La mort sense resoldre de la 'xamana dels empresaris' a Eivissa: “No sabem on són les restes de la meva germana”
LLEGIR EN CASTELLÀ
La família de Florencia Bollini vol que les seves restes descansin a la volta familiar, al cementeri de la Recoleta, a Buenos Aires (Argentina). Des que el 14 d’octubre de l’any 2024 l’empresària argentina, de 44 anys en aquell moment, morís en circumstàncies no esclarides en una festa privada amb 150 convidats a la vila Can Frit de Sant Mateu (Sant Antoni), els seus familiars han lluitat amb la Justícia per poder traslladar-ne les cendres. Al llarg d’aquest temps han viscut, a més del patiment causat per la pèrdua, la renúncia per part d’un advocat i una procuradora, una reobertura de la causa i dos arxivaments de la mateixa.
Florencia va ser batejada com la ‘guia espiritual dels empresaris’ per la revista Forbes després de fundar Nanaheals, una plataforma que utilitza psicoactius i molècules químiques per cercar solucions a problemes de salut mental i processos personals. Després de la seva mort, el seu cos va ser incinerat sense notificació ni autorització formal de la seva família directa. Aquestes circumstàncies, denuncien els seus familiars, els han impedit exercir drets com controlar la prova, oposar-se a la incineració, designar un pèrit de part o sol·licitar una segona autòpsia.
«A la meva germana li van robar la Justícia i als meus pares, el dret de vetllar i disposar de les restes de la seva filla», lamenta a aquest diari Federico, el germà de la difunta, qui reclama, juntament amb els seus pares, que se’ls lliurin les fotografies forenses en qualitat original, així com el registre complet de l’aixecament del cos, les imatges originals de la inspecció ocular i tota la documentació tècnica vinculada a l’actuació mèdica, policial i judicial.imatges originals de la inspecció ocular i tota la documentació tècnica vinculada a l’actuació mèdica, policial i judicial.
A la meva germana li van robar la Justícia i als meus pares, el dret de vetllar i disposar de les restes de la seva filla
L’argentina, coneguda com a ‘estratega psicoespiritual’, era resident a Eivissa i havia assistit, la nit de la seva defunció, a una festa multitudinària en una mansió ubicada al camí de sa Forada. L’esdeveniment va ser organitzat pel magnat suec G.E, que figura en la causa com a investigat. Va ser a les 2.17 hores de la matinada —segons el registre de defunció— quan es va produir la mort; mitja hora després de la cridada als serveis d’emergència per part d’un dels cinc o sis assistents que quedaven a la celebració, dels quals dos són ara testimonis en el procediment.
La pista de l’anell intel·ligent
El germà sosté, no obstant això, que la defunció va succeir diverses hores abans —segons marcava un anell intel·ligent Oura Ring que l’empresària duia al canell— i que Florencia encara tenia pols quan es va fer aquest avís al 112. També afirma que el cos de Bollini havia estat «despullat i mogut» des d’una àrea on hi havia una sauna exterior a una sala on estava tapat i envoltat d’espelmes.
Aquestes qüestions van ser les que van motivar la jutgessa del Jutjat d’Instrucció número 2 d’Eivissa, Maria Paloma Poveda —que havia sobresegut provisionalment la causa el novembre de 2024 a l’espera dels resultats toxicològics definitius—, a reobrir el cas el setembre de 2025 amb el propòsit d’esclarir les circumstàncies en què es va produir la defunció.
Entre altres aspectes, la magistrada sol·licitava que es revisessin les proves següents: la cridada a emergències, amb la consegüent declaració dels facultatius del 061 que van actuar davant l’avís, l’informe mèdic, la història clínica i la identificació i la presa de declaració de dos dels testimonis presents per determinar si van poder existir indicis de subministrament de substàncies estupefaents a la víctima, entre d’altres.
També acordava que el metge forense encarregat de l’aixecament del cadàver i l’autòpsia aclarís si, tal com manifesta l’acusació particular —que exerceix la família—, l’hora registrada de la mort és «equivocada o falsa». Finalment, l’auto oficia l’Institut Toxicològic de Barcelona perquè estudiï les mostres remeses per a la realització de l’informe definitiu d’autòpsia, del qual es desconeixen els resultats.
Una causa entre obertures i arxius
Els fets van ocórrer a la tardor del 2024, però un any i mig després, el maig de 2026, Federico Bollini, des de Buenos Aires, continuava impulsant accions i presentant denúncies. El germà de la difunta havia acusat la Justícia d’Eivissa de no haver investigat el cas i d’haver contribuït a la destrucció del cos i dels registres de la investigació. El passat mes de juliol, els familiars van viatjar d’urgència a l’illa davant la possibilitat que la causa fos sobreseguda. Va ser aleshores, després d’haver aconseguit la reobertura del procediment i la investigació del propietari de la vila, quan l’advocat Vicente Monzo i la procuradora van renunciar al cas.
