<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - Jaime Reina]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/autores/jaime-reina/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - Jaime Reina]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/author/1051612/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[La batalla de Joana i els seus veïns pel solar que ha comprat un promotor: "Volem un lloc per trobar-nos"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/batalla-joana-i-els-seus-veins-pel-solar-comprat-promotor-volem-lloc-per-trobar_1_13494151.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/18144087-dbac-476d-8b45-a7aa98723ade_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1447y530.jpg" width="1200" height="675" alt="La batalla de Joana i els seus veïns pel solar que ha comprat un promotor: &quot;Volem un lloc per trobar-nos&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El terreny de Can Pasquet, que el PP va prometre comprar per construir un casal de barri i una biblioteca, ha acabat en mans d'un agent immobiliari després que l'Ajuntament de Palma reservés 237.976 euros per a l'operació</p><p class="subtitle">Leonor, Josefa i centenars de majors es queden sense el seu 'casal' després d'un desnonament: “Sortim amb el 'tacataca' i els cotxets”
</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;Si fessin una llar, un parc... Que la gent gran hi pugui venir, que hi posin pedals per fer exercici, bancs per prendre la fresca...&rdquo;. Als seus 82 anys, Joana fa massa temps que espera el mateix que una bona part dels ve&iuml;ns de Son Sardina: un lloc p&uacute;blic on seure, reunir-se i fer vida de poble. En aquesta antiga barriada de Palma hi ha una pla&ccedil;a que fa anys que est&agrave; dibuixada sobre el paper, per&ograve; que mai no ha arribat a existir sobre el terreny. All&agrave;, entre el nucli tradicional de cases i el creixement residencial dels darrers anys, l'Ajuntament va prometre un gran espai p&uacute;blic, un casal de barri i una biblioteca. Enguany, quan semblava que Cort estava finalment a punt de comprar-lo, el solar ja havia canviat de mans.
    </p><p class="article-text">
        Can Pasquet, un solar de gaireb&eacute; 2.000 metres quadrats situat al cor de Son Sardina, &eacute;s per als ve&iuml;ns molt m&eacute;s que un terreny buit. &Eacute;s l'espai que fa anys que reclamen per trobar-se, organitzar activitats i disposar d'uns equipaments p&uacute;blics que ara estan dispersos o funcionen en locals que ni tan sols s&oacute;n municipals.
    </p><p class="article-text">
        El 13 d'agost de 2025, el batle de Palma, Jaime Mart&iacute;nez (PP), va acudir a Son Sardina i va anunciar que Cort havia iniciat el proc&eacute;s per adquirir Can Pasquet. La intenci&oacute; era construir-hi una pla&ccedil;a, un casal de barri i estudiar la possibilitat d'incorporar-hi un aparcament. L'anunci va generar una expectativa evident entre els ve&iuml;ns. La promesa, a m&eacute;s, no era nova: Can Pasquet feia anys que apareixia en els plans i les reivindicacions del barri, per&ograve; la compra mai no havia arribat a formalitzar-se.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La inversi&oacute; privada s'avan&ccedil;a</strong></h2><p class="article-text">
        Tanmateix, quan el passat 19 de febrer Cort va aprovar una modificaci&oacute; de despeses que reservava 237.976 euros per adquirir el solar, la finca va passar, tot just vuit dies despr&eacute;s, a mans d'una promotora immobili&agrave;ria constitu&iuml;da tres anys abans, Polnaval&oacute;n S.L., tal com figura en la documentaci&oacute; registral consultada per aquest diari. elDiario.es s'ha posat en contacte amb el seu administrador per con&egrave;ixer els detalls de l'operaci&oacute; i el dest&iacute; que preveu donar al solar, per&ograve; aquest ha declinat fer declaracions.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/88f37e6f-0171-4eac-a8de-442d6a44fa7f_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/88f37e6f-0171-4eac-a8de-442d6a44fa7f_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/88f37e6f-0171-4eac-a8de-442d6a44fa7f_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/88f37e6f-0171-4eac-a8de-442d6a44fa7f_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/88f37e6f-0171-4eac-a8de-442d6a44fa7f_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/88f37e6f-0171-4eac-a8de-442d6a44fa7f_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/88f37e6f-0171-4eac-a8de-442d6a44fa7f_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imatge del solar amb un cartell reivindicatiu penjat a la tanca: &quot;Prou menyspreu, plaça i casal ja!&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imatge del solar amb un cartell reivindicatiu penjat a la tanca: &quot;Prou menyspreu, plaça i casal ja!&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Davant la reixa de Can Pasquet, Joana explica el problema des d'un punt de vista molt m&eacute;s senzill que qualsevol expedient urban&iacute;stic: l'actual casal de barri est&agrave; situat en una primera planta i cal pujar-hi per les escales. &ldquo;Com podem pujar si molts ja passam dels 80 anys?&rdquo;, es demana. A l'altre costat de la tanca hi ha el solar que els ve&iuml;ns fa anys que reclamen com a futura pla&ccedil;a p&uacute;blica i on el batle va prometre, fa un any, construir un nou casal de barri i una biblioteca. A Son Sardina, lamenta Joana, &ldquo;no hi ha res&rdquo;. Hi ha un petit parc infantil a l'entrada del poble, per&ograve; resulta insuficient. I el casal tampoc no dona resposta a les necessitats de la gent gran.
    </p><p class="article-text">
        La seva preocupaci&oacute; no &eacute;s nom&eacute;s disposar d'un espai nou. Malgrat les incomoditats de l'actual casal, tem perdre'l com va succeir amb el <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/leonor-josefa-i-centenars-persones-majors-queden-sense-seu-casal-despres-d-desnonament-vam-sortir-amb-tacataca-i-els-cotxets_1_13386719.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">local de majors del barri de Son Cladera</a>, desallotjat a principis de juliol mentre desenes de persones participaven en un taller de mem&ograve;ria. El futur del centre comunitari i de la biblioteca est&agrave; condicionat pel fet que tots dos equipaments funcionen actualment en un immoble adquirit el 2019 per una societat vinculada a un gran fons d'inversi&oacute; internacional amb seu als Estats Units. L'Ajuntament reconeix que tots dos serveis s'ofereixen en locals arrendats i planteja traslladar-los a Can Pasquet si aconsegueix fer-se amb el solar. L'Associaci&oacute; de Ve&iuml;nats tamb&eacute; ha advertit del mal estat del casal actual, amb goteres, humitats i un terra de formig&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Aquest diumenge, mentre queia la tarda sobre Son Sardina, Joana i altres ve&iuml;ns es concentraven davant el solar, convocats per l'Assemblea Popular de Son Sardina i sa Garriga, per exigir que l'Ajuntament lluiti per la parcel&middot;la i la posi a disposici&oacute; del barri.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/061f6976-f2cb-48a0-bb18-56f19a0a78cb_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/061f6976-f2cb-48a0-bb18-56f19a0a78cb_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/061f6976-f2cb-48a0-bb18-56f19a0a78cb_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/061f6976-f2cb-48a0-bb18-56f19a0a78cb_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/061f6976-f2cb-48a0-bb18-56f19a0a78cb_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/061f6976-f2cb-48a0-bb18-56f19a0a78cb_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/061f6976-f2cb-48a0-bb18-56f19a0a78cb_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Desenes de veïns concentrats aquest diumenge davant el solar de Can Pasquet per exigir que l&#039;Ajuntament es faci amb la parcel·la i la posi a disposició del barri"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Desenes de veïns concentrats aquest diumenge davant el solar de Can Pasquet per exigir que l&#039;Ajuntament es faci amb la parcel·la i la posi a disposició del barri                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Un barri de 3.000 ve&iuml;ns sense espais p&uacute;blics</strong></h2><p class="article-text">
        La import&agrave;ncia de Can Pasquet s'ent&eacute;n millor en rec&oacute;rrer Son Sardina. El nucli conserva encara un marcat car&agrave;cter de poble malgrat formar part del municipi de Palma. El seu origen es remunta a l'&egrave;poca isl&agrave;mica, vinculat a les antigues xarxes d'aigua i als molins de la zona, i entre els segles XVII i XIX es va consolidar com un petit nucli d'agricultors, jornalers i artesans. L'agricultura va ser durant segles la principal activitat fins que el creixement residencial va anar transformant progressivament el territori.
    </p><p class="article-text">
        Aquest car&agrave;cter de poble continua sent una de les seves principals senyes d'identitat. Son Sardina est&agrave; f&iacute;sicament separat del centre de Palma -gaireb&eacute; cinc quil&ograve;metres separen tots dos nuclis- i conserva una trama urbana de cases baixes, camins estrets i antigues possessions, envoltada per noves zones residencials i grans &agrave;rees de serveis com Son Castell&oacute;, Son Reus o la Universitat. Amb m&eacute;s de 3.000 habitants, mant&eacute; tamb&eacute; una intensa activitat associativa i festiva. Per&ograve; aquesta vida comunit&agrave;ria topa amb una mancan&ccedil;a: m&eacute;s enll&agrave; del col&middot;legi i el centre de salut, el nucli no disposa d'una xarxa suficient d'espais p&uacute;blics municipals on desenvolupar-la.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2bf275ed-08af-45bb-81d4-4915a9474774_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2bf275ed-08af-45bb-81d4-4915a9474774_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2bf275ed-08af-45bb-81d4-4915a9474774_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2bf275ed-08af-45bb-81d4-4915a9474774_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2bf275ed-08af-45bb-81d4-4915a9474774_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2bf275ed-08af-45bb-81d4-4915a9474774_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2bf275ed-08af-45bb-81d4-4915a9474774_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un dels cartells exhibits durant la concentració"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un dels cartells exhibits durant la concentració                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Un deute pendent des dels anys vuitanta</strong></h2><p class="article-text">
        Ho il&middot;lustra a elDiario.es Antoni Marim&oacute;n, ve&iacute; del nucli i catedr&agrave;tic d'Hist&ograve;ria Contempor&agrave;nia. Marim&oacute;n resumeix el problema en una &ldquo;falta cr&ograve;nica d'equipaments p&uacute;blics&rdquo; malgrat la forta identitat comunit&agrave;ria de Son Sardina. L'abs&egrave;ncia d'espais de titularitat municipal dificulta que les associacions disposin de llocs on reunir-se, que la gent gran compti amb instal&middot;lacions accessibles i que infants i joves tenguin zones de trobada.
    </p><p class="article-text">
        L'historiador situa l'origen del problema urban&iacute;stic de Can Pasquet a comen&ccedil;ament dels anys vuitanta. Segons explica, el planejament d'aquella &egrave;poca ja preveia que els terrenys acabassin destinats a equipaments p&uacute;blics. El sistema previst era complex: la propietat havia de cedir el terreny a l'Ajuntament a canvi que s'hi permet&eacute;s determinada edificaci&oacute;. Per&ograve; el mecanisme mai no va arribar a executar-se. &ldquo;Esperes i esperes i no s'arriba a complir&rdquo;, resumeix Marim&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        El resultat ha estat una llarga successi&oacute; de propietaris i oportunitats frustrades. Marim&oacute;n assegura que el solar ha passat per &ldquo;cinc o sis mans&rdquo; des d'aleshores i que fins i tot altres governs municipals van intentar abordar-ne l'adquisici&oacute;. El problema, explica, &eacute;s que el sistema urban&iacute;stic previst inicialment no va arribar a funcionar. Ara, per primera vegada en anys, l'Ajuntament havia donat la impressi&oacute; que l'operaci&oacute; estava encarrilada. El PP, de fet, va arribar a incloure en el seu darrer programa electoral la construcci&oacute; de la pla&ccedil;a de Can Pasquet: &ldquo;Invertirem a Son Sardina i farem realitat les peticions dels ve&iuml;ns&rdquo;, exposava la formaci&oacute;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2fb71248-4de6-4035-8563-69afb92574e7_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2fb71248-4de6-4035-8563-69afb92574e7_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2fb71248-4de6-4035-8563-69afb92574e7_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2fb71248-4de6-4035-8563-69afb92574e7_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2fb71248-4de6-4035-8563-69afb92574e7_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2fb71248-4de6-4035-8563-69afb92574e7_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2fb71248-4de6-4035-8563-69afb92574e7_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Antoni Marimón, veí de Son Sardina i catedràtic d&#039;Història Contemporània, resumeix el problema en una &quot;manca crònica d&#039;equipaments públics&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Antoni Marimón, veí de Son Sardina i catedràtic d&#039;Història Contemporània, resumeix el problema en una &quot;manca crònica d&#039;equipaments públics&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En Gen&iacute;s, membre de l'Assemblea Popular de Son Sardina i sa Garriga, introdueix una altra dimensi&oacute; en la reivindicaci&oacute;: la dels joves que ja no poden quedar-se a viure al poble. Ell mateix n'ha hagut de marxar. En conversa amb aquest diari, explica que del grup d'una trentena de joves que participa habitualment en les festes de Son Sardina, amb prou feines en queden uns pocs que hi visquin. Molts han acabat traslladant-se a Palma o a altres municipis perqu&egrave; consideren pr&agrave;cticament impossible accedir a un habitatge al nucli si no disposen de terres, d'una casa familiar o d'una her&egrave;ncia. &ldquo;Si no tens preparat un mili&oacute; per gastar, no et pots quedar&rdquo;, afirma. Gen&iacute;s vincula aquesta expulsi&oacute; progressiva de la poblaci&oacute; jove amb l'encariment de l'habitatge, l'especulaci&oacute; immobili&agrave;ria i la turistificaci&oacute; de l'illa.
    </p><p class="article-text">
        Per a ell, la reivindicaci&oacute; de Can Pasquet forma part d'alguna cosa m&eacute;s &agrave;mplia: quin tipus de poble vol continuar sent Son Sardina i si podr&agrave; conservar una vida comunit&agrave;ria pr&ograve;pia mentre augmenta la pressi&oacute; immobili&agrave;ria.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fa23f769-ee37-4e3c-80aa-9e7c3064087c_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fa23f769-ee37-4e3c-80aa-9e7c3064087c_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fa23f769-ee37-4e3c-80aa-9e7c3064087c_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fa23f769-ee37-4e3c-80aa-9e7c3064087c_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fa23f769-ee37-4e3c-80aa-9e7c3064087c_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fa23f769-ee37-4e3c-80aa-9e7c3064087c_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/fa23f769-ee37-4e3c-80aa-9e7c3064087c_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Genís, veí de Son Sardina: &quot;Si no tens preparat un milionet per gastar, no et pots quedar&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Genís, veí de Son Sardina: &quot;Si no tens preparat un milionet per gastar, no et pots quedar&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        L'agost de 2025, l'Assemblea Popular de Son Sardina i sa Garriga ja alertava de la situaci&oacute; del terreny i del risc que acab&agrave;s en mans privades. L'entitat recordava que el Ple de Palma havia aprovat el maig de 2024, amb el suport del PP, instar l'equip de govern a adquirir els terrenys per construir-hi una pla&ccedil;a p&uacute;blica, despr&eacute;s que les associacions del barri reclamassin tamb&eacute; un casal. Malgrat el comprom&iacute;s municipal i les m&eacute;s de 1.000 signatures recollides en nom&eacute;s quatre mesos, denunciava que l'Ajuntament no havia informat de cap avan&ccedil; i mantenia un &ldquo;silenci&rdquo; que deixava en l'aire el futur del solar.
    </p><p class="article-text">
        La preocupaci&oacute; va cr&eacute;ixer quan a la parcel&middot;la va apar&egrave;ixer un cartell de Solvia anunciant-ne la venda. L'Assemblea advertia, a m&eacute;s, que el solar, tot i estar reservat en el Pla General per a espais lliures i equipaments, podia quedar exposat a promocions privades arran de la nova legislaci&oacute; urban&iacute;stica aprovada aleshores pel Parlament. Reclamava aix&iacute; que Cort materialitz&agrave;s el comprom&iacute;s anunciat i imped&iacute;s que Can Pasquet acab&agrave;s venut al millor postor, frustrant l'oportunitat de dotar Son Sardina d'una pla&ccedil;a i un casal p&uacute;blics.
    </p><p class="article-text">
        Els anuncis de venda localitzats per aquest diari permeten posar xifres al valor que tenia aleshores el terreny al mercat. La parcel&middot;la, anunciada amb una superf&iacute;cie de 1.751 metres quadrats, va arribar a oferir-se per 180.700 euros, a ra&oacute; de 103 euros per metre quadrat. Un altre portal immobiliari situava el preu de venda en 210.000 euros. S&oacute;n, en tot cas, preus d'oferta i no permeten determinar l'import pel qual es va tancar finalment la compravenda.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d482cd06-ac98-4c1f-a59f-10a6104c4b53_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d482cd06-ac98-4c1f-a59f-10a6104c4b53_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d482cd06-ac98-4c1f-a59f-10a6104c4b53_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d482cd06-ac98-4c1f-a59f-10a6104c4b53_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d482cd06-ac98-4c1f-a59f-10a6104c4b53_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d482cd06-ac98-4c1f-a59f-10a6104c4b53_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d482cd06-ac98-4c1f-a59f-10a6104c4b53_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Cartell que anunciava la venda de Can Pasquet"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Cartell que anunciava la venda de Can Pasquet                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        L'inter&egrave;s del solar no resideix &uacute;nicament en la seva ubicaci&oacute;, sin&oacute; tamb&eacute; en la seva situaci&oacute; urban&iacute;stica. Com recorda Marim&oacute;n, Can Pasquet arrossega des dels anys vuitanta una ordenaci&oacute; que mai no va arribar a executar-se i que ha anat canviant amb les successives revisions del planejament. L'aprovaci&oacute; del Pla General de 2023 i la posterior caiguda del Pla d'Ordenaci&oacute; Detallada han deixat l'&agrave;mbit en una situaci&oacute; d'incertesa sobre el seu futur urban&iacute;stic. Aquest escenari incorpora, a m&eacute;s, una variable econ&ograve;mica rellevant: una eventual modificaci&oacute; del planejament que millor&agrave;s les condicions urban&iacute;stiques de la parcel&middot;la i n'augment&agrave;s l'aprofitament podria incrementar-ne de manera significativa el valor. No hi ha const&agrave;ncia, per&ograve;, que el nou propietari hagi iniciat cap tr&agrave;mit en aquest sentit ni que aquesta possibilitat estigu&eacute;s darrere de l'adquisici&oacute;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>L'Ajuntament assegura que lluitar&agrave; pel solar</strong></h2><p class="article-text">
        Enmig d'aquesta incertesa, l'Ajuntament assegura que no ha renunciat al projecte. elDiario.es s'ha posat en contacte amb el Consistori, que remet a un comunicat recent en el qual, subratlla, des que l'alcalde va anunciar el seu comprom&iacute;s d'adquirir la parcel&middot;la, l'Administraci&oacute; va iniciar les gestions pertinents amb l'entitat banc&agrave;ria llavors propiet&agrave;ria de la mateixa.  
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e39256ca-bba9-4d1e-9f46-a1af7157ac5f_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e39256ca-bba9-4d1e-9f46-a1af7157ac5f_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e39256ca-bba9-4d1e-9f46-a1af7157ac5f_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e39256ca-bba9-4d1e-9f46-a1af7157ac5f_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e39256ca-bba9-4d1e-9f46-a1af7157ac5f_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e39256ca-bba9-4d1e-9f46-a1af7157ac5f_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e39256ca-bba9-4d1e-9f46-a1af7157ac5f_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Part dels veïns i membres de l&#039;Assemblea Popular de Son Sardina i Sa Garriga, durant la concentració d&#039;aquest diumenge"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Part dels veïns i membres de l&#039;Assemblea Popular de Son Sardina i Sa Garriga, durant la concentració d&#039;aquest diumenge                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El consistori explica que, des de llavors, treballa per trobar una soluci&oacute; i que actualment negocia amb el propietari per assolir un acord de compravenda. Si no fos possible, l'Ajuntament afirma que iniciar&agrave; el corresponent procediment d'expropiaci&oacute;. La intenci&oacute; municipal &eacute;s mantenir el projecte previst: un nou casal de barri i una biblioteca, una pla&ccedil;a p&uacute;blica i, com a possibilitat addicional, un aparcament que contribueixi a alleujar el d&egrave;ficit d'estacionament de la zona. Cort assenyala, a m&eacute;s, que el disseny dels futurs equipaments es far&agrave; amb la participaci&oacute; de les associacions ve&iuml;nals i les entitats del barri.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">L&#039;Ajuntament està negociant amb el propietari per arribar a un acord de compravenda. Si no fos possible, iniciarà l&#039;expropiació</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        L'oposici&oacute; tamb&eacute; ha carregat contra la gesti&oacute; de l'Ajuntament. El secretari general de l'Agrupaci&oacute; Socialista de Palma, Iago Negueruela, ha reclamat explicacions i responsabilitats pol&iacute;tiques a l'equip de govern per la venda de Can Pasquet a una immobili&agrave;ria i ha q&uuml;estionat que Cort no aconsegu&iacute;s tancar la compra del solar que havia anunciat. Per la seva banda, M&eacute;s per Palma ha resumit la seva cr&iacute;tica en una frase: &ldquo;Mart&iacute;nez ho va prometre. El PP ho ha deixat perdre&rdquo;. El regidor Miquel &Agrave;ngel Contreras sost&eacute; que el batle va generar &ldquo;una expectativa davant tot Son Sardina&rdquo; en anunciar una pla&ccedil;a, un casal de barri i un aparcament i considera que ara ha d'explicar per qu&egrave; el consistori no va arribar a adquirir el terreny.
    </p><p class="article-text">
        El manifest llegit durant la concentraci&oacute; reclama que l'Ajuntament adquireixi immediatament el solar i posi en marxa el projecte de pla&ccedil;a i casal de barri. L'Assemblea Popular reivindica, a m&eacute;s, que aquests espais siguin de titularitat p&uacute;blica i que el seu disseny tengui en compte els projectes elaborats pels mateixos ve&iuml;ns. El missatge de fons &eacute;s que Can Pasquet no &eacute;s vist com un equipament m&eacute;s, sin&oacute; com una pe&ccedil;a necess&agrave;ria per mantenir la vida comunit&agrave;ria de Son Sardina. Les entitats recorden que la manca d'espais municipals dificulta fins i tot l'organitzaci&oacute; de les festes i d'altres activitats associatives.
    </p><p class="article-text">
        Despr&eacute;s de d&egrave;cades d'espera i d'una promesa municipal que va acabar coincidint amb la venda del solar a un particular, la pregunta que queda entre els ve&iuml;ns &eacute;s ara quan arribar&agrave;, finalment, la soluci&oacute;. Per a l'Assemblea Popular, la resposta no admet m&eacute;s demores: &ldquo;No &eacute;s una necessitat ni una promesa: &eacute;s un dret&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros, Jaime Reina]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/batalla-joana-i-els-seus-veins-pel-solar-comprat-promotor-volem-lloc-per-trobar_1_13494151.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 08 Sep 2026 08:39:04 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/18144087-dbac-476d-8b45-a7aa98723ade_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1447y530.jpg" length="1881278" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/18144087-dbac-476d-8b45-a7aa98723ade_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1447y530.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1881278" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La batalla de Joana i els seus veïns pel solar que ha comprat un promotor: "Volem un lloc per trobar-nos"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/18144087-dbac-476d-8b45-a7aa98723ade_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1447y530.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Urbanismo,Espacios públicos,Servicios públicos,PP - Partido Popular,Protestas,Protestas ciudadanas,Inmobiliarias,Mercado inmobiliario,Islas Baleares,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La batalla de Joana y sus vecinos por el solar que ha comprado un promotor: "Queremos un lugar para encontrarnos"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/batalla-joana-vecinos-solar-comprado-promotor-queremos-lugar-encontrarnos_1_13482640.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/18144087-dbac-476d-8b45-a7aa98723ade_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1447y530.jpg" width="1200" height="675" alt="La batalla de Joana y sus vecinos por el solar que ha comprado un promotor: &quot;Queremos un lugar para encontrarnos&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El terreno de Can Pasquet, que el PP prometió comprar para construir un casal de barri y una biblioteca, ha acabado en manos de un agente inmobiliario después de que el Ayuntamiento de Palma reservase 237.976 euros para la operación</p><p class="subtitle">Leonor, Josefa y cientos de mayores se quedan sin su 'casal' tras un desahucio: “Salimos con el tacataca y los carritos”
</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;Si hicieran un hogar, un parque... Que la gente mayor pueda venir, que pongan pedales para hacer ejercicio, bancos para tomar el fresco...&rdquo;. A sus 82 a&ntilde;os, Joana lleva demasiado tiempo esperando lo mismo que gran parte de los vecinos de Son Sardina: un lugar p&uacute;blico donde sentarse, reunirse y hacer vida de pueblo. En esta antigua barriada de Palma hay una plaza que lleva a&ntilde;os dibujada sobre el papel, pero que nunca ha llegado a existir sobre el terreno. All&iacute;, entre el n&uacute;cleo tradicional de casas y el crecimiento residencial de los &uacute;ltimos a&ntilde;os, el Ayuntamiento prometi&oacute; un gran espacio p&uacute;blico, un casal de barrio y una biblioteca. Este a&ntilde;o, cuando parec&iacute;a que Cort -como se conoce popularmente al Consistorio- estaba finalmente a punto de comprarlo, el solar ya hab&iacute;a cambiado de manos.
    </p><p class="article-text">
        Can Pasquet, un solar de casi 2.000 metros cuadrados ubicado en el coraz&oacute;n de Son Sardina, es para los vecinos mucho m&aacute;s que un terreno vac&iacute;o. Es el espacio que llevan a&ntilde;os reclamando para encontrarse, organizar actividades y tener unos equipamientos p&uacute;blicos que ahora est&aacute;n dispersos o funcionan en locales que ni siquiera son municipales. 
    </p><p class="article-text">
        El 13 de agosto de 2025, el alcalde de Palma, Jaime Mart&iacute;nez (PP), acudi&oacute; a Son Sardina y anunci&oacute; que Cort hab&iacute;a iniciado el proceso para adquirir Can Pasquet. La intenci&oacute;n era construir una plaza, un casal y estudiar la posibilidad de incorporar un aparcamiento. El anuncio gener&oacute; una expectativa evidente entre los vecinos. La promesa, adem&aacute;s, no era nueva: Can Pasquet llevaba a&ntilde;os apareciendo en los planes y reivindicaciones del barrio, pero la compra nunca hab&iacute;a llegado a formalizarse.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La inversi&oacute;n privada se adelanta</strong></h2><p class="article-text">
        Sin embargo, cuando el pasado 19 de febrero Cort aprob&oacute; una modificaci&oacute;n de gastos que reservaba 237.976 euros para adquirir el solar, la finca pas&oacute;, apenas ocho d&iacute;as despu&eacute;s, a manos de una promotora inmobiliaria constituida tres a&ntilde;os antes, Polnaval&oacute;n S.L., tal como figura en la documentaci&oacute;n registral consultada por este peri&oacute;dico. elDiario.es se ha puesto en contacto con su administrador para conocer los detalles de la operaci&oacute;n y el destino que prev&eacute; dar al solar, pero &eacute;ste ha declinado hacer declaraciones.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/88f37e6f-0171-4eac-a8de-442d6a44fa7f_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/88f37e6f-0171-4eac-a8de-442d6a44fa7f_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/88f37e6f-0171-4eac-a8de-442d6a44fa7f_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/88f37e6f-0171-4eac-a8de-442d6a44fa7f_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/88f37e6f-0171-4eac-a8de-442d6a44fa7f_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/88f37e6f-0171-4eac-a8de-442d6a44fa7f_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/88f37e6f-0171-4eac-a8de-442d6a44fa7f_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imagen del solar con un cartel reivindicativo colgado de la verja: &quot;Basta de menosprecio, ¡plaza y casal ya!&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imagen del solar con un cartel reivindicativo colgado de la verja: &quot;Basta de menosprecio, ¡plaza y casal ya!&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Frente a la verja de Can Pasquet, Joana habla del problema desde un punto de vista mucho m&aacute;s sencillo que cualquier expediente urban&iacute;stico: el actual casal de barri est&aacute; en una primera planta y hay que subir por escaleras. &ldquo;&iquest;C&oacute;mo podemos subir si muchos ya pasamos de 80 a&ntilde;os?&rdquo;, se pregunta. Al otro lado de la valla est&aacute; el solar que los vecinos llevan a&ntilde;os reclamando como futura plaza p&uacute;blica. En Son Sardina, lamenta Joana, &ldquo;no hay nada&rdquo;. Tan solo un peque&ntilde;o parque para los ni&ntilde;os en la entrada del pueblo, pero resulta insuficiente. Y el casal actual tampoco resuelve las necesidades de los mayores.
    </p><p class="article-text">
        Su preocupaci&oacute;n no es &uacute;nicamente disponer de un espacio nuevo. Pese a las incomodidades del actual casal, teme perderlo como sucedi&oacute; con el <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/leonor-josefa-cientos-mayores-quedan-casal-desahucio-salimos-tacataca-carritos_1_13381796.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">local de mayores del barrio de Son Cladera</a>, desalojado a principios de julio mientras decenas de personas participaban en un taller de memoria. El futuro del centro comunitario y de la biblioteca est&aacute; condicionado por el hecho de que funcionan en un inmueble adquirido en 2019 por una sociedad vinculada a un gran fondo internacional estadounidense. El Ayuntamiento reconoce que ambos equipamientos est&aacute;n actualmente en locales arrendados y plantea trasladarlos a Can Pasquet si consigue hacerse con el solar. La Associaci&oacute; de Ve&iuml;nats ya ha advertido adem&aacute;s del mal estado del casal actual, con goteras, humedades y suelo de hormig&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Este domingo, mientras la tarde ca&iacute;a sobre Son Sardina, Joana y otros vecinos se concentraban frente al terreno convocados por la Assemblea Popular de Son Sardina i sa Garriga para exigir que el Consistorio luche por la parcela y la ponga a disposici&oacute;n del barrio.  
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/061f6976-f2cb-48a0-bb18-56f19a0a78cb_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/061f6976-f2cb-48a0-bb18-56f19a0a78cb_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/061f6976-f2cb-48a0-bb18-56f19a0a78cb_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/061f6976-f2cb-48a0-bb18-56f19a0a78cb_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/061f6976-f2cb-48a0-bb18-56f19a0a78cb_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/061f6976-f2cb-48a0-bb18-56f19a0a78cb_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/061f6976-f2cb-48a0-bb18-56f19a0a78cb_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Decenas de vecinos concentrados este domingo frente al solar de Can Pasquet para exigir que el Ayuntamiento se haga con la parcela y la ponga a disposición del barrio"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Decenas de vecinos concentrados este domingo frente al solar de Can Pasquet para exigir que el Ayuntamiento se haga con la parcela y la ponga a disposición del barrio                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Un barrio de 3.000 vecinos sin espacios p&uacute;blicos</strong></h2><p class="article-text">
        La importancia de Can Pasquet se entiende mejor al recorrer Son Sardina. El n&uacute;cleo conserva todav&iacute;a un marcado car&aacute;cter de pueblo pese a formar parte del municipio de Palma. Su origen se remonta a la &eacute;poca isl&aacute;mica, relacionado con las antiguas redes de agua y molinos de la zona, y durante los siglos XVII y XIX se consolid&oacute; como un peque&ntilde;o n&uacute;cleo de agricultores, jornaleros y artesanos. La agricultura fue durante siglos la actividad dominante hasta que el crecimiento residencial fue transformando progresivamente el territorio.
    </p><p class="article-text">
        Ese car&aacute;cter de pueblo sigue siendo una de sus principales se&ntilde;as de identidad. Son Sardina est&aacute; separado f&iacute;sicamente del centro de Palma -casi cinco kil&oacute;metros lo separan ambas zonas- y mantiene una estructura urbana de casas bajas, caminos estrechos y antiguas posesiones, rodeada por zonas residenciales y grandes &aacute;reas de servicios como Son Castell&oacute;, Son Reus o la Universitat. Son Sardina cuenta con m&aacute;s de 3.000 habitantes y mantiene una intensa actividad asociativa y festiva. Pero esa vida comunitaria se desarrolla, m&aacute;s all&aacute; del colegio y el centro de salud, sin una red suficiente de espacios p&uacute;blicos municipales.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2bf275ed-08af-45bb-81d4-4915a9474774_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2bf275ed-08af-45bb-81d4-4915a9474774_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2bf275ed-08af-45bb-81d4-4915a9474774_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2bf275ed-08af-45bb-81d4-4915a9474774_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2bf275ed-08af-45bb-81d4-4915a9474774_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2bf275ed-08af-45bb-81d4-4915a9474774_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2bf275ed-08af-45bb-81d4-4915a9474774_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Uno de los carteles exhibidos durante la concentración"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Uno de los carteles exhibidos durante la concentración                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Una deuda pendiente desde los a&ntilde;os ochenta</strong></h2><p class="article-text">
        Lo ilustra, en declaraciones a elDiario.es, Antoni Marim&oacute;n, vecino del n&uacute;cleo y catedr&aacute;tico de Historia Contempor&aacute;nea. Marim&oacute;n resume el problema en una &ldquo;falta cr&oacute;nica de equipamientos p&uacute;blicos&rdquo; a pesar de la fuerte identidad comunitaria del barrio. La ausencia de espacios que sean realmente de titularidad municipal impide que las asociaciones dispongan de lugares donde reunirse, los mayores, de instalaciones accesibles, y los ni&ntilde;os y j&oacute;venes, de zonas de encuentro.
    </p><p class="article-text">
        El historiador sit&uacute;a el origen del problema urban&iacute;stico de Can Pasquet a comienzos de los a&ntilde;os ochenta. Seg&uacute;n explica, el planeamiento de aquella &eacute;poca ya contemplaba que el espacio terminara destinado a equipamientos. El sistema previsto era complejo: la propiedad deb&iacute;a ceder el terreno al Ayuntamiento a cambio de que se permitiera determinada edificaci&oacute;n. El mecanismo nunca lleg&oacute; a ejecutarse. &ldquo;Esperas y esperas y no se llega a cumplir&rdquo;, resume el historiador. 
    </p><p class="article-text">
        La consecuencia ha sido una larga sucesi&oacute;n de propietarios y oportunidades frustradas. Marim&oacute;n asegura que el solar ha pasado por &ldquo;cinco o seis manos&rdquo; desde entonces y que incluso otros gobiernos municipales intentaron abordar su adquisici&oacute;n. El problema, a&ntilde;ade, es que el sistema urban&iacute;stico previsto no lleg&oacute; a funcionar. Ahora, por primera vez en a&ntilde;os, el Ayuntamiento hab&iacute;a dado la impresi&oacute;n de que la operaci&oacute;n estaba encarrilada. El PP lleg&oacute; a incluir en su &uacute;ltimo programa electoral la construcci&oacute;n de la plaza de Can Pasquet: &ldquo;Invertiremos en Son Sardina y haremos realidad las peticiones de los vecinos&rdquo;, promet&iacute;a la formaci&oacute;n.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2fb71248-4de6-4035-8563-69afb92574e7_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2fb71248-4de6-4035-8563-69afb92574e7_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2fb71248-4de6-4035-8563-69afb92574e7_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2fb71248-4de6-4035-8563-69afb92574e7_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2fb71248-4de6-4035-8563-69afb92574e7_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2fb71248-4de6-4035-8563-69afb92574e7_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2fb71248-4de6-4035-8563-69afb92574e7_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Antoni Marimón, vecino de Son Sardina y catedrático de Historia Contemporánea, resume el problema en una &quot;falta crónica de equipamientos públicos&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Antoni Marimón, vecino de Son Sardina y catedrático de Historia Contemporánea, resume el problema en una &quot;falta crónica de equipamientos públicos&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Mientras tanto, Gen&iacute;s, miembro de la Assemblea Popular de Son Sardina i sa Garriga, introduce otra dimensi&oacute;n: la de los j&oacute;venes que ya no pueden quedarse en la zona. &Eacute;l mismo ha tenido que marcharse. En conversaci&oacute;n con este peri&oacute;dico, cuenta que entre el grupo de unos 30 j&oacute;venes que participa en las fiestas son Sardina apenas quedan unos pocos viviendo all&iacute;; muchos se han trasladado a Palma o a otros municipios porque consideran imposible acceder a una vivienda en el n&uacute;cleo sin disponer de tierras, una casa familiar o una herencia. &ldquo;Si no tienes preparado un milloncito para gastar, no te puedes quedar&rdquo;, explica. Vincula esa expulsi&oacute;n de poblaci&oacute;n joven al encarecimiento de la vivienda, la especulaci&oacute;n y la turistificaci&oacute;n. 
    </p><p class="article-text">
        Para &eacute;l, la reivindicaci&oacute;n de Can Pasquet forma parte de algo m&aacute;s amplio: qu&eacute; tipo de pueblo quiere seguir siendo Son Sardina y si podr&aacute; conservar una vida comunitaria propia mientras aumenta la presi&oacute;n inmobiliaria. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fa23f769-ee37-4e3c-80aa-9e7c3064087c_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fa23f769-ee37-4e3c-80aa-9e7c3064087c_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fa23f769-ee37-4e3c-80aa-9e7c3064087c_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fa23f769-ee37-4e3c-80aa-9e7c3064087c_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fa23f769-ee37-4e3c-80aa-9e7c3064087c_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fa23f769-ee37-4e3c-80aa-9e7c3064087c_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/fa23f769-ee37-4e3c-80aa-9e7c3064087c_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Genís, vecino de Son Sardina: &quot;Si no tienes preparado un milloncito para gastar, no te puedes quedar&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Genís, vecino de Son Sardina: &quot;Si no tienes preparado un milloncito para gastar, no te puedes quedar&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En agosto de 2025, la Assemblea Popular de Son Sardina i sa Garriga ya alertaba de la situaci&oacute;n del solar de Can Pasquet y del riesgo de que acabara en manos privadas. Los vecinos recordaban que el pleno de Palma hab&iacute;a aprobado en mayo de 2024, con el apoyo del PP, instar al equipo de gobierno a adquirir los terrenos para construir una plaza p&uacute;blica despu&eacute;s de que las asociaciones del barrio reclamaran tambi&eacute;n un casal. La entidad denunciaba que, pese al compromiso municipal y a las m&aacute;s de 1.000 firmas recogidas en cuatro meses, el Ayuntamiento no hab&iacute;a informado de ning&uacute;n avance y persist&iacute;a en un &ldquo;silencio&rdquo; que dejaba en el aire el futuro del solar.
    </p><p class="article-text">
        La preocupaci&oacute;n vecinal aument&oacute; al aparecer en la parcela un cartel de Solvia que anunciaba su disponibilidad. La Assemblea advert&iacute;a adem&aacute;s de que el solar, pese a estar reservado en el Plan General para espacios libres y equipamientos, pod&iacute;a quedar expuesto a promociones privadas si Palma aplicaba la nueva legislaci&oacute;n urban&iacute;stica aprobada entonces por el Parlament. Los vecinos reclamaban as&iacute; que Cort materializara su compromiso y evitara que Can Pasquet acabara vendido al mejor postor, frustrando la oportunidad de dotar a Son Sardina de una plaza y un casal p&uacute;blicos.
    </p><p class="article-text">
        En anuncios localizados por este peri&oacute;dico, la parcela de 1.751 metros cuadrados lleg&oacute; a ofrecerse por 180.700 euros, a raz&oacute;n de 103 euros por metro cuadrado, mientras que otro portal situaba el precio de venta en 210.000 euros. Apenas ocho d&iacute;as despu&eacute;s de que el Ayuntamiento habilitase 237.976 euros para hacer frente a la adquisici&oacute;n, el solar acab&oacute; en manos privadas. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d482cd06-ac98-4c1f-a59f-10a6104c4b53_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d482cd06-ac98-4c1f-a59f-10a6104c4b53_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d482cd06-ac98-4c1f-a59f-10a6104c4b53_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d482cd06-ac98-4c1f-a59f-10a6104c4b53_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d482cd06-ac98-4c1f-a59f-10a6104c4b53_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d482cd06-ac98-4c1f-a59f-10a6104c4b53_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d482cd06-ac98-4c1f-a59f-10a6104c4b53_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Cartel que anunciaba la venta de Can Pasquet"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Cartel que anunciaba la venta de Can Pasquet                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El inter&eacute;s del solar no reside &uacute;nicamente en su ubicaci&oacute;n, sino tambi&eacute;n en su situaci&oacute;n urban&iacute;stica. Como se&ntilde;ala Miram&oacute;n, Can Pasquet arrastra desde los a&ntilde;os ochenta una ordenaci&oacute;n que nunca lleg&oacute; a ejecutarse y que ha ido cambiando con las sucesivas revisiones del planeamiento. La aprobaci&oacute;n del Plan General de 2023 y la posterior ca&iacute;da del Plan de Ordenaci&oacute;n Detallada han a&ntilde;adido incertidumbre sobre el futuro urban&iacute;stico del espacio. Esta circunstancia introduce una variable econ&oacute;mica relevante: cualquier modificaci&oacute;n futura que mejorase las condiciones urban&iacute;sticas de la parcela y aumentase su aprovechamiento podr&iacute;a incrementar de forma significativa su valor.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El Ayuntamiento asegura que pelear&aacute; el solar</strong></h2><p class="article-text">
        En medio de esta incertidumbre, el Ayuntamiento asegura que no ha renunciado al proyecto. elDiario.es se ha puesto en contacto con el Consistorio, que remite a un comunicado reciente en el que, subraya, desde que el alcalde anunci&oacute; su compromiso de adquirir la parcela, la Administraci&oacute;n inici&oacute; las gestiones pertinentes con la entidad bancaria entonces propietaria de la misma.  
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e39256ca-bba9-4d1e-9f46-a1af7157ac5f_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e39256ca-bba9-4d1e-9f46-a1af7157ac5f_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e39256ca-bba9-4d1e-9f46-a1af7157ac5f_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e39256ca-bba9-4d1e-9f46-a1af7157ac5f_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e39256ca-bba9-4d1e-9f46-a1af7157ac5f_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e39256ca-bba9-4d1e-9f46-a1af7157ac5f_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e39256ca-bba9-4d1e-9f46-a1af7157ac5f_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Parte de los vecinos y miembros de la Assemblea Popular de Son Sardina y Sa Garriga, durante la concentración de este domingo"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Parte de los vecinos y miembros de la Assemblea Popular de Son Sardina y Sa Garriga, durante la concentración de este domingo                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El Consistorio asegura que, desde entonces, trabaja para encontrar una soluci&oacute;n y se&ntilde;ala que actualmente est&aacute; negociando con el propietario para alcanzar un acuerdo de compraventa. Si no fuera posible, el Ayuntamiento asegura que iniciar&aacute; el correspondiente procedimiento de expropiaci&oacute;n. La intenci&oacute;n municipal es mantener el proyecto: un nuevo casal de barri y una biblioteca, una plaza p&uacute;blica y, como posibilidad adicional, un aparcamiento que contribuya a aliviar el d&eacute;ficit de estacionamiento de la zona. Cort asegura, adem&aacute;s, que el dise&ntilde;o de los futuros equipamientos contar&aacute; con la participaci&oacute;n de las asociaciones vecinales y entidades del barrio.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El Ayuntamiento está negociando con el propietario para alcanzar un acuerdo de compraventa. Si no fuera posible, iniciará la expropiación</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La oposici&oacute;n tambi&eacute;n ha cargado contra la gesti&oacute;n del Ayuntamiento. El secretario general de la Agrupaci&oacute;n Socialista de Palma, Iago Negueruela, ha reclamado explicaciones y responsabilidades pol&iacute;ticas al equipo de gobierno por la venta de Can Pesquet a una inmobiliaria y ha cuestionado que Cort no lograra cerrar la compra del solar que hab&iacute;a anunciado. Por su parte, M&eacute;s per Palma ha resumido su cr&iacute;tica en una frase: &ldquo;Mart&iacute;nez lo prometi&oacute;. El PP lo ha dejado perder&rdquo;. El regidor Miquel &Agrave;ngel Contreras sostiene que el alcalde gener&oacute; &ldquo;una expectativa ante todo Son Sardina&rdquo; al anunciar una plaza, un casal de barri y un aparcamiento y ahora debe explicar por qu&eacute; el Consistorio no lleg&oacute; a adquirir el terreno.
    </p><p class="article-text">
        El manifiesto le&iacute;do durante la concentraci&oacute;n reclama que el Ayuntamiento adquiera inmediatamente el solar y comience el proyecto de plaza y casal. La Assemblea Popular reivindica adem&aacute;s que estos espacios sean p&uacute;blicos y tengan en cuenta los proyectos elaborados por los propios vecinos. El mensaje de fondo es que Can Pasquet no se considera una infraestructura m&aacute;s. Las entidades recuerdan que la falta de espacios municipales dificulta incluso organizar las fiestas y las actividades asociativas. Los vecinos, despu&eacute;s de d&eacute;cadas de espera y de una promesa que termin&oacute; coincidiendo con una venta privada, quieren saber cu&aacute;ndo. Porque, como resum&iacute;a el manifiesto de la concentraci&oacute;n, &ldquo;no es una necesidad ni una promesa: es un derecho&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros, Jaime Reina]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/batalla-joana-vecinos-solar-comprado-promotor-queremos-lugar-encontrarnos_1_13482640.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 08 Sep 2026 04:30:44 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/18144087-dbac-476d-8b45-a7aa98723ade_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1447y530.jpg" length="1881278" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/18144087-dbac-476d-8b45-a7aa98723ade_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1447y530.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1881278" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La batalla de Joana y sus vecinos por el solar que ha comprado un promotor: "Queremos un lugar para encontrarnos"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/18144087-dbac-476d-8b45-a7aa98723ade_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1447y530.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Urbanismo,Espacios públicos,Servicios públicos,PP - Partido Popular,Protestas,Protestas ciudadanas,Inmobiliarias,Mercado inmobiliario,Islas Baleares,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Veïns de Palma ocupen el carrer per sopar a l'aire lliure i rebutjar el turisme massiu: "Defensem la nostra casa"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/veins-palma-ocupen-carrer-per-sopar-l-aire-lliure-i-rebutjar-turisme-massiu-defensem-nostra-casa_1_13471010.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/c1a8a3c9-41e4-4832-b029-b8b77808913e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1149942.jpg" width="6000" height="3375" alt="Veïns de Palma ocupen el carrer per sopar a l&#039;aire lliure i rebutjar el turisme massiu: &quot;Defensem la nostra casa&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Més de 500 persones s'han sumat un dimecres més a aquesta proposta per "reapropiar-se de l'espai públic". La patronal de la restauració ha demanat a l'Ajuntament "que cerqui fórmules que permetin compatibilitzar la celebració d'aquests sopars amb el normal funcionament dels bars i restaurants"</p><p class="subtitle">Milers de persones converteixen Palma en un clamor contra la turistificació i la crisi de l'habitatge: “Mallorca ha arribat al límit”</p></div><p class="article-text">
        Comen&ccedil;a a descendir el sol darrere la Catedral de Palma i la imatge del Passeig del Born sorpr&egrave;n: m&eacute;s de 500 persones, segons dades dels organitzadors, estan sopant juntes aprofitant cada espai del passeig m&eacute;s popular de la capital balear. Tots ells, ve&iuml;ns de Palma, una de les ciutats d'Espanya que m&eacute;s pateix el proc&eacute;s de turistificaci&oacute; que expulsa els residents dels espais comuns i, sobretot, de l'habitatge. Es tracta del ja consolidat 'Sopar a la Llesca', una iniciativa de l'entitat Brunzit amb l'objectiu de &ldquo;recuperar els carrers de Palma&rdquo; per als mallorquins davant la massificaci&oacute; tur&iacute;stica que ha enva&iuml;t la ciutat. 
    </p><p class="article-text">
        &Eacute;s el segon estiu en qu&egrave; cada dimecres, durant els mesos de juliol i agost, m&eacute;s de mig miler de persones comparteixen sopars en diferents ubicacions com la Pla&ccedil;a Major o la Pla&ccedil;a de l'Olivar. Per al seu darrer sopar han decidit posar la cirereta a aquesta iniciativa al Passeig del Born, un lloc emblem&agrave;tic que ha reunit una vegada m&eacute;s gent gran, joves i fam&iacute;lies.
    </p><p class="article-text">
        Des de l'organitzaci&oacute; ho tenien clar: volien tornar a una zona que, asseguren, abans era molt m&eacute;s que un simple lloc de passeig. Expliquen que antigament era un espai de reuni&oacute; de molts joves de 'Ciutat' -nom popular amb qu&egrave; es designa Palma- on era habitual passar la tarda i trobar-se amb amistats. &ldquo;S'ha convertit en una zona coberta de terrasses amb 130 metres quadrats ocupats per taules i cadires destinades a un client que pot pagar uns preus desorbitats&rdquo;, comenten des de l'organitzaci&oacute; a elDiario.es.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e398176a-fe9c-4856-b6f2-ca5a2a8d9b40_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e398176a-fe9c-4856-b6f2-ca5a2a8d9b40_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e398176a-fe9c-4856-b6f2-ca5a2a8d9b40_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e398176a-fe9c-4856-b6f2-ca5a2a8d9b40_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e398176a-fe9c-4856-b6f2-ca5a2a8d9b40_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e398176a-fe9c-4856-b6f2-ca5a2a8d9b40_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e398176a-fe9c-4856-b6f2-ca5a2a8d9b40_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Els residents han desplegat estovalles per gaudir del sopar a l&#039;aire lliure."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Els residents han desplegat estovalles per gaudir del sopar a l&#039;aire lliure.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;No sentim el Passeig com a nostre&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Des de les 19:30 de la tarda, mallorquins han comen&ccedil;at a apropiar-se del passeig col&middot;locant cadires i pareos a manera de p&iacute;cnic. Amb motxilles plenes de menjar i moltes ganes de compartir aquesta vetllada, s'han emportat la mirada curiosa dels turistes que passejaven. No han faltat cartells que han decorat els arbres i els fanals amb missatges com 'El turisme ens ofega', 'Born to be alive' (Nascut per viure), 'Pijos i skaters: tornau a ocupar es Born' i 'Menys terrasses, m&eacute;s ve&iuml;nes'.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Des de les 19:30 de la tarda, els mallorquins han començat a apropiar-se del passeig col·locant cadires i pareos a manera de pícnic i amb motxilles plenes de menjar</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4fbd45b7-68bd-45be-b81d-ba201d4caf37_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4fbd45b7-68bd-45be-b81d-ba201d4caf37_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4fbd45b7-68bd-45be-b81d-ba201d4caf37_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4fbd45b7-68bd-45be-b81d-ba201d4caf37_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4fbd45b7-68bd-45be-b81d-ba201d4caf37_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4fbd45b7-68bd-45be-b81d-ba201d4caf37_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4fbd45b7-68bd-45be-b81d-ba201d4caf37_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Clara Vizcaíno, una assistent recurrent a aquests sopars. &quot;M&#039;emociona molt venir a sopar al carrer i veure-ho ple de gent, ple de residents. Crec que és molt important que això es mantingui&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Clara Vizcaíno, una assistent recurrent a aquests sopars. &quot;M&#039;emociona molt venir a sopar al carrer i veure-ho ple de gent, ple de residents. Crec que és molt important que això es mantingui&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Per Blanca Palomo, una de les assistents, poder sopar en un lloc tan emblem&agrave;tic &eacute;s una &ldquo;fantas&iacute;a&rdquo;. &ldquo;Mai havia pensat poder estar asseguda al terra del Born sopant&rdquo;, explica la jove de Can Picafort que, acostumada als 'sopars' al seu poble, vol col&middot;laborar a fer que la tradici&oacute; continu&iuml; a Palma. 
    </p><p class="article-text">
        Clara Vizca&iacute;no comparteix el sopar al costat de les seves amigues, que han portat cadires de casa i, en ple carrer, converteixen el passeig en el seu espai per gaudir d'un sopar d'estiu. No &eacute;s la primera vegada que va a aquest tipus d'esdeveniments. &ldquo;He assistit a pr&agrave;cticament tot aquest any&rdquo;, explica. &ldquo;M'emociona molt venir a sopar al carrer i veure-ho ple de gent, ple de residents. Crec que &eacute;s molt important que aix&ograve; es mantingui&rdquo;, afegeix. 
    </p><p class="article-text">
        Igualment, Vizca&iacute;no considera que les administracions haurien de deixar de posar fi a les festes que hi havia a Palma, que &eacute;s una cosa que s'ha comen&ccedil;at a fer des de fa uns anys, segons explica. &ldquo;Em sembla horrible&rdquo;, declara. Per la seva banda, Jordi Bernaola, un jove que acostuma a assistir a tots els 'Sopars a la Llesca', considera que a l'Ajuntament no li interessa fer aquest tipus d'actes i que les excuses que posen s&oacute;n una mica &ldquo;estranyes&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e41fb622-5a8b-45f9-a304-a7735464e2e3_16-9-aspect-ratio_50p_1149944.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e41fb622-5a8b-45f9-a304-a7735464e2e3_16-9-aspect-ratio_50p_1149944.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e41fb622-5a8b-45f9-a304-a7735464e2e3_16-9-aspect-ratio_75p_1149944.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e41fb622-5a8b-45f9-a304-a7735464e2e3_16-9-aspect-ratio_75p_1149944.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e41fb622-5a8b-45f9-a304-a7735464e2e3_16-9-aspect-ratio_default_1149944.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e41fb622-5a8b-45f9-a304-a7735464e2e3_16-9-aspect-ratio_default_1149944.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e41fb622-5a8b-45f9-a304-a7735464e2e3_16-9-aspect-ratio_default_1149944.jpg"
                    alt="Un jove menja un &#039;pa amb oli&#039; mentre mira a càmara."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un jove menja un &#039;pa amb oli&#039; mentre mira a càmara.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Maria Carri&oacute; i Guillem Rodr&iacute;guez s&oacute;n una parella de residents que han decidit acompanyar els seus ve&iuml;ns un dimecres m&eacute;s, consideren que est&agrave; &ldquo;molt b&eacute; poder recuperar aquests espais&rdquo; i que el Born &eacute;s una molt bona elecci&oacute;, molt c&egrave;ntric i que tothom el coneix. &ldquo; Darrerament, no hem sentit el Born com nostre, de la gent de Palma. Si l'Ajuntament no fa coses d'aquestes, la ciutat queda morta per a la gent d'aqu&iacute;, &eacute;s molt interessant fer una mica de germanor, una mica m&eacute;s de vida de poble&rdquo;, agrega ella.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Darrerament, no hem sentit el Born com el nostre, de la gent de Palma. Si l&#039;Ajuntament no fa coses d&#039;aquestes, la ciutat queda morta per a la gent d&#039;aquí, és molt interessant fer una mica de germanor, una mica més de vida de poble</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Maria Carrió</span>
                                        <span>—</span> Assistent al &#039;Sopar a la fresca&#039;
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bf739e9b-7aa9-44a1-9b1e-89cad3433e5c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bf739e9b-7aa9-44a1-9b1e-89cad3433e5c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bf739e9b-7aa9-44a1-9b1e-89cad3433e5c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bf739e9b-7aa9-44a1-9b1e-89cad3433e5c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bf739e9b-7aa9-44a1-9b1e-89cad3433e5c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bf739e9b-7aa9-44a1-9b1e-89cad3433e5c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/bf739e9b-7aa9-44a1-9b1e-89cad3433e5c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Maria Carrió i Guillem Rodríguez consideren que està &quot;molt bé poder recuperar aquests espais&quot;, en referència al Born."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Maria Carrió i Guillem Rodríguez consideren que està &quot;molt bé poder recuperar aquests espais&quot;, en referència al Born.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Cap a mitjan jornada, l'organitzaci&oacute; ha llegit un manifest en qu&egrave; han acomiadat els 'Dimecres a Llesca'.&ldquo; Avui el Passeig del Born &eacute;s ple de vida. Aix&ograve; &eacute;s perqu&egrave; som nosaltres, palmesans i palmesanes, qui li donem. Com &eacute;s el Born, vuit places m&eacute;s s'han omplert de m&uacute;sica, cultura, jocs i gastronomia al llarg de l'estiu&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;&Eacute;s el nostre dret i deure moral com a ciutadans de Palma molestar una ciutat que ens molesta i no ens deixa viure. &Eacute;s la nostra obligaci&oacute; reclamar i ocupar les places fins que ning&uacute; ens digui que molestam. Perqu&egrave; Palma &eacute;s la casa notra i la defensarem!&rdquo;, han expressat davant tots els assistents. 
    </p><p class="article-text">
        En acabar la lectura, hi ha hagut crits d'&ldquo;El carrer sempre ser&agrave; nostre&rdquo; i els assistents han acomiadat la celebraci&oacute; al ritme de la Xeremia mallorquina i una mica de Ball de Bot, el ball tradicional de les Balears. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c5213d7d-18f7-40ae-a845-20c76a921bd2_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c5213d7d-18f7-40ae-a845-20c76a921bd2_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c5213d7d-18f7-40ae-a845-20c76a921bd2_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c5213d7d-18f7-40ae-a845-20c76a921bd2_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c5213d7d-18f7-40ae-a845-20c76a921bd2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c5213d7d-18f7-40ae-a845-20c76a921bd2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c5213d7d-18f7-40ae-a845-20c76a921bd2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Jordi Bernaola, un dels residents que ha acomiadat els &#039;Dimecres a Llesca&#039; després de la celebració de vuit edicions aquest estiu."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Jordi Bernaola, un dels residents que ha acomiadat els &#039;Dimecres a Llesca&#039; després de la celebració de vuit edicions aquest estiu.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Intenten criminalitzar els sopars&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        La Policia Nacional, mitjan&ccedil;ant un comunicat, va comunicar aquest dimecres la decisi&oacute; de retirar les terrasses del passeig com una &ldquo;mesura preventiva&rdquo; davant la celebraci&oacute; de l'esdeveniment, que ha estat autoritzat per la Delegaci&oacute; del Govern. El cos policial va defensar la decisi&oacute; afirmant que &eacute;s &ldquo;imprescindible i determinant&rdquo; retirar tot el mobiliari urb&agrave; no fix dels establiments d'hostaleria del Born &ldquo;a fi de garantir la seguretat integral, mitigar riscos d'alteraci&oacute; a l'ordre p&uacute;blic i prevenir la comissi&oacute; de possibles actes vand&agrave;lics o disturbis&rdquo;. Aquesta decisi&oacute; neix a partir dels <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/veintena-heridos-estudia-denunciar-agentes-cargas-policiales-protesta-turistificacion-balears_1_13412817.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">disturbis del passat 26 de juliol</a> al mateix lloc, al&middot;ludint a les c&agrave;rregues policials que van succeir en finalitzar la multitudin&agrave;ria manifestaci&oacute; contra la massificaci&oacute; tur&iacute;stica convocada per 'Menys Turisme, M&eacute;s Vida'.
    </p><p class="article-text">
        Brunzit, mitjan&ccedil;ant les seves xarxes socials, ha recordat que tots els 'sopar a la fresca' celebrats fins al moment han transcorregut &ldquo;sense disputes ni cap mena de viol&egrave;ncia&rdquo;. A m&eacute;s, durant la lectura del manifest, ha expressat el seu descontentament amb la mesura de la Policia Nacional, al&middot;legant que estan intentant &ldquo;criminalitzar els sopars&rdquo;. &ldquo;Aquests sopars han estat sempre s&iacute;mbol de la conviv&egrave;ncia pac&iacute;fica, el respecte i la col&middot;lectivitat. Malgrat els intents de voler criminalitzar un sopar a l'aire lliure, avui ens quedem amb qu&egrave; puguem gaudir d'aquest espai tan ampli que feia anys que no veiem buit&rdquo;. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/87ac8140-cddc-4354-9236-b08b6838ee75_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/87ac8140-cddc-4354-9236-b08b6838ee75_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/87ac8140-cddc-4354-9236-b08b6838ee75_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/87ac8140-cddc-4354-9236-b08b6838ee75_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/87ac8140-cddc-4354-9236-b08b6838ee75_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/87ac8140-cddc-4354-9236-b08b6838ee75_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/87ac8140-cddc-4354-9236-b08b6838ee75_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Aquest menú del dia ofereix olives, croquetes i begudes, entre d&#039;altres."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Aquest menú del dia ofereix olives, croquetes i begudes, entre d&#039;altres.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>De pla&ccedil;a en pla&ccedil;a</strong></h2><p class="article-text">
        &ldquo;La idea neix des del punt d'estar cansats de veure que l'espai p&uacute;blic ja no ho &eacute;s, que no &eacute;s per als ve&iuml;ns ni per a les persones residents, sin&oacute; m&eacute;s per als negocis privats i els vianants turistes. A partir d'aqu&iacute;, ideem una estrat&egrave;gia per reapropiar-nos de l'espai p&uacute;blic i de les places per les quals abans pod&iacute;em passejar amb tranquil&middot;litat&rdquo;, explica l'organitzaci&oacute; en conversa amb elDiario.es. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La idea neix des del punt d&#039;estar cansats de veure que l&#039;espai públic ja no ho és, que no és per als veïns ni per a les persones residents, sinó més per als negocis privats i els vianants turistes. A partir d&#039;aquí, vam idear una estratègia per reapropiar-nos de l&#039;espai públic i de les places per les quals abans podíem passejar amb tranquil·litat</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Brunzit</span>
                                  </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Ja fa quatre anys que Brunzit va comen&ccedil;ar a fer propostes de car&agrave;cter social. En veure la gran participaci&oacute; en els seus actes, van decidir crear els 'Sopars a la llesca&ldquo;, una iniciativa que ha omplert els calendaris dels ve&iuml;ns de Palma durant dos estius. &rdquo;Ho vam batejar d'aquesta manera per donar-li una mica d'identitat. Ho fem des de tota la humilitat del m&oacute;n, sabem que no hem inventat res, volem revitalitzar de forma comunit&agrave;ria i social la ciutat&ldquo;, afegeixen. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Considerem molt important crear h&agrave;bit. Podr&iacute;em haver fet un sopar puntual, per&ograve; la idea sempre ha estat crear un h&agrave;bit, una ciutadania de cara a mantenir un h&agrave;bit reivindicatiu, cr&iacute;tic i de den&uacute;ncia social de la situaci&oacute; que vivim a totes les illes. Ho hem adaptat a Palma i a l'&uacute;s de l'espai p&uacute;blic&rdquo;, comenten a aquest diari.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2f40b2a2-7990-4ac6-8522-397c5953915d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2f40b2a2-7990-4ac6-8522-397c5953915d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2f40b2a2-7990-4ac6-8522-397c5953915d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2f40b2a2-7990-4ac6-8522-397c5953915d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2f40b2a2-7990-4ac6-8522-397c5953915d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2f40b2a2-7990-4ac6-8522-397c5953915d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2f40b2a2-7990-4ac6-8522-397c5953915d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El &#039;Sopar a la Llesca&#039; s&#039;ha celebrat al Passeig del Born, on s&#039;ubiquen les botigues més exclusives i cares de la ciutat. A la imatge, un grup de persones sopen davant del negoci de la marca Louis Vuitton."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El &#039;Sopar a la Llesca&#039; s&#039;ha celebrat al Passeig del Born, on s&#039;ubiquen les botigues més exclusives i cares de la ciutat. A la imatge, un grup de persones sopen davant del negoci de la marca Louis Vuitton.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Durant aquestes jornades, Brunzit col&middot;labora amb les distintes associacions ve&iuml;nals de la ciutat: &ldquo;Vol&iacute;em presentar-ho des d'un vessant comunitari, de col&middot;laboraci&oacute; entre associacions ve&iuml;nals. Estem molt en contacte amb les associacions de les places on hem estat i amb les que tamb&eacute; treballen en l'&agrave;mbit social amb diverses problem&agrave;tiques&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Volem recuperar una cosa tan mallorquina i tan nostra com sopar a l'aire lliure. &Eacute;s una cosa que es fa a tots els pobles, per&ograve; que a ciutat ja s'ha perdut&rdquo;, explica l'entitat. &ldquo;Qui cuida un territori &eacute;s qui l'estima&rdquo;, afegeix. A m&eacute;s, defensa que els turistes no entenen la problem&agrave;tica del dia a dia i que per aix&ograve; no cuiden el territori: &ldquo;La idea &eacute;s que les persones que vivim i estimem Palma som les que la cuidem. Hi ha moltes coses a fer i nosaltres n'hem fet una&rdquo;. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/97f7f281-dbdd-4739-a823-3b2d72c8a170_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/97f7f281-dbdd-4739-a823-3b2d72c8a170_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/97f7f281-dbdd-4739-a823-3b2d72c8a170_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/97f7f281-dbdd-4739-a823-3b2d72c8a170_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/97f7f281-dbdd-4739-a823-3b2d72c8a170_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/97f7f281-dbdd-4739-a823-3b2d72c8a170_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/97f7f281-dbdd-4739-a823-3b2d72c8a170_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="&quot;Volem recuperar una cosa tan mallorquina i tan nostra com sopar a l&#039;aire lliure. És una cosa que es fa a tots els pobles, però que a la ciutat ja s&#039;ha perdut&quot;, explica l&#039;entitat organitzadora."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                &quot;Volem recuperar una cosa tan mallorquina i tan nostra com sopar a l&#039;aire lliure. És una cosa que es fa a tots els pobles, però que a la ciutat ja s&#039;ha perdut&quot;, explica l&#039;entitat organitzadora.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Des del punt de vista que els carrers i el model de ciutat &eacute;s per als residents, amb aquesta iniciativa han volgut donar &ldquo;vida&rdquo; a la ciutat mallorquina. L'objectiu principal &eacute;s fer comunitat, teixir vincles i que les persones tinguin ganes de tornar a viure i a conviure a les places: &ldquo;Ens trobem en una realitat en qu&egrave; els ve&iuml;ns ens deien que feia anys que no passejaven per certes places a l'estiu&rdquo;. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Volem recuperar una cosa tan mallorquina i tan nostra com sopar a l&#039;aire lliure. És una cosa que es fa a tots els pobles, però que a ciutat ja s&#039;ha perdut. Ens trobem en una realitat en què els veïns ens deien que feia anys que no passejaven per certes places a l&#039;estiu</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Brunzit</span>
                                  </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ldquo;Tenim un model de ciutat fet per als turistes i fa anys que aix&iacute;. No som especials, en altres grans ciutats del m&oacute;n tamb&eacute; est&agrave; passant. Massificaci&oacute; i problem&agrave;tica. Vam ser l'experiment principal i portem el lideratge, el problema &eacute;s que som una illa, el territori no &eacute;s indefinit, no hi ha lloc per a tothom&rdquo;, declara Brunzit. 
    </p><p class="article-text">
        Aix&iacute; mateix, des de l'organitzaci&oacute; mostren una gran sorpresa i satisfacci&oacute; davant la rebuda que han tingut els 'Sopars a la Llesca'. &ldquo;No esper&agrave;vem res d'aix&ograve;, no esper&agrave;vem 600 persones cada dimecres i creiem fermament que no hi ha m&eacute;s perqu&egrave; no tenim m&eacute;s cadires i taules, ja que l'Ajuntament posa un l&iacute;mit. La ciutadania t&eacute; ganes de fer coses i de sortir&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/49277095-9fdb-48c3-a324-720c2bbc6890_16-9-aspect-ratio_50p_1149943.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/49277095-9fdb-48c3-a324-720c2bbc6890_16-9-aspect-ratio_50p_1149943.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/49277095-9fdb-48c3-a324-720c2bbc6890_16-9-aspect-ratio_75p_1149943.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/49277095-9fdb-48c3-a324-720c2bbc6890_16-9-aspect-ratio_75p_1149943.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/49277095-9fdb-48c3-a324-720c2bbc6890_16-9-aspect-ratio_default_1149943.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/49277095-9fdb-48c3-a324-720c2bbc6890_16-9-aspect-ratio_default_1149943.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/49277095-9fdb-48c3-a324-720c2bbc6890_16-9-aspect-ratio_default_1149943.jpg"
                    alt="L&#039;objectiu de la convocatòria és reivindicar l&#039;ús de l&#039;espai públic per part dels residents."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                L&#039;objectiu de la convocatòria és reivindicar l&#039;ús de l&#039;espai públic per part dels residents.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">No esperàvem 600 persones cada dimecres i creiem fermament que no n&#039;hi ha més perquè no tenim més cadires i taules. La ciutadania té ganes de sortir</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Brunzit</span>
                                  </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Els &ldquo;bloquejos&rdquo; de l'Ajuntament</strong></h2><p class="article-text">
        Malgrat d'estar animant els ve&iuml;ns de Palma a sortir, l'entitat organitzadora declara haver tingut problemes de &ldquo;limitacions&rdquo; per part de l'Ajuntament de Palma. &ldquo;Aquesta lluita social &eacute;s molt cansada per a les persones que hi som. Troben moltes propostes i moviments bloquejats pel Consistori&rdquo;, afegeix.
    </p><p class="article-text">
        Tamb&eacute; expliquen aquestes mateixes fonts que en els &uacute;ltims anys han notat un agreujament de les pol&iacute;tiques de participaci&oacute;. &ldquo;L'Ajuntament t&eacute; una estrat&egrave;gia molt clara: no respondre. Fins i tot quan nosaltres hem fet les sol&middot;licituds amb mesos d'antelaci&oacute;, abans dels 25 dies que legalment t&eacute; l'Ajuntament i no contesten fins a dies abans, per tant, t'impossibilita l'organitzaci&oacute;, saber si es dur&agrave; a terme o no. Sobretot cansa, preocupa i estressa&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ac57ec4e-8c41-4226-9607-c96d15e02ad1_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ac57ec4e-8c41-4226-9607-c96d15e02ad1_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ac57ec4e-8c41-4226-9607-c96d15e02ad1_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ac57ec4e-8c41-4226-9607-c96d15e02ad1_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ac57ec4e-8c41-4226-9607-c96d15e02ad1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ac57ec4e-8c41-4226-9607-c96d15e02ad1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ac57ec4e-8c41-4226-9607-c96d15e02ad1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Els organitzadors denuncien les complicacions que han tingut per organitzar els esdeveniments per part de l&#039;Ajuntament de Palma, un extrem que el Consistori nega."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Els organitzadors denuncien les complicacions que han tingut per organitzar els esdeveniments per part de l&#039;Ajuntament de Palma, un extrem que el Consistori nega.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Com a residents tenim vetades places com Cort -on se situa la casa consistorial-, la sol&middot;licitud estava feta i no van donar cap motiu del perqu&egrave; no. La Llotja i el Born estan vetades. Per molt que sol&middot;licitis, fer una activitat &eacute;s impossible. &Eacute;s la batalla que viu ara Palma&rdquo;, manifesten. 
    </p><p class="article-text">
        En refer&egrave;ncia al Passeig del Born, l'organitzaci&oacute; ha desistit de demanar el perm&iacute;s per dur a terme el sopar, ja que asseguren que existeix &ldquo;un veto&rdquo;. Per poder realitzar l'acte, han demanat un perm&iacute;s de concentraci&oacute; que se'ls ha estat concedit i han apostat per adaptar el format a un &ldquo;passeig&rdquo;. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d30da49-5236-4146-9798-7a73ad6bedd7_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d30da49-5236-4146-9798-7a73ad6bedd7_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d30da49-5236-4146-9798-7a73ad6bedd7_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d30da49-5236-4146-9798-7a73ad6bedd7_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d30da49-5236-4146-9798-7a73ad6bedd7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d30da49-5236-4146-9798-7a73ad6bedd7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1d30da49-5236-4146-9798-7a73ad6bedd7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Residents i turistes han concorregut aquest dimecres al Born."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Residents i turistes han concorregut aquest dimecres al Born.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Davant les cr&iacute;tiques rebudes, l'Ajuntament, en conversa amb aquest diari, ha recalcat que aquests 'sopars' s&oacute;n activitats positives per als barris, ja que fomenten el dinamisme, la conviv&egrave;ncia i la participaci&oacute; ciutadana. &ldquo;En aquest sentit, l'objectiu ha de ser afavorir aquesta conviv&egrave;ncia. El que correspon a l'Ajuntament &eacute;s donar suport a l'associacionisme i les activitats que desenvolupen les entitats, i que aquestes puguin desenvolupar-se en conviv&egrave;ncies&rdquo;, explica. 
