
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                L’heroi local observa l’edifici de Cala de Bou que hauria cremat si no hagués estat per la seva intervenció.                             </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Fonts policials no relacionades amb el succ&eacute;s han explicat a elDiario.es que el gest heroic de Modou &eacute;s motiu de &ldquo;valoraci&oacute;&rdquo; per part dels serveis d&rsquo;Estrangeria. Perqu&egrave; la informaci&oacute; es tingui en compte en el proc&eacute;s de regularitzaci&oacute;, ha d&rsquo;estar inclosa en l&rsquo;atestat policial que va elaborar la Gu&agrave;rdia Civil &mdash;que t&eacute; la compet&egrave;ncia de seguretat al municipi de Sant Josep&mdash; i on es recull el desenvolupament dels fets.
    </p><p class="article-text">
        En cas que la informaci&oacute; no estigui inclosa en l&rsquo;atestat, l&rsquo;advocat que el representa podria prendre declaraci&oacute; a cadascun dels ve&iuml;ns que van ser testimonis dels fets &mdash;o, en cas que hi hagi una associaci&oacute; ve&iuml;nal, a l&rsquo;associaci&oacute;&mdash; per adjuntar-la a l&rsquo;expedient. La Delegaci&oacute; del Govern seria l&rsquo;organisme encarregat de valorar i emetre la resoluci&oacute; final.
    </p><p class="article-text">
        Els ve&iuml;ns del bloc d&rsquo;habitatges de Cala de Bou han demanat conjuntament que es faciliti a Modou el tr&agrave;mit perqu&egrave; pugui treballar regularment a territori espanyol. De fet, quan la seva gesta es va publicar a la premsa va generar una gran repercussi&oacute; entre ve&iuml;ns, turistes i testimonis del succ&eacute;s, que ara reclamen que el seu gest no es limiti nom&eacute;s a les ovacions i es tradueixi en una ajuda burocr&agrave;tica real.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Els veïns han demanat que es faciliti a Modou el tràmit perquè pugui treballar regularment a territori espanyol</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Modou fa un any que &eacute;s a Eivissa i vuit que &eacute;s a altres indrets d&rsquo;Espanya. Primer va estar treballant a Almeria, on va arribar amb l&rsquo;embarcaci&oacute; irregular que va capitanejar. Despr&eacute;s se&rsquo;n va anar a Ja&eacute;n, m&eacute;s tard a M&uacute;rcia i, aleshores, va arribar a aquella illa de la qual encara desconeix el top&ograve;nim abans de comen&ccedil;ar una vida a Eivissa, fa just un any. El seu germ&agrave;, que fa dotze anys que va arribar a territori espanyol, ja t&eacute; els papers &ldquo;arreglats&rdquo; i va poder aconseguir un contracte laboral: treballa al tobogan aqu&agrave;tic que forma part de la inf&agrave;ncia de molts nins eivissencs.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dbf311ca-2b3a-4d1e-a7c5-045f3f294f9d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dbf311ca-2b3a-4d1e-a7c5-045f3f294f9d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dbf311ca-2b3a-4d1e-a7c5-045f3f294f9d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dbf311ca-2b3a-4d1e-a7c5-045f3f294f9d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dbf311ca-2b3a-4d1e-a7c5-045f3f294f9d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dbf311ca-2b3a-4d1e-a7c5-045f3f294f9d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/dbf311ca-2b3a-4d1e-a7c5-045f3f294f9d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Modou Ndiaye davant el bloc d’habitatges del carrer de Guipúzcoa que es va incendiar la setmana passada. "
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Modou Ndiaye davant el bloc d’habitatges del carrer de Guipúzcoa que es va incendiar la setmana passada.                             </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El que va fer [apagar l&rsquo;incendi al bloc de Cala de Bou], Modou ho va fer de &ldquo;cor&rdquo;, expressa. Tot i aix&iacute;, no pot deixar de lamentar la seva condici&oacute; de migrant en situaci&oacute; no regularitzada i que fa diversos mesos que espera sense cap mena de resposta administrativa malgrat l&rsquo;aprovaci&oacute; del Reial decret.
    </p><p class="article-text">
        En el fons, desitja que la seva actuaci&oacute; el pugui ajudar. Si m&eacute;s no, que tot sigui una mica m&eacute;s r&agrave;pid i pugui treballar &ldquo;on sigui&rdquo;. A l&rsquo;hostaleria, per exemple. De moment, quan acabi la temporada, se n&rsquo;anir&agrave; a Ja&eacute;n, com fa cada any, on treballa en la collita de l&rsquo;oliva. &Eacute;s, per&ograve;, un lloc de feina inestable, en qu&egrave; nom&eacute;s es treballa quan el patr&oacute; dona hores.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Solen ser jornades de sis hores al dia durant cinc o deu dies a la setmana, per&ograve; sense garanties. &Eacute;s, a m&eacute;s, una feina dura&rdquo;, assenyala Modou. &ldquo;Jo, si aconsegueixo els papers, em vull quedar aqu&iacute;, a Eivissa&rdquo;, diu amb el cap inclinat, assenyalant cap a terra.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/modou-migrant-sense-papers-dorm-platja-i-apagar-tot-sol-incendi-uns-pisos-d-eivissa_1_13471283.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 30 Aug 2026 04:31:23 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/69f7469c-11c5-4220-8c03-5f94ad1fbd47_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1066y401.jpg" length="1313111" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/69f7469c-11c5-4220-8c03-5f94ad1fbd47_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1066y401.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1313111" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Modou, el migrant sense papers que dorm a la platja i que va apagar tot sol un incendi en uns pisos d’Eivissa]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/69f7469c-11c5-4220-8c03-5f94ad1fbd47_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1066y401.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Inmigrantes,Inmigración,Ibiza,Incendios]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Modou, el migrante sin papeles que duerme en la playa y que apagó él solo un incendio en unos pisos de Ibiza]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/modou-migrante-papeles-duerme-playa-apago-incendio-pisos-ibiza_1_13470731.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/69f7469c-11c5-4220-8c03-5f94ad1fbd47_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1066y401.jpg" width="1200" height="675" alt="Modou, el migrante sin papeles que duerme en la playa y que apagó él solo un incendio en unos pisos de Ibiza"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El ciudadano de origen senegalés, que solicitó la regularización extraordinaria del Gobierno, se dedica a la venta ambulante y se ducha con agua de mar. Los vecinos se han movilizado para que la administración agilice sus papeles</p><p class="subtitle">Qué pasó con Gorgui Lamine, el héroe 'sin papeles' del incendio de Dénia</p></div><p class="article-text">
        Era 2015 cuando Modou Ndiaye, de 40 a&ntilde;os, parti&oacute; de Senegal hacia Espa&ntilde;a por primera vez. Lo hizo en un pesquero que llevaba 160 personas a bordo: ninguna de ellas muri&oacute;. Un extremo que tiene la necesidad de especificar cuando habla con elDiario.es tras convertirse en un h&eacute;roe local. La semana pasada apag&oacute;, pr&aacute;cticamente &eacute;l solo, las llamas que empezaban a devorar un bloque de viviendas de la zona tur&iacute;stica de Cala de Bou (Eivissa). 
    </p><p class="article-text">
        En ese momento se dedicaba a la pesca artesanal -principal econom&iacute;a costera y sustento de la seguridad alimentaria del pa&iacute;s africano-, que desde hace a&ntilde;os sufre una profunda <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/organizaciones-ecologistas-demandan-espana-no-investigar-sancionar-barcos-sospechosos-pesca-ilegal_1_12241795.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">grave crisis por el aumento de la pesca industrial extranjera</a> y la actividad ilegal. Desde el litoral senegal&eacute;s lleg&oacute;, en cayuco, al archipi&eacute;lago canario, a la isla de Tenerife, pero la acogida espa&ntilde;ola dur&oacute; poco: las autoridades, al comprobar su situaci&oacute;n irregular, lo devolvieron a territorio senegal&eacute;s. Modou, all&iacute;, tiene un hijo y al resto de su familia, aunque ninguna &ldquo;oportunidad&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        Tras el intento fallido de alcanzar Europa se arranc&oacute; a estudiar mec&aacute;nica buscando alternativas. &ldquo;Estuve unos a&ntilde;os y, cuando me saqu&eacute; el permiso de conducir, empec&eacute; a trabajar en un cami&oacute;n, transportando alimentos&rdquo;, explica el migrante. En apenas una semana recorr&iacute;a alrededor de 800 kil&oacute;metros, no solo dentro de las fronteras de Senegal, sino tambi&eacute;n hasta Mal&iacute;, Gambia o Guinea-Bis&aacute;u. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/53dec712-b1e4-41c4-9c12-7c89f4236bbd_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/53dec712-b1e4-41c4-9c12-7c89f4236bbd_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/53dec712-b1e4-41c4-9c12-7c89f4236bbd_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/53dec712-b1e4-41c4-9c12-7c89f4236bbd_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/53dec712-b1e4-41c4-9c12-7c89f4236bbd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/53dec712-b1e4-41c4-9c12-7c89f4236bbd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/53dec712-b1e4-41c4-9c12-7c89f4236bbd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El migrante duerme en la playa des Pinet porque de momento no tiene hogar. Allí también se ducha y trabaja."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El migrante duerme en la playa des Pinet porque de momento no tiene hogar. Allí también se ducha y trabaja.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Luego volv&iacute;a a su casa, a su vecindario, cerca de la ciudad de Touba, donde a principios de agosto <a href="https://www.europapress.es/internacional/noticia-cerca-decena-fallecidos-136-heridas-horas-previas-gran-magal-festividad-senegalesa-20260801063602.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">siete personas murieron y 136 resultaron heridas en 68 accidentes de tr&aacute;ficos</a> distintos durante la multitudinaria peregrinaci&oacute;n religiosa del Gran Magal, una de las m&aacute;s populares del mundo de la orden suf&iacute; del Islam.
    </p><p class="article-text">
        Relata su historia junto a su hermano Al&iacute;, justo al lado del edificio de la calle Guip&uacute;zcoa cuyos cimientos hubieran ardido de no haber sido por la inmediatez con la que reaccion&oacute; Modou. Al&iacute;, ocho a&ntilde;os mayor que su hermano, habla con admiraci&oacute;n de su actuaci&oacute;n. Primero vio el humo y luego las llamas desde la playa donde de noche duerme y de d&iacute;a se dedica a la venta ambulante.
    </p><p class="article-text">
        Le falt&oacute; tiempo para correr hasta llegar a las viviendas y al ver que un par de vecinos que se hab&iacute;an hecho con dos extintores no consegu&iacute;an apagar el fuego, salt&oacute; la valla -sujeta a un muro de medio metro de altura- y busc&oacute; un tercero para ayudar a sofocarlo. Antes, alguien hab&iacute;a exclamado &ldquo;&iexcl;Fuego, fuego!&rdquo;: se hab&iacute;a originado en la barbacoa de una planta baja y se propagaba r&aacute;pidamente por la fachada, a&uacute;n te&ntilde;ida de negro una semana despu&eacute;s.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a25a0634-9d96-4219-bb01-4a9059e8cdec_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a25a0634-9d96-4219-bb01-4a9059e8cdec_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a25a0634-9d96-4219-bb01-4a9059e8cdec_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a25a0634-9d96-4219-bb01-4a9059e8cdec_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a25a0634-9d96-4219-bb01-4a9059e8cdec_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a25a0634-9d96-4219-bb01-4a9059e8cdec_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a25a0634-9d96-4219-bb01-4a9059e8cdec_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El fuego se originó en una barbacoa de la planta baja y quemó una pérgola y un toldo."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El fuego se originó en una barbacoa de la planta baja y quemó una pérgola y un toldo.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Cuando Modou vio que con el extintor no era suficiente, decidi&oacute;, en un reflejo &ldquo;muy r&aacute;pido&rdquo; -en palabras de su hermano-, coger una manguera del jard&iacute;n y meterse de lleno en la vivienda. Esa ma&ntilde;ana soplaba un fuerte viento por una tormenta que se avecinaba, lo que hac&iacute;a a&uacute;n m&aacute;s complicado controlar las llamas, que se esparcieron con rapidez, seg&uacute;n los testimonios de varios ba&ntilde;istas que vieron en primera persona lo que ocurr&iacute;a y recogidos por Nou Diari, <a href="https://www.noudiari.es/local-ibiza/el-heroe-de-punta-pinet-sin-papeles-ni-casa-modu-arriesgo-su-vida-por-salvar-la-de-un-desconocido/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">que adelant&oacute; la noticia</a>. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El incendio se originó en la barbacoa de una planta baja y se propagó por la fachada. A Modou le faltó tiempo para correr hasta llegar a las viviendas, saltar una valla, coger una manguera del jardín y meterse de lleno en una casa</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Las llamas amenazaron con extenderse a la vivienda de al lado y tambi&eacute;n a los veh&iacute;culos aparcados en hilera en la calle de enfrente, cerca del aparcamiento de la vecina playa Pinet. Apag&oacute; el fuego &eacute;l solo, cuando ya hab&iacute;an ardido por completo una p&eacute;rgola y un toldo y justo antes de que llegaran los bomberos de Eivissa, desplazados tras recibir el aviso desde el Parque Insular, ubicado en la carretera entre Sant Antoni y la ciudad de Eivissa.
    </p><p class="article-text">
        Un total de seis efectivos llegaron con dos camiones cisterna, pero Modou ya hab&iacute;a hecho parte del trabajo. Cuando le expresan esto se r&iacute;e y asiente. El cuerpo de emergencias termin&oacute; de sofocar el fuego por completo para asegurarse de que no se volv&iacute;a a reavivar.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Apagó el fuego él solo, cuando ya habían ardido por completo una pérgola y un toldo y justo antes de que llegaran los bomberos</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>En busca de una segunda oportunidad</strong></h2><p class="article-text">
        La segunda vez que Modou intent&oacute; llegar a Espa&ntilde;a corr&iacute;a 2018. Entonces lo hizo de otra manera: lleg&oacute; hasta Marruecos por v&iacute;a terrestre, hasta Nador, en el Rif, muy cerca de Melilla. Desde all&iacute; patrone&oacute; una embarcaci&oacute;n en la que llevaba a bordo a 85 personas, cuenta. Ni esta ni la anterior vez tuvo que pagar nada porque su trabajo de pescador le hab&iacute;a proporcionado contactos. 
    </p><p class="article-text">
        En este segundo intento, cruz&oacute; el Mediterr&aacute;neo en un trayecto de tres horas durante el que arriesgaba su futuro y el de todos los que viajaban con &eacute;l: sali&oacute; bien. Solo recuerda, vagamente, c&oacute;mo llegaron a una isla peque&ntilde;a de la que no recuerda el nombre y c&oacute;mo, antes de llegar, a escasas millas, intervino un equipo de Salvamento Mar&iacute;timo, que les rescat&oacute; cerca del litoral. Ni entonces ni ahora ha tenido &ldquo;nunca&rdquo; problemas con la Polic&iacute;a o las autoridades, puntualiza. Lo hizo buscando una vida mejor, no lo dice verbalmente, pero hace porque se sobreentienda.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Llegó a España tras una embarcación con otras 85 personas que partió de Marruecos</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Casi una semana tras el suceso, a&uacute;n nota c&oacute;mo le escuece el pecho cuando inhala. El otro d&iacute;a se acerc&oacute; a la farmacia y le dieron un medicamento para conseguir paliar las consecuencias de la posible intoxicaci&oacute;n por humo, aunque no sabe especificar cu&aacute;l. Al entrar en el edificio, donde hab&iacute;a personas dentro, y que habr&iacute;a ardido sin su intervenci&oacute;n, no llevaba equipos de protecci&oacute;n.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/05857e2c-1fff-476d-8dd5-fd5f52f0f19f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/05857e2c-1fff-476d-8dd5-fd5f52f0f19f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/05857e2c-1fff-476d-8dd5-fd5f52f0f19f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/05857e2c-1fff-476d-8dd5-fd5f52f0f19f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/05857e2c-1fff-476d-8dd5-fd5f52f0f19f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/05857e2c-1fff-476d-8dd5-fd5f52f0f19f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/05857e2c-1fff-476d-8dd5-fd5f52f0f19f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Los vecinos de la zona han pedido que se agilice el trámite de su regulación tras la hazaña."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Los vecinos de la zona han pedido que se agilice el trámite de su regulación tras la hazaña.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El SAMU 061 moviliz&oacute; inmediatamente tras recibir el aviso una UVI m&oacute;vil, dos unidades de soporte vital b&aacute;sico, un veh&iacute;culo de intervenci&oacute;n r&aacute;pida y un veh&iacute;culo de log&iacute;stica para atender a los afectados. De hecho, ocho personas resultaron afectadas en distintos grados por la inhalaci&oacute;n de humo durante el incendio, como detallaron los servicios de emergencia. 
    </p><p class="article-text">
        Una de ellas tuvo que ser trasladada al Hospital Can Misses, mientras que las otras siete fueron atendidas y dadas de alta en el mismo lugar tras ser evaluadas por los servicios sanitarios. Entre ellas el propio Modou, que not&oacute; c&oacute;mo despu&eacute;s de meterse dentro de la propiedad en llamas ten&iacute;a dificultades para respirar y acudi&oacute; a la ambulancia.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Modou todavía siente que le escuece el pecho cuando inhala</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>En situaci&oacute;n de regularizaci&oacute;n </strong></h2><p class="article-text">
        La historia de Modou, que lleva ocho a&ntilde;os en Espa&ntilde;a y alrededor de uno en la isla, contrasta con la situaci&oacute;n de precariedad en la que vive: duerme en la playa, se ducha con agua de mar y se gana la vida vendiendo gafas y ayudando de es Pinet.
    </p><p class="article-text">
        El migrante explica que &ldquo;es dif&iacute;cil&rdquo; vivir as&iacute;. Lleva, desde hace tres meses, en proceso de regularizaci&oacute;n de su situaci&oacute;n en Espa&ntilde;a. Es decir, casi desde el minuto inmediato en que el Gobierno formaliz&oacute; el Real Decreto 316/2026, el pasado 14 de abril, <a href="https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2026-8284" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">mediante su publicaci&oacute;n en el Bolet&iacute;n Oficial del Estado (BOE)</a>. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Modou ha solicitado la regularización extraordinaria del Gobierno. Mientras, duerme en la playa, se ducha con agua de mar y se gana la vida vendiendo gafas</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El Real Decreto introduce dos nuevas v&iacute;as dentro del Reglamento de Extranjer&iacute;a: una autorizaci&oacute;n para solicitantes de protecci&oacute;n internacional (asilo) y un nuevo supuesto de arraigo extraordinario. Le frustra que la gesti&oacute;n est&eacute; estancada y no haber recibido novedades por parte de la Oficina de Extranjer&iacute;a. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/928411ff-f6ca-4159-91df-9fae132ec82b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/928411ff-f6ca-4159-91df-9fae132ec82b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/928411ff-f6ca-4159-91df-9fae132ec82b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/928411ff-f6ca-4159-91df-9fae132ec82b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/928411ff-f6ca-4159-91df-9fae132ec82b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/928411ff-f6ca-4159-91df-9fae132ec82b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/928411ff-f6ca-4159-91df-9fae132ec82b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El héroe local observa el edificio de Cala de Bou que hubiera ardido en llamas de no haber sido por su intervención."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El héroe local observa el edificio de Cala de Bou que hubiera ardido en llamas de no haber sido por su intervención.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Fuentes policiales no relacionadas con el suceso han explicado a elDiario.es que el gesto heroico de Modou es motivo de &ldquo;valoraci&oacute;n&rdquo; por parte de los servicios de Extranjer&iacute;a. Para que se tenga en cuenta la informaci&oacute;n en el proceso de regulaci&oacute;n, debe estar incluida en el atestado policial que realiz&oacute; la Guardia Civil -que tiene la competencia de seguridad en el municipio de Sant Josep- y donde se recoge el desarrollo de los hechos. 
    </p><p class="article-text">
        En caso de que no est&eacute; incluida la informaci&oacute;n en el atestado, el abogado representante podr&iacute;a tomar declaraci&oacute;n a cada uno de los vecinos que testificaron los hechos -o en caso de haber una asociaci&oacute;n vecinal, de la asociaci&oacute;n- para adjuntarla al expediente. La Delegaci&oacute;n del Gobierno ser&iacute;a el organismo encargado de valorar y emitir la resoluci&oacute;n final. 
    </p><p class="article-text">
        Los vecinos del bloque de viviendas de Cala de Bou han pedido conjuntamente que se facilite a Modou el tr&aacute;mite para que pueda trabajar regularmente en suelo espa&ntilde;ol. De hecho, cuando su haza&ntilde;a se public&oacute; en la prensa gener&oacute; una gran repercusi&oacute;n entre vecinos, turistas y testigos del suceso, que reclaman ahora que su gesto no se limite s&oacute;lo a las ovaciones y se traduzca en ayuda burocr&aacute;tica real.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Los vecinos han pedido que se facilite a Modou el trámite para que pueda trabajar regularmente en suelo español</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Modou lleva un a&ntilde;o en Eivissa y ocho en otros lugares de Espa&ntilde;a. Primero estuvo trabajando en Almer&iacute;a, donde lleg&oacute; con la embarcaci&oacute;n irregular que capitane&oacute;. Luego se fue a Ja&eacute;n, m&aacute;s tarde a Murcia y, entonces, lleg&oacute; a esa isla de la que todav&iacute;a desconoce el top&oacute;nimo antes de empezar una vida en Eivissa, hace justo un a&ntilde;o. Su hermano, quien hace doce que lleg&oacute; a territorio espa&ntilde;ol, ya tiene los papeles &ldquo;arreglados&rdquo; y pudo conseguir un contrato laboral: trabaja en el tobog&aacute;n acu&aacute;tico que forma parte de la infancia de muchos ni&ntilde;os ibicencos.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dbf311ca-2b3a-4d1e-a7c5-045f3f294f9d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dbf311ca-2b3a-4d1e-a7c5-045f3f294f9d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dbf311ca-2b3a-4d1e-a7c5-045f3f294f9d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dbf311ca-2b3a-4d1e-a7c5-045f3f294f9d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dbf311ca-2b3a-4d1e-a7c5-045f3f294f9d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dbf311ca-2b3a-4d1e-a7c5-045f3f294f9d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/dbf311ca-2b3a-4d1e-a7c5-045f3f294f9d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Modou Ndiaye frente al bloque de viviendas de la calle Guipúzcoa que se incendió la semana pasada."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Modou Ndiaye frente al bloque de viviendas de la calle Guipúzcoa que se incendió la semana pasada.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Lo que hizo [apagar el incendio en el bloque de Cala de Bou], Modou lo hizo de &ldquo;coraz&oacute;n&rdquo;, expresa. Aun as&iacute;, no puede dejar de lamentar su condici&oacute;n de migrante en situaci&oacute;n no regularizada y que lleva varios meses esperando sin ning&uacute;n tipo de respuesta administrativa a pesar de la aprobaci&oacute;n del Real Decreto. 
    </p><p class="article-text">
        Desea, en el fondo, que su actuaci&oacute;n le pueda ayudar. Por lo menos, a que todo sea un poco m&aacute;s r&aacute;pido y pueda trabajar &ldquo;donde sea&rdquo;. En la hosteler&iacute;a, por ejemplo. De momento, cuando termine la temporada, se marchar&aacute; a Ja&eacute;n, como hace cada a&ntilde;o, donde trabaja la aceituna. Es, sin embargo, un puesto laboral inestable, en el que se trabaja solo cuando el patr&oacute;n da horas. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Suele ser una jornada de seis horas al d&iacute;a durante cinco o diez d&iacute;as a la semana, pero sin garant&iacute;as. Es, adem&aacute;s, un trabajo duro&rdquo;, se&ntilde;ala Modou. &ldquo;Yo, si consigo los papeles, me quiero quedar aqu&iacute;, en Eivissa&rdquo;, dice con la cabeza ladeada, se&ntilde;alando a tierra.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/modou-migrante-papeles-duerme-playa-apago-incendio-pisos-ibiza_1_13470731.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 29 Aug 2026 19:46:28 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/69f7469c-11c5-4220-8c03-5f94ad1fbd47_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1066y401.jpg" length="1313111" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/69f7469c-11c5-4220-8c03-5f94ad1fbd47_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1066y401.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1313111" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Modou, el migrante sin papeles que duerme en la playa y que apagó él solo un incendio en unos pisos de Ibiza]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/69f7469c-11c5-4220-8c03-5f94ad1fbd47_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1066y401.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Inmigrantes,Inmigración,Ibiza,Incendios]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Treballadors malviuen en barraques en un terreny on la ‘casera dels famosos’ d’Eivissa projecta una vintena de pisos]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/treballadors-malviuen-barraques-terreny-on-casera-dels-famosos-d-eivissa-projecta-vintena-pisos_1_13464599.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/27cc5ee4-54ef-413a-9817-5c946f4fbc3c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1295y596.jpg" width="1200" height="675" alt="Treballadors malviuen en barraques en un terreny on la ‘casera dels famosos’ d’Eivissa projecta una vintena de pisos"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La propietària és Paquita Marsan, coneguda per acumular multes i detencions relacionades amb la seva activitat econòmica i amb tres mansions de luxe situades a l’illa
</p><p class="subtitle">Paquita Marsan, la polèmica propietària dels famosos a Eivissa que acumula multes i detencions</p></div><p class="article-text">
        Entre la malesa, en un carrer proper a la costa, a Port des Torrent (Eivissa) es divisen lones, palets i altres materials precaris que aixequen desenes de barraques: es tracta d&rsquo;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/ibiza-barre-villa-miseria-encadena-sexto-desalojo-anos-no-pasare-noche_1_13183274.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">un assentament m&eacute;s en una illa que s&rsquo;ha convertit en els darrers anys en escenari de mis&egrave;ria</a> malgrat l&rsquo;enfocament tur&iacute;stic d&rsquo;alta categoria. Ahmed t&eacute; 20 anys i fa tot just tres dies que ha arribat a la Piti&uuml;sa per comen&ccedil;ar una temporada m&eacute;s treballant en l&rsquo;hostaleria. Durant els pr&ograve;xims mesos atendr&agrave; els clients del bufet d&rsquo;un dels establiments de luxe de Marina Botafoch, mentre ell dorm en una tenda de campanya al costat d&rsquo;una altra quinzena de treballadors del mateix origen, en aquesta &agrave;rea boscosa del municipi de Sant Josep de sa Talaia.
    </p><p class="article-text">
        El terreny no &eacute;s una propietat qualsevol, sin&oacute; que pertany a l&rsquo;empres&agrave;ria Paquita &lsquo;Marsan&rsquo;, m&eacute;s coneguda com la &lsquo;casera dels famosos&rsquo;, qui ha vist, en els darrers anys, com diverses de les seves finques i propietats al voltant de l&rsquo;illa eren ocupades il&middot;legalment. En alguns casos, per treballadors de les seves empreses tur&iacute;stiques que presumptament, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/casera-famosos-ibiza-empresa-desokupacion-recuperar-propiedades-no-vivir_1_12182709.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">segons van denunciar a elDiario.es</a>, havien patit impagaments per part seva. L&rsquo;empres&agrave;ria no ha respost a la petici&oacute; d&rsquo;informaci&oacute; per part d&rsquo;aquest diari.
    </p><p class="article-text">
        En aquesta parcel&middot;la concreta de Cala de Bou, Francisca S&aacute;nchez Ord&oacute;&ntilde;ez projecta la construcci&oacute; d&rsquo;uns vint pisos que podrien estar destinats a l&rsquo;explotaci&oacute; tur&iacute;stica. La iniciativa urban&iacute;stica ja ha rebut l&rsquo;aprovaci&oacute; de la modificaci&oacute; necess&agrave;ria per part del govern municipal per comen&ccedil;ar a edificar els habitatges. Paradoxalment, sobre el s&ograve;l campestre de la parcel&middot;la hi jau prec&agrave;riament la m&agrave; d&rsquo;obra necess&agrave;ria perqu&egrave; el motor tur&iacute;stic, principal economia de les illes, continu&iuml; funcionant.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/813eb5b0-b6b4-429f-8fd8-452ef9c17934_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/813eb5b0-b6b4-429f-8fd8-452ef9c17934_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/813eb5b0-b6b4-429f-8fd8-452ef9c17934_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/813eb5b0-b6b4-429f-8fd8-452ef9c17934_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/813eb5b0-b6b4-429f-8fd8-452ef9c17934_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/813eb5b0-b6b4-429f-8fd8-452ef9c17934_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/813eb5b0-b6b4-429f-8fd8-452ef9c17934_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Roba i llençols estesos a la parcel·la de Cala de Bou on ha crescut un petit nucli de barraques"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Roba i llençols estesos a la parcel·la de Cala de Bou on ha crescut un petit nucli de barraques                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Sobre la figura de Paquita &lsquo;Marsan&rsquo; recau una certa m&iacute;stica: el seu historial de batalles contra l&rsquo;administraci&oacute; no es redueix, sin&oacute; que amb el temps s&rsquo;engreixa. A finals del passat mes de juliol, la Policia Local de Sant Josep de sa Talaia <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/policia-desmantella-festa-il-legal-amb-mes-250-persones-vila-luxe-casolana-dels-famosos_1_13413451.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">va desmantellar una presumpta festa il&middot;legal celebrada a la coneguda vila de luxe 'Casa Paola'</a>, situada a es Cubells, una de les mansions de l&rsquo;empres&agrave;ria.
    </p><p class="article-text">
        Sobre l&rsquo;immoble, que fa anys que protagonitza festes &mdash;en alguns casos amb conegudes 'influencers', esdeveniments i pol&egrave;miques de tota mena&mdash;, pesen ordres de demolici&oacute; i expedients per presumptes irregularitats urban&iacute;stiques, segons l&rsquo;Ajuntament de Sant Josep i el Consell Insular. Ni aix&ograve; ni la manca de llic&egrave;ncia habilitant han impedit que es continu&iuml;n comercialitzant festes sense l&rsquo;autoritzaci&oacute; d&rsquo;aquestes administracions.
    </p><p class="article-text">
        Ara, sobre un dels seus terrenys recauen Ahmed i els seus compatriotes. El jove sahrau&iacute; ve d&rsquo;Elx i, despr&eacute;s d&rsquo;acabar l&rsquo;estiu, ben entrada la tardor, tornar&agrave; a la seva terra. &Eacute;s un dels centenars de treballadors procedents del S&agrave;hara Occidental que, segons explica, han arribat els darrers anys a l&rsquo;illa per ocupar llocs de feina a l&rsquo;hostaleria i que es troben, temporada rere temporada, amb com l&rsquo;allotjament es converteix en un problema cada vegada m&eacute;s seri&oacute;s.
    </p><p class="article-text">
        Una prova d&rsquo;aix&ograve; &eacute;s que, a poc m&eacute;s d&rsquo;un quil&ograve;metre, s&rsquo;ha format <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/sobreviure-les-ruines-d-vell-mercat-hippie-l-exode-dels-treballadors-sostenen-l-eivissa-luxe_1_13441654.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">un altre poblat de barraques en un antic mercadet </a><a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/sobreviure-les-ruines-d-vell-mercat-hippie-l-exode-dels-treballadors-sostenen-l-eivissa-luxe_1_13441654.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><em>hippy</em></a><a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/sobreviure-les-ruines-d-vell-mercat-hippie-l-exode-dels-treballadors-sostenen-l-eivissa-luxe_1_13441654.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> abandonat, batejat com a &lsquo;El Gorila Hippy Market&rsquo;</a>, on ara malviuen una vintena de persones d&rsquo;origen senegal&egrave;s que paguen un lloguer per dormir arran de terra.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/797b7c0d-62e2-4019-b2e1-3eb5b933886a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/797b7c0d-62e2-4019-b2e1-3eb5b933886a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/797b7c0d-62e2-4019-b2e1-3eb5b933886a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/797b7c0d-62e2-4019-b2e1-3eb5b933886a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/797b7c0d-62e2-4019-b2e1-3eb5b933886a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/797b7c0d-62e2-4019-b2e1-3eb5b933886a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/797b7c0d-62e2-4019-b2e1-3eb5b933886a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Els habitants viuen en tendes de campanya o infravivendes aixecades amb palets i lones"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Els habitants viuen en tendes de campanya o infravivendes aixecades amb palets i lones                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Una desena de treballadors desallotjats</strong></h2><p class="article-text">
        Tant ells com els sahrau&iacute;s que habiten en aquest reducte d&rsquo;infravivendes proper a la platja de Port des Torrent s&rsquo;havien instal&middot;lat en aquests dos punts geogr&agrave;fics abans que es produ&iacute;s, a finals de juliol, el desallotjament d&rsquo;una desena de treballadors que malvivien en una estructura abandonada i grafitejada a Punta Xinx&oacute;. Formen part del paisatge decadent d&rsquo;aquesta &agrave;rea tur&iacute;stica del terme municipal de Sant Josep, que va viure els seus millors anys a la d&egrave;cada dels 2000 i el 2010 amb el turisme familiar cada vegada m&eacute;s en declivi a l&rsquo;illa del luxe.
    </p><p class="article-text">
        No &eacute;s la primera vegada que Ahmed es trasllada fins a Eivissa amb un prop&ograve;sit laboral: des de fa dos o tres anys torna per ocupar el seu lloc de feina a les proximitats de la coneguda com a &lsquo;milla d&rsquo;or&rsquo; d&rsquo;Eivissa, que concentra boutiques, negocis de iots i locals d&rsquo;oci centrats en un client d&rsquo;elevat poder adquisitiu.
    </p><p class="article-text">
        Fa temps que empleats de negocis dels voltants s&oacute;n testimonis que hi ha persones vivint a la parcel&middot;la boscosa que els serveix de casa. L&rsquo;encarregada d&rsquo;un restaurant proper assegura que no han molestat &ldquo;mai&rdquo; els ve&iuml;ns i t&eacute; la percepci&oacute;, aix&ograve; s&iacute;, que des del desallotjament de juliol el nombre de persones que hi viuen ha augmentat, encara que molt poc.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">L’encarregada d’un restaurant proper assegura que els ‘residents’ no han molestat ‘mai’ els veïns</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El jove sahrau&iacute; confessa que podria accedir a una de les habitacions que li ofereixen els seus contractants per 400 euros mensuals, per&ograve; tamb&eacute; expressa que aquest import, quan acabi la temporada, suposa molta riquesa al seu lloc d&rsquo;origen. La resta d&rsquo;allotjats entre pins i savines, sobretot en tendes de campanya, senten aquesta necessitat d&rsquo;estalviar per, quan tornin a casa, poder ajudar les seves fam&iacute;lies.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/471bafdc-0a42-4831-9ad3-371da1afc7e7_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/471bafdc-0a42-4831-9ad3-371da1afc7e7_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/471bafdc-0a42-4831-9ad3-371da1afc7e7_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/471bafdc-0a42-4831-9ad3-371da1afc7e7_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/471bafdc-0a42-4831-9ad3-371da1afc7e7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/471bafdc-0a42-4831-9ad3-371da1afc7e7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/471bafdc-0a42-4831-9ad3-371da1afc7e7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una caravana aparcada a la finca propietat de Paquita &#039;Marsan&#039; on es construiran habitatges."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una caravana aparcada a la finca propietat de Paquita &#039;Marsan&#039; on es construiran habitatges.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Pisos que es poden explotar tur&iacute;sticament</strong></h2><p class="article-text">
        Ells desconeixen &mdash;aparentment&mdash; que l&rsquo;Ajuntament de Sant Josep va aprovar el passat 20 de setembre de 2025 una modificaci&oacute; urban&iacute;stica que permetr&agrave; a la casera dels famosos, Paquita &lsquo;Marsan&rsquo;, construir all&agrave; mateix unes 20 cases o apartaments que es podran explotar tur&iacute;sticament, cosa que els obligar&agrave; a buscar una alternativa la pr&ograve;xima vegada.
    </p><p class="article-text">
        El projecte va ser presentat el 10 d&rsquo;octubre de 2018 per l&rsquo;arquitecte Jos&eacute; Torres Torres, en representaci&oacute; de la mercantil Inversiones Hoteleras Tanit S.L., societat que administrava aleshores l&rsquo;empres&agrave;ria malaguenya. Inversiones Hoteleras Tanit S.L. va ser absorbida el 2024 per Inversiones Hoteleras Faro S.L., en una fusi&oacute; aprovada el 27 de febrer d&rsquo;aquell any i inscrita al Registre Mercantil el 30 de setembre. L&rsquo;administradora &uacute;nica de la societat que continua activa &eacute;s tamb&eacute; S&aacute;nchez Ord&oacute;&ntilde;ez.
    </p><p class="article-text">
        El lloc on es pretenen erigir aquests pisos amb llic&egrave;ncia &eacute;s aquest terreny bosc&oacute;s de 13.400 metres quadrats de la costa oest de l&rsquo;illa que, no obstant, no t&eacute; qualificaci&oacute; de s&ograve;l r&uacute;stic, sin&oacute; urb&agrave;. Aquest detall &eacute;s, precisament, el que permetr&agrave; la construcci&oacute; d&rsquo;una vintena de cases o apartaments, ja que l&rsquo;edificaci&oacute; sobre el s&ograve;l r&uacute;stic est&agrave; molt m&eacute;s limitada.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La ‘casera dels famosos’ podrà construir 20 apartaments que podrà explotar turísticament, cosa que obligarà els treballadors a buscar-se un altre lloc</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        D&rsquo;altra banda, uns 2.200 metres quadrats del per&iacute;metre total seran cedits a l&rsquo;Ajuntament, com marca la normativa en aquests casos. Altres 1.600 metres quadrats es destinaran a zones verdes, coincidint amb la zona de servitud i protecci&oacute; de la delimitaci&oacute; maritimoterrestre, i altres 268 metres quadrats se cediran per a equipaments p&uacute;blics, a la cantonada sud-oest del terreny, amb acc&eacute;s des del carrer de Conca. Finalment, se cediran 202 metres quadrats per a voreres i altres 119 metres quadrats per a aparcaments p&uacute;blics.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6254214c-d098-418d-8d6a-aad26660717b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6254214c-d098-418d-8d6a-aad26660717b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6254214c-d098-418d-8d6a-aad26660717b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6254214c-d098-418d-8d6a-aad26660717b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6254214c-d098-418d-8d6a-aad26660717b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6254214c-d098-418d-8d6a-aad26660717b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6254214c-d098-418d-8d6a-aad26660717b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Els habitants viuen en tendes de campanya o infravivendes aixecades amb palets i lones."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Els habitants viuen en tendes de campanya o infravivendes aixecades amb palets i lones.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>La propiet&agrave;ria, clau per al desallotjament</strong>
    </p><p class="article-text">
        El batle del terme municipal, Vicent Roig, ha explicat a elDiario.es &mdash;en refer&egrave;ncia als terrenys ocupats de S&aacute;nchez Ordo&ntilde;ez&mdash; que &eacute;s necess&agrave;ria la col&middot;laboraci&oacute; per part de la propiet&agrave;ria per desallotjar, cosa que no est&agrave; succeint en el cas de Paquita, segons la seva versi&oacute;. Respecte a Casa Lola o al terreny de Port des Torrent, l&rsquo;edil afegeix que si no s&rsquo;interposa una den&uacute;ncia davant el jutjat perqu&egrave; s&rsquo;efectu&iuml; el desmantellament &ldquo;&eacute;s molt complicat actuar&rdquo; administrativament.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Ens consta que hi ha una den&uacute;ncia del 2024, si no m&rsquo;equivoco, per&ograve; sense haver donat resultat&rdquo;, ha respost i ha insistit que el consistori &mdash;governat pel PP&mdash; demana &ldquo;m&eacute;s col&middot;laboraci&oacute; per part de la propietat&rdquo;. Tamb&eacute; ha afirmat que en relaci&oacute; amb la finca de Cala de Bou hi ha dos expedients oberts: un d&rsquo;urban&iacute;stic i un altre de medi ambient, sense aportar m&eacute;s detalls. Aix&iacute; com la mateixa posse&iuml;dora.
    </p><p class="article-text">
        En atenci&oacute; a elDiario.es durant el desallotjament de Punta Xinx&oacute;, Roig va admetre que la mesura no resolia el problema &ldquo;de fons&rdquo; de la manca d&rsquo;habitatge per als treballadors de temporada i va apel&middot;lar als empresaris perqu&egrave; facilitessin &ldquo;allotjament digne&rdquo; als seus empleats.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/68eaf94a-5ef5-480b-909f-245ce46a5b7e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/68eaf94a-5ef5-480b-909f-245ce46a5b7e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/68eaf94a-5ef5-480b-909f-245ce46a5b7e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/68eaf94a-5ef5-480b-909f-245ce46a5b7e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/68eaf94a-5ef5-480b-909f-245ce46a5b7e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/68eaf94a-5ef5-480b-909f-245ce46a5b7e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/68eaf94a-5ef5-480b-909f-245ce46a5b7e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La senyalització del carrer de Conca, on s’han assentat desenes de treballadors sahrauís."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La senyalització del carrer de Conca, on s’han assentat desenes de treballadors sahrauís.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Per la seva banda, la pol&egrave;mica empres&agrave;ria ha vist, en els darrers anys, com diverses de les seves propietats eren ocupades. La coneguda com a &lsquo;casera dels famosos&rsquo; t&eacute; tres viles de luxe a trav&eacute;s de diferents societats: Casa Lola, Casa Paola i Casa Roc&iacute;o. A la primera d&rsquo;elles, s&rsquo;han celebrat en la darrera d&egrave;cada festes que reunien el famoseig i l&rsquo;alta societat que estiuejava a Eivissa.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La ‘casera dels famosos’ té tres viles de luxe on ha celebrat festes amb l’alta societat de l’illa i de la resta d’Espanya</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En total, 9.326 metres quadrats de bungalows, piscines i terrasses sobre els quals requeia una ordre de demolici&oacute; municipal per ampliacions de la casa sense llic&egrave;ncia que va trigar ni m&eacute;s ni menys que dotze anys a complir-se. Despr&eacute;s que el 9 d&rsquo;agost de 2022 entressin les m&agrave;quines a la propietat per executar aquesta ordre &mdash;just quan un grup de turistes mexicans i d&rsquo;altres nacionalitats descansaven a la mansi&oacute;&mdash;, el proc&eacute;s judicial va quedar llargament susp&egrave;s.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Mentre turistes estrangers descansaven en una de les seves mansions, i després de dotze anys d’espera perquè s’executés una sentència, les administracions van demolir 9.326 metres quadrats de bungalows, piscines i terrasses</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Fins que la primavera passada &mdash;despr&eacute;s de dos desnonaments de campaments de barraques als afores de la ciutat d&rsquo;Eivissa&mdash; es va descobrir que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/casa-lola-vil-luxe-villa-miseria-mansio-il-legal-reconvertida-refugi-per-als-treballadors-d-eivissa_1_13361541.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">l&rsquo;extinta vila de famosos ara estava plena de barraques</a>. La situaci&oacute; va empitjorar al juliol, quan es va denunciar un dels habitants per una presumpta agressi&oacute; sexual. L&rsquo;home havia ruixat, a m&eacute;s, un altre resident de la mansi&oacute; ara convertida en un poblat de barraques amb gasolina i havia intentat calar-li foc, causant-li cremades de diversa consideraci&oacute;. Malgrat el caos, la propiet&agrave;ria no s&rsquo;hauria adre&ccedil;at en cap moment a la Just&iacute;cia per denunciar l&rsquo;ocupaci&oacute;, segons va criticar l&rsquo;Ajuntament de Sant Josep. Sense aquest tr&agrave;mit, l&rsquo;administraci&oacute; no pot executar el desnonament.
    </p><p class="article-text">
        La malaguenya, en una <a href="https://www.periodicodeibiza.es/pitiusas/ibiza/2025/08/16/2450647/casa-lola-esta-okupada-destruida-esa-casa-era-belleza-ahora-decadencia-total-eso-hecho-administracion.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">entrevista concedida l&rsquo;estiu de 2025 a Peri&oacute;dico de Ibiza</a>, ja va lamentar airadament: &ldquo;Tenc okupes en gaireb&eacute; totes les meves propietats! A veure, tu veus com tenc la casa, m&rsquo;agraden les coses belles. Jo ara quan vaig a Casa Lola, que hi vaig molt poc perqu&egrave; em provoca ansietat, perqu&egrave; s&rsquo;ho han carregat tot, s&rsquo;ho han endut tot, em van robar de tot quan hi van entrar les m&agrave;quines. Aquella casa era una bellesa. Ara qu&egrave;? Decad&egrave;ncia total. Aix&ograve; &eacute;s el que ha fet l&rsquo;Administraci&oacute;&rdquo;. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Tenc okupes en gairebé totes les meves propietats! A veure, tu veus com tenc la casa, m’agraden les coses belles. Jo ara quan vaig a Casa Lola, que hi vaig molt poc perquè em provoca ansietat, perquè s’ho han carregat tot, s’ho han endut tot, em van robar de tot quan hi van entrar les màquines. Aquella casa era una bellesa. Ara què? Decadència total. Això és el que ha fet l’Administració”, va dir l’empresària fa anys a la premsa local</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        S&aacute;nchez Ord&oacute;&ntilde;ez, que ha presumit en diverses ocasions <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/paquita-marsan-polemica-casera-famosos-ibiza-acumula-multas-detenciones_1_9596915.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">de la seva amistat amb els expresidents Gonz&aacute;lez i Aznar</a>, no ha dubtat a comptar, per solucionar els problemes d&rsquo;ocupaci&oacute;, amb els serveis de D&amp;S Desokupa. Aix&iacute; ho va fer uns mesos abans d&rsquo;aquestes pol&egrave;miques declaracions davant la premsa local, quan <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/casola-dels-famosos-d-eivissa-utilitza-empresa-desokupacio-per-recuperar-propietats-no-tenim-on-viure_1_12184934.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">30 persones &mdash;presumptes treballadors de l&rsquo;empres&agrave;ria que haurien patit impagaments&mdash; van ser desallotjades d&rsquo;un antic complex tur&iacute;stic batejat per l&rsquo;empres&agrave;ria com &lsquo;El Rancho&rsquo;, a es Canar</a>.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Embolics judicials interminables</strong></h2><p class="article-text">
        Els embolics de Paquita amb la Just&iacute;cia semblen no tenir fi. L&rsquo;&uacute;ltim esdeveniment en aquest sentit va ser fa poc m&eacute;s de dos mesos, quan el 18 de juny el Tribunal Superior de Just&iacute;cia de les Illes Balears (TSJIB) va anul&middot;lar per un defecte de forma una multa de 200.000 euros imposada per una festa celebrada a Casa Lola el juliol de 2020, en plena pand&egrave;mia.
    </p><p class="article-text">
        Per&ograve; la pol&egrave;mica empres&agrave;ria no ha tingut sort amb el sistema judicial i les autoritats en totes les ocasions. El 2013, agents de la Policia Nacional i l&rsquo;Ag&egrave;ncia Tribut&agrave;ria van anar a buscar-la a la discoteca Pacha, al port d&rsquo;Eivissa, per defraudar Hisenda 867.469 euros, delicte fiscal pel qual va passar gaireb&eacute; un any entre reixes.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La casera dels famosos va estar gairebé un any a la presó per un delicte fiscal.
</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La majoria dels embolics judicials de S&aacute;nchez Ordo&ntilde;ez van comen&ccedil;ar per infraccions urban&iacute;stiques que amb el temps han generat una llarga llista. El passat 6 de mar&ccedil;, el TSJIB va confirmar finalment la condemna imposada a l&rsquo;empres&agrave;ria per incomplir l&rsquo;ordre d&rsquo;enderrocament de les construccions il&middot;legals de Casa Lola.
    </p><p class="article-text">
        Des de 2011, l&rsquo;empres&agrave;ria havia ignorat els expedients disciplinaris oberts per l&rsquo;Ajuntament de Sant Josep, amb l&rsquo;excepci&oacute; de la seva col&middot;laboraci&oacute; en la gesti&oacute; de l&rsquo;enderrocament de Casa Paola. A m&eacute;s, ella i la seva filla i tamb&eacute; s&ograve;cia Roc&iacute;o Mart&iacute;n van ser condemnades per l&rsquo;Audi&egrave;ncia Provincial de Palma a una multa de 2.920 euros <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/autoridades-ibiza-paralizan-obras-ilegales-paquita-marsan-polemica-casera-famosos_1_9618154.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">per emprar obrers que no estaven donats d&rsquo;alta a la Seguretat Social</a>.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera, Nicolás Ribas, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/treballadors-malviuen-barraques-terreny-on-casera-dels-famosos-d-eivissa-projecta-vintena-pisos_1_13464599.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 25 Aug 2026 04:30:42 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/27cc5ee4-54ef-413a-9817-5c946f4fbc3c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1295y596.jpg" length="1213025" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/27cc5ee4-54ef-413a-9817-5c946f4fbc3c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1295y596.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1213025" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Treballadors malviuen en barraques en un terreny on la ‘casera dels famosos’ d’Eivissa projecta una vintena de pisos]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/27cc5ee4-54ef-413a-9817-5c946f4fbc3c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1295y596.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Ibiza,Turismo,chabolismo,Vivienda,Viviendas ilegales]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Trabajadores malviven en chabolas en un terreno donde la 'casera de los famosos' de Ibiza proyecta una veintena de pisos]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/trabajadores-malviven-chabolas-terreno-casera-famosos-ibiza-proyecta-veintena-pisos_1_13463695.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/27cc5ee4-54ef-413a-9817-5c946f4fbc3c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1295y596.jpg" width="1200" height="675" alt="Trabajadores malviven en chabolas en un terreno donde la &#039;casera de los famosos&#039; de Ibiza proyecta una veintena de pisos"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La propietaria es Paquita Marsan, conocida por acumular multas y detenciones relacionadas con su actividad económica y con tres mansiones de lujo situadas en la isla</p><p class="subtitle">Paquita Marsan, la polémica casera de los famosos en Ibiza que acumula multas y detenciones</p></div><p class="article-text">
        Entre la maleza, en una calle cercana a la costa, en Port des Torrent (Eivissa) se divisan lonas, pal&eacute;s y otros materiales precarios que levantan decenas de chabolas: se trata de <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/ibiza-barre-villa-miseria-encadena-sexto-desalojo-anos-no-pasare-noche_1_13183274.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">un asentamiento m&aacute;s en una isla que se ha convertido en los &uacute;ltimos a&ntilde;os en escenario de miseria</a> a pesar del enfoque tur&iacute;stico de alta categor&iacute;a. Ahmed tiene 20 a&ntilde;os y hace apenas tres d&iacute;as que ha llegado a la pitiusa para empezar una temporada m&aacute;s trabajando en la hosteler&iacute;a. Durante los pr&oacute;ximos meses atender&aacute; a los clientes del buffet de uno de los establecimientos de lujo de Marina Botafoch, mientras &eacute;l duerme en una tienda de campa&ntilde;a junto a otra quincena de trabajadores del mismo origen, en este &aacute;rea boscosa del municipio de Sant Josep de sa Talaia.
    </p><p class="article-text">
        El terreno no es una propiedad cualquiera, sino que pertenece a la empresaria Paquita &lsquo;Marsan&rsquo;, m&aacute;s conocida como la &lsquo;casera de los famosos&rsquo;, quien ha visto, en los &uacute;ltimos a&ntilde;os, c&oacute;mo varias de sus fincas y propiedades alrededor de la isla eran ocupadas ilegalmente. En algunos casos, por trabajadores de sus empresas tur&iacute;sticas que presuntamente, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/casera-famosos-ibiza-empresa-desokupacion-recuperar-propiedades-no-vivir_1_12182709.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">seg&uacute;n denunciaron a elDiario.es</a>, hab&iacute;an sufrido impagos por su parte. La empresaria no ha respondido a la petici&oacute;n de informaci&oacute;n por parte de este peri&oacute;dico.
    </p><p class="article-text">
        En esta parcela concreta de Cala de Bou, Francisca S&aacute;nchez Ord&oacute;&ntilde;ez proyecta la construcci&oacute;n de alrededor de veinte pisos que podr&iacute;an ser destinados a la explotaci&oacute;n tur&iacute;stica. La iniciativa urban&iacute;stica ya ha recibido la aprobaci&oacute;n de la modificaci&oacute;n necesaria por parte del gobierno municipal para empezar a edificar las viviendas. Parad&oacute;jicamente, sobre el suelo campestre de la parcela yace precariamente la mano de obra necesaria para que el motor tur&iacute;stico, principal econom&iacute;a de las islas, siga funcionando.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/813eb5b0-b6b4-429f-8fd8-452ef9c17934_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/813eb5b0-b6b4-429f-8fd8-452ef9c17934_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/813eb5b0-b6b4-429f-8fd8-452ef9c17934_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/813eb5b0-b6b4-429f-8fd8-452ef9c17934_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/813eb5b0-b6b4-429f-8fd8-452ef9c17934_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/813eb5b0-b6b4-429f-8fd8-452ef9c17934_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/813eb5b0-b6b4-429f-8fd8-452ef9c17934_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Ropa y sábanas tendidas en la parcela de Cala de Bou donde ha crecido un pequeño núcleo chabolista."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Ropa y sábanas tendidas en la parcela de Cala de Bou donde ha crecido un pequeño núcleo chabolista.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Sobre la figura de Paquita &lsquo;Marsan&rsquo; recae cierta m&iacute;stica: su historial de batallas contra la administraci&oacute;n no se reduce, sino que con el tiempo engorda. A finales del pasado mes de julio, la Polic&iacute;a Local de Sant Josep de sa Talaia <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/policia-desmantela-fiesta-ilegal-250-personas-villa-lujo-casera-famosos_1_13413442.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">desmantel&oacute; una presunta fiesta ilegal celebrada en la conocida villa de lujo 'Casa Paola'</a>, situada en es Cubells, una de las mansiones de la empresaria. 
    </p><p class="article-text">
        Sobre el inmueble, que lleva a&ntilde;os protagonizando fiestas -en algunos casos con conocidas 'influencers', eventos y pol&eacute;micas de todo tipo-, pesan &oacute;rdenes de demolici&oacute;n y expedientes por presuntas irregularidades urban&iacute;sticas, seg&uacute;n el Ajuntament de Sant Josep y el Consell Insular. Ni ello ni la falta de licencia habilitante han impedido que se sigan comercializando fiestas sin la autorizaci&oacute;n de dichas administraciones.
    </p><p class="article-text">
        Ahora, sobre uno de sus terrenos recaen Ahmed y sus compatriotas. El joven saharaui viene de Elche y, tras finalizar el verano, bien entrado el oto&ntilde;o, regresar&aacute; a su tierra. Es uno de los cientos de trabajadores procedentes del S&aacute;hara Occidental que, seg&uacute;n cuenta, han llegado en los &uacute;ltimos a&ntilde;os a la isla para ocupar puestos en la hosteler&iacute;a y que se encuentran, temporada tras temporada, con c&oacute;mo el alojamiento se convierte en un problema cada vez m&aacute;s serio.
    </p><p class="article-text">
        Prueba de ello es que, a poco m&aacute;s de un kil&oacute;metro, se ha formado <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/sobrevivir-ruinas-viejo-mercado-hippie-exodo-trabajadores-sostienen-ibiza-lujo_1_13441063.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">otro poblado chabolista en un antiguo mercadillo </a><a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/sobrevivir-ruinas-viejo-mercado-hippie-exodo-trabajadores-sostienen-ibiza-lujo_1_13441063.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><em>hippy </em></a><a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/sobrevivir-ruinas-viejo-mercado-hippie-exodo-trabajadores-sostienen-ibiza-lujo_1_13441063.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">abandonado, bautizado como &lsquo;El Gorila Hippy Market&rsquo;</a> donde ahora malviven una veintena de personas de origen senegal&eacute;s que pagan un alquiler por dormir a ras de suelo.<em> </em>
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/797b7c0d-62e2-4019-b2e1-3eb5b933886a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/797b7c0d-62e2-4019-b2e1-3eb5b933886a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/797b7c0d-62e2-4019-b2e1-3eb5b933886a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/797b7c0d-62e2-4019-b2e1-3eb5b933886a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/797b7c0d-62e2-4019-b2e1-3eb5b933886a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/797b7c0d-62e2-4019-b2e1-3eb5b933886a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/797b7c0d-62e2-4019-b2e1-3eb5b933886a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Los moradores viven en tiendas de campaña o infraviviendas levantados con palés y lonas."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Los moradores viven en tiendas de campaña o infraviviendas levantados con palés y lonas.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Una decena de trabajadores desalojados</strong></h2><p class="article-text">
        Tanto ellos como los saharauis que habitan en este reducto de infraviviendas cercano a la playa de Port des Torrent se hab&iacute;an asentado en estos dos puntos geogr&aacute;ficos antes de que se produjera, a finales de julio, el desalojo de una <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/desalojados-trabajadores-turismo-malvivian-hotel-abandonado-ibiza_1_13404784.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">decena de trabajadores que malviv&iacute;an en una estructura abandonada y grafiteada en Punta Xinx&oacute;</a>. Forman parte del decadente paisaje de esta &aacute;rea tur&iacute;stica del t&eacute;rmino municipal Sant Josep, que vivi&oacute; sus mejores a&ntilde;os en la d&eacute;cada de los 2000 y el 2010 con el turismo familiar cada vez m&aacute;s en declive en la isla del lujo.
    </p><p class="article-text">
        No es la primera vez que Ahmed se traslada hasta Eivissa con un prop&oacute;sito laboral: desde hace dos o tres a&ntilde;os vuelve para ocupar su puesto en las proximidades de la conocida como &lsquo;milla de oro&rsquo; de Eivissa que concentra <em>boutiques</em>, negocios de yates y locales de ocio centrados en un cliente de elevado poder adquisitivo.
    </p><p class="article-text">
        Hace tiempo que empleados de negocios de los alrededores son testigos de que hay personas viviendo en la parcela boscosa que les sirve de casa. La encargada de un restaurante cercano asegura que no han molestado &ldquo;nunca&rdquo; a los vecinos y tiene la percepci&oacute;n, eso s&iacute;, que desde el desalojo de julio el n&uacute;mero de personas que viven all&iacute; ha aumentado, aunque muy poco.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La encargada de un restaurante cercano asegura que los &#039;residentes&#039; no han molestado &#039;nunca&#039; a los vecinos</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El joven saharahui confiesa que podr&iacute;a acceder a una de las habitaciones que le ofrecen sus contratantes por 400 euros mensuales, pero tambi&eacute;n expresa que ese importe, cuando termine la temporada, supone mucha riqueza en su lugar de origen. El resto de alojados entre pinos y sabinas, sobre todo en tiendas de campa&ntilde;a, sienten esa necesidad de ahorrar para, cuando vuelvan a casa, poder ayudar a sus familias.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/471bafdc-0a42-4831-9ad3-371da1afc7e7_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/471bafdc-0a42-4831-9ad3-371da1afc7e7_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/471bafdc-0a42-4831-9ad3-371da1afc7e7_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/471bafdc-0a42-4831-9ad3-371da1afc7e7_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/471bafdc-0a42-4831-9ad3-371da1afc7e7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/471bafdc-0a42-4831-9ad3-371da1afc7e7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/471bafdc-0a42-4831-9ad3-371da1afc7e7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una caravana aparcada en la finca propiedad de Paquita &#039;Marsan&#039; donde se construirán viviendas."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una caravana aparcada en la finca propiedad de Paquita &#039;Marsan&#039; donde se construirán viviendas.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Pisos que se pueden explotar tur&iacute;sticamente</strong></h2><p class="article-text">
        Ellos desconocen -aparentemente- que el Ayuntamiento de Sant Josep aprob&oacute; el pasado 20 de septiembre de 2025 una modificaci&oacute;n urban&iacute;stica que permitir&aacute; a la casera de los famosos, Paquita &lsquo;Marsan&rsquo;, construir all&iacute; mismo unas 20 casas o apartamentos que se podr&aacute;n explotar tur&iacute;sticamente, lo que les obligar&aacute; a buscar una alternativa la pr&oacute;xima vez.
    </p><p class="article-text">
        El proyecto fue presentado el 10 de octubre de 2018 por el arquitecto Jos&eacute; Torres Torres, en representaci&oacute;n de la mercantil Inversiones Hoteleras Tanit S.L., sociedad que administraba entonces la empresaria malague&ntilde;a. Inversiones Hoteleras Tanit S.L. fue absorbida en 2024 por Inversiones Hoteleras Faro S.L., en una fusi&oacute;n aprobada el 27 de febrero de ese a&ntilde;o e inscrita en el Registro Mercantil el 30 de septiembre. La administradora &uacute;nica de la sociedad que sigue activa es tambi&eacute;n S&aacute;nchez Ord&oacute;&ntilde;ez.
    </p><p class="article-text">
        El lugar donde se pretenden erigir estos pisos con licencia es este terreno boscoso de 13.400 metros cuadrados de la costa oeste de la isla que, sin embargo, no tiene calificaci&oacute;n de suelo r&uacute;stico, sino urbano. Este detalle es, precisamente, el que permitir&aacute; la construcci&oacute;n de una veintena de casas o apartamentos, ya que la edificaci&oacute;n sobre el suelo r&uacute;stico est&aacute; much&iacute;simo m&aacute;s limitada.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La &#039;casera de los famosos&#039; podrá construir 20 apartamentos que podrá explotar turísticamente, lo que obligará a los trabajadores a buscarse otro lugar</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Por otro lado, unos 2.200 metros cuadrados del per&iacute;metro total ser&aacute;n cedidos al Ayuntamiento, como marca la normativa en estos casos. Otros 1.600 metros cuadrados se destinar&aacute;n a zonas verdes, coincidiendo con la zona de servidumbre y protecci&oacute;n de la delimitaci&oacute;n mar&iacute;timo-terrestre y otros 268 metros cuadrados se ceder&aacute;n para equipamientos p&uacute;blicos, en la esquina suroeste del terreno, con acceso desde la calle de Conca. Finalmente, se ceder&aacute;n 202 metros cuadrados para aceras y otros 119 metros cuadrados para aparcamientos p&uacute;blicos.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6254214c-d098-418d-8d6a-aad26660717b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6254214c-d098-418d-8d6a-aad26660717b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6254214c-d098-418d-8d6a-aad26660717b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6254214c-d098-418d-8d6a-aad26660717b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6254214c-d098-418d-8d6a-aad26660717b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6254214c-d098-418d-8d6a-aad26660717b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6254214c-d098-418d-8d6a-aad26660717b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Los moradores viven en tiendas de campaña o infraviviendas levantados con palés y lonas"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Los moradores viven en tiendas de campaña o infraviviendas levantados con palés y lonas                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La propietaria, clave para el desalojo</strong></h2><p class="article-text">
        El alcalde del t&eacute;rmino municipal, Vicent Roig, ha explicado a elDiario.es -en referencia a los terrenos ocupados de S&aacute;nchez Ordo&ntilde;ez- que es necesaria la colaboraci&oacute;n por parte de la propietaria para desalojar, algo que no est&aacute; sucediendo en el caso de Paquita, seg&uacute;n su versi&oacute;n. Respecto a Casa Lola o al terreno de Port des Torrent, el edil a&ntilde;ade que si no se interpone una denuncia ante el juzgado para que se efect&uacute;e el desmantelamiento &ldquo;es muy complicado actuar&rdquo; administrativamente.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Nos consta que hay una denuncia del 2024, si no me equivoco, pero sin haber dado resultado&rdquo;, ha respondido y ha insistido en que el Consistorio -gobernado por el PP- pide &ldquo;m&aacute;s colaboraci&oacute;n por parte de la propiedad&rdquo;. Tambi&eacute;n ha afirmado que en relaci&oacute;n a la finca de Cala de Bou hay dos expedientes abiertos: uno urban&iacute;stico y otro de medio ambiente, sin aportar m&aacute;s detalles. As&iacute; como la misma poseedora.
    </p><p class="article-text">
        En atenci&oacute;n a elDiario.es durante el desalojo de Punta Xinx&oacute;, Roig admiti&oacute; que la medida no resolv&iacute;a el problema de &ldquo;fondo&rdquo; de la falta de vivienda para los trabajadores de temporada y apel&oacute; a los empresarios para que facilitaran &ldquo;alojamiento digno&rdquo; a sus empleados. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/68eaf94a-5ef5-480b-909f-245ce46a5b7e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/68eaf94a-5ef5-480b-909f-245ce46a5b7e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/68eaf94a-5ef5-480b-909f-245ce46a5b7e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/68eaf94a-5ef5-480b-909f-245ce46a5b7e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/68eaf94a-5ef5-480b-909f-245ce46a5b7e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/68eaf94a-5ef5-480b-909f-245ce46a5b7e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/68eaf94a-5ef5-480b-909f-245ce46a5b7e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La señalización de la calle de Conca, donde se han asentado decenas de trabajadores saharahuis."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La señalización de la calle de Conca, donde se han asentado decenas de trabajadores saharahuis.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Por su parte, la pol&eacute;mica empresaria ha visto, en los &uacute;ltimos a&ntilde;os, c&oacute;mo varias de sus propiedades eran ocupadas. La conocida como &lsquo;casera de los famosos&rsquo; tiene tres villas de lujo a trav&eacute;s de distintas sociedades: Casa Lola, Casa Paola y Casa Roc&iacute;o. En la primera de ellas, se han celebrado en la &uacute;ltima d&eacute;cada fiestas que reun&iacute;an al famoseo y a la alta sociedad que veraneaba en Eivissa.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La ‘casera de los famosos’ tiene tres villas de lujo donde ha celebrado fiestas con la alta sociedad de la isla y el resto de España</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En total, 9.326 metros cuadrados de bungalows, piscinas y terrazas sobre los que reca&iacute;a una orden de demolici&oacute;n municipal por ampliaciones de la casa sin licencia que tard&oacute; nada m&aacute;s y nada menos que doce a&ntilde;os en cumplirse. Despu&eacute;s de que el 9 de agosto de 2022 entraran las m&aacute;quinas a la propiedad para ejecutar esta orden -justo cuando un grupo de turistas mexicanos y de otras nacionalidades descansaban en la mansi&oacute;n-, el proceso judicial qued&oacute; largamente suspendido. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Mientras turistas extranjeros descansaban en una de sus mansiones, y tras doce años de espera para que se ejecutara una sentencia, las administraciones demolieron 9.326 metros cuadrados de bungalows, piscinas y terrazas</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Hasta que la primavera pasada -tras dos desahucios de campamentos chabolistas en la periferia de la ciudad de Eivissa- se averigu&oacute; que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/casa-lola-villa-lujo-villa-miseria-mansion-ilegal-reconvertida-refugio-trabajadores-ibiza_1_13357369.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la extinta villa de famosos estaba ahora repleta de barracas</a>. La situaci&oacute;n empeor&oacute; en julio, cuando se denunci&oacute; a uno de los moradores por una presunta agresi&oacute;n sexual. El hombre hab&iacute;a rociado adem&aacute;s a otro residente en la mansi&oacute;n ahora chabolista con gasolina y le hab&iacute;a intentado prender fuego, caus&aacute;ndole quemaduras de distinta consideraci&oacute;n. A pesar del caos, la propietaria no se habr&iacute;a dirigido en ning&uacute;n momento a la Justicia para denunciar la ocupaci&oacute;n, seg&uacute;n critic&oacute; el Ayuntamiento de Sant Josep. Sin ese tr&aacute;mite, la administraci&oacute;n no puede ejecutar el desahucio. 
    </p><p class="article-text">
        La malague&ntilde;a, en una <a href="https://www.periodicodeibiza.es/pitiusas/ibiza/2025/08/16/2450647/casa-lola-esta-okupada-destruida-esa-casa-era-belleza-ahora-decadencia-total-eso-hecho-administracion.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">entrevista concedida en el verano de 2025 a Peri&oacute;dico de Ibiza</a>, ya lament&oacute; airadamente: &ldquo;&iexcl;Tengo okupas en casi todas mis propiedades! Vamos a ver, t&uacute; ves como tengo la casa, me gustan las cosas bellas. Yo ahora cuando voy a Casa Lola, que voy muy poco porque me provoca ansiedad, porque se lo han cargado todo, se han llevado todo, me robaron de todo cuando entraron las m&aacute;quinas. Esa casa era una belleza &iquest;Ahora qu&eacute;? Decadencia total. Eso es lo que ha hecho la Administraci&oacute;n&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">&#039;Tengo okupas en casi todas mis propiedades! Vamos a ver, tú ves como tengo la casa, me gustan las cosas bellas. Yo ahora cuando voy a Casa Lola, que voy muy poco porque me provoca ansiedad, porque se lo han cargado todo, se han llevado todo, me robaron de todo cuando entraron las máquinas. Esa casa era una belleza ¿Ahora qué? Decadencia total. Eso es lo que ha hecho la Administración&#039;, dijo la empresaria hace años en la prensa local</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        S&aacute;nchez Ord&oacute;&ntilde;ez, que ha presumido en varias ocasiones <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/paquita-marsan-polemica-casera-famosos-ibiza-acumula-multas-detenciones_1_9596915.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">de su amistad con los ex presidentes Gonz&aacute;lez y Aznar</a>, no ha dudado en contar, para solucionar los problemas de ocupaci&oacute;n, con los servicios de D&amp;S Desokupa. As&iacute; lo hizo unos meses antes de estas pol&eacute;micas declaraciones ante la prensa local, cuando <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/casera-famosos-ibiza-empresa-desokupacion-recuperar-propiedades-no-vivir_1_12182709.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">30 personas -presuntos trabajadores de la empresaria que habr&iacute;an sufrido impagos- fueron desalojadas de un antiguo complejo tur&iacute;stico bautizado por la empresaria como &lsquo;El Rancho&rsquo;, en es Canar</a>.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2220b87a-e8da-4851-a964-c8017e53bbbf_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2220b87a-e8da-4851-a964-c8017e53bbbf_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2220b87a-e8da-4851-a964-c8017e53bbbf_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2220b87a-e8da-4851-a964-c8017e53bbbf_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2220b87a-e8da-4851-a964-c8017e53bbbf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2220b87a-e8da-4851-a964-c8017e53bbbf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2220b87a-e8da-4851-a964-c8017e53bbbf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La señalización de la calle de Conca, donde se han asentado decenas de trabajadores saharahuis."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La señalización de la calle de Conca, donde se han asentado decenas de trabajadores saharahuis.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>L&iacute;os judiciales interminables</strong></h2><p class="article-text">
        Los l&iacute;os de Paquita con la Justicia parecen no tener fin. El &uacute;ltimo acontecimiento en ese sentido fue hace poco m&aacute;s de dos meses, cuando el 18 de junio el Tribunal Superior de Just&iacute;cia de les Illes Balears (TSJIB) anul&oacute; por un defecto de forma una multa de 200.000 euros impuesta por una fiesta celebrada en Casa Lola en julio de 2020, en plena pandemia.
    </p><p class="article-text">
        Pero la pol&eacute;mica empresaria no ha tenido suerte con el sistema judicial y las autoridades en todas las ocasiones. En 2013, agentes de la Polic&iacute;a Nacional y la Agencia Tributaria fueron a buscarla a la discoteca Pacha, en el puerto de Eivissa, por defraudar a Hacienda 867.469 euros, delito fiscal por el que pas&oacute; casi un a&ntilde;o entre rejas.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La casera de los famosos estuvo casi un año en la cárcel por un delito fiscal</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La mayor&iacute;a de los jaleos judiciales de S&aacute;nchez Ordo&ntilde;ez empezaron por infracciones urban&iacute;sticas que con el tiempo han generado una larga lista. El pasado 6 de marzo, el TSJIB confirm&oacute; finalmente la condena impuesta a la empresaria por incumplir la orden de derribo de las construcciones ilegales de Casa Lola. 
    </p><p class="article-text">
        Desde 2011, la empresaria hab&iacute;a ignorado los expedientes disciplinarios abiertos por el Ajuntament de Sant Josep, con la excepci&oacute;n de su colaboraci&oacute;n en la gesti&oacute;n del derribo de Casa Paola. Adem&aacute;s, ella y su hija y tambi&eacute;n socia Roc&iacute;o Mart&iacute;n fueron condenadas por la Audiencia Provincial de Palma a una multa de 2.920 euros <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/autoridades-ibiza-paralizan-obras-ilegales-paquita-marsan-polemica-casera-famosos_1_9618154.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">por emplear a obreros que no estaban dados de alta en la Seguridad Social</a>.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera, Nicolás Ribas, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/trabajadores-malviven-chabolas-terreno-casera-famosos-ibiza-proyecta-veintena-pisos_1_13463695.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 24 Aug 2026 20:17:25 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/27cc5ee4-54ef-413a-9817-5c946f4fbc3c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1295y596.jpg" length="1213025" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/27cc5ee4-54ef-413a-9817-5c946f4fbc3c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1295y596.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1213025" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Trabajadores malviven en chabolas en un terreno donde la 'casera de los famosos' de Ibiza proyecta una veintena de pisos]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/27cc5ee4-54ef-413a-9817-5c946f4fbc3c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1295y596.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Ibiza,Turismo,chabolismo,Vivienda,Viviendas ilegales]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Un hotel de 6.000 euros la nit no assenyala l’accés a una “preciosa cala” a Eivissa i presumeix "d’accés directe”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/hotel-6-000-euros-nit-no-assenyala-l-acces-preciosa-cala-eivissa-i-presumeix-d-acces-directe_1_13458526.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/2b01a08a-4f64-4c2d-9094-6d0a2c91a061_16-9-discover-aspect-ratio_default_1149552.jpg" width="4718" height="2654" alt="Un hotel de 6.000 euros la nit no assenyala l’accés a una “preciosa cala” a Eivissa i presumeix &quot;d’accés directe”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L’establiment Nômade, que busca una “transformació personal” a través del ioga i la meditació, està ubicat en una zona que a poc a poc abandona el turisme familiar
</p><p class="subtitle">Una multa de 5.700 euros, el 'castigo' a un hotel “ecorresponsable” de 3.000 euros la noche por 'robar' agua en Menorca</p></div><p class="article-text">
        El cam&iacute; cap a una estreta platja de Portinatx serpenteja des de dalt de la carretera i implica passar per un aparcament, unes escales de color terracota i un restaurant de luxe. Tot aix&ograve; forma part d&rsquo;un hotel de cinc estrelles que va obrir les seves portes el juliol passat i que abasta bona part del litoral. De fet, l&rsquo;acc&eacute;s a la cala, de dimensions redu&iuml;des i sense nom, obliga a passar per l&rsquo;allotjament, inspirat en els colors i l&rsquo;estil del desert marroqu&iacute; d&rsquo;Agafay i l&rsquo;edificaci&oacute; del qual arriba gaireb&eacute; fins a l&rsquo;arena.
    </p><p class="article-text">
