L'amnistia de PP i Vox a Mallorca que amenaça una serra Patrimoni de la Humanitat i la converteix en el caramel de megarrics
LLEGIR EN CASTELLÀ
La Serra de Tramuntana, el pulmó verd de Mallorca declarat el 2011 Patrimoni Mundial per la UNESCO, torna a situar-se a l'epicentre de la pressió urbanística. El Govern de Marga Prohens (PP) prepara amb Vox una esmena al seu decret de liberalització de sòl amb l'objectiu de legalitzar centenars d'edificacions construïdes en sòl rústic, incloses aquelles situades a les àrees de màxima protecció de la serralada. El que l'Executiu defensa com una solució a l'emergència habitacional actual, ecologistes i veïns ho interpreten com una amnistia que, lluny d'atendre les necessitats bàsiques de la població, posarà en risc el reconeixement atorgat per les Nacions Unides i convertirà la Serra en pol d'atracció de grans inversors i persones amb gran poder adquisitiu.
“El missatge que es transmet és: 'És igual si no compleixes la llei, nosaltres t'ho arreglem'. I aquest és un missatge terrorífic per a la Serra de Tramuntana”, afirma el geògraf Jaume Mateu, que va participar directament en l'impuls de la zona com a Patrimoni Mundial. En declaracions a elDiario.es, Mateu, autor de nombroses investigacions sobre patrimoni i protecció del territori, assevera que la regularització d'habitatges que havien de ser demolits en virtut de la seva situació irregular en revaloritzarà el cost i comportarà la seva introducció al mercat immobiliari de la Tramuntana. Un territori emblemàtic que, al·lega, “ja pateix una gran pressió immobiliària”.
Les dimensions de l'amnistia urbanística ha portat la plataforma 'Aturem la macrourbanització a Ciutat' a convocar dilluns que ve una concentració davant del Parlament balear, quan es podria aprovar la llei objecte d'esmena de PP i Vox. “En nom d'una emergència habitacional que només es fa servir com a excusa es pretén aprovar una llei d'amagat, per sobre del nostre dret a opinar, d'esquena a la participació ia la recerca de consensos que hauria de caracteritzar qualsevol societat democràtica”, subratllen des de l'entitat.
En els darrers anys, l'entorn de la Serra, que s'estén al llarg d'uns 90 quilòmetres per la costa nord-oest de Mallorca i alberga alguns dels enclavaments més simbòlics i visitats de l'illa, s'ha convertit en un objecte cobejat per grups d'inversió i ciutadans estrangers d'elevat poder adquisitiu que s'han anat fent amb diverses de les finques ubicades a la zona. Uns, per convertir-les en una de les seves múltiples i luxoses residències, altres, per treure'n el màxim profit a l'espai que ocupen i rendibilitzar-les amb la seva reconversió en tot tipus de negocis. La privatització del lloc on es troben, amb el tancament de camins i altres àrees públiques, i la segregació social són tan sols algunes de les múltiples conseqüències que se'n deriven.
Una polèmica esmena
Ara, la pretensió del PP i Vox passa per dur a terme una regularització extraordinària dels habitatges que es trobin en sòl protegit la construcció dels quals estigui fora d'ordenació i aquesta infracció hagi prescrit. L'Executiu de Prohens justifica la legalització com una eina per tractar de donar solució a la greu situació que travessen les illes en matèria d'habitatge, i subratlla contundent que la mesura no suposarà de cap manera l'execució de noves construccions. Els grups de l'oposició i els ecologistes consideren, però, que la regularització d'aquests immobles no arribarà a assolir les famílies treballadores.
En concret, va ser la formació d'extrema dreta la impulsora de l'esmena, pactada alhora amb els populars, que serà presentada al 'decret llei d'actuacions urgents destinades a l'obtenció de sòl mitjançant projectes residencials estratègics', validat amb el vot de tots dos socis d'investidura i que en aquests moments es troba sota tramitació parlamentària. Una normativa que inicialment es va plantejar com a mesura per liberalitzar sòl i construir 20.000 habitatges a Palma i que, davant les pressions dels de Santiago Abascal, s'estendrà als 24 municipis de l'arxipèlag que compten amb més de 10.000 habitants –en 13 d'ells, amb més de 20.000 residents, es podrà requalificar, a més a més, sòl rústic per dur a terme més edificacions–.
També per exigència dels de Bambú, el decret permetrà construir en sòl rústic sense haver d'esgotar l'urbanitzable “sempre que els ajuntaments ho justifiquin”, tal com es va prestar a aclarir el portaveu del PP al Parlament balear, Sebastià Sagreras.