    </p><p class="article-text">
        A m&eacute;s, el Consistori ha assenyalat que al llarg d'aquest estiu s'han autoritzat els seg&uuml;ents sopars a la llesca: Pla&ccedil;a del Mercat. Seu, Pla&ccedil;a Major, Pla&ccedil;a d&rsquo;en Coll, Carrer F&agrave;brica, Pla&ccedil;a de la Drassana i Pla&ccedil;a Quadrado, autoritzada en substituci&oacute; de Cort.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ec5f919d-8ed0-4452-aa1d-c487b3835d66_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ec5f919d-8ed0-4452-aa1d-c487b3835d66_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ec5f919d-8ed0-4452-aa1d-c487b3835d66_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ec5f919d-8ed0-4452-aa1d-c487b3835d66_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ec5f919d-8ed0-4452-aa1d-c487b3835d66_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ec5f919d-8ed0-4452-aa1d-c487b3835d66_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ec5f919d-8ed0-4452-aa1d-c487b3835d66_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Alguns han portat menjar típic mallorquí, com els rubiols i les empanades."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Alguns han portat menjar típic mallorquí, com els rubiols i les empanades.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Estem contents d'estar mol&middot;lestant&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Malgrat la bona rebuda per part de la poblaci&oacute;, la proposta s'ha trobat amb cert descontentament per part del sector de la restauraci&oacute;. La Confederaci&oacute; d'Associacions Empresarials de Balears (CAEB) va demanar mitjan&ccedil;ant un comunicat a l'Ajuntament de Palma &ldquo;que busqui f&oacute;rmules que permetin compatibilitzar la celebraci&oacute; d'aquests sopars amb el normal funcionament dels bars i restaurants&rdquo;. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La patronal empresarial va demanar a l&#039;Ajuntament de Palma &#039;que busqui fórmules que permetin compatibilitzar la celebració d&#039;aquests sopars amb el normal funcionament dels bars i restaurants&#039;</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ldquo;Portem des de l'any passat demanant que es busquin ubicacions on els 'Sopars a la Llesca' puguin celebrar-se sense obligar els establiments a tancar o limitar la seva activitat. Cr&egrave;iem que s'oferiria un ventall d'alternatives, per&ograve; no ha estat aix&iacute;&rdquo;, afirma Restauraci&oacute; Mallorca CAEB.
    </p><p class="article-text">
        Aix&iacute; mateix, l'associaci&oacute; defensa que no tenen cap problema amb els ve&iuml;ns dels barris i diferencia aquesta conviv&egrave;ncia di&agrave;ria d'unes convocat&ograve;ries de car&agrave;cter reivindicatiu que transcendeixen al mateix ve&iuml;nat i considera que el debat no s'ha de plantejar com un enfrontament entre residents i restauradors. &ldquo;No tenim cap problema amb els ve&iuml;ns dels barris. Tamb&eacute; som ve&iuml;ns i els nostres bars i restaurants formen part de la seva vida quotidiana&rdquo;, assenyala la patronal.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ee5b691d-0bc1-43c5-abe0-7cb6cb9e8b12_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ee5b691d-0bc1-43c5-abe0-7cb6cb9e8b12_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ee5b691d-0bc1-43c5-abe0-7cb6cb9e8b12_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ee5b691d-0bc1-43c5-abe0-7cb6cb9e8b12_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ee5b691d-0bc1-43c5-abe0-7cb6cb9e8b12_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ee5b691d-0bc1-43c5-abe0-7cb6cb9e8b12_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ee5b691d-0bc1-43c5-abe0-7cb6cb9e8b12_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Uns joves turistes passegen al costat dels residents durant el sopar a l&#039;aire lliure."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Uns joves turistes passegen al costat dels residents durant el sopar a l&#039;aire lliure.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Les places s&oacute;n de tots, per&ograve; nosaltres ocupem l'espai que ens correspon conforme a una llic&egrave;ncia municipal i pagant la taxa establerta. El que reclamem &eacute;s poder desenvolupar amb normalitat una activitat perfectament legal i regulada&rdquo;, afegeix. A m&eacute;s, l'entitat considera que correspon a l'Ajuntament encausar aquests esdeveniments i buscar una soluci&oacute; que permeti compatibilitzar els diferents usos de les places.
    </p><p class="article-text">
        A la vegada, l'Ajuntament ha deixat clar que moltes d'aquestes iniciatives es desenvolupen en places i espais que permeten la seva celebraci&oacute; sense necessitat d'afectar l'activitat comercial, per la qual cosa s&oacute;n &ldquo;perfectament compatibles&rdquo; amb l'activitat econ&ograve;mica dels barris.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2ccd59f3-8a0d-4485-8c5c-9f504c7ec205_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2ccd59f3-8a0d-4485-8c5c-9f504c7ec205_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2ccd59f3-8a0d-4485-8c5c-9f504c7ec205_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2ccd59f3-8a0d-4485-8c5c-9f504c7ec205_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2ccd59f3-8a0d-4485-8c5c-9f504c7ec205_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2ccd59f3-8a0d-4485-8c5c-9f504c7ec205_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2ccd59f3-8a0d-4485-8c5c-9f504c7ec205_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El cartell, &quot;Born to be alive&quot;, evoca a la necessitat que el Passeig del Born sigui viscut pels residents."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El cartell, &quot;Born to be alive&quot;, evoca a la necessitat que el Passeig del Born sigui viscut pels residents.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Per la seva banda, Brunzit, davant aquestes declaracions, ha reiterat que no estan en contra de les persones que treballen en el sector hostaler ni hoteler i que es &ldquo;guanyen la vida amb aix&ograve;&rdquo;. &ldquo;Estem molt a favor de les petites empreses,  siguin hoteleres o petits negocis que malauradament s'han anat perdent&rdquo;, agreguen. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Volen una conviv&egrave;ncia i un respecte mutu, conservar les terrasses mentre nosaltres acomplim les nostres activitats, per&ograve;, on volen que sopem? Aleshores hi ha mol&egrave;stia, som conscients i estem contents d'estar molestant des de la den&uacute;ncia social&rdquo;, declara Brunzit. 
    </p><p class="article-text">
        Aix&iacute; mateix, l'entitat aclareix que rebutja les grans empreses i tenidors del sector hostaler que ara regenten les franqu&iacute;cies que estan a les places c&egrave;ntriques de Palma. &ldquo;Estem en contra que empresaris estrangers vinguin a especular i a posar preus desorbitats que no podem pagar&rdquo;, conclouen.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Neus Bonacasa, Jaime Reina]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/veins-palma-ocupen-carrer-per-sopar-l-aire-lliure-i-rebutjar-turisme-massiu-defensem-nostra-casa_1_13471010.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 27 Aug 2026 15:29:22 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/c1a8a3c9-41e4-4832-b029-b8b77808913e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1149942.jpg" length="3739990" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/c1a8a3c9-41e4-4832-b029-b8b77808913e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1149942.jpg" type="image/jpeg" fileSize="3739990" width="6000" height="3375"/>
      <media:title><![CDATA[Veïns de Palma ocupen el carrer per sopar a l'aire lliure i rebutjar el turisme massiu: "Defensem la nostra casa"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/c1a8a3c9-41e4-4832-b029-b8b77808913e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1149942.jpg" width="6000" height="3375"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Palma,Turismo,Verano,Restaurantes,Vecinos,Manifestaciones]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Vecinos de Palma ocupan la calle para cenar al aire libre y rechazar el turismo masivo: "Defendemos nuestra casa"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/vecinos-palma-ocupan-calle-cenar-aire-libre-rechazar-turismo-masivo-defendemos-casa_1_13464673.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/c1a8a3c9-41e4-4832-b029-b8b77808913e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1149942.jpg" width="6000" height="3375" alt="Vecinos de Palma ocupan la calle para cenar al aire libre y rechazar el turismo masivo: &quot;Defendemos nuestra casa&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Más de 500 personas se han sumado un miércoles más a esta propuesta para "reapropiarse del espacio público". La patronal de la restauración ha pedido al Ayuntamiento "que busque fórmulas que permitan compatibilizar la celebración de estas cenas con el normal funcionamiento de los bares y restaurantes"</p><p class="subtitle">Miles de personas convierten Palma en un clamor contra la turistificación y la crisis de la vivienda: “Mallorca llegó al límite”</p></div><p class="article-text">
        Empieza a descender el sol tras la Catedral de Palma y la imagen del Passeig del Born sorprende: m&aacute;s de 500 personas, seg&uacute;n datos de los organizadores, est&aacute;n cenando juntas aprovechando cada espacio del paseo m&aacute;s popular de la capital balear. Todos ellos, vecinos de Palma, una de las ciudades de Espa&ntilde;a que m&aacute;s sufre el proceso de turistificaci&oacute;n que expulsa a los residentes de los espacios comunes y, sobre todo, de la vivienda. Se trata del ya consolidado 'Sopar a la Llesca', una iniciativa de la entidad Brunzit con el fin de &ldquo;recuperar las calles de Palma&rdquo; para los mallorquines ante la masificaci&oacute;n tur&iacute;stica que ha invadido la ciudad. 
    </p><p class="article-text">
        Es el segundo verano en el que cada mi&eacute;rcoles, durante los meses de julio y agosto, m&aacute;s de medio millar de personas comparten cenas en distintas ubicaciones como la Pla&ccedil;a Major o la Pla&ccedil;a de l'Olivar. Para su &uacute;ltima cena han decidido ponerle el broche a esta iniciativa en el Passeig del Born, un sitio emblem&aacute;tico que ha reunido una vez m&aacute;s a mayores, j&oacute;venes y familias.
    </p><p class="article-text">
        Desde la organizaci&oacute;n lo ten&iacute;an claro: quer&iacute;an volver a una zona que, aseguran, antes era mucho m&aacute;s que un simple lugar de paseo. Explican que antiguamente era un espacio de reuni&oacute;n de muchos j&oacute;venes de 'Ciutat' -nombre popular con el que se designa a Palma- donde era habitual pasar la tarde y encontrarse con amistades. &ldquo;Se ha convertido en una zona cubierta de terrazas con 130 metros cuadrados ocupados por mesas y sillas destinadas a un cliente que puede pagar unos precios desorbitados&rdquo;, comentan desde la organizaci&oacute;n a elDiario.es.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e398176a-fe9c-4856-b6f2-ca5a2a8d9b40_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e398176a-fe9c-4856-b6f2-ca5a2a8d9b40_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e398176a-fe9c-4856-b6f2-ca5a2a8d9b40_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e398176a-fe9c-4856-b6f2-ca5a2a8d9b40_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e398176a-fe9c-4856-b6f2-ca5a2a8d9b40_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e398176a-fe9c-4856-b6f2-ca5a2a8d9b40_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e398176a-fe9c-4856-b6f2-ca5a2a8d9b40_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Los residentes han desplegado manteles para disfrutar de la cena al aire libre."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Los residentes han desplegado manteles para disfrutar de la cena al aire libre.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;No sentimos el Paseo como nuestro&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Desde las 19:30 de la tarde, mallorquines han empezado a adue&ntilde;arse del paseo colocando sillas y pareos a modo de p&iacute;cnic. Con mochilas llenas de comida y muchas ganas de compartir esta velada, se han llevado la mirada curiosa de los turistas que paseaban. No han faltado carteles que han decorado los &aacute;rboles y las farolas con mensajes como 'El turisme ens ofega' (El turismo nos ahoga), 'Born to be alive' (Nacido para vivir), 'Pijos y skaters: tornau a ocupar es Born' (Pijos y skaters: volved a ocupar el Born) y 'Menys terrasses, m&eacute;s ve&iuml;nes' (Menos terrazas, m&aacute;s vecinas).
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Desde las 19:30 de la tarde, los mallorquines han empezado a adueñarse del paseo colocando sillas y pareos a modo de pícnic y con mochilas llenas de comida</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4fbd45b7-68bd-45be-b81d-ba201d4caf37_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4fbd45b7-68bd-45be-b81d-ba201d4caf37_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4fbd45b7-68bd-45be-b81d-ba201d4caf37_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4fbd45b7-68bd-45be-b81d-ba201d4caf37_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4fbd45b7-68bd-45be-b81d-ba201d4caf37_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4fbd45b7-68bd-45be-b81d-ba201d4caf37_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4fbd45b7-68bd-45be-b81d-ba201d4caf37_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Clara Vizcaíno, una asistente recurrente a estas cenas. &quot;Me emociona mucho venir a cenar a la calle y verlo lleno de gente, lleno de residentes. Creo que es muy importante que esto se mantenga&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Clara Vizcaíno, una asistente recurrente a estas cenas. &quot;Me emociona mucho venir a cenar a la calle y verlo lleno de gente, lleno de residentes. Creo que es muy importante que esto se mantenga&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Para Blanca Palomo, una de las asistentes, poder cenar en un sitio tan emblem&aacute;tico es una &ldquo;fantas&iacute;a&rdquo;. &ldquo;Nunca hab&iacute;a pensado poder estar sentada en el suelo del Born cenando&rdquo;, explica la joven de Can Picafort que, acostumbrada a los 'sopars' en su pueblo, quiere colaborar a que la tradici&oacute;n siga en Palma. 
    </p><p class="article-text">
        Clara Vizca&iacute;no comparte la cena junto a sus amigas, que han tra&iacute;do sillas de casa y, en plena calle, convierten el paseo en su espacio para disfrutar de una cena de verano. No es la primera vez que va a este tipo de eventos. &ldquo;He asistido a pr&aacute;cticamente todo este a&ntilde;o&rdquo;, explica. &ldquo;Me emociona mucho venir a cenar a la calle y verlo lleno de gente, lleno de residentes. Creo que es muy importante que esto se mantenga&rdquo;, a&ntilde;ade. 
    </p><p class="article-text">
        Igualmente, Vizca&iacute;no considera que las administraciones deber&iacute;an dejar de terminar con las fiestas que hab&iacute;a en Palma, que es algo que se ha empezado a hacer desde hace unos a&ntilde;os, seg&uacute;n explica. &ldquo;Me parece horrible&rdquo;, declara. Por su parte, Jordi Bernaola, un que joven que acostumbra a asistir a todos los 'Sopars a la Llesca', considera que al Ayuntamiento no le interesa hacer este tipo de actos y que las excusas que ponen son un poco &ldquo;raras&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e41fb622-5a8b-45f9-a304-a7735464e2e3_16-9-aspect-ratio_50p_1149944.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e41fb622-5a8b-45f9-a304-a7735464e2e3_16-9-aspect-ratio_50p_1149944.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e41fb622-5a8b-45f9-a304-a7735464e2e3_16-9-aspect-ratio_75p_1149944.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e41fb622-5a8b-45f9-a304-a7735464e2e3_16-9-aspect-ratio_75p_1149944.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e41fb622-5a8b-45f9-a304-a7735464e2e3_16-9-aspect-ratio_default_1149944.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e41fb622-5a8b-45f9-a304-a7735464e2e3_16-9-aspect-ratio_default_1149944.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e41fb622-5a8b-45f9-a304-a7735464e2e3_16-9-aspect-ratio_default_1149944.jpg"
                    alt="Un joven come un &#039;pa amb oli&#039; mientras mira a la cámara."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un joven come un &#039;pa amb oli&#039; mientras mira a la cámara.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Maria Carri&oacute; y Guillem Rodr&iacute;guez son una pareja de residentes que han decidido acompa&ntilde;ar a sus vecinos un mi&eacute;rcoles m&aacute;s, consideran que est&aacute; &ldquo;muy bien poder recuperar estos espacios&rdquo; y que el Born es una muy buena elecci&oacute;n, muy c&eacute;ntrico y que todo el mundo lo conoce. &ldquo;&Uacute;ltimamente, no hemos sentido el Born como nuestro, de la gente de Palma. Si el Ayuntamiento no hace cosas de estas, la ciudad queda muerta para la gente de aqu&iacute;, es muy interesante hacer un poco de hermandad, un poco m&aacute;s de vida de pueblo&rdquo;, agrega ella.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Últimamente, no hemos sentido el Born como nuestro, de la gente de Palma. Si el Ayuntamiento no hace cosas de estas, la ciudad queda muerta para la gente de aquí, es muy interesante hacer un poco de hermandad, un poco más de vida de pueblo</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Maria Carrió</span>
                                        <span>—</span> Asistente al &#039;Sopar a la fresca&#039;
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bf739e9b-7aa9-44a1-9b1e-89cad3433e5c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bf739e9b-7aa9-44a1-9b1e-89cad3433e5c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bf739e9b-7aa9-44a1-9b1e-89cad3433e5c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bf739e9b-7aa9-44a1-9b1e-89cad3433e5c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bf739e9b-7aa9-44a1-9b1e-89cad3433e5c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bf739e9b-7aa9-44a1-9b1e-89cad3433e5c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/bf739e9b-7aa9-44a1-9b1e-89cad3433e5c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Maria Carrió y Guillem Rodríguez consideran que está &quot;muy bien poder recuperar estos espacios&quot;, en referencia al Born."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Maria Carrió y Guillem Rodríguez consideran que está &quot;muy bien poder recuperar estos espacios&quot;, en referencia al Born.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Hacia la mitad de la jornada, la organizaci&oacute;n ha le&iacute;do un manifiesto en el que han despedido los 'Dimecres a la Llesca'.&ldquo; Hoy el Paseo del Born est&aacute; lleno de vida. Y es que somos nosotros, palmesanos y palmesanas, quienes se la damos. Como es Born, otras ocho plazas se han llenado de m&uacute;sica, cultura, juegos y gastronom&iacute;a a lo largo del verano&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Es nuestro derecho y deber moral como ciudadanos de Palma molestar a una ciudad que nos molesta y no nos deja vivir. Es nuestra obligaci&oacute;n reclamar y ocupar las plazas hasta que nadie nos diga que molestamos. &iexcl;Porque Palma es nuestra casa y la defenderemos!&rdquo;, han expresado ante todos los asistentes. 
    </p><p class="article-text">
        Al terminar la lectura, ha habido gritos de &ldquo;Es carrer sempre ser&aacute; nostre&rdquo; (La calle siempre ser&aacute; nuestra) y los asistentes han despedido la celebraci&oacute;n al ritmo de la Xerem&iacute;a mallorquina y un poco de Ball de Bot, el baile tradicional de les Balears. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c5213d7d-18f7-40ae-a845-20c76a921bd2_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c5213d7d-18f7-40ae-a845-20c76a921bd2_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c5213d7d-18f7-40ae-a845-20c76a921bd2_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c5213d7d-18f7-40ae-a845-20c76a921bd2_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c5213d7d-18f7-40ae-a845-20c76a921bd2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c5213d7d-18f7-40ae-a845-20c76a921bd2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c5213d7d-18f7-40ae-a845-20c76a921bd2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Jordi Bernaola, uno de los residentes han despedido los &#039;Dimecres a la Llesca&#039; tras la celebración de ocho ediciones este verano."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Jordi Bernaola, uno de los residentes han despedido los &#039;Dimecres a la Llesca&#039; tras la celebración de ocho ediciones este verano.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Intentan criminalizar los sopars&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        La Polic&iacute;a Nacional, mediante un comunicado, comunic&oacute; este mi&eacute;rcoles la decisi&oacute;n de retirar las terrazas del paseo como una &ldquo;medida preventiva&rdquo; ante la celebraci&oacute;n del evento, que ha sido autorizado por la Delegaci&oacute;n del Gobierno. El cuerpo policial defendi&oacute; la decisi&oacute;n afirmando que es &ldquo;imprescindible y determinante&rdquo; retirar todo el mobiliario urbano no fijo de los establecimientos de hosteler&iacute;a del Born &ldquo;a fin de garantizar la seguridad integral, mitigar riesgos de alteraci&oacute;n al orden p&uacute;blico y prevenir la comisi&oacute;n de posibles actos vand&aacute;licos o disturbios&rdquo;. Esta decisi&oacute;n nace a partir de los <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/veintena-heridos-estudia-denunciar-agentes-cargas-policiales-protesta-turistificacion-balears_1_13412817.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">disturbios del pasado 26 de julio</a> en el mismo lugar, aludiendo a las cargas policiales que sucedieron al finalizar la multitudinaria manifestaci&oacute;n contra la masificaci&oacute;n tur&iacute;stica convocada por 'Menys Turisme, M&eacute;s Vida'.
    </p><p class="article-text">
        Brunzit, mediante sus redes sociales, ha recordado que todos los 'sopars a la fresca' celebrados hasta el momento han transcurrido &ldquo;sin disputas ni ning&uacute;n tipo de violencia&rdquo;. Adem&aacute;s, durante la lectura del manifiesto, ha expresado su descontento con la medida de la Polic&iacute;a Nacional, alegando que est&aacute;n intentando &ldquo;criminalizar los sopars&rdquo;. &ldquo;Estas cenas han sido siempre s&iacute;mbolo de la convivencia pac&iacute;fica, el respeto y la colectividad. A pesar de los intentos de querer criminalizar una cena al aire libre, hoy nos quedamos con que podamos disfrutar de este espacio tan amplio que hac&iacute;a a&ntilde;os que no vemos vac&iacute;o&rdquo;. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/87ac8140-cddc-4354-9236-b08b6838ee75_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/87ac8140-cddc-4354-9236-b08b6838ee75_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/87ac8140-cddc-4354-9236-b08b6838ee75_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/87ac8140-cddc-4354-9236-b08b6838ee75_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/87ac8140-cddc-4354-9236-b08b6838ee75_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/87ac8140-cddc-4354-9236-b08b6838ee75_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/87ac8140-cddc-4354-9236-b08b6838ee75_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Este menú del día ofrece aceitunas, croquetas y bebidas, entre otros."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Este menú del día ofrece aceitunas, croquetas y bebidas, entre otros.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>De plaza en plaza</strong></h2><p class="article-text">
        &ldquo;La idea nace desde el punto de estar cansados de ver que el espacio p&uacute;blico ya no lo es, que no es para los vecinos ni para las personas residentes, sino m&aacute;s para los negocios privados y los peatones turistas. A partir de ah&iacute;, ideamos una estrategia para reapropiarnos del espacio p&uacute;blico y de las plazas por las que antes pod&iacute;amos pasear con tranquilidad&rdquo;, explica la organizaci&oacute;n en conversaci&oacute;n con elDiario.es. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La idea nace desde el punto de estar cansados de ver que el espacio público ya no lo es, que no es para los vecinos ni para las personas residentes, sino más para los negocios privados y los peatones turistas. A partir de ahí, ideamos una estrategia para reapropiarnos del espacio público y de las plazas por las que antes podíamos pasear con tranquilidad</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Brunzit</span>
                                  </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Ya hace cuatro a&ntilde;os que Brunzit empez&oacute; a hacer propuestas de car&aacute;cter social. Al ver la gran participaci&oacute;n en sus actos, decidieron crear los 'Sopars a la llesca&ldquo;, una iniciativa que ha llenado los calendarios de los vecinos de Palma durante dos veranos. &rdquo;Lo llamamos de esta manera para darle un poco de identidad. Lo hacemos desde toda la humildad del mundo, sabemos que no hemos inventado nada, queremos revitalizar de forma comunitaria y social la ciudad&ldquo;, a&ntilde;aden. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Consideramos muy importante crear h&aacute;bito. Podr&iacute;amos haber hecho una cena puntual, pero la idea siempre ha sido crear un h&aacute;bito, una ciudadan&iacute;a de cara a mantener un h&aacute;bito reivindicativo, cr&iacute;tico y de denuncia social de la situaci&oacute;n que estamos viviendo en todas las islas. Lo hemos adaptado a Palma y al uso del espacio p&uacute;blico&rdquo;, comentan a este peri&oacute;dico.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2f40b2a2-7990-4ac6-8522-397c5953915d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2f40b2a2-7990-4ac6-8522-397c5953915d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2f40b2a2-7990-4ac6-8522-397c5953915d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2f40b2a2-7990-4ac6-8522-397c5953915d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2f40b2a2-7990-4ac6-8522-397c5953915d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2f40b2a2-7990-4ac6-8522-397c5953915d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2f40b2a2-7990-4ac6-8522-397c5953915d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El &#039;Sopar a la Llesca&#039; se ha celebrado en el Passeig del Born, donde se ubican las tiendas más exclusivas y caras de la ciudad. En la imagen, un grupo de personas cenan frente al negocio de la marca Louis Vuitton."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El &#039;Sopar a la Llesca&#039; se ha celebrado en el Passeig del Born, donde se ubican las tiendas más exclusivas y caras de la ciudad. En la imagen, un grupo de personas cenan frente al negocio de la marca Louis Vuitton.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Durante estas jornadas, Brunzit colabora con las distintas asociaciones vecinales de la ciudad: &ldquo;Quer&iacute;amos presentarlo desde una vertiente comunitaria, de colaboraci&oacute;n entre asociaciones vecinales. Estamos mucho en contacto con las asociaciones de las plazas donde hemos estado y con las que tambi&eacute;n trabajan en el &aacute;mbito social con diversas problem&aacute;ticas&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Queremos recuperar algo tan mallorqu&iacute;n y tan nuestro como cenar al aire libre. Es algo que se hace en todos los pueblos, pero que en ciudad ya se ha perdido&rdquo;, explica la entidad. &ldquo;Quien cuida un territorio es quien lo ama&rdquo;, a&ntilde;ade. Adem&aacute;s, defiende que los turistas no entienden la problem&aacute;tica del d&iacute;a a d&iacute;a y que por eso no cuidan el territorio: &ldquo;La idea es que las personas que vivimos y amamos Palma somos las que la cuidamos. Hay muchas cosas que hacer y nosotros hemos hecho una&rdquo;. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/97f7f281-dbdd-4739-a823-3b2d72c8a170_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/97f7f281-dbdd-4739-a823-3b2d72c8a170_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/97f7f281-dbdd-4739-a823-3b2d72c8a170_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/97f7f281-dbdd-4739-a823-3b2d72c8a170_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/97f7f281-dbdd-4739-a823-3b2d72c8a170_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/97f7f281-dbdd-4739-a823-3b2d72c8a170_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/97f7f281-dbdd-4739-a823-3b2d72c8a170_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="&quot;Queremos recuperar algo tan mallorquín y tan nuestro como cenar al aire libre. Es algo que se hace en todos los pueblos, pero que en ciudad ya se ha perdido&quot;, explica la entidad organizadora."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                &quot;Queremos recuperar algo tan mallorquín y tan nuestro como cenar al aire libre. Es algo que se hace en todos los pueblos, pero que en ciudad ya se ha perdido&quot;, explica la entidad organizadora.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Desde el punto de vista de que las calles y el modelo de ciudad es para los residentes, con esta iniciativa han querido dar &ldquo;vida&rdquo; a la ciudad mallorquina. El objetivo principal es hacer comunidad, tejer v&iacute;nculos y que las personas tengan ganas de volver a vivir y a convivir en las plazas: &ldquo;Nos encontramos en una realidad en la que los vecinos nos dec&iacute;an que hac&iacute;a a&ntilde;os que no paseaban por ciertas plazas en verano&rdquo;. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Queremos recuperar algo tan mallorquín y tan nuestro como cenar al aire libre. Es algo que se hace en todos los pueblos, pero que en ciudad ya se ha perdido. Nos encontramos en una realidad en la que los vecinos nos decían que hacía años que no paseaban por ciertas plazas en verano</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Brunzit</span>
                                  </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ldquo;Tenemos un modelo de ciudad hecho para los turistas y hace a&ntilde;os que as&iacute;. No somos especiales, en otras grandes ciudades del mundo tambi&eacute;n est&aacute; pasando. Masificaci&oacute;n y problem&aacute;tica. Fuimos el experimento principal y llevamos la delantera, el problema es que somos una isla, el territorio no es indefinido, no hay sitio para todos&rdquo;, declara Brunzit. 
    </p><p class="article-text">
        Asimismo, desde la organizaci&oacute;n muestran una gran sorpresa y satisfacci&oacute;n ante el recibimiento que han tenido los 'Sopars a la Llesca'. &ldquo;No esper&aacute;bamos nada de esto, no esper&aacute;bamos 600 personas cada mi&eacute;rcoles y creemos firmemente que no hay m&aacute;s porque no tenemos m&aacute;s sillas y mesas, ya que el Ayuntamiento pone un l&iacute;mite. La ciudadan&iacute;a tiene ganas de hacer cosas y de salir&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/49277095-9fdb-48c3-a324-720c2bbc6890_16-9-aspect-ratio_50p_1149943.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/49277095-9fdb-48c3-a324-720c2bbc6890_16-9-aspect-ratio_50p_1149943.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/49277095-9fdb-48c3-a324-720c2bbc6890_16-9-aspect-ratio_75p_1149943.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/49277095-9fdb-48c3-a324-720c2bbc6890_16-9-aspect-ratio_75p_1149943.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/49277095-9fdb-48c3-a324-720c2bbc6890_16-9-aspect-ratio_default_1149943.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/49277095-9fdb-48c3-a324-720c2bbc6890_16-9-aspect-ratio_default_1149943.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/49277095-9fdb-48c3-a324-720c2bbc6890_16-9-aspect-ratio_default_1149943.jpg"
                    alt="El objetivo de la convocatoria es reivindicar el uso del espacio público por parte de los residentes."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El objetivo de la convocatoria es reivindicar el uso del espacio público por parte de los residentes.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">No esperábamos 600 personas cada miércoles y creemos firmemente que no hay más porque no tenemos más sillas y mesas. La ciudadanía tiene ganas de salir</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Brunzit</span>
                                  </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Los &ldquo;bloqueos&rdquo; del Ayuntamiento</strong></h2><p class="article-text">
        A pesar de estar animando a los vecinos de Palma a salir, la entidad organizadora declara haber tenido problemas de &ldquo;limitaciones&rdquo; por parte del Ayuntamiento de Palma. &ldquo;Esta lucha social es muy cansada para las personas que estamos. Encontramos muchas propuestas y movimientos bloqueados por el Consistorio&rdquo;, agrega.
    </p><p class="article-text">
        Tambi&eacute;n explican estas mismas fuentes que en los &uacute;ltimos a&ntilde;os han notado un agravamiento de las pol&iacute;ticas de participaci&oacute;n. &ldquo;El Ayuntamiento tiene una estrategia muy clara: no responder. Incluso cuando nosotros hemos hecho las solicitudes con meses de antelaci&oacute;n, antes de los 25 d&iacute;as que legalmente tiene el Ayuntamiento y no contestan hasta d&iacute;as antes, por tanto, te imposibilita la organizaci&oacute;n, saber si se llevar&aacute; a cabo o no. Sobre todo cansa, preocupa y estresa&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ac57ec4e-8c41-4226-9607-c96d15e02ad1_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ac57ec4e-8c41-4226-9607-c96d15e02ad1_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ac57ec4e-8c41-4226-9607-c96d15e02ad1_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ac57ec4e-8c41-4226-9607-c96d15e02ad1_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ac57ec4e-8c41-4226-9607-c96d15e02ad1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ac57ec4e-8c41-4226-9607-c96d15e02ad1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ac57ec4e-8c41-4226-9607-c96d15e02ad1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Los organizadores denuncian las complicaciones que han tenido para organizar los eventos por parte del Ayuntamiento de Palma, un extremo que el Consistorio niega."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Los organizadores denuncian las complicaciones que han tenido para organizar los eventos por parte del Ayuntamiento de Palma, un extremo que el Consistorio niega.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Como residentes tenemos vetadas plazas como Cort -donde se sit&uacute;a la casa consistorial-, la solicitud estaba hecha y no dieron ning&uacute;n motivo de por qu&eacute; no. La Lonja y el Born est&aacute;n vetadas. Por mucho que solicites, hacer una actividad es imposible. Es la batalla que est&aacute; viviendo ahora Palma&rdquo;, manifiestan. 
    </p><p class="article-text">
        En referencia al Passeig del Born, la organizaci&oacute;n ha desistido de pedir el permiso para realizar la cena, puesto que aseguran que existe &ldquo;un veto&rdquo;. Para poder realizar el acto, han pedido un permiso de concentraci&oacute;n que se les ha sido concedido y han apostado por adaptar el formato a un &ldquo;paseo&rdquo;. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d30da49-5236-4146-9798-7a73ad6bedd7_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d30da49-5236-4146-9798-7a73ad6bedd7_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d30da49-5236-4146-9798-7a73ad6bedd7_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d30da49-5236-4146-9798-7a73ad6bedd7_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d30da49-5236-4146-9798-7a73ad6bedd7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d30da49-5236-4146-9798-7a73ad6bedd7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1d30da49-5236-4146-9798-7a73ad6bedd7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Residentes y turistas han concurrido este miércoles en el Born."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Residentes y turistas han concurrido este miércoles en el Born.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Ante las cr&iacute;ticas recibidas, el Ayuntamiento, en conversaci&oacute;n con este diario, ha recalcado que estos 'sopars' son actividades positivas para los barrios, ya que fomentan el dinamismo, la convivencia y la participaci&oacute;n ciudadana. &ldquo;En este sentido, el objetivo debe ser favorecer esta convivencia. Lo que corresponde al Ayuntamiento es apoyar el asociacionismo y las actividades que desarrollan las entidades, y que estas puedan desarrollarse en convivencias&rdquo;, explica. 
    </p><p class="article-text">
        Adem&aacute;s, el Consistorio ha se&ntilde;alado que a lo largo de este verano se han autorizado los siguientes sopars a la llesca: Pla&ccedil;a del Mercat. Seu, Pla&ccedil;a Major, Pla&ccedil;a d&rsquo;en Coll, Calle F&agrave;brica, Pla&ccedil;a de la Drassana y Pla&ccedil;a Quadrado, autorizada en sustituci&oacute;n de Cort.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ec5f919d-8ed0-4452-aa1d-c487b3835d66_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ec5f919d-8ed0-4452-aa1d-c487b3835d66_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ec5f919d-8ed0-4452-aa1d-c487b3835d66_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ec5f919d-8ed0-4452-aa1d-c487b3835d66_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ec5f919d-8ed0-4452-aa1d-c487b3835d66_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ec5f919d-8ed0-4452-aa1d-c487b3835d66_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ec5f919d-8ed0-4452-aa1d-c487b3835d66_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Algunos han llevado comida típica mallorquina, como los rubiols y las empanadas."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Algunos han llevado comida típica mallorquina, como los rubiols y las empanadas.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Estamos contentos de estar molestando&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        A pesar del buen recibimiento por parte de la poblaci&oacute;n, la propuesta se ha encontrado con cierto descontento por parte del sector de la restauraci&oacute;n. La Confederaci&oacute;n de Asociaciones Empresariales de Balears (CAEB) pidi&oacute; mediante un comunicado al Ayuntamiento de Palma &ldquo;que busque f&oacute;rmulas que permitan compatibilizar la celebraci&oacute;n de estas cenas con el normal funcionamiento de los bares y restaurantes&rdquo;. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La patronal empresarial pidió al Ayuntamiento de Palma &#039;que busque fórmulas que permitan compatibilizar la celebración de estas cenas con el normal funcionamiento de los bares y restaurantes&#039;</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ldquo;Llevamos desde el a&ntilde;o pasado pidiendo que se busquen ubicaciones donde los 'Sopars a la Llesca' puedan celebrarse sin obligar a los establecimientos a cerrar o limitar su actividad. Cre&iacute;amos que se ofrecer&iacute;a un abanico de alternativas, pero no ha sido as&iacute;&rdquo;, afirma Restauraci&oacute;n Mallorca CAEB.
    </p><p class="article-text">
        Asimismo, la asociaci&oacute;n defiende que no tienen ning&uacute;n problema con los vecinos de los barrios y diferencia esa convivencia diaria de unas convocatorias de car&aacute;cter reivindicativo que trascienden al propio vecindario y considera que el debate no debe plantearse como un enfrentamiento entre residentes y restauradores. &ldquo;No tenemos ning&uacute;n problema con los vecinos de los barrios. Tambi&eacute;n somos vecinos y nuestros bares y restaurantes forman parte de su vida cotidiana&rdquo;, se&ntilde;ala la patronal.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ee5b691d-0bc1-43c5-abe0-7cb6cb9e8b12_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ee5b691d-0bc1-43c5-abe0-7cb6cb9e8b12_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ee5b691d-0bc1-43c5-abe0-7cb6cb9e8b12_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ee5b691d-0bc1-43c5-abe0-7cb6cb9e8b12_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ee5b691d-0bc1-43c5-abe0-7cb6cb9e8b12_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ee5b691d-0bc1-43c5-abe0-7cb6cb9e8b12_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ee5b691d-0bc1-43c5-abe0-7cb6cb9e8b12_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Unos jóvenes turistas pasean al lado de los residentes durante la cena al aire libre."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Unos jóvenes turistas pasean al lado de los residentes durante la cena al aire libre.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Las plazas son de todos, pero nosotros ocupamos el espacio que nos corresponde conforme a una licencia municipal y pagando la tasa establecida. Lo que reclamamos es poder desarrollar con normalidad una actividad perfectamente legal y regulada&rdquo;, a&ntilde;ade. Adem&aacute;s, la entidad considera que corresponde al Ayuntamiento encauzar estos acontecimientos y buscar una soluci&oacute;n que permita compatibilizar los diferentes usos de las plazas.
    </p><p class="article-text">
        A su vez, el Ayuntamiento ha dejado claro que muchas de estas iniciativas se desarrollan en plazas y espacios que permiten su celebraci&oacute;n sin necesidad de afectar a la actividad comercial, por lo que son &ldquo;perfectamente compatibles&rdquo; con la actividad econ&oacute;mica de los barrios.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2ccd59f3-8a0d-4485-8c5c-9f504c7ec205_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2ccd59f3-8a0d-4485-8c5c-9f504c7ec205_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2ccd59f3-8a0d-4485-8c5c-9f504c7ec205_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2ccd59f3-8a0d-4485-8c5c-9f504c7ec205_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2ccd59f3-8a0d-4485-8c5c-9f504c7ec205_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2ccd59f3-8a0d-4485-8c5c-9f504c7ec205_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2ccd59f3-8a0d-4485-8c5c-9f504c7ec205_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El cartel, &quot;Born to be alive&quot;, evoca a la necesidad de que el Passeig del Born sea vivido por los residentes."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El cartel, &quot;Born to be alive&quot;, evoca a la necesidad de que el Passeig del Born sea vivido por los residentes.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Por su parte, Brunzit, ante estas declaraciones, ha reiterado que no est&aacute;n en contra de las personas que trabajan en el sector hostelero ni hotelero y que se &ldquo;ganan la vida con esto&rdquo;. &ldquo;Estamos muy a favor de las peque&ntilde;as empresas, ya sean hoteleras o peque&ntilde;os negocios que desgraciadamente se han ido perdiendo&rdquo;, agregan. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Quieren una convivencia y un respeto mutuo, conservar las terrazas mientras nosotros realizamos nuestras actividades, pero, &iquest;d&oacute;nde quieren que cenemos? Entonces hay molestia, somos conscientes y estamos contentos de estar molestando desde la denuncia social&rdquo;, declara Brunzit. 
    </p><p class="article-text">
        Asimismo, la entidad aclara que rechaza las grandes empresas y tenedores del sector hostelero que ahora regentan las franquicias que est&aacute;n en las plazas c&eacute;ntricas de Palma. &ldquo;Estamos en contra de que empresarios extranjeros vengan a especular y a poner precios desorbitados que no podemos pagar&rdquo;, concluyen.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Neus Bonacasa, Jaime Reina]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/vecinos-palma-ocupan-calle-cenar-aire-libre-rechazar-turismo-masivo-defendemos-casa_1_13464673.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 27 Aug 2026 07:04:58 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/c1a8a3c9-41e4-4832-b029-b8b77808913e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1149942.jpg" length="3739990" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/c1a8a3c9-41e4-4832-b029-b8b77808913e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1149942.jpg" type="image/jpeg" fileSize="3739990" width="6000" height="3375"/>
      <media:title><![CDATA[Vecinos de Palma ocupan la calle para cenar al aire libre y rechazar el turismo masivo: "Defendemos nuestra casa"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/c1a8a3c9-41e4-4832-b029-b8b77808913e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1149942.jpg" width="6000" height="3375"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Palma,Turismo,Verano,Restaurantes,Vecinos,Manifestaciones]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Els sanitaris que lluiten per les persones sense llar del barri més pobre de Palma: “Persones amb feina dormen entre cartrons”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/els-sanitaris-lluiten-per-les-persones-sense-llar-barri-mes-pobre-palma-persones-amb-feina-dormen-cartrons_1_13343744.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/9e62e8d5-669b-45cf-bbfd-3724add6dd80_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Els sanitaris que lluiten per les persones sense llar del barri més pobre de Palma: “Persones amb feina dormen entre cartrons”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La instal·lació d'un tancament perimetral al centre de salut d'aquest barri, conegut per la seva multiculturalitat i pels conflictes socials, ha generat discrepàncies entre el personal mèdic. “No s'ha resolt res. Alguns tenen problemes d'addicció, però d'altres són treballadors de la construcció”, comenta una infermera</p><p class="subtitle">La vida dels treballadors 'sensesostre' d'Eivissa, desallotjats fa dos anys: “Uns quants estan a tendes de campanya”</p></div><p class="article-text">
        &ndash;El principal problema de salut p&uacute;blica d'aquest barri &eacute;s que molts edificis no tenen ascensor.
    </p><p class="article-text">
        Enrique P&iacute;riz est&agrave; assegut davant el centre de salut on treballa. El barri a qu&egrave; es refereix aquest metge &eacute;s Son Gotleu. &Eacute;s una de les zones m&eacute;s pobres i multi&egrave;tniques de les Illes Balears. Abans de la pand&egrave;mia, <a href="https://geourbana.age-geografia.es/wp-content/uploads/2022/09/XVIColoquioGeografiaUrbanaMalaga_LibroActas.pdf?utm_source=chatgpt.com" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">les rendes anuals hi eren inferiors als 9.000 euros</a>, tot just el 40% de la mitjana de Palma, una de les ciutats m&eacute;s tur&iacute;stiques d'Espanya. El mosaic hum&agrave; es mant&eacute;: marroquins, pakistanesos, nigerians, colombians, equatorians; peninsulars i mallorquins, gitanos i paios.
    </p><p class="article-text">
        I despr&eacute;s hi ha les escales. Aquelles escales que duen fins a un tercer, un quart o un quint pis, escales que cal pujar tant s&iacute; com no perqu&egrave; la comunitat no disposa d'ascensor, i que el doctor P&iacute;riz &ndash;sevill&agrave; del barri del Tiro de L&iacute;nea, amb quinze anys a Palma, la primera meitat dels quals atenent interns a la pres&oacute; de la ciutat&ndash; coneix molt b&eacute;: &ldquo;Quan un pacient no pot venir al centre de salut perqu&egrave; est&agrave; enllitat, som noltros qui anam a casa seva. Aquesta experi&egrave;ncia et permet con&egrave;ixer de prop moltes llars de Son Gotleu. Tornant al tema de l'ascensor, si camines amb caminador o tens un genoll malm&egrave;s, et ser&agrave; molt dif&iacute;cil baixar al carrer. Aix&ograve; t'a&iuml;lla i, qu&egrave; passa? Que acabes deprimint-te. La soluci&oacute; no &eacute;s donar-te una pastilla perqu&egrave; et passi i puguis dormir, sin&oacute; analitzar per qu&egrave; moltes vegades convertim els problemes socials en problemes m&egrave;dics. Ara imaginem la mateixa situaci&oacute; quan el pacient &eacute;s una persona sense llar. Tot s'agreuja&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        El doctor P&iacute;riz sembla tenir molt clar per qu&egrave; ha comen&ccedil;at a enlla&ccedil;ar, davant una gravadora encesa, reflexions que salten del fonendoscopi al carrer, de la butxaca a l'estad&iacute;stica. Les seues idees giren al voltant de Son Gotleu. Fa unes setmanes, el metge es va asseure davant l'ordinador i va escriure un correu a <a href="http://eldiario.es" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">elDiario.es</a>: &ldquo;Un grup de professionals del centre de salut esteim molt preocupats per la imatge que s'est&agrave; donant del barri en general i, en concret, del problema de les persones sense llar. (...) Una imatge que alimenta un relat culpabilitzador i molt discriminatori envers aquestes persones. (...) Com a professionals que les coneixem i les atenem habitualment, sabem que la immensa majoria s&oacute;n v&iacute;ctimes dels problemes d'acc&eacute;s a l'habitatge i d'uns serveis municipals clarament insuficients. A m&eacute;s, som testimonis de com aquests factors determinen el seu estat de (mala) salut&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Si camines amb caminador o tens un genoll malmès, et serà molt difícil baixar al carrer [en un edifici sense ascensor]. Et deprimeixes. La solució no és donar-te una pastilla perquè et passi i puguis dormir. Quan el pacient és una persona sense llar, tot s’agreuja</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Enrique Píriz</span>
                                        <span>—</span> Metge
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Davant el centre de salut, el metge completa aquelles paraules amb una frase que dedica a dos parelles &ndash;dos majors i dos majores, pareixen matrimonis&ndash; que prenen el sol al Parc de l'Esperan&ccedil;a, la placeta on hi ha el centre de salut. &ldquo;Ho veis? Son Gotleu tamb&eacute; t&eacute; una cara lluminosa. Quan vaig venir a fer feina aqu&iacute; em vaig adonar que, a difer&egrave;ncia d'altres barris de Palma, en aquests carrers hi ha vida a qualsevol hora. Mai no queden deserts, i aix&ograve; em recordava molt l'ambient de la meva ciutat. M&eacute;s enll&agrave; dels titulars sobre baralles o operacions contra el tr&agrave;fic de drogues, aqu&iacute; tamb&eacute; hi passen moltes altres hist&ograve;ries, i nosaltres les veim cada dia&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6f6f8087-8d51-4fd2-a8a2-1f103e5b2091_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6f6f8087-8d51-4fd2-a8a2-1f103e5b2091_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6f6f8087-8d51-4fd2-a8a2-1f103e5b2091_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6f6f8087-8d51-4fd2-a8a2-1f103e5b2091_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6f6f8087-8d51-4fd2-a8a2-1f103e5b2091_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6f6f8087-8d51-4fd2-a8a2-1f103e5b2091_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6f6f8087-8d51-4fd2-a8a2-1f103e5b2091_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un home empeny un carretó carregat d’objectes que ha trobat a les escombraries"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un home empeny un carretó carregat d’objectes que ha trobat a les escombraries                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Mallorquins de barri</strong></h2><p class="article-text">
        Un dels t&ograve;pics, per exemple, &eacute;s que el barri viu en una realitat aliena a la de la resta de Mallorca. Com si fos un ovni que hagu&eacute;s aterrat a l'illa. Indalecio, S&iacute;lvia i Neus &ndash;la filla d'aquesta parella&ndash; ho desmenteixen. Tots tres estan a punt d'anar a una visita m&egrave;dica i xerren en catal&agrave;. Un accent molt caracter&iacute;stic, palmes&agrave; de barri, amb fonemes que no solen apar&egrave;ixer als llibres. El pare es va criar a la Soledat, un barri de Palma. La mare &eacute;s filla de &ldquo;mallorquins de poble&rdquo; que varen arribar a la ciutat. La filla va estudiar l'ESO i el batxillerat a Sant Josep Obrer, un centre concertat situat just a l'altra banda de la Via de Cintura. Ara &eacute;s mestra i, diu, no li faria res aconseguir una pla&ccedil;a al CEIP Es Pont, l'escola que limita amb la ronda que envolta Palma i contra la qual topa Son Gotleu: &ldquo;M'han dit que s'hi fa feina molt a gust&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Aquesta fam&iacute;lia sempre havia viscut a prop de la barriada, per&ograve; fa &ldquo;uns vuit anys&rdquo; es va traslladar al seu cor. I no se'n penedeixen:
    </p><p class="article-text">
        &ndash;&Eacute;s que Son Gotleu no &eacute;s Vietnam! &ndash;exclama l'Indalecio, amb una polsereta amb els colors de la bandera espanyola al canell i el serrell de punta&ndash;. Aqu&iacute; ni tothom &eacute;s ionqui, ni tothom &eacute;s drogoaddicte, ni la gent es mata pel mig del carrer. Hi vivim persones normals. Problemes n'hi ha a totes les barriades i Son Gotleu t&eacute; les seves coses, per&ograve; no l'hem de prendre com si fos...
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Per qu&egrave;, id&ograve;, Son Gotleu t&eacute; tan mala imatge?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Per saber qu&egrave; passa en un lloc &ndash;continua el ves&iacute;&ndash;, s'hi ha de viure cada dia. Mira, persones grans assegudes aix&iacute; en una pla&ccedil;a ja en trobar&agrave;s poques a altres barris de Palma; &eacute;s clar que, si t'endinses pels carrers, hi comen&ccedil;a el tr&agrave;fic de drogues, per&ograve; no et posaran un ganivet al coll, entre altres coses perqu&egrave; et coneixen. &Eacute;s evident que pots trobar alg&uacute; consumint droga, igual que un ric pot estar esnifant coca&iuml;na a la seva mansi&oacute; de Son Vida. Noltros feim vida normal a Son Gotleu, compram als comer&ccedil;os del barri i ens hi movem amb tranquil&middot;litat.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">És clar que pots trobar algú drogant-se, igual que el ric pot estar esnifant en la seva mansió de Son Vida. Nosaltres fem vida normal a Son Gotleu, comprem als comerços del barri i ens movem amb tranquil·litat</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Indalecio</span>
                                        <span>—</span> Veí de Son Gotleu
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ndash;B&eacute;, de dia hi pots caminar tranquil&middot;lament &ndash;interv&eacute; la dona&ndash;, per&ograve;, en canvi, de nit no hi vas gens tranquil&middot;la. No &eacute;s que siguis racista, &eacute;s que te fan ser-ho.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;A veure, Son Gotleu era una possessi&oacute; agr&iacute;cola i el barri es va crear per a la gent que venia a cercar feina a Mallorca &ndash;recull el seu home&ndash;. Hi ha molt&iacute;ssimes barriades obreres com aquesta arreu d'Espanya. Qu&egrave; va passar aqu&iacute;? Doncs que, m&eacute;s endavant, es varen construir altres barris a Palma i la gent amb un poder adquisitiu una mica m&eacute;s alt se n'hi va anar.
    </p><p class="article-text">
        La parella entra al centre de salut i, sense esmentar-los directament, posa damunt la taula all&ograve; que, per a molts residents, &eacute;s l'elefant a l'habitaci&oacute;: els migrants.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4ddaca85-cc9f-40c1-ae4e-5ea3c73494fd_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4ddaca85-cc9f-40c1-ae4e-5ea3c73494fd_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4ddaca85-cc9f-40c1-ae4e-5ea3c73494fd_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4ddaca85-cc9f-40c1-ae4e-5ea3c73494fd_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4ddaca85-cc9f-40c1-ae4e-5ea3c73494fd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4ddaca85-cc9f-40c1-ae4e-5ea3c73494fd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4ddaca85-cc9f-40c1-ae4e-5ea3c73494fd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Tendals verds i roba als balcons: els blocs històrics de Son Gotleu són idèntics als de tants barris espanyols que es van construir als anys seixanta"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Tendals verds i roba als balcons: els blocs històrics de Son Gotleu són idèntics als de tants barris espanyols que es van construir als anys seixanta                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>&lsquo;Little Morocco&rsquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Rostres del subcontinent indi damunt patinets el&egrave;ctrics. Veus que saluden amb cad&egrave;ncia caribenya. Lleng&uuml;es diferents discutint el preu d'unes vambes o d'una camiseta venudes a peu de carrer. Un cotxe esportiu s'atura en un sem&agrave;for amb una rumba electr&ograve;nica sonant a tot volum; fins i tot a Shazam li costa una mica identificar-la: <em>Que me beses</em>, d'Obed Hern&aacute;ndez. Per&ograve;, a simple vista, el paisatge pareix un<em> Little Morocco</em>: Lamine Yamal somriu des de l'anunci de McDonald's que han instal&middot;lat en un solar buit, i arreu es veuen camisetes dels Lleons de l'Atles, la selecci&oacute; marroquina. Molt&iacute;ssimes; la majoria amb el n&uacute;mero <em>2</em> d'Achraf Hakimi, que va n&eacute;ixer i cr&eacute;ixer a Las Margaritas, una mena de Son Gotleu clavat a Getafe. Com molts altres companys de selecci&oacute;, &eacute;s fill de la di&agrave;spora.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Veis aquella carnisseria? En Said, el propietari, m'ha dit que en un sol dia va vendre les cinquanta camisetes del Marroc que havia encarregat&rdquo;, explica la infermera C&oacute;rdoba. &ldquo;La febre pel Mundial &eacute;s incre&iuml;ble i em recorda un venedor del Gran Basar d'Istanbul que, fa molts d'anys, quan li vaig dir que era sevill&agrave;, em va respondre: &lsquo;Ara el Sevilla guanya molt, per&ograve; ja veureu que, quan es mori en Lopera, el Betis tornar&agrave; a anar cap amunt&rsquo;. Fins i tot jo, que he estat militant contra el futbol, he de recon&egrave;ixer que aqu&iacute; &eacute;s una eina social molt potent&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/591c4d4c-6074-46d2-b392-c8b650e275b3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/591c4d4c-6074-46d2-b392-c8b650e275b3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/591c4d4c-6074-46d2-b392-c8b650e275b3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/591c4d4c-6074-46d2-b392-c8b650e275b3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/591c4d4c-6074-46d2-b392-c8b650e275b3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/591c4d4c-6074-46d2-b392-c8b650e275b3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/591c4d4c-6074-46d2-b392-c8b650e275b3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Tertúlia berber en una de les terrasses d’Indalecio Prieto"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Tertúlia berber en una de les terrasses d’Indalecio Prieto                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Comentar amb en Mimoun Zougaghi el darrer resultat de la selecci&oacute; marroquina als Estats Units seria una bona manera de detectar alguna dol&egrave;ncia durant una consulta. Aquest home &ndash;barba i cabells grisos, gel&middot;laba verd-i-blanca&ndash; seu a la terrassa amb tres amics. Saluden els sanitaris amb complicitat, fan broma, discuteixen i passen sense cap dificultat del seu amazic matern al castell&agrave;. Tots quatre s&oacute;n homes madurs. Tots &ldquo;de Nador, al costat de Melilla&rdquo;. Tots &ldquo;paletes jubilats&rdquo;. Arribaren a Mallorca entre els anys 2005 i 2018. En Mimoun va ser el primer d'arribar-hi i els seus dos fills regenten el bar on ell passa els capvespres, una teteria freq&uuml;entada exclusivament per homes &ndash;l'&uacute;nica dona, a banda de la infermera C&oacute;rdoba, &eacute;s la cuinera&ndash; on les lleng&uuml;es es barregen constantment. Fins i tot hi ha un jove de la generaci&oacute; Z que saluda en mallorqu&iacute; amb accent d'Art&agrave;. I, com no podia ser d'altra manera, una pantalla retransmet el partit del Mundial. Alg&egrave;ria-Austria. Els locutors canten els gols amb entusiasme en &agrave;rab. &Eacute;s la mateixa llengua amb qu&egrave; s'anuncia el sopar a la fresca organitzat a Son Gotleu el 30 de juny, mentre que en altres establiments el cartell est&agrave; escrit en castell&agrave; o en catal&agrave;. El doctor P&iacute;riz expressa un desig: &ldquo;Estaria b&eacute; que, de la mateixa manera que els mitjans cobreixen les batudes contra el tr&agrave;fic de drogues, tamb&eacute; venguessin a informar d'aquest sopar popular&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4a0dc399-1806-4096-aa7f-db922d1293c4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4a0dc399-1806-4096-aa7f-db922d1293c4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4a0dc399-1806-4096-aa7f-db922d1293c4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4a0dc399-1806-4096-aa7f-db922d1293c4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4a0dc399-1806-4096-aa7f-db922d1293c4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4a0dc399-1806-4096-aa7f-db922d1293c4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4a0dc399-1806-4096-aa7f-db922d1293c4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Interior del Bar Baghdad, punt de trobada per als magribins de Son Gotleu"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Interior del Bar Baghdad, punt de trobada per als magribins de Son Gotleu                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La batalla electoral</strong></h2><p class="article-text">
        Son Gotleu no &eacute;s precisament un top&ograve;nim oblidat per la premsa. L&rsquo;hemeroteca d&rsquo;aquest juny a punt d&rsquo;acabar ho demostra. A principis de mes, Fulgencio Coll Bucher &ndash;general en la reserva, portaveu de Vox a Cort, nom amb qu&egrave; els mallorquins anomenen l&rsquo;Ajuntament de Palma&ndash; es va passejar per la barriada per analitzar els seus &ldquo;problemes d&rsquo;insalubritat i inseguretat&rdquo;: <a href="https://www.ultimahora.es/noticias/palma/2026/06/03/2642597/vox-palma-visita-son-gotleu.html?utm_source=chatgpt.com" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">&ldquo;Son Gotleu no pot ser un gueto dins Palma&rdquo;</a>.
    </p><p class="article-text">
        El <em>timing</em> del dirigent d&rsquo;ultradreta no va ser casual. Uns dies abans, Marga Prohens Rigo, presidenta balear del PP, s&rsquo;havia donat un bany de masses a la barriada. <a href="https://www.diariodemallorca.es/palma/2026/05/30/prohens-defiende-deporte-llegue-barrios-130840883.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Somriures, fotos, </a><a href="https://www.diariodemallorca.es/palma/2026/05/30/prohens-defiende-deporte-llegue-barrios-130840883.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><em>reels</em></a><a href="https://www.diariodemallorca.es/palma/2026/05/30/prohens-defiende-deporte-llegue-barrios-130840883.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> i tert&uacute;lia al costat de dos mites del Real Mallorca</a> &ndash;el serbi Jovan Stankovi&#263; i el palmes&agrave; Emilio Nsue, fill d&rsquo;un migrant de Guinea Equatorial&ndash; per presentar l&rsquo;esport &ldquo;com una eina d&rsquo;igualtat i amistat&rdquo; als blocs de la perif&egrave;ria. Un cop m&eacute;s, el poder de la pilota.
    </p><p class="article-text">
        Hores despr&eacute;s de la visita del regidor Coll, la presidenta del Govern tornaria a Son Gotleu acompanyada de Jaime Mart&iacute;nez Llabr&eacute;s, batle de Palma, un pol&iacute;tic que necessita els vots de Vox per tirar endavant les seves propostes de govern. Els dos pol&iacute;tics del PP varen escenificar la signatura d&rsquo;&ldquo;un protocol per activar la regeneraci&oacute;&rdquo; d&rsquo;un barri on viuen 12.000 persones. &ldquo;Rehabilitaci&oacute; de carrers, habitatges i un nou col&middot;legi&rdquo; per impulsar unes illes de cases per les quals, cap al 2032, arribar&agrave; el metro. Combustible per conquerir les taules electorals d&rsquo;un feu socialista. Des del 1982, el PSOE ha guanyat gaireb&eacute; sempre a Son Gotleu. A vegades &ndash;als anys vuitanta, el 2004&ndash; amb percentatges superiors al 70%. Entre el 2015 i el 2019, Podem hi va obtenir resultats molt destacables. Avui, camina cap a la desaparici&oacute;. Aquesta porci&oacute; de vot &ndash;entre un 15 i un 20%&ndash; ara la recull Vox. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El barri, conegut per protagonitzar les pàgines de successos dels diaris locals, ha estat històricament un feu socialista, tot i que Vox ha pujat a les enquestes i el PP fa propaganda per guanyar vots</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ndash;I com arreglar&agrave; el metro els problemes del barri? Si almenys ens haguessin consultat&hellip;
    </p><p class="article-text">
        Ho demana en veu alta la Cristina C&oacute;rdoba. Aquesta infermera especialista en medicina comunit&agrave;ria &eacute;s companya d&rsquo;en Enrique P&iacute;riz al centre de salut i a Visca Son Gotleu. Aix&iacute; s&rsquo;anomena una plataforma &ldquo;d&rsquo;entitats i serveis&rdquo; on conflueixen des de les direccions de diversos col&middot;legis i d&rsquo;un institut fins a C&agrave;ritas, Aldees Infantils, Metges del M&oacute;n, associacions culturals, col&middot;lectius pacifistes i, segons la web de Visca Son Gotleu, tamb&eacute; alguns serveis que depenen de l&rsquo;Ajuntament de Palma. &ldquo;Per aix&ograve; ens sorpr&egrave;n que, abans de presentar aquest protocol, que sembla que &eacute;s un projecte pilot que es podria replicar en altres zones de la perif&egrave;ria de la ciutat, no s&rsquo;hagin reunit amb nosaltres per consultar qu&egrave; necessita realment aquesta barriada. Perqu&egrave; els principals problemes no es resolen posant tanques&rdquo;, explica la infermera C&oacute;rdoba. Cort, segons afirma una font de l&rsquo;equip de govern, anuncia que crear&agrave; &ldquo;una plataforma perqu&egrave; els ve&iuml;ns puguin fer aportacions&rdquo; a &ldquo;un protocol&rdquo; que encara no &eacute;s &ldquo;cap projecte&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1a218b29-2dbe-49f2-a6f1-27882642dc5b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1a218b29-2dbe-49f2-a6f1-27882642dc5b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1a218b29-2dbe-49f2-a6f1-27882642dc5b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1a218b29-2dbe-49f2-a6f1-27882642dc5b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1a218b29-2dbe-49f2-a6f1-27882642dc5b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1a218b29-2dbe-49f2-a6f1-27882642dc5b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1a218b29-2dbe-49f2-a6f1-27882642dc5b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un home entre els contenidors de Son Gotleu."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un home entre els contenidors de Son Gotleu.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Les tanques de la disc&ograve;rdia</strong></h2><p class="article-text">
        Les tanques a qu&egrave; es refereix aquesta madrilenya &ndash;criada a Las Acacias, al districte d&rsquo;Arganzuela; cinc anys treballant a Palma, els darrers tres a la barriada&ndash; s&oacute;n la reixa blanca que, &ldquo;des de fa unes setmanes&rdquo;, impedeix rec&oacute;rrer des del carrer els porxos d&rsquo;un edifici on es fan consultes, s&rsquo;atenen urg&egrave;ncies i s&rsquo;escolten hist&ograve;ries, com diu el doctor P&iacute;riz, que un sanitari no pot resoldre &ldquo;perqu&egrave; s&oacute;n m&eacute;s pr&ograve;pies d&rsquo;una oficina d&rsquo;Estrangeria&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;La decisi&oacute; es va prendre a petici&oacute; de l&rsquo;equip directiu del Centre de Salut de Son Gotleu per q&uuml;estions de seguretat i sobretot de salubritat. Era bastant habitual trobar residus org&agrave;nics i residus perillosos per a la salut dels usuaris del centre&rdquo;, informen des de la Conselleria de Salut.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f6e46799-05d7-4a5f-bfde-7e12a4a5a4e7_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f6e46799-05d7-4a5f-bfde-7e12a4a5a4e7_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f6e46799-05d7-4a5f-bfde-7e12a4a5a4e7_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f6e46799-05d7-4a5f-bfde-7e12a4a5a4e7_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f6e46799-05d7-4a5f-bfde-7e12a4a5a4e7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f6e46799-05d7-4a5f-bfde-7e12a4a5a4e7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f6e46799-05d7-4a5f-bfde-7e12a4a5a4e7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El metge Enrique Píriz, al costat de la tanca instal·lada als porxos del centre de salut on treballa"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El metge Enrique Píriz, al costat de la tanca instal·lada als porxos del centre de salut on treballa                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Aix&iacute; es va evitar que moltes persones sense llar venguessin aqu&iacute; a dormir&rdquo;, explica la infermera C&oacute;rdoba, &ldquo;per&ograve; el problema no s&rsquo;ha resolt. Aquesta gent continua donant voltes pel barri. Alguns tenen problemes d&rsquo;addicci&oacute; (cada vegada que es pressiona a Son Banya, notam com augmenta el consum aqu&iacute;), per&ograve; d&rsquo;altres s&oacute;n persones amb feina. Tornaven de la feina a l&rsquo;obra, es treien l&rsquo;uniforme i al cartr&oacute;&rdquo;. &ldquo;Al gener hi va haver un repunt de persones sense llar i ja ens varen dir des de la ger&egrave;ncia que l&rsquo;&uacute;nica soluci&oacute; possible era tancar amb tanques. No va passar res. Per&ograve; fa unes setmanes, quan es va desallotjar l&rsquo;antiga pres&oacute;, molts varen acabar aqu&iacute;&rdquo;, continua el doctor P&iacute;riz.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Amb la tanca han evitat que moltes persones sense sostre vinguessin aquí a dormir, però el problema no s’ha resolt. Aquesta gent continua donant voltes pel barri. Alguns tenen problemes d’addicció, però d’altres són persones amb feina. Tornaven de l’obra, es treien l’uniforme i al cartró</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Cristina Córdoba</span>
                                        <span>—</span> Infermera
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Ibrahim, Esperan&ccedil;a i el drama de trobar habitatge</strong></h2><p class="article-text">
        Una vida que posa rostre i cos a all&ograve; que explica el doctor P&iacute;riz &eacute;s la d&rsquo;Ibrahim. Aquest home &ndash;rastes, cabells blancs a la barba, alguna cicatriu a la cara i un castell&agrave; pausat&ndash; tamb&eacute; va sortir de la pres&oacute; fa unes setmanes. Per&ograve;, en el seu cas, no ho va fer despr&eacute;s de rebre una notificaci&oacute; policial. &Eacute;s senegal&egrave;s i diu haver complert una pena &ldquo;de sis anys&rdquo;. El motiu se&rsquo;l guarda. S&iacute; que explica que fa temps que &eacute;s a Espanya, que t&eacute; un fill a Ja&eacute;n amb qui no mant&eacute; cap vincle, que es dutxa a la platja i menja del que aconsegueix al <em>top manta</em>, al qual no deixa de vigilar mentre resumeix la seua hist&ograve;ria. I que dorm &ldquo;on pot&rdquo;, per&ograve; a Son Gotleu perqu&egrave; s&rsquo;hi sent m&eacute;s segur. De moment, diu Ibrahim, ning&uacute; no l&rsquo;ha molestat ni l&rsquo;ha fet fora d&rsquo;un portal.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d58320d-171e-47eb-908c-b324e8a93a85_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d58320d-171e-47eb-908c-b324e8a93a85_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d58320d-171e-47eb-908c-b324e8a93a85_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d58320d-171e-47eb-908c-b324e8a93a85_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d58320d-171e-47eb-908c-b324e8a93a85_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d58320d-171e-47eb-908c-b324e8a93a85_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9d58320d-171e-47eb-908c-b324e8a93a85_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Ibrahim és senegalès i explica que dorm als carrers de Son Gotleu des que va acabar de complir una condemna fa unes setmanes a la presó de Palma"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Ibrahim és senegalès i explica que dorm als carrers de Son Gotleu des que va acabar de complir una condemna fa unes setmanes a la presó de Palma                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ndash;&Eacute;s que aqu&iacute; s&rsquo;hi aguanta de tot. A veure si ara amb la reixa&hellip;
    </p><p class="article-text">
        Deixa anar l&rsquo;Esperan&ccedil;a mentre escolta els sanitaris. No &eacute;s un caprici que aquesta dona &ndash;un monyo recollit, els ulls clars, el berenar: un paquet de cireres a la m&agrave;&ndash; confi&iuml; en la nova muralla que envolta el centre de salut. &Eacute;s empleada de l&rsquo;empresa privada que t&eacute; la concessi&oacute; de la neteja d&rsquo;aquesta instal&middot;laci&oacute; p&uacute;blica. &ldquo;Ni vos podeu imaginar com estava tot al mat&iacute;&hellip;&rdquo;, continua l&rsquo;Esperan&ccedil;a. Tot seguit, mira la infermera C&oacute;rdoba i, amb complicitat, li llan&ccedil;a una pregunta ret&ograve;rica: &ldquo;Per&ograve; on han d&rsquo;anar aquestes criatures?&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Ni us podeu imaginar com estava tot al matí… però on han d’anar aquestes criatures?</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Esperança </span>
                                        <span>—</span> Netejadora del centre de salut
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La <em>kelly</em> explicar&agrave; despr&eacute;s que fa m&eacute;s de vint anys que &eacute;s a Son Gotleu i que mai havia vist uns preus tan alts en un paisatge urb&agrave; amb salaris tan baixos. I posar&agrave; un exemple que li toca molt de prop, perqu&egrave; li va passar a la seua germana al barri del costat: Son Oliva. &ldquo;Ella &eacute;s soltera. Pagava 600 euros per un apartament petit, una cuineta, una habitaci&oacute; i ja est&agrave;. Doncs b&eacute;, arriba la propiet&agrave;ria i li diu de cop que en vol 1.200 al mes. Sort que ha trobat una amiga que, per 400, li lloga una habitaci&oacute;. &Eacute;s que veure&rsquo;t al carrer li pot passar a qualsevol. Perqu&egrave; un dia ets a dalt i un altre est&agrave;s ben avall&rdquo;, diu l&rsquo;Esperan&ccedil;a, com si estigu&eacute;s a punt d&rsquo;entonar la melodia de <em>That&rsquo;s Life</em>.
    </p><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Compram el teu pis al comptat&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        El cl&agrave;ssic que va popularitzar Frank Sinatra el 1966 &ndash;i que va tornar a posar-se de moda gr&agrave;cies al <em>Joker</em> de Joaquin Phoenix&ndash; seria una bona banda sonora per a Son Gotleu. En uns carrers bressol de flamencs i <em>trapers</em>, sona la lletra d&rsquo;aquest swing per retratar el moment immobiliari d&rsquo;una barriada on no &eacute;s estrany trobar anuncis de pisos ocupats &ndash;i en venda&ndash; quan es navega pels portals immobiliaris d&rsquo;internet.
    </p><p class="article-text">
        <a href="https://www.diariodemallorca.es/mallorca/2018/11/25/fondo-controla-120-viviendas-son-3074298.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Els fons voltor fa una d&egrave;cada que sobrevolen Son Gotleu</a>, i hi han fet niu prometent marges irresistibles per als inversors. En una paret que dona a Indalecio Prieto, l&rsquo;art&egrave;ria principal de la barriada, s&rsquo;hi llegeix: COMPRAM EL TEU PIS AL COMPTAT. &Eacute;s un cartell auster. Lletres blanques sobre fons negre. No hi ha logotips, ni refer&egrave;ncies comercials, ni cap adre&ccedil;a on acudir. Nom&eacute;s un n&uacute;mero de m&ograve;bil. Com dient: &ldquo;Agafa els sous i corre&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">A la barriada no és estrany trobar anuncis de pisos ocupats —i en venda— quan es navega pels portals immobiliaris d’internet. Els fons voltor fa una dècada que sobrevolen Son Gotleu</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ldquo;Tradicionalment, qui pot, se&rsquo;n va de Son Gotleu. I aix&iacute; &eacute;s dif&iacute;cil construir identitat. Per desgr&agrave;cia, &eacute;s gaireb&eacute; l&rsquo;&uacute;nica opci&oacute; que t&eacute; una sanit&agrave;ria venguda de fora &mdash;i som la majoria&mdash; per poder comprar-se un habitatge amb el nostre sou a Palma. Ni em vull imaginar la gent que guanya menys que noltros. No &eacute;s estrany trobar-nos pacients que viuen a terrats, entresolats, terrasses o locals que s&rsquo;han convertit en habitatge&hellip; amb les condicions de manca d&rsquo;higiene que aix&ograve; implica. O persones que han hagut d&rsquo;acollir els seus pares a casa perqu&egrave;, ja jubilats, els fan fora del lloguer on vivien&rdquo;, diu la infermera C&oacute;rdoba. &ldquo;O que han hagut de tornar a l&rsquo;habitaci&oacute; de la seva inf&agrave;ncia amb la parella i els fills. En una llar molt petita, tres fam&iacute;lies encaixades. Aix&ograve; satura els serveis i fa m&eacute;s dif&iacute;cil la vida aqu&iacute;&rdquo;, apunta el doctor P&iacute;riz.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a70df78-f102-4d72-aaa0-41ec8158b8f9_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a70df78-f102-4d72-aaa0-41ec8158b8f9_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a70df78-f102-4d72-aaa0-41ec8158b8f9_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a70df78-f102-4d72-aaa0-41ec8158b8f9_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a70df78-f102-4d72-aaa0-41ec8158b8f9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a70df78-f102-4d72-aaa0-41ec8158b8f9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2a70df78-f102-4d72-aaa0-41ec8158b8f9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="L’especulació immobiliària es llegeix a les parets d’aquest barri obrer."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                L’especulació immobiliària es llegeix a les parets d’aquest barri obrer.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Mentrestant, en Tiago, un nin que corr davant sa mare per la vorera immensa que separa els blocs centrals de Son Gotleu &ndash;&ldquo;el cabdell, la part que dif&iacute;cilment es gentrificar&agrave;&raquo;, com ho defineix el doctor P&iacute;riz&ndash; s&rsquo;atura per refrescar-se amb un flaix de color taronja. La seua berenada. Si li demanen d&rsquo;on &eacute;s, potser ja faria servir un diminutiu que ha tingut &egrave;xit i que fins i tot les acabades d&rsquo;arribar al barri, com la infermera C&oacute;rdoba, han fet seu: <em>Songo</em>.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Pablo Sierra del Sol, Jaime Reina]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/els-sanitaris-lluiten-per-les-persones-sense-llar-barri-mes-pobre-palma-persones-amb-feina-dormen-cartrons_1_13343744.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 30 Jun 2026 12:39:29 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/9e62e8d5-669b-45cf-bbfd-3724add6dd80_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="482019" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/9e62e8d5-669b-45cf-bbfd-3724add6dd80_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="482019" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Els sanitaris que lluiten per les persones sense llar del barri més pobre de Palma: “Persones amb feina dormen entre cartrons”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/9e62e8d5-669b-45cf-bbfd-3724add6dd80_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Vivienda,Precariedad,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Los sanitarios que luchan por los sintecho del barrio más pobre de Palma: "Personas con trabajo duermen entre cartones"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/sanitarios-luchan-sintecho-barrio-pobre-palma-personas-trabajo-duermen-cartones_1_13342510.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/9e62e8d5-669b-45cf-bbfd-3724add6dd80_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Los sanitarios que luchan por los sintecho del barrio más pobre de Palma: &quot;Personas con trabajo duermen entre cartones&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La instalación de un vallado en el centro de salud de este barrio, conocido por su multiculturalidad y por los conflictos sociales, ha generado la discordia entre el personal médico. “No se ha resuelto nada. Algunos tienen problemas de adicción, pero otros son empleados de la obra”, comenta una enfermera</p><p class="subtitle">La vida de los trabajadores ‘sintecho’ de Ibiza, desalojados hace dos años: “Unos cuantos están en tiendas de campaña”</p></div><p class="article-text">
        &ndash;El principal problema de salud p&uacute;blica de este barrio es que no hay ascensores en muchos edificios.