        All&agrave;, un socorrista controla, des d&rsquo;una cadira, el mar. &Eacute;s un treballador d&rsquo;una empresa externa contractada per l&rsquo;hotel, explica en ser preguntat per aquest diari. Fins fa poc, no treballaven a Portinatx &mdash;continua&mdash;, per&ograve; aquest estiu la companyia t&eacute; socorristes en tres allotjaments d&rsquo;alt standing de la zona vacacional. Un d&rsquo;ells &eacute;s el Barcel&oacute; Portinatx, ubicat a uns 20 metres de la platja.
    </p><p class="article-text">
        La majoria dels turistes que s&oacute;n a la cala davant del N&ocirc;made s&oacute;n clients de l&rsquo;establiment de luxe. Entre ells, David, un parisenc que viatja amb la seva dona i el seu fill petit. Han vingut a passar les seves vacances primer en una vila que han llogat amb uns amics i ara passen quatre dies a l&rsquo;hotel, tot i que els ha &ldquo;decebut&rdquo; una mica el servei pel preu que han pagat.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fd626aee-d18b-4567-b6a8-56db84290be3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fd626aee-d18b-4567-b6a8-56db84290be3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fd626aee-d18b-4567-b6a8-56db84290be3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fd626aee-d18b-4567-b6a8-56db84290be3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fd626aee-d18b-4567-b6a8-56db84290be3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fd626aee-d18b-4567-b6a8-56db84290be3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/fd626aee-d18b-4567-b6a8-56db84290be3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Els clients de l’hotel de luxe gaudeixen de la cala gairebé en exclusiva, ja que l’accés no està senyalitzat"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Els clients de l’hotel de luxe gaudeixen de la cala gairebé en exclusiva, ja que l’accés no està senyalitzat                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        De fet, la majoria de les ressenyes que acumula l&rsquo;hotel a la plataforma Booking &mdash;on amb prou feines assoleix una puntuaci&oacute; de quatre punts sobre deu&mdash; s&oacute;n negatives, malgrat la seva alta categoria. L&rsquo;aparcament de l&rsquo;allotjament &eacute;s exclusiu per a clients i compta amb vigil&agrave;ncia &mdash;est&agrave; dins de la servitud de protecci&oacute; de Costes, que inclou alguns terrenys privats&mdash;. No obstant, cal travessar-lo per arribar fins a la cala, que no compta amb senyalitzaci&oacute; p&uacute;blica.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a1e40db5-1d34-4375-b8d8-3fb10abefff8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a1e40db5-1d34-4375-b8d8-3fb10abefff8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a1e40db5-1d34-4375-b8d8-3fb10abefff8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a1e40db5-1d34-4375-b8d8-3fb10abefff8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a1e40db5-1d34-4375-b8d8-3fb10abefff8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a1e40db5-1d34-4375-b8d8-3fb10abefff8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a1e40db5-1d34-4375-b8d8-3fb10abefff8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="L’aparcament dins de la servitud de protecció de Costes"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                L’aparcament dins de la servitud de protecció de Costes                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Dues nits per a dues persones al N&ocirc;made Temple Ibiza, ubicat entre Cala Xarraca i Portinatx, ronden en ple mes d&rsquo;agost els 2.600 euros, escollint l&rsquo;opci&oacute; d&rsquo;habitaci&oacute; m&eacute;s barata. En el cas de les suites amb millors vistes, l&rsquo;allotjament s&rsquo;encareix fins a gaireb&eacute; els 6.000 euros per parella. Malgrat que els preus descendeixen lleument en temporada m&eacute;s baixa, sobretot a finals de setembre, continuen estant per sobre dels 1.600 euros.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Una filosofia vinculada al &ldquo;creixement personal&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        La cadena va ser impulsada per l&rsquo;empresari argent&iacute; Antonio de la R&uacute;a &mdash;fill de l&rsquo;expresident argent&iacute; Fernando de la R&uacute;a i exparella de la cantant Shakira&mdash; despr&eacute;s de desenvolupar complexos tur&iacute;stics a Tulum i Holbox (M&egrave;xic) i que ha triat Eivissa i Madrid per iniciar el seu desembarcament a Europa.
    </p><p class="article-text">
        La seva proposta va molt m&eacute;s enll&agrave; de l&rsquo;allotjament. A la capital ocupa un edifici hist&ograve;ric reconvertit en hotel de cinc estrelles, mentre que al territori insular s&rsquo;ha instal&middot;lat a Portinatx amb un establiment on l&rsquo;experi&egrave;ncia gira al voltant del benestar, la natura i l&rsquo;espiritualitat.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e52bb376-7687-44a5-8422-5e7cbda66589_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e52bb376-7687-44a5-8422-5e7cbda66589_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e52bb376-7687-44a5-8422-5e7cbda66589_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e52bb376-7687-44a5-8422-5e7cbda66589_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e52bb376-7687-44a5-8422-5e7cbda66589_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e52bb376-7687-44a5-8422-5e7cbda66589_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e52bb376-7687-44a5-8422-5e7cbda66589_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="L’exterior del Nômade Temple, que imita l’arquitectura de Ricardo Bofill i les tradicionals ‘marjades’ eivissenques per al cultiu"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                L’exterior del Nômade Temple, que imita l’arquitectura de Ricardo Bofill i les tradicionals ‘marjades’ eivissenques per al cultiu                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Meditaci&oacute;, banys de gel, sessions de DJ, gastronomia, programes de benestar i fins i tot una llista oficial de reproducci&oacute; a Spotify formen part de l&rsquo;univers que comercialitza la marca. En la seva pr&ograve;pia presentaci&oacute;, N&ocirc;made assegura que busca que el visitant &ldquo;no nom&eacute;s descobreixi una destinaci&oacute;, sin&oacute; que emprengui un viatge de transformaci&oacute; personal&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        El discurs connecta amb una <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/eivissa-laboratori-luxe-exporta-seu-model-dubai-l-illa-ja-no-ven-nomes-destinacio-marca-global_1_13426429.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">filosofia tur&iacute;stica molt similar a la que des de fa anys utilitzen nombrosos establiments d&rsquo;alta gamma a Eivissa</a> i que passa per vendre una experi&egrave;ncia associada a un estil de vida molt concret, vinculat a un <em>hippisme</em> cada vegada m&eacute;s glamur&oacute;s. N&ocirc;made Temple no ha respost a la consulta d&rsquo;elDiario.es. L&rsquo;Ajuntament de Sant Joan tampoc ha contestat les preguntes d&rsquo;aquest diari abans de la publicaci&oacute; d&rsquo;aquest reportatge.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cca3d0ae-00cc-4c63-8f3e-8dac419273ad_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cca3d0ae-00cc-4c63-8f3e-8dac419273ad_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cca3d0ae-00cc-4c63-8f3e-8dac419273ad_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cca3d0ae-00cc-4c63-8f3e-8dac419273ad_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cca3d0ae-00cc-4c63-8f3e-8dac419273ad_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cca3d0ae-00cc-4c63-8f3e-8dac419273ad_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/cca3d0ae-00cc-4c63-8f3e-8dac419273ad_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La cadena de l’empresari Antonio de la Rúa va aterrar a Eivissa el passat mes de juliol."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La cadena de l’empresari Antonio de la Rúa va aterrar a Eivissa el passat mes de juliol.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En la seva primera temporada en funcionament, un asfixiant mat&iacute; d&rsquo;agost, els empleats pugen i baixen per les escales &mdash;de color terra, que pretenen integrar-se al m&agrave;xim possible en l&rsquo;entorn natural que les envolta&mdash; que serpentegen des de la piscina de grans dimensions fins al xiringuito que precedeix la rec&ograve;ndita cala. El cam&iacute; passa pel spa &mdash;obert a turistes de fora de l&rsquo;hotel&mdash; i tamb&eacute; pel restaurant, batejat com a 4 Fuegos i amb el seu propi concepte.
    </p><p class="article-text">
        Un cambrer col&middot;loca uns coixins de grans dimensions a terra aren&oacute;s d&rsquo;una terrassa de pedra que s&rsquo;al&ccedil;a sobre la platja. Un altre treballador acaba de recollir els <em>mats</em> que acaben d&rsquo;utilitzar els hostes per unir-se a la classe de ioga impartida al mat&iacute;. La seg&uuml;ent activitat &eacute;s nocturna: un bany conjunt a la llum de la Lluna, detalla a elDiario.es una altra empleada.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c4b44d7e-2f36-46d1-8474-6a3caca7985c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c4b44d7e-2f36-46d1-8474-6a3caca7985c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c4b44d7e-2f36-46d1-8474-6a3caca7985c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c4b44d7e-2f36-46d1-8474-6a3caca7985c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c4b44d7e-2f36-46d1-8474-6a3caca7985c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c4b44d7e-2f36-46d1-8474-6a3caca7985c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c4b44d7e-2f36-46d1-8474-6a3caca7985c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Diverses embarcacions fondegen a la badia de Portinatx a principis del mes d’agost. "
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Diverses embarcacions fondegen a la badia de Portinatx a principis del mes d’agost.                             </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        L&rsquo;exist&egrave;ncia d&rsquo;una propietat privada al voltant d&rsquo;una platja no est&agrave; prohibida per si mateixa. Hi pot haver terrenys privats lim&iacute;trofs amb el domini p&uacute;blic mar&iacute;tim-terrestre. El que no pot fer el propietari &eacute;s convertir de facto la platja en un espai inaccessible al p&uacute;blic. L&rsquo;impediment de privatitzar una platja &mdash;com passa en llocs com Cuba o la Riviera Maya&mdash; est&agrave; regulat a Espanya per la <a href="https://www.boe.es/buscar/pdf/1988/BOE-A-1988-18762-consolidado.pdf#page=23" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Llei 22/1988, de 28 de juliol, de Costes, a trav&eacute;s del seu article 33.1</a>.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">L’existència d’una propietat privada al voltant d’una platja no està prohibida, però el propietari no pot convertir de facto la platja en un espai inaccessible al públic</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La normativa estableix la servitud d&rsquo;acc&eacute;s p&uacute;blic i gratu&iuml;t al mar i obliga a preveure accessos suficients i assenyala que aquests han d&rsquo;estar &ldquo;senyalitzats i oberts a l&rsquo;&uacute;s p&uacute;blic&rdquo;, recull. Una cosa que no es compleix en el cas de la rec&ograve;ndita cala del N&ocirc;made, que explica el seg&uuml;ent a la seva p&agrave;gina web: &ldquo;L&rsquo;hotel ofereix acc&eacute;s directe a una preciosa cala&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf200c15-b54d-412b-b5e9-201d310cfba4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf200c15-b54d-412b-b5e9-201d310cfba4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf200c15-b54d-412b-b5e9-201d310cfba4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf200c15-b54d-412b-b5e9-201d310cfba4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf200c15-b54d-412b-b5e9-201d310cfba4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf200c15-b54d-412b-b5e9-201d310cfba4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/cf200c15-b54d-412b-b5e9-201d310cfba4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El camí pertanyent a l’hotel que arriba fins a la cala."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El camí pertanyent a l’hotel que arriba fins a la cala.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>La transformaci&oacute; de Portinatx</strong>
    </p><p class="article-text">
        Portinatx &eacute;s, des de fa gaireb&eacute; una d&egrave;cada, un enclavament entregat als hotels &lsquo;Adults Only&rsquo; &mdash;nom&eacute;s adults&mdash; cada vegada m&eacute;s luxosos, una tend&egrave;ncia que va comen&ccedil;ar als anys 2000 i que des d&rsquo;aleshores ha anat <em>in crescendo</em>. Anteriorment, l&rsquo;enclavament estava enfocat principalment al turisme familiar, sobretot a fam&iacute;lies del nord d&rsquo;Europa, per&ograve; progressivament es va anar reconvertint en una &agrave;rea m&eacute;s pensada per a establiments hotelers d&rsquo;alta categoria. En els darrers anys, comerciants i petits empresaris de la zona han lamentat el gir &mdash;que a m&eacute;s &eacute;s general a l&rsquo;illa&mdash; cap al luxe i la p&egrave;rdua de visitants de classe treballadora.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Portinatx estava enfocat principalment al turisme familiar, però progressivament es va anar reconvertint en una àrea més pensada per a establiments hotelers d’alta categoria</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        L&rsquo;&egrave;xit d&rsquo;aquest model es reflecteix, almenys en aquesta punta d&rsquo;Eivissa, en el fet que l&rsquo;ocupaci&oacute; ha mantingut bones xifres durant tota la temporada. En un altre hotel d&rsquo;elevada categoria ubicat darrere del N&ocirc;made &mdash;m&eacute;s antic que aquest, vinculat a un concepte de sostenibilitat, per&ograve; erigit igualment a escass&iacute;ssims metres de la costa&mdash; un treballador explica a elDiario.es que el mateix: les habitacions han estat durant l&rsquo;estiu plenes de clients.
    </p><p class="article-text">
        La petita pen&iacute;nsula que dibuixa sobre el mapa parteix de Portinatx &mdash;amb la torre defensiva a l&rsquo;extrem, mirant cap a la costa catalana&mdash; ha patit una metamorfosi dr&agrave;stica en menys d&rsquo;un segle. El 1956, abans que les Piti&uuml;ses detonessin en un <em>boom </em>tur&iacute;stic, aquest territori septentrional nom&eacute;s albergava vegetaci&oacute; aut&ograve;ctona i al mar no s&rsquo;hi divisava cap embarcaci&oacute;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a469fa7b-bd4e-47d8-b39e-c302985b78d8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a469fa7b-bd4e-47d8-b39e-c302985b78d8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a469fa7b-bd4e-47d8-b39e-c302985b78d8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a469fa7b-bd4e-47d8-b39e-c302985b78d8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a469fa7b-bd4e-47d8-b39e-c302985b78d8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a469fa7b-bd4e-47d8-b39e-c302985b78d8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a469fa7b-bd4e-47d8-b39e-c302985b78d8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La platja entre Cala Xarraca i Portinatx a la qual només es pot accedir a través de l’allotjament de cinc estrelles."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La platja entre Cala Xarraca i Portinatx a la qual només es pot accedir a través de l’allotjament de cinc estrelles.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Els primers turistes de sol i platja</strong></h2><p class="article-text">
        &ldquo;Portinatx est&agrave; situat en una zona molt estrat&egrave;gica, al voltant de tres platges: s&rsquo;Arenal Gran, s&rsquo;Arenal Petit i es Portitxol, que abans servia per exportar productes dels camps agr&iacute;coles cap a Mallorca i la ciutat&rdquo;, explica l&rsquo;expert en Turisme Maurici Cuesta.
    </p><p class="article-text">
        A m&eacute;s d&rsquo;aquestes exportacions, el port de Portinatx va servir per al contraban fins que als anys 50 van comen&ccedil;ar a arribar els primers turistes, que sobretot eren valencians i catalans que viatjaven des de la Pen&iacute;nsula, per&ograve; tamb&eacute; estrangers.
    </p><p class="article-text">
        Va ser llavors quan van comen&ccedil;ar a emergir els primers quioscos &mdash;com s&rsquo;anomena els xiringuitos de platja a les Piti&uuml;ses&mdash;, que m&eacute;s tard es van convertir en restaurants amb apartaments a les plantes superiors fins que als anys seixanta van comen&ccedil;ar a construir-se els primers hotels.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/17fa6672-c144-4fb6-800c-6b151b7ccbb1_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/17fa6672-c144-4fb6-800c-6b151b7ccbb1_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/17fa6672-c144-4fb6-800c-6b151b7ccbb1_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/17fa6672-c144-4fb6-800c-6b151b7ccbb1_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/17fa6672-c144-4fb6-800c-6b151b7ccbb1_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/17fa6672-c144-4fb6-800c-6b151b7ccbb1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/17fa6672-c144-4fb6-800c-6b151b7ccbb1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El port de Portinatx l’any 1956, abans del ‘boom’ turístic"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El port de Portinatx l’any 1956, abans del ‘boom’ turístic                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e04af389-4ee2-4d10-9e30-6618ef4079ca_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e04af389-4ee2-4d10-9e30-6618ef4079ca_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e04af389-4ee2-4d10-9e30-6618ef4079ca_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e04af389-4ee2-4d10-9e30-6618ef4079ca_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e04af389-4ee2-4d10-9e30-6618ef4079ca_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e04af389-4ee2-4d10-9e30-6618ef4079ca_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e04af389-4ee2-4d10-9e30-6618ef4079ca_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Portinatx en l’actualitat, amb diversos hotels de luxe"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Portinatx en l’actualitat, amb diversos hotels de luxe                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En aquell moment, hi va haver un augment considerable del nombre de places tur&iacute;stiques a Eivissa que s&rsquo;ocupaven de la m&agrave; de touroperadors europeus qui fomentaren a l&rsquo;illa el turisme de sol i platja, que requeria serveis com hamaques i para-sols. Empresaris amb terrenys agr&iacute;coles de la costa amb poc valor van encap&ccedil;alar el canvi, que van finan&ccedil;ar amb el que es va denominar cr&egrave;dit tur&iacute;stic, impulsat per l&rsquo;Estat.
    </p><p class="article-text">
        Va ser un moment en qu&egrave; peninsulars que s&rsquo;havien traslladat van comen&ccedil;ar a construir petits xalets al centre de Portinatx. Aleshores era una localitat pr&agrave;cticament a&iuml;llada, amb escasses connexions de transport p&uacute;blic amb la ciutat d&rsquo;Eivissa i uns lla&ccedil;os amb l&rsquo;exterior que depenien de la vida burocr&agrave;tica i escolar.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;La construcci&oacute; de la via va permetre que es desenvolup&eacute;s el litoral, tamb&eacute; als voltants tur&iacute;stics de la badia de Cala Xarraca i Cala Xuclar&rdquo;, assenyala Cuesta. L&rsquo;expert recorda que a prop, a Cala d&rsquo;en Serra, es va projectar el <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/complex-turistic-abandonat-pervertit-durant-50-anys-paisatge-d-eivissa-i-per-fi-sera-demolit_1_12828283.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">macrocomplex tur&iacute;stic dissenyat per l&rsquo;arquitecte catal&agrave; Josep Lluis Sert</a>, que va acabar abandonant i sobre el qual ara pesa una ordre de demolici&oacute;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/806766b0-0384-4abf-8aea-6e3500483709_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/806766b0-0384-4abf-8aea-6e3500483709_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/806766b0-0384-4abf-8aea-6e3500483709_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/806766b0-0384-4abf-8aea-6e3500483709_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/806766b0-0384-4abf-8aea-6e3500483709_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/806766b0-0384-4abf-8aea-6e3500483709_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/806766b0-0384-4abf-8aea-6e3500483709_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La piscina de l’hotel de cinc estrelles que envolta una cala a Portinatx"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La piscina de l’hotel de cinc estrelles que envolta una cala a Portinatx                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        A mitjans dels vuitanta &mdash;com mostra el visualitzador del Cadastre, amb dades sobre creixement urban&iacute;stic&mdash; s&rsquo;hi apreciaven nombroses embarcacions a la badia i les primeres construccions destinades a la ind&uacute;stria hotelera en les quals van invertir els residents i els hotelers locals. Entre elles, es van edificar els antics apartaments que m&eacute;s tard es van convertir en el complex de luxe que ara forma part de la cadena de De La R&uacute;a.
    </p><p class="article-text">
        Tot i que l&rsquo;&agrave;rea tur&iacute;stica &mdash;la m&eacute;s important del municipi de Sant Joan de Labritja, inclosa en el Pla d&rsquo;Ordenaci&oacute; Tur&iacute;stica (POT)&mdash; &eacute;s avui log&iacute;sticament m&eacute;s accessible, cada vegada est&agrave; m&eacute;s vinculada a nous poders econ&ograve;mics. Un canvi que ja ha transformat, d&rsquo;altra banda, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/canar-nucleo-ibiza-turismo-cuadruplica-poblacion-inicia-viraje-lujo_1_13142252.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">altres punts hom&ograve;legs de l&rsquo;illa com, per exemple, es Canar, a Santa Eul&agrave;ria</a>. &ldquo;Fins no fa gaire, els negocis encara eren de fam&iacute;lies de Portinatx, una cosa que continua succeint en el cas dels serveis de platja&rdquo;, observa l&rsquo;expert tur&iacute;stic. Per&ograve; hi ha &ldquo;altres monstres&rdquo; &mdash;com els hotels de luxe&mdash; que han engolit la costa.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/hotel-6-000-euros-nit-no-assenyala-l-acces-preciosa-cala-eivissa-i-presumeix-d-acces-directe_1_13458526.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 24 Aug 2026 07:09:47 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/2b01a08a-4f64-4c2d-9094-6d0a2c91a061_16-9-discover-aspect-ratio_default_1149552.jpg" length="1309359" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/2b01a08a-4f64-4c2d-9094-6d0a2c91a061_16-9-discover-aspect-ratio_default_1149552.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1309359" width="4718" height="2654"/>
      <media:title><![CDATA[Un hotel de 6.000 euros la nit no assenyala l’accés a una “preciosa cala” a Eivissa i presumeix "d’accés directe”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/2b01a08a-4f64-4c2d-9094-6d0a2c91a061_16-9-discover-aspect-ratio_default_1149552.jpg" width="4718" height="2654"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Ibiza,Hoteles,Playas,Costas]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Un hotel de 6.000 euros la noche no señala el acceso a una “preciosa cala” en Ibiza y presume de "acceso directo"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/hotel-6-000-euros-noche-no-senala-acceso-preciosa-cala-ibiza-presume-acceso-directo_1_13457045.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/2b01a08a-4f64-4c2d-9094-6d0a2c91a061_16-9-discover-aspect-ratio_default_1149552.jpg" width="4718" height="2654" alt="Un hotel de 6.000 euros la noche no señala el acceso a una “preciosa cala” en Ibiza y presume de &quot;acceso directo&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El establecimiento Nômade, que busca una “transformación personal” a través del yoga y la meditación, está ubicado en una zona que poco a poco abandona el turismo familiar</p><p class="subtitle">Una multa de 5.700 euros, el 'castigo' a un hotel “ecorresponsable” de 3.000 euros la noche por 'robar' agua en Menorca</p></div><p class="article-text">
        El camino hacia una angosta playa de Portinatx serpentea desde lo alto de la carretera e involucra el paso por un aparcamiento, unas escaleras de color terracota y un restaurante de lujo. Todo ello forma parte de un hotel de cinco estrellas que abri&oacute; sus puertas el pasado mes de julio y que abarca buena parte del litoral. De hecho, el acceso a la cala, de reducidas dimensiones y sin nombre, obliga a pasar por el alojamiento, inspirado en los colores y el estilo del desierto marroqu&iacute; de Agafay y cuya edificaci&oacute;n llega casi hasta la arena.
    </p><p class="article-text">
        All&iacute;, un socorrista controla, desde una silla, el mar. Es un trabajador de una empresa externa contratada por el hotel, explica al ser preguntado por este diario. Hasta hace poco, no trabajaban en Portinatx &mdash;contin&uacute;a&mdash;, pero este verano la compa&ntilde;&iacute;a tiene socorristas en tres alojamientos de alto standing de la zona vacacional. Uno de ellos es el Barcel&oacute; Portinatx, ubicado a unos 20 metros de la playa.
    </p><p class="article-text">
        La mayor&iacute;a de los turistas que est&aacute;n en la cala frente al N&ocirc;made son clientes del establecimiento de lujo. Entre ellos, David, un parisino que viaja junto a su mujer y su hijo peque&ntilde;o. Han venido a pasar sus vacaciones primero en una villa que han alquilado junto a unos amigos y ahora pasan cuatro d&iacute;as en el hotel, aunque les ha &ldquo;decepcionado&rdquo; un poco el servicio por el precio que han pagado. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fd626aee-d18b-4567-b6a8-56db84290be3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fd626aee-d18b-4567-b6a8-56db84290be3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fd626aee-d18b-4567-b6a8-56db84290be3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fd626aee-d18b-4567-b6a8-56db84290be3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fd626aee-d18b-4567-b6a8-56db84290be3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fd626aee-d18b-4567-b6a8-56db84290be3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/fd626aee-d18b-4567-b6a8-56db84290be3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Los clientes del hotel de lujo disfrutan de la cala casi en exclusiva, al no estar el acceso señalizado."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Los clientes del hotel de lujo disfrutan de la cala casi en exclusiva, al no estar el acceso señalizado.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La mayor&iacute;a de las rese&ntilde;as que acumula el hotel en la plataforma Booking &mdash;donde apenas alcanza una nota de cuatro puntos sobre diez&mdash; son negativas, a pesar de su alta categor&iacute;a. El aparcamiento del alojamiento es exclusivo para clientes y cuenta con vigilancia &mdash;est&aacute; dentro de la servidumbre de protecci&oacute;n de Costas, que incluye algunos terrenos privados&mdash;. Sin embargo, hay que cruzarlo para llegar hasta la cala, que no cuenta con se&ntilde;alizaci&oacute;n p&uacute;blica.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a1e40db5-1d34-4375-b8d8-3fb10abefff8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a1e40db5-1d34-4375-b8d8-3fb10abefff8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a1e40db5-1d34-4375-b8d8-3fb10abefff8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a1e40db5-1d34-4375-b8d8-3fb10abefff8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a1e40db5-1d34-4375-b8d8-3fb10abefff8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a1e40db5-1d34-4375-b8d8-3fb10abefff8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a1e40db5-1d34-4375-b8d8-3fb10abefff8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El aparcamiento dentro de la servidumbre de protección de Costas."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El aparcamiento dentro de la servidumbre de protección de Costas.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Dos noches para dos personas en el N&ocirc;made Temple Ibiza, ubicado entre Cala Xarraca y Portinatx, rondan en pleno mes de agosto los 2.600 euros, eligiendo la opci&oacute;n de habitaci&oacute;n m&aacute;s barata. En el caso de las suites con mejores vistas, el alojamiento se encarece hasta casi los 6.000 euros por pareja. A pesar de que los precios descienden levemente en temporada m&aacute;s baja, sobre todo a finales de septiembre, siguen estando por encima de los 1.600 euros.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Una filosof&iacute;a vinculada al &ldquo;crecimiento personal&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        La cadena fue impulsada por el empresario argentino Antonio de la R&uacute;a &mdash;hijo del expresidente argentino Fernando de la R&uacute;a y expareja de la cantante Shakira&mdash; despu&eacute;s de desarrollar complejos tur&iacute;sticos en Tulum y Holbox (M&eacute;xico) y ha elegido Eivissa y Madrid para iniciar su desembarco en Europa.
    </p><p class="article-text">
        Su propuesta va mucho m&aacute;s all&aacute; del alojamiento. En la capital ocupa un edificio hist&oacute;rico reconvertido en hotel de cinco estrellas, mientras que en el territorio insular se ha instalado en Portinatx con un establecimiento donde la experiencia gira alrededor del bienestar, la naturaleza y la espiritualidad.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e52bb376-7687-44a5-8422-5e7cbda66589_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e52bb376-7687-44a5-8422-5e7cbda66589_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e52bb376-7687-44a5-8422-5e7cbda66589_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e52bb376-7687-44a5-8422-5e7cbda66589_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e52bb376-7687-44a5-8422-5e7cbda66589_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e52bb376-7687-44a5-8422-5e7cbda66589_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e52bb376-7687-44a5-8422-5e7cbda66589_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El exterior del Nômade Temple, que imita la arquitectura de Ricardo Bofill y las tradicionales &#039;marjades&#039; ibicencas para el cultivo"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El exterior del Nômade Temple, que imita la arquitectura de Ricardo Bofill y las tradicionales &#039;marjades&#039; ibicencas para el cultivo                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Meditaci&oacute;n, ba&ntilde;os de hielo, sesiones de DJ, gastronom&iacute;a, programas de bienestar e incluso una lista oficial de reproducci&oacute;n en Spotify forman parte del universo que comercializa la marca. En su propia presentaci&oacute;n, N&ocirc;made asegura que busca que el visitante &ldquo;no solo descubra un destino, sino que emprenda un viaje de transformaci&oacute;n personal&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        El discurso conecta con una <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/ibiza-laboratorio-lujo-exporta-modelo-dubai-isla-no-vende-destino-marca-global_1_13425866.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">filosof&iacute;a tur&iacute;stica muy similar a la que desde hace a&ntilde;os utilizan numerosos establecimientos de alta gama en Eivissa</a> y que pasa por vender una experiencia asociada a un estilo de vida muy concreto, vinculado a un <em>hippismo </em>cada vez m&aacute;s glamuroso. N&ocirc;made Temple no ha respondido a la consulta de elDiario.es. El Ayuntamiento de Sant Joan tampoco ha contestado a las preguntas de este peri&oacute;dico antes de la publicaci&oacute;n de este reportaje.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cca3d0ae-00cc-4c63-8f3e-8dac419273ad_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cca3d0ae-00cc-4c63-8f3e-8dac419273ad_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cca3d0ae-00cc-4c63-8f3e-8dac419273ad_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cca3d0ae-00cc-4c63-8f3e-8dac419273ad_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cca3d0ae-00cc-4c63-8f3e-8dac419273ad_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cca3d0ae-00cc-4c63-8f3e-8dac419273ad_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/cca3d0ae-00cc-4c63-8f3e-8dac419273ad_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La cadena del empresario Antonio de la Rúa aterrizó en Eivissa el pasado mes de julio."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La cadena del empresario Antonio de la Rúa aterrizó en Eivissa el pasado mes de julio.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En su primera temporada en funcionamiento, una asfixiante ma&ntilde;ana de agosto, los empleados suben y bajan por las escaleras &mdash;de color tierra, que pretenden integrarse lo m&aacute;ximo posible en el entorno natural que las envuelve&mdash; que serpentean desde la piscina de grandes dimensiones hasta el chiringuito que precede a la rec&oacute;ndita cala. El camino pasa por el spa &mdash;abierto a turistas de fuera del hotel&mdash; y tambi&eacute;n por el restaurante, bautizado como 4 Fuegos y con su propio concepto.
    </p><p class="article-text">
        Un camarero coloca unos cojines de grandes dimensiones en el suelo arenisco de una terraza de piedra que se alza sobre la playa. Otro trabajador acaba de recoger los<em> mats </em>que acaban de utilizar los hu&eacute;spedes para unirse a la clase de yoga impartida por la ma&ntilde;ana. La siguiente actividad es nocturna: un ba&ntilde;o conjunto a la luz de la Luna, detalla a elDiario.es otra empleada.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c4b44d7e-2f36-46d1-8474-6a3caca7985c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c4b44d7e-2f36-46d1-8474-6a3caca7985c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c4b44d7e-2f36-46d1-8474-6a3caca7985c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c4b44d7e-2f36-46d1-8474-6a3caca7985c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c4b44d7e-2f36-46d1-8474-6a3caca7985c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c4b44d7e-2f36-46d1-8474-6a3caca7985c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c4b44d7e-2f36-46d1-8474-6a3caca7985c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Varios barcos fondean en la bahía de Portinatx a principios del mes de agosto."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Varios barcos fondean en la bahía de Portinatx a principios del mes de agosto.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La existencia de una propiedad privada alrededor de una playa no est&aacute; prohibida por s&iacute; misma. Puede haber terrenos privados colindantes con el dominio p&uacute;blico mar&iacute;timo-terrestre. Lo que no puede hacer el propietario es convertir de facto la playa en un espacio inaccesible al p&uacute;blico. El impedimento de privatizar una playa &mdash;como ocurre en lugares como Cuba o la Riviera Maya&mdash; est&aacute; regulado en Espa&ntilde;a por la <a href="https://www.boe.es/buscar/pdf/1988/BOE-A-1988-18762-consolidado.pdf#page=23" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Ley 22/1988, de 28 de julio, de Costas, a trav&eacute;s de su art&iacute;culo 33.1</a>.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La existencia de una propiedad privada alrededor de una playa no está prohibida, pero el propietario no puede convertir de facto la playa en un espacio inaccesible al público</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La normativa establece la servidumbre de acceso p&uacute;blico y gratuito al mar y obliga a prever accesos suficientes y se&ntilde;ala que estos deben estar &ldquo;se&ntilde;alizados y abiertos al uso p&uacute;blico&rdquo;, recoge. Algo que no se cumple en el caso de la rec&oacute;ndita cala del N&ocirc;made, que explica lo siguiente en su p&aacute;gina web: &ldquo;El hotel ofrece acceso directo a una preciosa cala&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf200c15-b54d-412b-b5e9-201d310cfba4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf200c15-b54d-412b-b5e9-201d310cfba4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf200c15-b54d-412b-b5e9-201d310cfba4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf200c15-b54d-412b-b5e9-201d310cfba4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf200c15-b54d-412b-b5e9-201d310cfba4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf200c15-b54d-412b-b5e9-201d310cfba4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/cf200c15-b54d-412b-b5e9-201d310cfba4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El camino perteneciente al hotel que llega hasta la cala."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El camino perteneciente al hotel que llega hasta la cala.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La transformaci&oacute;n de Portinatx</strong></h2><p class="article-text">
        Portinatx es, desde hace casi una d&eacute;cada, un enclave entregado a los hoteles &lsquo;Adults Only&rsquo; &mdash;solo adultos&mdash; cada vez m&aacute;s lujosos, una tendencia que empez&oacute; en los a&ntilde;os 2000 y que desde entonces ha ido <em>in crescendo</em>. Anteriormente, el enclave estaba enfocado principalmente al turismo familiar, sobre todo a familias del norte de Europa, pero progresivamente se fue reconvirtiendo en un &aacute;rea m&aacute;s pensada para establecimientos hoteleros de alta categor&iacute;a. En los &uacute;ltimos a&ntilde;os, comerciantes y peque&ntilde;os empresarios de la zona han lamentado el giro &mdash;que adem&aacute;s es general en la isla&mdash; hacia el lujo y la p&eacute;rdida de visitantes de clase trabajadora.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Portinatx estaba enfocado principalmente al turismo familiar, pero progresivamente se fue reconvirtiendo en un área más pensada para establecimientos hoteleros de alta categoría</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El &eacute;xito de este modelo se refleja, por lo menos en esta punta de Eivissa, en que la ocupaci&oacute;n ha mantenido buenas cifras en todo lo que va de temporada. En otro hotel de elevada categor&iacute;a ubicado detr&aacute;s del N&ocirc;made &mdash;m&aacute;s antiguo que el mismo, vinculado a un concepto de sostenibilidad, pero erigido igualmente a escas&iacute;simos metros de la costa&mdash; un trabajador explica a elDiario.es que lo mismo: las habitaciones han estado durante el verano llenas de clientes.
    </p><p class="article-text">
        La peque&ntilde;a pen&iacute;nsula que dibuja sobre el mapa parte de Portinatx &mdash;con la torre defensiva en el extremo, mirando hacia la costa catalana&mdash; ha sufrido una metamorfosis dr&aacute;stica en menos de un siglo. En 1956, antes de que las Pitiusas detonaran en un <em>boom </em>tur&iacute;stico, este territorio septentrional solo albergaba vegetaci&oacute;n aut&oacute;ctona y en el mar no se divisaba ninguna embarcaci&oacute;n.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a469fa7b-bd4e-47d8-b39e-c302985b78d8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a469fa7b-bd4e-47d8-b39e-c302985b78d8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a469fa7b-bd4e-47d8-b39e-c302985b78d8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a469fa7b-bd4e-47d8-b39e-c302985b78d8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a469fa7b-bd4e-47d8-b39e-c302985b78d8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a469fa7b-bd4e-47d8-b39e-c302985b78d8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a469fa7b-bd4e-47d8-b39e-c302985b78d8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La playa entre Cala Xarraca y Portinatx a la que solo se puede acceder a través el alojamiento de cinco estrellas."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La playa entre Cala Xarraca y Portinatx a la que solo se puede acceder a través el alojamiento de cinco estrellas.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Los primeros turistas de sol y playa</strong></h2><p class="article-text">
        &ldquo;Portinatx est&aacute; situado en una zona muy estrat&eacute;gica, alrededor de tres playas: s&rsquo;Arenal Gran, s&rsquo;Arenal Petit i es Portitxol, que antes serv&iacute;a para exportar productos de los campos agr&iacute;colas hacia Mallorca y la ciudad&rdquo;, explica el experto en Turismo Maurici Cuesta.
    </p><p class="article-text">
        Adem&aacute;s de para estas exportaciones, el puerto de Portinatx sirvi&oacute; para el contrabando hasta que en los a&ntilde;os 50 empezaron a llegar los primeros turistas, que sobre todo eran valencianos y catalanes que viajaban desde la Pen&iacute;nsula, pero tambi&eacute;n extranjeros.
    </p><p class="article-text">
        Fue entonces cuando empezaron a emerger los primeros quioscos &mdash;como se denomina a los chiringuitos de playa en las Pitiusas&mdash;, que m&aacute;s tarde se convirtieron en restaurantes con apartamentos en las plantas superiores hasta que en los a&ntilde;os sesenta empezaron a construirse los primeros hoteles.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/17fa6672-c144-4fb6-800c-6b151b7ccbb1_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/17fa6672-c144-4fb6-800c-6b151b7ccbb1_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/17fa6672-c144-4fb6-800c-6b151b7ccbb1_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/17fa6672-c144-4fb6-800c-6b151b7ccbb1_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/17fa6672-c144-4fb6-800c-6b151b7ccbb1_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/17fa6672-c144-4fb6-800c-6b151b7ccbb1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/17fa6672-c144-4fb6-800c-6b151b7ccbb1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El puerto de Portinatx en el año 1956, antes del &#039;boom&#039; turístico"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El puerto de Portinatx en el año 1956, antes del &#039;boom&#039; turístico                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e04af389-4ee2-4d10-9e30-6618ef4079ca_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e04af389-4ee2-4d10-9e30-6618ef4079ca_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e04af389-4ee2-4d10-9e30-6618ef4079ca_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e04af389-4ee2-4d10-9e30-6618ef4079ca_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e04af389-4ee2-4d10-9e30-6618ef4079ca_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e04af389-4ee2-4d10-9e30-6618ef4079ca_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e04af389-4ee2-4d10-9e30-6618ef4079ca_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Portinatx en la actualidad, con varios hoteles de lujo"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Portinatx en la actualidad, con varios hoteles de lujo                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En ese momento, hubo un aumento considerable del n&uacute;mero de plazas tur&iacute;sticas en Eivissa que se ocupaban de la mano de touroperadores europeos que fomentaban en la isla el turismo de sol y playa, que requer&iacute;a servicios como hamacas y sombrillas. Empresarios con terrenos agr&iacute;colas de la costa con poco valor encabezaron el cambio, que financiaron con el que se denomin&oacute; cr&eacute;dito tur&iacute;stico, impulsado por el Estado.
    </p><p class="article-text">
        Fue un momento en que peninsulares que se hab&iacute;an trasladado empezaron a construir peque&ntilde;os chalets en el centro de Portinatx. Entonces era una localidad pr&aacute;cticamente aislada, con escasas conexiones de transporte p&uacute;blico con la ciudad de Eivissa y unos lazos con el exterior que depend&iacute;an de la vida burocr&aacute;tica y escolar. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;La construcci&oacute;n de la v&iacute;a permiti&oacute; que se desarrollara el litoral, tambi&eacute;n en los alrededores tur&iacute;sticos de la bah&iacute;a de Cala Xarraca y Cala Xuclar&rdquo;, se&ntilde;ala Cuesta. El experto recuerda que cerca, en Cala d&rsquo;en Serra, se proyect&oacute; el <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/complejo-turistico-abandonado-pervertido-durante-50-anos-paisaje-ibiza-sera-demolido_1_12824230.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">macrocomplejo tur&iacute;stico dise&ntilde;ado por el arquitecto catal&aacute;n Josep Lluis Sert</a>, que termin&oacute; abandonando y sobre el que ahora pesa una orden de demolici&oacute;n.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/806766b0-0384-4abf-8aea-6e3500483709_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/806766b0-0384-4abf-8aea-6e3500483709_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/806766b0-0384-4abf-8aea-6e3500483709_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/806766b0-0384-4abf-8aea-6e3500483709_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/806766b0-0384-4abf-8aea-6e3500483709_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/806766b0-0384-4abf-8aea-6e3500483709_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/806766b0-0384-4abf-8aea-6e3500483709_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La piscina del hotel de cinco estrellas que cerca una cala en Portinatx."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La piscina del hotel de cinco estrellas que cerca una cala en Portinatx.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        A mediados de los ochenta &mdash;como plasma el visualizador del Catastro, con datos sobre crecimiento urban&iacute;stico&mdash; se apreciaban numerosos barcos en la bah&iacute;a y las primeras construcciones destinadas a la industria hotelera en las que invirtieron los residentes y los hoteleros locales. Entre ellas, se edificaron los antiguos apartamentos que m&aacute;s tarde se convirtieron en el complejo de lujo que ahora forma parte de la cadena de De La R&uacute;a.
    </p><p class="article-text">
        A pesar de que el &aacute;rea tur&iacute;stica &mdash;la m&aacute;s importante del municipio de Sant Joan de Labritja, incluida en el Plan de Ordenaci&oacute;n Tur&iacute;stica (POT)&mdash; es hoy log&iacute;sticamente m&aacute;s accesible, cada vez est&aacute; m&aacute;s vinculada a nuevos poderes econ&oacute;micos. Un cambio que ya ha transformado, por otro lado, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/canar-nucleo-ibiza-turismo-cuadruplica-poblacion-inicia-viraje-lujo_1_13142252.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">otros puntos hom&oacute;logos de la isla como, por ejemplo, es Canar, en Santa Eul&agrave;ria</a>. &ldquo;Hasta no hace mucho, los negocios eran a&uacute;n de familias de Portinatx, algo que sigue sucediendo en el caso de los servicios de playa&rdquo;, observa el experto tur&iacute;stico. Pero hay &ldquo;otros monstruos&rdquo; &mdash;como los hoteles de lujo&mdash; que han engullido la costa.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/hotel-6-000-euros-noche-no-senala-acceso-preciosa-cala-ibiza-presume-acceso-directo_1_13457045.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 23 Aug 2026 18:56:22 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/2b01a08a-4f64-4c2d-9094-6d0a2c91a061_16-9-discover-aspect-ratio_default_1149552.jpg" length="1309359" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/2b01a08a-4f64-4c2d-9094-6d0a2c91a061_16-9-discover-aspect-ratio_default_1149552.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1309359" width="4718" height="2654"/>
      <media:title><![CDATA[Un hotel de 6.000 euros la noche no señala el acceso a una “preciosa cala” en Ibiza y presume de "acceso directo"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/2b01a08a-4f64-4c2d-9094-6d0a2c91a061_16-9-discover-aspect-ratio_default_1149552.jpg" width="4718" height="2654"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Ibiza,Hoteles,Playas,Costas,Turismo,Turistificación]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[L’eclipsi eivissenc dels 600 euros en  consumicions i llits balinesos: “Cada dia ens  estem gastant això”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-eclipsi-eivissenc-dels-600-euros-consumicions-i-llits-balinesos-dia-ens-estem-gastant-aixo_1_13448019.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/46c4361b-8382-46ad-b581-d50c14e27d4d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="L’eclipsi eivissenc dels 600 euros en  consumicions i llits balinesos: “Cada dia ens  estem gastant això”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Mentre la Lluna comença a mossegar el disc solar, milers de persones ballen al ritme de Bad Bunny mentre esperen l’instant en què el cel s’apagui sobre Cala Comte </p><p class="subtitle">A bord del Galaxie cap a l'eclipsi: la tarda en què el Mediterrani es va quedar a les fosques</p></div><p class="article-text">
        S&oacute;n passades les set de la tarda d&rsquo;un dimecres d&rsquo;agost. Desenes, potser centenars, de motos i cotxes continuen arribant a <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-eclipsi-posa-les-cordes-les-cales-i-espais-naturals-d-eivissa-hi-molta-gent-no-respecta-l-illa_1_13437631.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Platges de Comte, un conjunt de petites cales obertes al sud-oest d&rsquo;Eivissa</a>, entre les preferides per meravellar-se amb les seves postes de sol. Per&ograve; aquest capvespre &eacute;s molt diferent dels anteriors: va acompanyat d&rsquo;un fenomen astron&ograve;mic que no es produ&iuml;a des de feia m&eacute;s de cent anys. Un eclipsi solar la totalitat del qual es podr&agrave; gaudir durant un minut passades dos quarts de nou del vespre.
    </p><p class="article-text">
        I aquest indret de Sant Josep de sa Talaia &eacute;s, precisament, un dels millors punts per observar com la Lluna acabar&agrave; tapant el Sol en un espectacle que, des de l&rsquo;inici fins al final, durar&agrave; una hora i quart. En aquest punt de la tarda, milers de turistes ja s&rsquo;amunteguen a cada rac&oacute; de Platges de Comte: amb les tovalloles a la sorra, estirats a les gandules, asseguts a les terrasses dels restaurants, agafant lloc als penya segats o lliurats a la festa en algun dels centenars de vaixells i iots que voregen la costa, el doble dels que hi sol haver habitualment fondejats a la cala. 
    </p><p class="article-text">
        Molts d&rsquo;ells canten i ballen quan l&rsquo;eclipsi parcial encara no ha comen&ccedil;at, amb els altaveus a tot volum, mentre sonen uns versos d&rsquo;un dels grans hits de Bad Bunny: Si te quieres divertir / con encanto y con primor / solo tienes que vivir / un verano en Nueva York. L&rsquo;espectacle crom&agrave;tic &mdash;en paraules de Pedro P&eacute;rez, membre de l&rsquo;Agrupaci&oacute; Astron&ograve;mica de l&rsquo;illa&mdash; est&agrave; a punt de comen&ccedil;ar. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a8b95b69-7b15-417f-81d4-49f0311977bd_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a8b95b69-7b15-417f-81d4-49f0311977bd_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a8b95b69-7b15-417f-81d4-49f0311977bd_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a8b95b69-7b15-417f-81d4-49f0311977bd_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a8b95b69-7b15-417f-81d4-49f0311977bd_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a8b95b69-7b15-417f-81d4-49f0311977bd_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a8b95b69-7b15-417f-81d4-49f0311977bd_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Milers de persones omplen la sorra, els penya-segats i les aigües de Cala  Comte per agafar lloc en el que ja és l’esdeveniment astronòmic més icònic de la  història recent de l’illa"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Milers de persones omplen la sorra, els penya-segats i les aigües de Cala  Comte per agafar lloc en el que ja és l’esdeveniment astronòmic més icònic de la  història recent de l’illa                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Trajectes en VTC de fins a 200 euros </strong></h2><p class="article-text">
        Alguns han arribat fins a l&rsquo;enclavament natural &mdash;situat davant d&rsquo;un illot caracter&iacute;stic, s&rsquo;Illa des Bosc&mdash; amb vehicles de lloguer, per&ograve; d&rsquo;altres han optat per drivers privats o VTC: el trajecte en Uber, de Santa Eul&agrave;ria des Riu a Platges de Comte &mdash;a 35 quil&ograve;metres, uns 45 minuts de carretera&mdash; costava 159 euros cap a les set de la tarda (a punt de comen&ccedil;ar l&rsquo;eclipsi parcial), segons va informar el conductor consultat per elDiario.es. Un altre xofer de VTC explicava que pr&agrave;cticament qualsevol despla&ccedil;ament &mdash;m&iacute;nimament llarg&mdash; se situava al voltant dels 200 euros. 
    </p><p class="article-text">
        Un <em>driver </em>que prefereix no identificar-se es posa les ulleres de protecci&oacute; ocular per mirar directament el Sol: s&oacute;n tres quarts de vuit del vespre i la Lluna ja ha comen&ccedil;at a cobrir-lo molt lentament. A trav&eacute;s del pl&agrave;stic negre fosc de les ulleres homologades se&rsquo;n distingeix l&rsquo;ombra, com una petita mossegada. Acaba de deixar uns clients en un dels quioscs de luxe que s&rsquo;estenen sobre el terreny sorrenc que dibuixa el litoral.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/79f908a9-4d0b-4e16-a10e-86b86be76f19_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/79f908a9-4d0b-4e16-a10e-86b86be76f19_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/79f908a9-4d0b-4e16-a10e-86b86be76f19_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/79f908a9-4d0b-4e16-a10e-86b86be76f19_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/79f908a9-4d0b-4e16-a10e-86b86be76f19_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/79f908a9-4d0b-4e16-a10e-86b86be76f19_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/79f908a9-4d0b-4e16-a10e-86b86be76f19_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=" Centenars de banyistes i curiosos s’amunteguen a la sorra de Cala Comte per  preparar-se minuts abans de l’esperat inici de l’eclipsi parcial de Sol "
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                 Centenars de banyistes i curiosos s’amunteguen a la sorra de Cala Comte per  preparar-se minuts abans de l’esperat inici de l’eclipsi parcial de Sol                             </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/404939b0-88b1-4707-8b28-40eba79fc936_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/404939b0-88b1-4707-8b28-40eba79fc936_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/404939b0-88b1-4707-8b28-40eba79fc936_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/404939b0-88b1-4707-8b28-40eba79fc936_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/404939b0-88b1-4707-8b28-40eba79fc936_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/404939b0-88b1-4707-8b28-40eba79fc936_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/404939b0-88b1-4707-8b28-40eba79fc936_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=" Les casetes de pescadors i els embarcadors tradicionals de Cala Comte es  converteixen en un mirador per a desenes d’espectadors "
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                 Les casetes de pescadors i els embarcadors tradicionals de Cala Comte es  converteixen en un mirador per a desenes d’espectadors                             </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        A la van hi porta persones amb un alt poder adquisitiu. &ldquo;No els acostumo a preguntar quant els costen les coses, per&ograve; l&rsquo;altre dia uns clients que tenien una reserva en una gran discoteca per a 40 persones es van gastar, em van dir, uns 70.000 euros&rdquo;, explica. En general, trasllada persones amb un elevat poder adquisitiu i, en una jornada com aquesta, el perfil dels seus clients no &eacute;s diferent. 
    </p><p class="article-text">
        Al negoci al qual ha acompanyat diversos turistes hi ha un esdeveniment privat &mdash;un treballador regula l&rsquo;entrada de vehicles en un cam&iacute; de terra que porta gaireb&eacute; fins al lloc perqu&egrave; no es col&middot;lapsi&mdash; i els visitants tenen una reserva per a 120 persones. Botelles de cava i vi reposen sobre la taula mentre els comensals comencen a al&ccedil;ar la vista. 
    </p><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Cada dia ens estem gastant aix&ograve;&rdquo; </strong></h2><p class="article-text">
        A poca dist&agrave;ncia, en una d&rsquo;aquestes cales del conjunt de Comte, Yasmine i la seva parella s&rsquo;estiren en un llit balin&egrave;s al qual han arribat a les dotze del migdia. De moment, s&rsquo;han gastat 600 euros entre consumicions i el gaudi del para-sol i el llit. &ldquo;&Eacute;s car? &mdash; pregunten als periodistes&mdash;. Cada dia ens estem gastant aix&ograve;. Vivim a Su&iuml;ssa&rdquo;, puntualitzen. El preu no &eacute;s superior al de qualsevol altre dia de l&rsquo;estiu i, tot i que no han vingut expressament per veure l&rsquo;eclipsi, s&rsquo;alegren que els hagi coincidit amb les seves vacances a l&rsquo;illa. 
    </p><p class="article-text">
        En una altra zona del mateix quiosc &mdash;a la cala contigua&mdash; uns clients seuen. S&oacute;n passades les vuit i turistes i residents es preparen per veure all&ograve; que no es repetir&agrave; en cent anys. Alguns tenen fins i tot l&rsquo;esperan&ccedil;a de veure el fam&oacute;s raig verd de la novel&middot;la de Jules Verne que tamb&eacute; popularitzaria el director franc&egrave;s &Eacute;ric Rohmer amb Le Rayon vert. No han necessitat reserva: &ldquo;De fet, acabem d&rsquo;arribar i ja hem trobat taula&rdquo;. Esperen per demanar la comanda mentre la sorra s&rsquo;omple cada vegada m&eacute;s. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4c30d023-b16b-451c-8c75-d20fd6109fff_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4c30d023-b16b-451c-8c75-d20fd6109fff_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4c30d023-b16b-451c-8c75-d20fd6109fff_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4c30d023-b16b-451c-8c75-d20fd6109fff_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4c30d023-b16b-451c-8c75-d20fd6109fff_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4c30d023-b16b-451c-8c75-d20fd6109fff_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4c30d023-b16b-451c-8c75-d20fd6109fff_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="L’ambient festiu i expectant inunda la costa eivissenca amb centenars de  persones acomodades davant d’un mar ple de vaixells i iots "
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                L’ambient festiu i expectant inunda la costa eivissenca amb centenars de  persones acomodades davant d’un mar ple de vaixells i iots                             </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Una parella de madrilenys que resideix a l&rsquo;illa des de fa m&eacute;s de dues d&egrave;cades explica que ha escollit aquesta cala &uacute;nicament per veure l&rsquo;eclipsi, tot i que no hi sol anar. &ldquo;Som nudistes i acostumem a freq&uuml;entar Es Cavallet&rdquo;, expliquen en refer&egrave;ncia a una de les platges del Parc Natural de ses Salines. Tamb&eacute; ho &eacute;s el Rac&oacute; d&rsquo;en Xic, a pocs metres d&rsquo;on es troben ara, tot i que lamenten que cada vegada estigui perdent m&eacute;s la seva ess&egrave;ncia nudista. 
    </p><p class="article-text">
        El capvespre arriba quan els cambrers d&rsquo;un dels restaurants de la zona serveixen diversos plats als primers comensals: clo&iuml;sses al vapor; llam&agrave;ntol amb ous ferrats i patates, i diverses paelles de peix i marisc. Uns instants despr&eacute;s, sembla que el temps s&rsquo;atura. 
    </p><p class="article-text">
        Centenars de persones comencen a treure els seus tel&egrave;fons intel&middot;ligents per immortalitzar el moment en qu&egrave; la Lluna se situa davant del Sol. Hi ha aplaudiments per&ograve;, sobretot, emoci&oacute;. Despr&eacute;s d&rsquo;uns minuts en qu&egrave; sembla que el fenomen es pot acabar desdibuixant a causa dels n&uacute;vols &mdash;amb prou feines uns minuts abans havien tapat l&rsquo;astre i havien redu&iuml;t la visibilitat de l&rsquo;eclipsi&mdash;. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4bdd96fa-5a8a-4af5-a3ab-20779a99cc97_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4bdd96fa-5a8a-4af5-a3ab-20779a99cc97_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4bdd96fa-5a8a-4af5-a3ab-20779a99cc97_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4bdd96fa-5a8a-4af5-a3ab-20779a99cc97_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4bdd96fa-5a8a-4af5-a3ab-20779a99cc97_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4bdd96fa-5a8a-4af5-a3ab-20779a99cc97_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4bdd96fa-5a8a-4af5-a3ab-20779a99cc97_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=" Els serveis d’emergències i Protecció Civil regulen els accessos terrestres a  Platges de Comte davant l’arribada massiva de vehicles per presenciar l’eclipsi /"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                 Els serveis d’emergències i Protecció Civil regulen els accessos terrestres a  Platges de Comte davant l’arribada massiva de vehicles per presenciar l’eclipsi /                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Nits d&rsquo;hotel per gaireb&eacute; 6.000 euros </strong></h2><p class="article-text">
        Ana, Marc i el fill de tots dos, tamb&eacute; Marc, de set anys, han arribat de Barcelona per passar uns dies a Eivissa i Formentera. Ara contemplen com la Lluna avan&ccedil;a lentament sobre el Sol fins a ocultar-lo completament, en un fenomen que no es tornar&agrave; a repetir durant molt de temps. S&rsquo;allotgen en un hotel de categoria mitjana situat a la zona d&rsquo;oci de Platja d&rsquo;en Bossa, pel qual han pagat 1.110 euros per quatre nits. Un preu poc elevat en comparaci&oacute; amb el que ofereixen altres allotjaments de gamma m&eacute;s alta per a aquest per&iacute;ode. 
    </p><p class="article-text">
        A la zona sud-oest (una de les millors per observar el fenomen astron&ograve;mic), al municipi de Sant Antoni, la nit mitjana en un d&rsquo;aquests complexos ha arribat als 750 euros per a dues persones. L&rsquo;allotjament va organitzar, coincidint amb l&rsquo;eclipsi, una excursi&oacute; gratu&iuml;ta amb quaranta clients a c&agrave;rrec del departament de Guest Experience. Un dels treballadors els acompanyar&agrave;, no sense temor per la massificaci&oacute; que hi pugui haver a Cala Graci&oacute;, on es troba l&rsquo;hotel i el punt oficial d&rsquo;observaci&oacute;, fins a una zona rocosa. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c12490a-80a8-457f-ad89-4b0263add954_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c12490a-80a8-457f-ad89-4b0263add954_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c12490a-80a8-457f-ad89-4b0263add954_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c12490a-80a8-457f-ad89-4b0263add954_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c12490a-80a8-457f-ad89-4b0263add954_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c12490a-80a8-457f-ad89-4b0263add954_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1c12490a-80a8-457f-ad89-4b0263add954_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=" La llum del capvespre comença a tornar-se difusa sobre les desenes  d’embarcacions fondejades a la costa de Sant Josep, minuts abans que la Lluna  comenci a devorar el disc solar "
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                 La llum del capvespre comença a tornar-se difusa sobre les desenes  d’embarcacions fondejades a la costa de Sant Josep, minuts abans que la Lluna  comenci a devorar el disc solar                             </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Un altre dels indrets m&eacute;s sucosos per a l&rsquo;esdeveniment d&rsquo;aquest dimecres eren els voltants d&rsquo;es Vedr&agrave;. A Cala Carb&oacute; &mdash;menys coneguda que la famosa Cala d&rsquo;Hort, que t&eacute; l&rsquo;illot just davant, per&ograve; amb vistes igual d&rsquo;espectaculars&mdash;, un altre allotjament de cinc estrelles havia organitzat igualment una excursi&oacute; privada amb cost zero &mdash;per a hostes i no hostes de l&rsquo;hotel&mdash; per a la qual varen repartir ulleres i petites ampolles de Mo&euml;t &amp; Chandon. Per a la nit varen planificar un men&uacute; degustaci&oacute; a la terrassa des de la qual es veu es Vedr&agrave;, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-eclipsi-dispara-negoci-espiritual-eivissa-retirs-xakres-i-escapades-celestials-fins-100-000-euros_1_13428310.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">envoltat per un cert misticisme espiritual, encara que sense base cient&iacute;fica</a>.
    </p><p class="article-text">
        En altres allotjaments de luxe de la costa nord de l&rsquo;illa, el preu &eacute;s encara superior. En un dels hotels de cinc estrelles situats entre Cala Xarraca i Portinatx, dues nits per a dues persones rondaven els 2.600 euros, triant l&rsquo;opci&oacute; d&rsquo;habitaci&oacute; m&eacute;s barata. En el cas de les suites amb millors vistes, l&rsquo;allotjament s&rsquo;encareix fins a gaireb&eacute; els 6.000 euros per parella. Al far de Punta Moscarter, a la mateixa zona tur&iacute;stica, l&rsquo;Associaci&oacute; d&rsquo;Astr&ograve;noms d&rsquo;Eivissa havia preparat l&rsquo;equipament per mirar cap al cel. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ec659460-eccb-4e88-b163-c8d8d5637faf_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ec659460-eccb-4e88-b163-c8d8d5637faf_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ec659460-eccb-4e88-b163-c8d8d5637faf_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ec659460-eccb-4e88-b163-c8d8d5637faf_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ec659460-eccb-4e88-b163-c8d8d5637faf_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ec659460-eccb-4e88-b163-c8d8d5637faf_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ec659460-eccb-4e88-b163-c8d8d5637faf_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El Sol roça l&#039;horitzó marítim d&#039;Eivissa convertit en un arc daurat perfecte,  instants abans que la foscor s&#039;apoderi per complet del paisatge "
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El Sol roça l&#039;horitzó marítim d&#039;Eivissa convertit en un arc daurat perfecte,  instants abans que la foscor s&#039;apoderi per complet del paisatge                             </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Un cop acabat el fenomen, es palpa el furor d&rsquo;un eclipsi que no ha deixat indiferent: l&rsquo;any que ve n&rsquo;hi haur&agrave; un altre &mdash;el segon del batejat entre els astr&ograve;noms com a <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/preparados-eclipse-siglo-mundo-aguarda-sol-apague-espana_1_13432911.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Tr&iacute;o Ib&egrave;ric</a>&mdash;. Per&ograve; Balears no ser&agrave; un dels millors punts d&rsquo;observaci&oacute;. Els centenars de cotxes que han anat arribant a Cala Comte a comptagotes &mdash;tenint en compte les hores en qu&egrave; podria ser m&eacute;s dif&iacute;cil accedir-hi&mdash; se&rsquo;n van ara tots alhora. Turistes i residents encara amb l&rsquo;aureola brillant que ha deixat el ball del Sol amb la Lluna enregistrada a la retina. Les carreteres col&middot;lapsen: el temps a fer el trajecte des de les cales fins a la ciutat d&rsquo;Eivissa &mdash;poc menys de 25 quil&ograve;metres&mdash;, que normalment &eacute;s de mitja hora, es duplica. 
    </p><p class="article-text">
        Malgrat tot, segons informacions del Govern balear, l&rsquo;atenci&oacute; d&rsquo;urg&egrave;ncies en centres de salut i hospitals tant de les Piti&uuml;ses com de Balears en general va registrar aquest dimecres una disminuci&oacute; respecte del dia anterior. A l&rsquo;hospital eivissenc de Can Misses, es va passar de 261 a 171 i al de Formentera de 150 a 118. A tota l&rsquo;&agrave;rea de Salut piti&uuml;sa, es van reduir les urg&egrave;ncies de 569 a 369. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ce458a31-89c8-4c34-bc17-fec897bd6deb_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ce458a31-89c8-4c34-bc17-fec897bd6deb_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ce458a31-89c8-4c34-bc17-fec897bd6deb_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ce458a31-89c8-4c34-bc17-fec897bd6deb_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ce458a31-89c8-4c34-bc17-fec897bd6deb_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ce458a31-89c8-4c34-bc17-fec897bd6deb_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ce458a31-89c8-4c34-bc17-fec897bd6deb_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Des de les terrasses dels restaurants i quiosquets de la zona, els comensals  interrompen els seus sopars per a meravellar-se amb el capvespre astronòmic"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Des de les terrasses dels restaurants i quiosquets de la zona, els comensals  interrompen els seus sopars per a meravellar-se amb el capvespre astronòmic                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        D&rsquo;altra banda, el dispositiu especial Eclipbal desplegat a Balears amb motiu de l&rsquo;eclipsi, que va mobilitzar m&eacute;s de 2.100 efectius, es va saldar, segons el balan&ccedil; del Govern, amb 46 incidents relacionats amb el fenomen astron&ograve;mic. El director general d&rsquo;Emerg&egrave;ncies i Interior, Pablo G&aacute;rriz, ha destacat el comportament de la ciutadania durant la jornada i ha considerat que &ldquo;l&rsquo;&egrave;xit &eacute;s de la societat balear en el seu conjunt&rdquo;, despr&eacute;s que l&rsquo;operatiu es desenvolup&eacute;s sense incid&egrave;ncies d&rsquo;especial rellev&agrave;ncia.
    </p><p class="article-text">
        El Centre de Coordinaci&oacute; d&rsquo;Emerg&egrave;ncies 112 va rebre durant la jornada un total de 2.340 telefonades i va gestionar els 46 incidents vinculats al pla especial entre les 00.00 hores del 12 d&rsquo;agost i la mateixa hora del dia seg&uuml;ent. G&aacute;rriz ha agra&iuml;t l&rsquo;actuaci&oacute; tant dels professionals que van participar directament en el dispositiu com dels qui hi van col&middot;laborar de manera indirecta, i ha assenyalat que la poblaci&oacute; &ldquo;ha estat a l&rsquo;altura de la situaci&oacute;&rdquo;. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera, Nicolás Ribas, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-eclipsi-eivissenc-dels-600-euros-consumicions-i-llits-balinesos-dia-ens-estem-gastant-aixo_1_13448019.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 14 Aug 2026 14:22:34 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/46c4361b-8382-46ad-b581-d50c14e27d4d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1201237" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/46c4361b-8382-46ad-b581-d50c14e27d4d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1201237" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[L’eclipsi eivissenc dels 600 euros en  consumicions i llits balinesos: “Cada dia ens  estem gastant això”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/46c4361b-8382-46ad-b581-d50c14e27d4d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Eclipse,Astronomía,Turismo,Turistas,Masificación turística,Espacios naturales,Playas,Espacios protegidos,Medio ambiente,Islas Baleares,Ibiza]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El eclipse ibicenco de los 600 euros en consumiciones y camas balinesas: "Cada día nos estamos gastando eso"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/eclipse-ibicenco-600-euros-consumiciones-camas-balinesas-dia-gastando_1_13445688.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/46c4361b-8382-46ad-b581-d50c14e27d4d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El eclipse ibicenco de los 600 euros en consumiciones y camas balinesas: &quot;Cada día nos estamos gastando eso&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Mientras la Luna empieza a morder el disco solar, miles de personas bailan al ritmo de Bad Bunny mientras esperan el instante en que el cielo se apague sobre Cala Comte
</p><p class="subtitle">A bordo del Galaxie hacia el eclipse: la tarde en la que el Mediterráneo se quedó a oscuras
</p></div><p class="article-text">
        Son pasadas las siete de la tarde de un mi&eacute;rcoles de agosto. Decenas, tal vez centenares, de motos y coches contin&uacute;an llegando a <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/eclipse-pone-cuerdas-calas-espacios-naturales-ibiza-hay-gente-no-respeta-isla_1_13434908.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Platges de Comte, un conjunto de peque&ntilde;as calas abiertas en el suroeste de Eivissa</a>, entre las favoritas para maravillarse ante sus puestas de sol. Pero este atardecer es muy distinto a los anteriores: va aparejado de un fen&oacute;meno astron&oacute;mico que no ocurr&iacute;a desde hac&iacute;a m&aacute;s de cien a&ntilde;os. Un eclipse solar cuya totalidad se podr&aacute; disfrutar durante un minuto pasadas las ocho y media de la tarde.
    </p><p class="article-text">
        Y este enclave de Sant Josep de sa Talaia es, precisamente, uno de los mejores puntos para observar c&oacute;mo la Luna terminar&aacute; por tapar el Sol en un espect&aacute;culo que desde su inicio hasta su final durar&aacute; una hora y cuarto. A estas alturas de la tarde, miles de turistas ya est&aacute;n agolpados en cada rinc&oacute;n de Platges de Comte: con las toallas en la arena, tumbados en las hamacas, sentados en las terrazas de los restaurantes, cogiendo sitio en los acantilados o entregados a la fiesta en alguno de los centenares de barcos y yates que hay bordeando la costa, el doble de los que suele haber fondeando habitualmente en la cala.
    </p><p class="article-text">
        Muchos de ellos cantan y bailan cuando el eclipse parcial todav&iacute;a no ha empezado con los altavoces a todo volumen mientras suenan unos versos de uno de los mayores <em>hits</em> de Bad Bunny: <em>Si te quieres divertir / con encanto y con primor / solo tienes que vivir / un verano en Nueva York</em>. El espect&aacute;culo crom&aacute;tico -en palabras de Pedro P&eacute;rez, miembro de la Agrupaci&oacute;n Astron&oacute;mica de la isla- est&aacute; a punto de dar comienzo.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a8b95b69-7b15-417f-81d4-49f0311977bd_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a8b95b69-7b15-417f-81d4-49f0311977bd_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a8b95b69-7b15-417f-81d4-49f0311977bd_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a8b95b69-7b15-417f-81d4-49f0311977bd_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a8b95b69-7b15-417f-81d4-49f0311977bd_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a8b95b69-7b15-417f-81d4-49f0311977bd_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a8b95b69-7b15-417f-81d4-49f0311977bd_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Miles de personas abarrotan la arena, los acantilados y las aguas de Cala Comte para coger sitio en el que ya es el evento astronómico más icónico de la historia reciente de la isla"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Miles de personas abarrotan la arena, los acantilados y las aguas de Cala Comte para coger sitio en el que ya es el evento astronómico más icónico de la historia reciente de la isla                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Trayectos en VTC por hasta 200 euros</strong></h2><p class="article-text">
        Algunos han llegado hasta el enclave natural -situado frente de un caracter&iacute;stico islote, s&rsquo;illa des Bosc&ndash; con veh&iacute;culos de alquiler pero otros han optado por <em>drivers</em> privados o VTC: el trayecto en Uber, de Santa Eul&agrave;ria des Riu a Platges de Comte &ndash;a 35 kil&oacute;metros, unos 45 minutos de carretera&ndash; costaba 159 euros alrededor de las siete de la tarde (a punto de empezar el eclipse parcial), como inform&oacute; el conductor al ser consultado por elDiario.es. Otro ch&oacute;fer de VTC explicaba que pr&aacute;cticamente cualquier desplazamiento -medianamente lejano- se situaba en torno a los 200. 
    </p><p class="article-text">
        Un <em>driver</em> que prefiere no identificarse se pone las gafas de protecci&oacute;n ocular para mirar directamente al Sol: son las ocho menos cuarto de la tarde y la Luna ya ha empezado a cubrirlo muy lentamente. A trav&eacute;s del pl&aacute;stico negro oscuro de los lentes homologados se distingue su sombra, como una peque&ntilde;a mordedura. Acaba de dejar a unos clientes en uno de los chiringuitos de lujo que se disponen sobre el terreno arenisco que dibuja el litoral. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/79f908a9-4d0b-4e16-a10e-86b86be76f19_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/79f908a9-4d0b-4e16-a10e-86b86be76f19_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/79f908a9-4d0b-4e16-a10e-86b86be76f19_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/79f908a9-4d0b-4e16-a10e-86b86be76f19_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/79f908a9-4d0b-4e16-a10e-86b86be76f19_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/79f908a9-4d0b-4e16-a10e-86b86be76f19_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/79f908a9-4d0b-4e16-a10e-86b86be76f19_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Centenares de bañistas y curiosos se agolpan en la arena de Cala Comte para prepararse minutos antes del esperado inicio del eclipse parcial de sol"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Centenares de bañistas y curiosos se agolpan en la arena de Cala Comte para prepararse minutos antes del esperado inicio del eclipse parcial de sol                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/404939b0-88b1-4707-8b28-40eba79fc936_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/404939b0-88b1-4707-8b28-40eba79fc936_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/404939b0-88b1-4707-8b28-40eba79fc936_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/404939b0-88b1-4707-8b28-40eba79fc936_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/404939b0-88b1-4707-8b28-40eba79fc936_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/404939b0-88b1-4707-8b28-40eba79fc936_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/404939b0-88b1-4707-8b28-40eba79fc936_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Las casetas de pescadores y los embarcaderos tradicionales de Cala Comte se convierten en un mirador para decenas de espectadores"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Las casetas de pescadores y los embarcaderos tradicionales de Cala Comte se convierten en un mirador para decenas de espectadores                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En la <em>van</em> lleva a personas de alto poder adquisitivo. &ldquo;No les suelo preguntar cu&aacute;nto les cuestan las cosas, pero el otro d&iacute;a unos clientes que ten&iacute;an una reserva en una gran discoteca para 40 personas se gastaron, me dijeron, unos 70.000 euros&rdquo;, explica. Por lo general, traslada a personas con un elevado poder adquisitivo y, en una jornada como esta, el perfil de sus clientes no es diferente. 
    </p><p class="article-text">
        En el negocio al que ha acompa&ntilde;ado a varios turistas hay un evento privado -un trabajador regula la entrada de veh&iacute;culos en un camino de tierra que lleva casi hasta el sitio para que no se colapse- y los visitantes tienen una reserva para 120 personas. Botellas de cava y vino descansan sobre la mesa mientras los comensales empiezan a alzar la vista. 
    </p><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Cada d&iacute;a nos estamos gastando eso&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        A poca distancia, en una de estas calas del conjunto de Comte, Yasmine y su pareja se tumban en una balinesa a la que han llegado a las doce del mediod&iacute;a. De momento, se han gastado 600 euros entre consumiciones y disfrute de sombrilla y cama. &ldquo;&iquest;Es caro? -preguntan a los periodistas-. Cada d&iacute;a nos estamos gastando eso. Vivimos en Suiza&rdquo;, puntualizan. El precio no es superior a cualquier otro d&iacute;a del verano y, aunque no han venido a prop&oacute;sito para ver el eclipse, se alegran de que les haya coincidido con sus vacaciones en la isla. 
    </p><p class="article-text">
