Eivissa, el laboratori del luxe que exporta el seu model a Dubai: “L'illa ja no ven només una destinació, sinó una marca global”
LLEGIR EN CASTELLÀ
Les postes de sol de Café Mambo, les festes d’Ushuaïa o el concepte dels beach clubs d’Eivissa han traspassat fronteres. I és que cada vegada més empreses nascudes a l’escalf del turisme eivissenc desembarquen a Dubai per exportar un model de negoci basat en el luxe, l’oci i les experiències exclusives, mentre l’emirat es converteix en el nou destí d’una marca que ha deixat de ser únicament turística per convertir-se en un actiu empresarial global.
Durant els darrers anys, Eivissa ha estat el laboratori on han nascut alguns dels negocis més rendibles del turisme internacional de la mà d’empresaris que avui posen el focus en el mercat emiratià, convertit en un dels grans pols del turisme de luxe i en el següent destí per a grups vinculats a l’oci, la restauració i l’hoteleria de luxe, mentre empreses que hi van créixer comencen també a desembarcar a la major de les Pitiüses. Darrere d’aquests moviments emergeix un circuit empresarial que connecta alguns dels principals aparadors del turisme prèmium i que té un objectiu comú: maximitzar la rendibilitat d’un model de negoci construït entorn de l’exclusivitat.
El fenomen, en el cas d’Eivissa, exporta —a través de restaurants, discoteques i beach clubs— una manera d’entendre l’oci i l’hospitalitat que l’ha convertida en una marca desitjada internacionalment. L’imaginari de la pitiüsa s’ha transformat ja —i cada vegada més— en un actiu empresarial a escala global.
El fenomen, en el cas d'Eivissa, exporta -a través de restaurants, discoteques i beach clubs- una manera d'entendre l'oci i l'hospitalitat que l'ha convertida en una marca desitjada internacionalment. L'imaginari de la pitiüsa s'ha transformat ja -i cada vegada més- en un actiu empresarial a nivell global
Empreses vinculades a l’illa han anat guanyant múscul i obrint portes fora del territori nacional. Un dels darrers exemples és l’hotel-discoteca O Beach, que el 2024 va obrir un establiment a Dubai després de consolidar-se com un dels beach clubs de referència de Sant Antoni. També The Night League, el grup encapçalat per Yann Pissenem i responsable d’Ushuaïa, Hï Ibiza i UNVRS, va desembarcar a l’emirat amb The Ushuaïa Dubai Harbour Experience, un projecte desenvolupat juntament amb un grup hoteler que trasllada al golf Pèrsic el model d’entreteniment nascut a Platja d’en Bossa, l’altra zona enfocada a l’oci més potent d’Eivissa.
La tendència arriba a altres grups empresarials de l’illa. Grupo Mambo, convertit en un dels principals actors de l’oci i la restauració de Sant Antoni, ha reforçat els darrers anys la seva presència internacional amb diferents projectes a Dubai. D’altra banda, Lío Ibiza, el cabaret situat a Marina Botafoch que preveu traslladar-se a l’hotel Corso el 2027, també va estudiar implantar-se a l’emirat l’any passat, tot i que l’operació finalment no va prosperar. Ni O Beach, ni The Night League, ni Grupo Mambo han respost a les consultes d’aquest diari.
L’expansió, que respon a una estratègia de creixement empresarial, reflecteix com la marca ‘Ibiza’ s’ha convertit en un actiu exportable. L’oci, la restauració i l’estil de vida associats a l’illa funcionen avui com a carta de presentació en alguns dels principals destins internacionals del turisme de luxe, on el segell insular afegeix valor a projectes dirigits a un perfil de client molt semblant al que visita la pitiüsa.
L'expansió, que respon a una estratègia de creixement empresarial, reflecteix com la marca 'Ibiza' s'ha convertit en un actiu exportable. L'oci, la restauració i l'estil de vida associats a l'illa funcionen avui com a carta de presentació en algunes de les principals destinacions internacionals del turisme de luxe
Grupo Mambo va ser un dels primers a comprovar aquest potencial el 2017, quan va portar Café Mambo a Dubai mitjançant una col·laboració amb promotors locals a Soho Garden, un dels principals complexos d’oci de l’emirat, situat a prop de l’illa artificial Palm Jumeirah. El recinte, amb capacitat per a unes 10.000 persones, reuneix restaurants, bars, piscines, discoteques i un espai per a concerts en una superfície de 14.000 metres quadrats.