    </p><p class="article-text">
        Enrique P&iacute;riz est&aacute; sentado frente al centro de salud donde trabaja. La barriada a la que se refiere este m&eacute;dico es Son Gotleu. Es una de las zonas m&aacute;s pobres y multi&eacute;tnicas de las Illes Balears. Las <a href="https://geourbana.age-geografia.es/wp-content/uploads/2022/09/XVIColoquioGeografiaUrbanaMalaga_LibroActas.pdf?utm_source=chatgpt.com" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">rentas, all&iacute;, estaban antes de la pandemia por debajo de los 9.000 euros anuales</a>, apenas el 40% por ciento de la media de Palma, una de las ciudades m&aacute;s tur&iacute;sticas de Espa&ntilde;a. El crisol se mantiene: marroqu&iacute;es, pakistan&iacute;es, nigerianos, colombianos, ecuatorianos; peninsulares y mallorquines, gitanos y payos. 
    </p><p class="article-text">
        Y luego est&aacute;n los escalones. Esos escalones que conducen hasta un tercero, un cuarto, un quinto piso, escalones que hay que subir s&iacute; o s&iacute; porque la comunidad no tiene ascensor, y que el doctor P&iacute;riz &ndash;sevillano del Tiro de L&iacute;nea, quince a&ntilde;os en Palma, la primera mitad atendiendo reclusos en la prisi&oacute;n de la ciudad&ndash; conoce muy bien: &ldquo;Cuando un paciente no puede venir al centro de salud porque est&aacute; encamado, somos nosotros los que vamos a su domicilio. Esa experiencia te lleva a conocer por dentro muchos hogares de Son Gotleu. Por volver al tema del ascensor, si caminas con andador o tienes una rodilla fastidiada lo vas a tener muy dif&iacute;cil para bajar a la calle. Eso te cancela y, &iquest;qu&eacute; pasa? Que te deprimes. La soluci&oacute;n no es darte una pastilla para que se te pase y puedas dormir, sino analizar por qu&eacute; muchas veces convertimos los problemas sociales en problemas m&eacute;dicos. Ahora imaginemos la misma situaci&oacute;n cuando el paciente es una persona sin hogar. Todo se agrava&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        El doctor P&iacute;riz parece tener muy claro por qu&eacute; ha empezado a hilar delante de una grabadora encendida razonamientos que saltan del fonendo a la calle, del bolsillo a la estad&iacute;stica. Las ideas giran en torno a Son Gotleu. Hace unas semanas, el m&eacute;dico se sent&oacute; delante del ordenador y escribi&oacute; un correo a elDiario.es: &ldquo;Un grupo de profesionales del centro de salud estamos muy preocupados por la imagen que se est&aacute; dando del barrio en general y en concreto del problema de las personas sin hogar. (...) Una imagen que alimenta un relato culpabilizador y muy discriminante para estas personas. (...) Como profesionales que las conocemos y atendemos habitualmente, sabemos que la inmensa mayor&iacute;a son v&iacute;ctimas de los problemas de acceso a la vivienda y unos servicios municipales muy insuficientes. Adem&aacute;s, somos testigos de c&oacute;mo estos factores determinan su estado de (mala) salud&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Si caminas con andador o tienes una rodilla fastidiada lo vas a tener muy difícil para bajar a la calle [en un edificio sin ascensor]. Te deprimes. La solución no es darte una pastilla para que se te pase y puedas dormir. Cuando el paciente es una persona sin hogar, todo se agrava</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Enrique Píriz</span>
                                        <span>—</span> Médico
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Delante del centro de salud, el m&eacute;dico completa aquellas l&iacute;neas con una frase que dedica a dos parejas &ndash;dos ancianos, dos ancianas, pinta de matrimonios&ndash; que est&aacute;n tomando el sol en el Parc de l&rsquo;Esperan&ccedil;a, la placita donde se encuentra el centro de salud. &ldquo;&iquest;Veis? Son Gotleu tambi&eacute;n tiene una parte luminosa. Cuando vine a trabajar aqu&iacute; me di cuenta de que, a diferencia de otros barrios de Palma, en estas calles hay vida a cualquier hora. Nunca se quedan muertas y eso me recordaba mucho al ambiente de mi ciudad. Adem&aacute;s de los titulares sobre peleas u operaciones antidroga, aqu&iacute; est&aacute;n ocurriendo otras historias, nosotros las vemos todos los d&iacute;as&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6f6f8087-8d51-4fd2-a8a2-1f103e5b2091_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6f6f8087-8d51-4fd2-a8a2-1f103e5b2091_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6f6f8087-8d51-4fd2-a8a2-1f103e5b2091_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6f6f8087-8d51-4fd2-a8a2-1f103e5b2091_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6f6f8087-8d51-4fd2-a8a2-1f103e5b2091_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6f6f8087-8d51-4fd2-a8a2-1f103e5b2091_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6f6f8087-8d51-4fd2-a8a2-1f103e5b2091_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un hombre empuja un carrito cargado de objetos que ha encontrado en la basura."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un hombre empuja un carrito cargado de objetos que ha encontrado en la basura.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Mallorquines de barrio</strong></h2><p class="article-text">
        Uno de los clich&eacute;s, por ejemplo, es que el barrio vive en una realidad ajena a la del resto de Mallorca. Como si fuera un ovni que hubiera aterrizado en la isla. Indalecio, Silvia y Neus &ndash;la hija de esta pareja&ndash; lo desmontan. Los tres est&aacute;n a punto de acudir a una cita m&eacute;dica y charlan en un catal&aacute;n. Acento muy caracter&iacute;stico, palmesano de barrio, fonemas que no suelen aparecer en los libros. El padre se cri&oacute; en La Soledat un barrio palmesano. La madre es hija de &ldquo;mallorquines de pueblo&rdquo; que llegaron a la ciudad. La hija estudi&oacute; la secundaria y el bachillerato en Sant Josep Obrer, un centro concertado que est&aacute; justo al otro lado de la Via de Cintura. Ahora es maestra y no le importar&iacute;a, dice, conseguir una plaza en el CEiP Es Pont, el colegio que linda con la circunvalaci&oacute;n que rodea Palma y contra la que choca Son Gotleu: &ldquo;Me han dicho que se trabaja muy a gusto all&iacute;&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Esta familia siempre vivi&oacute; cerca de la barriada, pero hace &ldquo;unos ocho a&ntilde;os&rdquo; se mud&oacute; a su coraz&oacute;n. Y no se arrepienten:
    </p><p class="article-text">
        &ndash;&iexcl;Es que Son Gotleu no es Vietnam! &ndash;exclama Indalecio, una pulserita rojigualda en una mu&ntilde;eca, el flequillo de punta&ndash; Aqu&iacute;, ni todos somos yonkis ni todos somos drogadictos ni se va matando por en medio de la calle. Vivimos gente normal. Problemas hay en todas las barriadas y Son Gotleu tiene sus cosas, pero no lo tomemos como si fuera&hellip;
    </p><p class="article-text">
        &ndash;&iquest;Por qu&eacute; tiene tan mala imagen Son Gotleu, entonces?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Para saber lo que pasa en un sitio &ndash;contin&uacute;a el vecino&ndash; hay que vivirlo cada d&iacute;a. Mira, personas mayores sentadas as&iacute; en una plaza en pocas barriadas de Palma las vas a encontrar ya; claro, si te metes para dentro empieza el trapicheo, pero no van a ponerte un cuchillo en el cuello, entre otras cosas porque te conocen. Claro que puedes encontrar a alguien drog&aacute;ndose, igual que el rico puede estar meti&eacute;ndose unas rayas en su mansi&oacute;n de Son Vida [barrio rico de Palma]. Nosotros hacemos vida normal en Son Gotleu, compramos en los comercios del barrio y nos movemos con tranquilidad.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Claro que puedes encontrar a alguien drogándose, igual que el rico puede estar metiéndose unas rayas en su mansión de Son Vida. Nosotros hacemos vida normal en Son Gotleu, compramos en los comercios del barrio y nos movemos con tranquilidad</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Indalecio</span>
                                        <span>—</span> Vecino de Son Gotleu
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ndash;Bueno, de d&iacute;a puedes caminar tranquilamente &ndash;tercia la mujer&ndash;, pero en cambio, por la noche, segura, segura, no vas. No es que seas racista, te hacen ser racista.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;A ver, Son Gotleu era una posesi&oacute;n agr&iacute;cola y el barrio se cre&oacute; para la gente que ven&iacute;a a buscar faena a Mallorca. Hay much&iacute;simas barriadas obreras como esta en toda Espa&ntilde;a. &iquest;Qu&eacute; es lo que pas&oacute; aqu&iacute;? Que, despu&eacute;s, se levantaron otros barrios en Palma. La gente con un poder adquisitivo un poco m&aacute;s alto se fue.
    </p><p class="article-text">
        El matrimonio se mete en el centro de salud y, sin se&ntilde;alarlos, nombran al elefante en la habitaci&oacute;n para m&aacute;s de un residente. Los migrantes.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4ddaca85-cc9f-40c1-ae4e-5ea3c73494fd_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4ddaca85-cc9f-40c1-ae4e-5ea3c73494fd_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4ddaca85-cc9f-40c1-ae4e-5ea3c73494fd_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4ddaca85-cc9f-40c1-ae4e-5ea3c73494fd_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4ddaca85-cc9f-40c1-ae4e-5ea3c73494fd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4ddaca85-cc9f-40c1-ae4e-5ea3c73494fd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4ddaca85-cc9f-40c1-ae4e-5ea3c73494fd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Toldos verdes y ropa en los balcones: los bloques históricos de Son Gotleu son idénticos a los de tantos barrios españoles que se construyeron en los años sesenta."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Toldos verdes y ropa en los balcones: los bloques históricos de Son Gotleu son idénticos a los de tantos barrios españoles que se construyeron en los años sesenta.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text">&lsquo;<strong>Little Morocco&rsquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Rostros del Indost&aacute;n a bordo de patinetes el&eacute;ctricos. Voces que saludan con cadencia caribe&ntilde;a. Idiomas diferentes discutiendo el precio de unas zapatillas o una camiseta que se venden a pie de calle. Un deportivo que se para en un sem&aacute;foro con una rumba electr&oacute;nica que suena a todo trapo; al Shazam le cuesta un poco identificarla: <em>Que me beses</em>, de Obed Hern&aacute;ndez. Pero, a simple vista, el paisaje parece un <em>Little Morocco</em>: Lamine Yamal sonr&iacute;e en el anuncio de McDonald&rsquo;s que han plantificado en un solar vac&iacute;o y camisetas de los Leones del Atlas, la selecci&oacute;n marroqu&iacute;. Much&iacute;simas; la mayor&iacute;a con el <em>2 </em>de Achraf Hakimi, que naci&oacute; y se cri&oacute; en Las Margaritas, un Son Gotleu de Getafe, a la espalda. Como otros muchos compa&ntilde;eros de convocatoria, un hijo de la di&aacute;spora. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;&iquest;Veis aquella carnicer&iacute;a? Said, el due&ntilde;o, me ha dicho que en un d&iacute;a vendi&oacute; las cincuenta camisetas de Marruecos que hab&iacute;a encargado&rdquo;, dice la enfermera C&oacute;rdoba. &ldquo;La fiebre con el Mundial es incre&iacute;ble y me recuerda a un vendedor del Gran Bazar de Estambul que, hace muchos a&ntilde;os, cuando le dije que era sevillano, me contest&oacute;: &lsquo;Ahora el Sevilla est&aacute; ganando mucho, pero ya ver&eacute;is que, cuando se muera Lopera, el Betis va a ir <em>p&rsquo;arriba</em>. Hasta yo, que he sido militante contra el f&uacute;tbol, tengo que reconocer que aqu&iacute; es una herramienta social muy potente&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/591c4d4c-6074-46d2-b392-c8b650e275b3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/591c4d4c-6074-46d2-b392-c8b650e275b3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/591c4d4c-6074-46d2-b392-c8b650e275b3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/591c4d4c-6074-46d2-b392-c8b650e275b3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/591c4d4c-6074-46d2-b392-c8b650e275b3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/591c4d4c-6074-46d2-b392-c8b650e275b3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/591c4d4c-6074-46d2-b392-c8b650e275b3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Tertulia bereber en una de las terrazas de Indalecio Prieto."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Tertulia bereber en una de las terrazas de Indalecio Prieto.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Comentar con Mimoun Zougaghi el &uacute;ltimo resultado de los marroqu&iacute;es en Estados Unidos ser&iacute;a una buena t&eacute;cnica para detectar una dolencia en la consulta. Este hombre &ndash;barba y pelo grises, chilaba verdiblanca&ndash; se sienta en una terraza con tres amigos. Saludan a los sanitarios con complicidad, bromean, discuten y, de su bereber natal, saltan al castellano sin problemas. Los cuatro son hombres maduros. Todos &ldquo;de Nador, al lado de Melilla&rdquo;. Todos &ldquo;alba&ntilde;iles retirados&rdquo;. Llegaron a Mallorca en una horquilla que va de 2005 a 2018. 
    </p><p class="article-text">
        Mimoun fue el primero y sus dos hijos regentan el bar donde &eacute;l pasa la tarde, una teter&iacute;a de parroquia exclusivamente masculina &ndash;la &uacute;nica mujer, adem&aacute;s de la enfermera C&oacute;rdoba, es la cocinera&ndash; donde las lenguas se entremezclan. Hay hasta un <em>centennial</em> que saluda en mallorqu&iacute;n con acento de Art&agrave;. Y, c&oacute;mo no, una pantalla ofrece el partido de turno del Mundial. Argelia-Austria. Los locutores se emocionan cantando los goles en &aacute;rabe. El mismo idioma en la que se informa del <em>sopar a la fresca</em> que el 30 de junio se ha organizado en Son Gotleu y que en otros negocios est&aacute; anunciado en castellano o catal&aacute;n. El doctor P&iacute;riz lanza un deseo: &ldquo;Estar&iacute;a bien que, igual que ocurre con las redadas antidroga, los medios tambi&eacute;n vinieran a cubrir esa cena popular&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4a0dc399-1806-4096-aa7f-db922d1293c4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4a0dc399-1806-4096-aa7f-db922d1293c4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4a0dc399-1806-4096-aa7f-db922d1293c4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4a0dc399-1806-4096-aa7f-db922d1293c4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4a0dc399-1806-4096-aa7f-db922d1293c4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4a0dc399-1806-4096-aa7f-db922d1293c4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4a0dc399-1806-4096-aa7f-db922d1293c4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Interior del Bar Baghdad, punto de encuentro para los magrebíes de Son Gotleu."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Interior del Bar Baghdad, punto de encuentro para los magrebíes de Son Gotleu.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La batalla electoral</strong></h2><p class="article-text">
        Son Gotleu no es precisamente un top&oacute;nimo olvidado por la prensa. La hemeroteca de este junio a punto de terminar lo prueba. A principios de mes, Fulgencio Coll Bucher &ndash;general en la reserva, portavoz de Vox en Cort, el nombre que recibe entre los mallorquines el Ajuntament de Palma&ndash;&nbsp;se dio una vuelta por la barriada para analizar sus &ldquo;problemas de insalubridad e inseguridad&rdquo;: <a href="https://www.ultimahora.es/noticias/palma/2026/06/03/2642597/vox-palma-visita-son-gotleu.html?utm_source=chatgpt.com" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">&ldquo;Son Gotleu no puede ser un gueto dentro de Palma&rdquo;.</a> El <em>timing </em>del l&iacute;der ultraderechista no fue casual. Unos d&iacute;as antes, Marga Prohens Rigo, la presidenta balear, del PP, se hab&iacute;a dado un ba&ntilde;o de masas en la barriada. <a href="https://www.diariodemallorca.es/palma/2026/05/30/prohens-defiende-deporte-llegue-barrios-130840883.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Sonrisas, fotos, </a><a href="https://www.diariodemallorca.es/palma/2026/05/30/prohens-defiende-deporte-llegue-barrios-130840883.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><em>reels</em></a><a href="https://www.diariodemallorca.es/palma/2026/05/30/prohens-defiende-deporte-llegue-barrios-130840883.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> y tertulia junto a dos m&iacute;ticos del Real Mallorca</a> &ndash;el serbio Jovan Stankovi&#263; y el palmesano Emilio Nsue, hijo de un migrante de Guinea Ecuatorial&ndash; para presentar al deporte &ldquo;como una herramienta de igualdad y amistad&rdquo; en los bloques de la periferia. De nuevo, el poder de la pelota.
    </p><p class="article-text">
        Horas despu&eacute;s de la visita del concejal Coll, la presidenta del Govern volver&iacute;a a Son Gotleu acompa&ntilde;ada de Jaime Mart&iacute;nez Llabr&eacute;s, el alcalde de Palma, un pol&iacute;tico que necesita los votos de Vox para sacar adelante sus propuestas de gobierno. Los dos pol&iacute;ticos del PP escenificaron la firma de &ldquo;un protocolo para activar la regeneraci&oacute;n&rdquo; de un barrio en el que viven 12.000 personas. &ldquo;Rehabilitaci&oacute;n de calles, viviendas y un nuevo colegio&rdquo; para impulsar unas manzanas por las que, hacia 2032, llegar&aacute; el metro. Combustible para conquistar las mesas electorales de un feudo socialista. Desde 1982, el PSOE ha ganado casi siempre en Son Gotleu. A veces &ndash;en los ochenta, en 2004&ndash; con porcentajes superiores al 70%. Entre 2015 y 2019, Podemos sac&oacute; all&iacute; resultados m&aacute;s que apreciables. Hoy, camina hacia la desaparici&oacute;n. Esa porci&oacute;n de los votos &ndash;entre un 15 y un 20%&ndash;&nbsp;se la queda ahora Vox.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El barrio, conocido por protagonizar las páginas de Sucesos de los diarios locales, ha sido históricamente un feudo socialista, aunque Vox ha subido en las encuestas y el PP hace propaganda para ganar votos</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ndash;&iquest;Y c&oacute;mo arreglar&aacute; el metro los problemas del barrio? Si al menos nos hubieran consultado&hellip;
    </p><p class="article-text">
        Se pregunta en voz alta Cristina C&oacute;rdoba. Esta enfermera especialista en medicina comunitaria es compa&ntilde;era de Enrique P&iacute;riz en el centro de salud y en Visca Son Gotleu. As&iacute; se llama una plataforma &ldquo;de entidades y servicios&rdquo; donde confluyen desde las directivas de varios colegios y un instituto a C&aacute;ritas, Aldeas Infantiles, M&eacute;dicos del Mundo, asociaciones culturales, colectivos pacifistas y, seg&uacute;n la web de Visca Son Gotleu, tambi&eacute;n algunos servicios que dependen del Ajuntament de Palma. &ldquo;Por eso nos sorprende que, antes de presentar ese protocolo, que parece ser un proyecto piloto que se replicar&aacute; en otras zonas del extrarradio de la ciudad, no se hayan reunido con nosotras para consultarnos qu&eacute; necesita realmente esta barriada. Porque los principales problemas no se resuelven poniendo vallas&rdquo;, explica la enfermera C&oacute;rdoba. Cort, afirma una fuente del equipo de gobierno, anuncia que crear&aacute; &ldquo;una plataforma para que los vecinos puedan hacer aportaciones&rdquo; a &ldquo;un protocolo&rdquo; que no es todav&iacute;a &ldquo;ning&uacute;n proyecto&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1a218b29-2dbe-49f2-a6f1-27882642dc5b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1a218b29-2dbe-49f2-a6f1-27882642dc5b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1a218b29-2dbe-49f2-a6f1-27882642dc5b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1a218b29-2dbe-49f2-a6f1-27882642dc5b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1a218b29-2dbe-49f2-a6f1-27882642dc5b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1a218b29-2dbe-49f2-a6f1-27882642dc5b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1a218b29-2dbe-49f2-a6f1-27882642dc5b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un hombre en los contenedores de Son Gotleu."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un hombre en los contenedores de Son Gotleu.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Las vallas de la discordia</strong></h2><p class="article-text">
        Las vallas a las que se refiere esta madrile&ntilde;a &ndash;criada en Las Acacias, distrito de Arganzuela; cinco a&ntilde;os trabajando en Palma, los &uacute;ltimos tres, en la barriada&ndash; es la reja blanca que, &ldquo;desde hace unas semanas&rdquo;, impide recorrer desde la calle los soportales de un edificio donde se pasa consulta, se atienden urgencias, se escuchan historias, como dice el doctor P&iacute;riz, que un sanitario no puede resolver &ldquo;porque son m&aacute;s propias de una oficina de Extranjer&iacute;a&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;La decisi&oacute;n se tom&oacute; a petici&oacute;n del equipo directivo del Centre de Salut de Son Gotleu por cuestiones de seguridad y sobre todo de salubridad. Era bastante habitual encontrar residuos org&aacute;nicos y residuos peligrosos para la salud de los usuarios del centro&rdquo;, informan desde la Conselleria de Salut. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f6e46799-05d7-4a5f-bfde-7e12a4a5a4e7_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f6e46799-05d7-4a5f-bfde-7e12a4a5a4e7_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f6e46799-05d7-4a5f-bfde-7e12a4a5a4e7_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f6e46799-05d7-4a5f-bfde-7e12a4a5a4e7_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f6e46799-05d7-4a5f-bfde-7e12a4a5a4e7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f6e46799-05d7-4a5f-bfde-7e12a4a5a4e7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f6e46799-05d7-4a5f-bfde-7e12a4a5a4e7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El médico Enrique Píriz, junto a la valla instalada en los soportales del centro de salud en el que trabaja."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El médico Enrique Píriz, junto a la valla instalada en los soportales del centro de salud en el que trabaja.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;As&iacute; se evit&oacute; que muchas personas sin techo vinieran aqu&iacute; a dormir&rdquo;, cuenta la enfermera C&oacute;rdoba, &ldquo;pero no se ha resuelto el problema. Esa gente sigue dando vueltas por el barrio. Algunos tienen problemas de adicci&oacute;n (cada vez que aprietan en Son Banya, notamos c&oacute;mo aumenta el consumo aqu&iacute;), pero otras son personas con trabajo. Volv&iacute;an de la obra, se quitaban el uniforme y al cart&oacute;n&rdquo;. &ldquo;En enero hubo un repunte de personas sin hogar y ya nos dijeron desde la gerencia que la &uacute;nica soluci&oacute;n posible era vallar. No ocurri&oacute; nada. Pero hace unas semanas, cuando se desaloj&oacute; la antigua prisi&oacute;n, muchos acabaron aqu&iacute;&rdquo;, contin&uacute;a el doctor P&iacute;riz.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Con el vallado han evitado que muchas personas sin techo vinieran aquí a dormir, pero no se ha resuelto el problema. Esa gente sigue dando vueltas por el barrio. Algunos tienen problemas de adicción, pero otras son personas con trabajo. Volvían de la obra, se quitaban el uniforme y al cartón</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Cristina Córdoba</span>
                                        <span>—</span> Enfermera
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Ibrahim, Esperanza y el drama de encontrar vivienda</strong></h2><p class="article-text">
        Una vida que pone piel y cara a lo que cuenta el doctor P&iacute;riz es la de Ibrahim. Este hombre &ndash;rastas, canas en la barba, alguna cicatriz en la cara, un castellano sosegado&ndash; tambi&eacute;n sali&oacute; de la c&aacute;rcel hace unas semanas. Pero, en su caso, no se fue despu&eacute;s de recibir una notificaci&oacute;n policial. Es senegal&eacute;s y dice haber cumplido una pena &ldquo;de seis a&ntilde;os&rdquo;. El motivo se lo guarda. S&iacute; cuenta que lleva tiempo en Espa&ntilde;a, que tiene un hijo en Ja&eacute;n con el que no conserva v&iacute;nculo, que se ducha en la playa y come con lo que saca del top manta al que no le quita ojo mientras resume su historia. Y que duerme &ldquo;donde se puede&rdquo;, pero en Son Gotleu porque se siente m&aacute;s seguro. De momento, dice Ibrahim, nadie le ha molestado ni le ha echado de un portal.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d58320d-171e-47eb-908c-b324e8a93a85_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d58320d-171e-47eb-908c-b324e8a93a85_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d58320d-171e-47eb-908c-b324e8a93a85_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d58320d-171e-47eb-908c-b324e8a93a85_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d58320d-171e-47eb-908c-b324e8a93a85_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d58320d-171e-47eb-908c-b324e8a93a85_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9d58320d-171e-47eb-908c-b324e8a93a85_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Ibrahim es senegalés y cuenta que duerme en las calles de Son Gotleu desde que terminó de cumplir pena hace unas semanas en la cárcel de Palma."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Ibrahim es senegalés y cuenta que duerme en las calles de Son Gotleu desde que terminó de cumplir pena hace unas semanas en la cárcel de Palma.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ndash;Es que aqu&iacute; se aguanta de todo. A ver si ahora con la verja&hellip;
    </p><p class="article-text">
        Suelta Esperanza mientras escucha a los sanitarios. No es un capricho que esta mujer &ndash;un mo&ntilde;o recogido, los ojos claros, la merienda: un paquete de cerezas, en una mano&ndash; le tenga fe a la nueva muralla que rodea al centro de salud. Es empleada de la empresa privada que tiene la concesi&oacute;n de la limpieza de esta instalaci&oacute;n p&uacute;blica. &ldquo;Ni os pod&eacute;is imaginar c&oacute;mo estaba todo por la ma&ntilde;ana&hellip;&rdquo;, sigue Esperanza. Acto seguido, mira a la enfermera C&oacute;rdoba y, ofreci&eacute;ndole su complicidad, dispara una pregunta ret&oacute;rica: &ldquo;&iquest;Pero es que a d&oacute;nde van a ir estas criaturas?&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Ni os podéis imaginar cómo estaba todo por la mañana… ¿pero a dónde van a ir estas criaturas?
</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Esperanza </span>
                                        <span>—</span> Limpiadora del centro de salud
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La <em>kelly</em> contar&aacute; despu&eacute;s que lleva en Son Gotleu m&aacute;s de veinte a&ntilde;os y que nunca hab&iacute;a visto unos precios alt&iacute;simos para un paisaje urbano con salarios tan bajos. Y pondr&aacute; un ejemplo que le toca muy de cerca. Porque le sucedi&oacute; a su hermana en el barrio de al lado: Son Oliva. &ldquo;Ella est&aacute; soltera. Pagaba 600 euros por una entradita, una cocina chiquitilla, un cuarto y ya est&aacute;. Pues bien, llega la casera y le dice de repente que quiere 1.200 al mes. Suerte que ha encontrado a una amiga que, por 400, le est&aacute; alquilando una habitaci&oacute;n. Es que lo de verte en la calle le puede pasar a cualquiera. Porque un d&iacute;a est&aacute;s arriba y otro est&aacute;s bien abajo&rdquo;, dice Esperanza, como si estuviera a punto de arrancar a silbar la melod&iacute;a de <em>That&rsquo;s Life</em>. 
    </p><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Compramos tu piso al contado&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        El cl&aacute;sico que populariz&oacute; Frank Sinatra en 1966 &ndash;y que volvi&oacute; a ponerse de moda gracias al <em>Joker</em> de Joaquin Phoenix&ndash; ser&iacute;a una buena banda sonora para Son Gotleu. En unas calles cuna de flamencos y traperos, suena la letra de este swing para retratar el momento inmobiliario de una barriada donde no es raro encontrar anuncios de pisos okupados &ndash;y en venta&ndash; cuando se bucea por los portales inmobiliarios de internet. <a href="https://www.diariodemallorca.es/mallorca/2018/11/25/fondo-controla-120-viviendas-son-3074298.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Los fondos buitre llevan una d&eacute;cada sobrevolando </a>Son Gotleu, han hecho nido prometiendo m&aacute;rgenes irresistibles a los inversores. En una pared que da a Indalecio Prieto, la arteria principal de la barriada, se lee: <em>COMPRAMOS TU PISO AL CONTADO</em>. Es un cartel austero. Letras blancas sobre fondo negro. No hay logos, no hay referencias comerciales, no hay una direcci&oacute;n a la que acudir. S&oacute;lo un n&uacute;mero de m&oacute;vil. Como diciendo: &ldquo;Coge la pasta y corre&rdquo;. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En la barriada no es raro encontrar anuncios de pisos okupados –y en venta– cuando se bucea por los portales inmobiliarios de internet. Los fondos buitre llevan una década sobrevolando Son Gotleu</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ldquo;Tradicionalmente, quien puede, se marcha de Son Gotleu. Y as&iacute; es dif&iacute;cil construir identidad. Por desgracia, casi la &uacute;nica opci&oacute;n que tiene una sanitaria venida de fuera &ndash;y somos la mayor&iacute;a&ndash;&nbsp;para comprarse una casa con su sueldo en Palma. No me quiero ni imaginar la gente que gane menos que nosotras. No es raro encontrarnos pacientes que viven en azoteas, entresuelos, terrazas, locales que son vivienda&hellip; Con las condiciones de falta de higiene que eso implica. O personas que han tenido que acoger a sus padres en casa porque, jubilados, los echan del alquiler en el que viv&iacute;an&rdquo;, dice la enfermera C&oacute;rdoba. &ldquo;O que han tenido que volver al cuarto de su infancia con su pareja y los hijos. En un hogar bien peque&ntilde;o, tres familias recogidas. Eso satura los servicios y hace m&aacute;s dif&iacute;cil la vida aqu&iacute;&rdquo;, apunta el doctor P&iacute;riz.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a70df78-f102-4d72-aaa0-41ec8158b8f9_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a70df78-f102-4d72-aaa0-41ec8158b8f9_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a70df78-f102-4d72-aaa0-41ec8158b8f9_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a70df78-f102-4d72-aaa0-41ec8158b8f9_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a70df78-f102-4d72-aaa0-41ec8158b8f9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a70df78-f102-4d72-aaa0-41ec8158b8f9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2a70df78-f102-4d72-aaa0-41ec8158b8f9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La especulación inmobiliaria se lee en las paredes de este barrio obrero."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La especulación inmobiliaria se lee en las paredes de este barrio obrero.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Tradicionalmente, quien puede, se marcha de Son Gotleu. Y así es difícil construir identidad. Por desgracia, casi la única opción que tiene una sanitaria venida de fuera –y somos la mayoría– para comprarse una casa con su sueldo en Palma. No me quiero ni imaginar la gente que gane menos que nosotras</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Cristina Córdoba</span>
                                        <span>—</span> Enfermera
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Mientras tanto, Tiago, un ni&ntilde;o que corretea delante de su madre por la acera inmensa que separa los bloques centrales de Son Gotleu, &ldquo;el cogollo, la parte que dif&iacute;cilmente se gentrificar&aacute;&rdquo;, como lo define el doctor P&iacute;riz, se frena para refrescarse con un flash de color naranja. Su merienda. Si le preguntan de d&oacute;nde es, puede que ya utilizara un diminutivo que ha hecho fortuna y que hasta reci&eacute;n llegadas al barrio como la enfermera C&oacute;rdoba han hecho suyo: <em>Songo</em>.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Pablo Sierra del Sol, Jaime Reina]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/sanitarios-luchan-sintecho-barrio-pobre-palma-personas-trabajo-duermen-cartones_1_13342510.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 29 Jun 2026 19:48:01 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/9e62e8d5-669b-45cf-bbfd-3724add6dd80_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="482019" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/9e62e8d5-669b-45cf-bbfd-3724add6dd80_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="482019" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Los sanitarios que luchan por los sintecho del barrio más pobre de Palma: "Personas con trabajo duermen entre cartones"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/9e62e8d5-669b-45cf-bbfd-3724add6dd80_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Vivienda,Precariedad,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[¿Vivienda social o plaza pública para todos los vecinos? El dilema que divide a un pueblo de Mallorca]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/vivienda-social-plaza-publica-vecinos-dilema-divide-pueblo-mallorca_1_13131877.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/33948d1d-a82c-4d30-8304-967918f70006_16-9-discover-aspect-ratio_default_1140481.jpg" width="5347" height="3008" alt="¿Vivienda social o plaza pública para todos los vecinos? El dilema que divide a un pueblo de Mallorca"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Los residentes de Sóller, un pueblo declarado Patrimonio de la Humanidad y que sufre una alta presión turística y la falta de vivienda asequible, lamentan que vayan a quedarse sin uno de los pocos espacios comunes que les queda por un bloque de 24 pisos</p><p class="subtitle">El mítico cine Fantasio renacerá como viviendas sociales y museo: “Ni en sueños esperaba que fuese así”
</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;Me he 'tirado' tres meses, los s&aacute;bados por la ma&ntilde;ana, en una mesa recogiendo firmas&rdquo;. Ant&ograve;nia Maria Oliver atraviesa la plaza Teixidores, en el municipio mallorqu&iacute;n de S&oacute;ller, mientras relata el conflicto que en los &uacute;ltimos meses mantiene a los vecinos en vilo: la pretensi&oacute;n del Ayuntamiento de ceder la zona -destinada en la actualidad a aparcamiento, recinto ferial y punto de encuentro vecinal- para la construcci&oacute;n de un bloque de viviendas sociales que, aseveran, transformar&iacute;an de forma irreversible uno de los &uacute;ltimos espacios abiertos de este pueblo enclavado en plena <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/amnistia-pp-vox-mallorca-amenaza-sierra-patrimonio-humanidad-convierte-caramelo-megarricos_1_12432631.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Serra de Tramuntana</a>. Mientras camina, Ant&ograve;nia Maria matiza: &ldquo;Nos parece muy bien que se construyan viviendas porque es algo necesario, pero no a costa de un espacio como este&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        El debate trasciende lo meramente local y plantea una cuesti&oacute;n de fondo: c&oacute;mo -y d&oacute;nde- construir vivienda p&uacute;blica, especialmente en una localidad donde acceder a una casa se ha vuelto casi imposible. En estos momentos, el precio medio de una vivienda de menos de 100 metros cuadrados se sit&uacute;a en los 578.125&nbsp;euros -un 159,23% respecto a hace un a&ntilde;o-, de acuerdo a los datos de Fotocasa. Respecto al alquiler, la situaci&oacute;n no es menos significativa: seg&uacute;n el mismo portal inmobiliario, un estudio o un piso con una sola habitaci&oacute;n cuesta de media 1.578 euros. La escalada sostenida en los &uacute;ltimos a&ntilde;os revela hasta qu&eacute; punto S&oacute;ller, en l&iacute;nea con la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/423-412-euros-piso-usado-vivienda-balear-rompe-records-abre-brecha-insalvable-residente_1_12955139.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">tendencia general de Balears</a>, se ha convertido en un mercado fuertemente tensionado marcado por una elevada presi&oacute;n de la demanda -especialmente vinculada al <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/40-viviendas-turisticas-mallorca-anuncian-plataformas-opera-forma-ilegal_1_12561985.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">negocio tur&iacute;stico </a>y a los <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/tres-casas-compradas-extranjeros-burbuja-pp-vox-no-quieren-pinchar-balears-canarias_1_12275390.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">compradores internacionales</a>-: el resultado es un encarecimiento que no solo <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/precios-bares-mallorca-ahuyentan-turistas-ahora-piden-zumo-toman-cinco_1_12483780.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">eleva el coste de vida</a>, sino que consolida un acceso cada vez m&aacute;s restrictivo a la vivienda para la poblaci&oacute;n local.
    </p><p class="article-text">
        En plena emergencia habitacional, el Consistorio, gobernado por el PP, anunci&oacute; la cesi&oacute;n de la c&eacute;ntrica plaza Teixidores -clasificada como zona libre p&uacute;blica en el Plan General de Ordenaci&oacute;n Urbana (PGOU) de S&oacute;ller- para que el Instituto Balear de la Vivienda (Ibavi) -dependiente del Govern balear- pudiera construir dos edificios con 24 viviendas de protecci&oacute;n oficial, lo que recibi&oacute; una fuerte contestaci&oacute;n de los vecinos al considerar que el proyecto arrasaba con uno de los escasos espacios di&aacute;fanos que quedan en S&oacute;ller. El Ayuntamiento redefini&oacute; la propuesta, planteando la edificaci&oacute;n de un solo bloque en forma de 'L' y la construcci&oacute;n de un parking subterr&aacute;neo exclusivo para residentes, aseverando que el proyecto no supone una p&eacute;rdida del espacio p&uacute;blico, sino una mejora sustancial del mismo al hacerlo &ldquo;m&aacute;s grande, m&aacute;s atractivo y m&aacute;s funcional&rdquo;. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6fb03519-9267-42db-b27a-c0efd8f1fa50_source-aspect-ratio_50p_1140544.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6fb03519-9267-42db-b27a-c0efd8f1fa50_source-aspect-ratio_50p_1140544.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6fb03519-9267-42db-b27a-c0efd8f1fa50_source-aspect-ratio_75p_1140544.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6fb03519-9267-42db-b27a-c0efd8f1fa50_source-aspect-ratio_75p_1140544.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6fb03519-9267-42db-b27a-c0efd8f1fa50_source-aspect-ratio_default_1140544.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6fb03519-9267-42db-b27a-c0efd8f1fa50_source-aspect-ratio_default_1140544.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6fb03519-9267-42db-b27a-c0efd8f1fa50_source-aspect-ratio_default_1140544.jpg"
                    alt="Panorámica de la Plaza Teixidores"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Panorámica de la Plaza Teixidores                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>El espacio p&uacute;blico, reducido &ldquo;a menos de la mitad&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Vecinos y arquitectos critican, sin embargo, que las recreaciones presentadas por el Consistorio no se corresponden con la realidad f&iacute;sica del lugar y generan una expectativa dif&iacute;cil de sostener: &ldquo;Si se construye, necesariamente tendr&aacute; que hacerse disminuyendo el espacio libre&rdquo;, asevera a elDiario.es el arquitecto Joan Soler, quien estima incluso que &eacute;ste quedar&iacute;a reducido &ldquo;a menos de la mitad&rdquo;. No solo eso. La soluci&oacute;n, a juicio de afectados y urbanistas, traslada adem&aacute;s el conflicto bajo tierra: el aparcamiento subterr&aacute;neo ya hab&iacute;a sido expl&iacute;citamente descartado en la propuesta original debido al riesgo de inundaci&oacute;n asociado a la proximidad del Torrent de Fornalutx, que discurre soterrado bajo la zona.
    </p><p class="article-text">
        Bajo ese conflicto local late, adem&aacute;s, un cambio legal de mayor calado: el introducido por la conocida como &lsquo;ley de liberalizaci&oacute;n del suelo&rsquo;, la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/amnistia-pp-vox-mallorca-amenaza-sierra-patrimonio-humanidad-convierte-caramelo-megarricos_1_12432631.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">amnist&iacute;a urban&iacute;stica aprobada por PP y Vox que permitir&aacute; legalizar viviendas construidas de forma ilegal en suelo r&uacute;stico</a> so pretexto de facilitar el acceso a la vivienda. El detonante radica en la Disposici&oacute;n Final Novena, que permite que promociones de vivienda p&uacute;blica declaradas de &ldquo;inter&eacute;s auton&oacute;mico&rdquo; se tramiten por la v&iacute;a r&aacute;pida, con procedimientos simplificados y menor capacidad de intervenci&oacute;n municipal. Es decir, convierte la emergencia habitacional en una herramienta jur&iacute;dica para acelerar proyectos incluso en suelos controvertidos. Al respecto, especialistas t&eacute;cnicos alertan de que el nuevo proyecto podr&iacute;a sentar un peligroso precedente que abrir&iacute;a las puertas a transformar plazas y espacios protegidos en parcelas edificables.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Bajo el conflicto late un cambio legal de mayor calado: el introducido por la conocida como ‘ley de liberalización del suelo’, cuya Disposición Final Novena permite que promociones de vivienda pública declaradas de &quot;interés autonómico&quot; se tramiten por la vía rápida, con procedimientos simplificados y menor capacidad de intervención municipal</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La protesta vecinal, por su parte, se ha materializado en una <a href="https://www.peticions.cat/per_una_placa_de_les_teixidores_sense_edificis" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">petici&oacute;n planteada a trav&eacute;s de Internet</a> y en una recogida de firmas impulsada, por un lado, por Ant&ograve;nia Maria, y, por otro, por el arquitecto y residente de la zona Rafel Cort&egrave;s, quienes suman hasta el momento m&aacute;s de 500 apoyos. Su discurso no niega el problema habitacional -al contrario, lo reconoce como urgente-, pero s&iacute; cuestiona la ubicaci&oacute;n elegida. &ldquo;Si lo &uacute;nico que tenemos lo quieren quitar&hellip;&rdquo;, lamenta Ant&ograve;nia Maria.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/61e7a850-8507-4b56-80a2-42d281709e6a_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/61e7a850-8507-4b56-80a2-42d281709e6a_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/61e7a850-8507-4b56-80a2-42d281709e6a_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/61e7a850-8507-4b56-80a2-42d281709e6a_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/61e7a850-8507-4b56-80a2-42d281709e6a_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/61e7a850-8507-4b56-80a2-42d281709e6a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/61e7a850-8507-4b56-80a2-42d281709e6a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Antònia Maria, una de las vecinas movilizadas contra la propuesta: &quot;Si lo único que tenemos lo quieren quitar…&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Antònia Maria, una de las vecinas movilizadas contra la propuesta: &quot;Si lo único que tenemos lo quieren quitar…&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Esta vecina recuerda que la plaza no es solo el lugar donde se instalan las ferias, las tradicionales atracciones de Sant Bartomeu o las actividades comunitarias, sino que tambi&eacute;n sirve para que los vecinos puedan estacionar sus veh&iacute;culos, teniendo en cuenta los <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/atascos-kilometricos-retratan-masificacion-turistica-mallorca-vecinos-quedamos-casa_1_11357583.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">atascos y problemas de aparcamiento que S&oacute;ller arrastra desde hace a&ntilde;os</a> y que tambi&eacute;n han llevado a sus residentes a la movilizaci&oacute;n. Hasta los a&ntilde;os noventa, llegar a esta localidad de 14.000 habitantes implicaba atravesar las 70 curvas de la sinuosa carretera que cruza la Serra d'Alf&agrave;bia.&nbsp;Sin embargo, la construcci&oacute;n del t&uacute;nel de S&oacute;ller supuso un antes y un despu&eacute;s para esta localidad resguardada entre monta&ntilde;as: la infraestructura, de tres kil&oacute;metros de longitud, mejor&oacute; con creces las conexiones con este municipio e, irremisiblemente, el lugar se abri&oacute; en canal al incremento del tr&aacute;fico, la presi&oacute;n tur&iacute;stica y los problemas de congesti&oacute;n que hoy marcan su d&iacute;a a d&iacute;a. 
    </p><p class="article-text">
        Rosa, amiga de Oliver, insiste en la dimensi&oacute;n social del lugar: en su opini&oacute;n, como en la de otros vecinos, el proyecto no solo supondr&iacute;a una transformaci&oacute;n urban&iacute;stica, sino tambi&eacute;n una p&eacute;rdida de usos sociales consolidados en el tiempo: &ldquo;Lo que tienen que hacer es buscar una soluci&oacute;n para que esto sea una plaza de verdad, una zona de encuentro para mayores y ni&ntilde;os&rdquo;. Y a&ntilde;ade: &ldquo;Parece que con este proyecto lo que buscan es poder decir que han construido viviendas antes de las elecciones&rdquo;. Entre otros puntos, los vecinos proponen el despliegue de la Unitat d&rsquo;Execuci&oacute; prevista en el Plan General de Ordenaci&oacute;n Urbana (PGOU), lo que permitir&iacute;a desarrollar suelo de forma ordenada sin necesidad de eliminar espacios ya consolidados como esta plaza, o la construcci&oacute;n de vivienda p&uacute;blica en otros lugares como el solar municipal de Cetre, el antiguo cuartel de la Guardia Civil, el solar municipal de Son Angelats.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/39f55102-9ac9-4b9b-b5bf-e3c05ae404f6_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/39f55102-9ac9-4b9b-b5bf-e3c05ae404f6_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/39f55102-9ac9-4b9b-b5bf-e3c05ae404f6_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/39f55102-9ac9-4b9b-b5bf-e3c05ae404f6_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/39f55102-9ac9-4b9b-b5bf-e3c05ae404f6_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/39f55102-9ac9-4b9b-b5bf-e3c05ae404f6_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/39f55102-9ac9-4b9b-b5bf-e3c05ae404f6_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Rosa, vecina de Sóller: &quot;Lo que tienen que hacer es buscar una solución para que esto sea una plaza de verdad, una zona de encuentro para mayores y niños&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Rosa, vecina de Sóller: &quot;Lo que tienen que hacer es buscar una solución para que esto sea una plaza de verdad, una zona de encuentro para mayores y niños&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        De uno de los edificios de la plaza sale Pedro Suau, de 84 a&ntilde;os, quien observa el espacio con la perspectiva de quien ha visto transformarse S&oacute;ller duranate d&eacute;cadas. Para &eacute;l, el debate no es solo urban&iacute;stico, sino profundamente ligado a la memoria del lugar y a su funci&oacute;n en la vida cotidiana del municipio, y muestra su preocupaci&oacute;n ante la posibilidad de perder definitivamente este punto de encuentro abierto, vinculado a la actividad social y a las din&aacute;micas del pueblo. Desde la experiencia acumulada, advierte de que decisiones como esta no solo afectan al presente, sino tambi&eacute;n al futuro de S&oacute;ller, al condicionar el uso de un espacio que considera esencial para la identidad colectiva del municipio. 
    </p><p class="article-text">
        Asimismo, advierte de los problemas t&eacute;cnicos que podr&iacute;a acarrear el proyecto. &ldquo;Si no la tocan no se inundar&aacute;. Si se quieren bajar tres metros para hacer un parking&hellip;&rdquo;, apunta, dejando en el aire la inc&oacute;gnita sobre qu&eacute; suceder&iacute;a al construir en el subsuelo. La plaza de les Teixidores se asienta sobre un espacio hist&oacute;ricamente vinculado al sistema hidr&aacute;ulico del valle de S&oacute;ller, atravesado por el curso del torrente de Fornalutx, lo que complica cualquier intervenci&oacute;n profunda. Los riesgos de inundaci&oacute;n -los episodios de lluvias intensas han provocado hist&oacute;ricamente desbordamientos puntuales- y las limitaciones constructivas llevaron precisamente al Ibavi a descartar en sus pliegos iniciales la construcci&oacute;n de aparcamientos subterr&aacute;neos y viviendas en planta baja en esta parcela. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/38ce52eb-7bfa-48fa-a33f-344c3c5bfa0e_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/38ce52eb-7bfa-48fa-a33f-344c3c5bfa0e_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/38ce52eb-7bfa-48fa-a33f-344c3c5bfa0e_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/38ce52eb-7bfa-48fa-a33f-344c3c5bfa0e_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/38ce52eb-7bfa-48fa-a33f-344c3c5bfa0e_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/38ce52eb-7bfa-48fa-a33f-344c3c5bfa0e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/38ce52eb-7bfa-48fa-a33f-344c3c5bfa0e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Pedro Suau, residente en Sóller: &quot;Si no tocan la plaza no se inundará. Si se quieren bajar tres metros para hacer un parking…&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Pedro Suau, residente en Sóller: &quot;Si no tocan la plaza no se inundará. Si se quieren bajar tres metros para hacer un parking…&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Entre el derecho a la vivienda y a la ciudad</strong></h2><p class="article-text">
        Joan Soler, una de las voces t&eacute;cnicas que se han posicionado en contra del proyecto, sit&uacute;a el debate en la naturaleza misma de la zona. &ldquo;Es un espacio p&uacute;blico con muchas posibilidades para uso p&uacute;blico&rdquo;, sostiene, advirtiendo de que la construcci&oacute;n de viviendas -aunque sean protegidas- supondr&iacute;a, en la pr&aacute;ctica, &ldquo;privatizarlo&rdquo; y limitar de forma irreversible su potencial futuro. No en vano, Soler no cuestiona la necesidad de que se promueva vivienda social, pero s&iacute; su ubicaci&oacute;n: intervenir en la plaza de les Teixidores implica &ldquo;hipotecar&rdquo; uno de los pocos espacios abiertos del centro de S&oacute;ller y, a su juicio, la actuaci&oacute;n responde m&aacute;s a una l&oacute;gica de urgencia que compromete la planificaci&oacute;n a largo plazo: &ldquo;Se est&aacute; tomando una soluci&oacute;n inmediata que elimina otras posibilidades de uso&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Es un espacio público con muchas posibilidades para uso público. Se está tomando una solución inmediata que elimina otras posibilidades de uso</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Joan Soler</span>
                                        <span>—</span> Arquitecto
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Desde una perspectiva urban&iacute;stica, el arquitecto defiende que el futuro de la plaza deber&iacute;a abordarse mediante un concurso de ideas que permita definir su funci&oacute;n como espacio p&uacute;blico. Aunque en el d&iacute;a a d&iacute;a el lugar funciona como aparcamiento, insiste en que su valor radica precisamente en su potencial para acoger zonas verdes, equipamientos y usos sociales vinculados al centro urbano y a la futura rehabilitaci&oacute;n de la F&agrave;brica Nova. &ldquo;Es un espacio muy grande, muy c&eacute;ntrico, con muchas posibilidades&rdquo;, recalca. Soler tambi&eacute;n pone en cuesti&oacute;n el relato institucional que acompa&ntilde;a al proyecto. Critica que las recreaciones difundidas por el Ayuntamiento resultan &ldquo;enga&ntilde;osas&rdquo; y no se corresponden con la realidad del espacio. &ldquo;El papel lo aguanta todo, pero luego la realidad es otra&rdquo;, se&ntilde;ala. En su opini&oacute;n, la idea de que no se perder&aacute; superficie p&uacute;blica es insostenible: &ldquo;Si construyes, ese espacio no queda en el aire&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/68c0cb38-de07-4e1d-a76e-511d80fa0cf1_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/68c0cb38-de07-4e1d-a76e-511d80fa0cf1_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/68c0cb38-de07-4e1d-a76e-511d80fa0cf1_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/68c0cb38-de07-4e1d-a76e-511d80fa0cf1_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/68c0cb38-de07-4e1d-a76e-511d80fa0cf1_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/68c0cb38-de07-4e1d-a76e-511d80fa0cf1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/68c0cb38-de07-4e1d-a76e-511d80fa0cf1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Recreación de la plaza Teixidores con el nuevo edificio residencial en forma de &#039;L&#039; a la izquierda"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Recreación de la plaza Teixidores con el nuevo edificio residencial en forma de &#039;L&#039; a la izquierda                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En relaci&oacute;n con el aparcamiento, advierte de un cambio sustancial en su naturaleza: aunque se mantengan plazas, &eacute;stas dejar&iacute;an de ser p&uacute;blicas. &ldquo;Las que est&eacute;n debajo de los edificios se alquilar&aacute;n o vender&aacute;n&rdquo;, explica, lo que, en la pr&aacute;ctica, supone sustituir un uso colectivo por uno restringido. El proyecto actual prev&eacute; mantener adem&aacute;s parte del aparcamiento -unas 70 plazas- en ambos lados de la plaza, junto a los edificios, lo que, a juicio de los residentes, no resuelve el problema de movilidad y a&ntilde;ade presi&oacute;n urban&iacute;stica al entorno.
    </p><p class="article-text">
        En esta l&iacute;nea, un grupo de arquitectos integrado por Miquel Vadell, Ant&ograve;nia Mayol, Mart&iacute; Lucena y Rafel Cort&egrave;s, ha cuestionado p&uacute;blicamente el proyecto de viviendas al considerar que supone una alteraci&oacute;n de los criterios b&aacute;sicos del planeamiento urbano. Recuerdan que este espacio est&aacute; clasificado como zona libre p&uacute;blica, lo que, a su juicio, lo hace incompatible con cualquier edificaci&oacute;n. Los firmantes advierten adem&aacute;s de que la intervenci&oacute;n afectar&iacute;a al entorno inmediato de la F&agrave;brica Nova, uno de los principales s&iacute;mbolos del pasado industrial del municipio y elemento patrimonial de primer orden -fue declarada Bien de Inter&eacute;s Cultural (BIC) en 2018-. El Ayuntamiento plantea integrar urban&iacute;sticamente el entorno de la f&aacute;brica dentro de su proyecto urban&iacute;stico, defendiendo que la nueva ordenaci&oacute;n permitir&aacute; conectar ambos espacios y reactivar la zona. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Un grupo de arquitectos integrado por Miquel Vadell, Antònia Mayol, Martí Lucena y Rafel Cortès ha cuestionado públicamente el proyecto de viviendas al considerar que supone una alteración de los criterios básicos del planeamiento urbano. Recuerdan que este espacio está clasificado como zona libre pública, lo que, a su juicio, lo hace incompatible con cualquier edificación</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Sin embargo, esta idea tambi&eacute;n ha despertado las cr&iacute;ticas entre vecinos y oposici&oacute;n, que ven en ello una contradicci&oacute;n: mientras se apuesta por preservar y dignificar un conjunto hist&oacute;rico protegido -el Consell de Mallorca, propietario del edificio, est&aacute; impulsando su rehabilitaci&oacute;n para convertirla en un museo textil de referencia, se aboga al mismo tiempo por la construcci&oacute;n de viviendas en su entorno inmediato. A su juicio, levantar un bloque residencial junto a la F&agrave;brica Nova supone alterar su espacio de protecci&oacute;n y su per&iacute;metro de visibilidad desde la plaza, desvirtuando el valor patrimonial que se pretende recuperar y evidenciando una falta de coherencia en la planificaci&oacute;n urbana del municipio.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf24d24b-85ef-4504-afa7-66c8a9554047_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf24d24b-85ef-4504-afa7-66c8a9554047_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf24d24b-85ef-4504-afa7-66c8a9554047_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf24d24b-85ef-4504-afa7-66c8a9554047_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf24d24b-85ef-4504-afa7-66c8a9554047_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf24d24b-85ef-4504-afa7-66c8a9554047_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/cf24d24b-85ef-4504-afa7-66c8a9554047_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imagen actual de la histórica Fàbrica Nova de Sóller, a la derecha, construida en 1921 y hoy elemento patrimonial de primer orden"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imagen actual de la histórica Fàbrica Nova de Sóller, a la derecha, construida en 1921 y hoy elemento patrimonial de primer orden                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Construida en 1921 por la sociedad Rullan y Mayol, sobre el solar de una antigua central el&eacute;ctrica, la F&agrave;brica Nova comenz&oacute; a funcionar en 1922 como f&aacute;brica textil y permaneci&oacute; activa hasta 1970. Durante d&eacute;cadas fue el coraz&oacute;n econ&oacute;mico y social del valle: un complejo industrial donde trabajaban decenas de obreros -en su mayor&iacute;a mujeres- y que concentraba todo el proceso productivo del tejido.
    </p><p class="article-text">
        Los arquitectos sostienen que la necesidad de ampliar el parque de vivienda p&uacute;blica no puede servir de argumento para ocupar espacios p&uacute;blicos consolidados, al tiempo que critican la falta de transparencia en la tramitaci&oacute;n del proyecto y reclaman una reflexi&oacute;n m&aacute;s amplia sobre el modelo urbano del municipio. En este sentido, defienden la b&uacute;squeda de alternativas en suelos ya previstos para edificar, evitando as&iacute; sentar un precedente que, a su juicio, podr&iacute;a abrir la puerta a futuras intervenciones similares en otros espacios libres de S&oacute;ller y de otros municipios.
    </p><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Hay motivos para rechazar la propuesta&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Desde el &aacute;mbito pol&iacute;tico, la regidora y portavoz de M&eacute;s per S&oacute;ller, Laura Celi&agrave;, enmarca el rechazo al proyecto dentro de una cr&iacute;tica m&aacute;s amplia a la estrategia de vivienda impulsada por las administraciones. La formaci&oacute;n, asegura, no se opone a la construcci&oacute;n de vivienda p&uacute;blica, pero s&iacute; a hacerlo &ldquo;a cualquier precio&rdquo; y sin atender a las consecuencias urban&iacute;sticas y sociales. &ldquo;No es una postura infantil de decir no por no: hay motivos jur&iacute;dicos, urban&iacute;sticos y pol&iacute;ticos detr&aacute;s&rdquo;, subraya en declaraciones a este peri&oacute;dico. 
    </p><p class="article-text">
        La regidora ecosoberanista advierte, adem&aacute;s, de que la operaci&oacute;n en la plaza de les Teixidores no es un hecho aislado, sino parte de una din&aacute;mica m&aacute;s amplia de cesi&oacute;n de espacios p&uacute;blicos al Ibavi. En este sentido, se&ntilde;ala que el Ayuntamiento ya ha transferido otros inmuebles municipales para este fin y prev&eacute; nuevas cesiones, lo que, a su juicio, compromete el futuro del municipio al reducir la disponibilidad de equipamientos p&uacute;blicos. &ldquo;Si en el futuro necesitamos un centro de d&iacute;a, una escoleta o un casal c&iacute;vico, no tendremos espacios&rdquo;, alerta.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b7443d6f-82b4-4ac8-b5e8-9d33d64543f8_source-aspect-ratio_50p_1140548.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b7443d6f-82b4-4ac8-b5e8-9d33d64543f8_source-aspect-ratio_50p_1140548.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b7443d6f-82b4-4ac8-b5e8-9d33d64543f8_source-aspect-ratio_75p_1140548.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b7443d6f-82b4-4ac8-b5e8-9d33d64543f8_source-aspect-ratio_75p_1140548.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b7443d6f-82b4-4ac8-b5e8-9d33d64543f8_source-aspect-ratio_default_1140548.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b7443d6f-82b4-4ac8-b5e8-9d33d64543f8_source-aspect-ratio_default_1140548.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b7443d6f-82b4-4ac8-b5e8-9d33d64543f8_source-aspect-ratio_default_1140548.jpg"
                    alt="La plaza Teixidores desde uno de sus ángulos"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La plaza Teixidores desde uno de sus ángulos                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La portavoz tambi&eacute;n cuestiona el enfoque de las pol&iacute;ticas de vivienda, al considerar que responden m&aacute;s a una l&oacute;gica de cifras que a una soluci&oacute;n estructural del problema. &ldquo;Se busca poder decir que se han activado cientos o miles de viviendas, pero sin importar d&oacute;nde ni c&oacute;mo&rdquo;, sostiene, criticando una estrategia que, en su opini&oacute;n, prioriza el impacto pol&iacute;tico sobre la planificaci&oacute;n a largo plazo. 
    </p><p class="article-text">
        Frente a ello, M&eacute;s plantea un diagn&oacute;stico basado en los datos del propio municipio: en S&oacute;ller existen m&aacute;s de 1.100 viviendas vac&iacute;as, a las que se suman alrededor de 500 segundas residencias y unas 600 destinadas al alquiler vacacional, cifras que, a juicio de M&eacute;s, evidencian que el problema no es &uacute;nicamente la falta de suelo. &ldquo;La soluci&oacute;n no pasa por construir m&aacute;s, sino por movilizar las viviendas que ya existen&rdquo;, afirma, defendiendo medidas para sacar al mercado el parque vac&iacute;o y regular los usos tur&iacute;sticos.
    </p><p class="article-text">
        Por su parte, el portavoz de la formaci&oacute;n local Seny i Sentit, Sebasti&agrave; Aguil&oacute;, se&ntilde;ala que su formaci&oacute;n se ha opuesto al proyecto &ldquo;desde el minuto uno&rdquo;, aunque recalca su apoyo a la b&uacute;squeda de soluciones que ayuden a solventar la crisis de la vivienda. &ldquo;Estamos totalmente a favor de construir pisos de protecci&oacute;n oficial, pero no a cualquier precio&rdquo;, subraya. Aguil&oacute; defiende que la plaza de les Teixidores, pese a su uso actual como aparcamiento, cumple una funci&oacute;n mucho m&aacute;s amplia como espacio p&uacute;blico. &ldquo;Es el &uacute;nico bal&oacute;n de ox&iacute;geno que nos queda en el centro de S&oacute;ller&rdquo;, afirma en declaraciones a elDiario.es.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Estamos totalmente a favor de construir pisos de protección oficial, pero no a cualquier precio</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Sebastià Aguiló</span>
                                        <span>—</span> Portavoz de la formación local Seny i Sentit
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El dirigente pol&iacute;tico critica lo que considera una falta de alternativas por parte de las administraciones. &ldquo;No entendemos esta necesidad de construir s&iacute; o s&iacute; sin plantear otros sistemas&rdquo;, sostiene, al tiempo que reclama explorar otras v&iacute;as, como la recalificaci&oacute;n de suelos que ya est&aacute;n integrados en el centro del municipio o la habilitaci&oacute;n de nuevos espacios para vivienda social fuera del n&uacute;cleo m&aacute;s tensionado. En este sentido, contrapone la facilidad con la que, seg&uacute;n denuncia, se han promovido cambios normativos para habilitar aparcamientos en suelo r&uacute;stico frente a la falta de iniciativa para generar suelo destinado a vivienda.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dad90426-1f46-40ff-9a76-992f37db3611_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dad90426-1f46-40ff-9a76-992f37db3611_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dad90426-1f46-40ff-9a76-992f37db3611_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dad90426-1f46-40ff-9a76-992f37db3611_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dad90426-1f46-40ff-9a76-992f37db3611_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dad90426-1f46-40ff-9a76-992f37db3611_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/dad90426-1f46-40ff-9a76-992f37db3611_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Placa que da nombre a la plaza"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Placa que da nombre a la plaza                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El regidor tambi&eacute;n pone en duda la transparencia del proceso, al asegurar que no existe todav&iacute;a un proyecto definitivo. &ldquo;Lo que hay son fotomontajes que no se ajustan a la realidad&rdquo;, recrimina, cuestionando la fiabilidad de las im&aacute;genes difundidas y el relato institucional que acompa&ntilde;a al proyecto. A su juicio, la propuesta &ldquo;hipoteca para el futuro de S&oacute;ller&rdquo; y responde m&aacute;s a una necesidad pol&iacute;tica que a una planificaci&oacute;n urban&iacute;stica s&oacute;lida. 
    </p><p class="article-text">
        Por &uacute;ltimo, introduce un elemento simb&oacute;lico que, en su opini&oacute;n, evidencia las contradicciones del discurso institucional: a finales de 2022, el pleno aprob&oacute; por unanimidad el cambio de nombre de la plaza -de Teixidors a Teixidores- para reconocer el papel de las mujeres en la historia industrial del municipio y todos los grupos pol&iacute;ticos acudieron a descubrir la placa con el nuevo nombre. &ldquo;Entonces todos reconoc&iacute;an que era una plaza y ahora resulta que ya no lo es&rdquo;, critica en alusi&oacute;n al hecho de que el alcalde de S&oacute;ller, Miquel Nadal, se&ntilde;alase que la zona &ldquo;no es m&aacute;s que un aparcamiento. Aguil&oacute; insiste en que, aunque hoy la plaza se utilice en parte como aparcamiento, el espacio debe preservarse como &aacute;mbito p&uacute;blico con potencial para usos sociales en el futuro.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/46026ebb-bf45-4a28-8301-fdd5f27afe8a_4-3-aspect-ratio_50p_1140571.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/46026ebb-bf45-4a28-8301-fdd5f27afe8a_4-3-aspect-ratio_50p_1140571.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/46026ebb-bf45-4a28-8301-fdd5f27afe8a_4-3-aspect-ratio_75p_1140571.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/46026ebb-bf45-4a28-8301-fdd5f27afe8a_4-3-aspect-ratio_75p_1140571.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/46026ebb-bf45-4a28-8301-fdd5f27afe8a_4-3-aspect-ratio_default_1140571.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/46026ebb-bf45-4a28-8301-fdd5f27afe8a_4-3-aspect-ratio_default_1140571.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/46026ebb-bf45-4a28-8301-fdd5f27afe8a_4-3-aspect-ratio_default_1140571.jpg"
                    alt="Descubrimiento de la placa con el nombre de plaza de les Teixidores, el 15 de diciembre de 2022, con la presencia de todos los grupos políticos que, por unanimidad, avalaron su cambio de nombre"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Descubrimiento de la placa con el nombre de plaza de les Teixidores, el 15 de diciembre de 2022, con la presencia de todos los grupos políticos que, por unanimidad, avalaron su cambio de nombre                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La plaza que conmemora a las tejedoras</strong></h2><p class="article-text">
        La plaza de Teixidores, de hecho, no es un vac&iacute;o casual, es el resultado de un pasado industrial desaparecido: su nombre remite a un pasado en el que las mujeres fueron el verdadero motor de la econom&iacute;a local. Como se&ntilde;ala el historiador Pl&agrave;cid P&eacute;rez en su trabajo <em>Les f&agrave;briques de teixits mec&agrave;nics de S&oacute;ller. El patrimoni perdut</em>, la mayor parte de la mano de obra en los telares mec&aacute;nicos era femenina: trabajadoras sometidas a ritmos intensivos, salarios m&aacute;s bajos y escaso reconocimiento, pero fundamentales para sostener la producci&oacute;n. Aquellas f&aacute;bricas no solo transformaron el paisaje urbano, sino tambi&eacute;n la vida de generaciones de mujeres que encontraron en el textil una de las pocas v&iacute;as de acceso al trabajo asalariado. Hoy, ese espacio vac&iacute;o es tambi&eacute;n memoria: la de un trabajo invisibilizado que da nombre a la plaza y que vuelve a estar en disputa.
    </p><p class="article-text">
        El portavoz del PSIB-PSOE en S&oacute;ller, Jaume Mateu, mientras tanto, expresa el rechazo de los socialistas a la propuesta del equipo de gobierno al considerar que no corrige las deficiencias detectadas en el primer proyecto ni responde a las necesidades reales del municipio. A su juicio, se trata de un emplazamiento inadecuado para albergar un bloque de 24 viviendas, entre otras razones, porque el propio planeamiento urban&iacute;stico no prev&eacute; edificaci&oacute;n en ese espacio, calificado como zona libre p&uacute;blica. &ldquo;Si el problema es que ahora no es una plaza atractiva, es responsabilidad del Ayuntamiento hacer un buen proyecto para mejorarla&rdquo;, se&ntilde;ala, insistiendo en que esta circunstancia no puede utilizarse como justificaci&oacute;n para construir en un espacio que deber&iacute;a preservarse como uso p&uacute;blico.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/941c3854-2fab-4cfa-b1c1-994fbc00920c_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/941c3854-2fab-4cfa-b1c1-994fbc00920c_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/941c3854-2fab-4cfa-b1c1-994fbc00920c_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/941c3854-2fab-4cfa-b1c1-994fbc00920c_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/941c3854-2fab-4cfa-b1c1-994fbc00920c_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/941c3854-2fab-4cfa-b1c1-994fbc00920c_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/941c3854-2fab-4cfa-b1c1-994fbc00920c_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Dos de las imágenes de la recreación elaborada por el Ajuntament de Sóller"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Dos de las imágenes de la recreación elaborada por el Ajuntament de Sóller                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Mateu tambi&eacute;n critica la insistencia del equipo de gobierno en sacar adelante una iniciativa que, seg&uacute;n afirma, carece de consenso social y pol&iacute;tico. En este sentido, insta al alcalde a &ldquo;abandonar su obsesi&oacute;n&rdquo; por este proyecto y a trabajar en un frente com&uacute;n que permita dar soluciones efectivas al problema de la vivienda, tanto a corto como a medio y largo plazo. Entre las alternativas, los socialistas plantean medidas como la declaraci&oacute;n de S&oacute;ller como zona de mercado residencial tensionado para limitar los precios del alquiler, as&iacute; como la b&uacute;squeda de solares m&aacute;s adecuados para ampliar el parque de vivienda p&uacute;blica. Adem&aacute;s, reprochan las formas empleadas en la tramitaci&oacute;n del proyecto, denunciando la falta de informaci&oacute;n a la oposici&oacute;n y alertando de que la propuesta ignora elementos sensibles del entorno, como el &aacute;rea de protecci&oacute;n de la F&agrave;brica Nova, declarada Bien de Inter&eacute;s Cultural.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El Ayuntamiento defiende el proyecto</strong> </h2><p class="article-text">
        Desde el Ayuntamiento de S&oacute;ller defienden el proyecto de la plaza de les Teixidores y aseguran que la propuesta no es cerrada ni unilateral, sino que incorpora aportaciones externas. En este sentido, aseguran haber tenido en cuenta tanto las opiniones de arquitectos locales como las sugerencias recogidas entre la ciudadan&iacute;a, lo que, a su juicio, ha permitido mejorar y ajustar el proyecto inicial. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Desde el Ayuntamiento de Sóller defienden el proyecto de la plaza de les Teixidores y aseguran que la propuesta no es cerrada ni unilateral, sino que ha incorporado aportaciones externas, tanto de arquitectos locales como de la ciudadanía, con el objetivo de mejorar y ajustar el proyecto inicial</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En relaci&oacute;n con una de las principales preocupaciones vecinales, el aparcamiento, el equipo de gobierno asegura que el dise&ntilde;o del proyecto garantiza que no se perder&aacute; &ldquo;ni una sola plaza&rdquo;. Para ello, plantea la construcci&oacute;n del aparcamiento subterr&aacute;neo destinado a residentes -un sistema ZAR-: frente a las cr&iacute;ticas, asegura que permitir&iacute;a mantener la capacidad actual y, al mismo tiempo, reorganizar el espacio en superficie.
    </p><p class="article-text">
        En esta l&iacute;nea, apelan a la viabilidad t&eacute;cnica de la intervenci&oacute;n pese a las dificultades derivadas de las caracter&iacute;sticas del terreno. Seg&uacute;n sostienen, se han desarrollado soluciones espec&iacute;ficas para garantizar que el proyecto cumpla con todos los requisitos, incluidos los vinculados a la gesti&oacute;n de recursos h&iacute;dricos, aunque reconocen que ello implica un mayor coste y complejidad constructiva. Finalmente, recalcan que la actuaci&oacute;n no supondr&aacute; un coste directo para los vecinos de S&oacute;ller, ya que estar&aacute; &iacute;ntegramente financiada por el Ibavi. 
