Del cim al col·lapse: la Justícia avala la 'fuga' d'un milió d'euros d'Air Berlin que va deixar als llimbs 41 treballadors a Mallorca

Durant anys, Air Berlin es va consolidar com una de les principals aerolínies europees, amb milers d’empleats i una àmplia xarxa de rutes per tot el continent, fins que el seu elevat endeutament i la retirada del suport financer del seu principal accionista, Etihad Airways, van precipitar la seva fallida el 2017. El seu col·lapse va donar lloc a un complex entramat concursal i va deixar més de 40 acomiadaments i salaris pendents de pagament a Mallorca, on l’empresa tenia la seva sucursal espanyola. No obstant això, quan l’Audiència Nacional va declarar nul l’acomiadament col·lectiu —generant crèdits per salaris de tramitació i reconeixent indemnitzacions amb prioritat de cobrament—, els empleats es van trobar que els diners ja no hi eren: més d’un milió d’euros havia sortit d’Espanya rumb al procediment concursal a Alemanya.

L’operació va portar diversos treballadors a acudir als tribunals per exigir la recuperació dels fons i que aquests es destinessin al pagament dels seus crèdits laborals. Tanmateix, després de diversos anys de litigi, l’Audiència Provincial de Balears ha donat carpetada a les seves pretensions: el tribunal considera que no s’ha provat que la transferència d’1.061.291 euros que l’empresa va efectuar per integrar-los en el procediment concursal alemany es realitzàs amb intenció de perjudicar-los.

La resolució, a la qual ha tingut accés elDiario.es i que està datada el mes de febrer passat, contradiu el criteri del Jutjat Mercantil número 1 de Palma en primera instància, que havia considerat que el trasllat dels diners s’havia de rescindir i havia ordenat que es retornassin a la sucursal espanyola d’Air Berlin per atendre el pagament dels crèdits laborals. El jutge va apreciar que concorrien els elements necessaris per deixar sense efecte l’operació, atès que aquesta hauria privat els creditors locals —els treballadors— de la possibilitat de cobrar amb preferència. L’Audiència, però, corregeix aquest criteri: sosté que el trasllat dels diners va ser legal i es va produir dins les facultats de l’administrador concursal. I va més enllà: subratlla que no n’hi ha prou que els empleats resultassin perjudicats, sinó que calia acreditar que la transferència es va fer amb la finalitat de frustrar el cobrament.

Per quan la justícia laboral va declarar nul l'acomiadament col·lectiu dels 43 treballadors d'Air Berlin a Espanya, reconeixent indemnitzacions amb prioritat de cobrament, els empleats es van trobar que els diners ja no hi eren: més d'un milió d'euros havia sortit d'Espanya rumb al procediment concursal a Alemanya

L'origen del milió d'euros

La procedència dels diners en disputa afegeix, a més, un element rellevant: els fons no procedien directament de l'activitat d'Air Berlin a Espanya, sinó d'un altre concurs. L'aerolínia tenia reconegut un crèdit amb privilegi especial en el procés de fallida de CR Aeropuertos S.L., vinculada a una de les majors icones del malbaratament de la bombolla immobiliària a Espanya: l'aeroport de Ciutat Reial. El projecte, impulsat en plena expansió econòmica, va acabar acumulant deutes milionaris i sense trànsit suficient per sostenir-se, cosa que va conduir a la seva fallida i posterior liquidació.

En aquest procés, Air Berlin figurava com a creditor amb privilegi especial sobre diversos actius —finques vinculades a l’aeroport— la venda dels quals, en el marc del concurs de creditors, li va permetre recuperar més d’un milió d’euros amb preferència davant altres creditors. Tanmateix, lluny de quedar-se a Espanya, la quantitat es va transferir el 2019 al compte de l’administrador concursal a Alemanya, on es tramitava el concurs principal d’Air Berlin, prop d’un any abans que el 2020 s’obrís el procediment concursal secundari a Espanya. Aquest desfasament temporal és clau: segons l’Audiència, la massa de béns del procediment espanyol només inclou els actius existents al país en el moment de la seva obertura. I quan aquest moment va arribar, els diners ja havien quedat fora del seu abast.

L'aerolínia va recuperar el milió d'euros després de la fallida de CR Aeropuertos S.L., vinculada a una de les icones més grans del malbaratament de la bombolla immobiliària a Espanya: l'aeroport de Ciutat Reial

Sense feina i sense cobrar

Per als empleats, el cas no era una qüestió tècnica, sinó de supervivència. Després del tancament de la sucursal a Mallorca, es van quedar sense feina i amb salaris pendents en un context d’incertesa prolongada. Molts van veure en la nul·litat de l’acomiadament col·lectiu la garantia que, tard o d’hora, podrien recuperar el que se’ls devia.

Part de les quantitats pendents es va canalitzar a través del Fons de Garantia Salarial (FOGASA), l’ens públic que cobreix salaris i indemnitzacions quan una empresa es declara insolvent. Aquest organisme va abonar a la plantilla més d’un milió d’euros, però aquestes prestacions tenen límits legals i no cobreixen la totalitat del deute. La resta va quedar condicionada al resultat del concurs a Alemanya.