        En otra zona del mismo chiringuito -en la cala contigua- unos clientes se sientan. Son pasadas las ocho y turistas y residentes se preparan para ver lo que no se repetir&aacute; en cien a&ntilde;os. Algunos tienen incluso la esperanza de ver el famoso rayo verde de la novela de Julio Verne que tambi&eacute;n popularizar&iacute;a el director franc&eacute;s &Eacute;ric Rohmer con <em>Le rayon vert</em>. No han necesitado reserva: &ldquo;De hecho, acabamos de llegar y ya hemos encontrado mesa&rdquo;. Esperan para pedir la comanda mientras la arena se abarrota cada vez m&aacute;s.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4c30d023-b16b-451c-8c75-d20fd6109fff_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4c30d023-b16b-451c-8c75-d20fd6109fff_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4c30d023-b16b-451c-8c75-d20fd6109fff_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4c30d023-b16b-451c-8c75-d20fd6109fff_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4c30d023-b16b-451c-8c75-d20fd6109fff_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4c30d023-b16b-451c-8c75-d20fd6109fff_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4c30d023-b16b-451c-8c75-d20fd6109fff_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El ambiente festivo y expectante inunda la costa ibicenca con cientos de personas acomodadas frente a un mar repleto de barcos y yates"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El ambiente festivo y expectante inunda la costa ibicenca con cientos de personas acomodadas frente a un mar repleto de barcos y yates                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Una pareja de madrile&ntilde;os que reside en la isla desde hace m&aacute;s de dos d&eacute;cadas explica que ha escogido esta cala &uacute;nicamente para ver el eclipse, pese a que no suele visitarla. &ldquo;Somos nudistas y solemos frecuentar Es Cavallet&rdquo;, cuentan en referencia a una de las playas del Parque Natural de ses Salines. Tambi&eacute;n lo es Rac&oacute; d&rsquo;en Xic, a pocos metros de donde se encuentran ahora, aunque lamentan que cada vez est&eacute; perdiendo m&aacute;s su esencia nudista.
    </p><p class="article-text">
        El ocaso est&aacute; llegando cuando los camareros de uno de los restaurantes de la zona sirven varios platos a los primeros comensales: almejas al vapor; bogavante con huevos fritos y patatas y varias paellas de pescado y marisco. Unos instantes despu&eacute;s, parece que se detiene el tiempo.
    </p><p class="article-text">
        Centenares de personas empiezan a sacar sus <em>smartphones</em> para inmortalizar el momento en que la Luna se posa frente al Sol. Hay aplausos pero, sobre todo, emoci&oacute;n. Tras unos minutos en los que parece que el fen&oacute;meno se puede acabar desdibujando a causa de las nubes: apenas unos minutos antes, tapaban el astro y quitaban visibilidad al eclipse. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4bdd96fa-5a8a-4af5-a3ab-20779a99cc97_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4bdd96fa-5a8a-4af5-a3ab-20779a99cc97_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4bdd96fa-5a8a-4af5-a3ab-20779a99cc97_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4bdd96fa-5a8a-4af5-a3ab-20779a99cc97_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4bdd96fa-5a8a-4af5-a3ab-20779a99cc97_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4bdd96fa-5a8a-4af5-a3ab-20779a99cc97_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4bdd96fa-5a8a-4af5-a3ab-20779a99cc97_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Los servicios de emergencia y Protección Civil regulan los accesos terrestres a Platges de Comte ante la masiva llegada de vehículos para presenciar el eclipse"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Los servicios de emergencia y Protección Civil regulan los accesos terrestres a Platges de Comte ante la masiva llegada de vehículos para presenciar el eclipse                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Noches de hotel por casi 6.000 euros</strong></h2><p class="article-text">
        Ana, Marc y el hijo de ambos, tambi&eacute;n Marc, de siete a&ntilde;os, han llegado de Barcelona a pasar unos d&iacute;as en Eivissa y Formentera. Ahora contemplan c&oacute;mo la Luna avanza lentamente sobre el Sol hasta ocultarlo por completo, en un fen&oacute;meno que no volver&aacute; a repetirse en mucho tiempo. Se alojan en un hotel de categor&iacute;a media situado en la zona de ocio de Platja d&rsquo;en Bossa, por el que han pagado 1.110 euros por cuatro noches. Un precio poco elevado en comparaci&oacute;n con el que ofrecen otros alojamientos de gama m&aacute;s alta para este periodo.
    </p><p class="article-text">
        En el &aacute;rea suroeste (uno de las mejores para observar el fen&oacute;meno astron&oacute;mico), en el municipio de Sant Antoni, la noche media en uno de estos complejos ha alcanzado los 750 euros para dos personas. El hospedaje organiz&oacute;, coincidiendo con el eclipse, una excursi&oacute;n gratuita con cuarenta clientes a cargo del departamento de Guest Experience. Uno de los trabajadores les acompa&ntilde;ar&aacute;, no sin temor por la masificaci&oacute;n que pueda haber en Cala Graci&oacute;, donde se ubica el hotel y punto oficial de observaci&oacute;n, hasta una zona rocosa.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c12490a-80a8-457f-ad89-4b0263add954_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c12490a-80a8-457f-ad89-4b0263add954_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c12490a-80a8-457f-ad89-4b0263add954_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c12490a-80a8-457f-ad89-4b0263add954_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c12490a-80a8-457f-ad89-4b0263add954_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c12490a-80a8-457f-ad89-4b0263add954_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1c12490a-80a8-457f-ad89-4b0263add954_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La luz del atardecer comienza a volverse difusa sobre las decenas de embarcaciones fondeadas en la costa de Sant Josep, minutos antes de que la Luna comience a devorar el disco solar"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La luz del atardecer comienza a volverse difusa sobre las decenas de embarcaciones fondeadas en la costa de Sant Josep, minutos antes de que la Luna comience a devorar el disco solar                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Otro de los lugares m&aacute;s jugosos para el acontecimiento de este mi&eacute;rcoles eran las inmediaciones de es Vedr&agrave;. En Cala Carb&oacute; -menos conocida que la famosa Cala d&rsquo;Hort, que tiene el islote justo enfrente, pero con vistas igual de espectaculares-, otro alojamiento cinco estrellas hab&iacute;a organizado igualmente una excursi&oacute;n privada con coste cero -para hu&eacute;spedes y no hu&eacute;spedes del hotel- para la que repartieron gafas y botellas peque&ntilde;as de Mo&euml;t &amp; Chandon. Para la noche planificaron un men&uacute; degustaci&oacute;n en la terraza desde la que se ve es Vedr&agrave;, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/eclipse-dispara-negocio-espiritual-ibiza-retiros-chakras-escapadas-celestiales-100-000-euros_1_13427814.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">envuelto por cierto misticismo espiritual, aunque sin base cient&iacute;fica</a>.
    </p><p class="article-text">
        En otros alojamientos de lujo de la costa norte de la isla, el precio es a&uacute;n superior. En uno de los hoteles de cinco estrellas ubicados entre Cala Xarraca y Portinatx dos noches para dos personas rondaban los 2.600 euros, eligiendo la opci&oacute;n de habitaci&oacute;n m&aacute;s barata. En el caso de las<em> suites </em>con mejores vistas, el alojamiento se encarece hasta casi los 6.000 euros por pareja. En el faro de Punta Moscarter, misma zona tur&iacute;stica, la Associaci&oacute; d'Astr&ograve;noms d'Eivissa, hab&iacute;a preparado el equipamiento para echar la vista al cielo.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ec659460-eccb-4e88-b163-c8d8d5637faf_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ec659460-eccb-4e88-b163-c8d8d5637faf_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ec659460-eccb-4e88-b163-c8d8d5637faf_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ec659460-eccb-4e88-b163-c8d8d5637faf_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ec659460-eccb-4e88-b163-c8d8d5637faf_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ec659460-eccb-4e88-b163-c8d8d5637faf_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ec659460-eccb-4e88-b163-c8d8d5637faf_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El Sol roza el horizonte marítimo de Eivissa convertido en un arco dorado perfecto, instantes antes de que la oscuridad se apodere por completo del paisaje"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El Sol roza el horizonte marítimo de Eivissa convertido en un arco dorado perfecto, instantes antes de que la oscuridad se apodere por completo del paisaje                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Terminado el fen&oacute;meno, se palpa el furor de un eclipse que no ha dejado indiferente: el pr&oacute;ximo a&ntilde;o habr&aacute; otro -el segundo del bautizado entre los astr&oacute;nomos como <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/preparados-eclipse-siglo-mundo-aguarda-sol-apague-espana_1_13432911.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Tr&iacute;o Ib&eacute;rico</a>-. Pero Balears no ser&aacute; uno de los mejores puntos de observaci&oacute;n. Los centenares de coches que han ido llegando a Cala Comte a cuentagotas -teniendo en cuenta las horas en las que podr&iacute;a ser m&aacute;s dif&iacute;cil acceder- se marchan ahora todos a la vez. Turistas y residentes a&uacute;n con la aureola brillante que ha dejado el baile del Sol con la Luna registrada en la retina. Las carreteras se colapsan: el tiempo en hacer el trayecto desde las calas a la ciudad de Eivissa -poco menos de 25 kil&oacute;metros- de normalmente media hora, se duplica. 
    </p><p class="article-text">
        A pesar de todo, seg&uacute;n informaciones del Govern balear, la atenci&oacute;n de urgencias en centros de salud y hospitales tanto de las Piti&uuml;ses como de Balears en general, registraron este mi&eacute;rcoles una disminuci&oacute;n respecto al d&iacute;a anterior. En el hospital ibicenco de Can Misses, se pas&oacute; de 261 a 171 y en el de Formentera de 150 a 118. En todo el &aacute;rea de Salud pitiusa, se bajaron las urgencias de 569 a 369.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ce458a31-89c8-4c34-bc17-fec897bd6deb_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ce458a31-89c8-4c34-bc17-fec897bd6deb_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ce458a31-89c8-4c34-bc17-fec897bd6deb_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ce458a31-89c8-4c34-bc17-fec897bd6deb_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ce458a31-89c8-4c34-bc17-fec897bd6deb_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ce458a31-89c8-4c34-bc17-fec897bd6deb_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ce458a31-89c8-4c34-bc17-fec897bd6deb_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Desde las terrazas de los restaurantes y chiringuitos de la zona, los comensales interrumpen sus cenas para maravillarse con el atardecer astronómico"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Desde las terrazas de los restaurantes y chiringuitos de la zona, los comensales interrumpen sus cenas para maravillarse con el atardecer astronómico                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Por otro lado, el dispositivo especial Eclipbal desplegado en Balears con motivo del eclipse, que moviliz&oacute; a m&aacute;s de 2.100 efectivos, se sald&oacute;, seg&uacute;n el balance del Govern, con 46 incidentes relacionados con el fen&oacute;meno astron&oacute;mico. El director general de Emergencias e Interior, Pablo G&aacute;rriz, ha destacado el comportamiento de la ciudadan&iacute;a durante la jornada y ha considerado que &ldquo;el &eacute;xito es de la sociedad balear en su conjunto&rdquo;, despu&eacute;s de que el operativo se desarrollara sin incidencias de especial relevancia.
    </p><p class="article-text">
        El Centro de Coordinaci&oacute;n de Emergencias 112 recibi&oacute; durante la jornada un total de 2.340 llamadas y gestion&oacute; los 46 incidentes vinculados al plan especial entre las 00.00 horas del 12 de agosto y la misma hora del d&iacute;a siguiente. G&aacute;rriz ha agradecido la actuaci&oacute;n tanto de los profesionales que participaron directamente en el dispositivo como de quienes colaboraron de forma indirecta, y ha se&ntilde;alado que la poblaci&oacute;n &ldquo;ha estado a la altura de la situaci&oacute;n&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera, Nicolás Ribas, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/eclipse-ibicenco-600-euros-consumiciones-camas-balinesas-dia-gastando_1_13445688.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 13 Aug 2026 15:56:28 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/46c4361b-8382-46ad-b581-d50c14e27d4d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1201237" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/46c4361b-8382-46ad-b581-d50c14e27d4d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1201237" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El eclipse ibicenco de los 600 euros en consumiciones y camas balinesas: "Cada día nos estamos gastando eso"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/46c4361b-8382-46ad-b581-d50c14e27d4d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Eclipse,Astronomía,Turismo,Turistas,Masificación turística,Espacios naturales,Playas,Espacios protegidos,Medio ambiente,Islas Baleares,Ibiza]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Sobreviure entre les ruïnes d’un vell mercat ‘hippie’: l’èxode dels treballadors que sostenen l'Eivissa del luxe]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/sobreviure-les-ruines-d-vell-mercat-hippie-l-exode-dels-treballadors-sostenen-l-eivissa-luxe_1_13441654.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/f0c4afa6-6561-4828-84ca-35a4c4401981_16-9-discover-aspect-ratio_default_1149098.jpg" width="4723" height="2657" alt="Sobreviure entre les ruïnes d’un vell mercat ‘hippie’: l’èxode dels treballadors que sostenen l&#039;Eivissa del luxe"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Més d’una desena de persones viuen en un terreny que fins al 2016 acollia el ‘Gorila Hippy Market’, on resideixen una vintena de treballadors senegalesos. A un quilòmetre i mig de la zona, sobreviuen treballadors sahrauís que acampen en un bosc arran del litoral
</p><p class="subtitle">L'hotel en ruïnes en què malviuen els treballadors del turisme eivissenc: "Em fa vergonya, però he de comptar la meva història"
</p></div><p class="article-text">
        El cor de la zona tur&iacute;stica de Cala de Bou t&eacute;, des de fa anys, un halo fantasmag&ograve;ric. La decad&egrave;ncia d&rsquo;aquest tram del litoral sud-oest de l&rsquo;illa d&rsquo;Eivissa ha estat progressiva: bars i negocis van anar abaixant la persiana quan un altre model tur&iacute;stic, menys vinculat al turisme de masses i de fam&iacute;lies, va comen&ccedil;ar a triomfar. L&rsquo;antic terreny que acollia el Gorila Hippy Market n&rsquo;&eacute;s un s&iacute;mbol. Aquesta sensaci&oacute; de declivi no abandona el barri, que fa tot just tres setmanes va viure<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/desalojados-trabajadores-turismo-malvivian-hotel-abandonado-ibiza_1_13404784.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> </a><a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/desalojados-trabajadores-turismo-malvivian-hotel-abandonado-ibiza_1_13404784.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el desallotjament d&rsquo;una desena de treballadors que malvivien en una estructura abandonada i plena de grafits</a>, que ja forma part del paisatge ru&iuml;n&oacute;s de Punta Xinx&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Es tracta d&rsquo;un terreny que va servir d&rsquo;allotjament a m&eacute;s d&rsquo;un centenar de treballadors de la ind&uacute;stria tur&iacute;stica i que s&rsquo;ha posat a la venda per 35 milions d&rsquo;euros -a trav&eacute;s d&rsquo;un portal immobiliari digital- mentre que la mercantil Cala Xinx&oacute; S.L. litiga amb l&rsquo;Ajuntament per obtenir la llic&egrave;ncia que li permeti acabar de construir l&rsquo;hotel. La societat ha declinat fer declaracions sobre la situaci&oacute; de l&rsquo;edifici o el proc&eacute;s judicial. D&rsquo;altra banda, una desena dels desallotjats de Punta Xinx&oacute; han migrat ara a l&rsquo;espai de 10.000 metres quadrats que fins fa deu anys constitu&iuml;a una atracci&oacute; tur&iacute;stica, encara que de curta vida.
    </p><p class="article-text">
        En un mat&iacute; enganx&oacute;s d&rsquo;agost, dos d&rsquo;ells resen sobre unes estoretes que han est&egrave;s a terra. No arriben a la mitja dotzena, tot i que al migdia &eacute;s probable que la majoria siguin als seus llocs de treball. Aquest diari ha intentat parlar amb alguns per preguntar-los per la situaci&oacute; en qu&egrave; viuen. Tanmateix, prefereixen no fer cap comentari al respecte, al&middot;legant que es tracta d&rsquo;una propietat privada. Es mostren visiblement nerviosos i molestos pel fet d&rsquo;estar, una vegada m&eacute;s, en el focus medi&agrave;tic, ja que cada vegada que es desmantella un assentament se&rsquo;n construeix un altre perqu&egrave; la q&uuml;esti&oacute; de fons -la crisi residencial- continua sense resoldre&rsquo;s.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d2882742-4de4-4d68-a66a-c1e43d90dfa8_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d2882742-4de4-4d68-a66a-c1e43d90dfa8_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d2882742-4de4-4d68-a66a-c1e43d90dfa8_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d2882742-4de4-4d68-a66a-c1e43d90dfa8_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d2882742-4de4-4d68-a66a-c1e43d90dfa8_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d2882742-4de4-4d68-a66a-c1e43d90dfa8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d2882742-4de4-4d68-a66a-c1e43d90dfa8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Els hostes estenen la roba a les baranes del recinte"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Els hostes estenen la roba a les baranes del recinte                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Una ve&iuml;na de la zona, que prefereix no ser identificada, explica que a l&rsquo;antic mercadet <em>hippie</em> hi viuen una vintena de persones i que les primeres van comen&ccedil;ar a arribar-hi fa uns quatre mesos, abans del desallotjament de Punta Xinx&oacute;. Afirma que no hi ha problemes de conviv&egrave;ncia, ni de cap altre tipus, amb els residents. El problema, assenyala, &eacute;s que el recinte funciona des de fa anys com a abocador il&middot;legal.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Els desallotjats que viuen en un antic mercadet</strong></h2><p class="article-text">
        <strong>&ldquo;</strong>S&iacute;, s&oacute;n d&rsquo;origen senegal&egrave;s, van entrar quan van desallotjar l&rsquo;hotel de Punta Xinx&oacute;, per&ograve; no donen problemes&rdquo;, assenyala una treballadora d&rsquo;un establiment de records dels voltants, sense aprofundir gaire en la q&uuml;esti&oacute;. El juliol del 2013, i durant nom&eacute;s uns anys, el recinte va comen&ccedil;ar a funcionar com a mercadet <em>hippie</em>, despr&eacute;s que la mercantil Fifty, S.L. obtingu&eacute;s els permisos municipals per explotar a la parcel&middot;la un bar-restaurant, un caf&egrave;-concert, una sala de festes sense atraccions i dos locals destinats a la venda de productes artesanals. Tanmateix, fa una d&egrave;cada que a la propietat s&rsquo;hi acumulen vehicles abandonats, materials i altres objectes pesants que han portat els ve&iuml;ns, preocupats, a denunciar la situaci&oacute; a trav&eacute;s de la L&iacute;nia Verda de l&rsquo;Ajuntament de Sant Josep.
    </p><p class="article-text">
        Chris Langley, que fa m&eacute;s de quatre d&egrave;cades que resideix a Cala de Bou, a Sant Josep de sa Talaia, creu que l&rsquo;Ajuntament -per resoldre la situaci&oacute; de Punta Xinx&oacute; i del Gorila Hippy Market- podria &ldquo;adquirir ambdues propietats a preu de mercat utilitzant fons europeus i estatals&rdquo;. &ldquo;Aix&iacute; se solucionaria el problema d&rsquo;arrel i es podrien crear instal&middot;lacions p&uacute;bliques i zones verdes&rdquo;, afegeix a aquest diari. En aquest sentit, considera que la crisi d&rsquo;habitatge dels treballadors de temporada es podria mitigar si l&rsquo;Ajuntament ced&iacute;s s&ograve;l p&uacute;blic de la seva propietat &ldquo;per crear espais de conviv&egrave;ncia i llogar habitacions a un preu m&iacute;nim&rdquo; d&rsquo;uns 300 euros. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Chris Langley, veí de Cala de Bou, considera que la crisi d’habitatge dels treballadors de temporada es podria mitigar si l’Ajuntament cedís sòl públic de la seva propietat “per crear espais de convivència i llogar habitacions a un preu mínim” d’uns 300 euros
</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Chris Langley</span>
                                        <span>—</span> Veí de Cala de Bou
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a4a27af6-7bb0-4435-bdc9-235ba3c45e6c_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a4a27af6-7bb0-4435-bdc9-235ba3c45e6c_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a4a27af6-7bb0-4435-bdc9-235ba3c45e6c_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a4a27af6-7bb0-4435-bdc9-235ba3c45e6c_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a4a27af6-7bb0-4435-bdc9-235ba3c45e6c_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a4a27af6-7bb0-4435-bdc9-235ba3c45e6c_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a4a27af6-7bb0-4435-bdc9-235ba3c45e6c_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="L’hotel inacabat de Punta Xinxó, on van arribar a malviure més d’un centenar de treballadors abans de ser desallotjats, continua tancat i es ven per 35 milions d’euros "
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                L’hotel inacabat de Punta Xinxó, on van arribar a malviure més d’un centenar de treballadors abans de ser desallotjats, continua tancat i es ven per 35 milions d’euros                             </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Com a mesura d&rsquo;emerg&egrave;ncia, es podrien instal&middot;lar m&ograve;duls prefabricats amb habitacions individuals, cuina comunit&agrave;ria, banys i una sala comuna&rdquo;, sost&eacute; aquest ve&iacute;, que opina que l&rsquo;Ajuntament nom&eacute;s hauria d&rsquo;aportar el terreny i comptar amb el suport de l&rsquo;IBAVI -Institut Balear de l&rsquo;Habitatge, que dep&egrave;n del Govern- per finan&ccedil;ar la instal&middot;laci&oacute; &ldquo;aprofitant els fons europeus o els plans auton&ograve;mics que ja existeixen per a habitatge&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>L&rsquo;alcalde parla d&rsquo;&ldquo;alberg il&middot;legal&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        L&rsquo;alcalde de Sant Josep, Vicent Roig, explica, en declaracions a elDiario.es, que en el passat alguns dels treballadors van demanar ajuda econ&ograve;mica per abandonar l&rsquo;illa, i que l&rsquo;Ajuntament els la va proporcionar. Aix&iacute; respon quan se li pregunta si els Serveis Socials de l&rsquo;Ajuntament han facilitat algun tipus de prestaci&oacute; als desallotjats de l&rsquo;hotel de Punta Xinx&oacute;, alguns dels quals han acabat a l&rsquo;antic mercadet <em>hippie</em>. A m&eacute;s, aclareix que no es tracta de persones sense recursos i que el consistori fa el que pot en funci&oacute; de les compet&egrave;ncies que t&eacute; -i entre les quals no hi ha l&rsquo;habitatge-. &ldquo;Tothom t&eacute; feina, tothom t&eacute; ingressos&rdquo;, afirma sobre el perfil dels residents.
    </p><p class="article-text">
        D&rsquo;altra banda, nega que el que est&agrave; passant al <em>Gorila Hippy Market</em> sigui un nou assentament de barraques, sin&oacute; que probablement es tracta d&rsquo;un &ldquo;alberg il&middot;legal&rdquo;. &ldquo;No hi ha un assentament: hi ha una persona que s&rsquo;est&agrave; aprofitant d&rsquo;una situaci&oacute; que tenim avui dia d&rsquo;escassetat d&rsquo;habitatge&rdquo;, afirma. Roig explica que han parlat amb els nous ocupants de l&rsquo;espai i que tots els han comunicat que &ldquo;estan pagant un lloguer, de manera que crec que el que s&rsquo;est&agrave; fent &eacute;s aprofitar una circumst&agrave;ncia&rdquo;. &ldquo;Si no &eacute;s aix&iacute;, ens agradaria que la propietat desallotg&eacute;s aquesta zona&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">No hi ha un assentament: hi ha una persona que s’està aprofitant d’una situació que tenim avui dia d’escassetat d’habitatge
</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Vicent Roig</span>
                                        <span>—</span> Alcalde de Sant Josep de sa Talaia
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En aquest sentit, argumenta que estan actuant per dues vies: la urban&iacute;stica i la d&rsquo;activitats. Aquesta &uacute;ltima via &eacute;s la que permetria desallotjar el recinte en cas que estigui funcionant com a alberg il&middot;legal, aclareix l&rsquo;alcalde. El propietari ha dit que els residents disposen fins i tot de dutxes, aix&iacute; com de diferents espais, afegeix Roig,<a href="https://www.periodicodeibiza.es/pitiusas/ibiza/2026/07/22/2674833/asentamientos-ibiza-dueno-del-antiguo-gorila-market-defiende-viva-gente-dentro-porque-como-fuera-hotel.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> </a><a href="https://www.periodicodeibiza.es/pitiusas/ibiza/2026/07/22/2674833/asentamientos-ibiza-dueno-del-antiguo-gorila-market-defiende-viva-gente-dentro-porque-como-fuera-hotel.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">en refer&egrave;ncia a unes declaracions fetes al Peri&oacute;dico de Ibiza y Formentera</a>.
    </p><p class="article-text">
        Aix&iacute; mateix, l&rsquo;alcalde opina que els mateixos empresaris del sector tur&iacute;stic, a vegades, intenten mitigar la crisi d&rsquo;habitatge oferint allotjament als seus treballadors. &ldquo;&Eacute;s important tenir-ho en compte&rdquo;, assegura, i afegeix que alguns d&rsquo;aquests treballadors amb qui han parlat reconeixen que els han ofert llogar habitacions per un preu d&rsquo;entre 300 i 400 euros al mes. &ldquo;Qui rebutja o no vol aquestes opcions crec que no t&eacute; cabuda a l&rsquo;illa en aquest moment&rdquo;, conclou Roig.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b2498e39-7f06-4bcf-992d-e2d8af5f4831_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b2498e39-7f06-4bcf-992d-e2d8af5f4831_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b2498e39-7f06-4bcf-992d-e2d8af5f4831_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b2498e39-7f06-4bcf-992d-e2d8af5f4831_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b2498e39-7f06-4bcf-992d-e2d8af5f4831_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b2498e39-7f06-4bcf-992d-e2d8af5f4831_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b2498e39-7f06-4bcf-992d-e2d8af5f4831_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="L&#039;Ajuntament investiga si l&#039;antic mercadet hippie funciona com un alberg il·legal"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                L&#039;Ajuntament investiga si l&#039;antic mercadet hippie funciona com un alberg il·legal                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6dcae4ef-2c9c-4dbd-b77d-d9c08d637ac8_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6dcae4ef-2c9c-4dbd-b77d-d9c08d637ac8_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6dcae4ef-2c9c-4dbd-b77d-d9c08d637ac8_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6dcae4ef-2c9c-4dbd-b77d-d9c08d637ac8_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6dcae4ef-2c9c-4dbd-b77d-d9c08d637ac8_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6dcae4ef-2c9c-4dbd-b77d-d9c08d637ac8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6dcae4ef-2c9c-4dbd-b77d-d9c08d637ac8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Entre una desena i una vintena de senegalesos viuen a l’antic Gorila Hippy Market després del desallotjament de l’hotel en ruïnes de Punta Xinxó"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Entre una desena i una vintena de senegalesos viuen a l’antic Gorila Hippy Market després del desallotjament de l’hotel en ruïnes de Punta Xinxó                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Acampats en un bosc</strong></h2><p class="article-text">
        A poc m&eacute;s d&rsquo;un quil&ograve;metre d&rsquo;aquesta zona s&rsquo;ha format un petit assentament de barraques, a la zona costanera entre Cala de Bou i Port des Torrent. Una treballadora d&rsquo;una botiga explica que a la zona hi viuen treballadors sahrau&iacute;s, per&ograve; que aix&ograve; ja passava abans del desallotjament de l&rsquo;hotel abandonat de Punta Xinx&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Ahmed t&eacute; vint anys i fa tot just tres dies que ha arribat a Eivissa per comen&ccedil;ar una temporada m&eacute;s treballant en el sector de l&rsquo;hostaleria. Durant els pr&ograve;xims mesos atendr&agrave; els clients del <em>buffet</em> de l&rsquo;Ibiza Gran Hotel, un dels establiments de luxe de Marina Botafoc, mentre dorm en una tenda de campanya al costat d&rsquo;una quinzena m&eacute;s de treballadors del mateix origen, en aquesta zona boscosa propera a Port des Torrent.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Ahmed té vint anys i fa tot just tres dies que ha arribat a Eivissa per començar una temporada més treballant en el sector de l’hostaleria. Durant els pròxims mesos atendrà els clients del bufet de l’Ibiza Gran Hotel, un dels establiments de luxe de Marina Botafoc, mentre ell dorm en una tenda de campanya al costat d’una quinzena més de treballadors sahrauís
</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Ve d&rsquo;Elx i a l&rsquo;octubre, quan acabi l&rsquo;estiu, tornar&agrave; a la seva terra. &Eacute;s un dels centenars de treballadors procedents del S&agrave;hara Occidental que, segons explica, han arribat els darrers anys a l&rsquo;illa per treballar principalment en el sector de l&rsquo;hostaleria i que ara es troben amb una temporada m&eacute;s en qu&egrave; l&rsquo;allotjament s&rsquo;ha convertit en un problema.
    </p><p class="article-text">
        No &eacute;s la primera vegada que aquest jove sahrau&iacute; es trasllada per treballar a la Piti&uuml;sa. Des de fa uns anys torna per ocupar el seu lloc de treball als voltants de l&rsquo;anomenada &lsquo;milla d&rsquo;or&rsquo; d&rsquo;Eivissa, per la concentraci&oacute; de negocis i urbanitzacions de luxe. Al bosc on s&rsquo;han instal&middot;lat, fa temps que els empleats dels negocis dels voltants s&oacute;n testimonis que hi ha persones vivint-hi. La responsable d&rsquo;un restaurant proper assegura que viuen en furgonetes i tendes de campanya, tot i que sense molestar els ve&iuml;ns.
    </p><p class="article-text">
        Ahmed confessa que podria accedir a una de les habitacions que els ofereixen a l&rsquo;establiment hoteler on treballa per uns 400 euros mensuals, per&ograve; tamb&eacute; explica que aquest import, al cap dels mesos, &eacute;s &laquo;molts diners&raquo;. Totes les persones allotjades en aquesta parcel&middot;la de pins i savines, en habitatges precaris constru&iuml;ts amb lones i tendes de campanya, tenen la necessitat d&rsquo;estalviar per, quan tornin a casa, ajudar les seves fam&iacute;lies.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e9faf08f-d398-49c3-a1ae-962de318b563_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e9faf08f-d398-49c3-a1ae-962de318b563_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e9faf08f-d398-49c3-a1ae-962de318b563_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e9faf08f-d398-49c3-a1ae-962de318b563_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e9faf08f-d398-49c3-a1ae-962de318b563_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e9faf08f-d398-49c3-a1ae-962de318b563_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e9faf08f-d398-49c3-a1ae-962de318b563_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Guants de feina i peces penjades de les branques d&#039;un pi al bosc"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Guants de feina i peces penjades de les branques d&#039;un pi al bosc                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Una illa sense lloc per als seus treballadors</strong></h2><p class="article-text">
        Anteriorment, els temporers d&rsquo;origen sahrau&iacute; solien establir-se en uns terrenys situats a sa Carroca -a prop de Sant Jordi de ses Salines, al terme municipal de Sant Josep- i en els situats just darrere de la ITV del Recinte Firal, a la perif&egrave;ria de Vila (com es coneix la ciutat d&rsquo;Eivissa). Per&ograve; les actuacions dels equips de govern per fer desapar&egrave;ixer la imatge de barraquisme dels municipis que governen han provocat que el sector m&eacute;s precari de la poblaci&oacute; busqu&eacute;s altres alternatives. Una precarietat que els ha portat a viure en condicions infames per la manca d&rsquo;habitatge, malgrat la demanda de m&agrave; d&rsquo;obra a la ind&uacute;stria tur&iacute;stica.
    </p><p class="article-text">
        Pel que sembla, el petit assentament de barraques del carrer de Conca ja existia abans que l&rsquo;Ajuntament de Sant Josep desallotg&eacute;s, a finals de juliol, l&rsquo;esquelet en ru&iuml;nes del que podria haver estat un complex hoteler de luxe a Punta Xinx&oacute;. L&rsquo;ocupaci&oacute; de la construcci&oacute; s&iacute; que va generar malestar i queixes entre els ve&iuml;ns i els propietaris i treballadors dels comer&ccedil;os contigus per les males olors que desprenia el terreny.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El petit assentament de barraques del carrer de Conca ja existia abans que l’Ajuntament de Sant Josep desallotgés, a finals de juliol, l’esquelet en ruïnes del que podria haver estat un complex hoteler de luxe a Punta Xinxó
</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Van ser les persones que hi vivien les que es van anar traslladant cap a la propietat privada del Gorila Hippy Market despr&eacute;s de sentir els tambors del desallotjament, en un espai on al llarg dels anys s&rsquo;han intentat desenvolupar diversos projectes empresarials sense que cap arrib&eacute;s a quallar.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;actual propietari del terreny ja protestava el 2021 perqu&egrave; no entenia les queixes dels ve&iuml;ns i assegurava que netejava el terreny &ldquo;un cop al mes&rdquo;,<a href="https://www.periodicodeibiza.es/pitiusas/ibiza/2021/02/25/1241619/gorila-cala-bou-permance-estado-semi-abandono.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> </a><a href="https://www.periodicodeibiza.es/pitiusas/ibiza/2021/02/25/1241619/gorila-cala-bou-permance-estado-semi-abandono.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">segons declaracions al Peri&oacute;dico de Ibiza y Formentera</a>. Entre els seus plans hi havia de construir-hi un Parc Hotel, per al qual va comen&ccedil;ar a tramitar els permisos necessaris amb l&rsquo;Ajuntament, tot i que va recon&egrave;ixer que vendre el terreny tamb&eacute; era una opci&oacute; que tenia sobre la taula. El propietari ha declinat fer valoracions per a aquest reportatge.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/497623df-593f-4070-9c28-632e46794781_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/497623df-593f-4070-9c28-632e46794781_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/497623df-593f-4070-9c28-632e46794781_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/497623df-593f-4070-9c28-632e46794781_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/497623df-593f-4070-9c28-632e46794781_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/497623df-593f-4070-9c28-632e46794781_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/497623df-593f-4070-9c28-632e46794781_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una tenda de campanya oculta entre pins i savines a Port des Torrent"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una tenda de campanya oculta entre pins i savines a Port des Torrent                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Pel que fa a la pres&egrave;ncia de turismes abandonats, l&rsquo;empresari va culpar un antic empleat que s&rsquo;encarregava de cuidar les instal&middot;lacions, segons publicava el mateix mitj&agrave; local. Fins i tot va arribar a acusar aquest treballador de cobrar diners &ldquo;a esquena seva&rdquo;, motiu pel qual va acabar acomiadant-lo i pel qual alguns dels vehicles es van quedar a la propietat. En aquell moment, ja hi havia persones vivint a l&rsquo;espai que la figura de King Kong, que donava nom a l&rsquo;extint mercadet, continua presidint. Pel que fa als residents, el propietari va assegurar que n&rsquo;estava &ldquo;plenament al corrent&rdquo; i va especificar que es tractava d&rsquo;empleats seus que cuidaven la zona davant de possibles ocupacions o robatoris.
    </p><p class="article-text">
        Durant anys, els projectes per donar un &uacute;s a la finca han topat amb les queixes dels ve&iuml;ns d&rsquo;una de les urbanitzacions contig&uuml;es, segons fonts properes a empresaris de la zona. L&rsquo;alcalde de Sant Josep assegura que la propietat estaria llogant l&rsquo;espai als assentats, la majoria d&rsquo;origen senegal&egrave;s, perqu&egrave; hi visquin. En cas que no fos aix&iacute;, demana al propietari que desallotgi el recinte.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Durant anys, els projectes per donar un ús a la finca han topat amb les queixes dels veïns d’una de les urbanitzacions contigües. L’alcalde de Sant Josep assegura que la propietat estaria llogant l’espai als assentats perquè hi visquin. En cas que no fos així, demana al propietari que desallotgi el recinte
</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Assenyala, aix&iacute; mateix, que &ldquo;la falta de col&middot;laboraci&oacute;&rdquo; dels propietaris dels terrenys facilita que aquests assentaments es mantinguin en el temps. Una<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/policia-desmantela-fiesta-ilegal-250-personas-villa-lujo-casera-famosos_1_13413442.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> </a><a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/policia-desmantela-fiesta-ilegal-250-personas-villa-lujo-casera-famosos_1_13413442.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">situaci&oacute; que tamb&eacute; atribueix a Paquita &lsquo;Marsan&rsquo;, la casera dels famosos</a>, i propiet&agrave;ria dels terrenys boscosos de Port des Torrent a trav&eacute;s d&rsquo;una de les seves societats. Aix&iacute;, l&rsquo;alcalde considera necessari que les administracions, les empreses i els propietaris dels terrenys col&middot;laborin per evitar que les persones expulsades d&rsquo;un assentament acabin ocupant-ne un altre. Tant el Gorila Hippy Market com el terreny bosc&oacute;s del carrer de Conca s&oacute;n dos dels punts on s&rsquo;ha reprodu&iuml;t aquesta situaci&oacute;. Paquita &lsquo;Marsan&rsquo; no ha respost a les preguntes d&rsquo;aquest diari sobre quina &eacute;s la situaci&oacute; del terreny del carrer de Conca.
    </p><p class="article-text">
        Per&ograve; m&eacute;s enll&agrave; de les situacions particulars de cadasc&uacute;, el desallotjament judicial d&rsquo;un assentament &eacute;s, en molts casos, l&rsquo;avantsala de l&rsquo;ocupaci&oacute; d&rsquo;un altre, perqu&egrave; les causes estructurals -<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/precio-alquiler-bate-records-balears-absorbe-64-sueldo-segundo-caro-espana_1_13265570.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">l&rsquo;escassetat d&rsquo;habitatge i els preus elevats del lloguer</a>- que empenyen les persones a viure en condicions de precarietat residencial es mantenen intactes. En els darrers anys, especialment despr&eacute;s de la pand&egrave;mia, s&rsquo;ha produ&iuml;t un fenomen nou a Eivissa:<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/desalojo-casero-pirata-ibiza-deja-200-personas-calle-trabajadores-levantamos-isla_1_11563019.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> </a><a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/desalojo-casero-pirata-ibiza-deja-200-personas-calle-trabajadores-levantamos-isla_1_11563019.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la proliferaci&oacute; d&rsquo;assentaments de barraques</a>. Els assentaments de l&rsquo;illa comparteixen una mateixa contradicci&oacute;: en un lloc on cada vegada m&eacute;s espais es transformen per atraure inversions i visitants amb un alt poder adquisitiu, les persones que treballen i sostenen l&rsquo;economia local tenen cada vegada m&eacute;s dificultats per trobar un lloc digne on viure.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Ribas, Ángela Torres Riera, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/sobreviure-les-ruines-d-vell-mercat-hippie-l-exode-dels-treballadors-sostenen-l-eivissa-luxe_1_13441654.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 12 Aug 2026 04:31:21 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/f0c4afa6-6561-4828-84ca-35a4c4401981_16-9-discover-aspect-ratio_default_1149098.jpg" length="1254439" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/f0c4afa6-6561-4828-84ca-35a4c4401981_16-9-discover-aspect-ratio_default_1149098.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1254439" width="4723" height="2657"/>
      <media:title><![CDATA[Sobreviure entre les ruïnes d’un vell mercat ‘hippie’: l’èxode dels treballadors que sostenen l'Eivissa del luxe]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/f0c4afa6-6561-4828-84ca-35a4c4401981_16-9-discover-aspect-ratio_default_1149098.jpg" width="4723" height="2657"/>
      <media:keywords><![CDATA[Vivienda,Viviendas ilegales,Trabajadores,Trabajadores pobres,Desalojos,Mercado inmobiliario,Precariedad,Gentrificación,Especulación inmobiliaria,chabolismo,Islas Baleares,Ibiza]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Sobrevivir entre las ruinas de un viejo mercado 'hippie': el éxodo de los trabajadores que sostienen la Ibiza del lujo]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/sobrevivir-ruinas-viejo-mercado-hippie-exodo-trabajadores-sostienen-ibiza-lujo_1_13441063.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/f0c4afa6-6561-4828-84ca-35a4c4401981_16-9-discover-aspect-ratio_default_1149098.jpg" width="4723" height="2657" alt="Sobrevivir entre las ruinas de un viejo mercado &#039;hippie&#039;: el éxodo de los trabajadores que sostienen la Ibiza del lujo"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Más de una decena de personas moran en un terreno que hasta 2016 albergaba el 'Gorila Hippy Market', en cuyo interior viven una veintena de trabajadores senegaleses. A un kilómetro y medio de la zona, subsisten trabajadores saharauis que acampan en un bosque pegado al litoral</p><p class="subtitle">El hotel en ruinas en el que malviven los trabajadores del turismo ibicenco: “Me da vergüenza, pero debo contar mi historia”
</p></div><p class="article-text">
        El coraz&oacute;n de la zona tur&iacute;stica de Cala de Bou, tiene, desde hace a&ntilde;os, un halo fantasmag&oacute;rico. La decadencia de este tramo del litoral suroeste de la isla de Eivissa ha sido progresivo: bares y negocios fueron echando el cerrojo cuando otro modelo tur&iacute;stico, menos vinculado al turismo de masas y de familias, empez&oacute; a triunfar. El antiguo terreno que albergaba el Gorila Hippy Market es un s&iacute;mbolo de ello. Esa sensaci&oacute;n de declive no se deshace del barrio, que vivi&oacute; hace apenas tres semanas <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/desalojados-trabajadores-turismo-malvivian-hotel-abandonado-ibiza_1_13404784.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el desalojo de una decena de trabajadores que malviv&iacute;an en una estructura abandonada y grafiteada</a> que ya forma parte del ruinoso paisaje en Punta Xinx&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Se trata de un terreno que sirvi&oacute; como morada de m&aacute;s de un centenar de trabajadores de la industria tur&iacute;stica, y que se ha puesto a la venta por 35 millones de euros -a trav&eacute;s de un portal inmobiliario digital- mientras que la mercantil Cala Xinx&oacute; S.L. litiga con el Ayuntamiento para obtener la licencia que le permita terminar de construir el hotel. La sociedad ha declinado hacer declaraciones sobre la situaci&oacute;n del edificio o el proceso judicial. Por otro lado, una decena de los desalojados en Punta Xinx&oacute; han migrado ahora al espacio de 10.000 metros cuadrados que hasta hace diez a&ntilde;os constitu&iacute;a una atracci&oacute;n tur&iacute;stica, aunque de corta vida.
    </p><p class="article-text">
        En una pegajosa ma&ntilde;ana de agosto, dos de ellos oran sobre unas esterillas que han extendido en el suelo. No suman m&aacute;s de media docena, aunque a pleno mediod&iacute;a probablemente la mayor&iacute;a se encuentren en sus puestos de trabajo. Este diario ha intentado hablar con algunos de ellos para preguntarles por la situaci&oacute;n en la que viven. Sin embargo, prefieren no hacer ning&uacute;n comentario al respecto, alegando que se trata de una propiedad privada. Se encuentran visiblemente nerviosos y molestos por estar, una vez m&aacute;s, en el foco medi&aacute;tico, pues cada vez que se desmantela un asentamiento se erige otro debido a que la cuesti&oacute;n de fondo &ndash;la crisis habitacional&ndash; sigue sin resolverse.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d2882742-4de4-4d68-a66a-c1e43d90dfa8_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d2882742-4de4-4d68-a66a-c1e43d90dfa8_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d2882742-4de4-4d68-a66a-c1e43d90dfa8_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d2882742-4de4-4d68-a66a-c1e43d90dfa8_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d2882742-4de4-4d68-a66a-c1e43d90dfa8_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d2882742-4de4-4d68-a66a-c1e43d90dfa8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d2882742-4de4-4d68-a66a-c1e43d90dfa8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Los huéspedes tienden la ropa en las barandillas del recinto"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Los huéspedes tienden la ropa en las barandillas del recinto                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Una vecina de la zona, que prefiere no ser identificada, explica que en el antiguo mercadillo <em>hippie</em> residen una veintena de personas, y que las primeras empezaron a llegar hace unos cuatro meses, antes del desalojo de Punta Xinx&oacute;. Afirma que no hay problemas de convivencia, ni de ning&uacute;n otro tipo, con los moradores. El problema, se&ntilde;ala, es que el recinto funciona desde hace a&ntilde;os a modo de vertedero ilegal.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Los desalojados que moran en un antiguo mercadillo</strong></h2><p class="article-text">
        &ldquo;S&iacute;, son de origen senegal&eacute;s, entraron cuando desalojaron el hotel de Punta Xinx&oacute;, pero no dan problemas&rdquo;, se&ntilde;ala una trabajadora de un souvenir de los alrededores, sin ahondar mucho en la cuesti&oacute;n. En julio de 2013, durante apenas unos a&ntilde;os, el recinto empez&oacute; a funcionar como un mercadillo <em>hippie</em>, despu&eacute;s de que la mercantil Fifty, S.L. obtuviera los permisos municipales para explotar en la parcela un bar-restaurante, un caf&eacute;-concierto, una sala de fiestas sin atracciones y dos locales destinados a la venta de productos artesanales. Sin embargo, hace una d&eacute;cada que en la propiedad se acumulan veh&iacute;culos abandonados, materiales y otro tipo de objetos pesados que han conducido a los vecinos, preocupados, a denunciar la situaci&oacute;n a trav&eacute;s de la L&iacute;nea Verde del Ayuntamiento de Sant Josep.
    </p><p class="article-text">
        Chris Langley, quien lleva m&aacute;s de cuatro d&eacute;cadas residiendo en Cala de Bou, en Sant Josep de Sa Talaia, cree que el Ayuntamiento &ndash;para resolver la situaci&oacute;n de Punta Xinx&oacute; y el Gorila Hippy Market&ndash; podr&iacute;a &ldquo;adquirir ambas propiedades a precio de mercado utilizando fondos europeos y estatales&rdquo;. &ldquo;As&iacute; se solucionar&iacute;a el problema de ra&iacute;z y se podr&iacute;an crear instalaciones p&uacute;blicas y zonas verdes&rdquo;, a&ntilde;ade a este diario. En este sentido, valora que la crisis de vivienda de los trabajadores de temporada se podr&iacute;a mitigar si el Ayuntamiento cediera suelo p&uacute;blico de su propiedad &ldquo;para crear espacios de convivencia y alquilar habitaciones a un precio m&iacute;nimo&rdquo; de unos 300 euros. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Chris Langley, vecino de Cala de Bou, valora que la crisis de vivienda de los trabajadores de temporada se podría mitigar si el Ayuntamiento cediera suelo público de su propiedad “para crear espacios de convivencia y alquilar habitaciones a un precio mínimo” de unos 300 euros</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Chris Langley</span>
                                        <span>—</span> Vecino de Cala de Bou
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a4a27af6-7bb0-4435-bdc9-235ba3c45e6c_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a4a27af6-7bb0-4435-bdc9-235ba3c45e6c_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a4a27af6-7bb0-4435-bdc9-235ba3c45e6c_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a4a27af6-7bb0-4435-bdc9-235ba3c45e6c_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a4a27af6-7bb0-4435-bdc9-235ba3c45e6c_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a4a27af6-7bb0-4435-bdc9-235ba3c45e6c_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a4a27af6-7bb0-4435-bdc9-235ba3c45e6c_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El inacabado hotel de Punta Xinxó, donde llegaron a malvivir más de cien trabajadores antes de ser desalojados, permanece vallado ya la venta por 35 millones de euros"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El inacabado hotel de Punta Xinxó, donde llegaron a malvivir más de cien trabajadores antes de ser desalojados, permanece vallado ya la venta por 35 millones de euros                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Como medida de emergencia, se podr&iacute;an instalar m&oacute;dulos prefabricados con habitaciones individuales, cocina comunitaria, ba&ntilde;os y un sal&oacute;n com&uacute;n&rdquo;, sostiene este vecino, que opina que el Ayuntamiento solo tendr&iacute;a que aportar el terreno y apoyarse en el IBAVI &ndash;Instituto Balear de la Vivienda, que depende del Govern&ndash; para costear la instalaci&oacute;n &ldquo;aprovechando los fondos europeos o los planes auton&oacute;micos que ya existen para vivienda&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El alcalde habla de &ldquo;albergue ilegal&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        El alcalde de Sant Josep, Vicent Roig, explica, en declaraciones a elDiario.es, que en el pasado algunos de los trabajadores pidieron ayuda econ&oacute;mica para abandonar la isla, y que el Ayuntamiento se la proporcion&oacute;. As&iacute; responde al ser consultado sobre si Servicios Sociales del Ayuntamiento ha facilitado alg&uacute;n tipo de prestaci&oacute;n a los desalojados del hotel de Punta Xinx&oacute;, algunos de los cuales han terminado en el antiguo mercadillo <em>hippie</em>. Adem&aacute;s, aclara que no se trata de personas sin recursos y que el Consistorio hace lo que puede en base a las competencias que tiene -y en las que no entra vivienda-. &ldquo;Todo el mundo tiene trabajo, todo el mundo tiene ingresos&rdquo;, asevera sobre el perfil de los moradores.
    </p><p class="article-text">
        Por otro lado, niega que lo que est&aacute; sucediendo en el <em>Gorila Hippy Market </em>sea un nuevo poblado chabolista sino que se trata probablemente de un &ldquo;albergue ilegal&rdquo;. &ldquo;No hay un asentamiento: hay una persona que se est&aacute; aprovechando de una situaci&oacute;n que tenemos hoy por hoy de escasez de vivienda&rdquo;, afirma. Roig explica que han hablado con los nuevos ocupantes del espacio, y que todos ellos les han comunicado que &ldquo;est&aacute;n pagando un alquiler, con lo cual, creo que lo que se est&aacute; haciendo es aprovechar una circunstancia&rdquo;. &ldquo;Si no es as&iacute;, nos gustar&iacute;a que la propiedad desalojara esta zona&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">No hay un asentamiento: hay una persona que se está aprovechando de una situación que tenemos hoy por hoy de escasez de vivienda</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Vicent Roig</span>
                                        <span>—</span> Alcalde de Sant Josep de sa Talaia
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En este sentido, argumenta que est&aacute;n actuando por dos v&iacute;as: urban&iacute;stica y de actividades. Esta &uacute;ltima v&iacute;a es la que permitir&iacute;a desalojar el recinto en caso de que est&eacute; funcionando como albergue ilegal, aclara el alcalde. El propietario ha dicho que los moradores disponen incluso de duchas, as&iacute; como de diferentes espacios, a&ntilde;ade Roig, <a href="https://www.periodicodeibiza.es/pitiusas/ibiza/2026/07/22/2674833/asentamientos-ibiza-dueno-del-antiguo-gorila-market-defiende-viva-gente-dentro-porque-como-fuera-hotel.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">en referencia a declaraciones realizadas a Peri&oacute;dico de Ibiza y Formentera</a>.
    </p><p class="article-text">
        Asimismo, el alcalde opina que los propios empresarios del sector tur&iacute;stico, en ocasiones, intentan mitigar la crisis de vivienda ofreciendo alojamiento a sus trabajadores. &ldquo;Es importante tenerlo en cuenta&rdquo;, asegura y a&ntilde;ade que algunos de estos trabajadores con los que han hablado reconocen que les han ofrecido el alquiler de habitaciones por un precio de entre los 300 y 400 euros al mes. &ldquo;Quien rechaza o no quiere estas opciones creo que no tiene cabida en la isla en este momento&rdquo;, zanja Roig.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b2498e39-7f06-4bcf-992d-e2d8af5f4831_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b2498e39-7f06-4bcf-992d-e2d8af5f4831_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b2498e39-7f06-4bcf-992d-e2d8af5f4831_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b2498e39-7f06-4bcf-992d-e2d8af5f4831_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b2498e39-7f06-4bcf-992d-e2d8af5f4831_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b2498e39-7f06-4bcf-992d-e2d8af5f4831_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b2498e39-7f06-4bcf-992d-e2d8af5f4831_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El Ayuntamiento investiga si el antiguo mercadillo hippie funciona como un_albergue ilega"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El Ayuntamiento investiga si el antiguo mercadillo hippie funciona como un_albergue ilega                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6dcae4ef-2c9c-4dbd-b77d-d9c08d637ac8_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6dcae4ef-2c9c-4dbd-b77d-d9c08d637ac8_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6dcae4ef-2c9c-4dbd-b77d-d9c08d637ac8_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6dcae4ef-2c9c-4dbd-b77d-d9c08d637ac8_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6dcae4ef-2c9c-4dbd-b77d-d9c08d637ac8_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6dcae4ef-2c9c-4dbd-b77d-d9c08d637ac8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6dcae4ef-2c9c-4dbd-b77d-d9c08d637ac8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Entre una decena y veintena de senegaleses moran en el antiguo Gorila Hippy Market después del desalojo del hotel en ruinas de Punta Xinxó (Cala de Bou)"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Entre una decena y veintena de senegaleses moran en el antiguo Gorila Hippy Market después del desalojo del hotel en ruinas de Punta Xinxó (Cala de Bou)                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Acampados en un bosque</strong></h2><p class="article-text">
        A pocos m&aacute;s de un kil&oacute;metro de esta zona se ha formado un peque&ntilde;o poblado chabolista, en la zona costera entre Cala de Bou y Port des Torrent. Una trabajadora de una tienda explica que en la zona viven trabajadores saharauis, pero que ello ya ocurr&iacute;a antes del desalojo del hotel abandonado en Punta Xinx&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Ahmed tiene 20 a&ntilde;os y hace apenas tres d&iacute;as que ha llegado a Eivissa para empezar una temporada m&aacute;s trabajando en la hosteler&iacute;a. Durante los pr&oacute;ximos meses atender&aacute; a los clientes del <em>buffet</em> del Ibiza Gran Hotel, uno de los establecimientos de lujo de Marina Botafoch, mientras &eacute;l duerme en una tienda de campa&ntilde;a junto a otra quincena de trabajadores del mismo origen, en esta &aacute;rea boscosa pr&oacute;xima a Port des Torrent.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Ahmed tiene 20 años y hace apenas tres días que ha llegado a Eivissa para empezar una temporada más trabajando en la hostelería. Durante los próximos meses atenderá a los clientes del buffet del Ibiza Gran Hotel, uno de los establecimientos de lujo de Marina Botafoch, mientras él duerme en una tienda de campaña junto a otra quincena de trabajadores saharauis</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Viene de Elche y en octubre, cuando termine el verano, regresar&aacute; a su tierra. Es uno de los cientos de trabajadores procedentes del S&aacute;hara Occidental que, seg&uacute;n cuenta, llegaron durante los &uacute;ltimos a&ntilde;os a la isla para trabajar principalmente en la hosteler&iacute;a y que ahora se encuentran con una temporada m&aacute;s en la que el alojamiento se ha convertido en un problema.
    </p><p class="article-text">
        No es la primera vez que este joven saharaui se traslada para trabajar en la pitiusa. Desde hace unos a&ntilde;os vuelve para ocupar su puesto de trabajo en las proximidades de la conocida como &lsquo;milla de oro&rsquo; de Eivissa, por la concentraci&oacute;n de negocios y urbanizaciones de lujo. En el bosque en el que se han instalado hace tiempo que los empleados de los negocios de los alrededores son testigos de que hay personas viviendo en su interior. Una encargada de un restaurante cercano asegura que viven en furgonetas y tiendas de campa&ntilde;a, aunque sin molestar a los vecinos.
    </p><p class="article-text">
        Ahmed confiesa que podr&iacute;a acceder a una de las habitaciones que les ofrecen en el establecimiento hotelero donde trabaja por unos 400 euros mensuales, pero tambi&eacute;n expresa que ese importe, al final de los meses, es &ldquo;mucho dinero&rdquo;. Todos los alojados en esta parcela de pinos y sabinas en infraviviendas construidas a partir de lonas y tiendas de campa&ntilde;a tienen la necesidad de ahorrar para, cuando vuelvan a casa, ayudar a sus familiares.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e9faf08f-d398-49c3-a1ae-962de318b563_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e9faf08f-d398-49c3-a1ae-962de318b563_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e9faf08f-d398-49c3-a1ae-962de318b563_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e9faf08f-d398-49c3-a1ae-962de318b563_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e9faf08f-d398-49c3-a1ae-962de318b563_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e9faf08f-d398-49c3-a1ae-962de318b563_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e9faf08f-d398-49c3-a1ae-962de318b563_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Guantes de faena y prendas colgados de las ramas de un pino en el bosque"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Guantes de faena y prendas colgados de las ramas de un pino en el bosque                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Una isla sin sitio para sus trabajadores</strong></h2><p class="article-text">
        Anteriormente, los temporeros de origen saharaui sol&iacute;an establecerse en unos terrenos situados en sa Carroca &ndash;cerca de Sant Jordi de ses Salines, t&eacute;rmino municipal de Sant Josep&ndash; y en el ubicado justo detr&aacute;s de la ITV del Recinto Ferial, en la periferia de Vila (como se conoce a la ciudad de Eivissa). Pero las actuaciones de los equipos de gobierno para hacer desaparecer la imagen chabolista de los municipios en los que legislan ha provocado que el sector m&aacute;s precario de la poblaci&oacute;n buscara otras alternativas. Una precariedad que les ha llevado a vivir en condiciones infames por la falta de vivienda, pese a la demanda de mano de obra en la industria tur&iacute;stica.
    </p><p class="article-text">
        Al parecer, el peque&ntilde;o n&uacute;cleo chabolista de la calle de Conca ya exist&iacute;a previamente a que el Ayuntamiento de Sant Josep desalojara, a finales de julio, el esqueleto en ruinas de lo que pudo haber sido un complejo hotelero de lujo en Punta Xinx&oacute;. La ocupaci&oacute;n de la construcci&oacute;n s&iacute; que gener&oacute; malestar y quejas entre los vecinos y los propietarios y trabajadores de comercios contiguos por los hedores que desprend&iacute;a el terreno.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El pequeño núcleo chabolista de la calle de Conca ya existía previamente a que el Ayuntamiento de Sant Josep desalojara, a finales de julio, el esqueleto en ruinas de lo que pudo haber sido un complejo hotelero de lujo en Punta Xinxó</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Fueron las personas que viv&iacute;an all&iacute; quienes se fueron marchando hacia la propiedad privada del <em>Gorila Hippy Market </em>tras escuchar tambores de desalojo donde a lo largo de los a&ntilde;os se han intentado desarrollar varios proyectos de negocio sin que ninguno llegara a cuajar.
    </p><p class="article-text">
        El actual due&ntilde;o del terreno ya protestaba en 2021 al no comprender las quejas de los vecinos y asegur&oacute; limpiar el terreno &ldquo;una vez cada mes&rdquo;, <a href="https://www.periodicodeibiza.es/pitiusas/ibiza/2021/02/25/1241619/gorila-cala-bou-permance-estado-semi-abandono.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">seg&uacute;n declaraciones a Peri&oacute;dico de Ibiza y Formentera</a>. Entre sus planes estaba construir en el per&iacute;metro un Parque Hotel para el que empez&oacute; a tramitar los permisos necesarios con el Ayuntamiento, aunque reconoci&oacute; que vender el terreno tambi&eacute;n es una opci&oacute;n que tiene encima de la mesa. El propietario ha declinado realizar valoraciones para este reportaje.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/497623df-593f-4070-9c28-632e46794781_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/497623df-593f-4070-9c28-632e46794781_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/497623df-593f-4070-9c28-632e46794781_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/497623df-593f-4070-9c28-632e46794781_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/497623df-593f-4070-9c28-632e46794781_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/497623df-593f-4070-9c28-632e46794781_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/497623df-593f-4070-9c28-632e46794781_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una tienda de campaña oculta entre pinos y sabinas en Port des Torrent"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una tienda de campaña oculta entre pinos y sabinas en Port des Torrent                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Sobre la presencia de turismos abandonados, el empresario culp&oacute; a un antiguo empleado que se encargaba de cuidar las instalaciones, como publicaba el mismo medio local. Incluso lleg&oacute; a acusar a este trabajador de cobrar dinero &ldquo;a sus espaldas&rdquo;, motivo por el que termin&oacute; despidi&eacute;ndole y por el que algunos de los veh&iacute;culos se quedaron en la propiedad. En ese momento, ya hab&iacute;a personas viviendo en el espacio que la figura de King Kong, que daba nombre al extinto mercadillo, sigue presidiendo. Respecto a los moradores, el propietario asegur&oacute; que estaba &ldquo;en pleno conocimiento&rdquo; y especific&oacute; que se trataba de empleados suyos que cuidaban la zona ante posibles ocupaciones o robos.
    </p><p class="article-text">
        Durante a&ntilde;os, los proyectos para dar uso a la finca han chocado con las quejas de los vecinos de una de las urbanizaciones colindantes, seg&uacute;n fuentes pr&oacute;ximas a empresarios de la zona. El alcalde de Sant Josep asegura que la propiedad estar&iacute;a alquilando el lugar a los asentados, la mayor&iacute;a de origen senegal&eacute;s, para que vivan all&iacute;. En caso de que no fuera as&iacute;, pide al due&ntilde;o el desalojo del recinto.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Durante años, los proyectos para dar uso a la finca han chocado con las quejas de los vecinos de una de las urbanizaciones colindantes. El alcalde de Sant Josep asegura que la propiedad estaría alquilando el lugar a los asentados para que vivan allí. En caso de que no fuera así, pide al dueño el desalojo del recinto</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Se&ntilde;ala, asimismo, que &ldquo;la falta de colaboraci&oacute;n&rdquo; de los propietarios de los terrenos facilita que estos asentamientos se mantengan en el tiempo. Una <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/policia-desmantela-fiesta-ilegal-250-personas-villa-lujo-casera-famosos_1_13413442.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">situaci&oacute;n que tambi&eacute;n achaca a Paquita &lsquo;Marsan&rsquo;, la casera de los famosos</a>, y propietaria de los terrenos boscosos de Port des Torrent a trav&eacute;s de una de sus sociedades. As&iacute;, el alcalde valora la necesidad de que administraciones, empresas y propietarios de terrenos colaboren para evitar que las personas expulsadas de un asentamiento terminen ocupando otro. Tanto el Gorila Hippy Market como el terreno boscoso de la calle Conca son dos de los puntos donde se ha reproducido la situaci&oacute;n. Paquita &lsquo;Marsan&rsquo; no ha respondido a las preguntas de este diario sobre cu&aacute;l es la situaci&oacute;n del terreno de la calle de Conca.
    </p><p class="article-text">
        Pero m&aacute;s all&aacute; de las situaciones particulares de cada uno, el desalojo judicial de un asentamiento es, en muchos casos, la antesala de la ocupaci&oacute;n de otro, porque las causas estructurales &ndash;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/precio-alquiler-bate-records-balears-absorbe-64-sueldo-segundo-caro-espana_1_13265570.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la escasez de vivienda y los elevados precios del alquiler&ndash;</a> que empujan a las personas a vivir en condiciones de precariedad residencial permanecen intactas. En los &uacute;ltimos a&ntilde;os, especialmente despu&eacute;s de la pandemia, se ha dado un fen&oacute;meno nuevo en Eivissa: <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/desalojo-casero-pirata-ibiza-deja-200-personas-calle-trabajadores-levantamos-isla_1_11563019.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la proliferaci&oacute;n de poblados barraquistas</a>. Los asentamientos de la isla comparten una misma contradicci&oacute;n: en un lugar donde cada vez m&aacute;s espacios se transforman para atraer inversiones y visitantes con alto poder adquisitivo, quienes trabajan y sostienen la econom&iacute;a local tienen cada vez m&aacute;s dificultades para encontrar un lugar digno en el que vivir.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Ribas, Ángela Torres Riera, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/sobrevivir-ruinas-viejo-mercado-hippie-exodo-trabajadores-sostienen-ibiza-lujo_1_13441063.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 11 Aug 2026 20:05:57 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/f0c4afa6-6561-4828-84ca-35a4c4401981_16-9-discover-aspect-ratio_default_1149098.jpg" length="1254439" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/f0c4afa6-6561-4828-84ca-35a4c4401981_16-9-discover-aspect-ratio_default_1149098.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1254439" width="4723" height="2657"/>
      <media:title><![CDATA[Sobrevivir entre las ruinas de un viejo mercado 'hippie': el éxodo de los trabajadores que sostienen la Ibiza del lujo]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/f0c4afa6-6561-4828-84ca-35a4c4401981_16-9-discover-aspect-ratio_default_1149098.jpg" width="4723" height="2657"/>
      <media:keywords><![CDATA[Vivienda,Viviendas ilegales,Trabajadores,Trabajadores pobres,Desalojos,Mercado inmobiliario,Precariedad,Gentrificación,Especulación inmobiliaria,chabolismo,Islas Baleares,Ibiza]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El PP 'retalla' a la meitat la xifra de represaliats del franquisme a Eivissa: "Falten gairebé totes les víctimes dels bombardeigs italians"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pp-retalla-meitat-xifra-represaliats-franquisme-eivissa-falten-gairebe-totes-les-victimes-dels-bombardeigs-italians_1_13440553.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/7cd32e7a-20e1-4f35-94c8-eafe7daa396f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x733y410.jpg" width="1200" height="675" alt="El PP &#039;retalla&#039; a la meitat la xifra de represaliats del franquisme a Eivissa: &quot;Falten gairebé totes les víctimes dels bombardeigs italians&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Els responsables del Fòrum per sa Memòria es mostren perplexos davant un cens autonòmic en el qual apareixen 93 desapareguts i no els 209 morts que ha documentat un col·lectiu que se sent ignorat pel Govern de Marga Prohens (PP). "Simplement no hi ha interès", lamenten
</p><p class="subtitle">Els llums d'un taxi, un assassí doble i el plànol d'una altra fossa: les pistes per trobar unes víctimes inaccesibles del franquisme
</p></div><p class="article-text">
        Quantes v&iacute;ctimes del feixisme varen acabar ocultades per ordre dels seus propis botxins a les fosses comunes del Cementeri Vell de ses Figueretes, a Eivissa? La resposta balla entre dos xifres. El Govern balear sost&eacute; que varen ser 64 els morts que ning&uacute; no va poder &mdash;o no es va preocupar de&mdash; cercar durant noranta anys. El F&ograve;rum per sa Mem&ograve;ria d&rsquo;Eivissa i Formentera afirma, en canvi, que varen ser 97 els executats per consells de guerra o judicis sumar&iacute;ssims. O &mdash;directament&mdash; desapareguts despr&eacute;s de rebre un tret al clatell. La majoria varen ser assassinats durant la tardor de 1936 i l&rsquo;hivern de 1937. Ull per ull, dent per dent: aquelles vides varen ser la moneda amb qu&egrave; les quadrilles de falangistes que varen pentinar l&rsquo;illa es varen venjar d&rsquo;una matan&ccedil;a perpetrada per milicians just abans de fugir de l&rsquo;illa amb vaixell.
    </p><p class="article-text">
        Va succeir el 13 de setembre de l&rsquo;any en qu&egrave; va comen&ccedil;ar la Guerra Civil. Gaireb&eacute; dos mesos despr&eacute;s que el cop d&rsquo;estat ordit per oficials africanistes &mdash;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/opi-i-silenci-cabaret-on-els-musics-tocaven-amb-els-ulls-embenats-per-no-veure-coses-prohibides_1_12901647.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">i finan&ccedil;at pel contrabandista mallorqu&iacute; Joan March Ordinas</a>&mdash; encengu&eacute;s la metxa del conflicte. En plena retirada balear de les tropes republicanes al comandament del capit&agrave; Alberto Bayo. Les metralladores varen ressonar a les cel&middot;les de l&rsquo;antiga casa del governador. 95 persones &mdash;magnats monopolistes, comerciants pr&ograve;spers, petita burgesia, minifundistes amb carnet del Sindicat Agr&iacute;cola, simpatitzants de partits de dretes, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/curas-castillo-ibiza-papa-leon-xiv-declara-martires-20-sacerdotes-asesinados-durante-guerra-civil-isla_1_13315401.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">religiosos que el pr&ograve;xim 17 d&rsquo;octubre seran beatificats per Lle&oacute; XIV</a>&mdash; varen caure ex&agrave;nimes. Unes palades de terra els varen enterrar molt a prop del lloc on, setmana rere setmana, altres botxins anirien llan&ccedil;ant els rojos.
    </p><p class="article-text">
        Avui, l&rsquo;edifici on va oc&oacute;rrer la trag&egrave;dia va reobrir fa uns mesos &mdash;i despr&eacute;s d&rsquo;una eternitat tancat a pany i forrellat&mdash; amb una nova pell, la d&rsquo;un Parador Nacional de Turisme. Avui, aquells assassinats encara s&oacute;n coneguts per un eufemisme molt vague &mdash;<em>els fets del Castell</em>&mdash;, per&ograve; els assassinats varen ser exhumats, se&rsquo;ls va donar sepultura cristiana i una placa els recorda a la Catedral piti&uuml;sa: la dictadura franquista no va tardar a homenatjar-los. Avui, homenatjar els morts que varen venir despr&eacute;s &mdash;pagesos, pescadors, fusters i picapedrers: m&eacute;s d&rsquo;un, sense filiaci&oacute; esquerrana o sindical coneguda; tamb&eacute; funcionaris municipals, el fundador del primer sindicat que va lluitar a l&rsquo;illa, un militar i, tamb&eacute;, un sacerdot cat&ograve;lic&mdash; continua sent objecte de pol&egrave;mica. L&rsquo;exemple m&eacute;s recent data de fa poc m&eacute;s de dues setmanes.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/60c47359-4430-4ab2-80ed-67f9cb210624_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/60c47359-4430-4ab2-80ed-67f9cb210624_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/60c47359-4430-4ab2-80ed-67f9cb210624_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/60c47359-4430-4ab2-80ed-67f9cb210624_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/60c47359-4430-4ab2-80ed-67f9cb210624_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/60c47359-4430-4ab2-80ed-67f9cb210624_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/60c47359-4430-4ab2-80ed-67f9cb210624_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Capella del Cementiri Vell de ses Figueretes, a Eivissa, on reposen les restes exhumades de víctimes de la repressió franquista"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Capella del Cementiri Vell de ses Figueretes, a Eivissa, on reposen les restes exhumades de víctimes de la repressió franquista                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Un homenatge agredol&ccedil;</strong></h2><p class="article-text">
        Dijous, 23 de juliol. Dos quarts d&rsquo;onze del mat&iacute;. Una placa ocre sobre una paret blanca amb un missatge en catal&agrave;: <em>Aqu&iacute; reposen les v&iacute;ctimes de la repressi&oacute; franquista durant la guerra civil i la dictadura. Eivissa 2026. </em>Al costat de la placa, una porta met&agrave;l&middot;lica i de vidre. A l&rsquo;altra banda, sobre un mosaic hidr&agrave;ulic, set caixes de fusta per a set n&iacute;nxols a la vista. Aquesta capella del Cementeri Vell &mdash;restaurada expressament&mdash; guarda les restes trobades &mdash;a partir de 2020&mdash; en les exhumacions que s&rsquo;han fet a Eivissa gr&agrave;cies a la Llei de Fosses, impulsada durant la primera legislatura de la coalici&oacute; de centreesquerra que va presidir Francina Armengol. En un d&rsquo;aquests petits sarc&ograve;fags hi ha <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/luces-taxi-asesino-doble-plano-fosa-pistas-dar-victimas-inaccesibles-franquismo_1_11429874.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Bartolom&eacute; Costa Serra</a>, conegut com a Bartomeu <em>Miquel</em>. L&rsquo;&uacute;nica v&iacute;ctima amb nom i llinatges que es va dipositar a la capella, a prop d&rsquo;altres que no s&rsquo;han pogut identificar.
    </p><p class="article-text">
        Un viol&iacute; interpreta una partitura de Robert Schumann. &Eacute;s una car&iacute;cia enmig d&rsquo;un acte que transpira tensi&oacute;. Per la calor de just&iacute;cia &mdash;els ventalls tracten d'espolsar l&rsquo;alerta groga&mdash;, per les dimensions de la carpa habilitada per aixoplugar trenta seients &mdash;hi ha el doble de gent, l&rsquo;espai escasseja i els operadors han de desmuntar la c&agrave;mera i abandonar el tr&iacute;pode per acostar-se a la not&iacute;cia&mdash; i, tamb&eacute;, pel ball de xifres. Un c&ograve;ctel que, segons els responsables del F&ograve;rum per sa Mem&ograve;ria, descriu &laquo;les formes&raquo; de la Conselleria de Presid&egrave;ncia de l&rsquo;executiu de Marga Prohens, la presidenta popular que ha pactat amb Vox la derogaci&oacute; de la Llei de Mem&ograve;ria Democr&agrave;tica. Va ser el peatge per aprovar el pressupost de la comunitat aut&ograve;noma. <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/constitucional-oira-govern-parlament-derogacion-ley-memoria_1_13425855.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Ara, la pilota &eacute;s a la teulada del Tribunal Constitucional, despr&eacute;s del recurs presentat pel Govern que formen PSOE i Sumar</a>.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b5ed33a2-855a-4b2e-bc05-4331896244ca_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b5ed33a2-855a-4b2e-bc05-4331896244ca_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b5ed33a2-855a-4b2e-bc05-4331896244ca_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b5ed33a2-855a-4b2e-bc05-4331896244ca_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b5ed33a2-855a-4b2e-bc05-4331896244ca_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b5ed33a2-855a-4b2e-bc05-4331896244ca_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b5ed33a2-855a-4b2e-bc05-4331896244ca_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Placa instal·lada a la capella: &quot;Aquí reposen les víctimes de la repressió franquista durant la guerra civil i la dictadura&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Placa instal·lada a la capella: &quot;Aquí reposen les víctimes de la repressió franquista durant la guerra civil i la dictadura&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &laquo;S&oacute;n diverses les q&uuml;estions que no entenem de l&rsquo;homenatge que es va fer a Eivissa&raquo;, escriu Luis Ruiz Val, el president del F&ograve;rum per sa Mem&ograve;ria. El missatge que envia per WhatsApp aquest historiador, un dels investigadors que varen comen&ccedil;ar a cosir, all&agrave; pels anys noranta, la mem&ograve;ria rompuda dels represaliats pel franquisme en una illa on l&rsquo;exili i el silenci &mdash;for&ccedil;&oacute;s&mdash; dels seus familiars els havien condemnat a l&rsquo;oblit, &eacute;s llarg. &laquo;Pel que fa a la data, en una conversa telef&ograve;nica el dia 1 de juliol, la mateixa directora general em va dir que l&rsquo;acte seria al setembre. Posteriorment, el Govern o l&rsquo;Ajuntament d&rsquo;Eivissa varen fixar unilateralment la data del 23 de juliol. El dia 10 de juliol, la Direcci&oacute; General [de Mem&ograve;ria Democr&agrave;tica] ho va comunicar per correu electr&ograve;nic i jo vaig demanar en qu&egrave; consistiria l&rsquo;acte, a m&eacute;s d&rsquo;oferir la nostra col&middot;laboraci&oacute;. No hi va haver cap resposta&raquo;.
    </p><p class="article-text">
        Uns segons m&eacute;s tard, Ruiz envia una captura de pantalla del correu que, segons afirma, mai no va rebre resposta. No va ser, per&ograve;, la darrera conversa per preparar l&rsquo;enterrament dels represaliats. &laquo;El dia 16 de juliol, entre les 20.00 i les 20.30 hores, es va celebrar una reuni&oacute; telem&agrave;tica amb familiars, l&rsquo;equip de psic&ograve;legs i jo mateix &mdash;continua escrivint Ruiz&mdash; per tractar el desenvolupament de l&rsquo;acte. No hi va assistir cap representant del Govern. En aquella reuni&oacute; v&agrave;rem acordar un gui&oacute; que, finalment, la Direcci&oacute; General va decidir no tenir en compte, sense informar-ne ning&uacute;. La directora general [Xesca Ramis, l&iacute;der tamb&eacute; del PP al municipi mallorqu&iacute; de Lloseta] va manifestar que es tractava d&rsquo;un acte institucional i res m&eacute;s&raquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El president del Fòrum per sa Memòria, Luis Ruiz, denuncia la manca de coordinació i transparència en l’organització de l’homenatge. Segons relata, el Govern va canviar unilateralment la data, no va respondre a la seva proposta de col·laboració i no va participar en la reunió preparatòria amb familiars i psicòlegs</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>El Govern ho nega tot</strong></h2><p class="article-text">