    </p><h2 class="article-text"><strong>Las promociones que tramita el Govern en S&oacute;ller</strong>  </h2><p class="article-text">
        Consultadas por este peri&oacute;dico, fuentes de la Conselleria de Vivienda, Territorio y Movilidad se&ntilde;alan que el Ibavi atiende las propuestas de los ayuntamientos y prepara proyectos de vivienda social, destinadas a ciudadanos residentes en las islas, una vez que un ayuntamiento cede una parcela al ente p&uacute;blico. De esta manera, aseguran, &ldquo;atiende puntualmente las necesidades que exprese un ayuntamiento o cualquier colectivo a trav&eacute;s del ayuntamiento de cada municipio&rdquo;. En S&oacute;ller, seg&uacute;n especifican, el Ibavi tramita tres promociones que suman 29 viviendas en total: las que se encuentran en fase m&aacute;s avanzada son las del <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/mitico-cine-fantasio-renacera-viviendas-sociales-museo-suenos-esperaba-fuese_1_12956720.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">cine Fantasio (once viviendas) </a>y del antiguo Hospici (diez viviendas), mientras que se est&aacute; desarrollando una tercera en la antigua escuela del carrer Marjades (ocho viviendas). 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La Conselleria de Vivienda, Territorio y Movilidad señala que el Ibavi atiende las propuestas de los ayuntamientos y prepara proyectos de vivienda social, destinadas a ciudadanos residentes en las islas, una vez que un ayuntamiento cede una parcela al ente público</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El posible proyecto de Teixidores, como se&ntilde;alan las mismas fuentes -dado que &ldquo;no se ha concretado una cesi&oacute;n de parcela al Ibavi&rdquo;-, sumar&iacute;a otras 24 viviendas, lo que situar&iacute;a el total en 53 nuevas viviendas de protecci&oacute;n p&uacute;blica en S&oacute;ller. Se trata de un municipio, subrayan desde la Conselleria, con una demanda de vivienda p&uacute;blica que se ha duplicado en dos a&ntilde;os en las listas del Ibavi, hasta alcanzar las 74 familias o unidades de convivencia en las listas de espera, que han registrado un aumento del 40% en el &uacute;ltimo a&ntilde;o frente a las 53 de 2024 y las 34 de 2023.
    </p><p class="article-text">
        El caso de la plaza Teixidores refleja un dilema cada vez m&aacute;s frecuente en las Islas: c&oacute;mo equilibrar la creaci&oacute;n de vivienda p&uacute;blica con la preservaci&oacute;n de espacios urbanos y la identidad local. Mientras las administraciones defienden la necesidad urgente de ampliar el parque de vivienda protegida, los vecinos reclaman participar en las decisiones y explorar alternativas. &ldquo;Tomando estas decisiones sin tener en cuenta al pueblo, lo &uacute;nico que se consigue es que la gente se tenga que ir&rdquo;, lamenta Rosa. La recogida de firmas, mientras tanto, sigue creciendo. Y con ella, una pregunta de fondo que el conflicto ha puesto sobre la mesa: no solo cu&aacute;ntas viviendas hacen falta en S&oacute;ller, sino d&oacute;nde y c&oacute;mo deben construirse.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros, Jaime Reina]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/vivienda-social-plaza-publica-vecinos-dilema-divide-pueblo-mallorca_1_13131877.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 13 Apr 2026 04:31:16 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/33948d1d-a82c-4d30-8304-967918f70006_16-9-discover-aspect-ratio_default_1140481.jpg" length="1672807" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/33948d1d-a82c-4d30-8304-967918f70006_16-9-discover-aspect-ratio_default_1140481.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1672807" width="5347" height="3008"/>
      <media:title><![CDATA[¿Vivienda social o plaza pública para todos los vecinos? El dilema que divide a un pueblo de Mallorca]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/33948d1d-a82c-4d30-8304-967918f70006_16-9-discover-aspect-ratio_default_1140481.jpg" width="5347" height="3008"/>
      <media:keywords><![CDATA[Vivienda,Viviendas sociales,Urbanismo,Construcción,Mercado inmobiliario,Viviendas protegidas,Espacios públicos,Islas Baleares,Mallorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Habitatge social o plaça pública per a tots els veïns? El dilema que divideix Sóller]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/habitatge-social-placa-publica-per-tots-els-veins-dilema-divideix-soller_1_13136875.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/33948d1d-a82c-4d30-8304-967918f70006_16-9-discover-aspect-ratio_default_1140481.jpg" width="5347" height="3008" alt="Habitatge social o plaça pública per a tots els veïns? El dilema que divideix Sóller"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Els residents de Sóller, un poble declarat Patrimoni de la Humanitat i que pateix una alta pressió turística i la manca d’habitatge assequible, lamenten que es quedin sense un dels pocs espais comuns que els queda per un bloc de 24 pisos
</p><p class="subtitle">El mític cinema Fantasio renaixerà com a habitatges socials i museu: "Ni en somnis esperava que fos així"</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;He estat tres mesos, els dissabtes al mat&iacute;, en una taula recollint signatures&rdquo;. Ant&ograve;nia Maria Oliver travessa la pla&ccedil;a Teixidores, al municipi mallorqu&iacute; de S&oacute;ller, mentre relata el conflicte que en els &uacute;ltims mesos mant&eacute; els ve&iuml;ns en suspens: la pretensi&oacute; de l&rsquo;Ajuntament de cedir la zona &mdash;destinada actualment a aparcament, recinte firal i punt de trobada ve&iuml;nal&mdash; per a la construcci&oacute; d&rsquo;un bloc d&rsquo;habitatges socials que, asseguren, transformarien de manera irreversible un dels darrers espais oberts d&rsquo;aquest poble enclavat en plena <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-amnistia-pp-i-vox-mallorca-amenaca-serra-patrimoni-humanitat-i-converteix-caramel-megarrics_1_12438073.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Serra de Tramuntana</a>. Mentre camina, Ant&ograve;nia Maria matisa: &ldquo;Ens sembla molt b&eacute; que es construeixin habitatges perqu&egrave; &eacute;s una cosa necess&agrave;ria, per&ograve; no a costa d&rsquo;un espai com aquest&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        El debat transcendeix el merament local i planteja una q&uuml;esti&oacute; de fons: com &mdash;i on&mdash; construir habitatge p&uacute;blic, especialment en una localitat on accedir a una casa s&rsquo;ha tornat gaireb&eacute; impossible. En aquests moments, el preu mitj&agrave; d&rsquo;un habitatge de menys de 100 metres quadrats se situa en 578.125 euros &mdash;un 159,23% m&eacute;s que fa un any&mdash;, d&rsquo;acord amb les dades de Fotocasa. Pel que fa al lloguer, la situaci&oacute; no &eacute;s menys significativa: segons el mateix portal immobiliari, un estudi o un pis amb una sola habitaci&oacute; costa de mitjana 1.578 euros. L&rsquo;escalada sostinguda en els darrers anys revela fins a quin punt S&oacute;ller, en l&iacute;nia amb la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/423-412-euros-per-pis-usat-l-habitatge-balear-trenca-records-i-obre-bretxa-insalvable-per-resident_1_12955722.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">tend&egrave;ncia general de les Balears</a>, s&rsquo;ha convertit en un mercat fortament tensionat marcat per una elevada pressi&oacute; de la demanda &mdash;especialment vinculada al <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/gairebe-40-dels-habitatges-turistics-mallorca-s-anuncien-plataformes-opera-forma-il-legal_1_12562114.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">negoci tur&iacute;stic</a> i als <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/tres-cases-comprades-per-estrangers-bombolla-pp-i-vox-no-volen-punxar-les-balears-i-les-canaries_1_12276651.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">compradors internacionals</a>&mdash;: el resultat &eacute;s un encariment que no nom&eacute;s <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/els-preus-dels-bars-mallorca-espanten-els-turistes-ara-demanen-suc-i-s-ho-prenen-cinc_1_12495829.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">eleva el cost de vida</a>, sin&oacute; que consolida un acc&eacute;s cada vegada m&eacute;s restrictiu a l&rsquo;habitatge per a la poblaci&oacute; local.
    </p><p class="article-text">
        En plena emerg&egrave;ncia habitacional, el consistori, governat pel PP, va anunciar la cessi&oacute; de la c&egrave;ntrica pla&ccedil;a Teixidores --classificada com a zona lliure p&uacute;blica en el Pla General d'Ordenaci&oacute; Urbana (PGOU) de S&oacute;ller- perqu&egrave; l&rsquo;Institut Balear de l&rsquo;Habitatge (Ibavi) &mdash;dependent del Govern balear&mdash; pogu&eacute;s construir dos edificis amb 24 habitatges de protecci&oacute; oficial, fet que va rebre una forta contestaci&oacute; dels ve&iuml;ns en considerar que el projecte arrasava amb un dels escassos espais di&agrave;fans que queden a S&oacute;ller. L&rsquo;Ajuntament va redefinir la proposta, plantejant l&rsquo;edificaci&oacute; d&rsquo;un sol bloc en forma de &ldquo;L&rdquo; i la construcci&oacute; d&rsquo;un p&agrave;rquing subterrani exclusiu per a residents, assegurant que el projecte no suposa una p&egrave;rdua de l&rsquo;espai p&uacute;blic, sin&oacute; una millora substancial del mateix en fer-lo &ldquo;m&eacute;s gran, m&eacute;s atractiu i m&eacute;s funcional&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6fb03519-9267-42db-b27a-c0efd8f1fa50_source-aspect-ratio_50p_1140544.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6fb03519-9267-42db-b27a-c0efd8f1fa50_source-aspect-ratio_50p_1140544.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6fb03519-9267-42db-b27a-c0efd8f1fa50_source-aspect-ratio_75p_1140544.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6fb03519-9267-42db-b27a-c0efd8f1fa50_source-aspect-ratio_75p_1140544.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6fb03519-9267-42db-b27a-c0efd8f1fa50_source-aspect-ratio_default_1140544.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6fb03519-9267-42db-b27a-c0efd8f1fa50_source-aspect-ratio_default_1140544.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6fb03519-9267-42db-b27a-c0efd8f1fa50_source-aspect-ratio_default_1140544.jpg"
                    alt="Panoràmica de la Plaça Teixidores"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Panoràmica de la Plaça Teixidores                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>L'espai p&uacute;blic, redu&iuml;t &ldquo;a menys de la meitat&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Ve&iuml;ns i arquitectes critiquen, per&ograve;, que les recreacions presentades pel consistori no es corresponen amb la realitat f&iacute;sica del lloc i generen una expectativa dif&iacute;cil de sostenir: &ldquo;Si es construeix, necess&agrave;riament s&rsquo;haur&agrave; de fer disminuint l&rsquo;espai lliure&rdquo;, assegura a elDiario.es l&rsquo;arquitecte Joan Soler, qui estima fins i tot que aquest quedaria redu&iuml;t &ldquo;a menys de la meitat&rdquo;. I no nom&eacute;s aix&ograve;. La soluci&oacute;, a parer dels afectats i dels urbanistes, trasllada a m&eacute;s el conflicte sota terra: l&rsquo;aparcament subterrani ja havia estat expl&iacute;citament descartat en la proposta original a causa del risc d&rsquo;inundaci&oacute; associat a la proximitat del torrent de Fornalutx, que discorre soterrat per sota de la zona.
    </p><p class="article-text">
        Sota aquesta controv&egrave;rsia batega, a m&eacute;s, un canvi legal de major import&agrave;ncia: l'introdu&iuml;t per la coneguda com a &lsquo;llei de liberalitzaci&oacute; del s&ograve;l&rsquo;, l'<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-amnistia-pp-i-vox-mallorca-amenaca-serra-patrimoni-humanitat-i-converteix-caramel-megarrics_1_12438073.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">amnistia urban&iacute;stica aprovada per PP i Vox que permetr&agrave; legalitzar habitatges constru&iuml;ts de manera il&middot;legal en s&ograve;l r&uacute;stic </a>sota pretext de facilitar l'acc&eacute;s a l'habitatge. El detonant radica en la Disposici&oacute; Final Novena, que permet que promocions d'habitatge p&uacute;blic declarades d'&ldquo;inter&egrave;s auton&ograve;mic&rdquo; es tramitin per la via r&agrave;pida, amb procediments simplificats i menor capacitat d'intervenci&oacute; municipal. &Eacute;s a dir, converteix l'emerg&egrave;ncia residencial en una eina jur&iacute;dica per a accelerar projectes fins i tot en s&ograve;ls controvertits. Al respecte, especialistes t&egrave;cnics alerten que el nou projecte podria establir un perill&oacute;s precedent que obriria les portes a transformar places i espais protegits en parcel&middot;les edificables.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Sota el conflicte batega un canvi legal de major importància: l&#039;introduït per la coneguda com a ‘llei de liberalització del sòl’, la Disposició Final Novena de la qual permet que promocionis d&#039;habitatge públic declarades de &quot;interès autonòmic&quot; es tramitin per la via ràpida, amb procediments simplificats i menor capacitat d&#039;intervenció municipal
</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La protesta ve&iuml;nal, per la seva banda, s&rsquo;ha materialitzat en una <a href="https://www.peticions.cat/per_una_placa_de_les_teixidores_sense_edificis" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">petici&oacute; plantejada a trav&eacute;s d&rsquo;Internet</a> i en una recollida de signatures impulsada, d&rsquo;una banda, per Ant&ograve;nia Maria i, de l&rsquo;altra, per l&rsquo;arquitecte i resident de la zona Rafel Cort&egrave;s, que sumen fins ara m&eacute;s de 500 suports. El seu discurs no nega el problema habitacional &mdash;al contrari, el reconeix com a urgent&mdash;, per&ograve; s&iacute; que q&uuml;estiona la ubicaci&oacute; escollida. &ldquo;Si l&rsquo;&uacute;nic que tenim ho volen treure&hellip;&rdquo;, lamenta Ant&ograve;nia Maria.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/61e7a850-8507-4b56-80a2-42d281709e6a_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/61e7a850-8507-4b56-80a2-42d281709e6a_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/61e7a850-8507-4b56-80a2-42d281709e6a_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/61e7a850-8507-4b56-80a2-42d281709e6a_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/61e7a850-8507-4b56-80a2-42d281709e6a_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/61e7a850-8507-4b56-80a2-42d281709e6a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/61e7a850-8507-4b56-80a2-42d281709e6a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Antònia Maria, una de les veïnes mobilitzades contra la proposta: &quot;Si l&#039;únic que tenim ho volen treure...&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Antònia Maria, una de les veïnes mobilitzades contra la proposta: &quot;Si l&#039;únic que tenim ho volen treure...&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Aquesta ve&iuml;na recorda que la pla&ccedil;a no &eacute;s nom&eacute;s el lloc on s&rsquo;instal&middot;len les fires, les tradicionals atraccions de Sant Bartomeu o les activitats comunit&agrave;ries, sin&oacute; que tamb&eacute; serveix perqu&egrave; els ve&iuml;ns puguin estacionar els seus vehicles, tenint en compte els <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/els-embussos-quilometrics-retraten-massificacio-extrema-mallorca-els-veins-ens-quedem-casa_1_11369500.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">embossos i problemes d&rsquo;aparcament que S&oacute;ller arrossega des de fa anys</a> i que tamb&eacute; han portat els seus residents a mobilitzar-se. Fins als anys noranta, arribar a aquesta localitat de 14.000 habitants implicava travessar les 70 corbes de la sinuosa carretera que creua la Serra d&rsquo;Alf&agrave;bia. Tanmateix, la construcci&oacute; del t&uacute;nel de S&oacute;ller va suposar un abans i un despr&eacute;s per a aquesta localitat resguardada entre muntanyes: la infraestructura, de tres quil&ograve;metres de longitud, va millorar amb escreix les connexions amb aquest municipi i, irremeiablement, la zona es va obrir de bat a bat a l&rsquo;increment del tr&agrave;nsit, la pressi&oacute; tur&iacute;stica i els problemes de congesti&oacute; que avui marquen el seu dia a dia.
    </p><p class="article-text">
        Rosa, amiga d&rsquo;Oliver, insisteix en la dimensi&oacute; social de la zona: en la seva opini&oacute;, com en la d&rsquo;altres ve&iuml;ns, el projecte no nom&eacute;s suposaria una transformaci&oacute; urban&iacute;stica, sin&oacute; tamb&eacute; una p&egrave;rdua d&rsquo;usos socials consolidats amb el temps: &ldquo;El que han de fer &eacute;s buscar una soluci&oacute; perqu&egrave; aix&ograve; sigui una pla&ccedil;a de veritat, una zona de trobada per a gent gran i infants&rdquo;. I afegeix: &ldquo;Sembla que amb aquest projecte el que busquen &eacute;s poder dir que han constru&iuml;t habitatges abans de les eleccions&rdquo;. Entre altres punts, els ve&iuml;ns proposen el desplegament de l'Unitat&nbsp;d&rsquo;Execuci&oacute;&nbsp;prevista en el PGOU, la qual cosa permetria desenvolupar s&ograve;l de forma ordenada sense necessitat d'eliminar espais ja consolidats com aquesta pla&ccedil;a, o la construcci&oacute; d'habitatge p&uacute;blic en altres llocs com el solar municipal de&nbsp;Cetre, l'antiga caserna de la Gu&agrave;rdia Civil, el solar municipal de Son&nbsp;Angelats.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/39f55102-9ac9-4b9b-b5bf-e3c05ae404f6_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/39f55102-9ac9-4b9b-b5bf-e3c05ae404f6_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/39f55102-9ac9-4b9b-b5bf-e3c05ae404f6_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/39f55102-9ac9-4b9b-b5bf-e3c05ae404f6_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/39f55102-9ac9-4b9b-b5bf-e3c05ae404f6_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/39f55102-9ac9-4b9b-b5bf-e3c05ae404f6_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/39f55102-9ac9-4b9b-b5bf-e3c05ae404f6_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Rosa, veïna de Sóller: “El que han de fer és buscar una solució perquè això sigui una plaça de veritat, una zona de trobada per a gent gran i infants”"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Rosa, veïna de Sóller: “El que han de fer és buscar una solució perquè això sigui una plaça de veritat, una zona de trobada per a gent gran i infants”                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        D'un dels edificis de la pla&ccedil;a surt Pere Suau, de 84 anys, que observa l&rsquo;espai amb la perspectiva de qui ha vist transformar S&oacute;ller durant d&egrave;cades. Per a ell, el debat no &eacute;s nom&eacute;s urban&iacute;stic, sin&oacute; profundament lligat a la mem&ograve;ria del lloc i a la seva funci&oacute; en la vida quotidiana del municipi, i mostra la seva preocupaci&oacute; davant la possibilitat de perdre definitivament aquest punt de trobada obert, vinculat a l&rsquo;activitat social i a les din&agrave;miques del poble. Des de l&rsquo;experi&egrave;ncia acumulada, adverteix que decisions com aquesta no nom&eacute;s afecten el present, sin&oacute; tamb&eacute; el futur de S&oacute;ller, en condicionar l&rsquo;&uacute;s d&rsquo;un espai que considera essencial per a la identitat col&middot;lectiva del municipi.
    </p><p class="article-text">
        Aix&iacute; mateix, adverteix dels problemes t&egrave;cnics que podria comportar el projecte. &ldquo;Si no la toquen no s&rsquo;inundar&agrave;. Si es volen baixar tres metres per fer un p&agrave;rquing&hellip;&rdquo;, apunta, deixant en l&rsquo;aire la inc&ograve;gnita sobre qu&egrave; passaria a l'hora de construir al subs&ograve;l. La pla&ccedil;a de les Teixidores s&rsquo;assenta sobre un espai hist&ograve;ricament vinculat al sistema hidr&agrave;ulic de la vall de S&oacute;ller, travessat pel curs del torrent de Fornalutx, cosa que complica qualsevol intervenci&oacute; profunda. Els riscos d&rsquo;inundaci&oacute; &mdash;els episodis de pluges intenses han provocat hist&ograve;ricament desbordaments puntuals&mdash; i les limitacions constructives van portar precisament l&rsquo;Ibavi a descartar en els seus plecs inicials la construcci&oacute; d&rsquo;aparcaments subterranis i habitatges en planta baixa en aquesta parcel&middot;la. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/38ce52eb-7bfa-48fa-a33f-344c3c5bfa0e_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/38ce52eb-7bfa-48fa-a33f-344c3c5bfa0e_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/38ce52eb-7bfa-48fa-a33f-344c3c5bfa0e_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/38ce52eb-7bfa-48fa-a33f-344c3c5bfa0e_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/38ce52eb-7bfa-48fa-a33f-344c3c5bfa0e_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/38ce52eb-7bfa-48fa-a33f-344c3c5bfa0e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/38ce52eb-7bfa-48fa-a33f-344c3c5bfa0e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Pedro Suau, resident a Sóller: &quot;Si no toquen la plaça no s&#039;inundarà. Si es volen baixar tres metres per fer un pàrquing...&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Pedro Suau, resident a Sóller: &quot;Si no toquen la plaça no s&#039;inundarà. Si es volen baixar tres metres per fer un pàrquing...&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Entre el dret a l'habitatge i a la ciutat</strong></h2><p class="article-text">
        Joan Soler, una de les veus t&egrave;cniques que s&rsquo;han posicionat en contra del projecte, situa el debat en la naturalesa mateixa de la zona. &ldquo;&Eacute;s un espai p&uacute;blic amb moltes possibilitats per a &uacute;s p&uacute;blic&rdquo;, sost&eacute;, i adverteix que la construcci&oacute; d&rsquo;habitatges &mdash;encara que siguin protegits&mdash; suposaria, en la pr&agrave;ctica, &ldquo;privatitzar-lo&rdquo; i limitar de manera irreversible el seu potencial futur. No debades, Soler no q&uuml;estiona la necessitat que es promogui habitatge social, per&ograve; s&iacute; la seva ubicaci&oacute;: intervenir a la pla&ccedil;a de les Teixidores implicaria &ldquo;hipotecar&rdquo; un dels pocs espais oberts del centre de S&oacute;ller i, al seu parer, l&rsquo;actuaci&oacute; respon m&eacute;s a una l&ograve;gica d&rsquo;urg&egrave;ncia que compromet la planificaci&oacute; a llarg termini: &ldquo;S&rsquo;est&agrave; prenent una soluci&oacute; immediata que elimina altres possibilitats d&rsquo;&uacute;s&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">És un espai públic amb moltes possibilitats per a ús públic. S&#039;està prenent una solució immediata que elimina altres possibilitats d&#039;ús</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Joan Soler</span>
                                        <span>—</span> Arquitecte
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Des d&rsquo;una perspectiva urban&iacute;stica, l&rsquo;arquitecte defensa que el futur de la pla&ccedil;a s&rsquo;hauria d&rsquo;abordar mitjan&ccedil;ant un concurs d&rsquo;idees que permeti definir la seva funci&oacute; com a espai p&uacute;blic. Encara que en el dia a dia el lloc funciona com a aparcament, insisteix que el seu valor rau precisament en el seu potencial per acollir zones verdes, equipaments i usos socials vinculats al centre urb&agrave; i a la futura rehabilitaci&oacute; de la F&agrave;brica Nova, un dels principals s&iacute;mbols del passat industrial del municipi i element patrimonial de primer ordre -va ser declarada B&eacute; d'Inter&egrave;s Cultural (BIC)&nbsp;en 2018-. L'Ajuntament planteja integrar urban&iacute;sticament l'entorn de la f&agrave;brica dins del seu projecte urban&iacute;stic, defensant que la nova ordenaci&oacute; permetr&agrave; connectar tots dos espais i reactivar la zona. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;&Eacute;s un espai molt gran, molt c&egrave;ntric, amb moltes possibilitats&rdquo;, recalca. Soler tamb&eacute; posa en q&uuml;esti&oacute; el relat institucional que acompanya el projecte. Critica que les recreacions difoses per l&rsquo;Ajuntament resulten &ldquo;enganyoses&rdquo; i no es corresponen amb la realitat de l&rsquo;espai. &ldquo;El paper ho aguanta tot, per&ograve; despr&eacute;s la realitat &eacute;s una altra&rdquo;, assenyala. En la seva opini&oacute;, la idea que no es perdr&agrave; superf&iacute;cie p&uacute;blica &eacute;s insostenible: &ldquo;Si construeixes, aquest espai no queda a l&rsquo;aire&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/68c0cb38-de07-4e1d-a76e-511d80fa0cf1_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/68c0cb38-de07-4e1d-a76e-511d80fa0cf1_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/68c0cb38-de07-4e1d-a76e-511d80fa0cf1_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/68c0cb38-de07-4e1d-a76e-511d80fa0cf1_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/68c0cb38-de07-4e1d-a76e-511d80fa0cf1_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/68c0cb38-de07-4e1d-a76e-511d80fa0cf1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/68c0cb38-de07-4e1d-a76e-511d80fa0cf1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Recreació de la plaça Teixidores amb el nou edifici residencial en forma de &#039;L&#039; a l&#039;esquerra"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Recreació de la plaça Teixidores amb el nou edifici residencial en forma de &#039;L&#039; a l&#039;esquerra                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Pel que fa a l&rsquo;aparcament, adverteix d&rsquo;un canvi substancial en la seva naturalesa: encara que es mantinguin places, aquestes deixarien de ser p&uacute;bliques. &ldquo;Les que estiguin sota els edificis s&rsquo;arrendaran o es vendran&rdquo;, explica, cosa que, a la pr&agrave;ctica, suposa substituir un &uacute;s col&middot;lectiu per un de restringit. El projecte actual preveu mantenir a m&eacute;s part de l&rsquo;aparcament &mdash;unes 70 places&mdash; a banda i banda de la pla&ccedil;a, al costat dels edificis, fet que, segons els residents, no resol el problema de mobilitat i afegeix pressi&oacute; urban&iacute;stica a l&rsquo;entorn.
    </p><p class="article-text">
        En aquesta l&iacute;nia, un grup d'arquitectes integrat per Miquel&nbsp;Vadell, Ant&ograve;nia Mayol, Mart&iacute;&nbsp;Lucena&nbsp;i Rafel&nbsp;Cort&egrave;s, ha q&uuml;estionat p&uacute;blicament el projecte d'habitatges en considerar que suposa una alteraci&oacute; dels criteris b&agrave;sics del planejament urb&agrave;. Recorden que aquest espai est&agrave; classificat com a zona lliure p&uacute;blica, la qual cosa, al seu judici, ho fa incompatible amb qualsevol edificaci&oacute;. Els signants adverteixen a m&eacute;s de que la intervenci&oacute; afectaria l'entorn immediat de la&nbsp;F&agrave;brica&nbsp;Nova.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Un grup d&#039;arquitectes integrat per Miquel Vadell, Antònia Mayol, Martí Lucena i Rafel Cortès ha qüestionat públicament el projecte d&#039;habitatges en considerar que suposa una alteració dels criteris bàsics del planejament urbà. Recorden que aquest espai està classificat com a zona lliure pública, la qual cosa ho fa incompatible amb qualsevol edificació</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Tanmateix, aquesta idea tamb&eacute; ha despertat cr&iacute;tiques entre ve&iuml;ns i oposici&oacute;, que hi veuen una contradicci&oacute;: mentre s&rsquo;aposta per preservar i dignificar un conjunt hist&ograve;ric protegit &mdash;el Consell de Mallorca, propietari de l&rsquo;edifici, est&agrave; impulsant la seva rehabilitaci&oacute; per convertir-la en un museu t&egrave;xtil de refer&egrave;ncia&mdash;, s&rsquo;aboga al mateix temps per la construcci&oacute; d&rsquo;habitatges al seu entorn immediat. Segons ells, aixecar un bloc residencial al costat de la F&agrave;brica Nova suposa alterar el seu espai de protecci&oacute; i el seu per&iacute;metre visual des de la pla&ccedil;a, desvirtuant el valor patrimonial que es pret&eacute;n recuperar i evidenciant una manca de coher&egrave;ncia en la planificaci&oacute; urbana del municipi.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf24d24b-85ef-4504-afa7-66c8a9554047_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf24d24b-85ef-4504-afa7-66c8a9554047_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf24d24b-85ef-4504-afa7-66c8a9554047_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf24d24b-85ef-4504-afa7-66c8a9554047_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf24d24b-85ef-4504-afa7-66c8a9554047_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf24d24b-85ef-4504-afa7-66c8a9554047_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/cf24d24b-85ef-4504-afa7-66c8a9554047_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imatge actual de la històrica Fàbrica Nova de Sóller, a la dreta, construïda el 1921 i avui element patrimonial de primer ordre"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imatge actual de la històrica Fàbrica Nova de Sóller, a la dreta, construïda el 1921 i avui element patrimonial de primer ordre                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Constru&iuml;da el 1921 per la societat Rullan i Mayol, sobre el solar d&rsquo;una antiga central el&egrave;ctrica, la F&agrave;brica Nova va comen&ccedil;ar a funcionar el 1922 com a f&agrave;brica t&egrave;xtil i va romandre activa fins al 1970. Durant d&egrave;cades va ser el cor econ&ograve;mic i social de la vall: un complex industrial on treballaven desenes d&rsquo;obrers &mdash;en la seva majoria dones&mdash; i que concentrava tot el proc&eacute;s productiu del teixit.
    </p><p class="article-text">
        Els arquitectes sostenen que la necessitat d'ampliar el parc d'habitatge p&uacute;blic no pot servir d'argument per a ocupar espais p&uacute;blics consolidats, al mateix temps que critiquen la falta de transpar&egrave;ncia en la tramitaci&oacute; del projecte i reclamen una reflexi&oacute; m&eacute;s &agrave;mplia sobre el model urb&agrave; del municipi. En aquest sentit, defensen la cerca d'alternatives en s&ograve;ls ja previstos per a edificar, evitant aix&iacute; establir un precedent que, al seu judici, podria obrir la porta a futures intervencions similars en altres espais lliures de S&oacute;ller i d'altres municipis.
    </p><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Hi ha motius per rebutjar la proposta&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Des de l&rsquo;&agrave;mbit pol&iacute;tic, la regidora i portaveu de M&eacute;s per S&oacute;ller, Laura Celi&agrave;, emmarca el rebuig al projecte dins d&rsquo;una cr&iacute;tica m&eacute;s &agrave;mplia a l&rsquo;estrat&egrave;gia d&rsquo;habitatge impulsada per les administracions. La formaci&oacute;, assegura, no s&rsquo;oposa a la construcci&oacute; d&rsquo;habitatge p&uacute;blic, per&ograve; s&iacute; a fer-ho &ldquo;a qualsevol preu&rdquo; i sense atendre les conseq&uuml;&egrave;ncies urban&iacute;stiques i socials. &ldquo;No &eacute;s una postura infantil de dir no per dir no: hi ha motius jur&iacute;dics, urban&iacute;stics i pol&iacute;tics al darrere&rdquo;, subratlla en declaracions a aquest diari.
    </p><p class="article-text">
        La regidora ecosobiranista adverteix, a m&eacute;s, que l&rsquo;operaci&oacute; a la pla&ccedil;a de les Teixidores no &eacute;s un fet a&iuml;llat, sin&oacute; part d&rsquo;una din&agrave;mica m&eacute;s &agrave;mplia de cessi&oacute; d&rsquo;espais p&uacute;blics a l&rsquo;Ibavi. En aquest sentit, assenyala que l&rsquo;Ajuntament ja ha transferit altres immobles municipals amb aquesta finalitat i preveu noves cessions, fet que, segons ella, compromet el futur del municipi en reduir la disponibilitat d&rsquo;equipaments p&uacute;blics. &ldquo;Si en el futur necessitam un centre de dia, una escoleta o un casal c&iacute;vic, no tendrem espais&rdquo;, alerta.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b7443d6f-82b4-4ac8-b5e8-9d33d64543f8_source-aspect-ratio_50p_1140548.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b7443d6f-82b4-4ac8-b5e8-9d33d64543f8_source-aspect-ratio_50p_1140548.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b7443d6f-82b4-4ac8-b5e8-9d33d64543f8_source-aspect-ratio_75p_1140548.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b7443d6f-82b4-4ac8-b5e8-9d33d64543f8_source-aspect-ratio_75p_1140548.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b7443d6f-82b4-4ac8-b5e8-9d33d64543f8_source-aspect-ratio_default_1140548.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b7443d6f-82b4-4ac8-b5e8-9d33d64543f8_source-aspect-ratio_default_1140548.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b7443d6f-82b4-4ac8-b5e8-9d33d64543f8_source-aspect-ratio_default_1140548.jpg"
                    alt="La plaça Teixidores des d&#039;un dels seus angles"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La plaça Teixidores des d&#039;un dels seus angles                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La portaveu tamb&eacute; q&uuml;estiona l&rsquo;enfocament de les pol&iacute;tiques d&rsquo;habitatge, en considerar que responen m&eacute;s a una l&ograve;gica de xifres que a una soluci&oacute; estructural del problema. &ldquo;Es busca poder dir que s&rsquo;han activat centenars o milers d&rsquo;habitatges, per&ograve; sense importar on ni com&rdquo;, sost&eacute;, i critica una estrat&egrave;gia que, segons la seva opini&oacute;, prioritza l&rsquo;impacte pol&iacute;tic per damunt de la planificaci&oacute; a llarg termini.
    </p><p class="article-text">
        Davant d&rsquo;aix&ograve;, M&eacute;s planteja un diagn&ograve;stic basat en les dades del mateix municipi: a S&oacute;ller hi ha m&eacute;s de 1.100 habitatges buits, als quals se sumen uns 500 segones resid&egrave;ncies i uns 600 destinats al lloguer vacacional, xifres que, segons M&eacute;s, evidencien que el problema no &eacute;s &uacute;nicament la manca de s&ograve;l. &ldquo;La soluci&oacute; no passa per construir m&eacute;s, sin&oacute; per mobilitzar els habitatges que ja existeixen&rdquo;, afirma, i defensa mesures per treure al mercat el parc buit i regular els usos tur&iacute;stics.
    </p><p class="article-text">
        Per la seva banda, el portaveu de la formaci&oacute; local Seny i Sentit, Sebasti&agrave; Aguil&oacute;, assenyala que la seva formaci&oacute; s&rsquo;ha oposat al projecte &ldquo;des del minut u&rdquo;, tot i que recalca el seu suport a la recerca de solucions que ajudin a resoldre la crisi de l&rsquo;habitatge. &ldquo;Estem totalment a favor de construir pisos de protecci&oacute; oficial, per&ograve; no a qualsevol preu&rdquo;, subratlla. Aguil&oacute; defensa que la pla&ccedil;a de les Teixidores, malgrat el seu &uacute;s actual com a aparcament, compleix una funci&oacute; molt m&eacute;s &agrave;mplia com a espai p&uacute;blic. &ldquo;&Eacute;s l&rsquo;&uacute;nic pulm&oacute; que ens queda al centre de S&oacute;ller&rdquo;, afirma en declaracions a elDiario.es.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Estem totalment a favor de construir pisos de protecció oficial, però no a qualsevol preu</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Sebastià Aguiló</span>
                                        <span>—</span> Portaveu de la formació local Seny i Sentit
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El dirigent pol&iacute;tic critica el que considera una manca d'alternatives per part de les administracions. &ldquo;No entenem aquesta necessitat de construir s&iacute; o s&iacute; sense plantejar altres sistemes&rdquo;, sost&eacute;, alhora que reclama explorar altres vies, com la requalificaci&oacute; de s&ograve;ls que ja est&agrave;n integrats al centre del municipi o l'habilitaci&oacute; de nous espais per a habitatge social fora del nucl&iacute; m&eacute;s tensionat. En aquest sentit, contraposa la facilitat amb la qual, segons denuncia, s'han promogut canvis normatius per habilitar aparcaments en s&ograve;l r&uacute;stic enfront de la manca d'iniciativa per generar s&ograve;l destinat a habitatge.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dad90426-1f46-40ff-9a76-992f37db3611_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dad90426-1f46-40ff-9a76-992f37db3611_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dad90426-1f46-40ff-9a76-992f37db3611_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dad90426-1f46-40ff-9a76-992f37db3611_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dad90426-1f46-40ff-9a76-992f37db3611_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dad90426-1f46-40ff-9a76-992f37db3611_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/dad90426-1f46-40ff-9a76-992f37db3611_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Placa que dóna nom a la plaça"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Placa que dóna nom a la plaça                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El regidor tamb&eacute; posa en dubte la transpar&egrave;ncia del proc&eacute;s, en assegurar que encara no hi ha un projecte definitiu. &ldquo;El que hi ha s&oacute;n fotomuntatges que no s&rsquo;ajusten a la realitat&rdquo;, recrimina, i q&uuml;estiona la fiabilitat de les imatges difoses i el relat institucional que acompanya el projecte. Al seu parer, la proposta &ldquo;hipoteca el futur de S&oacute;ller&rdquo; i respon m&eacute;s a una necessitat pol&iacute;tica que no pas a una planificaci&oacute; urban&iacute;stica s&ograve;lida.
    </p><p class="article-text">
        Per &uacute;ltim, introdueix un element simb&ograve;lic que, segons ell, evidencia les contradiccions del discurs institucional: a finals de 2022, el ple va aprovar per unanimitat el canvi de nom de la pla&ccedil;a &mdash;de Teixidors a Teixidores&mdash; per recon&egrave;ixer el paper de les dones en la hist&ograve;ria industrial del municipi, i tots els grups pol&iacute;tics van assistir a descobrir la placa amb el nou nom. &ldquo;Aleshores tots reconeixien que era una pla&ccedil;a i ara resulta que ja no ho &eacute;s&rdquo;, critica en al&middot;lusi&oacute; al fet que l&rsquo;alcalde de S&oacute;ller, Miquel Nadal, assenyal&eacute;s que la zona &ldquo;no &eacute;s m&eacute;s que un aparcament&rdquo;. Aguil&oacute; insisteix que, tot i que avui la pla&ccedil;a s&rsquo;utilitzi en part com a aparcament, l&rsquo;espai s&rsquo;ha de preservar com a &agrave;mbit p&uacute;blic amb potencial per a usos socials en el futur.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/46026ebb-bf45-4a28-8301-fdd5f27afe8a_4-3-aspect-ratio_50p_1140571.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/46026ebb-bf45-4a28-8301-fdd5f27afe8a_4-3-aspect-ratio_50p_1140571.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/46026ebb-bf45-4a28-8301-fdd5f27afe8a_4-3-aspect-ratio_75p_1140571.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/46026ebb-bf45-4a28-8301-fdd5f27afe8a_4-3-aspect-ratio_75p_1140571.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/46026ebb-bf45-4a28-8301-fdd5f27afe8a_4-3-aspect-ratio_default_1140571.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/46026ebb-bf45-4a28-8301-fdd5f27afe8a_4-3-aspect-ratio_default_1140571.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/46026ebb-bf45-4a28-8301-fdd5f27afe8a_4-3-aspect-ratio_default_1140571.jpg"
                    alt="Descobriment de la placa amb el nom de plaça de les Teixidores, el 15 de desembre de 2022, amb la presència de tots els grups polítics que, per unanimitat, van avalar el seu canvi de nom"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Descobriment de la placa amb el nom de plaça de les Teixidores, el 15 de desembre de 2022, amb la presència de tots els grups polítics que, per unanimitat, van avalar el seu canvi de nom                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La pla&ccedil;a que commemora les teixidores</strong></h2><p class="article-text">
        La pla&ccedil;a de Teixidores, de fet, no &eacute;s un buit casual, sin&oacute; el resultat d&rsquo;un passat industrial desaparegut: el seu nom remet a un passat en qu&egrave; les dones van ser el veritable motor de l&rsquo;economia local. Com assenyala l&rsquo;historiador Pl&agrave;cid P&eacute;rez en el seu treball <em>Les f&agrave;briques de teixits mec&agrave;nics de S&oacute;ller. El patrimoni perdut</em>, la major part de la m&agrave; d&rsquo;obra en els telers mec&agrave;nics era femenina: treballadores sotmeses a ritmes intensius, salaris m&eacute;s baixos i esc&agrave;s reconeixement, per&ograve; fonamentals per sostenir la producci&oacute;. Aquelles f&agrave;briques no nom&eacute;s van transformar el paisatge urb&agrave;, sin&oacute; tamb&eacute; la vida de generacions de dones que van trobar en el t&egrave;xtil una de les poques vies d&rsquo;acc&eacute;s al treball assalariat. Avui, aquest espai buit &eacute;s tamb&eacute; mem&ograve;ria: la d&rsquo;un treball invisibilitzat que dona nom a la pla&ccedil;a i que torna a estar en disputa.
    </p><p class="article-text">
        El portaveu del PSIB-PSOE a S&oacute;ller, Jaume Mateu, alhora, expressa el rebuig dels socialistes a la proposta de l&rsquo;equip de govern en considerar que no corregeix les defici&egrave;ncies detectades en el primer projecte ni respon a les necessitats reals del municipi. Al seu parer, es tracta d&rsquo;una ubicaci&oacute; inadequada per acollir un bloc de 24 habitatges, entre altres raons, perqu&egrave; el mateix planejament urban&iacute;stic no preveu edificaci&oacute; en aquest espai, qualificat com a zona lliure p&uacute;blica. &ldquo;Si el problema &eacute;s que ara no &eacute;s una pla&ccedil;a atractiva, &eacute;s responsabilitat de l&rsquo;Ajuntament fer un bon projecte per millorar-la&rdquo;, assenyala, i insisteix que aquesta circumst&agrave;ncia no pot utilitzar-se com a justificaci&oacute; per construir en un espai que s&rsquo;hauria de preservar com a &uacute;s p&uacute;blic.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/941c3854-2fab-4cfa-b1c1-994fbc00920c_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/941c3854-2fab-4cfa-b1c1-994fbc00920c_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/941c3854-2fab-4cfa-b1c1-994fbc00920c_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/941c3854-2fab-4cfa-b1c1-994fbc00920c_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/941c3854-2fab-4cfa-b1c1-994fbc00920c_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/941c3854-2fab-4cfa-b1c1-994fbc00920c_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/941c3854-2fab-4cfa-b1c1-994fbc00920c_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Dues de les imatges de la recreació elaborada per l&#039;Ajuntament de Sóller"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Dues de les imatges de la recreació elaborada per l&#039;Ajuntament de Sóller                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Mateu tamb&eacute; critica la insist&egrave;ncia de l&rsquo;equip de govern a tirar endavant una iniciativa que, segons afirma, manca de consens social i pol&iacute;tic. En aquest sentit, insta l&rsquo;alcalde a &ldquo;abandonar la seva obsessi&oacute;&rdquo; per aquest projecte i a treballar en un front com&uacute; que permeti donar solucions efectives al problema de l&rsquo;habitatge, tant a curt com a mitj&agrave; i llarg termini. Entre les alternatives, els socialistes plantegen mesures com la declaraci&oacute; de S&oacute;ller com a zona de mercat residencial tensionat per limitar els preus del lloguer, aix&iacute; com la cerca de solars m&eacute;s adequats per ampliar el parc d&rsquo;habitatge p&uacute;blic. A m&eacute;s, retreuen les formes emprades en la tramitaci&oacute; del projecte, denunciant la manca d&rsquo;informaci&oacute; a l&rsquo;oposici&oacute; i alertant que la proposta ignora elements sensibles de l&rsquo;entorn, com l&rsquo;&agrave;rea de protecci&oacute; de la F&agrave;brica Nova, declarada B&eacute; d&rsquo;Inter&egrave;s Cultural.
    </p><h2 class="article-text"><strong>L'Ajuntament defensa el projecte</strong> </h2><p class="article-text">
        Des de l'Ajuntament de S&oacute;ller defensen el projecte de la pla&ccedil;a de les Teixidores i asseguren que la proposta no &eacute;s tancada ni unilateral, sin&oacute; que incorpora aportacions externes. En aquest sentit, asseguren haver tingut en compte tant les opinions d'arquitectes locals com els suggeriments recollits entre la ciutadania, cosa que, segons el seu parer, ha perm&egrave;s millorar i ajustar el projecte inicial. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Des de l&#039;Ajuntament de Sóller defensen el projecte de la plaça de les Teixidores i asseguren que la proposta no és tancada ni unilateral, sinó que ha incorporat aportacions externes, tant d&#039;arquitectes locals com de la ciutadania, amb l&#039;objectiu de millorar i ajustar el projecte inicial</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En relaci&oacute; amb una de les principals preocupacions ve&iuml;nals, l&rsquo;aparcament, l&rsquo;equip de govern assegura que el disseny del projecte garanteix que no es perdr&agrave; &ldquo;ni una sola pla&ccedil;a&rdquo;. Per aix&ograve;, planteja la construcci&oacute; de l&rsquo;aparcament subterrani destinat a residents &mdash;un sistema ZAR&mdash;: davant les cr&iacute;tiques, assegura que permetria mantenir la capacitat actual i, alhora, reorganitzar l&rsquo;espai en superf&iacute;cie.
    </p><p class="article-text">
        En aquesta l&iacute;nia, apel&middot;len a la viabilitat t&egrave;cnica de la intervenci&oacute; malgrat les dificultats derivades de les caracter&iacute;stiques del terreny. Segons sostenen, s&rsquo;han desenvolupat solucions espec&iacute;fiques per garantir que el projecte compleixi tots els requisits, inclosos els vinculats a la gesti&oacute; de recursos h&iacute;drics, tot i que reconeixen que aix&ograve; implica un cost i una complexitat constructiva m&eacute;s elevats. Finalment, recalquen que l&rsquo;actuaci&oacute; no suposar&agrave; un cost directe per als ve&iuml;ns de S&oacute;ller, ja que estar&agrave; &iacute;ntegrament finan&ccedil;ada per l&rsquo;Ibavi.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Les promocions que tramita el Govern a S&oacute;ller</strong></h2><p class="article-text">
        Consultades per aquest diari, fonts de la Conselleria d&rsquo;Habitatge, Territori i Mobilitat assenyalen que l&rsquo;Ibavi at&eacute;n les propostes dels ajuntaments i prepara projectes d&rsquo;habitatge social, destinats a ciutadans residents a les illes, un cop un ajuntament cedeix una parcel&middot;la a l&rsquo;ens p&uacute;blic. D&rsquo;aquesta manera, asseguren, &ldquo;at&eacute;n puntualment les necessitats que expressi un ajuntament o qualsevol col&middot;lectiu a trav&eacute;s de l&rsquo;ajuntament de cada municipi&rdquo;. A S&oacute;ller, segons especifiquen, l&rsquo;Ibavi tramita tres promocions que sumen 29 habitatges en total: les que es troben en fase m&eacute;s avan&ccedil;ada s&oacute;n les del <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/mitic-cinema-fantasio-renaixera-com-habitatges-socials-i-museu-somnis-esperava-fos-aixi_1_12991924.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">cinema Fantasio (onze habitatges)</a> i de l&rsquo;antic Hospici (deu habitatges), mentre que se n&rsquo;est&agrave; desenvolupant una tercera a l&rsquo;antiga escola del carrer Marjades (vuit habitatges).
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La Conselleria d&#039;Habitatge, Territori i Mobilitat assenyala que l&#039;Ibavi atén les propostes dels ajuntaments i prepara projectes d&#039;habitatge social, destinades a ciutadans residents a les illes, una vegada que un ajuntament cedeix una parcel·la a l&#039;ens públic</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El possible projecte de Teixidores, com assenyalen les mateixes fonts &mdash;at&egrave;s que &ldquo;no s&rsquo;ha concretat una cessi&oacute; de parcel&middot;la a l&rsquo;Ibavi&rdquo;&mdash;, sumaria altres 24 habitatges, cosa que situaria el total en 53 nous habitatges de protecci&oacute; p&uacute;blica a S&oacute;ller. Es tracta d&rsquo;un municipi, subratllen des de la Conselleria, amb una demanda d&rsquo;habitatge p&uacute;blic que s&rsquo;ha duplicat en dos anys a les llistes de l&rsquo;Ibavi, fins a arribar a les 74 fam&iacute;lies o unitats de conviv&egrave;ncia a les llistes d&rsquo;espera, que han registrat un augment del 40% en l&rsquo;&uacute;ltim any respecte de les 53 del 2024 i les 34 del 2023.
    </p><p class="article-text">
        El cas de la pla&ccedil;a Teixidores reflecteix un dilema cada vegada m&eacute;s freq&uuml;ent a les Illes: com equilibrar la creaci&oacute; d&rsquo;habitatge p&uacute;blic amb la preservaci&oacute; d&rsquo;espais urbans i la identitat local. Mentre les administracions defensen la necessitat urgent d&rsquo;ampliar el parc d&rsquo;habitatge protegit, els ve&iuml;ns reclamen participar en les decisions i explorar alternatives. &ldquo;Prenent aquestes decisions sense tenir en compte el poble, l&rsquo;&uacute;nic que s&rsquo;aconsegueix &eacute;s que la gent se n&rsquo;hagi d&rsquo;anar&rdquo;, lamenta Rosa. La recollida de signatures, mentrestant, continua creixent. I amb ella, una pregunta de fons que el conflicte ha posat sobre la taula: no nom&eacute;s quants habitatges fan falta a S&oacute;ller, sin&oacute; on i com s&rsquo;han de construir.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros, Jaime Reina]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/habitatge-social-placa-publica-per-tots-els-veins-dilema-divideix-soller_1_13136875.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 13 Apr 2026 04:31:14 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/33948d1d-a82c-4d30-8304-967918f70006_16-9-discover-aspect-ratio_default_1140481.jpg" length="1672807" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/33948d1d-a82c-4d30-8304-967918f70006_16-9-discover-aspect-ratio_default_1140481.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1672807" width="5347" height="3008"/>
      <media:title><![CDATA[Habitatge social o plaça pública per a tots els veïns? El dilema que divideix Sóller]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/33948d1d-a82c-4d30-8304-967918f70006_16-9-discover-aspect-ratio_default_1140481.jpg" width="5347" height="3008"/>
      <media:keywords><![CDATA[Vivienda,Viviendas sociales,Urbanismo,Construcción,Mercado inmobiliario,Viviendas protegidas,Espacios públicos,Islas Baleares,Mallorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Un restaurant de luxe acomiada sense avisar 50 treballadors a Mallorca: "Va ser una bogeria"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/restaurant-luxe-acomiada-sense-avisar-50-treballadors-mallorca-bogeria_1_13067715.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/f1d99994-c4ec-4add-8876-946a6060e120_16-9-discover-aspect-ratio_default_1138654.jpg" width="4520" height="2543" alt="Un restaurant de luxe acomiada sense avisar 50 treballadors a Mallorca: &quot;Va ser una bogeria&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La Justícia dóna la raó a la plantilla i declara nul·la l'extinció dels seus contractes en concloure que el local, que oferia caviar a partir de 125 euros, va tancar el negoci de forma abrupta i sense aplicar el procediment legal d'acomiadament col·lectiu</p><p class="subtitle">La despesa de turistes estrangers salva el sector del luxe a Eivissa: “Són molt bons clients perquè els és igual el preu”
</p></div><p class="article-text">
        6 de desembre de 2024. El mat&iacute; es presenta com un altre m&eacute;s en aquest hotel de cinc estrelles de Portals Nous, considerada la zona tur&iacute;stica m&eacute;s exclusiva de Mallorca. Tanmateix, quan acudeixen al seu lloc de feina al restaurant de l&rsquo;establiment, els treballadors es troben amb una escena inesperada: la societat que explota el negoci l&rsquo;ha tancat i el seu interior ha estat pr&agrave;cticament buidat. Al cap de pocs moments, la plantilla, formada per unes 50 persones entre cambrers, cuiners i personal de servei, rep un missatge del conseller delegat de l&rsquo;empresa que els tenia contractats: &ldquo;Hola, equip. Escric aix&ograve; amb molt de pesar per informar-vos que, malgrat tots els esfor&ccedil;os que hem fet, hem hagut de prendre la dif&iacute;cil decisi&oacute; de cessar les operacions [...] amb efecte immediat&rdquo;. I afegeix: &ldquo;Amb els problemes actuals de flux de caixa, simplement no &eacute;s viable continuar&rdquo;. La plantilla acaba de descobrir que la mercantil, Merchants by Five, ha tancat de manera abrupta el restaurant i que la seva feina ha desaparegut.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Va ser una bogeria, ning&uacute; no en sabia res. Tothom se&rsquo;n va assabentar aquell mateix dia&rdquo;, relata &Oacute;scar, un dels empleats de l&rsquo;hotel que va viure l&rsquo;episodi des de dins. A l&rsquo;exterior de l&rsquo;espai que abans ocupava The Merchants by the Sea -com es deia el restaurant-, el treballador recorda que una clienta va baixar a esmorzar com qualsevol altre dia i es va dirigir a recepci&oacute;: &ldquo;Va preguntar per l&rsquo;esmorzar i li van dir que no n&rsquo;hi havia, que ja no se servia perqu&egrave; el restaurant havia tancat&rdquo;. Aquell moment va ser l&rsquo;espurna que va fer saltar les primeres alarmes. El restaurant, que gestionava el servei d&rsquo;esmorzars de l&rsquo;hotel, va deixar de funcionar d&rsquo;un dia per l&rsquo;altre i va obligar l&rsquo;establiment a reorganitzar sobre la marxa el servei de restauraci&oacute; per als hostes allotjats.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;De sobte no hi havia esmorzar. Vam haver d&rsquo;improvisar i fins i tot a recepci&oacute; i els botons van acabar servint els caf&egrave;s&rdquo;, recorda &Oacute;scar, aleshores president del comit&egrave; d&rsquo;empresa. Alguns dies, afegeix, l&rsquo;establiment hoteler va optar fins i tot per traslladar els seus hostes a esmorzar a un club de p&agrave;del proper. La situaci&oacute; es va tornar encara m&eacute;s tensa quan els responsables de Merchants by Five, vinculada al projecte gastron&ograve;mic Five Senses Hospitality, van comen&ccedil;ar a endur-se materials. &ldquo;Aquell mateix dia van comen&ccedil;ar a treure coses d&rsquo;all&agrave;. Mercaderia, equipament&hellip; semblava que ho estiguessin desvalisant&rdquo;, relata el treballador. eldiario.es ha intentat posar-se en contacte amb l&rsquo;empresa, per&ograve; no ha obtingut resposta.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">De sobte no hi havia esmorzar. Vam haver d&#039;improvisar i fins i tot la recepció i els botons van acabar servint els cafès&quot;</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Óscar</span>
                                        <span>—</span> President del comitè d&#039;empresa en el moment dels fets
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fb824809-0edc-4424-980e-d636b5cdb49a_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fb824809-0edc-4424-980e-d636b5cdb49a_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fb824809-0edc-4424-980e-d636b5cdb49a_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fb824809-0edc-4424-980e-d636b5cdb49a_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fb824809-0edc-4424-980e-d636b5cdb49a_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fb824809-0edc-4424-980e-d636b5cdb49a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/fb824809-0edc-4424-980e-d636b5cdb49a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Óscar, a les instal·lacions que va ocupar el restaurant Merchants by the Sea"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Óscar, a les instal·lacions que va ocupar el restaurant Merchants by the Sea                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La Just&iacute;cia d&oacute;na la ra&oacute; a la plantilla</strong></h2><p class="article-text">
        Un any i un mes despr&eacute;s, la Just&iacute;cia ha donat la ra&oacute; a la plantilla. El Tribunal Superior de Just&iacute;cia de les Illes Balears (TSJIB) ha declarat nuls els acomiadaments en concloure que l&rsquo;empresa Merchants by Five va extingir <em>de facto </em>els contractes de tots els treballadors sense seguir el procediment legal previst per a un acomiadament col&middot;lectiu contemplat a l&rsquo;article 51 de l&rsquo;Estatut dels Treballadors. &Eacute;s a dir, va tancar el negoci i va prescindir de la plantilla sense obrir el corresponent per&iacute;ode de consultes amb els representants dels treballadors, previst amb l&rsquo;objectiu de negociar, durant almenys 30 dies, possibles mesures per evitar o reduir els acomiadaments o millorar les condicions de sortida, com indemnitzacions o recol&middot;locacions. L&rsquo;empresa tampoc no va justificar documentalment les causes econ&ograve;miques que motivaven el tancament del restaurant. Simplement va abaixar la persiana, va extingir els contractes dels empleats i els va donar de baixa de la Seguretat Social.
    </p><p class="article-text">
        No nom&eacute;s aix&ograve;. La sent&egrave;ncia, a la qual ha tingut acc&eacute;s elDiario.es, subratlla que el restaurant no era un negoci a&iuml;llat, sin&oacute; part del que la jurisprud&egrave;ncia laboral denomina un &ldquo;grup patol&ograve;gic d'empreses&rdquo;: encara que formalment independents, funcionen a la pr&agrave;ctica com una sola organitzaci&oacute; empresarial. En aquest cas, els treballadors prestaven serveis per a diferents mercantils del grup, elaboraven a la mateixa cuina productes per vendre, servir o ser utilitzats en altres centres d'oci i restauraci&oacute; del conglomerat i comptaven amb una direcci&oacute; empresarial comuna, a m&eacute;s de mantenir relacions econ&ograve;miques entre les diferents societats, elements que porten els magistrats a estendre la responsabilitat laboral a diverses empreses vinculades a Five Senses Hospitality: Merchants by Five SLU, Mediterasian by Five SL, Five Senses Lifestyle SL, Number 1 HO by Five SL, Five Senses Hospitality SL. i Five Senses Catering &amp; Events SL.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Tot l'anterior ens permet apreciar que estem davant un &uacute;s abusiu de la direcci&oacute; unit&agrave;ria, doncs sense forma definida s'instrumentalitza aquest entramat societari per desllindar responsabilitats en l'&uacute;s abusiu de la contractaci&oacute; dels treballadors, i sota una direcci&oacute; unit&agrave;ria indescifrable i confusa, amb els perjudicis que aix&ograve; suposa per als treballadors quant a les seves condicions de treball, amb modificacions imposades del lloc de prestaci&oacute; de serveis, horaris, identificaci&oacute; del veritable ocupador, impedint rebre la formaci&oacute; adequada -tant per a la correcta prestaci&oacute; de serveis, com a efectes de prevenci&oacute; de riscos per a cada centre de treball. I, finalment, fins i tot per eludir responsabilitats com en cas d'un acomiadament col&middot;lectiu&rdquo;, subratlla la sent&egrave;ncia dictada per la Sala social.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La sentència subratlla que el restaurant no era un negoci aïllat, sinó part del que la jurisprudència laboral denomina un &quot;grup patològic d&#039;empreses&quot;: encara que formalment independents, funcionen a la pràctica com una sola organització empresarial</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El tribunal es recolza en diverses sent&egrave;ncies del Tribunal Suprem que estableixen que un grup deixa de ser una organitzaci&oacute; empresarial neutra o leg&iacute;tima quan les seves societats funcionen en la pr&agrave;ctica com una sola estructura per eludir responsabilitats laborals, passant a convertir-se en un instrument per cometre frau o ab&uacute;s de dret.
    </p><h2 class="article-text"><strong>De Londres a Mallorca</strong></h2><p class="article-text">
        Darrere del grup Five Senses es troben els empresaris Edgar Lagassi, Andrius Kulbokas i Mariusz Szymecki, que han desenvolupat bona part de la seva carrera en el sector de la restauraci&oacute; de luxe a Londres abans de traslladar el seu projecte a Mallorca. All&agrave; van treballar en restaurants i clubs privats d&rsquo;alt nivell vinculats a l&rsquo;oci i a l&rsquo;hostaleria de gamma alta, un entorn que en la darrera d&egrave;cada ha servit d&rsquo;escola per a nombrosos empresaris del sector gastron&ograve;mic internacional. Despr&eacute;s d&rsquo;aquesta etapa al Regne Unit, els tres socis van impulsar a Palma un projecte orientat a crear conceptes gastron&ograve;mics vinculats al turisme premium i als hotels boutique, obrint el 2020 el restaurant The Merchants&ndash;Steak &amp; Grill, situat a l&rsquo;hotel Palacio Can Marqu&eacute;s, al centre hist&ograve;ric de Palma, i dirigit al turisme internacional i a una clientela d&rsquo;alt poder adquisitiu. Tamb&eacute; compten amb el restaurant Canela, l&rsquo;asi&agrave;tic KOH Palma, l&rsquo;espai gastron&ograve;mic Wineing o el Beatnik. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/be793ff1-1c45-4f6a-b403-8d3a1ca3cf1d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/be793ff1-1c45-4f6a-b403-8d3a1ca3cf1d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/be793ff1-1c45-4f6a-b403-8d3a1ca3cf1d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/be793ff1-1c45-4f6a-b403-8d3a1ca3cf1d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/be793ff1-1c45-4f6a-b403-8d3a1ca3cf1d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/be793ff1-1c45-4f6a-b403-8d3a1ca3cf1d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/be793ff1-1c45-4f6a-b403-8d3a1ca3cf1d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Part de l&#039;espai que va ocupar l&#039;antic restaurant"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Part de l&#039;espai que va ocupar l&#039;antic restaurant                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Caviar a 125 euros i wagyu a 180</strong></h2><p class="article-text">
        A Portals Nous, Five Senses va presentar The Merchants by the Sea com la versi&oacute; costanera de The Merchants. Va obrir les portes el 2024 amb una carta que reflectia la seva aposta per un p&uacute;blic amb alt poder adquisitiu: caviar Oscietra a partir de 125 euros, wagyu japon&egrave;s per 180, torres de marisc per 140 euros i ampolles de xampany que superaven els 500 euros. L&rsquo;aposta responia a una tend&egrave;ncia creixent en destinacions tur&iacute;stiques com Mallorca, on hotels i empreses gastron&ograve;miques externalitzen la seva restauraci&oacute; a grups que solen crear societats diferents per a cada projecte o establiment, cosa que permet separar la gesti&oacute; de cada negoci i limitar riscos empresarials. Tot just uns mesos despr&eacute;s, The Merchants by the Sea cessava completament la seva activitat sense cap m&eacute;s explicaci&oacute; que un missatge de text. Malgrat el conflicte laboral i el cessament de l&rsquo;activitat, la web de l&rsquo;establiment continua activa i s&rsquo;hi pot llegir: &ldquo;Tancat per temporada&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Rafa Huete, representant d&rsquo;UGT que va participar en el cas, recorda que el sindicat es va assabentar del que havia passat quan va rebre una trucada d&rsquo;&Oacute;scar. &ldquo;Em va telefonar i em va dir: &lsquo;Vine cap aqu&iacute;, que tenim un problema amb els treballadors&rsquo;&rdquo;, relata. Quan va arribar a l&rsquo;establiment es va trobar amb desenes d&rsquo;empleats del restaurant asseguts a les escales de l&rsquo;hotel. &ldquo;Hi havia unes 35 persones all&agrave; perqu&egrave; els havien tancat les portes i no podien entrar a treballar&rdquo;. No obstant aix&ograve;, els treballadors ja sospitaven que alguna cosa estava passant: a recepci&oacute; havien vist entrar a primera hora diverses persones que carregaven caixes en una furgoneta. &ldquo;Estaven traient-ho tot: la vaixella, el material&hellip; fins i tot l&rsquo;enciam de les neveres&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb9e5abb-16c0-4300-b638-d59add830e6c_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb9e5abb-16c0-4300-b638-d59add830e6c_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb9e5abb-16c0-4300-b638-d59add830e6c_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb9e5abb-16c0-4300-b638-d59add830e6c_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb9e5abb-16c0-4300-b638-d59add830e6c_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb9e5abb-16c0-4300-b638-d59add830e6c_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/cb9e5abb-16c0-4300-b638-d59add830e6c_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="José Huete conversa amb Óscar"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                José Huete conversa amb Óscar                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Els van deixar a la seva sort sense cap tipus d&rsquo;explicaci&oacute;&rdquo;, lamenta Huete, responsable del departament de Serveis, Mobilitat i Consum (SMC) d&rsquo;UGT a Calvi&agrave;. Despr&eacute;s d&rsquo;aquell episodi, el sindicat va mantenir una reuni&oacute; amb els treballadors per decidir com actuar i van optar per denunciar. Per al representant sindical, el tancament del negoci i l&rsquo;acomiadament de la plantilla es van produir sense transpar&egrave;ncia per part de l&rsquo;empresa i van deixar els treballadors en una situaci&oacute; de gran incertesa. Tanmateix, el pas del temps ha canviat la situaci&oacute; de molts afectats. Alguns d&rsquo;ells van comen&ccedil;ar a treballar en altres llocs i, ara, el mateix hotel que havia subcontractat els serveis del restaurant, The Donna Portals, mant&eacute; converses amb alguns dels antics treballadors perqu&egrave; puguin cobrir el servei de restauraci&oacute; despr&eacute;s de la desaparici&oacute; del restaurant externalitzat.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros, Jaime Reina]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/restaurant-luxe-acomiada-sense-avisar-50-treballadors-mallorca-bogeria_1_13067715.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 14 Mar 2026 05:31:09 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/f1d99994-c4ec-4add-8876-946a6060e120_16-9-discover-aspect-ratio_default_1138654.jpg" length="2932806" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/f1d99994-c4ec-4add-8876-946a6060e120_16-9-discover-aspect-ratio_default_1138654.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2932806" width="4520" height="2543"/>
      <media:title><![CDATA[Un restaurant de luxe acomiada sense avisar 50 treballadors a Mallorca: "Va ser una bogeria"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/f1d99994-c4ec-4add-8876-946a6060e120_16-9-discover-aspect-ratio_default_1138654.jpg" width="4520" height="2543"/>
      <media:keywords><![CDATA[Restaurantes,Restauración,Hoteles,Turismo,Turistas,Despidos,Despido improcedente,Trabajadores,Hostelería,Tribunales,Conflictos laborales,Derechos laborales,Islas Baleares,Mallorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Un restaurante de lujo despide sin avisar a 50 trabajadores en Mallorca: "Fue una locura"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/restaurante-lujo-despide-avisar-50-trabajadores-mallorca-locura_1_13045075.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/f1d99994-c4ec-4add-8876-946a6060e120_16-9-discover-aspect-ratio_default_1138654.jpg" width="4520" height="2543" alt="Un restaurante de lujo despide sin avisar a 50 trabajadores en Mallorca: &quot;Fue una locura&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La Justicia da la razón a la plantilla y declara nula la extinción de sus contratos al concluir que el local, que ofrecía caviar a partir de 125 euros, cerró el negocio de forma abrupta y sin aplicar el procedimiento legal de despido colectivo</p><p class="subtitle">El gasto de turistas extranjeros salva al sector del lujo en Ibiza: “Son muy buenos clientes porque les da igual el precio”</p></div><p class="article-text">
        6 de diciembre de 2024. La ma&ntilde;ana se presenta como otra m&aacute;s en este hotel de cinco estrellas de Portals Nous, considerada la zona tur&iacute;stica m&aacute;s exclusiva de Mallorca. Sin embargo, al acudir a su puesto de trabajo en el restaurante del establecimiento, los empleados se encuentran una escena inesperada: la sociedad que explota el negocio lo ha cerrado y su interior ha sido pr&aacute;cticamente vaciado. Al cabo de un momento, la plantilla, unas 50 personas entre camareros, cocineros y personal de servicio, recibe un mensaje del consejero delegado de la empresa que los ten&iacute;a contratados: &ldquo;Hola, equipo. Escribo esto con mucho pesar para informaros de que, a pesar de todos los esfuerzos que hemos realizado, hemos tenido que tomar la dif&iacute;cil decisi&oacute;n de cesar las operaciones [...] con efecto inmediato&rdquo;. Y a&ntilde;ade: &ldquo;Con los problemas de flujo de caja actuales, simplemente no es viable seguir adelante&rdquo;. La plantilla acaba de descubrir que la mercantil, Merchants by Five, ha cerrado de forma abrupta el restaurante y que su trabajo ha desaparecido. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Fue una locura, nadie sab&iacute;a nada. Todo el mundo se enter&oacute; ese mismo d&iacute;a&rdquo;, relata &Oacute;scar, uno de los empleados del hotel que vivi&oacute; el episodio desde dentro. A las afueras del espacio que antes ocupaba The Merchants by the Sea -como se llamaba el restaurante-, el trabajador recuerda que una clienta baj&oacute; a desayunar como cualquier otro d&iacute;a y se dirigi&oacute; a recepci&oacute;n: &ldquo;Pregunt&oacute; por el desayuno y le dijeron que no hab&iacute;a, que ya no se serv&iacute;a porque el restaurante hab&iacute;a cerrado&rdquo;. Fue la espita que hizo saltar las primeras alarmas. El restaurante, que gestionaba el servicio de desayunos del hotel, dej&oacute; de funcionar de un d&iacute;a para otro y oblig&oacute; al establecimiento a reorganizar sobre la marcha el servicio de restauraci&oacute;n para los hu&eacute;spedes alojados en &eacute;l.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;De repente no hab&iacute;a desayuno. Tuvimos que improvisar y hasta la recepci&oacute;n y los botones acabaron sirviendo los caf&eacute;s&rdquo;, recuerda &Oacute;scar, entonces presidente del comit&eacute; de empresa. Algunos d&iacute;as, a&ntilde;ade, el establecimiento hotelero opt&oacute; incluso por trasladar a sus hu&eacute;spedes a desayunar a un club de p&aacute;del pr&oacute;ximo. La situaci&oacute;n se volvi&oacute; a&uacute;n m&aacute;s tensa cuando los responsables de Merchants by Five, vinculada al proyecto gastron&oacute;mico Five Senses Hospitality, comenzaron a llevarse los materiales. &ldquo;Ese mismo d&iacute;a empezaron a sacar cosas de all&iacute;. Mercanc&iacute;a, equipamiento&hellip; parec&iacute;a que lo estaban desvalijando&rdquo;, relata el trabajador. elDiario.es ha intentado ponerse en contacto con la empresa, pero no ha obtenido respuesta.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">De repente no había desayuno. Tuvimos que improvisar y hasta la recepción y los botones acabaron sirviendo los cafés&quot;</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Óscar</span>
                                        <span>—</span> Presidente el comité de empresa en el momento de los hechos
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fb824809-0edc-4424-980e-d636b5cdb49a_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fb824809-0edc-4424-980e-d636b5cdb49a_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fb824809-0edc-4424-980e-d636b5cdb49a_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fb824809-0edc-4424-980e-d636b5cdb49a_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fb824809-0edc-4424-980e-d636b5cdb49a_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fb824809-0edc-4424-980e-d636b5cdb49a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/fb824809-0edc-4424-980e-d636b5cdb49a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Óscar, en las instalaciones que ocupó el restaurante Merchants by the Sea"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Óscar, en las instalaciones que ocupó el restaurante Merchants by the Sea                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La Justicia da la raz&oacute;n a la plantilla</strong></h2><p class="article-text">
        Un a&ntilde;o y un mes despu&eacute;s, la Justicia ha dado la raz&oacute;n a la plantilla. El Tribunal Superior de Justicia de Balears (TSJIB) ha declarado nulos los despidos al concluir que la empresa Merchants by Five extingui&oacute; de facto los contratos de todos los trabajadores sin seguir el procedimiento legal previsto para un despido colectivo contemplado en el art&iacute;culo 51 del Estatuto de los Trabajadores. Es decir, cerr&oacute; el negocio y prescindi&oacute; de la plantilla sin abrir el pertinente periodo de consultas con los representantes de los trabajadores, previsto con el objetivo de negociar, durante al menos 30 d&iacute;as, posibles medidas para evitar o reducir los despidos o mejorar las condiciones de salida, como indemnizaciones o recolocaciones. La empresa tampoco justific&oacute; documentalmente las causas econ&oacute;micas que motivaban el cierre del restaurante. Simplemente ech&oacute; la persiana, extingui&oacute; los contratos de los empleados y los dio de baja de la seguridad social. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La empresa cerró el restaurante y prescindió de la plantilla sin abrir el pertinente periodo de consultas con los representantes de los trabajadores, previsto con el objetivo de negociar, durante al menos 30 días, posibles medidas para evitar o reducir los despidos o mejorar las condiciones de salida, como indemnizaciones o recolocaciones. Tampoco justificó documentalmente las causas económicas que motivaban el cierre</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        No solo eso. La sentencia, a la que ha tenido acceso elDiario.es, subraya que el restaurante no era un negocio aislado, sino parte de lo que la jurisprudencia laboral denomina un &ldquo;grupo patol&oacute;gico de empresas&rdquo;: aunque formalmente independientes, funcionan en la pr&aacute;ctica como una sola organizaci&oacute;n empresarial. En este caso, los trabajadores prestaban servicios para distintas mercantiles del grupo, elaboraban en la misma cocina productos para vender, servir o ser utilizados en otros centros de ocio y restauraci&oacute;n del conglomerado y contaban con una direcci&oacute;n empresarial com&uacute;n, adem&aacute;s de mantener relaciones econ&oacute;micas entre las distintas sociedades, elementos que llevan a los magistrados a extender la responsabilidad laboral a varias empresas vinculadas a Five Senses Hospitality: Merchants by Five SLU, Mediterasian by Five SL, Five Senses Lifestyle SL, Number 1 HO by Five SL, Five Senses Hospitality SL. y Five Senses Catering &amp; Events SL.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Todo lo anterior nos permite apreciar que estamos ante un uso abusivo de la direcci&oacute;n unitaria, pues sin forma definida se instrumentaliza este entramado societario para deslindar responsabilidades en el uso abusivo de la contrataci&oacute;n de los trabajadores, y bajo una direcci&oacute;n unitaria indescifrable y confusa, con los perjuicios que ello supone para los trabajadores en cuanto a sus condiciones de trabajo, con modificaciones impuestas del lugar de prestaci&oacute;n de servicios, horarios, identificaci&oacute;n del verdadero empleador, impidiendo recibir la formaci&oacute;n adecuada -tanto para la correcta prestaci&oacute;n de servicios, como efectos de prevenci&oacute;n de riesgos para cada centro de trabajo. Y, finalmente, incluso para eludir responsabilidades como en caso de un despido colectivo&rdquo;, subraya la sentencia dictada por la Sala de lo Social.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La sentencia subraya que el restaurante no era un negocio aislado, sino parte de lo que la jurisprudencia laboral denomina un &quot;grupo patológico de empresas&quot;: aunque formalmente independientes, funcionan en la práctica como una sola organización empresarial</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El tribunal se apoya en varias sentencias del Tribunal Supremo que establecen que un grupo deja de ser una organizaci&oacute;n empresarial neutra o leg&iacute;tima cuando sus sociedades funcionan en la pr&aacute;ctica como una sola estructura para eludir responsabilidades laborales, pasando a convertirse en un instrumento para cometer fraude o abuso de derecho.