«Atenció, amants de la música house: la marca d’Ibiza famosa a tot el món, Café Mambo, arriba a Dubai», anunciava aleshores l’empresa per presentar una residència setmanal que prometia un «nivell de servei sense precedents». Fundat a Sant Antoni el 1994 pels germans Christian i Alan Anadon, Café Mambo ha convertit les seves sessions al capvespre en una de les icones internacionals d’Eivissa. A Dubai, la marca ha mantingut aquest mateix relat: una proposta vinculada al house, la posta de sol i una estètica definida com una «mescla única de luxe eclèctic i elegància desenfadada».
Un clar atractiu comercial
La creixent presència d’empreses eivissenques a Dubai no respon —únicament— als avantatges fiscals dels Emirats Àrabs Units. Per a José Pérez Montiel, professor titular del Departament d’Economia Aplicada de la Universitat de les Illes Balears (UIB), darrere aquesta expansió conflueixen diversos factors que expliquen per què l’emirat s’ha convertit en un dels mercats naturals per a companyies nascudes o consolidades a l’illa, detalla a elDiario.es.
El primer és el mateix encaix entre el model empresarial desenvolupat a Eivissa i el turisme d’ultraluxe que impulsa la capital emiratí. “Les empreses eivissenques dedicades a la restauració, l’oci nocturn, l’hoteleria o els beach clubs compten amb marques, conceptes i coneixements que encaixen molt bé en aquest entorn”, explica.
L’expansió, a més, poques vegades consisteix a reproduir exactament el mateix negoci. En molts casos, les empreses arriben al Golf de la mà de promotors o operadors locals, que aporten el capital, el coneixement del mercat i la gestió diària, mentre la companyia eivissenca hi posa allò que l’ha convertida en una referència internacional: la marca, el concepte i l’experiència acumulada durant anys. “Això els permet créixer internacionalment amb una inversió pròpia menor i compartir part del risc”, resumeix Pérez Montiel.
A això s’hi suma un entorn empresarial especialment dissenyat per atreure inversió. L’economista destaca l’agilitat administrativa, la seguretat jurídica, la facilitat per repatriar beneficis, les zones franques i unes infraestructures aeroportuàries i logístiques pensades per convertir-se en un gran node internacional. “L’Estat no es limita a esperar l’arribada d’inversors, sinó que construeix infraestructures, facilita sòl i promou activament nous projectes”, assenyala. Aquesta estreta relació entre administracions, promotors, cadenes hoteleres i grans grups empresarials afavoreix la implantació de marques estrangeres.
L’estratègia respon també a una lògica empresarial molt concreta: reduir la dependència de l’estacionalitat. Mentre l’activitat turística d’Eivissa es concentra en els mesos d’estiu, Dubai rep el gruix de visitants entre la tardor i la primavera. Aquesta complementarietat permet mantenir actives les marques durant gran part de l’any, conservar equips de gestió i traslladar coneixements d’un destí a un altre.
Exportar el 'model Ibiza'
Pérez Montiel troba un paral·lelisme amb l’expansió que varen protagonitzar les grans cadenes hoteleres mallorquines a finals dels anys vuitanta i durant la dècada dels noranta. Aquelles companyies varen aprofitar l’experiència acumulada a Balears per implantar-se en destins del Carib la temporada alta dels quals coincidia, en bona mesura, amb la temporada baixa de l’arxipèlag.
Les empreses eivissenques semblen seguir una lògica semblant, encara que exporten un producte diferent. Si els grups hotelers mallorquins varen dur a l’estranger principalment el seu coneixement sobre construcció i gestió hotelera, comercialització internacional i turisme vacacional, les companyies nascudes a Eivissa comercialitzen avui actius molt menys tangibles: marques, conceptes gastronòmics, beach clubs, oci nocturn i experiències vinculades a l’estil de vida que representa l’illa.
Ara bé, diversificar destinacions no significa necessàriament diversificar la demanda. “Una empresa pot operar a Eivissa, Dubai i Tulum i seguir depenent del mateix tipus de client, de consumidors internacionals de renda alta que busquen gastronomia, oci i experiències exclusives”, adverteix l'economista. L'expansió redueix el risc associat a un territori concret i a l'estacionalitat, però manté la dependència de la mobilitat internacional i de la capacitat de despesa de les classes més benestants.
Una empresa pot operar a Eivissa, Dubai i Tulum i seguir depenent del mateix tipus de client, de consumidors internacionals de renda alta que busquen gastronomia, lleure i experiències exclusives
Aquest mateix circuit empresarial explica també el moviment invers: no només les empreses eivissenques busquen créixer en altres destinacions de luxe, sinó que companyies nascudes en enclavaments turístics internacionals també comencen a instal·lar-se a l'illa.
