Yann Pissenem, “l’Steve Jobs” insomne que controla la nit d’Eivissa

El silenci de la sala el romp un murmuri col·lectiu. Centenars de boques xiuxiuegen, el pati de butaques és ple de gom a gom. Quan entra l’home que tothom espera, ho fa envoltat per una cort de jóvens i no tan jóvens,millennials i membres de la generació Z, els seus empleats de confiança. Li fan fotos, intenten tocar-lo, algú puja a la tarima per robar-li una abraçada. A l’escena li escaurien com anell al dit les trompetes de la Marcia trionfale d’Aida. Yann Pissenem no és un personatge de l’òpera que Giuseppe Verdi va ambientar a l’Antic Egipte, però no seria gens agosarat anomenar-lo faraó de la festa eivissenca. O, si més no, vàlid amb plens poders. Seu és el cervell que ha pres les decisions que durant els darrers quinze anys han transformat de cap a peus el sector econòmic que condiciona la temporada turística —i la vida dels habitants— de l’illa.

No és casual que la conversa que Pissenem va mantenir dijous passat amb Pete Tong —mític DJ i locutor de la BBC— a l’International Music Summit —el congrés anual de la indústria de la música electrònica que se celebra a Eivissa— causàs tanta eufòria. Pissenem parla poc en públic i gairebé no concedeix entrevistes. La comunicació que acompanya els seus negocis està mesurada al mil·límetre. Sense anar més lluny, el seu responsable de premsa va rebutjar la possibilitat que elDiario.es hi parlàs uns minuts després d’un acte en què tampoc no es va obrir torn de preguntes entre el públic.

L’oci representa un terç del PIB eivissenc i Pissenem controla les tres discoteques més potents de l’illa: Ushuaïa, Hï, UNVRS. El 2010, quan aquest francès tot just tenia cabells grisos a la barba i al cap, el seu nom i la marca del seu primer negoci eren —gairebé— desconeguts. Ara compta amb 251.000 seguidors al seu perfil personal d’Instagram —el seu primer negoci, 1,6 milions— i més de mil cinc-cents treballadors a les seues ordres. El 2024, The Night League —així es diu la seua empresa— va repartir, segons El Confidencial, 40 milions en dividends pels beneficis acumulats durant els cinc anys anteriors. Ni tan sols la COVID va fer tremolar els fonaments d’una piràmide basada a oferir música electrònica des de les sis de la tarda fins a les sis del matí durant cent cinquanta dies l’any. De maig a octubre no hi ha descans per a Pissenem.

Pissenem controla les tres discoteques més potents de l’illa —Ushuaïa, Hï, UNVRS— i dóna feina a més de mil cinc-centes persones

“Eivissa continuarà sent sempre Eivissa”

—És la temporada massa llarga?

Pregunta Pete Tong. Com si imploràs una treva, Yann Pissenem, que en un reportatge publicat per El Mundo l’octubre del 2024 va confessar que mentre les seves discoteques eivissenques mantenen la música encesa,

ell rarament se’n va a dormir abans de les vuit del matí i es desperta més tard de les onze i mitja, contesta:

—M’encanta l’hivern a Eivissa. Per a mi, de vegades la temporada se’m fa massa llarga perquè m’agrada tenir el meu temps lliure. L’illa necessita respirar. Però és clar, que la temporada s’allargui és bo per a molta gent i és més fàcil per a molta gent tenir més feina. És bo per a la indústria i per a la gent que ve aquí. Cal trobar un equilibri. Al final, l’illa continua plena fins a Halloween i fins a aquesta data es pot omplir una discoteca fàcilment. (...) La temporada serà molt bona, som una destinació al mig d’Europa a la qual pot venir fàcilment tothom. Eivissa continuarà sent sempre Eivissa.

Col·lapse damunt l’arena

Sense dissimular el seu accent francès, Pissenem raona amb molta fluïdesa en anglès, la mateixa llengua que ensenyava la seva mare —professora d’idiomes— i en què es comunica la indústria de l’electrònica a Eivissa. L’empresari també podria parlar en castellà: va viure a Barcelona del 1994 —quan hi va arribar per estudiar una carrera que no va acabar: Turisme— fins al 2008 —quan es va traslladar a l’illa— i va aprendre a jugar al Monopoly de l’oci nocturn “treballant de cambrer” i “organitzant afters” que començaven quan el sol ja era ben alt al cel.