La defensa legal havia plantejat davant el Jutjat la possible existència de tres delictes: homicidi, «imprudent, en el millor dels casos» —assenyala l’advocat a elDiario.es—; afavoriment i facilitació del consum de substàncies tòxiques, previst a l’article 368 del Codi Penal, i la sostracció de les pertinences de Flor. Entre aquestes, un MacBook, un iPad i dos mòbils que van trobar a Irlanda, a casa d’un soci de l’empresària, segons el testimoni del seu germà, que assegura haver accedit a la geolocalització i l’historial dels navegadors.
Pel que sembla, els responsables del furt haurien esborrat totes les dades dels dispositius, així com tots els documents de la seva empresa i comptes bancaris, continua el familiar. Davant el sobreseïment de la causa, la família va expressar la seva disconformitat amb la resolució i va ser aleshores quan van triomfar els arguments de Monzo, que finalment va cessar la seva activitat com a defensa legal de l’acusació. Ara és el lletrat Francisco Perona qui se n’encarrega. Perona ha sol·licitat que el Jutjat completi l’auto d’arxivament amb una resposta expressa a la petició de preservació del material realitzada per Bollini.
En les diligències —després de la reobertura del cas— es demana tornar a investigar la festa de tancament de temporada celebrada a la vila on es va produir la defunció de Florencia, que es va inscriure al registre civil de Sant Antoni quatre dies després dels fets per ordre del jutjat. També se sol·licita el sotmetiment a interrogatori dels cinc o sis testimonis presents en el moment dels fets.
Sentiment de «desprotecció total»
La família, encara a Eivissa per aquests tràmits als jutjats, expressa, en declaracions a aquest mitjà, un sentiment de «desprotecció total» i qüestiona el tractament atorgat al cas. «No hi va haver notificació consular, es va fer una autòpsia esbiaixada, no existeixen registres fotogràfics sense manipular i no hi ha detalls sobre les lesions. I per acabar, es va fer una incineració exprés sense la contractació dels serveis funeraris per part de la família», sosté el germà. El que tenen són diverses fotografies proporcionades per la Guàrdia Civil (segons Bollini) que mostren hematomes i altres ferides en el cos de la difunta.
«No hi va haver notificació consular, es va fer una autòpsia esbiaixada, no existeixen registres fotogràfics sense manipular i no hi ha detalls sobre les lesions. I, per acabar, es va fer una incineració exprés sense la contractació dels serveis funeraris per part de la família»
No hi va haver notificació consular, es va realitzar una autòpsia esbiaixada, no existeixen registres fotogràfics sense manipular i no hi ha detalls sobre les lesions. I, per acabar, es va fer una cremació exprés sense la contractació dels serveis funeraris per part de la família
A aquestes reclamacions se suma la falta de resposta a les peticions d’informació fetes a les representacions consulars a les illes d’Itàlia —la difunta tenia passaport italià— i l’Argentina.
El Consolat argentí a Palma es va adreçar per primera vegada al Jutjat d’Eivissa encarregat del cas el setembre de 2025, segons l’escrit signat pel cònsol al qual ha tingut accés aquest diari. En aquest se sol·licita informació sobre la data de notificació de la defunció a la família i/o al consolat, la petició i autorització de l’autòpsia i incineració de l’empresària i l’autorització de disposició del cos per terceres persones alienes a la família.
El passat 2 de juny, l’òrgan consular es tornava a posar en contacte amb el Jutjat via correu electrònic: «Es remet aquesta Nota, en el marc de la Convenció de Viena sobre Relacions Consulars de Relacions Consulars de 1963 […], sol·licitant que tengui a bé remetre a aquest consolat tota la informació sobre l’estat de la causa de referència per petició de la seva família».
Un mes després, el 3 de juliol —abans del primer sobreseïment provisional en considerar el jutge que no hi havia indicis suficients de delicte— hi ha una tercera comunicació per part del cònsol reiterant la seva petició. elDiario.es s’ha posat en contacte per correu amb el Jutjat competent en relació amb aquestes qüestions sense haver obtingut resposta en el moment en què es publica aquesta informació.
La falta de notificació incompleix, segons la família, l’article 5 i l’article 37 del Conveni de Viena, que estableixen que les autoritats competents de l’Estat receptor han d’informar sense demora el consolat corresponent quan mor un ciutadà estranger, sempre que disposin de la informació pertinent. En aquest cas, la Policia Judicial de la Guàrdia Civil va elaborar les diligències que posteriorment va posar a disposició del Jutjat d’Instrucció número 2.