        &laquo;L&rsquo;acte, de fet, estava previst per a una data anterior&raquo;, repliquen, tamb&eacute; per escrit, des de la Conselleria de Presid&egrave;ncia, &laquo;per&ograve; l&rsquo;empresa encarregada de les plaques ens va avisar que no les tindria a punt a temps. Per aquest motiu, es va informar l&rsquo;Ajuntament i els familiars i es va ajornar l&rsquo;acte, fixant una nova data que s&rsquo;ajust&agrave;s a la disponibilitat de les fam&iacute;lies. Tot aix&ograve; es va comunicar al F&ograve;rum en temps i forma. En concret, el correu electr&ograve;nic amb la invitaci&oacute; es va enviar el 10 de juliol de 2026 a les 10.01 del mat&iacute;&raquo;.
    </p><p class="article-text">
        I continuen argumentant des del Consolat de Mar: &laquo;En l&rsquo;escaleta definitiva de l&rsquo;acte no hi havia prevista cap intervenci&oacute; del F&ograve;rum. Es tractava d&rsquo;un acte organitzat pel Govern i l&rsquo;Ajuntament d&rsquo;Eivissa en qu&egrave; els protagonistes eren els familiars, i per aix&ograve; se&rsquo;ls va donar la paraula a ells. Passa el mateix quan assistim a la col&middot;locaci&oacute; de pedres de la mem&ograve;ria als municipis: el Govern les encarrega, les finan&ccedil;a i les lliura a l&rsquo;ajuntament, que &eacute;s qui organitza els actes. El Govern hi assisteix com a convidat, sense intervenir, perqu&egrave; consideram que el protagonisme ha de recaure en les fam&iacute;lies&raquo;. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En l’escaleta definitiva de l’acte no hi havia prevista cap intervenció del Fòrum. Es tractava d’un acte organitzat pel Govern i ’Ajuntament d’Eivissa en què els protagonistes eren els familiars, i per això se’ls va donar la paraula a ells</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Conselleria de Presidència</span>
                                  </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/866cd5e1-4988-4fd6-b452-1103e78f6e6f_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/866cd5e1-4988-4fd6-b452-1103e78f6e6f_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/866cd5e1-4988-4fd6-b452-1103e78f6e6f_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/866cd5e1-4988-4fd6-b452-1103e78f6e6f_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/866cd5e1-4988-4fd6-b452-1103e78f6e6f_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/866cd5e1-4988-4fd6-b452-1103e78f6e6f_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/866cd5e1-4988-4fd6-b452-1103e78f6e6f_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Nínxols de fusta on es troben dipositades les restes exhumades de víctimes de la repressió franquista al Cementeri Vell de ses Figueretes"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Nínxols de fusta on es troben dipositades les restes exhumades de víctimes de la repressió franquista al Cementeri Vell de ses Figueretes                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        A ses Figueretes s&iacute; que varen parlar els pol&iacute;tics. Tanmateix, Luis Ruiz lamenta que el gui&oacute; que havien acordat en la reuni&oacute; pr&egrave;via &laquo;no es va tenir en compte en absolut&raquo;. En aquest sentit, retreu que &laquo;el protagonisme va recaure en la directora general, el regidor de l&rsquo;Ajuntament d&rsquo;Eivissa [Manuel Jim&eacute;nez] i una intervenci&oacute; de la consellera de Patrimoni del Consell d&rsquo;Eivissa [Sara Ram&oacute;n], que va introduir un ram de flors a la capella. Tots tres pertanyen al mateix partit [el PP] que fa pocs mesos va derogar la Llei de Mem&ograve;ria Democr&agrave;tica&raquo;. No obstant aix&ograve;, continua, &laquo;tant en el discurs de la directora general com en el del regidor es va insistir en la import&agrave;ncia de la mem&ograve;ria per guarir les ferides i construir una conviv&egrave;ncia estable&raquo;.
    </p><p class="article-text">
        Durant l&rsquo;acte, la directora Ramis va proclamar que &laquo;la democr&agrave;cia es construeix reconeixent el passat i honorant les v&iacute;ctimes&raquo; i va considerar el cas de Bartomeu Miquel com &laquo;una llum d&rsquo;esperan&ccedil;a per als descendents que encara esperen una resposta [...]. Ja tenen un lloc on dur-los una flor&raquo;. Els seus ossos s&oacute;n un dels tres &uacute;nics identificats a Eivissa gr&agrave;cies a les proves d&rsquo;ADN realitzades a familiars directes. Rafel Serra Costa, un dels descendents d&rsquo;aquest home de seixanta-tres anys que, un 18 de novembre de 1936, varen anar a buscar a Sant Rafel de sa Creu, el poble del centre d&rsquo;Eivissa on vivia amb la seua dona i els seus nou fills, el varen pujar a un cami&oacute; i del qual no se&rsquo;n va tornar a saber mai m&eacute;s res, tenia preparat &laquo;un petit discurs&raquo; per honorar la mem&ograve;ria del seu reg&uuml;elo.
    </p><p class="article-text">
        Segons explica, poc abans que comen&ccedil;&agrave;s l&rsquo;enterrament, un membre de la delegaci&oacute; del Govern li va allargar un altre paper, amb l&rsquo;ordre que el lleg&iacute;s. &laquo;Estava tan nervi&oacute;s, per la calor i per les circumst&agrave;ncies, que vaig llegir el que em varen donar. Era una petita biografia del meu reg&uuml;elo. Despr&eacute;s em va fer r&agrave;bia no llegir el que duia preparat&raquo;, diu Serra. Luis Ruiz corrobora el seu testimoni i, des de la Conselleria de Presid&egrave;ncia, tornen a defensar la seua gesti&oacute;: &laquo;En cap cas es va prohibir que cap familiar lleg&iacute;s el text que tengu&eacute;s previst. L&rsquo;&uacute;nic text facilitat pel Govern va ser el corresponent al llistat de noms (que figura en l&rsquo;estudi aprovat per la Comissi&oacute;) i la biografia de la v&iacute;ctima identificada que va ser inhumada al columbari (que tamb&eacute; figura en l&rsquo;estudi). El llistat amb qu&egrave; comptam al Govern &eacute;s el que el F&ograve;rum va proposar a la Comissi&oacute; i que aquesta va aprovar. Per tant, &eacute;s el llistat oficial i el que, per responsabilitat, hem de donar per v&agrave;lid. La resta de noms que ells tenen no han estat presentats a la Comissi&oacute; ni han estat aprovats. De fet, l&rsquo;estudi est&agrave; publicat a la nostra p&agrave;gina web i es pot consultar&raquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dffa14ec-3f8e-411a-a051-4884d5a9d851_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dffa14ec-3f8e-411a-a051-4884d5a9d851_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dffa14ec-3f8e-411a-a051-4884d5a9d851_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dffa14ec-3f8e-411a-a051-4884d5a9d851_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dffa14ec-3f8e-411a-a051-4884d5a9d851_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dffa14ec-3f8e-411a-a051-4884d5a9d851_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/dffa14ec-3f8e-411a-a051-4884d5a9d851_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Rafel Serra Costa, descendent de Bartomeu Miquel, llegeix la ressenya biogràfica del seu besavi que, segons sosté, li va entregar la delegació del Govern a les Balears"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Rafel Serra Costa, descendent de Bartomeu Miquel, llegeix la ressenya biogràfica del seu besavi que, segons sosté, li va entregar la delegació del Govern a les Balears                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En cap cas es va prohibir que cap familiar llegís el text que tengués previst. L’únic text facilitat pel Govern va ser el corresponent al llistat de noms (que figura en l’estudi aprovat per la Comissió) i la biografia de la víctima identificada que va ser inhumada al columbari (que també figura en l’estudi)</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Govern balear</span>
                                  </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Discussi&oacute; per el llistat oficial</strong></h2><p class="article-text">
        En el &laquo;llistat oficial&raquo; que <a href="https://www.caib.es/sites/memoria/ca/estudi_i_actualitzacia_del_cens_base_de_dades_de_persones_assassinades_per_la_repressia_franquista_a_les_illes_balears/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">es pot descarregar</a> des del portal de Mem&ograve;ria Democr&agrave;tica del Govern hi figuren els 64 desapareguts que es varen llegir en l&rsquo;homenatge eivissenc. Cementeri de ses Figueretes, Cementeri d&rsquo;Eivissa, Cementiri Vell d&rsquo;Eivissa s&oacute;n les tres f&oacute;rmules que s&rsquo;utilitzen per referir-se al cementeri on es va trobar la fossa comuna. El 2018, abans de remoure la terra per primera vegada a la recerca dels morts oblidats, el F&ograve;rum per sa Mem&ograve;ria estimava que podia amagar les restes de &laquo;75 persones&raquo;, basant-se en els estudis que els seus historiadors fa d&egrave;cades que elaboren. La difer&egrave;ncia sembla explicar-se amb altres deu v&iacute;ctimes fantasma que apareixen en el cens auton&ograve;mic.
    </p><p class="article-text">
        Tot i que estan identificades, no s&rsquo;hi indica el lloc on es varen desfer dels cad&agrave;vers. Per aquesta ra&oacute;, els seus noms i llinatges no es varen pronunciar en veu alta el passat 23 de juliol. Una discrep&agrave;ncia que va dur Luis Ruiz a intentar conv&egrave;ncer Xesca Ramis perqu&egrave; ampliassin la llista. Va ser debades. La discussi&oacute; va retardar mitja hora l&rsquo;inici de l&rsquo;enterrament. &laquo;Tot el que va passar&raquo;, argumenta el president del F&ograve;rum per sa Mem&ograve;ria, &laquo;s&rsquo;hauria pogut evitar si la mateixa directora general hagu&eacute;s estat present en la reuni&oacute; preparat&ograve;ria amb els familiars, els psic&ograve;legs i el nostre col&middot;lectiu. Per&ograve; ni ella ni ning&uacute; del Govern no hi varen ser presents&raquo;. I Ruiz insisteix: &laquo;Na&ntilde;trps hem documentat un total de 209 v&iacute;ctimes eivissenques [de la repressi&oacute; franquista], de les quals 97 es trobarien al cementeri de ses Figueretes&raquo;. 
    </p><p class="article-text">
        Nou desajust en les xifres. El cens auton&ograve;mic &mdash;publicat el 2024, ja amb els populars al capdavant del Consolat de Mar&mdash; redueix els desapareguts a 93. Inclou fins i tot els eivissencs que varen morir fora de l&rsquo;illa. Hi ha tretze morts a Palma; la majoria, assassinats, amb judici sumar&iacute;ssim o sense, per&ograve; tamb&eacute; algun mort en captivitat. Altres tres v&iacute;ctimes en altres punts de Mallorca: Esporles, Manacor, Portocristo. Una, a Formentera. I dues m&eacute;s, a l&rsquo;Alta &Agrave;ustria: Joan Bonet Ribas i Antoni Rosell&oacute; Roig, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/govern-coloca-primeras-piedras-memoria-ibiza-recuerdo-18-victimas-nazismo-franquismo_1_9626736.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">deportats pels nazis al camp d&rsquo;extermini de Mauthausen-Gusen i rescatats de l&rsquo;oblit per les investigacions dels periodistes Xicu Lluy Torres i Elena Gonz&aacute;lez Escudero</a>. El cens tampoc no exclou dos eivissencs que varen perdre la vida a Ma&oacute;. Un, Josep Mar&iacute; Cardona, sotm&egrave;s a un consell de guerra. L&rsquo;altre, Mari&agrave; Roig Mar&iacute;, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/aerodromo-republica-pago-bombardeado-aviacion-fascista-menorca_1_12226682.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">v&iacute;ctima de les bombes setmanals amb qu&egrave; l&rsquo;aviaci&oacute; del comte Rossi va accelerar la rendici&oacute; de Menorca durant la primavera de 1939</a>, el desenlla&ccedil; de la Guerra Civil.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Tot el que va passar s’hauria pogut evitar si la mateixa directora general hagués estat present en la reunió preparatòria amb els familiars, els psicòlegs i el nostre col·lectiu. Però ni ella [la directora general de Relacions Institucionals, Xisca Ramis] ni ningú del Govern no hi varen ser presents</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Luis Ruiz Val</span>
                                        <span>—</span> President del Fòrum per sa Memòria
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/812ac2b1-5f57-492a-8cde-6d2d65fb5a7a_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/812ac2b1-5f57-492a-8cde-6d2d65fb5a7a_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/812ac2b1-5f57-492a-8cde-6d2d65fb5a7a_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/812ac2b1-5f57-492a-8cde-6d2d65fb5a7a_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/812ac2b1-5f57-492a-8cde-6d2d65fb5a7a_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/812ac2b1-5f57-492a-8cde-6d2d65fb5a7a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/812ac2b1-5f57-492a-8cde-6d2d65fb5a7a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Familiars de víctimes, durant la inauguració de la capella"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Familiars de víctimes, durant la inauguració de la capella                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Les difer&egrave;ncies amb la passada legislatura</strong></h2><p class="article-text">
        Quan se li comuniquen aquestes dades, Luis Ruiz respon fent una telefonada per deixar anar, de cop:
    </p><p class="article-text">
        &mdash;El tema de la llista encara em t&eacute; intrigat. Falten gaireb&eacute; totes les v&iacute;ctimes dels bombardejos italians sobre Eivissa [l&rsquo;estiu del 36, el m&eacute;s mort&iacute;fer, el del 13 de setembre, va deixar una quarantena de morts a la Marina, el port de la capital de l&rsquo;illa, i va servir d&rsquo;excusa per a la matan&ccedil;a dels presoners que els republicans tenien al castell de Dalt Vila; en el cens nom&eacute;s hi apareixen tres noms], per&ograve;, &eacute;s clar, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-honra-victimas-bombardeos-republicanos-mallorca-derogar-vox-ley-memoria-democratica_1_13410454.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">aquest Govern est&agrave; homenatjant els morts que va causar l&rsquo;aviaci&oacute; republicana</a>, no les persones que varen matar els feixistes. Com que va ser foc amic, no conv&eacute;, encara que hi morissin, fins i tot, persones conservadores que mai no haurien votat el Front Popular. Per aix&ograve;, v&agrave;rem incorporar els divuit que v&agrave;rem poder identificar al memorial que fa uns anys v&agrave;rem instal&middot;lar al Cementiri Vell. Ning&uacute; no pot dir que fos sectari. &Eacute;s una ll&agrave;stima que tots aquests noms els retirassin d&rsquo;aquest homenatge. Vist com estan les coses, potser sigui el primer i el darrer, de car&agrave;cter institucional, que es faci a Eivissa.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Aquest Govern està homenatjant els morts que va causar l’aviació republicana, no les persones que varen matar els feixistes. Com que va ser foc amic, no convé, encara que hi morissin, fins i tot, persones conservadores que mai no haurien votat el Front Popular</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Luis Ruiz Val</span>
                                        <span>—</span> President del Fòrum per sa Memòria
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &mdash;Com eren els actes que s&rsquo;organitzaven a Mallorca durant la legislatura passada i als quals va acudir el F&ograve;rum per sa Mem&ograve;ria d&rsquo;Eivissa i Formentera?
    </p><p class="article-text">
        &mdash;Me&rsquo;n record molt b&eacute; del primer a qu&egrave; vaig anar, a Porreres. Hi havia una vintena de restes identificades i es tornaven als familiars. En un acte p&uacute;blic. Hi havia la consellera de Cultura, que s&rsquo;encarregava de les mat&egrave;ries de mem&ograve;ria democr&agrave;tica, que en aquella &egrave;poca era l&rsquo;eivissenca Fanny Tur. Varen permetre parlar a Maria Ant&ograve;nia Oliver [presidenta de Mem&ograve;ria de Mallorca, entitat hom&ograve;loga del F&ograve;rum per sa Mem&ograve;ria a l&rsquo;illa ve&iuml;na]. Mira, un detall que crec que &eacute;s molt significatiu: a Porreres, la gent deixava un passad&iacute;s pel qual entraven els f&egrave;retres, portats pels descendents o persones m&eacute;s o menys vinculades a Mem&ograve;ria de Mallorca, i la gent aplaudia fins que els varen dipositar davant el p&uacute;blic. Hi va haver discursos i es varen lliurar a les fam&iacute;lies: &eacute;s una manera de donar protagonisme a les v&iacute;ctimes.
    </p><p class="article-text">
        &mdash;No va ser igual a Eivissa?
    </p><p class="article-text">
        &mdash;Tot el contrari. Les restes no identificades ja eren dins els n&iacute;nxols: per veure-les, t&rsquo;havies d&rsquo;abocar a la capella. La de Bartomeu Miquel era damunt una taula just al costat de la porta de la capella. Qui la va introduir varen ser els funcionaris de l&rsquo;Ajuntament d&rsquo;Eivissa. No es fan les coses aix&iacute;&hellip; Tot el que va passar s&rsquo;hauria pogut evitar si la mateixa directora general hagu&eacute;s estat present en la reuni&oacute; preparat&ograve;ria amb els familiars, els psic&ograve;legs &mdash;que ens demanaven coses i ens feien propostes sobre l&rsquo;escaleta de l&rsquo;acte&mdash; i el nostre col&middot;lectiu. Per&ograve; ni Xesca Ramis ni ning&uacute; del Govern no hi varen ser presents. Aleshores, per a qu&egrave; han contractat els psic&ograve;legs? Per a qu&egrave; feim reunions <em>online</em>? Potser &eacute;s que estam malacostumats a la legislatura passada: all&ograve; que es decidia a la Comissi&oacute; de Mem&ograve;ria Democr&agrave;tica es decidia despr&eacute;s. I tots hi particip&agrave;vem. Ara, simplement, no hi ha inter&egrave;s.
    </p><p class="article-text">
        El 24 de juliol, un dia despr&eacute;s de l&rsquo;acte, el F&ograve;rum per sa Mem&ograve;ria d&rsquo;Eivissa i Formentera va enviar una carta als diaris locals titulada <em>All&ograve; que no ens van deixar dir</em>. Eren les paraules que l&rsquo;associaci&oacute; memorialista tenia preparades, les que ning&uacute; no va pronunciar durant l&rsquo;homenatge. Despr&eacute;s de citar el galleguista Castelao &mdash;<em>non enterraban cad&aacute;veres, enterraban semente</em>; aquells cossos llan&ccedil;ats dins un clot eren llavor&mdash;, la carta demana perd&oacute;, &laquo;per tantes d&egrave;cades de silenci, solitud i oblit&raquo;, &laquo;a B&aacute;rbara, a Eul&agrave;ria, a Xicu, a Toni, a Vicent&raquo;. S&oacute;n els noms de fonts d&rsquo;alguns dels morts.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Pablo Sierra del Sol, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pp-retalla-meitat-xifra-represaliats-franquisme-eivissa-falten-gairebe-totes-les-victimes-dels-bombardeigs-italians_1_13440553.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 11 Aug 2026 09:27:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/7cd32e7a-20e1-4f35-94c8-eafe7daa396f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x733y410.jpg" length="222031" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/7cd32e7a-20e1-4f35-94c8-eafe7daa396f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x733y410.jpg" type="image/jpeg" fileSize="222031" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El PP 'retalla' a la meitat la xifra de represaliats del franquisme a Eivissa: "Falten gairebé totes les víctimes dels bombardeigs italians"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/7cd32e7a-20e1-4f35-94c8-eafe7daa396f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x733y410.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Franquismo,Víctimas del franquismo,Represión franquista,Dictadura franquista,Memoria Histórica,Fosas del franquismo,PP - Partido Popular,Islas Baleares,Ibiza]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El PP 'recorta' a la mitad la cifra de represaliados del franquismo en Ibiza: "Faltan casi todas las víctimas de los bombardeos italianos"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/pp-recorta-mitad-cifra-represaliados-franquismo-ibiza-faltan-victimas-bombardeos-italianos_1_13437287.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/7cd32e7a-20e1-4f35-94c8-eafe7daa396f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x733y410.jpg" width="1200" height="675" alt="El PP &#039;recorta&#039; a la mitad la cifra de represaliados del franquismo en Ibiza: &quot;Faltan casi todas las víctimas de los bombardeos italianos&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Los responsables del Fòrum per sa Memòria se muestran perplejos ante un censo autonómico en el que aparecen 93 desaparecidos y no los 209 muertos que ha documentado un colectivo que se siente ignorado por el Govern de Marga Prohens (PP). "Simplemente no hay interés", lamentan
</p><p class="subtitle">Las luces de un taxi, un asesino doble y el plano de otra fosa: las pistas para dar con unas víctimas inaccesibles del franquismo
</p></div><p class="article-text">
        &iquest;Cu&aacute;ntas v&iacute;ctimas del fascismo terminaron ocultadas por orden de sus propios verdugos en las fosas comunes del Cementeri Vell de ses Figueretes, en Eivissa? La respuesta baila entre dos cifras. El Govern balear sostiene que fueron 64 los muertos a los que nadie pudo &ndash;o se preocup&oacute; de&ndash; buscar durante noventa a&ntilde;os. El F&ograve;rum per sa Mem&ograve;ria d&rsquo;Eivissa i Formentera afirma, en cambio, que fueron 97 los ejecutados por consejos de guerra o juicios sumar&iacute;simos. O &ndash;directamente&ndash; desaparecidos tras recibir un tiro en la nuca. A la mayor&iacute;a los mataron durante el oto&ntilde;o de 1936 y el invierno de 1937. Ojo por ojo, diente por diente: aquellas vidas fueron la moneda con la que las cuadrillas de falangistas que peinaron la isla se vengaron de una matanza perpetrada por milicianos justo antes de huir de la isla en barco. 
    </p><p class="article-text">
        Sucedi&oacute; el 13 de septiembre del a&ntilde;o en que empez&oacute; la Guerra Civil. Casi dos meses despu&eacute;s de que el golpe de Estado urdido por oficiales africanistas &ndash;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/opi-i-silenci-cabaret-on-els-musics-tocaven-amb-els-ulls-embenats-per-no-veure-coses-prohibides_1_12901647.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">y financiado por el contrabandista mallorqu&iacute;n Joan March Ordinas</a>&ndash; prendiera la mecha del conflicto. En plena retirada balear de las tropas republicanas al mando del capit&aacute;n Alberto Bayo. Las ametralladoras sonaron en las celdas de la antigua casa del gobernador. 95 personas &ndash;magnates monopolistas, pr&oacute;speros comerciantes, peque&ntilde;oburgueses, minifundistas con carn&eacute; del Sindicato Agr&iacute;cola, simpatizantes de partidos de derechas, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/curas-castillo-ibiza-papa-leon-xiv-declara-martires-20-sacerdotes-asesinados-durante-guerra-civil-isla_1_13315401.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">religiosos que el pr&oacute;ximo 17 de octubre ser&aacute;n beatificados por Le&oacute;n XIV</a>&ndash; cayeron ex&aacute;nimes. Unas paladas de tierra los enterraron muy cerca del lugar donde, semana a semana, otros verdugos ir&iacute;an arrojando a los rojos.
    </p><p class="article-text">
        Hoy, el edificio en el que ocurri&oacute; la tragedia reabri&oacute; hace unos meses &ndash;y tras una eternidad cerrado a cal y canto&ndash; con una nueva piel, la de un Parador Nacional de Turismo. Hoy, aquellos asesinatos, se les sigue conociendo por un eufemismo muy vago &ndash;<em>els fets del Castell</em>&ndash;, pero a los asesinados se les desenterr&oacute;, se les dio cristiana sepultura y una placa los recuerda en la Catedral pitiusa: la dictadura franquista no tard&oacute; en homenajearlos. Hoy, homenajear a los muertos que vinieron despu&eacute;s &ndash;payeses, pescadores, carpinteros y alba&ntilde;iles: m&aacute;s de uno, sin filiaci&oacute;n izquierdista o sindical conocida; tambi&eacute;n funcionarios municipales, el fundador del primer sindicato que pele&oacute; en la isla, un militar y, tambi&eacute;n, un sacerdote cat&oacute;lico&ndash; sigue siendo objeto de pol&eacute;mica. El ejemplo m&aacute;s reciente data de hace poco m&aacute;s de dos semanas.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/60c47359-4430-4ab2-80ed-67f9cb210624_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/60c47359-4430-4ab2-80ed-67f9cb210624_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/60c47359-4430-4ab2-80ed-67f9cb210624_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/60c47359-4430-4ab2-80ed-67f9cb210624_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/60c47359-4430-4ab2-80ed-67f9cb210624_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/60c47359-4430-4ab2-80ed-67f9cb210624_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/60c47359-4430-4ab2-80ed-67f9cb210624_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Capilla del Cementeri Vell de ses Figueretes, en Eivissa, donde reposan los restos exhumados de víctimas de la represión franquista"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Capilla del Cementeri Vell de ses Figueretes, en Eivissa, donde reposan los restos exhumados de víctimas de la represión franquista                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Un homenaje agridulce</strong></h2><p class="article-text">
        Jueves, 23 de julio. Diez y media de la ma&ntilde;ana. Una placa ocre sobre una pared blanca con un mensaje en catal&aacute;n: <em>Aqu&iacute; reposen les v&iacute;ctimes de la repressi&oacute; franquista durant la guerra civil i la dictadura. Eivissa 2026. </em>Junto a la placa, una puerta de metal y acristalada. Al otro lado, sobre un mosaico hidr&aacute;ulico, siete cajas de madera para siete nichos a vista. Esta capilla del Cementeri Vell &ndash;restaurada a prop&oacute;sito&ndash; guarda los restos hallados &ndash;a partir de 2020&ndash; en las exhumaciones que se han realizado en Eivissa gracias a la Llei de Fosses, impulsada durante la primera legislatura de la coalici&oacute;n de centroizquierda que presidi&oacute; Francina Armengol. En uno de esos peque&ntilde;os sarc&oacute;fagos est&aacute; <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/luces-taxi-asesino-doble-plano-fosa-pistas-dar-victimas-inaccesibles-franquismo_1_11429874.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Bartolom&eacute; Costa Serra</a>, conocido como Bartomeu <em>Miquel</em>. La &uacute;nica v&iacute;ctima con nombre y apellidos que se deposit&oacute; en la capilla, cerca de otras que no se han podido identificar. 
    </p><p class="article-text">
        Un viol&iacute;n interpreta una partitura de Robert Schumann. Es una caricia en medio de un acto que transpira tensi&oacute;n. Por el calor de justicia &ndash;el aleteo de los abanicos contra la alerta amarilla&ndash;, por las dimensiones de la carpa habilitada para cobijar treinta asientos &ndash;hay el doble de gente, escasea el espacio y los operadores tienen que destrincar la c&aacute;mara y abandonar el tr&iacute;pode para acercarse a la noticia&ndash; y, tambi&eacute;n, por el baile de cifras. Un c&oacute;ctel que, seg&uacute;n los responsables del F&ograve;rum per sa Mem&ograve;ria, describe &ldquo;las formas&rdquo; de la Conselleria de Presid&egrave;ncia del ejecutivo de Marga Prohens, la presidenta popular que ha pactado con Vox la derogaci&oacute;n de la Llei de Mem&ograve;ria Democr&agrave;tica. Fue el peaje para aprobar el presupuesto de la comunidad aut&oacute;noma. <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/constitucional-oira-govern-parlament-derogacion-ley-memoria_1_13425855.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Ahora, la pelota est&aacute; en el tejado del Tribunal Constitucional, despu&eacute;s del recurso presentado por el Gobierno que conforman PSOE y Sumar</a>.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b5ed33a2-855a-4b2e-bc05-4331896244ca_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b5ed33a2-855a-4b2e-bc05-4331896244ca_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b5ed33a2-855a-4b2e-bc05-4331896244ca_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b5ed33a2-855a-4b2e-bc05-4331896244ca_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b5ed33a2-855a-4b2e-bc05-4331896244ca_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b5ed33a2-855a-4b2e-bc05-4331896244ca_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b5ed33a2-855a-4b2e-bc05-4331896244ca_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Placa instalada en la capilla: &quot;Aquí reposan las víctimas de la represión franquista durante la guerra civil i la dictadura&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Placa instalada en la capilla: &quot;Aquí reposan las víctimas de la represión franquista durante la guerra civil i la dictadura&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Son varias cuestiones las que no entendemos del homenaje que se hizo en Eivissa&rdquo;, escribe Luis Ruiz Val, el presidente del F&ograve;rum per sa Mem&ograve;ria. El mensaje que manda por WhatsApp este historiador, uno de los investigadores que empezaron a coser, all&aacute; por los noventa, la memoria rota de los represaliados por el franquismo en una isla donde el exilio y el silencio &ndash;forzoso&ndash; de sus familiares los hab&iacute;a olvidado, es largo. &ldquo;En cuanto a la fecha, en una conversaci&oacute;n telef&oacute;nica el d&iacute;a 1 de julio, la propia directora general me dijo que el acto ser&iacute;a en septiembre. Posteriormente, el Govern o el Ajuntament d&rsquo;Eivissa fijaron de manera unilateral la fecha del 23 de julio. El d&iacute;a 10 de julio, la Direcci&oacute; General [de Mem&ograve;ria Democr&agrave;tica] lo comunic&oacute; por correo electr&oacute;nico y yo pregunt&eacute; en qu&eacute; consistir&iacute;a el acto, adem&aacute;s de ofrecer nuestra colaboraci&oacute;n. No hubo ninguna respuesta&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        Unos segundos m&aacute;s tarde, Ruiz manda la captura de pantalla del correo que, seg&uacute;n dice, nunca se respondi&oacute;. No fue, sin embargo, la &uacute;ltima charla para preparar el entierro de los represaliados. &ldquo;El d&iacute;a 16 de julio, entre las 20:00 y las 20:30 horas, se celebr&oacute; una reuni&oacute;n telem&aacute;tica con familiares, el equipo de psic&oacute;logos y yo mismo &ndash;sigue escribiendo Ruiz&ndash; para tratar el desarrollo del acto. No asisti&oacute; ning&uacute;n representante del Govern. En esa reuni&oacute;n acordamos un guion que, finalmente, la Direcci&oacute; General decidi&oacute; no tener en cuenta, sin informar a nadie. La directora general [Xesca Ramis, l&iacute;der tambi&eacute;n del PP en el municipio mallorqu&iacute;n de Lloseta] manifest&oacute; que se trataba de un acto institucional y nada m&aacute;s&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El presidente del Fòrum per sa Memòria, Luis Ruiz, denuncia la falta de coordinación y transparencia en la organización del homenaje. Según relata, el Govern cambió unilateralmente la fecha, no respondió a su propuesta de colaboración y no participó en la reunión preparatoria con familiares y psicólogos</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>El Govern lo niega todo</strong></h2><p class="article-text">
        &ldquo;El acto, de hecho, estaba previsto para una fecha anterior&rdquo;, replican, tambi&eacute;n por escrito, desde la Conselleria de Presid&egrave;ncia, &ldquo;pero la empresa encargada de las placas nos avis&oacute; de que no las tendr&iacute;a listas a tiempo. Por ese motivo, se inform&oacute; al Ayuntamiento y a los familiares y se aplaz&oacute; el acto, fijando una nueva fecha que se ajustara a la disponibilidad de las familias. Todo ello fue comunicado al F&ograve;rum en tiempo y forma. En concreto, el correo electr&oacute;nico con la invitaci&oacute;n se envi&oacute; el 10 de julio de 2026 a las 10:01 de la ma&ntilde;ana&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        Y contin&uacute;an argumentando desde el Consolat de Mar: &ldquo;En la escaleta definitiva del acto no estaba prevista ninguna intervenci&oacute;n del F&ograve;rum. Se trataba de un acto organizado por el Govern y el Ajuntament d&rsquo;Eivissa en el que los protagonistas eran los familiares, y por eso se les dio la palabra a ellos. Ocurre lo mismo cuando acudimos a la colocaci&oacute;n de piedras de la memoria en los municipios: el Govern las encarga, las financia y las entrega al ayuntamiento, que es quien organiza los actos. El Govern asiste como invitado, sin intervenir, porque consideramos que el protagonismo debe recaer en las familias&rdquo;. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En la escaleta definitiva del acto no estaba prevista ninguna intervención del Fòrum. Se trataba de un acto organizado por el Govern y el Ajuntament d’Eivissa en el que los protagonistas eran los familiares, y por eso se les dio la palabra a ellos</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Conselleria de Presidencia</span>
                                  </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/866cd5e1-4988-4fd6-b452-1103e78f6e6f_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/866cd5e1-4988-4fd6-b452-1103e78f6e6f_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/866cd5e1-4988-4fd6-b452-1103e78f6e6f_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/866cd5e1-4988-4fd6-b452-1103e78f6e6f_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/866cd5e1-4988-4fd6-b452-1103e78f6e6f_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/866cd5e1-4988-4fd6-b452-1103e78f6e6f_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/866cd5e1-4988-4fd6-b452-1103e78f6e6f_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Nichos de madera donde se encuentran depositados los restos exhumados de víctimas de la represión franquista en el Cementeri Vell de ses Figueretes"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Nichos de madera donde se encuentran depositados los restos exhumados de víctimas de la represión franquista en el Cementeri Vell de ses Figueretes                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En ses Figueretes s&iacute; hablaron los pol&iacute;ticos. Sin embargo, Luis Ruiz lamenta que el guion que acordaron en la reuni&oacute;n previa &ldquo;no se tuvo en cuenta en absoluto&rdquo;. En este sentido, recrimina que &ldquo;el protagonismo recay&oacute; en la directora general, el concejal del Ajuntament d&rsquo;Eivissa [Manuel Jim&eacute;nez] y una intervenci&oacute;n de la consellera de Patrimoni del Consell d&rsquo;Eivissa [Sara Ram&oacute;n], que introdujo un ramo de flores en la capilla. Los tres pertenecen al mismo partido [el PP] que hace pocos meses derog&oacute; la Llei de Mem&ograve;ria Democr&agrave;tica&rdquo;. No obstante, prosigue, &ldquo;tanto en el discurso de la directora general como en el del concejal se insisti&oacute; en la importancia de la memoria para resta&ntilde;ar las heridas y asentar una convivencia estable&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Durante el acto, la directora Ramis proclam&oacute; que &ldquo;la democracia se construye reconociendo el pasado y honrando a las v&iacute;ctimas&rdquo; y consider&oacute; el caso de Bartomeu Miquel como &ldquo;una luz de esperanza para los descendientes que esperan a&uacute;n una respuesta [...]. Ya tienen un lugar donde llevarles una flor&rdquo;. Sus huesos son uno de los tres &uacute;nicos identificados en Eivissa gracias a las pruebas de ADN realizadas a familiares directos. Rafel Serra Costa, uno de los descendientes de este hombre de sesenta y tres a&ntilde;os al que un 18 de noviembre de 1936 fueron a buscar a Sant Rafel de sa Creu, el pueblo del centro de Eivissa donde viv&iacute;a con su mujer y sus nueve hijos, lo subieron a un cami&oacute;n y del que nunca m&aacute;s se supo, ten&iacute;a preparado &ldquo;un peque&ntilde;o discurso&rdquo; para honrar la memoria de su bisabuelo. 
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n cuenta, poco antes de que empezara el entierro, un miembro de la delegaci&oacute;n del Govern le extendi&oacute; otro papel, conmin&aacute;ndolo a que lo leyera. &ldquo;Estaba tan nervioso, por el calor y por las circunstancias, que le&iacute; lo que me dieron. Era una peque&ntilde;a biograf&iacute;a de mi bisabuelo. Luego me dio rabia no leer lo que llevaba preparado&rdquo;, dice Serra. Luis Ruiz corrobora su testimonio y, desde la Conselleria de Presid&egrave;ncia, vuelven a defender su gesti&oacute;n:
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dffa14ec-3f8e-411a-a051-4884d5a9d851_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dffa14ec-3f8e-411a-a051-4884d5a9d851_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dffa14ec-3f8e-411a-a051-4884d5a9d851_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dffa14ec-3f8e-411a-a051-4884d5a9d851_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dffa14ec-3f8e-411a-a051-4884d5a9d851_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dffa14ec-3f8e-411a-a051-4884d5a9d851_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/dffa14ec-3f8e-411a-a051-4884d5a9d851_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Rafel Serra Costa, descendiente de Bartomeu Miquel, lee la reseña biográfica de su bisabuelo que, según sostiene, le entregó la delegación del Gobierno en Balears"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Rafel Serra Costa, descendiente de Bartomeu Miquel, lee la reseña biográfica de su bisabuelo que, según sostiene, le entregó la delegación del Gobierno en Balears                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;En ning&uacute;n caso se prohibi&oacute; que ning&uacute;n familiar leyera el texto que tuviera previsto. El &uacute;nico texto facilitado por el Govern fue el correspondiente al listado de nombres (que figura en el estudio aprobado por la Comisi&oacute;n) y la biograf&iacute;a de la v&iacute;ctima identificada que fue inhumada en el columbario (que tambi&eacute;n figura en el estudio). El listado con el que contamos en el Govern es el que el F&ograve;rum propuso a la Comisi&oacute;n y que fue aprobado por &eacute;sta. Por tanto, es el listado oficial y el que, por responsabilidad, debemos dar por v&aacute;lido. El resto de nombres que ellos tienen no han sido presentados a la Comisi&oacute;n ni han sido aprobados. De hecho, el estudio est&aacute; publicado en nuestra p&aacute;gina web y puede consultarse&rdquo;, defiende el Govern.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En ningún caso se prohibió que ningún familiar leyera el texto que tuviera previsto. El único texto facilitado por el Govern fue el correspondiente al listado de nombres (que figura en el estudio aprobado por la Comisión) y la biografía de la víctima identificada que fue inhumada en el columbario (que también figura en el estudio). </p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Govern balear</span>
                                  </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Discusi&oacute;n por el listado oficial</strong></h2><p class="article-text">
        En el &ldquo;listado oficial&rdquo; que <a href="https://www.caib.es/sites/memoria/ca/estudi_i_actualitzacia_del_cens_base_de_dades_de_persones_assassinades_per_la_repressia_franquista_a_les_illes_balears/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">puede descargarse</a> desde el portal de Mem&ograve;ria Democr&agrave;tica del Govern figuran los 64 desaparecidos que se leyeron en el homenaje ibicenco. Cementeri de ses Figueretes, Cementeri d&rsquo;Eivissa, Cementiri Vell d&rsquo;Eivissa son las tres f&oacute;rmulas que se utilizan para mencionar al camposanto donde se hall&oacute; la fosa com&uacute;n. En 2018, antes de remover la tierra por primera vez en busca de los muertos olvidados, el F&ograve;rum per sa Mem&ograve;ria estimaba que pod&iacute;a esconder restos de &ldquo;75 personas&rdquo;, bas&aacute;ndose en los estudios que sus historiadores llevan d&eacute;cadas elaborando. La diferencia parece explicarse con otras diez v&iacute;ctimas fantasma que aparecen en el censo auton&oacute;mico. 
    </p><p class="article-text">
        Aunque est&eacute;n identificadas, no se indica el lugar donde se deshicieron de los cad&aacute;veres. Por esa raz&oacute;n, sus nombres y apellidos no se pronunciaron en voz alta el pasado 23 de julio. Una discrepancia que llev&oacute; a Luis Ruiz a tratar de convencer a Xesca Ramis para que ampliaran la lista. Fue en vano. La discusi&oacute;n retras&oacute; media hora el comienzo del entierro.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Todo lo que ocurri&oacute;&rdquo;, argumenta el presidente del F&ograve;rum per sa Mem&ograve;ria, &ldquo;se habr&iacute;a podido evitar si la propia directora general hubiera estado presente en la reuni&oacute;n preparatoria con los familiares, los psic&oacute;logos y nuestro colectivo. Pero ni ella ni nadie del Govern estuvieron presentes&rdquo;. E insiste Ruiz: &ldquo;Nosotros hemos documentado un total de 209 v&iacute;ctimas ibicencas [de la represi&oacute;n franquista], de las cuales 97 se encontrar&iacute;an en el cementerio de Ses Figueretes&rdquo;. Nuevo desajuste en los n&uacute;meros. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Todo lo que ocurrió se habría podido evitar si la propia directora general hubiera estado presente en la reunión preparatoria con los familiares, los psicólogos y nuestro colectivo. Pero ni ella [la directora general de Relaciones Institucionales, Xisca Ramis] ni nadie del Govern estuvieron presentes</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Luis Ruiz Val</span>
                                        <span>—</span> Presidente del Fòrum per sa Memòria
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El censo auton&oacute;mico &ndash;publicado en 2024, ya con los populares al frente del Consolat de Mar&ndash; reduce los desaparecidos a 93. Incluyendo incluso a los ibicencos que murieron fuera de la isla. Hay trece muertos en Palma; la mayor&iacute;a, asesinados, con o sin juicio sumar&iacute;simo, pero tambi&eacute;n alg&uacute;n fallecido en cautividad. Otras tres v&iacute;ctimas en otros puntos de Mallorca: Esporles, Manacor, Portocristo. Una, en Formentera. Y dos m&aacute;s, en la Alta Austria: Joan Bonet Ribas y Antoni Rosell&oacute; Roig, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/govern-coloca-primeras-piedras-memoria-ibiza-recuerdo-18-victimas-nazismo-franquismo_1_9626736.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">deportados por los nazis al campo de exterminio de Mauthausen-Gusen y rescatados del olvido por las investigaciones de los periodistas Xicu Lluy Torres y Elena Gonz&aacute;lez Escudero</a>. Tampoco excluye el censo a dos ibicencos que pierden la vida en Ma&oacute;. Uno, Josep Mar&iacute; Cardona, sometido a un consejo de guerra. El otro, Mari&agrave; Roig Mar&iacute;, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/aerodromo-republica-pago-bombardeado-aviacion-fascista-menorca_1_12226682.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">v&iacute;ctima de las bombas semanales con las que la aviaci&oacute;n del Conde Rossi aceler&oacute; la rendici&oacute;n de Menorca en la primavera de 1939</a>, el desenlace de la Guerra Civil.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/812ac2b1-5f57-492a-8cde-6d2d65fb5a7a_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/812ac2b1-5f57-492a-8cde-6d2d65fb5a7a_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/812ac2b1-5f57-492a-8cde-6d2d65fb5a7a_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/812ac2b1-5f57-492a-8cde-6d2d65fb5a7a_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/812ac2b1-5f57-492a-8cde-6d2d65fb5a7a_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/812ac2b1-5f57-492a-8cde-6d2d65fb5a7a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/812ac2b1-5f57-492a-8cde-6d2d65fb5a7a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Familiares de víctimas, durante la inauguración de la capilla"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Familiares de víctimas, durante la inauguración de la capilla                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Las diferencias con la pasada legislatura</strong></h2><p class="article-text">
        Cuando se le comunican estos datos, Luis Ruiz responde llamando por tel&eacute;fono para soltar en tromba:
    </p><p class="article-text">
        &ndash;El tema de la lista me tiene todav&iacute;a intrigado. Faltan casi todas las v&iacute;ctimas de los bombardeos italianos sobre Eivissa [en el verano del 36, el m&aacute;s da&ntilde;ino, el 13 de septiembre, dej&oacute; unos cuarenta muertos en la Marina, el puerto de la capital de la isla, y sirvi&oacute; como excusa para la matanza de los prisioneros que los republicanos ten&iacute;an en el castillo de Dalt Vila; en el censo s&oacute;lo aparecen tres nombres], pero, claro, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-honra-victimas-bombardeos-republicanos-mallorca-derogar-vox-ley-memoria-democratica_1_13410454.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">este Govern est&aacute; homenajeando a los muertos que caus&oacute; la aviaci&oacute;n republicana</a>, no a las personas que mataron los fascistas. Como era fuego amigo, no conviene, aunque murieran, incluso, personas conservadoras que nunca habr&iacute;an votado al Frente Popular. Por eso, incorporamos a los dieciocho que pudimos identificar en el memorial que hace unos a&ntilde;os pusimos en el Cementiri Vell. Nadie puede decir que fuera sectario. Es una l&aacute;stima que todos esos nombres los retiraran de este homenaje. Viendo c&oacute;mo est&aacute;n las cosas, quiz&aacute;s sea el primero y el &uacute;ltimo, de car&aacute;cter institucional, que se haga en Eivissa.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Este Govern está homenajeando a los muertos que causó la aviación republicana, no a las personas que mataron los fascistas. Como era fuego amigo no conviene, aunque murieran, incluso, personas conservadoras que nunca habrían votado al Frente Popular</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Luis Ruiz Val</span>
                                        <span>—</span> Presidente del Fòrum per sa Memòria
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ndash;&iquest;C&oacute;mo eran los actos que se organizaban en Mallorca durante la pasada legislatura y a los que acudi&oacute; el F&ograve;rum per sa Mem&ograve;ria d&rsquo;Eivissa i Formentera?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Me acuerdo muy bien al primero que fui, en Porreres. Hab&iacute;a una veintena de restos identificados y se les devolv&iacute;a a los familiares. En un acto p&uacute;blico. Estaba la consellera de Cultura, que se encargaba de las materias de memoria democr&aacute;tica, que en aquella &eacute;poca era la ibicenca Fanny Tur. Permitieron hablar a Maria Ant&ograve;nia Oliver [presidenta de Mem&ograve;ria de Mallorca, entidad hom&oacute;loga del F&ograve;rum per sa Mem&ograve;ria en la isla vecina]. Mira, un detalle, que creo que es muy significativo: en Porreres, la gente dejaba un pasillo por el que entraron los f&eacute;retros, portados por los descendientes o personas m&aacute;s o menos ligadas a Mem&ograve;ria de Mallorca, y la gente aplaud&iacute;a hasta que las depositaron frente al p&uacute;blico, hubo discursos y se les entregaron a las familias: es una manera de dar protagonismo a las v&iacute;ctimas. 
    </p><p class="article-text">
        &ndash;&iquest;No fue igual en Eivissa? 
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Todo lo contrario. Los restos no identificados ya estaban dentro de los nichos: para verlas, ten&iacute;as que asomarte a la capilla. La de Bartomeu Miquel estaba en una mesa justo al lado de la puerta de la capilla. Quien la introdujo fueron los funcionarios del Ajuntament d&rsquo;Eivissa. No se hacen las cosas as&iacute;&hellip; Todo lo que ocurri&oacute; se habr&iacute;a podido evitar si la propia directora general hubiera estado presente en la reuni&oacute;n preparatoria con los familiares, los psic&oacute;logos &ndash;que nos preguntaban y nos hac&iacute;an propuestas sobre la escaleta del acto&ndash; y nuestro colectivo. Pero ni Xesca Ramis ni nadie del Govern estuvieron presentes. Entonces, &iquest;para qu&eacute; han contratado a los psic&oacute;logos? &iquest;Para qu&eacute; hacemos reuniones <em>online</em>? Quiz&aacute;s es que estemos malacostumbrados a la pasada legislatura: lo que se decid&iacute;a en la Comissi&oacute; de Mem&ograve;ria Democr&agrave;tica se decid&iacute;a despu&eacute;s. Y todos particip&aacute;bamos. Ahora, simplemente, no hay inter&eacute;s.
    </p><p class="article-text">
        El 24 de julio, un d&iacute;a despu&eacute;s del acto, el F&ograve;rum per sa Mem&ograve;ria d&rsquo;Eivissa i Formentera envi&oacute; una carta a los peri&oacute;dicos locales titulada <em>All&ograve; que no ens van deixar dir</em>. Eran las palabras que la asociaci&oacute;n memorialista ten&iacute;a preparadas, las que nadie pronunci&oacute; durante el homenaje. Despu&eacute;s de citar al galleguista Castelao &ndash;<em>non enterraban cad&aacute;veres, enterraban semente</em>; <em>aquellos cuerpos arrojados a un hoyo eran semilla</em>&ndash; la carta le pide perd&oacute;n, &ldquo;por tantas d&eacute;cadas de silencio, soledad y olvido&rdquo;, &ldquo;a B&aacute;rbara, a Eul&agrave;ria, a Xicu, a Toni, a Vicent&rdquo;. Son los nombres de pila de algunos de los muertos.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Pablo Sierra del Sol, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/pp-recorta-mitad-cifra-represaliados-franquismo-ibiza-faltan-victimas-bombardeos-italianos_1_13437287.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 10 Aug 2026 19:25:53 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/7cd32e7a-20e1-4f35-94c8-eafe7daa396f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x733y410.jpg" length="222031" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/7cd32e7a-20e1-4f35-94c8-eafe7daa396f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x733y410.jpg" type="image/jpeg" fileSize="222031" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El PP 'recorta' a la mitad la cifra de represaliados del franquismo en Ibiza: "Faltan casi todas las víctimas de los bombardeos italianos"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/7cd32e7a-20e1-4f35-94c8-eafe7daa396f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x733y410.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Franquismo,Víctimas del franquismo,Represión franquista,Dictadura franquista,Memoria Histórica,Fosas del franquismo,PP - Partido Popular,Islas Baleares,Ibiza]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[L'eclipsi posa contra les cordes les cales i espais naturals d'Eivissa: "Hi ha molta gent que no respecta l'illa"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-eclipsi-posa-les-cordes-les-cales-i-espais-naturals-d-eivissa-hi-molta-gent-no-respecta-l-illa_1_13437631.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/456fb727-fa5b-439f-b9a5-bf3a5c1ebe68_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148950.jpg" width="4712" height="2650" alt="L&#039;eclipsi posa contra les cordes les cales i espais naturals d&#039;Eivissa: &quot;Hi ha molta gent que no respecta l&#039;illa&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El fenomen astronòmic arribarà a una illa que afronta la seva màxima pressió turística a l’agost i que prepara talls i zones d’observació, amb especial atenció als espais protegits. “Ja no sento tant que pertanyo a aquest lloc”, lamenta una resident
</p><p class="subtitle">MAPA | On veure l'eclipsi solar del 12 d'agost: recorregut i visibilitat a cada municipi, minut a minut</p></div><p class="article-text">
        A pocs metres de la platja que cada estiu atrau centenars de persones per contemplar la posta de sol, tres joves eivissenques l&rsquo;observen amb uns altres ulls. Ver&oacute;nica, que viu a Madrid, assegura que cada temporada sent una mica menys l&rsquo;illa com a seva: &ldquo;Est&agrave; massa massificada, no es pot sortir enlloc&rdquo;. Una sensaci&oacute; que, diu, s&rsquo;ha accelerat durant els darrers cinc anys, especialment des de la pand&egrave;mia, i que resumeix el dilema a qu&egrave; s&rsquo;enfronta Eivissa el pr&ograve;xim 12 d&rsquo;agost: un eclipsi solar total que portar&agrave; milers de persones a les cales i als espais naturals d&rsquo;una illa que afronta un dels moments de m&eacute;s pressi&oacute; tur&iacute;stica.
    </p><p class="article-text">
        Platges de Comte, ubicada al terme municipal de Sant Josep de sa Talaia i un dels llocs preferits dels turistes per contemplar cada tarda la posta de sol, es perfila com un dels principals escenaris per contemplar el fenomen astron&ograve;mic. Al llarg d&rsquo;uns 800 metres de costa, l&rsquo;arena s&rsquo;alterna amb roques i petites entrades al mar que fragmenten el litoral i formen racons d&rsquo;aig&uuml;es especialment transparents, cosa que converteix la zona en un lloc habitual per a la pr&agrave;ctica de l&rsquo;<em>snorkel</em>. Aquest conjunt de platges es troba, a m&eacute;s, delimitat per una llengua de roca que separa unes cales de les altres. Al seu voltant emergeixen els illots de Sa Conillera, Illa des Bosc, S&rsquo;Espartar i Ses Bledes, integrants de les Reserves Naturals d&rsquo;Es Vedr&agrave; i Es Vedranell i dels illots de Ponent, com tamb&eacute; de la Xarxa Natura 2000.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;A partir de les onze del mat&iacute;, la platja est&agrave; plena&rdquo;, afirma Nacho, encarregat d&rsquo;un dels restaurants de Platges de Comte. El negoci, explica, comen&ccedil;a a rebre clients des de primera hora i mant&eacute; una elevada ocupaci&oacute; durant tot el dia. &ldquo;Per al dia de l&rsquo;eclipsi estem plens&rdquo;, assegura.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c7c16512-eb5f-4efc-a91f-20a2b1be17b8_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c7c16512-eb5f-4efc-a91f-20a2b1be17b8_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c7c16512-eb5f-4efc-a91f-20a2b1be17b8_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c7c16512-eb5f-4efc-a91f-20a2b1be17b8_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c7c16512-eb5f-4efc-a91f-20a2b1be17b8_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c7c16512-eb5f-4efc-a91f-20a2b1be17b8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c7c16512-eb5f-4efc-a91f-20a2b1be17b8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="L&#039;eclipsi i la posta de sol del 12 d&#039;agost es podran observar des dels penya-segats de Platges de Comte"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                L&#039;eclipsi i la posta de sol del 12 d&#039;agost es podran observar des dels penya-segats de Platges de Comte                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Platges de Comte, ubicada al terme municipal de Sant Josep de sa Talaia i un dels llocs preferits dels turistes per contemplar la posta de sol, es perfila com un dels principals escenaris per contemplar l’eclipsi solar total
</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Aquesta successi&oacute; de petites cales obertes a la costa occidental d&rsquo;Eivissa resumeix com poques la pressi&oacute; que suporta l&rsquo;illa cada estiu: platges plenes de gom a gom des de primera hora, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/guerra-les-discoteques-flotants-eivissa-gairebe-cent-euros-per-veure-posta-sol-bord-d-party-boat_1_13372023.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">desenes d&rsquo;embarcacions fondejades davant de la costa amb m&uacute;sica i servei de c&ograve;ctels</a> i milers de persones congregades cada tarda per contemplar la posta de sol. D&rsquo;aqu&iacute; a pocs dies es convertir&agrave;, a m&eacute;s, en un dels principals escenaris des dels quals observar un espectacle celeste que pot disparar -encara m&eacute;s- la pressi&oacute; sobre la costa.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;eclipsi est&agrave; generant una <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/eclipsi-sense-promocio-turistica-les-illes-dupliquen-seua-poblacio-l-estiu_1_13421431.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">gran expectaci&oacute; a les Balears</a>, que ja de per si viu durant el mes d&rsquo;agost el pic de m&eacute;s saturaci&oacute; tur&iacute;stica. En temporada alta, l&rsquo;arxip&egrave;lag assoleix una mitjana de dos milions de persones di&agrave;ries, mentre que el cens de poblaci&oacute; amb prou feines supera el mili&oacute; dues-centes mil. En aquest context, milers de visitants escolliran els pr&ograve;xims dies el lloc des del qual observar aquest impressionant fenomen astron&ograve;mic, mentre les administracions preparen un dispositiu extraordinari per protegir els espais naturals de les illes.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">L’eclipsi està generant una gran expectació a les Balears, un arxipèlag que ja viu a l’agost el seu pic de més pressió turística. En temporada alta, les illes assoleixen una mitjana de dos milions de persones diàries, davant d’una població resident de poc més d’1,2 milions
</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Cau la tarda a Cala Compte</strong></h2><p class="article-text">
        S&oacute;n gaireb&eacute; les set de la tarda del primer dijous d&rsquo;agost a Platges de Comte. El dia est&agrave; ennuvolat, de manera que no &eacute;s el millor dia per gaudir de la posta de sol, que tindr&agrave; lloc d&rsquo;aqu&iacute; a un parell d&rsquo;hores. Alguns visitants ja han escollit un lloc als voltants dels penya-segats per contemplar-la; d&rsquo;altres estan asseguts a la terrassa d&rsquo;un dels restaurants, amb un concepte similar al d&rsquo;un <em>beach club</em>, mentre que la majoria estan estirats amb les seves tovalloles a l&rsquo;arena. I uns altres centenars, en canvi, s&rsquo;han muntat la seva festa particular en alguns dels m&eacute;s de quaranta vaixells i iots que fondegen davant de s&rsquo;Illa des Bosc. Amb la m&uacute;sica a tot volum i un servei de c&ograve;ctels en alta mar, a manera de bar flotant il&middot;legal.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6a08fc9c-ca78-44a5-a49d-345618915185_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6a08fc9c-ca78-44a5-a49d-345618915185_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6a08fc9c-ca78-44a5-a49d-345618915185_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6a08fc9c-ca78-44a5-a49d-345618915185_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6a08fc9c-ca78-44a5-a49d-345618915185_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6a08fc9c-ca78-44a5-a49d-345618915185_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6a08fc9c-ca78-44a5-a49d-345618915185_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El lloguer de vaixells i iots, un altre gran reclam per veure l&#039;eclipse del 12 d&#039;agost"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El lloguer de vaixells i iots, un altre gran reclam per veure l&#039;eclipse del 12 d&#039;agost                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Nosaltres estem plens des de mitjan mar&ccedil;, m&eacute;s o menys&rdquo;, explica Nacho en refer&egrave;ncia al dia de l&rsquo;eclipsi. L&rsquo;empresari creu que aquesta zona de la costa oest de l&rsquo;illa, juntament amb Benirr&agrave;s, a la costa nord, &eacute;s on millor es podr&agrave; contemplar l&rsquo;eclipsi solar. &ldquo;A partir de les onze del mat&iacute;, la platja est&agrave; plena&rdquo;, afirma, sobre els mesos de juny, juliol i agost. Tot i aix&ograve;, percep que hi ha &ldquo;una mica menys&rdquo; de turisme que l&rsquo;estiu del 2025.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Nosaltres estem plens des de mitjans de març, més o menys. Per al dia de l&#039;eclipsi estem complets</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Nacho</span>
                                        <span>—</span> Responsable d&#039;un dels restaurants de Cala Comte
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Una illa al l&iacute;mit</strong></h2><p class="article-text">
        A les vuit, tot i que el sol amb prou feines aconsegueix sortir entre els n&uacute;vols, les cales continuen plenes de gom a gom. Goya, que fa dues d&egrave;cades que viu a Eivissa i aquests dies fa de guia per a uns amics que han arribat de la pen&iacute;nsula, encara improvisa l&rsquo;itinerari dels pr&ograve;xims dies. L&rsquo;eclipsi els agafar&agrave; de tornada a casa, per&ograve; aquest dijous han triat Platges de Comte com a primera parada. &ldquo;Han arribat avui, vol&iacute;em veure el <em>sunset</em>, per&ograve; no s&eacute; si hi haur&agrave; gaire <em>sunset</em>&rdquo;, explica. &ldquo;M&rsquo;ho esperava molt m&eacute;s massificat. Aparcar, per exemple, ha estat f&agrave;cil&rdquo;, explica la seva amiga, Isabel, una opini&oacute; amb qu&egrave; coincideix Juan, originari de Llanes, un municipi de la costa asturiana on el turisme tamb&eacute; s&rsquo;ha disparat els darrers anys. &ldquo;M&rsquo;est&agrave; agradant molt Cala Comte, est&agrave; menys massificada del que m&rsquo;esperava&rdquo;, coincideix.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/47677f7f-6ed2-468a-ab78-f6c43c590182_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/47677f7f-6ed2-468a-ab78-f6c43c590182_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/47677f7f-6ed2-468a-ab78-f6c43c590182_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/47677f7f-6ed2-468a-ab78-f6c43c590182_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/47677f7f-6ed2-468a-ab78-f6c43c590182_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/47677f7f-6ed2-468a-ab78-f6c43c590182_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/47677f7f-6ed2-468a-ab78-f6c43c590182_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Juan, Isabel i Goya han escollit Platges de Comte per gaudir de la posta de sol"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Juan, Isabel i Goya han escollit Platges de Comte per gaudir de la posta de sol                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        A pocs metres es troba Ver&oacute;nica, que es reafirma en el fet que l&rsquo;illa &ldquo;ha perdut identitat&rdquo;; &ldquo;Ja no sento tant que pertanyo a aquest lloc, &eacute;s m&eacute;s per als turistes&rdquo;, lamenta. Al seu costat, dues joves eivissenques m&eacute;s observen la mateixa platja amb uns altres ulls. Carlota, que tamb&eacute; viu fora d&rsquo;Eivissa, sent que fa d&egrave;cades que l&rsquo;illa &eacute;s aix&iacute;. &ldquo;Per a mi &eacute;s el de sempre, sempre est&agrave; a rebentar&rdquo;. &ldquo;Durant la pand&egrave;mia hi va haver un respir, per&ograve; jo crec que Eivissa fa moltes d&egrave;cades que est&agrave; massificada, i &eacute;s una pena&rdquo;, opina.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&ldquo;Tot gira al voltant de la festa&rdquo;</strong>
    </p><p class="article-text">
        Isa, en canvi, resideix durant tot l&rsquo;any a la major de les Piti&uuml;ses i percep de manera m&eacute;s directa aquesta pressi&oacute;: &ldquo;Hi ha molta gent que no respecta l&rsquo;illa i aix&ograve;, al final, als que som d&rsquo;aqu&iacute; s&iacute; que ens afecta&rdquo;. A parer seu, es donen &ldquo;molt&iacute;ssimes facilitats&rdquo; als turistes, fins i tot &ldquo;m&eacute;s que a la gent que vivim aqu&iacute; tot l&rsquo;any&rdquo;. Pensa que hi ha hagut un canvi en les darreres d&egrave;cades: la festa sempre ha estat un reclam tur&iacute;stic a Eivissa, per&ograve; abans hi havia m&eacute;s turisme familiar, mentre que els darrers anys l&rsquo;oferta s&rsquo;ha orientat m&eacute;s cap a l&rsquo;oci i el luxe. &ldquo;Abans tamb&eacute; venia molta gent, per&ograve; era un turisme m&eacute;s familiar, m&eacute;s tranquil&rdquo;, afirma. En canvi, ara, &ldquo;tot gira al voltant de la festa, com si aqu&iacute; es pogu&eacute;s fer el que a un li don&eacute;s la gana, com si Eivissa fos una illa on tot estigu&eacute;s perm&egrave;s&rdquo;, lamenta Isa.
    </p><p class="article-text">
        Cap de les tres t&eacute; decidit encara des d&rsquo;on veur&agrave; l&rsquo;eclipsi. De moment, tenen clar que gaudiran d&rsquo;aquest esdeveniment astron&ograve;mic des d&rsquo;un lloc una mica m&eacute;s allunyat dels enclavaments m&eacute;s tur&iacute;stics i populars. Si ja de per si les platges m&eacute;s famoses s&oacute;n epicentres de la saturaci&oacute;, en un dia com el dimecres 12 d&rsquo;agost, sense un control efica&ccedil; per regular l&rsquo;entrada de persones i vehicles, aquesta percepci&oacute; es pot intensificar encara m&eacute;s.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Abans ja venia moltíssima gent, però era un turisme més familiar, més tranquil. Ara tot gira al voltant de la festa, com si aquí es pogués fer el que a un li donés la gana, com si Eivissa fos una illa on tot estigués permès
</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Isa</span>
                                        <span>—</span> Resident a Eivissa
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c55131d-def3-45b5-83eb-a7ff12374285_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c55131d-def3-45b5-83eb-a7ff12374285_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c55131d-def3-45b5-83eb-a7ff12374285_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c55131d-def3-45b5-83eb-a7ff12374285_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c55131d-def3-45b5-83eb-a7ff12374285_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c55131d-def3-45b5-83eb-a7ff12374285_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7c55131d-def3-45b5-83eb-a7ff12374285_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Els banyistes observen les festes a bord d&#039;algunes embarcacions davant de Platges de Comte"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Els banyistes observen les festes a bord d&#039;algunes embarcacions davant de Platges de Comte                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Cales blindades davant l'allau</strong></h2><p class="article-text">
        Platges de Comte &eacute;s un dels cinc punts del municipi de Sant Josep de sa Talaia considerats zones oficials d&rsquo;observaci&oacute;, juntament amb Cala d&rsquo;Hort, Cala Bassa, Cala Tarida i Cala Vedella. Per aquest motiu, les restriccions comen&ccedil;aran a activar-se des del migdia i s&rsquo;intensificaran a partir de les tres de la tarda en diferents accessos a aquestes zones. Els talls, que podran modificar-se en funci&oacute; de l&rsquo;aflu&egrave;ncia, afectaran els vehicles excepte els dels residents.
    </p><p class="article-text">
        En altres punts del municipi es preveu el tancament de l&rsquo;acc&eacute;s a l&rsquo;aparcament de la platja de Cala d&rsquo;Hort a partir de les dotze del migdia. Davant d&rsquo;aquesta cala se situen els illots d&rsquo;Es Vedr&agrave; i Es Vedranell i, als voltants de s&rsquo;Era des Mataret &ndash;m&eacute;s conegut com a Mirador des Vedr&agrave;&ndash;, cada dia s&rsquo;hi concentren centenars de persones per gaudir de la posta de sol, fet que converteix aquest indret en un dels principals focus de saturaci&oacute; de l&rsquo;illa durant l&rsquo;estiu. Tamb&eacute; s&rsquo;ha convertit en escenari de propostes vinculades a l&rsquo;espiritualitat i el neoesoterisme, una mena d&rsquo;&lsquo;aura m&iacute;stica&rsquo; que comparteix amb altres indrets de l&rsquo;illa popularitzats pels primers <em>hippies</em>, com <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/fiestas-neohippies-ibiza-riesgo-isla-golpe-tambores-puestas-sol-e-instagram_1_9147748.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Benirr&agrave;s</a>.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b1818584-0441-405f-a666-e7941f0a8839_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b1818584-0441-405f-a666-e7941f0a8839_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b1818584-0441-405f-a666-e7941f0a8839_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b1818584-0441-405f-a666-e7941f0a8839_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b1818584-0441-405f-a666-e7941f0a8839_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b1818584-0441-405f-a666-e7941f0a8839_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b1818584-0441-405f-a666-e7941f0a8839_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un grup de turistes tria els penya-segats que divideixen les cales per veure la posta de sol"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un grup de turistes tria els penya-segats que divideixen les cales per veure la posta de sol                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Algunes associacions, organitzacions i hotels estan aprofitant l&rsquo;eclipsi solar per impulsar negocis vinculats a l&rsquo;esot&egrave;ric, amb pr&agrave;ctiques que prometen beneficis sense evid&egrave;ncia cient&iacute;fica. &ldquo;El dia de l&rsquo;eclipsi, anir&agrave;s a la zona d&rsquo;Es Vedr&agrave;, un dels llocs m&eacute;s especials de l&rsquo;illa, on el mar, el cel i el paisatge creen un escenari inoblidable per a aquest fenomen poc habitual. A m&eacute;s, gaudir&agrave;s d&rsquo;un extra de la m&agrave;gia d&rsquo;Eivissa amb una cerim&ograve;nia de cacau i un viatge sonor. L&rsquo;eclipsi no ser&agrave; nom&eacute;s una cosa per observar, sin&oacute; un moment per viure&rsquo;l de veritat&rdquo;, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-eclipsi-dispara-negoci-espiritual-eivissa-retirs-xakres-i-escapades-celestials-fins-100-000-euros_1_13428310.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">prometen els promotors d&rsquo;un d&rsquo;aquests recessos,</a> que aprofiten el fenomen astron&ograve;mic per convertir-lo en el principal reclam comercial de l&rsquo;experi&egrave;ncia.
    </p><p class="article-text">
        El Consell Insular ja ha recomanat tant a residents com a visitants planificar els seus despla&ccedil;aments amb antelaci&oacute;; evitar, sempre que sigui possible, l&rsquo;&uacute;s del vehicle privat per accedir a les zones amb m&eacute;s concentraci&oacute; de persones, i seguir en tot moment la senyalitzaci&oacute; i les indicacions del personal responsable. &ldquo;Les restriccions de tr&agrave;nsit podran activar-se o modificar-se en funci&oacute; de l&rsquo;evoluci&oacute; de la mobilitat durant la jornada&rdquo;, asseguren des de la instituci&oacute; supramunicipal.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El Consell Insular recomana tant a residents com a visitants planificar els seus desplaçaments amb antelació; evitar, sempre que sigui possible, l’ús del vehicle privat per accedir a les zones amb més concentració de persones, i seguir en tot moment la senyalització i les indicacions del personal responsable
</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f465afaf-701e-4a6e-87d9-74c0bbefa845_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f465afaf-701e-4a6e-87d9-74c0bbefa845_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f465afaf-701e-4a6e-87d9-74c0bbefa845_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f465afaf-701e-4a6e-87d9-74c0bbefa845_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f465afaf-701e-4a6e-87d9-74c0bbefa845_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f465afaf-701e-4a6e-87d9-74c0bbefa845_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f465afaf-701e-4a6e-87d9-74c0bbefa845_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Desenes de vaixells i iots fondegen davant s&#039;Illades Bosc"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Desenes de vaixells i iots fondegen davant s&#039;Illades Bosc                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        A Sant Antoni de Portmany, les zones oficials d&rsquo;observaci&oacute; seran Cala Graci&oacute;, la costa de Sant Antoni i Sa Pedrera-Port des Torrent. Davant de l&rsquo;elevada aflu&egrave;ncia prevista, el dispositiu contempla restriccions puntuals als principals accessos al nucli urb&agrave; i a les zones costaneres. Est&agrave; previst tancar l&rsquo;acc&eacute;s a l&rsquo;aparcament i al voltant de la dessaladora, com tamb&eacute; el pas de vehicles per la carretera de Cala Graci&oacute;. Tamb&eacute; es podran establir restriccions a les avingudes de Portmany i Doctor Fleming, amb desviaments alternatius per alleujar la circulaci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        A Sant Joan de Labritja, la previsi&oacute; d&rsquo;una elevada concentraci&oacute; de visitants se centra a Na Xamena, Benirr&agrave;s, es Cal&oacute; de s&rsquo;Illa, Cala Xarraca i el far des Moscarter. Els controls i les restriccions es podran activar en funci&oacute; de l&rsquo;evoluci&oacute; del tr&agrave;nsit i de l&rsquo;aflu&egrave;ncia. Les institucions recomanen acudir amb prou antelaci&oacute; a aquests punts i a Portinatx, davant la possibilitat que &ldquo;els accessos puguin quedar regulats o restringits durant la tarda&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        El Govern balear ha fixat <a href="https://www.caib.es/webgoib/es/-/zones-d-observaci%C3%B3-oficial-zoo-" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">26 zones d&rsquo;observaci&oacute; oficial</a> tenint en compte criteris de visibilitat del fenomen, accessibilitat, capacitat d&rsquo;acollida, disponibilitat d&rsquo;aparcament i possibilitat d&rsquo;intervenci&oacute; dels serveis d&rsquo;emerg&egrave;ncia. No s&oacute;n els espais des d&rsquo;on millor es veur&agrave; el fenomen astron&ograve;mic, sin&oacute; aquells des d&rsquo;on les autoritats poden garantir millor la seguretat de les persones. L&rsquo;operatiu contempla, a m&eacute;s, talls de carreteres en zones d&rsquo;alt valor natural entre les tres de la tarda i les nou del vespre.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El Govern balear ha fixat 26 zones d&#039;observació oficial tenint en compte criteris de visibilitat del fenomen, accessibilitat, capacitat d&#039;acollida, disponibilitat d&#039;aparcament i possibilitat d&#039;intervenció dels serveis d&#039;emergència. No són els espais des d&#039;on millor es veurà el fenomen astronòmic sinó des d&#039;on les autoritats poden garantir millor la seguretat de les persones</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9f8e366b-d803-457d-be81-0b869b5012c3_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9f8e366b-d803-457d-be81-0b869b5012c3_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9f8e366b-d803-457d-be81-0b869b5012c3_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9f8e366b-d803-457d-be81-0b869b5012c3_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9f8e366b-d803-457d-be81-0b869b5012c3_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9f8e366b-d803-457d-be81-0b869b5012c3_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9f8e366b-d803-457d-be81-0b869b5012c3_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Vistes a una de les platges de Cala Comte des d&#039;un dels seus accessos"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Vistes a una de les platges de Cala Comte des d&#039;un dels seus accessos                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>El temor als incendis</strong></h2><p class="article-text">
        L&rsquo;arribada de milers de persones als espais naturals en plena &egrave;poca d&rsquo;alt risc d&rsquo;incendi ha obligat tamb&eacute; a refor&ccedil;ar el dispositiu de prevenci&oacute; i vigil&agrave;ncia. Un total de 161 bombers forestals formaran part, a m&eacute;s, del dispositiu extraordinari preparat per l&rsquo;Executiu davant l&rsquo;arribada de milers de persones als espais naturals en plena &egrave;poca d&rsquo;alt risc d&rsquo;incendi. A aquests s&rsquo;hi sumaran efectius de l&rsquo;Institut Balear de la Natura (Ibanat), agents de Medi Ambient i el Servei de Vigil&agrave;ncia de la Posid&ograve;nia davant la &ldquo;concentraci&oacute; excepcional de persones i embarcacions&rdquo; prevista als espais naturals i al litoral.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Sabem que ser&agrave; una jornada molt especial i volem que tothom en pugui gaudir, per&ograve; demanem que es faci amb la m&agrave;xima prud&egrave;ncia i responsabilitat&rdquo;, afirma el conseller d&rsquo;Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet. El responsable auton&ograve;mic insisteix que la prevenci&oacute; &ldquo;&eacute;s la millor eina per protegir els nostres boscos&rdquo; i adverteix que &ldquo;qualsevol neglig&egrave;ncia pot tenir conseq&uuml;&egrave;ncies molt greus&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Sabem que serà una jornada molt especial i volem que tothom pugui gaudir-la, però demanem que es faci amb la màxima prudència i responsabilitat</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Joan Simonet</span>
                                        <span>—</span> Conseller d&#039;Agricultura, Pesca i Medi Natural
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Simonet explica que les Balears es troben en una situaci&oacute; de perill alt d&rsquo;incendi forestal, una circumst&agrave;ncia que, unida a l&rsquo;arribada de milers de persones als espais naturals, ha portat el Govern a preparar un dispositiu &ldquo;sense precedents&rdquo;. &ldquo;L&rsquo;eclipsi solar ser&agrave; un esdeveniment excepcional que atraur&agrave; milers de persones a diferents zones d&rsquo;alt valor ambiental de l&rsquo;arxip&egrave;lag i en plena &egrave;poca de perill alt d&rsquo;incendi forestal&rdquo;, assenyala el conseller, que assegura que l&rsquo;operatiu busca &ldquo;anticipar-nos als riscos i protegir les persones i el patrimoni natural&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La preocupaci&oacute; no es limita al risc que es produeixi un incendi. La Conselleria preveu un augment de les excursions, concentracions de turistes i residents i fins i tot possibles acampades en zones especialment sensibles. Tamb&eacute; tem que l&rsquo;aflu&egrave;ncia acabi saturant carreteres i vies d&rsquo;acc&eacute;s, fet que podria dificultar l&rsquo;arribada dels equips d&rsquo;emerg&egrave;ncia si fos necess&agrave;ria una intervenci&oacute;. El dispositiu s&rsquo;ha dissenyat espec&iacute;ficament per al 12 d&rsquo;agost, tot i que els seus efectius quedaran supeditats a les necessitats de qualsevol altra emerg&egrave;ncia que es pugui produir aquell dia. El repte ser&agrave;, en definitiva, que l&rsquo;arribada massiva de visitants per mirar al cel no acabi convertint-se en un problema per a aquells que hagin d&rsquo;acudir al terreny davant d&rsquo;una emerg&egrave;ncia.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Ribas, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-eclipsi-posa-les-cordes-les-cales-i-espais-naturals-d-eivissa-hi-molta-gent-no-respecta-l-illa_1_13437631.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 10 Aug 2026 08:33:28 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/456fb727-fa5b-439f-b9a5-bf3a5c1ebe68_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148950.jpg" length="1374445" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/456fb727-fa5b-439f-b9a5-bf3a5c1ebe68_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148950.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1374445" width="4712" height="2650"/>
      <media:title><![CDATA[L'eclipsi posa contra les cordes les cales i espais naturals d'Eivissa: "Hi ha molta gent que no respecta l'illa"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/456fb727-fa5b-439f-b9a5-bf3a5c1ebe68_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148950.jpg" width="4712" height="2650"/>
      <media:keywords><![CDATA[Eclipse,Astronomía,Masificación turística,Turismo,Playas,Islas Baleares,Ibiza]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El eclipse pone contra las cuerdas las calas y espacios naturales de Ibiza: "Hay mucha gente que no respeta la isla"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/eclipse-pone-cuerdas-calas-espacios-naturales-ibiza-hay-gente-no-respeta-isla_1_13434908.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/456fb727-fa5b-439f-b9a5-bf3a5c1ebe68_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148950.jpg" width="4712" height="2650" alt="El eclipse pone contra las cuerdas las calas y espacios naturales de Ibiza: &quot;Hay mucha gente que no respeta la isla&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El fenómeno astronómico llegará a una isla que afronta su mayor presión turística en agosto y que prepara cortes y zonas de observación, con especial atención a los espacios protegidos. "Ya no siento tanto que pertenezco a este sitio", lamenta una residente </p><p class="subtitle">MAPA | Dónde ver el eclipse solar del 12 de agosto: recorrido y visibilidad en cada municipio, minuto a minuto</p></div><p class="article-text">