És el cas de Nômade Temple, una cadena impulsada per Antonio de la Rúa després de desenvolupar complexos turístics a Tulum i Holbox (Mèxic), que ha triat Eivissa i Madrid per iniciar el seu desembarcament a Europa. La seva proposta va molt més enllà de l'allotjament. A la capital ocupa un edifici històric reconvertit en un hotel de cinc estrelles, mentre que a Eivissa s'ha instal·lat a Portinatx amb un establiment on l'experiència gira al voltant del benestar, la natura i l'espiritualitat.
Meditació, banys de gel, sessions de DJ, gastronomia, programes de benestar i fins i tot una llista oficial de reproducció a Spotify formen part de l'univers que comercialitza la marca. En la seva presentació, Nômade assegura que vol que el visitant «no només descobreixi una destinació, sinó que emprengui un viatge de transformació personal».
Aquest discurs connecta amb una filosofia turística molt similar a la que, des de fa anys, adopten nombrosos establiments d'alta gamma d'Eivissa, basada en la venda d'una experiència associada a un estil de vida molt concret, vinculat a un hippisme cada vegada més glamurós. Nômade Temple no ha respost a la consulta d'elDiario.es abans de la publicació d'aquest reportatge.
Meditació, banys de gel, sessions de DJ, gastronomia, programes de benestar i fins i tot una llista oficial de reproducció a Spotify formen part de l'univers que comercialitza Nômade. En la seva pròpia presentació, l'empresa assegura que busca que el visitant “no només descobreixi una destinació, sinó que emprengui un viatge de transformació personal”
Interès en el mercat del luxe
Mentre grups vinculats a l'oci i la restauració exporten les seves marques cap a altres grans destinacions turístiques, el model econòmic que les ha fet créixer continua transformant el territori on van sorgir.
Per a Macià Blàzquez, investigador de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Eivissa, Dubai, Bali i Tulum formen part d'una mateixa lògica econòmica: destinacions que aconsegueixen posicionar-se internacionalment i que acaben atraient cada vegada més inversió perquè ofereixen elevades expectatives de rendibilitat. «Pot ser tant a Eivissa com als Emirats o a Bali», resumeix.
L'investigador explica que, en els darrers anys, el grup de recerca del qual forma part ha analitzat com fenòmens com les guerres, les pandèmies o les successives crisis internacionals estan transformant el turisme. Una de les conclusions és que una part creixent de l'oferta turística s'orienta cap a segments cada vegada més exclusius, fet que acaba ampliant les desigualtats socials.
«Per una banda, s'encareixen els recursos i, per l'altra, les rendes més altes busquen refugis on invertir», assenyala. Un fenomen que, recorda, no és nou a les Balears. «Històricament ja ha passat amb grans fortunes com la família March o els Fierro, entre d'altres, tant espanyoles com estrangeres.»
Aquest desplaçament de capital no afecta únicament qui visita les destinacions, sinó també la manera com aquestes evolucionen. Blàzquez recorre a la teoria del «balancí» del geògraf Neil Smith per explicar com el capital entra i surt contínuament d'uns territoris per maximitzar-ne la rendibilitat. «Els diners es mouen constantment buscant on poden obtenir més beneficis», resumeix.
Per una banda, s'encareixen els recursos i, per l'altra, les rendes més altes busquen refugis on invertir
A l'arxipèlag balear, sosté, aquest moviment es pot observar en la progressiva reconversió del sector turístic cap a establiments de més categoria. L'objectiu ja no és atraure més visitants, sinó visitants amb més capacitat de despesa. “El sector turístic busca maximitzar la rendibilitat de cada client”, sintetitza.
Les conseqüències d'aquesta estratègia no són únicament empresarials. També alteren l'accés al territori, al mercat de l'habitatge i al propi espai turístic. Blàzquez posa com a exemple la Llei 1/2020 de turisme responsable, que va buscar intervenir en zones associades al turisme de borratxera, com Magaluf. Segons la seva anàlisi, determinades àrees travessen processos de degradació que posteriorment faciliten l'arribada de nous fons d'inversió i operacions de reposicionament -el que representaria un nou moviment del balancí-. Grans inversors internacionals, com Blackstone o BlackRock, desembarquen aleshores en aquests espais on és possible incrementar de nou la rendibilitat.
La mateixa lògica, considera l'investigador, ajuda a explicar per què els grans fons mostren avui interès pels mateixos destins que competeixen en un mercat internacional on el luxe s'ha convertit en una estratègia per augmentar beneficis. El que canvia no és únicament el lloc on operen les empreses, sinó també el tipus de turisme que acaben construint en detriment de la vida local dels seus habitants.
0