Mort «provisionalment» violenta
L’informe forense inicial, al qual ha tingut accés aquest diari, va qualificar la mort com a «violenta», tot i que va deixar pendent de determinar-ne l’etiologia medicolegal. Com a causa immediata va assenyalar un xoc cardiogènic i com a causa fonamental una mort sobtada cardíaca «en possible relació amb intoxicació per substàncies estupefaents». La qualificació de «mort violenta» no implicava per si mateixa que es tractàs d’un homicidi: deixava oberta la possibilitat d’una defunció accidental, cosa que acabaria sostenint l’informe forense definitiu.
L'informe forense inicial va qualificar la mort com a "violenta", encara que va deixar pendent de determinar-ne l'etiologia mèdico-legal. Com a causa immediata va assenyalar un xoc cardiogènic i com a causa fonamental una mort sobtada cardíaca "en possible relació amb intoxicació per substàncies estupefaents"
Com a causa immediata va assenyalar un xoc cardiogènic i com a causa fonamental una mort sobtada cardíaca «en possible relació amb intoxicació per substàncies estupefaents». Aquesta qualificació no implicava que es tractàs d’un homicidi: en aquell moment, l’informe mantenia oberta la possibilitat d’una defunció accidental. El mateix document assenyalava que, una vegada realitzat l’estudi necròpsic, «no existeixen inconvenients medicoforenses» per a la incineració del cos, sempre que es complissin les «normes legals pertinents».
La companya de pis i amiga de l’empresària va ser qui va autoritzar la funerària a sol·licitar el trasllat del cos i procedir a la seva incineració, segons sosté la família. Posteriorment, el jutjat va autoritzar aquestes actuacions, com recull l’auto. La família qüestiona que l’allegada tingués facultats per decidir sobre el cos de Florencia Bollini sense el seu consentiment, tot i que es desconeix si disposava d’algun poder notarial que li atorgàs aquesta potestat.
La investigació forense posterior va acabar apuntant a una defunció accidental, relacionada amb la combinació de diverses substàncies psicoactives, l’exposició prolongada a altes temperatures a la sauna i una patologia cardíaca prèvia. El mecanisme immediat de la mort es va tornar a situar en un xoc cardiogènic.
La investigació forense posterior va acabar apuntant a una mort accidental, relacionada amb la combinació de diverses substàncies psicoactives, l'exposició prolongada a altes temperatures a la sauna i una patologia cardíaca prèvia. El mecanisme immediat de la mort es va tornar a situar en un xoc cardiogènic
La toxina del gripau bufo
El mateix dia de la defunció es va enviar un formulari de remissió de mostres a l’Institut Nacional de Toxicologia perquè es dugués a terme una anàlisi toxicològica davant la sospita d’una reacció adversa a drogues d’abús. En l’apartat on es resumeix l’historial clínic es descriu que un dels coneguts de la difunta va assegurar que a Mèxic li havien diagnosticat una patologia cardíaca sense especificar quina. També s’assegura que l’empresària es definia a si mateixa com a curandera, amb l’ús de substàncies i medicaments psicoactius entre els quals es trobava el gripau bufo.
Es tracta d’una substància psicoactiva associada a la secreció del gripau del desert de Sonora (Incilius alvarius), que conté un potent component psicodèlic. El seu consum pot provocar una experiència al·lucinògena intensa, amb alteracions profundes de la percepció, la consciència i la sensació d’identitat, a més de possibles efectes físics com l’augment de la freqüència cardíaca o una pressió arterial elevada, entre d’altres.
La difunta havia consumit alcohol i drogues, a més de medicaments i «altres», assenyala l’informe, la nit del succés. Entre les seves pertinences es van trobar, a més, diversos tipus de substàncies estupefaents, entre aquestes, dues caixes de ketamina produïda a Florida (Estats Units) i un pot de pastilles de contingut desconegut. En els indicis de criminalitat, el responsable del departament forense especifica: «Se sospita la participació en la mort de la mateixa de la Bufotenina —toxina del gripau bufo— la qual, tal com oferia a la seva pàgina web, era la seva substància favorita i principal a l’hora de realitzar els seus rituals».
Fonts properes a la Subdirecció d’Eivissa han assenyalat a elDiario.es, i arran de les acusacions dels familiars, que l’Institut de Medicina Legal (IML) sempre manté una traçabilitat, també mitjançant registres fotogràfics. Així mateix, assenyala que els seus professionals han atès els familiars tantes vegades com aquests ho han sol·licitat fins que es van produir faltes de respecte als funcionaris.
Per la seva banda, Bollini va presentar una denúncia contra el Metge Forense Titular de l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Balears davant el col·legi professional per la seva pràctica deontològica pels resultats i el tractament de l’autòpsia. «Mai vam tenir la custòdia del cos i a dia d’avui no sabem on són les restes», lamenten els familiars.
0