Set treballadors —alguns amb dècades d’antiguitat— van decidir interposar demanda per reclamar la recuperació dels fons transferits a Alemanya i el pagament dels seus crèdits laborals, que ascendien a 924.760 euros. La sentència de l’Audiència Provincial respon precisament a aquesta reclamació. En els seus al·legats, sostenien que la sortida dels diners havia vulnerat el Reglament europeu d’insolvències (UE) 2015/848, en considerar que s’havien traslladat fora d’Espanya béns que podrien haver servit per satisfer els seus crèdits.

Al·legaven que el moviment es va realitzar de forma abusiva i en el seu perill, frustrant, malgrat que els deutes havien estat reconeguts judicialment -i fins i tot amb mesures cautelars com embargaments preventius-, la possibilitat que els seus crèdits poguessin ser satisfets a Espanya en cas que posteriorment s'obrís un procediment d'insolvència secundari.

Els treballadors reclamaven que la transferència fos anul·lada en considerar que havia vulnerat la normativa concursal europea. Recriminaven que el moviment es va realitzar de forma abusiva i en el seu perjudici en frustrar les seves possibilitats de cobrament malgrat que ja comptaven amb crèdits laborals reconeguts judicialment

Davant d'això, l'administració concursal d'Air Berlin va negar qualsevol irregularitat i va defensar que la transferència no va obeir a una decisió arbitrària, sinó al resultat d'un procediment judicial en el concurs d'una altra societat -el de CR Aeropuertos-, limitant-se a facilitar un compte per rebre el pagament. Així mateix, va rebutjar que s'hagués produït un tracte discriminatori respecte a la plantilla espanyola, en assenyalar que també a Alemanya centenars de treballadors havien reclamat judicialment sense que s'haguessin pogut satisfer els seus crèdits. En aquesta línia, l'aerolínia va manifestar que els crèdits laborals dels empleats espanyols havien estat reconeguts en el procediment concursal alemany i que part d'ells ja havien estat abonats a través del Fogasa.

L'administració concursal d'Air Berlin va negar qualsevol irregularitat i va defensar que la transferència no va obeir a una decisió arbitrària. Així mateix, va rebutjar que s'hagués produït un tracte discriminatori respecte a la plantilla espanyola

Durant el desenvolupament del procediment, el cas va fer fins i tot el salt a Europa. Davant els dubtes sobre la legalitat del trasllat dels diners, el Jutjat Mercantil número 1 de Palma, encarregat de tramitar el concurs secundari a Espanya, va decidir el 2022 plantejar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). El magistrat va plantejar si l’administrador concursal podia treure béns del país en aquestes circumstàncies i quins actius havien d’integrar la massa del concurs secundari.

La resposta va arribar el 2024 i va resultar determinant per al desenllaç del cas: el TJUE va avalar que l’administrador del procediment principal pot traslladar béns entre estats membres fins i tot quan existeixin creditors locals amb crèdits reconeguts, sempre que no actuï de manera abusiva. Aquesta interpretació és la que ara assumeix l’Audiència Provincial de Balears per tancar la porta a la reclamació dels treballadors.

Dels vols xàrter a operar més de 140 destinacions

Nascuda com a aerolínia xàrter el 1978 i transformada anys després en una companyia de xarxa amb operacions regulars a tot Europa, Air Berlin va arribar a convertir-se en un dels grans noms de l’aviació europea. Després de la seva sortida a borsa el 2006 i de la compra d’LTU el 2007, l’aerolínia va accelerar la seva expansió fins a situar-se com la segona companyia aèria d’Alemanya, només per darrere de Lufthansa. En el seu punt àlgid va superar els 8.000 empleats, va operar més de 140 destinacions i va transportar al voltant de 30 milions de passatgers anuals, combinant rutes de baix cost amb connexions de mitjà i llarg radi.

Mallorca va ser un dels seus enclavaments estratègics. L’illa, un dels principals destins turístics del mercat alemany, va funcionar com una base operativa clau dins la seva xarxa, amb múltiples connexions regulars cap a Alemanya i altres punts d’Europa. Tot i que la seva estructura a Espanya era reduïda —amb una plantilla de 43 treballadors, 41 dels quals a Mallorca, un a Madrid i un altre a Barcelona—, la seva presència era fonamental per sostenir el flux turístic que alimentava bona part del seu negoci. Durant anys, Air Berlin va ser una de les aerolínies que va transportar un volum més elevat de passatgers entre Alemanya i les Balears.