Als trenta-quatre —és de la quinta del 74—, Pissenem va donar un cop de timó: va llogar un bar de platja al final de Platja d’en Bossa, no gaire lluny de Space, la discoteca més famosa del moment i on ell recorda “una de les millors festes” que va gaudir en una de les seues primeres visites a l’illa on anys després naixerien les seves filles. Pissenem ha explicat alguna vegada que en la seva nova vida volia dedicar-se a servir sucs i torrades amb alvocat, però, pel que sigui, en aquell negoci de platja es va dedicar a imitar el que ja passava en altres quioscos de la costa: altaveus, beats, copes; una gresca sobre l’arena. Els seus propietaris eren portadors del cognom més poderós en el microcosmos eivissenc.

—El teu soci era la família Matutes?

Li pregunta Pete Tong.

—Exacte. Jo els llogava el beach club.

Respon Yann Pissenem.

—Ja es deia Ushuaïa?

—Sí, perquè aquell racó de la platja era com la fi del món, per això el vaig anomenar Ushuaïa.

—Com et vas adonar que allò tan especial es podia convertir en una cosa més gran?

—Abans de veure el DJ a les tres o quatre de la matinada dins d’una discoteca, la gent volia gaudir d’una festa a l’aire lliure després de dinar. Quan la cua que es formava era molt llarga, llarguíssima; la platja es va començar a col·lapsar alguns dies i va començar a haver-hi enrenou. Vaig tenir problemes amb el meu soci: hi havia un hotel darrere, un de dos estrelles, dels de tot inclòs. Vaig patir pressions.

Yann Pissenem no es va deixar aixafar. Es va reunir amb els Matutes, hi va haver “bones converses”, “cooperació” i un trasllat per evitar “problemes legals”.

El 28 de maig de 2011, l’hotel Fiesta Club Playa d’en Bossa —un complex de bungalows— va reobrir transformat en una discoteca diürna a l’aire lliure amb capacitat de pavelló esportiu: aforament de 7.886 persones. El recinte —batiat com a Ushuaïa Ibiza Beach Hotel— continuava venent habitacions, però en lloc d’allotjar famílies allotjava clubbers. Els balcons s’havien reconvertit en llotges VIP per gaudir de la festa des d’una talaia. “Swedish House Mafia i Avicii van ser dos dels primers grans noms que es van atrevir a punxar a la tarda”, li va explicar Pissenem a Pete Tong quan li va preguntar a l’IMS per aquells inicis. L’èxit va ser rotund; els canvis en la manera d’entendre la festa eivissenca, profunds; els beneficis, abundants. Fa dos anys, segons El Confidencial, els Matutes van rebre uns altres 40 milions com a benefici de l’activitat d’Ushuaïa Entertainment, la societat que tenen a mitges amb The Night League. La família Matutes ha declinat fer declaracions a aquest diari.

A l’aliança no li van faltar detractors des del primer moment. Dos exemples clars són els Farré, propietaris d’Amnesia, o l’Associació Noches de Ibiza, dirigida per Pepe Roselló, antic gestor de Space, antic inquilí dels Matutes: des que va aparèixer Yann Pissenem, un rei destronat. Amnesia ha acabat abandonant la patronal Oci d’Eivissa per l’entrada d’UNVRS, una competència situada a tot just un quilòmetre de distància. Roselló ha estat més incisiu: segons el seu punt de vista, sense l’ascendència política d’Abel Matutes Juan —antic comissari europeu i ministre d’Afers Exteriors amb Aznar—, les ambicions d’Abel Matutes Prats —el seu únic fill mascle i principal valedor del francès davant l’imperi hoteler— no s’haurien complert. Segons una carta publicada per Roselló al digital Noudiari, les influències dels Matutes que van beneficiar els seus projectes amb Pissenem s’estenien tant a dreta com a esquerra.

Quan va obrir, Ushuaïa Beach Club Hotel ho va fer sense llicència de sala de festes, tal com va reconèixer a la premsa local l’alcalde de l’època, Josep Marí Ribas, Agustinet. Així va funcionar durant tota la seva primera temporada sense que l’Administració fiqués cullerada en l’assumpte. L’equip de so només es va apagar una tarda. La del 4 de setembre de 2011. Fou en senyal de dol per Abel Ureña, un treballador temporal de vint-i-vuit anys que va morir després de quedar en coma durant dos setmanes després que José Pereira Sousa, un dels empleats de seguretat de la discoteca, li amollàs un cop de puny. L’agressor va resultar ser un pròfug de la justícia portuguesa que havia entrat a l’illa amb identitat falsa: es deia realment Paulo César Martins Baptista i li van caure cinc anys de condemna per homicidi intencionat amb l’atenuant de “rampell”. Suposadament, va colpejar la víctima perquè estava flirtejant amb la seua parella.