        A pocos metros de la playa que cada verano atrae a cientos de personas para contemplar la puesta de sol, tres j&oacute;venes ibicencas la observan con otros ojos. Ver&oacute;nica, que vive en Madrid, asegura que cada temporada siente un poco menos la isla como propia: &ldquo;Est&aacute; demasiado masificada, no se puede salir a ning&uacute;n sitio&rdquo;. Una sensaci&oacute;n que, dice, se ha acelerado en los &uacute;ltimos cinco a&ntilde;os, especialmente desde la pandemia, y que resume el dilema al que se enfrenta Eivissa el pr&oacute;ximo 12 de agosto: un eclipse solar total que llevar&aacute; a miles de personas a las calas y a los espacios naturales de una isla que afronta uno de sus momentos de mayor presi&oacute;n tur&iacute;stica. 
    </p><p class="article-text">
        Platges de Comte, ubicada en el t&eacute;rmino municipal de Sant Josep de sa Talaia y uno de los lugares preferidos de los turistas para contemplar cada tarde la puesta de sol, se perfila como uno de los principales escenarios para contemplar el fen&oacute;meno astron&oacute;mico. A lo largo de unos 800 metros de costa, la arena se alterna con rocas y peque&ntilde;as entradas al mar que fragmentan el litoral y forman rincones de aguas especialmente transparentes, lo que convierte la zona en un lugar habitual para la pr&aacute;ctica del <em>snorkel</em>. Este conjunto de playas se encuentra, adem&aacute;s, delimitado por una lengua de roca que separa unas calas de otras. A su alrededor emergen los islotes de Sa Conillera, Illa des Bosc, S'Espartar y Ses Bledes, integrantes de las Reservas Naturales de Es Vedr&agrave; y Es Vedranell y de los islotes de Ponent as&iacute; como de la Red Natura 2000.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;A partir de las once de la ma&ntilde;ana, la playa est&aacute; llena&rdquo;, afirma Nacho, encargado de uno de los restaurantes de Platges de Comte. El negocio, cuenta, empieza a recibir clientes desde primera hora y mantiene una elevada ocupaci&oacute;n durante todo el d&iacute;a. &ldquo;Para el d&iacute;a del eclipse estamos completos&rdquo;, asegura.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c7c16512-eb5f-4efc-a91f-20a2b1be17b8_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c7c16512-eb5f-4efc-a91f-20a2b1be17b8_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c7c16512-eb5f-4efc-a91f-20a2b1be17b8_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c7c16512-eb5f-4efc-a91f-20a2b1be17b8_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c7c16512-eb5f-4efc-a91f-20a2b1be17b8_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c7c16512-eb5f-4efc-a91f-20a2b1be17b8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c7c16512-eb5f-4efc-a91f-20a2b1be17b8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El eclipse y la puesta de sol del 12 de agosto se podrá observar desde los acantilados de Platges de Comte"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El eclipse y la puesta de sol del 12 de agosto se podrá observar desde los acantilados de Platges de Comte                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Platges de Comte, ubicada en el término municipal de Sant Josep de sa Talaia y uno de los lugares preferidos de los turistas para contemplar la puesta de sol, se perfila como uno de los principales escenarios para contemplar el eclipse solar total</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Esta sucesi&oacute;n de peque&ntilde;as calas abiertas en la costa occidental de Eivissa resume como pocas la presi&oacute;n que soporta la isla cada verano: playas abarrotadas desde primera hora, decenas de <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/guerra-discotecas-flotantes-ibiza-cien-euros-ver-atardecer-bordo-party-boat_1_13371523.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">embarcaciones fondeadas frente a la costa con m&uacute;sica y servicio de c&oacute;cteles </a>y miles de personas congregadas cada tarde para contemplar la puesta de sol. Dentro de unos d&iacute;as se convertir&aacute;, adem&aacute;s, en uno de los principales escenarios desde los que observar un espect&aacute;culo celeste que puede disparar -todav&iacute;a m&aacute;s- la presi&oacute;n sobre la costa. 
    </p><p class="article-text">
        Y es que el eclipse est&aacute; generando una <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/eclipse-promocion-turistica-islas-duplican-poblacion-verano_1_13418791.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">gran expectaci&oacute;n en Balears</a>, que ya de por s&iacute; vive durante el mes de agosto el pico de mayor saturaci&oacute;n tur&iacute;stica. En temporada alta, el archipi&eacute;lago alcanza una media de dos millones de personas diarias, mientras que el censo poblacional apenas supera el mill&oacute;n doscientas mil. En este contexto, miles de visitantes escoger&aacute;n en los pr&oacute;ximos d&iacute;as el lugar desde el cual observar este impresionante fen&oacute;meno astron&oacute;mico, mientras las administraciones preparan un dispositivo extraordinario para proteger los espacios naturales de las islas.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El eclipse está generando una gran expectación en Balears, un archipiélago que ya vive en agosto su pico de mayor presión turística. En temporada alta, las islas alcanzan una media de dos millones de personas diarias, frente a una población residente de poco más de 1,2 millones</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Cae la tarde en Cala Compte</strong></h2><p class="article-text">
        Son casi las siete de la tarde del primer jueves de agosto en Platges de Comte. El d&iacute;a est&aacute; nublado, por lo que no es el mejor d&iacute;a para disfrutar de la puesta de sol, que tendr&aacute; lugar en un par de horas. Algunos visitantes ya han escogido un sitio en los alrededores de los acantilados para contemplarla; otros est&aacute;n sentados en la terraza de uno de los restaurantes, con un concepto similar al <em>beach club</em>, mientras que la mayor&iacute;a est&aacute;n tumbados con sus toallas en la arena. Y otros centenares, en cambio, se han montado su particular fiesta en algunos de los m&aacute;s de cuarenta barcos y yates que fondean frente a s&rsquo;Illa des Bosc. Con la m&uacute;sica a todo volumen y un servicio de c&oacute;cteles en alta mar, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/mojitos-caipirinhas-alta-mar-bares-flotantes-ilegales-apoderan-playas-ibiza_1_12554804.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">a modo de bar flotante ilegal</a>.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6a08fc9c-ca78-44a5-a49d-345618915185_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6a08fc9c-ca78-44a5-a49d-345618915185_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6a08fc9c-ca78-44a5-a49d-345618915185_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6a08fc9c-ca78-44a5-a49d-345618915185_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6a08fc9c-ca78-44a5-a49d-345618915185_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6a08fc9c-ca78-44a5-a49d-345618915185_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6a08fc9c-ca78-44a5-a49d-345618915185_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El alquiler de barcos y yates, otro gran reclamo para ver el eclipse del 12 de agosto"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El alquiler de barcos y yates, otro gran reclamo para ver el eclipse del 12 de agosto                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Nosotros estamos llenos desde mediados de marzo, m&aacute;s o menos&rdquo;, explica Nacho en referencia al d&iacute;a del eclipse. El empresario cree que esta zona de la costa oeste de la isla, junto a Benirr&agrave;s, en la costa norte, es donde mejor se podr&aacute; contemplar el eclipse solar. &ldquo;A partir de las once de la ma&ntilde;ana la playa est&aacute; llena&rdquo;, afirma, sobre los meses de junio, julio y agosto. Pese a todo, percibe que hay &ldquo;un poco menos&rdquo; de turismo que en verano de 2025.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Nosotros estamos llenos desde mediados de marzo, más o menos. Para ese día estamos completos</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Nacho</span>
                                        <span>—</span> Responsable de uno de los restaurantes de Cala Compte
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Una isla al l&iacute;mite</strong></h2><p class="article-text">
        A las ocho, pese a que el sol apenas logra salir entre las nubes, las calas siguen llenas a rebosar. Goya, que lleva dos d&eacute;cadas viviendo en Eivissa y hace de gu&iacute;a estos d&iacute;as para unos amigos llegados desde la pen&iacute;nsula, todav&iacute;a improvisa el itinerario de los pr&oacute;ximos d&iacute;as. El eclipse les pillar&aacute; de vuelta en casa, pero este jueves han elegido Platges de Comte como primera parada. &ldquo;Han llegado hoy, quer&iacute;amos ver el <em>sunset</em>, pero no s&eacute; si habr&aacute; mucho <em>sunset</em>&rdquo;, cuenta. &ldquo;Me lo esperaba mucho m&aacute;s masificado. Aparcar, por ejemplo, ha sido f&aacute;cil&rdquo;, explica su amiga, Isabel, una opini&oacute;n con la que coincide Juan, oriundo de Llanes, un municipio de la costa asturiana donde el turismo tambi&eacute;n se ha disparado en los &uacute;ltimos a&ntilde;os. &ldquo;Me est&aacute; gustando mucho Cala Comte, est&aacute; menos masificada de lo que me esperaba&rdquo;, coincide.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/47677f7f-6ed2-468a-ab78-f6c43c590182_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/47677f7f-6ed2-468a-ab78-f6c43c590182_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/47677f7f-6ed2-468a-ab78-f6c43c590182_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/47677f7f-6ed2-468a-ab78-f6c43c590182_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/47677f7f-6ed2-468a-ab78-f6c43c590182_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/47677f7f-6ed2-468a-ab78-f6c43c590182_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/47677f7f-6ed2-468a-ab78-f6c43c590182_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Juan, Isabel y Goya han escogido Platges de Comtepara disfrutar de la puesta de sol"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Juan, Isabel y Goya han escogido Platges de Comtepara disfrutar de la puesta de sol                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        A pocos metros se encuentra Ver&oacute;nica, quien se reafirma en que la isla &ldquo;ha perdido identidad&rdquo;; &ldquo;Ya no siento tanto que pertenezco a este sitio, es m&aacute;s para los turistas&rdquo;, lamenta. Junto a ella, otras dos j&oacute;venes ibicencas que observan la misma playa con otros ojos. Carlota, quien tambi&eacute;n vive fuera de Eivissa, siente que hace d&eacute;cadas que la isla est&aacute; as&iacute;. &ldquo;Para m&iacute; es lo de siempre, siempre est&aacute; a reventar&rdquo;. &ldquo;Durante la pandemia hubo un respiro, pero yo creo que Eivissa hace muchas d&eacute;cadas que est&aacute; masificada, y es una pena&rdquo;, opina. 
    </p><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Todo gira en torno a la fiesta&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Isa, en cambio, reside durante todo el a&ntilde;o en la mayor de las Piti&uuml;ses y percibe de forma m&aacute;s directa esa presi&oacute;n: &ldquo;Hay mucha gente que no respeta la isla y eso, al final, a los que somos de aqu&iacute; s&iacute; que nos afecta&rdquo;. En su opini&oacute;n, se dan &ldquo;much&iacute;simas facilidades&rdquo; a los turistas, incluso &ldquo;m&aacute;s que a la gente que vivimos aqu&iacute; todo el a&ntilde;o&rdquo;. Piensa que ha habido un cambio en las &uacute;ltimas d&eacute;cadas: la fiesta siempre ha sido un reclamo tur&iacute;stico en Eivissa, pero antes hab&iacute;a m&aacute;s turismo familiar, mientras que en los &uacute;ltimos a&ntilde;os la oferta se ha orientado m&aacute;s hacia el ocio y el lujo. &ldquo;Antes tambi&eacute;n ven&iacute;a mucha gente, pero era un turismo m&aacute;s familiar, m&aacute;s tranquilo&rdquo;, asevera. En cambio, ahora, &ldquo;todo gira en torno a la fiesta, como si aqu&iacute; se pudiera hacer lo que a uno le diera la gana, como si Eivissa fuera una isla donde todo est&aacute; permitido&rdquo;, lamenta Isa.
    </p><p class="article-text">
        Ninguna de las tres tiene decidido todav&iacute;a desde d&oacute;nde ver&aacute; el eclipse. De momento, tienen claro que disfrutar&aacute;n de este evento astron&oacute;mico desde un lugar algo m&aacute;s alejado a los enclaves m&aacute;s tur&iacute;sticos y populares. Si ya de por s&iacute; las playas m&aacute;s famosas son epicentros de la saturaci&oacute;n, en un d&iacute;a como el mi&eacute;rcoles 12 de agosto, sin un control eficaz para regular la entrada de personas y veh&iacute;culos, esta percepci&oacute;n se puede intensificar todav&iacute;a m&aacute;s.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Antes ya venía muchísima gente, pero era un turismo más familiar, más tranquilo. Ahora todo gira en torno a la fiesta, como si aquí se pudiera hacer lo que a uno le diera la gana, como si Eivissa fuera una isla donde todo está permitido</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Isa</span>
                                        <span>—</span> Residente en Eivissa
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c55131d-def3-45b5-83eb-a7ff12374285_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c55131d-def3-45b5-83eb-a7ff12374285_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c55131d-def3-45b5-83eb-a7ff12374285_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c55131d-def3-45b5-83eb-a7ff12374285_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c55131d-def3-45b5-83eb-a7ff12374285_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c55131d-def3-45b5-83eb-a7ff12374285_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7c55131d-def3-45b5-83eb-a7ff12374285_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Los bañistas observan las fiestas a bordo de algunas embarcaciones frente a Platges de Comte"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Los bañistas observan las fiestas a bordo de algunas embarcaciones frente a Platges de Comte                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Calas blindadas ante el aluvi&oacute;n</strong></h2><p class="article-text">
        Platges de Comte es uno de los cinco puntos del municipio de Sant Josep de sa Talaia considerados zonas oficiales de observaci&oacute;n, junto a Cala d&rsquo;Hort, Cala Bassa, Cala Tarida y Cala Vadella. Debido a ello, las restricciones comenzar&aacute;n a activarse desde el mediod&iacute;a y se intensificar&aacute;n a partir de las tres de la tarde en distintos accesos a estas zonas. Los cortes, que podr&aacute;n modificarse en funci&oacute;n de la afluencia, afectar&aacute;n a los veh&iacute;culos salvo residentes. 
    </p><p class="article-text">
        En otros puntos del municipio se prev&eacute; el cierre del acceso al aparcamiento de la playa de Cala d&rsquo;Hort a partir de las doce del mediod&iacute;a. Frente a esta cala se ubican los islotes de Es Vedr&agrave; y Es Vedranell y, en los alrededores de s&rsquo;Era des Mataret &ndash;m&aacute;s conocido como Mirador des Vedr&agrave;&ndash;, todos los d&iacute;as se aglomeran cientos de personas para disfrutar de la puesta de sol, lo que convierte este enclave en uno de los principales focos de saturaci&oacute;n de la isla durante el verano. Tambi&eacute;n se ha convertido en escenario de propuestas vinculadas a la espiritualidad y el neoesoterismo, una suerte de &lsquo;aura m&iacute;stica&rsquo; que comparte con otros enclaves de la isla popularizados por los primeros <em>hippies</em>, como <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/fiestas-neohippies-ibiza-riesgo-isla-golpe-tambores-puestas-sol-e-instagram_1_9147748.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Benirr&agrave;s</a>.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b1818584-0441-405f-a666-e7941f0a8839_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b1818584-0441-405f-a666-e7941f0a8839_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b1818584-0441-405f-a666-e7941f0a8839_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b1818584-0441-405f-a666-e7941f0a8839_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b1818584-0441-405f-a666-e7941f0a8839_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b1818584-0441-405f-a666-e7941f0a8839_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b1818584-0441-405f-a666-e7941f0a8839_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un grupo de turistas escoge los acantilados que dividen las calas para ver la puesta de sol"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un grupo de turistas escoge los acantilados que dividen las calas para ver la puesta de sol                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Algunas asociaciones, organizaciones y hoteles est&aacute;n aprovechando el eclipse solar para impulsar negocios vinculados a lo esot&eacute;rico, con pr&aacute;cticas que prometen beneficios sin evidencia cient&iacute;fica. &ldquo;El d&iacute;a del eclipse, ir&aacute;s a la zona de Es Vedr&agrave;, uno de los lugares m&aacute;s especiales de la isla, donde el mar, el cielo y el paisaje crean un escenario inolvidable para este raro fen&oacute;meno. Adem&aacute;s, disfrutar&aacute;s de un extra de la magia de Ibiza con una ceremonia de cacao y un viaje sonoro. El eclipse no ser&aacute; solo algo que observar, sino un momento para vivirlo de verdad&rdquo;, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/eclipse-dispara-negocio-espiritual-ibiza-retiros-chakras-escapadas-celestiales-100-000-euros_1_13427814.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">prometen los promotores de uno de estos retiros</a>, que capitalizan el fen&oacute;meno astron&oacute;mico para convertirlo en el principal reclamo comercial de la experiencia.
    </p><p class="article-text">
        El Consell Insular ya ha recomendado tanto a residentes como a visitantes planificar sus desplazamientos con antelaci&oacute;n; evitar, siempre que sea posible, el uso del veh&iacute;culo privado para acceder a las zonas con mayor concentraci&oacute;n de personas, y seguir en todo momento la se&ntilde;alizaci&oacute;n y las indicaciones del personal responsable. &ldquo;Las restricciones de tr&aacute;fico podr&aacute;n activarse o modificarse en funci&oacute;n de la evoluci&oacute;n de la movilidad durante la jornada&rdquo;, aseveran de la instituci&oacute;n supramunicipal.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El Consell Insular recomienda tanto a residentes como a visitantes planificar sus desplazamientos con antelación; evitar, siempre que sea posible, el uso del vehículo privado para acceder a las zonas con mayor concentración de personas, y seguir en todo momento la señalización y las indicaciones del personal responsable</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f465afaf-701e-4a6e-87d9-74c0bbefa845_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f465afaf-701e-4a6e-87d9-74c0bbefa845_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f465afaf-701e-4a6e-87d9-74c0bbefa845_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f465afaf-701e-4a6e-87d9-74c0bbefa845_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f465afaf-701e-4a6e-87d9-74c0bbefa845_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f465afaf-701e-4a6e-87d9-74c0bbefa845_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f465afaf-701e-4a6e-87d9-74c0bbefa845_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Decenas de barcos y yates fondean frente a s&#039;Illades Bosc"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Decenas de barcos y yates fondean frente a s&#039;Illades Bosc                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En Sant Antoni de Portmany, las zonas oficiales de observaci&oacute;n ser&aacute;n <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/beach-clubs-aniquilan-chiringuitos-tradicionales-ibiza-podias-sentarte-apoyar-pies-arena_1_13432543.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Cala Graci&oacute;</a>, la costa de Sant Antoni y Sa Pedrera-Port des Torrent. Ante la elevada afluencia prevista, el dispositivo contempla restricciones puntuales en los principales accesos al n&uacute;cleo urbano y a las zonas costeras. Est&aacute; previsto cerrar el acceso al aparcamiento y al entorno de la desaladora, as&iacute; como el paso de veh&iacute;culos por la carretera de Cala Graci&oacute;. Tambi&eacute;n podr&aacute;n establecerse restricciones en las avenidas de Portmany y Doctor Fleming, con desv&iacute;os alternativos para aliviar la circulaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        En Sant Joan de Labritja, la previsi&oacute;n de una elevada concentraci&oacute;n de visitantes se centra en Na Xamena, Benirr&agrave;s, es Cal&oacute; de s&rsquo;Illa, Cala Xarraca y el faro des Moscarter. Los controles y restricciones podr&aacute;n activarse en funci&oacute;n de la evoluci&oacute;n del tr&aacute;fico y de la afluencia. Las instituciones recomiendan acudir con suficiente antelaci&oacute;n a estos puntos y a Portinatx, ante la posibilidad de que &ldquo;los accesos podr&iacute;an quedar regulados o restringidos durante la tarde&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        El Govern balear ha fijado <a href="https://www.caib.es/webgoib/es/-/zones-d-observaci%C3%B3-oficial-zoo-" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">26 zonas de observaci&oacute;n oficial</a> teniendo en cuenta criterios de visibilidad del fen&oacute;meno, accesibilidad, capacidad de acogida, disponibilidad de aparcamiento y posibilidad de intervenci&oacute;n de los servicios de emergencia. No son los espacios desde donde mejor se ver&aacute; el fen&oacute;meno astron&oacute;mico sino desde donde las autoridades pueden garantizar mejor la seguridad de las personas. El operativo contempla adem&aacute;s cortes de carreteras en zonas de alto valor natural entre las tres de la tarde y las nueve de la noche. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El Govern balear ha fijado 26 zonas de observación oficial teniendo en cuenta criterios de visibilidad del fenómeno, accesibilidad, capacidad de acogida, disponibilidad de aparcamiento y posibilidad de intervención de los servicios de emergencia. No son los espacios desde donde mejor se verá el fenómeno astronómico sino desde donde las autoridades pueden garantizar mejor la seguridad de las personas</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9f8e366b-d803-457d-be81-0b869b5012c3_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9f8e366b-d803-457d-be81-0b869b5012c3_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9f8e366b-d803-457d-be81-0b869b5012c3_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9f8e366b-d803-457d-be81-0b869b5012c3_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9f8e366b-d803-457d-be81-0b869b5012c3_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9f8e366b-d803-457d-be81-0b869b5012c3_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9f8e366b-d803-457d-be81-0b869b5012c3_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Vistas a una de las playas de Cala Comte desde uno de sus accesos"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Vistas a una de las playas de Cala Comte desde uno de sus accesos                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>El temor a los incendios</strong></h2><p class="article-text">
        La llegada de miles de personas a espacios naturales en plena &eacute;poca de alto riesgo de incendio ha obligado tambi&eacute;n a reforzar el operativo de prevenci&oacute;n y vigilancia. Un total de 161 bomberos forestales formar&aacute;n parte, adem&aacute;s del dispositivo extraordinario preparado por el Ejecutivo ante la llegada de miles de personas a espacios naturales en plena &eacute;poca de alto riesgo de incendio. A ellos se sumar&aacute;n efectivos del Instituto Balear de la Naturaleza (Ibanat), agentes de Medio Ambiente y el Servicio de Vigilancia de la Posidonia ante la &ldquo;concentraci&oacute;n excepcional de personas y embarcaciones&rdquo; prevista en los espacios naturales y el litoral. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Sabemos que ser&aacute; una jornada muy especial y queremos que todo el mundo pueda disfrutarla, pero pedimos que se haga con la m&aacute;xima prudencia y responsabilidad&rdquo;, afirma el conseller de Agricultura, Pesca y Medio Natural, Joan Simonet. El responsable auton&oacute;mico insiste en que la prevenci&oacute;n &ldquo;es la mejor herramienta para proteger nuestros bosques&rdquo; y advierte de que &ldquo;cualquier negligencia puede tener consecuencias muy graves&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Sabemos que será una jornada muy especial y queremos que todo el mundo pueda disfrutarla, pero pedimos que se haga con la máxima prudencia y responsabilidad</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Joan Simonet</span>
                                        <span>—</span> Conseller de Agricultura, Pesca y Medio Natural
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Simonet explica que Balears se encuentra en una situaci&oacute;n de peligro alto de incendio forestal, una circunstancia que, unida a la llegada de miles de personas a espacios naturales, ha llevado al Govern a preparar un dispositivo &ldquo;sin precedentes&rdquo;. &ldquo;El eclipse solar ser&aacute; un acontecimiento excepcional que atraer&aacute; a miles de personas a diferentes zonas de alto valor ambiental del archipi&eacute;lago y en plena &eacute;poca de peligro alto de incendio forestal&rdquo;, se&ntilde;ala el conseller, que asegura que el operativo busca &ldquo;anticiparnos a los riesgos y proteger a las personas y el patrimonio natural&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La preocupaci&oacute;n no se limita al riesgo de que se produzca un incendio. La Conselleria prev&eacute; un aumento de las excursiones, concentraciones de turistas y residentes e incluso posibles acampadas en zonas especialmente sensibles. Tambi&eacute;n teme que la afluencia termine saturando carreteras y v&iacute;as de acceso, lo que podr&iacute;a dificultar la llegada de los equipos de emergencia si fuera necesaria una intervenci&oacute;n. El dispositivo se ha dise&ntilde;ado espec&iacute;ficamente para el 12 de agosto, aunque sus efectivos quedar&aacute;n supeditados a las necesidades de cualquier otra emergencia que pueda producirse ese d&iacute;a. El reto ser&aacute;, en definitiva, que la llegada masiva de visitantes para mirar al cielo no termine convirti&eacute;ndose en un problema para quienes tengan que acudir al terreno ante una emergencia.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Ribas, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/eclipse-pone-cuerdas-calas-espacios-naturales-ibiza-hay-gente-no-respeta-isla_1_13434908.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 09 Aug 2026 20:04:55 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/456fb727-fa5b-439f-b9a5-bf3a5c1ebe68_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148950.jpg" length="1374445" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/456fb727-fa5b-439f-b9a5-bf3a5c1ebe68_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148950.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1374445" width="4712" height="2650"/>
      <media:title><![CDATA[El eclipse pone contra las cuerdas las calas y espacios naturales de Ibiza: "Hay mucha gente que no respeta la isla"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/456fb727-fa5b-439f-b9a5-bf3a5c1ebe68_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148950.jpg" width="4712" height="2650"/>
      <media:keywords><![CDATA[Eclipse,Astronomía,Masificación turística,Turismo,Playas,Islas Baleares,Ibiza]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Els 'beach clubs' aniquilen els xiringuitos tradicionals d’Eivissa: “Abans podies seure i recolzar els peus damunt l’arena”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/els-beach-clubs-aniquilen-els-xiringuitos-tradicionals-d-eivissa-abans-podies-seure-i-recolzar-els-peus-damunt-l-arena_1_13432983.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/ebd1f1ef-c42e-4ac1-9825-d6058fcf95ef_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148834.jpg" width="4715" height="2652" alt="Els &#039;beach clubs&#039; aniquilen els xiringuitos tradicionals d’Eivissa: “Abans podies seure i recolzar els peus damunt l’arena”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Cala Gració, en el municipi de Sant Antoni, canvia un altre xiringuito per a famílies treballadores per un negoci orientat al turisme d'alt poder adquisitiu
</p><p class="subtitle">Eivissa, el laboratori del luxe que exporta el seu model a Dubai: “La illa ja no ven només una destinació, sinó una marca global”
</p></div><p class="article-text">
        L&rsquo;arribada a Cala Graci&oacute; ofereix una vista panor&agrave;mica de la platja, amb una extensa &agrave;rea d&rsquo;arena ara ocupada per llits balinesos que han substitu&iuml;t les tradicionals hamaques. &ldquo;Abans an&agrave;vem al xiringuito amb la meva fam&iacute;lia a menjar peix, que era dels m&eacute;s barats i bons de l&rsquo;illa&rdquo;, explica Laura Prats, de 28 anys i natural de Sant Antoni. Ara continuen anant gaireb&eacute; cada dia a la cala, per&ograve; s&rsquo;instal&middot;len a la part rocosa, al costat de les tradicionals casetes de pescadors, des d&rsquo;on es banyen sense consumir. El motiu: l&rsquo;antic xiringuito ha donat pas a un negoci orientat al turisme d&rsquo;alt poder adquisitiu i consumir-hi ha deixat d&rsquo;estar a l&rsquo;abast de molts residents.
    </p><p class="article-text">
        Cala Graci&oacute; i Cala Gracioneta estan connectades per mar i tamb&eacute; per un petit cam&iacute; de terra que serpenteja per la part superior del penya-segat que les separa. En l&rsquo;imaginari col&middot;lectiu eivissenc existeix una pr&agrave;ctica no escrita, per&ograve; &agrave;mpliament compartida: travessar nedant des de la primera fins a la segona, m&eacute;s petita, rec&ograve;ndita i d&rsquo;aig&uuml;es encara m&eacute;s turqueses i cristal&middot;lines. Des de fa temps, per&ograve;, la germana petita d&rsquo;aquestes dues cales ha deixat de ser un lloc per seure a menjar o prendre alguna cosa si un no est&agrave; disposat a assumir els preus del restaurant.
    </p><p class="article-text">
        Grupo Mambo va adquirir l&rsquo;antic xiringuito fa m&eacute;s d&rsquo;una d&egrave;cada i avui ofereix una carta de c&ograve;ctels i gastronomia orientada a un client molt diferent. El negoci es ven a la seva p&agrave;gina web com &ldquo;el restaurant de platja ideal per a aquells que pensen que els estius sense xiringuito s&oacute;n menys estiu&rdquo; i tamb&eacute; com un enclavament per celebrar bodes davant la mar, esdeveniments corporatius o celebracions privades. Ara, l&rsquo;ocupaci&oacute; del litoral per part del grup empresarial s&rsquo;est&eacute;n tamb&eacute; a la cala ve&iuml;na, fins fa poc un dels refugis habituals per a moltes fam&iacute;lies residents.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1118cdd6-7c62-4107-b1a1-7bd5e73133cb_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1118cdd6-7c62-4107-b1a1-7bd5e73133cb_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1118cdd6-7c62-4107-b1a1-7bd5e73133cb_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1118cdd6-7c62-4107-b1a1-7bd5e73133cb_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1118cdd6-7c62-4107-b1a1-7bd5e73133cb_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1118cdd6-7c62-4107-b1a1-7bd5e73133cb_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1118cdd6-7c62-4107-b1a1-7bd5e73133cb_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La cala, vista des de la zona rocosa del litoral sud-oest de l&#039;illa"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La cala, vista des de la zona rocosa del litoral sud-oest de l&#039;illa                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Abans busc&agrave;vem crancs&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        &ldquo;Quan &eacute;rem petits, els meus amics i jo cerc&agrave;vem crancs, jug&agrave;vem a futbol i ens refugi&agrave;vem sota l&rsquo;ombra dels arbres&rdquo;, recorda Laura. Tamb&eacute; rememora com, quan anaven a dinar a l&rsquo;antic xiringuito, el propietari s&rsquo;acostava taula per taula per explicar-los quin peix havia comprat aquell mat&iacute; al mercat.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Quan érem petits, els meus amics i jo buscàvem crancs, jugàvem al futbol i ens refugiàvem sota l&#039;ombra dels arbres</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Laura Prats</span>
                                        <span>—</span> Oriünda de Sant Antoni
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Gabriel Pizzuto, de 29 anys i tamb&eacute; d&rsquo;Eivissa, conserva records semblants. Durant la Prim&agrave;ria anava amb l&rsquo;escola d&rsquo;excursi&oacute; a Cala Gracioneta i, ja d&rsquo;adolescent, hi tornava moltes vegades amb els seus amics. Aquest privilegi per als residents va desapar&egrave;ixer la temporada passada amb el canvi de model del negoci i avui queda reservat, en gran mesura, a aquells que es poden permetre consumir-hi.
    </p><p class="article-text">
        Els preus reflecteixen aquest gir. Les postres arriben als 20 euros, una raci&oacute; de calamars a l&rsquo;andalusa costa 30 i un coco importat de pa&iuml;sos pr&ograve;xims al tr&ograve;pic, 16. Segons les darreres dades disponibles de l&rsquo;Ag&egrave;ncia Tribut&agrave;ria, corresponents a 2023, la renda bruta mitjana dels residents de Sant Antoni va ser de 32.668 euros. Despr&eacute;s d&rsquo;impostos i cotitzacions, cada declarant disposa d&rsquo;una renda neta mitjana de 26.294 euros anuals, la m&eacute;s baixa de tota Eivissa. A l&rsquo;extrem oposat se situa Sant Joan, amb una renda neta mitjana 7.258 euros superior &mdash;al voltant d&rsquo;un 22 % m&eacute;s&mdash;. Darrere hi figuren, per aquest ordre, Santa Eul&agrave;ria, Sant Josep i Vila.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d8e4205-1531-4f20-bfdb-046e81eba5cc_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d8e4205-1531-4f20-bfdb-046e81eba5cc_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d8e4205-1531-4f20-bfdb-046e81eba5cc_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d8e4205-1531-4f20-bfdb-046e81eba5cc_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d8e4205-1531-4f20-bfdb-046e81eba5cc_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d8e4205-1531-4f20-bfdb-046e81eba5cc_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1d8e4205-1531-4f20-bfdb-046e81eba5cc_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La platja i l&#039;antic xiringuito formaven part dels records dels residents"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La platja i l&#039;antic xiringuito formaven part dels records dels residents                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Del turisme de masses al turisme </strong><em><strong>premium</strong></em></h2><p class="article-text">
        Fa aproximadament un lustre que els allotjaments i bona part de la restauraci&oacute; de Sant Antoni experimenten una pujada general de categoria. Fins i tot al nucli hist&ograve;ric del municipi, tradicionalment associat al turisme de masses estranger &mdash;especialment brit&agrave;nic, tot i que tamb&eacute; franc&egrave;s, alemany i neerland&egrave;s&mdash; han proliferat els hotels <em>boutique</em>. Molts d&rsquo;aquests establiments acollien fins fa pocs anys un perfil de visitant molt diferent: el que arribava a l&rsquo;illa atret per l&rsquo;oci nocturn de baix cost i que l&rsquo;Ajuntament intenta ara substituir per un altre de major poder adquisitiu. El canvi no es limita als hotels, sin&oacute; que tamb&eacute; afecta el paisatge urb&agrave;, els negocis i la manera de consumir al municipi.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Fa aproximadament un lustre que els allotjaments i bona part de la restauració de Sant Antoni experimenten una pujada general de categoria. Fins i tot en el centre històric del municipi, tradicionalment associat al turisme de masses estranger -especialment britànic, encara que també francès, alemany i neerlandès- han proliferat els hotels &#039;boutique&#039;</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Les d&egrave;cades dels vuitanta i noranta van marcar l&rsquo;expansi&oacute; de la cultura LGTBIQ+ a Eivissa i van consolidar Sant Antoni com un dels grans centres de la vida nocturna de l&rsquo;illa. En aquest context van n&eacute;ixer espais com Caf&eacute; del Mar o Caf&eacute; Mambo, convertits amb el pas del temps en icones internacionals de les postes de sol i de la m&uacute;sica electr&ograve;nica. Tots dos negocis van ajudar a construir una part de l&rsquo;imaginari tur&iacute;stic d&rsquo;Eivissa que encara avui es continua venent dins i fora de l&rsquo;illa.
    </p><p class="article-text">
        A pocs quil&ograve;metres, un altre dels s&iacute;mbols d&rsquo;aquella &egrave;poca tamb&eacute; travessa un moment de transformaci&oacute;. La discoteca Amnesia &mdash;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/amnesia-discoteca-monto-filosofo-antonio-escohotado-contribuir-mafia-hippie_1_10499333.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">fundada pel fil&ograve;sof Antonio Escohotado amb el nom de Taller del Olvido</a>&mdash; ha perdut part del protagonisme que va mantenir durant d&egrave;cades despr&eacute;s de l&rsquo;obertura d&rsquo;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/catedral-electronica-inaugurada-will-smith-ibiza-locura-colectiva-100-euros-noche_1_12346215.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">UNVRS</a>, el nou<em> hyperclub </em>impulsat per The Night League al mateix municipi i situat davant de l&rsquo;antiga Privilege, abans Ku.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/48692550-5cb2-409a-b81c-11d3e80447d7_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/48692550-5cb2-409a-b81c-11d3e80447d7_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/48692550-5cb2-409a-b81c-11d3e80447d7_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/48692550-5cb2-409a-b81c-11d3e80447d7_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/48692550-5cb2-409a-b81c-11d3e80447d7_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/48692550-5cb2-409a-b81c-11d3e80447d7_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/48692550-5cb2-409a-b81c-11d3e80447d7_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un dels atractius turístics de Sant Antoni és la posta de sol, per la seva orientació"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un dels atractius turístics de Sant Antoni és la posta de sol, per la seva orientació                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La nova postal de Cala Graci&oacute;</strong></h2><p class="article-text">
        El gir cap a un turisme de major capacitat econ&ograve;mica tamb&eacute; s&rsquo;aprecia a l&rsquo;entorn de Cala Graci&oacute;. El triangle hoteler situat darrere la platja ha experimentat <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/clase-media-bienvenida-ibiza-tercio-hoteles-son-cuatro-estrellas_1_13371252.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">un profund proc&eacute;s de renovaci&oacute; en els darrers anys</a>. El 2021 va obrir OKU Ibiza i, un any despr&eacute;s, TRS Hotel Ibiza va ampliar l&rsquo;aposta pel segment premium. A aquests s&rsquo;hi suma Cubanito Ibiza Suites, inaugurat el 2018 despr&eacute;s de la reforma integral dels antics apartaments El Coto. L&rsquo;establiment, propietat de Concept Hotel Group, recrea l&rsquo;est&egrave;tica de l&rsquo;Havana dels anys cinquanta i forma part de l&rsquo;estrat&egrave;gia del grup empresarial de convertir cadascun dels seus hotels en una experi&egrave;ncia tem&agrave;tica.
    </p><p class="article-text">
        El circuit es completa ara amb l&rsquo;arribada de Pomelo Playa, l&rsquo;antic xiringuito de Cala Graci&oacute; adquirit per Grupo Mambo. L&rsquo;empresa ha declinat respondre les preguntes d&rsquo;elDiario.es sobre l&rsquo;operaci&oacute; i sobre el canvi de model aplicat a l&rsquo;establiment.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;Ajuntament de Sant Antoni sost&eacute; que el nombre d&rsquo;elements autoritzats sobre la platja no ha variat respecte d&rsquo;anys anteriors: cent llits i cinquanta para-sols. Per&ograve; els llits balinesos ocupen una superf&iacute;cie considerablement m&eacute;s gran que les antigues hamaques, reduint l&rsquo;espai disponible per a aquells que acudeixen a la platja amb el seu propi equip.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">L&#039;Ajuntament de Sant Antoni sosté que el nombre d&#039;elements autoritzats sobre la platja no ha variat respecte a anys anteriors: cent llits i cinquanta para-sols. No obstant això, els llits balinesos ocupen una superfície considerablement major que les antigues hamaques, reduint l&#039;espai disponible per als qui acudeixen a la platja amb el seu propi equip</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/08958841-cdc0-47d4-90aa-810efd1f5ad8_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/08958841-cdc0-47d4-90aa-810efd1f5ad8_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/08958841-cdc0-47d4-90aa-810efd1f5ad8_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/08958841-cdc0-47d4-90aa-810efd1f5ad8_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/08958841-cdc0-47d4-90aa-810efd1f5ad8_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/08958841-cdc0-47d4-90aa-810efd1f5ad8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/08958841-cdc0-47d4-90aa-810efd1f5ad8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La superfície de platja ocupada pels llits balinesos de l&#039;adjudicatària"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La superfície de platja ocupada pels llits balinesos de l&#039;adjudicatària                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Les dades de la Plataforma de Contractaci&oacute; del Sector P&uacute;blic mostren que l&rsquo;explotaci&oacute; dels serveis desmuntables de platja va ser adjudicada per al per&iacute;ode 2023-2026 per un pressupost base de licitaci&oacute; de 33.303,67 euros anuals, fet que eleva el valor estimat del contracte fins als 133.214,68 euros. En la concessi&oacute; anterior, corresponent al per&iacute;ode 2021-2022, l&rsquo;import ascendia a 86.584,88 euros. Durant l&rsquo;any de la pand&egrave;mia, el contracte es va adjudicar per via d&rsquo;urg&egrave;ncia per 46.517,68 euros.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;entorn de Cala Gracioneta ja havia estat objecte de controv&egrave;rsia el 2023, quan una <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/eclipse-solar-impulsa-macrofiesta-privada-playa-ibiza-plena-nidificacion-aves-protegidas_1_13401134.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">macrofesta organitzada per Grupo Mambo juntament amb el col&middot;lectiu alemany Keinemusik</a> &mdash;i prevista per a unes 5.000 persones&mdash; va estendre l&rsquo;aforament del xiringuito &mdash;d&rsquo;unes 400&mdash; per tota la superf&iacute;cie d&rsquo;arena fins a l&rsquo;orla, dificultant l&rsquo;acc&eacute;s habitual a la petita cala.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">L&#039;entorn de Cala Gracioneta ja va ser objecte de controvèrsia en 2023, quan una macrofesta organitzada per Grupo Mambo al costat del col·lectiu alemany Keinemusik va ampliar l&#039;aforament del quiosquet -unes 400 persones- fins a ocupar tota la superfície de sorra de la cala </p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Colonitzaci&oacute; del litoral</strong></h2><p class="article-text">
        La hist&ograve;ria de Cala Graci&oacute; no &eacute;s una excepci&oacute;. Es repeteix, amb diferents matisos, al llarg de bona part del litoral eivissenc, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/hamacas-340-euros-bandeja-sushi-185-precios-prohibitivos-costa-ibiza_1_12411182.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">on els preus augmenten temporada rere temporada</a> i l&rsquo;espai disponible per a l&rsquo;&uacute;s quotidi&agrave; de residents i visitants es redueix progressivament.
    </p><p class="article-text">
        Les concessions p&uacute;bliques per explotar serveis de platja han acabat, en molts casos, en mans d&rsquo;empreses amb una capacitat econ&ograve;mica dif&iacute;cil d&rsquo;igualar. El resultat &eacute;s un model de negoci orientat cada vegada m&eacute;s cap a un visitant d&rsquo;alt poder adquisitiu, mentre que per a bona part de la poblaci&oacute; local seure a menjar o prendre alguna cosa davant la mar es converteix en una opci&oacute; cada vegada menys accessible.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Les concessions públiques per a explotar serveis de platja han acabat, en molts casos, en mans d&#039;empreses amb una capacitat econòmica difícil d&#039;igualar. El resultat és un model de negoci orientat cada vegada més cap a un visitant d&#039;alt poder adquisitiu </p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/31d73d41-4c83-4096-8956-3c620c29c157_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/31d73d41-4c83-4096-8956-3c620c29c157_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/31d73d41-4c83-4096-8956-3c620c29c157_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/31d73d41-4c83-4096-8956-3c620c29c157_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/31d73d41-4c83-4096-8956-3c620c29c157_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/31d73d41-4c83-4096-8956-3c620c29c157_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/31d73d41-4c83-4096-8956-3c620c29c157_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El cartell que indica la direcció del nou &#039;beach club&#039; de Cala Gració"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El cartell que indica la direcció del nou &#039;beach club&#039; de Cala Gració                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        L&rsquo;estiu passat, ve&iuml;ns del litoral de Sant Josep denunciaven precisament aquesta sensaci&oacute; de p&egrave;rdua de l&rsquo;espai p&uacute;blic. Residents d&rsquo;enclavaments com Cala Espart o Cala Mol&iacute; <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/villas-lujo-beach-clubs-colonizan-hamacas-calas-ibiza-hartan-vecinos-playa-espacio-publico_1_12572964.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">criticaven l&rsquo;ocupaci&oacute; creixent de les platges per part de vil&middot;les de luxe properes i de </a><a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/villas-lujo-beach-clubs-colonizan-hamacas-calas-ibiza-hartan-vecinos-playa-espacio-publico_1_12572964.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><em>beach clubs</em></a> que, segons asseguraven, havien transformat completament l&rsquo;&uacute;s tradicional d&rsquo;aquests espais.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;La platja &eacute;s un espai p&uacute;blic&rdquo;, van traslladar aleshores als treballadors de diverses d&rsquo;aquestes mansions, denunciant pr&agrave;ctiques que, al seu parer, restringien l&rsquo;acc&eacute;s al litoral. La normativa estableix que qualsevol activitat comercial de lloguer d&rsquo;hamaques o para-sols requereix una concessi&oacute; administrativa. Quan la platja t&eacute; car&agrave;cter urb&agrave;, la compet&egrave;ncia correspon a l&rsquo;ajuntament; quan forma part del domini p&uacute;blic maritimoterrestre, dep&egrave;n del Govern balear, a trav&eacute;s de la Direcci&oacute; General de Costes.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">L&#039;estiu passat, veïns del litoral de Sant Josep denunciaven la pèrdua de l&#039;espai públic. Residents d&#039;enclavaments com a Cala Espart o Cala Molí criticaven l&#039;ocupació creixent de les platges per part de viles de luxe pròximes i de &#039;beach clubs&#039; que havien transformat per complet l&#039;ús tradicional d&#039;aquests espais </p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        al com va comprovar elDiario.es l&rsquo;estiu passat durant l&rsquo;elaboraci&oacute; d&rsquo;un altre reportatge, els preus regulats en moltes concessions no sempre es respecten. Alguns establiments condicionen l&rsquo;acc&eacute;s a hamaques i para-sols a un consum m&iacute;nim, una pr&agrave;ctica que, tot i permetre mantenir formalment el preu fixat per a cada element &mdash;deu euros per hamaca i deu per para-sol&mdash;, acaba elevant considerablement el cost real per als usuaris.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;A mi m&rsquo;agradava el xiringuito perqu&egrave; podies seure i recolzar els peus damunt l&rsquo;arena&rdquo;, explica Laura, que rutin&agrave;riament encara s&rsquo;encamina cap a la platja on va passar la seva inf&agrave;ncia, sense poder gaudir-ne ja de la mateixa manera.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/els-beach-clubs-aniquilen-els-xiringuitos-tradicionals-d-eivissa-abans-podies-seure-i-recolzar-els-peus-damunt-l-arena_1_13432983.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 07 Aug 2026 04:31:24 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/ebd1f1ef-c42e-4ac1-9825-d6058fcf95ef_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148834.jpg" length="1347173" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/ebd1f1ef-c42e-4ac1-9825-d6058fcf95ef_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148834.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1347173" width="4715" height="2652"/>
      <media:title><![CDATA[Els 'beach clubs' aniquilen els xiringuitos tradicionals d’Eivissa: “Abans podies seure i recolzar els peus damunt l’arena”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/ebd1f1ef-c42e-4ac1-9825-d6058fcf95ef_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148834.jpg" width="4715" height="2652"/>
      <media:keywords><![CDATA[Turismo,Masificación turística,Privatizaciones,Espacios públicos,Playas,Costas,Hoteles,Restaurantes,Islas Baleares,Ibiza]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Los ‘beach clubs’ aniquilan los chiringuitos tradicionales de Ibiza: "Antes podías sentarte y apoyar los pies sobre la arena"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/beach-clubs-aniquilan-chiringuitos-tradicionales-ibiza-podias-sentarte-apoyar-pies-arena_1_13432543.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/ebd1f1ef-c42e-4ac1-9825-d6058fcf95ef_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148834.jpg" width="4715" height="2652" alt="Los ‘beach clubs’ aniquilan los chiringuitos tradicionales de Ibiza: &quot;Antes podías sentarte y apoyar los pies sobre la arena&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Cala Gració, en el municipio de Sant Antoni, cambia otro chiringuito para familias trabajadoras por un negocio orientado al turismo de alto poder adquisitivo</p><p class="subtitle">Ibiza, el laboratorio del lujo que exporta su modelo a Dubái: “La isla ya no vende solo un destino, sino una marca global”
</p></div><p class="article-text">
        La llegada a Cala Graci&oacute; ofrece una vista panor&aacute;mica de la playa, con una extensa &aacute;rea de arena ahora ocupada por camas balinesas que han sustituido a las tradicionales hamacas. &ldquo;Antes &iacute;bamos al chiringuito con mi familia a comer pescado, que era de los m&aacute;s baratos y buenos de la isla&rdquo;, explica Laura Prats, de 28 a&ntilde;os y oriunda de Sant Antoni. Ahora, siguen yendo casi cada d&iacute;a a la cala, pero se instalan en la parte rocosa, junto a las tradicionales casetas de pescadores, desde donde se ba&ntilde;an sin consumir. &iquest;El motivo? El antiguo chiringuito ha dado paso a un negocio orientado al turismo de alto poder adquisitivo y consumir all&iacute; ha dejado de estar al alcance de muchos residentes.
    </p><p class="article-text">
        Cala Graci&oacute; y Cala Gracioneta est&aacute;n conectadas por mar y tambi&eacute;n por un peque&ntilde;o camino de tierra que serpentea por la parte superior del acantilado que las separa. En el imaginario colectivo ibicenco existe una pr&aacute;ctica no escrita, pero ampliamente compartida: cruzar a nado desde la primera hasta la segunda, m&aacute;s peque&ntilde;a, rec&oacute;ndita y de aguas todav&iacute;a m&aacute;s turquesas y cristalinas. Desde hace tiempo, sin embargo, la hermana peque&ntilde;a de estas dos calas ha dejado de ser un lugar para sentarse a comer o tomar algo si uno no est&aacute; dispuesto a asumir los precios del restaurante.
    </p><p class="article-text">
        Grupo Mambo adquiri&oacute; el antiguo chiringuito hace m&aacute;s de una d&eacute;cada y hoy ofrece una carta de c&oacute;cteles y gastronom&iacute;a orientada a un cliente muy distinto. El negocio se vende en su p&aacute;gina web como &ldquo;el restaurante de playa ideal para quienes piensan que los veranos sin chiringuito son menos verano&rdquo; y tambi&eacute;n como un enclave para celebrar bodas frente al mar, eventos corporativos o celebraciones privadas. Ahora, la ocupaci&oacute;n del litoral por parte del grupo empresarial se extiende tambi&eacute;n a la cala vecina, hasta hace poco uno de los refugios habituales para muchas familias residentes.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1118cdd6-7c62-4107-b1a1-7bd5e73133cb_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1118cdd6-7c62-4107-b1a1-7bd5e73133cb_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1118cdd6-7c62-4107-b1a1-7bd5e73133cb_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1118cdd6-7c62-4107-b1a1-7bd5e73133cb_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1118cdd6-7c62-4107-b1a1-7bd5e73133cb_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1118cdd6-7c62-4107-b1a1-7bd5e73133cb_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1118cdd6-7c62-4107-b1a1-7bd5e73133cb_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La cala, vista desde la zona rocosa del litoral suroeste de la isla"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La cala, vista desde la zona rocosa del litoral suroeste de la isla                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Antes busc&aacute;bamos cangrejos&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        &ldquo;Cuando &eacute;ramos peque&ntilde;os, mis amigos y yo busc&aacute;bamos cangrejos, jug&aacute;bamos al f&uacute;tbol y nos refugi&aacute;bamos bajo la sombra de los &aacute;rboles&rdquo;, recuerda Laura. Tambi&eacute;n rememora c&oacute;mo, cuando iban a comer al antiguo chiringuito, el propietario se acercaba mesa por mesa para explicarles qu&eacute; pescado hab&iacute;a comprado aquella ma&ntilde;ana en el mercado.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Cuando éramos pequeños, mis amigos y yo buscábamos cangrejos, jugábamos al fútbol y nos refugiábamos bajo la sombra de los árboles</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Laura Prats</span>
                                        <span>—</span> Oriunda de Sant Antoni
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Gabriel Pizzuto, de 29 a&ntilde;os y tambi&eacute;n de Eivissa, conserva recuerdos parecidos. Durante la Primaria acud&iacute;a con el colegio de excursi&oacute;n a Cala Gracioneta y, ya de adolescente, volv&iacute;a muchas veces con sus amigos. Este privilegio para los residentes desapareci&oacute; la temporada pasada con el cambio de modelo del negocio y hoy queda reservado, en gran medida, a quienes pueden permitirse consumir all&iacute;.
    </p><p class="article-text">
        Los precios reflejan ese viraje. Los postres alcanzan los 20 euros, una raci&oacute;n de calamares a la andaluza cuesta 30 y un coco importado de pa&iacute;ses pr&oacute;ximos al tr&oacute;pico, 16. Seg&uacute;n los &uacute;ltimos datos disponibles de la Agencia Tributaria, correspondientes a 2023, la renta bruta media de los residentes de Sant Antoni fue de 32.668 euros. Tras impuestos y cotizaciones, cada declarante dispone de una renta neta media de 26.294 euros anuales, la m&aacute;s baja de toda Eivissa. En el extremo opuesto se sit&uacute;a Sant Joan, con una renta neta media 7.258 euros superior &ndash;alrededor de un 22 % m&aacute;s&ndash;. Por detr&aacute;s figuran, por este orden, Santa Eul&agrave;ria, Sant Josep y Vila. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d8e4205-1531-4f20-bfdb-046e81eba5cc_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d8e4205-1531-4f20-bfdb-046e81eba5cc_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d8e4205-1531-4f20-bfdb-046e81eba5cc_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d8e4205-1531-4f20-bfdb-046e81eba5cc_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d8e4205-1531-4f20-bfdb-046e81eba5cc_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d8e4205-1531-4f20-bfdb-046e81eba5cc_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1d8e4205-1531-4f20-bfdb-046e81eba5cc_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La playa y el antiguo chiringuito formaban parte de los recuerdos de los residentes"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La playa y el antiguo chiringuito formaban parte de los recuerdos de los residentes                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Del turismo de masas al turismo </strong><em><strong>premium</strong></em></h2><p class="article-text">
        Hace aproximadamente un lustro que los alojamientos y buena parte de la restauraci&oacute;n de Sant Antoni experimentan una subida general de categor&iacute;a. Incluso en el casco hist&oacute;rico del municipio, tradicionalmente asociado al turismo de masas extranjero &ndash;especialmente brit&aacute;nico, aunque tambi&eacute;n franc&eacute;s, alem&aacute;n y neerland&eacute;s&ndash; han proliferado los hoteles <em>boutique</em>. Muchos de esos establecimientos acog&iacute;an hasta hace pocos a&ntilde;os a un perfil de visitante muy distinto: el que llegaba a la isla atra&iacute;do por el ocio nocturno de bajo coste y que el Ayuntamiento intenta ahora sustituir por otro de mayor poder adquisitivo. El cambio no se limita a los hoteles, sino que tambi&eacute;n afecta al paisaje urbano, a los negocios y a la forma de consumir en el municipio.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Hace aproximadamente un lustro que los alojamientos y buena parte de la restauración de Sant Antoni experimentan una subida general de categoría. Incluso en el casco histórico del municipio, tradicionalmente asociado al turismo de masas extranjero -especialmente británico, aunque también francés, alemán y neerlandés- han proliferado los hoteles &#039;boutique&#039;</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Las d&eacute;cadas de los ochenta y noventa marcaron la expansi&oacute;n de la cultura LGTBIQ+ en Eivissa y consolidaron Sant Antoni como uno de los grandes centros de la vida nocturna de la isla. En ese contexto nacieron espacios como Caf&eacute; del Mar o Caf&eacute; Mambo, convertidos con el paso del tiempo en iconos internacionales de las puestas de sol y de la m&uacute;sica electr&oacute;nica. Ambos negocios ayudaron a construir una parte del imaginario tur&iacute;stico de Ibiza que todav&iacute;a sigue vendi&eacute;ndose dentro y fuera de la isla.
    </p><p class="article-text">
        A pocos kil&oacute;metros, otro de los s&iacute;mbolos de aquella &eacute;poca tambi&eacute;n atraviesa un momento de transformaci&oacute;n. La discoteca Amnesia &ndash;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/amnesia-discoteca-monto-filosofo-antonio-escohotado-contribuir-mafia-hippie_1_10499333.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">fundada por el fil&oacute;sofo Antonio Escohotado bajo el nombre de Taller del Olvido</a>&ndash; ha perdido parte del protagonismo que mantuvo durante d&eacute;cadas tras la apertura de <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/catedral-electronica-inaugurada-will-smith-ibiza-locura-colectiva-100-euros-noche_1_12346215.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">UNVRS</a>, el nuevo <em>hyperclub </em>impulsado por The Night League en el mismo municipio y situado frente a la antigua Privilege, antes Ku.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/48692550-5cb2-409a-b81c-11d3e80447d7_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/48692550-5cb2-409a-b81c-11d3e80447d7_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/48692550-5cb2-409a-b81c-11d3e80447d7_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/48692550-5cb2-409a-b81c-11d3e80447d7_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/48692550-5cb2-409a-b81c-11d3e80447d7_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/48692550-5cb2-409a-b81c-11d3e80447d7_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/48692550-5cb2-409a-b81c-11d3e80447d7_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Uno de los atractivos turísticos de Sant Antoni es la puesta de sol, por su orientación"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Uno de los atractivos turísticos de Sant Antoni es la puesta de sol, por su orientación                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La nueva postal de Cala Graci&oacute;</strong></h2><p class="article-text">
        El viraje hacia un turismo de mayor capacidad econ&oacute;mica tambi&eacute;n se aprecia en el entorno de Cala Graci&oacute;. El tri&aacute;ngulo hotelero situado detr&aacute;s de la playa ha experimentado <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/clase-media-bienvenida-ibiza-tercio-hoteles-son-cuatro-estrellas_1_13371252.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">un profundo proceso de renovaci&oacute;n en los &uacute;ltimos a&ntilde;os</a>. En 2021, abri&oacute; OKU Ibiza y, un a&ntilde;o despu&eacute;s, TRS Hotel Ibiza ampli&oacute; la apuesta por el segmento <em>premium</em>. A ellos se suma Cubanito Ibiza Suites, inaugurado en 2018 tras la reforma integral de los antiguos apartamentos El Coto. El establecimiento, propiedad de Concept Hotel Group, recrea la est&eacute;tica de la Habana de los a&ntilde;os cincuenta y forma parte de la estrategia del grupo empresarial de convertir cada uno de sus hoteles en una experiencia tem&aacute;tica.
    </p><p class="article-text">
        El circuito se completa ahora con la llegada de Pomelo Playa, el antiguo chiringuito de Cala Graci&oacute; adquirido por Grupo Mambo. La empresa ha declinado responder a las preguntas de elDiario.es sobre la operaci&oacute;n y sobre el cambio de modelo aplicado al establecimiento. 
    </p><p class="article-text">
        El Ayuntamiento de Sant Antoni sostiene que el n&uacute;mero de elementos autorizados sobre la playa no ha variado respecto a a&ntilde;os anteriores: cien camas y cincuenta parasoles. Sin embargo, las camas balinesas ocupan una superficie considerablemente mayor que las antiguas hamacas, reduciendo el espacio disponible para quienes acuden a la playa con su propio equipo.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El Ayuntamiento de Sant Antoni sostiene que el número de elementos autorizados sobre la playa no ha variado respecto a años anteriores: cien camas y cincuenta parasoles. Sin embargo, las camas balinesas ocupan una superficie considerablemente mayor que las antiguas hamacas, reduciendo el espacio disponible para quienes acuden a la playa con su propio equipo</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/08958841-cdc0-47d4-90aa-810efd1f5ad8_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/08958841-cdc0-47d4-90aa-810efd1f5ad8_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/08958841-cdc0-47d4-90aa-810efd1f5ad8_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/08958841-cdc0-47d4-90aa-810efd1f5ad8_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/08958841-cdc0-47d4-90aa-810efd1f5ad8_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/08958841-cdc0-47d4-90aa-810efd1f5ad8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/08958841-cdc0-47d4-90aa-810efd1f5ad8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La superfície de playa ocupada por las camas balinesas de la adjuticataria"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La superfície de playa ocupada por las camas balinesas de la adjuticataria                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Los datos de la Plataforma de Contrataci&oacute;n del Sector P&uacute;blico muestran que la explotaci&oacute;n de los servicios desmontables de playa fue adjudicada para el periodo 2023-2026 por un presupuesto base de licitaci&oacute;n de 33.303,67 euros anuales, lo que eleva el valor estimado del contrato hasta 133.214,68 euros. En la concesi&oacute;n anterior, correspondiente al periodo 2021-2022, el importe ascend&iacute;a a 86.584,88 euros. Durante el a&ntilde;o de la pandemia, el contrato se adjudic&oacute; por v&iacute;a de urgencia por 46.517,68 euros.
    </p><p class="article-text">
        El entorno de Cala Gracioneta ya hab&iacute;a sido objeto de controversia en 2023, cuando una <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/eclipse-solar-impulsa-macrofiesta-privada-playa-ibiza-plena-nidificacion-aves-protegidas_1_13401134.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">macrofiesta organizada por Grupo Mambo junto al colectivo alem&aacute;n Keinemusik</a> &ndash;y prevista para unas 5.000 personas&ndash; extendi&oacute; el aforo del chiringuito &ndash;de unas 400&ndash; por toda la superficie de arena hasta la orilla, dificultando el acceso habitual a la peque&ntilde;a cala.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El entorno de Cala Gracioneta ya fue objeto de controversia en 2023, cuando una macrofiesta organizada por Grupo Mambo junto al colectivo alemán Keinemusik amplió el aforo del chiringuito -unas 400 personas- hasta ocupar toda la superficie de arena de la cala</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Colonizaci&oacute;n del litoral</strong></h2><p class="article-text">
        La historia de Cala Graci&oacute; no es una excepci&oacute;n. Se repite, con distintos matices, a lo largo de buena parte del litoral ibicenco, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/hamacas-340-euros-bandeja-sushi-185-precios-prohibitivos-costa-ibiza_1_12411182.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">donde los precios aumentan temporada tras temporada</a> y el espacio disponible para el uso cotidiano de residentes y visitantes se reduce progresivamente.
    </p><p class="article-text">
        Las concesiones p&uacute;blicas para explotar servicios de playa han terminado, en muchos casos, en manos de empresas con una capacidad econ&oacute;mica dif&iacute;cil de igualar. El resultado es un modelo de negocio orientado cada vez m&aacute;s hacia un visitante de alto poder adquisitivo, mientras que para buena parte de la poblaci&oacute;n local sentarse a comer o tomar algo frente al mar se convierte en una opci&oacute;n cada vez menos accesible.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Las concesiones públicas para explotar servicios de playa han terminado, en muchos casos, en manos de empresas con una capacidad económica difícil de igualar. El resultado es un modelo de negocio orientado cada vez más hacia un visitante de alto poder adquisitivo</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/31d73d41-4c83-4096-8956-3c620c29c157_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/31d73d41-4c83-4096-8956-3c620c29c157_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/31d73d41-4c83-4096-8956-3c620c29c157_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/31d73d41-4c83-4096-8956-3c620c29c157_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/31d73d41-4c83-4096-8956-3c620c29c157_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/31d73d41-4c83-4096-8956-3c620c29c157_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/31d73d41-4c83-4096-8956-3c620c29c157_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El cartel que indica la dirección del nuevo &#039;beach club&#039; de Cala Gració"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El cartel que indica la dirección del nuevo &#039;beach club&#039; de Cala Gració                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El verano pasado, vecinos del litoral de Sant Josep denunciaban precisamente esa sensaci&oacute;n de p&eacute;rdida del espacio p&uacute;blico. Residentes de enclaves como Cala Espart o Cala Mol&iacute; <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/villas-lujo-beach-clubs-colonizan-hamacas-calas-ibiza-hartan-vecinos-playa-espacio-publico_1_12572964.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">criticaban la ocupaci&oacute;n creciente de las playas por parte de villas de lujo cercanas y de </a><a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/villas-lujo-beach-clubs-colonizan-hamacas-calas-ibiza-hartan-vecinos-playa-espacio-publico_1_12572964.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><em>beach clubs</em></a> que, seg&uacute;n aseguraban, hab&iacute;an transformado por completo el uso tradicional de estos espacios.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;La playa es un espacio p&uacute;blico&rdquo;, trasladaron entonces a los trabajadores de varias de estas mansiones, denunciando pr&aacute;cticas que, a su juicio, restring&iacute;an el acceso al litoral. La normativa establece que cualquier actividad comercial de alquiler de hamacas o sombrillas requiere de una concesi&oacute;n administrativa. Cuando la playa tiene car&aacute;cter urbano, la competencia corresponde al ayuntamiento; cuando forma parte del dominio p&uacute;blico mar&iacute;timo-terrestre, depende del Govern balear, a trav&eacute;s de la Direcci&oacute;n General de Costas.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El verano pasado, vecinos del litoral de Sant Josep denunciaban la pérdida del espacio público. Residentes de enclaves como Cala Espart o Cala Molí criticaban la ocupación creciente de las playas por parte de villas de lujo cercanas y de &#039;beach clubs&#039; que habían transformado por completo el uso tradicional de estos espacios
</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Sin embargo, como comprob&oacute; elDiario.es el verano pasado durante la elaboraci&oacute;n de otro reportaje, los precios regulados en muchas concesiones no siempre se respetan. Algunos establecimientos condicionan el acceso a hamacas y sombrillas a un consumo m&iacute;nimo, una pr&aacute;ctica que, aunque permite mantener formalmente el precio fijado para cada elemento &ndash;diez euros por hamaca y diez por sombrilla&ndash;, termina elevando considerablemente el coste real para los usuarios. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;A m&iacute; me gustaba el chiringuito porque pod&iacute;as sentarte y apoyar los pies sobre la arena&rdquo;, explica Laura, que rutinariamente se encamina a&uacute;n a la playa donde pasaba su infancia, sin poder disfrutarla ya de la misma manera.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/beach-clubs-aniquilan-chiringuitos-tradicionales-ibiza-podias-sentarte-apoyar-pies-arena_1_13432543.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 06 Aug 2026 19:18:26 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/ebd1f1ef-c42e-4ac1-9825-d6058fcf95ef_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148834.jpg" length="1347173" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/ebd1f1ef-c42e-4ac1-9825-d6058fcf95ef_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148834.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1347173" width="4715" height="2652"/>
      <media:title><![CDATA[Los ‘beach clubs’ aniquilan los chiringuitos tradicionales de Ibiza: "Antes podías sentarte y apoyar los pies sobre la arena"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/ebd1f1ef-c42e-4ac1-9825-d6058fcf95ef_16-9-discover-aspect-ratio_default_1148834.jpg" width="4715" height="2652"/>
      <media:keywords><![CDATA[Turismo,Masificación turística,Privatizaciones,Espacios públicos,Playas,Costas,Hoteles,Restaurantes,Islas Baleares,Ibiza]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[A la recerca de l’eclipsi malgrat els preus i els turistes: "He demanat tota la setmana de vacances"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/recerca-l-eclipsi-malgrat-els-preus-i-els-turistes-he-demanat-tota-setmana-vacances_1_13413046.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/9bb53be4-6047-4ef6-b149-d6ae046e73ed_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x440y287.jpg" width="1200" height="675" alt="A la recerca de l’eclipsi malgrat els preus i els turistes: &quot;He demanat tota la setmana de vacances&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Les Illes Balears són, segons els experts, un dels millors indrets per observar un fenomen que coincideix amb el punt àlgid de la temporada alta. Amb les tarifes dels allotjaments disparades, els aficionats a l’astrofotografia busquen alternatives per evitar el col·lapse</p><p class="subtitle">MAPA - On veure l'eclipse solar del 12 d'agost: recorregut i visibilitat a cada municipi, minut a minut</p></div><p class="article-text">
        El 12 d&rsquo;agost de 2026 ser&agrave; un dimecres diferent per a l&rsquo;Antonio Garc&iacute;a, el seu fill Alejandro, el seu amic Paco Natera i un parell de persones m&eacute;s. Quedaran al mat&iacute;, arribaran abans del migdia a l&rsquo;aparcament que ja tenen localitzat a Google Maps (i que, &eacute;s clar, no revelen), buidaran el maleter dels cotxes i baixaran per una drecera carregats com xerpes. Menjar, aigua, ombra, alguna pe&ccedil;a d&rsquo;abrigar, c&agrave;meres i equip fotogr&agrave;fic: tot el necessari per muntar un campament base amb vistes a la mar.
    </p><p class="article-text">
        Amb els dits creuats perqu&egrave; l&rsquo;indret no s&rsquo;umpl de gent, esperaran. Una, dos, cinc, vuit hores. Temps a prou per enquadrar, compondre i fer proves. Quan, passades les set i mitja del capvespre, la Lluna comenci a tapar el Sol, arribar&agrave; el moment de la veritat. No cada dia es pot fotografiar un eclipsi total: aquest &eacute;s el motiu que dur&agrave; aquests aficionats a la fotografia &ndash;membres d&rsquo;un col&middot;lectiu conegut com a Tu Foto de Ibiza&ndash; a convertir-se en turistes a la seua pr&ograve;pia illa. Una missi&oacute; complicada en plena temporada alta.
    </p><p class="article-text">
        En les mateixes dates, l&rsquo;any passat hi havia m&eacute;s de 320.000 persones a Eivissa, <a href="https://ibestat.es/edatos/apps/statistical-visualizer/visualizer/data.html?resourceType=dataset&amp;agencyId=IBESTAT&amp;resourceId=000011A_000002&amp;version=%7Elatest#visualization/table" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">segons l&rsquo;&Iacute;ndex de Pressi&oacute; Humana de l&rsquo;Institut d&rsquo;Estad&iacute;stica de les Illes Balears</a>. El doble dels habitants censats en un territori de nom&eacute;s 577 quil&ograve;metres quadrats. Per&ograve; l&rsquo;eclipsi &eacute;s un reclam que passa per damunt de la massificaci&oacute;. La costa de Ponent i el moment en qu&egrave; es produir&agrave; &ndash;en ple capvespre, trenta minuts abans de la posta de sol&ndash; conviden a observar-lo des de l&rsquo;illa. Aix&ograve; s&iacute;, per a les butxaques que s&rsquo;ho puguin permetre.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7602a0ef-6e96-432a-b59a-8d68de759502_16-9-aspect-ratio_50p_1148296.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7602a0ef-6e96-432a-b59a-8d68de759502_16-9-aspect-ratio_50p_1148296.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7602a0ef-6e96-432a-b59a-8d68de759502_16-9-aspect-ratio_75p_1148296.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7602a0ef-6e96-432a-b59a-8d68de759502_16-9-aspect-ratio_75p_1148296.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7602a0ef-6e96-432a-b59a-8d68de759502_16-9-aspect-ratio_default_1148296.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7602a0ef-6e96-432a-b59a-8d68de759502_16-9-aspect-ratio_default_1148296.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7602a0ef-6e96-432a-b59a-8d68de759502_16-9-aspect-ratio_default_1148296.jpg"
                    alt="Antonio García Gutiérrez s’ha demanat vacances per fotografiar des del nord d’Eivissa l’eclipsi total, en companyia del seu fill Alejandro, de disset anys (a l’esquerra), i del seu amic Paco Natera (a la dreta)."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Antonio García Gutiérrez s’ha demanat vacances per fotografiar des del nord d’Eivissa l’eclipsi total, en companyia del seu fill Alejandro, de disset anys (a l’esquerra), i del seu amic Paco Natera (a la dreta).                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ndash;S&eacute; molt b&eacute; que, a la majoria d&rsquo;hotels d&rsquo;Eivissa, per menys de 400 euros no hi podr&agrave;s dormir aquella nit. I aquest preu nom&eacute;s el trobar&agrave;s si has reservat amb molta antelaci&oacute;. Per&ograve; entenc perfectament que hi hagi tanta gent, faci fotografies o no, que vulgui venir a una illa des d&rsquo;on l&rsquo;eclipsi es podr&agrave; observar tan b&eacute;; sempre que la boirina provocada per la calitja d&rsquo;aquests darrers dies ens ho permeti, &eacute;s clar. Veure&rsquo;l sobre l&rsquo;horitz&oacute;, en un paisatge net, ens donar&agrave; molt de joc a l&rsquo;hora de fer composicions fotogr&agrave;fiques. Jo, per evitar-me ensurts amb les restriccions i els talls de carretera, m&rsquo;he demanat tota la setmana de vacacions... i em quedar&eacute; a casa. Deu o quinze... b&eacute;, unes quinze o vint hores les haur&eacute; invertit a mirar tutorials d&rsquo;altres fot&ograve;grafs que ja han documentat un eclipsi solar. Per exemple, m&rsquo;ha ajudat molt Photo Pills, <a href="https://play.google.com/store/apps/details?id=com.photopills.android.photopills" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">una aplicaci&oacute; desenvolupada per uns fot&ograve;grafs menorquins que ofereix molt&iacute;ssimes eines per planificar un dia com el que ens espera</a>. S&iacute;, l&rsquo;eclipsi nom&eacute;s durar&agrave; un minut i mig, per&ograve; despr&eacute;s ens quedarem a fotografiar els Perseids i, encara que caiguem de son, ja tornarem a casa l&rsquo;endem&agrave; al mat&iacute;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Jo, per evitar-me ensurts amb les restriccions i els talls de carretera, m’he demanat tota la setmana de vacacions... i em quedaré a casa. Deu o quinze... bé, unes quinze o vint hores les hauré invertit a mirar tutorials d’altres fotògrafs que ja han documentat un eclipsi solar</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Antonio García</span>
                                        <span>—</span> Aficionat a la fotografia
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Ho explica Antonio Garc&iacute;a. Aquest eivissenc &ndash;va n&eacute;ixer a Lucena (C&ograve;rdova) fa quaranta-nou anys i va arribar a Eivissa, illa de la qual se sent plenament part, quan en tenia sis&ndash; fa feina com a muntador a Servicios Palau, una de les empreses m&eacute;s destacades del sector de les reformes i les instal&middot;lacions &ndash;cuines, banys, instal&middot;lacions el&egrave;ctriques, de gas...&ndash; en una illa per la qual l&rsquo;any passat van passar m&eacute;s de 3,7 milions de turistes, comptant tamb&eacute; els visitants que van botar despr&eacute;s a Formentera.
    </p><p class="article-text">
        En el seu temps lliure cultiva una gran afici&oacute;: la fotografia de paisatge. Despr&eacute;s d&rsquo;una d&egrave;cada fent fotografies, ha reunit un bon arxiu d&rsquo;imatges. Aquesta primavera, de fet, va presentar la seva primera exposici&oacute;, <em>Pitiusas, tiempo en pausa</em>. Hi va exhibir una composici&oacute; de l&rsquo;eclipsi que el 29 de mar&ccedil; de 2025 va ocultar una cinquena part del Sol al voltant del migdia i que es va poder observar des d&rsquo;Eivissa. Aquella va ser una experi&egrave;ncia inici&agrave;tica per a Antonio Garc&iacute;a. Sense saber-ho, el va convertir en un ca&ccedil;ador d&rsquo;eclipsis. Ja est&agrave; fent n&uacute;meros per viatjar a Cadis (Algesires, Tarifa, Barbate...) el 2 d&rsquo;agost de 2027 i captar amb la seua Lumix DC-S5II el segon dels tres eclipsis totals que, fins al gener de 2028, travessaran diferents franges del mapa espanyol.
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-embed ">
    
