Prohibit el lloguer de vaixells sense llicència: “Haurem de tancar l’empresa”

A la badia de Sant Antoni (Eivissa), al punt limítrof amb el municipi de Sant Josep, hi ha un embarcador, al costat d’un quiosquet històric, des d’on pugen i baixen constantment tripulants d’embarcacions de dimensions reduïdes, amb capacitat per a sis o set persones, no més. Aquesta imatge desapareixerà, en principi, a partir d’aquest 1 d’octubre, no perquè la temporada turística hagi arribat a la seva fi, sinó per la nova prohibició —ja publicada al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE)— que suposa un pas més en la seguretat marítima de tot Espanya mitjançant la prohibició que qualsevol persona sense titulació pugui conduir embarcacions d’esbarjo.

La nova normativa no permet, així, que turistes o residents sense Llicència de Navegació (LN) o Titulín —que actualment s’obté després d’un curs de dues hores teòriques i dues pràctiques— puguin llogar barques de mida menor (màxim cinc metres d’eslora i 15 CV de potència), com es venia fent fins ara. Es tracta d’un canvi concret contemplat en el Reial decret 1188/2025, de 26 de desembre, que modifica el règim de titulacions nàutiques, que està recorregut al Tribunal Suprem i pendent de sentència.

Altres requisits per a aquest tipus de llanxes eren no allunyar-se més de dues milles des del punt de la costa on s’havia salpat i navegar només de dia. Les excursions s’organitzen, per aquest motiu, generalment en dos torns: o al matí fins passat el migdia o des de primera hora de l’horabaixa fins a la posta de sol, quan els clients han de posar rumb de tornada al port. Però a partir d’aquesta tardor i de cara a qualsevol temporada pròxima, la condició de comptar amb el títol habilitant romandrà atemporalment i per a qualsevol tipus de vaixell.

«Nosaltres haurem de tancar l’empresa», confessa Vicente Bonet, propietari de la companyia local Starboats, que només compta amb embarcacions d’esbarjo sense llicència, dotze en total. A més de quatre treballadors i 25 anys d’història a l’esquena. «El permís et permet portar un vaixell més gran i amb un motor bastant més potent. Aleshores creim que a la gent que el tengui no li interessarà agafar barques amb tan poca potència», lamenta l’eivissenc.

Nosaltres haurem de tancar l'empresa. El permís et permet portar un vaixell més gran i amb un motor bastant més potent. Llavors creiem que a la gent que ho tingui no li interessarà agafar barques amb tan poca potència

Vicente Bonet — Propietari de la companyia local Starboats

Considera, respecte al canvi de normativa, que Capitania Marítima ha tingut en compte les dades d’accidents que no «justifiquen» la decisió. Aquest diari s’ha posat en contacte amb Capitania per sol·licitar dades actualitzades sense haver obtingut resposta en el moment en què es publica aquesta informació.

José [nom fictici per a aquest reportatge], propietari d’una altra empresa enfocada al lloguer de vaixells amb llicència i sense llicència —en el segon cas de major mida, més motor—, lamenta també l’aprovació del Reial decret i explica que, a escala nacional, el cas es troba als tribunals amb un advocat que exerceix la defensa legal de tots els perjudicats, representats per l’Associació de Lloguer d’Embarcacions Turístiques (ALET), amb seu a la Costa Brava. En el seu cas, sobreviuran econòmicament. «Si [la mesura] és per seguretat marítima, està bé», considera.

Les companyies com la seva —amb base portuària a Sant Antoni— ofereixen sobretot embarcacions amb patró, però algunes van prendre la decisió d’adquirir, a més, un nombre comptat de vaixells d’esbarjo per llogar-los lliures de Titulín perquè donen un extra de rendibilitat. «Ara el que es perdran són llocs de feina, perquè aquests ‘barquets’ necessiten bastant manteniment, de neteja i mecànica, que en la resta de vaixells sol fer el patró», continua.

Ara el que es perdran són llocs d'ocupació, perquè aquests ‘barquitos’ necessiten bastant manteniment, de neteja i mecànica, que en la resta de navilis somiï fer el patró', comenta el propietari d'una altra empresa

Sense nocions bàsiques de navegació

La patrona d’una altra empresa similar i que prefereix no identificar-se rep la prohibició de manera «positiva», tant per al sector nàutic com per a la «seguretat marítima» general. Fins ara, tant els patrons professionals com les persones que navegaven de manera recreativa sentien «preocupació» quan veien arribar aquestes embarcacions (conduïdes per usuaris sense LN) a les cales. Sobretot, perquè les persones que les manegen poques vegades tenen, ni tan sols, nocions bàsiques de navegació.