    </p><h2 class="article-text"><strong>De Londres a Mallorca</strong></h2><p class="article-text">
        Tras el grupo Five Senses se encuentran los empresarios Edgar Lagassi, Andrius Kulbokas y Mariusz Szymecki, quienes han desarrollado buena parte de su carrera en el sector de la restauraci&oacute;n de lujo en Londres antes de trasladar su proyecto a Mallorca. All&iacute; trabajaron en restaurantes y clubes privados de alto nivel vinculados al ocio y la hosteler&iacute;a de gama alta, un entorno que en la &uacute;ltima d&eacute;cada ha servido de escuela para numerosos empresarios del sector gastron&oacute;mico internacional. Tras esa etapa en Reino Unido, los tres socios impulsaron en Palma un proyecto orientado a crear conceptos gastron&oacute;micos vinculados al turismo <em>premium</em> y a hoteles <em>boutique,</em> abriendo en 2020 el restaurante The Merchants&ndash;Steak &amp; Grill, situado en el hotel Palacio Can Marqu&eacute;s, en el casco hist&oacute;rico de Palma, y dirigido al turismo internacional y a una clientela de alto poder adquisitivo. Tambi&eacute;n cuentan con el restaurante Canela, el asi&aacute;tico KOH Palma, el espacio gastron&oacute;mico Wineing o el Beatnik. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/be793ff1-1c45-4f6a-b403-8d3a1ca3cf1d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/be793ff1-1c45-4f6a-b403-8d3a1ca3cf1d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/be793ff1-1c45-4f6a-b403-8d3a1ca3cf1d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/be793ff1-1c45-4f6a-b403-8d3a1ca3cf1d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/be793ff1-1c45-4f6a-b403-8d3a1ca3cf1d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/be793ff1-1c45-4f6a-b403-8d3a1ca3cf1d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/be793ff1-1c45-4f6a-b403-8d3a1ca3cf1d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Parte del espacio que ocupó el antiguo restaurante"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Parte del espacio que ocupó el antiguo restaurante                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Caviar a 125 euros y wagyu a 180</strong></h2><p class="article-text">
        En Portals Nous, Five Sense present&oacute; The Merchants by the Sea como la versi&oacute;n costera de The Merchants. Abri&oacute; sus puertas en 2024 con una carta que reflejaba su apuesta por un p&uacute;blico con alto poder adquisitivo: caviar Oscietra a partir de 125 euros, wagyu japon&eacute;s por 180, torres de marisco por 140 euros y botellas de champ&aacute;n que superaban los 500 euros. La apuesta respond&iacute;a a una tendencia creciente en destinos tur&iacute;sticos como Mallorca, donde hoteles y empresas gastron&oacute;micas externalizan su restauraci&oacute;n a grupos que suelen crear sociedades distintas para cada proyecto o establecimiento, lo que permite separar la gesti&oacute;n de cada negocio y limitar riesgos empresariales. Apenas unos meses despu&eacute;s, The Merchants by the Sea cesaba por completo su actividad sin m&aacute;s explicaci&oacute;n que un mensaje de texto. Pese al conflicto laboral y el cese de la actividad, la web del establecimiento sigue activa y en ella puede leerle: &ldquo;Cerrado por temporada&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        Rafa Huete, representante de UGT que particip&oacute; en el caso, recuerda que el sindicato se enter&oacute; de lo ocurrido cuando recibi&oacute; una llamada de &Oacute;scar. &ldquo;Me llam&oacute; y me dijo: 'Vente para ac&aacute;, que tenemos un problema con los trabajadores'&rdquo;, relata. Cuando lleg&oacute; al establecimiento se encontr&oacute; con decenas de empleados del restaurante sentados en las escaleras del hotel. &ldquo;Hab&iacute;a unas 35 personas all&iacute; porque les hab&iacute;an cerrado las puertas y no pod&iacute;an entrar a trabajar&rdquo;. Sin embargo, los trabajadores ya sospechaban que algo estaba pasando: en recepci&oacute;n hab&iacute;an visto entrar a primera hora a varias personas que cargaban cajas en una furgoneta: &ldquo;Estaban sacando todo: la vajilla, el material&hellip; hasta la lechuga de las neveras&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb9e5abb-16c0-4300-b638-d59add830e6c_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb9e5abb-16c0-4300-b638-d59add830e6c_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb9e5abb-16c0-4300-b638-d59add830e6c_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb9e5abb-16c0-4300-b638-d59add830e6c_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb9e5abb-16c0-4300-b638-d59add830e6c_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cb9e5abb-16c0-4300-b638-d59add830e6c_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/cb9e5abb-16c0-4300-b638-d59add830e6c_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="José Huete conversa con Óscar"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                José Huete conversa con Óscar                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Los dejaron a su suerte sin ning&uacute;n tipo de explicaci&oacute;n&rdquo;, lamenta Huete, responsable del departamento de Servicios, Movilidad y Consumo (SMC) de UGT en Calvi&agrave;. Tras aquel episodio, el sindicato mantuvo una reuni&oacute;n con los trabajadores para decidir c&oacute;mo actuar y decidieron denunciar. Para el representante sindical, el cierre del negocio y el despido de la plantilla se produjeron sin transparencia por parte de la empresa y dejaron a los trabajadores en una situaci&oacute;n de gran incertidumbre. Sin embargo, el paso del tiempo ha cambiado la situaci&oacute;n de muchos afectados. Algunos de ellos comenzaron a trabajar en otros lugares y, ahora, el propio hotel que subcontrat&oacute; los servicios del restaurante, The Donna Portals, se encuentra conversando en la actualidad con algunos de los antiguos trabajadores para que puedan cubrir el servicio de restauraci&oacute;n tras la desaparici&oacute;n del restaurante externalizado. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros, Jaime Reina]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/restaurante-lujo-despide-avisar-50-trabajadores-mallorca-locura_1_13045075.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 14 Mar 2026 05:01:33 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/f1d99994-c4ec-4add-8876-946a6060e120_16-9-discover-aspect-ratio_default_1138654.jpg" length="2932806" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/f1d99994-c4ec-4add-8876-946a6060e120_16-9-discover-aspect-ratio_default_1138654.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2932806" width="4520" height="2543"/>
      <media:title><![CDATA[Un restaurante de lujo despide sin avisar a 50 trabajadores en Mallorca: "Fue una locura"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/f1d99994-c4ec-4add-8876-946a6060e120_16-9-discover-aspect-ratio_default_1138654.jpg" width="4520" height="2543"/>
      <media:keywords><![CDATA[Restaurantes,Restauración,Hoteles,Turismo,Turistas,Despidos,Despido improcedente,Trabajadores,Hostelería,Tribunales,Conflictos laborales,Derechos laborales,Islas Baleares,Mallorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA["Necessitem un lloc on dormir": Palma activa el desallotjament de les més de 200 persones que malviuen a l'antiga presó]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/necessito-lloc-on-dormir-palma-activa-desallotjament-les-mes-200-persones-malviuen-l-antiga-preso_1_13020590.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/0b9b357b-567f-465f-983c-53bd8624ee58_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="&quot;Necessitem un lloc on dormir&quot;: Palma activa el desallotjament de les més de 200 persones que malviuen a l&#039;antiga presó"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L'Ajuntament, governat per PP i Vox, desplega un ampli dispositiu policial per identificar els ocupants i notificar-los la seva expulsió del vell recinte, abandonat des del 1999 entre promeses de reconversió que mai arriben. "Aquí els polítics parlen molt, però no fan res", es lamenta un dels afectats</p><p class="subtitle">La batalla del Bisbat de Mallorca per fer fora d'un local abandonat i “perillós” una dona amb dos fills
</p></div><p class="article-text">
        Silvino va n&eacute;ixer a Langreo, al cor miner d'Ast&uacute;ries. Tenia 15 anys quan ajudava el seu pare a arrossegar sacs de carb&oacute; i a repartir-los entre els ve&iuml;ns abans d'emigrar i comen&ccedil;ar una vida errant que, entre altres destinacions, el va portar a Finl&agrave;ndia, a Can&agrave;ries i, finalment, a Mallorca. Amb el fred del mat&iacute; encara agafat a la roba, relata la seva hist&ograve;ria mentre, al seu voltant, t&egrave;cnics municipals i un ampli dispositiu de la Policia Local identifiquen aquells que, com ell, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/200-sintecho-viven-carcel-abandonada-basura-agua-luz-son-desalojados-no-adonde_1_12129971.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">malviuen des de fa anys a l'antiga pres&oacute; de Palma</a>: m&eacute;s de 200 persones entre residents sense recursos, treballadors precaritzats i migrants. L'Ajuntament ha reactivat el desnonament de tots ells, per&ograve; Silvino, cuiner avui jubilat, ho t&eacute; clar: &ldquo;No penso quedar-me al carrer&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Divendres que ve, una vegada completats els controls iniciats aquest dimecres, el Consistori preveu notificar-los l'ordre d'expulsi&oacute;, presentada com una actuaci&oacute; necess&agrave;ria per raons de seguretat i salubritat. Al llarg del mat&iacute;, els seus noms eren anotats en formularis i incorporats, un a un, dins un procediment administratiu tan meticul&oacute;s com impersonal. Mentrestant, als afores de l'immoble, el primer tinent de batle de Palma, Javier Bonet (PP), assegurava que el que al govern municipal li preocupa &eacute;s que &ldquo;cap persona de les que viuen aqu&iacute; dins pugui morir calcinada&rdquo;, en al&middot;lusi&oacute; als quatre incendis registrats a les instal&middot;lacions el passat cap de setmana i que, al seu parer, van ser &ldquo;probablement provocats&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        En un comunicat rem&egrave;s als mitjans de comunicaci&oacute;, l'equip de govern apunta que &ldquo;no &eacute;s un fet a&iuml;llat&rdquo;, sin&oacute; que &ldquo;es ve repetint amb freq&uuml;&egrave;ncia en els &uacute;ltims mesos&rdquo;, la qual cosa, en paraules de Bonet, &ldquo;fa pensar&rdquo; que &ldquo;puguin ser fins i tot provocats pels ocupants, derivats de disputes entre els grups que aqu&iacute; resideixen&rdquo;. Una afirmaci&oacute; que el Consistori formula en termes hipot&egrave;tics en un intent d'associar als seus residents amb la conflictivitat i refor&ccedil;ant amb aix&ograve; l'argument municipal a favor del desallotjament.
    </p><p class="article-text">
        Molts dels afectats no tenen alternativa habitacional ni ingressos suficients per pagar el lloguer d'una habitaci&oacute; -el preu de la qual en alguns casos <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/mil-euros-habitacion-alquiler-trabajadores-temporada-alcanza-precios-abusivos-ibiza_1_12286180.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">arriba a superar els 1.000 euros</a>- i resistiran, entre els enderrocs i els murs esquerdats del vell recinte carcerari fins que s'esgoti el termini legal. Despr&eacute;s de la notificaci&oacute; del desnonament, els ocupants disposaran de cinc dies per presentar al&middot;legacions. Despr&eacute;s, es dictar&agrave; una ordre que els obligar&agrave; a abandonar el lloc en un m&agrave;xim de quatre dies. De no fer-ho, l'Ajuntament sol&middot;licitar&agrave; autoritzaci&oacute; judicial per executar el desnonament col&middot;lectiu. Un cop desocupat l'espai, el Consistori preveu netejar-lo, tapiar-lo i, posteriorment, demolir-lo per urbanitzar el solar amb la construcci&oacute; d'un acc&eacute;s a l'autovia de Palma i un projecte d'habitatges.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7029e0f0-aa6c-4f5e-af28-e5cf15161473_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7029e0f0-aa6c-4f5e-af28-e5cf15161473_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7029e0f0-aa6c-4f5e-af28-e5cf15161473_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7029e0f0-aa6c-4f5e-af28-e5cf15161473_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7029e0f0-aa6c-4f5e-af28-e5cf15161473_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7029e0f0-aa6c-4f5e-af28-e5cf15161473_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7029e0f0-aa6c-4f5e-af28-e5cf15161473_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un dels afectats pel desnonament proporciona les seves dades a la carpa muntada per la Policia Local de Palma a l&#039;antiga presó"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un dels afectats pel desnonament proporciona les seves dades a la carpa muntada per la Policia Local de Palma a l&#039;antiga presó                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/83d64adf-e807-42a4-b030-d4677d124259_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/83d64adf-e807-42a4-b030-d4677d124259_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/83d64adf-e807-42a4-b030-d4677d124259_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/83d64adf-e807-42a4-b030-d4677d124259_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/83d64adf-e807-42a4-b030-d4677d124259_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/83d64adf-e807-42a4-b030-d4677d124259_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/83d64adf-e807-42a4-b030-d4677d124259_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una de les façanes de l&#039;antiga presó"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una de les façanes de l&#039;antiga presó                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Potser agafar&eacute; un carro i el passejar&eacute; pel carrer&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Silvino explica que va arribar a la vella pres&oacute; despr&eacute;s que la propiet&agrave;ria de l'habitaci&oacute; on vivia li pug&eacute;s el lloguer de 200 a 250 euros, una xifra impossible per a alg&uacute; que aleshores cobrava poc m&eacute;s de 400. &ldquo;Vaig agafar els trastos i me'n vaig anar&rdquo;, recorda. Una dona el va veure al carrer i li va parlar d'aquest lloc. Sense aigua, sense electricitat i entre murs derru&iuml;ts que amb prou feines protegeixen del fred exterior, l'home va trobar un 'refugi'. Recrimina que, amb una mitjana pensi&oacute; que amb prou feines arriba per sobreviure, no sap on anir&agrave;: &ldquo;Potser agafar&eacute; un carro i passejar&eacute; pel carrer&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5666e58a-74f2-457b-8bde-5f07c8d32c82_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5666e58a-74f2-457b-8bde-5f07c8d32c82_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5666e58a-74f2-457b-8bde-5f07c8d32c82_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5666e58a-74f2-457b-8bde-5f07c8d32c82_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5666e58a-74f2-457b-8bde-5f07c8d32c82_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5666e58a-74f2-457b-8bde-5f07c8d32c82_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5666e58a-74f2-457b-8bde-5f07c8d32c82_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Silvino recrimina que, amb una mitjana pensió que amb prou feines arriba per sobreviure, no sap on anirà: &#039;Potser agafaré un carro i passejaré pel carrer&#039;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Silvino recrimina que, amb una mitjana pensió que amb prou feines arriba per sobreviure, no sap on anirà: &#039;Potser agafaré un carro i passejaré pel carrer&#039;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        A pocs metres, un altre 'resident' de l'antiga pres&oacute;, d'origen italo-tunisi&agrave;, explica que fa tres anys que viu al recinte. &ldquo;Aqu&iacute; els pol&iacute;tics parlen molt, per&ograve; no fan res. I la policia ve aqu&iacute; a parlar, per&ograve; no posa una soluci&oacute;&rdquo;, lamenta, mentre insisteix que ning&uacute; li ha explicat amb claredat qu&egrave; passar&agrave; despr&eacute;s. &ldquo;Aqu&iacute; no hi ha aigua ni llum. I em diuen que he d'anar-me'n. Qu&egrave; puc fer jo? No cometo delictes, s&oacute;c una persona treballadora, vaig a la feina i torno&rdquo;, apunta, per la seva banda, Felipe, una altra de les persones que s'enfronten a la incertesa de la sortida for&ccedil;osa amb el temor de perdre l'&uacute;nic sostre del qual disposa.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/121f91d8-826c-4f9f-9ea0-b952958a4ccb_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/121f91d8-826c-4f9f-9ea0-b952958a4ccb_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/121f91d8-826c-4f9f-9ea0-b952958a4ccb_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/121f91d8-826c-4f9f-9ea0-b952958a4ccb_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/121f91d8-826c-4f9f-9ea0-b952958a4ccb_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/121f91d8-826c-4f9f-9ea0-b952958a4ccb_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/121f91d8-826c-4f9f-9ea0-b952958a4ccb_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un altre dels afectats pel desnonament, amb el primer tinent de batle de Palma, Javier Bonet (PP). &#039;Aquí els polítics parlen molt, però no fan res&#039;, lamenta"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un altre dels afectats pel desnonament, amb el primer tinent de batle de Palma, Javier Bonet (PP). &#039;Aquí els polítics parlen molt, però no fan res&#039;, lamenta                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En termes similars es pronuncia Antonio, mallorqu&iacute; que fa sis mesos que viu a l'antiga pres&oacute; i recrimina que el desnonament s'est&agrave; duent a terme &ldquo;amb nocturnitat i tra&iuml;doria&rdquo;. &ldquo;No ens donen cap soluci&oacute;. Molts som treballadors. Qu&egrave; aconseguiran amb aix&ograve;? Un cens. I si ens fan fora dem&agrave;? On anem? Vosaltres sabeu el que costa lloguer un pis&rdquo;, incideix, dirigint-se als periodistes que a primera hora s'han despla&ccedil;at fins al recinte. Una ullada al portal immobiliari Idealista permet comprovar com, en aquests moments, tan sols una desena de pisos s'anuncien a Palma per menys de 1.000 euros al mes. Nom&eacute;s un d'ells supera els 50 metres quadrats: en fa 55.
    </p><p class="article-text">
        Un altre dels afectats, el testimoni del qual ha recollit l'ag&egrave;ncia EFE, assegura ser &ldquo;una persona treballadora amb un sou en B de 1.200 euros a la construcci&oacute;&rdquo; i que el seu cap li exigeix 3.000 euros per contractar-lo, una pr&agrave;ctica il&middot;legal que il&middot;lustra l'explotaci&oacute; i l'indefensi&oacute; a les quals nombrosos treballadors es troben sotmesos<a href="https://www.eldiario.es/andalucia/malaga/negocio-explotacion-laboral-inmigrantes-cae-malaga-trama-dedicada-blanquear-beneficios_1_11232643.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">, atrapats entre l'economia submergida i un mercat immobiliari que els tanca les portes</a>. &ldquo;Necessito un lloc on dormir&rdquo;, sentencia.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b656c2a0-bdd6-4c75-b1d3-bccdef1af368_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b656c2a0-bdd6-4c75-b1d3-bccdef1af368_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b656c2a0-bdd6-4c75-b1d3-bccdef1af368_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b656c2a0-bdd6-4c75-b1d3-bccdef1af368_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b656c2a0-bdd6-4c75-b1d3-bccdef1af368_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b656c2a0-bdd6-4c75-b1d3-bccdef1af368_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b656c2a0-bdd6-4c75-b1d3-bccdef1af368_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Personal sanitari i voluntaris atenen diversos residents de l&#039;antiga presó amb motiu del dispositiu desplegat"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Personal sanitari i voluntaris atenen diversos residents de l&#039;antiga presó amb motiu del dispositiu desplegat                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6ce80d21-d890-432c-9056-7a2ab002bb60_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6ce80d21-d890-432c-9056-7a2ab002bb60_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6ce80d21-d890-432c-9056-7a2ab002bb60_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6ce80d21-d890-432c-9056-7a2ab002bb60_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6ce80d21-d890-432c-9056-7a2ab002bb60_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6ce80d21-d890-432c-9056-7a2ab002bb60_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6ce80d21-d890-432c-9056-7a2ab002bb60_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La Policia Local ha mobilitzat un ampli dispositiu per identificar els ocupants de l&#039;antiga presó, abandonada des del 1999"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La Policia Local ha mobilitzat un ampli dispositiu per identificar els ocupants de l&#039;antiga presó, abandonada des del 1999                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Contactes amb el Bisbat i l'Ex&egrave;rcit</strong> </h2><p class="article-text">
        L'Ajuntament, per la seva banda, assegura que est&agrave; intentant trobar una soluci&oacute; amb el Bisbat de Mallorca -que recentment <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/batalla-obispado-mallorca-echar-local-abandonado-peligroso-mujer-hijos_1_13012437.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">ha recorregut als tribunals per a desallotjar una mare i els seus dos fills</a> d'un dels seus locals apel&middot;lant a la &ldquo;perillositat&rdquo; de l'immoble- i l'Ex&egrave;rcit amb l'objectiu que ning&uacute; quedi a la intemp&egrave;rie. &ldquo;&Eacute;s un problema de ciutat i un problema de pa&iacute;s&rdquo;, ha asseverat Bonet en refer&egrave;ncia a l'actual crisi habitacional, agreujada en els &uacute;ltims anys per l'especulaci&oacute; immobili&agrave;ria, la irrupci&oacute; massiva de fons d'inversi&oacute; internacionals i la turistitzaci&oacute;, factors que han emp&egrave;s centenars de persones a viure amuntegades a infrahabitatges, caravanes i a edificis abandonats com l'antiga pres&oacute; de Palma. 
    </p><p class="article-text">
        Luc&iacute;a Mu&ntilde;oz, portaveu d'Unides Podem a l'Ajuntament de Palma, qui es trobava present juntament amb altres integrants de la formaci&oacute; morada per intentar aclarir als afectats qu&egrave; passar&agrave; quan el procediment administratiu esgoti els seus terminis, s'ha mostrat severament cr&iacute;tica amb l'actuaci&oacute; municipal i amb la &ldquo;pol&iacute;tica criminal&rdquo; del batle, Jaime Mart&iacute;nez, que suposa &ldquo;deixar al carrer persones que ja viuen en unes condicions que ning&uacute; desitjaria&rdquo;. Aix&iacute; mateix, lamenta l'abs&egrave;ncia d'un acompanyament real per part dels t&egrave;cnics municipals: &ldquo;Hi ha una taula de serveis socials que est&agrave; ajudant a desnonar 200 persones, m&eacute;s de la meitat d'ells sense papers, sense que se'ls estigui explicant el proc&eacute;s ni les alternatives disponibles&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Mu&ntilde;oz ha proposat al Consistori reconvertir l'antiga pres&oacute; en habitatges socials aix&iacute; com en una resid&egrave;ncia p&uacute;blica d'estudiants, i ha cridat l'alcalde a abandonar la idea de construir una rotonda.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3e9c3a88-c8b9-4d1c-bfd2-8fb97739fd3d_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3e9c3a88-c8b9-4d1c-bfd2-8fb97739fd3d_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3e9c3a88-c8b9-4d1c-bfd2-8fb97739fd3d_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3e9c3a88-c8b9-4d1c-bfd2-8fb97739fd3d_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3e9c3a88-c8b9-4d1c-bfd2-8fb97739fd3d_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3e9c3a88-c8b9-4d1c-bfd2-8fb97739fd3d_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3e9c3a88-c8b9-4d1c-bfd2-8fb97739fd3d_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una de les estances de la vella presó, envaïda pels enderrocs"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una de les estances de la vella presó, envaïda pels enderrocs                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b163c1f1-2c86-4be9-99f8-28302380f0cc_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b163c1f1-2c86-4be9-99f8-28302380f0cc_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b163c1f1-2c86-4be9-99f8-28302380f0cc_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b163c1f1-2c86-4be9-99f8-28302380f0cc_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b163c1f1-2c86-4be9-99f8-28302380f0cc_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b163c1f1-2c86-4be9-99f8-28302380f0cc_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b163c1f1-2c86-4be9-99f8-28302380f0cc_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una de les més de 200 persones que s&#039;allotgen a les antigues dependències carceràries"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una de les més de 200 persones que s&#039;allotgen a les antigues dependències carceràries                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Les entitats socials adverteixen, per la seva banda, de les conseq&uuml;&egrave;ncies immediates del desnonament. Metges del M&oacute;n calcula que unes 250 persones resideixen al recinte en situaci&oacute; d'extrema vulnerabilitat -moltes d'elles amb greus problemes de salut f&iacute;sica i mental- i denuncia que no s'han habilitat recursos suficients per acollir-les. L'organitzaci&oacute; alerta que, si s'executa en les condicions actuals, totes elles &ldquo;quedaran directament abocades, encara m&eacute;s, a una realitat marcada per la inseguretat, la ruptura dels seus processos terap&egrave;utics i socials, el deteriorament accelerat de la seva salut&rdquo; aix&iacute; com a &ldquo;una major exposici&oacute; a situacions de viol&egrave;ncia, exclusi&oacute; i estigmatitzaci&oacute;&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        Davant aquest escenari, Metges del M&oacute;n ha instat l'Ajuntament a &ldquo;assumir la seva responsabilitat institucional i a actuar amb car&agrave;cter urgent&rdquo;, habilitant alternatives habitacionals dignes, suficients i adequades abans de procedir al desnonament o, en defecte, ajornant-lo &ldquo;fins a garantir una soluci&oacute; definitiva que protegeixi els drets fonamentals de les persones afectades i eviti la generaci&oacute; d'una emerg&egrave;ncia social que, a dia d'avui, segueix sent prevenible mitjan&ccedil;ant voluntat pol&iacute;tica i planificaci&oacute; responsable&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5f3ef665-7450-4dd8-8c79-c0d166d904f2_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5f3ef665-7450-4dd8-8c79-c0d166d904f2_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5f3ef665-7450-4dd8-8c79-c0d166d904f2_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5f3ef665-7450-4dd8-8c79-c0d166d904f2_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5f3ef665-7450-4dd8-8c79-c0d166d904f2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5f3ef665-7450-4dd8-8c79-c0d166d904f2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5f3ef665-7450-4dd8-8c79-c0d166d904f2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un dels afectats pel desallotjament"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un dels afectats pel desallotjament                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Aquells que avui sobreviuen al vell penal -alguns des de fa uns mesos, altres des de fa anys- habiten les mateixes parets que durant d&egrave;cades van tancar els presos comuns que van ocupar el complex des de la seva inauguraci&oacute; el 1968. Fins aleshores, la pres&oacute; provincial es trobava al convent de ses Caputxines. La pres&oacute;, la possessi&oacute; de la qual l'Ajuntament vol recuperar, va romandre en funcionament fins al 1999, quan els interns van ser traslladats a l'actual centre penitenciari de Palma i els estrets passadissos, les cel&middot;les i els patis van quedar sumits a l'abandonament, condemnats a un deteriorament lent que avui serveix de refugi precari per a aquells que no tenen un altre lloc on viure.
    </p><p class="article-text">
        Les dificultats per accedir a un habitatge digne a Balears, els elevats preus del qual s'han convertit en un obstacle per a la poblaci&oacute; local enfront de l'elevada demanda de compra i lloguer per part d'estrangers amb major capacitat financera, han portat la poblaci&oacute; m&eacute;s vulnerable a buscar alternatives com aquesta per poder sobreviure. A Palma, una de les ciutats espanyoles amb el mercat immobiliari m&eacute;s tensionat, les dades il&middot;lustren la magnitud de la crisi habitacional, l'increment del sensellarisme i les dificultats d'acc&eacute;s al mercat residencial: mentre els preus continuen disparant-se -al gener el metre quadrat va assolir els 5.131 euros enfront dels 2.650 euros de mitjana estatal, segons Idealista-, un total de 9.346 pisos romanen buits, d'acord a les dades del mateix portal immobiliari. Palma concentra, aix&iacute; mateix,<a href="https://www.eldiario.es/economia/espana-millon-viviendas-manos-grandes-propietarios_1_11844846.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> la major part dels habitatges de&nbsp;Balears&nbsp;en mans de grans tenidors </a>-aquells que posseeixen m&eacute;s de deu immobles-, amb 8.652 sota el seu control, dels quals 2.621 pertanyen a titulars amb carteres superiors a cent propietats, segons reflecteix la<a href="https://www.eldiario.es/economia/espana-millon-viviendas-manos-grandes-propietarios_1_11844846.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> investigaci&oacute; duta a terme l'any passat per elDiario.es amb dades in&egrave;dites del Cadastre</a>.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros, Jaime Reina]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/necessito-lloc-on-dormir-palma-activa-desallotjament-les-mes-200-persones-malviuen-l-antiga-preso_1_13020590.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 25 Feb 2026 16:41:57 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/0b9b357b-567f-465f-983c-53bd8624ee58_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="2188053" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/0b9b357b-567f-465f-983c-53bd8624ee58_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2188053" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA["Necessitem un lloc on dormir": Palma activa el desallotjament de les més de 200 persones que malviuen a l'antiga presó]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/0b9b357b-567f-465f-983c-53bd8624ee58_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Vivienda,Personas sin hogar,Sin hogar,Mercado inmobiliario,Especulación inmobiliaria,Trabajadores,Migrantes,PP - Partido Popular,Islas Baleares,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA["Necesitamos un lugar donde dormir": Palma activa el desalojo de más de 200 personas que malviven en su antigua cárcel]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/necesito-lugar-dormir-palma-activa-desalojo-200-personas-malviven-antigua-carcel_1_13018889.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/0b9b357b-567f-465f-983c-53bd8624ee58_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="&quot;Necesitamos un lugar donde dormir&quot;: Palma activa el desalojo de más de 200 personas que malviven en su antigua cárcel"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El Ayuntamiento, gobernado por PP y Vox, despliega un amplio dispositivo policial para identificar a los ocupantes y notificarles su expulsión del viejo recinto, abandonado desde 1999 entre promesas de reconversión que nunca llegan. "Aquí los políticos hablan mucho, pero no hacen nada", se lamenta uno de los afectados</p><p class="subtitle">La batalla del Obispado de Mallorca para echar de un local abandonado y “peligroso” a una mujer con dos hijos
</p></div><p class="article-text">
        Silvino naci&oacute; en Langreo, en el coraz&oacute;n minero de Asturias. Ten&iacute;a 15 a&ntilde;os cuando ayudaba a su padre a acarrear sacos de carb&oacute;n y a repartirlos entre los vecinos antes de emigrar y dar inicio a una vida errante que, entre otros destinos, lo llev&oacute; a Finlandia, a Canarias y, finalmente, a Mallorca. Con el fr&iacute;o de la ma&ntilde;ana todav&iacute;a agarrado a la ropa, relata su historia mientras, a su alrededor, t&eacute;cnicos municipales y un amplio dispositivo de la Polic&iacute;a Local identifican los &ldquo;perfiles&rdquo; de quienes, como &eacute;l, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/200-sintecho-viven-carcel-abandonada-basura-agua-luz-son-desalojados-no-adonde_1_12129971.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">malviven desde hace a&ntilde;os en la antigua prisi&oacute;n de Palma</a>: m&aacute;s de 200 personas entre residentes sin recursos, trabajadores precarizados y migrantes. El Ayuntamiento ha reactivado el desalojo de todos ellos, pero Silvino, cocinero hoy jubilado, lo tiene claro: &ldquo;No pienso quedarme en la calle&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        El pr&oacute;ximo viernes, una vez completados los controles iniciados este mi&eacute;rcoles, el Consistorio prev&eacute; notificarles la orden de expulsi&oacute;n, presentada como una actuaci&oacute;n necesaria por razones de seguridad y salubridad. A lo largo de la ma&ntilde;ana, sus nombres eran anotados en formularios e incorporados, uno a uno, en un procedimiento administrativo tan meticuloso como impersonal. Mientras tanto, a las afueras del inmueble, el primer teniente de alcalde de Palma, Javier Bonet (PP), aseguraba que lo que al gobierno municipal le preocupa es que &ldquo;ninguna persona de las que viven aqu&iacute; dentro puedan morir calcinadas&rdquo;, en alusi&oacute;n a los cuatro incendios registrados en las instalaciones el pasado fin de semana y que, a su juicio, fueron &ldquo;probablemente provocados&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En un comunicado remitido a los medios de comunicaci&oacute;n, el equipo de gobierno apunta que &ldquo;no es un hecho aislado&rdquo;, sino que &ldquo;se viene repitiendo con frecuencia en los &uacute;ltimos meses&rdquo;, lo que, en palabras de Bonet, &ldquo;hace pensar&rdquo; que &ldquo;puedan ser incluso provocados por los ocupantes, derivados de disputas entre los grupos que ah&iacute; residen&rdquo;. Una afirmaci&oacute;n que el Consistorio formula en t&eacute;rminos hipot&eacute;ticos en un intento de asociar a sus residentes con la conflictividad y reforzando con ello el argumento municipal a favor del desalojo.
    </p><p class="article-text">
        Muchos de los afectados no tienen alternativa habitacional ni ingresos suficientes para pagar el alquiler de una habitaci&oacute;n -cuyo precio en algunos casos <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/mil-euros-habitacion-alquiler-trabajadores-temporada-alcanza-precios-abusivos-ibiza_1_12286180.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">llega a superar los 1.000 euros</a>- y resistir&aacute;n, entre los escombros y los muros desconchados del viejo recinto carcelario hasta que se agote el plazo legal. Tras la notificaci&oacute;n del desalojo, los ocupantes dispondr&aacute;n de cinco d&iacute;as para presentar alegaciones. Despu&eacute;s, se dictar&aacute; una orden que les obligar&aacute; a abandonar el lugar en un m&aacute;ximo de cuatro d&iacute;as. De no hacerlo, el Ayuntamiento solicitar&aacute; autorizaci&oacute;n judicial para ejecutar el desahucio colectivo. Una vez desocupado el espacio, el Consistorio prev&eacute; limpiarlo, tapiarlo y, posteriormente, demolerlo para urbanizar el solar con la construcci&oacute;n de un acceso a la autov&iacute;a de Palma y de un proyecto de viviendas.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7029e0f0-aa6c-4f5e-af28-e5cf15161473_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7029e0f0-aa6c-4f5e-af28-e5cf15161473_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7029e0f0-aa6c-4f5e-af28-e5cf15161473_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7029e0f0-aa6c-4f5e-af28-e5cf15161473_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7029e0f0-aa6c-4f5e-af28-e5cf15161473_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7029e0f0-aa6c-4f5e-af28-e5cf15161473_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7029e0f0-aa6c-4f5e-af28-e5cf15161473_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Uno de los afectados por el desalojo proporciona sus datos en la carpa montada por la Policía Local de Palma en la antigua cárcel"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Uno de los afectados por el desalojo proporciona sus datos en la carpa montada por la Policía Local de Palma en la antigua cárcel                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/83d64adf-e807-42a4-b030-d4677d124259_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/83d64adf-e807-42a4-b030-d4677d124259_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/83d64adf-e807-42a4-b030-d4677d124259_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/83d64adf-e807-42a4-b030-d4677d124259_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/83d64adf-e807-42a4-b030-d4677d124259_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/83d64adf-e807-42a4-b030-d4677d124259_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/83d64adf-e807-42a4-b030-d4677d124259_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una de las fachadas de la antigua prisión"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una de las fachadas de la antigua prisión                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Quiz&aacute;s coja un carro y lo pasee por la calle&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Silvino cuenta que lleg&oacute; a la vieja prisi&oacute;n despu&eacute;s de que la propietaria de la habitaci&oacute;n donde viv&iacute;a le subiera el alquiler de 200 a 250 euros, una cifra imposible para alguien que entonces cobraba poco m&aacute;s de 400. &ldquo;Cog&iacute; los trastos y me fui&rdquo;, recuerda. Una mujer lo vio en la calle y le habl&oacute; de este lugar. Sin agua, sin electricidad y entre muros derruidos que apenas protegen del fr&iacute;o del exterior, el hombre encontr&oacute; un 'refugio'. Recrimina que, con una media pensi&oacute;n que apenas alcanza para sobrevivir, no sabe ad&oacute;nde ir&aacute;: &ldquo;Quiz&aacute;s coja un carro y pasee por la calle&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5666e58a-74f2-457b-8bde-5f07c8d32c82_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5666e58a-74f2-457b-8bde-5f07c8d32c82_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5666e58a-74f2-457b-8bde-5f07c8d32c82_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5666e58a-74f2-457b-8bde-5f07c8d32c82_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5666e58a-74f2-457b-8bde-5f07c8d32c82_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5666e58a-74f2-457b-8bde-5f07c8d32c82_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5666e58a-74f2-457b-8bde-5f07c8d32c82_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Silvino recrimina que, con una media pensión que apenas alcanza para sobrevivir, no sabe adónde irá: &quot;Quizás coja un carro y pasee por la calle&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Silvino recrimina que, con una media pensión que apenas alcanza para sobrevivir, no sabe adónde irá: &quot;Quizás coja un carro y pasee por la calle&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        A escasos metros, otro 'residente' de la antigua prisi&oacute;n, de origen italo-tunecino, explica que lleva tres a&ntilde;os viviendo en el recinto. &ldquo;Aqu&iacute; los pol&iacute;ticos hablan mucho, pero no hacen nada. Y la polic&iacute;a viene aqu&iacute; a hablar, pero no pone una soluci&oacute;n&rdquo;, lamenta, mientras insiste en que nadie le ha explicado con claridad qu&eacute; ocurrir&aacute; despu&eacute;s. &ldquo;Aqu&iacute; no hay agua ni luz. Y me dicen que tengo que irme. &iquest;Qu&eacute; puedo hacer yo? No cometo delitos, soy una persona trabajadora, voy al trabajo y vuelvo&rdquo;, apunta, por su parte, Felipe, otra de las personas que se enfrentan a la incertidumbre de la salida forzosa con el temor de perder el &uacute;nico techo del que dispone.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/121f91d8-826c-4f9f-9ea0-b952958a4ccb_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/121f91d8-826c-4f9f-9ea0-b952958a4ccb_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/121f91d8-826c-4f9f-9ea0-b952958a4ccb_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/121f91d8-826c-4f9f-9ea0-b952958a4ccb_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/121f91d8-826c-4f9f-9ea0-b952958a4ccb_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/121f91d8-826c-4f9f-9ea0-b952958a4ccb_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/121f91d8-826c-4f9f-9ea0-b952958a4ccb_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Otro de los afectados por el desalojo, con el primer teniente de alcalde de Palma, Javier Bonet (PP). &quot;Aquí los políticos hablan mucho, pero no hacen nada&quot;, lamenta"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Otro de los afectados por el desalojo, con el primer teniente de alcalde de Palma, Javier Bonet (PP). &quot;Aquí los políticos hablan mucho, pero no hacen nada&quot;, lamenta                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En t&eacute;rminos similares se pronuncia Antonio, mallorqu&iacute;n que lleva seis meses viviendo en la antigua c&aacute;rcel y recrimina que el desalojo se est&aacute; llevando a cabo &ldquo;con nocturnidad y alevos&iacute;a&rdquo;. &ldquo;No nos dan ninguna soluci&oacute;n. Muchos somos trabajadores. &iquest;Qu&eacute; van a conseguir con esto? Un censo. &iquest;Y si nos echan ma&ntilde;ana? &iquest;Ad&oacute;nde nos vamos? Vosotros sab&eacute;is lo que cuesta alquilar un piso&rdquo;, incide, dirigi&eacute;ndose a los periodistas que a primera hora se han desplazado hasta el recinto. Un vistazo al portal inmobiliario Idealista permite comprobar c&oacute;mo, en estos momentos, tan solo una decena de&nbsp;pisos se anuncian en Palma por menos de 1.000 euros al mes.&nbsp;Solo uno de ellos supera los 50 metros cuadrados: mide 55.
    </p><p class="article-text">
        Otro de los afectados, cuyo testimonio ha recogido la agencia EFE, asegura ser &ldquo;una persona trabajadora con un sueldo en B de 1.200 euros en la construcci&oacute;n&rdquo; y que su jefe le exige 3.000 euros para contratarle, una pr&aacute;ctica ilegal que ilustra la <a href="https://www.eldiario.es/andalucia/malaga/negocio-explotacion-laboral-inmigrantes-cae-malaga-trama-dedicada-blanquear-beneficios_1_11232643.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">explotaci&oacute;n y la indefensi&oacute;n a las que numerosos trabajadores se encuentran sometidos</a>, atrapados entre la econom&iacute;a sumergida y un mercado inmobiliario que les cierra las puertas. &ldquo;Necesito un lugar donde dormir&rdquo;, sentencia.  
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b656c2a0-bdd6-4c75-b1d3-bccdef1af368_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b656c2a0-bdd6-4c75-b1d3-bccdef1af368_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b656c2a0-bdd6-4c75-b1d3-bccdef1af368_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b656c2a0-bdd6-4c75-b1d3-bccdef1af368_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b656c2a0-bdd6-4c75-b1d3-bccdef1af368_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b656c2a0-bdd6-4c75-b1d3-bccdef1af368_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b656c2a0-bdd6-4c75-b1d3-bccdef1af368_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Personal sanitario y voluntarios atienden a varios residentes de la antigua prisión con motivo del dispositivo desplegado"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Personal sanitario y voluntarios atienden a varios residentes de la antigua prisión con motivo del dispositivo desplegado                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6ce80d21-d890-432c-9056-7a2ab002bb60_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6ce80d21-d890-432c-9056-7a2ab002bb60_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6ce80d21-d890-432c-9056-7a2ab002bb60_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6ce80d21-d890-432c-9056-7a2ab002bb60_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6ce80d21-d890-432c-9056-7a2ab002bb60_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6ce80d21-d890-432c-9056-7a2ab002bb60_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6ce80d21-d890-432c-9056-7a2ab002bb60_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La Policía Local ha movilizado un amplio dispositivo para identificar a los ocupantes de la antigua prisión, abandonada desde 1999"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La Policía Local ha movilizado un amplio dispositivo para identificar a los ocupantes de la antigua prisión, abandonada desde 1999                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Contactos con el Obispado y el Ej&eacute;rcito</strong> </h2><p class="article-text">
        El Ayuntamiento, por su parte, asegura que est&aacute; intentando encontrar una soluci&oacute;n con el Obispado de Mallorca -que recientemente<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/batalla-obispado-mallorca-echar-local-abandonado-peligroso-mujer-hijos_1_13012437.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> ha recurrido a los tribunales para desalojar a una madre y sus dos hijos </a>de uno de sus locales apelando a la &ldquo;peligrosidad&rdquo; del inmueble- y el Ej&eacute;rcito con el objetivo de que nadie quede a la intemperie. &ldquo;Es un problema de ciudad y un problema de pa&iacute;s&rdquo;, ha aseverado Bonet en referencia a la actual <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/no-casa-salvavidas-vivir-cueva-caravana-desesperacion_1_10455625.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">crisis habitacional</a>, agravada en los &uacute;ltimos a&ntilde;os por la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/bancos-fondos-inversion-controlan-10-viviendas-alquiladas-balears_1_10433275.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">especulaci&oacute;n inmobiliaria</a>, la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/inversores-suecos-franceses-lanzan-gentrificar-expulsar-vecinos-barrio-mallorca-drama-salvaje_1_10819923.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">irrupci&oacute;n masiva de fondos de inversi&oacute;n internacionales </a>y la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/balears-duplica-numero-turistas-25-anos_1_12448882.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">turistizaci&oacute;n</a>, factores que han empujado a cientos de personas a vivir hacinadas en <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/infierno-trasteros-policia-alquila-ilegalmente-personas-vulnerables-no-quiero-acabar-calle_1_12470630.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">infraviviendas</a>, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/precios-vivienda-hacinan-decenas-familias-caravanas-palma-animales_1_11674442.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">caravanas </a>y edificios abandonados como la antigua prisi&oacute;n de Palma. 
    </p><p class="article-text">
        Luc&iacute;a Mu&ntilde;oz, portavoz de Unidas Podemos en el Ayuntamiento de Palma, quien se encontraba presente junto a otros integrantes de la formaci&oacute;n morada para tratar de aclarar a los afectados qu&eacute; ocurrir&aacute; cuando el procedimiento administrativo agote sus plazos, se ha mostrado severamente cr&iacute;tica con la actuaci&oacute;n municipal y con la &ldquo;pol&iacute;tica criminal&rdquo; del alcalde, Jaime Mart&iacute;nez, que supone &ldquo;dejar en la calle a personas que ya viven en unas condiciones que nadie desear&iacute;a&rdquo;. Asimismo, lamenta la ausencia de un acompa&ntilde;amiento real por parte de los t&eacute;cnicos municipales: &ldquo;Hay una mesa de servicios sociales que est&aacute; ayudando a desahuciar a 200 personas, m&aacute;s de la mitad de ellos sin papeles, sin que se les est&eacute; explicando el proceso ni las alternativas disponibles&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Mu&ntilde;oz ha propuesto al Consistorio reconvertir la antigua prisi&oacute;n en viviendas sociales as&iacute; como en una residencia p&uacute;blica de estudiantes, y ha llamado al alcalde a abandonar la idea de construir una rotonda.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3e9c3a88-c8b9-4d1c-bfd2-8fb97739fd3d_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3e9c3a88-c8b9-4d1c-bfd2-8fb97739fd3d_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3e9c3a88-c8b9-4d1c-bfd2-8fb97739fd3d_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3e9c3a88-c8b9-4d1c-bfd2-8fb97739fd3d_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3e9c3a88-c8b9-4d1c-bfd2-8fb97739fd3d_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3e9c3a88-c8b9-4d1c-bfd2-8fb97739fd3d_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3e9c3a88-c8b9-4d1c-bfd2-8fb97739fd3d_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una de las estancias de la vieja prisión, invadida por los escombros"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una de las estancias de la vieja prisión, invadida por los escombros                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b163c1f1-2c86-4be9-99f8-28302380f0cc_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b163c1f1-2c86-4be9-99f8-28302380f0cc_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b163c1f1-2c86-4be9-99f8-28302380f0cc_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b163c1f1-2c86-4be9-99f8-28302380f0cc_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b163c1f1-2c86-4be9-99f8-28302380f0cc_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b163c1f1-2c86-4be9-99f8-28302380f0cc_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b163c1f1-2c86-4be9-99f8-28302380f0cc_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una de las más de 200 personas que se alojan en las antiguas dependencias carcelarias"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una de las más de 200 personas que se alojan en las antiguas dependencias carcelarias                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Las entidades sociales advierten, por su parte, de las consecuencias inmediatas del desalojo. M&eacute;dicos del Mundo calcula que unas 250 personas residen en el recinto en situaci&oacute;n de extrema vulnerabilidad -muchas de ellas con graves problemas de salud f&iacute;sica y mental- y denuncia que no se han habilitado recursos suficientes para acogerlas. La organizaci&oacute;n alerta de que, si se ejecuta en las condiciones actuales, todas ellas &ldquo;quedar&aacute;n directamente abocadas, todav&iacute;a m&aacute;s, a una realidad marcada por la inseguridad, la ruptura de sus procesos terap&eacute;uticos y sociales, el deterioro acelerado de su salud&rdquo; as&iacute; como a &ldquo;una mayor exposici&oacute;n a situaciones de violencia, exclusi&oacute;n y estigmatizaci&oacute;n&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        Ante este escenario, M&eacute;dicos del Mundo ha instado al Ayuntamiento a &ldquo;asumir su responsabilidad institucional y a actuar con car&aacute;cter urgente&rdquo;, habilitando alternativas habitacionales dignas, suficientes y adecuadas antes de proceder al desalojo o, en su defecto, aplaz&aacute;ndolo &ldquo;hasta garantizar una soluci&oacute;n definitiva que proteja los derechos fundamentales de las personas afectadas y evite la generaci&oacute;n de una emergencia social que, a d&iacute;a de hoy, sigue siendo prevenible mediante voluntad pol&iacute;tica y planificaci&oacute;n responsable&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/58c1fa4e-4080-45d1-875a-2631f2ebc866_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/58c1fa4e-4080-45d1-875a-2631f2ebc866_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/58c1fa4e-4080-45d1-875a-2631f2ebc866_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/58c1fa4e-4080-45d1-875a-2631f2ebc866_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/58c1fa4e-4080-45d1-875a-2631f2ebc866_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/58c1fa4e-4080-45d1-875a-2631f2ebc866_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/58c1fa4e-4080-45d1-875a-2631f2ebc866_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Afectados por el desalojo, aportando sus datos"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Afectados por el desalojo, aportando sus datos                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Quienes hoy sobreviven en el viejo penal -algunos desde hace unos meses, otros desde hace a&ntilde;os- habitan las mismas paredes que durante d&eacute;cadas encerraron a los presos comunes que ocuparon el complejo desde su inauguraci&oacute;n en 1968. Hasta entonces, la prisi&oacute;n provincial se encontraba en el convento de ses Caputxines. La c&aacute;rcel cuya posesi&oacute;n el Ayuntamiento quiere recuperar permaneci&oacute; en funcionamiento hasta 1999, cuando los internos fueron trasladados al actual centro penitenciario de Palma y los estrechos pasillos, las celdas y los patios quedaron sumidos en el abandono, condenados a un deterioro lento que hoy sirve de refugio precario para quienes no tienen otro lugar donde vivir.
    </p><p class="article-text">
        Las dificultades para acceder a una vivienda digna en Balears, cuyos elevados precios se han convertido en un obst&aacute;culo para la poblaci&oacute;n local frente a la elevada demanda de compra y alquiler por parte de extranjeros con mayor capacidad financiera, han llevado a la poblaci&oacute;n m&aacute;s vulnerable a buscar alternativas  como esta para poder sobrevivir.&nbsp;En Palma, una de las ciudades espa&ntilde;olas con el mercado inmobiliario m&aacute;s tensionado, los datos ilustran la magnitud de la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/423-412-euros-piso-usado-vivienda-balear-rompe-records-abre-brecha-insalvable-residente_1_12955139.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">crisis habitacional</a>, el incremento del sinhogarismo y las dificultades de acceso al mercado residencial: mientras los precios contin&uacute;an dispar&aacute;ndose -en enero el metro cuadrado alcanz&oacute; los 5.131 euros frente a los&nbsp;2.650 euros de media estatal, seg&uacute;n Idealista-, un total de 9.346 pisos permanecen vac&iacute;os, de acuerdo a los datos del mismo portal inmobiliario. Palma concentra, asimismo,<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/mapa-grandes-tenedores-10-viviendas-balears-municipio-municipio_1_11850225.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> la mayor parte de las viviendas de Balears en manos de grandes tenedores </a>-aquellos que poseen m&aacute;s de diez inmuebles-, con 8.652 bajo su control, de las cuales 2.621 pertenecen a titulares con carteras superiores a cien propiedades, seg&uacute;n refleja&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/economia/espana-millon-viviendas-manos-grandes-propietarios_1_11844846.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la investigaci&oacute;n llevada a cabo el a&ntilde;o pasado por elDiario.es</a>&nbsp;con datos in&eacute;ditos del Catastro.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros, Jaime Reina]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/necesito-lugar-dormir-palma-activa-desalojo-200-personas-malviven-antigua-carcel_1_13018889.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 25 Feb 2026 16:01:14 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/0b9b357b-567f-465f-983c-53bd8624ee58_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="2188053" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/0b9b357b-567f-465f-983c-53bd8624ee58_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2188053" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA["Necesitamos un lugar donde dormir": Palma activa el desalojo de más de 200 personas que malviven en su antigua cárcel]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/0b9b357b-567f-465f-983c-53bd8624ee58_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Vivienda,Personas sin hogar,Sin hogar,Mercado inmobiliario,Especulación inmobiliaria,Trabajadores,Migrantes,PP - Partido Popular,Islas Baleares,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Anatomia d’un espoli arqueològic històric:  d’una moneda de l’època d’Alexandre el Gran a un bust romà]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/anatomia-d-espoli-arqueologic-historic-d-moneda-l-epoca-d-alexandre-gran-bust-roma_1_12983644.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/2288018c-5957-495b-967c-44672ba67ebd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Anatomia d’un espoli arqueològic històric:  d’una moneda de l’època d’Alexandre el Gran a un bust romà"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Més de 1.500 peces arqueològiques, confiscades fa més d’un any a un matrimoni alemany a l’aeroport de Palma, comencen a ser catalogades de cara al procés judicial i a l’organització d’una exposició per a aquest estiu</p><p class="subtitle">El matrimoni alemany que ha espoliat més de 1.400 àmfores, llums i espases romanes de valor incalculable a Mallorca</p></div><p class="article-text">
        Va oc&oacute;rrer al control de seguretat de l&rsquo;aeroport de Palma, per&ograve; l&rsquo;abast real de la troballa no es coneixeria fins mesos despr&eacute;s. Fa m&eacute;s d&rsquo;un any, una dona de nacionalitat alemanya va ser interceptada quan intentava treure de Mallorca un grapat de monedes antigues dins la seva maleta. Aquella intervenci&oacute; rutin&agrave;ria va destapar un dels casos d&rsquo;espoli arqueol&ograve;gic m&eacute;s grans coneguts a l&rsquo;illa: m&eacute;s de 1.500 peces &mdash;monedes, &agrave;mfores, ll&agrave;nties, espases i escultures&mdash; acumulades durant anys i ocultes fins aleshores.
    </p><p class="article-text">
        Des de la seva recuperaci&oacute;, tot el material ha rom&agrave;s sota cust&ograve;dia judicial als magatzems del Museu de Mallorca, a l&rsquo;espera d&rsquo;autoritzaci&oacute; per al seu estudi. El vistiplau a aquest perm&iacute;s va arribar fa tot just uns dies i ha perm&egrave;s iniciar, finalment, l&rsquo;inventari t&egrave;cnic que haur&agrave; de servir de base al proc&eacute;s judicial i posteriorment a l&rsquo;organitzaci&oacute; d&rsquo;una exposici&oacute; per a aquest estiu.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;La hist&ograve;ria &eacute;s dolorosa, per&ograve; haver pogut aturar l&rsquo;espoli tamb&eacute; ens emociona&rdquo;, explica Maria Gr&agrave;cia Salv&agrave;, directora del museu, a elDiario.es. &ldquo;Ara &eacute;s el moment de fer un bon informe perqu&egrave; el jutge o la jutgessa pugui prendre una decisi&oacute; amb base t&egrave;cnica&rdquo;, afegeix la historiadora de l&rsquo;art, que tamb&eacute; s&rsquo;encarrega de l&rsquo;anatomia d&rsquo;aquest gran saqueig patrimonial juntament amb un equip d&rsquo;experts que l&rsquo;acompanyen.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f394eabf-8f1b-4ae8-aebd-4db529eb0ca6_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f394eabf-8f1b-4ae8-aebd-4db529eb0ca6_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f394eabf-8f1b-4ae8-aebd-4db529eb0ca6_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f394eabf-8f1b-4ae8-aebd-4db529eb0ca6_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f394eabf-8f1b-4ae8-aebd-4db529eb0ca6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f394eabf-8f1b-4ae8-aebd-4db529eb0ca6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f394eabf-8f1b-4ae8-aebd-4db529eb0ca6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=" Maria Gràcia Salvà, directora del Museu de Mallorca, treballa en la catalogació de totes les peces confiscades."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                 Maria Gràcia Salvà, directora del Museu de Mallorca, treballa en la catalogació de totes les peces confiscades.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4926f080-d215-48b0-8435-11870b3c78e1_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4926f080-d215-48b0-8435-11870b3c78e1_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4926f080-d215-48b0-8435-11870b3c78e1_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4926f080-d215-48b0-8435-11870b3c78e1_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4926f080-d215-48b0-8435-11870b3c78e1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4926f080-d215-48b0-8435-11870b3c78e1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4926f080-d215-48b0-8435-11870b3c78e1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Juntament amb les monedes, van aparèixer espases prehistòriques de “valor incalculable”"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Juntament amb les monedes, van aparèixer espases prehistòriques de “valor incalculable”                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>1. El recompte: de moment, 1.574 monedes</strong></h2><p class="article-text">
        La feina t&egrave;cnica tot just acaba de comen&ccedil;ar, per&ograve; els terminis ja s&oacute;n damunt la taula. En dos mesos, segons els seus c&agrave;lculs, la catalogaci&oacute; podria donar-se per acabada. L&rsquo;inventari preliminar confirma la magnitud del conjunt de rel&iacute;quies. Nom&eacute;s en monedes, el recompte ja ascendeix a 1.574 exemplars, amb un arc cronol&ograve;gic ampl&iacute;ssim que va des de l&rsquo;&egrave;poca grega fins a l&rsquo;edat mitjana. Predominen les monedes romanes imperials &mdash;gaireb&eacute; la meitat del total&mdash;, per&ograve; tamb&eacute; hi ha peces bizantines, andalusines primerenques i medievals. Entre totes elles destaca una moneda atribu&iuml;da a l&rsquo;&egrave;poca d&rsquo;Alexandre el Gran que t&eacute; m&eacute;s de 2.300 anys d&rsquo;antiguitat.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Predominen les monedes romanes imperials —gairebé la meitat del total—, però també hi ha peces bizantines, andalusines primerenques i medievals. Entre totes elles destaca una moneda atribuïda a l’època d’Alexandre el Gran que té més de 2.300 anys d’antiguitat</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Juntament amb les monedes han aparegut &agrave;mfores, ll&agrave;nties d&rsquo;oli, cer&agrave;miques, espases prehist&ograve;riques i un bust rom&agrave;, a m&eacute;s d&rsquo;altres materials encara sense classificar. Moltes de les caixes ni tan sols havien estat obertes fins ara, ja que el conjunt romania precintat per ordre judicial. &ldquo;L&rsquo;estat de conservaci&oacute; &eacute;s, en general, deficient&rdquo;, van assenyalar els t&egrave;cnics durant la presentaci&oacute; p&uacute;blica del material. Una circumst&agrave;ncia ben habitual en peces extretes sense criteris arqueol&ograve;gics ni mesures de preservaci&oacute;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/749bdb13-6a86-409f-98b8-7fb77496ef65_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/749bdb13-6a86-409f-98b8-7fb77496ef65_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/749bdb13-6a86-409f-98b8-7fb77496ef65_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/749bdb13-6a86-409f-98b8-7fb77496ef65_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/749bdb13-6a86-409f-98b8-7fb77496ef65_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/749bdb13-6a86-409f-98b8-7fb77496ef65_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/749bdb13-6a86-409f-98b8-7fb77496ef65_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="L’inventari preliminar de l’espoli ascendeix a 1.574 monedes que daten des de l’època grega fins a l’edat mitjana"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                L’inventari preliminar de l’espoli ascendeix a 1.574 monedes que daten des de l’època grega fins a l’edat mitjana                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6f0b0c00-7749-4f2c-89ef-a53c46688a48_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6f0b0c00-7749-4f2c-89ef-a53c46688a48_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6f0b0c00-7749-4f2c-89ef-a53c46688a48_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6f0b0c00-7749-4f2c-89ef-a53c46688a48_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6f0b0c00-7749-4f2c-89ef-a53c46688a48_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6f0b0c00-7749-4f2c-89ef-a53c46688a48_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6f0b0c00-7749-4f2c-89ef-a53c46688a48_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Des de la seva recuperació, tot el material ha romàs sota custòdia judicial al Museu de Mallorca"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Des de la seva recuperació, tot el material ha romàs sota custòdia judicial al Museu de Mallorca                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Volem que la gent prengui consci&egrave;ncia que ja n&rsquo;hi ha prou. Perqu&egrave; amb l&rsquo;espoli pots pensar que nom&eacute;s treus un clau, per&ograve; &eacute;s que aquest clau potser ens pot donar la cronologia d&rsquo;un jaciment i, per tant, ajudar-nos a con&egrave;ixer de manera veritable la nostra hist&ograve;ria&rdquo;, conclou la directora del Museu de Mallorca.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Volem que la gent prengui consciència que ja n’hi ha prou. Perquè amb l’espoli pots pensar que només treus un clau, però és que aquest clau potser ens pot donar la cronologia d’un jaciment i, per tant, ajudar-nos a conèixer de manera veritable la nostra història</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Maria Gràcia Salvà</span>
                                        <span>—</span> Directora del Museu de Mallorca
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Davant el fet cridaner que les peces fossin interceptades a una turista alemanya, l&rsquo;arque&ograve;leg mallorqu&iacute; Antoni Puig no dubta a desviar la mirada dels mals del turisme contemporani i vincular els espolis patrimonials a la &ldquo;desigualtat&rdquo;, ja que, en aquest cas, tot apunta que podria tractar-se d&rsquo;&ldquo;un col&middot;leccionista que ha espoliat peces d&rsquo;arreu del m&oacute;n, comprant-les i acumulant-les durant generacions, cosa que &eacute;s f&agrave;cil si tens diners i pocs escr&uacute;pols&rdquo;, segons l&rsquo;expert.
    </p><h2 class="article-text"><strong>2. El procediment: del dip&ograve;sit judicial a l&rsquo;informe t&egrave;cnic</strong></h2><p class="article-text">
        &ldquo;Avui tots veurem per primera vegada aquest material encara empaquetat&rdquo;, es va sentir a les sales del museu. Era la veu de la consellera insular de Cultura i Patrimoni, Ant&ograve;nia Roca, anunciant l&rsquo;obertura in&egrave;dita de les caixes amb els materials confiscats durant una roda de premsa. Va ser la primera vegada que bona part del material es mostrava davant les c&agrave;meres, en una escena a mig cam&iacute; entre l&rsquo;acte institucional i una performance art&iacute;stica.
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-embed ">
    
            <blockquote class="instagram-media" data-instgrm-captioned data-instgrm-permalink="https://www.instagram.com/reel/DUYVpfTjVZq/?utm_source=ig_embed&amp;utm_campaign=loading" data-instgrm-version="14" style=" background:#FFF; border:0; border-radius:3px; box-shadow:0 0 1px 0 rgba(0,0,0,0.5),0 1px 10px 0 rgba(0,0,0,0.15); margin: 1px; max-width:540px; min-width:326px; padding:0; width:99.375%; width:-webkit-calc(100% - 2px); width:calc(100% - 2px);"><div style="padding:16px;"> <a href="https://www.instagram.com/reel/DUYVpfTjVZq/?utm_source=ig_embed&amp;utm_campaign=loading" style=" background:#FFFFFF; line-height:0; padding:0 0; text-align:center; text-decoration:none; width:100%;" target="_blank"> <div style=" display: flex; flex-direction: row; align-items: center;"> <div style="background-color: #F4F4F4; border-radius: 50%; flex-grow: 0; height: 40px; margin-right: 14px; width: 40px;"></div> <div style="display: flex; flex-direction: column; flex-grow: 1; justify-content: center;"> <div style=" background-color: #F4F4F4; border-radius: 4px; flex-grow: 0; height: 14px; margin-bottom: 6px; width: 100px;"></div> <div style=" background-color: #F4F4F4; border-radius: 4px; flex-grow: 0; height: 14px; width: 60px;"></div></div></div><div style="padding: 19% 0;"></div> <div style="display:block; height:50px; margin:0 auto 12px; width:50px;"><svg width="50px" height="50px" viewBox="0 0 60 60" version="1.1" xmlns="https://www.w3.org/2000/svg" xmlns:xlink="https://www.w3.org/1999/xlink"><g stroke="none" stroke-width="1" fill="none" fill-rule="evenodd"><g transform="translate(-511.000000, -20.000000)" fill="#000000"><g><path d="M556.869,30.41 C554.814,30.41 553.148,32.076 553.148,34.131 C553.148,36.186 554.814,37.852 556.869,37.852 C558.924,37.852 560.59,36.186 560.59,34.131 C560.59,32.076 558.924,30.41 556.869,30.41 M541,60.657 C535.114,60.657 530.342,55.887 530.342,50 C530.342,44.114 535.114,39.342 541,39.342 C546.887,39.342 551.658,44.114 551.658,50 C551.658,55.887 546.887,60.657 541,60.657 M541,33.886 C532.1,33.886 524.886,41.1 524.886,50 C524.886,58.899 532.1,66.113 541,66.113 C549.9,66.113 557.115,58.899 557.115,50 C557.115,41.1 549.9,33.886 541,33.886 M565.378,62.101 C565.244,65.022 564.756,66.606 564.346,67.663 C563.803,69.06 563.154,70.057 562.106,71.106 C561.058,72.155 560.06,72.803 558.662,73.347 C557.607,73.757 556.021,74.244 553.102,74.378 C549.944,74.521 548.997,74.552 541,74.552 C533.003,74.552 532.056,74.521 528.898,74.378 C525.979,74.244 524.393,73.757 523.338,73.347 C521.94,72.803 520.942,72.155 519.894,71.106 C518.846,70.057 518.197,69.06 517.654,67.663 C517.244,66.606 516.755,65.022 516.623,62.101 C516.479,58.943 516.448,57.996 516.448,50 C516.448,42.003 516.479,41.056 516.623,37.899 C516.755,34.978 517.244,33.391 517.654,32.338 C518.197,30.938 518.846,29.942 519.894,28.894 C520.942,27.846 521.94,27.196 523.338,26.654 C524.393,26.244 525.979,25.756 528.898,25.623 C532.057,25.479 533.004,25.448 541,25.448 C548.997,25.448 549.943,25.479 553.102,25.623 C556.021,25.756 557.607,26.244 558.662,26.654 C560.06,27.196 561.058,27.846 562.106,28.894 C563.154,29.942 563.803,30.938 564.346,32.338 C564.756,33.391 565.244,34.978 565.378,37.899 C565.522,41.056 565.552,42.003 565.552,50 C565.552,57.996 565.522,58.943 565.378,62.101 M570.82,37.631 C570.674,34.438 570.167,32.258 569.425,30.349 C568.659,28.377 567.633,26.702 565.965,25.035 C564.297,23.368 562.623,22.342 560.652,21.575 C558.743,20.834 556.562,20.326 553.369,20.18 C550.169,20.033 549.148,20 541,20 C532.853,20 531.831,20.033 528.631,20.18 C525.438,20.326 523.257,20.834 521.349,21.575 C519.376,22.342 517.703,23.368 516.035,25.035 C514.368,26.702 513.342,28.377 512.574,30.349 C511.834,32.258 511.326,34.438 511.181,37.631 C511.035,40.831 511,41.851 511,50 C511,58.147 511.035,59.17 511.181,62.369 C511.326,65.562 511.834,67.743 512.574,69.651 C513.342,71.625 514.368,73.296 516.035,74.965 C517.703,76.634 519.376,77.658 521.349,78.425 C523.257,79.167 525.438,79.673 528.631,79.82 C531.831,79.965 532.853,80.001 541,80.001 C549.148,80.001 550.169,79.965 553.369,79.82 C556.562,79.673 558.743,79.167 560.652,78.425 C562.623,77.658 564.297,76.634 565.965,74.965 C567.633,73.296 568.659,71.625 569.425,69.651 C570.167,67.743 570.674,65.562 570.82,62.369 C570.966,59.17 571,58.147 571,50 C571,41.851 570.966,40.831 570.82,37.631"></path></g></g></g></svg></div><div style="padding-top: 8px;"> <div style=" color:#3897f0; font-family:Arial,sans-serif; font-size:14px; font-style:normal; font-weight:550; line-height:18px;">Veure aquesta publicació a Instagram</div></div><div style="padding: 12.5% 0;"></div> <div style="display: flex; flex-direction: row; margin-bottom: 14px; align-items: center;"><div> <div style="background-color: #F4F4F4; border-radius: 50%; height: 12.5px; width: 12.5px; transform: translateX(0px) translateY(7px);"></div> <div style="background-color: #F4F4F4; height: 12.5px; transform: rotate(-45deg) translateX(3px) translateY(1px); width: 12.5px; flex-grow: 0; margin-right: 14px; margin-left: 2px;"></div> <div style="background-color: #F4F4F4; border-radius: 50%; height: 12.5px; width: 12.5px; transform: translateX(9px) translateY(-18px);"></div></div><div style="margin-left: 8px;"> <div style=" background-color: #F4F4F4; border-radius: 50%; flex-grow: 0; height: 20px; width: 20px;"></div> <div style=" width: 0; height: 0; border-top: 2px solid transparent; border-left: 6px solid #f4f4f4; border-bottom: 2px solid transparent; transform: translateX(16px) translateY(-4px) rotate(30deg)"></div></div><div style="margin-left: auto;"> <div style=" width: 0px; border-top: 8px solid #F4F4F4; border-right: 8px solid transparent; transform: translateY(16px);"></div> <div style=" background-color: #F4F4F4; flex-grow: 0; height: 12px; width: 16px; transform: translateY(-4px);"></div> <div style=" width: 0; height: 0; border-top: 8px solid #F4F4F4; border-left: 8px solid transparent; transform: translateY(-4px) translateX(8px);"></div></div></div> <div style="display: flex; flex-direction: column; flex-grow: 1; justify-content: center; margin-bottom: 24px;"> <div style=" background-color: #F4F4F4; border-radius: 4px; flex-grow: 0; height: 14px; margin-bottom: 6px; width: 224px;"></div> <div style=" background-color: #F4F4F4; border-radius: 4px; flex-grow: 0; height: 14px; width: 144px;"></div></div></a><p style=" color:#c9c8cd; font-family:Arial,sans-serif; font-size:14px; line-height:17px; margin-bottom:0; margin-top:8px; overflow:hidden; padding:8px 0 7px; text-align:center; text-overflow:ellipsis; white-space:nowrap;"><a href="https://www.instagram.com/reel/DUYVpfTjVZq/?utm_source=ig_embed&amp;utm_campaign=loading" style=" color:#c9c8cd; font-family:Arial,sans-serif; font-size:14px; font-style:normal; font-weight:normal; line-height:17px; text-decoration:none;" target="_blank">Una publicació compartida per culturamallorca (@culturamallorca)</a></p></div></blockquote>
<script async src="//www.instagram.com/embed.js"></script>
    </figure><p class="article-text">
        L&rsquo;objectiu, segons van explicar, ara &eacute;s doble: completar l&rsquo;inventari i elaborar una valoraci&oacute; cient&iacute;fica del conjunt, sol&middot;licitada expressament pel jutjat d&rsquo;Instrucci&oacute; de Manacor, que investiga el cas. Aquest informe ser&agrave; clau per determinar les responsabilitats penals i per valorar si, a m&eacute;s del delicte d&rsquo;espoli arqueol&ograve;gic, podria existir tamb&eacute; contraban de b&eacute;ns culturals. En aquest sentit, el delicte d&rsquo;espoli preveu penes que van dels sis mesos als tres anys de pres&oacute;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c7fdfcaa-04b2-4808-8e7b-913eb98cf162_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c7fdfcaa-04b2-4808-8e7b-913eb98cf162_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c7fdfcaa-04b2-4808-8e7b-913eb98cf162_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c7fdfcaa-04b2-4808-8e7b-913eb98cf162_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c7fdfcaa-04b2-4808-8e7b-913eb98cf162_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c7fdfcaa-04b2-4808-8e7b-913eb98cf162_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c7fdfcaa-04b2-4808-8e7b-913eb98cf162_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Per a aquest estiu està previst organitzar una exposició temporal amb algunes de les peces més rellevants"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Per a aquest estiu està previst organitzar una exposició temporal amb algunes de les peces més rellevants                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Segons va explicar en la trobada amb la premsa el capit&agrave; del Servei de Protecci&oacute; de la Natura (Seprona) de la Gu&agrave;rdia Civil de Balears, Pedro Manuel Garc&iacute;a, en la causa hi ha &ldquo;tres persones investigades&rdquo;, totes de nacionalitat alemanya, de les quals una podria estar morta. Davant l&rsquo;estupor dels assistents davant tal escena, Garc&iacute;a va explicar que creu que la dona interceptada a l&rsquo;aeroport &ldquo;no era conscient del delicte de treure-ho, per&ograve; s&iacute; de tenir-ho, tot i que aix&ograve; s&rsquo;ha de demostrar&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En la causa hi ha tres persones investigades, totes de nacionalitat alemanya, de les quals una podria estar morta</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Una de les grans inc&ograve;gnites que haur&agrave; de resoldre ara l&rsquo;inventari &eacute;s la proced&egrave;ncia real de les peces. Per a l&rsquo;arque&ograve;leg mallorqu&iacute; Antoni Puig, la confiscaci&oacute; a Mallorca pot ser &ldquo;un fet circumstancial&rdquo;. &ldquo;Fins que no veiem l&rsquo;inventari complet no sabrem si el patrimoni t&eacute; un origen local&rdquo;, adverteix.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7f99ff43-2b2b-4ea4-8536-68dca88e5e35_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7f99ff43-2b2b-4ea4-8536-68dca88e5e35_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7f99ff43-2b2b-4ea4-8536-68dca88e5e35_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7f99ff43-2b2b-4ea4-8536-68dca88e5e35_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7f99ff43-2b2b-4ea4-8536-68dca88e5e35_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7f99ff43-2b2b-4ea4-8536-68dca88e5e35_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7f99ff43-2b2b-4ea4-8536-68dca88e5e35_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El recent permís judicial ha permès l’estudi tècnic que servirà de base al procés judicial per l’espoli"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El recent permís judicial ha permès l’estudi tècnic que servirà de base al procés judicial per l’espoli                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>3. El dany de l&rsquo;espoli: all&ograve; que ja no es pot recuperar</strong></h2><p class="article-text">
        M&eacute;s enll&agrave; del nombre de peces o del seu possible valor econ&ograve;mic, encara per taxar, els especialistes insisteixen que el veritable perjudici de l&rsquo;espoli &eacute;s un altre. &ldquo;Quan una pe&ccedil;a &eacute;s extreta del seu context, es perd una part fonamental del seu valor&rdquo;, va recordar durant la roda de premsa Ant&ograve;nia Roca.