Ni tan sols davant aquells fets violents, l’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia —governat per una coalició progressista encapçalada per Agustinet, deu anys més tard conseller de Territori amb Francina Armengol al Govern balear— va decretar el tancament. El 2012, el mallorquí Carlos Delgado, conseller de Turisme amb José Ramón Bauzá, va aprovar una llei que va servir de paraigües a les activitats complementàries dels hotels. És a dir, a les festes al costat de la piscina com les que ja celebrava Ushuaïa.

El que va passar durant l’estiu del 2011 va ser la llavor de la qual va créixer l’imperi que gestiona actualment Pissenem. En les temporades successives, fitxaria el seu compatriota David Guetta deixant tocat el grup Pacha; posaria punt final a la història de Space per fer néixer al mateix lloc la discoteca Hï; invertiria 8 milions d’euros a “excavar i reformar des dels fonaments” el vell Privilege; convenceria Will Smith per promocionar la seva nova joguina: la macrodiscoteca UNVRS.

Ushuaïa Beach Club Hotel va obrir sense llicències, però es va veure beneficiat per la llei de turisme del PP del 2012, que va servir com a paraigua per a les festes al costat de la piscina com les que ja celebrava el recinte

Entrar aquest cap de setmana al club nocturn més gran d’Europa —aforament legal, 10.000 persones— costa 160 euros. La tarifa inclou viatge en bus, però no consumició. “Els costos són molt més elevats ara que fa vint anys, quan vam començar a fer les primeres festes. Intentam llançar 4.000 o 5.000 entrades a 60 euros, un preu assequible, i després anam ajustant: escalam preus, optimitzam... Feim servir moltes eines per calcular el preu de les entrades”, es va justificar Pissenem a la xerrada de l’IMS.

‘Selfies’ amb “el peix gros”

Yann Pissenem deixa anar el micròfon i s’aixeca de la cadira. Com sol passar a l’IMS, la xerrada ha estat favorable. Pete Tong només li va buscar les pessigolles quan li va preguntar per “l’elefant a l’habitació” de “les caravanes acampant il·legalment a Eivissa”: “Com esteu gestionant el fet de trobar personal, portar-lo a l’illa, donar-los visats...? Has pensat a construir habitatge per als treballadors?”. “Sí. Però he de ser molt més ric per poder fer això”, va respondre Pissenem abans de deixar anar una riallada.

Escapar del vestíbul on se celebra el congrés de música electrònica —dins de l’hotel de luxe que Mondrian té a l’illa— és més complicat per al pare d’Ushuaïa. Els admiradors bloquegen la sortida i l’ídol no defuig el cara a cara: autoretrats, targetes de visita, mans que volen tocar la samarreta negra que —com els genis de Silicon Valley— vesteix el francès.

“Yann Pissenem és el Steve Jobs de l’oci nocturn”, sentencia Deniz Reno. Es podria dir que aquesta DJ i productora canadenca ha volat des de Toronto a Eivissa només per presentar-se a l’empresari. I no és una qualsevol: la seva música acumula centenars de milers de reproduccions a Spotify i, l’estiu passat, el sud-africà Black Coffee —un dels rostres que apareixen als cartells amb què The Night League empapera mitja illa quan s’acosten les obertures de les discoteques— va punxar un dels seus temes. Atracar-se a Pissenem li ha permès, de retruc, conèixer un advocat de Los Angeles. Es diu Dorsey E. Hairston, està especialitzat a “representar professionals de la música dance” i ha viatjat per primera vegada a l’illa amb un objectiu clar:

—El meu despatx es diu Safari perquè aquest món és una jungla. Un grapat de persones ho controlen tot, és el que hi ha! Per tractar amb els meus clients he d’intentar entendre què fan els tipus més exitosos de la indústria. Cada dia milers de professionals envien correus per aconseguir el que he aconseguit ara: encaixar la mà i donar el meu contacte a un tipus com ell. Per mor d’això he vengut aquí. Eivissa és una cosa fora del comú, no hi ha cap altra escena d’electrònica com la d’aquesta illa.

—Ni tan sols a Las Vegas?

—Ni tan sols a Las Vegas.

“Sempre m’han interessat menys les celebritats que es posen davant dels focus”, afegeix Deniz Reno, “que els personatges que mouen els fils des del backstage: ells aixequen l’estructura perquè tot el negoci funcioni. Són constructors, els arquitectes d’aquesta indústria. De les seues decisions en depenen centenars, milers de llocs de feina. Yann Pissenem és com un big kahuna; el peix gros. T’hi has fixat que tot el seu equip era aquí amb ell? Són els peixos que neden al voltant de la balena”.