El reconeixement de la UNESCO
Tant un partit com l'altre volen ara aplicar aquestes mateixes regles a la Serra de Tramuntana, que el 1972 va ser declarada paratge pintoresc i, el 1985, Bé d'Interès Cultural (BIC) a l'empara de la llei estatal de patrimoni. Compta, a més, amb altres figures de protecció com la llei d'espais naturals de 1991, la llei per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (2005), i, en base a aquesta, el decret d'aprovació del Pla d'Ordenació de Recursos Naturals de la Serra de Tramuntana (2007). També està preservada per la declaració de Zones Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i pel decret d'ampliació de la llista de Llocs d'Importància Comunitària (2006).
La UNESCO, per la seva banda, va incloure la Serra al seu llistat de Patrimoni Mundial en considerar-la “una simbiosi gairebé perfecta entre l'acció de l'ésser humà i la natura, llegat de segles en què cultura, tradicions i avenços constructius i tècnics han sabut conviure amb la natura i el paisatge”.
La UNESCO va incloure la Serra en el seu llistat de Patrimoni Mundial en considerar-la 'una simbiosi gairebé perfecta entre l'acció de l'ésser humà i la naturalesa, llegat de segles en els quals cultura, tradicions i avanços constructius i tècnics han sabut conviure amb la naturalesa i el paisatge'
Des del Govern al·leguen que cal tenir presents diverses dates a l'hora de parlar dels habitatges que es podran regularitzar a la Serra, i asseveren que la major part d'edificacions que es troben fora d'ordenació es podran legalitzar si són anteriors al 1999, any en què van ser creades les Àrees Naturals d'Especial Interès (ANEI), que serien les predominants a la serralada. Consultades pel Diario.es, fonts de la Conselleria d'Economia, Hisenda i Innovació assenyalen que, en cas que l'habitatge estigui situat a Àrees Rurals d'Interès Paisatgístic Boscoso, la data s'endarreriria fins a 2005, mentre que en el cas de les Àrees Naturals d'Especial Interès d'Alt Nivell de Protecció, com és el cas del parc natural de s'Albufera, la construcció podría regularizar-se si és d'abans del 1991, quan es va aprovar la llei d'espais naturals.
En aquest sentit, Jaume Mateu assenyala que, efectivament, els terminis de què disposaven determinades construccions per demolir-les han prescrit. “Era una situació d'statu quo. El propietari mantenia allà la seva vivenda, però ni tan sols la podia posar al mercat en tractar-se d'edificacions en una situació urbanística no legal”, assenyala el geògraf, que subratlla que, en el cas que plantegen PP i Vox, el que es fa és “donar-hi dues voltes, és a dir, no només se les deixen legalitzar, sinó que adquiriran un valor increïble i podran tornar a posar-se en el mercat immobiliari, tenint en compte, a més, que els preus de l'habitatge a la Serra són dels més alts de Mallorca”. “Evidentment, això no està pensat per a famílies que necessiten una llar”, incideix.
Un cop d'ull al portal Idealista permet comprovar, de fet, que l'immoble més car de la Serra, ubicat al municipi de Puigpunyent, es ven per 29,5 milions d'euros. Amb unes dimensions de 1.480 metres, és, segons l'anunci, l'“encarnació de l'elegància i el refinament a la regió de la Tramuntana”. “És com una joia radiant”, resa la publicació. La finca, de 200 anys d'antiguitat, compta amb heliport per poder “aterrar un helicòpter a la propietat, garantint el transport més còmode cap ai des d'aquest refugi extraordinari”.
Després de la seva legalització, els habitatges adquiriran un valor increïble i podran tornar a posar-se en el mercat immobiliari, tenint en compte, a més, que els preus a la Serra de Tramuntana són dels més alts de Mallorca. Evidentment, això no està pensat per a famílies que necessiten una llar
El caramel de les grans fortunes
Mentrestant, a la localitat d'Esporles es concentra bona part de les propietats més luxoses de la Serra. Una d'elles és la de Son Simonet, la peculiaritat de la qual és que, durant diversos anys, va ser propietat i base d'operacions de l'empresari colombià Andrés Piedrahita, considerat l'intermediari a Espanya de Bernie Madoff, símbol del crac financer del 2008 i que, des del 2009 fins a la seva mort el 2020, va complir un frau multimilionari mitjançant una estafa piramidal. La finca va sortir a la venda fa uns quants mesos per 26 milions d'euros.