    </p><p class="article-text">
        Sense estratigrafia &mdash;estudi de les capes del terreny que permet datar i contextualitzar les troballes&mdash;, sense localitzaci&oacute; precisa i sense relaci&oacute; amb altres materials, els objectes perden gran part de la informaci&oacute; que permet reconstruir el passat. &ldquo;El que &eacute;s realment greu &eacute;s tot el context que s&rsquo;ha perdut: la cronologia, les relacions entre peces, les dades que ens permeten entendre la hist&ograve;ria&rdquo;, resumeix Puig en conversa amb elDiario.es.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El que és realment greu és tot el context que s’ha perdut: la cronologia, les relacions entre peces, les dades que ens permeten entendre la història</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Antoni Puig</span>
                                        <span>—</span> Arqueòleg
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Des del Museu de Mallorca subratllen que aquestes pr&agrave;ctiques &ldquo;no nom&eacute;s buiden jaciments&rdquo;, sin&oacute; que tamb&eacute; &ldquo;empobreixen el coneixement col&middot;lectiu sobre una illa hist&ograve;ricament marcada pel comer&ccedil; i l&rsquo;intercanvi cultural a la Mediterr&agrave;nia&rdquo;, tal com va explicar Gr&agrave;cia Salv&agrave; en la seva trobada amb els mitjans de comunicaci&oacute;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0857b7fc-b33b-4ff0-be78-8f1970c52ec5_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0857b7fc-b33b-4ff0-be78-8f1970c52ec5_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0857b7fc-b33b-4ff0-be78-8f1970c52ec5_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0857b7fc-b33b-4ff0-be78-8f1970c52ec5_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0857b7fc-b33b-4ff0-be78-8f1970c52ec5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0857b7fc-b33b-4ff0-be78-8f1970c52ec5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0857b7fc-b33b-4ff0-be78-8f1970c52ec5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La historiadora de l’art i directora del museu s’encarrega de l’inventari de les peces juntament amb un equip d’experts que l’acompanyen"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La historiadora de l’art i directora del museu s’encarrega de l’inventari de les peces juntament amb un equip d’experts que l’acompanyen                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/feabe83e-4240-4165-9b5e-00ee4c98a3d2_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/feabe83e-4240-4165-9b5e-00ee4c98a3d2_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/feabe83e-4240-4165-9b5e-00ee4c98a3d2_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/feabe83e-4240-4165-9b5e-00ee4c98a3d2_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/feabe83e-4240-4165-9b5e-00ee4c98a3d2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/feabe83e-4240-4165-9b5e-00ee4c98a3d2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/feabe83e-4240-4165-9b5e-00ee4c98a3d2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El Museu de Mallorca compta amb un important fons d’obres d’arqueologia i art"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El Museu de Mallorca compta amb un important fons d’obres d’arqueologia i art                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>4. Desenlla&ccedil;: una exposici&oacute; pedag&ograve;gica per a l&rsquo;estiu</strong></h2><p class="article-text">
        Un cop concl&ograve;s l&rsquo;inventari, est&agrave; previst organitzar una exposici&oacute; temporal amb algunes de les peces m&eacute;s rellevants per a aquest estiu. La directora del museu defensa la iniciativa com una oportunitat per conscienciar la ciutadania.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Volem que la gent entengui que amb l&rsquo;espoli no nom&eacute;s es treu un objecte: s&rsquo;arrenca una part de la hist&ograve;ria comuna&rdquo;, assenyala la directora del Museu de Mallorca. Per la seva banda, Antoni Puig es mostra prudent &mdash;encara que no contrari&mdash; davant aquesta possibilitat. L&rsquo;arque&ograve;leg veu amb bons ulls una mostra sempre que l&rsquo;enfocament sigui &ldquo;pedag&ograve;gic i cr&iacute;tic&rdquo; i no una celebraci&oacute; est&egrave;tica de les peces. &ldquo;El missatge hauria de ser &lsquo;mireu fins on s&rsquo;ha arribat a destrossar&rsquo;, no com s&oacute;n de boniques les peces ni com de b&eacute; et va si tens diners per col&middot;leccionar&rdquo;, adverteix.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a1f62049-c80c-4aef-a557-f368b14a3350_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a1f62049-c80c-4aef-a557-f368b14a3350_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a1f62049-c80c-4aef-a557-f368b14a3350_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a1f62049-c80c-4aef-a557-f368b14a3350_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a1f62049-c80c-4aef-a557-f368b14a3350_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a1f62049-c80c-4aef-a557-f368b14a3350_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a1f62049-c80c-4aef-a557-f368b14a3350_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="L&#039;edifici, d&#039;època barroca, va ser adquirit per l&#039;Estat el 1971 per ubicar el Museu de Mallorca"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                L&#039;edifici, d&#039;època barroca, va ser adquirit per l&#039;Estat el 1971 per ubicar el Museu de Mallorca                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;L&rsquo;espoli arqueol&ograve;gic no &eacute;s nom&eacute;s un delicte&rdquo;, va concloure la consellera insular de Cultura i Patrimoni, Ant&ograve;nia Roca, durant la roda de premsa, &ldquo;&eacute;s un dany greu a la nostra hist&ograve;ria col&middot;lectiva&rdquo;. En aquest cas, un dany que va quedar al descobert en una cinta d&rsquo;equipatges, escenari inesperat d&rsquo;un dels espolis arqueol&ograve;gics m&eacute;s grans coneguts a les Illes Balears.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alejandro Alcolea, Jaime Reina]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/anatomia-d-espoli-arqueologic-historic-d-moneda-l-epoca-d-alexandre-gran-bust-roma_1_12983644.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 12 Feb 2026 05:30:34 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/2288018c-5957-495b-967c-44672ba67ebd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1999084" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/2288018c-5957-495b-967c-44672ba67ebd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1999084" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Anatomia d’un espoli arqueològic històric:  d’una moneda de l’època d’Alexandre el Gran a un bust romà]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/2288018c-5957-495b-967c-44672ba67ebd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Mallorca,Imperio Romano,Arqueología,Yacimientos arqueológicos,Patrimonio,Alemania]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Anatomía de un saqueo arqueológico histórico: de una moneda de la época de Alejandro Magno a un busto romano]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/anatomia-saqueo-arqueologico-historico-moneda-epoca-alejandro-magno-busto-romano_1_12980499.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/2288018c-5957-495b-967c-44672ba67ebd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Anatomía de un saqueo arqueológico histórico: de una moneda de la época de Alejandro Magno a un busto romano"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Más de 1.500 piezas arqueológicas, incautadas hace más de un año a un matrimonio alemán en el aeropuerto de Palma, comienzan a ser catalogadas de cara al proceso judicial y a la organización de una exposición para este verano</p><p class="subtitle">El matrimonio alemán que ha expoliado más de 1.400 ánforas, lámparas y espadas romanas de valor incalculable en Mallorca</p></div><p class="article-text">
        Ocurri&oacute; en el control de seguridad del aeropuerto de Palma, pero el alcance real del hallazgo no se conocer&iacute;a hasta meses despu&eacute;s. Hace m&aacute;s de un a&ntilde;o, una mujer de nacionalidad alemana fue interceptada cuando intentaba sacar de Mallorca un mont&oacute;n de monedas antiguas en su maleta. Aquella intervenci&oacute;n rutinaria destap&oacute; uno de los mayores casos de expolio arqueol&oacute;gico conocidos en la isla: m&aacute;s de 1.500 piezas &mdash;monedas, &aacute;nforas, l&aacute;mparas, espadas y esculturas&mdash; acumuladas durante a&ntilde;os y ocultas hasta entonces.
    </p><p class="article-text">
        Desde su recuperaci&oacute;n, todo el material ha permanecido bajo custodia judicial en los almacenes del Museu de Mallorca, a la espera de autorizaci&oacute;n para su estudio. La luz verde a ese permiso lleg&oacute; hace apenas unos d&iacute;as y ha permitido iniciar, por fin, el inventario t&eacute;cnico que deber&aacute; servir de base al proceso judicial y posteriormente a la organizaci&oacute;n de una exposici&oacute;n para este verano.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;La historia es dolorosa, pero haber podido detener el expolio tambi&eacute;n nos emociona&rdquo;, explica Maria Gr&agrave;cia Salv&agrave;, directora del museo, a elDiario.es. &ldquo;Ahora es el momento de hacer un buen informe para que el juez o la jueza pueda tomar una decisi&oacute;n con base t&eacute;cnica&rdquo;, a&ntilde;ade la historiadora del arte, que tambi&eacute;n se encarga de la anatom&iacute;a de este gran saqueo patrimonial junto a un equipo de expertos que le acompa&ntilde;an.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f394eabf-8f1b-4ae8-aebd-4db529eb0ca6_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f394eabf-8f1b-4ae8-aebd-4db529eb0ca6_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f394eabf-8f1b-4ae8-aebd-4db529eb0ca6_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f394eabf-8f1b-4ae8-aebd-4db529eb0ca6_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f394eabf-8f1b-4ae8-aebd-4db529eb0ca6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f394eabf-8f1b-4ae8-aebd-4db529eb0ca6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f394eabf-8f1b-4ae8-aebd-4db529eb0ca6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Maria Gràcia Salvà, directora del Museu de Mallorca, trabaja en la catalogación de todas las piezas incautadas."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Maria Gràcia Salvà, directora del Museu de Mallorca, trabaja en la catalogación de todas las piezas incautadas.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4926f080-d215-48b0-8435-11870b3c78e1_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4926f080-d215-48b0-8435-11870b3c78e1_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4926f080-d215-48b0-8435-11870b3c78e1_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4926f080-d215-48b0-8435-11870b3c78e1_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4926f080-d215-48b0-8435-11870b3c78e1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4926f080-d215-48b0-8435-11870b3c78e1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4926f080-d215-48b0-8435-11870b3c78e1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Junto a las monedas, aparecieron espadas prehistóricas de &quot;valor incalculable&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Junto a las monedas, aparecieron espadas prehistóricas de &quot;valor incalculable&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>1. El recuento: de momento, 1.574 monedas</strong></h2><p class="article-text">
        El trabajo t&eacute;cnico acaba de comenzar, pero los plazos ya est&aacute;n sobre la mesa. En dos meses, seg&uacute;n sus c&aacute;lculos, la catalogaci&oacute;n podr&iacute;a darse por terminada. El inventario preliminar confirma la magnitud del conjunto de reliquias. Solo en monedas, el recuento asciende ya a 1.574 ejemplares, con un arco cronol&oacute;gico ampl&iacute;simo que va desde la &eacute;poca griega hasta la Edad Media. Predominan las monedas romanas imperiales &mdash;casi la mitad del total&mdash;, pero tambi&eacute;n hay piezas bizantinas, andalus&iacute;es tempranas y medievales. Entre todas ellas destaca una moneda atribuida a la &eacute;poca de Alejandro Magno que tiene m&aacute;s de 2.300 a&ntilde;os de antig&uuml;edad.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Predominan las monedas romanas imperiales —casi la mitad del total—, pero también hay piezas bizantinas, andalusíes tempranas y medievales. Entre todas ellas destaca una moneda atribuida a la época de Alejandro Magno que tiene más de 2.300 años de antigüedad</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Junto a las monedas han aparecido &aacute;nforas, l&aacute;mparas de aceite, cer&aacute;micas, espadas prehist&oacute;ricas y un busto romano, adem&aacute;s de otros materiales a&uacute;n sin clasificar. Muchas de las cajas ni siquiera hab&iacute;an sido abiertas hasta ahora, ya que el conjunto permanec&iacute;a precintado por orden judicial. &ldquo;El estado de conservaci&oacute;n es, en general, deficiente&rdquo;, se&ntilde;alaron los t&eacute;cnicos durante la presentaci&oacute;n p&uacute;blica del material. Una circunstancia bien habitual en piezas extra&iacute;das sin criterios arqueol&oacute;gicos ni medidas de preservaci&oacute;n.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/749bdb13-6a86-409f-98b8-7fb77496ef65_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/749bdb13-6a86-409f-98b8-7fb77496ef65_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/749bdb13-6a86-409f-98b8-7fb77496ef65_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/749bdb13-6a86-409f-98b8-7fb77496ef65_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/749bdb13-6a86-409f-98b8-7fb77496ef65_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/749bdb13-6a86-409f-98b8-7fb77496ef65_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/749bdb13-6a86-409f-98b8-7fb77496ef65_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El inventario preliminar del expolio asciende a 1.574 monedas que datan desde la época griega hasta la Edad Media"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El inventario preliminar del expolio asciende a 1.574 monedas que datan desde la época griega hasta la Edad Media                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6f0b0c00-7749-4f2c-89ef-a53c46688a48_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6f0b0c00-7749-4f2c-89ef-a53c46688a48_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6f0b0c00-7749-4f2c-89ef-a53c46688a48_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6f0b0c00-7749-4f2c-89ef-a53c46688a48_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6f0b0c00-7749-4f2c-89ef-a53c46688a48_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6f0b0c00-7749-4f2c-89ef-a53c46688a48_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6f0b0c00-7749-4f2c-89ef-a53c46688a48_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Desde su recuperación, todo el material ha permanecido bajo custodia judicial en el Museu de Mallorca"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Desde su recuperación, todo el material ha permanecido bajo custodia judicial en el Museu de Mallorca                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Queremos que la gente tome conciencia de que ya est&aacute; bien. Porque con el expolio puedes pensar que solo quitas un clavo, pero es que ese clavo quiz&aacute;s pueda darnos la cronolog&iacute;a de un yacimiento y, por tanto, ayudarnos a conocer de forma verdadera nuestra historia&rdquo;, concluye la directora del Museu de Mallorca.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Queremos que la gente tome conciencia de que ya está bien. Porque con el expolio puedes pensar que solo quitas un clavo, pero es que ese clavo quizás pueda darnos la cronología de un yacimiento y, por tanto, ayudarnos a conocer de forma verdadera nuestra historia</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Maria Gràcia Salvà</span>
                                        <span>—</span> Directora del Museu de Mallorca
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Ante el llamativo hecho de que las piezas fuesen interceptadas a una turista alemana, el arque&oacute;logo mallorqu&iacute;n Antoni Puig no duda en alejar la mirada sobre los males del turismo contempor&aacute;neo y vincular los expolios patrimoniales a la &ldquo;desigualdad&rdquo;, ya que, en este caso, todo apunta a que puede tratarse de &ldquo;un coleccionista que ha expoliado piezas de todo el mundo, compr&aacute;ndolas y acumul&aacute;ndolas durante generaciones, lo cual es f&aacute;cil si tienes dinero y pocos escr&uacute;pulos&rdquo;, seg&uacute;n el experto.
    </p><h2 class="article-text"><strong>2. El procedimiento: del dep&oacute;sito judicial al informe t&eacute;cnico</strong></h2><p class="article-text">
        &ldquo;Hoy todos veremos por primera vez este material todav&iacute;a empaquetado&rdquo;, se escuch&oacute; en las salas del museo. Era la voz de la consellera insular de Cultura y Patrimonio, Ant&ograve;nia Roca, anunciando la apertura in&eacute;dita de las cajas con los materiales incautados durante una rueda de prensa. Fue la primera vez que buena parte del material se mostr&oacute; ante las c&aacute;maras, en una escena a medio camino entre el acto institucional y una performance art&iacute;stica.
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-embed ">
    
            <blockquote class="instagram-media" data-instgrm-captioned data-instgrm-permalink="https://www.instagram.com/reel/DUYVpfTjVZq/?utm_source=ig_embed&amp;utm_campaign=loading" data-instgrm-version="14" style=" background:#FFF; border:0; border-radius:3px; box-shadow:0 0 1px 0 rgba(0,0,0,0.5),0 1px 10px 0 rgba(0,0,0,0.15); margin: 1px; max-width:540px; min-width:326px; padding:0; width:99.375%; width:-webkit-calc(100% - 2px); width:calc(100% - 2px);"><div style="padding:16px;"> <a href="https://www.instagram.com/reel/DUYVpfTjVZq/?utm_source=ig_embed&amp;utm_campaign=loading" style=" background:#FFFFFF; line-height:0; padding:0 0; text-align:center; text-decoration:none; width:100%;" target="_blank"> <div style=" display: flex; flex-direction: row; align-items: center;"> <div style="background-color: #F4F4F4; border-radius: 50%; flex-grow: 0; height: 40px; margin-right: 14px; width: 40px;"></div> <div style="display: flex; flex-direction: column; flex-grow: 1; justify-content: center;"> <div style=" background-color: #F4F4F4; border-radius: 4px; flex-grow: 0; height: 14px; margin-bottom: 6px; width: 100px;"></div> <div style=" background-color: #F4F4F4; border-radius: 4px; flex-grow: 0; height: 14px; width: 60px;"></div></div></div><div style="padding: 19% 0;"></div> <div style="display:block; height:50px; margin:0 auto 12px; width:50px;"><svg width="50px" height="50px" viewBox="0 0 60 60" version="1.1" xmlns="https://www.w3.org/2000/svg" xmlns:xlink="https://www.w3.org/1999/xlink"><g stroke="none" stroke-width="1" fill="none" fill-rule="evenodd"><g transform="translate(-511.000000, -20.000000)" fill="#000000"><g><path d="M556.869,30.41 C554.814,30.41 553.148,32.076 553.148,34.131 C553.148,36.186 554.814,37.852 556.869,37.852 C558.924,37.852 560.59,36.186 560.59,34.131 C560.59,32.076 558.924,30.41 556.869,30.41 M541,60.657 C535.114,60.657 530.342,55.887 530.342,50 C530.342,44.114 535.114,39.342 541,39.342 C546.887,39.342 551.658,44.114 551.658,50 C551.658,55.887 546.887,60.657 541,60.657 M541,33.886 C532.1,33.886 524.886,41.1 524.886,50 C524.886,58.899 532.1,66.113 541,66.113 C549.9,66.113 557.115,58.899 557.115,50 C557.115,41.1 549.9,33.886 541,33.886 M565.378,62.101 C565.244,65.022 564.756,66.606 564.346,67.663 C563.803,69.06 563.154,70.057 562.106,71.106 C561.058,72.155 560.06,72.803 558.662,73.347 C557.607,73.757 556.021,74.244 553.102,74.378 C549.944,74.521 548.997,74.552 541,74.552 C533.003,74.552 532.056,74.521 528.898,74.378 C525.979,74.244 524.393,73.757 523.338,73.347 C521.94,72.803 520.942,72.155 519.894,71.106 C518.846,70.057 518.197,69.06 517.654,67.663 C517.244,66.606 516.755,65.022 516.623,62.101 C516.479,58.943 516.448,57.996 516.448,50 C516.448,42.003 516.479,41.056 516.623,37.899 C516.755,34.978 517.244,33.391 517.654,32.338 C518.197,30.938 518.846,29.942 519.894,28.894 C520.942,27.846 521.94,27.196 523.338,26.654 C524.393,26.244 525.979,25.756 528.898,25.623 C532.057,25.479 533.004,25.448 541,25.448 C548.997,25.448 549.943,25.479 553.102,25.623 C556.021,25.756 557.607,26.244 558.662,26.654 C560.06,27.196 561.058,27.846 562.106,28.894 C563.154,29.942 563.803,30.938 564.346,32.338 C564.756,33.391 565.244,34.978 565.378,37.899 C565.522,41.056 565.552,42.003 565.552,50 C565.552,57.996 565.522,58.943 565.378,62.101 M570.82,37.631 C570.674,34.438 570.167,32.258 569.425,30.349 C568.659,28.377 567.633,26.702 565.965,25.035 C564.297,23.368 562.623,22.342 560.652,21.575 C558.743,20.834 556.562,20.326 553.369,20.18 C550.169,20.033 549.148,20 541,20 C532.853,20 531.831,20.033 528.631,20.18 C525.438,20.326 523.257,20.834 521.349,21.575 C519.376,22.342 517.703,23.368 516.035,25.035 C514.368,26.702 513.342,28.377 512.574,30.349 C511.834,32.258 511.326,34.438 511.181,37.631 C511.035,40.831 511,41.851 511,50 C511,58.147 511.035,59.17 511.181,62.369 C511.326,65.562 511.834,67.743 512.574,69.651 C513.342,71.625 514.368,73.296 516.035,74.965 C517.703,76.634 519.376,77.658 521.349,78.425 C523.257,79.167 525.438,79.673 528.631,79.82 C531.831,79.965 532.853,80.001 541,80.001 C549.148,80.001 550.169,79.965 553.369,79.82 C556.562,79.673 558.743,79.167 560.652,78.425 C562.623,77.658 564.297,76.634 565.965,74.965 C567.633,73.296 568.659,71.625 569.425,69.651 C570.167,67.743 570.674,65.562 570.82,62.369 C570.966,59.17 571,58.147 571,50 C571,41.851 570.966,40.831 570.82,37.631"></path></g></g></g></svg></div><div style="padding-top: 8px;"> <div style=" color:#3897f0; font-family:Arial,sans-serif; font-size:14px; font-style:normal; font-weight:550; line-height:18px;">Ver esta publicación en Instagram</div></div><div style="padding: 12.5% 0;"></div> <div style="display: flex; flex-direction: row; margin-bottom: 14px; align-items: center;"><div> <div style="background-color: #F4F4F4; border-radius: 50%; height: 12.5px; width: 12.5px; transform: translateX(0px) translateY(7px);"></div> <div style="background-color: #F4F4F4; height: 12.5px; transform: rotate(-45deg) translateX(3px) translateY(1px); width: 12.5px; flex-grow: 0; margin-right: 14px; margin-left: 2px;"></div> <div style="background-color: #F4F4F4; border-radius: 50%; height: 12.5px; width: 12.5px; transform: translateX(9px) translateY(-18px);"></div></div><div style="margin-left: 8px;"> <div style=" background-color: #F4F4F4; border-radius: 50%; flex-grow: 0; height: 20px; width: 20px;"></div> <div style=" width: 0; height: 0; border-top: 2px solid transparent; border-left: 6px solid #f4f4f4; border-bottom: 2px solid transparent; transform: translateX(16px) translateY(-4px) rotate(30deg)"></div></div><div style="margin-left: auto;"> <div style=" width: 0px; border-top: 8px solid #F4F4F4; border-right: 8px solid transparent; transform: translateY(16px);"></div> <div style=" background-color: #F4F4F4; flex-grow: 0; height: 12px; width: 16px; transform: translateY(-4px);"></div> <div style=" width: 0; height: 0; border-top: 8px solid #F4F4F4; border-left: 8px solid transparent; transform: translateY(-4px) translateX(8px);"></div></div></div> <div style="display: flex; flex-direction: column; flex-grow: 1; justify-content: center; margin-bottom: 24px;"> <div style=" background-color: #F4F4F4; border-radius: 4px; flex-grow: 0; height: 14px; margin-bottom: 6px; width: 224px;"></div> <div style=" background-color: #F4F4F4; border-radius: 4px; flex-grow: 0; height: 14px; width: 144px;"></div></div></a><p style=" color:#c9c8cd; font-family:Arial,sans-serif; font-size:14px; line-height:17px; margin-bottom:0; margin-top:8px; overflow:hidden; padding:8px 0 7px; text-align:center; text-overflow:ellipsis; white-space:nowrap;"><a href="https://www.instagram.com/reel/DUYVpfTjVZq/?utm_source=ig_embed&amp;utm_campaign=loading" style=" color:#c9c8cd; font-family:Arial,sans-serif; font-size:14px; font-style:normal; font-weight:normal; line-height:17px; text-decoration:none;" target="_blank">Una publicación compartida por culturamallorca (@culturamallorca)</a></p></div></blockquote>
<script async src="//www.instagram.com/embed.js"></script>
    </figure><p class="article-text">
        El objetivo, seg&uacute;n explicaron, ahora es doble: completar el inventario y elaborar una valoraci&oacute;n cient&iacute;fica del conjunto, solicitada expresamente por el juzgado de Instrucci&oacute;n de Manacor, que investiga el caso. Ese informe ser&aacute; clave para determinar las responsabilidades penales y para valorar si, adem&aacute;s del delito de expolio arqueol&oacute;gico, podr&iacute;a existir tambi&eacute;n contrabando de bienes culturales. En este sentido, el delito de expolio contempla penas que van de los seis meses a los tres a&ntilde;os de prisi&oacute;n.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c7fdfcaa-04b2-4808-8e7b-913eb98cf162_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c7fdfcaa-04b2-4808-8e7b-913eb98cf162_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c7fdfcaa-04b2-4808-8e7b-913eb98cf162_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c7fdfcaa-04b2-4808-8e7b-913eb98cf162_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c7fdfcaa-04b2-4808-8e7b-913eb98cf162_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c7fdfcaa-04b2-4808-8e7b-913eb98cf162_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c7fdfcaa-04b2-4808-8e7b-913eb98cf162_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=" Para este verano está previsto organizar una exposición temporal con algunas de las piezas más relevantes"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                 Para este verano está previsto organizar una exposición temporal con algunas de las piezas más relevantes                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Seg&uacute;n explic&oacute; en la cita con la prensa el capit&aacute;n del Servicio de Protecci&oacute;n de la Naturaleza (Seprona) de la Guardia Civil de Balears, Pedro Manuel Garc&iacute;a, en la causa hay &ldquo;tres personas investigadas&rdquo;, todas de nacionalidad alemana, de las cuales una podr&iacute;a estar fallecida. Ante el asombro de los asistentes ante tal escena, Garc&iacute;a explic&oacute; que cree que la mujer interceptada en el aeropuerto &ldquo;no era consciente del delito de sacarlo, pero de tenerlo s&iacute;, aunque hay que demostrarlo&rdquo;.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En la causa hay tres personas investigadas, todas de nacionalidad alemana, de las cuales una podría estar fallecida</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Una de las grandes inc&oacute;gnitas que deber&aacute; resolver ahora el inventario es la procedencia real de las piezas. Para el arque&oacute;logo mallorqu&iacute;n Antoni Puig la incautaci&oacute;n en Mallorca puede ser &ldquo;un hecho circunstancial&rdquo;. &ldquo;Hasta que no veamos el inventario completo no sabremos si el patrimonio tiene un origen local&rdquo;, advierte.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7f99ff43-2b2b-4ea4-8536-68dca88e5e35_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7f99ff43-2b2b-4ea4-8536-68dca88e5e35_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7f99ff43-2b2b-4ea4-8536-68dca88e5e35_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7f99ff43-2b2b-4ea4-8536-68dca88e5e35_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7f99ff43-2b2b-4ea4-8536-68dca88e5e35_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7f99ff43-2b2b-4ea4-8536-68dca88e5e35_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7f99ff43-2b2b-4ea4-8536-68dca88e5e35_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El reciente permiso judicial ha permitido el estudio técnico que servirá de base al proceso judicial por el expolio"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El reciente permiso judicial ha permitido el estudio técnico que servirá de base al proceso judicial por el expolio                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>3. El da&ntilde;o del expolio: lo que ya no se puede recuperar</strong></h2><p class="article-text">
        M&aacute;s all&aacute; del n&uacute;mero de piezas o de su posible valor econ&oacute;mico, todav&iacute;a por tasar, los especialistas insisten en que el verdadero perjuicio del expolio es otro. &ldquo;Cuando una pieza es extra&iacute;da de su contexto, se pierde una parte fundamental de su valor&rdquo;, record&oacute; durante la rueda de prensa Ant&ograve;nia Roca.
    </p><p class="article-text">
        Sin estratigraf&iacute;a &mdash;estudio de las capas del terreno que permite datar y contextualizar los hallazgos&mdash;, sin localizaci&oacute;n precisa y sin relaci&oacute;n con otros materiales, los objetos pierden gran parte de la informaci&oacute;n que permiten reconstruir el pasado. &ldquo;Lo realmente grave es todo el contexto que se ha perdido: la cronolog&iacute;a, las relaciones entre piezas, los datos que nos permiten entender la historia&rdquo;, resume Puig en conversaci&oacute;n con elDiario.es.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Lo realmente grave es todo el contexto que se ha perdido: la cronología, las relaciones entre piezas, los datos que nos permiten entender la historia</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Antoni Puig</span>
                                        <span>—</span> Arqueólogo
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Desde el Museu de Mallorca subrayan que estas pr&aacute;cticas &ldquo;no solo vac&iacute;an yacimientos&rdquo;, sino que tambi&eacute;n &ldquo;empobrecen el conocimiento colectivo sobre una isla hist&oacute;ricamente marcada por el comercio y el intercambio cultural en el Mediterr&aacute;neo&rdquo;, tal y como explic&oacute; Gr&agrave;cia Salv&agrave; en su encuentro con los medios de comunicaci&oacute;n.	
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0857b7fc-b33b-4ff0-be78-8f1970c52ec5_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0857b7fc-b33b-4ff0-be78-8f1970c52ec5_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0857b7fc-b33b-4ff0-be78-8f1970c52ec5_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0857b7fc-b33b-4ff0-be78-8f1970c52ec5_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0857b7fc-b33b-4ff0-be78-8f1970c52ec5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0857b7fc-b33b-4ff0-be78-8f1970c52ec5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0857b7fc-b33b-4ff0-be78-8f1970c52ec5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La historiadora del arte y directora del museo se encarga del inventariado de las piezas junto a un equipo de expertos que le acompañan."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La historiadora del arte y directora del museo se encarga del inventariado de las piezas junto a un equipo de expertos que le acompañan.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/feabe83e-4240-4165-9b5e-00ee4c98a3d2_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/feabe83e-4240-4165-9b5e-00ee4c98a3d2_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/feabe83e-4240-4165-9b5e-00ee4c98a3d2_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/feabe83e-4240-4165-9b5e-00ee4c98a3d2_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/feabe83e-4240-4165-9b5e-00ee4c98a3d2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/feabe83e-4240-4165-9b5e-00ee4c98a3d2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/feabe83e-4240-4165-9b5e-00ee4c98a3d2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El Museu de Mallorca cuenta con un importante fondo de obras de arqueología y arte"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El Museu de Mallorca cuenta con un importante fondo de obras de arqueología y arte                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>4. Desenlace: una exposici&oacute;n pedag&oacute;gica para el verano	</strong></h2><p class="article-text">
        Una vez concluido el inventario, est&aacute; previsto organizar una exposici&oacute;n temporal con algunas de las piezas m&aacute;s relevantes para este verano. La directora del museo defiende la iniciativa como una oportunidad para concienciar a la ciudadan&iacute;a.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Queremos que la gente entienda que con el expolio no solo se quita un objeto: se arranca una parte de la historia com&uacute;n&rdquo;, se&ntilde;ala la directora del Museu de Mallorca. Por otro lado, Antoni Puig se muestra prudente &mdash;aunque no contrario&mdash; ante esa posibilidad. El arque&oacute;logo ve con buenos ojos una muestra siempre que el enfoque sea &ldquo;pedag&oacute;gico y cr&iacute;tico&rdquo; y no una celebraci&oacute;n est&eacute;tica de las piezas. &ldquo;El mensaje deber&iacute;a ser 'mirad lo que se ha llegado a destrozar', no lo bonitas que son las piezas ni lo bien que te va si tienes dinero para coleccionar&rdquo;, advierte.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a1f62049-c80c-4aef-a557-f368b14a3350_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a1f62049-c80c-4aef-a557-f368b14a3350_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a1f62049-c80c-4aef-a557-f368b14a3350_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a1f62049-c80c-4aef-a557-f368b14a3350_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a1f62049-c80c-4aef-a557-f368b14a3350_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a1f62049-c80c-4aef-a557-f368b14a3350_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a1f62049-c80c-4aef-a557-f368b14a3350_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El edificio, de época barroca, fue adquirido por el Estado en 1971 para ubicar el Museu de Mallorca"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El edificio, de época barroca, fue adquirido por el Estado en 1971 para ubicar el Museu de Mallorca                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;El expolio arqueol&oacute;gico no es solo un delito&rdquo;, concluy&oacute; la consellera insular de Cultura y Patrimonio, Ant&ograve;nia Roca, durante la rueda de prensa, &ldquo;es un da&ntilde;o grave a nuestra historia colectiva&rdquo;. En este caso, un da&ntilde;o que qued&oacute; al descubierto en una cinta de equipajes, escenario inesperado de uno de los mayores expolios arqueol&oacute;gicos conocidos en las Illes Balears.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alejandro Alcolea, Jaime Reina]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/anatomia-saqueo-arqueologico-historico-moneda-epoca-alejandro-magno-busto-romano_1_12980499.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 11 Feb 2026 21:58:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/2288018c-5957-495b-967c-44672ba67ebd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1999084" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/2288018c-5957-495b-967c-44672ba67ebd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1999084" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Anatomía de un saqueo arqueológico histórico: de una moneda de la época de Alejandro Magno a un busto romano]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/2288018c-5957-495b-967c-44672ba67ebd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Mallorca,Imperio Romano,Arqueología,Yacimientos arqueológicos,Patrimonio,Alemania]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Els musulmans no tenen espai als cementiris: "Vivim i morim aquí, però no se'ns enterra"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/els-musulmans-no-tenen-espai-als-cementiris-vivim-i-morim-no-ns-enterra_1_12844941.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/8eaa83fc-5c9a-4902-96aa-ee7a469adfc5_16-9-discover-aspect-ratio_default_1132509.jpg" width="3077" height="1731" alt="Els musulmans no tenen espai als cementiris: &quot;Vivim i morim aquí, però no se&#039;ns enterra&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El 95% de les comunitats islàmiques a Espanya no disposen de cementiri, un fet que obliga moltes famílies a comptar amb una assegurança privada per poder fer front a les repatriacions dels cadàvers. A Palma la situació és insostenible des de fa anys</p><p class="subtitle">La Justícia avala el dret dels menors a cursar religió islàmica a l'escola pública i concertada de les Balears
</p></div><p class="article-text">
        Ja &eacute;s mitja tarda i la foscor comen&ccedil;a a tenyir cada una de les l&agrave;pides del cementiri de Palma. El silenci que a aquelles hores inunda la necr&ograve;polis es veu, de sobte, interromput pels plors i les preg&agrave;ries. Provenen del Jard&iacute; de l'islam, un discret rac&oacute; on les tombes miren cap a la Meca. S&oacute;n nom&eacute;s 39, a penes una illa dins del monumental recinte funerari, per a una comunitat de m&eacute;s de 30.000 fidels. En aquell instant, una fam&iacute;lia est&agrave; donant sepultura a un dels seus. &ldquo;Aqu&iacute; no hi cap ning&uacute; m&eacute;s&rdquo;, es lamenta un dels presents mentre assenyala una filera ja completa. 
    </p><p class="article-text">
        La comunitat musulmana porta anys reivindicant una ampliaci&oacute; que mai arriba tot i les promeses pol&iacute;tiques. Malgrat la senzillesa del ritu isl&agrave;mic (o <em>halal</em>) -integrat pel <em>ghusl</em> (rentat ritual del cos), el <em>kafan</em> (la mortalla), la inhumaci&oacute; en terra i l'orientaci&oacute; cap a la <em>qibla </em>-, la manca d'instal&middot;lacions adequades -dilu&iuml;des entre propostes t&egrave;cniques i expedients que no avancen- provoca que nombroses fam&iacute;lies continu&iuml;n enfrontant-se a un dilema el ress&ograve; del qual s'est&eacute;n a municipis i ciutats de tot el pa&iacute;s: on enterrar els seus morts quan l'espai s'esgota o, directament, no existeix? 
    </p><p class="article-text">
        Espanya compta amb uns 2,5 milions de ciutadans musulmans, d'acord a les xifres de l'Observatori Andalus&iacute; i la Uni&oacute; de Comunitats Isl&agrave;miques d'Espanya (UCIDE). De tots ells, el 44% s&oacute;n espanyols (convertits o nacionalitzats), el 37%, marroquins i la resta, pakistanesos, senegalesos i algerians, principalment. No obstant aix&ograve;, la infraestructura funer&agrave;ria -igual que altres prestacions b&agrave;siques- no ha acompanyat l'increment de persones que professen l'islam: el 95% de les comunitats isl&agrave;miques no compten amb cementiri o <em>almacbara</em> i cinc autonomies -Ast&uacute;ries, Cant&agrave;bria, Castella-la Manxa, Gal&iacute;cia i Extremadura- no disposen de cap terreny per a aix&ograve;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d842808-a917-4338-9a61-aee80a06f853_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d842808-a917-4338-9a61-aee80a06f853_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d842808-a917-4338-9a61-aee80a06f853_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d842808-a917-4338-9a61-aee80a06f853_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d842808-a917-4338-9a61-aee80a06f853_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d842808-a917-4338-9a61-aee80a06f853_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3d842808-a917-4338-9a61-aee80a06f853_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Parcel·la habilitada al cementiri de Palma per als enterraments musulmans. Amb 39 tombes, és a penes una illa dins del monumental cementiri per a una comunitat de més de 30.000 fidels"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Parcel·la habilitada al cementiri de Palma per als enterraments musulmans. Amb 39 tombes, és a penes una illa dins del monumental cementiri per a una comunitat de més de 30.000 fidels                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;L'Estat assumeix que els musulmans, igual que les altres confessions minorit&agrave;ries amb arrelament a Espanya, tenen dret a ser enterrats als cementiris municipals i que els mateixos ajuntaments han d'adequar una part d'ells al ritu musulm&agrave;, per&ograve; aix&ograve; no acaba de desenvolupar-se, assenyala el secretari general i representant legal de la Federaci&oacute; Espanyola d'Entitats Religioses Isl&agrave;miques (FEERI), Francisco Jim&eacute;nez. En total, a penes existeixen 35 cementiris o parcel&middot;les habilitades on es pot practicar un enterrament conforme a la tradici&oacute; musulmana entre els m&eacute;s de 17.800 repartits per tot el pa&iacute;s. No obstant aix&ograve;, els espais existents estan saturats o les ordenances &uacute;nicament permeten inhumar persones empadronades en aquest municipi, dificultant encara m&eacute;s l'acc&eacute;s als qui viuen a prop, per&ograve; no estan inscrits oficialment all&agrave;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">A penes existeixen 35 cementiris o parcel·les habilitades on es pot practicar un enterrament conforme al ritu islàmic entre els més de 17.800 repartits per tot el país</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Estem en uns llimbs&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        En el cas de les Balears, encara que comparteix problemes comuns amb altres comunitats, el problema es viu de forma especialment dolorosa. Tan sols compta amb una parcel&middot;la oficial, el Jard&iacute; de l'islam, per a tot el territori: no existeix cap terreny habilitat a Menorca, Eivissa o Formentera, la qual cosa, a la pr&agrave;ctica, situa l'arxip&egrave;lag en una posici&oacute; similar a les regions en qu&egrave; no hi ha cap cementiri musulm&agrave;. 
    </p><p class="article-text">
        Des del seu impuls fa 16 anys, en aquest petit rac&oacute; ubicat en un dels angles del cementiri de Palma, la saturaci&oacute; de l'espai &eacute;s un problema recurrent. &ldquo;Sempre est&agrave; ple i cada vegada que hi ha un difunt s'habilita una de les tombes, la qual cosa significa que, possiblement, cada vegada que alg&uacute; &eacute;s enterrat treuen un cos per fer espai al nou&rdquo;, comenta Nur Bi&oacute;, membre del centre cultural isl&agrave;mic An-Nour. elDiario.es s'ha posat en contacte amb l'Ajuntament de Palma per confirmar aquest i altres extrems, per&ograve; des del Consistori eludeixen fer declaracions al respecte.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Sempre està ple i cada vegada que hi ha un difunt s&#039;habilita una de les tombes, la qual cosa significa que, possiblement, cada vegada que algú és enterrat treuen un cos per fer espai al nou</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Nur Bió</span>
                                        <span>—</span> Membre del centre cultural islàmic An-Nou
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Bi&oacute; no oculta la seva indignaci&oacute;: &ldquo;Estem parlant de ciutadans que viuen, paguen impostos i moren aqu&iacute;. Potser en aquests moments sigui una cosa antielectoral, per&ograve; volem que se'ns concedeixi el que ens &eacute;s un dret fonamental a la comunitat musulmana. Estem en uns llimbs en qu&egrave; la gent continua naixent i continua morint, per&ograve; continuem sent ciutadans d'una ciutat on no se'ns enterra&rdquo;, expressa.
    </p><p class="article-text">
        Abderrahim, representant de la Lliga Musulmana de Balears, assenyala en aquesta mateixa l&iacute;nia que, a les illes, hi ha nombrosos ciutadans que, a causa de les dificultats que troben per enterrar els seus familiars, estan comprant espais a Val&egrave;ncia o a M&uacute;rcia per poder donar-los sepultura &ldquo;perqu&egrave; all&agrave; hi ha m&eacute;s facilitats&rdquo;. Explica, a m&eacute;s, que, davant la manca d'espai al Jard&iacute; de l'Islam i els elevats costos de repatriaci&oacute;, hi ha mesquites que supleixen amb xarxes de suport comunitari la manca de resposta institucional. Entre aquestes pr&agrave;ctiques, des de fa anys s'organitzen col&middot;lectes entre els fidels per ajudar les fam&iacute;lies que no poden assumir les despeses d'un enterrament o un trasllat.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3c62c5a1-5d22-4275-8b7d-9bf73861582a_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3c62c5a1-5d22-4275-8b7d-9bf73861582a_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3c62c5a1-5d22-4275-8b7d-9bf73861582a_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3c62c5a1-5d22-4275-8b7d-9bf73861582a_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3c62c5a1-5d22-4275-8b7d-9bf73861582a_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3c62c5a1-5d22-4275-8b7d-9bf73861582a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3c62c5a1-5d22-4275-8b7d-9bf73861582a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Interior del Jardí de l&#039;islam, a Palma"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Interior del Jardí de l&#039;islam, a Palma                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/97888fe9-0ca2-4960-b1d8-9314e60351dd_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/97888fe9-0ca2-4960-b1d8-9314e60351dd_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/97888fe9-0ca2-4960-b1d8-9314e60351dd_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/97888fe9-0ca2-4960-b1d8-9314e60351dd_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/97888fe9-0ca2-4960-b1d8-9314e60351dd_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/97888fe9-0ca2-4960-b1d8-9314e60351dd_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/97888fe9-0ca2-4960-b1d8-9314e60351dd_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El Jardí de l&#039;islam, amb el mausoleu dels &#039;caiguts&#039; de l&#039;Exèrcit de l&#039;Aire al fons"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El Jardí de l&#039;islam, amb el mausoleu dels &#039;caiguts&#039; de l&#039;Exèrcit de l&#039;Aire al fons                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        A nivell estatal, organitzacions com UCIDE i plataformes com Entierro Digno -nascuda l'octubre de 2024 per reclamar la creaci&oacute; de llocs de sepultura per a les persones musulmanes- coincideixen a subratllar que, m&eacute;s enll&agrave; de la Constituci&oacute; Espanyola i de les normatives que promouen la llibertat religiosa, l'habilitaci&oacute; d'espais adequats per a aquests enterraments est&agrave; reconeguda per la&nbsp;<a href="https://www.boe.es/eli/es/l/1992/11/10/26" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Llei 26/1992, de 10 de novembre</a>, per la qual va ser aprovat l'Acord de Cooperaci&oacute; de l'Estat amb la Comissi&oacute; Isl&agrave;mica d'Espanya, pioner a Europa,&nbsp;per&ograve; sense desenvolupament pr&agrave;ctic en molts territoris.
    </p><p class="article-text">
        En aquest sentit, algunes de les reivindicacions espec&iacute;fiques passen per modificar la normativa funer&agrave;ria perqu&egrave; es puguin dur a terme enterraments sense f&egrave;retre, la rehabilitaci&oacute; dels cementiris musulmans constru&iuml;ts durant la Guerra Civil i l'habilitaci&oacute; de parcel&middot;les en municipis en els quals, malgrat el volum de poblaci&oacute; musulmana existent, no compten amb un cementiri propi.
    </p><p class="article-text">
        Es tracta d'un d&egrave;ficit que obliga centenars de fam&iacute;lies a triar entre enterrar els seus difunts a centenars de quil&ograve;metres de dist&agrave;ncia, repatriar cossos als seus pa&iuml;sos d'origen -amb un cost que pot arribar a superar els 7.000 euros- o, en el pitjor dels casos, que el difunt romangui dies en cambres frigor&iacute;fiques a l'espera d'una soluci&oacute; adequada.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Les famílies tenen tres opcions: enterrar els seus difunts a centenars de quilòmetres de distància, repatriar cossos als seus països d&#039;origen o que el difunt romangui dies en cambres frigorífiques a l&#039;espera d&#039;una solució</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La necessitat d'aquest tipus d'espais es va fer m&eacute;s urgent amb la pand&egrave;mia de la COVID i l'increment del nombre de defuncions i encara m&eacute;s visible despr&eacute;s de la mort del president de la Comissi&oacute; Isl&agrave;mica d'Espanya (CIE) i d'UCIDE Riay Tatary, el 6 d'abril de 2020, despr&eacute;s de dues setmanes ingressat a l'hospital madrileny de La Paz. Unos dies despr&eacute;s, es publicava un informe in&egrave;dit -i crucial- sobre la situaci&oacute; dels cementiris per als musulmans elaborat per Mohamed Ajana Elouafi, secretari de la CIE, en qu&egrave; abordava els desafiaments per donar sepultura conforme al ritu <em>halal </em>en un moment cr&iacute;tic com el d'aleshores.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0cfde7ea-c207-40c4-9954-ad6729fb2f10_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0cfde7ea-c207-40c4-9954-ad6729fb2f10_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0cfde7ea-c207-40c4-9954-ad6729fb2f10_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0cfde7ea-c207-40c4-9954-ad6729fb2f10_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0cfde7ea-c207-40c4-9954-ad6729fb2f10_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0cfde7ea-c207-40c4-9954-ad6729fb2f10_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0cfde7ea-c207-40c4-9954-ad6729fb2f10_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imatge del Jardí de l&#039;islam, l&#039;única parcel·la habilitada a Balears per enterrar conforme al ritu islàmic"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imatge del Jardí de l&#039;islam, l&#039;única parcel·la habilitada a Balears per enterrar conforme al ritu islàmic                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Bloqueig pol&iacute;tic</strong></h2><p class="article-text">
        A Mallorca, el Jard&iacute; de l'islam va ser impulsat el 2009 despr&eacute;s d'anys de reivindicacions de la comunitat musulmana. Fins aquell moment no existia a tot l'arxip&egrave;lag cap parcel&middot;la on realitzar enterraments d'acord a la tradici&oacute; isl&agrave;mica, per&ograve; la mort d'Abdelhadi Chabli,&nbsp;un argel&iacute; resident a Mallorca que havia expressat el seu desig de ser enterrat a l'illa i que, per manca d'espai, finalment va a haber de ser repatriat, va suposar un punt d'inflexi&oacute;. El malestar generat i la cobertura del cas -impulsada per un periodista amic del finat- van activar un moviment social que va pressionar per habilitar un espai espec&iacute;fic dins del cementiri palmes&agrave;.
    </p><p class="article-text">
        El Jard&iacute; de l'Islam va n&eacute;ixer aix&iacute; com una soluci&oacute; provisional, per&ograve;, tot i els seus problemes recurrents de saturaci&oacute;, mai no ha arribat a ampliar-se. El que el 2009 es va plantejar com un primer pas per garantir un dret b&agrave;sic s'ha convertit, 16 anys despr&eacute;s, en un espai abarrotat que ja no pot assumir m&eacute;s enterraments i que simbolitza la manca de planificaci&oacute; funer&agrave;ria cap a la comunitat musulmana.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3dc157db-1b4a-41ed-bcb8-a6e1b41d79c7_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3dc157db-1b4a-41ed-bcb8-a6e1b41d79c7_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3dc157db-1b4a-41ed-bcb8-a6e1b41d79c7_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3dc157db-1b4a-41ed-bcb8-a6e1b41d79c7_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3dc157db-1b4a-41ed-bcb8-a6e1b41d79c7_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3dc157db-1b4a-41ed-bcb8-a6e1b41d79c7_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3dc157db-1b4a-41ed-bcb8-a6e1b41d79c7_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una de les làpides del Jardí de l&#039;islam"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una de les làpides del Jardí de l&#039;islam                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El Jardí de l&#039;Islam va néixer com una solució provisional, però, tot i els seus problemes recurrents de saturació, mai no ha arribat a ampliar-se. El que el 2009 es va plantejar com un primer pas per garantir un dret bàsic s&#039;ha convertit, més de 15 anys després, en un espai abarrotat que ja no pot assumir més enterraments i que simbolitza la manca de planificació funerària cap a la comunitat musulmana</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Jim&eacute;nez reconeix la seva frustraci&oacute; pel bloqueig pol&iacute;tic. Cada canvi de govern ha significat &ldquo;comen&ccedil;ar de zero&rdquo;, fins i tot quan les ampliacions ja estaven negociades, com va succeir la passada legislatura, quan l'Ajuntament estava governat per PSIB-PSOE, M&eacute;s per Mallorca i Podem. En aquest sentit, retreu que, en l'actual mandat, amb PP i Vox al capdavant del Consistori palmes&agrave;, les q&uuml;estions relatives a la llibertat religiosa es converteixin en una batalla partidista. &ldquo;L'ultradreta ha creat un ambient que ja s'havia superat i el PP juga molt amb aix&ograve;. &iquest;Per qu&egrave;? Perqu&egrave; veu que li d&oacute;na vots&rdquo;, assevera. 
    </p><p class="article-text">
        Per la seva banda, Nur Bi&oacute;, que tamb&eacute; &eacute;s secretari d'una de les mesquites de Palma, explica que la comunitat porta un any i mig reclamant a l'Ajuntament l'habilitaci&oacute; de, com a m&iacute;nim, 22 noves tombes com a pas previ a una ampliaci&oacute; m&eacute;s consistent. Es tracta d'un comprom&iacute;s anunciat p&uacute;blicament, per&ograve;, lamenta Bi&oacute;, no materialitzat: &ldquo;Ni les 22 tombes ni l'ampliaci&oacute; s'han vist per cap costat&rdquo;. Segons els seus c&agrave;lculs, serien necess&agrave;ries unes 120 tombes per a la poblaci&oacute; musulmana de Palma. En aquesta l&iacute;nia, critica que no s'est&agrave; oferint a les fam&iacute;lies la possibilitat de mantenir els seus difunts en la tomba original, tot i que la llei exigeix respectar un m&iacute;nim de cinc anys abans de dur a terme qualsevol exhumaci&oacute;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/17ccfa06-a91a-4fcc-b460-3e58dfffa5c6_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/17ccfa06-a91a-4fcc-b460-3e58dfffa5c6_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/17ccfa06-a91a-4fcc-b460-3e58dfffa5c6_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/17ccfa06-a91a-4fcc-b460-3e58dfffa5c6_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/17ccfa06-a91a-4fcc-b460-3e58dfffa5c6_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/17ccfa06-a91a-4fcc-b460-3e58dfffa5c6_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/17ccfa06-a91a-4fcc-b460-3e58dfffa5c6_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Làpides ubicades al cementiri musulmà de Griñón (Madrid)"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Làpides ubicades al cementiri musulmà de Griñón (Madrid)                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La realitat econ&ograve;mica: repatriar o endeutar-se</strong></h2><p class="article-text">
        Les fam&iacute;lies amb menys recursos pateixen especialment aquesta situaci&oacute;. Segons Bi&oacute;, quan alg&uacute; faleix &ldquo;el posen dos dies a la nevera i comencen a buscar diners per tot arreu&rdquo; per repatriar-lo i les assegurances privades, que &ldquo;moltes vegades prometen cobrir repatriacions, tampoc els ajuden&rdquo;, assenyala. El cost m&iacute;nim per traslladar un cos dep&egrave;n de factors com el pa&iacute;s de destinaci&oacute;, el transport aeri, el ata&uuml;t homologat i els permisos sanitaris i administratius, la qual cosa, segons fonts del sector, pot ascendir a m&eacute;s de 7.000 euros, unes xifres inassumibles per a moltes fam&iacute;lies. Una situaci&oacute; que, com afirma Maissoun Alhalabi, ciutadana s&iacute;ria resident a Mallorca, provoca aut&egrave;ntics drames: cossos que romanen dies sense dest&iacute; i fam&iacute;lies que no poden complir els ritus b&agrave;sics de la seva religi&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Ens veiem obligats a tenir asseguran&ccedil;a privada, perqu&egrave; qualsevol persona que no la t&eacute; pateix molt per poder estalviar diners. No tothom pot fer-ho&rdquo;, incideix Maissoun. En el seu cas, va contractar una asseguran&ccedil;a &ldquo;perqu&egrave; hi havia moltes dificultats per entrar a S&iacute;ria&rdquo;. &ldquo;Jo em quedo m&eacute;s tranquil&middot;la&rdquo;, afirma.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0ed26585-e216-4500-9364-87a2813d0664_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0ed26585-e216-4500-9364-87a2813d0664_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0ed26585-e216-4500-9364-87a2813d0664_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0ed26585-e216-4500-9364-87a2813d0664_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0ed26585-e216-4500-9364-87a2813d0664_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0ed26585-e216-4500-9364-87a2813d0664_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0ed26585-e216-4500-9364-87a2813d0664_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Interior del cementiri musulmà de Molina de Segura, paralitzat per PP i Vox"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Interior del cementiri musulmà de Molina de Segura, paralitzat per PP i Vox                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Tant Bi&oacute; com Jim&eacute;nez subratllen que el ritu funerari musulm&agrave; no exigeix infraestructures costoses: nom&eacute;s requereix orientaci&oacute; cap a la Meca, enterrament en terra i, preferentment, sense f&egrave;retre. Encara que la normativa espanyola obliga a usar ta&uuml;t, la comunitat ho accepta com a soluci&oacute; adaptada. &ldquo;No necessitem res especial&rdquo;, insisteix Bi&oacute;. &ldquo;Nom&eacute;s &eacute;s fer-ho d'una altra manera&rdquo;, afegeix. Jim&eacute;nez, per la seva banda, subratlla que fins i tot es podrien optimitzar alguns aspectes t&egrave;cnics, com dividir les tombes per permetre dos enterraments per unitat i dissenyar f&egrave;retres verticals concordes al ritu. &ldquo;Les tombes es desaprofiten. Tenim un problema d'espai, per&ograve; tampoc ens deixen buscar solucions&rdquo;, emfatitza.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El cost de traslladar un cos a un altre país pot ascendir a més de 7.000 euros. &#039;Ens veiem obligats a tenir assegurança privada, perquè qualsevol persona que no la té pateix molt per poder estalviar diners&#039;, comenta Maissoun Alhalabi, ciutadana siriana resident a Mallorca</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Cartagena, el precedent judicial</strong></h2><p class="article-text">
        Mentre a Palma l'estancament continua, altres ciutats han experimentat certs aven&ccedil;os o afrontat conflictes que exemplifiquen la situaci&oacute; en qu&egrave; es troben els musulmans a Espanya. El cas m&eacute;s recent &eacute;s el de Cartagena (M&uacute;rcia), on un jutjat, mitjan&ccedil;ant una sent&egrave;ncia dictada el passat mes de juny, va obligar l'Ajuntament a habilitar una &agrave;rea per a enterraments conforme al ritu isl&agrave;mic i d'acord a la normativa sanit&agrave;ria vigent despr&eacute;s d'anys de reclamacions ignorades. La resoluci&oacute; va marcar un precedent important en aquest sentit, en recon&egrave;ixer que la inacci&oacute; administrativa pot suposar una vulneraci&oacute; de drets fonamentals en mat&egrave;ria religiosa. La Just&iacute;cia atenia aix&iacute; la demanda interposada per la comunitat local, que compta amb prop de 30.000 fidels.&nbsp;Un mes despr&eacute;s, Madrid anunciava l'habilitaci&oacute; d'una parcel&middot;la de 15.000 metres quadrats en el cementiri sud de&nbsp;Carabanchel, per&ograve; <a href="https://www.eldiario.es/madrid/somos/ayuntamiento-confirma-primer-cementerio-musulman-madrid-estara-carabanchel_1_12470964.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">amb l&iacute;mits i solucions interm&egrave;dies</a>.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/616a968b-be68-4eb6-bedd-902f8662f04e_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/616a968b-be68-4eb6-bedd-902f8662f04e_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/616a968b-be68-4eb6-bedd-902f8662f04e_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/616a968b-be68-4eb6-bedd-902f8662f04e_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/616a968b-be68-4eb6-bedd-902f8662f04e_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/616a968b-be68-4eb6-bedd-902f8662f04e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/616a968b-be68-4eb6-bedd-902f8662f04e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Cementiri musulmà de Logronyo"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Cementiri musulmà de Logronyo                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En paral&middot;lel, l'associaci&oacute; Entierro Digno, una de les plataformes m&eacute;s actives en la den&uacute;ncia de la manca d'espais funeraris per a la comunitat musulmana a Espanya, ha impulsat el documental <em>Descansa en Paz</em>, una pe&ccedil;a que posa rostre i veu a les fam&iacute;lies que es veuen obligades a repatriar els seus &eacute;ssers estimats o a enterrar-los a centenars de quil&ograve;metres per l'abs&egrave;ncia de parcel&middot;les adequades als seus municipis. La filmaci&oacute; recull testimonis que expliquen l'impacte emocional i econ&ograve;mic d'aquestes situacions, aix&iacute; com l'angoixa afegida que suposa no poder complir els ritus funeraris isl&agrave;mics en un moment de dol. &ldquo;A Espanya, milers de fam&iacute;lies musulmanes no saben on podran acomiadar els seus&rdquo;, subratllen des de l'entitat.
    </p><blockquote class="instagram-media" data-instgrm-version="14" data-instgrm-permalink="https://www.instagram.com/reel/DRm_qRjDPAM/" data-instgrm-captioned></blockquote><script async src="https://www.instagram.com/embed.js"></script><p class="article-text">
        <em>Descansa en Paz</em> s'ha convertit en una eina clau que, a trav&eacute;s d'entrevistes, imatges de cementiris saturats i dades sobre la desigual implantaci&oacute; d'espais musulmans al territori espanyol, evidencia una realitat que durant anys ha rom&agrave;s invisible per a gran part de la societat. El documental es nodreix, aix&iacute; mateix, de &ldquo;decisions municipals, encerts, obstacles i la realitat d'un proc&eacute;s que gaireb&eacute; mai s'explica, per&ograve; marca una fam&iacute;lia per sempre&rdquo;, com assenyalen des d'Entierro Digno, liderada per Mayson Douas.
    </p><p class="article-text">
        A Palma, el Jard&iacute; de l'Islam -un rectangle diminut en un colosal cementiri- revela la magnitud del problema: manca planificaci&oacute; i una pol&iacute;tica funer&agrave;ria que tingui en compte la diversitat real de la poblaci&oacute; espanyola. Les l&agrave;pides, alineades en silenci, semblen refor&ccedil;ar aquest argument. Cadascuna d'elles explica una hist&ograve;ria i recorda una vida mentre, m&eacute;s enll&agrave; dels murs del cementiri, les associacions i les fam&iacute;lies busquen que la seva problem&agrave;tica formi part de l'agenda institucional. &ldquo;No volem privilegis, volem igualtat&rdquo;, sentencien.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros, Jaime Reina]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/els-musulmans-no-tenen-espai-als-cementiris-vivim-i-morim-no-ns-enterra_1_12844941.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 15 Dec 2025 06:30:37 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/8eaa83fc-5c9a-4902-96aa-ee7a469adfc5_16-9-discover-aspect-ratio_default_1132509.jpg" length="1731625" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/8eaa83fc-5c9a-4902-96aa-ee7a469adfc5_16-9-discover-aspect-ratio_default_1132509.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1731625" width="3077" height="1731"/>
      <media:title><![CDATA[Els musulmans no tenen espai als cementiris: "Vivim i morim aquí, però no se'ns enterra"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/8eaa83fc-5c9a-4902-96aa-ee7a469adfc5_16-9-discover-aspect-ratio_default_1132509.jpg" width="3077" height="1731"/>
      <media:keywords><![CDATA[Cementerios,Musulmanes,Comunidad musulmana,Islas Baleares,Mallorca,Palma,Islam]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Los musulmanes no tienen espacio en los cementerios: "Vivimos y morimos aquí, pero no se nos entierra"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/musulmanes-no-espacio-cementerios-vivimos-morimos-no-entierra_1_12820897.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/8eaa83fc-5c9a-4902-96aa-ee7a469adfc5_16-9-discover-aspect-ratio_default_1132509.jpg" width="3077" height="1731" alt="Los musulmanes no tienen espacio en los cementerios: &quot;Vivimos y morimos aquí, pero no se nos entierra&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El 95% de las comunidades islámicas en España no cuentan con cementerio, un hecho que obliga a muchas familias a contar con un seguro privado para poder hacer frente a las repatriaciones de los cadáveres. En Palma la situación es insostenible desde hace años</p><p class="subtitle">“Todo el mundo tiene derecho al duelo”: los precios por enterrar a los seres queridos se disparan en Balears
</p></div><p class="article-text">
        Es media tarde y la oscuridad comienza a te&ntilde;ir cada una de las l&aacute;pidas del cementerio de Palma. El silencio que a esas horas inunda la necr&oacute;polis se ve, de repente, interrumpido por los llantos y los rezos. Proceden del Jard&iacute; de l'islam, un discreto rinc&oacute;n donde las tumbas miran hacia La Meca. Son solo 39, apenas una isla dentro del monumental camposanto, para una comunidad de m&aacute;s de 30.000 fieles. En ese instante, una familia est&aacute; dando sepultura a uno de los suyos. &ldquo;Aqu&iacute; no cabe nadie m&aacute;s&rdquo;, se lamenta uno de los presentes mientras se&ntilde;ala una hilera ya completa. 
    </p><p class="article-text">
        La comunidad musulmana lleva a&ntilde;os reivindicando una ampliaci&oacute;n que nunca llega a pesar de las promesas pol&iacute;ticas. Pese a la sencillez del rito isl&aacute;mico (<em>halal</em>) -integrado por el <em>ghusl</em> (lavado ritual del cuerpo), el <em>kafan</em> (la mortaja), la inhumaci&oacute;n en tierra y la orientaci&oacute;n hacia la <em>qibla </em>-, la falta de instalaciones adecuadas -diluidas entre propuestas t&eacute;cnicas y expedientes que no avanzan- provoca que numerosas familias contin&uacute;en enfrent&aacute;ndose a un dilema cuyo eco se extiende en municipios y ciudades de todo el pa&iacute;s: &iquest;d&oacute;nde enterrar a sus muertos cuando el espacio se agota o, directamente, no existe? 
    </p><p class="article-text">
        Espa&ntilde;a cuenta con unos 2,5 millones de ciudadanos musulmanes, de acuerdo a las cifras del Observatorio Andalus&iacute; y la Uni&oacute;n de Comunidades Isl&aacute;micas de Espa&ntilde;a (UCIDE). De todos ellos, el 44% son espa&ntilde;oles (convertidos o nacionalizados), el 37%, marroqu&iacute;es y el resto, pakistan&iacute;es, senegaleses y argelinos, principalmente. Sin embargo, la infraestructura funeraria -al igual que otras prestaciones b&aacute;sicas- no ha acompa&ntilde;ado al incremento de personas que profesan el islam: el 95% de las comunidades isl&aacute;micas no cuentan con cementerio o <em>almacbara</em> y cinco autonom&iacute;as -Asturias, Cantabria, Castilla-La Mancha, Galicia y Extremadura- <a href="https://www.eldiario.es/desalambre/musulmanes-seis-comunidades-autonomas-no-enterrar-muertos-derecho_1_11557342.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">no disponen de terreno alguno para ello</a>. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d842808-a917-4338-9a61-aee80a06f853_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d842808-a917-4338-9a61-aee80a06f853_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d842808-a917-4338-9a61-aee80a06f853_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d842808-a917-4338-9a61-aee80a06f853_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d842808-a917-4338-9a61-aee80a06f853_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d842808-a917-4338-9a61-aee80a06f853_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3d842808-a917-4338-9a61-aee80a06f853_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Parcela habilitada en el cementerio de Palma para los entierros musulmanes. Con 39 tumbas, es apenas una isla dentro del monumental camposanto para una comunidad de más de 30.000 fieles"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Parcela habilitada en el cementerio de Palma para los entierros musulmanes. Con 39 tumbas, es apenas una isla dentro del monumental camposanto para una comunidad de más de 30.000 fieles                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;El Estado asume que los musulmanes, al igual que las otras confesiones minoritarias con arraigo en Espa&ntilde;a, tienen derecho a ser enterrados en los cementerios municipales y que los mismos ayuntamientos deben adecuar una parte de ellos al rito musulm&aacute;n, pero esto <a href="https://www.eldiario.es/catalunya/trabas-funerales-no-catolicos-si-hermano-musulman-enterrarlo-cristiano_1_9665500.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">no acaba de desarrollarse</a>&rdquo;, se&ntilde;ala el secretario general y representante legal de la Federaci&oacute;n Espa&ntilde;ola de Entidades Religiosas Isl&aacute;micas (FEERI), Francisco Jim&eacute;nez. En total, apenas existen 35 camposantos o parcelas habilitadas donde se puede practicar un entierro de acuerdo a la tradici&oacute;n musulmada entre los m&aacute;s de 17.800 cementerios repartidos por todo el pa&iacute;s. Sin embargo, los espacios existentes est&aacute;n saturados o las ordenanzas &uacute;nicamente permiten inhumar a personas empadronadas en ese municipio, dificultando a&uacute;n m&aacute;s el acceso a quienes viven cerca, pero no est&aacute;n inscritos oficialmente all&iacute;.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Apenas existen 35 camposantos o parcelas habilitadas donde se puede practicar un entierro conforme al rito islámico entre los más de 17.800 cementerios repartidos por todo el país</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Estamos en un limbo&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        En el caso de Balears, aunque comparte problemas comunes con otras comunidades, el problema se vive de forma especialmente dolorosa. Tan solo cuenta con una parcela oficial, el Jard&iacute; de l'islam, para todo el territorio: no existe ning&uacute;n terreno habilitado en Menorca, Eivissa o Formentera, lo que, en la pr&aacute;ctica, sit&uacute;a al archipi&eacute;lago en una posici&oacute;n similar a las regiones en las que no hay ning&uacute;n cementerio musulm&aacute;n. 
    </p><p class="article-text">
        Desde su impulso hace 16 a&ntilde;os, en este peque&ntilde;o rinc&oacute;n ubicado en uno de los &aacute;ngulos del cementerio de Palma, la saturaci&oacute;n del espacio es un problema recurrente. &ldquo;Siempre est&aacute; lleno y cada vez que hay un difunto se habilita una de las tumbas, lo cual significa que, posiblemente, cada vez que alguien es enterrado sacan un cuerpo para hacer espacio al nuevo&rdquo;, comenta Nur Bi&oacute;, miembro del centro cultural isl&aacute;mico An-Nour. elDiario.es se ha puesto en contacto con el Ayuntamiento de Palma para confirmar este y otros extremos, pero desde el Consistorio eluden hacer declaraciones al respecto.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Siempre está lleno y cada vez que hay un difunto se habilita una de las tumbas, lo cual significa que, posiblemente, cada vez que alguien es enterrado sacan un cuerpo para hacer espacio al nuevo</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Nur Bió</span>
                                        <span>—</span> Miembro del centro cultural islámico An-Nou
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Bi&oacute; no oculta su indignaci&oacute;n: &ldquo;Estamos hablando de ciudadanos que viven, pagan impuestos y mueren aqu&iacute;. Quiz&aacute;s en estos momentos sea algo antielectoral, pero queremos que se nos conceda lo que nos es un derecho fundamental a la comunidad musulmana. Estamos en un limbo en el que la gente sigue naciendo y sigue muriendo, pero seguimos siendo ciudadanos de una ciudad donde no se nos entierra&rdquo;, expresa.
    </p><p class="article-text">
        Abderrahim, representante de la Lliga Musulmana de Balears, se&ntilde;ala en esta misma l&iacute;nea que, en las islas, hay numerosos ciudadanos que, debido a las dificultades que encuentran para enterrar a sus familiares, est&aacute;n comprando espacios en Valencia o en Murcia para poder darles sepultura &ldquo;porque all&iacute; hay m&aacute;s facilidades&rdquo;. Explica, adem&aacute;s, que, ante la falta de espacio en el Jard&iacute; de l&rsquo;Islam y los elevados costes de repatriaci&oacute;n, hay mezquitas que suplen con redes de apoyo comunitario la falta de respuesta institucional. Entre tales pr&aacute;cticas, desde hace a&ntilde;os se organizan colectas entre los fieles para ayudar a las familias que no pueden asumir los gastos de un entierro o un traslado. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3c62c5a1-5d22-4275-8b7d-9bf73861582a_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3c62c5a1-5d22-4275-8b7d-9bf73861582a_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3c62c5a1-5d22-4275-8b7d-9bf73861582a_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3c62c5a1-5d22-4275-8b7d-9bf73861582a_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3c62c5a1-5d22-4275-8b7d-9bf73861582a_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3c62c5a1-5d22-4275-8b7d-9bf73861582a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3c62c5a1-5d22-4275-8b7d-9bf73861582a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Interior del Jardí de l&#039;islam, en Palma"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Interior del Jardí de l&#039;islam, en Palma                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/97888fe9-0ca2-4960-b1d8-9314e60351dd_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/97888fe9-0ca2-4960-b1d8-9314e60351dd_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/97888fe9-0ca2-4960-b1d8-9314e60351dd_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/97888fe9-0ca2-4960-b1d8-9314e60351dd_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/97888fe9-0ca2-4960-b1d8-9314e60351dd_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/97888fe9-0ca2-4960-b1d8-9314e60351dd_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/97888fe9-0ca2-4960-b1d8-9314e60351dd_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El Jardí de l&#039;islam, con el mausoleo de los &#039;caídos&#039; del Ejército del Aire al fondo"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El Jardí de l&#039;islam, con el mausoleo de los &#039;caídos&#039; del Ejército del Aire al fondo                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        A nivel estatal, organizaciones como UCIDE y plataformas como Entierro Digno -nacida en octubre de 2024 para reclamar la creaci&oacute;n de lugares de sepultura para las personas musulmanas- coinciden en subrayar que, m&aacute;s all&aacute; de la Constituci&oacute;n Espa&ntilde;ola y de las normativas que promueven la libertad religiosa, la habilitaci&oacute;n de espacios adecuados para estos enterramientos est&aacute; reconocida por la&nbsp;<a href="https://www.boe.es/eli/es/l/1992/11/10/26" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Ley 26/1992, de 10 de noviembre</a>, por la que fue aprobado el Acuerdo de Cooperaci&oacute;n del Estado con la Comisi&oacute;n Isl&aacute;mica de Espa&ntilde;a, pionero en Europa,&nbsp;pero sin desarrollo pr&aacute;ctico en muchos territorios.