            <link href="https://unpkg.com/maplibre-gl@5.19.0/dist/maplibre-gl.css" rel="stylesheet" />
<script src="https://unpkg.com/maplibre-gl@5.19.0/dist/maplibre-gl.js"></script>
<script src="https://unpkg.com/pmtiles@3.2.1/dist/pmtiles.js"></script>

<script src="https://datos.eldiario.es/master/maplibre/js/maplibre-labels_min.js"></script>


<script src="https://unpkg.com/d3@7.9.0"></script>
<script src="https://unpkg.com/d3-simple-slider"></script>
<script src="https://unpkg.com/topojson-client@3"></script>
<script src="https://unpkg.com/html2canvas@1.4.1/dist/html2canvas.min.js"></script>

<script src="https://api.mapbox.com/mapbox-gl-js/plugins/mapbox-gl-geocoder/v4.5.1/mapbox-gl-geocoder.min.js"></script>
<link rel="stylesheet" href="https://api.mapbox.com/mapbox-gl-js/plugins/mapbox-gl-geocoder/v4.5.1/mapbox-gl-geocoder.css" type="text/css" />

<script type="module">
    import * as EclipseEngine from "https://datos.eldiario.es/proyectos/2026/2606-eclipse/eclipse_engine.min.js";
    window.EclipseEngine = EclipseEngine;
    document.dispatchEvent(new Event("eclipse-engine-ready"));
</script>