A l'Ajuntament d'aquest nucli de 5.200 habitants, el seu batle, Josep Ferrà, atén al seu despatx elDiario.es. El regidor, de Més per Mallorca, assevera que la intenció de PP i Vox de legalitzar els habitatges en situació irregular de la Serra és una cosa que “mai ningú s'havia atrevit a fer, ni tan sols el PP més agressiu de Jaume Matas i José Ramón Bauzá”. “Des de llavors s'han dut a terme diferents amnisties, però mai com aquesta per regularitzar els habitatges il·legals en rústic construïts abans del 1991 i, per tant, de l'aprovació de la llei d'espais naturals”. En aquesta línia, l'ecosobiranista considera “evident” que es tracta d'“una imposició de Vox i que no és una mesura del PP”.
Amb això, afirma que amb aquesta mesura i altres de similars “s'està traslladant un mal missatge a la ciutadania, que és el que més cala i el que transmet que aquí val tot perquè sempre algú arribarà i t'ho arreglarà. I, evidentment, això ens fa qüestionar fins i tot el sistema democràtic que tenim ara, en què tot allò protegit es pot desprotegir i en el qual tot l'il·legal es pot legalitzar”. En aquest context, lamenta que les polítiques proteccionistes “sempre perden”: “En l'actualitat no hi ha absolutament cap espai natural del que es pugui dir que quedarà blindat per sempre. Ni un. I revertir situacions com aquesta no és fàcil, perquè quan una edificació ja està construïda, és impossible que l'administració tingui eines per esborrar-les del mapa”.
Mai ningú s'havia atrevit a fer [la legalització], ni tan sols el PP més agressiu de Jaume Matas i José Ramón Bauzá. Des de llavors s'han dut a terme diferents amnisties, però mai com aquesta. S'està traslladant un mal missatge a la ciutadania, que és el que més cala i el que transmet que aquí val tot perquè sempre algú arribarà i t'ho arreglarà
Un missatge “terrible” a la UNESCO
Mateu, per part seva, lamenta que, per altra banda, també es traslladi el missatge que “tot està en venda”: “Una altra vegada estem posant el territori al servei del mercat immobiliari”. Així mateix, tem que si populars i extrema dreta estenen finalment la seva amnistia a la Serra de Tramuntana, es posi en risc la declaració de Patrimoni Mundial per part de la UNESCO. Sobre la possibilitat que l'organisme internacional retiri el seu reconeixement, Mateu explica que, abans de procedir a aquesta mesura, l'organisme passa a incloure els espais en qüestió en la llista de patrimoni mundial en risc i a reclamar a l'Estat membre que prengui mesures per evitar aquest perill i retornar la zona a la seva situació original.
Fins ara, l'organisme ha retirat de la llista tres espais que han deixat de complir els criteris de conservació, autenticitat o integritat requerits. Un d'ells és el Santuari de l'Òrix Àrab, a Oman, suprimit el 2007 després que el Govern reduís en un 90% la seva superfície per explotar jaciments de petroli, provocant que la quantitat d'òrix pràcticament desaparegués i perdent així el valor natural que justificava la seva protecció. Per la seva banda, la Vall de l'Elba, a Dresden (Alemanya), va ser eliminada el 2009 arran de la construcció d'un pont que travessava el seu paisatge cultural, considerat únic per les vistes i l'harmonia amb l'arquitectura de la ciutat. La infraestructura va acabar fragmentant la vall, perjudicant de manera irreversible el valor universal que havia portat al seu reconeixement.
També ha estat retirada del llistat la ciutat marítima i mercantil de Liverpool (Regne Unit), el 2021, a causa dels grans projectes urbanístics que es van impulsar a la zona, com a nous edificis en altura i un estadi de futbol, que van alterar la integritat del port històric i el seu paisatge industrial i esborrant el caràcter que la feia especial. A més, el 2017 es va produir un cas d'exclusió parcial: la Catedral de Bagrati (Geòrgia) va ser retirada el 2017 del conjunt declarat Patrimoni Mundial al costat del Monestir de Gelati a causa de les restauracions dutes a terme al lloc que van alterar de forma irreversible la seva autenticitat. Amb tot, el monestir es manté protegit.
“El compromís era conservar la Serra amb les figures de protecció de què disposàvem. Però si ara aquestes figures es queden en paper mullat i qualsevol persona que hagi incomplert aquestes normes acaba veient-se beneficiada, el missatge que donem a la UNESCO és terrible”, sentencia Mateu.