    </p><p class="article-text">
        En este sentido, algunas de las reivindicaciones espec&iacute;ficas pasan por modificar la normativa funeraria para que se puedan llevar a cabo enterramiento sin f&eacute;retro, la rehabilitaci&oacute;n de los cementerios musulmanes construidos durante la Guerra Civil y la habilitaci&oacute;n de parcelas en municipios en los que, pese al volumen de poblaci&oacute;n musulmana existente, no cuentan con un camposanto propio.
    </p><p class="article-text">
        Se trata de un d&eacute;ficit que obliga a cientos de familias a elegir entre enterrar a sus fallecidos a cientos de kil&oacute;metros de distancia, repatriar cuerpos a sus pa&iacute;ses de origen -con un coste que puede superar los 5.000 euros- o, en el peor de los casos, que el difunto permanezca d&iacute;as en c&aacute;maras frigor&iacute;ficas a la espera de una soluci&oacute;n adecuada.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Las familias tienen tres opciones: enterrar a sus fallecidos a cientos de kilómetros de distancia, repatriar cuerpos a sus países de origen o que el difunto permanezca días en cámaras frigoríficas a la espera de una solución</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La necesidad de este tipo de espacios se hizo a&uacute;n m&aacute;s acuciante con la pandemia de la COVID y el incremento del n&uacute;mero de fallecimientos y a&uacute;n m&aacute;s visible tras la muerte del presidente de la Comisi&oacute;n Isl&aacute;mica de Espa&ntilde;a (CIE) y de UCIDE Riay Tatary, el 6 de abril de 2020, tras dos semanas ingresado en el hospital madrile&ntilde;o de La Paz. Unos d&iacute;as despu&eacute;s, se publicaba un informe in&eacute;dito -y crucial- sobre la situaci&oacute;n de los cementerios para los musulmanes elaborado por Mohamed Ajana Elouafi, secretario de la CIE, en el que abordaba los desaf&iacute;os para dar sepultura conforme al rito <em>halal </em>en un momento cr&iacute;tico como el de entonces. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0cfde7ea-c207-40c4-9954-ad6729fb2f10_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0cfde7ea-c207-40c4-9954-ad6729fb2f10_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0cfde7ea-c207-40c4-9954-ad6729fb2f10_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0cfde7ea-c207-40c4-9954-ad6729fb2f10_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0cfde7ea-c207-40c4-9954-ad6729fb2f10_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0cfde7ea-c207-40c4-9954-ad6729fb2f10_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0cfde7ea-c207-40c4-9954-ad6729fb2f10_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imagen del Jardí de l&#039;islam, la única parcela habilitada en Balears para enterrar conforme al rito islámico"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imagen del Jardí de l&#039;islam, la única parcela habilitada en Balears para enterrar conforme al rito islámico                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Bloqueo pol&iacute;tico</strong></h2><p class="article-text">
        En Mallorca, el Jard&iacute; de l'islam fue impulsado en 2009 tras a&ntilde;os de reivindicaciones de la comunidad musulmana. Hasta aquel momento no exist&iacute;a en todo el archipi&eacute;lago ninguna parcela donde realizar enterramientos conforme al rito isl&aacute;mico, pero la muerte de Abdelhadi Chabli, un argelino residente en Mallorca que hab&iacute;a expresado su deseo de ser enterrado en la isla y cuyo cuerpo tuvo que ser finalmente repatriado, supuso un punto de inflexi&oacute;n. El malestar generado y la cobertura del caso -impulsada por un periodista amigo del fallecido- activaron un movimiento social que presion&oacute; para habilitar un espacio espec&iacute;fico dentro del camposanto palmesano.
    </p><p class="article-text">
        El Jard&iacute; de l'Islam naci&oacute; as&iacute; como una soluci&oacute;n provisional, pero, pese a sus problemas recurrentes de saturaci&oacute;n, nunca ha llegado a ampliarse. Lo que en 2009 se plante&oacute; como un primer paso para garantizar un derecho b&aacute;sico se ha convertido, 16 a&ntilde;os despu&eacute;s, en un espacio saturado que ya no puede asumir m&aacute;s entierros y que simboliza la falta de planificaci&oacute;n funeraria hacia la comunidad musulmana.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3dc157db-1b4a-41ed-bcb8-a6e1b41d79c7_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3dc157db-1b4a-41ed-bcb8-a6e1b41d79c7_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3dc157db-1b4a-41ed-bcb8-a6e1b41d79c7_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3dc157db-1b4a-41ed-bcb8-a6e1b41d79c7_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3dc157db-1b4a-41ed-bcb8-a6e1b41d79c7_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3dc157db-1b4a-41ed-bcb8-a6e1b41d79c7_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3dc157db-1b4a-41ed-bcb8-a6e1b41d79c7_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una de las lápidas del Jardí de l&#039;islam"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una de las lápidas del Jardí de l&#039;islam                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El Jardí de l&#039;Islam nació como una solución provisional, pero, pese a sus problemas recurrentes de saturación, nunca ha llegado a ampliarse. Lo que en 2009 se planteó como un primer paso para garantizar un derecho básico se ha convertido, 15 años después, en un espacio saturado que ya no puede asumir más entierros y que simboliza la falta de planificación funeraria hacia la comunidad musulmana</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Jim&eacute;nez reconoce su frustraci&oacute;n por el bloqueo pol&iacute;tico. Cada cambio de gobierno ha significado &ldquo;empezar de cero&rdquo;, incluso cuando las ampliaciones estaban ya negociadas, como sucedi&oacute; en la pasada legislatura, cuando el Ayuntamiento estaba gobernado por PSIB-PSOE, M&eacute;s per Mallorca y Podemos. En este sentido, recrimina que, en el actual mandato, con PP y Vox al frente del Consistorio palmesano, las cuestiones relativas a la libertad religiosa se conviertan en una batalla partidista. &ldquo;La ultraderecha ha creado un ambiente que ya se hab&iacute;a superado y el PP juega mucho con eso. &iquest;Por qu&eacute;? Porque ve que le da votos&rdquo;, asevera. 
    </p><p class="article-text">
        Por su parte, Nur Bi&oacute;, quien tambi&eacute;n es secretario de una de las mezquitas de Palma, explica que la comunidad lleva un a&ntilde;o y medio reclamando al Ayuntamiento la habilitaci&oacute;n de, como m&iacute;nimo, 22 nuevas tumbas como paso previo a una ampliaci&oacute;n m&aacute;s consistente. Se trata de un compromiso anunciado p&uacute;blicamente, pero, lamenta Bi&oacute;, no materializado: &ldquo;Ni las 22 tumbas ni la ampliaci&oacute;n se han visto por ning&uacute;n lado&rdquo;. Seg&uacute;n sus c&aacute;lculos, ser&iacute;an necesarias unas 120 tumbas para la poblaci&oacute;n musulmana de Palma. En esta l&iacute;nea, critica que no se est&aacute; ofreciendo a las familias la posibilidad de mantener a sus difuntos en la tumba original, pese a que la ley exige respetar un m&iacute;nimo de cinco a&ntilde;os antes de llevar a cabo cualquier exhumaci&oacute;n.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/17ccfa06-a91a-4fcc-b460-3e58dfffa5c6_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/17ccfa06-a91a-4fcc-b460-3e58dfffa5c6_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/17ccfa06-a91a-4fcc-b460-3e58dfffa5c6_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/17ccfa06-a91a-4fcc-b460-3e58dfffa5c6_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/17ccfa06-a91a-4fcc-b460-3e58dfffa5c6_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/17ccfa06-a91a-4fcc-b460-3e58dfffa5c6_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/17ccfa06-a91a-4fcc-b460-3e58dfffa5c6_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Lápidas ubicadas en el cementerio musulmán de Griñón (Madrid)"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Lápidas ubicadas en el cementerio musulmán de Griñón (Madrid)                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La realidad econ&oacute;mica: repatriar o endeudarse</strong></h2><p class="article-text">
        Las familias con menos recursos sufren especialmente esta situaci&oacute;n. Seg&uacute;n Bi&oacute;, cuando alguien fallece &ldquo;lo ponen dos d&iacute;as en la nevera y empiezan a buscar dinero por todos los lados&rdquo; para repatriarlo y los seguros privados, que &ldquo;muchas veces prometen cubrir repatriaciones, tampoco les ayudan&rdquo;, se&ntilde;ala. El coste m&iacute;nimo para trasladar un cuerpo depende de factores como el pa&iacute;s de destino, el transporte a&eacute;reo, el ata&uacute;d homologado y los permisos sanitarios y administrativos, lo que, seg&uacute;n fuentes del sector, puede ascender a m&aacute;s de 7.000 euros, unas cifras inasumibles para muchas familias. Una situaci&oacute;n que, como afirma Maissoun Alhalabi, ciudadana siria residente en Mallorca, provoca aut&eacute;nticos dramas: cuerpos que permanecen d&iacute;as sin destino y familias que no pueden cumplir los ritos b&aacute;sicos de su religi&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Nos vemos obligados a tener seguro privado, porque cualquier persona que no lo tiene sufre mucho para poder ahorrar dinero. No todo el mundo puede hacerlo&rdquo;, incide Maissoun. En su caso, contrat&oacute; un seguro &ldquo;porque hab&iacute;a muchas dificultades para entrar a Siria&rdquo;. &ldquo;Yo me quedo m&aacute;s tranquila&rdquo;, afirma. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0ed26585-e216-4500-9364-87a2813d0664_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0ed26585-e216-4500-9364-87a2813d0664_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0ed26585-e216-4500-9364-87a2813d0664_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0ed26585-e216-4500-9364-87a2813d0664_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0ed26585-e216-4500-9364-87a2813d0664_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0ed26585-e216-4500-9364-87a2813d0664_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0ed26585-e216-4500-9364-87a2813d0664_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Interior del cementerio musulmán de Molina de Segura, paralizado por PP y Vox"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Interior del cementerio musulmán de Molina de Segura, paralizado por PP y Vox                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Tanto Bi&oacute; como Jim&eacute;nez subrayan que el rito funerario musulm&aacute;n no exige infraestructuras costosas: solo requiere orientaci&oacute;n hacia La Meca, entierro en tierra y, preferentemente, sin f&eacute;retro. Aunque la normativa espa&ntilde;ola obliga a usar ata&uacute;d, la comunidad lo acepta como soluci&oacute;n adaptada. &ldquo;No necesitamos nada especial&rdquo;, insiste Bi&oacute;. &ldquo;Solo es hacerlo de otra manera&rdquo;, a&ntilde;ade. Jim&eacute;nez, por su parte, subraya que incluso podr&iacute;an optimizarse algunos aspectos t&eacute;cnicos, como dividir las tumbas para permitir dos enterramientos por unidad y dise&ntilde;ar f&eacute;retros verticales acordes a la tradici&oacute;n. &ldquo;Las tumbas se desaprovechan. Tenemos un problema de espacio, pero tampoco nos dejan buscar soluciones&rdquo;, enfatiza.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El coste de trasladar un cuerpo a otro país puede ascender a más de 7.000 euros. &#039;Nos vemos obligados a tener seguro privado, porque cualquier persona que no lo tiene sufre mucho para poder ahorrar dinero&#039;, comenta Maissoun Alhalabi, ciudadana siria residente en Mallorca</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Cartagena, el precedente judicial</strong></h2><p class="article-text">
        Mientras en Palma el estancamiento contin&uacute;a, otras ciudades han experimentado ciertos avances o enfrentado conflictos que ejemplifican la situaci&oacute;n en la que se encuentran los musulmanes en Espa&ntilde;a. El caso m&aacute;s reciente es el de Cartagena (Murcia), donde un juzgado, mediante una sentencia dictada el pasado mes de junio, oblig&oacute; al Ayuntamiento a habilitar un &aacute;rea para enterramientos conforme al rito isl&aacute;mico y de acuerdo a la normativa sanitaria vigente tras a&ntilde;os de reclamaciones ignoradas. El fallo marc&oacute; un precedente importante en este sentido, al reconocer que la inacci&oacute;n administrativa puede suponer una vulneraci&oacute;n de derechos fundamentales en materia religiosa. La Justicia atend&iacute;a as&iacute; la demanda interpuesta por la comunidad local, que cuenta con cerca de 30.000 fieles.&nbsp;Un mes despu&eacute;s, Madrid anunciaba la <a href="https://www.eldiario.es/madrid/somos/ayuntamiento-confirma-primer-cementerio-musulman-madrid-estara-carabanchel_1_12470964.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">habilitaci&oacute;n de una parcela de 15.000 metros cuadrados en el cementerio sur de&nbsp;Carabanchel</a>, pero con l&iacute;mites y soluciones intermedias.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/616a968b-be68-4eb6-bedd-902f8662f04e_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/616a968b-be68-4eb6-bedd-902f8662f04e_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/616a968b-be68-4eb6-bedd-902f8662f04e_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/616a968b-be68-4eb6-bedd-902f8662f04e_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/616a968b-be68-4eb6-bedd-902f8662f04e_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/616a968b-be68-4eb6-bedd-902f8662f04e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/616a968b-be68-4eb6-bedd-902f8662f04e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Cementerio musulmán de Logroño"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Cementerio musulmán de Logroño                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En paralelo, la asociaci&oacute;n Entierro Digno, una de las plataformas m&aacute;s activas en la denuncia de la falta de espacios funerarios para la comunidad musulmana en Espa&ntilde;a, ha impulsado el documental <em>Descansa en Paz</em>, una pieza que pone rostro y voz a las familias que se ven obligadas a repatriar a sus seres queridos o a enterrarlos a cientos de kil&oacute;metros por la ausencia de parcelas adecuadas en sus municipios. La filmaci&oacute;n recoge testimonios que explican el impacto emocional y econ&oacute;mico de estas situaciones, as&iacute; como la angustia a&ntilde;adida que supone no poder cumplir los ritos funerarios isl&aacute;micos en un momento de duelo. &ldquo;En Espa&ntilde;a, miles de familias musulmanas no saben d&oacute;nde podr&aacute;n despedir a los suyos&rdquo;, subrayan desde la entidad.
    </p><blockquote class="instagram-media" data-instgrm-version="14" data-instgrm-permalink="https://www.instagram.com/reel/DRm_qRjDPAM/" data-instgrm-captioned></blockquote><script async src="https://www.instagram.com/embed.js"></script><p class="article-text">
        <em>Descansa en Paz</em> se ha convertido en una herramienta clave que, a trav&eacute;s de entrevistas, im&aacute;genes de cementerios saturados y datos sobre la desigual implantaci&oacute;n de espacios musulmanes en el territorio espa&ntilde;ol, evidencia una realidad que durante a&ntilde;os ha permanecido invisible para gran parte de la sociedad. El documental se nutre, asimismo, de &ldquo;decisiones municipales, aciertos, obst&aacute;culos y la realidad de un proceso que casi nunca se explica, pero marca a una familia para siempre&rdquo;, como se&ntilde;alan desde Entierro Digno, liderada por Mayson Douas.
    </p><p class="article-text">
        En Palma, el Jard&iacute; de l'Islam -un rect&aacute;ngulo diminuto en un colosal camposanto- revela la magnitud del problema: falta planificaci&oacute;n y una pol&iacute;tica funeraria que tenga en cuenta la diversidad real de la poblaci&oacute;n espa&ntilde;ola. Las l&aacute;pidas, alineadas en silencio, parecen reforzar este argumento. Cada una de ellas cuenta una historia y recuerda una vida mientras, m&aacute;s all&aacute; de los muros del camposanto. Las asociaciones y las familias buscan que su problem&aacute;tica forme parte de la agenda institucional. &ldquo;No queremos privilegios, queremos igualdad&rdquo;, sentencian.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros, Jaime Reina]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/musulmanes-no-espacio-cementerios-vivimos-morimos-no-entierra_1_12820897.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 14 Dec 2025 20:50:57 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/8eaa83fc-5c9a-4902-96aa-ee7a469adfc5_16-9-discover-aspect-ratio_default_1132509.jpg" length="1731625" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/8eaa83fc-5c9a-4902-96aa-ee7a469adfc5_16-9-discover-aspect-ratio_default_1132509.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1731625" width="3077" height="1731"/>
      <media:title><![CDATA[Los musulmanes no tienen espacio en los cementerios: "Vivimos y morimos aquí, pero no se nos entierra"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/8eaa83fc-5c9a-4902-96aa-ee7a469adfc5_16-9-discover-aspect-ratio_default_1132509.jpg" width="3077" height="1731"/>
      <media:keywords><![CDATA[Cementerios,Musulmanes,Comunidad musulmana,Islas Baleares,Mallorca,Palma,Islam]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Javier Sanz, presidente de la APB: "Si un día se para el puerto, no saldrán los aviones. Sería un desastre absoluto"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/javier-sanz-presidente-apb-si-dia-puerto-no-saldran-aviones-seria-desastre-absoluto_1_12680206.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/8179478e-00ae-4033-919e-942cd8f313ac_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Javier Sanz, presidente de la APB: &quot;Si un día se para el puerto, no saldrán los aviones. Sería un desastre absoluto&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El máximo responsable de la Autoritat Portuària subraya que la economía balear depende más de los puertos de lo que muchos imaginan. Sus actividades, destaca, generan empleo de calidad, facilitan la actividad empresarial, contribuyen a la producción y, sobre todo, "mejoran la calidad de vida de las personas"</p><p class="subtitle">Los puertos de Balears, un motor “crucial” para diversificar la economía del archipiélago
</p></div><p class="article-text">
        Con una extensa trayectoria ligada a la empresa privada en cargos de alta direcci&oacute;n, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/javier-sanz-reordenacion-puerto-palma-busca-ciudadano-disfrute-ciudad-modernizada_1_11843231.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Jos&eacute; Javier Sanz </a>(Madrid, 1949) asumi&oacute;, en septiembre de 2023, la presidencia de la Autoritat Portu&agrave;ria de Balears (APB), desde donde ha auspiciado grandes proyectos como la remodelaci&oacute;n del <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/arranca-historica-remodelacion-puerto-palma-derribo-iconicos-puentes-passeig-maritim_1_12075876.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Paseo Mar&iacute;timo de Palma</a> y la reordenaci&oacute;n de usos del puerto de la capital balear. Volcado en responder con mayor efectividad a los retos diarios mediante la adecuaci&oacute;n y modernizaci&oacute;n de las instalaciones y los servicios portuarios, Sanz defiende la necesidad de mirar al puerto &ldquo;m&aacute;s all&aacute; del transporte de pasajeros y mercanc&iacute;as&rdquo;. Para ello, quiere acercar a la ciudadan&iacute;a las funciones de la APB, cuyos objetivos pasan por &ldquo;generar empleo de calidad, facilitar la actividad empresarial, contribuir a la identificaci&oacute;n productiva y, sobre todo, mejorar la calidad de vida de las personas&rdquo;, tal como puso de manifiesto la semana pasada durante el evento<strong> </strong>'<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/puertos-balears-motor-crucial-diversificar-economia-archipielago_1_12667951.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">El puerto: motor econ&oacute;mico de Balears</a>', una iniciativa impulsada por la Autoritat Portu&agrave;ria y organizada por elDiario.es.
    </p><p class="article-text">
        Desde su despacho en el puerto de Palma, Sanz conversa con este peri&oacute;dico acerca de la escasa visibilidad de su actividad pese a su vital importancia en el d&iacute;a a d&iacute;a de los mallorquines. Lo ilustra del siguiente modo: &ldquo;Todo el mundo habla del aeropuerto, que es la principal v&iacute;a de entrada del turismo, pero si ma&ntilde;ana el puerto se para, no saldr&iacute;a ning&uacute;n avi&oacute;n. El aeropuerto colapsar&iacute;a y no podemos salir en lanchas&rdquo;. El m&aacute;ximo responsable de la APB reivindica el papel estrat&eacute;gico de las instalaciones portuarias en el abastecimiento energ&eacute;tico, la econom&iacute;a y la sostenibilidad del archipi&eacute;lago y aboga, sobre todo, por la sostenibilidad. En 2030, los puertos deben reducir en un&nbsp;70% la&nbsp;huella&nbsp;de&nbsp;carbono, por lo que uno de los grandes proyectos del ente pasa por la electrificaci&oacute;n de los muelles, siempre de la mano de los actores privados y con la vista puesta en el inter&eacute;s general de los ciudadanos. Sanz insiste en que la econom&iacute;a balear depende m&aacute;s del mar de lo que muchos imaginan.
    </p><p class="article-text">
        <strong>En el evento 'El puerto: motor econ&oacute;mico de Balears' se puso especial &eacute;nfasis en que los puertos de las islas deben transformarse para &ldquo;dar visibilidad&rdquo; a sus funciones reales m&aacute;s all&aacute; de lo comercial. &iquest;Puede recordar qu&eacute; acciones de comunicaci&oacute;n y acercamiento al ciudadano est&aacute; llevando a cabo la APB para que la sociedad entienda su rol m&aacute;s all&aacute; del comercio?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Yo creo que Balears est&aacute; mirando a los puertos sobre todo como modelo econ&oacute;mico, de equilibrio, de crecimiento y de sostenibilidad. La entrada y la salida de mercanc&iacute;as y de pasajeros es muy importante. Casi el 95% de las de las mercanc&iacute;as y de todo lo que consumimos en Balears entra por los puertos. Pero, desde el punto de vista de la ciudadan&iacute;a, el puerto es invisible. Se habla mucho m&aacute;s del aeropuerto: el de Palma, por ejemplo, cuenta con gran tr&aacute;fico de pasajeros tambi&eacute;n y tambi&eacute;n acoge algunas mercanc&iacute;as. Pero la infraestructura del puerto es algo muy importante dentro de la Comunidad Europea. El puerto tiene una actividad, una estructura estrat&eacute;gica. En Barcelona tienen ferrocarril y transporte de carretera. Nosotros aqu&iacute; solo tenemos esto. 
    </p><p class="article-text">
        Por eso, queremos ponerlo en valor y, para ello, necesitamos de la colaboraci&oacute;n de todos los entes de nuestra Comunidad. Repito, todo el mundo habla del aeropuerto, que es la principal v&iacute;a de entrada del turismo, pero si ma&ntilde;ana el puerto cierra, no sale ning&uacute;n avi&oacute;n. El aeropuerto y todo lo dem&aacute;s quedar&iacute;an desabastecidos. Ya no es solo que no entrar&iacute;an la leche o la carne, ser&iacute;a horroroso, un desastre absoluto. Porque el queroseno llega a puerto en un petrolero cada tres o cuatro d&iacute;as. Ser&iacute;a un colapso total, y esto es algo que no pasar&iacute;a en Barcelona, Bilbao o Madrid. De hecho, durante la pandemia, qued&oacute; paralizado todo el tr&aacute;fico a&eacute;reo y el esfuerzo lo asumieron las autoridades portuarias. Fue un esfuerzo muy alto para asegurar la seguridad y evitar el desabastecimiento. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Todo el mundo habla del aeropuerto, que es la principal vía de entrada del turismo, pero si mañana el puerto cierra, no sale ningún avión. El aeropuerto colapsaría. Porque el queroseno llega a puerto en un petrolero cada tres o cuatro días. Sería un colapso total, y esto es algo que no pasaría en Barcelona, Bilbao o Madrid</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/01f67e3b-3c1f-4dac-962a-60360223f778_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/01f67e3b-3c1f-4dac-962a-60360223f778_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/01f67e3b-3c1f-4dac-962a-60360223f778_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/01f67e3b-3c1f-4dac-962a-60360223f778_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/01f67e3b-3c1f-4dac-962a-60360223f778_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/01f67e3b-3c1f-4dac-962a-60360223f778_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/01f67e3b-3c1f-4dac-962a-60360223f778_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="José Javier Sanz, en un momento de la entrevista"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                José Javier Sanz, en un momento de la entrevista                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Qu&eacute; estrategias se est&aacute;n llevando a cabo para visibilizar estas actuaciones?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Yo creo que una parte muy importante es invertir en infraestructuras para adaptarnos a las necesidades del mercado y de los ciudadanos. Hace a&ntilde;os se invirti&oacute; en diques de abrigo para protegerse del mal tiempo, se invirti&oacute; en muelles y en estaciones mar&iacute;timas. Los barcos ahora mismo son distintos a los que hab&iacute;a hace 40 a&ntilde;os. Son m&aacute;s grandes y m&aacute;s sofisticados. Para ser competitivo tenemos que competir con otros puertos y ese fue uno de los principales factores que han llevado a realizar las inversiones que estamos llevando a cabo. Y ahora hay que seguir modernizando las infraestructuras, pero en clave de sostenibilidad y competitividad. 
    </p><p class="article-text">
        Para nosotros, la sostenibilidad es una l&iacute;nea estrat&eacute;gica importante y la contemplamos actuando sobre tres factores: econ&oacute;mico, medioambiental y social. Por ejemplo, en clave econ&oacute;mica, como dec&iacute;a, representamos la entrada de mercanc&iacute;as en nuestra comunidad. Pero no solo eso: estamos creando empleo y estamos creando riqueza no solo a trav&eacute;s de la mercanc&iacute;a y las personas que tenemos contratadas, sino para toda la comunidad a trav&eacute;s de actividades directas. De hecho, el impacto econ&oacute;mico que genera el sistema portuario espa&ntilde;ol asciende a m&aacute;s de 24.300 millones de euros y genera 250.000 empleos. Y, dentro de esto, estamos incluidos nosotros. Por eso decimos que es un motor econ&oacute;mico y que hay que buscar la excelencia en la entrada de mercanc&iacute;as y en gestionar todo lo mejor posible.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Estamos creando empleo y estamos creando riqueza, no solo a través de la mercancía y las personas que tenemos contratadas, sino para toda la comunidad a través de actividades directas. De hecho, el impacto económico que genera el sistema portuario español asciende a más de 24.300 millones de euros y genera 250.000 empleo</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>Un aspecto cr&iacute;tico es la log&iacute;stica entre f&aacute;brica y puerto, especialmente para productos sensibles como la sobrasada, que representa un elevado porcentaje de exportaci&oacute;n. &iquest;Qu&eacute; mejoras log&iacute;sticas se pueden para incentivar ese tr&aacute;nsito o acortar plazos por parte de la APB?</strong>
    </p><p class="article-text">
        En ese sentido, el tema de la conectividad es muy importante para nosotros: los barcos llegan a las 6.00 horas, los camiones ya est&aacute;n en el puerto y cargan con las mercanc&iacute;as, que son trasladadas, totalmente frescas, a todos los centros log&iacute;sticos para su posterior distribuci&oacute;n en los supermercados y las f&aacute;bricas. Nuestra primera obligaci&oacute;n es facilitar ese tr&aacute;nsito de mercanc&iacute;as lo mejor posible y al mejor precio posible. Y ese es uno de los elementos que tenemos que gestionar muy bien en este puerto. 
    </p><p class="article-text">
        Por eso, buscamos la excelencia en la entrada de mercanc&iacute;as y en la conectividad para que seamos competitivos. Tenemos el problema de la insularidad, eso est&aacute; clar&iacute;simo, pero no podemos evitarlo, a no ser que pongamos un puente [se r&iacute;e]. Lo que estamos haciendo, y eso la gente no lo sabe, es subvencionar constantemente las tasas. Hay unas tasas portuarias de entrada de mercanc&iacute;as definidas por el Estado espa&ntilde;ol y por la Comunidad y nosotros bonificamos estas tasas en aproximadamente un 80%. Queremos ser competitivos para que la carne o el petr&oacute;leo sean m&aacute;s baratos y no entremos ma&ntilde;ana en un proceso inflacionista. Ese es nuestro gran objetivo: intentar gestionar mejor todo mejor a nivel econ&oacute;mico, de costes y de infraestructuras, que todo sea mucho m&aacute;s r&aacute;pido cuando entran las mercanc&iacute;as de los barcos que llegan a las 6.00 horas. Por eso comentaba antes que todo esto es invisible.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a5dacf9b-f895-456b-9696-9e62554a3260_16-9-aspect-ratio_50p_1127852.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a5dacf9b-f895-456b-9696-9e62554a3260_16-9-aspect-ratio_50p_1127852.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a5dacf9b-f895-456b-9696-9e62554a3260_16-9-aspect-ratio_75p_1127852.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a5dacf9b-f895-456b-9696-9e62554a3260_16-9-aspect-ratio_75p_1127852.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a5dacf9b-f895-456b-9696-9e62554a3260_16-9-aspect-ratio_default_1127852.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a5dacf9b-f895-456b-9696-9e62554a3260_16-9-aspect-ratio_default_1127852.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a5dacf9b-f895-456b-9696-9e62554a3260_16-9-aspect-ratio_default_1127852.jpg"
                    alt="José Javier Sanz: &quot;Nuestra primera obligación es facilitar el tránsito de mercancías lo mejor posible y al mejor precio posible&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                José Javier Sanz: &quot;Nuestra primera obligación es facilitar el tránsito de mercancías lo mejor posible y al mejor precio posible&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Queremos ser competitivos para que la carne o el petróleo sean más baratos y no entremos mañana en un proceso inflacionista. Ese es nuestro gran objetivo: intentar gestionar mejor todo mejor a nivel económico, de costes y de infraestructuras</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <span class="highlight" style="--color:transparent;"><strong>Sobre la integraci&oacute;n del puerto con el &aacute;mbito urbano, &iquest;qu&eacute; puede comentar? Por ejemplo, en Palma se habla de reordenar usos y abrir espacios hacia la ciudad. </strong></span>
    </p><p class="article-text">
        Vamos a humanizar el puerto. Antes los puertos eran independientes de la ciudad, estaban separados, pero hoy en d&iacute;a est&aacute;n unidos a las ciudades. Por ello, uno de los objetivos de nuestro plan estrat&eacute;gico es optimizar esto para que el ciudadano pueda disfrutar de ellos. El puerto de Palma hace 60 a&ntilde;os que no se ha movido, sigue siendo el mismo. Entonces es el momento de reorientarlo. Hay espacios totalmente obsoletos y, de acuerdo a c&oacute;mo han evolucionado los mercados y la sociedad, estamos buscando espacios para el ciudadano. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El puerto de Palma hace 60 años que no se ha movido, sigue siendo el mismo. Es el momento de reorientarlo</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Por ejemplo, tenemos el Paseo Mar&iacute;timo, una arteria importante que conecta el puerto con Palma y, si antes estaba contemplado como una v&iacute;a o carretera, ahora estar&aacute; centrado en el disfrute de los ciudadanos. Es una gran obra y una de nuestras inversiones. Estamos haciendo un cambio de usos, desplazando la parte industrial al dique del oeste. Yo lo llamo el pol&iacute;gono de pl&aacute;stico que est&aacute; dentro de la Catedral y que genera una actividad de ingresos para la Comunidad. Lo que hacemos es trasladar los muelles comerciales que est&aacute;n hoy en los pol&iacute;gonos de pl&aacute;sticos a la parte industrial, que seguimos manteni&eacute;ndola porque es importante para nosotros y, de esa forma, abrimos un espacio para la ciudad, la cultura, el esparcimiento y el deporte, con el impulso de una escuela municipal de vela y apostando por la innovaci&oacute;n y la cultura para los barrios. Hay que colonizar los puertos, armonizarlos y humanizarlos para que las personas para que la gente disfrute en ellos. 
    </p><p class="article-text">
        <strong>Con todo lo que comenta, &iquest;c&oacute;mo es el puerto con el que sue&ntilde;a? </strong>
    </p><p class="article-text">
        Quiero un puerto abierto a la ciudad, un puerto sostenible, un puerto inteligente y, sobre todo, quiero un puerto para los ciudadanos. Para m&iacute; esa es la definici&oacute;n que tengo del puerto de mis sue&ntilde;os. Y, para ello, hace un a&ntilde;o mantuvimos contactos con 65 grupos de inter&eacute;s de distintas categor&iacute;as e identidades, incluidos partidos pol&iacute;ticos y grupos de inter&eacute;s portuario. Cualquier movimiento que hagamos siempre perseguir&aacute; un objetivo: conseguir un puerto mejor. Y esto es lo que intentamos hacer. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/15aa82b7-817a-4730-91e6-bac69689b32f_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/15aa82b7-817a-4730-91e6-bac69689b32f_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/15aa82b7-817a-4730-91e6-bac69689b32f_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/15aa82b7-817a-4730-91e6-bac69689b32f_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/15aa82b7-817a-4730-91e6-bac69689b32f_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/15aa82b7-817a-4730-91e6-bac69689b32f_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/15aa82b7-817a-4730-91e6-bac69689b32f_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="José Javier Sanz: &quot;El puerto de Palma no se ha movido desde hace 60 años. Es el momento de reorientarlo&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                José Javier Sanz: &quot;El puerto de Palma no se ha movido desde hace 60 años. Es el momento de reorientarlo&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Quiero un puerto abierto a la ciudad, sostenible, inteligente y, sobre todo, para los ciudadanos. Para mí esa es la definición que tengo del puerto de mis sueños. Cualquier movimiento que hagamos siempre perseguirá un objetivo: conseguir un puerto mejor</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>Otra de las instalaciones que van a remodelar en colaboraci&oacute;n con el Ayuntamiento de Palma es el puerto del Portixol, cuyos vecinos han expresado sus recelos ante las molestias e inconvenientes que los trabajos puedan causarles y no quieren que las obras se dilaten m&aacute;s de la cuenta. &iquest;Qu&eacute; les responder&iacute;a?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Es un proyecto muy interesante para la ciudad dentro de nuestra filosof&iacute;a de integraci&oacute;n 'puerto-ciudad'. Vamos a modernizar los puertos para regenerar la ciudad, pero, evidentemente, para ello habr&aacute; molestias. En el caso del Paseo Mar&iacute;timo, a la gente le puede gustar o no el proyecto: hay gente que quiere m&aacute;s carreteras y gente que quiere m&aacute;s &aacute;rboles. En el &uacute;ltimo a&ntilde;o y medio hemos tenido una convivencia importante con los vecinos, hablando directamente con ellos y analizando sus dificultades, intentando favorecerles de la mejor forma posible como uno lo har&iacute;a en una obra en su casa. 
    </p><p class="article-text">
        Estamos comunic&aacute;ndonos con los vecinos a trav&eacute;s de la p&aacute;gina web, hablando constantemente con ellos, con reuniones para intentar mejorar todo lo posible. Y hemos hecho cambios que no estaban en el proyecto. Y la realidad es que la reforma del Paseo Mar&iacute;timo se ha hecho en un tiempo r&eacute;cord. Estoy muy satisfecho de c&oacute;mo se ha llevado la gesti&oacute;n. Me gusta m&aacute;s el puerto y me gusta m&aacute;s el Paseo Mar&iacute;timo, pero, evidentemente, cada uno puede tener su opini&oacute;n. Es un proyecto muy bonito y nosotros, como responsables y como empresa p&uacute;blica, tenemos que estar atentos a estas mejoras y gestionarlo todo lo mejor posible.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Otro punto importante en el que trabajan es la digitalizaci&oacute;n. &iquest;Lo puede explicar?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Antes &iacute;bamos al aeropuerto con un billete verde, ahora lo llevamos en un m&oacute;vil. Pues, en los puertos, estamos haciendo lo mismo, favoreciendo la interconexi&oacute;n con nuestros clientes para que todo sea m&aacute;s r&aacute;pido. Nosotros estamos en el mar, es nuestro h&aacute;bitat. No estamos en el campo. La sostenibilidad medioambiental para nosotros es muy importante. Tenemos un gran compromiso con Europa, con la Comunidad Aut&oacute;noma y con el Estado para abordar la descarbonizaci&oacute;n. En 2030, los puertos deben reducir en un&nbsp;70% la&nbsp;huella&nbsp;de&nbsp;carbono&nbsp;y en ello estamos, apostando por la electrificaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        En 2030, todos nuestros puertos de inter&eacute;s general tendr&aacute;n enchufe el&eacute;ctrico. Que un barco llegue a Balears, se conecte, no haga ruido y se le suministre energ&iacute;a el&eacute;ctrica, no con motores que est&aacute;n contaminando el ambiente. Es un paso de gigante. Estamos potenciando mucho el tema de energ&iacute;as renovables, que es vital. Tambi&eacute;n aplicaremos placas solares y otros combustibles distintos a los pesados que tenemos ahora mismo. En cuanto a medio ambiente, estamos invirtiendo grandes cantidades de dinero en infraestructuras para hacer una ciudad verde, un planeta mejor. Hay barcos que ya gestionan sus propios residuos, barcos de nueva tecnolog&iacute;a, pero tambi&eacute;n nosotros tenemos que reciclar esos residuos. Si nosotros no cuidamos el medio ambiente, no lo va a cuidar nadie.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La sostenibilidad medioambiental para nosotros es muy importante. Tenemos un gran compromiso con Europa, con la comunidad autónoma y con el Estado para abordar la descarbonización. En 2030, los puertos deben reducir en  un 70% la huella de carbono y en ello estamos, apostando por la electrificación</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1f7cbfd1-37b2-4dbf-a873-bf2c59846a06_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1f7cbfd1-37b2-4dbf-a873-bf2c59846a06_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1f7cbfd1-37b2-4dbf-a873-bf2c59846a06_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1f7cbfd1-37b2-4dbf-a873-bf2c59846a06_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1f7cbfd1-37b2-4dbf-a873-bf2c59846a06_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1f7cbfd1-37b2-4dbf-a873-bf2c59846a06_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1f7cbfd1-37b2-4dbf-a873-bf2c59846a06_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="José Javier Sanz: &quot;Estamos invirtiendo grandes cantidades de dinero en infraestructuras para hacer una ciudad verde, un planeta mejor&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                José Javier Sanz: &quot;Estamos invirtiendo grandes cantidades de dinero en infraestructuras para hacer una ciudad verde, un planeta mejor&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Como comenta, la </strong><span class="highlight" style="--color:transparent;"><strong>APB gestiona cinco puertos de inter&eacute;s general en Baleares (Palma, Alc&uacute;dia, Ma&oacute;, Eivissa y la Savina). &iquest;C&oacute;mo se distribuyen los esfuerzos inversores para que no haya desequilibrios entre islas?</strong></span>
    </p><p class="article-text">
        Cada uno cuenta con proyectos distintos. El mayor volumen lo tiene el puerto de Palma. Despu&eacute;s, el de Eivissa, que representa m&aacute;s o menos el 40% de la actividad. A continuaci&oacute;n tenemos Ma&oacute; y la Savina, que es m&aacute;s bien de tr&aacute;fico. Y, por &uacute;ltimo, tenemos Alc&uacute;dia, centrado en la actividad industrial y que tambi&eacute;n tenemos incluido en nuestro plan estrat&eacute;gico de innovaci&oacute;n. El tema de la descarbonizaci&oacute;n, el medio ambiente y la integraci&oacute;n puerto-ciudad lo estamos aplicando en todos ellos. En Menorca se est&aacute; haciendo el nuevo paseo mar&iacute;timo,  en Eivissa estamos con el Plan Especial con el que se va a remodelar todo el puerto. Estamos haciendo trabajos importantes en los cinco puertos, con unas inversiones interesant&iacute;simas. Las inversiones en el Puerto de Palma, cuya modernizaci&oacute;n es una operaci&oacute;n muy fuerte, las estamos cuantificando en alrededor de 60 millones cada a&ntilde;o.
    </p><p class="article-text">
        Un concepto interesante en este contexto es el de la inversi&oacute;n solidaria que se realiza entre puertos. El Puerto de Ma&oacute;, por ejemplo, factura cinco millones de euros anuales, pero ahora va a recibir una inversi&oacute;n potente. Las inversiones las generamos nosotros, generamos recursos y lo invertimos en la ciudad. Y todo eso ahora mismo es invisible a la gente. Estamos financiando la entrada de mercanc&iacute;as en un contexto de insularidad. Lo hacemos a trav&eacute;s de otras fuentes de actividad important&iacute;simas para nuestra isla. Y tambi&eacute;n a trav&eacute;s de nuestras concesiones fomentamos la inversi&oacute;n privada. Los ciudadanos no ponen absolutamente ni un duro. Por ejemplo, el Paseo Mar&iacute;timo es una inversi&oacute;n p&uacute;blica de unos 50 millones de euros. Y la colaboraci&oacute;n p&uacute;blico-privada tambi&eacute;n es importante: si nosotros queremos electrificar los muelles para enchufar los barcos, nosotros aportamos nuestra infraestructura, pero tenemos que hablar con Endesa, que es la que genera la electricidad. La gente tiene que entender que somos gestores de espacios p&uacute;blicos. Nosotros decimos qu&eacute; queremos tener en ellos y ah&iacute; caben todos. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Cada puerto cuenta con proyectos distintos. El mayor volumen lo tiene el puerto de Palma. Después, el de Eivissa, que representa más o menos el 40% de la actividad. Después tenemos Maó y la Savina, que es más bien de tráfico. Y después tenemos Alcúdia, centrado en la actividad industrial y que también tenemos incluido en nuestro plan estratégico de innovación</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <span class="highlight" style="--color:transparent;"><strong>En Eivissa, como ha dicho, se encuentra en tramitaci&oacute;n el Plan Especial del Puerto, que prev&eacute; -tras la aceptaci&oacute;n de diversas alegaciones- un aumento de la edificabilidad en la Estaci&oacute;n Mar&iacute;tima del Botafoc e incluye una apuesta por la n&aacute;utica social y deportiva, abriendo las puertas a la posibilidad de ampliar el n&uacute;mero de amarres sociales. &iquest;Puede explicarlo?&nbsp;</strong></span>
    </p><p class="article-text">
        Tenemos que definir lo que es un amarre social porque no es un barco de 40 metros. Entendemos que es un barco de ocho metros. Tenemos que tener varaderos para que la gente repare los barcos y los pinte. Tenemos que tener marinas para que la gente disfrute. Y restaurantes, ocio y estaciones mar&iacute;timas. Y una de nuestras grandes funciones es gestionar estos espacios lo mejor posible. Hay clubes n&aacute;uticos o instalaciones deportivas que hacen una parte social y una parte de deporte en la que puedes tener tu amarre con unas condiciones no de marina, sino mucho mejores, pero a cambio de esto tienes que practicar deporte. Tenemos puertos importantes, como el N&aacute;utico de Palma, el Club de Mar o el del Portitxol. Nuestro gran objetivo es gestionarlos desde el inter&eacute;s general, en inter&eacute;s de los ciudadanos. 
    </p><p class="article-text">
        <span class="highlight" style="--color:transparent;"><strong>Dado el alud de investigaciones que ha afectado a la APB en los &uacute;ltimos a&ntilde;os -no bajo su mandato- en torno a adjudicaciones supuestamente irregulares, &iquest;c&oacute;mo asegura el organismo que los futuros concursos p&uacute;blicos sean percibidos con m&aacute;xima transparencia y confianza?</strong></span>
    </p><p class="article-text">
        Nuestros concursos tienen m&aacute;xima transparencia. Primero lo convocamos, luego va a exposici&oacute;n p&uacute;blica. Tenemos un consejo de administraci&oacute;n que aprueba estos concursos con informes de la Abogac&iacute;a del Estado y con informes jur&iacute;dicos. Aqu&iacute; tenemos m&aacute;s demanda que oferta, el espacio genera mucho dinero y en este espacio pueden intervenir distintos factores. La gente conoce perfectamente cu&aacute;l es la pol&iacute;tica portuaria a nivel de concesiones. A unos les gustar&aacute; m&aacute;s o les gustar&aacute; menos. Pero nosotros, en la mayor&iacute;a de concesiones, queremos que haya libre concurrencia. As&iacute; de claro. 
    </p><p class="article-text">
        Es un espacio p&uacute;blico y, cuando alguien concurre a una concesi&oacute;n, sabe que hay unos l&iacute;mites y un periodo de tiempo. Cuando se acaba ese periodo, como libre concurrencia, puede venir otro a gestionar mejor. Y eso es lo que enriquece nuestra pol&iacute;tica. Hay una pol&iacute;tica muy clara de concesiones para que inviertan en medio ambiente, en tecnolog&iacute;a y en mejoras para el ciudadano. Creo que ahora mismo lo estamos llevando muy bien. No hemos tenido ninguna incidencia porque nosotros al final lo que intentamos es hablar mucho con la gente y conocer las inquietudes que tienen nuestros clientes.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Nuestros concursos tienen máxima transparencia. Primero lo convocamos, luego va a exposición pública. Tenemos un consejo de administración que aprueba estos concursos con informes de la Abogacía del Estado y con informes jurídicos. A unos les gustará más o les gustará menos. Pero nosotros queremos que haya libre concurrencia</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/599e7fa1-0872-4b39-9d2a-6578f6eefdd9_16-9-discover-aspect-ratio_50p_1127847.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/599e7fa1-0872-4b39-9d2a-6578f6eefdd9_16-9-discover-aspect-ratio_50p_1127847.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/599e7fa1-0872-4b39-9d2a-6578f6eefdd9_16-9-discover-aspect-ratio_75p_1127847.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/599e7fa1-0872-4b39-9d2a-6578f6eefdd9_16-9-discover-aspect-ratio_75p_1127847.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/599e7fa1-0872-4b39-9d2a-6578f6eefdd9_16-9-discover-aspect-ratio_default_1127847.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/599e7fa1-0872-4b39-9d2a-6578f6eefdd9_16-9-discover-aspect-ratio_default_1127847.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/599e7fa1-0872-4b39-9d2a-6578f6eefdd9_16-9-discover-aspect-ratio_default_1127847.jpg"
                    alt="José Javier Sanz, presidente de la Autoritat Portuària de Balears (APB)"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                José Javier Sanz, presidente de la Autoritat Portuària de Balears (APB)                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Ha reforzado la APB protocolos internos o auditor&iacute;as para mejorar la gobernanza de las concesiones portuarias?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Hemos creado un departamento que es de Gobierno Corporativo al frente del cual se encuentra Laura Molano. Intentamos hacerlo lo mejor posible. Aparte, estamos auditados constantemente por Hacienda. Hay una transparencia absoluta y todo el mundo tiene nuestros balances. Nuestra actividad es p&uacute;blica y todo mundo la conoce. Es imposible 'escaparse'. Tal vez una empresa privada puede hacerlo, pero nosotros, no. Pero es verdad que estamos trabajando mucho en esta l&iacute;nea y tambi&eacute;n con nuestras personas a nivel de formaci&oacute;n para ser m&aacute;s competitivos, m&aacute;s eficaces, m&aacute;s rentables y buscar los mejores costes, buscar una gesti&oacute;n mucho m&aacute;s abierta, moderna y m&aacute;s orientada a las personas. 
    </p><p class="article-text">
        Tenemos recursos, pero los invertimos directamente en la ciudad, invertimos en bolsa, en terrenos, en nuestra infraestructura y en nuestras personas. Y, en cuanto a transparencia, el &uacute;nico ranking que eval&uacute;a a las autoridades portuarias es el de Dyntra y nosotros estamos los cuartos, empatados con los terceros, lo cual es un dato relevante porque somos 28 autoridades portuarias. Hace cinco a&ntilde;os est&aacute;bamos a la cola.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Tenemos recursos, pero los invertimos directamente en la ciudad, invertimos en bolsa, en terrenos, en nuestra infraestructura y en nuestras personas. Y en cuanto a transparencia, el único ranking que evalúa a las autoridades portuarias es el de Dyntra y nosotros estamos los cuartos, empatados con los terceros, lo cual es un dato relevante porque somos 28 autoridades portuarias</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <span class="highlight" style="--color:transparent;"><strong>La APB ha cedido este verano espacios en los puertos de Palma, Eivissa y la Savina para proporcionar una primera atenci&oacute;n a las personas migrantes que llegan a las islas y garantizar as&iacute; un tratamiento adecuado en situaciones de emergencia humanitaria. &iquest;Qu&eacute; ha llevado al organismo a adoptar esta decisi&oacute;n? </strong></span>
    </p><p class="article-text">
        Nosotros somos un puerto de inter&eacute;s general. Un puerto de inter&eacute;s general y uno auton&oacute;mico son diferentes. En agosto vimos que Balears estaba sufriendo una migraci&oacute;n muy importante con una nueva ruta que viene de Argelia. De modo que el Gobierno impuls&oacute; una ley de emergencia para cuidar de estas personas a su llegada al puerto, de forma transitoria, porque tras proporcionarles la informaci&oacute;n pertinente vuelven a ir a puerto para coger un ferry. Nosotros tenemos una serie de edificios para que no se encuentren desamparados durante el tiempo de espera y protegidos del calor o del fr&iacute;o.
    </p><p class="article-text">
        <span class="highlight" style="--color:transparent;"><strong>&iquest;Contempla que esta colaboraci&oacute;n pueda consolidarse a largo plazo como un protocolo estable entre la Autoritat Portu&agrave;ria y el Estado en caso de emergencias migratorias?</strong></span>
    </p><p class="article-text">
        Es algo temporal, aunque depender&aacute; de c&oacute;mo funcione la migraci&oacute;n. No sabemos qu&eacute; va a pasar, si disminuir&aacute; o aumentar&aacute;. Ahora mismo es una emergencia y todos colaboramos. Es un tema grave y habr&aacute; que solucionarlo. Somos una comunidad aut&oacute;noma que tambi&eacute;n participa en el Gobierno de Espa&ntilde;a.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Debe el puerto reforzar su funci&oacute;n social y humanitaria en estas situaciones? </strong>
    </p><p class="article-text">
        Estamos abiertos a esto y lo hemos hecho. Pero no podemos ser un campo de refugiados y esto est&aacute; muy relacionado con la pol&iacute;tica gubernamental, que es la que tiene que decidir qu&eacute; va a hacer con los migrantes cuando llegan aqu&iacute;. El puerto no puede asumirlo todo. No podemos estar mezclando los turistas con los migrantes y con la actividad portuaria. Todo esto se ir&aacute; adaptando de acuerdo con las circunstancias que tengamos. Pero eso lo decidir&aacute; el Gobierno, claro.
    </p><p class="article-text">
        <span class="highlight" style="--color:transparent;"><strong>&iquest;C&oacute;mo visualiza los puertos de Balears en 2030? &iquest;Qu&eacute; papel quiere que jueguen dentro del arco Mediterr&aacute;neo y europeo?</strong></span>
    </p><p class="article-text">
        Que sean puertos totalmente abiertos, sostenibles, inteligentes y, sobre todo, orientados al ciudadano, con unos productos totalmente modernos y adaptados a las necesidades del mercado. Y, en lo que nos corresponde, vamos a conseguirlo, espero que mucho antes que en 2030. Sobre todo respecto a la electrificaci&oacute;n, que tambi&eacute;n deben tener las navieras. Tiene que haber una colaboraci&oacute;n entre ambos. Nosotros pondremos los medios y las infraestructuras para que esto funcione. Y el Estado tiene que poner los medios para conseguir electricidad. Tenemos que colaborar e ir todos de la mano.
    </p><p class="article-text">
        En relaci&oacute;n con otros puertos europeos del Mediterr&aacute;neo, yo creo que nosotros estamos liderando la electrificaci&oacute;n. Somos l&iacute;deres en este momento comparados con el resto de puertos espa&ntilde;oles. Todos los puertos somos totalmente diferentes. Nosotros, por nuestras circunstancias, no tenemos un marco estrat&eacute;gico, que est&aacute; definido por Puertos del Estado. Nosotros no tenemos contenedores. Vas a Almer&iacute;a o a Val&egrave;ncia y solo ves explanada de contenedores. Tenemos que adaptarnos a las circunstancias de cada situaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Qu&eacute; &uacute;ltimo mensaje le gustar&iacute;a transmitir a la ciudadan&iacute;a balear para que valore m&aacute;s el papel del puerto?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Que los puertos somos un motor econ&oacute;mico y eso la gente lo desconoce. Somos invisibles, pero el puerto tiene mucha relevancia y, dentro del contexto econ&oacute;mico, somos actores importantes.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros, Jaime Reina]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/javier-sanz-presidente-apb-si-dia-puerto-no-saldran-aviones-seria-desastre-absoluto_1_12680206.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 14 Oct 2025 15:41:07 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/8179478e-00ae-4033-919e-942cd8f313ac_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="2361699" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/8179478e-00ae-4033-919e-942cd8f313ac_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2361699" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Javier Sanz, presidente de la APB: "Si un día se para el puerto, no saldrán los aviones. Sería un desastre absoluto"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/8179478e-00ae-4033-919e-942cd8f313ac_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Puertos,Suministros,Navieras,Industria,Industria alimentaria,Supermercados,Islas Baleares,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[AENOR va oferir a la 'granja dels horrors' de Mallorca pactar la data de l'auditoria de "benestar animal", que va ser favorable]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/aenor-oferir-granja-dels-horrors-mallorca-pactar-data-l-auditoria-benestar-animal-favorable_1_12342175.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/af43cc4d-3fd2-4a5d-a3ef-011bf3d85291_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="AENOR va oferir a la &#039;granja dels horrors&#039; de Mallorca pactar la data de l&#039;auditoria de &quot;benestar animal&quot;, que va ser favorable"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La instal·lació, certificada amb el segell Welfair, va superar una inspecció el 20 de maig, la data de la qual AENOR va proposar que fos acordada, segons ha pogut comprovar elDiario.es a través de correus interns. Les imatges gravades entre el 21 i el 29 d'abril, en canvi, mostren una brutícia extrema, cadàvers i maltractament animal</p><p class="subtitle">INVESTIGACIÓ - La 'granja dels horrors' de Mallorca amb certificat de benestar animal: gallines sense veure el sol i cadàvers putrefactes
</p></div><p class="article-text">
        Continuen sortint a la llum noves revelacions sobre la granja de Llucmajor (Mallorca), explotada per l&rsquo;empresa Av&iacute;cola Son Perot S.A. AENOR, l&rsquo;entitat que atorga el certificat de benestar animal Welfair, va proposar a l&rsquo;empresa av&iacute;cola, despr&eacute;s d&rsquo;ampliar la validesa del seu certificat, pactar les dates de l&rsquo;auditoria anual, segons revela en exclusiva elDiario.es.
    </p><p class="article-text">
        En un correu electr&ograve;nic del 30 de setembre de 2024 entre AENOR i Av&iacute;cola Son Perot, al qual ha tingut acc&eacute;s aquest diari, l&rsquo;entitat certificadora explica a l&rsquo;empresa ramadera que, en una reuni&oacute; celebrada el 27 de setembre, el Comit&egrave; d&rsquo;Avaluaci&oacute; d&rsquo;AENOR va decidir concedir una pr&ograve;rroga fins al 26 d&rsquo;agost de 2025 per a l&rsquo;explotaci&oacute; de Ses Cisternes (Llucmajor). &ldquo;El t&egrave;cnic d&rsquo;AENOR responsable del seu certificat estar&agrave; a la seva disposici&oacute; per acordar amb vost&egrave; les dates de realitzaci&oacute; d&rsquo;aquesta auditoria. Finalment, li expressem el nostre agra&iuml;ment per la confian&ccedil;a dipositada en els serveis d&rsquo;AENOR&rdquo;, escriu una responsable de l&rsquo;entitat. &ldquo;Sense cap altre particular, aprofito l&rsquo;ocasi&oacute; per enviar-li una cordial salutaci&oacute;&rdquo;, conclou.
    </p><p class="article-text">
        elDiario.es ha sol&middot;licitat una entrevista amb AENOR &mdash;tant per tractar q&uuml;estions generals sobre l&rsquo;entitat com per abordar el cas concret de Llucmajor&mdash;, per&ograve; aquesta ha declinat concedir-la. En el seu lloc, ha ofert la possibilitat d&rsquo;enviar consultes per escrit, que no havien estat respostes en el moment de publicaci&oacute; d&rsquo;aquesta informaci&oacute;. Entre altres q&uuml;estions, se li pregunta si l&rsquo;auditoria del 20 de maig va ser per sorpresa o acordada pr&egrave;viament &mdash;i, si va ser pactada, amb quanta antelaci&oacute;&mdash;, i si les imatges enregistrades per les entitats animalistes s&oacute;n compatibles amb el segell de benestar animal Welfair. Av&iacute;cola Son Perot s&rsquo;ha limitat a respondre a elDiario.es: &ldquo;Aix&ograve; millor que li ho preguntis a AENOR, per a una major transpar&egrave;ncia. Gr&agrave;cies&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/34241c53-8aa4-40af-923d-4576ddc71915_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/34241c53-8aa4-40af-923d-4576ddc71915_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/34241c53-8aa4-40af-923d-4576ddc71915_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/34241c53-8aa4-40af-923d-4576ddc71915_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/34241c53-8aa4-40af-923d-4576ddc71915_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/34241c53-8aa4-40af-923d-4576ddc71915_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/34241c53-8aa4-40af-923d-4576ddc71915_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Gallines camperes a una de les naus de la granja de Son Perot en una de les fotografies fetes durant la visita d&#039;elDiario.es a les instal·lacions aquest dimecres."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Gallines camperes a una de les naus de la granja de Son Perot en una de les fotografies fetes durant la visita d&#039;elDiario.es a les instal·lacions aquest dimecres.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c5c6c9ce-f734-4262-8640-895bb476c024_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c5c6c9ce-f734-4262-8640-895bb476c024_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c5c6c9ce-f734-4262-8640-895bb476c024_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c5c6c9ce-f734-4262-8640-895bb476c024_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c5c6c9ce-f734-4262-8640-895bb476c024_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c5c6c9ce-f734-4262-8640-895bb476c024_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c5c6c9ce-f734-4262-8640-895bb476c024_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Gallines camperes a l&#039;interior de la nau 6 de l&#039;explotació avícola. Fotografia d&#039;aquest dimecres."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Gallines camperes a l&#039;interior de la nau 6 de l&#039;explotació avícola. Fotografia d&#039;aquest dimecres.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Com funciona AENOR</strong></h2><p class="article-text">
        Al seu <a href="https://www.aenor.com/certificacion/certificacion-de-organizaciones-servicios-y-sistemas/proceso-de-certificacion" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">web</a>, AENOR explica el proc&eacute;s de certificaci&oacute; i els passos que una empresa ha de seguir per aconseguir-la. &ldquo;La certificaci&oacute; &eacute;s el reconeixement al treball en equip, a l&rsquo;esfor&ccedil; de les organitzacions i empreses&rdquo;, comen&ccedil;a assenyalant l'entitat. Per obtenir el certificat, el primer pas &eacute;s sol&middot;licitar un pressupost a AENOR, que facilitar&agrave; una &ldquo;oferta personalitzada i sense comprom&iacute;s&rdquo;. En segon lloc, cal acceptar l&rsquo;oferta per iniciar el proc&eacute;s de certificaci&oacute;. El tercer pas &eacute;s l&rsquo;assignaci&oacute; de l&rsquo;equip auditor i la planificaci&oacute; de l&rsquo;auditoria.
    </p><p class="article-text">
        En aquesta fase, AENOR comunica el nom del t&egrave;cnic responsable de la certificaci&oacute;, qui assignar&agrave; un equip auditor. Aquest equip es posar&agrave; en contacte amb l&rsquo;empresa per planificar l&rsquo;auditoria. El quart pas arriba amb la data prevista per a la inspecci&oacute;. L&rsquo;equip auditor, segons explica l&rsquo;entitat, visita les instal&middot;lacions de l&rsquo;empresa auditada per avaluar possibles &ldquo;no conformitats o desviacions&rdquo;, aix&iacute; com tamb&eacute; els &ldquo;punts forts&rdquo;. A partir d&rsquo;aquesta inspecci&oacute;, els experts d&rsquo;AENOR determinen l&rsquo;abast de la certificaci&oacute;, amb l&rsquo;objectiu de delimitar l&rsquo;aplicaci&oacute; del sistema de gesti&oacute; i els requisits que caldr&agrave; avaluar. L&rsquo;&uacute;ltim dia de l&rsquo;auditoria, l&rsquo;equip elaborar&agrave; un informe, que ser&agrave; llegit davant l&rsquo;organitzaci&oacute; en una reuni&oacute; final.
    </p><p class="article-text">
        Finalment, es prepara un &ldquo;pla d&rsquo;accions correctives&rdquo;, en el qual l&rsquo;organitzaci&oacute; auditada disposa d&rsquo;un termini de 30 dies per presentar-lo, a partir de les desviacions detectades durant l&rsquo;auditoria. Si l&rsquo;equip auditor considera que les accions correctives aplicades s&oacute;n adequades, emetr&agrave; una proposta de concessi&oacute; del certificat. Si no ho s&oacute;n, sol&middot;licitar&agrave; a l&rsquo;organitzaci&oacute; una revisi&oacute; del pla. L&rsquo;auditor trasllada la seva proposta al Comit&egrave; d&rsquo;Avaluaci&oacute; i Decisi&oacute;, que pren la decisi&oacute; final. Un cop aprovada la concessi&oacute; del certificat, aquest s&rsquo;emet i s&rsquo;envia a l&rsquo;organitzaci&oacute;, juntament amb la llic&egrave;ncia d&rsquo;&uacute;s de la marca AENOR.
    </p><h2 class="article-text"><strong>L'auditoria es fa sis dies abans de la difusi&oacute; de les imatges</strong></h2><p class="article-text">
        Abans de <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/granja-horrores-mallorca-certificado-bienestar-animal-gallinas-ver-sol-cadaveres-putrefactos_1_12323386.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la publicaci&oacute; de la prim&iacute;cia</a> d&rsquo;aquest diari, que revelava l&rsquo;estat de l&rsquo;interior de la granja de Llucmajor, Av&iacute;cola Son Perot, despr&eacute;s d&rsquo;haver estat consultada, va afirmar que l&rsquo;explotaci&oacute; av&iacute;cola havia superat &mdash;a l&rsquo;espera de presentar documentaci&oacute;&mdash; una auditoria d&rsquo;AENOR el 20 de maig. &Eacute;s a dir, sis dies abans que es fessin p&uacute;bliques les imatges gravades &mdash;entre els dies 21 i 29 d&rsquo;abril&mdash; per les entitats de protecci&oacute; ambiental i animal ARDE i Satya Animal.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Av&iacute;cola Son Perot reafirma el seu comprom&iacute;s amb el benestar animal i amb la legalitat de les seves instal&middot;lacions&rdquo;, va declarar l&rsquo;empresa a aquest diari en refer&egrave;ncia a les instal&middot;lacions de Llucmajor. &ldquo;Totes les nostres granges, inclosa la de Llucmajor, estan sotmeses a rigorosos controls interns i externs. En particular, comptem amb la certificaci&oacute; en Benestar Animal Welfair, atorgada per AENOR, un dels organismes d&rsquo;avaluaci&oacute; m&eacute;s reconeguts a nivell europeu&rdquo;, explicava l&rsquo;empresa. &ldquo;De fet, el passat dimarts 20 de maig es va dur a terme l&rsquo;auditoria anual corresponent a la granja de Llucmajor, que es va superar amb normalitat&rdquo;, van destacar les mateixes fonts.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a4d47047-a361-426b-8f50-f7e60db55c0e_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a4d47047-a361-426b-8f50-f7e60db55c0e_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a4d47047-a361-426b-8f50-f7e60db55c0e_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a4d47047-a361-426b-8f50-f7e60db55c0e_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a4d47047-a361-426b-8f50-f7e60db55c0e_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a4d47047-a361-426b-8f50-f7e60db55c0e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a4d47047-a361-426b-8f50-f7e60db55c0e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Les gallines vives conviuen amb cadàvers de la seva mateixa espècie. Fotografia de finals d&#039;abril difosa per les associacions animalistes."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Les gallines vives conviuen amb cadàvers de la seva mateixa espècie. Fotografia de finals d&#039;abril difosa per les associacions animalistes.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        A m&eacute;s, assenyalaven que reben &ldquo;inspeccions peri&ograve;diques per part dels serveis veterinaris i t&egrave;cnics de l&rsquo;Administraci&oacute; balear, complint sempre amb els est&agrave;ndards de qualitat, seguretat i benestar exigits per la normativa vigent&rdquo;. Les mateixes fonts afegien que aquesta certificaci&oacute; &eacute;s vigent fins al novembre de 2025 i que la inspecci&oacute; de renovaci&oacute;, realitzada el 20 de maig per responsables d&rsquo;AENOR, va resultar inicialment &ldquo;positiva&rdquo;, tot i que restava pendent de completar la documentaci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Tanmateix, les imatges gravades &mdash;entre el 21 i el 29 d&rsquo;abril&mdash; per les associacions de protecci&oacute; ambiental i animal mostren una realitat ben diferent. Les gravacions evidencien que els animals es troben en condicions penoses: les gallines vives conviuen amb desenes de cad&agrave;vers en diferents estats de descomposici&oacute;, inclosos esquelets i altres animals, com rates (vives o enverinades) i eri&ccedil;ons. Les organitzacions alerten que la pres&egrave;ncia d&rsquo;aquestes altres esp&egrave;cies a la granja pot comportar un &ldquo;risc de transmissi&oacute; de malalties a humans&rdquo;, com ara la salmonel&middot;la (intoxicaci&oacute; aliment&agrave;ria) o la leptospirosi (infecci&oacute; de la sang), entre d&rsquo;altres.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/19d9db12-b154-451b-88f7-5f02c4757f9d_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/19d9db12-b154-451b-88f7-5f02c4757f9d_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/19d9db12-b154-451b-88f7-5f02c4757f9d_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/19d9db12-b154-451b-88f7-5f02c4757f9d_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/19d9db12-b154-451b-88f7-5f02c4757f9d_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/19d9db12-b154-451b-88f7-5f02c4757f9d_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/19d9db12-b154-451b-88f7-5f02c4757f9d_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un eriçó al costat d&#039;una gallina. Fotografia de finals d&#039;abril difosa per les associacions animalistes."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un eriçó al costat d&#039;una gallina. Fotografia de finals d&#039;abril difosa per les associacions animalistes.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Per aquests motius, les entitats van presentar una den&uacute;ncia davant la Fiscalia de Medi Ambient de les Balears per presumptes delictes d&rsquo;estafa, contra la salut p&uacute;blica i d&rsquo;abandonament animal per manca de supervisi&oacute; veterin&agrave;ria. Aquest diari ha pogut comprovar que la den&uacute;ncia es va registrar el 21 de maig, al voltant de les 9 del mat&iacute;, segons varen confirmar fonts del Ministeri P&uacute;blic. Per tal de provar els fets, les entitats van dipositar un v&iacute;deo de m&eacute;s de tres hores de durada. Cal destacar que les imatges gravades per ambdues organitzacions comptaven amb proves de geolocalitzaci&oacute; (GPS) i dates visibles de diaris locals, que han estat consultades i verificades per aquest diari.
    </p><iframe src="https://geo.dailymotion.com/player/x8zbz.html?video=k6LmFUbocJQzAqD57jQ" allowfullscreen allow="fullscreen; picture-in-picture; web-share"></iframe><p class="article-text">
        <strong>Av&iacute;cola Son Perot afirma que les imatges estan &ldquo;manipulades&rdquo;</strong>
    </p><p class="article-text">
        La versi&oacute; de l&rsquo;empresa sobre aquestes imatges &eacute;s diferent. En una primera reacci&oacute;, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/ayuntamiento-llucmajor-no-inspecciono-macrogranja-horrores-pese-aprobar-unanimidad-hacerlo-2024_1_12337896.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">portaveus de la granja van afirmar a aquest diari</a> &mdash;abans de la publicaci&oacute; de la primera not&iacute;cia&mdash; que les imatges en possessi&oacute; del mitj&agrave; no es corresponien amb les seves instal&middot;lacions i que la informaci&oacute; era falsa. Despr&eacute;s de la publicaci&oacute; de la investigaci&oacute;, per&ograve;, l&rsquo;empresa ha reconegut impl&iacute;citament que les imatges s&iacute; que mostren les seves instal&middot;lacions. Tot i aix&ograve;, considera que el material audiovisual &eacute;s &ldquo;producte d&rsquo;una manipulaci&oacute;&rdquo; per part de les entitats de protecci&oacute; ambiental i animal.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/db475b92-0d35-4885-a37f-ceaec3472901_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/db475b92-0d35-4885-a37f-ceaec3472901_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/db475b92-0d35-4885-a37f-ceaec3472901_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/db475b92-0d35-4885-a37f-ceaec3472901_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/db475b92-0d35-4885-a37f-ceaec3472901_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/db475b92-0d35-4885-a37f-ceaec3472901_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/db475b92-0d35-4885-a37f-ceaec3472901_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una de les gallines mortes a la granja. Fotografia de finals d&#039;abril difosa per les associacions animalistes."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una de les gallines mortes a la granja. Fotografia de finals d&#039;abril difosa per les associacions animalistes.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En declaracions a Europa Press, el director general de l&rsquo;empresa Av&iacute;cola Son Perot, Gorka Moreno, no ha confirmat &mdash;encara que tampoc ha descartat&mdash; que les imatges difoses per les entitats ARDE i Satya Animal, en les quals es veuen gallines vives convivint amb cad&agrave;vers, rates i brut&iacute;cia extrema, corresponguin a la seva explotaci&oacute;. Moreno ha titllat les imatges de &ldquo;sensacionalistes i extremistes&rdquo; i ha afirmat que el que s&rsquo;hi pot veure no reflecteix el &ldquo;dia a dia&rdquo; de l&rsquo;empresa. Des de l&rsquo;empresa han acusat els col&middot;lectius animalistes de &ldquo;manipulaci&oacute;&rdquo; i de generar una sensaci&oacute; d&rsquo;&ldquo;alarmisme&rdquo;. &ldquo;Totes les granges per dins s&oacute;n iguals&rdquo;, han esgrimit. El director general de l&rsquo;explotaci&oacute;, no obstant aix&ograve;, ha reconegut que en els v&iacute;deos difosos s&rsquo;hi observen, en part, les seves instal&middot;lacions i algunes de les seves etiquetes.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Al principio, la empresa negó a elDiario.es que las imágenes fueran suyas. Ahora, ha reconocido implícitamente que sí son sus instalaciones. Pese a todo, consideran que las imágenes grabadas son “producto de una manipulación” de los animalistas</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Visita a la granja de Son Perot</strong></h2><p class="article-text">
        elDiario.es va visitar dimecres passat l&rsquo;explotaci&oacute; despr&eacute;s que l&rsquo;empresa ofer&iacute;s als mitjans poder acudir-hi per comprovar <em>in situ</em> que &ldquo;compleixen la llei&rdquo;. Un cop posats els micos d&rsquo;un sol &uacute;s pertinents, la visita comen&ccedil;a &mdash;i pretenen que finalitzi&mdash; a la nau 1 de les set que conformen Son Perot a Llucmajor. No obstant aix&ograve;, el complex que mostra inicialment el director general de Son Perot, Gorka Moreno, visiblement condicionat, no correspon amb aquelles naus sobre les quals recauen les sospites dels animalistes: la nau 2, la 6 i la 7.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f9bf6caf-af06-4cff-86f0-e3838c7a43b4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f9bf6caf-af06-4cff-86f0-e3838c7a43b4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f9bf6caf-af06-4cff-86f0-e3838c7a43b4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f9bf6caf-af06-4cff-86f0-e3838c7a43b4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f9bf6caf-af06-4cff-86f0-e3838c7a43b4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f9bf6caf-af06-4cff-86f0-e3838c7a43b4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f9bf6caf-af06-4cff-86f0-e3838c7a43b4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Gorka Moreno, gerent d&#039;Avícola Son Perot, mostra la nau 1 de la granja. Fotografia d&#039;aquest dimecres."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Gorka Moreno, gerent d&#039;Avícola Son Perot, mostra la nau 1 de la granja. Fotografia d&#039;aquest dimecres.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f016eb8d-7f16-464b-bbe4-4a34f4bf3cef_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f016eb8d-7f16-464b-bbe4-4a34f4bf3cef_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f016eb8d-7f16-464b-bbe4-4a34f4bf3cef_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f016eb8d-7f16-464b-bbe4-4a34f4bf3cef_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f016eb8d-7f16-464b-bbe4-4a34f4bf3cef_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f016eb8d-7f16-464b-bbe4-4a34f4bf3cef_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f016eb8d-7f16-464b-bbe4-4a34f4bf3cef_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Les gallines compten amb un certificat de benestar animal. Fotografia de finals d&#039;abril difosa per les associacions animalistes."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Les gallines compten amb un certificat de benestar animal. Fotografia de finals d&#039;abril difosa per les associacions animalistes.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Durant el recorregut, Moreno, acompanyat pel responsable de comunicaci&oacute; externa de l&rsquo;empresa, defensa que la macrogranja compleix la legislaci&oacute; vigent pel que fa al manteniment de les gallines ponedores, aix&iacute; com les seves condicions d&rsquo;allotjament i benestar. Insisteix que les condicions en qu&egrave; conviuen els ocells s&oacute;n les &ldquo;normals&rdquo; per a una explotaci&oacute; com la de Son Perot, assenyala que compta amb el certificat de benestar animal &mdash;vigent fins a novembre d&rsquo;enguany, segons aclareix el director general&mdash;, que passen tots els controls veterinaris i que col&middot;laboren amb els inspectors de la Conselleria d&rsquo;Agricultura del Govern i amb els agents del Seprona.