<link href="https://fonts.googleapis.com/css?family=Encode+Sans:400,500,600,700&display=swap" rel="stylesheet" />
<link href="https://datos.eldiario.es/proyectos/2026/2606-eclipse/charts_eclipse.css" rel="stylesheet" />
<script src="https://datos.eldiario.es/proyectos/2026/2606-eclipse/charts_eclipse.min.js"></script>

<div id="div-container-mapa-eclipse">

<h4 class="eclipse-title">El eclipse total de Sol del 12 de agosto de 2026</h4>
    <p class="eclipse-subtitle">
        Por dónde pasará la sombra de la Luna y cómo se verá el eclipse en cada punto de España
    </p>

    <div id="container-mapa-eclipse"></div>

    <p class="eclipse-source">
        Fuente: elDiario.es. Trayectoria, franja de totalidad, sombra y circunstancias al hacer
        clic calculadas con un motor besseliano propio sobre los elementos del eclipse de la
        NASA/GSFC (F. Espenak). El «% de nubes previstas» es la cobertura nubosa total (fracción
        del cielo que se prevé cubierta por nubes) según el modelo de ECMWF para esa hora; son
        estimaciones a varios días vista. La capa «Sin visibilidad» señala dónde el relieve del terreno
        tapará el Sol sobre el horizonte en el instante del eclipse (que ocurre al atardecer), calculada
        con un modelo digital de elevaciones (Copernicus GLO-90). Hora peninsular de verano (CEST).
    </p>
</div>

<script>
    EclipseMap.init();
</script>
    </figure><h2 class="article-text"><strong>El gur&uacute; dels ca&ccedil;adors d&rsquo;eclipsis recomana les Balears</strong></h2><p class="article-text">
        &ldquo;Els ca&ccedil;adors d&rsquo;eclipsis que estan completament enganxats i es poden permetre viatjar tenen una cosa en com&uacute;: tots saben exactament on passaran les vacances durant la resta de la seva vida&rdquo;, escriu &ndash;per correu electr&ograve;nic&ndash; Jamie Carter. Aquest &ldquo;brit&agrave;nic de Cardiff&rdquo; &eacute;s un dels principals divulgadors d&rsquo;un fenomen astron&ograve;mic que no &eacute;s tan poc freq&uuml;ent com dif&iacute;cil de capturar. La clau s&oacute;n els viatges que implica observar els eclipsis en el seu m&agrave;xim apogeu. Qui vulgui veure els eclipsis totals que es produiran el 25 de novembre de 2030 o el 2 de setembre de 2035 haur&agrave; de passar, com a m&iacute;nim, una setmana a Botswana, a l&rsquo;&Agrave;frica meridional, o a Nova Zelanda, al Pac&iacute;fic Sud. Carter ho sap prou b&eacute;. Ara t&eacute; cinquanta anys. Tot just era un jove de vint anys quan, a Cornualla, la pen&iacute;nsula de la Gran Bretanya que s&rsquo;endinsa a l&rsquo;Atl&agrave;ntic sota el mar d&rsquo;Irlanda, va veure el seu primer eclipsi. Va ser l&rsquo;estiu de 1999. Un 11 d&rsquo;agost.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/529040bd-e78b-48fa-b02d-0b7234232172_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/529040bd-e78b-48fa-b02d-0b7234232172_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/529040bd-e78b-48fa-b02d-0b7234232172_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/529040bd-e78b-48fa-b02d-0b7234232172_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/529040bd-e78b-48fa-b02d-0b7234232172_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/529040bd-e78b-48fa-b02d-0b7234232172_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/529040bd-e78b-48fa-b02d-0b7234232172_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Tot i que no les coneix personalment, el divulgador Jamie Carter –a la imatge– ha recomanat als caçadors d’eclipsis viatjar a les Illes Balears. El motiu? L’arxipèlag es troba al final de la franja de visibilitat total del fenomen"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Tot i que no les coneix personalment, el divulgador Jamie Carter –a la imatge– ha recomanat als caçadors d’eclipsis viatjar a les Illes Balears. El motiu? L’arxipèlag es troba al final de la franja de visibilitat total del fenomen                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Si del primer el va sorprendre &ldquo;que els llums dels barcos&rdquo; del port pesquer on es trobava &ldquo;comen&ccedil;assin a brillar a les 11.11 del mat&iacute;&rdquo;, mai no oblidar&agrave; el que va veure a Xile el 2 de juliol de 2019: &ldquo;El Sol era molt baix, just damunt d&rsquo;unes muntanyes, i quan es va comen&ccedil;ar a fer fosc els periquitos que ten&iacute;em al nostre voltant van comen&ccedil;ar a xisclar. Era com si l&rsquo;ombra de la Lluna ens estigu&eacute;s engolint. Vaig sentir una por primitiva que el Sol no torn&agrave;s mai m&eacute;s&rdquo;. Ara, amb cinquanta anys acabats de fer, <a href="https://whenisthenexteclipse.com" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">una p&agrave;gina web dedicada a aquest tipus de fen&ograve;mens</a> que antigament s&rsquo;associaven a la ira divina, una columna habitual en mitjans com Forbes o la BBC i una guia publicada i centrada exclusivament en l&rsquo;eclipsi que tindr&agrave; lloc d&rsquo;aqu&iacute; a dues setmanes, Carter no ha deixat d&rsquo;arxivar eclipsis totals al seu disc dur. Fins i tot aquells que no ha vist o que no podr&agrave; veure. Si li concedissin un superpoder, el divulgador probablement escolliria poder ser a tot arreu alhora quan els astres s&rsquo;alineen.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Jamie Carter mai no oblidarà l’eclipsi que va veure a Xile el 2 de juliol de 2019: &quot;El Sol era molt baix, just damunt d’unes muntanyes, i quan es va començar a fer fosc els periquitos que teníem al nostre voltant van començar a xisclar. Era com si l’ombra de la Lluna ens estigués engolint. Vaig sentir una por primitiva que el Sol no tornés mai més&#039;</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El 12 d&rsquo;agost, Carter navegar&agrave; per Scoresby Sund, el fiord m&eacute;s gran del planeta. Aig&uuml;es de Groenl&agrave;ndia. A bord d&rsquo;un creuer impartir&agrave; confer&egrave;ncies i far&agrave; de guia per a <em>New Scientist Discovery Tours</em>, una empresa especialitzada en aquest tipus d&rsquo;experi&egrave;ncies que ronden &ldquo;els 12.000 euros perqu&egrave; &eacute;s molt dif&iacute;cil arribar-hi!&rdquo;, remarca el brit&agrave;nic. I no pas per caprici. Durant els darrers mesos no ha perdut de vista el que passa a les Illes Balears. Fins al punt d&rsquo;estudiar a fons un arxip&egrave;lag que mai no ha visitat. Consultant l&rsquo;aplicaci&oacute; Horizonte Eclipse 2026, coneix els talls de carretera que aplicar&agrave; el Govern, imagina la dificultat que suposar&agrave; entrar i sortir de la serra de Tramuntana, aconsella evitar Palma &ndash;&ldquo;des d&rsquo;on ser&agrave; impossible veure el Sol completament eclipsat&rdquo;&ndash; i proposa diverses alternatives, tant a Mallorca com a Menorca, tamb&eacute; orientades cap a ponent: es Trenc, es Carb&oacute;, Son Bou, cap d&rsquo;Artrutx...
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Que les illes estiguin just al final de la franja de totalitat les converteix en un lloc fant&agrave;stic per observar l&rsquo;eclipsi. Per aix&ograve; les he recomanades als meus articles. A m&eacute;s, encara que tot s&rsquo;encareixi &ndash;sempre passa amb els eclipsis, els preus es multipliquen&ndash;, crec que ser&agrave; una destinaci&oacute; m&eacute;s assequible que altres indrets remots&rdquo;, reflexiona Carter. I els fan&agrave;tics, adverteix, no hi faltaran: &ldquo;Fa aproximadament una d&egrave;cada hi va haver un augment de l&rsquo;inter&egrave;s per l&rsquo;exploraci&oacute; espacial quan SpaceX desenvolupava els seus coets reutilitzables i semblava que &eacute;rem a les portes d&rsquo;una nova era. Aquell entusiasme ha disminu&iuml;t, per&ograve; la pand&egrave;mia de la COVID-19 va crear una nova generaci&oacute; d&rsquo;aficionats a l&rsquo;observaci&oacute; del cel, perqu&egrave; la gent buscava activitats per fer des de casa. Es van vendre molt&iacute;ssims telescopis! A m&eacute;s, la ca&ccedil;a d&rsquo;eclipsis ha experimentat un gran auge perqu&egrave; a l&rsquo;Am&egrave;rica del Nord es van produir dos eclipsis totals de Sol, el 2017 i el 2024, que van ser observats per m&eacute;s de cinquanta milions de persones!&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Que les illes estiguin just al final de la franja de totalitat les converteix en un lloc fantàstic per observar l’eclipsi. Per això les he recomanades als meus articles. A més, encara que tot s’encareixi –sempre passa amb els eclipsis, els preus es disparen–, crec que serà una destinació més assequible que altres indrets remots</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Jamie Carter</span>
                                        <span>—</span> Especialista en eclipses
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>De Nova York a Mallorca</strong></h2><p class="article-text">
        Una d&rsquo;elles va ser Kaitlin D&iacute;az, una nord-americana de Nova Jersey amb arrels porto-riquenyes. El 22 d&rsquo;agost de 2017 era una jove acabada de graduar que s&rsquo;havia traslladat a Nova York despr&eacute;s de completar els seus estudis universitaris a Oklahoma. A les tres menys quart de la tarda va baixar a un parc amb els seus companys de feina, es va posar unes ulleres especials per protegir-se la vista i va presenciar un fenomen breu, per&ograve; profund. Nou anys despr&eacute;s, una de les millors amigues que va deixar a la ciutat que mai no dorm i vuit nord-americans m&eacute;s &ndash;gaireb&eacute; tots residents a la Costa Est&ndash; viatjaran amb ella a Mallorca. Ella fa anys que viu a Barcelona. S&rsquo;hi va traslladar primer per treballar com a auxiliar de conversa i, actualment, &eacute;s gerent d&rsquo;una empresa. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Ells es coneixen d&rsquo;aquella &egrave;poca, van veure junts aquell eclipsi, els va marcar i ara s&rsquo;ha convertit en una bona excusa per passar uns dies de vacances plegats a la Mediterr&agrave;nia. Jo he estat diverses vegades a l&rsquo;illa, m&rsquo;encanta i intentar&eacute; fer-los de guia. Aix&ograve; s&iacute;, ja he vist que, tot i ser temporada alta, les tarifes han pujat. Els vols els han costat m&eacute;s de 1.300 euros, anada i tornada. A mi, el Barcelona-Mallorca, 350 euros. Hem llogat una casa al sud i ens ha sortit per 200 euros per persona i nit. &Eacute;s el preu que toca pagar per fer una cosa aix&iacute; en temporada alta. Des que vaig arribar a Espanya, una de les coses que m&eacute;s em va sorprendre &eacute;s que a l&rsquo;agost tothom s&rsquo;aturi i faci vacances. Als Estats Units, encara que t&rsquo;escapis a la costa el cap de setmana si no vius gaire lluny, no &eacute;s tan exagerat&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La nord-americana Kaitlin Díaz viu a Barcelona i viatjarà a Mallorca amb els seus amics per veure l’eclipsi: &quot;Un altre eclipsi ens va captivar i ara aquest s’ha convertit en una bona excusa per passar uns dies de vacances plegats a la Mediterrània&#039;</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El pressupost d&rsquo;aquest grup de turistes nord-americans &eacute;s paregut al que hauria de desembutxacar qualsevol persona que volgu&eacute;s allotjar-se durant la setmana de l&rsquo;eclipsi en alguna de les seixanta propietats que gestiona Travila, una empresa mallorquina que no ha aplicat &ldquo;cap increment&rdquo; a les tarifes dels allotjaments arran d&rsquo;aquest fenomen, per&ograve; que, des de fa un any, li dedica un espai destacat a la seva p&agrave;gina web. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8b9eab9a-0606-4542-86c1-9dd64d762f7a_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8b9eab9a-0606-4542-86c1-9dd64d762f7a_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8b9eab9a-0606-4542-86c1-9dd64d762f7a_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8b9eab9a-0606-4542-86c1-9dd64d762f7a_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8b9eab9a-0606-4542-86c1-9dd64d762f7a_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8b9eab9a-0606-4542-86c1-9dd64d762f7a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8b9eab9a-0606-4542-86c1-9dd64d762f7a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Composició de l’eclipsi parcial que es va poder observar des d’Eivissa el març de 2025. "
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Composició de l’eclipsi parcial que es va poder observar des d’Eivissa el març de 2025.                             </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;El perfil dels nostres clients no ha canviat gaire: alemanys, escandinaus, neerlandesos, amb un poder adquisitiu que els permet aquest tipus de vacances. Ara b&eacute;, arran d&rsquo;un article que vam publicar amb recomanacions sobre l&rsquo;eclipsi, vam comen&ccedil;ar a rebre preguntes pels nostres canals interns. Per exemple, si les muntanyes dificultarien la visi&oacute; del fenomen. Per aix&ograve; vam decidir publicar un altre article al blog de la nostra web perqu&egrave; tinguessin presents q&uuml;estions com decidir amb antelaci&oacute; des d&rsquo;on volen observar l&rsquo;eclipsi o no oblidar-se d&rsquo;aconseguir ulleres de protecci&oacute;&rdquo;, explica Marc Frau Alzina, un dels professionals que integren el departament de comptabilitat i administraci&oacute; d&rsquo;aquests allotjaments tur&iacute;stics.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El perfil dels nostres clients no ha canviat gaire: alemanys, escandinaus, neerlandesos, amb un poder adquisitiu que els permet aquest tipus de vacances. Ara bé, arran d’un article que vam publicar amb recomanacions sobre l’eclipsi, sí que vam començar a rebre preguntes a través dels nostres canals interns</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Marc Frau Alzina</span>
                                        <span>—</span> Empleat de Travila, empresa de lloguers turístics
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>El que es posa de moda, es massifica</strong></h2><p class="article-text">
        Les &ldquo;ulleretes&rdquo; dels seus fills petits ja les t&eacute; a casa Santi Tur Roig, que el 12 d&rsquo;agost delegar&agrave; funcions als hotels que la seva fam&iacute;lia t&eacute; a Eivissa, preparar&agrave; &ldquo;un p&iacute;cnic&rdquo; i s&rsquo;escapar&agrave; amb els boixos a un &ldquo;rac&oacute; amagat&rdquo; a prop del Cap Llentrisca. Un tram de costa tan bell com dif&iacute;cil d&rsquo;accedir-hi. I, relativament, poc conegut, tot i trobar-se a prop de l&rsquo;imponent penyal des Vedr&agrave;. &ldquo;M&eacute;s que temporada alta, el 12 d&rsquo;agost &eacute;s temporada extra&rdquo;, diu aquest eivissenc. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Encara que sigui dif&iacute;cil de percebre, s&iacute; que hi haur&agrave; un cert increment de visitants. Amics que tamb&eacute; es dediquen a l&rsquo;hoteleria i a la restauraci&oacute; m&rsquo;han dit que s&rsquo;estan preparant per a la bogeria que pot suposar l&rsquo;eclipsi. Als nostres hotels, que s&oacute;n petits hotels <em>boutique</em>, aquella data est&agrave; reservada des de fa gaireb&eacute; un any. El meu somni &eacute;s viatjar a les estepes i les muntanyes de l&rsquo;&Agrave;sia Central, que encara crec que &eacute;s una zona poc tur&iacute;stica. Perqu&egrave;, al final, el problema &eacute;s que quan alguns llocs es posen de moda els acabem fent impracticables. Jo ho he vist i patit als Dolomites, una serralada que conec b&eacute;: ja hi ha aparcaments on nom&eacute;s pots estar-hi un m&agrave;xim de quinze minuts per visitar un llac. Aix&ograve; tamb&eacute; es nota en els preus, i no nom&eacute;s all&agrave;: passar una nit d&rsquo;hotel s&rsquo;est&agrave; convertint en una despesa molt elevada gaireb&eacute; a qualsevol indret del m&oacute;n. Per aix&ograve;, potser surt m&eacute;s barat anar en aquestes dates a Isl&agrave;ndia &ndash;on pots arribar amb un vol directe; una vegada, per arribar a Groenl&agrave;ndia, vaig haver d&rsquo;agafar nou avions&ndash; que venir a Eivissa. Ara b&eacute;, com que nom&eacute;s veig els noms dels clients que han reservat amb nosaltres i no m&rsquo;expliquen per qu&egrave; venen, no et puc dir si vindran de festa o si seran dels meus [<em>riu</em>]&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2aef09ec-48d0-48f2-9df3-c52b5f4f1787_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2aef09ec-48d0-48f2-9df3-c52b5f4f1787_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2aef09ec-48d0-48f2-9df3-c52b5f4f1787_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2aef09ec-48d0-48f2-9df3-c52b5f4f1787_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2aef09ec-48d0-48f2-9df3-c52b5f4f1787_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2aef09ec-48d0-48f2-9df3-c52b5f4f1787_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2aef09ec-48d0-48f2-9df3-c52b5f4f1787_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Santi Tur Roig –àlies Atfunk– posa al seu estudi amb una de les seues càmeres; a la prestatgeria, els drons amb què enregistrarà el minut i mig durant el qual la Lluna cobrirà el Sol"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Santi Tur Roig –àlies Atfunk– posa al seu estudi amb una de les seues càmeres; a la prestatgeria, els drons amb què enregistrarà el minut i mig durant el qual la Lluna cobrirà el Sol                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Tot i que &ldquo;encara&rdquo; no n&rsquo;ha vist cap de total, aquest empresari encaixa perfectament en el retrat robot que Jamie Carter feia dels ca&ccedil;adors d&rsquo;eclipsis. Els 44.000 seguidors que acumula a Instagram en s&oacute;n una bona prova. A @atfunk, el compte que gestiona Santi Tur Roig, s&rsquo;hi han anat publicant les fotografies que ha capturat durant la dotzena de viatges que l&rsquo;han dut a rec&oacute;rrer el cercle polar &Agrave;rtic. Moltes d&rsquo;elles, tenyides dels tons fluorescents que encenen les aurores boreals. Un regal de la natura tan fascinant com esquiu, igual que els eclipsis.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;La primera vegada, a Isl&agrave;ndia, vaig passar diversos dies buscant aurores i les vaig trobar quan ja tornava cap a l&rsquo;aeroport de Reykjav&iacute;k. Va ser una imatge inoblidable. Encara que hi hagi zones i &egrave;poques en qu&egrave; les aurores boreals siguin freq&uuml;ents, cal tenir paci&egrave;ncia per trobar-les. Per&ograve; quan en veus una, t&rsquo;hi enganxes per a tota la vida. &Eacute;s molt dif&iacute;cil descriure el que sents. Jo no me n&rsquo;he cansat mai de veure&rsquo;n. A Eivissa vam tenir una explosi&oacute; solar fa dos anys i va ser com si est&agrave;s ocorrent un miracle&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/76e63f15-b1f3-455b-ad02-8fb71a1232dc_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/76e63f15-b1f3-455b-ad02-8fb71a1232dc_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/76e63f15-b1f3-455b-ad02-8fb71a1232dc_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/76e63f15-b1f3-455b-ad02-8fb71a1232dc_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/76e63f15-b1f3-455b-ad02-8fb71a1232dc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/76e63f15-b1f3-455b-ad02-8fb71a1232dc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/76e63f15-b1f3-455b-ad02-8fb71a1232dc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Aurora boreal captada per Atfunk des de Búðakirkja, una església situada a l’oest d’Islàndi"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Aurora boreal captada per Atfunk des de Búðakirkja, una església situada a l’oest d’Islàndi                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Aquells reconeixements van fer que Santi Tur Roig replantej&agrave;s les seues aficions i dedic&agrave;s tant de temps i diners a un hobby que li ha donat moltes satisfaccions. L&rsquo;any 2020, una de les seves imatges d&rsquo;Isl&agrave;ndia va guanyar el premi de la categoria de drons dels Siena Awards. I aix&ograve; que es va iniciar en la fotografia tard, als trenta anys: &ldquo;Abans em vaig dedicar amb molta intensitat a la producci&oacute; musical i, des de l&rsquo;adolesc&egrave;ncia, passava el temps mesclant i component m&uacute;sica. Era l&rsquo;&egrave;poca daurada del Caf&eacute; del Mar i del <em>chill out</em>; s&rsquo;hi guanyava b&eacute; la vida, per&ograve; me&rsquo;n vaig cansar. Llavors, tot i mantenir l&rsquo;&agrave;lies &ndash;Atfunk ve d&rsquo;aqu&iacute;&ndash;, em vaig aficionar a la fotografia. Deu ser que som Aquari: la vena art&iacute;stica no em deixa estar quiet. Des de fa un temps m&rsquo;he passat al v&iacute;deo, m&rsquo;encanta treballar amb dron i els resultats s&oacute;n espectaculars. Al mar&ccedil;, el dia que el Sol va fer el mateix recorregut que far&agrave; el 12 d&rsquo;agost, ja vaig estar fent proves d&rsquo;altura. Em genera molta expectaci&oacute; saber qu&egrave; en sortir&agrave;. Passarem moltes hores esperant i, despr&eacute;s, tot passar&agrave; molt de pressa&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Santi Tur Roig gestiona el compte d’Instagram @atfunk, amb 44.000 seguidors, on publica imatges de la natura, com ara aurores boreals. Sobre l’eclipsi comenta: &quot;Em genera molta expectació saber què en sortirà. Passarem moltes hores esperant i, després, tot passarà molt de pressa&quot;</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Artesania per capturar un instant ins&ograve;lit</strong></h2><p class="article-text">
        Salva Carb&oacute; Castells &eacute;s artes&agrave;. Va estudiar ebenisteria, es va graduar en disseny industrial, va impartir classes de fotografia publicit&agrave;ria a la Universitat Miguel Hern&aacute;ndez d&rsquo;Elx i, des que va canviar Val&egrave;ncia per Eivissa, es dedica a fotografiar tota mena d&rsquo;arquitectures. &Eacute;s una feina pacient en qu&egrave; la tecnologia s&rsquo;ha anat obrint cam&iacute; sense que aquest documentalista, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/ibiza-cinefest-diez-anos-festival-devolvio-cine-independiente-isla-macrofiestas-no-queriamos-brilli-brilli_1_13049282.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">seguint les petjades del seu admirat Joan Fontcuberta</a>, hagi renunciat a pensar a trav&eacute;s de la mirada.
    </p><p class="article-text">
        Aquell dimecres tan especial per a tanta gent tamb&eacute; sortir&agrave; de casa ben prest, esquivar&agrave; els guiris, triar&agrave; un dels seus indrets predilectes i equipar&agrave; les seves c&agrave;meres amb els filtres corresponents. C&agrave;meres anal&ograve;giques. Una Canon EOS5 &ndash;l&rsquo;&uacute;ltim model abans del pas a les r&egrave;flex digitals&ndash; amb un objectiu de 70-200 mm, ideal per compondre paisatges, i una altra c&agrave;mera de gran format, carregada amb plaques de 9 &times; 12 cent&iacute;metres, a l&rsquo;estil dels retratistes de l&rsquo;Oest americ&agrave;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d155e6f8-8685-468e-a201-c3a3f7f81443_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d155e6f8-8685-468e-a201-c3a3f7f81443_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d155e6f8-8685-468e-a201-c3a3f7f81443_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d155e6f8-8685-468e-a201-c3a3f7f81443_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d155e6f8-8685-468e-a201-c3a3f7f81443_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d155e6f8-8685-468e-a201-c3a3f7f81443_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d155e6f8-8685-468e-a201-c3a3f7f81443_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Salva Carbó és un fotògraf professional especialitzat en arquitectura que utilitzarà les seves càmeres analògiques per documentar l’eclipsi des d’Eivissa, l’illa on viu"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Salva Carbó és un fotògraf professional especialitzat en arquitectura que utilitzarà les seves càmeres analògiques per documentar l’eclipsi des d’Eivissa, l’illa on viu                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ndash;Et preocupa tanta preparaci&oacute;, tants maldecaps, perqu&egrave; al final la fotografia no surti b&eacute;, quedi desenfocada o es cremi?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Des del punt de vista t&egrave;cnic ser&agrave; m&eacute;s dif&iacute;cil, per&ograve; tamb&eacute; molt m&eacute;s gratificant. La ISO, &eacute;s a dir, la sensibilitat de la pel&middot;l&iacute;cula, &eacute;s fixa! No la pots modificar, aix&iacute; que abans que comenci aquell minut i <em>pico</em> en qu&egrave; es decidir&agrave; tot ho haur&eacute; de tenir molt clar. Hui dia hi ha moltes ferramentes que permeten preveure moltes circumst&agrave;ncies atmosf&egrave;riques i astron&ograve;miques. Precisament per aix&ograve; aquesta part d&rsquo;imprevisibilitat ser&agrave; divertida. A m&eacute;s, jo mai no he fet astrofotografia, per&ograve; crec que ser&agrave; polit conservar el testimoni d&rsquo;un fenomen tan ins&ograve;lit. L&rsquo;eclipsi total ser&agrave; hist&ograve;ric. Per aix&ograve; el fotografiar&eacute; en anal&ograve;gic. Tot i aix&iacute;, per si de cas, tamb&eacute; hi muntar&eacute; una c&agrave;mera digital.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Pablo Sierra del Sol, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/recerca-l-eclipsi-malgrat-els-preus-i-els-turistes-he-demanat-tota-setmana-vacances_1_13413046.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 29 Jul 2026 04:31:01 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/9bb53be4-6047-4ef6-b149-d6ae046e73ed_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x440y287.jpg" length="162395" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/9bb53be4-6047-4ef6-b149-d6ae046e73ed_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x440y287.jpg" type="image/jpeg" fileSize="162395" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[A la recerca de l’eclipsi malgrat els preus i els turistes: "He demanat tota la setmana de vacances"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/9bb53be4-6047-4ef6-b149-d6ae046e73ed_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x440y287.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Ibiza,Eclipse,Fotografía,Astronomía,Astrónomos,Turismo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[A la búsqueda del eclipse a pesar de los precios y los turistas: "He pedido toda la semana de vacaciones"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/busqueda-eclipse-pesar-precios-turistas-he-pedido-semana-vacaciones_1_13411963.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/9bb53be4-6047-4ef6-b149-d6ae046e73ed_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x440y287.jpg" width="1200" height="675" alt="A la búsqueda del eclipse a pesar de los precios y los turistas: &quot;He pedido toda la semana de vacaciones&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Las Illes Balears son, según los expertos, uno de los mejores emplazamientos para observar un fenómeno que coincide con el pico de la temporada alta. Con las tarifas de alojamiento infladas, los aficionados a la astrofotografía buscan alternativas para evitar el colapso</p><p class="subtitle">MAPA - Dónde ver el eclipse solar del 12 de agosto: recorrido y visibilidad en cada municipio, minuto a minuto</p></div><p class="article-text">
        El 12 de agosto de 2026 ser&aacute; un mi&eacute;rcoles diferente para Antonio Garc&iacute;a, su hijo Alejandro, su amigo Paco Natera y un par de personas m&aacute;s. Quedar&aacute;n por la ma&ntilde;ana, llegar&aacute;n antes de mediod&iacute;a al aparcamiento que ya tienen localizado en Google Maps (y que, por supuesto, no revela), vaciar&aacute;n el maletero de los coches y bajar&aacute;n por un sendero cargados como sherpas. Comida, agua, sombra, algo de abrigo, c&aacute;maras y aparejos fotogr&aacute;ficos: todo lo necesario para plantar un campamento base con vistas al mar. 
    </p><p class="article-text">
        Con los dedos cruzados para que el lugar no se llene, esperar&aacute;n. Una, dos, cinco, ocho horas. Suficiente para encuadrar, componer, ensayar. Cuando, pasadas las siete y media de la tarde, la luna empiece a tapar el sol, ser&aacute; el momento de la verdad. No todos los d&iacute;as se retrata un eclipse total: el motivo que llevar&aacute; a estos aficionados a la fotograf&iacute;a &ndash;miembros de un colectivo conocido como Tu Foto de Ibiza&ndash; a ser turistas en su propia isla. Una misi&oacute;n complicada en mitad de la temporada alta. 
    </p><p class="article-text">
        En las mismas fechas, el a&ntilde;o pasado hab&iacute;a m&aacute;s de 320.000 personas por Eivissa, <a href="https://ibestat.es/edatos/apps/statistical-visualizer/visualizer/data.html?resourceType=dataset&amp;agencyId=IBESTAT&amp;resourceId=000011A_000002&amp;version=%7Elatest#visualization/table" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">seg&uacute;n el &Iacute;ndice de Presi&oacute;n Humana del Institut d&rsquo;Estad&iacute;stica de les Illes Balears</a>. El doble de los habitantes censados en un territorio de apenas 577 kil&oacute;metros cuadrados. Pero el eclipse es un reclamo que salta por encima de la masificaci&oacute;n. La costa de Poniente y el momento en el que se producir&aacute; &ndash;pleno atardecer: treinta minutos antes de la puesta de sol&ndash; llaman a observarlo desde la isla. Para los bolsillos que se lo puedan permitir. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7602a0ef-6e96-432a-b59a-8d68de759502_16-9-aspect-ratio_50p_1148296.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7602a0ef-6e96-432a-b59a-8d68de759502_16-9-aspect-ratio_50p_1148296.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7602a0ef-6e96-432a-b59a-8d68de759502_16-9-aspect-ratio_75p_1148296.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7602a0ef-6e96-432a-b59a-8d68de759502_16-9-aspect-ratio_75p_1148296.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7602a0ef-6e96-432a-b59a-8d68de759502_16-9-aspect-ratio_default_1148296.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7602a0ef-6e96-432a-b59a-8d68de759502_16-9-aspect-ratio_default_1148296.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7602a0ef-6e96-432a-b59a-8d68de759502_16-9-aspect-ratio_default_1148296.jpg"
                    alt="Antonio García Gutiérrez se ha pedido vacaciones para fotografiar desde el norte ibicenco el eclipse total en compañía de Alejandro, su hijo de diecisiete años (a su izquierda) y de su amigo Paco Natera (a su derecha)."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Antonio García Gutiérrez se ha pedido vacaciones para fotografiar desde el norte ibicenco el eclipse total en compañía de Alejandro, su hijo de diecisiete años (a su izquierda) y de su amigo Paco Natera (a su derecha).                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ndash;S&eacute; bien que, en la mayor&iacute;a de hoteles de Ibiza, por menos de 400 euros no vas a poder dormir esa noche. Y el precio lo tendr&aacute;s si reservaste con mucha antelaci&oacute;n. Pero es que entiendo que haya tanta gente, haga fotos o no, que quiera venir a una isla desde donde se va a observar tan bien; si la bruma que ha creado la calima de estos &uacute;ltimos d&iacute;as nos lo permite, claro. Verlo sobre el horizonte, en un paisaje limpio, nos va a permitir jugar much&iacute;simo con las composiciones de las fotos. Yo, para evitarme sustos con las restricciones y los cortes de carretera, me ped&iacute; toda la semana de vacaciones&hellip; y me voy a quedar en casa. Llevar&eacute; unas quince o veinte horas invertidas en mirarme tutoriales de otros fot&oacute;grafos que ya han documentado un eclipse solar. Por ejemplo, me ha ayudado mucho <a href="https://play.google.com/store/apps/details?id=com.photopills.android.photopills" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Photo Pills, una aplicaci&oacute;n desarrollada por unos fot&oacute;grafos menorquines</a> donde tienes much&iacute;simas herramientas para planificar un d&iacute;a como el que nos vamos a pegar nosotros. S&iacute;, el eclipse va a durar un minuto y medio, pero luego nos vamos a quedar a fotografiar las Perseidas y, aunque nos caigamos de sue&ntilde;o, ya volveremos a casa la ma&ntilde;ana siguiente.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Yo, para evitarme sustos con las restricciones y los cortes de carretera, me pedí toda la semana de vacaciones… y me voy a quedar en casa. Llevaré unas quince o veinte horas invertidas en mirarme tutoriales de otros fotógrafos que ya han documentado un eclipse solar</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Antonio García</span>
                                        <span>—</span> Aficionado a la fotografía
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Cuenta Antonio Garc&iacute;a. Este ibicenco &ndash;naci&oacute; en Lucena, C&oacute;rdoba, hace cuarenta y nueve a&ntilde;os, lleg&oacute; a Eivissa, de donde se siente, con seis&ndash; y trabaja como montador en Servicios Palau, una de las empresas m&aacute;s pujantes en el sector de las reformas y las instalaciones &ndash;cocinas, ba&ntilde;os, instalaciones el&eacute;ctricas, de gas&hellip;&ndash; dentro de una isla por la que pasaron m&aacute;s de 3,7 millones de turistas el a&ntilde;o pasado, sumando tambi&eacute;n los visitantes que saltaron a Formentera. 
    </p><p class="article-text">
        En sus ratos libres cultiva una afici&oacute;n: la fotograf&iacute;a de paisajes. Tras una d&eacute;cada disparando ha acumulado un buen &aacute;lbum. Esta primavera, de hecho, present&oacute; su primera expo, <em>Pitiusas, tiempo en pausa</em>. All&iacute; colg&oacute; una composici&oacute;n del eclipse que el 29 de marzo de 2025 se comi&oacute; la quinta parte del sol al filo del mediod&iacute;a y pudo verse desde Eivissa. Una experiencia inici&aacute;tica para Antonio Garc&iacute;a. Sin saberlo, lo convirti&oacute; en un cazador de eclipses. Ya est&aacute; haciendo cuentas para viajar a C&aacute;diz (Algeciras, Tarifa, Barbate&hellip;) el 2 de agosto de 2027 y captar con su Lumix DC-S5II el segundo de los tres eclipses totales que, hasta enero de 2028, atravesar&aacute;n distintas franjas del mapa espa&ntilde;ol.
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-embed ">
    
            <link href="https://unpkg.com/maplibre-gl@5.19.0/dist/maplibre-gl.css" rel="stylesheet" />
<script src="https://unpkg.com/maplibre-gl@5.19.0/dist/maplibre-gl.js"></script>
<script src="https://unpkg.com/pmtiles@3.2.1/dist/pmtiles.js"></script>

<script src="https://datos.eldiario.es/master/maplibre/js/maplibre-labels_min.js"></script>


<script src="https://unpkg.com/d3@7.9.0"></script>
<script src="https://unpkg.com/d3-simple-slider"></script>
<script src="https://unpkg.com/topojson-client@3"></script>
<script src="https://unpkg.com/html2canvas@1.4.1/dist/html2canvas.min.js"></script>

<script src="https://api.mapbox.com/mapbox-gl-js/plugins/mapbox-gl-geocoder/v4.5.1/mapbox-gl-geocoder.min.js"></script>
<link rel="stylesheet" href="https://api.mapbox.com/mapbox-gl-js/plugins/mapbox-gl-geocoder/v4.5.1/mapbox-gl-geocoder.css" type="text/css" />

<script type="module">
    import * as EclipseEngine from "https://datos.eldiario.es/proyectos/2026/2606-eclipse/eclipse_engine.min.js";
    window.EclipseEngine = EclipseEngine;
    document.dispatchEvent(new Event("eclipse-engine-ready"));
</script>

<link href="https://fonts.googleapis.com/css?family=Encode+Sans:400,500,600,700&display=swap" rel="stylesheet" />
<link href="https://datos.eldiario.es/proyectos/2026/2606-eclipse/charts_eclipse.css" rel="stylesheet" />
<script src="https://datos.eldiario.es/proyectos/2026/2606-eclipse/charts_eclipse.min.js"></script>

<div id="div-container-mapa-eclipse">

<h4 class="eclipse-title">El eclipse total de Sol del 12 de agosto de 2026</h4>
    <p class="eclipse-subtitle">
        Por dónde pasará la sombra de la Luna y cómo se verá el eclipse en cada punto de España
    </p>

    <div id="container-mapa-eclipse"></div>

    <p class="eclipse-source">
        Fuente: elDiario.es. Trayectoria, franja de totalidad, sombra y circunstancias al hacer
        clic calculadas con un motor besseliano propio sobre los elementos del eclipse de la
        NASA/GSFC (F. Espenak). El «% de nubes previstas» es la cobertura nubosa total (fracción
        del cielo que se prevé cubierta por nubes) según el modelo de ECMWF para esa hora; son
        estimaciones a varios días vista. La capa «Sin visibilidad» señala dónde el relieve del terreno
        tapará el Sol sobre el horizonte en el instante del eclipse (que ocurre al atardecer), calculada
        con un modelo digital de elevaciones (Copernicus GLO-90). Hora peninsular de verano (CEST).
    </p>
</div>