En aquesta mateixa línia, Macià Blàzquez, catedràtic de Geografia a la Universitat de les Illes Balears (UIB) i investigador de matèries relacionades amb el capitalisme, el turisme i la seva connexió amb els grans poders econòmics, així com de l'impacte que aquesta activitat global causa sobre el territori i la conservació del medi ambient, sosté que les persones que no han fet les coses conforme a la llei ara tenen un premi, la qual cosa pot suposar que molta gent torni a actuar al marge de la llei amb l'esperança que en uns anys es regularitzi la seva actuació. La disciplina urbanística torna a estar penalitzada“, lamenta.
Les persones que no han fet les coses conforme a la llei ara tenen un premi, la qual cosa pot suposar que molta gent torni a actuar al marge de la llei amb l'esperança que en uns anys es regularitzi la seva actuació. La disciplina urbanística torna a estar penalitzada
En aquest sentit, l'investigador considera que, amb aquesta mesura, “es dessacralitzarà el temor” a actuar al marge de la normativa. “S'estan carregant el planejament i s'estan alçant totes les limitacions, posant una finestreta única: 'Vagin vostès passant i vagin demanant'”. Respecte a l'ús que se'ls donaria als habitatges que es legalitzessin, veu clar que aquests es revaloritzarien i sortirien al mercat: “Ara, si tu ets un estranger amb molta pasta i arribes aquí i veus un xalet, et diuen: 'Pots comprar-lo, però no té tots els papers en regla ni es pot aconseguir la llicència d'habitabilitat'. Llavors et tires enrere. En canvi, si els arregles tots els papers, el preu es multiplica”.
L'ONU ha retirat la distinció de 'Patrimoni de la Humanitat' tres espais: el Santuari del Órix Àrab (Oman), la Vall del Elba (Alemanya) i la ciutat marítima i mercantil de Liverpool (el Regne Unit)
El Govern defensa la regularització “per justícia”
Preguntat per la polèmica generada, el vicepresident del Govern, Antoni Costa, va defensar el 24 de juny passat la legalització d'edificacions a la Serra la infracció de la qual hagi prescrit per una qüestió de “justícia”, remarcant que no es construirà “ni un pam més”. “Desment que prescriguin les infraccions urbanístiques a la Serra en vuit anys, és senzillament mentida”, va assegurar davant les crítiques rebudes en aquest sentit. El també conseller d'Economia va aclarir que una zona ANEI a la Tramuntana “serà legalitzable en els mateixos termes que un ANEI a qualsevol altre lloc de Mallorca”.
Per la seva banda, el titular d'Habitatge, Territori i Mobilitat, José Luis Mateo, afirma que la modificació busca “donar una solució a determinades edificacions que no poden ser objecte de disciplina urbanística” per haver prescrit les infraccions, motiu pel qual no poden ser enderrocades ni sancionades. “El que es vol és donar algun tipus de resposta o sortida i atenent bàsicament la situació d'emergència habitacional en què ens trobem. Que en alguns casos puguin ser legalitzades per proporcionar aquest tipus de solució és allò que es pretén des d'aquest punt de vista”, justifica.
Des del PSIB-PSOE, per la seva banda, estan mobilitzant els regidors de nombrosos municipis per “salvar la Serra de Tramuntana” dels “atacs especuladors” del Govern de Prohens i el “silenci” del president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, del mateix partit (PP). Al seu parer, es tracta d'una “barbaritat urbanística” de la qual serà responsable la presidenta de l'Executiu autonòmic per autoritzar les legalitzacions d'edificacions i usos il·legals dins de la zona protegida més gran de Balears.
La Serra de Tramuntana ja ha estat objecte de múltiples conflictes urbanístics. Durant anys, la lluita contra els xalets il·legals a sòl rústic ha marcat l'acció dels governs progressistes, amb demolicions de construccions i la imposició de multes. Tot i això, amb l'arribada del PP al Govern, acompanyat de l'empenta de Vox al Parlament, la política territorial ha virat cap a una flexibilització de normatives, com l'ampliació de construccions en sòl rústic o la reducció de restriccions per a segones residències en àrees rurals.
En aquest context, la nova iniciativa podria reobrir un profund debat social a Balears sobre el futur de la Serra de Tramuntana. Per a populars i ultraconservadors, la mesura respon a una demanda de part de la població que reclama regularitzar la situació urbanística. Per a les entitats ecologistes i col·lectius socials suposa un pas enrere en la protecció d'un dels tresors naturals més grans de Mallorca i en la lluita contra el canvi climàtic en una de les regions més vulnerables d'Europa.
0