    </p><p class="article-text">
        Despr&eacute;s de realitzar el pediluvi en per&ograve;xid &mdash;mesura de bioseguretat dirigida a prevenir la propagaci&oacute; de malalties i eliminar la brut&iacute;cia, incloent possibles pat&ograve;gens adherits a la sola del cal&ccedil;at&mdash;, elDiario.es accedeix a la nau 1, que compta amb unes 16.000 gallines tipus 2 o de s&ograve;l, &eacute;s a dir, que poden moure&rsquo;s lliurement encara que sense acc&eacute;s a l&rsquo;exterior. Centenars de gallines voletegen entorn dels visitants a la recerca de la lluentor dels seus vestits i els picotegen mentre el responsable explica el sistema de distribuci&oacute; dels ocells, que es mouen per diferents nivells d&rsquo;estructures. Les cintes transportadores per a la recol&middot;lecci&oacute; d&rsquo;ous funcionen amb normalitat i els animals compten amb abeuradors i menjadores.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/37cec36e-4edf-412d-bf60-df6a43e2e81d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/37cec36e-4edf-412d-bf60-df6a43e2e81d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/37cec36e-4edf-412d-bf60-df6a43e2e81d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/37cec36e-4edf-412d-bf60-df6a43e2e81d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/37cec36e-4edf-412d-bf60-df6a43e2e81d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/37cec36e-4edf-412d-bf60-df6a43e2e81d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/37cec36e-4edf-412d-bf60-df6a43e2e81d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Gallines als diferents nivells de la nau. Fotografia d&#039;aquest dimecres."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Gallines als diferents nivells de la nau. Fotografia d&#039;aquest dimecres.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c747c31c-6fa7-4e9a-96df-fe7b65308122_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c747c31c-6fa7-4e9a-96df-fe7b65308122_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c747c31c-6fa7-4e9a-96df-fe7b65308122_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c747c31c-6fa7-4e9a-96df-fe7b65308122_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c747c31c-6fa7-4e9a-96df-fe7b65308122_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c747c31c-6fa7-4e9a-96df-fe7b65308122_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c747c31c-6fa7-4e9a-96df-fe7b65308122_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Exemplars de cria a terra, a la nau 1 de la granja de Llucmajor. Fotografia d&#039;aquest dimecres."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Exemplars de cria a terra, a la nau 1 de la granja de Llucmajor. Fotografia d&#039;aquest dimecres.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        A difer&egrave;ncia de les g&agrave;bies, prohibides per a noves instal&middot;lacions a la UE des de 2012, aquests sistemes permeten el despla&ccedil;ament dels ocells, per&ograve; concentren una gran quantitat d&rsquo;individus en un espai limitat. La densitat legal m&agrave;xima &eacute;s de 9 gallines per metre quadrat en interiors i de 2.500 per hect&agrave;rea a l&rsquo;exterior, en el cas de les gallines camperoles.
    </p><h2 class="article-text"><strong>L&rsquo;empresa: &ldquo;Aquesta &eacute;s la vida d&rsquo;una granja av&iacute;cola habitual&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        &ldquo;Aquesta &eacute;s la vida d&rsquo;una granja av&iacute;cola habitual&rdquo;, recalca Moreno. Davant la menor mobilitat o la visible p&egrave;rdua de plomatge que presenten moltes d&rsquo;elles, explica que tenen 83 setmanes, etapa en qu&egrave; comen&ccedil;a a decaure el seu rendiment aix&iacute; com la producci&oacute; d&rsquo;ous. &ldquo;Estan una mica majors&rdquo;, comenta. &Eacute;s entre les 17 i les 23 setmanes el per&iacute;ode en qu&egrave; les gallines estan en la seva m&agrave;xima esplendor.
    </p><p class="article-text">
        Despr&eacute;s de rec&oacute;rrer la instal&middot;laci&oacute;, aquest mitj&agrave; demana al gerent de Son Perot visitar les naus en qu&egrave; les entitats animalistes han posat el focus. Moreno al&middot;lega falta de temps, assenyala que ha d&rsquo;entrar en directe a una televisi&oacute; local i que un representant d&rsquo;una cadena de supermercats es troba en aquests moments a la finca. Tamb&eacute; comenta que s&oacute;n les instal&middot;lacions m&eacute;s allunyades i que cal anar-hi en cotxe. Tot i aix&ograve;, finalment accedeix a la sol&middot;licitud de elDiario.es i acompanya els redactors fins a les naus 6 i 7. S&oacute;n naus de gallines camperoles i, en arribar-hi, moltes d&rsquo;elles s&rsquo;acullen a l&rsquo;ombra davant la calor abrasadora que ja fa al mat&iacute;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Gallines camperoles amuntegades a l&rsquo;interior</strong></h2><p class="article-text">
        Mentrestant, el director general, en la l&iacute;nia de declaracions que ha fet aquests dies, defensa que, en veure les fotografies difoses, &ldquo;dona la sensaci&oacute; que &eacute;s un mix d&rsquo;imatges de diferents llocs que es confonen quan interessa&rdquo;. &ldquo;No em crec que en deu minuts aparegui un eri&ccedil;&oacute; o una rata, amb flashbacks al final&rdquo;, assenyala. En accedir a la nau 7, de nou el ritual del pediluvi. Un cop dins, el contrast amb la primera instal&middot;laci&oacute; &eacute;s evident. Les gallines es troben visiblement amuntegades malgrat ser ocells amb acc&eacute;s a l&rsquo;exterior, encara que la direcci&oacute; assegura que es respecten les densitats m&agrave;ximes.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0d407f42-83cb-412a-8e0d-03e37e608d0c_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0d407f42-83cb-412a-8e0d-03e37e608d0c_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0d407f42-83cb-412a-8e0d-03e37e608d0c_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0d407f42-83cb-412a-8e0d-03e37e608d0c_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0d407f42-83cb-412a-8e0d-03e37e608d0c_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0d407f42-83cb-412a-8e0d-03e37e608d0c_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0d407f42-83cb-412a-8e0d-03e37e608d0c_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Gallines camperes a l&#039;exterior d&#039;una de les naus. Fotografia d&#039;aquest dimecres."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Gallines camperes a l&#039;exterior d&#039;una de les naus. Fotografia d&#039;aquest dimecres.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/99397ba8-3c36-456c-9bb3-d63076b897e2_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/99397ba8-3c36-456c-9bb3-d63076b897e2_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/99397ba8-3c36-456c-9bb3-d63076b897e2_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/99397ba8-3c36-456c-9bb3-d63076b897e2_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/99397ba8-3c36-456c-9bb3-d63076b897e2_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/99397ba8-3c36-456c-9bb3-d63076b897e2_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/99397ba8-3c36-456c-9bb3-d63076b897e2_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Gallines a la nau 6, una de les instal·lacions en què les entitats denunciants han posat el focus. Fotografia d&#039;aquest dimecres."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Gallines a la nau 6, una de les instal·lacions en què les entitats denunciants han posat el focus. Fotografia d&#039;aquest dimecres.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Enmig del tumult, diverses gallines descansen. &ldquo;Pot ser que algunes s&rsquo;estiguin banyant amb sorra o fins i tot que estiguin incubant&rdquo;, explica Moreno, mentre el responsable de comunicaci&oacute; afegeix: &ldquo;Per a mi &eacute;s la mateixa foto [que la de la nau 1], per&ograve; si aix&iacute; us quedeu m&eacute;s tranquils...&rdquo;. La foscor plana sobre els ocells. Des de la direcci&oacute; insisteixen que cal diferenciar entre imatges a&iuml;llades i la realitat general del funcionament d&rsquo;una explotaci&oacute; amb desenes de milers d&rsquo;animals.
    </p><p class="article-text">
        Despr&eacute;s d&rsquo;aix&ograve;, aquest peri&ograve;dic demana poder veure la nau 6. De la mateixa manera que a la nau anterior, les gallines es troben amuntegades en diversos nivells, per&ograve; el responsable de Son Perot insisteix que compleixen la legislaci&oacute; vigent per als ocells criats en llibertat &mdash;com les destinades a la producci&oacute; d&rsquo;ous camperols&mdash;. En aquest cas, la normativa exigeix, entre altres requisits, que les gallines tinguin acc&eacute;s permanent a espais exteriors durant el dia, amb una densitat m&agrave;xima de 2.500 ocells per hect&agrave;rea a l&rsquo;aire lliure i un m&agrave;xim de 9 gallines per metre quadrat a l&rsquo;interior dels allotjaments.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5bdbdf2f-3366-415f-b042-57326be0239a_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5bdbdf2f-3366-415f-b042-57326be0239a_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5bdbdf2f-3366-415f-b042-57326be0239a_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5bdbdf2f-3366-415f-b042-57326be0239a_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5bdbdf2f-3366-415f-b042-57326be0239a_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5bdbdf2f-3366-415f-b042-57326be0239a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5bdbdf2f-3366-415f-b042-57326be0239a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Aus a la nau 7 de la finca. Fotografia d&#039;aquest dimecres."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Aus a la nau 7 de la finca. Fotografia d&#039;aquest dimecres.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d3ac80ba-e470-4974-b6f2-81dc9adad6f9_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d3ac80ba-e470-4974-b6f2-81dc9adad6f9_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d3ac80ba-e470-4974-b6f2-81dc9adad6f9_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d3ac80ba-e470-4974-b6f2-81dc9adad6f9_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d3ac80ba-e470-4974-b6f2-81dc9adad6f9_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d3ac80ba-e470-4974-b6f2-81dc9adad6f9_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d3ac80ba-e470-4974-b6f2-81dc9adad6f9_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Part de la nau 7. Fotografia d&#039;aquest dimecres."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Part de la nau 7. Fotografia d&#039;aquest dimecres.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Queda la nau 2, destinada a les gallines en g&agrave;bia. En dirigir-se cap a aquesta, l&rsquo;empresa demana, en atenci&oacute; a la seva pol&iacute;tica, no fer cap imatge de les g&agrave;bies. &ldquo;No &eacute;s perqu&egrave; estiguin mal ateses, sin&oacute; perqu&egrave; &eacute;s una pr&agrave;ctica que estem eliminant. Estem apostant per s&ograve;l i per camperoles&rdquo;, aclareixen. Es tracta d&rsquo;una modalitat de cria en retroc&eacute;s a la Uni&oacute; Europea i prohibida per a noves instal&middot;lacions des de 2012. Tot i aix&ograve;, enmig de la foscor, milers d&rsquo;ocells conviuen amuntegats i el s&ograve;l d&rsquo;algunes zones est&agrave; cobert d&rsquo;excrements, plomes i restes de pinso. La direcci&oacute; incideix en qu&egrave; ja no defensen aquest tipus de cria. &ldquo;El que veieu &eacute;s una reminisc&egrave;ncia del passat de l&rsquo;empresa&rdquo;, conclouen.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Ribas, Esther Ballesteros, Jaime Reina]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/aenor-oferir-granja-dels-horrors-mallorca-pactar-data-l-auditoria-benestar-animal-favorable_1_12342175.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 30 May 2025 05:31:09 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/af43cc4d-3fd2-4a5d-a3ef-011bf3d85291_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="806099" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/af43cc4d-3fd2-4a5d-a3ef-011bf3d85291_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="806099" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[AENOR va oferir a la 'granja dels horrors' de Mallorca pactar la data de l'auditoria de "benestar animal", que va ser favorable]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/af43cc4d-3fd2-4a5d-a3ef-011bf3d85291_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Maltrato animal,Explotación animal,Industria agroalimentaria,Gallinas,Granjas,Derechos animales,huevos,Protección animal,Salud pública,AENOR - Asociación Española de Normalización y Certificación,Islas Baleares,Mallorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[AENOR ofreció a la 'granja de los horrores' de Mallorca pactar la fecha de la auditoría de “bienestar animal” que fue favorable]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/aenor-ofrecio-granja-horrores-mallorca-pactar-fecha-auditoria-bienestar-animal-favorable_1_12336774.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/af43cc4d-3fd2-4a5d-a3ef-011bf3d85291_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="AENOR ofreció a la &#039;granja de los horrores&#039; de Mallorca pactar la fecha de la auditoría de “bienestar animal” que fue favorable"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La instalación, certificada con el sello Welfair, superó una inspección el 20 de mayo, que AENOR propuso que fuera acordada, según ha podido comprobar elDiario.es a través de correos internos. Las imágenes grabadas entre el 21 y 29 de abril, en cambio, muestran suciedad extrema, cadáveres y maltrato animal</p><p class="subtitle">INVESTIGACIÓN - La 'granja de los horrores' de Mallorca con certificado de bienestar animal: gallinas sin ver el sol y con cadáveres “putrefactos”
</p></div><p class="article-text">
        Siguen saliendo a la luz nuevas revelaciones sobre la granja de Llucmajor (Mallorca), que explota la empresa Av&iacute;cola Son Perot S.A. AENOR, la entidad que otorga el certificado de bienestar animal Welfair, propuso a la empresa av&iacute;cola, tras conceder una pr&oacute;rroga a la validez de su certificado, acordar las fechas de la realizaci&oacute;n de la auditor&iacute;a anual, seg&uacute;n desvela en exclusiva elDiario.es.
    </p><p class="article-text">
        En un correo electr&oacute;nico del 30 de septiembre de 2024 entre AENOR y Av&iacute;cola Son Perot, al cual ha accedido este diario, la empresa que otorga el sello de bienestar explica a la empresa ganadera que, en una reuni&oacute;n celebrada el 27 de septiembre, el Comit&eacute; de Evaluaci&oacute;n de AENOR ha decidido conceder una pr&oacute;rroga hasta el 26 de agosto de 2025 para la explotaci&oacute;n de Ses Cisternes (Llucmajor). &ldquo;El t&eacute;cnico de AENOR responsable de su certificado estar&aacute; a su disposici&oacute;n para acordar con usted las fechas de la realizaci&oacute;n de esta auditor&iacute;a. Por &uacute;ltimo, le expreso nuestro agradecimiento por la confianza que ha depositado en los servicios de AENOR&rdquo;, escribe una responsable de la empresa. &ldquo;Sin otro particular, aprovecho la ocasi&oacute;n para enviarle un cordial saludo&rdquo;, finaliza.
    </p><p class="article-text">
        elDiario.es ha pedido una entrevista con AENOR &mdash;para tratar temas generales de la entidad, as&iacute; como espec&iacute;ficos de Llucmajor&mdash; que, sin embargo, ha declinado concederla. En su lugar, ha ofrecido a este medio enviar consultas por escrito, que no han sido respondidas en el momento en que se publica esta noticia. Entre otras cuestiones, a AENOR se le pregunta si la auditor&iacute;a del 20 de mayo fue por sorpresa o pactada con antelaci&oacute;n &mdash;y en caso de que fuera pactada, con cu&aacute;nta antelaci&oacute;n&mdash;, y si las im&aacute;genes grabadas por las entidades animalistas son compatibles con el sello de bienestar animal Welfair. Av&iacute;cola Son Perot se ha limitado a contestar a elDiario.es: &ldquo;Esto mejor que le preguntes a Aenor para mayor transparencia. Gracias&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/34241c53-8aa4-40af-923d-4576ddc71915_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/34241c53-8aa4-40af-923d-4576ddc71915_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/34241c53-8aa4-40af-923d-4576ddc71915_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/34241c53-8aa4-40af-923d-4576ddc71915_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/34241c53-8aa4-40af-923d-4576ddc71915_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/34241c53-8aa4-40af-923d-4576ddc71915_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/34241c53-8aa4-40af-923d-4576ddc71915_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Gallinas camperas en una de las naves de la granja de Son Perot en una de las fotografías tomadas durante la visita de elDiario.es a las instalaciones este miércoles."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Gallinas camperas en una de las naves de la granja de Son Perot en una de las fotografías tomadas durante la visita de elDiario.es a las instalaciones este miércoles.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c5c6c9ce-f734-4262-8640-895bb476c024_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c5c6c9ce-f734-4262-8640-895bb476c024_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c5c6c9ce-f734-4262-8640-895bb476c024_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c5c6c9ce-f734-4262-8640-895bb476c024_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c5c6c9ce-f734-4262-8640-895bb476c024_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c5c6c9ce-f734-4262-8640-895bb476c024_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c5c6c9ce-f734-4262-8640-895bb476c024_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Gallinas camperas en el interior de la nave 6 de la explotación avícola. Fotografía de este miércoles."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Gallinas camperas en el interior de la nave 6 de la explotación avícola. Fotografía de este miércoles.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text">C&oacute;mo funciona AENOR</h2><p class="article-text">
        En su <a href="https://www.aenor.com/certificacion/certificacion-de-organizaciones-servicios-y-sistemas/proceso-de-certificacion" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">web</a>, AENOR explica el proceso de certificaci&oacute;n y los pasos que una empresa tiene que dar para conseguirla. &ldquo;La certificaci&oacute;n es el reconocimiento al trabajo en equipo, al esfuerzo de las organizaciones y empresas&rdquo;, empieza se&ntilde;alando la empresa. Para conseguir el certificado, primero, hay que solicitar un presupuesto a AENOR para que la entidad te mande una &ldquo;oferta personalizada y sin compromiso&rdquo;. Segundo, es necesaria una aceptaci&oacute;n de la oferta para empezar &ldquo;el proceso de certificaci&oacute;n&rdquo;. Tercero, la asignaci&oacute;n del equipo auditor y planificaci&oacute;n de auditor&iacute;a.
    </p><p class="article-text">
        En esta parte del proceso, AENOR te comunica el nombre del t&eacute;cnico responsable de tu certificaci&oacute;n. &Eacute;ste, se&ntilde;ala la empresa, te asignar&aacute; un equipo auditor, que contactar&aacute; contigo &ldquo;para planificar la auditor&iacute;a&rdquo;. Cuarto: momento en que llega la fecha prevista. El equipo auditor, afirma la entidad, visita las oficinas de la empresa auditada, &ldquo;evaluando las no conformidades o desviaciones&rdquo; y tambi&eacute;n los &ldquo;puntos fuertes&rdquo;. A partir de aqu&iacute;, los expertos de AENOR determinan el &ldquo;alcance&rdquo;, con el objetivo de &ldquo;acotar&rdquo; la aplicaci&oacute;n del sistema de gesti&oacute;n y los requisitos de la evaluaci&oacute;n a realizar. El &uacute;ltimo d&iacute;a de auditor&iacute;a, el equipo auditor elaborar&aacute; &ldquo;un informe de auditor&iacute;a, que leer&aacute; ante tu organizaci&oacute;n en una reuni&oacute;n final&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Finalmente, se prepara un &ldquo;plan de acciones correctivas&rdquo; en el que la organizaci&oacute;n auditada tiene un plazo de 30 d&iacute;as para presentarlo, a partir de las &ldquo;desviaciones detectadas durante la auditor&iacute;a&rdquo;. Si el equipo auditor considera que las &ldquo;acciones correctivas&rdquo; aplicadas son las adecuadas, emitir&aacute; &ldquo;una propuesta de concesi&oacute;n del certificado&rdquo;. Si no lo fueran, pedir&aacute; a la organizaci&oacute;n una &ldquo;revisi&oacute;n&rdquo; del plan. El auditor propone su decisi&oacute;n al comit&eacute; de Evaluaci&oacute;n y Decisi&oacute;n, que tiene la decisi&oacute;n final. Una vez aprobada la concesi&oacute;n del certificado, &ldquo;se emite y env&iacute;a a la organizaci&oacute;n&rdquo; junto con la licencia de uso de la marca de AENOR.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La auditor&iacute;a se produce seis d&iacute;as antes de la difusi&oacute;n de las im&aacute;genes</strong></h2><p class="article-text">
        Antes de la publicaci&oacute;n de la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/granja-horrores-mallorca-certificado-bienestar-animal-gallinas-ver-sol-cadaveres-putrefactos_1_12323386.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">primicia de este diario</a>, que desvelaba el estado del interior de la granja de Llucmajor, Av&iacute;cola Son Perot, tras haber sido consultada, afirm&oacute; que la explotaci&oacute;n av&iacute;cola hab&iacute;a superado &mdash;a falta de presentar documentaci&oacute;n&mdash; una auditor&iacute;a de AENOR el 20 de mayo. Es decir, seis d&iacute;as antes de la revelaci&oacute;n de las im&aacute;genes grabadas &mdash;entre los d&iacute;as 21 y 29 de abril&mdash; por las entidades de protecci&oacute;n medioambiental y animal ARDE y Satya Animal.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Av&iacute;cola Son Perot reafirma su compromiso con el bienestar animal y la legalidad de sus instalaciones&rdquo;, afirm&oacute; la empresa a este diario en referencia a las instalaciones de Llucmajor. &ldquo;Todas nuestras granjas, incluyendo la de Llucmajor, est&aacute;n sometidas a rigurosos controles internos y externos. En particular, contamos con la certificaci&oacute;n en Bienestar Animal Welfair, otorgada por AENOR, uno de los organismos de evaluaci&oacute;n m&aacute;s reconocidos a nivel europeo&rdquo;, explicaba Av&iacute;cola Son Perot. &ldquo;De hecho, el pasado martes 20 de mayo se llev&oacute; a cabo la auditor&iacute;a anual correspondiente en la granja de Llucmajor, super&aacute;ndose con normalidad&rdquo;, destacaron las mismas fuentes.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a4d47047-a361-426b-8f50-f7e60db55c0e_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a4d47047-a361-426b-8f50-f7e60db55c0e_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a4d47047-a361-426b-8f50-f7e60db55c0e_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a4d47047-a361-426b-8f50-f7e60db55c0e_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a4d47047-a361-426b-8f50-f7e60db55c0e_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a4d47047-a361-426b-8f50-f7e60db55c0e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a4d47047-a361-426b-8f50-f7e60db55c0e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Las gallinas vivas conviven con cadáveres de su misma especie, como revelan las fotografías publicadas en primicia por elDiario.es. Fotografía de finales de abril difundida por las asociaciones animalistas."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Las gallinas vivas conviven con cadáveres de su misma especie, como revelan las fotografías publicadas en primicia por elDiario.es. Fotografía de finales de abril difundida por las asociaciones animalistas.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Adem&aacute;s, se&ntilde;alaban que reciben &ldquo;inspecciones peri&oacute;dicas por parte de los servicios veterinarios y t&eacute;cnicos de la Administraci&oacute;n Balear, cumpliendo siempre con los est&aacute;ndares de calidad, seguridad y bienestar exigidos por la normativa vigente&rdquo;. Las mismas fuentes a&ntilde;ad&iacute;an que esta certificaci&oacute;n est&aacute; vigente hasta noviembre del 2025, y que la inspecci&oacute;n de renovaci&oacute;n, realizada el 20 de mayo por responsables de AENOR, fue inicialmente &ldquo;positiva&rdquo; a falta de completar la documentaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Sin embargo, las im&aacute;genes grabadas &mdash;entre el 21 y 29 de abril&mdash; por las asociaciones de protecci&oacute;n medioambiental y animal narran una situaci&oacute;n muy distinta. Las im&aacute;genes muestran que los animales se encuentran en condiciones penosas. Las gallinas vivas conviven con decenas de cad&aacute;veres en diferentes estados de descomposici&oacute;n, incluso con esqueletos y otros animales, como ratas (vivas o envenenadas) y erizos. Las organizaciones alertan de que la presencia de otras especies en la granja puede conllevar &ldquo;riesgo de transmisi&oacute;n de enfermedades a humanos&rdquo;, como la salmonella (intoxicaci&oacute;n alimentaria) o la leptospirosis (infecci&oacute;n de la sangre), entre otras.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/19d9db12-b154-451b-88f7-5f02c4757f9d_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/19d9db12-b154-451b-88f7-5f02c4757f9d_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/19d9db12-b154-451b-88f7-5f02c4757f9d_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/19d9db12-b154-451b-88f7-5f02c4757f9d_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/19d9db12-b154-451b-88f7-5f02c4757f9d_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/19d9db12-b154-451b-88f7-5f02c4757f9d_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/19d9db12-b154-451b-88f7-5f02c4757f9d_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un erizo junto a una gallina. Fotografía de finales de abril difundida por las asociaciones animalistas."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un erizo junto a una gallina. Fotografía de finales de abril difundida por las asociaciones animalistas.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Por estos motivos, las entidades presentaron una denuncia ante la Fiscal&iacute;a de Medio Ambiente de Balears por presuntos delitos de estafa, contra la salud p&uacute;blica y de abandono animal por falta de supervisi&oacute;n veterinaria. Para probarlo, depositaron un v&iacute;deo de m&aacute;s de tres horas de duraci&oacute;n. Cabe se&ntilde;alar que las im&aacute;genes grabadas por ambas entidades contaban con pruebas de GPS y fechas de peri&oacute;dicos locales que fueron consultadas y verificadas por este diario. Este peri&oacute;dico ha comprobado que esa denuncia se registr&oacute; el 21 de mayo sobre las 9 de la ma&ntilde;ana, seg&uacute;n confirmaron fuentes del Ministerio P&uacute;blico.
    </p><iframe src="https://geo.dailymotion.com/player/x8zbz.html?video=k6LmFUbocJQzAqD57jQ" allowfullscreen allow="fullscreen; picture-in-picture; web-share"></iframe><h2 class="article-text"><strong>Av&iacute;cola Son Perot dice que las im&aacute;genes est&aacute;n &ldquo;manipuladas&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        La versi&oacute;n de la empresa sobre estas im&aacute;genes es distinta. En una primera versi&oacute;n, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/ayuntamiento-llucmajor-no-inspecciono-macrogranja-horrores-pese-aprobar-unanimidad-hacerlo-2024_1_12337896.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">portavoces de la granja afirmaron a este diario</a>, antes de la publicaci&oacute;n de la primera noticia, que las im&aacute;genes que ten&iacute;a este diario no se correspond&iacute;an a sus instalaciones, y que la informaci&oacute;n era falsa. Tras la publicaci&oacute;n de la investigaci&oacute;n, la empresa ha reconocido impl&iacute;citamente que s&iacute; son sus instalaciones. Pese a todo, consideran que las im&aacute;genes grabadas son &ldquo;producto de una manipulaci&oacute;n&rdquo; de las entidades de protecci&oacute;n medioambiental y animal.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/db475b92-0d35-4885-a37f-ceaec3472901_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/db475b92-0d35-4885-a37f-ceaec3472901_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/db475b92-0d35-4885-a37f-ceaec3472901_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/db475b92-0d35-4885-a37f-ceaec3472901_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/db475b92-0d35-4885-a37f-ceaec3472901_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/db475b92-0d35-4885-a37f-ceaec3472901_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/db475b92-0d35-4885-a37f-ceaec3472901_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una de las gallinas muertas en la granja. Fotografía de finales de abril difundida por las asociaciones animalistas."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una de las gallinas muertas en la granja. Fotografía de finales de abril difundida por las asociaciones animalistas.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En declaraciones a Europa Press, el director general de la empresa Av&iacute;cola Son Perot, Gorka Moreno, no ha confirmado &mdash;aunque tampoco ha descartado&mdash; que las im&aacute;genes difundidas por las entidades ARDE y Satya Animal, en las que se ve&iacute;an a gallinas vivas conviviendo con cad&aacute;veres, ratas y suciedad extrema, correspondan a su explotaci&oacute;n. Moreno ha tildado de &ldquo;sensacionalistas y extremistas&rdquo; y ha afirmado que lo que se puede ver en ellas no es el &ldquo;d&iacute;a a d&iacute;a&rdquo; de la empresa. Desde la empresa han acusado a los colectivos animalistas de &ldquo;manipulaci&oacute;n&rdquo; y de generar una sensaci&oacute;n de &ldquo;alarmismo&rdquo;. &ldquo;Todas las granjas por dentro son iguales&rdquo;, han esgrimido. El director general de la explotaci&oacute;n, no obstante, ha reconocido que en los v&iacute;deos difundidos se observan, en parte, sus instalaciones y algunas de sus etiquetas.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Al principio, la empresa negó a elDiario.es que las imágenes fueran suyas. Ahora, ha reconocido implícitamente que sí son sus instalaciones. Pese a todo, consideran que las imágenes grabadas son “producto de una manipulación” de los animalistas</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text">Visita a la granja de Son Perot</h2><p class="article-text">
        elDiario.es visit&oacute; el pasado mi&eacute;rcoles la explotaci&oacute;n despu&eacute;s de que la empresa ofreciese a los medios poder acudir a la misma para comprobar <em>in situ </em>que &ldquo;cumplen la ley&rdquo;. Una vez puestos los monos desechables pertinentes, la visita arranca &ndash;y pretenden que finalice&ndash; en la nave 1 de las siete con las que cuenta Son Perot en Llucmajor. Sin embargo, el complejo que muestra inicialmente el director general de Son Perot, Gorka Moreno, visiblemente acondicionado, no se corresponde con aquellos sobre los que recaen las sospechas de los animalistas: la nave 2, la 6 y la 7.     
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f9bf6caf-af06-4cff-86f0-e3838c7a43b4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f9bf6caf-af06-4cff-86f0-e3838c7a43b4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f9bf6caf-af06-4cff-86f0-e3838c7a43b4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f9bf6caf-af06-4cff-86f0-e3838c7a43b4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f9bf6caf-af06-4cff-86f0-e3838c7a43b4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f9bf6caf-af06-4cff-86f0-e3838c7a43b4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f9bf6caf-af06-4cff-86f0-e3838c7a43b4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Gorka Moreno, gerente de Avícola Son Perot, muestra la nave 1 de la granja. Fotografía de este miércoles."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Gorka Moreno, gerente de Avícola Son Perot, muestra la nave 1 de la granja. Fotografía de este miércoles.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f016eb8d-7f16-464b-bbe4-4a34f4bf3cef_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f016eb8d-7f16-464b-bbe4-4a34f4bf3cef_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f016eb8d-7f16-464b-bbe4-4a34f4bf3cef_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f016eb8d-7f16-464b-bbe4-4a34f4bf3cef_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f016eb8d-7f16-464b-bbe4-4a34f4bf3cef_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f016eb8d-7f16-464b-bbe4-4a34f4bf3cef_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f016eb8d-7f16-464b-bbe4-4a34f4bf3cef_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Las gallinas cuentan con un certificado de bienestar animal. Fotografía de finales de abril difundida por las asociaciones animalistas."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Las gallinas cuentan con un certificado de bienestar animal. Fotografía de finales de abril difundida por las asociaciones animalistas.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Durante el recorrido, Moreno, acompa&ntilde;ado por el responsable de comunicaci&oacute;n externo de la empresa, defiende que la macrogranja cumple la legislaci&oacute;n vigente en cuanto al mantenimiento de las gallinas ponedoras, as&iacute; como de sus condiciones de alojamiento y bienestar. Insiste en que las condiciones en las que conviven las aves son las &ldquo;normales&rdquo; para una explotaci&oacute;n como la de Son Perot, se&ntilde;ala que cuenta con el certificado de bienestar animal &ndash;vigente hasta noviembre de este a&ntilde;o, seg&uacute;n aclara el director general&ndash; y que pasan todos los controles veterinarios, adem&aacute;s de colaborar con los inspectores de la Conselleria de Agricultura del Govern y los agentes del Seprona.
    </p><p class="article-text">
        Tras realizar el pediluvio en per&oacute;xido &ndash;medida de bioseguridad dirigida a prevenir la propagaci&oacute;n de enfermedades y eliminar la suciedad, incluyendo posibles pat&oacute;genos, que podr&iacute;an estar adheridos a la suela del calzado&ndash;, elDiario.es accede a la nave 1, que cuenta con unas 16.000 gallinas tipo 2 o de suelo, es decir, que pueden moverse libremente aun sin acceso al exterior. Cientos de gallinas revolotean en torno a los visitantes en busca del brillo de sus trajes y los picotean mientras el responsable explica el sistema de distribuci&oacute;n de las aves, que se mueven por distintos niveles de estructuras. Las cintas transportadoras para la recolecci&oacute;n de huevos funcionan con normalidad, y los animales cuentan con bebederos y comederos. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/37cec36e-4edf-412d-bf60-df6a43e2e81d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/37cec36e-4edf-412d-bf60-df6a43e2e81d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/37cec36e-4edf-412d-bf60-df6a43e2e81d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/37cec36e-4edf-412d-bf60-df6a43e2e81d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/37cec36e-4edf-412d-bf60-df6a43e2e81d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/37cec36e-4edf-412d-bf60-df6a43e2e81d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/37cec36e-4edf-412d-bf60-df6a43e2e81d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Gallinas en los distintos niveles de la nave. Fotografía de este miércoles."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Gallinas en los distintos niveles de la nave. Fotografía de este miércoles.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c747c31c-6fa7-4e9a-96df-fe7b65308122_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c747c31c-6fa7-4e9a-96df-fe7b65308122_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c747c31c-6fa7-4e9a-96df-fe7b65308122_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c747c31c-6fa7-4e9a-96df-fe7b65308122_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c747c31c-6fa7-4e9a-96df-fe7b65308122_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c747c31c-6fa7-4e9a-96df-fe7b65308122_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c747c31c-6fa7-4e9a-96df-fe7b65308122_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Ejemplares de cría en suelo, en la nave 1 de la granja de Llucmajor. Fotografía de este miércoles."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Ejemplares de cría en suelo, en la nave 1 de la granja de Llucmajor. Fotografía de este miércoles.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        A diferencia de las jaulas, prohibidas para nuevas instalaciones en la UE desde 2012, estos sistemas permiten el desplazamiento de las aves, pero concentran una gran cantidad de individuos en un espacio limitado. La densidad legal m&aacute;xima es de 9 gallinas por metro cuadrado en interiores, y de 2.500 por hect&aacute;rea en el exterior, en el caso de gallinas camperas.
    </p><h2 class="article-text">La empresa: &ldquo;Esta es la vida de una granja av&iacute;cola habitual&rdquo;</h2><p class="article-text">
        &ldquo;Esta es la vida de una granja av&iacute;cola habitual&rdquo;, incide Moreno. Ante la menor movilidad o la visible p&eacute;rdida de pelaje que presentan muchas de ellas, explica que tienen 83 semanas, etapa en la que comienza a decaer su rendimiento as&iacute; como la producci&oacute;n de huevos. &ldquo;Est&aacute;n un poco mayores&rdquo;, comenta. Es entre las 17 y las 23 el periodo en el que las gallinas est&aacute;n en su m&aacute;ximo esplendor. 
    </p><p class="article-text">
        Tras recorrer la instalaci&oacute;n, este medio pide al gerente de Son Perot visitar las naves en las que las entidades animalistas han puesto el foco. Moreno alega falta de tiempo, se&ntilde;ala que debe entrar en directo para una televisi&oacute;n local y que el representante de una cadena de supermercados se encuentra en esos momentos en la finca. Tambi&eacute;n comenta que son las instalaciones que est&aacute;n m&aacute;s lejos y que es necesario ir en coche. Sin embargo, finalmente accede a la solicitud de elDiario.es y acompa&ntilde;a a los redactores hasta las naves 6 y 7. Son de gallinas camperas y, al llegar, muchas de ellas se cobijan en la sombra ante el calor abrasador que ya azota por la ma&ntilde;ana.  
    </p><h2 class="article-text">Gallinas camperas hacinadas en el interior</h2><p class="article-text">
        Mientras tanto, el director general, en l&iacute;nea de declaraciones que ha efectuado estos d&iacute;as, defiende que, al ver las fotograf&iacute;as difundidas, &ldquo;da la sensaci&oacute;n de que es un mix de im&aacute;genes de diferentes sitios que se confunden cuando interesa&rdquo;. &ldquo;No me creo que en diez minutos aparezca un erizo o una rata, con <em>flashbacks </em>al final&rdquo;, se&ntilde;ala. Al acceder a la nave 7, de nuevo el ritual del pediluvio. Una vez dentro, el contraste con la primera instalaci&oacute;n es evidente. Las gallinas se encuentran visiblemente hacinadas pese a tratarse de aves con acceso al exterior, aunque la direcci&oacute;n asevera que se respetan las densidades m&aacute;ximas. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0d407f42-83cb-412a-8e0d-03e37e608d0c_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0d407f42-83cb-412a-8e0d-03e37e608d0c_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0d407f42-83cb-412a-8e0d-03e37e608d0c_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0d407f42-83cb-412a-8e0d-03e37e608d0c_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0d407f42-83cb-412a-8e0d-03e37e608d0c_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0d407f42-83cb-412a-8e0d-03e37e608d0c_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0d407f42-83cb-412a-8e0d-03e37e608d0c_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Gallinas camperas en el exterior de una de las naves. Fotografía de este miércoles."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Gallinas camperas en el exterior de una de las naves. Fotografía de este miércoles.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/99397ba8-3c36-456c-9bb3-d63076b897e2_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/99397ba8-3c36-456c-9bb3-d63076b897e2_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/99397ba8-3c36-456c-9bb3-d63076b897e2_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/99397ba8-3c36-456c-9bb3-d63076b897e2_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/99397ba8-3c36-456c-9bb3-d63076b897e2_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/99397ba8-3c36-456c-9bb3-d63076b897e2_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/99397ba8-3c36-456c-9bb3-d63076b897e2_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Gallinas en la nave 6, una de las instalaciones en las que las entidades denunciantes han puesto el foco. Fotografía de este miércoles."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Gallinas en la nave 6, una de las instalaciones en las que las entidades denunciantes han puesto el foco. Fotografía de este miércoles.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En medio del tumulto, varias de ellas descansan. &ldquo;Puede haber algunas que est&eacute;n d&aacute;ndose ba&ntilde;os de arena o incluso que est&eacute;n incubando&rdquo;, explica Moreno, mientras el responsable de comunicaci&oacute;n desliza: &ldquo;Para m&iacute; es la misma foto [que la de la nave 1], pero si as&iacute; os quedais m&aacute;s tranquilos...&rdquo;. La oscuridad se cierne sobre las aves. Desde la direcci&oacute;n insisten en que hay que diferenciar entre im&aacute;genes aisladas y la realidad general del funcionamiento de una explotaci&oacute;n con decenas de miles de animales.
    </p><p class="article-text">
        Tras ello, este peri&oacute;dico pide poder ver la nave 6. Del mismo modo que en la anterior, las gallinas se encuentran amontonadas en varios niveles, pero el responsable de Son Perot insiste en que cumplen la legislaci&oacute;n vigente para las aves criadas en libertad &ndash;como son las destinadas a la producci&oacute;n de huevos camperos&ndash;. En este caso, la normativa exige, entre otros requisitos, que las gallinas tengan acceso permanente a espacios exteriores durante el d&iacute;a, con una densidad m&aacute;xima de 2.500 aves por hect&aacute;rea en el &aacute;rea al aire libre, y un m&aacute;ximo de 9 gallinas por metro cuadrado en el interior de los alojamientos.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5bdbdf2f-3366-415f-b042-57326be0239a_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5bdbdf2f-3366-415f-b042-57326be0239a_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5bdbdf2f-3366-415f-b042-57326be0239a_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5bdbdf2f-3366-415f-b042-57326be0239a_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5bdbdf2f-3366-415f-b042-57326be0239a_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5bdbdf2f-3366-415f-b042-57326be0239a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5bdbdf2f-3366-415f-b042-57326be0239a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Aves en la nave 7 de la finca. Fotografía de este miércoles."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Aves en la nave 7 de la finca. Fotografía de este miércoles.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d3ac80ba-e470-4974-b6f2-81dc9adad6f9_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d3ac80ba-e470-4974-b6f2-81dc9adad6f9_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d3ac80ba-e470-4974-b6f2-81dc9adad6f9_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d3ac80ba-e470-4974-b6f2-81dc9adad6f9_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d3ac80ba-e470-4974-b6f2-81dc9adad6f9_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d3ac80ba-e470-4974-b6f2-81dc9adad6f9_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d3ac80ba-e470-4974-b6f2-81dc9adad6f9_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Parte de la nave 7. Fotografía de este miércoles."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Parte de la nave 7. Fotografía de este miércoles.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Queda la nave 2, destinada a las gallinas en jaula. Al acudir hacia la misma, la empresa pide, en atenci&oacute;n a su pol&iacute;tica, no sacar ninguna imagen de las jaulas. &ldquo;No es porque est&eacute;n mal atendidas, sino porque es una pr&aacute;ctica que estamos quitando. Estamos apostando por suelo y por camperas&rdquo;, aclaran. Se trata de una modalidad de cr&iacute;a en retroceso en la Uni&oacute;n Europea y prohibida para nuevas instalaciones desde 2012. Con todo, en medio de la oscuridad, miles de aves conviven amontonadas y el suelo de algunas zonas se encuentra cubierto de excrementos, plumas y restos de pienso. La direcci&oacute;n incide en que ya no abogan por este tipo de cr&iacute;a. &ldquo;Lo que veis es una reminiscencia del pasado de la empresa&rdquo;, sentencian.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Ribas, Esther Ballesteros, Jaime Reina]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/aenor-ofrecio-granja-horrores-mallorca-pactar-fecha-auditoria-bienestar-animal-favorable_1_12336774.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 29 May 2025 20:41:12 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/af43cc4d-3fd2-4a5d-a3ef-011bf3d85291_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="806099" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/af43cc4d-3fd2-4a5d-a3ef-011bf3d85291_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="806099" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[AENOR ofreció a la 'granja de los horrores' de Mallorca pactar la fecha de la auditoría de “bienestar animal” que fue favorable]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/af43cc4d-3fd2-4a5d-a3ef-011bf3d85291_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Maltrato animal,Explotación animal,Industria agroalimentaria,Gallinas,Granjas,Derechos animales,huevos,Protección animal,Salud pública,AENOR - Asociación Española de Normalización y Certificación,Islas Baleares,Mallorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Els darrers restauradors de molins, fusters rurals o enquadernadors: oficis en perill d'extinció]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/els-darrers-restauradors-molins-fusters-rurals-enquadernadors-oficis-perill-d-extincio_1_11772548.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/e2127dd0-cc6c-44c8-a1a6-3802576a3f0e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Els darrers restauradors de molins, fusters rurals o enquadernadors: oficis en perill d&#039;extinció"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Són ocupacions manuals, que no entenen de presses; sinó de cura i perícia. A mig camí entre l'artesania i la mecànica, els seus professionals a Balears miren el futur amb incertesa</p><p class="subtitle">Els darrers faroners sobreviuen a les noves tecnologies i al 'postureig' del turista: “No cal romantitzar l'ofici”</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;Soc la quarta generaci&oacute; i cinquena no n'hi haur&agrave;&rdquo;. Miguel Gomila &eacute;s mestre fuster i ha seguit la tradici&oacute; familiar. &ldquo;&Eacute;s el que he vist sempre&rdquo;, diu Miguel, alhora que assegura que el seu fill ja t&eacute; clar que no seguir&agrave; amb el taller. &ldquo;Estudiaran fora i agafen altres camins&rdquo;, explica. Des de petit, voletejava pel taller i, amb 12 anys, abans d'anar a jugar a futbol amb els amics, ajudava el seu pare pintant les portes. &ldquo;Sempre m'ha agradat aquesta feina i la segueixo gaudint&rdquo;, diu a dos mesos de fer els 65 anys.
    </p><p class="article-text">
        Ser&agrave; al desembre quan es pugui jubilar, per&ograve; no ho far&agrave;. &ldquo;Aguantar&eacute; almenys un any m&eacute;s&rdquo;, apunta Miguel, &ldquo;tot i que treballant una mica menys, aix&ograve; s&iacute;&rdquo;. Va comen&ccedil;ar al taller amb el seu pare als 23 anys, despr&eacute;s de fer la mili. Aleshores, hi havia vuit fusters nom&eacute;s a Mercadal (Menorca). M&eacute;s de 25 repartits per tota l'illa. &ldquo;Ara nom&eacute;s som quatre o cinc que fem barreres artesanals a tot Menorca, i dues ja tenim una edat&rdquo;, matisa.
    </p><p class="article-text">
        No nom&eacute;s ha canviat el nombre de fusters, tamb&eacute; els treballs. S'han especialitzat en barreres per a les finques, per&ograve; abans eren els fusters del camp. &ldquo;Carros, utensilis, tot el que et puguis imaginar que s'utilitza a l'agricultura, nosaltres ho f&egrave;iem en fusta&rdquo;, explica. Per&ograve; la feina al camp ha canviat, tamb&eacute; va a menys i ara nom&eacute;s fan aquestes portes de camp tan caracter&iacute;stiques a les Balears.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c80836f9-31d8-4ca7-a481-4a0cb4bfecdc_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c80836f9-31d8-4ca7-a481-4a0cb4bfecdc_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c80836f9-31d8-4ca7-a481-4a0cb4bfecdc_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c80836f9-31d8-4ca7-a481-4a0cb4bfecdc_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c80836f9-31d8-4ca7-a481-4a0cb4bfecdc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c80836f9-31d8-4ca7-a481-4a0cb4bfecdc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c80836f9-31d8-4ca7-a481-4a0cb4bfecdc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Miguel Gomila al seu taller de Mercadal (Menorca) treballant una de les barreres."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Miguel Gomila al seu taller de Mercadal (Menorca) treballant una de les barreres.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;La m&eacute;s llunyana que he fet &eacute;s a Su&egrave;cia, ara tinc una comanda per a Su&iuml;ssa i em fan enc&agrave;rrecs per a It&agrave;lia, Fran&ccedil;a i Alemanya&rdquo;, explica Miguel. &ldquo;Si em donessin 50 c&egrave;ntims per cada turista que es para al taller a fer fotos, em pago un viatge al final de temporada&rdquo;, diu somrient Miguel. &ldquo;A vegades no els deixo passar, v&eacute;nen en grups de 40 persones i tinc m&agrave;quines al taller que poden ser un perill&rdquo;, matisa. Per&ograve; per a ell &eacute;s una &ldquo;manera que la resta d'Europa vegi qu&egrave; fem aqu&iacute; i com som, i &eacute;s una satisfacci&oacute; quan em van enviar una fotografia de Su&egrave;cia amb tot nevat i la meva barrera&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Si em donessin 50 cèntims per cada turista que es para al taller a fer fotos, em pago un viatge al final de temporada. A vegades no els deixo passar, vénen en grups de 40 persones i tinc màquines al taller que poden ser un perill. És una manera que la resta d&#039;Europa vegi què fem aquí i com som, i és una satisfacció quan em van enviar una fotografia de Suècia amb tot nevat i la meva barrera</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Miguel Gomila</span>
                                        <span>—</span> Fuster
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Miguel explica que la feina que fa s'aprecia ara molt m&eacute;s que quan va comen&ccedil;ar: &ldquo;Hi va haver uns anys en qu&egrave; la feina va baixar for&ccedil;a, la gent no la valorava, es veia com una cosa antiga i van comen&ccedil;ar a col&middot;locar les barreres de ferro, per&ograve; el temps ha demostrat que duren molt, s&oacute;n boniques i, en potenciar la paret seca, han esdevingut imatge tamb&eacute; de Menorca&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/885bf5b6-d6e8-4f4b-9d1b-5a9a9bf95b94_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/885bf5b6-d6e8-4f4b-9d1b-5a9a9bf95b94_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/885bf5b6-d6e8-4f4b-9d1b-5a9a9bf95b94_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/885bf5b6-d6e8-4f4b-9d1b-5a9a9bf95b94_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/885bf5b6-d6e8-4f4b-9d1b-5a9a9bf95b94_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/885bf5b6-d6e8-4f4b-9d1b-5a9a9bf95b94_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/885bf5b6-d6e8-4f4b-9d1b-5a9a9bf95b94_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Miguel Gomila al seu taller de Mercadal (Menorca)."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Miguel Gomila al seu taller de Mercadal (Menorca).                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Tamb&eacute; s'ha adaptat als nous temps i si la barrera que li demanen &eacute;s per a la porta d'entrada d'alguna finca, hi col&middot;loca automatismes. &ldquo;Tenim molta feina, perqu&egrave; som pocs&rdquo;, afegeix Miguel. I el pare, amb 95 anys, segueix passant cada dia pel taller. &ldquo;&Eacute;s un ofici molt creatiu, per aix&ograve; em va enganxar&rdquo;, explica el mestre artes&agrave;. &ldquo;Amb una barrera pots fer mil i una coses, com cap&ccedil;aleres de llit o baranes interiors, queden molt boniques&rdquo;, explica. Gaireb&eacute; tota la feina &eacute;s manual. Miguel puntualitza que t&eacute; alguna m&agrave;quina per tallar fusta, &ldquo;per&ograve; &eacute;s molt b&agrave;sica&rdquo;. &ldquo;No tothom pot seure davant d'un ordinador i treballar, alg&uacute; haur&agrave; de fer aquests treballs, si no es perdran tots els tallers i alg&uacute; haur&agrave; de sembrar la terra, sin&oacute; de qu&egrave; menjarem&rdquo;, reflexiona el mestre fuster.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">No tothom pot seure davant d&#039;un ordinador i treballar, algú haurà de fer aquests treballs, si no es perdran tots els tallers i algú haurà de sembrar la terra, sinó de què menjarem</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Miguel Gomila</span>
                                        <span>—</span> Fuster
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Pedro, tercera generaci&oacute; d'enquadernadors</strong></h2><p class="article-text">
        Pedro Rein&eacute;s cus unes p&agrave;gines amb la mateixa m&agrave;quina que ho feia el seu avi el 1939. &Eacute;s la tercera i &uacute;ltima generaci&oacute; d'una fam&iacute;lia d'enquadernadors artesanals. &ldquo;&Eacute;s una feina sense futur, com el paper&rdquo;, explica Pedro des del seu petit taller al centre de Palma. El regenta en solitari des de fa 41 anys, quan va agafar el relleu del seu pare. T&eacute; 62 anys. &ldquo;Intentar&eacute; sobreviure aquests tres anys com sigui i, si hi ha feina, mirar&eacute; les condicions de la jubilaci&oacute; activa per seguir un parell d'anys m&eacute;s i segons qu&egrave;, doncs continuo o s'ha acabat&rdquo;, relata Pedro a elDiario.es.
    </p><p class="article-text">
        Enquadernacions Rein&eacute;s forma part dels comer&ccedil;os emblem&agrave;tics de Palma i fins i tot Pedro assegura no con&egrave;ixer m&eacute;s enquadernadors a Mallorca. &ldquo;Algun d'o&iuml;des, per&ograve; ja estan jubilats i han tancat i no &eacute;s un negoci per obrir-ne un de nou&rdquo;, explica Pedro. &ldquo;Si hagu&eacute;s de comen&ccedil;ar ara, no aguantaria les quatre d&egrave;cades que he treballat&rdquo;, reflexiona l'artes&agrave;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">És un treball sense futur, com el paper. Intentaré sobreviure aquests tres anys com sigui i, si hi ha treball, miraré les condicions de la jubilació activa per a seguir un parell d&#039;anys més</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Pedro Reinés</span>
                                        <span>—</span> Enquadernador
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        L'avi matern de Pedro va iniciar la saga d'enquadernadors. El seu pare, Salvador, era m&uacute;sic professional, saxofonista, i treballava de nit, dedicant les hores lliures del dia a aprendre l'ofici, convertint-se en la segona generaci&oacute; i la que traspassaria el coneixement de cosir els quadernets, enganxar les guardes, tallar les tapes, manejar la guillotina i compondre les lletres de plom per fer els textos dels gravats al seu fill Pedro, actual propietari d'Encuadernaciones Rein&eacute;s.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d10d3e14-35a9-4359-83af-cec393ad6bc6_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d10d3e14-35a9-4359-83af-cec393ad6bc6_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d10d3e14-35a9-4359-83af-cec393ad6bc6_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d10d3e14-35a9-4359-83af-cec393ad6bc6_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d10d3e14-35a9-4359-83af-cec393ad6bc6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d10d3e14-35a9-4359-83af-cec393ad6bc6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d10d3e14-35a9-4359-83af-cec393ad6bc6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Pedro Reinés cosint amb la màquina del seu avi."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Pedro Reinés cosint amb la màquina del seu avi.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Fa 30 anys hi havia molt&iacute;ssims enc&agrave;rrecs amb els fascicles dels diaris i ara cada cop hi ha menys feina, els joves s&oacute;n digitals&rdquo;, exposa Pedro. &ldquo;Un dia vaig pensar&rdquo;, rememora, &ldquo;el dia que els diaris canvi&iuml;n els fascicles per mitjons, ad&eacute;u negoci, per&ograve; ha estat la tecnologia&rdquo;. Per&ograve; no nom&eacute;s dels col&middot;leccionables de la premsa escrita vivia l'enquadernador, tamb&eacute; de les mem&ograve;ries dels col&middot;legis professionals, la documentaci&oacute; dels ajuntaments, els llibres de comptabilitat de les empreses, el Butllet&iacute; Oficial de l'Estat o l'Aranzadi dels advocats. Van passar del paper a la via telem&agrave;tica i, tret d'algun cl&agrave;ssic que el vol f&iacute;sic, &ldquo;ja ning&uacute; no enquaderna aquests documents&rdquo;, explica Pedro.
    </p><p class="article-text">
        Els seus enc&agrave;rrecs actuals tenen un halo de nost&agrave;lgia, record i conservaci&oacute;. Llibres antics esfilagarsats pel pas de les d&egrave;cades, aquells fascicles oblidats al fons d'un armari, llibres de firmes per a ocasions especials, els c&ograve;mics de la inf&agrave;ncia, &agrave;lbums de fotografies, exemplars de revistes o alguna tesi doctoral. Les editorials cusen a m&agrave;quina, Pedro ho segueix fent a m&agrave;. &ldquo;I fan tallers on aprendre, per&ograve; com a afici&oacute;, no per dedicar-t'hi professionalment&rdquo;, prossegueix.
    </p><p class="article-text">
        Tamb&eacute; han canviat els materials amb el transcurs dels anys. &ldquo;Faig molt pocs treballs amb les tapes de pell&rdquo;, afirma Pedro. &ldquo;I cada cop hi ha menys distribu&iuml;dors, ara he de demanar el guaflex per Internet i &eacute;s dif&iacute;cil encertar amb les tonalitats quan nom&eacute;s la veus a la pantalla&rdquo;, critica l'enquadernador. Abans tamb&eacute; gravava a m&agrave;, ara aquest utensili decora casa seva i utilitza una m&agrave;quina &ldquo;perqu&egrave; totes les paraules quedin rectes&rdquo;, detalla. I &eacute;s que, &ldquo;si mirem els llibres antics, amb les portades gravades a m&agrave;, veur&agrave;s que no estan sim&egrave;triques, &eacute;s molt dif&iacute;cil fent-ho a pols&rdquo;, explica Pedro.
    </p><p class="article-text">
        &Eacute;s una feina que cal fer sense presses. Pedro recorda que va veure un documental per la televisi&oacute; en qu&egrave; un enquadernador deia &ldquo;aquesta feina cal fer-ho a poc a poc i, si no ho fas a poc a poc, despr&eacute;s entendr&agrave;s per qu&egrave; t'he dit que havies de fer-ho a poc a poc, i &eacute;s que si ho fas amb presses, et sortir&agrave; malament i ho has de tornar a fer tot&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eea89119-ae9a-4f51-86d7-929ded156e2c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eea89119-ae9a-4f51-86d7-929ded156e2c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eea89119-ae9a-4f51-86d7-929ded156e2c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eea89119-ae9a-4f51-86d7-929ded156e2c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eea89119-ae9a-4f51-86d7-929ded156e2c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eea89119-ae9a-4f51-86d7-929ded156e2c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/eea89119-ae9a-4f51-86d7-929ded156e2c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Pedro Reinés al seu taller de Palma"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Pedro Reinés al seu taller de Palma                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        De gener a juliol &eacute;s quan Pedro t&eacute; m&eacute;s enc&agrave;rrecs. &ldquo;S&oacute;n feines que duren diverses setmanes i estic entretingut, per&ograve; hi ha setmanes que no entra ning&uacute; al taller&rdquo;, emfatitza l'enquadernador. &ldquo;Si puc seguir obert &eacute;s perqu&egrave; no pago lloguer, la finca era del meu avi i, estant al centre de Palma, seria inassumible el cost d'aixecar la persiana cada dia&rdquo;, relata la tercera i &uacute;ltima generaci&oacute; d'Encuadernaciones Rein&eacute;s.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Ara ho porteu tot all&agrave; ficat&rdquo;, diu Pedro mentre assenyala el m&ograve;bil de la periodista. &ldquo;Si vols mirar fotos de fa uns anys, quan el teu fill era petit, ensenyar-les, que les tingui, o no les trobes o les has perdut, &eacute;s molt diferent quan tens alguna cosa f&iacute;sica, el paper queda&rdquo;, exposa l'enquadernador amb un m&ograve;bil que nom&eacute;s serveix per trucar.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">&#039;Hi ha setmanes que no entra ningú en el taller. Ara ho porteu tot aquí ficat&#039;, diu Pedro mentre assenyala el mòbil de la periodista. El seu només serveix per a cridar</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Jos&eacute;, el sabater accidental</strong></h2><p class="article-text">
        Jos&eacute; G&oacute;mez va comen&ccedil;ar com a sabater de causalitat als 15 anys. I ja van tres d&egrave;cades amb el taller de reparaci&oacute; a la barriada Camp d'en Serralta de Palma. Ajudava el seu germ&agrave; per pagar-se les despeses, li va agradar i va decidir dedicar-se a aquest ofici, que ha canviat molt amb el pas dels anys. &ldquo;Abans les sabates eren de m&eacute;s qualitat i hi havia m&eacute;s cultura de comprar cal&ccedil;at que dur&eacute;s, ara porten una sabata a la temporada i, quan es trenca, es tira&rdquo;, explica Jos&eacute;. &ldquo;La moda &eacute;s portar sabates de colors que combinin amb aix&ograve; o all&ograve;, gaireb&eacute; tots s&oacute;n sint&egrave;tics i alguns costen tan poc que ni compensa arreglar-los&rdquo;, afegeix el sabater.
    </p><p class="article-text">
        Per&ograve; tamb&eacute; ha baixat la qualitat del cal&ccedil;at. &ldquo;Els processos d'elaboraci&oacute; s'han disparat i aix&ograve; repercuteix en els acabats de les sabates, s&oacute;n molt pitjors, per&ograve; no s&oacute;n barats&rdquo;, exposa Jos&eacute;. &ldquo;Ara costa trobar un tal&oacute; que sigui mass&iacute;s, gaireb&eacute; tots estan buits&rdquo;, matisa el sabater. Recorda la tradici&oacute; sabatera de l'illa, amb grans marques que han deslocalitzat les f&agrave;briques i que el material que es treballava era la pell, &ldquo;i estaven a preus raonables&rdquo;, rememora.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1511e4bc-2e20-4e10-93b4-bb347c516f11_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1511e4bc-2e20-4e10-93b4-bb347c516f11_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1511e4bc-2e20-4e10-93b4-bb347c516f11_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1511e4bc-2e20-4e10-93b4-bb347c516f11_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1511e4bc-2e20-4e10-93b4-bb347c516f11_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1511e4bc-2e20-4e10-93b4-bb347c516f11_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1511e4bc-2e20-4e10-93b4-bb347c516f11_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="José Gómez repara un taló al seu taller de Palma."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                José Gómez repara un taló al seu taller de Palma.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Les tapes i soles continuen sent els arranjaments m&eacute;s habituals que sol&middot;liciten els clients, &ldquo;per&ograve; fa anys el treball era m&eacute;s net, perqu&egrave; les sabates eren de m&eacute;s qualitat&rdquo;, remarca el sabater, qui afegeix que ara ha de &ldquo;pegar moltes sabates, ja no estan cosides i duren menys&rdquo;. Jos&eacute; conta que, quan arriba l'&egrave;poca de vacances, sempre t&eacute; &ldquo;diversos clients que paren de cam&iacute; a l'aeroport, amb les maletes preparades, perqu&egrave; els pegui les soles d'un parell de sabates que volen emportar-se, que d'estar guardats fins a la temporada seg&uuml;ent s'han enlairat per complet en ser sint&egrave;tics&rdquo;. Reconeix que &eacute;s dels treballs m&eacute;s complicats que t&eacute; perqu&egrave; &ldquo;cal netejar-ho, gratar b&eacute; per a poder encolar i no es cobra el temps que realment porta&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La mitjana di&agrave;ria de clients d'aquest taller de reparaci&oacute; de cal&ccedil;at &eacute;s d'unes trenta persones. &ldquo;M&eacute;s a l'hivern que a l'estiu&rdquo;, compta Jos&eacute;. &ldquo;Portem sabata tancada, botes, patines amb la pluja i s&oacute;n m&eacute;s freq&uuml;ents els arranjaments que d'espardenyes o sand&agrave;lies d'estiu que, si es deixa anar una tira, ni es plantegen arreglar-la&rdquo;, comenta. Aquest sabater sol treure la m&agrave;quina de cosir per a les bosses i &eacute;s que, avui dia, &ldquo;hi ha poca sabata ben cosida, la majoria venen pegades&rdquo;. Encara que continua tenint algun enc&agrave;rrec que requereix costura a m&agrave;, com antany.
    </p><p class="article-text">
        El que m&eacute;s li agrada d'aquest ofici &eacute;s que sempre est&agrave; aprenent. &ldquo;Un ofici minuci&oacute;s, variat i entretingut si t'agrada treballar amb les mans&rdquo;, afegeix. Recorda que fa uns dos anys va anar al col&middot;legi del seu fill a explicar la feina. Va portar un martell, alguns claus i mostres de diferents teixits. Els professors li van explicar que tots els nens de la classe volien ser sabaters. &ldquo;I &eacute;s veritat que sona rom&agrave;ntic, entranyable, per una banda m'agradaria que segu&iacute;s el meu fill amb el taller, per&ograve;, de l'altra, prefereixo que es guanyi la vida d'una altra manera&rdquo;, comenta el sabater.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Sona romàntic, entranyable. D&#039;una banda, m&#039;agradaria que seguís el meu fill amb el taller, però, per una altra, prefereixo que es guanyi la vida d&#039;una altra manera</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">José Gómez</span>
                                        <span>—</span> Sabater
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/59ea7a0f-e900-4197-a2cb-d0c914b8f8e9_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/59ea7a0f-e900-4197-a2cb-d0c914b8f8e9_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/59ea7a0f-e900-4197-a2cb-d0c914b8f8e9_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/59ea7a0f-e900-4197-a2cb-d0c914b8f8e9_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/59ea7a0f-e900-4197-a2cb-d0c914b8f8e9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/59ea7a0f-e900-4197-a2cb-d0c914b8f8e9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/59ea7a0f-e900-4197-a2cb-d0c914b8f8e9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="José Gómez al seu taller."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                José Gómez al seu taller.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En els seus 30 anys de traject&ograve;ria hi ha una an&egrave;cdota que mai no oblidar&agrave;. &ldquo;Em van portar unes sabates i em van insistir molt en si les podia netejar al moment, que els corria molta pressa i &eacute;s que aquest parell eren per a un mort que ja era al tanatori&rdquo;, explica Jos&eacute;. &ldquo;Al mort li agradava portar sempre ben arreglades les sabates i aix&iacute; ho va voler la fam&iacute;lia tamb&eacute; per acomiadar-lo&rdquo;, apunta.
    </p><p class="article-text">
        A les prestatgeries del seu taller hi ha algun parell de sabates oblidades per algun client despistat. &ldquo;Quan passa, que passa poc, els dono a l'esgl&eacute;sia de Sant Sebasti&agrave;, la del barri, o els dono a un noi que els ven al mercat&rdquo;, explica Jos&eacute;. I una darrera curiositat: qu&egrave; tenen a veure les claus amb les sabates? &ldquo;Res&rdquo;, explica el sabater, &ldquo;un, que era m&eacute;s llest que la resta, ho va provar, va anar b&eacute; i els altres li seguim el corrent&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text">Miquel, l'&uacute;ltim moliner de Mallorca</h2><p class="article-text">
        &ldquo;Em diuen l'&uacute;ltim moliner, per&ograve; ho he d'explicar, jo no soc moliner, soc fuster&rdquo;, explica Miquel Ramis, l'&uacute;nic restaurador de molins que queda a Mallorca. &ldquo;Abans, els fusters i ferrers feien de tot, el meu pare tenia una fusteria i, juntament amb el ferrer ve&iacute;, arreglaven molins, carros, barreres, persianes, fins que em vaig especialitzar i vaig dedicar en exclusiva a la restauraci&oacute;&rdquo;, apunta. &Eacute;s la tercera generaci&oacute; dedicada a la fusta, en marxa des del 1952 quan el seu avi, per motius de salut, va aprendre l'ofici.
    </p><p class="article-text">
        A Mallorca hi ha m&eacute;s de 3.000 molins. &ldquo;Si els hagu&eacute;s d'arreglar tots, tindria feina per a diverses vides, per&ograve; el mol&iacute; ha perdut la seva utilitat, estan en des&uacute;s i als propietaris els ve just mantenir-los&rdquo;, assegura Miquel. Per aix&ograve;, els seus principals clients s&oacute;n hotels, restaurants o propietaris de finques amb alt poder adquisitiu i &ldquo;algun altre enamorat dels molins que repara ell el que pot i, on no arriba, ens ho mana a nosaltres&rdquo;, explica el restaurador a elDiario.es.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6dc0edb2-86d9-48b0-ad29-5156aed1d97d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6dc0edb2-86d9-48b0-ad29-5156aed1d97d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6dc0edb2-86d9-48b0-ad29-5156aed1d97d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6dc0edb2-86d9-48b0-ad29-5156aed1d97d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6dc0edb2-86d9-48b0-ad29-5156aed1d97d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6dc0edb2-86d9-48b0-ad29-5156aed1d97d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6dc0edb2-86d9-48b0-ad29-5156aed1d97d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Miquel Ramis amb una de les màquines del seu avi."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Miquel Ramis amb una de les màquines del seu avi.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El seu treball de restauraci&oacute; &eacute;s principalment decoratiu, no perqu&egrave; els antics molins recuperin la seva funcionalitat. &ldquo;Nom&eacute;s un 5% dels molins estan b&eacute;, la resta estan en estat ru&iuml;n&oacute;s&rdquo;, calcula Miquel, que assegura que, &ldquo;dels 1.500 molins que hi ha al Prat de Sant Jordi, no n'hi ha ni 70 que conservin totes les aspes i la cua&rdquo;. &ldquo;Digues-li a un nen mallorqu&iacute; que pinti un mol&iacute;, el dibuixar&agrave; en ru&iuml;nes&rdquo;, es lamenta Miquel.
    </p><p class="article-text">
        Tot i l'elevat nombre de molins mallorquins, per a aquest restaurador el m&eacute;s dif&iacute;cil &eacute;s &ldquo;el dia a dia d'aguantar el taller, buscar feina i donar-te a con&egrave;ixer, amb els enemics de Riscos Laborals i Hisenda, que em compliquen seguir&rdquo;. &ldquo;M'obliguen a canviar les m&agrave;quines del meu avi, perqu&egrave; les modernes tenen frens, protectors, m&eacute;s seguretat, per&ograve; tallen un dit igual i funcionen molt pitjor&rdquo;, critica Miquel.
    </p><p class="article-text">
        Tot i l'estat d'abandonament de la immensa majoria dels molins mallorquins, s&oacute;n una imatge molt aprofitada i representativa de l'illa. Fins al punt que el Miquel els compara amb la sobrassada i l'ensa&iuml;mada. &ldquo;Els molins d'extracci&oacute; d'aigua s&oacute;n molt peculiars, molt nostres i els estem perdent, quan no fa tant estaven funcionant, que jo de petit els he vist&rdquo;, puntualitza Miquel. Per&ograve; &eacute;s que si el camp desapareix, els molins tamb&eacute;. &ldquo;Si et fallava el ruc i el mol&iacute;, estaves perdut, s'havia de c&oacute;rrer per arreglar-ho&rdquo;, recorda el Miquel d'un temps no tan lluny&agrave;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/88618598-9888-44b8-95f7-7a3202933547_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/88618598-9888-44b8-95f7-7a3202933547_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/88618598-9888-44b8-95f7-7a3202933547_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/88618598-9888-44b8-95f7-7a3202933547_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/88618598-9888-44b8-95f7-7a3202933547_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/88618598-9888-44b8-95f7-7a3202933547_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/88618598-9888-44b8-95f7-7a3202933547_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Miquel Ramis envoltat de les diferents aspes de molí restaurades."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Miquel Ramis envoltat de les diferents aspes de molí restaurades.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Recorda que, els dies ventosos de la seva inf&agrave;ncia, nom&eacute;s calia mirar per la finestra per saber d'on venia el vent i &ldquo;ara costa trobar un mol&iacute; que tingui cua i giri b&eacute;&rdquo;. Unes experi&egrave;ncies que, encara que no viuen els dos fills, s&iacute; que li agradaria que fossin la quarta generaci&oacute; de restauradors de molins. &ldquo;Encara que tamb&eacute; em costa que passin per totes aquestes dificultats, hem tingut moments molt complicats i el consell que els dono &eacute;s que estudi&iuml;n i que tri&iuml;n all&ograve; que els agradi&rdquo;, reflexiona Miquel.
    </p><p class="article-text">
        Demana que es valori m&eacute;s el patrimoni i explica que &ldquo;les persones de fora fan m&eacute;s per la seva conservaci&oacute; que els d'aqu&iacute;&rdquo;. Dotar de nous usos a aquests vells molins oblidats &eacute;s una de les solucions per al fuster, que forma part d'un innovador projecte per reconvertir-los en generadors d'electricitat. S'acomiada recordant que va comen&ccedil;ar jugant amb les fustes al taller del seu avi, que acompanyava el seu pare per veure muntar les diferents peces dels molins i que ara &eacute;s ell qui restaura aquestes aspes, en alguns casos, de m&eacute;s de tres metres.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Cristina De Ahumada, Jaime Reina]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/els-darrers-restauradors-molins-fusters-rurals-enquadernadors-oficis-perill-d-extincio_1_11772548.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 29 Oct 2024 08:48:13 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/e2127dd0-cc6c-44c8-a1a6-3802576a3f0e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1853068" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/e2127dd0-cc6c-44c8-a1a6-3802576a3f0e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1853068" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Els darrers restauradors de molins, fusters rurals o enquadernadors: oficis en perill d'extinció]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/e2127dd0-cc6c-44c8-a1a6-3802576a3f0e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Artesanía,Mallorca,Menorca]]></media:keywords>
    </item>
  </channel>
</rss>
