Gairebé el 40% dels habitatges turístics a Mallorca que s'anuncien a plataformes opera de forma il·legal

Una anàlisi pionera del Consell de Mallorca ha detectat que el 39,5% de l'oferta turística en estades de vacances que s'ofereix en plataformes comercialitzadores no està registrada ni compta amb número de llicència als registres oficials de la institució insular, per la qual cosa opera de forma il·legal. L'estudi constata que, d'una mitjana mensual de 20.204 publicacions analitzades, 7.978 (relatives a 42.342 places turístiques) es corresponen amb immobles que no compten amb cap mena de control ni garanties i funcionen en competència deslleial amb els que compleixen la normativa.

Per primera vegada, un informe ha quantificat l'oferta turística no registrada a l'illa. L'anàlisi ha estat realitzada durant els darrers 12 mesos, ha monitoritzat més de 400.000 anuncis en quatre plataformes de comercialització turística i ha suposat el tractament de més de 10 milions de dades.

Així ho ha explicat aquest dijous en roda de premsa el conseller de Turisme del Consell de Mallorca, José Marcial Rodríguez, que ha explicat que el seu departament ha obtingut aquestes dades mitjançant la contractació, a l'inici de legislatura, de la plataforma Talk&Code, experta en detecció i categorització d'immobles dins d'un territori, tant legals com il·legals, per a detallar l'oferta que existeix actualment a Mallorca, la qual cosa permet una intervenció més focalitzada i eficaç. També han participat l'Observatori del Turisme Sostenible i les empreses que treballen per a aquest ens.

D'acord amb l'anàlisi, el 50,9% de l'oferta no registrada detectada correspon a habitatges unifamiliars (xalets i viles), mentre que el 47,2% són habitatges plurifamiliars (apartaments).

Pel que fa a la distribució geogràfica, els municipis de Palma, Pollença i Alcúdia concentren gairebé un terç de l'oferta il·legal de Mallorca. A nivell de comarca, la Zona Nord emergeix com a principal focus d'activitat no registrada, seguida per la Zona Mitjorn i la Zona Llevant. Dels 53 municipis de la illa, els primers 16 concentren més de 80% del problema. El rànquing l'encapçala Palma, seguida de Pollença i Alcúdia.

Compromís en la lluita contra l'oferta il·legal

Durant la seva intervenció, Rodríguez, que ha comparegut acompanyat per la directora insular de Turisme per a l'Oferta i la Qualitat, Clara del Moral, ha reiterat el seu compromís de “continuar acorralant l'activitat i fomentant més convivència i respecte” a Mallorca.

“No ens cansarem de defensar qui fa bé les coses, perseguint qui no ho fa”, ha assegurat el conseller abans d'incidir en la necessitat de “seguir endavant amb els nostres plans d'actuació, els nostres acords amb les plataformes i ajuntaments”. “La lluita contra l'oferta il·legal, independentment del sector on actuï, és fonamental per garantir la seguretat jurídica del sector i la convivència a l'illa”, ha abundat.

El conseller ha subratllat que aquesta anàlisi suposa “l'avantsala de futurs canvis i l'evolució del pla iniciat al començament de la legislatura”, basat en la coordinació fiscal amb l'Agència Tributària, l'adaptació dels serveis d'inspecció i sanció, la col·laboració urbanística amb els ajuntaments i els acords amb les plataformes comercialitzadores.

Respecte a la relació amb aquestes companyies, ha defensat que la cooperació “ha millorat notablement”. “Cada vegada estic més satisfet amb com col·laboren les plataformes”, ha assegurat, si bé ha recordat que el procés administratiu requereix temps i que moltes de les propietats detectades es troben en fase d'inspecció o d'anàlisi per poder iniciar els corresponents expedients sancionatoris.

Rodríguez ha defensat que la defensa del turisme legal “exigeix millorar cada cop més la lluita implacable contra l'oferta irregular” i ha insistit que l'objectiu del Consell no és tant recaptar, sinó “dissuadir i eradicar aquesta pràctica per poder millorar la convivència”.