Tampoc sobre fondeig, normes de preferència o protecció de la posidònia. A això s’hi suma que, en alguns casos, es consumeix alcohol durant la jornada, cosa que augmenta considerablement el «risc» en estar al comandament d’una embarcació. «Entenc i empatitzo amb les empreses el negoci de les quals depèn exclusivament d’aquest tipus de lloguer. Tanmateix, és un model que ha crescut molt durant els darrers anys i, en alguns llocs, d’una manera poc ordenada», afegeix la patrona.

En alguns casos, els usuaris de vaixells sense titulació consumeixen alcohol durant la jornada, la qual cosa augmenta considerablement el risc en estar al comandament d'una embarcació

Aquest increment desbordat de l’oferta és el que ha empès ara a posar límit als lloguers d’aquest tipus, posant en escac les empreses amb una oferta tan particular, que per mantenir-se a flotació hauran d’adaptar progressivament la seva activitat i cercar alternatives que combinin la viabilitat econòmica amb una major «formació, seguretat i respecte» pel medi marí. Algunes veus del sector nàutic opinen que, tot i que la nova llei sigui perjudicial per a alguns negocis a curt termini, pot ser beneficiosa per al sector i per aconseguir una navegació més segura i responsable a mitjà-llarg termini.

Delimitació en zones de pas comercials

Un altre dels canvis que contempla la normativa aprovada és la limitació a les barques d’esbarjo de navegar per rutes comercials. Des del Servei Marítim de la Guàrdia Civil manifesten a elDiario.es que el fet que fins ara els usuaris poguessin llogar embarcacions sense experiència provocava que algunes s’apropassin perillosament a altres vaixells més grans i s’entrometessin en zones de navegació comercial, posant en risc la seva seguretat i la de la resta. En aquest sentit, els agents comparen, en el pla terrestre, amb circular al volant d’un vehicle sense comptar amb el permís de conduir.

A més, els turistes o residents que llogaven aquestes embarcacions sense Llicència de Navegació sortien fins i tot amb mal temps, amb condicions meteorològiques adverses, a alta mar, cosa que suposava un perill afegit, assenyalen des de l’institut armat. O, efectivament, sota els efectes de l’alcohol o de substàncies estupefaents. Sobretot, en un context marcat per l’oci com Balears i molt difícil de controlar en l’àmbit marítim.

La Guàrdia Civil assegura que els turistes o residents que llogaven aquests vaixells sense Llicència de Navegació sortien fins i tot amb mal temps a alta mar

En aquest sentit, des de l’Oficina Perifèrica de Comunicació (OPC) de la Guàrdia Civil indiquen que és «complicat» actuar perquè no es compta amb una legislació contundent, per la qual cosa tan sols s’executen controls als patrons en cas d’accident o conducta temerària «molt òbvia».

Entre els usuaris amb llicència per navegar a les illes existeix la mateixa percepció que millorarà la seguretat marítima sense aquestes embarcacions d’esbarjo, que no «molesten», però que generen inseguretat en la resta de navegants. «Al port, per exemple, se’t creuen per davant perquè no saben si han de sortir per babord o per estribord; no tenen les pautes necessàries per navegar», considera Maria Antonia Canals, de Mallorca, que es va treure la llicència després d’adquirir una embarcació que amarra al port de la Colònia de Sant Jordi: «També atraquen on no poden per desconeixement de les normes. És perillós».

Fondejos il·legals sobre posidònia

D’altra banda, les persones —de vegades turistes que s’han tret algun tipus de titulació al seu país però no a Espanya— que lloguen embarcacions d’esbarjo sense llicència solen desconèixer la bona praxi per fondejar sense perjudicar les praderies de posidònia, espècie protegida a Balears i sobre la qual ja fondegen il·legalment un de cada cinc iots que solquen la mar de la pitiüsa.

Si es produeix algun perjudici sobre aquesta planta endèmica o abocaments a la costa, actua el Servei Marítim de la Guàrdia Civil juntament amb el Servei de Protecció de la Natura (SEPRONA) i el Grup d’Activitats Subaquàtiques (GEAS). Un equip que, tanmateix, ha estat escàs fins que el passat abril la Delegació del Govern va anunciar l’ampliació de la plantilla amb dotze noves places que s’habilitaran quan acabin les obres al pavelló militar de sa Coma per allotjar els agents, segons informacions del Diario de Ibiza.

Sobre els fondejos il·legals, Lea Leuzinger, coordinadora de l’organització mediambiental Salvem sa Badia de Portmany, valora que és «normal» que algú sense coneixements nàutics tampoc sàpiga com llançar l’àncora i menys encara seguint la normativa específica per a la preservació marina de les illes.

Recalca, tot i així, que el principal problema en aquest sentit són les embarcacions més grans, com els iots, i que a qui es posa realment en perill amb aquestes embarcacions petites és als bussejadors quan no es coneix el distintiu que duen als seus vaixells. «És necessari que les persones que naveguin ho facin amb certes nocions: per la seguretat general a la mar i per la macrofauna; és a dir, els mamífers marins, amb els quals també cal tenir cura», acaba Leuzinger.