<script>
    EclipseMap.init();
</script>
    </figure><h2 class="article-text"><strong>El gur&uacute; de los cazadores de eclipses recomienda Balears</strong></h2><p class="article-text">
        &ldquo;Los cazadores de eclipses que est&aacute;n completamente enganchados y pueden permitirse viajar tienen algo en com&uacute;n: todos saben exactamente d&oacute;nde pasar&aacute;n sus vacaciones durante el resto de sus vidas&rdquo;, escribe &ndash;por correo electr&oacute;nico&ndash; Jamie Carter. Este &ldquo;brit&aacute;nico de Cardiff&rdquo; es uno de los mayores divulgadores sobre un fen&oacute;meno astron&oacute;mico no tan infrecuente como dif&iacute;cil de capturar. La clave son los viajes que implica observar eclipses en su m&aacute;ximo apogeo. Quien quiera ver los eclipses totales que se producir&aacute;n el 25 de noviembre de 2030 o el 2 de septiembre de 2035 tendr&aacute; que pasar, al menos, una semana en Botsuana, en el &Aacute;frica Meridional, o en Nueva Zelanda, en el Pac&iacute;fico Sur. Bien lo sabe Carter. Ahora tiene cincuenta. Era apenas un veintea&ntilde;ero cuando, en Cornualles, el tent&aacute;culo de Gran Breta&ntilde;a que bajo el Mar de Irlanda se adentra en el Atl&aacute;ntico, vio su primer eclipse. Fue en el verano de 1999. Un 11 de agosto. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/529040bd-e78b-48fa-b02d-0b7234232172_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/529040bd-e78b-48fa-b02d-0b7234232172_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/529040bd-e78b-48fa-b02d-0b7234232172_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/529040bd-e78b-48fa-b02d-0b7234232172_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/529040bd-e78b-48fa-b02d-0b7234232172_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/529040bd-e78b-48fa-b02d-0b7234232172_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/529040bd-e78b-48fa-b02d-0b7234232172_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Aunque no las conozca, el divulgador Jamie Carter –en la imagen– ha recomendado viajar a las Illes Balears a los cazadores de eclipses. ¿La razón? El archipiélago se encuentra al final de la franja de visión total del fenómeno."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Aunque no las conozca, el divulgador Jamie Carter –en la imagen– ha recomendado viajar a las Illes Balears a los cazadores de eclipses. ¿La razón? El archipiélago se encuentra al final de la franja de visión total del fenómeno.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Si del primero le sorprendi&oacute; &ldquo;que las luces de los barcos&rdquo; del puerto pesquero donde se encontraba &ldquo;empezaran a brillar a las 11:11 de la ma&ntilde;ana&rdquo;, nunca olvidar&aacute; el que vio en Chile el 2 de julio de 2019: &ldquo;El Sol estaba muy bajo, justo sobre unas monta&ntilde;as, y cuando comenz&oacute; a oscurecer los periquitos que hab&iacute;a a nuestro alrededor empezaron a chillar. Era como si la sombra de la Luna nos estuviera engullendo. Sent&iacute; un miedo primitivo a que el Sol no volviera nunca&rdquo;. Ahora, con cincuenta cumplidos, <a href="https://whenisthenexteclipse.com" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">una web dedicada a este tipo de fen&oacute;menos </a>que en el pasado se asociaban a la ira divina, una columna activa en medios como Forbes o la BBC, y una gu&iacute;a editada que se centra tan s&oacute;lo en el que ocurrir&aacute; dentro de dos semanas, Carter no ha dejado de archivar eclipses totales en su disco duro. Incluso los que no ha visto o no podr&aacute; ver. Si le concedieran un s&uacute;per poder, el divulgador puede que eligiera estar a la vez en todas partes cuando se alinean los astros.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Jamie Carter nunca olvidará el eclipse que vio en Chile el 2 de julio de 2019: &#039;El Sol estaba muy bajo, justo sobre unas montañas, y cuando comenzó a oscurecer los periquitos que había a nuestro alrededor empezaron a chillar. Era como si la sombra de la Luna nos estuviera engullendo. Sentí un miedo primitivo a que el Sol no volviera nunca&#039;</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El 12 de agosto, Carter navegar&aacute; por Scoresby Sund, el fiordo m&aacute;s grande del planeta. Aguas de Groenlandia. A bordo de un crucero impartir&aacute; conferencias y actuar&aacute; como gu&iacute;a para la New Scientist Discovery Tours, una compa&ntilde;&iacute;a especializada en este tipo de experiencias que rondan &ldquo;los 12.000 euros porque &iexcl;es muy dif&iacute;cil llegar hasta all&iacute;!&rdquo;, remarca el brit&aacute;nico. Y no por capricho. Durante los &uacute;ltimos meses no le ha quitado ojo a lo que ocurre en las Illes Balears. Hasta el punto de estudiar a fondo un archipi&eacute;lago que nunca ha visitado. Consultando la aplicaci&oacute;n Horizonte Eclipse 2026, conoce los cortes de carretera que aplicar&aacute; el Govern, imagina la dificultad que supondr&aacute; entrar y salir de la Serra de Tramuntana, aconseja evitar Palma &ldquo;desde donde ser&aacute; imposible ver el Sol completamente eclipsado&rdquo; y propone varias alternativas, en Mallorca y Menorca, que tambi&eacute;n miran al oeste: es Trenc, es Carb&oacute;, Son Bou, Cap d&rsquo;Artrutx&hellip;
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Que las islas est&eacute;n justo al final de la franja de totalidad las convierte en un lugar fant&aacute;stico para observar el eclipse. Por eso las he recomendado en mis art&iacute;culos. Adem&aacute;s, aunque todo se encarezca (siempre ocurre con los eclipses, los precios suben un mil por mil), creo que ser&aacute; un destino m&aacute;s asequible que otros lugares remotos&rdquo;, reflexiona Carter. Y los fan&aacute;ticos, avisa, no faltan: &ldquo;Hace aproximadamente una d&eacute;cada hubo un aumento del inter&eacute;s por la exploraci&oacute;n espacial cuando SpaceX desarrollaba sus cohetes reutilizables y parec&iacute;a que est&aacute;bamos a las puertas de una nueva era. Ese entusiasmo ha disminuido, pero la pandemia de COVID-19 cre&oacute; una nueva generaci&oacute;n de aficionados a la observaci&oacute;n del cielo porque la gente buscaba actividades para hacer desde casa. &iexcl;Se vendieron much&iacute;simos telescopios! Adem&aacute;s, la caza de eclipses ha experimentado un gran auge porque en Norteam&eacute;rica se produjeron dos eclipses solares totales, en 2017 y 2024, que fueron observados por m&aacute;s de cincuenta millones de personas&rdquo;. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Que las islas estén justo al final de la franja de totalidad las convierte en un lugar fantástico para observar el eclipse. Por eso las he recomendado en mis artículos. Además, aunque todo se encarezca (siempre ocurre con los eclipses, los precios suben un mil por mil), creo que será un destino más asequible que otros lugares remotos</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Jamie Carter</span>
                                        <span>—</span> Especialista en eclipses
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>De Nueva York a Mallorca</strong></h2><p class="article-text">
        Una de ellas fue Kaitlin D&iacute;az, estadounidense de Nueva Jersey con ra&iacute;ces portorrique&ntilde;as. El 22 de agosto de 2017, era una joven reci&eacute;n graduada que se hab&iacute;a trasladado a Nueva York despu&eacute;s de completar sus estudios universitarios en Oklahoma. A las tres menos cuarto de la tarde baj&oacute; a un parque junto a sus compa&ntilde;eros de trabajo, se puso unas gafas especiales para proteger la vista y presenci&oacute; algo breve, pero profundo. Nueve a&ntilde;os despu&eacute;s, una de las mejores amigas que dej&oacute; en la ciudad que nunca duerme y otros ocho yanquis &ndash;casi todos, residentes en la Costa Este&ndash; viajar&aacute;n a Mallorca con ella, que vive desde hace a&ntilde;os en Barcelona. 
    </p><p class="article-text">
        All&iacute; se mud&oacute; para trabajar, primero, como auxiliar de conversaci&oacute;n, y, ahora, como gerente en una empresa. &ldquo;Ellos se conocen de aquella &eacute;poca, vieron juntos aquel eclipse, les marc&oacute; y, ahora, se ha convertido en una buena excusa para pasar unos d&iacute;as juntos de vacaciones en el Mediterr&aacute;neo. Yo he estado varias veces en la isla, me encanta y voy a intentar hacerles de gu&iacute;a. Eso s&iacute;, ya he visto que, aunque sea temporada alta, las tarifas han subido. Los vuelos, a ellos m&aacute;s de 1.300 euros, ida y vuelta. A m&iacute;, 350 el Barcelona-Mallorca. Hemos alquilado una casa en el sur y nos ha salido por 200 euros por persona y noche. Es el precio por hacer algo as&iacute; en temporada alta. Desde que llegu&eacute; a Espa&ntilde;a, una de las cosas que m&aacute;s me sorprendi&oacute; fue que en agosto todo el mundo pare y se coja vacaciones. En Estados Unidos, aunque te escapes a la costa el fin de semana si no vives muy lejos, no es tan exagerado&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La estadounidense Kaitlin Díaz vive en Barcelona y viajará a Mallorca con sus amigos para ver el eclipse: &#039;Nos eclipsó otro eclipse y ahora este se ha convertido  en una buena excusa para pasar unos días juntos de vacaciones en el Mediterráneo&#039;</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El presupuesto de este grupo de turistas estadounidenses es parecido al que tendr&iacute;a que desembolsar quien quisiera alojarse durante la semana del eclipse en las sesenta propiedades que gestiona Travila, una empresa mallorquina que no ha aplicado &ldquo;subidas&rdquo; a las tarifas de las estancias por un fen&oacute;meno que, en cambio, s&iacute; ocupa, desde hace un a&ntilde;o, un espacio especial en su p&aacute;gina web. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8b9eab9a-0606-4542-86c1-9dd64d762f7a_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8b9eab9a-0606-4542-86c1-9dd64d762f7a_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8b9eab9a-0606-4542-86c1-9dd64d762f7a_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8b9eab9a-0606-4542-86c1-9dd64d762f7a_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8b9eab9a-0606-4542-86c1-9dd64d762f7a_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8b9eab9a-0606-4542-86c1-9dd64d762f7a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8b9eab9a-0606-4542-86c1-9dd64d762f7a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Composición del eclipse parcial que pudo observarse desde Eivissa en marzo de 2025."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Composición del eclipse parcial que pudo observarse desde Eivissa en marzo de 2025.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;El perfil de nuestro cliente no ha cambiado mucho: alemanes, escandinavos, de Pa&iacute;ses Bajos, con un poder adquisitivo que se pueda permitir este tipo de vacaciones. Pero, a ra&iacute;z de un art&iacute;culo que ten&iacute;amos publicado con recomendaciones sobre el eclipse, s&iacute; que empezamos a recibir preguntas por nuestros canales internos. Por ejemplo, si las monta&ntilde;as dificultar&iacute;an la vista del fen&oacute;meno. Por eso, decidimos publicar otro art&iacute;culo en el blog de nuestra web para que tuvieran presentes cuestiones como decidir con antelaci&oacute;n desde d&oacute;nde quieren ver el eclipse o para que no se olviden de conseguir gafas de protecci&oacute;n&rdquo;, explica Marc Frau Alzina, uno de los profesionales que trabajan en el departamento de contabilidad y administraci&oacute;n de estos alojamientos tur&iacute;sticos.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El perfil de nuestro cliente no ha cambiado mucho: alemanes, escandinavos, de Países Bajos, con un poder adquisitivo que se pueda permitir este tipo de vacaciones. Pero, a raíz de un artículo que teníamos publicado con recomendaciones sobre el eclipse, sí que empezamos a recibir preguntas por nuestros canales internos</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Marc Frau Alzina</span>
                                        <span>—</span> Empleado de Travila, empresa de alquileres turísticos
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Lo que se pone de moda, se masifica</strong></h2><p class="article-text">
        &ldquo;Las gafitas&rdquo; de sus hijos peque&ntilde;os ya las tiene en casa Santi Tur Roig, que el 12 de agosto delegar&aacute; funciones en los hoteles que su familia posee en Eivissa, preparar&aacute; &ldquo;un p&iacute;cnic&rdquo; y se perder&aacute; con los ni&ntilde;os en un &ldquo;rinc&oacute;n escondido&rdquo; cerca del Cap Llentrisca. Un tramo de costa tan bella como dif&iacute;cil de acceder. Y, relativamente, poco conocido, aunque quede cerca del imponente pe&ntilde;&oacute;n de es Vedr&agrave;. &ldquo;M&aacute;s que temporada alta, el 12 de agosto es temporada extra&rdquo;, dice este ibicenco. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Aunque sea dif&iacute;cil de percibir, algo de incremento de gente s&iacute; habr&aacute;. Amigos que tambi&eacute;n se dedican a la hoteler&iacute;a u hosteler&iacute;a me han dicho que se est&aacute;n preparando para la locura que puede suponer el eclipse. En nuestros hoteles, que son <em>boutique</em>, peque&ntilde;itos, esa fecha est&aacute; reservada desde hace casi un a&ntilde;o. Mi sue&ntilde;o es viajar a las estepas y monta&ntilde;as de Asia Central, que a&uacute;n, creo, no es una zona muy tur&iacute;stica. Porque, al final, lo malo de que algunos sitios se pongan de moda es que los volvemos impracticables. Yo lo he visto y sufrido en los Dolomitas, una cordillera que conozco bien: ya hay parkings donde puedes estar un m&aacute;ximo de quince minutos para visitar un lago. Eso tambi&eacute;n se nota en los precios, y no s&oacute;lo all&iacute;: la noche de hotel se est&aacute; poniendo cara en casi cualquier parte del mundo. Por eso, quiz&aacute;s salga m&aacute;s barato ir en estas fechas a Islandia &ndash;donde puedes ir en vuelo directo, una vez para llegar a Groenlandia tuve que coger nueve aviones&ndash; que venir a Eivissa. Eso s&iacute;, como s&oacute;lo veo los nombres de los clientes que han reservado con nosotros y no me dicen a lo que vendr&aacute;n, no te puedo decir si vendr&aacute;n de fiesta o ser&aacute;n de los m&iacute;os [<em>r&iacute;e</em>]&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2aef09ec-48d0-48f2-9df3-c52b5f4f1787_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2aef09ec-48d0-48f2-9df3-c52b5f4f1787_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2aef09ec-48d0-48f2-9df3-c52b5f4f1787_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2aef09ec-48d0-48f2-9df3-c52b5f4f1787_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2aef09ec-48d0-48f2-9df3-c52b5f4f1787_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2aef09ec-48d0-48f2-9df3-c52b5f4f1787_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2aef09ec-48d0-48f2-9df3-c52b5f4f1787_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Santi Tur Roig –alias Atfunk– posa en su estudio con una de sus cámaras; en la estantería, los drones con los que grabará el minuto y medio en el que la Luna cubrirá el Sol."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Santi Tur Roig –alias Atfunk– posa en su estudio con una de sus cámaras; en la estantería, los drones con los que grabará el minuto y medio en el que la Luna cubrirá el Sol.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Aunque no haya visto &ldquo;todav&iacute;a&rdquo; uno total, este empresario encaja muy bien en el retrato robot que Jamie Carter dibujaba de los cazadores de eclipses. Los 44.000 seguidores que acumula en Instagram dan fe. En @atfunk, la cuenta que maneja Santi Tur Roig, han ido cayendo las fotograf&iacute;as que ha congelado durante la docena de viajes que le han llevado a recorrer el C&iacute;rculo Polar &Aacute;rtico. Muchas de ellas, te&ntilde;idas de los tonos fosforito que prenden las auroras boreales. A diferencia de los eclipses, un esquivo regalo de la naturaleza. La primera vez, en Islandia, estuvo &ldquo;varios d&iacute;as buscando auroras&rdquo; y las encontr&oacute; de regreso al aeropuerto de Reykjavik. Encuadre inolvidable: &ldquo;Aunque haya zonas y temporadas donde las auroras boreales sean frecuentes, hay que tener paciencia para pescarlas. Eso s&iacute;, cuando ves una, te engancha para el resto de tu vida. Es muy dif&iacute;cil de describir lo que sientes. Yo no me he cansado de verlas. En Eivissa tuvimos una explosi&oacute; solar hace dos a&ntilde;os y fue como si estuviera ocurriendo un milagro&rdquo;. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/76e63f15-b1f3-455b-ad02-8fb71a1232dc_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/76e63f15-b1f3-455b-ad02-8fb71a1232dc_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/76e63f15-b1f3-455b-ad02-8fb71a1232dc_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/76e63f15-b1f3-455b-ad02-8fb71a1232dc_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/76e63f15-b1f3-455b-ad02-8fb71a1232dc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/76e63f15-b1f3-455b-ad02-8fb71a1232dc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/76e63f15-b1f3-455b-ad02-8fb71a1232dc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Aurora boreal captura por Atfunk desde Búðakirkja, una iglesia situada en el oeste de Islandia."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Aurora boreal captura por Atfunk desde Búðakirkja, una iglesia situada en el oeste de Islandia.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Aquellos impactos sirvieron para que Santi Tur Roig reordenara sus aficiones y le dedicara tanto tiempo y dinero a un <em>hobbie</em> que le ha dado muchas alegr&iacute;as. En 2020, una de sus estampas islandesas se llev&oacute; el premio en la categor&iacute;a de drones de los Siena Awards. Y eso que con la fotograf&iacute;a empez&oacute; tarde, a los treinta: &ldquo;Antes me dio muy fuerte por la producci&oacute;n musical y estuve, desde la adolescencia, mezclando y componiendo m&uacute;sica. Fue la &eacute;poca dorada de Caf&eacute; del Mar y del <em>chill out</em>, se ganaba bien, pero me cans&eacute;. Y entonces, aunque mantuve el alias (Atfunk viene de ah&iacute;) me dio por coger la c&aacute;mara. Ser&aacute; que soy acuario: la vena art&iacute;stica no me deja estar quieto. Desde hace un tiempo, me he pasado al v&iacute;deo, me encanta trabajar con dron, los resultados son espectaculares. En marzo, el d&iacute;a que el Sol hizo el mismo recorrido que har&aacute; el 12 de agosto, ya estuve haciendo pruebas de altura. Me inquieta saber qu&eacute; va a salir. Estaremos mucho tiempo esperando y, luego, pasar&aacute; muy r&aacute;pido&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Santi Tur Roig gestiona una cuenta de Instagram, @atfunk, con 44.000 seguidores, con estampas de la naturaleza como auroras boreales. &#039;Me inquieta saber qué va a salir. Estaremos mucho tiempo esperando y, luego, pasará muy rápido&#039;, comenta sobre el eclipse</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Artesan&iacute;a para capturar un instante ins&oacute;lito</strong></h2><p class="article-text">
        Salva Carb&oacute; Castells es artesano. Estudi&oacute; ebanister&iacute;a, se gradu&oacute; en dise&ntilde;o industrial, imparti&oacute; clases de fotograf&iacute;a publicitaria en la Miguel Hern&aacute;ndez de Elx y, desde que cambi&oacute; Val&egrave;ncia por Eivissa, se dedica a retratar todo tipo de arquitecturas. Trabajo paciente en el que la tecnolog&iacute;a se ha ido abriendo paso sin que este documentalista, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/ibiza-cinefest-diez-anos-festival-devolvio-cine-independiente-isla-macrofiestas-no-queriamos-brilli-brilli_1_13049282.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">a la manera de su admirado Joan Fontcuberta</a>, haya renunciado a pensar desde la mirada. Ese mi&eacute;rcoles diferente para tantos tambi&eacute;n saldr&aacute; de casa pronto, esquivar&aacute; guiris, seleccionar&aacute; uno de sus fetiches geogr&aacute;ficos y cubrir&aacute; con los filtros correspondientes sus c&aacute;maras. Anal&oacute;gicas. Una Canon EOS5 &ndash;el &uacute;ltimo antes del paso a las r&eacute;flex digitales&ndash; con un objetivo 70-200 &ndash;apropiado para componer un paisaje&ndash; y otra de gran formato, cargada con placas de 9x12, al estilo de los retratistas del Far West. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d155e6f8-8685-468e-a201-c3a3f7f81443_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d155e6f8-8685-468e-a201-c3a3f7f81443_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d155e6f8-8685-468e-a201-c3a3f7f81443_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d155e6f8-8685-468e-a201-c3a3f7f81443_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d155e6f8-8685-468e-a201-c3a3f7f81443_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d155e6f8-8685-468e-a201-c3a3f7f81443_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d155e6f8-8685-468e-a201-c3a3f7f81443_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Salva Carbó es un fotógrafo profesional especializado en arquitectura que usará sus cámaras analógicas para documentar el eclipse desde Eivissa, la isla en la que vive."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Salva Carbó es un fotógrafo profesional especializado en arquitectura que usará sus cámaras analógicas para documentar el eclipse desde Eivissa, la isla en la que vive.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ndash;&iquest;Te inquieta tanta preparaci&oacute;n, tantos dolores de cabeza, para que la foto no salga bien, se desenfoque o se queme?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;A nivel t&eacute;cnico, ser&aacute; m&aacute;s dif&iacute;cil, pero m&aacute;s gratificante. &iexcl;La ISO, la sensibilidad del carrete, es fija! No puedes cambiarla, as&iacute; que lo haga lo tendr&eacute; muy claro antes de que empiece ese minuto y escasos segundos donde se decidir&aacute; todo. Ahora hay muchas herramientas para prevenir muchas cuestiones atmosf&eacute;ricas y astron&oacute;micas. Por eso ser&aacute; divertida esa imprevisibilidad. Yo, adem&aacute;s, nunca he hecho astrofotograf&iacute;a, pero creo que ser&aacute; bonito tener un registro de algo tan ins&oacute;lito. El eclipse total ser&aacute; hist&oacute;rico. Por eso, lo har&eacute; en anal&oacute;gico. Aunque, por si acaso, tambi&eacute;n montar&eacute; una digital.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Pablo Sierra del Sol, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/busqueda-eclipse-pesar-precios-turistas-he-pedido-semana-vacaciones_1_13411963.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 28 Jul 2026 19:41:35 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/9bb53be4-6047-4ef6-b149-d6ae046e73ed_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x440y287.jpg" length="162395" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/9bb53be4-6047-4ef6-b149-d6ae046e73ed_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x440y287.jpg" type="image/jpeg" fileSize="162395" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[A la búsqueda del eclipse a pesar de los precios y los turistas: "He pedido toda la semana de vacaciones"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/9bb53be4-6047-4ef6-b149-d6ae046e73ed_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x440y287.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Ibiza,Eclipse,Fotografía,Astronomía,Astrónomos,Turismo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Els hotels de luxe i les discoteques d'Eivissa es llancen a la promoció de pisos milionaris]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/els-hotels-luxe-i-les-discoteques-d-eivissa-llancen-promocio-pisos-milionaris_1_13410750.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/67078b20-5eaf-4afd-ac48-5205d7efaf7f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Els hotels de luxe i les discoteques d&#039;Eivissa es llancen a la promoció de pisos milionaris"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Diferents empreses turístiques comercialitzen habitatges valorats en milions d'euros a l'illa. “Ja no es competeix amb els salaris més alts dels residents”, afirma l'expert immobiliari Eduard Vila</p><p class="subtitle">Els Matutes, els 'amos' d'Eivissa: com l'avi, el pare i el fill han controlat la illa durant dècades</p></div><p class="article-text">
        L'aposta de l'arxip&egrave;lag balear <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/clase-media-bienvenida-ibiza-tercio-hoteles-son-cuatro-estrellas_1_13371252.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">pel segment del luxe</a> no nom&eacute;s ha elevat la categoria dels establiments tur&iacute;stics, sin&oacute; que tamb&eacute; ha intensificat processos de diversificaci&oacute; empresarial que, en alguns casos, ja s'estaven produint en illes com Eivissa. Alguns dels principals grups hotelers han ampliat i integrat sota una mateixa estructura activitats com l'allotjament, la restauraci&oacute;, l'oci, la m&uacute;sica, el comer&ccedil;, la n&agrave;utica, el benestar o l'organitzaci&oacute; d'esdeveniments i, en alguns casos, han incorporat noves l&iacute;nies de negoci vinculades a la promoci&oacute; immobili&agrave;ria o a la gesti&oacute; d'actius.
    </p><p class="article-text">
        En aquest context s'emmarca NCalma Group, de la fam&iacute;lia Torres. El grup empresarial va inaugurar a finals de mar&ccedil; de 2009 l'Aguas de Ibiza Grand Luxe. Situat a Santa Eul&agrave;ria des Riu, &eacute;s un dels primers hotels de la nova generaci&oacute; d'establiments orientats al segment del luxe sorgits despr&eacute;s de la crisi financera. El 2021 va incorporar el Nativo Hotel Ibiza i, el 2025, el <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/hotel-terminar-torturado-fiestas-vecinos-ibiza_1_12712772.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Bonito Ibiza</a>, comercialitzat sota el concepte d'&ldquo;ecoluxe&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        A difer&egrave;ncia d'altres grups, la diversificaci&oacute; dels quals s'ha orientat principalment cap a l'oci, la restauraci&oacute; o la creaci&oacute; de marques, NCalma ha ampliat la seva activitat mitjan&ccedil;ant una divisi&oacute; immobili&agrave;ria que desenvolupa dues promocions residencials d'alta gamma al costat del port esportiu de Santa Eul&agrave;ria, amb habitatges els preus dels quals oscil&middot;len entre els 790.000 i els 2,8 milions d'euros.
    </p><p class="article-text">
        La primera promoci&oacute; compr&egrave;n 32 habitatges d'entre 87 i 138 metres quadrats, mentre que la segona n'afegir&agrave; 95 m&eacute;s, amb una finalitzaci&oacute; prevista per a finals de 2027. Totes dues incorporen serveis propis del segment residencial de luxe, com ara piscines, spa, gimn&agrave;s, zones comunes, seguretat privada i consergeria, a m&eacute;s de la possibilitat d'adquirir places d'aparcament i trasters.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/acf8a891-1ba0-4ba7-927c-919c29364232_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/acf8a891-1ba0-4ba7-927c-919c29364232_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/acf8a891-1ba0-4ba7-927c-919c29364232_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/acf8a891-1ba0-4ba7-927c-919c29364232_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/acf8a891-1ba0-4ba7-927c-919c29364232_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/acf8a891-1ba0-4ba7-927c-919c29364232_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/acf8a891-1ba0-4ba7-927c-919c29364232_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Turistes a l&#039;Aguas de Ibiza Grand Luxe, un dels establiments pioners en la reorientació de l&#039;illa cap al segment del luxe"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Turistes a l&#039;Aguas de Ibiza Grand Luxe, un dels establiments pioners en la reorientació de l&#039;illa cap al segment del luxe                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        elDiario.es s'ha posat en contacte amb NCalma Group, que ha respost totes les preguntes plantejades per aquest diari. &ldquo;La gesti&oacute; hotelera i la promoci&oacute; residencial estan profundament connectades: en tots dos casos, el nostre objectiu &eacute;s crear espais on les persones puguin viure i gaudir de l'illa, ja sigui de manera temporal, com a hostes dels nostres hotels, o de manera permanent, com a propietaris d'un habitatge&rdquo;, expliquen. Aix&iacute; mateix, detallen que es tracta d'&ldquo;una evoluci&oacute; coherent amb la nostra filosofia com a grup, no d'un canvi de rumb&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Pel que fa al perfil dels compradors, afirmen que n'hi ha tant d'internacionals com de residents de l'illa. &ldquo;En altres promocions, com Tarida, la pres&egrave;ncia de residents &eacute;s encara m&eacute;s elevada, gr&agrave;cies a uns preus de l'habitatge unifamiliar entre els m&eacute;s assequibles de l'illa&rdquo;, afegeixen. Quant al debat sobre la possible relaci&oacute; entre el turisme de luxe i l'increment dels preus de l'habitatge, no creuen que siguin fen&ograve;mens &ldquo;completament independents&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;L'atractiu d'Eivissa com a destinaci&oacute; d'alt nivell influeix en la demanda d'habitatge, igual que l'escassetat de s&ograve;l urbanitzable, la limitada oferta d'habitatge p&uacute;blic i la forta pressi&oacute; demogr&agrave;fica estacional&rdquo;, responen. Afegeixen que es tracta d'un fenomen amb &ldquo;m&uacute;ltiples causes&rdquo; i que no es pot reduir a un &uacute;nic factor, ja que &eacute;s &ldquo;un problema molt m&eacute;s estructural&rdquo;. A m&eacute;s, asseguren que entenen el nucli del debat. &ldquo;El preu del lloguer a Eivissa afecta els nostres propis treballadors i, per aix&ograve;, destinem habitatges de lloguer a les persones que treballen amb nosaltres&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Finalment, assenyalen que, com a promotora privada, construeixen sobre s&ograve;l adquirit a preu de mercat &ndash;&ldquo;pels n&uacute;vols&rdquo;, afegeixen&ndash; i complint la normativa vigent. &ldquo;La creaci&oacute; d'habitatge assequible i les pol&iacute;tiques d'acc&eacute;s a l'habitatge s&oacute;n compet&egrave;ncia de les administracions p&uacute;bliques; des del sector privat aportem ocupaci&oacute;, activitat econ&ograve;mica i, en el nostre cas, solucions residencials directes per a la nostra plantilla&rdquo;, conclouen.
    </p><h2 class="article-text"><strong>A la d&egrave;cada del 2010 canvia tot</strong></h2><p class="article-text">
        Tanmateix, el principal imperi tur&iacute;stic continua sent el Grup Empresas Matutes, que articula bona part de la seva activitat a trav&eacute;s del seu bra&ccedil; hoteler, Palladium Hotel Group. El primer gran salt <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/matutes-duenos-ibiza-abuelo-padre-hijo-han-controlado-isla-durante-decadas_1_9937675.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">dels Matutes</a> cap al segment del luxe va arribar amb l'Ushua&iuml;a Ibiza Beach Hotel, el 2011, i amb l'Ushua&iuml;a Tower, el 2012 &ndash;actualment The Unexpected Hotel Ibiza&ndash;, un model impulsat per Abel Matutes Prats que integra allotjament, restauraci&oacute;, m&uacute;sica electr&ograve;nica i experi&egrave;ncies <em>premium</em> sota una mateixa marca, i que des d'aleshores ha transformat l'oferta tur&iacute;stica de l'illa. Quan va finalitzar el contracte d'arrendament que tenia Pepe Rosell&oacute; per explotar la discoteca Space, els Matutes van obrir el 2017 H&iuml; Ibiza, tamb&eacute; a l'entorn de Platja d'en Bossa.
    </p><p class="article-text">
        La consolidaci&oacute; d'aquest model &mdash;hotels que tamb&eacute; funcionen com a discoteques&mdash; va coincidir amb la modificaci&oacute; de la llei tur&iacute;stica el 2011, aprovada pel Govern conservador de Jos&eacute; Ram&oacute;n Bauz&aacute;. La reforma, impulsada per l'aleshores conseller de Turisme, Carlos Delgado, va permetre als hotels i restaurants &ndash;com els <em>beach clubs</em>&ndash; desenvolupar &ldquo;activitats i serveis complementaris&rdquo;. Aquest canvi normatiu va facilitar l'expansi&oacute; dels hotels-discoteca i, posteriorment, va ser aprofitat per altres establiments de l'illa.
    </p><p class="article-text">
        El 2014, el grup va inaugurar el Hard Rock Hotel Ibiza, despr&eacute;s d'arribar a un acord amb Hard Rock International. Pel que fa a la marca Palladium, el grup gestiona establiments com el Palladium Hotel Cala Llonga, l'Only YOU Ibiza &ndash;antic Palladium Hotel Palmyra&ndash;, el Grand Palladium Select Palace Ibiza, el Grand Palladium White Island Resort &amp; Spa i el Grand Palladium Palace Ibiza Resort &amp; Spa. En els darrers anys ha refor&ccedil;at l'aposta pels hotels d'alta gamma amb el Bless Hotel Ibiza i el TRS Ibiza Hotel.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/097421e5-627c-4466-b79f-203be8565e26_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/097421e5-627c-4466-b79f-203be8565e26_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/097421e5-627c-4466-b79f-203be8565e26_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/097421e5-627c-4466-b79f-203be8565e26_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/097421e5-627c-4466-b79f-203be8565e26_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/097421e5-627c-4466-b79f-203be8565e26_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/097421e5-627c-4466-b79f-203be8565e26_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Grues i estructura en construcció de la nova promoció de 95 habitatges de luxe impulsada pel Grup NCalma"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Grues i estructura en construcció de la nova promoció de 95 habitatges de luxe impulsada pel Grup NCalma                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        M&eacute;s enll&agrave; de l'explotaci&oacute; hotelera, l'imperi dels Matutes es recolza en un conjunt de societats dedicades a la gesti&oacute; patrimonial, la promoci&oacute; immobili&agrave;ria i la construcci&oacute;. Entre aquestes hi ha Inversiones Ibiza, S.L. i Residencial Marina, S.L., orientades a la tinen&ccedil;a, l'administraci&oacute; i el desenvolupament d'actius immobiliaris; Urcoisa Obras y Servicios, S.L. i Constrivesta, especialitzades en l'execuci&oacute; d'obres, la promoci&oacute; i la construcci&oacute; de projectes vinculats al grup; i Zumos Naturales, S.L., una societat dedicada a activitats del sector de l'alimentaci&oacute; i la restauraci&oacute;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">L&#039;imperi dels Matutes es recolza en un conjunt de societats dedicades a la gestió patrimonial, la promoció immobiliària i la construcció
</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Aquesta estructura empresarial permet a la fam&iacute;lia Matutes integrar bona part de la cadena de valor de les seves inversions &ndash;des de l'adquisici&oacute; i la urbanitzaci&oacute; de s&ograve;l fins a la construcci&oacute;, l'explotaci&oacute; hotelera i la gesti&oacute; patrimonial dels actius&ndash; i diversificar la seva activitat m&eacute;s enll&agrave; del negoci estrictament tur&iacute;stic. <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/pastel-millonario-repartido-manos-guerra-sibilina-discotecas-ibiza_1_12257710.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">La darrera aposta dels Matutes ha estat l'obertura de la discoteca UNVRS</a> &ndash;a l'antic Privilege, abans Ku&ndash; de la m&agrave; del seu soci i home de confian&ccedil;a en el sector de l'oci, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/yann-pissenem-steve-jobs-insomne-controla-noche-ibiza_1_13169565.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Yann Pissenem</a>.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/05a0dfc0-4699-4dc5-bfad-d1d6c7367cdb_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/05a0dfc0-4699-4dc5-bfad-d1d6c7367cdb_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/05a0dfc0-4699-4dc5-bfad-d1d6c7367cdb_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/05a0dfc0-4699-4dc5-bfad-d1d6c7367cdb_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/05a0dfc0-4699-4dc5-bfad-d1d6c7367cdb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/05a0dfc0-4699-4dc5-bfad-d1d6c7367cdb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/05a0dfc0-4699-4dc5-bfad-d1d6c7367cdb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Uns turistes lloguen una embarcació al port esportiu de Santa Eulària"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Uns turistes lloguen una embarcació al port esportiu de Santa Eulària                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Pisos i mansions exclusives</strong></h2><p class="article-text">
        Un altre dels grups que ha diversificat progressivament la seva activitat &eacute;s el Grup Ramat, vinculat a l'empresari eivissenc Marc Rahola Matutes. A trav&eacute;s d'OD Group, el conglomerat ha desenvolupat el seu propi model d'hotels boutique impulsant marques com Ocean Drive, Ryans i Coral Star. En aquest darrer cas, es tracta d'un hotel de dues estrelles, amb preus m&eacute;s assequibles, que ha obert aquest estiu a Cala de Bou. Est&agrave; adre&ccedil;at a fam&iacute;lies amb infants, un tipus de turisme en retroc&eacute;s des que l'illa es va comen&ccedil;ar a orientar cap al luxe.
    </p><p class="article-text">
        El setembre de 2021, OD Group va entrar amb un 25% de l'accionariat de Concept Hotel Group, fundat per Diego Calvo. Rahola n'&eacute;s el president del consell d'administraci&oacute;, mentre que Calvo n'&eacute;s el vicepresident. Sota aquest grup s'agrupen hotels de quatre estrelles com Santos Ibiza Suites, Tropicana Ibiza Suites, Dorado Ibiza Suites, Paradiso Ibiza Art Hotel, Romeo's Ibiza, Cubanito Ibiza Suites, Grand Paradiso Ibiza i Los Felices Ibiza.
    </p><p class="article-text">
        Aquest grup ha constru&iuml;t una identitat basada en hotels tem&agrave;tics, en qu&egrave; l'arquitectura, el disseny d'interiors i l'ambientaci&oacute; formen part del producte tur&iacute;stic. Els seus establiments recorren a refer&egrave;ncies procedents de la cultura popular, el cinema, la m&uacute;sica, l'art o determinats imaginaris hist&ograve;rics per crear espais altament recognoscibles i diferenciats.
    </p><p class="article-text">
        En el cas del Mongibello, &eacute;s un hotel de cinc estrelles gestionat per Concept Hotel Group com una marca associada. El Grup Ramat, de Rahola, va adquirir recentment el negoci als fons d'inversi&oacute; Bain Capital i Stoneweg per uns 60 milions d'euros, <a href="https://cincodias.elpais.com/companias/2026-07-01/el-mongibello-el-lujo-hotelero-en-ibiza-al-estilo-amalfitano-cambia-de-manos.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">segons va informar Cinco D&iacute;as</a>. Aquest establiment de luxe va ser reformat el 2022 inspirant-se en la costa Amalfitana &ndash;a la regi&oacute; de la Camp&agrave;nia&ndash; i en la It&agrave;lia dels anys seixanta, especialment en l'univers visual de <em>La dolce vita</em>. Els fons d'inversi&oacute; i capital risc havien comprat, al seu torn, l'hotel als Matutes, que el gestionaven amb el nom de Palladium Hotel Don Carlos.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7e2c6338-9828-4492-941d-ca9be62b09d1_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7e2c6338-9828-4492-941d-ca9be62b09d1_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7e2c6338-9828-4492-941d-ca9be62b09d1_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7e2c6338-9828-4492-941d-ca9be62b09d1_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7e2c6338-9828-4492-941d-ca9be62b09d1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7e2c6338-9828-4492-941d-ca9be62b09d1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7e2c6338-9828-4492-941d-ca9be62b09d1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un turista camina pel passeig marítim de Santa Eulària davant la promoció de 32 habitatges del port"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un turista camina pel passeig marítim de Santa Eulària davant la promoció de 32 habitatges del port                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        M&eacute;s enll&agrave; del negoci hoteler, el Grup Ramat mant&eacute; altres l&iacute;nies de negoci vinculades a la promoci&oacute; immobili&agrave;ria, entre les quals hi ha A:B:C Can Misses, A:B:C S'Olivera, A:B:C Sa Serra i una de m&eacute;s exclusiva, The White Angel, a Cala Comte i Talamanca. En el cas de les primeres, es tracta de pisos d'entre 40 i 50 metres quadrats, d'una o dues habitacions, que es comercialitzen entre els 347.000 i els 450.000 euros, segons consta en un portal immobiliari digital.
    </p><p class="article-text">
        Pel que fa a les promocions de luxe, The White Angel Talamanca &eacute;s una urbanitzaci&oacute; de 54 apartaments distribu&iuml;ts en diversos edificis de les zones de Marina Botafoch, Cap Martinet i Talamanca. Un pis de segona m&agrave; d'uns 200 metres quadrats, amb quatre habitacions, quatre banys, terrassa, pla&ccedil;a d'aparcament, traster, piscina i jard&iacute;, es comercialitza per 2,7 milions d'euros en un portal immobiliari digital. Quant a la promoci&oacute; de Cala Comte, es tracta de 15 viles de luxe amb piscina i terreny privat que s'han venut a trav&eacute;s d'una ag&egrave;ncia immobili&agrave;ria de luxe a partir de 2,75 milions d'euros.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La promoció de Cala Comte, formada per 15 viles de luxe amb piscina i terreny privat, s&#039;ha comercialitzat a través d&#039;una agència immobiliària de luxe a partir de 2,75 milions d&#039;euros
</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Cadascuna d'aquestes mansions disposa de cinc dormitoris, una superf&iacute;cie constru&iuml;da de 394 metres quadrats, piscina, terrassa amb paviment de bamb&uacute; natural i zones enjardinades amb p&egrave;rgoles. A les zones comunit&agrave;ries del complex hi ha un sistema de videovigil&agrave;ncia les 24 hores del dia, a m&eacute;s d'una oficina central de seguretat situada a l'entrada de la promoci&oacute; i un servei de consergeria que ofereix serveis personalitzats per a l'&uacute;s i el gaudi dels residents.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Habitatges de luxe al costat de Pacha</strong></h2><p class="article-text">
        El m&iacute;tic Grup Pacha tampoc no s'ha quedat al marge de la cursa per traslladar part de la seva estrat&egrave;gia d'inversi&oacute; cap al mercat immobiliari. Tot i aix&ograve;, el seu principal actiu continua sent <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/pacha-discoteca-monto-loco-ibiza-hippies-censura-franquista_1_10404398.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la hist&ograve;rica discoteca Pacha Ibiza, convertida des de la seva obertura per Ricardo Urgell, el 1973, en un dels principals referents internacionals de la m&uacute;sica electr&ograve;nica i l'oci nocturn</a>. Al voltant d'aquesta marca, la companyia ha constru&iuml;t un ecosistema empresarial que integra Destino Five Ibiza, un hotel de cinc estrelles gran luxe a Cap Martinet, i l'Hotel Pacha, situat molt a prop de la discoteca.
    </p><p class="article-text">
        L'evoluci&oacute; del grup ha estat marcada per diverses operacions corporatives. Despr&eacute;s de pert&agrave;nyer durant d&egrave;cades a la fam&iacute;lia Urgell, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/nuevos-movimientos-lucha-convertirse-rey-discotecas-ibiza_1_9285507.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">va ser adquirit el 2017 pel fons Trilantic Capital Partners</a> i, des del 2023, forma part del grup dubait&iacute; FIVE Holdings, dirigit per Kabir Mulchandani, propietari de la discoteca Pacha Ibiza, del Destino Five Ibiza, de l'Hotel Pacha i de les societats que articulen l'activitat del grup a Espanya. L'operaci&oacute; va refor&ccedil;ar l'aposta pel segment del luxe, integrant aquests actius en una estrat&egrave;gia empresarial d'abast internacional.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5518da9-e715-4e04-8908-8b33bb9d1324_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5518da9-e715-4e04-8908-8b33bb9d1324_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5518da9-e715-4e04-8908-8b33bb9d1324_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5518da9-e715-4e04-8908-8b33bb9d1324_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5518da9-e715-4e04-8908-8b33bb9d1324_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5518da9-e715-4e04-8908-8b33bb9d1324_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f5518da9-e715-4e04-8908-8b33bb9d1324_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La gespa amb jardí i piscina de l&#039;hotel de luxe Aguas de Ibiza"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La gespa amb jardí i piscina de l&#039;hotel de luxe Aguas de Ibiza                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En esa misma l&iacute;nea, FIVE Holdings ha impulsado Casa Pacha Residences, una promoci&oacute;n de viviendas de lujo situada junto a la discoteca Pacha, en la denominada &ldquo;milla de oro&rdquo; de Eivissa. El complejo comercializa apartamentos y &aacute;ticos de dos y tres habitaciones, con superficies superiores a los 120 metros cuadrados y precios que oscilan entre 2,27 y 9 millones de euros, seg&uacute;n un portal inmobiliario digital. La promoci&oacute;n incorpora spa, piscina, gimnasio, servicio de habitaciones, seguridad privada y club exclusivo, adem&aacute;s de ventajas vinculadas a la propia marca, como accesos VIP ilimitados a Pacha Ibiza, reservas preferentes y otros beneficios en los establecimientos del grupo.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La promoció incorpora spa, piscina, gimnàs, servei d&#039;habitacions, seguretat privada i un club exclusiu, a més d&#039;avantatges vinculats a la mateixa marca, com ara accessos VIP il·limitats a Pacha Ibiza, reserves preferents i altres beneficis als establiments del grup
</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        L'evoluci&oacute; del Grup Pacha reflecteix una tend&egrave;ncia cada vegada m&eacute;s present en el turisme de luxe: l'expansi&oacute; d'empreses nascudes en el sector de l'oci i l'hoteleria cap al mercat residencial mitjan&ccedil;ant les anomenades <em>branded residences</em>, en qu&egrave; l'habitatge deixa de comercialitzar-se &uacute;nicament per la seva ubicaci&oacute; o les seves caracter&iacute;stiques constructives i passa a associar-se tamb&eacute; a una marca, un conjunt de serveis i un determinat estil de vida. En alguns casos, en aquest model el capital acumulat per una empresa tur&iacute;stica acaba convertint-se en un actiu immobiliari.
    </p><p class="article-text">
        Ni Palladium Hotel Group, ni OD Group/Grup Ramat, ni Concept Hotel Group, ni el Grup Pacha han respost les preguntes d'aquest diari en el moment de la publicaci&oacute; del reportatge.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Turisme de luxe i gentrificaci&oacute;</strong></h2><p class="article-text">
        L'advocat i expert immobiliari Eduard Vila explica a elDiario.es que creu que hi pot haver una relaci&oacute; entre el turisme de luxe i la gentrificaci&oacute; urban&iacute;stica. &ldquo;Est&agrave; molt vinculada a la connectivitat a&egrave;ria&rdquo;, assegura, consultat sobre aquestes dues promocions. Vila sost&eacute; que, com m&eacute;s gran &eacute;s el nombre de connexions internacionals, m&eacute;s gran &eacute;s tamb&eacute; la compet&egrave;ncia per atreure compradors amb un alt poder adquisitiu. &ldquo;Ja no es competeix amb els salaris m&eacute;s alts dels residents, sin&oacute; amb les rendes m&eacute;s elevades dels pa&iuml;sos d'origen de les persones que arriben en aquests vols&rdquo;, afirma.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d3116805-d87a-444d-8537-d5e12928e43b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d3116805-d87a-444d-8537-d5e12928e43b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d3116805-d87a-444d-8537-d5e12928e43b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d3116805-d87a-444d-8537-d5e12928e43b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d3116805-d87a-444d-8537-d5e12928e43b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d3116805-d87a-444d-8537-d5e12928e43b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d3116805-d87a-444d-8537-d5e12928e43b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Uns turistes passegen pels voltants del port esportiu de Santa Eulària des Riu"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Uns turistes passegen pels voltants del port esportiu de Santa Eulària des Riu                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &Eacute;s la mateixa tesi que defensa el periodista i escriptor Jorge Dioni, expert en pol&iacute;tiques urban&iacute;stiques i el seu impacte sociopol&iacute;tic a Espanya. En declaracions a aquest diari, afirma que, des dels inicis del turisme de masses, la idea &eacute;s que &ldquo;els qui vinguin s'hi quedin; &eacute;s a dir, que comprin un habitatge en propietat i hi tornin cada any&rdquo;. En aquest sentit, coincideix a assenyalar que hi ha una relaci&oacute; entre el turisme de luxe i la gentrificaci&oacute; urban&iacute;stica.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;El fet que les promocions urban&iacute;stiques s'adrecin exclusivament a un p&uacute;blic amb un alt poder adquisitiu despla&ccedil;a la poblaci&oacute; local&rdquo;, afirma Neus Prats, vicepresidenta del grup ecologista GEN-GOB i responsable de l'&agrave;rea de Territori. &ldquo;&Eacute;s el grau m&agrave;xim d'especulaci&oacute;. Oferir pisos amb marges de benefici alt&iacute;ssims, aptes nom&eacute;s per a clients amb un gran poder adquisitiu que es pensen que inverteixen, per&ograve; que en realitat estan pagant un sobrepreu desorbitat&rdquo;, afegeix Prats.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El fet que les promocions urbanístiques s&#039;adrecin exclusivament a un públic amb un alt poder adquisitiu desplaça la població local. És el grau màxim d&#039;especulació</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Neus Prats</span>
                                        <span>—</span> Vicepresidenta del grup ecologista GEN-GOB
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ldquo;A les Balears ten&iacute;em una llei que obligava totes les promocions a construir un percentatge d'habitatges de protecci&oacute; oficial o similars&rdquo;, recorda la portaveu ecologista Prats. Aquests canvis en el valor del s&ograve;l poden anar acompanyats de processos de gentrificaci&oacute; urban&iacute;stica, que tamb&eacute; transformen el teixit empresarial. &ldquo;Els negocis tradicionals poden ser substitu&iuml;ts per establiments orientats a clients amb m&eacute;s capacitat de despesa, com ara botigues <em>boutique</em>, spas o restaurants d'alta gamma&rdquo;, afirma Hazel Morgan, presidenta d'Amics de la Terra.
    </p><p class="article-text">
        Mentre algunes empreses de la ind&uacute;stria tur&iacute;stica amplien la seva activitat des de l'hoteleria cap a la promoci&oacute; immobili&agrave;ria de luxe, passant per tota mena de negocis destinats als turistes, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/generacio-nomes-podra-emancipar-amb-herencies-amb-hipoteques-als-40-anys_1_13269920.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el debat sobre l'acc&eacute;s a l'habitatge continua obert a Eivissa</a>. La conviv&egrave;ncia entre urbanitzacions adre&ccedil;ades a compradors amb un alt poder adquisitiu &ndash;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pressio-internacional-dispara-mercat-balear-des-2007-tres-cases-comprades-per-estrangers_1_12820117.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">en un mercat amb una elevada pres&egrave;ncia de demanda estrangera</a>&ndash; i les dificultats creixents d'una part de la poblaci&oacute; per accedir a un habitatge digne resumeix una de les principals tensions del model tur&iacute;stic de l'illa.
    </p><p class="article-text">
        M&eacute;s enll&agrave; de l'oferta hotelera, les inversions d'aquestes empreses tur&iacute;stiques reflecteixen un canvi d'escala en el model de negoci. L'evoluci&oacute; de grups hotelers com NCalma Group, Grup Ramat o Grup Pacha il&middot;lustra una altra de les transformacions del model tur&iacute;stic eivissenc. L'objectiu ja no &eacute;s &uacute;nicament atreure visitants, sin&oacute; intervenir sobre els mateixos actius immobiliaris i sobre l'experi&egrave;ncia de consum que s'hi associa per incrementar-ne la rendibilitat. Els hotels passen a convertir-se tamb&eacute; en l'eix d'una estrat&egrave;gia que integra diferents l&iacute;nies de negoci, entre les quals hi ha la restauraci&oacute;, l'oci i les promocions immobili&agrave;ries, sota una mateixa estructura empresarial.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Ribas, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/els-hotels-luxe-i-les-discoteques-d-eivissa-llancen-promocio-pisos-milionaris_1_13410750.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 28 Jul 2026 04:31:17 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/67078b20-5eaf-4afd-ac48-5205d7efaf7f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1456593" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/67078b20-5eaf-4afd-ac48-5205d7efaf7f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1456593" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Els hotels de luxe i les discoteques d'Eivissa es llancen a la promoció de pisos milionaris]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/67078b20-5eaf-4afd-ac48-5205d7efaf7f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Discotecas,Ibiza,Vivienda,Turismo,Turistas,Ocio]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Hoteles de lujo y discotecas de Ibiza se lanzan a la promoción de pisos millonarios]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/hoteles-lujo-discotecas-ibiza-lanzan-promocion-pisos-millonarios_1_13402882.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/67078b20-5eaf-4afd-ac48-5205d7efaf7f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Hoteles de lujo y discotecas de Ibiza se lanzan a la promoción de pisos millonarios"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Diferentes empresas turísticas comercializan viviendas valoradas en millones de euros en la isla. “Ya no se compite con los salarios más altos de los residentes”, dice el experto inmobiliario Eduard Vila</p><p class="subtitle">Los Matutes, los 'dueños' de Ibiza: cómo el abuelo, el padre y el hijo han controlado la isla durante décadas</p></div><p class="article-text">
        La apuesta del archipi&eacute;lago balear <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/clase-media-bienvenida-ibiza-tercio-hoteles-son-cuatro-estrellas_1_13371252.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">hacia el segmento del lujo</a> no solo ha elevado la categor&iacute;a de los establecimientos tur&iacute;sticos, sino que tambi&eacute;n ha intensificado procesos de diversificaci&oacute;n empresarial que en algunos casos ya ven&iacute;an produci&eacute;ndose en islas como Eivissa. Algunos de los principales grupos hoteleros han ampliado e integrado bajo una misma estructura actividades como el alojamiento, la restauraci&oacute;n, el ocio, la m&uacute;sica, el comercio, la n&aacute;utica, el bienestar o la organizaci&oacute;n de eventos y, en algunos casos, han incorporado nuevas l&iacute;neas de negocio vinculadas a la promoci&oacute;n inmobiliaria o a la gesti&oacute;n de activos.
    </p><p class="article-text">
        En este contexto se sit&uacute;a NCalma Group, de la familia Torres. El grupo empresarial inaugur&oacute; a finales de marzo de 2009 el Aguas de Ibiza Grand Luxe. Ubicado en Santa Eul&agrave;ria des Riu, es uno de los primeros hoteles de la nueva generaci&oacute;n de establecimientos orientados al segmento del lujo surgidos tras la crisis financiera. En 2021, incorpor&oacute; Nativo Hotel Ibiza y, en 2025, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/hotel-terminar-torturado-fiestas-vecinos-ibiza_1_12712772.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Bonito Ibiza</a>, comercializado bajo el concepto de &ldquo;eco-lujo&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        A diferencia de otros grupos cuya diversificaci&oacute;n se ha orientado principalmente hacia el ocio, la restauraci&oacute;n o la creaci&oacute;n de marcas, NCalma ha ampliado su actividad mediante una divisi&oacute;n inmobiliaria que desarrolla dos promociones residenciales de alta gama junto al puerto deportivo de Santa Eul&agrave;ria, con viviendas cuyos precios oscilan entre los 790.000 y los 2,8 millones de euros. 
    </p><p class="article-text">
        La primera comprende 32 viviendas de entre 87 y 138 metros cuadrados, mientras que la segunda a&ntilde;adir&aacute; otras 95, cuya finalizaci&oacute;n est&aacute; prevista para finales de 2027. Ambas incorporan servicios propios del segmento residencial de lujo, como piscinas, spa, gimnasio, zonas comunes, seguridad privada y conserjer&iacute;a, adem&aacute;s de la posibilidad de adquirir plazas de aparcamiento y trasteros.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/acf8a891-1ba0-4ba7-927c-919c29364232_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/acf8a891-1ba0-4ba7-927c-919c29364232_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/acf8a891-1ba0-4ba7-927c-919c29364232_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/acf8a891-1ba0-4ba7-927c-919c29364232_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/acf8a891-1ba0-4ba7-927c-919c29364232_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/acf8a891-1ba0-4ba7-927c-919c29364232_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/acf8a891-1ba0-4ba7-927c-919c29364232_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Turistas en el Aguas de Ibiza Grand Luxe, uno de los establecimientos pioneros en la reorientación de la isla hacia el segmento del lujo."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Turistas en el Aguas de Ibiza Grand Luxe, uno de los establecimientos pioneros en la reorientación de la isla hacia el segmento del lujo.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        elDiario.es se ha puesto en contacto con NCalma Group, que ha respondido a todas las cuestiones planteadas por este diario. &ldquo;La gesti&oacute;n hotelera y la promoci&oacute;n residencial est&aacute;n profundamente conectadas: en ambos casos, nuestro objetivo es crear espacios donde las personas puedan vivir y disfrutar de la isla, ya sea de forma temporal, como hu&eacute;spedes de nuestros hoteles, o de forma permanente, como propietarios de una vivienda&rdquo;, explican. As&iacute;, detallan que se trata de &ldquo;una evoluci&oacute;n coherente con nuestra filosof&iacute;a como grupo, no un cambio de rumbo&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Respecto al perfil de los compradores, afirman que hay tanto internacionales, como residentes de la isla. &ldquo;En otras promociones, como Tarida, la presencia de residentes es a&uacute;n mayor, gracias a precios de vivienda unifamiliar entre los m&aacute;s accesibles de la isla&rdquo;, a&ntilde;aden. En cuanto al debate sobre la posible relaci&oacute;n entre el turismo de lujo y el incremento de los precios de la vivienda, no creen que sean fen&oacute;menos &ldquo;completamente independientes&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;El atractivo de Ibiza como destino de alto standing influye en la demanda de vivienda, igual que lo hacen la escasez de suelo urbanizable, la limitada oferta de vivienda p&uacute;blica y la fuerte presi&oacute;n demogr&aacute;fica estacional&rdquo;, responden. A&ntilde;aden que es un fen&oacute;meno con &ldquo;m&uacute;ltiples causas&rdquo; y que no se puede reducir a un &uacute;nico factor, ya que se trata de &ldquo;un problema mucho m&aacute;s estructural&rdquo;. Adem&aacute;s, afirman que entienden el n&uacute;cleo del debate. &ldquo;El precio del alquiler en Ibiza afecta a nuestros propios trabajadores, y por eso destinamos viviendas en alquiler para quienes trabajan con nosotros&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Finalmente, se&ntilde;alan que como promotora privada construyen sobre suelo adquirido a precio de mercado &ndash;por las nubes, a&ntilde;aden&ndash; y cumpliendo la normativa vigente. &ldquo;La creaci&oacute;n de vivienda asequible y las pol&iacute;ticas de acceso a la vivienda son competencias p&uacute;blicas; desde el sector privado aportamos empleo, actividad econ&oacute;mica y, en nuestro caso, soluciones habitacionales directas para nuestra plantilla&rdquo;, concluyen.
    </p><h2 class="article-text"><strong>En la d&eacute;cada de 2010 cambia todo</strong></h2><p class="article-text">
        Sin embargo, el mayor imperio tur&iacute;stico sigue siendo el Grupo Empresas Matutes, que articula buena parte de su actividad a trav&eacute;s de su brazo hotelero, Palladium Hotel Group. El primer gran salto de <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/matutes-duenos-ibiza-abuelo-padre-hijo-han-controlado-isla-durante-decadas_1_9937675.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">los Matutes</a> hacia el segmento de lujo fue Ushua&iuml;a Ibiza Beach Hotel, en 2011, y Ushua&iuml;a Tower, en 2012 &ndash;actualmente The Unexpected Hotel Ibiza&ndash;, un modelo impulsado por Abel Matutes Prats que integra alojamiento, restauraci&oacute;n, m&uacute;sica electr&oacute;nica y experiencias <em>premium</em> bajo una misma marca y que ha transformado la oferta tur&iacute;stica de la isla desde entonces. Cuando finaliza el contrato de arrendamiento que ten&iacute;a Pepe Rosell&oacute; para explotar la discoteca Space, los Matutes abren en 2017 H&iuml;, tambi&eacute;n en el entorno de Platja d&rsquo;en Bossa.
    </p><p class="article-text">
        La consolidaci&oacute;n de este modelo &ndash;hoteles que funcionan tambi&eacute;n como discotecas&ndash; coincidi&oacute; con la modificaci&oacute;n de la ley tur&iacute;stica en 2011, aprobada por el Govern conservador de Jos&eacute; Ram&oacute;n Bauz&aacute;. La reforma, promovida por el entonces conseller de Turismo, Carlos Delgado, permiti&oacute; a hoteles y restaurantes &ndash;como los <em>beach clubs</em>&ndash; desarrollar &ldquo;actividades y servicios complementarios&rdquo;. Este cambio normativo facilit&oacute; la expansi&oacute;n de los hoteles-discoteca y posteriormente ser&aacute; aprovechada por otros establecimientos de la isla.
    </p><p class="article-text">
        En 2014, inauguran Hard Rock Hotel Ibiza, despu&eacute;s de alcanzar un acuerdo con Hard Rock Internacional. En cuanto a la marca Palladium, el grupo gestiona establecimientos como Palladium Hotel Cala Llonga, Only You &ndash;antiguo Palladium Hotel Palmyra&ndash; Grand Palladium Select Palace Ibiza, Grand Palladium White Island Resort &amp; Spa y Grand Hotel Palladium. En los &uacute;ltimos a&ntilde;os ha reforzado la apuesta por los hoteles de alta gama con Bless Ibiza The Site y TRS Ibiza Hotel.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/097421e5-627c-4466-b79f-203be8565e26_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/097421e5-627c-4466-b79f-203be8565e26_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/097421e5-627c-4466-b79f-203be8565e26_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/097421e5-627c-4466-b79f-203be8565e26_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/097421e5-627c-4466-b79f-203be8565e26_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/097421e5-627c-4466-b79f-203be8565e26_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/097421e5-627c-4466-b79f-203be8565e26_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Grúas y estructura en construcción de la nueva promoción de 95 viviendas de lujo impulsada por el Grupo NCalma"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Grúas y estructura en construcción de la nueva promoción de 95 viviendas de lujo impulsada por el Grupo NCalma                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        M&aacute;s all&aacute; de la explotaci&oacute;n hotelera, el imperio de los Matutes se apoya en un conjunto de sociedades dedicadas a la gesti&oacute;n patrimonial, la promoci&oacute;n inmobiliaria y la construcci&oacute;n. Entre ellas figuran Inversiones Ibiza, S.L. y Residencial Marina, S.L., orientadas a la tenencia, administraci&oacute;n y desarrollo de activos inmobiliarios; Urcoisa Obras y Servicios, S.L. y Constrivesta, especializadas en la ejecuci&oacute;n de obras, promoci&oacute;n y construcci&oacute;n de proyectos vinculados al grupo; y Zumos Naturales, S.L., sociedad dedicada a actividades del sector de la alimentaci&oacute;n y la restauraci&oacute;n.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El imperio de los Matutes se apoya en un conjunto de sociedades dedicadas a la gestión patrimonial, la promoción inmobiliaria y la construcción</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Esta estructura empresarial permite a la familia Matutes integrar buena parte de la cadena de valor de sus inversiones &ndash;desde la adquisici&oacute;n y urbanizaci&oacute;n de suelo hasta la construcci&oacute;n, explotaci&oacute;n hotelera y gesti&oacute;n patrimonial de los activos&ndash; y diversificar su actividad m&aacute;s all&aacute; del negocio estrictamente tur&iacute;stico. <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/pastel-millonario-repartido-manos-guerra-sibilina-discotecas-ibiza_1_12257710.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">La &uacute;ltima apuesta de los Matutes ha sido la apertura de la discoteca UNVRS</a> &ndash;en el antiguo Privilege, otrora Ku&ndash; de la mano de su socio y hombre de confianza en el ocio, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/yann-pissenem-steve-jobs-insomne-controla-noche-ibiza_1_13169565.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Yann Pissenem</a>.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/05a0dfc0-4699-4dc5-bfad-d1d6c7367cdb_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/05a0dfc0-4699-4dc5-bfad-d1d6c7367cdb_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/05a0dfc0-4699-4dc5-bfad-d1d6c7367cdb_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/05a0dfc0-4699-4dc5-bfad-d1d6c7367cdb_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/05a0dfc0-4699-4dc5-bfad-d1d6c7367cdb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/05a0dfc0-4699-4dc5-bfad-d1d6c7367cdb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/05a0dfc0-4699-4dc5-bfad-d1d6c7367cdb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Unos turistas alquilan un barco en el puerto deportivo de Santa Eulària"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Unos turistas alquilan un barco en el puerto deportivo de Santa Eulària                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Pisos y mansiones exclusivas</strong></h2><p class="article-text">
        Otro de los grupos que ha diversificado progresivamente su actividad es Grupo Ramat, vinculado al empresario ibicenco Marc Rahola Matutes. A trav&eacute;s de OD Group, el conglomerado ha desarrollado su propio modelo de hoteles boutique impulsando marcas como Ocean Drive, Ryans y Coral Star. En este &uacute;ltimo caso, se trata de un hotel de dos estrellas, con precios m&aacute;s asequibles, que ha abierto este verano en Cala de Bou. Est&aacute; dirigido a familias con ni&ntilde;os, un turismo en declive desde que la isla se empez&oacute; a orientar al lujo.
    </p><p class="article-text">
        En septiembre de 2021, OD Group entr&oacute; con un 25% en el accionariado de Concept Hotel Group, fundado por Diego Calvo. Rahola es el presidente del Consejo de Administraci&oacute;n, mientras que Calvo es el vicepresidente. Bajo este grupo se agrupan hoteles de cuatro estrellas como el Santos Ibiza Suites; Tropicana Ibiza Suites; Dorado Ibiza Suites; Paradiso Ibiza Art Hotel; Romeo's Ibiza; Cubanito Ibiza Suites; Grand Paradiso Ibiza y Los Felices Ibiza. 
    </p><p class="article-text">
        Este grupo ha construido una identidad basada en hoteles tem&aacute;ticos donde la arquitectura, el dise&ntilde;o de interiores y la ambientaci&oacute;n forman parte del producto tur&iacute;stico. Sus establecimientos recurren a referencias procedentes de la cultura popular, el cine, la m&uacute;sica, el arte o determinados imaginarios hist&oacute;ricos para crear espacios altamente reconocibles y diferenciados.
    </p><p class="article-text">
        En el caso de Mongibello, es un hotel de cinco estrellas gestionado por Concept Hotel Group como una marca asociada. El Grupo Ramat, de Rahola, adquiri&oacute; recientemente el negocio a los fondos de inversi&oacute;n Bain Capital y Stoneweg por unos 60 millones de euros, <a href="https://cincodias.elpais.com/companias/2026-07-01/el-mongibello-el-lujo-hotelero-en-ibiza-al-estilo-amalfitano-cambia-de-manos.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">seg&uacute;n inform&oacute; Cinco D&iacute;as</a>. Este establecimiento de lujo fue reformado en 2022 inspir&aacute;ndose en la costa Amalfitana &ndash;regi&oacute;n de la Campania&ndash; y la Italia de los a&ntilde;os sesenta, especialmente en el universo visual de <em>La dolce vita</em>. Los fondos de inversi&oacute;n y capital riesgo compraron, a su vez, el hotel a los Matutes, que lo gestionaban bajo el nombre de Palladium Hotel Don Carlos.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7e2c6338-9828-4492-941d-ca9be62b09d1_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7e2c6338-9828-4492-941d-ca9be62b09d1_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7e2c6338-9828-4492-941d-ca9be62b09d1_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7e2c6338-9828-4492-941d-ca9be62b09d1_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7e2c6338-9828-4492-941d-ca9be62b09d1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7e2c6338-9828-4492-941d-ca9be62b09d1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7e2c6338-9828-4492-941d-ca9be62b09d1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un turista camina por el paseo marítimo de Santa Eulària frente a la promoción de 32 viviendas del puerto."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un turista camina por el paseo marítimo de Santa Eulària frente a la promoción de 32 viviendas del puerto.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        M&aacute;s all&aacute; del negocio hotelero, el Grupo Ramat mantiene otras l&iacute;neas de negocio vinculadas a la promoci&oacute;n inmobiliaria, entre ellas A:B:C Can Misses; A:B:C S&rsquo;Olivera; A:B:C Sa Serra y una m&aacute;s exclusiva, The White Angel, en Cala Comte y Talamanca. En el caso de las primeras, se trata de pisos de entre 40 y 50 metros cuadrados, de una o dos habitaciones, que se comercializan entre los 347.000 y los 450.000 euros, seg&uacute;n aparece en un portal inmobiliario digital.
    </p><p class="article-text">
        En el caso de las promociones de lujo, The White Angel Talamanca es una urbanizaci&oacute;n de 54 apartamentos distribuidos en diferentes edificios de las zonas de Marina Botafoch; Cap Martinet y Talamanca. Un piso de segunda mano de unos 200 metros cuadrados con cuatro habitaciones, cuatro ba&ntilde;os, terraza, plaza de aparcamiento, trastero, piscina y jard&iacute;n se comercializa por 2,7 millones de euros en un portal inmobiliario digital. En cuanto a la promoci&oacute;n de Cala Comte, se trata de 15 villas de lujo con piscina y terreno privado que se han vendido a trav&eacute;s de una agencia inmobiliaria de lujo a partir de 2,75 millones de euros. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La promoción de Cala Comte, 15 villas de lujo con piscina y terreno privado, se ha vendido a través de una agencia inmobiliaria de lujo a partir de 2,75 millones de euros</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Cada una de estas mansiones dispone de cinco dormitorios, una superficie construida de 394 metros cuadrados, piscina, terraza con suelo de bamb&uacute; natural y zonas ajardinadas con p&eacute;rgolas. En las zonas comunitarias del complejo, hay un sistema de videovigilancia las 24 horas del d&iacute;a, adem&aacute;s de una oficina de seguridad central situada en la entrada de la promoci&oacute;n, y servicio de conserjer&iacute;a que ofrece servicios personalizados para uso y disfrute de los residentes.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Viviendas de lujo junto a Pacha</strong></h2><p class="article-text">
        El m&iacute;tico Grupo Pacha tampoco se ha quedado parado en la carrera por trasladar parte de su estrategia de inversi&oacute;n hacia el mercado inmobiliario. Pese a todo, su principal activo contin&uacute;a siendo <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/pacha-discoteca-monto-loco-ibiza-hippies-censura-franquista_1_10404398.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la hist&oacute;rica discoteca Pacha Ibiza, convertida desde su apertura por Ricardo Urgell en 1973 en uno de los principales referentes internacionales de la m&uacute;sica electr&oacute;nica y el ocio nocturno</a>. En torno a esa marca, la compa&ntilde;&iacute;a ha construido un ecosistema empresarial que integra Destino Five Ibiza, un hotel de cinco estrellas gran lujo en Cap Martinet y el Hotel Pacha, situado muy cerca de la discoteca.
    </p><p class="article-text">
        La evoluci&oacute;n del grupo ha estado marcada por distintas operaciones corporativas. Tras pertenecer durante d&eacute;cadas a la familia Urgell, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/nuevos-movimientos-lucha-convertirse-rey-discotecas-ibiza_1_9285507.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">fue adquirido en 2017 por el fondo Trilantic Capital Partners</a> y, desde 2023, forma parte del grupo dubait&iacute; FIVE Holdings, dirigido por Kabir Mulchandani, propietario de la discoteca Pacha Ibiza, de Destino Five Ibiza, del Hotel Pacha y de las sociedades que articulan la actividad del grupo en Espa&ntilde;a. La operaci&oacute;n reforz&oacute; la apuesta por el segmento del lujo, integrando estos activos en una estrategia empresarial de alcance internacional.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5518da9-e715-4e04-8908-8b33bb9d1324_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5518da9-e715-4e04-8908-8b33bb9d1324_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5518da9-e715-4e04-8908-8b33bb9d1324_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5518da9-e715-4e04-8908-8b33bb9d1324_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5518da9-e715-4e04-8908-8b33bb9d1324_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5518da9-e715-4e04-8908-8b33bb9d1324_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f5518da9-e715-4e04-8908-8b33bb9d1324_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El césped con jardín y piscina del hotel de lujo Aguas de Ibiza."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El césped con jardín y piscina del hotel de lujo Aguas de Ibiza.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En esa misma l&iacute;nea, FIVE Holdings ha impulsado Casa Pacha Residences, una promoci&oacute;n de viviendas de lujo situada junto a la discoteca Pacha, en la denominada &ldquo;milla de oro&rdquo; de Eivissa. El complejo comercializa apartamentos y &aacute;ticos de dos y tres habitaciones, con superficies superiores a los 120 metros cuadrados y precios que oscilan entre 2,27 y 9 millones de euros, seg&uacute;n un portal inmobiliario digital. La promoci&oacute;n incorpora spa, piscina, gimnasio, servicio de habitaciones, seguridad privada y club exclusivo, adem&aacute;s de ventajas vinculadas a la propia marca, como accesos VIP ilimitados a Pacha Ibiza, reservas preferentes y otros beneficios en los establecimientos del grupo.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La promoción incorpora spa, piscina, gimnasio, servicio de habitaciones, seguridad privada y club exclusivo, además de ventajas vinculadas a la propia marca, como accesos VIP ilimitados a Pacha Ibiza, reservas preferentes y otros beneficios en los establecimientos del grupo</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La evoluci&oacute;n del Grupo Pacha refleja una tendencia cada vez m&aacute;s presente en el turismo de lujo: la expansi&oacute;n de empresas nacidas en el ocio y la hoteler&iacute;a hacia el mercado residencial mediante las denominadas <em>branded residences</em>, donde la vivienda deja de comercializarse &uacute;nicamente por su ubicaci&oacute;n o sus caracter&iacute;sticas constructivas para asociarse tambi&eacute;n a una marca, un conjunto de servicios y un determinado estilo de vida. En algunos casos, en este modelo el capital acumulado por una empresa tur&iacute;stica se acaba convirtiendo en un activo inmobiliario.
    </p><p class="article-text">
        Ni Palladium Hotel Group, OD Group/Grupo Ramat, Concept Hotel Group ni Grupo Pacha han contestado a las preguntas de este diario en el momento de publicaci&oacute;n del reportaje.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Turismo de lujo y gentrificaci&oacute;n</strong></h2><p class="article-text">
        El abogado y experto inmobiliario Eduard Vila explica a elDiario.es que cree que puede haber una relaci&oacute;n entre el turismo de lujo y la gentrificaci&oacute;n urban&iacute;stica. &ldquo;Est&aacute; muy vinculada a la conectividad a&eacute;rea&rdquo;, asegura, consultado sobre estas dos promociones. Vila sostiene que, cuanto mayor es el n&uacute;mero de conexiones internacionales, mayor es tambi&eacute;n la competencia por atraer a compradores con un elevado poder adquisitivo. &ldquo;Ya no se compite con los salarios m&aacute;s altos de los residentes, sino con las rentas m&aacute;s altas de los pa&iacute;ses de origen de quienes llegan en esos vuelos&rdquo;, afirma.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d3116805-d87a-444d-8537-d5e12928e43b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d3116805-d87a-444d-8537-d5e12928e43b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d3116805-d87a-444d-8537-d5e12928e43b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d3116805-d87a-444d-8537-d5e12928e43b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d3116805-d87a-444d-8537-d5e12928e43b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d3116805-d87a-444d-8537-d5e12928e43b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d3116805-d87a-444d-8537-d5e12928e43b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Turistas pasean por el entorno del puerto deportivo de Santa Eulària des Riu."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Turistas pasean por el entorno del puerto deportivo de Santa Eulària des Riu.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Es la misma tesis que sostiene el periodista y escritor Jorge Dioni, experto en pol&iacute;ticas urban&iacute;sticas y su impacto sociopol&iacute;tico en Espa&ntilde;a. En conversaciones con este diario, afirma que, desde los inicios del turismo de masas, la idea es que &ldquo;los que vengan se queden; es decir, que compren una casa en propiedad y regresen todos los a&ntilde;os&rdquo;. En este sentido, coincide en se&ntilde;alar que existe una relaci&oacute;n entre el turismo de lujo y la gentrificaci&oacute;n urban&iacute;stica.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;El hecho de que las promociones urban&iacute;sticas se dirijan exclusivamente a un p&uacute;blico de alto poder adquisitivo desplaza a la poblaci&oacute;n local&rdquo;, afirma Neus Prats, vicepresidenta del grupo ecologista GEN-GOB, y responsable del &aacute;rea de Territorio. &ldquo;Es el grado m&aacute;ximo de especulaci&oacute;n&rdquo;. &ldquo;Ofrecer pisos con m&aacute;rgenes de beneficios alt&iacute;simos, aptos solo para clientes de alto poder adquisitivo que se creen que invierten, pero en realidad est&aacute;n pagando un sobreprecio desorbitado&rdquo;, a&ntilde;ade Prats.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El hecho de que las promociones urbanísticas se dirijan exclusivamente a un público de alto poder adquisitivo desplaza a la población local. Es el grado máximo de especulación
</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Neus Prats</span>
                                        <span>—</span> Vicepresidenta del grupo ecologista GEN-GOB
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ldquo;En Balears ten&iacute;amos una ley que obligaba a todas las promociones a construir un porcentaje de viviendas de protecci&oacute;n oficial o similar&rdquo;, recuerda la portavoz ecologista Prats. Estos cambios en el valor del suelo pueden ir aparejados de procesos de gentrificaci&oacute;n urban&iacute;stica, que transforman tambi&eacute;n el tejido empresarial. &ldquo;Los negocios tradicionales pueden ser sustituidos por establecimientos orientados a clientes con m&aacute;s capacidad de gasto, como las <em>boutique</em>, spa o restaurantes de alta gama&rdquo;, afirma Hazel Morgan, presidenta de Amics de la Terra.
    </p><p class="article-text">
        Mientras algunas empresas de la industria tur&iacute;stica ampl&iacute;an su actividad desde la hoteler&iacute;a hacia la promoci&oacute;n inmobiliaria de lujo pasando por todo tipo de negocios destinados a los turistas, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/generacion-podra-emanciparse-herencias-hipotecas-40-anos_1_13268043.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el debate sobre el acceso a la vivienda contin&uacute;a abierto en Eivissa</a>. La convivencia entre urbanizaciones dirigidas a compradores de alto poder adquisitivo &ndash;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/presion-internacional-dispara-mercado-balear-tres-casas-compradas-extranjeros_1_12819903.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">en un mercado con una elevada presencia de demanda extranjera</a>&ndash; y las crecientes dificultades de una parte de la poblaci&oacute;n para acceder a una vivienda digna resume una de las principales tensiones del modelo tur&iacute;stico de la isla.
    </p><p class="article-text">
        M&aacute;s all&aacute; de la oferta hotelera, las inversiones de estas empresas tur&iacute;sticas reflejan un cambio de escala en el modelo de negocio. La evoluci&oacute;n de grupos hoteleros como NCalma Group, Grupo Ramat o Grupo Pacha ilustra otra de las transformaciones del modelo tur&iacute;stico ibicenco. El objetivo ya no es &uacute;nicamente atraer visitantes, sino intervenir sobre los propios activos inmobiliarios y sobre la experiencia de consumo asociada a ellos para incrementar su rentabilidad. Los hoteles pasan a convertirse tambi&eacute;n en el eje de una estrategia que integra diferentes l&iacute;neas de negocio, entre ellas restauraci&oacute;n, ocio y promociones inmobiliarias, bajo una misma estructura empresarial.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Ribas, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/hoteles-lujo-discotecas-ibiza-lanzan-promocion-pisos-millonarios_1_13402882.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 27 Jul 2026 20:04:28 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/67078b20-5eaf-4afd-ac48-5205d7efaf7f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1456593" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/67078b20-5eaf-4afd-ac48-5205d7efaf7f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1456593" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Hoteles de lujo y discotecas de Ibiza se lanzan a la promoción de pisos millonarios]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/67078b20-5eaf-4afd-ac48-5205d7efaf7f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Discotecas,Ibiza,Vivienda,Turismo,Turistas,Ocio]]></media:keywords>
    </item>
  </channel>
</rss>