Mallorca va ser un dels enclaus estratègics d'Air Berlin. L'illa, un dels principals destins turístics del mercat alemany, va funcionar com a base operativa clau dins la seva xarxa, amb múltiples connexions regulars cap a Alemanya i altres punts d'Europa

Una de les figures clau en la consolidació de l'aerolínia en el mercat turístic illenc va ser Álvaro Middelmann, durant anys la cara visible d'Air Berlin a Espanya. D'origen alemany però profundament vinculat a Mallorca, va defensar el paper estratègic d'Air Berlin a Balears fins als últims moments de la companyia. El seu perfil públic, tanmateix, no va estar exempt de polèmica: contínues eren les seves advertències sobre l'impacte que sobre la connectivitat aèria podien tenir determinades polítiques com la pujada de taxes aeroportuàries: “Anem a matar la gallina dels ous d'or, que no és altra que el turisme”, va arribar a asseverar en roda de premsa.

Rebuig del català

Una altra de les controvèrsies més significatives es va produir arran de la negativa de l’aerolínia a incorporar el català en la seva atenció al client. “La implantació d’un idioma costa molts de doblers”, va assenyalar en una entrevista amb l’agència EFE. En altres declaracions, va qualificar aquesta possibilitat d’“econòmicament inviable” i de cost “inassumible” en un context d’augment del preu del combustible. Per la seva banda, el president de la companyia, Joachim Hunold, va publicar un editorial a la revista Air Berlin Magazin en què rebutjava la política lingüística de l’Executiu balear —governat aleshores pel socialista Francesc Antich— després que aquest li demanàs, igual que a la resta d’aerolínies que operaven a Balears, “garantir l’ús de les llengües oficials de la comunitat”.

Una de les controvèrsies més significatives protagonitzades per Air Berlin a Balears va tenir lloc arran de la negativa de la companyia aèria a incorporar el català en la seva atenció al client: "La implantació d'un idioma costa molts diners", va despachar aleshores el director general d'Air Berlin per a Espanya i Portugal, Álvaro Middelmann

Després d’anys d’expansió, el model va començar a esquerdar-se. La companyia va començar a encadenar pèrdues, atrapada entre un deute creixent i la pèrdua de competitivitat en un mercat cada vegada més pressionat per les aerolínies de baix cost. El declivi no va ser sobtat, sinó una caiguda lenta que va començar a fer-se visible a partir del 2012. Cada vegada més dependent del suport financer d’Etihad Airways —que va arribar a controlar prop del 29% del capital—, Air Berlin va anar perdent marge de maniobra. Quan el 2017 l’aerolínia emiratiana va retirar el seu suport, l’estructura es va ensorrar: sense liquiditat ni capacitat per sostenir la seva operativa, la companyia va entrar en insolvència.

El col·lapse

L’aerolínia va rebre un préstec pont de fins a 150 milions d’euros del Govern alemany per evitar un col·lapse immediat del trànsit aeri en plena temporada alta i mantenir operatius els vols durant unes setmanes mentre es buscaven compradors per als seus actius. Finalment, part del seu negoci es va vendre a altres aerolínies com Lufthansa i easyJet, en una liquidació que va posar fi definitiu a la seva activitat.

La companyia va començar a encadenar pèrdues, atrapada entre un deute creixent i la pèrdua de competitivitat en un mercat cada vegada més pressionat per les aerolínies de baix cost. Després de la retirada del suport financer d'Etihad Airways -que va arribar a controlar prop del 29% del capital-, l'estructura d'Air Berlin va acabar desplomant-se

El 2018, la Sala Social de l’Audiència Nacional va analitzar l’acomiadament col·lectiu aplicat per Air Berlin a la totalitat de la seva plantilla a Espanya. El tribunal va constatar que la companyia travessava una situació econòmica “insostenible”, amb pèrdues milionàries acumulades durant anys i un col·lapse financer que va conduir al cessament total de la seva activitat l’octubre de 2017. L’empresa va al·legar que no disposava de liquiditat ni tan sols per abonar les indemnitzacions mínimes legals, extrem que va quedar reflectit en les cartes d’acomiadament, en què reconeixia expressament la impossibilitat de pagament malgrat generar el corresponent crèdit en el concurs de creditors.

Amb tot, l’Audiència Nacional va estimar parcialment la demanda sindical i va declarar nul l’acomiadament col·lectiu en apreciar irregularitats rellevants en la seva tramitació. Entre aquestes, la manca de lliurament de documentació essencial a la representació dels treballadors —en molts casos facilitada en alemany sense traduir— i la insuficient informació sobre possibles operacions de transmissió d’actius o d’activitat a altres aerolínies. El tribunal va considerar que aquestes deficiències impedien una negociació real durant el període de consultes i podien haver generat indefensió, fet que justificava la nul·litat de l’expedient, més enllà de la greu situació econòmica de la companyia.

Un any abans, el 27 d’octubre de 2017, l’últim vol d’Air Berlin havia aterrat a la capital que li donava nom després de 39 anys d’operacions. L’arribada de l’aeronau va ser seguida com un esdeveniment a Alemanya, amb treballadors i aficionats concentrats a l’aeroport de Tegel per acomiadar la que havia estat la segona companyia del país. A bord i a terra, l’ambient barrejava emoció i resignació: no era només el tancament d’una línia aèria, sinó el final d’una etapa per a milers d’empleats i per a una companyia que durant anys havia connectat destinacions clau com Mallorca amb el cor d’Europa.